.
I seguim amb l'exposició que ho han deixat perquè donar pas a l'informatiu,
gent d'un carrer de l'antiga Roma, Enric Serinjol. Bon dia una altra vegada.
Estem ara ja, hem passat a la sala més diàfama, més gran, on tenim fins i tot un porc cobert per la meitat.
Per on vols que comencem a explicar una miqueta?
Bé, si els defensors dels animals ens diran alguna cosa. És fals, eh? És de silicona.
Bé, ja m'ho pensava, tampoc fa gens dolor.
No, no. Més el tacte d'aprendre coses.
A veure, nosaltres aquesta exposició l'hem passat per divulgar una miqueta com podia ser,
amb la seva opinió com podia ser, la vida de la gent normal en un barri,
bàsicament el més popular que era la Segura de Roma i el barc popular de Roma.
I què hem fet? Doncs hem posat petits detalls de què és el que hi havia, no?
Per exemple, hi havia mercats que aprovien bé de menjar de la gent,
vull dir que últimament s'han fet treballs amb cadàvers i amb tombes que s'han trobat gent normal,
mirant què menjàvem i tal, i menjàvem més bé del que es pensàvem fins ara.
Fins ara es pensàvem que menjàvem moltes farinetes, i naps, i menjàvem...
Els anàlisis que es pensàvem que tenia bastanta proteïna, per tant menjàvem també car.
Menjar car a l'antiguitat era un luxe, però també n'hi ha menjàvem,
vull dir que també tenien més varietat de menjar del que es pensàvem,
o sigui, menjàvem més bé del que fins ara es pensàvem.
Tenien una dieta mediterrània com la nostra?
Bé, tenien una dieta de la que hi havia, que és del que hi havia,
vull dir, això de la dieta mediterrània és molt modern.
menjàvem el que hi havia, sí, és cert que el Mediterrània té un avantatge,
perquè al voltant del Mediterrània, que és el Conca Mediterrani,
del riu del Nil, i dels dos grans rius del Tigres i l'Òfretes,
se fan les grans civilitzacions occidentals,
perquè la supervivència és més fàcil.
O sigui, al Mediterrània és difícil morir-te congelat,
és difícil que no trobis res per menjar en algun lloc,
sempre hi ha productes, espàrrecs, pells, guincars, salvatges, conills,
o sigui, és molt més fàcil la supervivència.
inclús el mar, no?
És molt difícil morir per això terminal si causa el mar.
En canvi, l'Atlántica, així, en 10 minuts estàs congelat.
Vull dir, clar, la supervivència al Mediterrània era molt més fàcil,
perquè hi havia molt més productes,
i per això també es van començar a fer les grans civilitzacions,
que es van fer al voltant del Mediterrània.
Hi ha diferents casetes on podríem trobar diferents oficis?
Sí, el bàsic, per exemple, han fet una caupona,
que la caupona és un restaurant, però és un bar més que un restaurant.
N'hi havia de molts estils, hi havia caupones que només donaven menjar,
altres que donaven menjar fred, de mica donaven menjar calent,
i sobretot algunes el que feien, feren dobles serveis.
Feien serveis de menjar, perquè a les cases no es podia cuinar,
i la gent menjava qualsevol cosa, un platret de cigrons,
una cosa així, un tempempieres, diríem ara,
i s'anaven a treballar, i llavors feien això.
O sigui, s'han trobat moltíssimes, a Roma,
i per exemple, a Comperia hi ha més de 200 caupones,
després ja per un poble que devia tindre com a molt 15.000 habitants.
O sigui, això és molt, no?
O sigui, s'utilitzava molt això, el menjar aquest,
el que sempre dient que és un McDonald's de l'època,
un menjar ràpid, ràpid, i ja està.
Te'n trobaves una a cada carrer?
Quasi, quasi, sí, i jo a vegades dues o tres aferrades,
no, era habitual.
I després també feia un altre servei nocturn,
que era el de la prostitució.
O sigui, per això hi havia prostitució femenina,
també masculina, i se trobaven en aquests centres, no?
I a fet això, hem recreat també un prestíum,
que era un fort de pa,
a Roma n'hi havia més de 300 públics,
després hi havia els privats, però públics,
depenent de l'estat romà,
hi havia quasi 300 forts de pa,
per subministrar pa a tota la gent.
A part que hi havia més fomentacions,
que els ciutadans romans tenien dret
a unes porcions de pa,
de vi, d'oli, cada més,
que no cobrien totes les necessitats,
però ajudaven a fer-nos més lliviar
la subsistència i la supervivència.
Quin tipus d'aliments podem trobar?
El pa, ja hem vist allà el porc,
un munt de verdures?
Sí, verdures, moltes,
i sobretot llegums, moltes llegums.
Cigrons, llanties, fasols,
tot això era el habitual,
naps, cols,
tot això era l'habitual,
no hi havia tomàques ni patates,
que això va haver-hi del segle XV.
I llavors, al final de la sala,
podem trobar un munt de teles.
Sí, hi ha un tancament que hem pogut fer
d'aquella manera,
però és el més important
a la munició romana,
la font,
hi havia cada 70 metres,
hi havia una font d'aigua.
Normalment eren fonts
amb dos cànams,
per poder veure.
Dos cànams, per què?
Perquè venien de dos ecoductes diferents.
Si un se reparaven,
s'ha d'anar en reparació,
o s'havia espatllat per alguna cosa,
sempre rejava l'altre.
Sempre hi havia,
sense aigua,
no es tractava que no es quedés mai
sense aigua les fonts.
Per això sempre hi hauràs moltes fonts
que eren dos brocs.
Llavors, hi havia més de cent i pico ninfeus.
Un ninfeu és la...
Com se diu això?
Aquell monument de Roma tan famós,
on se tindran els diners,
la Fontana de Trevi,
allò és un ninfeu.
Com a la Fontana de Trevi,
n'hi havia bastants, a Roma.
L'aigua era tan exugrant
per tota Roma
que tots els estudis antics,
totes les referències
que tenim de l'antiguitat de Roma,
el més que els impressionava a la gent
era l'aigua.
La quantitat d'aigua,
a més aigua de manantial.
Per boc, per boc,
només feien servir aigua de manantial.
També hi ha teories
que per altres coses,
per exemple,
els calabarams
i els serveis de latrines,
feien servir aigua de riu,
no del manantial.
Però, a més a més,
sense aixeta.
L'aigua mai se reutilitzava,
sempre era aigua nova
per estrenar.
I, a més a més,
estrenar perquè venia de manantial
i els manantials,
com que són interiors,
depuren les aigües
per decantació
i per xocs amb terres i pedres.
Hi ha també un cartell
o una part de festes i cultures
de la plebs?
Sí.
Expliqueu-ho millor.
Això és un l'arc compital.
