Tarragona Ràdio
Bon dia, som es nou.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González,
l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal, molt bon dia, benvinguts.
Obrim la veu d'avui, jornada ja de dilluns a dia 7 d'abril del 2025.
I, com sempre, saludant a tot l'equip del programa,
amb la Núria Cartanyà. Núria, bon dia.
Hola, Pep, bon dia.
Abriu Rius, bon dia.
Hola, bon dia.
Miquel González, bon dia.
Hola.
Teniu algun amic que sigui metge o metgessa?
Sí, i tant.
Sí, no?
Tothom té un amic o un familiar que és metge o metgessa.
Que és la referència, no?
Sí, sí.
Que tothom el truca.
Sí, sí.
Fas-hi de cas.
Jo l'aguem.
Per què ho preguntes?
No, perquè segurament us han explicat que triguen 10 anys a formar-se, més o menys.
Sí.
8-10 anys a formar-se.
Si comptem l'especialitat, són 10 anys.
Ah, aquí està.
Sabeu quants metges fan falta a nivell de l'Estat?
Molts, segurament.
5.900 professionals de la medicina fan falta.
I si parlem de professionals especialistes,
si parlem de metges de família, en fan falta 4.500.
Feu el càlcul de comunitats autònomes,
dividiu-ho entre comunitats.
I quants anys fan falta per això?
Doncs perquè tinguem una situació òptima,
hem d'esperar el 2029, quan també en faltaran encara mil més,
perquè la població va en augment.
És una professió, no?
Uns estudis universitaris que, clar, no llaman gaire,
perquè has de tenir molta vocació.
Doncs és un autèntic drama.
És un autèntic drama, com està la situació,
no només als hospitals, sinó també a l'atenció primària.
I avui en parlarem d'aquí una estona,
perquè, de fet, ens han convocat en aquest Dia Mundial de la Salut.
És important un dia com aquest recordar això,
perquè venim també de les retallades en sanitat i educació,
que recordareu, venim de la crisi del 2007,
les posteriors retallades de més de 10.000 milions d'euros
en educació i sanitat,
i de, com es diu allò en castellà, de tales...
D'aquells lodos, estos, no?
D'aquells, no sé ara, l'analogia en català.
I després la pandèmia, que, clar, va acabar de dinamitar-ho tot.
Doncs mira, d'aquí una estona salgarem a la gent de la plataforma
Camp de Tarragona per la Salut,
que sortirà avui al carrer, aquest vespre,
coincidim amb aquest Dia Mundial de la Salut,
per reivindicar això.
Per reivindicar precisament això que comentàvem ara,
i en parlem d'aquí una estona amb dos dels seus integrants.
Avui, doncs, manifesteixo que sortirà a les 7 des del balcó del Mediterrani,
des del Basse Imperial Tarraco,
i anirà fins al balcó del Mediterrani,
amb el lema defensar la vida, és defensar la sanitat pública.
En parlem de seguida.
Avui, però, també, Miquel, i això m'ho explicaràs tu millor,
és el Dia Mundial dels Preparadors Físics, també.
Sí, Dia Mundial dels Preparadors Físics.
No, t'ho dic en el sentit que té a veure amb la tertúlia, no?, d'avui.
Sí, però avui és el Dia Mundial de la Salut, diria.
Dels preparadors físics...
També, eh?
Sí?
Bueno, m'he xivat que sí.
Ai, ai, ai, ara...
Clar, jo per què m'ho diuen, eh?
Jo per què m'ho diuen.
Jo diria que sí, eh?
I que per això, el dia 10, hi ha una superactivitat a la Rambla.
Sí, sí, que hi ha una activitat, segur, però...
Tranquil, tranquil.
Tu centra't en la derrota del Nàstic d'ahir.
La derrota del Nàstic, que també és un drama d'una altra categoria.
Mira, ahir era el Dia Mundial de l'Activitat Física,
i avui és el Dia de la Salut.
Ah, xico, xico.
Crec que les coses van per aquí, eh?
Vinga, vinga.
Però, bueno, és igual.
Sí, com sigui, el drama, tot i que d'una magnitud menor
que la que comentàvem ara,
va ser la del que va viure el Nàstic amb aquesta derrota
el cap de setmana, dissabte, davant del Sestau River, 3 a 2.
Farem tertúlia, el nostre company Jordi Blanc,
avui també amb l'Antoni Figuerola,
amb el Pedro Ponce i amb el Jaume Tarragó.
I després, a partir de les 10,
convocarem a Josep Maria Aralzo.
Ell és catedràtic del Departament d'Economia
i tot un expert en economia regional,
industrial i geografia econòmica.
Per què?
Doncs per parlar sobre els aranzels de Donald Trump.
Li demanarem la seva visió, una visió general,
sobre la situació econòmica actual
i la crisi que pateix el món.
A més, tot just aquest dijous 3 d'abril
feia unes xerrades sobre aquests aranzels
a estudiants en un col·le de Tarragona
i un institut de Reus.
Efectivament.
I mentre que a la setmana molts feia una calçutada,
doncs ha caigut les borses a nivell mundial.
En calçada per la Wall Street
hi ha hagut mobilitzacions a bona part
de les principals ciutats nord-americanes.
Ja hi ha fugida de talents,
de persones que marxen als Estats Units
perquè no en volen saber res.
Hi ha hagut també retallades universitats.
O sigui, és un autèntic drama.
Hi ha qui parla de la fractura històrica
d'enormes conseqüències
que tindrà el que està fent aquest individu
als Estats Units.
I si em permets, treure-li ferro,
Núria Cartanyà posa taranzels
fins i tot al nostre grup de WhatsApp.
Fins i tot el cap de setmana.
Hi ha un meme molt divertit,
no sé si us ha arribat,
en què es veu Donald Trump
amb aquella cara de Donald Trump que té
i amb una llegenda que diu
estic valorant posar aranzels en aquest grup.
Fa molta resta.
T'ha hagut d'arribar.
No, no, m'ha arribat, m'ha semblat.
Ui, algú no ha mirat el grup del programa
aquest cap de setmana.
Potser això.
Potser això.
És el canvi del sistema multilateral
de comerç vigent des de fa més de 30 anys
a l'economia global.
Per tant, prepareu-vos perquè ve recessió.
És a dir, que a poc a poc, a broma, que això...
Estic pensant que comencem el dilluns
una mica amb uns temes una mica així,
com a uf.
Mira, la bona notícia és que demà dimarts
s'acaba la sequera.
El d'aquest de sequera,
per tant, demà dimarts sortim de 45 mesos
molt complicats
i demà s'acaba a nivell de Catalunya.
La sequera, per aquí,
t'arriba,
i se n'acabem a aigua de l'ebre,
però demà també en parlarem,
d'això que s'acaba la sequera.
Si voleu, una nota positiva,
de tot plegat.
I tenim una notícia superpositiva
a nivell patrimonial.
Sí, amb Ricard Ibarra,
director territorial de Cultura a Tarragona,
abordarem la declaració de Cal Ardiaca
com a ve cultural d'interès nacional.
Ara l'edifici és ve d'interès local
i amb l'obtenció de la màxima protecció legal
del patrimoni cultural
es podran obtenir altres ajudes de més nivell.
I també tindrem la punt cultural
que com que a mesura que s'acosta Sant Jordi
doncs ja estem notant la presentació
de novetats literàries, de novel·les.
En aquest cas ens visita la Rausenca
Maria Lluïsa Amorós
per presentar-nos el llibre
Quan el passat ets tu,
una història d'aquelles
que si us agraden les històries de vida
us agradarà.
Molt xula.
Joventuts musicals també fan un concert demà
i ho tractarem al programa també.
I la Píndola Saludable
ens parla avui de plaer, salut i sexe
amb Clàudia Vinyals,
tècnica de l'oficina jove
i membre de sexe horat.
I avui, atenció,
perquè aquest dilluns dia 7
tenim una comissió bilateral
entre la Generalitat
i l'Ajuntament de Tarragona
important a la ciutat.
Estarem molt patents a nivell d'informatius
i tot el que doni de si doncs
ho explicarem més endavant.
Companys, companyes, gràcies.
Fins ara.
Fins ara.
Anem a posar arancès al dia
amb l'opinió de la jornada
amb la periodista Laura Rovira
que avui ens parla
una cosa que, mira,
és el cop i pas té,
el cop i pegui, no?,
dels festivals.
Anem a sentir-la.
Espineta amb Tarragonins,
la veu de Tarragona.
Que la Marina està morena
ja ho sap tothom.
Que segurament vulgui
un cot i per cot i també.
I és que al pati
sempre estan els mateixos i mateixes.
De tant en tant,
però, deixen entrar algú nou,
però sempre es queda darrere seu.
Els tiets,
oques grasses,
muixca, figaflaues,
sembla que els festivals
o programadors de concerts
hagin fet copy-paste
d'aquests noms,
entre d'altres.
Però,
i si funciona?
Per què canviar-ho?
Bé,
aquesta pregunta
ens la podríem fer
per molts i molts àmbits.
A Tarragona,
per exemple,
jo crec que seria al revés.
Si no funciona,
per què no es canvia?
Les escales mecàniques
que connecten el centre
amb la part baixa de la ciutat
és l'exemple perfecte.
Però bé,
així és la nostra Tarragona complexa,
com diuen els tuitaires tarragonins.
Tot i apostar per noms com Rosario o Zahara,
sembla que no ha acabat d'enlairar-se.
El marc de l'auditori del Camp de Mar
és immillorable.
Les dates prèvies a l'estiu
ajuden a sortir de casa.
Les diferents activitats
per complementar la jornada,
també.
Tot a preus populars
i amb un missatge
i reivindicació
molt clas.
Llavors,
què fa ja?
Jo no tinc la resposta,
però m'agradaria saber-la,
perquè no arriba el moment
que el Festi Balteta
comenci a fer el copy-paste.
Benvolgut professional.
És igual que el teu client
sigui de piscina petita
només per refrescar-se
o que en prefereixi
una de gran per nedar.
Per tots ells,
a Obramat trobaràs
tot el que cal
per qualsevol projecte
de piscina
i el seu manteniment.
Grecite,
porcellànic,
bombas,
cloradors,
salins,
productes químics
i totes les solucions
amb la qualitat professional
que necessites.
On compren els professionals.
Obramat.
El Circo del Miedo
llega por primera vez
a Tarragona.
Forma parte del espectáculo
i ser testigo
de increïbles
i peligrosos actos
de terror immersivo.
Del 14 de abril
al 11 de mayo
instal·lado
en el centro comercial
Las Gavarras,
Tarragona.
¿Te atreves?
Molt de costa,
la Rambla de la Cultura
a la vora del mar.
Vine i passeja
per l'eix de la cultura,
del Lleure
i de l'esport
al port de Tarragona.
Hi trobaràs museus,
exposicions,
teatre,
activitats,
espais per passejar
i fer esport.
Completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serratllu.
Més informació
a porttarragona.cat
La veu de Tarragona.
La teva veu.
I en aquest Dia Mundial
per la Salut
parlem d'una manifestació
d'aquesta jornada
per una sanitat pública
com cal.
La plataforma
Camp de Tarragona
per la Salut
sortirà al carrer
aquest dilluns
al vespre
coincidint amb el Dia Mundial
de la Salut.
Reivindiquen una sanitat
pública de qualitat
sense retallades
ni privatitzacions.
La manifestació
sortirà a les 7
des de la plaça
Imperial Tarracó
i anirà fins al monument
de Roger de Llúria
al balcó del Mediterrani.
Sota el lema
Defensar la vida
és defensar la sanitat pública
demanaran
una salut pública
de qualitat.
Aseguren que actualment
no hi ha el suficient personal
per cobrir la demanda.
De tot plegat
en parlem
amb Josep Martín
Carrasco
secretari i portaveu
de la Federació
d'Associacions de Veïns
i amb Josep Maria Martorell
secretari d'Organització
de Comissions Obreres
formen part
de la plataforma
Camp de Tarragona
per la Salut.
Doncs benvinguts
els dos.
Què tal?
Com esteu?
Molt ben dia.
Hem dit bé els noms o no?
Martínez.
Martínez.
Josep Maria Martínez, eh?
Josep Maria Martínez
secretari d'Organització
de Comissions Obreres.
Martínez.
Doncs això, diguem-ho.
En Martínez Martú
de Camp Marturell Martínez
ja en una retirada
però no és el mateix, eh?
Bueno, expliqueu-nos
com anirà tot plegat
perquè abans parlàvem de...
Ho dèiem a la introducció, eh?
D'acabar
que venim d'una situació
que això no és nou.
És a dir, no és nou
perquè fa 20 anys
que s'intenta arreglar
de tot Espanya, no només d'aquí.
I van tenir les retallades,
van tenir la crisi,
les retallades...
Després han vingut pandèmies
i altres històries, eh?
Però vull dir que això
ja fa dècades
i un metge em va recordar
que triga 10 anys a formar-se.
Per tant, un metge
no es forma d'un dia per l'altre.
És a dir, que treballa
amb molta antelació, no?
No sé com ho veieu,
però la situació quina és,
diries, el dia a dia,
José Martín,
que veieu vosaltres
i que heu fet això,
que en aquest dia
monedat de la salut
hagi posat ja un crit al cel.
Bueno, pues nosotros
como vecinos,
perquè nosaltres,
la FAD actua
como vecinos
en aquesta plataforma,
¿vale?
Vemos lo que
cada vecino
sufre al dia a dia,
o sea,
el tener que ir
al médico
en un...
por un...
una patologia normal,
¿vale?
Pero su médico
de cabecera
o médico de primaria
ya le está dando
una cita
que tarda
de 3-4 días
la que mejor,
¿vale?
La parte mejor,
porque incluso
llegan a ser 15 días.
Claro,
si ya en la atención primaria
ya estamos haciendo
ese embuce que hay
o esa retención
a la hora de ser atendido
por un servicio sanitario,
imagínate cuando tengas
que llegar
al especialista
o derivarse
por el tema de operaciones
o lo que sea.
O sea,
vemos que
hay que corregir
que la primaria
sea una situación
mucho más rápida,
que la gente
o el usuario
de a pie
pueda ser atendido
lo más breve posible
y para eso,
pues,
¿qué se necesita?
se necesitan
mucho más
médicos,
mucho más
enfermeras,
mucho más
personal
administrativo
en estos caps
que se quedan cortos,
¿vale?
Y que con lo que tienen,
pues,
desde luego,
hacen lo que pueden.
És això, eh?
És a dir,
és una qüestió estructural,
no?
Sí,
el tema és
que hi ha una falta
brutal de personal
i una falta de formació
i una falta de retenció
de talent.
Jo he portat dades
perquè
perquè ens entenguem,
no?,
que el que és aquí
la mitjana de metges
de família
és a...
