Bon dia, som es nou. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Bona nit.
Doncs vinga, que ens setemps setmana. Avui és dilluns 20, 20 d'octubre del 2025. Dia una mica passat per aigua, no gaire. Ha pogut una miqueta de matinada, però sembla que ja marxen aquests petits, novos petitons que ens acompanyen i que ronden per aquí a la vora. Sí, sí, molt petitons, molt petitons. Doncs això, comencem setmana, ens setemps setmana, i aquesta setmana passaran coses. Miquel González, bon dia.
Bon dia, home, jo m'he mullat aquesta matinada. Tu sempre em mulles. Sí, perquè sí, i tu segurament també, no? Mullet, què passarà demà? Què passarà demà? Que serà dimarts 21 d'octubre. Farem els mil programes del tothom. Un acte una miqueta especial, doncs això per agrair a tota la gent que ha anat passant pels micròfons del tothom i que ens ha explicat la seva història i que han compartit moments amb naltros. Per tant, programa especial a les 12 a la sala d'actes de l'11 a Tarragona.
Vinga, doncs Petra la Falca, això, eh? Allà anava a dir tot on convidat, però no perquè ja està ple, eh? Sí, ja no acabem massa més gent. Núria Cartanyà, bon dia. Bon dia, bon dia. Jo m'ho heu de posar entre el lavabo per poder... Jo seré al fons per allà, mirant perifèricament. Abrius Rius, bon dia. Bon dia. Hem de posar-nos un raconet, eh? Són plers molt la sala, eh? I acabem, quan dic, acabem allà?
Jo crec que unes 80 persones. Ah, però tampoc no hi ha cap massa gent. No, però ho podeu seguir en directe. Home, què tal? Ho podeu seguir en directe, eh? És a dir, que no patiu, que podreu seguir aquest programa en directe. Aquesta és la celebració dels mil programes de tothom. Què deia, Sabriu, que han robat el Lubre, en cert? El Lubre, el Museu Sencer, no se l'han emportat. Han robat joies...
Napoleòniques. Napoleòniques. Vuit joies i una se'ls va caure. Em volien agafar nou. És que són francesos, són la pera. Els hi van deixar una vestida allà posada. A l'exterior, com vols que no t'entren, si deixes la vestida dels paletes allà posada. Sí, la clau era que van fer com si no passés res. Van entrar... Vestits segurament d'obrers, no? Sí, sí, sí. De pel·lícula. De pel·lícula, sí, sí.
Ai, sí. De fet, alguna notícia que he vist, perquè m'ho has dit tu ara, però ja ho havia vist, alguna notícia, posaven la música d'OCN Elevens per... Sí, molta gent els compara. Doncs això, ja està. Dit això, eh? Vinga, va. Dit això, avui passaran coses, com sempre, com que ha dit el programa, i d'aquí una estona farem la tertúlia del Nàstic, que ha guanyat, tot i que el partit no ha agradat gaire, però ha guanyat el Nàstic, i d'aquí una estona la Cristina Artatxo, el Raufon i el Lluís Badia, el meu company d'Esport Jordi Blanc, fent la tertúlia del Nàstic. Però abans...
I atenció, perquè Jordi Blanc, ara ens ho deia a l'abril, ens ho ha xivat, també ha celebrat aquest diumenge passat el seu partit número 1.000, la retransmissió de partit número 1.000. Que guai, eh? Nosaltres centrats amb Luis César, que ha fet el seu 148, doncs Jordi Blanc, el seu 1.000. Des del 2002. Molt bé. Felicitats, Jordi. Felicitats. Fes un especial, Jordi. A veure, que d'aquí una estona ens acompanyarà el conseller d'Esports, d'aquí pocs minutets.
Sí, ens acompanyarà Mario Soler, conseller d'Esport, Salut i Turisme Esportiu, perquè l'Ajuntament de Tarragona ha guanyat el premi Consejo Superior de Deportes 2025, un premi que reconeix l'entitat local espanyola que ha contribuït més a la promoció de l'esport. I l'any passat el vam guanyar aquí a Tarragona. En farem balança de les entitats esportives que s'han fet ja i les que es faran, que són moltes, i de seguida en parlarem. Més coses, va.
Doncs mira, si tot va bé, a partir de les 10 del matí esperem representants del Col·legi d'Enginyers Tècnics i Industrials de Tarragona. Més que res perquè divendres passat celebraven el seu centenari, ho feien amb una festa a les instal·lacions de PortAventura World, i bé, si tot va bé, doncs els hem convocat aquí perquè facin una mica d'història del col·legi. I ens han xivat, si tot va bé, sempre, perquè són persones molt ocupades que vindrien tres representants de diferents etapes, tres presidents de diferents etapes del col·legi. Molt bé.
Tots són festes. La festa s'ha acabat, no? La festa ja s'ha acabat. No dura encara la festa, no? Ja s'ha acabat, no sé, sí. Va, i després marxarem a Barris. Miquel, avui cap a Riu-Clar, no? Anirem cap a Riu-Clar perquè en el marc de la tardor literària, en guany l'escola de Riu-Clar s'ha unit, s'ha agregat amb aquesta iniciativa i a banda dijous 23 inauguren la biblioteca de l'escola. Per tant, anirem allà, volem...
entrar a l'escola i parlar amb els responsables i amb els protagonistes, que són ells. I, de fet, aquesta inauguració de la Biblioteca de l'Escola s'emmarca dins del programa d'actes de la Tardor Literària, que es va presentar la setmana passada, i avui hem convidat a la Natàlia Sabater la tècnica de lletres perquè ens faci una radiografia així general del que podem esperar a nivell de literatura en aquesta Tardor Literària. És molt xula, amb molts actes, i, en fi, després ho expliquem.
Per cert, dissabte va ser el dia mundial de la menopausa i hi ha uns estudis molt, molt interessants que s'estan fent des del centre EuroCat i, evidentment, amb investigadors de la URB per detectar uns biomarcadors que tenen a veure amb aquesta etapa de les dones. També en volem parlar a l'espai de salut.
Molt bé, doncs els continguts d'avui de la veu, d'aquest dilluns, arrencada la setmana. Gràcies, Abril, Núria, Miquel, fins ara. Fins ara. Amb tot el que fa possible el programa, Lluís Comas avui a les vides de so, Joan Dere Pérez a la producció, Mauri Ferenc de la reivindicació audiovisual, amb en Javier de Xispert, Jureps Unia, qui us parla, i amb l'Espineta, amb Tarragonins del Dia, la veu que incorporem cada dia en la relata de l'actualitat. I avui, a què si us pregunteu si tots els futbolistes són iguals o parlen igual, doncs no. Hi ha futbolistes i futbolistes, eh? Avui...
La veu, a més a més que ens fa molta il·lusió que sigui l'Adrià Coc, el fill de Santi Coc, i també aquí el company Andreu Pérez ha fet mans i mànigues per convèncer-lo, i li agraïm molt a l'Adrià que ens hagi fet avui aquesta opinió parlant del seu pare, però parlant sobretot del futbol com a estil de vida, és a dir, d'allò que va més enllà del futbol. Anem a sentir-lo. Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
Us vinc a parlar del futbol i concretament del futbolista, perquè no tothom arriba a ser-ho. I no em refereixo a futbolista professional, aquell o aquella que es pot guanyar la vida practicant aquest esport, sinó el de veritat, aquell que ho és dins i fora del camp. Perquè tothom pot agafar una pilota a jugar-hi, però ser futbolista és una altra cosa.
Perquè el futbol, més enllà de la fama o els resultats, és un camí ple d'esforç, sacrifici i valors que pocs estan disposats a mantenir tota una vida. I us posaré un exemple de tot això. Us parlaré del 3, el mite, la llegenda, del Santi. Molts i moltes de vosaltres sabreu de qui parlo, i d'altres el coneixereu ara. Sí, Santiago Coc Castillo, nascut a Vimbodí i que va dedicar tota una vida a ser futbolista.
Ell va jugar durant 17 temporades al club gimnàstic, 11 d'elles decapitar i disputant 528 partits oficials, sent així el jugador que més vegades ha defensat la samarreta grana. I dic defensat en majúscules, perquè ell era això, un defensa que ho donava tot en cada partit, un lateral esquerre imponent, dur, d'aquells que els rivals preferien no tenir-ne que enfrontar-s'hi mai.
Però el Santi no només va defensar un escut, sinó una manera de ser. Un home que va entendre el futbol més enllà del joc, com un estil de vida, com una escola de companyerisme, humilitat i compromís.
Més enllà de les dades futbolístiques, el Santi va ser un pilar de família. A la seva família hi havia futbol, germans, fills, nebots, que el respiren, i que no només van aprendre del joc, sinó dels valors. Va portar amb orgull el 3, un número que simbolitza equilibri, forteslesa i lleialtat. A cada partit va mostrar que el veritable valor de l'esport és a l'equip, a la passada, a l'ajuda, a l'esforç compartit.
La seva història ens ensenya que ser un jugador de futbol no és només tenir talent, sinó també tenir cor. Que la companyonia val més que els aplaudiments i que la humilitat, la feina i el respecte són els veritables trofeus que ens guanyem amb el temps.
Un futbolista que va fer del seu club una família, i de la família un exemple. Un home que va demostrar que el futbol no es juga només amb els peus. Un exemple que els valors, quan es viuen amb passió, mai es perden. Un mite, un company etern. Tots i totes podem aprendre d'aquesta manera de viure, i podem traslladar-ho a qualsevol àmbit de la vida, perquè al final som el que fem.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat coneix, on compren els professionals. Obramat. La veu de Tarragona. La teva veu.
I saludem al conseller d'Esports, a Saudí Turisme Esportiu. Mario, saludem. Mario, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia, què tal? Un conseller d'Esports que fa esport, eh? I, de fet, que practica esport i el cap de setmana no sé com té les cames, però menja un parell de curses segur. Amb una divís segur, eh? Sí, amb la de i diumenge. Vam tindre dissabte la cursa inclusiva, que vaig caminar el recorregut que era, que tampoc era exigent, perquè la gràcia d'aquesta cursa no és que sigui una mica a disposició de tothom, i és una cursa molt bonica i molt maca,
i el diumenge també una altra preciosa que és la Woman Race que aquesta sí que la vaig córrer i bé, molt bé, un cap de setmana entretingut així dona gust també treballar i es deu preparar allà per la mitja, perquè la mitja la presenten avui, d'aquí una estona sí, d'aquí una estoneta sí, no sé en quin moment vaig decidir que prepararia la mitja i ara he d'anar cada setmana buscant un o dos forats per poder entrenar però bé, també és un repte, és una cursa maca em fa il·lusió fer-la
i jo crec que acabar-la l'acabo. Aquí no vaig a buscar temps. Una batalleta, que recordo una entrevista a Núria Piques, que va vindre al centre aquí a les xerrades de la Cicla de la Muntanya, ens va explicar que quan acaba una ultramarató, que diu mai més, que al cap de setmana diu potser, i al cap de dues setmanes s'apunta altra vegada. Sí, sí, això... A mi em passava de jove a més jove amb els festivals, que anaves, acabaves rebentat i diies...
No torno a sortir de festival. I al mes, escolta, i si l'any que ve tornem a algun altre, no? Però amb les cursars, bueno, veurem si em passa. Jo ara mateix dic que faré aquest any la mitja i mai més. Però potser l'acabo i el que dius tu, eh? A les dues setmanes dic, osca, la puc fer amb més temps, no?
Ja ho veurem. No ens avancem el que explicarem, però vaja, cursa tradicional, de les que la gent m'espera, la mitja. Sí, és que a més és una cursa molt de ciutat, pel que és Tarragona, que sabem que o vas de pujada o de baixada és prou plana, el circuit és maco, a més hem fugit del recurs que utilitzen altres ciutats, que és fer polígon, al final allà tens per fer quilòmetres els que vulguis a polígon,
i hem intentat adaptar-la al que és la ciutat. Jo, per entrenar, algun dia he fet el circuit i, bueno, és maco. L'ambient, cada cop que hi he anat, sense córrer, és molt agradable i, bueno, és la cursa de la ciutat. N'hi ha moltes, però aquesta és la nostra.
Queden 13 dies, 47 minuts, 16 segons, és el dia 2 del mes que ve per inscripcions obertes ja a través del web del Patronat. Sí, que has entrat a la pàgina web, no? Mitja, més cursa de 10, perquè no sé què de negociar, no? Sí, que tenim les dues modalitats. Sí, exacte, és un mateix recorregut que fas una volta per fer els 10 quilòmetres i una segona volta amb una punta de mig quilòmetre al FAR, mitja nada, mig tornada,
per sumar la segona volta 11 quilòmetres i fer aquests 21. La samarreta és molt guapa, l'estic veient. És molt xula, eh? L'any passat també era molt xula. M'agrada entrar en aquesta. Doncs per inscriure's a Tinel, teniu samarreta d'Ubsequi, per tant, ja ho sabeu, el diumenge 2 de novembre, després coneixerem tots els detalls amb aquesta compareixença roda de premsa, dos quarts d'onça, però ja sabeu això, apunteu-vos-hi al calendari, diumenge 2 de novembre, com sempre, ben d'hora, a les 9 de matí, l'arrencada a Torres Jordi, de la 34ena de mitja marató. 34ena. 34ena.
Miri, la setmana passada parlàvem d'aquest premi del Consell Superior d'Esports, Consejo Superior de Deportes, el Premi 2024 a l'Ajuntament de Tarragona i per extensió també al Patronat Municipal d'Esports, per les activitats organitzades, destacaven, valoraven l'impacte de 50 esdeveniments esportius a les ciutats celebrats l'any passat, 36.000 esportistes i impacte també econòmic, que són a prop dels 10 milions d'euros. Això és el titular, però darrere d'això hi ha moltes coses, no?
