Bon dia, són les 9.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
4, 3, 2, 1.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal? Molt bon dia, benvinguts, obrim la veu d'avui.
Jornada de dimarts, dimarts dia 6 de maig de 2025, dia que la veu és de la pagesia, que d'aquí a pocs minuts arrenquen tracturada.
Ara feia dies que no se'n feia cap i es farà doncs aquest matí una tracturada que farà cap aquí a Tarragona.
Sostirà d'Almorell i d'aquí no se n'hi connectarem en directe.
Amb el sector del Sindicat Unió de Pagessos, convoquen aquesta tracturada per demanar que s'avancin els ajuts per la sequera
i per la recuperació de potencial productiu.
Ho hem explicat moltes vegades, van haver de tallar, arrencar literalment cultius, a vellanès especialment,
perquè durant la sequera no sabien ben bé què plantar.
Avui en parlarem de com estan les coses i connectarem en directe amb aquesta tracturada
que cap al migdia, aproximadament, és previst que arribi aquí a la ciutat de Tarragona.
Per tant, o potser van, fins i tot, sí, sí, efectivament.
Núria Cartanyà, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Van lents els tractors al principi, no?
Són tractors, sí.
Clar, clar, sortiran a les 9, quarts de 10 del Morell, no?
I, bueno, sí que van lents.
Bueno, van fent.
Deien que potser quarts d'11 a les 11 estarien a l'Empere del Tàrraco,
després han de pujar, van a poc a poc, sí, sí, sí, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Abreu Rius, bon dia.
Bon dia, Pep.
Miguel González, bon dia.
Molt bon dia.
I farem això, eh?
Parlem de seguida de la tracturada, però després més coses,
perquè avui també és dimarts, per tant, anulia a Fórum Polític.
Fórum Polític, aquesta tertúlia que anem compartint amb diferents consellers i conselleres
alternant, eh?, els diferents colors polítics.
Avui ens acompanyaran la portaveu i consellera del Partit Popular, Maria Mercè Martorell,
la consellera d'Esquerra Republicana, Gemma Fuster,
i en nom del govern municipal tindrem aquí el conseller de Medi Ambient, Guillermo García de Castro.
Que, mira, li preguntarem, per cert, com va el desmuntatge del Mamotret o del Miracle.
Està prou avançat, eh?
L'has vist?
Sí, sí, ho he vist.
L'has vist?
De l'estructura queda...
De l'estructura queda el de l'esquerra.
Mirant, deixant el Miracle a la dreta...
A veure, a veure, deixa'm...
Jo no podré anar a novar peces de formigó.
No entenc que...
Sí, algun any diu...
Abril, tu si tornes a anar, tu me'n portes un trosset.
Però potser jo sola, així que amb altres m'assento més segura.
Sí.
Va, doncs farem una excursió, farem una excursió, anirem allà.
Per què voleu formigó?
Bé.
Algo, si ho vas dir tu, Pep, ho vas dir tu.
Ho vas dir tu, ho vas dir tu.
Allò, sí.
Sí, sí, sí.
Bé.
Vinga, és que allò en tinc jo, un tros.
Vale.
I tal.
Molt bé.
Públicamente.
Escolta, per cert, va sortir al carrer ahir, abril, sortiràs al carrer per preguntar a la gent.
Sí, com va viure la pagada.
Va sortir, sortirà, sortir, surts.
La màgia de la ràdio.
Digues, digues.
Trencant la quarta paret, eh?
Vam a preguntar...
Hem preguntat com van viure la pagada i què és el que no van poder fer o què és el que més van trobar falta durant aquelles hores
i si ara comencen a tenir algun kit de supervivència que ja n'hem parlat més d'una vegada.
I, bueno, què rius, Picar.
Res, res, no, no, no.
El kit.
El kit.
El kit de la qüestió.
Mira, a les 10, encetem la ronda amb alcaldes d'Alterritat.
No, s'ha quedat pensada.
No, m'he quedat pensada.
És que és molt friqui.
Què?
Vosaltres, o sigui, hi ha una...
És que ho puc dir?
Sí.
Anem bé de temps, no?
Sí.
Kit de supervivència d'una cadena de supermercats molt coneguda.
En sèrio?
Inclou tot de productes d'anxova.
Sí, però són llaves, no?
Sí, però dius, kit de supervivència,
el primer que faria jo seria comprar-me un pot enorme,
un kit de supervivència.
Consistiria en un pot enorme d'olives amb gust d'anxova?
En sèrio?
Raro o no?
Potser nutricionalment, no en tinc ni idea, eh?
Sí.
Però potser va bé.
Jo el vaig dir que el que va molt bé són les sardines, això sí,
la sardina enllauna va molt bé.
Sí, no ho sé, no ho sé.
Però per la vitamina D.
Per això poses en xova, és més o menys el mateix.
Deu ser això, doncs.
Deu ser això.
Bé, a les 10 anirem fent ronda d'alcaldes del territori,
alcaldes de la perifèria,
i avui ens acompanyarà l'alcalde de Perefort,
Perefort i Puigdelfi,
en Joan Martí Pla,
que estarà aquí amb nosaltres a les 10 i parlarem de l'actualitat,
a part de l'estació del Camp de Tarragona,
que l'any que ve farà 20 anys que es va inaugurar
i que hi ha aquest pàrquing pendent,
i també li farem alguna reflexió al voltant de l'àrea metropolitana
del Camp de Tarragona.
Doncs, i això, bé, hi parlem, eh?
A partir de les 10.
Perdona, que m'he quedat flashejat
buscant el producte aquest de les anxovies.
Anem amb quilei, anem amb quilei, no?
Sí, sí, no, no, brutal, eh?
Vull dir, mig, quilo i mig d'anxovies.
Quilo i mig d'anxovies.
Per anxovies o l'anxovies?
Anxovies, anxovies, filet d'anxovies,
fil de pinxos d'anxovies i paté d'anxovies.
I paté d'anxovies i olives, eh?
Brutal, brutal.
Deuen ser bones, el que diu l'Abril,
deuen ser bones i no ho sabem.
No anirem a menjar anxovies,
però mireu, sí que ho relacionarem amb la gastronomia,
perquè des dels veïns de Tarragona 2
estan fent un concurs veïnal i escolar
de receptes de cuina d'aprofitament.
Vull dir que potser alguna també porta anxovies.
Ens avançarem en aquest concurs,
els preguntarem també quines reivindicacions tenen al barri.
Vaja, visitarem els veïns i veïnes de Tarragona 2
a la secció Barris.
I en parlarem amb el Júlia Montoya,
que és el president dels veïns.
I en temps cultureta, diguem-ho així,
avui ens acompanyaran dos representants
de l'Escola Municipal de Música de Tarragona.
Fan 30 anys,
i aprofitarem per explicar-vos els actes que organitzen,
que com a mínim un concert ja se'ns apropa,
i moltes batalletes d'aquests 30 anys de l'Escola de Música.
I a la recta final, Miquel,
seguirem parlant de les afectacions de la gran apagada,
i avui també com es va viure en un sector també molt determinat.
Quines van ser les afectacions i com ho van viure,
o com els pot afectar això a les comunitats de veïns?
Ens parlarà el Fabià Huguet,
president del Col·legi d'Administracions,
d'Administradors de Finques de Tarragona.
Doncs mira, que som els continguts.
El menú d'avui, per cert,
us recomanem molt l'arròs marinera.
Amb gust d'anxova, també.
Amb gust d'anxova, també hi haurà d'anxovas.
Però sobretot producte del serrallo amb l'arròs marinera que ells presentava,
i que en parlarem també aquests propers dies,
amb una vintena de restaurants de la ciutat,
que a partir de divendres que ve ens ofereixen aquests menús amb l'arròs d'aquí com a referent.
Ja en parlarem.
Les 9 i 6,
amb Joan Maria Bertrana a les vies de so,
Judit Font estudiant en pràctiques,
també el control,
amb Mauri Fernández,
regeix de visual,
Joan Andreu Pérez a la producció,
Javida Gispert i qui heu sentit aquestes veus,
els que de seguida s'han reincorporat.
Núria, Abril, Miguel, gràcies.
Fins ara.
I avui l'opinió del dia,
l'opi, l'espineta amb tarragonins,
ens la costa la Sílvia Miquel,
presidenta de l'AFA de l'Escola Pràctiques,
i que ens parla de les associacions a familiars d'alumnes,
i també d'una cosa molt important i transcendental,
que és el batec de les escoles.
Espineta amb tarragonins,
la veu de Tarragona.
Avui m'agradaria parlar-vos de l'AFA,
les associacions de familiars d'alumnes.
Són entitats sense ànim de lucre,
formades per familiars i tutors,
que de manera voluntària
ens organitzem per col·laborar amb l'escola
i participar activament
en l'educació dels nostres fills i filles.
Però el nostre paper va molt més enllà.
Les AFAS som un veritable pilar
dins de la comunitat educativa.
Impulsem activitats extraescolars,
tallers,
casals d'estiu,
festes escolars,
que no només enriqueixen el dia a dia dels infants,
sinó que també faciliten
la conciliació de la vida familiar i laboral.
I això per mortes famílies és clau.
També gestionem serveis tan importants
com el servei de menjador.
El fet que ho fem les pròpies famílies
garanteix un servei més adaptat,
transparent i de qualitat.
Podem prioritzar menús saludables,
apostar per productes de proximitat
i fomentar una gestió basada en criteris pedagògics
i de sostenibilitat.
A més,
les AFAS promovem valors com la inclusió,
la participació i la responsabilitat col·lectiva.
Fem xarxa entre les famílies,
fem xarxa amb altres AFAS,
fem xarxes amb altres entitats de barri i de ciutat.
I així esdevinim un espai on les famílies
poden sentir-se escoltades
i partícips del projecte educatiu
i de la ciutat.
Per tot això,
crec que la ciutadania ha de saber qui som
i cal posar en valor la tasca que fem.
Les AFAS no només acompanyem l'escola,
la transformem.
Som un exemple clar
de com,
quan les famílies s'organitzen i s'impliquen,
l'educació és de bé més humana,
més justa
i més connectada amb la realitat social.
Ei, què et sembla si sortim a fer el vermut i a dinar?
Diuen que la guingueta bluma de Salou ja obert.
La veritat és que ens vindria bé desconnectar una mica.
I què fan?
M'han dit que tenen unes paelles boníssimes i tapes per compartir.
Una mica de tot, vaja.
I a peu de platja.
Segur que fan còctels també.
Sí, sí, ho he vist a Instagram.
Ens imagines estirats a la hamaca,
caipirinha a la mà?
És genial.
No diguis res més.
Truca-hi ja.
Bluma,
de Mediterranean Beach Bar,
a la platja de Llevant de Salou,
davant de l'Hotel Blaumar.
Informació i reserves 654-77-41-16.
Moll de costa,
la Rambla de la Cultura a la vora del mar.
Dina i passeja,
ja parleix de la cultura,
del Lleure i de l'esport al Port de Tarragona.
Hi trobaràs museus,
exposicions,
teatre,
activitats,
espais per passejar i fer esport.
Completa la teva visita
amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Més informació a
portarragona.cat
Benvolgut expert en construccions i reformes.
A Obramat no podem saber
si abans de començar una reforma
hauràs de canviar les canonades de la casa
o la instal·lació elèctrica.
Però sí que tenim més de 20.000 productes
amb un estoc de magatzem sempre disponible
perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis
i quan els necessitis.
On compren els professionals.
Obramat.
Arriba la primavera
i arriba el Fòrum Binarium.
Vuitena edició de la Fira del Vi
a la part alta de Tarragona.
Dissabte, 10 de maig a la tarda
i diumenge, 11 de maig,
tot el matí,
vina a la plaça del Fòrum
a gaudir de tas de vins,
vermuts i cerveses
i a degustar les tapes locals.
Fòrum Binarium de primavera.
10 i 11 de maig a la plaça del Fòrum.
Organitza Bodega Gerard.
Col·labora la Diputació de Tarragona,
l'Ajuntament de Tarragona,
Tarragona Turisme,
Naviate i Servi Repro.
T'ho recomana.
Tarragona Ràdio.
La veu de Tarragona.
La teva veu.
I avui comença a la primera veu del dia
és la veu de la pagestia
perquè en aquesta jornada de dimarts
hi ha tracturada
que en principi ha de començar,
si no ho ha fet ja,
a hores d'ara,
des del Morell
per anar enfilant, doncs,
en caravana fins aquí
a la Imperial Tàrraco,
al centre de la ciutat
i des d'aquí, doncs,
cap a Sant Peri i Sant Pau
fins a la porta
dels serveis territorials d'agricultura.
Això l'ha vinguda
dels Països Catalans.
Unió de Pagessos
convoca aquesta torturada
per demanar que s'avancin
els ajuts per la sequera
i per la recuperació
de potencial productiu.
En parlem.
Saudem una banda
el responsable nacional
de la fruita seca
d'Unió de Pagessos,
el Sergi Martín.
Sergi, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també la Irene Gòmis,
la representant
de la secció de dones
del mateix sindicat
d'Unió de Pagessos.
Irene, què tal?
Bon dia.
Hola, hola, bon dia.
Bé, explicant-nos,
ara explicarem
com anirà la torturada,
però al rerefons
i el que demaneu,
que bàsicament seria això,
que s'avancin els ajuts,
però també
el potencial productiu,
per tant,
saber què podem plantar
perquè ja explicaven
que aquí al territori
s'havien arrencat
a Vallonesa
durant l'episodi de sequera
i altres productes
i no sabien ben bé
què plantar.
Al cam, ens deien
Sergi, Irene,
el que vulgueu,
que no us vegi les cares.
Hola?
Sí, no et sento bé,
perdona.
No, no, digue'ns,
Irene, explica'ns una mica
els motius
de la torturada d'avui.
Bé, el que fem
la torturada d'avui
és per reivindicar
que el govern
i el departament
no està fent
la feina que ha de fer.
Fa tres anys,
des del 2023,
ens estan dient
que treuran un ordre
per tot el tema
dels arbres morts
per la sequera
i no,
no estan fent la feina.
I també perquè
ens han promès
uns ajuts
per la davallada
de producció
també
i tot el tema
de la sequera
en l'Avellaner
que no el cobrarem
fins a l'octubre.
Anem per dir-la...
Sergi?
Sí.
Digues, digues,
endavant.
Dic que
hem de restablir
aquestes 1.800
hectàrees
d'arbres morts
que hi ha
degut a la sequera.
