Bon dia, són les 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
No secret, secret love, within a part of me, no secret any more. Què tal, molt bon dia, benvinguts. Obrim la veu d'aquesta jornada de dilluns, avui que és dia 7, 7 ja de gener del 2026, amb un fred capella. Tapeu-vos que fa un fred... Mireu, quan venia cap aquí primero del matí, estava més o menys a 0 graus, eh?
Però és que hem tingut mínimes de 2 sota 0 aquí a Tarragona, al complex educatiu, a l'estació del complex educatiu, i mínimes cap a l'interior de més de 10 graus sota 0, que això és una autèntica barbaritat.
8 sota 0 Ull de Molins, no sé, eren 17, Miquel, bon dia. Bon dia. 17 sota 0 a Prades. 17 i mig. Mira, m'acaba d'enviar un missatge un company de Sant Ramon, aquí a Sant Salvador i Sant Ramon, oficiosament, és a dir, no és una lectura oficial d'estació meteorològica oficial, però 4 sota 0 aquesta matinada. Sí, sí.
Segons el seu termòmetre de casa, clar. Doncs va bé, va bé, perquè ha fet un fred gèlid i, evidentment, tot ha plegat d'aquests tres dies que es va dir que faria molt de fred, a dilluns la nevada, que va, doncs, també propiciar que baixessin les temperatures. El dia d'arris va nevar una miqueta, una miqueta, una miqueta, no gaire, per algun punt d'aquí del litoral, quatre volves, però va ser que ha fet fred i continua fent fred. Fins al migdia continuaran aquesta situació, per tant...
tapeu-vos que fa molt de fred. Mira, anirem parlant avui en aquesta jornada de dilluns, arrencant setmana, i també, doncs, pràcticament, podríem dir que l'any, després de res, ja anem recuperant la normalitat del que és això, l'habitual de cada dia,
I de quina estona farem previsions? Ho farem amb els sindicats majoritaris. Parlarem de cara a aquest 2026, que ens espera per davant, o que els espera per davant a nivell sindical. I en parlarem de quina estona amb la Mercè Aros, responsable d'organització, recursos i coordinació del sindicat o comissions obreres, i amb el Jorge Porté, que és el secretari general de l'UGT a Tarragona. Parlarem amb ells de diferents qüestions de l'actualitat sindical d'aquest any 2026, que s'espera i que és el que està encara sobre la taula per decidir.
I anirem fent camí, Miquel, amb les coses, què anirem explicant? Doncs sí, mira, parlarem amb el Jordi Castellà, que és professor, és investigador del Departament d'Enginyeria de la Universitat Rovira i Virgili, del Departament d'Enginyeria Informàtica de la Universitat Rovira i Virgili, per parlar de les balices B16. Aquestes balices, doncs, que des del dia 1 de gener ja són obligatòries a tot l'estat, aquestes balices homologades...
Bueno, és la meva opinió. Jo en tinc un cotxe que no sé si és bon o no. Ha d'anar homologada. I sobretot això, veuràs que no avisen a ningú. Vull dir que simplement el que fan és que et posicionen, et geolocalitzen, però clar, no avisen a ningú. Tota aquesta feina l'has de fer tu.
En parlarem. Interessant que sapigueu exactament quina valissa heu de portar al cotxe, perquè ja són obligatòries, què fan aquestes valisses, per què serveixen, quan les heu d'utilitzar, quan les heu d'activar, perquè s'han d'activar. I quines dades comparteixen, clar.
Perquè, sí, a banda de la nostra geolocalització poden arribar a compartir algun altre tipus de dades. Jo he vist gent treient-li les piles o les bateries perquè no compartessin res quan no toca. Allò que es fa amb el mòbil. Allò que es fa, exacte. Que la paguem perquè no sàpiguen on som. Doncs això. Doncs en parlarem. Que us sapigueu de quina zona, doncs això. Perquè sapigueu exactament quina seu de portar el cotxe i què són que fan aquestes balisses.
I mireu, un dia més parlem de Venezuela. En parlàvem el dilluns, recordareu, el dilluns del programa en parlàvem amb alguns salvarios d'Entre Pobles i la comunitat de la DNG que es van concentrar el dissabte, el dia que va ser atingut Nicolás Maduro. Ara l'última reacció és del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ha dit que l'únic objectiu d'elecció militar i legal, ha dit del president dels Estats Units a Venezuela, és aprofitar-se dels seus recursos naturals. Ho acaba de dir, ho ha dit des de París,
Avui en parlarem des de l'òptica local i ho farem en conversa amb el professor titular d'Història d'Amèrica a la Universitat Rovira i Virgili, el Joan Casanova-Sacudina. Ell ha estat a més de 10 anys als Estats Units, quatre de les quals, com també professor d'Història d'Amèrica Llatina a Florida, a la Florida State University, i després també es va doctorar a una altra universitat de Long Island a Nova York. Per tant, coneix molt bé la realitat dels Estats Units i també de Venezuela i avui en parlarem des de l'òptica local, eh?
perquè segur que és tema de conversa, de si el tema són les armes, o sigui, és el narcotràfic o no.
o un altre a un rerefons. En parlem. Sí, i no sé si el fred afectarà o no, Josep, l'inici de les rebaixes, que comencen com sempre. Avui és dia de canvis, de devolucions, d'allò que la carta als reis o els reis es van equivocar de talla o es van equivocar de model, doncs avui és dia de canvis i devolucions i també és inici de rebaixes. Intentarem parlar també amb els responsables de la Via T per veure com ho està vivint també el petit comerç a la nostra ciutat.
Doncs això, temps, com dèiem, d'anar agafant embrancida de cara a aquestes coses que aniran passant, com ara les rebaixes. I també parlarem avui del Nàstic, amb la secció 1886 Història d'un escut, amb els companys d'esports. I avui recordant una data, l'1 de març del 2025, quan el Club Gimnàstic va celebrar el seu 139 aniversari. El club que va néixer, doncs, gràcies a l'iniciativa de 12 joves entusiastes de la ciutat que volien practicar un esport...
De manera que aquell 1 de març de l'any 1886, avui anem als orígens, reunits al cafè del centre, situat al número 56 de l'actual Rambo Nova, van constituir el club gimnàsio, és d'allà llavors, que estem parlant del meu... Gimnàsio. Sí, sí. Club gimnàsio. Gimnàsio, eh? Sona bé, sona bé. Doncs mira, avui recordarem la història... La millor gimnàstica, però... Sí, sí.
Ho recordem a la història d'un escut? Són els continguts d'avui, de la veu de Tarragona, amb la gent que fa possible el programa, el Lluís Comas a l'Avis de So, el Mauri Fernández, el Joan Andreu Pérez a la producció, el Joan Maria Bertran, la Núria Cartanyà, l'Abrido Rius, el Laura Guas, Miquel González, i qui us parla, Josep Sunyer. Arrenquem, Miquel, o què? Vinga, ànim, cap amunt. Endavant.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
No saps què regalar a aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura. Vescanviable per entrades d'una àmplia selecció d'espectacles. Teatre, dansa, circ, música... Durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Com encara ni què esperen dels sindicats d'aquest any 2026, que just acabem d'encetar. De fet, portem pocs dies, set dies d'aquest nou any. Quines millores es veuen a l'horitzó pel conjunt dels treballadors? Què es negocia i què està sobre la taula? En parlem i ho fem en conversa avui amb els dos sindicats majoritaris. Tenim la Mercè Aro, responsable d'organització, recursos i coordinació de comissions sobre elles.
Mercè, què tal, molt bon dia, benvinguda. Hola, bon dia. I també ens acompanya Jorge Porté, secretari... I bon any, i bon any. Espera, mira, deixem tocar fusta, però que sigui un bon any també pel conjunt de entrevistes traduïtores. Jorge Porté, secretari general d'UGT de Tarragona, què tal, molt bon dia. Bon dia, bon any. I bon any. Serà un bon any, ja us ho pregunto d'entrada, serà un bon any i serà un any en corbes com altres anys, que sempre comencem.
I després sembla que tot va bé, però sempre hi ha corbes, no? Serà un any amb corbes, com sempre, però més val d'encarar-ho amb una mica d'optimisme, perquè si ja comencessi... Bé, més val començar amb optimisme. Amb optimisme. També, Mercè? Com diu el company, sí, hem de començar amb força, com sempre, i creiem que serà un any reivindicatiu. No, creiem, no. Ha de ser un any reivindicatiu.
Això no canviarà, això no pot canviar, és a dir que s'ha de mantenir sempre el llistó alt i pensant el que pugui venir per anar aconseguint millores. Teniu certa sensació amb algun aspecte de retrocés? Hem recolat en algun sentit. A l'altre dia, per exemple, el dilluns sortien les dades de l'atur que han estat positives i de fet molt positives, però darrere aquestes dades també cal mirar la lletra petita i a vegades...
Hi ha més ocupació, però també hi ha precarietat que va associada a l'ocupació. No sé com ho veieu vosaltres. Vols començar tu, Mercè? Sí, efectivament, hi ha més contractació. La nota positiva és que hi ha més contractació per part de les dones, hi ha més ocupació.
Però la part negativa és que la contractació és temporal. Temporal i, a més, en contractes parcials. Això significa salaris precaris i contractació principalment de dones, que són les que treballen parcialment. En el cas més negatiu, els homes també...
Si hi ha contractes parcials, no poden sobreviure amb un contracte temps parcial o temporal. Abans han de buscar una altra feina. Això és molt complicat. Sí, si ve la reforma laboral va ser positiva en molts aspectes, però continuen havent...
grups de joves, les dones, que sí, que continuen una mica a part, a banda d'aquesta evolució. Bé, ara, per exemple, el salari mínim mental professional sembla que es tornarà a congelar, continuem treballant 40 hores des que va fa 40 anys, més de 40 anys,
des de la canadenca, la famosa vaga de la canadenca, no es milloren aquestes condicions, i el resultat és clar, està a l'ordre del dia, i a més es queixen molt els empresaris d'això, de les malalties mentals, de les malalties mentals, i tot ens porta el mateix. Al final, si jo no puc arribar a final de mes, si no puc pagar un lloguer, una hipoteca,
Tot això que diuen que no es pot demostrar, que és una xacra també per les empreses, per la societat, ens porta al mateix. Així que, sense avanços, hem de tenir clar, sense millores, eliminant la precarietat d'una vegada, sempre hi ha més entrebancs i costa més tirar endavant. És a dir, amb les millores socials i laborals,
tot millorar. Beneficis de les empreses i beneficis dels treballadors. Així que crec que és el mirall on ens hem de mirar i no tornar a tirar enrere ni congelar. Crec que és fàcil d'entendre. Estàs d'acord, no, Mercè?
Sí, Toni, a més, vull afegir el que ha dit el Jorge de lluitar, com has dit al principi també, per aconseguir la jornada laboral de les 37 hores i mitges. Això encara és una reivindicació que està damunt de la taula. Es va aturar l'any passat pel tema també de que no s'arribàvem a un acord, pel tema d'acord dels pressupostos.
del govern, que no va treballar, i és una assignatura pendent i s'ha de recuperar durant aquest any, fins i tot a l'escola. I afegiré que les 37 hores i mitja només ha de ser l'inici. Hem d'acabar assolint les 32 hores, que és l'objectiu. 32 hores setmanals. I... I aquí entren... altres factors que sembla que passem per alt, i passa molt la patronal per alt, que són...
