Bon dia, som els nou.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
La veu de Tarragona.
Que la unitat anomenada Noble Resolve encara està davant del litoral de Tarragona, perquè hi ha molta expectació d'aquesta plataforma.
I si hi estarà, no, encara?
Sí, estarà encara.
Diez, dies.
Sí, perquè s'ha de desacoplar del vaixell, és un vaixell que es diu Chian Rui Kou, que es quita aquí a la...
No, no, no, sembla la nau de l'Espai Europa.
És molt espectacular, perquè té aquestes 150 metres d'altura, amb dos braços cap amunt, es veu perfectament, des de la platja llarga, des del Miracle.
El Parcó del Mediterrani, xula, queda una mica malament.
Sí.
Te la trenco una mica.
Davant, mira, està d'on es veu molt bé, des de la platja de la Rebassada, tirant cap amunt, al passeig de Rafael Casanal, per allà es veu molt bé, perquè està pràcticament davant, eh?
Ja sabeu que és pel desmantellament, pel segellament de Castor, del projecte Castor i, per tant, dels pous submarins, i encara el tenen per aquí alguns dies, eh?
Ja intentarem explicar-ho.
Com es deuen segellar, uns pous submarins?
Mira.
Que l'atelita, eh?
Se li posen uns taps.
Sí, sí, no, no, no, és tal qual, així, eh?
Va, en sèrio?
Que sí, que sí, que sí.
Ara hi ha uns taps que són temporals, que duren de dos a quatre, de...
Bueno, tenen una, no sé exactament, crec que són dos anys, però ara es posaran uns taps permanents, més sòlids i més millors.
Sí, sí, sí, molt bé, sí.
Ara farem un dibuix dels taps.
Molt bé, i dibuixaré el tap.
Vinga, va, anem a treure el tap.
No seran de suro.
El tema és per què, però, vaja, ja en parlarem.
Ja, ja, ja, però això és molt profund.
Mireu que d'aquí una estona conversarem amb els dos sindicats majoritaris que acaben de renovar les respectives ajuntes, no fa pas gaires dies,
i, per tant, podrem parlar amb Mercè Puig, que es repeteix al cap de banda del sindicat de comissions obreres,
i també amb el Jorge Porté, que s'estrena com a secretari general en aquest cas de l'UGT a les nostres comarques.
Fins ara teníem el Joan Llor, doncs ara el Jorge Porté serà el nostre responsable sindical de referència,
secretari general de l'UGT i secretari general de comissions respectivament.
D'aquí no se'n parlem amb ells dels diferents conflites, que n'hi ha uns quants, oberts, eh?
Perquè tenim manifestació per l'habitatge dissabte a nivell de tot l'estat,
probablement també aquí a Targona no s'ha mancat, no s'ha convocat,
però a Catalunya segur, a Barcelona, i dilluns també de la sanitat, de la salut, en definitiva, també,
i el tema de l'habitatge. Vull dir, hi ha molts temes a tractar, ho farem amb ells d'aquí poca estona.
I després tindrem el fòrum polític, que avui el compartirem amb el conseller portaveu dels Comuns, Jordi Collado,
amb la consellera portaveu d'Esquerra Republicana, Maria Roig,
i en nom del govern municipal, el conseller de Patrimoni, Natxo Garcia, del PSC.
I, de fet, farem quedar la Maria Roig, perquè ella, portaveu d'Esquerra Republicana,
protagonitzarà l'entrevista política de les 10 del matí.
Després, a la secció de Ponenallevant, avui marxarem cap al Serrallo.
De fet, fa uns dies ja ens alertaven els veïns que estaven en alerta màxima
pel tema de les ocupacions d'immobles.
D'això en parlarem amb veïns, també amb històrics del barri,
i ja ens avançarem al Via Crucis i Processó,
que el Gremi de Marejans prepara ja per dissabte, com a actes de la Setmana Santa.
Per tant, us saludaré des de davant de l'església del barri, de l'església Sant Pere.
Després arribarà a la Punt Cultural amb el que fem avui,
amb doble presentació del llibre.
Coneixerem l'Estel Soler, que amb el seu llibre
aquest tros de vida ha estat Premi Ramon Llull d'enguany.
I, per altra banda, parlarem amb Jordi Bertran,
que presenta a Tarragona amb sè de castells i de cuina.
El presenta avui aquí, però el presentarà, àmpliament,
dimecres demà a les 7 al Teatret del Serrallo.
I com afecta la llei d'agilitat processal a les comunitats de veïns?
Li preguntarem a Fabià Huguet,
president del Col·legi d'Administracions de Finques de Tarragona,
que ens aproparà avui la píndola jurídica.
I mira, parlant de píndoles,
entenem també com cada dia la píndola del dia,
que ara sentirem, però vaja allò, s'acomiado, eh, Miquel?
Gràcies fins ara.
Jo me'n vaig ja cap al Serrallo, eh?
Ho estic tirant.
Passa per la...
Passa per la plataforma.
Per la plataforma?
Passa per Rafel Casanova i ja veuràs.
Vale.
Hem vist una foto.
Fantàstic.
Abril.
Felicitats.
Gràcies.
Acompanyaré el Miquel.
I la Núria, fins ara.
Fins ara.
Doncs vinga, la píndola del dia avui del gran Eduard Boada,
historiador, editor de Cancel, com sabeu,
que ens parla de narracions lleixendàries i camp tarragonines
del nou llibre d'un gran també Ramon Amarugat,
que arribarà ben aviat a les llibreries, eh?
De moment està a punt d'entrar a l'impremta.
És la píndola del dia.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
Narracions lleixendàries camp tarragonines.
És el títol del darrer llibre d'un dels humanots més sevis
i interessants que ronden per Tarragona.
Parlo de llibreter Ramon Amarugat Cuiàs.
Sí, el de la llibreria de la Rambla.
O, de fet, hauria de dir del doctor Amarugat,
ja que es doctorarà amb una interessant tesi
sobre l'adaptació al català dels noms dels vegetals
procedents d'Amèrica.
Poca broma.
Actualment, el llibre està a punt d'entrar a l'impremta.
Això vol dir que ara mateix tinc el plaer
d'explicar-vos-ho en exclusiva mundial
i de fer-ho des d'aquest espai bonic
de l'antena de Tarragona Ràdio,
Espineta amb Tarragonins.
El llibre té una seixentena de relats
i està prologat per la doctora Carme Oriol.
Entre tots aquests relats n'hi ha un que parla d'escorna el bou.
I, mireu, feia anys que l'antic monestir i castell
estava abandonat i es va fer córrer la fake new
que les bruixes se n'havien apoderat.
D'aquesta manera s'explicaven els sorolls estranys
que hi sortien i els llums que es veien.
Per tot això, la gent de la Radolia no gosava acostar-s'hi.
Calcom similar també va passar a Altafulla,
quan per afavorir el contraband
es van popularitzar històries de bruixes
que abans ja existien, però van anar més,
i que va recollir també el xilògraf Antoni Jalabert
en un llibre superbonic que us recomano,
que és Històries de les bruixes d'Altafulla.
Hergé també ens parla d'això, a l'Illa Negra.
L'Illa Negra, que va ser el primer còmic de Tintín
que vaig llegir, ja que me'l van portar els reixos quan era petit.
Allí, una colla de falsificadors de moneda molt dolents
i van fer córrer la idea que hi havia una fera feroja,
que va resultar ser el goril·la Ranco.
D'aquesta manera, els falsificadors
podien treballar molt més tranquils.
Però bé, tornant a escornar el bou,
el Ramon Marrugat Cuiàs explica
que un grup de veïns de Cold Joe es van conjurar
i es van armar per anar a veure
què hi passava a l'antic monestir.
I no en van treure l'aigua clara del tot,
però hi van trobar restes de presència humana.
Però va passar una cosa.
Marrugat explica que a partir d'aquell moment
van deixar de sentir sorolls estranys
i que un temps després, en un escorcoll,
que van fer els de Cold Joe,
hi van trobar restes de maquinària
per fabricar una moneda de coure anomenada sisos,
o peces de sis.
Per acabar, sobretot feu-me cas,
i recordeu una cosa,
el llibre Narracions Legendàries Camp Tarragonines
encara no el podeu comprar,
perquè el llibre encara està a impremta,
i això havien dit que era una exclusiva mundial.
La veu de Tarragona.
La teva veu.
I avui parlem amb els sindicats majoritaris.
Els preguntarem com encaren la nova etapa
i quins són els principals conflictes
que tenen sobre la taula.
De fet, ja us els avancem.
Un dels grans maldecaps de la societat
és l'accés a un habitatge digne.
I, de fet, Comissions Obreres i la UGT
ja han mostrat el suport a les mobilitzacions
pel dret a l'habitatge
promoguts pels sindicats d'inquilines i llogaters,
mobilitzacions que tindran lloc
el proper dissabte 5 d'abril
a diferents ciutats del país,
també a Catalunya.
Ho faran a través d'un manifest
en què reclamen que es garanteixi
el dret constitucional a un habitatge digne,
adequat i sostenible davant l'especulació.
Les últimes hores també han valorat
l'informe publicat aquest dilluns
per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal,
que confirma que anem en la bona direcció.
El sistema públic de pensions és sostenible
i compleix els objectius acordats
al pacte de Toledo
i les negociacions en el marc del diàleg social
dels últims 10 anys.
Per altra banda,
la plataforma Camp de Tarragona
per la Sanitat Pública
ha convocat una manifestació
el proper dilluns.
Tot coincidint amb el Dia Mundial de la Salut,
demanaran una sanitat pública de qualitat,
sense retallades ni privatitzacions.
La manifestació sortirà
des de la plaça Imperial Tàrraco
i anirà fins al monument de Roger de Llúria,
amb el Codo Mediterrani.
Sota el lema
Defensar la vida és defensar la sanitat pública,
demanaran una salut pública de qualitat.
Indústria, transformació,
canvi de sectors productius,
descarbonització,
tot això.
Ho comentarem ara
amb Mercè Puig,
secretària general de Comissions Obreres,
i Jorge Porter,
secretari general de la UGT.
Doncs ja es tenia molts estudis.
Mercè, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Repeteixes amb el càrrec.
Repeteixo.
Repeteixo.
amb el càrrec.
I Jorge Porter,
que s'estrena.
Molt bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
En lloc de Joan Llor.
Li pregunto a entrar amb ell
com ha encara aquesta nova responsabilitat,
perquè és el nou del sindicat,
tot i que suposo
que hi ha molt de temps de militància darrere, no?
Sí, sí.
Són molts anys.
He estat amb la meva federació,
que és la FICA,
a nivell de Catalunya,
col·laborant en Mètodes i Temps,
que és, bueno,
una cosa molt de la indústria.
I sobre el relleu de Joan Llor,
doncs, què dir?
Molta pressió.
Intentar continuar el camí
i el llegat que hi deixa, no?
I fer-ho el millor possible.
Aquí no es poden garantir resultats,
ja sabeu que...
Però sí es pot garantir el treball,
i de treball no en faltarà.
I imagino que ja es conegiu, no, Mercè?
Sí, sí, sí.
Poquet.
Poquet, sí.
Fa uns mesos, fa uns mesos.
Fa uns mesos.
El tema de la indústria,
ara en parlarem,
perquè també estem en un procés
de transformació a nivell d'industria,
almenys això és el que s'oblira, no?
Amb tots els reptes que hi ha
a nivell d'Europa.
Però comencem per l'habitatge,
perquè és un dels grans maldecaps
que tenim,
que té la societat actual,
i hi ha aquesta convocatòria,
no sé si hi haurà a Tarragona o no,
però almenys a nivell de Catalunya
n'hi ha una a Barcelona,
inquilines i llogueters,
i a nivell de tot l'Estat, eh?
Per tant, és un tema de capdalt
i un dret,
és que a vegades oblidem
que és un dret constitucional
de tenir un habitatge digne, no?
Sí, sí,
la vivenda social
té un problema en aquest país.
I començant perquè
els ajuntaments
venen els terrenys a promotors
que ho posen directament
al mercat lliure,
i seguim perquè
els propis ajuntaments
són els primers
que tenen accés
a poder comprar vivenda
social
renunciant a ella
i també accedeixen,
acaben accedint a promotors.
És a dir,
el problema comença
per les administracions.
Mercè.
A veure,
tenim un problema greu
amb el tema de la vivenda.
Fa molts anys
que jo penso
que parlem de la vivenda,
realment.
Però sí que és veritat
que
la vivenda
s'ha convertit
totalment
en un tema mercantil.
La vivenda
és per anar
a guanyar diners,
ho estem veient.
Tenim un problema
amb tot el tema
aquí a Tarragona,
també l'hem tingut,
tot el tema turístic,
no?
És una cosa
que no es va frenar mai
en el seu moment
i això al final
ha esclatat.
Clar,
si tenim un lloguer turístic
i que la gent
només pot estar llogant
de temporada
perquè a l'estiu
aquesta gent
lloga els seus habitatges,
tenim un problema
perquè tenim la nostra gent jove
sense poder independitzar-se.
No es pot emancipar
la nostra gent jove.
La nostra gent jove
ha estat patint
amb la precarització laboral
i ara al damunt
li hem posat
tota la pressió
amb el tema
de l'habitatge.
Clar,
si volem que la nostra gent jove
s'emancipi,
igual que fèiem nosaltres
en els nostres temps,
ara en aquests moments
és impossible això
perquè no es pot pagar,
però si una família
ja no pot pagar
avui en dia
la seva vivenda,
com volem que la nostra gent jove
pugui fer la seva vida?
A nivell més genèric,
ara si aneu
allò al despatx
sobre la taula,
què és el que diríeu
que tenim?
Quin és el ventall
el desplegament
de coses
que preocupen
els sindicats
ara mateix
sobre la taula?
En el teu cas
que entres nou,
diguem-ho així.
Principalment
el que més em preocupa
i ja és històric
això,
a la meva empresa
a Catalunya,
a la Federació
d'Indústria,
és l'accidentabilitat.
A la província
de Tarragona
els últims 4 anys
hi ha hagut
més de 40.000
accidents laborals.
41 morts
i 11 només
el 2024.
És terrible.
És terrible.
I,
a més,
el pitjor de tot
és anar a treballar
i no tornar a casa,
no?
Però,
a més,
els empresaris
tenen la barra
de sortir
a parlar
d'absentisme laboral.
Quan són les seves
mútues,
moltes vegades,
la que incentiven
les altes
sense haver visitat
aquests pacients
ni tan sols.
És al·lucinant.
Clar,
i no oblidem
que les motores
pertanyen
a la patronal.
Vull dir,
que tot va lligat.
Aquest és,
per mi,
el puntal
de tot.
La seguretat
a la feina.
Mercè.
Bé,
jo penso que en tenim
molts,
de veritat.
Tenim molts
perquè aquí a Tarragona
jo penso que també
una de les coses
que tenim
a tota la província
és el tema
de l'atur,
no?
Tenim un atur
de llarga durada
que no
aconseguim
donar-li sortida,
no?
Sabem que la franja
d'edat,
la gent de més
de 45 anys,
aquest atur
de llarga durada
li hem de donar
una sortida
amb aquesta gent.