Encara avui en dia
en tenim a la nostra ciutat.
Saps si vas a la part alta
que hi ha unes casetes semblant així,
que hi ha una verge penjada.
Sí, sí, sí,
s'ha fet un recull a tot això
i s'ha explicat, sí, sí.
Això té l'origen
dels l'arc compitals
de les ciutats romanes.
Els l'arc compitals
eren els compiti,
eren a les cantonades importants
i a bones places
se'n feien aquests l'arc compitals
que eren on se'n rendien honors.
Per exemple,
els l'arc de les cases,
aquí estan amb una pintura,
són aquests,
veig que porten una corneta.
Bàsicament són l'arc
que és com els anys d'avui en dia.
La gent s'encomanava aquests l'arc
perquè tindria sort,
perquè la gent anés a veure els negocis
i de tant en tant
se feien festes.
Hi havia les compíties,
les festes de compíties
que tenien lloc
fins al començament de desembre,
que era molt famosa,
després hi havia les Saturnàlies
que també eren molt famoses.
Què passa?
que inclús l'emperador August
va veure la importància.
Els lars compitals
el que feien,
a part de fer això,
què feien?
Se'n reunien en aquests lars compitals.
Llavors feien fiestes
en aquests lars compitals.
I què feien a més més de fiestes?
Doncs xerraven.
I de què xerraven?
Doncs quan xerraven ara,
doncs aquell fulanit
tu se'n fa amb aquell altre,
aquell altre li fa amb aquell altre
i al circ hi ha un tio que...
I les noies diuen
hòstia, hi ha un gladiador
que està boníssim,
tu, ho hem d'anar a veure.
Doncs parlaven d'això,
però també què parlaven?
També parlaven de política.
Clara, t'anava a preguntar.
Jo m'imaginava més converses
més profundes
i d'un més elevat.
Com ara.
És com ara.
No hem canviat
gairebé gens amb això.
Llavors què parlaven?
Parlaven d'altres coses,
de xafarderies,
de xafarets,
però també,
oi,
oi,
el cònsol aquest ara vol fer una llei
que ens prohibirà no sé què.
El qüestor no vol arreglar no sé què.
I parlaven d'això.
I què fa?
Se van convertir al final.
Se van convertir
amb uns lòpits de pressió
polítics.
El César ja se'n va donar compte,
els va utilitzar
per les seves guerres polítiques,
els va utilitzar a ells,
els va pagar,
diguem-ho així,
però August va fer una cosa més interessant.
Els va restituir
i va posar molts diners.
A canvi,
a més de ser competials,
les competials van ser els rars augustus.
I a partir d'august,
a més de celebrar-ho per les competicions,
va ser la celebració
a l'honor de l'emperador August
perquè ens han donat més calés,
ens han donat més bona forma de vida.
El que tens aquí és un geni,
un geni,
un eslògan,
una marca,
que se'n tornaven amb figures
i aquest cas és d'august.
Perquè ja passa l'època
que August ha declarat això
i fan els rars augustals.
I hi ha moltes històries
sobre les competicions.
És com les exsosions de vins
o les exsosions de...
lobbies de pressió
a nivell polític a la ciutat,
que van fer moltes lluites.
Això ho expliquem aquí
amb més detalliment,
perquè hi ha més coses per explicar.
Però bàsicament,
la idea és donar una visió
més acurada
del que devia ser la realitat.
Roma,
les ciutats romanes,
no eren Copenhague,
no eren les ciutats suïsses
aquestes tan perfectes,
però tampoc eren Calcuta.
Ni una cosa ni l'altra.
Ni era tan dolent.
Tan bo ni tan dolent.
Ni tan planificat.
Però sí hi havia planificació,
sí hi havia serveis públics,
i viure a Roma
era gairebé garantia de supervivència,
igual que a Tàrraco
o les ciutats importants romanes.
I ja pel mig de la sala
podem trobar un munt d'eines
i més teles, no?
També s'han fotut un petit exemple,
per exemple,
d'un fuster,
d'un que fa pell,
i per tant fa sabates,
les verdures...
Per això és una petita task
per ensenyar que hi havia
els mercats molt ben sortits.
Amb totes les professors.
Interessant, per exemple,
són els barbers.
Els oficis de barbers,
els tonsors,
se deien tonsors,
les barberies seranen troncines,
i els barbers podien tindre
espai pop particular,
una botiga per fer de bé,
i molts actuaven al carrer.
I el que múnic és que
a la literatura llatina,
a la literatura romana,
hi ha molts exemples
dels barbers, no?
I un dia diu
no vagis en tal
perquè te farà una desgràcia, no?
I l'altre diu
quant vol que la faiti?
I l'altre li contesta
en silenci.
Perquè fia referència
que els barbers,
com ara les barberies
o les perruqueries,
doncs es fan les xafarderies, no?
Hi havia barbers que no callaven, no?
I llavors aquí et senten en silenci,
vull que me talli el pèl en silenci.
I tranquil·lament.
Tranquil·lament, d'acord?
I llavors és això, no?
També expliquem això, no?
Aquests detallets.
Què hi ha més?
Doncs hi ha, per exemple,
la caixa,
els queixis automàtics
que estan a tot arreu,
els mercats,
a tot arreu hi ha gent,
saps?
Els bancs posen...
Doncs abans també hi havia.
Hi havia les taverres argentàries
que eren els banquers.
Banquers i usurers,
les dues coses.
I una cosa que molta gent no sap
és que, per exemple,
en un barri popular
com la Segura de Roma
hi havia diversos editorials,
on Marcial,
Juvenal,
anaven a editar
les seves històries,
els seus drames,
les seves obres de teatre.
I també han recreat
una petita botiga
que és una editorial,
o sigui,
un lloc on t'agafen
amb papir
i amb pergamí
escrivien les obres
dels grans autors romans,
Marcial,
Juvenal,
tots aquells grans
de la literatura llatina.
Tot això ho podem trobar
a l'exposició
del Refugi número 1,
Gent d'un carrer
de l'antiga Roma.
Enric,
no sé si ens deixem alguna cosa.
Sí,
ens deixem bastantes,
però no hi ha cap problema.
Jo el que faig
és una invitació.
L'exposició funciona
amb visita lliure,
hi ha un horari,
està al programa
del festival,
després hi ha visites guiades
i després hi ha demostracions,
divendres i sabres,
divendres i sabres
hi ha demostracions
amb personatges en viu
perquè vegin funcionant
més bé això.
Doncs enric Saritjor,
moltíssimes gràcies
i que vingui tothom
a veure l'exposició.
A tothom que vulgui,
serà benvingut.
Núria,
no sé si ens toca
anar cap a una altra exposició ara.
