Bon dia, som les 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal? Molt bon dia. Benvinguts. Obrim la veu d'avui. Jornada dilluns. Arrenquem ja i amb el Carnaval, que ja treu fum, ahir amb la disfressador. I avui, que seran protagonistes al llarg del programa, ara us ho explicarem. No patiu. Una setmana molt especial, perquè acabarà divendres amb el Dia Internacional de la Ràdio. Farem programació especial a l'exterior, com cada any és de la seu de l'ICIC. I la setmana que ve és la setmana...
de l'aniversari, de la celebració de l'aniversari. L'aniversari d'aquesta casa, el 40 aniversari, arribarà el dia 14, però la setmana que ve, programació especial, ja us ho explicarem, i també la...
la gran festa del Teatre Tarragona, que serà el dia 20. Miguel González, molt bon dia. Molt bon dia, Josep. Ui, que en passaran de coses, eh? Sí, que en passaran de coses, sí. Pregunten, què fareu a la gala, què fareu a la gala? És que no ho sabem, moltes coses. És que no ho sabem, no ho podem dir, no ho podem dir. Dues hores de gala, eh?, més o menys, tot va bé. Perquè la noia ens agrada improvisar, eh?, em sembla que els regidors aniran de boli. Però vaja, ho intentarem, eh?, que sigui això. Doncs si esteu convidats, doncs benvinguts, en parlem la setmana vinent, ja s'ho en parlarem. Avui, però, carnaval protagonista, eh?,
Carnaval, Carnaval, la disfressador que protagonitzava ahir el primer cap de setmana juntament amb altres actes com la xarronada per la presentació del llibre dels judicis de Carnestoltes divendres. Però la disfressador, 14 comparses que van optar a premis amb el premi del públic, amb el premi de la resta de comparses, però els guanyadors van ser...
la comparsa Som i Serem i els segons premis Aerodance. En parlem a partir de les 10 amb Laura Pérez de Som i Serem i amb Míriam Coeló d'Aerodance. I avui tenim un programa molt carnavalero perquè després te'n vas de Barris...
Ho hem fet venir bé perquè volíem anar a algun dels barris que tenen a veure amb Carnaval i com que la comparsa Can Guanyos tenta el reinatge de Carnestoltes, que per primer cop és la reina Carnestoltes, que és la Nabel en Romero, doncs venen des de Sinus, que estan a la granja, al carrer Gran Canària,
Cap allà hi anirem, per parlar amb ells, per parlar també amb veïns, per veure com viu en el barri, quin és l'ambient del barri. No sé si hi estarà la reina o no, la reina que en resta el tesoro ja va venir, la setmana passada va estar aquí amb naltros. La idea és que hi sigui, veurem si finalment hi pot estar-hi o no.
Perquè, clar, tenen molta feina aquests dies, perquè dimecres entren a la ciutat ja. Mira, la Sílvia diu que ara la truca per aquí baix, eh? L'acompanya Sílvia. Està avisada, està avisada, eh? Està avisada, però... Està avisada, ja em van dir a mi que faria el que podrien, eh? Ahir van acabar tard, eh? Ja t'ho dic ara, també, perquè l'Elicesador després va celebrar com ha anat tot plegat. En fi, anirem parlant, eh? És una setmana molt carnavalera, perquè demà es vesteix la bota, també es presenta la bota a la Carnaval. Demà, sí, amb el vestiment de la bota, la presentació del Ninot i la Ninot a la plaça de la Font. Vinga.
Doncs anirem fent boca. I mireu, avui el que fem, us presentarem un espectacle que es va poder veure aquest cap de setmana, divendres i dissabte, al Teatre Tarragona. M'estrena en primícia a nivell de Catalunya. Parlem de la jove Aida, la reinterpretació de l'òpera de Verdi, dirigida a un públic eminentment familiar, que anirà d'agir per diferents ciutats catalanes, però que s'estrenava en primícia...
aquí a Tarragona, a la nostra ciutat. I vam ser, vam poder parlar amb el director, amb el Jordi Casanovas, el director i dramaturg d'aquest muntatge que és espectacular. Si l'heu vist ja ho sabeu, si no, doncs podeu anar a algun dels llocs on es projectarà, on es farà, on es representarà properament en diferents ciutats. Per exemple, arriba Sant Cugat, Girona, Cornellà i Figueres. I després anirà al Gran Teatre del Liceu,
a l'inici de temporada, vinent, el mes d'octubre. Per això, la jove Aida, amb ell, amb el Jordi Casanovas, en parlem també amb la consellera de Cultura, Sandra Ramos, i amb la consellera d'Educació, perquè hi ha tema de vessant educativa, a Missa Belmascaró. Això ho vam poder conversar amb ell i ho sentirem a l'espai que fem.
després del Carnaval. Després del Carnaval, després de Barris, i després d'haver fet tertúlia del Nàstic, també, que ahir el Nàstic, doncs, perdia davant del Villarreal B. Farem tertúlia, igualment, perquè... Sí, sí. A veure què passa, a veure com va això. Avui amb Carolo Grinovis, amb Raúl Fon i Pedro Ponzi, amb acompany d'Esports Jordi Blanc.
I d'aquí una estona el que farem és presentar-vos un nou mitjà de comunicació que avui, de fet, es presenta. És un setmanari digital. L'àmbit seran les comarques de Tarragona i que fixarà l'atenció en les expressions culturals i la vida col·lectiva d'aquesta zona de casa nostra. Es diu Dilluns, avui es presenta i d'aquí una estona saludarem el seu responsable, qui dirà tant davant el projecte, que és el company periodista Enrique García Jardí.
de què no s'ho saludem. Molt bé, tot pendent de la vaga de maquinistes que està afectant aquest dilluns també la situació ferroviària, la situació dels trens, i amb la mirada posada també, Josep, amb coses que passaran aquesta setmana, dimecres tenim vaga al sector educatiu, demà també intentarem parlar amb ells perquè ens expliquin el que i el per què, i aquest matí ja ens han convocat també els mitjans per parlar-ne.
Doncs vinga, pendents també de l'actualitat. És el contingut d'avui d'aquest programa a la veu de Tarragona, amb Sílvia García a les vies de so, amb la qui que fa possible el programa, Miguel González, que ja us heu sentit, l'Abrio Riu, la Núria Cartanyà, el Laura Guàs, Mauri Fernanda, de Reitació Audiovisual, Joan Andreu Pérez a la producció,
El... En quin deixes? A veure, jo crec que no et deixes a ningú. No, no. Tot dit a les presentacions, anem a la primera veu del dia. L'Espineta amb Tarragonins, que avui és el professor en dret constitucional de la Universitat de Rovira i Virgili, Jordi Haria, i la seva opinió que va d'Estranger Things.
Fa unes setmanes va acabar Stranger Things, probablement el fenomen televisiu més important i de més impacte dels darrers anys. En una època en què l'oferta audiovisual es multiplica, en què les plataformes ofereixen innombrables opcions per a l'espectador, Stranger Things ha aconseguit captar el públic adolescent de manera massiva i ha esdevingut en les seves cinc temporades un fenomen de masses. De fet, el seu últim episodi es va convertir
en una convocatòria generalitzada la nit de cap d'any. Entre moltes altres coses, segurament la sèrie ha aconseguit vincular generacions a través de la reconstrucció dels anys 80, que ha posat en connexió...
Probablement pares i fills que permet compartir experiències musicals o estètiques. En tot cas, la sèrie trasllada dintre del context de la ciència-ficció, repetint esquemes, imatges, construccions dels anys 80...
Una idea que en el fons és interessant per una generació pendent de les xarxes socials, amb una gran exposició i amb una gran vulnerabilitat en relació al seu aïllament i a la necessitat en moltes ocasions d'agradar.
En aquest sentit, la sèrie, justament ambientada en una època en què no hi ha mòbils intel·ligents, en què no hi ha xarxes socials, planteja una reflexió en el moment de l'adolescència sobre la vulnerabilitat, les pors i la importància de la comunitat.
Des d'aquest punt de vista, més enllà dels focs d'artifici estètics que, a mesura que les temporades van avançant i el pressupost és més gran, es fan més espectaculars, el cert és que transmet un missatge positiu a una generació mancada en ocasions de referents o potser presonera de referents tòxics. La idea d'acceptar-se el mateix i la idea de compartir...
i de confiar en una comunitat basada en l'amistat, doncs, efectivament acaba sent un missatge positiu que connecta la sèrie, doncs, també amb productes audiovisuals dels anys 80 i que transmet aquesta idea, doncs, en última instància de l'acceptació d'un mateix i la importància de l'amistat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, pinxers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Té de cultura. Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana. Els diumenges a partir de les 11 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop-rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
de Tarragona. Mira, portem uns quants dies donant la matraca de la importància dels mitjans de comunicació, de la importància del periodisme. Ara fa uns dies en parlàvem, per exemple, amb la corresponsal durant quatre anys de Catalunya Ràdio al Regne Unit, amb Colla Ballester, que ens acompanyava aquí als estudis, ens deia que són temps complicats a nivell d'escala global...
i també escala local, en general. Són temps complexos i que el periodisme, si escollir molt bé el mitjà on t'informes, és important. I en parlem, mira, just a la setmana, que aquesta casa farà, complirà 40 anys, que serà, a més a més, el Dia Internacional de la Ràdio, el dia 13. Però avui no parlem de ràdio, avui parlem... O sí, ja veurem, li preguntarem al convidat, que potser arriba això amb una emissora de ràdio. De moment és un setmanari digital.
que neix avui mateix aquí al nostre àmbit geogràfic, comarques de Tarragona, direm així, per englobar-ho, i que fixarà l'atenció en expressions culturals, en la vida col·lectiva, per tant, aquí hi entren moltes coses, però sempre des de l'òptica del periodisme i el periodisme ben fet. Ens acompanya el seu impulsor, el company periodista Enric García Jardí. Enric García, molt bon dia.
Molt bon dia, molt bon dilluns. Dilluns, que a més a més és el nom del nou setmanari, no? Exacte. Comencem per aquí, comencem pel nom, perquè això té un sentit, eh? Sí, perquè en un sentit dialectal em fèiem el de servei en el sentit que diem dilluns a Tarragona.
però vas a Falset i diuen dilluns, vas a les Terres de l'Ebre i diuen dilluns, i com que l'àmbit que vol englobar aquest mitjà és sobretot el Camp de Tarragona, allò que Joan Miró en deia, un país, no?, som un país, el Camp de Tarragona, som un paisatge, tenim moltes coses en comú i aquest serà el centre del mitjà, però també, doncs, traient el nas a la Conca, al Priorat, a les Terres de l'Ebre, al sud del país en general, no?, que tantes vegades també ens sentim amb molts greuges històrics, no?,
que ens fan també sentir-nos units com a comarques. Tenim una història compartida del sud, eh?, d'allò que allà al nord en diuen el sud, no? I tant, i tant, la Catalunya Nova també, sí, sí. Dilluns, avui el presenteu a la tarda, a la setmana de la tarda, a la cerveceria Twins, carrer de Méndez Núñez, el número 21, amb el company peristò Ricard Laoz,
em fareu com una tertúlia, entenc, una xerrada per presentar el dilluns. Sí, farem una conversa al voltant d'una pregunta que és si cal un altre mitjà de comunicació aquí a Tarragona, que evidentment la meva resposta és que sí, i allà la justificarem, sí, sí.
On aniràs a pescar a nivell de temàtiques, de continguts? Quina serà una mica la línia editorial de dilluns? Fixa't, el concepte de setmanari digital ja diu alguna cosa, no? Implica un canvi de ritme respecte al que solen ser els mitjans digitals, no? Per tant, anirem a fer un article de producció pròpia als que sortiran els dilluns, amb un seguit de seccions complementàries, si vols després podem comentar, però és un periodisme que vol sortir al carrer, no?
De vegades els periodistes ara estem molt condicionats per una agenda política, per anar a rodes de premsa. Jo m'agradaria fer un mitjà que no vagi gaire a les rodes de premsa, que surti al carrer i vegi què hi passa. Un periodisme que va buscar les històries, per tant, que no té excessiva pressa a l'hora d'escriure, que prefereix fer articles amb un ritme més reposat amb el que va aquesta societat de vegades tan boja en aquest sentit...
i que es fixa en el que passa en expressions culturals, però també en la gent que fa possible a les ciutats. Allò que deia el francès Saré és la matèria primera, poder anar a la persona que regenta un bar i fer-la petar amb ell també i veure com veu el país i com veu les coses. Crec que és un periodisme necessari. És un periodisme que a mi em venia de gust fer,
que de vegades costa de col·locar-lo en segons quins mitjans de comunicació, i en lloc d'instal·lar-te en la queixa o en la pena, doncs anem a fer-ho. Si no estem trobant l'espai perquè això sigui possible amb la seva màxima esplendor, doncs anem a intentar-ho nosaltres.
