Bon dia, són les 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Fins demà!
Què tal, molt bon dia? Benvinguts, obrim la veu de Tarragona, jornada ja de divendres, tanquem setmana, avui dia 16, i amb noves mobilitacions dels pagesos a la vista, ara de seguida en parlem i us ho expliquem tot plegat. Salutant la gent que fa possible el programa, aquí els estudis, Núria Cartanyà, molt bon dia. Fa fred, hola, bon dia. Bon dia? No, encara no, eh? Abriu Rius, bon dia, ara t'ho explicaré. Bon dia. Bon dia, Miquel González, bon dia. Fa fred perquè has obert la finestra.
Que rancorosos que sou, està enviat virus. Al matí ventilem, ventilem una miqueta. Ventilo jo, i ells tremolen. Fa dia rúfol, un dia cap a dot, tot i que no navarà, ja us ho dic ara, que no navarà, no patiu, no hi ha precipitacions a la vista, però està el dia tapat, tapadó. Avui, perquè demà sí, el cap de setmana... Neva. No, no, neva no, precipitacions d'aigua, sí. Puja, pluja, sí. Que teniu plans el cap de setmana? Doncs no. Home, Sant Antoni.
Hem d'anar a ballar i totes aquestes coses, i beneir els animals. I beneir els animals, ah, doncs mira.
En pluja, en ritual. Això és demà dissabte, no? Demà dissabte, a l'església de Sant Llorenç. Per tant, si teniu animals, no cal que siguin de pot a rodar, no? No, poden ser. Amb el canari, amb el gosset... Una fura, una iguana, ens explicaven els pagesos que han vist de tot. Clar, jo portaré el conell. Doncs parlant de pagesos, deixeu-me avançar, ja ho hem dit a nivell d'informatius, que dilluns que ve tornen les mobilitzacions de la pagesia, en aquest cas...
a través del Sindicat Unió de Pagessos, dilluns que ve a Riudoms, Dixous a Emposta i amb una mobilitació que espero que sigui massiva, que és el que volen, el dia 11 de febrer a Madrid. També n'hi haurà, per aviciament, talls a l'AP7, Dixous, per tant...
Noves mobilitacions de la pagesia, no només per Mercosur, que signa demà dissabte al Paraguai, aquest acord de la Unió Europea al Mercosur, sinó també per incompliments amb el tema de l'aigua, les avellanes que han hagut d'arrencar, etcètera, etcètera. D'aquí no se n'en parlarem, amb el Sergi Claramont, amb el Corneu Territorial d'Unió de Pagesos. Més coses, va. Bé, no, tot.
Tot molt bé, sí, sí. Han dit que farem una tertulieta ciutadana, que fa temps que no fem una tertulia ciutadana. Doncs sí, mira, farem una tertulia... Abans de la tertulia, però... Parlem de bàsquet. Parlem de bàsquet, sí, perquè entrevistarem Gorka Bertran, que és director esportiu de la Federació de Bàsquet al Camp de Tarragona, perquè el Palau d'Esports Catalunya i el Polisportiu de Camp Clar, a l'Ella Mediterrània, acullen aquest dissabte i diumenge la segona edició de l'Open Day Mini A1.
de categoria femenina com de masculina. Molt bé. Ara en parlarem. Mira, 32 equips, Déu-n'hi-do, eh? 16 masculins, 16 femenins, més de 400 esportistes. Déu-n'hi-do, serà un... És que a mi el nom no em sona, per això ho dic tan sorpresa, no? Aquest Open Day Mini A1 sembla poca cosa i no. Serà A1. Open Day Mini A1. A1. Sentirem el company Joan Andreu Pérez, que el farem entrar al directe perquè pugui conversar amb el Gorka i ens expliquin coses interessants aquest de tornants del cap de setmana.
Després farem tertulia a Tertulia Ciutadana amb Rosa Maria Gabriel, Elisenda Pujol i Nicolás Dupuy. Parlarem d'un tema que de retruc té a veure amb tot això que es signarà demà al Paraguai, que és els productes que consumim a diari, allò que consumim a diari. Què passarà si estigui en aquest acord, que parlem d'800 milions d'habitants d'aquesta comunitat entre l'Unió Europea i els països que formen part del Mercosur, Argentina, Paraguai, Uruguai i Brasil, que ja els hem après de memòria,
I els pagesos diuen que no juguen a la mateixa lliga, ni a les mateixes normes fitosanitàries, de seguretat alimentària, etcètera, etcètera. En parlem en temps de tertúlia perquè hem de ser molt conscients del que consumim. I aquí també els consumidors tenim una part de responsabilitat en tot el que passarà a partir d'ara. Jo tinc una pregunta molt curiosa d'això, que segurament ja està resposta i jo no la sé. Com és que Xile no forma part d'això? Ay, lo dejo.
No, ni Venezuela tampoc. Penseu que això fa 25 anys que aquest acord va començar el 2000, l'any 2000, i precisament no va tirar endavant perquè un dels temes sensibles era precisament l'agricultura, era un dels temes sensibles que havia...
doncs això aquestes quantes prestacions que no satisfeien tothom i Xile està per allà però no està dins l'acord, no hi és. I de fet hi ha una mala relació ara entre els presidents d'Argentina i d'algun d'aquests països que formen part de l'acord i veurem si hi és també el president d'Argentina en aquest acord. Ja veurem.
Coegirà el tema, segurament en parlarem, en seguirem parlant la setmana, des de diferents punts de vista, però ara, per ser divendres, toca fer resum de la setmana. Sí, repassarem el Tour de França i de l'acta de presentació que es va fer dilluns entre els alcaldes i alcaldesses dels municipis i ciutats per on passarà la competició ciclista. I també recordarem que dimecres feia sis anys de l'accident d'Icuocse.
I en parlàvem amb Alfonso López, president de la Federació d'Associacions de Veïns, i amb Marta Ortín, responsable de Risc Química a Tarragona de Protecció Civil de la Generalitat. Això, entre altres entrevistes que també repassarem. I després farem cinema. Acabarem parlant. Amb una qüestió molt nostàlgica, Miquel, perquè portes una pel·li que jo havia vist de petitona. Quina? Que em va fer molta impressió. Quina? Era increïble, hombre, me en guante.
Sí, però ara l'han portat una altra vegada a la pantalla amb Jen Duhardin, que es posa al capdavant de la pel·lícula, o El hombre me en guante. És una pel·lícula d'un senyor que es va fent petit. Sí, és molt inquietant. Jo la recordo d'haver-la vist petita. El hombre me en guante.
I, en fi, ens porta a reflexionar sobre l'existència i temes d'aquests interessants. Arriba també a la gran pantalla El Mal, dirigit per Juan Mabajo Ulloa, i 28 anys després El Tiempo de los Huesos, que és una continuació... Perdó, El Templo de los Huesos, que he dit El Tiempo. El Templo de los Huesos, és una continuació d'aquesta saga de terror. A les plataformes, per subscriure a la curiositat, Cavallero de los Siete Reinos...
Joc de Trons, que arriba a HBO Max, i Netflix ens porta aquest cap de setmana El Botín, amb Matt Damon i Ben Affleck. Molt bé, doncs, de pel·lícula, el tema de l'acord de Mercos Cure. D'aquí no són per demà, Sergi. Ja en faran la sèrie, home, no em preocupo. No, no, segur, perquè això portarà a cua... A més, mira, assigna Asunción al Paraguay el Teatro José Asunción Flores del Banco Central del Paraguay. És a dir, que assigni a un banc l'acord ja té molt a dir.
Gràcies, companys i companyes. Gràcies. Fins ara. Fins ara. Aquí que fa posició el programa, Lluís Comas a les vies de so, Joan Andreu Pérez a la producció, Mauri Fernanda, reivindició audiovisual, amb la Laura Guàs, el GD Gispert i els que ja us han dit, Josep Susunya, qui us parla, i avui la primera veu del dia, l'OPI del dia, l'Espineta en Tarragonins, per exemple, parlant del Mercosur, és del portaveu de Revolta Pagessa i secretari del Grèmie de la Pagessia Catalana, Ramon Rojo. Espineta en Tarragonins, la veu de Tarragona.
Bé, doncs la meva opinió personal és que no necessitem obrir la porta del Mercos Sud, sinó el que necessitem és estimular la pagició europea. Ho tenim claríssim. Ara mateix, com ja sabeu, estem en una crisi molt greu. El tema de la competència amb el preu i la quantitat del producte ens està enfonsant a la gent d'aquí.
I el que més necessitem precisament és obrir portes com aquesta. Això ara mateix és el pitjor que se'ns pot fer i considerem que el govern que li dóna suport a això és un govern que està atracionant el seu poble.
Està enfonsant la pagacia, està venent la sobirania alimentària del seu país i també la seguretat alimentària del seu poble. Tornem a dir una altra vegada, el Mercosur juga amb una altra lliga, juga amb una lliga que no se controla la contaminació, no se controla en drets laborals, no se controla en productes fitosanitaris, no n'hi ha transhabilitats, han de creuar la meitat del món per portar el producte fins aquí...
solapen productes, és a dir, si aquí estem fent taronges, portaran taronges, si n'hi ha arròs, portaran arròs. Clar, no té cap tipus de sentit ni justificació. Per molt que altres països com Alemanya tinguin una crisi amb el sector de l'automòbil o amb la indústria, nosaltres no podem ser aquesta moneda de canvi, perquè som el sector primari, és un sector fonamental per una societat que vulgui ser una societat autònoma i avançada,
i és un tot seguit de sense sentits que des del minut 1 ens vam oposar. No podem expressar una altra cosa que està en contra. Ara mateix estem intentant també amb el govern català mirar de treballar perquè si això tira endavant l'impacte sigui el més petit possible, però tot i així serà un impacte terrible i ja veurem com acaba tot aquí, perquè...
Nosaltres estem gairebé, amb tots els pagèsos i pagasses que parlem, estem tots igual. Estem en un problema de producció, tenim poca producció, entre cometes, perquè tenim uns marges molt petits, perquè hem de complir amb unes normatives, amb una seguretat, amb una traçabilitat, amb una sèrie de condicions que ens fan poc competitius, però amb unes altes garanties.
Si després de molts anys de polítiques agràries a les quals s'està promocionant i se'ns ha estat obligant a produir d'aquesta manera ara sobre aquesta porta, s'està encarregant tota la feina feta, tot el bé que estaven fent s'aniran a Norri,
plegarem i passarem a ser una societat completament depenent de productors de l'altra banda del planeta. És un tot sense sentit i, òbviament, la meva posició és completament contrària a aquest acord.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer L'Acercada sense número de Tarragona
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
La veu de Tarragona, la teva veu.
Bonilla Pajeros ha anunciat tracturades dilluns que ve a Riudoms, aquí al Baix Camp, a dijous en Posta, i l'11 de febrer també a Madrid. En el cas de dues primeres mobilitacions, es tracta de portar-se a nivell d'aquí al territori per denunciar els incompliments que, segons els agricultors, estan fent el Departament d'Agricultura amb el sector de la frida sec i de l'Avellana, però també per Mercosur. De cara a dijous, també anticipen que el tall seria l'AP7 i que es podria llegar fins a 48 hores.
De tot plegat en parlem amb el coordinador territorial del Sindicat Unió de Pagessos, amb el Sergi Claramunt. Sergi, que tal molt bon dia. Hola, bon dia. Bàsicament seria això, no? Per tant, Riu d'Oms, Dixous en Posta, i l'11 de febrer a Madrid, i aquesta de l'AP7. Sí, cronològicament en tenim una altra convocada el dia 30 de gener a Lleida, que s'apriguem fins ara. Explica'ns una mica quin és el marc de fons per dur a terme aquestes mobilitacions.
Bueno, el marc de fons el vam iniciar el mes d'octubre-novembre, diria si no m'equivoco, amb el lema pagesia o foc, i el marc és que la pagesia està en un moment límit, en un moment límit, i cada vegada que avancem un punt, en retrocedim tres, perquè ara amb el tractat Mercosur no ens ajudarà per res, les retallades a la PAC de l'any 28 no ens ajudaran en res, i al final la pagesia o ens alcem, o no hi haurà pagesia.
Retallades, per cert, de la PACA, ara parada es parla d'un 20%, no? Sí, clar, però és que venim d'una retallada ja de la del 23 d'una bona trompada, també. Al final, si anem retallant, anem retallant, i els preus que percebem pels nostres productes són els que són, que són irrisoris i moltes vegades sense arribar al cost de producció, no surten els números per enlloc. Què pot significar aquest acord del Mercosur, que signa demà dissabte al Paraguai,
Perquè implica que hi haurà productes que entraran aquí amb una comunitat de 800 milions d'habitants entre aquests països del Mercosur, Argentina, Paraguay, Uruguay i Brasil. Què significa? Juguen a les mateixes regles del joc aquí que vosaltres?
