Bon dia, són les 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Fins demà!
Què tal? Benvinguts, obrim la veu. Jornada d'e-shows. Avui que és dia 9 d'octubre del 2025 i dia que ens hem despertat pendents del que fa a l'Is. A l'Is, la dana, que des d'aquesta passada matinada està rondant el nostre litoral. Ara veiem que tira cap amunt, situada més o menys a la costa
de casa nostra, però cap a l'interi del mar. Per tant, de moment que no entri, tot anirà bé. Però recordem que hi ha una alerta de l'INONCAT activada i es poden produir si entra aquesta dana, doncs, a pluges importants al llarg d'avui i també d'aquests propers dies. Salutacions de tot el que fa possible el programa. Avui amb Toni García l'has vist de so. Aquí als estudis, la Núria Cartanyà. Núria, què tal? Bon dia. Hola, hola, bon dia. Abreu Rius, bon dia. Bon dia. Miquel González, bon dia. Hola.
Hola, hola. Hola, gais. Exacte. Aquí anava, aquí anava una mica. T'estàs preparant per després o no? Sí, sí, home, avui sí, no? Farem l'humor? Farem l'humor, sí, sí. Cap a quarts d'11 farem. Vinga, doncs avui farem l'humor, eh? El Joan Andreu Pérez a la producció, a Mauri Fernanda, a la redactació audiovisual.
en fi, tot d'aquí que fa possible aquest programa i que avui estem això, mirant cap a l'estarió perquè de moment el sol no ha sortit i tenim aquesta dana per aquí rondant, esperem que es quedi mar endins i mireu, de mar endins també va la cosa la primera entrevista del dia Núria, perquè tindrem aquí tenim ja dos convidats a punt d'entrar a l'estudi el Pau Morales, cap de divisió de tràfics i serveis logístics del port i el Daniel Castell, responsable i soci fundador de Roca Benergy, empresa vinculada al sector eòlic, perquè avui parlem d'eòlica marina en un congrés que es fa demà
primera edició d'un fòrum al Port de Tarragona. Ens va cridar molt l'atenció que el Port de Tarragona participi o tingui en ment participar d'aquesta energia eòlica, però atenció, no amb la instal·lació, això sembla, això ens van dir, no amb la instal·lació de molins eòlics aquí al mar.
sinó amb la producció i enviament d'aquests molins cap a altres llocs on s'hauran d'implantar. És un fòrum que es diu CatFlow i que això pretén posar en comú a tot el sector de l'energia eòlica que cada cop sembla que és més potent. I Tarragona també té alguna cosa a dir, encara que sigui en la seva producció.
Doncs sí, en parlarem. És un congrés estratègic que ve també d'un compromís pràcticament de país que es va expressar allà al mateix port de Tarragona aquest passat mes d'aquest estiu i que veurem tot el potencial que hi ha amb aquesta energia eòlica mare endins. Ara de seguida en parlarem amb diferents convidats i també contactarem amb la directora de l'Institut Català de l'Energia, de l'ICAEN, l'Anna Camps, que també podrem parlar amb ella,
en directe en aquesta primera franja horària. Després farem tertúlia, avui parlant, centrant-nos molt en el tema de la salut mental. I és que demà és el Dia Internacional dedicat a tenir cura de la salut mental. De fet, aquest mateix matí ens han convocat a roda de premsa per presentar-nos els actes que l'Ajuntament, les activitats que l'Ajuntament organitza en aquest àmbit.
I, evidentment, tots els centres de salut hi estan implicats i també hi han posat el focus. Avui coneixerem com es tracta des del punt de vista de l'atenció primària, amb aquesta atenció de primer contacte, que és l'atenció comunitària. Parlarem amb la psicòloga referent del CAP Muralles, perquè ens expliqui des dels centres d'atenció primària també com tracten el tema, no només aquest mes de la salut, sinó durant tot l'any. La salut mental, estem parlant de la salut mental...
I per altra banda, completarem aquesta tertúlia o aquest contingut amb el Col·legi d'Arquitectes Tècnics de Tarragona, perquè ells van ser fa unes setmanes al Senat, participant d'aquest baròmetre, del baròmetre de l'habitatge, que tenia el títol de vivenda, salut mental i soledat no desitjada. O sigui, com influeix, el tema serà com influeix les característiques de l'habitatge, de la vivenda,
en la nostra salut mental. Infleix moltíssim i ho vam viure, tu, com ets abans? Una pandèmia que vam dir que s'havien de canviar les regles del joc i, escolta, uns anys després, doncs, sembla que no així m'ha après la lliçó, eh? Allò d'espais exteriors, jardins, en fi. Habitacles petits, que no deixen el tallon del sol. Es van passant mesos als balcons tocant cassoles i cantant cançons i no vam aprendre...
No vam aprendre res. No, no mirem així. No, no, sí, sí. Vam aprendre, però hem desaprés. Hem desaprés bastant, el que no ens ha interessat. Per no parlar de la residència, sé que aquest és un altre. És un punt i a banda que algun dia també s'haurà de portar. Farem humor, Miquel. Saludimentat, no? Sí, que això va molt bé, no, per la saludimentat, Miquel? Sí, a més, l'humor sempre va bé per quasi tot i avui sí, tenim talls acumulats de l'estiu i ens anirem cap enrere. I què fem, Núria, avui a l'espai? Què fem? Fem alguna cosa avui o no? Sí.
Fem, fem, continua el flamenquillo i estem intentant, encara estem trucant a l'estrella morente, però... I la localitzada, encara, encara. I incansablement, incansablement, ens diuen, sí, i bueno, no, contactem-nos, bueno, ja veurem, ja veurem. Jo no hi conto gaire, però, però, intentarem tenir la nostra pinzellada de flamenc. Parlarem d'una, de la sala Trono, per exemple, que el Javi Castillo, que és aquest còmic valencià loco, loco, que ha vingut moltes vegades a Tarragona i torna...
en Berihuevo, però Berihuevo especial, El Ventorro. Jo no sé de què va això, sé que rep mazón, com a mínim, i que serà un monòleg molt descarat, i els fans de Javi Castillo, com el mateix Miquel González, segur que esteu esperant ja l'actuació a la trono. I sembla que passen coses modernistes, no? Sí, amb la visita d'un rei d'Alfons XIII, que torna a trepitjar, tornar a trepitjar les escales reials aquest dissabte,
Evidentment no ell, sinó un actor, però vaja, que es podrà rememorar la història d'aquesta arribada al port de Tarragona d'Alfons XIII fa més d'un segle, uns 120 anys, i que serà una recreació que es farà aquest dissabte amb els actes al voltant dels Pallaresos 1900, i en parlarem, Miquel, amb algun dels responsables. Sí, amb l'Elies Torres, i de fet en parlarem d'aquesta recreació i de l'exposició també que hi ha al voltant del port i, com deies tu, en el marc d'aquestes jornades Pallaresos
Tinc a veure el president del Port, el Santi Castellà, igual que el de Rubén Vinyual, és vestits d'època. Mira. En teoria van allà vestits d'època, s'hauran de posar allò el tratx d'època. Vinga, gràcies, Abril Rius fins ara, Núria Catalana fins ara, Nicolás fins ara, i avui l'espinat en Tarragonins, l'opinió, la primera opinió del dia, la primera veu del dia és la Maria Antonia Casador, la cap d'estudis de l'Escola Pràctiques. Tenim, per cert, pendent fer un programa allà algun dia, perquè estan commemorant el 50è aniversari, i avui ens parla d'incloure avui, que és transformar demà.
En el camp de l'arquitectura, el concepte d'inclusió fa referència al disseny d'espais que acullen la diversitat humana en tota la seva amplitud. Aquest principi, traslladat a l'àmbit educatiu, ens convida a repensar les escoles com a entorns oberts, flexibles i respectosos amb les diferències, que busquin garantir que ningú quedi fora, ni per una limitació física ni per una condició social, cultural o emocional.
La inclusió educativa és sobretot una qüestió de mirada. Implica entendre que cada alumne és diferent i que aquesta diferència no és un problema a resoldre, sinó una riquesa que cal aprofitar. Les escoles que realment aposten per la inclusió són aquelles que adapten el seu funcionament a les necessitats de cada infant, i no al revés. Això vol dir transformar metodologies, repensar espais i, sobretot, revisar actituds.
L'educació inclusiva demana un canvi profund en la cultura escolar que passa per crear comunitats educatives on tots els alumnes es senten partíceps, valorats i escoltats. Això requereix treball en equip, formació del professorat i una col·laboració estreta amb famílies i comunitat. Tot i això, cap arquitectura ni metodologia educativa pot ser realment inclusiva sense les persones que la fan possible.
La inclusió no es construeix només amb murs immobiliari adaptat, sinó amb mirades, actituds i competències humanes. Són les persones. Els docents, els equips de suport, els ecopedagogs... Fins i tot el personal no docent són clau perquè la diversitat no sigui només un concepte teòric, sinó una realitat cada dia dins les aules. Per això, és imprescindible que el Departament d'Educació doti les escoles dels recursos humans necessaris per fer efectiva, de veritat, aquesta inclusió.
No podem exigir que els centres educatius siguin espais oberts i atents a diversitat si no es garanteixen als equips que ho facin possible, que puguin actuar de manera coordinada amb els docents de referència. I calen encara més enllà. Les escoles haurien de poder comptar també amb professionals de la salut dins del seu dia a dia, que col·laborin en la detecció precoç, en l'acompanyament i en la intervenció integral dels infants.
Entendre l'escola com un ecosistema compartit entre educació i salut és reconèixer que el benestar emocional i físic és inseparable de l'aprenentatge i de la convivència.
Invertir en persones és invertir en qualitat educativa. Un centre que disposa d'un equip humà divers, format i coordinat pot respendre millor les necessitats reals dels infants. Per això, la inclusió no hauria de ser una càrrega afegida, sinó una oportunitat per repensar el sentit col·lectiu de l'educar. Una educació feta amb i per tothom.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'ells de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
I comencem, com us deiem, avui parlant d'aquest fòrum que té lloc aquest divendres al port de Tarragona, la primera edició del fòrum CatFlow. Una trobada que, de fet, convertirà Tarragona en l'epicentre del debat sobre el desenvolupament de l'energia eòlica marina flotant. Avui en podem parlar d'aquest fòrum organitzat per l'autoritat portuària en col·laboració del Departament de Territori.
Un esdeveniment que celebrarà el tingladu del moll de costa i que ja ha superat els 175 inscrits. Per tant, la costa està generant l'expectativa. Una xifra que evidencia almenys l'interès creixent per aquest sector emergent. Un sector important, no només aquí a nivell d'Europa. Després donarem algunes dades.
Però ja us avancem que durant els primers sis mesos de l'any Europa va arribar 34.000 milions d'euros en decisions a finals d'inversió per desenvolupar nous parts eòlics, dels quals gairebé dos terços es van dedicar a projectes d'aquestes característiques. Parlem de l'eòlica marina offshore. En parlem i tenim els estudis el Pau Morales, el cap de la Divisió de Tràfics i Serveis Logístics del Port. També ha estat al capdavant d'aquestes jornades organitzant. Pau, que tal? Molt bon dia. Bon dia.
Daniel Castell, que és responsable i soci fundador de Roca B Energy, una empresa vinculada al sector eòlit, que fareu una de les ponències el mateix divendres. A més, modereu una de les talordones. En Daniel, que tal, molt bon dia.
Bon dia, que no t'hem pogut sentir, ara sí, a veure, bon dia. Sí, bon dia. Perfecte, bon dia. I mira, permeteu-me que saludem a entrada la directora de l'ICAEM, l'Institut Català de l'Energia, l'Anna Camps, que la tenim al telèfon, i també seran presents, eh? L'Institut Català de l'Energia, com i també a l'estiu, com es va fer una primera trobada, que es va convertir aquesta intenció del port en projecte pràcticament de país. Anna Camps, molt bon dia.
Bon dia, bon dia a tothom. Bon dia. Aquí amb el Pau i el Daniel, ara ho parlem, ho deia en forma micròfon, que estem parlant d'un sector estratègic a nivell de Catalunya, però també a nivell, sobretot, d'Europa, i, evidentment, a Catalunya, doncs, amb diferents projectes que estan assenyalades ja com a prioritaris, i amb el port, doncs, que pot assamenir, doncs, la zona pel muntatge d'estructures de futurs prototips, no? Correcte. Sí, sí.
Sí, de fet... Sí, sí, endavant, digues, digues. Endavant, sí? Sí, sí, sí. De fet, des del Govern de Catalunya hi ha publicada l'estratègia marítima de Catalunya del 2030, que cobreix el període 2023-2026, i un dels objectius clars d'aquesta estratègia marítima és consolidar el sector de les energies renovables marines. De fet, una de les actuacions prioritàries és el desenvolupament de PointCat,
que és aquesta plataforma que comentaves de RMSD i que l'objectiu principal és l'assat de prototips d'eòlica marina als gols de roses. I com deies, l'energia eòlica marina està entrant amb molta força i de fet el potencial mundial d'eòlica marina, no només la flotant, sinó del consum de l'eòlica marina,
és del 71% com a tecnologia que es posiciona. Per tant, és una tecnologia que està centrant a nivell europeu, com has dit, però també a nivell mundial.
