Bon dia, Somes Nou. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
No secret, secret love, within a part of me, no secret any more. Què tal? Molt bon dia. Benvinguts. Obrim la veu d'avui i encetem setmana, eh? I també més. Avui hi ha dia 2 de febrer de 2026. I mira, dia ha passat per aigua, eh? Perquè ha plogut una miqueta, una miqueta, no gaire, de matinada, per tenir-lo aquí a la setmana de vent, especialment dissabte, eh? Ara, de seguida, en parlarem. Núria Cartanyà, què tal? Bon dia. Ui, fatal. Bon dia, Pep.
Miguel González, bon dia. Bon dia. Tu tens el vent, no? A mi m'agrada molt el vent, el que passa és que se m'embolla molt el cabell i estic pensant, ràpid, talla't el cabell. Si el vent te molesta, talla't el cabell. Perquè, Pep, tu portes un estilazo de pelazo. Ho has vist o no? Sí, tu te l'has anat allà fa poc. El dissabte semblava que fos, no sé, un d'aquests de dibuixos animals que tenen el cabell cap amunt, aquells que van allò tots embullats de cap. Tipo el Mauri. Tipo el Mauri.
I casualment vaig passar per davant d'una perruqueria. T'ho juro, no tenia hora de dir res. Vas passar per davant d'una pèl·lo. Aquí a la plaça Generalitat, davant del Corte Inglés. Ara hem fet la falca, però davant mateix.
Perruqueria Fonquer. Fonquer és la farmàcia. Al costat mateix, l'experience, es diu així, barbaria, i vaig veure que estava el propietari fora parlant per telèfon, i el client havia dit que no hi anava a les 9. Estava allà escoltant. Escolta, no tindràs pas hora per mi. Sí, sí, entra, entra, entra.
Mira, vas aprofitar. L'Àlex. Salutacions, Àlex, des d'aquí. Per cert, mira, després que fem la tertúlia del Nàstic amb el Joan Andreu Pérez, faria bé anar a fer una tertúlia per allà. Per què? Perquè em va dir l'Àlex, això no ho diu ningú, que es veu que molts dels jugadors del Nàstic van allà a tallar-se el cabell. Ja deia jo que t'han fet un tall així com a molt modern. Ah, sí? Sí, sí, sí. Molt bé. Jo no dic res més, però després tot se sap, eh? Però es veu que van allà a tallar-se el cabell. És com el confessionari de... Estàs a la barberia per anar a buscar notícia d'última hora allà? Tu vas allà, tallar-se el cabell, escoltes...
Ah! Sí, sí. Molt bé. Només és per nois. 22 anys i té la seva pròpia perruqueria, que se l'ha fet ell, amb una X allí molt maca, tota la decoració, vull dir que és un autèntic crac. Salutacions, Àlex. Doncs vinga, Àlex, ara cada matí et volem enganxar de Tarragona Ràdio. És que no vinc a fer un programa. Li has fet molt bé al Pep, molt bé.
Mira, doncs parlem del nàstic d'aquí una estona. En temps d'esports, tertúlia esportiva, avui amb el Joan Andreu Pérez, amb el Lluís Pagès, el Víctor Roca i el Jaume Tarragó parlant d'aquest empat del nàstic. Mira, la perruqueria, no? Sí, m'estan sent a l'Instagram de la Perla. A més, un munt de seguidors.
O sí, fa uns talls d'aquests xulos, d'aquests repats darrere les orelles. És que no m'ho s'ho acaba... Miguel, ja trigues anar-hi, eh? No, no, jo estic garrativat. No és tonteria. Ni Portaventura. Mira, mira, pensa que és més fàcil parlar dels pentinats dels jugadors del Nàstic que del partit del Nàstic d'ahir.
Sí, això és veritat. Encara gràcies. A més, 22 anys. Vull dir que una persona que em prengui 22 anys em sembla que és digna de comentar i d'on l'ha de conèixer. Escolteu una cosa, d'aquí no res parlarem de risc químic i d'autoprotecció, perquè, de fet, des del Partit Civil de la Generalitat han engegat una campanya...
per formar en risc químic i autoprotecció de 210 escoles, per tant, infants, de tercer i quart de primària. I d'aquí no res, tindrem aquí el Joan Carles Francesc, el cap del Servei Territorial de Protecció Civil, que ens ho explicarà, eh? Ja està per aquí els estudis. Després, com deies, la tertulia del nazi, que a les 10 arribarà, doncs, l'entrevista habitual que fem amb portaveus del govern municipal. Avui, amb Montse Adán.
Avui sí, la consellera de Comerç i Turisme, i mireu, parlarem del romesco. El romesco no és només una salsa. Avui parlarem d'aquesta campanya del romesco, perquè ja està en marxa. Sentirem la cançó del romesco, romesco, romesco, de fet la sentirem, i comencem amb Montserrat per parlar d'això, d'aquesta campanya que és engegat, perquè tothom tingui clar que el romesco no és només una salsa dels serrallos, una cosa més.
Estàs molt reella, Miquel. No, mira, l'arrombés, em fan gràcia aquestes tonteries a mi, què vols que et digui? Aquests jocs de paraules, em refereixo, no que sigui, vull dir, els jocs de paraules. Ja m'entens, ja m'entens. Sí, sí. I potser perquè m'estic ja impregnant de carnaval, que arriba... Em ve faixa. Em ve faixa, és com...
La Núria i jo ens hem llegit la ment en un moment, eh? Però bé, escolta'm, divendres, divendres comença el carnaval, el dia 6 de febrer, i el diumenge ja tenim la disfressador, etcètera, etcètera.
Avui arriben i venen a visitar-nos la reina. A veure si ho dic bé, eh? La reina Carnestoltes i el concubí. Uh, molt bé! Els tindrem aquí als estudis? Sí, senyora. Vindran ja com a tematitzats i tal. No ho sé, no ho sé. Una miqueta d'hora. Volem l'Anna Beren Romero i el Dani Medina, que vindran a veure'ns. Que xulo. Ja parlar amb naltros. Mira, Carnaval. Carnaval avui. Carnaval. Escafem motors, eh? Aquesta setmana carrenca tot, ja, a partir del dia 6.
És una mica de vertigen que tot torna a arrencar, tot el protocol, i si us dic Teatre Màgic, tots també. Jo t'hi poso un 20. Si em dius Teatre Màgic, t'hi poso un 20. Anem per la vintena edició, ja, sí? Mira, ja saps tu més que jo, que no havia assimilat l'aniversari. Doncs que ja s'ha presentat al cartell i intentarem fer-nos en ressò avui també. De les novetats del Festival Teatre Màgic està d'aniversari. Super.
Perfecte, doncs són els continguts d'avui de la veu de Tarragona, amb tot el que fa possible el programa, la Núria, el Miguel, l'Abrido Rius, l'Aura Guàs, Lluís Comas a les Vides de So, Joan Dero Pérez de la Producció, Mauri Ferenc de Retes Univisual, Gevde Gisper, qui us parla. Josep Sunyer, a les 9 i 6 minuts, anem a la primera veu del dia, l'espineta amb tarragonins, que avui és d'Ester Neila, professora de primària, que ens parla de paral·lici per anàlisi.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona. Hace unos días, uno de mis sobrinos, en una conversación, hizo servir la expresión parálisis por análisis. Y me hizo pensar en esas veces que le damos tantas vueltas a algo que al final se queda tal como estaba. Y en otras ocasiones en las que el easy gana la partida a la vida.
Valorar pros y contras de cualquier situación está bien, porque a veces nos fijamos en los beneficios y cuando llegan los costes todo se nos hace una montaña. Pero una vez que se valora, el siguiente paso es moverse, porque si nos quedamos en el miedo que dan a veces los y si no haríamos nada.
Creo que hay ocasiones en que la demora y esa parálisis llega después de tanto analizar y tal vez se realiza tanto porque da miedo lo que pueda pasar después de hacerlo. A veces es más fácil no hacer nada porque así no asumes ni arriesgas nada. Pero si no haces nada, normalmente no pasa nada. Y hay veces que nada que hay que hacer ha de ser consciente de que ese nada es la mejor opción.
Pero no un nada de dar vueltas y vueltas a alguna situación o a no tener iniciativa o no querer dar un paso adelante. Un nada que es la mejor elección. Y el tiempo ni se para ni lo puedes tirar para atrás, salvo el día de cambio de hora y parece que va a dejar de existir.
En el colegio se lo digo muchas veces, el tiempo no vuelve. Una vez que ha pasado, ya está, ya fue. Ya lo gastamos, lo utilizamos, depende. Así que si tienes algún tema pendiente, estaría bien que buscaras alternativa para poder moverlo. No importa si se mueve mucho o poco. Pienso que lo importante es que se mueva. Porque no se sube el Everest con un paso, ni con dos ni con tres. Es poner un pie tras de otro hasta conseguir llegar a la cima.
Leía estos días sobre las mejoras marginales, algo que hizo que Dave Braceford, director de rendimiento del equipo de ciclismo británico, pasado el año 2000, consiguiera una serie de medallas y de hitos inéditos para ellos. Él apostó por buscar la mejora de un 1% en diferentes aspectos. Su trabajo no iba de cómo conseguir el oro, sino de todas las pequeñas cosas que sumadas hacen que suban tus posibilidades para estar en lo alto del podio.
El 1% está ahí para todos.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Tres hores antic. Tres hores antic. Tres hores antic. Tres hores antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló Firal de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com.
Doncs n'hi ha, comencem aquest dilluns parlant d'una iniciativa que s'està donant a terme ja amb la seva primera convocatòria perquè puguin ja apuntar-se centres educatius, escolars, de tercer i quart de primària per formar-se amb risc químic i autoprotecció, això que és molt important, i altres factors, però bàsicament això...
a municipis d'aquí del Camp de Tarragona, especialment a l'entorn de l'àrea d'influència del Pla Secta, i parlem de 210 centres educatius que ja podeu, de fet, sol·licitar aquesta formació. En parlem amb el cap del Servei Territorial de Proteus Civil a Tarragona, de la Generalitat, Joan Carles Francesc. Joan Carles, què tal? Bon dia. Bon dia.
No fa gaire que va començar la campanya i, de fet, penso que ja teniu inscrits. No, no fa més de 15 dies i ja tenim quasi una quarantena d'escoles inscrites. De moment està sent molt positiu. I com que teniu oberta, per tant, qui tingui interès s'apunta i... Sí, això ho tenim obert al llarg del curs escolar i vull dir que es poden anar apuntant les escoles i nosaltres ens anem adaptant al seu calendari, si podem, evidentment.
Estàvem parlant, ho deien fora de micròfon, no ho sentien, però perquè és important formar la canalla, amb risc i autoprotecció.
I fèiem alguna reflexió fora d'antena? De fet, és important perquè la canalla a vegades avisa, fins i tot, no? Sí, sí, la canalla, diguéssim, és la base, no? Els infants són la base del coneixement, no? I ells poden actuar també com a corretja de transmissió de tota aquesta informació, d'aquests coneixements, perquè, bueno, tots, quan érem petits, no?, ens explicaven alguna cosa...
interessant el col·legi, i quan arribàvem a casa era el primer que explicàvem als nostres pares, no només als nostres pares, sinó als nostres avis, o al nostre entorn que podem tenir al voltant, els amics, etcètera. És tota una informació molt important que els nens sabem que transmeten en els seus entorns. Això és bàsic.
