La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal? Molt bon dia, benvinguts, obrim la veu i avui que serà el programa més curt de la temporada perquè durarà mitja horeta. D'aquí mitja hora anirem cap al segon d'actes de l'Ajuntament per seguir la sessió extraordinària del Consell Plenari. A sobre de la taula, dos punts bàsicament, el Consorci de la Gestió de Tàrraco, el protocol i d'altra banda també les votacions al voltant de l'Associació d'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, que s'ha de constituir divendres a la Canonja i avui també ha de votar
al ple, doncs de moment sense unanimitat, veurem què passa d'aquí una estona, però hi anirem en directe. A dos quarts de deu en directe cap al segon d'actes i connectarem amb aquesta sessió extraordinària que durarà el que duri, com sempre, eh? Quan s'acabi, doncs ja reprendrem la programació, doncs, l'habitual dels dilluns. De moment però ho deixarem amb la tertúlia esportiva, per tant hem invertit els factors que no el té el producte, és a dir, que en lloc de fer la tertúlia a dos quarts la fem ara,
Per tant, de seguida podreu sentir els companys d'esports, amb en Jordi Blanc, i amb els diferents tertulians, avui parlant del protagonista absolut de l'autoritat gran, aquest any Rebollo, que torna a ser el salvador del Nàstic, amb aquest resultat de 0 a 0, amb un partit que de seguida en parlarem com els companys d'esports, amb aquesta tertulia esportiva. Obrim així la veu de Tarragona, amb tot el que fa possible el programa. Avui en Lluís Comas, a les Vistes So, us parla Josep Sunyela. A les 9 i 1 fem una petita pausa, 9 i 2. Fem una petita pausa i de seguida tertulia esportiva.
Més informació a porttarragona.cat
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vivo cantando. Venga chicos, venga chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farmacarraco.
Fins demà!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. El Fòrum del Nàstic, la veu de Tarragona.
Temps de tertúlia com cada dilluns aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio. Avui hem avançat una mica l'hora perquè al voltant de dos quarts de deu arrencarà el plenari extraordinari de l'Ajuntament de Tarragona, que com sempre podreu seguir aquí en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio, però abans, abans no comenci el plenari...
El que farem serà parlar de l'actualitat del Nàstic, d'un Nàstic que ve d'empatar al camp del Sabadell, a la nova Creu Alta, empat sense gols, on Dani Rebollo, i no és el primer cop aquesta temporada, va ser el gran heroi del partit. Va salvar les nombroses i clares oportunitats del centre d'esport Sabadell. Pel Nàstic, clara, clara, clara, una.
la d'Àlex Jiménez, a la recta final del partit, amb un 1-1 que va tenir amb el porter del Sabadell, amb Diego Foli, que finalment li va acabar aturant aquesta pilota, però va ser un altre d'aquells partits grisos del Nàstic, en què sí, puntuar fora de casa està bé, deia Luis César després del partit.
L'1 de la mitjana anglesa, però bé, una mitjana anglesa amb aquesta imatge que estem donant en els darrers partits no acaba de convèncer l'afició del Nàstic, cares llargues, aquest dissabte, del miler d'aficionats que es van donar cita a la nova Creu Alta, novena jornada de Lliga, i el Nàstic va ser capaç de desplaçar la tercera categoria del futbol a 9.000 aficionats.
el camp del centre d'esport Sabadell, amb una altra d'aquestes marees granes de la temporada, perquè, bé, ja hem jugat els dos derbis catalans fora de casa, per tant, eren dos partits per portar aficionats del Nàstic. Avui hem convidat per parlar del Nàstic el Pedro Ponce. Pedro, què tal? Bon dia. I el José Luis Martín. José Luis, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Dani Rebollo i poqueta cosa més, no? Del de dissabte.
Dani Rebollo y un punto, que es lo único que podemos sacar positivo del partido del sábado, porque la verdad es que el equipo se vio superado totalmente por el Sabadell, con un juego muy dinámico, un juego muy directo, un juego a ir a buscar al Nastic en la salida, y que el Nastic no supo leer ese partido de la manera que correspondía. Prácticamente estuvimos a merced todo el partido,
sobre todo superados en la media y en la defensa donde jugadores que hasta ahora no estaban dando una regularidad importante como Camus pues se vio superado totalmente en esa faceta en la faceta defensiva y luego pues la defensa pues yo creo que hay que tomar notas sobre algunas cosas que me empiezan a
A impacientar un poquito, por ejemplo, la titularidad de David Alba, pues a mí me genera mucha tensión. Un jugador que estos últimos partidos nos ha generado muchos problemas, sobre todo en los duelos, en los que no suele...
No está a la altura, vaya. Entonces estoy viendo que el equipo me genera muchas dudas, sobre todo en una faceta donde ya lo habíamos dicho, de que el punto fuerte en principio para Luis César iba a ser la defensa, pero los goles en contra nos están dando un resultado negativo, ¿no?
La parte positiva, bueno, pues que sacamos un punto que en un campo a priori a día de hoy no es fácil y que tenemos 13 goles que somos, junto con dos o tres equipos más, somos los que más goles metemos. Pero también es verdad que esos 11 goles nos hacen mucho daño. Y la regularidad del equipo, pues como estamos viendo en toda la temporada. Un equipo...
Triste, un equipo sin dinámica, un equipo que a día de hoy todavía no está hecho si de alguna manera Luis César cree en lo que piensa. Y bueno, pues la verdad que nos genera muchas dudas.
A més a més, un Nàstic, a més a més, tu dius, ens genera dubtes, però jo crec que sobretot ens genera dubtes perquè no sabem a què juga. Tu has jugat al camp de l'Europa, has jugat al camp del Sabadell, i tens molt clar el que juguen els dos equips. En canvi, el Nàstic jo crec que ha perdut aquesta identitat, que amb Dani Vidal sí que tenia, que a casa teníem molt clar que jugava, que fora de casa jo crec que també teníem clar el que jugava, que passa que a vegades els resultats arriben o no arriben, i en canvi aquí, tu ara posaves noms propis, en podem posar molts més, perquè...
Jo crec que van de Morgado i després d'Àlvaro García, que no va estar malament, i fins i tot quan va entrar Moï tampoc no ho va fer malament, al mig del camp ens van superar. O sigui, Quadri i Urri ens van passar per sobre. Totalment. I al davant, jo crec que amb alguna coseta de Jaume Jardí, després la que va tenir Alex Jiménez, però poqueta cosa més, perquè Cedric va estar desaparegut, Juan de va estar desaparegut, per tant, bé, vull dir, és que clar, vull dir, no salves pràcticament res del nàstic.
Bé, la veritat, el José Luis ho ha explicat molt bé, les sensacions que tenim, i per treure alguna cosa positiva de tot això, on estem, a la jornada que estem, no és el lloc que ens agradi estar. No, però sí que és veritat que sí que hem caigut de playoff, però bé, ara tot això és circumstant.
Som 600 amb 14 punts, 1 de places de play-off, Sabadell i Europa estan en play-off marquant tots dos, amb 15 punts, a 3 del líder, que és l'Atlético Madrilenyo, que serà el proper rival del Nàstic aquest diumenge al nou Estadi Costa d'Orada, i 4 punts per sobre del descens.
Això ens denota l'ajustat que està a la categoria i jo ahir ho comentava la nit amb uns companys que no acaba de trobar el seu lloc al camp aquest equip no acaba jo l'únic que trec positiu d'ahir
és que ens van caure per totes bandes i vam sortir indemnes. Vull dir que perquè ahir ens podien haver fet un traje, però dels bons. És a dir, aquesta setmana tenim una altra oportunitat a casa d'agafar una confiança que no acaba d'agafar aquest equip, jugant amb qui ve.
però ja et dic, el vas mirant per línies i cap de les línies dona un punt de dir, ostres, tranquils que això sortirà per aquí o sortirà per allà. I llavors et queda aquesta cara de, el que tu dius, que surt la gent que va allà, els 900 persones que van estar allà, que és brutal, és a dir, a les jornades que estem i que l'equip desplaci que 5.000 persones a Sabadell és una passada, vull dir que la gent està amb l'equip i això és molt important.
però aquest equip no acaba de trobar el seu lloc aquesta temporada. Van passant les jornades i podem tindre tres minuts de lucidesa i fem dos gols o fem tres gols, però feina rai, feina rai, feina rai. Vull dir, a pico i pala. I a més a més, si m'escoltes una mica ja les rodes de premsa de Luis César d'aquests dos darrers partits...
no, denotes aquell xer malestar, perquè l'altre dia, després de la victòria contra el Tarazona, sortia dient que la segona no li havia agradat gens, que no hi havia pràcticament res aprofitable, i aquí l'altre dia del Sabadell, bé, jo crec que li llança moltes floretes al Sabadell, perquè és un equip que encara no ha perdut cap partit, perquè a casa portava porteries a zero, però bé, també havia deixat escapar punts, i al final acaba dient allò que li hem de donar una volta a tot, quan dius...
novena jornada de Lliga i encara li hem de donar una volta a tot malament. És el que abans volia dir, que després d'una pretemporada i després dels partits que portem, aquestes dubtes no toquen. O sigui, l'equip o la idea ja la tindria feta. Jo no sé si ell no transmet la idea que vol
d'una forma clara a l'equip o a l'equip li costa entendre la idea que té l'entreador. El que sí que està clar és que a dia d'avui està generant moltíssimes dubtes i jo penso que
l'està sostenint els resultats l'únic que l'està sostenint a l'entrenador són els resultats perquè si ara en aquesta jornada estiguéssim al noveu o al vuitè o al desè hi ha cinc punts de playoff segur que a l'UICS ja no hi seria li estan aguantant els resultats i també és veritat que ell és un entrenador resultatista però això no pots jugar amb aquesta carta perquè qualsevol dia se te decanta de forma negativa i estàs al carrer
Bé, jo amb aquest tema, del tema d'entrenadors, jo acostumo a ser bastant conservador, i més quan les coses a nivell de resultats estan bé. Tu pensa que amb l'alçada que estàs tu tens ara, igual que si tens dos resultats negatius, vas a baix, i ja hem vist que si els tens no és tan cert, perquè està molt comprimit aquesta categoria, dos resultats positius sí que t'envien bastant a dalt.
Llavors, jo ja dic jo... Sí, però ara mateix el Nàstic, amb el que està mostrant aquestes darreres jornades, està més a prop de tenir dos resultats negatius que no dos de positius. Tant de bo ens equivoquem. Sí, sí, el que passa és que no els acaba de tindre. Quan pensem que aquesta setmana es donarà una garrotada, treus una mica el coll. És evident que aquest equip ha de guanyar. És a dir, aquest equip ha de guanyar a casa i fora ha de perdre pocs punts. Perquè jo considero que tenim una plantilla bastant equilibrada. Bueno, fora de casa...
No, se li ha donat tan malament. L'equip va empatar el camp del Betis. Jo surto decebut perquè a mi em dóna la impressió que el partit al camp del Sabadell és la sortida més dolenta que ha tingut el Nàstic aquesta temporada o que s'ha mostrat menys. Perquè el camp del Betis tu acabes empatant però podies haver guanyat. Vas tenir les teves ocasions, podies haver guanyat. Totalment.
Tu vas al camp de l'Europa i perds 2 a 0, però al minut 25 de la segona meitat, si haguessis estat guanyant 0 a 2, ningú hauria dit res. Després arriba la desafortunada jugada de Juncar i allà s'acaba tot i acabes perdent. Vas a Eivissa
I bé, jo crec que... Jo és que em dono la impressió que el Luis César a Sabadell va voler plantejar un partit similar a Eivissa, però no va sortir, perquè si t'hi fixes, el Sabadell va ser dominador com ho havia sigut l'Eivissa, Dani Ribollo va haver d'estar espectacular com va haver d'estar a Eivissa, el que passa que allà sí que jo crec que la contra la vam saber entendre molt millor i aquí no vam tenir oportunitats per tenir contres, no? I aquests són els partits que el Nastic ha jugat fins ara fora de casa.
Jo, la veritat, és que mirant les nous jornades, és a dir, jo els resultats que crec que ens fan estar pensant el que estem pensant avui és el dia del Sant Luqueño i l'altre dia l'Alcorcón. És a dir, tu tens un puntet de l'Alcorcón i el natural és que haguessis guanyat el Sant Luqueño, sumem quatre punts al que tenim. Estaries líder. Sí, sí, però que em refereixo que el normal és que un equip que acaba de pujar com el Sant Luqueño,
que tu a casa el puguis solventar tranquil·lament i l'Alcorcón te pot guanyar, te pot empatar o el pots guanyar. Però ara et giro la truita, no? A mi em dóna la impressió que aquest equip, tot i que perdó contra l'Alcorcón i contra el Sanluqueno, l'altre dia guanya el Tarazona i a la millor, podries dir, tampoc no ens mereixíem la victòria, a mi em dóna la impressió, i coneixem també Luis César, i sobretot de l'anterior etapa, la que ens va pujar a primera, perquè jo crec que l'altre és una mica...
no podem treure un resum clar però coneixent aquell nàstic de Luis César jo crec que el plantejament d'aquesta temporada és més o menys similar, és un equip que a casa li costa més perquè ha de portar en molts casos, ha de portar el pes del joc i no s'hi acaba de trobar còmode i en canvi fora de casa pot treure molts punts aquella temporada que ens va pujar a primera divisió el nàstic va fer dos punts menys
fora de casa que casa. Per tant, va fer una borrada de punts fora. Ara ho dic de memòria, però jo diria que eren 37 punts fora i 39 de casa. Per tant, jo diria que és una borrada de punts fora de casa. Sí, el que passa és que també són diferents èpoques i diferents equips, perquè l'equip que tenia era un equip sostenible per fer el que volia.
