Bon dia, Sunless Now.
Bona nit.
És la veu de Tarragona. Hem superat ja aquest camí cap als 40. De fet, continuem fent camí. I arribant ja al final d'aquesta setmana. Ens queda, evidentment, el cap de setmana. Hi ha partit del Nàstic diumenge. Tenim programació també especial i, com sempre, el directe també del partit. Aquest cap de setmana, aquest diumenge, al nou estadi davant de l'antequera Futbol Club. 140 anys del Nàstic.
i 40 anys d'aquesta casa, i també aniversari, que ara en parlarem de les jornades culturals de l'Associació Cultural i Folklòrica Andalusa. Abril Rius, bon dia. Molt bon dia. La Núria Cartanyà la tenim a l'altra banda. Hola, hola. Crec que ens pot saludar també. Núria, què tal? Hola, bon dia. Com estàs?
Bé, una mica encostipada, però veig que tu també no. Tenim la gola una mica presa, no? Se'ns va passant, això, eh? Sí, que ens ho anem encomanant uns als altres. Són les espometes dels micros. Com s'hem anat a fer karaoke, com deien ahir els del plenari, exacte. Tenim també una altra veu. Va, li hem de donar pas, però com? Com ho fem, això, Núria? En anglès, no? Ah, sí? Hi, guy! Bonjour! Com que bonjour?
Què us pensava això? La Torre de Babel o què? Tu va avion, com diries tu, Josep. Tu va avion. Bonjour, bonjour, ça va, ça va. Molt bé. Perquè estàs en un lloc que es parla en francès. Estàs a l'escola francès o estàs a l'escola d'anglès? Estic aquí a veure si se m'ha empelta alguna cosa de l'anglès, perquè el meu dur cervell no hi ha manera. Llavors, he vist que avui hi havia un open day aquí al The British School of Costa Dourada. Ho he dit bé, abril? Super.
Molt bé. Doncs he vingut aquí perquè, de fet, estem a la rotonda. Sabeu el camp de golf de l'A7, que entres cap al camp de golf, hi ha una rotonda. I aquí és on hi ha aquesta escola, la British School. I el que he vist ja d'entrada només arribar és que hi havia un munt de cotxes entrant. Fins i tot el guàrdia urbana regulant el trànsit perquè, doni-do, jo crec que són els alumnes habituals que fan aquí l'aprenentatge des dels primers anys de vida pràcticament fins als 18 anys en anglès.
I avui en parlarem des d'aquí amb els responsables de l'escola per veure fins a quin punt això és important. Jo si hi hagués anat, clar, doncs ara parlaria en lloc de francès, parlaria anglès. Però clar, jo em vaig escolaritzar en francès, en el seu moment. Però mai és tard, diuen, eh? Bueno, a veure, a veure. Mai és tard. No, no. Clar, la dinàmica del meu cervell ja no és com la que tenia quan tenia 18 anys, per això és important abans dels 18 aprendre idiomes. I avui ho parlarem des d'aquí, en parlarem amb els responsables, amb alumnes, amb professors...
amb pares i amb aquestes ajudes de portes obertes que fan avui com a primer dia, des dels 9 del matí, hi ha moltíssima gent, perquè he vist que hi ha com a 3 pàrquins habilitats cap amunt i s'estan omplint la part d'entra gent, que, insisteixo, us hi preguntaré de quina és la Gerard Monguió si són pares i mares d'alumnes habituals o són les que venen avui per l'Open Day. Si són les de l'Open Day ja et puc dir que és un èxit, perquè aquí hi ha moltíssima gent. Bye, bye. Bye, bye. I ara, quan tornem a connectar amb tu, de seguida...
Fins ara. Estava pensant ara... Clar, és que tinc poca... fluïdesa. Poca fluïdesa, poc vocabulary. Has de mirar pel·lis i sèries en anglès. I si no, t'has de fer un nòvio o una nòvia que parli anglès. Això és molt pràpid. Sí, amb això estava pensat jo. Ara què? En andalús? Sí, doncs mira... Soc superdolenta fent accent.
Sí, doncs ara de seguida parlarem de les jornades culturals que organitzem des de l'Associació Folclòrica Andalusa, perquè comencen ja aquest cap de setmana. Demà, precisament, es commemora el dia d'Andalusia, el 28 de febrer, com cada any. I recordarem i en parlarem amb la Luisa Márquez. De seguida la saludem. Després anirem cap a l'escola, cap a aquests Open Days, i a partir de les 10, abril, resum de la setmana.
Sí, parlarem des de diferents veus del 23F, que va ser el dilluns, a la tertúlia política ho van comentar, i després que es desclassifiquessin els documents, en vam parlar amb el Ramon Arnavat, investigador del grup de recerca de l'ISOCAC,
Llavors, a l'agenda cultural del cap de setmana, repassarem que hi ha el Fòrum Català per la Pau, demà dissabte 28 de febrer, també demà el concert de l'Abbumt, i a la Sala Trono tenim nova estrena.
Són algunes de les qüestions destacades del cap de setmana. També tenim protesta per la sanitat pública diumenge, també hi ha el Festivalet Blau, cap de setmana intens, i la trobada de les escoles Bedruna, també a la Tarracorna plaça. Comença l'Estarra Coors Infinity, moltes coses, la prèvia de l'Estarra Coors. Moltíssimes coses que arribaran. I abans d'acabar el programa tornarem a connectar amb el Pep Sonyer perquè parli amb alumnes, pares i mares que hagin anat a l'Open Days. Molt bé.
Núria, què et sembla? Com ho veus des de l'altra banda, tu, avui? Jo, bé, bé, tocant botonets, avui tocant botonets. Si alguna cosa tècnica falla, és culpa meva, que ho sàpiga tothom. Doncs toca, toca botons, que avui també tenim opinió del dia. És del Carlos Pérez, sí? Sí. Ha graduat social, assessor... D'empresa de consultoria a Tarragona i ens parla del parador nacional a la ciutat.
He llegit aquests dies a la premsa l'opció de transformar el Banc d'Espanya com un establiment de turisme de la xarxa de paradors de turisme d'Espanya. Convertir l'edifici de l'antic Banc d'Espanya en un parador de turisme pot semblar, a primera vista, una gran oportunitat. Però quan analitzem amb calma la naturalesa de l'edifici i el seu valor arquitectònic,
comencen a aparèixer dubtes raonables sobre si aquest és realment l'ús més adequat. Al contrari dels establiments de paradors, que són edificis amb uns quants segles a les seves esquenes, en el cas de Tarragona parlem d'un immoble construït en 1929,
amb més de 3.000 metres quadrats dissenyats específicament per a funcions bancàries. La seva estructura és macissa, amb murs de càrrega gruixuts, espais molt compartimentats i zones interiors pensades per a la seguretat, no pas per a l'hospitalitat. Adaptar un edifici així als estàndards d'un hotel de luxe no és una simple reforma. És una intervenció profunda que inevitablement tensiona la seva integritat arquitectònica.
A més, l'edifici està catalogat com a web cultural d'interès local. Això implica limitacions clares sobre què es pot modificar i què no. Fins a quin punt és compatible aquesta protecció amb les necessitats d'un parador modern que requereix accessibilitat, instal·lacions tècniques, complexes, climatització avançada i una distribució completament diferent. Tampoc podem ignorar l'impacte rural.
La Rambla Nova és un espai simbòlic, cívic, obert a la ciutadania. Té sentit convertir un dels seus edificis més emblemàtics en un establiment de luxe? D'accés restringit i orientat principalment a visitants del poder adquisitiu? La qüestió, sota el meu parer, no és si un parador és bo o dolent. Doncs és evident que l'oferta hotelera a Tarragona encara no és completa. I, sens dubte, un parador a la ciutat de Tarragona seria un molt bon reclam turístic.
La pregunta és si aquest edifici, amb la seva història, la seva estructura i el seu valor patrimonial, és el lloc adequat. I potser, només potser, Tarragona mereix un projecte que respecti més l'essència de l'immoble i que estigui més alineat amb altres necessitats reals de la ciutat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pellets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
9 i 10 minuts, primer tema d'aquest Aveu de Tarragona d'aquest divendres, mirant ja el cap de setmana, i és que, a banda de tots els actes a nivell cultural, aquest 18 de febrer, comencen, s'obren, s'inauguren les jornades culturals en commemoració del Dia d'Andalusia. Ho organitza l'Associació Cultural i Folclòrica Andalusa de Tarragona.
Luisa Márquez, molt bon dia. Buenos días, ¿qué tal? Reaccions públiques de l'Associació Cultural i Folclòrica Andalusia de Tarragona. Nosaltres contents de tornar-te a tenir aquí. I, de fet, enguany, mira, ho heu fet concidir, també, aquesta inauguració de les jornades culturals amb el dia pròpiament d'Andalusia, no? Sí, sí, sí, como cada año, como cada año, los ciclos se van cumpliendo y ya estamos otra vez pendientes del 28 de febrero, día de Andalusia. Sí.
Empezamos precisamente por esa fecha, por el 28 de febrero. Sigue siendo importante, después de tantos años, continuar celebrando, continuar conmemorando, continuar recordando ese día de Andalucía, ¿no? El qué y el por qué. Sí, es importantísimo. Es importantísimo porque piensa que, bueno, los que hemos vivido ya, venido con cierta edad, traemos unas referencias directas de Andalucía.
Pero hay muchos, todos los hijos nuestros, los nietos y todo esto, claro, ellos no tienen esa vivencia directa. Entonces, si no hay algo donde tú le puedas informar o donde tú puedas compartir esa vivencia...
Les es muy difícil saber Andalucía porque Andalucía ellos la conocen de ahí una vez al año en vacaciones y eso no es conocer a Andalucía. Entonces necesitan tener una información o unas vivencias que les relate el cambio que para nosotros supuso...
Venirnos aquí, dejar nuestra tierra, pero de todas formas hay una integración total. Entonces son unos valores que no queremos que se pierdan y que yo creo que tenemos la obligación de mantenerlos.
Evidentemente es importante continuar, como dices tú, inculcando, transmitiendo esos valores, que supongo que cada vez es más difícil hacerlo desde aquí, ¿no? La gente que ya habéis venido y que vivisteis, ¿no? Claro, es que es muy difícil de darle una noción completa de lo que es Andalucía, porque es imposible, es imposible.
Si no estás allí con el día a día y las vivencias son directas, pues lo tenemos como más difícil. Pero claro, ya solamente con celebrar este día, saber lo que hay detrás, saber la figura de personalidades como Blas Infante, por ejemplo. Sí.
Sí, sí, sí. Entonces, interesantísimo de que podamos darle esta vivencia de Blas Infanti y todo eso, pero es importante también el reflejar el día a día cotidiano, el día a día cotidiano, el que siguen llevando la gente de los pueblos, la gente de las ciudades, donde ellos allí, claro, la persona que está viviendo en Andalucía no tiene esa necesidad
como nosotros que estamos aquí, de mantenernos fiel al reflejo o a las vivencias que nos hemos traído de allí. Porque lógicamente ellos están allí y no saben de la necesidad ni de la añoranza ni de las pequeñas cosas que a lo mejor se te quedan grabadas.
Pues ese día 28 de febrero que sigue celebrando también el referéndum sobre esa iniciativa del proceso autonómico de Andalucía. Evidentemente en Tarragona pasarán cosas como cada año y vosotros lo aprovecháis para comenzar esas jornadas culturales. 40 ediciones. 40 años ya, 40 años. Nosotros abrimos con una conferencia a cargo de Lorena Roldán Suárez
Después hay una exposición permanente curiosísima, curiosísima, que se llama El arte entre latas, de un señor que se llama Javier Sáenz, que tiene la santa paciencia de cualquier lata, pues latas de los refrescos, latas de esos, hace maravillas, hace maravillas. Y es una exposición permanente que es digna de ver porque lo que se le puede, el provecho que se le puede sacar a una lata de Coca-Cola o de lo que sea.
