Bon dia, som les 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. 4, 3, 2, 1. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
M'ha agradat molt.
Doncs vinga, que tanquem setmana, avui dia 10 d'octubre 2025, salutacions, benvinguts, obrim el programa a la veu de Tarragona, en aquesta jornada que és el Dia Mundial de la Salut Mental. De fet, estan prenent allà totes les activitats que es faran, que són moltes, i també tindran a raó doncs el llarg de la jornada, n'estarem molt pendents d'aquest Dia Mundial. Ahir, fill, amb Tarturi, ja en parlàvem, ara recordeu, a nivell del programa, i n'estarem molt pendents. Amb un cap a setmana que passen moltes coses, per tenir la recta final
El festival sona al flamenc i també a les festes del rossià en parlarem del cap de setmana. També tindrem molta activitat al llarg d'aquests propers dos dies.
Núria Cartanyà, què tal? Bon dia. Hola, Pep, bon dia. Bon dia, Abril Rius. Bon dia. Emvinguda, Míriam González, què tal? Bon dia. Bon dia. Avui a l'edifici de som Toni i García. I en molts continguts, des d'ara i fins a les 11, d'entrar també en els temes que hem parlat, farem un resum, Abril, de la ret de final del programa, tot allò que hem anat passant durant la setmana, que també n'ha estat moltes coses, eh? Semana intensa, eh? Sí, sí, molts temes diferents, que a vegades intento agrupar-ho tot en temàtiques, i en aquesta vegada hi ha moltes temàtiques diferents, però sí, ho intentarem recuperar tot el que puguem amb les diferents veus.
Això serà la recta final de programa però abans també parlarem d'alguns futuribles com Aram i Keba, el festival de Mamapop, que ja estan també trucant a les portes. Truquen a les portes i de fet ja ens conviden o ja ens alerten que no ens podem adormir comprant les entrades, a www.mamapop.cat. Ahir, mira, em demanaves pel pop, doncs aquí en tenim un altre de Mamapop, en aquest cas aquest festival solidari, que arribarà l'1 de novembre al Palau Final i de Congressos, però que ja està en marxa més en guany. Mira,
Josep, los brincos, los bravos, los mustangs... En sèrio? No, no, ells no, els grups no, però saps aquells midlays que feia la dècada prodigiosa, els anys 80, tira de dins i enrere? Doncs anirà per aquí, un autèntic guateque, en favor de la recerca, al voltant del Càncer de Bama, amb la gent de l'Institut d'Investigació Sanitària, Pere Vigili. Carai. Qui són aquestes gent tan altes que entren per la porta? Els brincos, no? Sí, no, exacte.
Sabeu la gent que diu que em sento gran quan sent parlar de gent jove? Jo quan parlo amb altres em sento una bebé.
Jo soc més gran del que sembla. Si soc més jove del que sembla, no sé on dir-ho. Va, tornem-hi. Oh, qui és aquesta gent tan alta? Doncs mira, mira, el Justinià i la Teodora. Sí, sí, són el Justinià i la Teodora. Són els gegants bicentins que ja us avancem aquí, en primícia, l'estrena mundial dels gegants bicentins a Tarragona, aquest cap de setmana dissabte a la festa del Roser.
I tenim ja per aquí també els estudis l'home que la s'ha creat amb les seves mans, home jove també com tu, pocs, 22. I ha creat uns gegants. L'Alejandro Rodríguez ha estat, mira, ha estat vuit anys, sis anys, ens hem entrat sis i set anys fent aquests gegants amb les seves pròpies mans. Li han quedat guapíssims, sis anys, si això va arrencar abans de la pandèmia, gegants bicentins, el Justinyà i la seva esposa Teodora eren dos guerrers medievals.
I els he fet amb les seves pròpies mans. Són espectaculars. Són immensos, molt grans. Sí, sí, mira'ls estic veient. A més mira com balla. Mira com balla. Mira com balla. Sí, sí, sí. Està xulo convidar gegants. Ara s'hauran de cotxar per entrar a l'estudi, a veure si... Mira, mira allà. Alerta, perquè amb la de trastos que hi ha per aquí al mig no sé com passarà, ja t'ho dic ara. Que baixet que es veu l'Alejandro Rodriguez, no? Al costat dels gegants, sí.
Doncs això d'aquí una estona saludem el director Alejandro i que ens explicarà com ha anat això, com ha anat la configuració dels gegants amb les seves pròpies mans i entendreu una cosa, què passa quan plou i surten els gegants, eh? Que de fet si surten els gegants, com el dia d'arrencant els gegants, i plou... Jo crec que serà resposta fàcil, eh? Nanai. Nanai. Nanai, això, nanai. Nanai. Nanai. Nanai. Nanai. Nanai. Nanai. Nanai. Nanai. Nanai. Nanai. Nanai.
A part de que se'l mou bé. Què més tenim? No, una pizzillereta encara de flamencillo, no? Deixem-ho parlar de flamenc. Això ho rematem aquest cap de setmana. Parlarem de les activitats multitudinàries i de participació social, una trobada d'escoles de dansa, una flashmob, tot plegat i ja.
I anar fent palmes, i anar fent fandangos, i tubuleries, no? I baile flamenco. Sí, tot això podrem fer el cap de setmana, sí, sí, sí. No només beure, va fer-ho, també. Morente amb Rafael Riqués. A la Morente ja ha respirat, o no? No, no, però a canvi, no. No, jo encara estic trucant. Però a canvi tindrem el Joel Vargas, eh?
que és de casa, és de casa i està que l'opeta, està que l'opeta. Estrella, si estàs escoltant jo escoltant la ràdio, perquè l'estrella ja l'han deduït, l'estrella Morente. Si estàs escoltant la ràdio, truca'ns en directe. Estrella Morente, que t'estem buscant des del mièrcoles que t'estem buscant.