Mira,
de moment el que fem
és tornar a la connexió amb el Pep,
a la nostra taula situada
davant del Tincla d'1
i després, Pep,
després de que hagis parlat
amb l'Esther Ramon,
la tècnica de l'amnat,
el que farem serà
tornar cap al refugi
perquè al final de tot
d'aquest espai expositiu
que ens ha acabat d'explicar
l'Enric Saritjorl,
encara hi ha una altra exposició
que són les cares de la Pleus,
una exposició de fotografies
de la gent del poble.
Doncs vinga,
ara tornem cap aquí,
vaja,
creurem el carrer,
no està gaire lluny.
i si seguiu a Moll de Costa,
cap a Valle,
fareu cap al Museu de Síntesi,
del Museu Nacional d'Araqueològic,
que allà, doncs,
també us recomano molt
que visiteu,
no només ara,
sempre,
que val-li molt la pena.
Esther Ramon,
molt bon dia,
benvinguda.
Molt bon dia,
gràcies.
de difusió i educació
i exposicions
del Museu Nacional d'Araqueol
i la gent de Tarragona.
Clar,
teniu Tarracó Viva,
però teniu el cap de setmana,
també aquest mateix cap de setmana,
la nit dels museus.
La nit i el Dia Internacional dels Museus.
Per tant,
molta activitat.
Estem de molta celebració
aquest cap de setmana.
Comencem per Tarracó Viva
o comencem per la nit dels museus?
Què et sembla?
Puc ser la nit dels museus
que arriba abans,
que és el dia...
Normalment,
la nit dels museus
és el dissabte
abans del Dia Internacional dels Museus.
Aprofitem per celebrar
la festa dels museus de dia
i de nit,
que és una manera
d'apropar-nos
al gran públic
o a tot tipus de públic
diferent
de la que la gent està acostumada.
En guany,
bueno,
participem,
no sé si heu rebut
altres equipaments culturals
de Tarragona.
Ja fa 11 anys
que participem conjuntament
amb la celebració
de la nit dels museus
tots els museus
i equipaments culturals
de Tarragona.
És a dir,
que fem una activitat conjunta
que es diu
la Constel·lació Museus
i que cada museu
tria en funció d'un tema,
tria una peça
o un tema
i es fa un recorregut
on es va explicant
específicament
aquesta peça
o aquest tema
que s'ha triat.
En el vostre cas,
què heu triat?
No, no farem espòilers.
El tema és
revelem l'ocult
aquest any,
o sigui que cada un
dels museus
exposarem alguna cosa
que no es veu habitualment
quan fas la visita
al museu
amb una explicació
d'una persona
que estarà fent
el guiatge.
Veniu
i sabreu
què és el que tenim.
Ocult.
En el vostre cas,
Esther,
a quina hora serà això?
Per serà el vespre,
nit, nit...
Aquest any
és una mica diferent
perquè normalment
es feien diferents passis
que anaven amb el trenet.
Aquest any
és una mica lliure,
és a dir,
que cada mitja hora
hi haurà un passi
a cada un dels equipaments culturals
i el públic
que vulgui participar
pot començar
per un espai
o pot començar
per un altre
i sapiguent
a quines hores
hi haurà
els passis aquests.
a partir de les 6 de la tarda
i fins a les 11 de la nit
es poden...
Bé,
fins a les 12 de la nit
es poden anar fent
el recorregut.
Les explicacions
sí que van
això
des de les 6 de la tarda
fins a les 9 del vespre.
Si un museu de via
ja és espectacular
de nit encara més,
guanya.
Hi ha un matís,
no?
Hi ha una cosa especial,
eh?
Sí,
és una activitat
una mica
diferent.
Bé,
de celebració
d'una data concreta.
Recordem que és aquest dissabte,
això?
Aquest dissabte.
Dissabte, 17.
Demà passat, eh?
Sí.
Dissabte que ve.
I de Tarracoviva
també teniu...
Comencem aquest cap de setmana
també, sí.
Des dels inicis
de Tarracoviva...
Hi ha moltes activitats,
moltes, sí.
Al NAT
participem
amb tots els diferents
equipaments
que tenim.
Sense elles,
a la Vila dels Munts,
aquí a l'exposició
del Tinglador 4,
fem diferents activitats
en les seus
que tenim.
Aquest cap de setmana,
sense elles,
tenim el grup
de reconstrucció històrica
els Septimani Senyores,
que estaran...
Faran dues sessions
el dissabte
i una
el diumenge
i faran una representació,
la representació
de la cacera
que apareix
en el...
en el mosaic
de...
de sense elles.
Però a més
tenim alguna...
una proposta
per famílies
també,
conjuntament
amb el Museu
del Port de Tarragona,
que li diem
la petita nit
dels museus
i que és això,
són propostes
per famílies
que poden fer
l'activitat
primer en un museu
i després en l'altre
i són...
totes són de temàtica
del mar.
També us recomano
que us apropeu.
I el diumenge
també,
amb el Museu
del Port,
tenim una
visita teatralitzada
que es diu
Tiberius,
un comerciant
del Mare Nostrum,
que comença
l'exposició
de Tenglador 4
i acaba
al Museu
del Port.
I, bé,
i per famílies
també,
aquest cap de setmana
tenim un...
una activitat
que és un joc
de taula
que es diu
Nostrum Mare
i que poden venir
a practicar,
a jugar al joc aquest
que el tindrem
instal·lat també
aquí al Tenglador 4.
Digues, digues,
que n'hi ha més,
és que són moltes,
eh?
Jo,
a mi,
després em sap greu,
clar,
sempre diem
que 500 actes
no els podem resumir
ni en 10 hores
de programa,
però en el vostre cas
també són molt clar,
molts espais
i molts actes,
no?
I que ens impliquem molt
perquè,
bé,
nosaltres som conscients
que és una oportunitat
per apropar-te
a un tipus de públic
que possiblement
no són els que venen
habitualment al museu
i que gràcies
a aquestes activitats
troben sentit
a el que és el patrimoni
i a el que és la difusió
del patrimoni.
Per tant...
Per tant,
mireu el programa
i aneu superarallant,
eh?
Perquè teniu molts actes
no només a la nit
dels museus
aquest dissabte
sinó també la Mart,
mira,
ha desplegat el teu
el tríptic,
el quadríptic,
no?
Perquè no hi cap
en un tríptic
i no sé si ens en deixem
alguna que vulguis destacar.
Bé,
tenim itineraris
també,
per exemple,
un itinerari
que sortim
de l'exposició
del Tenglador 4
i acabem
al Teatre Romà,
un itinerari
per la Vila dels Munts
el proper cap de setmana
i,
bé,
i a Senselles
parlava d'aquesta proposta
però el proper cap de setmana
el que tenim
és una proposta
una mica tecnològica
que li diem
Senselles 3.0
en el qual
instal·lem
les ulleres
de realitat virtual
i brotava això
una taula interactiva
que acabem d'estrenar ara
i que
podeu apropar-vos
a la
a la cúpula
de Senselles
i una audioguia
i signoguia
que fa poc
que la tenim també
instal·lada
a la Lleia Senselles
o sigui
hem fet una aposta
tecnològica
i volíem mostrar-la
al gran públic
Quin dia és això?