Ja s'ha dit que Tarragona és molt a prop, i ho deia el president del Port, menys de 48 hores per mar del sud de França, de Sardenya, de Sicília, també d'aquest futur parc de tramuntana de Roses o del que es farà el Gop de Lleó. Per tant, ja s'ha dit això, que Tarragona pot ser, pot esdevenir zona estratègica en aquest sentit, des del punt de vista logístic. Sí, evidentment. És a dir, amb el desenvolupament a nivell espanyol, per exemple, hi ha la planificació...
d'ordenació dels espais marítims, que és el pla que regula la producció d'energia eòlica al mar, i a nivell d'Espanya hi ha identificades 19 zones. I aquí a Catalunya estem dintre de la zona Llevantí-Balear, perquè forma part d'aquesta planificació del Poem, i el que comentes, del Parc de Montrana, doncs estaria inclòs aquesta actuació dintre de l'EBA-1, que és davant del Gals de Roses, però...
Aquesta actuació no és única o mediterrània, sinó que n'hi ha altres que ja estan en desenvolupament i que estan en fase més avançada.
Voleu intervenir, Pau, Daniel, interveniu, com vulgueu, amb la directora de l'ICAEN, si voleu intervenir, endavant. La importància, directora, de celebrar aquest primer fòrum al Catflou aquí al territori, de fet, crec que també a nivell de Catalunya, també és rellevant el fet que es pugui posar en comú tot el que està passant i el que pot passar en un futur.
Sí, jo crec que l'èxit de la participació que hi ha és una mica el reflex
de com està el sector en aquests moments. És un sector que està en un bon moment. És cert que aquí a nivell d'Espenol estem pendents de les subhastes que pugui publicar el Ministeri, però tot i així, tot i que els parcs aquí encara no estan en desenvolupament, hi ha aquesta plataforma experimental, PlenCat, que aquesta sí que està ja projectada, també n'hi ha altres
a nivell d'Espanyol, Pallers Basc, Canàries, i també hi ha moltes empreses que, tot i que aquí no hi ha parcs eòlics màquins desenvolupats, doncs que empreses catalanes que estan desenvolupant tecnologia per altres parcs, que hi ha en altres parts d'Europa i també a nivell mundial, i per tant, l'interès, jo crec, de l'acte de demà del port raon en aquesta situació, no?,
moltes persones que vindran, que vindran a inspirar-se, que vindran també a aportar el seu coneixement i un espai d'intercanvi molt interessant en el mar del Port de Tarragona i el potencial que té el port com un actor estratègic.
Sí, de fet, jo crec que hem generat molt d'interès, diguem-ne, perquè hi ha una cadena de valor important a Catalunya que ja ens dediquem a l'eòlica marina des de fa molts anys, però malauradament fins ara no hem pogut tenir a casa, diguem-ne, una economia per expandir-nos o una activitat per poder exercir la nostra...
la nostra feina, no? Llavors, bé, és important que es vagin fent aquest tipus de reunions per posar-nos en evidència, no? I poder crear aquest caldo de cultiu que permetrà donar resposta a aquestes necessitats de creació de parcs eòlics marins, no? Porteu a pau la principal associació europea del sector eòlic, el Wind Europe, que vindrà, doncs serà el CEO, no?, que el Gil Dickson, o que...
Vindrà allò, o algun delegat, o un representant? Finalment, qui tenim present a l'esdeveniment, que serà qui farà la conferència d'obertura, de fet, és l'Alexandre Fremont, perdona el mot francès, que és analista i esquí d'anamics també d'entre un nou. Inteurop és una soció molt gran, que té més de 600 socis.
que reuneix, bàsicament són empreses tecnològiques, però també hi ha grans empreses energètiques, que són les que hi ha darrere realment de l'associació, i qui vindrà, l'Alexandre, com deia, és el dinamitzador i el coordinador del grup de treball precisament d'Eòlica Flotant, perquè és una associació d'eòlica,
I, òbviament, dintre de l'eòlica hi ha el que es coneix com a onshore, que seria l'eòlica que hi ha sobre terra, i després l'offshore, que seria la marina, i dintre de la marina tenim la flotant i la fixa. Llavors, aquí estem concretitzant, estem parlant de flotant marina. Llavors, qui vindrà serà l'analista, que té una visió de conjunt de com està el mercat a nivell europeu, des de l'estat regulatori, dels parts que hi ha en previsió, etcètera, etcètera.
Anna Camp costa que teniu un acte d'aquí una estona per tant no us volem entretenir més però vaja que demà ens veurem a la jornada a més també vindrà la directora general d'Energia i la Generalitat i altres també responsables de l'Institut de Recerca en Energia per tant hi sereu allà i demà ens veurem les cares per dir-ho així Sí, demà toca fer intercanviar coneixements fer contactes i visibilitzar el sector que és molt potent
Anna Camp, gràcies. La directora de l'ICAEN ha sigut de l'Energia, amb aquesta obertura de la conversa. I, clar, veiem el programa, que hi ha molts experts que aniran parlant, també parlereu el sector. No sé, clar, no t'he volgut preguntar avant d'ella, però també suposo que demaneu a l'administració agilitat a l'hora de tramitar, que sempre és un dels grans maldecaps que hi ha en tots els projectes, que hi hagi celeritat, que no siguin d'esperar any. Sí, sí, això per suposat sempre estem demanant això, perquè realment és un...
És un coll d'ampolla, i a més a nivell europeu, i de fet s'estan prenent mesures i venen ja imposades per Europa d'agilitzar tots els processos administratius per poder aconseguir aquests parcs més ràpidament. Però aquí, en aquest entorn, i a Espanya concretament, a més a més el que ens falta és que hi hagi...
un començament, un inici de l'activitat per part del govern espanyol, que ha d'iniciar el procés de subhasta per adjudicar les zones offshore, de manera que al final aquests desenvolupadors que han d'executar els parcs puguin optar a obtenir els permisos. De moment encara no es pot ni demanar els permisos per anar-hi. Llavors, falta aquest primer inici que estem esperant de fa temps.
Hi ha però un objectiu a nivell europeu d'arribar a producció d'energia d'aquestes característiques amb un topall que de moment ara no complim però que hem d'arribar-hi, no? És a dir, que hi ha un topall. Europa ens apreta, eh? Sí, sí, per suposat. Hi ha uns objectius de 2030 i 2050 d'implementació i desenvolupament de les renovables a tot Europa que hem de complir
i que, malauradament, a Catalunya, a més, estem molt lluny d'assolir-los, amb la qual cosa és un dels motius per als quals s'espera que sigui una gran oportunitat de negoci, de desenvolupament d'activitat econòmica, empresarial i de coneixement, també, la veritat marina a Catalunya, perquè, bueno, és una de les vies amb les quals la Generalitat i el Govern vol arribar a aquests objectius, i és una necessitat imperiosa a Catalunya. No només a Espanya, diu, ho és, però a Catalunya encara més, no?
I en aquest sentit tenim la sort que ens estem ubicats on estem ubicats, que és que el Gol de Roses es considera, el Gol de Roses, molts de lleó, en el sentit més global, tota aquesta zona que abarca des del que seria la Catalunya, Catalunya Nord, costa mediterrània francesa, és la zona amb el millor règim eòlic,
marítim a explotar, perquè per tema, per característiques del vent, de constància en el temps, de velocitat, etcètera, etcètera, és el millor que podem trobar en el Mediterrani. Llavors, o sigui, tenim una joia aquí a les nostres costes, a la nostra proximitat, per poder-la explotar a nivell de generació energètica.
i aquí és on veiem l'oportunitat també com a aport de situar-nos perquè estem relativament a prop però prou lluny com per no tenir precisament aquests règims de vent que potser dificultarien l'activitat portuària logística
que en el fons és el que vols explotar, però aquí, per sort, no tenim aquests règims. A més, fa vent quan fa vent, però no en fa tant com en aquesta zona on s'ha d'explotar l'energia eòlica. El por, que sí que teniu, són hectàrees disponibles, que a més ja s'han ofert per tal de fer aquest muntatge d'estructures.
Sí, bé, aquí nosaltres entrem, o sigui, diferenciem dintre el que és l'aòlica marina quatre rols que poden tenir els ports. El primer seria ports que s'encarreguen de la posada en servei com si diguéssim dels aerogeneradors, o sigui, de la construcció final, d'integrar les pales, la turbina, etcètera.
que això s'ha de fer a proximitat del parc on es va instal·lar el parc. En aquest sentit, nosaltres estem a por dels parcs de l'Olt d'Allò, com comentàvem al principi, i potser també el poc que pugui haver-hi a la leva 2, que és la que està a Catalunya, però la leva 2 que està a Menorca, que és Petitó, és una zona que s'ha definit Petitona que hi ha al nord de Menorca, o altres desplegaments que hi puguin haver també a tot el que és l'estat de Monifaci, a Itàlia. Després hi ha el segon tipus d'aport,
que serien ports constructors, ports on es construeixen elements que s'han integrat, perquè aquests elements, per les dimensions que tenen, no es poden construir terra endins, s'han de construir a costat del mar, ja que tenim l'avantatge de comptar amb la zona d'activitats logístiques del port, que permet activitat industrial, i allà es podrien construir elements, ja siguin flotadors, els elements aquests que floten a l'aigua, on després s'integren els molins, o altres elements que hi puguin anar.
Després tenim ports logístics, que són ports on s'acumulen els materials que es faran servir per fer la instal·lació. No estem parlant només de les turbines, sinó de cadenes, de sistemes d'encoratge, ja siguin torres de succió, morts, àncores, el sistema que s'hagi d'utilitzar.
I després hi ha els ports que fan manteniment. Aquí sí, que pel que fa a manteniment, nosaltres entenem que el manteniment més puntual d'anar a veure la turbina, pujar, etc., s'ha de fer un port molt pròxim, com podria ser un Palamós, uns Roses, però després també faran falta ports si s'ha de portar l'aerogenerador a terra i s'ha de fer algun tipus d'operació de gran envergadura, com desmuntar-li una pala per canviar-la i perquè s'ha danyat, per exemple. I això també ho podria fer tarragona perquè estem a prop.
Mira, m'agradaria que el Daniel ens expliqués la tipologia també d'aquests aerogeneradors, perquè n'hi ha alguns que són autèntiques, animalades, en dimensions, 150 metres de diàmetre de rotor, imagineu-vos, 150 metres de rotor, pales d'estat de 3 metres, 73 i mig de longitud, i un pes considerable. Això també cal després fonamentar-ho, és a dir, que aquí no sé si serveix la flotant o no, però cal anar a buscar el fons marí, no?
Fes estructura de formigó, no? De fet, el que estàs escrivint pràcticament és un molí que avui dia ja seria dels que es munten a terra, dels que es proposen per terra. Els marins encara són més grans avui dia ja. Estem parlant ja de 200 i molt metres de diàmetre, de 15 megawatts, d'alçades molt significatives.
Són realment turbines molt grans i això és debut a que, al final, la inversió per una sola unitat d'aquest tipus d'instal·lar-la al mar i posar-la flotant i que es generi és molt gran. Llavors, al fer-los més grans, al final, la teoria és que redueixes una mica el cot a l'energia.
la teoria i la pràctica al final. Llavors, per això es van fent cada vegada més grans, és la innovació tecnològica més gran que hi ha en els últims anys respecte a les turbines eòliques marines. Llavors, aquestes turbines, òbviament, han d'estar allà fixades d'alguna manera perquè puguin aprofitar el recurs eòlic. Llavors, el que es fa és, en el Mar del Nord fins ara s'han instal·lat o encara s'instal·len cimentacions fixes,
És a dir, es va buscar el subsol marí a través d'un sistema de cimentació, que normalment és un tub, per entendre'ns, com si fos la mateixa torre que s'allarga fins al final, fins al fons del mar, i allà va clavada encara molts metres, molts metres vol dir 50-80 metres en el subsol marí,
per poder fixar-se i aprofitar el vent d'una manera, és el que ens diem, eòlica marina fixa, que és la que s'ha fet fins ara, diguem-ne, a gran escala. I això s'ha fet al Mar del Nord, perquè al final les profunditats allà són com a màxim de 50-60 metres,
I aquesta tecnologia és aplicable en aquestes profunditats. Més enllà, no és viable ni econòmicament ni físicament, perquè fer tots aquests muntatges al mar amb més profunditat no és viable. Llavors, és el motiu pel qual s'està desenvolupant l'eòlica marina flotant, que són elements estructurals grans que floten i que permeten muntar-hi a sobre la turbina. Llavors, aquests sistemes també van fixats a terra
mitjançant uns acuratges i uns sistemes que permeten que la turbina no se'n vagi del lloc, diguem-ne, no? Perquè, a més, això té un cable d'evacuació, un cable elèctric, òbviament, per poder evacuar l'electricitat fins a terra, i, bueno, aquests sistemes són, diguem-ne, algo més complexos, algo més cars, de moment, però són l'única solució que tenim a la Conca Mediterrània, per exemple, i a molts altres llocs del món.
perquè al final nosaltres aquí, molt a prop de la costa, tenim molta profunditat, profunditat a 100 metres en 20 quilòmetres de distància. L'eòlica marina s'ha d'instal·lar lluny de la costa perquè no es vegi, perquè és una de les grans avantatges de l'eòlica, que ningú es queixa tant, perquè no es veu tant, es veu poc. Llavors el sistema flotant és la solució que tenim aquí.
