Bon dia, som els nou. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Secret, secret love Within and apart of me
Què tal? Benvinguts. Obrim la veu en aquesta jornada ja de dimarts. Avui, doncs, que coneixerem com és la bota del carnaval i també el ninot i la ninota. Ara de seguida us ho expliquem. Abreu Rius, molt bon dia. Molt bon dia. Què dius de la bota? Doncs que intentarem anar a parlar amb l'autor d'enguany, que és el Raül Martínez de la baula HAP. I a veure si... La presentació oficial és a les 12, però a veure si nosaltres el podrem agafar a les 10, que és quan basteixen, posen els ninots i basteixen a la bota. Primícia, molt bé, molt bé. I parlarem amb ell.
Molt bé. Núria Cartanyà, què tal? Bon dia. Hola, hola, què tal? Com estem? Bé, millor. Sí, sí, sí. Bé, bé, bé. Benvinguda. Us he trobat molt a faltar. Bé, nosaltres també, eh? Sí, però que Miguel González, bon dia. Bon dia. A veure, el vent que havia d'arribar on està, perquè jo miro fora i no bufa res, eh? Què? Hi ha un ventcat, però miro fora a l'exterior de l'Avinguda Roma i no es veu que es mogui res. Però hi ha un ventcat amb previsió de demà. Ah.
Al matí. És a dir, que no. Avui, de moment, tranquil·litat. I més temperatura, eh? Avui pujo la temperatura. Màxim més de 20 graus. Ja es nota, eh? Ja es nota. El cos ja no et demana tant de... Tant de cafè calent. Un xocolat.
perquè sempre que hem parlat de menjar aquí en aquesta secció és veritat demà alguna cosa es mourà a les aules a veure qui m'ho explica no es mourà demà hi haurà poc moviment a les aules però sí fora perquè hi ha protesta del professorat els diferents sindicats que han convocat vaga per demà i s'espera diuen que ha de ser una vaga massiva ara en parlaràs tu
Estan els alumnes desitjant-ho, eh? Perquè ja se les ha inventat que teníem vaga durant, perquè en principi la vaga, la vaga no, pel tema ferroviari, estava convocada ja des d'ahir durant tres dies i al final se'ls ha quedat només un dia. Els alumnes sempre volen fer vaga. No, però pregunto si per què a vegades, eh? Pregunto si per què, diu, no ho sé, però no anem a classe. Llavors poc sentit té la vaga, eh? Això algun dia hem de fer alguna tertúlia.
Bé, doncs aquí a la sala parlarem amb els representants sindicals, veig quines quants per aquí fora, i us expliquem, doncs, quines previsions hi ha de cara a aquest dimecres, eh? Com dèiem, la vaga de maquinistes s'ha suspès, s'ha suspès, doncs, perquè s'ha arribat d'acord, ja ho hem explicat a nivell d'informatius, i tenim aquesta altra vaga demà dimecres. Després, Tartulia, no? Sí, avui venen la consellera Sandra Ramos del PSC, la consellera Maria Roig d'Esquerra Republicana i el conseller Pep Manresa de Junts per Catalunya.
I a partir de les 10, entrevista de portaveus, avui amb la líder dels populars a Tarragona, Mària Mercè Martorell. I després, doncs això, connectarem des de la plaça de la Font, si ja esteu fent el cafè per allà, per exemple, que és un bon planazo, si no tenen res més a fer aquest matí, fent el cafè a la plaça de la Font, ara que està tranquil·la, i que, per cert, entren els darrers camions. Ai, tinc tantes coses per explicar-vos. Han tret la parada... Tens camions. Han tret la parada d'autobús de la Rambla. Ella...
Però, en plan, com si fos una pel·lícula i avui he anat a buscar l'autobús i no hi havia res, saps? Com si no hagués existit mai, perquè ho han tapat perfectament, com si ho volguessin amagar. L'han situat una miqueta més enllà, més a tocar del circ. Sigui com sigui, els camions que continuen entrant a la plaça de la Font i que avui es barregeran amb aquesta bota, que l'estan vestint, sabrem quin és el lema reivindicatiu i també com són els ninots d'enguany. I després us parlaré del túnel del terror.
que és un llibre que presenta un tarragoní, l'Eloi Rivera, i que el tindrem amb naltros. Imagineu-vos que la cosa va que vosaltres sou simplement un actor, uns guionistes, i us agafen i us acusen d'un crim que no heu comès, i ells us tanquen i us interroguen i no sabeu de què va res.
Això té sèrie de Netflix, ja, eh? Ah, que sí? Diria l'Eloi, si ja ha venut els drets. Segurament. Amb Carmen Machi. Acabarem parlant amb el Col·legi d'Administradors de Finques de Tarragona, avui sobre el nou decret del lloguer i sobre els impostos.
Molt bé, doncs són els continguts d'avui d'aquest programa, la veu de Tarragona. Gràcies, companys i companyes. Gràcies, fins ara. Fins ara. Amb Núria Cartanyà, l'Aprior Rius, amb Miquel González, Lluís Comas, a les Vies de Sol, Mauri Fernández, realització audiovisual, Joan Andreu Berta, de producció, Laura Guàs, David Gispert, qui us parla, Josep Sunyat. 9 i 4, i la primera veu del dia avui parlant de la desigualtat invisible perquè el futur digital encara no és per tothom. L'opinió del dia, l'espinatent tarragonins és la directora comercial de l'indicador d'economia, Montse Vest.
La bretxa de gènere en l'era digital no és una idea abstracta, és una realitat i és mesurable. A Catalunya, segons les dades del Pacte Nacional pel Talent Digital, només el 31,88% de les persones que treballen en el sector TIC són dones. Si anem més enllà, la diferència encara és més evident.
Només un 20,8% dels càrrecs de direcció en empreses tecnològiques estan ocupats per dones, i només el 26,4% dels rols tics més especialitzats tenen presència femenina. No és una qüestió de capacitat, ni de talent, ni d'interès. La desigualtat comença abans, en l'orientació escolar, en els referents que no sempre hi són, en missatges discrets però constants que acaben marcant camins. I continua al llarg de la vida professional, amb trajectòries menys lineals.
amb més interrupcions, amb una conciliació que encara avui pesa més sobre les dones. El sector digital avança ràpid, demana formació constant, adaptació permanent, disponibilitat. Però aquest ritme no afecta a tothom igual. No és neutre. Penalitza més a qui té menys marge, menys temps i menys suport.
Parlar de bretxa de gènere no és parlar només de dades, és parlar de decisions, d'oportunitats reals, de quin tipus de lideratge es volem i de quin futur estem construint. Perquè la tecnologia defineix com treballem, com ens comuniquem i com prenem les decisions. I potser la reflexió final és inevitable. Quin progress podem esperar? Si en plena era digital continuem deixant fora una part essencial del talent? Aquesta és la pregunta que no podem seguir esquivant.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
amb fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la 1. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Otra semana aquí en casa, otra oportunidad que espero que aprovechemos.
Com diu el capità del Nastic, Òscar Sanz, dissabte tenen una altra oportunitat a casa per guanyar i esperen aprofitar-la per retrobar-se amb una victòria. Dissabte 14 de febrer a les 9 del vespre viurem el partit de la jornada 24 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nastic i el Betis Deportivo. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Comencem i parlem dels diferents sindicats d'ensenyament que es mobilitzen demà dimecres per reclamar la millora de condicions en general a les escoles després de la convocatòria de l'última mesa de negociació per part del Departament d'Ensenyament. Continuen, per tant, les protestes dels docents i en volem parlar. Avui ho fem, de fet, amb molts convidats als estudis.
L'Aida Montaner, de la Intersindical. L'Aida, què tal, bon dia? Hola, bon dia. El Paco Carbonell, de Comissions Obreres. Paco, molt bon dia. Bon dia. Ricard Massó, dels professors de secundària. Què tal, molt bon dia, benvingut? Bon dia. I el Noé Muñiz, d'Ustè, que és Cés. Què tal, bon dia, també benvingut? Bon dia. I sou tots, però gairebé tots, eh? Quan dic els diferents sindicats, gairebé tots ho sou, eh? I som, i som. Perquè és una convocatòria, doncs, que tothom s'ha adherit, no? Entenc? Tothom, sí. Aquí m'explica els motius. Per començar, toca a tu...
Em toca a mi. Bon dia. Bé, el problema que tenim els docents, tant a primària com a secundària, és que ara mateix estem insostenibles. Tenim unes ràtios a les aules amb unes diversitats increïbles, una càrrega de burocràcia molt important...
Amb 15 anys, jo que porto 15 anys, vaig enganxar la bombolla immobiliària. Quan va petar la bombolla, en aquell moment se'ns va congelar el sou i drets. No n'hem recuperat. El poc augment retributiu que hem tingut en aquests 15 anys ha sigut perquè ha vingut marcat des del govern estatal.
I, per tant, aquí hi ha un greuge comparatiu, no? I aquí estem. El problema és que no hi ha una voluntat de negociació per part de l'administració i, doncs, aquí el que hem de fer és posar-hi fil a l'agulla. Si vols, aquí volgui, eh? Tu mateix, no bé. Això és el marc de fons, eh? Per tant, és una cosa que no ve d'ara, ni de fa un any, ni de fa dos, no? És una mica estructural de fons, no?
Sí, sí, clarament és estructural. Jo diria que el tema és emergència educativa. Realment, ara mateix hi ha tants factors, és a dir, hi ha tantes qüestions que no funcionen, no hi ha unes condicions dignes de feina. El que comentava l'Aida és que tenim ràtios, o sigui, massa alumnes a l'aula, massa diversitat d'alumnes amb tot tipus de dificultats.
que no podem atendre, realment les famílies el que han de saber és que no es pot atendre bé l'alumnat, no es pot fer un ensenyament de qualitat, els professionals no podem més, ja no només parlem de docents, de mestres, de professors, parlem de tot el personal educatiu, ens falten mans, ens falten recursos...
el departament ho sap i no fa res. I sí, és un problema que ve de lluny i que cada vegada està greujant. A més a més, els nostres sous no són adequats, és a dir, som els professionals educatius pitjors pagats de l'Estat. S'ajunta tot, i això s'està traduint en molta gent que abandona la professió, en manca de, allà, per exemple, secundària, manca de professionals, ja costa trobar professionals de moltes especialitats,
i es tradueix en que a l'aula la gent se sent impotent, sent que no arriba, que no pot fer més, i realment el sistema s'està aguantant en la bona voluntat del personal educatiu. Amb hores de més, amb fer feines que no corresponen, amb fer feines gratis...
En vocació, la vocació que ens demanen és aquesta vocació la que sosté el sistema, però ja no podem més. El tema és aquest, ja no podem més. I jo crec que tothom està arribant al seu límit i això es tradueix en aquest ambient que hi ha ara que realment pensem que serà una vaga històrica la de demà.
Paco, coincidiu, entenc que tots esteu d'acord amb això. Estem d'acord, estem d'acord. Ara mateix, un dels problemes que tenim, com estàvem dient els companys, tenim un infrafinançament crònic, o sigui, no és destinar a educació el que s'ha de destinar, invertim menys del 6% que s'hauria d'invertir,
tenim les ràtios elevadíssimes, excés de burocràcia a les aules, els currículums no estan consensuats, la democràcia als centres... O sigui, tenim moltes coses que hem de lluitar i ara mateix el departament no està fent-nos cas. O sigui, està passant de nosaltres i nosaltres el que hem de fer és lluitar perquè aquestes coses tornen a estar com haurien d'estar.