Perquè això m'interessa
El cap de setmana
L'altre, eh?
L'altre que ve
Sí
Està funcionant
no es necessita reserva
sinó que
si us apropeu
a Senselles
tant el dissabte
com el diumenge
trobareu
una persona també
que estarà dinamitzant
tot això
La cúpula
si no l'heu vist encara
pitjor per vosaltres
però és espectacular
és espectacular
veure-la
però a més a més
veure-la a Molleres en 3D
és que és increïble
entres
entres dintre
de...
I amb la taula interactiva
jo us recomano també
que vingueu
perquè és una manera
també d'apropar-te
l'experiència
de les Ulleres
és una experiència
més individual
i puc ser
a l'interactiu
és una experiència
més col·lectiva
que es pot compartir
amb la resta
de gent
que està visitant
amb tu
l'equipament
Mira, parlant de visites
si tot va bé
a l'estiu
en tindrem
a l'agullo del mèdol
deixem-ho que fusta
perquè ahir
em parlàvem
abans d'ahir
amb la directora
la Mònica Borreig
clar, dependrà
de molts factors
la idea
la idea
es pugui entrar a dins
però això
s'està aprenent
d'estudis geològics
i estudis també
de la fauna
i de la fauna
vegetals
de l'interior
però almenys
visites sí que en tindrem
a la perifèria
L'hem inclòs
dintre de la programació
d'estiu
o sigui que els dissabtes
i diumenges
podreu venir
a fer visites
guiades al mèdol
Donació
per part de Vertis
a Patrimoni
de la Generalitat
a través de Cultura
per tant
la Generalitat
pertinència a tots nosaltres
i és un element més
que s'incorporarà també
a la ruta
que podem fer
per aquella zona
molt més de l'agullo del mèdol
a la Torre dels Escipions
a l'Art de Barà
a l'Art de Barà
per tant
és la ruta
de la via Augusta
que arribava fins a Tarraco
saltava la Cirebet
que ara ja la tenim
Esther Ramon
gràcies també
bona nit dels museus
que vagi molt bé
que sigui un èxit
i ja anirem parlant
perquè el cap de setmana que ve
també farem programa
gràcies a vosaltres
i us esperem
a gaudir del patrimoni
fem una petita pausa
tenim alguns compromisos
publicitaris
i de seguida tornem
ens acompanyarà Joaquim
Ruiz d'Arboló
i tenim pendent també
entrar a una altra exposició
per tant pausa
i de seguida
més programa en directe
Tarraco Iba
avui des del Moll de Costa
amb Dani Vidal
o amb Lluís César
a la banqueta
l'objectiu del Nasti
continua sent el mateix
certificar plaça
per jugar al playoff
i buscar l'ascens
a la segona divisió
dissabte 17 de maig
a les 7 de la tarda
i amb nou entrenador
a la banqueta
viurem la 37a jornada de lliga
la penúltima
el grup primer
de primera federació
des de l'estadi
de l'Albuera a Segovia
en el partit
entre la gimnàstica
segoviana
i el Nasti
i com sempre
des de fa 32 temporades
t'ho explicarem tot
des d'una hora abans
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
el 96.7
i 101.0
d'FM
al web
i a les aplicacions mòbils
escoltes
participa al Joc de la Por
recomenta el partit
a la xarxa X
del Sempre Nàstic
al perfil d'Instagram
i al WhatsApp
de Tarragona Ràdio
30 docena temporada
del Sempre Nàstic
viu el futbol
viu el nàstic
i viu els gols
espai patrocinat per
Mira City Tarragona
La Cutrabe
Bar Petit Tàrraco
Sultan Barber
Arena Tapes Restaurant
Port Plaza
Apartments
i Bluma Beach Bar
a Tarragona Ràdio
som 40.000 oients
anunciat a la ràdio local
líder en l'actualitat
entreteniment i informació
tarragonina
contacta amb nosaltres
al 977 24 53 64
de 9 a 2 al migdia
o escriu-nos a
publicitat
arroba
emmct
punt cat
perquè a Tarragona Ràdio
t'escoltem
Cocodril Club
Si t'agrada la bona música
dels anys 60, 70 i 80
escolta Tarragona Ràdio
les tardes de dissabtes
i les de diumenges
de 4 a 6
és el temps del Cocodril Club
tot un clàssic de la ràdio
amb les bases del pop rock
les llegendes
les cançons que s'han convertit
en autèntics himnes
recorda't
a Tarragona Ràdio
96.7 FM
Cocodril Club
el programa revival
de l'Albert Malla
Hasta luego Cocodril
No pasaste de caimán
Hasta luego Cocodril
Tarragona Ràdio
PIANO
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
família!
Fins demà!
Fins demà!
Ken!
Fins demà!
data storage!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
però els solucionaven d'una altra manera, o no els solucionaven,
però ens semblarien bastant, bastant...
Hi ha una part de l'exposició que és els rostres d'Alfa Llum,
que són unes pintures que tenen 2.000 anys,
i quan els mires, quan mires aquestes persones,
penses que te les podries trobar en sortir pels carres de Tarragona, perfectament.
Ostres, que fort!
Per tant, la plebs i la plebs, suposo que els altres estaments ja és una altra història, no?
No tenien cremes nutritives ni res d'això,
o sigui que també patien a la pell els efectes del sol i d'una mala vida, i sí, sí, sí, i tant.
Però fa que estàs especialitzat en fotografia històrica, en quin tipus de foto acostumes a fer?
De viatges, jo soc periodista i fotògraf especialitzat en viatges,
treballo des de fa més de 25 anys per mitjans com en Viajes Nacional Geogràfic,
i dels meus viatges i encàrrecs per fer reportatges pel món,
doncs ha sortit aquesta exposició de rostres de la plebs.
Primera vegada que col·labores amb Terracó Viva?
No, no, ja fa una pila d'anys.
Que m'ha sort la teva cara, eh?
Sí, he passat per tot, des d'un simple espectador, amb molta curiositat,
després vaig ser el fotògraf convidat un any del festival,
i ara en d'aquí he estat en un grup de recreació,
de fet, el cartell d'aquest any surto vestit de romà, el cartell...
Vaig tu!
Soc jo, soc jo, el de l'esquerra soc jo, sí.
I mira, sí, aquí a la crèdic...
Sí, sí, sí, ja deia jo, dic, m'ha sonat la cara, clar.
