Bon dia a les 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
No secret, secret love within a part of me. No secret any more. Què tal? Molt bon dia. Benvinguts a l'Aveu d'Ota Raon. Avui 40, mes 1. Ahir era l'aniversari, per tant, avui mes 1. I preparant la gala divendres, eh?
Divendres al Teatre d'Arragona. Núria Cartanyà, molt bon dia. Hola, hola, hola. Ara queda energia o anem ja?
Ha de quedar energia, la força, la força. Passa que hem pillat encostipadots, eh? Estem encostipats la meitat de l'equip, el Miquel està aquí tot rodant com un loco. Bon dia. Bon dia. Bon dia, eh? Si nosaltres estem així, imagineu-vos com deuen estar els guanyadors del carnaval. Ui, sí! Perquè els hem despertat fa una estona. Millor que n'altres, de veres. Ja t'ho dic ara. Felicis. Ahir la reina...
Carnestoltes, carnavala. La carnavala. La carnavala. Tenia veu, que és raro, eh? Està estrany. Sí, exacte. Jo penso, si tu participes intensament de carnaval i estàs en una rua...
el que deu quedar la banyera de la dutxa de purpurina aquests dies. Se t'embussa de purpurina. I de confeti. Jo vaig anar a veure la rua, com val, suposo, al costat, a les boreres del carrer, i ahir encara treia confeti de la sabata. Hi ha aquí un rastre a la ràdio fins al teu sellet. Ah, que sí. De purpurina, de brilli, brilli. Se va a la carnaval, m'encanta. Sí, sí. O ja són nou personatge de la colla a la bota, els hi direm.
Vinga, oi, eh, us ho vau perdre ahir, perquè ja estàveu passejant pels llocs que es van asseure ahir, a la carpa de Tarragona Ràdio, totes les ploraneres. Ah, sí? És que feien un goig, de veritat, tenim alguna foto, eh, que avui il·lustre. I ploràvem. Feien supergoig, de veritat. Contentíssims vam estar que ens visites al Carnaval. Però ja s'ha acabat, s'ha acabat el Carnaval, ja està.
Bé, s'ha acabat, però, com a costum, a partir de l'endemà de saber que ets el guanyador o guanyadora, comença la cursa de cara a preparar, doncs, pensar... Primer, pensar si vols portar rei o reina l'any que ve, que això ho has de decidir en comparsa. I després, començar allà a pensar, doncs, el disseny de l'any següent i començar a moure fitxa. Descansar-me, suposo que uns dies. Però mira, d'aquí una estona saludarem l'Alberto Vázquez, a veure si encara li queda veu. És el president de la comparsa Pandora, que han guanyat el concurs de Carnaval d'enguany.
Comparsa Pandora. És una comparsa... És nova, relativament. Relativament nova. Fa tres anys que participé en el Carnaval de Tarragona i, bé, no seria de les que estem acostumats a anomenar en els darrers anys. Però gent molt jove, eh? De fet, amb ell parlem d'aquí una estona, amb l'Alberto, i...
Ens he dit que encara té una mica de veu, per tant, podrem saludar-lo. I també parlarem amb Aerodans, però cap a la recta final, amb la Míriam Coeló, que guanyaven també el segon lloc, si no recordo malament, el disfressador, i s'han endut també el segon lloc d'aquest any, del carnaval, del concurs de carnaval, que se feia jo el veredicte. Per tant, també haurem de triar si... Bueno, haurem d'aportar el concubí, en tenc, no? És a dir, el que guanya la reina o el rei, la reina o el rei, i el segon, el concubí.
Doncs vinga, parlem amb comparses de Carnaval d'aquí una estona. El que penso del Carnestolta és que hauria d'haver-hi un premi a la música. És a dir, a la banda sonora. Perquè hi ha músiques que estan molt ben aconseguides i en canvi hi ha d'altres que... Que són carnavaleres. No, no, que són horribles.
Jo penso que s'hauria de limitar el volum, eh? No, això no, home, no. Sí, home, sí, sí. Quan vas a veure Carnaval, t'ha de vibrar el pit. Però no és que ho vagis a veure, és que si vius en el carrer per on passa Carnaval... No passa un ratet. No et vibra el pit, te vibren els vidres. Però per ballar va molt bé que sigui tot rap, eh? Si no, no balles bé. No, si no, no balles bé, clar, home. T'has d'anar.
Bueno, va, Carnaval, i una altra festa, Miquel, festa de la comunitat xinesa, no? Sí, de fet, mira, a l'espai que és, han anat fent aquest mes tota una sèrie d'actes per celebrar l'any nou xinès i acaben aquest cap de setmana. Per tant, en parlarem amb la Tzu Rongrong, la Cristina, de l'Associació d'Estudiar Xinesos de la URB. I treuen el drac. No ho sé, pregunta-li. Sabem quin any és aquest, que sempre preguntem l'any. No ho sé, pregunta-li.
Vaja, que havíem de fer l'entrevista. Clar, a veure, si torno tota la feina feta, què? Si ho expliques tot el sumari... Si t'ho explico tot el sumari, no? Com deien ahir... Això ens ho deien ahir, dames i vells, les barres de Santa Tecla. La Teresa Valls, si us ho expliquem tot ara, divendres, què farem? Us ha quedat clar que pillareu una onda, mas i vells? Fantàstic. Jo també. Està molt bé. És el que hi ha. Divendres tindrem altres. La qüestió és pillar, però un costat o per un altre. Que parlin de tu, no? Veu malament, però que parlin. Que parlin.
Mireu, parlarem d'una pel·lícula de muntanya, de la tragèdia del Val Andraú, és un tema del qual en parlen molt el programa d'alpinisme d'aquesta casa, el Pont de Boma. Avui que, per cert, avui no, demà dixous estan al cicle de muntanya, vull dir que ja també posarem microfons allà, però aquest cap de setmana, divendres, s'estrena a Ocini les Gavarres.
la pel·lícula sobre la tragèdia d'Oba d'Andreu. Arriba, doncs, a la gran pantalla, el director és el Fernando Trullós i s'estrena, que sapiguem-nos, a Ocine, a les Gavarres, segur, perquè hem parlat amb el Jurepa Eduard Príncep, i amb ell conversarem d'aquí una zona, cap a tres quarts de deu, perquè diumenge tindrem aquí a Ocine el director, el productor, el Toni Foguera, i el director, el Fernando Trullós, per presentar l'estrena de la pel·lícula. Has vist o no? Has vist alguna previu? He vist algun trailer. Jo una pinta, eh? Sí, està. Digues res i com que va passar.
El torb, allò que passa a la muntanya, quan s'agiren les condicions meteorològiques, de cop i volta cal la temperatura, un dia de sol, eh?
Era més d'un dia de cap d'any, un dia de sol. 2000, no?, l'any 2000. Sí, fa 25 anys, i de cop i volta es va girar el temps. Va començar a nevar, a fer vent, un vent huracanat, i van morir les excursions que estàvem fent a aquesta muntanya, a Palandreu, que no és una muntanya molt difícil, però totes aquestes condicions adverses van perdre la vida per això, pel torb. El torb és un fenomen que quan entra el torb més val que deixés a la muntanya.
i va deixar la pel·lícula. Està molt bé perquè, a més a més, posa en valor la tasca extraordinària que van fer els bombers en el rescat de les persones que estaven desaparegudes. Algunes, malauradament, van morir, però altres van poder ser rescatades. Mira, tenim un testimoni d'una magesta tarragonina que va parlar al pont de Mahoma i que estàvem fent la muntanya al costat i que es va explicar també que també es van aixampar el tor, però que ells van poder sobreviure i ens ho va explicar al pont de Mahoma. Bé, divent és l'estrena d'aquesta pel·lícula sobre el balandreu, balandreu ben salvatge...
I avui en parlarem, us avançarem amb el Jurepa Eduard Tríncep, el gerent d'Oscina en les Galarres. I haurem d'esperar fins al juliol d'enguany perquè el Tour passi per Tarragona. I anem a escalfar motors, eh? Mireu, avui amb la secció del Tour a casa m'acompanya... Escalfant pedals, no? Escalfant pedals, no? Pedalejant, sí. No riigis, que no pots riure. Ai, pobra, no riigis. Avui estic molt... Tinc una costella tonta.
Riu amb la mà al pit. Mira que fer muntanya s'ha hagut de prendre la mà. Avui el Francesc León, que va estar al podi del Tour de França l'any 2000, i amb la companya Terça Ortega a segona parada d'aquesta secció al Tour a casa, avui a partir de les 10, i parlant d'ell i amb ell, el Francesc León, aquest ciclista, que va estar al podi, que va fer podi al Tour de França l'any 2000.
Avui tur a casa i després, Núria, també passaran coses. Passaran coses com que passaran tres estudiants de l'Escola de Lletres de Tarragona perquè de tant en tant parlem amb ells per fer-nos ressò de les activitats que organitzen. Ens en tenen una de preparada molt xula. Es veu per aquest dia 26 a l'antic ajuntament, no em voldria equivocar. Fan una mena de performance, escenificació posada en escena, lectures. Doncs això és l'excusa per parlar amb alumnes de l'Escola de Lletres.
I alguna coseta més, ja està, rematarem al Carnaval. Sí, sí, amb la Miriam Coelho d'Aerodance, els segons classificats, i anirem pencant el programa. Si ens queda temps, ja t'ho diré demà, tenim també la píldora culinària gastronòmica. Tenim, de fet, tenim emparellat el Quinta Forca, el restaurant de Nullers, que es va endur el sol a Repsol. Si a temps avui parlem amb ells, el saludarem i el felicitarem per aquesta...
Aquest sol rep sol, i si no, doncs bé, demà es diu xous, no? Sí, encara tenim més cosetes. Molt bé, companys, gràcies. Núria Cartallà, Miguel González, gràcies. A tu. Abriu Rius, Lluís Comas a les Vietassò, Joan Maria Bertran...
Joan Dero Pérez a la producció, Mauri Fernández, Laura Guàs, David Gispert i qui us parla, Josep Sunyela. A les 9 i 9 anem a la primera opinió del dia. Avui a l'Espineta amb Tarragonins, a la costa Laura Retxa, directora d'Espercamp, que ens parla del Dia Mundial de la Síndrome d'Esperger.
Bon dia, sóc Laura Retxa i formo part d'AspergerCamp de la Junta Directiva de la Federació Asperger Catalunya i també de la Junta de la Confederació Asperger d'Espanya. Vull compartir amb vosaltres que avui, 18 de febrer, és el Dia Internacional de la Síndrome d'Asperger. I més que una data al calendari, és un dia per mirar de cara una realitat que massa sovint passa desapercebuda dins de l'espectre autista.
Quan parlem de persones Asperger, parlem de talent, de capacitats enormes, de mirades diferents que enriqueixen la nostra societat. Però també parlem de barreres invisibles, d'infants, nois i noies, homes i dones, que cada dia es troben amb incomprensió, amb vaillament, amb l'ansietat de sentir que no encaixen en un món que no sempre els entén.