Sí, és com deies, més de 50, 56 vam fer l'any 2024, perquè recordem que això és del 2024, que ara sembla que, com just tanquem el 2025, de fet, jo bromejava l'altre dia amb el conseller d'Esports de la Generalitat, amb el Berni Álvarez, parlàvem del tema i deia, home, potser ja el 25 i el 26 ens l'haurien d'anar reservant, no?, perquè...
El 24 va anar molt bé, el 25 estem ja... Hem superat les xifres de visitants i el 2026 l'expectativa, bueno, ja ho hem parlat molt amb aquest programa, però és increïble, no? Tenim la Copa de la Reina de Bàsquet, els Special Olympics, que seran una passada, el Tour de França, que no ens podem oblidar, no? I la Lliga Catalana de CB, que tornen, segurament el tenis taula, no?
Bé, tenim un munt d'esdeveniments que estan ja a punt, segur que me'n deixo algun. Per tant, 2025 ha anat molt bé, 2026 pinta millor, i 2024 jo crec que també es premia tot un canvi de rumb a Tarragona. Teníem unes instal·lacions magnífiques que te les posen en valor quan vénen de fora, sobretot, que són les de l'Anella, Mediterrània, que juntament amb totes les altres instal·lacions que estan per tota la ciutat fa que Tarragona tingui
un capital esportiu patrimonial, físic, de béns increïble, i això es suma a tot el teixit esportiu de la ciutat, que també ha contribuït de gran manera amb aquest premi. Si no tinguéssim cap club de la ciutat, cap ni un, no ens l'haguéssim donat. Per tant, és la suma de tots, els esdeveniments grans, els petits, i també tots els equips de la ciutat el que han fet que Tarragona estigui premiada amb aquest...
amb aquest premi, i jo crec que ben mal escut. Fa la impressió que qui ve torna, no? Sí, sí, qui ve torna, en part per què et deia, perquè tenim unes instal·lacions molt bones, molt xules, i a més un tracte que és magnífic, tornant moltes vegades per això, eh?
instal·lacions potents pots tindre en moltes ciutats, i de fet t'ho diuen, et posen exemples d'altres ciutats que potser no cal mencionar, i diuen, és una instal·lació magnífica, però arribes i diuen, té les claus, apanya't. I clar, nosaltres no, amb el patronat d'esports, amb tota la gent que treballa per l'esport des de la part municipal de Tarragona, hi ha una implicació brutal, estan en contacte constant...
Els clubs de la ciutat també s'impliquen, un exemple molt clar és el campionat absolut d'atletisme que hem tingut aquest estiu, on el club d'atletisme de Tarragona s'hi ha involucrat d'una manera absolutament fonamental. Sense ells hauria sigut molt, molt difícil fer-ho, aquest campionat. Per molt que hi hagués voluntat de federació i d'ajuntament, sense els clubs de la ciutat és molt difícil tirar les coses endavant.
I és aquest tot un que tenim, no? A més, si sumar, doncs que no som una ciutat qualsevol, que som patrimoni de la humanitat, que som Tàrraco, som Tarragona, és una ciutat que t'agrada venir a disfrutar i pràcticament sempre agafaràs bon temps. Avui no és un exemple, però normalment tens molt bon temps. Clar, doncs venen, veuen el tracte, les instal·lacions, el clima, els clubs, la cultura, la vida de la ciutat i diuen, bueno, home, jo hi vull tornar.
Quan parlem de l'impacte d'aquests 36.000 esportistes, no van sols, en molts casos van acompanyats.
d'entrenadors, de preparadors físics, de família, també familiars que el tenen a veure, i també d'on veurà això que diu que és perifèric, però que és important, el fet de poder aparcar, una cosa simple, perquè ara ves a Barcelona, segons quin desaveniment hi aparca. El fet que sigui una ciutat de mitjana dimensió que permet que tinguis certes facilitats a l'hora de moure't i de fer cultura, també. Exacte, això és fonamental. A més, Tarragona està molt ben connectada.
Ens queixem molt de l'estació de l'Ave, però depèn amb qui et queixis, et diu, tu calla que encara en tens d'estació de l'Ave. Està on està, però ens connecta. L'aeroport, el port, la proximitat a Barcelona, que també és fonamental. Les infraestructures per viatge amb automòbil privat també són molt bones. I l'anella està en un lloc privilegiat, en aquest sentit.
té molta zona d'aparcament també hem de valorar que això va en relació a la ciutat una ciutat com Madrid et dirà home, jo he portat més gent ja, però ets Madrid no en podem comparar amb tamany i tot fa que estiguem en un punt molt bo
El Consejo Superior de Deportes a Madrid, que s'ha de fer la gala, la gala lliurement del guardó. De moment sabem que som guardonats, ara cal fer el distingit. Ara cal anar al 11 de febrer, si no m'equivoco, que acabo entre setmanes, no sé si és dimarts o dimecres, crec que dimecres. I, bueno, sí, és una cosa xula, no? I, clar, no...
No ho he viscut mai, no sé qui hi haurà d'anar a l'Ajuntament, però serà una cosa xula, ja estar allà al costat d'esportistes d'elit com Aitana Bonmatí, o Maria, la de marxa, que va fer aquí a Tarragona marca mundial a l'estiu i després va ser la campiona i estar al seu costat rebent un premi, home, no és qualsevol cosa.
Es consolida l'aposta, o sigui, en certa manera es consolida, el premi està bé, però es consolida, veu la trajectòria de l'aposta pel turisme esportiu? Sí, mira, i de fet, ahir ho pensava amb la Woman Race, quan va acabar,
Tu anaves des del Corte Ingrés, que és on acaba, cap a qualsevol direcció de la ciutat, i amb un radi, sobretot al centre, anaves veient samarretes roses. I veies els locals plens de samarretes roses, la gent esmorzant. Bé, és normal, hi ha hagut 3.650 persones...
caminant o corrents, ara van aprendre alguna cosa. Clar, això passa cada setmana quan portem esdeveniments. El que passa és que és dient que no va amb una única samarreta, llavors no ho notem. Però tota aquesta marea que vam veure després que estava per la ciutat, doncs moltes vegades ens ho diuen, escolta, he vist un munt de noies amb monyo, què ha passat? Bueno, és que teníem gimnàsia artística, no? Ah, molt bé. O a vegades, anaven nens amb un karategui, no? Bueno, sí, hem tingut karate o taekwondo, el que sigui.
I això, home, és una de les parts boniques, no?, també, de donar a conèixer la nostra ciutat.
A més, el turisme esportiu recordem que és una de les millors opcions per les zones turístiques per desestesenolitzar, precisament. Ara que tenim, comencem la temporada baixa de l'estiu, poder mantindre locals oberts, locals d'atenció al públic oberts, i tindre contractes que abans eren de l'estiu i ara són de tot l'any, i que hi hagi un dinamisme a la ciutat permanent, que a més anima que tu també vulguis fer coses, perquè hi ha ambientillo a la ciutat,
És una de les apostes d'aquest govern i jo crec que està funcionant molt bé. Altres municipis, Salou, per exemple, també estan apostant molt per aquest turisme esportiu precisament perquè els beneficis són molt bons. A part que tota la inversió que tu fas en infraestructura esportiva després és utilitzada per la ciutat.
fem uns jocs del Mediterrani que ens podien portar més o menys persones però la instal·lació ens la quedem i allà entren els clubs de la ciutat i això fa que pugui vindre un equip gran a fer no sé què i porti gent de fora i que es quedi anar a dinar i que després els clubs puguin tornar a utilitzar és una bola que va creixent
Per cert, ahir la Woman el veia sortir amb el conseller d'Esports, Bernal Alvarez, no sé si el va perdre de vista o no. Va per feina, el conseller. Em vaig despenjar jo, anava una mica a la part i va haver un moment que em vaig girar i estava una mica més endarrere i vaig decidir tirar per la meva i vam arribar una miqueta separats però 3 o 4 minuts, crec.
Amb el conseller, a l'última entrevista recordo que parlàvem precisament del potencial de Tarragona d'instal·lacions i potencial esportiu d'aquesta aposta del turisme esportiu que vaig a Gai com a conseller municipal i després se'n va anar com a conseller d'esports. Em deia això, el potencial que tenim per també projectar Tarragona a nivell nacional i internacional, amb aquesta mena de competicions que són nacionals però algunes també en projectes internacionals.
és això i també em deia que no som encara prou conscients del que passarà amb el Tour el que representa el Tour de França com a gran esdeveniment esportiu jo si m'ho permets això de parlar de potencial és una cosa que hem sentit sempre jo des de petit és que Tarragona té molt de potencial
Jo ja començo a parlar de potència, almenys en l'àmbit esportiu. Jo crec que ja som potència i, a més, aquest premi del Consejo Superior de Deportes crec que també ens reafirma en pensar que som una potència. En molts sentits, Tarragona està creixent molt, està donant de què parlar, no només amb l'esport, però està clar que sí, que tenim unes instal·lacions que, com el que et deia abans, que les posen en valor des de fora.
i és la capacitat més gran que tenim ara a Tarragona, amb altres temes també. El del romesco, per exemple, va funcionar molt bé, però l'esport és una de les eines més fonamentals que tenim per donar-nos a conèixer cap a l'exterior, cap a Espanya, cap a Catalunya, cap a Europa, de dir que, escolta, som una ciutat esportista, som una ciutat agradable, saludable, no volem turisme tampoc.
Mira, no som altres municipis, no som turisme de borratxera ni discoteques. No és que ens en sobrin tampoc discoteques a Tarragona, precisament. Però sí que som una ciutat que val molt la pena venir a veure. I amb l'esport ens estem donant a conèixer molt. De fet, altres llocs t'ho diuen també. Ostres, Tarragona, ara què esteu liant?
a vegades no sap ni de què, però us he vist molt a Teledeporte, no? Diuen a vegades, doncs sí, és que teníem el campionat de tenis taula, o l'alentisme, estem, bueno, o l'altre dia, quan fèiem la Premier Padel, que va pujar una foto al Neymar, mirant, no? Premier Padel, sortia allà, Tarragona P1. Clar, Neymar jo no sé si ubicava molt Tarragona, espero que sí, perquè estava aquí al costat fa no res, però està clar que l'ha conegut, almenys li ha sonat el nom de veure la Premier Padel.
I després em deies del Tour. El Tour, el Tour. Quan vam anar a veure-ho a Toulouse, jo també vaig tornar amb la mateixa sensació que el Consell de Generalitat, que el Berni Álvarez. Perquè era una cosa tan gran, en un principi, bueno, tu penses en el Tour com una cosa una mica de passada, no? Passen els ciclistes, ho veus, t'agrada, qui entén ho gaudeix molt, però...
Tot el que munten al voltant del tour és una passada, és que encara no ho visualitzo tampoc a Tarragona, perquè serà una cosa tan gran, jo crec que el dia següent tindrem aquell record de no haver assimilat encara què ha passat, però saber que t'ha agradat molt, no? I ja ens donarà una projecció que és bestial, però és que a més la gent de la ciutat ho podrem gaudir molt, perquè és un espectacle també molt donat cap a la gent que el viu en directe.
per la tele és molt xulo, però tota la cosa que hi ha abans, i és que ja no és només el propi esdeveniment, sinó tota la parafernàlia, si m'ho permets, és una cosa molt gran i, bueno, ho passarem molt bé. Aquell dia ho passarem molt bé, tota la ciutat, i a més intentarem que pugui estar totes les persones possibles, que hi haurà espai de sobre perquè el recorregut que fan per la ciutat és bastant extens.
Ho diran aquestes reunions, però també hi ha molta gent que segueix el tour, és a dir, que hi ha gent que va seguint, que s'avança a l'arribada i que venen aquí. Per tant, veurem ambient previ també del públic habitual del tour. Sí, i tant. No, home, aquest cap de setmana s'espera que la ciutat estigui plena, a més cau en diumenge, o sigui que ja ni t'explico, però bueno, serà interessant.
Tornem a l'anella mediterrània perquè tenim la graderia de l'anella que està en fase de bon progrés per instal·lar-se i perquè puguem ampliar la capacitat. Com ho tenim? Bé, bé, ara ja ho tenim molt ben encarat. Aquesta és una de les coses que a vegades costa molt d'explicar, no? Si ja teniu els diners, per què no ho heu fet?
i clar, ja ens hauria agradat en un primer moment. No és fàcil més que res quan... Si ja no és fàcil quan hi ha una administració implicada, quan n'hi ha dues, en aquest cas també la Generalitat, doncs trobar la fórmula administrativa a vegades s'encalla. I de fet, gràcies també a l'ajuda del Berni Álvarez i del secretari general de l'Esport a Catalunya, vam aconseguir desbloquejar...
un petit conflicte que hi havia a nivell administratiu entre les administracions, ho vam aconseguir desbloquejar, però això ens va paralitzar un temps. Llavors anem més tard del que esperàvem, però ara esperem ja licitar-ho abans que acabi l'any i tindrem el més aviat possible, també tenint en compte que tenim els aveniments. Llavors haurem de buscar el moment adequat, potser ho podríem fer una mica més abans, però per tindre els aveniments previs o posteriors hem d'adaptar a l'espai temporal que tenim.
perquè es puguin fer les obres amb garantia i sense molestar ni els de veniments ni els equips base que entren allà i fer el mínim molèstia possible. Però, bueno, en uns mesos hauríem de tindre ja les grades. Jo tinc ganes ja de veure aquest botonet que amplia...