Un apunt, eh? 15 megawatts d'una sola estructura, eh? Això són 15 centrals nuclears, no? L'equivalent o no? No, no. Una central nuclear poden ser 300 megawatts, una cosa així, 100-500, depèn, n'hi ha de més grans. Això dels números és molt ràdio perquè, clar, de plantes de generació d'energia hi ha de moltes dimensions. Però diguem-ne que un parc sencer avui dia ja és equivalent a una central nuclear mitjana, potser, diguem-ne. Un parc sol, eh?
Un parc, però els parcs tenen 30-60 màquines, depèn, però de 15 megawatts. Explica'ns per una miqueta, imagino que no ha estat fàcil, eh?
aglutinar agendas de tothom que vindrà demà al moll de costa, al port de Tarragona, però què és el que destacaries, què és el que preveieu que surti d'aquest congrés, d'aquesta trobada, d'aquesta primació del fòrum CatFlow. L'objectiu que teníem aquí no era tant conèixer la part nostra, el que hi ha en el sector de l'eòlica,
sinó més aviat era el fet o no, sí que hi ha una part de fer xarxes, és un tema més de visualitzar el que hi ha, la potència que hi ha al territori. I després també consensar el teixit industrial, la cadena de valor.
Si nosaltres sabem de l'oportunitat, sabem que Catalunya té dos o tres grans palanques en aquest sentit per posicionar-se i per ser referent en aquest sector. D'una banda, hi ha un teixit empresarial, tecnològic sobretot, molt potent. Hi ha empreses de primer nivell ubicades al territori català que ja juguen en la lliga de l'aïòlica i de l'aïòlica flotant.
De fet, tenim una taula rodona amb empreses d'aquest sentit, i les tres empreses que van a ubicar-se al Plemcat, que ara comentava la directora de l'ICAEN, l'Anna Camp, les tres són catalanes, són empreses de Catalunya, que tenen els seus dissenys i que els volen tastar per tal, després de comercialitzar-los més a gran escala, no només per anar a Catalunya i a França, sinó per anar a qualsevol lloc del món.
D'altra banda, també volíem posar de manifest la bona ubicació estratègica de Catalunya per jugar en aquesta lliga de cara a tenir un paper logístic, i aquí és on ens interessa més des de la part portuària, per entendre's, i també la implicació que té això.
de cara a la indústria local, i de cara als llocs de treball que es puguin generar, i el retorn que pugui haver econòmic per a la societat, no només de cara al parc que s'instal·larà a Rosa, sinó a altres parcs que es puguin instal·lar al Mediterrani. I el tercer factor que comentava... Perdoneu, però és que m'he marxat del cap.
Deixem aquí. Despertar ara en tornarà. Sí, sí, sí, no l'havia apuntat i ara en tornarà. El recuperar, no pateixis. El tema del debat, el debat central, el que abordareu també des del punt de vista de les empreses que opereu aquí i les que opereu, però també empreses que operen, com dèieu, a Europa, amb algun dels principals parts que ja s'han fet i veiem, de fet, amb les previsions que hi haurà, per exemple, a Polònia, Alemanya, Regne Unit.
que són les que estan al capdamunt, a nivell top d'Europa, i empreses d'aquí que estan de Barcelona, de Catalunya, que estan ja treballant amb aquests projectes, que tenen alguna relació fins i tot. Quin és el debat ara mateix des del punt de vista de sistemes? Què és l'interessant de debat amb aquest congrés de demà, amb aquest fòrum? Aquest congrés jo crec que ens ha de servir per cohesionar-nos una mica, perquè pensa que el teixit industrial a Catalunya dedicat a l'eòlica marina...
Són com unes 30 empreses que estem amb experiència directa i treballant fa molts anys per a eòlica marina i uns altres molts que encara estem mapejant i acabant d'identificar que poden tenir un interès i que poden fer un moviment des de la seva activitat actual per donar servei també a l'eòlica marina.
amb la qual cosa és un teixit industrial important. Pensen que l'activitat per la creació d'un parc d'aquests és molt variada, hi ha des de l'enginyeria i la consultoria, després hi ha l'avaluació i la mesura del recurs eòlic, del vent,
hi ha estudis ambientals i geotècnica, logística, construcció i instal·lació, amb la qual el Port de Tarragona tindrà un paper important, i hi ha empreses com l'Esvarso o el món aquí a Tarragona que ja es dedica al muntatge i les estructures offshore des de fa molts anys i que pot fàcilment, òbviament, construir per l'eòlica marina, no?
Cimentacions flotants, com comentava el Pau, que tindrem a la taula rodona, tindrem representants d'aquesta part de la cimentació i són desenvolupadors que tenen productes que són de primer nivell mundial i que són considerats com a opcions de cimentació flotant per als parcs de tot el món.
El disseny de les turbines també, com l'empresa, com G.I., que originàriament era l'empresa Ecotècnia, la catalana Ecotècnia, a la qual vaig començar jo a treballar fa 20 anys, i que després va ser comprar per Alstom. A partir d'aquell moment van començar a desenvolupar turbines eòliques offshore i G.I. va comprar Alstom llavors i es dedica encara avui dia a Barcelona a dissenyar i desenvolupar turbines eòliques tant offshore com offshore, no?
D'aquest caldo de cultiu també hi ha hagut molts spin-offs que han anat creant un teixit industrial important. I components i materials, òbviament, hi ha moltes empreses que estan esperant a veure si tenen una oportunitat d'entrar en aquest sector.
No, Nadia, aquest és un mica el plantejament que tenim a la jornada. Comencem amb un primer bloc explicant el perquè de l'eòlica marina flotant i l'estratègia a nivell català, amb la intervenció tant de Wind Europe com de la Direcció General d'Energia, Marta Morera. Després, i també experiències prèvies que hi ha hagut en altres ports, això serà la intervenció per part d'Anavàntia, que van fer un desenvolupament al port de Brest, quina implicació té sobre el territori. Després, una taula rodona centrada a parlar...
d'aquest caldo tecnològic que ja existeix a Catalunya i un últim bloc on parlarem de Plemcat i també a nivell de proveïdors, a nivell d'indústria més pesada, com si diguéssim, també per visualitzar el que hi ha allà i el que hi pot haver.
Sí, perquè estem parlant molt de la cadena de valor a nivell industrial, però hi ha una part de la cadena de valor molt important, que és el coneixement i la recerca. I això, bueno, tenim la sort que amb el plencat de l'IREC, aquest banc de proves, diguem-ne, que es pertany a instal·lar al Golf de Roses, serà un iniciador, diguem-ne, de l'activitat molt important que permet desenvolupar moltes activitats al voltant de recerca, no?
per comprovar realment l'impacte ambiental, per veure tota una sèrie de preguntes que avui dia la gent en general té sobre l'eòlica marina, poder-la resoldre també. I a més a més, la universitat ja comença a estar implicada, de fet estem desenvolupant, el febrer començarem un màster d'eòlica marina amb la Universitat Politécnica de Catalunya, del qual jo en sol que he iniciat també i seré docent,
però jo soc una petita part de tots els docents que hi haurà, perquè hem implicat molta gent de la indústria, molts dels quals estaran demà en aquesta reunió, i serà una manera d'iniciar que les noves generacions vagin entrant també en aquesta roda industrial nova.
I situats a Tarragona, amb un polígon industrial químic, el més important del sud d'Europa, i també en processos de transformació cap a la inversió de la captura, emmagatzematge i aprofitament del CO2, per l'hidrogen verd, i per tot això cal energia. Energia, a més a més, que ha de ser d'aquest tipus.
Esclar, perquè tot això està molt bé, però si l'origen de l'energia no és neta, llavors tot això no té ningú sentit, no? I de tota manera, jo volia comentar, per la gent de Tarragona, es quedin tranquils, no sé si ha quedat clar que a Tarragona no hi ha prou vent per instal·lar parcs eòlics marins, d'acord?
Però és ideal, precisament perquè hi ha poc vent, per muntar-los. Llavors, el port de Tarragona és un lloc estratègic per poder realitzar tots aquests muntatges, perquè amb poc vent pots muntar els aerogeneradors sense cap problema, i pots portar-los després als llocs on fa vent, que seria totes les zones que hem anomenat del Goc de Ros, del Goc de Lleó, etcètera, que són on està previst fer els desenvolupaments dels parcs eòlics. Per tant, a Tarragona, en principi, no tindrem parcs eòlics a la costa,
Però sí que podem tenir a treure aquesta activitat industrial que permetrà crear molts llocs de treball i pot tenir un cert impacte visual en un moment donat quan s'estigui posant un molí o s'estigui muntant un molí, es voralla el port i ja està. Però entra un moment i se'n va i ja està.
I esdevenir va ser estable en un futur, que també és l'objectiu. Va ser estable d'aquest muntatge. Sí, és el que deia. Tenim aquests tres diferents rols portuaris. A nosaltres ens agradaria jugar totes les lligues que puguem i que ens deixin jugar. Tenim present que estem jugant en un context internacional per alguns temes i en d'altres sí que és més local. I en aquest sí que sabem segur que...
que tindrem desenvolupament aquí. De fet, a veure, nosaltres ja hi ha previsió que hi hagi els primers prototips que vagin a ple MCAT, aquest banc de proves que es farà al Gol de Roses, doncs els primers prototips que s'instal·laran allà ja veurem com es munten aquí. També servirà a nosaltres que a nivell, com a banc de proves allà, per veure com funcionen un cop instal·lats, a nosaltres servirà a nivell logístic per veure les implicacions que té muntar un aerogenerador de 180 metres
en aigües del Port, per exemple. Això ho veurem d'aquí un any, un any i mig. Ja per acabar, Daniel, és que abans em sembla que has comentat quin és el més gran, no sé si ho he dit fora d'antena o per antena, el més gran que hi ha ara mateix d'aerogenerador, de dimensions i de capacitat, i suposo que també l'eficiència ha canviat molt respecte a fa uns anys, no?, de la tecnologia, doncs, per aprofitar...
A nivell d'eficiència el que podem contar és que el factor de capacitat que anomenem nosaltres, que és la capacitat que té l'aerògina d'absorbir l'energia eòlica, diguem-ne, que passa pel parc, diguem-ne, estem en valors en offshore, en valors entre el 40 i el 60%, quan a terra els valors són entre el 25 i el 40%. La qual cosa, clar, la lliure marina té aquest gran avantatge que li dona una rebaixa als costos, entre cometes,
que són més grans per ser al mar, però alhora la generació de l'electricitat és més gran.
Llavors, sí, avui dia els aerogeneradors més grans, malauradament, ara mateix són a Xina, perquè la veritat és que s'estan convertint en un hub molt potent d'energia renovable i d'eòlica marina també, amb molts fabricants fabricant aerogeneradors d'última generació. També és veritat que a nivell de qualitat i a nivell de fiabilitat encara han de demostrar coses,
Però sí que van molt ràpid i llavors estan creant els generadors els més grans, de 18, de 20 megawatts, els generadors molt grans. Quan aquí a Europa encara estem en un nivell de 15 megawatts, una cosa així, quant a tamany. Però això tampoc és molt rellevant, diguem-ne. Al final és qüestió de posar-ho els números. El tema de la fiabilitat també s'ha de posar els números i veure si realment s'haurà de comptar o no.
Amb això sou experts també en fer números per demostrar a Compar que un projecte és viable o no és viable. També esteu especialitzats en això, la vostra empresa. Sí, sí, nosaltres hem anat diverses vegades a la Xina i per a Europa a auditar els fabricants per poder obtenir la informació necessària per determinar la fiabilitat d'aquests components i la bondat.
d'aquests components i d'aquestes turbines per poder-los instal·lar en els parcs, en diferents parcs a Europa i a l'estat del món, i poder avaluar els costos. Al final és fer la viabilitat econòmica dels parcs. Pau, som atents per inscriure'ns o ja fem tard? Això comença a les 9, quarts de 10?
Som a temps? Si algun despistat... La institucció com a tal ha estat tancada, la vam tancar ahir al matí, bàsicament perquè és un tema més logístic nostre, de cara a poder imprimir creditacions i poder fer el processament de les dades com toca. Òbviament, si hi ha algun que darrera hora s'hi vulgui afegir, doncs tot és mirar a veure si es pot encabir, si es deixa caure per allà. Informeu-vos, però en qualsevol cas... Podem enviar un correu al port i us comentem. Això mateix.
Pau Morales, que vagi molt bé. Gràcies per explicar-nos-ho, que vagi molt bé. A vosaltres. Demà divendres al port de Tarragona, en aquest primer fòrum, a Cat Flow, al voltant de l'Òrica Marina. També el Daniel Castell, gràcies també per acompanyar-nos i per aquesta informació que ens heu aportat. Moltes gràcies. La teva veu, la veu de Tarragona.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de peletollenya, itxers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Tens entre 18 i 35 anys i vols comprar el primer habitatge? El Préstec Emancipació t'ajuda a assumir-ne l'entrada perquè et finança el 20% del valor de l'habitatge fins a 50.000 euros que passarà a ser de protecció oficial. Informa-te'n a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. La veu de Tarragona. Cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11. Anem a la gente que el domingo tenemos otro partido importante contra un rival que en teoría también tiene que estar arriba y los necesitamos porque disfrutamos mucho con ellos.
