Bon dia a Soles 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
No secret, secret love Within and apart of me No secret in me
Què tal? Benvinguts. Obrim la veu d'avui, jornada dimarts, avui dia 27 de gener de l'any 26. Deixem-ho tocar fusta, però els tres funcionen. Miguel González, bon dia. Molt bon dia. Lúria Cartanyà, bon dia. Hola, Pep. Torno a tocar fusta, eh? Toca fusta, toca fusta. Hem trobat quants dies feia que no estava amb altres al sumari, eh? I en veu. I en veu, encara...
Sí, trobes? Jo crec que encara no és la meva, eh? Això és que vas agafar el tren i no vas arribar. Sí, sí, sí. Molts ànims a tots els que agafeu el tren cada dia per anar a la feina, per anar amb ells, per anar a estudiar o pel que faci falta, perquè Déu-n'hi-do quines cinc jornades que hem deixat enrere. Encara hi ha afectacions, eh?
Ja ho hem explicat a nivell d'informatius, encara hi ha afectacions i transport alternatiu en alguns trams, però la bona notícia és que Rodalies funciona des d'avui. Ahir ja sabeu que hi havia intermitències, va engegar, va parar, va engegar la parar, amb tot el que passa al centre de control de DIF, i avui això ja circulen els trens, per tant, paciència, perquè probablement això també hi ha afectacions, però almenys ja funcionen. Anirem parlant, eh? I d'aquí una estona, Núria, en parlarem, efectivament, amb el que és que agafen el tren, amb els usuaris, no?
Doncs sí, perquè tornarem a contactar un dia més amb l'Anna Gómez, protaveu de la plataforma Dignitat a les Vies, que ja ens anunciàvem que la plataforma d'usuaris de trens organitzaria algun acte, alguna manifestació de protesta. Jo crec que hores d'ara ja ho podem dir, perquè és una formació. Ho avançarà ella. Ho avançarà després, eh? Vinga, doncs ho deixem aquí. Ja tenim dia i hora. Faltava que ho deixi a l'edat, eh?
Jo crec que ens la dirà. Doncs aquí una estona se ho demana Gómez a Portaveu de dignitat de les vies i també recollirem un tema important que ahir passava per plenari i per unanimitat, que s'aprovava diferents mocions per reclamar l'atenció a l'ictus les 24 hores al dia, Joan XXIII. I en parlem també d'aquí una estona abans de la tertúlia política.
Tertúlia política que farem avui amb Xavi Puig, portaveu Junts d'Esquerra Republicana, i també amb el conseller Nacho García. Toc també de tot el que es va aprovar ahir al ple, parlant precisament d'aquesta moció que parla del Codi Ictus, també pel tema del Consorci, no, Josep? I del POM, com està el tema del POM. Avui també havia de venir al grup municipal de Junts, s'excusen per un tema d'agenda, i per tant farem...
A partir de les 10, l'entrevista política avui arribarà de la veu de Maria Mercè Martorell, la responsable portaveu del Partit Popular de Tarragona.
També per comentar tots aquests temes d'actualitat, aquesta ronda d'entrevistes que anem fent amb diferents representants polítics. I més enllà d'això, us hem d'explicar novetats, notícies que envolten el Col·legi de Farmacèutics de Tarragona. Amb el seu president, el Toni Beciana, que ens vindrà a visitar també aquí als estudis de Tarragona Ràdio. Us venen de gust, unes croquetes. Mira, m'ho has tret de la boca.
Les croquetes són bones totes. Em feu o no? Jo tampoc. A mi no em queden bé. Jo sí. Jo he de sentir-ho raro. Queden bé? Sí, sí, me queden molt bé. No n'has portat mai. Em queden simètriques. Passo molta estona modelant-les. No, perquè volen. Fas boletes amb les mans o amb culleres? Allargades. Tot amb les mans. Sí.
Per por, netes, netes. Les croquetes han de ser allargades. La gràcia, ja ho explica algú, això de les croquetes... Sí, sí, sí, sí, el responsable, el cuiner, vaja, el que estàs darrere els fogons de la Segeta de Foc, perquè és que el dia 31 és el dia internacional, o almenys així ens ho diuen ells, jo no ho sé, el dia internacional de la croqueta. I al casal Segeta de Foc fan una festa al voltant d'aquesta menja, que és que els agrada molt cuinar-les. Les fan de tipus molt diferents, segurament en faran alguna de vegana 100%,
Però apareu, que ja m'estic... I ens conviden a festa amb música i de tot una mica, amb les croquetes de base. Però, Pep, saps que hi ha gent que les fa així com amb un xurro, una cosa llarga, un xurro llarg i l'ha batallat? No, no, no. Una a una. Una a una i ben fetes. De què? De pollastre?
Mira, del que s'obre del caldo, quan fas caldo, del que s'obre del caldo, la carga s'obre, la part de sa banda, després la tallo amb tisora, perquè quedi millor, encara fas el bon sofregit, la cebeta, una mica de farina, una mica de llet, anar a fer una mica de pebre, i jo li poso un bolet, si tinc bolets congelats, cep sobretot, que donen un gust molt bo, i ja està, i a partir d'aquí carbolar i freixer. Que fàcil, no? Que sembla, però s'han quedat fatal. I tu ja ni ho intentes, no, Miquel?
Jo sóc més de menjar-me-les, ja ho sabeu. Vaig a la part bona.
Bé, vinga, el món de la croqueta avui també, protagonista al programa. El món de la croqueta. Vinga, salutacions de tothom que fa possible al programa. El Lluís Comas avui a la Fista Sol, Joan Dero Pérez de la Producció, Maury Fernández, a la Rito i Cedivisual, a Abril Rius, a Laura Guàs, també al Joan Maria Bertran, que el veig per aquí darrere del directe, al Xevi de Gispert i als que ja ho s'han dit, us parla Josep Sunyer. I avui la primera opinió, gràcies companys. Fins ara. Fins ara.
La primera opinió del dia, com no podia ser d'altra manera parlant del tema del tren, l'opinió d'Espineta amb Tarragonins és d'Eugeni Sedano, portaveu de la plataforma Mercaderies per l'interior, que ens parla d'un mur innecessari davant del mar. Un mur innecessari davant del mar.
A aquestes alçades, dir que Tarragona té un gran problema amb el tren no és cap notícia per ningú. Però entre tant de caos, entre tanta queixa i entre tanta precarietat, hi ha un tema del qual gairebé no se'n parla i que pot suposar un nou i greu perjudici per a Tarragona i als pobles costaners per on passa la línia ferroviària. I això és precisament el que suposa el projecte de DIF, publicat al BOE, d'instal·lar pantalles acústiques
de fins a 5 metres d'alçada, el corredor mediterrani al seu pas pel Tarragonès. Un exemple clar de com una mala solució pot agreujar el problema que es pot resoldre, com s'ha vist a Roda de Barat.
I és que la lluita per reduir les molèsties pels sorors dels trens, una intenció lloable en un principi, no pot convertir-se en una coartada per aixecar un mur davant del mar. Sota l'aparença d'una mesura correctora, s'hi amaga una intervenció agressiva, desproporcionada i poc eficient.
No només amenaça de trencar la històrica relació entre els municipis costaners i el seu litoral, sinó que també introdueix noves barreres urbanes, degrada el paisatge i posa en risc un model econòmic basat en el turisme i la qualitat de vida. Convertir la costa en un corredor fosc i opressiu no és progrés, és empobriment.
Resulta especialment preocupant que aquests projectes s'avancin sense les avaluacions ambientals exigides per la normativa europea, tot i reconèixer impactes evidents en soroll, vibracions i entorn urbà. Més encara quan la tecnologia ens ofereix alternatives més modernes i eficients.
com són pantalles absorbents de baixa alçada i millores en trens i vies, a més de la reducció de velocitat o l'eliminació de pràctiques innecessàries com els xiulets. El debat no és només tècnic, sinó també polític i social. La solució real passa per treure els trens de mercaderies, especialment les perilloses, per una línia segregada per l'interior allunyada de nuclis poblats.
Tarragona i els municipis de la costa no necessiten murs. Necessiten decisions valentes, sostenibles i respectuoses amb la seva gent i el seu paisatge.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç.
Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
De seguida parlem amb Anna Gómez, portaveu de dignitat a les vies. De fet, ens ha demanat uns minuts per poder entrar en directe per anunciar allà la data de la mobilitació que faran les plataformes dels usuaris del tren arran del caos, del servei d'or de lilla. Sé que avui ja ha funcionat, encara en transport alternatiu, però deu dir-ho aquests dies que hem deixat enrere. Hi ha la mobilitació, per tant, ja amb data fixada. De seguida, conversem amb ella, amb Anna Gómez, i us anunciem la data prevista d'aquesta mobilitació.
Parlem, però, d'altra banda, també d'un altre aspecte, d'un altre àmbit de la societat, la sanitat, doncs també. Arran del plenari d'ahir, el plenari municipal, d'aquí nosaltres també en parlem en temps de tertúlia, s'aprovava per unanimitat dues mocions presentades, una d'elles per exigir l'atenció a l'ictus, les 24 hores, el Joan XXIII, i en parlem amb dues dels integrants del grup en defensa de la sanitat pública de Tarragona,
La Sílvia, la bo dia. Sílvia, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. I la Carme Batalla. Carme, bon dia. Hola, bon dia. Benvingudes a les dues. Em comentava fora micròfon que això ja encara té aquest suport d'una linda al plenari municipal, però ja fa temps que posar-vos sobre la taula vosaltres, no?
Sí, nosaltres... Bé, jo crec que vam ser de Tarragona, el grup qui va destapar el problema de l'hiptus, arrel de l'intervista que va tindre el diari Tarragona amb el doctor Bové, que és un doctor d'atenció primària, que va tindre un hiptus, i el van tindre que porta a Barcelona, i això li va causar greuges.
discapacitat que va haver de deixar estar la feina, perquè va haver d'aprendre a llegir, a escriure... I llavors, arrel d'això, nosaltres vam tenir una trobada amb la gerent de salut del Camp de Tarragona, la Marta Milà, i li vam comentar què és el que estava passant aquí. Després de la reunió amb la Marta vam fer una roda de premsa i allí vam explicar...
que és el que havíem parlat amb ella, que és el que va sorprendre, que la premsa que va vindre, els periodistes no es van dir que nosaltres no sabíem res de tot això, que no tenien els especialistes, que els faltaven els anestesistes, que després d'un temps va sortir que els anestesistes ja els tenien, que eren sis. El que passa és que els faltaven els especialistes que fossin del Camp de Tarragona, perquè venen de fora de Barcelona, llavors, clar, no pot estar el servei 24 hores obert.
Perquè no poden fer guàrdies, perquè si estan des de Barcelona, no poden fer una guàrdia aquí a Tarragona. I va ser quan va començar tot a...
aquesta cosa de les denúncies delictos de Tarragona. I més que res que també que la senyora Milà ens va comentar que realment és una ciutat que sí que entra dintre dels barems que ells analitzen i estudien per saber si aquest tipus de servei el tenim que tenir com a publicitat. I sí, ja fa temps que hi estem, però hi ha el problema que ha comentat la Sílvia, que no troben especialistes que visquin aquí a Tarragona. I llavors, clar, és la problemàtica que
que hi ha avui actualment. Per tant, avui, si es produeix un ictus fora d'horari laboral, els pacients han de ser derivats a Barcelona, encara. Sí, a partir de les 8 de la tarda. Si és un ictus del que es fa amb qual o amb un medicament se desfà, això són les 24 hores aquí a Tarragona. Però l'ictus aquest més delicat, que s'ha de fer un catèter i que és més especialitzat, aquest sí que s'ha d'anar a Barcelona i és a partir de les 8 de la tarda que ja no t'atenen aquí ni els caps de setmana, clar.
I, clar, quan tu t'ha d'anar un ictus sempre no s'està envenent a tot arreu, que el temps és or, doncs arribar a Barcelona ja no t'he dit res les Terres de l'Ebre, que ja és quasi una hora i mitja, dues hores, no? I això el cervell va morint. I, clar, és el problema. Que també diuen que aquests especialistes són metges que han de tenir una preparació de molts anys i molt de temps, perquè és una especialitat, sabeu, que és molt delicada i molt curosa, no? I aquest és el problema. Mhm.
Que la senyora Marta Milà ens diu una cosa i la consellera ens diu una altra. Que no entrem a les estadístiques. Que sabeu que a Tarraona som estadístiques, no persones. Teniu esperança que pugui canviar això?
Bé, potser a base de la pressió, la pressió potser que sí, no? Però s'ha de fer molta pressió, perquè ells, segons pressupostos, ells van per pressupostos, per diners i per estadístiques, com va dir, no? I la consellera que tenim actualment no està molt per les persones, creiem, no? Ja quan va sortir ja va dir que no necessitàvem pediatres perquè els nens no en malaltien, no?
