Bons dies a les 9.
La Veu de Tarragona.
Què tal? Benvinguts, benvingudes. Obrim la veu a la Tarragona. Avui que és divendres, dia 6 de març, a la prèvia d'un cap de setmana del 8 de març, i en tot un seguit d'activitats que avui estan pendents del temps, d'aquesta pluja que ens està creuant des d'aquesta passada matinada i que de moment persisteix. Ara mateix plou, ha plogut en algun moment amb intensitat i, per tant, n'haurem d'estar molt pendents del temps per veure si hi ha, doncs, algun canvi en els actes previstos avui. Els previs al Dia Internacional de la Dona, bona part de les quals es fan al carrer.
Des del que convoquen els sindicats majoritaris, l'UGT i comissions, a tres quarts de dotze, des de la passa de la dona treballadora, per tant, al carrer, i també a tres quarts d'una, la lectura del manifest institucional davant de l'Ajuntament de Tarragona, que veurem si per posició s'ha de traslladar a l'interior en què seria la sala d'actes de l'Ajuntament, on es fan habitualment els plenaris. Per tant, pendents de tot plegat...
I mireu, d'aquí una estona en parlarem, ho farem en conversa amb la consellera d'Igualtat i Feminisme, Cecília Mangini, en parlarem amb ella, i també parlarem, d'altra banda, més enllà d'això, d'un acte també del cap de setmana, en el marc també d'aquest Dia Internacional de les Dones, la plataforma feminista i LGTBQ+, del camp, han convocat una manifestació unitària, diumenge...
dia de la dona treballadora, a partir del migdia, des de la pacient Pere Altàrrecó, amb el lema lluita feminista, lluita antiracista. En parlem també amb els seus organitzadors i organitzadores. I seran, doncs, tots els temes que ens ocuparan al llarg d'aquest programa, que just en setemps, i com dèiem, pendents del temps, perquè ara mirant cap a l'exterior...
doncs està plovent. Ara poquet, però fa una zona plovillament intensitat. Per tant, pendents avui de les previsions del temps i dels directes que puguem anar fent, perquè també hi ha previsió que posem micròfons en algun d'aquests actes. Perdó, tenc com el temps. I veurem com es podem afrontar. Núria Cartanyà, què tal? Molt bon dia. Hola, hola, hola.
amb aquesta pluja que ens acompanya, que des del primer matí hi ha hagut un moment que ha plogut força. Nosaltres estem a su pluig, però a mi em fa patir tota aquella gent que treballa al ras, vull dir que treballen fora, diguéssim, i que a més ho fan amb feines que no poden parar, i en fi, amb feines una miqueta que agafen un risc més, un plus més de perill, quan hi ha pluja. Aneu molt amb compte, d'acord?
Aneu amb compte i, sobretot, al carrer també, que a vegades patina, al carrer amb aquesta pluja. Abril Rius, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. Benvinguda. Gràcies. Tenim un resum bonic avui per fer de cara al que hem fet aquesta setmana, el programa. I tant. També farem molt d'agenda cultural perquè hem parlat de moltes coses que parlaran aquest cap de setmana. Com tu ara deies, parlarem sobretot avui del 8 de març, però hem fet altres...
Entrevistes, també recordarem l'entrevista que vam fer amb el Josep Maria Arauzo, catedràtic d'Economia, que parlàvem sobre els preus del petroli i possibles afectacions en el comerç internacional si el conflicte dels Estats Units s'estén amb els aliats d'Iran. També parlarem de l'acte de la dona gitana, que es va recuperar enguany a l'Ajuntament de Tarragona en el marc del Dia de la Dona.
I a l'agenda cultural parlarem del programa de memòria democràtica de Tarragona, que és un acte d'homenatge dedicat a Juan Gabriel Rodríguez Nafo. I també anirem al teatre, perquè hi ha el Teatre Tarragona a l'espectacle Alsonall i a la sala Trono Màquines Sexuals de Jordi Naviosca.
Molt bé, Sara, doncs, el resum a partir de les 10, eh? I farem cinema sense el Miquel González avui, però el faré jo soleta. Salutacions a Miquel González, des d'aquí també, a tot el que fa possible el programa. I, per cert, a les 11 van trobar la vida, eh? Després del programa, a les 11 van trobar la vida. Sí, avui amb els alumnes de l'Escola Teresianas.
I cap a tres quarts de tots, si tot va bé, si no s'anula, anirem a la passada d'una treballadora en directe, posarem micròfons i també tres quarts d'una al manifest institucional a l'Ajuntament. Entre mitjans passaran coses. Ja sabeu que hi ha també programa esportiu, connexió amb el Nàstic, la roda de premsa, tot això ho anirem alternant a mesura que vagi succeint-se tot el que ha de passar a l'exterior avui, en aquesta jornada, prèvia al 8M i passada per aigua. Amb tot l'aquí que fa possible el programa, amb Aura i Fernanda, realitació audiovisual, avui amb Núria Cartanyà, les visites de so, Joan Dero Pérez, a la producció...
Laura Guassa de les xarxes socials, el Miguel González, que ja ho heu sentit, la de Brio Rius, la Maria Cartanyà també, doncs, que l'he dit dues vegades. És que faig doble feina avui. Avui fas doble feina. Saps què passa? Que quan les dones, i això passa molt, quan les dones som competents, ens encarreguen moltes feines, no, Brio? Sí, a vegades passa.
A més, a vegades te'ls encarreguen l'última hora, que això també passa. Vols dir que hi ha alguna feina que està per fer, que es farà ara? Jo crec. Digues, digues tu. Doncs mira, anem a l'Espineta amb Tarragonins, que avui es la fa no gaire lluny d'aquí, la companya Abriu Rius. Per tant, Abril, avui quan vulguis, tot teu. Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
El diumenge 8 de març és el Dia Internacional de la Dona i moltes vegades diem que no és una data assenyalada, sinó que és una data que s'hauria de celebrar cada dia de l'any. Jo tinc 22 anys i formo part d'una generació que ha crescut sentint que moltes coses ja estan aconseguides. Per això, quan a vegades parles del Dia de la Dona o parles de desigualtats, que la societat és masclista o patriarcal...
Moltes vegades hi ha gent que no t'entén o que es pensa que les coses ja estan aconseguides o que no fa falta o que ja hem arribat a aquesta igualtat. Com li expliques a una persona? Exemples que aquesta igualtat no és real i que encara no hi hem arribat. Es parla moltes vegades del sostre de cristall, que és una barrera invisible que moltes dones es troben quan volen arribar a llocs de poder o de responsabilitat. Jo per ficar un exemple moltes vegades...
Dintre dels esports, dintre de l'esport, en aquest cas meu de la natació, però es pot traslladar a molts tipus d'esports, els entrenadors de primers equips a nivell nacional, la majoria, el 85-90%, són homes.
Qui són les dones que arriben a aquests llocs? Doncs dones que o no tenen fills i no s'han de preocupar de les seves estres escolars o que tenen el temps per poder-s'hi dedicar, o dones que els seus fills s'han dedicat al mateix esport que elles estan entrenant perquè així tenien, quan eren petits, tenien un lloc on deixar-los que era exactament el mateix lloc on elles treballaven.
També hi ha desigualtats que es veuen en el dia a dia, evidentment hi ha relacions tòxiques on el control, els gelos o la falta de respecte es confonen en amor. I després hi ha les coses petites, les que passen a casa i que moltes vegades passen desapercebudes. Qui acostuma a preparar el sopar a casa, qui posa la rentadora...
o qui s'encarrega de recordar la visita al metge dels nens o de pensar què falta a casa. És evident que moltes relacions, el pare, ara, gràcies a tots els avenços que hem fet, porta el nen al metge, però moltes vegades és la mare qui se'n recorda que aquell bebè s'ha de posar les vacunes, que se'n recorda qui ha de portar el nen o la nena al metge,
No és perquè ho triguin sempre, sinó perquè durant molt de temps s'ha adonat per fet que havia de ser així o perquè tenim un cervell configurat que ens ha donat aquesta societat patriarcal que ens ha dit que ho hem de fer així. El dia de la dona també és per recordar que la igualtat no és només una cosa de dones, és una qüestió de tota la societat.
I quan les dones tenim les mateixes oportunitats, tothom hi guanya. Veig molta esperança, evidentment. Veig dones que s'ajuden entre elles, amigues que es respecten, amigues que s'ajuden i amigues que obren el camí. Veig amigues, companyes i referents que no tenen por de dir el que pensen o de defensar els seus somnis o de defensar les seves ambicions. Jo, amb 22 anys, tinc clar una cosa, que és que vull formar part d'una generació que continuï canviant les coses. Una generació que no es conformi, que respecti la diversitat i que cregui de veritat en la igualtat.
Fins demà!
Descobreix-ne més a www.icic.cat
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat. Cicle muntanya. La Diputació suma.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Les perdón porque al fin y al cabo no estamos consiguiendo los resultados que merecemos y que queremos y bueno que nosotros estamos muy contentos con ellos porque siempre vienen a apoyar, siempre les escuchamos y siempre están con nosotros.
Com diu el defensa Sergio Santos, s'ha de demanar perdó a l'afició per la darrera derrota i demanar que confin en la plantilla que traurà això endavant. La primera oportunitat a Elda. Dissabte 7 de març a 2.45 de la tarda viurem el partit de la jornada 27 al grup segon de la primera federació des de l'estadi Nuevo Pepico Amat d'Elda en el partit entre l'Eldense Club Deportiu.
I el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el Nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber. Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
I arrenquem un cop més, ara sí, aquest programa. La veu de Tarragona parlant, fent-nos ressò, d'una qüestió que afecta la preinscripció escolar. Sí, ahir conversàvem amb un membre de l'AFA, del Col·legi Alpràctiques, que ens deia que una de les reivindicacions o de les reclamacions d'enguany de les queixes...
és que els suprimeixen una línia. Avui donarem veu a l'AFA de l'escola El Miracle. També es troben en aquesta situació, tornen a passar de les dues línies que van adquirir fa poquets anys a una línia, ahir 3, d'entrada. Però és que, a més, sembla que en el que és la repta de sortida, els nens i nenes que estan cursant ara 6è de primària i que han d'accedir l'any vinent a la secundària,
tenen problemes per accedir a places en instituts públics. El Francesc Serra és un dels pares d'alumnes d'aquestes classes de sisè de l'Escola El Miracle i li demanem més detalls per saber com està la situació. Francesc Serra, bon dia.