Com diu el porter del Nàstic, Dani Rebollo, després encadenat dues victòries, s'ha d'anar per la tercera i demana el suport total dels aficionats aquest cap de setmana a casa. Diumenge, 12 d'octubre, 3 quarts de 7 de la tarda, viurem el partit de la jornada 7 de Lliga, el grup segon de primera federació, des del nou Estadi Costa Dourada, en el partit entre el Nàstic i l'agrupació deportiva Alcorcón.
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Porra, comenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar-Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó. Ara o quan vulguis, aquí tindràs totes les notícies de Tarragona. Connecta amb tarragonaradio.cat La veu de Tarragona. L'actualitat de la ciutat en dues hores.
I seguim endavant a la veu i ara parlant en el marc del Dia Mundial de la Salut Mental i, de fet, dels actes que hi haurà al voltant d'aquest dia i al llarg del mes. Avui, de fet, es presenten a nivell de l'Ajuntament de Tarragona, estarem pendents i us ho explicarem, però avui ja ens volem avançar i en volem parlar...
Des de l'atenció primària, perquè es treballa, de fet, en aquest àmbit durant tot l'any, no només durant el dia, que és el Dia Mundial, a través de l'atenció comunitària, i també des d'una iniciativa, que ara us explicarem, del Col·legi Oficial de l'Arquitectura Tècnica de Tarragona, l'ALCOAT. Saludem la Marina Sales, psicòloga referent de benestar emocional del Camp Muralles. Marina, què tal, bon dia. Hola, bon dia. Benvinguda.
Moltes gràcies. I amb el Xavi Llorenç, que és el president del Col·legi Oficial de l'Arquitectura Tècnica de Tarragona. Molt bon dia, benvingut, Xavier. Molt bon dia. Comencem amb un punt de partida, que és la situació... Clar, ho veiem fora de micròfon, fora d'antena.
Gràcies. Gràcies.
Tinc aquí algunes dades d'emancipació i estem parlant que anem a més a més amb una tendència a la baixa respecte als 3 anys, entre els joves de 7 i 29 anys. Això és la realitat dades a Catalunya, a nivell de Catalunya del Departament de Drets Socials i Inclusió. És a dir, que la situació és complicada, l'entrada, el punt de partida, no? Estem d'acord amb això? Estem d'acord, estem d'acord. Emocionalment també, perquè això també genera, des del punt de vista emocional, un neguit que és constant, que és com un rou-rou que va per dins, no?
Evidentment, la incertesa de si trobarem habitatges, si no, si ens ho podem permetre, si no, és alguna cosa que tenim allà constantment. Ara en parlarem també del que podem fer del mentrestant des del punt de vista psicològic. Per dir sempre hi ha un mentrestant en totes les coses. Des del col·legi vau dur a terme una iniciativa, vam anar a Madrid a aplicar una mica la cosca i a explicar com estan les coses i intentar aconseguir millores, no?
Ara ja fa un parell d'anys que portem fent uns estudis relacionant habitatge amb les persones i estem trobant que el fet de no trobar habitatge, el fet de no viure en una casa amb condicions produeix estrès, produeix ansietat. Veiem que, per exemple, la gent gran també, l'estar sola, la soledat, l'habitatge, tot això són efectes que segur...
afecten a la salut mental de les persones. Un 63% dels joves afirmen que les característiques de cara seva augmenten la sensació de soledat. Això també ho podríem fer extensiu a la gent gran. Per què passa això? Per què hi ha determinat espai a la sensació de soledat? Bé, doncs ho comentàvem abans també, fora d'antena, però...
Els habitatges avui en dia tenen una estructura també que no és la mateixa que tenien en l'antiguitat. Normalment, gairebé cada cop els edificis són molt més grans, hi ha molts més veïns, no ens coneixem, abans coneixíem a tota l'escala, coneixíem la família, coneixíem tot el barri i ara avui en dia no sabem gairebé ni qui tenim al costat.
La sensació de posar-nos com en la nostra caixeta i després el nostre món està allà i no el compartim amb ningú. I a més, si aquesta caixeta és molt petiteta, doncs encara aquesta sensació es magnifica molt més. A part de la lluminositat, de si tenim un espai...
on podem fer-li anar bé, descansar, si no hi ha sorolls... Són un munt de variables que afecten, evidentment, el benestar i el malestar. I et truquen a la porta dels centres d'atenció primària, aquests joves, o no? És a dir, fan aquest pas? Sí i no. És a dir...
Hi ha una demanda, evidentment, però crec que normalment aquests joves truquen a la porta d'unes altres entitats o d'uns altres recursos per demanar ajuda.
perquè al cap encara se'ns encara, i durant un temps fins que no podem treballar amb aquesta feina, tenim l'etiqueta de estic malalt, vaig al cap. Em passa alguna cosa, com ho puc abordar, com puc millorar, com puc prevenir, en vez de estic malalt, em curo al cap. Ja estic encara amb el tema de la salut mental. Ja estic encara amb el voltant de la salut mental. Costa dir que vas al psicòleg, que vas al psiquiatre, que vas
Sí, però cada vegada més, cada vegada menys. Evidentment, cada vegada anem aprenent més i des de la pandèmia hi ha coses que no hem après però sí que hem après a parlar més obertament de la salut mental.
Xavier, no es té en compte, això, a l'hora de dissenyar un habitatge que tingui certes dimensions? O sí, o hi ha qui sí i aquí no. Sí, el problema és que estan canviant d'alguna manera els estigmatismes. Abans feia els habitatges grans, lluminosos, i ara està canviant el tipus de gent que accedeix a habitatge. És a dir, ara estem amb famílies monoparentals, és a dir, s'estan reduint els habitatges, i reduir els habitatges significa que d'alguna manera...
et falta com més espai, no?, és a dir, bueno, ara parlaríem molt, per exemple, ara tot el tema d'eficiència energètica, sostenibilitat, no?, de dir, ostres, clar, si la gent en una casa té fred, no?, doncs, home, no són les condicions òptimes, no?, si té massa calor, bueno, aleshores, hi ha moltíssimes coses a tenir en compte a l'hora de fer un habitatge, no?,
que ja no hi ha l'elecció, és a dir, la gent jove ja no eligeix quin tipus d'habitatge vol aconseguir, sinó que s'adapta a les condicions que hi ha, és a dir, ja quan vas a mirar, per exemple, una feina, ostres, si en aquell lloc on vols anar a veure la feina no pots viure i tens d'anar al costat, això fa una...
un increment de costos i t'has de pensar, és a dir, tot va relacionat una mica amb el tema de l'habitatge i tot això produeix una sensació emocional que pot ser bona o dolenta. Això també està fent que comenci a haver-hi grans diferències, sobretot amb l'estatut
amb l'estatús econòmic no afecta igual la gent amb un estatús gran que amb un petit i després no és el mateix en habitatges que són en propietat que amb inquilinos és a dir, un habitatge en propietat sempre el consideres més teu i el cuides i clar, quan de sobte s'ha de trencar la maneta de la porta ostres
Canvies la maneta, perquè si no, cada dia estàs pensant, ostres, la maneta la porta. Són tonteries que t'afecten emocionalment i aleshores intentes tenir el teu espai el millor que pugui ser per poder viure de forma estable i tranquil·la amb la família.
Què preveu? El baròmetre de l'habitatge a nivell de l'Estat, perquè vau ser presents en la segona edició d'aquest baròmetre, això es pot fer al Senat, no? Sí. A nivell del Senat, vivendes, elemental i soledat no desitjada. Què es té en compte, això, des del punt de vista de l'art polític? És un tema que estigui sobre la taula perquè a nivell de la societat sí que hi és. Bueno, el que s'està dient, el que es vol fer veu és que s'entengui que realment el tema de l'habitatge actualment el 40% de la població considera un problema molt greu.
i d'alguna manera estem aixecant la veu per dir, escolta, necessitem polítiques per fer habitatge, habitatge assequible, habitatge amb unes condicions bones, no? I, bueno, sí, els polítics tothom parla, però s'ha de passar a l'acció, no? I, bueno, ara sembla que comencen a haver-hi plans, no?, el pla 50.000, bueno, tot això s'ha de veure si realment se materialitzarà o no, no?
Marina, conec almenys dues persones que estan pendents que s'hi renovin el contracte de lloguer i una ja m'ha dit que ja li han dit que li renoven però d'alça, és a dir, que haurà de pagar més i que potser no s'ho pot permetre. I l'altra no sap ni si la renovaran. Això també passa molt, eh? L'angoixa, no?, de saber o no saber si podràs viure en un lloc o no perquè, bueno, hi ha tot el que hi ha, també tema de pisos turístics, etcètera, etcètera. Però en aquest cas, simplement, unilateralment li canvien el...
la tarifa del lloguer. Això també genera ansietat, estrès, angoixa. Evidentment. De fet, la base de l'ansietat és la incertesa. Si no tenim clar si ens renomaran el contracte, si podrem pagar a final de mes, si el contracte de feina ens l'allarguen o hi ha contractes temporals, hi ha contractes que no tothom té...
té la possibilitat de treballar en zona completa i poder-s'ho permetre, o com comentàvem abans, també hi ha famílies monoparentals que han de prendre decisions perquè s'acaben de decidir separar i han de buscar un habitatge de lloguer amb els nens o per un altre dels progenitors i al final tota aquesta incertesa de si podré pagar-ho, si no podré pagar, si...
si al final seré capaç de realitzar això que tinc sobre la taula, això ens produeix ansietat. I és una ansietat que és molt incòmode, perquè normalment és a nivell físic, a nivell mental donem moltes voltes, potser ens costa més descansar, ens costa més menjar, ens tanquem més, ens aïllem, i tot això de la soledat no volguda encara ho potència molt més, no?, quan tenim ansietat.
Aquesta persona, de fet, m'explica sovint que quan arriba a casa, que és casa seva, encara que estigui de lloguer, que li agafa mal de ventre. És a dir, que només veure la casa entrar i li agafa mal de ventre. I que a la nit no dorm. A la nit, el que dius tu, comencen a anar voltes a la truita i no, fins que es crema. I se'n va a dormir tardíssim i no dorm malament, s'aixeca cansat o cansada. És a dir, això són símptomes habituals. Com els podem, no sé com dir-ho, suavitzar, paivagar, vehicular, distreure, què hem de fer? Què podem fer, vaja?
Venir al CAP. No, no, però hi ha molts símptomes d'ansietat que al final els podem pal·liar amb psicoeducació, que normalment nosaltres des del CAP oferim grups de psicoeducació sobre l'ansietat, sobre l'ansietat a nivell laboral, sobre dol, altres tipus de coses que ens estan passant en aquell moment.
i treballem en grups i en un programa en el qual nosaltres donem eines per detectar primer de tot què és el que m'està passant. Perquè potser jo entro a casa i tinc mal de panxa però no associo què és mal de panxa perquè he entrat dins de casa. Penso que tinc una intolerància, penso que...
Tinc algun problema digestiu o que m'ha sentat malament el dinar o alguna cosa. I fins que jo no faig el pensament que això m'ha passat perquè estic angoixat per la situació que tinc damunt de la feina o de casa o del que sigui, tinc molta por perquè no sé si tinc algun problema de salut, si m'està passant alguna cosa. Vaig a consultar i demano molts anàlisis, demano moltes proves fins que no detecto què és el que m'està passant. I molts cops és l'ansietat.
llavors una de les coses que funciona primer de tot és identificar el que m'està passant i a partir de dir poder abordar la situació poder abordar els símptomes l'esport és un gran aliat per baixar el nivell d'estrès la comunitat també el poder-ho compartir amb altres persones per això comentava el tema dels grups que ho podem compartir amb persones que estan passant pel mateix
que nosaltres estem passant i ens entenen d'una manera diferent. I no és el mateix que fer-ho comentant-ho amb les persones properes de casa, perquè sempre tenim la sensació de no vull molestar, o estic sol, no tinc convenys de pis, o m'acabo de divorciar i ara mateix em sento una mica desplaçat.
Llavors, tot això ho podem enfocar mitjançant l'esport, grups, millorant l'alimentació, també sortint a caminar...
fent activitats. A Tarragona hi ha moltes activitats, encara que no siguin conscients. Sí, sí. Tenim un festival ara mateix de Flamenca, si voleu. Avui hi ha un parell de concerts i el que em fa la setmana també. No, home, per buscar l'escletxa. És a dir, sortir una mica, trencar la rutina.