No és nou, però ja es fa formació, d'una banda, les pròpies escoles ja fan plans d'autoprotecció, exercicis de simulació quan convé, és a dir, que això ja es va fent, però de forma més sistemàtica. Sí, això es ve fent des de fa molt de temps. Al Servei Territorial de Tarragona hem anat donant suport al Departament d'Educació en totes aquestes xerrades, sobretot més enfocades al tema del risc químic. És a dir, hem anat fent xerrades històricament molt centrades en el risc químic
I ara que en el nostre servei territorial som més tècnics, hem destinat una part d'aquest equip a donar aquest suport, però més enllà del risc químic. És a dir, volem arribar a tot l'àmbit del Camp de Tarragona, explicar mesures d'autoprotecció, no només risc químic, altres riscos, riscos naturals, incendis forestals, inundacions que hem de fer quan hi ha fortes ventades, i també altres riscos tecnològics. És a dir...
quins riscos tenim en el territori o en la zona on fem la xerrada i quines són les mesures preventives o d'autoprotecció que cal adoptar.
Una quarantena de 210, no?, és a dir, que són 210 centres, per tant, aquí encara ja recorregut perquè es puguin apuntar, i quan començarà les formacions, quan les començarà a fer? Les formacions ja han començat, és a dir, ja hem anat a escoles, hem estat a la Canonja, hem estat en algun altre municipi, i, per exemple, aquesta setmana anem al Pla Santa Maria, es fa una sessió també a Borges del Camp, vull dir, això ja han començat i ja estem en marxa.
I com reacciona la canalla amb els infants quan aneu a l'escola? Bueno, però la canalla és una novetat, no? I els agrada, perquè a més a més no fem la típica sessió allò magistral, sinó el que fem és, bueno, intentem interactuar amb ells, fer-ho que sigui a més.
I el que fem també en ocasions és posar com una espècie de joc, de joc en un qüestionari, una cosa que li diem un cajut, que ells van respondent una sèrie de preguntes i és una espècie, diguéssim, de concurs entre ells. I es fa molt més a més. Els hi fem l'explicació, eh? Però mirem d'interactuar amb ells i que la sessió sigui aprendre jugant, podríem dir-ne. Canalla de tercer i quart de primària, no? Més o menys. És a dir, estem parlant d'infants de 9, 10 anys.
I deuen fer moltes preguntes, perquè en aquestes edats pregunten molt. Sí, pregunten molt temes de risc químic, si pot haver-hi una explosió que afecti tot el polígon i que arribi fins a les centres nuclears i sobre riscos naturals, si ve un gran tsunami, si pot emportar-se tota la ciutat de Tarragona... Preguntes que tenen la seva...
la seva coherència, no?, dintre de les edats que tenen. Aquesta formació, doncs, que s'anirà fent en aquests 210 centres, es deia que prioritàriament en un entorn de pla secta, però no necessàriament, és a dir, si algun no està a l'entorn més immediat també es pot apuntar. Sí, sí, és a dir, en aquells municipis que no siguin de pla secta i que aquella escola, a través dels qüestionaris que els hi enviem, ens demana que expliquem sobre algun risc concret, doncs és el que fem.
Comentava, anirem al Pla de Santa Maria, allà ens centrarem més sobre què cal fer quan hi ha fortes ventades o què cal fer quan hi ha risc d'incendi forestal. Però les mesures de prevenció les expliquem de forma general també perquè ens serveixen per a tot. Un bon confinament o una evacuació ens pot servir per a tots o quasi tots els riscos. També expliquem a l'equip d'emergència.
El famós kit d'emergència, que hem de tenir preparat a casa per si hi ha una emergència. La documentació, tenir el mòbil carregat, tota aquella informació que hem donat a conèixer quan hem explicat l'equip d'emergència o l'equip d'emergència.
Una ràdio piles, també. Una ràdio piles, això està. I piles a recanvi, eh? I tant, i tant. O diners en efectiu, per això no hi pensàvem i és una cosa que cal tenir. Diners en efectiu... Tot això que hem explicat quan parlem de l'equip d'emergència, això també ho expliquem. És una de les bases, no?, quan parlem de l'autoprotecció.
Parlàvem no faig res dins amb una companya teva que ens deia que era justament per l'aniversari de l'accident d'IQOX. I ens explicava que també s'ha fet tota una formació a nivell intern, a nivell de bombers, a nivell també de projecte civil, en risc químic. És a dir, per tant, cada cop teniu més gent especialitzada en risc químic. Sí, sí. És a dir, el que són els plans d'emergència tenen una part molt important, que és la implantació dels plans. I dintre de la implantació dels plans el que hi ha és la formació.
i la formació de tots aquells actuants que han d'intervenir en una gran emergència. Penseu, els bombers es dediquen al seu dia a dia a apagar focs d'habitatge, accidents de trànsit... Altres aspectes no es dediquen diàriament a les emergències químiques aquestes tan grans. Llavors, com que no practiquem cada dia, ens hem de formar. I nosaltres, Protecció Civil, som els...
els que hem de fer aquesta o part dels responsables de fer aquesta formació. I que tot això va acompanyat, normalment ho acabem amb un simulacre. Per tant, és important formar tots els equips operatius que intervenen en aquestes grans situacions d'emergència.
Perquè durant el dia a dia, per sort, no practiquem aquestes situacions. Diguéssim, hi ha la formació i el que és molt important, acompanyat de la formació dels actuants, és la informació a la població, que una d'aquestes potes és aquesta informació barra formació a les escoles.
Amb el que dèiem abans que els infants estiguin informats sobre risc química i autoprotecció, també, i aquí en l'altra part que és important també, que ells també facin debau la transmissora cap als pares, cap als savis, cap a l'entorn familiar, no?
Això és molt important, ho han comentat, els nens tot ho repliquen a la família. I en parlàvem abans, recordeu el tsunami d'Indonèsia el 2004, aquella gran onada que va afectar molts territoris, una nena a una platja de Tailàndia va avisar els seus pares, va veure que el mare se'n retirava,
I com que a ella li havia explicat el tema dels tsunamis, un dels indicadors de que pot venir un tsunami és que el mar se'n retiri. Va avisar els seus pares, els seus pares van avisar els responsables d'aquell hotel, d'aquell complex, i van evacuar quasi 100 persones, no?
I va ser una mesura que va ajudar que en aquell lloc no hi hagués tants afectats. La canalla pot ajudar molt a que puguem interioritzar aquestes mesures d'autoprotecció. El papa no corris, el mama no corris al cotxe també és un clàssic. És un clàssic, sí, sí. També t'ho diu molt clar. És molt important. L'ajut que ens poden donar els nens i que ens poden fer veure coses que nosaltres, amb el nostre dia a dia, no...
Bé, no hi pensem, o les relativitzem molt més. Els hi porteu material, com aquest que veig que porteu aquí, no? Els hi portem material, sí, l'imant aquest amb el tema de l'equip d'emergència, no?, que havíem comentat, la ràdio amb piles, la documentació, l'aigua, la roba, la petita roba que t'has d'emportar...
el mòbil i el carregador, la farmaciola, tot això. I després també aquells imants que teníem en les zones de risc químic del pla 7, amb aquest missatge que quan sentis les senyals d'emergència que et confinis. Això són uns clàssics que tenim molt interioritzats nosaltres.
El confinament és la paraula que hem de memoritzar i tenir molt per cent. És la primera, és el confinament. I sobretot en riscos tecnològics, nosaltres sempre incidim en el confinament, confinat. També en riscos naturals, eh? En gran part dels riscos naturals una de les primeres accions que hem de fer és confinar. Teníem la idea d'abans que decidim d'evacuar.
Doncs no, una de les primeres accions és confinar. En riscos naturals potser després caldrà evacuar, però la primera mesura, i de les més importants, és el confinament. Més encara quan veiem cada cop temporals més recurrents, venim un cap de setmana de fortes ventades, dissabte va arrencar molts grans arbres, amb diferents punts del camp i altres llocs, heu treballat força aquest cap de setmana, sobretot dissabte.
Sí, portem una temporada amb aquestes situacions de clima que, sí, sí, constantment activem els diferents plans perquè hi ha situacions de risc. Hem tingut per fortes ventades i hem tingut per inundacions. També hi ha la neu. Nosaltres, amb aquestes sessions informatives a les escoles, de vegades fem el pack aquest, riscos d'hivern. Ventades, nevades i aigua. Això també ho expliquem. En funció del...
de l'època en què estiguem, fem aquestes sessions d'informació. I ara ens ha tocat nevades, ventades, inundacions, tot relacionat amb el canvi climàtic, com estem comprovant, perquè no és normal que en l'època del mes de gener, que és una època anticiclònica de molta estabilitat, aquest any estem tenint tota aquesta varietat de fenòmens climàtics, ja dic, no entra dintre de la normalitat, segons els experts.
O les llevantades, que ara vindran llevantades. De fet, és que hi ha molta imprevisibilitat. Les llevantades quan eren? Eren o a la tardor, molt marcades, o també a la primavera. Ara n'hem tingut el mes de desembre i gener.
No entra dintre de la normalitat. L'ES alert, que és aquesta nova capa d'avís a la població, facilita les coses a l'hora de poder tancar, avisar quirúrgicament en una zona geogràfica determinada? Sí, home, l'ES alert hem comprovat això, que podem avisar quirúrgicament i de forma universal. A tota la gent que es troba en aquella àrea la podem avisar de forma immediata davant d'una situació de risc. Sí, sí, és una eina que ens ha ajudat molt. Tornem a la formació als escoles. Si ara ens escolten d'algun centre educatiu...
De fet, hem de estar a classe ara, però si després s'escolta l'entrevista, com ho han de fer? Com es poden apuntar? Hi ha un formulari, i aquest formulari l'ha generat el Departament d'Educació. Recordar que això ho fem amb una col·laboració amb el Departament d'Educació i Formació Professional. Aquest formulari l'han d'omplir i passar-lo al Departament d'Educació.
Llavors es posen d'acord amb nosaltres i nosaltres engeguem aquesta formació. Recordar també que aquí a Tarragona, per exemple, al municipi de Tarragona, tenim el suport del Servei de Protecció Civil Municipal. Hi ha els tècnics del Servei Municipal de Protecció Civil que són els que col·laboren amb nosaltres o fan ells ja de forma individual aquestes sessions. O algun altre municipi, per exemple Reus. Aquests municipis que tenen un servei tècnic de protecció civil
col·laboren amb nosaltres, o al revés, nosaltres col·laborem amb ells. Per tant, escola que vulgui demanar aquesta col·laboració a través d'uns formularis que ja tenen, que els ja ha generat el Departament d'Educació i Formació Professional. Clar, jo ara estava pensant que potser en una escola d'un poble petit són gaire alumnes, però potser en algun altre són 50. Hi ha algun topall o no?
No, ens adaptem a el que ens diguin els mestres en aquella classe. Si són grups nombrosos, fem diverses sessions. Podem fer diverses sessions, sí, sí. Ens adaptem al que ens demanen. Quant dura la formació, més o menys? Uns 45 minuts, aproximadament. I això ho prenen com una classe més, eh? Sí, ho prenen com una classe més.
I es vol també que els centres també s'impliquin, no només a través d'aquesta iniciativa, sinó també que periòdicament facin coses. Clar, això és bàsic. El centre és... Nosaltres és un suport. El centre és el que han d'integrar molt tots aquests temes de la prevenció dels riscos, del coneixement dels riscos i de l'autoprotecció. Perquè de vegades, o malauradament, en alguna ocasió potser han d'adoptar aquestes mesures. I per tant, ells han de tenir molt assimilat el que han de fer quan hi ha una emergència,
I també tenir el seu pla d'autoprotecció, home, que de vegades també l'han de fer servir, sobretot per tema de simulacres. Però, diguéssim, ells són els primers que han de tenir aquest interès en que tot això funcioni, i sabem que hi ha aquest interès.
que siguin tercer i quart de primària, respon a alguna raó particular, o simplement perquè són més esponges i absorbeixen millor la informació, per tant, funciona millor la coratge transmissora? Bé, és una de les franges on funciona més bé aquesta transmissió de la informació, i també dir-mos que hi ha un pla que s'està treballant, a través del Departament d'Educació en Protecció Civil,
per formar professors, i que aquests professors a les classes de tutoria ensenyin els riscos de protecció civil i el tema de l'autoprotecció a les escoles. Això s'està treballant en un pla pilot que està començant, i es vol començar amb aquests grups d'edat. Avui vam focalitzar molt amb els escolars, però aneu fent formació permanentment amb altres agents del territori, perquè reuniu amb veïns, amb el sota turístic també, és a dir, que s'estan fent diferents capes, no?