Y después cerraremos también con la actuación del Grupo Giralda. Eso para esa noche. Después el día 7... ¿Eso va a ser, perdona, este sábado? Eso este sábado. ¿A partir de qué hora? A partir de las 21 horas. Entonces después ya la ofrenda floral la haremos el día 7. La ofrenda floral en el Campo de Marte, junto con la Casa Andalucía, con el Centro Cultural Andalucía de Reus...
y con amigos de Andalucía y de San Salvador. Somos las cuatro entidades que organizamos este acto. Un acto protocolario donde nos acompañan las autoridades de Tarragona. ¿No se pudo cuadrar para este sábado, Luisa, para que coincidiera con el Día de Andalucía? ¿O es buscado? ¿Sabes qué pasa? Que por norma nosotros tenemos cada año...
organiza una entidad. Un año organiza la Casa Andalucía y otro año organizamos nosotros. Este año le tocaba la Casa Andalucía y no sé por qué han hecho este cambio, pues la verdad es que no lo sé, no lo sé. Porque han hecho este cambio, me imagino que ellos tendrán también diversas actuaciones y no habrán podido cuadrar la fecha, porque en principio se estaba organizando para el día 28, pero como ya te digo, como lo organizamos entre las dos entidades...
Pues no sé qué habrá pasado. Se lo preguntaremos, porque igual, de todas formas, la iniciativa va a continuar igual. Es decir, el día 7 de marzo, en el Camp de Mar, igual, a las 13 horas, es la ofrenda. Después el día... ¿Por qué es importante también recordar y hacer esa ofrenda? Porque evidentemente el 28, ahora yo te comentaba que es el...
El referéndum autonómico de 1980, allí la ciudadanía andaluza pues evidentemente votó mayoritariamente a favor de acceder a la autonomía plena dentro de ese marco, pero ¿por qué también es importante este acto del día 7?
Es importante porque es como si tuviéramos el respaldo, que lo hemos tenido siempre, el respaldo de todas las instituciones y de todas las entes sociales de Tarragona. Es como si nos sintiéramos arropados
Por todas las personas que en Tarragona tienen voz y voto, como yo digo, voz y voto. Si no estás dentro de ese campo, de ese paraguas, que te protege, porque si no fuese por ese paraguas, la verdad es que no podríamos subsistir. Como entidad individual no podríamos... Entonces necesitamos la protección y el reconocimiento de las autoridades de Tarragona.
Esto va a ser el día 7, que es el sábado que viene. El sábado que viene. Y os quedan, porque esto se alarga, las jornadas culturales se alargan hasta casi finales de marzo. Sí, el día 8 nos vamos de campo. El día 8 nos vamos con un día de calzotada, que es una costumbre, lógicamente, que hemos asumido.
Porque yo hasta que no vine aquí no sabía lo que era un calçó. Qué chulo, ¿no?, hermanarse también... Claro, no sabía lo que era. A nivel gastronómico, ¿no? Sí, sí, por eso nos vinimos y, bueno, un día de convivencia y de buen rato. Que normalment sou vosaltres els que ens permeteu, no?, quan, per exemple, ara després en parlarem de la Feria d'Abril, per exemple, venir a provar la vostra gastronomia, heu fet moltes coses, que també la comunitat andalusa vagi a fer una calçotada...
Sí, sí, sí, pero además con todos los requisitos, una salsa maravillosa, o sea, es una costumbre que la hemos asumido perfectamente, no hay ningún problema. Y bueno, un día de convivencia. Después el 15 nos vamos un poquito con la juventud, con un vermurrumbero, para ir dando un poquito de entrada, para que no se da todo tan serio de conferencia y de estos actos más protocolarios.
Y nos vamos de rumbita. Nos vamos con un vermurrumbero a las 12 de la mañana. Estamos cogiendo también esta nueva norma de celebrar los domingos y los sábados por la mañana. Normalmente los domingos. Porque así, ¿sabes qué pasa? Que así damos opción a otro tipo de...
De público, ¿no? Sí, otro tipo de público. Y la verdad es que está resultando una experiencia muy gratificante. Después ya pasamos al 21, que entramos de lleno en la Semana Santa. Entramos de lleno en la Semana Santa con la noche de Saeta. Entonces ahí hacemos una actuación, el coro Junco y Romero, la Luisa Mar, que está cantando a Saeta, que no sé si la conoceréis. No suena, no suena. No sé si la conoceréis. No suena de oírla cantar, ¿eh? Sí, sí.
Bueno, eso será también una noche de pellizquito y de sentimiento, porque cuando tú ves a las personas ataviadas, me refiero a las personas del coro, el público o no, el público puede ir vestido como quiere, pero las personas que componen el coro, vamos con el último alfilé de mantilla y de vestido negro y de rosario, o sea, con todos los requisitos como si estuviéramos en la procesión del jueves santo de Sevilla.
Pero ya te digo, es una noche de pellizquito y de sentimientos totales. Tenemos también la...
La colaboración de la banda del Cristo y de la Virgen de la Amargura, del Buen Amor, la confraría del Buen Amor, la banda también nos acompaña cada año y nos interpreta varias piezas que la verdad es que es el broche final de esa bonita noche.
Y después ya, pues mira, poquitas cosas nos quedan, porque ya nos vamos al día 22, que es domingo, que cerramos, clausuramos las jornadas culturales con una misa de acción de gracia en San Juan. Eso será el día 22 a las once y media en la iglesia de San Juan. Misa flamenca, cierre de las jornadas culturales y bueno, y prepara feria.
Y a preparar feria, a preparar Semana Santa, porque luego toca ya Semana Santa y feria, claro. Sí, porque después acompañamos a la cofradía del Cristo del Buen Amor, lo acompañamos, cantamos a ETA en la calle San Miguel, cantamos a ETA también a la salida de la procesión, y bueno, es otra integración también que vamos haciendo poquito a poco de nuestras costumbres.
Súper bien, porque este año, el Viernes Santo, si no me equivoco, es el 3 de abril, por lo tanto ya se va enganchando todo. Claro, son 40 ediciones, 40 jornadas culturales, que lo comentábamos antes fuera de micro, antes de empezar la entrevista yo le decía a Luisa, claro, son 40 ediciones, miráis atrás y...
Y claro, cuando empezó todo, pues había aquella ilusión por empezar. ¿Ahora cómo lo vives tú, Luisa, 40 años después? 40 años después, con la misma ilusión, pero con un cambio de escenario total. ¿Por qué? Porque han pasado 40 años por encima de las personas. Entonces las personas que estábamos en aquel momento, con 30, con 40 años...
Ahora, pues fíjate lo que tenemos. Y entonces, eso en la visión general, cuando hacemos las celebraciones en el centro, en la calle San José...
Vemos el cambio total de personas que lo componen. Ahora hay, gracias a Dios, está entrando muchísima juventud, muchísima juventud con ganas de seguir colaborando, pero claro, ya tienen un sello distinto. Ya las cosas tienen un sello distinto. Ya tú miras y echas a la vista...
Y en el Salón todavía hay muchas personas, muchísimas personas que siguen colaborando a pesar de haber pasado 40 años. Pero claro, los que entonces teníamos 30, tenemos ya cerca de 70 y tantos. Lo bueno es que siga habiendo cantera, que siga habiendo planteras. Sí, eso es lo importante. Por eso te digo...
Para reflejarlo, porque hay mucha juventud. Entonces ese es el futuro de la asociación, porque lógicamente ellos tienen, como he dicho antes, ellos no tienen las vivencias ni las carencias que hemos tenido nosotros y las personas que vinimos en aquella...
en aquella época. Para ellos es una vida. Pero bueno, ¿sabes qué pasa? Que ellos han vivido la asociación desde pequeñitos, porque hay niños que están en la asociación desde toda la vida. Entonces para ellos es una casa grande donde se sienten súper acogidos y donde pueden hacer sus actividades y ahora ellos van imponiendo sus normas. Mantendrán a su manera también esas tradiciones y esos valores. No igual, pero a su manera. No, no, no.
No, pero es que no queremos que sea un calco, no queremos que sea un calco de lo que nosotros hemos hecho. Oye, tenemos feria de abril, ayer mismo comentábamos que va a ser ya a finales de abril, del 30 de abril al 3 de mayo, y ha empezado ya el periodo de solicitudes, empieza ahora todo el papeleo y toda la preparación. Ahora empieza ya la programación, la preparación. Imagino que vais a estar, claro.
Sí, sí, sí, sí que estaremos, sí que estaremos, pero que eso lleva muchísimo trabajo de organización y de ponerlo en marcha, cuesta mucho trabajo. Entonces, bueno, yo creo que tendríamos que haber empezado antes. Sí, sí, sí.
Porque me da miedo todo lo que se nos viene encima y me parece que nos va a faltar tiempo de todas las cosas que tenemos que hacer. Sí, ahora viene ya todo este... porque ya dentro de nada viene la feria y dentro de nada está el rocío. Es que ya tenemos el rocío en fuerte y ya estamos empezando con la programación del rocío. O sea que esto es uno parar.
Que sí, que sí, que vais enganxando actividades, volveremos a hablar con vosotros, tornarem a parlar amb tu, Luisa, perquè ens ho expliqueu des de l'Associació Cultural i Folclore de Candaluja. De moment, l'enhorabona per aquestes 40 jornades culturals, que continuen sent moltes més, a continuar sumant, i gràcies per tots els actes que... No, no, gracias a vosotros por vuestro respaldo. También nos dais una visibilidad importante y vos, nos dais vos.
Luisa Márquez, moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Felicidad Andalucía, gràcies. La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves del Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important pel Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge, 1 de març, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 26, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i l'antequera Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Sultan Bar Verde.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
No pasaste de caimà hasta ver un cocodrilo. Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Puntuals a dos quarts de deu, anem a tornar a buscar aquesta connexió des de l'exterior. Josep Sunyer, good morning. Good morning, good morning. Què tal? Has guanyat en 20 minuts una pronúncia fantàstica, eh?
Sí, sí, aquí només amb mig minús que porto ja s'han enganxat unes quantes paraules en anglès. I l'accent m'ha millorat, eh? Perquè des que... Remember on ets, recorda'ns on ets. Tothom parla en anglès, llavors ja sabem com es enganxar. Mira, t'explico, the British School of Costa Dourada és on som ara, en aquesta escola situada a la rotonda de l'accés...
al camp de golf, al Betxalà 7, saps? Et titues, més o menys? Sí, sí. Quan vols anar al cap al callar, abans d'arribar als Pallares, ho sé quina, aquesta rotonda, passat el Torrent, aquí és on està aquesta escola, jo crec que tothom que passa per aquí la veu, eh? I mira, si passen a Dona Punta, que és el que he fet jo, arribar una mica abans de les 9, abans de la primera connexió...
El que m'ha cridat l'atenció d'entrada és veure tota la gent que entra aquí, pares i mares, a viciàries també, perquè porten els alumnes. I déu-n'hi-do a les cotxes que hi ha, perquè avui aquest Open Days, avui per tant tothom que vulgui podrà conèixer també les instal·lacions. I d'aquí a una estona començarà aquest Open Day, faran un recorregut per aquí per les instal·lacions.
Però ja he vist moltíssima gent, eh? Jo és el primer que li preguntaré al director general de British School of Costa Dourada, el Gerard Munguió, que ja ens acompanya. Doncs això, quants alumnes són? Gerard, què tal? Molt bon dia. Hola, què tal? Bon dia. Mira, m'ha sorprès molt l'hora punta, eh? Jo, clar, jo en aquell hora parlo per la ràdio, saps? A les 9, estic a la ràdio en directe i no havia vist mai l'entrada de... bueno, l'inici de l'activitat escolar, no? Quants alumnes de mi? Ho he vist molts cotxes.
