Molt bon dia, són les 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Bona nit.
Què tal? Molt bon dia, benvinguts. Ja ho han dit abans. Bon dia, benvinguts. En aquesta jornada de dixous, avui que és dia 4, el primer que heu de saber és que us podeu trobar alguna afectació al Nacional 340, on s'ha portat un accident a primera del matí, una topada frontal entre una foroneta i un turisme. Hi ha un ferit greu i un il·lès a l'altura de Ferran, més o menys, perquè us feu una idea i pot ser que encara hi hagi algun problema de retenció en aquest punt de la xarxa viària molt utilitzada pels que feu el recorreu per venir cap a la ciutat o anar cap allà. Que sapigueu que al Nacional 340...
A l'altura de Ferran, aquest accident que s'ha produït a primera hora, quan faltaven pocs minuts per les set. I d'altra banda, si us acabeu de despertar o no esteu al cas de l'actualitat, hem d'explicar-vos que aquesta matinada s'ha activat el pla secta. En qualsevol cas, no patiu, perquè ja s'ha desactivat el pla de margens exterior del sector químic de Tarragona.
després de l'accident a l'empresa Elix Polimars a la Canonja. Aquesta matinada no ha causat afectació personal ni a l'exterior i es manté a la prealerta. Per tant, tenim hores d'ara fins que desactivi del pla secta per fer seguiment de les tasques del servei d'emergència fins a la recuperació de la normalitat.
Això, de fet, els bombers han pogut donar per estabilitzar l'incendi, ha estat un incendi, com faltaven pels minuts, per les 6 del matí, i tot plegat ha passat cap a les 3 de la matinada. Estava dormint, probablement, però vaja, insistim que és una situació que ja està en fase d'activació del pla d'emergència, per tant, que ho sapigueu, hores d'ara.
I dit això, ahir s'inaugurava el RECA, Festival Internacional de Cinema Tarragona. Abriu Rius, molt bon dia. Molt bon dia. Miguel González, molt bon dia. Bon dia. Que, escolta, que va anar molt bé, eh? Vau fer un bolo? Estupendo. Sí, en barret i tot, eh? La Núria i el Pep eren els presentadors. Ja, ja, si això ho sabia...
però no vaig seguir... Hola? Sí, no vaig seguir... És que no em sentia a mi mateix, perdó. No vaig seguir la gala, no. Sí, sí, la Núria ho va fer molt bé, eh? La Núria amb una motxilla, va treure cosetes a la motxilla. Vam fer una mica de teatro. Vam fer teatrillo del bo, una gala molt simpàtica. Per cert, avui... Saps què va dir el Pep?
Miquel. Què va dir? Va dir, vaig vestit d'italià com els de Nàpols. No m'ho puc creure. No m'ho puc creure. Us juro que portava una americana napolitana amb ratlles. Perquè va fer un cafè retardado. I un barret. Gràcies pel barret, que m'ho van deixar. No va anar molt bé. Per cert, avui tenim una cosa que jo crec que us ha agradat moltíssim. No rec totes les projeccions. N'hi ha 40, fins diumenge. Però avui hi ha la projecció sorpresa...
que tu no sabies de què anava massa, vas estar a punt de desvalar-ho tot. A mi no m'ho van dir perquè no ho cantés a l'escenari, bàsicament. Però es tracta d'anar a l'antic ajuntament a la tarda, hi ha una hora determinada, aneu allà... No, a l'antiga audiència. A l'antiga audiència. No, a l'antic ajuntament. A l'antic ajuntament, sí. Aneu a veure una pel·lícula, però no sabeu ni el lloc ni la pel·lícula.
Jo ara ja sé quina és la pel·lícula, per tant, si veus com es tiro la llengua, Lluís, talla el micro, eh? Però jo ja sé quina és la pel·lícula i s'asseguro que fa por, eh? Per és una pel·lícula de por. I tu li vas donar una navalla a la Núria? Esperem que no la faci servir. Una navalla suïssa, per si de cas, eh? Perquè ella va sortir amb la motxilla com si n'és a la sessió aquesta sorpresa i sí, sí, una navalla per si de cas, jo què sé, no saps on vas. Està molt bé, això, eh? O sigui, compres l'entrada i te'n vas saber una pel·lícula que no saps quina és i en un lloc que no saps quina és.
També el seu lloc, eh? Ho saps tot, eh? No m'estireu la llengua, va, no m'estireu la llengua. No, no, si nosaltres no hem dit res, ho estàs fent tot tu sol. El lloc també fa por.
Ja està, no n'hi ha res més. Però afanyeu-vos perquè hi ha poques entrades. Entreu al festivalrec.com i aquesta sessió està molt bé, però és que en teniu, com dèiem, 40 pel·lícules, l'allí va estar molt bé, també. En canto de les manos. En canto de les manos vam poder entrevistar també el director d'orquestra, amb els quatre acords de Beethoven on va començar tot, i es va parlar de Venezuela, com va arrencar el projecte, molt xulo. La gent sortia plorant, la pel·lícula molt emotiva.
I n'hi ha moltes de molt bones. Una de Sorrentino, aquesta la tinc ja apuntada, com a bon italià. La... La plaça. La Gràcia. La Gràcia. Aquesta, aquesta. I tu, Abril, quina aniràs a veure?
I jo n'hi havia una d'animació que em va fer gràcia, però ara no me'n recordo. La Natalie Portman, la produïda per Natalie Portman. Aquesta, deu ser aquesta. I em van dir ahir que també posa la veu en off amb una versió de la pel·lícula. Però potser si està doblada... Doncs ho farà la Núria Trifol, que és qui doble la Natalie Portman.
Bé, teniu pel·lícules que han estat clares, que són clares candidates als Òscars, després triomfaran, i us hem de no haver-les pogut veure en primícia al Festival Rec, i d'altres que venen de festivals com Lo Carno, d'altres festivals que estan nominades i que han estat premiades. Per tant, bones pel·lícules.
I teniu Sessions Vermut, teniu El Red Chic, on es veurà aquesta dona de l'Hiporman, teniu, en fi, tot el laboratori d'El Red Lab, poder decidir vosaltres el guió d'una pel·lícula que està en fase de producció, moltes coses. Festivalrec.com, avui en parlarem, també intentarem trucar a la responsable de triar les pel·lícules, que està d'un band, perquè avui tot ven tots, avui estan pel Serrallo, a veure si ens pot fer alguna recomanació també de cara a aquesta jornada.
Que anem a sopar d'empresa, ja, o què, això? Està tot calentet, o no? Tenim sopar d'empresa? Sí, mira. Vinga, doncs li preguntarem al Javier Escribano, a veure com van els sopars d'empresa. A mi ningú m'ha dit res del sopar d'empresa. No, no, ni a mi, però... Tu i jo farem el sopar del resum dels diversos. Encara no està lligat. S'està lligant, però encara no està lligant. Sempre anem a última hora. Al final anem a fer quatre etapes i ja està. En fi, som així.
No, que cap a setmana, el que ve i l'altra, evidentment, se concentra en els sopars d'empresa de Nadal, i també molts que cada cop opten més, com s'ho dirà el Javier Escribano d'aquí una estona, o el president dels restaurants torragonins, anar a sopar als 6 assenyalats, el dia 24, el dia de Reis, per no haver de cuinar i rentar els plats després, que tens allà una muntanya de plats, a casa i fa mandra. Cada cop hi ha més gent que opta per això, per anar a buscar un restaurant, un hotel i sopar, i dinar, a fora. Avui en parlem amb el Javier Escribano, i després també tindrem hotelers, no, Miquel?
Sí, de fet, parlarem amb el responsable de l'associació hotelera de la ciutat de Tarragona, el Xavier Jornet, perquè tenim les previsions de cara a aquest pont. Ja ho sabeu, dissabte és el dia de la Constitució i dilluns és el de la Inmaculada Concepció, no? Es diu així, la puríssima Inmaculada Concepció. Abans feien processons. Sí, sí, enguany és aquest pont de dilluns i veurem si això afecta les previsions hoteleres a la nostra ciutat.
potser no tan de cara a Nadal, no ho sé, i fins i tot una mica com encara en el 2026. Exacte, en parlem amb el GbJornet, amb el president dels hotelers. I, nois, la grip està rondant, eh? La grip està a la que salta. La notem tots ja, la veiem polulant.
Hi ha dues persones, les que ja han tingut la grip i les que encara no l'han tingut. I és que estan constipats entre mig, que no és el mateix. Això que tenim ara, que tenim la veu presa una mica de moc, no és grip. La grip ha d'haver febre, uns quants símptomes. Avui en parlem... El pic està per arribar. Ens ho explicarà l'Anna Botcio, la subdirectora regional del Camp de Tarragonitars de l'Ebre de l'Agència de Segur Pública de Catalunya, de com està la incidència de la grip amb ascens durant l'última setmana ja, però encara no m'ha arribat el pic. D'aquí no se n'ho parlem amb ella a partir de les 10.
I abans d'això, perdona Miquel, farem tertúlia ciutadana perquè els Premis Literaris Joves.Lit, que l'ha convocat un any més la Pellc, que és la 19a edició, ja tenen guanyadors en les seves dues categories. I en parlarem amb el Pau i la Margua i també amb el secretari del Jurat, el Joan Xevarria i l'Anna Gispert.
Responsable de la pell. I a partir d'un quart d'onze, aproximadament, fem-ho l'humor. I mira, molt raonat amb el rec, en certa manera, perquè avui...
Descobrirem la part més musical dels companys que ahir feien aquesta prèvia del REC, que són els companys del No ho diguis a ningú. No som ningú. No ho diguis a ningú, era un altre programa, no? No ho diguis a ningú. No som ningú, no som ningú. Això, tenim algun tall del ple del passat 21 de novembre, avui estic jo molt bé amb les dates, i parlarem també de crispetes,
i del cafè retardado. Aquest havia de sortir. Comptaràs quantes vegades el Pepa d'Innápolis aquesta setmana? No, perquè no... Saps, la maquineta de comptar se me fos, ja. Tinc la segona part, que és Pompeya, que això l'encetaré la setmana. Quan aniràs? Ah, ja has anat? La setmana que ve. Ara, de moment, queda també el rec. El dia de 25 tàrrec colla està la Pompeya. Molt bé.
Sí, sí. Està molt bé, eh? Quatre hores caminant per allà. Bé. No tocaves. Saps per on pots estar també quatre hores caminant? La gent... Ah, sí, sí que pots estar. Espera, espera. La gent es feia fotos amb un gat de Pompeya. Sí, és un segon són, eh? La gent es feia fotos amb un gat, hi havia un gat negre, i la gent fotografia el gat i pensava, per què el fotografia en el gat? Perquè és el gat de Pompeya, que es pensen que és un gat...
T'ho juro, la gent fent-se fotos amb un gat, a Pompeya, i jo penso, si gats n'hi ha un, n'hi ha tot arreu. I per què era? No, perquè estava el gat allà... Ets la foto, tu? No, jo ho vaig amb el gat, però estava el gat enmig del llestiment i feia la foto amb el gat, doncs mira. Bueno, maco. Són també hi ha gats? No, no hi ha gats. Bueno, sí, se cosa que poden colar. Jo no n'he vist mai cap. Ah, bé, no ho diga, bé. Hi ha gats, gats i conills. No, l'anterior m'agradava més. On podem caminar 4 hores? Ara on podem estar caminant 4 hores? Ara, ara.
per PortAventura Club, perquè PortAventura Club és el regal perfecte per viure a PortAventura World tot l'any amb la família o els amics. Tindràs avantatges exclusius en reserves, aparcament i descomptes dins del parc des de només 150 euros per persona. Només? I a sobre podràs escollir entre 3 tipus de passi anual i aconseguir accés il·limitat a PortAventura Park, Caribe Aquatic Park i Ferrari Land, segons el tipus d'experiència que prefereixis per gaudir d'un any inoblidable.
Doncs això, regala club, regala un any sense límits... I sense gats. I amb els condis que hi ha per l'entorn, ja amb els condis que hi ha l'entorn. Però ja està, Port d'Aventura. Recomendació feta. Mireu, dèiem que s'ha inaugurat el REC, doncs avui, la primera gràcies, Miguel, gràcies, Abril. Fins ara. Salutacions també de la Núria Cartanyà, de tot l'equip que fa posició el programa, Mauri Fernández, relació audiovisual, Joan Dero Pérez de la producció, Lluís Comas a les Vies de So, Laura Guàs, el Javier de Gisperi, que us parla Josep Sonyer.