Sí, sí, el que he comentat abans, el que és la implantació dels plans d'emergència, en aquest cas el pla secta, ens comporta que fem informació a la població. Una informació i formació a la població, en aquest cas la fem a col·lectius, al sector industrial, tots aquells treballadors que treballen a la vora d'aquests complexos industrials, vam detectar fa temps que no tenien prou informació sobre el risc químic, els estem informant i formant,
El sector turístic també és un element clau. El turisme conviu amb la indústria química i ha d'estar informat, han de conèixer bé el que es poden afrontar en alguna ocasió i que tinguin una bona informació i que puguin donar una bona resposta. Ja dic, formem també associacions de veïns, quan ens ho demanen, no?
Tenim una taula de treball amb l'Ajuntament de Tarragona per tot el tema del coneixement del risc químic i com podem millorar aquesta comunicació del risc químic i ells ens demanen que fem accions i les anem implementant. Vull dir, hi ha tota una sèrie d'accions que ens comporta el que és la implantació del pla secta aquí en el territori.
I quan hi ha una emergència, toco fusta. Però quan hi ha una emergència, confinar-se, tenir-ho molt clar, i seguir canals oficials també és molt important, això. Sí, sí, sí. Seguir els canals oficials. Avui en dia hi ha molta informació de molts... Les xarxes socials, etcètera. Emergències.cat, la Generalitat, els canals municipals...
i fer cas dels avisos que generem des de Protecció Civil de la Generalitat. Això és bàsic en emergència. Amb aquest consell, acabem i hi ha el confinament. Recordeu, memoritzeu, el confinament, el més important. El confinament com a la primera mesura d'autoprotecció, la mesura clau. Joan Carles Francesc, gràcies com sempre per acompanyar-nos i per seguir fent pedagogia, també en aquesta casa amb escolars, alumnes del territori, que ja ho anirem escoltant.
A vosaltres, i moltes gràcies. Fem una pausa, de seguida, tertúlia nàstiquera, d'aquí no darrere pocs segons, amb el company Joan Andreu Pérez, i parlant d'aquest empat del nàstic. La veu de Tarragona, la teva veu. Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló final de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com.
Fins demà!
Bon dia, benvinguts a la tertúlia del Nàstic. Avui dilluns per valorar, per posar sobre la taula, ets i uts que ens van donar ahir al Corcón en el partit del conjunt de Sud de Madrid contra el nostre Nàstic de Tarragona. Final amb empat avui, sembla que amb bon sabor de boca, si ens posem a veure...
els 80 i escaig minuts que es van donar abans que el conjunt grana pogués igualar el partit. Avui, per analitzar el que va donar de si la igualada al Corcón, el mercat de fijatges d'hivern i, en definitiva, coses que vulguin posar sobre la taula, tenim el Víctor Rocco. Hola, Víctor, bon dia. Molt bon dia. Jaume Tarrogo, hola, bon dia. Hola, molt bon dia.
Lluís Pagès, hola, bon dia. Bon dia. Bé, qui comença? Posant sobre la taula la seva primera opinió respecte al partit d'ahir.
que ho vulguis, que començo jo. Jo començo dient que hi ha un resum. Després del que va dir l'entrenador de l'equip, jo crec que la xerrada d'avui hem de canviar i no parlar del màstic. Perquè diu, Cristóbal Parrado duro. Sus palabras en la rueda de premsa posterior al partido demostró que su equipo no le convence y nada. Es preocupante ver como los jugadores no reaccionen pese a sus mensajes.
No estoy nada contento ni satisfecho con el juego que ha desplegado el equipo hoy, sobre todo que además en la primera parte ni hemos competido, no hemos ganado un duelo, hemos estado a merced un poco del rival...
Hemos intentado cambiar, por lo menos en el descanso, hacer los tres cambios, a ver si cambiábamos un poco la idea y competíamos. Hemos logrado competir un poco, pero sin jugar bien a fútbol y sin hacer las cosas que creo que debemos hacer. Aún así, hemos puesto toda la voluntad en la segunda parte, hemos creído, nos hemos saltado un poco la primera línea porque no éramos capaces de salir y bueno, hemos tenido una opción del larguero y luego un buen gol de Juanda, ¿no?
És dur, però després intenta suavitzar-ho amb... que d'una o altra més va millorar després del descans.
Sí, potser sí que es va millorar una mica, però no gaire més. No, intenta ahí amb les saps paroles intenta suavitzar-ho, perquè la veritat és que al principi del tall, de l'àudio, és dur, és veritat, és dur. Sí, sí, sí. Jo aquest matí ho he sentit per la ràdio i he dit, escolta, les recions que va fer aquest senyor són molt atacants. Jo vaig acabar el partit, vaig tancar la ràdio, la televisió... No vas escoltar l'entrevista de la Tere al misteri?
No, no, no, no. No volia sentir més perquè, escolta, entre les derrotes del meu equip, un dels equips que jo prefereixo, que havia perdut a casa... Sí, sí, sí. L'altre equip, que no és gaire amic, per la culpa del seu president, que es va fer allà, no sé si te'n recordes... Jaume, ara et poso un context, que estàs pensant a veure de quins equips de Sant Lluís, no? I vaig preferir posar-me una pel·lícula de l'Oeste.
M'ho imagino, al nàstic hi ha gent que té... Bueno, és normal. Jo soc nàstiquer. Des que vaig néixer fins que el dia que em mori. I soc dels primers 100 socis, o el número 100, no ho sé, és igual. Però jo recordo... El partit d'ahir... Què? En resumen, el partit d'ahir, jo penso que els jugadors estan neguitosos...
no sé si pel mercat o el mercat, el vestidor, etcètera, etcètera, però estan neguitosos, es van prometre unes coses al seu moment i continuo dient i ho tornaré dient i durant tota la temporada estem pagant el purgatori d'haver fet fora a qui no ve sentit un cafè fora. Perquè el playoff de l'any passat el vam jugar gràcies a un entrenador
que el van fer fora. Parles de l'entrador actual de la Vires, Dani Vidal. Sí, senyor. I això encara no sé a dia d'avui, perquè diuen que va ser el Consell d'Administració. No, no, no. Va haver una persona en concret, o dos, que van ser els que els va agafar la bulla i el van fer fora. Aquests senyors són els que han de dir, van fer fora per això, per això, no perquè no portem quants partits sense guanyar fora de casa. No, no, no. Això jo no m'ho engullo.
M'ho engullo, perquè què estem fent en guany? Van posar un entrenador que als partits de playoff no van pujar per aquell entrenador que van canviar, perquè no van guanyar cap partit a casa. No van guanyar cap partit a casa. Cap. Després comencem la temporada amb el mateix entrenador aquest, que ens va portar el seu dia primer, i gràcies.
Però aquest entrenador va començar a fer invents, un darrere l'altre, fins que la jornada 10 ja no es va poder més, perquè havíem perdut a la jornada 10 tres partits a casa, recordeu-ho, perquè al futbol a vegades no tenim moviola. Jo tiro moviola cap enrere i tiro moviola. Portem la crueltat encara del senyor Eder Mayo Fernández, àrbitr contra el Màlaga, que allí te'n dones compte del que és el futbol en aquest país. No ho sé a la resta, però te'n dones compte.
El de l'arbitratge, perquè jo no me miro només al nàstic, me miro a altres partits. El de l'arbitratge en aquest país, amb el videoarbitratge, el bar, amb B, això, el que sigui, és una vergonya. I el del bar, ja t'ho he explicat a tu alguna vegada i ara ho diré en públic avui aquí. El del bar, al cap i a la fi, jo que vinc i tinc la gran sort que vaig a estudiar la enginyeria i soc enginyer...
És triunometria pura i dura, és matemàtica, és geometria descriptiva. I el del bar fan el que els dona la gana, perquè no t'ensenyen quan surt la pilota i quan arriba l'altre. El bar, en dècimes de segon, la informàtica te fa posar la punta de la pilota o la punta de l'ungle. És una vergonya, però descarat. Penaltis que no ho són ni els piten, penaltis... És descarat.
Arriba un moment que dius, però quina corruptela que hi ha? És que és a tots els nivells. I no ho sé. I llavors nosaltres entrem dintre del fang d'aquestes corrupteles. El de l'Eder Mallo no sé com acabarà. Però jo des d'aquell dia, us ho juro, que amb el tema arbitratge, el comitè d'àrbitros o el que sigui, estic superemprenyat. I després, òbviament, només feia falta... Ens diuen des del Consell d'Administració o el que sigui que...
i perdoneu, i aquí acabo, perquè hem de parlar els meus companys. No, no, però me diuen que han de fer territori, i resulta que fem fora el Dani Vidal, i després tot un seguit la defensa, començant l'Alberto Baro, el Joan Oriol, que hauria pogut jugar un any més, el Pau Domingo, etcètera, fem fora territori. Ahir es va demostrar, després de la mitja part, que el territori o l'Oriol Sobirats, aquell xaval, va fotre un partit
Amb l'altre, el central, que surt... L'Enric Pujol. L'Enric Pujol, també és un encert, també és del territori. I a aquests xavals joves els ha de donar confiança, els ha de donar estabilitat. I el futbol és un tema d'encerts i errors, i és un tema molt de psicologia. Llavors, quan tu estàs fora, que no estàs dintre, perquè els jugadors fan el que... Tots volen guanyar, òbviament, però hi ha nervis.
I hi ha nervis amb els jugadors perquè no estan aconseguint els objectius que volen els de dalt de tot. Però jo només vull saber això, i no ho sé. A mi m'agradaria, a títol personal, que m'adiguin no, no en plural, singular, qui va ser el que va dir...
Dani Vidal fora. Això, perdoneu-me, però aquest error és un purgatori, una penitència que estem pagant i la pagarem durant tota aquesta temporada. I només espero que ens assalvem. Només espero això. Això és una cosa que ja ha passat i ara no té solució. L'actual... Jo t'he de dir una cosa. El gimnàstic, o qui sigui, tothom fa una cosa, sempre ho he dit aquí, i ho fas per guanyar. Si tu compres un dècim de loteria o una quiniela fas, perquè jugues, per trucar, que toqui...
Jo crec que els jugadors volen jugar i volen guanyar, però no poden més. Porten les cames enganxades, estan nerviosos. És un problema que un professional té que saber que el solucionar. I si un dia no està en condicions, o no està en condicions per jugar, doncs dir, senyors, jo no puc jugar, i em vaig cap a casa i faré del meu ofici, que soc mestre, que soc un venedor de botifarres, no he de vendre botifarres, però...
Que no estiguin aquí aguantant-se a veure si toca la campana i surten bons jugadors. Ara, el problema, això és el que dic, de psicòlegs, de cap i res més. Jo una vegada em va dir un, tu et vols primar? Si per mi vés el psiquiatre que et convenja que et vols primar, després fes el metge i que et faci el règim per primar. Si no ho tens al cap, el que vols fer, no ho faràs mai, això, perquè no ho veus.
Escoltem el Víctor, per favor. Jo s'ho escric en gran part al que comenten els companys. En primer lloc, el partit d'ahir, potser no cal descriure'l gaire, el Nàstic va estar absolutament inoperant. També és cert que era un camp que estava molt difícil, tot el que vulguis, però a veure, sabem que ha de ploure, que ha de fer fred i s'ha de jugar en qualsevol lloc.
