logo

La Veu de Tarragona - Camí cap als 40

La Veu de Tarragona és l'espai matinal de referència a Tarragona, buc insígnia de la casa. Conduït per Josep Suñé, Núria Cartañà i Miguel González, compta amb el compromís i participació de tot l'equip de programes de Tarragona Ràdio. Renovem fons i forma de camí cap al 40 aniversari de l'emissora. La Veu de Tarragona és l'espai matinal de referència a Tarragona, buc insígnia de la casa. Conduït per Josep Suñé, Núria Cartañà i Miguel González, compta amb el compromís i participació de tot l'equip de programes de Tarragona Ràdio. Renovem fons i forma de camí cap al 40 aniversari de l'emissora.

Transcribed podcasts: 185
Time transcribed: 15d 9h 23m 0s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Bon dia a les 9.
Bona nit.
Anem per feina, que els ulls volen saber què farem avui, i si no ja ens ho recorda el Lluís Comas, que el tenim a la Fins de Sol, que anem per feina. Miguel González, bon dia. Bon dia. Ui, estàs fent com la veu de Lluís Soler, eh? Què més voldria jo? Que tenir la veu de Lluís Soler, però m'has fet gravar una cosa i ara se m'ha quedat aquesta.
I tot el dia que l'hem de comptar, tot el matí. Les ondes de la ràdio. Avui perdrem de paraules. Mira, el mal entès. Què enteneu aquí? El mal entès. No és el... A veure. No és el mal entès. És el mal... Que ràpid, aquest abril. Bon dia. És llarga, eh?
Perquè t'ho has pillat a la primera, i tu no hauríem hagut de pensar. Ai, jo és que m'estic adormint, perquè avui és... El dia mundial del son. Ole! Ole! Ole! Ole! El nostre dia preferit. I divendres 13. És veritat. Com que no dormo les nits, m'és igual. Tornem al mal entès. Dormo molt poc jo a les nits. Mal entès. El mal entès. Màrius Serra, el darrer llibre que treu del mal entès, i d'aquí mitja obert el tindrem aquí als estudis, per tant...
parlarem de moltes coses, però entre d'altres sentirem un fragment de... No ho ensem, perquè pot ser que estigui escoltant la ràdio, però sentirem un fragment del Lluís Soler, del Miguel Lluís Soler. Vinga, va. Per cert, ànims a tota la comunitat educativa, professors, professores, pares, mares, que alguns han passat la nit avui a l'escola del Miracle. Sí que deuen tenir son, ara. Sí que deuen tenir son, eh? I la cosa continua calenta, perquè avui hi ha manifestació a les 6.
de la tarda, i la setmana vinent dues jornades de vaca, eh? Per tant, ja n'hem parlat, però ens seguirem parlant i n'estarem amb atents a tot plegat. Va, que d'aquí una estona parlem d'una altra protesta, però la que ens porta diumenge amb una concentració de no a les guerres, guerres en plural, eh? 23 anys fa de la concentració, recordeu, del no a la guerra, que va ser tot un eslògan, tot un emblema que ara recuperen. 23 anys ja, eh?
I de fet la manifestació més multitudinària que s'ha fet mai a Tarragona. Si no recordo malament, és de les més multitudinàries que s'ha arribat a fer mai aquí a Tarragona Ciutat. Almenys que en tinguem constància. Mira, en parlarem d'aquí una estona amb el Salvador Balcells i el Pepe Naval.
de la plataforma unitària del camp de terra on em suporta a Palestina, i també amb la Amina Schoman, que és presidenta de la Suïssa Palestina, Ara Punida, que ens ha acompanyat d'aquí una estona, i en parlarem d'aquest acte diumenge, diumenge a les 12 al Boca del Mediterrani. Molt bé. És el que ens ocuparà d'obertura d'aquí una estona. Doncs jo us proposaré, després te'n robaré uns minutets del resum, abril, perquè tinc afectada una entrevista amb el mago Hugo, que fa màgia.
i que ve al Palau de Congressos aquest cap de setmana. Però és que, a més, he buscat per internet. Jo no el coneixia. És un noi molt jove, molt trempat, molt divertit. Ah, que sí? Molt, molt. Mira, faràs tu l'entrevista. Tots els mags amaguen alguna cosa. Fem una entrevista de màgia és molt xungo. És una preparació per la vida.
Clar, és que no t'ho expliquen res, de més per telèfon, que dius, bueno, vale. No, no, que és molt simpàtic. Mago Hugo, aquest cap de setmana al Palau de Feres i Congressos. I ens falta escoltar l'imperdible, que és la proposta de la Sala Trono, que arriba, doncs, amb una obra que es diu Adopalán, la tirania de la felicitat. I atenció, eh? Jo us ho explico de que baixi pim-pam. Un parc temàtic que es diu Adopalán, en què estàs obligat... O sigui, has de ser feliç. És un parc per fer-te feliç. I els treballadors estan obligats a...
ser feliços, i hi ha un treballador que li toca fer el paper de pandi-pandi, va vestit de panda, i està amargat de la vida, i el posen en contacte amb la Rada de Recursos Humans, que li intenta convèncer que no, que ell, per guanyar-se el sou, ha de ser feliç. No fer feliç, ser feliç. Has d'anar tot el dia així, no? Sí. Molt bé. Segur que hi ha mags que ens escolten, no, també?
Sí, sí. Aquest no pot ser la veu de Lluís Rient. Déu podia haver fet d'escolaure una fulla. Una rosa més. Una rosa més. Depèn ho sentirem, aquest vers de Carles Riba. I semblant millor imitar el Carles Porta, eh?
Va, que avui ja estem... No sé com hem començat. El Lluís s'està traient els ulls. Sí, sí, el barret. Gràcies, companys, companyes. Fins ara. Perdó, perdó, perdó. Vegem el resum de la setmana per acabar amb el programa.
D'aquesta setmana. Recuperarem la tertúlia del Nàstic després que es destituís a Cristóbal Parralo i es fes oficial que el seu substitut serà Pablo Alfaro. També parlarem dels punts de llibre a dones tarragonines amb les seves protagonistes i també el que es va comentar sobre aquest tema, la tertúlia política. I de gent de cultural us explicarem que enguany la Tuna d'Enginyeria Tècnica Industrial de Tarragona celebra el seu 30è aniversari i que els tres toms arriben el diumenge. Veus que bé.
I després també cinema, repassa la cartellera cinematogràfica, no? No sé si ens dona temps, si no, dissabte al migdia amb la Sílvia García us la repassem. Vinga. En un format més distanciat. Ara ja ho tenim tot, ja ho tenim tot. L'Aventura de la Vida, preguntem. No entra dintre del programa, però l'Aventura de la Vida avui venen alumnes que han participat a les diferents edicions de l'obra de teatre amb Maxine Love respecte, perquè en guany fa 10 anys. Molt bé.
Va, doncs gràcies, companys i companyes. Fins ara. Lluís Comas a les Vieta Sol, Joan Andreu Pérez a la producció, Mauri Fernández, Laura Guaix, Gevira Gisper i qui us parla, Josep Sunyer. I la primera veu del dia, l'Espineta amb Tarragonins, avui és de Natàlia Banyó, exjugadora de bàsquet, fisioterapeuta i terapeuta de professió. Ens fa aquesta reflexió.
Normalment, quan dic que sóc fisioterapeuta, la gent pensa en mans que curen músculs o que ensenyen a caminar després d'un accident. Però quan afegeixo que també sóc artterapeuta, jo mateixa em pregunto, si la fisioteràpia és un art i l'art teràpia no va de ser artistes, què tenen a veure aquests dos mons? Què fa que els extrems es toquin i acabin sent dues cares de la mateixa moneda?
Per treure l'entrellat, la primera idea a canviar el cap és la paraula moviment. Com a afició, ajudo el cos a recuperar la seva llibertat de moure's. Com a terapeuta, ajudo la persona a recuperar la llibertat de sentir i a expressar-se. Seria com acompanyar algú en la vibració de la seva ànima. I en aquesta visió holística de la salut, hi ha un punt...
on aquests dos camins es troben, un lloc on el cos relaxa i l'emoció flueix. I aquest lloc és el joc. Us heu preguntat mai on va quedar aparcada la nostra capacitat de jugar? Sovint pensem que, en fer-nos adults, el joc s'ha de tancar en una caixa i abandonar-la al traster, com si fos una joguina vella que ja no ens serveix. Però el pediatre i psicoanalista d'on el Winnicott deia tot el contrari,
Jugar no és només una cosa de nens, és l'essència mateixa de viure. Winnicott ens va ensenyar que és precisament en el joc on som més nosaltres mateixos. És l'únic moment on ens sentim realment vius i creatius. I no parlo de seguir unes instruccions rígides com les dels jocs de taula. Parlo d'un joc sense regles fixes. D'aquell espai on podem provar, moure, tacar i equivocar-nos sense por.
Aquí és on l'art teràpia agafa tot el seu sentit. No busca que siguem artistes de museu, no importa el resultat final de la creació, sinó que fem servir el fang, els colors o un simple traç per construir un pont entre el que sentim per dins i el que veiem a fora. És el que ell anomenava l'espai intermedi, un lloc segur on les paraules encara no arriben, però on les mans ja saben què volen dir.
Així que en el joc de viure, el que potser podríem fer avui no és interpretar-ho tot fins a l'esgotament, sinó simplement deixar-nos jugar una mica més. Perquè al final, qui juga és qui realment es troba.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Starroco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estel·lar i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Si vols ser la compra bé a Tana.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dijous 12 de març tens el salmó noruec per meitatge o sencer la peça d'1 a 3 quilos aproximadament a un preu imbatible de 10 euros amb 49 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
I vinga, comencem i parlem d'aquest diumenge amb una concentració nova, concentració feta en contra de la guerra, de les guerres, en plural. Concentració no a les guerres, en plural, i que es farà diumenge, com és habitual, al balcó del Mediterrani, al migdia, i convocada per diferents entitats, però també la plataforma unitària del camp amb suport a Palestina i l'associació àrabe-palestina,
En parlem i ho fem amb dos dels portaveus, el Salvador Balcells i el Pepe Naval. El Salvador, Pepe, què tal? Bon dia. Bon dia. I també s'acompanya l'Amina Shoman, que és la presidenta de l'Associació Palestina Árabe Unida. Amina, què tal? Bon dia. Bon dia.