No, no, no. A més, Europa i Sud-amèrica volen firmar un tractat en el qual els agricultors d'ambes parts estan en contra. Vull dir, massa bo no pot ser. I llavors que aquí s'entrenen uns productes que, tal com està redactat el tractat de Mercosur, no protegeix per res els pagesos d'aquí, ni els ramaders. Entrenen productes sense control, allí estan utilitzant uns productes que aquí fa més de 20 anys que estan prohibits,
hormonen a la ramaderia, els caps de bestial estan hormonats, aquí les hormones fan un munt d'anys que estan prohibides, al final no són les mateixes regles, i llavors l'altra part és la part social, que els agricultors d'allí perceben uns preus encara molt pitjors que els d'aquí.
Explica'm una mica aquest calendari de mobilitacions, perquè de moment tenim aquestes que ja anunciades, que arrenquen dilluns, però a partir d'aquí també aquesta gran mobilització que prevelleu que es pugui fer a Madrid, no? Bé, al final es van fent mobilitzacions per tot el territori de Catalunya, perquè, com he dit abans, la pagesia està molt cremada...
I al final, bueno, clar, tenim claríssim que el que han aprovat el tema del Mercosur, que han firmat aquí el Tractat d'Espanya, és el Ministeri. Per tant, s'ha d'acabar a anar al Ministeri. I a part d'això, l'única manera que es pot tombar aquest Tractat és el Parlament Europeu. Nosaltres ja hi hem anat una vegada i anirem les vegades que faci falta per fer-s'hi sapiguer que aquest Tractat no porta res bo per a la païsia ni a Catalunya ni a Espanya.
Imagino com també que els companys de Revolta Pagèsa i del Gremi de la Pagèsia estareu amb atència al que pugui dir des del Govern de la Generalitat després d'aquella reunió que es va mantenir el dia que es van aixecar els talls i així contraprestacions per tal de minimitzar l'impacte d'aquest acord del Mercosur.
Sí, però t'he de dir que jo el dimarts vaig tindre una reunió al Ministerio amb el ministre Planes i ells tenen coll avall, que és un bon tractat per als agricultors i arremaders d'Espanya i no surten d'aquí. Per tant, serà difícil canviar la postura del Ministerio. Nosaltres li hem dit que si s'ha d'acabar de firmar en aquest tractat que han de protegir molt més...
amb clàusules mirall, amb clàusules de salvaguarda, els agricultors d'aquí, perquè si deixem entrar productes de fora sense els estàndards europeus, aquí som pell, perquè el producte vindrà molt més barat i el d'aquí es quedarà o marxarà fora. Explica'ns també, perquè aquí hi ha una part també que afecta, evidentment, a la pagesia, però també als consumidors, no?, a ser-hi els productes alimentaris, no?, que aquí també n'hauríem de ser molt conscients, no?, com a consumidors.
Està clar, i a part que moltes vegades el consumidor se l'enganya, ja que la procedència dels productes de la fruita de la verdura moltes vegades està amb un raconet de la caixa amb una lletra superpetita. Si nosaltres ens fan produir amb uns estàndards que la meitat de productes els tenim prohibits, no pot ser que el consumidor se l'enganyi i se li faci menjar un producte que ve de fora amb matèries prohibides de fa molt de temps aquí, perquè això d'aquí al final no té una qualitat.
no té una qualitat i, a més, un producte que ve de 11.000 quilòmetres, segurament s'ha hagut d'acollir verd perquè arribi aquí en un estat més o menys òptim. Per tant, nosaltres sempre hem dit que la fruita, la verdura i tots els productes han de madurar al camp. Si maduren amb una càmera, segur que no són tan bons.
Ja per anar acabant, Sergi, perquè les primeres mobilitacions les de dilluns a Riudom, si d'això s'emposta, al Rirafons també, a banda del Mercosur, que això sempre és present, però és el tema de la fruita seca i l'avellana, no? Bé, a més que de la fruita seca i de l'avellana, és una miqueta amb el tema de l'aigua. O sigui, aquí al Camp de Tarragona estem una miqueta abandonats de la mà de Déu amb el tema de l'aigua. Tenim l'obra de l'Edard de Reus, tenim les obres del Priorat i tenim unes obres del Baix Penedès tot de reutilització d'aigües.
I està tot parat, està tot parat, no s'evoluciona amb els tràmits, no s'evoluciona amb començar les obres. Estàvem parlant que possiblement el 2026 hi hauria una possibilitat de regar, ens n'estem anant el 2030 amb l'obra de la Garda Reus.
I això els pagesos no ho poden aguantar. A part d'això, les resolucions dels ajuts que es van fer pel pla d'arrencada d'aquests balliners que feia 3 anys que estaven morts i al final vam aconseguir que ens fessin un pla d'arrencada encara no estan resolts. Per tant, hi ha pagesos ara mateix que tenen els balliners arrencats i cremats i no saben si rebran ajut d'aquest pla d'arrencada perquè no estan resolts els expedients.
anem molt tard, ja anàvem tard ara encara anem tard, i amb gent que està preocupada perquè diu, no sé si he fet bé d'arrencar i cremar perquè en cas que l'ajut li arribi la resolució li arribi negativa, ja no podrà tornar a tirar perquè ja té els ballaners arrencats no podrà tornar a tirar els papers nous, me'n refereixo Qui arrenca ballaners perquè es va morir, recordem, per la sequera després de més de dos anys de sequera estructural gairebé tres torna a plantar ballaners o no? o com va això?
Ara mateix, amb l'aigua el 2029-2030, arrencarà vellenes i prou. Sense aigua no tenim vida al camp. I ja et dic, una obra que estava a finals del 26, principis del 27, ens n'estem anant al 30. Vull dir, hi ha moltes finques que acabaran arrencant, netejant...
I ja està, allí es quedaran. I quan tinguem una previsió de l'aigua més segura, el pagès que pugui haver aguantat plantarà. I el que no, allò es quedarà o per una altra o per un fons d'inversió d'aquestes que vindrà i ho comprarà tot a un preu rebentat. És aquesta la desgràcia, però és la realitat del territori.
Sentir aquests dies, amb aquest panorama que ens estàs explicant, algú que deia que el tractat del Mercosur serà com una gran gelada d'aquelles que m'ometen la collita, no? Sí, o pitjor, perquè una gelada t'arruïna la teva collita i l'any següent possiblement podràs tornar a collir. El Mercosur té una cosa que si s'acaba firmant es quedarà aquí.
Es quedarà aquí i ens inundarà d'uns productes que aquí a Catalunya no els volem pas, i crec que a la resta d'Espanya tampoc. Es parlava que algun sector quedaria beneficiat, els vam demanar que ens ho expliquessin, no ens ho van saber què dir massa bé, però al final per d'altres sectors que sortiran beneficiats, tota la resta d'agricultura i ramaderia en sortirà molt perjudicada.
Sergi Claramona, coordinador territorial del Sindicat Unió de Pagesos. Gràcies, bon cap de setmana i dilluns estarem pendents d'aquestes tracturades, d'aquestes mobilitacions. Una abraçada, que vagi bé, sort. Moltes gràcies. Adéu, bon dia. Doncs Sergi Claramona, d'una banda, la mobilitació dels pagesos a partir de dilluns que ve i també mobilitació d'un altre sector primari, el de la pesca, també dilluns. Ja anuncien vaga aquest proper dilluns 19 de gener, per tant serà una setmana, la que ve també moguda pel que fa al sector primari.
És una convocatòria de la Federació Nacional de Conferència de Pescadors, o abans el diari de Targona, de fet, i ara intentarem de parlar amb algun dels responsables. La gota que ha fet passar el got és que els obliguen a fer tasques administratives impossibles d'assumir, com, per exemple, que han de passar i notificar totes les espècies capturades durant la jornada laboral abans d'arribar a port. Això, doncs, diuen que és pràcticament impossible de fer.
Els pescadors entendrem buscar també reaccions i parlar d'aquesta nova mobilitació que s'afegeix a les dos pagesos que serà en el territori primari, el de la pesca. Les 9.23, seguim endavant, canviem de tema. Ara parlem d'una activitat del cap de setmana i d'esports.
I parlem del Palau d'Esports Catalunya i el Polesportiu de Campclar a l'Anilla Mediterrània, que acolliran aquest dissabte i també diumenge la segona edició de l'Open Day Mini A1, en categoria tant femenina com masculina. Tenim el company Joan Dero Pérez. Joan Dero, molt bon dia. Bon dia. I un convidat que està a punt, no? Així és el Gorka Bertran, el responsable tècnic de la federació de bàsquet al Camp de Tarragona. Amb ell parlem. Gorka, hola, bon dia.
Hola, bon dia. Primer de tot, per situació i per posar en context, fes-me cinc cèntims, fes cinc cèntims a l'audiència de lo que és aquesta edició, la segona, el segon any seguit que es fa a la ciutat, l'Open Day Mini. Sí, correcte, doncs és una festa del minibàsquet, que són les categories petites de l'ASC català,
i el que es fa és fer una doble jornada unificada. Llavors, tots els equips del màxim nivell català juguen la primera i la segona jornada de Lliga, en lloc de casa seva o a la pista que els hi toqués, les jugaran tots els dos partits aquí a Tarragona, al Palau i a Camp Clar. És la segona edició? És el segon any seguit? Que, si no m'equivoco, es fa a la pròpia ciutat de Tarragona? Bé, l'any passat es va fer a Vilafranca, hem fet altres activitats aquí al territori,
Però l'any passat aquesta edició es va fer a Vilafranca, que aquest any es fa aquí a Tarragona, i des del territori ens agradaria que es consolidés, perquè ja fa temps, des que Berni Álvarez, ara conseller, va estar aquí a la ciutat com a conseller d'esports, s'ha aconseguit fer moltes coses d'esport i de bàsquet aquí, i ens agradaria que això anés repetint, perquè, com et deia, és una festa, venen els 32 millors equips de...
de Catalunya, s'omplirà el Palau tant dissabte com diumenge de partits, es farà retransissió en directe per la xarxa a les televisions de proximitat de dos d'aquests partits, i per tant és un gran esdeveniment que ens agrada molt que vingui al nostre territori. No sé per què em sonava que l'edició de l'any passat es va fer a Tarragona. Vaja, en tot cas, en definitiva, sí que és important l'espai que hi ha tant al Palau d'Esports Catalunya com al Polisportiu de tota la vida de Camp Clar, per acullar aquest tipus de certamen.
Sí, ja hem demostrat anteriorment que la ciutat de Tarragona està preparada per acollir grans esdeveniments, si ha fet el campionat d'Espanya de minibàsquet, si farà la Copa de la Reina per Setmana Santa, per tant, és un lloc espectacular i tothom de fora que ve gaudeix moltíssim de les nostres instal·lacions.
i per tant és bo que ens posicioni a nivell d'esquetbolístic i a nivell d'instal·lacions arreu del territori i que ens permeti gaudir, en aquest cas dels més petits, però del millor bàsquet de Catalunya. Desgranem una mica, si et sembla bé, aquests 32 partits, m'hi dius, que hi ha? En total 32 equips que jugaran dos partits cada equip. Desgranem una mica, què veurem? Aquí veurem, tant dissabte com diumenge, els espais esportius de la zona de Ponent.
Doncs mira, com et deia veurem 16 equips masculins i 16 femenins, que són la màxima divisió del minibàsquet de Catalunya. Són dos grups, tothom aquí, tothom juga dos partits, un al matí i una a la tarda, distribuïts entre dissabte i diumenge. I hi haurà equips, doncs, en femení, per exemple, com canteres...
de la màxima divisió de Lliga Femenina, com el Sevis del Girona o la Penya, equips històrics com el Matador, l'Almeda o el Sant Adrià, i en masculí tenim les parreres a FEB de Lleida, de Barça, de Girona, de Manresa, de Penya, i també equips de tota la vida, com el Sant Josep o com l'Hospitalet i tots els altres equips del territori.
Quina nostàlgia que ens acabes de donar relatant i explicant no tant els clubs que estan tan de moda, sinó els de tota la vida que continuen fent i practicant basquet. De Tarragona, quan dic ciutat de Tarragona, dic província, també hi haurà representació.
Doncs en aquest cas, llevat que m'haig equivocat jo al comprovar-ho, crec que no. Nosaltres no tenim cap equip en aquestes dues categories masculina i femenina, però és cert que ja fa molts anys que el minibàsquet aquí també es treballa molt bé, que en una categoria d'un pel per sota es aconsegueixen grans resultats i que en els darrers anys s'ha vist que arriben jugadors i jugadores, com els nou perfects també amb els primers equips de la província, tant amb els equips de Tercera Feb o el Salou, o en el cas de...
de Lliga Femenina del TGN, en què es veuen jugadors i jugadores d'aquí, que estan podent créixer esportivament durant tots aquests anys i que en altres anys han participat en el que anteriorment es feia, que eren els campionats de Catalunya, de tota Catalunya, nivell de minibàsquet, que aquí sí que s'havien classificat més d'una vegada i que esperem que en propers anys tornen a veure aquests equips en el màxim nivell del minibàsquet català.