Potser ella no ho sap perquè potser té una persona de premsa i no li ha dit què vol. Mercè de mare, Mercè de mare. Companys, gràcies. Abril, Núria, Miguel, fins ara. Parlem de cine, també, abans d'acabar, fins ara. Estrena cinematogràfica, com cada divendres. Molt bé. Amb tot l'equip que fa possibil el programa, ja heu sentit els noms. Avui amb el Toni García, la Vita SOM, el Mauri Fernández, la Rituxa Divisual, els que ja heu sentit, el Joan Andreu Pérez a la producció, i qui us parla? Josep Soñé. I la primera veu del dia avui és de Joan Andreu Torres, filòleg,
Home, doncs molt actiu, m'agrada que està jubilat molt actiu, com molts jubilats, i de fet d'això val la cosa, eh? De la tasca imprescindible que fan els avis i les àvies. Avui, aquest homenatge cap a tots ells. Espineta amb tarragonins, la veu de Tarragona.
anys i panys esperant que arribi el dia, a partir del qual teníem programat un grapat d'activitats i projectes, arreconats en l'esperança d'aquest dia, que al llarg d'aquests anys hem anat programant amb il·lusió. Ara que ja ha arribat el dia que la nostra vida fa un tomb vital i laboral, tot esperant que la pensió ens permeti gaudir de tot el temps del món i poder fer algun viatget apuntats a l'inserso,
Ara ens trobem que passats uns mesos la nostra vida no és com l'havíem imaginat i comencem a pensar que quan treballàvem disposàvem d'una vida més regulada de la que ens toca ara. Som avis i àvies i com a tals, com que no treballem, ens comencen a omplir el temps per no parar en tot el dia. A primera hora del matí, portar els nens a la llar, d'infants o a l'escola.
Tornar-los anar a buscar, preparar-los al dinar, tornar a portar-los a l'escola, després recollir-los i tenir en compte quina activitat extraescolar li toca cada dia per la tarda. Si els nostres fills tenen algun esdeveniment o algun compromís, ens els portem a casa o hem d'anar a casa d'ells. Tornar-los a sopar i portar-los a dormir. No diguem ja si per la seva edat es posen malalts, refredats, febre, mals de cap, engines, etc.
Com que els nets fan moltes activitats, hem d'anar a veure'ls com ballen, com juguen a futbol, com fan a bàsquet, etc. Malgrat tot això, els avis i les àvies ens estimem tant, els nostres nets, que qualsevol sacrifici per gran que sigui, ens sembla poc.
De pas, demanem a l'Estat que deixi de cobrar-nos l'IRPF, de les nostres pensions, com a rendiment del nostre treball, quan ja ho hem cotitzat tota la vida. Apa, avis i àvies, sigueu molt feliços.
Doncs vinga, que parlem del cap de setmana amb les centenàries festes del Roser que ja van arrencar fa alguns dies i que encara arriben doncs amb molts actes aquests dies i el cap de setmana especialment, eh? De diumenge, dissabte, avui també divendres, hi ha moltes activitats, però em volem apuntar una que passarà dissabte, és la presentació dels gegants nous, els nous gegants del Justinià i la seva esposa Teodora, dos antics emperdors de l'imperi bicentí.
A més a més, apadrinats, serà l'acte bonic de veure pels centenaris gegants d'allà del barri. Em parlem amb l'Alejandro Rodríguez. Ell és les mans que han creat aquests dos gegants bicentins, el Justina i la seva esposa Teodora. Alejandro, molt bon dia, benvingut. Bon dia. Hem de dir que estan a punt per dissabte, eh? Sí. Meies sorpreses, no? Ja estan acabats. Estan acabats.
Mira, buscàvem informació dels gegants i hem vist que això ja va arrencar abans de la pandèmia, és a dir que ja portem temps. Quasi 6 anys. 6 anys. Com ha anat, com ha anat? Molt lent, molt lent. I clar, ara que ja estic acabant, no m'ho crec, no ho sé. Ja està, ja està. És com una criatura, no? Bueno, dues criatures que veus néixer.
La gent jo crec que no sap com es fa un gegant o dos gegants. És una feina molt artesana, hi ha la part de vestuari, la part primer de disseny, la part de fer la forma del cap, de les mans. Com es comença un projecte com aquest?
A ver, como se crea un gigante, por así decir, yo no he estudiado nada. No he estudiado nada de ni bellas artes, ni nada. Yo solamente me he fijado en mis tíos cuando, bueno, era 2008, yo tenía poco años, poco. Cinco años.
Y yo me fijaba en mis tíos como estaban haciendo los gigantes de cascantic, los de Tarragona, y claro, los estaban haciendo, como los pintaban, como los creaban, ellos los hicieron de fibra, pero a mi me gusta más lo artesanal y como se hacía antiguamente, que es el madero de cartón piedra.
llavors, és clar, m'he anat fixant, m'he anat fent coses, feia gigants de carton i tal, la veritat, sortia pel Pesalforum, literalment com... Amb els teus gigants, eh? Sí, sí, sí, o sigui, amb caixes de carton i els meus primers, els meus amics i tal. I bé, doncs, he anat millorant i bé, en fi, els gigants es creen fent barra, amb barra, agafes barra i et poses a modelar.