Les històries, almenys amb ràdio passa, que sovint les històries més humanes o més impactants o més, com ho diria, més interessants des del punt de vista humà són aquella trucada que entra un dia a la ràdio, que no t'esperes i que intervé.
i que tu no l'has programat, ni l'has pensat, ni l'has... però hi rompa l'antena i t'explica una història de vida que queda esglasat, no? És una mica això. Total, totalment, perquè a més el personatge públic que com a periodistes estem acostumats a entrevistar permanentment també automatitza les respostes que dona, no? I també acaba dient coses que, no sé, tot es posa en valor, tot...
No sé, anem a buscar un altre tipus d'històries i no estiguem tan preocupats sempre del que passa a l'arròs de premsa dels ajuntaments. No, anem a sortir, que ens expliquen com bé dius tu històries de vida que poden ser molt enriquidores i també ens parlen del que està passant a la societat. Quan decideixes crear el dilluns?
Doncs mira, hi ha un amic que és poeta i em va dir al final s'haurà de dir diumenge, perquè ja ha passat tota la setmana mentre tu vas pensant que vols ser un digital. I la idea ve del 2024, en parlàvem en aquell moment molt amb el Frank Richard, que ara és a Ucraïna, fent periodisme de guerra, i vam fer un curs de cooperatives aquí a Tarragona Impulsa...
vam guanyar un premi per fer-ho possible, però ha anat tot molt lent, també perquè partim dels recursos que tenim, són les nostres hores i les nostres ganes. El Frank, com que se'n va anar a Ucraïna, doncs s'ha quedat una mica més al marge del projecte, tot i que hi col·laborarà des d'allà, i aleshores jo vaig anar fent com una formigueta fins a arribar avui, al febrer del 2026, que ja dilluns és una realitat.
L'article de producció pròpia, anem de Cerdàmba, què més tindrà de llums? Sí, mira, si vols t'ho dic amb les seccions. Una secció que es diu d'aquí, serà la secció local, amb aquestes històries de gent de les comarques de Tarragona, també amb cròniques, reportatges, retrats... Hi haurà una secció que es dirà d'allà, que serà internacional. Hi haurà dossiers especials, per exemple, hem preparat un dossier sobre el cultiu, tràfic i consum de marihuana...
que creiem que és un tema que sempre s'aborda des de l'òptica policial, des de les fonts policials, i nosaltres hem volgut abordar-lo des d'una altra perspectiva. També retrats de castellers, per exemple. Hi haurà una secció d'opinió, una secció de ficció en la qual...
convidem els escriptors de les nostres comarques a publicar-hi relats. Aquesta setmana comencem amb un relat del Joan Cavaller, que em fa molta il·lusió, i també amb una reflexió literària del Juan González Soto, que són dues persones que...
que admiro molt el que fan, a opinió tenim la tecla amb Arturell, també fent una reflexió sobre les persones nouvingudes, que també és molt interessant, i llavors queden dues seccions més, una és a Maroteca, que a mi em feia molta il·lusió, recuperar articles de periodistes d'altres èpoques, des de, mira, per exemple, tenim un text de Pini Soler sobre Gaudí, sobre en Toni Gaudí,
però també tenim un text de la Berta Ramos que és amb el que comencem aquesta secció sobre l'accident de Vandallós I de l'any 1989 anar recuperant una mica la nostra tradició periodística i per últim una secció d'humor que també trobo que ho havia vist jo molt en periodisme als anys 30 i que trobo que pot tenir gràcia per exemple hi haurà un horòscop paròdic
I farem conyes del que et passarà durant la setmana o coses així. O hi haurà l'actualitat amb versots, no? Aprofitant que som al Camp de Tarragona, coses així. L'horòscop peròdic dona per molt, eh? Sí, sí, a més el fa una persona que té molta gràcia fer-lo. Perquè, mira, sempre explico una anècdota que no diré el nom del mitjà de comunicació, però ja no hi és, però era un diari.
I recordo que l'horòscop el feia l'últim que entrarava a la redacció. Llavors hi havia com un llibre d'estil allò taure d'hostal, no sé què, no sé quantos, el dilluns això, el dimarts no sé què, i al final l'horòscop se l'inventàvem. Sí, tu el vas arribar a fer, eh? Sí, sí.
I qui feia l'horòsop també feia les narcològiques. Les narcològiques, però, era trucada tan a tori, qui s'ha mort... Llavors feia les dues coses, narcològiques i l'horòsop. I l'horòsop era un espai que li podies posar molta salsa, perquè a més la gent se lleixia. Clar, clar, clar. I trobo que fer-ho així de conya té molt de ganxo. Vull dir que volem fer coses també que tinguin com un cert pes, temes culturals...
i tenir una visió del que és el Camp de Tarragona, però volem també ser lleugers i que la gent s'ho passi bé llegint-nos, no? Mira, que de ple amb el Carnaval en parlem, eh? O sigui, que néixem en època de Carnaval, per tant, de sàtira, de disbauxa, no? També hi haurà una mica de disbauxa, de sàtira, eh? La sàtira és molt necessària, no? L'humor, la sàtira...
I tant, descomprimeix socialment. Et permet dir també les coses que de vegades hi ha un ofici com el periodisme, que hi ha tanta censura i autocensura. També la sàtira pot ser un espai per dir certes coses. I en el cas de l'horòscop, mira, ara que deies això del carnaval, el primer que fem et diu, en funció de quin signe ets, quina disfressa t'has de posar per carnaval. Vull dir que potser pot ser útil també per algú si va una mica despistat aquests dies.
Com trobarem el setmanari? Serà digital? Per tant, s'hi podrà accedir? T'hauràs de fer associat? Com funciona això? Sí, és dillums.cat. De fet, el presentem avui a les 7 a les Twins, però...
diem aquí en confiança Tarragona Ràdio, els oients, si algú vol entrar a tafanejar-hi, des del matí ja és disponible, que això quedarà entre nosaltres, entre els oients de Tarragona Ràdio, i sí, hi ha diverses opcions de subscripció, la idea és combinar-hi aquestes subscripcions populars amb una idea de...
de comunitat, farem activitats culturals. També penso molt en una idea circular dels articles. Es parla d'economia circular. Jo m'ho porto al meu terreny i penso en articles circulars. Alguns temes que treballem després es poden convertir en rutes que farem amb la nostra comunitat i també això ho combinarem amb dossiers especials. Per exemple, un dossier especial sobre el concurs de Castells. Aquí sí que intentarem buscar la complicitat de
de les institucions, però des d'un periodisme que faríem igual sense aquest suport. Vull dir que també volem tenir una política responsable en aquest sentit, dels ingressos, d'on venen i per què venen. No sortim per omplir un buit ni per fer la lliçó a ningú. Tot una declaració d'intencions. Sí, és una frase de... És tal com va començar l'editorial de la revista Mirador, dels anys 30.
Sí, jo tinc el cap de vegades una mica lluny, però no patiu que parlarem del present, eh? I totalment atemporal. És a dir, si fos ràdio seria un podcast, no?
Sí, jo crec que els límits de l'actualitat són molt relatius i de vegades ens pesen massa el periodisme. Mira, la setmana que ve traurem un tema que és sobre una acció que va fer un grup de teatre de carrer, on hi havia entre altres persones l'Oriel Grau, i vam fer una acció que consistia a vestir els despullats, una performance.
I que això et lliga també amb el que va passar quan es va col·locar aquella estàtua, es volia col·locar aquella estàtua a la Rambla. Vull dir que sí, anem a buscar també temes que no necessàriament ens tinguin un lligam clar amb l'actualitat. Tot i que sempre jo crec que quan vas a mirar alguna cosa al passat, o almenys jo, és per falcar alguna cosa del present, o per pensar sobre alguna cosa del present.
L'entrevista, el format d'entrevista, hi haurà un personatge cada dilluns? Hi haurà l'entrevista? Hi haurà entrevistes, sí, si anirem combinant diferents gèneres, crònica, retrat, entrevista... Aquesta setmana tenim una entrevista a la secció d'allà, molt interessant, precisament amb el Frank Richard, per veure com és ser corresponsal de guerra, com veu i viu també ell la situació d'Ucraïna, i sí, crec que l'entrevista en profunditat, un digital, et permet també aquesta lectura
encara que no ho sembli pel ritme que portem i anem tots amb el telèfon mòbil però crec que com que no té la limitació de l'espai que moltes vegades té un diari en paper també et permet fer uns articles que algú s'ho prengui en calma per això també som setmanari no estarem cada dia oferint continguts però nosaltres us presentem un article de producció pròpia els dilluns i tens la setmana per fer-te'l venir bé i llegir-te'l quan et vingui més de gust
Parlem amb el periodista Enrique Ciajardí i avui presentació a les 7 de la tarda a la Twins, al carrer Méndez Núñez, dels dilluns, que anirà sortint cada dilluns. Exacte, sí, sí, no falla. El teu bagatge internacional, com vas anar a Llatinoamèrica, el llibre, per cert, com va el llibre?
Bé, molt bé, molt content amb el maqui, sí, sí, el maqui que encara lluita, sí, sí. Tot aquest pòsit també l'entrada d'alguna manera o altra a dilluns? Sí, i tant, i tant, i els contactes, i sí, sí. Ja són uns anys d'ofici, jo em considero jova encara, però sí, cada cop estàs més còmode amb el que fas i tens més vies. També aquests dies, quan explicàvem això de dilluns, a la gent, molts companys d'ofici ja deien, ei, compta amb mi, no? De fet, crec que es pot dir...
Pep, que hem fet negocis abans de començar aquesta entrevista. Jo estava passant les necrològiques, ara que tenim necrològiques. Si vols fer-hi necrològiques, jo, si les fas així de conya... Això està ocupant, ja. Això està ocupant, ja farem algun article. Però el dilluns, que avui es presenta, però que llarga vida el dilluns, el definiries amb una frase o amb dos, aquesta criatura que avui neix?
Jo crec que és un periodisme que va a buscar les històries, és un periodisme que surt al carrer, i és un periodisme que no té pressa per ser el primer, però que sí que té l'ambició per intentar ser el millor. Enric, ens veurem als carrers. El Ros de premsa no, eh? Mira, la companya Silvia ens ha trobat una cançó que lliga amb això. No sé si lliga o no, a veure que si lliga...
Que duri, que duri. Però que sí, deixeu-ho en calma, eh? Dilluns, avui a l'estat de la tarda, a la cerveceria Twins. Enric, així és jardí, gràcies per acompanyar-nos i per molts anys de dilluns. Gràcies a vosaltres.
Bona nit.
El Fòrum del Nàstic, la veu de Tarragona. Doncs aquí estem, un dilluns més per parlar de l'actualitat del Nàstic, un dilluns en el que hem convidat en aquest temps de tertúlia a la Carola Grinovits. Carola, què tal, bon dia? Bon dia, Jordi. L'expresident del Nàstic, el Raül Font. Raül, què tal, bon dia? Bon dia, bona hora. I el Pedro Ponce. Pedro, bon dia. Bon dia, bona hora. Ara, abans que entressim nosaltres, sonava la història interminable, aquesta cançó tan mítica de l'IAM dels anys 80. Seria, Sílvia, sí, eh?
Sí, la Sílvia ens il·lustra amb la música dels anys 80. No has pensat mai fer un morning show, Sílvia? Sí, no? Avui era un dia ideal per fer-lo, a partir de les 7 del dematí. Bé, doncs la història interminable és una mica també la història del nàstic, almenys aquesta temporada, no? Veníem de...
Bé, dos partits, si som generosos, serien els dos darrers partits, contra l'Eivissa i contra l'Alcorcón, en què en cap dels dos ens vam mereixer cap punt, i en vam sumar quatre, i ahir, que segurament ens mereixim alguna coseta més, doncs no vam sumar cap, un partit condicionat, perquè el minut 15 de la primera meitat, Gaitant ja va fer un gularro, un jugador que ja ens va portar de corcollar en el partit de la primera volta a la ciutat esportiva del Villarreal, que a la mitja hora,
Van expulsar Jaume Jardí i a partir d'aquí ja va ser remar una mica contra corrent i l'equip va acabar perdent aquest partit per 0-1. Una jornada més, una jornada menys per acabar la Lliga, un nàstic que continua a 4 punts del playoff, 2 per sobre del descens, però un que aquest cap de setmana en aquest grup
com és el grup on hi ha els andalusos, i ja sabeu que aquests dies ha plogut molt per Andalusia, doncs s'han suspès fins a quatre partits. Per tant, hi ha equips involucrats de dalt i de baix que poden condicionar una mica la classificació. Carola, què et va semblar el partit d'ahir?