O sigui,
la mitjana de necessitat
que tenim ara aquí a Catalunya
és que per uns 10.000 habitants
tenim uns 7,2 metges
de mitjana,
quan a la Unió Europea
estem parlant
que al voltant de...
O sigui,
que aquí estem
a 7,2 metges
per cada 100.000 habitants
quan a la Unió Europea
estem a un 9,5.
Llavors,
això vol dir
que falten uns 1.000 metges
de família
per regió.
I al final és això,
no?
És una falta de formació,
una falta de talent
i ja ho hem dit
que no hi ha prou metges
ni infermeres
i no hi ha prou places
de mir
per poder cobrir
les setes reals
i molts dels professionals
que estan formats aquí
què acaben fent?
Acaben marxant
a altres països
on trobem
millors condicions
laborals.
Llavors també
és el dia de salut
i la reivindicació
és la millora
de condicions laborals
i la reivindicació
de falta de personal.
Vull dir,
el Covid ho ha demostrat,
o sigui,
estem parlant
fa 5 anys
que hi havia una pandèmia brutal
i tots sabem
el que va passar
en el sistema sanitari
que pràcticament
van poder salvar
moltes vides
i van poder
fer un xoc
a una pandèmia
però que la cosa
continua igual.
Mira,
m'han fet recordar
els aplaudiments
amb els metges
davant dels hospitals.
Recordeu
durant la pandèmia
que anàvem a aplaudir
els metges,
infermeres,
el personal dels hospitals?
Perquè, clar,
ells no tenen cap culpa d'això.
A vegades pensem
que els sanitaris
són els culpats,
també formen part
de les afectacions
que hi ha
per aquestes faltes
estructurals,
és a dir,
els sanitaris,
que també els hauríem
de publicar cada dia
perquè hauríem de també
els dies que tenen complicats.
Com anirà,
explica'ns,
José,
com anirà
aquesta trobada
d'avui a la tarda?
Qui s'ha juntat
en aquesta mobilització?
Bueno,
aquesta tarde
la manifestació
darà comienzo
al primer tramo
de la Rambla
al costat,
al lado de la plaza
Emperial Tàrraco
i irem subint
en direcció
hacia
Roger de Lauria,
o sigui,
hacia Torre Tocaferro.
Llegarem a la estatua
de Roger de Lauria
i allí
se harà ja
la lectura
de els manifestos
que hem preparat,
però sobretot
queremos que sigui
un passeu
reivindicatiu,
o sigui,
donde la gente
gritemos nuestros lemas,
gritemos nuestras peticiones
y hacer ver
que lo que nos interesaría mucho
es que la sociedad
hoy fuera con nosotros
y que pudiéramos tener
la Rambla
de punta a punta
con mucha gente
porque realmente
todos los usuarios,
todas las personas
vecinos y no vecinos
necesitamos que esto
esté funcionando bien.
Què més destacaria,
Josep,
perquè l'altre dia
parlàvem del COAC
a nivell territorial,
que de moment
està per concretar
que va vindre
la consellera
de Segur
a parlar-ne
d'aquest COAC.
Falta concreció encara,
però també seria
molt necessari,
a banda de la sobressa
d'hospital,
que s'estan fent
el Joan XXIII,
el de referència,
però tenir també
un sistema
per poder
fer això que diu
a ell,
canalitzar
totes les demandes
del dia a dia.
Bé,
crec que el COAC
és una de les
reivindicacions
prioritàries
a l'hora
de la plataforma
d'on s'ubique,
on es fa,
on s'ha posat
la primera pedra,
però tenim
una visió més global,
no només és el COAC,
o sigui,
queda demostrat
que el COAC
és un puntal
de falta d'infraestructures
dins del territori.
Només cal que mirem
el camp de Tarragona,
com està el sistema sanitari
i què és el que fa falta.
tenim l'hospital de Tarragona
que està amb obres,
tenim l'hospital del Vendrell
que està amb obres,
tenim l'hospital
Verge de la Cinta
que està amb obres,
tenim el que és
l'hospital Pius de Valls
que estan a l'espera
d'un nou part sanitari,
és a dir,
a tot arreu
veiem que hi ha
una falta d'infraestructures,
però tot això d'aquí
va lligat
a una falta de professionals,
vull dir,
com hem dit,
no venim del Covid cap aquí,
però les llistes d'esperes
són les mateixes,
el sistema sanitari
col·lapsat,
quan ve un brot
de grip
la gent
quan estan els passadixos
d'urgències,
quan ve un brot
d'algun tipus de malaltia
que tenim brots,
com a tot sistema sanitari,
doncs és molt fàcil
que es col·lapsi
i al final,
doncs això queda demostrat
que tenim un sistema
deficitari,
tenim bons professionals,
però el sistema
està deficitari.
Entenc que parles
com a bon coneixedor
del sistema sanitari,
no sé si treballes tu?
Sí, sí, sí.
Bé, jo potser més
de cara a la dependència
que és un altre reivindicatiu,
clar, no?
A part que és
el Dia Mundial
de la Salut,
també fa falta
una inversió brutal
a l'atenció primària
de salut mental
i de dependència,
que cada cop veiem més
que fa falta
més professionals
de salut mental
i ja si ens posem a parlar
que donaria
per dues o tres hores
més de programa
el tema
de places públiques
de gent gran
que tenim al territori,
inversions
de residències públiques
en el territori
i podem parlar
de Tarragona també
que quina és
la inversió més gran
que s'està fent ara
per poder pal·liar
aquesta falta
d'edificis,
de sistema sanitari
que és el nou hospital
que estan construint
privat
des de fora
de Tarragona
que si l'empresa privada
construeix
perquè sap que aquí
hi ha benefici
i hi ha un dèficit
si no, no vindria
que construir,
aniria a un altre lloc
per tant,
quede demostrat
que si una empresa
privada
ve a construir
a Tarragona
un edifici
de salut pública
de sanitat
concertada
a un hospital
és perquè
hi ha una deficiència
i sap que aquí
podrà treure diners.
José,
amb els anys
que porteu
com a plataforma
no és la primera vegada
que sortiu
per la sanitat
i per altres temes
però per la sanitat
també
i ho dèiem abans
venim d'una situació
que és complicada
és afallant
és estructural
pràcticament, no?
Podríem recordar
en fi
moltes fites
que s'han anat veient
la pandèmia
també
que va ser
va evidenciar
les mancances
del sistema
cal seguir reivindicant
i amb qui
a través de la plataforma
que a més a més
sou molta gent
que algú tineu, no?
Sí,
la plataforma
som vecinos
som la plataforma
de pensionistas
Marea
estan diferentes sindicatos
sobre todo
el movimiento vecinal
está representado
muy fuerte
y la reivindicación
siempre es la misma
o sea
es un buen servicio
aunque muchas veces
parezca que lo hacemos mal
porque nos ponemos
enfrente de los CAP
y parece que le queramos
echar a la culpa
a los trabajadores
en realidad
no son los trabajadores
los que tiene la culpa
es la única forma
de hacernos visibles
de que por ejemplo
el CAP de la Granja
de Bonavista
o el CAP de San Jaume
tiene problemas
de visión
y volviendo un momento
al tema del CUAC
el cual es una reivindicación
una reivindicación
que nos supo muy mal
enterarnos por prensa
de que
la pretensión
de la Generalitat
y la pretensión
del Ayuntamiento
era de que el CUAC
estuviera aquí
en el centro
en Tarragona
no lo vemos lógico
siempre ha sido
una promesa
hacia Poniente
¿vale?
y lo que no vemos lógico
es que desaparezca
de Poniente
un CUAC
cuando se podría hacer
la previsión que tienen
de hacer el CUAC
ahora serían cuatro años
cuando el poder hacer
el CUAC
en la granja
tal como se está solicitando
ahora mismo
tras la ampliación
que ha sufrido
el CAP de la granja
sería cuestión de meses
¿vale?
porque hay dependencias
hay servicios
lo único que sería
adecuar
los servicios
que necesita un CUAC
que es por ejemplo
hacer una análisis de sangre
hacer una radiografía
un servicio de urgencias
para descongestionar
lo que es Tarragona
para descongestionar
lo que es Juan 23
haciendo el CUAC
en la granja
supondría más de la mitad
de ahorro
de personal
o sea
de usuarios
que tendría
Juan 23 actualmente
por eso
no entendemos
esta desidia
de ir alargando
durante el tiempo
lo sabes tú también
que se han hecho
primeras piedras
en zona de Poniente
sobre todo
por ejemplo
se hizo la última
es en la calle Formiguera
que se hizo allí
una piedra
un momento
de una primera piedra
y van diciéndonos
la promesa
de que siempre será
será será
pero no ha sido
y ahora ya
el remato ha sido
decir que no tienen
intención de montarlo
entonces
los vecinos de Poniente
no hemos visto
afectados en este tema
del CUAC
por lo que ha dicho
antes él
y por lo que nosotros
como vecinos
creemos que es nuestro
derecho tener el CUAC
allí
abans jo comentaba
Josep
aquest 7,2 metges
per cada 10.000
habitants aquí
i de fet
si mirem
hi ha un informe
molt interessant
que de fet
la Universitat
de Les Palmes
ahir ha publicado
en Guàrdia
si voleu llegirlo
hi ha les dades
principals
però diu que actualment
el 51%
dels metges
tenen entre 50
i 65 anys
i el 23%
entre 60 i 65
per tant
hi ha molts metges
que es jubilaran
properament
i el que diuen
abans
fer el número
un metge
triga més o menys
més o menys
de mitjana
uns 10 anys
a formar-se
en l'especialització
per on tenir
l'especialització
per tant
tot indica
que seguirem
amb una tendència
complicada
és a dir
que no
sembla que pugui
haver-hi una millora
d'avui per demà
almenys amb metges
d'aquí
jo m'he apuntat
o infermeres
també podem parlar
segons el
Pla de Donació
de Recursos Humans
de l'ICS
que és l'Institut Català
de la Salut
que es va publicar
l'octubre del 2023
diu que
el 80%
de les especialitats mèdiques
presenten dèficit
de professionals
a algun dels centres
de Catalunya
o sigui
si ja tenim
una mala organització
i tenim un dèficit
com tu bé dius
en els pròxims 10 anys
encara hi haurà
més dèficit
i llavors no hi ha
la falta de
o sigui
ja tenim problemes
en falta d'infraestructura
però tindrem un problema
en falta de personal
o sigui
la gent no ve a treballar
al nostre sector
sanitari
diguem-ho així
per unes males condicions
laborals
i per falta de recursos
és que nosaltres
ja ho hem dit més d'una vegada
i ho estem reivindicant
sempre que podem
i l'esperança de vida
augmenta
esponencialment
i per tant cada cop
hi ha més gent
que necessita
assistència sanitària
cada cop més
és a dir
que cada cop
vivim més anys
i arribem a l'edat adulta
amb més qualitat de vida
a l'edat adulta
o a l'última etapa
de la vida
per dir-ho així
doncs
amb més qualitat de vida
vivim més anys
per tant més pacients
sí
i a més
s'està vivint
amb millor qualitat
amb millor
oi
però també
amb millor problema
perquè
penses que actualment
un dels déficits
que té la sanitat
aquí
almenys aquí
en Tarragona
i en Catalunya
és la salut
mental
o sigui
a la salut
mental
vamos muy estresados
tenemos muchos problemas
de ansiedades
y todo
y la dificultad que tienes
es incluso ser atendido
por un especialista
o por una persona
cualificada
ya en los centros
médicos
en los centros
de primaria
entonces
vemos que
va modificándose
el tema de la salud
sí que estamos
más sanos
por decirlo
de alguna manera
pero estamos saliendo
con otro tipo
de enfermedades
que son las mentales
y en eso también
necesitamos
tener más presencia
de esos médicos
y luego decimos
tenemos una universidad
potente
como es la Universidad
Rovira Virgili
la que genera
buenos profesionales
tanto en el mundo
de la enfermería
como en el mundo
de medicina
y
esos especialistas
que están preparándose
en la universidad
se están yendo
de nuestro territorio
en cuanto tienen el título
no sabemos
por qué no se captan
todos estos profesionales
o todas estas personas
que salen
de nuestra universidad
y se reparten
en el territorio
y por lo menos
cubrirían
ese déficit
de médicos
que tenemos
y lo que se avecina
como tú has dicho
o sea la jubilación
y la falta de personal
que tendremos
dentro de poco
Josep
alguna dada más
que tenguis
a mà
perquè
parlàvem
fa
algun temps
d'infermers
i infermeres
que s'anaven
al Regne Unit
i a França
buscar millors condicions
laborals
no sé si continua
passant això o no
però en el cas
dels infermers i infermeres
era molt evident
marxaven a França
primer a Anglaterra
i després a França
no sé si la cosa ha canviat
ara se'n van a Noruega
també
bueno
és que al final
són condicions laborals
vull dir
al final has de veure
que jo crec que aquí
jo crec que entre
10.000 i 25.000 professionals
ens fan falta
per poder cobrir
un sistema de qualitat
un sistema de sanitat
de qualitat
vull dir
avui en dia
a vegades a la plataforma
comentàvem
quan tu demanes hora
per anar al metge
doncs estàs més de 48-72 hores
que et donguin hora
i quan estem parlant
de problemes de salut mental
no és perquè et donguin hora
al cap de 4 dies
sinó és que
has petat
o sigui
la gent va al metge
quan es troba malament
la gent no va al metge
quan té un incís
o comença a trobar-se malament
si tu estàs malament
demanes hora
i no et donen hora
fins d'aquí una setmana
però no et donen hora
fins d'aquí una setmana
perquè no hi ha professionals
perquè l'altre dia ho dèiem
que ho va dir el company
que un metge
que podia tenir
d'una mitjana
d'unes 50-60 visites diàries
llavors
no podem posar més visites
i al final
les visites
són administratives
o sigui
potser vas al metge
te mira
pim pam
10 minuts
te recepta
cap a casa
no és una sanitat
no és una cobertura
de qualitat
i jo crec que
invertint una miqueta més
podríem ser
doncs un país
no
que podíem tenir
unes bones referències
en el món sanitari
l'únic que clar
s'ha d'invertir
o sigui
el que no s'ha invertit
en molts anys
tampoc no ho podem invertir
ara en dos anys
però s'ha d'invertir
s'ha d'invertir
s'ha de mantenir
s'ha de tenir
unes bones instal·lacions
no pot ser
que hi hagin hospitals
o que hi hagin centres
que els entres
i no són tercer mundistes
però
si no hi ha un manteniment
o no hi ha una petita inversió
en aquests edificis
no pot ser
que empreses privades
et passin per la mà
o sigui
deixar que les empreses privades
et tinguin
un millor sistema
sanitàri
que una empresa pública
Aquesta és la realitat
del que explicava avui
en aquest dia mundial
de la salut
José Martín
ja l'últim avís
l'avís
crida
a la ciutadania
perquè avui a les 7 de la tarda
doncs això
plaça imperial tàrraco
sortida
i a defensar
doncs això
la vida
defensar la sanitat pública
és aquest el tema
no?
