Bon dia, són les 9 en punt del matí. La veu de Tarragona.
Què tal? Iniciem una nova edició de La veu de Tarragona. Si estigués aquí el companys Josep Sunyer, segur, segur, segur que començaria parlant de la desclassificació avui d'aquests papers, d'aquests documents del 23F, que sembla que en sabrem coses a partir de les dues de la tarda, tot i que, forts del govern, han dit que tampoc serà res d'allò per despentinar-se massa. Núria Cartanya, bon dia. Doncs millor. Estàs d'acord?
Sí, jo que no em pentiro mai, doncs ja em va bé. Sí, suposo que sí, suposo que sí, però no deixa de crear certa expectació, perquè, a més, té una ressemblança, té un ressò molt americà, molt de pel·lícules, no? Desclassificació de papers confidencials, ho hem vist en moltes pel·lis, però si no serà tant, segurament.
Veurem, veurem. De fet, en parlarem perquè, mira, avui ahir es presentava també aquest programa de Memòria Democràtica, dels actes, enguany centrats en el tardofranquisme, i també li preguntarem al Quim Nolla, de l'Arxiu, que en pensa de tot plegat. Tot i que enguany...
aquestes jornades, aquest programa, se centra també, o una de les novetats, precisament són els 50 anys de la mort de Gabriel Rodrigo Gnafo. Nosaltres n'hem parlat molts cops. I respecte a això, sembla que hi ha novetats, no? Sembla que tots els processos que hi ha hagut han donat el seu fruit i hi ha reconeixement, es reconeix ja
Com a víctima del franquisme, sí. Ha estat la reconegut com a víctima del franquisme. En parlarem cap a quarts de deu amb el Quim Nolla, cap de l'arxiu municipal. I després, t'animes a pedalar avui? Bé de gust anar amb bicicleta?
Sí, sempre. Sempre, sempre. A més, ara que començo a fer bon temps... Bé, semblava que feia bon temps, no sé com ho heu vist avui, però ahir que feia un solet primaveral i obrien finestres... Avui boira. Una boira? Miquel, ostres, una boira d'aquella... Amb una humitat que et cal sobre. He arribat aquí amb el cabell mullat, i no és mentida. A la matinada, imagina't. Sí, tant així. Una mica d'humitat hi havia.
Avui, tercera parada del tour a casa, aquest espai que us oferim, perquè el proper juliol arriba, aquesta etapa del tour que passarà per Tarragona. Avui parlarem...
Melviel Saura des de Montblanc, que als seus 97 anys ens explicarà l'experiència com a seleccionador de l'equip espanyol al Tour, aquest espai que capitaneja la companya Tere Ortega i que arribarà a les 10 del matí. De fet, tindrem doble dosis que es diu de Tere Ortega avui perquè obrirem programa també amb una connexió.
Amb la Tere, que la tenim al Camp de Mart, això serà d'aquí a poquets minuts, la tenim al Camp de Mart per un acte d'aquells que ens agrada any rere any, doncs fer-nos en ressò i anar-hi en directe. És una marxa, una caminada que organitza Mans Unides i que plega escolars, què hem dit abans, com un miler, 700. 700, 700 joves, són alumnes de tercer i quart d'ESO, de nou centres de la ciutat. Molt bé. De nou institut. Sí, de nou centres. Se'n van a llorar i tu.
Mira, se'n van al Llorito, paren a Boscos, en una parada a Boscos, se'n van al Llorito i acaben a l'Ajuntament. Molt bé. El que passa és que, habitualment, estàvem acostumats a escoltar la música de l'inici amb el mossèn Joan Águila, amb el Pere Boluda, amb moltíssima gent, doncs, i amb aquesta animació. Recordo que l'any passat hi vam anar...
perquè feien el 30è aniversari de la marxa al Teatre Auditori del Camp de Mar. Què passa, que en el Teatre Auditori estan obres, per tant, no s'hi fa la sortida habitual.
Per tant, han quedat a la plaça davant del Camp de Mar, des d'allà hi sortiran. Veurem si això fa que comencin a caminar més ràpid o... Vull dir, que no hi hagi... No, no. Que no hi hagi tanta espera, al no haver-hi l'animació abans, i que... I a veure què. A veure què passa. De moment, el que passa és que si esperaven una caminadeta amb sol i tal, doncs no, eh? Mentre no se'ls posi a ploure... Però s'agraeix. Si no plou, aquest temps està bé per caminar.
Doncs així començarem. Després continuarem, com deia el Miquel, parlant dels actes del programa de Memòria Democràtica. I més cosetes. Doncs mira, ja m'agradaria saber què fan a la Sala Trono aquest cap de setmana. Doncs no ho sé jo. Jo sí. Chocolate. Chocolate. Chocolate. De Produccions de Ferro. Una companyia que arriba des de Ses Illes i que ens explicaran què vénen a explicar justament el cap de setmana a la Sala Trono. I hem arrencat la programació de primavera. I per acabar, què et semblaria un cafetó?
Un cafetó. Però... Jo vull anar de compres. Vols anar de compres, també? Jo vull anar de compres. Jo vull anar de botigues al carrer.
que arriba aquesta novena edició, nova proposta a la plaça Verdaguer, proposta comercial. En parlarem amb la Judit Santís, gerent de la Via T, Tarragona Shopping. Sí, de fet ja hi eren al carrer, jo ahir a la tarda ja les veia. És que ja ha començat, estan fins al cap de setmana. Sí, sí, ara ja no és només el cap de setmana, que abans era així, sinó que ara ja és tota la setmana, bueno, és la rematada, com si diguéssim, del final del que són les rebaixes.
I et parlava d'un cafè perquè anirem a la platja, al restaurant platja, a prendre'ns un cafè però irlandès. A mi em sona això una mica més fortet, eh? Com un cafè normal. Jo crec que l'irlandès porta alguna cosa... No li posen nata i coses d'aquestes. Però com que és irlandès, deu portar alguna mena de whisky, no? Pot ser. Ai, no ho sé, ara em fas veure que ens ho expliquin, que per això els entrevistem. Molt bé.
Doncs en parlarem a partir de quarts d'onze. A la recta final del programa farem un cafè. Mira, acabarem el programa fent un cafè, que sempre és bona cosa. Escoltarem música amb la companya Sílvia García i saludem a tot l'equip que fa possible el programa, amb en Lluís Comés al control tècnic, Joan Andreu Pérez a la producció, Josep Sunyer, que avui ens escolta segur des de la distància, amb una orella posada a la ràdio, amb l'Abril Rius, Laura Guaix, Mauri Fernández, Núria Cartanyà i qui us parla, el Miguel González.
Jo també sóc l'altre. Núria, què et sembla? És l'opinió, no? Si et dic aquesta frase, sí, però... No en tinc ni idea, no en tinc ni idea. Jo també sóc l'altre. Jo també sóc l'altre. A veure qui és l'altre. Ens en parla avui a l'opinió del dia L'Espineta amb Tarragonins, la tecla Martorell. L'Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
Vaig descobrir la diversitat molt d'hora, follejant la Enficlopèdia Álvarez. Em fixava en els dibuixos simples en blanc i negre. Cada un representava una raça. Els blancs érem nosaltres i la resta de races estava escampada per altres llocs del món mundial, lluny de Tarragona.
Les conquestes i reconquestes desfilaven per les pàgines dels meus llibres d'història i els conqueridors i missioners s'encarregaven de portar la civilització allà on no n'hi havia. L'escola inoculava una barreja de superioritat i paternalisme que ens situava per damunt de les altres cultures. Què dic, cultures? D'altres civilitzacions senceres i ens feia ignorants i seguidors de veritats absolutes. Un sol Déu, una sola pàtria, una sola llengua, una sola parella...
La meva feina em va permetre apropar persones d'arreu del món i com que soc observadora i preguntadora de mena, he estat capaç de trobar respostes a la meva curiositat que m'han fet qüestionar prejudicis i estereotips.
He entès moltes coses encara que no les comparteixi. Amb elles he constatat que jo també sóc l'altre, que la diversitat existeix pel fet de ser i no pel fet de pertànyer a una cultura o a una altra ètnia, i que les noves fórmules de convivència poden amagar un nou racisme disfressat de bondats que mostren un aparador de germano fals, o pitjor encara, un altre de descarat que capta les voluntats d'aquells que pretenen trobar en el
En l'altra, els causants dels seus problemes sense pensar que s'equivoquen d'un amic. Són moltes les raons que empenyen les persones a marxar dels seus llocs d'origen. He vist que hi ha persones nòmades que es desplacen per motius que els sedentaris no entenem i que els nostres per què ho fan són tan sorprenents per ells com ho poden ser les seves respostes per nosaltres.
Tot ha canviat molt. I cal que prenguem el canvi com una oportunitat. No siguem primaris i deixem que l'evolució ens alleri noves mirades. I un cop conegudes, potser la pregunta per què han vingut, ben bé podria traduir-se per la de i per què no.
Serà aleshores, quan caldrà posar-se al mateix nivell, les qüestions que parlen sobre el que ofereix la nostra societat i el que ens poden aportar les societats dels nouvinguts. Tanmateix serà un acte d'hospitalitat que ens permetrà descobrir que no són l'enemic de ningú. Són les 9 del matí i 9 minuts.
I a la veu de Tarragona és moment de continuar donant veu a diverses entitats, diversos actes, diverses propostes que es van duent a terme a la ciutat. Hores d'ara, vores 700 alumnes estan a punt de començar a caminar per Tarragona amb una nova edició de la Marxa de la Solidaritat, organitzada per Mans Unides. Anem cap al Camp de Mar perquè allí és el punt de sortida i, com fem habitualment, els volem acompanyar amb aquest inici de la marxa. Tere Ortega, bon dia.
Hola, bon dia. Han començat a caminar, imagino que encara no, eh? Encara no, però està tot a punt. Ara li preguntem a la Dolors Segura si queda alguna escola per arribar a aquest punt de partida al Camp de Mar, a l'exterior de l'Auditori del Camp de Mar. Avui una caminada que s'haurà de fer sota la boira o enmig de la boira. Dolors Segura, l'organitzadora, l'encarregada de la marxa per la solidaritat, bon dia.
Hola, molt bon dia. Un any més tornem a trobar-nos aquí al Camp de Mar per fer la marxa solidària. Aquest any és la 31a edició, per tant, molt contents que els joves de la ciutat continuïn sent joves solidaris i compromesos amb mans unides. Quanta gent hi participa avui? No sé si és una xifra pràcticament de rècord. I quants centres educatius a Tarragona?
Aquest any estem especialment contents perquè hi ha nou centres educatius, s'han incorporat dos centres que feia anys que no participava i serem al voltant d'uns 700 joves caminant per la solidaritat. De quines edats? Són de tercer d'ESO, bàsicament.