Comentava en el sumari que ja coincéssim algun aniversari del gran no a la guerra. Jo recordava també que va ser la mobilització a nivell de Tarragona la més gran que s'ha fet mai en la història, en la història recent segur.
No? Recordeu només aquella tweet? Sí, sí, sí. O sigui, aquí a Tarragona s'han produït dues grans mobilitzacions. La primera i la més gran, efectivament, va ser la de no a la guerra, una mobilització pel damunt de tot ciutadana,
En alguns moments, quasi espontània. I després, les segones grans mobilitzacions van ser les retallades del govern Mas el 2011, el 2012, convocades per la Plataforma Ciutadana en defensa dels drets públics. Però, sobretot, el gran valor del no a la guerra és que va ser una manifestació en què la ciutadania, d'una manera, com dèiem, no?,
molt espontània i molt indignada pel que estava passant, va omplir, que no s'havia vist mai a la vida aquí a Tarragona, 25.000 persones al carrer. I fa 23 anys? 23 anys, sí. Ara fa 23 anys, que va ser quan van entrar amb el famós trio de les Azores, va ser quan Espanya va entrar en busca de les armes de destrucció massiva, que ara les ha trobat...
Ningú, i llavors coincidint amb tota la presència militar espanyola d'una manera unilateral, perquè només hi van entrar Anglaterra, el Reino Unit i Estats Units, amb el suport de Portugal perquè es va fer la reunió allà a les Azores, i llavors, efectivament, ara fa 23 anys que per això el manifest l'encapçalem, recordant que fa 23 anys en què la ciutadania...
Va sortir a dir no, en aquell cas no a la guerra, i 23 anys després les circumstàncies i la conjuntura mundial ens obliden una altra vegada a sortir i a interpel·lar la ciutadania perquè ens manifestem.
Ara repassarem els diferents nos, perquè n'hi ha uns quants, de nos, però també hi ha alguns sí, per també intentar treure de tot plegat alguna entrellata en positiu. Parlàvem amb la Mina, abans d'entrar en directe, cal haver de preguntar com està la situació, i imagino que el que em deia és que, clar, que hi ha preocupació constant pel que està passant, no? Comentaràs, a més a més, que han bombardeixat o han entrat a prop del teu poble.
La situación en Palestina de verdad es muy complicada y desde cuando empieza esta guerra en Irán, Israel ha cerrado todas las pueblas palestinas y las ciudades en puertas metálicas
No hay coles, no hay universidades, no hay salarios y el ejército de Israel está en todos los puntos. Hay cámaras, hay barreras, hay ataques de colones cada noche. Por ejemplo, hace dos días yo he hablado con la familia y estaban en un miedo horrible porque 200 colones atacan el pueblo armado y los ciudadanos palestinos no tienen nada.
Y han muerto casi cuatro jóvenes porque levantan para defensar sus casas, su tierra. Y de verdad vivimos en una vida no soportable porque...
Cada día teníamos el mismo, el mismo, el puestos controles, el muro y también el precio de los productos suben al doble, el gas y el petróleo y toda en Palestina, especialmente en Gaza, en Gaza ahora.
La guerra afecta mucho a la gente. Ha vuelto otra vez Israel controlar la ayuda aumentaria, entrar poco y suben los precios, lo que no pueden allá comprar hasta una manzana. ¿Me entiendes? Estamos en contacto con gente en Gadda.
m'han dit que tornem al mateix punt que vam fer en el genocidio, perquè no podem comprar res després d'aquesta guerra. Anem a explicar els no's. Hi ha uns quants no's, Pepe, que són aquest gran no a la guerra, ben emmarcat, que torna 23 anys després, però també no el que està dient ella, no el genocidi, no l'opressió del poble, no moltes coses, no?
Sí, mira, jo volia parlar una miqueta de la força de les paraules. Com el no a la guerra, que si vols ho posem en positiu, que també són quatre paraules, és si hi ha la pau. Però com el no a la guerra ens porta i ens ha portat enseguida a qui ho vam viure a fa 23 anys i com vam aconseguir mobilitzar la població, tant de Tarragona com de...
com de Catalunya i Espanya i fins i tot del món, no? I vam parar aquella guerra malauradament tard, perquè no es tenia que haver ni començat. I potser aquestes quatre paraules ens traurà de l'ensopiment que portem des de fa temps i tot el mantra aquest que no hi ha res a fer i que tot està ja dit. Doncs no, sí que hi ha coses a fer i sí que podem actuar...
i parar-ho, actuar i parar-ho. I llavors, un primer moment, la guerra és sobretot mort. Ho dic perquè jo ho veig molt per mitjans de comunicacions que, ai, ens pujaran el petroli. Pot ser que sigui una de les conseqüències que tingui aquesta guerra, però fonamentalment són vides humades trencades.
Això és l'important. No que ens pugin al petroli o que ens deixin de pujar. Són morts. I aquestes morts s'han d'aturar. I llavors, del que es tracta, el contrari als nos aquests que vas rient, és que, en definitiva, el que volem és viure. I volem viure en peu, en dignitat, no humiliats, i en pau.
Vol dir que tinguem l'assegurança, sí, de portar els nens a l'escola i que no tinguem que anar-los a buscar perquè ja no hi són. Ha passat aquí, ara, a Mairan, 150 nenes que les van deixar a l'escola i els seus pares ja no cal que tornin a buscar-les perquè ja no hi són. Aquesta és la guerra. És l'aniquilació de les persones.
No, sobretot hi ha una reflexió. Si ara analitzem el segle XXI, sembla que sigui el segle de les guerres. Semblava que fos el segle passat, amb la Segona Guerra Mundial, amb els més de 70 milions de morts, però fins i tot ens posa de manifest analitzar el que ha passat amb aquest segle XXI que no serveixen absolutament per a res.
Es compleixen 23 anys del no a la guerra de l'Iraq, i l'Iraq és un país implosionat després d'aquesta intervenció militar. Després va venir Líbia, què és ara en aquests moments Líbia, no? Un altre país implosionat. Han vist la situació de Síria, el Daesh, què és Síria? Un altre país implosionat.
I no teníem prou amb tot això, sinó que al damunt ara estem amb tota la invasió de Rússia a Ucraïna, una altra guerra més, han vist el genocidi a Gaza, i ara estem veient aquesta invasió saltant-se... Bé, el dret internacional ja queda clar que al final és una anècdota, no? Saltant-se, no? I quin ha estat el resultat de totes aquestes guerres?
Quants mils de milions de diners s'han gastat amb armament quan en un món com el nostre continua gent morint de gana, criatures que moren perquè no poden accedir a l'aigua potable i les grans inversions que fem són precisament amb armament?
Avui les empreses armamentístiques estan donant uns beneficis extraordinaris productes de tot això, no? I no hi ha reflexió. En 26 anys imaginem-nos el que ha passat amb aquest planeta. Cinc guerres grans i les ignorades. Perquè, clar, els mitjans de comunicació ja no donen l'abast, algun dia diuen el que està passant amb el sudan, no sabem res...
el que està passant a la República Centroafricana, no sabem res. Ara, l'única resolució que hi pot haver entre el Pakistan i l'Afganistan sembla que sigui guerra, i entre la Índia i el Pakistan sembla que sigui guerra.
I llavors nosaltres per això hem agafat, hem decidit que ens tornarem a mobilitzar amb la línia que deia el Pepe, posant en valor les persones, però sobretot davant d'aquest balicisme, fer sentir la nostra veu davant d'aquest balicisme, que també tenim veu i nosaltres volem parlar de pau, de dignitat i de persones. Perquè sembla que hem incorporat el balicisme a les guerres com una cosa normalitzada i naturalitzada.
I estem totalment en contra. Per això començarem aquest diumenge amb aquesta manifestació. Per això hem interpel·lat, perquè sigui el més unitari possible, a formacions polítiques i a sindicats. I per això interpel·lem a la ciutadania. Tenim una veu que la volem fer sentir davant d'aquesta bellicositat i davant que tot ha de passar per les armes.
Pel que diu Salvador, feu aquesta concentració de manifestació diumenge, però no serà l'última. És a dir, que és un inici de més mobilitzacions. Malauradament ens haurem de continuar mobilitzant. Malauradament. Perquè fins i tot encara que ara fossin capaços de retirar-se de l'Iran, veurem com quedarà la situació, però no oblidem que l'Iran ara ha tapat gaza.
Però la situació que s'està vivint a Gaza després del genocidi, la situació que estava explicant a la mina, ens continua interpel·lant per seguir el nostre discurs i per denunciar els responsables i el posicionament, malauradament també, de la majoria de països de la Unió Europea.
Boques plenes de llibertat, de democràcia, de drets humans, però després el resultat no és el... Les paraules no es corresponen amb els fets.
Yo no lo veo, la guerra empezó en Beduela y terminaría en Irán, porque el objetivo del proyecto colonialismo en el mundo empezó mucho antes, como miramos en Siria, en Libia, en Irak, en Ucrania, en todos los lados. A donde hay recursos, a donde hay petróleo, mi gas, hay una guerra. Yo...
com a Palestina, l'objectiu és l'israíl gran. L'israíl té el poder en la zona araba i té que controlar el coraçó del món perquè nosaltres tots sabem el petrolium i el gas
Están recursos, las rutas del agua están en el mundo árabe. Pues si Israel controla Estados Unidos esta zona, ella puede controlar todo. Y también el objetivo no solo con Irán, porque hay otro objetivo, es China, porque todos sabemos que es el microchip...
lo que quiere China seguir con él, con el poder y tecnología, también Estados Unidos no puede estar en la misma línea. Por eso, si puede controlar el mundo árabe y sus recursos, será ella un poco, quiere frenar China y otros países los que están con competencia con Estados Unidos.
Pues nosotros en el mundo árabe, no sé, sufrimos un proyecto colonialismo. Ahora yo no lo veo, el tema acaba con Irán, porque después hay Egipto, hay Turquía, puede ser otro país. Pero las cosas no son fáciles como si crece Israel y Estados Unidos, porque...