Des d'Espercant fa anys que lluitem perquè això canviï. Reclamem una educació realment inclusiva, suport en salut mental pública, oportunitats laborals amb acompanyament de debò i el reconeixement de la discapacitat psicosocial. No demanem privilegis, demanem drets. També necessitem que els mitjans i les administracions s'impliquin, que ajudin a trencar estigmes i apostin per recursos estables i compromisos reals.
Avui el semblaveu perdit prou a la invisibilitat, perquè sense sensibilitat no hi ha suports i sense igualtat de drets no hi ha justícia. Demanem que construïm entre totes i tots una societat que no només respecti la diversitat, sinó que la celebri.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals.
El Nàstic vol arribar a la final de la Copa Catalunya. Dimecres 18 de febrer a les 7 de la tarda els grans jugaran a la nova creu alta a les semifinals de la Copa Catalunya davant del centre d'esport Sabadell. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens comenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el Nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Bar Verde.
Doncs hem triat un ritme de carnaval d'aquests suaus per anar entrant, perquè de fet han estat dies molt intensos de ballar i de ballarugues de les diferents comparses, i una que és la guanyadora del carnaval d'enguany a Tarragona, que és la comparsa Pandora, guanya el concurs de carnaval amb la temàtica al jardí dels ocells del paradís.
Un meredit que es feia ahir, lliurement també dels premis del Carnaval, a la plaça de la Font. No sé si tenim, crec que sí, podem saludar en aquest moment del matí els guanyadors. Per tant, aquesta comparsa, Pandora, suposo que ha estat una nit de celebració, però baixa, ens acompanya el president de la comparsa, l'Alberto Vázquez. Alberto, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia, nois. Encara tens veu, eh? Encara tinc veu. Bueno, enhorabona. Gràcies. Com ho porteu? Ja ho he pogut digerir o encara no? Perquè, clar, dèiem fa una estona amb els companys que, clar, que la vostra comparsa és relativament nova, no?, el Carnaval de Tarragona.
Doncs encara estem flipant, o sigui, és una sorpresa que, clar, davant de moltíssimes compars que porten anys, que ja tenen el kit agafat de com guanyar, que de sobte estigui el nostre nom al primer classificat és tot un honor i flipant, o sigui, estem molt contents.
Clar, ahir va ser un moment molt bonic, a la plaça del Font. Jo suposo que això tu ho esperes, però no ho esperes. Per mi anem a sentir el moment de quan deia el vostre nom i l'eufòria. Anna, tot teu, també. Moltíssimes gràcies per fer-nos gaudir aquest carnaval en nom de la ciutat. Primera reina i esperem que no sigui l'última i tens el privilegi de dir qui és el guanyador. Pandora!
Alberto, sentíem el moment d'ahir quan m'han dit el vostre nom i l'eufòria desfarmada, com vas viure aquest moment? Increïble, increïble. Estàs allà, estàs esperant, estan dient tots els nous, de sobte diuen el segon, i quan diuen primer Pandora és com... Que guai, o sigui, molt guai. La gent està supercontenta, tots plorant d'alegria, eufòric, saltant, o sigui, va ser flipant.
Què destacaries del vostre carnaval? I clar, arriba fins aquí, sempre ho diem, hi ha molta feina prèvia a l'hora de confeccionar les coreografies, de fer en molts casos a mà els propis vestits del carnaval, la decoració, tot, la música. Què destacaries d'aquest periple que ara té el seu fruit, que és el guanyador, però què destacaries?
Jo destacaria, sobretot, al moment dels tallers, estar amb la gent, posant ploma per ploma, pedra per pedra, els vestits, fer aquesta família que a bastantíssimes hores seguirà el local, que jo crec que és el més bonic, no és el guanyar o el premi, sinó el procés d'arribar fins aquí. Això és amb el que em quedo jo, la veritat.
Alberto, he vist per les fotos, almenys al vostre Instagram, que sou majoritàriament gent molt jove, pot ser? Sí, és que som gent molt jove que portem tabagonses, portem molts anys al Carnaval, no només en Pandora, i clar, això al final fa el nom a nom, no? O sigui, la meva amiga es vol apuntar, la meva prima es vol apuntar, i tots som del mateix rang d'any.
Així que sí, són molt joves tant en l'edat com aquí amb la comparsa Pandora. El Jardí dels Ocells del Paradís, com va sortir aquest tema? Doncs mira, aquest fet és bastant anecdòtic, perquè jo me'l recordo l'any passat quan es diuen les temàtiques, que normalment sempre es diuen quan acaba l'enterament de la sardina, van coincidir, dos compasses van coincidir amb la mateixa temàtica pandèmia,
I que en aquell moment dius, ostres, què fem, no? Jo me'n recordo estar reunits i dir, què fem? La teníem cap endavant la temàtica i la fem repetida? O som una mica intel·ligents i la canviem, encara que ens faci els dalt plans, no?
I vam dir, doncs la canviant, i què fem? I totes, vam denegar un muntó de temàtiques i una va dir, escolta, i això de les saus del paradís, què tal com seria, no?, fer així com un jardí tropical, amb tots els oscells així molt de colors, i vam dir, sí, aquesta és la nostra, i així és com va ser.
Jo ara veiem les imatges, clar, és el nivell de, el que diem sempre, el nivell de detall de cada vestit, de cada tratja, és a dir, moltes coses fetes a mà, que porta molta feina, i molts i més. Sí, i més, és un any en què hem portat cinc tratges diferents, de les quals cada tratja té uns colors, té uns materials, té unes pedres, té unes tel·les...
És difícil, eh? O sigui, organitzar tot el material, comprar-ho i fer diferents cratges que siguin tan diferents és molt complicat, però clar, després el resultat és increïble. Mira, veia a través de Pandora Comparça, el vostre Instagram, algun dels moments d'assaig de les coreografies. Em fa l'efecte que és un polígono industrial, no sé ubicar-lo, eh? Però, bueno, hi ha les noves industrials. Això, clar, això són molts mesos, no?, d'assaig i de...
i d'estudiar les coreografies, de triar-les, primer no triar la música i assajar, no? Clar, clar, és que això és tot un procés creatiu que porta a mesos. Nosaltres comencem a assajar a octubre, a mitjans d'octubre, i clar, i és no parar tots els diumenges, després arribant als últims anys, que ja fas dos assajats a la setmana perquè tot estigui a punt, que la gent estigui confiada...
I és que és un intrabajatge, i la gent es porta molt bé, i estem molt contents de la compassabilitat, perquè sí que estan tots molt implicats. A quin lloc de la ciutat us ubiquem? D'on sou majoritàriament? Nosaltres som del barri de Ponent. És veritat que després ens anem movent, perquè seguim a l'escola de César August, a Tarragona, després ens movem al polígon per fer els afetxals caminant, però com a nucli estem als barris de Ponent.
I heu participat al Teclatapa, recordo que vau participar al Teclatapa com a comparsa. Com a comparsa, vull dir, recaptar fons també per anar fent la confecció dels tratges i tot plegat, que això sempre és complicat. Vull dir que costa molt diners, abans no es diu, però que em fiques molt costós fer un tratge d'aquestos.
Sí, sí, una altra cosa que has de tenir en compte quan estàs a una conversa és com pagar tot això. És que ja et dic que ara mateix el ritme de vida és molt car, tots els materials ja no és com abans, també n'han pujat de preu.
necessites un bon finançament i llavors actes com el tecle tapa. En el nostre cas també Pandora estem a Porta Aventura, que participem en el seu carnaval, que això també ens ajuda moltíssim i penso que l'agraït de sortir en aquest part temàtic i això ho passem molt bé. I llavors aquest tipus d'actes per finançar són molt importants perquè si no, no podies fer aquest tipus de difeses i el carnaval d'Aragona no tingui el nivell que té.
Era el 2024 que vam anar al Carnaval d'Àguil·les, pot ser, el 24? Va ser, sí, el nostre primer any, que no vam sortir, aquest primer any no tenc el lloc al 15 de primer, que no s'ha d'haver de llumet i vam dir que hem de lluir aquestes manifestes ni que sigui un cop més.
i tenia fitxa del carnaval d'Àguilas, que és espectacular, i vam dir, ostres, si fan aquesta rua per les compasses forànies, per què no ens apunten? I vam dir, doncs vinga, anem-nos allí a Àguilas, i tal qual, i vam dir, l'agenda ja també va flipar moltíssim amb la combinació de colors, me'n recordo com deia, no? Quins colors, que guai, no sé què. I va ser molt guai l'experiència, la veritat és que jo la recomano. On para això, Àguilas, per situar-nos en el mapa...
El què, perdona? On para, on para el Carnaval d'Àguilas? Carnaval d'Àguilas estava a Múrcia. M'imagina, me'n recordo que vam sortir a les 4 o la fin de la matinada per arribar ja a migdia, posar tractatge i desfilar a la tarda.
És un tot, però és que l'experiència és increïble. I després d'estar amb els seus companys allà, una casa gran, ho faig amb família i és molt divertit, la veritat és que som un orgull. Alberto, ja per anar acabant, que volem que descansis, que no estigui per culpa nostra que no pugui descansar. La pregunta que suposo que ja haurà sorgit o que ha de sorgir properament, rei o reina? Bona pregunta aquesta, eh?
No ho sabem. La veritat és que ara mateix estem encara 100 milions que ha passat aquest any. Ja et dic, no les tinguem totes que guanyaríem, llavors no ens hem plantejat si faríem rei o reina. Així que jo crec que necessitem un dia de repòs, d'assentar-nos de què farem nois i quan ho sapiguem nosaltres us ho comuniquem. Esteu tranquils que ho sapigueu molt aviat.
La festa de celebració ja l'heu fet o la feu properament, feu una calçotada a tots o alguna cosa així o no? La festa la vam fer ahir, una mica. No, sí, ara farem un sopar, suposo que és aquest cap de setmana abans que comenci el carnaval a Porta Aventura. I sí, ahir tots plegats farem la festa, soparem, ballarem, riurem i celebrem junts aquest primer premi.
Per tant, qui no us hagi vist, perquè fos fora, us podrem veure per aventura amb aquests ocells de l'Oparadís, eh? Sí, correcte, ja estarem. Alberto Vázquez, una forta abraçada, president del comparsa Pandora, enhorabona per aquest premi, aquest primer premi del Carnaval, a gaudir-ho amb tots els companys i companyes i a seguir. Moltíssimes, moltíssimes gràcies, d'acord. Un pato molt gran.
Sous-titrage Société Radio-Canada
El tercer any que la comparsa Pandora participa al Carnaval i han acabat guanyant com a primera que ha comparsa classificada en el verdict del Carnaval d'enguany. Segon premi ha estat per la comparsa Aerodans. De fet, a la següent franja horària parlarem amb la Míriam Coelho, que ja vam parlar amb ella perquè va ser el segon se la disfressador i ja podrem parlar també amb ella a la segona part del programa.