Jo crec que amb els jugadors que tenim la idea de Luis César no s'acaba de plasmar al camp, als jugadors almenys els està costant molt, sí que també és veritat que al final del campionat el triomf, l'èxit, te'l dona el títol.
No conec cap títol per jugar bé o per deixar bé les aficions, però també és veritat que jugant bé l'èxit està molt més a prop. La classificació del primer post és molt més a prop que jugant malament, crec jo. De totes manes, l'equip està generant moltíssimes dubtes i a dia d'avui, torno a dir, no?,
L'únic que està sostenint són els resultats, perquè a la mínima que li vagi una mica malament ja tindrà tothom. Té l'afició en contra, també part de l'afició no li perdona amb ell, però la veritat és que hauria de ser la directiva el maltracte que li van donar al final de temporada a Dani Vidal, i això ho està pagant ell, està clar,
Però també és veritat que veient l'equip te genera moltes dubtes de pensar, hòstia, què anem a veure? Jugar al Nàstic o anem a veure com jugar al contrari? Perquè és que al final tots els contraris s'adonen un cop a la cara, no?
Jo estic d'acord amb tu en que l'equip no troba el lloc i dona la sensació que ens superen cada jornada, independentment que guanyem o perdem o empatem. La sensació és que quan comença a moure's la pilota és que estan sempre a part damunt teu, que passen sempre sobre teu en totes les jugades i en totes les línies de l'equip.
però, ja et dic, jo em vull quedar, és a dir, per ser una mica positiu, jo em vull quedar amb el que va patir aquest equip amb el camp del Sabadell i va treure un punt. Saps el que vull dir? Que el que és sacrifici i esforç, alguna cosa se li pot donar a aquest equip. Saps el que vull dir? Que a dintre d'aquest banc desarbola el porter, jo, ja et dic, el tema dels porters...
Parlem de Sant Rebollo, però de tant en tant surt un porter que ho para quasi tot. Saps què vull dir? Hi ha porters que paren molt. I en aquest cas el tenim nosaltres, que millor que el tingui un altre, no? És a dir, que juga amb nosaltres. Sant Rebollo o un porter com d'humana, com feia temps que no teníem, no?
I aquí hi ha hagut portets que s'han donat molts punts, eh? Sí, sí, sí. Bueno, jo crec que Rebolló ha donat un passet endavant. Aquesta setmana passada era el convidat al podcast del Semprenàstic i ell parlava que era una temporada que tenia marcada en vermell perquè ja té una edat, ja té una veterania, té experiència, també vulguis o no, jo crec que també li va valer molt, no?, l'experiència de la temporada passada quan...
doncs, entre l'11 titular, amb deteniment d'Alberto Ovaro, i llavors ja s'acaba quedant de portar titular, i sobretot també, perquè a veure, també ens ho explicava, va viure en les seves pròpies cars, allò que tots els jugadors, quan arriben al Nàstic, suposo que els que queden de temporades anteriors els van explicant, perquè clar, el Nàstic...
en les darreres quatre temporades, tres vegades s'ha quedat amb la Mela els llavis a la final del playoff. Per tant, t'ho expliquen, però, bueno, allò que tu tires endavant i tal, i que a vegades ho vius amb pròpia car, com ho va viure ell, que ens van reconèixer fins i tot que el viatge de tornada cap a l'EP, que hi ha de vacances i tal, que el va fer sol, perquè la seva parella encara treballava i tal, no sé què, que se li va fer...
duríssim anar cap allà per tot això jo crec que sí que ha donat un pas endavant i que jo crec que ara mateix és el jugador que jo diria que juntament amb Jaume Jardí que sembla que s'hagi apagat una miqueta els darrers partits, no sé exactament per què, però jo crec que són una mica els dos jugadors que ara mateix estan brillant més en aquest equip amb Cedric i Bacel encara no acabem de veure la cosa clara el mig del camp és com a molt planer cap tomb entre les unes una cosa i l'altra no l'hem vist
a la defensa hi ha dubtes, jo crec que en Morgado és una mica el que porta l'estandard, no?, perquè jo crec que, però bé, la resta és tot encara amb dubtes. Sí, Montalbota fa un gran partit l'altre dia i no té aquesta regularitat, no dona aquest pas endavant que se li espera des de fa molt de temps. Jardí, doncs clar, el que passa és que Jardí tot el partit no pot passar la pilota per ell, o sigui, arriba un moment que algú ha de prendre decisions, no?, arriba un moment que el minut
l'altre dia al Camp del Sabadell, si se'n doneu compte, fa un canvi, jo crec que abans ja, quan entra el terreny de joc, crec que és el Panis, per Juanda, envia Jaume Jardí a la banda, i Àlex Jiménez el deixa com a doble punta, crec que amb Cedric encara, o amb Baselga, ara no me'n recordo si encara hi havia Cedric o Baselga, i això ho fa, i als dos minuts o tres o quatre... No, ell no es troba a gust... No, el canvia, entra Pau Martínez i se'n va Jaume Jardí.
i em va donar la impressió que marxava certament emprenyat tenint nosaltres la banqueta davant del Màstic no era un canvi natural posar-lo a la banda era d'alguna manera deixar-lo sense utilitat amb l'equip jo m'hi vaig donar compte d'aquest canvi i quan el va canviar es va equivocar es va equivocar
Lluís de Sargeix de fer aquests canvis i de canviar direccions de jugadors. Hi ha vegades que surt bé i altres vegades que no surten bé, però ja ens té acostumats a aquest tipus de canviar cames i canviar coses. Però a mi realment m'agrada més el jugador al natural. Els canvis acostumen a resultar poc.
Aquesta és una setmana exigent, exigent perquè hi ha dos partits, perquè hi ha Copa del Rei, que no sé si us agrada o no us agrada, us molesta o us ve bé que hi hagi aquest partit, que serà dijous, a partir de les 8 del vespre, a l'Estadi Balears, davant l'Atlètic Balears, equip de segona federació, des de mitja hora abans de la sintonia de Tarragona Ràdio, i tancarem la setmana...
diumenge, a dos quarts de nou del vespre, es veu que la federació no podia posar l'horari ja una mica més tard, no? Un diumenge i a dos quarts de nou del vespre, amb el canvi d'hora, que farà tres hores que serà de nit, pràcticament, doncs el nou estadi, i ni més ni menys que ve el nou líder de la categoria, l'Atletico Madrileño de Fernando Torres, no el nostre, sinó el de l'Atletico de Madrid de tota la vida, que ahir va guanyar a l'Europa i que està a dalt de tot de la classificació. Què us sembla el panorama?
Bueno, partit dels bons, partit dels que s'agrada veure... El diumenge, eh, dius? El diumenge, el diumenge. A l'altre, a veure, jo soc de l'opinió que la Copa del Rey no li fa bé, però també és veritat que, tal com estan els clubs econòmicament... Però és que si t'eliminen et posen un altre...
Una altra pedra a sobre, no? O sigui, si t'elimina l'Atlètic Balears, tu dius, ara, bé, segurament que, espera, quina aspiració pot tenir la copa? Doncs intentar passar una eliminatòria, que vingui aquí alguna primera que pugui cridar una mica de genitat, perquè, vull dir, una mica l'objectiu és aquest, no? Però és que si et fa fora...
barinca on vens de Sabadell, depenent d'aquest passi amb l'Atlètico Madrilenyo, és una pedra que et poses més a la mochilla. Sí, sí, sí, està clar. Jo, la veritat que aquestes eliminatòries, i més, per exemple, els equips balears que acostumen a anar molt forts en aquest tipus de competicions, jo portaria els no habituals i jovent. És a dir, si tens sort de que guanyen el partit, bé.
Però si perden, que sigui amb l'equip que no és habitual, perquè realment nosaltres ens ajuguem les garrofes enguanyes a la lliga nostra. I ja et dic, jo aniria amb un equip totalment juvenil i que sortís al sol per on sortís. Tampoc no pots usar la convocatòria. Sí, no, has de fer el que has de fer, però que em refereixo que jo li donaria pas a tot el que pogués, no habitual i gent jove.
El que tens de positiu, perdona, és que vas en un camp de gespa natural. Això també sempre és una mica vell, perquè hi ha molts equips grans que els hi tocaran en camps de gespa artificial. I jo reservaria els jugadors nostres pel partit de l'Atlètic Madrileño, i més jugant a casa. És que juguem molt amb aquest partit a casa.
El que passa és que quan tens una plantilla àmplia, jo crec que és el moment de donar també, no? Perquè segurament li tornaràs a donar el partit de copa, li donaràs a Toni Fuidías. Sergio Santos ara porta dos partits sense jugar, pot tornar. Enric Pujol no l'estem veient, pot tornar. Moi Delgado necessita minuts i pot jugar. Al mig del camp, Òscar Sanz, que no va jugar aquest cap de setmana...
pot jugar, cap tomà de jugar, perquè també ara pràcticament li dóna bé, l'altre dia li va donar res, 4 minuters, no? Pau també pot jugar, sí, sí, home, el Pani és que no està sent titular, també, no sé, no li vull fer l'alineació a Lluís César, però una mica pensant, és això. És el que ha de jugar, està clar. Si s'escolta ja ho saps. Això és el que ficaria a jugar, ho tindria claríssim. Sí, sí. Home, la veritat és que aquests partits de Copa, ja torno a dir, fins que t'arribi,
un primer que te pugui omplir, perquè el secret quin és? El secret és d'omplir 14.500 persones a l'estadi. Sí, sí, és passar ronda i que vingui algú important. Per lo de més, els 7.000, 8.000, 8.000 i pico ja els tenim assegurats cada diumenge. Està molt bé, és una assistència boníssima. És una passada. És brutal veure el cancada de setmana
Jo l'altre dia estava veient-lo amb gent que és de fora i es quedaven al·lucinats de veure allà mil persones. Però és que mil persones haguessin sigut 400 a 500 quilòmetres. No era perquè era fora a 100 quilòmetres, no? Sí, sí.
Tenim una afició increïble, no? I una afició que veus... I a casa també, eh? A casa, el dia del Tarazona, que vam batre el rècord d'aquesta temporada, no? 100.000 i pico, sí. No vam arribar als 8.000. Era la tercera millor entrada de la categoria entre els dos grups, eh? Només l'Eleodoro Rodríguez López, amb el Tenerife, hi havia més gent.
l'Enrique Roca de Múrcia hi havia més gent, també és una ciutat que hi viu molta més gent, i el tercer nosaltres, o sigui, fins i tot per davant de l'Hércules, que el Rico Pérez també acostumen a portar bastanta gent, i a la Can hi ha més població que a Tarragona. Comptant que nosaltres tenim 170.000 o 170.000, estan jugant amb una lliga en què hi ha ciutats que passen dels 300.000, no? Però, bueno, el que volia dir... Estan engrescats, vull dir que...
Tot això va bé per donar minuts, parlo del partit de Copa, per donar minuts als jugadors que no tenen aquesta continuïtat, però la veritat és que l'objectiu nostre ha de ser i és el de quedar primers o el playoff amb aquesta lliga. O ser Luis primeros. Si no, ja sabes que...
¿Qué peligro? Bueno, pero yo ya lo dije en la anterior entrevista de la radio, de que tampoco nos metamos el hándicap de que, ostras, si quedamos en el playoff ya estamos de antemano eliminados, ¿no? No, no, está claro, pero... Hemos tenido, pues bueno, todos conocemos el porqué de no haber pasado estas eliminatorias de playoff, ¿no? No creo que sea ya eterno, ¿no?
No hi ha dos sin tres, no sé si no hi haurà tres sin quatre. A veure, segurament aquestes tres finals a les que hem arribat i no hem pujat, sí, no ho sé, eh? Perquè ha passat moltes coses, exacte. Si hagués sigut el futbol vídeosuport, potser alguna haguéssim pujat. No sé si aquesta eina, ara que ja portem nous jornades, us està agradant o no us està agradant.
Home, està donant una facilitat a l'àrbitre, que abans no la tenia, i no vull pensar que l'àrbitre va predeterminat a anar en contra del nostre equip, però aquí sí que se li veuen les faldes, no?
Clar, si aquí està clar i no te'l xiula... Està claríssim, no? Perquè si jo m'hi fixo en aquestes eliminatòries, han sigut tan, tan, tan clares les jugades que eren sancionables que, bueno, que al final...
Jo soc part de la directiva i penso malament. Llavors, que et digui, escolta'm, és que som tan calíssimes que és que no hi ha dubte. Llavors, clar, amb aquesta eina que ara tenen, aquí queden una mica retratats. Sí, totalment. També és veritat que l'Arbi pot decidir si vol veure el bar o no, però, vaja...