El govern
va treure una ordre
en la qual
no ha pogut
acollir-se ningú
perquè les especificacions
que deia
aquesta ordre
amb la particularitat
del camp de Tarragona
que hi ha multicultius
no es pot acollir ningú
i el que estem demanant
és una eina
perquè això
pugui funcionar,
perquè si no
els camps
estan abandonats
i no es pot plantar res.
I llavors
el que deia
la meva companya
s'han promès
una sèrie d'ajudes
que ens han d'ajudar
a amortiguar
el cop
d'aquests dos anys
de sequera
i aquestes ajudes
ens han dit
que fins a l'octubre
no arribaran.
Clar,
nosaltres
hem de tirar
les collites endavant.
Enguany
hem de regar
aquest estiu
i hem de plegar
a les avellanes
i no ho podem fer
perquè no tenim diners.
És això,
per tant,
que s'abancin els ajuts
i també
poder plantar,
és a dir,
perquè es deien
alguns companys
que no saben
ben bé què fer,
alguns que havien arrencat
avellaners,
que no sabien què fer,
no sabien què plantar.
Això està passant?
Bé,
nosaltres diem
que si hi havia
d'anar avellaners
i hem de continuar
a vendre avellaners.
Després cadascú
prendrà la decisió
que prengui.
Però si hi ha
aigua per regar,
que aquest és
l'altre problema,
l'avellaner
funciona
al camp de Tarragona.
El problema
és això,
aquestes sequeres
i aquests canvis
climàtics
que ens fan anar
de corcoll.
Però,
no sé,
l'alternativa
és complicada
perquè, clar,
oliveres cada dia
s'enplanten més,
en Matllers
ara el mercat
repunta,
però fins ara
ja veieu
com estava la cosa
i, bueno,
arriba un moment
que dius
no sé
a què m'he de dedicar.
Irene.
Hola, Irene.
Sí, digue'm.
Endavant,
endavant,
parla,
parla també,
és que no ho veig
les cares,
endavant també.
Explica'ns-te
una mica
com està la situació.
Bé,
com ha dit el Sergi,
amb la sequer
que hi ha hagut
els arbres
sí que s'han mort,
els ballaners,
però amb el ballaner
té futur,
si tenim aigua,
tenim futur,
no cal canviar
el cultiu que tenim,
també estem preparats
nosaltres,
la maquinària,
tot per aquest cultiu,
fer un canvi
ara tan gros
no el podem fer.
Jo crec que l'Avellaner
té futur,
però necessitem ara
una empenta,
perquè són pocs,
no en quedem gaires,
però podríem tirar endavant
si ens ajudés
el departament
i el govern,
que és el que no està fent.
Avui fareu la tracturada
fins al departament,
precisament els serveis
territorials d'agricultura
passarà per aquí també
per la sublagació del govern
a plaça Imperial
i fins als serveis territorials.
Suposo que hi haurà
algun manifest
a la directora territorial.
Sí,
hem preparat
una sèrie de punts
que hem d'exigir
que es compleixin,
perquè si no
la pagesia
del camp de Tarragona
no pot tirar endavant.
Fa l'efecte,
ens diuen els experts,
que tot i que ha plogut molt,
no es pot abaixar
la guàrdia
amb el tema
de la sequera,
perquè venim
amb la sequera
molt estructural,
amb aquífers
que encara estan patint
les conseqüències
d'aquests més de dos anys
de sequera.
No sé com ho veieu
vosaltres
o com ho veieu al camp,
però és així?
Encara no es pot abaixar
la guàrdia
pel que fa a la sequera?
No, no,
encara no el podem abaixar.
Sí que ha plogut,
aquest any
l'arbre es veu diferent,
tot el camp
es veu diferent,
però no...
quan siguem a Play Estiu
és quan sabrem
si els pous aguanten,
si a veure si aquest any
podem regar del pantà
la gent que rega del pantà,
que és un altre tema,
i no ho sé,
a veure,
hem d'estar la guai,
no,
no podem cantar victòria.
Sergi.
Digue'm.
No,
el tema sequera,
si mantenim l'alerta.
Sí,
clar,
l'hem de mantenir
perquè aquests anys
ens han buidat els aquífers,
una altra cosa que ha passat
és que ens l'han salinitzat,
tant degut a les incorporacions d'aigua
de les depuradores cap a les rieres
amb molta quantitat de sal,
i el no haver-hi aigua dolça
entre cometes,
aigua de pluja,
per poder rebaixar aquestes salts,
tenim uns nivells de sal
de l'equífer
que ens estan matant els avellaners
i el que necessitem
és que plogui,
que plogui,
que ompli aquífers,
que ompli pantanos
i poder tirar endavant.
Ja heu sortit del Morello
o encara no?
Estem aquí.
Quan pengi,
pujaré el tractor i tirarem.
Doncs digue'm,
no ho s'entrada dir més
perquè encara tots veurem
per aquí també a la Imperial Tàrrecó
i després també als serveis territorials,
per tant,
que no sigui per culpa nostra
que no surti la tracturada,
que vagi molt bé.
Sergi Martín,
responsable nacional
de la Fuita Seca
de l'Unió de Pajeros
i també l'Irena Gomis,
representant de la secció de dones.
Que vagi molt bé la tracturada
i ara us veurem per aquí
d'arribar a la ciutat
perquè no trigueu pas massa, eh?
Aneu en temps
per Nacional 240, no?
Suposo?
Sí, anem per la Nacional.
Nacional 240.
Per tant,
us veurem entrant per aquí
per la Imperial Tàrrecó.
que vagi molt bé fins ara.
Molt bé.
Gràcies, que vagi bé.
Doncs és la tracturada
del Sindicat Unió de Pajessos
que sortirà d'aquí pocs minuts
des del Morell
i que enfilaran per Nacional 240,
per tant,
passaran per Sant Salvador,
Sant Ramon,
tota aquella zona,
doncs fins aquí,
fins arribar al complex educatiu,
a la Universitat de Sant Peri,
a Sassalades,
a Sant Peri i Sant Pau
i entraran a la ciutat
per la Passa en Viraltàrrecó.
Tot això passarà
més o menys d'aquí mitja hora
a tres quarts,
depenent del ritme que portin.
primera parada
a la plaça Imperial Tàrrecó
i després, doncs,
cap als serveis territorials,
cap al Departament d'Agricultura,
serveis territorials d'Agricultura
d'Avinguda dels Països Català.
Anirem fent el seguiment.
Les 9 i 20,
fem una pausa
i de seguida
Tartúlia,
Guillermo García,
Gemma Fuster
i Maria Marcà Martorell.
La veu de Tarragona,
camí cap als 40.
L'Institut Català d'Investigació Química,
l'ICIC,
fundat el 2004,
és un referent en investigació
de processos químics sostenibles,
química per la salut
i descarbonització.
Amb 250 científics
de 40 nacionalitats diferents
i situats al campus Sesselades,
l'ICIC col·labora internacionalment
amb institucions i empreses,
generant un impacte
en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols estudiar música?
Les escoles i conservatoris de música
de la Diputació,
a Reus, Tarragona i Tortosa,
t'ofereixen una formació musical
a prop de casa.
Vine a divertir-te
des del primer dia
amb la música.
Apreni i comparteix en grup
amb el millor ritme.
Preinscripcions a l'escola
del 22 d'abril al 19 de maig
per al curs 2025-2021.
Atenció, Tarragona.
Llega la Carpa Mágica.
Un espectáculo cargado
de magia y diversión
para toda la familia.
Increíbles malabaristas,
trapecistas con el triple salto mortal,
el gran marco
y la bicicleta más pequeña del mundo.
Canta y baila
con los personajes
de los cuentos infantiles.
Compra de manera anticipada
con grandes descuentos
en VivaElCirco.com.
Más magia, más circo
y más diversión.
La Carpa Mágica.
hasta el 11 de mayo
en Tarragona.
Seguir trabajando
que ahora tenemos que
afrontarlo
con mucha ilusión,
muchas ganas
contra el Lugo
que va a hacer un partido complicado,
que ellos vienen
de una buena derrota
y competir
y dar la mejor versión otra vez.
Com diu el porter del Nàstic,
Dani Rebollo,
el proper cap de setmana
cal donar de nou
la millor versió de l'equip
en el partit a casa
per sumar la sisena victòria
seguida
com a local
i anar assegurant
plaça pel playoff.
Dissabte 10 de maig
a les 6 de la tarda
viurem la 36ena jornada
de Lliga
al grup primer
de Primera Federació
des del nou estadi
Costa Dourada
en el partit
entre el Nàstic
i el Club Deportivo Lugo.
I com sempre
des de fa 32 temporades
t'ho explicarem tot
des d'una hora abans
a la sintonia
de Tarragona
Ràdio
al 96.7
i 101.0
d'FM
al web
i a les aplicacions
mòbils.
Escolta,
ens participa
el Joc de la Por
recomenta el partit
a la xarxa X
del Sempre Nàstic
al perfil d'Instagram
i al WhatsApp
de Tarragona Ràdio.
30 docent
a temporada
del Sempre Nàstic
viu el futbol
viu el nàstic
i viu els gols.
Espai patrocinat
per
Mira City Tarragona
La Cotrave
Bar Petit Tàrraco
Sultan Barber
Arena Tàper Restaurant
Port Plaza
Parmenz
i Bluma Beach Bar.
A Tarragona Ràdio
som 40.000 oients.
Anunciat a la ràdio local
líder en l'actualitat
entreteniment
i informació
tarragonina.
Contacta amb nosaltres
al 97724
5364
de 9 a 2
al migdia
o escriu-nos
a publicitat
arroba
emmct
punt cat
perquè a Tarragona Ràdio
t'escoltem.
Cocodril Club
Si t'agrada la bona música
dels anys 60, 70 i 80
escolta Tarragona Ràdio
les tardes de dissabtes
i les de diumenges
de 4 a 6
és el temps
del Cocodril Club
tot un clàssic
de la ràdio
amb les bases del pop rock
les llegendes
les cançons
que s'han convertit
en autèntics himnes
recorda't
a Tarragona Ràdio
96.7 FM
Cocodril Club
el programa revival
de l'Albert Malla
de l'Albert Malla
Crec que hi ha una necessitat
de mobilització
de mobilització pel territori
molt important
el primer que necessita
un refugiat
quan es troba
en aquesta situació
de vulnerabilitat
extrema
és
sostre
la portaria
la portaria
dilluns a les 3
i en repetició
els dissabtes
a les 7 de la tarda
la veu de Tarragona
la teva veu
El Fòrum Polític
La veu de Tarragona
Doncs vinga
El Fòrum Polític
en aquest dimarts
dia 6 de maig
que compartim
avui doncs
amb la consellera
portaveu del Partit Popular
Maria Mercè Martorell
Maria Mercè Martorell
molt bon dia
benvinguda
molt bon dia Pep
avui va conjunt
amb el micròfon
avui va conjunt
amb el culo del micròfon
la Laura d'aquí també
ja veieu
vermell i negre
les dos
van de vermell
Gemma Fuster
consellera d'Esquerra Republicana
que tal
molt bon dia
molt bon dia
i també s'acompanya
el conseller de Medi Ambient
Guillermo García de Castro
que tal
molt bon dia
molt bon dia
benvinguts
per cert
aprofito
que el tinc aquí
perquè l'altre
ja vaig passar
pel Mamutreto
per la vora
i veig veure
que pràcticament
està pràcticament
tots ja han derrocat
la part gruixuda
de l'enderroc
sí, sí
les dues primeres
línies de l'enderroc
ja estan
de la plataforma
estan fora
de fet també
hem tret tot el formigó
de la gran rampa
que hi havia
i només queda
el tercer sector
que és el més proper
a la muntanya
la veritat
és que
les dues actuacions
estan anant
la demolició
estan anant
relativament ràpida
i sense cap
incidència
per tant
estem molt contents
sí, sí
perdó eh
Fons Exgeneration
aconseguit
per Esquerra Republicana
I tant, i tant, i tant
una feina
que es porta treballant
durant molts anys
i evidentment
doncs van ser
el govern d'Esquerra Republicana
doncs que
va pot ser això
però nosaltres
ho estem donant terme
i bé
i molt ben
portat
molt bé
moltíssima
i ara parlem
de la brossa
no pateixin
ara entrem en matèria
però impressionant
com treballen
aquestes màquines
les dino
que diuen
que van trencant
el formigó
com si fos
mantega
no sé si
van veure
el primer dia
que treballaven
i trencant
amb una facilitat
el formigó
són màquines
de gran
és una de les coses
que ja han retirat
per exemple
és tot el tema
del ferro
i és perquè
aquestes màquines
aquestes pinces
hidràuliques
esmicolen
completament
aquest formigó
i deixen
el ferro
lliure
i ja
ja s'han vist
ja han vist
marxar
uns quants camions
de totes
les tonelades
de ferro
que hi havia
a dins
d'aquest formigó
Algú comentari
de Mamotret
no no no
la veritat
és que bueno
esperar a veure
com queda
un cop estigui
totalment retirat
i realment
sí
el fet
que hi funcioni
aquesta maquinària
diguéssim
tan específica
el que fa
és que clar
que vagi
a un molt bon ritme
la seva eliminació
ara
veurem
com
la visió
després de tants anys
veient el Mamotret
tornarem a recuperar
la visió antiga
que teníem
almenys
els que som
uns palets
més grans
aquella visió
amb aquell espai
absolutament descobert
serà possible
d'escusar terminis
vas a dir
van per feina
van per feina
segur
van per feina
a dia d'avui
podem dir
que van per feina
no ens podem
avançar
a nous fets
si hi ha notícies
ja les informarem
però en tot cas
tenen 5 mesos
porten
un mes
i escaig
fent aquesta demolició
i la veritat
és que van
amb bon ritme
veurem
si es pot
escurçar
o si
en tot cas
per garantir
la seguretat
i garantir
sobretot
el procés
de revalorització
dels materials
doncs
ens esperem
un temps
anem al tema
de la brossa
de fet
aquest matí
s'han dit
les veus
pràcticament
de tots
d'esquerra
de vostès també
en casa
del govern
i la veu
que ara sentirem
del secretari
de l'Ajuntament
que ahir compareixia
a la una
d'homiside
Joan Anton Font
ell va dir
ara el sentirem
però bàsicament
que s'estan fent bé
les coses
que els sabers jurídics
estan tranquils
que a principis de juliol
es podia adjudicar
a Orbecer
i que en 7 o 9 anys
si la justícia
determina que cal
indemnitzar
el GPI
pàpre
que els costos
que xifren uns 3 milions
d'euros
els hauria de pagar
la Generalitat
diu que
d'aquí depèn
el Tribunal
Català
de Contractes
Esquerra
afirma que estan donant
pels de C
que parla d'incertècia
i precipitació
el Partit Popular
de Desgavell
els comuns
parlen d'enredada
de govern
i Junts
parla d'amagògia política
i defensa
d'actuació del consistori
anem a sentir
el secretari
de l'Ajuntament
Joan Anton Font
si el Tribunal
Suprem anul·la
el contracte
que li hem donat
amb aquesta empresa
aquesta empresa
té dret a reembolsar-se
de les despeses
que ha tingut
per tant
no li podem treure diners
allò que no tenia dret
és el benefici industrial
en canvi
l'empresa
que ha recorregut
si guanya
ha deixat de rebre
un benefici industrial
i que diu al Tribunal
que potser
li haurà d'indemnitzar
qui li hauria de pagar
aquest benefici industrial
qui l'ha guanyat
jo crec que això
seria el més just
el que passa
que a vegades
la justícia
està renyida
en la norma
o en la interpretació
si no és així
doncs
probablement
això
que li tocaria pagar
és a la Generalitat
de Catalunya
que és l'administració
responsable
del Tribunal
del Tribunal Català
de Contractes
un tema
d'interpretació judí
que també deia
i insistia
en la complexitat
d'aquests tràmits
que ho va dir
només començar
la Rau
compareixença
que va ser
més de mitja hora
insistia
en la complexitat
dels tràmits
no només
per un ajuntament
sinó en general
per les administracions
d'aquest tipus
de tràmits
que són complexos
i que la complexitat
també porta a vegades
això
que deia
no sé qui vol començar
vostè mateix
sí
sí
jo
aquí estem parlant
d'un supòsit
molt concret
que és el supòsit
d'en el cas
que hi hagi un recurs
i es guanyi
i d'aquí molts anys
i qui ha de pagar
aquesta suposada