De fet, recordo quan es va presentar l'últim informe a PISA que era demolidor a nivell de Catalunya, en general, a Catalunya. Vull dir que estem a la cua a nivell de tot l'estat. Ricard, vull dir que això al final es tradueix en la qualitat educativa. El problema és que els màxims responsables d'aquest desastre educatiu
aquesta conselleria, els màquins responsables d'aquest desastre educatiu, aquesta conselleria i totes les anteriors, no fa distinció de color polític, doncs, curiosament, són els que cobren més de totes les comunitats. En canvi, els professors són els que cobren menys de totes les comunitats de l'estat espanyol. Llavors, estem treballant per un sou ínfim,
per un sou ínfim, i a damunt aguantant unes condicions a les aules, insostenibles, agressions, indisciplina, promoció automàtica, currículums desestructurats... Llavors és lògic que els alumnes catalans siguin els últims en qualsevol informe que es faci seriós, tant a nivell europeu com a nivell espanyol. Jo, com a professor de secundària, me n'avergonyeixo i vull revertir aquesta situació. O sigui, el sou és molt important, però també hi ha...
arreglar aquest sistema educatiu que no funciona i saben que no funciona però continuen mantenint-lo. Aquesta és la ironia del nostre sistema educatiu. Amb les negociacions que n'hi ha hagut de negociacions, quin ha estat el punt que us ha fet fer marxa enrere i mantenir la protesta? És a dir, què és el que demanava que no s'ha acceptat o quan s'ha posat sobre la taula?
De fet, negociacions realment, com a tal, no n'hi ha hagut. Les meses de negociació... El departament no ha portat cap proposta. De fet, l'última mesa, bàsicament, es va plantar, és a dir, es va desconvocar a les 9 de la nit, és a dir, ja estem parlant de falta de respecte directament...
Bàsicament perquè no hi ha cap proposta. És a dir, en les nostres reivindicacions principals estem parlant de recuperar el poder adquisitiu, no de voler cobrar més, de recuperar el poder adquisitiu que han perdut 25% aproximadament des del 2008. Estem parlant de ràtios de massa, perquè ho entengui tothom, de massa alumnes a l'aula. Jo crec que és una cosa que es pot entendre molt fàcil. Si hi ha molts alumnes a l'aula i amb la matrícula viva, la incorporació que hi ha durant el curs...
encara més és molt difícil fer classes, un decret inclusiva que parla d'incloure els alumnes a les aules ordinàries en tot tipus de dificultats, que no està funcionant perquè el mateix departament reconeix que no hi ha recursos...
excés de burocràcia, plans d'estudi, currículums no consensuats... El departament reconeix tot això, reconeix tot això, i no ha negociat. L'únic que ha presentat és un suposat pla de negociació fa uns mesos on dilatava en el temps la negociació, parlava d'anys, nosaltres no hi estem d'acord, nosaltres volem negociar ja, i realment no s'han assegut a negociar. No hi ha proposta, i l'excusa principal és que no hi ha pressupost, no hi ha diners.
Nosaltres considerem, ostres, estem en una emergència educativa, estem parlant de l'educació d'un país, hi ha d'haver diners, han de sortir aquests diners, i llavors negociació real no n'hem tingut, és el que volem. Una negociació real, nosaltres estem demanant qüestions concretes, doblar el complement específic.
Per exemple, en el tema de sou. Serà una manifestació d'un dia, o s'elviren més protestes com altres anys, recordo, des del Cambrai, de fa alguns anys, i que van ser les últimes més... més dies consecutius, si no recordo malament. Això va ser fa dos, tres anys, més o menys, no? Sí, 2023. Un dia, demà, en principi, què fareu, per cert, demà, que ja programat?
Demà ja ha programat com a la Junta de Personal el que hem convocat és una manifestació a dos quarts de dotze aquí a Imperial Tàrraco. Comencem la manifestació. De totes maneres, també sabem que hi ha docents que s'han organitzat al territori per fer diferents tipus d'accions. Avui, per exemple, a Reus tenim l'Institut Salvador Vilaseca
que ja fan un seguit d'activitats al centre. De totes maneres, demà comencem. Demà comencem la primera de les vagues. Esperem la resposta del departament i esperem que el departament realment se senti a negociar i amb voluntat negociadora.
Ja ho veurem, però tot i així, de moment, ara per ara, tenim previst al març una altra setmana de mobilitzacions. De cara al març, eh? De cara al març, sí. Com porteu el dia a dia, des del punt de vista personal, fins i tot, perquè aquí, clar, entenc que...
que vosaltres el vostre objectiu és que els alumnes es formin, perquè és vocacional, perquè és l'objectiu, en definitiva, que l'alumnat progressi, vagi endavant, vagi a la universitat, on sigui, o fer una formació professional, però que tirin endavant. Com porteu el dia a dia? És a dir, la frustració de veure que no és possible, malgrat tots els esforços que evoqueu cadascun de vosaltres, com ho porteu, això, aquesta?
Doncs amb frustració, la majoria de docents, amb frustració, perquè el treball dignifica l'home quan el pots fer. Quan no el pots fer perquè el mateix sistema t'ho impedeix, doncs fa tot el contrari. A mi m'agradaria fer una analogia perquè la gent ho entengués. Així, igual que Rodalies, han sigut anys de desídia i manca d'inversió, doncs l'ensenyament ha passat exactament el mateix. Estem implosionant.
O sigui, ja no solament pel que cobrem els docents, que també, sinó pel propi sistema educatiu, que és un sistema educatiu pervers en què no estem formant els alumnes. No hi ha ni disciplina, ni esforç personal, ni transmissió de coneixements. Davant d'això, doncs els resultats són els que són, però els amaguen. Oh, amaguen la realitat. No la volen veure. Per tant, com comprendràs, la majoria de docents ja no se sent docent. Se sent...
Està a l'aula, però en molts casos no poden ensenyar. I la realitat de les aules també ha canviat, d'uns anys en sap, perquè ara tenim la falta de concentració degut a les pantalles, els mòbils, l'IA i totes aquestes històries, que afecta molt la concentració del propi alumnat quan està allà, quan el tens davant i quan el tens pendent de tu.
A vegades es treuen... Tenen uns elements molt diferents de fa alguns anys, no? Sí, sí, totalment. El que va fer el departament fa dos anys, serà més o menys, ens va a vestir de pantalles, d'ordinadors per a tothom, i ara han tornat endarrere, perquè s'han adonat que allò no és una manera de funcionar, perquè els alumnes ja tenen prou pantalles a casa, com perquè a l'escola també, o a l'institut, tinguin aquesta sobrecàrrega de pantalla.
moltes coses que passen també dins de l'aula, a part de tot això, és el que estem parlant, o sigui, una sobrerratio elevadíssima, el professor ha d'atendre alumnes de totes les característiques, comencem amb 22, podem acabar amb 27 amb la matrícula viva,
alumnes amb diverses malalties, alumnes que són més moguts que altres, i aleshores has d'estar per tothom, i no pots estar per tothom, perquè estàs tu sol davant d'una aula de 27-28 alumnes, com a molt tens el reforç d'una vetlladora, que li treuen hores quan volen, una teix...
Al final, el problema que tenim dins de les aules és que no podem atendre com hauríem d'atendre els alumnes degut a la falta de recursos. És molt fàcil de veure. Al final, el departament invertix molt poc i demana molt. Ara mateix, el que han dit els companys, estem al pòdium dels professors menys pagats, estem al pòdium dels informes i estem en una comunitat autònoma
que també estem en el pòdium, com a les més cares, de les més cares. Aleshores, estem tan mal que ja no podem aguantar més. El problema aquí és que el Paco i jo, en aquest cas que som de primària, ho podem veure, no? Veiem alumnes que comencen a I3, alguns han estat escolaritzats a les llars, alguns ja no,
Per tant, aquí comences a tenir una diversitat, comences a veure dificultats i comences a poder detectar possibles trastorns d'aprenentatge en una edat molt primerenca. El problema és que, clar, els EAPs, que són les persones que han de fer els diagnòstics, estan també sobressaturats. Llavors, és un peix que es mossega la cua, no?
Quin problema tenim? Doncs que a primària, quan parlo de primària parlo d'infantil i primària, eh? Són nou cursos en els quals l'EAP, amb una mica de sort, potser et pot avaluar o pot diagnosticar aquest alumne tercer, quart de primària, si tens sort...
Però sovint el que ens trobem, la realitat és que corre-corre a fer les avaluacions, sobretot a 6G, de cara a les competències bàsiques, que aquest seria un altre meló, també el tema de les competències bàsiques, perquè puguin ser de correcció interna, perquè el problema és que tens un alumnat amb unes necessitats molt grans i no hi ha recursos. I...
I clar, a vegades el departament et diu que l'1 per 1, és a dir, que hi hagi una persona al costat de cada alumne amb necessitats educatives, no és l'objectiu. Doncs, home, si ens volem mirar i ens volem mirar enllà amb altres països d'Europa, doncs potser sí que és l'objectiu, sí que hauria de ser l'1 per 1. No?
Més missatges, ens queden pocs minuts, però alguna cosa que pugueu dir que no s'han comentat, perquè també aquí hi ha un missatge també que és per la comunitat, evidentment, i la comunitat també hi ha pares i mares, avis i àvies, és a dir, les famílies, les cases que a vegades fan la impressió que es reverteix tota l'escola, és a dir, tota la responsabilitat de l'educació a l'escola, hi ha una part de la formació i de l'educació que s'ha de fer a casa, és a dir, això també s'hauria de tenir molt clar, oi, tothom hauria de tenir molt clar, no sé com ho veieu vosaltres.
Nosaltres veiem que hi ha un espai públic i un espai privat. Llavors, evidentment, el recolzament de les famílies és molt important, però el que no es pot permetre de cap manera és que aquelles famílies desestructurades, quan van aquests nens als instituts, es comportin d'aquesta manera. Llavors, l'institut els ha de donar unes pautes de comportament si a casa no ho donen. I això és el que no s'està fent ara.
També volia afegir una qüestió dels currículums que només cal per reu a secundària als professors de ciències, als professors de català, als professors de matemàtiques, als professors de literatura. És que ningú està content. Ningú està content perquè és un vaixell que s'està enfonsant.
No, jo el que voldria dir a les famílies, perquè al final és això, al final estem parlant d'emergència educativa, estem parlant que les famílies han de tenir clar que no es pot atendre bé els seus fills, és així, i no per manca de voluntat, no per manca de vocació, no per manca de professionalitat, malauradament és per manca de recursos, manca d'organització, no s'ha invertit des de fa temps...
Per tant, el que demanem és recolzament, recolzament perquè realment és un problema de la societat, és un problema com a país d'invertir en educació, de creure'ns de veritat que l'educació és important i que les condicions del personal educatiu siguin adequades, que els recursos siguin els que corresponen i així podrem tenir l'educació que mereixen els alumnes, que mereixen els nostres fills.
Demà, jo només afegiria que demà hauríem d'acompanyar-nos a la manifestació i estar tots al costat dels professors dels seus fills, dels mestres dels seus fills, perquè la seva ajuda és important per a nosaltres.
Jo fa relativament poc que estic al sindicat alliberada, però a mi el que m'està començant a preocupar és el fet de com està la situació del català a les aules.
i el català als entorns rurals fins i tot, pobles d'aquí de la demarcació que havien sigut els irreductibles gals del català, i és preocupant, és preocupant la situació del català a les aules i en entorns educatius. Per tant, aquí també crec que ens hi haurem de posar.
Demà, dos quarts de dotze, a la plaça Imperial, de l'UE, cap a Sant Francesc, cap amunt, davant d'educació, allà amb l'altura manifest. Correcte. I primera jornada de vaga, també amb les que s'han convocat més endavant. Gràcies a tots quatre. Aida Montaner, Paco Carbonell, Ricard Massó i Noé Muñiz. Sort demà que vagi bé. Gràcies. Moltes gràcies. La veu de Tarragona. La teva veu.
Otra semana aquí en casa, otra oportunidad que espero que aprovechemos.
Com diu el capità del Nastic, Òscar Sanz, dissabte tenen una altra oportunitat a casa per guanyar i esperen aprofitar-la per retrobar-se amb una victòria. Dissabte 14 de febrer a les 9 del vespre viurem el partit de la jornada 24 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nastic i el Betis Deportivo. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això aquí amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
El Fòrum Polític, la veu de Tarragona.