Sí, sí
en defensa de la sanitat pública
haremos esta manifestación hoy
y esperemos que salvemos la sanidad pública
porque es la forma de poder estar
y siguiendo presentes
haremos hecho un gran esfuerzo
para poder observar
doncs avui hem volgut parlar
amb ell
amb el José Martín Carrasco
secretari deporteval
de la Federació de Ciutadans de Veïns
de Tarragona
i també amb el Josep Martínez
secretari d'Organització
del Sindicat Comissions Sobereres
gràcies per acompanyar-nos
i fins a la tarda
molt bé, gràcies
gràcies
no marxeu
que de seguida
arriba la tertúlia esportiva
amb el company Jordi Blanc
ara el saludem
La veu de Tarragona
camí cap als 40
atenció científics i científiques
innovadors i innovadores
l'Institut Català d'Investigació Química
i BASF
amplien el termini
per presentar candidatures
a la convocatòria
de la quarta edició
dels Premis BASF i CIC
en Innovació i Emprenedoria
amb una dotació
de 9.000 euros
es premia
l'excel·lència científica
i el talent emprenedor
en el camp de la química
a Espanya i Portugal
podràs optar a Premis
en 3 categories
millor tesi doctoral
millor patent
i millor projecte d'emprenedoria
el termini
per presentar candidatures
s'ha ampliat
fins al 24 d'abril
troba més informació
a www.icic.org
vols fer créixer
el teu negoci
aquest 2025?
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil
amb tarifes adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
Nou Comerç
7 dies de publicitat
des de només 80 euros
més IVA
i si vols més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals
contacta amb nosaltres
al 673
325
497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència
Tarragona Ràdio
som 40.000
El sábado
vamos a ir a por todas
y a coger los tres puntos
otra vez
y volver arriba
no tenemos que mirar
un objetivo lejano
sino el cercano
que es el sábado
ganar los tres puntos
y ya está
Com assegura
el màxim golejador
del Nàstic
només s'ha de mirar
el següent partit
Antonín Cortés
diu que l'objectiu
és sumar els tres punts
aquest cap de setmana
Dissabte 12 d'abril
a les 5 de la tarda
viurem la 32ena jornada
de Lliga
el grup primer
de primera federació
des del nou estadi
Costa Daurada
en el partit
entre el Nàstic
i unionistes de Salamanca
I com sempre
des de fa 32 temporades
t'ho explicarem tot
des d'una hora abans
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
el 96.7
i 101.0
d'FM
al web
i a les aplicacions mòbils
Escoltes
participa
al Joc de la Por
recomenta el partit
a la xarxa X
del Sempre Nàstic
al perfil d'Instagram
i al WhatsApp
de Tarragona Ràdio
32ena temporada
del Sempre Nàstic
viu el futbol
viu el nàstic
i viu els gols
Espai patrocinat
per Mida City Tarragona
La Cotravel
Bar Petit Tarracó
i Soltant Barber
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
A Tarragona Ràdio
som 40.000 oients
Anunciat a la ràdio local
líder en l'actualitat
entreteniment i informació
tarragonina
Contacta amb nosaltres
al 977 24 53 64
de 9 a 2 al migdia
o escriu-nos a
publicitat
arroba
emmct
punt cat
perquè a Tarragona Ràdio
t'escoltem
Cocodril Club
Si t'agrada la bona música
dels anys 60, 70 i 80
escolta Tarragona Ràdio
les tardes de dissabtes
i les de diumenges
de 4 a 6
és el temps del Cocodril Club
tot un clàssic de la ràdio
amb les bases del pop rock
les llegendes
les cançons que s'han convertit
en autèntics himnes
recorda't
a Tarragona Ràdio
96.7 FM
Cocodril Club
el programa revival
de l'Albert Malla
El Fórum del Nàstic
La Beu de Tarragona
Doncs vinga
que seguim a la veu
i ara parlant del nàstic
i de fet mira
comença
comença la Setmana Santa
i comença
bueno
primera caiguda
a Via Crucis
veurem si no en vindran més
Jordi Blan
bon dia
Bon dia
Bé
la primera caiguda
la del nàstic ja
no?
També
aquesta
aquesta
aquesta
la caiguda
del nàstic
amb una tertúlia
que ens estem ara mateix
com cada dilluns
i bé
la tertúlia
ja la portàvem
des de la sala anexa
i aquí ha continuat
aquí dintre
aquí dintre
l'estudi
avui per compartir
aquesta tertúlia
del matí
de Tarragona Ràdio
de la veu dels 40
de la veu de Tarragona
camí dels 40
tenim el Pedro Ponce
Pedro què tal
bon dia
hola bon dia
el Jaume Tarragó
Jaume què tal
bon dia
hola bon dia
i l'Antoni Figueroa
Antoni què tal
bon dia
bon dia
amb aquestes parlarem
de la derrota
del nàstic
al camp del sextau
és una llàstima
perquè allò que vam
aconseguir
l'anterior cap de setmana
a casa
ho vam tirar
aquest cap de setmana
a sextau
el nàstic va perdre
3 a 2
davant del sextau
que podia haver empatat
si l'àrbitre
no s'inventa
una falta
sobre el porter
que no va existir
després amb les imatges
es veu
molt més clar
nosaltres ja us ho explicàvem
que des de la nostra cabina
no es veia
aquella porteria
perquè estàvem
justament a la porteria
contrària
però des de la sala
d'imatges
tant el mister Santi Palanga
com el Joan Mercader
ja deixaven entreveure
que no veien cap falta
Iago Herrerín
que senzillament
li va agafar una lipotím
i va anar pel terra
però bé
l'àrbitre
va picar
hem de dir també
a favor de l'àrbitre
que ell xiula
abans de la rematada
de Gorostidi
per tant diguem-ne
que la jugada
estaria ja anul·lada
però bé
no l'hauria d'haver anul·lat
perquè no
no hi havia absolutament res
aquell podia haver estat
el tercer gol del Nàstic
almenys salvar un punt
home i després d'una tarda
horrible del Nàstic
a 6-10
doncs haver salvat un punt
encara
hagués estat una bona notícia
no va ser així
el Nàstic
torna a veure
com la cultural Leonès
està a 10 punts
queden 7 jornades
per endavant
torna a veure
com la Pontferradina
se li posa per davant
i li guanya
la segona posició
dos punts més
ara pels del BSC
i el Nàstic
està empatat tercer
a la classificació
juntament amb la Real Societat B
pel gol a veraig
el Nàstic
li passa davant de posició
i li treu 3 punts
el primer equip
que ara mateix
no jugaria
la promoció de 100
amb aquest panorama
el Nàstic
buscarà en aquestes 7
darreres jornades
doncs
intentar finalitzar
el més amunt
amb la boca petita
després del partit
a sextau
tant Dani Vidal
com també després
Antonín Cortés
i Marc Fernández
reconeixien
que segurament
el més factible
ara mateix ja és lluitar
per la segona passa
que et dona
tota aquella sèrie
d'avantatges
en els increuaments
del playoff
anem per parts
abans que res
des d'aquí
desitjar-li
una bona recuperació
a Borja Granero
que va ser
la pitjor encara notícia
del cap de setmana
si la derrota del Nàstic
ja era dolenta
la lesió a l'espatlla
de Borja Granero
també ho és
perquè
el futbolista valencià
es perdrà
el que queda
de temporada
Antoni
què et va semblar
una tarda
a les llanes?
el parxís m'agrada molt
sí?
sí
ets més de
les fitxes verdes
o les vermelles?
o les grogues
les grogues
les grogues
t'agrada
molt bé
bé, no
fora conyes
me va semblar
que la feina
que vam fer
el diumenge passat
perdó
aquest no l'altre
davant de la Montferradina
se'n va anar
a no arristot
surts
amb un equip
que canvies
l'alineació
alguna potser
obligada
però altres
que no les entenc
els canvis
vas a jugar
per molt que sigui
tu no has de renunciar
mai al teu
a la tema
forma de ser
ni de jugar
i vam començar
a jugar
a la pilota damunt
a córrer
al mig del camp
només feien caminar-se
la pilota per dalt
i crec que tenim
dos centrals
bastant justets
per la categoria
i a partir d'aquí
podem discutir
el que vulguem
Pedro
bueno
en primer lloc
al
Menos Malde Rebollo
penso que va fer
unes intervencions
que
ens van salvar
de rebre
alguna cosa més
i bueno
amb la línia
del que diu
el Toni
la veritat és que
els canvis
a l'alineació
em van sobtar
una mica
el tema
de la defensa
ja
ja és
sabut que
portem un any
que està sent molt difícil
per la defensa nostra
perquè
bueno
tenim moltes errades
ahir mateix
si veieu els gols
repetits
veieu jugadors
que entren entre 3 i 4
jugadors
i que fan coses
molt còmodes
que dius
ostres
com poden passar
aquestes coses
també
un gol
el gol aquest
que arriba tan aviat
jo penso que ens va
d'estar rotat
és a dir
que es va
es va deixar fora de joc
ja des de molt bon inici
però bueno
no ho sé
és molt fàcil
parlar
a Toro Passau
però
jo penso que ja
el primer gol
que encaixes
és el típic gol
que tots els entrenadors
posen ja
des de la via
ja et posen
vull dir
és una
o sigui
és una centrada
de pilota
que va amb un costat
que la pentina
i Joan Oriol
que la llunya de l'àrea
i a partir d'allí
el jugador
del
del
del
de
s'està
o se queda
amb la pilota
Òscar Sánchez
és incapaç
de
de
de
la pilota
Gorostiri
que ve
a tapar el forat
com ve passat
de frenada
no li vol fer falta
perquè és una falta
de la voluntat
i es frena
i després el jugador
encara
Gorka Pérez
i bé
Gorka Pérez
doncs estem dintre
d'aquesta
mala dinàmica
que té la defensa
del nàstic
vull dir que rellisca
i el jugador
fa el que vol
i acaba marcant
i és això
la lectura
dius ostres un equip
que nosaltres
clar que havíem d'anar
pels tres punts
però l'equip
que s'està jugant
la vida
és ell
saps el que vull dir
que és una mica
deixar-los
els de baix
normalment
sempre
a finals de temporada
tu també has d'espavilar
i sobretot
estar amb la canya
ficada
vull dir
que semblava
al revés
que el colista
fóssim nosaltres
i el que està
segon
o tercer
eren ells
ja et dic
tot el que van treure
la setmana passada
de ganes
d'il·lusió
del joc
de gols
aquesta setmana
s'han anat a Norris
i a veure
què tenim aquesta setmana
amb unionistes
Jaume
partit de migdiada
la migdiada
que la faci jo
i en mig desperti
encara
però
però clar
els jugadors
suposo que també
volen guanyar
etcètera
etcètera
però
partit de migdiada
totalment
a més a més
tenim un problema
que ja l'estem arrossegant
durant tot l'any
que és el tema
dels centrals
sembla ser que
l'Albert
el Leal
estava indisposat
sí
estava indisposat
ara
hem tingut la desgràcia
amb la Borja Granero
vull dir
un jugador
que el fitxes
per sumar
que és l'únic central
l'esquerra cadens
a més a més
etcètera
vull dir que
tenim una problemàtica
doncs
al centre
de la defensa
que tots aquells punts
que
n'hem perdut molts
n'hem perdut molts
perquè
som la germaneta
de la caritat
i anem de senycientes
o anem
amb el siri i la mà
ja ens va passar
sa mort
al darrer moment
etcètera
i vull dir
tot
tot l'esforç
que es fa
i que costa
fer gols
com els que
en guany
sort
en tenim
de la delantera
però
a la defensa
i sobretot
al mig
ens posem
les piles
de veritat
o patirem
inclús pel playoff
ara queden set partits
queda molt
queda molt calendari
enfrontaments
dels de dalt
cap als de baix
sap greu perdre
contra el Sestà
òbviament
però era una dinàmica
que havia guanyat
5 a 1
el camp de l'Ossesuna
i perdre
contra els colistes
no ens ha de sorprendre
la Leonessa
l'anterior
diumenge
va perdre
el camp del Barça
l'ètic
que pràcticament
està baix
vull dir que
és una categoria
que si baixes els braços
i vas amb el cil i la mà
i no ets competitiu
i no
treus l'energia
la intensitat
i el que requereix
el físic
per dir-ho d'alguna manera
doncs anem perduts
i l'exemple
el tens el primer gol
el primer gol
l'últim
sembla que sigui
el Gorka Pérez
però és que abans
del Gorka Pérez
no passa per dos jugadors
més encara
sí sí
3-3
és que passa per 3
i el quart
vull dir
és allò que dius
hosti
fa el que vol
clar
i llavors
el que no pot ser
és que
bueno
i quan equips
que es juguen la vida
doncs
pot passar això
el Nastic
s'ha de posar les piles
ha de sortir a mossegar
més que els altres
ha de sortir a menjar
més que els altres
i
i és l'única manera
vull dir
si volem aconseguir
la segona plaça
doncs
hem d'anar per aquí
és un equip
que aquesta temporada
al contrari
de la passada
que no encaixava
pràcticament gols
n'encaixa molts
vull dir
el Nastic
dels de dalt
és el que més gols
ha encaixat
vull dir
ja has de baixar mitja taula
per trobar un filial
com és el Bilba Atlètic 35
que han encaixat 36
i després sí
per baix n'hi ha algun més
que han encaixat bastants més
però que majoritàriament
són filials
perquè normalment
els filials
acaben encaixant molts gols
però dels de dalt
no
així o sigui
el Nastic
doncs
aquesta temporada
fent més gols
dels de dalt
només la cultural leonesa
i la Pontferradina
han fet més gols
que el Nastic
el Nastic aquest any
jo crec que ha millorat
en atac
però en defensa
l'equip
bé continua patint
moltíssim
quan no erra un erra un altre
després sempre baixes
constantment tenim baixes
quan un no té una cosa
l'altre en té un altre
aquest cap de setmana
Antonio Leal
que segurament era el central
ara mateix més consolidat
del Nastic
doncs també
va sortir
per aquests problemes
que tenia
l'equip sí que va afrontar
el partit
amb baixes
de jugadors
com Narro
com Pablo Fernández
com Pol Domingo
també
a darrera hora
però bé
això tampoc no hauria de ser excusa
perquè tu vas en un camp
d'un equip que està
que tot i la victòria
encara continua
en places de descens
i tu t'estàs jugant
el que t'estàs jugant
jo crec que
aquella
no
aquell
aquella moral
que tu treus
al partit contra la
Pont Ferradina
l'has de fer servir
perquè no pensec
que una setmana després
tot segueixi igual
i ja queden dues jornades menys
o sigui
que només
en queden set
per acabar
per acabar
la lliga
per vosaltres
anem amb la polèmica
de l'àrbitre
que no ha de ser excusa
jo penso que avui
no ha de ser excusa
jo crec que ens hem de mirar
més nosaltres
al malí
que no
a l'àrbitre
però jo crec que sí
jo
possible
apanar la Montalba
no ho tinc tan clar
no ho tinc tan clar
jo crec que la primera part
n'hi ha una
amb un jugador
si esteu que més o menys
és similar
no ho tinc tan clar
però el gol
sí que em sembla
que és un gol
legal
que la jugada
no té per què
aturar-la
perquè al porter
i a Correri
no li fan absolutament res
i hauria estat
el mal menor
que hagués sigut
sumar aquest puntet
com ho vau veure?