indemnització
en el cas
que hi hagi
jo el que continuo
defensant
i és la línia
en què va defensar
el secretari general
de l'Ajuntament
de Tarragona
és amb aquest procés
que és correcte
i és un procés
garantista
i des del govern
el que hem intentat seguir
és tant la norma
com el que ens han dit
les resolucions judicials
llavors
doncs
continuem
hi ha hagut aquests recursos
que es resoldran
en el temps
i forma
que es preveu
que és aquest
mes i mig
dos mesos
i llavors
el procés continuarà
això és una passa més
el fet d'ahir
no deixa de ser
doncs normal
dins d'aquest procés
garantista
que tenim
i que ens garanteix
doncs
els nostres drets
home
jo no soc jurista
això
la senyora
la Maria Mercè
serà
exacte
serà la que
ens obrirà llum
amb aquesta foscor
potser
però
clar
si tot és tan garantista
nosaltres el que no entenem
una de les coses
no n'entenem moltíssimes
però una d'elles
és que si és tot tan garantista
si és tot tan normalitzat
si està tot tan tan bé
en aquest sentit
com per primera vegada
surt el secretari
a parlar
i a fer una
una roda de premsa
ell sol
sol
no hi havia alcalde
no hi havia
en cap moment
no hi ha estat
en tot aquest procés
la consellera
que porta
tot el tema
de la brossa
vull dir
llavors
això és una cosa
una de les coses
que no ens quadra
no
aquest fet de
com amagar-se
avui
quan el plenari
ens va
fer tot un discurset
el senyor alcalde
després de les votacions
i no
i carai
ahir surt el secretari
per primera vegada
amb aquest ajuntament
almenys que jo recordi
és una cosa que no
no ens quadra
gens ni mica
Maria Mercè
bé
el que és garantista
és el sistema jurídic
que tenim
al nostre país
no
el sistema jurídic espanyol
és molt garantista
perquè
les
qualsevol resolució
és apel·lable
als diferents organismes
els que
els que té
superiors
no
en aquest cas
doncs bueno
res de nou
el que ja es va dir
és a dir
es va aprovar
l'adjudicació
recordem
que en el plenari
el secretari
també
a preguntes
de l'alcalde
va contestar
i va dir
que era
l'única manera
o sigui
no va dir
ni la millor
ni la pitjor
ni una de tres
va dir
és l'única manera
de fer-ho
i que va ser
un dels motius
per als que nosaltres
en aquest cas
al Partit Popular
ens vam abstenir
perquè va dir
que era
l'única manera
jurídica
de fer-ho
però clar
re nou
perquè tots sabíem
que l'encendemà
d'adjudicar-ho
ens trobaríem
els recursos
perquè les empreses
les altres dos
ja tenien els recursos
presentats
sapiguem
que s'aprovaria
aquesta adjudicació
clara
què passa ara
doncs que
el que queda pendent
és l'assignatura
a veure
ara s'esperarà
o la previsió
si no hi ha cap novetat
perquè com que això
evoluciona dia a dia
amb nous temes
s'esperarà
que es resolguin
aquests dos recursos
de les altres dos empreses
per part del Tribunal
de Contractes
i a partir d'aquí
seria quan
hauria d'haver-hi
o no
l'assignatura
però en principi
és quan des del govern
es diu que tindria
d'haver-hi l'assignatura
clar
què passa
que la intervenció d'ahir
i coincideix absolutament
amb el que deia la Gemma
jo que hi vaig estar
i tots els anys
en una època anterior
en aquell moment
amb el secretari general
que hi havia
en aquell moment
al Pons Mascaró
mai
recordo jo
una intervenció
del secretari
sortint
i clar
el fet de també
entrar ja
en qüestions
de les indemnitzacions
a qui correspondrien
o no correspondrien
doncs jo crec que
Déu l'escolti
i si mai a la vida
n'hi ha
n'hi ha
doncs igual
que ell assessora
el consistori
perquè no obliguem
que el secretari
és el màxim garant jurídic
del consistori
de l'ajuntament
els consellers
jo soc advocat
però no soc
administrativista
i molts consellers
alguns ho són
advocats
i altres no ho són
doncs en qui
s'han de basar
amb el que diu el secretari
clar
Déu faci que
si hi ha indemnitzacions
dintre de 7, 8, 10 anys
perquè sabem
com és aquest tema
i precisament
pel sistema garantista
els recursos
són molts
i s'allarguen molt
i aquí en aquest cas
seran dos
o tres
els recurrents
que hi puguin haver
en funció
de quin sigui
el resultat final
doncs esperem
que sigui la generalitat
jo sincerament
no ho tinc tan clar
el cas és que
amb els temes jurídics
res blanc o negre
els advocats
sempre diem
que a vegades
tu vas amb un judici
convençut
que t'anirà
molt malament
perquè no ho veus clar
i aquell dia el guanyes
i a vegades
vas convençut
que t'anirà molt bé
i aquell dia
el perds
res
amb dret
evidentment
se respecta la llei
s'aplica la llei
però no és un ordinador
quan se li posa
i pam
surt el resultat
és interpretable
i clar
això pot fer
que hi hagi moltes variables
i a part
ell mateix
el senyor secretari
ara amb aquest tall
hem escoltat
que deia
jo crec
però
jo crec
però
el sistema judicial
va insistir
que és una interpretació
que fa jurídic
que un supòsit
que veurem
que una lli
que porta
té relativament
poc recorregut
per tant
són coses
que s'estan debatent ara
de com
en un futur
es poden resoldre
certes indemnitzacions
jo no entraria
en el fons
d'aquest aspecte
i sí que entraria
en l'aspecte
que s'està
seguint
les resolucions
i les lleis
actuals
i l'única alternativa
que hi ha
doncs
és no adjudicar
i continuar
amb
l'estat actual
del contracte
un contracte
que té 23 anys
per tant
és que no en tenim
un altre
no en tenim un altre
veuen aquesta opció
no
no no
això ja no es pot
ja hem entrat
en una roda
que ja
això ja
ha de tindre un final
d'aquí set anys
jo no sé
quan va dir
però si ha de tindre
7 o 9
deia
7 o 100 optimistes
és al final
el que
no
amb una sentència
doncs
qui resoldrà
i esperem
que el secretari
doncs
que digui
que només hi ha
3 milions
d'indemnització
doncs
esperem que sigui així
jo crec que aquí
a part de tot això
hi ha una mala gestió
per part de
de
de l'Ajuntament
a nivell de govern
hi ha una mala gestió
i s'ha
s'ha comprovat
moltes vegades
amb aquests dos anys
amb tot el que és gestió
doncs
ara
amb el contracte
a la brossa
des del començament
que s'ha fet
el
doncs
tota l'adjudicació
amb
amb
tota la gestió
per exemple
de la grua
que ens vam quedar
sense grua
amb la gestió
de les polítiques
d'aparcament
i per tant
jo crec que
falla molt
aquest
aquest govern
amb el tema gestió
Nosaltres ho vam dir
des del primer moment
que era
que era
que s'ha fet
amb precipitació
que s'ha fet
amb poca
amb poca
previsió
del que podia venir
que
i a vegades
a mi em sap greu
perquè sembla
hi ha allò
que sempre de dir
els hi vam dir
que passaria
els hi vam dir
però clar
és que
les coses
que diem
els hi vam dir
van passant
al primer moment
ja vam dir
que totes aquestes qüestions
hi haurien
perquè sabem
sabem
exactament
com
com cada
com cada u
i més
amb aquestes empreses
estem parlant
del contracte
més gran
de l'Ajuntament
i per tant
aquí
què ens podem trobar
que els recursos
acabin resolvent-se
finalment
els últims
que potser
els 10 anys
d'aquest contracte
ja hagin acabat
o estiguem
l'últim any
o estiguem
els dos últims anys
per tant
poca planificació
presses
i després
tenint en compte
que
i ahir ho deia
el secretari general
que no oblidem
que
el que diu
la resolució
segueixin
endavant
amb el
procediment
però també diu
que cap de les tres
empreses
compleixen
vull dir
tinguem ben clar
que és el primer
que diu
llavors
clar
el que es digui
ara com va dir
ahir el secretari
no no
però l'empresa
diu que complirà
el ple
escolti
la situació
en aquest moment
és la que és
i el que jo crec
que això
ens ensenya
és que el que no pot ser
és que un contracte
d'aquesta categoria
es faci
una pròrroga
vull dir
són contractes
de 10 anys
que ja són molts anys
i entrar en una pròrroga
perquè tots sabem
el que suposa
una contractació
com aquesta
entrar en una pròrroga
suposa
20 anys
i ja no dic
el fet de quedar
fora de contracte
com estem
en aquest moment
la ciutat
i això ho hem
dit tots
i coincidim tots
ha canviat molt
la ciutat del 2002
quan jo vaig votar
aquest contracte
de la brossa
no és en absolut
la ciutat del 2025
i la prova
és veritat
que hi ha barris
de la ciutat
que no existien
i que estan
fora del contracte
per tant
jo crec que
el que ens ha d'ensenyar
a pesar de tot
el que pugui passar
o deixar de passar
és que un contracte
d'aquesta naturalesa
amb els maquinaris
que queden obsoletes
etcètera
i que a més a més
la ciutat varia
i les empreses varien
i les tècniques de neteja
varien
i per respecte
a la ciutat
i també als treballadors
no s'han de fer pròrrogues
quan aquest contracte
estiguem amb el tema
que estiguem judicial
o els que hi estiguin
en aquell moment
arribem a l'any setè
d'aquest contracte
el que sigui
amb qui sigui
s'ha de treballar ja
per al següent contracte
i no entrar en una pròrroga
perquè si no
és una roda
que sempre repetim
els mateixos errors
Sí
però jo
jo les entenc
però
estem parlant
de supòsits passats
o de supòsits futurs
i la realitat
és que a dia d'avui
doncs
hem de prendre decisions
i prenem decisions
respecte
al que ens han dit
els nostres tècnics
i així
vam configurar
el contracte
la licitació
d'aquest contracte
i el que ens han dit
les institucions judicials
i per tant
això és correcte
i aiguit
i tirant de ment
i anem amb l'objectiu clar
i ara la consellera
Martorell ho deia
que és
que la ciutadania
tingui un millor servei
i en aquest cas
de neteja
de recollida
de recollida
de la brossa
i aquest és
amb l'objectiu
que treballem
des de l'Ajuntament de Tarragona
amb la màxima
transparència possible
ara mateix
hi ha
una junta de portaveus
l'Ajuntament de Tarragona
perquè ens l'ha sol·licitat
s'ha sol·licitat
des de l'oposició
nosaltres
l'alcalde
la portaveua
estan allí donant la cara
i respecte a fer bullir
l'olla
que això també és una mala gestió
doncs miri
la mala gestió
va ser que va quedar
desert dos cops
aquest concurs
em sembla una mica
i ficar-hi aquí altres coses
com els aparcaments
jo ja els entenc
jo els entenc
que ho han d'aprofitar
però en tot cas
el que nosaltres
treballem
és
en tindre aquest nou servei
que comentava
l'aconsellera Marcaró
que no pot ser
que tinguem un contracte
de 23 anys
i que anem
allargant
allargant
i allargant
aquest servei
i que
és més que necessari
que ens quedem
en aquest terreny
en el terreny
del que necessiten
els ciutadans
i deixem
els juristes
que estableixin
què passarà
en un futur
i aquestes coses
un apunt només
una junta de portaveus
que s'ha ficat
en calçador
perquè l'oposició
s'ha ficat
molt forta
que es tenia
que haver-hi
una junta de portaveus
perquè
des de l'oposició
i crec que la senyora Martorell
m'adonarà la raó
ens hem enterat
de tot
per la premsa
vull dir
llavors
llavors
llavors
dic
ara estan donant la cara
i això
però si és
la mateixa
sap quina informació
s'ha donat
es donarà ara
la mateixa
que es va donar
a l'últim plenari
sabíem perfectament
i ho abans
ho comentava
la consellera Martorell
sabíem que es presentarien
aquests recursos
l'única novetat
és que s'han presentat
aquests dos recursos
res més
i uns recursos
en quants
bé
en temps i forma
estaven establerts
i ho sabíem
no hi ha cap altra novetat
però per donar
tota la informació possible
doncs
s'està donant
aquesta
aquesta junta de portaveus
jo només
davant d'això
del que ara deia
el conseller
García de Castro
jo crec que davant
d'una compareixença
del secretari general
que és una cosa
absolutament atípica
la junta de portaveus
o almenys
si més no
pel xat
que tenim els portaveus
es tenia que haver dit
i he dit
mireu
hi ha aquesta situació
i davant de les preguntes
que genera
a la premsa
i al ciutadà en general
una qüestió jurídica
complexa
perquè ho és
fins i tot
pels que som advocats
insisteixo
jo no soc administrativista
és complexa
es farà una compareixença
del secretari
en comptes
això
ha sigut
una miqueta
rebufo
com a conseqüència
que hi ha hagut
aquesta convocatòria
certament
la petició
d'esquerra
d'altres grups
el conseller
Gomet de Leon
també d'allò
o per exemple
nosaltres mateixos
està bé que sigui
un grup de whatsapp
de whatsapp
de portaveu
sí sí
és un xat de portaveu
un xat de portaveu
estem modernitzats
no no
un xat de portaveu
ara en parlem
és que era un quart d'hora
però volia
avui compareixerà
a les tres
el president Sabador
ja parlant de la pagada
i demà a les 9
compareix el president Pedro Sánchez
parlant de la pagada
per una setmana
i un dia després
encara no sabem
què va passar
d'any uns passat
l'Abrido Rius
l'acompanya
a anar al carrer
a preguntar a la gent
què és el que no va poder fer
dilluns passat
durant la pagada
això
què és el que no van poder fer
anem a sentir-la
Abril bon dia
bon dia
hola Pep
aquesta setmana
hem tornat a treure el micro
al carrer
per preguntar a la gent
com van viure
la pagada elèctrica
de fa uns dies
una incidència
que ens va deixar
sense llum
sense comunicació
i que va alterar
la rutina
de moltes persones
hem volgut saber
primer de tot
què és el que
no van poder fer
durant aquelles hores
de silenci digital
jo el que no vaig poder fer
és anar a veure la televisió
escolta
i després
el menjar a la dona
tant tindria que buscar
el que vam trobar
i vigilar que la nevera
el ferro
i fer el congelador
no es desfés
sobretot
comunicació
doncs quan vaig arribar
a l'aeroport
em vaig poder
comunicar
perquè a l'aeroport
hi havia llum
i tal
però al sortir
res
no vaig poder trucar
a ma mare
a ma germana
a ningú
perquè sabiessin
que estava viva
que havia arribat
i tal
una vegada
em vaig adonar
perquè bueno
no em puc comunicar
i tal
me les vaig apanyar
per arribar a casa
i poc més
potser contactar
amb la família
això va ser
el primer que vas intentar
i no ho vaig poder fer
jo treballo
com amb un estudi
de música
i no vam poder fer res
perquè tot depenia
de l'electricitat
i no teníem
un sistema alternatiu
doncs mira
jo enquadernava
un text
en una copisteria
que em pensava
que ser bastant manual
això sí que podria
però ara tot és elèctric
i la màquina
de fer forats
també és elèctrica
o sigui que
res
no vaig poder
enquadernar-lo
comunicació
amb familiars
que tenia lluny
i que no sabia
en quina situació
estaven
i patíem
per si s'havia
descongelat res
del congelador
i coses d'aquestes
i després
com que ja sabem
que en situacions
com aquesta
val més estar preparat
hem preguntat
si tenen
algun kit de supervivència
per a aquests casos
o sigui
sóc una de les persones
que mai porto efectiu
perquè no m'agrada
perquè si ho tinc
m'ho gasto
però ara almenys
jo sé
ni que siguin 10 euros
