La veu de Tarragona, camí cap als 40.
4, 3, 2, 1.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González,
l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal? Molt bon dia.
I avui a la veu que tindrem a diferents protagonistes,
un d'ells Jordi Sendra,
després de l'anunci de no entrar al govern municipal,
el portaveu del grup municipal de Junts.
D'aquí a fons minuts el tindrem en directe
i analitzarem aquesta decisió
que hem pres pràcticament a l'arribar a la cua de la mandat.
Avui que també parlarem de la pedrera romana del Medu,
que s'incorpora com a nou espai del Museu Nacional Arqueològic.
De tot el que també en parlem amb la directora del museu,
la Mònica Borrell.
Notícia importantíssima, eh?
Jo diria que pràcticament de les últimes dècades,
perquè era de Vertis i ara és de la Generalitat
i per tant es podrà gestionar des d'aquí.
Aquest patrimoni que fa una part de Tarragona patrimoni de l'humanitat.
Farem també tertúlia política.
Avui en Sandra Ramos, del PSC,
Maria Roig d'Esquerra i en Judit Gómez de Vox.
Després entrevistarem l'alcalde de Constantí,
Òscar Sánchez.
Anirem fent una ronda d'alcaldes.
Anirem també cap a l'exterior.
Avui hi ha dues connexions.
Hi ha un altre concepte que també us donarem en aquesta jornada.
Anem ràpidament avui amb sumari.
Joan Maria Bartran, el control tècnic.
Joan Andreu Pérez, a la producció.
Isidè Gisper.
Maurí Fernández.
Sabem tota la resta també de l'equip.
Amiga González, Núria Cartanyà i Abidus Rius,
que el tindreu sentit al llarg del programa.
I comencem ja amb l'opinió del dia.
Avui l'Espineta amb Tarragonins,
amb el Jordi Blanc, companya d'Esports,
i parlant de la marxa de Dani Vidal del Nàstic.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
Dani Vidal s'acomiadava ahir com a entrenador del Nàstic.
Ho feia sol, sense el president,
sense cap membre del Consell d'Administració
i sense el director esportiu,
però ho feia amb el més important en el món de futbol,
el màxim que pot aspirar un professional,
amb el reconeixement de la seva afició,
a més d'un centenar de seguidors,
amb el suport també del seu cos tècnic
i del que més orgullós es fa sentir a un entrenador,
que és ni més ni menys que de la seva plantilla,
amb el reconeixement cap a ell
del que ha tornat la il·lusió al nou estadi
i als nàsticers.
Han estat 14 anys entrenant
a totes les categories del futbol formatiu
des de l'infantil bé fins a arribar,
ara fa més de dos anys,
el primer equip per evitar el descens
a segona federació.
L'empat d'aquest passat cap de setmana
davant el Lugo,
la mala dinàmica de l'equip fora de casa,
no poder arribar ja a ser campions de grup,
o sigui, no poder pujar directament a segona divisió,
això i veure ara mateix
com el play-off encara no és matemàtic
a dues jornades per tancar la Lliga,
ha fet que l'etapa de Dani Vidal
hagi saltat pels aires.
Però no només això,
hi ha tota una sèrie de condicionants
que també han acabat d'ajudar
a donar aquest pas.
El primer,
que Dani Vidal
no ha tingut la confiança necessària
des del primer dia.
Era un secret,
a veus,
que la temporada que ve
no continuaria.
Ja fa setmanes,
el Nasti,
que estava en converses
amb un entrenador català,
tot i que ara sembla
que aquesta operació
pot haver quedat aturada.
Això,
l'he hagut de poder
en el si del Consell,
els números vermells
que s'arrosseguen cada temporada
que el club viu
al pou d'aquesta categoria
i que toca
a finals de temporada
arrascar-se a la butxaca
que els consellers,
per no crear deute,
fa que els nervis
dels que manen
estigui a flor de pell
i al final,
com sempre,
en el món del futbol
ho acaba pagant l'entrenador,
ni que aquest sigui,
com deia la pancarta
que hi havia ahir
en el comiat de Dani Vidal,
un dels nostres.
A dues jornades
per tancar la Lliga
i amb tres punts d'avantatge
respecte al primer equip
que no faria el playoff,
Dani Vidal
ha deixat de ser l'entrenador
amb la mitjana més alta
de punt respecte
a la resta de destitucions
d'aquest segle alnàstic
i hi ha caigut
un bon grapat d'entrenadors.
Dani Vidal
s'en va al carrer
sense cap xiulet
per part del públic
que sempre ha estat
al costat del tècnic
com la seva plantilla
que sempre
li ha donat suport
i s'ha posicionat
verbalment
o bé per xarxes.
A Dani Vidal
el veurem triomfar
al futbol professional
i espero
que algun dia
el podem tornar a veure
al nàstic.
I Luís César,
doncs què voleu que us digui?
Màxim respecte
per un dels dos únics entrenadors
en la centenària història
del club
que ens ha pujat
a primera divisió.
Només per això
ha de tenir el respecte
màxim de tots
però ara té
una patata calenta
perquè el playoff
ja és un objectiu menor
ja que ara l'objectiu
s'ha convertit
en la sense categoria
i via playoff
té molta complexitat.
El nàstic ho va viure
en les seves pròpies cards
la temporada passada.
La seva sort
serà la de tots
els que estimem
el nàstic.
una aventura
a la sintonia
de Port Aventura World
que celebra el seu
trentè aniversari
aquest any
i quin millor moment
per viure un estiu
sense límits
amb els seus espais
i els seus passis anuals.
Informeu-vos
dels diferents avantatges
que ofereixen
els seus passis
i podreu aconseguir
atenció
a accés il·limitat
a Port Aventura Park
i a Caribe Aquatic Park
per un estiu inoblidable.
A més
tindreu sempre
accés lliure
al pàrquing del resort
descomptes
als seus restaurants
a botigues i hotels
i molts avantatges més
des de 150 euros
per persona.
Feu-vos
del Club Port Aventura
i que ho dius
sense límits.
Port Aventura
Make you remember
La veu de Tarragona
La teva veu
Doncs avui
la primera veu
és la directora
del Museu Nacional Arqueològic
Mònica Borrell
Mònica Borrell
Què tal?
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies.
Hi ha una notícia
que per mi
almenys per mi
és d'aquelles
per emmarcar-la.
Pedrera Romana de Medos
s'incorpora
com a nou espai
del Museu Nacional Arqueològic.
Jo crec que
sí, sí
és una molt bona notícia
pel patrimoni mundial
de Tàrraco
i per
jo crec
pels tarragonins
i pels veïns
del camp de Tarragona
i jo crec
que a nivell
de país
també és una molt bona notícia
que passi
a mans
a mans públiques.
Hi ha alguna imatge
d'un concert
de Pau Casals
allà al Clot del Médul
no sé de quin any
ara no recordo
però vaja
allí sí hem fet
allò que diem sempre
d'activar el patrimoni
que és un dels objectius
a banda de la preservació
i de manteniment
però activar-lo
per tant que la ciutadania
el gaudeixi
és un primer pas important
aquest no?
Sí, jo crec que aquesta
és una de les grans pressions
que ens posareu
al museu
els tècnics
de patrimoni
perquè jo crec
que és la gran demanda
de fet
aviam
al Médul
s'hi pot anar
i podem anar
a Bertis
va fer tot un acondicionament
tota la part
tot el recorregut exterior
podem veure l'agulla
podem fer un recorregut
molt àmpli
a més amb informació
etcètera
però la gran demanda
el que volem recuperar
és el que hem fet
els que no érem de Tarragona
però veníem de visita
i fèiem la visita turística
o el passeig
que era entrar
al Clot
i posar-te el peu de l'agulla
i veure l'alçada de l'agulla
és un repte
i dic que és un repte
perquè
es va tancar
el 2014
hi ha informes
tant pel tema de la vegetació
com sobretot
els informes geològics
que hem d'avaluar
hem d'avaluar
com és
bueno
realment hi havia algunes parets
que tenen algun
s'ha de revisar l'estat
l'estabilitat que té
i hem de veure
si podrem entrar
i fins on podrem entrar
però sí que
per nosaltres
és el gran repte
tornar
a facilitar l'accés
al recorregut
per dintre
i després aquí
si ja fem concerts
o ja fem
això ja veurem
fins a quin punt
és una segona part
exacte
això doneu-nos una mica
de temps
perquè
no és fàcil
però és
és un dels nostres objectius
i tant
en un plantejament
realista
que la primera clara
aquests estudis
que ja ho han carregat
des del món de vista geològic
estan en marxa
bueno geològic
i també vegetacional
perquè hi ha un microclima
allà dintre
és realista
parlar
que puguem
entrar-hi
abans de final d'any
mira
hem dit
ho hem publicat
i ho hem dit
a la nota
de pressa
perquè també
és una mica
per dir
creiem que
d'aquí a final d'any
podem tenir uns informes
que ja ens marquin
unes línies
que ja ens diguin
i ens donin les pistes
de per on podem anar
i també ens hem marcat
això
una fita
per
bueno
per obligar-nos
entre tots
i a més perquè
sabem que els periodistes
ens acabeu demanant
sempre números
i dates
confiem
que si els informes
els hem de tenir
llavors veurem
en funció
d'aquesta informació
com podem
com seguim
treballant
i et dic
per accedir
a l'interior
perquè
a la pedrera
hi podeu anar
hi ha un munt
de gent
que s'hi acosta
per tota aquella zona
amb bicicleta
caminant
hi ha escoles
que paran
a l'àrea de servei
que s'acosten allà
que fan la visita
perquè realment
només
tot el sistema
de miradors
i de recorregut
perimetral
és molt espectacular
i s'ha portat
amb molta discreció
la negociació
amb Avertis
com s'han de fer
aquestes coses
mica en mica
ha estat difícil
el que sabeu
havíem estat
no
no ha estat difícil
perquè hi havia
la voluntat
de les dues parts
Avertis
volia fer
la donació
i la generalitat
tenia
des de l'àmbit
del patrimoni
que som els que
hem impulsat
tot l'expedient
per dir-ho
d'una manera
que arrenca
des de l'àrea
tot el que és
incorporació
de patrimoni
públic
que comença
per l'àrea
que té interès
en aquest cas
és la cultura
amb la Direcció General
del Patrimoni Cultural
i després hi ha
tota la fase
d'economia
llavors
ha estat fàcil
en el sentit
que hi havia
la voluntat
de les dues parts
però realment
ha estat complex
perquè són temes
administratius
complexos
perquè intervenen
moltes parts
perquè després
no controles
aquestes fases
que no depenen
de tu
sinó que depenen
de factors externs
llavors
i també és veritat
que com que no saps
en quin termini
treballes
com anirà
etcètera
ens podeu
ens podíeu
insistir molt
demanar
en quina data
que no esteu fent res
no no
és que estem treballant
molt
és que no parem
però necessita
necessita el seu temps
a més a més
en l'any del 25 aniversari
de Tarracó
Patrimoni de la Humanitat
que no hauria pogut anar millor
això
no és volgut
no estàvem buscant
tant de vegades
hagués estat abans
però sí que
s'assuma
aquest any
sí
té un valor simbòlic
i és cert
és cert
un enclavement
també molt important
perquè està
a l'entorn
de la Via Augusta
i tenim la Torra de Sipions
tenim l'Arc de Barà
més avall
i tenim la Vila Romana
a les Mons
per tant
encaixa perfectament
amb un circuit
exacte
home a nosaltres
com a manat
que ens toca gestionar
aquests elements
patrimonials
a banda del Museu Arqueològic
la Necròpolis
el Teatre
Sencelles
que genera
al voltant
d'aquesta zona
al voltant
de la Via Augusta
a l'entrada
a l'entrada
de Tarragona
tot una sèrie
tenim tots els elements
patrimonials
que a mi són
molt simbòlics
perquè l'Arc de Barà
és absolutament
icona
des de sempre
i sí que
genera
la possibilitat
això
dels recorreguts
d'impulsar
aquest conjunt
d'elements
sempre també
tenint
Tarraco
com a referència
la programació
de l'estiu
l'estiu
a la Manac
inclourà
activitat
a l'agulla
a l'entorn
el que sí que farem
serà
incorporar
de moment
visites
guiades
tant per explicar
la pedra
com per també
tenir l'oportunitat
d'explicar
com estem
com ja estem
treballant
a l'estiu
que ja som
a les portes
plantegem
i això
també tindreu
la informació
concreta
un servei
de visites
guiades
i amb això
també esperem
al setembre
aviam si podem
incorporar
alguna activitat
més
tot al voltant
fins que
tinguem
aquesta informació
i sapiguem
a quin punt
en quin moment
podem
obrir portes
d'aquella rampa
que baixa
cap a l'agulla
serà
serà un moment
important
d'un dels
monuments
del conjunt
de Tarragona
més singulars
perquè de fet
no en tenim
cap altre
com aquest
és únic
és únic
com a espai
té una màgia
especial
a part
que patrimonialment
realment
no hi ha
tantes
pedreres
d'aquesta
bueno
pedreres
al voltant
de Tarragona
n'hi ha un munt
però
amb aquesta
arquitectura
amb aquest paisatge
i a més
és que ens ajuda
a explicar
tantíssimes coses
d'aquesta
història
de Tàrraco
des de l'evident
de l'enginyeria romana
fins a la construcció
d'una ciutat
i doncs això
ja
l'agulla del mèdol
del Museu Nacional
l'arqueològic
per tant també
de patrimoni
de la Generalitat
l'agenda de Catalunya
per tant de tothom
i bona notícia
que avui hem volgut
reflectir en la primera
entrevista
ens veiem per cert
d'Ixous
al Moll de Costa
farem programa espacial
i parlarem d'altres temes
que en tenim
l'any dels museus
moltes coses
Mònica Borrill
gràcies per acompanyar-nos
avui
ser la primera veu del dia
amb aquesta notícia
insistim
important
de les últimes dècades
gràcies
i gràcies a vosaltres

caipirinha a la mà

l'agenda de Port
completa la teva visita
amb un tas de la gastronomia
marinera del Serratllu
Més informació
a portarragona.cat
Benvolgut expert
en construccions i reformes
a Obramat
no podem saber
si abans de començar
una reforma
hauràs de canviar
les canonades de la casa
o la instal·lació elèctrica
però sí que tenim
més de 20.000 productes
amb un estoc de magatzem
sempre disponible
perquè puguis escollir-ne
la quantitat que necessitis
i quan els necessitis
on compren els professionals
Obramat
doncs seguim
d'aquí una estona
tertúlia política
però abans s'entrevista
avui
amb un dels abans
el protagonista del dia
és l'àmbit polític
el portaveu
del grup municipal
de Junts
Jordi Sendra
Jordi Sendra
molt bon dia
benvingut
què tal bon dia
el protagonista
és en Dani Vidal
efectivament
de la vida política
tarragonina
però de la vida esportiva
sí
vostè de la política
Dani Vidal
de l'esportiva
mira, aprofito
per preguntar-li
ja s'ha pogut greu
com ha acabat
jo, evident
no puc fer altra cosa
que respectar
les decisions
que pren la Junta
potser
no ho sé
tinc
allò
no ho sé
si és bo
4 partits
o 5
vaja
en el ben entès
que entrem a pleó
doncs
cessar l'entrenador
no sé si
si és bo
però vaja
també pot ser un revulsiu
jo sé que els jugadors
estaven molt amb en Dani Vidal
però bueno
qui no coneix
a Luis Tessar
que ha sigut un referent
també
a la banqueta
del nostre Onàstic
no?