Realment,
està costant molt
a nivell de Catalunya,
però sí que és veritat
que el nostre territori
que tenim
a les comarques
amb més atur
de tota Catalunya
és una cosa
que s'ha de treballar més
i la forma de treballar més
és tot amb el tema
de la reindustrialització
que sempre parlem molt,
no?
Penso que és un repte
molt important
pel nostre territori
poder donar
aquest atur
de llarga durada,
donar-li una sortida
que es podria fer
amb tot el tema
de la reindustrialització
perquè tot això
va lligat
a tot el tema
de les transicions
que hem de fer
territorialment
que són molt importants
i són moltes,
però sí que és veritat
que jo penso
que és un repte
molt important
a casa nostra.
Clar, aquí
conviu el turisme
i l'indústria,
l'indústria del turisme
i clar,
són sectors
que enmenys
el turisme
de temporada
i ara ho veurem
a Setmana Santa,
hi haurà contractacions,
s'abaixarà l'atur,
però és estacionari,
no hem arribat
a aconseguir
allò un turisme
tot l'any, no?
És estacionari
i a més
s'hauria d'estudiar
quines condicions
s'ofereixen,
quins contractes,
quins salaris,
si realment
els llocs
que s'ofereixen
són els que després
es porten a terme,
el sector turisme
està una mica
endarrerit
en aquest tema,
en les condicions.
Jo vull afegir una cosa,
a nivell de Catalunya
s'estava demanant,
igual que tenim
el Pla Nacional
per la Indústria,
se va demanar
que es fes un
de turisme,
perquè
el turisme
ha de canviar,
ha de canviar
aquesta fórmula
que té d'haver
el turisme.
Aquí a Tarragona,
amb els anys
que porto,
hem parlat moltíssim
de canviar
el model de turisme
perquè tenim un port,
tenim un aeroport,
tenim platges,
però també tenim
tota la part
de les muntanyes,
tenim el Priorat,
tenim el Baix Penedès,
tenim moltíssimes coses
que podríem treure
aquest turisme
estacional
que tenim,
el podríem
desestacionalitzar.
però realment
no se li estan fent
propostes,
ni s'està fent,
ni s'està treballant
per fer aquest canvi
de model turístic
i fa molts anys
que ho estem demanant,
sobretot aquí
al nostre territori,
perquè després del Covid
quan vam veure
la problemàtica
que vam patir
nosaltres aquí a Tarragona,
es va dir llavors
que sembla que s'hagi
que s'hagi oblidat
que s'hagi oblidat
ja avui en dia,
avui en dia, no?
Una vegada passat
els anys,
sembla que tot
ja s'hagi oblidat
que s'havia d'enfortir
aquest sector,
però al final
no s'ha fet res
de tot això.
Sanitat pública
de qualitat,
això de cara a dilluns,
és a dir,
dissabte l'habitatge,
dilluns el dia,
que és per cert,
el Dia Mundial de la Salut,
amb aquesta manifestació
d'Arragona
i tornem a ser,
perquè no és novetat
i tornem a ser.
No, no és novetat.
Ara parlàvem
de la pandèmia,
quan tots sortíem
a aplaudir
al balcó
i els pobres
treballadors
i treballadores
d'aquest sector
resulta que aquest país
ha crescut
un milió d'habitants
els últims anys,
els darrers anys,
però les plantilles,
no?
Els treballadors
continuen sent
els mateixos,
estan saturadíssims
i estem formant,
al final resulta
que estem formant
gent a les nostres universitats
per treballar,
professionals
que acaben marxant
a Europa,
a Europa o al món,
perquè aquí no tenen
les condicions que toquen,
ni salarials
ni laborals.
A la sanitat
tenim un problema,
jo soc sanitària,
jo soc TECAI,
soc treballador
del Pius Hospital de Valls,
a més que estem
des de fa nou setmanes
sortint a reivindicar,
tenim un greu problema
a la sanitat,
tenim un greu problema,
tenim la gent,
està agotada,
no trobem infermeria,
sí que és veritat
que no trobem infermeria,
però ho estava dient ara
el Jorge,
el meu company,
no trobem infermeria,
però, ostres,
ni metges,
és que tu veus
i tenim molts metges
que no són d'aquí
perquè hem tingut
d'anar a buscar fora
on estan els nostres metges,
a fora,
no?
I és el que ha dit ell,
ostres,
hem invertit en formació
a la nostra gent
molts diners,
que és el que hem de fer,
hem d'invertir
en la nostra gent,
però aquests diners
que invertim
no es queden aquí,
al final,
aquests diners
se'n van fora,
no?
I al final,
ostres,
dius,
quina sanitat tenim?
I és veritat
que el que no pot ser
és que les inversions
pensem que tampoc són
les que haurien de ser
en el sistema sanitari
que tenim.
Dilluns,
aquesta manifestació
a Tarragona,
quan dèiem el Dia Mundial
de la Salut,
el tema de...
l'hem agafat en pinces,
el tema de les jubilacions,
per a aquest acord,
i aquest informe d'ahir
que es va publicar ahir
de l'autoritat
independent de responsabilitat fiscal
que diu
que anem en bona línia
però sempre hi ha un paró,
no entenc?
Sempre hi ha un paró,
m'agradaria que
a grans trets
es pugui veure bé
l'evolució
d'aquests últims 10 anys
de diàleg social
i negociacions
i del pacte de Toledo
però hi ha un paró
de com està
la situació
amb el tema de les pensions?
Bueno,
jo penso
el sistema de les pensions
jo penso que
s'ha treballat
amb la bona línia
perquè sempre es deia
que no es podria mantenir,
sempre estaven
sempre amb tot,
amb tot el que...
Amb tot el que els sindicats
sempre estem allà
dient que sí,
que sí,
que sí,
que es pot aguantar
i que es pot fer
i que es pot avançar,
o sigui,
acaben sempre dient
que no,
que sempre anirem
endarrere.
Jo penso que és treballant
amb la bona línia,
sempre hi ha un paró,
nosaltres també ho hem vist,
perquè al final
les negociacions
hem intentat
treure tot el que hem pogut
però sí que és veritat
que jo penso
que es va amb la bona línia,
jo penso que el sistema
de pensions que tenim
pot aguantar-ho
i nosaltres seguirem pensant
que la línia
és la correcta
i que jo penso
que no tenim
que estar...
Que sempre hi ha un paró,
com tu deies,
sempre el tenim
damunt de la taula
perquè no sabem molt bé
però també hem de veure
les línies
que agafarem...
Perquè, bueno,
quan estem veient
tot el tema
de la deriva política
que tenim a casa nostra,
al nostre país,
també hem de veure
què passarà
amb tota la deriva política,
perquè tenim aquesta ultradreta
que està entrant
amb la força
que està entrant
i que està en contra
de tot això.
en quin moment
es pot trencar
tot aquest diàleg social
que tenim
i que tenim
unes pensions garantides,
clar,
si tota aquesta força
entra,
acaba entrant
al govern,
ostres,
aquest paró
pot ser molt més gran
del que ara tenim
damunt de la taula,
també.
Està passant a Europa.
Seguint amb el fil
del que diu la Mercè,
no fa tant,
no m'anava
a l'extrema dreta
aquí a Espanya,
però sí m'anava
a la dreta
i les pensions
no pujaven.
Pujaven un 0,
com a no sé
quant percent,
ni me'n recordo,
però ridícul.
És a dir,
no que han anat tan lluny,
els paròs els tenim
i les persones
treballadores
han de ser conscients
de
amb quins governs
milloren
les nostres condicions.
Això és important.
Anem acabant
amb la indústria
i començo per tu,
Jorge,
per la part que et toca
i per la que coneixes bé
perquè parlem molt
de descarbonitzar la indústria,
d'uns reptes
i un canvi de viratge
i de cicle econòmic
i tecnològic
que s'ha de veure
aquí al territori
i a tot arreu.
No és que sigui aquí,
però aquí tenim
el polígono industrial
que es començaran
del sud d'Europa.
Què demaneu
als sindicats
amb aquest procés,
amb aquest canvi,
amb aquest viratge
tecnològic?
Bé,
sobretot,
ara ve una època
de bastantes inversions,
d'oportunitats
a nivell industrial,
en el sector
de la indústria
i aquí
el que creiem
que es necessita
és una formació
adequada
per arribar
a aquests llocs
de treball,
per poder accedir
i tenir uns salaris
que puguem
apujar una mica
la qualitat de vida
i arribar
a aquesta cohesió social
que és el que es busca.
Oportunitats,
les hem d'agafar
i aquí han d'aparèixer
aquestes oportunitats,
les han d'aportar.
Jo penso que
un dels reptes
més importants
que tindrem
serà la transició
a tot el territori nostre
perquè realment
tenim el polígon químic,
tenim tot el tema
de la nuclear,
no oblidem
que tenim
el tancament
de la central nuclear,
no oblidem,
3.000 llocs de treball,
de qualitat,
que tenim el fons creat,
que són molts diners,
però hem de veure
com aquests diners
s'inverteixen
en indústria
que sigui de qualitat,
això és el que demanem nosaltres,
que siguin llocs
de treball de qualitat
i tota la transformació
que ha de viure el polígon,
ostres,
ho veiem molt lent,
ho veiem molt a poc a poc,
perquè realment
sí que s'estan fent coses,
Repsol està fent coses,
no?
Estem veient coses
i estem veient projectes
com deia ara el Jorge,
però sí que és veritat
que estem veient poques coses
per ser el territori
per el que tenim
a dins del nostre territori.
Pensem
que poden arribar
moltes més inversions,
però també necessitem
que les institucions
realment
també creguin
amb què a Tarragona
tenim aquest potencial,
perquè a vegades
trobem molt a faltar
que les institucions
també creguin
en nosaltres,
parlem molt
d'àrea metropolitana,
però, ostres,
abans de parlar
de l'àrea metropolitana,
parlem de tot el que tenim
pendent al territori,
que tenim moltes coses pendents,
òltima pregunta breu
pel tema del transport,
perquè, clar,
per anar a treballar
cal transport,
i també em portem
unes mesos
qui agafa el tren
no ho sap,
terribles,
parlem molt
de rodalies
de Catalunya,
etcètera,
etcètera,
avui,
per cert,
ja vaga,
tot i que
els sindicats minoritaris
al transport ferroviari,
què en penseu
d'aquest àmbit
tan important
transcendent
com és el transport
per anar a treballar,
per anar a la feina,
en definitiva?
Jo ara,
arreu del que deia
la Mercè,
una va esmentar,
estem demanant
un transport públic,
però aquí,
al nostre país,
tenim un problema
que està molt centralitzat,
aquest transport públic,
tots els problemes
són
cap a Barcelona
o de Barcelona
cap a fora,
no?
No pensem
que no hi ha
transport públic
que vagi
als polígons industrials
on la gent va a treballar,
és un transport públic
que està encarat
al turisme
i als jubilats
i jubilades
que poden
fer ús
d'un transport
públic
d'oci.
El transport públic,
si parlem
sobretot
del tema
ferroviari,
amb el tema
ferroviari
jo penso
que aquí
hi ha
una gran
qüestió
que durant
molts anys
s'ha invertit
en l'alta
velocitat
i ens ha semblat
de tots
que no estem
en contra
de l'alta
velocitat
ni molt menys,
però nosaltres
tenim l'alta
velocitat
on la tenim
també
l'estació
d'alta
velocitat
aquí a Tarragona,
clar,
és que aquí a Tarragona
tenim moltes coses
al final
que ens fan
que no sé
molt bé
cap on hem de tirar,
no?
Però sí que és veritat
que s'ha invertit
molts milers
de milions
amb l'alta
velocitat
i què ha passat
amb el sistema
ferroviari?
Què és el que agafa
la ciutadania
cada dia?
Que quan pensem
en l'alta
velocitat
sí que l'agafa
molts treballadors
treballadors
no ho discuteixo
però majoritàriament
si tu li preguntes
a la gent
quin és el seu sistema
de transport
per anar a treballar
és el sistema
ferroviari tradicional
són les rodalies
que agafem cada dia
clar,
i quines inversions
s'han fet?
Bueno,
a la vista està
que en sec
han fet un pla
d'inversions
i ostres
ens ho hem fotut
a fer
i ens ha explotat
tot aquí a Tarragona
que dius
ostres
però llavors
s'ha donat
en compte
dels milers
de persones
que cada dia
agafen
el sistema
nostre públic
ferroviari
i dius
ostres
que el sistema
d'autobusos
menys mal
que funcionar
tot això
i ho hem anat
apaivagant una mica
però sí que és veritat
que les inversions
el que no podem fer
és quan tenim una cosa
ho invertim tot
en una cosa
i ens oblidem
de fer la prevenció
i les inversions
en el que toca
amb el sistema ferroviari
que és el que
majoritàriament tenim ara
fa la gent cada dia
Mercè Puig
gràcies
secretari general
de la Comissió
de les obreres
a Tarragona
gràcies
que vagi molt bé
gràcies a vosaltres
i al Jorge Porté
també secretari general
de l'UGT
des de fa poc
ja et anirem trucant
molt bé
gràcies
gràcies que vagi bé
una pausa
i de seguida
tertúlia política
La veu de Tarragona
camí cap als 40
benvolgut professional
és igual que el teu client
sigui de piscina petita
només per refrescar-se
o que en prefereixi
una de gran per nedar
per tots ells
a Obramat
trobaràs tot el que cal
per qualsevol projecte
de piscina
i el seu manteniment
grecite
porcellànic
bombas
cloradors
salins
productes químics
i totes les solucions
amb la qualitat professional
que necessites
on compren els professionals
Obramat
El Circo del Miedo
llega por primera vez
a Tarragona
forma parte
del espectáculo
i se testigo
de increïbles
i peligrosos actos
de terror
del 14 de abril
al 11 de mayo
instalado en el centro comercial
Las Gavarras
Tarragona
¿Te atreves?
Molt de costa
la Rambla de la Cultura
a la vora del mar
Dina i Passeja
parleix de la cultura
del Lleure
i de l'esport
al port de Tarragona
Hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
Completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serrallo
Més informació
a portarragona.cat
Atenció
científics i científiques
innovadors
i innovadores
L'Institut Català
d'Investigació Química
i BASF
amplien el termini
per presentar candidatures
a la convocatòria
de la quarta edició
dels Premis
BASF i SIC
en Innovació
i Emprenedoria
Amb una dotació
de 9.000 euros
es premia
l'excel·lència científica
i el talent
emprenedor
en el camp
de la química
a Espanya
i Portugal
Podràs optar
a premis
en 3 categories
millor tesi doctoral
millor patent
i millor projecte
d'emprenedoria
El termini
per presentar candidatures
s'ha ampliat
fins al 24 d'abril
Troba més informació
a www.icic.org
Vols fer créixer
el teu negoci
i aquest 2025
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil
amb tarifes adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
Nou Comerç
7 dies de publicitat
des de només
80 euros
més IVA
I si vols més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals
Contacta amb nosaltres
al 673
325
497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència
Tarragona Ràdio
Som 40.000
El Fòrum Polític
La veu de Tarragona
Doncs vinc, obrim el Fòrum Polític
després de la conversa
amb els dos sindicats majoritaris
i amb els seus portaveus
a nivell territorial
perquè hi ha diferents mobilitacions
una per l'habitatge dissabte
i l'altra per la sanitat
dilluns
a priori
aquestes dues
i avui que és dia
de vaga de trens
normalment
tot i que
dels sindicats minoritaris
Parlem avui en temps
de Fòrum Política
amb el conseller
portaveu dels comuns
Jordi Collado
Molt bon dia
Bon dia
També amb la consellera
portaveu d'Esquerra
Maria Roig
Molt bon dia
Benvinguda
Molt bon dia
I amb el govern municipal
el conseller de patrimoni
per part del PSC
Nacho García
Que tal?