No, no, quan tu demanes, com per exemple l'altre dia a Luis Tésar, que hi ha una jugada d'Alex Jiménez, que ell reclama unes possibles mans del defensor, aquestes dues cartes que tu tens, l'àrbitat té l'obligació d'anar. A més a més, els gols ha d'anar a revisar-los.
des de l'inici de la jugada, per si hi ha algun fora de joc, si algú s'ha acomodat la pilota amb la mà, etcètera. Per tant, en certa manera, i ara, a més a més, encara no ho han posat en marxa, però també com ha passat amb el bar de primera i de segona divisió, tenen previst, no sé exactament quan, però tenen previst que aquesta temporada també s'escoltin els àudios.
O sigui, el que l'àrbitre comenta, en aquest cas no té un altre àrbitre que ho està veient, però sí amb el realitzador de la televisió, el que li diu les tomes, i també que en molts casos, si s'hi fixeu, té el quart àrbitre al costat i a vegades el recolza amb ell, perquè feia el cap o el quart...
Sí que primera i segona divisió, els quarts àrbitres són d'aquesta categoria, de primera federació, però primera federació, el quart àrbitre, també és de primera federació. Per tant, diguem-ne, és de la mateixa categoria i et pots recolzar una mica més, per tant. Sí, sí, sí. No, no, totalment positiu. Sí, sí, sí.
Doncs, sí, doncs, mira, anem tancant aquest temps de tertulia. Mira, ho han clavat, eh, mitja hora. Són dos quarts de deu del matí. De seguida començarà el plenari extraordinari de l'Ajuntament de Tarragona. Agrair-li al Pedro Ponce i al José Luis Martín que ens hagin acompanyat. Senyors, que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies, bon dia. Moltes gràcies, bon dia.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Vivo cantando. Vengan, chicos, vengan, chicas, a bailar. Aquest de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mama Pop Guateque.
Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farma Tarraco.
TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
Les 9 i 33 minuts anem cap al sol d'actes de l'Ajuntament a punt de començar aquest ple extraordinari. Allà hi tenim la companya Michele Pijuan. Michele, bon dia. Hola, bon dia Pep. Just acaba de començar aquesta sessió extraordinària. Sentim en directe l'alcalde de Tarragona. I l'Ajuntament de Tarragona per a constituir el Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco.
i aprovar inicialment la Constitució de l'esmentat Consorci i els seus estatuts. Amb caràcter previ, conseller Ignacio, si vol fer una explicació.
Gràcies, alcalde. Molt bon dia a totes i a tots. Fa un any ens vam proposar que aquest 2025 fos l'any de la celebració del patrimoni a Tarragona. Fèiem 25 anys com a patrimoni de la humanitat, segurament l'efemèride més important de la Tarragona més moderna. L'objectiu d'aquests 25 anys ha estat aconseguir que la ciutadania redescobrís els monuments a través de la cultura.
El circ, el pretori, l'amfiteatre o les muralles s'han omplert de música, dansa i espectacles, a la vegada que les recreacions històriques han arribat a cada racó de Tarragona.
Tot això combinat amb diferents conferències, presentacions de llibre o seminaris, com la trobada d'Hispània Nostra o la més recent que va ser la trobada de cònsuls, per celebrar aquest moment tan important per a la ciutat. I per què recordo això? Doncs perquè a vegades ser terraconí implica no ser conscient del que estem aconseguint.
Aquest conjunt de celebracions dels 25 anys s'ha situat a Tarragona allà on es mereix, que és sent la capital del món clàssic de Catalunya. I no ho dic jo, ni l'equip de govern, ni tan sols l'alcalde, sinó que ho va dir el propi president de la Generalitat quan precisament va presentar aquest acord el passat 3 de setembre per la creació d'un consorci que gestiona el conjunt monumental de Tarracó els propers anys. Una notícia, o diria més, la notícia que molts i moltes estàvem esperant en matèria patrimoni històric.
25 anys porta Unesco recordant que un òrgan de gestió com aquest és imprescindible per millorar la situació del nostre patrimoni històric, crear un relat únic i eliminar la línia divisòria entre administracions que existia però que ningú al carrer en tenia i ara per fi ho tenim a tocar. Avui li devem a molta gent l'aprovació d'aquests estatuts, a totes les persones que en els primers anys de la democràcia van treballar per recuperar el patrimoni històric i per fer entendre a la ciutadania que valia la pena fer aquest esforç,
Molts d'ells van ser ditjats de bojos, però no seríem aquí sense el seu treball. Aquí en algun moment va creure que el nostre patrimoni mereixia ser patrimoni de la humanitat i va lluitar amb tot en contra perquè aquell 30 de novembre del 2000 Tarragona entrés en un grup exclusiu però a la vegada privilegiat.
a tots els consellers i conselleres de patrimoni que m'han precedit i em succeiran, a tots els tècnics i les tècniques municipals, autonòmics o del Ministeri, que han posat el seu gra de sorra en poder estar avui on estem des de fa dècades, i especialment a la ciutat de Tarragona, que s'ho mereix més que ningú.
Ja el pla de gestió del patrimoni de Tarragona, fet el 2015 i que finalment s'ha transmès a l'UNESCO, parlava com una de les fites per aconseguir aquest consorci. Aquest mateix pla parla d'una gestió holística i transversal del patrimoni de la ciutat de Tarragona i també de la resta del patrimoni situat en altres municipis i gestionat pel Museu Nacional Arqueològic.
La creació d'aquest òrgan de gestió és un primer pas per assolir una situació ideal que com a tal necessita d'una programació i dotació pel seu desenvolupament. Caldrà anar assolint fites, consolidar-les, però sense oblidar els grans objectius que ens van marcar en aquell pla de gestió. Amb aquests precedents no podem fallar la ciutat. El patrimoni estèril de Tarragona, que forma part de la declaració de patrimoni mundial, hauria de quedar fora de batalles partidistes o d'intents de desgast estèrils al govern municipal.
Ningú entendria que avui feiem a la nostra estimada Tarragona, que avui votéssim que no el moment més important pel patrimoni històric des de fa 25 anys.
La història en jutjarà sobre el que fem avui, igual que va jutjar de forma més que favorable, a qui va viatjar fins a Austràlia per tornar amb una declaració de patrimoni mundial sota el braç. En aquell moment ningú s'hi va oposar, ara no podem ser menys. Demostrem que som capaços d'arribar a acords, d'estar a l'alçada dels moments i que la nostra voluntat, per sobre de sigles o d'ideologies, és treballar per Tarragona, per la seva gent i pel seu patrimoni.
Demostrem que encara hi ha esperança a la política i que quan toca tots els grups municipals tanquen files amb la ciutat. Aquests estatuts que avui presentem són els millors possibles i ho dic amb totes les paraules perquè he vist treballar el millor de la nostra casa. El secretari general Joan Anton Font, el Araceli Saltó, el Joan Menchon, el Javier Requejo i a tot l'equip de Patrimoni Històric que ha treballat cols a cols amb la Generalitat per polir i millorar la proposta inicial.
El camí ha estat llarg i intens, però el resultat val molt la pena. Heu estat partícips d'un moment especial, d'un moment de canvi en la gestió del patrimoni de la ciutat. Des que vaig prendre possessió com a conseller de patrimoni, sempre us he escoltat dir allò d'Estem sols. Això no tornarà a passar. Hem, heu.
ha aconseguit que la resta d'administracions ens escoltin, ens entenguin i posin fi a molts anys de falta d'inversió, cura i manteniment de l'única ciutat patrimoni de la humanitat de Catalunya i una de les 15 de tota Espanya. A vegades la vostra feina és poc agraïda, poc lluïda. El patrimoni ens dona, us dona sobretot, molts mals de cap i poques alegries, però crec que avui és un d'aquells motius d'alegria.
Hem aconseguit més inversions per part de totes les administracions, més mans per treballar pel que realment importa i una gestió unificada de tots els nostres monuments. I aquí vull posar l'enfoc. Tarragona ha estat històricament una ciutat desconnectada, una ciutat on el Museu Nacional Arqueològic feia un discurs, mentre que el que podia fer el Museu d'Història...
Desquena és el que podia fer el Museu d'Història, perdó, i a la inversa. Però això s'ha acabat. La creació d'un òrgan de gestió únic servirà per aconseguir un relat de ciutat que permeti una visita al patrimoni de Tarracó amb més incentius, més relat i millors explicacions per entendre el que va ser una ciutat feta a imatge de Roma i que van lluarnar visitants durant segles. I que, com va dir el poeta Federico García Lorca, ara que es compleixen anys de la seva visita, Tarragona és Roma pura.
Tarragona té l'oportunitat avui d'aconseguir allò que ha anhelat més recursos per lluir un patrimoni únic a la península. El Consorci no neix coix, sinó que ha aconseguit els acords de totes les administracions, Ajuntament, Diputació, Generalitat i Ministeri, per lligar inversions milionàries els propers anys. Gairebé 40 milions d'euros que ens permeten situar-nos a la pole position del món arqueològic a Espanya i a Europa.
Qualsevol acord implica ser generós i crec que tots i totes hem sabut arribar a un punt d'equilibri que permeti millorar i treballar pel conjunt arqueològic de Tarraco. El Consorci quedarà escrit a l'Ajuntament de Tarragona, demostrant i sent reconegut el paper de lideratge d'aquest Ajuntament que ha tingut des de l'inici de la democràcia i tindran els propers anys.
La majoria de patrimoni històric és de titularitat municipal, una excepció, si en permeten, en la gestió de conjunts arqueològics. I així continuarà sent, perquè ningú perd propietat sinó que s'escriuen al Consorci.
Aquest organisme neix amb tres objectius. Garantir la coordinació entre administracions i agents implicats, obtenir i treballar en una visió integral del patrimoni mundial i optimitzar recursos per ser més eficients i efectius en la gestió. Crec que poca gent podrà estar en contra d'assolir aquests objectius que faran de Tarragona una ciutat encara millor del que ja ho és en matèria patrimonial.
Però si anem a la gestió provament dita i a l'organicrama del Consorci, hi haurà un Consell General que definirà les línies mestres del Consorci i de la gestió i que es reunirà de forma periòdica. Aquest Consell estarà presidit pel president de la Generalitat, una mostra més que clara del compromís de la Generalitat amb Tarragona, posant fi a anys de disputes i falta d'inversió per part de l'administració catalana.
En canvi, el dia a dia quedarà en mans del Consell Executiu que capacitarà l'alcalde de Tarragona, demostrant de nou que es confia l'Ajuntament, que és qui té els coneixements i l'experiència per poder gestionar no només ara el patrimoni de la ciutat, sinó també el de la resta d'administracions, amb un pressupost més gran que l'actual.
Una mostra més evident de que el lideratge continuarà, per tant, estar en mans de l'administració municipal, que no només no es perd capacitat de decisió, sinó, més aviat, tot el contrari. I, per últim, existirà un consell assessor on estaran les institucions científiques a les que no em vull oblidar en aquest discurs. Durant anys han pressionat i han fet seva una reivindicació de ciutat, moltes vegades de forma solitària, però aguantant els anys fins que al final heu aconseguit aquells objectius. Aquesta victòria, sens dubte, també serà vostra.
Abans parlàvem del pressupost dels propers anys, però comencem ja a caminar l'any 2026 amb 6,4 milions d'euros de pressupost.
1,3 milions seran de venda d'entrades i els restants seran aportats per Ajuntament i Generalitat. Aquest proper 2026 serà l'any de l'arrencada, de l'inici, de les primeres convocatòries de personal i definir plantilles i pressupostos futurs per caminar al 100% l'1 de gener de 2027. Per cert, i parlant de pressupost, aquest pressupost el farà el comitè executiu presidit per l'alcalde, demostrant de nou que la ciutat manté el control i la posició a decisió sobre el futur del patrimoni de Tarracó, decidint on es destinarà el pressupost i què cal prioritzar.
I parlant de plantilla, també, deixeu-me enviar unes paraules a la plantilla de patrimoni històric, des dels supertents fins als tècnics i tècniques. Cap adscripció, cap canvi ni cap ampliació es farà sense el vostre coneixement. Sou la cara visible al nostre patrimoni i sou una peça imprescindible de la futura gestió del Consorci. No en tingueu cap dubte. Així, companys i companyes de Consistori, avui ens trobem demà allò que portem tant de temps reivindicant.
Molts i moltes de nosaltres hem tingut o tenim responsabilitats de govern i tots i totes hem utilitzat aquella frase de ni a Madrid ni a Barcelona es escolten. Aquí tenim la possibilitat de posar fi a aquesta sensació que ha estat una realitat.
Senyors i senyors, ens han escoltat, ens han entès, estiguem ara nosaltres a l'alçada del moment. Avui podríem haver parlat de les inversions fetes en aquest mandat en matèria de patrimoni, de les xifres rècords que hem assolit, de la posada a punt dels nostres monuments i de que, amb això, conjuntament amb la ferma voluntat que Tarragona tingui allò que es mereix i que sempre ha vendrat l'alcalde, ha posat les bases per aconseguir el pas lògic que tocava, que era la creació del Consorci.
Però segurament avui això no toca. Avui toca fer política de ciutat i necessitem fer-ho en majúscules. Ha arribat el moment de la veritat, de l'alçada de mires. No pensin en mirada curta sinó mirada llarga. Què pensaran les futures generacions si avui no donem aquest pas en la gestió d'una riquesa única? Què pensaran les generacions que ens han precedit si avui no fem realitat allò pel que van lluitar? No ens ho perdonaríem mai, ni uns ni els altres. Votar en contra d'aquest òrgan de gestió no és un vot de càstig al govern.