Tenim bona representació a la Federació Catalana, aquí al carrer Soler, amb molt professional. Avui hem cregut oportú que en lloc del Joan Cortina, que és la màxima veu autoritzada del territori en el món del bàsquet, en lloc d'ell, en tres al cor Cabertran, jo crec que és la persona hedònia perquè ens...
Posi una mica en context justament com està la salut del bàsquet actualment, el 2026, quan hem començat aquest any, a nivell de, justament, els equips bases de molts clubs que hi ha al territori.
Sí, doncs mira, com abans tu mencionaves el Joan, el nostre president, el senyor Cortina, ell sempre insisteix en el mateix. És cert que som una província que a nivell de màxima divisió, tant masculina com femenina, ens ha costat sempre. De fet, som l'única província que no té un equip a fer bé o un equip de Lliga Femenina 1, però és cert que es va fent treball en aquest sentit per anar creixent i ara amb el projecte, per exemple, de Lliga Femenina del TGN és un pas endavant molt important a nivell de l'àssit femení de màxima d'elit, diguem-ne, però el que sí que és cert és que treballem molt bé en categoris inferiors.
perquè hi ha molts clubs posicionats a les màximes divisions, els que es diuen preferents, i que estan tenint molt bons resultats, i estem segurs que en els propers anys tota aquesta feina que es fa es nirà recollint i es podran construir també cap a dalt. Som una província que no és molt gran en comparació amb Girona o amb Barcelona, però tenim molts equips i tenim molts equips de nivell a tot el territori, des de les Terres de l'Ebre fins a Cunit, Calafell, etcètera,
I per tant estem segurs que amb la feina que es va fent i amb els grans professionals que tenim en el bàsquet base s'aconseguirà que el nostre present segueixi creixent. Va, anem a situar la gent que ara li hagi cridat atenció justament a aquesta cita bàsquetbolística del cap de setmana. On ho poden veure i a partir de quines hores?
Doncs mira, és tot el dia, matí i tarda, dissabte i diumenge, tant al Palau d'Esports, el gran, el que hem estrenat als Jocs del Mediterrani, com al Pagalló tota la vida de davant, el de Camp Clar, aquí tindrà una pista. És a dir, hi haurà tres pistes al Palau d'Esports Catalunya i una pista a Camp Clar.
Als partits es pot entrar lliurement, és d'entrada gratuïta, ja et dic, des de les 10 del matí fins al vespre hi haurà partits sense parar durant tot el dia, i a més, si algú no es pot desplaçar, doncs ho pot veure des de la xarxa, perquè el dissabte 17 a les 10 es farà en masculí l'Hospitalet Manresa i a les 12 el Mataró Basquet Girona.
Molt bé. Doncs, Gorka, gràcies per estar amb nosaltres. Hem volgut posar veu a aquesta cita bàsquetbolística i amb molta participació que hi haurà al llarg del cap de setmana aquí al territori. Enhorabona per la feina i salutacions a tot el personal professional de la delegació. Moltes gràcies a vosaltres per donar suport al bàsquet català. Dos quarts de deu del matí, sintonia de Tarragona Ràdio. En segons comença la tertúlia d'actualitat, la tertúlia ciutadana. La teva veu, la veu de Tarragona.
L'equip ha de donar un passet endavant, estem a l'equador de la competició i queda moltíssim encara, però l'equip ha de reaccionar i ha de reaccionar allà.
Com diu el segon capital del nàstic, Mar Montalvo, l'equip ha de trencar aquesta ratxa de tres derrotes seguides i tornar a guanyar aquest cap de setmana a domicili. Diumenge 18 de gener, dos quarts de nou del vespre, viurem el primer partit de la segona volta de la Lliga, corresponent a la jornada 20 al grup segon de primera federació, des de l'estadi del Palmar a Sant Lucar de Barnameda, en el partit entre l'Atlètico Sant Luqueño i el nàstic.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Bar Verde.
TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
Cada dissabte a les 10 de la nit... Encabina DJ Parry.
DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs.
El Fòrum de la Ciutat, la veu de Tarragona.
Doncs vinga, tard, Úlia. Avui la compartim amb Rosa Maria Gabriela. Rosa Maria, què tal? Molt bon dia. Bon dia. Bon dia i bon any. Bon any. Lissenda Pujol, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia i molt bon any. Encara es pot dir, no? Encara es pot dir, encara es pot dir. Nicolás de Tupuy, què tal? Bon dia, bon any. Bon dia i bon any. Perquè no ho havíem vist des l'any passat, eh?
Per tant, aquest any... Com veieu l'any d'entrada? Ara farem una radiografia general de com està el panorama i no pinta gaire bé, en molts aspectes, a nivell internacional, passa moltes coses. Com veieu d'entrada? Sou positius, optimistes, malgrat tot?
Home, jo d'entrada sempre soc positiva, però per respondre't aquesta pregunta hauré de ser negativa perquè, si no, no seria realista, no? Vull dir, jo crec que hi ha una complicació a nivell mundial que no sabem ningú com acabarà, no? I això sí que me preocupa.
Me preocupa el futur immediat, eh? Me preocupa el futur a llarg plaç, m'és igual, però a curt termini me preocupa perquè s'està complicant molt ràpidament, no? I persones que estan a primers llocs de poder estan demostrant que, per dir-ho d'una manera suau, no ho tenen tot, vull dir, mentalment no estan gaire bé, no? I això és perillós.
Diem que tot val. Sí. Per aquesta gent tan poderosa que tot val. I jo crec que no, que hi ha unes normes o que hi ha unes lleis que ha de regular tot el que està passant al món, perquè realment no té cap sentit. I ells volen poder. I sembla que no en tinguin mai prou. I això fa molt mal, evidentment. A mi també em fa molta por. Jo també soc molt optimista...
I la veritat és que he començat una mica negativa en aquest sentit, perquè és veritat que no saps com acabarem aquest any. Aquest any, aquest any. Aquest any, que és el que tu dius, a curt termini.
Nicolás. Yo soy optimista y un happy flower, pero ahora entiendo que hay preocupaciones, a pesar de que sí, es verdad que yo soy muy optimista en muchas cosas. Mira, el Nicolás, de fet, ens pot explicar també moltes coses del que passa amb un tema que està a l'ordre del dia, que és la guia, la intel·ligència artificial, però té molt a veure també amb les corretges transmissores del poder, de com s'expliquen les coses, i aquí...
Aquí també hi ha molt a dir, eh?, de la influència que s'exerceix a través de... segons quines xarxes amb la població, no? Perquè, clar, ens centra tot, no, Nicolás? Tot ens centra, no? I pot ser coses que siguin verídiques o altres que no ho són o que són intencionades. La idea se puede utilizar para un buen objetivo y para un mal objetivo.
Es como la entrenes al final. ¿Y quién la entrene? La que venimos conociendo está entrenada por todos nosotros desde hace muchos años. Con toda la información que nosotros mismos cargamos en internet. Pero también hay posibilidades de tener una IA en que entrenes.
Para el mal, con ciertas pautas, los mismos prejuicios que podemos tener nosotros, incluírselos a la IA y que pueda ser maltratadora, homófoba, etc. Es como nosotros entrenamos a este, supongamos que es una gran mente, y esta mente, igual que la que tenemos nosotros en pequeñito,
La podemos entrenar de ciertas maneras. Si a un niño lo excluyes y lo metes en una habitación y le empiezas a explicar cosas, ese niño saldrá con esa información. Pues la IA es más o menos igual. No entiende, solo ejecuta lo que nosotros mismos le damos.
Per tant, aquí els periodistes teniu bastant de poder. És a dir, sí, teniu poder en el sentit de saber estar al dia, desmentir, insistir, perquè realment a vegades ens marquen gols a porta oberta. Vull dir, jo crec que... Yo creo que con respecto a eso hay que intentar ir por los canales más oficiales, los más conocidos y tal, para poder un poco filtrar lo que entra y lo que no, porque a veces encontramos...
just en Instagram, en Facebook, en qualsevol red social, informació que no és totalment certa. Mira, passa a vegades, ara parlem de la pagesia i dels pescadors i dels productes, que demà signa el Mercosur al Paraguai,
entre la Unió Europea i Mercosur. Però el real del que dius, perquè hi ha gent que es pregunta per què només hi arriben imatges de violència, de baralles al carrer, i a mi m'ho diuen, és que només m'arriba això, només m'arriba això a través de sa us quina xarxa, no? Per tant, és a dir, si tu mires aquest tipus d'imatges... Vuelve lo mismo. Torna mateix, t'arribarà més encara, no? És això, no? Són les arañas de internet, els algoritmos. Exacto, els algoritmos.
Sí, esto nos pasa también en las redes sociales. Si más buscamos una cierta información, más sale esta información. Incluso si vamos fuera, nosotros nos estamos logueando con nuestro teléfono móvil, con nuestro nombre, en un montón de aplicaciones. Y esas aplicaciones nos utilizan para ello. Si buscas en Google...
un viaje a Marruecos va a salir el viaje a Marruecos no solo en Google en las redes sociales en cualquier sitio donde quieras entrar pues aparecerá porque al final el dispositivo que tienes está dando esa información a todos los que están viendo
I això vaig fer un dia una prova, que ara riureu, perquè és veritat el que diu el Nicolàs, no? És a dir, tu parles, per exemple, jo ara buscava mobles de cuina i ara estic rebent una llauda de mobles impressionant. I un dia, rient d'això, perquè estava parlant amb la meva filla d'un tema i vam començar a rebre, dic, escolta'm, què farem amb totes les bombes que tenim al traster? I tu saps? A veure què passa, no?
si realment dius una cosa fora de lo comú, i no, no, no he rebut mai informació ni de pistoles, ni de bombos, ni res. Amb el mòbil apagat o encès? No, encès, sí, sí, sí. Ho vam fer expressament perquè, vull dir, estàvem parlant, no recordo exactament de quin tema, la meva filla i jo, i és que al cap de res les dues vam començar a rebre informació. I vam dir, home, això no pot ser, no? I vam dir, va, fem aquesta prova. Doncs estan en mode escutxa. Sí, sí, sí.
Totalment. Televisores. Exacte. Estàs parlant d'una cosa i automàticament te donen tota la informació. Hem d'aprendre a viure amb això. Yo considero que tiene una parte positiva. Realmente está hecho a modo de marketing, no de publicidad. Uno quiere enfocar el producto al cliente. Ya está. Va por ahí. Lo que pasa es que, claro, mal usado puede ir hacia otros canales.
Sí, sí, és màrqueting pur i durós, sí, sí. Però és un màrqueting agressiu. Clar, no és el màrqueting que fins ara estàvem acostumats a rebre, no? Aquest és agressiu perquè ens hi envaeix la intimitat, no? Perquè el telèfon mòbil no deixa de ser un aparell íntim. Vull dir, només és teu, amb les teves dades, no? Ara s'està molt...
consultores, los analistas, los que trabajamos en ciberseguridad para poder... Bueno, hi ha molta gent que ja s'ha sortit de Facebook, s'ha sortit d'Instagram, perquè realment és que no volen saber res de tot això, no? Vull dir que és ben veritat que el telèfon mòbil té la seva utilitat. Però és un aparell íntim. Però és un aparell íntim, a la qual si no vols saber res més, doncs surts d'aquestes xarxes i ja està. O no li das toda la informació que te pide. Solo la justa y necesaria, incluso...
hasta el punto que uno quiere. Jo crec, Nicolà, que hauries de proposar fer formació. Formació a nivell usuari, perquè crec que ens fa falta a tots plegats. Informació... O sigui, com saber organitzar tot aquest tipus d'informació, sobretot la ciberseguretat, que és un tema que això sí que ens preocupa, és molt fàcil que ens estafin, rebem contínuament trucades d'estafes,
Crec que sí, que hauríem de fer formació a nivell usuari, eh?, i a nivell carrer. ¿Pasó con Endesa? Sí. Hace unos días. Sí, sí. Jo recibí un SMS d'Endesa conforme había habido este problema de seguridad y pensaba que era un fraude.
Y claro, empecé a analizar un poco, recibo también un correo electrónico, miro un poco más y dios, ostras, pues sí, sí que he sido. Investigando ya, llegué a todo lo que hoy en día todo el mundo sabe. Pero es súper importante esto que pasa a una compañía como Endesa, que pase algo así, pues...
Vemos lo vulnerable que somos nosotros. Molt fàcil. Bé, però tu potser perquè tens les armes o perquè realment treballes amb el tema. Però hi ha molta gent que la ignorància aquesta que tu estàs dient et porta a que realment t'afagin un fraude. És molt fàcil. És molt fàcil. A mi em fa un opo increïble. Jo, qualsevol cosa que ve que sigui una mica rara...