Molt bon dia
Ara els preguntaré
pels temes
dels temes
del dia destacats
un d'ells
ahir teníem aquí
en conversa
la consellera Isabel Mascaró
que va dir que
les bases del pressupost
són sòlides
això és literal
ara en parlem
si volen
però va ser que tenim
a sobre la taula
i parlàvem
fonament amb els sindicats
de diferents temes
que són socials
que són molt socials
el tema de l'habitatge
el tema de la sanitat
que preocupa la gent
que preocupa tothom
de fet
i el tema del transport
que també cal anar a la feina
també preocupa
i ho deien
que aquí cal
que cal
posar a sobre la taula
en molts temes
que
no sé si
poden fer algun comentari
al respecte
però
el teu habitatge
habitatge, sanitat
o sigui
per aquest ordre
habitatge, sanitat
i tenen esport
tres elements
essencials del dia a dia
de moltíssimes persones
sí, sí, sens dubte
són els tres grans temes
jo crec que tenim
ara
que ens enfrontem
com a societat
i el de l'habitatge
s'ha convertit
en el gran problema
especialment
per la gent jove
que amb uns preus
absolutament
desmesurats
i tot i que
s'estan fent esforços
com
la llei d'habitatge
que es va aprovar
al Parlament
i que
està permetent
doncs
que
regulin els preus
i que fins i tot
estiguin
començant a baixar
o això sembla
amb alguns
indicadors
que tenim
i els esforços
per exemple
des de l'Ajuntament
que estem fent
donant el pressupost
per comprar habitatge
o construint
gairebé 200 nous
habitatges
del lloguer social
doncs
són temes
que encara
falta molt camí
per recórrer
per part de totes
les administracions
de la Generalitat
dels ajuntaments
i del govern d'Espanya
però
encara queda camí
per recórrer
i el tema del transport
és un tema
que
malauradament
doncs
no estem sabent
solucionar
i que
els va dir
a molts usuaris
i usuaris
que
que tinguessin paciència
perquè les obres
que
que s'havien de fer
millorarien la situació
i un cop
finalitzats
una part de les obres
tot i que no tot és una part
doncs la situació
no només no ha millorat
sinó que
que ha empitjorat
en tot cas
i ho saben
els usuaris i usuaris
perquè estem en contacte
constant
doncs tenen el nostre
suport i el nostre
recolzament
estem al seu costat
a les reivindicacions
que fan
i així
ho estem transmetent
a totes les administracions
i estem pressionant
molt tant a Ministeri
com a Generalitat
perquè
hi posin remei
Jordi Maria
Maria Jordi
sí
bé jo crec que
són tres grans tòtems
que ens ocupen
i que
evidentment
ens preocupen
a tots
l'habitatge
com dèiem
hi ha una part
que
evidentment
la construcció
d'habitatge d'ús social
etcètera
però també
evidentment
hi ha factors
també
més municipals
o que a Tarragona
té unes característiques
que potser
una altra ciutat
no té
com més per exemple
el fet universitari
el fet turístic
dic fet universitari
perquè
per exemple
no tenim residències
i és una mancança
que tenim
això fa que els pisos
moltes vegades
es comparteixi habitació
l'habitació
es paga cara
i per tant
això fa que hi hagi
un increment
dels lloguers
però també
evidentment
com ja hem parlat
altres vegades
el tema dels pisos turístics
que evidentment
tensió
en aquest part
del lloguer
i fa que els preus
no siguin desorbitats
a part que
no hi ha pràcticament
no hi ha pràcticament
lloguer
vull dir
és que veiem
molts casos
de gent desesperada
que no troba
pisos de lloguer
salut
i transport
doncs evidentment
transport
hem parlat sempre
d'aquesta desinversió
històrica
que hem patit
que ara sembla
que s'està intentant
d'alguna manera
arreglar
totes aquestes obres
que històricament
s'haurien d'haver fet
evidentment estem en un moment
que hi ha moltes obres
etcètera
que s'activen
ara es fan un tram
però és evident
que hi ha una desesperació
per part dels usuaris
més que lògica
més que lícita
i salut
que de fet
tot això
també ens portaria
una mica
al que justament
ara feia un segon
comentàvem
si els estats
han d'aportar més diners
al seu rearmament
o potser
que aquests diners
els invertim realment
en el que la gent necessita
avui en dia
que és precisament
salut
habitatge
i tot allò
que és la base
de l'estat del benestar
i per tant
amb les mancances
que tenim
jo crec que
hem de pensar més
en com
arreglem tots aquests temes
que ens preocupen
i que fan que la gent
estigui desesperada
avui en dia
no pas en altres temes
Dordi Collado
sí
en aquestes tres potes
jo crec que
salut
habitatge
i transport
i educació
que hi ha
mobilitzacions
la setmana passada
i continuen
i les retallades
en l'escola pública
es mantenen
no només es cronifica
sinó que creixen
i de vegades
en conceptes
com reorganització
que utilitzava l'altre
i el president
d'ella
que fan enfadar
com a mínim
en aquí
jo crec que
si a la gent
se li pregunta
enganxant-ne
amb el que deia
la Maria
de l'economia de guerra
que tan surt
i aquesta por
que ens intenten
col·locar
en el discurs general
si en el kit
de prevenció
o de protecció
parléssim de salut
de transport
d'habitatge
d'educació
potser estàvem d'acord
però quan ens plantegen
la por com a estratègia
hi hem de fer front
mira
hi havia un
la setmana passada
es va presentar
l'INSOCAT 2025
que és un informe social
que fa ECA
les entitats catalanes
d'acció social
que el fa part
de l'enquesta
de condicions de vida
d'Espanya
amb la seva trasllació
a Catalunya
i feia una reflexió
molt interessant
i és que
la bonança
de la macroeconomia
no impacta
en la vida
de la gent
i per tant
parlaven de debat
sobre bonança econòmica
en la macrodades
i malestar social
en la manca
i en la falta
d'oportunitats
realistes
i que tingui l'impacte
és a dir
estem veient
com cau l'atur
estem veient
com puja el salari mínim
estem veient
com s'intervé
el mercat
de l'habitatge
però
això no arriba
a la gent
no?
quan el conseller
García veia
allò de
pels joves
i pels no joves
intenta comprar-te
un pis
en aquests moments
és a dir
que no només va
de lloguer
sinó que
el mercat
d'habitatge
està pres
per una dinàmica
econòmica
perversa
que és la inversió
i és el bé
de mercat
i per tant
si en puc fer 4 duros
en fa i 4
i si en puc fer 6
en fa i 6
i més igual
les conseqüències
per això
cal intervenció
clara
però és que en realitat
el que estem fent
és
jo tinc l'ensacció
que havíem aconseguit
amb la crisi
de la Covid
havíem aconseguit
revertir
en certa manera
la tendència
que veníem
del crac del 2008
del 2010
amb aquella crisi
d'economia
vinculada
al sistema
financer
i ara
per la porta
al darrere
amb l'excusa
a la guerra
ens hi estan tornant
a posar en aquesta lògica
les retallades
i per tant
jo crec que
hem d'estar molt atents
perquè ja sabem
de què va
anem a sentir
la consellera Mascaró
que hi parlava
en entrevista
a Tarragona Ràdio
del pressupost
i de fet
el pressupost
hi ha partida
per habitatge
també
hi ha partides
per habitatge
anem a sentir
Isabel Mascaró
que parlava
de bases
del pressupost
sòlides
amb tot el que
s'ha anat treballant
diguéssim
d'amortitzacions
de refinançaments
etc
doncs
les bases
diguéssim
del pressupost
són sòlides
recordem
que veníem
diguéssim
d'una etapa
no?
2019-2022
en què
els ingressos
havien crescut
d'un ordre
d'un 8%
però la despesa
d'un 14%
amb la qual cosa
és evident
que ingressos
estructurals
i consignables
en el moment
d'entrada
en vigor
del pressupost
que és quan
es necessiten
la consellera
Mascaró
ahir en aquesta
casa
de l'entrevista
va ser sòlides
vol dir que
es podran fer coses
no?
parlava també
del romanent
eh?
sí
jo crec que
la conseqüència
automàtica
d'escolta
la consellera
Mascaró
és
on està
la quiebra
que en algun moment
es va posar
sobre la taula
jo crec que
és evident
que la
la situació
econòmica
de l'Ajuntament
era complexa
que a base
de feina
i jo crec que aquí
s'ha de fer un reconeixement
al conseller
Fortuny
que es va passar
quatre anys
surfejant
en una situació
econòmica
molt complexa
i que va sostenir
amb més o menys
en cert
però va sostenir
una situació
molt complexa
i que jo crec que
la consellera
Mascaró
en aquest mandat
està aconseguint
retrigir
estem en un moment
de debatre
jo crec que
comencem a poder debatre
l'estructura d'ingressos
també de la casa
o sigui
és a dir
es va
es va debatre
l'estructura
d'espesa
amb el conseller
Fortuny
intentant compensar això
s'ha debatut poc
l'estructura d'ingressos
amb la consellera
Mascaró
però amb aquesta estabilitat
tocaria començar
a debatre de bo
l'estructura d'ingressos
Bé
la situació
quan el 2020
finals del 23
quan ens vam plantejar
fer el nou
pressupost del 24
la realitat
era la que era
i és que faltaven
14 milions d'euros
d'ingressos
d'ingressos estables
a l'Ajuntament
i aquesta és la realitat
que ens vam trobar
i ara escoltàvem
la consellera Mascaró
la despesa
es va disparar
un 14%
a l'anterior mandat
per diversos motius
i els ingressos
no van acompanyar
i això va fer
que tinguéssim
aquest
aquest forat
de 14 milions d'euros
quan
quan vam posar-nos
a preparar
el pressupost del 24
per això
es va fer un esforç
d'augmentar
impostos
i aquí
doncs
junts
i comuns
doncs
van fer un esforç
també
per intentar modular
i que
aquest
aquest augment
dels impostos
per aconseguir
aquests 14 milions d'euros
que faltaven
doncs
fos una
fos una realitat
i per tant
gràcies
d'aquell esforç
que es va fer
el 23-24
doncs avui tenim
un pressupost
sòlid
estable
amb uns ingressos
que són
coherents
i que van
acompanyen
a la despesa
corrent que tenim
i per tant
doncs
pel que deia
la consellera Mascaró
tenim al final
un pressupost
potent
i un pressupost
que és molt
sòlid
i que és la base
no només
del pressupost
del 24
i del 25
sinó
de futurs
pressupostos
Maria
Sí
agraeixo
al conseller
Collador
doncs
el fet
de reconèixer
la feina
del conseller
Fortuny
que recordem
que van ser
4 anys
en els quals
dos
vam estar
ocupats
amb una
pandèmia
repartint
cartilles
de racionament
perquè la gent
no en tenia
ni per menjar
vull dir que
la dificultat
d'aquests 4 anys
van ser
els que van ser
però
dir que
durant aquests 4 anys
no obstant
les circumstàncies
que vam haver de viure
al govern republicà
es van reduir
el deute
de l'Ajuntament
24 milions d'euros
per tant
jo crec que la feina
es va fer
i era una tendència
que anàvem a la baixa
anàvem reduint el deute
de fet
les primeres reunions
que vam mantenir
el conseller Fortuny
amb la consellera Mascaró
vam dir
si seguim
en aquesta inèrcia
aconseguiríem
reduir
la despesa
i baixar
fins i tot
del 75%
i del 70%
i de fet
ho hem aconseguit
estem a un 68%
si no m'equivoco
per cent
per tant
aquesta era la tendència
i aquest era el camí
que s'estava treballant
però sí que és cert
que el 23
faltaven
14 milions
el 22
en faltaven 15
vull dir
sempre faltant diners
sempre falten
milions de l'Ajuntament
el conseller Fortuny
ho va dir
és un equilibri inestable
és una paraula
que ell sempre utilitza molt
una expressió que utilitza molt
perquè és així
perquè els diners
a poc a poc
durant l'any
van arribant
a través de modificatius
de crèdit
es pot anar treballant
i és així
i aquests diners
sempre han faltat
però repetim
des d'Esquerra Republicana
creiem que l'augment
d'impostos
no calia
nosaltres vam dir
un 3,5
que era
en aquell moment
el que proposàvem
es va pujar
gairebé al doble
doncs
nosaltres creiem
que no es necessitava
de fet
també
una altra de les coses
és que el pressupost
pot ser sòlid
però el que sí
que demanem nosaltres
i és un debat
que vam tindre
fa pràcticament
dues setmanes
és
no podem ventar-nos
de tenir els pressupostos
més elevats
de la història
en serveis socials
o en altres àrees
però que després
tinguem 800.000 euros
de remenent
com potser
és el cas
de serveis socials
vull dir
si tenim
aquests pressupostos
elevats
és per fer la despesa
és per redistribuir
aquests diners
que s'han aconseguit
amb els pressupostos
i en això
sí que ens demà
el govern
que això
no tinguem
aquests remenents
tan elevats
que ja ens va passar
el 2024
respecte al 2023
però que és evident
que no eren
uns pressupostos
treballats pel govern
i per tant
això podia passar
perquè al final
no són uns pressupostos
heredats
per dir-ho d'alguna manera
però si aquesta tendència
és la que portem endavant
doncs sí que demanem
una mica
que si aquests pressupostos
estan elevats
doncs que
que es distribueixin millor
i que no ens trobem
amb els remenents
que ens hem trobat
aquest any
i diverses coses
o sigui
jo crec que
amb la lògica
dels pressupostos
i d'anar arribant
que jo crec que
el Consell de Fortuny
està
allò que ho proposa molt
i tal
jo crec que és important
que en aquest sentit
ens fem
tots
ens siguem sincers
i plantegem
que és imprescindible
perquè la casa
mig funcioni
que l'1 de gener
estiguin tots els
tots els pressupostos
aprovats
i a lloc
perquè si no
el que fem
és tornar a l'elos
als tècnics
no, i això està fet
però em refereixo
a aquest escàndol
que ens va venir
fins i tot
periodistes de la Sexta
perseguint-nos per l'Ajuntament
perquè l'Ajuntament
estava en quebra
i en fallida
no, no, jo comparteixo això
Maria
l'alarmisme aquest
no calia
perquè vam fer una mica
el ridícul
fixa't que he arrencat
amb això
perquè crec que allò
va ser una errada
que bueno
que cada un
vam crear el marc mental
perfecte
i que cadascú
l'hi enganxa
que l'hi enganxa
però jo amb el tema
del romanent
de Servis Socials
a mi m'agradaria
posar el focus
en que
això
ens passa
des de fa
més de set anys
és a dir
que aquest romanent
continu
és a dir
l'any dos
fins i tot
hem arribat a tenir
números
espaterrans
amb modificatius
de crèdit
a mig any
retirant
un milió d'euros
del pressupost
de Servis Socials
per no dir
que teníem
1,3 milions d'euros
que és el que ens va passar
el 22
és a dir
que en la situació
econòmica
de Servis Socials
tenim un problema greu
i nosaltres
l'hem assenyalat
diverses vegades
al Consell
Plenari
perquè em sembla
que hem de tenir clar
el mateix Consell Rector
i el mateix Plenari
i l'Ajuntament
i que hem de tenir clar
que allà tenim
un problema de gestió
coses com
l'encarem
com a ciutat
i com a organització
i jo crec
que és important
anar a la lògica
als ingressos
és a dir
aquest any
hem tingut
una execució
d'ingressos
del 105%
això significa
que hem ingressat
un 5%
més del previst
i això és una bona notícia
i jo crec
que en això
hem d'anar
i hem d'anar
a una lluita
contra l'evasió fiscal
que la ciutat
en tenim
en activitat econòmica
la tenim
en activitat ciutadana
els walls
són un exemple
d'això
però les terrasses
són un exemple
d'això
llicències econòmiques
sense perseguir
jo crec
que són qüestions
que des de llicències
s'està treballant
i que a més