Ens anteceden aquests centres educatius que han arribat més o menys puntualment aquí a l'exterior de l'Auditori del Camp de Mar. Avui la festa, per dir-ho d'alguna manera, la benvinguda, no es podrà fer a l'interior de l'Auditori, que estan en obres, però sí que es durà a terme.
Sí, aquest any hem canviat el format, començarem caminant amb l'objectiu d'arribar a esmorzar boscos i on farem totes les activitats és el Loreto, on farem la benvinguda i després aquest any hem introduït un canvi que és que volem que els centres i els alumnes interactuïn entre ells i hem fet unes dinàmiques de forma que cada centre té una polsera solidària, cada centre té el seu color i volem que es barregin
diferents colors i la nostra polsera és contra la fam.
Per tant, cada centre educatiu tindrà una polsera temàtica que hauran treballat al llarg del curs per exposar-ho o per donar-li forma avui. Bàsicament, els identifica com a centre i nosaltres els hi proposarem unes activitats perquè es barregin entre ells, els interpel·larem amb unes preguntes perquè entre ells facin una resposta i després convidarem que facin altres dinàmiques
per barrejar-se entre ells. O sigui, que no siguin les polseres del mateix color les que facin les activitats, sinó que els grups siguin de polseres de diferents colors, que vol dir que seran alumnes de diferents centres educatius de Tarragona. I en Guany, quin és el projecte destinat a aquesta solidaritat tarragonina?
Aquest any volem donar visibilitat a un projecte de Cisjordània. És un lloc amb moltes necessitats perquè és com una mena de camp de refugiats. Amb aquest projecte es volen fer cinc guarderies, es formaran mestres, també s'organitzaran campaments d'estiu pels nens i es formarà a dones. És un projecte de transformar vides en aquestes comunitats.
Explica'ns una mica quin és el sistema, perquè els alumnes han de buscar espònsors per fer la marxa, és així? Aquest any hem canviat. Aquest any el que hem dit és fem una polsera solidària i els alumnes fan un donatiu de 3 euros per aquesta polsera i aquest any no hi haurà els carnets perquè hem fet un canvi...
perquè buscàvem que en un entorn de solidaritat volíem que els centres, també els alumnes, es coneguessin entre ells i que no fossin que caminem cada un amb el nostre grup, sinó que caminem junts i fem solidaritat junts. 31a edició, com ha canviat la marxa de la solidaritat des del principi fins ara? Com ha evolucionat?
Jo diria que l'esperit és el mateix, però és veritat que cada any intentem fer alguna cosa diferent. L'any passat, que fèiem els 30 anys, vam fer una mena de trencaclosques amb els projectes en els diferents països del món. Aquest any fem la polsera solidària, fa uns anys vam anar al camp del Nàstic. Intentem cada any fer alguna innovació per ser atractius i per continuar sent referents amb solidaritat a Tarragona.
Ja, per acabar, perquè et reclamen, perquè estàs en l'organització d'aquesta marxa que està a punt de començar, explica'ns el recorregut perquè si algun tarragoni, alguna tarragonina, es troba aquestes 700 alumnes que caminen, per on anireu i on acabareu?
Sortim del Camp de Mart, anem en direcció cap a la zona de la Rebassada, d'allà creuarem per anar en direcció cap al Col·legi Mare Nostrum, perquè l'objectiu és arribar a la plaça de Boscos, que és on esmorzarem. De la plaça de Boscos anirem cap al Loreto, al Loreto és on farem les activitats, aquestes dinàmiques que hem comentat, i a més a més hi haurà actuacions musicals.
Allà s'esmorzarà, també els alumnes han preparat uns manifestos, cada centre ha treballat algun aspecte relacionat amb la solidaritat i ho escriuran amb unes lletres que formaran part de la dinàmica de cloenda que la farem a la plaça de la Font, o sigui, quan acabem de dinar baixarem cap a la plaça de la Font
I allà farem el comiat i comptarem amb la presència de la Montse Adán per fer la finalització d'aquesta 31a edició de la marxa de la solidaritat. Doncs amb la benvinguda en aquest punt final de la consellera Montse Adán. Dolors, moltíssimes gràcies i a seguir treballant avui que es presenta la jornada enfeinada.
Moltes gràcies a vosaltres per acompanyar-nos sempre amb aquesta marxa solidària. Que vagi bé, deixem a la Dolors que segueixi treballant i anirem buscant algun alumne, si et sembla, Miquel, per saber què en pensen d'aquesta marxa solidària, per saber què volen d'aquesta marxa de solidaritat i què és el que han treballat.
Voldríem parlar amb algun dels teus alumnes, aconsella'ns, o tu mateix ets una mica l'encarregat de quina escola?
De l'Estonac de Tarragona. De l'Estonac. Com heu preparat això de les polseres, aquesta marxa, i com et dius? Jo em dic Héctor, soc el tutor de Tercer de Sobé, i bé, des de fa temps que ens vam proposar la marxa, llavors les polseres ens l'han donat des de mans unides, i amb un donatiu de 3 euros, llavors els hem facilitat aquestes polseres. Per tant, han participat tots amb el voluntariat de mans unides. És la primera vegada que participes en una marxa o no? No, no, porto moltíssimes. Potser porto 10 o 11 marxes, i com a alumne també la vaig fer.
La vas fer com a alumne, ara com a tutor. Què et sembla aquesta visibilitat de tants alumnes caminant per un objectiu solidari? Doncs és una tradició a Tarragona ja que a les escoles participem d'aquesta caminada. Mans Unidas sempre fa un esforç molt gran perquè hi puguem estar i em sembla genial i que es torni a fer tots els anys que sigui possible.
No sé si quan eres alumne et van fer una entrevista, però si em pots designar algun dels alumnes perquè m'expliqui, Hèctor, com han treballat, parlem amb ells. Doncs mira, amb algunes de les alumnes...
Vinga, no tinguis vergonya, com et dius? Carlota. Carlota, a veure, Marxa per la Solidaritat és la primera vegada que hi participes. Com heu treballat i quin és l'objectiu d'aquesta marxa, si el saps? L'objectiu és apujar la fam, no? I, bueno, ho hem treballat, doncs, venint, no? Porteu una pulsareta per la fam, explica'ns, perquè cada escola crec que em porta d'un color diferent. Quina és la de l'estona?
És el traonja i, no sé, contra la fam sumem. Molt bé, doncs a caminar. Saps que és un recorregut una mica llarg. Saps on anireu i on acabareu? Passem pel llurí, tu no, i acabem a la plaça de la Font. Carlota, gràcies.
A tu. I a l'Hèctor també, el tutor de l'Estonac, aquesta escola que ja comença a caminar per fer aquest recorregut fins a Llorito, a la plaça de Boscos. Faran la primera parada per esmorzar i després seguiran, com dèiem,
Fins a Llorito per tornar a la ciutat de Tarragona, a la plaça de la Font, on acabarà aquesta recorregut de la marxa de la solidaritat de mans unides, que comença a caminar des del camp de mar, des de l'exterior de l'auditori. Escolteu com estan donant instruccions per a megafonia, perquè van cridant un per un.
a totes les escoles participants en aquesta marxa que comença, com dèiem, a caminar des de l'exterior de l'Auditori del Camp de Mar. Per obres, en guany no es pot fer la festa aquí, sinó que s'haurà de fer en un altre dels punts del recorregut.
Ara va dir-te que enguany no tenim la música habitual de Mossèn Joan Aguila, de Pere Boluda, amb les guitares, amb el Caminem Junts. Això ho faran després, pel que explicàveu, quan parin amb una de les aturades, no?, al Llorito. Concretament han portat aquestes dinàmiques i tota aquesta festa musical, no? Mira, Miquel, parlem amb més alumnes que participaran en aquesta marxa bai ràpid, perquè els van cridant un per un perquè marxin. Com et dius? Abrilgor. Com et dius? Carmen. Carmen, com et dius? Lucía. I tu...
I tu? Daniela. I tu com et dius? De quin col·legi sou? De quina escola sou? Del Joan XXIII. Del Joan XXIII, això està a bona vista. Què és el que esteu fent? En què consisteix aquesta marxa? I si sabeu el recorregut? Contra la fam. Sí, contra la fam de les dones i tot això. Porteu una polsera? Explica'm, a veure, quina és la polsera, de quin color? Contra la família assumem. Ah, no, contra la fam. Contra la fam assumem una polsera, de quin color, el Joan XXIII?
Blau fort. Doncs un blau fort. Seguir caminant, que haureu de continuar caminant diversos... Sí, sí, sí. Com et dius? Ah, molt bé, sí.
Doncs un recull pilotes del camp del nazi, que també participa en aquesta marxa de la solidaritat de mans unides. Doncs ja estan tots en marxa, ja ha començat el recorregut. Molt bé. Doncs suposo que ja és tot des d'aquí, perquè ja van sortint d'aquest camp de mar, direcció cap a Llorito. Doncs mira, si camines uns metres amb ells i de seguida et tenim cap aquí.
És que ja no arribo, és que ja estan pràcticament davant de sanitat. Van ràpids, van ràpids. Són joves i bé, les seves gambades són quatre de les meves. Tere Ortega, moltíssimes gràcies, com sempre, per apropar-nos a aquesta connexió. Fins ara. Tornarem a parlar amb la Tere Ortega de
Aquí una estona que canviarà el caminar per la bicicleta. A partir de les 10 en parlarem. Ara falten 8 minuts per dos quarts de 10 del matí. De seguida abordem altres qüestions a la veu de Tarragona. No marxin, que de seguida continuem.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, pinxers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vine a Carrefour i gaudeix del nostre preu imbatible. Avui dimecres 25 de febrer tens la taronja de taula Carrefour El Mercado per 1 euro amb 9 cèntims al quilo. Estalvies un 41%. Sempre les millors promos. Carrefour.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves al Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important per al Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge 1 de març a les 4 de la tarda viurem el partit de la jornada 26 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i l'antequera club de futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Bar Verde.
Settle down with me.
Fins demà!
Settle down with me And I'll be your safety You'll be my lady I was made to keep your body warm But I'm cold as the wind blows So hold me in your arms Oh no, my heart's against your chest
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
¡Vamos, senyors! Tres punts. Ens veiem a Tarragona. ¡Vamos! Com diuen els joves al Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important per al Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge 1 de març, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 26, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i l'antequera Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
En punt dos quarts de deu del matí, ja hem caminat una mica, que està molt bé per començar el programa, començar amb aquesta marxa de la solidaritat que està tenint lloc des del Camp de Mar. Vaja, ja ens deia la companya que ja havíem passat sanitat, vull dir que la cosa va ràpid i, de fet, han d'arribar a fer aturada boscos, han de passar pel llorito i han d'arribar a l'Ajuntament de Tarragona cap al migdia per cloure aquesta marxa per la solidaritat.
