Bon dia, són les 9 del matí. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Molt bon dia, benvinguts a aquesta edició que tanca la setmana de la veu de Tarragona. Avui és dimecres, és dia 9 de gener, i ja ens hem deixat enrere el Nadal, ja ni recordem les festes de Nadal. Miquel Sunyer, i més gent, Miquel Sunyer, bon dia. Fantàstic, perquè ni soc Miquel Sunyer ni és dimecres, però bé. He dit dimecres? Sí. Ah, sí, he dit dimecres. Però això em va molt bé, a mi aquestes coses em van fantàstic. Mira els dies al plenari.
Ens hem quedat amb la falca. El fem l'humor. Ja tinc dues coses. Ostres, doncs, mira que el dia... Mira, m'has arribat a la setmana. Mira que el dia de la setmana el tenia clar el que no tenia clar el dia del mes, i sí, sí, 9 de gener, divendres, divendres. Però Miquel Sonier també m'agrada. No us enganyeu. Miquel Sonier, eh? No està mal. Abril Comas, bon dia.
Com esteu? Bé. Escolta, ja us han regalat el passe anual de ProAventura Club? No, jo em pensava que m'arribaria i no m'ha arribat. Com és això? Per res, m'han regalat altres coses. Encara hi sou a temps, perquè el parc està tancat. De fet, tanca portes avui, torna a obrir el mes d'abril. Si no, recordo malament, torna a obrir ja de cara a la primavera.
fan una petita obertura als caps de setmana de Carnaval, això sí, al febrer, però que encara podeu regalar Port Aventura Club amb tres tipus de passes tot l'any per tota la família o els amics, amb avantatges, ja sabeu, en reserves d'aparcament, descomptes dins del parc i, ja us dic, tres passes que us permetran l'accés a Port Aventura Park, Areiva, Acoàtic Park, Ferrari, Land, però passa un any inoblidable, el 2026. Regaleu Club, que encara hi sou a temps, si no us han portat els reis. Què tenim avui al programa?
Doncs mira, marxarem de seguida cap al port, perquè els paxessos i rabaders encara estan allà. Han passat la nit a l'accés al port de Tarragona. El tenen bloquejat des d'aquest dijous al matí. Rebutgen l'acord amb la Unió Europea, amb Mercosur, i preveuen reunir-se avui amb el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, i veure què passa i què diu Europa. I si no, tenen intenció de quedar-se fins dilluns.
Per tant, anem ràpidíssimament de seguida cap allà. Parlem també de cinema, no, Núria? Sí, aquest serà el tema d'obertura, la punt d'actualitat, però també la punt d'actualitat és el que passarà aquest cap de setmana, i és que l'Auditori de la Diputació, aquí al carrer Pere Martell, torna al cicle de cinema en versió original, torna més amb una pel·lícula, a veure què us dic el títol, per si ja voleu una puntada, Un like de Bob Trevino. És una de les desene de pel·lícules que podreu veure cada diumenge, i l'especial és que és en versió original.
Parlarem amb Animats Serveis Culturals, que són qui programen el cicle. I després encara un altre apunt d'agenda que ens veu al Teatre Tarragona amb una superobra. Sí, el diumenge a les 8 de la tarda podreu veure al Teatre Tarragona l'obra que porta per títol Gegant.
La sinopsis és que estem a l'estiu del 1983 i el famós escriptor anglès Ronald Dahl revisa les proves del seu últim llibre, que està a punt d'anar a impremta, però l'escàndol provocat per un article antisemita que ha publicat fa poc no sembla apaivagar-se. Us deixem la sinopsis per si teniu ganes encara de comprar entrades i parlarem amb el Josep Maria Mestres, que és el director de l'obra.
Noms propis d'aquells que criden l'atenció per una obra molt, molt, molt potent que ha estat avalada per públic i crítica en la seva temporada a Barcelona, Josep Maria Mestres, que avui el tindrem a la direcció, però interpretat pel Josep Maria Pou. I això ja són paraules majors. I encara un resum de la setmana, una setmana breu. Sí, curteta. La dilluns vam parlar molt, sobretot, de la cavalcada dels Reis que venia el dimarts.
No, venia el dilluns, el dia de reis era dimarts. Però també tindrem temps per parlar de l'atac dels Estats Units de Venezuela, que vam tenir tant dilluns com dimarts experts amb qui vam poder parlar. I també repassarem l'entrevista de les balisses V16 dels cotxes. I recordarem que ahir va començar la Marta de Sang de Tarragona, que durarà fins al 17 de gener. Són els continguts que esquitxaran a la programació La Veu Baja d'aquest divendres, amb un contingut central que hem deixat pel final, no per menys important, al contrari. A les 10 del matí avui, la primera entrevista que fem amb l'alcalde de Tarragona.
Rubén Viñuales, que arribarà per parlar de diferents qüestions. L'entrevistarà el company Josep Sunyer. I acabarem el programa parlant de cinema. Si ens dona temps, amb les estrenes d'aquesta cap de setmana, que no són moltes a la gran pantalla, però sí que arriba farcida, com sempre, la secció de les plataformes. Doncs ja sense més retard, perquè anem justos de temps. Abril Rius, Miquel González, moltíssimes gràcies. No marxeu, no marxeu. Pep Sunyer, ara sí, el saludem. Pep, bon dia.
Bon dia, Núria, què tal? Bon dia, amb Lluís Comas a la part tècnica i tot l'equip del programa. Ara sí, arrenquem la veu de Tarragona i ho fem així ràpidament, connectant amb el Pep, que el tenim a les instal·lacions portuàries, seguint aquesta mobilització, de fet, aquesta assentada dels pagesos que han passat aquí la nit.
Sí, mira, ara mateix en veig un sortint d'una tenda de campanya. Hi ha aquí quatre reglos, tendes de campanya situades a la mitjana de l'A27 i una acaba de sortir ara mateix de la tenda. Vull dir que han dormit aquí amb una nit freda, amb molt de vent, a més a més. Estan acostumats al vent.
Les inclemències del temps m'han dit que han passat la nit com han pogut, però aquí continuen i fins a dilluns, dia 12, que és quan estan amatents del que pugui passar a Brussel·les. Avui també, perquè avui és dia de clau, Brussel·les, ja m'ho he explicat a nivell d'informatius, aquest viratge, aquesta posició d'Itàlia que pot facilitar l'aprovació.
de l'adhesió al Mercosut, el tractat del Mercosut, i per tant també estaran molt pendents, i també pendents de concretar la reunió amb el conseller Urdeig, ahir es va oferir el sector, de moment encara no hi ha data, però no hi ha hora, però podria ser avui a la tarda, podria, diem, en condicional, perquè encara no està confirmat. Mira, com ha passat la nit, en parlem amb Ramon Rojo, un dels portaveus de Revolta Pagèsa del Gràmio de la Pagèsia Catalana. Ramon, què tal, bon dia. Hola, bon dia, què tal? Mira, veiem tendes de campanya, són companys i companyes que han passat aquí la nit, eh? Sí, sí, sí. Tu mateix, també? Sí, jo amb una furgoneta.
Ho he tingut una mica millor pel vent. Doni-do, ni freda, però aquí aguantant, no? Sí, sí, estem acostumats i, bueno, a veure, és el que n'hi ha, no passa res. Aquí aguantem sense problemes. Quina és una mica la previsió per avui per allà aquesta reunió amb el conseller sense edat encara, sense hora, però amb previsió que pugui ser la tarda?
Bé, la previsió d'avui és que vagi venint més gent als talls que estem fent, que vingui més gent a donar suport, i ja cap a la tarda mirar de fer la reunió amb el conseller, aquí segurament a Tarragona, ja ho veurem. Per concret a l'obra, eh? I del cap de setmana ja va anunciar ahir, ho dèieu a l'assemblea de la 6 de la tarda, que diumenge entareu a Tarragona, a la passa imperial, mantindreu el tall encara, però entareu a Tarragona i també fareu allà un manifest, no?
Sí, la idea és que el diumenge la gent de Tarragona pugui vindre a recolzar-nos i llegir un manifest i explicar-li una mica la problemàtica que comporta l'acord aquest del Mercosud, sobretot la seva seguretat alimentària. No aixecarà el tall, això es fa de forma simultània. Sí, sí, clar, aquí agafarem uns quants tractors i anirem a Tarragona i farem una mica això, farem el tomb i esperem que la gent estigui del nostre costat i ens pugui recolzar.
Ja ràpidament, perquè avui sembla que és un dia clau a Brussel·les, també, suposo que també us arriba informació des d'allà, amb el viratge que ha fet Itàlia, que està més a prop del CIDO, està escoltant la contraprestació d'aquests 4.500 milions d'euros que va dir Underline, pendents de Brussel·les també, perquè això sembla que tiren d'avant, sembla, hores ara.
Sí, fins ara sembla que ho volem tirar endavant. Bé, nosaltres, òbviament, no tenim més remei que fer tot el soroll possible i això, informar la societat que els governs no estan fent bé la seva feina, estan fent un acord que és perjudicial per nosaltres, per tota la societat, a nivell d'alimentació.
i a nivell també, òbviament, de territori, de pagacia, de sobirania alimentària. Al final volen que siguem dependents d'altres continents quan nosaltres podem produir aquí.
Ja per acabar, la crida que manteniu la resta de companys i companyes de la pagassia d'arreu i també podria vindre gent d'altres territoris catalans, no, avui? Sí, sí, des d'aquí ja aprofitem i fem una crida, que la gent no se quedi a casa, que vingui de manera pacífica sempre, però que fem pinya aquí, que ens recolzem uns amb els altres i que puguem demostrar que estem en contra d'aquest acord i fer tota la pressió possible perquè no tirien van.
Ramon, que vagi bé fins ara. Vinga, moltes gràcies. Ramon Rojo, un dels portaveus de Revolta de Pagès aquí al territori. I mireu, hem pogut parlar ràpidament amb tres dels qui són aquí, també, el Daniel Méndez, l'últim pagès de la Mella de Mar, amb l'Ariadna, que ve del Priorat, es dedica a la viticultura...
i també amb el Magí i el Pau, dos joves pagesos de 24 i 21 anys que ens expliquen que si no tens terra ni ve de família, que és molt difícil poder-te guanyar la vida. Anem a sentir-los. Estàvem amb el Daniel Méndez, que jo diré que és dels que ha vingut, no sé si més lluny, però gairebé, perquè ha vingut gent de l'aldea, però i que ve de l'anella de mar. Daniel, que te'n bon dia.
Bon dia, què tal? Com esteu? Aquí esteu resistint, no? Doncs sí, noi, ja que sortia a denunciar aquests acords perquè el que fan és perjudicar-nos i deixar entrar producte sense cap control i això ens perjudica moltíssim.
Tu ets pagès de primera generació, de segona, de tercera? No, jo soc de primera generació, jo soc un neo-rural, com diuen, fa 12 anys que vaig començar, sí que la meva àvia era pagèsa, però després vam anar a la ciutat, i ara porto una finca de 30 hectàrees de garrofer amb meller i olivera amb ecològic. El garrofer encara s'haurà compta acollir-la o no, la garrofa?
Bueno, nosaltres hem començat un projecte molt interessant, que és que hem creat el primer molí de farina de garrofa de Catalunya per poder sortir d'aquest bucle malèfic i no dependre només de la llavor, que al final qui posa el preu de la garrofa a Espanya és la Nestlé, i això no pot ser. Llavors, nosaltres fem productes derivats de la garrofa, com pot ser la melassa de garrofa, la farina de garrofa, el xocolata de garrofa, la cervesa de garrofa, que són productes de territori, que són productes que es fan aquí i que són els que tenim que defendre.
I aquest oli també és teu, aquest oli? Exacte, aquest és l'oli de l'ecotrós, un oli col·logic agafat en verd. I aquí tens la melassa, la melassa de garrofa, que és l'únic sucre que es fa a Catalunya que no sigui la mel.
Això que tens aquí és el cronxi de garrofa, que és simplement garrofa torrada. I podem substituir, amb productes d'aquí, els tres productes que més contaminen i que més venen de fora, com són el cafè, el sucre i el xocolata. Aquí podem fer un xocolata de garrofa, podem fer un cafè de garrofa i fem un sucre de garrofa, que és un sucre bo i de territori.
Què creus que passarà, tu, si s'aprova l'acord del Mercosud? Per aquí estan parlant de tones i tones de productes que arribaran de Llatinoamèrica, d'aquests països que formen part del Mercosud, que són Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai. I què pot passar? Perquè no sé si la gent és prou conscient de què pot significar això que hi hagi lligura comerç de molts productes. Parlem del boví, parlem de l'arròs, parlem de l'aviram, etcètera, etcètera, del porc.