I avui la primera veu del dia, l'Espineta amb Tarragonins, no podria ser d'altra manera, el Festival Rec, el Xavier García Oporto, el seu director, que ens parla d'aquests 25 anys d'història llanguany i del que significa veure pel·lícules. Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
Jo, si penso en cinema, penso que és un art col·lectiu, és un art que es fa en equip. I en un any que celebrem el 25 aniversari del Festival Rec, jo penso en totes les persones, que des de l'any 2001 fins a aquest 25 i tots els que vindran han format part de l'equip.
del Festival Rec, ja han fet possible que això es fes. Llavors me'n recordo de la Núria Serrano, el David Aragonès, de l'Eiris Celago, el Jacob Dalmau, de tota gent de Tarragona i de fora que van treballar de valent i alguns només van fer un cop de mà, també gent que estaven fent pràctiques de la universitat, de l'Idespera Martell... Tota la gent, un futimer, que hem fet possible que aquest festival arribi als 25 anys. I qui ha sigut
essencial i també part de l'equip del rèquid és el públic que durant aquests anys ha volgut que aquest fos el festival de la ciutat moltes vegades el propi públic ens deia que potser el festival no tenia el recolzament necessari que calia més coses però ells i elles sempre estaven allà o sigui el públic del festival sempre ha sentit que era el festival de la ciutat
i nosaltres per la nostra banda hem intentat tornar aquest acompanyament fent sessions molt populars com les sessions Vermut tenir relacions amb el patrimoni com totes les inauguracions que fèiem a la primavera al Pla de la Seu, al Pretori, a l'amfiteatre o ara en Pantalla Tàrraco que dialoguen les pel·lis amb el patrimoni i això un agraïment sencer no només a tota la gent d'aquí que ha sigut part de l'equip sinó també a tot el públic que ens ha acompanyat i ens acompanya aquests anys
Tarragona és una ciutat amb una força associativa molt potent i que hi ha molt de xiu-xiu, però alhora un festival contemporani de les característiques del REC o d'altres que existeixen s'ha de posar molt d'esforç per tirar-ho endavant. Potser és una ciutat que és molt oberta pels seus espais, per la seva climatologia, etcètera, però alhora d'aixecar un festival cal treballar molt i, com diu tota la gent de la cultura aquí, cal picar pedra.
Clar, d'una banda, hi ha el sentiment a Gredols aquest d'arribes als 25 anys, però sempre hi ha públic que et diu que potser en una altra ciutat hauria crescut el doble. Bé, jo em quedo amb el punt que no tots els festivals arriben als 25 anys i arribem amb una programació molt consolidada i amb un posicionament al paisatge contemporani català i espanyol molt de referència.
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat pel sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones.
Diputació de Tarragona.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui al cinema de demà. Més informació a festivalrec.com Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat
L'oportunitat de jugar divendres ens dona la motivació que dintre de cinc dies ja tens un altre partit. Ens hem de quedar amb això i seguir treballant i anar a Sevilla. El Nàstic vol allargar el pla de partit el proper divendres a Sevilla. Com diu el segon capità, Mar Montalvo, s'ha de créixer des de les bones sensacions i buscar de nou una victòria. Divendres 5 de desembre, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 15 de Lliga, el grup segon de primera federació des de l'estat i Jesús Navas en el partit entre el Sevilla Atlético.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber. 9 i 17, parlem de la grip.
I avui volem parlar de la incidència de la grip, perquè de fet es manté en ascens durant les darreres setmanes i ja pràcticament doble de les setmanes anteriors, superant el nivell moderat de transmissió. Són dades del sistema d'informació de la vigilància d'infeccions a Catalunya. En volem parlar i també a nivell del nostre territori ho fem en conversa amb Anna Bozio, que és la subdirectora regional al Camp de Tarragón i Terç de l'Ebre de l'Agència de Salut Pública de Catalunya. Anna Bozio, molt bon dia.
Bé, què és el que podem explicar en aquesta setmana? Fa la impressió que hi ha molts casos de gent infectada per la grip. És així? Doncs mira, ara, com tu deies, estem en pujada, no? Des de fa ja principis de novembre va començar una mica la pujada de la incidència de la grip i actualment ens trobem amb un nivell de transmissió moderat que, concretament a Camp de Tarragona, la darrera setmana, del 24 al 30 de novembre, tenim una incidència de 153 casos per 100.000 habitants.
és incidència moderada i es preveu que continuï pujant i que potser en un parell de setmanes puguem arribar al llindar alt. De fet, veig que és inferior a la mitjana nivell de Catalunya, la que tenim aquí al territori, no? Més o menys, és molt semblant, és molt semblant. Què hem de dir d'aquesta campanya? Perquè, de fet, va arribar abans del previst, no? Sí, sí, de fet, s'ha avançat potser un parell de setmanes.
Va començar sobretot amb els infants de 5 a 14 anys, on tenim una incidència més elevada, i la tendència és a l'alça en tots els grups d'edat. Tot i que en població de major de 60 anys tinc una incidència actual més baixa, potser de 5 vegades menys que els grups d'infants, la incidència és pujant en tots els grups d'edat, i esperant això, que arribi a llibre en un parell de setmanes,
amb una transmissió una mica més alta. El llindar entenc que és el pic, no?
No, el llindar és el sistema de vigilància a les diferents llindars de transmissió, el basal, el baix, el moderat, l'alt i el modalt, i en funció del llindar es recomanen unes actuacions o unes altres. El pic, és a dir, el llindar va pujant, quan supera els 218 casos per 100.000 habitants estem en llindar alt, i el pic esperem, que això és de mal dir, perquè tampoc no ho sabem exactament, però que probablement arribi en unes 3-4 setmanes,
i probablement coincidint amb les festes de Nadal, que justament és quan ens trobem amb més persones, quan ens trobem amb espais tancats amb persones grans, amb infants, i per tant hem d'estrenar les precaucions en aquests moments, i sobretot la vacunació, que és el que encara ara ens protegeix d'aquesta transmissió i d'aquests contagis en persones sobretot més vulnerables. I qui s'ha de vacunar ara, en aquesta fase?
En aquesta fase fa uns dies vam obrir la vacunació a tota la població. Sempre es comença per les persones amb situació de més vulnerabilitat, amb residències, teníem oberta la vacunació majors de 60 anys. Aquestes són les persones que sí que s'haurien de vacunar perquè tenen unes condicions de risc més altes, majors de 60 anys, dones molt embarassades, els infants de 69 mesos, fins a 5 anys...
i les persones que tenen condicions de risc especials, amb malalties de base o alguna altra condició de risc. Aquestes persones ja havien d'estar vacunades i encara ara estem atents perquè anem pujant al llindar dels casos de grip i per tant encara estem atents als noticismos i des de fa pocs dies hem obert la vacunació a qualsevol persona que es vulgui vacunar, sobretot aquelles que tenen més contacte amb les persones més vulnerables.
I fàcil, perquè ho tenim al centre d'atenció primària, al costat de casa, i es pot demanar cita a través de la meva salut, a citasalut.cat, que és l'espai web on es pot demanar la cita, o directament al centre d'atenció primària. Quantes persones, és a dir, quin tant percent s'ha vacunat ja d'aquest col·lectiu en particular? Estem bé o hem d'insistir una mica més?
Bé, actualment tenim una cobertura d'un 65% en persones majors de 80 anys i per damunt del 50% en persones de més de 70.
Estem en una cobertura més alta de la que teníem l'any passat per aquesta època. S'han vacunat ara a Can de Tarragona més o menys, si t'ho dic, quasi 80.000 persones actualment, i en la mateixa època de l'any passat s'han vacunat unes 9.500 més. Això és positiu perquè la grip s'ha avançat i per tant tenim més persones protegides de les que teníem l'any passat en aquesta època, però encara és important que la gent es continuï vacunant.
Sempre expliquem allò que hi ha diferents tipus de virus a subclasses, i les que predominen són les que estan cobertes també per la vacuna, no?
Sí, tenim aquest any els virus de la grip. La grip A és la que s'ha circular més, amb dos variants diferents, inclús a la vacuna. I recordar que ens hem de vacunar cada any precisament perquè els virus de la grip 1 tenen una capacitat de canviar important i, per tant, això fa que la vacuna s'hagi d'adaptar cada temporada als virus que circulen.
i una mica tenint en compte això, que sempre hi ha mutacions i que les vacunes protegeixen sobretot contra les formes greus de la malaltia i que per això és important que les persones, sobretot que tenen més risc, es vacunin quant més aviat millor. Quins símptomes detectem quan tenim la grip?
La grip és, en diferència una mica d'un encostipat, que també hi ha altres virus respiratoris que circulen en aquesta època, la grip té febre molt alta, dolors musculars, dolors d'ossos, tos, estornuts, encostipat, etc. I qui té la grip ho sap perquè no és com un encostipat greu, diguéssim.
És bo explicar-ho, perquè constipats estem més o menys tots, amb aquest canvi de temperatura i amb aquest fred que fa aquests dies, no? Sí, i hi ha altres virus, el rinovirus, que és el més comú que és el constipat que podem tenir. I un altre virus, la Covid, veig per les dades de salut pública que es manté estable i a nivells baixos de transmissió.
Sí, ara mateix és en els nivells baix i, bueno, de moment no hi ha un canvi de tendència. Per tant, previsiblement, és a dir, preferidament ens hem de vacunar, no només per nosaltres, encara que considerem que no estiguem en cap llindar dels que hem parlat, però també per protegir, quan anem als sopars i apes de Nadal d'aquests dies, les persones més vulnerables, no?
Sí, sí, i de fet per això aquest any la campanya de vacunació, si recordeu, el lema és vacunar-se és estimar, precisament perquè aquesta recomanació no només és per nosaltres, sinó per totes aquelles persones que estimem i per poder-nos protegir també les altres. Una última pregunta, doctora. Quan estem vacunats, vacunaran de les dues coses, de la grip i de la Covid, o ho triem nosaltres?
En principi, la vacuna és recomanada de les dues per les persones majors de 60 anys i les que estan en condicions de risc, tant de la Covid com de la Covid, i es poden posar les dues a l'hora sense cap problema i és recomanat que es posin les dues. Ara sí, última pregunta. L'anomenat virus respiratori sensicial, el BRS, com està? Per això és el responsable de vegades de bronquiolitis, no sé si també especialment en infants, com està?
Amb infants també estem ara en una situació que també han anat pujant, també hi ha una cobertura important amb els infants, ara hauríeu de buscar les dades, no les tinc al davant, però estem encara també un dels virus que està circulant ara mateix, el virus respiratògic inicial, que preocupa més amb els infants més petits. Que són aquelles tos seques, no?, a nivell de símptomes, que moncositat, tos seca, no?, tots aquests símptomes.
Sí. Tema respiratòria, també, aquí entraria. Tema respiratòria, també, sí. Bàsicament. Doctora Anna Bocho, gràcies, eh? Subdirectora regional del Camp Matarragoni d'Arts de l'Ebre de l'Agència de Salut Pública de Catalunya i acabem aquest missatge, doncs, que també centre la campanya, eh? Estimar-nos, eh? Estimar-nos, eh? Estimar-nos, eh? Estimar-nos, eh? Estimar-nos, eh? Estimar-nos, eh? Estimar-nos, eh? Estimar-nos, eh? Estimar-nos, eh? Estimar-nos, eh? Estimar-nos, eh? Estimar-nos, eh? Estimar-nos, eh? Estimar-nos, eh? Estimar-nos, eh? Estimar-nos, eh? Estimar-nos, eh? Estimar-nos, eh? Estimar-nos, eh
Fins demà!
Fins demà!
Per cert, de seguida parlem amb els restauradors, a veure com van els sopars de Nadal, i mireu, abans o després de sopar, pel·lícules, cinema. Festival Internacional de Cinema, el REC, en la seva 25a edició, ahir s'estrenava, s'inaugurava al Teatre Tarragona, i teniu fins a dilluns una quarantena de pel·lícules. Avui, per exemple, mireu, si entreu a festivaleret.com, mireu, perquè avui n'hi ha alguna de les bones, de fet n'hi ha unes quantes de bones, no en podem menjar ni cap, però n'hi ha algunes que estan pensades més per tots els públics,
i també per viatges a nivell familiar i altres que són més per un públic determinat, que també en tenim. Penseu que hi ha dues clares candidates als Oscars, a les estatuetes, que les tenim aquí en primícia i que, per tant, les podrem veure aquí a Tarragona abans que rodin per altres festivals
o baixin a les estatuetes de Hollywood, als Oscars. Avui, per exemple, teniu... Mira, a l'antiga audiència teniu, per exemple, la Fúria. Són les anomenades projeccions especials. Avui també hi ha talent local, amb activitat a les 5 de la tarda. Aquí hi haurà també molta canalla implicada, com ahir també al llarg del festival...
