La veu de Tarragona, camí cap als 40. 4, 3, 2, 1. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona. Secret, secret love within a part of me. No secret, eh?
Què tal? Molt bon dia. Benvinguts. Obrim la veu d'avui. Anem caminant ja en aquesta setmana d'octubre. Pràcticament a les portes ja del cap de setmana. Demà divendres, demà dia 17. Demà, per cert, dia de plenari. Per tant, en aquesta hora, conètera en directe. La sessió ordinària del ple municipal. S'ha dit que avui serà el darrer programa d'aquesta setmana. Miguel González, molt bon dia. Bon dia.
Bueno, demà tenim plenari. No? Mira, és un habitual dels divendres. Un divendres al mes, com a mínim, sol passar. I aquest mes, de fet, hi haurà un parell de divendres. Què passarà, això? Amb unes quantes mocions, apartant pleques, preveu que sigui llarg.
i demà hi conatrem. En directe a les 9, en aquesta hora serà en directe al Segur de Podents de l'Ajuntament, però avui encara, doncs, aquí, en directe, hi ha moltes coses que us anirem explicant. Mireu, parlem d'entrada, d'aquí una estona parlarem de ciberestafes. Segurament, segurament no ho sé, potser hi ha mal foc, que us ha arribat algun SMS... Tot t'ha passat, Miquel? I no fa massa dies...
Que et diuen que... o que tens una multa DGT... O el del banc, d'un banc que no tinc, és a dir, d'un banc al qual jo no hi tinc compte, em diu que he d'entrar perquè hi ha un problema amb la targeta de crèdit, o aquesta setmana m'ha arribat un, per exemple, d'una agència de transports que em diu que el paquet no s'ha pogut entregar i que faci clic en aquell enllaç i que doni moltes dades meves que no tenen.
A mi últimament em truquen d'una empresa d'aquestes que col·loquen gent. Sí, també. No cal dir el nom. No, també, també, que comença per info, no? Exacte, comença per info i et diuen que tens una oferta pendent i que truquis a un tal, que ha mis un whatsapp a un número i et diran de què va la cosa. Abril Rius, bon dia. Bon dia. Torna a dir bon dia. Bon dia. Ara sí. A tu t'ha passat això? T'ha arribat algun SNS? Sí, i a mi em truquen també. També truquen.
De hemos recibido tu currículum. Però això no estava prohibit, no hi havia una llei que ho prohibia. Estan endant-se, aquesta llei està a punt d'entrar en vigor i, per tant, almenys les operadores hauran de limitar aquestes trucades, limitar vol dir cap a, que no puguin arribar perquè són estafes. Un altre clàssic, és que hi ha moltes.
aquesta també és un altre clàssic la que t'arriba un missatge al teu fill o filla hola papa que és mon vizum que no tinc ni n'és hola papa soy tu hijo i si no en tens un, doncs mira de tot això que estem vivint ara que estem parlant d'aquí pocs minuts en parlarem
amb el cap de la regió policial virtual dels Mossos d'Esquadra, amb l'intendent Roger Sales. Hi ha una màxima que aneu memoritzant, que a més a més té a veure amb el que us deien els pares a casa, no obriu la porta estranys. Això t'ho han dit a tu mai? Sí, sí, sí. No obriu la porta estranys. És molt dels anys 90, això, eh? Però efectiu. També internet.
Però ara ja no truquen tant a la porta, sinó que t'envien coses. Quan t'envien, no cliquis. L'altre màxim és no cliquis. És a dir, si t'arriba res, no cliquis, per més urgent, perquè juga molt amb les emocions els ciberdelinqüents. Juga molt amb les emocions, amb certa por, amb urgència... Crear-te inseguretat. Exacte. Per tant, no cliquis mai. Ara de seguida en parlarem amb el Roger Sales, el cap de la Regió Policial Virtual dels Mossos d'Esquadra, amb aquells consells per combatre la ciberseguretat.
D'aquí una estona. És un dels continguts, però n'hi haurà més. Sí, perquè el dissabte celebrarà els Jardins de l'Àncora, el Passeig Rafel Casanova, la jornada d'acompanyament al dol en el marc del Dia Mundial de Sensibilització sobre la mort gestacional perinatal i neonatal. I en parlarem amb la Ivana Martínez, la presidenta d'EMSERFUM, Barbara Mas, del Col·legi de Psicologia, i amb Miriam Coelho, de l'associació A Contracor.
Doncs serà tot seguit, després d'aquesta conversa amb l'intendent de Mossos d'Esquadra. I mireu, avui, com que ens agrada parlar també de nosaltres, però des de l'humor, farem l'humor, Miquel, que és dijous avui. Sí, farem l'humor avui amb el bo i millor del que ha passat durant la setmana, amb la tècnica quan no acompanya,
i quan se senten per entena coses que no s'haurien de sentir. Que et dona, ens equivoquem massa com perquè t'adongui per fer un fem l'humor cada setmana. Sí, sí, és cert. Tenim masses moments. Passen massa coses com per poder fer un fem l'humor cada setmana, és veritat. No, no, no, està bé, està bé. I què farem després? Què fem?
Doncs mira, després parlarem de Misteri als museus, que és una activitat que arribarà aquest cap de setmana i que ens proposa fer com una mena de gincar, després ho explicarem, i el noi de la mare que torna a la Sala Trono. Ja els vam tenir, sí, a la primera edició, que hi havia molta gent que es va quedar sense entrada perquè és una producció tarragonina, local, amb un munt de gent que segur que us sonen els noms, algun d'ells, segur, i ara tornant per poder... que els vagi a veure més gent. Duró el grau, no?
No, l'Oriol Grau no. No, no, no. És una altra companyia. Perdó, perdó. L'Oriol Grau és la setmana que ve. Perdó, perdó. Amb la mare del Nimón i jo. Això, que està molt bé, eh? Sí. Que està molt bé. També la tornen a... Ha sigut un èxit de temporada, vull dir que ha sigut brutal. Van umplir cada dia. Van umplir cada dia. Ens deia l'altre dia el Joan Negri que això no havia passat mai, que s'han pleat ope i, per tant, repeteixen. És a dir, que estem d'enhorabona amb el teatre.
Companys, companya, gràcies. Que vagi bé, ens en trobem a l'espera. Segons també la companya Núria Cartanyà, amb tot l'equip del programa, amb el Lluís Comas avui a la Fils de So, Mauri Fernanda, realització audiovisual, Joan Andreu Pérez a la producció, en fi, Javier Gispert, la Núria, que ja hem dit, i qui us parla, Josep Suner. I avui la primera veua del dia...
L'Espineta amb Tarragonins, que li diguem a aquesta secció, és de Blanca Serres, responsable de comunicació, que ens parla d'alguna cosa que té a veure amb el que parlem després amb el Mossos d'Esquadra, perquè també la intel·ligència artificial fa que no sapiguem què és veritat i què no és veritat. Doncs que l'IA ens acompanyi, però que no ens substitueixi. Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
La intel·ligència artificial ja té una cadira al meu despatx, encara que potser acabarà prenent la meva. Us poso un context. Treballo en un equip de comunicació que dona servei a diversos projectes empresarials.
Fa uns dies es va adonar una situació que us vull compartir. Al setembre és habitual que una de les empreses per les que treballem faci campanya de captació de clients. A l'equip vam treballar en el disseny i producció de molts materials, cartells, banners, tríptics, reels, notes de premsa... I entre aquests materials ens va tocar elaborar un article promocional per a un mitjà de comunicació local. Amb l'ajuda de diverses companyes vam redactar un text superdivertit, gens habitual, amb molt d'humor i amb creativitat.
Quan el vam enllestir, vam entregar-lo al director del projecte per a la seva validació. Un cop llegit, ens va escriure i va compartir amb nosaltres les seves impressions. Quin text més xulo! Molt guai! M'encanta! És molt trencador! I va afegir... Com es nota que tenim la ia! Uau!
tot un matí treballant, pensant, escrivint i donant-li toms perquè el mèrit se l'emporti la IA. Clar, encara estem en xoc, perquè la IA ha arribat per quedar-se i està clar que en podrem treure un gran profit. Però ens substituirà o ens acompanyarà? Si l'ús que en fem és perquè infants, joves i nosaltres mateixos deixem de pensar, dipositem la capacitat crítica en ella i li atorguem certa autoritat, està clar que nosaltres deixarem de fer una cosa molt important que és entrenar el cervell.
I si no l'entrenem, es desdibuixarà la nostra capacitat per créixer, per avançar i per superar reptes. No puc amagar que estic una mica preocupada. Si penso en les fites que he anat assolint al llarg dels anys, recordo amb especial estima aquelles que vaig conquerir amb esforç. Són aquestes les que parlen del meu treball, de les meves capacitats, del meu talent. Com es desconfigurarà la pròpia identitat a mesura que l'IA vagi substituint el nostre esforç?
Vull pensar que hi acabarem posant seny. Però actualment les coses van tan ràpid que no sé si ens dona temps a païr-ho tot i a meditar en totes aquestes qüestions. I no parlo dels especialistes o dels que tenen temps per divagar. Parlo de tu i de mi. De què podem fer per no caure en la temptació de lliurar-nos deliberadament a la comoditat? Què podem fer per seguir entrenant les nostres capacitats? Com agafar-li la mida a la IA perquè ens acompanyi però no faci el viatge per nosaltres?
De moment s'ha apropiat del nostre esforç. Acabarà sent la nostra aliada o ens inhabilitarà a tots?
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Poneix, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
I avui comencem el programa amb una informació que us interessa a tots. I quan dic a tots, vull dir a tots, cadascun de vosaltres, perquè parlem d'internet i parlem de ciberestafes. Parlem amb el Roger Salles, que és el cap de la regió policial virtual dels Mossos d'Esquadra, i ell ens acompanya aquí als estudis. Roger, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia.
Això és frictat. A tothom l'interessa el que estem a punt d'explicar. Perquè aquí tothom pot caure. Tothom ha rebut en algun moment dels últims anys un WhatsApp, un SMS, un correu electrònic, que és un inici d'estafa. El que passa és que després hi ha gent que malauradament ha caigut i gent que no. Però tothom ha rebut l'atac. Hem de dir també que tot i que ara som en una època de l'any que ben aviat parlarem de Nadal, de campanyes de Nadal, i per tant això suposo que s'intensifica...
Però aquests ciberdelinqüents no descansen mai, és a dir, que això pot passar qualsevol dia a l'any. Qualsevol dia. Sí que és cert que, com tu molt bé has dit, que ara ve Nadal, hi ha unes etapes de l'any en què hi ha un tipus d'estafa que és més factible, però el que és cert és que durant tot l'any estem rebent denúncies d'estafes en el món digital.
En paràmetres basis, què hem de saber quan ens arriba, per exemple, el telèfon mòbil, un SMS, un missatge que creiem que és sospitós, què hem de fer? Hi ha una frase que és no clicar, que seria un consell bastant general. Aquest és spoiler. No entrar. No clicar, no clicar. Mira, nosaltres des de la regió virtual parlem molt del concepte SANA, que és un acrònim. De SANA, de SANA. La S vol dir stop.
La A vol dir analitza, la N vol dir no, que és el no cliquis, i la A següent és demanar ajut. Per què? Perquè aquestes estafes majoritàriament el que treballen són dos conceptes. Un, ens generen una emoció. Aquesta gent treballa a l'enginyeria social. El delinqüent treballa a l'enginyeria social i ens genera una emoció.
Pot ser por, pot ser alegria, pot ser temes amorosos, i associat moltes vegades amb una urgència, el típic SMS de la denúncia de trànsit, no? Si no cliques ara mateix i pagues, doncs tindràs un recàrrec, o mama, se m'ha trencat el mòbil, necessita ara mateix una disposició de diners... Sempre és això, no?