Perquè, clar, ara quan ve algun esdeveniment gran, veure que has de reservar un dia només per muntar unes grades, a part del cost econòmic que té pel promotor, que això ja, bueno, és cosa seva, però t'ho treu un dia d'entrenament, i això no estem per regalar dies. Són unes grades que surten de sota, a veure si ho explico bé, eh?
no sé, amb un botonet, com bé vostè suposa que és un botonet o no ho sé, un mecanisme, com un acordió, per entendre'n. Sí. Ho hem vist en pel·lícules americanes. Sí, exacte. És allò, però sofisticat. Si algú té en ment el pabelló del Serrallo, que té aquelles grades que s'estiren, o el petit de Camp Crac, que també en té unes que s'estiren, doncs vindria a ser això, però automàtic,
i a més integrat perquè ara hi ha unes fustes si tu mires al voltant de la pista del pavelló, sota de les grades que hi ha ara hi ha unes fustes aquests pànells de fusta tenen un metro darrere un metro i alguna cosa d'espai llavors aquest forat està ja reservat per aquestes grades i d'aquí anirien obrint com una cordió, molt bé hi ha un pilar de capacitat que és la gràcia i apropar també l'espectador perquè depèn de quina competició
home, et convé més, encara que no omplis la grada, tindre-ho a baix, està més a prop que no, a vegades des de dalt, en aquell pavelló tan gran, queda una mica més fred i vols apropar al públic, bueno, ara ho podrem apanyar. Obrim un costat, dos, els quatre, els paral·lels, com sigui. Amb el tenis taules molt importants a prop, per veure la pilota que és molt petit. Però bueno, la gent del tenis taules, la veritat és que cuida tant el detall que sembla increïble, però ho veus, perquè ho il·luminen molt, molt bé.
Per cert, d'aquí no està en la tertulia esportiva, avui amb victòria del Nascica. No va agradar gaire el partit que anem parlant en temps de tertulia esportiva, però anem guanyant, que ja és el que es tracta.
Sí, i a més, home, jo crec que ja tots anem amb aquesta por de no deixar-ho tot cap al final, no? Que a vegades estem acostumats a que el gimnàstic vagi més o menys bé i al final és quan s'esforça i quasi, quasi, no? I ara tots jo crec que anem amb la sensació d'esforcem-nos des del primer dia perquè això no és un sprint, és una mitja marató, no? Una cursa de resistència i hem de començar forts.
La mitja que d'aquí una sona es presenta, d'aquí una hora exactament, la mitja marató i inscriu-vos que la samarata és molt guapa i a més a més val la pena, també una gran festa esportiva. I tant, i a més això, és la cursa de la ciutat. El repte esportiu per qualsevol corredor de la ciutat ha de ser aquest. Màrius Soler, gràcies per acompanyar-nos, que vagi molt bé. Bona setmana. A vostès, moltes gràcies, bona setmana. Fem una petita pausa i de seguida tertúlia esportiva.
La teva veu, la veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. No te quieres enterar. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farmatarraco. La reina
A Tarragona Ràdio fa 17 temporades cobrim el micròfon a la diversitat. Hem escoltat històries de vida, de superació, d'inclusió. Hem parlat de capacitats, de la gent gran, del tercer sector, de la salut i de la convivència. Hem estat al costat de persones i entitats. Perquè darrere de cada testimoni hi ha una història que val la pena sentir. Aquest 21 d'octubre, des del Saló d'Actes de l'11 a Tarragona a les 12 del migdia. Programa especial del tothom, mil edicions. Més de mil veus. Més d'un milió de diversitats.
Temps de tertúlia del Nassi, com cada dilluns aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio per parlar del darrer partit del Nassi, que en aquest cas la victòria ahir davant del Tarazona per dos gols a un, tres gols que vam veure tots a les acaballes de la primera meitat i a la segona meitat en què el Tarazona va ser molt millor que el gimnàstic de Tarragona, que pràcticament va desaparèixer del partit. Sensacions contraposades, la primera meitat, segons Lluís César,
Hi ha coses positives, a la segona no li va agradar absolutament res, va ser molt clar ahir a la sala de premsa i en general a tots jo crec que ens va agradar poc aquest nàstic. A la primera meitat alguna cosa podem destacar, però a la segona molt malament l'equip que jo crec que a casa no s'acaba de trobar, no acaba de trobar aquella identitat pròpia que necessita un equip amb les aspiracions que té el gimnàstic de Tarragona.
El cert és que la victòria ha servit per sumar 3 punts i per tornar a places de play-off. Cinquè classificat ara mateix amb 13 punts després d'aquestes primeres 8 jornades. Per tant, vol dir que ens estem acostant, apropant molt ja el 25% de la competició, el quart de Lliga. 13 punts, 4 victòries, un empat i 3 derrotes.
masses derrotes, veurem si amb això hi posem remei, per davant ara derbi a la Nova Creu Alta aquest dissabte a partir de dos quarts de set de la tarda davant del centre d'esport Sabadell, el Sabadell ha donat 700 entrades al Nàstic, veurem si s'acaben d'omplir totes, i per tant hi haurà una bona marea grana per viure aquest derbi. Avui per parlar de l'actualitat del Nàstic hem convidat a la companya periodista de la cadena SER aquí al Camp de Tarragona, la Cristina Artacho. Cristina, què tal, bon dia? Molt bon dia. Avui he pogut venir, hi ha més aiguts, no? En principi no es preveu, eh? Sisplau, que no plogui més, no puc més, Jordi, no puc més.
La Cristina, que se'n va cada dos per tres a les Terres de l'Ebre, malauradament és on hi ha aquesta actualitat que no voldríem tenir-la que explicar, però que lògicament l'hem d'explicar. El Lluís va dir, Lluís, què tal, bon dia? Què tal, bon dia? I el Raül Font, Raül, què tal, bon dia? I bona hora. Vinga, va, ara que ja han passat unes quantes horetes, no 24, però gairebé, sensacions del partit d'ahir?
Jo encara tinc son. És que... Partit a les 12 del migdia, s'ha de matinar... Bueno, però és que a part saps que sempre que juguem contra el Tarazona, i no només el Tarazona, hi ha diversos equips que saps que t'esperaràs el mateix, que és que són partits que t'adorms.
O sigui, a part que sí que estic una mica d'acord amb el que va dir l'entrenador, no, Luis César, després que a la primera part li havien agradat coses o podíem rescatar coses i a la segona part va ser un complet desastre, però sí que és veritat que per mi el que no pot ser és que tu facis un monol a la primera part, que realment ho vas fer bé, i és que passa el de sempre, que tenen una oportunitat, dues oportunitats i et fan el gol. O sigui...
No ho entenc. I tu, per xutar diverses vegades, jo crec que el Nàstic va fer la feina. A part, per mi, Àlex Jiménez, que no és santo de mi devoció, a mi em va callar la boca. A mi em va agradar molt el gol que va fer. A part, crec que és una rematada superbona. Però, clar, el que no pot ser és que facis una bona primera part i en dues jugades, o en una jugada, en aquest cas, del gol, facis malbé tota la feina, no?
Gol i assistència, a més a més, d'Àlex Jiménez, que segurament era una mica la sorpresa, l'11 titular. L'altra va ser una mica allò, va posar Sergio Camus en lloc de Sergio Santos. Suposo que Sergio Santos va pagar una mica el darrer gol del partit anterior de l'Alcorcón, que li va donar la victòria a l'equip madrileny, però la resta pràcticament no va tocar res i sí que va sobtar una mica, no?,
tregués a Cèdric, de l'11 titular, i posés Àlex Jiménez, però bé, el treball i la constància del d'Àguiles, que segurament li falta gol, o com a davanter centre té algunes mancances que altres, però bé, almenys hi posa les ganes i l'impeto, que és segurament el que li agrada també una mica a Luis César. Lluís, què et va semblar el partit? S'ho escric totalment bé, Cristina, de veritat. El partit d'ahir avorrit, avorrit. Jo tinc una imatge quan baixava la segona part, quan estava allà a la tribuna, un senyor dormint.
No diré noms, però el conec. El coneixes i tot, eh? No, no el conec, però crec que sí qui era. I la imatge, volia fer una foto del partit. T'havia anat al flashback. Però tornem a posar-nos ara en situació que penso que al partit d'ahir estem mal acostumats. Venim de 3 temporades amb el Dani Vidal, jo ja sabeu que sóc, però Dani Vidal, que a casa era una cosa molt sòlida. Els últims 10 minuts d'ahir no pots estar patint.
És que estaves jugant a casa, no tenies la pilota, el pilota ens cremava. Això no pot ser. Llavors, el bo d'ahir, van guanyar, 3 punts, estem a 2-3 del líder, si no recordo. A 2, no? A 2 del líder. A 15, 13 en l'estig, 15 en té l'Europa, que és un dels líders de la categoria, empatat amb el Cartagena, que també en tenen 15. Al final anem sumant, però clar, aquí el problema és que el que em demostra a mi l'equip és...
tendresa. Veurem ara el sabadell el dissabte, a veure què passa, però clar, veient les sensacions d'ahir, a mi no em dona una fiabilitat que les coses vagin... Bueno, anem a ser positius, vinga, va, anem a ser positius, no dic res més, va. Raül, què passa amb la...
Bé, tres petits apunts. Un, la vida és molt dura i quan guanyes i tens pocs. Tenim poques... És que són molt exigents a Terraona. Totalment. Tenim poques il·lusions a la vida i una de les que tenim alguns, com els que estem bojos d'anàstic, doncs és guanyar algun partit i, per tant, ahir, al final del final, has dit, mira, tres punts més i cap a casa, no? Una mica el que diria el Simeone. Segon apunt, cada vegada m'agrada més Rebollo
A mi em sembla bastant seguretat, un protest sòlid al darrere, i després coincideixo totalment amb el tema d'Àlexi Mènez. En un moment determinat es posa les botes, ja ho havia intentat dos o tres vegades,
i a la tercera allò que se'n va de l'esquerra cap al centre Superbé el gol, m'encanta Passa la pilota al Montalbo i fa un gol espectacular i després al minut 92 perdó, 47 ens marquen aquell gol tonto que era la primera vegada que arribaven a porteria amb una defensa molt fluixa
i ell fa un gol espectacular també, l'Àlex Jiménez. Per tant, alguna cosa positiva... Sí, no, no. Ara no... O sigui, a Luis César ara no li pots criticar el per què no ha posat a Cedri i què ha posat a l'Àlex Jiménez, no? Perquè un jugador que et dona el gol i una assistència... Una assistència, quan estava el partit, supertrava, no? Sí, sí, sí. Però sobretot, sobretot, el que avui... Després a la segona part es va arreglar una mica, però a la primera part, l'àrbit, va desquiciar... Però molt, eh? Home...
No a nosaltres, a tots dos equips. No he vist un àrbit més dolent, més dubitatiu. Pitava quan un jugador queia llavors pitava, si no queia no pitava res. Però Raül, això porta molt de temps amb aquest tema ja. I ahir va ser descarat. Hi havia un moment que dius, home...
30 faltes ells i una d'una altra, targeta els altres 30 a nosaltres a les primeres a canvi ens condiciona amb la targeta d'Oscar Sanz que ja no podrà jugar a Sabadell perquè en tenia 4 ells triguen molt jo crec que ells fins gairebé al final no hi ha un jugador que veu targeta primer n'havia ensenyat un a la seva banqueta com també li van ensenyar a Luis César però amb jugadors de camp només una i a més a més
molt dubitatiu, o sigui, l'assistent li assenyalava una cosa, ell enxiolava una altra, trigava molt a enxiolar la jugada, després hi ha una falta d'una llei de l'avantatge, la jugada acaba no rei, en lloc de tirar enrere per la falta, perquè la falta era clara, ja s'oblidava, va fer dues aturades per la hidratació, que això en aquestes alçades ja no es veu ni a Sevilla, ni a Múrcia, ni a cap lloc, perquè...
Això em sembla que es pacta, no? No, no, no. Jo vaig preguntar després i em va dir que és una mica a decisió de l'àrbitre, però que l'obligació dels àrbitres és quan hi ha 30 graus de temperatura o superior.
ahir 22 graus però feia molta calor ahir jo estava al nord parlo per la meva zona ens tocava el sol de ple i jo feia molt de temps que no passava la primera hidratació la xiula jo crec que en el moment més fluid del nàstic en el moment més fluid del nàstic
Una petita anècdota. A mi m'agrada anar dalt a la tribuna perquè allà faig més de hooligan, però de tant en tant em conviden a la llotja com a expresident de la SAT i quan estic a la llotja al costat moltes vegades hi ha el seguidor d'àrbitres, el delegat federatiu,
I us asseguro que la primera part, el foli que duia... No, no, no vaig... No vas a treure de mirar, eh? És a dir, quan un àrbitre és bo, el delegat se'n va amb la fulla buida. Ahir se'n va anar amb la fulla absolutament plena, és que no hi cabia res més en el foli, a la primera part. Després, a la segona...
L'àrbitre aquell em va donar la sensació que potser va millorar una mica. Però vaja, dels pitjors àrbitres que he vist i sobretot tenint en compte que el Tarazona és un equip d'aquests tipus Getafe. Bordalàs total. Bordalàs total. Al final del partit també ho vam semblar en altres, eh? Bordalàs. El dorsal número 6 d'ells, Carrasco.