A veure, nosaltres no és que no vulguem que no vinguin productes de fora, el que volem és que estiguem en les mateixes condicions, vull dir, el món és global i entenem que totes les mercaderies tenen que anar cap allà i cap aquí, però que tinguin els mateixos controls que nosaltres, que tinguin els mateixos controls sobre els herbicides, sobre els pesticides, sobre les formes de conreu, no?,
Vull dir, al final la clau és aquesta, o sigui que no ens omplin, sobretot aquí el fonamental problema és que entrin tot el tema transgènic. Estem parlant que l'Argentina és la cuna del transgènic mundial, i evidentment no ens preocupa tant Uruguai com ens preocupa més potser Argentina o Brasil. Però bé, hem d'estar ferms i defensar que no vinguin aquests productes, o sigui que venen que tinguin els mateixos controls.
M'ha quedat clar que t'has assegut una mica de reinventar amb aquests productes per tal de guanyar-te la vida. Algú que es vulgui dedicar a això li recomanaries que s'hi dediqui o no?
Bueno, a veure, tot això és passional. Si treballem al camp és perquè ens agrada i perquè, fonamentalment, treballem en el que ens agrada. Però, evidentment, si vols guanyar diners i vols fer-te milionari, aquest no és el camí, segurament. Però sí que és un camí d'apostar per...
pel territori, no?, i pel paisatge, vull dir, la pagesia és paisatge i se'ns ha de recolzar perquè som, al final, som la primera barrera del paisatge, no?
Estàs aquí amb companys del Priorat, eh? Em veig molt ben acompanyat. No sé si... Que en queden de pagèsos a l'Atmetlla de Mar? En queda algun a banda de tu? Només jo. Pagès professional, només jo. Penso que l'Atmetlla de Mar, és clar, s'ha dedicat molt al turisme, tenim l'urbanització més gran d'Europa, tenim tot el tema de la pesca i de la tonyina i tal, i realment, que és a dir que professionalment, només quedo jo.
I per molts anys. Vinga, moltes gràcies. Un ambient molt variat, eh? Gent jove, gent no tan jove, nois, noies, com l'Ariadna. Adriadna, què tal? Bon dia. Molt bé. T'he dit bé el nom o no? Ariadna. Sí, correcte. Expliquen què fas aquí?
Doncs hem vingut aquí al port de Tarragona a fer uns talls, en teoria és fins al dia 12, si tot va bé, si no firmen demà, més que res per protestar contra el tractat de Mercosur. La teva, el teu vincle amb la paixasia? Em vaig a estudiar el superior de vitivinicultura i estic treballant actualment en una bodega del Priorat.
El priorat, clar, el vi, diguem-ne que funciona, va bé, no? Hi ha feina, va bé, però vaja, estem parlant que també amb això de la mèrcola sota pot fer que entrin molts productes, vi penso que no, però vaja.
Ara mateix, a part d'aquest tractat de Mercosur, estem entrant en una crisi vitivinícola bastant important, en la qual ja no hem tingut reunions amb la secretària general d'Agricultura i el director de l'Incavi. Llavors, veiem que estava caient en picat la venda de vi i llavors potser no ens acaba d'afectar com a tal Mercosur, però sí que tenim una crisi bastant greu, sobretot amb el tema dels arancels.
Això, a part d'aquesta compensitat de poder mantenir el dia a dia, d'un sector, es deia, molt tocat ja en molts sentits, eh? Sí, venim de molts anys de climatologies molt diferents de fa 20 anys, sobretot amb unes sequeres de fa 4 o 5 anys. Enguany sí que s'ha aguantat prou bé, però al final la sequera ha perjudicat bastant el que seria la producció vitivinícola d'aquí a Catalunya. Al priorat hi ha joves pagèsos com tu? És a dir, és viable?
Sí, hi ha una inserció laboral del 100%, però sí que és veritat que hi ha una falta de relleu generacional bastant important. Hi ha molts pocs pagesos, joves sobretot.
Quin missatge enviaries a la ciutadania que ens està escoltant? A la ciutadania, què li diries a la gent que ens escolta? Especialment aquells que no coneixen el camp, eh? Sobretot consumir producte local i d'aquí, que no compri producte que ve de fora. Això és el que seria més important per poder que el relleu de l'agricultura pugui funcionar.
i al final ja només el simple fet de poder consumir producte local d'aquí ja fa molt per la pagesia. I mira que tenim bons vins, eh? Tenim molt bons vins. Tenim fins a 13 denominacions d'origen diferents aquí a Catalunya, si no em falla la memòria, i al final aquest producte és d'una qualitat excel·lent i molt bona en tots els sentits.
Quan vas decidir dedicar-te a això al món del vi, tenies algun vincle familiar per dalt o no?
Sí, tenia, bueno, el que serien els meus avis i els meus besavis han sigut pagesos tota la vida. Sí que és veritat que amb les noves èpoques que estem, doncs al final sempre intenten els pares que busquis una professió que puguis assegurar el que seria el teu món laboral, però al final la terra crida i aquí estem. Recomana'm on vi, va, recomana'm on vi.
Jo et recomanaria el Brugueres de la Contrairia d'Escaladell. Queda puntat, gràcies. A tu. I per aquí tenim el Magí i el Pau, els dos són de l'Alcant. Magí, què tal, bon dia. Bé, molt bé, aquí estem. Hola, Pau, bon dia. Hola, bon dia. De Valls i del pont d'Armentera, no? Sí, i tant, sí, sí. Que per cert us va nevar per allà, no? Déu-n'hi-do, aquests dies, no? Dilluns. Sí, van blanquinar una miqueta. Poca cosa, eh? Poqueta. Bueno, què feu aquí?
Estem manifestant-nos contra el Mercosut, principalment, que ens pot ser molt perjudicial, sobretot per als joves, i estem molt en contra, perquè si entren coses de fora, no valorarem el producte que tenim aquí, que és molt bo, bàsicament. I si no valorem les coses que tenim a casa, ja podem agafar i plegar tots. Us puc preguntar l'edat, perquè sou joves, no? Sí, 24 anys jo tinc. Jo 21 anys.
21 i 24. Per tant, és possible ser jove i pagès?
Si et ve de família, si et ve de fora, em sap greu dir-ho. És trist, però està bastant cru. Perquè els preus de la maquinària, els preus de la producció que tens i de tot és molt baix. Molt baix. O sigui, els preus de maquinària molt alts i els preus de la venda de la producció que fas, molt baixos. Així que és molt difícil. Veig jo.
Tu vens de diferents generacions cap amunt? Sí, el meu pare és pagès, l'avi del meu pare era paquer, i sí, sí, venim de família pagèsa. I què fas? Jo a casa tenim, bueno, més que res fruita seca, i garrofer, un matller, oliver, i ara calçots. Ara l'epoca del calçot. El pont d'Armentera què tenim per allà?
Bueno, jo a casa meva no som pagesos, tinc el tiet que té nogues i té una empresa de nous. I li va bé o no? O renega molt? Bueno, renegar, sempre va bé renegar, però sí, sí, va bé. Tu veus futur aquí, amb la pagesia?
Jo no soc com el Magí, que no tinc procedència de casa, llavors m'és molt complicat començar de nou. Ja us ha explicat ell que comprar maquinària, comprar terra és molt car pel que et paguen després del teu producte final. Llavors ho haurem d'anar mirant a veure què es pot fer.
Em deia un amic pagès, que ja no ho és, per cert, perquè va deixar, que passava el dia fent paperassa. És així? Això és un altre problema. Sí, sí, que això de la paperassa és horrible i que tindries d'estar més temps al despatx que a la terra treballant. I nosaltres, finalment, no volem estar en un despatx, per això ens hem posat de pagesos. Ens agrada estar al camp, que ens doni l'aire, no que ens tanquin a unes finestres. No hi sabem estar. Això és molt vocacional, també, no? És molt vocacional, no?
Sí, ho has de portar a dintre, finalment, perquè si no ho portes a dintre ja no ho faràs. No tens horari, per casa més que res en un futur és molt difícil, perquè com si expliques que te passes tot el dia al tros, però a mi veig un matller o veig un arbre que creix, que el planto jo i me creix i m'ha satisfat. Se me posen els ulls vidriosos i tot.
M'agrada molt la samarreta que portes, que diu que si no hi ha gent al camp, passarem fam. I tant, sí, sí. Portem-nos la mateixa i és la realitat que vivim. Per mala sort, però és la realitat que vivim. Si no hi ha relleu, ho tenim molt cru, eh? No sé d'on comprarem les coses. Creu que la gent és conscient d'això que estem dient? La gent que va comprar al supermercat, quan compra un enciam, quan compra uns calçots, ara que estem a calçots,
Jo crec que hi ha gent que és molt conscient, però hi ha gent que encara no ho veu. Més que res perquè es pensen que nosaltres ens farem rics d'això i no ens farem rics d'això, només busquem viure'ns, viure. I no crec que sigui conscient del tot. Tothom no crec que sigui conscient del tot. D'acord completament, no?
Sí, sí, sí. D'acord completament. L'únic que... Hi ha gent que no pot anar tan bé al supermercat i, per exemple, si venen unes pomes d'un altre lloc i costen dos euros i les d'aquí costen cinc, està en l'economia com està i hi ha gent que no s'ho pot permetre, això.
No ho sé, és tot una mica complicat. Aquí ara parlem, Magí, per la part que et toca, no sé si té algun producte teu que pugui vindre de Brasil, d'Argentina, de Paraguay o d'Uruguay. Diuen que el que més preocupa és el tema de la carn amb Argentina, però aquí també pot vindre cereal, arròs, etcètera, per anar de moltes tones de producte que, si es firma l'acord, podran entrar en lliure comerç a l'any europeu i, per tant, els consumidors el podran trobar al supermercat. Tu veus alguna relació directa amb tot el que tu fas i que pugui passar això?
Jo a casa també tinc cereal i, clar, no podem competir amb les superfícies que hi ha allà, amb els preus d'allí, perquè produir una hectàrea de cereal allà, que no hi ha restriccions de res, la mà d'obra és regalada, com qui diu, comparat amb aquí, que si has de posar un treballador, t'esclaten de papers que val més pagar-li la nòmina que el producte, és que és inviable, ho dic molt clar, és molt, molt, molt difícil...
I no veig que... O sigui, m'afectarà molt, lògicament, perquè, clar, el gra que mantarà de fora serà el triple de barato que el d'aquí, però no portarà les mateixes qualitats sanitàries que el que podem tenir aquí, jo crec. Per no parlar d'estrangènics i d'aquestes coses, no? Exacte. Que vagi molt bé. Fareu nit aquí, no, suposo? Sí, sí, i la intenció és aguantar el que puguem aquí fins que no ens facin fora aquests que hi ha a la porta.
Que vagi molt bé, salut, gràcies. Moltes gràcies. Igualment, vinga, adeu.
El Magí i el Pau, joves, pagessos, aquí també amb la veterania, amb cares marcades, no ells, però dels més veterans, cares marcades de treballar sol a sol, i durant molts anys, i ells que representen la joventut de la pagassia amb aquests ulls vidriosos del Magí quan veu que un emma llec ell ha plantat i que és un poder símbol del que representa la pagassia del nostre país i del que està en joc. I aquí, mira, curiosament, i acabem,
ara mateix fumejant novament les barbacoas, les fogueres, les tenses de campanya que encara acaben de sortir alguns d'ells de dins on han passat la nit, aquesta primera nit, i cafeteres italianes, paradoxalment, que estan també fent cafè, cafè italià, cafè d'aquí, però cafetera italiana, que és també una metàfora del que va passar avui a Brussel·les, que Itàlia pot cantar la balança perquè s'aprovi el Tratat del Mercosud.
Aquí és l'ambient que hi ha, Núria, i jo gairebé que tornaré cap aquí perquè després al migdia potser ja hem de tornar perquè s'han de reorganitzar i decidir accions de cara a aquestes properes hores, però en principi aquí es manté el tall indefinidament fins dilluns. Doncs moltíssimes gràcies, Pep. Anirem seguint l'actualitat i, sens dubte, és un tema d'encara coegirà dilluns. De fet, parlarem també amb una entrevista sobre les repercussions econòmiques, més directament econòmiques, que pot tenir aquesta assignatura. Gràcies, Pep. Fins ara. Fins ara.
La veu de Tarragona, la teva veu.
Seguim avançant, falten 5 minutets justos per arribar a dos quarts de 10. Anem una mica contra rellotge, perquè encara ens queda fer el resum d'aquesta setmana, curt, breu, això sí, a nivell de continguts, perquè a dilluns parlàvem del dia de Reis, dimarts va ser el dia de Reis, i per tant és una setmana a nivell de continguts per repassar i per resumir abte a partir de dimecres. Però sí que tenim alguns temes a la cartera que volem repassar amb tots vosaltres i que, en certa manera, han marcat aquest inici de 2026.