I també, doncs, més premis, n'hi ha uns quants. Podeu repassar la nostra informació a la pàgina web, veureu que també la colla La Bota ha recollit també un reconeixement. Hi ha, doncs, això, els premis a la comparsa amb més activitats del programa i que han així fet una major difusió a les xarxes.
i aquí s'ha atorgat a la colla La Bota per haver recollit la història dels judicis en un llibre que s'ha publicat enguany. El Premi Honorífic Simpatia 2026, que ha estat pel petit príncep de la comparsa Callo Largo. El Premi Honorífic Sàtira 2026, ha anat a parar la comparsa La Murga per la seva sàtira, i sobre les balisses en concret. El Premi Honorífic Sostenibilitat 2026, que reconeix la comparsa que ha fet un ús més responsable a les materials utilitzats, s'ha atorgat a la comparsa Platinium,
i també, doncs, per aprofitament, en aquest cas, closques de musclos recollides per diferents restaurants. I llavors hi ha 15 premis a la qualitat que han estat per 15 comparses que han obtingut millor puntuació a la Rua de l'Artesania de dissabte i que intervindran a la Rua de Lluïment del diumenge de Carnaval de l'any 2027. Balança el Carnaval d'aquest Carnaval 2026 que ha estat molt participatiu i especial perquè ha estat el primer amb un regnat femení
L'Ajuntament, de fet, ha fet una valoració molt positiva i destaca que el temps hagi respectat la majoria dels actes de programa. Sentim la consellera de Cultura i Festes, Sandra Ramos. Carnestoltes, amb el seu concubí, que han estat divertidíssims, han participat de tots els actes de Carnaval, sempre amb un somriure i això que deuen estar ja. Jo no vull saber ni com estan els peus d'aquesta pobra...
reina del carnaval, perquè amb aquestes sabates que em porten i els vestits... És una meravella, és una meravella. Ho disfruten moltíssim, els hi passa molt ràpid, perquè després, amb tothom que parles, que ha format part d'un regnat de carnaval, són molts i molts mesos de preparació i després d'aquesta setmana, des que se'ls entrega la vara, un dimecres fins avui, que ha passat just una setmana,
Aquesta setmana passa molt i molt de pressa, però han viscut amb moltíssima il·lusió, han participat de tots els actes. Afortunadament el temps dintre que estàvem una mica amoïnats per les previsions, especialment del vent, ens ha respectat bastant bé. Només ha calgut suspendre un acte, de fet, que és un del tombet per les escoles el dia que no hi havia escoles justament per l'alerta.
però la resta d'actes s'han pogut realitzar tots i les comparses han lluït com cada any llueixen. Una meravella. I també fent balança d'actes que han estat molt concorreguts, especialment les rues de l'Artesanier, la del lluïment i també la baixada del pajarito, però també les rues dels barris que es van haver de canviar de dia. Recordem per l'episodi de ventades, dissabte a diumenge. Diu que és una festa molt popular i que ha mobilitzat una gran quantitat de gent.
Gent a tot arreu, dissabte a la Rua de l'Artesania estava tot el recorregut ple de gent, el diumenge a la Rua de Lluïment ple de gent, el pajarito dissabte al matí ple de gent, les rues dels barris que es van traslladar a diumenge al matí ple de gent, clar, és que no hi ha hagut acte, l'entrada del rei i la reina, els dos passis es van omplir, la presentació de les temàtiques...
que es va haver de fer el teatre en comptes de la plaça de la Disbauxa, justament pel vent, van omplir el teatre, que es va quedar gent fora. Clar, l'any passat no hi havia 700 persones a la plaça mirant-s'ho, la presentació de temàtiques, però en guany el teatre es va omplir, hi ha quedat gent fora. És que tots els actes del Carnaval són una festa i la gent hi participa i...
molta gent disfressada, amb molta alegria i la gent participant. És una festa molt popular, una festa que a més reuneix a persones de diferents punts de la ciutat que s'uneixen per celebrar i això és que és fantàstic. I a més amb una alegria que es transmet increïble.
Doncs aquest és el balanç de la consellera de Cultura i Fets de Santa Ramos, que per cert avui presenten l'especial dansa en roda de premsa a la Conselleria de Cultura. A Barcelona també en parlarem d'aquest especial dansa que acollirà breument la ciutat. Tanquem el carnaval, l'episodi de carnaval, i amb aquests guanyadors, la comparsa Pandora, guanyadora del concurs de carnaval 2026.
Fins demà!
Fiesta que sube como la espuma, yo partiré hasta la luna de Ida y Guadalajara.
La veu de Tarragona. La teva veu.
El Nàstic vol arribar a la final de la Copa Catalunya. Dimecres 18 de febrer a les 7 de la tarda els grans jugaran a la nova creu alta a les semifinals de la Copa Catalunya davant del centre d'esport Sabadell. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens comenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el Nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Bar Verde.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les sis i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina amb salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Sempre hi ha temps per la cultura.
L'Espai Jove QS acull la celebració de l'any nou xinès d'aquest 2026, amb una setmana plena d'activitats culturals, es faran tallers, experiències participatives, adreçades al jovent i al conjunt de la ciutadania d'aquí de la nostra ciutat. Una programació que s'ha desenvolupat al llarg d'aquest mes de febrer, que culminarà aquest dissabte, dia 21, amb una jornada especial dins el cicle Cultura QS. Unes activitats organitzades i dinamitzades per l'Associació d'Estudiants i Investigadors Xinesos de la Universitat
Rovira i Virgili, que comparteixen durant aquests dies amb el públic diferents elements de la seva cultura a través de propostes que són obertes, per tant, i són tots convidats, i participatives i pensades per apropar tradicions i expressions artístiques aquí a la nostra ciutat. Anirem parlant de les activitats, perquè el moment central serà la jornada cultura xinesa d'aquest dissabte,
A les 7 de la tarda apunteu a l'agenda una exhibició oberta al públic que combinarà música, dansa i presentacions culturals. Un acte que posarà el punt final a unes activitats amb una proposta vibrant i participativa. Un programa que inclou també teatre d'ombres xineses, dansa del ventall, dansa fetian, dansa amb hanfu o interpretació dansa del drac, etc. També l'art tradicional del canvi de màscares.
En parlarem de tot plegat, ho hem dit a grans trets, ja hi ha moltes més coses, la representant de l'associació, l'associació, com dèiem, d'estudiants i investigadors xinès de la Universitat de Rovira i Virgili, que és la Cristina Su Rongrong. Cristina, què tal? Molt bon dia. Hola, molt bon dia. I felicitats per l'any nou xinès. Moltes gràcies. Felicitats a tots.
Mira, deixa'm explicar d'entrada, clar, perquè és diferent, l'any nou xinès. L'any nou comença generalment després de la segona Lluna Nova, després del sortís i d'hivern. Per tant, aquest any és el 17 de febrer, ahir va començar i acabarà el 5 de febrer de l'any següent, del 27. És així, no? El 27...
Bueno, el Año Nuevo Chino, como para esas fiestas tradicionales, utilizamos el calendario tradicional. Normalmente la fiesta cae a final de enero o, bueno, a principios de febrero. Este año va a durar que es un poco tarde, pero más o menos de esta época, enero o febrero. Y la fiesta acaba, la celebración dura 15 días.
Acaba con la fiesta del año 9, perdón, empieza con la fiesta del año 9 y acaba con otra fiesta, que es la fiesta de los farorillos. Así que ahora quince días. L'any passat era l'any de la serpa de fusta. Aquest any es l'any del caball de foc? Sí, 16 años toca el año del caballo. Ya comenzó el año, fue el día 17 de febrero.
justament ahir. Bé, explicant-se què heu preparat, què trobarem a l'espai jove que és d'una banda, i després parlem de la festa de dissabte, però què trobarem a l'espai jove que és si anem aquests dies? Sí, aquí ja hem fet dos talleres de cocina xina, de fet, justament avui, dos alumnes xins de la universitat han preparat un altre taller de la comida.
que es la comida típica para esta fiesta, un plato que no se puede faltar para la fiesta. Y entonces mañana tenemos el taller de la caligrafía y el viernes tenemos el taller de los papeles recortados.
El sábado haremos una pequeña exhibición con los niños de origen chino que están de Tarragona. Harán diferentes espectáculos, hay bailes tradicionales, hay el teatro de las sombras chinas. También hay una exhibición de la danza de Leo, perdón, de la danza de Drago.
De hecho, esta semana que viene, el sábado, haremos esta gran fiesta de nacional, la feria de la celebración del año nuevo chino en la plaza Corsini. Diferentes stands de la comida china, talleres también. Bueno, una exhibición un poquito más grande.
Això, el dissabte 28 és quan feu això a la plaça Corsini. Per tant, aquest dissabte a l'Espai Jove Quesse i el dissabte 28 a la plaça Corsini. És això, eh, Cristina? Sí, sí. I parlant de... Sempre crida molt l'atenció el drac, la dansa del drac. Per tant, veurem el drac aquests dies a l'Espai Jove Quesse? Sí, sí, sí. Este año 2000 he entrenado mucho para hacer la dansa.
El tema de la gastronomia, clar, parlaves de raviolis xinesos, és plat típic d'aquests dies, allà? Sí, és un plat típic. Que es fan, suposo, camà, que deuen ser molt artesans de fer, no, Cristina? Sí, sí. Bueno, el taller lo hacemos muy casero, son platos muy caseros.
Parla'ns una mica d'això, d'aquest any nou xinès. Deia esclar que seguiu el calendari al tradicional. Això vol dir que va variant el dia del cap d'any. No és sempre com aquí, que sempre el primer dia de l'any és marcat pel calendari, sinó que depèn, pot variar. O sempre és el 17?
No, no, no, es muy variable, es muy variable. Ese calendario tradicional que utilizamos es la combinación entre el sistema solar y el sistema lunar. Entonces, con el calendario sí que se diferencian las cuatro estaciones y por el mes también es como viendo la luna sabemos más o menos el día del mes.
Veient la lluna, eh? Amb la lluna és el que determina l'arrencada de l'any, no? Sí, i cada 15 del mes sempre tenim la luna llena. Cada dia 15 del mes. És una festa molt important, no?, per la vostra cultura, l'any nou? Sí, la fiesta más grande del país. En esa época todo el mundo intentaba volver a casa para estar con la familia...
Mira, no sé si ho hem dit, però també hi haurà l'art tradicional del canvi de màscares, que també serà present, eh?
Sí, sí, sí, haremos ese espectáculo, pero bueno, no somos tan profesionales, intentamos hacer lo mejor posible. Veus algun vincle, algun lligam, alguna unió, amb el que veus aquí a Tarragona, amb la cultura tradicional i popular, per exemple, quan és Santa Tecla, i algun d'aquests elements tradicionals xinesos? Veus algun element que diguis, això és semblant amb les distàncies, perquè són coses diferents, però veus algun vincle?
Sí, del nostre seguici popular, dels nostres elements que surten, la nostra música, amb el que feu vosaltres, amb dies com aquests. És una fiesta molt familiar.
Bueno, los chinos de aquí en Tarragona para celebrar la fiesta suele ser dentro, en casa, dentro del ámbito, bueno, con los amigos, con los familiares. Y entonces las fiestas locales que hay en Tarragona, Santa Tecla o Carnaval, bueno, participamos como todos los ciudadanos, vamos a verlos. Pero si quieres decir, las fiestas, si tenemos algo similar en China...