Bé, ara mateix estem al voltant de 500 alumnes, des de Baybis, que nosaltres tenim la guarderia des dels 0 anys, fins a quart de l'ESO, que ara acabem l'ESO aquest any, doncs al voltant dels 500 alumnes, sí. Mira, t'arriba, m'arriba a complar 40 anys i per això també els volíem venir a veure, perquè volem aprendre anglès tots, així ja que en fem 40. I quant se'n porteu aquí, com a escola, aquí al Callà?
Al Catllà vam arribar l'any 2017. Nosaltres vam sortir com una guarderia, ens vam crear com una guarderia amb la particularitat que era en llengua anglesa. Catarragona s'entra, eh? Maria Cristina, ha vingut de Maria Cristina. Molta gent ens coneixia com a Gixo. I després ens vam traslladar al Catllà quan el projecte va... diguéssim que es va fer gran, no? I vam començar a ser una escola britànica i vam venir al Catllà. 2017, des del 2017 estem aquí. Molt bé.
Aquí ens acompanya. Miss Mònica, hola. Hola. Good morning. Good morning. Què tal? Bé, expliquem coses, va, que una mica com és un dia a dia aquí, per exemple, a l'escola i què passarà avui, perquè d'aquí a la zona arribaran pares i mares per poder conèixer aquest Open Day una mica a l'escola, no?
Exacte, tenim la jornada de portes obertes per donar a conèixer-nos i que sàpiguen què som, qui som, què fem i com treballem una miqueta. La Mís Mònica és la directora acadèmica de tota l'etapa d'infantil i de primària, és a dir, que ella és una mica la que porta, una mica no, és la que marca les directrius acadèmiques i educatives de l'escola en aquestes dues etapes.
Des de quan poden començar aquí? Des de llarg d'infants, pràcticament, i fins als 18, és això? Des dels 4 mesos fins, sí, més o menys 18, 19.
Anem creixent. Carai. Poden fer tota la vida acadèmica normal, és a dir, com qualsevol escola i institut de Tarragona, però en la particularitat que el sistema és britànic, 100%, o sigui, és una escola britànica, autoritzada pel govern britànic i autoritzada per la Generalitat de Catalunya, pels dos organismes.
I això què implica a Miss Mònica ser una escola britànica? Què implica en el dia a dia ser com és de diferent d'una escola convencional? A banda de l'idioma, evidentment, no? Exacte. Per començar, la immersió lingüística en el dia a dia nostre és en anglès, però també implica no només lingüística, sinó també cultural. Tenim valors que hem d'afegir a part dels nostres, de casa nostra.
també afegim aquests valors britànics dintre de la metodologia del dia a dia del col·le. Per exemple? Per exemple, valors com la inclusió, que els tenim a tot arreu, però tenint en compte també tota aquesta història britànica que ens fa aquesta diferència de la resta.
Hi ha un tema molt important que és el currículum. És a dir, la nostra escola es basa en el currículum d'Anglaterra i és el que ens diferencia molt probablement d'una escola catalana on té un currículum català. Nosaltres seguim al 100% el currículum britànic. I quin és el perfil, diríeu, si és que hi ha un perfil determinat de famílies? Perquè jo a més recordo de la infància un company, un amic...
que els seus pares viatjaven molt. I sempre estava... Ella venia uns mesos al curs amb nosaltres i la resta de mesos desapareixia perquè el meu son pare estava a Londres o estava, no sé, a un altre lloc, no? I després tornava. És una mica... Aquest és una part del perfil de...
No, el nostre perfil, i a més a més aquest col va néixer estratègicament per donar servei a la comunitat, a la nostra comunitat. Nosaltres som gent de Tarragona, som gent catalana i de Tarragona, i el que volíem era que els nostres nens del territori tinguessin l'oportunitat de créixer en una cultura en anglès. Aquesta era una prioritat que teníem.
I l'altra prioritat era que això no sigui una escola elitista, sinó que sigui una escola que evidentment és privada, perquè no és privada per vocació, és privada per obligació. No hi ha una altra manera de tenir una escola britànica que no sigui de caràcter privat, perquè així ha de ser. La Generalitat no permet tenir una concertada o una pública en anglès.
ha de ser britànic. Per tant, davant d'aquesta situació i volem donar servei a la comunitat, el que volíem era... Ostres, evidentment que s'ha de fer un esforç per venir a l'escola, perquè és una escola privada, que no té més recursos que els que aporten els pares. Però això no ha de ser impediment perquè pugui ser un servei per la majoria de la comunitat. I estem molt contents, perquè tenim el 90-90% dels nostres alumnes són gent de Tarragona i del territori. O sigui, camp de Tarragona...
Ara està venint bastanta gent del nord, és a dir, Baix Penedès, posem-nos fins a Vilanova, famílies que estan de Vilanova cap aquí.
I això és un motiu d'orgull per nosaltres, perquè realment estem complint allò pel que vam néixer, que és donar aquest servei a la nostra gent, als nostres nens i nenes. Això entenc que permet, Mís Mònica, que qualsevol d'aquests alumnes, si se'n va al Regne Unit, pot continuar perfectament les classes allà. Sí, exacte. És això també. Exacte. O sigui, sortant de la nostra escola preparats per introduir-se a qualsevol altra escola d'Anglaterra o de la resta d'Europa, als Estats Units.
I clar, la llengua és l'anglès aquí, eh? Però també deuen aprendre el transidiol, que s'entén també, com a batxillerat o no? Nosaltres treballem en quatre llengües. La nostra llengua vehicular és l'anglès. Llavors, aquí es parla en anglès totes les hores del dia. I la nostra vida és en anglès. I després ho fem al revés del que s'entén en una escola catalana. El català i el castellà, que segueixen el currículum català i castellà per l'obligació legal,
Doncs això són les nostres llengües, diguéssim, no estrangeres, però no són les llengües vehiculars. I com a llengua estrangera introduïm l'alemany a partir de quart de primària, i serien les quatre llengües amb les que treballem el dia a dia. Dels 500 alumnes, en quines etapes els teniu, més o menys distribuïts? On hi ha més alumnes? Per baix, per dalt? Tocant els 18, tocant els quatre mesos, estan repartits?
Lògicament, com ha explicat el Gerard abans, la majoria d'alumnes estan per anys a primària. A secundària tenim uns 80 alumnes perquè anem creixent cada any una miqueta, però la majoria dels nostres, diguem-ne que el 75% dels alumnes estan entre infantil i la primària.
Mira, estic veient que estan arribant, ja ho vam dir, aquí fora... D'aquí a poc hem de sortir. Si fem ràdio no es veu, però aquí fora hi ha ara mateix una pantalla, una persona que està adreçant-se, que és la teva germana, que és la que està parlant allà, i que està parlant amb aquests pares i mares que han arribat, que ja estan explicant, i jo crec que els explicaran també les assignatures, que és un tema important.
Quines assignatures hi ha a nivell curricular? Exactament els currículums són exactament iguals a tot arreu. Les assignatures són les mateixes. Se li dona molta importància, òbviament, a l'anglès, la literatura, les matèries bases.
però si se fa, o sigui, se farà una explicació breu, però més o menys són totes les mateixes que te trobes a qualsevol altre currículum. Formem persones i els aïsos humans són a tot arreu, són els mateixos, aleshores quan se forma una persona se tenen una sèrie de...
de, com es diuen, assignatures, com deu altres, que no em surten d'assignatures que ens ajuden a formar-los, però les mateixes que en qualsevol altre currículum. Ets britànica, Mins Mònica, ets britànica? No, no, soc a Barcelona. Ah, però s'ha estat molt temps per allà, no entenc? Sí, molt. Perquè veig que parles, penses en anglès, eh? Sí, una miqueta. Bueno, estic a la feina també. Aleshores, a la feina és a pensar en anglès. Com hem dit, la llengua vehicular del centre és l'anglès.
Shakespeare. Ens ajuda que la Mònica pugui estar a l'entrevista, perquè parla molt bé el català, parla molt bé el castellà, parla molt bé l'anglès. Si haguéssim portat a la directora de secundària, que és britànica 100%, ho hauríem tingut una mica més fotut. Jo parlo francès, eh? El que dèiem de l'Opente, les assignatures que són importants, si ara algun s'està escoltant i s'està plantejant que el seu fill o filla vingui aquí...
Aquí els diriu que hem explicat molt el fet diferencial, que és bàsicament el currículum britànic, però també per qui no tingui intenció de viatjar pel món, no sé, perquè hi ha pares que tenen mobilitat i viatgen molt i altres que no, que estan aquí. Però què implica que un nen des dels quatre mesos aprengui ja l'anglès? A banda que el parlarà molt bé quan sigui gran. Però això creieu que obre portes, li obrirà portes en el futur.
Home, a veure, és que la nostra escola és molt diferencial en molts aspectes. L'anglès és potser un aspecte que és molt obvi i potser molt obvi que no coneixem del tot és el sistema britànic. O sigui, el sistema britànic està articulat, és una passada, està articulat a tot el món. D'entrada, el fet d'educar-te en una educació britànica vol dir que si tu demà te'n vas a...
a Qatar o a qualsevol lloc del món, el sistema educatiu és el mateix. Nosaltres treballem igual aquí que a Qatar, que a Dubai, que al Regne Unit, a Londres. Estem treballant igual. Per tant, t'està obrint les portes al món més quan...
Els britànics el que han fet molt bé és exportar aquesta educació a tot el món. És al·lucinant el que han aconseguit en bastants anys. Aquí hi ha un debat que podríem tenir llarg, però aquesta gent...
els britànics, vull dir, fa 50 anys o 60 anys que estan millorant el seu sistema. Això que passa aquí que cada 4 anys, quan canvien de color, polític, si canvien el sistema... Canvia la llei... Això, oi, no. Per què? Perquè està estructurat d'una manera que l'únic que fan és millorar-ho, millorar-ho, millorar-ho.
I ja està. Llavors, clar, porten molt de temps improving, o sigui, millorant aquest sistema. És molt diferencial? És molt diferencial. I què et permet aquest sistema també? I no em vull allargar més, perquè podríem parlar molta estona, no? Però què et permet també el sistema, que és un sistema internacionalment reconegut? És a dir, que una persona, un nen que estudia batxillerat amb nosaltres, quan surt d'aquí no ha de fer selectivitat i pot accedir a qualsevol universitat del món,
sense convalidacions, sense processos estranys. És a dir, tu te'n vas a Polònia, o te'n vas a Holanda, Països Baixos, a estudiar, no has de fer res més que presentar el teu batxillerat britànic, perquè està reconegut a tot el món. M'explico? I aquí també, i aquí no has de fer selectivitat per entrar a la universitat. Ah, no? No has de fer selectivitat. Això és important, això no ho havíem dit, això és important. O sigui, amb el batxillerat britànic no has de fer selectivitat. No. Ah, però expliquem-ho jo.
Com és això? Com és que no cal fer selectivitat? Perquè ja tens, o sigui, estar dintre dels 6 levels és la part aquesta, o sigui, aquí a Espanya se separa. Micròfon. Aquí separem, sí, una etapa educativa i se fa un, com es diu, un summit assessment amb el que són la selectivitat. El sistema britànic engloba tot això ja amb uns 6 levels,
Per això no s'ha de fer. O sigui, ja tu deixa dintre d'aquesta etapa adequativa sense haver-hi de fer-ho. Hi ha un procés de convalidació directa. O sigui, tu quan fas els A-Levels a l'atgerat britànic obtens una puntuació directa que no necessites fer-se l'activitat. Però ni aquí ni a cap altre lloc del món. O sigui, és un sistema reconegut internacionalment.
Ara imaginava si algú té intenció d'estudiar a Oxford o a Harvard. Bueno, ha de preparar diners, això segur. Però vull dir que seria bo, perquè arribar a un nivell d'anglès ho entendrà tot perfectament, no?