Volem parlar d'altres qüestions, us ho explicàvem ja a nivell dels serveis informatius de tot aquest programa de memòria democràtica que en guany tornarà a tenir les jornades, un programa de memòria democràtica de la ciutat, amb xerrades, amb sessions, amb talles, tot es donava a conèixer ahir, i avui en volem parlar d'aquestes i d'altres qüestions amb el cap de l'Arxiu Municipal, el Quim Nolla. Senyor Nolla, molt bon dia.
Molt bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres. Ara parlarem del programa de Memòria Democràtica, però avui, com a cap de l'arxiu, com a arxiver, li he de demanar i li he de preguntar per la importància que té aquesta desclassificació de documents del cop d'estat fallit, del 23F, que s'han de publicar aquest migdia. Sembla que hi ha certa expectació, tot i que hi ha algunes veus del govern que ja han dit que tampoc no hi haurà cap cosa per despentinar-se'n, per dir-ho d'alguna manera.
Sí, al principi, doncs... Bé, per contextualitzar una mica el fet, això, Rau, ja ve d'una llei de secrets oficials del 68. Clar, aquesta llei en una època democràtica, lògicament, està fora de lloc, ja. Aleshores, basant-se en el concepte de seguretat,
i informació reservada, ara per ara, tal com està articulat, és el Consell de Ministres qui té capacitat de fer lliure, accessible, aquesta informació o documents que puguin considerar-se bàsicament aquestes premisses, que tant tindran els secrets oficials o la seguretat de l'Estat. Clar, ara, passats ja gairebé 45 anys... Un any se feia el 45 aniversari... Correcte, abans de dir, va ser el 45 aniversari...
Clar, desclassifiquen aquests documents. Què seran aquests documents? S'ha de veure, s'han de mirar. En principi, pel que hem parlat amb companys d'arxius, sembla ser que hi haurà unes 135 expedients i no hi haurà àudios, però sí que hi haurà transcripcions de les converses.
Cal veure, però vaja, jo, pel que em consta, que he parlat amb historiadors, no esperem grans sorpreses. Més aviat jo crec que és important, primera, perquè en un estat democràtic com el que estem, els documents han de ser accessibles als ciutadans, han de poder vigilar, que sempre dic el mateix, que una mica la part dels documents el que serveixen és per veure també una mica la informació, i la informació és...
Sostre de vidre, que puguem veure exactament què estan fent els polítics, puguem auditar-los, podem fiscalitzar-los, i molt més en casos com aquest, que s'ha generat un run-run darrere, l'elefante blanco, que si la tot civil tenia implicació o no, al final van ser solament uns militars... Bé, tot plegat, potser sí que es podrà treure una mica a l'entrellat.
Però grans sorpreses no. Ara l'important és això, anar avançant, que de fet ja hi ha un avantprojecte al Parlament que s'està estudiant de modificar aquesta llei de secrets oficials i que quedi més clar que els documents. A partir de certs 10, 15, 20 anys ja hi puguem tindre accés tots els ciutadans per a poder veure una mica el que hi ha al com.
Clar, perquè si hem d'esperar 45 anys a desclassificar documents que entenc que durant aquests anys ja se n'han anat aportant, hem vist nombrosos documentals, nombrosos reportatges amb àudios de l'època, amb converses, amb trucades telefòniques, tot això s'ha anat desclassificant aquests anys i el que queda és el que es conté als ministeris, que no sé si és tot el que es desclassifica.
No ho sabem. La veritat és que, clar, partim de la base que quan tu saps el que tens, llavors sí que et tens clar. Vull dir, se suposa que sí, que hi ha gent, lògicament, companys d'arxius i alguns dels ministeris que preparen precisament aquestes documentació per exposar-la al Consell de Ministres, que es desclassifiqui o no, segur que tenen coneixement del que hi ha. La ciutadania no la tenim. I això, doncs, sempre amb una societat democràtica, doncs, ens fa una mica... Per això, ara parlava
Fem transcripcions d'àudios, val, aquests àudios es van transcriure al moment i després ja no hi són, o sí que hi són i no es desclassifiquen, és tot això el que no sabem, no? Exacte, això, o sobretot ens pot haver la part ministerial, però potser va haver les reunions prèvies, allò de l'operació galàxia que es dé, que va participar, o no l'estat civil, tot això, va haver correspondència, ja trucades de telèfon o fonemes de gravats, no ho sabem.
S'ha de veure avui i segur que a partir de demà hi haurà historiadors que s'han dedicat avui a veure una mica tot el que hi ha perquè serà accessible i a partir d'aquí comencen a fer les seves primeres valoracions. L'important, a banda del que pugui simbolitzar o pugui significar o pugui suposar això, és que s'ha d'anar avançant que això vagi evolucionant, no? Tota aquesta desclassificació de documents, com ara vostè deia, ja hi ha un avantprojecte. Parli'ns d'això.
Sí, bé, és un projecte que fa temps que està molt a taula. De fet, és una demanda de molts investigadors, companys d'arxius i periodistes, no?, que estan demanant, doncs, que documentació que, en principi, doncs, pugui tindre 10-15 anys. Home, puc entendre que si hem terminat, doncs, hi ha un pacte d'una base secreta. Ara m'il·lumino, ara, eh?
Lògicament no tenim per què saber-ho, però fets com aquest que hem passat fa 10, 15, 20, 30, 40, 80 anys i tot. L'altre dia un company m'hi deia precisament que encara havia tingut dificultats per consultar quan l'exèrcit espanyol havia estat a l'Àfrica, a les colònies, de quan estem parlant, estem parlant de 60, 80, 90...
A vegades potser hem sigut molt cautelosos, però la societat democràtica ens demana i ens exigeixi. De fet, una mica, a nivell general, ja fa temps que hi ha damunt de la taula una llei de transparència, en aquest cas des del punt de vista més aviat de condició administrativa, que ja s'ha acabat allò de dir no, és que això potser serà criteri del secretari, criteri... No, no, escolti, la llei te marca molt clar que té accés vostè i que no té accés.
I, de fet, aquest avantprojecte, quan s'aprovi, serà útil, com vostè deia, per investigadors, per periodistes, al final per la societat democràtica en general, no? Correcte, sí, perquè la demanda pot ser periodística, no cal dir-ho, perquè és la vostra tasca.
Pot ser un investigador, des del punt de vista històric, que està buscant documents per contextualitzar i poder fer una bona anàlisi del que ha passat, que és una mica la fenya dels historiadors, però també a vegades pot ser simplement una persona que amb un determinat creu que pot ser algun familiar, potser va tindre algun què, i vol tindre accés a aquesta documentació. Accés a la documentació sempre és una cosa complexa i que se n'ha parlat, però cada aquests dies, com panja els foros d'arxius, no estan parlant més d'aquesta demanda
Amb el benentès que hi ha moltes... Hi ha les particulars, però també som universitats, però també hi ha, a vegades, aquestes organitzacions sense any de lucre que el que volen és això, és fiscalitzar una mica què ha passat.
Veurem, a partir de les dues del migdia, diuen, o almenys ja s'anunciava així, que a la web de Moncloa estarien disponibles... Sí, a la web de Moncloa, el primer sortirà el BOE, que no he tingut ocasió, suposo que he hagut sortir, i a partir d'aquí l'enllaç a la web de Moncloa. Veurem si aguanta el web de Moncloa, perquè crec que... Ara hem de preparar un servidor. Sí, això ho dic, que crec que hi haurà moltes peticions a partir... S'anunciava a partir de les dues del migdia, veurem si a les dues o més tard o més aviat...
però veurem si aguanta el web de Montcloa. En qualsevol cas, per tancar-hi el tema, no esperem trobar res determinant o res que no sapiguem. Creiem que no, tot i així és com tot, quan abris la caixa és quan veus el que hi ha dins. Però en realitat, grans sorpreses no. Ara, punts, reforçar alguna de les teories que pugui haver? Segur que sí. La famosa Elefante Blanco no crec que surti.
Però sí que... El BOE ha publicat ja aquest acord que desclassifica els documents del cop d'estat del 23F, vull dir que en principi això d'estallar al caure. Entenc que el compromís del govern, i després de la publicitat com ho ha fet, segur que s'assegurà que avui ja tindrem accés. A veure demà una mica els primers anàlisis. Ho analitzarem, exacte, que això caldrà també analitzar-ho.
Amb el Quim Dolla volíem parlar també del programa de memòria democràtica. Ho han centrat també en el tardofranquisme i els primers anys de la transició com a eix central d'aquest programa de memòria democràtica de Tarragona. Quina significació té també haver escollit aquestes dates, aquest període concret?
Després d'una sèrie de reflexions que han fet els darrers anys, que ens hem centrat força en la Guerra Civil, la postguerra... Creiem que aquest any valia la pena arribar quasi bé al llindar de la frontera de la memòria democràtica. La memòria democràtica, una mica el marc que ens regula per normativa la llei en aquest cas, va pràcticament des de la zona de la República fins a precisament la transició.
I vam considerar, d'una banda, que l'havíem pot ser deixat una mica en un calaix, que valia la pena ja afrontar-hi, són 50 anys, pràcticament, per tant, no els hi ha com a historiadors i periodistes i ens hi podem afrontar. D'altra banda, també veiem que, malauradament, els valors democràtics que han estat tant temps damunt la taula i els han assumit com una cosa pròpia, però que en realitat a molts llocs s'estan veient amenaçats, potser valia la pena reforçar aquest discurs de dir que les coses se van guanyar al seu moment...
i potser encara hem de perdurar o hem de lluitar perquè no es perdin, hi ha una sèrie de drets socials, laborals, de tota mena, i valia la pena posar damunt la taula, perquè a vegades sobretot ens trobem amb això, amb joves que et venen a fer visites a escolars o instituts, i que donen per fet coses que en realitat trontollen a vegades, vull dir el simple fet de la llibertat d'associació, la llibertat sexual, la llibertat de religió, i dius, no, és que no fa tants anys, els vostres pares, els vostres avis, això ho van patir.
Aleshores jo crec que val la pena posar damunt la taula. Una mica la nostra fenya sempre és, com a historiadors, avançant amb el coneixement, sempre dic el mateix, posar-ho damunt de la taula...
i que cadascú prengui les seves reflexions. Però com a mínim coneixem-ho, perquè la desconeixença és el pitjor que hi ha. I a fets destacats d'aquest període, com per exemple el cas de Gabriel Rodrigo Nafo, que també se li dona importància dins d'aquest programa, que per cert ara està reconegut com a víctima per la llei de memòria democràtica després de 50 anys com a víctima del franquisme, que és una reclamació històrica també de la família.
I de tot el que va passar al voltant de la mort de Gabriel Rodrigo... Bueno, la família té dos línies. Sí, la família, a través de l'associació que he generat precisament l'any passat i es van legalitzar, el que fa és treballar amb dues línies. Una banda, que hi hagi el reconeixement, que de fer la propa llei de memòria democràtica sempre apunta també reconeixement a les víctimes, que en aquest cas és el que va sortir ahir, almenys jo personalment me'n veia sabent ahir, suposo que potser...