nosaltres
amb el conseller García
estem fent feina
en aquest sentit
perquè ens preocupa molt
perquè ell no aconsegués
ingressos
perquè bàsicament
una ciutat
no pot viure a l'IBI
però és que en aquesta ciutat
a més
tenim un IBI
que el vam pujar
a un 7,4%
i ho dic
de forma continuada
ho tornaríem a fer
perquè crec que va ser
un encert
per estabilitzar
l'estructura econòmica
de l'Ajuntament
però hem de veure
com això ho apliquem
hem de revisar l'IBI
hem de revisar l'IBI espacial
és a dir
que ens queda molt de camí
per fer estructuralment
en quant a ingressos
més enllà de les despeses
que sempre s'acaben tocant
jo
la situació
de debò
al final del 2023
era molt greu
era molt difícil
l'Ajuntament
per la falta
d'aquests ingressos estables
i
la realitat
és que
no podíem tirar endavant
uns pressupostos
amb el que teníem
i per això
es va optar
per la solució
que es va optar
i que la situació
realment era molt greu
però respecte al romanent
que ara
com deia la consellera
Roig
de serveis socials
el 90%
del remenent
de serveis socials
és
de personal
és a dir
no és un problema
de gestió
com a tal
no és un problema
que no es donin ajudes
o que hi hagi persones
que necessiten
dels serveis socials
i no se'ls atengui
sinó
que
el remenent
de serveis socials
és un tema
al 90%
de personal
i per tant
el que és la gestió
del dia a dia
de serveis socials
el que és la gestió
de les persones
a les quals
s'atenen
doncs està funcionant
i funciona
prou bé
i comporta funcionant
des de
fa molt de temes
a l'institut
de serveis socials
Maria
no no
vull dir que
quan parlo de gestió
també em refereixo
al personal
vull dir
jo crec que el personal
de serveis socials
té una feina
molt complexa
que precisament
doncs estaria bé
d'alguna manera
reforçar
també sabem
que hi ha molta gent
de baixa
justament
per la feina
que duen a terme
i per tant
quan parlo de gestió
parlo també
a nivell de personal
no només
que no s'estigui fent
la feina de les ajudes
que segur que s'està fent
però jo també parlo
doncs precisament
d'això
que és un servei
imprescindible
que cada vegada
hi ha més gent
que necessita
i que demanes
atenció
de serveis socials
i precisament
jo crec que s'ha de reforçar
en personal
vull dir que per tant
aquests diners
jo crec que
quan parlo d'organització
també parlo d'això
només un detall
és la meitat
més o menys
conseller García
la despesa
de capítol 1
de personal
que toca
que queda
remenent
de l'INFUL 90
i jo crec que això
és important
perquè al final
desincula
però a més
que estem en una societat
que complim ràtio per lleis
però que tenim
unes càrregues de treball
brutals
tenim unes càrregues de treball
molt superiors
al nostre entorn
i per tant
que ens sobri
mig milió d'euros
o 450.000 euros
per ser exactes
de personal
el que ens diu
és que no hem posat prou
i no hem posat prou gent
i això és una evidència
o sigui
és a dir
el mateix any
que hem aconseguit
300.000 euros
per llogar
unes oficines
per la direcció
i que hem posat
350.000 euros
per la direcció
per l'atenció
no
per la direcció
i per la gestió
per el cabinet de gestió
perquè també fan
o sigui
la direcció de l'IMS
també fa una feina
i necessita un espai
correcte
sí sí sí
però que parlem
que aconseguim
aquests diners
per ubicar
a la direcció
de l'IMS
que posem
350.000 euros
per seguretat
perquè hi ha espais
on la gent
s'hi sentia segura
però ens sobren
450.000 euros
de personal
jo crec que les dades
són d'orellars
com parlo
virem de tema
que els vull preguntar
per moltes coses
que l'Ardiaca
que aprofito que tinc
el Consell de Patrimoni
per avui
surta el mes
en portada
que podrà ser declarat
bé cultural
d'interès nacional
ara s'hi pregunto
però vas marxar
amb el carrer
per tema d'Abril de Rius
avui preguntant
per l'ús social
del català
a Tarragona
ha fet una enquesta
de carrer
i anem a sentir
què explicar
Abriu bon dia
Hola Pep
aquesta setmana
hem sortit al carrer
per prendre el pols
a l'ús del català
a Tarragona
un tema que genera
debat
i que forma part
de la ciutat
la situació de la llengua
com a molts altres
llocs de Catalunya
no és senzilla
conviu amb el castellà
a tot arreu
i el seu ús
depèn molt
d'on siguis
i de l'edat de la gent
per això
hem volgut saber
què parlen els tarragonins
en el seu dia a dia
i també com es viu
aquesta realitat
als comerços de la ciutat
primer de tot
hem preguntat
quina és la llengua
que fan servir
habitualment
en la seva vida quotidiana
cal dir però
que potser
la mostra d'opinions
que hem recollit
no és del tot representativa
de la ciutat
ens hem passejat
per la zona
de la catedral
a mig matí
quan el carrer
era ple de gent gran
fent encàrrecs
treballadors
que començaven la jornada
i un grup d'alumnes
en aquest context
la majoria
ens en resposa això
sempre
sempre
sempre quan hi pugui més
i segons quines persones
a veure
si són de fora
i fa poc de temps
que viuen aquí a Tarragona
aleshores sí que canvio l'idioma
però si fa molt de temps
que viuen aquí a Tarragona
i els conec
de fa molt de temps
aleshores no canvio
no canvio l'idioma
quan parlen en català
procuro
parlar en català
també
perquè on viuen
només parlen en castellà
normalment
jo a la feina
intento parlar
em dirigeixo
a tothom en català
el que passa
que després
on s'ha de parlar
en anglès o en castellà
perquè no t'entenen
perquè hi ha molt de turisme
parla molt poquet
la gent tendeix més
a parlar en castellà
que no pas en català
no sé per què
però bueno
o que és més fàcil
parlar en castellà
no ho sé
la segona part
de la conversa
ha girat entorn
de la llengua
que es fa servir
als establiments
de la ciutat
com s'adreça
el personal
als clients
i al revés
quina és la llengua
que s'utilitza
de primera mà
català
català
ara bé
si després
em diuen
que no lo entiendo
aleshores
a vegades
si que te passa
amb una franquícia
de cafeteria
alguna cosa
semblant així
aquest tipus de comerç
que potser són
persones
que fa 3 o 4 anys
que han vingut aquí
a viure
aleshores
si em diuen
que no lo entiendo
llavors sí que me canvio
el castellà
però si no
sempre en català
jo en català
sempre
no en castellà
a la feina
perquè ve molta gent
de fora
llavors
bueno
parles en l'idioma
bueno
que primer
ells te parlen
però
si vaig a una tenda
primer parlo en català
els que vaig a comprar
jo en català
perquè si no
el procureu
no n'hi
si ho trobo
en un establiment
que me tinguin
en català
vaig amb un establiment
que me tinguin
en català
quan entro en establiments
me tinguin en castellà
depèn
de si és
per exemple
un petit comerç
que sé que és
una botiga que conec
de gent
per exemple
de la ciutat
parlo en català
i si és una botiga
tipus
d'estradivarius
en castellà
si és una botiga
així local
com
alguna de tota la vida
o que
tant deixo anar més
per comprar
petites coses
en català
però
si és
Zara
Polambear
en castellà
quan pregunto alguna cosa
els bars
en castellà
tant deixo parlar més
en castellà
en definitiva
fer servir el català a Tarragona
no sempre és fàcil
hi ha qui el parla sempre
d'altres que canvien segons el moment
i molts que acaben parlant castellà
perquè és el més fàcil
als comerços
sembla que el castellà
guanya terreny
però el català encara hi és
tot i així
la sensació general
és que caldria fer un esforç
entre tots
perquè el català
torni a sentir-se més
als carrers de la ciutat
gràcies
gràcies
gràcies Abril
algun comentari
al respecte
més enllà
més enllà
de les franquícies
que ja
que ja els hi passarem
la factura
sí la factura
perquè
si ho veia falta
que en publicitàries
ara sí
ara sí
algun comentari
al respecte
si vols
jo crec
que tots som conscients
que el català
està patint
des de fa molt de temps
un retrocés
als carrers
als patis
de les escoles
i als comerços
a les feines
i a tot arreu
queden lluny
les campanyes
de quan érem joves
això vull dir
fa 20
25 anys
aquesta dada no calia
no tant
campanyes com per exemple
utilitza la llengua
jo me'n recordo
de campanyes
l'aquest és més recent
l'aquest és més recent
ja em veus
doncs
campanyes molt potents
que jo me'n recordo
que hi havia
aquesta espècie de militància
pel que fa a la llengua
i això crec que
que fins i tot veiem
com alumnes
o gent jove
catalanoparlant
de llengua materna catalana
que a casa parla en català
entre ells es parlen en castellà
vull dir
alguna cosa
no ho estem fent bé
és evident
que un dels primers problemes
són dels mateixos
catalanoparlants
que canviem de llengua
per exemple
sense necessitat
que ningú t'ho demani
i de seguida
parlem en castellà
o anem
fins i tot moltes vegades
jo he tingut baralles
amb amics
i amb familiars
a dir
té un punt de classisme
això
no?
quan t'asseus en un bar
i al cambrer li parles en castellà
per què?
vull dir que
nosaltres mateixos
hem de fer també
una autocrítica
molt bèstia
i molt potent
i l'hem de fer
perquè és que és així
però també
hem de fer una feina
hem de tornar
anys enrere
les feines que es feia
doncs d'això
de militància
pel que fa a la llengua
perquè l'estem
l'estem abandonant
i sincerament
és el pal de paller
fins i tot
Salvador Illa
en el seu discurs
de
de pes de possessió
va parlar
de la llengua catalana
com el pal de paller
del país
i per tant
si això és cert
si aquest és el pensament
jo crec que hem de treballar
molt
perquè sincerament
estem fent un retrocés
que fa por
Televisió Espanyola
farà una part
de la programació
en català
de senunciar
l'altre
de fet
una de les coses
que per exemple
una de les coses
parlant del 3CAT
que crec que és molt important
i que pot semblar
una tonteria
però durant el govern
aragonès
tot el fet de recuperar
el Club Super3
va fer molta feina
quan érem petits
doncs recuperar
les plataformes en català
recuperar sèries
històriques
i tornar doncs
aquest 3CAT
aquestes plataformes
jo crec que és una de les coses
imprescindibles
i que va fer molt bé
el govern aragonès
en aquest sentit
Sí, està clar
jo crec que el problema
de la llengua és evident
i l'hem de recuperar
i la feina amb el 3CAT
o amb aquest 2CAT
veurem a veure com acaba
serà molt interessant
i
hi ha un tema
que és de
jo crec que
de militància
però que és de normalització
i és a dir
hi ha àmbits
on l'única manera
on l'únic lloc
on es sent el català
és l'escola
i una escola maltractada
com la que tenim
difícilment
farà la seva feina
i veiem
no?
profes de primària
i de secundària
que en alguns entorns
es cansen
d'estar en solitari
per tant hem de complementar
tota aquesta lògica
amb l'audiovisual
també amb l'escrita
i amb tot el tema
de la formació
és a dir
jo crec que
alguns dels plans
que s'estan explicant ara
tenen bona pinta
però hem de veure
tot el tema
de l'animalició lectora
tot el tema
d'incorporar
la llengua
a la normalitat
diària
és imprescindible
i jo no tinc clar
que anem
massa bé
encaminats
ara mateix
em vaig
jo crec que
ens ha faltat
una mica
en els darrers anys
explicar molt bé
a molta gent
sobretot
molta gent
nouvinguda
que aquí
es parlen dues llengües
i que la llengua
que hem de protegir
i que hem de fomentar
és el català
perquè és la que menys es parla
jo mateix
soc castellano parlant
a casa
es parla en castellà
amb la meva família
tots són castellano parlants
i jo
vaig aprendre el català
perquè a l'escola
teníem
l'immersió lingüística
i perquè allà
hi tenia uns profes
que m'ensenyaven
que parlar dues llengües
o tres o quatre
doncs es fa encara més rics
com a persones
i deia la consellera Roig
és veritat
jo vaig aprendre català
a l'escola
i vaig aprendre català
a escoltar el xinxan
escoltar l'arare
escoltar tot el manga
que feien
el 3XL
en el seu moment
i abans el Clu Super 3
amb la Rovirosa
tot aquest
que es feia
tot això que es feia
a TV3
i que ensenyàvem
i a més
és que a l'escola
tots en parlàvem
dels dibuixos
que acabàvem de veure
el 3XL
o el Super 3
per tant
tota aquesta feina
des de ben petits
és el que va ajudar
que el català
en algun moment
doncs
tingués una funció
molt més social
de la que
s'ha anat perdent
en els darrers anys
i que hem de recuperar
Calar ja acabar
si vol
jo crec que moltes vegades
ens despistem
amb la pèrdua
en les llengües
per família
o sigui
la meva dona
és peruana
i allà
s'estan invertint
milers de milions
de pesos
de soles
en intentar recuperar
la Himara i el Quechua
que són dues llengües perdudes
i per tant
és a dir
a casa
de vegades ho parlem a casa
és a dir
com és d'important
la transmissió oral
per salvar-ho
la meva sogra
parla el Quechua
la meva dona ja no
el meu fill
encara no
tant de bo
aconseguim revertir-ho
que és un tema complex
d'encarar
però que és imprescindible
perquè després
recuperar-ho costa molt
Calar ja que
bueno
sortia avui
en portar el diari més
surt vostè
també dient coses
per tant
alguna cosa sàpiga
alguna cosa sàpiga
Bé
la setmana passada
vam saber
que havia passat
pel Consell Tècnic
la declaració
de Bé Cultural
d'Interès Nacional
de Calardiac
que es va iniciar
ja fa un temps
més o menys
quan vam començar
les actuacions
d'urgència
i d'emergència
a l'edifici
que quan ens vam trobar
que estava
en un estat lamentable
i ara s'acaba
i ara s'acaba
tot aquest procés
que ha estat llarg
que ha estat complicat
però que al final
té un objectiu
que és el de protegir
l'edifici
protegir-lo encara més
del que ja estava
perquè ja era
amb Bé Cultural
però d'interès local
ara passa a ser
d'interès nacional
i esperem que aquesta declaració
ens ajudi
a desencallar la situació
d'un edifici
que porta massa temps
en un estat lamentable
en un dels espais
epicentres
de la nostra ciutat
i ara d'interès local
ja era d'interès local
i ara passa a ser
d'interès nacional
i això per la porta
que per exemple
la Generalitat
pugui optar
el dret de tanteig
clar
hi ha part
del tema
que està com està
sí, sí
exacte
o podria obrir
la porta
cap aquí
o fins i tot
accedir
a altres ajudes
de més nivell
per poder
fomentar
la seva rehabilitació
però és l'espai
pensat
per moltes coses
entre d'altres
per bussar-hi
un perdó nacional
que és la idea
un dels espais
que ja
el que no entra
bueno
hem d'acabar de veure
la declaració
perquè no s'ha aprovat
encara formalment
per Consell de Govern
en temps que passarà avui
però hem d'acabar de veure
però en principi
no entra
en el que és
el pla espacial
que es va aprovar
en el seu moment
i en el qual
ja es donava
l'ús hoteler
i es permetia
igualar
el que és la coberta
per dalt
amb un pis
de més
igual en la torre
que hi ha
a la plaça dels Cabrits
això en principi
no es toca
per tant
això
podria continuar endavant
Què ens acabes de fer
de portaveu Pep?