I després, ja fa uns anys, vaig donar un pas més i vaig començar a fer, doncs,
les petites conferències, a l'exposició, visites comentades...
Molt bé.
És xulo fer fotos amb aquesta documentació històrica, amb aquest rerefons.
Sí, absolutament, és fascinant.
És fascinant, sobretot això que va ser un repte, va sortir d'una idea una mica boja,
com surten moltes vegades coses xules.
Jo tenia sempre la sensació, quan viatjava, especialment pels països de la conca al Mediterrani,
pel Marroc i Egipte, principalment, tenia la sensació que alguna cosa m'era molt familiar.
I de seguida vaig lligar amb allò que diem les batallites de la vuela,
és a dir, tot allò que m'explicava el meu avi, doncs, quan era petit, anaven a collir olives i les mans,
o hi havia tal ofici al poble, i això m'explicava jo, relacionaven a això.
Però després, una mica per la meva, passia també amb la història, la història de l'art, sobretot.
Vas veient peces iconogràfiques als museus, dius, però aquestes fotos que estic fent ara avui
són homes de fa 2.000 anys que ja fien això, no?
Inclús si ens anem encara més, perquè hi ha alguna fotografia d'Egipte,
parlem d'iconografia que té 4.500 anys, i la foto al costat està feta fa dos mesos i és pràcticament igual.
Sí, poca cosa ha canviat.
No, en aquest sentit, molt poca, sí.
Vinga, doncs, a mi anem a veure l'exposició.
Una exposició que la trobareu al fons d'aquesta gran carpa,
bueno, gran espai, que és el refugi número 1,
i aquí a sobre un segon espai expositiu, és que és enorme aquest refugi,
fins al punt que ho han de delimitar per unes lones,
perquè quedi una mica més acollidor, perquè és que és molt gran.
Rostres de la plebs, d'ahir a avui.
Com ho has estructurat, això?
Doncs, està estructurat, com et deia,
buscant aquesta relació entre peces iconogràfiques del món clàssic,
de les civilitzacions clàssiques del Mediterrani,
i les meves fotografies de l'última dècada,
pràcticament són totes dels últims anys, no?
Buscant aquesta relació, aquesta singularitat,
en oficis que pensaven que havien desaparegut amb el món romà,
i que resulta que encara les ciutats del nord d'Àfrica,
sobretot, podem continuar veient encara, no?
Hi ha molts oficis, eh?
Veig moltes fotos d'oficis, per exemple,
de gent que està fent coses, que està actuant.
Sí, sí, hi ha moltes fotos d'oficis, efectivament.
i molts venen d'aquesta, clar,
preguntaven ahir a xarxa si és que eren musulmans,
no, no eren musulmans, però tot el nord d'Àfrica va ser romà
i van deixar molta, molta influència, no?
En oficis, en estils de vida, en construccions, en les cases,
inclús, quan camines per les Medines del Marroc,
pots veure construcions molt similars a com et diu la literatura,
les fonts clàssiques que eren les cases a Pompei o a Roma, per exemple.
Veiem fotografies, moltes fetes al nord d'Àfrica, actuals,
i que al costat, en petit, tenen la seva rèplica,
tenen la fotografia associada, doncs, de relleus, de pintures,
de mosaics que trobem del món romà, perquè es vegi el paral·lelisme.
Escolta, anem a destacar algunes.
Mira, això, ara que em deies, eh?
Aquí un senyor amb un covell, doncs, posant les olives,
no sé si les entra de la borrassa, em sembla que les entra cap a dintre,
o les treu per fer la triada de les fulles.
Sí, sí, les està entrant, les està entrant en aquest cas,
i veiem la peça relacionada al costat és una anforada d'antímenes,
que podem veure al Museu Britànic,
i hi ha una persona, doncs, aquí al terra, recollint les olives,
una cisteia molt semblant, no?
Sí, sí. També tenim aquí una roda de molí,
accionada per un ruc, per un asa, i evidentment,
clar, són oficis d'aquells que no estan mecanitzats encara,
no estan, bé, que encara són molt artesans i molt manuals.
Sí, aquí a Catalunya, per exemple, que tenim una gran tradició d'oli,
sí que s'ha mecanitzat tot el procés,
però encara que a petits pobles del nord d'Àfrica,
sobretot a les muntanyes del Rif,
tenen molins que són accionats per tracció mecànica o humana, inclús.
Mira, i aquí qüestions de pell, em sembla que és pell, això, no?
Pell que s'està cortint, s'està preparant per fer-ne teixit.
Sí, aquí és l'aprofitament, això és després de la festa del Cordè, al Marroc,
que s'arrepleguen totes aquestes pells que acaben sent teixits,
robes, jaquetes, estovalles.
Seguim avançant, ja us dic que és curiós, és xulo,
perquè no només hi ha la foto actual, sinó que al costat
hi ha la referència que ens du cap al món romà.
I això, des de les curateries fins a tot el que són oficis de ramaderia,
d'agricultura i, evidentment, tot el que té a veure amb els escorxadors.
Sí, en aquest cas també continuem en aquesta festa del Cordè,
tan important pel món musulmà,
i al costat tenien una peça que correspon a una suaveta aurília,
que era una ofrena que es feien als déus, en concret al Déu Mart, sobretot,
que es matava un porc, un Cordè i un Bou.
És a dir, una ofrena als déus simplificant,
i és el que continuen fent el món musulmà 70 dies després del ramadan,
que avui en dia és una festa familiar, sobretot,
però al rerefons és una ofrena als déus.
Però has hagut d'anar al nord d'Àfrica, eh?,
per trobar totes aquestes fotos.
No trobaríem, potser, massa exemples aquí, ja.
No, molt pocs.
Aquí, crec que en tota l'exposició,
hi ha tres, quatre fotografies que estan fetes a Catalunya.
Són els oficis més vinculats a aquesta triada mediterrània
de l'oli, el blat i el vi,
que sí, que estan fetes a Catalunya,
però la resta són, sobretot, al Marroc i alguna fotografia d'Egipte.
Més exemples de carnisseries, del tractament de la carn,
doncs això.
Mira, i aquí un xic que vam a Viram amb unes aus,
amb uns, no sé, gallines directament, no?,
agafades de les mans.
Sí, la peça que tenim al costat és, doncs,
d'una botiga a Viram, a l'antiga Roma,
i al Marroc encara podem veure una cosa que aquí es feia.
Jo havia vist la meva àvia d'agafar directament del corral la gallina,
matar-la i després era el menjar que teníem al migdia, no?
I al Marroc encara, doncs, totes aquestes botigues,
la Viram està viu, tu esculls la peça que vols,
te la maten allà, te la desplomen
i la portes cap a casa per cuinar-la.