Bé, estic totalment d'acord amb tu, crec que ahir potser el Nàstic va mereixer alguna cosa menys, potser l'empat hagués estat el resultat més just, però és que ara necessitem els tres punts, o sigui, és que no tenim temps, anem ja contra el rellotge. És veritat que el Nàstic va sortir bé, jo crec que va ser un dels partits on el Nàstic va sortir millor, no van sortir amb aquest empenament que normalment surten,
però també és veritat que l'expulsió de Jardí va condicionar molt el partit i dona la sensació que els altres equips, amb poqueta cosa que facin, ja és que poden anar amb el nàstic. Les sensacions, evidentment, no són bones i a veure si acaben donant amb la tecla, però en aquest moment no es veu.
Justa l'expulsió de Jardí per tu? Per mi sí, jo crec que sí que va ser justa Raül Si era justa l'expulsió Si et va semblar justa l'expulsió i després una mica el partit En directe no, perquè el nostre jugador anava a la pilota es veia claríssimament El que passa que aquestes jugades vistes en càmera lenta que és el que li hauria de passar a l'àrbitre suposo que efectivament hi havia un toc hi havia una petada, un contacte
I, bueno, ara, com que tots aquests arbitres amb poca personalitat es basen molt en allò que veuen a la primera divisió per televisió, doncs suposo que es va veure obligat... Bueno, obligat, es va inclinat a expulsar-lo, però per mi...
justa i injusta. Aquest tipus de jugades no s'haurien de valorar de la manera que ho fan. Després del partit Cristóbal Parralo ho lamentava una mica, deia que era una pilota que anava fora i també lamentava que diu que totes les xallens que ell ha de manar, que són aquestes cartolines blaves que veieu que els entradors li donen el quart àrbitre, no n'hi han donat cap la raó al Nàstic i en canvi sí que diferents s'han acabat perjudicant, però bé, això és una mica la queixa reiterada.
Va ser un partit molt rocós, un partit... El Villarreal de seguida es va veure que anava 4-4-2, molt ordenats, molt tancats, molt disciplinats. Sembla que hi havia 3 o 4 jugadors que venen del juvenil i que utilitzen com a banc de proves el Villarreal B...
perquè puguin fer el pas definitiu a la primera divisió. El Villarreal és un equip que toca molt bé el tema de l'equip filial, que el treballa molt bé, fins i tot algun equip important aquí de la nostra ciutat, com és la Floresta, hi treballa sovint i ha enviat molts nanos en els equips inferiors.
Joves, molt disciplinats, una disciplina total, i el nàstic, com dius tu ara, per mi va fer un bon partit.
Jo crec que ahir vam tenir un punt de mala sort entre l'expulsió, un gol que sí que va ser un golasso, però que, bueno, un gol que et pot sortir, i de cent vegades no te'n sortirà cap més, no? I, en canvi, nosaltres, especialment en la primera part... Jo crec que a la primera meitat Rebolló no fa cap aturada, a la segona sí que ens salva un grapat de vegades de no rebre més gols, però a la primera meitat no. Teníem un jugador més, etcètera...
Però la primera part ens vam dedicar a fer allò que diuen tiro al muñeco, l'enot de la fira. Vam tenir alguna ocasió, no va sortir, però jo no li retrec res a l'equip, ni per les ganes, ni per la manera en què va afrontar l'equip, ni per la intensitat.
Però, bueno, quan un està en una espiral descendent, doncs passen coses d'aquestes. Esperem que això, doncs l'actitud dels jugadors d'ahir continuï a partir d'ara, no?, també. Pedro.
Bé, amb la línia del que esteu comentant, és a dir, la primera part, pels canvis que hi va haver i el plantejament que hi havia i el plantejament del Villarreal, jo crec que es mereixia molt més. És a dir, sí que és veritat que al minut 15 foten un goles, com estaves comentant, i això ja et condiciona la manera de mirar el partit, no? Saps, ja ho veus, ja estem una altra vegada igual, però ja et dic, jo crec que...
que l'equip va mereixer bastant més a la primera part i a la segona part ja és com aquell que pelea com el gato pans arriba, però no hi ha manera d'arribar. Però el que sí que està clar és que els rivals ho tenen bastant fàcil amb nosaltres. Saben perfectament que no necessitem ningú més que nosaltres per fer-nos mal, que tenim el que tenim i feina rai, tant com el primer entrenador que vam tindre com per al segon.
El millor de tot això és que estem a quatre punts de dalt i estem a dos punts de sota. Però bé, jo encara vull mirar més cap a dalt, però no va la badà. És a dir, jo espero que els reforços que han vingut ens donin algun canvi, perquè està ben clar que el que va arribar a principi de temporada ja hem vist el resultat que ha tingut. És a dir, molt mal d'equivocar perquè canviï molt la cosa d'aquí endavant.
I ja et dic, la veritat és que ara més que mai tornar el tòpic aquest d'anar partit a partit, és el que vull dir a veure la setmana que ve amb el Betis i a veure què passa. I ja et dic, a mi ara mateix em preocupa més els partits que... els partits aquests que encara no han jugat els andalusos. Que se n'han ajornat aquest cap de setmana, eh? Sí, perquè ja et dic, per damunt tenim tres equips, que em sembla que un té el...
Dos em sembla que són un partit menys i un altre dos, és a dir, 21, no? Sí, tenim, no, per sota del Nàstic ja el Cartagena, amb 28 punts, un menys que el Nàstic, el Torremolinos amb 27, que són dos menys que el Nàstic, que han de jugar, que per tant poden superar el Nàstic, i per tant el Nàstic podria caure en punts de descens, tot i que el que ocuparia el descens seria el Juventut Torremolinos, eh?
I per davant sembla que tenim tres equips, també. L'Algeciras... Per davant tens Algeciras, tens Antequera, tens Murcia i tens Teruel, que han de jugar. Que han de jugar encara. És a dir, que el 4 es mantindrà, però el 2... Però potser és que tens davant, ja se'n van també una mica més. Bueno, no, el 4 tampoc no es pot mantenir. També es pot allargar, perquè, per exemple, l'Algeciras, que té els mateixos punts que el Villarreal, que està en play-off, si guanyés, se n'aniria al play-off a 36. En 36, perfectament. O sigui, es podia...
De 4 passem a 7, vull dir que poca broma. Ara, abans el Pedro deia, a veure què ens aporten els nous, perquè el mercat d'estiu no va ser segurament... Bé, no ha estat tan profitós com tothom es podia pensar, o com el mateix Nàstic es pensava. Han arribat 5 ares noves, aquest cap de setmana ja els han vist debutar a tots, en quedaven dos per debutar.
perquè ja havíem vist Hugo Pérez, ja havíem vist Gelardo, que és el que més hem vist, perquè va ser el primer a arribar, també havíem vist aquests dos futbolistes, Anderzoilo no l'havíem vist encara debutar, va debutar ahir, també ho va fer...
el nostre jugador important per el rebombori que va tenir quan va sortir el terreny de joc, Kilian Adalá. Pedro Alcalá ja havia debutat l'altre dia uns minuts al Corcona i va jugar la primera meitat. No sé, tot plegat, què us sembla? Què creieu que poden aportar aquests jugadors?
Jo crec que ahir el que més corret es va mostrar va ser Killian, quan va sortir. Crec que va revolucionar una miqueta el partit i en coses que no teníem que ens pot aportar aquest jugador. Zoilo també crec que pot aportar molt, sobretot a nivell ofensiu. Defensa, bueno, tenim així. Alcalá crec que també li falta una miqueta perquè ja al minut 45 el van canviar. Crec que estava tocat, com has dit abans.
Bé, almenys il·lusionen, no? Almenys il·lusionen i com tu has dit també, sembla que els fitxatges de l'estiu no han estat el més profitós que haguéssim esperat tots, no? Però bé, hem d'estar il·lusionats almenys amb això, no? Que aportin alguna cosa nova a l'equip.
Què et sembla, en Raül, el paper dels nous? Jo crec que és encara aviat, s'han de coplar, han d'acabar d'encaixar amb l'estructura de l'equip, la manera de jugar, la manera de desenvolupar-se, i, bueno, esperem que tinguin... que estan cridats a jugar un paper important, revolsiu, de cara a la nostra plantilla, no? Però, bueno, això...
És com un meló... Jo no els conec, no els coneixia abans, no segueixo la trajectòria de tants jugadors, ni molt menys, no? Pel que em diuen, doncs poden resultar jugadors interessants que portin coses diferents, no?
Perdona, però jo crec que el problema és que no hi ha temps perquè s'acoblin, és que aquest és el problema. Els necessites de resolució immediata. Jo el que crec és que no van desentonar, que ja és important. Saps el que vull dir? Per almenys per sota del que tenim sembla que no pinta. Jo esperances tinc bastant amb el defensa, amb el defensa central, amb el calà. Jo penso que si aquest noi s'ho creu i agafa puestos ens pot ajudar molt.
I l'Abdala ve amb la vitola d'un equip molt important. És un noi jove. Jo penso que si ve amb il·lusió i ganes de divertir-se, potser ens us ve. A veure què surt. Necessiten una mica més de temps. A veure què surt. I sobretot el Kilian, que ve d'un país estranger, la llengua, tot. És el que potser necessita més temps.
Aquesta jornada és la primera d'aquests dos partits seguits que té el Nàstic ara. El proper cap de setmana el Nàstic torna a jugar dissabte a les 9 del vespre davant d'una altra filial, davant del Betis Deportivo. Mal dia, dissabte de Carnaval.
Mal hora, a les 9 de la nit, i és una llàstima perquè ahir veníem d'una molt bona entrada, sí que és veritat que ahir hi havia la presentació dels tres clubs vinculats al Nasti, que és la Pobla de Mafomet, el Camp Juliu i el Club de Futbol Vilaseca, per tant això vol dir que d'entrada això ja portava molta gent i ahir vam viure aquesta millor entrada de la temporada, però clar, dissabte que ve a les 9 de la nit...
Si vingués el primer equip del Betis, segurament vindria bastant de gent, però venint al Betis Deportivo tinc els meus dubtes, coincideix amb la rueda de Carnaval, però bé, l'equip necessita guanyar com sigui, perquè l'equip ho fiava tot molt, almenys escoltant els jugadors, aquests dos partits seguits a casa contra filials, bé, el primer passat i de moment zero punts, i per tant cal espavilar ja.
És que no queda una altra, és que no pot passar pel cap de ningú que no es guanya aquest partit. És veritat que és una hora molt complicada, dia de Carnaval, però si alguna cosa té el Nasti, que és la seva afició, crec que hi ha 8.000 espectadors, encara que hi hagués la presentació dels tres clubs, és un rècord, no?
I mirant d'allà on vens, eh? Perquè, clar, venies de dos partits que, no sé si extrapolar-ho més enrere, jo diria que de dos o tres més més... Sí, exacte. Bé, realment era per no anar-ho a veure, sincerament, perquè...
No sé si vosaltres li trobeu una explicació o no. Què creieu que li ha passat a aquest equip després d'aquella victòria contra el Cartagena, que vam sortir tots il·lusionats, era... Si no va xerrar, aquell era... Bé, que ho vaig acuntar, però diria que era el sisè partit de Cristóbal a la banqueta, només una derrota el primer dia al camp del Múrcia, l'equip portava quatre jornades sense perdre, va guanyar el Cartagena, jo crec que amb bona imatge, tots vam sortir contents del camp...
I després baixa totalment el sofler. Venen les dues derrotes seguides per tancar l'any i per encetar el 2026 a Andalusia. Perdem a casa contra el Teruel. Arrosseguem ja tres derrotes seguides. Perdem el camp del Sant Luqueño. Guanyem a l'Ebissa amb un mal partit. Jo crec que allí se'ns apareixen tots els anys i acabem guanyant el partit.
I el Corcon, ens mereixien perdre de carrer, acabem empatant i resquem un punt. Per tant, aquests dos partits han salvat una mica aquesta baixada, però que sí que de sensacions és una baixada impressionant. Fins ahir que se li posa una mica de fre. I després les paraules de Cristóbal Parraló l'altre dia ens una mixta del camp del Corcon. Si alguna cosa no va fer, va ser mossegar-se la llengua.
Bueno, és que arriba un moment que si tu el que estàs veient no t'agrada, ho has de dir, i ben alt, i clar. I el que està clar és que la imatge que es va donar al Corcon va ser molt dolenta. Jo no recordava un partit amb més desidi i més dolent que el del Corcon. Vull dir, no... Em va agradar gens. És a dir, com ningú volia la pilota, una cosa com si no anés amb nosaltres.