No només al nivell d'anglès, sinó que si vol estudiar Oxford o a Cambridge, el sistema d'accés és precisament el nostre sistema d'accés. S'haurà de fer els A-Levels, s'haurà de treure les qualificacions molt altes. Això sí, si tu vols anar a un Oxford o un Cambridge, les puntuacions han de ser molt altes, perquè hi ha una exigència d'accés molt alta. A part que és molt car, no? Però sí, sí, no hauria de fer res més. Però en teniu algun de l'Ombna que ha sigut anat a... No ha sortit cap promoció. Aquest any acabem secundària.
Els exàmens com són? Com qualsevol altre exàmen. Però ja venen preparats. Els nostres exàmens són exàmens que ja estan preparats, no per als professors, sinó per una empresa externa, i s'han de corregir externament. Els tutors, el centre, no té cap input amb els nostres exàmens.
Això és una mica complicat d'explicar, però jo crec que ens podem entendre, la gent que ens escoltarà, molta gent coneixerà el sistema d'obtenció de certificats internacionals de Cambridge, no? El que diem, un PET, un FERS... Forma part del sistema britànic. És a dir, que nosaltres al final, quan obtenim titulacions, és molt similar. Tenim un òrgan extern, que en aquest cas és Pearson, que ens envia els exàmens des de Londres. Nosaltres preparem els alumnes pels exàmens.
i ens fan els exàmens aquí, perquè som centre examinador oficial de Pearson, i enviem els exàmens a Londres, es corregeixen i ens envien les notes. És un factor diferencial important i és un factor que a vegades fa cert respecte a les famílies, perquè aquí nosaltres no intervenim en l'obtenció de titulacions. Nosaltres intervenim en preparar els alumnes
perquè puguin superar els exàmens. Però si treuen un 4,5, treuen un 4,5. No tenim un poder del claustre de professors perquè aquell 4,5 es converteixi en un 5. Exacte. Llavors això és una cosa que a algunes famílies els fa el cert respecte, no?
Però treuen bones notes o no? Sí, treiem bones notes. Estem molt contents. He vist passar fruita per aquí. De fet, estem fent l'entrevista al menjador, que a la ràdio no es veu. Però el menjador també és un fet diferencial de qualsevol escola. Hi ha molts pares que els hi preocupa, els hi culpa, pensa molt, mira en el menú de cada dia, que sigui equilibrat, apte per ser-li, etcètera, etcètera.
Aprofitant que estem al menjador i que veig certa activitat per aquí, que ara sortia fruita, com és el menjar aquí? De fet, el menjador per a nosaltres és un tret diferencial també. Per exemple, a l'etapa infantil, als nostres tutors, és una assignatura. Parlàvem de les assignatures abans. Aleshores, el menjar, per tot el que és l'etapa infantil, és part del currículum.
Els nostres professors mengen amb els nostres nens. Volem que es generi un caliu de caça per modelar
per modelar els nens bons hàbits a l'hora de menjar. Això seria un tret. I l'altre tret superimportant i que ens agrada moltíssim, que ho portem fent des de sempre, és que els nostres pares poden venir a dinar amb els seus fills. Nosaltres tenim els divendres, stay for lunch Fridays,
I els nostres papes venen tots els divendres, ens acompanyen per dinar amb els seus fills. I és una cosa que portem molts anys fer-ho i que ens dona molt bon resultat perquè fem molta comunitat. El que és l'apropament de l'escola i casa, l'entorn familiar, el portem-s'hi cada divendres a l'escola.
El viatge de final de curs el feu a Londres o no necessàriament? No, mira, aquest any és la primera vegada que fem viatge a final de curs, perquè és la primera, com he dit abans, la primera graduació de secundària surt aquest any, i han triat els nens que volen anar a Roma. O sigui que no van anar a Londres, no. Van anar a Roma, però no parlem italià. Bé, 500 alumnes, eh? Avui, en aquest Open Days de the British School of Costa Daurada, avui és el primer dia?
que feu o cobriu portes, per tant, ara ja hi són els que hi han de ser, suposo que no es pot entrar més tard, no? És a dir, aquesta hora? O hi ha més sessions, a banda d'aquesta dos quarts de deu? No, no, no. Avui és aquesta. Fem tres dies, de fet, on hi ha més places a l'escola és a educació infantil. Educació primària és complicada ara mateix entrar a l'escola perquè no hi ha places.
Llavors, per entrar al col·le, si un vol cursar la seva vida acadèmica al col·le, és pràcticament molt important que puguin accedir a infantil, que és quan realment hi ha places, oferim places. Primària molt complicat i secundària es requereix un nivell d'anglès molt alt, anglès, diguéssim, de vida, un anglès de llengua vehicular de vida, per poder accedir a secundària perquè, si no, no pots seguir les classes.
pel fet de l'idioma. Llavors, és aconsellable que si algú té intenció de portar els seus fills a l'escola, entrin a l'etapa d'infantil, que és on es pot accedir més fàcilment. Correcte. Ara és el moment. Com va començar, heu anat ampliant, perquè jo per aquí passo de tant en tant, em ve de pas, i he vist que heu anat ampliant des que es va començar. És a dir, que si ampliésseu més, ampliríeu més...
Bé, realment és un no parar, eh? En anglais es diu very demanding, que és molt exigent. Sí, des del principi que hem començat amb el projecte no hem parat d'ampliar, portem quatre fases d'ampliació, que es diu aviat, i a més a més aquest és un projecte humil,
un projecte de gent de Tarragona, que no hi ha fons d'inversió al darrere, no hi ha inversors al darrere, sinó diria que hi ha famílies al darrere, famílies que s'han cregut el projecte i que han volgut fer una petita aposta, més després el suport financer, per exemple, estem molt contents que ens acompanyi l'ICF, l'ICF des que va conèixer el projecte... Què és l'ICF? L'Institut Català de Finances, és a dir, el Banc Públic de la Generalitat de Catalunya, va considerar que el projecte era un projecte molt interessant,
i, de fet, ens financem a través d'entitats bancàries i de famílies de l'escola. Per tant, portem quatre fases d'ampliació. Per què? Perquè, com ha dit abans la Mònica, nosaltres creixem cada curs, amb la nostra primera promoció, creixem al col·le. Nosaltres no vam fer un col·le i el vam començar a omplir, o sigui que nosaltres estem fent créixer el col·le a partir del que necessiten els nostres alumnes.
I sí que està creixent. Portem quatre fases d'ampliació i ara mateix a damunt de la taula hi ha la construcció de l'edifici de secundària. Això serà en breu.
Però és un projecte, un cop més, complicat d'executar. Però ja tenim un terreny on anirà l'institut. Per aquí? Sí, sí, aquí al costat, a un minut. Tenim un terreny ja de propietat de l'escola. Ara fa falta desenvolupar el projecte arquitectònic i començar a construir. Jo prevec que en un parell d'anys pugui ser realitat aquest nou edifici. Serà el primer institut de batxillerat britànic d'aquí, segur, a Tarragona, seguríssim.
Serà el primer institut de batxillerat britànic de tot el territori, de tota la província, i no et sabria dir si a la història n'hi ha hagut alguna abans, però jo diria que no. Jo diria que no. Però crec que no. Em sembla que no, que sí, que serem els primers. I el menjador, que és gran, la sala de recepció, què més hi ha per aquí? No he tingut temps de parlar de les instal·lacions, he vingut directe cap aquí. Què més hi ha per aquí? A banda d'aules, que evidentment hi ha aules com a totes les escoles, eh?
Si haguéssim de destacar dos espais que ens fan sentir especialment orgullosos,
Un us diria que és l'Steam Room. L'Steam Room és una sala d'innovació i tecnologia educativa, probablement una de les més avançades de... Jo et diria que de Catalunya, m'atreveixo a dir-ho, i des de la humildat, però hi ha una inversió molt gran en tot el que és robòtica, robòtica educativa, realitat virtual aplicada al món de l'educació... Bé, hi ha tota una sèrie de... inclús treballem amb drons a dintre de l'aula...
Per exemple, per fer matemàtiques, per exemple. A veure, expliquem-ho jo, com fem matemàtiques en roncs. Sí, a part de la robòtica, diguéssim que tenim una aposta en robòtica des dels més petits, que poden començar a treballar amb robòtic, amb vívuts, que li diem nosaltres, que són robots per nens d'un, entre un i dos anys.
Fins tota la robòtica de Lego, que arriba fins a l'adolescent. També tenim impressió 3D, tres tipus d'impresores en 3D amb què treballen els nens de secundària, els seus projectes. Els drons. Els drons, per exemple, serveixen per treballar matemàtiques. Si tu puges el dron, el fas pujant i que sigui dintre de l'aula, aquest aula, com veus, el menjador és bastant alt,
Tu fas pujar el dron a dalt, pots fer que els nens treballin la mètrica, per exemple. Tu agafes, el fas pujar, li dones que això és un metre i anem a treballar un quadrat d'un metre. A través del dron, ells poden visualitzar a través del dron que és un metre quadrat. M'explico? És a dir, el dron fa la imatge, dibuixa un metre quadrat de forma virtual i els nens assumeixen que allò és un metre quadrat.
Això és una escola d'educació primària. Això és un contingut elemental. O el que és un metre. Un metre són dos rajoles i mitja. Això ho veuen a través de treballar amb els drons, per exemple.
I aquest seria un espai que realment és un espai innovador i molt xulo. I l'altre que és molt bonic, no és tan especial, però és la nostra biblioteca. La nostra biblioteca inspirada amb la saga Harry Potter, perquè nosaltres tenim quatre cases aquí. Nosaltres aquí treballem com Harry Potter, tenim quatre cases i els nens treballen un House of Values de la mateixa manera que es treballa Harry Potter, amb la qual cosa estan hipermotivats i això és a cross the school, és a dir, tota l'escola treballa el House of Values
I es veu reflexat en la biblioteca. És una biblioteca a vidre, no és molt gran, però és molt bonica i realment és com una petita joia dintre de l'escola. Jo destacaria l'espai extern de l'escola perquè ens dona l'oportunitat de fer una educació superdinàmica, no només tancats en quatre parets.
Tenim la sort de tenir un espai extern molt maco, molt extens, que ens dona moltes oportunitats per desenvolupar assignatures curriculars fora de l'aura i en un moment sense haver de...
de fer massa organització. O sigui, pot ser molt el moment. Ei, que això ho podríem fer millor fora del bosc. Som-hi i marxem al bosc. O sigui, l'entorn de l'escola és superimportant. Pels tarragonins que ens escolten. Ubiquem-se al mar. Ens ubiquem molt ràpidament. Nosaltres estem just al costat del Mas de la Creu.
Per tant, tots els tarragonins que ens escolten ja ens han ubicat. I quan la Mònica diu d'un entorn fantàstic és que tenim un entorn fantàstic i molt gran, perquè el Mas de la Creu és molt gran i dona mil possibilitats.
És tot l'entorn, perquè de fet cap allà és tot bosc. Sí. Recordem els dos propers dies de l'Open Day, perquè el d'avui ja no hi som a temps, però n'hi ha dos més de dies d'Open Day. Recordem-nos per qui vulgui venir, per això supera tothom que tingui interès en venir cap aquí. Deument avui aquest primer, aquest primer testet,
recordem aquesta escola que fa batxillerat britànic des de 4 mesos fins a 18 anys 4 mesos fins a 18 anys 18 ja que es busquin la vida 18 ja són grans Els dies que queden un és el 14 de març a dos quarts de 10 i aquest està bàsicament focalitzat a educació secundària és a dir, volem fer un open days d'educació secundària i després tenim un últim que és el 21 de març a dos quarts de 10
que aquest el focalitzarem en educació infantil i educació primària. El que fem avui és en general, per totes les etapes, però els dos propers hem volgut fer-los específics perquè els dubtes que tenen les famílies en un cicle o en un altre són diferents. Llavors poder atendre millor cada dubte o cada col·lectiu.