Bueno
el de l'àrbitre
és una cosa que
en funció de quin camp
vaig a jugar
m'atreveixo
no m'atreveixo
pito d'una manera
o pito d'una altra
és un d'aquells
imponderables
o un factor més
que pot influir
i molt
amb el devenir
d'una lliga
en tindràs
els guns
que tenien a favor
o no
mireu
jo et poso sempre
la movió
en marxa
el partit
contra el Sestau
que va ser el segon
aquí a Tarragona
va haver un penalti
claríssim
que no el va pitar
o sigui que
el diumenge següent
piten
el darrer moment
al camp de la Moravieta
el penalti
després de fa molt de temps
però jo tinc
un abans
i un després
del 22 de juny
a mi el 22 de juny
jo me n'aniré
d'aquest món
amb el 22 de juny
gravat
i tinc molt clar
que el futbol
avui en dia
per el que sigui
i ens vulguin fer veure
el que ens vulguin fer veure
hi ha una influència important
quan hi ha tanta igualtat
amb les serrades
d'aquests dos senyors
i que
no són prou professionals
aquest senyor
pita el camp de les llanes
i com que és Sestau
i estic mitja collunit
pito una mica a favor de
si ve a Tarragona
també s'atreveix
perquè és un camp gran
etc
i la gent de Tarragona
és com és
etc
i també m'atreveixo
però
si vas a Tarazona
si vas al camp del Sestau
si vas a segons
quins camps
d'aquesta categoria
els àrbits
arrosseguen
i són
però per aquesta regla
de 3
aquests equips
no haurien d'estar
baix de la classificació
no?
tens tota la raó
i el Sestau
només havia guanyat
3 partits a casa
i porta
la ratxa
que porta
ara darrerament
però als àrbits
els hi falta
moltíssim
si els àrbitres
s'equivoquen
està clar
els àrbitres
s'equivoquen
a primera i a segona divisió
que tenen l'ajuda
o desajuda del bar
a vegades
si a vegades
t'ajuda
o et distreu més
el del bar
però clar
en aquestes categories
és tot més complicat
però
jo puc entendre
que a vegades
la jugada
del possible
van a la Montalvo
segurament
estarem 5 parlant
i cada un
tindrà un criteri
però la de la falta
al porter
jo crec que si
mirant tots
veiem que no hi ha
falta al porter
i l'àrbitre
estava davant
perquè a més a més
a vegades
els àrbitres
les jugades
les poden agafar
més lluny
més a prop
però a la sortida
d'un servei
de cantonada
l'àrbitre
sempre es col·loca
en la mateixa posició
i per tant
és la posició
en què ho controla
tot
el que ho va veure
perfecte és el línier
i el línier
exacte
exacte
jo crec que el línier
li queda davant mateix
no s'atreveixen
a discutir
el l'àrbitre
és el que diu
l'autoritat
està clar
i el dels bars
perdonem que vos digui
allò quan surt
a la punteta del peu
o no
mira
jo per
els meus estudis
professionals
i de fa
moltíssims anys
a mi me van ensenyar
el que és la geometria
descriptiva
bueno
la vaig tindre que
treballar i durament
i llavors a mi
a mi me la repempinfla
el bar
segons com fan la foto
i segons com fan la perspectiva
imagina't
perquè
no un segon
dècim és de res de segon
te fa canviar la posició
la geometria descriptiva
que és una assignatura
que bueno
que va
el nom ja el diu tot
que fa molta gràcia
no
però el bar
a mi me va agradar
i llavors
jo al bar
me n'enric del bar
me n'enric
i segons quins senyors
hi ha al bar
i la informàtica
et pot fer i desfer
i més quan ara
hi ha el que hi ha
vull dir que
si passa amb equips
de primera
i amb el que es juguen
i tot el que hi ha pel mig
doncs bueno
imagineu-se en aquesta categoria
en aquesta categoria
sí
però després
el que em sap greu
el que també em sap greu
i torno a posar la moviola
perquè
a Vigo
que podia haver bar
perfectament
perquè els equips
estan jugant
pujar segona
ens anulen un gol
que encara no sé
per què el va anul·lar
va ser la final
que va guanyar
el Villarreal
però
de posar-te'n 0-1
amb una altra història
doncs canvia la pel·lícula
però
jo encara no sé
a Vigo
per què ens van anul·lar
aquell gol
que va portar
i no ho sabràs mai
i no ho sabràs mai
ja està
i tampoc no sabem
com acabarà el tema
d'Armayo
del moment encara
continuen sense localitzar-lo
no acabarà de cap manera
però bé
perdoneu
perdoneu
en el present
partit dissabte
5 de la tarda
contra unionistes
que hi va perdre
sí
però home
el Nascic
necessites
jo crec que ara
el Nascic
es pot permetre
poques ensopegades
ja
les que ha tingut
ja se les ha permès
de llarg
perquè a més a més
l'equip porta
hi ha una dorrota més
que tota la temporada passada
encara queden 7 partits
per endavant
a més a més
l'equip fora de casa
ha patit
hi ha més derrotes
de les que va patir
també la temporada
la temporada
la temporada passada
quin partit
preveieu?
guanyarà el Nascic
o penseu que
el de dissabte
tan sols va ser un accident
potser excés de confiança
veu que veure que
bé Nandos
som el Nascic
arribant aquí a les llanes
camp que estem descents
i avui Nandos
aquí ens passegem
guanyem i cap a casa
jo penso que
va ser per important
la confiança
jo penso que sí
excés de confiança
jo penso que va ser
un excés de confiança
i uns canvis atrevits
per part de l'entrenador
penso
és la meva opinió
i
bueno canvis
tampoc no em va fer
no?
a l'eix de la defensa
perquè no tenia l'EA
sí sí
però no tenia l'EA
havia de posar un central
havia de posar un altre
i l'únic canvi
que podem dir a dalt
bé canvi cap
perquè Narro era baixa
havies de buscar-li
un substitut a Narro
perquè la resta són
els mateixos
i aquí tenies dos
dos tipus de futbolistes
diferents
o Marc Fernández
o Jaume Jardí
i va apostar per Marc
sí sí
amb això tens raó
eren condicionats
aquests dos canvis
això tens raó
i el
no no és veritat
eren condicionats
tens raó
eren condicionats
bé
doncs jo espero
que l'equip
vagi
pels tres punts
i igual que l'última vegada
que vaig estar aquí
a la tertúlia
jo pensava
que el playoff
estaria amb una puntuació
ben alta
jo ara
ho veig al revés
estarà gaixa
estarà molt baixa
a mi em dóna la sensació
que estarà molt baixa
i això
jo penso que encara
ho fa més difícil
encara farà més difícil
curiosament està molt igualat
els dos grups
més o menys de puntuacions
pràcticament
idèntiques
una mica diferent
i la setmana que ve
l'altre grup
hi ha un murci a Ceuta
sí sí
i el calendari
jo no canvio
el calendari del Nasti
que té 4 partits a casa
i 3 a fora
pels de la Pontferradina
pels de la Leonessa
que està allà
però és que et vaig a dir una cosa
et vaig a dir una cosa
abans de la jornada
que hem jugat a Sestau
el calendari nostre
ja era bo
jo crec que era
dels de dalt
és el que millor calendari
tenia el Nasti
que passa que clar
si després passes a Sestau
i fas el que fas
aquí et diu que no vas
al camp de la gimnàstica
i també perds
i al camp de la cultural Leonessa
que segurament has d'anar a guanyar
doncs
i també perds
és que clar
mireu-se
a veure
una mica de crítica
també n'hem de fer
o autocrítica el Nasti
perquè jo crec que aquest any
els partits fora de casa
jo només en recordo
un de bo
que és el camp del Barçalètic
després hem guanyat
a l'Ezam
hem guanyat a Vigo
hem guanyat
en altres llocs
però partits bons
a Vigo vam guanyar
pràcticament demanant l'hora
vull dir
a l'Ezam
vam guanyar
però
el partit
va haver un moment
quan el Nastià
va guanyar
que es va igualar molt
vull dir
a menys d'aquests 3
hem guanyat
cap partit més
fora
és que no ho recordo
sí
hem guanyat 4
i hem guanyat 4
hem guanyat 4
a fora
amb el Ribet
a Celta
Barça i Bilbao
amb 3 filials
però
ni que siguin 3 filials
només recordo
un partit
que va ser
el Johan Cruyff
penso que el del Barça
i el de la Ponferradina
han sigut els millors partits
però el problema
que té el Nasti
que en guanya
és que
tot i
a l'1
et vas posar 0-2
i van empatar-te
el partit
que pictava
aquella noia
d'arbi
no tinc res
no tinc res
en contra
de la noia
Olat Rivera Almedo
això mateix
però vull dir
al camp del Baracaldo
abans del 2-1
tens l'ocasió
de fotre l'1-2
claríssim
davant del porter
vull dir
que vas recordant
i dius
hòstia
aquella sort
o aquell detall
que es necessita
en guany
no l'has tingut
encara
fins a dia d'avui
però tu tenia
l'any passat
tampoc no guanyaves
molts partits
fora de casa
però no els perdies
els empataves
i sempre tenies
l'esperança
d'aquella
la solidesa
d'aquell equip
era difícil
que el rival
t'acabés guanyant
lloc
acabem vas perdre partits
perquè en una lliga
també n'has de perdre
però jo aquest any
aquesta sensació
fora de casa
no l'he tingut
he tingut la sensació
que
tens fadalesa
al centre
de la defensa
sí, sí, sí
és que no hi ha més
això dona inseguretat
a l'equip
respecte a l'any passat
ara ja no m'aposaré
amb allò
que si el porter va de groc
i no li vull
que hi vagi
què, que rebollo
que vas fotre molt bones parades
i de groc
i de groc
fot-te rosa
verd
blau
o com vulguis
però jo...
o negre com i d'íbar
sí, ja està
però si pots decidir
escoltem
a partir del proper
que diumenge no poseu
el porter groc
collons
no ho sé
tu al parxís
no agafaries
les bitxes groques
no, ni molt menys
jo tampoc
jo soc antigroc
no ho sé
per dir alguna cosa
i ara ve el polen
les flors
i tot el...
és igual
però soc antigroc
igual que els àrbit
si veig un àrbit
amb la samarreta groga
doncs ja m'agafa
m'agafa tirri
eh del tot
m'ha ving de referir
que independentment de tot
al calendari
tots s'ajuguen a alguna cosa
perquè els equips de baix
si hi ha 20 equips
a la categoria
n'hi ha només 3 o 4
que estan allà
que poden respirar
el Salamanca no pot respirar
està 3 punts de baixar
no, no
i a l'Horense
que estava allà baix
està amb l'ànim
de pillar
està 2 punts
jo crec que ara mateix
a la classificació
al grup del Nàstic
l'Arentero pot estar
una mica tranquil·let
no massa
i els dos filials
l'Atlètic Club de Bilbao
i el Celta Fortuna
que estan allò
en terra de ningú
que jo crec que els hi queda
a baix
ja els hi tenen
una mica de distància
i dalt els hi queda
una mica massa lluny
però a partir d'aquí
el Samor
o l'Horense i Baracaldo
que ara mateix estan fora
del playoff
amb una victòria
s'hi posen
a la campila
en 3 victòries
de seguida
se pot anar a dintre
i l'Andorra
també el tens per allà
aquesta setmana
hi ha enfrontaments
gairebé directes
que és l'Andorra
com tenia el cap
i s'ha anat
a Renteiro
no
l'Andorra juga fora
sí
però jugam
al camp del Samor
potser
no ho sé
és que aquí tinc la classificació
però no
mira-ho
em sembla que hi ha
dels 8
dels 8 de dalt
de tota manera
el que hem de mirar
és de guanyar n'altres
i deixar de preocupar-nos
de la resta
no, no
però que em refereixo
que clar
aquesta setmana
són dos equips
que perden pistonada
segur
algú la guanyarà
perquè la Leonessa
quants partits porta
donant-nos l'oportunitat
d'apropar
aquesta setmana
va tornar a marcar
el minut 89
com aquí
que ens va marcar
el temps
se li farà llarg
la cultura leonessa
juga al camp del Tarazona
aquest dissabte
jugo una hora
abans que l'estim
per tant sabrem
ja el resultat
quan s'acabi
la Pontferradina
visita Zamora
és un derbi castellà
a més a més
el Zamora
amb 44 punts
es podria posar
això és el que he vist
i l'Andorra
em sembla
és que no me'n recordo
ja et dic
l'Andorra va davant
d'un rival directe
la Real Societat
ara això veus
jo sabia que hi havia
jugant quart contra cinquè
això
quart contra cinquè
i la Pontferradina
amb el vuité
que està a 44
si guanyo
estic a 47
quan tot està tan apretat
i queden set partits
jo
tremola
que passin 4 partits més
no
i continuo pensant
que arribi el dia de la leonesa
d'aquí 15 dies
no sé
la setmana santa
pot ser bona
pot ser
el que sigui
però
un idioma
jo somiu
somiàs gratis
ho sento
però tu veus
que la cultura leonesa
perdi
perdi
tarassona
i perdi
contramàstic
no
no
en 21 partits
21 punts
en joc
perdona
li retallarem
jo crec que sí
si tu d'aquí 15 dies
has fet els 6 punts
i la cultu no en fa cap
et poses a 4
i queden 5 partits
ui
però també vam anar a Sestau
que guanyaríem els 3 punts
nosaltres
i que la cultura la casa
podria perdre
jo
volem estar 7 i estem a 11
el Sestau era un partit trampa
jo ho reconec
perquè
un equip que ha fotut 5 gols
al camp de l'Ossesuna
allà al Tajonar
amb la dificultat que té
bueno
després ahir
l'Ossesuna també guanya
3
és que no pots baixar la guàrdia
si el nàstic és capaç
de mantenir aquell ritme dalt
però si no
guanyar els 4 de casa
guanyar els 4 de casa
i a veure si rasquem alguna cosa fora
això que acabes de dir
també és cert
els calendaris
aquests
els equips aquests
que estan a nosaltres
tenen 3 a casa
i 4 a fora
i el nostre és al revés
4 a casa
i 3 a fora
i estem puntuant més a casa
que a fora
són els detallets aquells
que ara tenen
lliurar-te de targetes
no t'hi relacionats
com dèiem abans
si fora de casa
no recordes un bon partit
jo crec que el nàstic a casa
és tot el contrari
ha aconseguit victòries
ha aconseguit bons partits
totalment
jo crec que
és la gran fortalesa de l'equip
aquesta temporada
l'any passat també ho va ser
però jo crec que l'any passat
a casa mostrava'm
una millor imatge
i aquest any
jo crec que
hi ha aquesta
aquesta diferència
entre casa i fora
doncs ho hem d'anar deixant aquí
perquè arriba el Tamacle
arriba la Sílvia García
agrair-li al Jaume Tarragó
al Pedro Ponce
i a l'Antoni Figuerola
que ens hagin acompanyat
si voleu
anem a fer la partida
a tot per 6 hores
vinga, vinga
jo a l'Ala
que vagi bé
fins ara
gràcies
bon dia
Ui, si fa de temps
aquesta cançó
l'hem cantat
de totes les maneres
i de tots colors
des del disc
de l'any 1990
falta amor
aquest
Rayando el sol
son manà
manà
manà
es mazona
es mazona
rayando
por ti
esta pena
me duele
me quema
sin tu amor
no me has llamado
estoy desesperado
son muchas lunas
son muchas lunas
las que te lloran
rayando el sol
desesperación
desesperación
es más fácil
llegar al sol
que a tu corazón
me muero por ti
viviendo sin ti
y no aguanto
me duele tanto
estar así
rayando el sol
a tu casa
yo fui
y no te encontré
en el parque
en la plaza
en el cine
yo te busqué
te tengo
atrapada
entre mi piel
y mi alma
más ya
no puedo
tanto
y quiero
estar
junto a ti
rayando
el sol
desesperación
es más fácil
llegar al sol
que a tu corazón
oh
me muero por ti
viviendo sin ti
y no aguanto
me duele tanto
estar así
rayando el sol
no aguanto
me duele tanto
b
no aguanto
o
EMEY
ESPAM controlling
que yo me Avo Damas
me duele tanto
veneno
aever
arte
por ti
o
ERM
en la plaza
europe le eto
menos
re
Rallando el sol, desesperación, es más fácil llegar al sol que a tu corazón, saliendo
La veu de Tarragona, la teva veu.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar.