i tal
intento portar
no perquè suposo
que això no es repetirà
i si es repeteix
mira paciència
i si no podem pagar
doncs
apuntarem a la llista
com abans
que anaves a les botigues
apunta'm
que a final
a més t'ho pagarem
sí
algú de diners
amb efectiu
i una mini ràdio
amb piles
i ara ja tinc
una bateria solar
l'endemà mateix
ja la vaig agafar
la pagada
va ser un ensurt
que va recordar
a molts
com és de vulnerable
el dia a dia
quan falta la llum
alguns ho van viure
amb més tranquil·litat
i altres amb més estrès
però tothom coincideix
que no està de més
tenir quatre coses preparades
per si torna a passar
per si torna a passar
efectiu
porten efectiu
avui a sobre
no porten efectiu
o van amb plàstic
jo veia en plàstic
jo porto poc efectiu
però justament aquell dia
portava poca cosa
portava alguna cosa
però sí que és cert
que l'altre dia
arribava un vídeo
d'aquests
que envien
per whatsapp
i deia
davant del
excepte una cadena
les grans cadenes
els grans supermercats
van tancar
i la botiga de barri
va continuar
la botiga de proximitat
i és veritat
jo
molta gent de la zona
per exemple
del despatx
tothom els hi fiava
perquè són clients
de tota la vida
ja m'ho pagaràs demà
vull dir
que això
encara segueix a vent
aquesta proximitat
que ens demostra
que al final
sí
som
el telèfon per pagar
el mòbil per pagar
la tarja per pagar
però que al final
el que feia la meva mare
que posava
els bitlletets
en un sobre
entre mig
dels llençols
i sempre estava allà
per si passava alguna cosa
no
els que havien viscut
la guerra
i tal
doncs clar
una certa previsió
té que haver-hi
i quan ens dèiem
del kit
que sortia
la comissària europea
i tots dèiem
72 hores
o els que a les 73
ja ens hem mort tots
o 72 hores
qui més
a veure
amb el que tens a casa
pots aguantar
i quina tonteria això
i quina tonteria allò
i resulta que al mes
necessitàvem
la ràdio analògica
necessitàvem les piles
perquè potser teníem la ràdio
però les piles
s'havien espatllat
a dintre de la ràdio
i necessitàvem
no sé què
jo particularment
com que el meu despatx
a la Rambla
a la tribuna
té molta llum
vaig passar visites
els clients
els clients van venir
tots
i van picar la porta
com abans
com abans
i bueno
en comptes d'ordinador
paper i bolígrafo
a paper i llapis
que és saníssim
jo crec que això
hem vist
perdó
no, no, sí, sí
li digui
ah
lo de pendents
no, que som
de l'electricitat
això és el primer
o sigui
és una passada
tant d'uns compte
de lo de pendent
que ets
amb tots els sentits
amb tots
fins i tot jo
per exemple
a casa meva
ni aigua
perquè tinc bomba
és una casa de poble
i llavors
no tenia
ni aigua
a l'aixeta
però
i ara parlant d'això
m'ha vingut molt
a la memòria
que deia la senyora Martorell
la meva àvia
era del Serrallo
i sempre feia contets
a la
si algú m'escolta
al Serrallo
sabrà perfectament
de què parlo
anaven a les botigues
i deia
apunteu el meu contet
no
i ella
aquestes botigues
de barri
no
tan importants
que tenim
i lo del sobret
també
de tant en tant
però bé
jo avui
escoltava la ràdio
bueno
Tarragona Ràdio
i
parlava un psicòleg
que deia
no
el Jordi Tous
el Jordi Tous
el de la facultat
de psicologia
sí, exacte
deia que fem
tot el contrari
del que s'hauria de fer
sí, però jo crec
que a Tarragona
la ciutadania
i en general
els funcionaris
tothom va actuar
d'una manera
molt correcta
jo no vaig tindre
aquesta sensació
d'anar corrents
a buscar els nens
a l'escola
jo eh
personalment
aquesta sensació
no la vaig tenir
però sí que és veritat
que te replanteges
moltes coses
no?
lo del transistor
la meva mare
sempre tenia el transistor
a la cuina
sempre
i jo d'aquí un temps
m'acompressin un transistor
per tindre la cuina
segur
vull dir que
amb piles
sí, sí
amb piles
sí, jo volia aprofitar
del que comentava
que la gent
es va comportar
i va haver
un ambient
de normalitat
també destacar
aquells serveis
que van funcionar
com havien de funcionar
i la feina
que va fer
en el cas
de l'Ajuntament
de Tarragona
els treballadors
i treballores
de protecció civil
la Guàrdia Urbana
que es va posar
a dirigir
el trànsit
de tota la ciutat
i a garantir
que
els serveis
bàsics
i essencials
es poguessin garantir
a nivell municipal
o
moltíssims altres
departaments
que van estar
al peu del canó
preveient
com l'altre
que és un altre
imprescindible
ja el comentava
que era el tema
de l'aigua
afortunadament
de dos petits talls
a dos punzals
de la ciutat
de Tarragona
o algun punt
d'algun edifici
que depenia
d'alguna bomba
es va poder garantir
tant l'abastament
d'aigua
com el sanejament
també d'aquesta aigua
no hi va haver
grans problemes
per tant
jo crec que
la nota positiva
del que va passar
el dilluns passat
de la setmana passada
perdó
és aquesta
és que
es van poder garantir
els hospitals
van funcionar
es va
rescatar
tothom
que s'havia de rescatar
vull dir
i aquests fets
jo crec que són
són destacables
que hem de revisar coses
segur que s'han de revisar coses
segur que hem de millorar coses
efectivament
i això
quan ens passen aquestes coses
és quan hem de revisar
aquests protocols
però en tot cas
doncs
establir que ja
ja se n'havien fet molts
per tant
alguna cosa ha funcionat
no?
Ai perdó
no no
simplement
completament d'acord
amb el que acaba de dir
el senyor conseller
com a
mira anècdota
és el dia que he vist
més Guàrdia Urbana
al carrer
i això és molt bo
a veure si els veiem més
perquè la veritat
donava goig
veure la Guàrdia Urbana
al carrer
i és el que
necessita més la ciutadania
que la Guàrdia Urbana
estigui al carrer
però completament d'acord
que
sobretot
els serveis d'assistència
hospitals
tothom va estar
al peu del canó
i això
és d'agrair
absolutament
vull dir
anaves per la ciutat
i en qualsevol
a Coruilla
tenies els cotxes
de l'Urbana
fins a l'última hora
de la tarda-nit
per evitar
qualsevol tipus
de col·lissió
d'accident
etcètera
i per suposat
protecció civil
que no oblidem
protecció civil
que van
van
concórrer tots
a la
a la crida
que es va fer
però bueno
el que dèiem
som molt vulnerables
cada vegada
ens toquen viure
coses estranyes
o sigui
moltes
i molt seguides
i molt seguides
hem tingut pandèmia
hem tingut d'Anna
hem tingut
ara
un tall de llum
que mai a la vida
ens ho hagués imaginat
jo recordo
que la mare deia
som un gegant
amb els peus de fang
i aquests peus de fang
és l'electre
si falla l'electre
falla tot
perquè falla l'aigua
fallen les comunicacions
i sobretot
el que més espanta
és l'Anna Cegues
i no me refereixo
a les fosques
que podem tenir piles
o podem tenir
els mòbils
mentre ja aguantin
les bateries
o podem tenir
un espelma
a Cegues
d'informació
el fet
d'anar a Cegues
el fet
que més que la llum
sí que és cert
que la pagada
va ser durant el dia
i haguessin vist
si la cosa
s'hagués allargat
durant dos o tres nits
i haguessin vist
però
la pagada
va ser durant el dia
però
m'anar a Cegues
que haguessin
de saber com estan
els altres
perquè és normal
el voler saber
com estan les persones
com a éssers humans
necessitem
necessitem
som persones socials
tenim uns entorns familiars
i d'amics
molt d'allò
i de saber com està
cada un
i per tant
la informació
és importantíssima
i crec que el que sí
que tenim
que tenim
que tenir previsionment
d'ajuntaments
i de tot
perquè no sabem
què pot passar
esperem que no torni
a passar mai més
però pot passar
perquè si és una sobrecàrrega
si és un no sé què
per qui diu
que demà
no pot haver-hi
una sobrecàrrega
o que no pot haver-hi
un altre problema
per tant
és tenir
tota la previsió
que tenim que tenir
en tema de generadors
en tema
de mecanismes alternatius
que en un moment
saltin
que és el que permet
que els hospitals
funcionin
com han de funcionar
i que tot funcioni
que en un moment
que hi hagi això
pot haver-hi una aturada
d'una hora
en emetre informació
pot haver-hi una aturada
però
immediatament
s'han de posar en marxa
els generadors
perquè
i també
aprofitem
que ho digui
estem a Tarragona Ràdio
i Tarragona Ràdio
és una emissora
municipal
és una emissora
de referència
i a més a més
vinculada
al pla secte
de la ciutat
no oblidem
que hi havia
unes fumeres
que sortia
i que en aquesta ciutat
ja ens espantem
de molt poca cosa
però que
el fet de no haver
informació
això és important
i el fet de no poder
emetre
això és molt important
de cara a la població
i Tarragona Ràdio
és una ràdio
de referència
per tant
què hem de fer
no es tracta
de criticar
ni de deixar de criticar
però sí
de tenir
uns mecanismes
de generadors
igual que a nivell
d'ajuntament
igual que a nivell
tot arreu
previstos
per quan facin falta
poder-los
posar
a funcionar
perquè és que
imagineu-se
si no
si això
els hospitals
no ho tinguessin
previst
què hagués passat
o si els llocs
d'emergència
no ho tinguessin
previst
què hagués passat
les coses
són per quan
poden passar
i quan una cosa
ja t'alerta
una vegada
el que deia la Gemma
som molt vulnerables
o sigui
el que això demostra
és que som molt
som fantàstic
tots
tot és digital
però al final
l'analògic
és el que
quan falla
tot segueix funcionant
no hem de ser
tan dependents
i hem de ser
més previsors
de les vulnerables
que som
si coneixem
la nostra pròpia
vulnerabilitat
tindrem més mecanismes
per solucionar-ho
serveis per
revisar el que convingui
perquè funcioni
robust
sistema robust
no no no
comentar que sí
que s'han de perfilar
alguns
d'aquests detalls
i en aquest cas
els treballadors
i treballadores
de Tarragona Ràdio
van estar al peu del canó
cert que
com un generador
haguéssim
pot comunicar
jo el que
volia
relacionar-ho
també
és
amb aquells
que van poder
restablir
ràpidament
i aquest va ser
el primer objectiu
i es va poder
restablir
el servei
perquè si no
estaríem parlant
d'aquestes dues
o tres nits
o de problemes majors
vull dir que el sistema
dins de les seves limitacions
i els seus problemes
es va poder
restablir molt ràpidament
i això
no ha provocat
més problemes
perquè és cert
que hi ha unes
afectacions
econòmiques
que són
considerables
i que
són destacables
No, no
simplement
Tarragona Ràdio
que va estar al peu
del canó
potser
no amb els micros
però sí
amb els telèfons
i d'altra manera
informant
a la ciutadania
i que sí
que aquí
hem de
ficar-nos
doncs
ja a mans
a l'obra
de generador
el que sigui
perquè
com deia la senyora Martorell
és una ràdio
referent
i més
amb el pla secta
No, no
absolutament
que els treballadors
de Tarragona Ràdio
van estar al peu
del canó
això ja ho sabem
el problema és això
que ni telèfonos
funcionaven
ni res funcionaven
i llavors
és una llàstima
que precisament
estar al peu del canó
no poguessin
exercir la seva funció
i això
no ens pot passar més
no ens pot passar més
és un avís a navegants
i no ens pot passar més
i hem de posar
tots els serveis
enològics
perquè funcionin
si ens fallen els digitals
Efectivament
Gràcies per acompanyar-nos
avui
Guillermo García de Castro
Maria Mercè Martorell
i Gemma Fuster
Gràcies
No hem parlat
per cert
de la jornada laboral
de 37,5 hores
que avui s'aprova
a nivell del Consell de Ministres
però ja en parlem
una futura tertúlia
i veurem també
si la propera tertúlia
ja hi ha papa o no
també a Roma
que avui comença
demà comença
demà comença el Concle
a veure com va això
que vagi molt bé
gràcies
moltíssimes gràcies
adeu
No marxeu
Passeu que arriba el Tamacle
amb Sílvia García
amb Sílvia García
el primer Tamacle del dia
a veure quina música
que ens porta avui
i de seguida tornem
a la tornada
amb entrevista
amb l'alcalde de Perefort
ja ens acompanya per aquí
i el nostre primer Tamacle
en el dia d'avui
dimarts
ens porta amb David Guetta
Alfa Vil
i Eva Max
amb un especial
d'aquest Forever Young
tan especial
espero que t'agradi
ja et dic
l'han donat un altre torn
aquesta cançó
que coneixem molt bé
i que segur que has cantat
un munt de vegades
allà als 80
David Guetta
Alfa Vil
Eva Max
Forever Young
Forever Young
Moll de Costa
Moll de Costa
la Rambla de la Cultura
a la vora del mar
vine i passeja
parleix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al port de Tarragona
hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serrat Llu
més informació
a portarragona.cat
l'Institut Català
d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent
en investigació
de processos químics
sostenibles
química per la salut
i descarbonització
amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
Xeselades
l'ICIC
col·labora
internacionalment
amb institucions
i empreses
generant
un impacte
en la indústria
i la societat
Descobreix-ne més
a www.icic.cat
L'ull humà
pot veure
un milió de colors
però l'ull
del teu client
només veu
el que surt
en aquesta revista
per això
a Obramat
tenim un sistema
tintomètric
capaç de produir
a l'instant
més de 20.000 colors
fins i tot
aquest blanc trencat
tan bonic
de la foto
i un groc
no tan groc
com el groc
on compren
els professionals
Obramat
Atenció a Tarragona
Llega
La Carpa Mágica
Un espectáculo
cargado de magia
y diversión
para toda la familia
Increíbles malabaristas
trapecistas
con el triple salto mortal
el gran marco
y la bicicleta
más pequeña del mundo
Canta y baila
con los personajes
de los cuentos infantiles
Compra de manera anticipada
con grandes descuentos
en
VivaElCirco.com
Más magia
más circo
y más diversión
La Carpa Mágica
Hasta el 11 de mayo
en Tarragona
Arriba la primavera
i arriba el Fòrum Binarium
Vuitena edició
de la Fira del Vi
a la part alta
de Tarragona
Dissabte
10 de maig
a la tarda
i diumenge
11 de maig
tot al matí
vina a la plaça
del Fòrum
a gaudir de tas de vins
vermuts
i cerveses
i a degustar
les tapes locals
Fòrum Binarium
de primavera
10 i 11 de maig
a la plaça
del Fòrum
Organitza Bodega Gerard
Col·labora la Diputació de Tarragona
a l'Ajuntament de Tarragona
Tarragona Turisme
Naviate i Servi Repro
T'ho recomana
Tarragona Ràdio
Arena Restaurant
El lloc perfecte per a dinars
sopars
o per celebrar
esdeveniments especials
Apostem pels productes
de proximitat
que donen vida
a cada plat
i a la nostra
acurada selecció
de begudes
vins i coccals
premium
Vine a gaudir
de l'autèntica
cuina mediterrània
amb tocs d'autor
amb vistes
al passeig marítim
de Salou
Menús especials
per a grups
i esdeveniments
especialitat en arrossos
Més informació
i reserves
a www.arena-restaurant.com
o al 977-384-000
A l'Hotel Blaumar
al passeig marítim
de Salou
Vols fer créixer
el teu negoci
aquest 2025?