Hola, bon dia. Digues, digues. No estic com a representant de l'AFA del Miracle, sinó com a representant d'un grup de pares d'alumnes de sisè de l'Escola del Miracle. I nosaltres vam explicar una mica la nostra problemàtica de cara al que és la preinscripció, o al mínim el que veiem nosaltres a dia d'avui, ens correspon com a centre adscrit al Pons d'Icart. És un centre...
que ofereix a dia d'avui 75 places, 10 ordinàries i 65 amb ciutats educatives especials. En principi, un centre adscrit ens hauria de garantir la plaça a aquelles famílies que tenim els nostres fills,
escolaritzats en escoles públiques. És allò que es diu, que a cada centre educatiu li correspon un centre de secundària adscrit, no? Correcte, correcte, correcte. Un plaça garantida. Sí, aquest garantida és el que posem nosaltres molt en dubte, perquè al Pons d'Icar li correspon en tres escoles, que són el Pau del Clos, el Miracle i l'Escola Saavedra. Això aproximadament són uns 100 alumnes, 105 alumnes,
i l'oferta de places d'aquest centre és de 75. Però què és el primer any que passa, això, Francesc? Què és el primer any que passa? No, la desgràcia és aquesta, que no és el primer any que passa, que les persones que han de gestionar o que haurien de gestionar aquesta oferta de places en són conscients, ho saben, i tot i així no hi posen solució. La solució és, si no patiu, tindreu plaça en un centre públic, tindreu plaça...
en el centre adscrit, que hauria de ser, diguem-ne, la sortida hauria de ser que el 100% de places que hi ha primària tinguessin garantit el centre adscrit. I això ja no està passant, perquè ens trobem amb gairebé 25, com a mínim en el nostre centre adscrit, un dèficit de 25 places. Si a més a més ho extrapolem a Martí Franqués i a l'Institut Tarragona, que serien els altres centres públics del centre de la ciutat de Tarragona,
el dèficit va en augment. A sobre aquest any s'han ofert menys places perquè s'ha reduït la ràtio de 30 a 27 places.
Però això no garanteix que es pugui complir aquest criteri de l'escripció de centre. La causa, entenc jo, que seria, per exemple, això, la reducció de ràtio, més el fet que el Miracle és un centre que ha passat, en els darrers anys, ha passat de la línia a Terna 2. I ara aquesta duplicitat, ara comença a sortir? Seria això? I llavors no s'ha previst a secundària? No ho sé si seria això, perquè, de fet, nosaltres encara som una línia. Encara, d'acord.
Clar, clar, encara som un centre d'una línia, possiblement la problemàtica s'agreujarà en els propers cursos que estan pujant dues línies. El problema de facto aquí és que el departament és qui ha de tenir els números, és qui té els números i saben que hi ha un centenar d'alumnes a primària en aquests centres escrits, estem parlant de secundària obligatòria,
Per tant, si és obligatori, i a mi m'han de garantir el centre adscrit, que normalment és el de més proximitat al domicili, m'haurien de garantir aquest centre, no me'l garanteixen, perquè anem en un dèficit de 25 places, és a dir, un 25% d'alumnes es veuran abocats a un centre que no serà el seu centre adscrit,
i possiblement o haver d'anar a centres fora del que seria el centre Ciutat de Tarragona, amb el que tot implica transport públic, logística familiar, etcètera, amb uns alumnes que tenen 11-12 anys, i clar, o directament haver d'optar per una opció concertada o privada, que és el que, bueno, si estem a l'escola pública i el projecte ha de ser d'escola pública i volem escola pública, no entenc com els organismes públics
no ens donen les places que necessitem. És que no ho entenc. Com altres anys s'ha vehiculat això? Com s'ha desllurigat això altres anys i com es farà enguany també? Perquè de seny escat, que dius que hi ha sortida, fins a les 75.
que ofereixen, vull dir, hi ha un marge, què passa amb aquests nens? S'han de descriure en altres centres, directament? Sí, correcte. O sigui, places públiques n'hi ha, però hi ha fora del radi. Correcte, correcte. Sí, sí, a veure, no sé com s'haurà vehiculat els altres anys, no sé si la casuística o... Sé que potser farà dos anys també va haver-hi una problemàtica similar, també sé que
S'han tancat dues línies, una a l'Institut Tarragona i una al Martí Franquesa aquí al centre de Tarragona, més la reducció de ràtio, i clar, estem entrant en un dèficit que sembla estructural. No sé si la previsió és que en els propers anys es redueixi el número de línies, però clar, a dia d'avui ens trobarem un nombre important de famílies que no podrem anar al centre escrit,
o que no podrem anar als centres que ens agradarien preferentment. Sabem d'altres anys alumnes que havien demanat centres al centre Ciutat de Tarragona i els han enviat a Sant Ferri i Sant Pau, a la Ganonja, a Sant Salvador. Han acabat en centres allunyats del seu domicili o que no els convenien o directament han hagut de marxar de l'escola pública
per a buscar un centre més proper al seu domicili. No sé si teniu marge, perquè estem parlant que això afecta bàsicament les persones que feu, els pares d'alumnes de sisè, del Miracle, i entenc que també de les altres escoles que estan adscrites al Pons d'Icart. Això afecta només al Pons d'Icart, en tot cas, ho sabeu?
Sabem, pel que sembla ser, afectarà més centres, perquè tant Martí Franqués com Institut de Tarragona també estan, amb les seves escoles escrites, estan en un dèficit similar. No tinc els números exactes, però al voltant de 20-25 alumnes a cadascun d'aquests dos centres. És a dir, que estaríem en un dèficit de gairebé 75 places, el que seria centre-ciutat.
Preveieu alguna actuació, alguna mobilització, demanar explicacions d'alguna manera? De moment sí que hem fet algunes trucades, hem trucat al departament, hem parlat també amb l'IMED. Bé, la resposta és que ens acabaran assignant, que no els patiu, que aquesta oferta és una oferta inicial...
que això s'acabarà ajustant. Jo suposo que també juguen en què, al final, les famílies el que volen és tenir la tranquil·litat de saber on anirà el seu fill o fill al curs vinent i acabaran, potser, desistint i, al final, la problemàtica són 3, 4, 5 alumnes i queda reduïda. Però, clar, jo ara penso, pensant una miqueta, honestament, amb el Pons d'Icard,
L'oferta de plaça ordinària són 10 places i l'oferta de necessitats educatives especials són 65. És una oferta que veig com a molt descompensada. Si el que s'ha de fer és equilibrar els centres i que no es converteix en un centre de necessitats educatives especials, veig com a mínim d'entrada l'oferta aquesta com a molt estranya.
I després, aquesta casuística de tantes famílies que possiblement ens quedarem fora d'accedir al centre públic d'adscripció, que en principi és el que ens pertoca. Ja us han avisat des de l'institut. Ho tenen clar des de l'institut?
No, els instituts ens diuen que tranquils que acabarem entrant. Jo no ho tinc tan clar. En tot cas, no preveieu fer cap mobilització. De moment esteu fent gestions internes. De moment estem fent gestions internes. Avui parlar amb vosaltres, fer una miqueta d'això... De difusió, no? Sí, que s'escolti la nostra veu i fer evident aquesta problemàtica. Perquè al final, si el model d'escola pública...
doncs hauria de ser garantia al 100% l'accés al centre escrit doncs sembla que el model no va cap aquí que va cap a un altre tipus de model doncs si el model és diferent doncs que ho expliquin ja està, no passa absolutament res més que saber-ho
ja de sortida, i ara que ens diguin, no, després s'ajustarà, després està, ostres, però si ja d'entrada estem veient, nosaltres que estem fora estem veient aquest dèficit, no acabem d'entendre aquesta oferta minxa, la veritat.
Doncs estarem pendents també. Comença, ja ho veieu, el període de prescripció escolar amb aquestes dues escoles bàsicament afectades al Miracle i ahir parlàvem amb l'escola Pràctiques també. Francesc Serra, moltíssimes gràcies per també donar-nos l'opinió o explicar-nos el que passa a l'altre costat, no només a l'entrada d'ahir, sinó a la sortida de sisè de primària. D'acord, gràcies per donar-nos-nos. Moltes gràcies.
La veu de Tarragona. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6. És el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry.
DJ Parri, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parri. Prova-ho i repetiràs.
Si pateixes o veus alguna agressió, pots dirigir-te al CIAT. CIAT és el Servei d'Informació i Atenció a les Dones, un espai d'orientació i assessorament per a qualsevol aspecte de la vida de les dones. Truca al 977-296-279. Envia'ns un correu a siat.tarragona.cat o demana cita prèvia per visita personal. Ajuntament de Tarragona.
Les pífies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? Una direcció. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir a la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20 dins la veu de Tarragona camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis a tarragonaradio.cat. Deixa que la sessió.
A Tarragona Ràdio som la Tere, el Jordi, la Laura, el Miquel... Bé, ja ho saps, ja et coneixes. Però ara hem descobert que a Tarragona Ràdio també hi ha el Pau, la Dora, la Laia, l'Aleix, l'Andreu, la Pile, l'Ester, l'Emma...
La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona.
Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat CicleMuntanya. La Diputació suma!
Restaurant Tàrraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tàrraco. A l'hotel Tàrraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
La veu de Tarragona, la teva veu.
Fins a la plaça de la Font...
perquè allà cap a tres quarts d'una es farà el Parlament Institucional, que de fet obrirà la consellera que ens acompanya, la consellera de Igualtat i Feministes i Feminisme, Cecília Mangini. Consellera, que tal, molt bon dia. Molt bon dia, Pep. Aquí estamos, adelantando los actos del 8M, que es el domingo.
Pero bueno, lo hacemos hoy si la lluvia nos acompaña y nos ayuda a que se puedan hacer tal como lo tenemos previsto. Si no, hi ha un plan B, eh? Perquè jo ara mirava el radar, de fet anem mirant el radar cada cinc minuts, eh? Ah, sí. Muy bien, muy bien, para estar actualizado. Pero vull dir que hi ha un plan B en cas de pluja. Sí, en cas de pluja lo haremos en el Pati Jaume I.
conjuntamente con los sindicatos, porque estaba previsto, como bien has dicho, en la Plaza de la Dona Traballadora, pero si llueve no podrá ser ahí, así que vendrán los sindicatos y haremos todos juntos en el Pati de Aume Primo. ¿Totsaguita? Sí, sí. Será más o menos a las horas previstas, pero claro, la lluvia nos obligará, pero no sé, no sé todavía cómo será.
Deixem tu que fusta, perquè el clima no depèn ni de vostè ni de mi. No depèn de nosaltres. Lo que sí ja se ha suspendit, i aprovecho el moment també per dir-ho, són els actos previstos per aquesta tarda, que iban a ser a les 6 i a les 8, les rutes en homenatge i en reconeixement a les mulleres que han sigut punts de llibre a llarg de tots aquests anys, que són 51 persones, 51 mulleres, i ja aquesta setmana ja vam començar amb les rutes. El dia mièrcoles va ser la ruta en Bonavista,
donde destacamos a las hermanas Quiles, que son las hermanas Raquel y Encarni, que alguna vez las he oído por aquí también, que llevan el comedor social de Bonavista, y fueron puntos de libro, fueron donas punt de libre hace unos cuantos años, entonces también se las homenajeó en una ruta en Bonavista. Hoy estaba previsto hacerlo en Tarragón a la ruta, pero con la lluvia ya sabemos que no, así que se hará el mismo plan la semana que viene, el viernes 13.
Ese es el acto que ya sabemos que hoy no se hace, así que pido disculpas. Bueno, ya hemos avisado, por supuesto, a las personas que nos iban a acompañar, las mismas mujeres las que pueden y están todavía con nosotros, que lamentablemente hay algunas que no.
porque en la ruta del centro destacábamos también el papel y la figura de mi compañera Ana Santos, que también fue punto de libre y tuvo un desempeño también bastante importante en la cooperativa obrera, o sea que íbamos a pasar, pasaremos de hecho el viernes próximo por la cooperativa. Así que ese acto ya se ha suspendido, lo que era para esta tarde pasa al viernes 13.
