Bon dia, són les 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
No secret, secret love Within a part of me No secret any
Què tal, molt bon dia? Benvinguts, obrim la veu d'avui. Jornada dimarts, avui que és dia 20 de gener de 2026, encara dia de consternació d'anar peint tota la informació que va arribant des del municipi cordobès de Damuz. Ja són 41 les víctimes mortals.
no fa gaire estona, i per tant, seguim amb aquesta consternació per tot el que està, per aquest xoc, pràcticament, per totes aquestes informacions que van arribant, i per tot el que està passant també de retruc, a conseqüència d'aquest greu accident, amb aquests tres dies de dols ja oficials decretats per part de l'Estat, fins ixous, per tant, avui, primer dia d'Oldi, viuen crecits i xous, tres dies de dols oficials, i moltes cancel·lacions que s'estan produint. Arrel d'això, recordem que és una setmana
a Amfitur, la fira internacional de turisme, la fira més gran a nivell de turisme que es fa a l'Estat, a Terroni serà present, demà també serem allà i, doncs això, estan perdint moltes cancel·lacions.
ja ha anunciat que no hi seran a la fira i que les que ocupaven hi haurà únicament un missatge dient que estan donant suport a l'atenció a les víctimes. Tampoc hi serà Irgo i altres companyies. Vull dir que hi ha també bona part de cancel·lacions per part de l'agenda institucional, la bona part d'Andalusia, això que s'està portant en aquestes últimes hores.
N'anirem parlant, perquè també, evidentment, Tarragona és present a futur un any més a partir d'aquest dimecres, a partir de demà i n'estarem pendents. Miguel González, molt bon dia. Molt bon dia, Josep. I com dèiem, avui ja ho hem explicat a nivell d'informatius, però malauradament tenim una víctima més, són 41.
Sí, a l'última hora parla de 41 víctimes d'aquest accident de diumenge. Han començat ja a poder moure, poder aixecar aquests vagons que encara estaven... Al Talús. Al Talús, volcats, i ahir ja confirmaven, a darrere de la nit ja es confirmava oficialment que hi podia haver 3 persones atrapades, ara víctimes, evidentment víctimes mortals,
ha sumat aquesta víctima, quan ja són 41, quan han començat aquests moviments dels vagons. I espero que al llarg del matí es puguin confirmar aquestes altres víctimes més. Encara moltes persones ferides, com dèiem, no estem per la seva vida, però sí, encara també moltes denúncies de persones desaparegudes. Poden ser víctimes mortals, poden ser persones que estan a l'hospital i que no se'ls ha pogut encara identificar o que les seves famílies no els han localitzat. No les han localitzat.
Tarragona consternada. Ahir parlàvem amb les associacions d'Andalusas de Tarragona i també hi es feien minuts de silenci. Al migdia, les institucions d'aquí de casa nostra, del territori, l'Ajuntament de Tarragona, però també la sublocació del govern, la mateixa Diputació, ens feien minuts de silenci, com també es feien arreu de l'estat. Avui en parlarem, en temps de tertúlia política, d'aquí una estona...
Avui amb la consellera Portaveu Sander Ramos, del PSC, Jordi Collada, com ho podem, i Judit Gómez, de Vox, farem tertúlia d'aquí un instant a cap a dos quarts. Abans parlarem amb un expert en l'àmbit ferroviari, el Ramon Joanola, enginyer de camins, no per aventurar cap possible causa, perquè evidentment això hi ha una investigació oberta tècnica en torn de l'accident del Sant Guarda.
ni tan sol ni de suggerir una possible causa, però sí per entendre com és aquesta via des del punt de vista tècnic, perquè és una via que es va renomar recentment amb una inversió important a més d'uns 700 milions d'euros. Per entendre com és la via, com és aquell tram en concret d'aquesta alta velocitat,
i això, intentar explicar-ho tècnicament com és, simplement, perquè ho sapigueu, no per, ja insisteixo, no per intentar ni de bon tros apuntar possibles causes, perquè, evidentment, un tren descartida per diferents motius, i alguns ja estan descartats i d'altres no s'investiguen. Per tant, d'això en parlarem d'aquí una estona.
Més coses, que tindrem ara també entrevista de portaveus amb en Jordi Collado a partir de les 10, es quedarà, per tant, després de la tertúlia anirem parlant. Nòria Cartenyà, què tal? Bon dia. Hola, hola, bon dia, bon dia.
Més coses que aniran passant, perquè a partir de les 10, després de Jordi Collado, seguirem parlant de qüestions de l'actualitat. Podrem parlar-vos sobre el Passaport Edonauta, que celebren guanys 6 anys. De fet, és una entrevista que teníem ja emparaulada i anunciada per fer-la ahir, però que pels diferents esdeveniments ens vam quedar curs de temps. Avui sí, Passaport Edonauta, amb les tècniques de l'IMED.
per explicar-nos que al maig hi haurà una gran festa i que us conviden a tots a participar de les activitats culturals i que us vagin segellant el passaport, que al final hi ha molts premis. És una proposta per portar l'educació des del lliure a posar-la a la base de tothom, fer-ne difusió.
Doncs serà el que ens ocuparà després. Intentarem parlar també amb els pescadors, amb el conferent de pescadors, perquè avui no sortirà la mar. Ahir feia en vaga. Avui hi ha mala mar, hi ha molt mala mar, de fet, amb molta precaució. No us acosteu als culleres ni als pigons, amb molta precaució. Al nord de Catalunya s'han enviat SLR, també en alguns punts de Terres de l'Ebre, Miguel.
Ahir a la tarda s'enviava a Terres de l'Ebre, avui s'ha enviat també a Girona. De fet, allà s'han suspès tota l'activitat lectiva a la Universitat de Girona, per exemple. També hi ha algunes carreteres, alguns ponts tallats i la llevantada que està colpejant ara mateix aquesta banda de Catalunya toquen a la zona de Girona.
Com deies, és un mal dia per anar a la mar. I això ho aprofitarem també per conversar amb els pescadors que deuen lateralment que estan ofegats. Que estan ofegats i estressats. Per tanta normativa que no saben si podran complir realment és...
És un habitual, eh? Pescadors i... Pagesos. I pagesos, no? És un habitual. Doncs així anirem passant aquest dia, aquest matí de dimarts, un dimarts estranyot, humit, no? En què demà, doncs, farem un viatge. Si tot va bé, Pep, te'n vas demà.
Ah, sí? Anem a... Avancem, o? No, no, anem a Feature. Anem a Feature. De fet, hem avançat un dia l'estat d'habitual, perquè habitualment anem a moltes i xous i divendres, però ja ens diuen que bàsicament les activitats seran d'ivícres i xous. Les que es puguin fer, he insistit molt amb això, perquè s'estan anul·lant molts actes.
i part de l'agenda, com dèiem, institucional, de bona part de la Lucía, que han suspès l'agenda i actes, i també la presència d'alguns dels habituals de Fitur, que no hi seran. Renfe allà ho ha anunciat, que no hi seran, IRGO tampoc hi seran, i molts altres que ens fan por dir en cancel·lació. Vull dir que n'estarem molt ben més, però estarem allà per explicar-ho, en guany que a Fitur el reclam de Tarragonovia és el Tour de França, veurem si es poden fer els actes, si no...
veurem l'amient que hi ha a futur. Demà ho explicarem. Demà anirem cap allà i calculo que cap a les 10 i pocs minuts ja podrem saludar. Ja podrem saludar. Molt bé, molt bé. Aquí estarem, per dir-te hola.
Molt bé, el programa d'avui, a la veu de Tarragona, en aquesta jornada de dimarts, d'aquí una estona, doncs, això, saludem a aquest enginyer de camins, el Ramon Joanola, i el que fem ara també, saludem a tot aquí que fa possible el programa, a banda de la Núria, el Miquel, també l'Abrido Rius, la Laura Guàs, el Lluís Comas a la part tècnica, Mauri Ferrand de Reitació Divisual, Joan Andreu Pérez a la producció, Joia Gisper i qui us parla, Josep Sonia. A les 9 i 7 anem a la primera opinió del dia.
l'Espineta amb Tarragonins, avui parlant del nàstic. Remar tot segon es diu així l'opinió d'avui que ens fa l'acompanya d'aquí a la redacció Laia Tian Núñez.
No és cap secret que l'objectiu principal de Nasta i de Tarragona és tornar a ser una divisió i el futbol professional. És una aspiració que porten sobre la taula i és el desig del club i l'afició. Però ara la pregunta és, serà aquesta temporada quan ho aconseguirà? Sincerament, i tal com estan anant les coses, penso que haurà d'esperar un altre any.
El Nàstic no travessa el seu millor moment. Els resultats no acompanyen, s'acumulen derrotes i tampoc hi ha solidesa defensiva. Es cometen errades que no s'haurien de permetre i costa d'imaginar que aquestes desapareguin d'un dia per l'altre. Amb aquest panorama és difícil creure que a final de temporada puguin lluitar per les posicions de play-off i encara menys per ser líders del grup. Jo crec que un guany tornarà a ser una temporada de transició com ja va passar fa 3 anys.
El club ve de dos cops molt durs, tant esportivament com emocionalment, i això pesa molt en un vestidor i en el seu entorn. És cert que s'ha renovat bona part de la plantilla respecte a l'any passat, però més enllà dels jugadors que han arribat, considero que no s'ha fet un pas endavant clar. I la sensació és que no hi ha un equip ni un projecte consolidat.
En temporades anteriors, amb els seus alts i baixos, es veia un equip identificable. Hi havia estructura, una manera de jugar i una idea al darrere. En guany, en canvi, el que es percep és desconnexió. Jugadors, cos tècnic, afició i directiva semblen anar cadascun per la seva banda. I això està passant factura tant en el rendiment, en els partits com en la classificació.
En una categoria tan exigent com aquesta, no n'hi ha prou en tenir bons futbolistes. Cal tenir un projecte sòlid, una direcció clara i una sensació d'unitat que ara mateix no existeix. Si el Nàstic vol tornar al futbol professional, primer necessita recuperar tot això que he dit. I només quan tothom torni a remar en la mateixa direcció, es podrà parlar de cens.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Encantem avui el programa parlant, evidentment, de tota aquesta consternació que avui encara la gent colpida per tot el que ha passat a Còrdova amb l'accident ferroviari i anem veient totes les cancel·lacions que s'estan produint a nivell de fitur, sobretot, que ja ha arrencat a IFM a Madrid i que, evidentment, la part institucional a Andalusia s'està anul·lant, s'està cancel·lant i també la presència de RFE per descomptat.
Avui és temps de parlar de la investigació tècnica en torn a aquest accident entre dos trens d'alta velocitat. S'han trobat indicis d'una ruptura, són al seu ministeri, d'una ruptura o alteració del carril pel qual discorrien un dels convois.
El Ministeri de Transport, això és l'última hora, s'ho prellat, però que encara cal determinar si aquesta ruptura és causa o conseqüència del descarrilament. Una relació causal que no està establerta i que requerirà també temps, segons han afirmat a fons del Ministeri. També s'ha apuntat que la Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris està en fase de recopilació de dades per la qual cosa...
qualsevol hipòtesi sobre soldadures o altres defectes, exigeix anàlisis de laboratori, que és el que es farà en els propers dies i hores. En aquest sentit, de fet, abans, jo he dit al Ministeri, també ara una tesi definitiva seria purament especulativa. Evidentment, no és l'objectiu de l'entrevista que farem a continuació, ni de Bondrós,
sinó intentar entendre com és aquesta via, aquest tram en particular de via també, i què pot haver-hi al darrere d'un accident d'aquesta magnitud ferroviària. Per això saludem el Ramon Joanola, aquí als Estudis d'Enginyer de Camins, 45 anys d'experiència del sector, 25 anys com a professor també a la Politécnica,
Ramon, què tal? Molt bon dia, benvingut. Bon dia, gràcies. Clar, dissisteixo d'entrada amb el fet que deuen ser en guarda a especular qualsevol possible hipòtesi, perquè, evidentment, hi ha la investigació oberta i és la que declari, doncs, el que ha passat amb aquest greu accident. Però què és el que han de saber? Què és el que els enginyers us crida l'atenció d'entrada de tot el que... d'aquí 30 vies en particular, que va ser el que va inaugurar l'AVE l'any 92, per cert.