Puede ser si cae el Estado en Irán, pero los pueblos en Irán no son fáciles, no son, no son, no puedes decir esta cosa y ya está, acaba aquí, porque hay bases americanas en el mundo árabe,
Y esta gente puede ser... Trabajan sin Estado. Trabajan... Cada grupo de gente puede trabajar solos y atacan los bases americanos. Esta cosa no es fácil. Y también Israel intentará acabar con Egipto. Pero ella trabaja hace muchos años. Cuando ella destruyó Gaza...
...y hacer contrato con Etiopia para el agua, para controlar el origen del agua, lo que viene a Egipto. Y también cuando Sudán está con Emirat trabajo para dejar dos equipos mataron juntos y con guerra civil...
Con todo el apoyo de Emirati, Israel y Estados Unidos. Está todo para dejar Egipto sola en la zona árabe y para en el final si cae el país. Porque Israel trabaja país, país, país, país. Para ella en el final será lo que tiene el poder en el control y el control al mundo árabe.
Esamina Shoman, presidenta de l'Associació Palestina Árabe Unida, que també sereu aquest diumenge a la concentració i manifestació d'Obaco del Mediterrani. Què fareu allà? Fareu, com sempre, l'actura de manifest, entenc, no? És també casolada, perdó. Vist l'experiència que hem tingut des de l'agost d'aquest any passat, que vam organitzar casolades en favor del poble palestí,
i que la gent es va animar força, fins i tot va haver-hi una manifestació en força gran, i jo crec que aquesta vegada tindrem, vull dir, la realitat ens farà fer que sortim més d'una vegada al carrer. Llavors volem iniciar amb aquesta casolada, com ho vam fer l'agost passat, i mirarem a partir d'aquí, i també depenent de les forces que tinguem, que esperem que siguin moltes,
El anar organitzant manifestacions, casolades, el que faci falta per fer-nos sentir. Perquè realment l'objectiu d'això és mantenir l'esperança. Mantenir l'esperança que un món alternatiu és possible. Que no volem un món ple de guerres. Perquè no només és la guerra d'aquí, sinó que és la guerra o el secret de Venezuela, que és el bloqueig absolutament...
catastròfic que es tapat en Cuba, etcètera, etcètera. Al Congo també estan en guerra, en fi, hi ha masses guerres i molt poca gent que es mobilitze, que es mobilitzem per mirar d'aturar-ho. I llavors això vol dir esperança, esperança no vol dir que es caigui des del cel...
les solucions, sinó que hem de buscar nosaltres les solucions. Hem de buscar els vincles necessaris per fer-ho possible i els aprenentatges que facin falta entre nosaltres, mirant-nos a la cara, mirant-nos als ulls, d'igual a igual, a la mateixa altura, i a partir d'aquí anar creant i anar sembrant esperança.
Salvador, hi ha esperança que això no duri gaire setmanes, dies, per les informacions? Tu que ets una persona informada i formada...
i atenta el que està passant al món. Com sempre, l'economia marcarà bona part de les accions. Per això tu deia. És el que estan comentant els analistes, que una cosa és defensar-se amb els drons suicida de 50.000 dòlars i l'altra és interceptar-los amb els tomahous, que valen un milió de dòlars. Clar, és que damunt estem davant d'una persona de reaccions imprevistes com el Trump, ja es valora també la pressió que pugui tenir de cara a les eleccions del novembre,
i de veure que quan ell decidirà que això s'acabi o no s'acabi, el preu del petrol i les pressions econòmiques, i a veure si es veuen satisfets. El que passa és que jo voldria aprofitar també per una denúncia que han fet. En aquest moment, aquesta agressió a l'Iran...
el que és la mentida del relat, l'estan fent la democràcia més antiga del món, que cada any ho hem tingut a sentir mils de vegades, que és els Estats Units, i l'única democràcia que hi ha a l'Orient Mitjà, que és Israel. Un estat de dret que ja ha estat denunciat com a genocida,
una democràcia suposadament consolidada, que ja veiem quines són les relacions. Llavors, al relat hi ha moments en què ens enganyen, perquè si això ho fan les grans democràcies, amb el suport de la resta de democràcies liberals europees, al final ens fa dubtar absolutament de tot.
I en quant a la llargada de la guerra, no hi ha ningú que tingui la bola de vidre. Per això jo considero que possiblement el tema econòmic serà important i si consideren que han aconseguit els objectius treballaran el relat per explicar que han aconseguit els objectius.
diran que han acabat amb l'armament nuclear que sempre s'ha qüestionat, que també ja hi van acabar el juny amb l'armament nuclear de l'Iran, i ara, teòricament, torna a sortir. El que passa és que aquí sí que hi ha un xoc d'interessos, que és el que explicava la Mina. Una cosa són els interessos d'Israel i els altres són els interessos dels Estats Units. I aquí ja veurem quina serà la situació, perquè ara també queda bastant clar que el Netanyahu sembla que té una capacitat de pressió sobre les decisions del Trump.
Per anar acabant a minar, alguna reflexió per a aquelles persones que potser creuen que això sí que queda lluny, que no està a prop, que és lluny, i que no ho sentin interpel·lats a 20 de diumenge, per exemple, a la mobilització, què els hi diries, tu?
Jo dit a la ciutadana o la gent, el tema és tema humana, tenim que baixar el carrer, tenim que levantar la voz, perquè també l'interès de la ciutadana aquí també, quan si subi el petrolium i el gas, també si afecta la gent que està aquí,
Lo veo también en el futuro. Si vamos en ese camino, no sabemos. Podemos empezar una guerra, pero no sabemos cómo terminará. Puede ser vamos a la tercera guerra mundial y la gente tiene que levantar, tienen que mover, tienen que decir no a la guerra porque...
El dinero, lo que ponen en las guerras, ellos pueden construir países y países. ¿Por qué vamos a ese camino? Pues mi deseo que la gente no paran y levanten sus botes en la calle porque el genicidio en Palestina no acabará, el hambre no acabará, las mujeres sí sufren en las carvas abajo de la lluvia y sufren de la situación muy difícil.
Y cuando yo he visto en el Día de la Mujer, todas las mujeres en el mundo defensor sus derechos y mejorar sus derechos, mientras las mujeres palestinas todavía no tienen casas, no tienen escuela, no tienen una cosa para vivir en vida digna. Pues Yedid es una cosa humana y tenemos que estar humanos antes que otra cosa.
Diumenge a les 12, al Balcó del Mediterrani. Allà hi estarem. Allà hi estarem. Gràcies a Amina Schumann, gràcies. Gràcies. I també al Pels Apodowals i al PPN. Gràcies que vagi bé. I gràcies a vosaltres per donar-nos veu, no? Ara que heu fet 40 anys de ràdio pública, gràcies per la sensibilitat social que tenim. Un plaer, gràcies.
La veu de Tarragona. La teva veu. La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat. Cicle muntanya. La Diputació suma.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Vols treballar? El 12 de març arriba el Recinte Firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
Més informació a cambratgn.com.
L'afició és que ho tornarem a intentar, que per la nostra part no serà, que per molt que no ens estiguin sortint les coses, que volem dignificar l'escut. El Nàstic ens atarà aquest divendres una nova etapa a la banqueta amb Pablo Alfaro, però com diu un dels capitans de la plantilla, Jaume Jardí, han de dignificar l'escut i intentaran sortir de baix.
Divendres 13 de matja, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 28 al grup segon de Primera Federació des del nou Estadi Costa d'Orada en el partit entre el Nàstic i el Centre d'Esports Sabadell. I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Radio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa el Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Radio.
33ª temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day, welcome to Sancho Pay.
Cocodril Club, el programa Revival de l'Albert Malla.
Hasta luego cocodrilo No pasaste de caimar Hasta luego cocodrilo
Dos quarts i mig de deu, us havíem dit que parlàvem amb en Màrio Serra ara, però us deixem una setmana més per poder llegir el llibre, no patiu. De fet, us deixarem temps per poder agafar, buscar el llibre, el malentès, llegir-lo, que està molt bé, tot i que són 500 pàgines, ja ho subvenço ara.
Jo vaig per la meitat, més o menys. Però està molt bé, el tindrem aquí nosaltres la setmana que ve. És irònic, eh? Que sigui el malentès. Que sigui el malentès i ens haguem equivocat de data. Però no és el malentès, és el malentès. No és el malentès. No passa res, són coses que passen al directe. Però l'avantatge és que ja en una setmana d'antelació el tindrem aquí. I també que jo podré acabar de llegir el llibre, que només portava a mirar la meitat.
I per tant, podré acabar les 500 pàgines i parlar amb més propietat del llibre. Però tenim més coses, perquè mireu, tenim la sala Trono, que es fan una proposta molt interessant aquest mateix cap de setmana, tenim un mag, un mag jove, vull dir que tenim cosetes, i tenim el Pouadera, també, que ho ha dit. Sempre ens ve el rescat, el Pouadera. Sempre hem rescat el Pouadera.
que, per cert, si vols anar al Regne Unit, ja saps que actua per allà. Qui teníem? Els Frans Ferdinand els tenien a Múnich i a Berlín. I a Berlín, i el Pouder el tenim per allà al Regne Unit, vull dir, de gira, que si voleu anar-hi, doncs això. Per aquí, de moment, no té previst cap concert, perquè em consta que ja els comens tarragonins que el van seguint de concert, però de moment aquí no en tenim cap, que ja ho sàpiga. Però, vaja, tot serà que pugui vindre algun dia d'aquests. Núria, que vagi bé. Fins ara. Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Li puc dir a l'afició que ho tornarem a intentar, que per la nostra part no serà, que per molt que no ens estiguin sortint les coses, que volem dignificar l'escut. El Nàstic ens atarà aquest divendres una nova etapa a la banqueta amb Pablo Alfaro, però com diu un dels capitans de la plantilla, Jaume Jardí, han de dignificar l'escut i intentaran sortir de baix.