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil
amb tarifes adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
Nou Comerç
7 dies de publicitat
des de només
80 euros
més IVA
I si vols més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals
Contacta amb nosaltres
al 673
325
497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència
Tarragona Ràdio
són 40.000
Tarragona Ràdio
Générique
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Parlem d'un alcalde d'un municipi
que entre cavall d'aquest municipi,
al del costat que es la secuïta,
hi ha una estació, l'estació del Camp a Tarragona,
que mira, jo mirava, i ara l'any que ve farà 20 anys que es va inaugurar.
Farà 20 anys que es va inaugurar, sí, sí.
Sí, sí, fa 20 anys,
i la veritat és que una estació que inicialment
estava contemplada per uns 400.000 passatgers,
estem al voltant del 1.200.000, 1.200.000, 1.200.000, 1.300.000,
gairebé, o no gairebé, o pràcticament una mica més
fins i tot que a l'aeroport de Reus,
sense desmereixer cap infraestructura de les dues, evidentment,
però que és una estació molt important,
que, com deia abans,
sí que inicialment se va estudiar per uns 400.000 passatgers,
però després se va aconseguir perquè fos per un milió de passatgers.
En aquest moment ja l'estem superant,
una estació que és un gran èxit pel territori,
i, per tant, l'hem de cuidar moltíssim,
encara que avui dia les infraestructures de mobilitat
no són les adequades per la mateixa.
Adif ha repès les obres del pàrquing?
No, no, no, Adif no ha repès les obres del pàrquing
perquè ells no van fer un pla director del mateix pàrquing,
perdó, del pàrquing, del que és de l'estació,
i, per tant, si no tenien un pla director aprovat
no podien tirar-ho endavant així d'avui per demà.
Tenim que passar tota una sèrie de tramitacions,
aquestes tramitacions no les van fer,
i, aleshores, l'alcalde de la Secuita,
perquè allò era a terme de la Secuita,
els va parlar les obres,
i, de fet, la prova és que no l'han continuat.
M'han dit que sí que al cap d'una setmana continuarien,
quan realment això no ha sigut així.
La llàstima de tot això és que, al final,
el que rep sempre és l'usuari,
i és el que ha de ser el menys perjudicat,
i normalment sempre és el més perjudicat.
Perquè hi ha, efectivament, un problema d'aparquament,
si són un milió o 200.000 persones l'any,
i veiem aquella curra sempre de cotxes esbutzats,
mentalitzats, no?
Bé, l'Ajuntament de la Secuita té un terreny
de més o menys d'una hectàrea i mig
de derivat cap a zona de pàrquing,
això és un projecte que està paralitzat en aquest moment,
està paralitzat, el té la Generalitat,
perquè, d'alguna manera,
d'alguna manera han de fer una petita rotonda,
que seria la rotonda que aniria
des de la pròpia estació fins dalt,
la carretera que va de port de Tarragona
a port de la Darmantera,
i està, doncs, aquella petita rotondeta
és la que duraria accés a l'aparcament.
El problema d'això és que aquesta rotonda
estaria ubicada també en terrenys
que són en aquest moment de DIF,
i a DIF sembla ser que posa
algun que altre impediment,
perquè vull pensar, eh?,
això és una opinió meva molt personal,
que seria com una competència interna
que tindrien ells amb el propi aparcament.
El que sí que està clar és que
la zona de pàrquing està totalment col·lapsada,
no donen més abonaments,
hi ha alguna plaça lliure
pels usuaris de dia a dia,
però de places no en donen cap.
Sou un municipi ric, com pensa tothom?
O no?
Com la Canoja, que recapa molts calents?
No, no, home, no, no,
no ens podem comparar.
No fareu un planetàrium, no?
No, no, no, no, no, no,
evidentment que no.
Però fareu un camp de futbol nou, m'han dit.
Sí, sí, estem, estem ja fent
el camp de futbol nou,
l'hem fet en dues fases,
perquè vam fer tota la fase
de lo que és els vestuaris
i ara estem fent
tota la pas del terreny de joc,
totalment nou, partint des de zero.
Si tot va bé,
i esperem que així sigui,
els vols del mes de...
bueno, el mes de juny,
Sant Joan,
més o menys podria estar acabat
i aleshores aquí ens plantegem
ja tota la seva inauguració
perquè serà un gran cap
al municipi de Perefort.
penseu que aquest camp de futbol
jo porto set legislatures
dient que farem camp de futbol.
El que passa és que
en aquell moment
no teníem els cèntims
per poder-lo fer.
Aleshores,
ara que els teníem,
també ens hem trobat
que fins i tot
la propietat,
que té el Departament d'Esports
o té la Regidoria d'Esports,
en aquest moment
estan sense pressupost
i tampoc no ens poden ajudar
absolutament amb res.
Federació Espanyola
tampoc no ens ajuda
absolutament res,
per tant no hem de fer
tot a costell les nostres,
però bueno,
teníem els cèntims
i ho hem tirat endavant
i hem sigut valents
i en poquets,
en un mes,
més i mig,
el tindrem en funcionament.
Serà com el de la pobla
de Mafumeta,
no?
Bueno, molt similar.
Molt similar,
molt similar del pobla de Mafumeta,
és a dir,
hi ha tot unes grades,
sota les grades
de tots els vestuaris
i després tot el que comporta
el terreny de joc,
t'han fet tota una sòria
d'humor,
tot de pedra,
bueno,
jo crec que serà digne de veure
i segurament,
bueno, segurament,
amb tota seguretat
que la gent del poble
i la canalla,
sobretot el poble
que l'estan desitjant,
la canalla del poble
cada dia van a veure
com avancen les obres,
són els que d'alguna forma
ens informen,
escolta,
van de pressa,
escolta,
van atreçats,
doncs aquests són els que
realment ens ajuden.
Com veieu
municipis com Perefort,
podríem també preguntar-li
a altres alcaldes
de l'entorn,
el tema de l'àrea metropolitana,
perquè ara està,
bueno,
esteu a casa,
evidentment,
de com va tot,
però hi ha el grup impulsor,
hi ha els consells comarcals,
hi ha la diputació,
i ara,
precisament aquests mesos,
no sé quin mes el que ve,
també es faran estudis
per veure si s'ha d'ampliar
l'àmbit geogràfic
i, per tant,
que també hi entri Perefort,
que hi entri Castell-Uriol Camp,
hi entri Montbrió,
Milà,
Rourell,
Vallmoll,
Vilallonga,
com ho veieu vosaltres?
Ho veiem totalment positiu,
Perefort i la següent
hi han de ser,
sí o sí.
Nosaltres tenim una infraestructura,
bueno,
tenim una de les infraestructures
més importants
del Camp de Tarragona,
i més enllà
del Camp de Tarragona,
perquè fins i tot
és una infraestructura
que l'utilitzen
la gent de les Terres de l'Ebre
i les Terres
de tota la part nord,
diguem-ne,
de la nostra comarca,
tota la zona del Camp.
Per tant,
hi ha dues infraestructures
molt importants,
una és l'aeroport,
evidentment,
sense dubte
tenia que estar a l'aeroport,
i també sense dubte
té d'estar a l'estació
del Camp de Tarragona.
Això és evident,
que cau pel seu propi pes.
Per tant,
el que sigui aquesta àrea
molt una mica més àmplia,
entenem nosaltres
que és totalment positiu,
i nosaltres farem
tot el que és possible
per fer efecte
que això
ho puguin acceptar.
Heu dit abans
7 legislatures,
7 per 4, 28,
ja hi ha de bé,
27,
quants anys porteu,
com alcalde?
Bueno,
jo porto,
com alcalde,
aquest moment,
porto 26.
I en majoria,
sempre,
sí,
sí,
sí,
26,
i em porto,
a més a més,
8 més de regidor,
o sigui,
que ja em porto 34
al món de la política,
la meitat de la meva vida,
i, bueno,
clar,
això realment
és moltíssim,
és moltíssim,
sí, sí.
Teniu, per tant,
una trajectòria, eh?
Bueno,
tenim un llistó molt alt,
un llistó molt alt,
i, bueno,
i el Consell Comarcal,
i sempre hem estat,
sempre hem estat ubicats
dins de la zona
de molta proximitat
el que és els municipis,
que és realment
el que ens agrada.
Com hem d'entendre
aquest territori,
i com hem de fugir
de batallades de campanar
que sempre hem tingut aquí, eh?
Som un territori
basat en aquestes batallades
de campanar,
que si tu això,
que si jo l'altre,
que si tu és capital,
jo no ho soc,
perquè funcioni això
de l'àrea metropolitana,
perquè veritablement funciona.
Bueno,
perquè tothom
som molt egoistes
pel territori
que d'alguna forma
representem.
Representem, exacte.
Però realment,
jo crec que aquí
ens hem de fer
un plan plantejament
de territori,
un plan plantejament
de les estructures
que necessitem al territori,
i aquí no tothom
hi guanya ni tothom hi perd.
Per tant,
si realment som capaços
de fer això,
l'àrea metropolitana
serà un gran èxit,
de fet,
crec que serà un gran èxit,
però si realment
cadascú estira
cap a casa seva,
una mica podem estirar,
però sempre
hem de ser una mica
solidaris
amb el nostre entorn.
Si som capaços d'això,
realment avançarem
moltíssim.
Si no som capaços
d'això,
serà un fracàs.
Això és el que penso jo
en aquest moment.
Ens deia fa uns dies
la presidenta
de la Diputació,
Noemí Llaurador,
que una decisió
de 10,
de 10 entès com un 10,
amb poc consens,
no va res,
i una decisió de 5,
però molt de consens
val més.
Té més valor,
si hi ha consens.
Sí, jo també,
jo també penso el mateix,
jo també penso el mateix,
ha d'haver consens,
ha d'haver,
el que us deia abans,
tothom ha de deixar
anar una miqueta
les seves inquietuds
i ha d'intentar
ser solidari
amb els municipis
que tenim al costat,
i si realment
som capaços d'això,
l'èxit serà brutal.
I hem d'anar cap aquí,
hem d'anar cap
a una mateixa finalitat,
tots plegats,
a fi,
a efecte,
que volem,
realment no volem això,
doncs anem-hi tots,
anem-hi tots,
però sempre cedint
una miqueta
i això ja,
bueno,
sí,
suposo que tothom
hi estarem d'acord.