Va rascar el que no estava escrit i se'n va anar sense cap targeta. Si t'explico l'última de l'àrbitre, una hora i mitja després del partit encara estava a les dutxes quan els seus ajudants hi havien marxat. Em va semblar una mica metrosexual.
no, no, és d'aquells que em dona la impressió que és d'aquells que es miren el mirall però no, sempre ho patim el nàstic això sempre que hi ha un àrbit d'aquestos el nàstic ho ha de patir no, però devien marxar perquè em sembla que n'hi havien dos del col·legi i dos balears i els balears devien dir que perdem l'avió de Tor cap a Palma
Totalment. I una cosa més sobre l'àrbitre, sigui, a part d'allò que s'equivoqui en contra del nàstic tal, per exemple, per mi un símptoma clar és el no gol de Jaume Jardé. És claríssim que aquella pilota surt. És a dir, jo no ho vaig veure perquè estava gol no, però després vaig repassar... És que en directe dóna aquesta sensació. Vaig repassar amb la repetició del partit tal, el resum, i vaig pensar, com pot ser...
que haguem necessitat, o sigui que està molt bé tenir el bar però tant vas tardar en veure quan la pilota no surt per pocs centímetres és claríssim que surt com pot ser que l'àrbitre
No ho hagi vist. Aquesta és la típica jugada que l'assistent li aixeca la bandereta que la pilota s'ha perdut per la línia de fons. Ell passa olímpicament de l'assistent perquè si tu li fas cas a l'assistent no has de deixar acabar cap jugada. Vull dir, fora de porteries, fora de porteries. Ell aixeca la bandera, ell no li fa cas com la jugada continua i al final acaba amb aquest gol. Després s'ha d'analitzar tota la jugada, de tirar enrere i des del principi.
Jo és que crec que no devia tenir massa confiança amb els assistents. Això era l'assistent de preferent, aquell era Balear, potser no havien xiulat mai junts. Sí, sí, és el Balear. El de preferent era Balear, sí, el Valencià era el de la zona de tribuna. Bé, de totes formes, més enllà dels àrbitres...
El Nastic haurà de posar-hi solució, no?, a buscar una identitat quan jugui els partits a casa com a local, perquè de moment el que estem veient no acaba de... No sé si us acaba de convencer. El que hem d'intentar és intentar ser més sòlids, perquè, clar, intentem fer unes jugades però que, clar, que no acaben, no? Abans comentava el Jordi, i jo també es va veure ahir, no?, que, clar, volia sortir des de darrere però no tens jugadors per poder sortir d'aquesta manera. Dius, home, anem a fer-ho d'una altra manera, anem a jugar...
No ho sé, jo penso que els partits de casa seran l'assinatura d'aquest any, però al final el que he de fer és anar sumant. El que sempre us dic, i soc molt pesat i cada vegada que vinc aquí ho dic, regularitat, però és que és la clau de l'èxit. És que és la clau de l'èxit. Ara no podem anar a Sabadell i perdre. Bé, s'impata, ja també està bé, però hem d'anar sumant, sumant, sumant i sumant, perquè és que al final la clau de l'èxit és això.
I a casa, doncs bueno, hem d'intentar buscar la tecla, el jugador que ens pugui donar aquests passes des de darrere, no?, que diem, ostres, això és el que ens falta, perquè jugadors tenim, jo penso que bons, no?, l'Alice Jiménez comentaves ahir, però aquest, sí, va jugar bé, però a mi tampoc m'agrada, la veritat.
Però intentar ser més sòlids, és que estem mal acostumats. A casa l'any passat ho guanyàvem quasi tot i aquest any, jo sempre miro l'aplicació aquesta del Bisòquer. No sé si us heu fixat que la predicció... No ho heu vist vosaltres, la predicció? No. Hi ha una part que et posa la predicció. I qui surt? El líder? El Nastic.
Bueno, això no vol dir res, eh? Però després, mira, a casa i fora, i l'any passat me l'acordo, que a casa sempre sortíem els primers. Ara em sembla que estem als vuitens. Sí, no, hi va haver moltes jornades que, si féssim la classificació només com a local, eres el líder. I fora, l'any passat estàvem, em sembla, cap a la mitjana de tabla.
Una vegada fins i tot més avall, perquè l'any passat ens va costar una mica fora de casa. Lluís Tessar, de les anteriors etapes aquí, principalment de la més exitosa, que ja és dues temporades de segona divisió i després el minitram que ja va dirigir l'equip a primera, on l'equip sempre era fort, on l'equip sempre feia més punts, era fora de casa. Sí, sí. Per tant, no sé si també tindrem aquesta tendència aquest any.
a Luis César en general li agrada el joc directe li agrada especular una mica ahir ho va fer el Tarazona jo crec que ahir a la primera part
Nosaltres vam jugar bé, però és que sobretot el Tarazona estava, ens esperava, vam jugar al 80%, no ho sé, no vau tenir altres, però jo diria que un 80% es va jugar la primera part al nostre camp, al nostre mig àrea, però després de la segona part jo crec que el Tarazona van dir, ara canviem de xip, anem directament a l'atac, a veure si el sorprenem, i el Nàstic es va quedar reculant i especulant,
Vist des de fora un neòfit que té poca idea de la tàctica futbolística, però important que a casa siguem inexpugnables. I si juguem a especular a casa i més tenim una de les plantilles més bones...
de la primera ref, jo crec, a mi m'agrada més, preferiria que fos una mica més agosarat, una mica més valent, però, bueno, a sol de tàctiques, si ahir érem 7.500, no?, al camp, de 7.500 segurament hi ha 7.500 entrenadors que ens explicarien visions diferents, no?
Mira, de la primera etapa d'ella, és que ho he mirat així ara ràpidament, segurament hauria de fer una búsqueda més exhaustiva, però de la primera etapa, de la primera temporada que ell dirigeix el Nàstic, 2004-2005, segona divisió, el Nàstic acaba de pujar i que acaba setè a aquella lliga, hi ha una ratxa de cinc partits fora de casa en què fa tres empats i dues victòries. No perd cap partit. O sigui, amb cinc sortides seguides fora de casa, camp de Ciutat de Múrcia, camp de Terrassa, camp d'Eiberg, camp d'Almeria i camp de l'Avest.
No, no, molt bé, molt bé, i a segona divisió. A segona, segona, sí, sí. Per això et dic que, bueno, sempre hi és aquesta sensació, eh? Els punts valen igual, no?, si ens posem en aquest àmbit estrictament resultatista. Deia el Lluís que no acabem de tocar la tecla, de trobar la tecla a casa, sí que estem tocats per Santa Tecla, perquè que guanyéssim ahir, és un miracle. Però... El problema de casa és que...
han de saber aprofitar o agafar com a avantatge el caliu de la gent, perquè ahir érem 7.500, crec que si realment la tònica segueix així, o seguim sent irregulars, la gent deixa-la de venir, perquè la gent és així, o sigui, som uns quants els que anirem sempre, passi el que passi i tal, però hi ha molta gent que no, i la grada d'animació jo sec just al costat,
No reaccionen igual quan els resultats són bons que quan no ho són. I només fa falta encadenar dos, tres resultats negatius perquè la gent deixi de venir. I un dia no vindràs perquè t'ha sortit un pla millor i un dia no vindràs perquè l'hora no et va bé. I hi ha gent que ens marquem el calendari als partits del Nàstic però hem d'assumir que la majoria de gent no ho fa.
I això és important, el que diu la Cristina, no sé que vosaltres també què en penseu, perquè clar, ara ho deia la Cristina, ahir 7.500 i escaig, eres la millor entrada d'aquesta temporada, però és que les entrades que està tenint el Nàstic aquest any a casa, i ja des del primer partit contra l'Algeciras, totes fins ara són superiors?
A la primera meitat de la temporada passada, i per tant, pensa on estàvem la temporada passada, d'allà on veníem també i tal, i en canvi la gent, bé, jo crec que aquest any ja s'ha desfarmat com a més, no? També el Nasdaq ja ha superat els 8.000 abonats, cosa que els darrers anys no hi havia pràcticament arribat.
I clar, això s'ha de cuidar, i això, com diu la Cristina, també és l'espectacle, l'espectacle l'ha de cuidar, el públic. La gent té ganes d'anar-se. Estem tenint un final d'estiu i inici de tardor climàticament...
acceptable i partits dominicals que ja n'hem jugat. El diumenge al dematí és el dia ideal per anar amb la padrineta, els nens petits, etcètera. Però això també fa padrera i seran els socis aficionats del futur. Però és cert que la gent té ganes d'anar, la gent té ganes de...
És una ciutat que s'estima el nàstic, compromesa amb el club, i això jo crec que ho hem de ressaltar, no? Poques, no ho sé, però vosaltres que teniu informació, però segurament va ser una de les millors de la primera refa.
sempre ho és dubto que no hi hagi cap altre... Murcia, Hércules són els equips amb aquest grup exacte, s'acaben Murcia i Hércules jo crec que també el que motiva l'afició és que estem a dos punts del líder, vull dir que estem a la salsa, no? la setmana que ve guanyem algun d'ells perd i escolta, potser et poses líder la setmana que ve ja jugues contra un rival directe d'aquesta zona de playoff que té un punt més que el Nàstic
Si no hagués sigut pel final tramabundo del diumenge passat, estaríem empatats. Si haguéssim empatat, no perdut el partit de la setmana passada, estaríem empatats.
No, no, aquí, a més a més, això, ahir, Lluís Tessar, després, la Cristina que us va escoltar a la roda de premsa, Lluís Tessar ho va recordar, va dir, bueno, però, com vulguem dir, és que si mireu els altres grups, els altres equips, veureu que tots els equips que acaben de pujar de categoria estan tots més o menys a la zona alta, van per allà, amb l'eufòria que porten de pujar, i els que venim de l'any passat de fer play-off, no sé si també pel cop moral de no pujar o pel que sigui, doncs estem en aquella situació, i l'anàstic no ha estat malament, perquè la veritat és que
Tu et mires el Múrcia, et mires l'Ebissa, que sí que hi va guanyar, però l'Alcorcon, que aquí ens va guanyar, va perdre aquesta setmana a casa 0-3 amb el Sabadell. Els cridats estan dalt, no? Però és una lliga molt igualada. Estem a dos punts del líder, però estem a cinc punts del descens.
També, també, no? Sí, sí, que tampoc no s'ha de descuidar. Jo crec que després de l'experiència de tres vegades consecutius, en quatre anys, tres play-offs de CEMS... Algun dia ha de sonar a la flota, no? No, no, no, hem de quedar primers. Però això ho aconseguirem. Tu que ets abogat o no, fill d'abogats...
Per lo civil o per lo criminal, Lluís. Però aquí el bo és que si som regulars hi haurà un moment que això és d'anir cap a dalt o cap a baix. Penso que si estem a la salsa hi haurà un moment que ja veureu que dispararem cap a dalt. Sempre que ens mantinguem regulars i perdoneu per ser pesats, però és que jo crec que és la clau i ho hem vist els últims anys. Els últims anys ha estat clar. Les lligues es guanyen a l'últim tram de la competició. Sí, però has d'estar allí. Has d'estar a la pomada per...
jo crec que l'Andorra n'és un exemple molt clar l'any passat és un equip que va anar a la temporada allò anant fent, primer li va costar adaptar-se perquè acabava de baixar també de segona divisió cap aquí, cap allà i a partir de l'últim terç de Lliga es comencen a posicionar i al final jo crec que els últims partits pràcticament els guanya tots llavors acaba assolint el playoff i acaba pujant de categoria quin partit però veieu aquest dissabte? a Sabadell
Mira, jo sincerament el primer que espero és que aquestes 700 entrades s'acabin de vendre i crec que per mi això ja és, no el primer gol, però la primera bona notícia, no? Sempre és millor si has d'anar fora, fer-ho amb 700 persones al darrere, que a part són moltes, que no fer-ho amb 50, 100 o 0, no?
Llavors, crec que estem en un punt on és una mica difícil de preveure què passarà amb aquest nàstic, vull dir, l'inici de temporada costava molt de preveure l'11, ara sí que l'estem perfilant cada vegada més, espero que això vagi cada vegada anant cap amunt, cap a aquesta irregularitat que deia el Lluís. Llavors, bueno, el Sabadell també està bé, és un rival directe, doncs jo espero un partit competit i tant de bo sigui un partit que no sigui avorrit i on el nàstic pugui jugar a la pilota, pugui tenir ocasions i pugui ser efectiu també.
Home, jo espero que sigui un partit bonic, és un terbi català. Penso que n'estic aprofitant les 700 entrades, que segur que es vendran. Jo crec que sí. Seguríssim, segur que després n'hi haurà més. Ja se n'han venut més de la meitat. Jo el que demano és que el Nastic competeixi, que guanyi, que guanyi per orgull, perquè ens mereixem. L'última vegada que m'està la nova Creu Alta em sembla que no va anar molt bé els resultats, si no recordo, m'hi van perdre.
No, jo crec que l'última vegada vam guanyar, va ser la temporada que ells van baixar a segona, jo crec que és l'anterior, si tirem enrere, jo crec que la derrota que més mal fa és amb Raül Agné a la banqueta, falten poques jornades, perdem a Sabadell i diem adeu al playoff, això s'ha acabat i llavors guanyem el partit a casa, anem al Bacete que sense xutar porteria marquem un gol i acabem
guanyant, guanyem el Collano i ens classifiquem pel playoff jo el que demano per dissabte és que s'ho deixin al camp, que s'ho deixin tot i que anem a treure els 3 punts, que no es pot, doncs escolta, que no perdem que no perdem
Jo crec que serà un partit trebat, com tots els d'aquesta categoria, i és un partit que són sis punts, perquè estem pràcticament, està per damunt de nosaltres, té un punt més, em sembla, el Sabadell. Per tant, si juguem sis punts, si guanyem el Sabadell, són els tres que guanyem Nantros, més els tres que deixen de guanyar ells, i aquí hi ha de ser un partit...