S'hi ha fet una inversió, i ho deia també el Ministeri, d'uns 700 milions d'euros en aquest punt exacte. Què és el que us crida l'atenció als enginyers? Primer, volia donar les gràcies a Tarragona Ràdio per convidar-nos a la plataforma Mercaderies per l'Interior.
i, com ha dit el presentador, no volem especular sobre el que ha passat, perquè hi ha una investigació en marxa d'un organisme independent, però sí que podem fer unes consideracions fent un pas una mica enrere, diguéssim, què és el que està passant amb l'alta velocitat a Espanya, perquè l'alta velocitat s'ha incrementat moltíssim en els últims temps, no?,
Hi ha un fenomen que s'ha produït des de fa poc temps, que és la liberalització del sector ferroviari de l'alta velocitat. Què vol dir això? Que en les vies que gestiona ADIF, que és l'organisme de l'estat que porta les vies, la infraestructura, el que la gestiona...
Per sobre d'aquestes vies hi poden circular, a banda de l'operador en monopòli que actuava fins ara, que era Renfe, altres companyies que han vingut, han vingut de França, l'SNCF, on han vingut d'Itàlia, els ferrocors italians. Aquestes companyies, companyies estatals, entren en competència i lluiten per aconseguir un tros del mercat, que és el transport de viatgers. En el cas Barcelona-Madrid...
Doncs ho hem pogut comprovar, si agafem el tren a Tarragona, que per anar fins a Madrid o fins a Barcelona hi ha diversos operadors que operen. Llavors aquestes companyies quan entren en competència, que en principi la competència és un valor positiu en si mateix,
Però el que fan per aconseguir part del mercat, aquestes companyies rebaixen els preus. La tarifa per viatjar a Madrid és molt barata i en fins i tot ocasions pot anar a Madrid per menys de 10 euros. Qui no va a Madrid per menys de 10 euros a prendre un cafè a la plaça real? Bé, a banda de la broma aquesta...
és veritat que han començat una política tarifària de baixar preus. Aquesta política tarifària de baixar preus, per aconseguir un tros del pastís, del mercat que hi ha, crea una demanda artificial. Es genera més gent que viatja perquè els preus són interessants, com les companyies aèries de low cost. Hi ha molts viatges que abans no es produïen, que ara sí que es produeixen. Pensem que en la línia Barcelona-Madrid
Abans de la liberalització hi havia uns 50 trens diaris i ara n'hi ha més de 110 trens diaris. S'ha multiplicat per més de dos la freqüència de trens que circulen. Això per un costat. És a dir, que les línies de ferrocarril on hi ha competències estan tensionades perquè circulen molts més trens. Això per un costat. I per l'altre costat, el reduir costos, les tarifes, els preus, els bitllets...
Les companyies han de reduir costos perquè perden molts dissèntims. Les tres companyies, l'espanyola, la italiana i la francesa, perden molts dissèntims. Per reduir aquestes pèrdues el que han fet és intentar reduir costos. Llavors han començat a construir trens més barats, trens low cost.
En el cas de la Renfe va construir uns aflo que va encarregar a la companyia del Talgo, que eren uns trens que en lloc de quatre seients per línia en tenien cinc, els seients anaven més junts, els materials dels tapissats també eren més barats, més econòmics. Això és anecdòtic, però el que és anecdòtic és que el tren en si era més senzill. És a dir, un tren que quan circulava, i jo hi he circulat amb aquest tren, doncs vibrava, el tren es bellugava, quan anava a 200-250, però ara començava a bellugar-se.
Això ho han fet tant les companyies espanyoles, la Renfe, com ho han fet els francesos i ho han fet els italiens. L'Írio, jo no sé si l'Írio és també un tren baix cost. Segurament que sí. És a dir, que hi ha un primer factor, que és que les companyies, a l'entrar en competència, tensionen més les línies perquè hi ha molts més trens que circulen i, a més, col·loquen uns trens de baix cost.
Els creus més senzills. Més senzills, que això també passa a l'aviació. A l'aviació, quan agafa segons quins avions, també hi ha menys espai dins de l'habitacle a l'avió, per dir-ho així. Vull dir que també passa amb la competència, amb l'aeronàutica, amb l'avió, amb l'aviació. I, clar, la companyia Irio, que creix italiana, no? Sí, és participada majoritàriament pels ferrocarils italians, sí.
De la línia, és a dir, d'un accident com aquest tan greu, també s'ha dit, clar, que si no arriba a vindre un tren en sentit contrari, que no estaríem parlant de 41 ja víctimes mortals, no? És a dir, que hauria estat l'impacte evidentment menor, no?
Sí. Bé, quan passa un accident d'aquesta magnitud sempre hi ha molts factors que incideixen, és multifactorial, no? Pot ser un fallo a la via, pot ser un fallo en el tren, pot ser la circumstància que han col·lisionat dos trens que circulaven justament en una diferència de 20 segons de temps, en un interval de 20 segons de temps, és a dir, que sí que és multifactorial, no?
Seguint una miqueta amb la meva idea d'abans, llavors, què passa amb la via quan circulen molts més trens del que circulaven fins abans de la liberalització? L'AVE, com que és un tren que circula a molta velocitat, té un manteniment, a dir, fa un manteniment molt exhaustiu. Cada nit nivella en tota la via, passa un tren a escoltador...
i passa un tren reparador que nivella la via i la intenta deixar en condicions perquè el dia següent puguin circular els trens en aquesta alta velocitat. Però, al incrementar-se el número de convois que circulen, esclar, la via es deteriora més ràpidament. I els diuen, diuen els experts, que el increment de manteniment aquest no s'ha produït. A banda d'aquest manteniment diari, no hi ha hagut un increment del manteniment extraordinari. De fet...
hi ha una declaració del sindicat de maquinistes de Renfe que diu que els trens en la línia, precisament Barcelona-Madrid i la línia Madrid-Sevilla, els trens vibraven, s'incrementava la seva vibració al circular a 300 per hora. I per això els sindicats recomanaven que els trens baixessin la velocitat mentre no se solucionaven els problemes que hi podia haver a la via. O sigui, que passessin a circular a 250 per hora.
És a dir, que veiem, en primer pas, que hi ha una política de les companyies d'intentar reduir costos i, per tant, col·loquen un material mòbil més senzill, i, per l'altre costat, el manteniment no s'ha acomodat, no s'ha compassat segurament amb l'increment de tràfic que hi ha hagut i, per això, es produeixen aquestes vibracions, aquestes que ja denuncien el sindicat de maquinistes.
Des de la ignorància, però entenc que descarregar un tren és difícil d'entrada. És un mitjà de transport segon, en principi. Sí, sí, no és freqüent. Des del punt de vista tecnològic, parlant tècnicament. És inusual. S'ha de tenir en compte, per això, que aquests trens viatgen molt ràpidament. És com, per dir-ho d'alguna manera, és com un avió que vola molt baix. Viatgen a 250 km per hora.
Aquests trens que van col·lisionar viatjaven per sobre de 200, cadascun d'ells, no? Vol dir que en el moment de l'impacte és com si un tren xoqués contra una pareta 400 per hora, vull dir que l'impacte realment és molt important. Malgrat això, efectivament, el tema del descarrilament no és freqüent, és infreqüent, no? Però, bueno, pot passar, de fet passa, no? I, bueno, pot ser un error a la via, pot ser un error en el tren, pot ser simultàniament amb un desviament, un desviament...
s'ha d'averiguar i s'ha d'investigar i s'ha de detectar per poder-ho prendre les mesures que, diguéssim, impedeixin que en el futur torni a repetir-se una circumstància com aquesta. Que entenc que serà complex de determinar la causa. Ara estem parlant d'això, d'aquest indicis de ruptura, alteració del carril...
Clar, tot això ara s'analitzarà, entenc que en lupa, en un laboratori, en un magatzem, en una nau, on has portat el material, però serà complex de determinar tècnicament què ha passat. O sigui, no és allò que deieu ara de concatenació de factors, que també de vegades passa això, no? Sí, sí, sí, no serà fàcil. Hi ha una comissió d'experts, teòricament independent, pertany a un organisme de l'Estat, però és independent tant de DIF com de les companyies operadores,
i que, per tant, aquests experts tenen el temps i tots els mitjans en principi necessaris per poder-ho investigar. Però no és fàcil, perquè hem de pensar, per exemple, que els trens s'hi van col·lisionar, perquè també hi ha una teoria que diu que no van col·lisionar, que un va perdre la roda...
Hi ha una roda de l'àlvia que l'estan buscant encara. Sembla que almenys es van fregar, però els trens després de fregar van continuar circulant i ara estan aturats a una distància de 800 metres. Vull dir que si l'impacte es va produir en un moment determinat, després van continuar circulant i es van estar sempre els 800 metres. És a dir, que hi ha un tram de via d'uns 800 metres que està alterada com a conseqüència d'aquest accident. No serà fàcil la investigació.
Coneixeu aquest tram de via, perquè es parla d'una recta, en principi, que ara estava veient les característiques, que també he anat a conèixer aquests dies, d'un tram que té un punt d'avançament i estacionament de trens, però que és una recta, no?
Sí, el tram de la via és una recta, però haver-hi aquest punt d'estacionament de trens perquè puguin avançar-se els uns als altres, hi ha uns canvis de via que permeten, precisament, aquesta operació d'avançar uns trens als altres. És a dir que, malgrat que el traçat de la via és recte, sí que hi ha uns canvis de via. Els canvis de via aquests són uns canvis de via especials que permeten que els trens puguin passar per sobre aquests canvis en aquestes velocitats, no?
Però qualsevol petit problema en un d'aquests canvis, en aquestes velocitats, pot ser, diguéssim, important, sí. Parlem amb Ramon Joan Olongini de Camins, de Mercaderies per l'Interior, 45 anys d'experiència en l'ofici i 25 anys de professor a la Politécnica.
També aquests dies s'ha mirat molt el precedent d'accidents, d'altres accidents, perquè accidents n'hi ha hagut. I tothom recordava aquests dies el de Galícia, que allà es va atribuir al conductor la responsabilitat. Jo ara parlava fora de micròfon del que va haver-hi Torra d'Embarra, també no era lluny d'aquí. Va haver-hi un accident ferroviari greu també amb víctimes mortals.
És a dir, que també es miraran supostos els precedents, no? I aquest també s'enterà precedent, és a dir, que serà un abans i un després d'aquest accident de tret, no? És a dir, que també quan s'ha determinat les causes, per dir-ho així, també l'important és que no torni a passar, no?, en definitiva. Sí, sí, sí, realment es fa llavors un catàleg, un recopilatori dels accidents previs, no?, per prendre les mesures que evitin aquests accidents i futurs nous accidents. Els que ha citat, els que ha citat, les causes semblaven bastant clares, no?, un per un excés de velocitat amb una curva
que no estava el sistema adequatment preparat per evitar que el tren pogués circular a aquesta alta velocitat, i en el cas de Torredambarra que el tren va quedar mal estacionat, o sigui, ocupava dues vies el tren. En aquest cas, en principi, no es veuen indicis, diguéssim, molt determinants que puguin haver produït aquest accident. O és un fallo de la via o és un fallo del tren. Aquí no hi ha més història, no?
sembla que la via podria tenir algun problema, sembla que el tren podria tenir algun problema, sembla que els dos podríem tenir algun problema alhora, sembla que el canvi... Això s'haurà d'analitzar tranquil·lament i determinar quines són les causes.
hi ha molta tecnologia tant al tren, als trens com a la via, perquè ara també s'estava migrant el sistema ERTMS2, el sistema tecnològic de senyalització de la via, és a dir que tant al tren com a la via hi ha molta tecnologia aplicada per la seguretat, en definitiva. Sí, sí, això és el sistema de senyalització.
que el que determina és la freqüència que poden passar els trens, amb quina separació va un tren del que el precedeix i del que el segueix al darrere. I aquest sistema és el que són monitorits en cada un dels trens i fan, diguéssim, que la conducció sigui segura. I s'està emigrant d'un sistema que era el sistema espanyol, en aquesta via, en la via Madrid-Sevilla,
El sistema europeu, que és l'RTMS, que permet col·locar més trens, és a dir, que la freqüència de pas de trens sigui menor, amb seguretat. Hi ha molta tecnologia, evidentment. En seguirem parlant, i molt probablement serà llarg, això, no?