Digues, digues. No, no, que vull veure la biblioteca, que ara anirem a veure la biblioteca. Tornem a conèixer estudis centrals, que són pràcticament les 10. Avui, des d'aquest Open Day de British School of Costa Daurada, des d'anar cap allà, tu no m'explica alguna cosa. És d'anar. Misa Mònica, gràcies a directora, com es diu? Directora infantil i primària. Directora infantil i primària.
Gràcies a valtres. I Gerard, m'acompanyes a la biblioteca i anem a fer un tomet per allà de Harry Potter? T'acompanyo, però jo crec que després no parlaré i sí que m'agradaria res. En un segon, donar-vos les gràcies a Tarragona Ràdio perquè realment que estigueu aquí és un orgull, és una satisfacció i jo estic supercontent com a tarragoní que ens hagueu donat aquesta cobertura. Moltíssimes gràcies i espero que acabeu de gaudir del matí.
A veure, gràcies a tu per obrir les portes. A veure si després podem parlar amb algun dels pares o alumnes i també que ens expliquin la seva experiència, els que ja estan aquí o els que tenen interès també de formar part d'aquesta família de la British School of Costa Dourada. Companys, tornem a connexió a estudis centrals. Anem a veure la biblioteca de Harry Potter.
I d'aquí una estona tornem a connectar a veure si podem parlar amb pares i mares, avis i àvies i alumnes d'aquesta escola que aprenen anglès amb aquest currículum britànic. Vinga, fins ara!
La veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals.
Fins demà! Fins demà!
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat. Cicle muntanya. La Diputació suma.
Quatre dies i una hora. El millor de la setmana amb Abril Rius. Passen 5 minuts de les 10 del matí. Últimament estem fent els resums de la setmana a l'hora que toca, molt aviat. I avui no serà menys. Farem un resum de la setmana, parlarem sobretot del 23F, que va ser aquest dilluns amb la tertúlia política i amb diferents experts que han passat per aquí pels micròfons de Tarragona Ràdio.
També parlarem de la marxa per la solidaritat, que va ser el dimecres, 31a edició. I després ja passarem a l'agenda cultural del cap de setmana, perquè durant aquesta setmana hem parlat molt dels actes i de les coses que passaran al cap de setmana, com és el Fòrum Català per la Pau, la nova producció...
del nou espectacle que ve a la Sala Trono, els 200 anys de l'Escola Bedruna. Tot això passarà en aquests 40-45 minuts perquè després el Pep Sonyer tornarà a fer un altre punt des de l'Open Days a la British School. Comencem amb aquest resum de la setmana.
Dimarts compartíem tertúlia política amb la consellera portaveu del PSC, la Sandra Ramos, amb la consellera portaveu d'Esquerra Republicana, Maria Roig, i amb el portaveu de Comuns, Jordi Collado, i parlàvem de diferents temes. Un era el que el govern aprovarà els pressupostos aquest divendres en un consell executiu extraordinari, però també parlàvem...
del 23F, perquè era el dia següent, i abans que es desclassifiquessin aquests documents, i això és el que ens explicaven, o aquest era el punt de vista dels tres consellers. Els escoltem. Per descomptat, és un bon símptoma de qualitat democràtica. Mira, aquest matí presentem, d'aquí una estona, el programa de Memòria Democràtica per enguany, que més...
Enguany porten moltes activitats destinades a la gent jove, que crec que és important també que treballem en aquest sector. I bé, evidentment el 23F, aquest cop d'estat fallit, jo crec que dic fallit, és important també.
Perquè és el que considerem com el final de la transició democràtica, no? Evidentment, quan s'acaba... quan es dissipa aquest perill que la tia des que va morir el dictador, de la possibilitat d'un cop d'estat militar per restablir el règim dictatorial...
I en el moment en què això es dissipa i es veu que no té cobertura, aquí obrim una altra etapa al nostre país i jo crec que sàpiga realment què va passar. No sé si al 100% es podrà saber, perquè jo crec que hi ha coses que no deuen estar-hi als papers.
Però aquests dies, per exemple, el Javier Cercas va fer aquesta fantàstica novel·la d'Anatomia d'un instant, que ara se n'ha fet una sèrie i el diumenge passat, doncs en obert a Televisió Espanyola, es podien veure tots els episodis i és molt interessant. És un període de la nostra història
Molt interessant i, sobretot, molt poc estudiat per part de la gent jove. Jo crec que si la gent jove sapigués més què va passar en aquest país entre el 1931 i el 1981, doncs potser alguna cosa millor del que ara ens aniria. Però qualsevol exercici de transparència i que la gent pugui conèixer la seva història...
Doncs, evidentment, és un exercici de democràcia i de reforç de la democràcia. Jo crec que és evident que no podem tenir la memòria custodiada sota clau i, per tant, hem de conèixer els fets.
Espero que es puguin conèixer tots els fets, perquè aquí parlant malament hi ha merda de molta gent. I clar, aquí jo quan penso en la Casa Real penso, uf, no sé, aquí el rei, el paper que tindrà... Però, en tot cas, sí que és veritat que l'anatomia d'un instant és interessant, aquests exercicis de memòria, per recuperar aquells moments en què...
Tant Suárez pensava, ara em pelen, o Carrillo pensa, ara surto d'aquí i em pelen, com tots van sortint d'allí pensant que els hi fotran un tret. Jo crec que aquest cop d'estat demostra també que a Espanya hi ha, i crec que encara hi és, un cos militar que...
nostàlgic, per dir-ho d'alguna manera fina. En aquell moment s'intenta aquest cop d'estat, recordo que a més a més surt avui un reportatge, perquè a més normalment quan arriba aquesta data sempre ens ho recorda, que Pau Rigoma estava fent el servei militar i justament estava dins el Congrés fent el servei militar i per tant ho va viure de primera mà, que és una de les coses que sempre diu que mai m'hagués pensat viure un cop d'estat.
d'aquesta manera, i com deia, al final, jo sempre feia aquesta anècdota de casa meva, que ma mare va dir no li poso a l'eix perquè si tornen li hauré de dir a l'ejo i ho trobo terrible, li poso a Sergi, i vivíem amb aquella por encara que en qualsevol moment, jo crec que l'equilibri era molt fràgil en aquell moment, ara ho veiem amb més distància, tot i que Déu-n'hi-do la que ens està caient a sobre, però...
Ho veiem amb una distància històrica molt més important, però en aquell moment tot era molt recent. El dictador havia mort feia quatre dies i tot i haver mort el dictador encara seguien passant coses, perquè aquest any mateix, que celebrem els 50 anys de Victoria Gasteiz, de les manifestacions, etcètera, Franco era mort i aquí encara hi havia una cua de gent que volia mantenir el règim franquista. Per tant, en aquell moment tot era tan fràgil que jo crec que qualsevol espurna tothom ja es veia una altra vegada sota una dictadura militar.
Quin paper tenia cadascú? Què és el que va passar? Quines trucades van entrar a sortir del Congrés? Qui va parlar amb qui? Home, fora interessant saber quins papers va jugar cadascú en aquesta auca, perquè potser, com dèiem, hem mitificat molts personatges que potser els hem endolcit d'una manera que potser no era tan així, però tot són especulacions, per tant, per saber la veritat, doncs desclassifiquem els documents i sapiguem què realment va passar.
Sí, ara parleu de cerces. M'agrada molt com defineix el 23-F, però diu que és el mite creador de la democràcia en aquest país. És el moment que tothom surt a defensar la democràcia d'una forma clara i evident, perquè és evident que es pot frenar.
I de la monarquia parlamentària. És el que li dona el pas i la validació a la monarquia parlamentària. Jo crec que hi ha un... Ja va per aquest reportatge del Gerdó i Voler fa un temps, que explicaré la història de veritat. I a mi em va flipar molt com vam caure tots de quatre grapes, tots davant la tele, veient aquell programa que hi havia una quantitat de barbaritats que tots ens creiem...
I quan m'acaba de dir que és un xiste, res d'això... M'ho comenta a dir, no? Sí, clar. Aquest moment jo crec que explica moltes coses. Segurament hi ha una cosa que ens passarà, i és que aquells que continuen alimentant mites al voltant del 23F, els continuen alimentant...
Però també és veritat que tindrà una eina menys. És a dir, les fake news al voltant de la democràcia en aquest país, de com es va constituir, pel bueno i pel malo, deixaran de tenir una fot més, perquè aquests propers estrenclats i seran evidents.
Això és el que comentaven els consellers del nostre consistori i després també vam parlar el mateix dia amb el Quim Nolla, cap de l'Arxiu Municipal, fent una mica de prèvia perquè es publicaven aquell migdia els documents que inclouen informes i transcripcions custodiats fins ara pels Ministeris de Defensa, Interior i Afers Exteriors. Si voleu escoltar la seva entrevista la podeu trobar...
al web de Tarragona Ràdio. Però el dia següent que es desclassifiquessin aquests documents en vam parlar amb el Ramon Arnavat, investigador del grup de recerca ISOCAC, Història, Societat Política i Cultura des de Catalunya al món i també professor d'Història Contemporània a la URB. Una entrevista després que es desclassifiquessin aquests documents i llavors van poder parlar de les seves conseqüències i
com aquesta desclassificació afavorirà o canviarà l'anàlisi dels fets. L'escoltem. Què és el que us crida més l'atenció del que s'ha desclassificat d'aquests documents? Bé, jo crec que la documentació desclassificada, fins a una primera ullada, per dir-ho d'alguna manera, ens permet seguir bastant bé el dia 23, el 23 i el 24, com van anar els fets, quina va ser la cronologia, quin va ser l'ordre...
no acaba d'aclarir-ho del tot, per això seria necessari que es pogués veure tot el sumari del procés que es va fer, que això no està desclassificat, però sí que ens permet veure que hi havia tota una trama, també ens permet veure que els serveis secrets estaven al tanto de dos o tres conspiracions que hi havia al mateix moment, una de caràcter més civil, una de caràcter més militar,
una de mixta i que, al final, per diferents raons, tira endavant aquesta pròpiament militar.
Per tant, el dia a dia del 23 i el dia posterior del 24, jo crec que Déu-n'hi-do la informació que podem consultar i llegir. La que creieu des del punt de vista, com a historiador, la més rellevant o les més rellevants del que ha transcendit, per exemple, no sé si una de les grans incògnites, que era el paper del llavors rei d'Espanya, Joan Carles de Borbó, no sé si queda aclarit,
Perquè també hi ha alguna frase literal que va dir el tinent general Jaime Milán del Bosch, en aquest sentit. Sí, clar, aquest és el gran tema i una mica el que tothom ens agradaria saber una mica més. Dels documents desclassificats no es pot deduir una participació directa del rei.
Ara bé, també ja és cert que, per exemple, en aquests documents hi ha registres de diverses conversacions telefòniques del rei, però n'hi ha dues de clau que hi ha un comentari, però no el text del que es va parlar, tant amb les capitanies generals, que són els màxims comandaments militars al territori, com amb el propi Armada. Ens diu que va ser una conversa tensa, però no ens diu que van parlar. Això seria interessant saber-ho
per acabar d'esbrinar i situar veritablement el paper del rei en aquesta fe. Hi ha també un document sobre un possible segon aixecament i lamentant precisament la llibertat de Joan Carles, no? Sí, aquesta és una qüestió que jo també penso que ajuden a clarificar els documents.
que és el fet que, igual que abans hi havia hagut diferents intents de cop d'estat, si més no teòrics o planejats, després del 23F n'hi continua abrent. I això sí que hi ha informació bastant precisa de qui intervé, qui es mou, etc. I el que ens ajuda és entendre que la situació política del país estava en un moment crític, per dir-ho d'alguna manera, la crisi del govern d'Adolfo Suárez,
La voluntat per part d'uns sectors clarament franquistes de frenar l'avenç de la democràcia i tornar enrere. L'interès d'uns sectors conservadors no tant per tornar enrere, però sí per frenar els avanços més democràtics, més nacionals, més socials que aquesta democràcia començarà a portar. Bé, aquí hi ha diferents elements que juguen.
i que sí que ens permet veure que tant els dies posteriors o el cop d'estat, sobretot el juny, sembla que n'hi ha un molt a punt, o durant el judici que es fa en els militars implicats, etcètera, i per tant donar a entendre que la instabilitat va continuant.