O com fa poc van denunciar els metges de Catalunya que una IA pot substituir un metge, que podia fer tan bé com un metge. Per això que aquesta senyora no està molt per anar a la vol. Potser havien de posar o la IA, que diu ella que va tan bé, o posar una altra consellera que de veritat fes la feina.
Què teniu sobre la taula aquest any que acabem d'encetar des del grup en defensa de la sanitat pública de Tarragona? Teniu altres temes sobre la taula? Sí, bueno, nosaltres hem engegat aquest any una campanya en la que recollim signatures a peu de carrer, perquè al grup sempre estem a peu de carrer. Des de quan hi és el grup? El grup és des de l'any 2013 que estem al grup de sanitat.
I nosaltres aquest any hem engegat una campanya a peu de carrer en la que demanem signatures i demanem una sanitat 100% pública de gestió i titularitat pública. Perquè ara la sanitat la tenim mig i mig, no? Quasi més concertada que més pública, no?
I se'm adonat que els pressupostos de la Generalitat de la Salut, que són els pressupostos més alts de la Generalitat de Catalunya, se'm adonat que aquests pressupostos, el 70% van a la sanitat privada i concertada, no van a la pública. Per això tot el greuge que estem patint amb la pública, no? Les usuaris, els usuaris. El que demanem és això. I, bueno, tenim bastant èxit perquè no es ve força gent a signar perquè estan fartes del que està passant. Porteu moltes signatures ja recollides?
Bé, no ho sé, potser sí. Més o menys va convencer fa molt poquet. Al setembre, a l'octubre vam començar. Però ve molta gent, ho anunciem per xarxes, i hi ha gent que ja ve directament i que et diu, no cal que m'expliquis res, sobretot vinc a signar, perquè això és una vergonya, no? És com, tenim les urgències de Joan XXIII, no? Que les vam inaugurar, que tot molt xulo, no? Unes urgències noves, i resulta que la sorpresa és com un nou kinder, això, no? Arribes a Joan XXIII...
El que és l'administració, quan tu arribes al cribatge, això és nou, i quan t'agafen les dades és nou, però després t'hi diuen, passi vostè per què color, i arribes a les urgències velles, que encara estan més atapeïdes de gent, que és la mateixa sala, i que quan arribes als Vox, potser hi ha dues persones dintre un Vox, quan abans era una. La falta de personal que arriba bé a les urgències, perquè no hi ha personal, i el servei és de beneficència, quasi, no?
El que volia comentar, real del que has preguntat abans del que estem fent ara actualment al carrer, és que hem hagut de reduir una mica la tasca que estàvem fent fins ara, perquè també una de les coses que fem és ajudar l'usuari a presentar reclamacions. Llavors, fins ara, nosaltres recolíem la reclamació, que la feia el mateix usuari o l'ajudàvem a transcriure-ho,
I llavors, amb el seu DNI, nosaltres podíem anar a la regió sanitària del Camp de Tarragona i entregar aquesta reclamació. Arrel que n'hi havia tantes, perquè també ells deien que no passava, que tot anava molt bé perquè ningú es queixava, nosaltres vam demostrar que realment no anava bé perquè la gent sí que reclamava.
Arrel de que en portaven tantes, ara ens han canviat els protocols i encara que tinguem l'autorització de la persona interessada no ens deixen presentar-la ni registrar-la com a grup de sanitat. Això el que fa és que els mateixos usuaris ja molts s'estiren enrere perquè...
primer de tot que és incòmode, una cosa és que et trobin a tu allà a la taula al carrer o amb un cap i és molt fàcil fer la reclamació i tu després ja fas tota la gesta administrativa i l'altra és que ells es tinguin que desplaçar i a més a més que els hi suposa com una mica d'angoixa. Llavors per això ens estan posant cada vegada més per alçar la roda perquè no estiguem fent la nostra feina.
I no és evidència que la sanitat pública va malament, que es veu a través de les... mitjançant les reclamacions escrites és on de veritat es veu que la sanitat no funciona. I, clar, com a menys arribi, més bons números tindran ells, no?, per presentar què és el que està passant ara, no?
Falten metges, falten infermers, infermeres, metges, metgesses, perquè de fet s'estan jubilant molts metges i metgesses, infermers i infermeres, els que van començar, per exemple, el joc 23 de fa no sé quants anys. Hi ha metges que han arribat a l'any de jubilació i estan allargant perquè no tenen substitució. És que hi ha moltíssims metges a tota Catalunya i no hi ha remplats per aquests metges.
Estan entrant metges que no són de la comunitat europea, però, clar, han de convalidar títols, i això també de pura temps, no?
I aquí és on trobarem el problema, no ara, dintre d'un parell d'anys o tres anys ja serà terrible, perquè cada vegada aquests que han allargat el temps de jubilació, aquests acabaran marxant. Perquè, si no m'equivoco, més de 70 anys, fins que tenen 70 anys, més no poden estar treballant. I llavors aquí tindrem un greu problema.
I a més perquè tampoc els cuiden, eh? Que si els cuidéssim potser sí que en tindríem de metges i infermeres. Moltes infermeres acaben la carrera i acaben marxant a l'estranger, sobretot a Anglaterra, on són molt ben cuidades, no? I els metges també, per què? Perquè arriba un moment que no es valoren. I un dels problemes que potser tenim aquí a Catalunya és que estem formant metges i infermeres molt bons, de qualitat, i acaben marxant. Se'n van a una altra comunitat autònoma d'Espanya o se'n van a l'estranger, no?
I nosaltres, com a grup de sanitat, pensem que potser hauria de sortir, no sé si li diem llei o què, hauria de ser que quan un metge o una infermera decideix estudiar a les universitats públiques catalanes, si hauria de fer una mena de llei, diem, bueno, tu te quedes aquí a estudiar, però quan tu surtis d'estudiar, que acabis la teva carrera...
hauries d'estar 5 o 10 anys treballant a la sanitat pública. I després marxa on tu vulguis. Potser molts d'aquests metges i infermeres els tindríem aquí perquè acabarien fent la seva vida, les seves parelles, no sé, se sentarien millor, no? No deixar-los perdre d'aquesta manera, perquè és que se formen aquí, se formen els millors i acaben marxant. Potser la gent no sap què cobra un infermer o infermera a Noruega, per exemple. A Noruega, poso un exemple, en Noruega un infermer o infermera està cobrant uns 4 o 5.000 euros.
a més a més té un pis que li facilita l'administració, posa-me un on sempre, perquè és un cas que conec, però en la terra tres quarts del mateix, els que estan molt ben cuidats, amb bons sous, no?
Sí, sí, però és que a Anglaterra nosaltres coneixem casos d'infermeres que han acabat aquí la carrera, perquè aquí Joan 23 li feien contractes d'una setmana, de dues hores, ara vens tres dies, ara vens una setmana, ara dobles amb una inseguretat total. I s'han anat a Anglaterra i inclús li han pagat la formació, vols ser matrona? Li han pagat la formació per ser matrona. I s'han quedat allà perquè les condicions laborals són boníssimes, no? I en canvi aquí acaben marxant, no?
Sabem que el clínic sí que està tractant-les bé, les infermeres. Bé, el que estem sentint nosaltres... Però aquí Joan XXIII és una vergonya, perquè li fan dublators. Nosaltres que estem en contacte amb les infermeres de Catalunya, que no es traspassen de Joan XXIII tot el que està passant, i és indignant o vergonyós, no? Carme, Sílvia, algun missatge per l'usuari de la sanitat, per anar acabant?
És a dir, perquè aquí, clar, aquí hi ha una part que és fonamental, que és l'usuari, el que va a la sanitat pública, no? I que vol, doncs, que la tinguin, que és el que vol, o la gent que vol agafar el tren o pujar al tren i que funcioni, no? Però és per demanar que no és el que passa, que no funciona. Algú missatge per l'usuari?
Doncs el missatge. Jo, el missatge posaria que potser el moment que s'han de mobilitzar hauríem de sortir al carrer perquè la gent acabem desfogant-nos davant el cap o allà a la taula amb n'altres. Ai, mira, però quan és el moment de sortir al carrer i demostrar que estem fartes i que això ja no pot ser i que les usuàries i treballadores tindrien d'anar tots a una i després que facin reclamacions, que escriguin perquè l'escrit es queda...
I fa efecte a l'escrit, i fa veure que això no està funcionant, no? Però sobretot això, que la gent se queixi, que no perquè vagis a un cap i potser tracti malament o no tinguis el metge, que fa dos anys que el tens de baixa, que no passa res que estigui a baixar el metge, que tothom s'ho podem posar malalt, però que no te l'estan substituint, queixa't, però queixa't per escrit. No et queixis allí i t'enfadis, perquè la persona que et atén al taulell no té la culpa de tot. Això també és...
Una persona que també és una víctima del sistema sanitari.
i potser és això, que reclamin, que es queixin i que si venen les taules del grup que ens signin i que han de fer força d'alguna manera. I la manera que es fa fer força és això, presentant signatures i pressionant els governs que això ja està bé. I que no intentin caure amb el parany que ens volen inculcar tots que la sanitat privada és molt millor que la pública perquè no ho és a nivells de professionals que moltes persones que, per desgràcia, el no poguessin ateses a la pública van a la privada i es troben que...
a nivell professional, per desgràcia, no estan a la mateixa alçada. La qualitat és molt diferent de la privada a la pública i, segona, que és això. No pot ser que caiguem amb el seu parany que la privada és millor. Abans, quan hi havia pocs usuaris que estaven a la privada, sí que potser tenien el privilegi que eren atès ràpidament, però és que ara n'hi ha això. I a mesura que la gent, per inèrcia, vagi contractant motos privades, cada vegada anirà pitjor.
I cada vegada hi ha més esperança de vida, malgrat tot. És a dir, que vivim més, més anys, per tant, més pacients a la sanitat, no? Però, et saps, això de l'esperança de vida no fa gaire, m'han d'explicar d'un CAP que tenim aquí a Tarrona, el CAP Muralles, que la majoria de metgesses de família no agafen persones majors de 70 anys. Solament hi ha una o dues doctores en aquell CAP que agafen persones majors de 70 anys.
I què passa? Que la gent major de 70 anys té de tindre solament una exclusivitat de dos, un o dos metges, i aquests dos metges van tan saturats que la majoria de vegades no els poden visitar. Per què no tots els metges de família agafen? Perquè, com tu dius, l'esperança de vida, cada vegada serem més gent, no? Els haurien d'atendre totes les doctores, no?
I a part de tot, també, el de l'esperança de vida no està d'acord amb la realitat, perquè ara hi ha moltes proves que a partir d'una certa edat ja no te les fan, com són el càncer de colon, el cribatge o les mamografies i així, i a partir d'una certa edat t'eliminen del sistema, però no perquè realment no pogués tenir la malaltia, sinó perquè ja no els hi surt a compte, llavors no volen ja... presenteixen totalment de tu. A partir dels 70 anys ja no te fan proves de cribatge de càncer.
Carme Batalla, gràcies per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres per convidar-nos. I sí, ja la va dir també, gràcies, de Grup en Defensa de la Sanitat Pública a Tarragona. Gràcies, que vagi bé. Gràcies, abans. Moltes gràcies. La veu de Tarragona. La teva veu.
Agafa confiança, vulguis o no, quan estàs a un club com el Nàstic i les coses no surten, jugues amb una miqueta amb aquesta ansietat de voler que et surtin els resultats i voler guanyar i voler veure't a dalt. Com diu el tercer capità del Nàstic i màxim golejador de l'equip Jaume Jardí, la victòria del passat cap de setmana ha de donar confiança a la plantilla. Diumenge, 1 de febrer, a dos quarts de 9 del vespre, viurem el partit de la jornada 22, la grup segon de primera federació des de l'estadi municipal de Santo Domingo en el partit entre l'agrupació deportiva Alcorcón
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber. Té de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de Cultura, Tarragona Ràdio.
Totes les setmanes estem d'estrena.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
El Fòrum Polític, la veu de Tarragona.
Doncs vinc a Fòrum Polític Tertúlia, avui que la compartim amb el conseller d'Urbanisme i Territori, Nacho García. Molt bon dia. Molt bon dia. I amb el portaveu al Junts d'Esquerra, Xavi Puig, molt bon dia. Bon dia, com esteu? Bé, escossem el grup de Junts que havia de venir, era el tercer de la Tertúlia, però per un tema de gent que no ens poden acompanyar, per tant, farem...