Com a expert, com a enginyer de camins, creieu que serà llarg, la investigació? Sí, la investigació oficial ja per les xarxes circulen moltes teories diferents i diverses.
No n'hem de fer massa cas perquè són especulacions. El que val serà la informació oficial, la recerca oficial, la investigació oficial, que pot durar mesos o anys, fins i tot anys. Depèn de la magnitud i de la complicació que hi hagi hagut. Sí, pot durar diversos, uns quants mesos. Alguna consideració més, abans d'acabar, Ramon, alguna consideració més que us crida l'atenció des del punt de vista tecnològic-tècnic?
Bé, jo diria de no crear alarmisme, perquè ha passat un accident, no creem alarmisme. En principi, el sistema de circulació d'alta velocitat és un sistema contrastat, que porta molts anys funcionant al Japó, molts anys funcionant a França, a Alemanya, també a Espanya porta molts anys funcionant, vull dir que que hi hagi hagut un accident no vol dir que el sistema sigui insegur, sinó que en aquest cas concret han concorregut unes circumstàncies que han produït que s'hagi produït aquest accident, per dir que...
Tranquils, no creiem alarmisme, s'investigarà, igual que amb un accident de lloc, s'investigarà el que ha passat i es corregiran les causes que l'han produït perquè no es pugui tornar a produir en el futur. Aquest és l'objectiu. Ramon Joanola, gràcies per acompanyar-nos. Enginyer de camins avui per aportar-nos això, expertesa des del punt de vista tecnològic. Gràcies fent la propera. Moltes gràcies a vosaltres per convidar-nos a la plataforma Mercaderies per l'Interior. La veu de Tarragona. La teva veu.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
No pasaste de caimà, hasta luego cocodrilo. Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, pincers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Les pifies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris.
O no. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir la secció d'humor. Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. En directe els dijous a les 10 i 20. Dins la veu de Tarragona, camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis. A tarragonaradio.cat. Seixi que la sessió.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
El Fòrum Polític. La veu de Tarragona.
I avui tertúlia política en aquest dimarts, dia 20 de gener de 2026, primer dia de doble oficial, avui, demà, ID Shows, per la greu accident ferroviari de MUT, per les víctimes i les famílies, i que la investició continua oberta. En parlem, en temps de tertúlia, amb la consellera portaveu del PSC, Sandra Ramos. Molt bon dia, benvinguda. Hola, molt bon dia. El conseller portaveu d'en Comú Podem, Jordi Collado, bon dia. Bon dia.
Que vostès queden a entrevista després, eh? Sí, sí. I amb la consellera portaveu de Vox, Judi Comez, què tal? Molt bon dia. Bon dia. Estem veient, primer diàleg oficial, per les 20 minuts de silenci també a Tarragona, consternació, parlàvem també amb les associacions andaluses de Tarragona, amb...
la Casa Andalucía i l'Associació Cultural Foculari Candalusa, que estaven, de fet, en xoc per aquest greu accident de tren ferroviari que s'investiga i amb tot el suport, com ja es va tragedar ahir, en aquest minut de silenci, a primer la comunitat de Quindalusa, de Tarragona, que en són uns quants, i també aquests que ho estiguin patint d'una manera o altra, perquè hi ha molts gent que ho pateix encara que no ho visqui directament.
Bé, jo crec que, si evidentment el condol a la comunitat andalusa i a tothom, perquè al final no deixen de ser compatriotes nostres que han patit això, i realment el que és important és poder donar suport a totes les famílies, a totes les persones que han perdut algú, que encara estan hospitalitzades, ha estat un accident gravíssim,
i sobretot que continuï la investigació per esclarir què és exactament el que ha passat. Les informacions que tenim aquests dies és que és un accident estrany, l'han anomenat així, per les condicions en què s'ha produït, però sé que tots els serveis tècnics estan treballant a fons per poder-ho esclarir, i a més l'agraïment tant a la gent del poble de Damud que va...
prestar ajuda de forma immediata i van ser les primeres persones que van assistir i van mostrar una solidaritat increïble, sent un poble petit i a tots els serveis d'emergències que s'hi han bolcat des del minuto, també. Sí, la veritat és que em costa fins i tot parlar del tema, però em sembla que
Bueno, el miss és terrible i humanament la situació per la gent que ho ha patit i que ho està patint em costa fins i tot intentar posar-me en lloc. Em sembla una bestiesa perquè costa molt d'entendre.
Bé, jo crec que el mínim que poder fer és això, mostrar la solidaritat. Jo em quedo justament amb el que deia Sandra, amb els equips d'emergència, aquesta gent que cada dia estan dematents, estan pendents que les restes estan bé i quan passa alguna cosa intervenen els primers.
Esperem que aquestes investigacions, que sembla que són complexes i llargues, siguin el més curta possible i es pugui esclarir, bàsicament, perquè no torni a passar. És en aquesta època de...
de desinformacions i de... tothom opina, els opinòlegs professionals, i que tothom en sap, és una cosa perillosa. I, clar, necessitem esclarir què cara ja ha passat, què tinguin a veure aquests trens, i donar-los una mica de pau a les famílies d'aquestes persones que han mort, els accidentats,
i que siguem a l'altura com a país. És l'únic que demano, que hi ha hagut massa vegades que el país no ha estat a l'alçada amb aquest tipus de catàstrofes i on hem d'estar.
Bueno, como dicen mis compañeros, pues sí, sobre todo acompañar a las familias en estos momentos, que todas las fuerzas, cuerpos, seguridad, servicios del país se pongan a disposición como ya lo han hecho y como lo han hecho en otras ocasiones. Estar todos unidos para lo primero acabar, bueno, rescatar a todas estas personas y a sus familias y luego evidentemente se habrán de depurar responsabilidades porque...
Estamos en un momento en que se apuesta mucho por el transporte público y se ha de apostar, pero estamos viendo que en los últimos tiempos abre medios de comunicación con incidencias el transporte público y, claro, hemos de garantizar la seguridad en el transporte público si queremos que la gente abandone, por ejemplo, el coche, ¿no?
Yo, por ejemplo, a nivel personal siempre he sido un amante del tren. Por circunstancias familiares, siempre de pequeño siempre hemos viajado en tren. Y para mí era el transporte por excelencia, porque siempre he viajado en tren. Y claro, yo ayer viendo las imágenes... Ostras, además soy una persona claustrofóbica...
Veo esas imágenes y es que no soy capaz de ver más imágenes ni escuchar más noticias, solo de pensar las personas que se han quedado ahí atrapadas y lo que han tenido que vivir. Y a mí, sinceramente, últimamente me daría miedo coger, bueno, es que me da miedo coger el tren, por circunstancias personales, por lo que sea.
Pero, bueno, que hay que depurar y hay que intentar trabajar para que no se repitan estos fallos en la infraestructura, como se apunta.
El transport públic i el privat, recordem que aquí hi havia una empresa privada que operava també, i això sempre ho dificulta tot, sense generalment ningú. Jo crec que no l'ha assenyalat, sinó que el cosmos és complex, que som un país que tenim les vies dels nostres trens, a diferència d'altres països que sempre són públiques i controlades per l'Estat, tenim empreses privades que hi circulen,
I això també ens ha... Jo crec que també ens ha de fer reflexionar, veure aquests resultats ens permetre reflexionar també, sobretot això, perquè realment... Clar, jo crec que a mi el que més m'impacta és que fes un any que ho haguéssim arreglat, no? És a dir, ostres, amb la inversió que s'està fotent amb trens, no? Hem de veure com... Com que carai ha passat, perquè realment pot ser que... Però si t'hagués mal fet, però... No? És a dir, que jo crec que...
allà on fem inversió clara, i crec que eren 700 milions, el deia el Fèlix ahir, és a dir, ostres, que en un tram que on acabem d'invertir passi això, és desolador, hem d'aclarir què ha passat, perquè a més, no és que fes Construcciones Romero, que ho fes allò, perdó, Construcciones Romero, que no sé si existeix, però que Ferrovia, l'OHL, o sigui que les grans constructores han estat allà, i per tant... Jo és que seria...
extremadament prudent amb tot això. Primer no barrejaria si operadors públics, privats... No barrejaria qüestions... Primer perquè hem de saber quin ha estat el problema. Correcte. Quan el ministre o el president d'alguna de les companyies o tothom, inclús enginyers, que ahir a les tertúlies hi havia experts i expertes parlant del tema, tothom...
Coincideix en que és estrany tenint en compte que la via feia 6 mesos que s'havia fet la inversió i que un dels trens accidentats feia 4 dies que havia passat la seva inspecció i, a més a més, un tram de via on 20 minuts abans havien passat altres trens. I havien estat passant trens tot el dia. Per tant, ningú avui pot assegurar què és el que va passar.
I tenint en compte que hi ha moltíssima gent afectada, el sistema ferroviari espanyol és dels millors que hi ha a Europa. En el país que tenim més quilòmetres d'alta velocitat, necessitem treballar molt per als trens de...
de rodalies que realment funcionin bé perquè és el que agafa la majoria de la gent per moure-us en el seu dia a dia. Evidentment, les infraestructures tenen assignatures pendents, evidentment, però si ens fixem en aquest tema, és un cas que requerirà d'aquest estudi especialment per això.
perquè la via era nova, perquè el tren tenia 4 anys, el tren que suposadament va descarrilar, a banda d'un factor de mala sort increïble, que és que justament passés en un moment en què hi havia un creuament de trens. Perquè probablement la mateixa rada, en un moment on no hi hagués aquest creuament de trens, no estaríem parlant d'això aquest matí, probablement. No sé.
Me les va estranyar parlar d'altres temes, però, vaja, és que ja se seguirà parlant molt d'aquest accident. Evidentment, no s'acaba això avui ni de bon tros, eh? Vaja, us oblia a preguntar per altres temes, eh? Si volem fer una vegita, ho facin, eh? Endavant. Però tenim altres temes que ahir començaven les obres al Palau d'Esports Catalunya.
I també coincideix amb la FITUR, la FIRA de Turisme, vam parlar amb la consellera Dan, que precisament una de les opostes d'aquests anys, entre d'altres, però també el tema del Tour de França, els equipaments esportius de la ciutat i la capacitat per acollir esdeveniments esportius importants, com serà el Tour de França. Tot això anirà cap a FITUR. Volem que es pot fer FITUR, perquè també s'està cancel·lant molta agenda institucional per part de l'OCEA. No hi serà res en fer, ni serà en fi. Les preguntes del Palau d'Esports.
Compromís del conseller Berni Álvarez en el seu moment i les obres que han començat. Sí, doncs compromís del conseller Berni Álvarez en compliment d'un compromís que havia adquirit la Generalitat de Catalunya. Ja no em preocupo ni de qui ha governat en quin moment, no? Però un compromís de la Generalitat de Catalunya de dotar la ciutat de Tarragona amb aquest Palau d'Esports complet.
perquè ens el van donar incomplert. La inversió de les grades és una inversió important. Em sembla que eren 700.000 euros aproximadament. Per tant, la Generalitat ens havia donat un equipament que no era el que havia compromès amb la ciutat de Tarragona. I ara, doncs, aquest...
aquest govern de la Generalitat i en concret el conseller Berni Álvarez el que ha fet és donar compliment a aquest compromís que tenia el nostre govern amb la nostra ciutat. Per sort estem veient com aquest govern està donant compliment a molts compromisos que tenia el govern de la Generalitat amb la nostra ciutat i que no s'estaven complint i com a mínim estem veient un canvi de direcció.