Seria un vot de càstig a la ciutat i a les generacions passades i futures. Fins i tot és un vot de càstig a la seva pròpia gestió com van ocupar llocs de responsabilitat del govern municipal. Així, per acabar, i en moda de resum, vull reiterar-vos que Tarragona tindrà per fi un òrgan de gestió únic en matèria de patrimoni. Tindrà per primera vegada el compromís de totes les administracions públiques, tindrà un relato únic de ciutat i tindrà els recursos suficients per a un patrimoni de la humanitat.
L'Ajuntament no perd poder de decisió, sinó que surt reforçat, portant el dia de dia del Consorci i els drets dels treballadors i treballadores queden recollits en aquests estatuts i el diàleg, evidentment, serà constant. No hi ha excuses, doncs. Donem el pas que cal donar. Tot i que sembli mentida, la història de Tarragona encara té moltes pàgines en blanc per continuar escrivint-la. Escrivim tots i totes juntes avui una d'aquelles pàgines que recordin per sempre. Moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies, conseller Ignacio García Latorre. Grups que vulguin intervenir en fase de debat. Passem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi.
Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? No. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Abstenció. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova...
Per 16 vots a favor, 4 vots en contra i 7 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. En Comú Podem, Junts, Vox, Partit Popular, Esquerra Republicana i Govern. Conseller Collado, com esteu vulgui.
Bon dia.
Vota a favor dels Estats del Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco. És una decisió coherent i responsable amb el que ha vingut fent fins avui. Permet consolidar la nostra feina amb un projecte de ciutat que reforça el patrimoni, genera ocupació, atreu inversions, assegura una governança compartida i connecta la memòria amb el futur. Tarragona en Comú Podem no només vota a favor, sinó que continuarà treballant per incidir i, si cal, liderar algunes d'aquestes transformacions, com ja hem fet en realitat fins al moment,
Bàsicament per cinc raons. El Consorci és una eina estratègica de ciutat. L'aprovació dels estatuts consolida un model públic, coordinat i participatiu de gestió del patrimoni romà.
clau per reforçar el diratge cultural de la nostra ciutat. Es garanteix una governança plural i estable en la participació de la Generalitat i l'Ajuntament com a protagonistes i la Diputació i el Ministeri, acompanyant el Consorci assegura estabilitat, continuïtat i independència davant d'allò que cada vegada ens succeeixen, que són els canvis polítics i que ens fan moure.
El patrimoni ens ha de connectar amb la vida. Els monuments han de deixar de ser postals per convertir-se en espais vius, per a les escoles, les entitats i la ciutadania. El patrimoni l'hem d'entendre com motor educatiu i cultural i és una realitat que això ha millorat els últims anys. Per al Consorci hi ha de posar el focus. Per al Consorci és clarament una oportunitat econòmica i laboral històrica. Avui, amb 39,7 milions...
d'euros compromesos fins al 2027. Alguns potser que parlin de 335.000 l'any, però bé, tot suma. El Consorci ens permetrà generar ocupació, reforçar gestió i ha de servir per dignificar el treball dels que acullen al patrimoni, els upalters, els guies, els conserges, els tècnics, amb les condicions laborals justes i estables que es mereixen. Potser alguns creuen que tenir el personal, tenir molt de personal és mala notícia. Per nosaltres...
És una injustícia tenir el personal de patrimoni saturat i amb càrregues de treball desproporcionades com les tenim ara. Hi ha ciutats que viuen de ser i d'altres que aprenen a viure del que encara són. Tarragona avui pot triar el Consorci Patrimoni Romà de Tarragona no és només un tràmit, és una manera d'explicar-nos qui som i cap a on volem anar.
el patrimoni no és per als turistes, és per a la gent que passa cada dia sabent o sense saber que sota el seu pas hi dorm la història és perquè les escoles puguin aprendre de tàrraco trepitjant-la, perquè les unitats puguin servir i puguin omplir de vida els espais adormits. Si la història no serveix per construir el futur, de què serveix, ens preguntem.
Darrere de cada columna hi ha una feina, hi ha una vida i un esforç. Els milions compromesos no són un trofeu. Són l'oportunitat de fer que la cultura generi treball digne. Especialment ens ha de servir per cuidar qui cada dia ens obren les portes del nostre passat i els que ens obren els ulls amb noves recerques i exposicions.
Per això, des d'en Comú Podem, hi hem posat l'espatlla, perquè estimar Tarragona no és només recordar-la, sinó cuidar-la cada dia, perquè al capdavall el que tenim no és un regal dels nostres avantpassats, sinó un prèstec dels que vindran. Potser és això, de tornar-los una ciutat més viva i una mica més seva, una mica millor, que ens consolidi com a referent de la història i referents de la cultura,
En Comú Podem ha treballat aquest temps des de l'inici de mandat per aconseguir aquest consorci sense dubtar, sense tenir en compte qui es posaria la medalla, perquè la medalla no és per a ningú en particular, sinó ha de ser per a la ciutat. I jo crec que aquesta hauria de ser el que ens hauríem de plantejar avui. Jo crec que alcalde, i li vaig dir a la comissió, i li dic avui, i li dic en privat, crec que les formes
han de canviar. Anar a majories ajustades com aquesta no és una bona notícia. Són temes importants i amb l'era de les minories absolutes ens hem de posar les piles i hem d'aconseguir seduir, aconseguir apropar aquells que difícilment deixaran anar la mà.
però ens hi hem d'esforçar. Jo crec que aquest ple aconsegueix un pas important, ho explicava molt bé el conseller García Latorre. Avui és un bon dia per la ciutat i ens hem de tenir la tranquil·litat de...
que aquest pas no es tirarà enrere. Avui són uns estatuts, però calen moltes negociacions, i aquestes negociacions l'alcalde les ha de fer compartides amb l'oposició, perquè aquest govern en minoria necessita dels 27 que estem aquí per poder tirar endavant. Gràcies. Moltíssimes gràcies. Conseller Collado, en nom de Junts. Conseller Cendra. Gràcies, senyor alcalde. No faré servir els 5 minuts.
Seré breu perquè entenc que ja hi haurà discursos preelectoralistes i negatius en relació al tema tan important que avui tractem. I senzillament explicaré breument per què del nostre suport a la creació del Consorci. Fa 25 anys Tarragona va ser reconeguda per l'UNESCO com a patrimoni mundial. Recordo amb emoció...
aquell dia 30 de novembre del 2000, un autèntic orgull per la nostra ciutat. Avui fem un pas més per cuidar i projectar aquest llegat amb la creació del Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco. És una bona notícia, és una molt bona notícia.
perquè aquest Consorci ordena, coordina i dona eines per fer millor la feina, perquè no costa més diners a la ciutat, perquè l'actual personal de l'Ajuntament queda blindat i ens permet captar més recursos i més oportunitats. I ara, per altra banda, i també ens hem de congratular per això, que la Generalitat i l'Estat definitivament s'hagin posat les piles,
i mirin Tarragona com es veneix. I amb aquest consorci es reforça el lideratge de Tarragona com a capital patrimonial de Catalunya, del nostre país. També cal dir-ho, senyor Collado, sí, vostè sap que jo ho diria, això no cau del cel i també és fruit d'unes negociacions,
I també és fruit d'unes negociacions dels set diputats al Congrés dels Diputats que va fer junts i que va permetre que això tirés endavant i que tirés endavant amb una dotació de 350.000 euros l'any.
que ja els voldria qualsevol regidor de govern per fer coses, oi? Per tant, rebarem aquests 350 euros d'inversió estatal per al nostre patrimoni i segur que en vindran molts i molts més. Això és treballar per la ciutat, feina discreta i intel·ligent, que sempre ho diem, però aquest consorci només servirà si funciona bé, si és àgil, si no és un nou laberint administratiu, caldrà lideratge.
Avui ens felicitem de nou, consellers d'aquest consistori, sí que hagués estat fantàstic que hi hagués hagut una majoria més àmplia. Entenc que estem en període quasi preelectoral i que algú vulgui marcar diferències. Reitero, ens felicitem, consellers d'aquest consistori, treballadors, ciutadans, per haver iniciat el camí definitiu per la bona gestió del nostre patrimoni romà.
Senyor alcalde, confiem en vostè per defensar Tarragona. Nosaltres des de Junts hi serem sempre per vigilar, per apretar, per defensar la ciutat i no estarà sol. Res més, felicitem-nos perquè avui és un dia molt important i moltes gràcies.
Bé, sobre el Consorcio del Patrimonio Romano, es importante subrayar que, aunque Cataluña disponga de competencias en materia cultural, el patrimonio histórico de interés nacional debe contar con un liderazgo claro por parte del Estado. Solo así se garantiza la unidad de criterios, la homogeneidad en los estándares de conservación y la protección frente a vaivenes o intereses políticos autonómicos.
Reconocemos el enorme valor estratégico del patrimonio romano de Tarragona, tanto para la identidad común de España como para el desarrollo económico y social de la zona. En este sentido, la creación del consorcio puede ser una herramienta útil, siempre que su gestión se base en la rigurosidad, la eficiencia, la transparencia y la coordinación entre administraciones.
Debe situarse al servicio de los ciudadanos, con prioridad en la conservación real del legado histórico. Por ello, no queremos que este consorcio se convierta en otro órgano politizado, sometido al control del PSC ni en una herramienta de propaganda institucional.
Una deriva que, lamentablemente, observamos en la gestión del actual gobierno del PSC. El patrimonio no se protege con discursos vacíos ni con festivales de autoelogio. Como hemos dicho, se protege con rigor, con eficiencia, con transparencia y, sobre todo, con respeto hacia la historia y hacia los ciudadanos.
Per això, des de Vox, ens hem abstenï en aquesta proposta, perquè reconeixem el valor del patrimonio romà, però exigim una gestió seria, professional i lliure d'interès partidistes. I recordaré alguna cosa fonamental. Mentre l'Ajuntament de Rocha en projectes ideològics, els nostres barris segueixen abandonats, les nostres calles sucies i els nostres veïns oblidats. Està molt bé cuidar el patrimonio de fa 2.000 anys,
Pero no podemos permitir que el patrimonio de hoy, nuestros barrios, se deterioren día tras día. Proteger el patrimonio todo, el del pasado, el del presente, significa conservarlo, mantenerlo y transmitirlo a las generaciones futuras. Y eso solo se logra cuando se gobierna con sentido común, sin despilfarro y al servicio de los tarraconenses. Muchas gracias.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Miri, ni les formes ni el fons. Últimament ens tenien acostumats, suposo que això tornarà a canviar, molt ben acostumats per part de la consellera Dan amb el tema de les terrasses, per part de la consellera...
Ramos amb el tema del pla cultural o pel part de la consellera Orts amb el tema de les zones de càrregues i descàrregues, que les coses es parlaven, es discutien i arribàvem a acords que finalment feien que tots votéssim a favor unes propostes que feia el govern. És molt important, les terrasses són molt importants, les zones de càrregues i descàrregues i, per suposat, el pla cultural. Però si hi ha quelcom important a aquesta ciutat és el seu patrimoni.
Però amb el patrimoni no hem fet el mateix. Amb el patrimoni el que hem fet ha sigut passar-lo a correcuita, entregar-se aquests estatuts fa 12 dies, exactament 12 dies, citant-se per una o convocant-se per una comissió de presidència la setmana passada i per un plenari extraordinari a correcuita aprovant aquests estatuts que anaven amb una memòria econòmica que se'ns va dir que n'hi miressin. Miri, tots aquests pòsits saben
Són defectes simplement jurídics d'aquests estatuts, però aquests estatuts tenen un gran defecte, un gran defecte que jo ho sento molt i amb tot l'efecte el tinent d'alcalde de patrimoni, el conseller Ignacio García de la Torre,
que en el preàmbulo en la pàgina quarta se'ns digui entre els compromisos a atendre a partir de la inclusió del conjunt arqueològic de Tàrraco a la llista de patrimoni mundial de l'UNESCO hi ha una figura de coordinació i gestió global d'aquest patrimoni la qual no es pot desvincular de les necessitats del dia del dia d'un espai històric en una constant evolució cosa que també genera les lògiques tensions i se'ns continuï dient que es va veure que de totes les opcions aquesta era l'única o la millor
Francament, miri, ho sento. Vostè estava al col·legi, l'alcalde estava a l'institut i d'aquí als presents l'única qui estava jo. Per tant, si hagués hagut algun acord, li asseguro que m'hagués enterat, perquè l'hagués hagut de fer jo. El problema és que vostès, igual que fan...
a nivell estatal, a còpia de dir mentides i d'anar-les repetint, pretenen que es converteixin en veritat. Doncs, miri, no. No hi va haver cap compromís per part de ningú. La nostra va ser una declaració que va passar com la millor declaració o la que més s'ho mereixia, perquè no parlarem de millors o pitjors,
de les que van passar aquell dia. Us explicaré una historieta, perquè encara sé que l'alcalde dirà que clar, que jo fa 25 anys, però miri, és que si fa 25 anys jo no hagués partit la cara i el meu grup municipal per aquesta declaració, avui vostès no podrien signar aquest espany de consorci.