També us hem de fer un parell de propostes d'agenda. Per una banda, volem passar pel Teatre Tarragona. Allà ens visitarà diumenge Josep Maria Pou amb l'obra Gegant, una obra que ens parla o que posa sobre l'escenari la figura de Roald Dahl, però més que la seva figura, amb tot el que representa...
Una polèmica basada en un fet real va publicar un article antisemita que li va avaldre a Roald Dahl fer trontollar la seva imatge quan ja era un escriptor prou conegut i valorat i apreciat. Això va ser l'any 83. Una obra que, diuen la crítica, que fa reflexionar, que du a l'espectador, sobretot, a fer silencis d'aquells d'ostres...
Que fort, no? Això no m'ho havia plantejat d'aquesta manera. Una obra molt potent que, sens dubte, guanya potència amb la interpretació del Josep Maria Pou. Estem pendents de si podem connectar amb el director Josep Maria Mestres, que havíem quedat amb ell ara per fer l'entrevista. De moment, també una altra de les propostes que tenim és diumenge...
assistir al començament d'un nou cicle de cinema en versió original. Serà, com sempre, l'Auditori de la Diputació, que ja el tenim marcat en el mapa de les activitats culturals. Cada diumenge, doncs, nou cicle, a partir d'aquest diumenge, i ben bé, fins a la primavera, fins al mes de març, fins a finals de març. Cicle en versió original, programa Anima't, i nosaltres li preguntem, li demanem més detalls a la Yolanda Soler. Yolanda, bon dia!
Hola, Iolanda, bon dia. La Iolanda és coordinadora d'aquest cicle i ens pot explicar una miqueta més quina és la programació. Diries que hi ha una línia que marca el cicle, alguna temàtica, o és molt variat? Digue'm.
Bé, hi ha unes línies molt bàsiques, que és el que volem fer i és la raó de ser de la programació de cinema de l'Animat, que és portar a Tarragona cinema d'autor, amb el seu original, i que ha tingut molts de premi, és molt reconegut, tanmateix per Tarragona, malauradament, o no arriba o passa molt poc temps per sales.
I així donem l'oportunitat que al camp de Tarragona puguin ser vistes aquestes pel·lícules. Estic repassant la llista i són molt noves, eh? Són 25, 24... Sí, sí, 24, 25, la majoria 25... Si intentem fer aquest recull, anar seguint sempre quines programacions van fer en altres cinemes, els premis, quines pel·lícules van recomanant... I sempre això sí, intentem fer una mica de varietat d'estils i de temàtiques per poder tenir un testet de tot el millor que s'ha anat fent últimament.
I d'idiomes, em sembla, tot i que, en fi, l'anglès, el francès, l'encastellà també són els que més se predominen. Sí, abarcar tot el que es fa arreu del món. Majoritàriament aquesta proposta, doncs, casualment han sigut bastantes espanyoles, quatre espanyoles, tres franceses, venen pel·lícules de Nord-Amèrica, Noruega, Iran, de Tunisia també...
T'ho dic perquè més allà de l'avàlula cinematogràfica sabem que l'aprofita molt aquest cicle estudiants d'idiomes, de l'escola oficial d'idiomes, moltes vegades que venen per poder... Sí, la versió original i també gent amb discapacitat auditiva també l'aprofiten molt. I bé, també són molt defensors de la versió original sempre per poder veure les pel·lícules com es van fer.
I això seguirem defendent. Destaque'ns algun títol? O, si vols, mira, això sí que et demanaré quina és la pel·lícula que heu triat per començar, que sempre un inici de cicle, no? El primer títol sempre ha de ser potent. Comencem per una pel·lícula lleugera i animada, com és un leig de Bob Trivinho. Drama, però molta drama-comèdia. És molt bonica de veure perquè la gent surt amb un somriure, que sempre ha de començar així, no?
De què va, de què va, així com ràpidament. Sí, doncs mira, és un cas real, de fet, d'una noia que busca el nom de son pare a internet, perquè no li ha fet de pare, i casualment hi ha una altra persona al Facebook que es diu igual, i es comencen a donar likes, i així fan com una relació pare i filla,
que ells no han tingut, ni ell amb Sacilla ni ell amb son pare, però a través d'una història maca, que està bé explicar-ho també positivament. Molt bé. Alguna altra que volgués destacar, Beta, de pregunta, com és que projecteu el dia de la bèstia? Sí, això volia dir, perquè és la primera vegada que nosaltres a l'Anima tenim la part de cinema amb veó i la part de música amb el refugi sonor.
Aleshores, aquesta vegada hem fet com un matrimoni, i perquè el grup Sa, que és un grup de Barcelona, que és un duet, que són de música experimental, rockera, heavy, electrònica, així com una cosa molt interessant, que fan uns directes molt xulos, li ha volgut fer un homenatge al Dia de la Bèstia, perquè fa 30 anys aquest any, i és una pel·lícula que, malauradament, és molt actual, aquest...
la temàtica i la sàtira aquesta que té, i ells fan com a sobre de la pel·lícula, fan una reimplatació de la banda sonora. O sigui, serà una cosa supercuriosa, una julieta que hem posat aquí el tercer dia, que és el dia 25 de gener, i l'únic que amb aquestes que sí que es poden és aconseguir les entrades per internet.
a la web de l'ajuntament, entrades.raona.cat, perquè ens també m'intuïm que vindrà bastanta gent, així que animem una mica, es pot comprar taquilla també, que s'ho mirin i puguin venir una miqueta amb entelació i comprar l'entrada.
Molt bé. Serà molt interessant. Doncs sí, serà una cosa especial de veure. A partir d'aquí, la bot de Gint, tres amigues, Mas Palomas, Alfa, Nobel Vag, Los Domingos, Serà ser una vez mi madre, Valor sentimental, Un simple accidente i La cena. Quines destaques? Ens hem malament de temps, Jolanda, te demanaria que destaguessis un o dos, com a que no ens podem perdre. Jo, a nivell internacional, veuria la bot de Gint, que és molt actual...
va sobre, malauradament, la guerra de Gaza. És una història real que, a través dels àudios d'una nena que demana ajuda al 112 d'allà, es fa una història entre ella i els que venen a rescatar-la.
I així veiem una amiga com és la realitat que ella viu en una pel·lícula. És un thriller que a través d'una història que sembla fictícia després et xoca molt perquè és malauradament real i és molt interessant de veure-la. Després destacaria a nivell espanyol Mas Palomas i Los Domingos, que són les dues que ho van triomfar a Sant Sebastián, amb dues temàtiques molt diferents però molt interessants i que fan reflexionar l'espectador i us deixaran donant-li moltes voltes i moltes converses quan sortireu de la sala.
I bé, a nivell internacional, el valor sentimental del Joaquim Triest, la nova, també ha donat molt a parlar. I un simple accident té la iraní, un simple accident del Jafar Panay, que també és molt interessant de veure. I així hi ha alguna cosa superdiferent, la que també es va presentar a Sitges, la de Juliado Cornau, Alfa, que tracta el tema del SIDA, però des de la ciència-ficció.
que és molt diferent, diguéssim, que són tot propostes que, diguéssim, que et deixen pensant i veient alguna cosa que no sabies que anaves a veure. Ai, que xulo, ens has fet venir moltes ganes ja d'encetar aquest cicle i per molts anys, que ja en porteu uns quants i que no s'acabi mai.
I a seguir, moltes ganes. Sí, sí. Ah, un petit canvi, per als que volen venir els diumenges, normalment ho fem a les 7 de la tarda, però ho hem passat mitja horeta abans, i seran totes les sessions a les 6 i mitja, per poder així conciliar amb la gent que agafa l'autobús, perquè és veritat que tenia molts comentaris que ja cada vegada fan les pel·lícules més llargues.
I estem intentant que la gent pugui tornar a casa amb tots els mitjans que puguem. Molt bé, molt bé. Ben pensat, també. A dos quarts de set. Doncs, nou cicle de cinema en versió original, programa animat, i el trobareu cada diumenge a dos quarts de set a l'Auditori de la Diputació de Tarragona, aquí al carrer Pere Matell. Comencem aquest cap de setmana, aquest diumenge, amb un like de Bopa Treviño.
Moltíssimes gràcies, Yolanda Soler. Una abraçada. Vinga, igualment. Adéu. I així tanquem l'agenda cultural que us teníem proposada. Hi ha altres qüestions, hi ha teatre i del bo també a la Sala Trona, evidentment, però és que aquesta setmana ja no ens dona més de si. Una setmana estranya, atípica, com passa sempre, quan el dia de Reis cau entremig, que ara repassem en forma de resum amb la companya Abril Reus.
La teva veu, la veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, pinxers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç.
Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer L'Acercada sense número de Tarragona
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
4 dies i 1 hora. El millor de la setmana amb Abril Rius.
Bon dia, són dos quarts i mig de deu i comencem amb el nostre resum de la setmana. Aquesta setmana una miqueta més curteta, perquè dimarts vam venir als Reis, llavors era festiu, i llavors dilluns vam estar parlant molt d'acabar el cadà de Reis, que tenia lloc a Tarragona, Sant Pere i Sant Pau, també al Molnes. Però d'una altra cosa que vam parlar dilluns era de l'atac dels Estats Units a Venezuela,
I vam parlar amb Gonzal Barrios, membre de la coordinadora d'ONGs de Tarragona, perquè dissabte a la tarda, a prop d'un centenar de persones, van acudir a la concentració que es va convocar de forma espontània per oposar-se a l'inqualificable atac dels Estats Units a Venezuela, com deien ells. Escoltem el que ens explicava el Gonzal Barrios.
Anem a pams, perquè m'hauria explicat moltes coses, però d'una banda, com veieu vosaltres aquesta intervenció dels Estats Units, d'on el Trump, i el que pugui passar a partir d'ara, perquè aquí hi ha moltes incògnites i dèiem una d'elles de com es farà si es fa cap transició a nivell del país a Venezuela, i qui governarà, qui manarà, i el mentrestant, el mentrestant pot ser molt ampli també.
Bé, el primer és que és un acte, una agressió que trenca amb el dret internacional, això ho ha dit tothom, inclús ho han dit dins els Estats Units. És un acte de bandidatge que no se'ls ha menaciut aquest cop de mà militar, sinó que ja porta temps desplegant allà els barcos, el porc avions, destruint llances que ningú sap si són de pescadors o són de droga, perquè pel Caribe no puja la major part de droga, ho pusa pel Pacífic, no pel Caribe. Per tant, hi ha molts dubtes sobre tot això. Ell fa el que li dona exactament igual...
exactament igual que fa Israel, que és el seu protector a Gaza, fa exactament el que els dona la gana, i al final ha donat un cop de mà, ha agafat un president i se l'emportar cap als Estats Units. No té res a veure amb el tema de la droga, i això ha de quedar molt clar. És solament el tema del petroli, del gas i d'aquests elements que he dit abans que marquen la riquesa de Venezuela. Ell se vol quedar amb això,
Ho he dit clarament per televisió. Aquest és el nostre petroli, són les nostres refineries, són els nostres barcos i això que està localitzat en un terreny que no està dins de setmana, que és Venezuela, és nostre. I, per tant, hem de veure com ho fem per tornar-nos a enriquir amb aquest, que és el que està fent a nivell mundial.
Llavors, la situació és molt fotuda, i dic que no és un tema de drogues, perquè acaba d'indultar l'antic president d'Honduras, Juan Orlando Hernández, que el 2024 va estar condenat a 45 anys a presó dins els Estats Units, segurament al mateix lloc.
el mateix jutjat que jutjaran Maduro, a 45 anys, i el 2025, al cap d'un any, l'he indultat en la condició que es recolzessi a qui ell havia anomenat que tenia que ser el president en les últimes eleccions de fa dos mesos d'Honduras, que és Ionaci Rassala... Ai, perdó, Ionaci Esfura del Partit Nacional. A la qual, tot quadre... És que, a més, no enganya. És a dir, Trump no enganya, ho diu claríssimament. I ara està obsessionat en quedar-se en Groenlàndia, que això significa que era un problema molt greu per la...
Unió Europea, i en Cadars, bueno, ha donat un cop de mat a Venezuela, i un altre cubo ho està dient. No enganya ningú. A més, ho ha dit a la comparació que va fer que feia al cap de pocs minuts de tenir Maduro, ho deia. Literalment ho diu, eh? A més, diu que invertiran allà, doncs, en el tema del petroli, que modernitzaran instal·lacions i que...
Nacions Unides, perquè avui aquest Consell de Seguretat de Nacions Unides, clar, hem de recordar que dels 5 països amb dret a Beto, del Consell de Seguretat de Nacions Unides, dos ja estan violats en el dret internacional,
Estats Units un, Rússia l'altre, però Estats Units, jo deia esclaríssim la veritat, és a dir, han violat el dret internacional amb aquesta acció que han fet. Això està claríssim, ho està dient tothom. Què podem esperar de Nacions Unides? Què podem esperar de Nacions Unides? Està la pobra desbarotada, completament.