A morir el camp, com dius tu, no? A mi em dóna la impressió que alguns d'aquests jugadors, per exemple, no ahir, però la setmana passada, per exemple, el Morgado, jo crec que alguns d'aquests jugadors juguen nerviosos
De l'escenari, de la magnitud del Nàstic, de la pressió que es té quan jugues amb un equip com el Nàstic, que ets favorit, o mira el xat GBT... Del Vísoquer, que et posa a canviar de tot. Doncs jo crec que a vegades el jugador que ha de jugar és desinibit, allò que els deia el Johan Cruyff, sortiu i disfruteu...
I deixeu-vos de mencergues, no sentiu la pressió al darrere. Jo crec que aquest ha de ser l'esperit per afrontar partits com els del Sabadell. Començar potser especulant una mica, però segons com va la dinàmica del partit, anar a l'atac directe i sense contemplacions.
Jo espero que guanyem. Sí, home, sí. Esperar-ho, ho esperem sempre. Zero, ho firmem i cap a casa. Home, i de penalti, si cal. I sense xutar a porta. Com va passar, l'ha fet, eh? L'important també és, poquet a poquet, estem ja en el tram final d'aquesta tertúlia, és anar coneixent una mica els futbolistes, no? Ahir, per primer cop, Luis César tenia tota la plantilla a la seva disposició, tot i que passa que alguns venien com muy delgado, de molt temps lesionat...
i tal. Veurem si aquesta setmana es recupera alguns dels que van marxar amb problemes, no? Morgado, Jaume Jardí, Àlex Jiménez, que va passar una cosa molt estranya, no va sortir tan coix que semblava que no anava a entrar i al final va acabar entrant i tal. I després, clar, hi ha la baixa d'Oscar Sanz, però seria important anar coneixent una mica més aquests jugadors nous que han arribat, que en són molts, i que de moment els estem veient una mica encara en compte gotes, no?
És que jo, no sé si a lo millor em vaig a deixar en evidència, i no sé si li passa més gent al camp, però allò va, estic mirant el partit i dic, i aquest qui era? O sigui, he de mirar el número, a part jo tinc una vista horrible, he de mirar-lo bé i preguntar, i aquest qui està jugant? Encara jo estic... Encara no estem acostumats...
acabant-me adubicant, fent-me com juguen alguns els tinc claríssim perquè per número, perquè físicament o per com juguen els veus molt fàcil però a vegades jo també em veig encara com adaptant-me i jo crec que l'afició també és normal que té un procés d'adaptació l'adaptació ha de ser per les dues bandes i potser aquests nervis que tenen doncs a poc a poc també s'aniran adaptant a l'escenari i veurem que l'afició som amics que volem el millor per ells i volem que guanyin
Home, 15 cares noves és difícil d'anar-los identificant. Que juguin, que facin tots els partits possibles i que ens demostrin el que són capaços, però una cosa que ha dit el Raül, que juguin amb calma, que no juguin amb aquesta pressió, perquè això a mi em fa molta por.
Perquè César Morgado és un jugador que jo crec que és bastant consolidat de la categoria. Jo crec que sí, jo crec que ha de ser un dels finals. Però per les pífies que va fer fa 15 dies... És el que no entenc, però bueno, anem a donar-li un vot de confiança i a veure què, però clar, si són jugadors consolidats, no em mino un quadre que es posin nerviosos, perquè sí que és cert que tenim la pressió de quedar primers, però partit a partit, a poc a poc... Això que deia ara la Cristina de Déu, aquest jugador qui és? I em va semblar l'Ales Jiménez i digui, aquest és Gavi o és Pedri? No.
Feia uns eslàloms. No, no, ho va fer. Els tenia davant. I va fer un parell de eslàloms. T'haurem de dir Màgic Jiménez a partir d'ara, no? Exacte, exacte. Molt bé. Doncs ho anem deixant aquí, agrair-li a la Cristina Artacho, a Lluís Badia i al Raül Font, que ens hagin d'acompanyar. Que vagi molt bé. Bon dia. Adéu.
I anem al nostre primer demacle que ens arriba des del disc Gritos. Allà hi trobem la gent de los Glousters. Entre vostèsos i cafès. I és que, més a més, entre vostèsos i cafès, el dia 24 a dos quarts de nou, es seran en concert a la capsa de música. T'hi apuntes? Capsa i pit rock amb ells, amb los Glousters. Mira, que la comencem des d'un inici i això es diu Xiques.
Sónia caribeña, sola en casa, morbosa, sensual, sensual.
Mediodía, una caña, con un pincho de tertulia, otra feada los diarios, y acabamos en los contactos.
Cuatro cervezas y unas risas Unas rayas en el lavabo Pisando hojas de los contactos ABT Sonia caribeña Grandes pechos, morbosa, sexual, sexual Y panache
Vivo cantando. Vengan, chicos, vengan, chicas, a bailar. Aquesto de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque.
Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farmatarraco.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllo.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'associació del comerç i les empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
El centre de convencions de Port Aventura ha acollit el feia divendres. L'acte va ser l'escenari de la diada de l'enginyer 2025. Es reunien les 500 persones amb el centenari del Col·legi d'Enginers Tècnics Industrials de Tarragona, amb un acte per ser pel ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Areu, entre altres convidats. Avui tenim els estudis amb tres dels presidents, l'actual i l'anterior.
Anem a ser-ho dos. El Joan Talarn, el Joan Gabriel Talarn, l'actual president. Joan, què tal? Molt bon dia. Bon dia. Degà. Degà del Col·legi. Degà del Col·legi d'Engines Industrials. L'anterior, Degà, és l'Anton Escarrer. Anton, què tal? Bon dia. Molt bon dia. I l'anterior, anterior, el Santiago Crivillé. Santiago, què tal? Bon dia. Bon dia.
Tot i que per edat, més o menys, més o menys, no? Per edat dic més o menys, no? O sigui, no parlem de cent anys aquí. No. N'hi va bé a d'altres, eh? Entenc, però vaja, la marona per aquest centenari, com va anar l'acte de divendres? Perquè em fa l'efecte que vau plegar unes 500 persones amb mig mila de persones que havia t'estat dit, no? Sí, la veritat és que va ser tot un èxit. Era un any especial, perquè era el centenari del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de...
de Tarragona, i sí, vam plegar al voltant de 500 persones, i la veritat és que vam voler fer un acte diferent a la resta d'anys per fer un reconeixement a col·legiats que feien els 25 i 50 anys, i també com a cosa especial vam fer un reconeixement als membres de Juntes que havien estat en els anteriors de Gans, i la gent va sortir molt contents.
Teu d'acord, eh? Va anar bé, eh? Sí, sí, molt bé, molt bé. Gràcies a dir. Va anar perfecte. Jo crec que, bueno, que tothom va entendre-ho dels 100 anys de l'associació, que després es va de vindre col·legit, però molt bé. Jo ja sap, no digues, digues, com va anar, com va anar. Bé, bé, va anar bé. La veritat és que trobar amb tots els companys sempre és bo.
Estava pensant com ha canviat tot en un segle, des del punt de vista tecnològic, però també social, com ha canviat tot, de quan van començar els vostres companys de fa un segle, fa cent anys, a ara, que estem en una... i ho deia també el ministre, el ministre va parlar d'una etapa de transició a nivell de territori també, però a nivell general, de canvi de paradigma tecnològic en molts aspectes, però com ha canviat tot, dos inicis, o com va començar fins a vosaltres, ara?
A veure, hem de pensar que nosaltres derivem dels antics pèrits, i aquests pèrits fa 100 anys es van muntar en associació. Aquests pèrits van ser 16 persones que es van constituir en associació. Penseu que la primera indústria que va entrar a les Terres de Tarragona i Terres de l'Ebre, més o menys, va ser electroquímica de Flix. I a partir d'aquí va ser el gran número de gent que va començar a entrar enginyers. Això va derivar en les associacions, i evidentment aquestes associacions van avançant,
Fins que en un moment determinat les associacions van començar a tindre una certa potència, sense entrar en detalls, i llavors, als anys i les èpoques que estàvem, algú es va inventar el que eren els col·legis professionals, en un aspecte que era entitat d'ens públic. Per tant, ja s'entén que hi ha una diferència en un ens públic, el que pot fer i el que pot fer una associació. Per tant, nosaltres derivem d'aquella època. És evident...
que, home, Tarragona ha canviat molt, tenim la petroquímica, tenim el sector turístic, perquè clar, nosaltres com enginyers aportem enginyers a tothom, i per tant vol dir el món industrial. I estem passant unes èpoques bones. Evidentment, ara en aquests moments ha sigut un...
una oasi perfecta, però en aquests moments no sabem on estem, és a dir, estem canviant. Per què? Perquè els ensenyaments han canviat, res més. Llavors nosaltres som col·legis d'enginyers tècnics industrials, després hi ha els col·legis d'enginyers agrònoms, enginyers tècnics agrònomes, i per tant, i en canvi ara tenim el propi ensenyament, el que passa és que ens està portant molts enginyers sense acreditacions, i per tant ara, dintre d'uns anys, ens trobarem...
molts enginyers que no podran exercir d'acord amb el normatiu que tenim actual i, per tant, el que estem veient és que en els propers anys això canviarà. Però el que sí que està clar és que Tarragona té que tirar endavant en aquest aspecte. I, per tant, hem de ser capaços que aquestes indústries i tot el que tenim actualment, que tot i que ens volen tancar, o centrals, i, bueno, ens volen tancar, perdó, que s'estan esgotant i tal, hem de trobar les alternatives. Ara...
Potser ens hauríem de replantejar un altre dia, a veure si nosaltres hem de ser la pila de Catalunya o la pila d'Espanya per tot, tant per matèries primeres com tot, i que la transformació es faci a Barcelona i no es faci aquí. Per tant, això és un tema de debatre. Joan, Santiago, debatem, va. Esteu d'acord amb el que ha dit? Bé, estem d'acord en què la societat està canviant. És important, tal com va dir el ministre i l'alcalde a la nostra diada,
el treball dels enginyers, la tasca que han fet els enginyers per aportar a terme tota aquesta transformació tecnològica, tot el progrés industrial d'aquí del territori de Tarragona i de Terres de l'Ebre. I el que ens preocupa molt és que, tal com està evolucionant tot el tema de la transformació tecnològica, hi ha molta demanda d'enginyers a les empreses.
i quan parlem en les empreses estan buscant molts enginyers i cada cop la gent que fa enginyeria està disminuint i estan buscant altres professions i el que sí que estem reclamant des dels col·legis professionals és que s'ha d'impulsar, s'ha d'incentivar els estudis d'enginyeria perquè sense el talent és molt difícil el progrés de la indústria del territori.
Ara surten amb una especialització més o menys determinada, molt focalitzada, els enginyers tècnics industrials o de la universitat. Com surten? Surten prou preparats o no? Surten superpreparats. El que passa és que, tal com comentava l'Anton, nosaltres som una professió regulada, i com a professió regulada, dintre de l'enginyeria tècnica industrial, els que tenim atribucions són els electrònics, elèctrics, mecànics, químics i textils.
Però des que es va fer la reforma del Pla de Bolònia s'han creat molts graus blancs que diem, que són els que no tenen atribucions. Ara tenim graduats en enginyeria de vehicle elèctric, graduats en enginyeria d'energies renovables.
I per això és el que estem intentant des dels col·legis professionals i des de l'associació de poder també integrar tots aquests nous estudiants o noves titulacions dintre dels col·legis professionals perquè tinguin un recolzament i mirar també que puguen tenir unes competències professionals que actualment no tenen.
A veure, el concepte que ens ha passat aquí a Espanya és molt clar. A Europa què ens diu? Escolta'm, els graus són generalistes i els màsters són detallistes, especialitzants. Això és el que hauria de ser. I després ja els doctors no en parlem.
Per tant, el que passa és que aquí no sabem per què, automàticament hem entrat en un munt de graus que ja no són especialitzats en tots, llavors estem entrant en aquesta història, però clar, al final, a la fi, a veure, ens estem enfrontant com a col·legi, com a professió, com a enginyers, jo crec que ens estem enfrontant a veure com unifiquem tots aquests d'això. I la segona part que és important és el talent, i aquest talent es té a quedar a Tarragona,
I per tant, jo crec, nosaltres, això que hem tingut de bo, que ha sigut la petroquímica i que ens ha portat tot, jo crec que ha mancat una falta d'integració del nou vingut al món industrial, que té més i més poder, que automàticament no ha assimilat el concepte de territori. I si aquest concepte no l'assimilem, nosaltres mai farem res. És a dir, que per tant el que ens es tracta és que tots ens ajuntem.