Sí, això permetrà, evidentment, gaudir d'aquest equipament en plena ocupació, que quan vulguem acollir un esdeveniment esportiu local o nacional o internacional, de les característiques que sigui, es pugui fer sense el cos afegit, haver de...
de posar les grades, perquè n'hem de pensar només en la copa de no sé què, que venen no sé què, és que els tornejos de taekwondo, de no sé què, que es fan allà, porten a milers de famílies i es necessiten aquestes grades, no només pensant en grans esdeveniments, sinó també en els esdeveniments de l'esport de proximitat, que és realment el que més ens interessa i volem fomentar, tot i que es complementi amb això.
I, evidentment, en guany, amb el Tour a Tarragona, l'aposta a Fitur, l'any passat va ser per la dels 25 anys del patrimoni. Sempre parlem del patrimoni quan anem a Fitur, òbviament. Però en guany també es volia fer incapeu que passa el Tour per la nostra ciutat, els esdeveniments esportius. La fira...
Potser no tindrà fanfàrria amb la inauguració institucional, però el que ens interessa, que és la promoció de la nostra ciutat amb una fira tan important com és Fitur, estarà i serà i es farà igualment.
Bueno, evidentemente ampliar el foro del Palau y completarlo definitivamente, como se había comprometido la Generalitat, es una buena noticia para Tarragona y para el deporte. Y estoy de acuerdo con lo que dice la señora Ramos, que es una exigencia que también hemos marcado nosotros en los últimos meses.
que es que este gobierno no se olvide del deporte base, del deporte de barrios, porque nos hemos estado reuniendo con varias asociaciones deportivas y se quejan del estado de las instalaciones deportivas, que ahora el gobierno hizo un anuncio de que iban a invertir este año 700.000 euros en recuperar las instalaciones de los ocho campos de fútbol, que son vestuarios y que...
Y que lo agradecemos porque el deporte de élite, pues sí, pero no nos olvidemos que del deporte base de los barrios es donde aparecen o donde van a nacer las futuras figuras del deporte del mañana.
Entonces, casualmente, ayer, por ejemplo, estuvimos reunidos con unos vecinos que se quejaban de un deporte tan básico como es la petanca, que no requiere una gran inversión, pero están abandonados y piden al ayuntamiento a ver si les pueden poner una pequeña instalación de petanca, ¿no?
Pues lo que quiero decir es que sí, al Palau y a completarlo, pero que sobre todo el gobierno no se olvide de estos deportes minoritarios que hay por los barrios y que acogía a muchos vecinos. Señor Collado.
Jo crec que el Berni Álvarez hauríem de dir la navaja suïssa perquè és capaç de demostrar una capacitat d'execució important i aquí ha portat una bona solució, a més amb uns pressupostos prorrogats, que era complicat, fent administració d'una consellera que va decredar. Jo crec que la feina és bona, necessitem aquest equipament.
Ara, com sempre em vull més, veure com adaptem els plans d'evacuació i els excessos per fer espectacles que havíem dit en algun moment d'intentar-ho fer. Sempre es poden fer coses, jo crec que està molt bé que tinguem aquestes grades i que l'esport vagi endavant. A mi, i ara sí, també perquè coses que estan molt properes, tenim les obres de les grades en funcionament,
i continuem amb el camp de rugby, sense vestuaris, sense grades, canviant-se els nanos, havent-se de canviar el velòdrom quan fan activitats.
L'esport és infinit en aquesta ciutat. Jo crec que la massa social creix de la petanca al rugby passant per el béisbol no sé què. És a dir, cada dia te'n trobes una entitat que dius i això és guai. El tema és que hem de... Les expectatives, aixecar expectatives provoca... Aixecar també demandes. Per tant, és una bona notícia. Ens queda feina per fer. Els pressupostos, com bé deia la consellera...
Gómez ja contemplava en aquesta partida per arreglar els camps de futbol, no només la gespa, que era un dels plantejaments, sinó també els vestuaris, i per tant, feina, jo crec que és una bona notícia que la ciutat encari aquest tipus d'accions. Pel que fa a Fitur...
A mi m'agrada molt la definició que fa de Fitur, un profe de la universitat, que sempre diu que és l'aquellàre caníbal del turisme, perquè tothom va allà a la desesperada d'intentar ensenyar fins i tot allò que no té, de vegades. I, per tant, a mi la veritat és que Fitur em semblava un...
una fira vinculada bàsicament al turisme des d'una perspectiva extractiva i no hi ha un plantejament de construcció social del turisme i és un dels problemes que tenim en aquesta ciutat amb el turisme, que no està plantejat des de la vivència...
d'una ciutat, sinó el consume i uye. En aquest sentit nosaltres som molt més crítics amb la nostra posició a futur, amb la que té l'Ajuntament, amb la que té fins i tot Catalunya com a propi estant a la fira. Està bé que s'acabi la fanfàrria, jo crec que té sentit que la fanfàrria no hi sigui amb la situació que viu el país i per tant una lògica mostra respecte que s'agraeix
però que no ens oblidem pel que serveix, que al final el futur és que els operadors tanquin els seus negocis i tots anem allà a explicar lo guapo, lo alto y lo roso que som, quan de vegades ni ho som.
Afortunadament aquí sí ho som, però vaja, aquest és un altre tema, no? Tarragona té equip de cuidits, fins i tot. Sí, sí. Ho dic perquè es practica de tot i més. I les bitlles no són tan minoritàries, senyora, que hi ha molta gent que hi juga i hi ha alguns espais per jugar a la ciutat.
Ja s'ha comentat aquí, ja es va fer una inversió fa dos anys, ja he perdut la noció de si fa un any, dos anys, any i mig, dos milions d'euros per la renovació de la gespa a tots els camps de futbol de la ciutat. I, evidentment, està en projecte renovació des d'arreglar la piscina de Riu Clar, que té un escletxess d'arreglar, evidentment el camp de futbol. Sé que en breu també havia de sortir a licitació el tema del camp de futbol...
els vestuaris i tots els camps de futbol, és una prioritat i passa moltíssima canalla per aquests camps de futbol que practiquen esport. Nosaltres vinculem i és la línia també, ja ho treballàvem així quan hi havia el Berni com a conseller, no de la gent, sinó de l'Ajuntament de Tarragona, que és la línia que continua ara ell aquí, la línia que continuem com a hoguera amb el Màrio Soler,
l'esport està vinculat directament amb la salut de la gent. Per tant, fomentar l'esport de base és una política estratègica del govern de la Generalitat de Catalunya i del govern de la ciutat, perquè promou una vida saludable entre els nens i nenes, però entre els adolescents, els adults. És una eina també d'integració social estupenda,
És a dir, allà on es practiquen esports, també des de la gent que practica beisbol, que ara també tenim grups que practiquen beisbol a l'anella mediterrània, per això ha estat una meravella per poder fer tot això, perquè hi ha espais per practicar esport.
Tenim uns bons equipaments esportius a la ciutat, perquè es van fer fa molt d'anys, que s'han de mantenir, que s'han d'actualitzar, amb això també s'està fent una bona feina. També veurem el gimnàs de Sant Pere i Sant Pau estan licitant-se les obres, vaja, vull dir que no trigarem també a veure-ho.
Hi ha una aposta claríssima, sobretot perquè és estratègica, de la mateixa manera que la cultura és estratègica, perquè creiem que la cultura és una bona eina de transformació, i ho estem veient, l'esport també és una línia estratègica d'equació social, de salut, i a més a més, en un moment on treballar la salut mental i emocional de la gent és importantíssim, i sabem que l'esport és una via fantàstica també per fer-ho.
Una cosa que m'ha fet pensar quan parlava del gimnàs de Sant Perí i Sant Pau i de les infraestructures que el renomava, és a dir, avui tenim, ahir, dissabte, per ser concrets, passaven uns veïns una queixa perquè rejava l'aigua, és a dir, que els sostres de la piscina de Sant Perí i Sant Pau, cada vegada que ja vent vola, aquí l'haurem de buscar solució, que són d'aquelles coses...
que sorprèn, no?, que, hòstia, amb la despesa que estem plantejant, invocant, no siguin capaços, de vegades, de resoldre, no?, això, el que dèiem de les expectatives, és a dir, si fem créixer les expectatives amb grans equipaments, els dos diaris han d'estar al dia, i
crec que això és una mancança. Ens queden 5 minuts de tertúlia, si volen, podem allargar una miqueta, però el tema dels pescadors, ahir sortien a la confraria, es concentraven davant de la confraria, ahir, primera jornada de vaga, avui no sortia la mar per mala mar, però, vaja, sectors primaris, vist també la peixasia d'aquests dies, ara els pescadors, no és nou, és a dir, és una normativa nova, que ara se'ls fa 6, una clàusula...
el tema de comptar les captures abans d'arribar a port, però que ja és una més, dèiem, una més per patir pel futur del sector. No sé com ho veuen.
Sí, nosaltres no entenem el posicionament que està agafant la Comissió Europea en aquest punt en concret. Amb això, amb el Delta, amb moltes coses, es prenen decisions que no tenen en compte les peculiaritats dels llocs en concret.
Per tant, un dels problemes del Delta a l'Ebre, per exemple, és que la mirada que té la Comissió Europea en conjunt del Mediterrani no és aplicable al Delta i no és favorable al Delta, per exemple. I el mateix passa amb els nostres pescadors, perquè a més jo crec que han fet un esforç molt important. Sabem que és important que es regeneri els peixos al mar, perquè si s'acaben els peixos s'acabaran els pescadors i s'acabaran moltes altres coses.
Gràcies.
Jo crec que s'ha fet un esforç, les dades que tenim de recuperació del mar, dels peixos que hi ha al mar, és positiva, per tant, no entenem per què cal castigar més en aquest sector. No entenc per què cal castigar més en aquest sector. El conseller Ordeig s'hi ha reunit en diverses ocasions, s'ha mostrat el...
el recolzament i defensar els interessos, evidentment, del nostre sector primari. El tema de la pagesia amb Mercosur és una mica diferent, són circumstàncies diferents. Jo sé que no a tothom li agraden els tractats de lliure comerç, però crec que Mercosur, i més ara mateix, s'està demostrant que és necessari.
Jo crec que hem de protegir també el nostre sector primari, la nostra pagesia. És important totes aquestes mesures d'acompanyament que també des de la Generalitat de Catalunya s'han compromès, el conseller Ordets, el propi president Illa, reunits amb el sector primari i amb la pagesia, en aquest cas, s'han compromès per pal·liar les possibles...
problemes o pèrdues que tingui el sector per l'entrada en funcionament d'aquest Mercosur, que també ho veurem, però tal com està el món ara mateix, generar aliances estratègiques amb Amèrica del Sud crec que és una gran iniciativa.
Evidentment, el senyor Valladon està d'acord a mi. Bé, perquè bàsicament Mercosur està plantejat des d'una vista dels oligolopolis de l'agroalimentació mundial. No està plantejada com una lògica de cooperació. És a dir, plantegem, i jo puc entendre que a Llatinoamèrica els plantegem una proposta brutal,
Però parlem també de les conseqüències que té això, no només aquí, eh? O sigui, aquí tindrem un problema. Els pagesos ja tenen moltes dificultats. Avui mengem raïm del Perú, síndries de Sud-àfrica, i ho fem quan no toca, no? És a dir, quan la fruita de temporada, quan els circuits de temporada estan tancats. I això té una conseqüència directa en els mercats allà. Jo, per sort, tinc la sort de tenir família peruana, i quan parlem d'això...