Amb aquests moments l'agressivitat dels Estats Units, la xuleria d'ells i dels israelians en els últims 4-5 anys ha sigut tan fort que han anat allà en dilucció d'una lagona. Han permès que una persona que està acusada de genocidi pel Tribunal Penal Internacional de l'AIA vagi als Estats Units, entri dins de la ONU i faig un discurs com és...
Benjamin Netanyahu, sense deixar entrar el país a Maud Abbas, que és el president de Palestina. És a dir, el president de Palestina no pot anar quan es parla del genocidi del seu poble i, en canvi, el criminal que porta el genocidi pot tenir als Estats Units, anar a la ONU, fer un discurs i ser rebut a la Casa Blanca.
Això demostra una miqueta el que és l'ONU. De totes formes, vull donar, ja que tinc l'oportunitat, un detall perquè veieu que això no està passant ara, ja fa molt de temps que està passant. Durant 33 anys, desembre 1992 al 2025, hi ha hagut un debat i una votació a l'ONU en contra de l'embargament d'Estats Units a Cuba. És algú que, històricament, cada any s'està votant. Bé,
Durant aquests 33 anys han votat, hi ha hagut votacions 5.372 vegades, han votat, que és el 92,9% dels vots han sigut en contra del bloqueig d'Estats Units a Cuba, en contra, i solament l'1,46% a favor del bloqueig. 92,90% durant 33 anys no és una cosa que depengui del moment,
I 1,46 a favor del bloqueig. Estats Units i Israel, el 100% de les vegades, les 33 vegades, s'han votat, tots dos, moltes vegades, la major part de les vegades, sols a favor del bloqueig.
I del mateix tema en vam parlar el dimecres, però des d'una òptica més local, amb el professor titular d'Història d'Amèrica a la Universitat Rovira i Virgili, amb el Joan Casanova Escudina, que va estar 10 anys als Estats Units, 4 dels quals de professor d'Història d'Amèrica Llatina a la Florida State University, després de doctorar-se a l'Stony Brook University.
Això després que Pedro Sánchez fes una compareixença i es dirigís a Trump per avisar-lo que no permetrà que amenassi a la integritat territorial de Dinamarca i que no callarien davant de les violacions del dret internacional, va assegurar. Escoltem el que deia el Joan Casanovas.
I Groenlàndia, com queda en tot plegat? També sentíem ara, aquestes darreres hores, des de París, el president del govern espanyol Pedro Sánchez, fent també referència que no permetrà-nos que hi hagi un atac contra Dinamarca per part del Trump. En fi, bé dir també que això, que el meu objectiu d'aquesta acció militar, a dit il·legal, Pedro Sánchez, és aprofitar-se dels recursos naturals de Venezuela.
Què pinta en tot plegat Grellàndia? Perquè sembla que sigui el segon objectiu, no? Sí, aquesta és una pregunta que des del dissabte al vespre, que em van començar a trucar mitjans de comunicació, l'he dit i tinc l'honor de dir que soc dels primers que ho he mencionat. El que després, per raons de premsa, no hagi sortit dissabte al vespre no vol dir que ja no estigués pendent des del primer moment de l'assumpte de Grellàndia. Clar, aquí...
s'ha creat una dinàmica d'això només és un assumpte americà. Bé, per sort, Espanya sap molt bé que un assumpte americà també és un assumpte europeu, perquè nosaltres hem sigut metròpoli en l'àmbit americà. Per tant, Espanya té una disposició, en aquest sentit, no colonialista, sinó de comprensió que Amèrica també és un espai que interactuó molt directament amb algú fa.
No ho veu, però Espanya sí que ho veu. Perquè, clar, Espanya mai ha deixat de tenir relacions amb Cuba. A l'època de la victòria franquista es van obrir relacions amb el govern cubà post-1959 i es van mantenir relacions cordials. Això ha seguit fins a dia d'avui. Per tant, a l'àmbit cubà, Espanya no vol que entri en una espiral de descomposició.
Això que és un àmbit estrictament caribeny americà, també té una repercussió directa a Europa, perquè els Estats Units, sota el govern actual, ha estat dient que vol convertir el Canadà en l'estat 51,
cosa que Canadà s'ha pres molt seriosament, i sembla que Europa tot just ara respon o reacciona, perquè que Canadà s'ho prengués molt seriosament ja has de dir per navegant, perquè Canadà coneix molt els Estats Units. Tenen un accent que s'assembla a l'accent americà dels Estats Units, o l'accent anglès,
dels Estats Units i llavors els canadens dins dels Estats Units passen desapercebuts. Però ells tenen una visió del món, una visió de la política, una visió de l'economia que és molt diferent dels Estats Units o bastant diferent. I ells des de l'inici van prendre mesures molt, molt importants per aturar el projecte de neccionar Canadà. Després hi ha hagut el projecte de neccionar Agroalàndia. Inicialment Europa sembla que
I ara, clar, ara els països d'Europa occidental estan començant a reaccionar. Naturalment, Dinamarca ha visat que això és gravíssim. M'ha sorplex que fins i tot França, que inicialment el president ha dit coses molt ambigües en relació a aquesta intervenció bèrgica, ara a les Nacions Unides França també ha començat a dir alguna cosa. Però és una reacció...
que en el fons arriba tard i és una mica ambigua, i jo espero que això es pugui corregir. Espanya ha reaccionat molt bé, realment Espanya com a govern està fent el que toca, i Espanya té una política exterior molt interessant des de fa moltes dècades, i clar, jugar les cartes bé, i això té moltes conseqüències, perquè encara que a Amèrica hi hagi governs que hagin expressat suport a aquesta intervenció,
Espanya és escoltar l'Amèrica. Per tant, el que Espanya digui això, evidentment, vol dir que qualsevol govern de l'Amèrica, ja siguin de Perú, ja sigui el nou govern de Xile encara s'ha de constituir,
Tots estan pendents del que diu Espanya, però està en Espanya jugant molt bé aquesta carta, veurem si realment podrà incidir, perquè això és un projecte en marxa molt agressiu i és una gravetat extrema perquè afecta directament la integritat territorial de la Unió Europea.
Totes dues entrevistes, la del Gonzàlvarriós, del membre de coordinadora de ONGs de Tarragona, i la del professor Joan Casanovas, les podeu trobar a la web de tarragonaradio.cat. Són dues entrevistes llargues, de mitja hora cada una, on parlaven amb profunditat d'aquest tema. I dimecres també vam parlar de les balises...
V16 dels cotxes i la volem recuperar per veure com funciona la seguretat i la privacitat d'aquestes belisses que ja són obligatòries. Si no l'heu comprat, compreu-la perquè si us paren els Mossos pot caure una multa. Escoltàvem a Jordi Castellarroca, professor d'enginyeria informàtica i investigador del grup de recerca Crises de la URB de Seguretat i Privacitat de Dades.
Balisses UV-16, no? Aquesta és la bona? La UV-16? Sí, és la bona. Llavors, a l'hora d'agafar i de comprar-la, el que hauríem de mirar és quin model és. La DGT té la seva pàgina web, DGT, em sembla que és en punés barra UV-16, un lloc que tu pots mirar el model concret de la balisa per veure si aquella balisa que tu vols comprar està homologada, no?
També quan la compris, si tens algun dubte, pot ser una pitera prova. Pots posar la pila, la pots premer i llavors amb alguns valides hi ha un codi QR que tu pots agafar. Una, o vas amb aquestes aplicacions tipus Google Maps o Waze i veuràs que quan l'actives al cap d'uns...
100 segons, o una miqueta més, podem fer uns minutets perquè, diguem-ne, agafar, connectar-se a la xarxa de comunicació, però allí un puntet que ets tu, dic, mira, guai, et funciona, no?, i estic aquí que vas a aquestes plataformes, o que tens un codi QR que et permet directament anar a un mapa i veure que aquella baliza que tu has activat i estàs en aquell lloc, doncs, diguem-ne, funciona, no?, per tant, tens això d'aquí abans de comprar-la, mirar que el model, si ho ha de homologat, perquè algunes es van vendre força abans i només són la part lopínica, però no la part connectada, no?, per tant,
Està bé. Hi ha d'altra part que és el sentit comú, que dius que és una belisa que és molt econòmica, potser allò pots tenir alguna sospita. Per tant, assegura-te'n, perquè més o menys el rang de preus de les connectades és bastant concret, amb la qual cosa fes aquesta verificació abans de comprar, si vols després, i quedes tranquil que tens una belisa que, si l'has d'activa, te servirà.
Aquesta és la qüestió. Per què serveixen aquestes belisses i quina informació tenen i quina comparteixen? I ara entrarem una mica en el camp de la ciberseguretat i de les dades nostres. Sí, sí. L'objectiu que es comenta és que hi ha un seguit d'atropellaments, quan hi ha hagut alguna incidència, el posa els triangles. La gent baixa del seu vehicle, posa els triangles i hi posa tot un seguit d'atropellaments i...
que això d'aquí se volia evitar. Per tant, un dispositiu que pugui avisar sense tenir que baixar del vehicle sota en vies d'alta intensitat, vies ràpides, que també s'estabilitza, i per tant evitem aquesta exposició que tenen els conductors. Això seria una primera part. La segona també seria...
que en molts casos cada cop estem més connectats i fem servir aplicacions, Google Maps, Waze o similars, en els quals el nostre vehicle, o si ja connectem el telèfon mòbil amb el vehicle, ens avisa que hi ha un vehicle aturat a distància, una retenció via aturada. Per tant, amb aquestes valides es permetrien de forma, diguem, segura, avisar a la sèrie de conductors amb aquestes plataformes,
i també sense baixar del vehicle. Això seria la part bona de seguretat. Què envien aquestes valises? Les valises porten uns diferents elements. Té la bateria o la pila, un element, l'altre és un mòdul GPS de localització, que és per saber on estem ubicats, i l'altre una part de comunicació, per a mi aquestes dades.
També, a més a més, venen amb un contracte d'entre algunes balises 12 anys, altres potser 15 anys, perquè nosaltres no ho haguem d'agafar i de pagar cap contacte de telefonia, perquè pugui enviar aquestes dades. La balisa, diguem-ne, està sense pila. No envia res. La balisa està apagada.
no hauria d'enviar res i diuen que no envia res. La balesa la connectem. Com deia, cada 100 segons envia la nostra posició. Què vol dir? Amb aquell punt quilomètric, amb aquella via, hi ha un vehicle que està aturat. Per què està aturat? Perquè s'ha punjat una roda, perquè hi ha hagut una averia mecànica. No ho sabem, perquè només...
Marca la posició. Sabem qui és que allà al darrere, si nosaltres no hem fet res més, allà no hi ha cap més dada, perquè la comprem, l'activem, i si nosaltres no hi posem cap dada més, per si ens enfusa, no sap el nostre nom, ni el nostre telèfon, ni cap més dada.
Comprem alguns models els quals volem que aquesta baliza, quan l'activem, avisi la companyia d'assegurances, plataforma... Llavors, d'una forma proactiva, hem de vincular aquesta baliza amb les nostres dades perquè llavors a la companyia d'assegurances se notifiqui aquesta informació. Però per defecte, només enviem, justament, quan s'envia cada 100 segons,
la posició, això va la plataforma de l'AGT i d'aquí se distribueix els païs luminosos de les vies i les plataformes que us comentava abans de Google Maps o aplicacions de mapes vinculades a més d'informació.
I canviem de tema i anem cap a les rebaixes, perquè el 7 de gener començaven les rebaixes d'hivern després del Nadal i vam parlar amb la Judit Santís, gerent de la Via T de Tarragona, per veure com ho viu el petit comerç a la ciutat i quines són les tendències d'enguany. L'escoltem. Com s'encara aquesta campanya que comença avui, tot i aquesta desestacionalització de la qual ja n'hem parlat molts cops, de les rebaixes. Han perdut pistonada o no, Judit?
Doncs sí, a veure, evidentment des d'allà fa uns anys i des que hi ha aquesta alliberadització d'horaris i de dates, doncs la veritat és que sí que ha perdut força. A vegades també hem tingut hiverns poc freds que tampoc han jugat a favor. Bé, nosaltres ara intentarem valorar-ho el més positiu possible, doncs segons que ara estem...
amb unes temperatures fredes, que això també convida a animar-se a l'abric, a comprar-se a calçat, perquè a vegades ens passava que, depenent de l'any que haguéssim tingut, si no era molt fred, doncs tampoc s'animava la gent. O sigui, sí que és veritat que els primers dies de rebaixes funcionen, però després estaven...