Farem un tema meva, allò que diu la cançó, partit de ping-pong. Amb molts temes a la taula, perquè ara podem parlar de rodalies, que avui sí que ja funciona, però encara amb servei alternatiu, després de cinc dies complexos. De fet, a nivell ferroviari portem unes setmanes molt complicades.
La pitjor part sempre és la pitjor, que és l'espèrdua de vides humanes, però també el caos que s'ha generat aquests últims dies. Avui ja funciona, però amb transport alternatiu i dosificant en compte de gotes pràcticament, però ja funciona. Rodalies, que és l'important. I ahir el plenari que va anar molt d'ací, que ara en parlarem.
del Consorci de Tàrraco, del Club Monedim per la Lictus 24 Hores, etcètera, més coses. Però vaja, anem focalitzant i els he preguntat d'entrada com estan veient aquesta situació a Rodalies, que evidentment aquí hi ha molts tarragonins i tarragonins que van cada dia a buscar el tren per anar a la feina, per anar a estudiar, per anar a fer el que sigui. Com ho veuen? Com comença vostè?
El primer és, evidentment, solidaritzar-nos amb les persones, amb els usuaris i usuaris que estan patint aquesta situació, que no és volguda per ningú i que, evidentment, desitgem que recuperi amb la màxima normalitat el més ràpidament possible. Avui és el primer dia...
Doncs després d'uns quants dies que hem tingut molt durs, avui és el primer dia que funciona amb una certa normalitat, com deia aquest matí el portaveu de Renfe, amb encara serveis alternatius de bus a molts punts de la xarxa ferroviària.
però com a mínim ja es comença a posar en marxa aquest servei, que evidentment s'havia de posar en marxa amb totes les garanties de seguretat que hi han de ser i que hi ha aquí acompanyats del sindicat de maquinistes, que al final són les persones que estan al capdavant i que han anat explicant i dient aquells punts que han vist que estaven en pitjor situació.
I el que ha reclamat el govern ho hem de reclamar nosaltres, a DIF i a Renfe, que facin les inversions que són absolutament necessàries perquè la xarxa ferroviària estigui en les condicions òptimes i que, per tant, les persones que necessiten d'aquest transport públic el puguin utilitzar amb totes les garanties. David Puig. Jo no estic d'acord en que hi hagi una situació de normalitat avui. Perquè...
Primer que tenim 23 punts de la xarxa d'infraestructura ferroviària amb un risc alt de generar una incidència com a mínim. És a dir, 23 grans vulnerabilitats a la xarxa ferroviària. Per tant, ni avui, ni demà, ni passat demà estarem en una situació de normalitat. Tampoc és una situació de normalitat
El que passa és que ho tenim assumit així, perquè hem baixat tant el llistó els darrers anys, fins i tot dècades, que ens acostumem ja amb la misèria. Però que, si plou, falla el sistema. Jo recordo, fa 20 anys, quan agafava el tren molt sovint per anar a Barcelona a estudiar i per moure'm per allà, cap a Cerdanyola i tot el rotllo, recordo que ja no funcionava llavors. No funcionava, eh? No funcionava. Ja trigava llavors molt més del que trigava anys enrere el trajecte Tarragona-Barcelona.
I la impuntualitat era una norma del dia a renfer. Anar de peu era el paisatge habitual de molts diumenges, o de molts divendres, o de molts dilluns. Per tant, ja no funcionava llavors. I estàvem acostumats... El que passa és que ha baixat tant el llistó...
ha baixat tan el llistó que ara... En fi, el que ha passat aquestes últimes setmanes, evidentment, ha sigut catastròfic des de l'accident terrible que es va produir amb l'alta velocitat. Evidentment que això és un desastre absolut, però això és l'alta velocitat. Després, el tren que fa servir la major part de la població, la classe treballadora, la gent normal, no és l'alta velocitat, és el tren de Rodalies i és el tren de Regionals. I això no tira, no funciona. Estem pendents de si plourà o no plourà,
o si cau una catenària a Puigcerdà perquè fan els trens que van a l'Ebre. És una cosa inaudita. I és fruit de la desinversió sistemàtica de l'Estat a Catalunya al llarg dels darrers anys i de les darreres dècades. Governi qui governi, aquí...
I allí, encara que governi allí el PP o governi el PSOE, encara que aquí governi Esquerra, Junts o el PSC, és igual, és una constant, és una qüestió de país. Què ens uneix als catalans? Doncs, entre altres coses, el maltracte ferroviari. I això es tradueix, i aquesta és la part greu, en inseguretat pels usuaris, en frenada econòmica absoluta, es tradueix en desigualtats socials,
perquè hi ha qui no agafa mai el tren, però la major part de la població el necessita per anar a treballar.
i es tradueix en desigualtats territorials, perquè hi ha zones del país que queden completament excloses de les oportunitats laborals o formatives, per posar un exemple. Per tant, la situació és estructural, mala peça el taler per arreglar-ho en dos dies, no s'arregla amb un parell de dimissions, requereix, jo crec, solucions estructurals amb tot el finançament que correspon i que necessita la població de Catalunya i que, a més, paga amb els seus impostos.
Ells van denunciar els 8.000 milions d'euros. Feren dels 6.300 milions previstos fins ara, de cara al 2030, en aquest horitzó. Dels quals ja s'han invertit 2.600 milions d'euros. És a dir, que no és igual qui governi a Espanya i a Catalunya. És a dir, quan hi ha governs que s'entenen, hi ha inversions a Catalunya i que reverteixen sobre la classe treballadora, sobre les classes populars, que són, com deia el conseller Puig, les que utilitzen el tren.
El que passa és que fa 20 anys que el trenge funcionava malament. M'agradaria recordar qui ha governat durant dècada i mitja a Catalunya d'aquests darrers 20 anys, i són governs que han viscut del cuanto peor mejor, és a dir, governs que no volien acordar res amb el govern d'Espanya, governs que han anat a la confrontació, governs que han viscut...
que com pitjor sigui la relació entre el govern de Catalunya i el govern d'Espanya, millor electoralment ens anirà i avui paguem les conseqüències d'aquest quanto peor mejor. I a l'altre costat vam tenir un govern d'Espanya que també, quanto peor mejor, com pitjor siguin les relacions amb el govern de Catalunya, com pitjor els hi vagi a Catalunya, millor anirà electoralment a la resta d'Espanya.
Però, com deia, no és igual qui governa. Quan hi va haver el canvi de govern, quan va marxar Marino Rajoy, va entrar el govern de Pedro Sánchez, es posa en marxa tot un sistema d'inversions a la xarxa ferroviària de Catalunya, i que ho estem vivint, i que, malauradament, aquestes inversions també han provocat problemes als usuaris i usuaris, perquè ha comportat diversos talls. Vam tenir un fa un any, uns quants mesos, vam tenir un tall molt important a la xarxa ferroviària de Rodalies aquí a casa nostra,
Però perquè s'estan fent, com deia, inversions, els quals d'aquests 6.300 milions d'euros anunciats en el pla Rodalies ja s'han invertit més de 2.600 i ara ahir es va anunciar aquesta ampliació de 8.000 milions d'euros. Per tant...
No és igual qui governi. Quan hi ha governs que s'escolten, quan hi ha governs que dialoguen i quan hi ha governs que pacten, això va en benefici de la ciutadania del nostre territori. Quan hi ha governs que s'enfronten, perjudica directament els ciutadans i ciutadanes. Miri, això està bé, però crec que és interessant tenir en compte que no és el mateix anunciar unes inversions que executar-les. I...
I quan jo he dit abans un període de 20 anys, no, 20 i 25. Abarco els tripartits, també, i que va governar el PSC. De fet, és llavors, quan jo anava un tren cap a Barcelona. En qualsevol cas, inversió executada, anem a posar una dada, sobre la inversió executada el 2015 a Catalunya. El 71% del que s'havia pressupostat s'executa al 71%. A Madrid, el 128%.
El 2016 a Catalunya el 56%, a Madrid el 113%. El 2018 s'executa a Catalunya el 58%, a Madrid el 101%. Si anem més recentment, el 2021 s'executa a Catalunya el 36% del que es diu que s'executarà, que s'ha d'executar, el 36%, qui governaven els socialistes.
A Madrid, el 184%, si anem a les dades més recents del 2023, a Catalunya s'executa el 45%, el 2024 s'executa, no ho puc veure bé, però em sembla que és el 28%.
El problema que tenim no és denunciar grans inversions que fan falta perquè peten les coses, sinó de complir aquí, facta no en verba, el que importa, i aquest era el lema que feia servir el senyor Montilla en una de les campanyes electorals. Fets no paraules. Aquí del que es tracta és d'executar aquestes inversions, i ens trobem amb una comparativa estructural entre la perifèria i el centre, entre Catalunya i Madrid, que aquí es compleix molt menys del que toca i a Madrid molt més del que toca.
I això, al cap del temps, comporta, com deia abans, inseguretat, subdesenvolupament econòmic, desigualtat social i desigualtat territorial. No ens hem de discutir, el senyor Nacho Garcia i jo, no ens hem de discutir, perquè al final, tant ell com jo, Nacho, som ciutadans de la mateixa ciutat i del mateix país. I patim el mateix. És a dir, el tenen amb el tacte igual a tu i a mi i a les nostres respectives famílies. I aquí el que interessa és que articulem un front comú, que fem un discurs conjunt,
fort i contundent amb l'Estat. Clar que sí, perquè aquestes inversions majoritàriament depenen de l'Estat, el maltractament ve d'allí, per tant hem de ser ferms a Madrid, sigui quin sigui el partit que tinguem, sigueu PSC, sigui Junts, sigui Esquerra, sigui la CUP o Comuns, és igual. Tanquem files i defensem els interessos de la ciutadania de Catalunya.
Potser el front comú que jo comparteixo s'havia d'haver produït fa molt de temps, però estava amb altres coses. Repeteixo, comptant al senyor Puig de percentatges, insisteixo, 2.600 milions d'euros ja invertits a la xarxa ferroviera de Rodalies, que és insuficient, és insuficient, ho estem veient aquests dies.
Però no es pot dir que en els darrers anys no s'està començant a revertir aquesta situació de desinversió produïda pels fets que explicava abans, però aquesta desinversió evident que hi ha a la xarxa ferroviaria catalana. Canviem de tema perquè ja volem els temes sobre la taula. El tema ferroviari, que per ser s'ha anunciat ja...
una mobilització el dia 7 de febrer, aquest dissabte una o l'altra, de la plataforma d'usuaris del tren, diferents plataformes, seguirem les quantes, després en parlem amb Anna Muñoz, amb Anna Gómez, d'intentar les vies. El perfil que tenim el conseller de Territori... Animem a tothom anar-hi, eh? O sigui, no n'hi ha prou a patir. Hem de canalitzar el descontentament amb una mobilització que faci evident que això no pot ser així. Si ho patim de manera individualitzada i resignada...
hem d'enviar un missatge molt clar al poder polític que això ha de canviar. Ens queda un quart d'hora de tardulia. Consorci Tàrraco, ahir un pas més endavant al plenari municipal, i a més a més ja es va anunciar, s'anunciava que ja començarà caminar aquest any, ja es començarà endegant aquest primer trimestre, doncs primers passos. I on estem, cap on anem, veurem coses aviat.
Aquest any serà un any de transició encara, un any de posar en marxa tot el Consorci perquè, com van dir des del primer dia, l'entrada en funcionament plena serà el 2027. Aquest any 2026 serà un any de transició, de buscar l'equip directiu que porti aquest Consorci, que han de ser les persones que generin l'estructura,
Nosaltres internament també el que estem fent és, amb recursos humans i amb patrimoni històric, definir quines són les funcions dels treballadors i treballadores que han de passar al Consorci i quines de les funcions que fan els treballadors i treballadores de patrimoni històric s'han de quedar a l'Ajuntament, que són moltíssimes.