I la veritat és que ha canviat bastant l'equip de l'Arcorcón ahir. Jo vaig veure canvis substancials. El resultat és dolent, però jo vaig veure canvis substancials. Jo penso que aquest toque important els ha de saber que així no val a badar, no? No podem donar aquesta imatge, eh?
Al final, jo sempre dic, al final són semiprofessionals, molts han estat professionals. Realment necessites que cada cap de setmana en donin tocs per donar aquest salt? No sé, és el seu treball. I la situació ve de llarg, perquè estem parlant... Aquest període són set partits, exactament.
Parlem de Cristóbal després de l'Alcorcón, que vulguis o no és el penúltim partit, vull dir, si traiem el d'ahir, són sis partits amb aquestes males sensacions, però és que jo crec recordar que després de la segona derrota, que és a Torremolinos, Dani Rebollo ja fuma el crit al cel, no? Sí, diu algú de medioc, crec. És un equip medioc, tal i qual, no? Per tant...
No sé, hi ha com un caldo de cultiu, no?, dintre d'aquest vestidor, que sí que ens volen fer veure que estan molt units i tal, però que hi ha coses que els propis jugadors ja ho veuen, no? Jo crec que aquell dia ho diu Rebollo, però crec que una roda de premsa o dos després parla Òscar Sanz en una, Montalvo en una altra...
i parlen de reforçar la plantilla, per tant, des de dintre, ells mateixos, i aquests tres, per dir-ho d'alguna manera, són dels pocs que continuen de la temporada passada, ja se'n donen compte que amb el que hi havia no donava per més. Jo crec que al final el que passa en un vestidor es reflexa al camp, jo crec que és el que està passant al Nàstic, perquè és que aquests canvis, aquesta poca irregularitat, però és que hi ha de temporades, el Nàstic no té aquesta regularitat que temporades abans sí que tenia. Per què?
Bé, només cal que mitja amb les derrotes, no? Portem 5 derrotes a casa quan l'any passat, tot i fer fora l'entrenador, només s'havien perdut dos partits a casa en tota la temporada. I portem 10 en total de 23 partits. I l'any passat es va destituir, en teoria, Dani Vidal, si fem cas al que ens expliquen, no? Per les males sensacions o els més resultats fora de casa. Les 8 derrotes fora.
Quan tota la temporada el Nàstic va perdre 9 partits fora de casa. Aquest any queda gairebé tota una segona volta i entre casa i fora ja n'han perdut 10. Sí, sí. Bé, a veure, el futbol no és matemàtica, ciència exacta.
Dos més dos, quatre. Hi ha molts components, això que dèieu ara, l'estat anímic del vestidor, les vibracions que pugui transmetre l'entrenador, la sort, l'atzar, hi ha una component naturalment importantíssima de sort. I també vam estar a punt amb un disparo, amb un robot, que una mica més i escola...
Sí, és que em vam tenir... Em vam tenir, no? Àlex Jiménez fa una rematada de cap que el porter se la troba entremig de les cames. Pau Martínez també va fallar una... Pau Martínez va fallar la més clara de les cames. A les cavalles del partit. Òscar Sanz en va tenir un parell que el porter es va haver d'emplear a fons per evitar el gol. Per tant, vull dir, més o menys em vam anar tenint. A mi m'agradaria, i vaig sortir del camp amb aquesta...
Em vaig autosugestionar jo mateix que l'equip havia canviat l'actitud, que es veien coses diferents, que des del meu punt de vista havíem tingut mala sort, incluïda la provocada per l'Armando Ramo Andrés, àrbitre del Comitè Aragonès, que crec que ens ha evitat sis o set o vuit partits i no n'hem guanyat mai cap. Un només. Un bé.
I, per tant, és un àrbitre... Aquest àrbitre ja és l'àrbitre que ens va expulsar la primera volta aquí a casa contra l'Atletico Sanloqueño el dia que ens quedem amb 9 i que perdem contra el Sanloqueño. El Cap Tum, no? El Cap Tum ja ha morgado. El Cap Tum ja ha morgado. Per tant, l'àrbitre aquest és un àrbitre... Bé, i es va... No són masses els...
als àrbitres que passen per Tarragona i que l'afició els canta allò de que malo eres, àrbitro, que malo eres, aquest se li va cantar per dues ocasions diferents. Per tant, tot plegat em fa ser optimista, sobretot tenint en compte que el Nàstic, estadísticament parlant,
Hi ha hagut algun any que no ha sigut així, però en general fem molt bones segones voltes. Per tant, aquest anàlisi meu no és gens científic, ni gens correcte, diguéssim, però em dóna esperances a pensar que això es pot capgirar i en aquest sentit suposo i espero que durant la setmana ho faci la directiva de fer una crida
a l'afició, perquè tot i que és carnaval, etcètera, doncs intentem omplir el camp, intentem recolzar l'equip, intentem capgirar aquesta situació el dissabte que ve a les 9. Que Déu-n'hi-do!
A més, Nàstica, en les darreres temporades, i hem de tirar, jo diria, pràcticament 10 anys enrere per trobar Vicente Moreno i tal, normalment a casa, l'equip, aquestes 10 darreres temporades, ha estat un equip molt efectiu, ha tret molts punts a casa.
I aquest any, lògicament, es nota, no?, perquè està baixant molt, vull dir, en tornem a posar l'exemple de la temporada passada, no?, només dues derrotes a casa, vull dir, Dani Vidal, Raül Agner abans, Toni Saligrat...
Vicente Moreno, els que hi ha hagut acabat entre mig i tal, amb els seus més i els seus menys, més enllà ja de temporades que han anat malament i que s'ha acabat baixant de categoria on lògicament tot ha costat més, però que quan la temporada més o menys ha sigut normal, el nàstic a casa ha guanyat molts punts. Sí, sí. No, i existeix la llei de probabilitats i estadístiques, no? Portem, dius, amb els partits que portem jugats, doncs hem perdut 10. Bueno...
Però si en lloc de portar-ne 23, hem perdut 10, doncs se suposa que quan en portem 40, potser n'haurem perdut 12 només. Com més vegades tires la moneda a l'aire, més s'equilibra la bona o la mala sort. Si jo tiro la moneda a l'aire 10 vegades, potser m'ha sortit 9 cares i una creu. I tant.
Però si em tiro 1.000, és probable que em surtin 500 cares i 500 creus. Per tant, la mala sort que d'alguna manera hem pogut tenir se suposa que anirà equilibrant. I no és que si em agafes i mireu el partit del Girona ahir, no? Pobrets. En Sevilla, sí, sí. El penalt fallat. I el Liverpool i el Manchester. Per exemple. És a dir, amb el Haaland, no? És a dir...
Que no el vaig veure, però que em diuen que va ser un partidàs espectacular. Però ja et dic, mira, jo el que sí que tinc clar és que el Nàstic ara mateix no té identitat ni una. És a dir, és un equip sense identitat. I et dic una cosa, a mi el Parral m'agrada molt. Ara t'anava per dir, això és culpa dels jugadors o de l'entrenador? Jo tinc claríssim que...
O dels que confeccionen la plantilla, perquè, clar, per Ralo s'ha trobat el que s'ha trobat. Igual com va sortir l'altre dia a la roda de premsa després del partit del Corcón i va dir... Li van preguntar pels canvis a la mitja part, que en va fer tres de cop, i va dir si hagués pogut, n'hagués fet més. Vull dir, jo no cal que t'expliqui res més. A la millor, si un dia s'ha sincera i li dius tu, aquests jugadors de la plantilla del Nàstic que t'has trobat aquí i els que han acabat venint al mercat d'hivern,
Quants te'n quedaria? A lo millor ens sorprendríem, eh? I tant. Jo penso que, és a dir, a Parralo s'ha trobat el que s'ha trobat. I jo penso que els que han confeccionat aquesta plantilla van tindre clar que el que hi havia s'havia de fer un canvi. És a dir, jo quan dic que no tinc identitat et parlo de l'equip que hem tingut aquestes últimes quatre temporades i el que tenim ara, no? És a dir, que a mi ja et dic, a mi em costa sàpigar els jugadors que tenim encara. I normalment te'ls aprenes ben ràpid.
Però ja et dic, el que sí que et dic, que dintre tota aquesta zozobra, per dir-ho d'alguna manera, a mi el Parralo m'agrada molt. I ja et dic, jo la temporada la donaria per salvada si Parralo recupera la identitat d'aquest equip. Si del que tenim aconsegueix deixar 8 o 9 o 10 jugadors que tinguin identitat amb aquest nàstic, jo penso que podem donar per salvada aquesta temporada. I creus que hi haurà confiança en Parralo?
Ho dic perquè ara mateix, aquesta minilliga de Parraló, tu pensa que Parraló porta 13 partits dirigint el Nàstic, 4 victòries, 3 empats i 6 derrotes, mitjana de punts, 1-15.
Lluís César, a la jornada 10, quan se'l va fer fora, la mitjana era de 1.40. Sí, sí. Mira, jo crec que algú va tindre de veure Lluís César amb la plantilla aquesta. Imagino que algun jugador potser el va triar ell, penso jo. Aquest senyor pot haver fet alguna cosa amb els que han arribat ara, però amb el que té... En el món del futbol mai saps qui té la responsabilitat.
Perquè un li passa la pilota a l'altre, l'altre a l'altre. Vull dir, a vegades no saps si la responsabilitat és del president, del director esportiu, del secretari tècnic, del que passava per allà, de l'entrenador, del que marxa, del que torna... És complicat, eh? El Nàstic, però la resta de clubs també, eh? No mai acabes de tenir massa claqui...
Home, jo crec que s'hi han passat tants entrenadors pel Nàstic... Cristóbal és el 25è d'aquest segle, eh? La pregunta és... A mi pensava que eren 21. No, no, 25. Parla-lo del 25è d'aquest segle. Un per any, quasi. Sí, clar. I tots són dolents? Perquè aquesta és la pregunta, clar. El que passa és que hi ha hagut entrenadors que han estat més d'un any i més de dos, però acabat ja temporades de quatre entrenadors. Ok.
Bueno, que s'ha de portar en dos. Sí, sí, Dan. Bueno, la que fan fora Raül Agné n'hi ha tres, no? Raül Agné, Iñaki Alonso i Dani Vidal. Sí, home, sumes els de Vicente Morello, el d'Agné, que és l'altre que ha estat també més d'una temporada. Bueno, Luis César, no, també. Luis César són tres vegades, no? Les quatre vegades, no? No, tres, tres.
Però Lluís Tessar, les altres dues, ha estat poc temps. La primera temporada... Està dos temporades i... Sí, dos i un quart. Per això dic que... Jo estic d'acord amb tu que falta identitat i lideratge. I Dani Vidal també està dos temporades i mitja, no? A veure, tants canvis, és evident que no és l'ideal, això...
Em sembla que ho tenim clar tothom, no? Tots. Però és que a Tarragona som, jo també m'hi poso, una afició molt exigent, no? I de seguida, acabant mínimament malament les coses, perquè ens ho pegues dues vegades, hi ha de seguida aquell ronron, aquella pressió...
que a vegades fa que la directiva o el quadre tècnic, els directors esportius, visquin moltes vegades sota massa pressió. I, esclar, en aquests casos el fàcil és canviar l'entrenador. Clar.
Canvio l'entrenador, no? Jo crec que aquí hauríem de tenir més paciència, tots plegats, perquè jo coincideixo amb el que deia ell ara, no? El Cristóbal Perralo, per mi, mereix un marge de confiança. I tant. Perquè ha demostrat que no és cap... No, i a més jo crec que Cristóbal Perralo, si tu... Anem a posar, eh? Ara anem a fer futbol ficció, que és el que ens agrada. Acabes la temporada...
Salves la categoria, no anirem ja amb el discurs de pujar com encara ens volen vendre, vull dir, salves la categoria, que jo crec que a hores d'ara la majoria ho signaria. Sí, sí, i tant. I li dons un projecte amb ell, que ara la propera temporada, on ell pugui també...
dir quins jugadors vol o pugui prendre part en aquestes decisions. Jo crec que Cristóbal Parralo, pel seu currículum i tal, jo crec que és un entrenador d'un projecte mig-llarg termini. No és el típic entrenador d'anar a un lloc exacte amb sis jornades a intentar salvar un equip. Jo crec que segurament veuríem un nàstic diferent.
Però això és fer futbol ficció. Segur, segur. Però no et compro la primera part del teu discurs. Jo crec que, malgrat que no estiguem ben situats, encara estem a temps, jo no et tiro la tovallola, de creure que aquest equip pot arribar a jugar naturalment...
El Sabadell no el traurem d'allà on és, això és indiscutible, però arribar a les quatre places de play-off descents, jo em penso que encara és assequible. Estem tots allà amb un... Ara agafes una ratxa de tres partits seguits, guanyes el Betis, guanyes fora de casa i et poses a casa i a la majoria et poses dalt, no?