Y esta semana ya también hemos comenzado. Bueno, en realidad comenzamos la semana anterior con la presencia de una charla que nos dio Nuria Varela, que fue la primera jefa de gabinete del primer Ministerio de Igualdad del gobierno de Zapatero.
i Núria és l'autora d'un llibre molt conegut que és Feminisme per a principiants. Estuvo en Tarragona el lunes d'esta setmana, no el anterior, en el Palau de Congresos, també amb una assistència molt important. Unes 80, 90 persones més o menys van a escoltar-la. Ese va ser el primer acte del programa d'aquest any. I el segon acte va ser el dia de la dona Gitana. Ayer o abans d'ahir? Abans d'ahir. Abans d'ahir.
El dimecres també. Molt emotiu, per cert, l'acte. Sí, un acte molt bonic. Recuperamos un acte, perquè aquest acte ja se hacía anys atrás. Després, amb la pandèmia i com tantas cosas se dejó de hacer, así que fue recuperarlo y fue muy bonito poder recuperarlo. Y bueno, se dijeron cosas importantes ese día, ¿no, Eli? Vostè recorda que va dir que hem de mirar de cara la comunitat gitana i que hem de valorar també tot el...
el seu potencial cultural, d'on venen les tradicions, però també que cap nena, i ho va dir, crec que era la Vanessa, que cap nena es pensi que estudiar no és per ella. Exactament. Bueno, yo les dije ese día y siempre que hablo con ellas, de aquí las saludo también a Trini y a toda la comunidad gitana de Tarragona y a Belén en Campo Claro y a Marisol,
Cuando hablamos les digo lo mismo, las mujeres lo tenemos difícil, pero ellas lo tienen más difícil porque muchas veces tienen que luchar dentro de sus comunidades y fuera, con la doble discriminación, son mujeres y son gitanas, así que lo tienen complicado, pero bueno, también como...
també van avançant, com dijeron el Dimecres. La veritat és que han avançat molt com a mulleres dins de la comunitat gitana. Fé un acte molt bonic que terminat amb l'himne gitana, el Yalem Yalem, cantat per una niña d'oració amb una veu preciosa i, bé, va ser molt emotiu. De deu anys. Estava emocionada l'acabat d'acta perquè parlàvem els pares. Sí, sí, sí. Estava emocionada. Encantava de cor. Estava emocionada el alcalde també. Estava molt emocionada tot. Fue molt bonic.
On es posa l'accent aquest any? Després hi haurà els parlaments institucionals, però on es posa l'accent aquest any? Bueno, el lema d'este año, que no lo quiero decir mal, es Som imparables, construïm desde el que ens uneix. El acent se pone, bueno, yo siempre lo digo, el movimiento feminista es un movimiento de resistencia.
Es un movimiento de lucha constante hasta lograr la igualdad efectiva entre mujeres y hombres que parece que la tenemos ahí, pero nunca la alcanzamos de todo. Claro que comparándonos cómo era esto hace 20 o 30 años, por supuesto que estamos mucho mejor.
pero también quedan muchas brechas, muchos techos de cristal, muchas distancias todavía que superar, que recorrer y que superar. Y el acento también desde este lema que dice Construir, desde el que nos unéis, también habla un poco de la sororidad, que es ese valor femenino y feminista, de poder unirnos en aquellos puntos de encuentro que tenemos, más allá de otras ideologías, que está muy bien que haya ideologías, por supuesto que sí,
pero el feminismo es un movimiento superador, en donde nos podemos encontrar, aunque no estemos de acuerdo en todo, pero vamos a lo que sí que estamos de acuerdo, porque los problemas de las mujeres, piensen como piensen, son los mismos en todas partes, aunque algunas no se den cuenta de eso, pero es así. Es decir, siempre, ayer hablábamos, hubo un acto muy interesante también en la subdelegación de gobierno,
sobre tecnología y mujeres, tecnología y feminismo. Y claro, hay muchas mujeres ahora en el mundo de la tecnología, pero los que toman las decisiones, los que están sentados en las mesas de poder, siguen siendo hombres. Y la inteligencia artificial está dominada por hombres. Y ya vemos que tenemos GPS y Alexas con bonitas voces de mujer que hacen una tarea de servicio.
Entonces todo esto, a pesar de que parecen avances, son avances que tienen algunas cositas encubiertas que por lo menos tenemos que estar atentos a ellas. Hi ha un altre front, si em permet, parlar de front, que és a tot l'avenç del populisme, de l'ultradreta.
Que no és a nivell d'aquí, és a nivell europeu i a nivell, jo diria que internacional, fins i tot, i també amb el que està passant amb el Trump, que va en guerra, no ho oblidem. Això també pot, aquesta tempesta afectar directament a la línia de flotació de tota la feina que s'ha fet durant moltes dècades. Claro, claro.
Es así. Bueno, es como una amenaza que hay latente. En algunos casos ya no es potencia, sino que se materializa. Es la amenaza a las conquistas. Es la amenaza a los derechos adquiridos. Es la amenaza al rol de la mujer. Es un discurso muy sencillo, muy emocional.
que, bueno, que atenta contra esa línea de flotación que decías, exactamente. Bueno, estamos a nivel mundial, sin ninguna duda. Com anem parlant i van canviant coses, perquè ens acaben d'arribar a una última hora, que finalment es farà a la sala d'actes de l'Ajuntament l'acte. Ah, molt bé. Per tant, suposo que com que hi ha de capiguer moltíssim... La lluvia, la lluvia. I hi ha de capiguer molta gent, per tant potser el pati jo embre queda petit, per tant es farà a la sala d'actes de l'Ajuntament a tres quarts d'una, seria la premissa. Bueno, entonces... Es manté l'hora,
La hora que sí va a ser el manifest en el ayuntament se hace a la misma hora, pero en la sala de actos todo ha cubierto.
Per cert, hi ha molts actes encara per fer. Un d'ells, com deia, aquesta ruta de dos punts de llibre. Però també tenim Sogra i Nora al cap de setmana, que també fa una part de la programació i que la veurem també supeditada al temps. Supeditada al temps. Jo crec que l'any passat s'ha de fer també el bal de Sogra i Nora per primera vegada que es va fer en l'antiga audiència, perquè també llovi l'any passat, recordem-ho. I sí, està la manifestació unitària del dia 8 de març a les 12 del mediodia que surt de la plaça Imperial Tàrraco.
Y está el baile de Sogre y Nora. Creo que hay varias representaciones. No me salía. Hay varias representaciones a las 12, a las 5, a las 6, en diferentes lugares. Pero bueno, también es algo que yo recomiendo que se vea porque...
Forma parte del programa del 8M y realmente son fantásticas las actrices. Es una escisión del baile de Damas y Bales, que ya tanto conocemos, manteniendo esa sátira y ese nivel de actuación, pero bueno, es un discurso fuerte también, muy feminista, digno de verse y de oírse.
Que parece que está saliendo el sol. Sí, anava a dir que és l'última hora que acaba de sortir el sol, eh? Ara, just ara mateix, mentre es parla... El sol del feminismo. S'ha il·luminat l'estudi. Asome el sol del feminismo. I ha sortit el sol, veurem si això, doncs, és a fo d'un moment on, en fi, o es manté. I, per tant, podem mantenir els actes, però, en principi, ara mateix... Los de la tarde seguro que no, y si ya se ha tomado esta decisión, que nos avisen, es que será así, y bueno...
Per qui diria que va el missatge d'un dia com el d'avui? Per qui va adreçat aquest missatge? A la societat en general, a les mismes dones, als homes que han de ser companys de lucha, perquè també són víctimes moltes vegades del patriarcat i del machisme, a la societat en general, a les famílies, a les nenes i als nens també. És un missatge social. El feminisme és absolutament transversal i els problemes ens afecten a tots, a la empresa, a les institucions...
En la escuela, en todas partes, la sociedad es así, es una sociedad que todavía tiene muchas barreras que rompen. Encantarà vostè al Parlament institucional? Bueno, acostumbramos, hoy se lee el manifiesto, normalmente doy yo la bienvenida, se habla muy poquito porque lo importante es el manifiesto y las personas que...
que lo lean y el alcalde cierra normalmente el acto después de la lectura del manifiesto. Hoy había una cosa prevista, pero no sé si se podrá hacer, que se habían incorporado también las cuatro collas castelleras y iban a ser cuatro pilares. No sé cómo se hará esto, a lo mejor lo hacemos igualmente, fuera, si sale el sol, bueno, el mundo del castell si llueve queda un poco vetado, no sé, esperemos que se pueda hacer, ojalá.
De fet, és un bon símbol de tot el que reivindica avui, de fer piña entre tots. De fer piña. I aquí no sobra ningú, eh? Exactament, per suposo, com fiel reflex del món castellà. I, seguint amb els actos, crec que és, perquè se me cruzan un poc els dies, el martes, el martes 10, la entrega dels punts de llibre, a les 51 que ja tenim, se sumaran tres persones més, que són la Montserrat Marimón,
la Ana Belén Gallo y la Panchi Picayo, la Esperanza Picayo, que lamentablemente ya no está entre nosotros, ha fallecido hace muy poco, y también se le entregara, bueno, al título póstumo, este pun de llibre tarragoní, que es muy importante y que ella asistía muchas veces a las entregas porque era una militante...
de muchas causas del feminismo, principalmente una profesora muy querida en la ciudad de Tarragona, una activista del carnaval, una activista del feminismo, y va a ser homenajeada, estará su familia, por supuesto, y sus amigos y amigas. Ana Belén Gallo es una médica forense, también muy implicada, fue directora territorial de violencia de la Generalitat hace poco,
y también muy implicada en todas estas causas y sobre todo en los temas de violencia, una de las personas que más sabe del tema en Cataluña. Y la Montserrat Marimón viene del mundo del voluntariado. A ella no tengo el gusto de conocerla, pero bueno, también ha sido propuesta porque los puntos del libro se proponen y se deciden en el Consejo de Dones de la Ciudad.
Dimarts que ve. Dimarts que ve a les 6 de la tarda. Col·laborar els actes, diguem-ne, de tota aquesta programació del 8M que ja començava fa alguns dies. Cecília Mangini, gràcies per acompanyar-nos. Molt bé. Bon dia com el d'avui de pluja, que ara ja sol. De pluja amb sol. Toco fusta que es mantingui, eh? Bueno, muchas gracias, Pep, y feliz Día Internacional de la Dona a todas las donas de la ciudad. Moltes gracias.
La teva veu, la veu de Tarragona. Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Les perdón porque al fin y al cabo no estamos consiguiendo los resultados que merecemos y que queremos y nosotros estamos muy contentos con ellos porque siempre vienen a apoyar, siempre les escuchamos y siempre están con nosotros. Com diu el defensa Sergio Santos, s'ha de demanar perdó a l'afició per la darrera derrota i demanar que confin amb la plantilla que traurà això endavant. La primera oportunitat a Elda.
Dissabte 7 de març a 2.45 de la tarda viurem el partit de la jornada 27 al grup segon de la primera federació des de l'estadi Nuevo Pepico Amat d'Elda en el partit entre l'Eldense Club Deportiu i el Nasti. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils.