Divendres 13 de matja, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 28 al grup segon de Primera Federació des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Centre d'Esports Sabadell. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ª temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Pultiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Ara falta un quart d'hora per arribar a les 10 del matí i ho fem amb la proposta del que trobareu aquest cap de setmana a la Sala Trono. La Sala Fènix de Barcelona porta amb única i exclusiva funció avui divendres a les 8 d'Opalant, la tirania de la felicitat.
Hola, bona tarda. Soc en Felipe Cabezas, director artístic de la Sala Fènix i també actor de Topalan, l'espectacle que és una coproducció de la Sala Fènix i Suica Produccions que es presentarà a la Sala Trono de Tarragona.
La Sala Fènix a Barcelona, en volem saber més d'aquesta sala que sembla que té bastantes particularitats que l'apropen a la Sala Trono. La Sala Fènix és un teatre de petit format, un teatre de proximitat al centre de Barcelona, al Raval, i portem ahí 13 anys. De fet, aquest divendres, 13 de març, fem exactament 13 anys i...
Tenim una programació molt vinculada a les emergències socials, que tenim molt en compte tot el que són els feminismes, la memòria històrica, l'antiracisme, la crítica social en general i, en definitiva, parlem amb el present a través del teatre. Ens centrem en l'obra d'Opalant, de què va?
Topalan és un espectacle que parla de la felicitat, pràcticament, de la búsqueda de la felicitat i del capitalisme conscient, de la happycràcia, en definitiva. És un espectacle que ens presenta dos treballadors d'un parc temàtic.
dedicat a la felicitat, a crear felicitat. És un parc temàtic, i aquest parc temàtic existeix a la vida, al món, que es dediquen a fer el passadís del riure, el racó dels xupa-xups, i en definitiva són espais que es dediquen a generar dopamina, això del top a l'any, de dopamina a l'any. I tu imagina't...
La vida de dos treballadors d'aquest part temàtic obligat a ser feliços per contracte.
Des d'aquest part temàtic coneixerem dos dels seus treballadors, dos personatges en escena.
L'obra comença amb aquests dos treballadors del parc temàtic, per una part el meu personatge, que seria el Pandipandi, un treballador que fa la panda dintre del parc, i la treballadora social o la terapeuta del parc que la recorda que ha de ser feliç per contracte. I això ja dona pas a tota la comèdia i a la misèria d'aquests personatges.
Quina relació s'estableix entre ells dos? Aquests dos personatges ja s'enfrenten directament. Per una part, el personatge del Pandipandi té una crisi, ha tingut un problema amb un nen del parc i això li ha portat una crisi tremenda, però la noia, la terapeuta, li recorda que ha de ser feliç
per contracte, no? I llavors comença una espècie de diàleg que sembla, en principi, tranquil o innocent, però que l'únic objectiu del personatge és
tornar a la felicitat al parc, a tornar a ser feliços tots junts. I aquí es genera també un diàleg i un conflicte moral, social i, sobretot, molt divertit. La Dopalan és una obra que va sobre la felicitat, però, Felipe, ens farà feliços, l'obra?
És una obra, o sigui, una comèdia, evidentment, perquè parlem de les misèries d'aquests personatges, i tu imagina't, ja, la comèdia surt ja del fet de ser feliços per obligació a un parc temàtic on estem directament treballant en precarietat, no?, i tal, i la felicitat per obligació dona passa a una comèdia molt, molt agida i molt divertida.
que ha fet ruïda no només aquí, a Catalunya, a la sala Villarroel i a tot arreu que hem fet d'energia, sinó que també a la resta de l'Estat i també a l'extregeria que hem fet, i era també internacional. Sí, sí, molta comèdia, però jo veig aquí molta crítica també, eh? Bueno, evidentment el que critiquem és el sentit de...
de l'obligació de ser feliços, no? Aquest món que ens obliga a ser feliços i que ens porta a treballar i a ser més productius, a ser... i a més de ser productius, a fer-ho amb un somriure a la cara, no?
I parlem, evidentment, de totes aquestes mecàniques que es donen a les empreses, que som una família, que no som un equip i que hem d'anar tota la una, tal i qual, i que són només formes de manipulació empresarial.
Una obra en què parlem no només d'aquests personatges, d'aquests treballadors del parc, sinó que en realitat parlem de tots nosaltres, del públic.
Evidentment jo crec que parlem de tothom, perquè si bé parlem de les pràctiques empresarials, jo crec que la vida ens porta a ser feliços sempre, no? Ja veus les xarxes socials, la imatge que portem al món, i estem tots immersos en aquesta mecànica, no? De ser millors, d'estar sempre somrient, sempre feliços...
I això crec que parla de tothom. Parla no només de treballadors, sinó que també del públic i de la gent, dels joves, evidentment, i en general. Quan parlem de la tirania, de la felicitat, parlem de tot això, de ser feliços sempre, que ser sempre contents. Justament el públic que s'hi haurà reflectit. Amb quines sensacions marxarà de Dopaland?
No, la sensació, evidentment, i jo crec que el millor de l'espectacle és que té una redenció. El personatge pot dir el que vol dir i el públic jo crec que està molt connectat amb els sentiments d'aquest treballador i de la treballadora, també, evidentment, però sobretot del pandi-pandi i crec que li donem una volta interessant que deixa el públic tranquil i satisfet, no?
I, en principi, invitem la gent també a ser part d'aquesta revolució del pandi-pandi i de rebel·lar-nos contra la dictadura de la felicitat. Va, doncs, Felipe, digue'ns alguna frase que resumeixi o que englobi l'esperit de l'obra. En principi, hi ha una frase que ens fa riure sempre, també, a nosaltres com a equip, i que la gent recorda sempre, quan...
anem a tot arreu, i és que la dona sempre l'intenta convèncer, la terapeuta intenta convèncer al treballador, al pandi-pandi, que no som un equip, som una gran família, i que hem de portar endavant...
Aquesta feina sigui com sigui. I aquesta frase jo crec que la trobem molt manipuladora i que la fem servir, i la fan servir molta gent, i sempre es porta com a l'espírit de l'espectacle. No som un equip, som una gran família.
Si es tracta de ser una família, ja us dic jo que la Sala Fènix és casa. Venen de la Sala Fènix a interpretar d'Opalant la tirania de la felicitat aquí a la Sala Tronó aquest cap de setmana.
I així parlant de la proposta de la Sala Trono, recordeu l'única representació avui divendres a les 8. Hem arribat gairebé a les 10, falten uns 6 minutets. La propera proposta també és escènica i ens dói al Palau de Congressos. És el mago Hugo, que passa per Tarragona, un mag molt, molt jove i que sembla que ja està agradant moltíssim. Ara en parlarem amb entrevista amb la companya Abril Rius, que s'incorpora i agafa plenament l'antena.
Fins demà!
La veu de Tarragona
I seguim avançant en continguts perquè aquesta tarda, a les 7 de la tarda, arriba al Palau Fidal i de Congressos un espectacle que porta per títol Imagina. És un espectacle de màgia que ens porta al Mago Hugo. Hugo, molt bon dia. Hola, bon dia. Hola, nosaltres et coneixem com Mago Hugo, però com et dius de cognoms?
El meu nom és Hugo Arazil, de Cognom. Molt bé. Aquesta tarda fas parar d'aquí a Tarragona. Explica'ns una miqueta com serà aquest espectacle que presentes al Palau de Congressos. Correcte. Bueno, en primer lloc, bon dia. Estem en el cotxe, per si sent malament o alguna cosa. I damunt en els malos llibres, que està en tot l'equip així que estem sentint. Hola. De moment, escolta bé, mira, si estàs amb tot l'equip així podeu també intervenir tots.
Clar que sí. Imagina és una proposta que hem preparat amb molt de carinyo. És un espectacle de mitjà gran format. Volem una escenografia que es maneja, uns jocs de màgia de gran format, de mitjà... I sobretot és un repte a l'espectador, que sempre ho diem, convidem la gent a imaginar qualsevol cosa i alguna d'aquestes coses que la gent imagina passaran damunt de l'escenari. O sigui que...
que això és el repte, no? Quins tipus de trucs fas? És a dir, que ara és mitjana i a gran escala, suposo que, clar, al ser en un escenari de ser molt visual i bastant gran, però quins tipus de trucs fas? Doncs mira, n'hi haurà un poquet de tot. Mira, hi haurà jocs de mentalisme, hi haurà grans il·lusions, hi haurà jocs participatius i, sobretot, màgia interactiva, que és la que...
El públic participa en els trucs?
Totalment, totalment. Sí, hi ha un parell de coses. A part d'eixir a l'escenari, hi ha números molt visuals, sobretot hem treballat molt en l'espectacle perquè a nosaltres ens agrada el que és parretar la màgia en teatre i demés. I així també hi ha molts teatres estuars, hi ha...
Sí, a part de trucs de màgia, també hi ha un relat, no? Valtos, parleu i podeu interpretar una obra.
Sí, podríem dir que sí, sí. A nosaltres ens agrada treballar sempre des d'una dramaturgia, perquè considerem que la màgia en si ja té una dramaturgia, perquè ja estàs fent de màgia, no? I això ja en si ja d'una història, ja d'un tal, no? Però sí que hem produt fer com que...
que la gent s'enduga una cosa al final, que no sigui simplement fer un truc de màgia, que la gent pugui endur-se a casa alguna cosa. I això és el que hem fet. Molt bé. I quins tipus de materials utilitzeu? És a dir, en els trucs de màgia més de tu a tu podrien haver monedes, podrien haver cartes, però en aquests espectacles que es fan damunt d'un escenari, quin tipus de materials fos servir o què és el que porteu a l'escenari?
Si tinguem que destacar alguna cosa, crec que és la escenografia que hem construït perquè són dos cubos grans
Són dos cucs gegants que van pegar la volta i cada cara del cuc és un efecte de màgia o acompanya visualment i interactuem molt en l'escenografia. No és una escenografia a l'ús d'un mag que entra a un aparato, el mag fa la màgia que té que fer, sinó així és diferent. L'escenografia està tot el rato fixat en l'escenari
Però és mòbil, és a dir, es maneja, gastem diferents cares, tant de suport per a l'efecte màgic com per a que en si faci la part del gut, faci l'efecte màgic, no només com a suport, no? I crec que és la part que podríem destacar que no s'ha vist a nivell de material. I tot això porteu a la furgo tots junts cap aquí a Tarragona?