Els explicaré una historieta. El novembre del 99, la consellera que els hi parla va assumir la Conselleria de Patrimoni de la Ciutat amb el repte d'aconseguir la Declaració de Patrimoni Mundial de Tàrraco. Un projecte que feia molts anys que no avançava precisament durant els quatre anys que vostès van estar governant en Convergència i Unió, amb un pacte de lo menys estable que ens puguem imaginar. Lo menys.
Tothom havia perdut l'esperança i després de tants intents, molt al contrari del que vostè diu i que després m'arrebatarà, que tothom anava a la una, doncs miri, no, no anava a la una tothom. Vostès van ser els primers que van estar fins a l'últim moment, el dia abans de la declaració, dient que no ens ho donarien.
No ens ho donarien. Podem buscar la moroteca, no ens ho donaran. Per tant, vostès tampoc van jugar a favor. Ens vam haver d'anar, després d'11 mesos de treballar, d'aconseguir-ho, de lluitar molt, amb reunions, amb visites, amb viatges, d'un dia, passar amb 11 mesos el que vostès en 4 anys no havien lograt. I jo sí que faré referència a les persones que ho van posar en marxa, perquè aquí no es diu cap nom,
no sigui cosa. Jo sí que faré referència al que va fer amb gran visió l'alcalde Requesens, al que va impulsar la declaració, suposo que al 5 minuts, senyor alcalde, perquè veig que això perpadeja, doncs ja m'avisarà si estan amables, amb el cas de l'alcalde Nadal, que va ser l'alcalde de la declaració, o persones que hi van apostar molt, com Enrico Luguer i Ramona Luguin i tants altres. Jo sí que ho diré.
Miri, en quatre anys, ni en els dos anteriors, no van aconseguir passar ni per la Icomos, la primera de les Cribes, ni després pel Buró del Centre del Patrimoni Mundial, ni per l'Assemblea. I no van aconseguir-ho senzillament perquè la gestió no era bona.
Finalment ho vam aconseguir i tot l'equip tècnic d'aquesta casa, no la consellera que els parla, sinó l'equip tècnic d'aquesta casa, en una direcció, això sí, tossuda i sense fer cas a ningú. Igual que avui aquí ens hem quedat sols. Igual que avui aquí ens vam quedar sols. Vam ser els únics que vam apostar dintre d'aquell equip de govern. Nosaltres i l'equip de govern que ho va seguir, però la resta de partits ens van deixar sols.
Durant vuit anys vam treballar de valent, aconseguint totes les inversions que vam fer, que avui gaudim de tota la feina que es va fer. Llavors, no oblidem, la maqueta va ser el cinquè aniversari, les maquetes petites dels monuments van ser cada un dels aniversaris de la declaració, més d'un millor quatre cents d'aquella època, no d'avui.
de fa 25 anys o de fa 20 anys a l'amfiteatre, 3 milions a l'equaducte, i així podem anar seguint. Perquè llavors sí que es buscaven fons. Es buscaven fons a l'1% cultural, es buscaven fons als Feders, avui Next Generations i de tot el que vulgui. Miri, construir un consorci del patrimoni, ja en vam tenir, vam tenir un consorci urbio-mispanae-romanae, que vostès segurament ni n'han sentit a parlar,
que era entre les ciutats d'Amèrica, de Tàrraco i Córdoba, quan nosaltres encara no estàvem al grup de Ciutats Espanyoles Patrimoni de la Humanitat, amb la qual també l'any que ve farem 20 anys. Ho dic perquè si se'ls ocorreix alguna idea brillant de també fastidiar el que es va fer en aquell moment.
Com els hi dic, el vam tenir. I és important perquè pot ser que hi hagi elements, que sigui important coordinar inversions, coordinar treball conjunt, però sens dubte no a costa d'entregar el nostre patrimoni. Vostès saben el que fan amb aquest consorci? Amb aquest consorci el que fan és fer que tots els nostres monuments patrimoni mundial, això sí, els altres ens els quedem. Ens quedem Casa Castellarnau que està tancada,
Ens quedem cas a cefos, ens quedem calagar-se que fa pena, ens quedem tot l'altre. Però la gallina dels ous d'or, el nostre autèntic patrimoni important, que fa 25 anys que es va declarar patrimoni i que ens genera unes entrades superiors a un milió d'euros davant de la...
90.000, m'assembla, que generen els espais de la Generalitat, entreguem la gestió a un ens que ni siquiera presideix el nostre alcalde. Miri, a mi també fa si l'alcalde és del meu partit o no a l'hora de presidir un ens. Però vull que un ens com és Tàrraco el presideixi a l'alcalde de la meva ciutat. Com passa a Santiago de Compostela, com passa al Cala de Henares, com passa a Càceres, com passa a Cuenca. Totes elles ciutats espanyoles, patrimoni de la humanitat que estan a dintre del mateix grup que nosaltres.
Sap que també em fa molta por que tot el que gestiona la Generalitat i que aquesta idea tan bona que presideixi el president de la Generalitat, aquest Consell General, que el Consell Executiu el presideixi l'alcalde, que tenim una direcció general que veurem quan ens costarà, perquè aquí s'està dient no, no ens costarà més perquè escriurem el mateix personal. No, no, aquí hi ha una direcció general que damunt encara no sabem ni tan sols com l'haurem d'enombrar.
No sabem si serà via concurs, si serà dit, si com serà, i tots els càrrecs que pengin d'aquesta direcció general. Volem la barbena quan ens costa. Però miri, tot el que gestiona la Generalitat és un desastre. Tenim Rodalies, que és un desastre. Tenim la necròpolis, que ja sé que me diran, miri la inversió que s'està fent. Dècades tancada la necròpolis, dècades de la Generalitat.
Dècades. I els he de dir, el que s'està fent és gràcies a la feina d'una persona que va ser la directora del Museu Arqueològic, que malauradament ja no la tenim aquí i la tenim a Barcelona, perquè quan algú funciona ens ho prenen. Per això ara seran els responsables de presidir un organisme al qual nosaltres cedim tots els nostres monuments. Els vuit monuments declarats patrimonis, a dir, muralla, pretori, circ, fòrum de la colònia...
el Pont del Diable i tots els nostres monuments declarats Patrimoni Mundial, titularitat municipal. Conservem la titularitat, home, faltaria que no conservéssim la titularitat, però la titularitat sense la gestió no és absolutament res. El més greu, a part que la Generalitat tot el que gestiona una gestió gestiona malament, es diu la necròpolis, el teatre, veiem com està la teatre,
veiem com està, amb quines condicions està. Els hi he de dir que va ser l'únic monument que amb el senyor Henry Clear, que per si no ho saben va ser el director del centre de lo que era Icomós, que va venir a fer la revisió de la declaració de la candidatura de Tàrrec el gener de l'any 2000, va ser l'únic que no li va portar a veure, perquè em queia la cara de vergonya d'ensenyar-li el teatre.
Els que gestionen aquests espais seran els que tindran el que seria el control de la gestió del nostre patrimoni. Però miri, m'ha preocupat molt més altres coses també, que si no hi ha pressupostos a la Generalitat ja m'explicaran vostès d'on arribaran aquests diners.
Que, per exemple, en el Consorci de Mèrida, amb els quals s'emmirallen, perquè no s'emmirallen amb el d'Alcalá, o amb el de Santiago, o amb el de Càceres, o amb el de Cuenca, que el presideixen els seus alcaldes. No, s'emmirallen amb una peça històrica, plena de pols, com és el Consorci de Mèrida, que es va crear fa més de 30 anys. I que el 65% del seu pressupost se'n va a capítol 1, és a dir, a despeses de personal. És això el que fem? Un Consorci, té que ser perquè arribin els diners,
perquè aquests diners siguin finalistes, no perquè encara engreixin molt més les arques de tot el que és l'aparell administratiu i l'aparell de personal. Nou que entri, nou que hi ha, el nou que entri.
Miri, sincerament, hi ha dies fastos i dies nefastos. I parlant del patrimoni romà crec que això és molt adequat. Els dies fastos, segons els romans, eren aquells que eren propicis perquè passessin coses bones, perquè les coses anessin bé. El dia 30 de novembre de l'any 2000 va ser un dia fasto. Per això 25 anys després encara celebrem els fastos amb aquests actes del 25 aniversari
de la declaració. Avui és un dia nefasto. Jo tinc el goig que el meu nom, ni que no el nombrin, vagi associat a aquella declaració del 30 de novembre de l'any 2000 i el del grup municipal del Partit Popular que em va apujar i el de l'equip de govern d'aquella època sota l'alcalde Nadal. Avui és un dia nefasto.
Un dia nefasto. I tothom recordarà aquest 27 d'octubre del 2025 com el dia en què vam cedir el control del nostre patrimoni a un ens que no té memòria econòmica, que no sabem realment qui dirigirà, que presideix president de la Generalitat, que per començar mai a la vida ens van recolzant i ens han recolzat, que tot el que gestiona ho gestiona malament i que a més a més el que ho vicepresideix és l'alcalde,
que tampoc tindrà cap control perquè fins sentinalment això serà en mans d'un organisme que no sabem ni d'on ve ni on va. Però sobretot els hi demano, ja sé que la justificació per fer tot això és dir que UNESCO va posar com a criteri, no ens ofenguin.
No ofenguin a la que ho va portar. Ensenyi'm, sisplau, un sol document d'UNESCO de fa 25 anys que ho digui. No, no, un document d'UNESCO de fa 25 anys que ho digui. Mira, UNESCO, com es gestioni cada espai, no li importa, en absolut.
El que li interessa és la importància dels béns. Que siguin béns com els nostres, autèntics, únics i extraordinaris, que són els motius de la declaració. I que damunt estan en una ciutat que ha sigut vivint dintre d'aquests monuments i els ha fet part de la seva vida durant 2.000 anys.
Ja sé que ens diran que tot això és història, però ja que a vostès els agrada tant la memòria històrica, i això també és memòria històrica, recent de la nostra ciutat. 25 anys de la declaració, dia nefasto, el dia en què ens trobem. Moltes gràcies.
Gràcies, alcalde. Bé, en primer lloc, jo també parlaré de les formes i del fons, perquè la solemnitat del seu discurs, conseller García, no casa amb les formes. Cal dir que quan es va fer la presentació d'aquest consorci, pocs dies després, vam demanar a l'equip de govern, vam fer una petició escrita, signada per mi mateixa, si ens podien enviar documentació per poder començar a treballar aquest consorci tan important, que realment ho és,
i per tant poder fer les nostres aportacions en una futura reunió. Cal dir que no se'ns va enviar la documentació, no se'ns va respondre i que, com bé deia la consellera Martorell, quatre o cinc dies abans d'una comissió on s'havia de votar aquest consorci se'ns va enviar la documentació. Evidentment pocs dies per analitzar la documentació, per fer les reunions pertinents i per fer un vot realment meditat i consensuat amb tot l'equip.
Menteixo, sí que se m'enviar la documentació. Es va enviar justament el dia després d'aquesta comissió, quan ja s'havia votat. No voldria mentir. Per tant, els diem que les presses no són bones, que creiem que aquest no és un document de ciutat, que no s'ha fet consensuat. El conseller Garcia deia que la feina dels tècnics, tots els tècnics que hi ha al darrere, evidentment, però vostè ha escoltat els tècnics però no ha escoltat la resta de grups municipals, no els ha deixat participar. Hi ha molts dubtes referents a aquest document, però no n'hem pogut parlar.
Parlant del fons, sí que hi ha moltes coses que com a Esquerra Republicana ens preocupen, evidentment. Sí que també tenim la sensació que d'alguna manera entreguem la gestió íntegra del patrimoni municipal a la Generalitat. No només pels càrrecs de presidència. Diuen, bé, vicepresidència és de l'Ajuntament de Tarragona, però hi ha una altra vicepresidència que torna a ser de la Generalitat. Però hi ha un fet que ens preocupa una mica més, que aquest al final només podrien ser càrrecs. I és que,
La Generalitat, en aquesta memòria econòmica que ens van enviar, que vam analitzar amb el breu temps, però que després resulta que no se'ns hauria d'haver enviat, i que, per tant, generava encara més aquesta sensació de caos en aquests pocs dies que teníem per analitzar-ho tot plegat, veiem en aquesta memòria econòmica, que encara que no ens haguéssim de mirar, nosaltres vam fer els deures i ho vam fer, en tota la inversió que hi ha de monuments fins al 2029 no hi ha cap monument de propietat municipal. Totes les inversions que hi ha fins al 2029 són museu,
els munts i el teatre. Hi ha un altre que no sabem què és, però en tot cas no trobem cap inversió de cap monument que sigui de totalitat de l'Ajuntament. I també hi ha una memòria al principi amb uns objectius que vam revisar i que en cap cas posa conservació, restauració, objectiu pedagògic, cultura, sinó que bàsicament parla de captació de nous i més visitants. I evidentment, per molt que sigui un esborrany, són uns objectius i ens preocupen.
També ens preocupa un altre fet, i és que hi ha un informe d'intervenció que deixa clar que amb la signatura d'aquest conveni l'Ajuntament no podrà portar més dels diners establerts per patrimoni. I ara diem, si els diners establerts que tenim per patrimoni els posem al Consorci, quins diners tindrem per la resta de patrimoni? El patrimoni medieval, el patrimoni modern, el Museu d'Història, la regidaria de patrimoni? Tindrem un cos fort i important per gestionar tota la resta de patrimoni que no sigui tàrraco?