no sento el cas
només cal
desitjar-li molta sort
a Luis Tessar
gràcies al Dani Vidal
i que apretin
que hem d'estar
al play-off
sí o sí
ahir
anem a la política
ahir va explicar
moltes coses
no sé si tindran
tens de resumir-les totes
però bàsicament
perquè tothom
ens entengui
per dir-ho curt i ras
per què hem dit
que no ha entrat
al govern municipal
del PSC
de Rubén Miñuales
perquè hem posat
a la balança
les coses positives
d'entrar a govern
i hem posat a la balança
les coses negatives
d'entrar a govern
i han acabat
passant més
les negatives
ho va explicar
crec que
bastament
no?
entrar a govern
si aquesta entrada
de govern
s'hagués produït
a l'inici del mandat
doncs dius
mira tens
quatre anys
per endavant
no?
però estem
fregant
l'equador
del mandat
queden dos anys
dels quals
un serà
netament electoral
i tothom
ja
tindrà
la maquinària
preelectoral
escalfada
i
quan
queda un any
per les eleccions
que tothom
està en precampanya
doncs això també
afecta
el funcionament
ordinari
de la maquinària
municipal
encara que és evident
que
els funcionaris
municipals
continuen treballant
i continuen fent
la seva feina
però hi poden
haver presses
que no són bones
després també hi ha
un fet
que és
rigorosament cert
els nou regidors
de l'alcalde
Vinyoales
i els tres regidors
de Junts
no sumen majoria
i per tant
havíem de dependre
d'altres grups
d'altres grups
per poder tirar
endavant coses
i en el ben entès
que
els comuns
sempre han dit
que si entrava
amb el govern
doncs que
li sortiria més car
a l'alcalde
qualsevol negociació
el que no podem fer
és dependre
només
exclusivament
de dos
regidors
del grup de Noscrits
que provenen de Vox
diverses coses
i també
clar
ells són
tres vegades
el nombre de regidors
que som naltros
naltros en tenim tres
ells en tenen nou
i corríem el risc
de dissoldre'ns
com un sucre
dintre
d'aquest equip
de govern
ja preexistent
que s'ho coneixen
tot de primera mà
i que
les nostres
accions polítiques
passessin
a la irrellevança
entre altres coses
hi ha molts motius
malgrat que
Turull va dir que sí
bueno
Porta Oberta
i Puigdemont
també va dir
que Porta Oberta
sí que sí
sí clar
és que jo vaig
a veure
no té
és que
és de calaix
més a més
el president
Puigdemont
ha sigut
l'alcalde de Girona
sap què és
l'autonomia municipal
i com
com el president
com el secretari general
hi ha hagut també
altra gent
amb els que he reflexionat
gent que jo tinc
molt considerada
i amb els que he parlat
i els que
els que els he demanat
que em fessin també
la crítica negativa
del fet d'entrar a govern
i
és evident que
tant el president
com el secretari general
i com el president local
em van fer reflexions
al respecte
la llibertat
per decidir
la tenia el grup municipal
i el seu portaveu
que al final
també us ho he de dir
treus un pes de sobre
quan prens la decisió
i quan la fas pública
perquè
no és fàcil
mantenir
una decisió així
amb discreció
fins al dia
és a dir
si vols marcar el tempo
també has d'anar
amb molta discreció
ja no l'hi preguntarem
per tant
si entra o no entra el govern
ja sabem que no entra el govern
ja està
s'ha acabat
ahir parlava
de posició responsable
a partir d'ara
d'aquesta posició responsable
en el que queda demandat
a un acord d'estabilitat
quin recorregut hi ha
i en política
tot té una estratègia
per tant
entenc que també
vostès han aconseguit coses
aquests dos anys
com l'oficina del català
en el futur
en el que queda demandat
què posen sobre la taula
és a dir
què és el que
el seu peripino
és per garantir aquest acord
si van més enllà
doncs de la responsabilitat
aquests dos anys
durant aquests dos anys
no hi ha hagut
un acord d'estabilitat
entre el govern
i Junts
però sí que nosaltres
hem fet una oposició responsable
i en aquells temes de ciutat
que han cregut
que eren importants
seus
que presentava el govern
o que presentava nosaltres
doncs és evident
que el govern
ha de fer de la necessitat
virtut
i els nostres vots
doncs
en aquests vots
tan decisius
han provocat
que ens hagin hagut
d'acceptar
la majoria
dels temes
que han plantejat
de govern
i per tant
d'ara fins al 2027
doncs passarà el mateix
nosaltres avaluarem
cada votació
cada tema
i és evident
que nosaltres
no anem
a l'oposició radical
com fan altres grups
i que
nosaltres
som col·laboradors
en benefici
dels ciutadans
hi ha una decisió
que és bona
per Tarragona
si la presenta
el partit socialista
no tenim per què
votar en contra
per tant
seran
tres vots
decisius
decisius
vol dir
que nosaltres
plantejarem
els nostres projectes
perquè encara tenim
projectes
batllarem
per l'acompliment
de tots els projectes
presentats
i que el govern
ens ha dit que sí
batllarem
pel seu compliment
i que vegin la llum
i després
en plantejarem
de nous
plantejarem de nous
i confiem que si l'alcalde
vol el nostre vot
que segur que el vol
doncs que sabrà
donar resposta positiva
a les nostres peticions
de futur
quins projectes?
veurem
ja veurem
de moment
de moment
el que sí que m'interessa
molt és parlar
amb l'alcalde
per fer una comissió
de seguiment
de tots els acords
amb els que hem arribat
i que volem tenir
la certesa absoluta
que la maquinària municipal
també treballa
per nosaltres
per aquests projectes
i després
tenim en cartera
diverses coses
que en el seu moment
ja es faran
es faran públiques
i projectes diferents
i projectes nous
però vaja
essencialment
hem estat dos anys
sent absolutament decisius
treballant en benefici
dels ciutadans
l'explicació que vaig fer
ahir era llarga
i extensa
i podria haver explicat
moltes coses més
i aquesta és la manera
nostra de fer política
política intel·ligent
política seriosa
política responsable
sense estirar vots
amb discreció
amb negociació
personal
si cal
amb l'alcalde
i això ha donat
fruits
i això ha donat fruits
d'acords
d'acords d'estabilitat
n'hi ha diferents municipis
de Catalunya
i de fet
de pactes
entre Junts
i
i el PSC també
perquè podria no haver
ni lluny
parades
a l'Amella de Mar
a Creny
a Ribarroja
acords d'estabilitat
n'hi ha a Lleida
n'hi ha a Mataró
per tant
hi ha exemples
ara mateix
d'acords
sí
però nosaltres
preferim
en lloc d'un acord
d'estabilitat
preferim
una negociació
constant i permanent
amb l'equip de govern
que també
serà
aprofitosa
no cal que firmem
cap document
d'acord d'estabilitat
nosaltres
estarem a l'oposició
però farem
oposició constructiva
i reitero
és que
també és veritat
que el que passa
a Tarragona
té transcendència
a nivell nacional
això també
en les reflexions
que
que jo he rebut
per part de diversa gent
no només
el president
de
el president
de Catalunya
Carles Punxdemont
i el secretari general
d'altres
molta altra gent
que són referents
en altres municipis
i
el que passa
a Tarragona
és important
per Catalunya
almenys
pel meu partit
i això també
doncs
ha fet
decantar
la balança
jo de tots els arguments
m'he dit
no n'hi ha cap
que sigui més important
que qualsevol altre
no tots són importants
eh
i
al final
doncs
com deia
al començament
va pesar més
les negativitats
i que
que no
els aspectes positius
la relació amb miñoles
és bona?
sí
jo
l'altre dia
l'idea
escolta alcalde
quan acabi
la meva vida política
i quan acabi
la teva vida política
almenys
em quedarà
la satisfacció
d'haver fet
una bona amistat
amb ell
jo crec que és
un tio jove
emprenedor
que té ganes
de fer coses
que pateix
porta la motxilla
de si ve
de ciutadans
o si ve d'aquí
o si ve d'allà
però en qualsevol cas
és un alcalde
que té ganes
de fer coses
i jo quan veig
ganes de fer coses
cosa que no havia vist abans
quan veig ganes
de fer coses
doncs lògicament
ens hi sumem
ens hi sumem
entén la pregunta
estaran al govern
sense estar al govern
és a dir
d'alguna manera
tindran opció
o intentaran
estar gestionant
alguna qüestió
des d'ara en endavant
fins a final
la legislatura
sense estar-hi
no
és possible això
o faran oposició
simplement faran oposició
no ho crec
farem una oposició
constructiva
a veure
jo em vaig
assentar amb l'alcalde
per explicar-li
perquè tenia l'obligació
de dir-li
no tenia un pacte
tancat
i sentia
amb l'obligació moral
de dir-li
que aquest pacte
no seria efectiu
no
i vam estar parlant
de futur
i vam quedar
que després
quan jo ho fes públic
doncs que ja
ens assentaríem
i parlaríem
a veure
com articular
en aquests dos anys
que queden
no
perquè reitero
que nosaltres tenim
uns projectes
que veuran la llum
abans del 27
però no hi ha d'haver
d'altres
que els hem de plantejar
amb ell
i que estic convençut
que
tiraran endavant
no
si això
li vols dir
un pacte d'estabilitat
bueno
nosaltres
hem estat responsables
dos anys
i és evident
que no podem fer
altra cosa
que ser
políticament intel·ligents
però políticament responsables
no descarta
per tant
un acord d'estabilitat
o pacte d'estabilitat
digui-li com vulgui
digui-li com vulgui
nosaltres
quan hàgim de votar
que no votarem que no
i quan hàgim de votar
que sí
votarem que sí
però en tot cas
sempre de manera constructiva
i en els grans temes de ciutat
ho vaig dir la roda de premsa
l'alcalde
ens hi tenen al costat
com per exemple
amb el POM
o els pressupostos
de cara a final d'any
bueno
amb els pressupostos
però els pressupostos
és realment allà
on es negocien
les partides
que a nosaltres
ens interessen
i per tenir el nostre vot
els pressupostos
hi hauran d'haver-hi partides
pels projectes
que li plantejarem a l'alcalde
i també per l'execució definitiva
dels projectes
que ja tenim pactats amb ell
és a dir
si en el pressupost 25
hi ha projectes nostres
el que no pot ser
és que decaiguin el 26
si per la maquinària municipal
s'han de començar
el primer trimestre del 26
que no decaiguin
en el pressupost del 26
ho hem de garantir
i a més a més
que hi hagi partida
per altres projectes
han parlat amb Vinyoles
de la possibilitat
que entri en altres grups
ara sí
al govern municipal
que es faci un tripartit
això queda descartat
a mi em va semblar
ahir després
de la meva roda de premsa
que automàticament
va sortir la portaveu
del govern municipal
dient que no
que continuïn en minoria
el rest de la legislatura
per tant
no ho crec
no ho crec
jo ho vaig dir
que no m'hagués importat
formar govern
amb els comuns
tot i que discrepem
moltes coses
i a vegades
en Collado
doncs el que vaig dir
que a vegades
rufianeja
en Jordi Collado
però
i haguéssim acceptat
entrar en un govern
amb ells
ells van posar lines vermelles
naltros no
no crec
que ara l'alcalde
vulgui fer un pacte de govern
amb dos regidors
és a dir
passar a onze
en parlem d'aquí una estona
en termes de tertúlia política
vaig per allà
Sanda Ramos
també Maria Roig
i Judit
Gomes
sí sí
en parlem d'aquí una estona
de tot plegat
divendres ja plenari
tema de la brossa
sobre la taula
emocions diverses
quin plantejament
tenim de cara al ple
d'aquest divendres
a veure
ara
aquests dies
hem tingut
feina
bastament
hem tingut molta feina
per preparar
la roda de premsa
i la decisió nostra
ara ens dediquem
aquests dos dies
que queden pel ple
estudiar-nos bé el ple
però és evident
que amb el tema
de la brossa
nosaltres hem dit
que Tarragona
necessita ausentment
un contracte
de la brossa
i que vivim
en un estat
tan reglamentista
que tothom té dret
a posar recursos
a cada decisió
però en algun moment
això s'ha d'acabar
i en algun moment
hem de tenir un contracte
i un adjudicatari
i hem de tenir
la ciutat neta
i hem de tenir
noves màquines
i hem de tenir
noves maneres de fer
i hem de tenir
nous mètodes de control
en aquest tema
ens hi trobaran
i les mocions
o si li he de dir
la veritat
no sé quines mocions
es presenten al plenari
al marge de la nostra
en relació a la ràdio
com vostè sap
ho sap
sí
perquè és evident
que una ràdio
tan important
per la ciutat
i pels seus ciutadans
com és Tarragona Ràdio
doncs requereix
d'una infraestructura
adequada
perquè al cap i a la fi
Tarragona Ràdio
forma parador pla secta
i no pot ser
que si hi ha
una pagada general
que els ciutadans
busquin Tarragona Ràdio
i no puguin connectar-s'hi
perquè encara que l'equip
està aquí
la infraestructura
no dona de si
i per tant
aquesta moció
que la presentem
naltros
sí que
demanarem
això
que es doti
la nostra ràdio
de la ciutat
que es doti
de la infraestructura
necessària
perquè aquestes coses
no passin
perquè el ciutadà
necessita estar informat
especialment
cada dia
però especialment
quan passen coses
com la pagada
Jordi Sendra
porta veu de Junts
que no entrarà
el govern municipal
però que no descarta
seguir sent responsable
de la manera que
seguirem sent decisius
no tingui cap
no m'ha descartat un acord
d'estabilitat
però tampoc
ho afirma
obertament
però vaja
és temps de fer política
i entenc que és temps
també de
seguir endavant
perquè tenim
una
tongada electoral
d'aquí uns anys
vindrà amb els municipals
i per tant
aquests dos anys
seran també
de transició cap allà
efectivament
és que d'aquí dos anys
estem al 27
i nosaltres
al 27
volem recollir
el que estem sembrant
aquests dos anys
i el que sembrarem
aquests dos anys següents
i per tant
doncs
la feina feta
és molta
però la feina a fer
encara és molta també
Jordi Sendra
gràcies per acompanyar-nos
avui en aquesta entrevista
gràcies a vosaltres
i molt bona tertúlia
ara
de seguida
tertúlia política
després una petita pausa
vinga fins ara
La veu de Tarragona
la teva veu
vols fer créixer
el teu negoci
aquest 2025
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil
amb tarifes adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
nou comerç
7 dies de publicitat
des de només
80 euros
més IVA
i si vols més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals
contacte amb nosaltres
al 673
325
497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència
Tarragona Ràdio
som 40.000
L'Institut Català
d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent
en investigació
de processos químics
sostenibles
química per a la salut
i descarbonització
amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
Xeselades
l'ICIC
col·labora internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat
Descobreix-ne més
a www.icic.cat
Amb Dani Vidal
o amb Lluís César
a la banqueta
l'objectiu del Nasti
continua sent el mateix
certificar plaça
per jugar al playoff
i buscar l'ascens
a la segona divisió
dissabte 17 de matja
a les 7 de la tarda
i amb nou entrenador
a la banqueta
viurem la 37a
i jornada de Lliga
la penúltima
el grup primer
de primera
federació
des de l'estadi
de l'Albuera
a Segovia
en el partit
entre la gimnàstica
segoviana
i el Nasti
I com sempre
des de fa 32 temporades
t'ho explicarem tot
des d'una hora abans
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
el 96.7
i 101.0
d'FM
al web
i a les aplicacions mòbils
Escolta's
participa
al Joc de la Porra
comenta el partit
a la xarxa X
del Semprenàstic
al perfil d'Instagram
i al WhatsApp
de Tarragona Ràdio
32ena temporada
del Semprenàstic
viu el futbol
viu el Nasti
i viu els gols
Espai patrocinat per
Mira City Tarragona
La Cotraver
Bar Petit Tàrraco
Sultan Barber
Arena Tàper Restaurant
Port Plaza
Apartments
i Bluma Beach Bar
A Tarragona Ràdio
som 40.000 oients
anunciat a la ràdio local
líder en l'actualitat
entreteniment i informació
tarragonina
contacta amb nosaltres
al 977 24
53
64
de 9 a 2
al migdia
o escriu-nos
a
publicitat
arroba
emmct.cat
perquè a Tarragona Ràdio
t'escoltem
Cucodril Club
Si t'agrada la bona música
dels anys 60, 70 i 80
escolta Tarragona Ràdio
les tardes de dissabtes
i les de diumenges
de 4 a 6
és el temps
del Cucodril Club
tot un clàssic
de la ràdio
amb les bases
del pop rock
les llegendes
les cançons
que s'han convertit
en autèntics himnes
recorda't
a Tarragona Ràdio
96.7 FM
Cucodril Club
el programa revival
de l'Albert Malla
El Fórum Polític
La veu de Tarragona
La veu de Tarragona
La veu de Tarragona
La veu de Tarragona
La veu de Tarragona
El Fórum Polític
que avui compartim
amb la portaveu
La veu de Tarragona
La veu de Tarragona
la veu de Tarragona
la veu de Tarragona
La veu de Tarragona
La veu de Tarragona
La veu de Tarragona
la veu de Tarragona
La veu de Tarragona
La veu de Tarragona
La veu de Tarragona
La veu de Tarragona
La veu de Tarragona
La veu de Tarragona
Sandra Ramos
Molt bon dia
Hola
Molt bon dia
No han pogut sentir
Jordi Sandra
ni que sigui
la part final
les intervencions
del conseller de Junts
No
Estàvem just aquí
fora esperant
i no
No hem escoltat
Es poden imaginar
de què ha parlat
Del no pacte
Del no pacte
Efectivament
Del no pacte
que és la notícia
d'aquest
d'aquest
Ecuador
pràcticament
de mandat
Valoracions
que en fan
Vostè ja va fer
valoracions ahir
al cap de poca estona
Sí
Ja les veiem
Sí, sí
I vostè?