Sí, sí, sí, sí, anem. Estem lligant, no, n'està i vist. Res que teniu aquí ja. Tenim un tècnic que està... Em sembla que ara t'estem perdent una mica. Pot ser que estigueu passant per un lloc amb poca cobertura? Pot ser, sí, podria ser. No, ara bé. Sí, ara millor. Sí, no, és dia que estem anant, estem de camí...
No, no t'escoltem, et perdem. No sé si s'ha tallat o alguna cosa, però et perdem bastant. Ara mirem a veure si podem recuperar el Mago Hugo, que ens estava explicant això que ja estan venint cap aquí a Tarragona per l'espectacle que tenen avui a les 7 de la tarda. Hugo, m'escoltes ara? Jo sí, jo tu perfecte. Ara t'escoltem una mica millor, digues el que estaves dient.
Està dient això, que està l'equip preparat allà, l'equip tècnic, per anar fent tot el muntatge de llum, de això i de més, i ara nosaltres arribem i ja es posem al lío, a muntar també tot el que tenim. Perfecte. I el teu espectacle cap a quin públic va dirigit? Suposo que a un públic familiar. Familiar és que volíem algo que fuera para compartir entre totes i tots, perquè al final considerem que la magia és per això, no? I...
I crec que tot el que hem fet nosaltres, sempre, fins a la data, ha sigut per a públic familiar. I també per això, perquè la màgia de molts de vostres, la gent es creu que és per a xiquets quan és per a tots els públics, no? I sobretot els adults són els que més encara de flipat es queden, no? I amb el títol, el d'imagina, és diferent el que imagina un nen que el que d'imaginar un adult.
Això és, totalment, totalment. Jo crec que l'espectacle a nivell, per exemple, per a xiquets, serà molt visual, serà un espectacle que s'imaginarà molt a lo visual, per les jumps, per els efectes que fem, per els nostres moviments, per la màgia que veu el xiquet, però jo crec que l'adult també fliparà més que res per el tema a nivell de...
de lo psicològic, de lo que és l'efecte, de la sorpresa, de dir, ostres, això és impossible, ha passat amb les mans o com ha fet això, no? Molt bé. Crec que combina molt bé tant a públic adult com a familiar, com a xiquets, perdó, infantils, per això que estic comentant, no? I crec que és la pau que nosaltres hem fet en IMAGIF. Que estàs de gira? Passes per diferents pobles del país?
Sí, estem rodant. Ara tenim dates fins abril, estem tancats també fins a maig, juny, tenim diverses dates fins a desembre, de moment. Tenim diversos punts. Ara estem arribant a Tarragona i, per exemple, d'ací tres setmanes estem en Sevilla, després anem a València, que nosaltres crec que s'ha notat per l'accent que som valencians. A quin poble?
Som d'Alcoi, som del nord d'Alacant i sud de València, d'Alcoi. Molt bé. I vas començar tu a fer màgia, suposo, en el poble. Com van ser una mica els teus inicis? Parlen de la teva trajectòria per acabar l'entrevista. Doncs mira, va ser... Va caure un llibre de mag i les moers mans, vas començar a llegir màgia, i també perquè va vindre un mag d'ací, de Catalunya, el mag Lari va anar a Alcoi, a l'Alecira va anar a Alcoi, sí, sí, i em va treure a mi al públic...
Em va treure del públic a l'escenari i em vaig quedar flipant. I em recordo molt d'això. I a poc a poc, sobretot la inquietud. Crec que això és el que ens meneta a tots. Inquietud, inquietud, anar fent. I a poc a poc, al final, sense donar-te compte, estàs rodant per ahir i al final el que més agrada és transformar o acabar convertint-se en la teva feina. A veure si hi ha algun nen o nena que et veu i diu que m'agradaria fer-ho en un futur.
És period genial, period genial. Doncs Hugo, moltíssimes gràcies, que vagi bé el trajecte. Recordeu que és aquesta tarda a les 7 al Palau Firal de Congressos i convidem a tothom que vulgui que vagi, no?
Així, clar, allà estarem convidats els teus a la vesprada i les entrades les teniu a la nostra pàgina web, mago.com, per si voleu mirar les entrades així. O sigui que encara en queden. Convidats els teus tots i tots a que vingueu. Perfecte, doncs que vagis superbé. Moltes gràcies. Moltes gràcies. A tu i al teu equip. Adeu.
Les 10 i gairebé 6 minuts, no marxeu, que en breus moments comencem amb el resum de la setmana.
La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11. Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Starrago Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estelari i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Final i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per a totes aquestes persones, oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat. Cicle muntanya. La Diputació suma.
Quatre dies i una hora. El millor de la setmana amb Abril Rius. Comencem amb el resum de la setmana, d'aquesta setmana de març, que ha sigut del 9 al 13. Començarem parlant del nàstic, de la tertúria dels nàstics que fèiem els dilluns després de la destitució de Cristóbal Parralo. També passarem per la tertúria política...
Molt lligada amb els punts de llibre de dones tarragonines. Parlarem amb les protagonistes que van rebre aquests punts de llibre i també el que es va dir sobre aquest tema a la tertúlia política. I a l'agenda cultural del cap de setmana repassarem el que ara us ho explicàvem, el Mago Hugo que fa espectacle aquesta tarda i la Sala Trono.
Comencem!
Comencem parlant del Nàstic. És la primera vegada en aquest resum de la setmana que portem la tertúlia del Nàstic com a tema central, però a l'ocasió ho mereixia. Després d'aquest cap de setmana on va perdre el Nàstic per quatre gols a un, es destituïa el seu entrenador Cristóbal Parralo.
i poques hores després es feia oficial que el seu substitut serà Pablo Alfaro. En parlàvem amb Carola Urganòvic, Juanjo López i Gerard Costa, i amb el company d'esports Jordi Blanc. Què us sembla la destitució? Creieu que s'havia de fer, que s'havia de dur a terme? Creieu que ja no hi havia més solucions? Després també de la derrota l'altre dia, per 4-1 al camp de l'Eldense, jo crec que amb un partit...
Molt dolent i anava a dir fins i tot intolerable o no de rebut per part d'una afició amb el seu equip. Jo crec que es veia venir i feia jornades que l'equip, com tu dius, no té ànima. Jo crec que ha provat absolutament tot el que podia provar per Ralo. Jo crec que feia bastantes jornades que no repetia un 11 i quan no repeteixes un 11 és que hi ha alguna cosa que no acabes de donar amb la tecla.
Jo crec que es pot perdre, perquè són persones, són humans, no són màquines, tu pots tenir un dia dolent, però el que no és permissible és que surtis al camp com moltes vegades surten, que t'estiguis passejant pel camp. Això sí que no és tolerable, i crec que aquest equip porta jornades fent-ho.
I a veure si amb l'arribada del Faro, que la veritat que tots recordem com les feia el Sevilla, doncs crec que és un entrenador amb caràcter, i a veure si aquest equip reacciona.
Bé, que ell va arribar amb moltes ganes, perquè tu veus la roda de premsa de presentació i dius, aquest entrenador arriba aquí, sap molt de futbol, té coneixements, però arriba un moment on... Bé, potser ell no s'esperava que la plantilla fos tan dolenta, perquè realment tu mires currículum per currículum els jugadors per on han passat, quants gols han marcat, i dius, bé, no són tan dolents com per estar...
poden lluitar per posicions capdavanteres. Allò que van anar passant els partits, potser la plantilla no és tan bona o conjuntament no quadren una mateixa idea tots junts. I al final els números han acabat parlant. 1,12 punts per partit són números de descens. Juanjo.
A veure, se s'ha de estudiar per raro, però ara mateix el Pablo Alfaro amb la plantilla que té, perquè ja no n'hi ha més jugadors que fixar a l'altura que estem de temporada, és el que té. Si ha estudiat bé la plantilla que té i creu que li pot tenir algun profit, en van. Però mirant, si el Pablo Alfaro ha vist l'últim partit del Dense, té feina, però feina per davant...
per poder mentalitzar els jugadors el que han de fer i, sobretot, la defensa, que això és una defensa més tova que tova que tova. Tot el contrari del que era Pablo Alfaro. Jo me l'imagino. Si he vist els partits del Nàstic, ha d'estar desesperadíssim o té una vareta màgica. Però ha volgut agafar el repte, també? Sí, sí. Els entrenadors viuen d'això, són professionals. I 38 gols pesen molt.
39. 39? Ja he perdut la porta. Per tot en compte, ja. Que no ho sé. Si hi ha hagut els partits, això és un desastre total del nazi que tenim. Sigui defensa, siguin misscampistes, no n'hi ha un jugador que sigui un tipus Abel Guades, que pugui repartir el joc al centre del camp, un delanterenat, ja no hi ha ningú dels que tinguem abans, però bueno, perquè et fas mal al sang.
I de tertuliana estiquera passem a tertulia política, que compartíem dimarts amb la consellera portaveu del PSC, Sandra Ramos, la consellera d'Esquerra Republicana, Gemma Fuster, i ja està, eren elles dues. El mateix dia que s'afegien tres noms més als 51 punts de llibres de dones tarragonines, elles són l'Anna Belén Gallo, la Montserrat Marimon i l'Esperanza Picallo,
que aquesta última ens va deixar recentment. Escoltem primer el que ens explicaven les conselleres i després anirem amb les representants.
Sí, a més aquest acte dels punts del llibre és molt emotiu i molt significatiu perquè posem en valor i visibilitzem dones tarragonines que potser a la seva trajectòria han estat esplèndides, fantàstiques i han fet una activitat meravellosa però que són totalment desconegudes pel gran públic, per entendre'ns, no?
Llavors crec que és molt bonic poder fer-ho, i a mi especialment em toca el punt dedicat a la Panchi Picallos, a l'Esperanza Picallos, una professora de tota la vida de Tarragona, molt implicada socialment amb la gent jove, amant del Carnaval, i una persona amb un esperit meravellós, una gran feminista, per mi una mestra feminista,
i que ens va deixar fa poquet, i és d'aquesta gent que deixa empremta en la gent que la va conèixer, i crec que és bonic, com les altres dues persones que també tenen punt de llibre...