Comencem amb la tertúlia política avui dimarts, en aquesta jornada 10 de febrer de 2025. Avui cap a ser es vestirà la bota del carnaval i coneixerem el ninot i la ninolta d'aquesta edició. Anem ja també d'un cap de setmana amb un altre país d'activitats. S'ha d'arrencar amb un disfressador i més enllà d'això del que passa aquí a la ciutat també portem dies pendents de rodalies amb aquesta jornada que ja sabem que s'ha anul·lat
que s'ha anul·lat la convocatòria de vaga prevista als maquinistes després de l'acord i que sí que n'hi haurà una altra vaga però serà demà i en el sector de l'educació. Ara en parlàvem fa una estona amb els sindicats que convocarem demà una manifestació a nivell de Tarragona, ciutat i altres punts del país. Parlem en temps de tard d'oblida política amb la consellera portaveu del PSC, consellera cultura i fes de Sandra Ramos. Molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Maria Roig, el portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, molt bon dia, benvinguda. Hola, molt bon dia. I Pep Manresa, portaveu, conseller, en aquest cas, del grup municipal de Junts per Catalunya, benvingut també, bon dia. Bon dia. Bon dia al carnaval, que avui veurem la vota al migdia, la vota, que ja sabem de quina temàtica és, no?, la vota, que ja es va dir, eh?, no...
Sí, sí, va al voltant del patrimoni... Patrimoni de... De la humanitat, de Tàrraco, i aquesta celebració que es va fer l'any passat dels 25 anys, i bueno, va al voltant d'això, i la planta de la bota, que és un dels actes, a més...
Doncs del ritual del nostre carnaval, del carnaval més... clàssic, diríem, no? I molt bé. Com sempre, l'artista valencià, que ja ens va fer la bota l'any passat, i ens fa el ninot i la ninota, així que avui ho podrem veure tot. Són dies de disbauxa. Després ja parlarem d'altres temes, que no són tant de disbauxa, però són dies de disbauxa. Sí. De carnaval, de...
amb aquestes parts més rituals, més... Sempre ho diem, que si el Carnaval de Tarragones és especial, justament és perquè aconsegueix reunir tots els aspectes que podem trobar en un Carnaval, des de la més espectacularitat de les rues, que vam poder gaudir aquest diumenge de disfressador i de l'alt nivell que tenen, que és que realment és increïble, i que recordem que no som professionals, vull dir que això és el que sempre ens...
ens deixa més bocabadats, que és que sense ser-ho la qualitat és extraordinària, però després també tenim aquesta part més tradicional, no?, de la planta de la bota, doncs de la coca de llardons, la botifarra d'ou, que venen aquest dijous gras...
l'enterrament de la sardina, per tant, amb tots els elements de foc que es barregen amb els premis, i després també baixades al pajarito, per exemple, amb aquest esperit més crític, jo crec que a Tarragona el bo és que tothom jo crec que troba aquell carnaval, si no és amb tot, en aquell en què es troba més còmode, i per tant l'oferta és amplíssima i sobretot donar les gràcies a qui el fa possible, que són tota aquesta gent
que de manera altruista i per si mateixos, però sense ser professionals, ens regalen aquest espectacle aquests dies. Jo, precisament, amb el tema del Carnaval, no era una persona que m'agradava veure'l, però no he estat mai dins del Carnaval i des que estic a l'Ajuntament, que puc anar a veure com treballen i com s'ho munten i com semblen els fallers. Aquesta gent, quan acaben, ja comencen a treballar per l'any que ve, a veure què fan, quina manera...
He estat en algun puesto on munten les carrosses i amb no res et munten un espectacle brutal, no? Sense ser, sense ser res. Vull dir, són treballadors que venen de treballar de les fàbriques i es posen a treballar fins a les tantes de la nit, no? I és molt d'admirar i molt de fer, no? Tot això. I fet a mà, eh? Que ahir ens ho explicàvem els guanyadors dels passadors, som i seren i erudants, que tot el detall, tot està fet a mà, eh? Vull dir que és una tèntica corrada...
Sí, sí, és increïble. Jo no diria, no per contradir, que no som professionals sinó que no s'hi dediquen professionalment, perquè jo crec que n'hi ha alguns i algunes que si s'hi dediquessin professionalment, perquè el nivell de creativitat que tenen...
per dissenyar tots aquells vestits i després fer-los, les disfresses, perquè sí que algunes escultures s'encarreguen també, altres no, però després tota la decoració, tota mà... Jo, vaja, em sembla espectacular i cada any hem de pensar en una temàtica diferent, a més ara ja ha arribat la...
fins al màxim, que és el dimarts a la nit, just després del veredicte, la majoria de les comparses ja estan traient per xarxes socials quina serà la la seva temàtica del carnaval de l'any següent, no, perquè així ningú ens xafa la temàtica. Estres, jo, vaja,
Realment molt bé, perquè és gent que et sorprèn amb molta passió, i a més el Carnaval és una festa que hi participa molta gent a la nostra ciutat, molta gent, molta gent, molta gent, i molt repartida, perquè participen de molts barris diferents de la ciutat, i això és molt bonic també.
Sí, és que al final, jo sempre ho dic, jo soc espectadora, perquè jo al Carnaval, jo soc una persona bastant seca i aixuta, per dir-ho d'alguna manera, i no... Em costa, em costa disfressar-me, em costa... I he estat més vinculada a un altre Carnaval, que és, per exemple, en l'organització de la Baixa del Pajarito, on això sí que vaig estar vinculada, perquè vaig estar en l'organització...
Però, clar, treballes més amb escoles que volen reivindicar, jo recordo un miracle, més espai a l'escola, o grups que fan aquesta part més satírica i això, però com a espectadora realment a vegades penso que com s'ho fan, com s'ho fan per això que dèiem, que no s'hi dediquen professionalment, en el sentit que no tenen una...
un retorn econòmic, al contrari, que inverteixen molt de temps i molts diners en una cosa que al final també és per tots nosaltres, i realment el nivell és increïble. I a la disfressadora, aquestes escenografies, mòbils que giraven i que per una banda eren una cosa i per l'altra una altra, o per exemple jo, que m'encanta Tim Burton, i el malson abans de Nadal, amb aquests ninots gegants que van aparèixer, realment et deixen bocabadat, és que el nivell és molt, molt i molt alt.
Vinga, doncs fent l'apunt de... Bueno, digui una cosa més del Carnaval, encara queden dies. Ho anirem veient. Per cert, un apunt del cap a setmana, perquè hem tingut l'estrena en primícia a nivell de Catalunya, de la Joveida, aquest espectacle que també va d'educació i de formar joves a les aules i també al professorat perquè entenguin que l'art...
En aquest cas, aquest clàssic, reinterpretat a través dels videojocs, també transmet tot un seguit de valors, que al final se'l fan seus, i els acaba agradant l'òpera. No sé si qui l'hagi vist ja ho sap, però va ser espectacular l'espectacle. Va ser increïble. Jo agraït que des del petit Liceu, que a més engany fan 25 anys, el Gran Teatral Liceu, Fundació Opera Catalunya, decidissin fer l'estrena a Tarragona,
Està molt bé perquè el Liceu és un dels grans equipaments culturals del país de caire nacional, com el Teatre Nacional de Catalunya, l'Auditori, el Mercat de les Flors, etc. I són nacionals, és a dir, tenen la seu física a Barcelona, però el seu àmbit d'actuació ha de ser tota Catalunya. Per tant, crec que és important...
que s'estrenin algunes de les peces fora de les seus i que aquesta joveida vingués primer a Tarragona i després ja gira, és important, però sobretot és el programa educatiu, la tasca educativa que hi ha al darrere d'això, no?
perquè en algun moment hi ha inclús a l'Ajuntament de Tarragona i aquí ha considerat que la música clàssica que l'òpera és un tema elitista i que no ha de rebre un suport institucional perquè és un tema d'elits i jo crec que
No hi ha cosa més absurda que això, perquè l'òpera era la música popular de la seva època. Estava feta perquè anés tothom a veure-la. Per tant, aquest és l'esperit de l'òpera. De fet, per això tenen alguns arguments d'aquests una mica lliçonadors, que ara també tenen altres lectures, perquè són llibrets que tenen moltes revisions, i justament Aïda...
que té una temàtica també molt potent, vinculada a molts valors, i aquí aquesta reinterpretació que se li dona a través dels videojocs de la realitat virtual, doncs també hi ha una reflexió molt interessant de com és que no cal que tot acabi bé, que tot és acceptable, que s'han d'acceptar tots els sentiments, i després que la realitat virtual no substituirà la realitat de veritat.
Llavors jo crec que hi ha moltes lliçons darrere d'aquesta interpretació que s'ha fet de la joveida, i aquí és fantàstic tota la feina que s'ha fet amb les escoles, amb les escoles de música. La veritat és que estem molt contents. Va estar molt bonic perquè, precisament, jo que parlàvem dels crios i tal, jo en tenia un al costat i va estar tot el rato sentint, escoltant. Era flipant, eh? Mirava i jo deia, ara, quan s'aixecarà i començarà a córrer per aquí, no?
Perquè, clar, una òpera i un nen... Però van estar fins al final allà quietets, escoltant... Bueno, superxulo, superxulo. Que jo tampoc soc d'òpera, eh? Però me vaig quedar encantadíssim. Molt bé, i veure els crios encara més. Sí, sí, veies tots els capets. Tots els caps. Allà davant a la platea, com no es movia ni un pèl. Superatent, sí, sí. Jo no hi vaig anar, va anar a la consellera Fuster i al conseller Fortuny, però jo com...
Quan no porto el barret de política sempre em dedico al món de l'art i justament aquests dies per trobades i coses n'hem parlat molt. Jo crec que subestimem moltes vegades els infants i que sobretot és ara quan els hem d'inculcar i els hem de fer entendre i els hem de donar molta cultura perquè...
s'acostumaran a consumir d'alguna manera o a participar en la cultura i després d'adults seran persones que respondran en aquest sentit. Moltes vegades diem és que no hi ha públic, és que no costa, el món de la cultura sempre costa molt arrossegar la gent, sempre costa molt. És que s'ha de començar des de petits i jo crec que moltes vegades ens passa això, que subestimem els crius a la cultura, els infants descobreixen, entenen i per tant jo crec que iniciatives com aquestes és per treure el barret, evidentment. Però vaja, que han participat
750 alumnes de, diria que 7 escoles diferents, de 5 i 6 de primària, més 3 escoles d'educació especial de música. Específiques de música. Darrere del que vam veure el dissabte al matí, les 4 representacions que hi van haver a Tarragona, les 2 de divendres, les 2 de dissabte, clar, darrere. I això hi ha un treball educatiu
que a més a més és un dels plans estratègics dins del pla estratègic de cultura, el d'educació i cultura, que ara, clar, hi ha una persona que s'hi dedica específicament a tots aquests programes, perquè hi ha molta feina al darrere, sí, sí. Educació, és el que dèiem. Per cert, demà paga d'educació, teníem els síndics que fan una zona aquí, dos quarts de dotze, a la plaça Imperial hi haurà paga d'educació, en tenen al rerefons de...
del professorat del sector, de queixar-se de com estan les coses. En el dia a dia parlàvem d'excés de ràtios, parlàvem de... També, doncs, que no s'ha portat els sous al present, etcètera, etcètera, etcètera. No hi haurà una vaga de maquinistes, va haver-hi acord. Podem parlar també d'Aurodoria, si vol, com ha anat el cap de setmana amb aquesta manifestació a Barcelona. Però com ho veu en tot plegat, d'entrar al professorat, perquè l'educació també és bàsica, perquè és que viuen en un futur...
A veure, el professorat, jo crec que tots més o menys en som conscients del que està passant, no? Tenim matrícula viva, ràtios per sobre del que un pot gestionar, no ho sé, jo tinc un fill que va a l'institut i parlo amb els professors i és evident que s'arriba fins on es pot, però clar, és que falten...
Falta professorat, falta professorat de suport... Clar, d'aquestes ràtios que estan per sobre del llindar, normalment també hi ha infants que necessiten atencions especials. Jo crec que és normal que si volem una educació de qualitat i realment poder atendre tots els infants en allò que necessiten, doncs és evident que el professorat no hi arriba i no pot estar pertot i, per tant,
Jo crec que una de les grans coses que ens ha de preocupar, que després ja parlarem d'infraestructures de país, és l'educació, i en aquest sentit s'han comès errors, i de fet no em costa gens inclús admetre que en l'època de govern d'Esquerra hi van haver coses que no es van fer bé, i després es va intentar corregir, però...