Jo crec
Sí, exacte
és que anem a preguntar
el mateix
el Jordi Comió
i això que suposa
jo crec que tots
estem alineats
que pot suposar
és a dir
que pot suposar
valorar
que pot suposar
si això
i entre la Generalitat
Home, jo crec que
això sempre són bones notícies
al final
és com un grau més
de reconeixement
i per tant
com deia el conseller
García
obrir portes
a altres ajudes
etc.
i crec que en aquest tema
sempre ho hem comentat
i en algunes
mocions
que han sortit
o en alguna junta
de portaveus
que també n'hem parlat
nosaltres
qualsevol solució
que veiem
que pot desencallar
Calardià
que ens hi trobaran
vull dir que
per nosaltres
endavant
Sí, és imprescindible
jo crec que és
que és de l'esvergonya
des de la ciutat
que ens manté mil
i que no acabem
d'aconseguir solucionar
any
mandat ser rebandat
i allí sigue
esperant
llavors
és una bona notícia
jo crec que haurem
d'apartar
i apurar
també el govern
de la Generalitat
perquè moui més fitxes
i en aquest sentit
que és aquell plantejament
que diem sempre
que és
la ciutat està sostenint
Tarragona
estem sostenint
un patrimoni
brutal
en solitari
i això ha de canviar
i per tant
jo crec que
és un moment
que la Generalitat
anem pel camí
facin el cop de cap
tant de bo
Nacho García
gràcies
Jordi Collado
gràcies
Maria Roig
no marxi
molt lluny
que fem l'entrevista
de portaveus
d'aquí
no està
pot dir adeu
pot dir adeu ara
en aquesta trància
pot sortir
respirar una miqueta
i tornant-te
ara de seguida
entrevista de portaveus
i després marxarem
cap al Serrallo
avui doncs
anem de ponent a llevant
al barri del Serrallo
però abans
entrevista
amb Maria Roig
vinga
fins ara
molt de costa
la rambla de la cultura
a la vora del mar
dina i passeja
parleix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al port de Tarragona
hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serrallo
més informació
a portarragona.cat
El Circo del Miedo
llega por primera vez
a Tarragona
forma parte
del espectáculo
i ser testigo
de increïbles
i peligrosos actos
de terror inmersivo
del 14 de abril
al 11 de mayo
instalado
en el centro comercial
Las Gavarras
Tarragona
¿Te atreves?
Torna al Primavera Show
la gran festa
de la moda
i l'oci
a Tarragona
dissabte 5 d'abril
el Parc de les Granotes
es converteix
en l'escenari perfecte
per gaudir
d'una tarda plena
d'activitats
i tendències
A partir de les 17 hores
vine a descobrir
tallers infantils
tardeo
amb bona música
expositors
amb productes únics
una àmplia oferta
gastronòmica
i DJ en directe
per animar l'ambient
I quan arribi la nit
la gran desfilada
de moda
a les 21 hores
deixa't sorprendre
amb les últimes tendències
de primavera-estiu
en un espectacle
que combina estil
llum
i ritme
Un esdeveniment
organitzat
per la Via T
Tarragona
Shopping
amb el suport
de l'Ajuntament de Tarragona
i la Diputació de Tarragona
Moda, diversió
i bon ambient
t'esperen
al Primavera Show
No t'ho perdis
Patrocina Hotel Lauria
i Montse Timoneda
Clínica Dental
Sabies que més de dos milions
de persones
volen aprendre català
i no totes poden?
Des d'Òmnium Tarragonès
amb onze grups de vincles
volem continuar donant resposta
a aquesta gran demanda
i et necessitem
Si vols col·laborar amb nosaltres
contacta'ns a
tarragonès
arroba
Òmnium
català per tothom
a cada barri
a cada escola
i a cada feina
Endins et en l'univers
de Maria Helena Roquer
al Museu d'Art Modern
de la Diputació de Tarragona
L'exposició
Silenci Despullat
Una dona una
repassa la trajectòria
d'aquesta creadora audiovisual
escenògrafa i performer
reconeguda a nivell internacional
Fins al juny
al Museu d'Art Modern
de la Diputació de Tarragona
Més info a www.dipta.cat
barra MAMT
Atenció científics i científiques
Innovadors i innovadores
L'Institut Català d'Investigació Química
i BASF
amplien el termini
per presentar candidatures
a la convocatòria
de la quarta edició
dels Premis BASF i CIC
en Innovació i Emprenedoria
Amb una dotació
de 9.000 euros
es premia
l'excel·lència científica
i el talent emprenedor
en el camp de la química
a Espanya i Portugal
Podràs optar
a premis
en tres categories
Millor tesi doctoral
Millor patent
i Millor projecte d'emprenedoria
El termini
per presentar candidatures
s'ha ampliat
fins al 24 d'abril
Troba més informació
a www.icic.org
Política i actualitat
La veu de Tarragona
Doncs vinga
Entrevista Política
i avui amb la portaveu
del grup municipal
d'Esquerra Republicana
Maria Roig
Maria Roig
Què tal?
Bon dia
Novament
Hola
Molt bon dia
una altra vegada
de fer parlar
de la tertulia
podrem ampliar
també algun dels temes
que hem tractat
a l'àmbit
de la tertulia
i de fet
tancaven
parlant
de Calardiac
que ens ha quedat
el temps
ajupit
a la recta final
de la tertulia
però
aquesta opció
que valorava
també vostè
que pugui ser
avui mateix
si és que finalment
la Generalitat
ho aprova
ha declarat
vella cultural
d'interès nacional
que és la màxima distinció
a nivell de Catalunya
ja és d'interès local
d'interès nacional
Sí
jo crec que també
és una passa important
evidentment
com més reconeixements
tinguem
pel que fa
a l'edifici
doncs
segurament serà més fàcil
per assionar
per obtenir
doncs
no
subvencions
doncs
per atraure
possibles inversors
en tot cas
per trobar una solució
a un problema
enquistat
de la ciutat
que a més a més
com dèiem abans
la tertulia
està a l'epicentre
de la nostra ciutat
és que és la façana
de davant
de la catedral
és que és terrible
que hagin passat
tants anys
en aquesta situació
i per tant
tot allò que serveixi
per desencallar
la situació
doncs
benvingut serà
i estic segura
que amb el govern
en aquest sentit
per a aquells
que sempre diuen
que diem que no a tot
en aquest sentit
també treballarem
al seu costat
perquè
doncs
això es desencalli
En quins altres aspectes
també es tindran al costat
i en quins no?
No ho sé
per exemple
l'ordenança de terrasses
la vam treballar conjuntament
d'equip amb altres partits
i que doncs
evidentment
van votar a favor
i que va ser
una bona feina
conjunta
no ho sé
també van votar
que sí
l'últim modificatiu
de crèdit
és que
la llufa que ens pengen
que sempre votem que no
és evidentment
una mentida
que convé dir a algú
però també van votar
que sí
quan es va portar
el nou contracte
de la brossa
és que no
votem que sí
quan creiem
que és bo per la ciutat
votem que no
quan creiem que no ho és
Un pas més no
entenc
No, no, no
ens quedem aquí
amb el suport puntual
amb el tema del francolí
no hi estan gaire d'acord
amb el que
aquests dies reclamaven
també
el polígon francolí
que s'invertís
allò que es va comprometre
per l'altre pressupost
que això ja ve
d'altre pressupost
Exacte
és que
moltes vegades
jo crec que
s'ha de fer una preva
i és que
al final del 23
quan negociam
amb el govern
els pressupostos
del 24
una de les partides
és un milió d'euros
per l'asfalt
del polígon francolí
perquè
per les condicions
etcètera
en què està
evidentment
això no es compleix
i per tant
doncs
és un dels incompliments
que nosaltres
retraiem al govern
a l'hora d'aprovar
els pressupostos
2025
els del 2024
van votar a favor
perquè un dels pactes
era aquest
i els del 2025
doncs evidentment
van votar que no
en part
per aquests incompliments
el polígon francolí
un dels temes
la resta
s'ha anat complint
la resta
de compromisos
de l'entrer
de pressupost
no
a grans trets
diria que
un 80
80 i escaig
per cent no
no perquè
centres cívics
no
no en sabem res
Santillan
per exemple
que el projecte
estava fet
no en sabem res
altres centres cívics
que havíem proposat
que sapiguem
no
no s'ha mogut res
pla d'accessibilitat
l'asfalt del francolí
és que no
ja per cert
i ho comentàvem
també en temps de Tartulia
la declaració d'ahir
d'Isa del Mascaró
en aquesta casa
va entrevistar
parlant de les bases
del pressupost
que diu que són sòlides
si vol també
comentar alguna cosa
el respecte
però ens n'hem parlat
també en temps de Tartulia
però baixar-re
i té el que ja ha dit
imagino no
i no sé si vol fer
algun apunt més
nosaltres ja ho vam
jo crec que ho hem explicat
més d'una vegada
i abans
en la Tartulia també
el 2000
finals del 23
etc
quan es crea aquest marc mental
que l'Ajuntament està en fallida
fent el ridícul
espantós
a nivell nacional
i quan dic nacional
fins i tot
televisions espanyoles
venint a demanar-nos
declaracions
d'un Ajuntament en fallida
es crea el marc mental
per fer aquesta pujada
d'impostos
totalment desproporcionada
es va pujar l'IBI
un 7,4
crec que amb els resultats
i amb els números
que tenim avui en dia
sobre la taula
de pressupostos romanents
etc
està més que demostrat
que no calia pujar tant
els impostos
de fet nosaltres vam demanar
una reducció
per tornar
en aquest 3,5
que és el que proposàvem
nosaltres
a finals del 23
i no se'ns va ni escoltar
o sigui
no
no s'ha ni plantejat
aquesta reducció
d'impostos
veient els bons números
que té
ara mateix
l'Ajuntament
faltaven milions
sempre n'han faltat
de milions
és una qüestió
de com dèiem abans
el llibre inestable
no pots carregar
les esquenes
de la ciutadania
tot el pes
per recuperar
l'economia
d'un Ajuntament
i és el que es va fer
una pujada
desproporcionada
totalment d'impostos
i després
dir
que tens els pressupostos
més alts de la història
en aquesta partida
i en aquesta altra
però que després
tinguis els remenents
que tens
doncs crec que
tampoc no és una bona notícia
perquè vol dir
que s'han pujat els impostos
per tenir aquests pressupostos
tan alts
però que en el fons
després t'ha sobrat diners
perquè no hem acabat
de gestionar
o distribuir bé
i al final
aquests diners
la majoria
se'n van a xugar crèdit
per tant
són diners
que de les butxaques
dels contribuents
se'n van als bancs
i per tant
doncs
ens sembla
profundament
injust
en aquest sentit
On posaran l'accé
a la segona part
del mandat
que hi arribarem aviat
en un parell de mesos
al juny
ara en setemà
just l'abril
en segona part del mandat
on posaran l'accent
des del grup municipal
d'esquerra republicana
Jo crec que seguirem treballant
com ho hem fet fins ara
com dèiem
en les coses
que són bones per la ciutat
i que creiem
que podem aportar
doncs hi seguirem
hi haurà grans temes
evidentment
per abordar
en aquesta segona part
del mandat
i un crec
que dels temes principals
serà per exemple
el POUM
que és el disseny
de la ciutat
de Tarragona
per al futur
i aquest POUM
s'ha de provar
i per tant
jo crec que
serà un dels grans temes
dels propers dos anys
De moment
no hi ha masses passes
amb el POUM
almenys del que es coneguin
a nivell públic
No
vam tenir una reunió
farà cosa de 4-5 setmanes
no vull mentir
no sé exactament
quant temps fa
però fa
aproximadament un mes
se'ns van explicar
una sèrie
de canvis
cal pensar
que després
de la Dana
i del que es va
passar a València
el tema de les zones
inundables
també s'està modificant
ha canviat
i per tant
els tècnics
també s'han d'adaptar
a aquesta nova realitat
i a aquestes noves mesures
i per tant
doncs sé
que hi ha un equip
molt potent
de tècnics
treballant al darrere
evidentment
però sí
ho hem d'anar
desencallant
guerra militar
o guerra social
amb un interrogant
això és el nom
d'unes jornades
que feien ahir
o abans d'ahir
ahir a la tarda
ahir a la tarda
però hi ha aquest cert debat
del que plana sobre Europa
si hem d'estar preparats
per sobrevivir 72 hores
amb allò que es considera essencial
i també el debat militar
de la defensa a nivell d'Europa
sí
estic molt orgullosa
que el local d'Esquerra Republicana
de Catalunya
que tenim a Tarragona
serveixi
per obrir debats
com aquests
aquest debat
és una iniciativa
i ens ho va proposar
la KTP
el Comitè d'Aliança
dels Treballadors
i dels Pobles
que al fons
és un conglomerat
de persones
que militen
en diferents partits
o sindicats
o que no militen
però sempre
des d'una perspectiva
d'esquerres
evidentment
i també pacifistes
i crec que la trobada
va ser molt interessant
ens van fer
dos petites
ponències
el Jordi Salvador
que és diputat
al Congrés
per Esquerra Republicana
i Àngel Tobau
crec que ens van explicar
coses molt interessants
Àngel Tobau
sobretot
ens va explicar
també realitats
com Israel
Palestina
que ell coneix molt bé
realitats
com és el govern
actual de Trump
i Jordi Salvador
ens va parlar més
per exemple
del conflicte d'Ucraïna
i d'on vas
i jo crec que ens van posar
sobre la taula
tot és
bàsicament
el que és el concepte
d'inculcar la por
en la societat
aquest kit
que estem
veient
que ens volen
inculcar
un kit de tres dies
per citar
aquestes tonteries
però que van creant
un marc mental
en gent
que ho va sentint