El meu sogre sempre em diu, està molt bé que l'alimentació peruana creixi i ens exporti coses. I jo faig la pregunta, automàticament li faig sempre la pregunta a la meva sogre, que és què tal estan els advocats de preu al Perú. I em diu, es van disparar.
d'una manera brutal, fins a 7, 8 i 9 vegades el preu. Perquè, clar, perquè surt més a compte, mentre els europeus perds i que allà se'n mengin pocs, i per tant baixa la qualitat d'allà. És a dir, quan fem aquest tipus d'acords, jo crec que en el multilateralisme, un multilateralisme a piejuntilles, no tinc cap dubte, que hem de teixir aliances, però hem de teixir aliances des d'un plantejament desenvolupador.
i no desenvolupista pels nostres interessos. Bàsicament Mercosur és et canvio fruita per enginyeria.
I aquest és l'acord, és a dir, podem entrar en més, i això té conseqüències aquí, també és veritat que en el moviment, no?, dels moviments pagesos també hi ha debats interns, és a dir, no és casualitat l'aparició de revolta pagesa, no és casualitat els plantejaments, com estan virant també alguns plantejaments històricament d'unió de pagesos, és a dir, que no... res del que passa...
és inocuo en si mateix. Jo crec que la gent de la peixeria i la gent del mar, la gent de la pesca, necessita fer una transició de sector.
I com a país ens l'hem de plantejar clarament. Avui, us explico una concreció petita, com a conseller del Consell Comarcal estem preparant concursos públics de menjadors per als propers cursos. Tenim dificultats reals per aconseguir circuits curts de menjar, de verdures, de fruites o verdures, en circuit curt? És a dir, avui no hi ha pagesos que ens subministrin
a les empreses que fan el menjar, els menjadors escolars, producte, i hem d'ajustar els barems que els hi posem i hem de posar menys dels que voldríem, en clau ecoecològica i en grau quilòmetre zero, perquè no hi ha circuts de distribució d'alimentació.
i plantejar-li a una empresa que ens posi taronges i pomes i frites a l'hivern i síndria i meló a l'estiu es fa complex perquè no hi ha oferta local. I per mi aquest és el gran problema que tenim, que no estem cuidant els circuits curts i que no estem donant solucions a aquests petits productors. Jo ho dic.
Nosotros venimos denunciando el Pacto Verde Europeo desde hace mucho tiempo, desde hace muchos años y por si tiene todo el sector terciario, perdón, el sector primario, por si no tenía poco con el Pacto Verde Europeo, ahora le falta la puntilla que es el Mercosur, el Tratado de Mercosur. Entonces, bueno, vemos que el sector y ayer en los pescadores, pues todos cada vez conocen más las consecuencias de estos
de estos pactos que se están negociando en Europa y en esto tengo que dar la razón a la señora Sandra porque de alguna manera viene a criticar lo que nosotros venimos criticando desde hace tiempo, ¿no? Esta Europa que se ha olvidado de los europeos y que defiende más los intereses de terceros que de los propios ciudadanos de Europa, ¿no?
Que digan esto ustedes, tiene mucha guasa. No, es que nosotros lo venimos diciendo y nos llaman eurocépticos y nosotros decimos que esta Europa que no nos defiende, que no defiende a los europeos, nosotros no la queremos. Mucho mejor trampa eso. Sí, sí, por supuesto. Entonces, bueno, estamos importando, este verano ya lo vimos, con las sandías que venían de Marruecos y que estaban siendo regadas con aguas fecales y ahora vamos a traer carne de Argentina y zumo de Brasil, como si aquí no tuviéramos...
producció i capacitat per produir. Llavors, per altra banda, si compràvem l'agenda climàtica d'aquests senyors que parlant del quilòmetre zero, on queda? És capaç de dir alguna veritat quan parla? Déjeme acabar. Tant que defendem la huella de carbó, les zones de bajes emissions i vam a importar productes d'Amèrica del Sur,
¿Dónde está la huella del carbón ahí? ¿Dónde están las emisiones? ¿Dónde están los productos kilómetro cero? O sea, es todo un poco... Bueno, es muy incongruente. Entonces nosotros estamos totalmente en contra de Mercosur, del Pacto Verde y en defensa del sector primario, porque entre otras cosas es que lo que nos aporta es la soberanía alimentaria. No podemos depender de terceros países. La alimentación es básica. Ya nos pasó con el tema del COVID y las mascarillas, los problemas que tuvimos con los EPIs,
que no vamos a... Bueno, nosotros vamos a luchar y defender el sector primario para la soberania alimentaria. A mi, sincerament, és curiós escoltar la senyora Gómez parlar de sobirania alimentària. No sé ni si sap què vol dir, però, bueno, és curiós barrejar conceptes. El Pacte Verde, l'Agenda Verde, Mercosur, no tenen absolutament res a veure, però absolutament res a veure, i és curiós veure a pocs defensar l'europeísme,
quan estan rendits als peus de Trump, que és un senyor que vol destruir Europa, començant per invair una part del nostre territori nacional europeu, per entendre'ns, com és Groenlàndia. Per tant, vaja, jo no sé, fan, fiquen en una amanida un munt de conceptes que li puguin més o menys sonar i d'aquí surten, a banda dels bolors, que ja és una cosa que...
Evidentment, hauríem de tenir una persona de fact-checking constantment per rebatre totes les coses que no són certes i que es diuen. A mi això, les cindres i les aigües fecals del Marroc, m'ha sonat una mica allò dels cambollans, que deia el Trump, cambollans i gats barrejava. Sí, sí. Earing the cats. Earing the cats. Es van fer cançons i tot, a mi això. Jo crec que...
No sé, jo crec que és important que plantegem normes... O sigui, que ens basem de normes bàsiques, que és dir la veritat i no una... Comparar històries que dius, bueno, no sé si ho pot demostrar això, senyor Gómez, però bàsicament és que estem tirant merda com el ventilador amb un plantejament que és a dir, escolta, i...
És que estem posant en dubte els controls sanitaris del propi país. És a dir, no podem emmerdar tot. Perdó la paraula, però crec que té més a veure que mai. A la gent se li han d'explicar certeses i se li han de justificar les coses. I dir això en antena, obertament... Ja no entro ni en aquesta manida, que molt bé definia Sandra, eh?
Però hem de ser curosos amb les coses que diem, perquè és que la gent a vegades fins i tot ens escolta. I a vegades fins i tot ens creu. I això ens hauria de ser... Ens hauria de fer... Que s'exigen aquí a Europa, que s'exigen... Quan arriba un producte... Quan arriba un producte, sí. No, però per favor, no barregem les coses. Aquí la queixa del sector primari és que les condicions de producció en els països d'origen no són les mateixes. Però els controls...
d'entrada a la Unió Europea. Sí.
Per tant, en cap moment s'està posant en risc la qualitat dels aliments que arribaran aquí. Ni de salut a la gent. És a dir, si us plau, són coses importants i no podem anar explicant a la gent que portarem productes que no requereixen dels controls sanitaris dels estàndards europeus. Gràcies, Sandra Collado. Sandra Collado, eh? Cuidao! Cuidao!
Com podem, com podem. Com el temps. Sandra Ramos, gràcies. Lluïc, com està? Gràcies a vostè, no se'n vagi. Gràcies, fins ara. Gràcies.
La teva veu, la veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bé, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, d'acord, d'acord, d'acord. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bé, tots els dimecres, si no hi ha plenari.
També coincideix el dimecres al plenari. Sí. Va, va, va. Raulina amb salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no? Com va això aquí amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Seguim endavant i entrevista ara de portaveus amb el portaveu d'on com ho podem a Jordi Collado, que no s'ha mogut pràcticament d'allò. Jordi Collado, bon dia, novament. Bon dia, no m'heu mogut. No s'ha mogut d'aquí on era, en temps de tertulia. Hi ha alguns temes que han despuntat en temps de tertulia. Jo m'he quedat amunt, perquè m'he apuntat aquí, com parlava de la seva faceta com a conseller del Consell Comarcal, el tema de l'alimentació dels majors d'escolar i que no hi hagi producte. Costi molt trobar empreses que proveixin producte de proximitat d'aquí,
verdures, etcètera, etcètera, fruites, per poder garantir un servei. El circuit curt... Ho dèiem arran de la pagassia, de Mercosur, etcètera, etcètera. Sí, justament una mica amb l'equip, en Xavi, que és el tècnic del Consell Comarcal, que es diu que en l'àmbit de l'educació...
ja fa temps que incorpora i que som referents en aquest sentit, de cara al quilòmetre zero, als productes agroecològics. Ara ens ha sortit la norma, que és una proposta del Ministeri de Consum, del Bustundui, que ens planteja totes les obligacions a nivell de menjador, que la veritat és que ens va molt bé, perquè ens permet eliminar qüestionaments que ens diuen a vegades les pròpies empreses a l'hora de fer les licitacions,
I, per tant, ara ja és norma, el menjar saludable no es negocia, per sort, jo crec que és una bona notícia. Quan hem entrat a parlar amb els operadors que estan fent temes de menjadors escolars de cuina, veuen amb dificultat. Clar, estem parlant de...
El proper concurs estem parlant de 15 menjadors escolars. Per tant, no estem parlant d'un menjador de 100 infants, sinó que estem parlant de milers d'infants menjant cada dia el tarragonès. Penseu, per exemple, en beques que cobrim el 27%, 28% dels infants tenen beca de menjador a Tarragona. Estem parlant...
de més de 12.000 beques. Per tant, estem parlant de molts infants menjant cada dia a la nostra comarca les escoles, que depenen del Consell Comarcal, de les que depèn i de les que no.
Quan tu entres a parlar amb els operadors de volem apartar aquí, perquè lògicament fas consultes de com està, ens veiem amb moltes dificultats. És a dir, no només aconseguir pomes de... És a dir, si volguessin pomes de parades, anem a un producte concret. No hi ha circuit, però és suficient per oferir pomes de parades a tota la comarca.
És a dir, tenim una dificultat. Avui l'Horta Gran, que per mi hauria de ser el nostre gran rebosc com a ciutat, té zero productors d'aliments. L'Andreu Vila va plegar, es va jubilar ara fa un anyet, i els fills que han agafat la bandera...
ho veuen, és que no els surten els números. Per tant, necessitem una transició ecològica local. És a dir, hem de plantejar allò que els ecologistes històriques han dit, i dic han dit perquè jo no em posaré, tot i que jo em declaro ecologista, de l'actua localment amb resultats globals,
Això és el que no estem fent com a ciutat i com a país. Hem d'acompanyar una transició ecològica dels propis productors i hem de rearmar, si em permeteu el concepte que m'agrada poc perquè és bèl·lic, hem de reforçar, hem de reconstruir la capacitat de producció dels propis agricultors.
ja dels tarragoners, ja no... És a dir, que hem d'anar amb escales. Tot, ho dèiem arran de les protestes dels pagesos, arran de Mercosur, no només Mercosur, també protestàvem per l'aigua, que no tenen aigua, els saballaners, que els han hagut d'armar, encara saben què plantar, però Mercosur vostè no està gaire d'acord amb Mercosur, que signava per ser dissabte al Paraguay i que ha regalat ratificar-ho una mica per l'Amenopel, però que hi ha eines ja per fer-ho, per activar-ho en forma transitora. Nosaltres qüestionem Mercosur des del punt de vista del desenvolupament que es fa del propi plantejament. O sigui,
És a dir, quan avui ens queixem de les actituds imperialistes de Trump, ens queixem de les formes, però al fons és el que desenvolupem com a Unió Europea. I en Llatinoamèrica històricament hem estat extractivistes i en Àfrica històricament hem estat extractivistes. És a dir, aquesta lògica de m'emporto allò bo i et dono alguna cosa per funcionar, però a més...