Les hores extres, sense cotitzar, sense pagar, que s'estan fent milions al nostre país, a Catalunya. A més de les que es paguen. Però quants llocs de treball significarien aquestes hores extres? Si a això li sumem el temps que gastem en anar al nostre treball, al nostre lloc de treball, ens podem tornar bojos amb el desfàs d'hores que hi ha allà. I ja no parlem de la pobra gent que utilitza el transport públic.
Jo, per sort, al meu lloc de treball, ja he d'anar amb el meu cotxe, no hi ha transport públic, però sí que el tinc a prop relativament, el tinc a 15 minuts relativament. Quantes hores és això al dia? És fàcil de calcular. Tot això repercuteix en que la jornada laboral no és de 40 hores tampoc.
Ara en parlarem, entrem en algun d'aquests aspectes, amb el tema de les 37 hores i mitja, perquè Jorge ja ho apuntava, no és només les hores que estàs allà treballant, sinó també els desplaçaments, i la gent que va treballar a Barcelona, jo l'any passat recordo moltes persones que diuen que es plantejaven deixar la feina,
perquè no hi havia manera d'arribar d'hora, no hi havia manera d'arribar puntual. Era un dia rere altre que hi havia problemes de transport amb el servei de rodalies i dels trens, bàsicament. Us vull preguntar, però, per una família de la setmana que ve, d'avui en set, de dimecres que ve...
es compleixen sis anys de l'accident de Dickolse. En parlàvem fora de micròfon, tots recordem perfectament aquell dia, el dia 14 de gener de l'any 2020, a la Canonja, i sis anys després encara no hi ha data de judici, tot i que està llest per judici, i l'auto és molt clar,
Però no podem oblidar un accident com aquest, no? Perquè, de fet, l'accident més greu de la indústria petroquímica aquí a Tarragona, amb víctimes mortals. Sí, el que deies, com parlàvem abans d'entrar aquí, no? Els últims anys ha estat una mica decebedor la resposta dels veïns, dels companys i dels veïns, perquè hem anat a manifestar-nos allà,
rememorant aquesta desgraciada data, i cada cop ens hem trobat més sols. I és una cosa que no afecta només als treballadors d'ICOCSE, perquè recordem que va morir una persona que era a dos quilòmetres d'on va succeir l'explosió. Era a casa seva, tranquil·lament,
I una placa de ferro va sortir volant i va acabar amb la seva vida. Així que aquí cal la solidaritat que torni a brillar i sortim al carrer tots, perquè a més aquesta gent estan tenint la barra de demanar indemnitzacions a la Generalitat per indefensió. És a dir, és esgarrifós.
A més, vull apuntar que també van haver acomiadaments per part de l'empresa, president del comitè d'empresa, i han continuat aquests acomiadaments a gent molt activa, en aquest cas de comissions obreres, que van estar acomiadades, per promoure tota la reivindicació i totes les protestes.
Com sempre, els primers acusats i els primers culpables, els treballadors... Membres del comitè d'empresa, evidentment, i això és el que diu el Jorge. S'han fet reivindicacions, això va ser fa dos anys, i el seguiment ha sigut molt poc, molt poca gent han sigut els sindicats i algunes associacions de veïns, i en aquest cas que han fet seguiment.
Però no com s'hauria d'haver fet una resposta ciutadana de sortir al carrer i fer més pressió perquè hi hagi justícia pels morts que va haver aquell dia i pels acomiadaments que va haver després.
I que no torni a passar, és a dir, saber què va passar perquè no torni a passar. I aquí també, doncs, la part judicial també ha de dir la seva. Hi ha els informes, que en fi, que n'hi ha uns quants, d'informes, alguns de més de 80 planes, però tampoc no hi ha encara, no sabem encara exactament què va passar. Hi ha probabilitat, una causa probable, no?, allò que diuen concatenació de factors, no? I aquí... Perdó. Disculpa.
I aquí anem al tema de la prevenció de riscos laborals a les empreses, i en aquest cas que afecta la ciutadania. Però això és una reivindicació també del sindicat, que les empreses no cobreixen l'expedient, sinó que realment inverteixen en seguretat i salut, en mesures, en aquest cas per part d'aquesta empresa, en concret de la química,
Creiem que van faltar mesures de seguretat que va afectar a què va morir gent i aquí no es va fer prou inversió i aquí s'hauria de centrar la investigació amb aquests informes que hi ha 80-90 màgines i que realment s'ha de saber...
Si l'empresa va ser culpable i quines mesures van incomplir, i torno a dir, hem de fer una reivindicació perquè no sigui la seguretat i la salut a les empreses, no sigui una...
un tràmit, sinó que realment es compleixi. Perquè a l'any passat van haver molts a la província i no s'hauria de repetir. Que persona hauria de morir al seu lloc de treball. Això és inassumible per part dels sindicats. A veure, seguint amb el que diu la Mercè, tres directius d'ICOCSA van haver de pagar...
que es va assumir l'empresa, però bastants milions com a fiança per donar la presó. Els demanaven 11 anys de pressió per deficències en matèria de seguretat. Vull dir, ara vindrà a judici o no, de moment no hi ha dates, però esperem que es faci justícia, però que es faci justícia de debò.
deien que previsiblement a finals de 2025 i principis de 2026, per tant, pot ser que estigui a caure, però ja veurem, perquè amb la justícia va com va. Però va ser que s'esclaregi el que va passar. Suposo que la setmana que ve, dimecres, que ve dia 14, també convoqueu, no? No sé si està clar convocada o no, per decidir, no? Si es fa alguna convocatòria. Està per decidir, sí.
però no oblidar un accident tan greu com aquest de fa 6 anys, que tots recordem perfectament aquell dia de fa 6 anys. Tornant al tema de les 37 hores i mitja, abans ho comentaves, Jorge, el fet que pot generar més d'altre treball, no? És a dir, reduir la jornada vol dir que hi haurà feines que hauran de fer, doncs que els va fer o altre, no? Exacte. Per tant, és a dir, hi ha parts positives, evidentment el patronal no hi està d'acord, no?
Clar, la patronal no hi estarà mai d'acord en millorar les condicions dels treballadors, perquè ells entenen que els minva els seus beneficis. I no és així, està més que demostrat. Quan va pujar el salari mínim interprofessional, les prediccions de la patronal eren catastròfiques. S'havia d'acabar el món. Tothom havia d'anar al carrer. I no ha estat així. La patronal continua guanyant més i més. I això significarà...
Menys baixes per a l'infermetat mental, menys estrès, més conciliació de vida laboral. I, òbviament, no ens hem d'oblidar que no s'acaba amb la reducció de la jornada. Volem incrementar salaris perquè no podem pagar una vivenda digna. És a dir, i tot va lligat. I si la patrona de Sant Roca, en què no podem millorar en res, no anem bé. No anem bé.
Engeçant amb el que diu el Jorge del salari mínim interprofessional, no oblidem que a la negociació col·lectiva les patronats posen molts problemes per pujar als salaris. Què ha passat aquests darrers tres anys que hi ha hagut aquestes pujades de salari mínim? En els últims sis anys crec que ha sigut del 35%. Què ha passat?
que el salari mínim ha pujat més que els salaris dels convenis col·lectius. És a dir, han pujat els salaris de qualsevol conveni de comerç, bàsic, diguem, conveni que afecta moltíssima gent,
ha pujat menys que el salari mínim. Llavors, quan s'ha pujat el salari mínim, ens hem trobat que els convenis no havien pujat i s'han hagut d'afegir, a més a més, l'increment del salari mínim. Això ha passat...
Convenis de comerç, de majorista de l'alimentació... Convenis que, jo dic, afecten a moltíssima gent i són salaris més precaris. M'aventuraria dir convenis que afecten a cures, auxiliars... O sigui, han pujat menys els salaris que el salari mínim interprofessional. Llavors, hi ha damunt de la taula, per part dels sindicats, una pujada del 7,5%.
I esperem que s'arribi, però ja ho hem dit al principi, està molt complicat. Està molt complicat perquè els empresaris, evidentment, no volen, però no podem tolerar de cap manera que un conveni estigui per sota del salari mínim de professional. Estem parlant del salari mínim de professional, com deia el company Jorge,
que no garantitza que una vegada paguis el lloguer i paguis el rebut del cotxe, que tothom tenim, i després te quedin 400 euros o 300 euros o 200 euros per passar el mes. Com has de menjar? I estem parlant del salari mínim. Estem parlant que si puges serien 1.220 euros bruts amb aquest 7,5. Vull dir, no t'arriba això per viure. És que no pots menjar.
Mercè, sobre el salari mínim i les pujades, la patronal moltes vegades fa la trampa d'absorbir-ho en altres conceptes. És a dir, que et quedes cobrant igual. T'apuja el salari, teòricament, però tu cobres igual perquè t'ho treuen d'un altre concepte. Plus personal, millora voluntària, que ja t'han posat abans, per que guanyis una miqueta més. I...
I aprofitant sobre les oportunitats que venen al nostre territori. Els polítics els està inflant el pit i la boca de dir que som la segona àrea metropolitana de Catalunya. Això s'ha de notar per alguna banda. Perquè tenim que el corredor mediterrani, la primera estació que funcionarà, que connectarà amb Europa, serà Tarragona, diuen. Abans que Barcelona i València, fins i tot. Que tenim el port industrial més important del sud d'Europa.
i possiblement del Mediterrani. Totes les indústries que estan creixent, això no es pot quedar sempre amb els plots de la patronal. Això ha de repercutir en algun lloc, i on ha de repercutir? En els treballadors. Perquè les patronals per si soles ja guanyen, ja tenen beneficis, i són beneficis molt grans.
el salari mínim interprofessional d'augment prorrogat, és a dir, que està prorrogat, és a dir, està amb aquests 1.184, crec que és... 1.136. I la pregunta que es fa a molta gent, clar, és que no n'hi ha per anar a comprar, per menjar, però és que també s'han incrementat els preus amb una barbaritat. Si vas a comprar al supermercat d'uns anys cap aquí, és que tampoc es pot ni comprar ja, pràcticament. És a dir, tots els preus han pujat, menys els salaris. Sí, sí, és esgarrifor. És que vas a comprar i hi ha pujades de 10 cèntims amb un producte.
Què dius? 10 cèntims? No sé, una amanida. Un sobre de quills d'amanida. 10 cèntims. Això no és una pujada d'un 3%. Això són... Precisament sentir ara... Són 10 cèntims de cop. Moltíssims diners. Venint cap aquí sentia...
Clar, el Nadal que s'ha pujat el marís, la carn, aquells excessos que cometem tots els que poden al Nadal. Però ara, quan ha acabat el Nadal, el que s'ha pujat és la verdura. Clar, tothom amb les bones intencions i comencem dieta, comencem a cuidar-nos, que pugem la verdura.
Sí, sí, ara els vegetarians... Hem de pagar més diners per la verdura que per la carn, és veritat. Mira que ho veieu amb optimisme al començar, ho veieu optimista, l'any, el 2026, però caldrà seguir batallant, cal seguir batallant. Tenim algun conflicte obert aquest any, que vingui de l'any anterior? Hi ha sectors de sempre que estan sempre tocats, que són el sector sanitario i la salut...