Jo encara no et tiraria la tovallola, especialment pel que et deia abans que el Nàstic acostuma a fer unes bones segones meitats de la Lliga. Jo crec que el partit del Betis és clau per veure si aquestes sensacions que vam veure ahir continuen o tornem al d'abans.
I un Betis Deportivo que agulla, fa tres setmanes, segurament tots mirant la classificació i deien, bé, quan vingui el Betis Deportivo, està fora, i el Betis Deportivo ve de guanyar dos partits, i a més a més, ahir guanyen a l'Eivissa, que és un dels equips que en teoria està cridat per Estadal, i està com nosaltres també, que va d'aquí cap allà sense de ni un rumb fix.
Bé, els filials són així, no? Filials, tots ja ho sabem, que en funció de com va el primer equip i quants jugadors pujan a dalt, o quants... Bé, a veure què passa. Són equips que... Jo crec que els filials tenen un gran avantatge respecte als equips grans de la categoria. Després hi ha els equips que...
que estan aquí, com el Tarazona i tal, que tenen pressió zero, que vull dir, si mantenen la categoria B i si no també, però als filials és això, vull dir, clar, ells no juguen amb aquesta pressió, el Villarreal bé, li han marxat els dos millors jugadors que tenia fins al mercat divers, han anat tots dos, lògicament, a sedir-se a equips de segona divisió, perquè és el camí que han de seguir els futbolistes. Però, per contra, fixa't que els entrenadors...
no els fan jugar en funció de l'equip que tenen endavant, sinó que els fan jugar en funció del que els diu l'entrenador del primer equip. Escolta, amb aquest nano vull que me'l provis, o vull que me'l facis jugar amb aquesta tàctica, amb aquesta posició, o d'aquesta manera, perquè si un dia se'm lesiona...
ens dona sorpreses. Jo crec que el Betis és un equip, des d'aquest punt de vista, assequible i estic segur, més a més, que guanyarem i que... No t'escolti. Home, és que si no... Escolta'm, si no... Com ho hem d'anar deixant aquí... Raül, t'emplacem ja per la tertúlia post-primer partit del Playoff.
Home, dona gust, eh? Raül Font, avui optimista, en aquesta taula una mica pessimista. Però és que ahir l'equip va donar aquesta sensació d'ajudar bé, no? Sí, contra la Cartagena també, després mira com estem. Bueno. Carol Ogrinoids, per molts anys, per cert. Merci, Jordi. Felicitats. Raül Font, Pedro Ponce, que ha estat un ple. Fins la propera, que vagi així. Bon dia.
Otra semana aquí en casa, otra oportunidad que espero que aprovechemos.
Com diu el capità del Nastic, Òscar Sanz, dissabte tenen una altra oportunitat a casa per guanyar i esperen aprofitar-la per retrobar-se amb una victòria. Dissabte 14 de febrer a les 9 del vespre viurem el partit de la jornada 24 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nastic i el Betis Deportivo. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Bar Verde.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Puneix, on compren els professionals. Obramat.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracó.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Us expliquem que la comparsa Som i serem ha estat la guanyadora del disfressador d'aquest 2026.
Ha omplert aquest acte sempre omple allà on es fa i ha omplert aquest diumenge la Caixa Banc a Tarracorena més de 3.000 persones, que ja t'està dit. Una comparsa que ha aconseguit el suport del jurat en la seva proposta sobre la temàtica de l'Índia. Som-hi serem, present al Carnaval Tarracorena des de 1991, que va guanyar de disfressador l'any 2019 i havia aconseguit el segon premi el 23 i el 24, llavors eren amb Som Urban.
En volem parlar i, evidentment, felicitar-los a tots. Si tenim a la presidenta, som i serem en línia, Laura Pérez. Laura, què tal? Bon dia. Bon dia. Què tal? La Nora, bona. Tens veu encara o no? Un poco, un poco, un poco me queda. Aguanta una miqueta, eh? Bueno, escolta, qui està més content o contenta del moment d'ahir? Ara sentirem el moment, però qui està més content o contenta?
No sé, yo creo que todos. Yo creo que... Es que estamos en una nube. Es que no nos lo creemos. Yo creo que los 110 comparseros están superfelices y orgullosos de todo lo que se vivió ayer. Mira, anem per si no tenies prou emocions. Anem a recordar el moment en què Guillem Estadella, el presentador, donava el micròfon a l'alcalde Rubén Viñuales per anunciar la comparsa guanyadora a través dels companys de TAC12 en directe. Anem a sentir-ho. Ja està. Atenció.
El guanyador de la Disfressador 2026, música a tope, és... Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai,
Bueno, yo estaba... Es que este año decidí volver a salir bailando y hacer ya mi retirada oficial un poco de los escenarios y estaba en la parte de atrás de todo. Y escuché el nombre y me quedé parada, no reaccionaba. Todas mis compañeras salieron corriendo al escenario y no sabía ni qué hacer, ni si correr, ni sentarme en el suelo, llorar, reír...
Fue espectacular, porque no teníamos nada claro, porque ha habido mucho nivel este año. Ha sido un año de una competencia brutal. Las comparsas han hecho un trabajazo increíble. Y hasta que no mencionan el nombre de tu comparsa como ganadora, no te lo puedes imaginar.
Y como dice la canción, esto es un sueño. Y ha sido un sueño para todos porque, bueno, era un año que ha sido duro, evidentemente, para todas las comparsas. Ha habido mucho trabajo, la lluvia no nos la ha puesto fácil porque trabajábamos en locales muy pequeños.
Teníamos que pintarlo todo a mano, la lluvia no nos daba tregua, no podíamos pintar, no podíamos terminar de... Bueno, no llegábamos a plazo para el día, pero lo conseguimos. Y visto está que al final, mira, hemos sido ganadores. O sea que súper felices, súper contentos. Jo ara estava mirant les imatges de la vostra disfressa. Aquí hi ha moltíssima feina, i feina que és manual, no?
Ha sido todo manual. En la comparsa contamos con un equipo que este año la ilusión de ellos era crear la disfresa íntegra toda por ellos. Y han sido seis personas, cuatro chicos y dos chicas. Ellos lo han hecho todo. Maderas, máquinas 3D, todo. Todo ha sido artesanal y manual. Y al principio teníamos mucho miedo porque nunca habíamos hecho una estructura tan grande. Siempre habíamos hecho una comparsa de disfresas pequeñas. Y...
Y claro, íbamos súper asustados, porque no estábamos preparados para... Pero bueno, pues mira, lo hemos conseguido. Bueno, lo han conseguido, porque el trabajo de lo que es la disfresa, disfresa ha sido obra y las manos de ellos. El premio de todo lo que se vio ayer es de ellos, especialmente. No guanyaba desde el 2019, ¿no? ¿Es correcto, eso? Sí, sí, correcto. Sí, sí. Ganamos el 2019 con África, Mekatilili. Luego...
Bueno, hubo ya la separación. Todo el año pasado, bueno, no quedamos en una posición, bueno, muy correcta. Es cierto que fue un año así como de muy de impasse, pero hemos vuelto súper fuertes. Fue una temática que aparte nos apasionaba, que teníamos muchísimas ganas de hacer, por la música, por las luces, por el color, el brillo. Y bueno, mira, ha resultado muy positiva.
Veig que aneu, clar, jo ara veig la imatge d'un noi que va amb el tors en l'aire, és a dir, clar, ell feia fred, eh? Mucho, mucho, mucho frío. Això es calcula, clar, es calcula molt. Sí, pero bueno, lo supo defender. Gerson es un artista de los pies a la cabeza. Es una persona maravillosa. Desde el principio no teníamos duda que tenía que ser él este año.
porque para nosotras es, aparte de amigo, es como un hermano, y lo hizo, es que fue espectacular, fue espectacular todo lo que hizo ayer. És no només de disfressar, Laura, és també la coreografia, triar la música, assajar, moltes hores. Todo esto ha sido Natalia y Estefania, que son dos hermanas que salen con nosotros desde hace muchos años,
son mis mejores amigas, entonces, ¿qué puedo decir de ellas? Han recreado todo, han hecho la música, han montado coreografías, se han dejado la piel ensayando, nos han motivado y ayudado muchísimo cuando no, no queremos salir, yo sobre todo, que no, que no podemos salir, que no, que no me va a salir, que no quiero, que han estado siempre ahí, ven, hacemos ensayos los que hagan falta, día y noche, y todo esto ha sido gracias a ellas dos, que son mi mano derecha e izquierda en el carnaval,
Así que se lo dedico también a ellas, que se lo merecen. Laura, la disfressadora és molt especial, no cal dir-ho, de cada any, perquè a més tens el públic allà davant, no? Aquestes 3.000 persones que veus allà, eh? Perquè, clar, és diferent sortir al carrer, a la Rua d'Art de Seny o a la Rua d'Alluïment. És diferent, eh? També hi ha públic, eh? És que és molt diferent, molt, molt. El subir a l'escenari i levantar un poquit així la mirada
Y ver todo ese público, toda esa gente que grita, que anima, las luces, el brillo, todo lo que impacta muchísimo. Es un espectáculo, yo lo dije en una entrevista hace un mes, es digno de ver, pero es digno de verlo in situ allí. Porque es un espectáculo único, es que es único para nosotros. El año que viene tiene que haber más de 3.000 personas. Hay que agrandarlo más todavía.
Els que fa molts anys que sortiu per carnaval i que feu tota aquesta feinada prèvia, clar, jo imagino que també mireu molts carnavals de fora, a nivell internacional, i sempre ho diem, que a Tarragona tenim un espectacle que està a l'altura dels millors, i ahir també ho deia la consellera Sandra Ramos, a l'altura dels millors carnavals del món, no? Sí, sí, yo creo que sí, y hay que darle bombo, hay que darle visibilidad, porque es un carnaval muy fuerte y muy potente, trabaja muchísima gente,
Mucha, mucha gente. Cada comparsa tiene detrás, ya no es los comparseros que salen, que ayudan, que trabajan, pero cada comparsa tiene unos equipos de trabajo tan grandes que luego lo demuestran y hacen que este carnaval de Tarragona esté llegando donde está llegando, a ser uno de los mejores del mundo, sin duda. Això no ha fet més que començar, Laura, perquè ara... Ara ens quedan 5 días d'estrés, mil...
que hay que compaginar, porque claro, el trabajo sigue, la familia sigue, la vida sigue, pero es el último empujón, tenemos muchas ganas e ilusión, vamos a seguir trabajando estos cinco días, lo poco que nos queda, porque por suerte este año trajes entregados, todo lo tenemos entregado, nos quedan cuatro cositas de decoración, que esta semana se hará.
pero seguiremos trabajando día y noche, evidentemente, para que el sábado, bueno, pues en Tarragona las calles deslumbren, ¿sabes? Y ahora los 110 comparseros demuestren todo el año de trabajo que llevamos.
que li posem una altra música a la disfarçadora. Mira, Laura...
Laura, ara et saludarà una persona que et coneix des que eres petita. Ah, sí? Sí, et coneix des de fa molts anys. Miriam Coelho, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Bé, tu l'has vist petita, la Laura, no?
Jo l'he vist petita, sí, jo l'he vist petita damunt de l'escenari. Ara voy a llorar ja, eh? Bueno, Míriam, enhorabona, he quedat segons, si us voleu felicitar mútuament, perquè al final jo crec que queda primer o segon, està molt bé, però al final és sortir allà, no? Míriam? Sortir allà, que tot et surti bé, que tot giri com ha de girar, que quedi tot empastat i com tu t'havies imaginat al cap, crec que és el millor premi, però clar, si amb un tens un reconeixement del jurat,
I en el meu cas, el del públic, el del públic més assistent, doncs, imaginat, el cor ple. Bueno, Laura, es coneixia un home, la Míriam? Sí, moltíssim. Moltíssim. És grande, la Míriam, és grande. La Míriam, su cabeza es una explosión de todo.
Y estas canciones, o sea, es que en la disfresa solo ella puede hacer estas cosas. Solo Miriam Cuello, Jairo Daly, qué sé. Ay, tía, voy a llorar, ¿eh? Yo también, esto no puede ser, que estamos sensibles. Yo me voy a tomar un café y os dejo aquí, ¿eh? Bueno, la verdad es que me voy a alegrar muchísimo, muchísimo, porque en verdad que, bueno, el responsable sabe en el...
El que es trabaja y el... Cuando hay años de cambios, ¿no? Y las comparsas es como todo un poquito más difícil y más cuesta arriba, ¿no? Entonces esos reconocimientos y estos... Sobre todo eso, ¿no? Que te salga todo bien es como, bueno, vale, seguimos aquí. Y seguimos con toda la fuerza, todo el alma puesta y todo el corazón.