Hay mucha gente que está recibiendo un mensaje de papá. Mi teléfono está... A mi em fa gràcia perquè tu, perquè, Nicolás, ets castellà, no? Però, clar, jo rebre d'un fill en castellà, me n'enric. Dic, mira, ara tinc un fill castellà, no? I no el sabia, no? Me n'enric, no? O sigui que els catalans, en aquest sentit, estem una mica protegits. Això és veritat, eh? Això és veritat. Jo no he rebut, eh? No he rebut. I això és igual que amb les trucades de telèfon, exactament igual. Jo sempre contesto en català.
i al contestar en català et pengen automàticament, perquè no estan dintre del seu... Això és un avantatge, que t'estafa els catalans no la teniu. Home, a mi el del fill, a mi em va arribar el del fill, allò de mama donant diners en castellà, però el tenia al costat. Ah, mira, imagina't. En la qual, evidentment, sabies perfectament que allà no era correcte. Això sumado a la IA, es donde empieza el problema, porque imagina que sí que te habla tu hijo en catalán y con su voz.
Sí, es lo que pasará ahora. Un mensaje de voz que te diga, mamá, realmente necesito esto y tal. Si no lo tienes al lado, aunque sea un teléfono móvil, cualquier padre salta rápido por su hijo. Y hay que buscar la emoción.
Sí, sí, està clar. Llavors has de tindre una paraula clau, no?, amb el fill, que et digui... Exacto, això és una de les pautes. Nicolás, alguna recomanació per als usuaris d'Endesa que tinguin aquest correu i que tal? Perquè, clar, ara els malos tenen les dades, no? És a dir, els dolents tenen les dades. I ara és quan podem començar a actuar, no? Per tant, si arriba qualsevol cosa, sospitar d'entrades, seria aquest el consell? Sí.
Sí, por mi parte yo lo que quería es que todo el mundo, todas las empresas que tienen sus sistemas informáticos o sus compañeros informáticos antes de contestar cualquier cosa que lo pasen, lo filtren por allí. Sí, bueno, las empresas suelen tener ya todos un sistema y unos niveles para que esto no pase, pero por cualquier cosa lo mejor siempre es consultar.
No sabemos, ni siquiera nosotros sabemos. Como digo yo, yo me llegó, lo miré y me informé sobre ello. Pero si hubiese entrado, directamente das a la pestaña y vas a cualquier sitio que ellos te mandan y al final buscan esa emoción rápida.
y por la desesperación vas ràpido y sin dar de cuenta. Però clonen el teléfono, eh? Em van trucar del BBVA, eh? I era el mateix telèfon, un dissabte a la tarda, i el dilluns me'n vaig anar a una oficina i els vaig dir, diu, sí, sí, diu, clonen el telèfon. I et truquen passant-se pel BBVA, dient que t'estan utilitzant la tarja, que en una altra ciutat, que si vol que l'anulem, vull dir, no, no...
Ir a la fuente oficial, como sugerencia o consejo, es ir a la fuente oficial. Si te llaman del VBA o alguna cosa, directamente, no, no, ya hablo yo con mi oficina, hablas con tu oficina y se acaba. Igual que con Endesa, igual que con todo. Porque si entramos en el juego, ellos tienen mucha información, por lo tanto te pueden convencer de que son ellos.
No, no, clonen, me van confirmar que clonen. Alerta aquells dies de rebaixes, si veieu productes molt rebaixats de preu, molt, que vol dir molt, una cosa que val 400, que te la venen per 50, doncs també desconfieu, però també aprofiten. Las mayores estafas sonar a partir del Black Friday hasta Navidades y luego después otras en Semana Santa y bueno...
El que dèiem, el Facebook o l'Instagram només et surten promocions d'aquestes, que està rebaixat el 50%, d'una cosa de 400 a 50, però és que ja no me n'enfio de res. Jo intento ser, a part que m'agrada molt comprar el comerç de casa, vull dir, jo no sóc una consumidora d'internet per comprar...
Perquè m'agrada veure el producte, perquè m'agrada que m'atenguin, perquè m'agrada una sèrie de coses, de pautes, no? Que, evidentment, això no t'ho poden donar a internet, no? Però, a part, és per la por d'estar farta. Perquè, aleshores, clar, tu sempre has de donar el teu número de targeta. Llavors, tot això a mi em genera una incertesa total que ja no feia... S'ha d'aprendre a comprar.
Jo amb el temps havia après a comprar, a fer una llista de necessitats, colors que necessites, robes, si necessites abrics o no, clar, fer llistes, i llavors controlar el preu, si realment vols un abric molt car, per exemple, control el preu tres mesos abans, això sí.
I quan compreu al supermercat, mireu el producte, la cara, per exemple, que sigui d'aquí o d'allà... Sí, sí, sí. Per tant, tenim tot el tema de la pagestia, que estan... Hi han anunciat noves mobilitacions per la setmana que ve dilluns, també el sector de la pesca s'hi fegeix per altres motius, que en cas és per la burocràcia, que si arriba des de Brussel·les, que hauran de comptar el peix abans d'arribar a la llotja, bàsicament, i fer un informe abans d'arribar a la llotja. Per tant...
amb una feina vegida la que ja tenen, que diuen que és impossible. En parlem a les 10 d'aquí, en el sector de la pesca, i llavors en partem amb els pagesos, que demà estigna l'acord del Mercosur, aquest acord que implicarà una comunitat de 800 milions d'habitants entre la Unió Europea i aquests països, Brasil, Uruguai, Paraguai i Argentina. Com ho veieu tot plegat? Perquè estem parlant que això es firma, això ja es firma demà. Però això vol dir que les vagues no han servit per res?
Bé, han servit... Perquè, evidentment, amb el xou que han fet durant molts dies, suposo que haurien de parar una mica el tema, no? El tema és que això és la Unió Europea i la Unió Europea es signarà. És a dir, clar, és a dir... I que, bueno, estat espanyol està a favor de l'acord i ha firmat a favor, França en contra, finalment Itàlia ha decantat la balança, però ara es signarà, doncs demà es signarà...
Paraguai i la Unió Europea té clàusules perquè pugui tirar endavant l'acord provisionalment fins que no l'aprovi el Parlament Europeu, però el Parlament també l'ha d'aprovar, provisionalment el maig o l'abril. Però això pot tirar endavant, eh? Per cert, tu ets d'Argentina, eh? És que ens deien, mira, igual es pot aclarir una mica que és un país gran, eh?
I ens diuen que hi ha, clar, grans latifundistes, grans productors, molt grans, i altres molt petits. Que els petits estarien en contra del Mercosur, perquè, evidentment, allí també s'hi paguen poc, però els grans, evidentment, és una altra història, no? Igual que aquí, en aquest aspecte. Se termina comint tot el mercat.
Igual, de todas formas, mi opinión con respecto a este tema, yo creo también en el comercio de proximidad, sobre todo en el tema de comidas. Si podemos hablar de temas electrónicos y eso, bueno, siempre podemos jugar, ¿no?
Mover un producto 11.000, 15.000 kilómetros, pues no sé, depende de la refrigeración, etc. No solamente eso, además el estado del producto, ¿no? Hay un tiempo, ¿no? Entre que el producto sale, tiene que salir de una forma u otra, no sé si salen, tienen que salir muy verdes para poder llegar hasta aquí en un estado maduro. Yo no soy de la parte agricultura, no tengo mucho conocimiento, pero básicamente como todos vosotros y prefiero algo de proximidad.
Jo miro i pregunto d'on venen. I si no, és de Catalunya? O sigui, ja no d'Espanya, de Catalunya. No ho compro, literalment, perquè recolzo totalment els nostres pagesos. A més, ens convé recolzar-los perquè tindrem més qualitat de producte.
i deixant de comprar, per exemple, maduixes o bejoques, perquè venen de fora. I penso, no, que no en tenim aquí, a Catalunya. Tenim pagesos a tocar que estan patint. Per què no els podem ajudar? I totalment recolzaré sempre els pagesos de quilòmetre...
No zero, perquè evidentment tot Catalunya té productes, però sobretot catalans, perquè ens convé, literalment ens convé a nosaltres, la qualitat de vida, la qualitat de menjar.
Jo t'enganyaré si et dic que ho miro, no ho miro, sincerament no ho miro. Vull dir, nosaltres en aquest cas estem acostumats a comprar amb un pagès que dona la casualitat que has de camar-les, però podria ser d'un altre lloc, però m'explico, no ho faig perquè sigui de proximitat, ho faig perquè realment és un pagès...
És un producte de qualitat. Però ja ho saps. Exacte. Cal preguntar perquè ho saps. Correcte. Igual que tota la carn. Jo compro una carnisseria i sé que hi ha una garantia total. Jo també vaig una mica amb el que deia ell, que realment tot aquest producte que ens ve de fora necessita un temps, com a mínim, de transport. A la qual tot això, què vol dir? Que hi ha més additius i hi ha més coses perquè tot això es conservi? Segur.
No sabemos qué regulaciones hay en ese aspecto, entre un sitio y otro, entre la Comunidad Europea y el Mercosur. Imagino que eso se tendrá que regular en algún punto, porque lo que pongan allí o lo que pongan aquí tampoco... L'altre dia m'ho explicava una experta en política agrària que deia que si estem parlant que puguin entrar 900.000 tones de boví, per posar un exemple, o de carn,
Hi ha uns controls a les aduanes, però no es controla tot el producte. Es controla aleatòriament un contenidor, una mostra, però tot el producte entra en tones i tones de material. Allà hi ha fisiosanitaris que aquí estan prohibits fa 20 anys, hormones del creixement que aquí estan prohibides fa 20 anys. Aquest producte entrarà aquí. Per no parlar dels transgènics, aquesta és una altra història.
Aquí el poder el tenim el consumidor, ja ho veieu. Preguntar al venedor de dir-li d'on ve aquest producte, és d'aquí, és d'allà. És el que deia abans amb el micròfon tancat, que aquí els veterinaris suposo que tindrien molt a dir.
perquè són els que regulen, els que donen una mica les pautes per dir, escolta, pots menjar tranquil·lament i pots comprar aquest producte o no, en la qual aquestes preguntes que dius, que és ben veritat, suposo que un veterinari te l'hauria de contestar, sigui de la Generalitat, sigui d'on sigui, perquè evidentment aquí hi ha un consell, després hi ha un consejo,
I suposo que, evidentment, també se venen a la comunitat europea, a la qual no entenc que aquest col·lectiu, que és el que controla el que mengem, o com mengem, o què és el que està prohibit o no, que després deixin entrar aquest tipus de producte, que no és el mateix que nosaltres tenim aquí regulat. És el que no acabo d'entendre. Si aquí produïn taronges, vindran taronges d'allà. És a dir, que això que quedi clar. Això a l'Espanya ho tenim claríssim. El que fem nosaltres aquí vindrà d'allà. I al final s'ho va pel mercat.
El mercat és com les zones de mercaderies que entren barates d'alguns països, de Xina, per exemple, d'altres països que entren mercaderies molt barates i que estan aquí al mercat i que al final copen una part del consum. Però això ja ha passat moltes vegades amb l'Avellana, no? I tant.
Va fer molt mal l'Avellana en el seu moment aquí, fa uns anys enrere. L'Avellana turca. L'Avellana turca, exacte. Quants pagesos que eren del tema de l'Avellana es van arruïnar purament perquè venia l'Avellana turca.
Més gran i més barata. Sí, i no té el mateix gust, també t'he de dir el mateix. Això és igual que el pinyó. No és el mateix un pinyó d'aquí, diguem-ho així, que un pinyó que et vinguin de fora. En la qual, torno a dir el mateix, no sé qui ho permet, perquè realment... És la meva ignorància, perquè realment no estic posada amb el tema. Però això arruïna el nostre país, arruïna el nostre...
Per això que hem d'intentar recolzar... Clar, totalment. Totalment els nostres pagesos, perquè és que si no... Però les vagues que han fet aquests dies és el que et dic, és que no han servit absolutament per res. Bueno, conscienciar també una mica el consumidor, això sí, vull dir, això que us estic dient jo que fa i que miro d'on ve el producte...
Evidentment, és una minoria, però potser ens hem de conscienciar, perquè com ens trobem tot molt fàcil i anem de bòlit tot el dia, que és el que ens passa a l'immediatès, no tenim temps tant de mirar aquestes coses. Eso iba a decir que al final todo se basa en la formación, en informar a la gente y explicarle a la gente en todos los ámbitos. El poder el tenim nosaltres. El tenim nosaltres, però també t'he de dir que nosaltres, en aquest cas, mirem el preu.