Potser ho sabien, però a nivell de mitjans de comunicació, a nivell públic, es va conèixer. Ahir m'ho van fer saber i va ser una alegria en tant quant, com a mínim hi ha un recogiment oficial que entra dins el victimari. Altra cosa ja és també el que ells fa anys que persegueixen, i això ja potser serà més difícil, que és esclarir exactament què va passar amb el fet.
Llavors això ja és una altra cosa que és com tot, vull dir, anar mirant a veure a poc a poc documents, memòria oral, entrevistes de persones que potser, i potser algun dia podrem arribar a esclarir exactament què va passar.
Aquí potser també hi ha documents que encara estan classificats o no hi ha de l'època? No. És una qüestió d'anar picant pedra i anar buscant documentació la poca que hi deu haver-hi. Més que documentació, que podria ser, a vegades també és el fet de trobar testimoniatges de primera mà. Jo personalment he tingut ocasió d'entresar-me dues persones que van ser-hi a prop a la manifestació aquella i cadascuna d'ells em dona una versió totalment diferent. Ja.
Aleshores, clar, a vegades és complexe fins que no trobes algun document o alguna persona que realment... Clar, que ho certifiqui, perquè això ens ho deia també el portaveu de l'associació, que l'hem tingut amb nosaltres i que confio que en guany també hi tornarem a parlar amb ell, que a vegades això es feia farragós contrastar les opinions, els testimonis i que, en fi, qui t'ho certifica, no? Qui et diu que allò va passar?
És molt difícil. En tot cas, si hi ha un document escrit que, en principi, doncs, estigui signat i confrontat i tal, doncs, home, pots considerar que aquest document ja t'aporten a una font primària fidedigna. Però és que, a vegades, els documents poden ser, no dirà manipulats, però sí que poden ser esbiaixats en tant que no tenen que tindre tota la informació que haurien de tindre. Si en un determinat, malauradament en aquest cas, doncs aquest senyor, hi ha una...
un recull que va entrar en una comissaria o no, que no és el cas. En aquest cas, a vegades ens trobem, per exemple, que potser no està registrat l'entrada del cos al cementiri. Moltes vegades la manca d'informació és el que ens troba en una paret i que has de buscar per darrere a veure si trobes alguna informació que t'ajudi a contrastar.
És complexe. Dins del programa, quins actes tenen a veure amb aquest episodi? Perquè tot arrenca una mica, no?, els actes amb l'aniversari també de la mort de Juan Gabriel Rodrigo Gnafo, no? Sí. 4 de març, si no m'equivoco? Correcte, 4 de març. Bé, en aquest cas ha sigut una mica també... Normalment el programa se sol presenteix, sol comença a actuar a partir de febrer.
Però en aquest cas, aquest any, vam considerar que valia la pena darrerir una mica la presentació i arrencar-la precisament en aquest, diríem, jornades, minicongrés, no la paraula tampoc, però com a mínim sí actes, no? Hi ha cinc actes al voltant de la figura.
I, en particular, conjuntament amb l'associació 6 de març de Juan Gabriel Rudi Gonafo i l'Ajuntament, en aquest cas la Comissió de Programes de la Memòria, a la qual dirigeixo, doncs vam posar fil a l'agulla una mica per veure què podíem aportar, no?, i què podíem aportar, en aquest cas, més enllà del acte institucional que cada any ja se celebra a la Rambla i després se va a la reunió. I vam considerar important, doncs, sobretot, obrir una mica la finestra,
i convidar professionals o gent coneixedora del que ha passat, en aquest cas, a la repressió, a la transició, a altres ciutats. I en aquest cas portem una teòfila del Valle, que és un cas molt semblant a Alacant, un senyor periodista que ha estudiat i ha fet un documental de què va passar precisament, que també va passar un cas de repressió molt dura...
Tenim allò un advocat que ens parlarà de la querella argentina, la querella argentina és una de les línies que es va buscar la família i altres víctimes per veure si podien, ja que la justícia espanyola es negava a investigar a veure si a través de la querella argentina els justitats d'Argentia podien obrir, per tant ens explicarà una mica com va anar aquesta línia, si està aturada, si ha avançat. Tenim després un...
un historiador que s'ha especialitzat en estudis al voltant de la repressió, dels coses de seguretat, de la transició, quin paper van jugar, com van jugar, la violència, no violència, aquí Tarragona bastanta, però Barcelona cal dir-ho epicentre, moltes manifestacions, detencions, tortures...
I després, al final, també ve una associació de víctimes de Victòria, que és una mica també els que sempre han reivindicat el que va passar als fets de Victòria, que són una mica l'entès. És d'on venia, no? Tot es va esbojarra una mica pels fets de Victòria dels dies anells. Correcte, i aquí a Tarragona avui hi va ser la manifestació aquesta, va sortir a Rande, que és el fet l'octuós que li va passar al Rodrigo. A partir d'aquí, i després hi ha l'acte, aleshores engeguem una mica un coneixement més enllà de la ciutat. Obrim una mica la finestra, que tot gira al voltant d'això...
pròpiament dit, el que diríem, doncs, l'ha fet de la transició, com se va afrontar, com s'està revisant a nivell judicial, etcètera, etcètera. Hi ha una part que és inherent en aquest fet, però també a tots els que se'n parlen dintre del programa de Memòria Democràtica, totes les conferències, taules rodones, projeccions, és a dir, tot el que inclou aquest programa que és...
el fet de transmetre aquest coneixement i que ens porti a reflexionar. I ho dic també des del punt de vista del sector més jove, que evidentment no hi era quan van passar aquests fets, però no serí no vol dir que no s'hagin de conèixer, al contrari, més quan ara estan aflorant discursos d'extrema dreta que són perillosos, que van calant-ho, deia també la consellera de Memòria Democràtica.
Són molt perillosos, vull dir, sens dubte potser aquí hem comès tots plegats com a societat una errada, que ha estat una mica el marc educatiu, que en realitat hauria de treballar-se més a fons, vull dir, són quan som alumnes de col·legi, d'instituts, que hem de donar a conèixer més els fets, no doctrinar, com té, amb aquesta paraula, jo sempre la poso a la taula, però sí que donar a conèixer els fets als joves.
Anecdotari, que fa dos dies em va passar, amb una visita escolar, dos alumnes, en aquest cas dos noies, agafades de la mà, fent-se petons, la qual cosa em sembla genial i perfecta, que és normalitzada com hauríem de ser, però que a l'acabada hi diuen, és que ens estan enganyant.
En relació a què? No, és que això que està dient vostè no és veritat. Bé, tu, es tracta de fer de tu. Això no és veritat. I què és el que no és veritat? No, que les dones estaven perseguides. Dic, el simple fet de poder agafar des de la mà dos dones com vosaltres.
Era impossible. Estava penat. I elles mateixes no ho coneixien. Ignoraven aquesta situació. Al contrari, deien que era una mentida, no? Sí, i va ser... Vaig aprofitar un moment, va anar buscant la notícia, que tenia documentada, els hi havia posat amunt la taula, i elles mateixes se van quedar una mica parades de dir...
Potser sí que realment ens cal molt coneixement. Sí, de fet, és una mica el que estem buscant. El programa de memòria democràtica està obert a tota la ciutadania. Gent que hagi viscut d'aquests processos que ja tingui 70-80 anys, gent curiosida per conèixer la història de la seva ciutat, però també molt especialment dels darrers anys estem enfocant cap a...
Aquest sector jove, que pot ser des dels 15, 20 anys, via educativa, via col·laboració amb els mestres, amb professors, però també aquest any ha entrat una mica com a novetat a la Saber Municipal de Joventut, i mirarem de fer una sèrie de jocs, rols, enigmes, tallers il·lustratius, enfocats en aquest espai, que coneguin. Després que cadascú prengui les seves reflexions, però d'entrada que es conegui.
Nou conferències, tres exposicions, quatre presentacions de llibres, representacions teatrals i documentals. I, de fet, és interessant això que diu perquè han buscat la manera d'arribar, també als joves, fins i tot en un escape room. Sí, això ja és la proposta que ens ha de fer el Saber Emocional de Joventut a través de...
de professionals que els contacten, que estan habituats a aquest tipus de jocs, jocs de rols, escape rooms, sarca de pistes... I realment és el primer any que ho farem, al qual cosa estem molt contents, i ells crec que també n'han parlat, i seran això, seran jocs de rols, jocs d'enigmes, il·lustracions, però sempre tot girar al voltant de petits espais de la memòria, que pugui anar coneixement d'un espai concret, com pugui ser l'apertori, que amb un terminal la gent, sobretot que aquells joves desconeixen què va ser a la presó, una presó dura, crua, exemple de repressió...
Altres vegades podrà ser la figura de l'Elisa Cardona, en aquest cas l'única dona fusellada, coneixeran una mica més a prop per el seu coneixement de la seva figura. Altra cosa podrà ser també amb un determinat... un joc de pistes al voltant de les Llambordes, que se'n les topa al Sein, que fa molts anys que estan ubicades a la ciutat i que, de fet, continuem encara posant-ne més aquest any, 3 més que hem pogut documentar. Per tant, tot és una mica també...
apropar a tot el perfil de ciutadania indistintament i sobretot també remarquem en diversos espais de la ciutat. I que el fet de ser un escape room o de parlar de Tarragona sota les bombes o d'un taller d'il·lustració que sigui l'excusa per reflexionar pel que hi ha darrere, no que es quedi amb el... Mira, hem anat a fer un escape room. No, això és una mica el vehicle, però el que han de fer és reflexionar sobre allò que va passar i coneixen més, igual que les...
Igual que les llambordes, no? Vull dir que no vèiem allà una llamborda que no sàpiguen ni què vol dir els Tolbestein. És una mica l'autor el que busca. En certa manera, també això ja ho havíem iniciat i continuem fent-ho amb una cosa que nosaltres li diem rutes pedagògiques. Els instituts, cada any, us oferim dues sortides en diversos espais de memòria. I sempre poso l'exemple que, lògicament, adolescents, mòbils, serolls, poc interès alguns, altres més... És que a mi em sobta encara...
amb confiança, quan algú diu què és això, quan veu la llamborda, no? I no, potser no es molesten ni en buscar o en saber que allò era en memòria dels tarragonins deportats als camps d'extermininats i quan tenim, vull dir, quan ho tenim molt abans, la informació, si tu vas a pensar, no?
Sí, aquí potser sí que no hem sigut prou hàbils que potser trasllada més a la ciutadania que són aquestes llomburdes, però sí que realment la informació avui dia és fàcil. La tenim. Però el que et comentava, el moment clau és quan llegim una carta que un senyor, la seva dona, us hi fem llegir amb un alumne, voluntàriament, una carta de comiat d'un senyor que sap que l'endemà serà fusellat. Es produeix un silenci.