I... I mireu... Ah, no, això, perdó, això era ahir. Ja estava mirant el dia d'ahir. El dixous, avui. Glorious Summer. Aquesta val-hi molt la pena. A les 4 i quart, a l'antiga audiència. Aquesta pel·lícula, si us agrada el cinema o bo, del bo no se'l podeu perdre, eh? Glorious Summer, a l'antiga audiència, a quart de cinc de la tarda.
una pel·lícula que es fonamenta a l'interior d'un palau de renaixentista i que, per tant, veureu que allà a l'estiu pràcticament no s'acaba mai i tretones viuen sense responsabilitats, una persència invisible que arriba...
és d'una pel·lícula polonesa que podeu veure avui en el mar del Festival Internacional del Cinema del Rec a l'antiga audiència Bat Gael, també a l'antiga audiència a les 6 de la tarda avui podeu fer marató de pel·lícules perquè podeu veure Bat Gael a l'antiga audiència a les 6 i a dos quarts de nou Folies també a l'antiga audiència
Afalleu, si voleu, aquestes de l'Índia, aquesta pel·lícula, la que us he editat ara, i també teniu avui la Nouvelle Vague a l'antiga audiència, que també és una altra de les recomanacions del RECA per avui i que podeu fer, com us deia en aquesta marató de pel·lícules, aquestes del Richard.
Link Leiter, i la teniu, és de França, una producció francesa i d'Estats Units, i la teniu en versió original i subtitulada a l'antiga audiència. Avui la sorpresa és la pel·lícula que es projectarà en un lloc indeterminat i una pel·lícula que no sabeu
d'aquest tracte. És una de les novetats del rec d'enguany, que hi ha una pel·lícula que es projecta en un lloc que tu no saps, la pel·lícula tampoc saps quina és, tot i que sí que han dit que serà de terror, i per tant podeu quedar a l'antic ajuntament, al carrer Major, en una hora determinada, i allà us condiran cap a algun lloc on veureu aquesta projecció d'una pel·lícula que no sabeu. Sí que diuen que és de terror, per tant, a les que no us agradi passar por no és apte per vosaltres, però si us agrada passar por, doncs això ja ho sabeu.
Entreu a festivalred.com i veureu totes les diferents seccions. El primer és el Red Chic, en fi, tot el que hi ha d'aquest festival, que són moltes seccions, també les sessions vermut, que valen molt la pena i que podeu veure en diferents espais de la ciutat. Museu d'Art Modern, Teatre del Serrany, un fi, un llarg, etc. Les 9, 2, quart de 10, seguim amb música i de seguida més coses.
Gràcies.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
L'oportunitat de jugar divendres ens dona la motivació que dintre de cinc dies ja tens un altre partit. Ens hem de quedar amb això i seguir treballant i anar a Sevilla. El Nàstic vol allargar el pla de partit el proper divendres a Sevilla. Com diu el segon capità, Marc Montalvo, s'ha de créixer des de les bones sensacions i buscar de nou una victòria. Divendres 5 de desembre, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 15 de Lliga, el grup segon de primera federació des de l'estat i Jesús Navas en el partit entre el Sevilla Atlético.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Porra, comenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Doncs ja, seguim en directe avui a la veu de Tarragona i ara llegirem un veredicte i, per tant, coneixerem uns guanyadors d'uns premis, els Premis Literaris Joves.Lit, que el convoca un any més a La Pell. Crec que és la dinovena edició, diria que sí. Anna Gisper, bon dia. Sí, sí, bon dia, la dinovena, l'any que ve, números rodons, 20. L'any que ve, 20, eh, la Mar de Bé. Mira, presidenta de La Pell.
l'Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua Catalana, i aquests premis, joves al punt lit. De moment no dirà res encara, perquè tenim aquí un dels guanyadors, però primer saludem també al membre del jurat, el Joan Xavier Ria. Joan, que tal, molt bon dia. Acosta't el micròfon, si no et sentirem. Molt bon dia. Perquè tens aquí el predicte del premi. Tinc el predicte, que si voleu, passo a llegir. Home, i tant, això és important, perquè algú serà guanyador. Molt bé.
Diu, veredicte del 19è Premi a pell jove de narrativa i poesia.
Reunit el jurat del Premi Joves.Lit de narrativa i poesia per a joves de 14 a 21 anys, integrat per Anna Gispert, Júlia Albiol, Judit Casals, Ruth Nolla i Joan Xavierria com a secretari, fetes les oportunes deliberacions, el jurat ha acordat concedir el Premi Joves.Lit en la categoria de 14 a 17 anys a l'obra presentada amb el títol Filla del bosc.
pels motius que s'exposen a continuació, per la visió psicològica dels personatges i per la tècnica usada per expressar les sensacions i emocions mitjançant elements concrets. Oberta l'aplica correspon a Pau Roig Coll.
Bé, igualment concedeix el premi en la categoria de 18 a 21 anys a l'obra presentada amb el títol Amb silenciosa estima pels motius que s'exposen a continuació. Per la construcció narrativa i el discurs format per una anàlisi introspectiva i la interpel·lació als lectors. Oberta l'aplica correspon a Maroua Vensfia Hiat.
Tarragona, 27 de novembre de 2025. Molt bé, doncs l'enhorabona als dos guanyadors. Mira, tenim aquí que jo crec que la mare s'ha emocionat encara quan has dit el veredicte i suposo que ja fa dies que ho sabia. Marta Coll, què tal? Molt bon dia. Bon dia, Montse. Montse Coll, eh? Mare del Pau, el guanyador. Què tal, Pau? Hola, molt bé. Molt il·lusionat. L'enhorabona. Gràcies. Qui li fa més il·lusió als dos?
A mi moltíssima, perquè ja és el segon any i això, doncs, és sintomàtic que tenim un bon futur escriptor. Potser a casa... No ho sé. Fa temps que escriu, ella. Sí, sí, sí. I és molt lector ja des de petit i sí, fa temps que escriu. Sí, sí.
Què tal, això de guanyar un premi, Pau? No és el primer, entenc, eh? L'any passat també vaig guanyar i veia molt il·lusionat de tornar-se d'aquí. Mira, diuen sempre que escriure és una feina, una feina perquè requereix moltes hores, llegir moltíssim, però també dedicar-hi moltes hores. I tenir constància, cada dia no deixar-ho, anar escrivint constantment, llegir molt... Tu fas això, no? Entenc que sí. A poc, diu ta mare, si a tu t'agrada el llegir, què llegeixes? Uf!
És molt difícil dir un gènere en concret, però m'agrada llegir de tot. No hi ha cap gènere en concret que llegeixi sobre els altres. També m'agrada molt escriure quan puc, sobretot aprofito les estones lliures del transport públic, que l'utilitzo molt per anar a l'institut, doncs aprofito aquestes estones per escriure aquestes històries.
Sí, sí, no, no, i a mi el que em sorprèn sempre, no, doncs és això, el Pau és capaç d'estar llegint dos o tres llibres alhora, la Bíblia, la Divina Comèdia i no sé què, que dius, mare de Déu, no, com ho fas, no? I això, jo en destacaria això, no, el gust que ell té, doncs, per la lectura, i quan llegeixes els seus textos es nota que ho ha escrit el Pau, no, és això que té un estil, un estil propi. És un estil. Home, si ho dius, llavors deu ser veritat.
Però tu t'hi veus, reconeixes el teu propi estil? Tens una manera d'escriure? Encara, a veure, tinc 17 anys, encara suposo que no està gaire definit el meu estil, però de mica en mica suposo que ja vaig veient les meves tendències, suposo, cap on vaig tirant quan escric. Mira, Anna, teníeu molts participants, com cada any, no?
Sí, sí, sí. A veure, és un premi que va adreçat a joves que escriuen i ja té una trajectòria, ja es coneix, i sobretot té molt de ressò el que són els centres d'ensenyament, els instituts, que tenim uns bons professionals de llengua catalana que els van aconvoiant i de vegades els indueixen això, la lectura i l'escriptura.
Sí, hi ha hagut força participació i hem de destacar que en guany el jurat era molt jove, eren alumnes acabats de sortir de Filologia. Tenim dues persones del jurat amb 22 anys, una altra de 30, uns altres més grans, però hi ha hagut molta diversitat, però molta unanimitat a l'hora de decidir els guanyadors. He de dir que ens han posat d'acord de seguida.
acostuma a passar això, Joan, acostuma a passar que hi ha més o menys unanimitat...
Jo suposo que també hi ha una primera escriva que ja es veu més o menys què despunta i què no, no? Sí, a veure, que el jovent escrigui una narració completa i ben lligada de 15 o 20 pàgines ja demana per si un risc, ja és un risc també, per ells, no? Llavors, el jurat té en compte que els que es presenten són joves, però també té en compte molt la qualitat de l'escrit, la narració...
i, per tant, a l'hora de posar-nos d'acord, a vegades costa una mica. Enguany, ja li dic, enguany ha sigut una cosa per unanimitat que hem arribat a aquesta conclusió. No obstant això, dic que la resta i molts dels que s'han presentat també han escrit els seus textos amb molta qualitat, molt...
Molta temàtica lligada també amb aspectes molt intimistes, que això del jovent de vegades te copsa, te crida l'atenció, perquè dius, home, és una gent que té entre 14 i 17 anys, els de la categoria...
primera, diguem, i el jurat pren aquesta decisió final, que és la que, d'alguna manera, dona pas a que aquest jovent pugui continuar treballant, pugui continuar escrivint, pugui continuar presentant-se. Tenim un fragment, crec que és la lectura de...
A veure, voldríem dir també que és un premi a nivell de països catalans, perquè justament la guanyadora de 18 a 21 anys és d'un poble, una ciutat que es diu Albatera, que és el Baix Segura, gairebé toquen a Múrcia. Per tant, clar, però això en part tampoc no pot ser avui, no?
Però que tenim no només textos del camp de Tarragona, sinó també d'altres llocs de Catalunya i, sobretot, alguns també del País Valencià.
Ara he buscat el mapa i veig que sí que està una mica lluny. Sí, sí, està més de 400 quilòmetres. D'on ets tu? D'on sou? D'aquí al costat d'aquí a Tarragona. Si ho tinc bé per arribar. Mira, tenim un fragment de lectura, no? A veure, com que no podia venir ni podia avui tampoc estar present, doncs li vam dir que llegeixi un fragment de la seva obra i si voleu podem sentir-lo.
Quan vaig aprendre a tornar, també vaig aprendre a quedar-me. A quedar-me amb mi, amb els meus silencis, amb els dies grisos. Vaig aprendre a no fugir de les hores lentes ni dels pensaments que fan mal. Vas començar a escoltar-los. I un dia, de sobte, vam començar a parlar-me amb veu tendra, com si també els estiguessin cansats de lluitar. A les hores vaig entendre. El dolor només vol ser escoltat.
Només vull ser reconegut. A poc a poc el meu cor es va fer casa. Una casa petita, imperfecta, amb finestres obertes al vent i parets plenes de records. Però era meua. I allí vaig descobrir que no necessitava grans victòries, només calma. Calma per estar, calma per sentir, calma per ser. És la veu de la Marou, la guanyadora d'aquesta categoria amb una lectura d'un fragment de
de la seva narració. Ell també es llegirà un fragment, no, Pau? I aquest aquí, no? Un fragmentet del que m'hi va. Jo vull sentir com sona, això, eh? D'acord. Bé, diu així, és del final del relat. Diu, la Marce la mirava des de fora del clot i li demanava que tornés amb ella.
Però la nena ja no la sentia. De fet, ja no sentia res. Es va adonar que no notava les ferides de les mans amb què feia estona que escarbava la terra. Es va posar d'en peus i va veure la figura de la mare, que baixava a buscar-la mentre articulava paraules amb els llavis. Però la nena ja no la sentia. Va mirar els arbres dels voltants, que s'anaven tornant borrosos i difusos, tot confluint en una massa indistingible de verd.