No miro d'on ve. És allò de, aquí és més barat, doncs vaig a comprar el més barat que tinc. Perquè, evidentment, les economies quotidianes no estan com per tirar coets. No és per dir, doncs vaig aquí perquè realment estem parlant de conservar-lo de casa.
allà és més barat, doncs vaig allà. Llavors, això és molt difícil. I comemos también por la vista, porque a veces son las manzanas espectaculares que tampoco tienen tanto sabor, pero se ven tan bonitas. Totalment. Brillen. Si dius, seran bones. Això de consciència seria el correcte, però no sé si és realment eficaç a curt termini. Els pagesos ens ho van demanar, eh? Fixeu-se que ho van dir més d'una vegada. Aquí hauríeu de vindre tots, això, aquests dies de vaga. Ho van repetir més d'un cop, eh?
ens heu de vindre a recolzar, perquè us necessitem, no? Aquests dies vam parlar amb l'últim pagès de l'Amella de Mar, l'últim que queda, l'últim, en queda un, eh? Jo, clar, ara pensava també en els pescadors, i al final també vas al serratllo i podries comptar amb dues mans amb algun dels sectors que hi ha, dels subsectors que hi ha, els que queden, eh? I no hi ha relluguer generacional, perquè, clar, si al final no et pots guanyar la vida...
Què has de fer, no? El del peix sí que és molt, molt, molt trist, no? Que una ciutat com Tarragona, que hem tingut sempre peix de primera qualitat i que ara ens tinguem que quedar sense o a preus impossibles de pagar. I el peix, a més, és un aliment que el necessitem, tant grans com petits. És necessari menjar totes les vitamines que comporta menjar peix, no?
I Tarragona sempre ha sigut pionera amb el tema del peix, i ara no sé què passarà. No ho sé. És el que tu dius, aquest tema generacional està fatal. És que si els fan plegar, tot això no continuarà. Llavors, què passarà? Què passarà amb Tarragona? Què passarà amb la pesca, en general, no?
Jo ho trobo també un tema molt complicat, molt complicat. Fa anys, eh? Però si nosaltres ho veiem, com és que els de dalt no ho veuen? Quins interessos hi ha perquè realment facin aquestes accions? Aquesta és la pregunta, no? Perquè nosaltres ho podem parlar, ho podem dir-ho, no? I podem tindre moltes respostes, però realment no tenim la vareta màgica com per poder actuar. I els de dalt, per què no ho veuen? Per què deixen que s'arruïnin aquest tipus de col·lectius, no?
Lo que ha dicho tú, los intereses. ¿Qué intereses hay? Geopolítica. Segur. Geopolítica. Per què vol Trump a Groenlàndia? Té base aèria, Trump. A menys una, que jo sàpiga, a Groenlàndia, en un dels cantons.
Per ser la Groenlàndia és immensa, és grandiosa. No, doncs ahir van dir que no. Ahir van dir que no, perquè realment es veu que està exacta. I si tu agafes Groenlàndia, tal com està marcada pel mapa, perquè sembla que sigui un terreny enorme, i el poses en un altre continent, és no res, eh? Es veu molt petitó. És molt petitó, eh? Sí, sí, exacte. És el tema del globo. Ho vas sentir tu també? Sí.
Sí, sí, sí. Per això et dic que no és tan gran, eh? Jo m'aniria a viure ara mateix. 56.000 habitants. El que fa, m'encanta. Aniria ara mateix a viure. Ja en parlarem, començàvem parlant d'això, de com està el panorama mundial i, en fi, que anirem veient aquest any com camina, aquest any 2026. Que doni tot el que està passant. Ara de seguida parlem amb els plagers, a partir de les 10.
Algun desig pel 2026? Fem una ronda ràpida de desitjos a veure què espereu d'aquest any a nivell d'un desig, un desig que sigui mundial.
Felicitat. Que hi hagi algú que pari tot això? Sí. Que hi hagi algú que digui prou? Ja que tengo la posibilidad de hablar así, que Donald Trump deje de ser el tonto. Sí. És difícil, eh? Que hi hagi algú que sàpiga parar els peus realment, no? Perquè estem parlant de... És que passen tantes coses que no saps per on començar, no? I dius, algú, no? Hauria de dir, prou, s'ha acabat. Vivim tranquils, no? Això seria el meu desig. Sí.
El 2023. Felicitat. Felicitat per tothom. Vull dir que perquè és difícil, la pau serà difícil i llavors com més felicitat tinguem, que ens ensenyin a ser feliços amb el poc que tinguem. Amb això ens quedem. Rosa Maria Gabriel, gràcies. Que vagi bé. Bon any. Gràcies. Elisenda Pujol i Nicolà Satopui també. Gràcies. Fins la propera. Gràcies.
La veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.es
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez. Tornem al 19 de gener.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Telecultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Telecultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 11 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Cocodril Club.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry.
DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs.
Doncs bé, que seguim i ara parlem amb el sector de la pesca. Dilluns ja sabeu que ja ho hem dit, que hi haurà mobilitzacions de la pagassia, però també dels pescadors que faran vaga aquest propi dilluns per una situació que ja ve de fons, però que s'hi feix a l'última de la Comissió Europea, que és que hauran de notificar...
tot el que han capturat abans d'arribar a Port, per tant, durant la jornada abans d'arribar al Port. És la gota que ha fet passar el got, eh? Anem a parlar amb l'armador de la Conferreria de Tarragona i secretària de la Federació Territorial de Conferreries, el Xavier Domènech. Xavier, bon dia. Hola, bon dia. És això, aquesta és la gota, no? Una més, no? Una més, a més del sense sentit que tenim normatiu, no?
que potser en d'altres llocs pot tindre una solta, perquè sempre ens queixem que ens estan aplicant normatives atlàntiques, però on un barc us surt a pescar, està 15 dies per la mar, agafa només una espècie i en què va estar dos dies baixant per a terra i té temps de quantificar coses.
que no el nostre cas, que la pesca de la baixura al dia no té res a veure. Heu de pensar que les barques poden agafar diàriament entre 25 i 30 espècies diferents, amb pesos que van des dels 100 grams hasta, no sé, 200 quilos, i llavors...
preveure abans d'emarrar la barca el que hi ha de cada espècie, perquè a més a més només tens un percentatge d'errada, vull dir, si t'equivoques te poden aixecar un expedient sancionador, no? Quan al final darrere de tot això que jo agafi 200 grams de calamanxí o 150, no és algú que sigui representatiu ni que tingui cap valor ni cap força, són mesures que al final la paraula que em surt al cap són estúpides, la veritat.
Com deies, si no es fa això que comentaves, sancions. Sancions importants o no?
No, no, és que al món de la pesca tot és greu, com a mínim. Quan parles de sancions lleus, jo a vegades m'haig de concentrar a veure si em trobo cap. Vull dir, facis el que facis, tot és sanció greu, de 660.000, i clar, tot això espanta. I a més a més és que hi ha sancions que van lligades amb la pèrdua de xuts i coses que són desproporcionades. A vegades un quilo de peix...
no hi ha la pròpia sanció, sinó el que representa darrere el retorn d'ajuts i tot això que és inquantificable. No hi ha una proporció de la falta amb el que pot representar la falta. És una cosa exagerada. Tothom vol anar bé, tothom vol fer les coses bé, però l'errada existeix. La gent no s'equivoqui qui no s'equivoca.
M'entens. Imagino que aquestes dies, Xavier, que esteu també de costat amb els companys de la pagassia, un altre sector primari que també està patint estralls i que demà quan s'assigni el Mercosur al Paraguai, veurem què passa, però també diuen que serà molt complicat, molt difícil poder competir amb tones i tones de productes que arriben de fora. A vosaltres ja us passa això, que concentra molt de producte de fora.
Sí, és que al final, moltes vegades, si ens parla als pagesos, i tu canvies la paraula pagès per pescador, és molt semblant, no? El que nosaltres no entenem és, tothom, eh?, que les normatives que ens apliquen aquí, que són molt estrictes, que m'imagino el que et dic, que estem parlant ara, que haig d'anar-ho tant tu de si hi ha agafat 100 o 200 grams de no sé què, no?,
que llavors pugui entrar producte, el que sigui, d'altres llocs els que siguin, és igual Mercosur que el nord d'Àfrica, que d'on sigui, i que no juguem tots a les mateixes regles del joc.
Vull dir, si a mi m'obliguen, el que és lògic és que els productes que entren obliguin. Què pot ser? Que els pagesos no poden utilitzar uns pesticides que queden dins el propi fruita, verdura i tal, i llavors entrin de fora amb aquest? Vull dir, sí, lògic, vull dir, això no ho entén ningú. Llavors, o juguem tots amb... Que els tractats poden ser bons o dolents? Home, sempre que juguem tots amb les mateixes regles. El que no pot ser és que, jo que sé a nivell de peix, ara ja vaia el meu, que les...
les exigències que tenim aquí pel compliment de la norma, que són fortes, que encara tenen peix d'altres contrades, que no saben què és el gel, però tal qual, eh? Aquí una barca sense gel no surt a pescar directament. És més important el gel que tot el de més. I per un tema de deformació professional, tu quan vas a d'altres països, si hi ha un mercat del peix o no sé què, treus el cap i veus el que veus i et quedes espantat,
Jo convido que la gent que va a les llotges, amb uns les llotges no fan olor, perquè l'olor és un símptoma de pells vells. I tu vas en llocs que no pots entrar de la corrupció que hi ha. Estic parlant de llocs de fora d'Europa. Llavors, clar, aquest pells de competir amb el teu, per preu, poden competir perquè no hi ha regles laborals, no hi ha regles sanitàries, no hi ha regles de... Hi ha tota una sèrie de condicionants que ells no tenen per què complir,
I en que bat entren aquí i entren de qualsevol manera. I llavors ja hi pot haver la picaresca, que jo poso ja peix del Mediterrà, que ho és peix del Mediterrà, home sí, del Mediterrà africà, però del Mediterrà, i competeix amb el teu...
que no té res a veure, potser les peces són la mateixa, però el tractament sí que no té res a veure, no? I la seguretat alimentària, és que aquí al final estem parlant de seguretat alimentària, nosaltres ens queixem de lo nostre, però això hi ha tota una cadena, hi ha el cremi dels peixaters que han de vendre producte de qualitat i tal, tal, tal, i llavors el consumidor al final, és que damunt encara ens pot passar que algú digui que aquesta gamba de Tarragona és dolenta, quan al final ni és de Tarragona, ni és fresca, ni el que sigui, no?
O juguem tots a les mateixes regles del joc, o és una competència desvial, vull dir, això ho entén tothom.
Xavier, ja per anar acabant, perquè hi ha aquesta mobilització, aquesta vaga dilluns, entenc que és la nit de dilluns a dimarts o la nit de diumenge a dilluns? A veure, els que pesquen de nit és l'encerclament, que aquí a la província de Tarragona està en devera. Qui para, sobretot, que és qui està pescant, és l'arrossegament, que l'arrossegament pesca el dia, que és el dia de dilluns.
Sí, és el dia dilluns el que para tota la flota de tota Espanya. El que d'això és l'acord, és que pari tothom. Llavors que parin totes les pesqueries, perquè això també afecta els artesanals, afecta molta gent. Vull dir, és que al final és trava, darrere, trava, darrere, trava, i demà ja no sabem què ens sortirà. Quan al final veus que el que ens demanen no té cap tipus de lògica, no?
Jo què sé, no ens agradava el tema de la malla, de l'increment de malla, però al final, tu ho saps, amb l'increment de malla és un tema de selectivitat. Hi ha un rerefons, t'agradarà més o menys, perquè tens unes perles, però hi ha un rerefons. El que ens demanen ara és una animalada, no s'aguanta per enlloc.
Xavier, gràcies per acompanyar-nos aquest divendres. Dilluns estarem amatents a la vaga i molta sort. Com sempre, aquests micròfons són a casa vostra. Una abraçada, bon cap de setmana. Gràcies per donar-nos veu.
És l'armador del Conferir de Tarragona i secretari de la Federació Territorial de Conferir de Pescadors per aquesta vaga dilluns. Dilluns i 19, vaga de pescadors i també protestes torturades dels pagesos. Per tant, tindrem una setmana també distreta a l'ACB, després que aquest cap de setmana s'aprova el Mercosur al Paraguai. Les 10 i 13 minuts fem una pausa i en pocs minuts abriu rius amb el resum de la setmana, que en bona part tindrà a veure també amb les protestes.
La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11. L'equip ha de donar un passet endavant. Estem a l'equador de la competició i queda moltíssim encara, però l'equip ha de reaccionar i ha de reaccionar ja.
Com diu el segon capital del Nàstic, Mar Montalvo, l'equip ha de trencar aquesta ratxa de tres derrotes seguides i tornar a guanyar aquest cap de setmana a domicili. Diumenge 18 de gener, dos quarts de nou del vespre, viurem el primer partit de la segona volta de la Lliga, corresponent a la jornada 20 al grup segon de primera federació, des de l'estadi del Palmar a Sant Lucar de Barnameda, en el partit entre l'Atlètico Sant Luqueño i el Nàstic.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Bar Verde.