En lloc de tornar cap a casa, tancar una mica la rutina. Això mateix. D'acord? Molt bé, sí, sí. El tema de l'habitatge no l'arreglarem ara, no? Amb un quart d'hora? No, no. Està complicat, no, Xavier? El tema no només de la compra i accés a l'habitatge, perquè, clar, si tu ets jove o no, eh?, si te'n vas al banc a demanar una hipoteca, diuen...
que portis no sé què, no sé quantos, i al final surts per la porta tal com has entrat. És complicat, no és com abans. I lloguer també està complicat. Pensa que, en diferents enquestes que hem fet, és a dir, quasi el 38% de la jove necessita ajuda per poder emancipar-se dels pares. És a dir, no es pot fer front a certs tipus d'hipoteques i això fa que no puguis accedir a aquell habitatge que tu vols. Aleshores, bueno...
Cada un es colleix i ha d'anar ajudant. És a dir, l'emancipació de la gent jove avui en dia és molt difícil per les circumstàncies. Primer per la falta d'oferta de l'habitatge i l'altre per l'increment de costos que hi ha hagut en els últims anys de l'habitatge. Aleshores, són molts els hàndicaps, és a dir, el trobar feina, l'estabilitat,
I tot això necessites un lloc on poder viure, un lloc on estar tranquil i poder anar estalviant, no? Llavors, clar, quan s'estan incrementant els preus de lloguers, quan hi ha una falta d'oferta d'habitatge, tot això protueix mal de caps i no se sap molt bé com n'ha de sortir aquesta joventut. Hi ha molt d'habitatge buit?
Se'n parla molt. N'hi ha, però d'aquest habitatge que n'hi ha, és a dir, jo perquè he treballat a l'administració i he anat a veure molts pisos de la Sareb i hi ha molts habitatges que no estan en condicions. En el moment que un habitatge no s'habita, el temps fa que aquell habitatge s'hagi deteriorant i són habitatges antics.
que és necessària urgentment una rehabilitació. Per això s'hauria de fer, ara va haver-hi tot el tema del Next Generation i tal, per poder temes de rehabilitació energètica i tal, i no ha tingut la sortida que tothom s'esperava.
Al final tornem a veure aquesta societat dividida, és a dir, la gent vulnerable és molt difícil que pugui fer rehabilitacions d'habitatges i que pugui viure en unes condicions òptimes. El tema de rehabilitació sí que crec que és un tema important que l'administració hauria de fer en capeu i ajudar.
tenir un habitatge en condicions també afecta emocionalment tenir tot recollidet i ben posat que tenir un habitatge que així fuites d'aigua per tot arreu que et diguis en un lloc insalubre la paret que cau aquestes coses emocionalment no estàs a gust no estàs en pau no sé com dir-ho
Sí, sí. No, i també ens afecta, no?, si a casa tenim una miqueta de caus o som una miqueta més desordenats de lo normal, això també ens afecta què li diuen el nivell de soroll visual, no?, que si ho tenim tot ben ordenadet i tot, que no molesta res, ja ens dona més calma i més tranquil·litat. En canvi, si tenim tot amb uns colors estridents o amb...
o amb moltes coses pel mig, o amb moltes coses, fa que també això no ens doni tanta calma. Llavors, si ja de per si tenim un habitatge que té unes finestres que no tanquen, que fa aire, que hi ha molts sorolls, que les parets són molt fines i escoltem els veïns i sentim tot el soroll del carrer, les ambulàncies, les persones que criden i es queden a baix sota de casa comentant alguna cosa a les dues del matí, doncs tot això...
Són un munt de coses que ens afecten en el nostre descans, que és gairebé la base del nostre benestar emocional, també. El descans, eh? Dormir certes hores i dormir bé, no? I tant. El mòbil no ajuda, no? Gens.
L'últim que fan abans d'anar a dormir és mirar el mòbil. Això no ens ajuda. Un llibre ens ajuda perquè no tenim les pantalles, la llum que tenim just abans d'anar a dormir. Si podem tancar pantalles a partir de les 8, és perfecte. Deixem el mòbil, sopem tranquils i...
i a partir d'aquí agafem un llibre, comencem a baixar una miqueta el ritme, que ja anem a un ritme superaccelerat durant tot el dia, aprofitem la nit i connectem una mica amb nosaltres també. Arribarà un dia que el dormitori serà com una caixa de faradai, allò que es construeixi es farà com una caixa d'aquestes que quedi aïllada del món i que no hi ha res allà de dones i coses estranyes, mòbils que no funcionin. Penso que la normativa d'habitabilitat ha anat millorant al cap dels anys i ha hagut anat canviant,
i s'ha anat augmentant les superfícies. És a dir, encara vas a habitatges a la Rambla Nova on veus una habitació que no té finestra. Això ja no es considera habitació i quan fas una severa habitabilitat no li pots donar habitació perquè és una habitació que no ventila, que no té llum. Tota aquesta normativa que ha anat canviant a millor, el problema ha sigut
que augmenta els costos de la construcció. És a dir, quan fas espais més grans, quan has de fer finestrals, quan has de fer que el bany tingui ventilació automàtica, tots són costos, i aquests costos al final arriben al client, que és el nou propietari, i això costa.
clar, el problema és que tothom ens agradaria viure en un pis amb vices al mar o amb vices a la muntanya amb un sol tranquil però clar, quan vas a escollir aquell lloc doncs compte que no el pots pagar i aleshores te conformes en dir, bueno, primer Mansi People
i després ja canviarem. És a dir, antigament, quasi la gent comprava el seu habitatge i estava tota la vida el seu habitatge, no? I ara, en canvi, l'habitatge ha passat a ser com un bé que, ostres, compro un habitatge petit i si tinc fills me compro un habitatge més gran i vaig intentant canviar d'habitatge. Bé, és molt difícil. La veritat és que...
tot això està canviant, és a dir, de sobte a Tarragona es buscaven pisos de quatre habitacions, ara no n'hi ha de quatre habitacions, això també t'afecta a nivell emocional, a nivell de parella, és a dir, ostres, tu t'ajuntes una parella i dius, bueno, a mi m'agrada tenir una família nombrosa, la societat avui en dia no està preparada per tenir una família nombrosa, i dius, ostres, com pot ser això, no? És a dir, l'habitatge afecta moltíssim el dia a dia, no?,
i la gent no es dona compte. T'està, d'alguna manera, dient quin rol o quin estatus podràs tenir o no.
És l'habitatge, el lloc on vivim cada dia, però també l'entorn, i es va veure durant la pandèmia, ho dèiem al començament, també, el fet de tenir espais oberts, espais verds, amb natura, a prop, també hi ha el tema del disseny urbanístic de les ciutats, és a dir, que tinguem aquestes zones verdes, amables, que ens permeten sortir, anar a córrer, anar a passejar, això també suma, és positiu.
Sí, també espais on podem fer xarxa, perquè si no hi ha cap banc on sentar-se, si no hi ha cap banc a l'ombra, si no hi ha cap espai on poder reunir-nos amb cap veí, el que dèiem al principi, cada vegada els edificis són més grossos.
i tenim menys espai on poder trobar-nos. Si també la ciutat ofereix espais on nosaltres podem connectar amb la comunitat, amb el nostre barri, evidentment això també ens ajuda amb el benestar. De fet, amb els grups psicoeducatius el que treballem molts cops també és fer xarxa perquè la gent del barri no es coneix.
Llavors quan venen a un grup es coneixen, parlen, fan amistat i després es troben pel barri. Si algun dia no ve algú, no ve la Maria, per exemple, què li deu passar a la Maria que fa deia que no la veig? Llavors es truquen, el que passava abans dins de l'escala de l'edifici, però ara ho hem traslladat una miqueta al cap. I això ho feu periòdicament o si algú t'interessa en formar la part com ho ha de fer?
Això ho fem, bé, forma part d'un programa que va sorgir arrel de la pandèmia, que primer vaig entrar jo com a referent de benestar emocional, i després es van anar incorporant altres professionals, com la nutricionista, el fisioterapeuta, treballadora social, que també ja hi era al CAP des de feia molts anys, i higienista, tant tal, i una administrativa que ens ajuda en tot el que és el tema d'organització.
Llavors, nosaltres treballem normalment per derivació del metge i de la infermera, si hi ha alguna cosa que ens està preocupant podem anar directament al metge o a la infermera i comentar el que ens està passant i a partir d'allà el metge decidirà, o la infermera, quin és el recurs més adient per nosaltres, ja sigui a nivell de benestar, a nivell de fisioterapia o el que sigui.
i treballem sempre a nivell grupal, o a nivell de xerrades i informatives, o anem a altres entitats de Tarragona amb les que col·laborem, i fem programes, per exemple un grup sobre ansietat, sobre ansietat laboral, sobre dol, sobre insomni, que en parlàvem abans també, no?,
I al final donem eines, la idea és empoderar la persona que pugui tenir eines pròpies per poder millorar el seu benestar emocional. Està bé. Eines pròpies, que després cal aplicar-les al dia a dia no oblidar, perquè el dia comença ben d'hora, quan aixeques, i aquí ja cal tenir certa actitud. Quan comença el dia, no esperar que s'arregli. Sí. Molts cops també el fet de poder parar...
i el fet de poder dir què m'està passant, què és el que estic sentint ara mateix, identificar-ho, perquè normalment anem tots accelerats, comencem el dia allà i anem corrent, ens rentem les dents mentre estem preparant l'entrepà, ens posem les sabates i després tornem a rentar-nos les dents.
El fet de poder parar i fer una cosa i després una altra ja ens dona un moment de calma per poder pensar amb claredat i no tenir molts pensaments al cap, que no ens deixen...
Bé, és que no ens adonem i al final normalitzem anar amb aquest ritme, no?, el diari. Llavors, el fet de poder parar i connectar amb nosaltres i el que ens està passant ja és un... Ja és un gran què. Sí, sí, sí. Un bon primer pas. Marina Salles, la psicòloga referent de benestar emocional del Cap Muralles. Avui estem parlant al voltant del Dia Mundial de la Salut Mental, també amb el Xavi Llorenç, el president del Col·legi Oficial de l'Arquitectura Tècnica de Tarragona.
a nivell d'habitatge, d'access a l'habitatge dels joves, és a dir, han de canviar les coses, creus? Hi ha alguns indicatius que us facin pensar que puguin canviar les coses? Perquè veiem també que hi ha com una fugida cap a l'interior, perquè, bueno, per un tema de preu, com més cap a dins vas, millor, més baixen els preus, però tampoc això ha canviat també, últimament, ja no és tan xollo com abans, entre cometes. Discrepo, eh?, amb això, és a dir, estan fent molts estudis on tot arrel de...
de tot el tema del Covid, la gent deia, ostres, jo vull viure al camp, jo vull estar en espais lliures, la realitat és que la gent busca equipaments, la gent busca escoles, la gent busca hospitals, és a dir, i quan te'n vas fora, tot aquest servei el perds, i això és benestar, és benestar emocional, és a dir, ostres, tinc el fill malalt,
Me'n vaig a urgències i tinc... Amb 10 minuts. Amb 10 minuts. I no són tonteries, eh? És a dir, aleshores, ostres, vull tindre un pla de vida i necessito una escola, una bona escola, i de sobte trobes certes poblacions on, diguem que hi ha diferents estatus i no et trobes a gust i, al final, tens que anar prenent eleccions, no?,
que són eleccions personals, que d'alguna manera et fan anar cap a la ciutat. I jo crec que ara, per exemple, que s'està parlant del camp de Tarragona, de fer aquesta àrea metropolitana,
jo crec que és molt bo és a dir, el fet que es puguin juntar diversos municipis i que entre aquests diversos municipis prenguin decisions conjuntes és molt bo per la nostra demarcació però hi ha diferències polítiques hi ha diferents hi ha diguem capitalitats ostres, jo crec que hem de centrar-nos i anar a veure el col·lectiu comú
És a dir, on posem l'estació intermodal, no? Ostres, tenim Tarragona, per mi, no deixa de ser un punt neuràlgic on tenim un port de primera categoria, tenim un aeroport, tenim una indústria petroquímica, tenim el port Aventura. Ostres, anem a fer d'aquesta zona una zona agradable on la gent vulgui vindre a viure i on puguem compartir molts dels serveis que tenim entre tots, no?
Aleshores, crec que és cert que el preu de l'habitatge fa que te'n vagis de la ciutat, però realment la gent el que vol són serveis públics. I els troben als capitals, als centres.
Dia Mundial de la Salut Mental. Avui es presentaran bé els actes, vull dir que s'aniran fent actes, però és el que dèiem, i ho hem dit al començament, i també en referència a la Marina no és només un dia, sinó que és tot l'any. Per això esteu als caps, amb tota la feina que teniu, perquè això és un punt i a banda. Això seria punt i a banda, els caps, la feina que teniu, i sou primera porta d'accés de moltes coses.
Sí, sí, sí. Bàsicament. També ara pel mes de la salut mental hem fet unes activitats en les que, bueno, doncs volem treballar una miqueta a nivell de posant en comú el nivell d'atenció integral que realitzem al CAP i...
I donar veu, per exemple, a la importància de l'exercici físic en la salut mental, la importància de l'alimentació, de tenir una bona relació amb el menjar per també tenir un bon benestar emocional, i la soledat no volguda, sobretot de les persones grans, que com comentàvem abans a l'inici, cada vegada fa més... Present. Més present, sí.