La mare es feia creus del que veia. Els braços de la nena es van alçar i els dos peus es van separar. La seva pell de porcellana es va començar a escardar. Unes escletxes marronoses li fragmentaven les cames i començaven a estendre-se-li pel tot el cos. Els braços i els dits se li allargaven cap al cel d'una forma sobrehumana.
Els cabells, suspesos en l'aire, s'entrellaçaven tot formant cenefes i adoptant un color verd llampant. Ja no se li distingien les extremitats. Les cames eren arrels que la clavaven a terra i els braços es biforcaven sense parar amb branques i branquillons. Ja no distingia la seva filla, perquè havia esdevingut filla del bosc.
Escrive bé l'Ocuta Bé, també. Molt bé, molt bé. El recita molt bé. Comencem a estar mirant així, evidentment, amb ulls de mare. De mare, no? De mare, però ho fa bé també. No és fàcil, així, amb aquesta entonació. No, no. Gràcies. L'estructura de la teva manera... O sigui, escrius el raig quan escrius? T'hi poses i escrius i va sortint?
planteixes una estructura, hi ha allò dels llibres narratius, el mig point, hi ha una estructura narrativa dintre de la teva manera d'escriure o no? Vull pensar que sigui una estructura, però la veritat és que sí que escric bastant al raig, sobretot aquest cop que s'anava acostant l'edat de límit i no tenia cap tema, i vaig començar a escriure perquè sabia del cert que m'hi volia presentar, i vaig anar escrivint al raig a les estones que tenia temps.
Alguna hora determinada que t'agradi més escriure, no? Diuen que a la nit la nit és més especial o a la matinada. Doncs jo tot al contrari, jo més aviat de matinada, quan vaig cap a l'institut, aprofitant les estones que tinc amb l'autobús i de tornada cap a casa al migdia, aprofito aquestes estones i a casa de tant en tant, si tinc temps, també...
Mira, parlàvem no fa gaires dies de l'ús del català, amb un altre tema, però parlàvem de com estan les estadístiques. En parlàvem amb l'Anivars, que s'acaba de jubilar al Centre de Comissió Lingüística, i ens deia que, clar, en alguns aspectes estem millor, però en altres ja certa reculada.
és important que feu des de la pell premis com aquest, perquè joves com ells tinguin interès per escriure, per escriure en català, i perquè tinguem això, almenys estima per la llengua i per l'escriptura, per la literatura. Sí, de fet, la nostra entitat el que fa és fomentar l'ús de la llengua, i no solament amb el Premi Joves Lits, sinó que tenim també... Ara hi ha un concurs de TikTok filològic, els alumnes dels centres el que han de fer és organitzar i muntar un vídeo amb un tema de llengua i literatura...
També hem provocat un premi de treballs de recerca de cultura popular, juntament amb la Molassa i amb Combinats, la cooperativa. I, a més a més, fem cursos i grups de conversa i de cohesió social, xerrem. Per tant, és un dels objectius més clars de la nostra entitat i fomentar-los de la llengua. S'ha de practicar la llengua, s'ha de mantenir
el català, allà on anem, i mirar que aquestes estadístiques que van sortir l'altre dia canviïn i a veure si entre tots fem una miqueta... donem suport a la llengua, que la llengua s'ho mereix. És un tresor i és riquesa i no la podem deixar. Pau, els sentiments, quan parles de sentiments, escrius...
sovint algun escriptor ens ha dit que hi ha un moment que t'has d'espullar tu mateix quan parles de sentiments que a vegades costen expressar segons què i deixar-ho per escrit i no saps fins on arribar fins no arribar què dir, què no dir, no em saps quins aspectes que són molt emotius, són molt emocionals et passa això a tu també o no?
A veure, en certa manera, suposo que si no, quan intentes crear un personatge, és inevitable posar-hi certs... o que tinguis certs matisos de la teva pròpia personalitat. Però sempre procuro...
Crear un personatge de nou, intentant que sigui el més diferent de mi possible, perquè al final és una feina més creativa, en certa manera, i procuro distanciar-me al màxim possible de l'obra. M'agrada molt escriure, però també no escric per mi, parlant de mi. Escric per crear històries fantàstiques, en certa manera, i que parteixin de zero. Entens gaires escrites?
La veritat és que no escric gaire, és una llàstima, però no escric gaire, només escric per presentar-me aquest premi. Però sí, m'agrada molt escriure. Tinc la de l'any passat també escrita i en tinc alguna altra que també m'agrada bastant.
però en general, per desgràcia, no tinc gaire temps per escriure. Estudies, no? Estudies. Estarà segon de batxillerat i és un curs superintens amb molt poc temps i és normal que ara mateix no tingui gaire temps per escriure.
Sí que llegeix molt, eh? De ben petit, eh? De ben petit, eh? Però perquè us veia a casa lleixir... Sí, a veure, jo sóc filòloga i des de petitets, doncs, que ja sempre els hem inculcat. També vaig treballar molt de temps en un editorial, de llibres a casa sempre n'hi han hagut moltíssims. I sempre que penso això, tinc la imatge del Pau amb dos anyets, o tres, amb sa germana a la falda, i sa germana en mesos. I tinc la foto, no?, que...
que ell intentava llegir-li un conte a la nena, i la nena, clar, només veia colors, no? Però sí, sí, aquest vessant sempre l'ha tingut el Pau. Dintre d'aquest conte, que és un conte, no?, una obra, un relat, Guanyaló parla de la mare, sí? Sí, hi ha certs capítols que sí que són des de la perspectiva de la mare. Parles de la mare. Ah, bueno...
Sí que és una mare i una filla, però és el que dic. O sigui, procuro no parlar de la meva pròpia vida als contes. Montse, no té una desviada reflectida amb aquest tema. No, no, no, jo no m'hi he sentit identificada amb la mare de la protagonista. Però bé, és això, no? Suposo que és bastant inevitable anar deixant d'eixos de tu mateix en els relats.
Què t'agrada llegir, Pau? Digue'm, no sé, algun titular que t'ha sigut agradat molt. A veure, ara m'estic llegint, per exemple, estic llegint el Lep Tolstoy, m'agrada, l'Elimina Comèdia, com ha dit ma mare, també me l'estic llegint, m'agrada també l'Steven King, literatura anglesa.
És que és molt difícil dir un gènere només, o un autor. És impossible. Què t'agrada d'un llibre, d'un bon llibre? Què t'agrada? Què és el que t'enganxa? Perquè hi ha llibres que no enganxen, eh? Hi ha llibres que no... No, no, que els has de deixar. Quan portes el pàgina, no m'està enganxant, eh? I en canvi d'altres que no pots parar, no?
Jo suposo que el que més valoro és com l'originalitat de l'argument. També llegeixo sobretot fantasia, també m'agrada molt, però clar, és que és molt difícil dir el que és el que ha de tenir un llibre perquè m'agradi, perquè són un conjunt de coses i dir-ne només una...
és difícil, ben bé, és que com que llegeixo gèneres tan diversos, no sé veure què és el que m'enganxa dels llibres realment. Sí, això és una característica d'ell, és eclèctic i etrogènic en tot, o sigui, clar, ell escriu però està fent un batxillerat científic, és un tast a ulletes. Està llegint la Bíblia ara mateix?
Sí, també està per allà a casa començada, que un dia... La gruixuda o no? La gruixuda aquesta de l'Associació Bíblica. Home, sí. És molt gruixuda. I atrapadita, a més a més, no? Sí, sí, paper de fumar, allò superfinet, que dius... Sí, ho tens.
Està bé, eh? Que llegim el que sigui, però que llegim. És el primer tema d'oposicions dels filòlegs, recordo. És el llibre base a partir del qual es van generant altres textos. Vull dir que tots l'hauríem de llegir. Estaria molt bé. Jo voldria dir també que el jurat, sobretot, també va destacar molt les descripcions...
aquestes emocions i sentiments lligades a la fórmula de la descripció per representar una mica els personatges. Si vols, te'n llegeixo un trosset. Sí, sí, i tant. Diu, al mirall veia una dona que li resultava aliena. Tenia arrugues a racons de la cara en què mai ningú no hauria dit que la pell s'hi podia arrugar.
uns ulls blavosos s'ocultaven rere un floc de cabells que li penjava de la closca. La cabellera d'atzaveja que la caracteritzava s'anava empobrint per l'angoixa i es tenia de blends blancs. Carai. Mira, m'agrada molt l'adjectivació. Per molt que digui que no s'hi dedica, es veu un treball al darrere.
Sí, sí, perquè jo... Et sabeja no ho dic mai de la vida, eh? No, no, jo és que va... De fet, estic pensant què vol dir, eh? Què vol dir? Et sabeja crec que és com una mena de mineral. Sí, negre, negre. Negre com l'et sabeja. Això et surt o ho has de buscar? Jo tinc la... Llavors tendeixo a apuntar-me...
adjectius que desconec, allò que n'estic deixint, i apunto coses. En una llibreta ja vaig apuntant. Hi ha com certs adjectius que hi ha en una mena de comparació, de per si negre com l'atzabeix és més o menys, o sigui, se sent. Sí, es llegeix, o has llegit en algun altre llibre? No me'n recordo, suposo que sí. I s'ha quedat al opòsit, eh? Ai, Déu-n'hi-do. Deus tenir molts llibres, no, a casa?
Amb uns quants tinc una... Sí, tinc una prestatgeria plena. Si vols ser content, li darrades un llibre. M'anem? Si vols ser content... I tant, ara ja que arriben les festes, li dic, Pau, passa'm una llista i... i sempre és una solució amb el Pau.
Mira, ara m'ho ha fet pensar, perquè dèieu que la Bíblia és el llibre obligatori, eh?, amb filologia. El primer tema d'oposicions. El primer que vam estudiar quan preparàvem les oposicions de filòleg. I Canigó, de Mossèn Cinto Verdaguer, també sortia, no? També, també. Sí, sí. Ara està tornant, eh?, amb Canigó, arran del documental.
que vam fer no fa gaire, s'estanat al segon documental sobre la vida, que és molt interessant. Clar, estem parlant del millor poeta del segle XIX, sens dubte. A més, escrivia, que amb això em va xocar molt, ell escriu tal com parlava la gent dels Pirineus,
Per tant, quan van fer la producció de TV3, quan van presentar la producció de TV3, que aneu al 1883, els correctors, els filòlegs de TV3 li van dir al productor si hi havia errades ortogràfiques. És que mossèn Cinto escrivia tal com parlava la gent. I això és una riquesa brutal, no? Sí, el català que es parla. Hi havia un català abans de la normativa de Fabra i després ja quan es va posar la normativa ja es va ordenar la llengua. Però ara mossèn Cinto va recórrer
amb la seva maleta, tots els Pirineus. I coneixia cada racó, cada accident geogràfic, cada planta, cada moixó. És un dels poetes que cal reivindicar encara avui. I mou a Puig Blau si molt ben plantat, eh, també. Sí, sí.
Tenim també una... Sí, sí. Si queda temps... Anem-hi, anem-hi, que se'ns acaba el temps. Queden quatre minuts, va. Joan. Vinga. Teníem un text que ens ha fet la Màroa per parlar del seu premi, amb silenciosa estima, perquè una de les coses que va sobtar el jurat és aquest escriure sense parar, no?, ràpidament. O sigui, com si brullés de dintre.
i li van preguntar què significa l'escriure per aquest jo narratiu i què significa per a tu, Marwa, quina importància i part de confidencialitat li dones al lector. I ens va dir que per al jo narratiu escriure i sobreviure
És convertir el dolor en llenguatge per tal que deixi de ser una massa uniforme i es torni una forma que es pot mirar. És una eina de reconeixement. Em descric per entendre'm. Per a mi, Màroa, escriure és un acte de veritat.
En la vida, solem protegir-nos darrere de silencis, però en la paraula escrita troba un lloc on puc ser tendre, fràgil o confusa sense demanar permís. Pel que fa al lector, li confio una part immensa, la meva vulnerabilitat.
però no com a confessió desesperada, sinó com a gest de confiança. Escric sabent que qui llegeix porta també les seues pròpies esquerdes i que en compartir-les es genera una mena de respecte mut.
No li dono al lector un secret per ser revelat, sinó un espai per respirar amb mi. Ens diu que escriu des de sempre, que quan era menuda qualsevol idea se m'escapava ràpidament el paper.
La lectura sempre m'ha acompanyat, així que era inevitable que també ho fera l'escriptura. Per escriure, de veritat, amb intenció i constància, vaig començar-ho a fer a mitjan d'aquest any, quan vaig començar a presentar petites obres a concursos. Aleshores vaig entendre que potser podria arribar a ser més que un hobby.