Llavors, nosaltres el que tenim és això, primer de tot, quan t'arriba aquest SMS, aquesta trucada, aquest WhatsApp, el correu, atura't, és top, la sana és top, atura't, no corris, sobretot això, no tinguis pressa. Després s'analitza, què està passant, què ens estan demanant, com és que el meu fill...
que s'ha tancat el mòbil, en lloc de trucar-me des del mòbil que m'està enviant el WhatsApp, m'envia un WhatsApp, no? Per què no em truca? Que és més fàcil, no? Per exemple, després, en cas de dubte, no. No cliquis, no truquis, no descarreguis cap fitxer. I al final, doncs, demana ajut, que és, doncs, vés al teu banc a comprovar si aquest intent de càrrec s'està fent efectiu, o pregunta, per exemple, a Mossos, que tenim una... Deixa'm fer una mica de publicitat, tenim una...
una adreça de correu electrònic, que és internetsegura.com, on la gent es pot enviar consultes d'aquest estil, o pots demanar ajuda al teu VAI, que sigui una entesa en el món de la informàtica, per exemple, però demanar ajuda també. És possible, no sé si heu trobat, que fins i tot arribi una trucada simulant que truquen d'Obank, amb una trucada real, amb les teves pròpies dades, i tu creus que allò és real, no?
Aquí hi ha dues coses. Una és la simulació que és el teu banc. Això és el que es diu l'espúfing, que si tot va bé, en els propers mesos es veurà una davallada d'aquesta tècnica perquè el govern ha tret una legislació que obliga les operadores a lluitar contra aquest espúfing, que simulin que el número de telèfon és el del teu banc o l'SMS ve del teu banc.
Això per un costat. Però per l'altre hi ha el tema de les dades. Hem de ser molt curiosos amb les dades, tant les que pengem a la xarxa com les que llancem a les escombraries. En aquestes trucades, moltes vegades, per guanyar-se la nostra confiança, et donen els quatre últims dígits de la teva targeta. Som el teu banc, els teus quatre últims dígits de la targeta són aquests. D'on han tret aquests quatre últims dígits? Doncs segurament els han tret del comprovant que tenim del caixer automàtic
que el reverguem i el deixem a la mateixa paperera, no? Llavors, o de la carta que ens arriba, del banc, i que la llancem a les escombraries tranquil·lament, no? Ja hi ha el concepte trashing, que és recercar les escombraries, no? Busquen aquesta informació, tenen el teu nom, els teus cognoms, fa que surt la carta i els teus quatre últims dígits, i a partir aquí, doncs es guanya la teva confiança. En tema de xarxes socials, en podrien dir alguna, Instagram, Facebook, etcètera, etcètera, eh?
Tu de vegades tens la publicitat que tu veus una gran oferta, una mega oferta, cliques, fas cap a una pàgina web que sembla perfectament de la marca que t'ha associada al producte i et sembla que tot és real. Però clar, l'oferta és molt sospitosa perquè potser un producte que val 400 euros te l'ofereixen per 50% o per menys.
Hem de sospitar d'entrada, no? Home, el preu... I què podem fer a la pàgina web un cop entrem, si és que m'ha entrat, perquè potser no hauríem d'entrar, no? Sí, aviam. Primer de tot, això implica una certa sofisticació per part dels delinqüents. Tenir un anunci a Instagram costa diners. O sigui, ja estem fent inversió. Són professionals. Aquests que ja fan aquestes coses són professionals. Llavors...
Un cop es clica, perquè certament potser el preu atrau, tot i que cada cop el preu és més ajustat. El preu tampoc no seria de vegades un factor. Però cliquem i entrem. El que hauríem de mirar primer de tot és la capçalera de la pàgina web.
Perquè a les diagnoses que ens estem trobant la gent clica i ja t'està dient que la pàgina web no era de la marca del centre comercial o del que sigui, sinó que surt una combinació de lletres. Habitualment són 5 lletres. T-X-Y-Z-T-A-P-U-T-X-O-P Aquell nom ja t'ha de fer sospitar.
El navegador, eh? Sí, el navegador, la barra d'adreces, sí. Això ja t'ha de fer sospitar, no? Després, els mitjans de pagament, no? Si no és un mitjà de pagament conegut, doncs també t'ha de fer sospitar. I després, moltes vegades, a la part de baix, de la pàgina web, on surt manera de contactar, on surt política de privacitat, altres enllaços, moltes vegades no estan desenvolupats. Tu cliques allà i no s'obre res.
Això són factors que ens haurien de fer sospitar una miqueta. I en el tema del contacte, moltes vegades surt una adreça, és tan senzill com posar en el Google Maps aquesta adreça i de vegades cauen en un descampat o en un edifici que dius que és impossible que hi hagi una empresa de distribució de roba o del que sigui.
Són, com deies, professionals. Tot i que també hi deu bé ciberdelinqüents. Decidem així, que agafen un manual de no sé on i s'hi posen. Cada cop més està creixent el concepte crime as a service. Són paquets per cometre ciberdelictes que els pots comprar per internet, habitualment a la Dark Web, i que amb pocs o gairebé nuls coneixements d'informàtica et permeten fer una ciberestafa a milers de persones.
A nivell de Visum, què hem de tenir en compte? Perquè tots s'utilitzen amb el Visum cada cop més, a diari. També hi ha perills, aquí? En el Visum el que ens estem trobant és que hi ha molta gent que, sobretot en tema de gent que intenta vendre algun producte per internet, llavors contacten amb ell i de seguida li volen comprar el producte sense beure. Això ja ens hauria de fer sospitar, independentment del mitjà de pagament, ja ens hauria de fer sospitar aquesta velocitat de compra, no?
Però llavors el que fa el delinqüent és, diu, ara t'envio un cobrament d'avísum, perquè jo et pagui a tu, i el que t'estan enviant és un pagament. Llavors la gent, convençuda que està cobrant, el que fa és clicar, acceptar, i veritat el que està fent és pagar diners al presumpte delinqüent.
Quan rebem un paquet a casa, per exemple, i crec que ben jo comentaves, allà tenim les nostres dades essencials en portada, és a dir, davant del paquet. I el paquet el agafem, el buidem i el llancem a reciclar. Però les dades se'n van cap allà també, no? Amb l'etiqueta de les dades. Això està molt bé, no?
Home, està molt bé pels delinqüents. Pels delinqüents, sí. Aviam, aquí el que s'hauria de fer és esmicular aquella etiqueta, destrossar-la. Seria interessant tenir una destructora de paper a casa. Com que no tothom la té, jo no la tinc, jo el que faig és agafar l'etiqueta, la trenco amb molts trossets petits i quan surto al carrer vaig llançant per les diferents papereres que hi ha per la meva ciutat. D'aquesta manera, doncs, redueixo moltíssim la possibilitat que puguin recuperar els trossets i tornar a muntar l'etiqueta.
Què més hem de destruir d'allò que ens arriba a casa? Tot allò que contingui dades personals susceptibles de ser utilitzades. Allà on surtin noms, cognoms, DNIs, l'adressa, el que deia abans del resguard del banc, dades bancàries, tot això s'hauria d'intentar destruir de la manera més esmicolada possible.
Sí, sí. Tenim també una mena d'identitat digital gairebé tots a nivell de xarxes i aquí també anem amb compte amb el que posem allà perquè podem saber pràcticament tota la nostra vida diària. Mira, en aquesta bústia d'internet segur que t'he comentat fa un moment, torno a fer publicitat, ens arriben consultes de gent que ha penjat el que sigui a internet o ha enviat no sé quin document. Hem de tenir clara una cosa. A la que li donem a enviar
a qualsevol correu, qualsevol cosa que volem penjar a la xarxa, perdem el control. O som susceptibles de perdre el control. A les xarxes, per exemple, si tenim el perfil privat, doncs és més difícil, tot i que tots aquells que obtinguin accés, perquè els hem donat accés al nostre compte, podran accedir.
Hem de ser molt curus amb aquesta informació que pengem. Ens hem trobat casos, per exemple, de responsables d'una empresa que marxen de vacances i ho pengen a internet i algú ha trucat a l'empresa fent-se passar per aquesta persona i dient-li a qui ha despenjat «Mira, soc tal i estic de vacances a tal lloc, ja ho saps, perquè a més a més, com que ho he penjat a internet, ho saps, i necessito que facis no sé què».
Llavors, compta amb el que pengem per internet. Fins i tot coses que podrien ser molt innocents, com penjar la foto de la mascota i els nens, no? Doncs ja és informació que estàs donant. El delinqüent ja sap que tens un gos o que tens un gat i que tens tants crios. Tot això s'ha de donar molt de compte.
També és habitual que se'ns vulguin fer amics o amigues d'internet o nois molt ben plantats o noies molt ben plantades amb noms perfectament occidentals, però també hem de sospitar aquí, si no els coneixem. Sí, aviam, això ho hauríem d'assimilar a anar pel carrer i que de sobte una persona encaputxada.
Si el tercer ser nosaltres ja ens digués vull ser teu amic, o més enllà encara, m'he enamorat de tu i vull casar-me amb tu. Això és el mateix. No sabem qui hi ha a l'altre costat de la línia, en aquest cas. Llavors hem de ser molt curosos, sobretot quan ja veus determinades intencions d'amistat o amoroses. Parlem amb Roger Salles, el cap de la regió policial virtual dels Mossos d'Esquadra.
d'això de ciberseguretat, que podríem englobar-ho tota una mica aquí, però també cada dia deiem paguem molt amb el Visum, però també paguem amb la targeta i a vegades paguem amb el telèfon mòbil. I clar, al mòbil tenim totes les dades, totes les contrasenyes, tots els passwords, de tot, pràcticament. Tota la informació la tenim al mòbil. Hem de tenir una cura especial amb aquest aparell? Mira, internet, en si, internet, el que va fer va ser reduir la distància entre el delinqüent
I la víctima. En el món analògic, si ens havien de robar nosaltres, el delinqüent havia de tenir contacte físic amb nosaltres. Si havia de robar el nostre cotxe o casa nostra, havia de tenir contacte. Ara no. Aquesta distància s'ha reduït a un clic. El fet de tenir mòbil fa que estiguem hiperconnectats. Estem les 24, tothom té el mòbil a sobre, estem 24 hores connectats. La qual cosa vol dir que estem 24 hores en risc.
Òbviament hem d'anar amb molt de compte amb el mòbil i amb qualsevol altra cosa, però òbviament el mòbil incrementa aquest vector d'atac. Allò de clonar el mòbil es fa encara? És a dir, es poden clonar el mòbil pel carrer si no el portem protegit? Home... No és tan així, no? No és tan això. Ara mateix és que no fa falta que passin pel teu costat per tenir accés al teu mòbil. El teu mòbil està connectat a internet.
Des d'aquest mateix moment, qui sigui i des d'on sigui, podria tenir accés. És convenient tenir el mòbil securitzat, intentar tenir un antivirus, intentar tenir, per exemple, el que es diu una xarxa privada virtual per navegar, perquè et dona certes garanties de seguretat, encriptació a les comunicacions. No podem tenir el mòbil despullat com a tal, sinó que l'hem de securitzar, segurament tothom securitza el seu ordinador, que té un antivirus, un tallafós o el que sigui.
Entre el que esteu veient ara últimament, quina és l'última estafa que circula últimament? Doncs mira, una cosa que hem detectat un increment i que en certa manera ens ha de generar cert optimisme. La major part del que tenim són càrrecs bancaris. Gent que sense saber-ho tenen un càrrec bancari al seu compte. Inicialment...
Aquests carres bancaris els feien perquè tenien codi d'usuari i la contrassenya. Llavors, el delinqüent directament feia el carrer bancari i la víctima no s'assabentava. Què es va fer? Es va implantar el segon factor d'autenticació, que és aquest codi que t'envien al mòbil i tal, no?