És un acte de reconeixement i de sororitat molt especial. Sí, és el moment, no?, de donar aquest... Perdó. Anava a dir els noms, Anna Belén Gallo i la Montserrat de Maritona. Sí, exacte. Aquestes dones que sempre estan allà a l'ombra, però que fan aquesta gran tasca, ja sigui feminista o per la societat, i que és un moment de reconèixer la seva feina...
I, com diu la Sandra, és un moment entranyable i molt bonic. És un dels actes que jo recordo amb més... No sé, amb el cor a la mà, no? Vull dir, és aquell quan les veus tan emocionades. És molt bonic.
Avui a Casa Canals, a la tarda... Avui a les 6, o a les quarts de 6, crec, que partís a Casa Canals. Amb què es queden del 8M del cap de setmana, però només al cap de setmana, perquè han passat moltes coses, no? El cap de setmana feia la manifestació, també Sogra i Nora, però s'han fet moltes conferències, xerrades, divendres feia l'acte també a l'Ajuntament, a l'actura institucional... En què es queden d'aquest 8M, del món que hem viscut?
Ens quedem amb el compromís de la societat tarragonina pel feminisme. És a dir, l'acte de divendres institucional va ser molt bonic, tot i la pluja, però es va fer dins del Saló d'Actes i veure el Saló d'Actes de l'Ajuntament, doncs, gobert de lila, no?, i amb tant lila i amb tantes reivindicacions...
doncs va ser molt bonic, la manifestació de diumenge també ens agradaria que hi ha més gent, però per ser un diumenge solejat després de molts dies de pluja va estar bé, Sogra i Nora és una aportació nova que es va iniciar l'any passat i que de seguida es consolida perquè tots els passis van estar molt plens.
Així que, bé, una celebració del 8M també molt a la Tarragonina, no?, que això també és important. Jo també em quedo amb el dia abans que es va fer tot el... Les dones gitanes. Em va encantar. O sigui, el dia 4, aquella força, una nena que va cantar amb aquella força, les dones gitanes que lluiten, no?, que estan al capdavant...
També, a part de la manifestació, que també em va agradar molt veure molt jovent, moltes dones i homes joves, que avui en dia fa molta falta que aquest jovent es reivindiqui i surti al carrer quan ens estan dient, no?, que aquest jovent que de vegada, doncs, torna fa 80 anys, doncs, veure aquesta reivindicació jove és importantíssim i veure les dones gitanes a mi em va agradar moltíssim, sí.
I ara escoltem el que deien les protagonistes d'aquests punts de llibre, que són el número 52, 53 i 54 de la col·lecció Dones Tarragonines, l'acte que es duia a terme a Casa Canals el dimarts, i l'objectiu és reconèixer les trajectòries personals, laborals o d'activisme social de les dones de la ciutat.
Elles eren la Montserrat Marimon Guasc, l'Anna Belén Gallo García i un familiar, el seu fill en aquest cas, d'Esperanza Picallos. Les escoltem. Anna Belén, explica'ns, m'ho han dit escoltament, però què representa tenir un punt de llibre i com vas viure l'acte de dimarts?
De fet, l'acte de dimarts va ser... va donar molta escalfor, va ser un acte molt bonic, molt reconfortant i molt proper. Coneixer la trajectòria de les altres dones de reunir, la número 52 i número 54, per mi també va ser molt rellevant, també per posar el pes on... quin reconeixement més...
diguem-ne, més magnífic que hem pogut rebre. I, de fet, ja ho vaig comentar a mi, aquests actes de reconeixement, tenir un punt de llibre significa una reparació simbòlica per totes aquelles dones que treballen per la igualtat, per la justícia social, i que, bé, doncs, amb un compromís i amb una feina del dia a dia intentem, no?,
acaba de tenir un món més just, i en el meu cas, un món lliure de violències masclistes. Una lluita a la teva, des del punt de vista professional, tot i que ets molt jove, però que portes algunes dècades treballant en l'àmbit...
de la justícia, la infància... El tema del Barnajús, que no és menor, perquè de fet Tarragona va ser pionera a nivell de Catalunya en aquest model que tu també vas contribuir a impulsar des d'aquí pels menors, i aquí també de retruc les mares.
Exacte. Sí, és molt important aquestes unitats integrades on posen les víctimes i els seus drets en el centre i on poden acompanyar aquelles... En aquest cas parlem de persones menors d'edat, però poden acompanyar també...
aquells adults i aquelles persones adultes protectores que protegeixen també la infància. I en aquest cas, les mares sempre són claus en aquesta protecció i també necessiten un acompanyament i necessiten que els drets dels seus fills i filles estiguin al centre.
Parlant de mares, Eloi explica'ns com era aquest activisme de la teva mare en el dia a dia perquè ens deien que pràcticament hi era sempre en tots els actes era molt activista, com la recordes? Bé, doncs era una dona molt implicada en tots els sectors de la societat ella creia en un món millor i no només com un ideal sinó com una cosa que sabia treballar
i per tant va destacar en aquesta lluita des de barris, associacions de dones, associacions de veïns, sindicats, partits polítics, va treballar, va fent molta feina per millorar i per la justícia social i per la...
I sempre amb aquesta clau feminista i d'igualtat que ella sempre defensava i que ho respirava com una cosa natural i que feia veure's de més que realment lo natural hauria de ser això.
Molt, molt implicada, sempre, bueno, moltes hores, moltes reunions, bueno, molta, molta feina feta, la veritat. Montserrat, per la part que et toca també a Sant Salvador, no? A Sant Salvador també es va desenvolupar allà una tasca comunitària basada en la convivència, en la proximitat, en el dia a dia, no?
Sí, sí. Basada en el dia a dia, jo treballava al col·legi l'estrana de l'ensenyança i els caps de setmana, després a l'acabar l'escola, també els dies de treball, anàvem a la parrògia per les activitats que fossin necessàries. Vam treballar també a l'escola de la dona amb un grup de col·laboradores molt macos
i estàvem molt humides, ens repartíem les tasques, el col·lectiu nouvingut aquí a Sant Salvador va estar molt atès, també vam promocionar tota la qüestió de càritas, apoiant-ho, i, bueno, no ho sé, vam fer el que vam poder, el que era necessari. És molt difícil relatar totes les tasques que fèiem, perquè moltes vegades era també roda de recanvi, no?,
necessitaven una cosa, no la necessitaven, no passava res, en feia una altra, o senzillament deia avui no puc perquè estic compromesa amb una altra cosa. Però va ser molt gratificant i hem guardat molt bona amistat amb la gent de Sant Salvador, molt bona amistat. I realment jo els porto el cor i ells també crec que tenen un bon record del nostre treball i de la nostra...
i de la nostra amistat. Una amistat cordial, una amistat familiar i molt senzilla per molt de cada dia.
Si voleu escoltar l'entrevista o la tertúlia sencera que vam fer amb les dones que havien rebut aquest punt de llibre de dones tarragonines, la podeu trobar a la web de Tarragona Ràdio, perquè era molt interessant i cadascun explicava les seves experiències, les seves vivències, i jo us la recomano molt personalment.
I ara parlem d'una cosa que també hem parlat abans del sumari, que les famílies i els docents avui han dormit a l'escola del Miracle perquè volen dir prou a la manca d'inversió crònica i a les decisions polítiques que debiliten l'educació pública. Existeixen equitat, planificació responsable i respecte pel dret a una educació de qualitat.
Ahir en parlàvem amb l'Ignasi Donado, docent del Miracle, i que ens explicava una mica quina és aquesta situació d'emergència i aquesta protesta que estan fent aquests dies. Us esteu movent a nivell de docents i a nivell d'AFES. Per què no veieu clar com s'està gestionant l'escola pública?
T'estava escoltant i és una mica confós perquè realment s'estan movent moltes plataformes, molts grups de persones i és tot plegat una mica confós. La tancada de l'escola Miracle sorgeix una mica del neguit i el malestar d'alguns mestres vers el tracte rebut pel Departament d'Educació
Però any rere any, no? Llavors, no és que ens desmarquem d'aquest suport a la plataforma de famílies 23, és una cosa més, no?, en defensa de l'escola pública i amb el tancament de línies d'escola pública, vers a la concertada, però el nostre neguit i les nostres vagues i manifestacions...
penen d'abans, no? Llavors, amb aquest neguí, amb aquest malestar, amb les companyes d'altres escoles que ja havien fet alguna tancada, doncs a la nostra va sorgir el fet de poder-ho fer la nostra, també, no? I poder preparar la vaga que hi ha durant tota la setmana vinent, que és de dilluns a divendres,
a les diferents capitals de província, a Lleida, a Gidona, i el que passa que nosaltres ens centrem més amb la del dimarts a Tarragona, del dia 17, i després amb la del dia 20 a Barcelona.
Llavors, amb la intenció d'això, de poder-nos trobar i compartir aquestes inquietuds i aquests neguits i poder tenir un espai de debat que donar el dia a dia a l'escola el volum de feina no ens ho permet, decidim ser aquesta tancada i convocar a totes les persones de la comunitat educativa que hi vulguin participar.
En aquest sentit, feu una tarda d'activitats, no? Activitats potser que en un primer moment també estan pensades per pares i mares, per famílies, diguem-ho així, però que després potser ja té un caire més tancat a docents, o com ho plantegeu això? Perquè veig que comenceu amb un conte-contes fins i tot, amb un taller de pancartes...
Correcte, és que al final la comunitat educativa i pel que lluitem és una mica pel benestar de tot plegat. Al final mirem que la nostra mirada sempre és envers els infants i la millora de la nostra qualitat laboral
sempre portarà a una escola pública de qualitat, que és essencial perquè els que estan a dalt tinguin una miqueta en compte les coses més importants d'una societat i d'un país, que és l'educació dels nostres infants. De fet, els que gaudim de la nostra professió i volem seguir fent-ho, però volem seguir fent-ho d'una manera digna.
Penso que els infants no es mereixen tenir mestres desbordats i penso que hem de garantir poder oferir a tot el nostre públic, que són ells, la canalla, uns aprenentatges, insisteixo, qualitatius. I això els tradueix amb el que demanem, amb més recursos, amb el cuidatge del personal docent i això, que el que fem és venir a treballar i desviure'ns per poder atendre tot el públic que tenim.