És una noia que estudia disseny d'interiors. O sigui que ja veiem que el fet d'escriure no ha d'estar lligat exclusivament als que fan humanitats o sociologia, sinó que hi ha gent de ciències que li interessa el fet d'escriure, o en aquest cas una dissenyadora d'interiors. També escriu. I el Pau. També. Això a mi sempre m'ha sorprès molt. Però no, no, ho trobo fantàstic.
Molt bé, sí, sí. Bé, Pau, la novel·la per quant? Home, encara no. Quan tinc una mica més de temps ja a veure si primer falta planejar-la una novel·la, suposo que sí, que s'ha de planejar molt més que un relat. I jo, de mica en mica, som de la pica i a poc a poc.
Sí, jo volia dir que a més del premi, dels 500 euros de premi, per a cada un hi ha una beca de l'Escola de Lletres de Tarragona. Per tant, tindran un professional de l'Escola de Lletres que els farà un taller, ja sigui en línia, a la persona que viu fora o a ell que hi pot anar presencial. Cada any fem aquesta col·laboració.
I tenim molts guanyadors del Joves Lí, del nostre premi, que ara estan publicant llibres, i per exemple teniu l'Adrià Targa, que està a la fira de Guadalajara, ho tenim el Pol Guàs, que van pel món escrivint. Per tant, crec que és una pedrera a tenir en compte i esperem que amb aquests premis tinguin una embranzida per continuar escrivint i per aquest gust d'escriure i per la lectura.
Doncs mira, Pau, ens veurem per Sant Jordi, d'aquí uns quants, espero que no gaire anys, que ens puguem veure per Sant Jordi, signant com el Targa, que ja està rodadíssim ja. Sí, sí, són guanyadors nostres, són premiats de la pell.
Montse Coll, l'enhorabona, com a mare. Moltes gràcies, molt contenta d'estar aquí. I no res, esperar el Pau, a veure quina trajectòria literària ens presenta. Fes-lo escriure, que agafi... Sí, sí, sí. Sí, sí, i tant, com l'animo. Pau Roig, Coll, gràcies, l'enhorabona i segueix escrivint. Lleixim, el lleixirem, eh? Anirem lleixint.
Gràcies. I també a la Maroua, que se'n dirà, suposo que aquest enregistrament després, a posteriori, o potser està directe. I, per tant, també felicitats. I a seguir escrivint, també anirem lleixint. Dinovena edició d'aquest Premis Joves a Apul·lit i avui n'hem parlat amb el membre del jurat, el Joan Chavarria, i la presidenta de la Pell, l'Anna Gispert. Gràcies i que vagi molt bé. Moltes gràcies. Moltes gràcies.
Ja ens arriba el nostre primer temacle. Aquesta setmana us he fet mig campana, però aquí torno a estar, al peu del canó. I ho fem amb els remos.
People, people Throw your love around Love me, love me Take it into town Happy, happy Put it in the ground
Gràcies.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Fi, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre-la amb compte, que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea.
Si a més a més suposen un estalvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma, a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
Doncs vinga, seguim endavant i ara parlant amb el sector hoteler de Tarragona Ciutat, amb els hotelers de Tarragona Ciutat i amb el seu president, el Javier Jornet. Javier, què tal? Molt bon dia. Bon dia. Benvingut. Mira, parlàvem fora de micròfon del cap de setmana aquest llarg, que és clar, demà, demà no, a veure, avui és dissabte és la Constitució, dilluns la Immaculada.
Per tant, hi haurà aquests 3 dies seguits de festa, que no sé si es nota molt o poc a nivell de reserves. En general no són cap de setmana de molta gent aquí a Tarragona, perquè se'n van cap al Pirineu molts, són cap de setmana de neu... Històricament no ha sigut Tarragona un pol d'atracció per aquesta època de l'any, el desembre, principi d'any tampoc.
i tradicionalment no és un punt llarg que normalment s'ompli la ciutat. Evidentment sí que hi ha més ocupació, el dissabte segurament estarà molt plena la ciutat, sinó al 100% però amb molt bona ocupació, però no són tots els dies, bàsicament és aquest dia.
A més, se li suma que és un cap de setmana on tenim el rei, que tot ajuda, però, tot i així, no és un cap de setmana d'ocupació plena 100% des de divendres fins a la nit del diumenge, ni molt menys. La nit de dissabte sí que hi haurà molt bona ocupació, però la resta potser estarem al 70%, i molt també a última hora, no amb una ocupació del 100%. El rei que ell s'inaugurava, per ser al Festival Internacional de Cinema,
A banda que porten gent de fora, que són programadors d'altres festivals, que fan el reclap, que són gent que ve cap aquí, que es passen aquí, suposo que estan fins dilluns aquí, eh? De molts han estat pràcticament tot aquest dia. Sí, la majoria sí, és fins a la nit del... Crec que marxa en el 8 la majoria de la gent, sí, sí.
Això ho noteu, eh? Això ho notem, sí. És un esdeveniment, el que parlem moltes vegades, vull dir, si es fan coses, al final tot suma, no? No és un esdeveniment que per si sol t'ompli tot, però que ajuda que hi hagi moviment, que hi hagi altres activitats, activitats culturals que complementen i que és molt positiu.
Mira, pocs dies dels cap de setmana forts dels sopars d'empresa, sopars de Nadal, i sempre jo m'agrada recordar que als hotels també hi ha restaurants, que a vegades no oblidem que també teniu restauració i que mira, si et pots quedar a dormir, perfecte, no? Sí, sí, i sempre hi ha els hotels que treballen més la part de restauració que altres, depèn també de...
dels espais que tinguin, però hi ha diversos hotels de Tarragona que, evidentment, tot el que són celebracions tant d'empresa com després els dies de Nadal, Sant Esteve, Reix, Cap d'Any, l'oferta és gran.
Em deien que hi ha cada cop més gent que els dies assenyalats, Sant Esteve, Nadal, Reis, en lloc de fer la feina a casa, van al restaurant o a l'hotel. És a dir, que la gent no es vol complicar gaire la vida. Sí, no només el tema de les menjades, que això ja fa uns anys que va incrementant-se, sinó també una cosa que respecte a fa 15-20 anys ha passat, tu agafes el dia de 24 de desembre i els hotels estaven buits, però buits vol dir pràcticament buits.
I ara ha canviat molt. Realment hi ha gent que quan acaben els col·legis ja surt i viatja i els dies de Nadal o el dia de la nit de Nadal també estan fora i ho celebren fora. Perquè les circumstàncies familiars van canviant. Llavors hi ha un percentatge de gent que ja no es queda a casa seva...
per celebrar-ho, pel que sigui, perquè hi ha més gent que ve de fora i està aquí, llavors no té aquest compromís de quedar-se a casa, pel que sigui, però sí que és veritat que quan abans el dia de Nadal o el dia abans de Nadal els ulls estaven buits, ara està canviant molt. No Tarragona, eh?, a part en general, que la gent ja comença a viatjar a partir, moltes vegades, del 22 de desembre o així, i això sí que és veritat que fa 15-20 anys això no passava, això
es començava a veure el moviment a partir del 26. Ha estat un bon any pel sector, aquest 2025? Sí, ha estat un bon any. El que passa és que hi ha petits signes que s'ha de vigilar, perquè com molts sectors, a vegades, quan venim d'uns anys bons, hi ha una tendència a pensar que això continuarà eternament. Jo crec que
evidentment s'han hagut de pujar preus per un increment de costos, també perquè les circumstàncies ho permetien, però hem de pensar que han d'anar acompanyats, que en molts casos ha sigut així, però no en tots, també d'incrementar les prestacions, la qualitat i a més. Al final hem de tenir i donar un producte que, respecte a altres destinacions, la relació qualitat-preu sigui competitiva. El 26...
Es veu bé? Veu venir un any... Si no passa res, hi ha molta inèrcia. En general...
en general els canvis són suaus, si no hi ha un dalt a baix en algun lloc, no? Llavors, el normal és que sigui un bon any, també. Pot ser que baixi, pot ser, pot ser que es mantingui, pot ser, això es anirà veient durant l'any, no? El que sí que no pots... T'has d'avançar i has de millorar instal·lacions, producte i demés, perquè es puguin mantenir les coses. Si no, amb el temps, amb èpoques més luixes, anirà a parar a destinacions que hagin fet més la feina.
Com a sector, evidentment, esteu pendent d'allò que passa al territori i a la ciutat. A nivell de ciutat, acabem de sortir de la celebració dels 25 anys de tàrrec o patrimoni de l'humanitat. Ara ja caminem cap a la creació d'un consorci amb diferents administracions. No sé com ho veieu, com a sector, si el fet de potenciar el patrimoni, d'invertir més el patrimoni, pot ser bo per tothom. També pels hotelers, evidentment, perquè els turistes van a l'hotel. És important perquè, de fet...
ja ho hem comentat moltes vegades, quan a la part, ja no em poso la part d'inversió, que en part també del patrimoni, sinó en la part de les experiències de la visita al patrimoni, estem molt endarrerits. Llavors, aquí hauríem de posar molta més feina. És a dir, una cosa és el patrimoni en si, és a dir, com estan els monuments,
de conservats del dia, i l'altra cosa, l'experiència quan els visites. I amb aquesta part anem molt endarrerits. És a dir, encara que ens posem al dia, la visita que tenim als monuments aquí d'Aragona, realment seguim sense posar-nos al dia, seguim estant, jo diria que 30 anys endarrere del que s'hauria d'estar. No parlo de 5 anys, sinó 30 anys. Realment, les visites no t'aporten massa cosa. Llavors, amb això no s'està fent...
S'està fent molt poca cosa. La visita és comprar una entrada i poca cosa més. I això ja fa molts anys que no serveix, no és suficient per algú que vol ser transparència, vol que t'ho expliquin bé visualment, amb altres d'això, que et transmetin altres coses. I això no hem fet la feina, ho estem dient de fa molts anys, i no s'està fent la feina. Això ho tenim claríssim.
sobre la mobilitat, perquè clar, el client de l'hotel també es mou, no és que hi ha només a Tarragona, suposo que es mou també pel territori, també hem connectat, hi ha també tot el tema d'àrea metropolitana, que en principi s'han de buscar sinergies també amb transport, en fi, facilitar les coses, que un que estigui aquí pugui anar...
A Cambrils, a sopar i tornar, o pugui anar, doncs no sé on sigui, o pugui, cap a l'interior, no? Sí, sí, sí. Bueno, un vehicle encara està bé. Sí que és veritat que, per exemple, la part del tren respecte a Barcelona, bueno, què ha dit la gent que cada dia o ve de Barcelona a treballar aquí, o va d'aquí, va a treballar a Barcelona, lo mal comunicats o...
si el mal comunicat se'n diria perquè es tarda massa temps i falta més freqüències de pas dels trens. Amb la part més propera, normalment el que ens visita ho fa amb vehicle propi i amb això no li veig problemes, bàsicament. Sí que és veritat que a Tarragona
també s'hauria de reordenar millor les zones d'aparcament pel que ens visiten, no només a nivell particular, a nivell d'autocars i d'altres, i que hi hagués més ordre amb tot. Això també portem molts anys que no s'està fent suficient en aquest sentit. Ja per anar acabant, calen més places hoteleres? Calen més hotels o terroir una ciutat?
I hi ha marge perquè n'hi hagi més, evidentment, però tot el creixement de qualsevol ciutat l'ha de poder absorbir perquè el ciutadà no percebi que molesta. Sí que és veritat que els últims anys no s'han incrementat les places hoteleres,
que potser hagués sigut convenient, i en canvi hi ha hagut un cert descontrol amb allotjaments turístics sense control i de més. Ara s'estan regulant, de fet s'estan començant a regular. Sí, i és molt important. Nosaltres això ho reclamam, hem de fer molts anys, creiem que s'han de regular en el sentit, la nostra opinió és que han de ser edificis sencers, que no molestin els veïns, que estiguin limitats, igual que els hotels. Tu no pots construir un hotel allà on vols, no pots construir un càmping allà on vols, sinó on...
El PUM t'ho permet una mica, perquè ha de ser diferent el tema dels allotjaments turistes. Hauria de ser el mateix, és a dir, que estigui regulat en percentatge perquè es pugui absorbir i agafar tota la potencialitat positiva del tema. Però si no ho regules, no ho controles, al final...