Es produeix un silenci que, després d'estar tot l'hora de les professors, calleu, correu, camineu... Què vol dir això? Que algú d'ells queda impactat i potser sí que farà la reflexió. I ens consta que a vegades han arribat a casa l'endemà i amb els pares o amb els avis han dit... I doncs se destapa una mica una caixa que potser les pròpies cases a vegades han posat la tapa d'olla. No han parlat d'això i sí, perquè el teu avi, el teu tiet... Per tant, ens coneixem. L'important és conèixer-ho, de fer que cadascú faci les seves reflexions, però d'entrada conèixeu.
Fins i tot heu programat un concert, en aquest cas en l'Associació de Músics, no?, en el marc de la taverna republicana, i a banda d'això, doncs, documentals, en fi, és que hi ha moltes coses, veig aquí el fil del llum, amb tac 12, no?, vull dir que...
Sí, cada any, dins del programa de memòria democràtica, elaborem un documental que es gira una mica a l'eix del títol del programa. I en aquest cas, el fil de llum, o el pretítol, perquè encara el documental s'està elaborant i serà el desembre. Això no ho hem dit, però arriba fins a l'11 de desembre d'aquest any.
Correcte, vull dir que aquest any allarguem tot l'any, pot ser amb el parèntesi estiu-en, tot i que l'estiu precisament hi haurà aquestes activitats de la Sabella Municipal de Juventut, que trencarà una mica, però el gruix d'activitats seria concentrat des d'ara al març fins al juny i després d'octubre, novembre i desembre. Sí, el fet de llum és un documental que produïm cada any.
I, sobretot, a part del fet del documental, que el visualitzem i que el dia de l'estrena hi puguem parlar, el bo que té això és que després, a través del YouTube o la pàgina web de l'arxiu, forma part del que nosaltres diem material pedagògic. Llavors, els professors que els hi pugui interessar, que ens costa que ho fan, doncs van a buscar un documental. Escolta, mira, que ara estic fent a classe precisament el tema laboral. Doncs van a buscar un querelles i eren, un documental de dones d'aquí Tarragona que van patir...
per aconseguir millors laborals als anys 60-70, i pom, hi posen aquest documental. I apropa la història de la ciutat a l'aula, mitjançant un recurs, en certa manera, pedagògic, els hem facilitat. Assenyalar també aquests espais de memòria és important, i crec que aguantem el faran amb un refugi antiaeri al Serrallo.
Sí, aquest moviment de Tarragona ja tenim, crec recordar ara, 11 espais així senyalitzats, Antiga Audiència, el Fortí, n'hi havia el Fortí de l'Oliva, n'hi havia els fosellaments, tenim també el Pretori, n'hi ha diversos. I aquest any s'amplia amb el Serrallo, perquè al Serrallo hi havia dos refugis, però en particular un refugi que era el Carre Callau, que ara està tancat, però sí que posarem una placa allà, conjuntament, en aquest cas, en col·laboració de l'Oteu Portuària,
Perquè, què dic, aquell espai també... A més, aquell espai pot ser de les que va patir més els bombardejos, perquè, lògicament, el que buscaven era vies fèrries i el port, no? Aleshores, aquí, que la gent tingui memòria d'on va anar i hem localitzat algú, doncs, de certa edat que ens explica que hi havia anat, les sensacions que havia viscut, i això ho treballen a través de l'arxiu del port, per tant...
Crec que també valia la pena, com sempre procurem fer, que no es concentri tot en un espai de la part alta, sinó que a poc a poc la ciutat vagi coneixent una mica els diversos llocs o en espais de la memòria, com en aquest cas. Renovarem també el gust de les plaques que hi ha. És una tasca important, igual que les llambordes continuen la tasca. Són tasques que no s'acaben un dia per l'altre, sinó que la nostra feina és anar incrementant cada any els diversos espais i treballar bàsicament que la ciutadania conegui això, conegui els espais de la memòria que han suposat, perquè...
Nosaltres sempre diem que la història, tota ella, és important. Som hereus. Vull dir, si teníem unes muralles romanes, està clar, perquè aquí fa molts, molts anys, 2.000 anys, hi havia uns romans. I som hereus i ho tenim. Però aquesta memòria més contemporània ens ha marcat a nivell urbanístic, però també ens ha marcat a nivell social, a nivell de com som, a nivell polític, com has apuntat abans tu amb aquest Vox, amb aquests nous partits negacionistes del fet. Per tant, jo crec que és bo que continuem picant en aquesta línia.
Tres noves llambordes Stolpstein que arribaran també, i en són 29 ja a la ciutat. 29 i 3 més, correcte. I sospito que n'arribaran, que se n'aniran sumant més, no? Bueno, jo diria que quasi bé està tancat, tot i que hi ha hagut notícies de familiars o coneguts que ens han fet arribar, i a vegades el que estem fent és un procés de revisió. En aquest moment en tenim 8...
8 possibles revisant. D'aquests 8, 4 ja els hem descartat i n'hi ha 4 que encara tenim dubtes de si realment, perquè un dels eixos principals que marca en aquest cas la pròpia Memorial Democràtic que fa la tramitació i l'artista, en aquest cas la Fundació Alemanya, el Gunderlich, el que estan demanant aquí és que hi hagi una documentació darrere.
Aquesta documentació ha de ser un registre civil de naixement, un padró d'habitants, un certificat del pla de l'Ajuntament, un espai pedagògic on es treballaran aquestes fites, perquè s'han trobat que alguna vegada dos pobles han demanat la mateixa persona. Igual aquest ciutadà va néixer falset,
Ho demana falset, però després l'últim lloc en va viure va ser a Raon i d'aquí va anar cap a Gusen. Per tant, doncs, no hem de documentar tot aquest procés, però no que... Necessitem una història d'investigació prèvia. Però crec que 3 aquest any segur, aquestes ja els tenim i estan preparades, i potser en demanarem 3-4 més. Si surt algun familiar o el conegut, com sempre diem, ho investigarem, cap problema, al contrari.
El programa de Memòria Democràtica que començarà aquest 4 de març, amb aquest primer acte, i fins a l'11 de desembre. Quim Nolla, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres. Gràcies per la feina que feu, i fins al proper. A vosaltres per la difusió. Gràcies. Gràcies. Amb 3 minuts arribem al punt horari de les 10 del matí. De seguida us oferirem la tercera parada del tour a casa. If I lost too many lives, sweep it into the corner.
Fins demà!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Tio Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracopunes. Som al carrer s'aneuguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
El Tour a Casa.
a Tarragona Ràdio. Dos minuts per sobre de les deu del matí. Moment d'obrir aquesta tercera parada, tercera etapa del Tour a casa amb la companya Tere Ortega. Tere, molt bon dia. Hola, bon dia. Avui continuem parlant de ciclisme esperant aquesta nova etapa, aquesta sortida de l'etapa del Tour des de Tarragona.
Serà el 5 de juliol, però avui volem parlar del Tour de França amb un protagonista, que és Gabriel Saura Nagore. Ha estat a punt de complir 98 anys, de fet l'abril farà 98 anys, i ha participat al Tour de França no com a ciclista, sinó com a seleccionador espanyol. Eravamo tanto amati, pero un ano e forse più. Eravamo poi lasciati, no ricordo come fulo.
Gabriel Saura Nagore, Vialet, va néixer el 6 d'abril de 1928 al Prat de Llobregat. Es va casar al Coll de l'Illa i resideix a Montblanc, d'on és fill predilecte. Ha estat corredor professional, però amb 33 anys ja va penjar la bicicleta per dedicar-se a dirigir ciclistes.
Com a seleccionador espanyol ha tingut diverses participacions al Tour de França. Té clar que el millor professional que ha conegut és un italià molt carismàtic que fins i tot s'atrevia a cantar. Fausto Copi. Però un dia ens trobem com l'esquerre del destí perquè ens hem de preparar per un instant pellegrí. A final d'igribar-se, som a 20 i jo a te. Com a l'ella és la pixi.
Gabriel Saura, bona tarda. Bona tarda. Coneguem la seva història. Quan va començar a pedalar? Quan va començar a anar amb bicicleta? I per què? No sé si li ve de família. El meu pare va ser campion d'Espanya l'any 26. El 22 i el 26 va ser campion d'Espanya el meu pare.
I després era director deportiu de ciclistes i va formar a Xius. Per aquest motiu jo, als 15 anys, ja vaig debutar al concorrent falsificant la llicència. Venia 15 anys i havia de tenir la llicència als 18, però vaig falsificar la llicència i em van donar el permís.
Imagino que va aprendre molt del seu pare. Moltíssim. Érem diferents. Era un altre. Un altre, el meu pare era molt temperamental. Tenia temperament. Jo no tenia el seu temperament. Quina era la seva especialitat? La meva. Sí, sí. No era escalador. Però em defensava...
amb les altres proves. Jo, l'any 48, l'any 48, a la volta de Catalunya, vaig fer una escapada que va durar 100 quilòmetres. Jo, un minut i pico. Això, l'any 48. Després, he anat corrent altres carreres
amb pista, sobretot amb pista i carretera. M'han explicat que baixava molt bé. Sí. Tenia aquesta especialitat perquè el cor amb pista tenia molt domini de la bicicleta i això em permetia agafar els miratges molt tancats. I d'aquesta manera era un baixador
De prima ordre. No tenia por? No. No vaig conèixer mai el que era la por. Un dia penja la bicicleta i es dedica a ser director esportiu. Com va ser aquesta etapa? A mi em van buscar la feina de seleccionador nacional de ciclisme l'any 61. I llavors em vaig revisar el seleccionador
i a preparar corredors. I vaig formar... els amateurs... que van guanyar... dues vegades... el Tour del Port Venir. Amb un altre van fer segon, un altre terci. I després... amb els professionals... vaig fer quatre vegades... dos de seleccionador... i dos de professional. L'última... vegada el Tour de França... va fer el 67...
amb el Julio Jiménez que va fer segon a la volta a França. Ha viscut a Palma de Mallorca, ha viscut a Madrid, ha viscut a Pamplona. Com es viu aquesta situació, aquests canvis de municipi, de lloc de residència? Imagino que el món del ciclisme ja t'obliga a fer això. Jo vaig néixer al Prat de Llobregat però vaig viure a Barcelona. Llavors vaig vindre una vegada
aquí a Tarragona al Coll de l'Illa el Coll de l'Illa em van casar vaig ser casat llavors vaig anar 10 anys a Madrid per seleccionar el nacional 10 anys a Madrid després vaig estar 3 anys de professional amb l'equip professional supercerc
a Pamplona. Després vaig estar de seleccionador de la pista i vaig estar cinc anys a Mallorca. Això eren deu, tres, més cinc. El resto no vaig venir a Barcelona i al Coll de l'Illa.