Moltes setmanes que no. Llavors, volem pensar que aquest any anirà tot una miqueta més de cara i que serà positiu. De totes maneres, ara és molt aviat per fer valoracions. En teoria comencen avui, tot i que hi ha botigues que ja han adelantat durant el desembre per aprofitar les compres que feien les famílies pels Nadals.
I nosaltres mentalitzant-nos d'això, d'intentar produir molta promoció, de recordar, sobretot, a la compra del comerç local, i sobretot ara també amb la zona de les emissions, de donar un missatge que la gent no tingui poc, per estar al centre, que hi ha també moltes mesures i facilitats per poder-hi accedir, i que el comerç els espera amb les mans obertes.
Judit, parlaves abans dels petits comerços que ja s'avancen al desembre. Una cosa és que s'avancin cap al desembre i l'altra cosa és haver de competir amb aquest mercat que cada cop està més protagonitzat per descomptes continuos, per promocions...
No sé, com afronta això el sector? Perquè, evidentment, les rebaixes, no?, aquestes campanyes, tant les d'hivern ara, doncs són moments claus, són moments importants, però, clar, cada cop aquest pes i aquesta rellevància que tenien van diluint-se una miqueta, com dèiem al principi, no? Correcte, doncs, bueno, hi ha diferents tipologies i perfils de botigues que fan diferents...
No sabem tots, estaria bé, no?, tots anar a una, però al final cadascú creu i fa el que veu més convenient pel seu negoci i hi ha gent que ja les va començar els últims dies perquè també volien...
demostrar que si el dubte, si compres això no per regalar, al final és aquest 10% de descompte, doncs mira, el faig ja, i així m'asseguro que potser tinc una venda, però després també observem que, no diré noms, però marques que abans, que han sigut les que al final han trencat aquesta línia que hi havia de rebaixes, avançant-se n'hi ha moltes, perquè jo la segueixo, que ahir van començar, perquè tal diuen el missatge aquest per les apps,
Llavors, et fa gràcia perquè primer van provocar que tothom s'ha avançat i ara són ells els que s'esperen el dia, perquè ja igualment ja venen. Llavors, és una mica de bojos i al final cadascú de fer els que cregui més convenient pel seu negoci. Nosaltres sempre defensarem el model antic, però...
ja portem molts anys que la gent ja no respecta el dia assenyalat que és avui, llavors nosaltres sempre recolzarem que el millor pels negocis al final que cadascú decideixi. Hi ha gent que, per exemple, sí que va avançar a descomptes amb alguns productes més específics i avui ja ho posava tot, no? Que també em semblaria de dir, doncs, bueno, no sé, festa, cap d'any, els últims dies potser fico a descompte perquè així ja m'ho trec de l'estoc i potser coses d'abril que m'espero el dia 7 i
també puc tenir una mica més de marge, perquè al final, pobre, vendre sempre a preu per sota del de venda amb poc marge, al final també fa que els comerços econòmicament no siguin tan solvents i a gust, encara.
I fins aquí el resum de la setmana. Recordar-vos també que fins al 17 de gener hi ha la Marató de Sanc a Tarragona, la Marató de Donació de Sanc, que l'objectiu és arribar a les 1.500 donacions a Tarragona i a les 10.000 a Catalunya. Us deixem en publicitat i no marxeu perquè ara la primera entrevista de l'any a l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, és la primera entrevista que concedeix aquest 2026 per parlar una miqueta de l'any passat i de l'any que ve.
La veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.es
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
I en aquesta jornada de dia 9, avui divendres 9 de gener de 2026, conversem amb l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, en la primera entrevista d'aquest 2026. Menja aquí a la ràdio, alcalde, que tal, molt bon dia. Molt bon dia. I bon any. Igualment. Serà un bon any? I tant, serà un molt bon any per Tarragona i...
El que desitgem és que sigui un bon any per tot el món, que, per desgràcia, el que veiem fora d'aquí no invita l'optimisme, però per Tarragona, sens dubte, serà un bon any. Ja camina el pressupost? El pressupost aprovat? Ja camina perquè s'aprova molt aviat? Sí, per tercer any consecutiu, i això és...
És un mèrit compartit de moltíssimes persones, òbviament dels treballadors i treballadores de la casa, que fan moltíssima feina, de tots els consellers i conselleres, que els hi faig quadrar els seus pressupostos i respondre a una línia estratègica clara del que volem per Tarragona. Òbviament la consellera Mascaró i els grups de l'oposició que ho fan possible, no?,
I això, doncs, sempre ho repeteixo i s'ha de valorar, perquè s'estima en Tarragona i ho demostra. Si parlem de pacte dels pressupostos de 2026, almenys dels que han donat suport, això li permetrà avançar amb estabilitat institucional a l'Ajuntament? Sí, de fet, una de les coses que s'han pogut aportar durant aquests anys és estabilitat, tota la que no hi va bé l'anterior i...
i només amb nou regidors que tenim nosaltres com a equip de govern, però s'ha demostrat que es pot tirar endavant la ciutat, i molt, i que el que has de fer és governar sapient que no tens majoria absoluta, i és negociar, pactar, i la política és l'art del possible.
Ho hem pogut fer, i sí, l'estabilitat... I enllaço potser amb la gènesis de la nostra entrevista, quan li deia que per Tarragona serà un bon any i vas mirant fora d'aquí i no ho sembla tant. La inestabilitat sembla que és el que regna i impera.
fora d'aquí, però a Tarragona, la veritat que tenim aquesta sort treballada de tenir molta estabilitat. De fet, mira, ara veiem un cairon aquí el 3-24, que avui hi ha reunió entre el president Sabado Illa, Junqueras i el PIAC, la Palau Generalitat, per parlar del pacte del nou finançament. Ahir la reunió també entre Pedro Sánchez i Junqueras. I d'aquí no ha estat que compareixera la vicepresidenta primera del govern i ministra d'Escenda, Marijosos Montero, per tant...
des del punt de vista pressupostari, fa l'efecte que a nivell institucional, a nivell de l'Estat i a nivell de Catalunya s'encarrien les coses, té aquesta impressió? Sí, sí, sí. Com paràvem el president Illa o la consellera...
d'Economia o amb el Consell de Presidència o amb tants altres, sempre manifestaven que s'estava avançant, que s'estava treballant, i sembla que sí, no? Així que molt, molt satisfet perquè aquesta estabilitat que es necessita també a la Generalitat, a Palau. Això és... L'estabilitat per Catalunya sempre és una bona notícia. El que la manté més és aquesta esmena a la totalitat, no?, que em sembla que Junts vol fer. A la vida és d'escollir
si vols ser útil o no. I en política, si no has de ser útil, és millor que no estiguis. I, per desgràcia, Junts, a nivell de Catalunya i d'Espanya, ha decidit no ser útil. La ministra Montero fa una proposta...
amb prop de 5.000 milions d'euros més per Catalunya i tampoc ho veuen bé. Després hauran de donar explicacions de per què es renuncia a aquests 5.000 milions d'euros i tot el que es pot fer en serveis públics, en col·legis, hospitals, carreteres, tants i tants, cultura, patrimoni...
serveis socials, tantes i tantes coses, vivenda. Imagini's el que es pot fer amb aquest increment. Un increment que perquè la gent pugui entendre les macroxifres estem parlant que més o menys el pressupost necessitat són uns 40.000 milions d'euros.
No s'ho imagini, 5.000. No està malament. No està malament, no, percentualment. Parlarem d'algunes de les partides que van a parar a Tarragona, que n'hi ha també, però avui, mentre parlem, si algun s'escolta des de la passita de l'independència, veurà que hi ha camions, perquè estan entrant al port pel Serrallo i tenim la pagestia per segon dia consecutiu d'allà no accés al port. Tot pel tema del Mercosur, que s'ha explicat i que veurem què passa a Brussel·les. Per allà no he posat a Brussel·les, un altre no he posat al Paraguay i un altre no he posat aquí a la 27.000.
Què en pensa vostè? El dret de manifestació és un dret constitucional sagrat i s'ha de respectar respecte al fons de l'assumpte d'aquest acord europeu comercial amb Mercosur. Crec que Tarragona no és el lloc on nosaltres tenim alguna incidència. S'hauria d'anar a Brussel·les, en tot cas. Avui, jo, des de les 7 del matí, la meva preocupació ha estat poder...
agilitzar, facilitar l'accés de totes les persones que venen a treballar a Tarragona. També dels camions que surten des del port cap a Lleida per al pinso, al cereal, al gra, sobretot per tot el tema del bestiar, i d'aquests animals que són ells mateixos, al final els que necessiten, els pagesos que necessiten aquest port de Tarragona.
I l'únic que m'agradaria és, òbviament, que es trobés una solució consensuada, pactada, que beneficis a tothom i que protegis també el nostre sector primari. I és això. És simplement això. I la gent que ens estigui escoltant segurament ho veurà. Hem intentat, amb el port, que es vagi fent de manera esglaonada la sortida dels camions per no generar aquest col·lapse al passeig de la independència.
Però segurament en algun moment puntual hi haurà, i sobretot el que volia era evitar aquesta primera hora, també amb entrada a col·legis, etcètera. Per cert, diumenge entraran els tractors a la plaça Imperial, ja ho han anunciat, però volen també que la ciutadania mantingui la protesta. Feia referència al sector primari, que hem parlat molt dels pescadors, però podem parlar també de la pagesia, sectors primaris que feien arreu i partirem endavant. És el primer sector econòmic de Catalunya,
per sobre de la indústria, no? I dona feina a moltíssima gent i és innegable que aquesta autosuficiència alimentària, no?, que es parla de manera tan recurrent, és innegable que s'ha de cuidar, no? Ja li dic, no vull pecar d'agosarat i opinar respecte a un acord amb el Mercosur que...
que escapa ostensiblement del meu àmbit competencial, també del conseller d'Urdeig, i diria que, en tot cas, o al ministre, o directament Bruxelles, que és on s'emprèn aquesta decisió. Per ser allà compareix la ministra Montero. Ara mateix, parlant del nou model de finançament, està compareixent en directe, per tant, també allà buscarem, parlem de les reaccions, d'aquests imports que deia vostè, i també de partides també que...
que són de l'Estat però que també van afegir en Tarragona, perquè n'hi ha algunes i s'han destacat algunes a la tomba de l'any i hi ha projectes aquest 2026 que també depèn d'utilitzacions econòmiques que venen de l'Estat, i tenim la tabacalera en marxa, etcètera. Bé, estem vivint un moment dolç a Tarragona i...
Sempre parlem d'aquesta xifra d'uns 500 milions d'euros d'inversió pública que tenim ja compromesa i en execució a la ciutat de Tarragona i és des de l'Hospital Joan XXIII, la nova estació de bombers de Tarragona, biblioteca estatal...
Tavacalera, tenim Necròpolis, tenim el Menat, tenim tantes i tantes i tantes que són molt importants. O, per exemple, la més recent, que ja està adjudicat des d'ahir o abans d'ahir, d'aquesta humanització de la Nacional 340 fins a Altafulla. Clar, això canviarà radicalment, aquell passatge, no? I després tenim totes les de la Generalitat, des de Ciutat Residencial i tantes i tantes i tantes altres, no? O, per exemple, algunes
que poden ser molt importants, com poden ser el Museu del Modern, l'actual Palau de la Diputació, la Casa de la Beneficiència,
o tots els fons Next Generation que estem executant des de l'Ajuntament de Tarragona, que són infinitat i que hi ha des de 192 pisos al PP10, al Fòrum de la Colònia, que estarà acabat en no massa, a tants i tants d'altres. És un moment molt bo i l'Estat mira per primera vegada des de fa molts anys a Tarragona. I quan les coses van bé s'han de dir. Perquè els moments dolents ja venen sols.
I els bons s'han de treballar perquè arribin. I quan arriben has d'intentar gaudir. Perquè, si no, de què serveix tot això? De què serveix tot això?
La comissaria mixta de Mossos i Guàrdia Urbana, Batestini, parlàvem un altre dia amb l'internet al cap i ens deia que també enguany estan en un procés de digitalització del cos, en diferents àmbits, està allà immers, ja feia allà ha adquirit alguns equips tècnics perquè sigui possible. Per quan tindrà una comissaria mixta per allà estar? Tot molt encarrilat, no? No fa gaire. Sí, sí, sí. Aquí davant, eh? Sí, sí, aquí mateix, a Batestini, a l'estació d'autobusos...