Passen aquestes coses que acaben creant inconvenients i entren al pirateig, etcètera, en lloc dels professionals, que és el que volem, que els que aportin el tema dels ajuntaments turístics siguin professionals, i no gent que va fent sobre la marxa, pagant sense estar dintre el conveni, pagant moltes vegades amb negre, sense complir totes les normatives, etcètera, no?
Xavier Jornet, gràcies per acompanyar-nos. Bon Nadal, si no ens veiem, que si hi ha quatre encara queda. Igualment, bon Nadal. Tres setmanes, però vaja, si no ens veiem, bon Nadal i bon any, bona entrada d'any. Gràcies, que vagi bé. Molt bé, moltes gràcies. Una pausa i de seguida parlem amb el sector de la restauració amb el Javier Escribano, amb el company Miguel González.
Seguim amb més qüestions de la Sintonia de Tarragona Ràdio. Aquestes primeres setmanes de desembre es concentren, imagino, els sopars, els àpats de Nadal. Generalment es tracta de grups d'empresa, grups d'amics que fan les seves reserves amb temps o no per aconseguir lloc als establiments de restauració de la ciutat. Javier Escribano és el president dels Restauradors de Tarragona Ciutat. Javier Escribano, bon dia, bons dies. Què tal, bons dies, com estàs? Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. A ti, a ti, gracias.
És així? Les primeres setmanes de desembre, fins i tot ja les últimes de novembre, se van avançant aquests dinars i aquests sopes d'empresa, de Nadal? Sí, sí, la verdad que poquito a poquito se va llenando las fechas. Ahora pues hay mucha gente que busca siempre los mismos fines de semana, que suelen ser los que son antes de Navidad, por lo tanto, conforme eso se van llenando, pues la gente va tirando hacia atrás, y esta semana ya, y la semana pasada quizás también, ya teníamos algunas cenas, sí.
És a dir, que a finals de novembre ja començarien els sopars d'empresa, els sopars de Nadal, però per això, perquè els caps de setmana forts, que suposo que seran els dos que vindran després del pont, ja estan plens i per tant hem de tirar cap enrere. Exacte.
¿Reserves a última hora? ¿Les reserves arriben amb temps? Heu notat canvis aquests darrers anys? No, más o menos es lo mismo. Como toda la vida hay gente más planificadora que otra. Entonces, como comentábamos, los fines de semana más fuertes suelen estar cogidos antes y hay mucha gente preguntando, sobre todo aquellos que tienen escenas más grandes, grupos grandes de 30, 40, 50...
Pues bueno, esto lógicamente tiene que empezar a moverse mucho antes porque es más difícil, ¿no? Y ahora vamos, como podemos decir, como rellenando los huecos, ¿no? Con las cenas más pequeñitas, ¿no? Que son las mayoritarias realmente, ¿eh? Las mayoritarias no pasan de 10 personas o de 15, suelen ser ya no las típicas cenas de empresa, porque esto ya no pasa, hace muchos años que no pasa, pero son las cenas de los compañeros de trabajo, de los compañeros del gimnasio, etcétera.
Això ja ens ho avisaves alguna temporada passada, recordo que ja no són aquells sopars o àpats multitudinaris d'empreses, sinó que ara ja anem per grups, no? Grups d'amics, grups de treballadors que potser van per grups, no? Tot i que hi ha una mateixa empresa, departaments, etcètera, etcètera, no?
Claro, bueno, puede haberla, todavía habrá algunas empresas que lo hagan de esa manera, pero esto que era antes, ¿no?, de que el menú de empresa, pues tú podías explayarte un poco, hacer un menú más completo, con un producto de una mayor calidad, todo esto se ha acabado. Porque ya no hay una persona que sea el jefe o jefa de la empresa que pague todo, ¿no? Entonces, ahora lo que hacen, pues...
Pues es juntarse a los amigos y sobre todo ya no por trabajos simplemente. Los propios grupos de amigos pues quedan, pues he hecho el gimnasio, los de cualquier actividad que realicen. Entonces estos pues van, como son menos, pues vamos rellenando pequeños huecos.
aquests grups d'amics, clar, el menú és ben diferent, no?, del que estem acostumats, si mirem, no sé, 10-15 anys enrere, amb aquests sopes d'empreses, ara quins menús escollen, o quines diferències hi ha? Se mira el precio, claro, se está mirando el precio, sobre todo también el precio de la bebida, ¿no?, si el que bebida hay, ahí está incluida, no está incluida, cuánto hay incluido, cuánto no...
Porque luego también es problemático esto, ¿no? Ya tenemos experiencia, a la hora de los pagos es complicado también. Se está abriendo una modalidad ya que no solo es por las cenas de Navidad, que es el pago en un solo pago, ¿no? Hay veces que tienes unas mesas de 25 personas y pasan uno a uno. Yo me he tomado un menú y luego me he tomado una caña y luego me he tomado un no sé qué y tienes que ir tachando y tienes que tener una persona ahí media hora dedicada solo a cobrar, ¿no? Pero vosaltres eso es un problema, claro. Exactamente por eso, porque tengo una persona quieta solo para cobrar.
I es demana això per dir, doncs, fem un preu, un pagament únic, no?, cadascú pagui el mateix. Claro, nosotros también decimos, bueno, organizados entre vosotros. Sí. Y nosotros cuando vengáis a cobrar, pues que pagueu, ¿no? El que pasa que la gent té por, suposo que, que el menú sigui a un preu i després, doncs, la beguda, no?, és el que puja, no sé si us demanen allò, preu tancat, no?, que se solia dir.
Claro. Entonces, bueno, ya tenemos cuidado y ya se anuncia bien. La gente tiene cuidado también y pregunta y qué está incluido y qué no está incluido y esto y lo otro. Y bueno, y los menús pues ya especifica muy bien cuánta bebida y cuánto hay incluido. Es mucho más fácil para cobrar un menú cerrado que tú puedes pagar una cantidad fija que no, claro, luego igual está la cantidad fija más un X de variable que hay que repartírselo.
¿Els preus es mantenen, Javier, o han anat pujant, també, en els darrers anys, amb aquestes campanyes, amb aquests dinars i sopes d'empresa? Bueno, el total baja, porque, como hemos dicho, ya no hay esa alegría que había antes, por lo tanto tienes que vigilar más el precio. Pero bueno, los precios van subiendo, es que...
A lo que nos enfrentamos en cuanto... Mira, yo justo lo hablaba con un amigo, ¿no? De cómo era antes la hostelería, que se decía siempre, ¿no? Que la hostelería se dividía en tercios. Un tercio te cuesta el personal, un tercio te cuesta todo lo demás, alquiler, comida, gastos, suministros, y un tercio en teoría era para el empresario.
Eso en hace años, ahora mismo el personal se te va al 40, la cesta de la compra se te está yendo también al 30 y pico, 40. Es decir, si al final de año te queda limpio un 5%, es que puedes dar mil gracias. Por lo tanto, todo sube. Quina forquilla de preus, és a dir, quin seria el mínim o el que més surt, no?, quan algú us pregunta, doncs, quins preus hi ha de menús, en què parlaríem?
Hombre, yo creo que... Por menos de 30 es complicado encontrar algo donde tengas un poquito de calidad para que sea Navidad. Si te vas con unos amigos a tomarte unas patatas, pues lógicamente es más barato. Si ya pides un menú cerrado, yo creo que por menos de 30 será difícil encontrar algo...
Sopars, Javier, o dinars també? No. O no triomfen tant els dinars? No, no. Abans també passava, no? Dinars d'empresa que s'allargaven potser o... Bueno, surge el fenomeno del tardeo. Aquí en Tarragona parece que está cosando bastante. No termina de salir adelante.
Porque el ocio en la ciudad está complicado y entonces la gente tira más para la cena, ¿no? Y también, además, pues bueno, si es gente que tiene familias y tienes cosas, pues la verdad que tienes que salir y tienes lo de casa arreglado perfecto. Si te vas a comer y luego tienes que ir a recoger a los queridos al cole o lo que sea, es más complicado ir a comer que a cenar. Sí que, ahora que parlaves de familias...
any en any són algunes o moltes, ara m'ho diràs tu, les famílies que en lloc de fer els àpats a casa decideixen que volen anar la nit del 24, aquests dies més assenyalats, a un restaurant, a compartir taula, a trobar-se i, en fi...
No ha habido un restaurante, ¿no? Eso continúasen així. Sí, sí, y eso ha venido para quedarse, está claro. Antes pues había igual una parte de la familia trabajaba en casa y era más fácil organizarlo, eran otras tradiciones, eran otros momentos, pero claro, ahora, hoy en día, con la vida que llevamos todos, que una persona tenga que hacer una comida para 25 en su casa, o para 20, o para 15 incluso, es complicado. Entonces, oye, te vas a un restaurante, estás tranquilo, todo hecho, todo recogido y te vuelves a tu casa.
I aquests dies quins són els que triunfen més? Els que més famílies demanen aquest servei? Bueno, a mi, jo és que en mi establecimiento no abro en Navidad, però estan llamando para preguntar si el 24 por la noche abrimos, o sea que es un buen día. Nosotros sí que abrimos el día 26 a San Esteban y se llena siempre.
Es un clásico, el día de Reyes también se llena siempre, ya tampoco son los regalos en casa, esas cosas. Así que cualquier día familiar, si tienes abierto, lo que pasa es que, claro, los restauradores, a su vez, tenemos también nuestras propias familias. Obrir la nit del 24 o la nit del 31 suposa un sobresforç que no tots fan, ¿no? Claro, sobre todo la nit del 31, ¿no? Vamos a la noche vieja, ¿no? Bueno, nosotros, por ejemplo, nos abrimos el día siguiente, el día 1 a mediodía, y se llena.
El día 31 si quieres abrir tienes que hacer un menú especial de fin de año, de no sé qué, cotillo, de no sé qué, de la gente, tienes que cobrar más caro para dar más producto, tienes que pagar el doble del personal. Es que no merece la pena, la verdad, no merece la pena.
A nivell de personal, també havíem parlat algun cop que costa cada vegada trobar personal més fidel o més professional. En quin punt esteu? Això ha canviat o continua igual? Continua igual. En esta época del año no nos afecta tanto. Digamos que todos tenemos o intentamos tener nuestro personal base, que es un personal que está con nosotros todo el año, que peleamos y peleamos por mantenerlo, porque es que es complicadísimo el invierno, es muy complicado.
Y luego este problema viene más en verano, que es cuando añadimos. Y por eso es tan importante para nosotros conservar personal todo el año para que en verano se incorpore la menor gente posible nueva y todo pueda funcionar bien. Si al final recortas el personal a lo que hay ahora, en verano tendrás mucha gente nueva y será mucho más difícil que te funcionen las cosas.
Javier, un copa, sí que esta campaña de Nadal y campaña de Reis, ¿cómo encara va el 2026 desde el sector? Complicado. El panorama es complicado. De hecho, ya yo tengo restaurantes por la parte alta, hay cantidad de restaurantes que vamos a cerrar los primeros meses del año directamente.
Y abriremos cuando se acerque la Semana Santa. Es decir, que de gener a abril son tres meses complicados. Sí, sí, el primer trimestre del año es complicadísimo siempre, muy complicado. Y encima, bueno, pues este verano no ha sido bueno. El agosto sí, pero el mes de julio ha sido regular. Los nuevos horarios de las terrazas no nos ayudan en absoluto. Todo lo que tenemos que haber hecho en verano no lo hemos hecho.
Y esto al final lo que estamos haciendo, y a mí me da cosa repetirme, pero es que es el mensaje, es que vamos expulsando a la gente de la ciudad para divertirse. Si tú en verano tienes vacaciones o quieres salir a cenar y tomarte algo e irte a tu casa a la una, no puedes porque a las doce está todo cerrado. ¿Qué haces? Te vas a cenar a otro sitio, a otra ciudad. Por lo tanto, esto no afecta solo a los que tienen terraza, también afectan a los que no la tienen.
y nos impiden facturar un dinero en temporada alta que nos vendría muy bien ahora para cubrir pérdidas. Por lo tanto, ya empezamos con más pérdidas el 26, el primer trimestre pinta muy mal, y de momento, que sepamos, no se está haciendo ningún avance para modificar horarios en verano, por lo tanto, verano pinta mal también. Ara t'ho anava a preguntar com està aquest tema, perquè havíeu demanat modificacions amb aquestes ordenances de terrasses, no?