No es el mismo día de la fiesta, sino quizá durante esta época del año nuevo, tenemos, bueno, el mercadillo del año nuevo, eso es antes de la fiesta, y es como el mercadillo de Navidad, entonces el mercado dura toda esta época y dentro del mercado...
Aquí ferien d'estats, de comida, de talleres, doncs, dentro de la feria sí que hi haurà espectàculos. Muchos llorades fan lo tradicional, la danza del león, la danza del dragón, i per, bueno, animar la gent o poner más ese ambiente festival en la ciutat. Mira, veia, Cristina, que en l'horòscopa xinès el cavall és signat de...
de llibertat, de vitalitat, d'esforç, d'esperit independent, i també representa progrés, operació personal, desig d'avançar amb determinació cap a nous objectius. Per tant, si fem cas que és l'any del cavall, en principi ha de ser un any positiu, no? Sí, sí, jo crec que els horres copos són buenos, però són buenos.
Y hay una tradición superstició. El año que te toca el horóscopo tuyo, claro, sí que tienes... Es que tiene de todo, la buena suerte o la mala suerte. Entonces, según la tradición, para la gente que le toca el horóscopo, pues se tiene que llevar calcetines rojos o ropa interior rojo para evitar la mala suerte.
Tothom convidat a l'Espai Jova QS amb aquesta celebració de l'any nou xinès, tots aquests dies, amb activitats, amb tallers, també fins dissabte, i dissabte que ve a plaça Corsini, que també veurem aquestes celebracions, el dissabte 28. Per tant, tenim uns quants dies per davant d'aquesta celebració de l'any nou xinès que organitza i dinamitza l'Associació d'Estudiants i Investigadors Xinesos de la Universitat, Rubira i Virgili. Cristina, bon any i ens veiem. Moltes gràcies.
Fins aviat. Adéu. La teva veu, la veu de Tarragona. TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
TGN Sports amb Joan Andreu Pérez.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Cocodril Club.
Hasta luego cocodrilo No pasaste de cañar Hasta luego cocodrilo
Els que sou seguidors del programa d'alpinisme d'aquesta casa, segur que ens hem sentit parlant en alguna de les 12 temporades d'un llibre que parla de la tragèdia del Balandreu. I de fet, de la tragèdia del Balandreu també n'hem parlat més d'una ocasió...
Parlem del torp, d'aquest vent i d'aquestes condicions meteorològiques que van provocar una gran tragèdia i que ara arriba a la gran pantalla i arriba aquest divendres a la mà del director Fernando Trullols. S'estrena al cine Les Gavarres aquest divendres, Balandrau, ben salvatge. La història de supervivència inspirada en aquest succès real d'ara fa 25 anys als Pirineus, el Balandrau,
amb Álvaro Cervantes, Bruna Cossí, Marc Martínez, que protagonitzen una pel·lícula d'alpinisme que també aborda el estrenari paper dels bombers en el rescat de les persones que van quedar atrapades pel torb, pel fama món del torb. Aquest diumenge, a més a més, presentaran la pel·lícula, al cine Les Gavarras, el director de la pel·lícula, el Fernando Trollos i també el productor, el Tom Falguera. En parlem, us ho avancem ja amb el jurat Eduard Príncep, el gerent del cine Les Gavarras. Josep Eduard, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia. Pel·lícula, clar, jo he llegit el llibre, he vist algun, ara sentirem un fragment del tràiler, però clar, jo entenc que qui ha llegit el llibre també entendrà millor la pel·lícula, entenc jo. Vull dir que això és una recomanació prèvia, que si faig no sé si tenen temps, però vull dir que hi ha el llibre també, del qual hem parlat amb el seu autor, però la pel·lícula que arriba aquest divendres i que presenteu el diumenge, no? El Josep Eduard amb el director i el productor. Com anirà tot plegat?
El dimenge vindrà el Tono i el Fernando, i presentarà la pel·lícula, abans de les 6 i les 8.40, i després de la pel·lícula hi ha un col·loqui amb ells dos. Intentarem fer un complet en aquest sentit, que tothom pugui saber una mica com van rodar, com ho van fer, perquè jo ja puc dir la prèvia, perquè l'hi vaig veure ahir, i la veritat és que t'atrapa. També a part d'allí hi ha un documental del 3CAT,
que està molt bé, que jo, just en el 30 de desembre, quan feia 25 anys de l'accident, i és veritat que és una història que t'ha desenganxat, i no pots deixar de mirar, tot i la tragèdia i la duresa, com explicaves tu, dels fets que anaven passar aquell dia, t'atrapa, t'atrapa la història, i la veritat és que, tècnicament, jo crec que han arribat a un nivell altíssim,
Jo, fins i tot, ja ho comentava, i me'n recordava molt els paisatges d'aquests del Senyor dels Anells, no?, quan veia les muntanyes, no?, de nevades i les muntanyes aquestes tan increïbles, aquells paisatges, aquell moment que Peter Jackson va rodar i deia, ostres, que bèstia, doncs això, aquí a casa, també ho sabem fer, i em va fer molta il·lusió veure aquells paisatges que te'ls creus tant, que estan tan ben fets, i després del tractament de la neu, que jo no sé com ho han fet, que és una pregunta que em guardo ja pel director, perquè ho he trobat increïble.
Mira, anem a escoltar el tràiler i ho comentem, perquè hi ha tests també interessants com ara la intervenció dels propis bombers de la Generalitat assessorant els experts en rescat del cos, els productors de la pel·lícula. Anem a sentir el tràiler.
Què és això, el dir? Si et vols casar amb mi. Aparareu! Pujem al balandrou. Potser després també ens veiem. Qui perd, es menja les nits quan els nens plorin durant un mes. Corre, corre, corre!
Sisko, aquí Artur. Hem trobat els cotxes d'uns esquiadors a la zona de do a la drau. On se'ls ha vist per últim cop? Hem de continuar buscant el grup de 5 aquí. Vosaltres no pararem fins que no els trobem.
És que el meu fill... està viu. El tràiler ja impacta, eh? Josep Eduard, tu que has vist la pel·lícula, no es faci un spoiler, perquè... No, no, es pot ser res. Cada vegada s'ha de dir una història que, si la saps, la saps, està clar el que va passar. Però és cert que...
que és una història molt dura, que en tot el moment és un patiment. És la manera que l'han executat, la manera que l'han fet. Vull dir, jo crec que era una primera dificultat extrema. Suposo que la gent que anava a la muntanya i que ho viu en primera persona, crec que s'estigueu contents, perquè realment ho han fet... Jo estic molt content de com...
El resultat, no?, que veus això, dius, ostres, que bé, perquè és creïble, en cap moment surts de la pel·lícula, i tot el ratú queda desenganxat a la història, i a més a més...
Segurament, els dos protagonistes, la parella de protagonistes, són la Bruna Cosí i l'Àlvaro Cervantes, que són els dos guanyadors del Premi El millor Actor i Triu Secundària, que és Gaudí. Un va guanyar per sorda i l'altre va guanyar per frontera, no? O sigui que també m'agrada molt que hagi ajuntat aquesta parella artística, curiosament, no vull dir, és casualitat, que a més a més venen ordenats de fa una setmana, no? I també, clar, que el productor, no és el que ha fet el carrer i ha fet el mestre que ha prometut el mar,
Per tant, la qualitat i els resultats són superòptims i espero que, com les altres ultral·lícules, la gent d'aquí li doni recolzament i vingui a veure-la.
Mira, és que la història la tenim molt interioritzada perquè, com deien, hem parlat molt del programa d'alpinisme, el pont de Mahoma, però bàsicament és un grup de persones que van a fer diverses muntanyes a la zona del Val Andrau. De cop i volta veuen que comença a canviar el temps, per tant, decideixen fer marxa enrere i baixar, alguns anaven esquiant fins i tot, però al cap de deu minuts comencen a arribar ràfegues fortíssimes de vent...
molt fortes, que els feien caure pràcticament a terra. El vent aixecava grans quantitats de neu. Això ens ho explicava, més a més, un testimoni d'una matxessa a Terragonia, que era allà, que va vindre al programa, ens ho va explicar i ja va sobreviure, i ens explicava que les condicions eren tremendes, perquè de cop i volta no veien res, ni a mig metre,
I el roixit, també explicava, recordo que explicava el roixit del vent, que era absurd. Això, la pel·lícula, no sé si tu que l'has vist, també suposo que ho han aconseguit bé. Sí, sí, ho han fet superbé. Aquest so que... Del temporal, el so temporal, que és molt fort. Sí, sí, sí. Al final, això passa a la pel·lícula. Vull dir, estàs d'allí que arriba un moment que no sents ni com parlen ells, no? Sí que està molt ben trobat, perquè jo crec que la situació havia estat tan...
complexa, tan difícil, que no es devien sentir ni entre ells, no? I el que dius tu, a més a més, que torna enrere, vull dir que al final, quan ja comença la pel·lícula, aquí els veuen que això no està bé, torna enrere i ja no poden, i el torp els arrasa, no?
30 graus sota 0, i a més, clar, evidentment no portaven roba adequada, perquè de temperatures tan baixes anaven equipats per fer un cim, tot i que era hivern, recordem que això va ser la nit de cap d'any, i hi ha la pel·lícula també que ho explica molt bé, 3 nits de torp i un cap d'any, que també ho recomanem del Jordi Cruz, que també hem pogut parlar amb ell al programa, però que les condicions van ser duríssimes, i van perdre, evidentment, la vida diverses persones al Balandrau,
i també, doncs, en algun cim veí, perquè això també, al cap i la fi, com deia, és... Sí, el portainer, un monitor, també. Sí, sí. Tres nits de torba i un cap d'any, balandrau ben salvatge. Estreneu aquest divendres, Josep Lluís? A quina hora esteneu? A les quatre de la tarda fem tots els passes.
a les 4, 6, 15, 80 i 45, i el dimensió sí que farem uns passes més especials per poder quadrar el color aquí la presentació, que és a les 15.50 el primer passe, a les 6 i a les 8.45 els passes amb el Tono Fulguera i el Fernando Trullols, i a les 10.45 el de la nit.
I destacar també la participació, que suposo que ho explicarà el Ton, o el mateix director, del cos de bombers de la Generalitat, els experts s'han rascat del cos perquè han participat, han assessorat els productors de la pel·lícula perquè pugui ser, com deies tu, el més real possible. La intervenció, perquè va ser heròica també, la intervenció dels bombers. Sí, la pel·lícula és un homenatge també a tots els bombers que van participar a intentar assessorar a la gent que estava atrapada a la neu.
I és veritat que, en aquest sentit, hem fet un gran homenatge a aquestes persones que estan allí pendents que a nosaltres, quan ens passi alguna cosa, ens puguin ajudar.
I al principi sempre de prevenció quan es va a la muntanya, que sempre és important, perquè no saps mai... La muntanya a vegades canvia d'un moment a l'altre, com va passar aquella nit de cap d'any, la temperatura i si arriba al torp... Bé, les condicions són del tot inevitables, eh? El documental que deies que també està al trescat, a la carta, i que també s'inspira la pel·lícula en el documental i en el llibre, eh?