Tinc a bon compte també això. La gent gran no és que està sola i que cada cop és més, cada cop vivim més anys. I no només la gent gran. I no només la gent gran. Marina Sales, gràcies. Sé que el referentment estàs emocionant del Camp Muralles. Que vagi molt bé. Fins la propera, que sigui aviat. Moltes gràcies. I també amb el Xavi Llorenç, el president del Col·legi Oficial de l'Arquitectura Tècnica de Tarragona. Gràcies també per acompanyar-nos i fins aviat. Gràcies per tot. La veu de Tarragona. Cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa.
Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. La Women Race al Corte Inglés celebra la seva desena edició a Tarragona. 5 quilòmetres amb un recorregut urbà pels carrers més emblemàtics de la ciutat. El diumenge 19 d'octubre a les 9.30 t'esperem a la sortida. Inscreu-te ara. Córre't.
Tots els beneficis s'usaran per la lluita contra el càncer. Women Race, el cor d'inglès. Consulten les condicions. Moll de Costa, la rambla de la cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
La veu de Tarragona. L'actualitat de la ciutat en dues hores. A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat. La veu de Tarragona. La teva veu.
I seguim, i ara, buscant també l'última hora al voltant d'Israel i Hamas, que corren la primera fase del Pla de Pau, que ha anunciat Trump per Gaza, ha anunciat Trump perquè ha estat Donald Trump, qui ha anunciat aquest acord aquesta passada matinada. Avui també volem buscar les primeres reaccions. Portem molts dies parlant de Palestina, hi ha hagut concentracions, manifestacions, a nivell també de tot arreu, i també a nivell de Tarragona i de Catalunya,
I hem vist, per exemple, la plataforma unitària del Camp de Tarragona, Solidaritat amb Palestina, que a més a més ja ha convocada per la setmana que ve, per dimecres que ve, una vaga, que veurem si aquest acord d'última hora pot arribar a modificar almenys les intencions. Saludem al Pepe Naval, la portaveu de la plataforma unitària. Pepe, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia. Bueno, m'ho he d'entès que l'anunció ha fet el president dels Estats Units Donald Trump, perquè ha estat aquí anunciat aquesta matina del pacte entre Israel i Hamas per aquesta primera fase de l'acord de Pau per Gaza. D'entrada, quina valoració en feu? Mira, que s'acabin els assassinats és una bona notícia. Que s'acabin, que pugui arribar l'ajuda humanitària sense que suposa un risc de ser afusellats és una bona notícia.
Que siguin Trump i Netanyahu els que ho celebrin i ho anunciem, no ens dona massa confiança. Aquesta és la veritat, però pels seus hechos ho conecereix. I el Trump ha de voler invadir el seu propi país, Illinois. Vull dir que massa confiança no ens dona. I encara ens dona menys confiança que els negociadors americans,
siguen el Wyckoff i el Kusner, que tenen forts interessos immobiliaris. Això no ens fa ser massa optimistes. En tot cas, el primer és realment l'important, que s'acabi de matar, que arribi l'ajuda humanitària, que la gent de gas se pugui viure, i aquest és un dels problemes, on viurà, perquè tot està arrasat, i ara l'hivern està al tocar, i...
i d'alguna manera s'haurà de poder facilitar la vida. Aquest és el tema, i aquesta és la principal preocupació.
Per tant, una de freda i una de calenta i anar mirant com va tot, perquè aquí ara ve un altre drama humanitari, que és a tots els milions de desplaçats, a banda dels que estan captius, que hi ha uns 2.000 palestins i els sostatges també per part de Hamas, que són una cinquantena, si no vaig errat, que siguin alliberats, que això també forma part d'aquest acord, però a partir d'aquí, clar, està la segona part del drama humanitari, que és la gent ha de viure a algun lloc, i tu dius, ho ets molt bé, arriba l'hivern, eh?
Sí, sí. Hi ha milions de desplaçats, no? Exacte. Hi ha milions de desplaçats que no se sabia gairebé on anaven, que ara podran tornar, però no se sap massa bé on tornaran, vol dir que el drama continua. Aquí no s'ha acabat res. S'ha acabat una part important. Si és veritat, i això els posem les cometes que tu vulguis,
Si és veritat que deixen de matar, això serà una gran notícia. Si és veritat que arriba l'ajuda humanitària, serà encara millor, però que també l'ajuda humanitària aquesta ha de ser constant i duradera, perquè el mal que s'ha fet és molt.
I després ve una altra part, que aquesta ja en parlarem, i jo crec que el principal i el primordial de comentar ara és això, que si s'havien de matar i allà arriba l'ajuda humanitària, perfecte. Però que després tothom ha reconegut, o quasi tothom ha reconegut, que allà s'ha patit un genocidi. I, bueno, no se poden dir de rositas, vull dir que tindran que haver-hi conseqüències, i tindran que...
que assumir els que l'han perpetrat, aquest genocidista, clar. Pepe, la convocatòria per la setmana que ve, per dimecres, ara parada es manté? Sí, sí, això no modifique res, sobretot per el que et dic, vull dir, l'ajuda humanitària ha d'arribar, i ha d'arribar ja, i si en deixem de pressionar, la cosa pot quedar que se mueren ells solitos, m'entens? Vull dir que...
evidentemente Gaza no la podemos olvidar y no podemos olvidar que allò se está destruido absolutamente, con lo cual necesitarán toda la ayuda posible. Yo no creo que eso lo modifique. De todas maneras, es evidente que, además, aunque es una convocatoria
que fan fonamentalment els sindicats i tal, ells tindran les seves valoracions. Nosaltres ens donarem suport com no pot ser d'una altra manera, però jo no crec que això es modifiqui la jornada aquesta de vaga per a nadar. Pendents d'aquestes properes hores, també dels detalls de l'acord i del que doni de si en aquests propers dies. N'anirem parlant, Pepe. Una forta abraçada, com sempre. Gràcies per aquesta primera valoració i seguim en contacte. Gràcies a vosaltres, com sempre, també. Vinga, una abraçada.
Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. La teva veu. La veu de Tarragona.
Fem l'humor amb Miquel González.
Mira, podem canviar la sintonia, tot i que aquesta és molt... Tot el respecte és per... Sí, per les vetlles. Aquesta és molt suggerent, eh, aquesta sintonia. Aquí és demanar despets. Jo no en tinc ni idea, no ho sé. Jo conec la dita popular. A veure, el Toni diu que d'aquí no saps. Jo conec la dita popular. Dita popular tota la vida. Hem dit les àvies i els avis.
Sí, sí, el que abans era el refrany, eh? Bueno, que això va d'humor, eh? Va, que comencem aquesta quinzena edició del Fem l'humor a Tarragona Ràdio. És aquest espai on repassem les pífies, les xorrades, els moments més esbojarrats de la setmana. I on, si fas alguna cosa, estàs mirant la cançó.
Abril, a veure, si jo et faig un guió, si jo et faig un guió, exacte, ens fem l'humor a sobre, va, Abril, vinga. Espera, tornem. Les xorrades i els moments més esbojarrats de la setmana... I on si passa alguna cosa, el Miguel l'agafa, se l'emporta, la passa pels sedars i en fa un muntatge. Però abans de tot, saludem com cal, no, Miquel? I tant, si ho fem, primer que no es noti que estem llegint, com un guió, per mi ho dic, Abril, i si no, fem-ho com un autèntic influencer.
Núria Cartanyà, doncs, també amb nosaltres, i Miguel González. Miguel, bon dia. Hola. Bon dia. Bon dia. Ui, quin hora has dit, eh? Sí, m'ha sortit així. Hola. De dimecres, és un hora de dimecres. Hola. Hola. Hola. Hola, me llamo Miguel. Hola. Vivo en un pueblo. Me llamo Miguel y tú no. La verdad es que no hay muchas cosas que perder. No, exacte. Això no era la cançó, ¿no?
No, hi ha un influencer que... Ah, amico. És que m'ensenyes coses. La Magdalenita, que si no la seguim és molt simpàtica. Hola, guys. Me llamo Magdalena y vivo en un pueblo. La verdad es que aquí no hay muchas cosas que hacer. Des de Mèrida. Doncs ja veus, eh? Doncs hola, Magdalenes, hola, cruzans, hola a tota la rebosteria fina que ens agrada. Venim d'on venim, com diu el Pep, i vam acabar la temporada passada, la temporada anterior, amb xispa i en pau.
i fa uns dies es va viure a Tarragona el primer congrés tècnic cultural del Romesco que tu no vas tastar el Romesco i atenció al xef convidat com es diu el del disfrutar?
Aquest dimecres arrenca el primer congrés d'investigació tècnico-cultural del Romesco. El xef Xavier Estruc, Xavier Estruc, Xavier Estruc, del Disfrutar serà l'encarregat de donar el tret de sortida. Igual no era, no? No era, no era. Era Eduard Chatruc. Això mateix. Si parlem de cultura, que no només sigui al centre. Dinamitzem, va, descentralitzem. Cap als barris.
Arrodolat del Moro, per exemple? Això li passava a la companya Michelle Pijuan. Així mateix hi ha hagut un pla d'acció a Sant Verde i Sant Pau. Arrolo... Arrolo... Arrolo... Així mateix hi ha hagut un pla d'acció a Sant Verde i Sant Pau. Arrodolat del Moro... Ara sí, bueno. Hi ha qui pensa que aquest programa... Hi ha qui pensa que aquest programa és una autèntica conxorxa. Conxorxa? Conxorxa. Sí, sí. Que bé que sona, eh, Sílvia García? Jo crec que al vostat te passarà alguna cosa...
O sigui, ja ho heu parlat. Això és una conxorxa, eh? En tota regla. És una conxorxa. Són aquelles paraules boniques d'escoltar quan passen temps. Conxorxa. Ei, té cançó, eh? Té una cançó, eh? La conxorxa. Miguel, és que de tot em fas una cançó. Oh! Oh! Oh! Oh!
Consorxa, eh? Consorxa, eh? Consorxa. Consorxa. Consorxa. La consorxa. La consorxa. Consorxa. És l'avançament. És l'avançament. Quina hora és, Pep? Dos quarts menys cinc d'onze. Les 10.25, no? Diem-ho bé. Diem-ho bé. A prop del micro.
Bon dia, és la una. Hola. És que això és de primer de ràdio. Bon dia, és la una. Ara, ara sí, ara sí. Ara sí, és que això és de primer de ràdio. Callar quan tens el micro obert. Aquest se'ns ha colat, espera, espera. Aquest per després, anem al que toca ara. Deies abril que primer... Que és de primer de ràdio. Callem quan tenim el micro obert, no? Exacte. A veure, el 8.
Quios Miracle ens posa el dia amb la premsa de la jornada. Institut Català d'Investigació. Química. Química. Química. Química. Química. Química.
bé Toni B, li deia jo al tècnic, perquè bé, perquè fa molt bé, bé Toni B, és la nostra frase dels matins. Però si ho faig expressament, abril, al final. Si és que ja ho dic jo. 7 del matí i 4 minuts, temps per la informació de Ràdio Servei. Ho dic jo, ho dic jo, sí. Ho dic jo, ho dic jo, sí.
Ho dic jo, ho dic jo, sí. Doncs ho dic jo, ho dic jo, que vol que us digui. A Brida, avui vas a per mi, eh? Vas a per mi. Que dolça ets, en veritat. La qüestió és anar a per mi. Va, endolcim una mica més l'entera.
Avui, endolcim, endolcim, endolcim, diguem-ho bé i amb propietat, el que és el nostre programa. Endolcim, és difícil, eh? Endolcim-lo, va. Endolcim-lo. Endolcim-lo. Què més? I atenció, que no es pot confondre el nom d'una referenda dels escacs tarragonina com la Pepita Ferrer amb la presidenta d'Heredi. I per què això? Perquè sigui el primer de molts sopars, també.
Pepita... Pepita Vives, disculpa, que t'anava a canviar el nom. Pepita Vives, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos i ens seguirem parlant, de cara al setembre, de cara al novembre. Tornarem a parlar d'aquest sopar solidari. Que vagi molt bé aquest cap de setmana i moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres. Bon dia a tots. El pitjor de tots és que jo ric de les meves pròpies històries. Va, centrem-nos. Estem a Tarragona Ràdio. El fem l'humor dins del programa La Veu de Tarragona, que camina cap als 40. Segur que cap als 40? Aquest
vigília del mercat del... ja no sabem, vigília de la veu de Tarragona que a mi cap als 40. I tornem dilluns a partir de les 9, ara no marxin que tenim més continguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Núria Cartanyà, els controls tècnics de part de... Ja veus, Pep, al final és així, la veu de Tarragona. Com anem de gola avui, Pep? De què? De gola, de gola. És l'apartat preferit, eh? Toses i afonies.
D'altra banda, bombers tampoc tenen o no informen de serveis importants de la nit i matinada a la nostra regió d'Amergència. Ja veus, ja que estic, jo soc Miguel, no Miquel, el Joan Maria és Bertran i no Beltran, i el Club Diògenes és Diògenes. Algum whatsapp? No passa res, passa res. Hola, jo soc el Jordi Nadal. Soc un membre de l'associació Club Diògenes. Club Diògenes. També ho podem dir en català, Diògenes.