Desparticipa al Joc de la Porra, comenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Doncs minga, seguim endavant i en el marc encara d'aquest Dia Internacional de la Dona, que és diumenge, però que avui hi ha molts actes prevists, i en volem parlar també des de l'òptica del Col·legi de l'Advocacia de Tarragona, i l'Institut Col·legi de l'Advocacia de Tarragona. De fet, avui sentíem algunes de les seves membres de la Comissió d'Igualtat, a l'informatiu, parlant també del soste de vidre en l'àmbit judicial, perquè hi ha un 66% d'advocades, d'atrades, magistrades, però tal.
quan hem cap amunt, cap al Suprem, cap als màxims òrgans de govern, majoritàriament són homes. Podríem mirar el Suprem i penso que amb una mà em sobriríem gairebé tots els dits. Parlem amb la Begoña Cajaradille, ella és coperidenta d'aquesta Comissió d'Igualtat del Col·legi de l'Advocacia. Begoña, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia, gràcies. Ja t'he vist la cara quan deia això, d'aquesta estadística, perquè és cert. Sou majoria, però cap amunt.
es compliquen les coses. I diem de Tarragona que tenim una fiscal en cap, que és dona. Sí, sí, sí. I inclús als Tribunals Superiors de Justícia, o sigui, de 17, només 4, la presidència la portem les dones. I sí que és veritat que a Catalunya tenim una presidenta, però sí, sí, el sostre de vidre, en els llocs de pressa de decisions, és evident, és evident.
I el tema de la conciliació, també, perquè la teva companya també explicava, la sentia amb l'informatiu, que quan s'ha de conciliar, gairebé sempre qui acaba pagant els plats trencats és la dona. I en l'àmbit de l'advocacia, imagino que també, hi ha vegades amb horaris bojos, tons de guàrdia, etcètera. Exacte, és que això... Nosaltres ahir al migdia vam tenir la sort que ens va acompanyar la Raquel Sants i vam fer una taula rodona sobre la bretxa salarial...
i un dels factors que fa aquesta bretxa salarial és el tema de la parcialitat de les feines. Al final és la dona qui ha de fer la reducció de jornada, és la dona qui ha d'agafar l'excedència per la cura dels nens, i això comporta que hagin d'agafar feines més precàries i que estan malament pagades o no tan ben pagades com una feina que...
que pot ser més masculina, com enginyeries, tecnologies... I en l'àmbit de l'advocada ens passa igual. Els espatxos d'advocats, només el 33% de dones són sòcies capitalistes, la resta són homes. Per tant,
Sempre és una mica la reivindicació nostra de la corresponsabilitat en feines de cura de nens, perquè entenem que també hi ha pares que volen ser pares, no? I hi ha pares que els agradaria poder agafar una...
una feina parcial i dedicar-se a la criança dels nens. Però, clar, què ens passa? Que si hem de decidir en una parella entre l'home i la dona qui ha d'agafar l'excedència, malauradament és l'home qui cobra més i, per tant, és la dona qui s'ha de sacrificar per agafar feines parcials. I és el que ens passa.
Quin és el missatge com el d'avui? Un 8M, que abans ho dèiem, i ho deia una companya d'aquí de la ràdio o l'editorial, que hauria de ser 8M cada dia, no? És a dir, que no només un dia recordar tot això que estem dient ara, no? Sí, exacte. És una mica la reivindicació no tan...
que volem que la dona cobri el mateix que l'home, sinó més una corresponsabilitat de feines entre l'home i la dona, reformes horàries en el tema de les conciliacions familiars. Hi ha molta feina, sí que és cert que hem avançat, evidentment, gràcies a Déu, aquesta reivindicació va fent que anem avançant, tot i que encara queda molta feina a fer.
Però, bueno, sí, és el que tu dius, no? Hauria de ser tots els dies 8M i tenir... L'altre dia jo parlàvem amb el meu fill, jo he tingut un fill de 19 anys, i comentàvem això de la bretxa salarial, i em deia, mama, no pot ser, no és veritat que els homes i les dones no copin el mateix? Doncs no, és així, no? Encara a dia d'avui hi ha una diferència, jo justament ahir ho sabia, perquè no ho sabia això,
I és que hi ha una diferència de 6.000 euros entre una dona i un home a l'any de diferència salarial. És un 19-20% del que encara cobra més un home que una dona. I, clar, això és una realitat que ens trobem a diari. Estem parlant del mateix lloc de treball, eh?
estem parlant del mateix lloc de treball, sí, sí. La mateixa feina, exactament igual, i és el que hi ha. És l'estadística que és així. És l'estadística, sí, sí, sí. Una de cada cinc dones redueix la seva jornada, enfront d'un de cada setze homes que redueix la seva jornada, per tant.
encara som les dones les perjudicades en aquesta bretxa salarial. Vull dir que no és només que cobri més, és la situació que ens hi trobem de reducció de jornada, d'excel·lència, de cura dels grans o cura dels petits. Bé, és el que reivindiquem més, una corresponsabilitat entre pare i... I és cert que
Ara mateix, per exemple, amb el tema de les custòdies compartides en l'àmbit dels diversis, ha ajudat molt tant el pare com la mare a poder fer una vida més professional, no? Perquè fa 20 anys el combo dels nens per la dona, la casa per la dona, semblava que era una loteria i en realitat no ho era. Vull dir, era perjudicar la dona en l'àmbit professional, no?
I ara, gràcies a Déu, amb el tema de la custodia compartida, jo soc molt prou a la custodia compartida, ajuda molt que la dona pugui treballar una carrera professional més bona que abans, clar.
En Guanya s'entra molt el tema, i de fet els diferents manifestos, també el de sindicats, en el tema de la bretxa salarial, aquest sostre de vidre també, però cada any parlem també de la xacra, de la violència domèstica, malauradament encara moltes morts sobre la taula, i aquí l'ambit judicial també té molt a fer, l'ambit judicial per allà el tema de la revictimizació de la víctima, l'ambit judicial.
Sí, sí, bueno, és que ja el tema de la violència és molt ampli, perquè tenim des de la violència institucional, que és el que tu estàs comentant, no?, la revictimació de la víctima, el que s'hi troba quan arriba un jutjat o ha de presentar una denúncia o ha de ratificar-se amb una denúncia, no?,
a l'àmbit de les violències econòmiques, és molt complicat. Al final, això seria per un altre programa i parlar de moltes coses. Evidentment, hi ha molta feina a fer en l'àmbit femení en quant a això, a la violència, a la bretxa salarial. Hi ha feina a fer, com sempre. Aquí continuem.
Ahir fèieu aquesta xerrada i em consta que aneu fent xerrades del Col·legi de l'Evocacia, perquè també hi ha intenció de portar, tinc entès, algunes dones referents, properament no direm noms, però m'en consta que sí que hi ha, a més que en tenim, de dones referents que són mirall per aquelles que vulguin arribar a traspassar el sostre a vidre. Per sort tenim moltes dones en aquest sentit.
Sí, gràcies a Déu. Bé, tu parlaves abans del Tribunal Suprem. L'any 2024 tenim la magistrada, que és la Isabel Perelló, com a presidenta. Vull dir, tenim, gràcies a Déu, moltes dones que són referents i que...
i que les hem de fer veure, no?, ens hem d'agafar amb això, no?, a tenir referents que el sostre de vidre es pot trencar, no?, però hem de lluitar, hem de continuar, hem de fer que la gent sàpiga d'això, no?, perquè és el que parlàvem amb el meu fill de 19 anys, no?,
sembla mentida, no?, sembla un mite, no?, no, ja no, no és veritat això, no, no, sí, sí que és veritat, continua, tot i que, gràcies a Déu, és menys que fa, doncs això, no?, la meva mare, les nostres mares, no?, si parléssim de les cotidacions de jubilació de les dones, són inferiors als homes, no?, perquè s'han dedicat més a la cura de la casa, a la cura dels infants. Bé, hem de continuar treballant.
De vegades els fes, jo també tinc un de 19, de vegades miren l'estadística del XAC-GPT i de l'AIA, i a vegades les estadístiques de l'AIA s'equivoquen. Avís per navegants. Perquè agafen l'estadística global i quan poses el foc en algun determinat aspecte convé la localització local, que és la que fa que les realitats s'amplifiquin. Begoña, gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres per convidar-nos. Al Col·legi de l'Evocacia, Begoña Cajaradilla, copresidenta de la Comissió d'Igualtat,
Gràcies i que tinguis feliç dia de la dona. Moltes gràcies. Dimenge, eh? Dimenge, sí, sí. Gràcies.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure ahir la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Doncs vinga, seguim, i com us dèiem, diumenges al 8M, i la plataforma feminista LGTBQ+, del camp, ha convocat una manifestació unitària a Tarragona, que, doncs, aquest marc del Dia de la Dona Treballadora, sortirà al migdia des de l'Atlasa Imperial Tàrraco, amb el lema lluita feminista, lluita antiracista.
L'objectiu, des de la plataforma, diuen que es planta cara a l'onada reaccionària i evita perdre drets conquerits. Una plataforma que fa una crida a sumar-se a aquesta protesta per donar visibilitat a la defensa dels drets i deixar clar que la lluita feminista és també la lluita antiracista. En parlem amb una de les portaveus de la plataforma, amb la Olga. Olga, què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia.
I imagino que tot preparat... Bueno, imagino també que mirant la previsió del temps, no?, com avui, de fet, no? Sí, sí, estem una mica expectants, però en principi tot segueix com s'ha previst. Sembla que el diumenge afluixa una mica, així que esperem que puguem mantenir tot i com ho tenim previst. Bueno, en principi, a dos dies vista, la previsió és fiable, eh? Si avui diu que no plourà, es vol dir que no plourà, eh? En principi, tu que enfusta, eh? Bueno, com es prepara aquest acte de diumenge? Com l'heu preparat i què és el que fareu, exactament?
Doncs, bueno, la Plataforma Feminista som un conjunt de col·lectius del Camp de Tarragona, els col·lectius feministes, com Cal de Llunes o Hora Violeta, i també s'assumen sindicats, s'assumen espais alternatius de ciutats i de pobles de tot el territori. Tenim les companyes de Cornudella, de Riudón, doncs som una plataforma prou plural.
I, bueno, cada any muntem aquesta manifestació i aquest any, doncs, veient com està una mica el panorama i amb tota l'una reaccionària i d'ultra dreta, doncs volíem ficar molt d'èmfasis en el tema de la lluita antirracista, que també ens sentim molt nostre, no?, per també explicar una mica que el feminisme no és una lluita parcial, no?, que no ens conformem amb els drets de quatre persones
privilegiades, sinó que és una proposta integral que passa una mica per l'alliberament de totes les persones. I en aquests moments estem veient que qui més està tenint vulnerats els seus drets són les dones migrants, les dones racialitzades, i per això volíem posar molt del focus cap aquí. Parleu també, almenys en un comunicat previ, també de la precarietat laboral en general, no només també de les dones migrades, sinó també de la crisi de les cures, no?