Míriam, sort i l'ega, explica'm una miqueta. Jo també ara estava veient la imatge, eh? I aquí també hi ha moltíssima feina, no? Moltíssima feina, i moltíssima feina artesanal. Vull recalcar que la Disfressador està tota...
quittant l'escriptura, traient l'escriptura metàl·lica, està tota feta de cartró. De cartró i cola, cartró i cola. Les tanteries que semblen de veritat són de cartró. Els llibres tots són de cartró. La gent de la comparsa ha fet llibres a casa. Anaven portant llibres al local...
i cadascun més bonic, i cada qual més bonic, els pots, o sigui, està tot fet a mà artesanalment, tot, tot, tot, tot, i ho vull recalcar, la pintura del fons, que hi ha una pintura tota pintada, amalsada, de la Judit, són d'una de les comparseres.
És que és increïble. Hem tingut en guany un equipàs, una de gent, que és que encara no m'ho crec, la de gent que he tingut tant a l'equip carrossa, a l'equip distressador, ha sigut brutal, brutal. I ho vull recalcar perquè de veritat que és artesana totalment. Parlàvem amb la Laura Fanasona també no només de la disfresa, que també porta moltíssima feina, sinó també les coreografies, triar la música i tot això, assajar...
Sí, jo he de dir que sortílega és una temàtica una mica fàcil, les músiques potser no, però té molt de joc perquè pots buscar mil referents de brujeria, de hechizos, de sortilegios, màgia negra, màgia blanca, llavors pots buscar moltes coses, moltes coses. I en aquest cas, el tema dels gats, el gat negre, tític d'una bruixa...
Doncs en aquest cas he buscat tot i volia fotre tot en tres minuts. Al final vaig haver d'escollir, però volia fotre tot en tres minuts. I crec que al final tot, és que tema llums, tema posada en escena, ha sigut el que jo m'imaginava al cap, com diu la Laura, que tinc cap una mica boig, doncs ha sortit el que m'imaginava al cap i era això, era això, la meva neboda que és la meva neboda.
la que sortia de estresador, la harina, hubo aclava, hubo aclava. Era como una Miriam de pequeña cuando hacía, ¿no? Como la Miriam en pequeño. Y era como, sí, sí, es que así lo tenía que hacer, no había otra. ¿Y a Laura, cómo veus? Lo veo perfecto. Lo veo perfecto, es que son únicos.
Aparte, me encanta aerodans. Ellos lo saben. Siempre decimos un año, reinar juntos, por favor. Bueno, de momento hemos quedado un primero y un segundo. O sea, que ya es importante. Marca tendència a la disfressadora, no? De cada equip pugui guanyar el cap de setmana que ve, o no? Hòstia, jo crec que ja no. Abans potser sí, fa uns anys. Però jo crec que ja no, perquè també hi ha moltes comparses molt fortes que aniran molt fortes a la rua que no presenten disfressa.
Pero bueno, sí que te dona un subidón de decir, venga, va, ahora vamos a darlo todo. Que lo darías todo igual, ¿no? Pero bueno, te da ese punto de energía de decir, venga, va, últimas noches sin dormir con otra alegría, ¿no? Con otra cosa. Pero crees que no, ¿eh? Crees que no. A ver, sí que veo una mica la dinámica, ¿no? Que se portará, pero crees que no. Y crees que no tú tomes supo. O sigui, crees que a la distresa no es treu todo el que es treura la rueda.
Amiga. Hi ha algun triomfo escondido, eh? Sí. Algun, alguno. Tothom, tothom. Bueno, si guanyéssiu, què trieu, rei o reina? Concubina o concubí, rei o reina, què triaríeu? Ostres. Ostres.
I no m'ho he pensat, eh? Aquest any tenim, clar, primera reina del Carnaval en 40 i escaig anys d'història, no? Sí, sí, sí. No ho sé, no ho sé, no ho sé. No ho trieu de moment, eh? Deixem-ho... No, no, no. No, no, no. No és una opressa. Sí, sí, sí. Laura Pérez, presidenta de Som i Sarema, Míriam Coelho, directora de Comparse Aerodans. Gràcies, enhorabona. Primer i segona classificades del disfressador. A seguir gaudint del Carnaval, que us reserveu energia, queden molts dies, eh?
Sí, sí, energia per acabar d'entregar coses. Mira, la Laura deia que ho tenia tot entregat, jo no. Por suerte, el primer any, eh? Ja, ja, jo no, però bueno, ho tenim tot molt ben hilat ja per entregar aquesta setmana, de curacarroses i ja per totes. I que, bueno, que s'ho passi bé la gent, que s'ho passi bé i que el públic de Tarragona ens animi.
que de vegades s'ha de demanar que aplaudin, suposo que el pel fred també, tenen les mans a la butxaca, però que ens animi i que valori l'esport i la feina que hi ha darrere. L'haure de mateix, no? Sí, sí, igual, igual. I que Tarragona disfrute el sábado i domingo, que nos animen, como dice Míriam, que se pongan guantes, que saquen las manitas del bolsillo, aplaudan y hagan, bueno, que el carnaval de Tarragona siga brillando.
Una forta abraçada a totes dues, Laura i Guillem. Escolteu-me, i a la resta d'integrants de les comparses, que ahir es veien moltes emocions i molta llàgrima. Una forta abraçada a tots i a totes. Moltes gràcies. Gràcies. Adéu, cariño. Adéu.
Doncs m'ho vull compartir aquest moment amb el guanyador de la Dispersador 2026, amb una gala que s'ha pogut seguir en directe a través dels companys d'Atac12, a través de la xarxa, i que van conduir magistralment el Guillem Astadella i la Gemma Polo. Per tant, la podeu recuperar, suposo que la tenen penjada, en algun lloc, vull dir que la podeu recuperar i tornar a visionar aquest gran espectacle, perquè és un gran espectacle en majúscules,
A més a més, també una direcció artística molt acurada. I, en definitiu, això, un gran espectacle de carnaval que obre les portes ja una setmana molt intensa que culminarà el cap de setmana vinent amb les grans rues, la rua de l'Hortesen i la rua d'allument, però després continua, per exemple, l'enterrament de la sardina, etcètera, etcètera. Demà serem a la Passa de Font, que es presenta a la bota, i, per tant, seguirem parlant del carnaval. Vinga. I crec que ara també parlem de carnaval, però canviem de terços.
Doncs vinga, perquè avui anem de Ponent a Llevant, anem als barris amb el company Miguel González i en temàtica també Carna Valera, Miguel González, Sant Joan Maria Bertrana amb de suport tècnic i en Mauri Fernández. Però on sou, Miguel? Bon dia.
Bon dia, Josep. Doncs mira, som al carrer Gran Canària, som a Sinus, perquè de fet volíem venir cap aquí, ja que cada setmana anem, com tu dius, d'un lloc a l'altre, de ponent a llevant, i aquests dies el carnaval, jo crec que impregna molts llocs de la ciutat, però en guany la reina, la reina Carnestoltes, que ho hem de dir així, ens fa una mica estrany encara, dir això de la reina Carnestoltes i el concubí, l'ostenta Sinus, l'Anna Belén Romero amb aquesta comparsa.
Paco Fiori, molt bon dia. Buenos días. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos, però no està el Paco sol, perquè aquí hem congregat o han congregat moltíssima gent del Carnaval. Joel Cruz, bon dia. Molt bon dia. Ho dic bé, màgic dansa. Ara he dubtat, ja saps per què, perquè hem estat fent combinacions impossibles amb els noms de les comparses i, clar, al final un ja no sap on està. Úrsula Marín, bon dia. Hola, buenos días.
La Vallaruga de Torrefort, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Ara en parlarem de tot plegat. Paco, quan no hemos llegado, me has dicho, estamos ya un poco exhaustos. I jo t'he dicho, pero si esto acaba de empezar. I el Paco m'ha dit, no, no, això no acaba de començar. Això porta molts mesos iniciat, porta molts mesos començat i porta molts mesos de feina...
de treball, com ho esteu vivint, com esteu el primer dilluns, diguéssim, de carnaval, ahir era la disfressador, i dimecres ja hi ha l'entrada de la reina, del concubí, de tota la ciutat, com ho vivim...
Bueno, pues este es el inicio de la cara visible. Todo lo que llevamos detrás, el trabajo preparativos, tanto de trajes como de carrozas, como lo que estábamos hablando ahora, ¿no? El tema organización, reuniones. Burocracia. Eso es, tal cual. Es mucho lo que llevamos en las espaldas los responsables de las comparsas.
Y nada, ahora ya con mucha ilusión, con mucha alegría y esperando que llegue el momento de cada...
Cada actor del Carnaval de Tarragona d'este año y tengo a la reina, a la reina está nerviosísima pero con muchas ganas de dar inicio a ello. Va venir justament ara fa una setmana a la ràdio a la reina i li preguntàvem això com ho vivia ella i t'ho pregunto també a tu com ho viu la comparsa, esteu contents i per extensió també no sé si es nota amb la zona, amb el barri, com viu aquí la gent de la granja d'aquesta zona, el Carnaval de Tarragona, Paco?
Yo pienso que los barrios lo vivimos con especial ilusión. Al final somos parte importante del carnaval de Tarragona. Un alto porcentaje son comparsas de aquí, de los barrios. O sea, se vive con muchas ganas. Y bueno, aquí en el barrio de Ponén, en Torreforta, la compañera Úrsula es quien organiza el carnaval de aquí. Somos...
Casi tantos com en la Rua de Tarragona. Tenéis doble trabajo, Úrsula, en cierto modo, porque por la mañana en Torreforta y luego por la tarde y repetís en el centro. Al final el carnaval és un acte que jo crec que uneix molt els barris amb la ciutat. Ho cohesiona molt. ¿Cómo ho veus tu?
Pues yo veo que tenemos la gran suerte de poder organizar una Rúa en Torreforta con la trayectoria de los años y poder haber ampliado con todo el trabajo que había llevado detrás. Este año somos 12 comparsas que salimos en la Rúa de Ponén, pero realmente somos muchas más comparsas porque hay comparsas que por X motivos
no pueden salir porque al final conlleva levantarte muy temprano, gestionar todo eso y muchas veces priman otras cosas. Pero 12 comparsas en Ponén con una trayectoria brutal, con una cantidad de comparseros que están dándolo todo y la cantidad de gente que viene es maravilloso. Es un trabajo que se hace previo, que llevamos muchos meses, sobre todo ya muchos años, porque ya cuando el carnaval creció aquí en Ponén...
Es muy bonito verlo crecer y que se mantenga. Y yo seguiré trabajando siempre que pueda.
I es manté, de moment es manté. Ara te pregunto por todo lo que rodea esta Rua de Poren, que va ser el fin de setmana que viene. Joel, com esteu després d'aquest dinici ja? Ahir la cosa acaba tard, també amb la disfressador, ho van poder veure molta gent a través de la televisió, també molta gent allà a la Caixa Banc Terracuarena. Quines sensacions teniu vosaltres?
Aviam, doncs, sensacions... Van viure el moment de l'etap, de l'espectacle, o sigui, és una cosa brutal, els nervis, de més. De fet, ara parlàvem fa una estona de lo que comporta, no?, els cansants i de més, però amb molta il·lusió, molta il·lusió i amb moltes ganes que arribi el cap de setmana a viner, bueno, entrarà el rei i la reina, la rueda de Ponent i la rueda de Tarragona. Bé, tots els actes.
Com encareu vosaltres el carnaval? Què ens pots explicar? D'allò que veurem, d'allò que no veurem, no sé si en pots avançar alguna coseta o no, va.
Bé, a la disfressa ahir es va veure un avanç molt gran i després a la rua tenim diferents sorpreses preparades també. Què vam veure ahir? Per si algú no ho va veure o algú no us relaciona amb la rua? Perquè amb la disfressa a vegades veiem tants lletrats o tants vestits, tantes disfresses que no sabem relacionar amb cadascuna de les comparses. Què vam veure? Com definiries el que vam veure ahir a la disfressa que entenc que és l'avançada del que passarà el cap de setmana?
Exacte. Bé, ahir vam veure... Explico així la història per damunt, no? Vam veure un espectacle de set superherois. Un d'ells era, diguem, el personatge dolent, que en aquest cas és Thanos. A la Disfressador, Thanos guanya la victòria i després a la Rua veurem totalment el contrari. Són els superherois els que guanyen el personatge. Tot això amb un conjunt d'exèrcits i de més. Vosaltres anireu els Avengers, eh? Avengers.