Què detectem ara? Detectem que la gent, com que s'està fent cas dels consells de seguretat, no només que donem els Mossos, sinó que donen altres sectors, com pot ser l'Agència de Ciberseguretat o els mateixos bancs. La gent cada cop està més conscienciada i ja s'està activant aquest segon factor d'autenticació. Llavors, la mala notícia és que els delinqüents també s'estan adaptant a aquesta nova situació. Llavors, a més a més d'enviar-te el missatge per generar-te aquest...
aquesta emoció de por i tal i qual et diuen truca'ns o clica i et truquem llavors l'estan trucant per aconseguir aquest segon codi ja tenen, com sempre ja tenien abans l'usuari i la contrassenya però ara els falta el codi doncs estan desenvolupant les tècniques per aconseguir aquest segon codi és un pes que es mossega la cua la delinqüència fa un pas la seguretat fa el pas per evitar el que puguin fer llavors la delinqüència pren d'aquest segon pas i bueno
anem fent. O sigui, cada cop més sofisticats. També vosaltres, eh? És a dir, que aquí, clar, es que lluteu contra ells, també cada cop més... Sí, el que passa és que nosaltres sempre anem a darrere. Això és com Terminator, que hi havia el T-1000 i el T-800, no? El T-800 era el bo, però era la versió antiga, no? Doncs nosaltres anem igual. Una curiositat, perquè a mi m'ha passat, eh? Et truquen amb una oferta de feina d'una coneguda, bueno, info no sé què. I et diuen truquens que tinc una oferta per tu. No cal trucar aquí, no? No cal trucar. Com a curiositat, a mi també m'han trucat dient-me que jo els he enviat al currículum.
estem en el de sempre treballant amb les teves emocions això és una gravació moltes vegades ells fan un milió de trucades i si d'un milió de trucades tenen un 1% d'èxit són 10.000 persones 10.000 persones a les quals segurament els aconseguiran les seves dades personals o les dades bancàries i a partir aquí continuaran amb les estafes que calgui
Cada cop som més sofisticats i per tant també hem d'estar cada cop nosaltres més alertes, és això, com vosaltres. Sí, sí, sí, senzillament hem d'estar, perdona, hem d'estar més alertes, hem d'estar tan alertes com estàvem de petits, jo sempre explico el mateix, jo soc del barri del Raval de Barcelona, quan jo era petit no hi havia protestes automàtics,
i la gent podia durant el dia a la nit no, que havien de fer els pics i repicó però durant el dia la gent podia entrar tranquil·lament i arribar a la porta de casa teva i picar els meus pares quan em deixaven sol la casa em deien no obris la porta desconeguts jo no obria, és exactament la mateixa són desconeguts per anar acabant codis QR darrere s'hi pot amagar bol de tot un codi QR no deixa de ser una pàgina web amb un clic llavors el que sí que hem de tenir clar és d'on agafem aquest codi QR
Si el codi QR és de la carta d'un restaurant, és una carta que està plastificada i el codi QR està per sota de la plastificació, en principi no s'ha de generar massa riscos. Ara, si veiem que el codi QR és un tros de paper enganxat a sobre de la part plastificada, doncs aquí sí que hauríem d'anar en compte o trobar-te'l en un fanal, no?
Aquí s'ha d'anar en compte amb aquests codis QR. Roger Salas, cap de la regió policial virtual dels Mossos d'Esquadra. Recordeu sana, eh? Les sigles, memoritzeu-les bé perquè també tenia-les molt presents. I tant. Gràcies, que vagi molt bé. A vosaltres.
Tens entre 18 i 35 anys i vols comprar el primer habitatge? El Préstec Emancipació t'ajuda a assumir-ne l'entrada perquè et finança el 20% del valor de l'habitatge fins a 50.000 euros que passarà a ser de protecció oficial. Informa-te'n a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Vivo cantando. Venga chicos, venga chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mama Pop Guateque. ¿Te quieres sentir?
Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farmatarraco.
El millor és que la setmana que ve tornem a jugar aquí a casa, és la millor manera de refer-nos de tot això, i és un partit bonic i ho hem de treure. Com diu el segon capità del Nàstic, Marc Montalvo, han de fer autocrítica sobre posar-se la derrota i buscar una nova victòria aquest cap de setmana a casa davant del Tarazona. Diumenge 19 d'octubre a les 12 del migdia viurem el partit de la jornada 8 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i la Sociedat Deportiva Tarazona.
I com sempre des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar, restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina amb salsa, amb Raul Cid, tots els dimecres a partir... Si no hi ha programació d'alguna cosa a la ràdio. Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Cid, amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor!
I tot això quan comença? Doncs si em deixeu, el 5 de novembre. Començaré tercera temporada, només si em deixeu, eh? Raulina, amb salsa amb Raul Fit a partir del 5 de novembre. Eh!
I ara una recomanació de cara a aquest cap de setmana, dissabte dia 18, al lloc als Jardins de l'Àncora, al passeig de Rafel Casanova. Allà l'empresa mixta de serveis fúnebres municipals de Tarragona, en CertFum, i també l'Ajuntament, s'assumirà el Dia Mundial de la Sensibilitació sobre la mort gestacional, la perinatal i neonatal. I ho farà amb la celebració d'una jornada d'acompanyament al dol,
Avancem ja, divendres, demà, per tant, a dos quarts de sis de la tarda, en aquests jardins a l'Àncora, al Presidente Marítim de Rafael Casanova. L'objectiu és oferir un espai, un espai de reconeixement, de suport també i de record a totes les famílies que han viscut la pèrdua d'un fill o filla durant la gestació o poc després del seu naixement.
També es vol donar visibilitat a una realitat sovint silenciada i fomentar també a una societat més empàtica i acollidora envers aquests processos de dol. De seguida saludarem la barra a la mà a cellars del Col·legi de Psicologia. Ens parlarà d'aquest tema i també la Miriam Colló, que és de l'associació Contracor. Podem parlar ja d'entrada amb la presidenta d'Encerfum, la consellera Ivana Martínez. Ivana Martínez, que tal, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Ja tot a punt per aquesta activitat. Una activitat... Ara parlem de seguida amb la Bàrbara i amb la Míriam. També les podrem saludar. Però, vaja, sensibilitzar d'una banda i enfatitzar també amb la societat i amb aquelles famílies que han perdut un infant o una dona. Doncs sí, aquest és el tercer any que fem aquest tipus de
d'acte, no?, del record dels nens i nenes que han marxat abans d'hora i la veritat és que tot va començar amb la idea de visibilitzar, de posar sobre la taula un tema que desgraciadament moltes vegades era tabú. Jo crec que t'obriran també la resta de companyes que han fet un pas endavant, que ara es parla més, que s'ajuda més, s'explica, no hi ha tanta vergonya, no s'amaga tant, però hem de continuar treballant perquè tenim molta feina per endavant.
Veig que hi haurà tota mena d'activitats. Això és divendres, demà divendres. No, dissabte, perdona. Dissabte, ara tinc trenta. Dissabte, doncs queda rectificat. Dissabte, eh? Dissabte a les quarts de sis de la tarda, al Jardins L'Ancura, al passeig de Marítim Rafael Casanova.
Hi haurà tota mena d'activitats, tallers, un espai també de reflexió, lectura també d'un manifest per anar a veure a aquestes famílies i reivindicar això que dèiem abans, també visibilitzar la situació, tot i que, com deia Ivana Marlins, ja fa alguns anys que s'hi treballa. Doncs sí, hi ha unes diferents activitats, diferents tallers per a totes les famílies que s'ho vulguin apropar o les persones individualment.
Parlem de famílies perquè pot ser un avi, pot ser una tieta, pot ser un tiet, que vulguin acompanyar les famílies en aquest moment de record, perquè sobretot volem que sigui un espai de record, perquè això també es va fer un espai com els jardins davant del Miracle, perquè no volíem un espai trist, no volíem anar a un cementiri.
perquè no volem relacionar només aquest acte amb la mort, que és tan bé, que no hem d'obviar, que va acompanyat de la mort, però volíem que fos un espai de record on la gent tingui un lloc on poder fer unes activitats, on poder recordar els teus que han marxat més aviat i llegir el manifest i una actuació musical que creiem que tanca tot aquest cercle de comiat i de record.
Espai també de comunitat, que també en funció del que s'ha vist i hem viscut altres anys també és important trobar-se amb persones que hagin patit el mateix procés i poder parlar entre elles. Totalment, perquè quan vius un procés així, a mi m'ha passat que et sents molt sol, molt sola. Les famílies i la dona i les parelles se senten molt sols i desgraciadament quan veus que no estàs sola, que estàs acompanyada, que crees una comunitat,
El dolor existeix, però existeix d'una altra manera. El dol es viu diferent quan veus que no estàs sola. Important també el fet de poder explicar-ho, treure-ho de dins, portar-ho també com una cosa íntima, perquè és íntima i personal, però poder posar-ho en com a explicar-ho, en definitiva, verbalitzar allò que t'ha passat, no? És que és això. Jo, mira, com a presidenta, en cert fum, veig moltes formes de viure el dol i totes són superrespectables de cadascú com l'ha de viure. Però has de tenir l'opció de poder escollir
El que no pots fer és tenir un dol i no poder escollir de quina forma viure-lo o de quina forma expressar-lo o acceptar-lo. I nosaltres d'aquesta forma li donem aquesta possibilitat a les famílies que es vulguin apropar, vulguin conèixer també les possibilitats que dona el Col·legi de Psicologia i també conèixer l'entitat de contracord que fa una feina desmesurable i molt bona d'això de caliu, d'empatia i de trobar l'espai i així poder decidir. Que no podem viure sense l'opció de decidir.
Doncs mira, parlava dels serveis que ofereix el Col·legi de Psicologia i tenim la Bàrbara Massa també en línia. Bàrbara, què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia. Ara conversàvem amb la Ivana Martínez i ens deia això, també que hi ha eines, que és bo parlar-ne, és bo explicar-ho i que hi ha eines, des del punt de vista psicològic, per tal d'afrontar un dol, no? Correcte, sí, sí, com a qualsevol dol. No tots els dol necessitem una intervenció, però sí que és cert que aquest dol és un dol que comença traumàticament.
I llavors, a vegades, i molt sovint, sí que les mares o les famílies necessiten una intervenció molt més específica. I des de la psicologia perinatal abordem això i tractem totes aquestes persones i intentem acompanyar-les en aquest procés tan difícil. Com veieu, també des del col·legi, aquestes activitats que un cop més es fan de manera conjunta aquest mateix dissabte a la tarda i amb aquest espai tan especial, que són els Jardins de l'Àncora?
La veritat és que ja fa el tercer any que ho fem conjuntament i són iniciatives que ajuden moltíssim a que les famílies se sentin escoltades, que es vegi el seu dolor i poder col·laborar i donar aquest suport. Per mi és boníssim, és boníssim per les persones i les famílies i les dones que ho pateixen en primera persona però també per la població en general
perquè sàpiga que això passa, que no és tan estrany i que per saturació no se't pot passar. De vegades hi ha dubtes i hi ha pors també, Bàrbara, a l'hora de si ho expliquem o no ho expliquem a l'entorn familiar, especialment quan hi ha altres fills.
que no sabem si explicar-ho, si s'hi espera una certa edat per explicar-ho, si no fer-ho. Però clar, és possible que s'han sabent dit al cap d'un temps. Des del punt de vista psicològic, com podem afrontar aquesta por? O què podem fer amb aquesta situació? Des del punt de vista psicològic, s'aconsella i s'recomana ser sincer. Ser sincer amb tothom. És a dir, sobretot amb els altres fills que ja hi són. I amb els que vindran, potser, també. D'acord?
perquè és això que dius tu, sempre el poden arribar a saber-ho per alguna altra circumstància, per coses ben sentilles, que tu facis una visita a la elevadora de rutina i t'acompanyi el teu fill pel que sigui i ho acabi sapiguent, perquè l'elevadora no farà referència. Per tant, la necessitat de la sinceritat sempre adaptada a l'edat de cadascú, i amb els nens, amb els germans, els germans perden un germanet, perquè segurament se'ls ha dit que estava...
A vegades, si és a les primeres setmanes, potser els germanets encara no ho saben, perquè només estan en parella. Però quan és més endavant de l'embaràs, clar que ho saben, hi ha una panxa. O sigui, aquell nen o aquella nena saps que tindrà un germà o una germana i se'ls hi ha d'explicar i se'ls hi ha de dir a la seva alçada, a la seva necessitat i sobretot no enganyar-los.
perquè no enteiem absolutament res. La mort és part de la vida i, per desgràcia, la mort pot fer bé a la panxa o justament això també és així. Això ho hem de fer, ho hem de normalitzar. Clar que ens trenca el cor explicar-li al teu fill que no tindrà un germà, això et trenca, absolutament, però també t'ajuda perquè aquest fill després ho normalitza.
Quan es fan aquests actes, si cada any van en un acte o el dia del seu naixement, fan un ritual, tenen alguna manera de celebrar-ho, perquè li compren un regalet també, perquè als reis també li passen un regalet, perquè ells ho normalitzen i en parlen com si fos normal. Ah, jo hagués tingut un germà que s'hagués dictat, o jo hagués tingut una germana que s'hagués dictat. I això ajuda, ajuda els pares també, ajuda la mare i ajuda l'entorn a fer-ho real, perquè si hi ha un problema és que aquests deves a vegades són invisibilitzats, no? No són reals per als altres.