Dina i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona.
Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport.
Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Més informació a porttarragona.cat
El Circo del Miedo llega por primera vez a Tarragona.
Forma parte del espectáculo y ser testigo de increíbles y peligrosos actos de terror inmersivo.
Del 14 de abril al 11 de mayo, instalado en el centro comercial Las Gavarras, Tarragona.
¿Te atreves?
Torna al Primavera Show, la gran festa de la moda i l'oci a Tarragona.
Dissabte 5 d'abril, el Parc de les Granotes es converteix en l'escenari perfecte
per gaudir d'una tarda plena d'activitats i tendències.
A partir de les 17 hores, vine a descobrir tallers infantils,
tardeo amb bona música, expositors amb productes únics,
una àmplia oferta gastronòmica i DJ en directe per animar l'ambient.
I quan arribi la nit, la gran desfilada de moda.
A les 21 hores, deixa't sorprendre amb les últimes tendències de primavera-estiu
en un espectacle que combina estil, llum i ritme.
Un esdeveniment organitzat per la Via T Tarragona Shopping,
amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona i la Diputació de Tarragona.
Moda, diversió i bon ambient t'esperen al Primavera Show.
No t'ho perdis.
Patrocina Hotel Làuria i Montse Timoneda Clínica Dental.
Sabies que més de dos milions de persones volen aprendre català
i no totes poden?
Des d'Òmnium Tarragonès, amb onze grups de vincles,
volem continuar donant resposta a aquesta gran demanda.
I et necessitem.
Si vols col·laborar amb nosaltres, contacta'ns a
tarragonès arroba omnium.cat.
Català per tothom.
A cada barri, a cada escola i a cada feina.
Atenció, científics i científiques, innovadors i innovadores.
L'Institut Català d'Investigació Química i BASF
amplien el termini per presentar candidatures
a la convocatòria de la quarta edició dels Premis BASF i CIC
en Innovació i Emprenedoria.
Amb una dotació de 9.000 euros,
es premia l'excel·lència científica i el talent emprenedor
en el camp de la química a Espanya i Portugal.
Podràs optar a premis en tres categories.
Millor tesi doctoral, millor patent i millor projecte d'emprenedoria.
El termini per presentar candidatures
s'ha ampliat fins al 24 d'abril.
Troba més informació a www.icic.org.
Política i actualitat.
La veu de Tarragona.
I la política passa per una situació a nivell internacional
que s'avisa aquesta mateixa cap de setmana
quan s'han enserjat totes les alarmes
per la política dels arancels dels Estats Units de Donald Trump
que entraven en vigor dissabte.
El resultat més immediat ha estat la caiguda de les borses mondials
encaixada per Wall Street
i amb qui ja augura un retrocés del creixement econòmic
a nivell d'escala mundial
i amb la possible aparició del fantasma de la recessió
fins i tot per ells pels Estats Units.
L'aplicació dels arancels ara ho explicarem.
També els recíprocs entre països importadors i exportadors
ja fa que alguns experts parlin d'una fractura històrica
d'enormes conseqüències
i és que Donald Trump ha posat cap per avall
l'ordre mundial amb una política econòmica
que canvia el sistema multilateral de comerç vigent
des de fa més de 30 anys en l'economia global.
Podem parlar amb un expert,
amb el catedràtic del Departament d'Economia
de l'Universitat de Rovira i Brigili,
el doctor Jure Maria Arauzo, que el tenim al telèfon.
Josep Maria Arauzo, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
El cap de setmana hem vist moltes coses,
perquè a banda del que ha hagut de la borsa,
especialment de Wall Street, però també d'altres,
hem vist també mobilitzacions en algunes capitals
nord-americanes, als Estats Units,
n'hem vist a Chicago, a Nova York, a Washington,
a Philadelphia, a Boston,
és a dir, que hi ha una part de la societat nord-americana
que també ho està veient amb preocupació,
el que està passant, no només aquí i no només a Europa,
i en alguns països on els arancels pràcticament,
perquè, clar, nosaltres ara podíem parlar d'Europa,
però hi ha països on els arancels són del 47, del 48, del 40%,
podríem parlar de Magastecar, de Laos, de Síria,
Déu-n'hi-do, quin panorama, no?
Sí, en algun cas,
aquests nous arancels són bastant difícils d'entendre,
perquè es tracta d'economies molt petites,
una activitat exportadora envers els Estats Units és molt baixa,
però en d'altres casos són justament el cas del Vietnam,
per exemple, o la Xina,
és aquest model de globalització,
creat i dinamitzat per als Estats Units,
que ha portat les empreses americanes a desplaçar-se en aquests països
per produir allí i des d'allí exportar cap als Estats Units.
Per tant, tot plegat és un contrasentit.
Quin és l'escenari que s'oblira a partir d'ara?
Perquè hi ha qui està parlant de possible recessió només aquí,
a nivell dels Estats Units,
i d'aquest creixement o retrocés de l'economia,
del creixement de l'economia per la moderació,
que porta sempre a una situació d'inestabilitat,
que això econòmicament sempre acostuma a passar.
Quan ja, quan bufa el vent,
diguem que la inversió s'estanca, no?
Sí, en un context d'incertesa,
les decisions d'inversió s'aturen
i els consumidors prenen una sèrie de precaucions
i segons com dilaten en el temps,
l'adquisició de segons quin tipus de béns o de serveis.
És clar que el panorama que tenim ara mateix és molt incert,
perquè sabem quina és la primera onada d'Arensels nord-americana,
sabem quina ha estat la resposta xinesa,
però no sabem encara com serà la resposta de l'Unió Europea
ni quina serà la resposta dels Estats Units, per exemple,
a la resposta xinesa o a una possible resposta europea.
Per tant, en funció de com això evolucioni,
és evident que la situació pot empitjorar molt
o empitjorar només una mica,
en qualsevol cas el que està clar és
que l'escenari que tenim ara mateix a sobre la taula és molt negatiu.
Si posem-lo pel nostre territori,
les importacions crec que a nivell de Catalunya cap allà
són un percentatge diria que més o menys baix
en comparació amb altres països d'Europa,
com per exemple l'Alemanya, amb el tema d'automòbil.
Però hi ha algun sector que hagi d'estar preocupat,
si més no, aquí al nostre territori?
A veure, s'ha parlat sempre dels sectors de l'agroalimentari,
el sector vitivinícola i l'oli,
i és evident que per aquests sectors
col·locar producte als Estats Units a partir d'ara
és molt més complicat perquè són molt menys competitius
en termes de preu.
I a més a més hi ha la possibilitat de substituir importacions
perquè hi ha producció local als Estats Units.
Per tant, aquests sectors el que hem de fer
és buscar mercats alternatius fora dels Estats Units.
Però això no únicament en aquests sectors.
Dèieu ara mateix que les exportacions catalanes
a les Estats Units són baixes, és cert,
de forma directa, però de forma indirecta no és tan cert
perquè hi ha tot un seguit d'empreses
que fabriquen components, però el sector de l'automòbil
que no els exporten directament als Estats Units,
però sí hi ha altres empreses que fan servir aquests components
per exportar automòbils als Estats Units.
Per tant, de forma directa o indirecta,
l'efecte serà important en molts sectors.
En aquest supòsit últim també hi entraria la petroquímica,
el complex petroquímic, el segon més gran del sud d'Europa,
perquè hi ha molts derivats també per l'automòbil.
Hi ha molts derivats que acaben en el sector de l'automòbil,
encara que la petroquímica com a tal no tingui un flux comercial
envers els Estats Units i com aquest molts altres,
que de forma indirecta, i a més a més hi ha tot un efecte
que fa referència a l'alentiment de l'activitat econòmica en general,
a l'efecte contagi, de forma que encara que un sector no estigui exposat
perquè no tingui activitat de comerç exterior amb els Estats Units,
al final, via tots els consums intermedis d'altres sectors,
t'acaba arribant igualment.
Una qüestió, perquè hem vist que hi ha el concepte d'arancar recíproc,
el que vol dir que són aplicats en funció del dèficit comercial
de cada país amb els Estats Units.
i això, a priori, sense entendre-hi, sembla una mica arbitrari,
sembla, però no sé si de tot el punt de vista econòmic
també té aquesta arbitrarietat.
No és que sembli arbitrari, és que és directament inversemblant,
perquè és una fórmula per calcular aranzels,
que no té en compte la pressió aranzelària que et fa l'altre soci comercial,
sinó el teu dèficit comercial.
amb aquest soci comercial la qual cosa no té cap sentit
i, per tant, parteix d'assumir que la Unió Europea
està aplicant uns aranzels envers els Estats Units
que no està aplicant.
El que té la Unió Europea en el seu conjunt
és un superàvit comercial amb els Estats Units.
La Unió Europea, que s'explica bàsicament
per economies com l'Alemanya, com la italiana, per exemple,
però no tant com la catalana.
Per tant, aquí estem tractats tots iguals en qualsevol cas,
perquè aquí la mesura és Unió Europea, tots iguals.
20% a nivell d'Europa.
El doble, més del doble que...
O sigui, menys del doble que la Xina, que és el 54,
perquè si suma el 34 que hi ha...
Si afegis el 34 al 20% anterior, en el cas de la Xina.
Sí, sí, però justament com us deia abans,
és a dir, si a la Xina hi ha aquesta preocupació
envers l'important dèficit comercial amb la Xina
és perquè el propi sistema nord-americà
ha expulsat empreses i les ha enviat allí
perquè era molt més barat fabricar allí
per vendre després en el seu país.
De fet, ara hi ha una situació que és una mica curiosa,
com a mínim, que és que un telèfon com l'iPhone,
que és una icona dels Estats Units,
doncs cada iPhone que es ven als Estats Units
incrementa el dèficit comercial dels Estats Units
perquè no es falli, s'ha de fer fora.
Per tant, quan els nord-americans vegin
que la seva capacitat de compra
comenci a veure's afectada
per aquests gerenzels,
evidentment el suport popular
a cap a aquestes mesures
començarà a baixar.
I quan s'encenen les alarmes
d'un retorcés del creixement econòmic
i de la posterior aparició
de la recessió que dèiem abans?
És a dir, quan es comença a veure una mica
les orelles al llop?
Bé, ja es veuen, ja portem uns quants dies
de baixades consecutives de la Borsa.
Ara l'escenari que hi ha sobre la taula
és un escenari d'estanflació,
és a dir, el tancament de l'economia,
si no el retorcés, més inflació,
que és una combinació mortal.
Perquè si hi ha inflació, quan l'economia creix,
aquest creixement pot absorbir
l'increment de preus.
Ara, si hi ha increment de preus,
però no hi ha creixement de l'economia,
és una combinació que és terrible
i que, insisteixo, no hem d'esperar cap signe,
és que els signes ja els tenim sobre la taula.
Ho té difícil o ho tenim difícil a Europa?
Perquè, clar, caldrà veure, com deia,
la resposta d'Europa, no?
Que no s'entendrà cap altra manera
que no sigui una resposta unitària,
inclòs a Itàlia, també, aquí, eh?
Sí, bé, ho tenim difícil,
ho tenim complicat.
En qualsevol cas, clar,
hi ha iniciatives que estan sobre la taula,
per exemple, hi ha un acord comercial quasi a punt
de tancar amb el Mercosur,
amb els països del consul americans,
que pot ser una via, doncs,
de buscar un mercat alternatiu.
Jo crec que aquí cal partir de la base
que la consideració dels Estats Units com un aliat,
això ho hem de començar a anar apartant,
i que hem de buscar socis alternatius,
que pot ser que poden ser el Canadà, per exemple,
que pot ser, encara que sigui difícil de dir,
un país que no és gaire democràtic,
com és la Xina, però que en qualsevol cas,
en matèria comercial,
és força més estable que els Estats Units.
Per tant, insisteixo, això dependrà,
com li vagi a Europa,
dependrà de quina és la resposta que fa la Unió Europea,
i quina és la capacitat que té la Unió Europea
de buscar socis comercials alternatius als Estats Units.
Aquests dies, per cert,
impartiu en xerrades a escoles,
parlant d'això,
del que estem explicant ara,
dels arancels.