Això amb els anys ho hem acabat evolucionant, és a dir, ara l'objectiu és vendre maquinària a Alemanya. No és fer desenvolupament econòmic, és que Alemanya s'està gripada i per tant necessitem que vengui maquinària. És a dir, igual que Bèlgica té mines a Paraguay, a Ecuador, al Perú...
cadascú està jugant als seus interessos. No estem mirant un plantejament de col·laboració. I amb Sandra, que ens hem discutit molt al ple sobre Mercosur, em diuen, home, però Lula! És que Lula, president del Brasil, té un problema d'un sector primari que creix inevitablement, que és enorme, i que no té capacitat de fer una transició formativa de reindustrialització del país en 10 anys.
I, per tant, el que fa és intentar vendre productes per sortir endavant i per importar tecnologia, perquè no l'estan generant com a país, perquè la fuga de cervell ja és important, perquè les relacions no surts, o el sud global, són profundament...
desequilibrades, i al final estem buscant sortides. És a dir, jo crec que maximitzar amb qui signa o no signa, clar, a mi no se m'acudirà intentar-li tirar encara cap a arribar a córrer amb Milei, que és segurament l'antonomàcia del que necessitem a Europa. Jo crec que aquí per mi no és tant l'objectiu multilateralisme de l'acord, és a dir, tenir socis pel món és una bona notícia, sinó és aquesta mirada de m'emporto allò bo i pel meu país,
I creient que sense sobirania alimentària de la ben entesa, aquesta que promulguen els recient llegats a la teoria verde peligrosa, com ho són Vox o fins i tot Aliança Catalana, que sempre a mi em fa molta gràcia com coincideixen aquestes dues forces polítiques, hem d'aconseguir. Li pregunto, mateix que li pregunto a tothom que ha vingut aquest any aquí amb portaveus, perquè estem un any i mig, un any i cinc mesos per unes municipals,
en pesar que els companys de Barcelona en Comú passen avui en marxa primàries. Aquí a Tarragona, dues preguntes. Vostè vol ser el candidat a les eleccions municipals de 2027 i repetiran les fórmules.
Mira, jo a nivell personal no ho explicaré perquè no crec que sigui important en aquest sentit. És a dir, jo crec que els candidats o les candidates del nostre espai han de ser una decisió col·lectiva.
I en això tenim la sort, jo sempre feia la mateixa broma, jo tinc la sort que decideixo les coses importants, no les decideixo jo com a persona com fan altres forces polítiques i diuen, no, això és meva. No, tenim uns assemblees amb una gent molt implicada que decideixen les grans passes. Nosaltres fem propostes i ells ens diuen sí o no.
Jo, amb la fórmula, espero que sí. Jo tinc ganes que passi, però no ho decidiré jo, lògicament ho decidiré en les assemblees dels dos espais. Jo crec que la coalició d'On Comú Podem a Tarragona ha demostrat ser capaç de tractar-nos d'igual a igual, de reconèixer-nos d'igual a igual i, a més, d'aconseguir coses que jo crec que feia molts anys que no passaven en el nostre espai políticament.
que és fer política i incidir-hi. A mi quan em deien quin és el teu referent de grup municipal, jo sempre pensava en la Dolors Comas i en el Jordi Navarro, com a referents de persones que plantejaven polítiques sensates, concretes i que donaven solucions a la vida del dia a dia.
Jo crec que estem aquí, jo crec que al nostre espai som hereus de gent com el Dionísio de la Barga, els primers ajuntaments democràtics, és a dir, tenim referents de gent que ha vingut a posar solucions en aquesta ciutat,
que al llarg dels anys, des del SUC fins avui, hem passat per diferents fórmules. A mi la d'avui m'agrada. Ojalà fóssim més amplis i poguéssim recollir encara més gent. Jo crec profundament que les guerres ben enteses i ben articulades som imparables.
Hi ha gent que prefereix mirar-se el melic i estar a casa seva. Per sort, els companys i les companyes de Podem a Tarragona això no ho tenen, i jo crec que els companys i les companyes de Comuns a Tarragona no ho tenen, i això per mi és una alegria, i va ser una condició. Jo, quan vaig marxar el 2015 cap a casa, formava part d'iniciativa i vaig marxar just per això, perquè no s'entenia la perspectiva en gran i només anava a mirar-se el melic de cadascú.
A mi, quan el Toni Garcia em va venir a buscar abans que s'acaba l'anterior mandat i em va proposar venir, per mi era condició sin equànum. Jo crec que això s'ha complert, que amb el Toni Carmona i amb la Laura Quinyones ens entenem...
la gent de la seva assemblea interlocutem, penso amb la Mercedes, amb la Isabel, és a dir, fins i tot amb aquells que són crítics, perquè hi ha gent que es critica internament i et demana més i hauríem de fer... I jo crec que està bé que el nostre esperit crític estigui.
Per mi no hi ha una formula millor per presentar-se a les eleccions, sigui qui sigui, el candidat o la candidata. Ha induït o ha interpretat les paraules que veuria una aliança més àmplia de partits d'esquerra, com també se pot fer a nivell d'Espanya, en sumar, ampliar una mica més, anar una mica més enllà, perquè a l'altra banda hi ha el que hi ha. Veiem que l'altra dreta s'està...
Avui estem parlant de... La dificultat és sempre acabar-ho concretant enlloc, però avui la cosa va democràcia o tirania. És que no estem parlant d'una altra cosa. És a dir, l'estat espanyol és evident. O ens quedem en mans de la gent de PP i los vendepatries de Vox, que ens deixarien tirats sense cap dubte la gent corrent...
O ens rearmem a l'esquerra i fem un projecte que solucioni les coses de la vida, les qüestions diàries de la gent. És a dir, està guai debatre sobre teories econòmiques, però jo vull que el bus sigui barat i que la gent hi pugui anar amb tranquil·litat i que el servei sigui eficient. Està bé debatre sobre si Mercosur sí o no, però jo el que vull és que els mercats municipals funcionin i funcionin molt bé perquè els productes de qualitat i frescos arribin a un preu raonable.
És a dir, les concrecions de les grans batalles les hem de posar en concreció. Jo crec que l'esquerra faria el torpe si no fóssim capaços d'anar junts. Jo estic a l'executiva nacional dels comuns i tinc clar quina és la meva postura.
i és molt compartida, si no majoritàriament compartida per l'espai polític. Quants més siguem, més lluny arribarem. Què està esperant que passi aquest 2026 d'allò que vam pactar amb el govern municipal de Rubén Viñuales, aquell pacte polític dels pressupostos, que és el que ha de passar properament i del qual n'està especialment satisfet Jordi Collado?
Mira, jo crec que segurament l'habitatge ha estat el gran tema per nosaltres. Una cosa que vam pactar i que ja està passant és que el preu del bus s'ha mantingut. I això, per mi, és d'aquelles coses que us ara parlàvem de concrecions, però aquesta, que el preu del bus no puja, que, per tant, la gent té un bon 20 per 6 euros i els permet anar d'un lloc a l'altre a un preu d'uns 30 cèntims viatge. I això és una bona notícia.
perquè l'economia de la gent està com està. L'altre gran tema és l'habitatge i a mi em fa especial il·lusió la construcció que comencé a construir al carrer Joan Fuster i que aquest any ja veurem part de les obres arrencar. Em fa especial il·lusió Flores Vigarreta com un edifici a la part baixa que reactiva.
La vivenda a la part baixa que està debilitada, tenim masses edificis abandonats, masses edificis tancats allà baix i necessitem reactivar que la gent hi vagi a viure i que hi hagi un rejuvenir. Segurament no, és la zona de la ciutat amb la població més envellida i més feminitzada de la ciutat i necessitem reactivar.
la participació de famílies d'anar allà, perquè això donarà vida al barri, i si hi ha vida al barri, hi ha llum als separadors, si hi ha llum als separadors, hi ha seguretat al carrer. Això és una conseqüència, un de l'altre, és efecte domino.
Segurament l'altra cosa que té a veure en vivenda és començar a posar a sorteig els pisos dels edificis els que estan construint. Les Oliveres a Camp Clar és un exemple.
però també l'edifici Arna de Sanauja, que s'acaba de comprar, l'edifici del carrer Lleida, l'edifici del carrer Bonavista, o sigui, el 21 de Bonavista, és a dir, hi ha tot un seguit d'intervencions sobre el mercat de l'habitatge que estan passant. I això, jo crec, a nosaltres és el que més especialment ens fa il·lusió, perquè teníem clar que aquest havia estat el mandat de l'habitatge, i anirà. Una altra cosa que també hem...
Qui fins i tot supera les nostres fronteres i que neix de Tarragona és l'efecte taxa turística. És a dir, nosaltres el 2024 ja vam fer un plantejament de volem tota la taxa turística, és a dir, necessitem que els turistes aportin els serveis públics de la ciutat, no pot ser que vinguin aquí i ens deixin...
40 cèntims, que és el que deixaven per nit, sinó que hem d'anar més. I jo crec que l'acord ha anunciat ara fa uns dies al Parlament de Catalunya, entre PSC, Esquerra, i amb aquesta proposta liderada pels comuns per aconseguir que la taxa turística...
es dobli en preu, tingui capacitat de recàrrec municipal i, a més, el 25% es dediqui a habitatge, que és el gran sector afectat pels pisos turístics, és una bona notícia. Jo crec que aquestes tres serien com els hits. Les grans potes dels acords. Abans comentava que no li agrada Fitur, el model de Fitur. Mercosur no li agrada Fitur, la...
No, perquè és que formen part de la mateixa lògica, formen part de la lògica de l'economia, del capitalisme imparant, és a dir, a Mercosur i a Fitur...
Hi ha senyors i senyores amb grans fons d'inversió decidint quin serà el nostre model de vida dels propers anys. I a mi això em molesta profundament, perquè al final els venders empresarials no paren de créixer i no són de les pimes, i no són dels autònoms els que creixen. Els que creixen són les grans corporacions i els grans fons d'inversió, i aquí estan ells.
A mi m'agradava molt aquesta definició que fa aquest profe de la universitat de l'aquellàrec a nivell de turisme, perquè em sembla que és molt exemplificador del que succeeix allà, tothom mostrant les meravelles del seu territori,
I per allò de Catalunya tenim un 27% de pobresa, la gent no arriba a final de mes... Clar, ens estem gastant quantitats ingents de calés a atraure turistes que econòmicament a l'economia real de la ciutat aporten molt poc en comparació amb el que estaven aportant sectors com...
com la propi indústria. Nosaltres creiem que hem de reindustrialitzar el país. Necessitem indústria segura, indústria verda i que ens aporti economia efectiva. És a dir, si aquest territori
ha avançat de manera clara, ha sigut perquè teníem uns operadors de planta que cobraven el que cobraven, perquè teníem gent de manteniment que cobraven el que cobraven.
Avui el que els estem dient als nostres ciutadans i ciutadanes és amb el sector turístic, que és important que ha d'existir i no tothom ha de ser, això alguns em deien, no tothom pot ser enginyer aeroespacial, jo ho crec profundament, és més, jo tinc un cicle formatiu de grau superior i per tant vinc de la formació professional i ho tinc claríssim, que no calen carreres o grans graus per fer aportacions a l'economia del país.
Però caure en el sector serveis que, a més, no controles, et fa que et passin coses com la que ens passa a Port Aventura, que els treballadors han de fer vagues com les que han fet per aconseguir que el sou millori. El sector turístic, els salaris a Catalunya, creixen amb el salari mínim interpersonal.
Ostres, Paying More, això no ens ho dèiem ni nosaltres. Valorin l'etapa terragonina del tour de França del proper cinc de juliol d'enguany, que serà un dels reclams a fitura d'aquí a demà. A mi em sembla que posar aquest tipus de focus interessants, em sembla una bona notícia no haver d'haver pagat aquesta quota que en principi s'ha de pagar perquè estigui,
Jo crec que és una festa que el ciclisme i els grans esbeniments esportius t'aporten un focus en un moment determinat, però ja. A mi el que m'agradaria saber és quin serà el llegat del tour. A vegades encara parlem, ho diem amb la boca petita, del llegat dels Jocs del Mediterrani. Aquest Palau Catalunya encara està en construcció set anys després i va ser una aposta a la ciutat,
Clar, si hem trigat 7 anys a complir les apostes que vam fer per un desdependiment propi...