I dimecres també es celebrava la 31a edició de la marxa de la solidaritat organitzada per Mans Unides. 700 joves caminaven per Tarragona i la majoria eren alumnat de tercer i quart d'ESO de nous centres educatius de la ciutat, acompanyats de professors i voluntariat. Enguany sí, va incorporar l'Institut Pons d'Icar i el Col·legi Dominiques i la marxa sortia des del Camp de Mar cap a dos quarts de deu del matí. I allà hi vam ser amb la companya Teresa Ortega.
Gràcies.
Dolors Segura, l'organitzadora, l'encarregada de la marxa per la solidaritat, bon dia. Hola, molt bon dia. Un any més tornem a trobar-nos aquí al Camp de Mar per fer la marxa solidària. Aquest any és la 31a edició, per tant, molt contents que els joves de la ciutat continuïn sent joves solidaris i compromesos amb mans unides. Quanta gent hi participa avui? No sé si és una xifra pràcticament de rècord. I quants centres educatius de Tarragona?
Aquest any estem especialment contents perquè hi ha nous centres educatius, s'han incorporat dos centres que feia anys que no participava i serem al voltant d'uns 700 joves caminant per la solidaritat. De quines edats? Són de tercer d'ESO, bàsicament.
A tercer d'ESO aquests centres educatius que han arribat més o menys puntualment aquí a l'exterior de l'Auditori del Camp de Mar. Avui la festa, per dir-ho d'alguna manera, la benvinguda no es podrà fer a l'interior de l'Auditori, que estan en obres, però sí que es durà a terme.
Sí, aquest any hem canviat el format, començarem caminant amb l'objectiu d'arribar a esmorzar boscos i on farem totes les activitats és al Loreto, on farem la benvinguda i després aquest any hem introduït un canvi que és que volem que els centres i els alumnes interactuïn entre ells i hem fet unes dinàmiques de forma que cada centre té una polsera solidària, cada centre té el seu color i volem que es barregin
diferents colors i la nostra polsera és contra la fam.
Per tant, cada centre educatiu tindrà una polsera temàtica que hauran treballat al llarg del curs per exposar-ho o per donar-li forma avui. Bàsicament, els identifica com a centre i nosaltres els hi proposarem unes activitats perquè es barregin entre ells, els interpel·larem amb unes preguntes perquè entre ells facin una resposta i després convidarem que facin altres dinàmiques
per barrejar-se entre ells, o sigui, que no siguin les polseres del mateix color les que facin les activitats, sinó que els grups siguin de polseres de diferents colors, que vol dir que seran alumnes de diferents centres educatius de Tarragona. I en Guany, quin és el projecte destinat a aquesta solidaritat tarragonina?
Aquest any volem donar visibilitat a un projecte de Cisjordània. És un lloc amb moltes necessitats perquè és com una mena de camp de refugiats. Amb aquest projecte es volen fer 5 guarderies, es formaran mestres, també s'organitzaran campaments d'estiu pels nens i es formarà a dones. És un projecte de transformar vides en aquestes comunitats.
Explica'ns una mica quin és el sistema, perquè els alumnes han de buscar espònsors per fer la marxa, és així? Aquest any hem canviat. Aquest any el que hem dit és fem una polsera solidària i els alumnes fan un donatiu de 3 euros per aquesta polsera i aquest any no hi haurà els carnets perquè hem fet un canvi...
perquè buscàvem que en un entorn de solidaritat volíem que els centres també, els alumnes, es coneguessin entre ells i que no fossin que caminem cada un amb el nostre grup, sinó que caminem junts i fem solidaritat junts.
I ja anem a l'agenda cultural del cap de setmana, perquè és això, durant la setmana hem estat parlant de molt, sobretot, de les coses que passaran al cap de setmana, perquè ve carregat. Hi ha el Festivalet Blau, que s'allarga durant tota la setmana que ve, però amb molts actes, sobretot diumenge, al Teatret del Serrallo.
Demà, 28 de febrer, es celebra l'acte de cloenda del Fòrum Català per la Pau, que ha sigut un procés participatiu impulsat per la Generalitat i les entitats del territori en matèria de pau, amb l'objectiu d'actualitzar la llei de pau a Catalunya.
amb el lema Menys violències, més justícia global. Ha sigut això, un procés obert al qual s'han pogut vincular totes les organitzacions i institucions compromeses amb els valors de la cultura de pau i la justícia global. I en parlàvem amb el Joan Reverter, membre del grup de treball.
I anem a parlar dels objectius de tot plegat d'aquestes... Han estat dos anys, més o menys, gairebé, no? Sí, sí, dos anys. I les conclusions que presentareu aquest dissabte en la Coenda, no sé si prendreu conclusions, o mireu també de cara als objectius a assolir, perquè hi ha hagut moltes aportacions, no? Sí, podríem dir que aquest fòrum, Català per la Pau, té dues peticions concretes. Una primera és elaborar una política pública de pau a Catalunya, i la segona, enfortir el moviment per la pau.
I això s'ha fet, el d'elaborar una política durant aquest procés. Ha sigut participatiu, que aquí està la gràcia, que gent de tot el territori ha pogut participar en les sessions que s'han fet, també una aquí a Tarragona, i han pogut dir la seva, i en total se van recollir més de 900 propostes i van participar més de 500 persones, la qual cosa vol dir que ha sigut el procés participatiu més important que s'ha fet fins ara a Catalunya.
I en totes aquestes propostes s'ha elaborat un pla director País de Pau, que serà presentat al govern perquè l'elaboren, lo reelaboren, l'aproven, això ja correspon més a la part política. Però jo dic que el segon...
objectiu, que és enfortir el moviment per la pau, és molt important també, perquè mai havia passat que ens haguéssim trobat i ara, en motiu del fòrum, hem debatut, ens hem trobat, segurament hem vist que ens podem coordinar millor, que ens podem organitzar millor, han començat a sorgir sinergies i això és molt important també.
Si no recordo malament, a nivell de raó una ciutat, una de les mobilitzacions més importants que s'ha fet al llarg de la història era precisament per reclamar la pau en temps de guerra. No de guerra aquí, sinó de guerra global. Una part de la societat està molt sensibilitzada, però potser una altra part no tant.
Sí, jo crec que sempre, sempre a Catalunya podem dir que hem tingut un moviment per la pau molt fort i que s'ha mobilitzat de moltes maneres, però sobretot dient no a les guerres, no a tota guerra, no a la violència de moltes maneres. I això...
És un motiu que ens ha portat molt a Catalunya, un moviment per la pau tan organitzat, però després també és un repte, perquè no davalli aquesta necessitat de mobilització davant tantes injustícies, tantes violències i també tants conflictes que tenim.
Què diries que és important, Joan, transmetre a les generacions més joves, perquè hi ha una part de la societat que ha viscut la guerra en aquest país, que encara és viva, i també familiars que han sentit el relat, no sempre, perquè abans no se'n parla, no se n'ha parlat a les cases de com es va viure la guerra.
Què diries que és important transmetre a les noves generacions, a la gent jove? Per cert, deixem dir que està passant una mobilització, una manifestació de res d'ara per aquí davant de l'avinguda Romo, perquè potser s'entén a fons els oients, per tant vol dir que la plaça Imperial Tàrraco d'aquí a poca zona estarà col·lapsada per aquesta mobilització que és sindical, ja ens alertava avui, aprofito bé per fer la falca, la Guàrdia Urbana descriuria aquesta mobilització.
és del Sindicat Comissions Obreres, en desacord amb el tancament de l'empresa Cartona, que és internacional, i, per tant, està entrant per l'Avinguda Roma. Si deu conduir esteu al cotxe, doncs que sapigueu que trobareu la plaça imperial d'aquí poca zona tallada, el trànsit. Perdona, he fet aquest apunt? Sí, sí. Digues, el tema dels joves, eh?
Jo crec que les noves generacions han d'entendre que la violència mai és el camí que sempre genera més violència i que hi ha altres maneres de conviure i entendre-nos, a través del diàleg, a través de més justícia social, a través de la negociació...
i buscar camins per a la pau que n'hi ha. Llavors pareix que avui en dia des d'altres esferes tot sigui el contrari, tot sigui la confrontació, més armament, més carrera armamentística, més indústria militar i no es deixa lloc per a altres maneres de fer les coses.
I com ja és habitual, també parlàvem amb la Sala Trono, perquè aquest cap de setmana estrena Chocolate. La sinopsis és que Chocolate segueix la investigació d'una periodista sobre la mort de José Esteves de la Concepción, conegut com a Chocolate, que van trobar sense vida a l'edat de 13 anys. Amb un talent musical excepcional, aquest jove d'origen humil i immigrant va captivar el món cultural de Palma als anys 70.
i l'espectacle recorre les diferents morts possibles de Xocolaté a la vegada que repassa alguns dels episodis més importants de la Mallorca d'aquells anys. En parlàvem amb els diferents actors i també amb el director de l'obra. Produccions de Ferro tornen a la Sala Trono aquest cap de setmana amb una obra que es diu Xocolaté. Som Antonio Mila, som actor i estic representant Xocolaté.
Som en Rafael Gallego, som dramaturg i periodista, i en aquest cas, autor de xocolata que fem a la Trono. Començant pel començament, de què va xocolata? És la història de José Esteves de la Concepción, que és un lot, un nin que va viure a la Mallorca del final dels 70, que pertanyia a una família gitana portuguesa, que era el...
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
les barreres que t'ha pogut imaginar precisament de classe i va fer coses absolutament increïbles per la seva edat i també per la seva condició, com per exemple ocupar la Dragonera per salvar-la de l'urbanització que estava prevista en aquella època, com per exemple cantar amb en Joaquín Sabina que en aquells anys estava fent l'Emilia a Mallorca, com per exemple ser l'estrella
insospitada, inesperada i per sorpresa del festival de música més important que veia a Mallorca també en aquests anys. I tot això ho va fer gràcies al seu carisma i a una bou prodigiosa que tenia. I, Rafa, com et vas trobar amb el personatge i vas decidir escriure la seva història? A través d'un assaig d'un llibre de Tomó Canyelles, que és un historiador molt interessant que tenim aquí a les Illes,
Fa, potser, cinc o sis anys va publicar aquesta història. Jo me va sudir des del primer moment, és perquè no coneixia aquest personatge, però que, bé, li vaig demanar permís per intentar fer una dramaturgia, em va dir que sí, i a partir d'aquí vaig començar a estirar dels fills que ell mateix havia deixat en aquest assaig. I és veritat que hi ha una...
un parell de generacions que Quimán va conèixer d'una manera més directa o indirecta en el Xocolat. Em va seduir tot això que t'he contat abans i també les diferents teories que hi havia o que hi ha sobre la seva mort, que és un poquet amb allò que se basa l'obra de teatre que hem fet al muntatge.
Jo vaig recollir fins a 10-11 teories distintes de com podia haver mort Xocolata, i nosaltres el que feim a l'obra és especular sobre quatre d'elles, les que m'assemblen pot ser més plausibles, i a partir d'aquí se va fer una residència artística a l'espai del tub, després va costar una mica, però al final...
se va començar a reunir totes aquestes capes que fan falta perquè s'estreni una obra, entre deies que aposti una productora, com és offline, que un director com en Rafael Durán estigui disposat a dirigir-la, i després una cosa que no passa massa, que és que totes les primeres opcions d'intèrpret justament van dir que sí a la primera, i sobretot que les seves agendes quadraven.
Chocolate la podreu trobar avui divendres i demà dissabte a les 8 de la tarda a la Sala Trono. Queden entrades, o sigui que si us ha convençut la sinopsis, agafeu-les i aneu avui o demà al teatre. L'Escola Badruna també us ho explicaven, que celebren 200 anys de la congregació amb un gran acte a Tarragona, on hi participaran 5.000 persones vinculades al món educatiu.