Això està clar, i també era pel Corcón, això. I sí, vale, que sí, que els jugadors tècnics del Nàstic, tot el que vulguis. Partit dolentíssim i, tal com diu l'entrenador, es tenia que ser una mica durs perquè, a veure, els primers 20 minuts el Nàstic és que no va existir, i els altres 65 hasta el gol, i per què va fer gol? Doncs, bueno, dues ocasions aïllades i el Nàstic no està jugant bé.
Jo voldria dir, parlant-hi en termes generals, no només del partit d'ahir, que, efectivament, independentment d'aquestes coses que heu comentat, que s'ho escric, i tenint en compte que no hem pujat a segona divisió els dos últims play-offs en gran part pel tema arbitral, i no és una queixa, és una dada objectiva, absolutament objectiva, crec. A veure, el Nàstic ha tingut un problema no...
Vull atribuir responsabilitats perquè aquestes coses, un diu una cosa, un diu l'altra, però el Nàstic tenia un bloc bastant consolidat amb bons jugadors, i diré noms, hi havia el Víctor Narro, hi havia el Pablo Fernández, hi havia jugadors al mig del camp, a la defensa, molt millors que aquest any.
Aquest any, pel motiu que sigui, els fitxatges que s'han fet han baixat el nivell del Nàstic. Algú em deia, no, és que el xicot aquest que va marcar el gol, el noi aquest colombiano, és bo tècnicament, clar que és bo tècnicament, però no és com el Víctor... Comparo el Víctor Narro, perquè el Víctor Narro, l'any passat, és un jugador top, per mi. I molts altres que no em venen al cap i no nomeno. És a dir, el Nàstic tenia un bloc... El Grustegui mateix, a la mitja. Perfecte. El Nàstic tenia un bloc que...
malgrat els àrbitres, ha estat a punt de pujar a segona dos anys seguits, sempre ha estat a dalt sense problema. Aquest any hem estat a dalt, però en sé que ens hem desonflat. Jo l'únic que vull esperar, per posar una dosi petita d'optimisme, i perdoneu, però, cony, a veure si alegrem el dilluns plujós i el partit d'ahir, és que agafin una ratxa. Serà difícil.
perquè no veia el Nàstic superior a molts equips, i almenys ens posem al playoff. Òbviament de pujar directe, res, perquè tens Sabadell, Atlético Madrilenyo, Europa, BTC, que juguen molt millor que el Nàstic, i que estan actualment... Però també estan fallant, eh? El que passa és que el Nàstic tampoc està amb regularitat, però... Ahir Sabadell empata. Ahir de Comarit perd. Però el Sabadell ahir va empatar per un gol... A l'Europa va guanyar fora. Sabadell va empatar i, malgrat tot, va sortir victoriós del cap de setmana.
El Nàstic l'any passat no estava anys lluny dels equips de dalt, ni de la Cultural, ni de la Pontferradina, ni dels equips que estaven a dalt. El Nàstic, o del mateix Màlaga, no estàvem lluny. No estàvem lluny. Enguany, jo crec, no sé si estic equivocat i us subscriureu, no tenim joc per estar a dalt. Jo no el veig. El tema positiu que també dius, i jo me miro la classificació...
i veig que entre l'últim que fa el play-off i el primer que baixa, hi ha sis punts de diferència. Si treus aquests dos equips, els altres deu que estan allà, entre ells el Nàstic, i l'Eivissa, l'Hèrcules, el Cartagena, i tots aquests equipets que també volen el mateix que el Nàstic, tenen tres punts entre ells. És a dir...
Entre el que està darrere el Nàstic en T28 i el que darrere del playoff en T31, hi ha 3 punts en 10 equips. Això és un partit. Això vol dir que hi haurà finals d'aquí a final de Lliga, perquè estem en la jornada 22. Quan veus això, la igualtat, els detalls, es paguen molt cars en aquesta categoria, i llavors això és encerts i errors. Espero que avui, el que avança el mercat,
arribi la tranquil·litat total. Els jugadors ja saben que es queden o que marxen o que tenen fitxa o no tenen fitxa, etcètera, etcètera. Tot aquest batibull del mercat o la barreixa aquesta i ens permeti començar a tindre estabilitat. Ens venen dos partits a casa. Jo no veig els sis punts encara. No els veig perquè, tal com van jugar ahir, no els veig.
I, entre altres, perquè sí, si guanyes diumenge, guanyaràs l'altre. Però com diumenge contra el Villarreal, bé, que porta molts partits sense perdre, vull dir, i sobretot fora de casa, no sé si des del novembre que no perd.
Clar, totes aquestes coses sumen, eh? Perdona, eh? No, volia complimentar una mica el que deia el Víctor en relació a si està millor o pitjor plantilla, que queda clar. Almenys en quant a resultats que pitjor que la temporada passada. Fa dies tinc una relació aquí de jugadors vinguts. Santos va venir de l'Urún que va baixar. Álvaro García...
Alba i Cedric, del Fuella, que va baixar. Muy delgado, sense equip. Cap Tum, sense equip. Baselga va lluitar per no baixar amb l'Arenteiro, igual que Marcel Prendes. Mangel Prendes, volíem dir, perdó. Camus ve de la zona que lluitava per no baixar. Pau Martínez lluitava amb els unionistes per no baixar. Junca ja sabíem el que havia. Havia vingut d'un equip que juga la lliga andorrana. Sense menys tenia aquesta lliga.
Els jugadors suplents, habitualment que no hi juguen, són titulars indiscutibles, per tant, perquè hi ha Montalvo, Òscar, que segurament seria del que més aguantaria aquest nàstic, i Àlex Jiménez i Rebollo. Vaja, jo crec que hem fet una mica de resum de lo que ha vingut aquest any i d'on estava aquests futbolistes la temporada passada.
Bueno, per això... Mira, els que van marxar d'aquí, si els mires, no han triomfat en cap equip. El que va marxar allà a Polònia, on va anar, o a Itàlia, està jugant ara en el Murcia. El Narro. El Narro està jugant en el Murcia, em penso. I em penso que no va jugar. I el Murcia hi va perdre, el Murcia hi va empatar, a fora, a casa...
Bueno, és igual. Els resultats, sí, que tampoc han triomfat. Aquí s'havien acoplat bé perquè portaven un... El Grostegui aguantava molt. Aquest xiquet allà a la mitja aguantava molt d'aquí. Pintores entre la mitja que tenia la Montalvo o l'Òscar Sanz, estava bé la mitja? La van desmuntar? El que he fet no és una crítica, és una constatació del que...
dels jugadors que hi ha i d'on venien. Venien tots de les rebaixes, de les rebaixes de part. Jo crec que no soc una persona crítica. No, jo tampoc. Ells juguen en un equip i baixen, però el peneteren ells, perquè tothom...
vol guanyar, tothom vol que tenia el premi, i el premi s'hi venia per un, i les altres tenen la pedreia, i si saps agafar-la, pots apuntar a entrar al premi gros, a la repesca del play-off. Però ells jo crec que han vingut. Ara els tenim, no els podem marxar tots. Ara, no és un equip... No, has trencat el bloc que dos anys. A veure, hem estat a dalt. També per un tema estadístic,
a veure, home, millor podies anar perquè podies pujar a segona divisió, però els dos últims anys no hem pujat per detalls, per un mal partit aquí, amb la Real Societat B i el Màlaga innombrable, no? Clar, millor no podíem anar, aleshores, òbviament s'ha de respectar aquests jugadors, és la mala sort que no han sortit bé, perdó, no gaire bé.
les coses com són. Vull dir, no han millorat el que teníem. Ara tenim dos partits seguits. Jo sempre, quan hi ha dos partits seguits, si ho miris a les estadístiques, els sis punts... Difícil d'aconseguir. Molt difícil. El màstic no és el Furtiquera. Perdó, el camp no és el Furtiquera d'altres anys. Però hi ha una cosa. Jo fa anys vaig jugar un partit al camp del Tenerife i el nazi que ell penso que va guanyar.
El gimnàstic no estava gaire bé. I l'entrenador, que és el que vam tindre que va marxar a principis de temporada, Luis César, va comentar allí. Diu, ara, en aquest partit que hem sacat aquí, els dos seguintes que tenim en casa, dice, els vam a meter l'altra vegada arriba, quan estava segona. Diu, Luis, me parece...
Però 6 punts és molt difícil. I em va dir, calia, calia, calia. I no es van treure, es van treure 3 o 4. Va guanyar un i va empatar l'altre. O sigui que el gimnàstic, si ho mireu, no, i molts equips, molts equips, que tingui dos partits seguits, que treguen els 6 punts... Mira, el Sabadell ja ha passat, ha tingut dos partits i ha fet dos empats. Sí, sí, és que se'ns enganxa les cames, no sé, o el cervell.
I és el de dalt de tot, eh? Tot és, jo crec que també ho comentava el Víctor, tot és psicologia, eh? Sí, sí, el cap, el cap, escolta. Totalment, psicologia sí, no falla. Els encerts i els errors, i sobretot la psicologia negativa o positiva, si t'acompanya a l'objectiu o no t'acompanya a l'objectiu. Com valoreu el descans i els tres canvis de cop?
de Cristó el Parraló, fins i tot, amb jugadors que acabaven d'arribar i que els va treure del terreny de joc. Falta d'actitud, mirar de canviar una mica el rumb que es tenia... No, jo crec que va ser per un tema de minuts, de minutatges que portaven dels seus equips que vénen.
Ara veurem el lateral esquerre el diumenge, perquè el Mui està sancionat. Vull dir que els minutatges, jo ho vaig dir la setmana passada, que estaven cansats i que no aguantaven tot el partit, etc. I ahir se suposa, i vull creure que degut a les circumstàncies,
El Gelardo perquè tenia la targeta. I això era una cosa lògica. I als altres, doncs, mira, li va tocar als que els hi va tocar. A l'Ugo, també, perquè no hagués aguantat tot el partit. I llavors, doncs, bueno, va sortir. Però això genera inestabilitat. Som l'equip més golejat, no pot ser. Tenim un coladero darrere, impressionant. I ahir Sant Rebollo ens salva el partit.
Així no ens enganyem, però tenim un col·ladero. Sí, sí, però al principi de temporada, si ens recordem, érem l'equip que més gols fèiem, i també els gols en contra anàvem, anàvem. Però als altres anys fèiem pocs gols, però també érem els equips menys golejats, que vam guanyar el Premi Zamora, va guanyar el porter, fa dues lligues, si me'l recordo. Sí, sí, o el Barbos. Ara, ahir al gimnàstic, al camp aquell...
per tots els jugadors el camp està igual. No és el camp per uns i per altres. Que tenen alguna cosa... Jo crec que ells s'han d'agafar i fer un examen de consciència, posar-se davant d'un mirall i dir... Som equip i mirar-se la cara. Som equips per poder jugar bé i poder fer el playoff. I ells convencen la seva cara que es convencin que ells ho poden fer. Han de fer un examen de consciència, un examen de psicologia, un examen que li vengui l'entrenador o el que hi ha. Perquè tots els equips tenen un psicòleg.
que els prepara, però és una qüestió mentalment, estan una mica tocats i els ha de convèncer. Jo crec que si ells fan un examen, ells se suposa que són bons jugadors, perquè això en Lasti els ha fitxat. Per això els ha fitxat, si no, malament, si no són bons jugadors. I després, sense voler extrapolar la responsabilitat de ningú en concret, perquè crec que responsables ho són tot en la mateixa mesura, però vull treure un nom, i pobre xaval, i l'altre dia, el dia de casa, es va veure afectat...
crec que va arribar plorant, que és el Cèdric, que ha vingut aquí una mica com un dels fitxatges estrella. És un tio que pot tenir qualitat, però que en guany no li surt res. I ho sento.
Igual es plota i ojalà, si m'escolta, digui... Ostres, però... Hosti, és que només tenim pràcticament un delanter. Aquest xicot aquest any és pràcticament... No li surt res, no li surt res. L'altre dia a casa es va lamentar que va fer una pifiada, que se n'anava sol. És com tota la vida. Ja no sé si és psicologia o mala sort, però quan estàs creuat...