Jo us convido, quan mireu aquestes fotos,
no només a mirar l'acció en si,
que està agafat una mica per temàtica d'oficis,
sinó a mirar les cares de les persones,
les mirades i això, i el tipus de fesonomia,
les cares de les persones,
perquè són prou interessants.
El que passa que, si ja ens mirem la roba
i tot el que porten posat i els avitllaments,
això ja és una locura, aquí ja sí que no encaixa res, no?
Aquí ja no encaixem, hem evolucionat molt,
moltíssim, en sanitat, en higiene,
en moltíssimes coses hem evolucionat moltíssim
i en la roba es nota...
Però si fem l'abstracció de treure-vos els colors,
de les gorres, de les ulleres, no?
I mireu la cara, cara, cara de les persones,
somnalt, bueno...
Sí, sí, no canvia tant.
Com que et dic, hi ha aquesta segona petita part
de l'exposició, que són els rostres d'Alfa Llum,
i quan els mirem, jo tinc coneguts
que són molt semblants.
Ara els mirarem, sí, perquè aquí...
I farem la foto perquè veieu en aquests mosaics,
aquests rostres, feu la comparativa.
Oi, quin goig de verdures, eh?
Sí, totalment fresca.
Pràcticament pots sentir l'olor que fan, no?,
aquestes verdures.
Molt bé.
Molt bé, seguim avançant.
Va, i anem cap allà, cap a aquests rostres.
Mira, i més imatges de fruita, d'un mercat,
de fruites i verdures.
I, a veure, seguim avançant.
Va, anem cap als rostres, perquè si no,
ara es demanaran pas segurament des de la taula,
i haurem d'anar tancant una serratlleria,
una ganivateria, també, no?,
tan típiques de l'època romana,
i que ara, doncs, les tenim com a...
És difícil fins i tot trobar-ne a les ciutats,
a casa nostra, però que trobo que el nord d'Àfrica,
doncs, encara tenen aquest punt de vendre en volant.
Sí, i a més, les botigues eren tal com veus aquí,
tres metres quadrats, no eren més,
i al costat tenim, això és un relleu
que hi ha en una làpida funerària
d'un home que va voler destacar el seu ofici,
i té aquesta botiga de ganivets,
doncs, com orgull, no?,
del que va ser la seva vida.
Que també és com...
És el mateix que aquí, és un armari.
És un armari que l'obres,
i allí hi ha tots els ganivets exposats.
Efectivament, és que a més que botiga semblen armaris,
com tu has ben dit.
Vinga, les cares de...?
Del Fayum.
Això són uns retrats funeraris de l'antic Egipte,
que provenen d'una tradició grega,
amb un rite funerari egipci,
i la gent està vestida de la moda de Roma,
o sigui que és una confluència de cultures espectacular.
De fet, sí, són d'aquelles cares que dius
això és molt clàssic però se m'avarregen,
perquè n'hi ha que tiren més cap a...
I no et sé dir per què, eh?
N'hi ha que les identifico més en pla Grècia,
n'hi ha que les identifico més en pla Roma,
i després n'hi ha algunes que em tiren cap a Egipte,
però no sé per què.
Ho hauria d'analitzar,
però sí que és com una barreja.
I dius tu que tens algun amic que...
S'assembla, eh?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Sembla moltíssima aquesta barba,
i els ulls grans i aquest nas molt afilat.
Sí, sí, i tant que sembla, són molt semblants.
Són cares fotografiables d'aquelles com un fotògraf,
si fixaria, diria, anem a fer la foto.
Són fotos de DNI, si fixa's bé.
Sí, sí, sí.
El que passa que...
DNI funerari.
En aquell moment la persona que identificava era Osiris
en aquest trànsit al més enllà,
i avui en dia qui ens identifiquen al DNI
són els Mossos o la policia, no?
Però són fotos de DNI.
De fet, aquesta era la funció,
identificar la persona morta en aquest trànsit al més enllà.
On es posaven aquestes fotografies?
O sigui, no eren perquè, com fem ara en el cementiri,
que la deixem, deixem si posem alguna fotografia
de la persona morta, doncs ben al davant,
perquè la gent sàpiga que allí està enterradat el persona.
No, això pel que dius era més privat.
Sí, sí, s'ha de desenvolupar més, això, no?
Però eren retrats que es ficaven a les mòmies.
A les mòmies hi ha un moment que substitueix la màscara funerària
que coneixem de l'antic Egipte per aquest retrat funerari,
això és entre el segle I i principis del IV, aproximadament,
i es col·loca aquest retrat perquè identifiquin el mort
d'aquest trànsit, com es deia, no?
I bé, de fet, aquest cap de setmana tinc una activitat
que és una visita comentada, dissabte i diumenge,
a aquests retrats on s'ha de desenvolupar més això,
i perquè, com tu dius, alguns semblen una mica grecs,
altres romans, doncs tot això ho explicarem
en aquesta visita comentada, a l'exposició dels rostres del Fayum.
Doncs, Rafa Pérez, superinteressant, moltíssimes gràcies
per fer-nos la visita guiada, que ens hem quedat curts,
perquè per ràdio això dona el que dona,
la cosa és que vingueu i ho veieu,
els rostres de la plebs,
bé, comparant-nos al que seria avui dia
i a l'època clàssica.
Moltes gràcies, Rafa.
Gràcies a vosaltres.
Em diuen que tenim ja el darrer convidat preparat
a la nostra taula, és ni més ni menys
que el Joaquín Ruiz de Arbulo, que dèieu,
home, com és que feu una especial tarracoviva
i el Joaquín Ruiz de Arbulo encara no ha parlat.
Us l'heu deixat, no? Us l'hem deixat,
no? El que passa és que, per qüestions d'horaris,
pobre, ha hagut de venir a l'última hora
i l'agraim moltíssim que hagi baixat fins aquí
perquè l'hem obligat a fer la ciutat de Montavall.
Pep, tot teu?
Doncs sí, perquè és el nostre catedràtic
d'història antiga, de referència,
també de la Universitat de Rubina i Virgili,
però de referència quan tenim alguna pregunta sobre la Roma.
Escolta'm, Joaquín Ruiz de Arbulo.
És això, Joaquín Ruiz de Arbulo,
què tal, molt bon dia.
Molt bon dia.
Bueno, edició de tarracoviva.
Ja veig que tens moltes conferències
que en faràs diferents
i que va ser que intentarem explicar una mica
allò que hem anat a explicar,
ara ho fèiem amb el Magí al qual d'obrir el programa,
com érem nosaltres, tu i jo, fa 2.000 anys, no?
Bàsicament, no?
És a dir, com érem nosaltres, els que estem aquí, fa 2.000 anys.
Doncs bé, de moment, fa 2.000 anys estaríem ja afogats,
perquè on som ara era el mar.