A mi el que em sabria greu és que el tur passés sense pena ni glòria per aquesta ciutat. Tindrà estabilitat el govern de Rubén Mignó de sa minoria, si depèn de vostès? O de què dependrà? Dels acords, com sempre, de les polítiques que facin. Si la política no està clarament indicada a l'esquerra, no ens tindrà...
altres han sigut coherents. Jo fins i tot, a l'última negociació... Ara t'explico una interioritat de les negociacions. Recordo que algun regidor em deia... Són les últimes que negociarem. Per què són els últims pressupostos? Queda un pressupost, no? El del 2027 l'haurem de negociar. Ah, però vosaltres negociareu en plena època electoral? Diu, sí, home, perquè nosaltres... Els pressupostos no és una qüestió de l'electoralisme.
És una qüestió que la ciutat tingui. Jo crec que la demostració de la situació econòmica en la que hem viscut els darrers tres anys, gràcies als acords pressupostaris, en clau global,
I la comparativa ràpida amb l'època de Ballesteros, amb l'època de Ricomà, on hi havia mandats i ens quedàvem sense pressupost, no hem de tornar-hi mai més. Hem de forçar les negociacions i hem d'apretar. I nosaltres hem apretat tot el que hem pogut i jo diria que fins i tot una mica més.
Però és important que la ciutat tinguin les eines per desenvolupar-se i que els funcionaris i els treballadors públics tinguin els recursos suficients per tirar endavant. Com començàvem, o almenys com començàvem a la tertúlia, que parlàvem del greu accident de Còrdoba i enviant l'escalfa a tothom,
és que ara veig que el ministre Puente diu que cal determinar. El que ja va dir ahir també, doncs si la ruptura del raïl, que és el que s'investiga, és causa o conseqüència del descarrilament, en això estem, la investigació oberta, i encara moment de dolor per totes les víctimes i famílies. Sí, bueno, via l'escalfa, jo crec que el que hem de fer és ser capaços de... com a país està a l'alçada, jo crec que l'estat, en aquest sentit, el Puente, que és un...
ministre hipercomunicatiu està mantenint el llistó ben alt hem de donar respostes a aquesta gent hem de donar respostes a les famílies que s'han quedat sense els seus familiars i jo crec que ens hem de quedar també amb aquesta imatge de la gent d'aquest poblet desconegut que fins ahir era de Muth
que va sortir amb furgos, amb cotxes, amb el que va tenir, van anar fins al tren i van assistir a una situació terrible, però van deixar de posar l'espatlla, el cos i l'ànima en què els que estaven allà estiguéssim bé. Gràcies per acompanyar-nos, Jordi Collada, Porte Badon, Comú Podem, a l'Ajuntament de Tarragona. Gràcies, que vagi bé. I molts records, una forta abraçada al company, el Toni Carmona. Gràcies, Lluís. Estic content. Gràcies.
La teva veu, la veu de Tarragona. Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la justícia global al punt de mira amb la porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana. Els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la 1. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
No pasaste de Caimán, hasta ver un cocodrilo.
Passen set minuts, ara sí, del punt de dos quarts d'onze del matí. Segueix gotejant a la ciutat de Tarragona. Un dia, un dimarts, fred, humit i ja en portem uns quants i no és que estem massa acostumats aquí. I ara ja jo crec que s'acumula el cansament, diuen. La previsió és que continuïn les pluges, almenys aquí a casa nostra, fins ben bé demà a migdia.
Pitjor ho tenen en altres zones de Catalunya. De fet, activades les alertes i sospesa activitat acadèmica al nord, en terres gironines, i també les alertes feia sentir en terres de Libre. Veurem com evoluciona la jornada aquí. Més enllà de l'inconvenient d'haver d'agafar paraigües i d'aquesta humitat que cal als ossos, per sort, poca cosa més hem de lamentar, o almenys que sapiguem.
Més enllà del temporal, el que us volem explicar són altres qüestions. És, per exemple, una qüestió prou important, un programa que té l'Ajuntament per apropar el lleure i l'educació a tots els infants de Tarragona, el Passaport Edonauta.
I una vegada més a Tarragona Ràdio parlem del passaport edonauta, que és aquesta facilitat, aquesta manera d'apropar el lleure i l'educació a tothom, de fer-ho universal, especialment adreçat a aquestes activitats i aquest passaport a canalla de fins a 12 anys. Ara ens expliquen com ha anat aquests 6 anys de vida del passaport edonauta, que hi arribem a això, a la sisena edició, sisena anualitat,
i sobretot com ho volen celebrar i què n'esperen del futur. Ho preguntem a tècniques de l'IMET, perquè és des d'allà que s'articula el que és aquesta eina educativa. Aida T. no és tècnica dels serveis educatius de l'IMET. Aida, bon dia. Bon dia. I Raquel Barbies, dinamitzadora del Passaport Edonauta a través de la cooperativa Combinats. Raquel, bon dia. Hola, bon dia. Va fent balanç primer que tot. 6 anys del Passaport Edonauta, que n'hem parlat diverses vegades, però potser convindria, com a introducció, recordar, per si algú no ho sap, què és això del Passaport Edonauta.
El Passaport Adonauta és un projecte que fomenta l'aprenentatge més enllà de les escoles i sobretot cal remarcar que és un projecte i una aposta de ciutat molt important que ha fet l'Ajuntament de Tarragona perquè tots els infants tinguin activitats ludicoeducatives, sobretot gratuïtes, arreu de la ciutat.
Si voleu anar per feina i buscar les activitats que s'engloben dins d'aquest Passaport Edonauta, podeu entrar simplement, com he fet jo, a la pàgina web, passaportedonauta, tot junt, passaportedonauta.cat. Representa que és a través d'una cartilla que simula un passaport i allí, a mesura que fas les activitats programades i proposades, et van ensegellant. És com un incentiu per la canalla i una agenda d'activitats, també.
Exacte. Ho podem mirar justament des de dues mirades. Una, des de l'adulta, que el que volem els adults és que els infants aprenguin, més enllà d'un bloc de notes que tenen al final de trimestre, on diuen que matemàtiques tal nota, català tal nota...
Aquells aprenentatges invisibles o no tan visibles com són els aprenentatges o les competències transversals, des del treball en equip, la perseverança, l'iniciativa, no surten enlloc. Llavors, és una manera, és una eina per reflectir tots aquests aprenentatges que fa l'infant de primària, des dels 6 fins als 12 anys aquí a la ciutat de Tarragona.
Activitats que ja de per si s'ofereixen a la ciutadania, potser a vegades no, per exemple, veig activitats relacionades amb el Museu de les Matemàtiques, però activitats que també estan adreçades justament a qui vagi amb el passaport hedonauta, i després, o per exemple, activitats amb el Museu d'Història, també n'hi ha moltes, perquè aquestes són potser les que...
fora del passaport ja les tenim més a l'abast, que dimostra això, ja forma part de la gent de Tarragona. Però després hi ha altres entitats que també se us ajunten, que diuen, mira, la Biblioteca Pública, Generalitat, que diuen, nosaltres també el que fem volem que s'inclogui dintre del passaport. És important anar sumant sinergies.
Exacte. La idea no és crear res nou pel passaport adonauta, sinó aprofitar el que dona la ciutat. Ens hem adonat en aquests sis anys que la ciutat té moltíssimes activitats que ofereix a la ciutadania, a les famílies, als infants de primària, com dèiem abans.
I llavors això és aglutinar tot en una mateixa agenda, en un mateix catàleg, un catàleg mensual que surt cada mes, a banda de la web que comentaves abans, passaportadonauta.cat. Cada mes el que fem és transformar tota aquesta informació que tots els espais adonautes pujan mensualment...
ho transformem en un PDF per enviar als deu centres educatius que actualment estan participant al projecte. I és molt fàcil que les famílies puguin rebre-ho a través del correu electrònic, a través del WhatsApp i poder veure cada mes quines activitats poden fer tant de dilluns fins al diumenge.
Aida, quina valoració fem d'aquests sis anys del Passaport Edonauta? Em sembla perquè llegeixo aquí de xifres que en l'últim any ha crescut prou brutalment el nombre de canalla que participa Sí, de fet l'últim any es van repartir fins a 1.200 passaports i la valoració és totalment positiva i com comentava és una aposta de ciutat que es fa al llarg del temps i per la qual també s'aposta en el present i en el futur
Per això s'està treballant en que s'allargui el temps i, a banda, és molt important remarcar que ha crescut un 300% més que el curs anterior, on es van oferir unes 276 activitats impulsades pels diferents espais adonautes, que és molt important també agrair-los la tasca que fan per sumar-se al projecte i la gran dedicació que li estan donant.
Jo parlava abans del Museu d'Història o de la Biblioteca Pública, però digueu-me algun exemple més d'entitat o d'activitat que es pot fer. Veig per aquí que com a darreres incorporacions hi ha el Patronat de Turisme o la URB, diguem alguna activitat potser de les més novedoses o de les no tan òbvies, va, per anar fent boca...
Doncs mira, les noves incorporacions, com deies, el patronat de turisme, també l'associació Tecla Ponent, que és una entitat que vol apropar les festes de Santa Tecla als barris de Ponent, als museus, ara estem treballant perquè les colles castelleres també s'involucrin...
I l'última cosa que hem estat en coordinació és perquè el passaport també s'involucri i es relacioni amb el tema de salut. Poder entrar en els CAPs, en els hospitals, informar les famílies que poden rebre aquest passaport en qualsevol dels espais de donautes, com és la Biblioteca Pública de Tarragona,
la biblioteca municipal, la xarxa de centres cívics, l'IMET, la llibreria La Capone, la llibreria La Maca, i en aquests espais poden recollir el passaport i poder fer moltes, moltes activitats, com comentava, en aquests espais de donautes.
També des de l'Ajuntament de Tarragona el que ens és molt important és que per la situació geogràfica de població que té Tarragona és que tots els barris de Tarragona puguin tenir aquestes activitats i que els nens es puguin moure i conèixer la ciutat transversalment. Per tant, és una aposta que es fa perquè tothom tingui activitats, sobretot gratuïtes.
Ara us anava a preguntar, fem una mica de radiografia de qui utilitza aquest passaport, perquè és veritat que l'extensió cap a barris és important, no?, en el fet que coneixin una mica, facin una mica de circuit i coneixin el centre de la ciutat, però no sé si és el contrari, si justament s'utilitza més per persones que tenen aquests centres socials més a prop. Radiografia, qui l'ha utilitzat el passaport en aquests sis anys? Doncs hi ha hagut una evolució, perquè vam començar entregant passaports a centres educatius, només...
Però ens vam adonar que si un centre educatiu no participava perquè moltes vegades estan fent tants projectes que no els dona la vida, clar, deixaves de donar-li aquesta oportunitat a l'infant de tenir aquest passaport. Per això vam començar a entregar passaports fora del centre educatiu, justament per això, per treballar un dels objectius que té l'IMET, que és treballar el fora escola i posar en valor aquest fora escola.
i sobretot també el temps en família, perquè avui en dia anem tan de bòlit que no ens dona temps a parar-nos, a gaudir temps en família. Tant els espais d'adonautes com un moment que és activitats a casa, que també té una zona al passaport per fer activitats a casa. Hi ha centres educatius, com deies,
que costa molt que vinguin al centre de Tarragona o a l'inrevés, que del centre de Tarragona vagin als barris. Sempre parlem de anem a Tarragona. No, no, és que estem a Tarragona, ciutat, i és només moure'ns de barri. I, clar, fan activitats a casa i també es poden validar aquestes activitats a casa. Des d'una recepta de cuina o anem a conèixer el pont del diable. I aquest és un dels objectius que també té el passaport.