Tienes que tener en mente cómo lo quieres. O te puedes basar en una foto de una persona o te puedes basar en imaginación. Entonces yo lo que hice a imaginación. Sin más, a lo que me saliera. Si no s'assembla a ningú que coneguis tu. No, no, no. Quan surti en directe algú veurà una semblança i dirà que és casualitat, no?
No, no, no. Imaginación total. Es un estilo muy... Creo que es... Bueno, por lo que me ha dicho la gente. O sea, tengo un amigo también de Navarra que crea gigantes. Que, bueno, vino para la muestra de Folklore View, de aquí de Tarragona, que estaba llevando a los gentes de Terrassa. Y, claro, habíamos quedado para verlo porque hacía seis años que habíamos hablado sobre el proyecto y tal. Y dice, hostia, así quedamos y lo vemos. Vale.
És com un estil molt diferent al que es ve actualment. És a dir, que és molt... No ho sé, que totes són iguals gairebé ja. Potser sí dir, però bé. Són singulars, eh? Són noves. Són singulars, eh?
Hi ha una feina prèvia d'investigació de qui eren, com eren o tampoc. Sí, sí. Principalment, jo quan volia fer uns gigants,
Yo quería hacer unos medievales, unos reyes, pero claro, con el tiempo y tal iba perdiendo las ganas y un primo mío, Aaron Sentís, que es cap de colla de Paseo de Torrella de Tarragona, me dijo, mira, tengo un proyecto que iba a hacer con otro chico de unos llegas bizantines, ¿quieres hacerlos tú? Vale. Pues entonces, adelante. Yo ahí en ese momento tenía 15 años, a punto de cumplir 16.
i em vaig començar a mirar una mica la història a Google, Wikipedia i m'estaven informant més que res com eren estilísticament i tot. Els ornaments, no? Si porten o no porten corona, arrecades, tot això, no? Sí, m'he hagut d'informar sobretot també a Pinterest, allà hi surt de tot.
La verdad. Sí. Sí. Pero no lo he copiado exactamente. O sea, lo he hecho todo un poco a mi estilo. Justina i la seva posateadora, que seran doncs això, l'estrena oficial aquest dissabte, t'ho creus ja o no, després de sis anys? Sí. Sí, sí, sí. Serà bonic, bueno, serà bonic per a molta gent, eh, perquè aquí també, clar, tu ho has fet amb les seves mans, però aquí també, expliques com ha anat tot el tema del vestir i tot això.
Sí, al tema del tema vestido, o sea, lo he diseñado, yo conjuntamente con Narón también, pero, o sea, eran dos diseños diferentes y al final lo he acabado haciendo un poco a mi bola. Entonces, a la hora de coserlo, han sido la abuela y la madre de mi pareja y, bueno, pues...
I també gràcies a la meva parella que és la Júlia i el Miquel també que m'ha ajudat. Amb el tema de les vestits, eh? Sí, sí. La tela havia sigut una tela determinada, com és la tela? A què et refereixes? La tela, el tipus de tela, el tipus de tela de les vestits. És que no sé com explicar-ho. No sé com explicar-ho, però... que no ho sé. És tipus com si fos unes cortines antigues? Sí. Doncs tipus així.
Gruixuda, perquè no és teva gruixuda. Si vas tenint en compte que en aquella època es portava teva gruixuda. Si vestís gruixuts. Sí. I les cares com es modelen? Com te surt una cara o un rostre d'un món de fan? Com es fa això? Pues no lo sé, yo cuando hago los gigantes y tal, por ejemplo cuando hago manos, yo me miro al espejo. Yo tengo un espejo allí en el taller, me miro y entonces pues...
¿Cómo haces la nariz? Lo hago más así, como la parte de los ojos, como tiene más hueco para adentro, entonces tengo que hacerlo más para adentro, luego esta parte la saco más para afuera... No sé, tipo, voy haciendo tal como me sale. ¿La parma es difícil? Los ojos. Los ojos son muy difíciles de hacer. De verdad. ¿Cómo estás? ¿Bobas o no?
A ver, los ojos no los he hecho yo, los he hecho un taller que también estuve con él, por así decir, trabajando entre comillas, que es taller de Ars Ferran, es de aquí de Tarragona que ahora mismo ya no hace nada, está en parón, pero los ojos los hizo él, son como de resina, pero también parecen de cristal y todo.
L'ull és la part més difícil, no? I després, a part de l'ull, a l'altre vas fent, no? Vas anant fent, no? Bueno, es difícil porque piensas que todas las personas tienen facciones y todas las personas somos perfectas. Entonces hay que buscar también la perfección pero dentro de la imperfección. O sea, hay que hacer que quede chulo y que digas, ostí, tiene carácter.
No sé, he intentado buscar eso, que esté serio, pero no sé, esté guay. Justina i Teodora, que veurem aquest cap de setmana ballant, a més a més apadrinats, això també és important, no? Que també et deu fer il·lucionar que els apadrin els centenaris gegants, no?
Sí, a ver, tengo de padrinos a mercería, porque yo me he criado en la catedral, en la parte alta, sobre todo al paseo del Forum, he visto desde pequeño las fiestas de Rousset, y bueno, pues ahora estoy llevándolos con ellos. También son, hay dos collas más, padrins, que son casc antic de Tarragona,
por estar con ellos en el taller, hacer los gigantes en el mismo taller, y me han ayudado un poco, o sea, gracias a ellos, estoy haciendo gigantes, porque me he fijado a ellos, en ellos. Y también los otros padríos es el Pasesto Rolla, porque Aaron es el que me propuso el proyecto y me han estado ayudando sobre todo en... de esta manera o de otra, fíjate en esto, o sea, un poco así.