A veure
Jo
hauria preferit
que potser
hagués estat aquí
el conseller Sandra
perquè ens expliqués
la seva versió
que no poguéssim parlar
fa una mica lletja
això de parlar
quan un no hi és
però des d'esquerra
el que veiem
és que
és una mica
una altra part
una mica
d'aquesta història
que ja fa molt de temps
que entro
o no entro
i que
Junts
ens estigui acostumats
al final
jo crec que
la decisió
que ha pres
Junts
doncs
evidentment
respectable
però en el fons
jo crec que ja
té un paper
d'estabilitat
amb el govern
vull dir
en les votacions
principals
sempre ha recolzat
el govern
de Vinyuales
vull dir
va votar que sí
a l'argument
dels impostos
va votar que sí
al contracte
de la brossa
vull dir
és molt difícil
veure Junts
votar que no
en alguna decisió
del govern
per tant
jo crec que
l'estabilitat
ja la tenen
el fet d'entrar
o no entrar
no ho sé
ell parla
doncs que
sembla que
el govern socialista
hagi tingut un disgust
perquè ells han decidit
no entrar
no sé qui l'ha tingut
en realitat
no entro a valorar
aquest col·laborot
però jo crec
que l'estabilitat
de Junts
amb el govern
dels socialistes
ja hi és
des de fa molt de temps
juntament amb els dos
amb els dos Xbox
han donat sempre
doncs aquesta majoria
que necessitava
a partir d'ara
no sé si canviarà
o no canviarà
ell diu que
en l'oposició
han fet més feina
però tal com també recordava
la consellera Ramos
crec que en algun diari
tots els partits
de l'oposició
excepte Vox
sempre hem arribat
a acords
en alguns
en alguns
en alguns temes
no?
i per tant
la feina de l'oposició
és aquesta
i jo crec que
cadascú des de la seva visió
des de la seva
posició
doncs arribem a acords
quan creiem que són importants
per la ciutat
evidentment a vegades
som més crítics
a vegades fiscalitzem més
Junts en aquest sentit
no ha estat gaire oposició
més aviat
doncs ha estat crossa
a partir d'ara
què faran?
no ho sé
jo
veurem a partir d'ara
quin és el rol
que adopten
i vostès què faran?
no faran res
nosaltres
jo crec que en això
vam ser molt clars
ho vam deixar
clar
des de fa molt de temps
i saben
com dèiem ara
que per exemple
en alguns temes
hem arribat a acords
però en altres
doncs som crítics
i segurament ho veurem
molt diferent
seguirem votant que no
en algunes coses
saputarem que sí
i seguirem
en la posició
que hem tingut fins ara
el que faci junts
no influència
en absolut
el que farà Esquerra
Judi Gómez
bueno a nosotros
o a mi
me han sorprendido
las declaraciones
del señor Sender
cuando dice
que han movido
de la zona de confort
al señor
Vinyales
al PSC
porque han conseguido
temas como
la oficina del catalán
lo de la camida
la fonteta
el mercat del fórum
bueno yo no lo tengo
que han conseguido
ha sido pues
aprobar unos presupuestos
con un hachazo fiscal
a los ciudadanos
muy elevado
o sea
la aprobación
de los impuestos
seguido
de un hachazo fiscal
han conseguido
restringir la movilidad
de los ciudadanos
porque han apoyado
la zona de bajas emisiones
han colaborado
a la mala gestión
del contrato
de la basura
o sea
cosas han hecho
entonces
Junts
ha apoyado
unas
ha apoyado
unas iniciativas
del Partido Socialista
de partidos
de izquierdas
de partidos
progresistas
que son antiliberales
entonces yo no sé
quién ha sacado
de la zona de confort
a quién
parece ser
que el señor
Viñolares
con mucha
con mano izquierda
ha sabido
llevarse al huerto
al señor
Sendra
entonces yo no sé
quién ha sacado
a quién
de su zona de confort
lo que pasa que
claro
Junts
lo que quiere vender
es que han hecho
cosas
para no decir
que han cedido
y que están yendo
contra su propia
identidad
y eso
pues les puede
perjudicar
a unas próximas
elecciones
entonces
por parte de Junts
yo las declaraciones
no las entiendo
por parte del señor
Viñolares
pues bueno
el señor Viñolares
con tal de pactar
al igual que hace
su líder
el número uno
pues se ha vendido
al separatismo
se ha vendido
a los comunistas
se ha vendido
a los transfugas
entonces
ya me dirán ustedes
que tienen
en común
un partido socialista
con un partido comunista
con un partido de derechas
catalán
con los transfugas
nada en común
lo que pasa que bueno
siguen
la estela
del número uno
que pactar
al precio que sea
con quien sea
por restar ahí
y mantenerse
entonces
senyora
senyora Ramos
sí
bueno
és divertit
perquè està
la vida en comú
i després
està
la senyora Judit
amb el seu cosmos
particular
però
d'això
de treure la gent
de la seva zona
de confort
i d'arribar a acords
i de cedir en cost
d'això va
això de governar
i de la política
una mica va d'això
llavors
com abans deia
la consellera Roig
la Maria
ens deia
hem arribat d'acords
amb el govern
en alguns temes
en altres
no estem d'acord
llavors clar
d'això va
no sé si li han explicat
o no
però funciona així
o sigui
sobretot especialment
quan els governs
estan en minoria
que ara és la realitat
de la majoria
de governs
o d'una àmplia majoria
de governs
estan en minoria
per tant
han d'arribar a acords
amb altres forces polítiques
per tal de poder
endur endavant
com a mínim
la governabilitat
en aquest cas
de la nostra ciutat
i home
jo crec que sí que
hi ha una cosa
que tenim en comú
pràcticament
tots els grups
evidentment
amb excepció
de vostès
i això ja és molt dir
perquè si una cosa
està aconseguint
Vox
és que com a mínim
tota la resta
que no és Vox
tinguin una concepció
que s'ha de remar
a favor de la ciutat
i com a mínim
parlem de coses
que tenen a veure
amb la nostra ciutat
i no de sobte
surten
les conspiracions
crudemassòniques
i el que diu
el líder suprem
i totes aquestes coses
que estan molt fora
de la nostra realitat
i el nostre dia a dia
així que
respecte absolut
a la decisió
que prengui
Junts
jo crec que evidentment
com qualsevol altre grup municipal
decideixen
quina és la millor opció
tant per la ciutat
com per ells
que també això
ho puc entendre
d'exercir
la seva posició
dins de
dins de
de l'Ajuntament
en aquest cas
han decidit
que
que poden ser
inclús més decisius
si
si ho fan des de fora
com ho han fet
fins fins ara
i
vaja no sé
la realitat és que
nosaltres intentem
seure amb tothom
qui vol
seure
per negociar
acords
i diferents assumptes
per tal de provar
pressupostos
vaja com es fa aquí
no és cap excepció
això passa a la Generalitat
de Catalunya
al govern d'Espanya
al govern de la Comissió Europea
al món
vaja
pactar
per sortir
de les zones
de confort
i cedir
i negociar
d'això va
de política
Cristina de Roig
volia dir alguna cosa
no
jo crec que
en aquest sentit
el govern socialista
li ha anat molt bé
fins ara
porta dos anys
governant en minoria
i sap que
en les grans decisions
com deia
sempre ha comptat
amb el vot a favor
de Junts
i dels dos XBOX
i crec que
en aquest sentit
i a vegades
fins i tot de vostès
exacte
jo parlo dels grans acords
que potser a vegades
han portat
a més
discrepàncies
o etcètera
però evidentment
que nosaltres hem votat
que s'hi ha moltes coses
i també comuns
i inclús PP
i com bé deia
la consellera Ramos
a Vox
ja no hi entro
però crec que
fins ara
li ha anat bé
llavors jo crec que
potser eren més
les ganes d'entrada a Junts
que no pas la necessitat
que tenia fins ara
el govern socialista
les decisions
que hagi pres
Junts
finalment
per no entrar
són les seves raons
les seves decisions
evidentment
respectables
ells hauran fet
els seus càlculs
dels dos anys
que queden
fins a les properes eleccions
i per tant
així ho han decidit
Bueno
que precisament
nosaltres criticamos
el que està
dic
aquí la senyora Ramos
que se unen
els partits minoritaris
per aixar-nos
a les formacions
que estem creixent
perquè afortunadament
per aquesta actitud
que estan tomant
partits com el nostre
estan creixent
en Europa
en Estats Units
afortunadament
i el que està
de la senyora Ramos
es el que
algunes
de sus
compañeros
de partido
los varones
estan estos días
criticando
por los medios
a raíz
de los whatsapps
que se estan
saliendo en presa
o sea que
no todo el
Partido Socialista
no todos los dirigentes
no todos los compañeros
piensan igual que ellos
afortunadamente
entonces
hay esperanza
de que haya un cambio
ellos
quiten un sac
si no han oído
no les interesa
oír las noticias
y
hablando de los temas
que nosotros
tocamos temas
están fuera
de la realidad
local
pues si precisamente
nosotros también
criticamos
que por ejemplo
en los plenos
se lleven constantemente
mociones
que nada tienen que ver
con la
política local
entonces
a ver si aprenden
de lo que dicen
de sus consejos
y dejen de presentar
todos ustedes
mociones
que nada tienen que ver
con política local
y que no resuelven
los problemas
de los ciudadanos
de Tarragona
senyora de Vox
diu que estan creixent
però ella va entrar
amb tres a l'Ajuntament
i s'ha quedat ella sola
vull dir que creixer
creixer
no sé cap a on
i la política municipal
a les mocions es parla
es parlen de pàrquings
es parlen de Gaza
de Palestina
de bueno
doncs sí
perquè en el fons
també vivim en aquest món
i també a vegades
ens hem de posicionar
i com ve deia
la consellera Ramos
doncs això va
de negociar
d'arribar pactes
de parlar també
del món que ens envolta
i en tot cas
vostès estan en un altre univers
i ja està
estamos en un universo
de la realidad
i els ciutadanos
que no poden seguir
a la Caistes
com si estiguessin
a l'any
doncs és que lo són
però tot bé
no passa res
anem a l'exterior
un moment
perquè aprofitant
aquests dies
que estem de
Tarraco Viva
ja des d'aquest dilluns
que ja ha començat
Tarraco Viva
i que estem
de 25 aniversari
de l'ocasió
de Tarraco Patrimoni
i Humanitat
i que des d'ahir
sabem també
que l'agulla del Médul
ja és del Museu Nacional
Arqueològic
per tant de tothom
de la ciutat
de la Generalitat
i de tothom
en definitiva
hem anat al carrer
amb l'Abrido Rius
per preguntar
als ciutadans
de Tarragona
quin monument
els seguirà
de més a la ciutat
i quin creuen
que es podria activar
o podria fer alguna cosa
anem a sentir-lo
bon dia
Hola Pep
aquesta setmana
hem aprofitat
que comença
Tarraco Viva
per sortir al carrer
i preguntar als tarragonins
quin és el seu monument
preferit de la ciutat
sabem que Tarragona
té un patrimoni
impressionant
i sovint
tot i tenir-lo molt a prop
no el valorem prou
o sí
quin és el monument
preferit dels tarragonins?