Compartiu, Ivana Martínez, compartiu el que està dient la Bàrbara. Totalment, 100%. I m'ha agradat molt la frase que diu, i és cert, quan parles amb les famílies, aquest bebè ha existit. Potser tu no l'has vist. Una família d'un veí no l'ha vist, però aquest bebè ha existit.
i s'ha de respectar i s'ha d'evitar les frases de ja ho tornaràs a tenir, no passa res, eres massa jove, ja vindrà més endavant. S'ha de respectar molt el dol i veure que ha existit, perquè si no es confirma és com si no hagués existit. I aquell nen, nena, ha existit, òbviament. De seguida parlem amb la Míriam, també la incorporarem, tot i que només podem tenir dues trucades alhora, però parlem també amb la Míriam Colló,
De l'associació Contracor, i de fet el nom de l'associació ja ho diu tot, no?, perquè és això, és que clar, no hi ha res pitjor que perdre un fill en aquesta vida. Correcte, i penseu que a mi m'agradia, no?, com a ser l'apunt, que a vegades es para els cots dels bebès i aquí no tenim cap poder de decisió, simplement ha passat, no?
però a vegades hem de decidir per la vida d'aquest bebè, perquè bé, amb alguna malformació, bé amb algun síndrome, amb algun problema genètic, i a vegades hem de decidir. I per això és de contraport, no?, també, perquè aquestes decisions són realment molt, molt dures. I encara que sigui fins i tot una interrupció de l'embarat voluntària per altres qüestions, significa que ja emocionalment hi ha un impacte, perquè a vegades pot ser per situació econòmica, a vegades pot ser per mirar coses.
I aquestes pobres dones, no? I no se'ls donen aquest valor, no? I realment és fer una cosa, a part de com es tradueix, tu tens un bebè que el pariràs. No te'l trauran així d'un moment per un altre. I això costa d'entendre, no? Costa d'entendre per què he de parir, per què he de tenir un part, doncs perquè és la manera més sana per poder portar aquest nen encara que estigui mort, no? I tots aquests processos, i suposo que l'Emilia en vosaltres en parlarà, no?,
de tots els protocols que hi ha als hospitals, el que poden fer després amb les coses dels seus fills o filles, això té a veure amb un dol que ajuda a que aquest dol es pugui processar de manera més sana. El dol no toca ningú, però el procés és més anonat.
I ara com a presidenta d'Encerfum també és important el que ha dit ara la Bàrbara. Què passa amb aquests nadons? Un cop ja han marxat també amb les seves despulles, perquè això ha canviat molt últimament.
Doncs sí, nosaltres, com a tanatori, com a empresa funerària, tenim el servei, perquè, com bé hem dit, és un bé que ha nascut, amb les seves característiques, i nosaltres li donem el servei, les sales de vetlles, el tanatori està obert, òbviament, per als comiats que les famílies necessitin i vulguin. Nosaltres ens adaptem també a tot el que volen, no només en aquest cas, sinó en tots els temes dels comiats, i estem al servei de la ciutadania, perquè som un servei municipal,
d'un servei que ha d'estar al costat de les famílies en tot moment. Una crida, Ivana, que tothom s'acosti, eh? Dissabte a la tarda, eh? Dissabte als Jardins de l'Àncora, a passeig de Rafael Casanova, per tant, allà a prop dels Fortí de Sant Jordi, eh?, per allà dalt. Sí, jo sempre dic, no?, que si cada any que ho fem bé una família, només que hi arribi a una família, que això és la gran feina que feu els periodistes, de fer el seguiment, els diaris de premsa, la televisió, us ho agraïm tant, perquè al final només que arribem a una família que està patint això...
ja hem fet un pas endavant, saps? I volia agrair-vos, de veritat, la feina que feu de seguiment d'aquest acte, perquè és molt important que tothom sàpiga que existeix, que existeix a contracor, que el Col·legi de Psicologia testi, i que nosaltres ens acompanyarem també en tot el que necessitin, i que si ho aconseguim, jo ens podem donar per satisfets.
Ivana Martínez, presidenta d'Encenfo, una forta abraçada, ens veiem dissabte, gràcies. Una abraçada enorme, adeu. Bàrbara, no marxis, que incorporem a la Míriam i així podeu parlar les dues també de l'associació Contracor, ara quan parlant i explicant el que és important també d'aquesta associació, jo us recomano que entreu a la pàgina web a contracor.com.
I aquí ja veureu els diferents projectes que tenen engegats en diferents àmbits. Però ara ens ho explicarà ja la Míriam Colló. Important també el fet d'assessorar-se a Bàrbara i de parlar amb un especialista quan veus que hi ha alguna cosa que no quadra en el teu cap quan has viscut aquesta situació. També d'aquí la importància de poder parlar amb un professional, un professional de la psicologia, no?
Sí, jo sempre dic que en cas d'adulta, consulteu. Consulteu, busqueu, el Col·legi de Psicologia té el directori dels col·legiats que estem i de les seves especialitats i busqueu algú que sigui, sobretot el perfil perinatal és molt important perquè la visió no és exactament la mateixa i no tothom té la mateixa sensibilitat.
I realment és important, sempre en cas de dubte, consultar. I ja serà el professional el que et dirà... I sovint els casos que jo em trobo, a vegades arriben que el procés l'estan fent molt bé, que hi ha molt dolor però estan fent un procés molt sa. I això s'agraeix, perquè vol dir que han arribat a poder-ho fer de manera molt més natural. A vegades, per desgràcia, no. Arriben casos que realment costa molt més treballar-hi.
Per l'experiència que us trobeu, Bàrbara, què és el que més neguiteix a la persona que truca a casa vostra, que ve al Col·legi de Psicologia? Què és el que més preocupa quan es passa per una situació com aquesta? Clar, depèn del moment. A vegades és quan a la setmana X et diuen això no estava funcionant bé,
hi ha un procés, no? La persona de cop i volta dius, perdona, jo venia a veure la decografia de les 20 setmanes amb la meva altra filla o amb la meva mare o qui sigui, i ara m'estàs dient que aquí hi ha algú o, va, d'una decografia normal, no hi ha l'atec, no? La paraula, no hi ha l'atec. Clar, a vegades, si ells saben, i això és la feina que vosaltres feu, no?, aquesta difusió, que si ells saben que poden recórrer un especialista que els pot acompanyar en aquest procés emocional, en saber què passarà, en com es donaran els processos, és
És una feina que fa l'associació. L'associació, per exemple, acompanya. Acompanya moltíssim. Per què? Perquè són altres mares que han passat per aquest procés. I a vegades amb això ja és suficient. Però a vegades no. A vegades necessiten acompanyar molt més especialitat i és quan venen nosaltres. I intentem poder... A vegades passa que ja ha passat fa un any, fa dos. Un següent embaràs. Un altre embaràs després d'una pèrdua no és un embaràs normal.
no és un embaràs innocent. I això és molt difícil de portar. I aquestes neres solen tenir un acompanyament durant embaràs, a part que solen tenir també un acompanyament mèdic molt més acurant. Segurament faran moltes més visites a urgències, faran moltes més ecografies. Si els serveis de medicina, si els serveis de ginecologia saben això, tracten aquestes dones d'una manera molt diferent. Si no, les tracten a vegades molt malament, no? I respectivitzem, no? O sigui, no ajudem.
Mira, podem saludar allà la Míriam, Míriam Coelló, que la té amb el telèfon de l'Associació Contracor. Míriam, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Benvinguda. Mira, tenim la Bàrbara Mas, del Col·legi de Psicologia, també aquí amb nosaltres, i hem pogut parlar també amb la Bàrbara, que et saluda.
Hem pogut parlar també amb la Ivana Martínez, la presidenta d'Encerfum. Jo ara navegava per la vostra pàgina web, a Contracor. Ja hem dit alguns temes importants del que passarà aquest dissabte, però molt important és també, i s'ha refatit en la conversa, poder posar en comú allò que a un li passa, poder exterioritzar-ho, parlar amb altres persones que han passat el mateix...
A vegades no es pot parlar, però a vegades es pot, per exemple, escriure un relat, un relat de dol, no? Quan les paraules no arriben a expressar allò que un sent, no? Però és important compartir-ho, no, Míriam? Sí, exacte. Bé, de fet, jo crec que al principi... A mi em va passar... L'Iraí va morir fa set anys. Clar, fa set anys no existia ni a contracord, i llavors crec que va ser quan va passar un any,
des que va néixer. Va ser l'any que vaig poder escriure i vaig poder escriure el que m'havia passat. No havia parlat quasi amb ningú. De fet, crec que aquesta forma d'expressar-se escrivint moltes vegades ens facilita expressar sentiments. Us recomano molt que entreu a contracord.com perquè aquí tens a banda tota la informació, també el blog,
on trobaran escrits, paraules, en definitiva, que poden expressar allò que Augusti ha sentit ara mateix, quan ha passat per algun fet similar. El perquè d'aquell buit que hi ha al pit, per exemple, un dels articles, el teu record, el meu record, és això, perquè no s'acaba de passar full mai, no? No, no s'acaba de passar full. Jo crec que...
aprens a viure amb això, no? Perquè tothom te diu, bueno, pues lo tienes que superar, o lo has de superar, o ya lo habrás superado, que han pasado aquí s'anys. Bueno, jo crec que la mort d'un fill no es supera. La mort d'un fill no es pot superar, es pot viure amb ell, o sigui, amb això, pots transformar.
Ja sempre ho dic, que amb el Sánchez ha transformat el dolor en amor, però no es supera, es viu amb això i aprens a gestionar les emocions.
amb el temps d'una manera o d'una altra. Hi ha dies que fan més mal, hi ha dies que fan menys, hi ha dies que és tot amor perquè veus una senyal, una papallona blanca, en el meu cas, o que els estels brillen aquí a Tarragona complicats amb una contaminació veure molts estels
però, bueno, quan veus algun estel que brilla molt, doncs dius, mira, doncs aquí està, està brillant. Però hi ha dies també, bueno, doncs aquest mes és molt dur, ahir va ser un dia complicat, avui també, i, bueno, jo crec que no es supera i que et canvia la manera de ser i d'afrontar les coses també, tant les bones com les dolentes. Bàrbara, com vulguis, endavant, eh?
Sí, realment no, aquesta no se supera, i és veritat, eh? Els dols, jo crec que mai n'hi ha cap que se superi, aprenem a conviure amb ells de manera més tranquil·la, diguéssim, i realment la mort d'un fill està, no?, dins dels tops 1, no?, de traumes i de dificultats i de tornar a començar, no?, i és el que dius tu, sempre hi ha coses que t'importen, no?,
En aquest cas, jo us parlo ara com a psicòloga perinatal, però és que també coincideix que jo també hi parlo tres fills, no? A posterior de la meva formació. Per tant, tot i tenir tota aquesta formació, tot i tenir tot aquest coneixement, a mi la pena ningú me n'ha tret, no? I és el que diu la Míriam, és que és així. Hi ha dies pitjors que altres,
I fa anys, i em sumo amb elles uns 7 anys des que a mi també em va passar. I per això mateix sí que puc parlar serenament, sí que puc compartir-ho, i jo ho vaig fer des del primer moment, però cadascú ho fa en el seu moment. Jo sempre dic, no hem de forçar ni a les mares ni a les famílies a fer res, que no se sentin a gust de fer-ho, però sempre està allà i no se supera.
Hi ha una paraula que ha dit la Bàrbara, que és tranquil·litat, que jo crec que sí, que amb els anys arribes com a estar en pau. Encara que no ho superis, arribes com a estar en pau o tranquil·la. Aquesta ansietat o aquest nerviosisme intern que tens sempre, sempre, sempre al principi, al primer any o al primer any, que no hi ha un temps, tampoc, que estipulat ni molt menys. Però sí que és veritat que arribes a aconseguir estar en pau.
Sí, i la tristesa, no?, i la intensitat del dolor de la tristesa també com disminueix, no?, que després es queda com, oi, una pena molt gran, però una pena més suportable, no?, i jo crec que aquí les famílies, les mares i les dones ens reconeixem, no?, en això, i clar, quan tu pots parlar amb una persona que just li està passant, l'altra persona no ho veu això ara, és que clar, no?, què m'estàs explicant, no?, llavors...
Com entrar en això és la manera, el tacte, la manera de dir-ho, i a nivell d'acompanyament d'altres dones que ho han passat i d'altres famílies, és veure-ho. Simplement és veure-ho, no cal que t'expliquin res. Tu veus aquella persona i et diu, no, mira, jo vaig fer-ho fa tants anys i ho expliquen així, i ja t'adones, hi ha vida, no, després...