Però en el professorat jo crec que tots hauríem de fer un esforç d'entendre que cap alli haurien d'anar tots els nostres esforços per allò, una mica que dèiem abans, dels infants, de la cultura, etcètera. Jo crec que és el futur i que es necessiten més recursos actualment. Jo crec que quan parles amb inspectors d'educació, per exemple, que es passegen pel territori i t'expliquen tots els problemes que tenen, entens que és molt difícil no només seguir un temari, sinó...
Donar resposta a moltes necessitats que avui en dia té l'alumnat, per exemple, d'un institut públic, d'una escola pública, perquè els problemes a vegades van per sobre d'aquells que són només a nivell d'estudis, que els problemes personals van per sobre. Per tant, és una gestió humana de tot plegat.
que entenc que realment es fa feixuc, més enllà que s'hagin gestionat malament les places, etcètera, que això ja és un altre tema. Jo parlo més del dia a dia, evidentment, si quan es fan les oposicions, si quan es fan les bosses i quan ha de sortir la feina, això tampoc no es fa amb agilitat i no es fa bé, doncs tot empitjora la situació, evidentment, però és evident que falten recursos, això és clar.
El meu gendre és professor, salou, i sempre que el problema que tenen és que no tenen relleu. Vull dir, el moment que es posa algú malalt...
ja tenen que fer-s'ho perquè no tenen a ningú. Vull dir, tenen un problema important amb la gent, no? I tenen un problema important amb els sous. Suposo que si avui han estat aquí, una de les coses que hem parlat ha sigut del tema dels diners. Perquè, clar, tenen que fer... Tenen que doblar la seva feina dues vegades i això no se'ls paga, no? A banda del que ha dit la consellera, que això ja és qüestió de...
Jo parlo de la part laboral dels professors, que suposo que una de les vagues més importants és per això, ja que els has tingut aquest o gran explicat, perquè ell m'ho explicava a mi. Més que res pel tema econòmic, per què han de treballar dues vegades quan no en tindrien necessitat. Clar, és que l'educació en aquest país ha patit una desinversió fortíssima durant molts anys.
Molts anys. Perquè hem tingut masses governs en aquest país que no han apostat pels serveis públics, especialment. Entre ells l'educació. I clar, tot això té un punt.
Què necessitem per revertir-ho? Les bosses rutllen, per tant, no sé en quina escola deu fer classes al teu gendre, però normalment quan un... dintre del sistema públic, quan un professor o professora es posa de baixa, hi ha una bona llista, perquè, per sort, gent que s'hi vol dedicar...
donar classes no en falten i de fet hi ha molta gent en llistes esperant a obtenir una plaça i necessitem inversió però el primer que necessitem és que la Generalitat de Catalunya tingui pressupostos
I això és importantíssim. Llavors aquí es poden augmentar les partides per educació i per intentar resoldre problemes que evidentment no han aparegut ni avui, ni ahir, ni demà, ni fa un any, ni fa dos, ni fa tres. Vull dir, hi ha problemes que estan enquistats i sobretot en moments en què cada vegada s'ha d'atendre més necessitats a les escoles. Abans la Maria parlava...
de les necessitats especials que hi ha a les aules, cada cop hi ha més necessitats especials a les aules. Per tant, la nostra educació també ha d'adaptar-se a això i això sempre suposa i requereix de més recursos.
Sí, també és veritat que, per exemple, abans d'acabar el mandat d'Esquerra a la Generalitat es va fer aquell pla pilot que va començar el 23 i va acabar el 25, si no m'equivoco, en què hi havia unes ràtios de reforç de tot aquest personal que donava suport als instituts, que això va acabar el 25 i que l'actual govern...
ho ha mantingut, però reduint molt el nombre d'aquests personal de suport i que a vegades diuen que és qüestió de pressupost, però es va pactar amb Esquerra, amb el govern socialista de la Generalitat, un paquet de 4.000 milions d'euros justament en part per anar cap a educació. Vull dir que sí, que els pressupostos prerrogats a vegades dificulten, però que després hi ha ampliacions de crèdit, com és aquest cas de 4.000 milions d'euros, que una part anava per polítiques
agrícoles, etcètera, i una altra part anava per educació. Vull dir que també es fan entremig pactes que permeten justament prendre mesures com aquestes.
Sí, sí, però ja sabem com funciona. Ho dic perquè sabem que per augmentar segons quins capítols no es poden fer amb pressupostos prorrogats, ni amb ampliacions de crèdits, s'han de fer no els pressupostos. Vull dir que espero que anem cap aquí perquè al final, si no, ressenteix tot el sistema i aquí fa molta falta fer aquesta inversió. Rodalies, 60 minuts de tertúlia. Rodalies, trens, infraestructures en general, no hi ha vaga de maquinistes, ni va bé ahir...
Com en veuen la situació, s'arriba a certa normalitat, ja es va parlar del mes d'abril, des de Renfe, el portaveu Antoni Carmona, ara fa dos dies, es tracta d'anar recuperant, a mida del possible, la vida de moltes persones que van quedar dia maltrat, no?
El problema és, a veure, jo no sóc una tertuliana que faci, que em posi barrets i sàpiga de tots els temes i que vingui aquí, però hi ha preguntes que un al final les fa, vull dir, venint cap aquí, escoltant la ràdio, escoltant les notícies...
es convoca una vaga, però de maquinistes es desconvoca, perquè s'han arribat a uns acords, no sé quins acords són, ho dic sincerament, però clar, els punts negres a les vies encara hi són. Això amb una nit no ho hem resolt. Per tant, la inseguretat d'ells a la feina hi segueix sent.
no només d'ells, sinó dels usuaris. Hi ha una... No sé si teniu present el mapa dels punts negres a les vies de Rodalies, la major, la gran part i la gran concentració està en el Camp de Tarragona. Per tant, ens hauria de preocupar. Els túnes del Garraf, aquelles estructures que vam veure, això, fa un any, recordo que l'Anna de Dignitat a les Vies ja ho deia, que allò era un perill. Hi ha zones i atrams que segueixen estant malmesos, i que això...
suposarà anys d'inversió, de resoldre-ho, de talls, d'haver d'anar a un tram amb autobús, per què haurem d'arreglar això, haurem d'arreglar allò altre, perquè és evident que, com sempre hem parlat aquí en aquesta tertúlia, hi ha una desinversió històrica que és com l'obsolescència programada dels nostres aparells. Tu et compres un pis i al cap de 25 anys et comença a petar tots els electrodomèstics. Doncs aquí comença a petar tot.
I, al final, aquella feina que no s'ha fet durant els anys s'haurà de fer ara, i potser s'haurà de fer de cop. I parlo només de rodalies, no estic parlant d'alta velocitat, que és un altre tema, que ja han dit que seran 30-40 minuts de retard durant una època, etcètera.
Però els trens que ens ocupen i que podem parlar nosaltres l'altre dia de la manifestació, al final és una crònica d'una mort anunciada. Vull dir, és que tots els usuaris sabem com està a Rodalies, tots els que agafem trens sabem com està, i per tant ha començat a patat tot. Una cosa que quan el 2017 o el 2018 sortíem a cridar als carrers, que hi dèiem que hi havia una desinversió històrica, que no s'invertia a Catalunya, que nosaltres pagàvem tant i que no se'ns tornava i que n'exigíem, etcètera, doncs al final...
Les coses peten i ha petat i ara correm-hi tots. Com es resoldrà? Doncs no en tinc ni idea, perquè jo crec que són anys i milions d'inversió que s'hauran de començar a fer ara. I això, evidentment, suposarà talls i, segurament, si no s'ha fet paulatinament, s'haurà de fer de cop. No ho sé, jo, evidentment, no soc tècnica, ni seré jo qui resoldrà ni qui dirà com s'ha de fer. Però el que és segur és que aquesta nit els punts negres no se'n resol i segueixen sent-hi. I això és així.
Bé, evidentment, després de molta negociació, perquè la vaga tenia a veure amb els punts negres i amb d'altres coses. Sí, clar. I llavors també s'ha, diguéssim, escollit un moment...
en el que hi havia altres problemes, per posar-ho tot aquí i posar en un brete el Ministeri de Transport. Són estratègies que cadascú, que jo no dic que els ferroviaris no tinguin motius per queixar-se, però que la línia no s'ha fet malbé i les vies no s'han fet malbé. N'hi ha hagut punts d'avís des dels accidents que han patit i això també és veritat.
I de sobte ha sortit tot. Bé, d'acord. Solució? Doncs com parlàvem abans, amb inversió. Clar, el que passa és que aquí, com tots, per molta inversió que hi posis, necessites també temps per anar executant totes aquestes obres. No es pot fer d'avui per demà.
Llavors, quina és la realitat? L'altre dia el ministre Òscar Puente treia la inversió que havia hagut a la red ferroviària de Catalunya de l'any 2012 a l'any 2018, que és 0%.
Zero, amb un govern del Partit Popular. I ara s'estan fent moltes inversions, aquí ja vam tenir tot el... i obres no només de manteniment i d'aquestes que es poden fer de nit, que és el que està passant ara, però jo vaig estar a una reunió amb la consellera Paner que divendres passat i amb molts alcaldes i alcaldesses de tota Catalunya rebent l'actualització de la situació, de les obres, que aquí sabem, la R15 és la que està pitjor, etcètera, etcètera.
Hi ha algunes actuacions que es poden fer de nit.
però hi ha altres actuacions que no seran així. I el túnel del Garraf també ha d'entrar en obres, com va passar amb el túnel de Roda. Clar, totes aquestes inversions s'hauran de fer. Totes les obres suposaran molèsties pels usuaris i usuàries. Això és així, però és que no hi ha altra manera. Enguany ja rebem els 100 primers trens nous que s'han comprat per Rodalies per Catalunya.
Clar, inversió, però també tornem a ser-hi. Per poder fer més inversió, aquí ja sí que cal dues coses. Pressupost de la Generalitat de Catalunya, que és important, però pressupost al govern d'Espanya, perquè moltes de les inversions, o la majoria de les inversions d'infraestructura, depenen del Ministeri de Transports.
Per tant, ho dic perquè podem venir aquí i podem criticar tot el que volem i complar-nos dels anys de desinversió. Però jo només un recordatori.
Els governs que no han fet inversió a la xarxa ferroviària de Catalunya són governs del Partit Popular. I això és una realitat ineludible. Les dades són esfereïdorament...
contundents amb aquest tema. I després, que per fer més inversió en això i en altres coses, cal que hi hagi un pressupost. I fins aquí poden oler, vull dir, perquè... Més que res, perquè aquest govern va arribar a la presidència amb uns suports i ara alguns, doncs,
no estan tan disposats a donar suports, i això va en contra els interessos de Catalunya directament, però bueno, el que hi ha. Com deia aquí la consellera, el problema ja no és del que són les inversions, en si que ho són, el problema és com s'arrerarà tot el que hi ha, perquè aquí mateix vaig veure això que parlem del Garraf, aquells ponts que hi ha allà que estan completament trencats,
De tots els coberts que hi ha hagut, eh? No estic parlant ni socialistes, ni el PP, ningú. Aquí el problema és per la gent que van entrant, no? Però ara es faran les obres del Garraf? Sí, per això et dic, però no són només les del Garraf. Les del Garraf, les altres i les altres, i tindran que anar a 15 quilòmetres per hora, perquè, clar, es veu que l'excusa és anirem més a poc a poc i així no passarà res.
que dic que jo no soc res dels trens, no sé, jo soc aparellador, precisament dels trens, no en tinc ni idea, però sé el que és un forjat i sé el que és un pes que té un tren amb la gent que porta, no? I tot això tardarem anys i panys en poder-ho arreglar.