l'amfiteatre de Tarragona
bueno perquè crec que és
una de les peces
que té més valor
si posem en un context
ja no només de ciutat
sinó a nivell
pràcticament europeu
o mundial
vull dir
un amfiteatre
com el que tenim aquí a Tarragona
pocs on podem trobar
penso que és l'amfiteatre
per la ubicació que té
que només veure'l
doncs
allí amb tot el mar
és superxulo
i també perquè penso
que la ciutat ha estat
molt ben construïda
al voltant
d'aquest monument
i s'ha respectat
en tot moment
l'estructura
que ella tenia
jo si ve algú de fora
el portaria
Roger de Llúria
és un monument
bastant xulo
i
que millor fons
que el mar Mediterrani
i el barcó del Mediterrani
darrere
que és el nostre
màxim més potencial
per la gent de fora
segurament la catedral
de Tarragona
per les estones
que he passat
allà dintre
i bueno
trobo que és
com a catedral
no és perquè sigui la nostra
però és que trobo
que ho té tot
el pont del diable
és el que més m'agrada
perquè és un lloc
que impressiona
tant per la seva alçada
com el seu paisatge
que l'envolta
el que em sembla
més impressionant
és que es va construir
fa més de 2000 anys
i encara està tan ben conservat
després els hem demanat
també
quin monument creuen
que necessita
una mica més de cura
una mica més d'atenció
o que se'l valori més
seria el pont del diable
jo crec que
té moltíssim valor
i que és un lloc
clarament molt xulo
i de molt valor històric
però en canvi
crec que l'entorn
on està
o el cuidat
que s'ha donat
doncs no acompanya
aquest gran valor
que té
com a monument
jo crec que
se li hauria de donar
una miqueta més
d'importància
al pretori
perquè sí que és veritat
que està
molt al centre
i sobretot
els tarragonins
el tenim una mica
allí oblidat
com a que
ha estat allí
com un edifici més
i potser no és tan així
és la necròpolis
ja que la seva importància
arqueològica
i històrica
crec que queda
sovint fora
dels circuits més coneguts
i la seva conservació
no repte
tanta atenció
com altres espais
de Tarragona
el teatre romà
allà baix del carrer
Caputxins
que
sempre ha sigut
com una cosa
que ha estat
visitat a vegades
però
no s'ha acabat mai
de solucionar
què es feia amb allò
Tarragona
respira història
i la gent
n'és conscient
tothom té aquell racó
que li desperta emocions
i també veuen clar
que encara queda feina
per fer
per mantenir
i posar en valor
tot aquest llegat
ara que erenca
Tarragó viva
és una bona oportunitat
per redescobrir
el nostre patrimoni
i mirar-lo
amb més orgull
que mai
Gràcies Abril
doncs això
opinions diverses
i notícia important
la que destacàvem
avui en parlàvem
a l'obertura
del programa
Mònica Borré
directora del Museu Arqueològic
que a Verdi
s'hagi cedit
a la Generalitat
la pedrera del Médul
i que puguem
fer-hi coses
conjuntament també
perquè és una opció
que es puguin posar d'acord
i fer coses allà
al Médul
jo no recordo
bé
una foto
d'un concert
de Pau Casals
allà
exacte
jo crec que és important
és una gran notícia
per la ciutat
importantíssim
sobretot perquè
inclús per entendre
tot el conjunt monumental
de Tarragona
és importantíssim
conèixer la cantera
del Médul
perquè és d'on sortia
la majoria del material
per fer les construccions
i a més a més
hi ha tota aquesta història
del Manuel de Falla
que deia que tenia
aquesta acústica perfecta
i llavors el Pau Casals
hi feien concerts
que seria una idea fantàstica
poder recuperar
algunes d'aquestes activitats
sé que els últims anys
s'han intentat
fer coses
però amb Avertis
ha estat molt complexa
inclús
esbrinar amb qui
havies de parlar
per poder gestionar
un accés
a l'espai
i això
ens obre
moltíssimes possibilitats
per posar en valor
el Médul
i a més a més
tot l'entorn
perquè a més
al voltant
tens des de la Vila dels Munts
a la Torre dels Escipions
al Mèdul
totes aquestes peces
que estan fora
del centre
urbà de Tarragona
algú deia que potser
el Pont del Diable
jo crec que l'entorn
del Pont del Diable
està molt ben treballat
molt ben cuidat
jo crec que hem d'aconseguir
que el bar
estigui en funcionament
perquè això sempre
ajuda molt
però
jo crec que tenim
un conjunt
a més
que dona
no només per fer
una visita urbana
sinó també per fer
la visita més
als espais naturals
i poder afegir
el Mèdul
i a més ara
també algú parlava
de la Necròpolis
poder afegir també
aquesta recuperació
que s'està fent
de la Necròpolis
amb la inversió
que ha fet l'Estat
que ja tocava
perquè era un deute
pendent
amb la ciutat
doncs crec que és important
ens quedarà pendent
algú ho deia
i el tema del teatre
jo crec que el teatre
sí que la restauració
que es va fer fa uns anys
tot i que
arquitectònicament
sembla que va tenir
així com
algunes elevances
jo crec que hi ha
un consens
important de la ciutadania
que no
no és així
en aquest cas
jo crec que
és una molt bona notícia
que allò que dèiem
que havia quedat
el Mèdul
com a terra de ningú
que estava allí
que si avertis
jo crec que és
molt bona notícia
per tant
que la Generalitat
se'n faci càrrec
i per tant
que puguem entrar
en col·laboració
que per tant
es pugui tornar a visitar
que es dignifiqui l'espai
que s'hi puguin fer activitats
és incorporar
com dèiem
la conseller Ramó
és una peça importantíssima
que també explica
el conjunt monumental
de Tàrraco
i a més fer-ho
no sé si és casualitat
o no
però en aquesta celebració
als 25 anys
jo crec que casa perfecta
és com el llacet
del paquet
jo crec que és perfecta
i en aquest sentit
jo crec que
sentíem ara
com la gent comentava
quin era el monument
que els agradava més o menys
estic d'acord
que el teatre
s'ha de revisar
absolutament des de zero
quina intervenció s'hi fa
perquè a més a més
la intervenció
amb aquell material
que al final
també estava rovellant el terra
i que a més a més
la gent ho va titllar
de colomer
perquè al final
la intervenció
segurament no va ser
la més adequada
però sí que
per exemple
algú parlava del pretori
però recordem
que la façana
està refeta
i per tant
podem gaudir
d'una façana
preciosa
actualment
del pretori
i també
ja que parlem
de Generalitat
etcètera
a insistir
en aquest conveni
que es va firmar
el 2019
amb l'època
de l'alcalde Ricomà
i que
s'havia de renovar
crec que el 23
i crec que està pendent
de la inversió
per la restauració
i la conservació
d'aquests monuments
que era
cada Ajuntament
i Generalitat
aportaven
aquests 100.000 euros
l'any
per seguir treballant
perquè una de les coses
i un dels grans reptes
que tenim com a ciutat
és que tenim
un espectacular
conjunt monumental
romà
però això també
suposa
una gran inversió
no de restauració
sinó de conservació
perquè la restauració
arriba
quan potser a vegades
hem deixat una mica
el que era la conservació
per tant
jo crec que aquesta inversió
és importantíssima
perquè cada any
s'han d'anar fent intervencions
s'ha d'anar treballant
sobre el patrimoni
per no arribar mai
a una situació
de degradació
que hagi de suposar
una intervenció
que sigui molt més costosa
i per tant
en aquest sentit
també convenis com aquests
també són molt necessaris
Judit
Sí, bueno
el Festival de Tarraco Viva
és algo más que un festival
és un viaje en el pasado
que te retotrae
te lleva a nuestros orígenes
a lo que és
la base de nuestra civilització
i además és un espectacle
un festival
que és apte
per a totes les edades
per a tots els públics
en cuanto al monument
que més me atrae a mi
per exemple
és el acueducte romà
de hecho
totes les visites
els familiers, els amics
quan vien a Tarragona
sempre els llevo directament
el primer dia
sempre els llevo
al acueducto romano
perquè a diferència
del de Segovia
que està en plena ciudad
està en un entorn
amb una masa forestal
envidiable
la verdad
además
a mi que me gusta
molt el tema
del agua
i els plans de sequia
doncs
conocer
com ja en l'epoca romana
solucionaban
el tema
de les sequias
de la falta de agua
i respecte al médul
pues bueno
yo hace
muchos años
pues a lo mejor
hace 30 años
tuve la oportunidad
de estar en el médul
y me impresionó
el silencio sepulcral
que había ahí
estaba sola
no había nadie más
y bueno
es un espacio
que se pueden hacer
muchas cosas
pero
es un espacio
para la calma
para la reflexión
para la meditación
que bueno
a mí
me encogió el corazón
ese espacio
y es una lástima
que esté cerrado
pues ya lo dejaré
está tancada
la parte de dentro
del clota
porque
es pot hacer
el circuit perimetral
con toda la parte
bueno
con aquellos miradores
que hay
que está muy bien
pero la idea
también es poder
que es lo que explicaba
Mónica Borrill
accedir abajo
al clota
al peo de la agulla
que será la parte
de la parte
de la parte
de la parte
de la parte
de la parte
dit esto
de plenaria
alguna cuestión
de divendres
y a plenaria
es que va a estar mirando
l'ordre del día
que está penjada
a la convocatoria
va a ser un ple
que aniran per feina
per llorar el tema
de la brosa
entenc no
també que veig
un dels punts
algun comentari
del ple
d'aquest divendres
no sembla que serà
no hi ha gaire material
no hi ha gaire material
no no
no
estarà ràpid
i el tercer 4 punts
estarà pim pam
i algunes coses
esperen
perquè últimament
estem atent
hem après
que no hem de dir mai
que estarà
més breu
no hem de dir que serà ràpid
perquè si no
després passen coses
i ens allarguem molt
però no
no sembla que sigui
un dels més
intensos
dels que hem tingut
bueno a part
que hi ha una
prevista una pujada
d'aigua
de la factura
de l'aigua
que per nosaltres
serà el tema
més important
la resta
serà bastant
ràpid
s'aprofita
per veure aigua
aprofita
aprofita
per veure aigua
s'estan abordant
moltes reparacions
en tema
de canalitzacions
i d'aigües
però jo crec
que a vegades
s'està fent
una molt
bona feina
de fet
el dia de la pagada
un dels temes
més crítics
justament
era garantir
l'abastiment
de l'aigua
i bueno
amb el tema
de les bombes
per cert
vostè n'ha parlat
però vostè
parlàvem ahir
del cap de setmana
que s'ha fet l'acte
d'homenatge
i els camps
de concentració
avui es col·loca
una nova
stopenheim
una rejola
commemorativa
al carrer del mar
no serà?
avui hi ha dos
de fet aquest d'aquí
no gaire estona
dos quarts
d'onça
sí
quan sortim d'aquí
se n'anem
directes cap al carrer
del mar
on una nova
stopelsteiner
que s'ajunta
es col·loquen
quatre
ara
juntament amb les
24
quatre o cinc
juntament amb les 24
ja tenim
tindrem
29
encara en faltaran
és una feina
que es va fent
no es poden fer
totes de cop
totes les que calen
però
parlant
doncs
d'escultures
monuments
de la ciutat
aquest petit recordatori
aquestes llambordes
daurades
al davant
de l'últim
domicili conegut
dels tarragonins
que van ser deportats
als camps de concentració
nazis
doncs
és aquest
recordatori
que és senzill
que és molt sentit
i que com a mínim
compleix
amb una de les missions
que és la
de no permetre
que caiguin en l'oblit
no?
quan estàvem
aquest cap de setmana
a Madhausen
una de les coses
que veies
és que tot
el que passava allà
estava pensat
i dissenyat
pel patiment
extrem
de les persones
que hi eren
i sobretot
la deshumanització
fotos de
persones
despullades
pel camp
menjant
absolutament
esquelètiques
o sigui
és molt impactant
i sobretot
pensat
perquè
la gent
allà
morís
de la pitjor manera
possible
escremés
i s'oblidés
la seva existència
i jo crec
que el que hem d'evitar
és que totes aquestes històries
de gent
que al final
va lluitar
per la democràcia
per la igualtat
pels drets
de
els drets humans
no es perdin
mai
per tant
jo crec que és important
totes aquestes tasques
de recuperació
de la memòria
de totes aquestes persones
i de fet
crec que fins i tot
està bé
que no ho fem
tota la vegada
perquè així de tant en tant
enmig del nostre dia a dia
de la nostra cotidianitat
de sobte
parem
per fer un acte
com aquest
i així és una manera
que constantment
hi ha un degoteig
de memòria
i d'alguna manera
no oblidar-ho
perquè segurament
és una de les coses
que més ens hem d'avergonyir
com a societat
dels fets
que van passar
al segle XX
Sí, totalmente de acuerdo
nosotros estamos
condenamos
todos los totalitarismos
tal y como dicta
la norma
del Consejo Europeo
que
en Europa
hay que recordar
que és tan prohibidor
el hacer exaltació
tanto del nazisme
como del comunisme
por lo tanto
nosotros
todo lo que sea
levantar
sí, sí, sí
hay una resolución
del Consejo de Europa
¿Aquí te ha dado nada?
No, no, hace mucho tiempo
mira, tengo aquí
la resolución
1481-2006
de la Asamblea Parlamentaria
del Consejo de Europa
donde se condena
tanto los crímenes
del nazismo
como del comunismo
y esta es la parte
de la memoria histórica
que nosotros reiteramos
de que no hay que olvidar
hay que criticar
el nazismo
hay que decirlo
hay que denunciarlo
pero también
la parte del comunismo
con más de 100 millones
de muertos
en todo el mundo
El comunisme no mata ningú
els règims totalitaristes
és a dir, les dictadures
de Stalin
per exemple
dictadures comunistes
són
dictadures comunistes
però
ho dic perquè
aquest és
com un règim
necessista
una mica
sí, sí
gràcies
per acompanyar-nos
Judit
Gómez
Maria Roig
Sandra Ramos
gràcies
i fins la propera
que vagi molt bé
gràcies a vosaltres
Gràcies
Marceau
Poc, deixem amb el temacle
del dia
el primer temacle del dia
m'acompanya
Silvia García
i el nostre primer temacle
en el dia d'avui
dimarts
ens porta
amb David Guetta
Alfa Vil
i Eva Max
amb un especial
d'aquest Forever Young
tan especial
espero que t'agradi
ja t'hi gran donat
un altre torn
aquesta cançó
que coneixem molt bé
i que segur
que has cantat
un munt de vegades
allà als 80
David Guetta
Alfa Vil
Eva Max
Forever Young
Forever Young
Forever Young
I want to be
Forever Young
Do you really
want to live
Forever
Forever
Forever
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'ISIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.isic.cat.