4 dies i una hora. El millor de la setmana amb Abril Rius. Molt bon dia. Passant quasi un quart d'hora de les 10 del matí, començàvem el resum de la setmana. Aquesta setmana, marcada per les protestes, com comentava abans el Pep, ara parlàvem fa uns minuts de la vegada pescadors que comença el dilluns,
Però nosaltres també parlarem de les tracturades que hi ha hagut o la vaga de tractors que hi ha hagut la setmana passada i aquesta. Ja n'hem parlat a principis del programa, però vull recuperar una entrevista on parlàvem amb Ramon Rojo.
de revolta pagesa i secretari del gremi de la pagesia catalana, tot just dilluns quan aixecaven la protesta, quan aixecaven la vaga i anunciaven també que això, dilluns que ve a Riudoms, dijous en Posta i l'11 de febrer a Madrid, també continuarien amb les tracturades pel tractat a Mercosur. Escoltem a Ramon Rojo.
Ramon Rojo, bon dia. Hola, bon dia. Cinque dia consecutiu de tall i d'aquí poca estona aixequeu, no? Sí, ara obrirem un pas perquè comencin a moure's les mercaderies i ja durant el matí segurament recollirem i marxarem. Com ha anat això?
Com sempre, al final fer una mobilització és dur, sempre amb el fred, amb el perill que les coses no vagin per un bon port i al final el més important és el resultat, que és aconseguir que la nostra pagacia i la nostra societat puguin estar...
i que tinguin unes lleis i reformes que intentin sempre blindar tot el que és nostre. S'acaben aquí les mobilitacions. Avui tenim una reunió per vista amb el president Sabadovilla, no? Vull dir que depèn de com baixi, també veurem si hi ha un calendari després, no? Sí, a veure, teòricament avui s'hauria de quedar tot ben arreglat i sortir del conflicte.
No és només Mercosur, i ahir quedava molt clar, i també amb la superposta que va posar el conseller Ordet sobre la taula, la problemàtica és més extensa, no?, per la paixasia. Sí, com ja sabeu, n'hi ha un munt de problemes, i és que necessitem que el govern català, sobretot, faci un gran esforç per anar a solucionar-lo. També tenim el govern espanyol, que aquest ja és molt més difícil, i creiem que està actuant amb irresponsabilitat, perquè no està fent la feina que hauria de fer.
Contents de la resposta de la ciutadania? Sí, sempre. Sense cap dubte. Tenim una ciutadania que fa molta germanor amb nosaltres, sempre ens estan recolzant, donant ànims, i al final som la mateixa gent. Vull dir que sempre estem contents de tenir-los al costat.
Seguirem parlant amb ells, amb en Ramon Rojo i també amb els pescadors de cara a la setmana que ve. Dilluns parlàvem d'un tema completament diferent perquè les colles castelleres de Tarragona començaran d'aquí un mes, un mes i mig, les noves temporades i algunes, especialment les joves,
i Xiquets de Tarragona renoven candidatures. Els caps de colla i presidents del 2025 ja no ho seran el 2026 i llavors han de renovar candidatures. Sabíem que diumenge va fer assemblea la colla jove Xiquets de Tarragona i Ginafort i Edu Álvarez van sortir com a nova cap de colla
i nou president de la Colla Joves Xiquets de Tarragona. En parlàvem amb ells dilluns i també, durant la casualitat, la Gina és la primera dona castellera cap de colla a la ciutat de Tarragona. Escoltem el que ens explicaven. Per mi és un orgull, ja ho vaig dir la colla, que és un orgull i una responsabilitat realment estar al capdavant d'aquesta colla per tota la massa social, sobretot, que mou.
però també és una il·lusió que he tingut sempre. Jo estic a la colla des que soc petita, llavors, doncs, jolín, em fa molta il·lusió estar aquí al davant.
Però per mi no és cap limitació ser cap de colla. Crec que, jolín, moltes dones ho han demostrat, que hem d'estar al capdavant i podem estar-ho, i és una oportunitat més que tenim per tal de demostrar que sense les dones no hi ha castells i que podem fer tot allò que ens proposem. Saludem també l'Edu Álvarez, el nou president de la Colla Joa de Tarragona. Molt bon dia, Edu.
Bon dia. Ara comentàvem amb la Gina que ahir va ser l'assemblea, va guanyar amb moltíssims vots a favor. Explica'm una miqueta quin és el projecte tu des de president i després, Gina, també t'ho preguntaré a tu. Sobretot, Edu, parlaves d'incrementar aquesta massa social, no?
Correcte. Al final, com a Junta, el que estem és, ho vam dir ahir, a l'Assemblea, és el servei de la tècnica. Nosaltres els hem de proporcionar tot allò que necessitin per assolir els objectius que tenim tots marcats i un d'aquests objectius és ampliar la massa social. Sempre s'ha dit que la Colla Jova és una de les entitats més grans de la ciutat
i ho hem de seguir demostrant, però apostem sobretot per recuperar tota aquella gent que després de la pandèmia encara no ha tornat a la colla jove.
Suposo que també el seu any de concurs, no, Gina, ajudarà, sobretot en aquesta massa social. Ja sabem que quan hi ha concurs hi ha moltíssima gent amb samarreta o potser és la manera també de treure moltes camises noves. Sí, però també és veritat que nosaltres tenim moltes diades importants al llarg de la temporada. El concurs és una diada molt important, però...
També n'hi ha d'altres i sempre intentem arreplegar el màxim gent possible perquè al final la millor actuació la volem intentar aconseguir a totes les places les quals anem. Per tant, sí, ens importa, creiem que això ens ajuda, però no és únic. També és important tenir gent als assajos, al pati d'assaig, no només a les diades. Com enfronteu aquesta temporada? Voleu fer castells més grans? Per fer castells més grans també es necessita més gent.
Sí, nosaltres portem uns anys que venim d'una dinàmica i una metodologia superclara a nivell d'assajos, sempre anàvem amb molta puntualitat, molt ritme, els nostres assajos són brutals, però això amb el llarg del temps ha portat una certa rutina i ara tenim ganes de canviar una mica perquè la gent quan vingui al local digui, ostres, vinga va, tinc ganes de venir, que fem coses noves i amb això ens centrarem.
Edu, com es fa això de buscar gent nova, la gent que ja té camisa, agafar-la, potser els que s'havien quedat una miqueta penjats després de la pandèmia, com es fa per aconseguir que torni aquesta gent i per aconseguir també que vingui gent nova que potser no ha trepitjat mai un petit assaig?
Per recuperar que hi ha gent que ja és de la jove i que ha deixat de venir, nosaltres apostem molt per la comunicació interna, és a dir, fer aquelles campanyes que ens tornin a activar tots, aquell mono de castells, dèiem ahir, i al final també, a mesura que anem fent grans proves i grans viades, la gent també es va enganxant, perquè passa cada any que a final de temporada, i a mesura que els resultats van sent més bons, doncs la gent es va enganxant, perquè arriba a festa major, arriba a final de temporada,
Llavors això hem d'aconseguir que tot s'activi bastant abans cap al mes de maig i després creiem que hem de treballar de mà d'altres entitats i d'altres clubs de la ciutat i buscar sinèrgies amb aquests clubs i entitats que ens permetin col·laborar i també aconseguir aquesta massa social.
Això és el que feia per part de la colla jove xiquets de Tarragona. Quan xiquets de Tarragona tingui l'assemblea, també parlarem amb el cap de colla i el president que surtin escollits.
I dimarts Tarragona necessitava amb els municipis catalans que rebran el Tour de França. I l'alcalde Rubén Viñuales va participar en l'acte de presentació de les ciutats i les viles per on passarà la competició ciclista. Va assistir al Palau de Pedralbes, la nostra companya periodista d'Era Ortega, i va poder conversar amb l'alcalde, amb Rubén Viñuales,
i també amb Rubén Peris, president de la Volta Ciclista a Catalunya. Una miqueta per fer un repàs de què significa, ja ho hem anat explicant moltíssimes vegades, però qui representa per Tarragona que el tur passi per la nostra ciutat i el president de la Volta Ciclista a Catalunya que tingui tants municipis on passa aquesta competició. Els escoltem.
Avui amb aquesta presidència de Salvador Illa en aquest acte que reuneix els 60 municipis per on passarà el Tour de França 2026, evidentment per Tarragona és important, però es vol implicar fer que sigui un certamen de Catalunya.
Sí, i de fet aquí un dels factors determinants perquè el Tour de França tingui tres etapes a Catalunya, a casa nostra, és el president Illa. I de fet, òbviament l'Ajuntament de Barcelona, però el factor determinant ha estat ell. Pensi que hi havia...
molta gent que volia ser a inici d'etapa. Imagini, ho ha dit vostè, 60 ciutats, no?, per on passa, i només hi ha 3 ciutats, Barcelona, Granollers i Tarragona. I aquí també el president Illa ha estat decisiu. La meva forma de ser una mica intens i pesat també ajuda, però òbviament sense el vistiplau i la determinació del president Illa
que sigui un esdeveniment que benefici a tothom de Catalunya, però és innegable que, en especial, a Tarragona. Què pot aportar el Tour de França a curt termini el dia 5 de juliol, en aquest any de preparació? I després li pregunto pel llegat que pot deixar el Tour de França, què ha d'aprofitar a Tarragona d'aquest certament per créixer, no sé si amb l'ús de la bicicleta, amb l'expansió turística...
Doncs moltes coses, no? Òbviament un dels beneficis directes és el coneixement de la ciutat, no? És veure més de 190 països que estan acreditats que podran veure en directe la meravella de ciutat que tenim, la meravella de ciutat que és Tarragona, el nostre patrimoni, les nostres platges...
el nostre mar mediterrani, la nostra llum, que és els tarabonins i tarabonides, ho sabem, que la nostra llum és única, però també, òbviament, durant aquesta preparació per al dia 5 de juliol, el que significa és donar a conèixer un esport que té un abast mundial,
A més a més, fomentar l'esport, òbviament, en una ciutat com Tarragona, que ja som un referent a nivell estatal i comencem a ser-ho també a nivell supranacional, a nivell de gestió d'esdeveniments esportius, pensi que ens van nomenar, ens han donat el premi que hem d'anar a buscar del Consell Superior de Deportes.
de la ciutat de l'esport 2024, i això que el 2025 ha estat millor i no l'hi explico el 2026. Portar el Tour de França a les escoles, això també és una feina que farem ara durant aquests mesos, fer partícip a tota la ciutat d'aquest orgull, i hi ha una cosa intangible que és l'orgull de ciutat, l'orgull de pertanyar
a Tarragona, i això el Tour de França ens ho dona d'una manera claríssima. Ja ho som, no?, els tarragonins i tarragonines cofolls de la nostra ciutat, però és innegable que quan t'ho diu tanta gent de fora encara t'ha fet sentir millor, no?, i el Tour de França és la millor oportunitat.
Al web de Tarragona Ràdio podeu escoltar també la conversa que vam tenir amb Rubén Peris, president de la Volta Ciclista a Catalunya, i amb Estefania Serrano, representant territorial de l'esport al Camp de Tarragona de la Generalitat de Catalunya. Però també us volia posar un tall de la tertúlia política que vam tenir, primera tertúlia política del 2026...
on conversàvem amb Sandra Ramos, consellera portaveu del PSC, Maria Roig, consellera d'Esquerra Republicana i amb el conseller portaveu de Junts per Catalunya, Jordi Sendra, que parlàvem també del mateix tema i de l'acte que s'havia presentat el dia anterior i cadascun d'ells tenia una opinió bastant diferent sobre què representava el Tor de França per Tarragona. Escoltem el que explicaven els tres representants de l'Ajuntament.
Jo entenc l'alegria de l'alcalde Vinyameles, és un acte extraordinari, importantíssim, que posarà a Tarragona el mapa esportiu, perquè el Tour de France no és ni la volta ni la vuelta, és la màxima expressió del ciclisme...
Jo tinc amics que quan el tur de França arribava als Pirineus, agafaven una furgoneta, s'anaven tres dies d'allà a veure el tur de França. És a dir, és d'una magnitud que realment n'hi ha per estar molt orgullós i molt content i molt esperançat. Dit això, home, tampoc cal exagerar. El millor que ha passat des del César August diria que segurament no.