Tenim l'A27
que ens culs molt bé ara,
l'autovia,
no?
Bé,
ara ja fa temps
que es va inaugurar,
però que ara l'estan rebolant,
per cert,
perquè amb el pas dels camions
s'havia fet mal bé
i estan fent una inversió.
Per tant,
estem ben connectats ara,
no?
Altra cosa és cap a l'interior,
no?
Estem ben connectats,
el que passa és que
si falta una connexió
tota la part més,
gronga,
perquè aquí realment
tenim una,
tenim tota una,
una infraestructura
molt important
o una empresa
molt important,
aquest cas és
de Repsol Química,
que d'aquí no massa,
no massa,
estem parlant de 3-4 anys,
hi haurà l'Ecoparc
i per tant aquí
hi haurà una influència
de camions molt important
i que els podran desviar,
ja no per la 750,
que és la cartera
que va des de la Pobla Morell
fins a la 240,
sinó que realment
hi hauria un enllaç
paral·lel a l'A27
amb una petita rotonda
que faria cap a la rotonda
segurament de Vilallonga
amb la que els camions
tindrien sortida
per aquell punt.
Estem parlant que
no l'Ecoparc com a tal,
però sí que
tot el que és
la indústria química
de Repsol en aquest cas
que generen
doncs algun producte
realment perillós,
diguem-ho així,
que realment
tindrien una sortida
molt directa
amb l'autovia
i que això és importantíssim
pel territori.
Una indústria
que està en processa
de transformació també
i l'heu vista
des de fa molts anys
també,
i està en processa
de transformació
i de conversió,
és a dir que
anem cap a uns objectius
europeus
d'escarbonització
que és un camí
que no té pla bé,
és a dir,
que s'ha d'anar cap aquí,
sí o sí.
No, no, sí o sí,
evidentment que s'ha d'anar cap aquí,
si no realment
estem condamnats
al fracàs
i això no ho podem
admetre
en cap moment.
En aquest moment
també està amb
tot el tema
de l'emmagatzematge
del CO2,
que també en aquest moment
encara no li veuen
del tot la sortida,
jo crec que sí
que ells ja li veuen
la sortida,
el que passa
que hi ha altres productes
que possiblement
estan al davant
i han de passar
primer al davant aquests,
però sí que realment
s'hi van cap aquí
és perquè veuen
que aquí hi haurà
un gran canvi
amb la societat
i per tant aquí
també s'hi ha d'apostar
moltíssim.
Hem d'estar-hi tots,
tots d'acord amb això.
Parlem amb l'alcalde
de Pere Fori
i de Puig i teu fill,
Joan Martí Pla,
avui en aquesta ronda
d'alcaldes.
Us volíem també preguntar
com es va viure
dilluns passat,
no aquest l'altre,
la pagada,
perquè clar,
no sé si l'havíeu viscut
amb 26 anys d'alcalde,
una cosa semblant,
però doni-do, no?
Bueno,
no l'havíem viscut mai,
evidentment,
i esperem que no
el tinguem de viure mai més,
no?
El que sí que està clar
és que,
bueno,
almenys el municipi
de Pere For,
de Pere For,
concretament parlo de Pere For,
ja no parlo de Puig del Fin
en aquest moment,
parlo de Pere For,
la vam viure,
bueno,
amb una certa angoixa,
almenys jo per la meva part,
perquè ens va arribar
un moment
i parlo
que hi havia municipis
colindants
al municipi
de Pere For,
que des de les 4,
a les 5,
a les 6 de la tarda
ja tenien
l'electre connectada,
i Pere For quedava
com una illa al mig
que no estava connectada.
La llum
a nosaltres
ens va arribar
aproximadament
sobre les dues
o les dues
menys quart
del dia següent,
a la qual cosa,
bueno,
jo vaig estar
desperta,
evidentment,
que és el que em tocava,
perquè,
perquè hi havia moments
en què la gent
ja començava
a estar molt inquieta,
molt inquieta,
amb el sentit que ja
no tenien com comunicar,
els mòbils ja no tenien
bateria,
sí que les van allargar
tot el que van poder,
però a partir del moment
no tenien els mòbils
amb amús,
i llavors,
com no sabien realment
què passaria,
i veien que tot al voltant
estava amb il·luminació,
excepte el municipi
de Pere For,
concretament,
doncs la veritat
és que va crear
una gran angoixa,
jo veia estar en contacte
amb el 112,
la primera tensió
amb el 112
va ser una mica,
diguem-ne que no
massa correcta,
la segona va ser
correctíssima,
a partir d'aquí
m'han posat en
protecció civil,
m'han posat en
mossos,
etcètera,
etcètera,
i al cap de
20-25 minuts
que m'havia posat
en contacte amb ells,
que això era
aproximadament
la una i mitja
de la nit,
en 20-25 minuts
m'ha arribat la llum.
Casualitats?
Possiblement,
però bueno,
el raro era
que el municipi
de Port concretament
no tingués llum,
la Pobla,
Morell,
fins i tot Puig del Fi,
la Sacuita,
Pallaresos,
Tarragona,
Sant Pere i Sant Pau,
tots tenien llum,
excepte nosaltres
que ens quedàvem
com una illa
amb una subestació
al costat,
no sé,
ningú m'ha donat
explicacions al respecte.
Es va veure
l'imatge
de les torxes
per servei
de la pedroquímica
amb el sistema
de seguretat,
perquè es va activar
una apagada
no programada
i per tant
han de cremar,
el que passa
que feia impressió.
Bueno,
feia impressió
perquè, clar,
feia molta impressió
perquè han de cremar,
que allò és
el sistema de seguretat
i això jo crec
que ho entenem tothom
que ha de ser així
perquè seria,
llavors sí que seria
un debacle,
seria un tema
molt buf,
que no sé
que fessin a tots,
però el problema
que tenien
és que no podien
ni ni actar el vapor,
que normalment
el que fan
és ni actar vapor
a les antorxes,
que el que fa
és eliminar
aquest fum negre
i llavors
el fum ni es veu
perquè queda totalment
difuminat
i el problema
que van tenir aquí,
llavors,
a veure amb totes
aquestes antorxes
en marxa
i aquest anagró
tant
realment es feia
espantar,
espantar tothom,
però vaja,
els que ja entenem
que això és un sistema
de seguretat
i que aquí
el que han de fer
és cremar el producte
per les antorxes
sí o sí,
no poden fer-ho
d'una altra manera,
doncs ho entenem.
Joan Martí Pla,
per cert,
si algun de reuni
se'n va a Perefort,
que ha visitat la Vila Romana
a la Barquera,
aquelles dues tombes
que tenim allà,
no?
Sí, sí,
són tombes,
jo diria,
sí, sí,
de les més grans
que a Europa,
sí, sí,
dues tombes
que se van trobar
quan se va portar
l'aigua del Cat,
quan va haver
tota la infraestructura
de portar l'aigua del Cat
perquè allà a Perefort
tenim uns dipòsits
molt grans
que donen servei
a la part de l'Alcà,
a través de les bombes
i d'altres,
doncs fent tota aquesta obra
van trobar aquestes dues tombes
i aquestes dues tombes
se van traslladar
al municipi de Perefort
i estan ubicades allà
però són tombes grans,
grans.
Sí, sí,
molt visibles,
eh?
Sí, sí,
molt visibles,
aquesta connexió
també romana,
eh?
Exacte.
Avui parlant des de Tarragona
doncs de Perefort
i de Puigdefe.
Si aneu visiteu-les
que estan per allà,
es veuen perfectament
i també se menja molt bé,
eh, a Perefort.
També, també.
Tenim un gran restaurant,
sí, sí.
Ja ens aviseu
quan inaugureu el Camp de Futbol
i anirem a...
Doncs,
d'en tota seguretat
que us ho comunicarem
però ja et dic,
serà als voltants
de Sant Joan,
doncs hi serà,
jo crec que abans
de Sant Joan
no serà pràcticament impossible
però d'entre Sant Joan,
Sant Pere
o una miqueta més
jo estic segur
que aquest camp
estarà ja en funcionament
i per tant
tots podrem gaudir
d'aquest espai
d'esports.
Alcalde,
gràcies,
que vagi bé,
fins la propera.
Moltíssimes gràcies a vosaltres,
gràcies.
Tenim els companys
que estan de Ponent
allavant en algun punt,
no sé si estem ja preparats
per anar doncs cap allà
i si no,
sí,
doncs anem cap allà.
Vinga,
de Ponent allà avant.
De Ponent allà avant.
La veu de Tarragona
en ruta.
I avui tenim
a la Judifon
el Joan Maria Bertran
i el Miguel González
a Tarragona 2
amb els veïns i veïnes
d'aquesta zona
de la ciutat
i amb una
incidiva molt singular
que té a veure
amb l'escola
i receptes de cuina.
Miguel González,
bon dia.
Molt bon dia,
Josep.
Cuinant o no?
Expliquen com s'ha de cuinar.
No, no, no estem cuinant
però serà un espai
tranquil
per cuinar
i de fet
en parlarem
d'aquest concurs
escolar
que té a veure
amb la cuina,
amb el reaprofitament
i de fet
és que
ens avancem
una miqueta
a les festes
del barri
que tenen molt a veure
amb el medi ambient.
També en parlarem
amb els veïns
de Tarragona 2
que tenen diverses
reivindicacions
i de fet
avui hem vingut
a visitar-los
amb aquesta secció
de ponent a llevant.
Ens acompanya
el Júlia Montoya
que és el president
de l'Associació de Veïns
de Tarragona 2.
Júlia Montoya,
molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per rebre'ns
a casa vostra.
Ara ho dèiem,
un espai verd,
un espai tranquil,
gairebé un pulmó
de Tarragona
però no exempt
de reivindicacions.
Així que començo,
si et sembla,
després ja parlarem
de les festes
i d'aquest concurs escolar
però mira,
ara en parlàvem
també de la importància
del soroll
i ja fa uns anys
que reclamàveu
aquestes pantalles acústiques
per fer front
al soroll.
Com estan les coses,
Júlia,
a dia d'avui?
Bé,
sense pantalles.
Sabem
que en el seu moment,
perquè això depèn
del govern espanyol,
sabem que això
ja es va aprovar
i en teoria
s'està pendent
que algun dia
les instal·lin
però la veritat
és que
la connexió
amb el govern espanyol
nosaltres
no la podem tindre
i el Consistori
de Tarragona
crec que se n'en preocupa
poc
d'aquest tema.
Quins prejudicis
ha estat
pels veïns
perquè fins i tot
recordo
que en el seu moment
hi havia veïns
que havien hagut
d'instal·lar
fins i tot
finestres aïllants
etcètera,
no?
La veritat és que ara
la majoria de nosaltres
ja tenim finestres aïllants.
La URB
en el seu moment
fa, crec recordar,
ara farà tres anys,
va fer un estudi
sobre el soroll
a Tarragona
i
nosaltres
vam participar
d'aquest estudi.
Teníem uns rellotges
que per dormir
els teníem
connectats
i al final
es va comprovar
que efectivament
aquí
amb el soroll
de l'autovia
hi havia
una incidencia
important
que podia fer
trastorns
a la nit.
D'aquest estudi
tampoc
en sàpiu
res més
i així estem.
I tres anys després
gairebé
o dos anys
llargs després
la situació
continua igual,
doncs?
Totalment igual,
sense cap abans
de cap mena.
Veurem, doncs,
com evoluciona
la cosa.
No sé si sou
gaire optimistes
perquè arribin
o s'acabin
instal·lant
les pantalles.
Jo confio
que algun dia
s'instal·laran
perquè
sí és cert
que crec
que això
va ser aprovat
realment
i
l'únic
que li falta
és
que algú
doni l'ordre
d'instal·lar-les.
i amb aquesta confiança
el que passa
és que aquestes coses
com que no
no les consideren
prioritàries
van avançant
altres coses
i es van quedant
fins que algun dia
diu
ei,
què teníem allò
per col·locar?
Aquesta és una
de les reivindicacions
també n'hi ha d'altres
que feu des dels veïns
de Tarragona 2.
Què passa amb la caseta,
Júlia?
Doncs això
ho volíem saber
nosaltres
què passa amb la caseta.
Explica'ns
d'on ve tot.
Bé,
nosaltres
des que vam prendre
possessió
de l'associació
fa l'any 2019
un dels objectius
era recuperar la caseta
com a seu
de l'associació.
Aquesta caseta
és l'antiga
caseta
d'informació
de l'urbanització
que un cop
ja va quedar
l'urbanització
mal acabada
allà es va quedar
la caseta.
i quan dic
mal acabada
és perquè
els promotors
no van
acabar
l'urbanització
sinó que
l'urbanització
es va acabar
amb
que l'Ajuntament
amb les garanties
que tenia
del constructor
va acabar
de també
mal arreglar
l'urbanització
i així van quedar
una sèrie de temes
pendents.
I va quedar
la caseta.
En el seu dia
fa molts anys
jo diria
que parlo
del 2010
2012
les anteriors
juntes
ja havien
reivindicat
aquesta caseta
ja havien
demostrat
que la situació
de la caseta
era legal
i els tècnics
de l'Ajuntament
i els assessors
jurídics
havien avalat
aquesta tesis
però
es van oblidar
d'inscriure
la caseta
com a tal
i per tant
a efectes legals
la caseta
no existeix.
Aleshores
hem tornat
a insistir
des que vam
prendre possessió
fins que al final
ens hem vist
obligats
a presentar
una moció
al mes de novembre
aquesta moció
la van guanyar
i
el que ens preguntem
és per què serveixen
les mocions
que es guanyen
a una moció
del plenari
del passat mes de novembre
que es va aprovar
però que no s'ha executat
encara
correcte
on està ubicada
la caseta
i en quina situació
ara mateix?