L'ull humà pot veure un milió de colors, però l'ull del teu client només veu el que surt en aquesta revista.
Per això a Obramat tenim un sistema tintomètric capaç de produir a l'instant més de 20.000 colors,
fins i tot aquest blanc trencat tan bonic de la foto.
I un groc no tan groc com el groc, on compren els professionals.
Obramat.
A Tarragona, petites i petits a l'escola.
Comença el període de preinscripció a les llars municipals de la ciutat per al curs 2025-2026.
Del 8 al 22 de maig, podeu presentar la vostra sol·licitud de manera presencial o telemàtica a la llar escollida,
seguint els horaris establerts per a cada llar.
Contacteu amb la llar per reservar cita.
Més informació a l'Oficina Municipal d'Escolarització, Avinguda Ramón i Cajal 70,
al telèfon 977-211-119 o al web tarragona.cat barra educació.
Ajuntament de Tarragona.
Comencen les preinscripcions de l'Escola Municipal de Música per a Infants, Joves i Adults,
amb una oferta instrumental que inclou música moderna tradicional i clàssica.
Amb agrupacions com l'orquestra, el grup folk, els combos de música moderna,
la pobla de tres quarts i molt més.
Fes la preinscripció del 6 al 20 de maig a inscripcions.tarragona.cat.
La música que ens fa créixer.
Ajuntament de Tarragona.
Arena Restaurant.
El lloc perfecte per a dinars, sopars o per celebrar esdeveniments especials.
Apostem pels productes de proximitat que donen vida a cada plat
i a la nostra acurada selecció de begudes, vins i cocktails premium.
Vine a gaudir de l'autèntica cuina mediterrània amb tocs d'autor,
amb vistes al passeig marítim de Salou.
Menús especials per a grups i esdeveniments.
Especialitat en arrossos.
Més informació i reserves a www.arena-restaurant.com
o al 977-384-000.
A l'hotel Blaumar, el passeig marítim de Salou.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025?
Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç.
Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat,
aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497
i fes que el teu negoci marqui la diferència.
Tarragona Ràdio. Som 40.000.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients.
Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat,
entreteniment i informació tarragonina.
Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64
de 9 a 2 al migdia
o escriu-nos a publicitat arroba emmct.cat
perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
I seguim, obrim la nova franja a la veu
i ara en conversa, seguim amb la ronda d'alcaldes del territori.
Avui no ha vingut de gaire lluny
perquè de fet està aquí a la vora,
el municipi que ens s'ocupa, que és Constantí,
i ens acompanya el seu alcalde, Òscar Sánchez.
Alcalde, que tal, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ben a la vora, heu dit, perquè vulgui escapar-se aquests dies
en el monument del Conllunt Romà de Sencilles, per exemple.
Correcte.
Perfitar que esteu també inversos en Tarragona Viva, com cada any.
Sí, sí, la veritat que fem moltíssimes activitats
amb aquesta novetat,
amb aquesta efemèride dels 25 anys
de celebració del Patrimoni Mundial
i, per tant, molt contents.
Un any especial, amb moltes activitats,
i, bueno, convidar tothom, no?,
com bé es dir, que vingui,
el Moçolau de Sencilles,
que el visiti, que el gaudeixi,
i, sobretot, les activitats de Tarragona Viva,
que, per cert, són espectaculars, eh?
Sobretot tenim una representació
de Septimani Senyores,
molt xula, que és representació de casa,
i val la pena.
El Moçolau, també, per qui no el conegui,
és espectacular,
especialment, també, quan mires cap amunt, no?,
i veus tota la cúpula.
Sí, sí, sí, a més, hem ficat-ho, no?,
amb el museu,
hem posat pantalles tàctils,
també amb aquesta visió,
amb Molleres 3D,
molt xulo,
que sembla que estàs a dalt,
amb una barana just toquen la cúpula.
Molt bé, la veritat que fent moltes inversions,
i, al final, per apropar, no?,
apropar el monument a la gent.
Que, per cert, ahir explicàvem,
i avui també ho parlàvem a l'obertor del programa,
la directora del museu, la Mònica Borrell,
i que la pedrera romana del Melo
passa a ser gestionada per la Generalitat,
per tant, pel Museu Arqueològic,
com a 100 celles,
i s'incorpora en una negociació,
doncs amb Abertis,
i, finalment, s'ha cedit aquest monument,
notícitament important pel conjunt de Tàrrec,
no?, també.
Sí, molt important,
perquè continuem sumant,
i em consta que portàvem molt de temps
treballant en aquest conveni de cessió,
podríem dir,
i contents,
contents per la feina que s'ha fet,
ja et dic,
em consta que portàvem treballant molt de temps
amb aquests convenis,
que moltes vegades són temes més jurídics,
i que costa molt de desencallar-los
i d'anar avançant,
per tant,
al final la feina té fruits,
i sumem un element més
a la Tàrrecó romana,
i, per tant,
a tot el conjunt dels municipis
que hi formem part.
Ara viureu a Tàrrecó i a la Vintensitat,
però després,
si no ho tinc mal entès,
arriba el cicle de concerts també,
a un moment,
a Sencelles,
crec que amb Roger Mas,
s'enguanya.
Sí, amb Roger Mas,
amb l'Escola Municipal de Música,
tots els dijous del mes de juliol,
i animo a tothom,
perquè és espectacular també,
s'està molt fresquet allà per la tarda,
ja cau la tarda,
i molt a gust,
i ho hem englobat dintre de,
ja portem uns anys,
amb els Premis Musicals de Sencelles,
en què,
crec que al final,
fem aquesta representació també del guanyador,
l'últim dijous de juliol,
el guanyador de composició dels Premis Sencelles,
i animo a tothom que vingui,
també posarem unes food trucks,
que la gent pugui també estar molt a gust,
i segur que cada any,
anem reben més visites,
sobretot també de gent del voltant del poble,
de Constantí,
i animo a tothom que vingui, no?
Aneu mirant Tarracoviva,
però són 500 actes,
per tant, aneu desglossant,
eh?
Si voleu anar a Constantí,
mireu el programa abans.
Sí, sí, sí.
Però aquest de senyores,
aquest està molt bé.
Sí, és molt xulo, molt xulo.
És molt xulo com anava.
Més senyor de Tarracoviva,
què ocupa l'alcalde de Constantí d'aquests moments,
què ocupa,
què preocupa,
què és el que li demanen als que viuen allà?
Bueno,
estem en molts projectes.
Jo sempre explico, no?,
que el complicat avui en dia dels ajuntaments
és planificar, no?
I nosaltres, doncs,
tenim la sort,
que tenim la confiança majoritària de la gent,
i això ens permet una estabilitat molt, molt gran
i ens permet planificar anys vista, no?
Ja amb el mandat anterior vam planificar
un pla d'inversions fins al 2024,
ara l'any passat vam aprovar un altre pla d'inversions
consensuat de 12 milions d'euros fins al 2030
i amb aquesta planificació, doncs,
el que aconseguim és avançar, no?,
avançar amb les inversions
i avançar amb les demandes de la ciutadania, no?
Demandes, lògicament, són infinites,
perquè, lògicament, hi ha molts temes a millorar,
molts serveis que millorar,
o millores a carrers.
Tenim un que és molt especial
i que, definitivament, ja podrem aprovar els plecs
per intensiar l'obra,
que és del nostre teatre
o centre cultural polivalent,
la inversió més gran que farà Constantí
en els darrers 30 anys, pràcticament,
i molt contents, molt contents,
perquè això, aquesta estabilitat i aquesta confiança,
ens ajuda a tirar endavant
molts projectes per millorar la vida de la gent de Constantí.
No només fer el teatre,
sinó també dotar-lo de programació,
que és el següent pas, no?
Sí, clar, això és un altre...
Primer comença les obres,
que fa molta falta,
i després, lògicament,
fer un estudi molt acurat.
Allà Constantí tenim una entitat,
que són les Forques Teatre,
que fan una feina espectacular,
és un grup de teatre amateur,
però amb gent que són professionals,
perquè fan la passió a la Setmana Santa,
fan els pastorets al Nadal,
diferents representacions, també.
Per tant, amb les nostres entitats,
també volem portar a l'Escola Municipal de Música,
donar-los un passet més
en la qualitat dels assajos
i de les representacions,
i també, com tu deies,
crear un espai també,
estem pensant en,
podríem dir-li, un festival també,
encara estem pensant-ho,
però sí, donar-li un caire
que tingui programació
durant tot l'any, lògicament.
I serà, com dèieu,
centre cultural i teatre,
per tant, és a dir,
un edifici polivalent, eh?
Sí, clar,
nosaltres a Constantí pensàvem això,
que havíem de tenir un edifici,
un equipament,
que sigui és molt polivalent,
tant per fer teatre,
per fer música,
per fer diferents actes
que també pugui fer l'Ajuntament
o qualsevol altra entitat,
però, bueno, crec que això,
aquest caire més polivalent,
però lògicament que tingui vida,
nosaltres el que volíem per això
li diem polivalent també, no?
Volem que tingui vida,
volem que les entitats del poble
també l'utilitzin
i, per tant,
doncs,
desitgem ja de poder
aprovar els plecs
i que aviat
puguem començar les obres.
Són 12 milions d'euros?
No, 12 milions
és el pa d'inversions
i de tot,
bueno,
un arranjament de carrers,
etcètera,
el teatre són 5 milions.
Per tant,
serà un equipament
de primer ordre, eh?
Molt xulo
i adaptat a les noves tecnologies,
molt ben pensat,
jo crec que ha costat molt,
però al final
serà una realitat
i serà un edifici
molt ben fet.
Hi ha un tema recurrent
que no és que sigui Constantí,
sinó que arreu
li preocupa
especialment a la gent jove
poder accedir a un habitatge.
Això està resolt
al municipi?
Constantí ho teniu resolt, això?
Bueno,
nosaltres també tenim problemes,
lògicament,
sobretot per la gent jove
que busca independitzar-se,
doncs els preus també van pujant,
doncs el mateix,
lògicament,
que en una gran ciutat
com Tarragona o Reus,
de fet,
ens està venint
molta gent jove,
no va viure a Constantí,
però sí que és un problema,
és un problema de país
i que afecta
en diferents nivells,
però afecta a tothom.
I, per tant,
en aquest sentit,
fa un parell d'anys
que la Generalitat
va adquirir
uns pisos
allà a Constantí,
que s'han fet
amb juguer assequible,
que li diuen ells,
amb un juguer de 500 euros,
pisos nous,
amb 90 metres quadrats,
amb traster,
amb plaça de pàrquing,
molt ben fets
i molta gent jove del poble
ha pogut accedir,
però, bueno,
sabem que és un fet
que preocupa,
problema de país,
nosaltres de l'Ajuntament
també fem ajuts
al juguer
i avals
a hipoteques
per a gent jove
del poble,
i, bueno,
dintre de les nostres possibilitats
i del que jurídicament
ens permet
intentar ajudar també,
i posar el nostre
granet de sorra,
que al final
som els primers
que estem a peu de carrer
i sabem perfectament
quins són els problemes.
Constantí,
és un dels municipis
que forma part
del grup impulsor
de l'àrea metropolitana
del Camp de Tarragona,
què n'espereu
d'aquesta àrea metropolitana?
S'estan, de fet,
ara mateix estudiant
el territori,
aglutinant dades
per veure
què es pot encomunar,
fer una mica
de pla d'acció també,
que ho coneixeu
un any que ve,
però vaja,
des de municipi,
que és el que veieu
com a positiu
d'aquesta àrea metropolitana.
Bé, nosaltres tot
el que és encomunar serveis
ho veiem molt bé,
ja quan diem
de planificar
també temes urbanístics,
temes de mobilitat,
temes de compartir
també serveis,
per exemple,
pot ser la recollida de la brossa
o pot ser la jardineria,
etcètera,
ho veiem amb bons ulls.
La mostra la tenim ara
també a la nostra
sala de vetges,
que l'hem acabat ara
fa poquet,
fa un mes
ja hem acabat l'obra
i ja comença
a estar en funcionament,
que l'hem fet,
la gestió la fem
a través de FUNECAM,
que és una empresa
100% pública,
amb els ajuntaments
de Reus,
Salou,
Reus,
Salou
i Vilaseca
i naltros,
Constantí,
i que donarem
un servei
per sota de cos
del que hi ha ara
i amb les empreses privades
i un servei
de proximitat
en moments molt difícils
per la gent
quan perds un esser estimat
o una amistat,
doncs crec que
aquest és un exemple clar
de mancomunar serveis
per Constantí,
que és un municipi
petit,
podríem dir en població,
som 7.000 habitants,
però tenim un pliu molt gran
i que ens dona
moltíssima feina
a nivell jurídic
i a nivell tècnic
i per tant
el fet de mancomunar serveis
doncs
anar de la mà
de grans ajuntaments
en altres ens beneficia.
Després torno a l'àrea
molt tropoletana,
però també li volia preguntar
com es va viure la pagada,
clar,
fa dues setmanes
i un dia,
com la van viure la pagada
i em va impressionar molt
que també ho comentàvem
amb l'alcalde de Perefort,
les faramarades
del Polígon Nord,
tot i que era
una mesura de seguretat,
això ho sabem tots
i també ho deia
l'alcalde de Perefort
que evidentment sabeu
què està passant
als alcaldes, no?
Sí, doncs jo de seguida
em va agafar
en un funeral allà a Constantí
i vam anar
a acompanyar la família
també al cementiri
i al cementiri vam veure
allà la fumarada
del Polígon Nord,
5 ximeneies
tenien fum
i després lligaves el cap
i miraves el Polígon Sud
i n'hi havia 3 ximeneies
també treient fum negre, no?
I llavors vam dir
de seguida vam veure
a les 12 i 30
i alguna cosa del matí
vam veure
que era alguna cosa greu
i això no és normal,
jo no ho he vist
a la meva vida
i, bueno,
vam començar a fer trucades
al nostre tècnic
de protecció civil,
vaig trucar també
directament al 112
i, bueno,
amb molta preocupació, no?
Perquè no sabies exactament
què passava,
no sabies...
la gent trucava també,
lògicament també som
els primers
que estem a peu de carrer
i la gent et pregunta,
no?,
preocupada,
però, bueno,
va ser un dia
molt preocupat, no?
Perquè, clar,
no sabíem tampoc
si a la nit
ja tornàvem a tenir llum,
finalment sí
i, bueno,
doncs són coses d'aquelles
que penses
que no passaran mai
però que a vegades passen,
no?,
com la pandèmia, no?