També es preocupa, com deia la consellera Martorell, tots aquests nomenaments de càrrecs més rellevants, des del director general fins al gerent. Volem que aquests llocs es cobreixin mitjançant concursos públics i transparents, i no, ha dit, com a vegades ha passat amb altres organismes. També és veritat que aquest Consorci compta, o diu que comptarà, amb organismes claus de la ciutat, com la Universitat Rovira Virgili, com l'ICAC o la Reial Societat Arqueològica.
Però jo vull dir que la Real Societat Arqueològica o altres entitats no sabien res tampoc d'aquests estatuts, no en coneixien al fons, perquè nosaltres, amb els pocs dies que hem tingut, sí que hem intentat parlar i reunir-nos amb tothom i no en tenien cap notícia. I se'ns diu que es crearà una comissia informativa i de seguiment només per aquest consorci.
Però, que ens sembla fantàstic i meravellós, tenim un Consell Assessor de Patrimoni Històric i Artístic en aquesta ciutat, on hi som tots nosaltres i també aquestes entitats de les quals parlàvem. Aquest Consell Assessor no es reuneix des del setembre del 2024. Podríem haver-nos reunit, podríem haver-ne parlat, podríem haver fet, com dèiem abans, com el Pla de Cultura o altres...
ordenances en què tots hem participat i tots ens hem fet nostre el document, però això no ha passat. Per tant, creiem que hi ha manca de diàleg evident, de transparència, i ens han entregat un document tancat que hem hagut de dir sí o no, a més a més, en molt poc temps, sense cap possibilitat d'esmena o aportació constructiva.
Creiem que aquesta ha de ser una eina útil, creiem que podíem haver-hi participat molt més i creiem que les coses s'han treballat en presses i només per vendre fums, perquè a mi em disculparan. Però a la presentació que vam assistir hi havia Ministeri, Diputació, Arcabisbat, Generalitat i Ajuntament. Aquí estem firmant un acord entre la Generalitat i l'Ajuntament. I vostès em diran, si en el futur s'hi afegiran. El futur, senyors meus, no l'ha vist ningú, i ja ho veurem.
I per tant, des d'Esquerra Republicana, sí que els hi vull dir que com que ens preocupa i com que no hem tingut una reunió, perquè vostè ara m'ho pot respondre, conseller Garcia, tots els dubtes que han sorgit al grup d'Esquerra Republicana, segurament pot sortir aquí i m'ho pot respondre. Però no era aquí, era en una reunió interna de treball on podíem haver resolt tots aquests dubtes.
En tot cas, com deia, des d'Esquerra Republicana, el nostre grup parlamentari ja ha demanat una compareixença de la consellera de Cultura per abordar tots aquests problemes que ens preocupen, així com reunions paral·leles. Perquè sí, evidentment, des d'Esquerra Republicana, mirada llarga, tota, però també tots els ulls a sobre d'això que estem firmant avui, perquè entenem que serà una eina útil, però que fiscalitzarem, no en tinguin cap dubte. Moltíssimes gràcies, consellera. Si em permeten, respondré jo el nom del govern. Primer de tot, gràcies.
gràcies sinceres a tots els grups que ho fan possible perquè avui no és un dia nefast avui és un dia feliç avui és un dia d'aquells per celebrar mirin des que soc petit que jo escoltava que això del consorci s'havia de fer i des que soc petit he escoltat que era impossible que no era possible jo he tingut la sort de créixer
moltes hores al lloc de treball de mon pare, que era el bar de la Facultat d'Història. Així que he pogut dinar, parlar, des de ben petit amb grans catedràtics d'Història. I tots me deien que era impossible a Tarragona fer aquest consorci. I potser que el conseller Ignacio García anés al col·legi
I jo a l'Institut, fa 25 anys, és el que calia per superar aquestes barreres psicològiques que deien que no era possible. Nosaltres sí que ho hem cregut. I, de fet, ja és una realitat. No, no s'ha fet empresa. Ni molt menys. Fa molts mesos que s'està treballant. O no, senyor secretari. O no, senyor interventor.
molts mesos, però no només amb els serveis de l'Ajuntament, amb la Generalitat, amb l'Agència Catalana de Patrimoni, amb intervenció de la Generalitat, amb tants i tants i tants organismes per poder tenir un text. Un text que el que diu és comencem a gestionar de manera conjunta el que
Per qualsevol de nosaltres no veiem diferències quan anem a la capçalera del circ. Dic, això té pinta de ser de l'Ajuntament? O això té pinta de ser de l'Estat? No, és que això té pinta de ser de la Generalitat. No, no ho crec. Segurament vostès, que són molt més hàbils i intel·ligents que jo, sí que ho noten. Jo no. S'ha treballat, i molt, i molt. I sí, és veritat, estava a l'Estat.
Estava la Diputació, estava la Generalitat i estava amb nosaltres també. I eren perquè ficaran diners. Sempre ens hem estat queixant que no ficaven diners a altres administracions. I ara que els fiquen, i a més a més, i després entrarem en aquest tema, no volen manar, també ho veiem malament. Si volen manar, malament. Si fiquen diners i no volen manar, malament.
Però sí, posarà diners a la Diputació i a l'Estat. Que bé. I això ho hem signat amb la Generalitat? Sí, sí, ho hem signat amb la Generalitat. I gràcies, Generalitat, des d'aquí, gràcies. Gràcies. Perquè aquest acord, primer de tot, el que fa és empoderar Tarragona. No buidar-la de poder. I ara m'explicaré.
Qui cregui que ara mateix tenim el poder absolut sobre el nostre patrimoni, a Tarragona hi ha dues opcions. Falta de coneixements o voluntat de faltar la veritat. Tots els nostres elements patrimonials que som vecin no han de passar per la Comissió de Patrimoni de la Generalitat per qualsevol cosa.
I això és control d'aquí? No, clar. Si hem de fer un mural a la part alta, o si es posa un mural, pintura, a una paret d'un edifici nou, ha de passar per la Comissió de Patrimoni. Però el control el tenim l'Ajuntament de Tarragona, eh? I tant. No només això, sinó que, a més a més, aquest consorci està adscrit a l'Ajuntament de Tarragona. Saben qui serà el secretari i l'interventor d'aquest consorci? No.
Ja els hi dic jo, els de Tarragona. A més a més, no sé si s'ho han llegit. Article 6. Totes les obres, no simple manteniment, prèviament hauran de ser autoritzades per l'entitat cedent. Entitat cedent. És a dir, si som nosaltres, prèviament ho hem d'autoritzar. Inclús informar d'obres menors. Però no només això.
És que els propis estatuts diuen que no es podrà prendre cap decisió que no estigui d'acord l'alcalde o alcaldessa de l'Ajuntament de Tarragona. Mai podrà imposar la seva decisió a la Generalitat. Mai. Absolutament mai.
I a més a més ara, no només no perdem control, sinó que guanyarem control sobre alguns altres elements que fins ara no podíem, perquè no eren nostres. I ha posat un exemple la consellera Martorell, el teatre. Ara sí que podrem dir la nostra sobre el teatre. Que ganes tinc. I abans no. Anda, tu. Què ha passat? I no només això, sinó que a més a més hi haurà per fi una coordinació social
Una coordinació total en el relat del patrimoni. I la plantilla sortirà beneficiada. Sortirà beneficiada. També la plantilla actualment de la Generalitat. I tant que sortirà beneficiada. Tenim millors condicions nosaltres, per cert, que els de la Generalitat. Així que, mira, també guanyaran els treballadors i treballadores de la Generalitat. I si ho presideix el president Illa...
I quin honor. President Illa, ara. Però després potser hi ha algun president o presidenta del PP, ho dubto. Però potser sí. Escolti, serà un honor, també. Saben per què? Vostès creuen que tindrà més o menys interès per aquest consorci, la Generalitat, si qui ho presideix és el president de la Generalitat. Se sentirà més o menys vinculat? Se sentirà més o menys responsable?
I el procés selectiu no pateixin, tots seran transparents i s'han de decidir encara. I l'anex econòmic encara no està decidit, és el que ja es va dir la disposició transitoria que hi havia fins al juny d'aquest any que ve per fer-ho i tots i totes vostès, òbviament, participaran. A mi sí que m'ha fet mal alguna cosa, com dir que aquests pòsits d'aquest document que han tingut 12 dies per estudiar, i tampoc és que fos Guerra i Paz, de Leon Tolstoi, que tot estava plena d'efectes jurídics.
Després de tants mesos treballant tantes persones, de tanta capacitat, de l'Ajuntament de Tarragona, de la Generalitat, de l'Agència Catalana de Patrimoni, tantes i tantes persones, homes i dones preparats, tècnics d'aquest Ajuntament, es digui que està ple d'efectes jurídics, m'hauran de permetre que en aquest cas sí que faci una cosa que normalment no faig, però que m'ofengui. Crec que no és cert i crec que, sincerament,
El que s'ha de fer és valorar la feina feta. I a part, aquells que coneguin una mica algun de les persones que treballen el patrimoni, que tenim la sort que treballin pel patrimoni en aquesta ciutat, en aquest Ajuntament, que creguin que farien alguna cosa que amb invés la seva capacitat, és que no els coneixen bé. És que no els coneixen bé. Mirin.
Jo li agraeixo al Partit Popular que digui que l'Ajuntament de Tarragona ho gestiona tot molt bé. Perquè diu que, clar, la Generalitat ho fa tot malament, per tant, nosaltres ho fem tot bé. Li agraeixo. Gràcies. És veritat. Ho fem bastant bé en algunes coses. I encara ho farem millor. Tindrem més capacitat. Jo el que no vull és que es pensi tot en un esquema de regreso al futuro i anem al passat sempre i no sortim d'aquestes pantalles. Hem d'avançar. A la vida s'ha d'avançar.
Me parla de necròpolis. Necròpolis ja té una inversió de 8 milions d'euros i la fase 2 també es farà. Al Museu Nacional Arqueològic, la Generalitat ha avançat els diners, els 3,4 milions de la museïtzació. Estem en projectes...
que mai s'havien vist. Per què hem de tornar a pensar? Sí, sí, però fa 25 anys no ens feien cas. Té vostè raó. I crec que no sóc sospitós d'haver dit una i mil vegades, en públic i en privat, que gràcies, consellera Martorell, per lluitar tenir aquest reconeixement de conjunt patrimonial per la humanitat de terra.
Li he dit mil vegades, li torno a dir, gràcies, gràcies. Però superem ja aquella etapa en la part negativa, perquè ha avançat tot molt. I no és mèrit meu, és mèrit de molts homes i dones que durant 25 anys han lluitat perquè això arribi. I ara que arriba, siguem feliços.
Siguem feliços. No és dolent ser feliç, els hi puc assegurar. I no és dolent dir, Tarragona va bé, tu. Hosti, ho ha aconseguit Tarragona. No és dolent, és una cosa bona, no passa res. No passa res. Les victòries també s'han de poder gaudir a la vida i avui és una victòria i és mèrit de vostès i de totes les persones que ens han precedit durant 25 anys lluitant i picant pedra. Lluitant i picant pedra perquè això arribi. I nosaltres hem pogut tenir la sort...
d'aprofitar tota aquesta lluita, donar-li forma i aconseguir, per fi, aquest consorci. I els hi agraeixo molt sincerament perquè avui és un dia d'alegria per la ciutat de Tarragona. Passem al punt número dos, aprovar la Constitució de l'Associació per l'impuls metropolità del Camp de Tarragona, on l'Ajuntament manifesta la seva voluntat de formar part com a membre fundador i aprovar inicialment els estatuts que han de regir l'esmentada associació. Hi ha una esmena presentada pel Compte Esquerra
que si vol defensar-la amb caràcter previ, conseller.
Gràcies, alcalde. Segurament, si haguéssim abordat aquest tema amb una mica més de temps, que no pas aquesta setmana que hem tingut, aquest debat tan important sobre com hem d'entrar en la dinàmica metropolitana a l'hora de prendre decisions, l'haguéssim pogut tenir de portes endins i de manera més participada i sense tant de soroll. Però no ens queda un altre que haver de fer aquest debat aquí.
al Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona. En primer lloc, una prèvia, és evident que Esquerra històricament a Tarragona i arreu ha estat un partit profundament metropolità pel que fa a l'ànima i pel que fa al projecte democràtic que li defensem a la governança d'aquesta terra compartida que és el Camp de Tarragona.
però hem de parlar dels objectius concrets que se'ns porten avui a votació. No de les grans idees, sinó dels objectius concrets i de la presa de decisions que sotmetrem a votació a través dels estatuts que se'ns planteixen. Aquests objectius, a vegades, se'ns ha dit aquests darrers dies, que bàsicament parlen de...
En fi, de sumar esforços, però sobretot amb la línia de transicionar cap a un nens metropolità formal, que és veritablement important. Es posa molt l'accent en el que vindrà i no en el que hi ha. Està bé. El que passa és que els objectius del document no parlen només d'això, de transicionar cap a un nens més formal. Els objectius parlen de coses bastant importants per la vida de les terragonines i els terragonins i van en sèrio.