Educació, sanitat, educació, aquests continuaran batallant, no? Sí, hi ha convenis que ja es van tancar, però tots els convenis que s'han de negociar l'any que ve, suposo que aquests haurem de sortir al carrer per tot el que hem dit, perquè...
se reivindicaran millores que ja venen davant dels convenis i també quedarà moltes a la taula perquè com que el tema de la reducció de la jornada, el tema del salari mínim, no té pinta el salari mínim fins a fines de gener, que hi hagi un acord, clar, tot queda pendent a la negociació de tots els convenis connectius que es negociarà l'any que ve. Quedarà pendent d'això. Llavors, clar, tot
S'haurà de sortir al carrer a reivindicar, que és el nostre ADN dels sindicats, sortir al carrer a reivindicar totes aquestes millores. Sí, sí, i a part les residències públiques que a Tarragona ens estem quedant sense,
parlant de serveis públics, no sabem què passarà. S'ha de continuar reivindicant. Els nostres grans han d'anar a un lloc digne, han de poder anar a un lloc digne, o que vinguin a casa nostra a cuidar-nos d'alguna manera. El que no pot ser és que no tinguem aquest servei públic. Només s'està concertant i privatitzant. Tenim moltes reivindicacions. Hospitals, urgències, llistes d'espera...
No és que no treballin, és que no poden més. Les aules sobresaturades d'alumnes, els professors, no poden assumir el volum de gent a la que han de donar classe. És a dir, parlàvem de transport públic, no podem anar a treballar. Puja la vivenda d'allà on la gent ha de treballar, hem d'anar lluny, però no hi ha un transport públic. Parlem d'anar a Barcelona, però de moure's pels polígons...
Aquest famós tramvia que volen fer... Per què no connecten polígons? Ara sembla que comencen a parlar del tema, però si no és que era un tramvia per turistes, per turistes i jubilats, que està molt bé, però no és el que necessitem. No és el més urgent.
També necessitem targetes de transport que siguin... Que siguin... Que siguin assequibles i multiposicionals. Això, que siguin... Que puguis anar a diferents transports. Això volia dir. Per la reivindicació que també portem als Consells de Transport, en aquest cas municipal. Intermodals. Això, que no sortia...
I que siguin bonificades, també, perquè la gent pugui anar a Barcelona, a les Terres de l'Ebre, que en aquest moment no hi ha targetes integrades, que es pugui anar a les Terres de l'Ebre amb aquestes targetes. I clar, és el que diu a Jorge, que uneixin els polígons, perquè és que a Tarragona hem d'anar a treballar amb el cotxe.
Perquè si vols anar de Cambrils a Reus, hi ha 3 peticions al dia, i segurament no connecten amb polígons. Vull dir, has d'anar a treballar amb cotxes, sí o sí. I ara afegim, a més a més, que els cotxes que siguin...
que tinguin l'etiqueta o la C o la B ja tenen la circulació restringida pels centres de les ciutats, llavors, si ens hem de comprar un cotxe, les treballadores, que no tinguem un cotxe elèctric, i hem d'afegir un cotxe amb el preu que estan els cotxes, o sigui, solucionem el transport o no podem anar amb cotxe, perquè no ens podem comprar un cotxe
que valen ara més de 20.000 euros. És que no podem circular, no? Com hem de treballar? Vull dir, és que són tantes coses que hem començat amb... Hem de començar, ja ho hem dit, amb reivindicacions i amb alegria. Vull dir, no, això no ha de caure amb la negativitat, però hem de lluitar per tot això que hem dit, per tot plegat.
No em parla gaire dels joves, perquè podem parlar d'un extrem a l'altre, de la gent gran que no es pot jubilar perquè no es poden jubilar, o perquè hem de seguir treballant perquè si no s'ha de cotitzar i feina res, i la gent jove que abans no s'hi costa trobar... No he vist les dades de les últimes dades de l'atur pel que fan els joves, però acostumen a estar...
Costa trobar feina, la gent jove. També diuen que no... Costa trobar gent qualificada. És cert, això? Veieu vosaltres com a sindicats? No, la gent està cada cop més qualificada. I els joves més. El problema és que hi ha una sobrequalificació per les feines que s'ofereixen. El problema és el contrari del que diuen.
Això, a la llarga, pot suposar un problema, perquè molta gent està sobrequalificada, i és allò que diuen que les feines que avui són aquells oficis de tota la vida, el ferrer, l'electricista, el fosquer i el paleta, costarà de trobar. Així que aquí sí que, en el tema de l'educació, sí que hem de donar un tomb a que no tothom té per què estudiar una carrera per guanyar-se la vida.
I s'ha de dirigir molt bé a aquelles necessitats territorials l'ensenyança secundària, sobretot
Aquí afegi també que els joves no tenen gaires expectatives pel tema de l'ocupació i amb la remuneració que tenen aquestes feines, perquè si són precàries, si hi ha joves que no han estudiat, no han tingut un bon itinerari formatiu i s'han d'incorporar al mercat laboral, evidentment, no és gaire... gaire...
Atractiu el tema de la contractació parcial i els salaris baixos. No tenen gaires esperances de futur. Inclús ha estudiat una carrera, se'ls ofereix primeres penyes.
com a contractes no formatius, però sí un inici molt bàsic d'acord als seus estudis. Hi ha gent molt preparada, joves molt preparats, que han de començar el mercat laboral amb uns salaris molt baixos que fan que es desmoralitzin per haver estudiat i dius que al final he de cobrar un salari precari.
Sí, sí, i lligant amb el que dius, aquesta desmoralització, desmotivació fins i tot, que els hi porta tot això, ho veus en les polítiques que s'estan duent a terme, no?, de les solucions fàcils de l'extrema dreta, etcètera, etcètera, i jo vull fer autocrítica aquí, i crec que estaràs d'acord amb mi, Mercè, falta jovent sindicada,
Falta gent emprenedora que tinguin quietuds i que ens ajudin. I això no és culpa d'ells. Això els hem portat els primers culpables als sindicats, que ens hem anat allunyant amb discursos que són necessaris, però que potser amb ells no els hem sabut fer arribar.
I la societat en si que es desmoralitza. No veuen sortida, no poden comprar un habitatge, no poden comprar un cotxe i tenir un pis de lloguer i anar a viure amb la parella. O sols. Sols és impossible. Hem de fer un pensament tots plegats. I insisteixo, eh? I els sindicats també. A mi m'amoïna molt l'1 de maig, que sortim molts treballadors, moltes persones treballadores a manifestar-nos i trobo a faltar jovent.
i no és culpa seva. No, és veritat. Hem d'arribar a la joventut i hem de saber explicar la importància que té que estiguin sindicats, que estiguin afiliats a un sindicat, la lluita dels sindicats per conquerir totes les millores que hem tingut fins ara, des de l'inici de la democràcia,
I això s'ha d'explicar a les aules. Això és part de la formació. Ha d'haver una formació en aquest sentit que actualment no s'adona la importància que té a les escoles o als instituts. No podem esperar que dient no voteu a l'extrema dreta, o això és dolent, o el racisme no és bo, és molt dolent, els arribi, no? Perquè és més fàcil...
que arribi un missatge de si fem fora els moros, s'ha acabat el problema. I no, aquestes persones, vinguin d'on vinguin, siguin del Marroc, siguin de Sud-amèrica, siguin d'Europa, siguin d'on siguin, venen a treballar. La gran majoria ve a treballar. Però, clar, quin missatge cala? El que els hem de fer arribar és perquè...
La nostra via és bona. Per què lluitar pels teus drets, manifestar-te, és bo? I no dir que a l'altra banda és dolenta. No sé si m'ha explicat bé. Perfectament, sí, sí. Sí, perquè el que circula, el que s'arriba és el discurs d'odi, que és el més fàcil que s'arribi, que s'arribi a treure el mòbil i que els donin alguna visió esbiaixada de la realitat. Ja per anar acabant, el Pacte Nacional per l'Indústria veieu com un bon antídot per...
no sé si antídot seria la paraula, però que pugui avançar en alguns aspectes, perquè hi ha una previsió important de més de 3.000 milions d'euros per llançar i transformar la indústria en general del país, per un nivell de Catalunya. Pot ser un bon horitzó, això?
Sí, s'inverteix principalment en formació, en regularificació de llocs de treball que deixarien d'existir per el tema de les transformacions d'energia. Ha de ser una cosa bona perquè hem de fer un pas...
cap endavant, amb el futur. Hi ha llocs de treball que és per davant i aquí s'ha de fer una inversió en formació per requalificar aquests llocs de treball. Tot el que sigui inversió en tecnologia que repercuteixi en una millora de les condicions dels treballadors i les treballadores,
Tot això ha de ser bo de cara al futur. Hem de pensar en el futur i com hem d'entomar aquests llocs de treball que deixaran d'existir. Això és molt important, la formació sobretot. Exacte. Són oportunitats que sorgeixen, que apareixen i que s'han d'aprofitar, però s'han d'aprofitar bé. I no es poden deixar de banda a la part social.
els representants dels treballadors entre ells, i anem tots plegats de la mà i millorem, i millorem tots, no els de sempre que som minoria, perquè hi ha més persones treballadores que grans empresaris, no oblidem, i això hem de ser conscients tots.
Ens quedem amb aquest missatge final de tots dos, la Mercè Aro i el Jorge Porter. Gràcies per acompanyar-nos avui a La Veu de Tarragona per obrir l'any 2026. I seguim en contacte. Ens trobem aquí o al carrer, però em penso que anirem trobant. Gràcies a vosaltres. Gràcies per aquesta oportunitat. Adéu.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la justícia global al punt de mira amb la porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La porteria queda dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això si no coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no? Com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Cucodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cucodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM, Cucodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril. No pasaste de cañar.
Doncs ara seguim. Mireu pel cotxe, si és que aneu conduint. Si no conduint no mireu res, però quan arribeu a casa o a la feina, o després si porteu alguna balissa d'aquestes que s'han de portar allà. De fet, ja és obligador portar les balisses. Parlem de les V16, dels cotxes, i se n'ha parlat molt aquests darrers dies, especialment abans de tancar l'any a l'any anterior, perquè ja es va dir que a partir d'aquest any són obligatòries.
N'hi ha unes que són homologades, altres que no. En volem parlar. En volem parlar d'això, de balisses, de cotxes, de seguretat i també de privacitat. I per fer-ho ens acompanya el Jordi Castellà Roca, professor d'enginyeria informàtica i investigador del grup de recerca Crises a la Universitat Rovira Virgili i també catedràtica en ciberseguretat.
Jordi Castellà, que tal, molt bon dia. Molt bon dia. Benvingut. Belisses, UV-16, no? Aquesta és la bona? La UV-16? Sí, és la bona. Llavors, a l'hora d'agafar i de comprar-la, el que hauríem de mirar és...
Qui model és? La DGT té la seva pàgina web, DGT, em sembla que és en punès barra UB16, un lloc que tu pots mirar el model concret de la baliza per veure si aquella baliza que tu vols comprar està homologada.
També quan la compris, si tens algun dubte, pots fer una pitca de prova. Pots posar la pila, la pots premer, llavors amb alguns valides hi ha un codi QR que tu pots agafar. Una, o vas amb aquestes aplicacions, tipus Google Maps, Waze, i veuràs que quan l'actives al cap d'uns...