Sí, el llibre és el primer, després va veure el documental i la pel·lícula, que jo crec que tant si és del llibre com el documental, la pel·lícula, jo crec que segueix molt la línia dels dos anteriors, i crec que és això, és una història que t'enganxa, t'enganxa i no pots deixar de mirar. Per exemple, les persones que la van veure, perquè vam fer una prèvia, va haver un silenci absolut quan s'ha d'acabar la pel·lícula, jo pensava no sé si ha agradat o no, perquè tothom s'ha quedat callat,
I al cap d'un minut de sortir els que hi ha, la gent va aplaudir, no? O sigui, va haver-hi un procés d'assimilar el que havia passat, no? I després la gent va aplaudir i vaig pensar, estàs bé, no? Però és veritat que t'ha deixat pensar i t'ha deixat en estat de xoc.
Veurem imatges de la Vall d'Avui, també de Campordoron, i les estacions d'esquí de Vuit a Ull, Vallterre 2000 i Port Aïnè, que són els llocs, les localitzacions d'aquesta pel·lícula, de la tragèdia de Balanderó, Balanderó ben salvatge, que s'estrenia i arriba aquí al Cine a les Gavarres. Josep Eduard Príncep, gràcies per explicar-nos-ho, gerent del Cine a les Gavarres, per avançar a l'estena d'aquesta pel·lícula i a veure si es quadren els astres i podem agafar els micròfons del Pont de Mahoma i ens acostem aquest diumenge.
T'ho espero. Una abraçada. Moltes gràcies, igualment.
Irem allí a lo que sabemos, a intentar sacar los tres puntos. No té igual en qué posición vayan ellos, en qué vamos nosotros. Nosotros nos tenemos que hacer respetar y nada, a conseguir los tres puntos. Com diu el jugador del Nasti, Juan de Fuentes, va anar a Madrid a sumar els tres punts, independentment que el rival sigui dels millors equips de la categoria.
Dissabte 21 de febrer, un quart de cinc de la tarda, viurem el partit de la jornada 25, el grup segon de primera federació des de la Ciutat Deportiva de l'Atlètico de Madrid, Alcalá de Henares, en el partit entre l'Atlètico Madrilenyo i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la Sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'EFM, al web i a les aplicacions mòbil.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina amb salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
El programa Revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodrilo.
No pasaste de callar, hasta ver un cocodrilo.
Les deu a tocada, seguim endavant a la veu de Tarragona i incorporem una nova finestra, pensant ja en el Tour de França, que el tenim aquí a la cantonada, a més de juliol. Avui amb un nou capítol del Tour a casa i amb Teresa Ortega. Teresa, bon dia. Hola, bon dia. I avui un protagonista que ens porta l'any 2000, i que va estar al podi del Tour de França.
Sí, és una excepció perquè va ser un ciclista del Vendrell que va estar al podi dels Camps i Elisis perquè ell militava l'equip Kelme Costa Blanca. Va ser considerat el millor equip d'aquell Tour de França. Per tant, segon capítol del Tour a casa, queden 137 dies per la sortida de l'etapa del 5 de juliol.
El Tour a Casa, a Tarragona Radio.
Avui el convidat és un ciclista nascut al Vendrell. L'any 1973 va participar a la Vuelta a Espanya, al Giro d'Itàlia i al Tour de França. Una vegada retirat, va ser el director esportiu de l'equip de competició del Club Ciclista Camp Clar. Ell és francès Léon Manier.
Lance Armstrong guanyava el Tour de 2000 al podi dels Camps Elisis i pujava també el nostre protagonista, Francesc León. Ho va fer amb el Kelme Costa Blanca, proclamat millor equip de la cursa. Aquella edició va deixar imatges icòniques amb una generació de ciclistes marcada per l'èpica, però també per l'infortuni, com Javier Ochoa, de l'equip de León, que s'imposava a l'etapa de l'OTACAMP.
Ja va a veure la linea de Javier Ochoa. Bueno, yo... Está hecho... Está hecho todo muy bueno. Y el que puse una bala... No, cien metros, cien metros. Ha pasado ahí la pancarta de cien metros. Efectivamente ahí tiene ya la victoria Javier Ochoa. ¡Qué gran día para el conjunto Kelme! ¡Qué gran día para Javier Ochoa! Ganador aquí en Otacán.
O Marco Pantanyi, que guanyava als Alps després de superar a pocs quilòmetres de meta un Xava Jiménez que anava escapat. 34 secondes, ha augmentat alguna cosa, Jiménez. El escat de l'Espanyol ha fet mal. És un corredor extraordinari. La seva extraordinària està en aquesta, que fa de l'etapa estupenda i després d'etapa disastrosa, com ha passat.
A Javier Ochoa, Pantani i al Chava Jiménez van morir de manera pramatura.
Pero miro hacia adelante como a ti te gustaría. Voy subiendo como el chava Jiménez. Hay montañas que te enseñan quién eres. Cueste lo que cueste, cubriendo los dientes. Hay montañas que te enseñan quién eres. Francesc León, bon dia. Bon dia.
Tu has participat al Tour de França, però deixa'm que abans fem un recorregut per la teva vida ciclista. Quan comences a pedalar i per què? No sé si tens herència familiar, no? Bé, jo vaig ser un dels nois que es posaven davant de la televisió als anys 80, inicis dels 80, que va començar a televisió espanyola a retransmitir el que era la Volta a Espanya. I aleshores ja vaig entrar en aquest mundillo que vaig veure que era un esport que m'agradava.
Vaig tenir la sort que mon pare també es va comprar una bicicleta de carretera. Allà a la zona del Baix Penedès hi havia unes curses socials ara pel gener i febrer. I es va crear com un caldo, va iniciar i créixer molt.
uns clubs ciclistes, i llavors tot això condueix que al final vol sortir amb bici, comença a sortir els diumenges a sortir amb bici i esmorzar, com la majoria de gent, demanes una bicicleta per Reis, i a poc a poc et va conduint, comença a despertar el cuc interior que vol més, vol més, vol més, i llavors vols competir, i ja com amb 18 anys, perquè jo sí que vaig començar a competir bastant tard, perquè no em deixaven competir, per la por de les caigudes i això,
doncs ja amb 18 anys ja no vaig poder retenir més i ja vaig començar a córrer amb un equip juvenil. El salte professional, en quina edat la fas i amb qui?
Bé, jo la vaig fer amb 24 anys, avui 24 anys ja és molt tard, llavors era el normal, i ho vaig fer amb Kelme, però realment va ser amb un equip colombià que es deia Avianca Telecom, perquè en aquell any 98 l'UCI va treure la normativa que els equips no podien tenir més de 25 corredors i Kelme en tenia més, llavors va agafar 4 corredors que tenien que estar en Kelme i ens va passar a l'Avianca Telecom, i va ser aquest primer any allà, i el següent any ja va ser en Kelme.
Ara deies, de petit miraves per la tele aquelles retransmissions de cursa de ciclistes, quin era el teu ídol quan eres adolescent? Bueno, a mi em va enganxar l'època forta de Perico, i després ja, a més al final, ja Indurain, però ja Indurain ja va ser diferent, jo l'adolescència això va ser en Perico. Quines eren les teves característiques com a ciclista?
Bé, aquí hi ha dos... un antes i un després, no? El que és abans de professional, jo era un corredor més escalador, m'anava bé amb terreny en pla i amb vent, i això també més sabia defendre, però era més escalador. Al passar professionals, el ritme, la competició és totalment diferent, i llavors vaig ser més un corredor per treballar per altres corredors, i els terrenys que m'anaven millor eren els terrenys una mica ondulats, era un corredor...
No de clàssiques, però una mica complet, però no d'alta muntanya. Arriba un moment que et diu en Francesc convocat per l'equip del Tour de França amb el Kelme, no sé si era Costa Blanca, no sé com ha de dir aquell Kelme. Què vas sentir? Què et van dir? Per què te van escollir?
Doncs, bé, em sentim molta il·lusió i dius, ostres, menys mal, em surt una cosa bona, no?, perquè aquell any jo tenia que anar al giro i res, a la Txallen, a Mallorca, doncs vaig caure i em vaig trencar la clavícula, llavors el calendari es canvia tot, total, llavors, bé, no vaig poder anar-hi al giro i em van posar com a reserva pel tour.
I llavors, doncs, mira, el mateix que em va passar a mi, un altre corredor que tenia que anar al tur, que no va agafar la forma per poder anar-hi, i vaig agafar jo la seva plaça. Va ser una mica carambola i molt bé. Què era el cap de files? Escartín.
Déu-n'hi-do, aquell Kelme, els noms il·lustres que hi havia, no sé si te senties petit al seu costat, o t'impressionava treballar amb tots aquests noms destacats del ciclisme espanyol i de Kelme. Sí, bueno, aquell any del Tour Kelme va anar amb un equip molt reforçat, perquè he dit escartint, però és que després estava Santi Botero, que va guanyar la muntanya, estava Roberto Heras, que va guanyar una etapa, va fer segona en una etapa, que va escapar amb Virenque,
I després estava Javier Ochoa, que ens va guanyar també una etapa. Llavors va ser un any molt, molt fort. Els veus com a ídols, però realment no, els veus com a companys, i estàs allà perquè ells estalviïn moltes forces perquè quan el moment que ells han d'anar a tope arribin ben frescos. Javier Ochoa, Otakam Armstrong, és aquell any el teu tour? Aquest any era el meu tour, sí.
Per tant, tu vas ser una de les víctimes d'aquella manera de fer d'Alan Armstrong, que ho guanyava tot. Com era aquest equip? No sé si era el US Postal. Sí? Com eren?
Era una tortura contínua. El Lluís Postal, quan es posava el pilot a marcar el seu ritme, allà no es movia ningú i era brutal. Era un ritme que t'asfixiava i que et deixava sense forces, sense poder fer bé la teva feina com vulguessis. Però sí, sí, era quan Armstrong deia que s'ha acabat el catxondeo i demanava als seus corredors que es posessin a marcar un ritme fort, doncs era... se feia silenci, el pilot.
Tu vas pujar aquell any als Camps Elisis al podi perquè el Kelme va ser el millor equip d'aquell Tour. Clar, tu has pujat amb un podi del Tour de França que deu ser el màxim. Sí, i més per a un corredor com jo, un corredor gregari, poder arribar a córrer el Tour i a sobre, tindre la sort que estàs amb un gran equip que aquell any va sortir molt rodotot i poder guanyar dues etapes que van guanyar amb Ochoa i amb Botero es va guanyar a Prianson.
Però dius, ostres, arribar a París i poder arribar al pòdium, doncs encara és... No t'ho imagines, això és el màxim. Tinc un llou d'aquestos grans que és el que entreguem pel turn. Què és el que més t'ava impressionat, aquell turn de 2000? Algun moment en concret, alguna etapa concreta, l'escalfor del poble i la manera que ho viuen a França. Amb quina imatge te quedes?