Són una mica estrany, però es pot dir en català. Estem acostumats, no?, al diògenes. El diògenes sona... No ho sé, és el que estem acostumats. Diògenes. Jordi, com esteu al club? Va, funciona tot bé? Comprovem-ho. Micròfons, ordinadors... Funciona. Auriculars...
Fem rapes de capçaleres amb el Miguel González. Molt bon dia. Bon dia, Laura. Bon dilluns. Què et passa? Què passa? No, no, que només funciona bon auriculares, que són coses d'aquestes del directe que s'han d'explicar. Si et veia res... Exacte, perquè sí, bueno. Bé, què hi trobem? Perquè sí, bueno, la meva explicació és la millor. La tècnica no ha de fallar mai. Passa que a vegades ens atropella. Primera part. Són dos quarts de vuit.
I quan la tècnica ens atropella, segona part. Som dos quarts de nou. Amb la sintonia i tot, que queda millor l'hora. Ho dèiem abans, hem de saber on som. Estem a punt de celebrar els 40 anys. Quants dies falten?
La Núria Cartanyà, Núria, molt bon dia. Són molt pesats, bon dia. Bon dia. Bon dia. 140 o 141? No ho sé. Miguel González, bon dia. Ja comencem, ja comencem, faltant, eh? L'Abril Rius ha fet números. Abril, bon dia. Bon dia, Pep. T'has fet números, no? Sí. Què dius? Bueno, no els he fet jo, però ho he buscat en 3 fonts diferents i tots diuen 140. 140, eh? És depèn si comptes el dia d'avui o no. Això és una bona periodista. 3 fonts diferents, molt bé. Molt bé, molt bé. Una del xat GPT...
Perquè agafar un calendari i comptar-ho... Això ja no es fa. Ja no es fa, però al final no sabem quants dies queden encara. És hora d'esmorzar, ja?
Sí, ja ha passat. Abans parlàvem de magdalenes. Jo ara amb una llesqueta de pa, Pep. No sé si té bé de gust. Aboli, aboli, sal. Tres, mira, sou penarras. Sou penarras. Ah, no, avui no. Això demà. Com has dit? Si us agraden els animals. Ah, sí, clar, clar. I tant, i tant, que ens agraden els animals. Jo en tinc quatre o cinc.
A vegades hi ha moments que no... No, no, no... No ens centrem, no ens centrem. I abans d'acabar, alerta amb la veu que portava la portaveu del PP a Tarragona, Maria Mercè Martorell, a la tertúlia. Ha regalat unes festes soleillades. Maria Mercè Martorell, molt bon dia. Hola, què tal? Bon dia. Benvinguda a la primera tertúlia. Tal com dèieu, també sentiu... També tens una bona veu. Quin gran trio de veus ens hem ajuntat. Jo us anava sentint...
I jo dic, espera, espera, que jo ara demostraré el que deia la Maria, no?, de l'exponsorització d'alguna empresa farmacèutica. Sí, sí, sí. No està malament, eh? La tertúlia és que la patrocini una farmàcia, una farmacèutica, o... Ricola. Lizipaïna, si encara existeixen aquestes pastilles. Ricola. Bueno, Ricola. Ricola eren suecs, no?, suïssos, no ho sé.
Vinga, fins aquí, que la ràdio que us parla des de dintre, però fem consorça. I el pop? El pop me'l guardo. No podem tirar tota la cavalleria a la primera? No, no, el pop me'l guardo. Vinga, va, tornem la setmana vinent, sigueu bons i parleu a prop del micro. Sobretot això. Que vagi bé.
No marxeu bé, que de seguida seguim amb el programa, després de fer l'humor, i amb la companya Núria Cartanyà amb el que fem, i avui parlant del Fons XIII, que tornarà a fer cap a les escales reials un segle pràcticament i mig després, 120 anys després, aquest dissabte, amb les recreacions dels Pallaressos 1900. D'això i també del Sant Altrenor. Ara en parlem.
Com diu el porter del Nàstic, Dani Rebollo, després en què ha anat dues victòries, s'ha d'anar per la tercera i demana el suport total dels aficionats aquest cap de setmana a casa. Diumenge, 12 d'octubre, 3 quarts de 7 de la tarda, viurem el partit de la jornada 7 de Lliga, el grup segon de primera federació, des del nou Estadi Costa Dourada, en el partit entre el Nàstic i l'agrupació deportiva Alcorcón.
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Forra, comenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó. Té de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de Cultura, Tarragona Ràdio.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
A Tarragona Ràdio som la Tere, el Jordi, la Laura, el Miquel... Bé, ja ho saps, ja ens coneixes. Però ara hem descobert que a Tarragona Ràdio també hi ha el Pau, la Dora, la Laia, l'Aleix, l'Andreu, la Pili, l'Ester, l'Emma...
La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
Obrim el temps dedicat a les activitats culturals, a l'agenda d'activitats per aquest cap de setmana. Àmpliament hem parlat ja des de dilluns del Festival Sona Flamenc. És potser el gruix d'espectacles que s'engloben dins d'aquest festival i que arriben també al seu punt àlgid el cap de setmana amb molta, molta participació d'entitats i crida a la participació social. És d'això que parlarem dins el Tarragona Sona Flamenc, l'entrevista que farem
amb la Nerea Marfil, que és qui ha fet de mediadora i coordinadora d'aquests actes, doncs, més això, que tenen a veure més amb la ciutadania i la seva percepció o el seu gaudi del flamenc. N'arriben molts al cap de setmana. En parlarem al tram final del programa. També us hem d'explicar que tenim un acte modernista al port de Tarragona, al Moll de Costa, aquest cap de setmana, aquest dissabte. Estem parlant de les jornades modernistes de Pallaresos que arriben
D'alguna manera i a través d'una figura reial, ara us ho explicarem bé, doncs aquí a Tarragona. I abans volem començar la punt cultural que tanca de fet la setmana marxant cap a la sala Trono i saludant el Javi Castillo. Sí, sí, torna el Javi a la sala Trono amb el seu humor àcid, sempre atacant aquells que manen i ho fan malament a la comunitat valenciana. En aquest cas, Carlos Mazón queda ben retratat.
I el Javi Castillo, perdoneu, que ens presenta una obra que es diu Berihueu, que dius, home, si ja la coneixem, si ja és un clàssic del Javi, sí, sí, però amb una edició especial, una edició que ens porta al 29 d'octubre de 2024 i a tots els desastres i inundacions i desbordaments que va causar la Dana, recordareu, les inundacions en algunes ciutats i pobles del País Valencià. Va, que els saludem. Javi Castillo, bon dia.
Hola, bon dia, bon dia. Bon dia. Ja sabíem que si treies una cosa nova vindries a la trono, perquè quantes obres has presentat aquí a casa nostra?
A veure, ara en aquests moments no tinc el conte, però ja fa uns quants anys que col·laborem aquí en la Trono i sempre, la resposta sempre ha sigut molt guai. I, no sé, tornem de forma natural, de forma natural tornem ara amb el Ventorro. Molt bé, està molt guai, eh, la de la Trono. Sí, està xula. No sé, el que no sé, Javi, si ja has arribat a veure la Trono, a actuar la Trono amb la sala aquesta que estem ara, que és el Teatre al Magatzem.
No, jo crec que he passat per totes les fases de la trona. Aquella sala menuda que hi havia en el cascantic, després l'altra... La del Teatre Metropol, que era més teatre, diguem-ho així.
Sí, sí, però que després també, fins i tot en el teatre, me'n recordo una època que actuava en dins, o sigui, dins de la caixa. Sí, senyor. No estava obert a l'època de butàques. Sí, senyor. Ui, però sí que has passat per tot arreu. Sí, sí, sí, no me'n recordava jo d'aquesta fase. I tant. Sí, una fase que, a més, crec que va ser de les primeres que vaig fer allí en el teatre. Era dins de la caixa, vas fer la Bíblia, crec, allí. Sí, sí, pot ser.
I després hi ha... I res, després hi ha més històries. I ara vens aquí al Teatre Magatzem. Vens a enveriguer-ho, però un especial El Ventorro. A veure, que per qui no estigui molt al cas, jo m'he hagut de documentar, eh, qui no estigui massa al cas, de com està la comunitat valenciana. Tu vas aprofitar tot el desastre de les inundacions i d'això era gairebé fa un any? Va començar tot plegat el 29 d'octubre? Sí, sí.
Saps aquelles coses que no saps si passen ràpid o si fa molt o fa poc, 29 d'octubre un any. Vas aprofitar tot aquell drama per donar-li la volta i fer una crítica però amb ironia i fer riure, no? Sí, bé, la nostra línia. En realitat no se'n va tant dels altres espectacles, dels Beriüeus. Beriüeus, ja ho sap la gent, els Beriüeus és una forma de tractar l'actualitat de forma divertida, de forma satírica.
Però una cosa que jo expliqui que és molt important en aquest espectacle és que és molt personal. Aquest espectacle és més personal, vull dir, jo he fet històries ahí en la Trono de tot, de la Biblia, d'històries de cine, històries de la corrupció valenciana, tot això ho he fet. Però...
Esta ens va colpejar més directament. Nosaltres som una companyia de teatre afincada en Picanya, i Picanya són a zero. Aleshores, nosaltres vam estar afectats al 100%. Aleshores, jo tingué la idea de fer un espectacle, però vam anar construint el monòleg a partir de coses, a partir de notícies, anècdotes, coses que m'havien passat.
Per això, al principi, ho dic molt clar, al principi de l'espectacle, dic, senyors i senyors, això és l'espectacle més personal que he fet en la vida. És fàcil treure humor d'un fet que t'afecta i que, a veure, tu t'ho pots prendre com t'ho prens, que ja deu ser, home, si t'afecta tan personalment, no et fa gaire gràcia, però és que més veus gent al voltant que encara ho pateix més. És fàcil treure humor d'aquí?
On surt la mala llet, més que l'humor? És que ho impregna tot. Vull dir, l'humor és inevitable per la meva... Jo crec que per la meva forma de comptar-ho. Per la meva forma de comptar-ho, l'humor sempre està. El que passa és que la mala llet està. Vull dir, nosaltres sempre, en la Convenia de Poder Plom, sempre hem fet un humor molt mala llet. Partint molt...
de la ràbia que et dona una notícia en concret, no? El que passa és que tu li pegues la volta i fas que això la gent es riga, no? Però en este cas, en este cas la indignació és molt gran. És una indignació que, a més a més, està mantenint-se. La Trono, a més a més, hem de fer actualitzacions, perquè el Ventorro s'està actualitzant. S'està actualitzant. A veure, què és el Ventorro? Aclaro, m'encanta el nom, eh?
Què és el Ventorro i què va passar allà el dia de les inundacions? El Ventorro és el restaurant. El Ventorro és una paraula que a la gent li fa gràcia...
Perquè és el restaurant en el que va estar mafón, diguem, en comunicar durant hores i hores i hores mentre la gent estava ofegant-se. És aixina de cru i és aixina de dur. No n'hi ha responsabilitats polítiques, ja portem al País Valencià 10 manifestacions, 11 manifestacions demanant-li la dimissió.
I no hi ha manera. No hi ha manera. I el Ventorro és el restaurant. El Ventorro és una part de l'espectacle, jo ho explique, perquè jo un dia vam estar allí, vam anar a vore'l, o sigui, no per dins, perquè vam estar per fora, i és un lloc que està en el centre de València i està molt prop de tots els llocs que podia estar comunicat. Vull dir que aquesta cosa que Mafón estava incomunicat no té gaire sentit, perquè el Palau de la Generalitat està a quatre minuts, m'entens?
I és un restaurant exclusiu, allí fan reunions, és un restaurant molt curiós perquè dalt té habitacions, jo què sé. Sí, dona peu, dona joc, dona joc. Dona joc, dona joc. Simplement dir-li el Ventorros perquè era una cosa que s'avem boca de tots.
Sí, sí, sí. I, de fet, és clau, amb la investigació dels fets i la depuració de responsabilitats, és clau el tema aquest de la incomunicació, no? Sí, és clau perquè, a més a més, n'hi ha molta mentida. Vull dir, la quantitat de mentides, ara encara s'estan descobrint més la mentida perquè aquestes últimes setmanes la jutgesa de Catarrotja, que és la que porta la causa aquesta de l'Hadana,
La jutgessa de Catarroja ha demanat els vídeos, tots els vídeos que tenia la Generalitat. Tota la reunió es va gravar. Aleshores, els horaris no encaixen. No encaixen res del que van dir al principi. La consellera, les declaracions que va fer al principi, dient que ja no sabia res i que no sé què...
És tot mentida, però és tot mentida perquè s'ha vist clarament en els vídeos. Aleshores, clar, la gent l'estem dient, però per l'amor de Déu, si és que cada vegada hi ha 100 vídeos més divertits. Hi ha un vídeo recent que ells m'azón aixent el seu copi com el pollo descabezal, saps? Que no s'aclareix i de sobte l'únic que li importa a les 8 i mitja de la vesprà, que ja això era un desastre sobre l'apocalipsis,
A les 8.30 l'únic que li preocupa és que no té cobertura, que no té cobertura, saps? Són vídeos molt esperpèntics, nosaltres intentem contar coses, la gent riu molt, la gent riu molt, però jo crec que per això. Jo no intento fer de això un, no sé com dir-ho, un text teatral. Jo l'únic que faig és contar coses.