100 segons, o una miqueta més, podem fer uns minutets perquè, diguem-ne, agafar, connectar-se a la xarxa de comunicació, però hi ha un puntet que ets tu, dic, mira, guai, que funciona, no?, i estic aquí, que vas a aquestes plataformes, o que tens un codi QR que et permet directament anar a un mapa i veure que aquella baliza que tu has activat i estàs en aquell lloc, doncs, diguem-ne, funciona, no?, per tant, tens això d'aquí abans de comprar-la, mirar que el model, si ho ha de homologat, perquè algunes se van vendre força abans i només són la part lumínica, però no la part connectada, no?, per tant,
Està bé. Hi ha altra part que és el sentit comú, que dius que és una belisa que és molt, molt econòmica, potser allò pots tenir alguna sospita. Per tant, assegura-te'n, perquè més o menys el rang de preus de les connectades és bastant concret, amb la qual cosa fes aquesta verificació abans de comprar, si vols després, i quedes tranquil que tens una belisa que, en el moment, si l'has d'activa, te servirà.
Aquesta és la qüestió. Per què serveixen aquestes balisses i quina informació tenen i quina comparteixen? I ara entrarem una mica en el camp de la ciberseguretat i de les dades nostres. Sí. L'objectiu que es comenta és que hi ha un seguit d'atropellaments quan hi ha hagut alguna incidència el posa els triangles. La gent baixa del seu vehicle, posa els triangles i hi posa tot un seguit d'atropellaments i...
que això d'aquí s'hi volia evitar. Per tant, un dispositiu que pugui avisar sense tenir que baixar del vehicle sota en vies d'alta intensitat, vies ràpides, que m'estabilitza, i per tant evitem aquesta exposició que tenen els conductors. Això seria una primera part. La segona també seria...
que en molts casos cada cop estem més connectats i fem servir aplicacions, Google Maps, Waze o similars, en els quals el nostre vehicle, o si ja connectem el telèfon mòbil amb el vehicle, ens avisa que hi ha un vehicle aturat a distància,
una retenció via aturada. Per tant, amb aquestes balises es permetrien de forma, diguem, segura, avisar la sèrie de conductors amb aquestes plataformes, no?, i també sense baixar del vehicle. Això seria la part bona, la part, diguem-ne, que es voldríem, diguem-ne, de seguretat, no? Què envien aquestes balises? Aquestes balises porten uns diferents elements. Té la bateria o la pila, un element, l'altre és un mòdul GPS de localització, que és per saber on estem ubicats, i l'altre una part de comunicació, per a mi aquestes dades, no?,
També, a més a més, venen amb un contracte d'entre algunes balises 12 anys, altres potser 15 anys, perquè nosaltres no haguem d'agafar i de pagar cap contacte de telefonia, perquè pugui enviar aquestes dades. La balisa, diguem-ne, està sense pila, no envia res. La balisa està apagada.
no hauria d'enviar res i diuen que no envia res. La balesa la connectem. Com deia, cada 100 segons envia la nostra posició. Què vol dir? Amb aquell punt quilomètre, amb aquella via, hi ha un vehicle que està aturat. Per què està aturat? Perquè s'ha punxat una roda, perquè hi ha hagut una averia mecànica. No ho sabem, perquè només...
Marca la posició. Sabem qui és que allà al darrere, si nosaltres no hem fet res més, allà no hi ha cap més dada, perquè la comprem, l'activem, i si nosaltres no hi posem cap dada més, per si ens enfusa, no sap el nostre nom, ni el nostre telèfon, ni cap més dada.
Comprem alguns models els quals volem que aquesta baliza, quan l'activem, avisi la companyia d'assegurances, plataforma... Llavors, d'una forma proactiva, hem de vincular aquesta baliza amb les nostres dades perquè llavors a la companyia d'assegurances se notifiqui aquesta informació. Però per defecte, només enviem, justament, quan s'envia cada 100 segons,
la posició. Això va la plataforma de l'AGT i d'aquí se distribueix els països luminosos de les vies i les plataformes que us comentava abans de Google Maps o aplicacions de mapes vinculades a més d'informació.
Per tant, només si l'activem funciona. Sí. És a dir, allò d'anar amb el mòbil i treure la cim no caldria, eh? La cim no la podem treure, podem treure les bateries. Les altres discussions que també tenim aquí és que els triangles, no? Mai hem patit si els triangles estan encarregats o estan encarregats, no? Inclús els podem dir que m'heredar d'un cotxe amb un altre, no passa res. Aquí a la baliza hi ha una certa responsabilitat, perquè hi ha balizes que porten una bateria recargable,
Aquí és el punt d'aquest estrès, de càrrega cada X3, perquè quan em fa falta no està carregada, per això s'ha acostumat a aconsellar les versions que van en piles.
I, per tant, portar unes piles, diguem-ne, que també saps que els piles duren el que duren, i, per tant, un paquet potser de piles extra, perquè quan te convingui, agafes, les poses, premis el botó... La GT t'hi diu que l'hauria d'aguantar una mitja hora, més o menys, de mínim, i molts models del mercat t'hi diuen que dues hores, dues hores i mitja, te les aguanta. T'ho hem estat el mateix. Porta les piles, estan en bones condicions, t'aguantarà en aquest temps. Això me'ls tenen un passave, aquí sí que et passa.
La normativa, ho dic perquè és molt clara, si entreu a la DGT veureu, podeu fer-ho, entreu a la DGT veureu que hi ha una part que posa balisses, a banda de veure les que estan homologades i les que no, sobretot les que estan homologades, hi ha diferents marques, però totes són la UB-16, que és la homologada per diferents proveïdors, i aquí també explica que la normativa no exigeix que la balissa, com deia ell, transmeti directament la matrícula, per exemple, el cotxe, la matrícula, dades del conductor, això no, la normativa no ho especifica.
No, només volen saber la posició, saber que allí hi ha un vehicle aturat. És a més també, per exemple, si he punxat la roda o tinc una incidència mecànica, activo la baliza i hi ha vindrà algú. No, no vindrà ningú. Vull dir, has de trucar a la teva CV a la carretera perquè vinguin a ajudar-te. He tingut un accident. Ostres, és el mateix. Vull dir, només t'he de dir que allí hi ha una incidència. No sabem quina incidència hi ha hagut.
I el sistema Ecol, que a partir del 2018 es va obligar als vehicles, que aquest sí que té els vehicles més nous, quan detecten que s'han disparat els airbags o que hi ha hagut una topada greu,
notifiquen que hi ha un vehicle, diguem-ne, que està accidentat, és a dir, que hi ha hagut una topada, algun fet greu. Aquest sí que avisa, però la balisa no està pensada per aquest objectiu i no ho fa. El que es pregunta la gent, què passa si tinc una balisa, com la que tinc jo, que no està geolocalitzada? Crec, perquè no ho he provat, però diré que no està perquè la tinc des de fa un any. Probablement no té geolocalització, probablement, i ho he de mirar.
Bé, cal dir-hi primer agafar i mirar, perquè hi ha valides que estan homologades, crec, del 2022 o així. Per tant, hi ha models que poden estar homologats des de fa més d'un any, perquè hi ha automòbils clubs i fabricants que això d'aquí ja fa temps que... Per tant, cal dir-hi fer aquesta primera comprovació. La segona és que llavors, diguem-ne...
no sé com ho farà la DGT o els Mossos d'Esquadra quan ens aturin, però no estaríem complint amb una part del que voldríem, que sigui justament la versió connectada. Per tant, si els agents agafen i verifiquen que no tenim una V-16 connectada, pot ser, diguem-ne, poden considerar-ho que...
diguem-ne, sancionada o es pugui sancionar per tant jo recomanaria fer aquesta comprovació perquè justament volem avisar els conductors que també hi ha molta discussió si se veu més o menys que uns triangles diguem-ne també perquè també si el canvi és de resant fa molt sol moltes coses que podem agafar podem discutir
Però la segona part és que informar els vehicles a la plataforma, això no s'estaria fent. Per tant, fem la verificació i si és el cas, potser ha estat un regal o l'hem comprada així, mirem de tenir-la homologada perquè la segona part sí que seria important i si ho compleix, saben que no sancionaran. Si no, jo crec que no estaríem complint perquè ens demanen que sigui la OV-16 la que portem a sobre el vehicle.
Ara penso en aquelles persones que acostumen a desactivar la geolocalització del mòbil, per exemple perquè no es localitzin, per no estar localitzats. I que suposo que amb això seran també reticents, imagino, perquè hi ha gent que no li agrada estar localitzada. Sí, però jo voldria estar tranquils. És a dir, ens ha preocupat més, si em permeten, el telèfon mòbil...
Aquesta malista, diguem-ne, no emet cap, no té cap connexió. I si estem molt intranquils, que patim molt, treiem la pila, que a més a més està bé perquè l'estalviarem segons com i la farem anar quan vingui, treiem la pila i aquí s'ha acabat, no hi ha cap més informació. I quan l'haguem d'utilitzar, només envies, diguem-ne, cada 100 segons aquesta posició, vehicle aturat, res més. Si nosaltres agafem i posem nostres dades a aquesta plataforma per que vingui el servei d'assistència, això ja canvia, no? Aquí estàs enviant
més informació, però si només és aquesta d'aquí, no caldria. Ens podem preocupar més pel telèfon mòbil, o per les càmeres que s'instal·laran a les ciutats per les zones de baixes emissions, això ens podria preocupar potser una miqueta més, de manera de privadesa, però aquí, amb aquesta baliza, que estiguin tranquils.
Aprofito que tinc un catedràtic en ciberseguretat perquè són dies de... Bueno, ja han vingut els reis i ara també... Ara ven les rebaixes, eh? Per tant, són dies d'anar amb molta cura amb què es compra i on es compra. Què es compra i on es compra. Perquè les nostres dades, quan comprem amb aquest aparell que es diu que ha de fer un mòbil, estan totes per aquí dins. Sí. I és molt fàcil que, segons són on anem, amb el mòbil, no?, ens entri...
allò que és que no volem que entrin i facin seva les dades, no? Sí. És molt fàcil perquè hi són. No, no, no, passa així. El mòbil és un element central i tenim les nostres dades bancàries. Ara tenim el DNI, tenim carret de conduir...
Diguem-ne la nostra vida. Si en una empresa hi ha el doble factor d'autenticació per entrar-hi, també depenent del mòbil. Hi ha una gran dependència. Mirem les notícies, escoltem la nostra música i fem les nostres compres. Per tant...
Sí, el mòbil haurien de ser curosos. Curosos vol dir sentit comú, és a dir, trucades, diguem-ne, oferint una feina que potser no has demanat, no? Missatges d'una duana d'un producte que tu potser tampoc has comprat, no?
Per tant, en definitiva, desconfiar de qualsevol enllaç que ens enviïn per SMS. WhatsApps que tampoc hem demanat, amb enllaços, també desconfiar és aplicar aquest sentit comú, sisplau. I els mòbils també sempre actualitzats, a poder ser. És a dir, quan tenim un mòbil que no està actualitzat, és com si agafem nosaltres i perdem les claus de casa.
I quan fem esclaus de casa què fem? No fem res, no? No vas a canviar el bombí, vas a canviar la porta, perquè saps que algú pot entrar. Doncs és això mateix, va? És a dir, un telèfon mòbil amb una volumitat és com tenir esclaus de casa perdudes, que algú te podrà entrar. Per tant, com a mínim, si tu ho saps, perquè si no ho saps, doncs no de què, però si ho saps, has d'utilitzar l'aplicació del teu telèfon mòbil, l'aplicació o el sistema operatiu,
I l'altre sentit comú, no clicar ni creurem en ofertes miraculoses que t'estan arribant sense haver-les demanat, perquè segurament és un negoci al final. És a dir, llançar una campanya d'aquestes costa molt poc,
No només que els atacants tinguin un èxit petit i els hi compensa, perquè l'inversió que hem fet és molt baixa. Llavors dius, és que a mi ningú m'ha demanat res. És que els és igual. Tu només, diguem-ne, ets un més dels peixos que volen pescar amb aquest gran mar que és internet o és el món, vaja.