Nosaltres recordo
elaborant els plans
d'aquests d'aquests
del DuproCIM, no?,
de protecció civil
quan veiem pandèmies
i això, bueno,
això passa-ho perquè
no,
doncs sí,
sí que passa,
desgraciadament
i hem d'estar més preparats
que mai
i tenir la nostra gent,
els nostres tècnics,
doncs més preparadíssims
que mai
i, sobretot,
nosaltres,
doncs,
recolzar-nos dels tècnics
i intentar informar
de la millor manera
possible
a la ciutadania, no?,
i sobretot remarcar això,
que veiem quan passa
algun fet d'aquests
extraordinaris,
la gent inventa
i, bueno,
fa córrer uns bulos
que la gent normal
del carrer,
doncs,
òbviament,
doncs pot arribar a creure-sos,
no?
Per tant,
aconsellar a tothom
que segueixi mitjans oficials,
i, sobretot, això,
molta paciència
i anar-nos a formar-nos
molt bé tots
per intentar reaccionar
de la millor manera possible
quan torni a passar
algun fet d'aquestos.
Tu, que enfusta, eh?
Sí, sí, sí.
Parlem amb l'alcalde de Constantí,
avui Òscar Sánchez
i, bueno,
amb el que dèiem al començament,
recordeu,
Tarra Coviva,
que ja ha arrencat aquest dilluns
i que teniu moltes activitats
amb el mòsuleu
de Sencelles,
allà a Constantí,
però no només ara,
aneu a accedir.
Durant tot l'any.
Durant tot l'any
que val-hi molt la pena visitar-lo,
a Sencelles,
aquest mòsuleu a Romà,
que és espectacular,
únic a nivell peninsular,
és que no n'hi ha cap altre.
Sí, sí,
per l'estat de conservació
val la pena.
De fet,
l'altre dia vam baixar
que vam fer la presentació
dels premis musicals
i hi havia turistes
estrangers,
no?
I que encara hi hagi gent,
potser aquesta és la nostra
feina encara per fer,
no?
Que hi hagi gent del poble
que encara no hagi baixat
o que faci molts anys
que no baixa,
doncs amb això
és el que hem de
encara treballar molt,
d'apropar el monument
a la ciutadania,
no?
A consentir també,
lògicament,
a la resta de municipis
del voltant.
Tornant a l'àrea metropolitana,
hi ha propera reunió,
propera trobada,
perquè, de fet,
parlàvem també
amb la presidenta
de la Diputació
ara fa uns dies,
instava a fugir
una mica de...
Bueno,
ser generosos entre tots,
fugir una mica
d'antiques batalles
de campana.
Hi haurà properament
reunió,
trobada,
s'ha de posar,
s'ha de acabar de fer,
s'ha de seguir encarrilant,
l'àrea metropolitana.
Sí,
jo crec que,
un cop,
sobretot el tema
de la mobilitat,
la tinguem
en gestida,
el 2028 recordem
que finalitza
l'actual
contracte,
diguéssim,
de mobilitat,
i amb això
estem treballant
a intentar
que els municipis
de l'àrea
metropolitana,
doncs,
per exemple,
amb aquest primer pas
amb el transport,
la ciutadania
vegi una millora
important,
i per això
crec que hem de ser
tots generosos,
respectar lògicament
l'opinió
de cada municipi,
i mirar
el futur
amb mirades
amb llum llarga
per intentar
que això
acabi
sent una realitat
aquest 2028.
Última pregunta,
el dinamisme
de Constantí
des del punt de vista
comercial,
i per exemple,
si vol acostar
i fer un tom
pel poble,
què trobaran?
Bé,
sobretot trobaran
botigues,
nosaltres tenim
la Unió de Botiguers,
una entitat molt potent
allà al poble,
i fem moltes campanyes,
concursos,
desfilades,
trobaran botigues
molt tradicionals,
amb un tracte
molt personal,
i això
jo crec que
es troba a faltar
a molts llocs,
per tant,
aprofito
per convidar-los
que vinguin
a comprar,
recentment
han obert també
una òptica
amb gent jove
molt preparada,
i bueno,
convida tothom
que vingui.
Convidats
i aquest i semessa
més en Tarracoviva,
aquests 25 anys
de Tarracov,
Patrimoni de l'Humanitat,
del qual Constantí
també en forma part.
Alcalde Òscar Sánchez,
gràcies i fins la propera.
Gràcies a vosaltres.
Tarracov,
Tarracov,
Tarracov,
Tarracov,
Tarracov,
Tarracov.
Tarracov.
Miquel Gonzàlez,
Seguim i ara anem cap a l'exterior
amb els companys Joan Maria Bertran i Miguel González
que anem avui un dia més
de Ponent a Llevant.
De Ponent a Llevant.
La veu de Tarragona en ruta.
I avui anem a ubicar
l'unitat mòbil, et diria que per la zona
de l'Albada. Anem cap allà
reseguint els diferents barris tarragonins.
Miguel González, bon dia.
Bon dia, Josep. Doncs ben acompanyat,
s'imagino que sí, a l'Albada. Sí, i tant.
De fet, mira, estem a tocar
de l'Associació de Veïns de l'Albada,
de la seu social, i de fet
avui ens hem desplaçat cap a
aquest barri, ja sabem que ara hem fet repàs
de tots els barris tarragonins, cada setmana
en visitem un, i avui doncs hem
escollit l'Albada per parlar amb
la tresorera de l'Associació de Veïns de l'Albada,
la Tina Veiga. Tina, molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Moltíssimes gràcies, i també ens acompanya la vocal
d'aquesta entitat, la Mare Jesús Sánchez.
Mare Jesús, bon dia. Bon dia. Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Tina, com esteu al barri? És una pregunta
que els hi fem cada setmana, els responsables
veïnals del barri, una miqueta,
perquè ens feu una radiografia
de com estan les coses, de quina és
la sensació, el que us arriba
també com a membres de la Junta
de l'Entitat Veïnal. A veure,
doncs ara, en principi, bueno,
estem esperant, per poder fer més
activitats i poder reactivar
una mica l'associació, estem esperant
això, l'ajut de la subvenció,
que, bueno, és la roda de cada
any, no?, que fins que no, pràcticament
no és l'estiu, no ho rebem,
tu ho has de gastar tot abans de final
d'any i et queden allà uns mesos
que són una mica complicats.
A banda d'això, doncs, bueno,
seguim demanant això,
la millora de la il·luminació,
el tema del servei
de seguretat, que a vegades hi ha algunes
queixes i de més, però
en principi crec que ara estem
una mica tranquils, no?
Sí, sí, sí.
Anem per parts, perquè
el tema de les subvencions
i de la tresoreria, no?,
de les entitats veïnals
és un tema important,
perquè sí que és cert que
hi ha hagut anys que les subvencions
han arribat molt, molt, molt justes,
sobretot per les festes
de l'estiu, per exemple,
però també per qualsevol altra activitat
que organitzeu des dels veïns,
que al final el que es tracta és això,
dinamitzar una mica el barri,
organitzar activitats
i evidentment calen recursos
i calen diners.
Exacte, els primers mesos
ens veiem una mica limitats
per aquest tema,
perquè, bueno,
les bases de la subvenció
et demanen que tu hagis gastat tot
i ho hagis pagat tot
el 31 de desembre
per poder justificar
i no pots començar
o no tornes a tenir liquides
fins que no et tornen a pagar
la subvenció de l'any.
Potser seria millor
canviar una mica les dates
d'aquestes subvencions
o les rodes, no?
Sí.
Per tenir disponibilitat
a primer any, per exemple,
o fer-ho d'una altra manera.
Exacte.
Lo seu seria això,
que vull dir,
tu has de programar activitats
de tot l'any
que poguessis disposar
des de principis d'any,
que sé que aquest any
ja han canviat alguna cosa,
en principi,
abans fins que no estava
tot el procés
de justificació acabat,
no et començaven
a donar l'altre ajut,
ara sembla que seran
processos independents
i independentment
i anem avançant.
Sí, anem avançant
a poc a poc,
però anem avançant.
Clar, és que al final
això us obliga
a avançar diners
i m'imagino
que les associacions veïnals,
doncs,
no sé si hi ha alguna quota,
si hi ha alguna aportació
o majoritàriament
tot surt de les subvencions.
A veure,
hi ha la quota
dels veïns,
dels socis,
però és una quantitat petita,
la major part
de l'activitat
surt de la subvenció
o d'aportacions
que puguin fer els veïns,
activitats que fa
la subvenció,
perdó,
la subvenció,
l'entitat veïnal,
l'associació,
però clar,
hem de fer una activitat
i primer és de posar diners
perquè els veïns
també puguin ajudar
en alguna cosa,
però...
Pareix,
just tu com a vocal
de l'associació,
com veus el barri
i la pròpia associació?
T'ho dic perquè a vegades
alguns veïns ens comenten
que fa falta relleu,
que fa falta gent implicada,
que, vaja,
que al final,
doncs,
costa tirar endavant,
no?,
aquestes entitats.
Com ho veus tu?
A veure,
jo el barri
lo veo bien,
el problema
que quizás tenemos,
no hace falta un relevo,
sino que a veces
los vecinos
tampoco colaboran,
como dirían,
colaboran,
como yo veo,
por ejemplo,
en otros barrios,
no haces a veces actividades
y no te vienen
el suficiente vecinos.
Es más bien
un barrio dormitorio,
entonces mucha gente
no participa
en las actividades
que hacemos.
Y esto es un pez
que se muerde la cola,
porque si la gente
no participa,
luego las actividades
tampoco no se organizan,
¿no?,
con tanta...
Vamos,
que al final
todo acaba redundando
un poquito,
¿no?,
la gente que participa
y las actividades,
¿no?
Sí,
a ver,
las actividades
sí que las planificamos
con tiempo
y las intentamos hacer,
pero quizás nos faltaba
un poquito más
de colaboración
de los vecinos
en ese sentido.
En lo demás,
los vecinos son espectaculares,
no tenemos problemas
con ellos,
pero es eso.
Falta un poquito más
de implicación
en el tema
de actividades
del barrio.
De participar
en las actividades,
¿eh?
Creo que le pasa
a otros barrios.
Sí,
no,
no,
no,
és un problema
que ens han comentat
també moltes entitats.
Tu com ho veus,
Tina?
Pues,
el que dieu,
és un sentit general
que a tot arreu
cada vegada
la gent
hi participa
menys
amb aquestes entitats
comunitàries,
però, bueno,
des d'aquí
fer una crida,
vull dir,
si nosaltres
no fem ús
dels nostres carrers,
de les nostres instal·lacions,
si no demanem
per la seva millora,
ho faran uns altres
i els trobarem
als carrers
ocupats
i on se faran
activitats
que no voldrem fer,
vull dir,
si no ocupem
els parcs,
si no ocupem
els carrers,
pues faran botellones
o faran
el que sigui,
vull dir,
allà on no es fa servir
un altre ocupa
aquest espai,
no,
llavors és important
que participem
i és important
aquest relleu
que realment
ens fa falta.
En aquesta entitat
hi ha moltes.
A nivell d'espais,
com esteu?
Perquè ara,
diria que va ser
el novembre
de l'any passat
es va inaugurar
aquest parc,
aquest nou parc
que toca també
en barriu clar,
no,
aquesta instal·lació?
Bueno,
la veritat és que
jo pel que veig
és un èxit total,
vull dir,
és un èxit total,
sempre està ple
de nens que juguen
i de no tant nens,
de jovent més gran
i que està sempre
ocupada la pista,
la petita,
la gran,
la patinatge,
el tema de les màquines
de fer esport,
crec que és un èxit
d'instal·lació,
sé que alguna vegada
potser algun veí
que li toca molt de prop
ha tingut alguna molèstia
però em sembla
que s'està portant
prou bé.
Ara falta el tema
del manteniment
i del civisme,
del manteniment
per part de qui
l'ha de mantenir
i del civisme també
perquè no,
perquè aquests equipaments
no es malmetin,
no?
Exacte,
de moment es veuen bé.
Molt bé,
sí, sí,
fa poc temps,
però sí que és veritat.
Era reivindicació del barri
també,
els veïns ho demanaven
un equipament així?
Sí.
Sí, eh?
Mare Jesús?
Sí.
Demanaven els...
És a dir,
que també...
Mare que nada
por los niños,
porque aquí,
ya veis lo que hay,
no podían jugar.
Este suelo
que llevamos años
quejándonos,
destinen,
las madres se quejaban
i allí se lo pasan muy bien
los niños jugando a futbol,
a basquet.
Siempre hay alguien,
siempre está...
El terra destinyeix,
dius,
aquest que estem,
eh?
El terra,
sí, sí, sí,
destinyeix
i llavors,
clar,
els nens s'embruten,
clar.
Bueno,
és que aquest terra
de la rambla
és de color vermell
que el vam posar així
al principi
i sempre hem demanat
a veure si podíem
fer alguna cosa
perquè aquí,
vull dir,
les sabates
i la roba
queden de vermell
i no marxa.
Ostres,
mira,
i quina resposta hi ha
amb aquest...
cap.
Siempre lo van a estudiar,
lo van a mirar,
però nunca se hace.
Bueno,
sumem una de les altres
reivindicacions,
doncs,
amb aquest color
de la...
aquest color vermell
de la rambla
que, si més no,
és curiós,
que no marxi
de les sabates
o de la roba.
Hi ha altres punts
i altres qüestions
que també solem comentar
setmana rere setmana
amb altres veïns
de la ciutat de Tarragona
com són, per exemple,
el tema de la neteja,
el tema de la seguretat.
Ja m'explicaves abans,
Tira,
que amb el tema
de la seguretat
sí que
algunes vegades
heu reivindicat
més presència.
Sí,
va haver una temporada
que va haver
molts incidents
amb els cotxes,
van obrir cotxes,
van talcar vidres,
inclús van entrar
amb algunes cases.
Ara mateix,
en aquests mesos,
no em consta
que hi hagi hagut cap...
Va ser,
pot ser,
una cosa més puntual
o no?
O es va allargar
amb el tema?
Va durar uns mesos,
va durar uns mesos,
però ara sembla
que no es produeixen.
I el tema
de la il·luminació
que em comentaves abans?
Aquí tenim alguns carrers
que, clar,
com que ara
no es fa por
d'anar amb els arbres,
amb aquesta nova política
que no es poda
igual que abans,
alguns fanals
queden tapats
pels arbres
perquè tenim il·luminació
en alguns carrers
d'aquests fanals
alts de polígon
que no s'han canviat
i, bueno,
ho portem fa anys
perquè hi ha alguns carrers
que queden molt foscos,
perquè queda la llum
tapada pels arbres
i queden molt foscos.
Clar,
doncs una altra reivindicació
com és la il·luminació.
Maria Jesús,
a què sumaries
alguna reivindicació més?