Sí, és 8 de març i seguim recordant totes aquestes estadístiques en què les dones sempre sortim perdent, estem parlant de salaris més baixos, de més contractes de temps parcial i sobretot també nosaltres el que fem una proposta és d'un sistema de cures públic i comunitari que això bàsicament es traduiria en garantir el dret a cuidar i ser cuidada sempre per...
que se'n garantessin permisos laborals remunerats si és el que volem cuidar i que les persones que necessitin d'aquestes cures també les tinguin garantides per part de l'administració. Estem veient com amb uns serveis socials desbordats que no hi ha places enlloc, que estan tots privatitzats, que les treballadores tenen condicions molt precàries i és un dels grans reptes de futur d'una població més envellida que si no hi posem remei ara qui acaba assumint tota aquesta càrrega sempre acaben sent les dones i per això sempre també és una qüestió central.
I quina previsió teniu, Olga, de participació? Per això, més o menys, ja es comença a moure. És a dir, que ja fa dies que es mou, per tant, hi ha idees que vindran companyes i companys de Cornovella, d'altres municipis, per tant, és una manifestació a Tarragona, però de diferents punts del territori. Quina previsió teniu d'assistència? Clar, el tema... La xifra sempre és una mica complicat. El dia abans, el dia set, si tampoc plou, també hi ha una mani nocturna a Reus, al passeig Mat, a la set,
que intentem també fer actes descentralitzats, però sí que el dia avui, sent diumenge, esperem que puguem arreplegar força gent i, com altres vegades, omplir els carrers i siguem més que mai. Aprofita per fer la crida, que t'estan sentint des de molts punts. El diumenge, això és el mes o menys recorregut migdia a Plaça Imperial i a partir d'aquí anar pujant, no?
Sí, sí, anar pujant recorregut semblant a altres anys i acabarem a la plaça de la Font amb el manifest, com sempre, i això esperem omplir-lo. Olga, gràcies per atendre'ns, que sigui un èxit, que vagi molt bé, toco fusta perquè no plogui, t'he tocat fusta ara mateix, i que vagi molt bé la manifestació d'aquest 8M a Tarragona aquest propi dimensió. Recordeu, la cita al migdia, a partir del migdia a la plaça Imperial. Gràcies, que vagi molt bé. Moltes gràcies, adeu.
Les 10 i 6, eh? Manifestació, doncs, són els actes que hem anat desplegant de tot aquest prèvi del 8M, avui divendres. També diumenge, recordeu que hi ha Sogra i Nora, per tant, doncs, podeu alternar alguna de les funcions que es faran en diferents punts de la ciutat, d'aquest ball parlat de Massivells. I això, i la manifestació, doncs, aquesta unitària que es farà, doncs, a partir del migdia de la Passi Imperial. Avui, cap a tres quarts de dotze...
L'acte de comissions obreres i l'UGT, que es farà en lloc de la plaça de la dona treballadora a la sòa d'acte de l'Ajuntament i que seguirà contínuament, estava previst una hora més tard, però farà tot seguit al Parlament Institucional. Per tant, allà posarem micròfons i ho podreu seguir en directe. Les 10 i 7, fem una pausa. De seguida, abril dos rius, amb el resum de la setmana. La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11.00.
Restaurant Tàrraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tàrraco. A l'hotel Tàrraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma.
Les perdón porque al fin y al cabo no estamos consiguiendo los resultados que merecemos y que queremos y bueno, que nosotros estamos muy contentos con ellos porque siempre vienen a apoyar, siempre les escuchamos y siempre están con nosotros.
Com diu el defensa Sergio Santos, s'ha de demanar perdó a l'afició per la darrera derrota i demanar que confin en la plantilla que traurà això endavant la primera oportunitat a Elda. Dissabte 7 de març a 2.45 de la tarda viurem el partit de la jornada 27 al grup segon de la primera federació des de l'estadi Nuevo Pepico Amat d'Elda en el partit entre l'Eldense Club Deportiu i el Nasti.
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centres Pultiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Quatre dies i una hora. El millor de la setmana amb Abril Rius.
Què tal? Molt bon dia. Són les 10 i 10. Podeu demanar un desig, si creieu, en aquestes coses i comencem amb el resum de la setmana. Parlarem, sobretot, dels actes que hi haurà aquest cap de setmana i hem estat repassant durant aquesta primera hora tots els actes que hi haurà el diumenge, en el Dia de la Dona, 8 de març. Però també parlarem de diferents entrevistes que han anat veient aquí els micròfons de Tarragona Ràdio a la veu de Tarragona.
Durant la setmana recuperarem l'entrevista de Josep Maria Arauzo, catedràtic d'Economia, per parlar sobre els preus del petroli i possibles afectacions en el comerç internacional, si el conflicte d'Estats Units-Iran s'estén amb els aliats.
de l'Iran al Lemen. També parlarem del dia de la dona gitana, recuperat enguany per l'Ajuntament de Tarragona, que va haver un acte allí a l'Ajuntament. I també anirem a Barris, a la Sabinosa. I dintre de l'agenda cultural recuperarem l'entrevista que vam fer sobre el programa de Memòria Democràtica de Tarragona.
que aquest cap de setmana és un acte d'homenatge a Juan Gabriel Nafo, que va morir tràgicament el 5 de març de 1976 a Tarragona. I també anirem al teatre, perquè hi ha diferents obres. El dissabte i el diumenge al Teatre Tarragona hi ha l'espectacle El sonall i a la sala Trono hi ha màquines sexuals de Jordina Biosca. Comencem.
Com us comentava, començarem recuperant l'entrevista que vam fer a Josep Maria Arauzo, que és catedràtic d'Economia, després que el govern espanyol hagi assegurat que està preparat per contenir possibles impactes per l'amenaça del president Nordamèrica Donald Trump de tallar la relació comercial entre els dos països. Això afecta directament a la demarcació de Tarragona, que és jugar a prop de 300 milions d'euros.
I en parlàvem d'això de preus del petroli, possibles afectacions en el comerç internacional, si aquest conflicte s'estén, amb el Josep Maria Arauzó, catedràtic d'Economia. L'escoltem.
També et vull preguntar com a catedràtic d'economia pel tema del bloqueig de Donald Trump al comerç d'Espanya. Veurem com es concreta i ja haurem d'esperar per veure com es concreta també la base exacta, però a nivell territorial, a nivell del nostre territori, creus que pot tenir algun impacte directe això?
Bé, jo parlaria del bloqueig en general per dir que això no té cap mena de base econòmica ni sentit i que no respon a cap d'estats internacionals. Avui en dia el comerç internacional el negocia la Unió Europea en el seu conjunt i no els estats de forma independent. Per tant, un bloqueig selectiu cap a un estat...
és que no té cap mena de recorregut. Jo crec que és bàsicament retòrica política sense cap trasllació a efectes pràctics immediats. Si miréssim les dades a nivell de comerç d'aquí cap allà o d'allà cap aquí, però especialment d'aquí cap allà, estem parlant d'uns, avui tenint els companys del diari, que han fet la feina de buscar les dades, les xifres d'aquest comerç entre el territori i els Estats Units, les exportacions, bàsicament,
es quantificaven amb uns 300 milions d'euros, la xifra que és de fet dades de la balança comercial 2025. És això? Són uns 300 milions d'euros el que es mouen d'aquí cap allà? Sí, però és una xifra que ha anat baixant al llarg dels anys. És a dir, això és menys que l'any 2025, és menys que l'any 2024, justament per la constatació a partir de tot el que va passar a partir del mes d'abril de l'any passat, amb l'anunci de l'impulsació d'Arensels per part de l'administració Trump,
que les empreses comencen a veure que els Estats Units segurament no són un soci comercial fiable i hi ha hagut una redistribució d'aquest mercat exterior i, bàsicament, a partir de les incerteses que suposen tota aquesta successió d'anuncis sobre les empreses que després concreten parcialment o no s'acaben de concretar.
1,7 milions si parlem del que es compra allà, des d'aquí. I aquí, principalment, parlem de lubricants, combustibles, bàsicament. A nivell estatal tenim un important, bàsicament, petroli i gas, i s'envien vi, oli, també productes plàstics que surten de la petroquímica,
Però jo vull insistir en el fet que el marge que jurídicament no sigui viable d'aquest bloquet selectiu a un estat, és que, a més a més, un dels motius que va emportar l'administració Trump a plantejar aquest increment d'aranzels ara fa quasi un any, va ser justament l'important dèficit comercial que tenien els Estats Units, però és que justament amb el estat espanyol.
tenen un superàvit comercial. Per tant, seria un doble tret al peu, no només per les empreses participants d'aquest comerç, sinó també perquè justament és un dels estats que, en certa manera, ajuden a equilibrar la seva complicada balança comercial.
Evidentment, des del punt de vista dels productors de Tarragona, les perspectives ara són incertes. Sí, això és cert. És complicat. I, de fet, ja ho hem vist en els darrers temps, com la seva penetració al mercat nord-americà anant baixant, justament perquè aquests productes són ara menys competitius allà i com a conseqüència dels adreus impugnats l'any passat, que fa que siguin més caps i que, per tant, els consumidors busquen alternatives
més reduïdes, amb un preu més reduït. Ja per acabar el tema de Trump, perquè ja hem vist, ja s'ha dit aquests darrers dies, que també el tema del petroli, que evidentment s'ha pujat el preu i que per tant també repercutirà d'una manera d'altra, petroli i energia.
D'una manera d'altra, també, finalment el consumidor, però caldrà veure-ho, també, això. Jo no he vist que hagi pujat pel preu, almenys el carburant. Comença a pujar, ja comença a pujar de forma molt suau, però comença a pujar el preu del carburant. Tendessa que estem en uns nivells de preus que estan molt per sota dels que hem tingut en els precedents. Per tant, l'impacte ara mateix és petit, però aquesta escalada serà progressiva.
Fins aquí el tema d'aquest bloqueig de Donald Trump a tot el comerç de demà. En Espanya parlem del Congrés, perquè també tenim aquí el Jordi Jària. Ja ens ha parlat una mica d'algun dels apartats destacats que tractareu entre Dixous i Divendres, per la part que toca, la part econòmica. Què destacaries que és rellevant, Josep Maria? Bé, jo crec que el que és rellevant és que el Congrés tracta d'una temàtica, els drets digital, de la sostenibilitat,
que és de molta actualitat, que té molt d'impacte econòmic actual i sobretot futur, i sobretot perquè hem derivat cap a una economia cada cop més digital, pensant-nos potser ingenuament que això no tenia cap mena d'implicació ambiental, però en canvi sí que les té. Les té són moltes.
I això demana una millor gestió d'aquesta economia digital per evitar totes aquestes externalitats negatives en termes ambientals, en termes de contaminació, en termes d'una mala gestió de residus, a la qual ens porta aquesta pràctica de digitalització de totes les activitats econòmiques.
I parlem del dia de la dona gitana, l'acte de la dona gitana que recuperava en guany l'Ajuntament de Tarragona en el marc del dia de la dona, el 8 de març. Van fer un acte al saló d'actes que estava ple i es va fer un emotiu homenatge a les dones gitanes. Van parlar diferents persones, però...