Con la qual, una primera cosa que hem de tenir en compte és això,
és que no només canviem a nivell tecnològic i a nivell humà,
sinó que també hi ha una transformació de la Terra
provocada per nosaltres mateixos, per els humans,
i una de les coses que fem els arqueòlegs i els historiadors
és precisament això, intentar entendre com canvia tot.
És a dir, qual era el paisatge de Tarragona en època romana?
Era el mateix que ara? Era diferent?
Bé, això ho podem saber, fent excavacions, analitzar,
ara s'analitza absolutament tot,
fem una cosa que es diu l'arqueobiologia,
estudiant les semilles, els fruits, els carbons, tot,
o estudiem, fem arqueologia del paisatge
per veure el territori com canvia,
i per suposat fem l'arqueologia urbana,
que és a la que m'he dedicat jo,
que va ser un gran error,
perquè és molt cansat i se pateix molt.
No, és un...
A veure, parlo com sempre a Mironia,
però sí que és veritat que és una feina molt feixuga,
perquè sempre hi ha interessos,
sempre hi ha complicacions,
i bé, i tens que estar una miqueta per tot, pendent de tot.
Avui mateix, avui,
tenim aquest recorregut per aquí
per descobrir-nos com era,
tota aquesta zona portuària en època romana.
Era molt diferent d'ara?
Bé, el port quedava una miqueta més retrasat,
era un port molt important,
això ho hem de tenir en compte,
tenia un gran moll,
fet amb pilars d'Opuscamentíquium,
que era una gran obra tecnològica en aquell moment,
i aquest moll, el que va passar...
Aquest moll, aquest port,
el que va passar és que l'antiguitat ardana
va començar a quedar colgat
per els aportaments,
per els abocaments del francolí, del turquis,
perquè sabem que tots els rius
l'hem patit tots nosaltres fa encara poc anys,
doncs quan tenen avingudes,
arrastren arbres, arrastren materials,
i a poc a poc aquest port,
aquesta vaguada portuària,
es va anar taponant.
De forma que, quan després la ciutat,
al segle XII i XIII,
va necessitar de nou un port,
doncs va tindre que fer un nou port,
que és on som ara,
amb l'inici del nou moll portuari,
però encara el moll d'època romana,
encara apareix dibuixat
en els planos que feien els enginyers,
del segle XVIII, sobretot,
encara veiem la línia del moll romà,
fins que hi ha una notícia d'Hernández de Sanauja,
al segle XIX,
que lo varen volar amb pòlvora
perquè molestava les barques de pesca
quan entraven i sortien,
perquè era una gran obra
que quedava una miqueta sota l'aigua.
De forma que, en aquest cas,
va ser necessari l'acabar amb aquest reste
que, des de l'Hernández de Sanauja,
quan lo descriu,
lo descriu com una obra absolutament monumental.
Hi ha molts aspectes,
i ho expliquem cada any per Tarracoiba,
que han arribat els nostres temps,
per si ens n'anar més lluny,
el fraguat del formigó
que utilitzaven per fer els ports.
Això que és una tècnica
que era revolucionària a l'època
i que ha arribat als nostres temps, no?
Sí, i que era quasi com una espècie de miracle.
Era un formigó
que era una barreja de cal, sorra i aigua,
però si utilitzaven una sorra de puzzolana,
que és una sorra volcànica,
que a la costa del Golf de Naples està ple,
també a l'isla de Santorini,
amb aquesta puzzolana,
la mecla fraguava,
la barreja fraguava sota l'aigua.
I això és al·lucinant, no?
Quan ho vàrem descobrir,
vam dir, però què és això?
Clar, gràcies a això, què vàrem fer?
Doncs no només molt portuaris,
també els grans ponts,
els ponts per atravesar el Rhin,
per atravesar el Danubi,
que són obres que, bueno,
que han perdurat ja per sempre.
O els aqueductes, són...
Els romans, sempre quan parlem d'ells,
fèiem obres per l'eternitat.
Ara que lo tenim tot calculat,
que ja fem les coses perquè durin 3-4 anys
i vinga, ja hi ha una cosa nova,
no, no, això amb l'època romana funcionava diferent
i per això ara encara podem gaudir
de totes aquestes obres monumentals.
I convius, per cert, a Recoviva,
perquè també, clar, portes uns quantes edicions,
són 33, no?
No sé si des del principi,
però si no des del principi...
Totes, totes.
No, no, són 25,
estem en el 26, 26.
El 99 varen començar.
Sí, sí, és un recorregut llarg,
però som molta gent.
La meravella que té Recoviva
és que, per una vegada,
en aquesta ciutat que som molt aficionats
a fer les coses cadascú a la seva,
Recoviva i, sobretot,
la tasca de Magistre Ixol
i d'altres companys amb ell
han sabut crear un, no sé com dir-ho,
un esperit, podem dir,
una forma de treballar plegats
i, bé, aquests són els resultats.
O sigui, consolidar un festival
al principi que ara s'ha convertit,
i lo dic amb tota seriositat,
i és poca broma,
amb el principal festival
de reconstrucció històrica clàssica
de tota Europa,
de tot el que jo conec.
I estem parlant d'Alemanya,
que fan unes coses increïbles,
de nord d'Itàlia,
estem parlant de França,
d'Anglaterra,
que això ho fan des dels anys 60.
Ara som ja un element de referència.
i això ha sigut,
doncs a base de picar molta pedra,
però també,
bueno,
la gent també ha respost molt bé
i bé,
vosaltres que també ho heu viscut,
perquè jo recordo
que hem passat
per diferents parts
de la nostra ciutat
amb les nostres entrevistes
sempre que començava
a Tarracoviva
i recordeu,
recordo fa un palet d'anys
que estaven a la porta del Pallol
i no paraven d'entrar nens.
Era una cosa increïble
que van dir,
mira, ja està,
ha passat Setmana Santa,
això ja comença a arribar.
I és veritat,
som una ciutat per visitar
i no només és el turisme tradicional,
un turisme estranger,
no, no,
estem parlant dels nostres nens,
estem parlant dels nens
de tota Catalunya,
estem parlant de les famílies
i hi ha una autèntica,
diguem,
passió,
inclús tenim gent que ve
específicament
per gaudir dels espectacles
de Tarracoviva.
Aquesta capacitat
de,
com el seu nom indica,
de viure l'arqueologia
dels volumens.
Mira,
que ens acompanya també
la Mercè Tuldrà.
Mercè, bon dia.
Hola, bon dia.
Directora del Museu del Port,
perquè avui te'n vas
al Museu del Port,
fer la xerrada.
Avui m'he fet treballar la Mercè.
La Mercè l'ha fet treballar avui,
a les 7 de la tarda,
al Port de Romà de Tarracoviva
i a més el manys
del 25 aniversari,
que en parlàvem ahir.