En tot cas, posar en valor la feina que s'ha fet perquè aquest Consorci hagi vist la llum en aquest plenari de forma definitiva. Es va aprovar inicialment el mes de novembre. Ara hem aprovat definitivament amb unes al·legacions presentades pels treballadors i treballadores de la Generalitat de Catalunya que han expressat els seus dubtes respecte a alguna temàtica de condicions laborals o de descripció al propi Consorci.
però la bona notícia és que aquest consorci a dues parts, entre Generalitat i Ajuntament, ja es posa en marxa. Un consorci que segurament... Aquest òrgan de gestió fa molt de temps que l'UNESCO el reclama, no un consorci com a tal, sinó un òrgan de gestió que ha traspassat a la nostra normativa, és aquest consorci entre dues parts.
perquè no té cap sentit que les dues administracions que tenen propietats, les dues administracions que gestionen patrimoni històric moltes vegades ho fessin de forma separada, a esquenes entre elles, i per tant té tot el sentit que ho gestionem de forma conjunta,
Amb el lideratge de l'Ajuntament de Tarragona, el consorci queda adscrit a l'Ajuntament, les majories dintre dels Consells Executius i del Consell General són de l'Ajuntament de Tarragona, per tant, l'Ajuntament continuarà portant el lideratge del patrimoni, però per primera vegada tindrem no l'ajuda d'aquesta de 100.000 euros,
a la qual jo poso molt en valor, que es va aconseguir més en l'anterior govern, i jo públicament he reconegut que va ser un primer pas molt important, perquè fins ara estàvem absolutament sols, però era insuficient a tots aquests 100.000 euros. Ara canviarem de model de gestió, estem parlant d'un finançament exclusiu per patrimoni històric, d'un pressupost que s'ha d'aprovar anualment a nivell de consorci, per tant...
la nostra gestió del patrimoni, el nostre manteniment, les nostres inversions sobre els monuments que són patrimoni mundial, hauria de canviar radicalment amb aquest Consorci. L'altre dia la consellera Hernández presentava el detall d'aquest pressupost del Consorci i també el calendari que ja començarà aquests propers mesos a establir almenys la part del concurs públic per decidir la direcció de l'ENS.
Ho dic perquè els números són 8 milions d'euros fins al 2029. És a dir, a raó de 3,5 milions d'euros a la Generalitat, 2,5 a l'Ajuntament i també a la portal de Diputació aquí. I el Ministeri. I el Ministeri.
Aquí nosaltres hi veiem, òbviament, coses bones en la creació del Consorci. Pot resoldre qüestions amb més eficiència que no pas per separat, però també hi ha dubtes que cal esveïr.
i que es poden esvair, que de ben segur que s'esvairan, però caldrà treballar-los. Un d'aquests dubtes era el tema dels treballadors. Des d'Esquerra els vam acompanyar al Parlament, precisament, a visitar la consellera amb una comissió per transmetre la inquietud que tenien respecte a com quedarien els seus drets laborals i si en tindrien una merma a l'hora de passar a ser treballadors del Consorci. I sembla que el compromís públic que vam aconseguir de la consellera és que no es perdrien drets i que fins i tot s'en guanyarien, i per tant...
aquest dubte l'estem esveïnt, però...
De moment el Consorci no hi participa ni la Diputació ni l'Estat. I de moment, fins on sabem, no hi ha cap conveni de res. En el sentit d'aportacions econòmiques regulars, no hi ha conveni. Per tant, hi ha uns desitjos, però que no es tradueixen en res que ens pugui donar aquesta tranquil·litat. I després, els 8 milions... És a dir, aquí hi ha tota una sèrie de partides. Els 8 milions de la necròpoli, els diners que s'han de destinar al Museu Arqueològic...
o, això sí, al teatre romà sembla que hi ha hagut una aportació, però que no hi hagi un reciclatge de les partides que ja estaven en marxa, simplement posades aquí al Consorci i ja està, perquè llavors ens faríem trampes al solitari. És important que el Consorci no sigui això, sinó que sigui una excusa perquè hi hagi una aportació en inversió i en manteniment regular i constant.
I després, altres dubtes que tenim és si hem de gestionar només el patrimoni romà a través del Consorci o què passa amb el patrimoni medieval i amb el patrimoni modernista. Perquè si ens trobem que el Consorci circonscriu només el patrimoni romà, des de l'Ajuntament tindrem un problema amb la resta del patrimoni.
que és molt, i que també és molt valuós, per molt que el patrimoni romà ho acapara tot. I, per tant, tindrem un problema pressupostari si tenim totes les taronges del cistell només del patrimoni romà. I, per tant, cal esclarir aquest dubte de si és també la resta del patrimoni. I, finalment, respecte als càrrecs, abans el conseller Garcia deia que ara han de nomenar un equip directiu...
Sí que demanem que hi hagi excel·lència, lliure concurrència, transparència, i que sigui un procés obert a tothom i que agafem els millors. No que agafem a dit a ningú, sinó que anem pels millors. Aquesta última part la compartim plenament, tant el grup d'esquerra, jo crec que no només el grup d'esquerra i el grup socialista, sinó que...
que la resta de grups que hi han donat suport. Evidentment, gestionant patrimoni mundial com el de Tàrraco, com el de Tarragona, jo crec que traurà talent suficient per tenir els millors al capdavant d'aquest consorci i, evidentment, amb la Generalitat el que estem sentant són les bases d'aquesta convocatòria que serà oberta, que serà de lliure concurrència i, evidentment, esperem que es presentin els millors.
Altres dubtes que s'han expressat als treballadors i treballadores és un dubte que nosaltres tenim molt present. Quan vam fer l'aprovació dels estatuts, amb els treballadors municipals vam fer una assemblea en què els vam explicar què comportaria aquest consorci. Va venir l'equip de recursos humans de l'Ajuntament i l'equip de patrimoni històric que havia treballat en la confecció d'aquests estatuts. Els vam demanar, i torno a dir,
Un missatge de calma, els passos que s'aniran fent fins que el consorci agafi forma i fins que el consorci entre en funcionament al 100%, doncs els compartirem amb els treballadors i treballadores. Les seves condicions laborals no es veuran tocades en cap cas, no hi haurà una disminució de condicions laborals. Si són funcionaris o funcionàries, la seva categoria com a funcionari o funcionària no es perdrà, la podran mantenir. Per tant, els drets dels treballadors i treballadores quedaran garantits
i de totes formes, com deia abans, els acompanyarem en tot aquest procés perquè entenguin que no estan sols i que l'Ajuntament està al seu costat. A més, no deixaran de ser treballadors de l'Ajuntament de Tarragona, continuaran sent-ho, tot i que adscrits al Consorci de Tàraco. El finançament, aquest primer semestre hi ha d'haver la reunió del Consell General,
que aprovarà el primer pressupost, que serà un pressupost senzill, un pressupost per posar en marxa el Consorci, a partir d'aquí que anualment la presentarà i evidentment hi haurà partides que ja estaven previstes a cada una de les administracions i que traspassaran al Consorci perquè serà ara qui les haurà de gestionar, però també hi haurà partides noves, el Consorci té capacitat a més per buscar recursos fora de les dues administracions que en formen part, no només Diputació i Ministeri que entraran mitjançant un conveni, sinó
patrocinadors privats o d'altres que vulguin invertir el patrimoni. Per tant, el finançament estarà garantit en aquell Consorci. I els altres patrimonis, sí, quedaran a l'Ajuntament, evidentment, el Consorci només gestiona el que és patrimoni mundial.
Això és una cosa que vam estar debatent amb els juristes de la Generalitat i de l'Ajuntament i es va acordar, doncs, finalment aquesta fórmula, però el Consorci també ens ha d'ajudar a que l'Ajuntament tingui més capacitat per poder gestionar els altres patrimonis que són importantíssims, el modernista, el medieval i d'altres que tenim a la ciutat.
Un segon, coincidirà per cert amb l'any en què Tarragona agafarà el relleu de Segòvia com a presidència del Grup Patrimoni de Humanitat, que si no va xerrar serà, bueno, si no em van dir a Madrid, tot el contrari, serà el juliol, que estarà aquí a l'Assemblea General, per tant, Tarragona que pita naixent el Grup de Patrimoni Mundial. Exacte.
No, no, no, només apuntar que... Bé, dono per raonablement respostes a algunes de les inquietuds que he plantejat, potser no totes, perquè estem a l'espera d'aquest conveni, per tant, valorarem quan tinguem el conveni. M'ha esclarit que no entrarà i, per tant, haurem de resoldre el problema de com mantenim i invertim en el patrimoni modernista i medieval i, per tant, aquí haurem de resoldre...
Un problema que ara no tenim. Lidera la lidera de Tarragona, però presideix la Generalitat, el Consorci, és una cosa que també s'ha de tenir clara. Tarragona vicepresideix el Consorci. Però el comitè executiu, que és el comitè del dia a dia, el presideix l'alcalde o l'alcaldessa de Tarragona. L'altra la considera mateix, va dir que el president de la Generalitat té unes funcions institucionals i unes funcions de representació.
però que no estaran al dia a dia, que és un símbol de l'acompanyament de la Generalitat a l'Ajuntament. Que el dia a dia i la gestió diària del patrimoni històric quedarà en mans de l'alcalde de Tarragona i, per tant, de l'Ajuntament. Ha quedat prou bé la floritura i, en part, es pot comprar, però presidirà la Generalitat, en tot cas.
I per posar números d'on veníem, perquè el problema és quan no fas... Com amb la xarxa de rodaries, és igual. Si tu no fas el manteniment que correspon any a any, arriba un moment que has de fer grans inversions. Amb el trauma econòmic i temporal que suposa aturar-ho tot per fer-les. I amb el patrimoni veníem de gastar, o sigui, a l'època de la consellera Floria...
El pressupost assignava 15.000 euros en manteniment de tot el patrimoni de Tarragona. 15.000 euros de manteniment. Aquí amb el conseller Pinedo i amb l'alcalde Riu Comau vam pujar 100.000 per part de l'Ajuntament i 100.000 per part de la GNA acordats a banda de les inversions.
I si això ho podem incrementar, sobretot per la part del manteniment, ens estalviarem a futures inversions i, per tant, aquest és la part essencial. Set minuts, Pau Poum, Planeixement Urbanístic Municipal, aprofito, conseller de Territori, exconseller de Territori. Bens minuts, dius? Set, fins a les deu. A les deu hem de tancar. Vull dir que si ho podem tancar en set minuts, ho podem tancar. No sé si tindrem temps. Set, set minuts, però s'ha avançat respecte a l'estudi d'un inundabilitat...
Sí, sí, anem avançant. L'estudi d'inundabilitat està pràcticament tancat, estem a expenses dels últims... dels estudis, dels últims rieres, dels últims torrents de la ciutat. Venim d'un POUM del 2013 que només reconeixia dues zones d'inundabilitat, que són el Francolí i el Gallà,
i no parlava ni tan sols del Torrent de la Mora, no parlava de la Riera de la Budallera o de la Riera de Riuclar, que la tenim potser més present perquè la tenim fins i tot canalitzada en alguns punts. Tota aquesta feina l'està fent l'equip de l'enginyeria Imball, que va guanyar el concurs públic al qual va fer l'Ajuntament,
És una feina complexa, és una feina difícil, és una feina que a més, malauradament, el que està passant a casa nostra, al Mediterrani, en general, a causa del canvi climàtic, ho vam veure a València, però ho hem vist a Tarragona mateix, a la Santa Tecla de l'any 2022, si no m'equivoco, tot això...
està provocant que no puguem anar amb uns criteris d'inundabilitat com els que teníem l'any 2013. Ens hem d'adaptar a les realitats actuals, i les realitats actuals és que anem cap a un model on hi ha pluges torrencials, on se'ns esborda cada cert temps les nostres rieres, i això ho hem de tenir present en el planejament. No podem tenir una altra vegada zones inundables amb edificacions
construïdes sense que s'hagin pres mesures amb aigües a dalt. Tota aquesta feina complexa i difícil l'està fent el grup Invail, com deia,
estan a punt de tancar, això ho fan conjuntament amb l'equip que fa l'estudi econòmic, per tant, ben aviat tindrem la fotografia sencera d'aquesta part del POM, mentrestant es continua avançant en qüestions menys conflictives, potser, com és la normativa pròpia del POM, que s'ha de canviar perquè ha canviat la normativa general, la normativa de la Generalitat, i per tant...
hem de refer claus i hem de refer aquestes qüestions. Tot això es va avançant per una altra banda, però la inundabilitat, que és allò que més ens preocupa, esperem que ràpidament ho tinguem tancat i, com deia, amb aquesta aparició d'altres torrents, d'altres espais que no teníem fins ara, que fins ara només teníem el Francolí i el Galla.
Aigües amunt i aigües avall, el que fan les intervencions, perquè l'exemple del pont del ferrocarril del Francolí és una de les causes importants que en contextos de gran riuada, el Francolí és més fàcil que aquell pont que és molt baix acabi ataponat entre l'aigua i els troncs i tot el que hi baixa i faci un cert efecte en vessament.