Unes paraules que ens van agradar molt de la Victòria Santiago, que és una gitana amb dues carreres universitàries, va ser que cap nena torni a pensar que estudiar no és parella. És una mica per on anava també el discurs d'aquell acte. I vam fer una entrevista el dia següent amb la presidenta de l'Associació de Dones Gitanes, Caring Baig, la Trinitat Torres, també amb la Tatiana Font, responsable del Pla Integral Gitano de Catalunya, i amb la mateixa Victòria Santiago,
que és la que va dir aquella frase. Escoltem el que ens explicaven d'aquest acte tan emotiu. Ens va agradar molt la teva frase, que cap nena torni a pensar que estudiar no és per ella, i tu ets un exemple d'això.
Sí, adoració em va ser increïble, va sortir una veu d'ella, siguem tan petita, va ser increïble. I bueno, el meu discurs era molt personal, a la vegada que també representava el que estem passant totes les dones gitanes que volem estudiar, que se'ns tanquen portes, que hem de demostrar constantment qui som, que també som vàlides per fer el que vulguem.
Home, tu testaràs dues carreres. Sí, ara estic acabant l'última, ja, pedagogia. Aquest juny, si Déu vols, ja tindré la meva carrera i tindré dos. Què et sembla, Trini?
Això em sembla perfecte. Vittòria, hola, carinyo, sóc la Trini. Hola, tia Trini. És tieta seva. Bé, per respecte, sí, clar, sóc tia seva en el sentit dels joves, quan es veuen gent més gran, es diu un tia, un oncle o tio. I en aquest sentit és un respecte que tenim els gitanos i les gitanes. El més bo que n'hi tenim naltros...
és que tenim un respecte que es perdura. I són uns valors que passem de mares a filles, o de filles a netes, o igualment de pares a fills o avis. És un respecte que tenim, i això és una cosa molt bona que tenim la comunitat xitana. Ahir va parlar la tia Enriqueta, si no recordo malament, que va obrir l'acte, quan parlàvem...
Sí, la tia Rigeta també és una dona referenta, que nosaltres més o menys, bueno, tenim un graduat escolar, van tindre una formació en mediació, nosaltres ho van tindre una miqueta més cru, perquè són una mica més grans, nosaltres pràcticament van fer, diguéssim, van tindre una formació més justeta, i és el que diu la Victòria, també es posaven traves. Però la joventut d'ara estan més empoderades...
i tenen més estudis i més formació. I això és bo. I que no vull sentir a ningú que digui que les dones gitanes no valen per estudiar, que és com el que ha dit la Victòria. Tenim que seguir estudiant, tenim que arribar a les nostres metes. Jo tinc una satisfacció molt gran perquè la Victòria la tinc en altres, l'Afegir, jo soc membre de la Junta d'Afegir,
I per mi és un ple, de veritat. Dones com elles, no un aplaudiment, necessiten posar-les aixecar-les dalt d'un pedestal. Tatiana Font, responsable de la Pla Integral Gitano de Catalunya, bon dia. Hola, molt bon dia. Suposo que estàs d'acord amb el que està dient ara la Trini, no? I amb el que diu la Victòria...
que no falti, que cap nena pugui anar a estudiar. I tu parlaves, em va agradar molt també el que vas dir ahir, que parlaves que cal que hi sigueu a molts estaments de la societat, de la política, de les entitats, és a dir, que estigueu molt presents, no, Tatiana? Exacte. Crec que és el moment d'anar una miqueta més enllà i d'aprofitar tot aquest talent que realment, com deia la Victòria i com diuen la Trini, ja hem demostrat i estem demostrant que hi és,
que hi és la formació, que està el talent i que està en les capacitats. Per tant, és hora d'ocupar els espais, d'ocupar aquests espais, tant polítics com de qualsevol estament, justament perquè la resta de societat, que encara té una motxilla de prejudicis, pugui anar tancant-los. Crec que era la Victòria, que ahir deies, Victòria, que va venir un temps que et deien que el batxillerat no és per tu o alguna cosa així. Sí, sí.
Sí, això no ho he passat només jo, sinó que fa molt poc em vaig adonar que moltes dones gitanes, quan volen continuar estudiant, quan acaben l'ESO, els tanquen la porta directa o indirectament, els diuen que no, que elles no estan preparades per això, que ells només ens han guiat per acabar l'ESO i res més, que no els han preparat per continuar.
I això ho patim dia tras dia i ha passat durant molt de temps i encara continua passant.
I anem cap a Barris. Dilluns anàvem a la Sabinosa, dintre d'aquest espai de ponent allaval. Anàvem a la Sabinosa perquè la Diputació, la subdelegació del Govern i l'Ajuntament de Tarragona pactaven un canvi en el traçat del canvi de ronda de la Sabinosa, aquest projecte adjudicat des de principis de desembre.
Finalment, variarà el seu recorregut i evitarà passar per les zones de més valor natural, entre les quals hi ha flora protegida com el limonium. També serà una mica més estrec dels 5 metres aprovats inicialment i, tot i que no s'ha concretat l'amplada de metres, serà la mínima exigible per raons de seguretat i se situarà al voltant dels 4,5 metres.
De tot això en parlàvem, de si els semblava bé, si no, si tenien algunes reivindicacions, amb la presidenta de l'Associació de Veïns de la Sabinosa, la Montse Garcia.
Com ho veieu vosaltres? Com heu rebut també aquestes informacions, aquestes notícies? Primer de tot, ens hauria agradat que ens haguessin consultat. Això és una cosa que ens va sentar una mica malament en aquest sentit. Som nosaltres que vivim en aquest barri, els de la Rebassada i nosaltres, l'associació de Rebassada, l'associació de Sabinosa, que hauríem de primer haver-nos consultat i dir, escolta, què és el que ens necessiteu, què voleu, què us agradaria...
I això no ho han fet, han tirat endavant un projecte que per la nostra manera de ser, de veure, aquest camí no era un camí de ronda, era més aviat un passeig molt ample, no sé si deien de set metres o així.
i, bueno, en fi, un passeig, no? Inclús era com un carril bici, que nosaltres pensàvem, i per què un carril bici? No ens fa falta un carril bici. I llavors la nostra intenció ha sigut lluitar perquè aquest camí sigui un passeig de ronda, els típics passeig de ronda que hi ha a la Costa Brava, i fer-lo més estret, de màxim dos metres, i fer-lo perimetral.
Al final ja no sabem quina és la conclusió que han tret i quina és la que... perquè sí que sé que van aturar el projecte, va escoltant altres grups, ecologistes, per cert, i al final sembla ser que passaran un tros perimetral però un altre tros pel mig de la...
dels jardins aquests de les cases de la Preventori. Amb la qual cosa, això tampoc ens fa contents, perquè nosaltres que volíem era un camí de ronda, un camí de ronda típic que passa pel perímetre que tu veus al mar caminant, etcètera. O sigui, però al final no sabem exactament quina serà la decisió. Però, bueno...
Les modificacions sembla que havien estat precisament per no tornar a iniciar aquest projecte, perquè ja s'havia fins i tot adjudicat amb una empresa. Per tant, sí que s'ha reduït aquesta amplada, però en qualsevol cas em deies al principi la resposta que no s'ha tingut en compte els veïns. Entenc que no s'ha convocat a cap reunió, no s'ha escoltat les demandes...
Bé, després, a posteriori, eh? Quan ja estava el projecte fet al Ministeri, nosaltres ens vam enterar, dius, ostres, això no ens agrada. I no ens agrada tan ample i això no és un camí de ronda. I, bueno, va ser així. Llavors, sí que vam tenir una reputació, vam dir les nostres...
i també vam fer una carta tant a l'Ajuntament com a la Diputació per dir la nostra posició, i al final no ens ha tornat a reunir, i la conclusió final la sabem pels diaris, que tampoc és gaire clara.
Tampoc és que no us agrada, tot i que sí que s'ha aconseguit una rebaixa, que el camí serà més estret, amb l'amplada... Sí, però de 5 metres a 4,4, que tampoc no és una cosa molt... I després això, segons ens vam veure que un tros passava pel mig, per l'interior, o sigui que no tot era perimetral. Amb la qual cosa ja no sé, no sabem com serà.
La intenció de tot això i el que vosaltres defenseu és precisament preservar, no? Seria la paraula. La paraula seria preservar també en aquest camí de ronda i en qualsevol actuació que s'hi faci aquí, no? Per descomptat, tot el que siguin els materials, la manera de construir aquest passeig, aquest camí de ronda, ha de ser totalment preservant la nostra fauna, la nostra flora, per descomptat que sí. Això es pot fer, en un camí de ronda es pot fer, no hi ha cap problema. No destrueixes...
A més, és que està molt alt. Vull dir, la rocaia queda... És un... Aquest morrot, que li diuen, és alt. Fins a arribar al mar, hi ha molt... Tota la rocaia, vull dir que no destrueix. I tots els aspectes autòctones que hi ha a nivell de flora, fauna, etcètera, etcètera. Es pot preservar perfectament. Sí, sí. La qüestió és que no sigui... No volíem aquí una carretera ni un passeig, volíem un camí de ronda. Això sí, gaudint tota l'estona del veure el mar.
I passem a Cultura perquè dimarts entrevistàvem Agnès Marquès, periodista, perquè acaba de guanyar el Premi Ramon Llull de novel·la 2026 amb el llibre, amb la novel·la La segona vida de Ginebra Bern, publicada al grup 62 de Columna. Ella és periodista i escriptora, codirectora del programa de ràdio Catalunya Nit,
i parteix d'un fet real del 2014 a Hemphill, un petit poble rural de Texas molt religiós, amb una fe i una moral profundes propera a la frontera amb Louisiana. Va ser un dels municipis més afectats per la desintegració en el vol del transbordador colombial el 2003.
I a partir d'aquí hi ha una història que parla de la Ginebra Bern dintre d'aquesta novel·la La segona vida de Ginebra Bern. El Pep tenia tot el llibre subratllat, tot el llibre marcat, això vol dir que li va agradar o que almenys hi havia alguns trossos que feien reflexionar. En vam parlar amb la seva autora, l'Agnès Marquès.
Però l'han donat el premi per a Ramon Llull perquè és un premi més ben dotat de les lletres catalanes, que és un premi bonic de rebre. Home, és un premi bonic de rebre, sí. Home, la veritat és que a mi m'honora molt, perquè de cop, fixa't...
Encara no ha arribat el llibre als lectors, que ja tens aquest retorn tan contundent de ser un llibre premiat. El Josep té el llibre a les mans i el tens marcadíssim. Marcadíssim, amb moltes coses. A mi m'agrada soprallar els llibres.
No està greu, no? No, no, m'agrada. Llavors, quan veig alguna cosa que em crida l'atenció al Marco, perquè després, clar, el temps de la radio saps que és limitat, i t'has de preparar l'entrevista al primer del matí. Llavors, els temes que m'han semblat curiosos, perquè n'hi ha molts, i es nota, t'ho he de dir, eh?,
Es nota que està escrit per una periodista que coneix molt. Que coneix l'ofici. Les batalles de l'ofici. Home, n'hi ha unes quantes. A més, com que tot està canviant tan ràpidament, hi ha coses de l'ofici que ja no tornaran, hi ha dinàmiques que ja no tornaran, que estan canviant molt, molt, molt.