Sí, quan parlo amb alguna mare que acudeix a contracor, suposo que hem repartit una mica els casos segons el que ens ha passat a unes o a unes altres. Jo l'última vegada que vaig acompanyar una noia era perquè també li havien trobat hidrocefàlia molt severa al bebè, a la setmana 20 a l'arcografia d'alta definició,
i a la genècia del cos Pocalloso, no? És el mateix que li va passar a dir-hi. Llavors la vaig acompanyar jo perquè era, jorint, és que li ha passat el mateix que a mi, exactament. I me'n recordo que vam estar parlant i tal, i al final de la primera xerrada li vaig dir, ara no ho veus, però tornaràs a riure. I se'm va quedar mirant com dient, no, no tornaràs, i jo li deia, sí, sí, tornaràs a riure i tornaràs a riure carcajades, encara que ara no t'ho sembli. El que passa que ara no, ara no, ara tot és
fosc i tot és dolor. Però sí, sí, sempre ho dic, eh? Aquesta frase, tornaràs a riure carcajades. No sé quan, però tornaràs a fer. Sí, mira, és molt important no poder-hi transmetre aquesta esperança que les coses passen, que no s'obliden, però passen, no hi ha intensitat, disminués. I això ajuda, ajuda a veure que dius... Encara que ells mateixos a vegades et diuen això, no, no, no, jo no podré mai més.
I clar, jo també, clar, no, no, i hi ha dies que no pots, eh, després de 7 anys, hi ha dies que no pots, però... Així que, en veritat, que, bueno, que saps que és aquesta muntanya russa, no, que diuen, d'emocions. Abans de llamar... Perdó, perdó, digues, digues. No, digues, digues. No, que actes com que els que fem el dissabte, doncs, ajuden, no? Ajuden molt a transitar-ho de manera molt... Ajuden.
jo quan va passar és que no trobava res ni a xarxes socials vaig trobar un blog d'una mare que per casualitat però no trobava ningú jo tenia el sentiment com si fos l'única persona al món que li havia passat això i després el primer acte crec que
El primer acte que vam fer del 15 d'octubre va ser com, jolín, i jo, per què no he tingut antes això? Per commemorar i per homenajear a mi hijo. Bé, et dones compte que això és un dia molt emocionant i pot ser trist, però que ajuda també molt, molt, molt, molt, perquè et sents recolzada i sents que fas alguna cosa i que crees records, no?, també que no tens, perquè no t'ha donat temps de crear-los. Llavors, crear records, encara que sigui amb aquest
en aquests dies, en aquest tipus d'homenatge, és molt important. Míriam, què és un guiçó? Un guiçó. Doncs mira, un guiçó és una cosa que a mi hauria pagat milions per tenir-ho, quan me va passar. Un guiçó és...
un saquet, un saquet de roba, on hi posem dins un arbanyac, un arrullito, un castellà, per embolcar el bebè quan neix. Tenim de diferents mides, de diferents talles, depenent de la setmana de gestació. Hi posem una estela així de ganxet, hi posem una documentació simbòlica com si fos un llibre de família.
crec que és una cosa superimportant perquè quan reps només dolor, perquè tu creus que reps, bueno, creus no, reps dolor quan pareixes aquest fill o filla, que ho facis com a mínim amb tot l'amor possible, amb tot l'amor possible d'acompanyament, que quan he entrat a la trucada telefònica estàveu parlant del...
dels sanitaris i de còlegs i tal, doncs amb tot l'amor possible de totes les bandes, de rebre-ho amb aquest amanyac i amb aquest faquet i amb totes aquests... Crear una caixa de records... Tot això crec que és el més important i que et envia el dol, també, eh? La manera de viure el dol. Si tu vius amb amor des del minut 0 que et donen la notícia o que et diuen no hi ha bateig o...
o que diuen que hi ha una malformació mèdica o si és de decisió pròpia, crec que la manera de rebre i acomiadar el teu bebè és primordial per la manera que tindrà de viure el dol des del minut cero. I a mi em va passar que no hi havia, no existia els lliços, no hi havia res,
i a mi m'emporta l'Irae, un bebè de 21 setmanes, dins d'una caixa de cartó. Això està gravat a foc al meu cor i al meu estómac, i crec que és el que em produeix més dolor a banda de tot el que ha passat, a banda de no haver tingut l'Irae amb mi, de no haver arribat a terme l'embaràs, aquest...
aquest rebre de l'Iraia i així ho tinc gravat a... bueno, és que crec que és... i em dóna l'enveja, eh? O sigui, no vull que cap mare i cap pare passi per això i ojalà no hagués de passar. De vegades, quan m'expliquen ostres, i me dieron un saquito superbonit i penso, jolín, que envidia. Que envidia que a mi... que jo no hi he tingut... que envidia, fixat, eh? Que envidia només això, només un tros de roba.
Sí, sí, crec que és una part simbòlica superimportant i un projecte de contracor, que jo, bueno, que hagués pagat milions per tenir-ho. Bàrbara, Míriam, si dissabte a la tarda, dos quarts de sis, recordem els Jardins de l'Àncora, el Passat Marítim Rafael Casanova, si veieu una persona que arriba, escriu un missatge al mural i marxa, ho entendreu, no? Ho entendrem. És molt difícil arribar.
La primera vegada arribar allà a no conèixer ningú, entre cometes, i dir, bueno, amb això... És com que si amb això tens suficient i amb això ets sense reconfortada que has fet aquest petit homenatge al teu fill o filla, més que sorgien i tant. Sí, sí. I tant, i tant. Estic d'acord amb tu. És que a vegades fins i tot passar-hi, eh? Et segur que hi havia persones que només passen.
I que ni saturen perquè no poden. Sí, i que ni saturen perquè no poden, i que passen pel mur de dalt, no? Per la morera de dalt, passejant, sí, sí, és veritat, jo també m'he fixat molts anys. Sí, sí, tot està bé i tot és respectable. I tot està bé i tot és respectable, i cadascú necessita els seus temps, no? Igual que la figura de la mare i la figura del pare, moltes vegades, no? Que cadascú ho diu d'una manera, no? I... Correcte, sí.
I moltes vegades no, tothom te diu, és que claro, perquè tu l'has sentit... No, moltes vegades és perquè s'han ensenyat des de petits que han de suportar el dolor i acompanyar la dona, o acompanyar la mare. Bueno, suposo que també aquest tabú que ells no poden llorar o que han de sostindre, també fa mal. Sí, sí.
Emíriam, abans comentàvem amb la Bàrbara el fet d'explicar-ho o no explicar-ho als germans, als germans i germanes, que té molt a veure amb contracor, perquè si ho has d'explicar tu no vols que els seus fills pateixin, no? És a dir, no vols que sentin allò que estàs sentint tu. Com s'afronta aquest moment, si és que tu ho has hagut d'afrontar, Emíriam?
Sí, jo quan l'Igai, quan estava embarçada de l'Igai, el meu fill gran, l'any, tenia 3 anys i mig. Clar, hi havia nom, hi havia canvi d'habitació, hi havia... I començava a P3, bueno, ara des d'I3, començava a P3 al col·le i a mi se'm notava molt. El segon embaràs ja ho diuen, no? Ja ho diuen, que se nota més en la panxa. I llavors l'arribava al col·le i a més un nen molt parlador...
I tindré un hermanito, i tindré un hermanito, i se va llamar Irai. I clar, et veus, clar, i a més, des que em van donar la notícia a l'hospital, va passar, no sé si va passar unes setmanes, cinc dies, ho han dit un dilluns, a l'ecografia, i l'Irai va néixer el divendres.
I, clar, ell me veia a casa, al sofà, destruïda, o sigui, no era una altra paraula, de dolor perquè et donen unes pastilles per començar a preparar el parc, i de dolor emocional, no?, també, i sempre plorant, i la gent que venia a casa amb tota la bona intenció, no?, inclús ma mare, inclús el meu home, i no ploris davant del nen, i deia, és que no puc parar de plorar, és que no puc ni respirar, o sigui, del que necessito plorar.
I no res, i al principi, bueno, que la mama s'ha posat malalta de la panxa, llavors l'Iraï també s'ha posat malalt, i jo, a mesura que anava sentint tan de dolor, pensava, és que ho ha de saber, és que li he d'explicar. I llavors, bueno, li vaig explicar, li vaig explicar que era l'estel que més brillava, i ara tenim la germana petita, l'Iraï és un mitjà, la germana petita, i l'Alain des que va néixer, és a dir, he fet un record de la Kenia en un mes,
i l'Alain li anava dient, i tenim un hermano que és moreno, perquè ell és molt ros, no?, el gran, i tenim un hermano que és moreno com tu. I li vaig explicar que era moreno, que se semblava amb ell una mica, però el pel no, el javeri no, tal, i li deia sempre, mira l'Iraï, mira l'Iraï com brilla, mira l'Iraï avui, i quan veiem una papallona blanca, o no?, doncs, Alain, el dissabte anirem als jardins i veurem els germans grans, que és clar,
que tenim, no?, i veurem a tal i a tal, al Janik, i veurem a l'Arlet, i veurem els germans grans de tota la pinya que som, no?, aquí de Contracosta, de la zona de Tarragona, i ell, ah, sí, i vamos luego a cenar, bueno, per nosaltres és un dia molt especial, no?, i crec que és superimportant dir-ho, dir-ho d'una manera, depenent de l'edat que tingui, el germà gran, però s'ha d'explicar, i no... La mort...
La mort és una cosa natural que has d'explicar i que has de viure amb això. No sé si ha d'amagar l'amor als nens. Miriam Coelho. Coelho, no t'ho dic bé, el condom? Coelho, sí, Coelho. No et preguntis. Un plaer. I mira, aquests micròfons de Tarragona Ràdio també són els vostres jardins.
Per com vulgueu venir, ja ho sabeu. Això és casa vostra. També per a vosaltres, Bàrbara. Bàrbara Mas. Gràcies. Dissabte a la tarda, a dos quarts de sis, als Jardins de l'Ancura. Em deixes recordar una cosa? Sí, i tant, i tant. M'agradaria recordar a veure si totes les famílies que puguin venir, que portin samarretes blanques per poder fer un taller de pintura i de record dels nostres fills i filles,
i així tothom pugui participar, totes les famílies. Tallers de pintura, de samarretes, hi haurà espai de reflexió, moral, amb els missatges, relatador, un espai per compartir, expressar i recordar, i també lectura del manifest per donar veu, i també actuació musical, per acompanyar aquest moment de sensibilitat i respecte. I també hi haurà molts estels i moltes papallones blanques. Una forta abraçada. Una forta abraçada, moltes gràcies.
La veu de Tarragona. Camí cap als 40. Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mama Pop Guateque.
Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu, fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farma Tarraco. La reina de
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat
Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo.
La Women Race al Corte Inglés celebra la seva desena edició a Tarragona. 5 quilòmetres amb un recorregut urbà pels carrers més emblemàtics de la ciutat. El diumenge 19 d'octubre a les 9.30 t'esperem a la sortida. Inscreu-t'hi ara. Corre, tots els beneficis s'usaran per la lluita contra el càncer.
Women Race, el cort anglès, consulten les condicions. A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Els que aneu seguint cada dia, ja sabeu, recordareu que aquesta setmana parlàvem de tot el que havíem après i del que no havíem après durant la pandèmia, i parlàvem del tema dels habitatges, dels pisos, de les cases, que s'havia demostrat la necessitat de fer-les de forma diferent, amb més espais oberts, amb uns colors més agradables, més amables per viure, ja en definitiva, i amb més espais oberts, espais verds, en fi.
tot allò que vam veure palès durant la pandèmia, però que després han passat els anys, i mira, estem pràcticament igual, o es controleixen les cases, ens deien des del Col·legi d'Arquitectes Tècniques, més o menys igual que es feien abans. Avui volem parlar també d'interiorisme, però de pintura en particular, perquè depèn de com pintem el nostre entorn vital, allà on estem moltes hores durant el dia, doncs es pot canviar amb les nostres emocions. La manera d'estar, o la manera, per exemple, de passar una angoixa, o de passar, doncs, una dificultat, si hem d'estar moltes hores allà dintre, doncs això ens afecta d'una manera o d'altra.