Parlen de fixar les prioritats metropolitanes. Es fixaran aquí. Els projectes transformadors del camp de Tarragona o de l'àrea metropolitana. Es fixaran aquí. La captació de recursos perquè tirin endavant. El monopoli de la interlocució amb les altres administracions.
a què autoritzarem que parlin dels efectes de les qüestions metropolitanes serà l'ENS, no cap altra de les parts constituents. Legitimar el discurs i la cultura metropolitana. Estem fent això. Generem unes regles del joc que després seran la cultura metropolitana pel hipotètic nou ENS, cas que hi sigui, i projectar la nostra economia. No és cert que aquesta associació només parli dels...
Les competències municipals, no, anirà més enllà, sens dubte. És més, el més interessant sovint va més enllà. En tots aquells aspectes que no són municipals sinó intermunicipals, lògicament. Lògicament. Saben de què parlaven l'altre dia al ple de Reus quan abordaven la qüestió d'aquesta entitat i dels estatuts? Igual que el ple de la Canoja, també. L'únic exemple pràctic que va sortir en el debat és l'estació intermodal ferroviària. És l'únic.
No es va parlar de res més. L'única font de preocupació amb exemple pràctic va ser aquesta. Per tant, sapiguem de què va la discussió que estem tenint, sapiguem de què van les regles del joc que regiran a partir d'ara el debat. També parlarem de l'estació central del Camp de Tarragona, parlarem de les mercaderies per l'interior, parlarem de l'habitatge, de les polítiques de l'habitatge, dels equipaments de salut, dels equipaments educatius, la laboral, per posar un exemple d'un equipament que va més enllà d'un municipi,
Els deures que ens apunten aquests estatuts ho diuen clar l'article 10.2. Complir els acords dels òrgans col·legiats. Per tant, ens assometem a una disciplina, volem participar d'una disciplina, ens assometem a aquests acords. Mirem com s'arriben a aquests acords, quina és la presa de decisions, inclosa quin és el mecanisme per triar aquests òrgans col·legiats.
És el consens, com s'ha dit? No. El consens és un desideratum molt bonic que tots compartim i si va per consens, infinitament millor. I segur que l'actitud en aquest sentit és la més constructiva del món. Però la decisió, el que estableixen aquests estatuts és que és per majoria simple on cada municipi representa un vot.
I s'equipara, i aquí ve la nostra queixa, s'equiparen els municipis grans amb els petits amb aquest un vot. I en el cas de Tarragona és la que hi surt amb diferència més malparada. Representem el 40% de la població d'aquesta àrea metropolitana. Representem el 45% del producte interior brut. I tindrem el mateix vot que municipis que representen el 2% de l'àrea metropolitana. Home, no és raonable.
No és raonable. No ens interessa com a Tarragona sotmetre'ns amb els temes tan crucials que hi haurà en aquestes regles del joc del debat. I alerta, no és tampoc democràtic. Per molt que els alcaldes hagin estat triats democràticament en els seus respectius pobles i ciutats, que són democràcies, el funcionament en si no és un funcionament democràtic, perquè no reflecteix les majories i minories de la població a qui tots ens devem.
Per això li donem tanta importància a posar les persones al centre, a tenir en compte les persones perquè els objectius no les contemplaven. Deixeu-me un exemple. Imagineu que aquí hem tingut uns resultats electorals no fa bastant. El partit més votat, el Socialista, va tenir vora 13.000 vots, nosaltres vora 9.000, el Partit Popular vora 6.600 i així respectivament. Imagineu que la composició d'aquest ple, en vez de tenir 27 regidors repartint, tingués un portaveu per grup.
Algú podria dir que és democràtic perquè a mi com a portaveu m'han triat els ciutadans i ciutadanes de Torla, certament, però la democràcia no està en el portaveu, la democràcia està en el conjunt dels regidors, reflectint uns equilibris determinats que hi ha en la societat. Per tant, no, no és un funcionament democràtic com el que demanem i com el que hi ha.
A València, a Bilbao, a Barcelona o a Tòquio. Perquè en tots ells, les diverses formes que té el Consorci, l'associació o el que li vulgueu dir, metropolitana, sí reflecteix aquests equilibris demogràfics i democràtics. Quant durarà aquesta associació per l'impuls metropolità? Se'ns diu que poc, perquè en ve un altre, que és el veritablement important, on suposadament allà hi haurà una distribució proporcional.
Doncs bé, primer, el document diu durada indefinida. I en el punt de la durada no diu fins que es constitueixi res, diu durada indefinida. Però a més d'això hi ha una cosa que cal tenir en compte. La trampa de l'incentiu. I és important. I per això la nostra obligació és dir-les aquestes coses.
Ara mateix, el tranvien és una prova, podem arribar a grans acords metropolitans, fets des de la llibertat de cada municipi, amb les grandeses i lideratges de cada municipi, i també les seves penes, que tots no tenim, i es poden tirar acords importants fins que no arribi un ens en funcionament democràtic. No hi ha necessitat de fer això. Però quan ens sotmetem amb aquestes regles, tot dependrà de set alcaldes i alcaldesses, tot dependrà de set alcaldes i alcaldesses que són els que hauran de regir
d'escriure, proposar unes noves regles del joc. Si la major part d'aquests alcaldes i alcaldesses ja no tenen ganes... Aconseguir, perdoni, és que, clar, són cinc minuts, però això és la defensa només de l'esmena, després tindrà temps a tornar a parlar moltes vegades més, ho dic per si vol... Advertir, però el de la trampa de l'incentiu penso que és la part més important, perquè aquests alcaldes i alcaldesses no tindran mai cap incentiu a treure's a si mateixos protagonisme i capacitat de decisió, poder...
Per què hauran de renunciar més endavant si hi haurà una cultura metropolitana que juga d'una determinada manera? Mai tindran incentiu. Per tant, difícilment mai passarem a un estadi on ells mateixos s'autorestringeixen. Atès que Tarragona aquí participarà en un poder d'1, partit 7, i per tant haurem d'assumir el que diguin els altres. I és per tot això. Algú podrà dir, oh, però Tarragona pot marxar.
Sí, Tarragona sempre podrà marxar, però no és el mateix no constituir i pactar bé unes regles del joc a l'inici que marxar mitja partida, quan ja està constituït, tu en quedes fora i el ministre aquí escoltarà. On està el màxim de població? Està en aquesta àrea. No està en cap ciutat en particular. Per tant, molt amb cuidado. Per això presentem les següents esmenes que van a la línia de posar les persones al centre del mecanisme de les decisions i dels objectius. Esmena primera.
I a l'article 3, objectius estratègics, afegir-hi un objectiu que diríem que fins i tot hauria de ser el primer. Millorar la vida de la ciutadania metropolitana, afavorir el benestar, la cohesió i la prosperitat del màxim de ciutadans i ciutadanes al marge de les seves fronteres municipals. Aquesta és la proposta pel primer objectiu. I després, per l'article 14.1 i 2 que es refereix a la presa de decisions,
L'Assemblea General és l'òrgan suprem i està formada per un representant institucional de cadascun dels membres amb dret a veu i vot, i aquí afegim nosaltres, ponderats segons la població representada.
Això pot tenir variants diferents. Pot ser una ponderació més suavitzada perquè els municipis petits puguin participar. Negociem-ho, però ponderat segons la població representada. Les esmenes són aquestes dues, doctor Alcalde. Moltíssimes gràcies, conseller Puig. Mirin, abans de poder procedir, sí que m'agradaria, doncs també en la línia del que deia el conseller Puig, de sàpiguem d'acabar el debat que ens ocupa. Mirin, el que votarem no és l'àrea metropolitana.
Amb això no caldria que digués res més, però intentaré desenvolupar-ho una mica més. Perquè es va explicar durant dues hores i quart a una junta portaveus. Junta portaveus on tothom té el mateix vot, per cert, independentment de la representació. El plenari, que aquí sí que va en base a una ponderació en base a les eleccions, a la població que t'ha votat. Qui és el que tindrà l'àrea metropolitana de Tarragona?
No l'associació, perquè l'associació, els explico el que és. Fins ara el que hem fet és, ens vam ajuntar a un grup d'ajuntaments, on el que es reuneix són els governs d'aquests ajuntaments, i vam decidir que volíem fer...
un embrió d'àrea metropolitana, que creiem que això era necessari, es va encarregar primer un estudi extern de si era pertinent o no que hi hagués això, perquè potser simplement era una intuïció no fundada en realitat. Aquest informe deia que sí i fixava uns ítems de competències municipals, repeteixo, sempre competències municipals, no on es fan les estacions de trenc,
ni coses d'aquestes. Competències municipals, com l'AMB, que només parla de competències, repeteixo, municipals, i llavors vam fixar que faríem un grup impulsor i ens vam ajuntar, sense format jurídic, sense res, sense cap tipus de norma que ens regolés, res. I fem amb la Diputació que sigui el que ens financia. Els hi parlo amb tota sinceritat.
La Diputació que ens financí tot aquest embrió d'ens metropolità. I fins ara hem estat així. La presidenta de la Diputació d'Esquerra Republicana, la senyora Noemí Llaurador, companya de govern i amiga, ens diu que dos anys després d'això ja està bé de ser la Diputació sempre el paraigües administratiu d'això. Feu algun ens propi d'aquest grup impulsor per poder rutllar.
Busquem de manera jurídica quins són els diferents formats que hi ha, que pot haver associació, agència, mancomunitat, i es veu que la més senzilla és l'associació. Per continuar fent el que estem fent, que és generar el que seria l'àrea metropolitana. Per cert, en aquella junta portaveu se li va preguntar
El senyor secretari, escolti, el que fixi aquesta associació ens obliga a una futura àrea metropolitana? La resposta va ser no. Va ser no. Que sigui ara d'una manera d'un vot per ciutat l'associació significa que l'àrea metropolitana haurà de ser així? No. No.
Vostès creuen que Tarragona o Reus, que allà ha votat a favor, voldran un àrea metropolitana on no valgui la població? En sèrio? Pensen que som tan sumament limitats? Ja sé que pel senyor Puig, sí, a la mostra està de la seva exposició. Som tontos. Lamento no tenir aquesta capacitat intel·lectual. Però si li puc dir que tinc altra cosa que és justícia moral.
I la justícia moral ens diu que, òbviament, quan hi hagi l'àrea metropolitana, anirà en base a la població. Perquè hi ha una cosa que jo li he dit a vostè moltes vegades, que jo no treballo per la terra. Jo treballo per les persones. I l'àrea metropolitana treballarà per les persones, no per un tros de terra. Que la terra no val res. Llavors, tot el seu debat es cau.
Es cau. Dirà, no, perquè diu que els debats també... Escolti, anem a veure. Vostè ha vist a l'AMB dir on ha d'anar, si s'ha d'ampliar o no a l'aeroport del Prat? Pregunto. Un exemple, tonto, eh? I afecta a l'AMB? No. Perquè no és una competència local. Les àrees metropolitanes només poden parlar de competències pròpies. I fixar una estació noves. I que vostè entregui el tema de l'intermodal. Quan? Quan?
He estat el primer defensor que m'estic barallant amb tot Cristo per això. I que l'únic municipi que no ha vist bé això ha marxat. Ha marxat del grup impulsor, que és Vilaseca. I està fent veure que aquesta associació el que provocareix que es faci la intermodal i que no puguem dir res a Tarragona, quan som els que primers defensem que no, i segon, l'únic ajuntament que estava capficat, que això no podia ser, ha marxat d'aquesta associació, per l'amor de Déu. Prou hi ha
d'intentar manipular la veritat. Nosaltres defensarem els interessos de Tarragona sempre, per sobre de tot i de tots. Sempre. Però això és un obstacle? Això és contradictori? En volem encomunar serveis municipals amb altres ajuntaments del nostre entorn per donar un millor servei de qualitat de vida i, per cert, per millorar la vida de la ciutadania metropolitana?
De veritat, sisplau, fixem bé el debat. No, avui no es vota l'àrea metropolitana. Avui es vota una cosa que ens van demanar des de la Diputació, no sé si pot parlar amb la seva companya i presidenta del seu partit, a veure que li expliqui el mateix. I que això no pateixin. Que mai l'àrea metropolitana futura tindrà un vot d'un a un si no és en base a la població. Això no passarà mai. Perquè ningú ho voldria, això.
No ho voldrà ningú, jo no ho vull. No és lògic. La MB, per cert, és així. Va en base, té un criteri de població. Té un criteri de població. Té Barcelona, i després, a partir de 20.000, a partir de 50.000, a partir de 100.000 habitants. Hi ha un criteri. Però ja està, ja està. Calma, calma amb això. Més coses, mirin. Tarragona...
té un interès molt important en aquesta futura era metropolitana i és el transport. És el transport. Transport en aquest cas, que sobretot hi ha una llei que ens impedeix poder prestar el servei a altres municipis del nostre entorn. I a la vegada provoca que això ho porti la Generalitat i és absolutament millorable. Absolutament millorable.
I el que volem és poder participar i ser nosaltres qui decidim i no oblidin que tenim una empresa municipal de transports que podria ser també finançada en part si hi ha un ENS metropolità. Només per això, això me'ls fa més interessats, l'AMT té un dèficit de 17 milions d'euros l'any. 17 milions d'euros.