Estan receptius, els joves?
És a dir, com els expliqueu directament
com això pot afectar el cap i la fila,
no sé si la butxaca pròpia,
o la butxaca dels pares,
o la butxaca col·lectiva.
No sé si estan prou receptius
o són prou conscients
del que està passant a nivell internacional.
Sí, aquest és un programa
de divulgació de la ciència
de la Universitat Rovira i Virgili
que fem a instituts,
i és interessant
perquè la mateixa temàtica
enguany
aixeca molt més interès
que no pas l'any passat.
Per què?
Perquè la canalla són conscients,
ho veuen,
o se n'adonen,
que és un tema que surt als mitjans,
que és un tema d'actualitat
i que és un tema que al final
els acabarà afectant
quan es vulguin canviar el mòbil,
quan es vulguin anar a comprar roba,
quan vulguin anar a canviar el portàtil.
Per què?
Doncs perquè estem en un escenari
d'inflació que ve
i d'inseguretat i d'incertesa
i que, per tant,
això no és només una cosa
que els explica algú
des d'una tribuna,
sinó que acabarà arribant
a la seva vida quotidiana.
I sí,
jo he notat un interès
molt més gran que altres anys.
És cert,
crec que he llegit
que hi ha algun estat,
diria que és Califòrnia potser,
on el seu governador
ja ha dit que no aplicarà
aquests arancels.
És possible això?
No tinc aquesta informació.
En qualsevol cas,
clar,
les polítiques de l'àrea
es prenen a nivell d'estats.
No sé quina capacitat
deu tenir el govern de Califòrnia
per sortir d'aquest marc comú americà,
però en qualsevol cas
estem parlant,
encara que fos així,
que tinc els meus dubtes,
estem parlant d'una excepció.
No crec que sigui aquesta la solució,
ni molt menys.
Quina podria ser la solució?
I també us vull preguntar
què passa amb els contenidors
que ara mateix
ja no estan amb algun vaixell
creuant l'Atlàntica,
perquè evidentment
tots aquests productes
que s'han comprat a un preu
arriben aquí
i en tindran un altre, no?
Bueno,
quan això arribi
al mig de l'Atlàntic,
no és a cap frontera,
quan això arribi
a una frontera,
a una duana,
doncs en funció
de l'origen
doncs s'aplicarà
un aranzel
que quan aquest contenidor
va sortir del port
que fos
aquest aranzel
no existia
i per tant
evidentment
això també
distorsiona
els mercats
perquè hi ha
unes condicions
pactades
que al final
seran unes altres
fins a quin punt
veurem què fan
les empreves
en aquest cas
o si poden mirar
d'absorbir
aquest increment
de costos
reduint
els seus marges
cosa que dubto
o si el que faran
serà
treballar-los
íntegrament
als consumidors
finals
cosa que crec
que és el que passarà
S'ha parlat molt
del cas d'Alemanya
i de la fabricació
d'automòbils
perquè és un dels països
a nivell d'Europa
que notarà més directament
aquest increment
dels serrancels
però clar
de retruc
això també implicarà
si és que
doncs bé
si és que s'aplica
no que s'aplicaran
evidentment
implicar també
augment del preu
dels vehicles
no?
Sí
però el que és
curiós
és que
aquests efectes
aquests aranzels
tenen uns efectes
boomerang
en els propis Estats Units
és a dir
aquí s'han aplicat
uns aranzels
del 25%
els cotxes
que venen
de l'exterior
però és que
el problema
és que
quan es comença
a gravar
els productes
les components
matèries primeres
que es fan
en altres països
s'està gravant
també la competitivitat
del propi país
un exemple
molt clar
en aquest sector
de l'automòbil
l'indústria
de l'automòbil
als Estats Units
està molt integrada
entre Mèxic
i el Canadà
de forma que
per fabricar
motors a Detroit
les peces
els components
els pistons
les vàlvules
creuen la frontera
entre Mèxic
als Estats Units
i Canadà
diverses vegades
és clar
cada vegada
que aquestes peces
creuin
la frontera
estaran
gravant
el cost
d'aquest
component
i al final
encara que el motor
es munti
a Detroit
i sigui
per un cotxe americà
hi ha estudis
que ara mostren
que com a mínim
estem parlant
d'un increment
de preu final
dels cotxes
fets als Estats Units
d'uns 3.000 dòlars
com a mínim
i això ja
evidentment
al marge
dels que
qui es vulgui
comprar un cotxe
que ha vingut
a l'estranger
que en aquest cas
evidentment
la repercussió
serà molt més important
per tant
no és una solució
que serveixi
a un país
per millorar
els seus comptes
exteriors
que és la idea
que sembla ser
que ens han explicat
que està darrere
d'aquesta
pressió
rens de l'àrea
Parlem
en Josep Maria Arauzó
catedràtic
del Departament d'Economia
també experta
en Economia Regional
Industrial
i Geografia
Econòmica
i aquí també
s'està veient
i s'ha vist
el cap de setmana
a banda de les protestes
en diferents ciutats
ja hi ha qui parla
de fugida
de talent
dels Estats Units
cap a Europa
també cap a Espanya
no sé si
clar
també hi ha hagut
aprenent retallades
en l'àmbit universitari
allà
allà
que també està fent
que molts científics
diguin
doncs escolta
me'n vaig cap a un altre lloc
o és que van marxar d'aquí
que tornin
no sé si també prevelleu
aquesta possibilitat
sí
però això és anterior
a lo que va passar
la setmana passada
això és un moviment
que es diu
Stand Up for Science
que és un moviment
que va començar
amb l'arribada
del poder de Donald Trump
i la imposició
doncs de
o la decisió
de tancar
determinats projectes
de recerca
vinculats
a canvi climàtic
vinculats
a temes
de sostenibilitat
vinculats
a temes
de gènere
d'impacte social
i aquí hi ha
tot un conjunt
d'acadèmics
nord-americans
que estan
marxant
als Estats Units
simplement perquè
es estan
detallant
les seves
vies
de finançament
i alguns
estan picant
a la porta
d'Europa
i alguns
en el cas
per exemple
de la Generalitat
ha estat
intentant
posar recursos
per atreure
part d'aquest talent
que marxarà
dels Estats Units
això serà
un fenomen global
i això
evidentment
resta
competitivitat
a l'economia
nord-americana
perdre cervells
que aniran
a lloc
que puguin
treballar
en condicions
raonables
José María Arauzo
gràcies per atendre'ns
avui aquest dilluns
la primer dia
elaborada
després d'aquesta
tempesta
econòmica
del cap de setmana
i d'aquest canvi
de les regles
del joc
d'aquest sistema
dèiem
multilateral
de comerç vigent
des de fa més de 30 anys
i
en pocs dies
s'ha desibuixat
del tot
gràcies
i fins la propera
una abraçada
a vosaltres
bon dia
va que fem una petita
pausa
i a la tornada
parlem de Cal Ardiaca
amb el director
de serveis territorials
de cultura
de la Generalitat
amb Ricard Ibarra
la veu de Tarragona
la teva veu
escapa de la rutina
i navega
i navega cap a destinacions
de somni
amb MSC cruceros

de viatges de confiança
Tarragona
fa salut amb tu
i per això
s'activa
durant l'abril
la xarxa
Tarragona Saludable
ofereix més de 60
activitats gratuïtes
per a tothom
joves
famílies
gent gran
pacients oncològics
més salut
més vida
Ajuntament de Tarragona
consulta totes les activitats
de la xarxa
Tarragona Saludable
a
www.tarragona.cat
barra saludable
La veu de Tarragona
camí cap als 40
i us explicàvem
just la setmana passada
que Calardiaca
ja estava catalogada
com a bé cultural
d'interès nacional
després que
just ara fa
gairebé una setmana
dimarts passat
ho hagués aprovat
el Consell Executiu
de la Generalitat
fins ara
aquest palauet
com sabeu situat
a la part alta
era ve d'interès local
què implica
aquesta màxima distinció
doncs bé
avui ja en podem parlar
en conversa
amb el director
de serveis territorials
a Tarragona
al Departament de Cultura
que és Ricard Ibarra
Ricard Ibarra
molt bon dia
Hola
bon dia
d'entrada
sempre que
hi ha alguna catalogació
que augmenta
la protecció
de qualsevol patrimoni
que sigui el que sigui
sempre és important
jo diria que sí
és una molt bona notícia
per l'element
que es cataloga
que augmenta
així la seva protecció
i per tant
per la societat
en conjunt
perquè
quan s'augmenta
aquesta protecció
del patrimoni
que és el que
persegueix tothom
al final
que podem explicar
clar
que l'Arbiaca
a més és una edifici
que és molt visible
i que
tothom
que va al Pla de la Seu
el veu
perquè a més a més
hi ha l'envestit de fora
i té una història
també de diferents actuacions
hi ha un propietari
clar
és una situació complexa
si més no
sí sí
és una situació complexa
que com
tothom sap
perquè fa molts anys
que està com està
doncs
bé
sembla que estigui
un tant
un tant encallada
hi ha moltes qüestions
pel mig
moltes variables
a tenir en compte
però vaja
amb aquesta catalogació
com a veu cultural
d'interès nacional
jo penso
que s'ha de ser optimista
perquè és un instrument
que permetrà
fer més pressió
davant de la propietat
perquè mantingui
o perquè tingui
l'edifici
en bones condicions
que millori
l'estat de l'edifici
o
en el seu defecte
buscar alternatives
perquè això sigui possible
de fet també
obre la possibilitat
ja ho comentava
de poder doncs
optar
ajudes de més nivell
és a dir
més catalogació
més accés
a més ajudes
no?
Sí, sí
esclar
com més catalogació
més protegi
d'estar un immoble
i per tant
hi ha vies
de
doncs
de
per obtenir recursos
que no existien
fins al moment
no?
Però jo insisteixo
que la pilota
en aquest sentit
està en mans
de la propietat
de l'edifici
i si té un propietari
una empresa
concretament
que és qui
bueno
doncs
ha de fer
les actuacions
pertinents
perquè l'edifici
es conservi
en bon estat
i perquè no representi
més a més
cap risc
pels vianants
que passen
pel seu costat
Un edifici
que és molt singular
perquè té
les teixis
romans
al subsol
i també
té una part
que és gòtica
amb unes pintures
també excepcionals
que conserva
la pròpia edifici
a la planta baixa
Sí, sí
és un edifici
molt important
un edifici
típic
de l'arquitectura
civil gòtica
catalana
amb unes pintures
com bé dius
que es van trobar
tampoc no fa
massa temps
però vaja
és un edifici
en el qual
hi podem
resseguir
tota
la història
de la ciutat
des de l'època romana
la construcció
del segle XII
després
el palau gòtic
del segle XIV
i hi ha
la reforma
del segle XVI
i l'última
del XIX
després
de la guerra
del francès
per tant
és un edifici
que resumeix
d'alguna manera
una espècie
de compendi
de la història
de la ciutat
i d'aquí també
aquest
dels elements
claus
perquè s'hagi decidit
a dotar-li
de la màxima
protecció
de catalogació
diguéssim
Justament
en feien valoració
la setmana passada
amb el conseller
de patrimoni
de l'Ajuntament
que coincidia
dimarts
a la tertulia
d'aquesta casa
i dèiem
això
que era un pas important
tothom ho veura
com un pas important
el fet d'aquest
augment de catalogació
entenem
que en aquesta
cingladura
que s'obre a partir d'ara
diguem-ne
que hi ha més mans
que van de la mà
i també
qui donen
el govern
de la Generalitat
sí
jo insisteixo
al començament
ho repeteixo
no sé si parlar
de punt d'inflexió
però jo diria
que gairebé
aquesta catalogació
dona més instruments
dona més eines
a les administracions
en primer lloc
a l'Ajuntament
de Tarragona
però també
a la Generalitat
a través de la Comissió
Territorial
de Patrimoni Cultural
per
d'alguna manera
exigir
o aconseguir
que el tractament
d'aquest objecte
d'aquest edifici
sigui el correcte
que garanteixi
la preservació
de tots els seus valors
històrics
per tant
jo diria que
és molt important
aquest pas que s'ha fet
i ara
hem de preveure
i confiar
que des de les administracions
tant l'Ajuntament
en primer lloc
com després
la Generalitat
de Catalunya
que al final
l'objectiu
que perseguim
amb dues administracions
és el mateix
que és
aconseguir
la correcta
preservació
del monument
i que s'integri
perfectament
en l'entorn
en què es troba
i que deixi
de tenir
diguéssim
aquesta imatge
tan deteriorada
com és
com és
avui en dia
Calardiaques
un bon exemple
de patrimoni
a protegir
però tant
l'Ajuntament
com la Generalitat
tenim tot el llegat
de terra
com a més a més
en guany
que és l'any
del 25 aniversari
de la declaració
amb molt patrimoni
que és compartit
o gestió compartida
o caneu de la mà
per trimar
la necròpolis
que hi ha actuació
tenim
en fi
un gran mantall
podríem dir
de patrimoni
a nivell de ciutat
que hi ha interès comú
no?
És així
és justament així
com dius
es tracta
que aquest objectiu
comú
que compartim
les diferents administracions
doncs
es treballi
de la manera
més estreta possible
i amb la màxima
col·laboració positiva
es treballi en positiu
sumant
nosaltres
ens hi esforcem
des del servei territorial
des del departament
de cultura
ens esforcem
perquè
aquesta
col·laboració
sigui el més estreta
possible
i em consta
que des de l'Ajuntament
també es té
el mateix plantejament
per tant
la relació
per exemple
entre els serveis tècnics
de l'Ajuntament
de Tarragona
i la Comissió Territorial
de Patrimoni Cultural
doncs
jo diria
que està en un
bon moment
de relació
i que tenim
reunions
que són fluïdes
i que tenim
una bona sintonia
i això
ha de revertir
forçosament
en una
correcta gestió
del patrimoni
i en una millora
a curt termini
quan l'objectiu
és compartit
com és el cas
jo diria
que
només es poden esperar
resultats positius
una altra
pregunta
un altre pas
més enllà
d'això
és el possible
consorci
a diferents parts
i de fet
la consellera de Cultura
en el seu moment
ja va expressar
el compromís
en aquesta direcció
que pugui haver-hi
un consorci
per a la gestió
del patrimoni
a nivell de ciutat
falta d'altra part
que l'estat
però a nivell
de Generalitat
Ajuntament
diguem-ne
que el full de ruta
està clar
no?