Després avui es comenta, no? Vau veure aquells que anaven, no sé, de la Índia, o els que anaven de Versalles, o els que anaven dels Avens, i al final anem relacionant amb les comparses, no? Versalles que, de fet, Paco, si no m'equivoco, era l'any passat vostre, no? Sí, fue el traje que llevamos el año pasado. Sólo que l'he encertat, eh? Perquè si no, faig una crevada de comparses que és massa, eh?
Somos de la comparsa Sinus Danza, ¿no? O Magic Sinus. Magic, sí, Magic Sinus. Pues sí, sí, fue el traje que sacamos el año pasado, el que nos dio el premio de ganadores. Y la verdad que fue elegante, bonito y lo disfrutamos de principio a fin. Y bueno, nos tuvimos... ¿Y de este año qué me puedes avanzar?
De este año vamos... Algo me contó la reina, pero muy poco. Sí, este año vamos... Hacemos el 20 aniversario de la comparsa Sinus y 25 años de Sinus. Entonces hemos querido hacer algo más aniversario, más fantasía con el nombre de Sinus, con la marca Sinus, que vayamos en los desfiles desfilando por Tarragona con el nombre Sinus.
Es algo que nadie ha acercado nunca, pero lo hemos hecho con mucha ilusión, muchas ganas. Los trajes no son tan como el de Versalles, como anteriores, pero son muy cómodos, muy bonitos y sobre todo eso.
El concepto fantasía, pero con el nombre Sinus, ¿no? Es decir, que al final tenga esa doble función de mostrar un disfraz, de mostrar una disfresa y también de portar al carré el nombre de Sinus per l'aniversari, ¿no? Eso es, tal cual. Desfilaremos con el nombre de Sinus en varios aspectos y... es que tampoco puedo decir mucho más, ¿eh?
Escolta, 20 anys, eh? 25 anys de sinus, 20 anys de la comparsa. Si mires atràs, Paco, què? Si miro atràs, me recuerdo más joven, sin canes... L'ilusió, l'essència, està la mateixa?
Cada año se incrementa, porque cada año al final la ilusión es la misma, ¿no? Pero cada año quieres ese poquito más, cada año quieres ese poquito más de mejora, de... Y al final se consigue, ¿eh? Se consigue. El Carnaval de Tarragona se ha hecho muy grande y, bueno, nosotros, pues gracias por formar parte de ello, ¿no? O sea, formamos parte de ello y son 20 años de mucho trabajo, 20 años de mucho sacrificio, que es lo que antes decíamos, que es lo que no se ve.
Pero es que el carnaval es como una droga. Es que cada año cuando acabamos el carnaval decimos yo ya estoy cansado, no quiero más carnaval, pero al día siguiente de acabar decimos ¿de qué vamos el año que viene? Porque en marzo ya estáis trabajando para los disfraces del año siguiente. Eso nos lo explicaba el otro día también la reina y el concubí es así.
Però després de l'entrada i després de les rues del centre, per dir-ho d'alguna manera, arribarà la rua de Ponent, la rua d'aquí, la que organitzeu vosaltres, Úrsula. Com arriba enguany? Alguna novetat, algun canvi? És tot semblant als anys anteriors?
Bueno, lo que respecta al recorrido es el mismo. Salimos desde Río Fluvià y terminaremos en Carrega ya, con una pequeña modificación que nos afecta a lo que son las comparsas, que es la distribución luego de la vuelta a la nave. Y a la vez es una mejora para el barrio, porque al final viene muchísima gente, entonces es descolapsar la calle Río Fluvià porque no volveríamos otra vez al punto de inicio. Entonces, tal como vayamos saliendo las comparsas, se irá desbloqueando lo que es todo el recorrido.
Entonces, es una novedad que vamos a ver con la Guardia Urbana, se ha ido trabajando y creemos que es mejor para todos. No será circular, digamos, no volver al principio, por lo tanto, un copaqueu passat allò ya se descongestiona. Totalmente, sí.
Y a nivel de comparses, me decías antes, 12 comparsas y la participación, que yo creo que muchísima gente viene, muchos vecinos se acercan y es también como una previa o mucha gente que a lo mejor ya no baja, ya no viene después a la tarde al centro o sí, pero que ya vive el carnaval de otra manera, ¿no?
Sí, lo que decía, teníamos la gran suerte, primero, de mostrarle a nuestro barrio el traje, que es un regalo. Luego, también es un regalo para nuestros comparseros, porque pueden poner en marcha todos los motores, es decir, el traje, probar, mochilas, luces, encendido, todo. Entonces, este cómputo es un dejar, soltar la energía, ponernos arriba, probar todo al 100% para que luego en Tarragona dara el máximo con las 40.000 personas que vienen de público.
Pero que aquí en Torreforta nunca las hemos calculado, pero os aseguro que cada año vienen muchísimas más personas. Y aparte, es ver el traje con otra visión, porque al final es verlo de día con otro tipo de luz, con otro tipo de brillo, ya que Tarragona es tan oscura que a veces no se ven todos esos detalles. Entonces yo para mí es maravilloso, ¿qué te puedo decir? Que llevo desde los inicios y llevo ya 10 años, 11, organizándola. ¿Y del traje me puedes contar algo o vamos a tener que esperar el sábado?
No, yo te puedo contar. Nosotros vamos de Freya. Freya es una diosa nórdica que representa entre muchas cosas el amor y la guerra. Este año es San Valentín, es el 14 de febrero y queríamos de alguna forma representar el amor. Entonces pues Freya es una de las partes. Somos guerreros y defensores y luego pues la parte vikinga.
Com va evolucionant també tot amb la intel·ligència artificial, que cada cop les comparses també la tenen més per mà i ens permet moltíssimes coses aquesta ia també pel Carnaval de Tarragona.
Paco, Joel, Úrsula, lo vamos a dejar aquí. Us agraeixo moltíssim que ens heu acompanyat. Que visqueu un molt bon carnaval, que vagi tot molt bé. No dan mal tiempo per al fin de setmana, no, Paco? No. De momento no tenemos que llevar huevos a Santa Clara. Vale. Pero esteu pendents, no, Joel? Sí, sí, sí. Estem tots mirant. Sí, sí, sí. Realizando la aplicación del tiempo. Sí, sí, sí.
Paco Feori, Joel Cruz, Úrsula Marín, gràcies per formar part d'aquest carnaval i per tota la feina que feu, la que es veu i sobretot també la que no es veu i que fa possible que puguem gaudir tant dels comparsers com tota la ciutat d'aquest carnaval de Tarragona. Avui des de Sinus, amb Joan Maria Bertran de la part tècnica i amb qui us ha parlat el Miguel González, que acabeu de passar també molt bon carnaval a tothom. Tornem la connexió cap als estudis. Una nit concreta
Fotem una festa, muntem un cedrat. Avui les paraules també ens disfressem i per un sol dia tot és diferent. Mireu que tertulia com entre triomfes ens fa de conversa.
i tots estan parell, que vivim bé alta, i tots estan parell. Perquè avui és carnaval, tenim dret a fer l'animal. Rene contracorrer no significa coses que ens facin els dies més tots us.
Quan pel·lindro fa un any va destacar amb una disfressa estranya a matar. Amb l'íxim de l'Atlantic no veieu que aboquis. Però aquest any no es complicarà i tots l'hem entès. Basta és monosíl·laba, avui és lluny.
No em digueu llumeta, avui sóc un farall. No em digueu llumeta, avui sóc un farall. Perquè avui és carnaval.
L'hem de matar, xicas, cansat però content. Un diumenge s'afronta, poc a poc i anar fent. Et mires al diccionari i tornes a ser curt. I creus que és injust, però no ho dius a ningú. I creus que és injust, però no ho dius a ningú. I creus que és injust, però no ho dius a ningú. I creus que és injust, però no ho dius a ningú.
TGN Esports Tarragona Ràdio El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra a Tarragona Ràdio Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori
la teva cita és TGN Esports de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una TGN Esports amb Joan Andreu Pérez T de Cultura Tarragona Ràdio Totes les setmanes estem d'estrena perquè sempre hi ha temps per la cultura T de Cultura Tarragona Ràdio Totes les setmanes estem d'estrena
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
Les pífies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? No he dit això. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir a la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20 dins la veu de Tarragona camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis a tarragonaradio.cat. Deixa que la sessió.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
Doncs sí, perquè hem tingut cultura majúscula el cap de setmana a Tarragona i al Teatre Tarragona, amb una estrena absoluta a nivell de Catalunya, de l'espectacle La jove Ida, la reina partessa de l'òpera de Verdi, però dirigida per un públic a un públic eminentment familiar. És, de fet, una readaptació dramatúrgica, musical i escènica que presenta una jove heroïna, creadora de videojocs com a protagonista.
L'Eina és el personatge que es posa la pell d'Aida després d'endinsar-se en una realitat virtual que ella mateixa ha creat on ha de superar reptes i complicacions. Una obra que no deixa de banda els grans temes que tracta l'òpera de Verdi com la traïció, l'honor, la pàtria, però s'acosta el jovent en un llenguatge i un context adaptat, context actual i en videojocs com a punt de partida.
Vam anar-hi dissabte al Teatre Tarragona, vam poder veure, doncs, això, la jove Ida. Si us la vau perdre, perquè dissabte estava oberta al públic en general, no només al públic familiar. De fet, hi han passat uns 700 alumnes infants d'escoles de la ciutat i també professorat. Ho han treballat també a les classes, a les aules, a través del projecte que va associat, doncs, a aquesta producció.
i l'han vist ja uns 700 alumnes. Després sentirem la veu de la consellera d'Educació, Isabel Mascaró, amb qui vam poder parlar des del teatre, i també una consellera de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos. Si no l'heu vista...
Podeu anar a veure-la com vagi de gira, perquè Tarragona s'estrenava però anirà de gira a altres teatres catalans com el de Sant Cugat, Girona, Cornellà de Llobregat i Figueres entre aquesta temporada i la vinent. I l'obra també arribarà al Gran Teatre de Liceu a l'inici de la temporada que ve el mes d'octubre. Anem a sentir un fragment d'aquesta ida, la jove ida, i després ho comentem.
La música és un dels files bàsics també d'aquesta readaptació, amb l'objectiu de connectar també amb els nous espectadors, els joves. S'ha convidat clàssics de l'obra amb sonoritats més modernes. Podíem parlar a tot plegat, i ho fèiem allà in situ, al Teatre Tarragona, amb el Jordi Casanovas, que ha estat el dramaturg, que ha adaptat la peça.
I podem parlar amb el director d'aquest muntatge, també de l'adaptació, el dramaturg Jordi Casanovas. Jordi, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. D'entrada, deixem agrair-vos a tot l'equip que hagi estat a Tarragona, a la nostra ciutat, aquest espectacle, que és una autèntica joia. Sí, fantàstic. A més a més, ja vam comptar amb dues funcions amb el públic més jove i va ser molt emocionant, molt bonic, una molt bona resposta i molt contents d'estrenar aquí.
Com a dramaturg, quins han estat els reptes d'adaptar una peça tan coneguda i tan clàssica amb tants ítems a llenguatge modern perquè l'entenguin els joves? Sí, doncs, de fet, una obra clàssica com Aïda, que és molt dramàtica, molt tràgica, doncs semblava emocionalment dura pels espectadors joves. Llavors el que hem fet és que hi ha un món dins del món, és a dir, la nostra protagonista entra dins del món d'Aïda però com si fos un videojoc.
i en aquest sentit intenta desmuntar o jugar totes les escenes com si fossin escenes de videojoc. I això fa que metalingüísticament sigui molt divertit, perquè el públic jove ja té aquests coneixements de llenguatge audiovisual, llenguatge de videojoc i llenguatge també escènic, i a la vegada expliquem tota la història tal com és. O sigui, Aida s'explica tota, però des d'aquest punt de vista de joc.
De fet, el videojoc funciona molt bé per transmetre moltes sensacions, emocions, tot el que hi ha en una obra clàssica com Aida, no? Correcte. Sí, el videojoc no deixa també de ser una expressió artística, que pot ser art, que pot ser també filosòfica, i crec que en aquests moments hi ha molts creadors de videojoc que fan obres d'art,
i que precisament, doncs, unir-ho i trobar-ho i plantejar-se la lectura sobre el món del videojoc, com també el món d'explicar històries, doncs, bueno, era també un plantejament de dir-li al públic jove, ostres, aquestes històries en les que esteu jugant també són dramatúrgies, també s'assemblen molt a aquelles històries clàssiques com poden ser Aida de Verdi. Als pares també els agradarà?
Jo crec que sí, perquè hi ha molt d'humor per ells, hi ha moltes referències també per als pares, i crec que disfrutaran també perquè hi ha algunes idees complexes que s'expliquen a la canalla i que probablement donin peu a poder anar per la casa.