Vaig contant històries, vas contant històries i la gent riu perquè és la meva forma de contar-ho. I són coses que m'han passat, i moltes coses que m'han passat de veres. Sí, sí, que quan comences l'espectacle dient això, clar, segons com, també penses, ostres, sembla mentida, no? Perquè ens ha dit que li ha passat, però ja deveu haver viscut moments esperpèntics que no cal ni...
No, m'ha passat l'altre dia de fer l'espectacle, fer l'espectacle, i encara hi havia gent, quan se n'anava de públic, que me deien, és de veres, és de veres, què t'ha passat? I com a època, coña, pues sí, l'estic d'acord. És l'espectacle que has hagut de retocar menys, no? No calgarem per tu, tal qual. Molt bé. No, i de fet, no ho exagera molt, vull dir, el que faig és donar-li un punt,
Un punt còmic, un punt aixina de personatges, però t'assegure que no ho exagere gens. Ni la qüestió oficial ni la qüestió personal. Déu-n'hi-do. Doncs mira, per recordar aquests fets, que malauradament van passar fa cosa d'un any, 29 d'octubre del 2024, en alguns pobles i ciutats de València, entre altres a Picanya. Adéus, que és el vostre...
Sí, la nostra seu, la nostra seu de la companyia està en Picanya. Picanya és que va ser a zones aeros. Picanya està molt apegada a Paiporta, que Paiporta va ser encara més espectacular. I és tota aquesta zona, Picanya, Paiporta, Catarrotja, Benetusser, tot això, el Ginecí, tot això va ser un desastre. Esteu recuperats ja. Sí, mira, mira, això és una bona notícia. El dissabte passat vam fer el poc alt,
Hem anat reconstruint-lo, hem anat refent-lo, i vam fer una festa, vam convidar amics i veïns, amics i veïns, i vam fer una festeta d'inauguració, o de reinauguració local.
Molt bé, doncs mira, estupendo. Ostres, un any després, eh? Un any després. Un any després, Déu-n'hi-do. Un any després hem pogut recuperar una miqueta, però clar, no tenim els elements. Vam perdre la majoria d'elements, d'escenografia, de tot, de la qüestió tècnica, però a poc a poc hem anat recuperant el que hem pogut fer.
Molt bé. Bueno, doncs aquí estem amb les botes d'aigua posades, el tanga vermell que no falti. Sí. Ens veiem aquí a la sala, al magatzem, a la sala del tronc. Uau, l'està a Tarragona, plau, està plovent, plau. No, està tot fosc. Ens van dir que avui plourien, de fet hi ha una alerta d'aquestes estupendes, que jo quan he trucat dic, ostres, bon dia per trucar al Javi, Déu-n'hi-do. Però no, de moment no, però ja saps com va això, que pot ser que no plogui aquí i en canvi al costat estigui diluviant, però en principi no.
Jo crec que deu estar cap al mar, eh? Està fosc, això sí, està fosquet. Jo aniré esta nit, perquè tenim una estació en Cana de Merenguer, per allí per segon, i esta nit ja aniré a Tarragona, així que demà estaré a Matrono. Doncs vinga, demà ens veiem a Matrono. Javi Castillo, moltíssimes gràcies, una abraçada.
A vosaltres, gràcies. Una abraçada. Adéu, adéu. Sempre és molt divertit i és un plaer parlar amb el Javi Castillo i en portem unes quantes entrevistes perquè pot de plom no paren de presentar obres aquí a la Sala Trono, són dels amics de la Trono i la veritat és que ja teneu un públic fidelitzat al Javi. Veriueu especial El Ventorro.
Vinga, que seguim endavant ja amb la darrera de les entrevistes. Alguna cosa especial passarà al Moll de Costa, moltes, moltes, perquè comença l'ESCAN aquest cap de setmana, però encara si ens afegeix una altra activitat que té a veure amb temps de modernisme. Estem parlant de les jornades de modernisme dels Pallaresos que arriben d'alguna manera, i a més físicament, aquest cap de setmana a Tarragona. Ens en dóna més detalls el Miguel González.
Doncs sí, continuem endavant amb el programa i, de fet, us hem de parlar de les activitats que arriben a Tarragona en el marc també d'aquest programa de les Jornades Modernistes del Camp de Tarragona als Pallaresos 1900. Veurem una recreació històrica i una exposició que recordaran la primera visita del rei Alfons XIII al port de Tarragona. Elies Torres és el director de les Jornades. Elies, molt bon dia.
Hola, bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Entenem que aquesta activitat és una de les que ens toca de prop a la ciutat de Tarragona. Et pregunto primer com estan transcorrent, com estan funcionant també aquestes jornades a les quals ara em referia.
Doncs bé, a tot i plen el que se'n diu, no? Enguany fèiem festa grossa, cinquè aniversari d'un projecte que era ambiciós però que era com una mica de locura i que, bé, han arribat el cinquè aniversari amb ganes d'arribar al desè, no? I enguany la volíem fer una miqueta més grossa del normal. Ens han tirat una mica a la piscina. I cada any sempre procurem nosaltres buscar una data significativa dintre del període modernista que ens expliqui coses.
i com ja sabeu, Pallaresos-Jujol, Pallaresos-Jujol, Pallaresos-Jujol, hi ha un vincle molt gran, doncs 1904 va ser una mica l'edat que ha estat escollit en guany, primerament perquè celebrava Jujol el 25è aniversari, i podíem bufar. Aleshores, dintre d'aquest any 1904, hi havia esdeveniments importants que passaven al camp de Tarragona, Tarragona en concret,
tots els que ara que fa poc venim de Santa Tegla i que les mamadetes s'han corregut a tot i pleni, doncs el 1904 van sortir des de Tarragona les 200 primeres botelles. Doncs aquest fil conductor ens va portar a saber que el 1904, al fons 13, després d'un any i pico d'arregnat i només en 17 anys, el govern seu, perquè ell no tenia la capacitat, el seu govern va decidir que
tenia que presentar-lo a Catalunya, no? I va vindre a Catalunya, va estar a Barcelona, amb el res, amb Montserrat, i una de les ciutats en les quals va prestar molta atenció va ser Tamaqueta. Aleshores, en guany, 1904, les jornades modernistes ens centrarem en la vinguda de Jaume, de Jaume, d'Alfons XIII.
a la ciutat de Tarragona i diu a les males llengües que aprofitant el viatge es va escapar en un poble pintorès del camp de Tarragona. Les males llengües són les meves.
que seran espallanesos, que això ja s'ho presentarem el dia 7, 8, 9 del mes que ve. És a dir, que de moment ens quedem amb aquesta visita, que segur que va visitar més coses, però si no tinc mal documentat, a l'abril del 1904, doncs Alfons XIII venia a Tarragona, venia per primer cop, venia per posar la primera pedra de les obres del Dic de Llevant?
De la prolongació del dic de llevant? De l'ampliació, sí, sí. Van aprofitar l'esdeveniment, com ja havien fet els reis anteriors, no? Ferran Satè també va posar alguna pedra. I, en aquest cas, sí. Aleshores, dintre d'aquest projecte vam considerar que el port de Tarragona i que el propi Tarragona Ciutat
tenia molt a veure. De fet, a partir d'aquestes jornades, la col·laboració entre l'Ajuntament dels Pallarès, l'Ajuntament de Tarragona, el Port de Tarragona, creiem que ha estat molt positiva i que hi ha molt bones perspectives, perquè fem un paquet conjunt a l'hora de difondre no tan sols el modernisme dels Pallarès, ni molt menys, sobretot el camp de Tarragona, i Tarragona, evidentment,
té un patrimoni que crec que val la pena, no tan sols amb obres arquitectòniques julianes, sinó amb altres sectors, que ja veurem que en els propers anys això no s'ho van. Però, bueno, centrem-se. Aquest dissabte, a les 12.30, si tot va bé i no hi ha mala mar i el joc del rei no arriba a algun pont, doncs desembarcarà a les escales reials, tal com ho va fer. Ho farem amb Golondrina, tal com ho fan els Reis Mags, perquè no tenim el joc ni la barca per fer-ho,
Però bé, la Golondrina forma part de la ciutat i crec que també aquest acte de desembarcament estarà presidit pel port de Tarragona, pel president del port de Tarragona,
per a l'alcalde de Tarragona i per a l'alcalde d'Espanyaressos. Comencem d'imaginar l'acte, perquè evidentment intenteu que sigui semblant, similar, fidel a com va ser a l'època, marcant evidentment les distàncies, perquè veig molta gent també esperant per rebre aquest personatge que encarnarà el rei Alfonso XIII, amb molta gent també vestida d'època. S'intenta això, que la gent...
o que el públic vegi, recordi, rememori com va ser aquell dia d'abril de 1904. Sí, de fet, a tot aquest estudi. Sempre nosaltres, quan fem un projecte que estem molt ben assessorats, la part històrica és vital per recriar un espectacle, serà un espectacle modest, evidentment. Quan va vindre el Fonsets estava tota la ciutat plena esperant el rei, estava tot el...
el moll esperant la gent. Nosaltres, evidentment, no arribarem a tant, però sí que hem aconseguit, amb obert bano, i entre la gran quantitat de recreadors que tenim al poble, més d'altres ciutats, creiem que podem arribar a una centantena de recreadors que ambientaran aquest ambient. Evidentment, això està obert a tot el públic, ens agradaria que no tan sols fossin aquests 70 recreadors, sinó que fos tota una multitud, encara que estiguem vestits en una altra època, per fer aquest acte simbòlic en el qual
el rei ha rebut les autoritats, i inclús nosaltres, també després, un cop hagin fet aquesta rebuda, l'alcalde d'aquella època, Prats, va fer un parlament, el rei, nosaltres hem reproduït una part d'aquest document en el qual li hem donat responsabilitat a l'alcalde, el senyor Viñual, que pugui fer aquest paper,
i també en aquella època el president de la Junta del Puerto del Puerto també va fer un discurs, també l'hem recuperat d'una part i també el president del Port també farà aquesta part. Aleshores, també contestarà en unes frases que va dir amb el discurs. Aleshores,
Busquem aquest punt d'història real per recrear, això també vindrà el representant, el governador militar, el governador civil, són una setlla de personatges que van estar presents en aquell moment i que nosaltres, d'una manera o una altra, perquè el vestuari realment ha estat una part molt complexa de reproduir, ha estat reproduït fidelment, i llavors crec que podem donar molt de si.
Doncs Déu-n'hi-do, a quin nivell s'ha programat aquest acte de dissabte, que com apuntaves començarà a dos quarts d'una del migdia, amb la presència de totes les autoritats. En paral·lel també hi haurà una exposició que parla també sobre aquesta visita real i això es podrà veure al Refugi 1 fins al 2 de novembre. Suposo que aquí fotografies, documents, imatges i objectes relacionats precisament amb aquesta visita, no?
Sí, una cosa sense l'altra no anava a cap banda. És a dir, nosaltres fem una recreació històrica, però volem que també el públic entengui d'on ha vingut, no ens hem inventat res. Aleshores, en tot el material que durant aquests mesos, pràcticament els tres mesos d'estiu, hem estat treballant en els arxius tant del port com de l'Ajuntament, hem trobat documents molt interessants, molt interessants, fotografies, és a dir, hem fet un buidat, un escanejat de tots els arxius i tot això ho hem plasmat en
Dintre de la nostra modèstia... Bé, nosaltres tampoc som... L'Ajuntament dels Pallaresos també té les seves grans limitacions. Tant dintre aquestes limitacions, i en una gran ajut del port de Tarragona, hem aconseguit fer aquesta exposició, que són 14 plafons, en el qual hi ha aquestes fotografies i coses molt curioses, com una factura del que va costar el Water Claws perquè la seva majestat pogués posar les seves posaderes.
Doncs sobre aquesta exposició concretament en parlarem ja més àmpliament asseguts a taula i aquí als estudis amb l'Aliesa Torres i en fi amb tothom que organitza aquesta exposició, aquesta mostra dedicada a l'època modernista. Estem parlant de les jornades del modernisme que hostatja o que impulsen des de l'Ajuntament de Pallaresos i que esquitxen diferents localitats del camp de Tarragona. En parlarem, com dèiem, amb asseguts a estudi, especialment d'aquesta mostra
que encara tindrem en actiu visitable durant les properes setmanes. Nosaltres ho deixem aquí perquè, mira, falten dos minutets i mig per arribar a les 11 del matí i és moment de donar pas a la companya Sílvia García amb una proposta amb el temacle, la proposta musical amb què tanquem programa. Us desitgem que acabeu de passar bon dijous i us recordem que tornem divendres demà a les 9 del matí.
I què et sembla si en aquest, el nostre segon temacle, marxem al Priorat? Això forma part d'un disc que es diu Intel·ligència Orgànica i d'una nova proposta musical a càrrec d'Alien Lins sota el nom de Terra. Projecte Terra. I una d'aquestes terres per trepitjar al Priorat.
El vell empanat. El temps s'ha adormit allà. I és tot el que tinc. La puja bruixant els dits.
Els peus dins del flanc i el sabor.
Bon dia, són les 11.