i que vas pensant
que potser sí que pot passar
alguna cosa
que potser sí que pot haver-hi
un atac
i per tant
vas creant aquest marc
que el que fas
és que potser no vegis
tan malament
aquesta despesa
en aquest rearmament
dels països europeus
tota la informació
que ahir vam estar parlant
i debatent
jo crec que és informació
valuósíssima
que la gent pot tenir
a l'hora de fer
certes reflexions
que no s'estan fent
o sigui
vivim a cop de titular
espantem a la gent
i no parem un moment
a reflexionar
sobre què és el que està
passant
aquesta manipulació
de les societats
tan bèsties
per part dels grans
capitals
i crec que la conversa
d'ahir en aquest sentit
va ser molt interessant
situada
a poques jornades
una manifestació
per el tema
del dret a l'habitatge
i situada també
a poques jornades
una manifestació
o concentració
manifestació
de fet el dilluns que ve
pel tema
de la sanitat
per tant
clar és que
si tots aquests
diners
se'n van
a despesa militar
vol dir que no aniran
a altres despeses
necessàries
com sanitat
com educació
com transports
etcètera
i per tant
hem de ser molt conscients
del que suposa
que aquests diners
vagin cap a una banda
i no vagin
per tant
cap a una altra
i el que necessita
avui en dia la gent
no és pas
cap guerra absurda
ni cap armament absurd
sinó el que necessita
és
consolidar
l'estat del benestar
i també parlàvem molt
pel que fa
ara que deies manifestacions
com parlàvem molt
d'aquests últims 25 anys
que hem viscut
aquests últims 25 anys
que van començar
amb un atac
a les Torres Bessones
amb una
començar
un marc mental
també
d'aquesta por
inculcar la por
potser una guerra
etcètera
amb l'excusa perfecta
per començar
a invair països
amb una crisi econòmica
2008
molt forta
i vam passar
d'un no a la guerra
el 2002-2003
en què sortíem al carrer
en aquell moment
jo era universitària
encara vivia a Tarragona
i sortíem
a dir un no a la guerra
i després hi ha hagut com uns anys
una mica entre crisis econòmiques
i tot
que ens hem com narcotitzat
però evidentment
després també
aquí a Catalunya
hem viscut tota la part del procés
en què també hi va haver
evidentment
grans manifestacions
una mica és
en aquests 25 anys
han passat moltes coses
ens trobem
en aquest punt
avui
el 2025
amb tota aquesta espècie
d'amenaça estranya
sobre una tercera guerra mundial
o no sé ben bé el què
i crec que hem de tindre
prou perspectiva històrica
per entendre
què és el que ha passat
fins avui
i aquest punt de crisi
aquest punt que estem vivint ara
potser és el moment
ahir dèiem
de tornar als carrers
de cridar
no a la guerra
per demà
Maria Roig
portava municipal
de grupa d'Esquerra Republicana
a l'Ajuntament de Tarragona
en aquesta jornada
on parlàvem
per exemple
a Fenasona de Calardllaca
però hem parlat també
del català
i m'ha semblat
doncs que
el que sentia
de la veu
que ens ha arribat del carrer
d'una banda
no li sorprenia gaire
i d'altra
mostrava certa preocupació
de com està actualment
el català
l'ús del català
l'ús social del català
per ser exactes
no
no sorprèn
no sorprèn
malauradament
perquè
ja fa molt de temps
que ho estem veient
també vull recordar
que
aquí en aquest
país
va néixer
un partit
que es deia Ciutadans
que va néixer
exclusivament
per carregar-se
l'escola catalana
i per carregar-se
exclusivament
la llengua catalana
perquè
com dèiem
és el pal de paller
de la nostra nació
i aquest partit
gràcies a dir
ho ha desaparegut
però
la ràbia
i tots els problemes
que van portar en si
s'han quedat
i això ho tinc claríssim
ho tinc claríssim
i per mi
no només és l'únic
factor desencadenant
de la situació
en què ens trobem ara
però sí
que per mi
el naixement
de Ciutadans
i la tasca
que tenia Ciutadans
és molt clara
dit això
és cert
que les escoles catalanes
com abans parlava
també el conseller García
de la immersió lingüística
etcètera
després de
les problemàtiques
que va portar
per exemple
aquest partit
a les escoles
a pares que volien
escolarització
en castellà
etcètera
doncs hi ha uns problemes
però després
és evident
que a nivell social
n'hi ha uns altres
i és que hem fet
una regressió
i aquesta regressió
és evident
més enllà
del que pugui fer
un partit polític
i del que es pugui
carregar aquest partit polític
hi ha hagut una regressió
una regressió
que passa per
que nosaltres
de manera mal entesa
i no sé per què
tendim
això els catalans
a vegades ho fem
que anem amb el capcot
i sembla que sempre
anem demanant perdó
i canviem
més del que tocaria
la nostra llengua
no hem de canviar
la llengua
si algú no l'entén
ja ens ho explicarà
el per què
però no l'hem de canviar
i moltes vegades
canviem la llengua
en situacions
que fins i tot
se'ns podria tigar
de classistes
no hem de canviar
la llengua
aquí es parla el català
si algú no l'entén
doncs evidentment
doncs ja canviarem
i farem el que
o li ensenyarem
i l'ajudarem
parleu en català
perquè no en parleu
prou català
és que jo vaig per Tarragona
i necessito que la gent
quan vaig a comprar
etc. em parli català
però és que no se'n parla
per tant
primera cosa
que podem fer nosaltres
des d'avui
no canviar la llengua
i aquesta és una cosa
que hem de fer
però després evidentment
hi ha altres aspectes
que s'han de treballar
en el mateix
per exemple
pla de joventut
que s'aprovarà
en breu
a l'Ajuntament de Tarragona
una de les esmenes
que vam presentar
com a Esquerra Republicana
és que en aquest pla de joventut
no apareixia la paraula llengua
vam presentar a l'esmena
vam dir que era
un pal transversal
que havia de tocar
educació
cultura
feina
i el conseller
Guillermo García
i els tecnis de joventut
ho van veure molt bé
van acceptar l'esmena
i estem molt contents
i per tant
en aquest pla de joventut
doncs la llengua
que ja es treballava
però creiem que és important
que es reflexi
que és un dels pals de paller
també per treballar
i que ha de canviar
perquè funcioni Rodalies
perquè funcionin els trets
en definitiva
Rodalies Catalunya
és la solució?
llançar-ho i fer tot de nou
no, és broma
Rodalies
el traspàs és la solució
segurament
a veure
no
no podem dir
que anirà com un tiro
i serà perfecte
perquè encara no ho hem aconseguit
però jo crec que passa
per ser una de les solucions
és evident
és que
a vegades
inclús aquí a la ràdio
se'ns ha negat
aquesta desinversió
perquè em sembla surrealista
per part de partits
d'extrema dreta
però és que és així
hi ha una desinversió històrica
en aquest país
i Rodalies n'és un exemple
i ara de cop
es volen fer moltes coses
que no s'han fet fins ara
i ara tenim aquí
una tempesta perfecta
i és que els trens són vells
no funcionen
estem en obres
i això és un desastre
total i absolut
per tant
celebro que es facin
algunes de les inversions
que s'haurien d'haver fet
fa anys
molt bé
no ens poden demanar paciència
o sigui
el que no pot ser
és que surtin a la consellera
dient que la gent tingui paciència
perquè aquestes persones
quan vagin a la feina
i arribin a la feina
tres hores tards
què li diuen al seu cap?
miri, tingui paciència
no
el faran fora
quan un estudiant
arriba a la universitat
dos hores tard
per fer l'examen
què li diu el professor?
miri, tingui paciència
no
l'examen no l'haurà fet
i l'haurà suspès
per tant
jo crec que
hem de fer autocrítica
per part dels polítics
que toqui
fer les inversions
que calguin
però és evident
que tenim un problema
em sembla que ho vam parlar
el primer tren
que va arribar a Tarragona
després de les obres
aquell dilluns
era un tren
que em agrada Déu
jo no sé ni com funcionava
era el més vell
que havia vist a la vida
i semblava una declaració d'intencions
per tant
si les decisions
ho vaig dir un dia
es prenen des del territori
segurament seran més encertades
que si les prenen des de Madrid
com per exemple
engegar les proves
de Rodríguez
després de les obres
al cap de setmana de Carnaval
a la nostra costa
que és
no tenir
ni entendre
com funciona
a casa nostra
Maria Roig
gràcies per acompanyar-nos
que vagi molt bé
fins la propera
gràcies a vosaltres
no marxeu que de seguida
el que anirem és cap al Serrallo
avui un dia més
en deponem allà avant
escapa de la rutina
i navega cap a destinacions de somni
amb MSC Cruceros
aprofita ara la promoció
per Setmana Santa
5 dies
pel Mediterrani
amb begudes incloses
4 nits
des de només
457 euros
per persona
la teva propera
gran aventura
t'espera a bord
del fantàstic
MSC Esplèndida
embarcament des de Barcelona
el 20 d'abril
truca ara
al 977 130 489
977 130 489
i planifica el teu creuer
amb l'Acutravel
la teva agència
de viatges de confiança
Tarragona fa salut amb tu
i per això
s'activa durant l'abril
la xarxa Tarragona Saludable
ofereix més de 60 activitats gratuïtes
per a tothom
joves, famílies, gent gran
pacients oncològics
més salut
més vida
Ajuntament de Tarragona
consulta totes les activitats
de la xarxa Tarragona Saludable
a www.tarragona.cat
barra saludable
de ponent a llevant
la veu de Tarragona
en ruta
i avui que de ponent
allà van a situar
el barri del Serrallo
creuerem el pont
de la Patxina
per parlar des d'allà
amb veïns
històrics del barri
també amb el gremi de marxants
i allà que tenim els companys
el Perido Rius
el Joan Andreu
el Joan Maria Bertran
i el Miguel González
també en Judit Font
Miguel, què tal?
Bon dia
Josep, el Joan no ha vingut
podria haver vingut
però avui no el tenim aquí
està a la tasca de productor
el veig a la redacció
ben envoltats
ben envoltats
mira, doncs sí
hem crevat el pont de la Patxina
com de dius
perquè hem vingut a tocar
de l'església de Sant Pere
de l'església del barri
un barri molt conegut
mític de Tarragona
que ens agrada visitar
de quan en quan
de tant en tant
per parlar del que els ocupa
de les reivindicacions
que hi ha
de la situació al barri
i per això
saludem ja
el president
de l'associació de veïns
del Serrallo
el Sisco
Cobo
Sisco, molt bon dia
hola, bon dia
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
ara després també saludarem
el Rafael Lluís
un dels veïns històrics
també del barri
i el Francesc Ceritjol
del gremi de marxants
que també ja preparen
tots els actes
de Setmana Santa
i aquest dissabte
ja tenen el Via Crucis
la processó pels carrers
del barri
Sisco, hem vingut
al Serrallo
i et pregunto també
per les darreres actuacions
que s'han fet al barri
parlarem abans
fora de micròfon
del tema
de la reordenació
dels carrers
totes aquestes actuacions
que s'han fet
com han anat
i quina valoració
en feu
des dels veïns?
Doncs sí
l'any passat
van acabar
les obres
de transformació
dels carrers
i després
de cada procés
de transformació
sempre hi ha
un període
de readaptació
i és el que estem treballant
ara
tenim alguns problemes
de circulació
dels vehicles
per dintre
dels carrers
aquests peatonals
i estem treballant
en veure
si trobem
una solució
la més idònia possible
perquè
perquè tant
veïns
com vehicles
com establiments
puguin
conviure
de la millor manera
Les obres ja fa temps
com deies
que van concloure
però sí que és cert
que encara s'arrosseguen
aquests problemes
en quins punts
concrets
s'hauria d'actuar
o quina és
la problemàtica
concreta?
Doncs ara mateix
el problema que tenim
és sobretot
que al barri
en general
hi ha poques zones
d'aparcament
i això implica
que cada vegada
que els veïns
o els restauradors
de la part de dintre
o els comerços
els pocs comerços
que hi ha
necessiten
algun abastiment
o necessiten
fer servir vehicles
per accedir
als seus pisos
a les seves vivendes
o als seus locals
doncs han de circular
per dintre del barri
això implica
que
moltes vegades
les velocitats
a vegades
no es respecten
i
sobretot
hem de tenir en compte
que en aquest barri
viu molta gent gran
i
afecta
a la circulació
i sobretot
a les persones
que hi viuen
que conviuen al barri
com es podria resoldre
doncs no ho sabem
en aquest procés
estem ara
investigant
i estudiant
quina és la millor manera
estem preguntant
per posar
per posar
pilons
i restringir
l'accés
als vehicles
estem mirant
d'augmentar
el número
de places
de càrrega
i descàrrega
al carrer
Sant Joan
que és el primer
anex
als carrers
interiors
del barri
i estem mirant
també
de ficar
jardineres
o algun tipus
d'element
restrictiu
en quant a la velocitat
per dintre dels carrers
Hi ha converses
amb l'Ajuntament
en aquest sentit?
Sí, efectivament
amb l'Ajuntament
amb la Guàrdia Urbana
també les estem demanant
opinió
ens estem movent
a veure
en quina
és la millor opció
Abans d'això
fa alguns dies
havíeu traslladat
també
veïns
del barri
la situació
l'alarma
pel tema
de l'ocupació
d'habitatges
en quina situació
esteu?