Ahir ho va dir algú això, un exemple de com la Unió fa la força, ho va dir el ministre Areu, ho va dir això, com la Unió fa la força, i és això, com més plegats anem i més en una època de transició, de canvis.
perquè se'l viren molts canvis, eh? Des del punt de vista industrial i petroquímic, ja, si no ens enganyen, si a Europa, si anem cap a el que es diu Europa, aquí hem de deixar, hem de descarbonitzar, deixar de descarbonitzar i anar cap a altres vies. Tecnologia es pot, aprofitament del CO2, emmagatzematge del CO2, del tema de l'hidrogen, l'hidrogen verd, clar, s'ha dit que hi ha molta tecnologia emergent, no?, que tecnològicament parlant, i també des del punt de vista vostre, com a col·legi d'enginyers sec tècnics, també,
També veieu que ja estem en època de transició, de transformació, tot i que no acaba d'arrencar. No sé si esteu d'acord amb això. Sí, sí. Jo us comentaré que la transició és accelerada. Ara és accelerada. No hi ha temps d'estar cinc anys després de la universitat, te poses el dia en l'empresa...
professionalment, perquè l'altre és teòric, te centres en el treball teu, però després t'adones compte que evoluciona d'una velocitat tan alta que si estàs 3 anys sense formació estàs començant a perdre l'epistonada. Llavors, aquí hi ha un tema que els col·legis estan molt preocupats, que és posar al dia tothom. Per això tenim els nostres medis de poder...
ensenyar, de poder recuperar la saviesa, diguem així, del moment. És una necessitat, és una necessitat. Com a Degà també ho veieu, això, eh? Com a Degà, el que veig és que estem, tal com diu el Santi Cribilla, estem en plena transició energètica i això les empreses ho tenen clar, el que els costa és saber com han de fer aquesta transició energètica.
I per això, nosaltres ja vam posar al servei de les empreses.
serà més lluna. Aquest any des de l'ICAE, l'Institut Català de l'Energia, van comptar en els col·legis d'enginyers tècnics industrials per a ser oficina de transició energètica per poder assessorar a totes les espimes d'aquí del territori com s'ha de fer-se aquesta transició energètica. Ja tenim convenis signats en càmeres de comerç del territori i en diferents empreses per a poder-los ajudar a portar a terme aquesta transició energètica. Pensa que
Els especialistes són els nostres col·legiats, els nostres engenials, són els que estan formats en temes d'hidrogen, en temes d'energia solar, en temes de vehicle elèctric, i que no dubtiguen, que no dubtiguen dir si no saben com fer aquest pas de la transició energètica, que vinguin al nostre col·legi,
i els assignarem a un professional de forma gratuïta, perquè tenim ajuts de... diguem-ne, l'assignarem a un professional per a orientar-los com s'ha d'iniciar aquesta transició energètica i quines són les actuacions més prioritàries que es poden realitzar. Aquest és el més revolucionari que heu vist com a professió, que ha canviat...
Respecte a fa uns anys, ja s'hi imagineu com parlàveu de l'electroquímica de Flix, que és el més sorprenent que ha passat tecnològicament parlant, que heu vist com a apropació.
i que fórum pensava fa uns anys però que ha passat malgrat tot jo crec que hi ha una revolució mitja amagada que és el comandament electrònic és a dir, la indústria l'automatització de la indústria és a dir, això fa dies que dura i per tant portem uns anys i això ens ha revolucionat molt les fàbriques és a dir, és evident que hem passat de l'automàtic per tant tot i té que ser automàtic és evident que amb la mateixa gent podem produir 10 vegades més
Per tant, aquest és el gran procés que hem passat. I això és el procés que anem cap aquí, no? És a dir, quan parlem de l'IA, a veure, l'IA jo crec que el món de la indústria ja està fent servir fa anys. Digue-li l'IA o digue-li control, digue-li com vulguis. El que està clar és que jo crec que és aquest. Clar, ens falta, és a dir, la revolució jo crec que ja s'està fent i per tant és aquesta.
L'altre, és evident que estem parlant de la transició energètica, és evident que estem parlant de tot, el que passa és que ens hem de posar tots d'acord. Ens hem de posar d'acord amb el que estàvem dient. És a dir, no pot ser que parlem de transició energètica només a Tarragona, o Tarragona no al sud de Catalunya, i la resta de Catalunya se'n parli. És a dir, és aquí on em perdo. I per tant estem tots d'acord amb això. Ara, també crec...
que potser hem posat més aviat el collar que el gos, i per tant en aquests moments no tenim la solució. Perquè si haguéssim tinguéssim la solució, les grans revolucions industrials sempre han sigut quan hem tingut la solució. O sigui, hem aportat la solució i hem aplicat aquella solució. Ara nosaltres anem una miqueta a l'univers, més o menys. Sí, mira, agafant el fil d'això que comenta l'Anton. L'altre dia estava parlant, te poso com a exemple, estava parlant en un director general d'una multinacional que es dediquen
a la transformació de la fusta, no?, a fer palets de fusta. I ell me diu, diu, és que, clar, aquí mos estan venint col·legis de formació professional que es dediquen al tractament de la fusta, a tallar la fusta, no sé què, perquè els donéssim llocs de treball, i és que la nostra demanda, no necessitem gent que sàpiga tallar la fusta, necessitem programadors, necessitem enginyers, necessitem instal·ladors o electricistes, és a dir...
La diferència de la indústria d'abans a d'ara és que és evident, és a dir, el que parlem, que s'ha automatitzat molt, ara s'estan implantant sistemes d'intel·ligència artificial i el que necessitem és gent formada
en aquesta transformació digital. No necessitem els mateixos... Això potser s'hauria d'analitzar ja de base, de dir, escolta, de tots els estudis que s'estan fent, ja potenciar tot això, totes les noves tecnologies, perquè és la demanda que tenim des de la indústria. Gent molt formada en tema d'aquestes competències digitals i transformació en temes elèctrics.
Potser la història nostra ens ho demostra, no?, el fet d'aquesta evolució que va increixent fins a arribar on estem ara, però per mi les telecomunicacions i tot el tema informàtic de rapidesa de la informació...
ens ajuda molt, però també ens fa viure molt estressats. És a dir, que abans agafaves el telèfon, ara no l'agafes, te'l truca, l'agafes i el soluciones. Potser llavors ets depenent, no? Però bé, el Covid ens ha ensenyat moltes coses, podem treballar des de casa, això és impensable fa 20 anys. Aleshores, aquesta evolució no pararà, no pararà, i això és un estrès.
A veure, perdoneu ja que parlem d'una cosa novedosa, i a Tarragona ho he viscut molt, és a dir, a veure, vam copiar els romans, els romans havien portat un aqueducte i nosaltres vam ser capaços de treure el mini-trasvassament de l'Ebre. Jo crec que el mini-trasvassament de l'Ebre ens ha portat a on som, tant turísticament com industrialment. Si no, no podíem tirar endavant aquest sector. Sí, sí. Hi ha una cosa fonamental, vull dir, nosaltres partim de 10 persones...
dos de Reus i vuit de Tarragona que van crear una associació amb totes les dificultats a l'any 25 del segle passat. Van passar una guerra, van passar tot el que van passar i fins a l'any 1956 no van començar els col·legis professionals d'Espanya. Tots aquests pioners, tots aquests pioners, només pensem com se treien la feina de damunt ara, com diferent. Ara des de casa vises un projecte
Ha canviat tot molt, eh? Ha canviat tot molt. I més que canviarà, no? I més que canviarà. No sé si obrirà un futur de canvi, però estimulem aquest missatge que hi ha abans, que si no va tothom de la mà, si no anem tots a una, no? Perquè aquí tenim de tot, aquí tenim centrals nuclears, petroquímica, aquí tenim de tot, eh? Hem tingut de tot, també hem tingut la part no tan bonica de tot això, eh? Clar, clar, no, no, no.
A veure, jo que estic dient això, el que passa és que de la mateixa manera que estic parlant això, que ens tenim que unir tots, els primers que ens tenim que unir jo crec que són els propis ajuntaments. És a dir, quan parlem d'àrea metropolitana, jo sempre dic àrea metropolitana de Tarragona. Jo crec que tenim la suficient entitat per ser-ho. Si no ens posem d'acord, no és un problema nostre. A veure, jo crec que Enginyers Tarragona, sigui amb l'associació o sigui amb el col·legi, jo crec que la nostra lluita és aquesta. És a dir, és...
Nois, posem-se tots a treballar, tota l'enginyeria de Tarragona, tota l'enginyeria de Tarragona ens posem a treballar d'una punyetera vegada, juntament amb les empreses, que és evident. I les empreses se'ls ha de donar, no dic cap carinyo, sinó que se'ls ha de tractar que ells es puguin guanyar la vida, i que no perjudiquin el medi ambient, que això jo crec que Tarragona amb això és, entre nosaltres, és bastant exemple en aquest aspecte.
Alguna consideració més? Perquè ho vau dir moltes coses. Per cert, has portat l'ensenyador o no? La tens ben guardada, no? No, la tinc a casa. Ben guardada, eh? Que el reconeixement, eh? La vas recollir divendres, eh? Sí. A veure, quan te fan un reconeixement és agradable, però ja ho vaig dir, dic el reconeixement és a tots els que han arribat a fer els projectes junts, entre ells i nosaltres tots,
Els treballadors, els que estaven a les juntes i tot aquell que ha col·laborat. Vull dir que potser jo tenia la batuta, però aquesta batuta la tenia gràcies als que m'arrodejaven, que m'ajudaven.
Vull dir que el fet de totes les innovacions que s'ha fet i que estiguem aquí al costat i tinguem un magnífic lloc de seu i a Tortosa, que per cert, hem de pensar que Tortosa, la nostra província, és la que és més allargada, diguem així, en proporció de població.
Proporcionalment. Per tant, vam també generar una seua tortosa. Això ens dona molt d'aire a la província, ens dona molta informació de tot arreu i molta rapidesa de funcionament. Tradició i futur, com vas explicar, Joan Gabriel, l'altre dia. Tradició i futur, també. Present i futur, eh?
Sí, a veure, quan fas un centenari, i ja està clar, aquí tens una tradició, que són 100 anys d'història, de pèrits, d'enginyers tècnics industrials, graduats en enginyer, que veiem tota la evolució,
Però hem de mirar cap al futur, hem de mirar cap on anem. I el que és evident és que el futur passa pels joves, pels nous enginyers que actualment estan acabant els estudis d'enginyeria. I el que volem és que vegin el nostre col·legi, el Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona,
que vegin què és el seu col·legi, que som els que han de defensar els seus interessos. Ara estem, per exemple, defensant que puguen ser un nivell A1 a l'administració. I, ostres, tot això és el que parlàvem, i hem d'anar tots junts, no podem anar cadascú per la seva part. Ens hem d'estar tots units i defensar els interessos comú de la professió. I per això estem, per defensar el futur dels nostres enginyers.
Per cert, que vol tenir un record solidari pels companys de l'Ebre per les efectes de les puges torrencials, perquè l'enginyeria a vegades, quan l'aigua baixa a l'ample, ni l'enginyeria dels romans. Aquesta sí que aguanta. Els romans sí que aguanta. Sí, no, mira, aquestes últimes eleccions va donar la...
La casualitat és la primera vegada que un degà del Col·legi de Tarragón és de les Terres de l'Ebre. Estic molt sensibilitzat en les Terres de l'Ebre, jo soc de la galera, i els aiguats que van passar aquest cap de setmana, ja en portem d'anys anteriors que afecten molt el territori. I aquest cap de setmana passat, la veritat és que va venir una dana que va afectar molt els municipis de Godall, Santa Bàrbara, La Ràpita...
I no és només un recolzament als nostres col·legiats, sinó només un reconeixement, un missatge de suport a tota la gent de les Terres de l'Ebre que ha estat afectada per aquesta dana, que sàpiguen que tenen el nostre col·legi al costat per qualsevol cosa que pugui necessitar.
Gràcies per acompanyar-nos, Joan Gabriel. Talàrma, d'actual Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona. Gràcies. Permet-me una cosa que sí que voldria fer és un agraïment a tots els treballadors del col·legi que per portar a terme aquest acte del centenari han fet un treball brutal i ha sortit perfecte. I tots els col·legiats estan encantats. Moltes gràcies. Queda fet també l'agraïment. També als secs de gans Anton Escarreix Santiago Cribiller. Gràcies per acompanyar-nos i fins la propera. Fins aviat.
Gràcies. Moltes gràcies. Gràcies.
Intentar guanyar dissabte, que esperem que vingui tota la gent possible, la Marea Grana, esperem que vingui tota la gent possible, des d'aquí els anirem a tots. Com diu el segon capità del Nàstic, Mar Montalbo, l'equip envoltat de la Marea Grana buscarà Sabadell en cadenat dues victòries seguides en un dels servis catalans de la categoria.
Sabte 25 d'octubre a dos quarts de set de la tarda, viurem el partit de la jornada nou de la Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estadi de la nova creu alta en el partit entre el centre d'esport Sabadell i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 DFM, al web i a les aplicacions mòbil.
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
Guairebé tots quarts de tocats, de ponent a llevant, com sempre cada dia marxem de barris, com cada dilluns, i avui anem cap al riu clar. De ponent a llevant, la veu de Tarragona, en ruta. I cap allà marxem a saludar el company Miquel González. Miquel, bon dia. Molt bon dia, Josep. Ben acompanyat, com sempre.
Ben acompanyat, com sempre. De fet, gràcies a l'assistència de Mauri Fernández d'Abril Rius. I, de fet, estem a les portes, a l'entrada a l'exterior, perquè a dins teníem xarxes problemes de cobertura. Ens hem hagut de moure a última hora, a últim moment, però estem a l'escola Riu-Clar, al Centre d'Educació Infantil i Primària Riu-Clar, amb aquesta zona de Tarragona, que, de fet, aquesta setmana, la setmana passada...
Doncs, efectivament, de programes de cobertura, que podem constar en directe perquè...