Hi ha trucades que t'ofereixen, et diuen que truquen d'una empresa d'aquestes que busquen feina o donen feina i que et diuen que truquis o que envies un whatsapp a un número determinat que allí tens la teva oferta. Això fa olor su carril d'una lluny, no?
Sí, fa una gran pudor, no? Algú que tu no has demanat, perquè com saben tu que tens aquell telèfon, com te coneixen, has de pensar que no. Vull dir, ha de ser que hi ha potser gent que vol una feina i, per tant, hi arriba aquesta trucada i diu, uate, que bé, no? Doncs no, que bé, no. Vull dir, ets una víctima, t'has intentat atacar perquè...
No és la menjant, diguem-ne, no és el habitual que hauries d'agafar i ser, per tant, desconfia, sisplau, d'aquestes trucades o missatges que tu puguis rebre. Tornada al tema de les balisses, ho vissetja, jo ara veia preus, i clar, des de 44 cap amunt, n'hi ha de 160, n'hi ha tota mena de preus, centremig.
Però si són sospites ben barates, com deies abans, si són molt barates, no? Dius, mira, una baliza per 10 euros o 15. Sospita, sospita, perquè el rang de preus, més o menys, és un pèl diferent, val? Jo en mateveria, ara mateix, però per dir alguna cosa, 30 llars, 35 cap amunt, doncs allí ja trobaràs, val? 35, més econòmiques, pots trobar alguna cosa i després anar pujant, no? Aquests preus també són... Depèn dels serveis, no? També pots mirar que...
en alguns casos són per 12 anys, la targeta 5, les dades. En alguns t'ofereixen 15 anys o més, llavors has de mirar, diguem, també s'hi van aportant complements, una funda, el que sigui, llavors pots mirar, o paquets, diguem, que en venen dos, o en venen tres, llavors has d'anar mirant la que te convingui més. També està bé que miris la part de la lluminositat, és a dir, les candles que tenen de llum, perquè el que vols és que sigui força visible, llavors aquí són tot de paràmetres que...
al fer la compra. Avui dia, quan comprem qualsevol cosa hem de ser uns experts, des d'un micro-ones i una nevera, has de fer un curs per saber quines prestacions i el que et convé més a nivell de preu i servei. Parlem amb Jordi Castellà, que és professor d'enginyeria informàtica de l'Universitat de Rovira i Virgili, també membre del grup de recerca Crises.
i catedradi en ciberseguretat, un camp, per cert, molt de recorregut. Per si algú s'hi vol dedicar, aquí hi ha futur. Ja teniu tots col·locats els estudiants d'enginyeria per informàtica, n'hi ha molts cada any.
N'hi ha molts, però hi ha una gran petició pel sector. El mateix ClusterTX ens demana més informàtics en diferents camps, en la part de software, ciberseguretat, internet artificial, genera dades... Per tant, diguem-ne, si hi ha alguna vocació...
en aquest sentit, que sàpiga que la feina no li faltarà, que, diguem-ne, també les remuneracions també són bastant, diguem-ne, oferta de demanda, per tant, també no està mal pagat, i és una cosa per promonicar, amb la qual cosa jo, si algú té aquesta vocació, serà benvinguts, perquè, diguem-ne, no és que tingui futur, que ja té un present, no?, podem dir.
Jordi Castellà, gràcies per acompanyar-nos. Bon any, bona entrada d'any, que acabem de deixar aquest 2026 i seguirem en contacte. Moltes gràcies a vosaltres. Fem una pausa, de seguida, mira, les deu tocades ja, de seguida parlem de Venezuela amb el professor d'Història d'Amèrica a la Universitat Rovira i Brigili, Joan Casanovas.
La teva veu, la veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.es
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
No saps què és regalar aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura. Vescanviable per entrades d'una àmplia selecció d'espectacles. Teatre, dansa, circ, música... Durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Té de cultura. Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura. Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
I know sometimes I wonder Sometimes I take the law
I know where I belong
Gràcies.
Bona nit.
Les pífies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? Una direcció. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir a la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. En directe els dijous a les 10 i 20. Dins la veu de Tarragona, camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis a tarragonaradio.cat. Cada dissabte a les 10 de la nit...
En cabina, DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day. Welcome to Sancho Bay.
Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Doncs seguim parlant un dia més del que està passant a Venezuela. Segurament recordeu, potser no, perquè era el dilluns. Si no vols tenir el programa, doncs bé, dilluns parlàvem amb Gonzal Barrios, d'Entre Pobles i membre de la coordinadora de la Generalitat de Tarragona, que ens explicava...
des del seu punt de vista, com estan veient el que està passant allà, amb el que ja heu vist al llarg del cap de setmana, la detenció de Nicolás Maduro per part dels Estats Units i el seu treixat a Estats Units, on s'ho metrà a un judici. Amb Delcio Rodríguez, que ja ha jurat com a presidenta encarregada d'aquesta transició a Venezuela per l'estabilitat d'ella i la pau de la nació...
I amb el darrer que s'ha referit, que és el president del govern espanyol Pedro Sánchez, que ha afirmat que l'únic objectiu d'elecció militar i legal, ha dit del president dels Estats Units a Venezuela, és aprofitar-se dels seus recursos naturals. Ho ha dit en una roda de premsa des de París, després de la reunió de la coalició de voluntaris per Ucraïna.
També considera que és un precedent terrible i molt perillós, ha dit Sánchez, que empeny el món a un futur d'inseguretat com el que s'ha viscut en altres invasions guiades pel petroli. I també s'ha dirigit a Trump per avisar-lo
que no permetrà que amenaci la integritat territorial de Dinamarca. Això en referència a Groenlàndia. Ha dit que no el callarem davant les violacions de drets internacionals. Això és l'última hora del que està passant, i segurament això que ara portarà cua, se'n parlarà molt més.
del rerefons, de tot plegat, i cap on ens fa portar. Parlàvem el dilluns amb el Gonzal Barrios, que no és només el que està passant a Venezuela, sinó també el que pugui passar amb altres països latinoamericans de l'entorn. I parlava també de Cuba, que coneix molt bé, o també feia referència a Mèxic, entre d'altres.
En volem parlar avui, també volem fer-ho des de l'òptica més local, en conversa amb el professor titular d'Història d'Amèrica a la Universitat Rovira i Virgili, Joan Casanovas Codinà, ella amb 10 anys d'estada allà als Estats Units, en concret, 4 dels quals, com a professor d'Història d'Amèrica Llatina,
de la Florida State University, després de doctorar-se a una altra universitat, a la Long Island de Nova York, la Stonebrook University de Long Island, en història també de l'Amèrica Llatina.
és en qui conversem i hem contactat amb ell, per això, per parlar del que està passant a Venezuela des de l'òptica més local, també, amb aquesta anàlisi d'una persona que coneix també el país, no només a Venezuela, sinó també als Estats Units. Per cert, una acció que s'emmarca, i ara agafem les parles de Pedro Sánchez, però també veurem què en pensa si s'emmarca això, amb tensions internes per part dels propis Estats Units, o en una lluita real contra el narcotràfic i, per tant, de retoc també la defensa de la democràcia.
És el que li tragendem a tan bon punt el tinguem en línia, perquè ja podem contactar amb ell en aquesta hora del matí, com dèiem, aquest professor titular d'Història d'Amèrica, la Rubina i Virgili, també, com dèiem, amb aquest 10 anys d'estada allà als Estats Units, 4, com a professor d'Història d'Amèrica Llatina a la Florida State University i també de doctorat per la Stony Brook University de Long Island, a Nova York.
Joan Casanova Escudina, què tal, molt bon dia. Bon dia, bon dia. Josep Sunyer, no? Això mateix, jo mateix. Bé, la pregunta que ens fèiem, i de fet jo crec que s'ha fet molta gent aquests darrers dies, si darrere del que s'ha vist aquest segrest de Maduro...
Hi ha una lluita real contra el narcotràfic i, per tant, podíem dir també en defensa de la democràcia, o són tensions internes, com també s'ha dit en algun cas que s'ha dit, dels propis Estats Units? Des de la vostra opinió i també per l'experiència allà al país, què creieu que està passant? Bé, el factor principal de la intervenció, que són factors diversos, però el principal és la dinàmica interna dels Estats Units.
Aquest tipus d'intervencions s'acostumen a fer en hora de màxima audiència de televisió. La ràdio també té importància, però als Estats Units és un país que gira totalment en torn de televisió. I dissabte al vespre és el dia que tothom està reunint, veient el que sigui per televisió. Per tant, al moment d'intervenir hi ha de persistir televisiu. I després, això que seria totalment circumstancial, s'ha de veure en el context...
intern general dels Estats Units, també geopolític, en què es troba als Estats Units, també a Europa i d'alguna manera al món, perquè estem parlant d'una guerra de baste mundial, que és la guerra d'Ucraina, però també en una història d'intervencions molt sistemàtiques que els Estats Units exerceixen l'àmbit
del carit des d'inici del segle XX, que tot això va començar amb la guerra de Cuba, Espanya i els Estats Units, que va dur a l'anecció de Porto Rico i les Filipines i a la creació de la protectora cubà. Fins i tot l'acusació que inicialment han hagut de deixar el marge contra Maduro en el tribunal que l'ha de jutjar a Nova York,
que tot això era pare d'un clan que es diu Los Soles o no sé què, que ho han hagut de deixar a banda perquè han acceptat que era una invenció. Jo l'única cosa que conec dels Soles venezolà és la conspiració, els ratllos i Soles de Bolívar, que el 1826 se suposa que havia d'intervenir Cuba per separar-la d'Espanya, que va fracassar efectivament perquè l'élit cubana volia mantenir el vincle amb Espanya.
Per tant, em sembla que és un nom que algú que s'ha mirat alguna cosa molt remota i sàvia fuga s'ha inventat per penjar-ho en relació al present. La prova que no té fonament és que han deixat estar. Ara aquest senyor l'estan acusant d'atinença d'armes fent servir una llei de 1934, no més vàlida dins dels Estats Units, en relació a l'atinença d'armes. No conec cap president del món que en el seu entorn de seguretat personal no hi hagi alguna arma. Per tant, és una acusació que volem que ens assustés.
Per tant, si mirem que aquestes posicions són molt dèbils, i n'hi ha algunes altres que potser tinguin alguna possibilitat de debat jurídic, però ja es veurà, el que tenim és un segrest polític. Això, com es pot explicar de cop i volta només en base a l'arcatràfic, és molt difícil. El que tenim menys
que Estats Units s'està retirant de la guerra a l'Ucraïna perquè emet que no la pot guanyar, que equivale a dir que està perdida. Europa està embarcada en una situació molt fràgil en aquesta guerra perquè realment no té el potencial militar per encadar-la. I Estats Units necessita victòries militars per callar les tensions internes que li són molt contràries al govern de Estats Units. La crisi econòmica, la dissidència interna des del Partit Republicà
comença a tenir conseqüències molt greus, després dins de l'economia tenim que la política d'Arançels no està funcionant, etc. Aquests són els factors reals que expliquen la intervenció.