Per això, per falta de pressupost, perquè jo dic blanc i tu dius negre, perquè jo ho faig i tu no, i el problema al final sempre és el mateix. És el problema dels viatgers, no? Bé, no en sé més d'això, ja no puc. Sí, però l'única cosa és que...
Anar en tren és segur. Ho dic perquè a vegades també, de sobte, s'instal·len uns discursos que sembli que ens hagin de caure els ponts. I tampoc és això. És a dir, anar en tren és segur. De fet, és un dels mitjans de transport més segurs que hi ha. El tren dona problemes, ara mateix, evidentment, el tren. Perquè la majoria de les persones agafem el cotxe cada dia...
i potser el mitjà de transport més perillós que existeix és el cotxe. I ningú es planteja no agafar el cotxe. Ho dic perquè tot això que estem dient és veritat, tots els anys de desinversió és veritat, que evidentment...
tenint-hi de mà tots els recursos del món, és impossible executar-ho i arreglar-ho tot demà, perquè no hi ha varetes màgiques, que es prenen mesures, que s'han fet una revisió exhaustiva de tot el tram ferroviari de Catalunya, que s'han detectat coses, que els temes més urgents i més tal s'han resolt, el tema dels talussos, etcètera, que hi ha punts negres, evidentment, però màxima confiança també amb els tècnics que si...
ens diuen com s'ha de circular per les vies, doncs creure que es pot circular amb tota tranquil·litat. Faltaria més. Jo quan parlo de desinversió, evidentment que està molt bé que del 12 al 18 el PP no fes res i que l'altre dia es manifestés sincerament. Jo com a catalana és que em revelen l'estómac perquè penso que el cinisme arriba a límits insospitats.
Però la desinversió és històrica, i abans del 12. Per tant, que sí, que segurament uns han fet més i els altres han fet menys, però l'estat espanyol no ha respost a Catalunya mai i això és una realitat i així ens trobem. I anar en tren és segur. Jo el que sé és que estem convencen a la societat perquè hem d'anar cap a una mobilitat sostenible, perquè cada vegada hem d'agafar menys el cotxe...
i que per tant hem de treballar per un planeta que estem malmetent i que per tant hem de ser més responsables, però els primers que haurien de ser responsables són els polítics i per tant donar-los uns mitjans de transport públics que funcionin, no que els generin estrès, no que els generi arribar tard a la feina i que per tant no se li posin risc o que no arribin als exàmens i per tant això és una responsabilitat nostra i per tant...
Que ells se sentin més o menys segurs és una responsabilitat nostra. I que ningú s'esperava l'accident de Gelida, segur. I, per tant, que la gent tingui reticències a agafar el tren és lògic i normal, però és només culpa de qui hauria d'haver fet la feina i no la va fer. Això s'hi està treballant, clar.
Home, només faltaria, Sandra. Són les 10, fins aquí la part més seriosa, tornem a la disbauxa, tancem l'interruptor i tornem a la disbauxa, i d'aquí un parell d'hores la bota i el ninot i la ninota del carnaval, i per tant això continua, eh? Continua que queden dies de carnaval. I molt tristat perquè no hem parlat del Bat Bani, que jo crec que era important parlar-ne avui d'això, eh? Què li passa amb aquesta...? Com que què li passa? Com que què li passa? Tot el món ne parla... El que li passa...
Poden explicar-ho, eh? Poden fer un break d'un minut o dos, eh? Home, per favor. Hòstia, el diumenge a la nit o la matinada aquí a Espanya, la matinada de diumenge-dilluns, amb aquest gran esdeveniment esportiu que és la Super Bowl, que ho veuen milions i milions i milions de persones a tot el món i que té aquest interludi musical que s'ha convertit en un dels espectacles més importants i més vistos. Vam tenir un senyor de Puerto Rico...
que sèiem a Benito, li diuen Bani, que es va cascar un espectacle de 13 minuts, íntegre en espanyol, recreant allà al mig del camp la seva illa, Puerto Rico, amb tota la riquesa de la cultura llatina.
i llançant uns missatges meravellosos, que units, som més forts, parla d'Amèrica, nomenant a tots els països, des de Xile fins a Canadà, i amb una sèrie de missatges que no hi ha res més poderós que l'odi que l'amor.
amb un 13 minuts de joia i alegria i ritme i música i moviment i fantàstic, amb una elegància, sense necessitat, només reivindicant la cultura llatina, sense necessitat d'insultar ningú, ni Green Day tenen un altre estil, perquè vam fer l'espectacle previ i el Trump va rebre una mica, que no sé què hi era d'esperar,
Però, per tant, jo, tota aquesta gent que, després de veure aquest espectacle, el que sent és ràbia, no sé què deuen tenir al cor, no?, perquè és tremendo. A mi m'han copsat les imatges de gent plorant, veient-ho amb família, emocionant-se, veient aquest espectacle, que ha estat el més vist de tota la història. Aquesta cosa alternativa que van fer els mages
amb senyoros rockeros de dudosa qualitat. I crec que la dona de Charlie Kirk també obrint l'espectacle o alguna cosa així. Sí, sí, molt tal. Explotant la seva... Aquesta condició de viuda del gran heroi que porta. I Trump fent un tuit dient que era un espectacle el de... Borrorós. Abominable i deslamentable, però per sort...
Veiem que no hi pot fer res i que les coses segueixen passant i això és el bo, que segueix rabiant. Això no traurà l'aix del carrer, no canviarà les polítiques migratòries d'aquest país, però com a mínim hi ha un xute d'energia i d'unitat. És molt xulo veure reaccions de gent canadenca, perquè va anomenar des de Xile fins a Canadà...
Reaccions de gent canadenca quan se sent inclosa, no?, i com fa aquest discurs de God bless America, i això és, i comença a anomenar tots els països, des de Xile a Canadà, i trobo que va ser molt guai. A banda que anava vestit de zara, a Espanya també hi era present. Increïble. També l'ha vist vostè, també està entre els 127 milions d'espectadors, també. Com, com? Té un tema a veure, això? Algú, algú, sí, sí. No, jo el vaig veure l'endemà, eh? Jo ho vaig veure en directe. Jo no, jo tampoc.
I quan em vaig despertar endemà, ho vaig veure, perquè no podies no veure-ho, avui des que les xarxes socials estaven... I la prova està en que la Super Bowl no se l'ha perdut mai el Trump i aquesta vegada n'hi ha anat. Això és important. N'hi ha anat. N'hi ha anat. N'hi ha anat, ara acabarem amb ell. A veure com canvis.
És aquest, no? Sí, sí, és aquest. És aquest, i em sap greu per mon film, perquè fa un any ja me'n parlàvem, em parlava superbé perquè el bat va animar-me i ara penso, ostres, és que t'hauria d'haver fet més cas, filla. Jo no soc massa regatonera, però he de reconèixer que aquest un tindís és fantàstic. Ma filla també el canta. Per cert, aquesta és l'actuació del Super Bowl, la mitja part, no? És això, Lluís? Sí, sí. És aquesta. Doncs amb ella acabem. Gràcies per la recomanació, a Sandra Ramos, a Maria Roig, a Pep Manresa. Gràcies, film la propera i bon carnaval.
Igualmente, gracias. Igualmente.
Las mujeres en el mundo entero. Perreando sin miedo. Tranqui, yo perreo sola. Yo perreo sola, perreo sola. Ok, ey, ey. Libyan te ha jugado y yo quiero que tú me lo escondas. Agárralo como bonga. Se mete una que le pone cachonga. Brincalo y no es lo hondo. Si te lo mando no me llames.
Fins demà!
Ey!
Gràcies! Gràcies!
Estás escuchando música de Puerto Rico. De los barrios y los caseríos. Ella viene por ahí. Ella nunca llega sola. Ella nunca llega sola. Con los bandidos que son del lápiz. Que hasta noche lo que hay es perra, baby.
Buenas tardes, California. Mi nombre es Benito Antonio Martínez Ocasio. Y si hoy estoy aquí en el Super Bowl 60, es porque nunca, nunca dejé de creer en mí. Tú también deberías... Tú también deberías de creer en ti. Vale más de lo que pienso. Créeme.
Por el poder que se me otorga los declaro marido y mujer. Puedes besar a la novia.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Corró i el tàrraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Doncs vinga, seguim aquest dimarts i ara amb entrevista de Portaveu. Som la Portaveu del grup municipal del Partit Popular, Maria Mercè Martorell. Maria Mercè Martorell, molt bon dia, benvinguda. Molt bon dia, Pep. No sé si he pogut sentir la recta final de la tertúlia. Parlàvem de Rodalies i hem vingut a dir que tots els mals són de la desinversió per part del govern del Partit Popular. Per tant, desinversió històrica a nivell d'infraestructures a nivell de Catalunya.
Sí, sí, sí, ja ho he sentit, ja ho he sentit. Clar, jo, la veritat és que arriba un moment que les coses són tan absurdes, o sigui, els uns que porten governant més d'una dècada, els altres que es van dedicar, amb tot el tema de la independència, a no invertir ni en ensenyament, ni estem a la cua de tot el tema educatiu, ni absolutament ni en transports, ni en res de res, i ara resulta que la culpa és del Partit Popular.
Jo crec que la culpa és de tenir ministres com l'Avalos, o com el Puente, els uns imputats, els altres amb presumptes corrupcions, i l'altre, un senyor que s'edica molt més a les xarxes socials,
que no ocupar-se de la xarxa ferroviària. Clar, tots són xarxes, però jo crec que està equivocat de quina li correspon com a ministre. I, clar, el fet que a una xarxa ferroviària els maquinistes estiguessin alertant i alertant i alertant que hi havia aquest problema i que tingués que haver-hi els morts per una banda a damunt i l'altra banda amb el cas de Gelida és realment lamentable. Perquè, clar, no oblidem,
Jo m'imagino si el Partit Popular, que és el que va dir el ministre Puente, quan va dir que es aniria de Barcelona a Madrid a 300 no sé quants quilòmetres per hora, per cert, que se'ns feia un bypass i se'ns deixava nosaltres fora, i d'aquí passar a anar a 40 o a 50...
o a 80 per hora. Si això ho hagués dit el Partit Popular, imagineu-se el que hagués sigut. Imagineu-se, eh? El que se'ns diria. Però no, ara resulta que la culpa és que el Partit Popular no va invertir. No, la culpa és dels que han governat els últims anys, tant a nivell de Catalunya i s'han dedicat a altres coses que no tenen res a veure...
amb la inversió que es tenia que fer, i la culpa, evidentment, és del Partit Socialista i de tot el temps que porta governant, i que en comptes d'invertir, s'ha dedicat a el que s'ha dedicat, a mordides, no mordides, presuntos, no presuntos, i xarxes socials. Això sí, moltes xarxes socials. No em negarà que en algun dels governs del Partit Popular s'inverti molt amb alta velocitat, amb detriment, potser, del transport convencional.
Evidentment, perquè era una aposta de futur, que Espanya tingués una xarxa ferroviària molt moderna, que permetés aquestes connexions amb l'alta velocitat, que això no oblidem que... Ara molta gent ha hagut de tornar al pont aeri, però el pont aeri ha estat molts anys que ha estat amb un ús molt més baix...
Perquè a l'alta velocitat era còmode, segura, ràpida, teníem una xarxa fantàstica, però, clar, per molt que invertís el Partit Popular en el seu moment, ja no sols amb la xarxa, que evidentment hi va invertir-hi, amb els trens, que evidentment hi va invertir-hi, sinó amb la concepció d'anar en un país que poguéssim anar de punta a punta d'Espanya amb unes connexions boníssimes com és, clar, si això no es fa un manteniment, és com tot.
Vull dir, si tu no fas manteniment a casa teva, segur que acabes tenint algun tipus de problema. Per cert, que el president del Partit Popular, Alejandro Fernández, fa minuts que ha dit que si el Partit Popular governa Espanya s'anul·larà la llei de Místia. Està d'acord amb això?