A veure, jo allà al tour l'havia anat com a espectador, a peu de carretera, però quan la veus com a corredor veus que és tot molt més gran que... És que no hi ha cap volta que s'hi pugui arribar. És espectacular. Els mitjans de comunicació, el públic que ve... O sigui, et fa sentir en una bombolla molt especial i que estàs participant en aquell evento. És una cosa molt...
molt d'agrair i al final també córrer un tour també t'ha donat estar dintre d'una petita classe de corredors que no tots han pogut arribar a córrer i acabar un tour. Però ha de ser molt dur. És molt dur, és molt dur. Jo recordo...
que quan vaig acabar el tour vaig arribar a casa i això, i llavors em van veure que realment està superprim, no sé, una mica d'anècdota, jo ja era un corredor molt prim, però al acabar el tour, entre les costelles, se'm veia com el cor palpitava, o sigui, arribes a un extrem d'esforç que és brutal.
Qui t'hauria dit que 26 anys després el tur arribaria a la teva terra, a les comarques tarragonines, ciutat de Tarragona ha tapat dos del gran départ, aquell 5 de juliol, una cosa impensable, no fa 26 anys, t'ho diuen fa dos anys i no ens ho creiem.
Sí, perquè, a veure, que vingués a Barcelona, doncs, dius, bueno, ja ha passat, no?, però dius, ostres, que puguin fer aquest esforç de sortir de Tarragona, i en el meu cas, que soc del Vendrell, que et passarà per Vendrell, doncs encara ho és més, no?, llavors, molta gent que no ha vist el que és el Tour, doncs, ho veurà davant de casa, que està passant un esdeveniment molt important, i dels, bueno, dels millors que hi ha al món.
Pels ciutadans de Tarragona, què comporta que sigui una sortida neutralitzada, que recorri el centre de la ciutat, poqueta a poqueta, que puguis veure els ciclistes, que els puguis veure sortir? Imagino que té les seves avantatges, potser millor pel públic, tot i que la glòria televisiva se l'emporten les arribades, no?
Sí, la Glòria s'ha endut les carreteres, l'arribada, però el fet que sorti una sortida neutralitzada, hem de pensar que també el moment de la sortida neutralitzada i la sortida també és un moment encara relaxat. És el bo que té, que els corredors els podran veure molt a prop...
la sortida que sorti per dintre de Tarragona i vagin neutralitzats, el públic podrà estar a un metro de pogatge, de vingar o qualsevol altre corredor de primera línia, això és com si passéssim per davant de casa un Messi, això el ciclisme permet que el millor d'aquest esport passin per davant, el futbol o altres esports, has de pagar una taquilla i els horaris dintre d'un estadi, i això farà això, que puguis veure...
tot aquest color que té un pilot ciclista passant pels carrers tranquil·lament i relaxadament. L'última, què t'ha donat el ciclisme? Què t'ha aportat a la teva vida el ciclisme? Bé, sobretot esforç, ser molt disciplinat, jo crec que és un esport que aporta molts valors, i...
te fa que també ja des de molt jove siguis una persona que vulguis cuidar, amb alimentació, que siguis molt tenàs per intentar lluitar per els teves objectius, idees, jo crec que el ciclisme i companyerisme, sobretot que també, perquè no són companys només els ciclistes, els que venim...
en bici, no que dintre d'un equip ciclista hi ha els massatgistes, hi ha els mecànics, hi ha els directors, és tota una família que de veritat que arregla molt i te trobes en un conveni d'aquests, sigui corredor, sigui massatgista, fa uns anys i et fa sempre molta il·lusió d'estar en una estona mell. Gràcies, Leon, gràcies. Gràcies a valtros.
El Tour a casa, a Tarragona Ràdio.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
El Nàstic vol arribar a la final de la Copa Catalunya. Dimecres 18 de febrer a les 7 de la tarda els grans jugaran a la nova creu alta a les semifinals de la Copa Catalunya davant del centre d'esport Sabadell. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens comenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el Nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber. Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
El programa Revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
No pasaste de caigar. Hasta luego, cocodrilo.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. Si separem bé la brossa orgànica, ens estalviem diners i l'aire que respirem cada dia està més net.
Separa bé l'orgànica i ajuda'ns a tenir la ciutat com a tu t'agrada. Ajuntament de Tarragona. Les pícies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? Una direcció. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20 dins la veu de Tarragona camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis a tarragonaradio.cat. Deixa que la sessió.
Us farem al Teatre Tarragona, divendres, en aquesta gala de celebració dels 40 anys d'història, aquesta casa Tarragona Ràdio. Que seguim endavant, que encara ens queden temes per explicar-vos d'aquí una estona el que fem, amb la companya Núria Cartanyà.
parlant avui de l'Escola de Lletres, i també tindrem temps a saludar a Miriam Coelho, que és la presidenta de la comparsa Aerodans, i que han estat els segons al barricte del concurs de Carnaval. Hem obert el programa parlant amb els guanyadors d'aquesta edició 2026, la comparsa Pandora, Pandora-Comparsa, hem pogut conversar amb el seu president a l'obertura del programa, i ens queda de parlar amb la segona classificada Aerodans, i ho farem també d'aquí una estona, les 10 i 20 minuts. Fem una pausa i de seguida més coses, va.
Oh, yo, yo, yo, yo, yo, superguay. Tu canta, la vida vais a ver un tovolcán, no hi ha problemes, no oblides, mal de gas, se sent superguay. Tot balla, hasta en los brazos femeneles más, no hi ha problemes, no oblides, mal de gas, se sent superguay.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Per les mans noia problemes va oblidar smadegats en super!
Tots la sap que em corre per les venes, la passió que ens es fa les trenes, la raó de ser del meu despertar, tu em vas sentir tan guai. Si tu estàs no em cal res més, un somriure val perdre's, tot el món gira del rebre.
Az tèlis prasos premirelles mans, no ja problemes, no vidas m'avegats, es sent super.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Iremos allí a lo que sabemos, a intentar sacar los tres puntos. No da igual en qué posición vayan ellos y en qué vamos nosotros. Nosotros nos tenemos que hacer respetar y nada, a conseguir los tres puntos. Com diu el jugador del nazi, Juan de Fuentes, va anar a Madrid a sumar els tres punts, independentment que el rival sigui dels millors equips de la categoria.
Dissabte 21 de febrer, un quart de cinc de la tarda, viurem el partit de la jornada 25, el grup segon de primera federació des de la Ciutat Deportiva de l'Atlètico de Madrid, Alcalá de Henares, en el partit entre l'Atlètico Madrilenyo i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la Sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'EFM, al web i a les aplicacions mòbil.
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centres Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com baixó aquí amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Fins demà!
Música de Carnaval, perquè volem parlar i hem saludat els guanyadors del Carnaval 2026 i també volem saludar la comparsa
Aerodance, que ha quedat en segon lloc i que ens acompanya la seva presidenta, la Míriam Coelho. Míriam, què tal? Bon dia i l'enhorabona.
Hola, bon dia, moltíssimes gràcies. No tinc molta veu, eh? Bé, normal, eh? Mira, abans parlàvem també amb el president de Pandora i també ens deia que anava aguantant la veu perquè ha estat un dia i una nit suposo que de celebració d'ahir d'aquest segon premis. Sí, sí, vam estar celebrant ahir a la nit molt, molt, molt, estem molt contents. Bé, doble segon premis per vosaltres, no? Perquè recordo que vam parlar el dia de l'endemà del disfersador. Per tant, marxeu d'aquest carnaval a doble guardó, no? O triple, fins i tot, eh?
Bueno, triple, perquè guanya també el públic més assistent a la TAP, i ara, bueno, hi ha dos segons premis de Distressador i de la Rúa, de Comparsa, és increïble. Un somni, un somni, la veritat. Bueno, ara suposo que estareu pendents, i li preguntàvem també amb el company de Pandora, estareu pendents que si la comparsa principal decideix portar rei o reina...
Bé, vosaltres està clar que porteu concubí o concubina, no? Depèn. Sí, clar, bé, ara no ho estem pensant, això, perquè jo crec que estem... En una fase. En una fase, en un núvol, pujats, pujades, i bé, és que ha sigut molt, molt, molt, molt increïble aquest carnaval, ha sigut molt guai. Jo recordo, eh, Sortil·lega, que és la temàtica que heu escollit, satisfetes les difes de com ha anat?
Molt satisfeta, molt satisfeta. Estaven preciosos, estaven preciosos. Tothom deia que bonic, que semblava com una aura amb les llums que portaven, les bruixes, els nois que anaven inclús sense gorro, que sembla que sense gorro no sigui una disfresa complerta, i ells anaven sense gorro amb un maquillatge brutal i amb una escenografia increïble amb les nenes que anaven de minot burro.
Les carrosses, és que tot, com m'ho imaginava jo al cap i com ens ho imaginaven l'equip de treball, i veure els carrers ha sigut increïble, ha sigut molt xulo. A més, és que hi havia molt nivell en guanyar Carroval de Tarragona, i molt, molt, molt nivell, com part de noves que porten dos anys, dos, tres anys...
amb un nivell increïble, llavors em serà més content, no?, perquè dius, Jolín, ho hem fet, ho hem tornat a fer. De fet, a Pandora porten poc temps, 3 o 4 anys, no?, si no... Sí, sí, sí. I sí, Pandora és relativament nova, no?, i mira, és que jo m'estic enamorada dels tocants aquells, tots, eh?, tots els tracks dels tocants, crec que els vaig veure i vaig dir, ostres...
Increïble, sí, sí, va ser con un impacte visual increïble. Així que súper merezco un titán.