La celebració tindrà lloc aquest dissabte 28 de febrer a la Tarracoalena i això plegarà moltíssimes persones que estan vinculades al món educatiu de Bedruna. En parlàvem amb la Teresa Roig, directora general de Bedruna a Tarragona, que ens explicava què és el que han preparat.
Mira, ja fa tres anys que portem preparant aquesta celebració, ho vam dividir així en tres anys, i el primer any era recordar una miqueta els inicis, l'origen de la Fundació, el segon any era la presència, a cada escola es va fer una exposició al territori, és a dir, cada territori i cada escola, i aquest any és la de celebració, i el que fem és el dissabte 28 de febrer, fem una celebració aquí al Tarracorena,
on venen tots els docents, personal de pas, alumnes, representants de les famílies, institucions, totes, de cada població, inclús de la Generalitat de Catalunya.
Només entre docents i gent d'administració, 2.000 persones, no? Correcte. Més 2.500 alumnes i famílies. Sí. Serà una gran festa. Una gran festa. Tot a punt? Omplirem el terrac, correcte. Omplireu fins la bandera. Exacte. Tot a punt? Tot a punt, tot a punt. Sí, sí, amb ganes, amb ganes. De fet, avui, 26 de febrer, és el dia dels 200 anys. Avui és el dia de la celebració. Qui eren les germanes caramelites de la caritat padrona?
Doncs mira, les germanes del Carme Caritat Bedruna, encapçalades per Joquima de Bedruna, eren unes dones molt valentes de l'època que van creure que era necessari l'educació per a les nenes principalment, però en aquell moment això no es donava i per tant van ser pioneres amb aquest fet.
I llavors van dedicar tant a les nenes, amb l'educació, més endavant amb la sanitat, i després també amb els desafavorits. Són els tres àmbits on elles normalment fan la seva tasca. Clar, ens hem d'ubicar a Teresa en la societat de fa dos centres, que nosaltres no hi érem, però que era molt diferent de com és ara. És a dir, que pràcticament qui es formava eren els homes, bàsicament,
A les dones a casa. I anar a treballar era una cosa que estava mal vista. Era una ciutat complicada, els que es van trobar. I ells es van batallar perquè poguessin estudiar-les. De fet, va començar ella a casa seva mateix, amb nou candidates que ella anomenava, i va fundar la congregació amb aquestes nou candidates. I a partir d'aquí ja es va escampar arreu de Catalunya, primer per la zona de Vic, de Girona, i després ja, tot arreu de Catalunya, fins a formar un munt de...
d'escoles, hospitals, cases de caritat, la Casa de Caritat de Barcelona, per exemple, era seva, la Casa de Caritat de Vic també van portar-les al projecte, per tant, sí, es van dedicar als mestres valguts i a la part de l'educació de les dones. I avui com ho tenim?
I avui continua viu el projecte. Actualment tenim aquí a Catalunya, en l'àmbit educatiu, 39 escoles que des del 2017 van formar una fundació única, la Fundació Vedruna Catalunya Educació, que això ens ha donat un paraigües a totes les escoles per anar en una mateixa línia, en una mateixa direcció, tant de formació com a nivell pedagògic. Compartim el mateix projecte educatiu.
i també el paraigües econòmic, perquè és una gestió una miqueta més de les escoles petites i les escoles grans, doncs unes a les altres ens anem ajudant. També tenen presència a la resta de l'Estat, també hi ha unes 15 escoles a nivell de la resta d'Estat, a Espanya, i també hi ha presència a tots els cinc continents, tenim Albània, Sudamèrica, l'Àfrica, amb missions o altres tasques de sanitat o desafavorits.
Avui hi ha nois i noies, eh? Sí, correcte. Avui ja fa temps, vull dir. Sí, entre els 70 i 80 ja van ser escoles mixtes, i sí, sí, ara hi ha nois i noies, i de totes.
I acabem amb l'agenda cultural del cap de setmana. Per l'embús del concert de la BUM, la banda Unió Musical de Tarragona, té el plaer d'acollir un concert molt especial amb la participació de la banda de música de Fela Nits, dirigida per Víctor Ferragut, que és arribada des de Mallorca.
Les dues formacions emblemàtiques del panorama bandístic del nostre entorn mediterrani s'oneixen a una ballada musical única, Sons del Mediterrani. El concert serà demà el 28 de febrer a les 7 de la tarda al Teatre Tarragona i en parlàvem amb els dos directors de la banda, el Jordi Massip de la BUMT i el Víctor Ferragut de la banda de música de Fer la Nitx.
Víctor, el tema de la música de banda, que nosaltres el tenim molt associat al territori, sobretot també amb aquesta barra de Tarragona cap al sud, veig que arriba fins molts punts del Mediterrani. Fes-nos una mica d'història de la banda de Ferranitz i també una mica de la vostra presència i de la salut fins i tot de la música de banda a les vostres terres.
Bé, la banda de Felenits com a associació se va fundar cap a l'any 88, el que diuen que hi ha com a més de 200 anys de tradició de banda en el municipi, que ja cap a l'any 1820 ja hi havia com una milícia, que un caràcter militar ja sortia, i tota aquesta trajectòria en el final reflecteix en el que és entitat avui en dia, d'alguna manera, fins i tot en una època hi va a dues bandes, lo típic,
Per tant, jo crec que al final, igual que altres indrets de tot aquest territori, les bandes de música són reflets de la seva societat. I en aquest cas, nosaltres tenim a Mallorca, diria que un nombre considerable de bandes.
a nivell de diferents municipis, i com no podria ser d'altra manera, però felonistes també. I ara mateix crec que estem en un bon moment, sempre és millorable, sempre ens agradaria tenir més músics, però crec que poden dir que s'han d'estar en un bon moment.
Entenc que és una mena també de mostra, Jordi, de peces més tradicionals amb música potser més moderna, no? Què és el que vosaltres porteu al concert de dissabte? Sí, mira, nosaltres en aquest concert, quan vam estar parlant amb el Víctor, no?,
Clar, també volíem defugir una mica de fer com música, potser més populars, i volíem mostrar música de banda, i potser que estigués inspirada en aquests sons del Mediterrani, que a vegades, doncs, música de banda, que està molt ben escrita per molt bons compositors, que a vegades agafen músiques populars i fan diferents...
transformen aquestes melodies. Van com a arranjaments. I, mira, aquest concert estarà com dividit en tres parts. La primera part és la que actuarà la banda de Fer la Nits, que després, si acaso, el Víctor ja després... Sí, sí, ara li pregunto. I després, després de la banda de Fer la Nits, actuarem nosaltres. Això és una primícia que ara dic aquí a la ràdio, perquè nosaltres, el mes d'abril, ens presentem amb un concurs de bandes...
Nosaltres dintre el món de les bandes es diu certamen de bandes i anem aquí a Propet, que és a l'Escènia, és un certamen que fa molts anys que funciona i ens han tirat a la piscina i tirem endavant aquest projecte que per la societat, la banda com a societat, com a associació és molt important, no només a nivell musical sinó també a nivell social, no?
I aprofitarem una mica aquest concert del dissabte per fer com hi ha una passada d'aquest repertori que portarem al certamen, perquè és un concurs important i volem arribar en bona forma. Però també el repertori que nosaltres presentarem seran dues obres.
Un es diu Evocationi, de Paul Huber, és una obra original per banda, i després l'altre es diu Trencadís. Aquesta obra va ser un encàrrec que la banda municipal de Barcelona va fer a Bert Appermont, que és un compositor molt important, que està basat en la ciutat de Barcelona. I hi ha quatre moviments, el matí, el vespre i la nit, els tres primers moviments, i l'últim és el virolai, no?
i el que fa el compositor és agafar aquest virulai i el va transformant aquesta melodia per tots els moviments, i al matí és aquesta sortida del sol, el despertar de la ciutat, tot això, després al vespre és un moviment molt melancònic, i la nit és quan surt el corre-foc, una cosa molt popular d'aquí de Catalunya, amb els Diables, que evidentment està representat a través de la percussió del metall,
moviment molt canyero, com si diguéssim, i després acaba amb aquest virulai, que és una cançó tan nostra catalana, que la veritat és que fa un tractament al compositor molt vacu amb els instruments de banda.
Fins aquí el resum de la setmana i l'agenda cultural del cap de setmana. Us deixem aquesta última setmana de febrer, la setmana que ve ja estarem al març. Molt bon cap de setmana. Us deixem amb una novetat musical perquè la Ludwig Bang estrena avui disc i l'octubre ja ens va avançar el primer single amb la cançó On t'has ficat aquesta nit.
He agafat l'últim tren que puja, he caminat sota la pluja, he plorat i em tremolaven les mans. Escrivint versos d'anyor per la que fa que el meu amor cremi més del que havia cremat mai abans. I ara baixo per les rambles i deixaré els carrers amples, no sé on vaig, però sé que quan hi sigui ho sabré.
Vaig escrivint-li la cançó per cantar-la sota el balcón. El meu amor creix entre Alfàbrega i Lloret. Sonen aveneres, uns avisments amb bucarons. Hem brindat per l'amic Jäger i pels nostres dies bons. Els he dit que el teu melí que és el centre on orbita el món. S'han rigut de mi per jove i m'han donat tres consells bons. Només vull anar als teus braços per plorar com un nen petit.
On t'has ficat aquesta nit? I buscant d'entre la dansa no s'acaba l'esperança mentre sona el flaviol i el tamborí. I una noia amb els ulls foscos m'ha endevinat on l'horòscop que està amb tu ho porto escrit en el destí. Però recordo el que t'agrada i crec que sempre et trobava on el bafle és el soberbi emperador.
Buscant llocs amb més volum, he mirat de creuar el teu rum entre el fons 10 i la ronda del Guinardó. Aquests antifeixistes desconfien d'uns nois ròs, porten samarretes de futbol i bufanes de colors.
del camp, quan he baixat la palengana, on refreden les goldams, només volia preguntar-los i per el cap d'ells no m'ha dit on t'has ficat aquesta nit, on t'has ficat aquesta nit.
Li fotré una queixalada, un bon plat de patata i coliflor. El destí m'ha abandonat, penso mirant-me la ciutat, que ja es desperta entre els primers ratx de claror.
i la cambrera que em consola sempre que tu em deixes sol. Em farà passar l'estona, me'n vaig a Déu, Barcelona, la ciutat en la que no es pot mai el sol. Un revisor a la Sagrera m'ha virlat tots els diners. Maleïda, nit de merda, no penso tornar mai més a la ciutat emmurellada de la teva habitació on aquella matinada em vaig convertir en lleó. Jo li vaig donar el meu camí
I tornem les connexions amb el nostre company, amb el Pep Sunyer, que està a l'Open Days 2026 perquè The British School of Costa d'Obrada presenta el seu projecte educatiu internacional. Pep Sunyer, bon dia una altra vegada.
Hola, Abril, què tal? Bon dia. Que estàs amb alumnes o pares i mares? Amb alumnes, eh, amb alumnes. Però mira, han fet un recorregut des de l'anterior connexió, que era dos quarts de deu. De fet, l'Open Day ja s'ha fet i ara deu anar veient també les instal·lacions, els pares i mares que han vingut avui.
i hem fet un recorregut per les instal·lacions, hem pogut veure la biblioteca de Harry Potter, que ens ha agradat molt, també la sala robòtica, on hi haurà per ser una competició de Lego, ara ens ho explicaran els alumnes que ens acompanyen. Parlem de qui no són amb l'Anna i la Meritxell, de 16 anys, que les han tret d'una classe d'art que estàvem fent ara amb un dels mòduls d'aquesta escola. I ja ens acompanyen aquí el Marc, el Jan, la Lia i la Bet. Marc, Jan, què tal? Bon dia, com esteu? Hola. Estem molt bé, sí. Hola, Lia, Bet, què tal? Com esteu? Hola, què tal?