Hombre,
jo el tema
de la limpieza
sí que quizás
hi ha calles
que, per exemple,
és el que creixen
de les hierves,
no?
Hi ha una calle
aquí detrás
que l'altre dia
que parecía una selva.
Entonces quizás
que eso sí
un poco más
de mantenimiento
de limpieza,
sí.
Por lo demás,
no.
Us teniu,
us responen
si hi ha,
per exemple,
si hi ha alguna queixa
d'aquest sentit,
doncs d'aquest carrer,
amb els herbots,
hi ha resposta
o no?
Sí,
intentamos enseguida
avisar por cualquier cosa
y la verdad que sí.
Lo que pasa
que tienes que estar
pendiente de avisar
porque si no...
D'avisar
i de que vinguin
i de que es faci
efectiva
aquest mantenimiento.
Que la verdad que sí
que están
contínuamente
aquí en el bosque,
lo están manteniendo
bastante bien
desde hace un mes.
Molt bé.
Aquí a tocar,
per Riu Clatina,
va ser un del...
Crec que va ser
el primer barri
que es va dur a terme
el projecte de Pam a Pam,
no sé si aquí ha passat
a l'Albada.
Sí,
sí,
també van estar aquí
fent-ho
i bueno,
en principi,
bé,
prou bé,
va ser una mica
en renou
pel tema dels cotxes
que suposo que m'assembla
que això ha passat
a tot arreu.
Perquè són molts carrers
de sobte
que queden inutilitzats
per aparcar,
però bé,
bé,
bé,
van fer una acció...
A nivell d'activitats
que dèiem,
que els veïns
demanàvem això
una miqueta més d'implicació,
ara amb què esteu pensant?
Ja hi ha les festes
o hi ha alguna cosa abans?
Doncs en principi no,
ara ja estem organitzant...
Juliol,
no?
El juliol.
A mitjans del juliol,
si no m'equivoco.
cap al 19 de juliol
estem organitzant
les festes
que, bueno,
que com saps
és tot un programa
molt ampli
que inclueixen
activitats gastronòmiques,
d'esport,
activitats infantils,
activitats musicals,
bé,
tot,
com sempre,
com sempre hem fet
i després ja
de cara a la tardor
les jornades culturals,
les activitats de Nadal...
Molt bé.
Hi ha alguna cosa
tan guany així
destacada o novedosa
de les festes
que estigueu preparant
i que ens pugueu avançar
o encara no.
De moment encara no.
Vale.
Doncs ho deixem aquí
i ja en parlarem,
ja en parlarem també
d'aquestes jornades festives.
A nivell de comunicació,
per exemple,
amb el centre de la ciutat
hi ha alguns barris també
que comenten
el tema de les línies d'autobús,
el tema dels accessos,
com ho tenim per aquí?
A veure,
el tema d'autobús
quizás sí que
no passa la línia
amb l'horari
i sobretot
els fins de setmana.
Després,
connexió,
sí que tenemos
quejas de gente mayor
que la conexión
tiene que cruzar el puente,
hay personas
que van en silla de ruedas,
entonces sí que
habíamos intentado
a ver si podían poner,
aunque sean
no todos los horarios,
algún horario
que se pueda hacer
alguna ruta
para que estas personas mayores
no tengan que cruzar
el puente
para ir al otro lado.
De eso sí que
tenemos bastantes quejas.
Reforçar una mica
les línies
que passen per aquí
y algún horario más,
¿no?
Sí,
y alguna línea
que en algún momento
se pueda desviar un poquito
y que puedan ir
las personas mayores
tienen que ir al cap
y tienen que cruzar el puente
y de eso sí que
tenemos que hacer.
Molt bé.
Doncs,
són les reivindicacions,
les vivències,
la vida del barri de l'Albada.
Avui l'hem volgut compartir
amb aquestes dues membres
de l'Associació de Veïns Albada.
Vaja,
m'he deixat tindre el carnestoltes
perquè el carnaval
perquè ja ha passat,
però Déu-n'hi-do,
eh?
La comparsa també,
vull dir que sé que
Déu-n'hi-do
que hi participeu
molt,
molt,
molt activament
i jo no sé
si s'acaba un carnaval
i ja esteu pensant
en el de l'any següent.
Sí,
és així,
no ho volem
però ha de ser així
si no quan arriba el moment...
No ho volem
però el sol demà
ja ens agafa el bou
si no,
eh?
L'any que ve.
Exacte,
sí,
és una activitat
que porta moltíssima feina
que no es veu al darrere
i que,
bueno,
aquí al barri
hi ha molta gent
que participa als carnavals
ja sigui a la comparsa
de l'associació
o amb unes altres
hi ha molta participació.
Vinga,
doncs el 2026
carnestoltes o concubina,
no?
Bueno,
està difícil això.
Això sí que donaria
molta feina,
bueno,
mai se sap,
mai se sap.
Tira veig a Maria Jesús Sánchez,
moltíssimes gràcies de veritat
per rebre'ns a casa vostra,
per compartir
aquest estonet
amb nosaltres
i que vagi molt bé,
moltíssimes gràcies
també per la feina que feu.
Moltíssimes gràcies a vosaltres
per venir aquí.
Doncs ens apropem
a dos quarts
i cinc d'onze
i tornem la connexió
cap als estudis
a la Sintonia de Tarragona Ràdio
avui a la secció
dels barris
de Ponera-llevant
hem vingut
cap a l'Albada.
Gràcies a Miguel González,
a en Joan Maria Bertran,
seguim en directe
i ara
la proposta
del
Què fem?
Què llegim?
Què veiem?
Què visitem?
Què fem?
La veu de Tarragona
amb la cultura.
Doncs avui, a més a més,
a In situ
des d'Unidet de la ciutat,
des del carrer del Mar
número 34.
Allà hi tenim la companya
Núria Cartanyà.
Núria, bon dia.
Què fem avui aquí?
Doncs què fem?
Fem el que fa molta gent
que avui s'ha desplaçat
cap a aquest indret
al carrer del Mar 34
que és homenatjar
aquelles persones
que van ser víctimes
del nazisme
i concretament
que van ser deportades
a camps de concentració
i que van
néixer o viure
a Tarragona
a la ciutat.
D'això se n'encarreguen
aquestes llambordes simbòliques
que es diuen
Stolpsteine
i que ja se n'han posat
unes quantes
a Tarragona,
24 i enguany
amb les que hi ha pendents
aquest i 4 més
que es col·locaran
al llarg d'aquesta setmana.
Arribarem
a les 29 llambordes
commemoratives.
Al carrer del Mar
número 34
simplement
aquella és una casa
de color blau
que no fa indicar
que allí hi hagués viscut
doncs
una persona extraordinària.
L'Isaac Roigstrillas
va viure allà
i va tenir la mala sort
o la mala
doncs
sí
no sé si mala sort
o què el devia portar
vaja
s'ha deportat
cap als camps de concentració.
Ell és una de les persones
dels tarragonins
o persones que van viure aquí
documentades
que van ser deportats
i per això
forma part d'aquesta llista
i d'aquesta
reivindicació
de memòria històrica.
Estem escoltant
de moment
enmig de
les persones
que són ben bé
una cinquantena
de simpatitzants
de persones
que volen homenajar
aquestes víctimes del nazisme
també mitjans
de comunicació
i representants
municipals
d'autoritats
o polítiques
estem escoltant
ara mateix
els parlaments
de Sandra Ramos
que és la consellera
de memòria democràtica
de Tarragona.
Després
parlaran
entre d'altres
també
una representant
de familiars
de deportats
com seria
la Glòria Rabadà
que nosaltres
la vam tenir
a començament de setmana
en els nostres estudis.
L'acte
que es pretén fer
com a acte simbòlic
d'homenatge
a aquesta primera
col·locació
de Llamborda
però ja es diu
que al cap de la setmana
n'hi haurà quatre més
doncs estarà
una mica posat
en ambientació
i s'acabarà
amb el violoncel
les notes de violoncel
del David Blay.
Escoltem Sandra Ramos
un momentet.
Estem a les portes
d'aquest acte
simbòlic
de col·locació
d'una de les
Llambordes
de Memòria Històrica
aquí al carrer
del Mar
número 34
i volem
fer la prèvia
parlant
amb dues
de les persones
que han vingut aquí
en representació
de diferents institucions
en representació
de la Generalitat
de Catalunya
Memorial Democràtic
el seu director
Jordi Font Agulló
Bon dia Jordi
Bon dia
Explica'ns la història
tot i que ja l'he explicat
moltes vegades
la simbologia
que té això
de les Stoppelsteine
Bé
el projecte
aquest Stoppelsteine
és un projecte
15% d'Alemanya
de fet
és un projecte artístic
encatzalat
per Gunther Dänik
que és un artista
que va començar
a posar les Llambordes
l'any 95
96
a Alemanya
i són unes Llambordes
que literalment
en alemany
vol dir
pedres d'ensopagada
pedres que fan
ensopagar
però que també
es poden interpretar
de manera metafòrica
i nosaltres en diuen
també pedres
que sí
fan ensopagar
però també fan
reflexionar
sobre una temàtica
tan traumàtica
i com va ser
la deportació
als camps nazis
Quantes emportem
a posades a Catalunya?
Catalunya en aquest moment
és un projecte
que liderem
des del Memorial Democràtic
i el coordinem
en tot el territori
i estem al voltant
de 620
actualment
actualment
el conte de les Tarragonines
ho sabries dir
o li preguntava al Quim?
millor que li preguntes al Quim
avui en posarem 5
de persones deportades
d'aquí
de Tarragona
però
el nombre total
ara mateix
no te'l puc dir
exactament
però és significatiu
projecte que tindrà continuïtat
no?
és un projecte
que es va encetar
ja el 2017
el coordinem
des del Memorial Democràtic
que per cert
està escrit
al Departament de Justícia
i Qualitat Democràtica
que abans no ho he dit
i el coordinem
des del 2017
i més o menys
instal·lem
unes 100 llambordes
cada any
d'aquestes 100
com dèiem
aquesta setmana
s'en col·locaran 5
la primera
en què s'ha fet
l'acte simbòlic
és la que ens trobem
aquí al carrer del Mar
número 34
i sabem el nom
clar, sabem el nom
de totes les persones
que estan homenatjades
en aquesta tongada
de llambordes
sí, sí
sabem el nom
lògicament
i l'adreça
perquè clar
la clau
com ha apuntat abans
el dit general
precisament
és que estiguin posades
davant del domicili
que representa
que és l'última petjada
abans del mansot
que els va portar
a l'exili
i van acabar
al camp de concentració
qui vivia aquí
al carrer del Mar 34?
aquí vivia
Isaac Roigstrillas
tenim documentat
no tenim massa informació
directa
d'aquests familiars
perquè clar
ens basem en documents
de padró d'habitants
registres civils
després també
algú que ens ha donat
alguna notícia
però malauradament
dels que estem posant
d'aquestes 5
que correspondran
a aquesta tongada
si la paraula és adequada
doncs aquest és
nom localitzat
cap família directa
i els altres 5
i els altres 5
es pot fer una mica
de llista
fem els honors
sí
fem els honors
perquè sempre
llegir els noms
en altres
sempre considerem
que és una forma
de tornar-los a posar
a la seva memòria
i dignificar-la
en aquest cas
seria
Josep Maria Cavaller
que posarem
al carrer Puig
d'en Pallàs
número 10
Maurici Campillo
que posarem
al carrer Calderes
número 7
Valentí Bonaccio
que posarem
al carrer
casòmet de 32
i Julià Verdran
que és el carrer
Podac a 12
i avui
les joies roig
des del punt de vista
institucional
per fer una trobada
tots plegats
i trobants
per homenatge
a tots plegats
els 5 que posem avui
els 24
que ja vam posar
l'any 23
i de fet
ara ja
n'hi tenim sol·licitades
3 més
que Memorial
ja fa el tràmit corresponent
ja estan en aquest moment
a la Fundació Alemanya
i esperem que
al llarg d'aquest any
o primers de l'any que ve
arribaran els 3 noves
i tornarem a seguir posant
sempre i tant puguem documentar
correctament
doncs que realment
són tarragonins
o tarragonines
que van viure aquí
que van fer l'última pitja
a la nostra ciutat
ara tu anava a dir
vull dir que encara
la llista pot ser
és llarga
continua no
i estem investigant
amb la documentació
que teniu encara
en aquest moment estem
sí
lògicament
com a punt d'abans
i aquestes 3
sol·licitades
tot ben documentades
i en tenim 6 o 7
que estem mirant realment
perquè clar
a vegades el problema
és que són gent
que pot ser va vindre
d'altres ciutats
de fet
ens consta
un de Múrcia
un de Flix
un de Cares de la Ràpita
aleshores
això s'ha de veure també
que això ho tramiten
des del memorial
si se va fer
o no es va fer
el seu municipi originari
perquè a vegades
tenim tendència
a posar-los on va néixer
no l'última residència
però bé
per això estan tots
els abans d'investigació
comunament entre les institucions
per a poder realment
cercionar
que aquestes persones
van estar
i lògicament
ens trobem
com el cas
de la Glòria
que ens va acompanyar
aquests dies a Mahouse
en què vam parlar amb ella
i que avui prendrà la paraula
que de fet
el seu antecedent
és de Flix
però que molt petit
van vindre aquí a Tarragona
i són Tarragones
de tota la vida
per tant
si està posat a Flix
no passa res
l'important és
que posar-los
i recordar-los
Quim Nolla
moltes gràcies
a vosaltres
doncs ara és la Glòria Rabadà
qui ha pres la paraula
i està explicant
el que ha passat
a cap de setmana
la importància d'ella
visiteu
aneu si podeu
a visitar
un d'aquests camps
de concentració
perquè us fareu
la idea
de tota la paraula
periple
i tot el drama
que van viure
aquests deportats
deportats
que avui
aquesta setmana
doncs
tornen a rebre
el seu merescut homenatge
a través de la col·locació
d'aquestes
Stolpesteine
nosaltres seguim endavant
amb més propostes culturals
el que fem
i la nostra proposta
cultural d'avui
ens porta cap a la biblioteca
pública de Tarragona
de fet
de fet
aquesta mateixa tarda
i a les sis
podeu
heu gaudir
un taller artístic
jo crec
que fora
que fora del comú
perquè és un taller
que té
que té una història
darrere fons
que ens transporta
a altres cultures
i que es diu
les teixidores
del Chumbe Inga
forma part
del programa
Biblioteques
sense fronteres
al taller
el taller
li impartirà
la Luz Marina Gil
va que li preguntem
de què va tot això
Luz Marina Gil
bon dia
hola
bon dia
Núria
bon dia
és un plaer
és un plaer
escolta
diu que
formes part
d'una
d'una entitat
que es diu
Comissió
la Verdad
ah sí
de la Comissió
la Verdad
perquè és un procés
de
de
les víctimes
les víctimes
de
de
de la
violència
a Colòmbia
però que
que resideixen
a l'estranger
doncs
fan el seu
testimoni
de com han
vivit
com han
vivit
la
la
la
la
la
la
la
la
violència
a Colòmbia
i doncs
s'han
fet
moltes
moltes
moltes
i doncs
jo
jo
jo he fet
el meu
testimoni
encara no
no
no soc
víctima
directa
però sí
indirecta
de la
de les guerres
en Colòmbia
sí
molt bé
per tant
el taller que tu proposes
i la història que ens proposeu
per aquesta tarda a la biblioteca
ens portarà cap a Colòmbia
no?