Miriam, el dia que vam parlar, tu i jo també dèiem, clar, que recordàvem tota la feina que porta, no?, tot això, i tu deies que estàves molt orgullosa del teu equip, parlàvem abans de l'endemà del disfressador, eh?, i clar, que no havíem vist encara ni la rua artesanien ni el lluïment, que són moltes coses, però vaja, suposo que continues igual de satisfeta, no?, de tot aquest lluïment que es veu al disfressador, però també es veu a les rues, no?,
Sí, sí, a vegades no t'has de veure la disfressadora que la Rua, no? Per exemple, jo a la disfressadora vaig veure la figura principal i després les gates, no?, les gates de l'egres, i a la Rua va sortir tot, no?, va sortir les hechiceres amb l'element aquell que portaven, que es diu buge, no?, buge, es diu així, que es mirava sol, les bruixes, cada grup de bruixes amb les boles de llum, el que deia, no?, els ninots burruïa amb els nois fent una escenografia, acromàcies...
i, bueno, no sé, després l'element externe aquell que eren les gates pujades, que jo sé que s'havia vist a la disfressa, però, bueno, era diferent, arrastrada, a més, no?, sense vehicle, arrastrada pels nois, de negra, bueno, és que van repartir també, clar, això no ho sabia ningú, van repartir 200 minuts bolu, fet xamar i...
per una de les modistes, totes les faldilles tallades a mà també per les modistes. Bé, és que hi ha una... Totes les compartes tenen un treball narrera increïble de mesos i mesos i mesos de no sortir quasi del local i de no tenir quasi vida social, però bé, clar, tu veus que el teu, no? I el teu, per mi, és una feina...
una feina brutal i manual i artesanal, i bueno, la recompensa és aquesta. La recompensa ja estava, perquè la recompensa era la màgia que s'ha creat, no sé si era la temàtica o què, però en guany s'ha creat com una màgia la comparsa d'unió i de feina, que tothom ha ficat la seva mà per treure tot endavant, a casa seva, als diferents locals,
I llavors el premi ja era aquest, no?, aquesta màgia i aquesta unió. Però bueno, si de tot el que em pots, de nivells a la gent va saltant i plorant d'alegria, doncs 100% plena, sí, sí. Anava mirant imatges del vostre perfil d'Instagram, perquè clar, per veure una mica el detall de la cosa, eh?
ara estava veient un dels barrets amb les plomes, la calavera i m'explicava algú quan veníem d'una setmana d'avantades que no sabíem ben bé què passaria el dia següent i algú em deia que les comparses el dissabte al matí comencen a maquillar-se no és que els avisis, és que els has avisat amb molta antelació clar, és que hi havia un moment que ens hem maquillat ja els 9 del matí ens estaven maquillant
A... No, pues no sé, pues... Cada hora, ¿no? I sí. I diria, esclar, pues que si suspen una tarda, ¿qué fem? Bueno, pues yo qué sé, pues ya no sabré si hem juntat al local o algo. Es que no sé. Es que es molt difícil. Jo entenc l'Ajuntament, eh? Perquè és un tema molt, molt, molt difícil. És que casi que prefereixes la pluja, perquè la pluja...
No és tan perillosa. L'any passat va ploure i, bueno, va passar una mica els equips de música, no?, el tema elèctric i pot sortir, però és que el vent és superperillós. I jo pensava, mare meva, el dijous, quan vam sostendre els col·les i totes les activitats exteriors i tal, jo pensava, mare meva...
I, clar, després, sí que és veritat que dissabte al matí no vam sortir, semblava que estava molt bé, i no vam tenir sort, perquè jo crec que les companys que hi ha darrere la nostra, que hi haurien moltes, crec que ja van tenir una mica més de vent, inclús. I, clar, el vent i els gorros i els elements de la carrossa, tot això que va tot pegat amb brides o pegat amb ciricona i tal, era un perill important. I, clar, que és...
És molt difícil, perquè jo m'entrec que jo deia... I la possibilitat de passar-ho al cap de semana que ve. És que clar, ja tens tot fitat a la carrossa, llum, música, generadors... Clar, no sé si cada punt passa pot assumir aquest cos, no?, de tenir una setmana tota allò llogat i ja està, sense fer-ne ús. És molt difícil. Jo entenc l'Ajuntament que ha tingut un paper de por, no?, de por de si fa i bé, si no fa i bé...
Si segueixo que va endavant i passa alguna cosa... Bueno, és que és un tema complicat. Sí, sí. Bueno, però finalment s'ha pogut fer. Toco fusta, eh? He dedicat el tot bé i s'ha pogut fer. I mira, escolta'm... S'ha pogut fer i vam aguantar una ventolada arribant a l'Avígola de Catalunya. El gorro anava cap enrere, però bueno, van aguantar les noies amb el gorro gran i...
i disfrutar, disfrutar. Míriam, jo sé que sempre t'agrada parlar de l'equip que t'acompanya, per tant, els últims minuts, a qui s'hi vols dedicar, a qui vols recordar, suposo que tota la comparsa, perquè al final sou tots, del primer a l'últim, no? Sí. Per qui vulguis recordar la feina que has fet i tot el que ve a partir d'ara.
El que m'ha perdut d'ara, sí, té-la, però jo crec que se'm dona millor muntar coreografies i muntar... Per mi és menys feina, encara que aquella setmana del regnat serà duríssima, però per mi crec que és més liviano. Per una altra banda, agrair a l'equip...
al comitè de brujes, que ens hi diem així, a l'adjectiva, movistes, equip de carrossa, equip d'isfresa, tota la gent, ja us repeteixo, que s'ha portat feina a casa, però feina que no la portaven per ajudar, se la portaven la feina i la portaven acabada. Això era increïble. Els meus pares i la meva família per aguantar-me i els meus pares que han fer dit tota una planta de casa seva per fer
tot el que no cabia al local, que no me lo vull nombrar perquè segur que em deixo algú, però l'equip, els responsables de Carmosa que tenim, la...
el Carlos, l'Eloi i la Rossi han fet un equip brutal d'homes i de dones que no han parat de currar tothom i la confiança, sobretot la confiança de portar d'apuntar-se amb aerodans i de sentir aquesta unió i aquesta família és que no vull nombrar perquè no em vull deixar ningú però és que estic superagraïda, superagraïda és que ha sigut increïble
Us tornarem a veure amb Sortil·lega algun dia d'aquests o no?
Doncs mira, ara estàvem parlant en un càmping, però l'estiu, que ens hi volem veure, en Sortilega. Aquest any, malauradament, no estarem a Port Aventura. Tot i que portàvem dos o tres anys, tres anys ja, fent temporada de Carme de la Port Aventura, que és una passada, és increïble. Enguany no s'ha volgut, bueno, no han volgut muntar amb naltros, una mica, suposo, per la temàtica, no s'hauria quadrat, però bueno, crec que hauríem pogut estar igualment
perquè els cratges seran increïbles, bueno, què de dir jo, no? Però bueno, a veure si s'ho repensen i ens fan un crit i així podem aprofitar aquests cratges de sort i leva que tant han agradat a la ciutat.
I que són una autèntica passada. Miriam Coelho, gràcies, enhorabona, a disfrutar-ho. Suposo que fareu també un sopar o un dinar o alguna cosa, no? Sí, ja farem alguna cassotada, algun dinar, sí, sí, hem de fer coses, hem de fer coses i celebrar, i sobretot tornar-nos a juntar. Ara que em deixen una setmaneta o dos de relax, sisplau. Vinga. Nosaltres no trucarem, ja. Deixem que descanses. Moltíssimes gràcies. Una abraçada. Vinga, gràcies, adeu.
Miran Coeló, de presidenta de la Comparça Aerodans, segons classificats al concurs de Carnaval d'enguany 2026. I ara, 10.37, dos quarts i mig d'11, una pausa, i de seguida Núria Cartanyà amb les recomanacions amb el que fem.
Fins demà!
Fiesta que sube como la espuma, yo partiré hasta la luna de Idaeguara. Come on, get on up. We're wild and we can't be damned. And we're turning the floor into a zoo. Come on, keep it up. It's funny if you're down to play. And we're turning the floor into a zoo.
La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Té de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho, els dijous a partir de les 3 de la tarda. I la redifusió del cap de setmana, els diumenges, a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
Fora de joc, la teva cita és TGN Sports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la 1. TGN Sports, amb Joan Andreu Pérez.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril. No pasaste de caimar.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry.
DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
A Tarragona Ràdio som la Tere, el Jordi, la Laura, el Miquel... Bé, ja ho saps, ja et coneixes. Però ara hem descobert que a Tarragona Ràdio també hi ha el Pau, la Dora, la Laia, l'Aleix, l'Andreu, la Pili, l'Ester, l'Emma...
Quanta gent! A Tarragona Ràdio som 40.000. Gràcies per ser-hi.
Si separem bé la brossa orgànica, ens estalviem diners i l'aire que respirem cada dia està més net. Separa bé l'orgànica i ajuda'ns a tenir la ciutat com a tu t'agrada. Ajuntament de Tarragona. La Diputació de Tarragona dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari.
Tarragona Ràdio, per molts anys. Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
Falta una miqueta més d'un quart d'hora per arribar a les 11 del matí per tancar el programa, però sempre abans de tancar la veu volem dedicar un espai a les activitats culturals. Home, d'activitats ja n'hem parlat de moltíssimes. Sense anar més lluny ens fem ressò del final del carnaval i de les comparses guanyadores per organitzar el carnaval de l'any vinent.
Això també és cultura, però ara parlem de cultura literària, de lletres, i per això convidem més o menys una vegada al mes l'Escola de Lletres de Tarragona perquè ens parlin de la seva activitat també, de l'agenda. Esther Enric, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Seu imparables, no? En primavera hi ha literària o què? A punt a punt. A punt.
Sempre estem amb activitats constants perquè una de les idees de l'escola és que tots els tallers es divideixen en dos blocs, dos semestres, dos mòduls, i cada un dels mòduls en cada taller es programa una activitat que busqui...
la relació entre l'alumnat de diferents tallers i així com obrir-nos l'escola, sortir de l'aula tancada i obrir-nos cap enfora, que puguem compartir allò que escrivim amb el públic en general.
I una d'aquestes activitats, vaja, amb aquesta filosofia neix de boca a orella, és la proposta que ens feu pel dia 26 de febrer a l'antic Ajuntament. Ho he apuntat bé, això? Sí, a les 6 de la tarda. Molt bé, ho apunto a les 6 de la tarda. Jo no sabia com descriureu abans. He dit que era com una performance, lectura... Explica'ns-t'una miqueta així en general i ara entrarem en matèria.
Sí, són lectures, però sorgeixen d'un joc literari bastant entretingut que ens ha tingut enfeinats un ben bé tres mesos, potser, entre tots els tallers. És una activitat que portem a terme amb la interacció o la col·laboració de tres dels tallers. Normalment les relacions són entre dos, aquest cop són tres. Un és a l'ombra dels mots amb flor, que és el taller de narrativa que porta el Marcel Casas, que és el que donen els dijous.
L'altre és el de poesia, que el porta la Raquel Estrada, sota el títol Per què poesia m'ensenyes a fer mots. I el tercer taller és el que jo mateixa condinamitzo, que és el bufet de lletres, també de narrativa. Llavors, el que hem fet és una mica com un telèfon espatllat. És a dir, hem partit d'una idea base, d'una frase escueta, que ara et diré quina...
a través de la qual els alumnes de l'Ombra dels Mots en Flor, del primer taller, han construït una sèrie de textos en prosa de màxim de 350 paraules cada un. Aquests textos, que són set alumnes, en aquest cas són set alumnes que han participat d'aquest taller, els han passat als alumnes de poesia, i els poetes de cada un d'aquests textos n'han fet un parell de poemes.
que ens ha tocat a nosaltres, a bofet de lletres, doncs només ens han arribat els poemes, no els primers textos. I a partir dels poemes els meus alumnes s'han inspirat, ja sigui amb un vers, amb el títol, amb la història, amb el missatge, amb el personatge, amb el que sigui, per fer-ne un nou escrit en prosa, també d'un màxim de 350 paraules. Què vol dir això? Que tot i que hagin partit de la mateixa idea, els últims textos...