O sea, gracias de hacer estas tres collas, ahora mismo estoy haciendo gigantes. I ja portant ja pels gegants, Vicentins? Sí. Somos doce, ahora mismo. Doce jóvenes. I us dieu? Com? Us dieu colla gegantera del Pallol. Sí. Del Pallol, eh? O geganter. O geganter directament del Pallol, eh? Sí. I hi ha ganes? Moltes. Moltes ganes.
L'Alejandro ha estat fent, com deia aquests gegants, el gegant Justinia i la seva esposa Teodora, que seran els dos antics emperdors de l'imperi vicentí, que tindrem aquí a Tarragona, per tant, molt singulars, perquè en l'àrea d'aquesta època vicentins no en tenim cap, això està claríssim. N'hi ha d'egipsis, això sí, eh? Però vicentins no, eh? Sí, hi ha una. Una colla, però en caldes de Malabella. A nivell de Catalunya caldes de Malabella. I ja està. I ja està.
Has anat a altres llocs de fora de Catalunya també, a llocs amb més de centenaris de gegants, a col·laborar a crear gegants també? Bé, ara mateix fora no. A Catalunya sí, eh? A Catalunya sí. Hace nada estuve a arreglar y restaurar un nano, que ahora es nuevo de allí en Renao, que era principalmente un gegant.
però em van dir, és que el que volem convertir en nano, perquè no tenim prou gent per fer un gigant. D'acord, doncs, un nano. I, bé, sí, d'això, estic arreglant els gigants de Carremerceria, les mans dels antics, dels centenaris, perquè, bé, tenien uns quants problemes, estaven molt picades també, llavors, doncs, l'arreglo. També vaig arreglant els gigants de Passeja de Turroja, els de Cascantic, i, bé, doncs,
El que em proponguin. El que surti, eh? Si ho has convalidat, alguna professió? Un hobby. Un hobby que pot ser una professió? Perquè d'artesans que apagin això n'hi ha molt pocs, no? O més que pensem? Hi ha més del que creiem, però aquí a Tarragona jo només conec l'Angels Cantos, que és la restauradora de Sigansboros. Bé, a Tarragona la coneix tothom.
Jo no soc conegut, crec jo. Saben que faig giants, però tampoc no saben que em dedico a això. I bé, doncs a Tarragona també hi havia el Ferran, que és el taller d'Arts Ferran. I bé, ara hi ha un tancament. Però també a Pallaresos hi ha un noi que està començant, que més o menys m'està demanant ajuda i tal, i per exemple, ahir ja em va dir, estic fent un giant, em podries ajudar? Sí.
Tu t'agrada fer-los de fang, però es poden fer de fang també de cartró? Sí, el barro es más que nada para modelar, entonces tú modelas la cara con el barro y tal, y entonces una vez ya lo tengas ya visualizado como lo quieres, coges, bueno vas a comprar yeso mismo o escallola,
I llavors també esparto, llavors es fa una mescla del llaço, l'esparto a part, llavors ho agafes i ho poses per fer el molde, i això es diu negatiu. Llavors ho treus, queda com un negatiu, i depèn com vulguis. Si vols de fibra o de carton, llavors ho poses en el molde i quan està sec, ho treus. I bé, si després vols modificar-ho una mica, pots modificar-lo i tal, però de normals com surten. Després s'ha de polir, no?
Sí, s'ha de polir, és a dir, es posa una capa de blanc d'Espanya, després es polia una altra vegada, i després ja s'aprimeix, després t'aprimes i després ja, doncs, la ment deixa que es faci. I després s'ha de fer també l'estructura, no?, del giant, no?, perquè aguanti la roba, no? Sí, l'estructura té el seu temps. Té el seu temps perquè, és clar, si tu fas una capa gigant, però després fas un cos petit,
estéticamente queda muy mal entonces claro es matarse un poco tipo midiendo como quieres que se vea los brazos porque los brazos yo los he hecho de madera también entonces los brazos están hechos a medida pero cada o sea está hecho a base de bastones bastones así más o menos de ancho y claro ponerlo aquí uno de aquí es largo otro de aquí es más corto porque va así por ejemplo
El cuerpo igual, o sea, si de aquí a aquí tiene que ser uno diez, porque de aquí a aquí hace uno diez más. Porque si lo haces de uno diez aquí y luego de aquí a aquí haces ochenta, a lo mejor queda... Chato. Enano. Sí, sí. Es un mono, eh. No, que es un mundillo, eh. Sí. Tiene, tiene mucho... Cuántos años tiene ahora, Alejandro? Veintiuno. Veintiuno años, eh. ¿Te veus dedicando a esto toda la vida o no?
O si em pregunto què t'agradaria fer a la vida, eh? T'estic preguntant que si voldries dedicar-te a això o... A ver, dedicarme a esto no, es como hobby. Si llega el caso que me va bien y puedo ir haciendo, pues guay, la verdad. Pero yo lo tengo como hobby y... o sea, no sé, prefiero trabajar de otras cosas, la verdad. La que sí que me puede ganar la vida.