Bé
el full de ruta
és treballar
en pro del patrimoni
cultural
de la ciutat
de Tarragona
i el seu entorn
aquest és el full de ruta
després
hi ha qüestions
que es van treballant
es van parlant
es van estudiant
i analitzant
i tots confiem
que a curt mig termini
hi pugui haver resultats positius
Ricard Ibarra
director de serveis territorials
a Tarragona
al Departament de Cultura
gràcies per atendre'ns avui
a la veu de Tarragona
i bona entrada de setmana
gràcies a vosaltres
la veu de Tarragona
camí cap als 40
molt de costa
la rambla de la cultura
a la vora del mar
vine i passeja
parleix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al port de Tarragona
hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serratllu
més informació
a portarragona.cat
el circo del miedo
llega por primera vez
a Tarragona
forma parte
del espectáculo
i ser testigo
de increïbles
i peligrosos actos
de terror
del 14 de abril
al 11 de mayo
instalado
en el centro comercial
Las Gavarras
Tarragona
te atreves?
Torna el Primavera Show
la gran festa
de la moda
i l'oci
a Tarragona
dissabte 5 d'abril
el Parc de les Granotes
es converteix
en l'escenari perfecte
per gaudir
d'una tarda plena
d'activitats
i tendències
a partir de les 17 hores
vine a descobrir
tallers infantils
tardeo
amb bona música
expositors
amb productes únics
una àmplia oferta
gastronòmica
i DJ en directe
per animal ambient
i quan arribi la nit
la gran desfilada
de moda
a les 21 hores
deixa't sorprendre
amb les últimes tendències
de primavera-estiu
en un espectacle
que combina estil
llum i ritme
un esdeveniment
organitzat
per la Via T Tarragona
Shopping
amb el suport
de l'Ajuntament de Tarragona
i la Diputació de Tarragona
moda, diversió
i bon ambient
t'esperen
al Primavera Show
no t'ho perdis
Patrocina
Hotel Làuria
i Montse Timoneda
Clínica Dental
Sabies que més de
dos milions
de persones
volen aprendre
català
i no tot es poden
des d'Òmnium Tarragonès
amb 11 grups
de vincles
volem continuar
donant resposta
a aquesta gran demanda
i et necessitem
si vols col·laborar
amb nosaltres
contacta'ns a
tarragonès
arroba
omnium.cat
català
per tothom
a cada barri
a cada escola
i a cada feina
no totes
no totes
no totes
no totes
innovació i emprenedoria.
Amb una dotació de 9.000 euros, es premia
l'excel·lència científica i el talent emprenedor
en el camp de la química a Espanya i Portugal.
Podràs optar a premis
en tres categories. Millor tesi
doctoral, millor patent i millor projecte
d'emprenedoria. El termini
per presentar candidatures s'ha ampliat
fins al 24 d'abril. Troba
més informació a www.icic.org
Escapa de la rutina i navega
cap a destinacions d'assamni
amb MSC Cruceros.
Aprofita ara la promoció per Setmana
Santa. Cinc dies pel
Mediterrani, amb begudes incloses
quatre nits, des de només
457 euros per persona.
La teva propera gran aventura
t'espera a bord del fantàstic
MSC Esplèndida.
Embarcament des de Barcelona
el 20 d'abril. Truca ara
al 977 130 489
977 130
489 i planifica
el teu creuer amb
la Qtravel, la teva agència de viatges
de confiança.
Tarragona fa salut amb tu i per això
s'activa durant l'abril.
La xarxa Tarragona Saludable
ofereix més de 60 activitats gratuïtes
per a tothom. Joves, famílies,
gent gran, pacients oncològics,
més salut, més vida.
Ajuntament de Tarragona.
Consulta totes les activitats
de la xarxa Tarragona Saludable
a
3bw.tarragona.cat
barra saludable.
Què llegim?
Què veiem?
Què visitem?
Què fem?
La veu de Tarragona
amb la cultura.
Arriba a l'espai cultural
de la veu de Tarragona
com sempre
quan falten uns minuts
mitjoreta, una miqueta més
per les 11 del matí.
Avui, una mica abans,
arrenquem aquesta secció cultural
i és que tenim un munt de coses
per explicar-vos.
Ja heu notat últimament
s'intensifiquen
el que són presentacions de llibre
i és que es nota
que ja estem en abolició
de cara a Sant Jordi.
Cada cop falta menys
i avui us presentem
una altra novetat literària.
És la de la Maria Lluïsa Amorós
que es diu
Quan el passat ets tu
tenim la Maria Lluïsa aquí als estudis.
Bon dia.
Bon dia.
Com estàs?
Molt bé.
Sí?
Sí.
Molt contenta amb aquest llibre
i amb les presentacions
i la resposta que té.
Ara en parlarem ampliament.
Coneixerem qui és la Mia,
la protagonista,
però abans el que volem fer
et farem esperar una miqueta
perquè tenim una altra proposta cultural
per demà mateix.
T'agrada la música clàssica?
Moltíssim.
Moltíssim, sí?
Sí, sí.
Doncs a veure si t'agrada
això que arribarà
al Teatre Tarragona.
T'agrada.
T'agrada la música clàssica.
T'agrada la música clàssica.
T'agrada la música clàssica.
T'agrada la música clàssica.
T'agrada la música clàssica.
T'agrada la música clàssica.
T'agrada la música clàssica.
T'agrada la música clàssica.
Veieu que el concert de joventuts musicals per demà mateix serà vocal
i és que anirà càrrec de la formació Esfere Vocali i ens proposen un viatge, diuen ells, d'entre el Renaixement i el primer barroc, entre la música vocal espanyola i la italiana.
Una, si voleu, un concert de transició que nosaltres hem agafat per il·lustrar-lo i per començar l'entrevista a aquesta peça del compositor sevillà Francisco Guerrero.
Li demanem més informació sobre aquest concert d'Esfere Vocali, un concert que per cert es diu Sospirs, a la Mariona Llobera.
Ella és una de les cantants, ella fa la veu de control. Mariona, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia. Qui sou? Comencem pel començament. Qui sou a Esfere Vocali?
Doncs, a Esfere Vocali som cinc cantants de diferents procedències, que tots cinc tenim un llarg recorregut a nivell, bueno, tant d'ensemble com de solista com de cantant cors professionals
i ens vam reunir perquè teníem ganes de crear música on tots cinc podíem aportar, doncs, la nostra proposta musical.
Som una formació habitual, tenim dues sopranos, tu que fas de contraalt i després tenor i baix. Això és habitual o hi ha alguna particularitat que jo no conec en el tema de les veus?
Bé, més que habitual és que normalment quan s'uneixen cantants són quatre, un de cada corda, però en aquest cas som dues sopranos perquè així ens permet abarcar un repertori diferent.
I com de diferent parles, parles del programa, perquè dieu això, eh, que heu triat cançons o temes de la música vocal espanyola, de la italiana i que esteu entre el Renaixement i el primer barroc.
Exacte. La primera part seran unes canciones evidentesques de Francisco Guerrero, que és Renaixement espanyol, sobretot, evidentment, escrites a cinc veus, que tenen una polifonia i una densitat molt característiques.
I després, per contra, per evolució, a la segona part evolucionarem uns cent anys més endavant i farem madrigar els italians, des de Luca Marenzio, Sigismondo d'Índia i Monteverdi, que és el gran exponent.
Molt bé. Escolta, no sé si ho he llegit bé jo això, però aneu sense música? Aneu a capella?
A capella, exacte.
Ah, xica. Molt bé. I això està bé? És millor, és pitjor, és més difícil, és més fàcil? És habitual?
És diferent. És a dir, es podria fer perfectíssimament amb un baix continu, amb algun instrument harmònic, però nosaltres apostem per fer-ho capella perquè també pensem que la veu arriba molt més directa i el text té més marge de maniobres, és més dúctil.
Llavors, nosaltres intentem crear una sonoritat més directa al públic.
Que són tot cançons així espirituals, tal com escoltàvem aquesta de Francisco Guerrero, o hi ha una mica de tots els, no estils, perquè ens marquem en una època, però notarem diferència entre el Renaixement i després el Barroc, o és molt contínua?
No, no, no, i tant, i tant. La primera part sí que és més espiritual. La segona part són madrigals sobretot amorosos.
I acabem amb la menta d'Ariadna, que és una part d'una òpera de Clàudia Monteverdi, que allò és, bueno, és sobretot, per això en diem suspirs, no?, les expressions, com la música pot expressar el que les paraules diuen.
Quina és la peça de tot el programa que porteu demà? La peça que, no sé, que us agrada més a tots, o que volem destacar perquè és molt difícil, perquè és això, té una dificultat especial, o justament el contrari, no?, perquè us queda brodada.
Destaquem-ne una.
Bé, jo, tal com t'acabo de dir, eh, per mi el colofó del concert és la menta d'Ariadna, perquè dura ben bé 20 minuts, i és un viatge per totes les emocions que sent Ariadna, no?,
bé, de la mitologia, quantes eus la deixen abandonada a l'illa, i és un viatge molt, molt intens, tant pel públic com per nosaltres.
Ai, que bé. Mira, jo sempre que parlo, i acostumo a fer-ho, eh, amb cantants, i els hi ha de preguntar, clar, per la part que ens toca de la veu,
el teniu, algun ritual, algun consell per donar-nos, per cuidar-nos la veu?
Ui!
Mariona, què feu abans dels concerts?
No, sobretot, no, no, bueno, clar, evidentment, assajar, però amb molt de seny, i escoltar-se molt el cos, escoltar com et sents avui, i no forçar més del que toca, està clar.
Molt bé, allò, escoltar l'instrument, no?, que el portem dins, i dormir, diuen que dormir va molt bé.
Sí, és important, és important.
Molt bé, doncs, Mariona Llobera, moltíssimes gràcies per atendre's, la Mariona la trobareu dalt de l'escenari demà al Teatre Tarragona, perquè forma part d'Esfera Vocali, aquest conjunt vocal que ens oferirà Sospirs, demà és un concert de joventuts musicals.
Moltes gràcies, Mariona, una abraçada.
Moltíssimes gràcies, fins demà.
Fins demà.
Doncs ara entrem en el que és la presentació literària de la setmana, cada setmana en tenim una o dues, com a mínim.
Avui ens la porta la Mara Lluís Amorós, i es diu Quan al passat ets tu.
Mara Lluís Amorós, bon dia de nou.
Bon dia.
Bé de Reus, ja et coneixem, perquè tu vas anar publicant.
Sí, tinc una trajectòria llarga, tinc 19 novel·les publicades amb aquesta, des del 1986.
Algunes de caire juvenil infantil, pot ser?
Sí, i tant. Les primeres amb editorial Cruïlla, vaig tenir un premi Baixell de Vapor, amb aquella Tardum Leprechaun,
i llavors alternava novel·la juvenil infantil amb novel·la per adults.
i bé, doncs ara, darrerament, treballo molt més amb novel·la per adults, no?
Vaig quedar finalista del Premi Ramon Llull, amb Els nens de les senyores Latin, editada per columna, edicions,
i moltes altres més, perquè m'agrada moltíssim escriure, m'ho passo molt bé escrivint,
i ara, en aquest moment, ha sortit aquesta novel·la que és emotiva i tendra,
perquè toca el tema de les dones, toca el tema dels llibres, toca el tema de l'Alzheimer.
Jo diria que, pel trosset que he llegit, que he llegit una mica de novel·la, no l'he acabat encara, eh?
La música aquesta que estàvem escoltant, així, renaixentista, no sé si li enganxa gaire,
perquè l'Alzheimer es refereix a altres èpoques, no és un tipus de música...
Sí, sí, també, la música també és important en aquest llibre.
Precisament, hi ha unes àrees de la Bohem, una àrea de la Bohem, sí, de Puccini,
que és un leitmotiv en la seva vida,
i, precisament, la presentació que vam fer al Palau Bufarull el dia 3, el dijous passat,
doncs, com a cloenda, hi va haver la soprano Andrea Agustín
i el pianista Joan Aliagas,
que ens van obsequiar, en aquestes àrees de la Bohem,
en aquell indret preciós, magníficament interpretat,
perquè, és el que dic, és un leitmotiv en la novel·la,
com unes pinzellades de música clàssica, que també és important.
Quant presentes aquí a Tarragona?
A Tarragona la presento el dimecres.
Demà vaig a Barcelona, a la llibreria Ona, de Pau Clarís,
me la presenta la Teresa Cabrera,
i aquí a Tarragona me la presenta la Coia Valls el dimecres, dia 9.
On ho feu?
Ho fem a la llibreria Atzerà.
A l'Atzerà.
Sí, en totes les meves presentacions donem veu a les associacions d'Alzheimer.
La de Reus va ser a l'Institut Neurocognitiva de la Maria Jesús Larín,
que també és la directora de l'Associació d'Alzheimer de Reus i de Baix Camp.
I a Tarragona també ve l'Helena Vega i a Barcelona també vindrà una neuropsicòloga de l'Associació d'Alzheimer de Barcelona.
I és que la protagonista de la novel·la està lluitant una mica contra el seu Alzheimer, està intentant recordar.
És per això que segurament la presentació de la Maria Lluïsa l'haureu vist dins del programa de l'Abril Més de la Salut,
dins d'aquest programa d'activitats que ens parlen de salut, la trobareu també allí.
Serà dimecres a les 7, segurament, a la llibreria Atzerà.
Sí, a les 7, a la llibreria Atzerà.
Ho ha vist en algun lloc. Molt bé. Què li passa a la Mia?
Bé, aquesta novel·la és una novel·la literària, com totes les meves, no?
Llavors, la protagonista, que està molt desorientada, que té absències,
un dia viu a Barcelona, es perd, i fa cap a la llibreria que ella sovintejava,
perquè ella és una gran lectora, i, de fet, té la memòria bastant perduda,
els records s'esvaeixen, i llavors ella es queda tancada, va al lavabo,
i quan surt ja està tot tancat, tot fosc, i està angoixada perquè no pot sortir,
perquè només hi ha els llums d'emergència, però comença a trobar llums,
i comença a trobar a les prestatjaries llibres, llibres que ell havia llegit,
i els llibres seran un estímul per recordar.
Llavors nosaltres, els lectors, viurem la vida de la Mia a través dels seus records puntuals,
dels estímuls que li donen els llibres que va trobant al llarg de tota la nit.
Una vida que ens transporta a la seva joventut durant el franquisme,
els primers anys del franquisme?
Sí, a veure, ella és d'una generació anterior a la meva,
som netes de les dones que van viure a la guerra,
les dones fortes, valentes, que lluitaven, que van lluitar,
que van portar les regnes de la família,
però ella no és de la generació, diem-ne, ja de la meva,
que ja teníem un altre tipus de feminisme,
érem de la tercera onada de feminisme.
Ella és d'aquesta joventut que sí, que comencen a lluitar,
però no és com la Montserrat Roig, una de les autores que surt a la novel·la.
Que també surt, no?
Sí.