Dèiem que és un dels millors tècnics de la història del ciclisme, però com s'aconsegueix? Com ha de ser o què s'ha de fer per aconseguir dirigir aquest grup de ciclistes, ser un bon tècnic, un bon director esportiu? Bueno, vaig fer les coses sèriament. Vaig ser molt sèrio i vaig fer les coses correctes. Vaig agradar a la gent i vaig tindre molta pressa
Els vaig respectar molt, em vaig preocupar molt de les coses d'ells, i això em va ajudar al camí del seleccionador nacional. Després director de professionals. Tots els ciclistes són bons? Tots els ciclistes són bons. Hi ha de tot. Bons, regulars, lloguents.
Però tots són bons. El ciclisme és molt dur. És molt dur el ciclisme. I per tant, no eren males persones. Són bones persones tots els ciclistes. Tots són bones persones. De què està més orgullós a la seva etapa com a seleccionador, com a director? Jo sí, vaig ser. Vaig quedar satisfet d'alguns fets. Com a seleccionador, per exemple...
al Torre del Port de Mir, van guanyar Mariano Díez, després l'altre, Antonio Gómez de Moral, després l'altre també, que va ser el Gómez Lucas, després també l'altre va ser el que més esforçat. Em van donar satisfaccions. També el bon dia l'Occet, però ho vaig properar, solucionar. Vaig procurar...
i fer les coses el millor possible, em van sortir bé, com que l'única cosa que em va causar certa distresa, tristesa, va ser que a l'últim turn de França del professional, el Julio Jiménez, que era segon quan podia haver guanyat, va estar a punt de guanyar-ho, però no va ser així. Són feines...
que s'han de pensar molt bé les coses, que et seus en alegria i et seus en tristesa. Però és el ciclisme. El ciclisme es pateix molt. Molt. I és molt dur. És més coses. És un esport dur, es necessita una capacitat física, però fins a quin punt és important la capacitat mental dels ciclistes? No, no, hi ha de tot.
Hi ha uns que són més intel·ligents que els altres. Això no ha cap dubte. Però tots s'estabilen i treballen bé. Són obedients i fan cas dels consells que els donen. Ja seguim els entrenaments com les proves que participen. Ho porten tots bé. Els ciclistes es porten tots bé.
Tenia algun ídol en el món del ciclisme? O per vostè, quin ha estat el millor ciclista que ha conegut? El millor ciclista? Falso Copi. A l'interià, Falso Copi. He conegut també a de Merck, que són els dos homes que guarden un surreal formidable dintre del ciclisme. Com el Copi? Tant el Copi com el Merck.
han sigut dos fenòmenos de la bicicleta. I en el tracte, la distància curta, en el tracte personal, què tenia Merck i què tenia Fausto Copi? Els dos eren molt senzills. Eren grans corredors, grans persones, molt correctes, molt educats. Patien, sabien patir
I això els portava a aconseguir bones victòries. Eren grans corredors. Eren d'una classe, eren crats, el que es diu, era el crat de la bicicleta. Eren tots dos, tenien molt complerts, tant el Copi com el Edimer. També n'hi havia altres de corredors bons. Per exemple, si parlem dels espanyols, parlem de la Montes
Parlem del Poguet. Parlem de Bocaña. Han sigut bons corredors. Ja no és tant, però han sigut bons corredors. Què n'opina o què destacaria d'aquests dos corredors espanyols que han guanyat el Tor de França, Luis Ocaña i Valmontes? Valmontes era un escalador de primera classe. Era excepcional. Era un fora sèrie. Valmontes
per les pujades. El Alcanya era més complet, també es defensava pujant, però era un home a contraronja, un home amb gran distància, era molt complet el Luis Alcanya. El Montes també era complet, però tenia la seva especialitat i era la pujada. A la pujada no hi havia ningú com ell, era únic.
va ser un gran corredor. Era Poblet una de les figures catalanes del ciclisme més destacada, què ens diria? En Poblet era un corredor de molta classe. Era un home que a la carretera va guanyar la minança en Remo i unes vegades havia guanyat moltes etapes de la volta a Itàlia
va guanyar etapes, va guanyar voltes a Catalunya, etapes que es feien a la volta a França, va aconseguir una cosa que va causar sensació, perquè el polvet estava considerat com un esprinter, i ho era, que era un esprinter, però va causar sensació que, per exemple, coronés primer, el turmalet
El Tormagat és una escalada, una pujada de molt renom dintre del Tor de França, que va colonar primer el Poblet. Va ser un esprinten que guanyava a la muntanya. Era molt complet el Miquel Poblet, molt. Va ser dos anys campion d'Espanya de muntanya. Va guanyar moltes carreres a l'esprint. Era molt complet.
gran curador, molt intel·ligent molt intel·ligent corrent així com el Balamontes no sobrava la intel·ligència era un home molt espontàni el Balamontes però no si hagués sigut corrent el Balamontes hagués guanyat més d'un tour de França i fins al volt a Itàlia
Però no era així, era diferent. La Montes era espontània. Mentre tenia forces, anava endavant. Era diferent. Aquest és la Montes i aquest és el pobrec.
És el que diríem aquí a Catalunya, el seny de Poblet i la rauxa, potser, de Bamuntes. A nivell de la província de Tarragona, de ciclistes tarragonins, de la salut, del ciclisme a les comarques tarragonines, quina valoració en fa i quins noms destacaria del ciclisme de casa nostra? Home, hi va un corredor que va fer a la Volta a França, que va ser en Josep Serra en Lamposta. En Serra.
d'aquí de Tarragona Pedro Torres, Uñé Pedro Torres també va ser a la muntanya es va despejar molt la Volta a França quan es feia nacional era per selecció seleccionaven els corredors que poguessin anar a la Volta a França jo mateix vaig estar seleccionat a anar a la Volta a França però l'any que van seleccionar ni van veure que eren millor que jo
Em vaig quedar a terra. No hauria agradat molt, però no va ser possible. N'hi havia altres que eren millor que jo. Però em vaig guanyar també carreres. No em vaig guanyar a la província de Tarragona. Fa més de 70 anys que em vaig guanyar una a la Rambla de Tarragona.
Fins a l'estrany, més de 70 anys, a l'adam de Tarragona, vaig fer una carrera i la vaig guanyar.
Imagino que saberà que precisament per la Rambla de Tarragona passarà aquesta segona etapa del Tour de França d'enguany de 2026 amb un recorregut neutralitzat pel centre de la ciutat de Tarragona. Què va pensar quan va conèixer que la segona etapa del Gran Depart del Tour de França sortiria de la ciutat de Tarragona, sortiria de la nostra terra? Una cosa que no sé si anys enrere no s'hauria cregut mai. Molt.
però va com va aquestes coses. Ha sigut una oportunitat que ha tingut Barcelona, que ha tingut la sensació que vingués el Tour a fer l'etapa Barcelona-Tarragona, que és sensacional. Això és un gran èxit deportiu. Aquesta sensació és molt important que sigui la Volta a França
que faci una etapa Barcelona-Tarragona. Tarragona que jo dirà molt tenint aquest burburí del ciclisme a Catalunya. Com és que no m'ha preguntat els anys que tinc? Quants ens té? 97 i encara me'n recordo
d'algunes coses. No totes, però encara me'n recordo d'algunes coses. Sempre he viscut el ciclisme. He viscut el ciclisme. Una abraçada, que vagi molt bé. Gràcies, adiós. Cuando salvaré l'ancor así poter
La teva veu, la veu de Tarragona.
Vine a Carrefour i gaudeix del nostre preu imbatible. Avui dimecres 25 de febrer tens la taronja de taula Carrefour El Mercado per 1 euro amb 9 cèntims al quilo. Estalvies un 41%. Sempre les millors promos. Carrefour.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això si no coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 11 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves al Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important pel Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge, 1 de març, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 26, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i l'antequera Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Sultan Bar Verde.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Déu-n'hi-do a les 10 i 26. Hem començat el programa caminant. Hem fet un repàs també per l'espai de Memòria Democràtica, per aquest programa de Memòria Democràtica que arribarà a la ciutat. Hem aprofitat també per pedalejar una mica, per anar amb bicicleta i anar descobrint tot l'entrellat del tour amb protagonistes interessants. Ho escoltàvem ara amb la secció del tour a casa. No sé si ara us ve de gust, per exemple...
Anar de compres, anar de botigues, sortir al carrer, que de fet és el que ens proposa també aquesta nova campanya. I ja en van unes quantes edicions a la qual ja organitzen tu la Via T Tarragona Shopping. Judit Santís, molt bon dia. Hola, molt bon dia a tothom. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Torneu amb les botigues al carrer, 19a edició ja d'aquesta campanya, però que arriba en guany amb propostes noves a la plaça Verda. Que explica'ns, Judit.
Doncs sí, la veritat és que és una campanya que ja són 19 edicions i que al final ha arribat més lluny del que fins i tot pensàvem, perquè nosaltres, com ja sabeu, que a Tarragona tenim el comerç dispers i llavors a vegades no fa l'impacte que té realment aquesta campanya, perquè al final participen 40 negocis però estan repartits. Llavors vam pensar de proposar-los, que de fet és una prova pilot, d'oferir un espai, comencem amb la plaça Verderer, que és un lloc més recollidet i petitó, i llavors els negocis que siguin una mica més
separats o aïllats o en algun carrer que no sigui tan ample com per transitar i deixar allà la taula, doncs hem pensat de crear aquest espai comerç i aquest divendres i dissabte
hi ha una miqueta de tot, hi ha botiga de roba, complements, hi ha algun negoci de serveis que estaran allà donant informació o venent productes i, a més a més, a preus ja de rematada final perquè ja estem acabant la...
la temporada d'hivern. Per tant, us esperem. Va a dir que la campanya en si de les botigues al carrer ja va començar el 24 de febrer, això era ahir, i fins dissabte 28 estarem en diferents eixos comercials de la ciutat. Sí que és cert que sempre ho hem comentat amb vosaltres que està molt dispers el comerç de la ciutat i per tal...
Per tant, entenc que cal crear aquests espais per anar agrupant, no?, a les botigues amb aquesta acció. Sí, de fet, nosaltres a la Junta és una campanya que fa un parell d'ans la volíem treure, perquè no ens acabava de quadrar com quedava. Però, quan ho hem dit als que són participants, van dir que no, no ho tregueu, perquè realment els hi funciona. O sigui, a participar li va superbé, ben moltíssim, i acaba de liquidar, no?, perquè al final, al trobar-ho fora...
mentre passeges, doncs és un reclam i realment creiem que podrien aprofitar més molts altres associats, però, bueno, són els que són, funciona amb els que funciona, que són aquestes 40 botigues, i ara farem aquesta prova pilot i, bueno, quan acabi la campanya farem valoracions i si repetim en la propera edició que va funcionar. I si no, doncs, escolta'm, al final s'han dit tanta cosa, no?, i provar de...
altres alternatives per veure si són més òptimes per ells. Entenc que a l'espai, a la campanya en general, és la que hi participen aquestes 40 botigues i a la novetat d'en Guant, que és l'espai comerç a la plaça Verdaguer, comença aquest divendres i si està fins dissabte, no? Sí. A més, farem un horari així compactat de 9 a 6, 7, depenent si hi ha fluència, per fer una prova.