Has portat gegants d'oci, clar, entenc que sí, eh? Sí, llevo los gegants de la ciudad de Tarragona. El teu ciutat, eh? Sí, els de la ciutat, el Negritos i el Moros. És cert que un gegant dels vells va perdre un dit una vegada? I el van trobar després, algú escombrant per la passada de la font, el va recuperar i el vau enganxar? Sí, però aquests són els gegants vells. Els vells, eh? Els de costelbou. Sí, sí. Però, o sigui, la colla de... Nosaltres els gegantes de Tarragona, de l'Ajuntament,
No estem igual amb els de Cos del Bo perquè és una altra entitat, per així dir, però és també de lentament, però no... Són entitats diferents, eh? Sí. Però transporteu els del carrer Marceria, els centenaris, que han fet aquest any 100 anys. 100 anys. 100 anys. I com es manté un gegant com aquest? Com es cuida perquè es mantingui? Perquè el dia de l'arrencada gegant vam veure que entraven cap a dins quan va començar a ploure perquè no es poden mullar, no? És millor que no es mullin, no?
Els de fibra, en principi, si es mullen, aguantarien, una mica, però els antics no. És millor que no, perquè els antics estan fets a base de carton-piadra, de madera, o sigui, per exemple, els Gigan's Bays de Cos del Bogo estan fets de carton-piadra, madera, i el cos és de madera i cuero. Què passa? Que si es mouen, es poden deteriorar. Que sí, els de fibra també poden aguantar, però tampoc no és recomanable que es mouen. Més que...
No, millor que no. Com els instruments de música, igual, que no es mullin. Alejandro, quan treballaves amb les dègans centenaris, amb les mans, què pensaves? Perquè és una responsabilitat, he d'intentar fer les mans unes peces que són autèntiques joies. És molta responsabilitat perquè, com que la cagues, mare meva. Però bé, sí, la feia fins i tot amb guants.
Porque no quería tampoco dañar lo que es la estructura original, nada, y se tiene que hacer muy poco a poco, mirando cómo hacerlo bien, si hay que quitar alguna capa que hayan puesto demás, quitarla, pero muy poco a poco. Amb quina seina es treballes? O depèn de la part del gegant?
Normalment, els utensils per... Per la fusta, no? Per la fusta. Formols i tot això. Sí, formols o per... El barro, doncs... El típic kit per modelar. Sí, o si no, amb les mans, mateix. Te sents un artista o no? Bé, no sé, no sé com dir-ho, però... Home, això que fas tu m'ho fa tothom, eh? Ja, però no ho sé. Suposo, suposo.
Dels dos, Teodora o Justina, no puc preguntar quin t'agrada més perquè suposo que els dos són criatures teves, eh? Però estàs orgullós de com han quedat? Sí, estic molt orgullós. Estic molt orgullós de com han quedat, la verdad. És un sueño desde que tengo desde pequeño, porque quería hacer siempre gigantes, como he dicho antes que empecé con cajas de cartón y tal, y bueno, he acabado haciendo gigantes de cuatro metros.
No me lo creo. No me lo creo. Mira que te preguntaré, quan surti allà al carrer a la festa d'or rosser aquest dissabte, quan us vegis allà sortint, no sé si ho podràs pensar en aquell moment, o jo ho pensarà després, però qui tindràs en ment, a qui recordaràs, a qui dedicaràs aquests gegants? Pues a unos familiares que no están conmigo es que han salido este año, la verdad. O sea, sobre todo del barrio también y bueno, el hermano de mi abuelo también.
Estarà molt content, eh? Supongo. Pero yo creo que sí. Porque yo me acuerdo que siempre me decía... Yo los quiero ver, los quiero ver, los quiero ver. No los va a poder ver, pero supongo que desde arriba sí.
Alejandro Rodríguez, la marabona per la feina que has fet amb aquests gegants nous de Tarragona, gegants bicentins. Justinià i la seva esposa Teodora, que es poden veure el seguit dissabte, però també per dilluns també a tot arreu, que es puguin veure. La marabona i escoltem, a seguir. Moltíssimes gràcies.
Doncs a la citori de Tarragona Ràdio hem de seguir parlant de més qüestions. De fet, aquesta ens afecta directament en l'àmbit de la solidaritat, i és que ja tothom relaciona i coneix el Mamapop, que tornarà a convertir el Palau final i de congresos en un autèntic guate, que això serà el dia 1 de novembre. Saludem a través del telèfon el Manel Simón, director i impulsor del Mamapop. Manel, molt bon dia.
Molt bon dia, gràcies per convidar-nos. I ens acompanya també els estudis el doctor Joan Vendrell, el director de l'Institut d'Investigació Pere Virgili. Doctor Vendrell, molt bon dia, moltes gràcies. Hola, bon dia. Gràcies per acompanyar-nos. Manel, jo ara ho deia, jo crec que ja hem aconseguit, des de fa edicions, però ja està ben consolidat relacionar el mama pop amb la solidaritat, amb la música, amb el concepte de muntatge solidari,
Deu-n'hi-do també, no? Totes aquestes edicions a les esquenes, com ho encareu en guany? Com ho arribeu? Amb quines sensacions? Doncs amb molta il·lusió i molta emoció. Des del Mama Pop, com sabeu, va néixer el 2014, amb la qual cosa ja són anys. Avui en guany farà 11 anys que va néixer el Mama Pop, amb un objectiu molt concret, que és recaudar finançament per la recerca en cansa de mama,
Mitjançant un vehicle molt concret, mitjançant la música, construint un espectacle professional, musical, on posar en escena una cosa molt complicada avui en dia, perquè estem acostumats a anar a concerts en els que sis o set músics ho fan tot, fins i tot els violins i els cel·les.
i me fa una cosa molt complexa, que és allò on ha de sonar un violí que sigui un violí, on ha de sonar un xelo sigui un xelo, per tant és una conformació musical d'una base pop-rock, bateria, guitarra elèctrica, sax o trompet, etc. També cordes d'una orquestra sinfònica, la Júlia Carbonell, i deu cantants, per tant és una producció feta de zero, express,
Per la mama i enguany serà la nostra decena producció, tenent en compte que els dos anys de la pandèmia, 2021, el poble no va poder disparar.