Esperem que per al 28 estigui en funcionament. Intentarem avançar-ho, és a dir, que tot aquest procés duri un any i mig, més o menys, i de cara al 28 que estigui en funcionament. És un canvi de model, no és només compartir espais, és compartir model de treball, és compartir programari informàtic, és treballar conjuntament. I és el model de comissaria mixta més gran de tota Catalunya. Hi ha algun petit exemple, però no...
en una ciutat tan gran com és Tarragona, de 145.401 persones a 1 de gener de l'any passat. Veurem aquest any quants tarragonins i tarragonines som, però amb una clara tendència de creixement. Així que sí, és d'aquelles coses que volem apropar. La nostra unitat de proximitat estarà en aquella comissaria i és molt important que la gent percebi la seguretat i que, a més a més, sigui segur.
parlant de seguretat i deia que les coses dolentes ja venen soles la setmana que ve farà 6 anys del greu accident d'IQOXE l'altre dia saien als sindicats majoritaris que l'anterior any, el 5 aniversari va haver-hi poca gent a les concentracions que es van fer recordant el 5 aniversari i feien una crida que no s'oblidi IQOXE l'alcalde entenc que no oblida IQOXE és impossible l'obligar
les morts de persones, i recordi que van morir treballadors de la planta de Cuxer, però va morir un veí de Torreforta, amb més de dos quilòmetres de distància, a casa seva. Això exactament com es pot oblidar? Per això, quan a vegades escolto certs comentaris respecte...
Els beneficis de la indústria, que molts són innegables, però els riscos també ho són. I els patim tots. Els que tenim la indústria al nostre terme municipal i els que no, com és el cas de Tarragona. I sempre dic el mateix, Tarragona està rodejada d'indústria, però no té indústria.
Però moltes de les externalitats negatives les patim, les patim, les patim. I tenim tot el dret del món a exigir que hi hagi mesures de seguretat a l'alçada també dels beneficis que tenen.
El dia 14, farà sis anys d'aquest greu occident, encara sense data pel judici. Que podria ser enguany, però, això sí. Podria ser, podria ser, sí, sí. Són macrocauses que, òbviament, doncs, són complexes en quant a la seva instrucció. L'any també de l'àrea metropolitana, d'anar tots de la mà, i també una mica amb el que deia ara, perquè també la indústria no afecta només el municipi que té la indústria, sinó també tot el territori, no? Tot, i afecta també en la mobilitat, i afecta en moltíssims factors, moltíssims, no?
Per això, quan recentment es volia fer una ampliació d'una indústria a un terme municipal colindar el nostre i que podia implicar, segons els nostres informes, un augment exponencial del tràfic de camions, vam dir que no. Que no. Ja està bé de condicionar Tarragona les infraestructures. Condicionem nosaltres les infraestructures per primera vegada a la història d'aquesta ciutat.
I és el que, humilment, intentem fer en molts temes, no? I l'àrea metropolitana ha de ser una eina de generar consensos que n'hi ha i on no hi hagi consens, doncs no n'hi haurà, ja està, passa res. Treballem amb el que sigui de consens, que hi ha molt,
És compatible intermodal aquí i allà? Jo continuo esperant. A mi, si el Ministeri justifica que tot el que li vam dir a les al·legacions estem equivocats, doncs meravellós. Però de moment no ha arribat. Miri, que l'estació d'Horta Gran és una solució boníssima per tothom, ningú me l'ha negat.
Ningú. Hi ha gent que ha dit que és cara. Bueno, la línia nou del metro de Barcelona sí que és cara. Milers de milions d'euros. I jo no l'he agafat mai. I és probable que no l'agafi mai. I l'hem pagat també tots els catalans i catalanes. No? Llavors, si tothom sap que és una bona solució tècnica, doncs ja tenim un pas, no? Tenim la sort que el president Illa també ho ha dit.
Sembla que és també una solució. També és cert que ha dit que ara, de moment, s'ha de fer l'intermodal de Vilaseca. Bé, jo l'únic que demano és que no ens empenedim després, que solucions barates portin conseqüències cares. És l'únic que demano perquè ja ho hem viscut. Ho vivim aquí a Tarragona, amb l'estació de l'AVE,
i sincerament jo demano com a alcalde el que demanaria l'alcalde bocaldessa des de Nova York a la Secuita, m'és igual no perda trens no perda trens Tarragona no té mitja distància una capital grandeta, eh no té mitja distància hòstia i què fem? Passa res
Bueno, doncs, m'haurà de permetre que jo com a alcalde faci el que ha de fer un alcalde, que és defensar els interessos de les persones. De les persones que, de fet, el propi informe de l'intermodal diu que els usuaris estan aquí. Més de dos milions. Aquí. Aquí, a Tarragona. A Tarragona, ciutat. Dos milions d'usuaris. Sumant tota la resta,
Reus, Salou, Cambrils, Vilaseca... arriben a 1.300.000. Sumant-los tots. 2.000.000. Aquí. Escolti, ja està. És un tema que he dit tantes vegades que ja crec que estic avorrint. Però és que la realitat és obstinada. I les xifres són obstinades, en aquest cas. I no només això. Del 1.200.000, 1.300.000 usuaris de l'estació de l'AVE...
Més de la meitat són de Tarragona, ciutat. Hem fet enquestes, eh? No m'ho invento jo. Però escolti, sumi-li. Dos milions més 700.000 o 650.000. Són xifres que inviten que es tingui en compte l'opinió dels usuaris i usuaris d'on hi ha més.
Parlem amb l'alcalde de Tarragona, Robert Villuales. Per cert, no ens va tocar la grossa de Nadal, com cada any, des de fa moltes dècades, però sí que va arribar al Pla de Barris, pocs dies abans. Per tant, això també és bona notícia, marcada en aquest àmbit que ens toquen coses o no ens toquen coses. Ens va tocar la primera part del Pla de Barris.
per la part baixa, aquests 25 milions d'euros. M'has garantirat que hi pugui participar també la ciutadania, els veïns que diguin la seva, de com ha de ser tot plegat? Bé, és veritat. Som, crec, l'única capital de província que no ens ha tocat el Gordo de Nadal i això és complicat perquè, clar, jo no sé si és que comprem més fora que aquí o alguna cosa de loteria, no ho sé, però és curiós. I el Pla de Barris no ens va tocar.
el vam treballar, el vam guanyar. Aquí sí que claríssimament no hi ha un tema d'atzar, sinó un tema de treball i tenim aquesta inversió que hi haurà en els pròxims 5 anys de 25 milions d'euros al barri de la part baixa. Aquest any ja tenim 2,5 milions d'euros pressupostats. Ficaran 12,5 la Generalitat, 12,5 l'Ajuntament i ha de transformar radicalment el barri de la part baixa.
I això es començarà a notar en aquests anys ja. I la participació ja es va fer en el seu moment, tenia un pla integral, que ja va tenir participació ciutadana i és de les fitxes que s'han tingut en compte, òbviament, per tal de pesentar a la Generalitat aquesta proposta de concessió de llei de barris. Cap a un altre barri també, en llista d'espera, treballant-se perquè pugui arribar a Sant Salvador, per exemple. Sí, Sant Salvador és l'altre barri que...
considerem seria idoni per això i treballarem. No sempre és perceptiu un pla integral, ni molt menys. Té sobretot en compte criteris també de renda, en molts casos,
I creiem que Sant Salvador seria el següent barri. Queda un any i cinc mesos perquè vostè continuï governant com a alcalde o governi algú altre. Sigui vostè o sigui algú altre, es trobarà un planeixement urbanístic que estarà més o menys encarrilat. És objectiu d'aquest any i cinc mesos que pugui encarrilar el pont perquè sigui qui sigui qui mani a partir del maig del...
del 27 s'ho trobi més o menys treballat? Sí, sí, sí. Has de fer les coses que toquen, no perquè tingui un rèdit immediat, sinó perquè són importants. I aquesta n'és una i important, és el...
és fixar els paràmetres de creixement i transformació de la ciutat per als pròxims anys i hem d'arribar a consensos. Així que l'aprovació inicial, que esperem presentar en no massa temps, i durant aquest mandat tenir l'aprovació definitiva, el que ha de permetre és que tinguem un preixement i fixi's ja quants mantres del passat haurem solucionat en aquests anys, no?
des de Tabacalera, Mamotreto, altres que no li puc dir ara, però espero que d'aquí no massa li podré solucionar també, o comunicar, Sabinosa i d'altres, el tema del planejament urbanístic, el contracte de la brossa, tants i tants altres, no?
Així que serà un debat més avorrit, el de les següents municipals. De la Brossa, per cert, ja ens seguim l'any amb nova concessió. Quina percepció creu que té la ciutadania? Li estan arribant inputs que se nota la millora? I quan hi haurà canvis respecte a aquella agència que ha d'avaluar la feina que fa Orbecer? Sí, els inputs que m'arriben són això, que ja es nota.
que ja es nota. I òbviament que... La gent m'ha dit dues coses sempre, senyor Sunyer. Ja es comença a notar, això. I la gent som molt guarra, eh? Sempre em diuen això. I... I entenc el que volem dir, no? Amb aquestes expressions. I sí, sí que es comença, òbviament, a notar. Ara cap a l'abril, març-abril, hem d'acabar d'eliminar tots els soterrats, cosa que ja és un canvi substancial.
Arribarà maquinària nova, sobretot d'aigua, hidros, etcètera, que també s'anotarà. I, escolti, s'ha contactat més al cap de setmana. Hem tingut aquestes festes de Nadal i tot perfecte. Tenim màquines noves com la decapadora, que és això de netejar amb intensitat el terra, no?, i estem descobrint els colors originals que no es feien des de fer ja no sé quants anys. I fins i tot una màquina que es neteja els contenidors, no?,
Així que sí, es comença a notar i, òbviament, falta la implantació, que la total serà en un any, per això parlàvem sempre de Pla a Tarragona 26, i l'important és que ja està rodat, això. Ja portarem d'aquí només tres mesos i això ja està encarrilat. Això només té un punt d'anar el retorn cap a la ciutat neta, acullada, polida, que volem.
Hi haurà aquesta agència que valora, eh? No, és una enginyeria, és un lot diferent, una enginyeria externa que no té cap relació ni amb l'Ajuntament ni amb l'empresa, que es dedicarà exclusivament a poder valorar el compliment o no del contracte.
Anem a l'MT, perquè seguiran amb la renovació de la flota d'autobusos i, de fet, amb això estan. Sí, sí, és una inversió milionària i que ens ha de portar, jo crec, entre els que jubilarem i els que mantindrem, a tenir una flota d'uns 90 en total. Pensi que hem estat durant molt de temps amb 77 autobusos. Sempre poso el mateix exemple perquè la gent pugui tenir xifres per comparar. Reus té 17 autobusos.
Nosaltres ara mateix tenim ja, amb els que hem adquirit nous, uns 86 autobusos. Que apostem per la mobilitat urbana sostenible amb autobus és innegable, no? I el que farem és renovar la compra de, en total, 34 autobusos nous. És la inversió més important. I és perquè això ens iguala la ciutat. I és un dels serveis que millor valora la ciutadania.
Sempre. Hi ha un senyor amic meu que quan es va jubilar em va dir que el que més il·lusió em feia era poder pujar allà gratis a l'autobús i sempre em diu que, escolta, arriba puntual, vas fresquet, l'hivern vas calentet i que és un petit gran luxe que tenim en aquesta ciutat i volem cuidar. I volem cuidar.
No sé si l'EMT em pot oferir, també, a través de l'àrea metropolitana d'altres municipis. No, ara mateix no. No es pot fer això, no? Ara mateix per llei no. I per número, no sé si arreu 114, nosaltres en tenim 100... 17, 17, nosaltres tenim uns 86. Sí, però la idea, si ara mateix per llei no, no ens permet prestar el servei a un municipi,
amb la canonja és l'únic que encara podem, perquè com va ser municipi hi havia un conveni que va finalitzar aquest 31 de desembre, tot i així la Generalitat ens ha autoritzat a poder continuar prestand-li el servei, no? Però, clar, fora d'aquest conveni ja. Aquest conveni el vam fixar fa 200.000 anys amb uns preus que es van anar actualitzant només en base a l'IPC, però que estaven molt per sota del preu real, no?