Ho hem fet molt senzillet, hi haurà una tauleta i una sant, no tinc la llum, o sigui que anirem amb la llum solar, però ho fem una miqueta com al mercat d'antiquetats, que estic aquí divendres, allargant-ho una miqueta per veure si els hi funciona o no els hi funciona. Si funciona l'any que ve o la propera edició, la potenciarem més i li posarem una mica més de despesa per fer-ho més xulo. Ara havíem d'arrencar d'alguna manera que fos òptima...
i ens quadrés econòmicament tant a l'entitat com als comerços i veurem a veure com funciona. Quantes botigues s'han apuntat de moment a aquest espai comerç, ho he dit? Aquí n'hi ha 10. Què passa? Que al voltant de la plaça Barraguella tenim participants de les botigues al carrer. Però creiem que sumaran els que estan fora, més la placeta, més la plaça també té restaurants i bars i el parc infantil. Llavors és un lloc molt també familiar, que la gent està...
una estona, divendres, un lloc que sempre estava bastant ple i dissabte també, llavors vam creure que era la plaça ideal per això. De fet, és anar provant coses, com tu deies, per anar dinamitzant, mantenir viu aquest teixit comercial i també social a la ciutat, i, de fet, liquidar els darrers estocs d'aquesta campanya de rebaixes és també l'objectiu. Per cert, com ha anat, si és que en feu valoració ja, d'aquesta campanya de rebaixes que començava després de Reis i que acaba ja ara, a finals de febre?
Doncs mira, la campanya de rebaixes sempre són positives, però nosaltres hem pensat en aquesta a principis d'any perquè ens valoreixin el Black Friday i la campanya també de Nadal i també l'expectativa de rebaixes i la gran majoria va coincidir que la campanya de rebaixes ja no és la que té més impacte, sinó que la del Black Friday i abans de la campanya de Nadal es belluga més. Llavors, les rebaixes en si com...
I és una llàstima, no?, perquè aquest model era el model que hem defensat sempre, però com que ha quedat una mica en segon pla, però igualment, doncs, qui no ha pogut ser la despesa abans, la fara. Jo, perquè ixa, vaig anar a les Amèrites, vaig trobar una sabata superxula, d'una qualitat excel·lent, amb un preu que ara està superbé. Llavors, clar, recomano moltíssim que la gent faci el tomet, perquè al final els comerços de proximitat tenen productes d'una qualitat molt alta...
i ara poden trobar aquests productes a un preu molt interessant. Llavors, al final és això, no? Acabar de trobar el petit sollo abans que comencem amb la col·lecció de primavera. Molt bé. Hi ha algunes accions més previstes damunt la taula pels mesos que vindran? Moltes. Judit, ara comença la primavera en breu, el mes que ve, per tant, noves accions també sospiten. Moltes. Sí, si vols te l'envic. Algunes, les que em puguis explicar.
Sí, mira, per exemple, l'altra prova pilot que farem el 21 de març és una fira, que és una fira primavera-ponent, que ho fem a la Rambla de Ponent, és la primera vegada que ho farem. Nosaltres ens vam expandir i tenim associats allà i volíem fer alguna cosa de centralitzar-ho, així que també és una prova pilot, la fem el 21 de març, que és un dissabte, coincidint amb l'entrada de la primavera, i l'objectiu que tenim és la dona a conèixer
negocis, que puguin vendre, que puguin informar, farem activitats, alguna qüestió musical i, bueno, us animo també, doncs, ja en parlem més endavant que vingueu. I també ja estem a punt també de llançar-ho de l'Easter Hunt, que és la campanya La Gincama dels Ols de Pasqua, que també aquest any ja serà la cinquena edició i serà del 12 de març al... Ostres, crec que és el 26, ara no em vull equivocar. Del 12 de març al 25.
En qualsevol cas, anirem parlant de totes aquestes campanyes que sumen, que dinamitzen i que fan gran també el teixit comercial de la ciutat. Judit Sentís, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé aquest cap de setmana a les botigues al carrer. Convida tothom a assistir-hi fins al dissabte, amb aquest espai comerç de la plaça Verdaguer. Moltes gràcies. Gràcies, que vagi bé. Bon dia.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves del Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important pel Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge 1 de març a les 4 de la tarda viurem el partit de la jornada 26, el grup segon de primera federació, des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i l'antequera club de futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Bar Verde.
Vine a Carrefour i gaudeix del nostre preu imbatible. Avui dimecres 25 de febrer tens la taronja de taula Carrefour El Mercado per 1 euro amb 9 cèntims al quilo. Estalvies un 41%. Sempre les millors promos. Carrefour.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
36 sobre les 10, Núria Cartanyà, bon dia de nou. Hola, hola. T'havies ficat? Què passa? Doncs aquí preparant cosetes i parlant amb gent, entrevistant persones. És que jo, mira, he caminat, he pedalat, no he fet res de tot això, però... O si has fet un munt de feina, tu també. Però podria, podria. Bé, que... En mereixes un destens. Anem a parlar de teatre, no?
Anem a parlar de teatre. Tot teu, com se sol dir. Doncs mira, una recomanació, Miquel, que t'anirà molt bé pel cap de setmana. Torna a l'imperdible, aquesta píndola en forma de podcast comprimidet, en què us expliquem quina és l'obra que veureu aquest cap de setmana a la sala Trono.
El senyor va sobre el tiempo... Produccions de Ferro tornen a la Sala Trono aquest cap de setmana amb una obra que es diu Xocolaté. Som en Toni Gomila, som actor i estrés representant Xocolaté a la Sala Trono. Som en Rafael Gallego, som dramaturg i periodista i en aquest cas autor de Xocolaté que feim a la Trono. Comencem pel començament. De què va Xocolaté?
És la història de José Esteves de la Concepción, que és un lot, un nin que va viure a la Mallorca del final dels 70, que pertanyia a una família gitana portuguesa, que era la raça social més baixa de l'època i que encara així va tomar totes les...
les barreres que t'ha pogut imaginar precisament de classe i va fer coses absolutament increïbles per la seva edat i també per la seva condició, com per exemple ocupar la Dragonera per salvar-la de l'urbanització que estava prevista en aquella època, com per exemple cantar amb en Joaquín Sabina que en aquells anys estava fent l'Emilia
a Mallorca, com per exemple ser l'estrella insospitada, inesperada i per sorpresa del festival de música més important que havia a Mallorca també en aquests anys. I tot això ho va fer gràcies al seu carisma i a una bou prodigiosa que tenia.
I, Rafà, com et vas trobar amb el personatge i vas decidir escriure la seva història? A través d'un assaig d'un llibre de Tomó Canyelles, que és una història molt interessant que tenim aquí a les Illes. Fa, potser, 5 o 6 anys va publicar aquesta història. Jo me la vaig sortir des del primer moment. És veritat que no coneixia aquest personatge, però que, bé, li vaig demanar...
per intentar fer una dramaturgia, em va dir que sí, i a partir d'aquí vaig començar a estirar dels fills que ell mateix havia deixat en aquest assaig. I és veritat que hi ha una...
un parell de generacions que Kim Esquimanco va conèixer d'una manera més directa o indirecta en el Xocolat. Em va seduir tot això que t'he contat abans i també les diferents teories que hi havia o que hi ha sobre la seva mort, que és un poc amb allò que s'abasa l'obra de teatre que hem fet al muntatge.
Jo vaig recollir fins a 10-11 teories distintes de com podia haver mort Xocolata, i nosaltres el que feim a l'obra és especular sobre quatre d'elles, les que m'assemblen pot ser més plausibles, i a partir d'aquí se va fer una residència artística a l'espai del tub, després va costar una mica, però al final...
se va començar a reunir totes aquestes capes que fan falta perquè s'estreni una obra, no?, entre deies que aposti una productora, com és offline, que un director com en Rafael Durant estigui disposat a dirigir-la, i després una cosa que no passa massa, que és que totes les primeres opcions d'intèrpret justament van dir que sí a la primera, i sobretot que les seves agendes quadraven.
Xocolata és tot un mite dins la història, especialment dels anys 70, de Palma de Mallorca. Un nen prodigi que va morir als 13 anys d'una manera prou violenta, però els tres actors que apareixen a l'obra teniu més de 13 anys, Toni. Els actors som en Luca Bonadell, en Lluqui Herrero i jo mateix, en Toni Gomila.
I representam tots els personatges. El valor dramatúrgic que té la peça, allò que és més sorprenent, és que presentam un xocolat de l'edat que tindria avui dia. És a dir, en Lucca Bonadell té aproximadament l'edat que tindria xocolat si no hagués mort l'any 78 a l'edat de 13 anys.
És a dir, fèiem una espècie d'ucronia de què hauria estat si ara en xocolata tornà, i en el mateix temps que fèiem tot el repàs de la seva vida apoteòsica, d'aquesta vida mítica que va tenir, fèiem una reflexió sobre la redempció d'aquest senyor, sobre la redempció de...
d'aquest home altre any de la misèria i el posava en el lloc que toca. Llavors ell se reivindica a si mateix com a ésser humà, com a persona, amb dret a viure, etcètera. Per tant, resseguir la seva vida mos permet...
resseguir-se història d'aquells anys 70, d'aquells inicis, d'aquella transició, els inicis de la transició espanyola, que tant podrien ser Palma com podrien ser Tarragona segurament, perquè Tarragona també té port, també hi devien turats marines americans segurament algun dia, també hi havia totes aquelles ànsies de llibertat que encarnava tan bé en xocolat.
Volem saber més sobre aquest personatge tan carismàtic. Sobretot hi ha... això, no? Especulacions sobre com podia haver mort i com podia haver viscut. Jo crec que cada mort mos dur a una vida també diferent. Chocolate va tenir moments de...
que estava obligat a ser una persona més madura, més fosca, més infantil. Hi ha molt de xocolates i moltes capes, i totes, evidentment, a través dels testimonis que hem pogut recopilar. No sé si va ser així, però si apel·lant dels testimonis en xocolates...
En el seu millor amic, que també surt a l'obra, en Marc, que nosaltres li veiem el Rubio, li deia, mira, jo quan som a Dallà, un poble idíl·lic de la Serra Tramuntana, amb els amics de ta mare, americans, popes del psicodèlia que venen aquí, en pla donista puc ser un nin perquè estic protegit, però jo quan som a Palma...
M'he de cercar la vida i he de ser un home, perquè aquesta protecció no me la dona al meu entorn. I aquest és el xocolata polièdric que hem volgut mostrar, també. I és que la figura del xocolata serveix també per il·lustrar la història de Palma o de tants altres llocs que van viure aquesta llibertat d'expressió als anys 70.