a conèixer la història
d'unes dones
teixidores
què és això del
xumbe inga
explica'ns tu
sí
doncs
el chumbe
inga
és una
mena
de faixa
sí
de abanda
que
que
que
que
que las
que las donas
y las
avias
las maras
y las avias
de
de la
comunidad
indígena
no
no me
espero
sobretot
d'aquesta
comunitat
indígena
que es diu
ingas
parlant
de la
lengua
quichua
del sud
de Colòmbia
una
una
una
un lloc
que es diu
la
Val
del
Sigondoi
sí
sí
i doncs
fan
fan
aquesta
aquest
element
on
teixen
diversos
dissenys
que
que són
heretats
de las
sevas
madres
i
avias
sí
ancestrals
i
aquest
cada
disseny
que
aquestes
dones
denominan
labores
com es diu
a català
l'OMS
sí
no ho sé
però s'entén
s'entén
labores
sí
labores
sí
doncs
fa part
és una clau
de la
de la
de la
seva
cosmovisió
té un traçat
té un traçat
segur que l'hem vist
a més té
una mena de traçat
molt
particular
que fa
com un
com un punt
de creu
que fa
uns dibuixos
també
encreuats
no
és un
és un motiu
que hem vist
moltes vegades
i que ens transporta
molt cap als
pobles indígenes
sí
sobretot
tenen una base
geomètrica
primer que tot
molt bé
doncs
també
la base
és el
rombo
sí
el rombo
el rombo
que és
com
la figura
del ventre
del ventre
del ventre
de la mare terra
però també
del ventre
de la dona
del ventre materno
sí
on es fan
aquests
i a partir
de aquest
rombo
es fan
els altres
dissenys
tots
tots
geomètrics
o sigui
que treballen
molt
els diagonals
sí
i el triangle
doncs
a partir
d'aquesta
base
digamos
és
on
s'origina
la vida
sí
la vida
i el pensament
clar
perquè jo a mi me
el pensament
neix
neix
on
neix
la vida
i la vida
neix
en el ventre
materno
però també
el sol
al ventre
de la terra
sí
com les semilles
com les llavots
Luz
a més
quan es reuneixen
totes les dones
per teixir
es crea com un club social
també
no?
on es van
on es van
intercanviant històries
i aquí és on entra
el tema de les biblioteques
també
en joc
sí
també
és això
és això
perquè és un
coneixement
que teixin
en col·lectiu
al
al
llarg de foc
sí
on es reuneix
la comunitat
i mentre la comunitat
parla
de la seva quotidianitat
i tot això
doncs
les dones
van teixint
o sigui que no
és una
activitat
solitària
sí
ni intel·lectual
no
és una activitat
col·lectiva
que
on
elles
teixin
el que passa
però també
consells
relats
i
relats
poemes
frases
escolta
i com
ho traslladarem
això
en el taller
d'aquesta tarda
a la biblioteca
com ho farem
no sé si portaràs
un aparell
per teixir
em sembla que ho fan
amb fustes
molt senzill
molt fàcil
com ho farem
nosaltres
no
jo
no puc
primer perquè
jo
he observat
quan
quan
he anat
allà
perquè he treballat
en comunitats indivines
de Colòmbia
com que som
d'allà
sí
conec
conec molt bé
però no
soy
teixidora
sí
doncs
jo porto
el chumbe
perquè
ho porto
sempre
sempre
des que
vais con
Aixer
aquesta
Maravella
jo portaré
el chumbe
i a més a més
faré
com una
introducció
una introducció
al significar
a partir
d'un llibre
justament
que ha fet
un fil
d'una
d'aquestes dones
i és un
indígena
que després
s'ha convertit
en un
artista
plàstic
i com que
ell ha sigut
el que
ha descifrat
aquest
aquest
chumbe
aquests
símbols
aquest chumbe
sí
perquè
va més enllà
ara ho estaves dient
és que en realitat
aquestes formes
de rombo
que agafen
diverses formes
diferents
al final
s'ha vingut
un codi
i en aquest teixit
hi ha un codi
en què un símbol
significa el temps
un altre símbol
significa
com dius tu
la matriu
de la dona
un altre símbol
significa
la matriu
de l'home
i així anar fent
ha acabat
fent-se una simbologia
a partir
d'aquestes
formes geomètriques
de manera que
es pot llegir
tu pots
teixir
un chumbe
i el pots
estàs explicant
una història
sí
sí
sí
els mostraré
els mostraré
el llibre
el llibre
bueno
llançant un
powerpoint
clar
perquè el llibre
s'ha esgotat
no
sí
aquesta publicació
de
benjamín
Hakana Mejoy
Tizoy
que són
dues
germans
que són
artistes
internacionals
ja
molt
molt
famosos
la veu
de Tarragona
i encara
un dia més
ens referim
al que va ser
la grana
pagada
de fa un parell
de dilluns
volem saber
des d'aquest punt
de vista
com va afectar
les comunitats
de veïns
i d'això tracta
avui l'espai
que regularment
dediquem
o que passem
compartim
amb el col·legi
d'administradors
de finques
de Tarragona
Fabià Uguetnes
el president
Fabià
bon dia
hola
bon dia
clar
va tenir
afectacions
a nivell
personal
de vivenda
però també
a nivell
de comunitat
exacte
va afectar
no només
a nivell
particular
sinó
a nivell
comunitari
l'ascensor
el primer
que se'ns acut
l'ascensor
sistemes
de
de
de
de
de
de
de
de
de calefacció
tot el que portava
electricitat
pràcticament
que avui en dia
és tot
tot va quedar
afectat
per tant
connexions
a nivell
fins i tot
comunitari
però que tenen
el seu retruc
en les cases
no això que deies
de la calefacció
per exemple
l'endemà
vau rebre
moltes trucades
bueno
el problema
d'això
és que
precisament
aquests apagons
poden provocar
danys
als sistemes
elèctrics
els ascensors
per exemple
que hagin
afectat
a les plaques
o algun
dels seus elements
que llavors
tens que
gestionar
tot
perquè torni
a funcionar
a quin volum
diries
si parlem
de xifres
vau rebre
de reclamacions
i encara
esteu gestionant
fins i tot ara
sí
el que passa
és que no va haver
moltes reclamacions
precisament
perquè l'apagón
va ser
un apagón
molt
directe
no va provocar
unes pujades
o baixades
de tensió
que són
el que provocarien
més danys
als elements
és a dir
no va haver
molta afectació
però sí
que es va
haver de reactivar
alguns ascensors
que per sistemes
de seguretat
tenen
controls
de bolqueig
llavors
aquests
han hagut
que tornar a activar
perquè puguin funcionar
Estan preparades
les comunitats
de veïns
per aquest tipus
d'apagades
justament
elèctriques
concretament?
Anava a dir
clar
que hi ha
de desastres
no d'imprevistos
n'hi ha de tot tipus
aquest era bàsicament
elèctric
i entenc
i entenc
que les comunitats
que són
més modernes
o que estaven
més electrificades
ho han patit
més
que les comunitats
que no
depenen tant
exacte
i no estan
preparades
però no estan
preparades
perquè
un apagó
d'aquestes
característiques
és pràcticament
impensable
és impossible
tindre
una comunitat
cada comunitat
amb un generador
propi
perquè generi
energia
etcètera
les plaques solars
que poden tenir
algunes comunitats
tampoc
van solucionar
el problema
perquè
estan dintre
de la red
és a dir
per sistemes de seguretat
el moment que es talla
la red
se talla el suministre
de les plaques elèctriques
sí
això és una de les preguntes
que jo tenia
això és així
vull dir
qui tenia plaques solars
o vulgui instal·lar
plaques solars
a tom del que ha passat
per tenir autonomia elèctrica
mentre funcioni
com funcioni
no li serveix de res
hi ha dos sistemes
un que és
el que utilitza
quasi tothom
que són les plaques solars
que estan incluïdes
dintre de la red
elèctrica
i llavors
el que fan
és subministrar
llum a la red
elèctrica
i un comptador
bidireccional
que compta
el que tu
generes
i el que tu
consumeixes
i llavors
la diferència
és que se't factura
i l'altra
és crear
una illa
elèctrica
que això
pràcticament
quasi no existeix
perquè tens
que tenir
generadors
condensadors
etcètera
no és el mateix
i té una explicació
molt lògica
el sistema
no detecta
si
si és un apagón
o és una varia
que estan treballant
a la línia
si siguin
tirant
elèctrica
podríem
trucar els treballadors
que estiguessin
llavors és un sistema
que per l'autoseguretat
les plaques
deixen de generar
energia
en el moment
que hi ha un apagón
val
i per tant
qui pensi
a partir d'ara
jo m'amuntaré
plaques solars
i me faré una illa
com dius tu
no és tan fàcil
i no es pot fer
sí
sí
es pot fer
sí
i fàcil
també ho és
el que passa
que és econòmicament
molt més car
molt més car
les bateries
que són el cost més car
que tens
que tindrà bateries
per ser totalment independent
val
per tant
és una inversió
que no està a l'abast
de tothom
en principi
exacte
perquè la diferència
és que
si tu estàs dintre
de la red
tu generes energia
mentre hi ha
la producció
d'aquesta energia
si és solar
durant hores de sol
però a la nit
tens que tindre llum
llavors això
per això estàs dintre
de la red
si és una illa
llavors tens que tindre
les teves bateries
perquè consumeixin
la teva energia generada
jo pensava
en una combinació mixta
com els cotxes elèctrics
que poden anar
d'una manera o d'una altra
doncs això també
que tu puguis connectar
o desconnectar
de la red
desconec
si existeix aquesta possibilitat
jo crec que no
però desconec
segur que el mercat
ara es posa les piles
perquè hi haurà
molts dubtes
i moltes ganes
d'arreglar coses
qüestions d'aquestes
que clar
ja hi ha el crit al cel
de dir
escolta
potser això es tornarà
a repetir
les assegurances
pel que fa a comunitats
de veïns
són suficients
que obrien una cosa així
han respost bé
a partir d'aquí
milloraran les clàusules
sí
més que una responsabilitat
de l'assegurança
jo aquí
és una responsabilitat
de la red elèctrica
de qui té la distribuïdora
no la comercialitzadora
la reclamació
la tens que fer
la distribuïdora
que és la que és responsable
dels fets
lògicament
si tens una assegurança
és molt més fàcil
tramitar tot el tema
si no el tens que tramitar tu
clar
perquè com funciona
doncs
a una comunitat
se'ls ha espatllat
per dir alguna cosa
se'ls ha espatllat
el sistema
de l'ascensor
a causa d'això
contacten amb vosaltres
altres contacteu
amb l'assegurança
com va el protocol
nosaltres
hem de contactar
amb
distribuïdora
fer la reclamació
directament
a distribuïdores
i en el cas
d'aquesta distribuïdora
no acceptés la reclamació
llavors
iniciar el procés
de reclamació
per altres vies
que aneu fent moltes
de reclamacions
d'aquestes
o com dius tu
tot i l'abast
de l'apagada
va ser
tan paulatina
no i tan llarga
que no ha calgut
jo crec que
que totes
les reclamacions
s'estan atinent
perquè a més
l'apagó
és bastant
no es pot amagar
no es pot amagar
és a dir
si parléssim
d'un apagó
puntual
estaríem parlant
de demanar
un informe
distribuïdora
que certifiqui
quan va ser l'apagó
en aquest cas
ningú pot negar
que no va haver llum
aquests dies
i que va ser
un problema
de distribució
per tant
estan assumint
totes les reclamacions
Què han de fer
les comunitats
què poden fer
per mitigar
els efectes
d'una altra possible
gran apagada
allò de les plaques solars
ja hem vist
que no és la gran solució
però quins petits gestos
es poden fer
Bé
poc es pot fer
es pot fer
segons quines comunitats
podran incorporar
un generador
que tingui llum
quan se'n vagi
però poca cosa més
perquè
precisament
per una inversió
per poder solventar
tot això
necessitava
una inversió
tan gran
que
esperem
que no es torni
a repetir
una pagona
i sí
llavors lògicament
no té
contraprestació
d'una inversió
molt gran
però no tindria
pràcticament
solució
una altra cosa
una altra cosa
que no sé si ho heu vist mai
és que diferents edificis
que comparteixen
doncs unes zones
posessin d'acord
per tenir un generador
conjunt
on es poguessin
endollar els edificis
que no sé si existiria
clar
el generador
també s'ha d'anar alimentant
amb fuel
o amb algun tipus
de combustible
vull dir que no sé
fins on aguantaria
però això ha passat mai
que comunitats diferents
es posin d'acord
per un sistema així
no
no però es podria fer
jo
nosaltres tenim una comunitat
que té un generador
i funciona
quan se'n va la llum
amb l'apagón aquest
o amb qualsevol altres apagons
ha mantingut energia
suficient per mantenir els mínims
però aquí teníem un altre programa
que se t'acaba el gasoil
i com ho fas
perquè les gasolineres
tampoc donen el gasoil
la majoria
aquestes preguntes
que jo me faig
us les han fet
hi ha comunitats
que ja s'han mogut
i estan inquietes
per saber com ho poden arreglar
no gaire
no gaire
perquè precisament
la sensació que dona
que és una casa excepcional
i que no es torna a repetir
esperem
i tots creiem
que es prendran
les mesures oportunes
perquè sembla ser
que és molt clar
el motiu
per el qual
es va produir
llavors es prenen les mesures
i això no té per què
tornar a succeir
bueno
no hi ha pànic
doncs
de moment no
de moment no
ara no sé si demà
torna a passar
llavors potser canviarem
Fabi Oguet
president del col·legi
d'administracions
de finques de Tarragona
moltes gràcies
per acompanyar-nos
gràcies a Valtrus
i el nostre segon demacla
i ja per acompanyar-nos
segur que també et sona
eren els Eiffel 65
amb Gabri Ponte
te recordes
que tantes versions han fet?
doncs aquí tenim
una de les primigenies
diguem-ho això
una de les primeres
després van haver
unes quantes
i m'imagino que potser abans
també
amb elles
el nostre segon demacle
per tancar
adeu
i'm moved
i've been dita
i've been died
i've been
Gràcies.