Jo crec que tots aquests objectius són, evidentment, compartits i, de fet, també reivindicar el paper de la música en directe, que sembla que s'està perdent, que anem a molts concerts i hi ha molta part d'aquesta música també enregistrada i vosaltres aposteu i avogueu per això, per la música en directe, que cada instrument soni com ha de sonar i que hi hagi un professional darrere a tocar-lo. I a banda, evidentment, i com a més important encara,
la vessant solidària amb aquest acord, amb aquesta col·laboració, perdó, amb l'Institut d'Investigació Sanitària per Virgili, no, Marell? Correcte, totalment d'acord amb el que estàs dient. Si us en recordeu, fan enrere les típiques rebetlles de festa major, amb l'orquestra, que cadascú tocava el seu instrument. Això ja fa molts anys que ha derivat. Evidentment encara n'hi ha orquestres, però hi ha molts duets, trios, que amb una caixa i tal ho fan tot, no?
i no és el mateix, no és el mateix nosaltres. Saps que històricament, quan érem jovenets, havíem tingut relació amb el món musical, com jo personalment, doncs vam voler apostar per un producte professional, de qualitat, amb la ferma intenció que el que vingui a Mama Pop vulgui tornar a venir l'any vinent perquè ha gaudit del concert. I això és una fidelització que no té preu,
i que ens ajuda justament el nostre objectiu, que és consolidar aquestes persones que venen al concert, ajudar a recaudar fons del càncer de mama. Precisament el MAMAPOC coincideix enguany amb el 20è aniversari de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili.
Com és aquesta relació, aquesta sinergia que teniu amb el Mamapop? Ara parlarem també de noves línies d'investigació que s'han dut a terme també gràcies als fons aconseguits en edicions anteriors, però parlem de com és aquesta col·laboració, aquesta sinergia, aquesta conjunció d'un festival d'aquestes característiques amb la feina que feu vosaltres.
Jo crec que la sinèrgia és extraordinària perquè fan falta donacions i obtenció de fons per a la recerca perquè mai és suficient amb els fons
que dedica l'estat o el govern i iniciatives com aquestes són molt importants. Vosaltres heu parlat, sobretot el Manel, de la qualitat extraordinària que té la música en directe i la qualitat del concert i jo voldria fer també èmfasi sobre el resultat d'aquest concert, que això acaba sent aquest producte que està molt ben fet i molt ben cuidat, com he explicat ja el Manel, acaba traduint-se
amb uns recursos que van a ajudar a finançar recerca, en aquest cas dirigida al càncer de mama. Llavors, jo crec que aquest tipus de sinergies són fonamentals, són molt importants agrair a Manel i a Mama Pop que hagués triat Tarragona ara ja fa tres anys i al nostre institut per desenvolupar aquesta activitat que considerem absolutament imprescindible i necessària.
parlins també d'aquestes línies o aquests punts de recerca que gràcies a aquests diners, aquests recursos, que al final és tot una qüestió de recursos, es poden dur a terme, perquè això jo crec que la gent que col·laborem amb aquest tipus d'iniciatives ens interessa també, no?, aquesta transparència de saber que aquella col·laboració, aquella aportació que nosaltres hem fet al final s'acabarà traduint en un recurs, en una línia d'investigació,
amb una esperança també per persones afectades, no? Sí, mireu, la recerca, qualsevol projecte de recerca necessita molts diners, sobretot els projectes de recerca de l'àmbit de biomedicina, no? Llavors, una de les coses que vam fer d'acord també amb APOP va ser dedicar aquest finançament que s'obté complementat amb fons propis de l'institut
per posar una persona, contractar una persona que pogués fer recerca sobre càncer de mama amb un projecte
que a l'hora de servir per avançar amb aquesta malaltia, també, d'alguna manera, li servís a la persona que es contracta per poder fer la tesi doctoral i durant tres anys tenir un contracte, que d'alguna manera també ajudem a tenir feina als professionals de la investigació.
Per fer això, el que vam fer va ser una evaluació externa, vam fer una convocatòria, vam fer una sèrie de propostes amb una evaluació externa i finalment, en col·laboració amb el Manel, es va decidir qui era la persona guanyadora.
i d'aquesta manera jo crec que afrontem tres besants. Una es dona feina amb una persona, amb un professional de recerca, una altra es posibilita fer una tesi doctoral i d'altra s'avança amb la recerca del càncer de mama.
I tot això gràcies en part a, com dèiem, al Mama Pop, evidentment a tots els professionals, que jo crec que s'ha d'agrair també la tasca tant dels professionals que hi ha darrere i davant de totes aquestes investigacions a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Vincili, com també als professionals que fan possible el Mama Pop, perquè sou més d'una trentena a l'equip de professionals, només sobre l'escenari, no, Manel?