Crec que caldrà intervenir a tot arreu. Dir que efectivament tenim un context de canvi climàtic que condiciona i, a més, ens ha d'animar a fer un pom amb la màxima de la sostenibilitat i amb la màxima de la cohesió de ciutat,
I dir també que l'urbanisme, que alhora mal practicat ha exposat a la població situacions de risc al llarg del temps, que ara és molt complicat de revertir, però s'haurà d'acabar fent, també és el que permet canalitzar i és el que permet treballar, com ho han fet moltes ciutats arreu del món, els seus propis riscos. I amb bon urbanisme podem fer una bona prevenció a nivell de protecció.
civil davant d'aquesta mena d'inclemències ens preocupa el temps ens preocupa que bé anàvem amb un cronòmetre molt estricte en el moment en què la Generalitat permet que hi hagi una gran amplitud amb les normes urbanístiques amb la seva vigència doncs clar ens acomodem en una situació que no va tenir informació pública perquè al final les normes urbanístiques no van tenir informació pública no les tenen enlloc
i per tant hauria de ser la situació excepcional, perquè la normalitat hauria de ser tenir un pom, i per tant animem a l'equip de govern que apreti l'accelerador al màxim amb la tramitació i també amb la generació dels consensos o de les majories necessàries. Nosaltres hem tingut converses, però també fa temps que no en tenim cap, i potser ens agradaria tenir-ne...
alguna per saber exactament on som i per saber si el que podien ser els hipotètics acords de fa un any són o no són. I per tant, crec que seria bo que ens trobéssim no amb els micròfons de Tarragona Ràdio, amb tot el respecte pels oients, sinó a la tabacalera, que és on hi ha la gent que està pensant la ciutat.
Sí, sí, treballem... Jo sé que el POUM hauria d'haver estat aprovat inicialment, doncs el compromís era l'any passat, això s'ha retardat, no ho podem amagar, però s'ha retardat perquè estem treballant amb un bon POUM, amb un bon planejament, el que no volem és que...
ens tornem a trobar situacions no desitjades com ens hem trobat. Tenim una ciutat consolidada que també pateix inundacions i això també ho estem intentant revertir en el planejament urbanístic. Les situacions canvien i no podem anar amb un pom amb inseguretat respecte a aquests temes i això implica anar una mica més lents, ho sabem, però esperem que ara ja sí, una vegada desencallat aquest tema de la inundabilitat, tot vagi molt més ràpid
i trobem els consensos que, un cop tinguem aquests estudis ja tancats inicialment, els podrem trobar perquè ara ja sabem cap on podem créixer, cap on hem de reduir, perquè també la inundabilitat ens afecta en aquest sentit. Per tant, ara ens tornarem a trobar per aconseguir aquests consensos que més o menys ja n'havíem parlat, però ara per acabar-los de tancar.
I aquí, només per fer l'última pinzellada, perquè el senyor Sunyer posa cara que s'acaba. És així? 30 segons. D'acord. Un d'aquests consensos, tal com l'hem viscut políticament i també tal com va sortir el procés participatiu del POM, que va ser molt concorregut i va ser bastant espectacular en general, va ser la preservació de l'anella verda. Crec que és una idea de ciutat important, que es va començar a treballar, sobretot aquesta idea, en temps de Ballesteros i de los Rios, que governaven plegats llavors,
Per tant, siguem molt ferns amb això, és a dir, hem construït allà on podem i hem preservat on tenim el deure de fer-ho. Hem tingut una victòria amb els camps de futbol, però l'entorn és més ampli, inclou altres sectors com el de Mas, d'en Sordé, i aquí animem a ser valents perquè, si no, inclourem un sector que contravé tots els punts de les normes i tornarem a tenir la inseguretat jurídica que va tenir el POUM anterior. I això no ho hem de fer. Hem de fer un POUM amb seguretat jurídica màxima. Animo que la conversa vagi per aquí. Veus segons...
En això estem treballant, amb aquesta màxima seguretat jurídica per evitar que ens passi el que va passar en el punt del 2013. Això implica anar una mica més lents, ho sabem, però millor anar lents i segurs que no que ens passi el que ens va passar el 2013. Nacho García, Xavi Puig, gràcies, que vagi molt bé. Fins la propera. Gràcies a vosaltres.
La teva veu, la veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç.
La teva tocada, saludem ràpidament a la portaveu de Dignitat a les Vies, l'Anna Gómez, que el seu telèfon deu trobar a fum avui. Anna Gómez, bon dia. Bon dia. Bueno, sí, avui sembla que millor dia que ahir. Bueno, avui d'entrada ha arrencat, que ja és molt, no? Sí, hem arrencat i jo he arribat a Barcelona. Amb el doble de temps, però he arribat. Doble de temps vol dir un perill d'hores, no? Més d'un perill d'hores, no? No, no, avui he anat amavant.
I he arribat al doble de temps que havia d'haver arribat. Dissabte, 7 de febrer, 5 de la tarda, no? Sí. Esperem una manifestació juntes a totes les plataformes i altres entitats. I serà a les 5 de la tarda des d'estació de França, on està la seu central de Bif. I anirem fins a la plaça Sant Jaume.
per vindicar el que ja fa molt de temps que l'anunci allà va al corredor, i és un servei ferroviari digne per tothom i un servei públic de qualitat. Després de tot el que ha passat en aquests últims dies, què és el que més preocupa als que agafeu el trencador cada dia? No sé, preocupacions en tenim moltes. El que necessitem és aquella normalitat del servei que ens queixàvem i que ara ja sembla que...
Com glòria. Necessitem tranquil·litat, necessitem fiabilitat i, sobretot, no perdre les nostres feines o haver de renunciar a elles. És el que ha passat, que hi ha moltes persones que no han pogut arribar a la feina aquests darrers cinc dies, no? Ni la feina, ni el metge, ni la diversitat, etcètera, etcètera, no? Exacte. I, sobretot, dir-vos que a la manifestació, us volia comentar, no estarem sols.
Estarem amb altres entitats de societat civil. Hem contactat amb sindicats, hem contactat amb patronals, hem contactat amb plataformes ciutadanes pels temes de l'habitatge, perquè, en el fons, també reivindiquem poder viure als nostres territoris sense estar condemnats a vindre a Barcelona. I, per exemple, també tenim col·laboradors com la plataforma de Ni un pam de terra, que lluiten per no ampliar un aeroport
que ara es veu més factible que mai el no tindre que invertir en un aeroport quan la xarxa ferroviària de Catalunya està com està. Parleu de desinversió sistemàtica en infraestructures, i no d'ara, sinó de sempre, no? Exacte.
És la convocatòria del dissabte 7 de febrer, aquest dissabte que ve no l'altre, el següent a les 5 de la tarda, ha recorregut la sessió de França fins a plaça Sant Jaume de Barcelona. Ja per anar acabant, en el que no volem entretenir gaire més, volem que arribis a la feina, no sigui per com ho han estat arribis tard, però en general les sensacions avui entre els usuaris, els que teniu a través del WhatsApp, quina és la sensació? La paraula ressaca. Estem tan esgotats que és com quan tens una ressaca.
Anna Gómez, una forta abraçada, com sempre, i micròfons oberts pel que faci falta. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Anna Gómez, Portaveu, digne de les vies, i aquesta convocatòria del dia 7 de febrer, dissabte, que ve no l'altre, a les 5 de la tarda, des d'estació de França fins a Plaza Sant Jaume, i la convoquen les diferents plataformes que hi ha al voltant del Ferro Carril, i com deia l'Anna Gómez, també, per part d'altres plataformes que s'hi han feixit. Les 10 i 5, fem una petita pausa, de seguida, entrevista de Portaveus.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Ajuda a agafar confiança. Quan estàs a un club com el Nàstic i les coses no surten, jugues amb una miqueta amb aquesta ansietat de voler que et surtin els resultats i voler guanyar i voler veure't a dalt. Com diu el tercer capità del Nàstic i màxim golejador de l'equip Jaume Jardí, la victòria del passat cap de setmana ha de donar confiança a la plantilla. Diumenge, 1 de febrer, a dos quarts de 9 del vespre, viurem el partit de la jornada 22 del grup segon de primera federació des de l'estadi municipal de Santo Domingo en el partit entre l'agrupació deportiva Alcorcón
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber. Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina amb salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Doncs vinga, seguim endavant a la veu d'avui de Tarragona aquest dimarts, 27 de gener de 2026, i fem la primera entrevista de Port Agost d'aquest any amb la porta de l'Ogro Municipal del Partit Popular, Maria Mercè Martorell. Maria Mercè Martorell, molt bon dia, benvinguda. Molt bon dia, ben trobat, Pep.
2026, un any, de moment comença amb trens, amb caos ferroviàries, rodalies, etcètera, etcètera. Molta preocupació. Ara parlàvem amb Anna Gomes dintre de les vies, que ens deia que faran la mobilitació el dia 7. És un dels temes... Anava dir nou, però no és ben nou, perquè l'any passat vam parlar de trens i d'afectacions ferroviàries, com ho veuen des del Partit Popular, tot plegat.
Bé, ja veieu que, certament, portem molt temps parlant d'aquest tema i, a més a més, amb totes les plataformes que estan treballant, Dignitat a les Vies, totes les altres plataformes que estan treballant, mercaderies per a l'interior, etcètera, etcètera, no? Però, bueno, això va amb un continu increixent, o sigui, cada vegada el caos circulatori és més elevat.
Amb el cas de Rodalies ja veiem el que està passant últimament i, malauradament, el terrible accident de Còrdoba amb aquestes 45 víctimes mortals, més tots els ferits, no?,
És terrible la situació que hi ha, perquè clar, el fet que els traçats s'estiguin detectant problemes, però el més greu és que els maquinistes i el sindicat de maquinistes es veu que feia molt temps que estaven alertant de les trepitacions que notaven, i de fet es notava, tu anaves amb l'Ave i veies que cada vegada, o notaves, senties que cada vegada es movia més, no?,
i mentrestant, per part del ministre Puentes, anunciava que passaríem a anar a més de 300 quilòmetres hora Barcelona-Madrid, a més a més, amb una espècie de bypass que ens deixava pràcticament fora de tot aquest traçat, i ara resulta que els trens tenen d'anar a 80 per hora o a 100 d'hora per hora amb molts dels traçats per una qüestió de seguretat evident, i només cal veure el tema de la via que es va detectar a l'Espluga,
de Francolí, etcètera, etcètera, i que possiblement, si es va revisant el traçat com es té que revisar, poden sortir més llocs on s'ha detectat algun tipus de problemes o d'irregularitat, sigui per manteniment, sigui per problemes de soldadures, com ha sigut el cas de Còrdoba, segons sembla que diu a la comissió investigadora.
Avui s'ha repressat el cervell, però encara en transport d'alternatiu. Per tant, això crec que portarà cua, més enllà del que ha passat.
Bé, jo crec que portarà cua perquè el tema és que és molt seriós. A aquest país tenim un sistema ferroviari extensíssim, amb una alta velocitat molt bona, amb la qual tots ara se sentien molt segurs en els trens, i, evidentment, ens hi seguirem sentint, però això passa per revisar, després d'aquests dos greus avisos,
passa per revisar cada pam, no cada metre, sinó cada pam de les vies i també dels elements rodants de tot el que és el circuit ferroviari. Si el tren de Córdova feia quatre dies que havia sortit o tres dies que havia sortit una revisió
més a més, en un tren relativament nou, el que no s'entén és que es havia invertit, tal com es deia, precisament en la renovació d'aquella zona, les quantitats que es van dir que es havien invertit per part del ministre Puente, i que ara resulta que era una soldadura que lligava un
una via antiga, de 30 anys d'antiguetat, amb una via nova, i que sembla que aquests problemes eren els que hi podien haver. Evidentment, la mala sort, la desgràcia absoluta que coincidissi el pas amb els dos trens, sinó, segurament el resultat no hauria sigut, hauria pogut ser molt greu, però no d'entès com va ser, i terrible.
Per tant, sí que crec que seguirà portant cua, però crec que ara el més important és, primer, que s'agranteixi als usuaris que puguin tenir transports alternatius, perquè la gent va i ve i utilitza el tren, perquè va treballar, perquè retorna a casa seva, i evidentment això són uns trastorns terribles i que a més a més els poden acabar...
fem perdre la feina, senzillament. Per tant, destrossant la vida, ja no sols la vida personal i familiar dels usuaris, sinó la vida també professional, laboral i el futur. Però, per altra banda, sí que s'ha de revisar, com deia, cada pan, perquè tots estiguem molt tranquils com havíem estat fins ara amb la nostra línia ferroviària i també la imatge que donem de cara a l'exterior.
Trens a banda, venim de plenari i plenari municipal, amb què es queda doble? Perquè hem passat moltes coses. Amb què es queda Maria Mercè Martorell? El que va passar ahir al plenari municipal? Bé, ahir del que va haver-hi el plenari municipal jo crec que va ser molt important el tema de la moció de Sant Salvador. Era una moció que nosaltres vam parlar, vam consensuar amb l'associació de veïns i d'haver fet ells estaven presents. El barri de Sant Salvador és un barri emblemàtic de la ciutat.