I és una mica l'optimisme que dèiem abans. I la confiança. Ojalà foti dos gols i diguis... De quin equip venia? No, no recordo. Con la Brada. Con la Brada. Però és una mica l'exemple que dius, home, un jugador que pot tenir... Que ha jugat amb molts equips i... I més té fitxa de 3 anys, si mal no. I que és un paio que pot ser que tingui qualitat i té velocitat i es desmarca, però guany. Ahir mateix va estar...
Ja el Baselga davant, i poca cosa més. I si el Baselga es lesiona... L'any passat teníem l'Antonyín, hi havia el Pablo, que el Pablo era una garantia. Va salvar molts partits, també. El Pablo, l'Agné, el dia que comença a fer gols, és de superior categoria, i efectivament... Clar, vull dir, quan té...
Si tu fas un playoff i tens el Pablo a la banqueta, estàs perdent contra el Murcia 0-1 i el Treus i el minut 80 tampat el partit, gràcies, i l'any i després.
A casa d'ells, l'única vegada que Xuta m'aporta, te la fa el Pablo, amb un centre del narro espectacular, i te fa gol, doncs passes a la final... El jugador que porta més gols del Nàstic en guany, ja sabeu, és el Jaume Jardí, que no juga de delanter, podeu dir mitja punta, però a vegades... Ahir va jugar a l'extrem molta de rato, i és el que porta més gols, perquè té qualitat, però quan no és un delanter el que porta més gols... Vol dir alguna cosa, això. I la defensa...
A veure, la porteria 0 és vital. O un gol... Bueno, ahir va ser un, però és que som un coladero, eh? Jo ahir hi havia moments, eh? No sé si us passava, que deies... Ui, ui, ui, ui... Quants corners van tirar? 11 o 12. I el Nasi, quants? Un o dos. A la segona part. Però si m'han jutat tres vegades. És que això demostra...
Jo sempre ho dic, mira, Borrón i Comte Nueva. Sempre hem de fer això que ens fa, Borrón i Comte Nueva. Esperar el domenatge, a veure si toca la campana. I l'altre és el dissabte, juga, que és el dia de Carnaval. Hi ha tots disfressats. Hi ha tots disfressats, escolta. Són dos filials, sí, els filials... El de Carnaval, quin és? El dissabte, dia 14. Betis. Ah, hi ha una cosa, jo aniré el màstic, però el màstic jo. I tant, sí, home, tots. Però...
És que el hàndicap és aquest, i bàsicament, és un tema psicològic. Quan s'arriba a aquestes alçades, els equips de dalt de tot tenen la confiança, els de baix de tot la perden totalment,
I aquests que estan al mig és qüestió de la ratxa que has dit. Si enganxes una ratxeta, ja estaràs més tranquil, els jugadors també, comencen a agafar confiança i ja està. Però jugant com es va jugar ahir la primera part, no podem anar enlloc. No podem anar enlloc, vull dir, ja fa uns quants partits que no estem... El dia de l'Ibice aquí a casa, la segona part... Fatal, fatal.
Un petit. Estava Sant Magí i Sant Atecle allà amb el reboll. Quan va fer aquell pal a l'últim minut. Aquell cor era allò, cada moment. Però el millor és el que diem. Jo és que intento insuflar optimisme. A veure... Jo hi dic borró ni quanta nova. Crec que tots estem intentant insuflar optimisme, però el millor pel dimecres de cendre estem al play-off, perquè guanyant sis punts, com molt bé deies abans, estem al play-off. I el xip canvia.
Els 6 punts, i més del que vam guanyar ahir, estem a 4 punts d'entrar a la playoff. Jo crec que encara que no ha arribat al davanter centre, ha arribat un central de molta alçada...
i pot fer de peda de la T.C. Tropez. I l'Alcalá. Sí, sí. Ahir va anar a rematar, sí. Jo abans ho pensava. Tenia d'haver fet, com li diuen sempre, un Alex Sanko. Sí. El que passa és que, esclar, un 1 a 1, tant com en el partit, crec que és el millor d'ahir, el resultat. Per cert, que heu parlat d'Alcalá, no hi ha marge per esperar, perquè divendres n'ava a la roda de premsa del minister, del minister de Nació de Tarragona, i li preguntava justament sobre la nova incorporació, deia...
En aquests moments, entenc, previ a un partit, també has de jugar a les teves paraules, però donava com a possibilitat anar a convocar, però veia molt llunyana l'opció de jugar-hi. Entenc que de la manera que estava el panorama diumenge a la nit,
amb l'1-0 del rival, de l'Alcorcón, ja entenc que ja no va voler esperar mai i el va fer jugar. Però, en principi, almenys després de la roda de premsa previa al partit, intenció de jugar, el Cristó el Parralo no se li va veure amb massa intenció de fer jugar a un central que portava mig any sense jugar
tot i que es veu que a nivell físic sí que estava bé. L'únic perill que hi ha és que es trenqui. Ja està bé, no? Ja està bé un jugador amb experiència, amb anys. No de DNI, sinó també, a banda de DNI, d'acumulació de partits en categories, que sap jugar amb i sense pilota. Ara també, això que diem de jugadors, l'Àlex Jiménez, ja has vist, que està amb un equip estranger i el vol fitxar.
Ara, fa un partit o dos partits allà baixen d'alusió, no sé quin camí era, que els locutors que donaven el partit de la ràdio, a través de Movistar, sempre feien propaganda d'Alex Giménez. I ara el millor jugador, que era Cesto, que és de Murcia. No ho vau sentir per la televisió? Era horrorós. Aquest és el sponsor d'ells, escolta.
Bé, per això hi interessa arribar avui a les dotxes del vespre i que els jugadors acabin les pel·lícules. Perquè els jugadors, això també és psicologia. Vull dir que tu saps que pots estar allà... Aquell, el Grec, tampoc va anar ahir convocat i va tindre la desgràcia del Dia del Toral aquí que ens vam espantar tots, no?
Això també conta, les lesions, les males pegues, etcètera, les lesions que han tingut en defensa. El xaval aquest alcalà hi va sortir perquè a l'alba tenia la targeta. I tal com anava al partit, era fàcil que amb una jugada, i tal com estava el camp, podia rebre la segona i estava llest la cosa. Vull dir que són coses, però és...
La psicologia en aquests moments... I la sort? Sí. Per això, la sort, quan hi ha tanta igualtat, conta-hi molt la sort. I el millor del nàstic, començant, és a dir, la piràmide des de baix, l'afició. Perquè hi... Ole tu, xapó, i felicitats. I això es vol dir que són nàstiques, de veritat, amb la pluja caient, estaven allà... Dumenge a la nit, han de tornar de nit a la nit.
I potser avui a les 8 ja estan treballant, etcètera, etcètera. Gons, hi arribem... Ja són les 9 del matí. Una porra, primer acabat, perquè ja estem sobre l'hora pel partit de dissabte. O el camp de setmana, va ja. Quan juguem contra el BRB? El diumenge? A les 6 i mitja. A veure, no és mala hora. Jaume.
Ràpid. Guanyar sense mereu, això. Jo sempre hi jugo 3 a 1. Doncs amb això acabem. Gràcies, Comanys, per acompanyar-nos avui a la tertúlia. Continua, la veu de Tarragona, camí des 40. La teva veu, la veu de Tarragona. Tresor antic, tresor antic, tresor antic, tresor antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló Firal de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina en salsa amb Raul Cid tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com baixo aquí amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Cid amb Raulina en salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
La teva cita és TGN Sports. De dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la 1. TGN Sports amb Joan Andreu Pérez.
Tarragona vol ser una ciutat lliure de violències masclistes i LGTBI-cofòbiques. De tornada a casa, cap persona vol ser valenta, sinó lliure. Prevenció de conductes sexistes a Tarragona. Telèfons d'emergència 092 Guàrdia Urbana. 112 Emergències. 900 9120 Línia 24 Hores. Ajuntament de Tarragona. Les pífies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris...
O no. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir la secció d'humor. Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. En directe els dijous a les 10 i 20. Dins la veu de Tarragona, camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis a tarragonaradio.cat. Deixa que la sessió...
De fet, és la cançó del Rombesco que posa música en aquesta campanya de la qual ara en parlarem. Són les 10 i 7 minuts en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio, la veu de Tarragona camí cap als 40. I ara, el nostre company Josep Súnia entrevista la consellera Montse Adán.
Com us deia, en parlem ara d'aquesta campanya al voltant del Romesco, de Tarragona Turisme, la campanya Romesco de Tarragona, orgull, tradició de la barca a la taula. Romesco, que quedi clar que no és només una salsa. Però li preguntem a la consellera de Comerç i presidenta de Tarragona Turisme i promoció econòmica, Montse Dan. Consellera Dan, molt bon dia. Molt bon dia. Romesco, no només una salsa, que quedi clar.
Així ho volem. Hem iniciat una campanya, sobretot. Després de l'èxit que va tindre el Congrés sobre el romesco, vam veure que el que ens faltava, sobretot, és que el propi Tarragon i Tarragonina coneixés i es cregués aquest plat com a identitari de Tarragona, i vèiem que molta gent identificava el romesco com una salsa, que també, però l'origen a Tarragona està amb el plat. I així hem llançat aquesta campanya, que volem que sigui...
un tant provocadora per animar els tarragonins i tarragonines, doncs, s'accediu al Comerç. Hi ha una cançó, anem a sentir-la, va, i la comentem, perquè hi ha una cançó, una cançó bonopíncula, una rombeta, anem a sentir-la.
Doncs al ritme de rombeta, no? Perquè, de fet, això és un vídeo, eh? Sí, és un vídeo i hem volgut crear amb músics tarragonins també aquesta rombeta per animar-nos, per aixecar-nos avui de bon humor i que cada dia ens acompanyi. Són el Jorge Varela i el Roger Monesa, que són d'aquí a Tarragona, músics de Tarragona, que ens han regalat, ens han fet aquest regal amb el catalán acompanyant-nos.
El vídeo aquest el anirem veient a través de xarxes, perquè aquí la campanya té diferents branques. I també hi ha una part que són persones amb primera persona, serveixi la redundància, que també parlen del romesco, no? Sí. El que hem volgut és una campanya adreçada al tarragoní a tarragonina. Després se faran moltes accions per promocionar el romesco, però, com dèiem, ens faltava aquesta marca tarragona, que a vegades els tarragonins i tarragonides...
ens falta que ens ho creguem, que tenim moltes coses bones a la nostra ciutat, i aquesta marca de Tarragona, aquest feixell fet a tarda, l'hem d'impregnar. Llavors vam escollir quatre persones que aquests dies veurem Tarragona amb aquestes primeres persones, que representen una mica tot aquest recorregut que pot ser el romesco.