Quan acaba aquest conveni, no hi ha cap document, òbviament, que fixi un preu i s'ha d'anar al preu real del cost del servei, que és el que van passar a l'Ajuntament de la Canonja,
i que nosaltres no guanyem res. El que no podem és perdre, tampoc. Nosaltres no hem de subvencionar la canonja, simplement hem de passar el preu del cost del servei, que es fa amb els criteris que es fa per quilòmetre, etc., que fa la pròpia ATM, i que va fixar intervenció de l'Ajuntament de Tarragona,
i la gerència de l'EMT. La Canon ja va decidir que d'aquests 1,6 milions, que és el cost de mantenir les línies tal com estàvem fins ara, fins ara estàvem pagant uns 600.000 euros.
i el cor real era 1.600.000, van decidir reduir algunes fins a 1,2 milions, i llavors és el que passa, que hi ha algunes línies que s'han reduït a la canonja. L'habitatge, el tema de l'habitatge, que és un dels grans maldecaps de moltes persones,
Abans feia alguna referència al PP10, d'aquests habitatges socials. N'hi haurà més? De fet, ja hi ha en alguns casos que hi ha llista d'espera, de fet, de López Pelaez. Quina és la previsió a nivell de construcció d'habitatge públic i si en poden venir més? Perquè, de fet, segons el que va explicar en l'última reunió amb el president de la Generalitat de Salvador Illa, la intenció és que vagin arribant més habitatge social, no? Sí, nosaltres hem inscrit 9 més, 9 solars més en aquest registre.
per fer habitatge protegit, la idea és arribar a construir mil habitatges protegits. Per exemple, el de PP10 són lloguer assequible, que vull deixar molt clar el que significa això. És a dir, per entrar a viure allà de lloguer has d'estar treballant, has de tenir ingressos. I, per exemple, un pis d'una habitació t'acostarà uns 400 euros.
Un pis de dues habitacions, 600. I un de tres, amb el pàrquing, traster i tot que té, 800 hi ha alguna cosa. És limitar el preu perquè construïm nosaltres. Construïm nosaltres.
I la idea és que, a part, amb la cessió que hem fet d'altres solars a la Generalitat, sigui la Generalitat que hi construeixi vivenda i arribar a aquests mil habitatges, més o menys, protegits durant aquests anys. El PP10, recordant per la zona de l'anella mediterrània, per allà a la vora, perquè, a més, es veuen els edificis, es veuen donar llim, però estan força avançats. A l'altra banda tenim l'anella mediterrània i,
I si anem una mica més enllà, li volia preguntar, no parlant ella, però sí per un tema que té a veure amb l'esport, que és el Tour de França. Serà també una de les fites importants d'aquest 2026, juliol, aquell 5 de juliol diumenge, el gran départ del Tour de França. 5 de juliol, dilluns, com encara aquest repte, perquè també és un repte ciutadà, perquè també entengui el que significa un Tour de França, una etapa del Tour.
Fins que no ho vegin, no ho podran percebre amb la seva totalitat, perquè és un espectacle en si mateix la logística. A més a més tenim la sort que ens cau un diumenge. És a dir, més gent encara vindrà, no? I...
Tenim moltes reunions amb l'equip del Tour de França, aquesta setmana vam tenir una, per exemple, i són gent molt professional i estan molt satisfets de veure que nosaltres també ho som i que tenim una àmplia experiència en la gestió d'esdeveniments esportius de gran format.
I serà espaterrant. Serà espaterrant. Jo crec, ja li he dit, que hem de començar a mirar quan fem la següent etapa a Tarragona els pròxims anys, no? Perquè sortiran tan contents de veure com ha anat tot i les imatges que hi haurà d'aquesta departure, del tour de França, amb la ciutat de Tarragona. És espectacular. Sortir de la Torre dels Vents, encarar tota la rambla, aquest meravellós passeig que tenim cap al balcó del Mediterrani,
amb Roger de Llúria, d'espectador de luxe, girar, anar pel centre de la nostra ciutat, pujar per la muralla, per el portador de Roser, la via de l'imperi, arribar a la Rambla Vella, que era part d'aquesta muralla abans de l'Eixample, arribar a la plaça Unesco, amb la Torre del Pretori, amb la capçalera del circ, amb l'amfiteatre vimilenari, al costat del mar, i encarar la via Augusta.
la mateixa via, pel mateix lloc que els romans van fer per arribar a Tarracó, una de les vies. Doncs imaginis, i tot això amb el mar Mediterrani de Taló de Fons. Però bé, jo crec que el món, que molts ja ho saben, veuran que Tarragona és la ciutat més bonica del món.
A més a més camiran a poc a poc. Sí, neutralitzat. Neutralitzat, perdó que tindran temps de capturar la imatge. 6 quilòmetres, a màxim 30 quilòmetres per hora.
Serà per ser el tour de França. 30 quilòmetres per hora és el que tu i jo fem, apretant allà com si ens n'és la vida, i és neutralitzat. Neutralitzat, tindrem temps, per tant, de fer la imatge com facin els corredors. I a veure tot el Vilàs, que també hi ha tot el tema del Vilàs, que estarà al... Al Parc Francolic. Al Parc Francolic, que això també és un món. Buf, el Vilàs és l'hoste. I després hi ha una cosa que la gent ha de saber, i per això ha d'anar amb cert temps. Hi ha la caravana dels espònsors.
I són com 3 quilòmetres de caravana que van allà i llencen coses. Si està el Haribo, llença xutxes i coses d'aquestes, no? I també és un espectacle. Val la pena, val la pena. Es vendrà aquest reclam a Fitur d'aquí a un parell de setmanes? Serà un dels reclams importants a Fitur? Sí, aquest any sí. Jo aquest any entenem que fins i tot pel cartell de...
de Nadal, no?, eren els Reis Mags en bici a sobre del Pont del Diable, no?, i sí, sí, aquest any ha de ser un any molt ciclista. Serà per ser al cap l'any també del Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco, venim de la celebració dels 25 anys, i en guany aquest 20-26 és també la ruta fins al 1 de gener del 27, que és quan ha d'estar operatiu. Sí, i ara estem amb això, estem treballant,
per tal de tenir ja tota aquesta excepció i aquest anex econòmic. I no vull deixar de recordar que, per mostra de bona voluntat, aquest 2025 ja ens van donar un milió d'euros extra pel patrimoni romà, la Generalitat. A una junta de govern del mes de novembre, si no recordo malament, o a octubre. Escolti, hem aconseguit que la Generalitat i l'Estat entenguin el que tenim aquí a Tarragona.
i que necessitem la seva ajuda per tal d'arribar a un nivell d'excel·lència encara superior.
I això ho tenim. Hem guanyat aquest debat moral i mental, de marc mental. Així que ara el que hem de fer és executar-ho. Com està per cert la muralla? Sí, és una part... Amb les pluges és veritat que agafa una part, una falsa braga que es diu, de tot el sistema que hi havia d'avaluars, etcètera, però en principi està controlat.
El que li comentava abans d'un any i cinc mesos per les municipals, l'antreia entrevista em va dir que seria el candidat a mantenir la voluntat, no canviar res de cara a aquests dies de Nadal, no repensar res. Que estic més vell, m'ha canviat. Estic més jaio, però sí, sí. Sí, sí, que em presento, sí. Jo... Miri, jo em sento molt agraït, molt afortunat de poder ser l'alcalde de la meva ciutat i de quina ciutat, eh?
És que Tarragona, i no és que vulgui fer proselitisme ara tarragoní, però... Igual que les persones que ens escolten. Hem pogut veure moltes ciutats. Espanya i el món. Com la nostra hi ha molt poques, eh? Molt poques. Molt. Tant maques, aquesta qualitat de vida, aquest clima, aquesta gent...
Hi ha molt poques ciutats al món com la nostra. I poder ser el seu alcalde, imagini's. Per mi és un honor que cada dia intento deixar-me la vida poder retornar. I tinc il·lusió, projecte i força per tornar a presentar i espero i desitjo que la gent de Tarragona pugui valorar positivament això i...
i torni a ser el seu alcalde i agrair-l'hi de nou amb més feina. En clau electoral hi ha qui utilitza i ho fa permanentment l'eina de la desinformació, de les feiques...
De l'exageració, de focalitzar a immigració, des de certa perspectiva, la seguretat també des de certa perspectiva, li preocupa això. I és any d'eleccions també electoral. N'hi ha hagut a Extremadura, n'hi ha també altres comunitats. Em preocupa com... Aragó, per exemple. Sí, com ja hauria de preocupar tothom.
Miri, nosaltres les xifres, per exemple, que tenim de delinqüencials, en les últimes sí són del Ministeri, no me les invento jo, un 4,3% de reducció constant. I això és un bon camí. Nosaltres el que volem demostrar és que les polítiques socialistes són polítiques de seguretat. Que es pensi que jo seré tubet amb la delinqüència és que no ho coneixen.
És que no em coneix. Altra cosa és que altres partits volen fer veure, primer de tot, que totes les ciutats són insegures. No és cert. No és cert i s'està demostrant. Segon, que a més a més...
Els culpables són un col·lectiu en concret, que és la població immigrant. Això és tan antic com l'ésser humà. Tan sumament antic. I sempre s'han equivocat amb aquesta diagnosi. I tercer, que ells tenen una solució màgica, però mai l'apliquen, tu. I governen, eh?, a puestos, però allà no hi ha cap solució, no?
És molt fàcil, menteixen. Menteixen, utilitzen els instints més primaris de les persones, pels seus interessos polítics, i nosaltres el que volem és, governant bé, demostrar que s'equivoquen. I la inversió que he fet jo com a alcalde en la Guàrdia Urbana no l'ha fet mai ningú.
Mai. Fins i tot amb la creació d'una unitat nova, l'UPRP, que l'hauran pogut veure per la ciutat. Que l'hauran pogut veure. O amb eines de protecció, com les pistoles Taser, que també les portaran, les portarà allà mateix la nostra policia. I amb càmera. I amb càmera. I amb càmera. Llavors, clar, o la unitat de drons, o tantes altres, no?,
I l'augment, anant al 125% de la taxa de reposició per augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana. Així que, escolti, la gent no és tonta i no es deixa enganyar. No es deixa enganyar. I sí que em preocupa que l'ambient mundial vol propiciar això. Però és que ho deixen per escrit. El senyor Trump va deixar per escrit, amb 33 pàgines...
el seu projecte per a Europa. I parla que s'han de potenciar els partits patriotes, patriòtics, crec que li diu. Ja sap quins són, no? El que volen és una Europa dividida, perquè Alemanya sola no és res, França sola no és res, Espanya sola no és res, Itàlia sola no és res, Polònia sola no és res, etcètera, etcètera, etcètera. És el que volen. Però...
Depèn dels europeus, depèn de nosaltres i de les europees, que ens adonem d'això, que ens fem grans d'una punyetera vegada, que entenguem que Estats Units ja no és un soci, no fiable o no fiable, no és un soci, i que el gran problema que ens provoca és que si nosaltres no tenim una veu pròpia al món, no tindrem veu. No tindrem veu. Serem com un parc temàtic a Europa.
per la resta del món. No és el futur que jo li desitjo a Europa.
I parlant de futur, de futur més immediat, marató de donació de sang, que canvia de tema radicalment, però que ja arrenca del 8 al 17 de gener, per tant, ja, campanya impulsada pel banc de sang, i Tarragona se suma un cop més a una revista de capital, s'ho presentaven ara fa un periodista, crec que era ahir, no? Ahir, abans d'ahir. Però també Tarragona és solidària, que s'ha vist per festes de Nadal i es veu, continua veient. No és solidària, és la més solidària. Som els que més donacions fan.
Els que més donacions fan són la gent, els habitants d'aquesta ciutat. Casualitat, no, perquè és any rere any. És a dir, és un tema conceptual, de caràcter, filosòfic, de com veiem la vida. I això a mi em fa sentir molt orgullós.
poden arribar a les 10.000 donacions. Després de festes, òbviament, i a més a més amb una tormenta perfecta, amb la grip, fred, doncs hi ha hagut molt poques donacions de sang. I mirin, en 20 minuts, que trigar més o menys una donació, pot salvar vostè 3 vides. 3 vides. I quan rebi el missatge que la seva sang s'ha utilitzat per salvar una vida, aquell dia ha valgut la pena.
Anem acabant l'entrevista amb l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, avui la primera entrevista d'aquest 2026, i any, per cert, no sé si va seguint el Nàstic, entenc que sí, li fa patir una mica, o no? Sortirem cap amunt, sortirem, podrem... sortirem a l'atzucat. Jo espero que al mercat d'hivern hi hagi algun reforç al centre al camp. Perquè, si no, jo crec que no m'agrada, no m'agrada com pinta.
No m'agrada com pinta. Ara tenim aquest acord amb l'Umpic de Marsella. Aquest acord potser pot ajudar que també hi hagi aquesta col·laboració amb jugadors i que ens vingui algun crac, però de 20 anys, i que es vulgui curtir, i aquí es curtirà. Li puc assegurar que aquí...
Aquí es curtirà. Però crec que ens falta algun revulsiu, alguna cosa que sigui donar una patada al taulell d'ara mateix. Si no, les peces... No m'agrada com estan al taulell. Veurem com va tot plegat i tant de bo. Toquem fusta, tant de bo. Es vaginen quedant victòries que al final s'agafa una ratxa positiva i es nota l'ambient. Si hi ha reforç, millor que millor.
Alcalde, 14 de febrer l'enguany a Tarragona Ràdio compleix 40 anys. Quatre dècades de servei públic. Havia de ser el dia dels enamorats. Efectivament. Però vaja, això, aquí està l'emissor, doncs seguim cavalcant. 40 anys. Imagines, jo tinc 42.