Parlem d'un projecte que es diu Mujeres al Pincel. Ens acompanyen la Adriana Cavallari, emprenedora i agent immobiliària. Adriana, què tal? Bon dia, benvinguda. Bon dia. I la Grace, emprenedora i agent immobiliària. Què tal, Grace? Bon dia. Hola, buenos dias. Mira que és simple el que he dit, però que sembla simple, eh? És a dir, un culo determinat en una habitació determinada. Jo quan vaig a dormir veig un culo allà i me'n puc anar a dormir de una manera diferent, no? I és a car-me diferent, no? I si tinc un dibuix ja ni té cuenta, no?
Sí, sí. Nuestro proyecto está inspirado en mejorar la calidad de vida de los habitantes de las viviendas. Entonces lo que ofrecemos es, como dices tú, pintar la vivienda, puede ser toda una vivienda o una estancia simplemente, y darle una vuelta más con un plus de home station. Entonces el home station lo que aporta es bienestar en el día a día, es llegar a tu casa y sentirte cómodo, a gusto.
destacar en la vivienda lo que se puede destacar y a lo mejor el habitante lo desconoce. Entonces les ayudamos a esto, a destacar, a cambiar objetos de sitio, incorporar otros elementos. No es només la pintura, per tant, la pintura és important, per a mujeres la pintura, però no només la pintura.
Sí, para los que no entienden un poquito lo que es el homestation, se empezó a utilizar para dar un valor agregado a la zona donde estamos viviendo, respetando colores, porque aunque no parezca, los colores tienen una emoción, pueden mejorar nuestra vida y nuestro estado de ánimo,
Pasamos horas en nuestras habitaciones, cocinas, casas, comedores y nos dimos cuenta de que solamente los colores o teniendo un espacio en el que podamos disfrutar, porque esa es la palabra, disfrutar, en el momento donde llegamos a nuestra casa y tenemos ahí nuestro mundo. O sea, el home station es crear en cada espacio un mundo nuestro propio, hacerlo personalizado y elevar nuestra calidad de vida.
Como bien dice Grace, que no depende de estar viviendo en 200 metros. Podemos estar viviendo en un ambiente de 40 metros o 50 y sentirnos a gusto. Aquí em canviaríeu els colors, aquí, perquè tenim uns colors una mica ocres. Al darrer hi ha un color molt vermell a la pancarta, però els altres em canviaríeu, que és gris i ocres, aquí, per fer ràdio, o no?
Bueno, está bastante... Este color rojo me sugiere como potencia, ¿no? Está muy bien, da mucho ánimo. Pero la pared sí, la pared ha cambiado, ¿no? La pared, yo, un poquito más de relajación, color rosita, un verde, también podría ser, ¿no?
Las plantas me encantan, están muy creativas. Sí, quitar el revestimiento, que está como un poco amenazante. Després en parlem, eh? Sí. Com va sorgir el projecte, com se'ls va córrer, com va sorgir el projecte?
Bueno, el proyecto surgió... Por una necesidad. Sí, necesidad. Hemos visto, nos hemos visto en una necesidad, o sea, en una dificultad y lo hemos transformado en una ventaja, porque hemos visto, me siento que en esta casa le falta algo, ¿no? Hemos visto que las personas que a lo mejor tendrían que poderse encargar a eso, digo, no estaban o no cumplían con nuestras necesidades y hemos tomado...
Las riendas. Las riendas, no. Hemos tomado el pincel, como se dice. Hemos tomado la brocha, porque hablamos de pincel y se puede decir, bueno, se pusieron a hacer aquí un cuadro o un dibujo, no. Hemos tomado la brocha, el bote de pintura y hemos puesto creatividad, que es lo que nos sobra.
Un sector homo masculinitzat, el sector de la construcció en general i la pintura també. La pintura de paredes, no?, muy masculinitzada, bàsicament són tot homes. Sí, sí, sí, i ofrecer des de nuestro lado el punto femenino de cuidar todos los detalles, siempre entregamos los trabajos...
en tiempo, forma, limpios y con el plus que habíamos comentado de los home stations. Hemos visto que es todo un pack, ¿no? No solamente es coger el pincel, el color de pintura y tal. Hemos hablado con personas, hemos hablado con la persona, qué es lo que necesita en realidad, cuál es su estilo de vida, su profesión, qué es lo que quiere esperar al llegar a su casa. Entonces lo hemos transformado en eso, en una...
Un pack completo, un plan a medida. Ara imaginem que algú té un pis, el té llogat, canvia de llogater i el vol tornar a llogar. Abans de tornar a llogar, que segurament estarà trinxat tot, aquí seria important que una maneta de pintura no ben puesta faria molt, no?
Muchísimo. Sí, gana mucho. Es una potencialidad que se le da a una vivienda, a un espacio, y lo digo entre comillas vivienda, porque luego de transformado queda como tu espacio, tu hogar. Sí, se defienden muchísimo los intereses de los propietarios, ya sea para la venta o para el alquiler.
El tema de la pintura, pinteu només o pinteu també amb decoració, amb dibuixos, és a dir, a mi que m'agrada la muntanya, pintaríeu una muntanya allà, l'Everes o el Cadós o no? Bueno, como inicialmente hacemos un plan a medida del habitante y bien decía Grace, escuchamos al nuestro cliente.
Si hay que pintar una montaña, se pinta una montaña. Si es necesario, sí. Si hay que pintarla, se pinta. Estamos buscando también colaboradoras con todo tipo de especialidad, que sean emprendedoras, que tengan ganas de hacer algo diferente y beneficioso para la comunidad.
Clar, pintar també és una expressió d'art, no només pintar, pintar quadros en un lienzo, pintar una paret també és una expressió d'art, i aquí intervé tot, perquè pot ser pintura, pot ser paper, pot ser una combinació de pintura i paper. Pintura i paper, que sí, també, realça molt un paper que t'agrada, que t'agrada, que el veus i que el imagines a la teva habitació o a la teva sala, a la teva comedor,
Puede realzarte mucho. Eso ya depende de cada persona lo que necesita en ese momento. Dieu-me algun consell per a vos que tingui un pis molt petit, com deies abans, un pis petitó, i que vulgui reconvertir-lo i fer-lo un pis en vida, que no estigui apagat.
Bueno, siempre decimos que todas las viviendas son únicas, entonces el primer paso es hacer una visita. Muchas veces con los mismos elementos que tiene esa vivienda podemos hacer un cambio. Más que nada para que a veces no imagine la gente que hacer un trabajo de pintura de la casa y un home station le represente un gran presupuesto económico.
Entonces sí aportaremos todo el tema de la pintura porque es importante en el interior, pintar sería como un lienzo para luego crear y a veces con los mismos elementos que tiene la vivienda...
Podemos aprovecharlos y no requerirá una inversión económica tan importante. Sí, que la gente no se piense que la palabra home staging, pintura, uy, ¿ahora qué vamos a hacer en la casa? Con un pequeño presupuesto a medida, pequeño digo, porque al final a la hora de venderlo, de alquilarlo, no representa un gran presupuesto por el valor que pueda adquirir esa vivienda, esa propiedad o ese espacio que quieres poner a la venta o en alquiler.
A veces la gente vincula el home station a propiedades de lujo, pero no es necesario tener una propiedad de lujo para hacer un home station. Entonces nos quedamos en esta frase de mujeres al pincel. ¿Dónde os trobarán? ¿Estáis a las xarxes? ¿Estáis a Instagram? ¿Cómo os localizáis? De momento no tenemos las redes sociales activas porque es un emprendimiento nuevo.
Si podemos aportar un teléfono de WhatsApp, si quieren contactar con nosotras, 677-638-092.
Tanto para hacer consultas sobre nuestros servicios como para todas aquellas mujeres que quieran sumar a nuestro proyecto. Yo quiero hacer un llamado a las mujeres que tengan en este momento ganas de emprender, de empoderarse y de comprometerse con lo que puedan llegar a ser. Porque a veces no somos capaces de ver más allá del cristal donde estamos encasilladas.
Hay que salir de esa casilla, hay que empoderarse a agarrar el pincel, la brocha o el rodillo, en nuestro caso, y salir a la calle y hacerlo. No hay ningún impedimento. Y tener igualdad de oportunidades en el mercado laboral. Efectivament. Que es posible. Us hem volgut una alta veu per això, perquè és un projecte que és molt interessant i que esperem que tingui ja recorregut. Repeteix el telèfon que si no en teniu temps d'apuntar-lo. 677-638-092.
És el projecte que avui hem explicat, el Mujeres al Pincel. Adriana, Grace, gràcies, molt d'èxit i que ja ens ho explicarà d'aquí un mes. A vosaltres. Gràcies. Adiós.
A Tarragona Ràdio fa 17 temporades cobrim el micròfon a la diversitat. Hem escoltat històries de vida, de superació, d'inclusió. Hem parlat de capacitats, de la gent gran, del tercer sector, de la salut i de la convivència. Hem estat al costat de persones i entitats. Perquè darrere de cada testimoni hi ha una història que val la pena sentir. Aquest 21 d'octubre, des del Saló d'Actes de l'11 a Tarragona a les 12 del migdia. Programa especial del tothom, mil edicions. Més de mil veus. Més d'un milió de diversitats.
El millor és que la setmana que ve tornem a jugar aquí a casa, és la millor manera de refer-nos de tot això i d'un partit bonic i ho hem de treure. Com diu el segon capità del Nàstic, Marc Montalvo, han de fer autocrítica sobre posar-se la derrota i buscar una nova victòria aquest cap de setmana a casa davant del Tarazona. Diumenge 19 d'octubre a les 12 del migdia viurem el partit de la jornada 8 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i la Sociedat Deportiva Tarazona.
I com sempre des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
Fans de Tarragona amb Sílvia García de 6 a 7 de la tarda de dilluns a divendres una hora per la música de casa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la justícia global al punt de mira amb la porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes? La veu de Tarragona.
Mmm, fem l'humor. A Miquel González.
A mi em passa com els ullons, jo no sé mai d'acabar el programa quan sento aquesta veu de la Núria. No sé si el capó davant o el capó davant. No saps si són les 10 del matí i 23 o les 3 i 21 de la matinada. No, home, no, que això és horari per tots els públics. Abril Rius, bon dia. Bon dia, Miquel. Hem de fer gir-la també a la falca, a la veu, perquè, mira, així quedarà més guai. Benvinguts al Fem l'Humor, episodi número 16. Aquest espai on els talls de ràdio cobren vida i si no riu ningú...
Doncs almenys riem nosaltres mateixos. Això mateix, encara que a vegades ens fem l'humor a sobre, literalment. Així començàvem la setmana passada. Jo no en tinc ni idea, no ho sé. Jo conec la dita popular. A veure, el Toni diu que d'aquí no saps. Jo conec la dita popular. Dita popular tota la vida. Hem dit les àvies i els savis.
Sí, sí, el que abans era el referent, eh? Bueno, sí. Bueno, que baixeu l'humor, eh? Va, que comencem aquesta quinzena edició, eh?, del Fem l'humor a Tarragona Ràdio. És aquest espai on repassem les pífies, les xorrades, els moments més esbojarrats de la setmana. I... I on, si passa alguna cosa, estàs mirant de girar la cançó. A ver, a veure...
Si jo et faig un guió, exacte. Jo xixa per la setmana que ve. Ens fem l'humor a sobre, va, Abril. Vinga. Espera, tornem. Era el metahumor, eh, Josep? La xixa per la setmana vinent. És que m'havia despistat una miqueta. Això és com la intel·ligència artificial que s'alimenta de la seva pròpia. Molt bé, molt bé, molt bé. Parlem d'originalitat. Va, tenim col·laboradors que no només fan seccions. Fan promo, fan falques, fan art radiofònic.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bé, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, d'acord, d'acord, d'acord. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bé, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Sí. Bé, bé, d'acord, d'acord. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bé, si no hi ha programació d'alguna cosa a la ràdio...
Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com vaig sóc amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. El teatrillo, eh? Ens agrada la ràdio. La sintonia és vacaciones en el mar, no? Si sembla, és veritat, si sembla. No ho és, però si sembla. Això sí que és marketing i salsa. Escoltar-te, Raül, agafa un barco d'aquest que sortim d'aquí d'Andalport i t'enviarem un equip perquè faci el programa allò al barco. Jo crec que s'asseu aquí al micro i anem a improvisar. I clar, un cop som a l'aire, doncs cal dir... Encara està, eh? Cal...