Tenim el pescador, que és el Jordi Albiol, conegut el Chaparro. Després està amb una àvia del Serrallo, la Lluïsa Beltran, que a més és guanyadora del concurs de Mesa Romescaida de diverses edicions, ella i la seva família, i que al final porten aquest romesco, és com la part més identificativa que porten aquest romesco a casa. També un cuiner d'excepció, excepcional com és el David Soler,
que també aposta al seu restaurant per al Romesco i és una miqueta aquest reconeixement als nostres restauradors que estan presents apostant per aquest pla identitari. I després també una paradista del mercat central, en aquest cas la carmeta. Em fa gràcia com veig el nom de Maria Carme, la carmeta coneguda per tots, que també ens recomana comprar el peix de Tarragona i ens dona aquestes...
aquestes pistes de com fer el millor romesco a casa nostra. I si anem al mercat també podrem veure llocs on trobar els ingredients del romesco també ben ressenyats, no? Sí. Nosaltres, clar, ara aquesta campanya té com dues fases. La primera era que vam presentar l'altre dia i que durant aquests dies començarà a veure aquestes imatges en les quals volem que piqui una mica els tarragonins i tarragonines que els diguin ningú més
Penses en salsa quan escoltes parlar del romesco? Doncs escolta, no et pots dir terragoria al 100%. Per això volem que la gent viagui una miqueta amb carinyo, però que s'afagi seu. Però després, a més a més, anirem tant al mercat, hi ha parades com el que són restaurants, que hi hagi com un segell identitari en el qual els restaurants sàpigues que en aquell restaurant hi haurà un romesco,
També hi haurà, repartirem, com uns tripis, uns flyers, en els quals s'expliquen històries i anècdotes del romesco, inclús alguna recepta de com fer-lo a casa, i després també a les parades. A les parades hi haurà com aquest identitari, també que puguin saber els ingredients, adquirir aquests ingredients per fer el romesco, amb una recepta, per exemple, en aquest cas, que el David Solent ens ha regalat i tindrem un tripis amb aquesta informació de com
fer-lo perquè tots ens atrevim. Per tant, com dèiem, té aquestes dues passes. Una que és la imatge que estigui a pau de carrer i que la gent quan passegem ens fem aquesta pregunta de si coneixem el romesco i l'altra ja és anar allà on realment podem gaudir del romesco, ja sigui pels professionals que són els restaurants o dels nostres peixeters i peixatures que ens expliquin i ens animin a fer-lo a casa.
Ens deia, mira, ens deia Fitur, precisament, el Moja Cuach, parlant de la gala dels sols Repsol, que, clar, que ells estan fent els plats perquè puguin degustar els millors cuiners del món, perquè són els millors cuiners del món, que ens tindrem aquí a Tarragona, i deia ell que, clar, que el romesco hi havia de ser. Aquí seria, baix, el romesco, també. Sí. El Moja, com sabeu, són Repsol a terra, els propers dies a Tarragona, i la gala principal es farà aquí a Tarragona, al Palau,
al palau final del nostre palau de congressos, però clar, hi ha d'actes previs. Per exemple, el Moja estarà en un sopar que es realitza Reus el dia anterior, el cap de setmana anterior,
i suposo, imaginem i creiem del cert que hi haurà aquest romesco. I després nosaltres també, Reus i Tarragona, fem un acte molt popular, que ells ja fan el tema del vermut, i nosaltres ho fem a la plaça Cosimi, en el qual també hi haurà una degustació per a tots els que s'apropin el dissabte 14 a la plaça del Mercat, a Cosimi. Allí hi haurà també una degustació del romesco.
Hem de tenir el present sempre. També tenim altres productes que no ens oblidarem, però ja que hem engegat i tenim aquesta injecció de promoció i de projecció del romesco, ha d'estar present. Ens volem fer pesats, però de bona manera, perquè la gent comenci a respirar i a gaudir-ne del romesco.
El sospicaria molt bé, suposo, que el Chaparro, el Jordi Albiol, però clar que això, parlem de plat de bordo, del romesco que feia a les barques. Clar, és que l'origen està documentat i això també ho tindrà, el Congrés es va explicar. Tenim aquí un historiador, el Ricardo, que té aquestes publicacions i aquest recorregut per la història del romesco i l'origen està a les barques del Serraio.
era aquest menjar, com dius tu, aquest menjar bordo, al final era amb el peix que tenien aquell dia a la barca, i feien aquest romesco amb aquests ingredients que formen part del nostre receptari. Després, òbviament, s'han acabat tant, i nosaltres també ho vam deixar ben clar al Congrés, que tot és vàlid i tot és promoció al romesco. Després hi ha aquestes varietats, no?,
ha anat evolucionant el romesco amb la salsa als calçots, amb el xató al vendrell, també va anar cap a l'interior. Llavors es va transformar el romesco no només en peix, sinó també en carn. Tot això és un valor afegit que té el romesco. Però a Tarragona hem de reivindicar, hem de recordar aquest origen dels nostres pescadors que abans sapiguem fer aquest plat a bordo que després es va anar transformant
a les cases també del Serrallo i, com deien, de tot el territori. És una riquesa, perquè la gastronomia estem veient que quan tu aneu al turisme, perquè ho promocionem també a nivell de turisme, perquè quan venem experiències, al final la gastronomia és una de les principals. I també des de promoció econòmica del territori, perquè al final de Tarragona, perquè es promou aquest producte de quilòmetre zero, de proximitat,
i d'aquesta identitat, perquè al final, òbviament, tota la gastronomia, tot el que puguem degustar, té la seva riquesa, però aquesta part identitària que té el romesco, altres plats no poden gaudir. I ben acompanyat, el romesco, per tant, podem fer amb peix molt variat. Aquí la gama és extensíssima, de combinacions.
Però d'aquí una estona la veurem al Teatret del Serrallo parlant també del peix de Tarragona, tot un gust. Vull dir que avui també és dia gastronòmic, eh? És que realment el peix de Tarragona és que al final és recurs als nostres pescadors. Sabem que estan passant una època molt, molt, molt difícil amb unes normatives que realment, unes regulacions que nosaltres no parem de dir-ho, hem de defensar-los perquè se'ns posa molt difícil perquè al final és la nostra ciutat
i des de nivell local sí que podem fer coses. A vegades pensem que el tema de la normativa ens queda molt lluny, però sí que podem fer coses. I avui també aquesta campanya que presentarem de peix de Tarragona a tot un gust va en aquesta línia, promoció del peix de Tarragona, del peix de la llotja de la cofredia de Tarragona. Si realment apostem pels nostres pescadors i quan anem a comprar escollim els nostres peix en contra d'un altre, és un recolzament
directe als nostres pescadors. Per tant, no ens hem de cansar, i amb la nostra responsabilitat com a administració, d'engegar accions que, com dèiem, d'una banda és identitat, però l'altra és aposta per la nostra gent.
Per ser, ja acabant, però tornant a la campanya del Romesco, les fotografies són del Pep Escuda, un altre ex-mariner o ex-pascadota. I serraienc. Clar, sí, tenia molt de sentit, la campanya també va ser encarregada de feeling, tenia molt de sentit que si al final el que estem promocionant és aquesta proximitat, aquest quilòmetre zero, també els protagonistes, en aquest cas el fotògraf,
què millor que sigui de casa nostra, que entén el Pep, ja el coneixeu, és serraienc, va ser també pescador, i qui millor que ell ha sapigut veure, identificar, extreure aquesta mirada...
de gent que forma part de la nostra ciutat i del Romesco. Era molt important veure aquesta... Vam estar pensant, quan iniciàvem la campanya, què fem? Que també hem de fer campanyes amb fotografia, dels plats... Sí, però si perdem primer la part humana, ho perdem tot. Per tant, volíem una campanya molt més personal, que realment al centre fóssim les persones, que al final som els que els seus pescadors...
A Bordo van crear aquest plat, les nostres àvies que van saber transmetre a casa nostra aquest plat i els restaurants o els nostres peixetes i peixeteres i ciutadans. Per tant, aquesta campanya volíem que fos molt personal perquè el centre principal som les persones i després ja farem campanyes més promocionals amb més imatges de locais
el plat en si. Però el Pep ha sapigut molt bé treure aquesta essència de la gent que, com dèiem, viu en Tarragona i, per tant, també viu en una manera el romesco. Consellera Montserrat, ens veiem d'aquí una estona al Teatet del Serrallo, per parlar d'Opeix de Tarragona. En una estona estem allí. I acabem amb el romesco amb el Jorge Varela i el Roger Conesa, perquè així...
Vinga, gràcies. Fins ara.
La veu de Tarragona. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer al pavelló final de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat coneix, on compren els professionals. Obramat.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari.
També coincideix el dimecres al plenari. Sí. Va bé, va bé. Raulina amb salsa amb Raul Fit. Tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no? Com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes? La Porteria
La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
10 del matí, 24 minuts. Nosaltres continuïm a la sintonia de Tarragona Ràdio. I és que aquest cap de setmana ja comença la prèvia. De fet, el programa oficial marca del 6 al 17 de febrer. Tornarà la festa més esbojarrada de Tarragona. El Carnaval. I, de fet, en guany la comparsa guanyadora del Carnaval de Tarragona de l'any passat, escollia regnar sent la reina...
i el que va quedar en segon lloc serà, per tant, el concubí. Anna Belén Romero, molt bon dia. Bons dies. De la comparsa Sinus, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres. I Dani Medina, d'Urban Style. Molt bon dia. Què tal? Molt bé. Sereu els màxims representants d'aquest carnaval durant aquesta festa, com dèiem, però en guanyo una mica amb els papers...
No sé si dic canviats, però sí que és cert que és una novetat que s'ha destacat perquè és el primer cop que hi haurà Reina Carnestoltes, Anna. Sí. Com ha estat això?
Bueno, pues, como habéis dicho, se podía elegir y entonces la comparsa decidieron que fuera yo. Y nada, aquí estamos, intentando estar preparadas y dar lo máximo. O sea, que no solamente será el tema de representar a la ciutat o a la comparsa, sino que a més, la primera reina carnestoltes de Tarragona.
Sí, sí, sí, la primera. ¿Esto cómo se encaja? Bueno, a ver, con muchos nervios, mucha ilusión, y sobre todo, pues, es un privilegio poder ser la primera reina, y bueno, intentar dar lo mejor, y sobre todo con mucha responsabilidad para dejar a la ciudad, pues, lo más alto posible. Tenim vosaltres com veieu això també, aquest canvi de...
Bé, és que al final ja no és ni un canvi de cromos, no? És simplement una novetat que ha vingut així. Bé, molt bé, la veritat. Anem evolucionant i tindrem normalitat de poder modificar coses. Que no tot és tancat, no ha de ser tot molt estàtic, sinó que ens podem moure en això. I res, un plaer. Un plaer ser concubí, estrenar-nos, no?, aquests nous papers.
Amb il·lusió, molta il·lusió. Molt bé. Vosaltres quedàveu en segon lloc l'any passat, si no m'equivoco, Urban Style. Recordem amb quina disfressa, que ara no ho tinc aquí. Amb Inuits. Sí, vam fer el món dels Inuits. Molt bé. I la veritat és que vam estar molt bé, vam disfrutar-ho molt, i ara recollim aquell... Aquell testimoni, no? Exacte. Sí, aquella feina que es va fer, recollim aquest premi, que es compartia amb sinus al Regnat.
Havíeu estat ja també al capdavant del Carnestoltes en alguna ocasió. Sí, havíem tingut bianques, a més, quan érem amb Suburban, i la veritat que molt bé, amb Urban Style, farem aquest regnat, com a concubí. Molt bé. Vosaltres l'any passat, Ana Belén, vau obtenir el primer premi, el Sinus. Sí, sí, íbamos de Versalles.
Y bueno, intentamos llevar todo Versalles, ¿no? Empezaban las niñas, que intentamos montar la historia de Versalles, que empezábamos con las niñas, que eran las flores, que eran los jardines, después las juveniles, que eran la fuente, y después ya entrabas lo que es dentro de Versalles, que estaba toda la corte real. Molt bé. No sé si us puc preguntar enguany quina serà la temàtica de la disfressa. Se sap, ho heu dit, ho podeu dir o no?
Bueno, nosotros vamos de fantasía, ¿vale?, de fantasía Sinus, que es nuestro 20 aniversario y la verdad es que es una fantasía diferente que esperemos que guste. A més, esteu d'aniversari, doncs. Sí, sí, sí, este año hacemos el 20 aniversario y entonces le hemos dado una vuelta para hacer una fantasía de Sinus.
Molt bé. Amb quin estat de salut creus que arriba la comparsa, Anna, amb aquest 20 aniversari? Perquè, clar, 20 anys de comparsa, 20 anys sortint també al Carnaval de Tarragona, hauran passat moltes coses i haurien hagut moments millors, altres potser no tan millors, però, en general, si us heu aguantat aquests 20 anys, Déu-n'hi-do.