I Groenlàndia, com queda en tot plegat? També sentíem ara, aquestes darreres hores, des de París, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, fent també referència que no es queixi un atac contra Dinamarca per part del Trump. Vé dir també que l'unió objectiu d'aquesta acció militar a dit il·legal, Pedro Sánchez, és aprofitar-se dels recursos naturals de Venezuela.
Què pinta en tot plegat Granlàndia? Perquè sembla que sigui el segon objectiu, no? Sí, aquesta és una pregunta que des del dissabte al vespre, que em van començar a trucar mitjans de comunicació, l'he dit i tinc l'honor de dir que soc dels primers que ho he mencionat. El que després, per raons de premsa, no hagi sortit dissabte al vespre no vol dir que ja no estigués pendent des del primer moment de l'assumpte de Granlàndia. Clar, aquí...
s'ha creat una dinàmica d'això només és un assumpte americà. Bé, per sort, Espanya sap molt bé que un assumpte americà també és un assumpte europeu, perquè nosaltres hem sigut metròpoli en l'àmbit americà. Per tant, Espanya té una disposició, en aquest sentit, no colonialista, sinó de comprensió que Amèrica també és un espai que interactuó molt directament amb Âgofa.
Llavors, que una intervenció ben seva tingui efecte directe d'una, no tothom ho veu, però Espanya sí que ho veu. Perquè, clar, Espanya mai ha deixat de tenir relacions, per exemple, amb Cuba a l'època de la victòria franquista.
Es van obrir relacions amb el govern cubà post-1959 i es van mantenir les relacions cordials. Això ha seguit fins a dia d'avui. Per tant, a l'àmbit cubà, Espanya no vol que entri en una espiral de descomposició.
Això, que és un àmbit estrictament caribany americà, també té una repercussió directa a Europa, perquè els Estats Units, sota el govern actual, ha estat dient que vol convertir el Canadà en l'estat 51, cosa que Canadà s'ha pres molt seriosament, i sembla que Europa tot just ara respon o reacciona, perquè que Canadà s'ho prengués molt seriosament i ha de dir per navegant, perquè Canadà coneix molt bé els Estats Units. Tenen un accent que s'assembla a l'accent americà dels Estats Units, a l'accent anglès
I llavors els canadens dins dels Estats Units passen desapercebuts. Però ells tenen una visió del món, ni una visió de la política, ni una visió de l'economia que és molt diferent dels Estats Units o bastant diferent. I ells des de l'inici van prendre mesures molt, molt importants per aturar el projecte de neccionar Canadà. Després hi ha hagut el projecte de neccionar Agroalàndia.
Inicialment Europa sembla que dormia, i ara els països d'Europa occidental estan començant a reaccionar. Naturalment Dinamarca ha avisat que això és gravíssim. M'ha sorprès que fins i tot França, que inicialment el president ha dit coses molt ambigües en relació a aquesta intervenció. Ara a les Nacions Unides França també ha començat a dir alguna cosa. Però és una reacció...
que en el fons arriba tard i és una mica ambigua, i jo espero que això es pugui corregir. Espanya ha reaccionat molt bé. Realment Espanya, com a govern, està fent el que toca. I Espanya té una política exterior molt interessant des de fa moltes dècades. I, clar, juga les cartes bé, i això té moltes conseqüències, perquè encara que en Amèrica hi hagi governs que hagin expressat suport a aquesta intervenció,
Espanya és escoltada a Amèrica. Per tant, el que Espanya digui això, doncs, evidentment, vol dir que qualsevol govern de l'Amèrica, ja siguin de Perú, ja sigui el nou govern de Xile, encara s'ha de constituir, tots estan pendents del que diu Espanya. Però Espanya ha jugat molt bé aquesta carta, veurem si realment podrà incidir, perquè això és un projecte en marxa molt agressiu,
i és una gravetat extrema perquè afecta directament la integritat territorial de la Unió Europea. L'altre dia em deia una persona que coneix, que ha estat visquent allà, tant a Cuba com a Venezuela, ara viu aquí, però em deia que almenys Trump no enganya, és a dir, que és una mica bocamoll, vull dir que el que pensa ho diu directament, no se n'amaga d'això.
És a dir, que ensenyen les cartes. No sé si les ensenyen totes, però almenys les ensenyen. No sé si també tens aquesta percepció, Joan. Bé, el problema de Fran és que té el cap buit. Llavors, un dia diu una cosa, un dia una altra. En el sentit de no enganyar, sí que hi ha una realitat que és que l'intervencionisme militar en etapes anteriors ja les fes als governs del Partit Demòcrata
o també el Partit Republicà, es tendia a fer servir un llenguatge bastant hipòcrit de dir, no, és que sempre l'argumentació de les intervencions i fins i tot d'obtenir aval de les Nacions Unides era que s'estava defensant la democràcia. La realitat és que la majoria de les intervencions militars, ja sigui la dirac o ja sigui el bombardeig a Nigeria o el que sigui, que jo sàpiga, no han produït
l'establiment dels governs democràtics sòlids. Per tant, és un argument que sistemàticament s'ha demostrat falàs. Però era un argument que funcionava, diguem, a nivell d'un marc legal, no totalment desvinculat de l'entorn internacional com ara s'està produint. Per tant, el que hi ha ara és una...
una nova edició de la política de les canoneres que els Estats Units va fer a la Conca del Caribe a inicis del segle XX. Els Estats Units es coneix com la Gamble Diplomacy i en castellà seria la política de les canoneres o la política del garrot. Què és el que està dient Trump? La política del garrot deia
els països als quals volem incidir, els hi has de parlar amb una veu suau, però amb un garrot a l'esquena per si no fan el que tu vols, que és el que ara està passant ben suau. Però també se'n deia la política del dòlar, que va barrejar amb el garrot, que era els hi poses un dòlar a la butxeta i els hi dones una petada al cul. Això també ho deia la premsa a l'inici de la feina, que és back in the pocket and kicking the asses.
Ara estem en la política de les carolines i la diplomàcia del dòlar que van anar lligades les primeres dues dècades, de fet tres dècades, fins que la dècada del 30 entrem en un procés reformista i es busca una certa cordialitat en l'Amèrica Llatina
no exempta de pressions de tota mena, però no d'occupació militar i intervenció militar tan sistemàtica. Amb la Guerra Freda han tornat les intervencions amb la justificació de la lluita contra el comunisme, però sempre anaven barrejades de l'antiga tradició de la política de les camineres com la intervenció de la República Dominicana l'any 1965 o altres intervencions que s'han produït de fer llavors. La més important, la Dominicana del 1965.
Aquests dies convé tenir una història de prop, o almenys fer una mica de repàs de la història, perquè hi ha molts actors sobre el taulell.
no és només Venezuela, Estats Units, podíem parlar tot de Llatinoamèrica, i de Mèxic, i en fi, de tot l'entorn, perquè aquí hi ha moltes coses a explicar. Per cert, suposo que des d'aquí, Joan, vas seguint l'actualitat d'allà, perquè més hi has viscut 10 anys. Quin mitjà des d'aquí, d'allà, t'inspira confiança per que expliqui bé les coses que estan passant o que estan a punt de passar? Bé, actualment és difícil, en el món en general...
seguir les notícies pels canals habituals que jo seguia, que era el New York Times, després consultava periòdicament algunes revistes, The Nation, el Boston Globe, el Los Angeles Times, el Washington Post... El que passa és que ara aquests diaris ja porten temps fent fora periodistes que s'atreveixen a dir les coses pel seu nom, com per exemple el cas de Chris Hedges, que...
El van fer fora, ara té un canal a YouTube que és molt vist. És un home que, més que fer anàlisi teòrica de fons, és un reporter que es basa molt en dades concretes. I llavors, bueno, és una font d'informació el que es retira. Naturalment, mireu mig els anys, però sempre procuro entrastar dades i no fer molt de cas a les interpretacions, perquè el que em serveixen són dades tangibles.
Tota aquesta dissidència interna que hi ha en el Partit Republicà, que és extrema també en el Partit Demòcrata, actualment a la York governa un alcalde que el futur del Partit Demòcrata no el vol veure ni pintura.
La Pública del Partit Demòcrata ha donat suport al seu rival quan el candidat oficial del Partit Demòcrata és el que ha guanyat. Com s'entén que el partit doni suport a una persona que no està presentant-se a les eleccions en el meu partit i faci la contra al que ha guanyat les primàries del partit?
Això és possible perquè les lleis a l'equival dels Estats Units són molt sòlides, ja del segle XVIII i sobretot després de Lincoln, i la democràcia interna del partit demòcrata ha funcionat per poder presentar l'alcalde al marge de l'estructura de la ciutat del partit demòcrata. Per tant, la tensió no només és dins del partit republicà, que és extrema, i que la joventut republicana no vol saber res de més guerra, i en canvi...
Trump a l'algunya als eleccions dient que ell deixaria d'intervenir en canvi de govern estrangers, que això era una cosa que només feien els demòcrates, doncs actualment s'ha involucrat en un canvi de govern a Síria, està proposant un canvi de govern a Iran, evidentment la intervenció veneçola s'ha fet en nom del canvi de govern i no poden anar més enllà perquè Estats Units no té diners per fer més guerres de llarg termini,
Per tant, tenim una situació molt enrebaçada. Feia referència a en Dani, l'alcalde de Nova York, no?,
És molt curiós la campanya que vam fer molt bé, la campanya electoral, perquè va passar, quan deies de ser pràcticament, estar al capdavall de les enquestes a guanyar. A guanyar, a més a més, amb el clar parador a majoria. És molt interessant analitzar la campanya que vam fer, la campanya electoral, que a més a més és molt ben portada, molt ben feta.
Van anar a llocs que no anava ni ningú a fer campanya i van anar a parlar, a escoltar la gent, va escoltar molt la gent de Nova York. Tu també que has viscut allà a Nova York, escoltar la gent és molt important allà, per escoltar-la de veritat, no? Sí, jo he viscut a Nova York set anys, i no de turista, sinó realment, jo era un ciutadà de la ciutat, llegia cada dia el Metropolitan News, que és
l'àmbit de premsa més lliure que he trobat mai al món, no només als Estats Units, que era un àmbit de premsa que no sortia en el New York Times, en la seva edició de tots els Estats Units, perquè l'audiència tingui present la situació...