Això és com quan el conseller Puig parlava del meravellós pàrquing de Torroja. No cal exigirar. No cal exigirar. És un gran esdeveniment, però, per exemple, la construcció de la Rambla en la seva època devia ser també un gran esdeveniment, o la construcció de la Catedral de Tarragona, molt més important d'una cosa...
que vindrà, que passarà, que la gaudirem, que ens posarà el mapa, que serà importantíssim per Tarragona, però que no em quedarà res més enllà de la satisfacció que hem tingut un dels millors esdeveniments esportius del món. Maria i Sandra. Que no creiem precedent, però puc estar d'acord.
algunes coses que té el conseller Cendra, dues coses molt ràpid. La primera, ara he sentit el ton el que l'alcalde deia que era l'esdeveniment més important després de la vinguda de César August i he vist que reia una mica, per tant...
Em dóna l'esperança que evidentment, perquè clar, ho llegeixes amb un titular del diari i al·lucines, perquè no llegeixes el to. Ara he vist una mica aquest somriure i he pensat que estava jugant una mica amb l'exageració, cosa que agraeixo perquè realment com a titular de diari et deixa una mica perplexa.
que serà un esdeveniment important esportiu, jo crec que ningú en té cap dubte que agradarà tenir aquí dos dies o tres les caravanes del Tour, etcètera, etcètera, però jo crec que hem de ser honestos.
És una sortida controlada, com dèiem, que sabem que les connexions del tour, per qui veiem el tour cada estiu, normalment, inclús a vegades les televisions es connecten després i, per tant, ja veurem què es veu de Tarragona i què no es veu, passa per molts municipis. Una mica és el que dèiem...
Quan tu vas, per exemple, als Pirineus Francesos i vas a Sant Marí Campant o vas a Banyeres de Luchón, són pobles que viuen del tur. Perquè tu vas a l'estiu, per exemple, i jo hi vaig perquè la meva parella agrada fer bicicleta i pujar el turmalet, etcètera, i jo aprofito per anar a córrer com una cabreta, hi ha turisme de tur, perquè tots aquests poblets tenen les banderoles, els aparadors tenen les bicicletes, i veus...
els forns d'escarniceries tonejades amb temes de tur, perquè el tur forma part del seu ADN i, per tant, sí que els tenen un llegat, una herència de tur que, per tant, els fa viure aquest turisme de tur. I, per tant, és molt diferent la situació de Tarragona. La situació de Tarragona, no et dic que sigui un bolet, però el tur serà com un circ, arribarà, muntarà l'espectacle i marxarà, no ens deixarà res. És més...
llegia que això és fomentar el valor de l'esport, totalment d'acord, i també la bicicleta. Doncs resulta que pel tour retracem unes obres que han de fer un tram de nacional del carril bicicleta perquè ha de passar el tour i no ho podem fer. Aleshores, bueno...
és una mica una contradicció. Pel Tour no podem fer un tram de Carriluís i la Nacional perquè passa un esdeveniment que resulta que ha de fomentar l'ús de la bicicleta. Tenim aquestes contradiccions a casa nostra i que és bastant típic, però, si més no, és bastant exemplificar una mica aquests valors que volem instaurar a la bicicleta però que en realitat serà un esdeveniment esportiu que estarà molt bé, que per a aquells que són apassionats de bicicleta el gaudiran moltíssim, però relativitzem-ho també. No hi trec cap importància. Està molt bé que el Tour vingui a Tarragona.
Però és evident que entre la sortida controlada, que ja veurem el que es veu en televisió i les realitzacions, que ja sabem com són les realitzacions del tour, que se li fa molta atenció als últims pobles, sobretot, i a la meta.
que els Gats Tarragones volem dir que tal com vindrà marxarà, no ens deixarà res a la ciutat, i jo crec que això és important, i aquesta cultura de bicicleta no la fomentem. La repercussió econòmica sí que deixarà. La repercussió econòmica, però no dic a la llarga. Els 55 esdeveniments esportius que vam organitzar aquí a la ciutat de Tarragona el 2025 van portar a prop de 4.000 esportistes i amb un impacte econòmic de 13 milions d'euros.
El Tour és el segon esdeveniment esportiu més important del món després d'uns llocs olímpics. És el Tour de França, per sobre de la Super Bowl. Veu més gent. I de la Champions. I de la Champions, i de tot. I de l'estiu.
Per tant, a mi em sembla molt... Intentar minimitzar el que suposa que un esdeveniment així passi per Tarragona... Bé, evidentment... Tarragona no necessita viure del Tur. Per tant, no serà un dels poblets del Pirineu que viuen i que tot el seu món gira al voltant del Tur, com moltes poblacions petites viuen d'alguns esdeveniments que passen a les seves ciutats un cop l'any. Aquesta no és, però...
L'impacte que tindrà, la visibilitat que tindrà Tarragona, vaja, jo crec que és innegable, no?, perquè ens ubica d'una manera extraordinària, portarà un públic a la ciutat, que és el que ens agrada que vingui, que és la gent que té certa capacitat econòmica, perquè no és econòmic venir a seguir el tour, a
I a més a més, en guany tenim dos esdeveniments d'impacte mundial. Un és el tur i l'altre és l'eclipsi. I l'altre és l'eclipsi on Espanya en general es veurà des dels punts del món
on es veuran no hi ha hagut un eclipsi total de sol de 1925. Algun dia n'haurem de parlar també d'aquest tema, no? Però parlant d'altura de França, jo crec que és innegable que és un orgull per la ciutat quan el president Illa diu que el món s'enfia de Catalunya. Jo crec que és per això que té un símptoma més.
i moltes altres coses que estan passant. Al món no cal que se n'hagi de fiar massa a Catalunya, però com a mínim, evidentment, som un país estable, respectable, i només cal veure les inversions que estem rebent. Però vaja, jo crec que el fet que tinguem una etapa que surti d'aquí, que vingui...
Tot, diguem-li, el CIR, o diguem-li, tota la infraestructura i tot el que porta, que ni ens ho imaginem qui no ho ha vist, és una notícia immillorable per a les nostres ciutats.
Deixem aquí el tema del Tour de França, que en parlarem moltíssim. El 5 de juliol arrencarà, tindrà sortida una de les etapes del Tour des d'aquí a Tarragona i espero que estiguem tots els tarragonins al carrer per veure com passa el Pogatxar, el Vingegaard, el Béné de Púl... No sé quanta persones més hi ha de ciclistes. I dimecres es celebrava... Bueno, celebrava no...
Feia el 14 de gener 6 anys de l'accident d'Icuox a les químiques, a la fàbrica, i en parlàvem amb diferents persones, vam tenir el matí tot esquitxat d'això, i en parlàvem amb la Federació d'Associacions de Veïns, amb el...
Amb l'Alfonso López, de què significa això per als veïns, com estan ara, sis anys després, després d'aquell accident el 2020, i quines són, bé, què demanen, que demanen veritat, justícia i responsabilitats. El primer que tot, i ja ho hem dit també fa una estona, el que no s'obliden sis anys després són les víctimes, les víctimes i les seves famílies. El més important, diria jo, no?
Sí, por supuesto. Nosotros hoy, como cada año, el primer recuerdo es para las víctimas y sobre todo para las familias. Seis años que eso será de por vida. Por eso queremos hacer un recordatorio y pedir que eso finalice lo antes posible para que estas familias puedan pasar página. Es lamentable, pero nosotros siempre al lado de las familias.
Han passat sis anys, Alfonso, però no sé si passa a tu, però a nosaltres ens passa també que sembla que va ser ell. I han passat sis anys. Perquè no s'oblida. Es que lo tenemos en mente. Es algo que está ahí, ¿no? Y cada mañana cuando te levantas y ves la perroquímica adelante, eso te viene a la memoria, ¿no? Pero bueno, tenemos que aprender, tenemos que aprender a vivir y pensar y creer que esto no va a volver a pasar más.
Reclameu, evidentment, també justícia per les víctimes amb un procés judicial que en cada moment està a l'espera, a veure si entre aquest any i el que ve, però també això, reclameu justícia per les víctimes.
Exactamente. Yo creo que el juicio tenía que haber sido en el 2024. Ahora lo han aplazado al 2027. Yo creo que esto es agonizar más el sufrimiento de la familia. Creo que le pedimos al Poder Judicial que una vez este juicio empiece ya y que termine el acto posible y que por fin estas familias puedan pasar página. No van a olvidar en la vida porque esto va a estar dentro de
de su memoria, de por vida, pero por lo menos que cada año esto no tenga que salir ni afectarle cómo lo aceptan y cómo lo sufren las familias. Reclameu una cosa que és molt òbvia, però que s'ha de reclamar, que és tenir dret a viure amb tranquil·litat, que no és poca cosa, no? No, exactament. Nosaltres ja, crec que a nivell de la generalitat, ja, a nivell de la població, és un bon treball, no?
Pero lo que nosotros también pedimos es un plan serio, un plan serio de conjunto, por parte de todo el aspecto clínico, un plan de seguridad, pero un plan en conjunto, ¿no? Porque si esto, el plan de seguridad en conjunto de todo el aspecto clínico, fuera existido y no fuera a pasar lo que pasó, ¿no? Porque creo y entiendo que ya tuvo dos canciones anteriormente por no cumplir precisamente con la ley, ¿no? Entonces, pues, es lo que le pedimos.
No sé com valoreu vosaltres, però sis anys després, avui crec que no hi ha cap acte convocat, diria. No sé si vosaltres en fareu algun d'acte de record, ni que sigui mínim acte, però no sé com valoreu això tampoc, perquè avui n'hi ha pràcticament res organitzat.
No, no, nosotros este año hemos decidido simplemente hacer un comunicado de prensa, dando apoyo a las familias. Entendemos que, y pidiendo, por supuesto, que el juicio de una vez salga, creo que lo mejor que puede pasar de una vez es que esto se acabe, que si ha habido culpables de España y si era libre, pues en la justicia es quien lo tendrá que decidir, pero lo único que hoy en el comunicado pidimos respeto aquí a las familias y justicia.
Del que ha canviat en aquests últims sis anys, què destacaries en positiu? Perquè, de fet, tenim ara més capes de seguretat, el sistema d'avisa de població per telèfon mòbil és alert. Ens consta que s'han fet també reunions entre vosaltres i els responsables del pla SECTE per tal d'anar actualitzant informació. És a dir, què valoreu en positiu del que ha canviat, Alfonso?
Simplemente que ha cambiado y es verdad que estamos trabajando continuamente en el plan de seguridad de Tarragona a niveles de creo que ya había 500...
37, 347 tensores que había que ir poniendo. La gente ya sabe si pasa algo lo que tiene que hacer, saben lo que es un confinamiento. En los sitios donde se acumula mucha gente el plan de autoprotección también sabemos lo que es. Creo que lo importante es que lo primero no tiene que volver a pasar, pero creo que si volviera a pasar la gente ya está un poco más capacitada de lo que tiene que hacer y las emergencias a nivel de móviles. Creo que ahí se está avanzando bastante.
L'última pregunta que li feia el Pep Sunyera sobre les coses positives que es quedaven amb l'accident d'Icuox. I sí que és veritat que el pla secta, el pla d'emergència exterior del sector químic de Tarragona, ha evolucionat i ha incorporat noves tecnologies
i eines informatives des de llavors. I d'això en parlàvem també amb Marta Ortín, responsable de risc químic a Tarragona de Protecció Civil de la Generalitat, que ens explicava com funciona un pla secta i les coses que hem de tenir en compte quan se'ns activen les alertes al mòbil.
Sí, per nosaltres realment ha estat així, que arrel d'accidents que hem tingut ha sigut quan hem posat sobre la taula aquesta falta de protocols o aquesta definició, aquesta revisió i aquesta actualització d'aquests protocols de seguretat en quant, sobretot en aquest cas que estem parlant avui, d'emergències químiques. Què ha canviat des de llavors en aquests últims sis anys? Què és el que ha canviat, diries?
A veure, nosaltres portem molt de temps treballant en el risc químic. De fet, la Direcció General de Protecció Civil, des que es va crear, ha sigut un dels riscos, i en concret aquí a Tarragona ha sigut un dels riscos en què hem abocat més esforços. Però sí que és veritat que arreu de l'accident d'IQHC vam posar-hi més èmfasi, com hem dit abans, en l'actualització dels protocols,
en aquesta revisió, i després també hem fet molt d'èmfasi en divulgació del risc químic, la divulgació també de les mesures d'autoprotecció cap a la població, sobretot que el ciutadà estigui informat del que està passant, però també, encara molt més important, de les accions que ha de prendre cadascú per poder-se protegir en cas d'accident químic. Llavors, durant aquests sis anys...
Hem estat fent tota una tasca de divulgació, de xerrades a escoles, instituts, llars d'avis, centres cívics. Hem instaurat també unes sessions formatives que ja fa tres anys que estem fent a nivell de treballadors de polígons industrials.
I recentment, el 2025, vam també començar a treballar amb el sector turístic, que aquí a Tarragona també és un sector molt potent i amb molt de potencial i que també cal tenir informat i preparat per també donar aquesta resposta.