He de dir que, mira, estic a la pàgina web, passaportedonauto.cat, allí podeu cercar les activitats per temàtica o simplement per lloc. Dius, tot el que fan a Tarragona, va més enllà de Tarragona, hi ha altres poblacions, val, a dir-ho, que també podeu participar-hi. No sé si totes, però la gran majoria són gratuïtes. Això és important.
Sí, la gran majoria són sobretot gratuïtes perquè, com comentàvem, volem apropar-ho a tota la població independentment de la seva situació socioeconòmica i d'aquesta forma s'incentiva la participació. Que sabeu quines triomfan més d'activitats? Teniu una mica de...
Sí, les activitats de la biblioteca, les activitats esportives, sobretot. El Consell Esportiu el que fa és proposar tastets d'esports, des del handball, el tiramarc, perquè potser són activitats que normalment no fan, o com el rugby, que no fan i amb aquest passaport d'onauta poden fer la prova. Inclús l'any passat a la festa d'onauta, que ara en parlarem,
un infant em va venir i diu, saps Raquel que m'ha apuntat a rugby gràcies al passaport adonauta? I em va explicar aquesta anèdota, perquè l'any anterior l'havia aprovat i es va apuntar a rugby. Al final és això el que ens interessa, que els infants coneguin què dona la ciutat i el dia de demà que puguin comptar amb aquestes entitats, aquests agents educatius que està la ciutat.
Un passaport, un seguit d'activitats que estan adreçats a infants de 6 a 12 anys, participen per igual, les franges d'edat, més o menys? Sí, normalment de 6 a 8 anys, 9, trobem més, pot ser la més participació, també van més en família, no? Amb un 5 a 6 de primària costa més aquesta participació. Però, bueno, la idea és que s'amplia 3 a 12 anys, no?, dintre d'uns anyets i poquet a poquet.
Va, parlem de futur. Ara ho dèiem. El futur més immediat, una festa que tindrà lloc el mes de maig, em sembla, per celebrar els sis anys, i que a més és una mica la culminació de porta el passaport i veure quants segells té cadascú, no? És com el final del viatge, de moment. Sí, bé, el final del viatge...
No és com a tal, perquè el passaport està tot l'any i és una eina que tenen els nens i els infants de Tarragona per tot l'any. Però sí que és veritat que és un moment molt bonic on totes les entitats s'ajunten i aquell dia tots els infants tenen a la disposició, en un mateix espai, totes les activitats que...
que ens donen els espais. Llavors, d'aquesta forma, si un nen no pot anar perquè no es pot desplaçar o la seva família té algun tipus d'inconvenient, allà pot segellar encara més aprenentatges. O no fareu.
Doncs és una sorpresa, encara no ho hem dit. És un lloc gran, eh? Sí, és un lloc gran perquè l'any passat, com us dirà la Raquel, va haver-hi una participació molt alta i, de fet, esperem que en un any sigui igual d'exitós. O no ho vau fer l'any passat, Raquel.
A la plaça del Tarragonès, a Torreforta, davant del centre cívic, però veníem de l'històric de fer-lo també aquí al parc de la ciutat, al Sant Rafael. Sí, això recordo. Llavors, això és una decisió que té la taula de treball, que també vull posar en valor, que ens reunim cada dos anys. No és limet només que pren decisions sobre el projecte, sinó són tots els espais, que fa sis anys vam començar cinc espais, ara hi ha 28 espais que estan oferint activitats.
i cada dos mesos ens reunim per prendre decisions com aquesta. On fem la festa? Si la fem al centre, quanta gent vindrà? Si la fem a aquest barri, quanta gent vindrà? I una mica també, perquè si és un projecte de ciutat, com deia abans l'Aida, volem que arribi a tota la ciutat. I és una de les decisions que prendrem aquest dimecres a la taula de treball. La festa serà el mes de maig, ja us explicarem on i quan exactament, però projectes de futur, més enllà d'això, cap a on va el passaport Edonauta?
Doncs bé, el passaport va que ara mateix la participació és pels alumnes entre 6 i 12 anys i com a projecte de ciutat està funcionant molt bé. L'Ajuntament hi creu fermament i el que es vol fer és ampliar-lo per també als infants de 3 a 12 anys i que sigui un projecte on hi pot participar tota la família completa. Perquè activitats de 3 a 6 anys també n'hi ha bastant.
No sé si bastantes, però n'hi ha i de fet són molt sol·licitades. Qui té crios tan petits busca retener-los d'alguna manera. Sí, de fet des de l'IMET s'ha fet una aposta també perquè hi hagi activitats per nadons, o sigui que comencin a partir dels 0 anys.
I des del pla educatiu d'entorn també es treballa amb activitats fora escola, com l'explorar en família perquè hi puguin haver activitats mensuals on hi puguin assistir totes les famílies. La guingueta també és un projecte on hi poden assistir els infants. I com deia el Passaport, el que volem...
amb el bé que està funcionant és que s'ampliï. Ara estem treballant, que encara no podem parlar massa, sobre uns reptes, uns targetons amb reptes, perquè fins ara veiem que la participació, poquet a poquet, no podem dir que és molt ràpid, però poquet a poquet s'ha anat ampliant.
Cada vegada la ciutat coneix més el passaport, però no tot és bonic. També hem de dir les coses que a vegades costen, que s'incentiva més aquesta participació. I ara estem treballant perquè en breu sortim com uns targetons, amb reptes, perquè cada infant que faci una activitat, per exemple, faig una activitat a la biblioteca Pepita Ferrer, l'acabo,
M'hi fiquen el segell i agafo un targetó amb el nou repte. I poquet a poquet així incentivar aquesta participació per aconseguir premis, perquè al final hem dit abans que els adults sabem el que volem. L'objectiu del projecte és que els infants aprenguin, adquirissin competències, però l'infant què vol?
Que guanya, que guanya. I al final són premis, des del merchandising a tot el que ens aporta la ciutat, des d'entrades gratuïtes i, per exemple, lot de llibres i coses que s'entreguen a la festa donada i quan s'acaba també el passaport.
individualment, no? L'acabin quan l'acabin, tenen un any per acabar-lo. I l'estiu no s'atura, com deia abans l'Aida, no? També és un històric. Venim d'acabar el projecte al juny, després de la festa, i després vam dir, no, no, i juliol-agost, què passa? Són dos mesos amb molts aprenentatges i això també s'haurien de reflectir al passaport. S'ha d'aprendre de manera diferent a l'estiu, no? També t'adona per fer algun tipus d'activitats que es presten més a l'estiu que a l'hivern. És un no parar.
Sí, és un no parar. I, de fet, així també pròxim tenim el bus adonauta, que és un autobús que podran veure tots els infants i també els adults, que passarà per tot Tarragona amb la colera del passaport i és molt xulo, la veritat. Quan el veurem passejar? O serà com a...?
Doncs si tot va bé, començarà el febrer. Sí, i l'hem tingut dues vegades. Vull dir, fem, no?, a xarxes socials, sobretot TGN Educació, que la gent ho segueixi, TGN Educació, ahí anem penjant tots els sortejos que fem, no? Si veus el bus d'edonauta, li fas una foto i ens envies la foto al correu electrònic del projecte, que és edonautes arroba tarragona.cat, i entra en un sorteig de diferents premis, no?, des de tasses d'edonautes, agendes, ampolles d'aigua, no?,
I això també incentiva la participació i la gent està molt contenta. Inclús sortegem tratgers astronauta i fa poquet ens deien que... Sí, sí. L'estrella, el regal a l'estrella, no? Sí, perquè, com s'entrega el passaport d'una auta, entrem als centres educatius disfressats d'astronautes. Llavors, clar... Ah, xiques, per què no heu vingut a la ràdio així vestides?
La propera vegada es veu llegit. Pot ser la propera vegada, sí, sí. Però a la festa d'una volta, si veniu, estarem allà vestides de tratge amb la calor de maig de Tarragona. Ole!
Doncs mira, hem explicat això entre somriures, el que és l'educació fora escola i com l'incentiva el passaport adonauta. Sisè any, sisena edició, amb previsió, com a mínim, aquesta festa al maig i un munt d'activitats, una eina educativa que encara està per créixer molt més. Aida Teno és tècnica dels serveis educatius de l'EMET. Gràcies, Aida. Gràcies. També la Raquel Barbien s'ha acompanyat i en el metge de dole passaport adonauta a través de la cooperativa Combinats. Gràcies, Raquel. Moltes gràcies.
Ara falten en punt uns 5 minutets per arribar a les 11 del matí i nosaltres el que fem és anar arribant a aquesta hora amb qüestions promocionals, recordant-vos algunes de les cites que teniu en aquesta casa pròximament i també amb el tamacle de la Sílvia García. Ja sabeu que sempre ens agrada tancar el programa, tancar la veu amb música. Una de les cites que tenim pròximament, si no s'anul·la i crec pel que pinta ara un dia a vista que no es deurà anul·lar,
Disculpeu, és la nostra habitual connexió amb Fitur. Ja sabeu que ens agrada ser en aquesta Fira del Turisme a Madrid, acompanyant l'estat de Tarragona i per fer-nos ressò de com es promociona la ciutat en aquest punt tan emblemàtic pel que fa a la promoció turística.
A més, en un any especial en què Tarragona es promociona amb un esdeveniment, no sabem, de moment únic, veurem si té repetició els altres anys al tour, aquesta etapa de sortida del tour que sortirà d'aquí de la ciutat. Doncs bé, tot això és el que implicarà o el que en principi tenim previst per explicar-vos des de Madrid, des del futur, a partir de demà, demà i dijous, que és quan tindran lloc els actes, les reunions en què Tarragona s'hi veu més implicada.
Tot això, com dèiem, pendents, encara amb l'antena posada amb una possible suspensió de la fira per causa dels esdeveniments d'aquest accident mortal que va tenir lloc a Andalusia el cap de setmana. En principi no hi ha previsió, o almenys no s'ha dit el contrari. El futur es continuarà celebrant, sí que és veritat.
que han declinat la seva participació a algunes poblacions o a algunes localitzacions, especialment andalusas. Ara sí, tanquem el programa amb aquesta previsió. Demà bona part dels continguts els emetrem des de futur, però de moment avui és avui, avui és dimarts i encara ha de seguir plovent. Falten tres minuts per arribar a les 11 del matí. Va Sílvia amb música. Alegra'ns una mica aquesta jornada tan humida.
I el nostre temacle d'avui ens porta als aniversaris, així en general. I és que durant aquests dies hi ha molta gent del nostre voltant que fa anys. L'Ulisses, la Delícia Boncàcer, l'Avi Ramon, avui també l'Andrés i Andrés, Atreir, avui, demà, la Paqui, entre altres amics més, l'Antonio, també l'Antonio Segura, avui, el seu aniversari.
Doncs a tots ells i a les estels que estan vigilant-nos des del cel, felicitats per molts anys. I amb el cor a cel obert, de rialles i records, qüestionar tots els poders, celebrar els antics amors.
vells somiadors vivint a la deriva. Quan fa mal temps, si ens plora el cor, solem cantar cançons com si ens hi ha més la vida. Seguim aquí, seguim sumant històries, seguim dius, salvant a poc a poc tots els paranys.
Seguim a prop avui que fas anys. Seguim aquí, malgrat tota la boira del camí. Els laberins de la paraula junts. Anem a poc a poc perquè anem lluny.
Quan la mort ens porti flors, quan la vida ens porti lluny, quan visquem en els records, quan el temps ens tanqui els ulls, tingues clar que tot és un miratge. Potser al final ja haurem entès que no som gaire més del que donem als altres.
Seguim sumant històries, seguim dius. Salvant a poc a poc tots els paranys. Seguim a prop avui que fas anys. Seguim aquí. Malgrat tota la boira del camí. Els laberins de la paraula junts.
Bon dia, són les 11.