Si recordem la pel·lícula Forrest Gump, el personatge que fa en Tom Hanks, és un personatge fictici que passa per tots els aconteixements històrics d'aquell moment. Ençó per l'art fa el mateix, passa per tots els aconteixements històrics que hi va en aquell moment a Mallorca.
Però aquests contagiaments històrics estan dins d'un context, dins d'un entorn social que era el mateix de Tarragona i el mateix de qualsevol indret d'Espanya. Aquells inicis de desenvolupament turístic, aquells inicis d'aquella descoberta de ser llibertat i aquell jovent que descobria tota aquella llibertat. També amarrada de tot aquell món de drogues, de tot aquell món d'aquell numpen, aquell món sòrdid de ser fosca, de ser nit.
Per tant, per això ens va interessar participar en aquest espectacle, perquè és una època històrica molt pot tractada. Aquí a Mallorca hem fet molt d'espectacles sobre memòria històrica, sobre guerra civil, sobre postguerra, però espectacles sobre els anys 70, finals dels 70, allà on se pugui reflectir tant sa música com sa ambient social...
Resseguir la història d'enxocolata no els permetia això, però descobrir com era aquest món i segur que abocarà en el públic de Tarragona les mateixes imatges, les mateixes sensacions i les mateixes reflexions. Una història, un plantejament que enlliga molt bé amb tot el que fan produccions de ferro, una companyia que segurament recordareu van passar per la Sala Trono ja l'última vegada l'any 2024 presentant Acurà.
Aquest és un espectacle allà on col·labora Produccions de Ferro, però la iniciativa d'en Rafa Gallego i de la productora offline, col·laborant perquè estan molt implicats, i en certa manera ens reflecteix això, des d'aquella localitat, d'aquella anàlisi d'un fet minúscul local, anar a cercar la universalitat, anar a cercar les reflexions globals que podríem trobar per tot.
vulguis o no, vulguem o no, dins la trajectòria de produccions de ferro, ens trobem amb això, que sempre analitzant elements del nostre entorn més immediat, ens hem permès fer reflexions que transcendeixen el context nostre mateix d'un indret petit, com seria el mallorquí. Pensant que des de Mallorca podem aportar totes aquestes històries que després poden ser compartides a qualsevol lloc del món, diria ja.
I ja per acabar, perquè ens anem endinsant més en l'obra. Toni, Rafa, digueu-nos algun personatge, alguna peça de trets o algun moment de l'obra que sigui especial.
Com a element d'atrezzo, jo diria el ganivat que treuen xocolata per fer un pacte de sang amb en Rubió. Un pacte de germans per sempre. I de frase, diria... El nit mort era un reflex de la societat de l'època. La gent descobria la llibertat. Jo triaré un personatge, aquest personatge de Jaume Sant Andreu, que precisament fa en Toni, que és un capellà roig.
lluitador incansable que mos va deixar l'any passat i al qual vàrem dedicar el primer Ciutat de Palma que recentment mos han donat el muntatge. Jo mos entendré un referent, un home que va decidir viure en els marges per ajudar els marginats. Aquesta és una obra de marginats i de gent que viu en el marge. I com a frase diré una que jo crec que
Resumeix la meva tesi, que jo crec que ja és la de tots, que és que al final en Xocolat el varen matar entre tots. És igual si va ser amb una sobredosi, que és la versió oficial de la policia, o qualsevol altra teoria o causa que es posen a l'obra. Al final és un fracàs global de tota una societat que un nen de 13 anys
mori en un descampat amb una xeringa en el braç. Quina sensació li quedarà al públic després de veure l'obra?
a desenvolupar el seu talent, a ser artista i per abandonar tot aquell món sòrdid que el van revoltar. I crec que també s'ha comportat aquest sentiment de pena, de frustració, de dir, ai, per què no el vàrem per ajudar? Per què aquest nen que tenia aquest talent per cantar, que era tan bo, va ser víctima de la societat de l'època i víctima de la seva condició? Crec que aquesta frustració queda planant a l'ambient.
Aquest cap de setmana, Produccions de Ferro porten xocolat a la Sala Trenó.
La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11.
Doncs vinga, que avui us proposem un plat no per menjar, sinó per beure. I atenció, perquè també té la seva complexitat i la seva història. Ens ho expliquen des del restaurant La Platja, el seu responsable, l'Enric. Enric, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Escolta, no és habitual que ens presentin una recepta basada, això, en una beguda, més que en un menjar, que ens presentes avui.
Sí, sí, un postre, sí, és una beguda... Però és un postre, no? Exacte, és un postre, sí, sí, és un postre, que típicament és una beguda, però està adaptada a un àgele, o sigui, diguem que no és un semifred, perquè la nata no està muntada, sinó diguem que és un àgele, és un cremós, un cremós de cafè irlandès.
Ai, cremós de cafè irlandès. Molt bé. Ens l'ofereixen al restaurant La Platja, que el trobareu just a l'entrada de la platja de la Rebassada, no? Sí, sí. Com esteu aquests dies d'hivern? Què passa aquests dies d'hivern? Treballeu molt? Poc? Esteu tranquils? Us canvia el perfil? Sí, treballem per cicle, canviem el perfil, si passem de fer paelles, bueno, típica i al costat de la platja, a fer calçotades, com que tenim espai. Sí. Ara estem en temporada de calçots,
Clar, teniu el superjardí interior que us permet fer una brasa estupenda. Exacte, exacte. Molt bé. Doncs vinga, que millor per acabar el calçotada diuen una miqueta de taronja, però després un cafetó. És ideal com a postres, no? Vaja, seria... I tant, i tant. Això és un postre. Això és un postre. Com el fem? Com el fem, Enric?
Doncs, ingredients, mira, senzill, perquè, clar, els ingredients són d'anar per casa, o sigui, la veritat és que, bueno, whisky, necessitem whisky, però després cafè, no? O sigui, fem, mira, la recepta seria 120 grams de whisky, 60 grams d'aigua, 60 grams de sucre,
i 4 grams de gelatina. Això per fer el whisky, la gelé de whisky. I després la gelé del cremós de cafè, que serien 350 grams de cafè express, concentrat, després 120 grams de nata, el 35% de nata i grossa, 80 grams de sucre,
7 grams de gelatina i un pessic de sal. Que dius, hòstia, que és estrany, no?, la sal, però la sal sempre potencia el sabor, si sempre va bé, una miqueta. Escolta, porta gelatina tant a lo que és la part del cafè com a la part del whisky, eh? Ah, exacte. I gelatina quina feu servir, la de...
La que està en pols? Jo utilitzo làmines aquí al restaurant, però es pot fer servir com vulgui ser. Si parlo de 4 grams de gelatina, s'ha de fer... Generalment les làmines són 2 grams, una làmina. 4 grams tenien dues làmines. Però això depèn. Jo sempre treballo amb làmina a la veritat al restaurant. Molt bé, molt bé. I com es treballa tot això?
Molt bé, o sigui, fem el dalé de whisky, o sigui, què fem? Primer, a part hidratem la gelatina, perquè són làmines, amb una miqueta l'aigua freda, uns minuts, perquè li veni hidratada, i mentrestant, doncs, fem. Si agafem l'aigua, per què aigua? Per què no el whisky sol? Clar, hem de rebaixar una miqueta l'alcohol, perquè, si no, la gelatina no agafa. Ja.
Llavors, hidratem la gelatina, escalfem l'aigua amb el sucre, escalfem perquè es dissoli tot bé.
Ho retirem del foc, afegim la gelatina, es remena bé, i quan ell estigui ben preparat, doncs, l'incorporem al whisky. L'ideal és baixar la temperatura a uns 60 graus, aproximadament, o menys de 60 graus, perquè així, abans de posar el whisky, perquè així l'alcohol no marxi, i que li fa el sabor més original. Després, sí...
L'hem afegit la gelatina i ho remenem bé i vinga, va, tot a la copa, a la part de baix de la copa. I ho deixem refredar a la nevera.
ho deixem en refredar que generalment en una hora aproximadament ja està, no? Llavors, clar, per la quantitat de gelatina no queda així forta, agafada, si no queda, doncs, bueno, sí que quedi viscosa, no? Ah, vale. Però, val, si no, no, no, no, gelatina, gelatina ben, ben, ben... Vale, no queda quallat, no queda quallat, no es pot tallar. Ah, exacte. Ah, exacte.
Molt bé. O sigui, és molt senzill, eh? És molt senzill, el postre de veritat. Està molt bé. Després, la gelera del cremós de cafè. Doncs fem el mateix. La gelatina, per una part, la deixem uns minuts amb aigua i escalfem un terç aproximadament del cafè amb la sucre. Fiquem la gelatina i ja ho tenim preparada. Després, aféssim la resta de cafè fred per abaixar la temperatura una mica.
perquè la gelatina ja començarà a gelificar. Llavors incorporem la nata líquida, sense muntar, clar, si no és nata líquida, ho barregem bé tot, que queda bé tot humanitzat, i després el truc és esperar a que baixi uns 40 graus i tal i qual, ja incorporem la nata,
I així queda la textura més cremosa i tal. I esperem una miqueta i ho incorporem al whisky. I a la nevera també un ratet. Exacte, és molt senzillet. I després a dalt una miqueta de nata muntada.
aixucarada una miqueta, i si vols, el que fa un pols, o xocolata en pols, el que sigui, per decorar una mica. I queda molt bé, si hi ha textures molt agradables, aquí al restaurant ara ho estic traient i agrada molt, està molt bé, perquè sorprèn una mica. Sorprèn, perquè clar, és el que dius tu, no és aquell quallat de la gelatina, és un mig-mig. Mig-mig, mig-mig. Molt bé, doncs... Està interessant, sí, a veure, el paladar està interessant.
Molt bé, doncs avui hem tingut aquesta oportunitat de menjar aquest postre basat en el cafè irlandès, però ja ho veieu, mig gelificat, ens l'ofereixen al restaurant La Platja, aquí a Tarragona, tocada a La Platja de la Rebassada. Enric, moltes, moltes gràcies, que vagi molt bé la feina. Gràcies, adeu, adeu. Una abraçada, gràcies. Una abraçada, adeu, adeu. Ai, quina gana, per favor, després d'aquesta proposta culinària, nosaltres marxem, ara sí, us deixem amb la recepta musical de la Sílvia García, amb el tamacle, demà més.
I en l'estat amacla ens porta el record. Aquesta cança que formava part del disc In the Square Circle de l'Steedy Wonder. En aquest dilluns, diguem que especial, perquè demà mateix és el dimarts del dol, avui és el dia del judici, se'ns acaba el carnàs d'oltes, però és que hem passat un cap de setmana en el qual hem celebrat Carnaval i el dia dels enamorats plegats. O sigui, Déu-n'hi-do, la de coses que han passat només en dos dies.
cap al nostre temacle i el gaudim des d'un inici amb Stevie Wonder i el Part Time Lover
Fins demà!
Bon dia, són les 11.