I passem ràpidament a l'agenda cultural del cap de setmana. Avui divendres hi ha diferents actes. Un és que enguany la Tuna d'Enginyeria Tècnica Industrial de Tarragona celebra el seu trentè aniversari, una fita molt especial que volen compartir amb la ciutat que els ha vist néixer i créixer al llarg de tres dècades.
Per commemorar aquesta efemèride, avui, 13 de març, però també dissabte i diumenge, 14 i 15, tindrà lloc a Tarragona una trobada de tunos vinguts d'arreu d'Espanya amb un grup molt nombrós que els acompanyarà en aquesta ocasió tan especial. Durant aquest cap de setmana hi haurà diferents actes i en parlàvem amb l'Edu Pons i el Juan Carlos Sánchez, que són membres de la tuna. Juan Carlos, tu ets un dels fundadors també d'aquesta tuna fa 30 anys.
Sí, bueno, de fet fa 31, perquè en principi en el 95...
Sí, el 95. En el 95, primer ens vam fer associació per pertanyar a la URV, a la Ruella Virgili, perquè per ser tuna has de ser universitària. Llavors, per poder formar part oficialment de la Universitat de Ruella Virgili, ens havíem de fer associació. I després, per ser tuna, t'has de patrinar una altra tuna
que ja estigui vigent. Llavors, ens va patinar la Tuna d'Enginyeria de Barcelona. Llavors, aquests dos tràmits, com si diguéssim legals, ho vam fer un any abans. I llavors, quan ja te donen les primeres beques, llavors ja se considera que tu ja és Tuna, i això va ser el primer certamen que vam participar com a Tuna, un certamen que seria com un concurs, i això va ser a Cartagena, el 96. Però això ara, 130 anys.
Déu-n'hi-do, deies que per ser Tuna ha de ser universitària, la Tuna real, per dir-ho d'alguna manera, ha de ser Tuna universitària. Per tant, vosaltres fa 30 anys us constituo com a associació, us constituo com a entitat per formar part de la URB, us apadrina en aquell moment la Tuna de Cartagena...
No, de Cartagena, de Barcelona, perdó. De Barcelona. No, no, m'he liat jo. I feu el primer certamen a Cartagena, correcte? A l'any següent, sí. Van trigar un any, com si diguéssim, en tenir un repertori de cançons, en tenir una peça musical d'instruments, que és complicat. És a dir, que encara que la Tuna té sempre aquesta...
Aquesta imatge de festa i que sempre... Que si les xiques... També té uns concursos que musicalment també has de tenir un cert nivell. Estar a la part amb aquest vessant més festiva, més social, també amb la vessant musical, no? Vull dir que...
és important, evidentment, no? Es tracta de tocar instruments, es tracta de fer música, el repertori jo crec que a tothom ens ve al cap alguna cançó de la tuna, però després hi ha aquesta importància musical de les tunes, en aquest cas també la tuna d'enginyeria tècnica industrial de Tarragona. Clar, pensa que en un primer moment nosaltres som enginyers, no som músics. Llavors, principalment, tota la gent que entra a la tuna no sap tocar ni canta. Llavors, a partir d'aquí, hi ha un procés d'aprenentatge i és on assolim tota aquesta base musical.
Com heu viscut o com has viscut tu, Juan Carlos, l'evolució? Com ha canviat durant aquests temps la Tuna? Moltíssim, perquè nosaltres, quan vam fundar la Tuna, en principi no tenim cap experiència de cap tipus, llavors vam tenir que estalviar molt. És a dir, tota aquesta vessant lúdica penso que va arribar
bastant després que jo la vaig fundar. Jo penso que potser... No jo, eh? Jo vaig ser un dels tunos fundadors, però va haver molta gent que va fer que aquesta tuna anés endavant. Però potser s'ha gaudit més molt després que jo la vaig fundar.
I aquest diumenge 15 de març la ciutat de Tarragona acollirà una nova edició dels tradicionals tres toms organitzada pel gremi de pagesos. La celebració es durarà a terme amb total normalitat i sense cap modificació en el recorregut habitual. I la previsió és que hi participin carros i cavalleries procedents d'arreu de Catalunya. Començarà la desfilada a l'Avinguda Vidal i Barraquer, a l'alçada de Tabacalera.
i des d'allà la comitia passarà per diferents carrers fins a arribar a la Rambla Nova. Ens ho explicaven el Raül Font, president del gremi de pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, i el Santi Pradell, president de la comissió dels Tres Toms.
Parlem els tres toms diumenge. Recordem que no gaire lluny d'on sa mare sortireu d'aquí darrere, davant de la tabaclera aproximadament. Parlem de la zona d'esmorzar, de trobada, no? Sí, aquí al costat, a l'avinguda Francesc Cardenal Vidal i Barraquea.
Abans, a mesura que van arribant els cavalls i els carros de diferents indrets de la geografia de la província de Tarragona i fins i tot algun de fora, algun any, es van concentrar en tots.
a primera hora de matí, a partir dels quarts de vuit, etcètera. Mentre tant, ja tenim un equip de gent que prepara el foc, les brases, perquè, clar, com que aquesta gent ve de lluny per pujar el carro i el cavall, doncs potser s'han aixecat a les cinc de la matinada. Llavors, quan arriben, es fa una esmorzada germanor
per tots els participants que porten els carruatges i les cavalleries, i ens concentrem, els carros es van instal·lant, el tram de Vidal i Berraquer, perquè ens entenguem, entre Ramon Icajal i el Francesc Bastos...
I, per tant, això és completament just davant de la tabacalera, no? I a la part de dalt, la que toca més al parc central, allà fem l'esmorzar aquest popular, amb llangorissa, arangades, el que feien abans els traginers, no? Forma part una mica també de la festa i de la tradició.
Santi, quants carros tindrem en guanya? Quantes caballeries tindrem? Passarem dels 30 carruatges entre carros típics de pagès i alguns carros de traginer i alguns carruatges per portar persones, o sigui, algun tipus de diligències, o sigui, no tot.
N'hi ha que són descobertes, n'hi ha alguna de coberta, alguna tartana, o sigui, una mica, no tot el ventall de carruatges que han existit, perquè, doncs, clar, amb el temps també s'ha anat perdent, que al fin i al cap parlem dels traginers, els traginers és el que ens ha donat la vida, els que hem anat fent avui el transport,
És amb vehicles motoritzats, però fins ara ha sigut, o fins als anys 60, la base ha sigut els animals de pèl rodó, o sigui que amb els diferents carruatges per les diferents activitats.
I per acabar, aquest diumenge també hi ha el deser a plec de bandes de Setmana Santa a Tarragona, que comptarà amb la participació de moltíssimes bandes que també passejaran pels carrers de la ciutat. Es farà, com deia, el diumenge a les 11 del matí en un acte que organitza l'associació del pas de la presa de Jesús de Tarragona i la confraria de Pescadors. En parlàvem amb Josep Ramon Tules, el Pito Mosquit, president de la presa de Jesús.
Diumenge a les 11, eh? I ara parlem del recorregut, perquè evidentment hi haurà, aquí hi ha un recorregut que passa per Cosa del Bou, Baixada de Pescateria, Sant Armengil, Sant Anna, Passa del Fòrum, Marceria, i acabeu a les cols. Acabem a les cols, allí les set bandes que portem,
Allí faran els seus tocs i, bueno, amb això donarem per concloure, diguéssim, la diada aquesta. Estem molt il·lusionats. Aquestes trobades les fèiem allà baix al barri per poder celebrar aquest aniversari. Vam decidir a la Junta parlant, vam dir, bueno, podríem agafar i fer un recorregut una miqueta especial, no?,
quedarà molt maco, si fa bon dia, que és el que farem, pot ser un diumenge d'aquells, una matinal molt bonica, perquè per la part alta ja saps tu que a aquestes hores hi ha molta gent, i la banda nostra està molt il·lusionada per poder fer aquesta trobada i poder exhibir tot el bo que porta endamunt,
Junt amb les altres germandats que també venen, no? I inclús n'hi ha... N'hi ha una que em crida l'atenció, que suposo que és la que anaves a dir ara, que és la secció de tambors de la conferida del Santíssimo Cristo de la Buena Muerte de Zuera. Zuera, Zuera, sí. És una banda nova que la nostra banda ja ha anat a tocar allí i, bueno, els hi feia moltíssima gràcia perquè de vindre aquí...
Perquè tenen quasi tres hores d'autobús i tot, saps? I, bueno, com que tenen molt bona relació també amb els nostres caps de banda i han anat a tocar allà, doncs mira, els van dir si voleu vindre al desert plec aquest...
esteu convidats, i la veritat és que han acceptat, junt amb les altres bandes, la banda de Sant Pere Apòstol de Reus, la banda de les zones de Passions de Reus, també, el Sant Crist de la Pan i la Verge del Roger de Valls, la banda de la Soledat, la banda dels aspirants de la Sang de Tarragona...
la secció de tambors de la cofredia del Santíssimo Cristo de la Buena Muerte de Tuera i la banda de tambors de la presa de Jesús. Jo crec que pot ser un matí molt maco per tota la gent que surti,
El recorregut és espectacular per lligar la part alta i la finalització de tot a la plaça de les Cols, que saps que és una passa tradicional on se li es cau molt bé fer... Com un concert tot junts, al final, suposo. Sí, cada germandat...
fa els seus tons, els seus tocs, i allí és on s'exhibeixen més, perquè durant tot l'any estan ensejant les exhibicions aquestes.
I deixem aquí el resum de la setmana d'aquesta segona setmana de març. No marxeu, que ara començarem amb la secció de cinema per veure qui hi ha la cartellera aquest cap de setmana. Ja us avanço que arriba Torrente Presidente, com a estrena així que la gent li fa més gràcia. Però abans us deixo amb una cançó del Harry Styles, del nou disc que va treure la setmana passada i que es diu Aperture.
Fins demà!
Fins demà!