La Ginebra és una periodista de mitja edat que va començar, doncs, pràcticament a treballar, diríem, amb el principi d'internet i que es troba, doncs, a mitja edat, doncs, que el diari on ha treballat tota la vida canvia moltíssim i que aquella manera que té ella de fer clàssica, de fer clàssica periodisme, doncs no serveix de res. Ara li diuen, escolta, remena per les xarxes i el que trobis, doncs, ja amb això tirem.
La venjança, eh? Aquí hi ha molta monoteca sobre la venjança. La venjança, deia Seneca, que la millor venjança és dominar-se. O Shakespeare, que és un gran dels grans... No, la seria aquesta, la trobo boníssima. De frases n'hi ha molt bones al llibre, en ja en deixarem alguna. Però també, per exemple, Shakespeare, el gran mestre dramàtic de la venjança, Hamlet, mostra la venjança com una força devastadora i tràgica.
Però la frase que m'agrada més, no està al llibre, però que no està cap d'aquests autors, diu que qui busca venjança acaba dues tombes.
Ah, totalment, estic d'acord. La pròpia, la de l'altra i la pròpia, no? Per què la venjança? Perquè buscaves una història de venjança. Sí, a principi de tot buscava... Sí, perquè és un tema que, mira, em crida l'atenció perquè tots hem sentit en algun moment ràbia perquè algú ens ha ferit, no? I penses, tant de bo, això és molt humà. Però jo crec que en la immensa majoria de les persones ens quedem aquí.
En canvi, hi ha gent que executa la venjança. Quan jo, quan ho veig, o observo, em quedo de pedra, dic, com ha pogut? I a més a més perquè em desajusta una mica l'ordre mental de les coses. Hi ha un butxí i hi ha una víctima, i em petitzes amb la víctima, escolta, el butxí s'ha portat malament i aquesta persona ha quedat ferida. Quan al cap del temps la víctima actua amb els mateixos mecanismes que el butxí,
A mi perdo l'esperança, perdo l'esperança, perquè al final, si tots podem actuar malament de la mateixa manera, què queda? És una manera de perpetuar el dolor permanent, no? No s'acaba mai.
I ara sí, anem a l'agenda cultural del cap de setmana, passaran moltíssimes coses, ja ho hem dit, el diumenge 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, hi haurà diverses manifestacions, una que començarà a les 12 a la plaça Imperial Tarraco, i ja hem estat repassant durant tot aquest matí els diferents actes i les diferents entitats que hi participen.
Però passaran més coses. Dissabte a les 12 del migdia al Teatre Tarragona hi haurà un altre programa de memòria democràtica de Tarragona, del tardofranquisme i la transició. Aquesta vegada serà un acte d'homenatge a Juan Gabriel Rodrigo Nafo, que va morir tràgicament el 5 de març de 1976 a Tarragona, mentre fugia de la repressió policial contra una manifestació que denunciava la matança de Vitoria del 3 de març del mateix any.
És una activitat inclosa en els actes de commemoració dels 50 anys de la mort de Nafo. I vam parlar amb José Antonio Jiménez, portaveu de l'associación 6 de marzo por Juan Gabriel Rodríguez Nafo i comissió de programes de memòria democràtica. I em sembla que en guany hi ha novetats, no?, perquè arriba un reconeixement per part de l'estat espanyol del Juan Gabriel com a víctima de la repressió postranquista.
Efectivamente, no solamente por parte del Estado, sino que hemos conseguido también por parte de la Generalitat el reconocimiento del asesinato de Juan Gabriel Rodrigo Tláfugo.
Sí, sí. Teníeu ja el reconeixement de la Generalitat, evidentment del municipi de Tarragona, també, de l'Ajuntament, però ara el més recent ha estat això, que a nivell de l'Estat s'ha reconegut això, que va ser víctima de la repressió postfranquista. A partir d'aquí, l'associació, la família... Esteu ja tranquils? O hi ha encara un procés obert? No, no, no. Què va, què va, què va? Digue'm, digue'm. Nosotros estamos persiguiendo todavía...
El conocimiento de la verdad. ¿Qué ocurre? Después de mantener una entrevista con la jueza decana del juzgado de Tarragona, conseguimos también entrevistarnos con la fiscal de Derechos Humanos y Memoria Democrática,
Y se nos ha facilitado el sumario que había depositado en el juzgado con respecto a la muerte de Juan Gabriel. Es como un cómic.
Está lleno de historietas y de cosas rarísimas. Entonces, nosotros hemos solicitado, allá por el mes de abril del año pasado, del 25, hemos solicitado la exhumación del cadáver de Juan Gabriel para realizar un análisis forense con los medios...
más avanzados de los que había entonces y con los medios que hoy en día se tiene. Entonces, estamos pendientes de que esta exhumación se acepte a trámite por parte del juzgado de Tarragona, del juez que le toque en ese momento, porque la fiscal se comprometió que ella iba a llevar el tema de oficio,
Y estamos a la espera de que esto el juez lo admita y de que se aclare.
Què ocurrió en aquella terraza del número 7 del carrer Unió? Clar, això és clau, no? Ara sempre del dubte estat què va passar allí exactament, perquè la versió oficial que es va donar per bona va ser que ell va caure de l'edifici intentant escapar de la policia, però després hi ha una altra versió que és el que espereu trobar, no? Que és que...
La versión es ciencia ficción totalmente. Tenemos en nuestro poder el sumario y cómo explica la policía mediante unos trazos a bolígrafo lo que sucedió según la versión de ellos. Entonces te pones delante de la fachada, empiezas a analizar con el documento
los pasos que ellos dijeron que dio y por qué cayó Juan Gabriel y dice, bueno, esto o nos toman por imbéciles o, claro, a veces ellos tenían que dar una versión, la del régimen en aquel momento.
Fins demà!
I anem al teatre perquè hi ha diferents obres, algunes a peu de carrer, algunes en teatres. Comencem amb el sonall, el dissabte 7 de març a les 7 de la tarda i el diumenge a les 6 de la tarda a l'escenari del Teatre Tarragona. La gent es posarà a l'escenari del Teatre Tarragona per fer una obra així una mica immersiva. El títol és el sonall, és de projecte ingenu.
I la sinopsis és que Catalina Muñoz va ser executada al setembre de 1936 i enterrada amb el sonall del seu fill de nou mesos en una fosa comuna de Palència. Arran d'una excavació sota un parc infantil, 83 anys després troben i entreguen al sonall el seu legítim propietari, ara octogenari. En parlàvem d'aquesta funció, de com serà i del fet de fer-ho altre escenari del Teatre d'Aragona amb el director de l'obra, el Marc Chornet.
estem fent una creació que el que vol és mirar com el passat ens afecta el present, no? I en aquest país el passat és un passat molt clar on encara la guerra civil i les seves conseqüències estan presents a nosaltres en forma de fosses comunes i en forma de mil seqüeles i és una mica el punt on ens intentem fixar, no? I agafem una anècdota
que jo trobo superpoderosa per entendre una miqueta tot això que estic insinuant, que a Palència, en 2019, es va descobrir una força comuna, un esquelet d'una mare que portava a la mà un funall. Per tant, havia estat afusellada amb el funall del seu fill a la mà. I van localitzar el seu fill, que en aquell moment tenia 80 anys, i li van poder retornar al funall.
a una persona que havia tingut tota una vida sense aquella mare i, per tant, sense aquell record, i d'alguna manera així es va tancar un cercle. I aquesta mena de moment bonic on les temporalitats es pleguen i es toquen, i sembla que hi hagi com un forat que travessa el temps per sanar una ferida, és una miqueta l'anècdota que fem servir per explicar-ho una miqueta això, que és que les ferides generacionals
van molt més enllà d'uns quants anys. Allò que va passar fa quasi un segle està travessant generacions i ens hi arriba a nosaltres de mil maneres i hem de seguir posant una mirada sobre tot això per poder sanar aquestes ferides. És un drama, sí, però sobretot és un can a la vida. És un espectacle molt vitalista que el que té ganes és de reivindicar una miqueta...
la vida continguda en tot això, i és un espectacle divertit, és un espectacle lúdic, bueno, divertit, divertit, a veure, no és l'estanya pareja, la gent no ve a comptar acudits, però crec que és un espectacle bonic de veure, que es gaudeix, que juga amb l'espectador, l'espectador està dintre de l'espai escènic i li van passant coses pel voltant, quasi com si fos un espectacle de carrer...
I dintre del marc del Dia de la Dona, la Sala Trono produeix un espectacle o porta un espectacle el dissabte a les 8 de la tarda que es titula Màquines Sexuals, un monòleg de Jordina Biosca, que és un espectacle inclòs a la programació 8M Som Imparables. Ens explicava la narradora, la protagonista d'aquest monòleg, com serà l'obra, la Jordina Biosca. La primera pregunta és la normal. De què va?
Doncs és un espectacle que està vinculat a textos de literatura contemporània i que parla sobre la sexualitat i la tecnologia. Allò que ens vehicula a través del cos amb les màquines. I a partir de les màquines ens endinsem no només amb la robòtica, sinó també amb la intel·ligència artificial. Quins textos serveixen de base? Veig que tu has adaptat el guió, no? Tu t'has fet teu, però quins textos t'han servit de base?
Bé, jo he agafat cinc llibres, un és d'una trilogia, una de les parts de la trilogia del Serden amb un Xirac, que es diu Culpa, després hi ha La vida sexual de Catherine Millet, hi ha El Frankenstein de la Janet Winterson, i després tenim El de les màquines com jo, de Liam McEwan. I a partir d'aquests quatre llibres hi ha cinc fragments que es vehiculen tots entre ells per fer un tot,
dins l'espectacle. Com és que t'interessa aquest tema? Perquè em sembla que deu ser un projecte bastant teu, no? Sí, això va venir una mica arran de pandèmia, perquè com que vam tenir tant de temps per llegir, i va ser anar agafant... Bueno, anar llegint, anar...
Jo, clar, amb el tema de la narrativa el que fas és llegir molt, precisament, i mirar textos i a veure com et quadren, si els pots entrelligar, i va ser com un procés que me'n van caure a les mans dos o tres, d'altres ja me'ls havia llegit, i vaig decidir, com que tenia temps i era un tema que m'agradava, perquè és un tema, en certa manera, que no se'n parla gaire de tecnologia, se'n parla molt, però el tema de la vehiculació de la sexualitat i el sexe
A través de la tecnologia ja no se'n parla tant, no? I, bueno, a partir d'aquí va sorgir el poder confegir aquest guió a partir dels textos.