El New York Times és el diari que marca la tendència d'informació de tots els Estats Units i actualment, tot i que ha perdut rellevància, segueix sent el diari més important del món. Però a Nova York publicava una secció metropolitana on hi sortien reporters meravellosos que explicaven les coses amb una qualitat que jo no he vist mai, amb tanta qualitat sistemàticament al llarg dels anys. Llavors, clar, a Nova York, diguem...
una mica aquesta tradició de municipi que fa una mica el que vol, que té una dinàmica interna pròpia, i el que hi ha hagut és que el candidat que inicialment el Partit Demòcrata, la cúpula, volia imposar, és el fill del governador de tota la vida de Nova York, que és Mario Cuomo. Mario Cuomo no es podia presentar a les eleccions de l'Estat perquè havia estat acusat de delits sexuals que...
tot i que al final no va acabar amb sentència judicial de presó ni res d'això, es va arreglar tot el marge amb acords extrajudicials d'indemnitació, la qual cosa és una admissió de culpa. Aquesta persona, al no poder-se presentar a les eleccions del Govern de l'Estat, van dir que el presentarem a l'alcaldia de Nova York. El que no va calcular l'equip o el partit que m'agrada és que això va molestar molt a Nova York, sobretot a la joventut. La joventut
de Nova York, ja sigui d'un net ni a un altre, doncs s'ha mobilitzat molt, s'ha mobilitzat molt i han fet servir un marc democràtic molt sòlid que tenen a través de guanyar unes primàries amb pràcticament zero diners respecte a un candidat que era Andrew Cuomo que tenia un viol estrit darrere, que això vol dir televisions, recursos monetaris pràcticament alimentats, etc. En aquest context van guanyar les primàries
i d'aquí ja ho tenien molt guanyat, perquè Nova York l'estructura del partit república és molt nèdil, i Jan Riucomo no tenia estructura del partit més enllà de la cúpula del partit. Per tant, el que hi ha hagut és una revolta democràtica dins dels partits democràtics. El vot de Nova York ha sigut un vot moral.
per aturar una situació inacceptable. Ara, què podrà fer un nou alcalde? Doncs no ho sé. De moment jo crec que està fent el fet qual. Busqueu informació d'Elvis Gard Chart, la cap de campanya, la directora de campanya de Mandani, que va fer una feina extraordinària i que a més a més va...
ho va aconseguir, que guanyés, que és el que es tractava. Joan, ja per anar acabant, perquè aquí jo crec que en seguirem parlant aquests propers dies i setmanes, que això va per llarg, i també d'altres conseqüències, perquè també caldrà veure què passa amb Mèxic, què passa amb Brasil, Salvador, Cuba, com deies abans, aquí hi ha molts efectes que poden ser col·laderals també, a partir d'això d'ara.
I una altra cosa que em vingui a l'atenció també és el fet que, clar, els segrets de Maduro, clar, ja s'ha vist que no té cap, no gaire suports legals, ni fins i tot s'ha criticat als propis Estats Units, perquè, clar, allà la Constitució és la Constitució, no?, i fins i tot contra la prèvia Constitució dels Estats Units, no?, aquesta detenció a banda del dret internacional, no? Com s'ha encaixat això allà, com s'encaixa? Bé, aquest tipus d'accions encaixen dins del marc imperial dels Estats Units.
I aquest marc, en el passat, jo l'he disfuncionat. Quan als Estats Units entrava en guerra, pràcticament tu no podies ni anar a comprar el diari ni que sigui una bossa de cacauets sense trobar-te una pantalla dient als Estats Units està en guerra perquè ho fa tot bé, no? I això tu podies trobar en un país que té mitjans de materials...
i limitats respecte al que tenim altres països, i sobretot a l'àmbit de la propaganda, el que el president Wilson a l'inici del segle XX em va dir la fàbrica del consentiment, el manufacturing constant, i els Estats Units és una fàbrica del consentiment que jo no he vist a cap altre país del món. Clar, en aquest context, quan els Estats Units fa una guerra imperial, té un benefici de tenir el monopoli de la campanya.
El que passa és que els Estats Units actualment no té el poder imperial que tenia al passat. Per tant, estem davant d'una pantalla imperial que ja es veurà si té un regre de fons reals, perquè ara mateix els Estats Units no han pogut sostenir el pagament d'una guerra llarga que és Ucraïna. A Venezuela el que tot és decapitar, però actualment el poder polític de Venezuela no està molt clar que hagi canviat. Per tant, evidentment, Josep,
Els propers dies tindran molta cosa començat, perquè estem en una pantalla imperial, que ja veurem una rima.
Doncs em seguirem parlant de tot plegat i avui també des de l'òptica local amb Joan Casanova, titular d'Història d'Amèrica a la Universitat Rovira i Virgili i amb experiència d'una dècada allà als Estats Units amb aquesta expertesa que dona el fet de viure un lloc que et fa conèixer la realitat en profunditat i ara des d'aquí. Joan Casanova, és una forta abraçada. Gràcies per explicar-nos com estan les coses i seguim en contacte.
Una abraçada. Estic molt agraït de poder explicar amb precisió les coses. Que vagi bé, gràcies. Bon dia.
Dos, quatre minuts que passen de dos quarts a dos quarts onze del matí. Us deixem ara una història d'un escut amb el 1886 i avui recordant l'1 de març del 2025 quan el Club Gimnàstic va celebrar el seu 139 aniversari. De fet, un club que va néixer gràcies a la iniciativa de 12 joves entusiastes de la ciutat
que volien practicar un esport, de manera que aquell 1 de març de l'any 1886, avui anem als orígens, reunits al cafè del centro, situat al 56 de l'actual Rambanova, van constituir el Club Gimnàstic. El podcast de recreació històrica del Club Gimnàstic.
Club gimnàstic, 139 anys de vida. Dissabte passat, 1 de març del 2025, el Club Gimnàstic de Tarragona va celebrar el seu 139è aniversari. El club va néixer gràcies a la iniciativa de 12 joves entusiastes de la ciutat que volien practicar un esport de manera que l'1 de març de 1886...
Reunits al Cafè del Centro, situat al número 56 de la Rambla Nova, van constituir el Club Gimnasio, perquè el primer esport que es va practicar va ser la gimnàstica sueca. El primer president va ser Joan Estiles. L'any 1893 es va aprovar a ampliar el número de socis fins a 25 i es va canviar el nom, de manera que a partir d'aleshores s'anomenaria Club Gimnàstico de Tarragona. Finalment, el 1898 es va obrir totalment
a la lliure inscripció d'associats. En 1914, gràcies a l'impuls de William Terín, es crea la secció de futbol absorbint l'equip de l'Olímpica, tot i que el primer partit oficial no es va jugar fins al 13 de gener de 1918. El 1927, l'arcabisbe Vidal Ibarraquet va beneir la bandera del club dissenyada per Josep Maria Jujol. La secció de futbol es va convertir en societat anònima esportiva...
A inicis d'aquest segle, però el club continua amb 8 seccions, tot i que al llarg de la història n'ha tingut fins a 10 més, que amb el temps han anat desapareixent.
Des de l'1 de març de 1886, al Club Gimnàstic d'Arragona s'han practicat més de 20 esports diferents. Tot va començar com un club de gimnàstica sueca, però el 1902 s'hi va afegir l'esgrima, convertint el nàstic en el club poliesportiu més antic de l'estat. Amb el temps, el club va incorporar altres esports com el frontó, el ciclisme, la boxa, l'hoquei, el bàsquet o l'embol, tot i que avui dia aquestes accions ja han desaparegut.
En canvi, entre les que continuen actives, destacen el futbol i l'atletisme, que es van crear el 1914, encara que aquesta última va tenir un petit parèntesis als anys 50. També trobem el tenis, la pilota, el padrinatge artístic i línia, així com diverses disciplines que es practiquen al pavelló, com el tenis taula, la esigmàstica rítmica i el futbol sala.
A banda del futbol, la secció de pilota és la que fa més anys que es practica de manera interrompuda al Nàstic. Des del 1951 aquesta disciplina ha format sempre part del club. El nombre de socis al Nàstic també ha evolucionat amb el temps, especialment a partir del segle XXI. L'any 1899 el club disposava de 250 socis. Més tard, ja amb l'arribada del futbol, l'any 31 hi havia 800 socis. L'any 48 sumaven uns 3.300 entre adults i nens i el 75 4.225.
Però el gran salt va arribar a la temporada 2001-2002, quan l'ascens de segona divisió va disparar la massa social fins a 6.250 socis. Arribaria al seu màxim amb els més de 12.000 abonats l'any de primera divisió. Actualment, l'entitat compta en 8.096 abonats.
La secció de futbol ha estat campiona de segona divisió B en dues ocasions, el 1997 i el 2015, de tercera divisió en set ocasions, de la Copa de la Lliga de segona B l'any 84 i de la Copa Catalunya Absoluta en tres edicions, 2008, 2012 i 2017.
Pel que fa d'altres accions, els aleshores atletes del club Cayetà Cornet i Natalia Rodríguez van participar als Jocs Olímpics de Seoul i Pekín respectivament. També destaca la visita d'Alvaro Pierre de Couerten, aleshores president del Comitè Olímpic, a la ciutat de Tarragona i a la seu del Nàstic l'any 1926.
Finalment, com a enxitució, el nàstic va rebre la medalla de plata de l'Ajuntament de Tarragona l'any 61 i la d'or l'any 2011 amb motiu del 125è aniversari del club. També va rebre la distinció del reial ordre del mèrit esportiu l'any 1986 i la creu de Sant Jordi l'any 2006. 1886. La història d'un escut.
Fins ara, 54 presidents han guiat el club des de la seva fundació. L'actual president és Josep Maria Andreu. És el 54è president del club i el que més anys porta en el càrrec, ja que hi va accedir l'any 2001. Josep Maria Andreu explica què representa per ell ser el president del club gimnàstic. És un honor i una satisfacció per mi ser president del club gimnàstic, com a tarragoní, n'estic des de petit, i també el fet d'haver pogut compartir la presidència del club amb la presidència...
La ginàstia de Tarronaçat, on he viscut durant 18 anys com a president, amb dues etapes diferents, aconseguint coses importants i també alguna decepció, però bé, a la vida, unes té que quedar amb les coses bones i oblidar ràpidament les coses que no t'agraden. Andreu veu un bon futur en la parcel·la esportiva i social i també en els terrenys del PMU 34, en els que el club donarà un pas endavant pel que significa aquest procés.
El Club Ginastí de Tarragona viu un bon moment, tant en l'aspecte social, econòmic com esportiu. Tenim grans campions, i si tot va bé durant aquest any 2025, amb aprovació del PMU 34, podrem fer un pas endavant amb la millora de les instal·lacions on sortiran tots els nostres socis molt beneficiats. Sens dubte, el moment més important va ser l'ascens de l'anàstic a primera divisió juny del 2006. Va ser...
Un moment històric on tots els nàstiques i tot l'argonisme van veure com per el nostre somni. Josep Maria Andreu té molt clar que l'ascens del nàstic a Primera Divisió el 2006 és el seu millor record del nàstic. Tots els jugadors del nàstic amb bufandes, bé, els no convocats, estan tots amb bufandes just a la bucana del vestidor. Lluís César està pels ulls amb les mans.
Atenció, que l'ha vist David García. Digue-li a Luis César que ja està, home. Quan posi la pilota en joc al Nàstic, això estarà de Tibanaí. Atenció, el Bugades, que la posarà el mateix. Està plorant el tècnic del Nàstic. Està plorant Luis César.
Atenció, Bell Boades, que la posarà, ja som de primera. Això és la història del Dàstic. El 3 de juny del 2006, el llançament, els crits de primera a primera. Arcas Piqueras, que dona el servei de porteria. La banqueta dreta... Final, final, final, final, final, final. Ja som a primera, ja som a primera. 59 anys després, celebrem un ascens, ja està. Els Farradés, els Juanete, els Camilo Ross, ja tenen adeu.