Ella és una persona més fràgil,
degut potser a la seva vida, a la seva infantesa, a la seva solitud,
i ens semblarà que potser que no és com les meves protagonistes
de gairebé totes les novel·les on elles i les dones són dones
que tiren endavant, lluitadores, emprenedores, empoderades.
No, ella és fràgil, però arribarà un moment,
perquè la seva vida té alts i baixos,
que ella serà també una dona forta,
una dona que aconseguirà el que vol, el que pretén.
De moment hem triat un paràgraf de ben bé el començament del llibre,
en què ella recorda el seu primer amor.
Mira com sona.
Aquella primera tarda al cinema amb en Manuel havia estat màgica.
Seia amb tan a prop que el cor se m'accelerava.
Sentia la seva presència sense contacte,
però si ens bellugàvem i ens fregàvem al bras nu,
notava una afiblada especial a la panxa.
A mitja pel·lícula em va agafar la mà.
Vaig obrir molt els ulls mirant cap a la pantalla,
on els actors parlaven inútilment, perquè no els escoltava.
Se'n va assecar la gola i no vaig gust a moure'm.
Ens vam continuar veient.
No tan sols quan jo anava a comprar el colmador Victorino
o quan ella ens portava els encàrrecs a casa,
sinó que sortíem a passejar,
conversàvem, ens agafàvem de la mà,
baixàvem al centre de Barcelona,
ens asseiem en una cafeteria o en una granja.
Ens fèiem petons amagats als racons ombrats d'un parc,
en un passatge de cases que no obrien les portes,
en un portal antic.
No podíem estar l'un sense l'altre.
La Dorothy sabia que ens estimàvem.
Quan va ser conscient que ja teníem 15 anys,
em va explicar moltes coses sobre l'amor
i les relacions amb els homes.
I, sobretot, insistia que mai anés més enllà d'un petó
o d'unes carícies,
per no ser una noia desgraciada.
Mia, la meva desaventura va succeir per deixar-me portar,
per estimar abans d'hora.
Tu no cedeixis l'anel,
encara no fins que siguis més gran.
Trobis l'home de la teva vida i us caseu.
Si no, pot acabar malament.
Persistia la Dorothy.
Què et va passar, Dorothy?
Li preguntava una vegada i una altra.
Vas quedar embarassada?
Ella no contestava.
Un amor de 15 anys,
el que relata, el que recorda la Mia
a través d'un dels llibres,
que és molt guai perquè els llibres són els desencadenants,
que van lligant les històries
i li van lligant la memòria.
I apareix el paper de la Dorothy.
És crucial, eh?
És importantíssim.
La Dorothy és la seva mentora,
és la seva mainadera,
li fa de mare,
perquè els seus pares són precisament cantants d'òpera
i viatgen moltíssim.
I la Dorothy té un secret
que ni tan sols la Mia,
de joveneta,
el coneixia fins molt més tard.
i nosaltres, els lectors,
el coneixerem més endavant,
perquè les històries així,
una mica secretes de les persones,
em curioseixen.
És una història,
la teva,
la que expliques,
que és una història de vida.
És la vida d'una persona
i ens porta,
és una mica,
amb tot el bon sentit del terme,
com un colabrot,
d'aquells que tu seus i mires per un forat
i veus passar la vida d'una persona
i t'hi sents a dintre.
Sí.
No?
Jo és que em preguntava,
amb les persones que tenen Alzheimer,
aquella mirada buida
i pensava,
i que parlen poc,
a veure,
una tieta que vaig tenir,
era una persona molt intel·ligent,
que llegia molt,
i va arribar un moment que no parlava
i tenia aquella mirada
i jo pensava,
tot el que hi ha,
els teus secrets,
perquè també era una persona
que havia tingut una vida molt activa
i molt rica
i no els coneixíem.
Què hi deu haver aquí al darrere?
I jo em preguntava
si amb algun estímul
podria ser que tornessin a recordar,
perquè és una llàstima
que perdis els teus records, no?
I per això em vaig posar en contacte
amb l'Institut Lerín Neurocognitiva
i em van obrir les portes
i em van dir que realment,
sí,
els estímuls
ajuden a recordar
en moments determinats
i això és el que li passarà a la mia.
Però no només són els llibres,
evidentment.
Ella, perquè era una gran lectora
i estimava els llibres,
però és la música,
és una cançó,
és un paisatge,
és una persona.
És a dir,
que aquell buit
que tots pensem
que hi ha
en la ment
d'aquestes persones
que van
perdent
els records
i la seva vida,
potser
jo tinc l'esperança
que tinguin
momentets
que els estímuls
els facin retornar
a la memòria
moments oblidats,
siguin bons,
siguin dolents.
Digue'ns algun apunt
del llibre
que sigui especial,
no sé,
que potser només
sàpigues tu
i que vulguis compartir,
que et recordi
amb algú,
alguna localització,
algun record,
alguna...
Parlaves ara
de la Boem,
per exemple,
no sé.
i a més a més els llocs
també són importants
perquè la història
es desenvolupa
durant una nit
dintre d'una llibreria,
que és una catedral
de llibres per ella,
és important,
però, esclar,
al llarg de la seva vida
ella ha viatjat,
ella va...
La Dorothy
és irlandesa,
que per aquelles
circumstàncies
va a Barcelona
viure,
però ella
torna a la seva terra
i la Mia
anirà a Irlanda
i veurem Irlanda,
sempre parlo
de llocs que conec,
totes les novel·les
meves surten
a altres països
o a altres indrets.
També és important
el moment
en què ella
passa una setmana
doncs feliç,
feliç
a la costa,
cada que és,
és a dir,
i també
quan de joveneta
va amb una amiga seva
a esquiar,
a passar
unes vacances
a Sant Moritz.
Bueno,
és que t'adona per molt
perquè, clar,
repasses la vida
d'una persona,
llavors et dona
per portar-la amunt
avall,
aquí i allà.
Sí, sí, sí.
I són històries,
jo penso que...
Sí, humanes,
humanes,
senzillament...
És un llibre molt humà.
La vida, sí,
d'una dona,
però també voltada
d'homes
perquè no oblidem
que els homes
són molt importants,
també.
És una història
molt humana,
sí que és veritat,
i que es llegeix
molt bé,
molt ràpid,
perquè va saltant
com de capítol en capítol,
no?
Dius,
ai, mira,
he trobat aquest llibre,
pam,
i ara us explicaré
el que em va passar
quan es llegeix molt bé.
Els llibres són
molt importants
perquè la meva vida
com a professora,
la lectura,
la literatura catalana
i altres lectures
que hi surten de tot,
no?
Però és que
pensem
que el llibre
és un company,
un amic
amb el qual
hi volem estar,
no?
I per això
jo tots els llibres
els he anat triant
meticulosament
perquè són llibres
que han significat molt
el moment d'explicar
a classe,
no?
I ja ho veureu.
Totes les referències
que apareixen
estan a consciència.
Sí, sí,
tot, tot, tot.
Molt bé.
Tot té a veure
amb la mia,
evidentment,
perquè allò que llegeix
en aquell moment,
que és que no pot llegir
gaire,
però folleix
llibres de llibres
que ha conegut,
algun punt,
alguna cosa,
una paraula,
sigui un paràgraf,
una imatge
que ella recorda,
en aquell moment,
gràcies a l'estímul,
li farà venir
la vida.
Doncs ja tenim
un altre llibre d'aquests
per afegir a la llista,
llibre de capçalera,
quan al passat ets tu,
de la Maria Lluïsa Amorós.
Moltes gràcies,
felicitats.
Moltes gràcies.
i el dimecres,
a veure si ens veiem
a la llibreria
a les 7 de la tarda.
Amb la presentació
de la Coia Valls.
Molt bé.
Segur que hi haurà molta gent.
Gràcies, Mirelisa.
Gràcies, Núria.
La veu de Tarragona.
La teva veu.
Gràcies, Mirelisa.
I el darrer punt baix
abans de tancar la veu de Tarragona,
aquesta veu que ens du cap als 40 anys
és la nostra píndola de salut,
la que fem els dilluns,
i en què avui parlem sobre
plaer, salut i sexe.
I és que així es diu
la taula rodona,
sense filtres,
que tindrà lloc
demà mateix,
de 6 a 8,
a l'Espai Jove,
que és un altre dels actes
que s'emmarca
dins d'aquest abril
més de la salut.
El que fem és contactar
amb la Clàudia Vinyals,
ella és tècnica
de l'oficina Jove del Tarragonès,
membre també de Sexorat.
Clàudia Vinyals, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Escolta,
ens poses en relació
a això
de la salut
i el sexe
i el plaer.
Bé,
la promoció
de la salut sexual,
de viure'ns
el millor possible
dintre de la nostra sexualitat
i de la vivència
de la pròpia sexualitat,
té a veure
dintre del marc
de la salut.
I, bueno,
parlar de plaers,
de com ens gestionem,
de quina és l'actualitat,
com estem vivint
aquesta actualitat,
no?
Tant de,
doncs això,
no?
De la manera
que tenim de relacionar-nos,
de les dades estadístiques,
no?
En quant als repunts,
no?
De les infeccions
de transmissió sexual,
la comunitat LGBTI,
no?
De quina manera
ens relacionem,
del porno.
Bé,
són temes
que creiem
que poden estar
molt interessants,
no?
De poder-nos parlar,
no?
Des de la promoció
i dels valors
i des de la promoció,
no?
de la salut sexual
en aquest sentit.
Clar,
és que quan parlem
de salut sexual
se'ns obre el ventall
perquè una cosa és,
doncs,
tota aquesta part més física
que és el que deies tu
de les malalties
de transmissió,
no?
Les infeccions
de transmissió sexual
i per altra banda
està el tema emocional,
no?
De la salut sexual
i el tema emocional
també.
Sí.
Ho tractareu tot.
Fes-nos cinc cèntims.
Com ho farem, això?
Bé,
doncs mira,
el que teníem pensat fer
perquè aquí
no només participem
o participo jo,
no?
com a servei de salut
de l'oficina
de jove al Tarragonès
i en aquest cas sí que
amb el barret
també d'en 2O,
no?
Que és l'entitat
des d'on prestem
el servei de salut
de l'oficina,
sinó que també
hi participarà
el SAI Tarragona,
el Lluís Romero,
parlant, no?
donant aquest enfoc
LGBTI
i de la comunitat LGBTI
també en relació
a la salut sexual,
no?
I les realitats
que és possible
que puguin ser diferents,
no?
A altres comunitats
i altres maneres,
no?
de relacionar-nos sexualment
i després també
hi participarà el Manel
com a sexorat,
perdó,
també donant aquest enfoc,
no?
que potser com associació
doncs sí que
no ho atarrem molt més,
no?
A la salut sexual,
al diagnòstic,
a les infeccions,
al VIH i la sida
i d'a més.
Així que entre tots tres
serà un espai
de conversa,
de xerra,
que anirem traient temes,
no?
amb les persones
que hi vinguin
i podem parlar de manera,
doncs això,
sense filtres,
com bé diu el títol
de la sessió.
No volem que sigui
un taller a l'uso
o un taller, no?,
que hi hagi
persones assistents
i nosaltres
donem la xapa, no?,
des de aquesta part tècnica,
sinó que
és traure temes
i que entre totes
les persones
que puguem estar allà,
no?,
doncs puguem parlar, no?,
se n'espó,
jo crec que això,
jo crec que l'altre,
o se n'espó,
no sé,
no hi haguin d'enllaçar,
no?,
anar cosint un tema
amb un altre
i sigui,
doncs el més participatiu possible.
Està emplaçat
aquesta taula rodona
a les sis de la tarda
demà
a l'espai
Jova Quesse,
aquí a la pla
Semper i el Tàrraco,
està adreçat
a un públic
jove,
molt jove,
tots els públics,
quin tipus de gent
espereu?
Doncs estaríeu a veure
com a tots els públics,
sí que,
per exemple,
creiem que potser
l'edat de participació
potser més als
14,
15,
16,
perquè potser hi ha
com una,
com aquesta part més
del despertar,
no?,
i potser pot donar
com a menys joc,
però al cap i a la fi
si vingués algú
de 13 anys,
doncs benvingut sigui,
si venen famílies,
benvingudes siguin,
no?,
també com estem visquent
les famílies,
no?,
que tal part de l'acompanyament
de l'adolescència,
no?,
i de les persones
adolescents i púbers,
no?,
de la seva,
no?,
de casa,
no?,
però també com a adults,
com ens estem visquent,
sí,
que les relacions amb adults
també han canviat moltíssim,
les maneres de lligar també,
no?,
i creiem que és com
una sessió oberta
a tota persona
que li vingui de gust
compartir,
xerrar,
informar-se,
compartir idees,
no?,
aprendre de,
bueno,
un espai com de compartir,
d'aprenentatge comú,
seria,
o sigui,
que ho veurà a tothom,
qui vulgui,
està més que convidat,
això sí.
Doncs sapigueu això,
eh?,
que demà,
a les 6 de la tarda
i fins a les 8
hi ha aquesta taula rodona,
sense filtres,
plaer,
salut i sexe,
a l'Espai Jove Que Sé,
per parlar sobre la diversitat
afectiva o sexual
i de gèneres
i, en fi,
i altres qüestions
que afecten això,
que relacionen la salut
amb la sexualitat.
Avui n'hem parlat
amb la Clàudia Vinyals,
la tècnica
de l'Oficina Jove del Tarragonès.
Moltíssimes gràcies, Clàudia.
A vosaltres.
Una abraçada.
Fins la propera.
Igualment.
Que tingueu un bon dia.
Adéu.
Igualment.
Tindrem,
hem tingut un bon dia,
tindrem un bon dia,
hem tingut un bon programa,
diria jo,
i encara el rematarem
amb aquesta píndola musical
que ens proposa per tancar,
la Sílvia García.
Demà,
més veu.
Què dius, Pep?
Què dius?
Carles?
Dins del disc,
el més gran dels pecadors,
ens arriba
el tren de mitjanit,
el segon demacle
i ens acomiadem.
Sento atrapat
pel meu propi malson
i tinc ganes de cridar
cada dia en algun lloc
surten el tren de mitjanit.
Hi ha poetes
que s'han perdut
pintant grafitis
en les seves parets.
Molta gent
que es troba sola
cada dia
en algun lloc
puja el tren
de mitjanit.
Ho he estat feliu,
eh?
L'any que no.
No la chance,
no la chance.
S'ho ve,
em sento enganyat.
quan em veig
i no em miren.
No tinc prou
a somiar.
Necessito
desfer-me
aquest pescador
del cor.
Hi ha sirenes
que estan cantant
la llegenda
d'un vent mariner.
Molta gent
que es troba sola.
Cada dia
en algun lloc
puja el tren
de mitjanit.
Bon dia,
són les 11.
Són les 11.
Són les 11.
Són les 11.