La verdad es que tenemos muchísima suerte con la gente que tenemos detrás y 20 años dan para mucho y tenemos muchísimos recuerdos, muchísimos buenos, no tan buenos, de risas, de llantos, pero sí que es verdad que nos quedamos con los recuerdos y muchas veces cuando nos juntamos hablamos, ¿no? Y es que son 20 años, dan para mucho.
Aquesta fantasia ajudarà una mica a rememorar, recordar els 20 anys de Sinus o és una temàtica més que heu escollit perquè en Guanyos venia de gust defensar aquesta disfressa, aquesta temàtica?
Bueno, hemos hecho un poquito de todo, ¿no? Este año que nos apetecía ir de fantasía, no llevar ninguna temática concreta, porque así creo que lo que es espectáculo y todo te da más facilidad para hacer diferentes cosas, ¿no? Pero sí que es verdad que es nuestro 20 aniversario y queríamos hacer algún detallito en el traje, pero no llevamos ni 20 aniversario ni nada. Es una sorpresa, ya veréis. Alguna cosa llevará del 20 aniversario, pero no es tan evident. No vols dir que no será una disfresa, allò, 20 aniversario. No, ni mucho menos, no, ni mucho menos.
I heu fet alguna cosa a nivell de la comparsa, a nivell d'algun acte per celebrar els 20 anys? Alguna trobada? Bueno, después de carnaval haremos, porque ahora no hay tiempo. Ahora esteu tots preparados en carnaval. Sí, sí, sí. Clar, perquè feu uns preparatius. Quan comenceu a pensar la disfressa de l'any següent? Ja un cop acaba la de l'any anterior? Sí, nosotros siempre dejamos 15 días, porque creo que mentalmente... Com si fos molt de temps, no? Sí, sí. Nos hace falta desconectar, pero que después ya empezamos a darle vueltas. Vale.
Urban Style. Urban Style. Mira, aquest any nosaltres fem la temàtica de Jackson, del món Jackson. La fantasia de Jackson, una temàtica que ens engloba des de Janet, Jackson 5, Michael... Ens movem en aquest cercle de l'espectacle. És una temàtica que potser en concurs és més difícil de desenvolupar, però per portar un regnat es veu molt complerta.
I esperem que us agradi. La veritat és que...
Estan treballant des del març. Recordo ja des del març passar-me ja els projectes de disseny i demés, i dir, ostres, si és que no t'esconnecteu, sisplau. Una locura. Si són 15 dies, i a més, amb tot el línatge Jackson, que ajudarà també... Aquí la música, entenc que tindrà un paper molt fonamental, també, la banda sonora, aquella música que porteu a les carrosses, a les diferents actuacions... Sí, la veritat és que tenim un ventall molt gran de músiques de Janet, de Michael, dels Five...
La veritat és que en això sí que podem escollir molt. Molt bé, molt bé. Dèieu que és temps de preparació per vosaltres i per totes les comparses que formen part del carnaval. Aquest primer cap de setmana l'acte destacat seria la disfressador de diumenge. I sou presents a la disfressa o no? No. Vosaltres com a reina i concubí no esteu a la disfressa? Les comparses sí, que eren un ball conjunt, però nosaltres no.
Les comparses hi participen... Vaja, no és que hi participen... Ara ignoro com funciona el tema de la disfessadora a nivell de les comparses guanyadores de l'any anterior. Sí, fan un ball conjunt. Tant sinos com Urban es juntaran i faran un petit... Hi ha representació com a sèquit, per dir-ho d'alguna manera, de la reina i del concubí, però vosaltres no hi sereu. Hi haurem.
Per veure-us a vosaltres haurem d'esperar fins al dimecres 11, 6 de la tarda, que és quan entra la reina Carnestoltes i el seu concubí. A la plaça del mercat, Corsini, i allí serem, no, Anna? Sí, sí. Ganes ja, que arribi. Hombre, y después haremos el espectáculo en el Teatro Tarragona.
D'allí sortirem, fem rambla i cap al teatre. Explica'm com anirà. Com anirà això, Anna, el mièrcoles per la tarda? Què havéis preparat? Bé, a les 6 de la tarda harem el pregó, la salida de la reina concubí. Després, com ha dit Dani, irem a tota la rambla, al teatre Tarragona, i allà tenim dos passes, una a 7.30 i una a 9.30,
donde, bueno, lo que llevamos mucho tiempo preparando y haremos el espectáculo conjunto, también primero empieza Urban, después Sinus y después el conjunto. Es un espectáculo que creo que va a estar bien. Creo que, bueno, esperemos por lo menos que guste y que lo disfrutéis y de parte de nosotros hemos intentado meter todos los estilos posibles de baile para que sea ameno y que la gente también pueda disfrutar.
I què cal tenir, o com es prepara un regnat d'aquesta magnitud? Perquè, clar, són des del dimecres 11 i fins al diumenge, és un non-stop, no?
Sí, sí, ara mira, justo estàvem... Suposo que això... No para. Què representa? Perquè això t'atura una setmana de la teua vida, no? És a dir, al final, no sé, si... Fins i tot allò a la feina, dir, mira, aquesta setmana me l'agafo lliure o no puc venir, perquè... La verdad es que yo tengo la suerte que tengo la escuela de baile y entonces esta semana ya voy a estar poquito y la semana que viene pues cerraremos la escuela y...
Directament, no? Perquè, clar, si no és inassumible. És exclusivitat carnaval. Sí, sí, sí. No es pot estar en gaire cosa més. No, no, no. Bueno. I després, clar...
A donar-ho tot per la ciutat i a tots els actes on us toqui anar per protocol i fins les rues de l'altra setmana, de dissabte i de diumenge, no? Sí, sí. Antes hablábamos, Dani, y yo cuando estábamos aquí, que los esperamos días intensos. Yo creo que los mataremos a las 7 y diremos mañana que tenemos, mañana que tenemos, ¿no? Anem dia a dia. Tothom ens diu dormiu, dormiu ara, que després ens costarà.
Jo crec que totes les reines carnesoltes i concubines els anys anteriors ens han dit que es passa molta son i que al final acaben afònics. Vull dir que això és un... Tothom ens ho ha dit, dormiu ara. Dormiu ara, que aquella setmana no ho fareu.
Teniu una mena d'agenda una mica del programa o què? Sí, anem programant una miqueta tot el que tenim per fer-nos una petita idea i anar prioritzant. El dia més gran potser és dimecres, que tenim la presentació, l'espectacle, la sortida del mercat, i a partir d'aquí ja podem dir que fa baixada. I potser l'atenció ens crea més dimecres que qualsevol altre dia.
Sí, sí, yo creo que la tensión que me he hecho ahí es más el miércoles, ¿no? L'entrada, el pregón, el espectáculo, yo creo que cuando acabemos todo eso diremos... Ja està, ja està. Has començat per a Porta Granés. Sí, sí. No és un poc a poc, no, és pam, de cop. Sí, sí, perquè després les rues, mira, doncs ja també arriben i són esperades, però, bueno, tant les que es fan al centre com les que es fan als barris, però, en fi, vosaltres, doncs, ja haureu entrat dimecres i a continuar.
Sí, sí, totalment. Les Rues ja són... És una cirereda del pastís. Hi ha de veure el treball fet durant tot l'any i sempre... Si no hi ha res que impedeixi a algú tècnic, la majoria de vegades van bé. Segur que sí. Ara, Belén Romero, Dani Medina, moltíssimes gràcies... A vosaltres. Per acompanyar-nos. Molt bon Carnestoltes. Gràcies. Que vagi molt bé. Moltes gràcies.
I esperem veure-vos a partir de dimecres a tots els actes del Carnaval. Segur que tornem a coincidir. Moltíssimes gràcies. Que vagi bé. 10 i 35 i a ritme de Carnaval. Nosaltres continuem el programa. Ara de seguida s'incorpora la companya Núria Cartanyà amb més arguments aquí a la veu de Tarragona.
Bum, bum, hasta llegamos.
Get it from the rhythm and the rap cubano, oh yeah. Atacando la rumba house aplazante. Caliento, baby, que te coge la corriente de los veinte. La ola, el power de mi gente que te entra de frente.
Fins demà!
Todes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Todes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura TGN Esports Tarragona Ràdio El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra a Tarragona Ràdio Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori
TGN Sports, amb Joan Andreu Pérez.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
El programa Revival de l'Albert Malla.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry.
DJ Parri, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parri. Prova-ho i repetiràs.
Estem en Temps de Cultura dins la veu de Tarragona i el que fem és avançar-nos a un esdeveniment que tindrà lloc al mes d'abril. Però començaments, eh?, el 4 d'abril. Una superregala que donarà inici al que serà el Festival Teatre Màgic. Sí, sí, ho heu sentit bé. Arriba la primavera i arriba el Festival Teatre Màgic i tornem a saludar el nostre mag de capçalera, el mag Gerard. Mag Gerard, bon dia!
Bon dia. Trobava molt a faltar el mag de capçalera, que sempre fa molt il·lusió quan ho dius. És a dir, que i tant, i tant. Home, clar, és que... Quantes temporades, Gerard, amb nosaltres? No ho saps, ja... Deu. Deu anys. Deu anys on està fent realitat o ficció, el programa de l'Espai de Màgia Terrona Ràdio, i enguany, que el festival ara farem al mes d'abril, estic donant primícies, que encara no has dut enlloc,
Segurament l'any farem més cosetes, de manera que amb Tarragona Ràdio farem alguna coseta especial, segur. Home, clar, perquè s'han de celebrar deu anys. De moment, vosaltres també esteu d'aniversari, el festival està d'aniversari. 20 anys, ja? 20 anys consecutius, amb una pandèmia entre mig, és a dir, que té molt de mèrit.
I gràcies al públic de Tarragona que ve a veure els espectacles i que sempre a principis d'any ens pregunta quines dates sent, quines dates seran, qui porteu? Doncs aquesta il·lusió que té la gent de Tarragona i del voltant també, perquè també és cert que com que ens cal en Setmana Santa últimament, arriba gent que està de viatge de pas per aquí i també visita el festival, és a dir que també és un atractiu turístic, cosa que està molt bé. Doncs content, content d'aquests 20 anys de celebrar-ho amb tothom.
Us torna a caure, us cauen Setmana Santa, si és que no he mirat calendari. A l'abril, eh? Sí, exacte. És a dir, començarem el dilluns sant, que farem als centres cívics l'aperitiu, és a dir, encara que les primeres activitats, i com ve d'elles, l'espectacle, diguem, estrella fort, serà el dissabte 4 d'abril, que és dissabte sant, a la tarda, a les 6 de la tarda, una hora perfecta, per gaudir en família de la màgia amb diferents artistes.
Això serà al voltant del 4 d'abril, la setmana aquesta. El 4 d'abril, exacte. Hi ha les entrades a la venda, la gent ja pot entrar a la web d'entrades del Tetra Tarragona, i a més a més va molt bé la prevenda, ho dic perquè després la gent espera el timori i diu, ai, és que he vist que ja no hi havia entrades, doncs és un preu molt assequible, que són 8 euros, un espectacle per tota la família, i s'ho passaran molt bé.
Un espectacle més que té una cara coneguda, no? I una mica també amiga de la casa, Inés la maga. Sí, sí, exacte. Una de les millors mages del món. És a dir, ha actuat a Las Vegas, als Estats Units...
al Japó, a Alemanya, a Anglaterra, a molts llocs, i la tindrem aquí presentant alguns dels seus trucs nous, les seves noves il·lusions, i bé, no és que no només hi ha mags, sinó que també hi ha magues que ho fan molt bé, que es dediquen professionalment i que tenen reconeixement internacional.