El directiu del Club Pere Valls ens ha explicat com veu el futur del Club Carrenca l'any en què complirà els seus 140 anys de vida. El futur és per pensar sempre en millorar, per pensar sempre en rectificar si s'ha de rectificar alguna cosa, i després el dràstic hauria de poder ser créixer. Però això suposo que qualsevol entitat i avui en dia...
ja no esportivament, sinó que hi ha moltes ofertes de lleure
i això fa que determinades coses vagin més lentes, però al Gimnàstic jo volia una llarga vida. L'endemà del 139è aniversari, el Gimnàstic va jugar al nou estadi, el que ha estat el darrer partit fins avui. El passat diumenge, els jugadors de Dani Vidal van imposar-se al Barça Atlètic per 3 gols de 2 en el que va ser el partit d'aniversari, on es va guardar un minut de silenci per a totes les sòcies i socis que ens han deixat al llarg del darrer any i amb sacada d'honor per part del soci número 1 de l'entitat, Baltasar.
El president de la Societat Anònima Esportiva del Nàstic, Lluís Fàbregas, deia que era un gran dia per un club que és molt viu en el moment de celebrar el seu 139è aniversari. Celebrar el 139è aniversari de la fundació del Club Gimnàstic és una data molt assenyalada. Avui, com fem cada any, farem un record a tots els socis i gent que no està entre nosaltres i també farem una...
Un sac d'honor especial amb el soci més antic de l'entitat que baixarà la gent abans de començar el partit. Crec que és una fita que ens hem de felicitar tots i destaquem aquest aspecte avui. Aquest és un podcast de Tarragona Ràdio amb el muntatge tècnic de Lluís Comas amb extractes d'àudio de l'Arxiu Sonor de Tarragona Ràdio i us han parlat Gerard Costa i Jordi Blanc. 1886. La història d'un escut. El podcast de recreació històrica del Club Gimnàstic.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Puneix, on compren els professionals. Obramat.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
No saps què regalar a aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura. Vescanviable per entrades d'una àmplia selecció d'espectacles. Teatre, dansa, circ, música... Durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Fans de Tarragona. Amb Sílvia García. De 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
12 minuts i arribarem a les 11 en punt del matí. Arribem a la recta final d'aquesta veu de Tarragona. Parlant de fred, portem parlant aquest matí. Volem parlar també de rebaixes.
I, de fet, volem saber com encaren aquestes rebaixes d'hivern que arrenquen avui, tot just passat el dia de Reis. Volem saber com ho encaren des del petit comerç, del comerç local, el comerç de proximitat. Judit Sentís és la gerent de la Via Té. Judit, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Esperem que els reis hagin vingut carregats i que vosaltres encareu aquesta campanya de rebaixes amb prou optimisme. Explica'm com s'encara aquesta campanya que comença avui, tot i aquesta desestacionalització de la qual ja n'hem parlat molts cops, de les rebaixes. Han perdut pistonada o no, Judit? Doncs sí, a veure, evidentment des d'allà fa uns anys i des que hi ha aquesta alliberalització de...
d'horaris i de dates, doncs la veritat és que sí que ha perdut força. A vegades també hem tingut hiverns poc freds que tampoc han jugat a favor. Bé, nosaltres ara intentarem valorar-ho el més positiu possible, doncs segur que també que ara estem amb unes temperatures fredes, que això també convida a animar-se al sabric, a comprar-se calçat,
perquè a vegades ens passava que, depenent de l'any que haguéssim tingut, si no era molt fred, doncs tampoc s'animava la gent. O sigui, sí que és veritat que els primers dies de rebaixes funcionen, però després estaven moltes setmanes que no. Llavors, bueno, volem pensar que aquest any anirà tot una miqueta més de cara i que serà positiu. De totes maneres, ara és molt aviat per fer valoracions. En teoria comencen avui, tot i que hi ha botigues que ja han adelantat durant
durant el desembre, per aprofitar les compres que feien les famílies pels Nadals, i nosaltres mentalitzant-nos d'això, d'intentar ser molta promoció, de recordar sobretot la compra del comerç local, i sobretot ara també amb el de la zona de les emissions, de donar un missatge que la gent no tingui poc, per estar al centre, que hi ha també moltes mesures i facilitats per...
per poder-hi accedir i que el comerç els espera amb les mans obertes. Aquest sector que comentaves, el sector dels abrics, de la roba d'hivern, del calçat, potser seran els que més esperen, els que més esperen estan en la campanya, perquè com dius tu...
Fa hiverns que no teníem aquest fred intens, que no sé si ha vingut per què de seu anirà pujant, però vaja, que sí que no hi ha una pujada allò acusadíssima de les temperatures en els propers dies, ho dic perquè això també ens convida a comprar-nos una jaqueta, un abric, calçat, roba d'hivern, etcètera, que altres campanyes no era tan marcat, no?
Correcte. A més, normalment la roba que és d'abrir, que és roba bona, més tècnica, a vegades té uns preus més elevats i la roba sempre és un bon moment per aconseguir alguna prenda i article a un preu més interessant i de ben segur que això també animarà la gent a fer-ho, que a vegades és veritat que si no fa fred no et poses ni la bufanda ni els guants ni el gorro i ara, si més no convida a fer-ho i que també és xulo poder...
poder-ho portar, perquè també els que estem aquí al clima mediterrani ens agrada que nevi, ens agrada que faci una mica de fred i poder-nos vestir amb prendes que a vegades no les podem dur, i això és veritat.
Judit, parlaves abans dels petits comerços que ja s'avancen al desembre. Una cosa és que s'avancin cap al desembre i l'altra cosa és haver de competir amb aquest mercat que cada cop està més protagonitzat per descomptes continuos, per promocions...
No sé, com afronta això el sector? Perquè, evidentment, les rebaixes, no?, aquestes campanyes, tant les d'hivern ara, doncs són moments claus, són moments importants, però, clar, cada cop aquest pes i aquesta rellevància que tenien van diluint-se una miqueta, com dèiem al principi, no? Correcte, doncs, bueno, hi ha diferents tipologies i perfils de botigues que fan diferents...
No ho sabíem tots, estaria bé, no?, tots anar a una, però al final cadascú creu i fa el que veu més convenient pel seu negoci i hi ha gent que ja les va començar els últims dies perquè també volien demostrar que si el dubte, si compres això no per regalar, al final és aquest 10% de descompte, doncs mira, el fa ja i així m'asseguro que potser tinc una venda...
Però després també observem que, no diré noms, però marques que abans, que han sigut les que al final han trencat aquesta línia que hi havia de rebaixes, avançant-se n'hi ha moltes, perquè jo la segueixo, que ahir van començar, perquè t'obrien el missatge aquest per les apps. Llavors, et fa gràcia perquè primer van provocar que tothom s'ha avançat i ara són ells els que s'esperen el dia, perquè ja igualment ja vénen llavors.
És una mica de bojos i al final cadascú de fer el que cregui més convenient pel seu negoci. Nosaltres sempre defensarem el model antic, però ja portem molts anys que la gent ja no respecta el dia assenyalat que és avui.
Nosaltres sempre recolzarem que el millor pels negocis al final... Sí, que les coses s'hi deixin. Hi ha gent que, per exemple, sí que va avançar descomptes amb alguns productes més específics i avui ja ho posava tot, no? Que també em sembla bé. Bé, no sé, festa, cap d'any. Els últims dies potser fico descomptes perquè així ja m'ho trec de l'estoc i potser coses d'abril que m'espero el dia 7 i també puc tenir una mica més de marge perquè al final, pobre, vendre sempre a preu per sota...
del de venda en poc marge, al final també fa que els comerços econòmicament no siguin tan solvents i a gust, encara. Ja sé que, evidentment, és aviat, molt aviat perquè comencem avui, però la pregunta que et feia al principi, si sou optimistes, espero una bona temporada de rebaixes, almenys per aquell client que sabem que apostarà pel comerç de proximitat, no?
Correcte. Al final nosaltres el producte que hi ha al comerç de proximitat és un producte molt diferenciat i de qualitat.
depenent de cada butxaca, això ja va depenent dels gustos. Però sí que és veritat que a l'època de rebaixes convida a això, que si veus algun producte que en aquest moment se t'escapa de pressupost, realment després val molt la pena perquè pots aconseguir la prenda si la trobes, clar. Doncs és un preu molt interessant i llavors, com sempre, intentarem ser el més optimistes possibles i d'aquí dues o tres setmanes farem la valoració, que al final...
Les dues primeres setmanes sempre són les més fortes i després tot ja vam invenir una miqueta. La campanya de Nadal ha anat bé? Venim d'un bon Nadal? Esteu contents o com? A veure, hi ha de tot. O sigui, perquè parlo amb els meus associats, hi ha de tot. Hi ha gent que ho ha vist més fluixet, en molts àmbits que es va animar com molt tard. Evidentment s'ha vengut i han vengut i han vengut bé, però com que fins a últim moment ha costat com d'activar-se una mica. Almenys el que és el centre.
Sí que hem vist altres llocs o centres comercials que sí que s'ha vist molta més afluència.
nosaltres també hem de ser conscients que potser de dilluns a divendres tenim molt més afluència i de cara al cap de setmana és on manca més, perquè potser la gent ha d'anar a comprar l'experiència i potser no acaba de trobar suficientment atractiu el centre. I això és una mica el que hem d'intentar treballar entre tots, ajuntament, conselleria, comerç i associació, d'intentar... Per això també l'havia de vegades, fem moltes campanyes de carrer per dinamitzar-ho i apropar la gent jove al centre, perquè al final,
Doncs clar, tenim unes competències, tenim molta competència, tenim el cor central, tenim l'esgabar, tenim un cor d'inglès, llavors és complicat, és complicat per nosaltres, perquè tenim un model comercial que va molt dirigit a un públic i potser el jove no tant, i aquest és el que ara hem d'intentar treballar-nos una miqueta. Judit, per acabar pel que deies de les zones de baixes emissions, què és allò que ha de saber la persona, el client que ve a comprar el comerç de Tarragona?
Nosaltres, tot i que no estem a favor de les altres baixes emissions, perquè som conscients que tota l'àrea que ha de limitar és una borrada, perquè és massa gran, no calia. També som conscients que és una mesura que també favorirà, en principi, el medi ambient, tot i que després podríem tenir molt debat amb això, però hem de ser...
Bé, doncs accions-reaccions, no? Llavors, el que sí que nosaltres vam tenir una reunió amb l'alcalde i és veritat que si mirem totes les excepcions que hi ha, al final hi ha moltes facilitats per entrar. Llavors, sobretot, la gent de Tarragona us ho té més fàcil perquè si estàs empadronat, doncs, però estan empadronat i pagant l'impost de circulació, doncs ja pots...
circular per allà, però els que són de fora, que es llegissin sobretot totes les excepcions i, si no, tenen l'opció d'anar als pàrquings, tant municipals com privats, perquè si tu entres a Tarragona durant l'hora en la qual està restringida la circulació i el teu vehicle no compleix la...
no compleix amb l'etiqueta, si aparca dintre de qualsevol aparcaments, com diàriament es passen les matrícules als ajustaments Mossos, ells validant que ha estat així, llavors no tindria que pagar la multa. Doncs en parlarem, Judit, que hem de deixar-ho aquí, que arriben els bulletins informatius d'aquesta casa. Moltíssimes gràcies per atendre'ns, que tingueu molt bona campanya d'errebaixes i bon any.
Gràcies, adeu. Ho deixem aquí en dos minuts. Arriba la informació ara, la Sílvia García i el seu temacle. Sílvia, amb què ens sorprens avui? Doncs vinga, anem a donar una mica de ritme aquest 7 de gener.
I ho fem d'aquí, des de casa, amb el Marcos i aquest a la seva ximitxanga. Per allò que la cuesta de enero no sigui això, tan cuesta. A veure què és el que passa.
Bona nit.