17 de febrer, perdó. 17 de febrer. És igual, però va ser fruit del 14 que els ha enamorat. Jo sempre començo la primera entrevista aquí. I és per un motiu molt clar. És una ràdio pública, és la ràdio de Tarragona, és la ràdio que...
que ha de mantenir aquest criteri d'objectivitat aliar a altres interessos, i ho fa, i ho fa sempre. I per mi és un honor començar l'any mediàtic amb una entrevista aquí a Tarragona Ràdio i amb vostè, si em permet en particular, perquè quan passen coses complicades la gent sintonitza Tarragona Ràdio.
I això és com quan un fill té por a veure amb qui va a dormir, doncs, aquí te n'adones, doncs... Però és el mateix amb Tarragona Ràdio, no? Que la gent, quan vol saber alguna cosa del cert, objectiu i objectivable, sintonitza Tarragona Ràdio. Així que 40 anys i per molts més, i que...
les nostres vides són una mica paral·leles per edat, que continuem amb aquesta evolució tan bona de creixement que té Tarragona Ràdio, de grans professionals i també amb una mudra, això dels mitjans. Jo recordo venir aquí fa molts anys i ara aquí hi ha gadgets d'aquestos de mil maneres, hi ha tot això del streaming, no? I càmeres també. Càmeres, això.
I jo sóc molt nefast per la tecnologia, però, home, és tot amb una mateixa vocació, comunicar. Comunicar informació veraç, objectiva i d'interès. Li agraeixo el nom de tots els companys i companyes d'aquesta casa. Per cert, deixem acabar enviant una forta abraçada, perquè aquí no hi ha colors polítics, no hi ha històries. Quan es tracta d'un company de consistori que ha perdut els pares, malgratament parlo del company Carmona, Antonio Carmona, que, bueno,
transcendia que perdia els pares en un tràgic accident i des d'aquí també aprofito públicament per enviar-li tots els condols el condol possible en aquesta situació tràgica i trista que amb això ja insisteixo, no hi ha ni colors ni hi ha... El senyor Carmona és una gran persona que ha hagut de patir no hi ha paraules van poder acompanyar-lo al territori un dels dies i intentava mantenir-se fort i això l'honora perquè sap que
que té una filla que depèn d'ell i que ha de mantenir-se dur, però és una desgràcia enorme.
tot allò que puguem ajudar, estic convençut que tothom ho farà i tindrà a ajudar molta gent perquè és una persona que es fàstima molt. Li enviem aquí també tot l'escalf i el suport en nom de tots els companys i companyes d'aquesta casa. Alcalde Rubén Vinyoles, gràcies per acompanyar-nos. Mirem parlant perquè l'any és llarg. I tant, 365 dies. Gràcies a vosaltres.
La veu de Tarragona. L'actualitat de la ciutat en dues hores. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure ahir la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
I ens queden 14 minuts per arribar al punt de les 11. Després d'aquesta entrevista amb l'alcalde Rubén Viñuales, assolim la programació habitual dels divendres, que seria el resum amb l'Abril Rius. Abril, bon dia. Bon dia. L'heu fet ja fa una estoreta, abans de l'entrevista en directe amb l'alcalde. I ara ens queda fer el cinema per tancar aquest programa, com fem habitualment, els divendres mirant a la gran pantalla. No hi ha massa cosa aquest cap de setmana, més a plataformes, però sí que farem un repàs al que arriba.
Per exemple, Craig Brewer ens estrena una pel·lícula que es diu Song Song Blue, Canción para dos. No compongo canciones ni soy un sex symbol, pero yo soy un artista. Yo no quiero ser peluquera, quiero cantar, quiero bailar, quiero decir a todos. Mirad, me lo logré. ¿Haces de Loretta Link? No, de Patsy Cline. Si tuviera un pelín más de teta, salía de Dolly. ¿Eres rubia?
Muy rubia, chaval. Hugh Jackman i Kate Hudson, que protagonitzen aquesta història basada en fets reals, song sanglú, cancion para dos, i que narra la història de dos músics amb poca fortuna que es llancen a formar una banda atribut a Neil Damon, demostrant que mai és massa tard per trobar l'amor i per complir amb els somnis que un es planteja. Eh, maco...
Maquíssim, maquíssim. Mira, aquesta també és maca, va. Rental Family, família d'alquiler. Torna a la gran pantalla el guanyador de l'Oscar, Brendan Fisher, amb aquesta pel·lícula, Rental Family. El mercado ya no es el mismo. Te ofrecen la mitad por hacer el doble.
Una pel·lícula que s'ambienta a Tòquio i que segueix un actor nord-amèricà que s'esforça per trobar un propòsit a la seva vida. Aconsegueix allí l'estranya feina per una agència japonesa de famílies de lloguer.
interpreta papers per desconeguts, és a dir, ha de fer de família, vaja. A mesura que s'endinsa en el món dels seus clients, doncs començarà a establir lligams autèntics, més enllà de la seva feina, que acabaran desdibuixant els límits entre l'actuació i la realitat. Em sembla que li toca fer de pare d'una nena... Li toca fer de pare, i al final, doncs, clar, quan... Evidentment. S'encarinha. Exacte, aquesta és la paraula. Arriba també una proposta que es diu la cronologia de l'aigua. El debut com a director...
de la popular actriu Kristen Stewart, que també és la co-guionista de la pel·lícula, i Nouvelle Vague, una pel·lícula que torna a la gran pantalla del director Richard Linklater. El del centro es Truffaut. El que está a su izquierda es Chabrol. Y el de las gafas de sol es Jean-Luc. El verdadero genio. Al menos es lo que te dirá.
Estoy listo para dirigir. Ai, Jean-Luc, la cinta s'endinsa en la història de la creació del moviment cinematogràfic francès conegut com la Nouvelle Vague i se centra en la producció de la innovadora pel·lícula de Jean-Luc Godard al final de l'escalera de l'any 1959.
Destacat a la gran pantalla, poca cosa més, Abril. Tenim plataformes, això sí, a Netflix, que ja ha passat tot aquest fenomen Stranger Things, queda un capítol, crec. Sembla un capítol del Behind the Scenes. Que no sabem quan arriba. Crec que arriba el 12 de gener, però no ho he trobat, llavors no ho direm. Però arriba un Behind the Scenes que en principi ha de donar una miqueta més d'informació de temporada.
Bé, a veure què passa. En aquest cas, el Netflix John Berthal i Tessa Thompson protagonitzen una sèrie que es diu Ell i Ella. Jo pensava que quan passa alguna cosa malament és només un caos aleatòria. Que passen coses males. Perquè cada un no se les busca.
L'Anna, que s'ha establert a Atlanta i que viu reclosa a casa seva, cada cop més allunyada dels seus amics i de la seva carrera com a presentadora de notícies. Però acabarà sabentant-se per casualitat d'un assassinat al poble tranquil on ella va créixer. I l'Anna recuperarà aquesta vitalitat i se submergirà, en el cas, a la recerca de respostes. Per tant, una sèrie nova que tenim a Netflix, que s'ha estrenat ja aquest dijous. També s'estrena la segona temporada de The Pit a HBO Max.
Empieza el festival. Bienvenida. Métame un tiempo. ¿Quién si no sacará esto adelante en 4 de julio? Tu suplente ya ha llegado. Me sustituye como jefa en mi excedencia. Això s'estrena avui mateix a HBO Max després d'una exitosa i primera temporada de Pit. És un anàlisi realista dels reptes als quals s'enfronten els treballadors sanitaris als Estats Units actualment a través dels herois que es troben en primera línia treballant a un hospital de Pittsburgh.
La plataforma estrenarà també la quarta temporada de la sèrie Industry. Movistar Plus ens porta Legítima Defensa, una nova sèrie i que, doncs...
Parla d'aquella novel·la publicada en 1995, portada al cinema per Francis Ford Coppola, la novel·la de John Grisham, que tindrà ara una adaptació en format sèrie. I arriba a Prime Video la docu-sèrie Pelayo, massa allà del límite. Durante todo este viaje hemos tenido la muerte al lado. ¡Fuego! Echándonos el aliento a la nuca. Es como una niebla o un mal que lo empapa todo.
Compañera, atención. Por eso este entrenamiento es el fuerte.
És una miniserie documental de tres capítols. Després del seu pas per Geo, més enllà del límite, l'inspector Pelayo tornarà a posar a provar els límits de la seva resistència aquest cop a Colòmbia. Això arriba també aquest cap de setmana. També ho fa la sèrie Vanguard, que hi romp a Filmin. Tenim més capítols de Teheran a Apple TV+, amb la tercera temporada d'aquest thriller, i segona temporada de Mil golpes a Disney+. Espero que sepas lo que haces.
Què has encontrado, Ezecaya? Necesitáis a la mejor reina que las 40 elefantes hayan tenido. És una sèrie escrita per Steve Knight i que s'inspira en les vides reals d'un grup de personatges que lluiten per sobreviure al brutal est-end de Londres, a la dècada de 1880, una història que se situa un any després de la primera temporada.
I acabem en clau catalana perquè la setmana que ve arriben novetats al Trescat. Et faran un home, morts silenciades. Arriba aquest documental de periodisme d'investigació del Senseficció que denuncia les morts de joves reclusos durant l'Emili als anys 80 i 90. Un documental que està dirigit per Mireia Prats i Joan Torrens i que s'endinsa en el patiment de les famílies que van enterrar els seus fills morts a l'Emili en forma...
de forma traumàtica i indaga en aquestes morts accidentals, suïcides o assassinats encoberts. Ho fa a través de testimonis directes d'aquelles tropes dels anys 80 i 90. 3CAT, que també ens porta Departament Amades, una nova comèdia del 3CAT que s'estrena també dimarts a la plataforma i que parla del bestiari i de les llegendes del país en cau d'humor. Aquesta pot estar també interessant. Sí.
A mi la de mort et faran un home, m'agrada molt. Trobo que el títol està molt ben trobat, perquè els hi deien molt, no? Sí, sí, sí, i tant, i tant. Això t'ho farà home. Sí, sí, exacte. Doncs ja veus, el subtítol aquest de morts silenciades, aquesta pot estar bé també, el 3CAT. Doncs ja ho sabeu, a banda d'anar al teatre, a banda de veure el cinema en versió original a Tarragona, de les propostes que arriben el cap de setmana, podeu anar al cinema o podeu quedar-vos amb alguna de les plataformes i triar i remenar tot el catàleg.
Que n'hi ha... Que n'hi ha força. Acabem, entenc que amb la música... No sé si tenim tema, sí, de la Sílvia García. Doncs, Abril Rius, que passis bon cap de setmana. Igualment. Ens retrobem dilluns. Anem tancant el programa. Lluís Comés a la part tècnica. De seguida a les 11 arriben els butlletins informatius. 5 minuts per les 11. Sílvia, amb quina cançó acabem avui? I avui el nostre temacle ens arriba...
Amb un homenatge. L'homenatge a El Salvador Escrivà.
La veu que esteu sentint de la salseta del poble sec, que conjuntament amb el Pep Bercher va fundar... Aquest grup que ens ha fet ballar tantes i tantes vegades. I és que aquest dijous, ahir mateix, a l'edat de 75 anys, el Salvador Escrivà ens va dir adeu. Un altre estel que puja cap al cel de la música. Salvador, gràcies.
Por poquito me morí. Al oír lo que dijiste. Por poquito me morí. Por eso como hoy volviste. Hoy yo te lo digo así. Hasta luego, cocodrilo. No pasaste de caimán. Hasta luego, cocodrilo. No pasaste de caimán.
Fins demà!
Ella me dijo, papi lindo, me tienes que perdonar. Ella me dijo, papaito, me tienes que perdonar. Y como un cocodrilo, allí me se echa a llorar. Esto lo dirás en broma. Hoy ya tengo otro querer. Esto lo dirás en broma.
Fins demà!
Y si todavía no entiendes, en inglés te lo dirán mis pequeños. Si yo le era de Gaylord, no pasaste de Cayman. Si yo le era de Gaylord, no pasaste de Cayman. Ya tu amor no me interesa, ya no me molestes más. Una mica de blues.
Bona nit.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Lo más importante es que siempre el equipo se lo deja todo en el campo, que eso sí, verdad, que no se le puede reprochar. Vamos a un partido yo creo que muy importante para ver dónde terminamos la primera vuelta. Com diu el porter del nàstic Dani Rebolla, el partit d'aquest cap de setmana és molt important per saber per què vol lluitar l'equip aquesta temporada. Diumenge 11 de gener a les 12 del migdia viurem el darrer partit de la primera volta.
de Lliga corresponent a la jornada 19, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i el Club Deportivo Teruel. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el Nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber. Bon dia, són les 11.