Doncs mira
jo no
és una opinió personal
jo no crec
que estem
gaire malament
el problema
és que hem tingut
3 o 4 ocupacions
bastant seguides
de fet
en el termini
de 10 dies
o així
i
això
ha fet
que tot
saltes una mica
això ha acompanyat
d'algun problema
de convivència
veïnal
i tot
plegat
ha fet
que el soroll
sigui molt més gran
del que
la meva percepció
dona
és
és un problema gran
l'ocupació
és un problema gran
tenim edificis
antics
tenim pisos
abandonats
nosaltres sempre
des de l'associació
de veïns
sempre diem el mateix
o sigui
qualsevol veí
que senti
qualsevol soroll
que vegi
qualsevol problema
o qualsevol persona estranya
a la seva escala
a la seva
a prop d'allà on viu
que truqui immediatament
a la guàrdia urbana
després
o a
Mossos d'Esquadra
i després
ja mirarem
quines actuacions
podem fer
nosaltres a partir
de l'associació
però sobretot
primer
comunicar-ho
perquè
la rapidesc
l'actuació policial
ajuda molt
a poder treure
aquesta gent
les primeres hores
sobretot
si haguessin de posar
sobre la taula
algun altre tema
que ocupa
o preocupa
els veïns
a nivell d'incivisme
seguretat
neteja
elements estructurals
del barri
sí
en principi
jo no crec
que tinguem
gaire problemes
més
que altres
barris
de la ciutat
el problema
de l'incivisme
és gran
però també
trobo que és
contemporani
als nostres temps
i a tot arreu
no és un tema
del barri
sinó que el trobem
amb altres punts
malauradament
de la ciutat
Rafael Lluís
et saludo també
molt bon dia
i gràcies
per acompanyar-nos
quan escoltes
aquestes radiografies
i aquests comentaris
del barri
tu com a
abans et presentava
com a veí històric
del barri
que n'haureu vist
de tots col·legi
ara m'explicava
jo deia
estem a tocar
de l'església
tu em deies
sí
a tocar de l'església
a tocar
de l'antiga confraria
a tocar
d'un antic col·legi
clar
és necessari
que sapiguem
on estem
i d'on venim
exactament
molt bon dia
jo moltes vegades
quan sento les notícies
o llegeixo les notícies
crec que estan
una miqueta
exagerades
el Serrallo
és un barri
molt tranquil
el conviure
de la gent
generalment
és bona
però
sempre hi ha
una miqueta
d'aquestes
o cupes
que n'hi diem
si podem dir
alguna cosa
però
generalment
no van més enllà
si viu bé
el Serrallo
jo per mi
sí
jo per mi
és el millor
barri
de Tarragona
com has vist
evolucionar
el barri
home
ha evolucionat
per bé
no cal dir
aquesta façana
marítima
és immillorable
fa uns anys
la part
de dins
dels carrers
de l'interior
estaven una mica
abandonats
però ara
amb el
amb el
nou
traçat dels carrers
i tot això
ha millorat
moltíssim
ha millorat
abans ens deiem
que s'ha d'acabar
de polir
una miqueta
tot el tema
de la circulació
del trànsit
exacte
però
esteu contents
amb això
amb aquestes actuacions
no contents
contentíssims
com podria
millorar encara més
el barri
on s'hauria de posar
l'èmfasi
home
jo que ja
soy viejo
del lugar
tens que
tindre en compte
que abans
en aquest
petit barri
hi havia
13 botigues
de comestibles
hi havia
3 barberries
de senyors
hi havia
2
o 3
palocaries
de senyores
hi havia
estanc
hi havia
farmàcia
i ara
exactament
només tenim
una tenda
aquí a la placeta
el que sí
la restauració
ha millorat
moltíssim
però fa falta
una miqueta més
de caliu
de barri
d'una banda
més caliu
de barri
i d'altra banda
que es trenqui
aquella
aquella percepció
de Tarragona
i els barris
que hi hagi
aquella cohesió
de ciutat
que ara se'n parla
també molt
que sembla que el pont
ho separa una mica
com ho veus això?
bé
nosaltres
encara hi ha allò
de pujar a Tarragona
o baixem al Serrallo
no no
jo me'n vaig a dalt
a Tarragona
exacte
i nosaltres baixem
al Serrallo
al Serrallo
però baixeu al Serrallo
que és un barri
molt acollidor
i tant
tens que tindre en compte
i poder sortir
amb el petit
que és el barri
jo crec que tenim
el nivell
i el francès
m'ho dirà
millor que jo
el nivell cultural
més alt
de tot Tarragona
tens que tindre en compte
que tenim
la coral
tenim una colla
castellera
els xiquets
els xiquets del Serrallo
tenim tres passos
de Setmana Santa
tenim colla
de Diables
tenim el seguici
de Tarragona
una víbria
i crec que
el nivell cultural
és immillorable
és veritat
a nivell de cultura
sou un barri
molt actiu
en totes les èpoques
de l'any
jo diria
ara perquè parlarem
de Setmana Santa
però després
a l'estiu
amb les festes
després
amb Santa Tecla
tots els esdeveniments
que passen a Tarragona
és un barri
culturalment
molt molt actiu
a totes les èpoques
de l'any
molt bé
Rafael
moltíssimes gràcies
quedat amb nosaltres
li passem la paraula
també al francès
Seritjol
del gramí de marejans
francès
molt bon dia
moltíssimes gràcies
per acollir-nos
també a casa vostra
actius culturalment
tot l'any
actius també
a Setmana Santa
hem de relacionar
el Serrallo
amb una de les conferències
que és el gramí
de marejans
que de fet
obriu ja una mica
les processons
cada any
exactament
com deia el Rafael
en aquest cas
a nivell dels Serrallo
som molt actius
culturalment
i per Setmana Santa
és un punt àlgid
podríem dir també
perquè
podríem dir que
tots els que a partir
de Setmana Santa
participen també
la resta d'entitats
amb la qual cosa
també genera
aquest clima de convivència
que comentava
el Sisko
en aquest cas
a nivell de barri
i aquesta vinculació
que és important
a nivell emocional
i sentimental
aquest dissabte
arribarà
el Via Crucis
per l'interior de l'església
i després la posterior processó
pels carrers del barri
alguna novetat
en guany
Francesc
pel que fa al gremi
pel que fa al Via Crucis
amb aquests actes
de Setmana Santa
bé a nivell de gremi
vam fer la novetat
que va ser
anar a Montserrat
que va ser aquesta cosa excepcional
fa un poquet
fa un parell de mesos
final de gener
si m'equivoco
Rafael
el Rafael
anava de banderat
també
tot queda casa
i el Sisko
ho feia d'armat
també
estem tots implicats
és el que anem
exacte
però bé
va ser una cosa
extraordinària
i històrica
que no es torna a repetir
com el que vam anar
a la Bienal de Venècia
també amb el pas
del Sant Enterrament
que com comentava el Rafael
el tema aquest cultural
que un pas al Serrat
i ho hagi anat
a la Bienal de Venècia
té una importància
que d'aquí 100 anys
ens serem conscients
segurament
i no ens serem ara
i a nivell
i a nivell de novetats
tenim el recorregut
tornar a fer el recorregut
que fem pel carrer
Sant Pere
però la novetat
serà que l'any passat
vam haver d'anar
per vora mar
arran de les obres
que es feien
aquest any
tornarem a anar
per vora mar
a la tornada
a més d'anar
per la carretera
anirem tocant
les barques
que estèticament
creiem que pot quedar
més bé
i farem la prova
si no va bé
doncs tornem a canviar
les coses
s'han de provar
i s'han de modificar
i adaptar
en els nous temps
l'any passat
evitàveu
aquests carrers més
que estaven en obres
exacte
i en guany ja es recupera
però torneu per mar
explica'm una mica
l'itinerat
l'idea serà
sortir de l'església
del passapisabonet
ja trencarem
el carrer Sant Joan
tot el carrer Sant Pere
fins al final
i en sentit contrari
de la circulació actual
llavors ja sortirem
a la rotonda
del pont de la Patxina
i al moment
d'arribar aquí
a vora mar
a més d'anar
per la carretera
com sempre fèiem
entrem pel passeig
tocant a l'aigua
amb el qual cosa
tens les barques
més a prop
tens l'estètica
més bonic
a nivell de
és el lloc
per passar
els vianants
però en aquest cas
ens tornem a creuar
i entrem cap a l'església
i també el fet
de recollir
el Sant Cris
al costat de l'aigua
té més
un punt més
d'experiència visual
que no pas
el fet de recollir
aquí al mig de la carretera
que quedava com amagat
doncs pot quedar
més bonic
i si no ho canviarem
si veiem que no va bé
pels passos
que sigui l'any que ve
tornem a canviar
pot quedar més mimetitzat
amb l'ambient
amb la zona
amb el barri
jo crec que pot quedar
vaja
s'ha fet per això
perquè
quedi també més
més empacat
exacte
també tota la zona de bancs
la gent pot seure
i mirar-s'ho també
que també és una cosa
que hem de tenir en compte
també el públic
per tant
creiem que pot quedar boniquet
a banda d'aquest canvi
en el recorregut
tota la resta
d'acte
serà semblant
al dels anys anteriors
l'Esset
el Via Cruz
i per l'església
i després
la processó
per aquests carrers
per aquest itinerari
que comentaves
exacte
serà el primer
professor podríem dir
de Setmana Santa
com sempre
sempre obrim
15 dies abans
del divendres Sant
i amb la qual cosa
contents de poder tornar a fer
fer-ho amb normalitat
de totes
perquè han passat el Covid
han passat les obres
i ara podríem dir
que ja és el primer any
que fem la normalitat
des de l'any 2019
podríem dir
per tant
contents
doncs en tornarem a parlar
amb vosaltres
perquè teniu més actes
de la Setmana Santa
i us anirem convocant
per anar-ne parlant
per tant
Francesc Seritjol
també moltíssimes gràcies
Sisko Covo
Rafel Lluís
Francesc Seritjol
gràcies
per compartir
aquesta estona
amb vosaltres
ho hem d'anar deixant aquí
gràcies per acollir-nos
i en fi
doncs avui
hem viscut
des del Serrallo
aquesta realitat
del barri
hem mirat una miqueta
endarrere
hem parlat
de l'evolució
i també
d'un dels actes
que acollirà
aquest cap de setmana
al Serrallo
que és aquest
Via Crucis
i Processó
dels Marejans
així que tornem
la connexió
cap als estudis
i aquesta ha estat
la secció d'avui
de Ponella Llevant
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
amb Joan Maria Bertran
amb Abril Rius
amb Judit Font
i amb qui us ha parlat
des d'aquí
el Miguel González
i amb Lluís Comés
des dels controls centrals
una abraçada
companys
fins ara mateix
gràcies Núria
fins ara
que llegim
que veiem
que visitem
que fem
la veu de Tarragona
amb la cultura
Què fem?
Doncs llegir
llegir moltíssim
i anar a presentacions
perquè per això serveixen
per conèixer l'autor
parlar-ne una mica
tenir el primer contacte
amb aquell llibre
que és que no donem abans
de tantes presentacions literàries
com hi ha
Mira, d'entrada saludem
l'Estel Soler
que la tenim amb nosaltres
Estel, bon dia
Molt bon dia
Estàs de prom
avui per Tarragona
Exacte
Presentes a la tarda
a les 7 a la Capona
Correcte
I tot el matí
que et porten
a Muniabell
pels mitjans
Així és
Atenció perquè
l'Estel
és premi
Ramon Llull
d'enguany
Sí
Sí, per aquest tros
de vida
Ara en parlarem
És la vida de l'Helena
Sí
Ara ens la presentes
i ens l'expliques
Deixeu-nos començar abans
fent una connexió telefònica
amb el Jordi Bertran
el nostre Jordi Bertran
que per fi ha fet cas
de totes les veuetes
interiors
i sobretot exteriors
que li deien
Jordi
això ho has de publicar
aquests articles
que fas al diari
de peixets
i de cosetes
de castells i de menjar
ho has d'acabar publicant
Tarragona
amb seda castells
i de cuina
Jordi Bertran
Bon dia
Bon dia
M'agafa gana
de sentir-te
Home, i jo de llegir
els teus articles
mare de Déu
que hi ha un munt de plats
a més que no conec
Això és la segona part
del llibre
però no, seria la part
més gastronòmica
La primera part
és més castellera
Sí, però no li prendrem la feina
a cap cuiner
No, no fem receptes
No, no fem receptes
Que no són receptes
No, ja sabeu
que el Jordi és un gran amant
i coneixedor
de la cultura popular
i el que has fet
al llarg de 11 anys
em sembla
si no recordo malament
és anar escrivint regularment
sobre castells i cuina
en uns articles
del diari de Tarragona
Ara ho has recollit tot
Com, primer d'entrada
Jordi
Com reps
aquests articles
de fa 11 anys
11 anys enrere
Aguanta'm bé
T'hi reconeixes
Bé, n'hi ha de tots els anys
Vull dir que
hem fet una tria temàtica
perquè n'hi havia 550
i llavors
el primer tema
un cop
l'editor
el Manolo Rivera
i alguns companys
de col·laboradors
i col·laboradores
del diari
de Tarragona
doncs van insistir
i alguns lectors
també
a publicar-lo
vam haver de fer
una tria
i vam decidir
que, mira
ens quadraven bé
aquests dos temes
perquè van ser declarats
just ara fa 15 anys
els dos patrimoni
immaterial de la humanitat
el mateix any
el mateix dia
a Quènia
a Nairobi
concretament
i vam decidir
doncs aquesta temàtica
que
semblava molt oportuna
a més
són dels temes
que n'hi havien
prous
vull dir que
i que havíem anat fent
realitzadament
jo crec que sí que
aguantant bé
el que hem fet
també és
quan hi ha hagut
alguna troballa
doncs
de tipus històric
sobretot
doncs
per sort
hi ha cada dia
més investigacions
doncs hem fet
alguna petita correcció
però no ha sigut
el més difícil
ni el que hem fet
més en els articles
una primera part
molt marcada
això
amb temàtica castellera
i una segona
parlant de la tradició
gastronòmica
més de proximitat
tot plegat
però com a
com a fent un homenatge
i ho des clarament
des de la primera línia
diu
aquest llibre
és un homenatge
a Tarragona
sí
sí sí
perquè
sovint tenim
una ciutat
que té
molts detalls
que
les generacions
que ens han precedit
doncs
els han conreat
alguns
han estat explicats
per elles
d'altres
són petits secrets
que coneixem
i tot plegat
jo crec que
s'ha de posar en valor
aquesta manera
de veure
aquesta Tarragona
menys oficial
més quotidiana
tot i que festiva
però
més casolana
per exemple
el mateix títol
de la secció
Maireta i Seito
és un petit homenatge
a aquestes coses quotidianes
són dos peixos
senzills
un blanc
i un blau
per intentar
exemplificar
això
que a vegades
amb les coses
senzilles
del dia a dia
i amb aquelles
persones
que potser
no són
objecte
de titulars
i de
de la presència
mediàtica
diàriament
hi ha
doncs
uns secrets
uns tresors
de la ciutat
que val la pena
posar-los en valor
en aquest sentit
si surten
moltes persones
doncs
algunes d'elles
dius tu
en el pròleg
també
que ara ja ens han deixat
que ja no hi són
però persones bé
que no serien els grans
titulars
dels diaris
però que sí
són grans titulars
a les seves colles
o persones més humils
no sé
destaca'ns algun article
diga'ns algun exemple
dels articles
d'actualitat castellera
o d'història castellera
més que d'actualitat
que tu expliques
que tu expliques
a la primera part
doncs mira
sí
no sé
jo
quan a persones
crec que
va valer la pena
fer alguna
de les darreres
entrevistes
doncs
a persones
doncs
com a
bastant mítiques
en el món
dels castells
com el Mariano Borrero
Bordito
per exemple
que va ser
des de
Xaneta
fins a
cap de colla
dels xiquets
de Tarragona
i d'altres
colles anteriors
com la nova
dels xiquets
de Sant Magí
o per exemple
mossèn Gallart
que també
tenia aquesta faceta