Sí, tuvimos una reunión con los vecinos también y bueno, vecinos y hosteleros estuvimos de acuerdo, hubo muy buena sintonía en que los problemas eran los mismos los que pedíamos y se nos convocó a una segunda reunión en pocas semanas, que seis meses después no se ha convocado.
Y, claro, tenemos el miedo de que vaya a llegar el verano y una ciudad como Tarragona, capital de provincia, patrimonio de la humanidad, una vez más, en temporada alta, 5 días a la semana, a las 12, to cerrado. Es que eso, cualquier ciudad costera, turística, no lo puede soportar. Y vemos que no hay avances y vemos que vamos a llegar a las fechas y que este verano va a ser igual y vamos a ver cuánta gente ya resiste esta estocada final, porque es muy complicado.
Javier Escribano, moltíssimes gràcies. Bona campanya de Nadal, bones festes i els millors desitjos. A vosotros por atrairme. Moltes gràcies. Molt bon dia.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui al cinema de demà. Més informació a festivalrec.com. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Mmm, fem l'humor. A Miquel González.
Bon dia. Bon dia. Hem de fer un afegitó. Saps? Hem de fer un insert amb aquesta presentació. Perquè després també ens acompanya l'Abril Rius. Ah, però jo vinc només a fer... És la cleca. La cleca, la cleca. Vinga, donar suport. Vinga, doncs comencem, que sol ser el més difícil. Saps com ens comencen les vores seccions? El començament. Doncs així. Hola. Hola.
Hola, hola, cara, cola. Ah, pensava que passava aquí algo. Sí, no, jo pensava que tindria aquí resposta, feedback, hola. Sí, jo tinc... Ah, sí, hem de dir hola. Sí, a veure, però... Hola, hola, un dos, un dos. Ha començat, se'm cauen no sé què, eh? Sí, sí, se'm cauen uns anillos. Sí, són cabezones, no? Sí. Oh, no ho saps? Som intel·ligents, som intel·ligents.
Has de començar a dir-nos-en com els cascos, sois muy cabezones, hola, soy de Magdalena y soy un pueblo de Córdoba, no, pues una cosa d'aquestes. Són una mica com els nostres inicis. De què estem parlant, de quin programa estem? Del Raul Inensalsa, amb la Sílvia García, Raul Cid i els seus convidats, que cada setmana són més eclèctics. El que passa, Pep, és que a tu t'agrada, digues-ho, començar saludant-me a mi. Núria Cartanyal, molt bon dia. Hola, Pep, bon dia. Miguel González...
Bon dia, bon dia. Encara no he tornat, eh? Bon dia, però saludat siguis, eh? Avui, Riu, bon dia. Bon dia. Vas amb el piloto automàtic. Anem a Pinyó, eh? Anem una mica a Pinyó, eh? És que sí, anem a Pinyó, anem a Pinyó. Estaves a Nàpols, el millor. Estaves amb el cap a Nàpols, encara, eh? Confusions, confusions com els d'alguns noms a la tertúlia de Tarragona Ràdio.
Escoltant-la vostè i escoltant-la en quina facilitat... Perquè evidentment durant els 4 anys que vostès van governar la ciutat estava més neta. Perquè no és veritat, senyora Fortuny. Ai, senyora Fortuny, senyora Fuster. Ai, senyora Fortuny, eh? No ho sé, va fer aquí una mescla rara.
Recordaràs el plenari de pressupostos que ens quedava pendent de la setmana passada, del divendres 21 de novembre? L'alcalde Rubén Viñoles volia aprovar-los. Volia aprovar-los, no? Volia aprovar-los. Volia aprovar-los ràpid, ràpid, ja, ara mateix. ...aprovar inicialment el pressupost general de l'Ajuntament de Tarragona de 2026. Podem aprovar per assentiment. Gràcies. Saben que cada any ho intentaré. Va bé un any que els vaig agafar per sorpresa i es van quedar fins i així, que...
Només recordo la cara de la consellera Martorell dient, crec que no. Però jo, eh?
Bé saben que hi ha uns temps... El millor d'aquests tall són les rialles de sota. I l'alcalde intentant dir, si cola, cola, no va aprovar-los per assentiment, no? Al final van aprovar, eh? Al final es van aprovar per assentiment d'alguns consellers i per negativa d'altres. Referències cinematogràfiques aquesta setmana, Pep, amb el Rec. Te'n recordes allò de la parte contratante de la primera parte? Sí. Doncs passava algo semblant al plenari.
Llavors, o sigui, la conseqüència més immediata... Clar, ha quedat secretari, però potser... La conseqüència més immediata és que si queda desert l'Ajuntament, un dia o altre, pugui tornar a treure una altra vegada un procediment públic per fer-ne una adjudicació o fer-ne qualsevol altre acte de disposició, el que cregui convenient, per fer aquest segon acte de disposició o per fer... Estàs entès alguna cosa? No és condició sine qua non una declaració de desert d'alguna que ha quedat desert.
Per tant, queda tancat l'expedient. Ara mateix Grouchon està feliç al cel veient que té un hereu a la terra.
Escolti, el que vull dir és que són aquests absurds que a vegades hi posen el lloc per fer-ho públic. La parte contratante de la primera parte será considerada como la parte contratante de la primera parte. Y la parte contratante de la primera parte será considerada en este contrato. Oiga, ¿por qué hemos de plearnos por una tontería como esta? Doncs això, ¿por qué hemos de plearnos por una tontería como esta? S'assemblava bastant. Sí, sí, és que és veritat, eh? S'assemblava, s'assemblava. Li posem riures a l'humor. Vinga. Mira aquest riure. Bon dia. Ostres, jo no soc molt alt, però...
Puig a l'atril. Señor Collado. Cap on juguem?
A l'esquerra, m'agrada. Aquí estàs rient. Sí, sí, ell, ell. Repetim. No em diguis que no s'han com ara. Però qui és el que t'ha rius, no? El collado. El collado, boníssim. Es riu de la seva pròpia broma. Exacte, m'agrada. I riu molt, m'agrada molt. Per cert, quina hora és? Algú té hora? Dos quarts i cinc. Segur? Donar-li la raó perquè la té.
Però les 33 hores, 13 minuts, si no passa res raro amb pregs i preguntes... No, espera. No et traguis en mal temps. Les 33 hores, 13 minuts, que devia ser el que els semblava que portaven de plenari. Montserrat en toquem fusta, eh? Exacte, Montserrat en toquem fusta. Vinga, deixem el plenari. Recordes aquella frase que ens vas ensenyar en francès? Pep, com era? Trou avion? Trou avion. Trou avion.
La Sílvia García i el Raül... No, perdó, la Sílvia García, disculpa, i el Pae, a mi rotllo és el rock, debatint com es pronunciven coses en francès. Los sin reputación nos han presentado el inicio de mi rotllo es el rock. Me estoy enrollando de una manera.
Saturniense. Y Jules Verne, ¿cómo se dice? Silvia. Guau, yo Jules Verne. Estaba Silvia grabando a una forma publicitaria hace un momento. No digas eso. No digas. Y en Tarragona Radio, donde sonamos todos los lunes, te he dicho que no hubiera aplaudimientos, pero sí.
Todos los lunes a las 8 de la tarde está grabando una falca publicita, una falca de radiofónica y dice algo que dice al escriptor Jules Verne, Dios mío. ¿Pero Jules Verne? Jules. Pero yo no soy francesa, que yo no lo soy. Ahora venga, el culto. Yo creo que Jules era Jules Verne.
Comencem parlant amb una de les notícies més carregades de simbolisme d'aquesta setmana, que ens ha portat fins a la torre del Patr... Patr... Patr... Patr... Patr... Patr... Patr... Patr... Patr... Patr... Patr... Patr... Patr... Patr...
Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patrín Patr
No va d'espies. No va d'espies. No va d'espies. Sí o no? L'espies seria... A veure, si ho explico bé. Va d'espies. No va d'espies. A tot llibre hi ha la carn i... I el peix. No. El tall i la salsa, no? En qualsevol plat, eh? Hi ha tall i salsa. La salsa serien les espies i el tall és el tall, ja que avui ho explicarem amb ella. Perfectament.
No, no, és que has dit carn, era tall, era tall. La xitxa de tota la vida, el Miquel està que no s'ho pot arribar a creure. Jo estava, jo estava rient, que no podia més perquè m'havia entès la patxitxa quan va dir allò de la xitxa. La patxitxa, salutacions patxitxa, serranyo. No en tenia res. És allò del comit i de la sal. Ja, ja, sí, sí, no. O sigui, la sinopsis jo no en segueixo sense entendre-la, eh?
No, no, és que no. Els espies són la sal. No va d'espies, ja ho vas dir tu, no va d'espies. La cosa va de crispetes, i d'anar al cinema, i de portar sal al bolso. Doncs fareu bé d'anar preparant ja les crispetes, eh? Perquè, si no, quan arribeu al supermercat, veureu que ja no n'hi ha, o a la botiga de confiança, millor, que compreu crispetes de proximitat, perquè comença el festival Rec. Arrenca demà. Avisats esteu, eh? Núria Cartanyà, bon dia. A mi, Salades. Bon dia.
A mi també. Miguel González, bon dia. A mi també. Abrió Rils, bon dia. Bon dia, a mi un mix. Ah, sí, ara us anava a dir. He provat el mix, que és ideal. No, jo les de caramel. No. Però barrejades amb salat. Amb salat. Sí, ideal. O fins i tot les de caramel amb sal per damunt. Jo això ho vaig fer una vegada al cine. Tenia sal al bolso i m'he xerratat. En sèrio?
Sí, Abril, tu has de... No sé què em preocupa més. Exacte, no sé què em preocupa més. Que feu aquests mics o que porteu sal al bolsosor que si prenem un cafè ha de ser cafè retardado, sostenido o sospeso. Ens has explicat el cafè, perquè ell fora de micro encara adorava el tema i em va explicar una cosa del cafè retardado, o com ho dius? Cafè retardado.
Café sostenido. Què passa? Café sostengut. És a dir, tu vas a prendre un cafè i en deixes pagar-te un altre pel que vingui després. Això li diu un cafè sostengut. Ara el buscarem en italià. O sigui, tu ja pagues més d'un cafè... Tu vas a fer un cafè baix i pagues el meu. A l'abril hi va constatar també aquesta trama del cafè sospeso, que al final no era ni retardador ni sostengutora, sospeso. Sospeso. Sospeso.
Vinga, acabem avui parlant de cinema i parlant de música. I és que els companys del No Som Ningú, ara ho direm bé, creaven un musical. Es pot fer un musical de qualsevol cosa. Tinc un problema. Tinc un problema. I és que...
Fins als ous, estic aquí, fins als ous. Tant de musical m'està matant i no vull continuar cantant. No puc més ja, em vull matar. Fins als ous, estic aquí. Jo pensava que per fer un musical sabia saber cantar, però veig que no. No, és optatiu. Però ho peten, eh? Sí, sí, mira, mira, mira.
Ho he sentit a cantar-ho tot, quan simplement es podria parlar al final, saps? No a veure els ous. La veritat és que sí, que els musicals al final, si fossin parlats, tampoc no passaria. Vinga, ho deixem aquí. Això és la gràcia del musical. Ja, bueno, ja està. Va fer un cafè sustreto. Sustreto. Ens convides? Sustreto. No, que ens hem de quedar... Us quedeu vosaltres, jo marxo, eh? Vull fer el cafè sustento. Nosaltres seguirem parlant del rei. Susteso. Susteso. Els napolitans sense cafè estan morts tots, eh? Sí.
Les napolitanes de per mili format. Vinga, som-hi fins ara. Adéu. Raulina amb salsa. Raulina amb salsa. Amb Raül Fit. Tots els dimecres. Bé, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, d'acord, d'acord. D'acord, d'acord. Raulina amb salsa. Amb Raül Fit. A les sis i quart. Tots els dimecres. Bé, tots els dimecres, si no hi ha plenari.
També coincideix el dimecres al Paranàs. Sí. Va bé, va bé. Raulina amb salsa amb Raul Fit. Tots els dimecres. Això si no coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no? Com va això aquí amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
I quan passen 43 minuts de les 10 en punt del matí, finiquitarem aquest espai d'avui, aquesta veu de Tarragona, doncs parlant del REC, perquè si ahir teníem aquesta gala inaugural, abril, que tu hi vas anar-hi i que la vas poder seguir i veure, ara per d'endavant queda molta, molta, molta teca que volem comentar amb l'Elodi Mellado. Elodi, molt bon dia. No sé si ens escolta l'Elodi Mellado o... No, Elodi Mellado, molt bon dia.