A més a més, al presentar aquesta moció i a fer el ril que vam preparar sobre el que era l'emoció i el que era el barri, moltes persones ens van parlar del barri, de com va néixer aquell barri. I aquell barri va néixer amb una filosofia diferent a d'altres barris de Tarragona.
perquè, malgrat que era un barri que quedava separat del que és Tarragona Centre, era un barri que neixia amb aquesta voluntat, diguéssim, residencial, de molts xalatets, amb moltes casetes parejades, amb un urbanisme molt amable, molt poc habitual en aquella època, si comparem amb altres barris de la ciutat.
amb una zona molt arbrada, jo recordo que quan era petita, amb el Sagrat Cor, anàvem a fer la plantada del dia de l'àrbol, i anàvem precisament a Sant Salvador, amb uns terrenys que tenia el col·legi, i anàvem a Sant Salvador, i per nosaltres, allò quan ets petit era com si anéssim absolutament al mig del camp, però encara avui és així, vull dir, interblocs té una zona arbrada davant preciosa, és un barri realment molt maco.
I aquests dies, amb el RIL, moltes persones ens han parlat del barri amb molt de carinyo, de com va començar, de les persones que van cedir terrenys per fer-ho, de què ve el nom, etcètera, etcètera, perquè és un barri que desperta records, els meus pares van tenir un pis, moltes persones.
Llavors, era una moció, jo crec, molt correcta, perquè va seguir el que volien exactament els veïns, però sí posant a la palestra, que era en definitiva el que volíem, i així ho vam dir, els problemes del barri. Els problemes del barri, el que puguem competir sèriament amb un pla integral, amb el pla de barris de la Generalitat, igual que l'hem obtingut a la part baixa, es pugui obtindre per Sant Salvador,
I que a Sant Salvador tots aquests actius que té que els posi, però clar, a vegades aquests actius també són problema, que és el fet de la distància amb Tarragona, de Sant Pere i Sant Pau, de Tarragona a centre. En el cas de Sant Pere i Sant Pau tens una vorera on es pot pujar i baixar.
amb el cas de Sant Salvador, no. Per tant, o es posa més freqüència de busos, busos nocturns, busos que accedeixin a la zona més alta del barri, etcètera, etcètera, o, si no, al barri, aquelles persones que no tinguin medi de locomoció propi, queda aïllat a certes hores. El tema de seguretat, el tema d'il·luminació...
També es va veure un barri molt cohesionat, amb una associació de veïns que està treballant molt bé, i molt tranquil·la, però allò que es diu, sin prisa però sin pausa. Per tant, jo em quedaria amb aquella moció, perquè a més a més va ser una moció que va comptar amb el recolzament de tots els grups amb un vot positiu, excepte el PSC, que va ser una abstenció. Per tant, ja sabeu que si jo sempre dic que l'abstenció és el deixar fer. Per tant, podem dir que va ser un recolzament total. Ara el que hem de fer tots és treballar en aquesta direcció.
que no sigui, diuen, el barri oblidat de Tarragona. Seria una mica el titular, no? Per tant, que Tarragona miri cap a Sant Salvador.
Tinc a mirar cap a Sant Salvador, perquè, a més a més, Sant Salvador és un barri... Penseu que, i tu recordaràs, Pep, quan fèiem el tema de l'escola Adopta un monument, l'altra vegada que jo vaig estar, precisament el Pont del Diable era el nexe que unia aquests dos barris. O sigui, Sant Salvador està a una banda, Sant Pere i Sant Pau està a l'altra, i la vall, l'aveguada, l'uneix al Pont del Diable. Per tant, és una zona...
magnífica, tant un barri com l'altre, com tots els barris de la ciutat. Però, concretament, Sant Salvador, que sembla que està molt allunyat, per l'altra banda, està a tocar d'un bé patrimoni mundial, està molt proper, per exemple, al que és molt més proper que Tarragona, centre a l'estació de l'AVE. Llavors, del defecte virtut, com sabeu que jo sempre dic, de les coses s'ha de treure el positiu,
en comptes de lo negatiu, i lo negatiu has de cal solucionar, i amb una freqüència d'abusos, mentre no es pugui tenir una via molt més pacificada i molt més amable i molt més amb aquesta connexió amb Tarragona-Centre, amb una, senzillament, amb una cera que permeti que tothom que pugui pujar i baixar a peu, o amb un...
o amb una bicicleta, és realment molt important el fet de tenir una bona freqüència de busos que permetin que no hi hagi una barrera per la promoció ni personal, ni laboral, ni estudiantil de les persones que estan a Sant Salvador. I també les persones més grans o quan hi ha inclemències al temps, com ens estem trobant últimament molt, no?,
ja siguin de fred, de pluja, o inclús a l'estiu de calor, aquesta bona comunicació amb tota la zona del mercat central, també importantíssima, les persones grans, bencarregades, o una persona que no tingui una molt bona mobilitat, és molt important.
Consorci del Patrimoni. Per ell també passava pel plenari. Vostè ja deia que perdria la gestió directa del patrimoni. No fa gaire estona Nacho García, el conseller de Patrimoni, aquí mateix, també amb Xavi Puig. Ho s'hi sentit, ho s'hi sentit. No cal que li resumeixi el que han dit, però bàsicament que la presidència de Sopotuja serà honorífica i que la gestió es farà des de Tarragona, ciutat. Manta l'alcalde o l'alcaldessa de Tord que hi hagi a Tarragona, dint Nacho García.
Bé, les coses són el que són i no el que un després li vol dir que són, no? Si la presidència la té la Generalitat, la té la Generalitat, a més a més, entre la presidència i la vicepresidència hi ha una espècie de vètius mutu, per tant, en el moment en què no pugui hi hagi una bona entesa, això suposarà una paràlisi total del consorci. És absolutament absurd que un consorci d'una ciutat patrimoni mundial com és Tarragona la tingui que presidir la Generalitat.
Jo ho vaig dir, l'alcalde actual no és del meu color polític, però si jo he d'escollir entre el president de la Generalitat o l'alcalde de la meva ciutat sigui del color que sigui, evidentment sempre l'alcalde de la meva ciutat. Vull dir, cedir gestió d'allò que tenim més preuat a nivell internacional, que és el nostre patrimoni mundial, em sembla...
tan absurd i tan disparatat que ahir ho vam tornar a repetir, ja no vam abundar més perquè crec que va quedar molt clar quan va passar el primer moment per al plenari amb aquesta aprovació provisional, però en qualsevol cas ja s'ha vist, encara no ha començat a caminar i els problemes ja hi són.
amb el tema de personal, ahir precisament les al·legacions dels sindicats, què passarà si es dissol i tenen que tornar, com tornaran o no tornaran, no sabem res, no sabem ni quin personal és el que passarà o no passarà al Consorci. De fet, és molt curiós, perquè a vegades hi ha temes molt més...
no diré poc importants, però diria menys transcendentals per a la ciutat, que s'expliquen abastament en les comissions, corresponents... El Consorci és com un misteri. Els estatuts ens en vam enterar el dia abans.
La presentació, el dia que vam anar a la presentació amb tot el boato aquell que es va fer, que després va resultar que Diputació no formava part del Consorci, que Arquivisbat no formava part del Consorci, que Ministeri no formava part del Consorci, però es va posar aquella posada en escena com si formés part tothom, aquella fotografia, per demostrar que sí, que tal, quan al final resulta que no formen part.
també ens en vam enterar el dia abans, i bé, la major part, la memòria econòmica, encara ni tan sols la tenim, perquè la que hi havia es va retirar, per tant, és una operació de màrqueting, és una operació d'aparador,
I aquest és el primer, el que ens vam trobar ahir, el primer dels molts problemes que tindrà el Consorci i que jo crec que a la llarga es tindrà que fer una reversió d'això que s'està fent. Si tira endavant, perquè sembla que tira endavant i que, per tant, el dia 1 de gener del 2027 començarà a caminar, què és el que crec que s'hauria de fer per fer-ho bé? Perquè hi haurà un concurs públic per triar ara la cúpula directiva, etcètera, etcètera. Què creu que s'hauria de fer, doncs? Perquè sembla que tira endavant.
Bé, en primer lloc, ja sabeu que nosaltres som absolutament contraris al Consorci, perquè tots els diners que es dedicaran a l'estructura... O sigui, el primer que es farà, el que sabem és que es farà, serà contractar càrrecs per aquest Consorci. Ja se'ns ha dit que no sols a nivell... una convocatòria a nivell nacional, sinó a nivell internacional...
d'aquestes càrrecs de gerència. Veurem quins sous suposen aquests càrrecs. Per tant, per una banda, no tenim la gestió, no tenim la presidència. Si en un moment donat no hi ha bon entès entre Generalitat i Ajuntament, tindrem un bloqueig.
Això suposarà, a més a més, un problema amb tot el tema del personal i, a més a més, tindrem tota una estructura que va a camí del que és el Consorci de Mèrida, que, si no recordo malament, quasi el 70% del que és el pressupost del Consorci de Mèrida se'n va a capítol 1, és a dir, a sous, a estructura. Jo crec que valdria molt més que si hem d'anar cap aquí, aquest 70% del pressupost...
vagi als monuments, a la restauració, a la protecció, a la rehabilitació, a les noves excavacions o les noves posades en valor dels béns que tenim. No a pagar sous ni a incrementar una estructura absolutament innecessària, perquè, bé, fa 25 anys, quan vam declarar a Tarragona Patrimoni Mundial, i crec que puc parlar en primera persona,
i quan dic que entenem molt més nosaltres i sabem molt més de patrimoni, de gestió i d'aportacions econòmiques, perquè va ser l'època que més aportacions van venir, realment no necessitàvem tota aquesta estructura. I quan ara es parla que la Generalitat ens donarà un millor o aquí ens donaran, per l'amor de Déu, si només en Feders Amfiteatre en aquella època fa 20 anys o fa 25 anys ja vam rebre un millor i mig,
a l'1% cultural de foment, amb el cas del Pont del Diable, ja va ser una aportació de 3 milions. Ja estem parlant de 25 anys enrere. Vull dir, és que aquí es parla com si les aportacions que ara s'estan donant fossin una gran cosa. Les que es van aconseguir en aquella època eren molt superiors i imaginem-se el que eren en aquell moment, un milió, dos milions, tres milions...
fa 20 o 25 anys. Per tant, res, és una qüestió de màrqueting i és una qüestió de treure's la gestió del patrimoni de les mans i de Tarragona. No se té capacitat de gestionar-lo i, per tant, el que s'està és cedrint la gestió.
Per cert, que Tarragona tindrà la presidència de torn del Grup de Ciutades Patrimoni i Humanitat a partir del juliol. Allà hi haurà el rellom Segovia, que és la que té la presidència ara. Vostè, que també coneix aquest organisme, ho han d'aprofitar com a ciutat tenir la presidència o tenir l'Assemblea General que es farà aquí.
Sí, perquè precisament jo li deia a l'alcalde, que jo crec que ni ho recordava, que el mes de juny celebrarem els 20 anys de la incorporació al grup de Ciutats Espanyoles Patrimoni de la Humanitat.
que també vaig tenir el goig, després de cinc anys de treballar-ho, de portar jo la incorporació amb aquest grup i l'assignatura que es va fer a Tarragona, la que van venir l'any 2006, pràcticament tots els alcaldes de l'època de grup i tinent d'alcalde de patrimoni. Per tant, aquest grup té una presidència rotatòria
I després de 20 anys d'aquesta incorporació, que es va fer gràcies a la feina que vam fer des del Partit Popular i tot l'equip que treballàvem en aquell moment del Museu d'Història, toca per rotació aquesta presidència justament en aquest any del 20è aniversari de la incorporació amb el grup.
I que jo vull dir que la declaració és molt important, evidentment que sí, perquè va ser el que va obrir la porta a tota la resta. Però no oblidem que la incorporació del grup va ser quasi miraculosa, perquè nosaltres vam entrar en el grup, i tu, Pep, ho recordaràs, que Mèrida, que era conjunt arqueològic com nosaltres, no havia pogut entrar.
i nosaltres vam tenir, nosaltres el grup en aquell moment, era només per ciutats, declaracions de ciutats, i també de com nosaltres érem conjunt arqueològic. Després de cinc anys de treballar amb cada una de les ciutats i cada un dels alcaldes, es van modificar els estatuts per unanimitat, perquè els estatuts es tenien que modificar per unanimitat perquè Tarragona pogués entrar.
i Tarragona va entrar el mes de juny, i després va entrar de l'any 2006, i després, al cap d'un parell o 13 mesos, va entrar Mèrida. Per tant, aquí això és molt important, perquè el grup te permet una visibilitat, te permet unes inversions per part del Ministeri, aquí sí que permet unes inversions per part del Ministeri, i a més a més una promoció, que l'hem vista, no?,
El grup té tres promocions anuals, nacional, europea, internacional, a la qual tu, com a ciutat, ni nosaltres ni ningú no hi pot anar-hi, però com a grup sí que hi pot anar-hi. La presència com a grup de ciutats espanyoles, patrimoni mundial, en el que són les trobades internacionals, les aportacions, com deia, del Ministeri. Quan veiem els articles, per exemple, a la revista de la Renfe...