Són una cosa bastant, bastant, bastant diferent. I al posar la poesia pel mig jo crec que encara ho fa una mica més difícil, més diferent. Més divertit i més diferent. Està molt ben pensat, la idea és molt xula. La primera vegada que feu això del telèfon espatllat. Jo diria que sí, almenys que jo en tingui constància. I bé, van començar a l'aula del Marcel...
ells van aprofitar la classe per parlar de com neixen els mites, de com es transmet oralment una història, una llegenda, un rumor, i com aquesta transmissió, doncs clar, quan passa d'una a l'altra es va versionant i arriba al cap de les hores, setmanes, mesos, anys, segles, que l'història ha canviat per complet. Doncs inspirant-se en aquesta idea de la transmissió oral i de com es va versionant una mateixa història, vam crear això.
Llavors ells van partir, els alumnes d'aquest primer taller, van partir d'aquesta frase. A principis d'aquest segle, un petit grup de persones va fundar una escola d'escriptura a Tarragona, de la qual formen part actualment com a alumnes. Clar, l'escola té 20 anys. Llavors, al moment de la creació, l'origen, no els hi hem explicat. Més hem dit aquesta frase i cadascú, què idees, què crees, com creu que va...
néixer l'escola. Alguns hi han ficat més realisme i altres un toc més llaminé, més de fantasia, i així ha anat sorgint. Escrit, poema, escrit. El que passa és que no teníem per què referenciar què era l'escola de lletres.
No tenien per què i, de fet, encara que ho hagin fet, molts dels escrits s'ha perdut la idea. Per això tinc un spoiler. Ai, Déu meu. Anna Rosa Pinya, bon dia. Hola, bon dia. A prop a micro. Fila Escanya, bon dia. Hola, bon dia. Com esteu?
Molt bé. Les dues formeu part del taller... Sí, del taller de l'Esther. Que es deia... Buffet de Lletres. Sí, que és veritat. I ja fa molt de temps que hi sou, eh? Jo us conec ja de fa temps de totes aquestes col·laboracions que anem fent. A mi ja em tens una mica vista. Vista i llegida t'ho tinc, també. Sí, jo porto... El segon curs és aquest, el que estic fent amb ella. Doncs intens, perquè també m'asones molt, eh? Sí, sí, perquè hi ha vingut diverses vegades. Un té-ne tot.
No us avorriu, perquè sí que es tracta d'escriure i de donar pautes i tot això, però cada cop els exercicis són més creatius. I molt engrescador. Sí. Us van arribar poemes a vosaltres ja. Correcte. Quin tipus, a més, cadascú tenia un poema, dos poemes...
Sí, era un poema, un poema, un escrit. Llavors, del poema... Però dos poemes m'han agradat arribar a tu, Anna, per exemple, Anna Rosa. No, no, a mi m'ha arribat un poema. I d'aquell poema havia de sortir el teu escrit. Jo he fet un escrit, exacte. Cadascuna tenia un sol poema. Exacte, en el meu cas era igual, m'arriba un poema i d'aquest poema m'he d'esperar per fer un escrit. Eren molt diferents els vostres poemes. Sí, sí, sí. Totalment.
Clar. És que no sé què preguntar-vos. Ara que sabeu d'on ve tot plegat i segurament heu llegit el primer text, no? No. Hem llegit el poema, però per nosaltres el primer escrit encara és una sorpresa.
que suposo que la sabrem el dia 26. Tu sí que tens tota la seqüència, Esther. Jo la tinc tota i és tan divertit adonar-te de com inicia una cosa i arribes de la del final i dius on és el punt de connexió? I veus el poema del mig i vas trobant-ho. Hi ha alguns que és més evident, no? Hi ha alguns que dius ah, d'acord, han agafat aquesta idea i l'han desenvolupat, però d'altres potser només han agafat un vers o una paraula fins i tot, o un missatge de font subtil.
Què heu fet vosaltres? Perquè aquí era lliure. I clar, si només agafàveu una paraula, aquí sí que us n'anàveu totalment. No sé què heu triat. Mira, en el meu cas, he optat per dos versos que m'havien cridat l'atenció, que parlaven de com la llum, fos una llum d'un fanal, la llum d'una llàntia, podia donar pas a l'arribada de les lletres. O proporcionava aquesta llum la sortida de les lletres. I a partir d'aquí és on he fet el meu text.
Dos versos, ja és bastant. Per no perdre la connexió, Anna Rosa i tu? Jo, en el meu cas, ha estat una sensació, que no sé com explicar-la, i moltes paraules. Hi ha diverses paraules del poema que estan també a l'escrit. I algun personatge, també, del poema que surt a l'escrit.
Així trobarem diferents punts de connexió. No sabíeu però quina era la frase inicial, aquesta frase que deia... Sí, la frase inicial la coneixíem. Per tant, això també us ha condicionat a l'hora de continuar, d'escriure. Una mica et fa partir la inspiració i a partir d'aquí el que surti. Doncs escolta que ens estem quedant sense temps, que ens hem allargat. Va, llegim, llegim un trosset.
Com anirà això? Primer expliqueu-me com anirà l'acte i ara acabarem si casa amb una mostra. L'acte com anirà? Cadascú llegirà el seu tros i així correlativament? Sí, anirà per fils. O sigui, no serà primer un taller i després l'altre taller, no. Serà, per exemple, ara estava parlant l'Anna Rosa. L'Anna Rosa s'ha inspirat amb el poema de la Carmen Ripoll i la Carmen Ripoll al seu torn s'ha inspirat amb l'escrit de la Imma Sánchez. Doncs començarà, primer... Bueno, primer farem una mica d'introducció, una mica d'entrada...
I començarà llegint primer la Inma Sánchez, el seu escrit, després la Carmen Ripoll, el seu poema, i finalment l'Ana Rosa, el tercer. I així anirem per fils. Quants fills tindrem? Ui, uns quants. Ho he d'acabar de revisar, perquè, bueno, set, segur que set, perquè, clar, el grup del Marcel són set, però el de la Raquel són uns quants més, i el meu són catorze. Però de fils són set, el que passa és que cada fil potser no conté tres escrits, potser en contenen cinc o sis. Ja, ja, ja.
Però serà molt àgil perquè són escrits molt... Són aments, són curts... Això serà el dia 26 a les 6 de la tarda a l'antic Ajuntament. Xiques, què farem? Com llegirem això? Què havíeu pensat?
Ho podem fer tot, jo crec. Farem tot el fil o farem només el vostre trosset? No, el que dongui temps, si voleu que facin ells el seu escrit. Sí? Fem el vostre escrit. Ja mirarem d'on ve tot això. Molt bé. Anna Rosa, comences tu.
D'acord. Bé, el títol és Espurnes que esdevenen lletres. Els carrers de la ciutat són ben bé rius salats. Els nens s'angloten, les nenes ja meguen, la canalla plora. Els adults, nàufrags, no tenen prou mocadors per aturar tantes llàgrimes. Amb la mirada extraviada, les oïdes taponades i el pensament enterbolit, es pregunten com aturar el dolor dels més menuts.
Els adults, cecs, sords i confusos, incapaços d'esbrinar-ne la causa. El petit roc la sap. La canalla plora perquè ja no hi ha veus que els expliquin contes, ni mans que els escriguin, ni menys que els imaginin. La canalla plora perquè les lletres han mort de fam per la desídia dels adults.
El element de les criatures arriba a ser tan i tan fort que ressona en la ciutat com un odol salvatge que ha despertat el drac, el guardià de l'inframont que des del principi dels temps evita en les profunditats de la gran cova. El gran reptilià, amb la clarividència que la caracteritza, s'adona de seguida del mal que afligeix Tarragona.
Ofenós, es tarrufa les esplendoroses escames que el guarneixen per inundar els carrers del seu alè. L'aire es torna roent, irrespirable, sobretot quan d'aquella poderosa gargamella brolla en flamarades tan enormes que tanyeixen de vermell tot el cel, convertint la ciutat en una llar de foc i escates.
Quan aquella bèstia gegantina enfila el carrer Major, les seves ales d'àliga i la cua de serp ja són canons que escupen foc pertot arreu. Llavors, les espurnes, que alegrement salten de la seva boca, a poc a poc van eixugant les llàgrimes de les criatures. Ara, la ciutat camina dins el drac. La ciutat és el drac. I el petit roc sempre a l'aguet se n'adona. Mireu!
Petits i grans aixequen la vista i contemplen com les espurnes, centallejant sobre la foscor, es transformen en lletres que dansen al ritme de les flames i la mètrica. I el somriure torna a dibuixar-se en les carones dels infants. Ara caldran narradors i poetes per ser digitadors literaris que amb la seva màgia ens facin bategar amb noves històries, amb noves lletres.
Uau, hem fet un viatge superxulo, eh? Un munt de sensacions, i jo ara si hagués de continuar pensava, continuaré per aquí, continuaré per allà. Anem ràpid perquè no tenim massa temps i vull escoltar el de la Pilar Escaño. Ràpid, Pilar, si pots. Mira, el meu es titula Llums i lletres. A la platja asseguda en una roca, deixo que l'aigua macaroni els peus nus.
Veig a la distància un velet pintant el mar d'un blanc lluent triangular. Garavines cridaneres, cercant peix. Núvols passatgers, un crac que s'enfila a prop meu. Mentrestant, el sol va minvant a poc a poc i espero sense cap urgència el moment desitjat. Arriba. S'encenen els llums, fars daurats que regalen claror, caliu i proximitat. Penso. L'ambient m'inspira.
Quines lletres s'aproparan? Totes les que puguin transmetre emocions, pensaments, noves o velles idees, serenor, coratge i tants d'altres elements. Matant-s'ho a la sorra, passejo lentament, no tinc pressa. I sense precipitació ni cap premura apareix.
Una veu demana sortir i expressar nous sentiments, lletres que s'aparten de la foscor, paraules que volen expressar il·lusions, somnis, fantasies, relats macabres, pors, veracitats i tant d'altres embulls. I m'agrada, m'encisa poder expressar tot allò que algun disc meu em dicta,
Com si les paraules tinguessin vida pròpia i decidissin què han de dir. Són autònomes, mestresses d'elles mateixes, governadores de les lletres que busquen la llum d'una llanta, la claror d'un fanal i l'alegria d'omplir un paper en blanc sabadores que un dia qualsevol, algú les llegirà. Un ritme totalment diferent. Ara ens has transportat a una platja, amb una tranquil·litat, no? Déu-n'hi-do, en xiques, que xulo. Clar, cadascú parteix d'una idea diferent.
M'agrada molt la varietat i la plasticitat de la manera que teniu d'escriure. Es nota que hi ha el físic al darrere. Així que us ho hem de deixar aquí. Si voleu seguir tot el fil, perquè això és el final de la cadena, aquest telèfon espatllat que s'ha inventat a l'Escola de Lletres. Es diu De boca a orella i l'acte de lectura d'aquests fils tindrà lloc el dia 26 de febrer a les 6 a l'antic Ajuntament. És una de les moltíssimes activitats que fan per posar en pràctica tot el que prenen els tallers de l'Escola de Lletres.
Esther Enric, moltes gràcies per venir. Moltes gràcies. Xiques Anna Rosa Pinya, Pilar Escaño, moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Sense més temps us diem adeu. Un minutet i seran les 11. Demà tornem. Tornem amb més arguments a la veu de Tarragona Ràdio.
Bon dia, són les 11.