Bé, a veure, jo crec que això és una qüestió que certament l'Alejandro ha dit avui i per tant és una posició absolutament que nosaltres jo crec que des del primer moment hem dit...
que era una qüestió que s'ha dedicat molts esforços a un tema que en realitat ha fet que no funcionés Catalunya i que anéssim quedant a la cua de moltes altres coses, i per tant, tot aquest període de tot el tema de la independència, el que ha vingut a portar,
és això, desinversió a tots els nivells, anar a la cua d'educació, anar a la cua de tantíssimes altres coses, i, per tant, no m'assenya en absolut el que ha dit avui l'Alejandro. Tornem a la ciutat estrictament, en temes de ciutat. Veníem de la setmana, que s'han complert el tercer aniversari de tres mesos de l'entrada en servei d'Urbacer, l'altre dia en feia balança el govern municipal, amb l'alcalde Rubén Mignolada i la consellera Sonia Ors. Com ho veuen vostès? Quin balanç va amb vostè d'aquests tres mesos de...
de funcionament del nou contracte de la neteja. Bé, crec que encara hem de veure com evoluciona. Venim, evidentment, de tot un període terrible. Jo, els que diuen i abans sentia la tertúlia del que hem fet o no hem fet, els governs que van permetre que el contracte de la brossa s'acabés, que quedéssim fora de contracte, no era cap govern del Partit Popular, era un govern...
d'Esquerra Conrepublicana i tots els que l'ajudaven, i, per tant, venim d'un període amb el tema de la neteja absolutament nefast, i ara tenim una empresa nova, encara no tenim la maquinària, jo crec que la valoració encara no es pot fer, sí que es nota una mica de millora, perquè, clar, és que per millorar una mica no calia córrer gaire,
però en qualsevol cas hem d'esperar que arribi tot aquest maquinari, que se'ns està dient que sobre abril, possiblement ja la tindrem, i a partir d'aquí sí que es podrà fer la valoració de com està funcionant aquesta nova empresa urbacera amb el tema de la neteja. Però bé, hem d'esperar això.
Ja sabeu que quan va entrar el contracte nou i va haver-hi tota aquella problemàtica de la brossa, nosaltres no vam ser dels que en vam fer llenya perquè creiem que a tothom se li ha de donar un marge de confiança. Hem de seguir amb aquest marge de confiança. La ciutat no està pitjor del que estava, està un palet millor. Ara, quan entri la maquinària nova, esperem que funcioni com ha de funcionar i, si no, llavors sí, que ja farem les reclamacions oportunes.
Pester, estic veient que s'acaba anunciar fa una estona una inversió de 14,6 milions d'euros al perdó de Tortosa. A la Suda. Sí, al perdó de Tortosa. En el cas de Tarragona, vostè no ho posaria? Al perdó nacional?
Nosaltres ho hem dit des del primer moment, que el lloc del Parador és Calardiaca. Està claríssim. Imagineu-se, per exemple, el que és el de Santiago de Compostela, a la plaça de la Catedral, a la plaça de l'Obrador. Tenim un espai...
que damunt l'Ajuntament, per tot el que ha sigut l'execució subsidiària de tot l'apuntalament, de tot el que s'ha tingut que fer, ja portava l'última vegada, em sembla que estàvem en torns als 600.000 euros, més 300.000 de sancions, més el que podria ser, per tant, el que s'hauria de fer realment és recuperar-lo,
i a partir d'aquí oferir-lo a paradors nacionals. Serviria per dues coses, per tenir un parador ubicat on ha d'estar i al mateix temps per recuperar un espai de la ciutat magnífic com és Calardiaca, a més a més amb pintures, el que quedi després de l'1 al mes que ha estat, i a més a més molt en la línia del que són els paradors nacionals. Ara ho parlàvem abans,
amb topè fora de micros, que els paradors nacionals temps pretenen aquest caire històric i revaloritzaria l'espai, deixaríem de tindre tots aquells endamis que tenim allà i protegiríem i salvaríem un edifici que al final ens acabarà caient, senzillament per desídia. I després recordem que també va haver-hi un altre lloc on va proposar l'alcalde que deia que després del trasllat
del Conservatori a la Tabacalera, que ja sabeu que estem totalment d'acord. Això sí que estem d'acord que el Conservatori està traslladat a la Tabacalera, perquè, a més a més, si ho fa la Diputació ho farà meravellosament bé. I, a més, amb tota la solidesa i credibilitat d'allò que diu perquè ho fa...
Doncs bé, es va dir que quan es traslladés quedaria casa Montoliu i la casa anexa que hi ha a Carrer Cavallers, que també és un altre dia, un altre espai, com serien aquests palauets que permeten un entorn, com tu molt bé deies, Pep, aquest entorn a dintre de la ciutat, dintre del que és el casc antic, que seria un altre bon espai i que també es va proposar.
Però bé, ara anem amb un altre espai que ara diem el Banc d'Espanya. El Banc d'Espanya que suposa construir a la banda de darrere. Nosaltres ja hem fet l'estudi. Tenim un arquitecte al grup, com és el conseller Álvaro Valle, i evidentment els números no surten. O fas habitacions molt petites que són impròpies d'un parador...
perquè normalment són espais més grans, pel preu que després es cobra d'aquestes habitacions, i els números no surten. Però suposo que la següent, abans d'eleccions, serà dir que la posarem a la tabacalera, perquè, clar, com que no tenim projecte ni línia que seguir, anem donant bandassos d'aquí cap allà.
I què més li falta a Tarragona, segons vostè? Ara que comencem l'any, què més li faltaria a Tarragona? Ara que comencem l'any, per ser ja tot el procés de deixar lliure la passa de la fonda amb el tema de càrrecs i descàrrecs, que també s'ha conegut aquest dia, aquests dies, i ha de separar-ho la parada del bus de la Rambla Vella. Què li sembla tot plegat?
Bé, nosaltres jo crec que nosaltres vam ser els que ho vam promoure, no? Amb aquell vídeo tan bo que va fer el nostre cap de comunicació, l'Andrés Tejadera, dels talons i les rajoles, va ser al principi de posar d'una veu, ni que fos sense ni una paraula ni un text, de donar veu a el que tothom pensava, a les rajoles que estan trencades i que la gent cau, amb el millor dels casos que t'esquitxen...
i, en definitiva, en que la rajola de la plaça de la Font, quan es va posar, que era per donar aquella visió del que era una quarta part de l'arena del circ, no era una rajola perquè hi passessin camionatges i més del pes que eren. Pot passar un camión, pot passar, evidentment, una ambulància, pot passar un servei de seguretat, però tenim dues entrades a la plaça de la Font, com és Portalet i com és Boca Calle. Per tant, no que la plaça de la Font sembli al metro una hora punta
amb camions que pesen, no direm gran tonelatge, però que pesen, descarregant i carregant, i amb un malmetent totes aquelles rajoles, i a més a més amb un perill, perquè van amb una velocitat tremenda. Per tant, nosaltres ho vam proposar des del primer moment, ha costat, ha trigat, se'ns va dir que seria això a partir de gener, serà més tard, però bé, nunca es tarde si la dicha és buena,
i per tant creiem que és importantíssim i totalment d'acord, perquè nosaltres vam ser els que ho vam impulsar, i després també amb aquesta reubicació de les zones de càrrega, com molt bé et deies en aquest cas amb la consellera Horts, també vam estar a la comissió buscant, com tots els grups, solucions...
perquè fossin el més pràctiques i vàlides possible, lliberant un espai com és la plaça de la Font, que no oblidem, eh?, que és una quarta part de l'arena del CIR, per tant, un monument patrimoni mundial convertit en el rally de Dakar. Ahir parlàvem, per cert, de la política migratòria, ahir feien compareixença, bàsicament, i per dir-ho amb un titular, deien que es cal posar ordre, no?, davant d'aquesta nova regularització que hi haurà d'abril, no?,
Sí, a veure, nosaltres ho vam dir... Fa uns mesos va presentar tota la nostra política migratòria, el president Feijó. És una política, jo crec, molt assenyada. El president Feijó és un gran gestor.
És un gran gestor. I quan arribi a governar, que arribarà, evidentment, així ho demostrarà. I com ho va demostrar amb quatre majories absolutes a Galícia. Per tant, els ciutadans, quan voten quatre majories absolutes, que vol dir que no et voten només els teus, sinó els que normalment no et votarien, vol dir que la teva gestió és bona. Per tant, és tot un decàleg de propostes que són molt assenyades. És a dir, posar ordre en el desordre,
La feina com a porta d'entrada del que vingui. El que vingui treballar, naturalment que sí. L'altre dia ho dèiem a la tertúlia. Hi ha sectors, pesca, agricultura, serveis, cura de les persones de la tercera edat o les persones amb algun tipus de discapacitat que estan majoritàriament fetes per persones...
Per nouvinguts. Per tant, el que vingui a treballar, naturalment que sí. Naturalment que sí. El que no tingui ningú que hagi anat fora a treballar o que hagi vingut aquí a treballar des d'altres llocs d'Espanya, allò que diuen, que tiri la primera pedra. Perquè jo crec que ningú de nosaltres la podríem fer. Per tant, importantíssim, ara, aquelles persones que cometin delictes greus, immediatament...
perden la residència i immediatament se'ls retorna als seus països, un cop hagin complert, evidentment, el que han de complir. I després nosaltres afegíem un tema, no sols el tema d'antecedents penals, sinó antecedents policials.
perquè entre els policials i els penals pot passar molt de temps i és important que hi siguin. I després, evidentment, tot el tema d'evitar que les màfies perjudiquin aquestes persones, trafiquin amb aquestes persones i que realment persones que a vegades se les porta enganyades acabin caient en el món de la delinqüència, no per elles, sinó per les màfies que les porta.
Vox en un discurs molt més radical sobre aquest tema i de fet estan trucant a la porta per poder governar amb el partit de vostè de Fijoart a l'Aragó.
Sí, és que clar, penseu que, i ahir ho dèiem, quan parlàvem del tema d'immigració, que al final tothom està utilitzant el tema de la immigració. Per part de Vox, amb un plan populista. L'altre dia ho deia la consellera Gómez. I el que no treballa, que se muera de hambre, aquí, amb aquesta tertúlia.
i los vamos a echar, y vamos a poner a los que están con subsidios, i tal. Vull dir, a veure, és un populisme que no té raó, que no és realitzable, no? Per això Vox acaba sortint entre i acaba sortint dels governs, perquè el que proposen no és executable ni realitzable. L'oposició s'aguanta, l'oposició s'aguanta tot. Una altra cosa és quan has de governar. I els que hem governat
vuit anys com vaig governar jo, ho sé perfectament. I en el cas del Partit Socialista, tres quarts del mateix. O sigui, s'utilitza també per donar satisfacció als seus companys de camí, els que el van apujar en el moment de la investidura, i bé, que ara ja no els tenen tant, com deia avui la consellera Ramos, que no estan tan donats a apujar-los, i llavors els van donant coses d'aquestes
per apollar-ho. I després, clar, hi ha les barbaridats aquestes de la reposició, no?, de que s'acabarà amb els fatges d'aquí i ho reposarem amb gent que vingui de fora, immigrant i treballadora. A veure, jo crec que hi ha gent i hi ha partits que han perdut el nord. I aquí el que s'ha de fer és seny i valorar a totes les persones que venen de fora a treballar com les que venen aquí
que som totes necessàries, perquè si no l'estat del benestar acabaria, i ni utilitzar-les per donar satisfacció als companys d'investidura, ni utilitzar-les per un populisme barat que després no es pot fer. Maria Mercè Martorell, entrevista a Portaveus avui. Aprofito per preguntar-li, perquè la setmana que ve serà l'aniversari d'aquesta casa, 40 aniversari, 40 anys d'història a Tarragona Ràdio, farem una...
a Gala, al Teatre Tarragona, divendres... I tant. No queda l'altre, eh? El dia 20 a les 20. Fàcil de recordar. Per la part que li toca, a part que també està presidenta d'aquesta casa, si vols fer algun comentari, és el moment de fer-lo, eh? Com veu la trajectòria, aquesta trajectòria, aquests 44 dècades d'història d'aquesta mesura de servei públic.