No vindrà sola, eh, amb aquesta gala. Ja sabeu que una gala de presentació o de festival sempre és això. És un poti-poti que inclou el Mac Gerard, evidentment. Sí, jo seré el petit mestre de cerimònies, fent algunes coses noves també, però a part de la Inés hi haurà el Sasha Grílic i la Connie, que presenten grans il·lusions. Allò que veiem a Las Vegas, que posen una persona i la teletransporten d'un lloc a un altre i fan aquelles coses que dius «com ho fan, això?».
Doncs ho fan molt bé i ho faran al Teatre Tarragona. I això es pot fer amb un teatre, aquestes grans il·lusions? Sí, exacte, sí. És a dir, que a més a més ho podran veure i diran, ostres, com es fa això, com es fa? Ho veurem de prop, no? Ho veureu de prop, que entri per aquí, desaparegui per aquí, per un altre lloc, canviar de vestit, ostres, com ho fan això?
Sí, sí, és una galavariada, com tu deies, és a dir, que hi haurà grans il·lusions, hi haurà màgia visual, ombres xineses, en fi, un espectacle amb moltes textures teatrals diferents.
La Inés, quin tipus de màgia fa, per qui no la conegui massa? Gerard? Ella fa una miqueta de totes les especialitats, és a dir, fa una mica de mentalisme, fa màgia de participació del públic, fa màgia visual, això vol dir que qualsevol persona que la vegi actuar, encara que sigui molt petita, entén que és el que està passant.
I, a més, haver treballat moltíssim a televisió, amb moltes cadenes, tenint espais i programes propis, fa que tingui un llenguatge molt televisiu a l'escenari que funciona molt bé i que la gent li agrada molt. Doncs això serà el dia 4 d'abril, aquesta supergran gala al Teatre Tarragona a les 6.
Però no sé si ja podem avançar altres actuacions del Festival Teatre Màgic i altres espais. Ho concentreu molt al Teatre Tarragona o com anirà això enguany? Perquè jo... Està presentada la programació, Gerard? És que he buscat... No, no, del festival encara no. És que he buscat la pàgina web i dic... Sou la primícia, sou la primícia. El primer mitjà de comunicació que explico coses que encara no m'he explicat. Ho presentarem al mes de març. Ara he fet aquí l'aperitiu amb vosaltres...
I serà des de l'última setmana de març, el 30 de març que és dilluns, fins l'última setmana d'abril, és tot un mes. I com cada any tindrem no només el Tata de Tarragona i tots els centres civils de la ciutat,
tindrem l'espai QS, la Biblioteca Pública a Tarragona, el Centre Cultural Antic Ajuntament, que en guany hi haurà màgia solidària a favor d'Àsper Camp, i moltes sorpreses que tindrem durant tot aquest mes. Bé, sí, finals de març, finals d'abril, ja fem dos mesos, però al final són quatre setmanes plenes de màgia. Algun altre cap de cartell allò destacable?
De moment no podem dir massa cosa, però són màxim internacionals. Tenim el Gonça Martini, que és Premi Nacional de Màgia, que fusiona la màgia amb els malabars, les bombolles de sabó, que el tindrem també als centres cívics. Tindrem molta gent, molta gent. De moment anem donant petites píndoles, però com sempre la programació és amb artistes de llarga i destacada trajectòria.
Té de demanar per aquest 20è aniversari quina valoració en fas del festival a nivell de públic, també de ganes de venir, dels mateixos mags, que cada cop deuen conèixer més el festival, el públic cada cop és més expert. Jo sempre dic que el primer any que vaig organitzar el festival...
jo havia d'anar darrere de la gent, darrere dels mags. Ei, que faig un festivalent de màgia a Tarragona, que només el fem en un teatre. Amb els anys ha anat creixent el festival i s'ha fet gran, i ara ens arriben moltíssimes propostes al cap de l'any, entre 300 i 400, que són moltes. Llavors, això fa que el festival hagi tingut un nom, es diu Festival Internacional Teatre Màgiques de Tarragona, perquè hem vingut premis mundials a l'actual festival,
I això fa que després ells, quan el fan difusió a les xarxes, pengen vídeos i tot això de la seva Estada a Tarragona, tothom ho veu. Llavors ens arriben propostes de tot arreu, cosa que fa que el festival sigui viu. La gent segueix amb la mateixa il·lusió que nosaltres i, com que els mags sempre estem inventant coses noves,
És a dir, encara que alguns mags es repeteixin, perquè agraden molt a la gent i al final també et pregunten quan portaràs aquest mag que va vindre? O la maga Inés ens ho hem preguntat més una vegada també. Doncs quan tenen repertori nou i trucs nous, doncs aprofitem que a vegades estrenen fins i tot números nous aquí, que això ens ha passat més una vegada. Que també ens fa il·lusió que sigui Tarragona al laboratori de proves i després això ho veuran pertot arreu al públic.
És a dir, que la valoració molt positiva, amb molta il·lusió, com sempre, de compartir la màgia amb tothom. La ciutat s'acreu al festival, perquè també ho ha anat ampliant en espais. Exacte, sí, sí. L'any passat al Centre Cívic va ser un èxit, però un èxit espectacular. És a dir, els tallers de màgia que vam fer per Setmana Santa, que en guany es repeteixen,
van tindre més aforament del previst. I com que els mags poden fer aparèixer coses, el material que teníem preparat per 20 persones, si en venien 30, vam poder fer-ho per 30 també, saps? És a dir, que va ser divertit perquè, ostres, encara ve ni gent, mare de Déu, però si ja tenim l'aforament tancat. Però no, no, tothom que va vindre al final ho va poder fer i va anar bé. És a dir, que molt content de...
La màgia sempre diem que és un art que agrada a tothom. Es pensa a vegades que només és per a nens i no és cert. És a dir, que els adults moltes vegades disfruten tant o més que un nen quan veu un espectacle de màgia. I això, doncs, esperen que arribi a finals de març per compartir tot això que estem preparant amb tothom.
Mira, una altra cosa que també serveix en els festivals és per crear una mica d'indústria, que diem, o per crear adeptes, eh? No sé si has notat en aquests 20 anys que els nanos s'interessen més per la màgia. Han sortit mags de Tarragona? Hem fet cantera? O no? Sí, el que passa és que també és cert que hi ha hagut molts aficionats de la màgia que s'han fet a partir del festival. El que em costa més és que després s'hi dediquin professionalment. Clar.
Això és com a algú que li agrada la música o que a algú li agrada el teatre, doncs pensa, bé, si m'he de guanyar la vida amb això, potser és una mica difícil, no? De manera que aficionants de la màgia n'han sortit moltíssims, però no només de gent jove, sinó també gent gran. Ah, sí? Sí, i una cosa que a mi em fa molta gràcia és que en aquests 20 anys el públic ha crescut
El públic que ve cada any ha crescut en família, és a dir, al principi venia la prelleta, després van començar a vindre amb el nen petit, ara el nen petit ja s'ha fet gran, i et venen a saludar, i et fa molta il·lusió que amb aquests 20 anys, abans porten els avis, mira, un guany portem els avis, que els venia bé, i també volíem que vingués al Teatre Tarragona a veure la gala que feu cada any.
Doncs això fa que vegis la gent evolucionar i que vas, mira, al nen Pati li hem comprat un llibre màgic, li agrada molt i tot això, no? És a dir, que sí que fa que un festival creï afició sobre el que estàs exposant, i tant. Cap a on va el Festival Internacional Teatre Màgic? Cap a on ha de créixer?
Jo sempre he dit que no és un festival que busqui la quantitat, sinó que busca la qualitat. De manera que tot un mes a Tarragona, amb moltíssimes activitats de màgia, crec que ja està força bé. L'objectiu és mantindre-ho, posar algunes activitats noves que fem cada any, apostar a poc a poc també per la solidaritat,
Això que han fet espectacles a favor d'entitats solidàries del voltant de Tarragona, del territori, és una de les coses que continuarem fent i apostarem per fer-ne algunes més.
De manera que aquest és l'objectiu per als propers anys. I ja, última pregunta, Gerard, a nivell de tendències. Existeixen, hi ha tendències pel que fa als trucs de màgia, a la màgia en general? No sé si tira més, ara hi ha com una tendència d'anar de cap al mentalisme o cap a les grans il·lusions o màgia més de prop...
Clar, com que nosaltres, el tindre a espais molt diferents. Per exemple, el teatre a Tarragona, diguem-ne, és l'espectacle gran. Però després els centres cívics, com bé sabeu, tenim centres cívics de diferents mesures. És a dir, alguns teatres són més grans, altres més petits, l'espai que s'hi caben 90-100 persones, la sala on ho fem... És a dir, això permet que...
que es pugui programar des de grans il·lusions, des de mentalisme, des de màgia de prop, màgia de salut, totes les especialitats. I totes la veritat és que agrada moltíssim perquè estan preparades per cada espai. També una cosa que fem als mags és cada vegada innovar més, és a dir, fent màgia amb els telèfons mòbils, amb les emoticones del WhatsApp, amb moltes coses...
Fins i tot amb Netflix. No abans ho més, però també fem truc de màgia amb Netflix. No diguis sí. És a dir, endavant quina sèrie està pensant de Netflix una persona. Això entra en moltes coses. El que vull dir és que la màgia clàssica es continua fent, però sempre pensant en el dia a dia i connectar amb quins són els gustos de la gent.
Déu-n'hi-do. Doncs així de potent arriba aquesta vintena edició del Festival Teatre Màgic. De moment el que sabem són les dates del 30 de març fins a finals d'abril i una data de molt, molt concreta. Dissabte, dia 4 d'abril, a les 6 de la tarda, al Teatre Tarragona hi haurà la gran gala de màgia amb Inés Lamaga, però també amb Sacha Grilé i Coni. I el Marc Gerard, evidentment, fent de mestre de cerimònies i orquestrant-ho tot. Molt bé, molt bé, Gerard. Entrades ja a la venda, eh?
Entrades a la venda... Va 8 euros per tota la família, perfecte. Va molt bé la premenda, ho dic perquè la gent que vulgui anar-hi que no s'adormi. I seguirem parlant a Terrona Ràdio i farem màgia en directe algun dia de venir. Algun dia, quan s'apropi més al festival, vindré i farem màgia en directe. Va, que ho trobem a faltar. I que després ho compartirem a les xarxes perquè la gent que no ens hagi pogut veure en el moment directe que pugui veure el truc de màgia que farem per tothom.
Així, queda emparaulat. Gràcies, Mac Gerard. Una abraçada forta. Fins aviat. Adéu-siau. I així, parlant de màgia, amb aquest clàssic històric col·laborador, el Mac Gerard, tanquem la veu d'avui. Ho fem, després de tots els continguts, de tant de xerrar, ho fem amb una miqueta de música, que ja ens ve de gust. Sempre que parlem amb el Mac Gerard, jo penso en Mestreta. No serà el cas avui.
perquè la música, vaja, la tria sempre l'acompanya la Sílvia García. La podeu escoltar en directe de 6 a 7 cada dia dins del seu programa a les tardes als fans de Tarragona. Però, per sort, la Sílvia ens fa aquesta recomanació, aquesta pindoleta musical que anomenem el Tamacle i que fa acabar el programa amb el llistó ben alt. Fins demà.
Fuego que quemas mis manos. Pido que seas la hoguera cuando falte el sol.
Fins demà!
No bajaré la luna para que juguemos. No subiré hasta el cielo persiguiendo el sol. No seré como un soldadito marinero. Si bailamos pegados seré tu canción. Entre invierno y verano florece en tu cuerpo el rostro que vio en mi jardín. Y entre que no quedan rosas y no vuelan mariposas...
Bona nit.
Las señales de tu cuerpo que me hablan sin hablar, te las besaré tan lento.
No bajaré la luna para que juguemos, no subiré hasta el cielo para darte el sol. No seré como un soldadito marinero, si bailamos pegados seré tu canción. No bajaré la luna para que juguemos, no subiré hasta el cielo persiguiendo el sol. No seré como un soldadito marinero, si bailamos pegados seré tu canción.
Bon dia, són les 11.