Moveu-nos una miqueta, Miguel, que continua fallant la cobertura. Si podem moure una mica més cap a algun lloc, així millor cobertura, millor. Intentem moure'ns una mica, en directe serà complicat, però intentem moure'ns uns centímetres, que a vegades són els que acaben marcant la diferència. I et deia això, que la setmana anterior parlàvem de l'escola, perquè formaran part d'aquesta tarda literària i, de fet, dijous inauguraran, baixaran deien, reengegaran la seva biblioteca. Belén Salomó és la directora de l'escola. Belén, molt bon dia.
Bon dia Molt bon dia, moltíssimes gràcies També ens acompanya la Judit Cortada Judit, molt bon dia Bon dia I l'Anna Muñoz, Anna, bon dia
Moltíssimes gràcies. Ara us encarrem, fillo, el micròfon i ens podrem escoltar. Betlen, ara ho deia jo, que n'hem parlat de l'escola perquè formareu part d'aquesta tardor literària. Com ha estat això? Sou vosaltres qui us heu acostat a l'Ajuntament? L'Ajuntament us ha vingut a buscar? Heu format part d'aquest pla? Com funciona? Com s'ha gestat tot plegat?
Bé, nosaltres vam tenir la possibilitat de formar part del Pla de Foment de Lectura de la Ciutat a partir del Departament de Cultura de l'Ajuntament i llavors ens hem adherit com a escola pilot per començar aquest projecte nou per fomentar la lectura tant en els centres educatius com també dins del barri. Que segur que vosaltres ja ho fèieu també amb els vostres alumnes, ja era una feina, una tasca que ja fèieu, però què marca ara aquest pla? Quina és la diferència?
Bé, doncs començava a fer diferents activitats que no havíem fet fins ara, com era un club de lectura divertida, activitats que podem també ajuntar a la família perquè vingui a l'escola i, en aquest cas, reobrir aquesta biblioteca perquè sigui una activitat que puguem fer dia a dia dins l'escola per la lectura.
Sou ara a prop d'uns 200 alumnes, m'ho explicaves? Sí, ara som un 196 aproximadament, som de matrícula viva, per tant anem canviant. I bé, doncs necessitem també fomentar aquesta lectura també per la llengua catalana, per poder comunicar-nos millor i evidentment per aconseguir els objectius d'aprenentatge.
Evidentment, fomentar la llengua, fomentar també la literatura i la lectura, perdó, són aquests objectius. Les famílies s'impliquen? O aquí hauríem de fer aquella reivindicació que a vegades fem en molts centres, no? O no? O responen les famílies quan els proposem activitats d'aquest tipus?
Es responen, tot i que hem de fer una bona crida, ho hem de vendre molt bé i hem d'intentar que l'activitat sigui una activitat que estigui en un horari adequat i que a les famílies també els agradi el que anem a tractar.
Ara parlarem de la inauguració de la biblioteca, però ara la Betlem ens avançava aquest tipus d'activitats. Quines en teniu ja en cartera? Com podem concretar aquestes activitats que dureu a terme dins d'aquest pla? Qui m'ho explica? Bé, doncs, a banda de la inauguració de la biblioteca...
Doncs tenim, per exemple, hem visitat la biblioteca de Torreforta perquè així els nens i nenes es facin el carnet de socis que puguin anar, que allà també fan moltes activitats literàries i per animar-los una mica a tenir aquest gust de la lectura.
També farem el concurs a la nova mascota de la biblioteca perquè va haver una mascota però ja queda molt lluny per als alumnes que tenim ara a l'escola. Per tant, volem involucrar la comunitat educativa i que faci cada alumne un disseny i després es votarà quina serà la nova mascota.
I després també fem els padrins de lectura, que amb els alumnes més grans apadrinen els alumnes més petits per intentar fomentar aquesta lectura, ajudar-se entre iguals. I bé, les activitats diàries de la classe, de l'aula, de l'escola, com sabrà la castanyada, les festes i tradicions.
Tot això que es continua treballant, evidentment, a nivell de l'escola, una escola que ara ens deien que ja aviat, en un parell o tres d'anys, complirà els seus 50 anys de vida. Com estan responent, Judit, també t'ho pregunto tu, o el qui vulgui contestar, perquè parlem tots una mica, com estan responent els alumnes amb aquestes activitats? Els agraden? L'acceptació és bona? Estan il·lusionats? Els veieu contents amb tot això que els proposeu?
Jo penso que sí, al final, quan els dones un espai on llegeixen sobre els seus gustos, poden tindre gust per la lectura, poden compartir aquests moments d'aprenentatge de la lectura, jo crec que són moments que ells es senten molt a gust i es senten com més al centre del seu aprenentatge.
Dijous serà un dia destacat aquí al col·le, a l'escola, perquè es reinaugura, nosaltres deiem inaugura, però em deieu que es reingega, perquè la biblioteca segurament ha continuat viva aquests anys, però sí que se li vol donar un impuls. Què passarà dijous? Què heu preparat? Perquè fins i tot hi ha circ. Previst, no?
Sí, ens acompanyarà l'escriptora, la Margarida Aritzeta, també l'il·lustrador Lluís Jiménez, que van fer un conte que es diu Versus, i vindrà a la companyia amb un espectacle del CE del Passabarret, i bé, doncs farem una gran festa. Això serà dijous, a quin horari? Explica'm una mica com anirà, quin és el timing, la programació de tot això? Sí, doncs serà a un quart de cinc quan acabem l'escola,
perquè així aconseguim enganxar al màxim les famílies i els alumnes i primer estarem a la sala d'actes per veure aquest aspecte que comentarà la Batlem i poder fer una mica de tertúlia també amb l'escriptor i l'il·lustrador. I després ja passaríem a la biblioteca, on farem una miqueta de baranar i on podrem intercanviar qüestions que tinguin inquietuds o preguntes o també que vegin una mica com ha quedat la nova biblioteca.
Com ha quedat? Com serà aquest espai? Ja el teniu a punt o no? Sí, ara estem acabant de completar-lo. Com ens anem d'imaginar? Com si l'expliquessis pels oients que no el veuen.
Bé, és una sala que hem classificat per col·leccions, depèn d'aventura, de temàtiques, llavors també ho hem graduat depèn una mica del nivell. Per no centrar-nos tant en cicles, perquè és una escola que té bastantes dificultats d'aprenentatge i de lectura, ho hem classificat més com per nivells, un nivell més senzill i de principal, més de principal, i després va augmentant la seva dificultat per intentar motivar els nens i que no es quedin com tant encasillats en un cicle.
I després l'espai té un espai on hi ha una espècie de catifa on poden estar més asseguts, també hi ha certs llocs on poden seure les taules. Per tant, convidar també les famílies, imagino, que vinguin a conèixer la biblioteca, és un acte més intern o no? O hi ha lloc també per les famílies?
Sí, sí, és un acte obert tant a les famílies de l'escola com a altres famílies que vulguin venir i participar, perquè al final la idea d'aquesta tarda literària i d'aquest projecte pilot que comentava la Valem és que pugui ser l'escola també un centre cultural per obrir-lo al barri, obrir-lo a la gent.
Aquest projecte que ara és pilot serà, és a dir, tindrà continuïtat, suposo que això és el principi i anireu acollint més activitats i no sé si alguna cosa més que tingueu en ment o anirem veient.
Anirem veient, hem d'anar concretant activitats i és un projecte en principi de 4 anys. Llavors anirem mirant, ara que estem començant, anirem mirant quines altres activitats. La idea també és fer activitats fora de l'escola, a prop d'aquí amb aquests diferents parts que tenim, perquè puguem fer la crida a altres nens i nenes que viuen aquí i poder també reobrir la biblioteca en hores que no siguin lectives.
Això comporta feina, però suposo que al final el que veureu és compensar, ho veureu compensat amb aquesta passió també per la lectura, amb aquesta pedagogia també per la nostra llengua. I, home, heu començat ja d'una manera important apostant també per gent d'aquí, del nostre territori. Ara ho deies amb la Margarida Ritzeta, amb el Lluís Jiménez...
Sí, sí. I tant. Hem de començar per aquí i llavors ja a veure si l'alumnat també organitza una altra activitat, aquest a mi estaria molt bé. Que s'impliquin ells mateixos, no? Sobretot els més grans, no? Sí, sí, sí.
Ara ja ho dèieu, que han de ser padrins ells de lectura i padrins també d'aquestes activitats. Doncs Beth Lehmann, Judit, moltíssimes gràcies per atendre'ns, ha estat breu, gràcies per la tasca també que feu des de l'escola i que vagi molt bé dijous.
Moltes gràcies. Doncs nosaltres és tot des d'aquí, des de l'escola Riu-Clar, a l'Abril Rius, amb el Mauri Fernández i amb qui us ha parlat el Miguel González. Retornem la connexió als estudis de Tarragona Ràdio, l'Avinguda Roma. Gràcies, fins ara.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
A Tarragona Ràdio fa 17 temporades cobrim el micròfon a la diversitat. Hem escoltat històries de vida, de superació, d'inclusió. Hem parlat de capacitats, de la gent gran, del tercer sector, de la salut i de la convivència. Hem estat al costat de persones i entitats. Perquè darrere de cada testimoni hi ha una història que val la pena sentir. Aquest 21 d'octubre, des del Saló d'Actes de l'11 a Tarragona a les 12 del migdia. Programa especial del tothom, mil edicions. Més de mil veus. Més d'un milió de diversitats.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, d'acord, d'acord, d'acord. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari.
També coincideix el dimecres al plenari. Sí. Va bé, va bé. Va bé, va bé. Raulina amb salsa amb Raul Cid. Tots els dimecres a partir... Si no hi ha programació d'alguna cosa a la ràdio. Però puc fer el programa jo algun dimecres o no? Com vaig això aquí amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Ah? Doncs si em deixen els dimecres, Raul Cid amb Raulina amb salsa farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
I tot això, quan comença? Doncs si em deixeu, el 5 de novembre. Començaré tercera temporada, només si em deixeu, eh? Raulina Amsal s'han revoltit a partir del 5 de novembre.
Ja us ho explicàvem la setmana passada perquè crec que va ser el dijous que es va presentar, sí, sí, crec que era dijous, de la setmana passada que es presentaven els actes de la tardor literària. Que dius, ai, em sona clar, perquè aquí a Tarragona tenim com a dos cicles per encabir.
Per això plogar tot el que serien les activitats literàries, però això vol dir molts tipus d'activitats. Tenim la tardor literària i la primavera literària, i aquí ens hi cap tot. Ens hi caben conferències, xerrades, tallers, conte a contes, presentacions de llibres, evidentment, però també teatre, escenificacions de tota mena, fins i tot exposicions. És que és un gran ventall qualsevol activitat que tingui a veure amb la literatura.
el podeu fer arribar a la Casa de les Lletres, que és l'àrea de l'Ajuntament, dintre de Cultura, que s'encarrega de donar promoció a aquest tipus d'activitats. I això, la Natàlia Sabaté, justament, la tècnica de la Casa de les Lletres, us atendrà i posarà la vostra activitat dintre l'agenda, la programació, en aquest cas, de la Tardó Literària.
Això fa que en aquesta tardor literària estem parlant de gairebé 150 activitats, 150 activitats que tenen com a eix o com a excusa, d'alguna manera, la literatura i que ompliran la ciutat fins ben entrat l'hivern d'activitats literàries, però a més, no només al centre, sinó també...
als barris i a més en tota mena d'espais. Per més detalls, si no sabeu de què us estem parlant, us direm que, sens dubte, haureu vist un cartell superxulú amb un fons de color taronja, que es veu que és el color d'aquesta tardor, que ho sapigueu ja.
en què hi ha una bossa, penja d'aquest cretell una bossa de te, en què a dintre, en vez de fulles de te, com si fossin fulles de te, això sí, hi ha unes lletres de tot tipus de tipografies, i això representa que ara que ve el fred, o que hauria de començar a arribar el fred, doncs una bona dosi, no?, que l'enteta de literatura sempre escalfa el cos.
Gairebé 150 activitats, com dèiem, que ompliran la ciutat de dalt i baix fins ben entrant l'hivern. Enguany, diuen, llegeixo la notícia que han elaborat les companyes d'informatius i que potser servirà per posar en context tota això, tota la informació, la moltíssima informació de la tardor literària.
Ens expliquen que en guany, dins del Pla Local de Foment de la Lectura, s'ha treballat amb un institut i un centre escolar de la ciutat per dur a terme noves propostes dins de la tardor literària. Una de les apotes ben interessants de les activitats és això, fomentar la lectura, que en definitiva és la mare dels ous i és el que...
el que promociona també el fet que hi hagi escriptura. La Tardor Literària 2025, doncs, proposa activitats per a tots els públics, per a tots els gustos. D'una banda, aquest mes de novembre, la Casa de les Lletres convida a viure una experiència única, una ruta en bicicleta plena d'històries i imaginació.
L'han anomenat la pedalada de comptes i sorgeix de la col·laboració amb centres cívics i des de Torrefortes farà una primera prova pilot en el marc del projecte de la Civicleta. Serà diumenge 9 de novembre. Aquesta activitat combina el plaer de pedalar amb la màgia de la narració oral.
Doncs mira, ja ho sabeu, a ració oral, per tant, compte a comptes, però amb bicicleta pedalada de comptes, si us hi voleu apuntar, passarà per diferents centres cívics, però la prova pilot serà el dia 9 de novembre des del centre cívic de Torreforta. Però també dins la...
La Tartó Literària destaca l'ampliació de les sessions de contacontes familiars del Reconet Lector, que, com a novetat d'enguany, s'expandeix per tota la ciutat cada dimarts als centres cívics i a l'antic Ajuntament. Si recordeu, aquest Reconet Lector també era un contacontes dedicat a un públic familiar amb criatures bastant petites.
que tenia lloc els dimarts, si no recordo malament, un dia a la setmana, en tot cas, a l'antic ajuntament, al carrer Major. Doncs enguany, com a novetat, s'expandeix per centres cívics de tota la ciutat. El reconèixer l'actor que agrada moltíssim a les famílies que sempre estan buscant algú que expliqui contes als més petits.