Bé, jo veig una trajectòria boníssima perquè, a més a més, Tarragona Ràdio, des d'aquella Ràdio Fòrum, s'ha anat adaptant als diferents temps i als diferents moments i sempre amb una serietat, amb una rigorositat i al costat de la ciutadania. Ahir ho deia jo amb l'article aquell que va sortir, que havia de sortir el 17 i va sortir, però és igual, anem una setmana avançats.
i que, en definitiva, Tarragona Ràdio, tant per aquelles coses bones com dolentes, sempre ha estat al costat de la ciutat i, a més a més, com dèiem, una gran professionalitat de tots els que heu estat, els que han estat i ja no estan, la cantera de la que ha servit i els que vindran després. I jo, com a president dels vuit anys...
que vam estar, que a més a més vam fer tantíssimes coses, i anaven sortint coses que havíem fet, que algunes els premis micro, tantíssima cosa que fèiem, els premis també de comunicació, llibres que vam editar, i aquests estudis, aquests estudis que vam inaugurar el dia de Sant Roc, en el 16è aniversari de Tarragona Ràdio, molt orgullosa, molt orgullosa. Ja saps que quan parlo de vosaltres com els meus nens i nenes de Tarragona Ràdio,
Ho dic amb tot el cor, perquè jo m'ho vaig passar molt bé amb vosaltres, vaig aprendre molt, i va ser un goig ser la presidenta durant vuit anys d'aquesta empresa, i sempre l'he portat el cor. O sigui, igual que porto el patrimoni, porto Tarragona Ràdio i Mitjans de Comunicació, perquè vam treballar molt bé amb el Ricard Laoz, primer com a gerent, després com a director, després com a director gerent, i tots els companys que hi havia, tots, entre ells tot mateix, la Tere, la Yolanda...
tantes i tantes persones que van passar aquí, els que tenim allà dintre, el Lluís, el Mauri, el Joan Andreu... És que no em vull deixar ningú, però... Però, clar, tots. Els que hi havia, alguns que ja no hi són, ara, i, evidentment, tots els que estaven aquí, que segueixen estant, i que realment ho fan magníficament,
i que han acompanyat a la ciutat, com dèiem, els bons moments i els mals moments. I amb els bons moments és fàcil acompanyar, però amb els mals moments ser una emissora de referència, estar al costat, és importantíssim. I Tarragona Ràdio sempre hi ha estat.
Li agraeixo el nom de tots els companys i companyes. Ens veiem el dia 20 a les 20, eh? Ens veiem el dia 20 a les 20 i allà estarem i convidem a tots a qui sigui per aquest 40 aniversari. Maria Mercè Marta, gràcies per acompanyar-nos. Fins la propera. A vosaltres.
La teva veu, la veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta i llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
i al Tàrraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracopunes. Som al carrer s'aneuguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Com diu el capità del Nastic, Òscar Sanz, dissabte tenen una altra oportunitat a casa per guanyar i esperen aprofitar-la per retrobar-se amb una victòria. Dissabte 14 de febrer a les 9 del vespre viurem el partit de la jornada 24 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nastic i el Betis Deportivo. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils
Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Les pífies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? No diré això. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir a la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20. Ai, hola! Dins la veu de Tarragona, camí cap als 40. Jo tinc 48. I sempre que vulguis. Sí, sí. A tarragonaradio.cat. Deixa que la sessió. Que vale, tio! Fans de Tarragona. Amb Sílvia García. De 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day. Welcome to Sancho Bay.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio, amb les bases del pop-rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM, Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
No pasaste de caimà, hasta bé, un cocodrilo.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat. Perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Quan passen en punts 6 minuts de dos quarts d'onze del matí, és moment de sortir a l'exterior, que portem massa temps tancats aquí als estudis. I on hi ha molta, molta acció ara mateix a la ciutat és a la plaça de la Fona, tot just en què acaba de començar, el que és el vestiment de la bota i també la presentació dels ninots d'enguany, dels ninots de Carnaval. És un dels actes més matiners de Carnaval i és com el tret de sortida a tot un cap de setmana, o tot una setmana, de fet, de disbauxes.
sempre té un element crític reivindicatiu que anem a desvelar tot seguit, perquè allà tenim ulls i veu els de l'Abril Reus. Abril, bon dia. Molt bon dia, Núria. Fa solet aquí a la plaça, no? Fa solet, avui s'està. Molt bon dia, hem hagut de treure la jaqueta i tot. I em sembla que han aprofitat, perquè jo he arribat a les 10 i ja estava... Ai, Abril, que... Han anat bastant ràpids i hem pogut per...
Ara, ara, per un moment t'han perdut, però ara tornem a recuperar. Digues, digues. No, això que he dit, que han anat molt per feina i que ja estan tant la bota com el Ninot i la Ninota vestits a la plaça de la Font, esperant a les 12 fer aquesta presentació oficial també amb la reina i el concubí. I hem pogut parlar amb el Raül Martínez, que és l'autor de l'obra de Balua Hab, i això és el que ens explicava. Si voleu, l'escoltem. Escoltem.
Fa pocs minuts que la bota i el Linot i la Linota ja abasteixen a la plaça de la Font. A les 12 hi haurà la presentació oficial amb les autoritats, també amb la reina i el concubí d'aquest carnaval de Tarragona 2026, però nosaltres ens hem volgut apropar per poder parlar de primera mà i així com a primera notícia amb el Raül Martínez, que és l'autor de la bota i del Linot i de la Linota, de la...
de la vàlgula, que ja és el tercer any que s'organitza, que s'encarrega de la creació de la bota i de l'innota del Carnaval de Tarragona. Raül, molt bon dia. Molt bé, buenas, què tal? Un plaer.
Ara ho comentàvem i és el tercer any que teniu l'encàrrec de fer aquesta obra. Enguany, la bota va de la... Bé, la titulació és la bota tàrraco renovat 2026. Podem veure... Bé, explica'm-ho una miqueta més, parlem si vols primer de la bota i després del ninot i la ninota, però podem veure això a la bota, un casc romà damunt de tot amb una inscripció.
Correcto, al final el objetivo es renacer otra vez y dedicarle la bota a algo relacionado con la ciudad. El año pasado se nos brindó la oportunidad de hacer un homenaje a los afectados de la Dana y este año hemos querido regalar a las ciudades de Balboa un homenaje a esta renovación que se ha hecho en el Museo Nacional Arqueológico y el Fórum de la Colonia este año que se ha hecho.
que se ha trabajado desde Tarragona para que esto esté renovado. Y le hemos hecho ese homenaje poniéndole ese casco de centurión, haciendo esta inscripción con las letras romanas, etc. Y recordar un poco que Tarragona es tarraco y que se trabaja también para que todo este patrimonio se conserve.
Això pel que fa a la bota, després tenim el ninot i la ninota. Van els dos vestits de vermell, amb una miqueta de daurat el ninot, que s'aguanten un bastó. Quina simbologia o què signifiquen aquests ninots?
Bueno, pues la peculiaridad que tienen cada año, son los mismos personajes, pero van con una fresa diferente, tienen que ver con las telas, los colores y el simbolismo que van a llevar las comparsas que ganaron el año pasado, ¿no? Entonces, son las que nos ofrecen a nosotros las telas y nosotros hacemos...
El patrón y los vestimos un poco a nuestro gusto en base a lo que ellos nos han ofrecido. Luego también intentamos, si te fijas, pues integrar todo a un nivel armónico de color, pues que el casco tiene los dorados que tienen los personajes, los rojos, los colores madera, colores más cálidos, etcétera, para que toda la pieza, todo el conjunto, pues sea un poquito más armónico.
Podem veure els dinors, clar, per fer això us heu de posar en contacte amb les dues comparses, amb les guanyadores de l'any passat, en aquest cas enguany són la comparsa Sinus i la comparsa Urban Style. És fàcil, no?, aquesta comunicació, aquest, doncs això, valorar quines són les teles. Us faré una mica també d'espòiler del que aniran enguany.
Es como un tráiler, es como un tráiler de lo que vamos a poder ver y claro, si al final mantenemos una comunicación con cada una de ellas, lo que pasa es que no se mezcla comunicación porque hay un secretismo importante para guardar un poco la sorpresa de lo que va a ser y de lo que vamos a ver en los días de carnaval.
Aquest, el ninot i la ninota i la bota estan presents a la plaça de la Font fins al dimarts, que es cremaran amb el final del carnaval. Suposo que tu com a valencià també vivint les falles, que es cremin els ninots o que es cremin una obra teva, i estàs potser una mica acostumat, però què representa per tu que això, que s'estigui una setmana exposada, podríem dir, i que després es cremi?
Bueno, tiene mucha similitud con nuestro arte, que son las fallas, aunque desde Valois hacemos cosas más peregnes, ¿no? Pero este espíritu para mí es como, yo lo llamo como el año nuevo, es decir, es el espíritu de renovación, de las cenizas renace, ¿no? El ave fénix, es un poco olvidar lo pasado, darle menos importancia de la que se merece y mirar el futuro cercano con ojos de renovación, ¿no? Ese es el espíritu un poco...
que crec que és molt de la cuenca mediterrània. En què t'has pogut inspirar o què és el que has anat a buscar per poder crear aquesta bota?
Bueno, no ha sido muy difícil porque en cuanto vi que Tarragona este año iba a hacer ese esfuerzo de renovar todas estas partes romanas, pues nada, en cuanto buscas un poco de documentación, un poco de trabajo periodístico como el que hacéis vosotros, pues te encuentras todas las referencias y al final elegimos el casco porque era como muy identificativo y creíamos que era de lo más espectacular que podíamos poner.
Entonces al final referencias tienes muchas y es fácil en ese sentido reproducirlo. Perquè per a vosaltres us donen l'oportunitat o us donen l'encàrrec de fer la bota en total llibertat de fer el tema que vulgueu?
Sí, lo único es que sí que es verdad que se presenta un proyecto, es decir, nos ha dado el Ayuntamiento total libertad, presentamos proyectos y si el proyecto gusta pues tiramos adelante. En ninguno de los tres años que hemos estado trabajando aquí en Valua nos han puesto ningún apego, o sea, los tres proyectos que hemos presentado, por suerte, han sido del gusto de la ciudad.
Y orgulloso del resultado. Sí, claro, claro. Además, todos los trabajos que hacemos saliendo un poquito de Valencia, para nosotros es un auténtico placer. ¿Me puedes recordar qué pone, qué pone la inscripción y quién es el significat? Bueno, es Tarragona renovada, 2026, básicamente, pero en romano que es Tarraco renovado y con las letras romanas del 2026.
Doncs recordem que podreu veure la Bota, el Ninot i la Ninota, a la plaça de la Font. Ara a les 12 es farà la presentació. Tu també hi seràs. Què és el que explicaràs o què és el que vols que es quedi la ciutadania de la teva obra d'art?
Bueno, al final que se queden con ese espíritu de fiesta, porque al final todo lo que tienen estos personajes es ese brillantor, esa purpurina y esas lentejuelas y esos colores tan fuertes y esos oros, es para enfatizar la fiesta que estamos en Carnaval y es que hay que celebrarlo y salir a la calle, hacer fotos aquí y disfrutar de la ciudad. ¿Estarás por aquí durante el Carnaval de Tarragona?
Vamos a intentarlo, sí, vamos a intentarlo. Hoy tengo que volver a Valencia porque tenemos más trabajo desde Valua, pero sí, vamos a intentar venir el fin de semana y verlo. Si la gent es fa fotos amb la linota y la bota, on han d'etiquetar o com us etiqueten a Valtros? Pues nos podéis etiquetar en redes como arroba Valua Hub, Valua con V y Hub H U B de Barcelona.
Doncs esperem que hi hagi moltes respostes i molta interacció per part de la ciutadania. Sí, la verdad es que sería un placer veros por ahí, ver vuestros comentarios y vuestras publicaciones. Doncs Raúl Martínez, autor de la vota i de l'inot i la linota d'enguany de Tarragona 2026 d'aquest carnaval. Moltíssimes gràcies, recordem que bé són de la Valua Hub, venen de València i que és el tercer any consecutiu que tenen l'encàrrec de fer això, aquesta obra. Moltíssimes gràcies, Raúl. A vosotros por hacer un eco. Muchas gracias.