I aquest cap de setmana comença Tarragona amb els ulls del cardenal Cervantes, el diumenge a les 11 del matí al Centre Cultural de l'antic Ajuntament. És una ruta teatralitzada que ens convida a descobrir la Tarragona del segle XVI a través de la mirada del cardenal Gaspar Cervantes, arquivisbe i fundador de la Universitat i del Seminari Tridentí.
era un home de gran cultura, amb una iniciativa que va ser clau en la construcció de la història moderna d'aquesta ciutat. Hem fet un munt d'entrevistes amb la gent que porta aquest espac de Tarragona amb els ulls del cardenal Cervantes, que segur que podreu recuperar a la web de Tarragona Ràdio. I diumenge també arriba Sogra i Nora, de Masibel, ja últim als preparatius del Vallparlat, que es presentarà el diumenge 8 de març a Tarragona. Van fer un assaj general en públic
que va servir per acabar d'una forma al Vallparlat, que es va recuperar l'any passat. I en parlàvem, bueno, es faran diferents funcions. El 8 de març es presentarà a les 12 i a la 1 al passeig de Sant Antoni davant de la Diputació i a les 5 i a les 6 de la tarda al passeig de les Palmeres davant del mural feminista. Parlàvem amb protagonistes, amb l'Oriol Grau, la Montse Taulé i la Maria Salvador. Què passa? Va, novetats, novetats! Enguany surt la neta.
Va valer un personatge nou, que és... valer la neta. 9 anys té. 9 anys té, sí. Una nena de 9 anys. Sort ell i li sabia l'altra vegada que en té en 96. Molt bé. Genial, genial. Clar, jo ara els he deia, el ball de Sogra i Nora, que l'anunciàvem com a ball recuperat i tal, i el vau fer per primera vegada l'any passat, el vau recuperar l'any passat. Sí, només ha passat un any. I en unes condicions que no són les que més us agraden, no? Perquè vau haver d'anar a porta tancada. Molt bé. Ens va ploure...
I ho vam haver de fer a l'antiga audiència. I clar, està pensat per fer-ho en un vall de carrer, en una rodona, i allí ens vam trobar com a descol·locats, perquè era com un teatre, no? Però bueno, se'n vam sortir, no? Se'n vam sortir prou bé. I a veure en guany, eh? Sí. Perquè pinten calbes, eh?
En tot cas, és un ball amb una marca eminentment femenina. Ara explicarem de què va. Tindrà lloc, per tant, el 8M, que a més us cau en diumenge, cosa que està xulo. En guany molt bé, sí. A veure, recordem les representacions. A les 12 i a la 1, al passeig de Sant Antoni, davant de la Diputació. Sí, en aquella plaça que té la Diputació, tan bonica...
I després en un lloc també, davant del mural feminista, del passeig a les Palmeres, que és un lloc emblemàtic, això serà a la tarda, 5 i 6. Sí, exacte, dues hores. Va, qui m'explica de què va el Ball de Sobre i Nora? El director, el director. Doncs el Ball de Sobre i Nora, que té un origen del 1863, està documentat, era un ball interpretat només per homes on es disfraçaven de dona i es barallaven entre elles, és a dir, per fer burla de les dones d'alguna manera.
I aleshores nosaltres, després d'una recuperació que va fer l'Eva Rufín, que és una estudiosa lingüista, i va fer una recuperació del text del ball, ens vam animar a recuperar-lo, però li hem girat el mitjà completament. És a dir, d'un ball que era com a molt patriarcal i molt masclista, doncs ara és un ball feminista, i on les dones tenen tot el protagonisme, sobretot perquè també interpreten... Ens agrada molt el transvestisme, dames i vells, i també interpreten els papers d'home. És a dir, tot són dones, no?
I fins aquí el resum de la setmana i l'agenda cultural del cap de setmana, però no marxeu perquè ràpidament passem a la secció de cinema avui sense el Miquel González.
Avui estic sola fent aquesta part del programa, el cinema, però jo crec que me'n sortiré bé perquè ja de veure com ho fa el Miquel vaig agafar una miqueta la manera de fer-ho. Comencem per la gran pantalla. L'estrena més destacada és un film de Maggie Gyllenhaal, que és un remake del film La nòvia de Frankenstein de James Whale del 1935 i es titula La nòvia.
¿Puede ayudarme alguien? Por favor. Yo no quería esto.
Maggie Gyllenhaal dirigeix un film de terror fantàstic situat a Chicago als anys 30, on Frankenstein demana ajuda al director Eufronius per crear una companya. Donarà en vida una dona assassinada com la nòvia, el que desencadena un amor, l'interès de la policia i un canvi social.
que és el millor d'aquesta pel·li, que la protagonitza Jesse Buckley, protagonista de Hamnet i nominada als Òscars, i Christian Bale, un home així també molt divertit i molt guapo. També a la gran pantalla arriba el Mago de Kremlin, prestrenat al Festival de Venècia, que és un biopic sobre l'ascens de l'assessor principal de Vladimir Putin, i en català arriba un nou film d'animació de Pixar que es titula Hoppers.
Sota la direcció de Daniel Chong, la història segueix a una jove, la Mabel,
que pot transferir la seva ment a un castor robot per infiltrar-se al regne animal. Acabarà fent amistats i unint els animals per lluitar contra els plans d'un promotor immobiliari. Ens sona una miqueta raro, aquesta sinopsi, però fiquen el promotor immobiliari perquè sigui com l'agenda del mal. També arriba a les grans pantalles Pillion. ¿No has estado nunca con un motorista? Con un motorista, no.
¿Qué haré contigo?
Aquesta pol·lícula, si us sona d'algú, és perquè la vam poder veure al Festival Internacional de Cinema de Tarragona, el REC. Està basat en el llibre d'Adam Mars Jones i està dirigit per Harry Lighton, que parla d'un home introvertit que s'enamora de l'atractiu líder d'una banda de motos. Aquest enamorament portarà el protagonista a perdre el control de la seva vida. És el que passa quan t'enamores del melote de la pandilla.
També arriba a la gran pantalla Cleaner Rescate Vertical, que és un thriller de Martin Campbell amb Daisy Radley i Cliff Owen, on un grup d'activistes radicals segresta els 300 assistents d'una gala anual d'una empresa energètica a Londres per protestar contra la corrupció dels seus responsables. Menos mal que això no va passar a la nostra gala dels 40 anys de Tarragona Ràdio.
També arriba al cinema un film preestrenat al Festival de Venècia 2025, fora de concurs, que es titula «El último vikingo». Tengo que irme un tiempo. ¿Ves esta llave? Quiero que te la tragues. Tienes que dejarme terminar de hablar. La estación central, hay una bolsa, la sacas y la entierras en el bosque donde la casa de mamá. ¿Puedo enterrarla en otro sitio? ¡Ay, qué despiste! Ahora se llama John...
Ai que despiste, ai que despiste, perquè aquest film que sota la direcció d'Anders Thomas Jensen i amb el popular actor Mats Mikkelsen de protagonista parla d'una història on, després de complir 15 anys de presó per un robatori, l'Anker s'allibera i torna a la vida civil amb la idea de recuperar el botí que va amagar juntament amb el seu germà, el Manfred, abans d'anar a la presó. Quin és el problema?
Doncs que durant els anys que l'Anker va estar empresonat, el Manfred ha patit un trastorn mental que li ha fet oblidar completament on es troba l'or. Així, els dos germans s'embarquen en un viatge inesperat, no només per intentar recuperar els diners, sinó també per redescobrir qui són realment i enfrontar-se al seu passat i a la seva relació.
També arriba Caminando con el Diablo, de Rubén Pérez Barrena, un thriller sobre la vida rural Caminando con el Diablo, de Tamar Novas, Marina Salas i Ivan Marcos. També arriba Línia d'extinció, de George Nolfi, que és un thriller sobre un món que ha canviat de dalt a baix, on l'únic lloc habitable que li queda a la humanitat es troba a les altes muntanyes, a més de 2.500 metres d'altura. El Pep Suny estaria molt content i seria el supervivent d'aquest thriller.
També tenim La sombra de mi padre, d'Aquinola Davis, que és un relat semi-autobiogràfic que transcorre en un sol dia a Lagos, a Nigèria, durant la crisi electoral de 1993. I també arriba a la gran pantalla Aves de Corral. Pincos, supongo. Sí, senyor. Bienvenido. Tú eres un rara avis. Cumples los objetivos de una realidad.
Mañana estate puntual, bien vestido y con la barra de pan. ¿Y quién coño es este?
Sota la direcció d'Antonio Vicent, Aves de Corral és una comèdia al voltant d'una banda criminal que vol assassinar un dirigent del CNI. Però el pla d'un cap de setmana en parella es creua pel seu camí. Formen part de l'elenc moltíssima gent com el Diego Anido, el Pedro Casablanca, el Checho Salgado, l'Olivia Baglibi i un munt de gent més. Passam a plataformes.
Arriba a Movistar Plus l'última temporada de Outlander.
Aquest dissabte 7 de març arriba a Movistar Plus la vuitena i última temporada de la sèrie Outlander, una història que segueix la Claire i el Jamie i arriba la seva fi després de 101 episodis i 12 anys amb un èxit internacional.
HBO Max estrena la comèdia Rooster, creada pel Bill Lawrence i el Matt Tars i protagonitzada per Steve Carell, conegut pel seu paper a The Office. La trama està ambientada en un campus universitari i se centra en la complicada relació d'un autor amb la seva filla. A Prime Video presenta una sèrie que es titula El joven Sherlock.
Sherlock Holmes. Siempre he sido más pensador que luchador. No son para nada excluyentes. La lucha es un arte. El arte de la guerra. Sustracción. Robo. Aunque eso ya es agua pasada. Ahora estoy en Oxford. Tienes que prometerme algo. Lo que sea, madre. No debes meterte en problemas. Sherlock Holmes. James Moriarty. Sherlock está haciendo amigos.
Sherlock no tiene ningún amigo. ¿A qué vamos a jugar hoy? ¿A qué juego quiere usted jugar? ¡No! A Netflix tenim la segona temporada de One Piece, que arriba el 10 de març. Està basada en el popular manga escrit per Eichiro Oda i protagonitzat per Iñaki Godoy. ¿Qué es un pirata?
Aventuras. Y sueña. Y nunca, nunca se viene abajo.
Apel TV estrena Fortivo, una miniserie on el Frank i els seus amics de tota la vida gaudeixen caçant els caps de setmana fins que un diumenge topen amb un altre grup de caçadors que els ataquen sense cap mena d'explicació. Quan un dels amics rep un tret, els amics del Frank responen i aconsegueixen abatre un dels seus atacants. Després d'escapar-se pels pèls, els quatre amics mantenen els fets en secret.
En Frank intenta tornar a la seva vida quotidiana al costat de la seva dona, però aviat comença a sentir com si ell i els seus amics fossin vigilats per caçadors antussudits a venjar-se tant sí com no. També a Netflix, on s'estrena la segona temporada de One Piece, s'estrena el 6 de març la docu-sèrie L'assassino de TikTok, una història que arrenca l'any 2023 quan Esther Estepa, una dona de 42 anys, desapareix a Espanya després d'un viatge en què coincideix amb un creador de contingut en xarxes socials.
Davant la falta de resposta, la seva família i el seu entorn inicien la seva pròpia cerca. I fins aquí arribem al cinema i al resum de la setmana. Us deixem amb el tamacle de la Sílvia García. Que tingueu un molt bon cap de setmana.
I avui el nostre temacle ens porta cap a Ofèlia. The Fate of Ofèlia, de la mà de la Taylor Swift, que és una cançó que, com més escolto, més m'agrada. I si ja m'agrada la cançó, imagina't el videoclip, que te'l recomano especialment. Ella és una deessa, és ella, Taylor Swift. On the megaphone, you wanna see me all alone. As legend has it you.
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia, són les 11.