La caseta
va tindre
durant la pandèmia
va tindre
un sabotatge
d'indigents
la van cremar
però
quan
la van poder obrir
que no fa
l'any passat
es va obrir
perquè ja va haver-hi
un intent
per part del consistori
que és
aquelles coses
que no t'acabes
d'explicar
que la volien
ja obrir
i de cop i volta
vaig tindre
l'ocasió
d'entrar
dintre la caseta
la caseta
està
prou bé
per dir
d'alguna manera
s'han de fer
reformes
el lavabo
està
trencat
les tuberies
les finestres
estan
totes
trencades
però en fin
es va fer un pressupost
inicialment
a mi em van parlar
de 36.000 euros
per deixar-la
en condicions
després
en aquest plenari
el mes de novembre
el conseller
Nacho García
va dir
que ja tenien
pressupost oficial
i que era
de 18.000 euros
posar-la
en condicions
i a partir
d'aquí
ja no hem sabit
no hem sabut
absolutament
res més
amb aquesta
reivindicació
de la caseta
el que els hem dit
és que
la porta
que dona
al parc
la desubiquin
del parc
i la posin
davant
de Josec Ramon
i Sobiela
a la vista
de tot el veïnat
i evitaríem
les salvatxades
que es poden fer
a la nit
perquè
per desgràcia
el parc aquest
a la nit
no es trenca
l'ús
que se li volia donar
seria com a local
social
dels veïns
aquesta caseta
no?
aquesta és la idea
principal
i ens permetria
cosa que ara no podem fer
fer moltes activitats
aquí a la mateixa urbanització
tenim
gent
que fa contes
o que fa poesia
alguna gent que es dedica
a la fotografia
seria un lloc de dinamització cultural
exacte
i que podria acollir
doncs
totes aquestes propostes
i després
tal com tenim
el parc
que amb el seu dia
vam reivindicar
que sigui un parc
on tingui
arbustos
aromàtics
i tal
podríem
inclús
portar
les escoles
fer activitats
en fi
podríem fer molta feina
que ara no podem fer
Julià
altres reivindicacions
que teniu al barri
parlen de les línies d'autobús
doncs sí
aquesta és
una altra
de les eternes lluites
d'aquest barri
nosaltres vam aconseguir
amb l'anterior consistori
que
ens fes arribar
una línia
que ja hi era
que era la línia 55
quan vam parlar
del projecte
nosaltres vam demanar
que aquesta línia
tingués
dues parades
a Tarragona 2
una estaria ubicada
davant
de l'escola Pax
i l'altra
Josep Gramuny
Sobiela
a l'alçada
del número 1
número 5
amb la qual
agafaria
la possibilitat
que
tota la part
de Tarragona
pogués accedir
a l'autobús
aquest
aquest autobús
va tindre
això es va provar
però a l'hora
de la posta en marxa
va tindre
una dificultat
tècnica
que és que
per Josep Gramuny
Sobiela
amb el seu dia
es va
tirar una línia
discontinua
perquè els cotxes
no agafessin
la velocitat
que agafaven
que això era
una autopista
i
a l'hora
d'implantar
l'autobús
els conductors
de l'autobús
es van negar
a trepitjar
la línia
discontinua
perquè
l'amplitud
de l'autobús
era més
més ampla
que la
la separació
de la línia
discontinua
i fins que
es va resoldre
de la manera
curiosa
que és
aquest és el problema
borrem el problema
vam
despintar
les línies
i
ja no tenim
problema
amb els conductors
però
sí que és cert
que
a l'hora
de la veritat
tot es va fer
provisional
i el provisional
en aquest país
queda com a cosa
fixa
i ara estem
en una sola parada
en un
en un pas
d'autobús
en autobús
d'una hora
i vint minuts
amb el qual
això no
no solventa
absolutament
cap problema
i
amb
l'agravant
que estem
pensant
que se'n està
parlant
de la zona
de baixes emissions
i aquí
quedarem
un barri
que
obligatoriament
tindrà
que agafar
el cotxe
per fer
qualsevol servei
perquè al centre
no tenim
un transport públic
que ens pugui deixar
el centre
amb vehicle
propi
per tant
amb l'agraujant
que això suposarà
per molts propietaris
quan entri
en funcionament
la zona
de baixes emissions
Júlia
com que ens queda
poc temps
deixa'm que et pregunti
també
per precisament
aquest
aquestes iniciatives
que aneu fent
que aneu duent a terme
des de l'associació
de veïns del barri
ara ho dèiem
que a partir de principis
de juny
tenim una nova festa
del medi ambient
que ja en parlarem
perquè ja m'avançaves
que hi haurà
coses interessants
però ja teniu
en marxa
com a avançament
d'aquestes festes
un concurs
escolar
i també
pels veïns
pel que fa
receptes de cuina
i tenint en compte
el reaprofitament
que serà una mica
el full de ruta
el nexe
d'aquestes festes
també del medi ambient
i del barri
no?
Doncs efectivament
i estem esperançats
que en aquesta ocasió
rebre
tant dels pares i nens
de l'escola
bressol iònic
com de les veïnes
i veïns del Tarragona 2
que s'animin
perquè la cuina
és una cosa
de cada dia
i
no ho hem posat
molt, molt, molt fàcil
però
sí divertit
que han de fer
receptes
amb aliments
que es puguin
aprofitar
amb aliments
que es puguin
aprofitar
hem fet una cosa
curiosa
els hem enviat
a cada veïna
i veí
pares i nens
una
una quartilla
on tenen
dos productes
a l'assar
i la recepta
és obligatòria
que un dels dos productes
ha de sortir
a la recepta
i a més
han d'anar a la despensa
i tot allò
que es pugui
aprofitar
que mira
vaja a fer una paella
i tinc aquí
un pebrot escalivat
vinga
doncs
la imaginació
a la cuina
reprofitem
el que tenim
a la nevera
a la despensa
i
presentem
una recepta
de cuina
Fantàstic
doncs
aquest és el concurs
que ja en marxa
fins al 16 de maig
diria
si no m'equivoco
fins al 16 de maig
i després
amb l'entrega de premis
també
en plenes festes
que també
ja en parlarem
Júlia
no sé si ens deixarem
alguna cosa
que volguéssiu comentar
alguna reivindicació
que les hem repassat així
molt ràpidament
ens donaria
per fer gairebé un espai
per cadascuna d'elles
no?
la veritat
és que sí
bueno
hem nomenat
les principals
tenim
altres problemes
l'abandonament
d'un terreny
que tenim aquí
de la
de la
Fundació Onada
que fa
anys i anys
i anys
que està
sense ballar
amb el perill
que algun dia
tinguem algun problema
però bueno
una més
tornarem
tornarem
per continuar
a parlar-ne
i per estar pendents
també
de tots els projectes
que reivindiqueu
i de tots els temes
també que us ocupen
i sobretot
també per parlar
de les festes
a principis de juny
ja gairebé que hem quedat
amb el Julià
perquè ens vingui a veure
ella a la ràdio
per parlar d'aquestes festes
que arribaran al barri
a principis de juny
Julià Montoya
moltíssimes gràcies
per atendre'ns
per la tasca que feu
i fins a propera
moltíssimes gràcies
a vosaltres
i
si m'invitat estic
allà hi seré
i tant que sí
Julià gràcies
gràcies a vosaltres
i nosaltres també ens acomiadem
des de Tarragona 2
dimarts vinent
i tornarem
us saludarem
en aquest cas
des de l'Albada
això serà però dimarts vinent
fent aquest recorregut
de ponent a llevant
per tots els barris
i zones de Tarragona
Gràcies.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem?
La veu de Tarragona amb la cultura.
Ens espera un que fem avui molt musical,
perquè per una banda celebrarem els 30 anys de l'Escola Municipal de Música.
Alexis Lanza, Javi Pier, bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia, ara parlarem amb vosaltres.
Però mira, una altra entrevista musical que ens porta a un punt d'agenda per avui mateix.
Joventuts musicals, que ens ofereixen un altre dimarts musical al Teatre Tarragona,
avui amb una combinació de piano i veu.
Justament la veu la posa al barítum, al barítum Milan Perisic, i el saludem a l'altre costat del fil telefònic.
Milan Perisic, bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Vens amb la Quimei Urquiaga, ho dic bé, això?
Exactament.
Sí? Escolta, i quin programa ens heu preparat?
Hem preparat unes músiques de l'edit francès, que ens agrada moltíssim.
Tenim uns compositors, els nostres favorits, Iver, Ravel i Dupac.
I després seguirem amb la música, també música francesa, per a l'òpera.
I, per acabar, amb la música de la Sarsuela Espanyola.
I Tot plegat és un viatge temàtic, eh? Perquè si busquem una mica quin tipus de sensacions tindrem, ho dieu en el títol.
Amor, passió, èxtasi i bogeria? Seria això, anem pujant de ton, anem pujant de grau.
Exacte. Es tracta d'amor, com sempre, en la música, així que és un tema recurrent.
Molt bé. I també aconseguiu aquesta pujada d'intensitat.
És important com s'ordenen les cançons, no només perquè a nivell tècnic funcioni l'ordre,
sinó també perquè el públic rebi el missatge que voleu donar.
Estan ordenades així en funció de la intensitat o no?
Clar, clar, com sempre, els concerts han de tenir una forma en si, doncs, comencem amb la música de cambra,
per passar a l'òpera i acabar amb Sarsuela, que té un altre tipus d'intensitat.
Molt bé. Doncs queda explicat d'una entrevista a Llampec, molt ràpida,
però almenys volíem deixar constància que avui tenim Dimarts Musical al Teatre de Tarragona
a càrrec de joventuts musicals i qui ho posarà en escena seran aquest duet,
el piano, la Quimè i Urquiaga, i a la veu, com a baritum, el Milán Perisic.
Moltíssimes gràcies, Milán, per atendre'ns. Una abraçada forta.
A vostè.
Una abraçada.
Bon dia.
Bon dia.
I seguim parlant de música.
Ens referim ara a la formació musical a l'Escola Municipal de Música de Tarragona,
que, com dèiem, fa 30 anys enguany,
i teníem aquesta entrevista, doncs, com entre cella i cella, dic.
Alexis, quan l'hem de fer?
I vam quedar per aquesta setmana. Per què?
Per què la fem avui?
Perquè estem a les portes de la celebració de l'acte més gran,
dintre dels actes del 30 aniversari, que és el dia 16 de maig.
Fem el concert al Palau Firal i de Congressos.
Fem un concert amb la major part de les alumnes a l'escola.
Queden exclosos a aquest concert,
participant activament els alumnes de sensibilització,
perquè en tenen un altre el dia 11,
que fem conjuntament amb l'Escola i Conservatori de Deputació a Tarragona,
i que serà l'auditori de la Diputació.
I el dia 16, doncs, això, fem un concert dividit en tres blocs,
en què participa en tot l'alumnat que canta i toca.
Però tot és molt, perquè estem parlant de les diferents seus, fins i tot, no?
Sí, sí, sí, sí.
Ja, diguem, l'escola és una,
distribuïda en diferents punts de la ciutat,
però quan parlem d'escola és tot l'alumnat.
Doncs, 344 alumnes van comptar que participen cantant,
164 cantant i 100 i escaig.
No, no arriba a 300, però sí, ens apropem.
Molt bé, molt bé.
Com esteu?
Ha arribat aquest 30è aniversari,
més enllà dels actes de celebració i d'aquest concert,
que és el concert en majúscules.
Com esteu a l'Escola Municipal de Música?
Jo crec que estem en un bon moment.
Estem fent moltes coses,
una escola molt activa,
amb molta projecció cap a la ciutat.
Fa poc vam fer la cantata Amics de Pedra,
que també vam estar parlant aquí.
Estem fent un Erasmus,
que culmina, doncs,
amb una trobada el juliol d'aquest any,
que anem a Monestirs,
a Tunísia,
amb quins alumnes,
bueno, tenim una vida molt activa, diguem.
No sé, tenim 80 activitats anuals,
una cosa així.
Heu crescut en nombre d'oferta,
no només de seus, no?
Que a part de la d'Armanyà tenim...
On tenim més?
A Sant Pere de Sant Pau?
I a Ponent.
Diem la seu Ponent,
que l'any passat ja ens vam traslladar
a les instal·lacions de l'Escola dels Àngels.
i allà estem fent classes,
van canviar lleugerament l'espai,
diguem, estàvem a l'espai de trobada
i vam passar a l'Escola dels Àngels.
I també heu adaptat l'oferta una mica
al lloc on us trobeu
i l'oferta ha variat,
ha pujat moltíssim.
Bueno, a Ponent,
el fet del canvi de seu,
d'ubicament, diguem,
d'ubicació, millor dit,
sí que ha canviat,
ha canviat el nombre d'alumnat.
O sigui, ha pujat.
I les altres, bueno,
anem a créixer a poc a poc.
Ho dic pel tipus de classes que oferiu.
És variat.
Sí, no? Però molt.
El que hem fet ha estat flexibilitzar.
Respecte a temps enrere,
doncs hem flexibilitzat,
sobretot a partir de certes edats,
a partir dels 11 anys,
10 o 11 anys,
comença a ser l'oferta molt més flexible
i especialment en els joves,
que hem estirat una miqueta
el temps que poden passar, diguem,
dintre del període del cicle de joves,
que és fins als 18,
i tenen una varietat d'optatives
que fa que sigui fàcil
combinar-ho amb altres interessos
que puguin tenir.
Molt bé.
I hem començat a fer el comparativa, no?
Respecte abans,
ara fem això,
i comencem amb l'apartat de batalletes.
Xavi Pietus és dels mestres més veterans.
Doncs això ho diuen.
Això ho diuen.
Des de prou, de fa 30 anys, ja?
Sí, sí,
del començament,
el primer dia de l'escola...
Tu estaves allà a la porta,
tu hi eres, Alexis, o no?
Tu no ets tan veterà.
No.
Jo vaig arribar a l'escola
al curs 98-99.
I l'escola va començar el 94-95.
Bueno, tampoc no et vas perdre massa...
No, però bueno.
Els primers anys.
Em sembla que em vaig perdre uns anys divertits.
Els primers van ser divertits.
Per el que expliquen, sí.
Com les ves canviar,
l'escola municipal de música, Xavi?
Home, l'he vist evolucionar
paral·lelament a com han anat evolucionant
les persones i la societat.
O sigui, són 30 anys
i el tarannà dels alumnes
i de les famílies
ha canviat una miqueta.
O sigui,
me'n recordo que quan
qui s'apuntava a música,
clar, ja tenia gairebé
la setmana ocupada
amb el que fèiem.
hi havia classes de llenguatge musical
dos dies a la setmana,
hi havia agrupacions,
hi havia instruments...
O sigui, realment t'havia d'agradar
la música com a extraescolar, no?
Sí, sí.
I tot i així va ser un èxit
perquè ja portàvem una feina anterior
feta, ja havíem llaurat
una miqueta el camp,
treballant a les escoles
de tota Tarragona,
l'equip de professors
que vam començar, no?
Molt bé.
Portàvem uns anys fent...
fent...
fent i cultivant
aquest amor per la música
que després vam traslladar
a les aules de l'escola.
i bé, va ser exitós
al començament
i així s'ha anat mantenint,
veig jo, he anat constatant
fins ara,
amb els canvis
i tot tal com han vingut,
que ja et dic,
han sigut canvis
amb la manera de pensar,
d'enfocar-ho
i de veure tot.