I moltes gràcies a la companya Abril Rius que ho ha desplaçat cap a la plaça de la Font. Com sempre, ja és un clàssic això, per explicar-vos en directe com pinta, com és, la bota del Carnaval d'enguany i també el Ninot i la Ninota. És com un dels actes que donen el tret de sortir del Carnaval, tot i que bé, venim ja del Distressador, que també serem dels actes, però aquest és dels tradicionals, el de sempre, que d'enceta ja tota una setmanada disbauxa una bota amb no massa reivindicat.
que a vegades ha aprofitat per fer algun lema o algun comentari referent o reivindicant o de queixa, de denúncia d'alguna situació que no agrada. La bota d'enguany, ja ho deia, el seu creador. Igual com el Ninot i la Ninota són més que reivindicatius, són bastant, com deia ell, de purpurina, molt alegres i molt festius. És una altra manera de mirar-se al Carnaval.
Vinga, va, que falta un quart d'hora per arribar a les 11 del matí i el que fem nosaltres és seguir avançant en aquest programa La veu de Tarragona. El darrer contingut d'avui ens el posaran des del Col·legi d'Administradors de Finques de Tarragona. Parlarem sobre el nou decret de lloguer i també sobre els impostos.
El Tàrraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Otra semana aquí en casa, otra oportunidad que espero que aprovechemos.
Com diu el capità del Nastic, Òscar Sanz, dissabte tenen una altra oportunitat a casa per guanyar i esperen aprofitar-la per retrobar-se amb una victòria. Dissabte 14 de febrer a les 9 del vespre viurem el partit de la jornada 24 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nastic i el Betis Deportivo. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Els darrers minuts de programa són per parlar amb el Col·legi d'Administradors de Finques de Tarragona. Ens ocupem de dos temes. Per una banda, el nou decret del lloguer i, per altra banda, els impostos. I ens ho posa tot sobre la taula el Fabià Huguet, que és el president del col·legi. Fabià, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. A veure, el lloguer, nou decret. Sempre estem regulant el tema del lloguer? No ens ho acabem?
Hi ha modificació sobre modificació? Què és això del nou decret? És un problema que patim en aquest país, que és que anem fent legislacions puntuals, concretes, de temes concrets, i sense fer una política bona de vivenda i que això no soluciona el problema. Aquest nou decret què és? El decret que ja es va aprovar i no va ratificar el Congrés, per tant va deixar de tindre vigor, que el problema de...
de governar amb decrets és que el decret dura un mes, si no ho convalida el Congrés, llavors deixa de tenir la validació. De quan estem parlant? Quan es va aprovar? A l'últim Consell de Ministres, i ara ho té que convalidar el Congrés. O sigui, n'hem parlat d'això? Sí. Del nou decret n'hem parlat ja? Sí, perquè es va fer fa un any i mig, em sembla que va ser l'altre decret, que sí que es va aprovar, que era la prorrogada dels desnonaments a famílies vulnerables,
Totes. I amb el decret que es va... que ho va tombar el Congrés, que era aquell òmnimus que anava també el tema de les pensions i tot allò que no es va aprovar al Congrés, doncs també anava aquest tema de desnonament... De moment, perquè ens situem, ara continuem en què consisteix o quines modificacions o què canvia, quines regles del joc canvia, però aquest nou decret del lloguer és el que està funcionant ara mateix perquè està aprovat. El que passa és que... Aquest moment està aprovat. Però...
Però es té que ratificar per al Congrés. Quin marge té el Congrés per ratificar-ho? Un mes. Un mes. I si en un mes no ratifica, adiós, muy buenas. Ens quedem amb el vell d'aquests. Exacte. Què ve a dir aquest nou? Doncs exclusivament la pròrroga a la prohibició de desnonaments a famílies vulnerables.
És a dir, la pròrroga em sembla que vens ara, i llavors el decret el que fa és allargar la prohibició dels desnonaments fins al 31 de desembre. La diferència del decret anterior amb aquest... És una pròrroga, perdona, que seria fins a final d'any. Va d'any en any. Sí, perquè com no hi ha una regulació macro...
Encara que s'aprovés, que ara el Congrés digués si l'aprovem, és una normativa que serviria només fins a 31 de desembre. No sé que després fem un decret sobre el decret, una pròrroga més. Exacte.
El que veria és, bàsicament, que fins ara estaven prohibits tots els desnonaments a totes les famílies vulnerables i ara aquest nou decreto que diu és que si es poden exercir desnonaments a les propietaris que tinguin una vivenda més. És a dir...
que per molt que tinguis vulnerabilitat, si tu ets propietari de la teva vivenda i d'un mes, que tens llogada, tu podràs iniciar l'acció de desousi, que representa un muntat dels lloguers que ja no vull dir el... Torna, no ho entenc. Perdona. És a dir, fins ara, tots els rendaments de famílies vulnerables estaven suspesos dels donaments. No es podia. No es podia desmanar a ningú. A ningú.
El nou decreto que fa és prorrogar aquesta prohibició fins al 31 de desembre, però treu fora d'aquesta prohibició de desnonament els propietaris que tinguin una vivenda més, és a dir, que tinguin dues vivendes. La seva vivenda habitual... I una altra que lloguin. És lo normal, no?
No, que és el normal, que tinguis una vivenda on visquis i si tens una altra que la llogis, vull dir, tu has de viure en algun lloc. Clar, és que quan parlem de desnonaments, moltes vegades ens pensem només que hi ha els grans tenidors o els bancs, però al mercat hi ha un terç del mercat de lloguer que estan en mans de petits propietaris. D'acord. Això, per el que jo estic veient, això separa una mica, o sigui, el que serien grans tenidors...
I aquí sí que diu, bueno, doncs aquí prorroguem. Si ets un gran tenidor i ho tens llogat a una família vulnerable, mira, t'aguantes i ho prorroguem. Però el petit tenidor també. Perquè el petit tenidor és fins a 5 vivendes. És a dir, si tu tens 3 vivendes, no podràs fer el desnonament.
Ah, d'acord, d'acord, d'acord, d'acord. Però, en canvi, si ets un particular que tens una vivenda més, aquesta altra només en tens dos, ara ho entenc. Exacte. No està mal pensat. No, no està mal. Bé, tot és regular el negoci del lloguer, no? Qui ho fa per negoci, qui ho fa... Però això té un problema de base, que és que el problema no és que puguis o no puguis desnonar. El problema és que la càrrega
social que té que tindre tot ciutadà, la defensa social que té que tindre tot ciutadà de la seva vivenda, té que recarregir sobre l'administració, no sobre la propietat privada. Per què jo, si tinc tres vivendes i no em paguen dos, tinc que fer-me càrrec jo de l'amunt de la habilitat d'una persona? Aquest és el debat. Crec que l'Estat ha de complir amb les seves obligacions, que és el que té que garantir aquesta vivenda.
Hi ha aquest punt intermig, que són els petits tenedors, però que tenen ja, només que tinguin dos vivendes a lloguer, més la que viuen, ja està. Avui en dia és molt fàcil que tinguis tres. L'he dit al pare, t'hagis comprat un, a segona residència... És a dir, Espanya necessita una política...
Nova, consensuada, el tema de venda és un tema molt complicat, no estem donant-li solucions, tenim programes de prisa al mercat de lloguer perquè no n'hi ha. Després una altra cosa, una cosa és que puguis executar el desnonament, que puguis reclamar el desnonament perquè estàs en aquesta situació. Una altra cosa és la segona part, com a nivell...
judicial o de procediment, tot això avança. Que també serien, jo crec que a vegades són coses que no van de la mà. És que la inseguretat jurídica en la que vivim és molt alta. Llavors això és molt complicat. Cal també saber. Me permet desnonar, molt bé. Quant de temps estaré? Clar.
I després també ha de quedar clar el que es considera que un llogater en situació de vulnerabilitat. Hi ha d'haver unes condicions que no sé si estan prou trebades o sí. Sí, sí, sí. El que passa que, repeteixo el que et deia abans, jo entenc que tota persona que està en situació de vulnerabilitat a l'estat té que cobrir les seves necessitats, no la propietat privada. Tinguis una o tinguis tres vivendes.
que em dius, els grans tenidors, considerats grans tenidors, els bancs, els fons buitre, jo això, que faci una acció social també aquestes empreses, tampoc me sembla malament, però la propietat privada en particular, que amb els diners de tota la seva vida que ha estat treballant, s'ha comprat un pis de segona residència, per que sigui el lloguer, i de d'herència el del pare,
ja té tres vivendes, ja no podrà desnonar. No té molt de sentit que la càrrega caigui a la propietat privada. Jo insisteixo molt perquè és el tema que per mi és fonamental. Al final s'ha de trobar l'equilibri entre donar encaix a llogaters i a propietaris perquè abans sí, perquè si no, és que en una situació d'inseguretat ningú s'hi atreveix.
I a més, en aquest país estem acostumats a passar de lleis totalment favorables a l'arrendador a lleis totalment favorables a l'arrendatari. I no es té que ser ni a favor de l'arrendatari ni a favor de l'arrendador. Té que ser equànimes i que hereteixi els drets dels dos.
Segons el col·legi, seria bo que el Congrés ratifiqués aquesta llei? Que dures, sí? Que no dures només un mes, no? Que quedés ratificada. I a veure per on seguim. Sí, per almenys això. Dos minutets només, Fabià, per parlar sobre els impostos. Què vols dir, els impostos? La comunitat també estan obligades a pagar impostos. Bé, a fer declaracions, més que a pagar impostos. Independentment de l'IBE, si tens una zona llogar, una...
una terrassa llogada o una cosa d'aquestes, ara ens ve el 347, l'impost d'operacions tercers, que les comunitats des de ja fa uns anys estem obligades a presentar. I això... Què és? 347 és la declaració d'operacions majors de 3.000 euros.
3.500 euros. Operacions que t'hagin fet. És a dir, si la comunitat té una obra o un manteniment o qualsevol persona, excepte subministres, que són llum, aigua, que això no, tot a més que sobrepassis 3.500 euros, has de fer la declaració dient que tu ets la comunitat tal. I tornen diners perquè això la comunitat gasta molt, no?
No, no, no, és merament informativa. Per què declares? És informatiu. És una declaració informativa. Ni guanyes, com que no hi guanyes res, però tampoc te tornen res. Llavors és informatiu. Per què? Perquè així tenen el coneixement de totes les empreses que treballen. I així s'estalvien que contractis empreses en negre.
Exacte, exacte. És una manera d'evitar que hi hagi negre. Segons, és una manera que l'agència tributària tingui la informació necessària de les empreses i la seva facturació, perquè, clar, si jo tinc una empresa d'obres que me fa una obra i totes les comunitats han declarat el 347, ell, la seva declaració de societat, haurà de declarar tots els ingressos, no es podrà saltar. De quan es fa aquesta declaració? Una vegada a l'any. Una vegada a l'any, bueno, encara, encara. I se n'encarreguen els administradors de finques, que per això estem...
Per això és important tindre un administrador perquè, si no, és molt difícil que la puguis presentar. Tot el que sobrepassi 3.500 euros a l'any, aquest ha de fer anar a la declaració.
Bueno, doncs mira. Una fenya més. Una fenya més que teniu. I s'ha de presentar sempre aquests mesos de l'any? A finals de febrer? Ui, així us ve tot junt. Aneu a tope. Ara estem tancant, que és un moment dolent. Doncs t'agraeixo molt que haiguis vingut. Segurament és el teu moment de respir. Fabià Oguet, president del Col·legi d'Administradors a Finques de Tarragona. Moltes, moltes gràcies i fins la propera. Gràcies a valtros.
I ja us ho dèiem ahir, que aquesta setmana és la setmana de felicitar a molts amics i familiars. Avui li toca a la Maria Romano del Tens i Ungles, a la Irene i a una noia que es diu Martina i que és estupenda. Moltes felicitats. I al nostre tema, clar, ens ho porten illes que són Orpour Golden.
Bona nit.
Buen día, son las 11.