Cal deixar aire, és important deixar respirar. Deixa respirar aire i deixar... Mira, mira, vacaciones... Ah, sí? Sí que s'hi sembla, sí? Deixa aire, deixa respirar, deixa respirar el programa. Sí, perquè el problema és quan respirem massa i queda una d'aire allà al mig. Que ens diguin que tenim feina sempre és bona notícia.
Doncs Abril, això és el que podíeu comentar amb el Xavier Allué i ho escoltarem àmpliament. Sí, amb el Xavier's truc, no? El Xavier sa truc del disfrutar. Sí, sí. És que jo vaig sentir com un soroll i em va fer riure. I clar, doncs ja no pots parar. És que hi ha moments en què la coordinació en altres dos a vegades ens falla una miqueta, no? Sí.
Sí, però excusarem avui el Pep perquè l'entrevista on li va passar això era per telèfon. I clar, a vegades... Anna Camp, molt bon dia.
Bon dia, bon dia a tothom. Bon dia. Aquí amb el Pau i el Daniel, ara ho parlem, ho deia en forma de micròfon, que estem parlant d'un sector estratègic a nivell de Catalunya, però també a nivell, sobretot, d'Europa, i, evidentment, a Catalunya, doncs, amb diferents projectes que estan assenyalats ja com a prioritaris, i amb el port, doncs, que pot assamenir, doncs, a la zona pel muntatge d'estructures de futurs prototips, no? Correcte.
Sí, de fet... Sí, sí, endavant, endavant. Endavant, sí? Sí, sí, sí. Finalment era que sí, eh? Endavant. Finalment era que sí. És com un ball, però sense música. Ni coreografia. No, exacte, exacte. Era la directora general. Ja, ja, no. Ara sí. Si hi ha una cosa que ens agrada és els sumaris. Sumaris llargs, sumaris curts i últimament també sumaris telemàtics.
I de fet ara de seguida s'ha explicat molt telemàticament, molt telemàticament, molt telemàticament, que és el que passarà avui al programa. Molt telemàticament, què passa? Vas a casa a fer-ho telemàticament. Per cert, tu saps quan comença el Raul Ina en salsa?
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres. Vale, vale, Raül, ja, ja. Mira, hi ha programes on el riure està garantit. Saps Selena Gomez, Abril? Sí. Saps el seu marit? Sí, també. Segons Sílvia García i Mar Pérez, té arrels catalanes. Però es diu Blanco de cognom de debò?
De la boda de Selena Gomez i Benny Blanco, com diu ella. Oh, Blanco. Home, la Selena. Home, que txene. Castellano. Que és castellà, que dona des d'aquí? Home, és hispano. Es diu Benny Blanco. Benny Blanco. I la Selena, quan parla castellano, habla así. Habla raro. El meu marit, Benny Blanco. Ah, per dir el marit, ho diu en català.
Molt bé, m'agrada. Sí, clar, perquè ella és català. A la català, a la intimitat. Com m'agrades? He de ser ràpida, perquè jo m'equivoco i ella, saps, posa el dit a la llaga. Jo he de ser ràpida per treure-li ferro. Era per fer les rises, dona. Sí, sí. Era per fer les rises, dona. Era per fer les rises, dona.
Ara, sabia que ho diries. Doncs per això, eh? Per les risques. Tot i això, aquesta setmana no ha estat fàcil, tècnicament. Quan la tècnica falla, no hi ha retorn. Hola. Hola? Escoltem, sí, sí.
Que sou anar a la discoteca o què? On esteu? No sé si hem perdut la connexió amb el Jordi i la tele des d'Eivissa. Escoltem alguna cosa? No escoltem... Hola Jordi?
Ah, és que ha marxat la llum d'aquí. Amb facilitat, ara ens escoltes, Jordi? Sí, sí, parlareu, eh? S'havia tallat el retorn, però ja el tornem a tenir aquí. Ja pensàvamos, digo, se han ido a la discoteca. Que han ido a la discoteca, eh? Amb la vinqueta. Que havíem ja pagat 130 euros per veure la vinqueta, eh? Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. I si la tècnica no acompanya i no entra ni la publicitat, podríem dir que s'ha crevat el punt de no retorn? I a la sintonia de Tarragona Ràdio jugaran el Màstic i l'Alcorcon.
Ara hauria de saltar la publicitat, eh? No salta, de moment. Però de seguida, eh? El Toni tindrà en marxa la publicitat. Ara, ara, ara. Al final sí, al final sí. Tu sempre ho dius, Miquel, que ets fan dels sorolls de fons. És veritat, és veritat. Feia temps que no sentia un crit així. Estem a les portes de Halloween i no sé... Bueno, jo crec que algú s'ha avançat. Con un niño en el carro, con el otro en la mano...
No pueden andar por la carretera que hay, tiene de grava. Entonces, ¿qué hace? Se van por venir a la carretera. Eso queda un peligro porque también hay un gran cúmulo de coches. No, no, no sé què passava, exactament. Això és una situació del cartanyà que, en fi, doncs estava fent l'entrevista a l'exterior i se li va colar aquest crit. Per cert, el reunir el salsa, quan comença?
Amb Raulina en salsa farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona. Ah, és el misteri radiofònic de la temporada. Des d'alegó que sí, però si hi ha una cosa que quasi mai falla és la nostra subsecció estrella. Jo crec que hauríem de donar-li una secció pròpia, l'acudit de la Laura Rovira.
Arriba el moment de l'acudit. Ostres, no, això és una violitat, per favor. La gent m'ho demana, eh? El Miquel, torna a fer-ho amb l'humor, Sílvia. La gent m'ho demana, el Miquel. Fem l'humor, torna a fer-ho, Miquel. Sí, vinga, Miquel va portar-hi. Ara tindrà el contingut. És que són boníssims, a part, eh? Sí, sí. Són boníssims, realment. Vinga, va. El primer acudit d'aquesta segona temporada del xinguito de l'obra. Com sube un brasileño a l'Everest?
Gràcies.
Acaba de ser dolentíssim. Continuem. A tu t'agraden perquè t'es dediquen. Esclar, per això. És molt petardo. A vegades passen coses misterioses. Jo aquell dia vaig sentir una veu que no em quadrava. Mentre la Sílvia feia els fans de Tarragona es colaven veus estranyes en antena. Era la teva. I al final ens ho passem superbé a l'escenari. Jo crec que és on ens ho passem.
I a més a més aquest concert d'aquest dissabte, que és la Tèrmica Ovirosa, que en algun moment, i a diferents cançons que se'n van, si hi ha alguna del dit, potser hi ha alguna que és una mica un moment nostàlgic. No sé què passava. No sé què passava, és que només t'escolta tu, exacte. Jo crec que l'Abril estava buscant algun cable o alguna cosa passava.
I parlant d'enregistraments, ho hem d'explicar? Expliquem-ho. A vegades enregistrem entrevistes, accions, i a vegades no ens surt a la primera. Ni a la segona. Bon dia, som els teus. Està passant el dia... No, perdó, perdó. Tu i jo no ens podem mirar perquè sempre enrerem. No us mireu, home.
Aquesta no ajuda. Jo no la sento. Jo no la sento. Jo no la sento. Tu estàs grabant, també? Jo sí que la sento. Tira la sintonia, eh? I això va durar bastants minuts, eh, Pep? Que no sortia. És que no es pot sortir d'aquí, eh?
Entres amb la risa, llavors ja intentes fer-ho, te mires, i no hi ha manera. Bé, doncs fins aquí... No, no, no. Vosaltres no us podeu mirar. Us heu de posar com a classe, una a cada punta. Una a cada punta. I a veure la diferència entre la meva veu hipermegaguda i la teva veu hipermegacreu, o un contraste. Bastant interessant. El Pep té una equalització particular, algun dia ho explicarem això. Vinga, doncs fins aquí el nostre fem d'humor d'avui.
Recordeu, si sentiu sorolls estranys, rialles de fons o falques fantasmes, és que segurament som nosaltres. Doncs segurament. Fins la setmana vinent. Adeu.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres, a partir... Bueno, si no hi ha programació d'alguna cosa a la ràdio.
Però puc fer el programa jo algun dimecres o no? Com va això aquí amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raül Cid amb Raulina en salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor. I tot això quan comença? Doncs si em deixeu el 5 de novembre. Començaré tercera temporada, només si em deixeu. Raulina en salsa amb Raül Cid a partir del 5 de novembre.
El millor és que la setmana que ve tornem a jugar aquí a casa, és la millor manera de refer-nos de tot això i d'un partit bonic i que l'hem de treure. Com diu el segon capità del Nàstic, Marc Montalvo, han de fer autocrítica sobre posar-se la derrota i buscar una nova victòria aquest cap de setmana a casa davant del Tarazona. Diumenge 19 d'octubre a les 12 del migdia viurem el partit de la jornada 8 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i la Sociedat Deportiva Tarazona.
Com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar, restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
10 del matí i 37 minuts, continuem endavant amb el magazín La Veu de Tarragona, camí cap als 40, i el que farem és continuar camí de cara al cap de setmana, i és que aquest cap de setmana arriben, com sempre, propostes interessantíssimes a la ciutat, algunes en forma o que ens deixen aquest regust de misteri, com aquest misteri als museus, del qual parlem amb el Jordi Salvador d'Auriga Serveis Culturals. Jordi, molt bon dia.
Hola, bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Què passarà fins on puguem desvetllar d'aquest misteri, que jo crec que molta gent ja el coneixerà, perquè és la setena edició d'aquest misteri als museus, oi? Sí, és la setena ja i menys d'alguna més.
De fet, serà l'altre cap de setmana, que jo ara m'he enganyat, que és el 26 d'octubre, si no tinc mala notat. Per tant, encara us hem d'esperar uns dies. Aquest misteri final, explica'ns una mica com anirà, com es planeja tot.
Vostès començant, ja ho deies bé, eh? Exacte, perdona, ja començava aquest cap de setmana i s'acaba el 26. I s'acaba el 26. Gràcies, sí. Aquest és quan ja hi ha l'enigma final, en aquest cas aquest any al Museu del Port. I aleshores, doncs, bueno, com sabeu, és aquesta activitat que...
Ja fa uns anys que anem fent i que el que proposa és passar pels diferents museus d'una manera diferent, no? És un format, podríem dir, més lúdic i en el que proposem un joc en el qual s'ha de resoldre tota una sèrie d'enigmes. Quina acceptació ha tingut aquestes edicions anteriors? Suposo que hi ha un projecte, un programa consolidat i que està funcionant, no?
Sí, és una activitat que sempre he tingut una molt bona resposta des del primer any que ho vam plantejar. Sempre la resposta ha sigut bona i, de fet, tenim un públic, podríem dir, ja bastant fidelitzat. És a dir, hi ha gent que ja ho espera o hi ha grups que ja ho esperen
doncs anem per l'altre i estem molt contents en aquest sentit. Va buscar les noves, cada any busca les noves, però sempre hi ha aquells equips que participen pràcticament des del primer any. A quin seria el perfil o a qui aniria adreçat aquest esdeveniment?