Darrere del muntatge hi ha molta gent, un gran equip, i també, doncs, unes idees, uns valors, no?, a través d'una fundació, que tot això també, suposo que com a dramaturg, que s'ha hagut d'adaptar, no?, i introduir. Sí, sí, sí, d'alguna manera sí, m'han donat llibertat, però, a més, ja d'alguna manera ja em explicaven què volien explicar, i sí, donar voltes al voltant d'això, de què significa també ser jove en aquests moments, és a dir...
És la jove Aida, no és Aida. Aida és un esclavatiu o és una princesa fingint ser esclava, però en aquest cas és una noia jove que té unes aspiracions, voler triomfar, també connectar amb els seus amics o connectar amb un noi que li agrada.
I totes aquestes coses, que serien les preocupacions d'un jove d'ara, estan presents constantment a l'obra. I crec que aquest era una mica el joc de com afrontem aquestes situacions i aquí hi ha els valors que d'alguna manera s'han anat posant sobre la taula amb tot l'equip.
L'has hagut de veure molts cops, l'Aida original? L'he escoltat molts cops, l'he hagut de veure molts cops, sí, sí, i després donar-li la volta i anar encaixant també noves lletres en l'estructura musical de la clàssica. Per mi ha estat el repte més gran aquest, que no havia fet mai musicar òpera, ai, fer lletres d'òpera, i d'alguna manera això ha estat molt divertit, però també molt difícil.
Alguna inspiració, no sé, externa a tu? Sí, les referències així audiovisuals, podríem dir la pel·lícula Tron, que és un clàssic, que això pot, pels més veterans, els que tenen la meva edat, doncs el tindran aquesta referència, i després pel·lícules com Ready Player One o la novel·la de Ready Player One, on aquesta idea d'entrar dins de mons virtuals i com viure dins d'aquests mons virtuals, doncs estan molt presents, jugant en aquest cas, en el món d'Eida.
ha sigut de retallar molt? Bé, l'òpera original dura més de tres hores. Aquí condensem una miqueta la història, però, clar, com que hi afegim una nova història, que és aquesta nova... Clar, és una història dins d'una altra història, doncs, de fet, com hi hem afegit més coses, però ens hem quedat amb l'essencial, el més bàsic i important de la història original. I és tot, sí, sí. I per acabar amb Jordi, hi ha elements d'aquests que enganxen, com quan agafes un bon llibre
I aguantes fins al final? Sí, sí, sempre, bueno, la nostra obligació com a dramaturgs és que el públic es vagi preguntant què passarà ara i ahir, bueno, ja hem pogut veure que els nanos ho estaven preguntant tota l'estona i fins i tot anaven participant o anaven opinant si la nostra protagonista llançava una pregunta al públic. O sigui que en aquest sentit crec que sí, que va enganxant i que tenen ganes de saber com es resol.
Jo encara no l'he vist, per tant, sorpresa total, però et pregunto perquè he vist algunes imatges que ja han anat sortint. Aquí hi ha molta tecnologia també, no? És a dir, suposo que és una feina molt multidisciplinar més enllà de la teva com a dramaturg, no? Sí, sí, totalment. Aquí ens van fer trobar un equip de tres, la Marian Market, que és la compositora, que no només ha fet l'adaptació i la versió, sinó que només ha creat músiques originals, també molt inspirades en aquesta electrònica,
I després a Union Lab, l'Aleix Fernández, que dirigeix un equip d'Union Lab, que treballa en l'audiovisual, la creació visual i d'instal·lacions digitals, que han aportat tota aquesta estètica que havíem anat, a partir d'aquestes inspiracions del retrofuturisme, creen aquests vídeos que són fantàstics, que ens permeten tenir la sensació que estan dins d'aquest propi món.
Satisfet de l'obra del que m'ha quedat, això no sé si t'ho pregunten, però ja t'ho pregunto jo. I tant, molt satisfet, sobretot és això, la primera satisfet amb el treball que hem fet plegats, però a més a més satisfet per la reacció del primer públic jove que ha vingut, que ha estat excepcional. Jordi Casanova, gràcies, enhorabona i a Galdir-la. Moltes gràcies a vosaltres.
I ja hem conversat amb el Jordi Casanovas, que ja ens parlava d'aquesta feina multidisciplinaria i també de la importància que t'estrena aquí, a la nostra ciutat a nivell de Catalunya, una nova producció. Sandra Ramos, consellera de Cultura, què tal? Hola, molt bé, bon dia. Ben trobada una obra que s'estrena a Tarragona, en primis a nivell de Catalunya, no?
Sí, nosaltres volem agrair tant al petit Liceu en el 25 aniversari, com al Gran Teatre del Liceu, la Fundació Òpera Catalunya, per haver escollit Tarragona per estrenar aquesta producció, aquesta Òpera adaptada pel jovent, que a més enganxa totalment amb els objectius del pla estratègic que estem ja desenvolupant, el pla Estratègic Cultura 2033.
que té un apartat important i aposta, té un pla de cultura i educació i apropar les arts a la gent jove és importantíssim. Obres com aquestes, que també estan adaptades a un llenguatge juvenil i parlen de temes que els interessen en un moment com ara que estem, que més...
ens estem qüestionant el paper de les xarxes socials i d'altres altres coses en el desenvolupament dels joves i les joves crec que una obra com aquesta és important i sobretot perquè l'art i la cultura ajuden al lliure pensament, al desenvolupament de la persona, al pensament crític, a la igualtat social i per tant encaixa perfectament i és un honor a més a més aquest estreny aquí a Tarragona i tant.
El Jordi ens deia fa una estona que les primeres visualitzacions de l'obra han anat molt bé, però al públic jove li ha agradat moltíssim. Per tant, que enganxa, també, no? Clar, enganxa. Jo espero que tot aquest jovent que ha participat d'aquest projecte, aquests alumnes de 5e i 6e i els de les escoles de música de Tarragona hagin quedat una mica enganxats, perquè l'òpera era la música popular de la seva època. Quan es va escriure, les òperes s'estrenaven i anava la gent del poble a veure...
les òperes i hem de trencar a vegades aquesta idea que l'òpera és un espectacle o és una música per al·lits o no sé, algunes idees a vegades estranyes que hi ha totalment allunyades de la realitat i a més les òperes i tot i que algunes van estar escrites ja fa més de cent anys tenen una actualitat en algunes temàtiques i sobretot que se li poden donar lectures com ha passat amb la Joveïda
que s'apropa moltíssim a les preocupacions i als temes candents de la nostra actualitat.
L'heu vist ja o la veureu ara a les 12? Doncs ara a les 12. Ara a les 12 la veurem amb moltíssimes ganes, veient aquesta feinada que s'ha fet amb tots aquests alumnes i amb aquesta creativitat. Crec que és una iniciativa fantàstica. És importantíssim que treballem la cultura des de les aules també, amb projectes com aquests. Se'n fan molts a Tarragona, però aquesta línia de treball és molt interessant i molt necessària.
Ja per acabar, els ullants sentiran això dilluns, per tant, ja haurem viscut la disfressador, tot aquest primer cap de setmana de Carnaval, ja sabrem qui ha guanyat la disfressador, ara encara no ho sabem, perquè això ho enregistrem un dissabte, però va ser que tenim el Carnaval aquí, ja hi és.
Sí, sí, ja vam arrencar ahir amb la presentació que es va fer del llibre que ha fet la colla a la bota sobre els 40 anys dels textos del judici del rei Carnestoltes, que també ha estat molt interessant aquest treball d'arqueologia literària i de recopilar una part de la nostra història, també que és part de la història de la democràcia de la nostra ciutat i del nostre país, perquè evidentment la sàtira i el carnaval en altres èpoques...
doncs estaven prohibits, especialment la sàtira política, que és molt necessària avui, en un moment on el que escoltem són bolos i insults, que la crítica es faci des de l'humor, la intel·ligència i la sàtira crec que és importantíssim. I arrenquem amb força, evidentment, les comparses estan ja dels nervis ultimant els detalls per...
aquest disfressador, que és aquest espectacle increïble. De veritat que a vegades crec que no sabem el que tenim a Tarragona. Sí que s'omplirà l'etap de gent. Volem també donar publicitat i potenciar-ho perquè no té res a envejar altres grans propostes culturals que es fan al Carnaval i sobretot perquè tenim unes comparses que, vaja, amb un talent i un nivell de creativitat
i que són molt bones fent manualitats, fent tratges, i veurem demà un espectacle fantàstic a la TAP, així que amb molts de nervis, i a veure què passa, perquè nosaltres no participem del jurat, això és important, hi ha un jurat que és qui decideix, que s'ho prenen molt seriosament, que estan prenent notes durant tot l'espectacle, i segurament, com sempre, prendran la decisió correcta, però clar, ara les compasses estan ja en capilla, com es diu, no?
Sandra Ramos, gràcies, consellera de Cultura. Gràcies a vosaltres. Això des d'aquest espectacle de la jove Aida, que d'aquí una estona es podrà veure el Teatre Tarragona, m'estrena en primícia a nivell de Catalunya, d'aquesta producció que després girarà per altres grans ciutats a nivell de Catalunya.
I aquesta jove ida, ara estem veient la cua a punt d'entrar i veiem, de fet, molta canalla, perquè això ja hem pogut veure, com ens deia el Jordi fa una estona, una primera visualització i en aquesta també hi haurà molts infants. I d'això va la cosa, també, que els infants entenguin l'òpera, que entenguin l'òpera i els arribi a través d'aquestes claus del videojoc i d'aquest muntatge espectacular que s'ha fet i que podrem veure, que hem vist en primis aquí a Tarragona. I serà el Mascaró, consellera d'Educació, què tal? Bon dia. Hola, molt bon dia.
En voltes de canalla, perquè tenia un parell mirant amb badalits, aquestes imatges que veiem aquí darrere amb badalits. Estan absolutament amb badalits. A més a més, avui és el segon dia. Ahir van tenir ocasió de fer funcions per 11 centres educatius de la ciutat. Han passat més de 700 infants. Després, per la tarda, hi havia una sessió dels centres específics de formació educativa.
musical, amb la qual cosa està sent un èxit. Un èxit perquè, a més a més, posa l'art com un dels eixos estratègics en l'àmbit educatiu, a prop a l'òpera, a prop al coneixement de Verdi, i és que no només això. També han fet un muntatge que el fa molt accessible, molt...
Molt visual i molt entenedor pels nostres infants, bàsicament de cinquè, sisè de primària, de tal manera que, a part de conèixer l'òpera, a part de conèixer aquesta part de música, de cant, també els ajuda a tenir una mirada crítica i a fer una reflexió de què hi ha de real en la ficció i què hi ha de fictici en la realitat, amb la qual cosa jo crec que és i serà un èxit.
Hi ha conceptes, jo no he vist encara el muntatge, però hi ha conceptes de la vida, del dia a dia, tot i que és una òpera original, l'Aïda, d'haver discat allà fa alguns segles, però hi ha molts conceptes del dia a dia que són perfectament contemporanis, i pel que m'ha dit el Jordi Casanovas, l'adaptador i director, també s'incorporen en aquest part de la mort.
Absolutament. Bé, l'òpera cal dir que transmet unes passions i unes realitats que continuen sent universals i que sempre ho seran d'aquí 100 anys, amb la qual cosa d'aquí la importància que els infants puguin tenir accés
En aquest tipus d'art, que a vegades l'òpera no es considera que està reservada a élits o que és un món a part, al contrari, tot el que sigui cultura l'hem de fer accessible i de fet és una de les prioritats tant de la Conselleria de Cultura de l'Ajuntament com des de l'Institut Municipal d'Educació. No hem d'oblidar que a Tarragona som ciutat educadora, amb la qual cosa una de les prioritats és oferir educació de qualitat a tots els nostres infants.
Infants de Tarragona que han pogut veure aquest espectacle en primícia a nivell de Catalunya, perquè això després girarà a altres ciutats, però primer lloc Tarragona, primera parada Tarragona. Primera parada Tarragona, com no pot ser d'altra manera, per nosaltres és un plaer que tant el Liceu com la Fundació Opera per Catalunya hagi elegit Tarragona. Jo confio, i abans ho estava comentant amb els diferents responsables,
que és primera parada, però no l'única, i estic ben segura que tornaran amb altres projectes. Isabel Mascaró, consellera d'Educació, gràcies, que vagi molt bé, i bona estrena. Moltíssimes gràcies, i a gaudir de la jove ida. Gràcies. Aquí encara no l'havíem vist, eh, per la vam veure després, i absolutament espectacular. Tancem el programa amb la jove ida, no marxeu, que d'arribar les notícies, apollet informatiu amb Laura Casas, i demà ens retrobem amb Silvia García, a les Vieta Sóc, que vagi bé, adéu-siau.
Bon dia, són les 11.00.