També es podrà gaudir dins la tardor literària de moltes altres propostes, com la presentació de llibres, evidentment, és una de les activitats estrella que també en veurem moltíssims, especialment a mes que s'acosti al Nadal, que és una de les campanyes també de les editorials. De tots els llibres que es presenten, que n'hi ha molts, en destaca Ferrancine.
El llibre homenatge a Ferran Gerard. O el cicle, també, que això no té res a veure amb publicació de llibres, el cicle Veus de Poeta, que sempre homenatge una figura, un poeta o poetessa de la ciutat. Implicació també dels centres educatius, i és que des de l'Institut Martí Franquès un any més s'ha organitzat la cinquena jornada dedicada a Montserrat a Balló.
Serà el proper 30 d'octubre, una cita bastant immediata, i aquest cop s'han sumat dues propostes noves de dos centres de secundària, també, a més a més, de l'Ins Martí i Franquès. Parlant d'instituts, el Pons d'Icar acollirà l'adaptació teatral del poemari de Nosaltres qui? de la Mireia Calafell.
I d'altra banda, des de l'Escola Riu Clà, i ara ens ho acaba d'explicar el company Miquel González, s'ha impulsat, entre altres activitats, un club de lectura divertida i la inauguració de la Biblioteca de l'Escola, és el que acabem d'escoltar dins l'Espai Barris, amb el Miquel. Us ho recordo per si acabeu d'engegar la ràdio. Aquesta inauguració de la Biblioteca de l'Escola de Riu Clà serà el 23 d'octubre i serà allò, a lo grande, amb un espectacle de la Circoteca de la companyia Passa Barret.
I jo ara estic fent aquell exercici, a mi veus que m'han enviat el programa, el dossier d'activitats, me l'han enviat per mail, vaja, en una mena de PDF o no sé quin document era, però ara estic buscant a Google, estic googlejant, Tardor Literària 2025, Tarragona, ja veig un enllaç des de la pàgina de l'Ajuntament en què hi posa programació, això m'agrada, i aquí efectivament ja tenim totes les dates, totes les activitats de programació.
Millor fer-ho així, mirar-ho a través de la web, perquè amb aquest mail que m'han enviat a mi, amb la programació que ara tinc impresa en paper per poder ratllar i guixar, clar, m'han avisat, diu, bé, és una programació molt viva, en què s'hi poden anar afegint activitats. Per tant, més val que consulteu la programació de la Tardor Literària a la pàgina web, simplement a tarragona.cat, a l'Espai Cultura, Lletres, i si no feu un Google com he fet jo, Tardor Literària 2025, Tarragona,
I fareu cap a un portal on hi ha tota la programació. I si avui és dia 20 d'octubre... Mira, avui, per exemple, ja us ho dic, eh? Avui, per exemple, tenim una exposició sobre l'Aranès. No entro perquè no acabaríem mai, però si us interessen els temes després ja ho busqueu vosaltres al lloc, l'hora i el dia i tot, eh?
Però avui tindríem una exposició sobre l'Aranès, l'Occità de Catalunya. També tindríem avui a les 7 de la tarda paraules que canten, cançons que parlen. I això m'assembla que té a veure amb literatura i música. Mira, aquí entrarem, sí. L'exposició de la Biblioteca Pública de Tarragona.
amb una taula rodona, amb una exposició que es diu Literatura i Cançons a la Biblioteca Pública. Avui, concretament, hi haurà una taula rodona molt interessant, amb la Gemma Polo, de roba estesa, amb Fetitxe 13, de Barsembran, i la Rosa Huasc, escriptora i poetessa. Bé, organitza la pell.
D'això en farem entrevista, jo crec, ja us aviso. I per altra banda, tenim demà més activitats com les lletres compartides de Suquei Anaima o la mateixa circoteca que arribarà aquest dia 23, aquesta setmana mateix, per inaugurar la Biblioteca de l'Escola de Riuclar. Són només les tres primeres activitats d'una tarda literària que ve carregadíssima, més de 150 propostes.
El que fem és per aquí. De moment no hem pogut establir contacte amb la Natàlia, amb la tècnica de la Casa de les Lletres. Ho farem properament perquè la tardor literària ens donarà moltíssimes activitats i moltíssimes entrevistes també per fer. I ara canviem de tema, tanquem el que fem i obrim l'Espai Salut.
Dissabte passat era el dia mundial de la menopausa i tenim una bona notícia a nivell d'investigació en salut respecte a aquest tema i és que des del centre tecnològic Eurecat, situat a Reus, ens diuen que han identificat biomarcadors que assenyalarien aquesta transició que anava a dir patim les dones, bé que fem les dones, la transició a la menopausa d'aquesta manera sabent quan i com i de quina manera es pot obrir un camí per millorar la salut i el benestar de les dones.
Ens en dóna més detalls sobre aquest estudi Toni Caimari, director de l'àrea de biotecnologia d'Eurecat i autor de l'estudi. Toni, bon dia. Bon dia i moltes gràcies per convidar-me a fer aquesta entrevista. Estem parlant que heu identificat uns 140 compostos, estic llegint, del metabolismo que llavors es podrien marcar.
Sí, hem de dir que aquest estudi és un estudi fet a nivell preclínic, és a dir, necessiten estudis fets en població humana per poder validar aquests potencials biomarcadors, aquests 140 molècules que dius que comentaves que havien detectat en sang, però bé, és un estudi molt interessant que pot sentar les bases per entendre millor aquest procés de transició de menopausi i poder trobar estratègies terapèutiques, principalment
nutricionar també farmacològiques per poder millorar la salut de les dones. Si et sembla, posar-me una mica en context perquè es pugui entendre millor. El procés d'envelliment reproductiu és un procés natural que té lloc a la dona i el que està molt ben conegut és que a partir dels 45-44 anys, això és mitjana,
Hi ha un procés de declivi de la funció ovàrica que va acompanyar per una alteració del sistema hormonal que controla el procés d'ovulació i el que seria el cicle menstrual. És una connexió que hi ha entre el cervell i el parell reproductiu.
Quan t'apreix aquesta disregulació d'aquest sistema, comença a haver-hi uns cicles menstruals que passen a ser irregulars i aquest procés es coneix com a transició menopàusica, és a dir, un procés on la dona encara està detenent al cicle menstrual, però comença a tenir cicles irregulars. I aquest procés acaba quan la dona fa 12 mesos que no té el cicle menstrual, és a dir, quan ja fa 12 mesos seguits que no té el cicle menstrual, es diu que la dona passa a postmenopausa.
Que passa que quan hi ha un procés d'aquest tipus hi ha un canvi molt gran hormonal, principalment una baixada dels nivells d'estrogens, i això pot suposar el factor de risc sobre la salut de la dona. Inicialment, quan hi ha aquest procés de transició o de menopausa, quan la dona encara té cicles irregulars, et sol manifestar inicialment en fogots, en sudoracions nocturnes, o també, per exemple, en falta de son, és a dir, costa dormir. Després, quan aquest procés va avançant,
i la deficiència, aquesta falta d'estrogens és més gran, la hipòtesa del factor de risc de salut, com són l'osteoporosi, la pèrdua de massa òssia, la fragilitat òssia, i també el factor de risc de malaltia cardiovascular. La dona té tendència a acumular més greix abdominal i després també pot tenir risc metabòlic, com pot ser el colesterol...
elevat o una certa resistència a la insulina. La idea és que aquests símptomes que ja els podem identificar, si sumes això a l'edat, doncs una dona ja pot pensar, home, és que estic fent la transició a la menopausa, però la idea vostra és poder identificar-la en fase perimenopausa, en fase anterior, per poder apaivagar aquests símptomes abans que es produeixin, o almenys els efectes que té la salut.
Sí, més que identificar-la, és a dir, el tema és que la menopausa es manifesta, com comentava, amb aquests cicles irregulars, però si tu pots detectar molècules que et donin una informació que et diguin si això està elevat en aquest moment, quan és una fase molt incipient, hi ha més risc de desenvolupar una determinada malaltia cardiovascular, per exemple. Aquestes molècules que hem detectat són molècules relacionades amb el metabolismo de lípids, tot el que són els colesterol o triglicèric,
i sembla que aquest canvi en aquestes molecules podria implicar una alteració en la salut metabòlica de la dona. Si fossin capaços de dir, amb aquest biomarcador, si quan aquest biomarcador és elevat o és baix,
hi haurà un major risc de desenvolupar la malaltia, podríem intervenir en intervencions preventives, poden ser tipus nutricionals o fins i tot si fossin cases amb moltes trens farmacològiques, per enlentir aquesta progressió d'aquest factor de risc. I aquesta és la idea. Aquests biomarcadors els hem trobat en un model on hem monitoritzat aquesta transició menopàusica i el que hem vist és que anaven canviant gradualment a mesura...
que la transició menopàusica anava evolucionant cap a la menopausa, de manera que tenim tot un sistema que ens podria permetre, a falta, com dic, de validacions en humans, poder monitoritzar molt bé aquesta transició a nivell molecular, a nivell de la sang, amb unes molecules, i a partir d'aquí identificar aquests biomarcadors que ens permeten dir si aquesta persona evoluciona d'aquesta manera és molt probable que tingui
Per exemple, el colesterol alt. Per tant, com ho poden fer? Etapa primera, que quan aquesta persona encara no té el colesterol alt i que el colesterol pot posar un exemple, comença a fer un tractament dietètic que pugui ajudar, per exemple, a minimitzar aquest risc.
No sé si ja heu pensat, esteu en un estat de laboratori, diguem-ho així, ja falta aquesta prova en éssers humans, per tant, és un estat encara molt incipient de la investigació i de l'aplicació, però no sé si heu pensat ja en els terminis d'aplicació, per exemple, si això al final es dués a la pràctica, quan seria recomanable de fer aquestes proves i de quina manera seria fàcil de transportar això amb unes proves que es fessin en un centre d'atenció primària, per exemple?
L'aplicació pràctica ja seria una altra fase, no? Sí, perquè, clar, aquest és un estudi on s'ha fet un estudi molt intensiu en un model preclínic i ara el que necessitaríem és tenir un estudi amb un número gran de dones i estudiar tot aquest procés de transició i després avaluar si trobem aquests mateixos biomarcadors als estats incipients, si a deu anys en vista aquestes persones que tenen aquest biomarcador alterat, siguin alt o baix, han desenvolupat aquest factor de risc.
Per tant, és un estudi que obri les portes a poder fer una investigació a llarg termini sobre aquest procés, de manera que després s'ha de validar. Si ara diguéssim, no, és que ara ho fem amb una...
amb un grup de dones, seguint tot el seu procés de transició menopàlica. Això suposaria uns 5 anys. I després mirem, 5 anys més, si aquestes dones, o 10 anys més, han realment desenvolupat això, es poden associar aquest biomarcador en aquest estat de malaltia. Per tant, ens indicaria que aquesta molècula realment és un biomarcador que aquesta persona pot desenvolupar aquesta alteració metabòlica. Per tant, és un primer pas per contribuir a la salut de la dona, però és molt important perquè la menopausa en general, la comunitat científica, ha estat
poc estudiades, és a dir, evidentment hi ha estudis, però és un procés que fins i tot està desestimatitzat, no per la comunitat científica, sinó per la mateixa dona. Avui en dia costa fins i tot que les dones entre elles parlin sobre aquest tema, sobre el procés de perimenopaus o el procés de menopausa.
I és important visibilitzar això i fer recerca sobre aquest tema per conèixer més aquests mecanismes, aquesta transició menopàusica i poder posar eines als científics i a la comunitat metge per poder millorar la salut de la dona i el seu benestar. I per això pensem que té rellevança aquesta troballa, que és una troballa preliminar però que pensem que té impacte.
Doncs per això n'hem volgut parlar avui i sens dubte durarà més que parlar perquè ja veieu que és un estudi que té aquesta segona part o tercera fins i tot de recerca a més llarg termini. De moment, des del Centre Tecnològic Eurecat, aquest estudi que han dut a terme amb investigadors de la URB també ens diuen que han identificat com uns 140 compostos del metabolismo biomarcadors en definitiva que assenyalarien aquesta transició cap a la menopausa i que podien millorar, per tant, la salut i el benestar de les dones.
Moltíssimes gràcies per atendre'ns. Toni Caimari, director de l'àrea de biotecnologia d'Eurecat i autor d'aquest estudi. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vostres i bon dia. I després d'aquest punt de salut, en què ens ha agradat tancar el programa el dilluns, ara sí, el tanquem definitivament amb música, amb el temacle que ens proposa la nostra companya Sílvia Garcia. Demà, més veu.
I si el nostre primer temacle eren els glòsters, el segon, mira que no podien ser de nou els glòsters. I no, no ens hem oblidat que aquesta setmana estan a la capsa de música.
Això pertany al seu disc, que porta el mateix nom de la cançó, Discos Olvidados. Dia 24, capsa de música, Los Glusters. A la 10. Discos de vinilos, coca, discos olvidados, duermen escondidos en armarios.
LFC singers que sonaban cada día, sueñando girar una vez más.
Sonaban y giraban vinilos en blanco y negro, inundando mi piso, llenando de colorido. Ulalalala, repite la bruja. Ulalalala.
Bon dia, són les 11. Els parla Laura Casas.