Doncs és una activitat bastant transversal en aquest sentit, és a dir, no hi ha un perfil concret, sí que és veritat que no és una activitat adreçada directament als nens,
Tot i això sí que tenim moltes famílies que participen, però no és una activitat pensada perquè ho puguin fer nens sols, perquè m'entenguem. Però a partir d'aquí, si vas amb famílies, si hi ha joves, adults, gent gran, pot fer qualsevol persona que tingui ganes de passejar una setmana pels museus i trencar-se una mica les banyes.
i com ens inscrivim, què ha de fer la gent per apuntar-se, per formar part, quin és el circuit que hem de tenir en compte, Jordi? Doncs és molt fàcil, és tan senzill com accedir a la nostra web, a la web d'Aurí de Sabers Culturals,
Allà trobaran les instruccions i trobaran un formulari d'inscripció, és un formulari molt simple, en què han d'inscriure el seu grup i les persones amb les que participaran. I ja està, a partir d'aquí, amb el mateix formulari, ja se'ls fa entrega de...
d'un enllaç en què es podran descarregar el material que han fet per poder fer l'investigació i ja està, i a partir d'aquí és anar voltant pels museus amb l'ordre que prefereixen, és a dir, no hi ha un itinerari establert sinó que cada equip es pot organitzar com vulgui això sí que qui arribi o vulgui arribar fins al final l'anigma final sí que és
ens trobem tots el dia 26 al Museu del Port, a les 12 de l'amistia. Per la resta, tothom va al seu aire. És el que deia, bé, que el 26 era la final quan es coneixeran aquests equips guanyadors d'aquest 2025. A nivell d'inscripcions estan funcionant ben guany les coses? Teniu equips? Sí. Ja em deies que n'hi ha consolidats, que es repeteixen. Sí, sí, jo he anat mirant i vaig veient els noms que...
que coneguts ja vull dir que és bo i sí, sí, les inscripcions van bé i de fet encara tenim marge i és una activitat que tampoc tanquem és a dir, comencem l'activitat dissabte però si tu t'inscrius dimecres que ve et pots inscriure i fer l'activitat vull dir que fins al dia 26 hi ha temps si ens hi posem el 26 anirem una mica fratadets però hi ha temps
Escolta, explica'm, perquè estava llegint el títol d'enguany. No sé si ho diré bé, eh? Els acròlits... A veure si ho veig bé. De anagra... Angra Mayu. Angra Mayu, perdona. Acròlits d'angra Mayu, sí. Aquest any la temàtica és una mica...
fosca o estranya. És una mena de secta, no? Correcte, és una secta que el seu objectiu és despertar aquest engramanyo, que és una divinitat
que és l'encarnació del mal i de la mentida, i aleshores, per poder fer això, ells, pel que sabem, han de fer un ritual en què podria haver-hi el sacrifici d'algú, i per tant la nostra missió, la missió dels equips, és intentar evitar això, és a dir, desarticular aquest efecte i evitar mals majors.
El fet és això, que hi participi en tots els museus de la ciutat, que heu aconseguit també això, que es doni difusió, que la gent participi i que segur que molta gent aprofita això per conèixer i per submergir-se en els museus. Teniu alguna activitat més en marxa a banda dels serveis que oferiu habitualment, Jordi?
Bé, així amb tots els museus conjunts, com ja sabeu, es fan dues activitats a l'any. Una és aquesta, que fem ja a la tardor, i després a la primavera, coincident amb la nit dels museus, es fa la Constel·lació Museu, que també rutina totes les institucions. Així, a nivell...
de museus de la ciutat. De fet, són aquestes dues oportunitats en què tots els museus i tots els centres es posen d'acord per fer una activitat en comú i fer ciutat.
Doncs Jordi, d'Òbriga Serveis Culturals, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Que vagi molt bé aquesta setena edició de Misteris als Museus. Gràcies. Moltes gràcies. Que vagi bé, molt bon dia. Falten 16 minuts per les 11. De seguida parlem de teatre. Aquest divendres arriba la Sala Trono. Aquest cap de setmana, vaja, perquè arriba amb diverses funcions, amb diversos passis, el noi de la mare.
Doncs aquest cap de setmana, això ja serà demà a les 6 de la tarda i dissabte a les 6 i a les 8 arribarà a cridar amb aquest el noi de la mare a la Sala Trono. Marc Pinyol, molt bon dia. Molt bon dia. Moltíssimes gràcies per entendre'ns. Doncs contents de tornar a parlar amb vosaltres i que pensaré el Marc que és el director que no ho he dit i contents de que torneu a la Sala Trono.
Sí, sí, nosaltres també. Estem contentíssims de tornar a fer un altre cap de setmana aquí, a casa, i res, això ja començant a creir en la Sala de Trono que ens hagi tornat a programar. Ja us recordem que vam parlar amb vosaltres, per tant, no és el primer cop que veniu a la Sala de Trono, però sí que te preguntaré pels despistats o per qui, com jo no vam poder veure aquesta primera programació, com definim aquest El Noi de la Mare?
Doncs El noi de la mare és una obra que vol parlar-nos de totes les nostres famílies, on hem intentat que totes i tots ens hi puguem veure representades i, a més a més, aquesta figura de l'àvia, de la mare, d'aquestes dones que ens han acompanyat sempre i que sempre han estat al nostre costat i com en moltes famílies
apareix un contratemps i com aquest es va veient i es va afrontant des de la família. Clar, i de fet aquesta vegada queda molt a tocar, perquè això és dissabte, d'aquest dia, precisament dia mundial del dol, que en certa manera hi té molt a veure. Sí, sí, sí. Del dol gestacional, neonatal i perinatal, vaja.
Sí, sí, sí, i bueno, nosaltres ens centrem molt més en tot el tema de la demència Sí, sí, sí, però vull dir que al final, mira, queda una mica tot lligat, no? I tant, i tant, sí, sí, super Com es gesta, o com es prepara, o com es produeix una obra com aquesta, Marc?
Doncs mira, aquesta particularment, no sé si és la forma on sempre o com sempre funciona una producció, però això va ser l'Òscar Balanyà, que és un dels dos intèrprets, juntament amb la Farnes, que va venir fa ara un any i mig, dos anys, i em va dir Marc, vull escriure una obra sobre la meva àvia. I, bueno, ens hi van posar...
tots dos, jo des d'una visió molt més externa, i ell anava escrivint el text, i a poc a poc vam anar construint una cosa amb la que estàvem contents, va venir la Fernès també, i a poc a poc ho vam anar construint i vam parlar amb el Joan...
I ens va dir que sí, que clar, que podíem estrenar la Salatrono, i allí ja ens van posar les piles i ho vam fer. Imagino que per ell devia ser una mena de teràpia, i fins i tot per tu devia ser un exercici interessant fer-ho des d'una visió externa, pel tema de parlar del dol, de superar-lo, i és allò que sempre s'ha dit, que és Vox Populi, que escriure ajuda a...
superar coses o a entendre-les o a reflexionar-les, ficcionar-les va molt pel camí. Vull dir que també haurà estat una mena de teràpia personal per tots. Sí, sí, personal i grupal. Crec que tot l'equip durant tota la producció van sortir històries de cadascuna de les nostres àvies, de les nostres famílies i realment va ser com un procés molt bonic
per part de tot l'equip, crec, espero poder parlar en nom de totes i tots, i sí, sí, va ser com un procés gairebé terapèutic i crec que això es nota en el resultat de l'obra.
I, de fet, això que el lector principal, com és l'Òscar Balanyà, sigui qui també juntament amb tu i amb la Farnès, doncs, hagi fet aquesta dramatúrgia, no?, sempre estan molt més interioritzats. Evidentment, doncs, al final l'actor s'acaba posant amb la pell del personatge, però, clar, quan ets tu mateix qui parla, tot pren un altre càrrec, no?, un altre caire, perdona. Sí, sí, sí, crec que sí, i crec que per ell ha estat un projecte com molt, molt, molt important...
I es nota, o sigui, l'Òscar des del minut zero ha estat super a tope amb tot el projecte.
i sí, sí, és que, bueno, realment ha sigut fantàstic treballar en aquest projecte, la veritat. Hem dit alguns noms, però sí que és cert que teniu l'equip, diguéssim, d'àcrides extents, perquè ara estava mirant allò, la lletra petita, els crèdits, que a vegades ens els oblidem, i Déu-n'hi-do, doncs això, la gent que formeu part d'aquesta companyia, d'aquest grup, i que esteu darrere, damunt de l'escenari veurem amb ells dos, però també Déu-n'hi-do la gent que hi ha darrere, eh?
Sí, sí, o sigui, de fet totes les feines s'equiparen a un mateix nivell al final en una obra de teatre i la veritat és que hem jugat amb un equipasso que no em cansaré de repetir-ho totes les vegades que calgui perquè cadascuna de les persones s'ha bolcat al 100% amb el seu departament i ha fet una feina espectacular i sí, sí, vull dir, tot això per mi ha sigut
una fantasia treballar amb aquest equip. És fàcil treballar així, eh? Quan hi ha aquesta comunió i quan cadascú està al seu lloc i fa la seva feina, doncs les coses es faciliten. Recordem els passis disponibles aquest cap de setmana a la sala de trono perquè teniu passis, teniu funcions divendres i dissabte, Marc. Sí, el divendres estan exhaurides les entrades i per dissabte sí que a les 6 i a les 8 tenen...
Hi ha llocs, encara. Per tant, que vingui tothom. Tu creus que és una d'aquelles obres, jo crec que amb moltes passa, i crec que aquesta, personalment, crec que aquesta és una d'elles, en què després, quan surts, tens una estoneta de debat amb qui vagis, amb amics, amb la família, amb la parella, amb els coneguts, i tens una estoneta de debat i durant una estona et quedes així com una mica colpit, no?
Jo espero que així ho rebi el públic, la veritat, i que tinguin moltes ganes de parlar, tant amb les persones que hagin vingut amb ells i elles a veure'ns, com...
que també tinguin moltes ganes de tornar a aquests dinars familiars i de retrobar-se amb tota la família, amics, la família que tries, la que no, la que sigui, la gent que tens a prop i espero que sigui una de les coses que transmetem amb aquesta obra.
Doncs sí, perquè aquestes coses es van perdre malauradament durant la pandèmia i en molts casos no s'han recuperat i és allò que al final la cultura ens ha de fer transformar. Després d'aquest cap de setmana, després de la Sala Trono, teniu previst algun altre bolo, alguna altra representació o esteu amb algun altre projecte ja en ment, Marc?
Doncs tenim un altre bolo el dia 13 de desembre, si no m'equivoco, al Catllà, així que també si algú vol venir estarem encantats de rebre'ls allí, i estem preparant un altre projecte que també ben aviat us en podrem parlar, de cara ja a l'any que ve, però...
Molt bé, és a dir, que idees hi ha de cara al 2026. Que no pareu, tot l'equip de... La màquina no para. Doncs Marc Pinyol, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé aquest cap de setmana i fins la propera.
Moltíssimes gràcies. En l'Oi de la Mare, que estarà aquest cap de setmana com demà a la Salatrono, amb divendres i a les entrades exaurides i dissabte encara amb entrades disponibles amb passis a les 6 i a les 8 de la tarda. Falten 6 minuts i arribarem al punt de les 11. Nosaltres ens anirem acomiadant ja d'aquesta veu de Tarragona, camí cap als 40.
Demà divendres, a partir de les 9, connectarem amb el Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona per seguir en directe aquest ple ordinari del mes d'octubre a l'Ajuntament de Tarragona, però no marxeu perquè ara la programació continua de seguir els butlletins informatius amb les companyes i companys dels serveis informatius i després més continguts a la sintonia de Tarragona Ràdio Lluís, com més ha estat la part tècnica i en nom de tot l'equip
De la veu de Tarragona ara us ha parlat el Miguel González. 5 minuts i les 11. I abans, amb la Sílvia García, a qui li estem donant l'enhorabona perquè ha estat nominada amb un d'aquests premis arcs, ens porta el temacle del dia. I si el primer temacle està relacionat amb aquest segon, continua sent, perquè és ell, surf, mesa...
el seu nom artístic es diu ell Pau Alaguirre és productor musical i ens ha portat cançons de nou a la memòria com aquest I love you baby Ili conjuntament amb Emily i que sona genial segon demà per avui
Fins demà!
Fins demà!
A Tarragona Ràdio fa 17 temporades cobrim el micròfon a la diversitat. Hem escoltat històries de vida, de superació, d'inclusió. Hem parlat de capacitats, de la gent gran, del tercer sector, de la salut i de la convivència. Hem estat al costat de persones i entitats. Perquè darrere de cada testimoni hi ha una història que val la pena sentir. Aquest 21 d'octubre, des del Saló d'Actes de l'11 a Tarragona a les 12 del migdia. Programa especial del tothom, mil edicions. Més de mil veus. Més d'un milió de diversitats.
que estem sentats, tots junts a mitja nit, briseta vora el mar, records de l'estardit, recordar-se els matins, com queia'm a la platja des de llit, com si fos ahir. La vida et dona voltes, però és millor al teu costat, cada fill del món es
La meva estrella, ella, la meva estrella. Els teus cabells volant, somrius i et giràs. Ets com l'eterna pau, la brisa, la broma divina. Si ens venen a buscar, brillaré més que mai. Mira com brilla.
La vida dona voltes, però és millor al teu costat, que a la fi del món ens trobi a tots ballant. No importa si fa ple, toquem el foc de Sant Joan, les estrelles sempre brillaran. Ella, la meva estrella.
Bon dia, són les 11. Us parla Tere Ortega. La regió sanitària Camp de Tarragona ha posat en marxa un procés de participació ciutadana per definir els espais i característiques del nou centre d'urgències d'atenció primària