Molt bon dia. Ara sí, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Doncs nosaltres bé, desitjant saber tot allò que ens puguis explicar en 10 minutets del que passarà des d'avui i fins al proper 8 de desembre, perquè això es concentra en pràcticament 6 dies, menys, 4 dies.
Sí, va a ser un puente de cine, realmente. Hoy empieza ya todo lo bueno. Ayer tuvimos la inauguración, que fue preciosa. Creo que el documental El canto de las manos gustó muchísimo. Salió mucha gente emocionada de la sala. Ens deia això el company, que sorties gent plorant fins i tot de la sala, emocionats, perquè són pel·lícules d'aquelles que arriben i que ens porten després a tenir ganes de fer debat, de pensar-les i de reflexionar-les.
Totalmente y además fue increíble que pudiera estar aquí parte del equipo, el mensaje que nos envió María también fue muy emotivo y la verdad es que creemos que es una película que para público es fantástica y ayer se demostró y que sobre todo que se le queden ganas de repetir en el festival que hoy ya empieza, como he dicho, con
con toda la batería de estrenos. Hoy empezamos la sección ópera prima a las 4 y cuarto. Empezaremos con Glorious Summer, que es una película bellísima, rodada en 16 milímetros, sobre tres chicas que están con una especie de palacio de renacentista donde aparentemente no pasa nada, pero que tienen allí como una especie de película a los yorgos lancimos, donde van pasando cosas raras de repente y que creemos que puede ser una muy buena propuesta para empezar el rec.
Después seguiremos con Bad Girl, que en este caso es una propuesta de Axiocinema, que va a venir la directora a presentarla, una directora que viene desde la India, con lo cual creo que va a ser un debate interesante. Y en este caso es una película también muy fresquita, con muchas partes musicales, sobre una chica en tres momentos de su vida, desde el instituto hasta su incorporación a la vida adulta.
Y habla un poco como de la sexualidad en India, de cómo las mujeres al final lo tienen muy difícil para sentirse liberadas sexualmente y cómo ella tiene que vivir mucho la represión de su familia y de la sociedad, pero cómo ella lo saca adelante. Això serà avui, també a l'antiga audi... A veure... A l'antiga audiència, que hem hagut la programació, sí. Eso es, eso es. La inauguración siempre es en el Teatro de Tarragona y después ya nos movemos a la sede central del festival, que es la antiga audiència, donde hoy ocurrirá todo. Molt bé.
Què més passarà avui? Almenys per fer la programació d'avui, després destaquem alguna cosa del cap de setmana? Avui passa una cosa que a nosaltres ens genera molt de hype. I que estem nerviosos. És lo que quería decir yo ahora. Hoy también tenemos el secret screening.
que es una cosa que nos hemos inventado este año y que esperemos que el público le haga tanta ilusión como a nosotros. Va a ser algo muy especial. Ayer en la inauguración ya se habló. Queremos avisar de que es una película de miedo, pero bueno, a veces pasar un poquito de miedo es también muy divertido, sobre todo si se hace en compañía en un festival y en una sede que va a ser secreta, que no lo vamos a saber hasta que lleguemos allí. Nos hemos citado a todas las personas que hayan comprado las entradas en el antico ayuntamiento
y a partir de allí nos trasladaremos a esta sede. Que, bueno, esperamos que sea el inicio de una sección que venga para quedarse, sobre todo teniendo en cuenta un poco el tema de que los festivales ahora tenemos que intentar conseguir salirnos de lo que sería la proyección e intentar hacer más eventos, ¿no? De implicar al espectador emocionalmente, de que vea que es algo diferente, de que tiene una experiencia que se va a llevar y que después va a querer compartirla con sus amigos, con sus familiares, y eso es un poco como también el espíritu del Secret Screen
i creo que de todo el festival en general. Encara hi ha entrades per poder veure el Secret Screening? Encara hi ha entrades, sí, sí, sí, y por favor, venid, porque creo que va a ser algo muy, muy chulo. Molt bé.
d'aquesta 25a edició del REC, que de fet ja ho deien també els organitzadors, que estaven mirant cap a... que era una edició que s'havia pensat molt en la ciutat i en cada cop n'emprenen més protagonisme i mirant cap al futur. A nivell de programació, de cara al cap de setmana, recomanes entrades, abonament... Quina és la millor opció per submergir-nos dins del Festival REC? Elodi.
Va a haber muchas pelis, con lo cual nosotros siempre recomendamos los abonos porque hay un tema que es que los abonos no son unipersonales, con lo cual si quieres ir con tus amigos te puedes coger un abono de 5 o de 3 y ya tienes ahí 3 entradas para compartir, con lo cual sí que recomendamos mucho que se haga la compra de abonos porque creemos que es lo más fácil para, creo, el espíritu del festival, que es compartirlo, ¿no? Vamos a tener muchas, muchas pelis. Yo creo que este año la apuesta por Rec Selection...
Hemos hecho mucha incidencia, va a traer a Tarragona películas muy importantes casi meses antes de su estreno en salas comerciales, con lo cual creo que es una oportunidad increíble para descubrir películas como No hay otra opción, de Park Chan-wook, que es el director de All Boy y que creo que es una película que...
que condensa todas las esencias que han hecho grande al cine coreano en los últimos años, ¿no? Ese cine coreano que nos conquistó con parásitos, ese cine coreano que también ha tenido como su vertiente más televisiva con El Juego del Calamar, pues todo eso está concentrado en No Hay Otra Opción, que creo que es como el plato fuerte de Rec Selection. A mí también me gustaría recomendar una de Rec Selection que se pasa precisamente hoy,
Déu n'hi do, Déu n'hi do, les opcions, les seccions i els espais que tenim pendents. Abril, vols saber alguna cosa més?
Jo li anava a preguntar justament per aquesta, per la del Nouvelle Bac, del RecLab. També després hi ha moltes de RecChics, que ahir comentava l'Eva, la directora del Rec, que s'han volgut desmarcar una miqueta que no siguin tant de nens petits, sinó que puguin ser pel·lis de 3 a 99 anys. Més familiar, no?
Sí, sí, de hecho esta es una apuesta que hemos hecho para revitalizar la sesión de las cuatro. Siempre era una sesión que nos costaba un poco entender el público que podía ir allí y este año hemos dicho pues la vamos a repensar desde el principio y hemos querido apostar por el cine familiar en este caso. Vamos a tener diferentes propuestas, una de ellas es Little Amelie,
que viene de ganar el premio del público a la mejor película europea en el Festival de San Sebastián. Es una película bellísima, hecha con acuarelas, con mucha influencia de la cultura japonesa y que está basada en una novela de Amélie no Tom, en este caso, que cuenta su vida como niña en Japón cuando tuvo que estar allí. Esa sería la Little Amélie. Y después tenemos Arco, que Arco es una película que, como se dijo ayer en la inauguración, está producida por Natalie Portman, se ha implicado mucho.
en este proyecto y ya suena como una de las candidatas a ser nominada al Oscar a Mejor Película de Animación con lo cual hay que estar atentos y yo siempre digo que si os gusta Ghibli esta peli os va a gustar porque es como mezclar Ghibli y Spielberg y es una peli muy bonita con mucha conciencia ecológica que creo que los padres y los niños la van a poder disfrutar en conjunto porque también es una de esas películas que despierta preguntas y que creo que es importante que eso también esté en el cine familiar
Doncs això, que estarà molt bé poder dir, mira, aquesta pel·lícula que ara va als Òscars, la vaig veure al Rec, i la vaig gaudir al Rec. Elodi, la darrera pregunta, amb què tanqueu? Quin és el darrer, és a dir, si hem de parlar de clausura, això ja serà dilluns, que a més també serà el moment de donar també veredictes d'alguna secció i coses així, no?
Exactamente, sí. Tenemos la sección competitiva para prima con un jurado internacional que decidirá cuál es la mejor película y luego un jurado que a mí me hace muy feliz que exista, que es el jurado joven, que son jóvenes de la ciudad que se apuntan para ver películas durante estos cuatro días intensísimos y que después deciden en conjunto cuál es la película que más les ha gustado a ellos. En este año vamos a tener a 12, Jurat Joves,
Y la verdad es que me pone muy feliz de que estén participando tan activamente del festival y de que sobre todo se active este rango de edad que muchas veces nos cuesta llegar. Y en cuanto a las películas que clausuraron el festival, será Frontera, una película de época firmada por Judith Colley. Y tendremos a Judith Colley, la directora, para despedir el festival y también al actor Miguel.
Y después ya el colofón final lo pondrá Paolo Sorrentino, que vamos a preestrenar también en Tarragona, La Gracia, que es la última película que ha hecho con Tony Servilo. Tony Servilo quizá lo recordaréis de La Gran Belleza y en este caso por la película de La Gracia ganó la Copa Volpi a Mejor Actor en el Festival de Venecia, con lo cual creemos que es una peli de estas de clase para cerrar el festival y que también puede gustar a todo tipo de públicos.
Ahir ho deien, que ahir era el primer dia i ja no podíeu més, que estàveu supercansats, però que ara us ve tot el plat fort i també disfrutar i passar-s'ho bé i recollir tot el que heu anat durant aquests mesos per veure el resultat final. I molta feina, segur que sí. Camaros pero felices, la verdad.
Elodi Mellado, moltíssimes gràcies, bona feina i que vagi molt bé el Festival Rec. Gràcies a vosaltres, moltes gràcies. Gràcies, bon dia. Adéu. Abril, t'empedràs alguna? Aniràs a totes? Tens-la bonament o què? La del novel que ha dit ara la Elodi, que és la que no tenia massa ment, però sí que ja sabia que n'hi havia una del Jean-Luc Godard.
Jo només per la cançó dels Amics de les Ols de Jean-Luc. També l'hem estudiat a classe. Llavors, aquesta em fa gràcia. Però la d'animació, aquesta d'animació que comentàvem de l'Enal Teleport, pot estar bé. Sí, la que deia abans el Pep. També hi ha una de familiar, la de Space Cadet, que després hi ha un taller de fer el teu propi robot, perquè va d'un robot que ha d'aprendre a viure sense la seva nena, una mica com el Puff i el Drac Màgic. Ah, doncs també em va bé. I després fan el robot.
Doncs minga, que anirem tancant, que falten 6 minuts per arribar a les 11 en punt del matí, i hem de saludar la Sílvia García, que ens porta un altre dels temacles, amb el que posarem el punt i final a la veu de Tarragona, camí cap als 40, agraint a tot qui ha fet possible el programa, a tot l'equip, demà nosaltres hi tornem a partir de les 9, amb més arguments, més entrevistes, i continuarem parlant del rec, segur que sí, de les enceses de llums, felicitarem també els companys de la xarxa Santa Tecla, que han complert un quart de segle,
com a xarxa a Santa Tegla, diguéssim, i en parlarem de tot plegat. Abril Rius, fins després. Fins demà. Sílvia, aquest sport és... Ara ens ho explica la Sílvia a seguida. L'oportunitat de jugar divendres ens dona la motivació que dintre de cinc dies ja tens un altre partit, doncs ens hem de quedar amb això i seguir treballant i anar a seguir.
El Nàstic vol allargar el pla de partit el proper divendres a Sevilla. Com diu el segon capità, Mar Montalvo, s'ha de créixer des de les bones sensacions i buscar de nou una victòria. Divendres 5 de desembre, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 15 de Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estat i Jesús Navas, en el partit entre el Sevilla Atlético.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Porra, comenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Bar Verde.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Cucodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cucodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop-rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM, Cucodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril. No pasaste de callar.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Siempre me suicido en lo que me importa, volvería a hacerlo mal y eso lo sé de sobra. Es la parte cuatro de la misma historia, me crucé con tus amigas, no me soporta normal. Ya los estuvo mal fatal, yo también me odié.
Fins demà!
Bona nit.
L'oportunitat de jugar divendres ens dona la motivació que dintre de cinc dies ja tens un altre partit. Ens hem de quedar amb això i seguir treballant i anar a Sevilla. El Nàstic vol allargar el pla de partit el proper divendres a Sevilla. Com diu el segon capità, Marc Montalvo, s'ha de créixer des de les bones sensacions i buscar de nou una victòria. Divendres 5 de desembre, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 15 de Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estat i Jesús Navas en el partit entre el Sevilla Atlético.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Porra, comenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber. Bon dia, són les 11.