Aquesta és la cançó del cantant Harry Styles que la setmana passada treia disc. És la primera cançó de tot un disc amb moltíssimes cançons amb un toc així més tecno, més disco. El títol de l'àlbum ja ho diu, es diu Kiss all the time, disco occasionally. I ara passem al cinema.
Miquel González, bon dia. Bon dia, m'agrada que rebis amb la sintonia cantada per tu. Home, és que... Sempre diem que anem a buscar lletres, però no ho fem mai. Però també queda bé, la mala música. Sí, sí, sí. Anem al cinema que...
Era mundial aquest divendres, no en sabem res, només sabem que és una seqüela, només sabem que és la sigera aventura d'un particular expolicia, que avui arriba al cine més envoltada de misteri i d'hermetisme, Torrente Presidente. Un hombre que aprendía a moverse entre los poderosos...
Torna la vergonya del cine espanyol. Aquest és el lema, eh? El teu lema. No, no, és el lema oficial. És el lema oficial? Exacte. No, no, amb el meu no. No seria tan categòric, jo. La pel·lícula no té ni tràiler ni pòster i s'estrena avui. Molt bé, doncs l'haurem d'anar a veure al cinema. Molt bé. La fe quedada de... De torrentistes. De machos. De torrentistes, sí, no? Aquest és el tema.
Bueno, anem a una altra proposta que arriba aquesta semana que es diu el testamento de Ann Lee. Ya se acerca la hora. Lo sé.
Això es va presentar al Festival de Venècia l'any passat, dirigida per Mona Fastbold i està inspirat en fets reals. És una pel·lícula que se centra en una líder religiosa, l'Anne Lee, que és la fundadora del moviment Shaker. Shaker. Ara no recordo, saps? Té una cosa que era? Ara sí, ara t'ho dic. Societat, és un acrònim, a finals de la dècada de 1770.
Era Sociedad Unida de Creyentes en la Segunda Aparición de Cristo. Com allà, imagina. O Shakers. Shakers. Tot això va construir una de les societats utòpiques més grans de la història dels Estats Units. Per tant, la pel·lícula sobre l'Anlid... I basada en Fes Reals. I basada en Fes Reals amb la manda Seyfried. Seyfried, ole! Que és la de Mamma Mia i la de l'assistenta.
I Tomasin Mackenzie, està molt bé, amb el Lewis Pullman, també de protagonista. També arriba aquesta setmana Àguilas del Cairo. Madame Susanne, George Famé. Hola. ¿Eres actriz como tu padre? No es mi padre.
No és mi padre, eh? Dirigida per Tariq Saleh i protagonitzada per Fares Fares, és la història de George Fafmi, que és l'actor més estimat d'Egipte, que es veurà pressionat per protagonitzar una pel·lícula encarregada per les altres autoritats, les altres esferes del país. Ell acceptarà, a contracor, un paper que li obrirà la porta a entrar al cercle de les persones més poderoses d'Egipte,
i acabarà iniciant una relació amb l'esposa del general que supervisa el projecte. Això té pinta de... Quin culebron. Lío de faldes, una mica, però bueno. Més coses que arriben aquest cap de setmana al cinema, entre elles un drama que es diu La hija pequeña, de la qual aquesta no n'escoltarem mental, sí que ho farem de la comèdia No te queda otra.
Plaza 77 y 76. Es perfecto. Ay, pensé que no llegaría nunca. Pero no... Jean-Pierre Gameris dirigeix aquesta pel·lícula sobre l'Antoine, que és un cantant d'uns 70 anys que planteja suïcidar-se, així tal qual. Però durant un viatge en tren cap a Ginebra, coneix la Victor. És una admiradora...
una mica excèntrica, i una trobada que acabarà trastocant els plans de la parella i entre els dos neix un vincle especial mentre viuen diverses aventures durant el viatge. Amb tot el paisatge maco, anant cap a Ginebra. Anant cap a Ginebra. I, mira, potser es troba en algun bosc, ho dic per lligar-ho amb la pel·lícula següent, que es diu La gran festa del bosc.
La Betty o Barley i el Harry o Hay eren espantaucells. Betty, i si ens casem? Visca! Cal una llista de tot. Vine amb mi!
Animació infantil i en català, que arriba també al cinema. Està bé perquè quasi cada setmana tenim animació en català? Sí, sí. Està bé. És una adaptació de la novel·la de Julia Donaldson i arriba un migmetratge, que és un programa format per cinc històries protagonitzades per diferents animals del bosc. I a partir d'aquí parlarem d'amistat, de generositat, del companyerisme... I dels animalets del bosc.
Molt diferent és la proposta del drama que ens porta el Pablo Moreno, que es diu Las Locas de l'Obelisco.
Un drama sobre la prostitució que s'ambienta al segle XIX i que ens parla d'una jove d'alta societat que crea un refugi religiós per ajudar prostitutes a recuperar la seva dignitat. Resulta que aquest projecte s'enfrontarà a obstacles lògics del moment i aquesta oposició social.
També arriba una altra pel·lícula, basada en aquest cas en una novel·la de Laurence Cossé, que es diu El arquitecto. I a la petita pantalla, a les plataformes, Movistar Plus ha estrenat una sèrie canadenca que es diu Empatia. La teniu disponible a Movistar Plus. Empathy.
Exacte, passa que l'han... L'han castellanitzat. L'han castellanitzat, exacte. Doncs això, si voleu saber-ne més d'aquesta sèrie, Movistar Plus. Si us agraden les sèries turques, HBO Max estrena una sèrie que es diu Mira, Life After Divorce. La Mira és el nom de la protagonista. No és en plan Luke? No, no, no. I Amazon Prime Video estrena un thriller psicològic que es diu Day One. Con todos ustedes, com el industry...
Os presento a dia 1.
Està ambientat a Barcelona durant el Mobile World Congress, que de fet ha estat fa poc. Vull dir que la història parla fins on podem arribar sense perdre allò que ens fa humans, en un món on la tecnologia avança cada vegada més ràpid i cada vegada ja ens ho plantegem. Apple TV Plus estrena una miniserie que es diu Twist Yoga i encara tenim més qüestions a les plataformes perquè a Netflix arriba també estrena mundial de la sèrie Esa Noche.
El orgullo, ese fue mi único pecado. Pero no el asesinato. Bienvenida a la República Dominicana. ¿Estáis preparadas para hacer cosas de locales? ¿Cómo iba a saber yo que todo estaba a punto de irse a la mierda? ¡Cristina! ¡Eh, eh, eh! Respira, respira, tranquila.
Xicas, ¿qué ha pasado aquí? Cris, relájate. ¿Quién es este Paula? Sí que he salido de fiesta esta noche. Tenim actrius espanyoles Clara Galli, Clàudia Salas, Paula Ossero. Explica la història d'unes vacances familiars a República Dominicana, són tres germanes,
Vacances idíl·liques, bailecito por aquí... Fins que l'Helena atropella un home, que ara ho escoltàvem al tràiler, amb el seu cotxe. Entenem que és atropellament mortal, entenem, però no hem vist la sèrie encara. Tot i que ja està a Netflix, eh? Ja la podeu veure. Espantada, truca a les seves germanes, la Paula i la Cris, buscant ajuda. Hauran de decidir com aborden la situació davant del risc que la petita de les germanes pugui acabar la presó a la República Dominicana.
No els hi fan. No els hi agrada. Tenim comèdia negra a Filming, amb una pel·lícula que es diu La dona danesa, si us interessa, i a Disney Plus s'estrena una nova temporada, i ja en van quatre, d'una sèrie que s'anomena La vida secreta de les esposes mormones. És una producció que explica l'escandalós món d'un grup de mares mormones... Que són mormones. Que són influenciadores d'aquesta...
no vull dir si és un moviment, un col·lectiu, no em vull posar en camisa d'11 bares, i com no t'ho sabré explicar bé, són influenciadores després de veure que es veuen atrapades enmig d'un escàndol sexual que omple titulars arreu del món. Per tant, arriba aquesta sèrie. I noves temporades, a nivell català, dilluns, a TV3 i a la plataforma 3CAT, nova temporada de Crims, amb Carles Porta.
La veritat no prescriu mai.
Comencem. Crims. Arriba l'hora de la veritat. M'ha atropellat el Carles Porta, eh? Set nous capítols. Podríeu ser la mateixa persona. Podríem ser... Ell és de Lleida, eh, jo crec, però... Podríem ser la mateixa persona. Podríem ser. Tenim accent similar, però de puntes diferents del país. Format d'èxit, doncs això, de Crims i d'enganys. L'any passat va liderar l'audiència del Crims amb 2,2 milions d'espectadors acumulats i més de 8,1 milions de reproduccions al Trescat. Uf!
Imagina't. I dimarts la plataforma també es tren en la tercera temporada de la sèrie juvenil Jo mai mai, amb trames que posen el focus en aquest cas en la por. No l'he vist mai, aquesta. Jo tampoc. No sé gaire de què va, tampoc. No, no ho sé. Doncs ja està. Si voleu triar, remenar i, com sempre, aprofitar el cap de setmana per anar al cinema, o quedar-vos a casa, als sofàs carxofats amb la tele i les plataformes, doncs podeu fer-ho. I si no, sortiu a passejar. I que diumenge tenim els Òscars.
Diumenge als Òscars, exacte. Amb Sirat, no? Amb Timothy Chalamet, que cada vegada té menys possibilitats de guanyar l'Òscar. I amb Sirat, que és molt lenta la pel·lícula. Però que s'emportarà uns quants, segurament. Dilluns ho comentem. Fins la setmana que ve. Bon cap de setmana. Us deixem amb el temacle de la Sílvia García. Adéu.
I avui el nostre temacle ens porta tota una revolució. La revolució sexual del Guillem Milkewey i la seva Casa Azul. La Casa Azul que els vam poder veure als Goya i Déu-n'hi-do que bé ho vam fer conjuntament amb l'Anna Mena.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Tú, que decidiste que tu vida no valía, que te inclinaste por sentirte siempre mal.
Que anticipabas un futuro catastrófico. Hoy pronosticas la revolución sexual tú. Que decidiste que tu amor ya no servía. Que preferiste maquillar tu identidad. Hoy te preparas para el golpe más fantástico. Porque hoy empieza la revolución.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Bon dia, són les 11.