Exacte, ja ho dius bé, uns trenta i escaig persones a sobre de l'escenari, estem parlant d'aquest any jo que eren 37, més la resta d'equip que forma l'estaf, persones que en el seu àmbit professional ja es dediquen a...
a la comunicació, a la direcció tècnica, a la coreografia, etc. En total som unes 60 persones. 30 i escaçant sobre l'escenari, unes 20 persones al voltant de tot l'estat de Mamapop, doncs persones com jo que ens dediquem a un altre domini totalment diferent, i em dedica a l'àmbit de les fruites i hortalises, que tinc un lligam històric amb la música, perquè jo quan era jovenet també vaig pujar a escenaris,
i ens motivava molt, es motivava molt, doncs, fer aquesta iniciativa. Una iniciativa que neix, moltes vegades ja no acostumem a explicar, però al final, aquestes iniciatives, que perdonem tant el temps, continuem perquè hi ha un motoret, i el motoret, que va ser el que va engegar-me a poc, va ser la pèrdua de la meva mare, en una edat que no sabia perdre una mare, i que al cap d'uns anys vaig sentir dintre meu la necessitat de
enredar altres personetes com jo per poder-nos sentir útils i fer alguna cosa per aquesta malaltia. Intentar, o almenys assumir, que això no ens ho treu ningú, el que les nostres filles, les nostres dones, les nostres amigues, que són principalment les que poden patir amb cansa de mama, que no se les emportarà aquesta malaltia. La ciència ha evolucionat moltíssim, moltíssim. Vull dir, tot just ara farà mal comptats 18 anys
que jo vaig perdre a la mare i avui en dia la seva variant de càncer té solució, agafa de temps. Fixeu-vos-hi com canvien les tornes. I que millor forma que fer-ho amb alegria, que felicitant-nos per la vida i fer-ho amb música d'extrema qualitat. I enguany, aprofitant el vostre altaveu que ens brindeu, jo diria a la gent que ens escolti,
no us perdeu aquest mamapop guateque. Convertirem el Palau de Congressos de Tarragona en un autèntic guateque. Aquella època dels anys 60, inicis del 70... Segurament moltes persones que se'ns estiguin escoltant no van viure com jo, no van viure, però sí que nosaltres vam reconèixer o vam conèixer aquestes cançons, normalment,
Gràcies a grups com la Dècada Prediciosa, que va sortir al voltant dels anys vuitanta, setanta o vuitanta, i van recuperar, van recuperar tots aquests temes del guateque, els brincos, els bravos, la Marisol, la Maciel, bueno, serà una autèntica festa i animo a tothom a que s'apunti a aquest guateque, per la causa, però també perquè gaudeixin d'un espectacle de màxima
de màxima qualitat. S'ha de dir que només fem un passe a Tarragona, però que és l'estrena, s'estrena.
a Tarragona i només hi haurà aquest únic passe el 1 de novembre i dissabte. Jo anava a posar-me 18 anys enrere per preguntar-li al doctor Mendell també com ha anat evolucionant tot, però si ja ens anem cap als 60 per relacionar-te amb aquest guateque, amb aquests darrers 60-70 anys, la medicina ha evolucionat moltíssim, les línies d'investigació també relacionades amb el càncer han evolucionat moltíssim i ho continuaran fent, no? Doctor Mendell, perquè continuant aquestes investigacions, per exemple, al voltant d'aquesta relació
entre obesitat i càncer de mama, per exemple, que seria una línia, però que segur que hi ha moltes més per continuar. Sí, la medicina i la recerca, i les dues alhora, perquè la medicina assistencial evoluciona també perquè evoluciona la recerca. I evidentment durant tots aquests anys hi ha hagut fets molt importants, hi ha hagut descobriments
molt importants que han permès avançar molt amb l'estudi del càncer i també del càncer de mama, ara ho comentaves. També s'obren noves perspectives, perquè no s'estudia només el càncer en si mateix com procés aïllat d'una cèl·lula,
sinó que avui sabem que hi ha malalties cròniques que afavoreixen l'aparició d'aquest tipus de patologies. Per exemple, tu ho has dit, l'obesitat o la diabetes. De vegades la gent que té obesitat o diabetes no hi pensa que pot tenir més probabilitat de càncer. I això està demostrat. Càncer de mama, càncer de colon... Són patologies que s'associen. Encara no sabem ben bé per què. I d'aquí també ens interessa fer recerca en aquestes línies.
Doncs donaria per molt, per parlar-ne molt, però ja ho sabeu que a la ràdio el temps sempre ens apreta, per tant, recordar, per acabar, Manel, que l'espectacle serà l'1 de novembre al Palau Final i de Congresos, això serà el dissabte 1 de novembre d'aquest 2025, a partir de les vuit de la tarda, sí? Correcte. I on podem comprar les entrades? Correcte, les butaques disponibles directament, mitjançant una finestra online que hi ha a través de la pàgina
tres dobles Bs, mamapop.cat, mamapop.cat, o l'altre, també, hi ha una assistència física a les persones que no se'ls dona tan bé el tema de l'online, que seria a través de la formació Farma Tarraco, la formació de l'Esther Fernández, que també fa assistència allà local ben en entrades. Però encoratjo a tothom que entri a la web, mamapop.cat, que vagi a Ticket, que busqui la seva localitat, encara n'hi han de disponibles,
i que gaudeixin i tenim la possibilitat de disfrutar aquí a Tarragona de l'estrena i l'únic pas que tindrem d'aquest mapopoateque que serà brutal. Manel, vosaltres, doctor Mendell, perdona, vosaltres a l'Institut de Investigació Unitària Pere Vigili, com dèiem, feu 20 anys fa aquest 20è aniversari. Hi ha alguna cosa més sobre el calendari a destacar per com m'he molat amb aquests 20 anys?