Molt bé. Qui vol parlar primer dels quatre? El Marc, explica'm. Sou de primer de secundari, eh? Què heu fet avui, per exemple, en aquesta jornada? Perquè m'han parlat d'una classe de robòtica que és molt xula, que no puc veure aquí al costat, on he vist que hi haurà una competició de Lego, no? Hi ha molts roboters, hi ha impressionant 3D, en fi, hi ha moltes coses. Què heu fet avui, per exemple, Marc? Explica'm. Doncs hem estat treballant en una web
una web que estem fent sobre el projecte d'innovació que estem fent, que és en 3D i fent servir NFC, el que es fa servir per pagar amb el mòbil, i així ens portarà a la web, que és on tenim tota la informació sobre el que representa la impressió 3D.
Ara m'ho has de dir en anglès. No és veritat, és broma. M'ho diré allà en anglès, va. Què tal, Jan? Hola. Què és el que més us agrada estudiar aquí, en aquesta escola? Expliqueu-me, va. A mi el que més m'agrada és matemàtiques, educació física i robòtica, que és molt...
Molt divertida. Perquè sou el grup de robòtica, de fet, no? Demà competireu a Esquadra contra algú, és això? M'ho explica la Lia o la Bet? Tu ets la Lia? Demà competirem a l'Ego League Challenge, que moltes escoles participen i tracta sobre unes proves de l'ego, fetes de l'ego, que hem de completar amb un robot i una aplicació bàsica de programació.
Quina classe t'agrada més, tu, les que fas aquí? M'agrada molt la classe d'art i també la de robòtica. Classe d'art i de robòtica, i a tu? Quina és la classe que t'agrada més? Tu ets l'Abet o l'Alia? Jo, l'Abet. Tu ets l'Abet, perdona, l'Abet, digue'm. Bueno, el mateix, art i robòtica, m'agrada molt. I què més?
Bé, ja està, perquè a Art dibuixem molt i fem coses molt guais, i a Robòtica fem moltes programacions, aprenem moltes coses en poc temps. Perdeu amb anglès fora de l'escola, Marc? Quan sortiu d'aquí perdeu amb anglès o només aquí?
Normalment parlem aquí anglès, però potser si ens trobem a gent que parla en anglès, potser sí, parlem en anglès. I què representa això per a vosaltres, estudiar, fer la classe en anglès, Lia, en el teu cas, per exemple? A mi que m'agrada molt viatjar, a mi m'agrada perquè llavors puc viatjar a més llocs, perquè com anglès és com l'idioma internacional, és més fàcil comunicar-se amb la gent quan viatges.
Teniu ara més o menys, a quina edat teniu, 12, 13? Jo 11. 11, què voleu ser quan acabeu? Quan sortiu d'aquí en voleu anar? Què voleu fer? Jo vull treballar en disseny 3D, modelatge 3D. Molt bé, aquí tens una impressora, aquí darrere, 3D ni mitjans, ni mitjans. I tu? Jo encara no ho tinc clar, però com encara falta un munt de temps, doncs, bueno... Tu ho estàs pensant? Ho estàs pensant, no? Sí. A poc a poc, no hi ha pressa, eh? I tu?
A mi m'agradaria ser enginyer informàtic o aeroespaió. Carai, molt bé. I tu, Bet? Ni idea. Ni idea. Encara no tinc clar. T'agraden moltes coses, no? Sí, moltes. Quant temps fa que sou aquí a l'escola? Quant temps porteu?
Bueno, jo des de ben petita, des dels primers anys, i segueixo aquí des del principi. I anglès el parles molt bé, no? Suposo. A veure, parla amb anglès, diga'm alguna cosa. Digue'm què has fet avui amb anglès, va. Today? Today I have done art and science projects.
És bon accent, a més a més. Té un accent molt britànic, eh? I tu? A veure, digue'm alguna cosa en anglès, va, Jan.
Doncs no seria anglès. La marca, podem sentir en anglès.
Hi, I'm glad to be here in the radio. I like to do robotics and art. And I'm glad to be here. Ok. I Elia? In art we are doing Day of the Dead and now we're doing skulls with zentangle designs. Molt bé. Un dels quatre m'ha de dir, no marxeu, que ara parlem amb l'Anna i la Meritxell. En anglès, va. Qui ho diu, dels quatre? No marxeu...
que ara parlem amb l'Anna i la Maritxell. No marxeu, els oients, els que t'escolten.
Don't go out of the radio, because now two more students that are older than us will come and speak here. Thank you very much. Thank you, Marc, Jan, Lia, Beth. Thank you very much. Bye. Adéu. Fem el rellom i aplaudiments i tot, eh? Tenim públic. I anem a fer que passin l'Anna i la Maritxell. Elles... Amb elles abans les hem vist a l'escola, a l'aula d'art, que està al fons, perquè això que és... Clar, vist a la carretera no ho sembla, però quan ets dins i fas la recorreu per les instal·lacions són molt grans, eh?
Hem pogut passar per diferents passadissos, per una part exterior, amb patis, molts patis exteriors, camp de futbol, en fi, unes instal·lacions que estan molt bé. I les aules, doncs, que em veies, precisament, amb l'Anna i la Meritxell, en aquest albon dia... O Meritxell, Meritxell. Jo soc la Meritxell. A tu és la Meritxell. Tu és a qui hem parlat abans, a l'escola d'art, que ens explicaves què estaves fent.
un projecte d'art que compta meitat de la nota i va sobre el desenvolupament del principi del curs fins al final i com anem millorant cada trimestre.
Què és això? Ho feu juntes? No, són projectes per separat, però fem tots el mateix theme. És a dir, totes les altres escoles internacionals que fan les qualificacions d'IGCSE, llavors compartim tots un theme, que aquest any es diu Crush. Sí, IGCSE, per si la gent no ho sap, és equivalent a l'ESO d'aquí d'Espanya.
Va, que ha dit tirer d'humor britànic. Ara que la professora no ens està veient, ho fa bé o no, la professora? Ara que no ens veu, que no hi és... Ho fa molt bé, ho fa molt bé. Està fent un vídeo, eh? Sí, sí. Quants anys porteu aquí amb vosaltres, Anna i Maritxell? Jo, de fet, des del principi. Porto aquí 14 anys. He vist l'escola com créixer, jo he crescut i he crescut amb l'escola.
Jo també vaig començar aquí des de molt petita, però després vaig haver de marxar a l'estranger, a Qatar, pel tema del treball del meu pare, i després vaig ja tornar a vindre aquí. I quan vas allà a Qatar, vas notar alguna diferència a l'hora d'escolaritzar-te o es pogués seguir perfectament a integrar-te al circuit escolar d'allà? Sí, el sistema britànic era literalment a l'igual, llavors em vaig poder adaptar molt bé.
Tu no t'has mogut d'aquí? Jo sempre he sigut el mateix, però molt contenta que estic. Per què diríeu que és interessant això que heu fet vosaltres, escolaritzar-vos amb el sistema britànic?
I què us ha permès a la vida? Teniu ja 16 anys, per tant, suposo que també penseu ja en el futur, no? Jo crec que aquestes qualificacions ens permet viatjar per tot el món i totes les universitats globals ens poden acceptar. Sí, jo diria el mateix. És una branca que al final al futur ens dona més varietat de treball i
doncs molt millor, molt millor que saber només una llengua o dues. Sí, perquè també oferim alemany, llavors pels que estan interessats parlant alemany també poden. Sí, sí, exacte. Què voleu fer quan acabeu aquí o què voleu fer? Jo encara no ho sé del tot, però m'agradaria ser periodista. Ah, mira, pots quedar aquest microfon, eh? No, no, m'agradaria ser periodista o treballar en alguna zona de màrqueting o algo així. Sí, jo estic pensant comunicació i màrqueting.
O sigui, les dues nou cap al camp de la comunicació del pernisme. Mira, quina casualitat, eh? Teniu un micròfon a la mà, eh? Heu fet fotos d'això, no? Perquè, clar, d'aquí uns anys les veureu a la BBC o a algun lloc. El BBC està molt bé, eh? Sí, sí. És el mitjà de referència. Si heu de tirar un mitjà... BBC. Ho recordareu, això, o no? Sí, sí. L'anglès el parleu molt bé, no cal dir-ho, no?
Home, jo crec que sí. I no només l'anglès, no? No només l'anglès, que és el que dèiem abans, també l'alemany, no? Sí, sí, sí. Aquí fem català, castellà, alemany i, òbviament, anglès. Amb totes les assignatures que fem, ciències, matemàtiques, empresarials, geografia, història, tot en anglès. I què destacaríeu? Vosaltres, que heu vist tot aquest circuit, també l'evolució de l'escola, què destacaríeu?
que és el que quan parleu amb amigues, amics d'altres escoles, que aquí veieu que hi és i que ho teniu en el dia a dia i potser en altres llocs no hi és tant. Més enllà de l'idioma, eh?
Jo crec que està evolucionant molt aquest col·le perquè al principi era molt petit i ara hi ha gent extranjera també i ens permeten fer els IGC6 i l'any que ve el batxillerat i jo crec que això està molt bé. Sí, jo diria el mateix. Parlant amb altra gent, al final, òbviament la gent sap anglès però no és al mateix nivell
Llavors, aquí, quan sortim, viatgem a diferents llocs, doncs, clar, podem comunicar-nos fàcilment, és una eina molt profitable. Penseu en anglès, no? Clar, el teniu molt interioritzat, no? Penseu en català, penseu en anglès, penseu en anglès i en català, no dues llengües, no? Sí, la veritat és que sí.
No comporta res estrany, això, no? És normal, no? Sí, tants anys aquí, doncs, al final... Molt bé. I què fareu ara? De quina estona? Què fareu? A quina classe aneu? O és l'hora del pati, ara? Jo crec que l'hora del pati ja ha passat, però aquesta setmana estem fent els MOCs, que són pràctiques d'exàmens. Els exàmens? Sí, pels de veritat.
Anna Maritxell, gràcies per acompanyar-nos i per explicar-nos l'experiència des de sempre aquí estudiant amb aquest batxillerat britànic. Gràcies. Moltes gràcies. Tu vols fer periodisme, no? Doncs deixo que acomiueix la connexió. Digues que... Deixem la connexió des d'aquí, des de la British School of Costa Dourada. Tomem la connexió a estudis centrals. Gràcies per... Bueno, inventa't el que vulguis, eh? La periodista és tu, eh? Bé. Jo dono les gràcies al Gerard Monguió, que ens ha obert les portes, i a la Banca Serres, que ens ha fet la producció magnífica. Digues adéu.
que tornem els connexions d'estudis centrals i que ara veuen les notícies de les 11. Va, tot teu. Crec que això ja és una mica massa, eh? Digues el que vulguis. Va, com hi ha d'estar? Moltes gràcies a tots per estar aquí. Gràcies a Gerard Munguio i a la Blanca, a la Laia, que està aquí amb nosaltres. I tanquem aquí a Pretege School of Costa Baurada amb l'Aina. I ens veurem d'aquí un temps. Cap de setmana? Que ja n'estic.
Ah, i tant. Adéu. Adéu. Adéu, companys. Fins ara. Tornem a conèixer les teves entrades. Que vagi bé.
I també sonant aquí.
Voy a volver a soñar y soñaré que ando descansa por la arena y de esta playa que me da la libertad de no tener que explicarle nada a cualquiera que yo ya no puedo más.
Yo he inventado mi vida por vivirla a mi manera, navegando a la deriva en un barquito sin bandera, destrozando los recuerdos y quemándolo en la hoguera, mientras el mundo gira y gira, van pasando primavera.
Fins demà!
que yo he inventado mi vida para vivirla a mi manera, navegando a la deriva en un barquito sin bandera, destrozando los recuerdos y quemándolo en la hoguera. Bon dia, són les 11.00.