castellera
no sé
per exemple
també amb la
colla jove
doncs
hi ha hagut
el cas
de diferents persones
que també
han marxat
com la Roser
Borillo
que va ser
una de les membres
de la penya
colesterol
que és una
d'aquestes
d'aquests
col·lectius
que té la jove
que ajuden
a fer
la part social
la part de darrere
no sé
o l'Antonio Soler
l'Índio
vull dir
que hi ha
diferents
persones
que crec
que està
encertat
en algun moment
doncs
entrevistar-les
i captar
aquelles
darreres
impressions
quan encara
estaven bé
i ens podien explicar
una part
de les seves
batalletes
per entendre'ns
que crec
que donen
molt de valor
a més
crec que
algun d'aquests
articles
va contribuir
a posar en valor
alguna persona
que potser
no hauria
entrat
en el diccionari
biogràfic
per exemple
de l'Enciclopèdia
castellera
com per exemple
Ferran Ventura
Pare
que
el rost
del Vilà
o rost
del Moll
o una persona
que encara
és castellera
com el Pedro Medina
de les Xiques de Tarragona
crec que també
aquests articles
han ajudat
a posar
en valor
aquestes persones
que potser
no tenen
uns càrrecs
destacats
o no ocupen
unes posicions
de tronc
molt importants
i que en canvi
fan una feina
durant moltes dècades
a les colles
això pel que fa
la primera part
aquest acer
de castells
l'acer de cuina
és molt molt àmplia
i vaja
aquí ja ens en anem
parles de la tradició culinària
però no només
de Tarragona
sinó
d'altres
d'altres punts
mira
evidentment no falta
el romesco
per exemple
però
el porc
que venia
en el portal
del Roser
dius tu
la clotxa
però després
no ho sé
explica'ns una mica
també
o destaca'ns
alguna de les curiositats
mira
hi ha un calendari
podríem dir
compartit
a nivell català
que evidentment
intento exemplificar
amb casos
de Tarragona
però explicar
d'on venen
les neules
per exemple
o com arriben
els torrons
aquí des del País Valencià
per posar-nos
unes postes
que hem viscut
ara fa uns mesos
per Nadal
seguim tot el cicle
festiu
podríem dir
després hi ha
un apartat
determinat
que parla
d'algunes
plats específics
com tu esmentaves
el romesco
crec que el romesco
té un pes important
no ho fem
des del punt de vista
dels gastrònoms
o dels grans cuiners
que n'hi ha
per sort
i a Tarragona
sinó que
agafem persones
de casa
o persones
de la barca
no sé
en el primer cas
si hi hauria
la Malaneta
del Serrallo
o en el segon
el Manolo Quero
que és una persona
ja jubilada
però pescador
vingut de Melilla
i ha arrelat
perfectament
a Serrallo
i a Tarragona
i després hi ha
un bloc final
en què
lliguem
com penso que no pot ser
de cap altra manera
el menjar
amb el beure
i doncs
expliquem
els vins
amb Déu a Tarragona
tot el món
de l'ambutada
també aquí
per sort
entrevistant
a persones
algunes
que ens van explicar
moltíssimes coses
que ja no hi són
persones que eren
de molta edat
i en una festa
en què crec
que aquests articles
també han ajudat
a construir-la
o també
algun apunt
sobre detalls
del Xertrés
com un dels licors
vinculat a la ciutat
11 anys
d'articles
al diari
de Tarragona
en la pàgina
Maireta i Saitó
un centenar
deies
dels 550
que en van aparèixer
un centenar
de tria
i vaja
tot ha plecat
conforme aquest llibre
a Tarragona
amb seda castells
i de cuina
ja per tancar
Jordi
presentes
demà
demà dimecres
a les 7
al Teatret del Serrallo
molt bé
a tocar
a tocar de mar
molt bé
per tant podrem veure el Barça igual
no patim
que podrem veure el Barça igual
i a més
no ho faig sol
sinó que ho faig
en col·laboració
amb un acte conduït
per la Laura Casas
companya d'aquí
de Tarragona Ràdio
per la periodista
Cinta Bellmunt
també
que va fer el llibre
de paleoreceptes
amb el Laudal Carbonell
que ens donarà
una missió
diferent
també de la cuina
el degà
dels cronistes castellers
l'Eloi Miralles
que va ser el primer
que va escriure
en pàgines
de diaris
nacionals
i l'editor
Manolo Rivera
una festassa
tot plegat
demà a les 7
al Teatret del Serrallo
Jordi Bertrana
t'esperem per Sant Jordi
a la Rambla
ja quedarem
molt bé
moltes gràcies
una abraçada
adeu
adeu
i nosaltres encara
ens quedem una estoneta
aquí als estudis
perquè l'Estel Soler
ens expliqui
què li passa a l'Helena
que té una crisi vital
aquest tros de vida
és la novel·la
que presenta l'Estel Soler
Premi Ramon Llull
i de fet la presentarà avui
a les 7
com dèiem
a la llibreria La Capona
què li passa a l'Helena
una dona que de sobte
li trontolla tot
i es reinventa
i es repensa
li passen moltes coses
perquè al final
en qualsevol tros de vida
de qualsevol
de les nostres vides
passen moltes coses
algunes de molt bones
i d'altres de no tant
però sí
a l'Helena
l'enganxem
ja d'inici
ben començada
aquesta novel·la
amb un sotrac vital
en aquest cas
amb la pèrdua
o la interrupció
d'un embaràs
i com a autora
començo
amb aquest sotrac
presentant-vos-la així
i ella s'aixeca
ella tira endavant
ella és una científica
investigadora
colgada per la precarietat
que lamentablement
viu al sector de la ciència
també al nostre país
i ja té una criatura
i per tant
podríem dir que l'Helena
és una mare
amb ambicions
laborals
en aquest cas
doncs vol
tirar endavant
desenvolupar
un projecte científic
i pocs dies
després d'aquest
avortament
vindrà un segon
sotrac
i tot plegat
doncs sí
fa que ella
es deixi caure
del tot
perquè a vegades
també les persones
lluitadores
arriba un moment
que assumeixen
que
han de tocar fons
que si la vida
vol tombar
a vegades
és impossible
d'evitar
aquesta onada
i queda escolgat
però fa un gir
de volant
a la seva vida
i jo crec
que el que fa
bàsicament
és el que
moltes persones
tenint ganes
de fer
que és
aviam qui soc
com he viscut
fins ara
qui està content
de com estic
vivint i exercint
la meva vida
i els meus dies
però vull ser
aquesta persona
estic jo
contenta
soc feliç
i aquestes preguntes
doncs la porten
entre moltes altres coses
a acceptar
fer de conductora
per un desconegut
i se'ns en va
cap a França
se'n va de viatge
el viatge és
moltes vegades
el recurs aquest
de posar distància
de canviar de paisatge
i de donar l'excusa
perquè el personatge
es reinventi
i allà coneix gent
que la fa repensar-se
també
en aquest viatge
i en la novel·la
hi ha molta presència
de desconeguts
perquè
la novel·la
ens la narra
per una banda
aquesta veu de l'Helena
però a partir d'un moment donat
hi entra també
a narrar-nos
en primera persona
l'Abel
que és un personatge
absolutament oposat a ell
és un home
de 60 i tants anys
venedor de vins
empordanès
que no coneix
de res
a la protagonista
però que per un
netzar
es topen
i també hi ha
com una mena
de cadena
de favors
on es coneixen
es coneixen
a l'emport
en quin lloc
no s'explica
exactament
però jo sempre
m'he imaginat
que és a serra
de daró
però no està
explicat
aquí dins
la novel·la






a dos desconeguts
tins un cotxe
a compartir vida
i a sentir la incomoditat
que això suposa
jo crec que
també per aquí sota
perquè la novel·la
tracta moltíssims
temes
hi ha
això
com gestionem
les incomoditats
i com a vegades
si trenquem la barrera
de la por
dels desconeguts
aquests desconeguts
ens poden servir
per conèixer'ns
a nosaltres
encara millor
perquè davant d'un desconegut
ho diu l'Helena
en un moment donat
de la novel·la
un desconegut
no sap
fins a quin punt
has fracassat
i per tant
tu pots tornar-te
a dibuixar
davant
algú que no sap res
de tu
i crec que
avui en dia
és important
que prenguem espais
per parar-nos
a pensar
el que dèiem ara
com hem viscut
i com volem viure
perquè si no
l'únic que fem
és anar arrossegats
per una corrent
de productivitat
i la vida
se n'ha anat del centre
i en general
la majoria
de nosaltres
ens hem perdut bastant
o ens han fet perdre
no?
Aquests són els mil temes
de la novel·la
que simplement
en du aquest títol
aquest tros de vida
el de l'Estel Soler
però que jo crec
que molts ens hi sentirem
reflexats
i la viurem
com a pròpia
i ja ho veieu
tal com parla l'Estel
amb aquesta escriptura
diu la sinopsi
precisa
carregada d'intensitat emocional
però n'hem tingut també
un trosset aquí
una mostra
en el fragment
que hem llegit
la fragilitat
la resiliència humana
és que hi ha un munt de temes
Estel
és un tros de vida
i com pot ser
qualsevol de les vostres
que estic segura
que com dèiem abans
tenen molts colors
molts matisos
i moltes arestes
així que
sí
crec que és una novel·la
molt transversal
pot agradar a homes
i a dones
i a més de diferents generacions
perquè tenim
una protagonista jove
però també uns secundaris
d'uns 60-70 anys
per tant
de moment
l'està llegint gent
de totes les edats
i fa de mirall
Estel Soler
presenta aquest tros de vida
a més el presenta
avui aquesta tarda
a les 7
a la llibreria
La Capona
gràcies per passar
una estona
gràcies a vosaltres
un plaer
i després de presentar-vos
el premi
com qui no vol la cosa
el premi Ramon Llull
d'enguany
avancem amb altres continguts
i el contingut final
us parlarem
de com afecta
aquesta llei d'agilitat
processal
o el que és
la mediació obligatòria
a les comunitats
de veïns
Pep
Doncs sí
perquè mira
avui volem parlar
del tema
com sempre
tindrem a la recta final
aquest espai
d'aquesta píndola jurídica
avui
saludant el Fabià Uguet
president del col·legi
d'administradors
de finques de Tarragona
Fabià
que tal
molt bon dia
benvingut
Hola
molt bon dia
Ho han d'explicar
en 7 minuts
però vaja
per anar a l'essència
per anar al rovell de la 1
i què és el que
el que preu
com ens afecta
aquesta llei d'agilitat
de processar
les comunitats
de veïns
en particular
Sí
bueno
és una nova llei
que va sortir publicada
el 3 de gener
que entrarà en vigor
precisament el 3 d'abril
d'aquí
d'aquí dos dies
bueno
incorpora els MASC
que són els medis
de resolució
de conflictes
medis adequats
de resolució
de conflictes
o de controvèrsies
això
què vol dir
que tot procediment civil
entre els quals
estan inclòs els monitoris
que és el procés
que utilitzem
per reclamació
de contes comunitaris
estan subjectes
a fer un MASC
per això
complica una miqueta
la reclamació
de les quotes comunitàries
als veïns
i entenem
que si sent
una bona mesura
per descarregar
els jutjats
és una mala mesura
per les comunitats
de propietaris
perquè
complica una mica
el MASC
és tot aquell procés
sigui mediació
conciliació
o un expert
independent
que en aquest cas
podria ser
l'administrador
que ha de fer
una acció
amb anterioritat
si no
és un requisit
de possibilitat
i no es podrien
presentar les demandes
un cop entri en vigor
com veieu aquí un parell de dies
aquesta llei
entenc que com a comunitat
de veïns
estem obligats
a intentar mediar
abans de fer un següent pas
que és
als tribunals
amb un inconvenient
fico un exemple
una comunitat
que hagi fet
la reunió anual
fa
el desembre
no va acordar
fer els MASC
per tant
no podran interposar
demandes judicials
perquè per plaços
és impossible
que hagi pogut
fer el requeriment
previ
etcètera
i per tant
o convoca un altre ajuntament
o fins l'any que ve
no podran iniciar
el procés judicial
entenc que
per exemple
en algun cas
que hi hagin pagaments
d'algú que no paga
i no vol pagar
clar que és difícil
buscar una mediació
clar perquè és que
a més
el que estableix la llei
és que
tens que proposar
una solució
al conflicte
és molt difícil
amb una persona
que té unes cotxes comunitaris
què li proposes
que
tinc un descompte
llavors
demà tenim tots els propietaris
que no paguen
hi ha mediació
i
bueno
facilitar la forma de pagament
pot ser una
una de les opcions
o
condonar els interessos
pot ser l'altra opció
però no
no té molt de sentit
una persona
que deu uns diners
en una comunitat
de propietaris
que tinguis
que proposar
una
una solució
al conflicte
que té
per no pagar
és a dir
això és complicat
i hi haurà
com sempre
en tota llei
entenc
un període
d'adaptació
una mica de marge
sabrem-ho
i qualsevol dubte
per això esteu al Col·legi
d'Administracions de Finques
sí
com tota llei
hi ha una sèrie
de circumstàncies
que
tant les sales
com
les jurisprudències
establirà
quins són els requisits
mínims
o els requisits
obligatoris
però
sigui
és veritat
que hi ha una ambigüetat
en alguns temes
que
amb tota precaució
el que diem
és amb tota precaució
perquè això
després els tribunals
determinaran
quina és la possibilitat
exacta
que es tindrà que fer
però si és cert
que estem en situacions
hem fet consultes
tant a
el Consell de la Poder Judicial
com a altres estaments
perquè determinin
quins són els requisits
mínims
o de quina manera
es tenen que realitzar
aquesta proposta
o aquesta
mediació
o conciliació
etcètera
anirem parlant
jo crec que no haurem
de seguir parlant
segur
perquè això
just comença
d'aquí un parell de dies
quan entrem a viure
aquesta nova llei
l'UVAR 2025
de mesures en matèria
d'eficiència
del servei públic
de justícia
i el seu impacte
en la llei
de propietat horitzontal
avui amb el president
del Col·legi de Minstres
de Finques
de Tarragona
el Fabià Ogueta
qui li agrairé moltíssim
que hagi vingut aquí
als estudis
a parlar-ne
però insisteixo
en seguirem parlant
segur
gràcies
segurament
d'aquesta llei
seguirem parlant
moltes gràcies
que vagi bé
moltes gràcies
i tanquem el programa
com sempre
amb el Tamacla
m'acompanya Sílvia García
ja ens acompidem
fins demà
demà dimecres
més coses
que acaba de passar
un bon dimarts
i bona jornada
jornada molt primaverada
avui
fins ara
i el nostre segon Tamacla
ens porta
a la llibertat
del Nil Moliner
aquest músic
cantautor
i compositor
que va néixer
a Sant Feliu
de Llobregat
ja fa uns quants anys
concretament
32 anys
i que ens va cantar
aquesta cançó
que a dia d'avui
encara
em posa
la pell de gallina
doncs això
amb un crit
de llibertat
aquest el nostre
segon Tamacla
a càrrec
del Nil Moliner
Siento el aire
entre mis dedos
el cielo avisa
de que algo pasará
la mente en blanco
presenta
todos mis sueños
esos que por fin
puedo alcanzar
se pone el sol
dejando un paisaje inmenso
con el color
de la esperanza
y del amor
como una estrella
deja huella
mientras muere
eso es lo que
tengo que aprender
en mi mano
voy a ver
que algo hoy
puede suceder
y la euforia
dejará
un secreto
al que gritar
un secreto
al que cantar
soy como el aire
que va a toda la velocidad
solo estoy yo
y mi caminar
soy como el cielo
que revienta
de repente
una explosión
una bomba nuclear
soy como el aire
que revienta
con el aire
buen día
son las 11
a ellos
más
a
a
y
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a