El sector industrial, deixa'm dir, el que forma part de C-Beso i el que no, també. També és important el polígon de Constantí, una part que hi ha empreses que no són C-Beso. Això són termes tècnics, però allí també ho he incidit. Sí, perquè arrel de l'accident d'Icoxe vam mantenir diferents taules de treball en diferents sectors. Un d'ells va ser el sector industrial i el que ens va arribar és que les empreses químiques que hi ha al seu dia a dia és el treball amb aquests productes...
doncs tenen com els protocols ja més establerts, coneixen el risc i sí que tenen molt ben preparat aquesta part del confinament. El dia d'IQOXE ens vam donar compte que les empreses que treballen al voltant d'aquestes empreses, que conviuen amb aquesta empresa química, doncs que també cal tenir cura dels treballadors que estan en tot el sector dels polígons industrials, ja sigui polígon nord, polígon sud, com molt bé és dit el polígon de Constantí.
I aleshores hem fet aquesta tasca de formació a totes aquestes empreses que estan al voltant de l'empresa química perquè cadascuna d'elles treballi aquests protocols de confinament en els llocs de treball perquè els treballadors també estiguin en situació segura en cas d'emergències.
Anem a aclarir conceptes perquè també és important i aprofitarem. Avui farem molta pedagogia, tenim fins les 10 per fer pedagogia i per explicar moltes coses que els que estem a prop d'una emergència o els que estem a prop d'una emergència doncs les tenim molt interioritzades perquè també la població també ha de saber. És el tema del risc, el concepte del risc, perquè amb el risc hi convivim, forma part del nostre entorn. I risc, de fet, és perillocitat, més exposició, vulnerabilitat, però no és una amenaça del risc. És a dir...
per deixar clars conceptes. Amb el risc que es treballa amb el risc, es minimitza, s'intenta minimitzar el risc, però forma part de la idosincràsia al nostre territori. No sé si m'explico bé. Quan parlem d'emergències, hi ha dos conceptes claus, que per una banda és el perill. Per exemple, en aquest cas que estem parlant de risc químic, el perill el comportaria aquestes substàncies químiques que tenen aquest component potencial de poder donar un accident químic. Per exemple, si parlem d'una substància inflamable, tenim la probabilitat
que si tenim un accident ens doni un incendi, si tenim una substància que és tòxica, doncs podem arribar a tenir un núvol tòxic, una fuita de producte tòxic. Aleshores aquest perill ja ve implícit amb aquestes substàncies i amb aquesta indústria química. Això per una banda, no? I aleshores totes aquestes indústries que nosaltres col·loquialment se'ls anomena CBSO, perquè és la normativa europea que marca aquest tipus d'indústries,
tenen tot un anàlisi de risc d'aquestes substàncies, quins són els accidents que ens poden donar. Això ja ens ajuda a saber si ens hem d'enfrontar en un accident, en un incendi, en una explosió, perquè estem parlant de matèries explosives, o en una fuita tòxica en cas de producte tòxic. Aleshores, el perill és aquest, el perill que aquesta substància pugui esdevenir...
una emergència química. Després, l'altre concepte en emergències, que és clau, és el risc. Al risc hi assumem aquest perill, però a més a més, en aquest perill nosaltres hi podem incidir. Incidir o bé posant mesures de seguretat a les indústries químiques per minimitzar la probabilitat o la freqüència d'aquest accident. I després també tenim una altra part molt important en el cas del risc, que és
les persones o vulnerabilitat que pugui afectar aquest accident. Per una banda, podem tenir l'accident en què podem incidir per minimitzar-lo, però després també tenim aquestes persones o infraestructures o empreses que puguin estar al voltant d'aquesta indústria química en què, si les protegim, si les eduquem en conceptes de risc, també podem minimitzar aquest risc. Llavors, podem treballar en aquestes dues vessants.
I per acabar amb el resum de la setmana us deixo amb una opinió a l'espineta en Tarragonins que fem cada matí abans de començar el programa, perquè fins demà, 17 de gener, hi ha la Marató de Sang, podeu anar a donar sang a l'Hospital Joan XXIII. L'objectiu és arribar a les 10.000 donacions i avui en portem 8.090.
Falten això, una mica menys de 2.000 donacions. Si teniu mitja horeta, aneu a l'Hospital Joan XXIII. A més, us tracten superbé, després us donen aigua, sucs, patates, galetes, el que vulgueu. I us deixo amb l'opinió del Marc Bela, capità i pràctic de Port al Port de Tarragona, que ens explica, ens parla de la importància de donar sang, sobretot quan més la necessites. De petit sempre vaig veure el meu pare donant sang.
Encara recordo alguna vegada que l'havien cridat de matinada perquè hi havia hagut un accident i anava directament a donar sang a l'hospital. Això va fer que tant el meu germà com jo seguíssim el seu exemple i ens féssim donants també. I durant molts anys jo vaig ser donant de sang.
Ara fa dos anys em van diagnosticar una leucèmia. El primer tractament que vaig rebre de quimioterapia el vaig fer a l'Hospital Joan XXIII aquí a Tarragona. Durant aquest tractament em van haver de fer moltes transfusions de sang i de plaquetes, de les dues coses. Recordo que alguns cops els oncòlegs li demanaven al banc de sang que em fessin la transfusió
i durant el dia no arribava la transfusió. Era perquè les poques reserves que hi havia en un hospital estaven reservades per urgències i els malalts que havíem de rebre aquestes transfusions ens havíem d'esperar que vingués la sang de Barcelona. La necessitat que hi hagi un bon banc de sang, que hi hagi una quantitat important de sang i de plaquetes, realment es nota quan
quan la necessites com jo la necessitava en aquell moment, sempre va haver-hi sang, és evident, però sí que et feia pensar moltes vegades que el banc de sang no tingués aquesta capacitat de poder donar la sang a les persones que ho necessitaven, que estaven ingressades a l'hospital.
Després del tractament aquí a Joan XXIII, vam fer un trasplantament de mèdula a l'Hospital Sant Pau a Barcelona.
Deixem aquí el resum de la setmana. Això ho comentava ara el Marc Vela. Si teniu un ratet, aneu a donar sang que feu un favor molt gran a moltes persones que després la necessiten. I no marxeu perquè ara comencem o acabem la setmana amb la nostra secció preferida i més distesa, que és el cinema amb el Miquel González.
Miquel González, bon dia. Bon dia, gràcies. Hauríem de dir la secció amb menys temps, eh? T'anava a dir. Bueno, no passa res, no passa res. De vegades anem més apretats. Doncs anem al que és interessant, va. El cineasta Jean Cohnen, que presenta una nova adaptació cinematogràfica del clàssic de ciència-ficció Un hombre menguante, en aquest cas, escrita per Richard Matheson, que va ser portat a la gran pantalla l'any 1957. Torna, per tant, El hombre menguante.
¿Le ha ocurrido algo extraño últimamente? ¿Alguna experiencia traumática, un golpe emocional?
Home, mira, experiència traumàtica i golpe emocional, doncs que et vagis en congint cada dia. És una miqueta... Imagina't, no? Deu ser que t'esperis que et fan una mica de repel·lus, no? Jo crec que sí, jo crec que sí, però bé, doncs ara el Jan Duhardin, que és guanyador de l'Òscar també per The Artist, doncs protagonitza aquesta pel·lícula. Bueno, un home que va en congint. És que podria explicar més coses, però si no, no tinguem temps.
Anem també a una altra proposta, en aquest cas amb tons espanyols, que es diu el mal. Escribrà mi historia? Nadie lo comprenderá. Escribe la verdad. La verdad? La verdad no es miedo.
Es mi naturaleza. Com deia aquell, al fin de cuentas, la verdad es la verdad. L'Elvira és una ambiciosa periodista que contracta a Martín, un home misteriós que s'autoproclama l'assassí més gran de la història. És aquesta pel·lícula que s'anomena El mal. I arriba també una secuela, 28 anys després, El tèmpolo de los huesos. Intentar predecir el futur és una tarea desalentadora i peligrosa. De fet...
Puede que ni tan siquiera exista. Muchas de las cosas que damos por sentadas...
Ni a la costa, que es posa al capdavant de la quarta entrega de la saga de terror iniciada amb 28 dies després, que es va estrenar el 2002. Ara arriba el Temple de los Huesos, continuació de 28 años después, que es va estrenar el setembre de l'any passat. I aquesta és una altra. Torno de guàrdia, arriba també aquest cap de setmana al cinema. Hola.
Hola. Recién llegada. Te ayudo. Gracias. Ahora voy. Sara está enferma. Solo estamos nosotras dos con la de prácticas.
Tenim aquí a la Flòria una infermera dedicada i compromesa que s'enfronta a la pressió de treballar en una sala d'hospital amb una important manca de personal. Vaja, doncs, cada dia de la sanitat pública. Arriba també més propostes. La bicicleta de Bartali. Enemigos para siempre.
Una pel·lícula d'animació basada en la història real de Gino Bartali, el popular ciclista italià que durant la Segona Guerra Mundial va arriscar la seva vida per salvar centenes de joves que ell els va salvar transportant documents falsificats amagats a la seva bicicleta. Arriba també la misteriosa mirada del flamenco.
Lamento, ¿por qué no nos metimos un ratito en el agua? Principis dels anys 80, en un poble, en un hostil poble miné del desert xile, i allí coneixerem la Lídia, que és una nena d'11 anys que creix en una família queer. Arriba també aquest cap de setmana als cinemes La Isla de la Beladona. Has dormit bé? Sí.
Jo tampoc estava tan mal, ¿verdad? És un drama francès que arriba també a les pantalles aquest cap de setmana i en català Pollet llebre i El secret de la marmota. Aquest gener l'aventurer més gran de tots arriba als cinemes. Preparats? Pollet llebre, m'agrada. Pollet llebre, exacte. I també arriba en català una altra proposta que es diu El camí de la sal.
Què són, 800 quilòmetres? Més aviat. Som-hi? No tinc res millor a fer. És el senyor Obramat, eh? No, pues a mi em semblava la veu de l'Oscar Camps. No, pues és el senyor que dobla l'Obramat. Anem molt ràpid a les plataformes. Vinga, perquè arriba el turco a Movistar Plus. Després també tenim HBO Max, que estrena Caballero de los Siete Reinos. Decidme ser tan canel alto.
Això passa un segle abans del... Joc de Trons. Joc de Trons, exacte, dels esdeveniments de Joc de Trons. Arriba la segona temporada de Hijack a Apple TV+.
Aquesta no sé si la tenim, més confusió possiblement. Filming incorpora la penúltima temporada de Grandchester. Tenim també lo repte, objectiu Himalaia, que arriba a 3CAT amb la Celi Espanya.
Tinc un nou objectiu, una ruta per l'Immalaia que em torna a posar a prova i m'ajuda a descobrir els meus límits. Entrenaré en esportistes que han deixat empremta a la història de Catalunya. Tot per a preparar-me i superar-me a més de 5.000 metres d'alçada. També entrenaré... I te sora l'accent, no? Sí, sí, sí, no sé qui s'assembla. Ah, no sé qui s'assembla. I a Netflix arriba en Matt Damon i Ben Affleck el botín. Desde fuera parece fácil. Recoges el dinero, lo cuentas y lo entregas.
Toc, toc, policia de Miami. Una vez dentro es diferente. Nos ha llegado un soplo... Policia de Miami, que comença a desapareixer després de descobrir diversos milions en efectiu en un amagatall abandonat. I poca cosa més. Disney Plus aposta per de polo a polo amb Will Smith i Amazon Prime Video. Ens porta un documental sobre la unitat central operativa UCO, les hores clave.
Fins aquí, ens ha donat temps i tot. Jo us recomano que dissabte fem la versió extended, long range, amb Sílvia García. També la podeu escoltar. Allí ho repassem tot. I ara podem saludar la Sílvia García directament, no? Per finalitzar la setmana, que tingueu un molt bon cap de setmana i us deixem amb el tamacle de la Sílvia García. Miquel González, moltes gràcies. Bon cap de setmana.
I anem cap al nostre temacle. Sí, que avui, a més a més, ens ho porta un parell, jo crec que força peculiar. Però una banda tenim a Triquell i per l'altra a la Maria Jaume. I això es diu, no estic per mi. No, no, nosaltres no estem per aquí, ja perquè ja estem pensant el cap de setmana. Ah, per mi, ah, per mi. Ah, perdoneu, perdoneu. No, sí que sí, estem per mi i per tots. Com si fos allò de l'escondite.
Sentim-los, Riquel i Maria Jaume. He decidit patar a dormir perdut per mi. Totes d'hi menys reduïts. Totes d'hi menys reduïts. Sóc esclau del temps que porto aquí. Per ser temps que aquí.
Gràcies.
Avui no estic per mi, pel que no tinc i el que no faig per no patir. He decidit, patat, adormit, perdut pel mig.
Bon dia, són les 11.