Tenim ràtios d'autobusos, ja ho dic, però és que ho sap tothom. Tenim 77 a Tarragona, Reus té 17. Tarragona té 77 autobusos municipals, Reus té 17. Imaginin el pes que li donem nosaltres al transport públic en aquesta ciutat. Hi ha molts ajuntaments que volen que puguem passar el servei i nosaltres creiem que s'ha d'aplicar una lògica des d'aquí. Des d'aquí i no des de Barcelona.
el transport públic a l'àrea metropolitana. El que avui votem, simplement, és continuar amb el que s'està fent. No hi haurà ni cap pacte que no ens agradi a nosaltres o li agradi a la canonja, perquè jo tampoc li haig de imposar la canonja res ara. Això és un club de socis i sòcies. Això és un club de socis i sòcies. I fem el que ens interessa, que creiem que és bo, i hem fixat ja, perquè hi ha hagut grups de treball durant un any
dels tècnics i tècniques dels respectius ajuntaments, des de tema de medi ambient, des d'habitatge social, en temes també de transport. Escolti, és això. I ara continuaran aquests treballs. I, per exemple, el grup d'en Comú Podem ha fet unes propostes per a aquests grups de treball que són escoltades i que seran executades.
I vostès poden fer el mateix. Perquè això no és que estigui ja tot, com diuen alguns, tot ja dat i beneït. No és veritat. Això és l'embrió que ha de créixer i s'ha de transformar en allò que tots considerem que és bo com a àrea metropolitana. I en aquells temes que considerem que són pertinents. I la creació d'aquesta comissió, també, que van demanar i que veig totalment no només viable, sinó que ha de ser així, és per tal de poder fer això. Però
Qui està anant són els nostres tècnics, que ara són els tècnics de medi ambient de l'Ajuntament de Tarragona i de la resta d'Ajuntaments. Són els tècnics de cadascuna de les àrees. No hem anat políticament allà a dir, sinó que entre ells es posin d'acord a veure què podem encomunar, quines sinergies es poden generar per tal de poder prestar un millor servei de les competències pròpies. Mai de competències que no siguin pròpies. Els hi puc assegurar que estiguin tranquils.
Passem a votar, en aquest cas, la incorporació de l'esmena. Senyor Jaime Duque Moreno. No. Senyor Francisco Javier Gómez León. Abstenció. Senyora Elvira Vidal Sensi. No. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. No. Grup Municipal Junts per Catalunya. No.
No. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? No. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? No. Per tant, es rebutja la incorporació de l'esmena per 19 vots en contra, 6 vots a favor i dues abstencions.
Grups que vulguin intervenir en explicació de vot de la incorporació de l'esmena, en Comú Podem i Junts. No ho sé, li pregunto, senyor secretari, pot intervenir de nou? Sí.
Gràcies. Conseller Puig, alguna vegada hem parlat construir relat no crea realitat. I jo crec que vostè ha construït un relat que s'ha esforçat per construir-lo aquesta setmana i que realment el que ha acabat generant és un arraconament que em sembla contraproduent per la seva força política, perquè jo crec que és una mala idea. Sap quina estació construirà l'Estat si no hi ha acord al territori? Cap.
No construirà cap, ni la central, ni la intermodal, ni cap ni una. Ho ha dit el ministre Puente a la Comissió de Transports, ho ha explicat molt clar. Però és que ho explicava la ministre Mato quan va arrencar els rodalies del Camp de Tarragona. Els Celsiguin, les rodalies del Camp de Tarragona. Als ministeris les inversions es quallen quan hi ha acords i quan es nota que es pedalen en la mateixa direcció.
Avui jo li recomano que llegeixi l'article de l'Octavi Saumell perquè, a més, potser s'emporta un ensurt, però, segons el que ens explica vostè avui aquí, la Unió Europea falla en democràcia perquè un estat un vot. I, per tant, ja ens està plantejant alguns dubtes. Malta pesa el mateix que Alemanya. Sorprenent. Però és el que tenen els records polítics. Miri, jo...
Em centraré després molt en el transport, perquè crec que és clau. Vostè posava com a exemple el tramcamp, com un gran projecte de territori, i jo hi estic d'acord, però sap quina ha estat la priorització? El turisme. Vostè creu que si la decisió s'hagués pres des del territori, la primera fase del tramcamp hagués estat Vilaseca Cambrils? No s'ho creu ningú.
No s'ho creu ningú. Casualment, el president de la Generalitat, que estava en aquell moment, quan es va prendre aquesta decisió, des d'un despatx de Barcelona amb la Generalitat de protagonista, avui dirigeix Hotels Salou. Jo no vull fer paral·lelismes, però, oi, aquesta és la dada. La realitat és que, quan es decideix des de Barcelona, es plantegen qüestions que no sempre ens interessen al territori.
Si el territori som capaços de debatir, discutir i prioritzar, moltes vegades ens permetran anar. I nosaltres hem votat que no en aquesta esmena perquè hi ha dos principis bàsics. I torno al principi. Presentar aquesta esmena avui té a veure amb un posicionament no vull dir electoralista, però quasi. Perquè és posar-se el focus. I està bé. Jo crec que cadascú pot posar el focus on cregui. Però construeix un relat de debat, de pugna entre municipis que fins i tot...
Ostres, algun amic que viu a la Canonja m'ha trucat aquests dies i m'ha dit que us passa a Tarragona que sembla que som situacions de Segona. De Segona no, que us heu quedat tots els impostos i teniu calés al banc, però, escolta'm, no fotem amb menysprea els municipis petits. Perquè, jo crec que ho deia molt bé l'alcalde, jo ens ho explicava l'altre dia, i ho hem debatut i els estatuts hi apareixen,
no creem l'àrea metropolitana estem creant l'associació per l'impuls metropolità i això que fins ara jo alcalde aquí l'he dit i li continuo dient fins ara és un club d'alcaldes i això s'ha d'acabar això ens permet començar-ho a acabar perquè hem de transitar cap a una metropolitana real miri, l'explicaré un detall que potser el sorprendrà l'àrea metropolitana de Barcelona ha estat presidida per la de Colau uns quants anys com a alcaldessa de Barcelona sap qui m'anava? m'anava a Cornellà
i encara mana Cornellà. Per tant, no ens fem trampes al solitari. La realitat és que els equilibris són complexos, i en aquest territori també ho és. Però aquesta esmena avui no aporta més que desconfiança en una institució que encara està per néixer. Gràcies, conseller. En nom de Junts, conseller Cendra. Gràcies, senyor alcalde.
La veritat és que la primera esmena li podíem haver votat favorablement, perquè ens sembla una obvietat, malament rai, que els objectius estratègics fossin empitjorar la vida de la ciutadania metropolitana.
o desafavorir la cohesió i la prosperitat. En tot cas, com que les votem les dues juntes, doncs el nostre vot està en negatiu. I en relació a la segona esmena és evident. Jo ho explicava l'altre dia amb una tertúlia. Vostès s'imaginen unes eleccions al Parlament que els escons s'assignessin per la població?
Tindríem el Priorat, tindríem la Terra Alta, tindríem la Vall d'Aranca, no tindríem cap representació. Per tant, és sempre l'equilibri territorial, el diàleg i la solidaritat la que ens ha de demanar a l'hora de prendre aquestes revisions. Senzillament, volia dir això en relació a les esmenes, després, en tot cas, ja intervindré quan correspongui en l'explicació de vot. Gràcies. Gràcies, conseller. Nom d'Esquerra, conseller Puig. Gràcies.
Entenent el debat diferent i important, 3 en 5 minuts igual si és del seu interès.
Bé, gràcies. El que acabem de votar són dues esmenes, i una diu millorar la vida de la ciutadania com el gran objectiu metropolità, perquè els objectius dels estatuts que ara votarem no parlen de ciutadanes i ciutadans, parlen de moltes coses, però no centren en absolut en la persona, en la finalitat d'allò que es va a fer.
I una altra esmena que diu que els municipis tinguin la participació que els correspon segons la població, segons la demografia i de manera democràtica. Això és el que hem votat. Les esmenes exactament eren aquestes. Senyor Collado, al Tram Camp sabem perfectament com va anar, perquè entre altres coses érem el govern republicà a Tarragona.
els que van posar el crit al cel quan la Generalitat des de Barcelona va voler fer-nos un tramvia que, recordi, perquè el dibuix inicial era patètic, anava del Serrallo cap a Salou per les vies de mercaderies i per les vies de tot, i allò era la proposta del tramcamp. I vam alçar la veu, vam cridar des del territori, des d'aquesta ciutat vam cridar molt fort, vam aturar-ho tot, vam fer un procés participatiu intern a nivell de ciutat on va participar tothom,
inclòs els grups polítics, però tothom, entitats de la mobilitat, sindicats, tothom va participar, es va fixar una posició i a partir d'allí es va defensar. I a més va prosperar, és a dir, van passar del tramcamp com a desig al tramcamp com a projecte amb pressupostos que avança cada any i que tothom admet de forma compartida.
Per tant, l'avenç és molt clar. És cert que la primera fase comença per allà on li ha sigut més còmode la Generalitat d'aprofitar l'espai de les vies. És cert. Per això és tan important que treballem amb la fase més important de totes, poblacionalment parlant, que és aquest eix Tarragona-Reus, amb Vilaseca i amb tot. Però que aquesta és la part que mou més mobilitat, com més evident. Segurament, senyor Collado, això que està veient vostè, que és un debat,
on les posicions no tenen per què ser coincidents i s'aporten arguments, i es fa des de la honestedat, no cal posar-la en dubte a ningú. Creiem que ens mereixem un respecte i vostè també se'l mereix. Per tant, aquí tothom actua de manera honesta. Aquest debat no hauria tingut descendència pública
Si l'alcalde de Tarragona no és submès a participació de la ciutat fa una setmana i s'hagués parlat com ho va fer l'alcaldessa de Reus, que porta mig any juntes de portaveus parlant d'aquest tema. És que canvia molt la cosa. És que ens han obligat a un debat públic. I podíem callar. O podíem fer una altra cosa, fins i tot. Podíem dir, no, mira, reemprèn la metàfora d'abans.
Imagineu-vos que aquí no hi ha representants democràtics, només hi ha portaveus, en tenim sis o set. I algú diu, no, però és que jo he proposat que puguem parlar d'aquests temes. No, si està molt bé, i a més s'agraeix i benvingut sigui, però el problema no era aquest. El problema és el mecanisme de la decisió democràtica. En tot cas, alcalde, hi ha una cosa que l'ha dit vostè, la paraula club, club de socis.
Precisament les nostres esmenes anaven dirigides a que això no fos un club de socis ni un club d'alcaldes. Anaven dirigides a que això fos...
Doncs una protoàrea metropolitana, una associació per l'àrea metropolitana amb les persones al vell mig. Només es parlarà de competències municipals. I, alcalde, si em diuen el document dels estatuts on està escrit això, perquè avui votem aquest document dels estatuts, i allí no hi ha ni un sol lloc que digui que només es parlarà dels assumptes municipals. No ho diu enlloc. Ho diu vostè, però allí no ho diu. I nosaltres no votarem això que diu. Votarem això que està escrit aquí.
És important perquè entrem en un joc on hi haurà una associació metropolitana que representarà 350.000 persones. Fixeu-vos que a l'hora de donar força i legitimitat sí que es compten les persones. 350.000 persones. Aquí els nostres 150.000 valen molt. Tindrà força. I davant d'un tema que l'associació de l'impuls metropolità té per objectiu parlar-ne i a més té el monopoli del discurs legítim del que fa als efectes metropolitans perquè votem aquests objectius, aquí escoltarà el ministre
a una ciutat o a un gran conjunt, doncs valorem-ho. Allò de l'AMT, tant de bo tindrà endavant, però totes aquestes coses, a partir d'ara, les haurà de decidir aquests set alcaldes si és que tira endavant això. Finalment acabo, home, sí, amb una crítica, perquè m'agradaria que a futur les coses importants no es decidissin en una setmana i de manera pública. Crec que és millor que tinguem aquest debat de manera interna, alcalde, sobretot amb els temes més importants, si no n'hi ha pràcticament cap tan important com aquest.
Penso que abans de representar la ciutat en les negociacions dels temes transcendents és productiu, és bo i és necessari escoltar la ciutat. I això vol dir escoltar què hi diuen els representants democràtics i què hi diuen les entitats del teixit associatiu. I això vol un diàleg, no aquestes presses. Gràcies. Gràcies. Potser jo pensava que vostè havia seguit els debats metropolitans però crec que sap que en els grups de treball que porten un any
també han participat entitats i que hi participaran i el que jo em referia quan deia que és un grup de socis és que vull que deixi de ser un grup de socis i el primer pas per deixar de ser-ho és això perquè fins ara què era això? Grup Impulsor? Finançament de la Diputació? I ja està el que jo vull és que deixi de ser això vull que deixi de ser això i l'associació és el primer pas
I clar que participarà. No només vostès, eh? Si us plau, pensi en clau metropolitana allà. Que no és només Tarragona. Que hi ha la resta de municipis. I que hi ha molts municipis que volen participar d'aquesta era metropolitana. Alguns molt petits. I que tenen tot el dret. Comencem a deixar de pensar així. Perquè defensar la capitalitat de Tarragona no té res a veure amb això. Tarragona era, és i serà la capital de tota la província. De tota la província.