Sí,
avui tenim aquest itinerari
que sortirà del Museu del Port
i arribem més o menys
fins al Teatre Romà,
que ja fa algun any
que l'hem portat a terme,
però, evidentment,
les visites del Joaquín
sempre demanen,
el públic les demana moltíssim,
ja ho tenim tot ple,
evidentment.
I l'any passat vam fer una xerrada,
és col·laborador habitual
del Museu,
amb Tarracoviva,
i amb altres moments
de les programacions anuals.
I ens fa molta il·lusió
poder fer aquest itinerari,
que ja dic,
fa anys ara
que no el portàvem a terme,
i després de sortir
del 25 aniversari
i entrar a la nit dels museus,
doncs ens va perfecte
avui fer aquesta sortida
literal del museu
i veure el patrimoni
al voltant del museu
i de la part baixa
de la ciutat
que està vinculada
amb el que explicava
el Joaquín del Port.
Ara, la realitat
és que anem tots molt estressats,
perquè abans d'ahir,
que era aquest aniversari,
el 25 aniversari,
jo ja havia quedat amb Mercè,
que volia estar present,
i bé, resulta que Magí
m'havia posat una conferència
amb els pallaressos
just a la mateixa hora.
M'he dit, no pot ser.
No me l'havia mirat bé,
total que, bueno, res,
l'havia cuidat no funciona.
És a dir,
que estem a tope.
Som uns dies
i una època
que anem,
com molt bé diu ara la Mercè,
cada dia tenim
un aconteixement diferent.
El maig
és el mes
de la cultura
i dels museus
en especial.
Podrem algun lloc més,
Joaquín,
aquests dies?
Sí,
tenim la conferència final,
la grossa,
per dir-ho d'alguna forma,
que serà la setmana que ve
a l'antiga audiència.
I serà,
el tema,
serà, bueno,
el tema d'aquest any,
que és la plebs,
que és, bueno,
com vivia,
com era la gent normal,
eren una colla de desarrepats,
eren una colla de gent
que, com deia el jovenal
con el pan es epcirquenses,
només les preocupava això
a anar a les coses gratis,
o eren realment
una gent preocupada,
solidària,
que treballava,
implicada en la seva ciutat,
bons ciutadans.
Doncs jo parlaré
d'uns conflictes
que va haver-hi
entre els plebeus
i els senators
a l'època republicana,
que són molt curiosos
perquè va haver-hi un moment
quan se va formar
la república romana
que els plebeus,
fars d'alguna forma
que els senadors
ho feien tot com volien,
se varen declarant vaga.
Varen fer una vaga general,
se varen retirar
tots de la ciutat,
se varen anar
al santuari
de l'Aventí
i se varen quedar allà,
sense fer res,
fins que els senadors
van dir,
bueno, ostres,
això no pot continuar,
tenen que fer alguna cosa.
És la primera vaga general
que coneixem
a la història del món.
Hi ha altres vagues
a l'antic Egipte,
però són coses més concretes.
En aquest cas,
tota una població
decideixen
que no pot ser.
I bé,
i gràcies a això
van anar aconseguint
les millores socials.
Les leis de les 12 tables,
tenir lleis escrites,
va ser gràcies
a aquesta pressió
aconseguida per l'avaga.
Doncs molt bé.
Mercè,
la nit dels museus
ens queda d'arreu
un minut.
Dissabte,
abans en parlàvem
també amb el Museu Arqueològic,
també tenim la peça oculta,
no?
Bueno,
i a part d'això,
amb el Museu Arqueològic
fem l'activitat
la petita nit dels museus
que fem conjuntament
des que estem
els dos museus
a tocar,
doncs,
nosaltres farem
una part
del MAPAE
perquè
el Museu Arqueològic
facin
així
una
interpretació
dels peixos,
amb el Museu dels Peixos
i doncs
que es complementin
perquè és el que intentem fer,
no?
Col·laborar entre nosaltres
i donar a conèixer
diferents aspectes
del món romà,
no?
I el diumenge
doncs
amb el Tiberius
que també ho fem
conjuntament
amb el Museu Arqueològic,
no?
El diumenge
a les 12 del migdia,
aquesta setmana,
el dia dels museus,
tindrem el Tiberius
comerciant
pel Mare Nostrum
entre el Museu del Port
i el Museu Arqueològic
i la setmana que ve més.
Ja en parlem,
la setmana que ve
en parlem.
Mercè, gràcies.
A vosaltres,
bon dia.
Joaquim Ruiz de Rébulo
també,
un plaer com sempre.
Una abraçada molt forta
per vosaltres
i per tothom.
Bona tarda,
Coviva.
Núria Cartanyà,
on ets?
Que no et veig.
Ai,
si estàs d'aquí al costat.
Ja has tornat?
Soc invisible.
A Abril,
vine cap aquí.
A Abril,
vinga,
vine cap aquí.
Tanquem el programa
que arriben els informatius
a les 12
i ja pensem
que la setmana que ve
seguirem parlant
de Tarracoviva,
que dissabte serem
al Camp de Mar,
dissabte aquest no l'altre.
Per tant,
toquem fusta
perquè intentarem
dos que tot quadri
i que puguem explicar
molts d'aquests 500 actes
que ja estem visquent
i que viurem
aquests propers dies.
Nosaltres n'hem parlat,
després us guarnirem
les nostres xarxes
amb vídeos,
amb fotos,
amb explicacions,
amb àudios
del que ha estat
aquest matí
intens 3 hores
parlant de part
de l'activitat
de Tarracoviva.
Però,
com sempre,
el més recomanable,
que ho visqueu vosaltres,
no deixeu que us ho expliqui
a Tarragona Ràdio,
viviu vosaltres.
Un programa especial
que avui hem fet
durant tot el matí
amb l'ajuda
de l'Abril Rius,
el Pep Sonier,
el Joan Maria Bertran
i Lluís Comas
de la part tècnica,
el Mario Fernández
de la producció.
Hem tingut també aquí
a la Neus Pàmies
des de l'autoritat portuària
ajudant-nos,
us ha parlat també
Núria Cartanya.
I ja està.
El Joan Andreu Pérez,
el productor general,
que si no,
després m'ho diu
que no m'ha anat.
Joan Andreu,
salutacions des d'aquí també
i a tota la resta
de l'equip del programa,
els que no veieu
que estan darrere
dels micròfons,
però en fi,
que tornem demà.
Que són tot l'equip.
Sí, demà hi tornem,
demà més coses
de la veu,
però recordeu
que la setmana que ve
s'intensifica
i tot aquest cap de setmana
amb moltíssimes activitats.
Arriba les notícies,
vingui l'informatiu
de les 12.
Vinga, fins demà,
adeu-siau.
Adéu.
Fins demà!
Fins demà!