Ara molta gent
ve a música
com un element més.
Abans venien només,
ja era gairebé
un tant per cent molt elevat,
venia
després del col·legi
o l'institut
i a fer música, només.
Era com ja professionalitzador, no?
Com qui diu,
perquè de tantes hores...
No, no,
professionalitzador no.
O sigui, era...
Havia una consciència
de la dedicació
que implica
aprendre música
i aprendre un instrument,
que no s'acabava
l'ensenyament
només a les aules,
sinó que
anava més enllà.
Aquells coneixements
s'havien d'assegurar,
s'havien d'emportar
cap a casa
i fer que
tota la teva
musculatura,
digitació,
musicalitat,
s'assegurés bé
amb tot allò
que havies après
per després,
quan tornessis a classe,
poguessis avançar.
Això
s'ha anat
perdent
una miqueta
i poso cometes,
no del tot,
però sí
aquest concepte
tan,
diguéssim,
tan seriós
de la música
i ens trobem
que actualment
ve molta gent
que
amb el que fan
a l'escola
ja fan
i acaben de fer
i ja
tenen
fins la setmana que ve
i poca gent
treballa.
Sí que és fàcil
que els pares
vegin més
la música
com una activitat
extraescolar més.
Jo és que veig
famílies més ocupades.
Clar.
Més ocupades,
o sigui,
no hi ha temps lliure,
no hi ha temps de dir...
Que un dia fas música,
l'altre dia fas anglès,
l'altre dia fas...
Fins i tot es cap de setmana,
vull dir,
o te'n vas fora,
la gent està més ocupada.
Bé,
en aquest sentit
també heu adaptat l'oferta,
no?,
perquè és això
flexibilitzat.
Sí,
nosaltres detectàvem
que hi havia una,
diguem,
una pèrdua d'alumnat
a partir dels 10 o 11 anys,
l'últim cicle de primària.
Quan acaben primària,
clar.
Abans d'acabar primària,
perquè com ha començat
tot això de les competències bàsiques,
ja les escoles
ja les apreten molt,
no tenen cicles superiors,
i molts nens petaven
perquè no tenien,
no tenien,
diguem,
la capacitat
d'estar allà aguantant,
no?,
i a més que és l'edat
que els nens comencen
a revelar-se,
no?,
de dir,
escolta,
fins ara m'has portat,
però ara ja decideixo jo.
A més que les classes de música,
el que oferiu en aquests primers anys
no és només una hora a la setmana
d'instrument,
és llenguatge musical,
instrument,
més combinació,
és una educació completa.
És un grapat d'hores,
s'ho vas sumant,
al final,
és un grapat d'hores,
passes tres dies mínimes a l'escola.
I al final el que heu fet
és això,
donar l'opció
de que,
bé,
de que es...
Sobretot pensant en els joves,
perquè al final
és una llàstima
que tu hagis de deixar la música
perquè és incompatible
amb altres interessos,
o sigui,
si tu vols tocar l'instrument
i tens l'oportunitat
de tocar en a l'Europació
i mantenir viu
aquesta flama
de la música,
ostres,
per què no ajudar-los
a continuar?
Molt bé.
A veure,
instruments més demandats.
Com portem el saxo,
Javi?
El saxo...
Encara demana, eh?
S'ha mantingut sempre
amb un bon estatus
respecte als altres instruments.
Però, bueno,
piano i guitarra
o deu empatar?
Sí, sí,
evidentment ja són instruments
que porten darrere
una història,
un tarannà
i van molt demandats.
Però, bueno,
però la resta d'instruments
també,
qui fa,
no fa,
sí, sí, sí.
Tot i que aquest any
no han estat els instruments
més demandats.
No?
No, aquest any no.
Ja, la gent és original.
Sí, anem canviant.
El xelo es va mantenint, sí.
Hi ha una demanda
bastant estable.
Sí.
Heu obert, però,
a instruments nous, eh?
S'han incorporat...
No, ja fa anys
que mantenim
els mateixos instruments.
El que passa
és que el que hem fet
ha estat...
Abans teníem una...
Quan va aparèixer,
diguem,
l'aula de música tradicional,
diguem,
ja fa...
el 2004 va ser.
Ara ja fa temps, eh?
El 2004.
Doncs el que hem fet
ara és integrar-la
dintre dels altres instruments.
No...
no està separada.
És una oferta més
dintre de tota l'oferta d'instrument.
I també agrada.
També té...
Bé, té el seu públic,
també, clar.
Costa més.
Sí.
Costa més.
Costa més.
Jo recordo
que aquesta seu
que teniu a Ponent,
em sembla,
la vau obrir fins i tot
a, bueno,
un tipus d'instruments
o de sonoritats
doncs més modernes.
A veure,
allà tenim instruments
de música moderna,
hi ha nens que comencen,
per exemple,
la guitarra elèctrica
d'entrada,
no passen per la guitarra clàssica,
tenim la bateria,
tenim també
guitarra flamenca.
Sí, sí.
Perquè hi ha professor
de guitarra flamenca.
Les agrupacions
són totes combo,
no hi ha agrupacions
clàssiques,
diguem.
Bueno,
està enfocat
una miqueta
diferent.
Vale.
Va,
i doncs va falta,
perquè us he dit,
prepareu-vos batalletes,
historietes,
coses que us hagin passat
al llarg d'aquests 30 anys.
Home,
batalletes.
A veure,
una de remarcable,
ja que...
Ja que m'insistiu,
no,
però...
Vam començar,
vam començar des del setembre,
després ja vam començar aquell curs,
que anàvem els professors
i les professores
que érem aleshores,
i posant ordre,
preparant les classes,
posant les pagatines a l'entrada,
que assenyalessin la classe que era,
obrint paquets,
me'n recordo amb el meu company Cisco,
obrint totes les caixes,
els paquets dels matrònoms,
i posant les etiquetes de cada aula,
i posant-ne una a cada aula,
els matrònoms.
Sí, sí,
aquell instrument tic-tac,
aquells que anaven amb corda d'abans,
així amb tamany de fusta,
anàvem posant les...
Això,
després posant els faristols a cada classe,
i tot això,
i anàvem bé,
i hi havia un ambient molt maco,
de companyerisme.
Fins i tot, una professora
va haver de portar el seu piano,
perquè no hi havia,
pel que jo sé,
no hi havia piano,
i llavors va portar un piano de casa seva.
Sí, sí,
va cedir a l'escola.
Sí,
va cedir el piano a l'escola
perquè faltava.
Però en cosetes,
vam començar com vam poguer,
o sigui,
teníem l'espai,
però llavors aquell espai
l'havíem de donar-li vida,
vestir-lo per dins.
Sí.
Llavors, després,
bé,
tot anar preparant
i preparant
i les nostres reunions,
organitzatives,
les nostres programacions,
com havíem de fer,
i esperant el tan ansiat dia
d'obrir la porta de l'aula.
Sí.
I el dia que vam obrir,
obríem les portes,
va ser el dia aquell
que va caure
aquell xàfec tan gran
que va haver aquella riuada
que es va desbordar
al riu Francolí.
Ostres!
Que fins i tot
una de les professores
que tenia el cotxe aparcat
per allà al Serrall
o se li va prendre el cotxe,
o sigui,
va ser un...
No va vindre ningú?
Me sembla que no.
Me sembla que no.
I si va venir algú,
va venir amb...
Que feu alguna cosa avui.
però va ser un començament
una miqueta
per tot lo gran.
Per mi que havia tantes ganes
que hi hagués escola de música
que fins i tot els elements
els van...
Ho van celebrar.
Ho van celebrar.
Digues,
au, teniu aigua,
que l'aigua porta sort,
teniu aigua
i per molts anys sigui.
I vam començar així.
Te'n recordes tu d'això?
Bé, tu no hi eres.
Jo no hi era, no.
Bé, de la riuada sí que et deus recordar.
Ho han explicat moltes vegades
perquè va ser...
Bueno, va...
Rient també, no?
De la situació de...
I ho he explicat moltes vegades.
Ara que dius això,
això va passar a la seu d'Armanyà.
Sí, sí, sí.
Clar, és l'únic que hi havia.
No hi havia cap altra.
Esteu bé allà,
se us queda petita.
Necessiteu...
No, es queda petita, sí.
Fa anys que es queda petita, això.
Però, bueno,
vam entrar dins el pau del Clos,
vam arribar...
Sí?
Sí, teníem unes aules
que podem fer servir.
i, home...
No hi ha previsió d'un canvi d'espai?
Jo no tinc notícia.
No tinc notícia de canvis d'espai.
Tampoc ho heu demanat formalment, diguéssim.
Vull dir, no és una cosa urgent ni exagerada.
No, no, a veure...
No, no és una cosa...
Vull dir, dintre de l'espai
el que sí que hem demanat
és un acondicionament acústic.
Això sí que està demanat.
Els païens m'agrairà, també.
No, nosaltres estem treballant allà
que hi ha un ressò en certes aules
que és important, doncs, minimitzar-lo
perquè provoca incomoditat
i fins i tot problemes auditius a la llarga, no?
Per tant, amb això estem treballant
i, de moment,
mentre no ens diguin el contrari,
doncs, estarem allà.
És la nostra seu.
Jo crec que estem...
Jo crec que estem bé, no, Javi?
Estem bé.
I tampoc demanem tant.
O sigui, no demanem canviar d'espai
perquè ja som agraïts,
estem contents amb el que tenim.
Té una bona situació.
Sí.
Té una bona situació
i preferim demanar
que condicionin les aules
a demanar un nou espai
amb tot el que implica això.
O sigui, també som una miqueta legals
en aquest aspecte.
O sigui, que ens falten espais de concert.
Ah, mira.
De concert, sí.
Tenim una sala d'actes
que és relativament...
Bé, està bé per l'escola,
oporcionalment està bé.
Però, clar,
quan volem fer alguna activitat
que l'aforament, doncs,
de passa de les 100 persones,
doncs...
Ja heu de tirar de telèfons, no?
Hem de buscar altres indrets.
Ara mateix...
Ara mateix estem fent els assajos generals
de tots els alumnes
a l'escenari del Teatre Tarragona.
Ah, sí?
Sí.
Bueno, encara, mira que podeu...
En aquest temps hi ha tres assajos
fets allà,
amb la mobilització de famílies que ve.
Clar, venen tots els de tot a les seus
i quedem allà.
I encara falta el dia abans del gran concert,
que serà el divendres 15,
farem l'assaig general
i el farem al mateix Palau de Congressos.
Ah.
Per fer proves de l'espai,
la disposició, la sonoritat i tot.
Això, diem, clar,
ens faltaria, ja seria ideal,
un auditori.
Però, bueno, tenim...
Aprofitem el que tenim,
el que ens brinda la ciutat.
Au, té.
Molt bé, ja està.
Clar, dit això,
si algú dels que estan al...
Digue'm, manant,
tenen una idea de posar-nos en un lloc
que estiguem molt bé
amb instal·lacions fantàstiques,
doncs no direm que no.
Sí, sí, sí, segur, segur.
No direm que no.
Molt bé.
Alguna anècdota que t'haguessis pensat, Alexis?
Jo és que tinc molt gravat el cap
quan vaig entrar a l'escola,
que jo era molt jovenet,
i vaig arribar allà
i hi havia professors com el Javi,
que ja feia anys que anàvem pel món
i estaven ja a l'escola molt...
Ja estava bastant afiançada,
feia quatre cursos que funcionava,
ja eren...
i tinc el record del funcionament,
no?, de les reunions.
No teníem una sala de professors,
no teníem.
Llavors, clar,
a l'hora de reunir-nos,
ens reuníem al despatx de la directora,
llavors l'Ange Estorres,
i ens posàvem allà,
tots juntets,
érem uns catorze professors,
i, clar,
tot ho havien de consensuar,
buscaven sempre l'acord,
no hi havia res d'imposat.
Ara és igual, eh,
però en aquell moment...
Era l'altra manera de treballar.
Llavors, clar,
recordo aquestes reunions eternes, no?,
i que a vegades quedaven inconcúnties,
o sigui, no acabaven en un acord,
llavors acabàvem de treballar a les no de la nit
i sentíem pel passadís,
reunió, un moment, baixeu,
i a les no de la nit estàvem allà,
fets pols ja de tantes hores de classe,
i anaves allà i tornes a seure
per discutir una altra vegada,
recordo una reunió,
que vam estar discutint moltes estones,
si la xocolata de la festa,
després no sé què havia de ser,
amb vestida o líquida, no?
Bé, són anècdotes
que ara te les mires
amb certa nostàlgia, no?,
perquè eren fins i tot divertides, no?,
però...
Però en un moment te feia una gràcia...
Sí, en un moment deia, ostres,
però què passa aquí?
Era una mica surrealista.
Però sí que hem viscut,
en general hem tingut...
Som una...
jo diria que som una família musical, no?,
una família institucional
que tenim...
que ens avenim
i que és com a totes les famílies
passen situacions, no?,
i que a vegades donen situacions gracioses,
altres vegades més tenses,
altres...
Aquest és com una...
no és una anècdota en si mateixa,
però és el record que tinc jo,
recordo un ambient tan agradable
quan vaig arribar,
que jo sóc de Barcelona
i vaig decidir venir a viure aquí
per continuar,
per apostar per l'escola, no?,
vull dir,
pel projecte,
m'agradava molt el projecte,
estava molt...
era molt xulo.
Molt bé.
Doncs, bueno,
la mateixa sensació, no, Javi?
Sí, home, i tant, i tant.
Ja des d'abans de començar l'escola
ja teníem aquesta sensació
i, reitero...
De que la cosa aniríem.
S'ha anat mantenint
i fins i tot creixent.
Felicitats a vosaltres,
a tota la comunitat
de l'Escola Municipal de Música de Tarragona,
alumnes, però especialment
a tot l'equip docent.
Moltíssimes felicitats
per aquests 30 anys.
Gràcies.
Ens hem allargat una miqueta més,
però, com sempre,
tenim encara que sigui un minutet
per escoltar encara més música.
La recomanació musical
de la Sílvia García.
Alta Macla.
Fins demà.
I el nostre segon demà,
clar, i ja per acomiadar-nos,
segur que també et sonen.
Eren els Eiffel 65
amb Gabri Ponte.
que te recordes
que tantes versions han fet,
doncs aquí tenim
una de les primigenies,
diguem-ho, això.
Una de les primeres.
Després van haver unes quantes
i m'imagino que potser abans
també.
Amb elles,
el nostre segon demà,
per tancar.
Adeu.
Bon dia, són les 11.
Gràcies.