O veiem el Viajar. Tot això són feines o les publicacions dels llibres que es fan des del grup de ciutat. Per tant, hem de celebrar aquella incorporació que a vegades quan se'ns diu parla d'altres ciutats. Tarragona va entrar al grup de ciutats espanyol a Patrimoni i de la Humanitat abans que Mèrida.
amb una reforma per unanimitat dels estatuts que va permetre entrar als conjunts arqueològics, però, a més a més, abans que Mèrida, quan Mèrida havia sigut patrimoni molt abans que nosaltres. Per tant, veiem també les coses positives que s'han treballat a la ciutat, evidentment, a l'època que nosaltres governavem.
Última pregunta, i li faig a tothom que passa perquè aquest mes de gener, com a portaveu de grup, i com a possibles candidats a l'alcaldia de Trebonat, ja em va dir l'any passat que seria candidata, quan la ratifiquen?
Bé, si Déu vol, així serà. Vull dir, nosaltres ja, quan va haver-hi les eleccions del 2023, durant la campanya ja Miguel Tellado ja va dir que, en aquest cas, jo era la candidata pel 23 i pel 27, i en aquest cas, bueno, així se m'han tingut i, si Déu vol, no?
I, per altra banda, jo molt contenta de poder tornar a ser candidata, i, per altra banda, el partit també ha anat en aquesta línia amb el fet de nombrar-me presidenta provincial del Partit Popular a tot el que és la província de Tarragona.
Queda un any i cinc mesos, un any i cinc mesos, més o menys. Sí, queda poquet, queda poquet, queda poquet, perquè tots sabem que pràcticament després de l'estiu, si és suposant que no hi estiguem, ja ens posarem en modo precampanya i sobretot, evidentment, a partir de Nadal. Comencem el 2027, ja estarem realment en precampanya i campanya per aquestes eleccions al maig del 2027.
Maria Mercè Martorell, gràcies per acompanyar-nos. Gràcies a tu, Pep, per tot. Gràcies. La veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pelletollenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Agafa confiança. Quan estàs a un club com el Nàstic i les coses no surten, jugues amb una miqueta amb aquesta ansietat de voler que et surtin els resultats i voler guanyar i voler veure't a dalt. Com diu el tercer capità del Nàstic i màxim golejador de l'equip Jaume Jardí, la victòria del passat cap de setmana ha de donar confiança a la plantilla. Diumenge 1 de febrer, a dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 22 del grup segon de primera federació des de l'estadi municipal de Santo Domingo en el partit entre l'agrupació deportiva Alcorcón
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
I seguim endavant i ara en conversa amb el president del Col·legi Oficial de Farmacèutics de la demarcació de Tarragona, el Toni Baciana. Toni, què tal? Molt bon dia, benvingut. Molt bon dia. Primer entrevista d'aquest any, diria. D'aquest any 26, segur, eh? Bé, en general, com arrenca? Com arrenca l'any? Ara parlem algunes coses en concret, però en general com arrenca l'any? Bé, jo crec que amb optimisme, no? Jo espero que sí.
Serà l'any del grau d'estudis de farmàcia a la Universitat de Rovina-Vellgina, o que comenci a menys a caminar i a veure't el llum? Sembla que això ja està en marxa. El rector, el Josep Pallarés, ho va manifestar així el passat desembre, dient que el rectorat havia aprovat, no?, confeccionar ja el pla d'estudis del grau de farmàcia,
a la Universitat Ribera i Virgili, i ara estem en aquest procés, no?, els professionals de la universitat estan redactant aquest pla d'estudis, a veure quina és l'assignaturació en formarà part, quins departaments hi participaran, i faltarà, doncs, això, que s'acabi de confeccionar aquest pla d'estudis, que ho aprovi l'Agència de Qualitat Universitària, i després, doncs, seguir els passos que pertoquen, no?, hi ha una miqueta de...
Hi ha un protocol, no?, i s'espera que, si tot va bé, el curs 27-28 es donés, inicien aquest nou grau de farmàcia. S'omplirà l'aula? Seguríssim, no en tenim cap dubte. De fet, des del col·legi, juntament amb la URB, vam crear un grup de treball per posar de manifest, no?, que hi havia una demanda ja a dia d'avui,
En els darrers anys tenim les xifres que entre 25 i 30 alumnes de la demarcació de Tarragona demanen cursar en primera opció el grau de farmàcia a Barcelona. Per tant, aquests, evidentment, si el grau es fa aquí, entenem que es quedaran aquí, i molts d'altres...
que potser trien fer un altre tipus d'estudis, sabent que hi ha aquesta oferta a l'URB, també la triaran com a primera opció. Per tant, la idea és oferir 40-45 places i amb molta facilitat, i vaja, pràcticament segur que s'omplirà. A més a més d'estudiants de regions...
properes com la província de Lleida, Castelló, o gent que no pot entrar a Barcelona per algun motiu, perquè hi ha molta demanda a Barcelona i hi ha poca oferta. Per tant, jo crec que si aconseguim fer aquest grau a partir del curs 27-28, serà un èxit.
S'està viant més a més d'agafar el tren, que avui, tal com està el tren, rodaries millor. Poguer estudiar a casa o a prop de casa. Exacte, i si mires en plan sostenibilitat del planeta, com menys desplaçaments facis a la llarga, doncs millor per a l'economia, per al planeta i pel nostre territori, també.
ha canviat l'ofici de farmacèutic. És a dir, què s'hauria de tenir en compte avui en un plat d'estudis per una carrera universitària de farmacèutics i farmacèutiques que no estigués en compte fa 20 anys, per dir-ho? Sí, sí que ha canviat, evidentment. Nosaltres, per exemple, estem segurs que aquest nou plat d'estudis tindrà assignatures d'atenció farmacèutica, d'atenció farmacèutica domiciliària, estudis de biomedicina, de genètica... Sí, serà segurament molt diferent del que vaig fer jo en el meu moment als anys 80.
Ens hem d'adaptar, som una professió sanitària i ens hem d'adaptar als temps que corren, evidentment, doncs podem quedar enrere. Se'n troben de farmacèutics avui dia o no? Costa trobar-ho? Costa, eh? Com a totes les professions sanitàries, en general, costa a tots els sectors, a les professions sanitàries costa més, perquè som una professió que no permet el teletreball, que som una professió assistencial...
A més, en el sector de la farmàcia comunitària, que és una part, recordem que la farmàcia, a més de la farmàcia comunitària, estem a la indústria, estem a la investigació, estem a la distribució, etcètera, etcètera. Però en el sector de la farmàcia comunitària, a més, tenim uns horaris d'atenció a la ciutadania ampliats i això, la veritat és que, sobretot amb la gent jove,
costa perquè la gent jove a vegades valora més conciliar la vida familiar que altres coses i per tant ens està costant i és un dels motius que hem tingut per intentar que aquest grau de farmàcia es pugui fer aquí a territori perquè si entenem que si formem persones de la nostra zona es quedaran a treballar a la nostra zona també.
M'acabeu de signar fa poc un conveni, no sé si fa gaire, però crec que fa poc no, amb l'Institut d'Investitza Sanitària Pere Virgili, i aquí el tema és que també, a banda del dia a dia, aixecar per xana cada dia, també hi ha recerca, hi ha formació, hi ha divulgació, i amb aquestes tres potes treballareu, no conjuntament? Sí, exacte, això és un conveni de col·laboració, és buscar sinergies, intentar també...
que la xarxa de farmàcies i el col·legi de farmacèutics en general es posi a treballar juntament amb l'Institut Pere Virgili, al final en benefici de la investigació clínica que es fa a la demarcació. Sabeu que l'Institut Pere Virgili el que fa és agrupar els hospitals de referència de la demarcació, Joan XXIII, Sant Joan, Institut Pere Mata, Verge de la Cinta...
i la Universitat Rovira i Vigili i portar a terme estudis clínics de totes aquelles branques d'actualitat i el que farem des del col·legi farmacèutic serà aportar el nostre granet d'arena intentant que per exemple la farmàcia comunitària pugui reclutar pacients per participar en aquests assajos clínics que es puguin fer en aquests estudis
Per tant, conveni que permetrà fer això, activitats caminar plegats. En definitiva, estan buscant sinergies, no? Al territori seguim buscant sinergies com a col·legi. Exacte, exacte. I aprofitar el que sempre diem, no? Posar en valor una sèrie de professionals que tenim, 900 farmacèutics col·legiats a la demarcació, doncs que encara estan infrautilitzats en molts casos i la societat requereix, no? La sanitat està...
bastant tensionada, doncs nosaltres diem, doncs posem la xarxa, per exemple, de farmàcies per a fer, igual que fem els cribatges poblacionals, doncs ara també podem participar en recoltar pacients per a participar en estudis clínics i ajudar la recerca també, en aquest sentit. I quines campanyes teniu ara actives? Si anem a la farmàcia i entrem a la porta a qualsevol farmàcia, quines campanyes trobarem ara?
Doncs ara estem desenvolupant tant a Terres de l'Ebre com a Camp de Tarragona el cribatge poblacional de càncer de columna recta, que això és via anual, això va per àries bàsiques, no es pot fer a tota la demarcació al mateix temps, perquè evidentment els laboratoris i també...
Els metges són limitats, es fa pel·lotinament a diferents ABS, però en tenim actives a les dues regions sanitàries del cribatge de càncer. Aquí el que fa el farmacèutic és animar els usuaris a participar-hi, que són les persones entre 50 i 60 anys,
i se'ls lliura el kit per recollir la demostra, se'ls explica com fa, i es fa la recollida del kit i tot això es registra, i després, en el cas que sigui necessari, doncs, es segueixi el protocol que calgui. També hi ha altres campanyes que tenim, doncs, entre mànigues amunt, que és entre la pressió, és un servei que fem des de les farmàcies comunitàries,
per intentar detectar pacients hipertensos no diagnosticats. Sabeu que la hipertensió és una d'aquelles malalties cròniques, a vegades infradiagnosticades, perquè no dona símptomes. La farmàcia el que intentem és també trobar pacients que puguin tenir aquesta patologia i detectar-los i posar-los en un remei. I molts altres serveis es fa el seguiment farmacoterapèutic des de la farmàcia comunitària, és a dir,
se'ls ordena la medicació, se'ls concilia tota aquella medicació que prenen els pacients, sobretot amb pacients grans, vulnerables, polimedicats, per a facilitar-los que la presa de la medicació sigui la correcta, perquè ja sabem que...
Si tenim un bon diagnòstic i si els assignem un bon tractament, però el pacient a vegades té dificultats per a complir la presa correcta del tractament, doncs no estem aconseguint guarir bé la malaltia.
El que vol fer el farmacèutic en aquest cas és ajudar al compliment dels tractaments i evitar també problemes relacionats amb els tractaments, evitar consultes a urgències i al final evitar problemes de salut i millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Hi ha unes capsetes enumerades per dies i franja horària. Exacte, són els pastilles.
que és que dèiem antigament, ho diem serveis personalitzats de dosificació, SPDs, i amb això el pacient ho té molt més clar, sap si s'ha pres la medicació o no, perquè si no l'ha pres encara hi és allà, i és molt més fàcil complir de manera correcta amb els tractaments.
Què hem de saber? Hem d'anar a trucar a la farmàcia, Toni, perquè a vegades el pacient o la persona humana, trucar a la farmàcia, hem d'anar al metge de capçalera i hem de partir-la. Va ser que automedicar-se, no és bo, eh?
en termes generals, per anar acabant. És a dir, quin és el consell abans d'anar a trucar a la farmàcia o d'entrar a la porta de la farmàcia? Sempre diem que la farmàcia és el primer nivell del sistema de salut, per aquelles patologies lleus. No cal anar a urgències, a col·lapsar els serveis d'urgències als centres ambulatoris o als hospitals. Per tant, per totes aquelles patologies...
ara a l'hivern hem tingut moltes les respiratoris, doncs un primer pas seria a la farmàcia. Allí vas i parles amb el teu farmacèutic i ella et pot aconsellar amb una sèrie de tractaments que paliarà la simptomatologia i no caldrà que t'ho vegis al metge de capçalera o al metge de primària. Per tant, jo crec que és el primer escull...
i allí solucionem molts problemes de la ciutadania evitant col·lapsar nivells superiors. Toni Baciana, gràcies per acompanyar-nos. President del Col·legi Oficial de Farmaceutics de Tarragona i que vagi bé aquesta entrada d'any 2020. Moltes gràcies a vosaltres, un plaer. No, marxeu que fem una petita pausa i parlem de croquetes a seguida.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Cocodril Club.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry.
DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
I avui la pregunta seria què mengem. Hem unit cultura amb gastronomia i ens surt aquest concepte tan xulo que és cultura gastronòmica. Molt, molt, molt popular. Ja ho diuen, les croquetes agraden a tothom. O no? Santi Fortuny, bon dia. Bon dia. Santi Fortuny és el responsable de l'espai, el cuiner, vaja, de l'espai aquest gastronòmic que tenim al casal Sageta de Foc. I el vostre book insignia són les croquetes. És que és així.
Correcte, sí, sí. Us ho havia inventat, que el dia 31 és el dia internacional de la croqueta, o és veritat? No, no, és el 17 de gener, o el 16, no ho tinc clar, ha passat que per dates i per fer coincidir no podíem fer caure l'acte aquell dia i ho hem celebrat el 31.
Com que em sembla que és un dia no oficial, doncs és igual. Correcte, exacte. I feu, i aquí està l'entrevista, més enllà que ara explicarem una altra vegada el tema de les croquetes, que és molt xulo, de com es fan les croquetes i què té d'especial, doncs feu tota una festassa al Casal Segeta de Foc el dia 31, que és dissabte.
Correcte. Posem mores a tot plegat. Sí, mira, la festa començarà amb un concurs de croquetes, on tenim de jurar un company que ja ha fet alguna altra vegada jurar amb tastos de la Colla Jove, que es diu Pablo. També estem tancant amb una cuinera que va treballar a l'Alquimia, a l'Alquimista, perdó, a l'Alquimia a Barcelona, el restaurant aquest que és bastant conegut, i després també, jo mateix que sóc el cuiner, i la cambrera.
I res, allí hi ha un concurs de croquetes, que hi ha unes bases, però cadascuna pot presentar...
Cal inscripció prèvia o és, mira, avui m'han sortit bé, vaig cap allà. Cal inscripció, millor per nosaltres, inscripció prèvia. Si després algú es presenta, ara hi ha 4 o 5 persones inscrites, sabem que hi ha més gent interessada. Si algú es presenta allà, tampoc li direm que no, però sí que cal inscripció. 4 o 5 persones, eh? És una cosa assumible pel jurat. Sí, però necessitem que hi hagi una mica més de gent. És el primer any que ho feu, no? El concurs, sí. El concurs com a concurs és el primer concurs que fem, sí. I quin premi teniu per sots?
Mira, bàsicament oferir... Caliu i... No, i menjar, o sigui, un sopar per dues persones al Casal Popular, a la Jeta de Foc, ja sigui en la categoria les més bones o amb les més originals, que també hem posat aquesta categoria per si hi ha algú que s'anima a participar-hi. Ah, vale, per tant, dues categories. Les més bones, que serien la categoria clàssica, i després per si a algú se li em va la bola... Exacte.
No sé si són molt bones o no, però són el correu. Correcte. Les originals. Comencem amb aquest concurs, doncs. El públic podrà tastar les croquetes aquestes? A veure, n'hem demanat 10. Si algun porta 6, no n'hem demanat 10, perquè si som 4 al jurat, que en quedin algunes per tastar pel públic. Però bé, que després hi haurà més croquetes.
Serà el tema del dia. Què més? Vinga, això ja de bon matí. Després hi ha un vermut que l'hem anomenat vermut croquetè perquè, bueno, actuarà la companya i el guitarrista del grup que es diuen Que Patatus, que fan rumba, són tarragonins i fan una música molt animada i estem molt agraïdes que puguin venir.
I durant aquest vermut musical hi haurà croquetes a la barra del casal. De diversos tipus, aquesta sí, d'elaboració nostra. Bueno, m'he deixat de dir que la croqueta més original, perquè les clàssiques són les clàssiques, si la que guanyi, si ens poden proporcionar la recepta, la posarem uns dies a la carta del casal, també.
Oh, l'original, eh? Sí, la que sigui més original. Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs això, el vermut croqueter, amb els patatús, o els que patatús... Exacte, i croquetes per demanar a la barra, que ja les tenim fetes, tenim croquetes de pizza, de cardolla...
Ara parlarem, sí. Cocetes de pizza, ara. Ara sí que m'has deixat morta. Allò de la cartolla ja ho he llegit, dic, mira, clar. Ostres, vinga. Vermut, després de vermut? Ja ve el dinar, que fem un dinar per concloure la jornada, que també hem decidit donar-li unes voltes al dinar i fer un dinar així agraït pels temps que fa i farem un arròs de galtes de porc. I també hi haurà opció vegana, de mandonguilles veganes, que també les fem molt sovint al casal i surten molt bé per si algú no menja carn.
El tot plegat començarà a la festa a quina hora? A les 11 el concurs i a les 12 i mitja hi ha el vermut i després més o menys quan es vagi acabant començarem a servir racions d'arròs. I a quina hora preveieu que s'acabarà?
Cap a les 4, com a molt... Molt bé, t'ho dic. Deia festa a la tarda. Molt bé, molt bé. Per anar-nos organitzant el dia, per si algú no pot venir a dinar, de tota manera, per tot això ens hauríem d'inscriure, perquè el dinar també heu de calcular l'arròs. Sí, el dinar, més o menys, demanem també inscripcions, tot en què en farem de més, el casal tot s'aprofita, de l'arròs també se'n poden fer croquetes. Llavors...
que si ve gent allà i li ve de buscar s'einar, segurament tindrà dinar, i si no es vol quedar a dinar però s'ho volen portar a casa, doncs també. Hi ha algunes persones que... Ah, mira, també. Si em poseu unes racions, vindrem al Tupper, també es pot fer. Croquetes també ens les podem portar a casa? Home, si em demaneu allà i les podeu emportar, sí, sí. Que xuli, molt bé, molt bé. Digue'm preus, va, de tot plegat.
Mira, el dinar valdrà 8 euros, que és una ració d'arròs amb un tros de pa i tal, i és un arròs de galtes, que estarà molt bo, estarà molt bo. I les croquetes que servirem a la barra depèn, però valdran entre euro i mig la unitat, o dos, unes que són més grosses. Molt bé.
És una festa que no és el primer any que la feu, jo aquesta entrevista ja l'he fet. Potser no se li van tant com avui, que avui no sé si tinc molta gana o tot m'ha fet molt de gust, però escolta, com està funcionant a nivell de participació? És una festa que cau molt bé per dates, perquè amb aquestes dates és que no hi ha massa cosa, no? I dius, ja tenim ganes de celebrar. O sigui...
Abans ho havíem fet més cap al juny, però no era ben bé el mateix, tot i que la temàtica és similar, no era ben bé el mateix, perquè abans era una festa més de cara a inicis d'estiu, a lo grande, on vam arribar a fer 2.000 croquetes, i no descartem que cap al maig-juny es torni a fer la edició de la que seria l'encroquetada. Això seria una versió reduïda, però fent-ho coincidir amb el dia de la croqueta, amb unes dates que realment hi ha menys,
hi ha menys activitat, potser també, si no fa bon dia, es pot fer dins del casal, i com que tampoc preveiem que sigui com l'encroquetada, que hi havia cues quilomètriques, doncs estigui bé, i si el dia està més agradable, ho intentarem fer al carrer davant, i nosaltres preveiem que surti molt bé, perquè és un tema, la gastronomia són una de les coses que sempre va sortint bé,
Que passa que, com sempre, necessitem difusió i que arribi més llocs. Si la gent tenim el cable encroquetada, amb aquestes 2.000 racions, potser se us desborda. Vostres ho voleu fer més modest, però la gent no té ni idea de les croquetes que traureu. Nosaltres tenim una mica de fons d'armadi de croquetes que fem d'altres.
Elaboració pròpia i congelem per si de cas. Quantes en preveieu? Jo crec que unes 500-600 croquetes podem oferir. Però, clar, arribar a les 2.000 que vam fer algun any, però ja et dic, també feia molt bon dia, la gent estava al carrer, era una filosofia una mica diferent. Però, bueno...
intentarem que vagi el més possible. Perquè, clar, el bitxo ja està fet, la croqueta ja està feta, el que t'aveu fer en el moment és el fregit, no? Exacte, sí, sí. Les croquetes ja la setmana passada en vam elaborar unes quantes a les nostres cuines i les vam amagatzemar, no? I aquesta setmana, demà, passat demà, doncs n'en farem algunes més per si de cas. Ai, perdó, dies, dies.
No, no, digues. No, no, que una mica que també volem remarcar que és evidentment que és gastronomia, però és una activitat que surt del Casal Popular Società de Foc, i per tant també li volem donar la connotació que també té la croqueta, que és una mica una filosofia de reaprofitament, que t'ha sobrat, tu han dit, les croquetes de pizza, doncs vas consumir...
comprar mozzarella per tirar amb una pizza, però no la vas tirar tota, et va sobre mig paquet, tens un pot de tomàquet, tens llet sempre, com ho aprofito? Si no vols tornar a fer pasta pots fer unes croquetes amb gust de pizza. En sèrio, és la més estranya que teniu. És que anem de triar una que no tenim massa temps per explicar com és aquest tipus de croqueta. De què tindreu croquetes?
El dia d'allà tindrem croquetes de pizza, de munyat amb formatge blau, també de cardolla i pernil, que són similars, però tenen el toc del pernil. També de compango, que seria la cardolla que acompanya la fabada, perquè vam fer fabada per una cosa asturiana i vam guardar el compango. I, bàsicament, aquest dia hi haurà... Bueno, també en tenim...
S'està animant. De bacallà amb pernil, que també és una cosa curiosa, però, bueno, ja en parlarem un dia, perquè... Mare de Déu! Escolta, i la de pizza o la de boniato, que són les que més m'han cridat l'atenció, ens pots explicar així pim-pam-pum com les fa? Sí, les croquetes de pizza, perquè faig servir les cometes, perquè evidentment no porten massa de pizza, portarien els ingredients d'una pizza margarita, que són les croquetes de formatge, però porten un marcat gust de tomàquet, alfàbrega,
orenga, formatge mozzarella, una mica de parmesà i ja està. Però això és que fas la batxamel, en aquest cas i li tires. I substitueixo una part del líquid, que seria llet, per tomàquet. Tomàquet que sigui un bon sofregit o un tomàquet bastant concentrat. I queda bé.
Queda bé, queda bé. I el de moniato i formatge? Fem els moniatos al forn, llavors ens ha de tenir compte que ja queda una mica pastós el moniato, per tant, ja aportes una mica de líquid, i el mateix, fas una beixamel, tires el moniato a cuit al forn, tires sal, pebre, etc., i el formatge blau. I el contrast del formatge blau, que és intens i salat, amb la dolçor que porta el moniato a cuit al forn, que a més queda caramelitzat,
Queden molt bones. Ja les teníem a la carta i, de fet, s'han volat. O sigui, la idea és que tu fas la beixamel que la fas amb ceba. Jo, per les croquetes, depèn de les croquetes. Depèn de les croquetes. Ara ho has dit. En aquest cas, si són de bunyato i formatge, que són com molt planeres, potser li posaria a unes de cardolla, que tenen la cardolla, la pastanaga del bullit i tot, potser no... Hi ha gent que sí, eh? Sí.
I tu fas la batxamel i llavors hi tires el fato que sigui i equilibres aquesta la gràcia perquè no queden líquides. Clar, perquè quan les fas a casa si et queden molt líquides, que després són aquelles que són molt cremoses, doncs te poden agradar o no. Però quan n'has de fer 500 han de ser maniobrables.
Si són líquides... Que les fas la boleta amb la mà? No fer bo allò del xurro i tallar? No, no, que ho fem tot a mà. Oh, que una fanyada. El nostre company, el Pep Sunyer, començava un programa parlant d'això, de com fa ell les croquetes, es posa un guà, fins i tot, perquè quedin... Clar, perquè així no enllisca menys... Sí, sí. Déu-n'hi-do. Escolta, Santi, doncs molt bé, queda explicat. Des de les 11 del matí, allí al Casal Popular Sageta de Foc, teníem aquesta festa.
A motiu del dia de la croqueta, una festa que va més enllà, la protagonista és la croqueta, com a producte gastronòmic, però també cultural, amb un vermut, amb un dinar... Croqueta. Ai, croqueta. Gràcies. Gràcies. A vosaltres.
Ens anem d'aniversari amb la Shakira, 20 anys del disc Oral Fixation. I dins d'aquest disc, aquest It's Don't Lie, que interpreta amb Ed Sheeran i Belly, ella, Shakira. Shakira, Shakira.
Bon dia, són les 11.