Sí, hi ha diversos actes que es fan al carrer per difondre una mica l'activitat que es fa. I després hi ha un acte que serà el dia 3 de desembre, que el farem al Teatre Bertrina de Reus.
que està obert a tothom, on hi haurà una taula rodona per explicar una mica la importància que té la recerca al territori. Jo crec que la gent que vivim a Tarragona hem de ser conscients que tenim un institut nostre i que la feina, la tasca que es fa aquí és important. I després també hi haurà una activitat de divulgació científica molt dirigida a tots els públics.
i finalment tancarà l'acte a la consellera de recerca i universitats de la Generalitat. Doncs Dr. Joan Vendrell, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Marel Simon, gràcies també per atendre'ns. Que vagi molt bé, molta sort. Gràcies a vosaltres. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Gràcies.
I una de les actuacions més destacades del Tarragona Sona Flamenc arribarà avui mateix, serà de la mà del bailaor, de Camp Clà Joel Vargas. Avui a les vuit al Teatre Tarragona el Joel Vargas presenta Òbito. La seva carrera ja fa temps que veiem que està bé, no despegant, ja està pujant com l'escuma i ens alegrem molt. Joel Vargas, bon dia.
Bon dia, què tal, com esteu? Bé, contents de saludar-te de nou. Escolta, per tu el Tarragones a flamenc és com una cita ja habitual, no? Sí, o sea, yo estuve en 2023, que estrené la gala flamenco tablao con artistas de la tierra y artistas invitados, y nada, vuelvo este 2025 estrenando mi obra como compañía, una obra...
ja més forta, més feta, amb una idea més de dramaturgia, d'un tema i d'una visió més contemporània. Sí, perquè estem veient que l'espectacle, o Vito, fusiona molt bé, o porta el flamenc a l'escena de l'avantguarda. És una manera d'interpretar el flamenc, almenys a nivell de baile, molt contemporani.
Sí, o sea, de lo que se trata a la visión que le hemos dado es como si un plato de cocina lo hiciésemos con otra construcción, ¿no? Entonces, al final, lo que se restira es música y danza. Yo parto siempre desde Flamenco, la música parte desde Flamenco,
Está como esta de otras maneras, ¿no? Se plasma de otras maneras más peculiares, bebe de otras fuentes, también como de la danza contemporánea, el teatro físico, bueno, todo lo que he podido estudiar y todo pues...
lo que sé pues está plasmado como coreografo y como director también pues en escena. I tot això per explorar artísticament la pena per la pèrdua d'un ésser estimat. D'això va, no? De la mort, de la pèrdua. Com és que has agafat aquest tema tan profund, Joel? Sí, bueno, és un tema en el que a mi m'interessava, sobretot perquè el espectacle se divide en escenas que cada una correspon, no?
responde también a un sentimiento cultural, a una manera de ver la muerte. En este mundo en el que vivimos pues culturalmente tenemos diferencias, hay diferencias de lo que es pasar el luto. No es lo mismo pasar el luto en un México que en una Europa que de repente nace.
es va de las distintas maneras de abordar el luto que tenemos culturales. Això vol dir que d'una d'aquestes diferents maneres et porten a uns moviments diferents? T'inspiren en una manera de moure't diferent? Sí, sí, sí. Cada escena està inspirada en un destino cultural, en una manera de vivir la muerte, en todo esto.
pues hemos sacado una música, hemos sacado un movimiento, hemos sacado una estética, hemos sacado una dramaturgia, hemos sacado pues todo lo que se puede destacar de esa idea cultural y ese sentimiento que tiene cada parte de estas diferencias, entonces pues de ahí se han ido construyendo las escenas. Molt bé. Doncs res, et veiem a l'escena. Estaràs tu sol ballant? Estoy yo solo bailando. Me acompaña...
un músico y compositor que ha hecho esta obra conmigo, que es Juan Manuel de la Cera, que él es de Nueva York, vive también en Madrid, como yo, y es también partner de movimiento, baila también un poquito conmigo, interpreta, bueno, es un dúo, es una pieza de dúo de larga duración, y bueno, creo que es interesante también
doncs que no només estigui només jo participant en el moviment en escena, sinó també tenir, a part de la persona que m'acompanya musicalment, també una persona que m'ajuda a moure-me com a ésser. Molt bé, molt bé. Perquè hi ha un punt d'improvisació, no? Sempre en tot plegat amb el barri. El flamenc en general. Sí que es verdad que el flamenco se improvisa mucho, pero esto ya es una obra más cerrada. Sí que hay espacios abiertos a la improvisación.
porque a mí me nace de una verdad, me nace de querer contar algo siempre desde una verdad y desde una sinceridad en escena. Entonces, lógicamente, hay momentos donde no te sale siempre igual y siempre doy que a eso. Pero sí que es verdad que es una obra muy cerrada porque tengo muy claro de lo que quiero hablar, no me quiero irme por otros caminos y está montado de pe a pa, pero...
amb petits moments d'improvisació. Molt bé, doncs això és Òbito, la nova creació de Joel Vargas. Molt, val la pena moltíssim veure-la avui divendres a les vuit del vespre al Teatre Tarragona. Joel, encantada de saludar-te una altra vegada, i vam, estem seguint-ho. Moltes gràcies. Una abraçada farta. Una abraçada, adeu.
M'agradaria veure-la.
I ens volem referir també dins del Tarragona-San Aflament i en aquest darrer cap de setmana a la que és la part més participativa. De fet, ens convoquen a una flash mob, ens convoquen també a una classe multitudinària amb participació de totes les escoles de dansa i d'aquesta part que s'ha encarregat de
unir el que és el festival, amb aquests grans noms del flamenc, amb aquells artistes emergents i amb tota l'activitat i l'activisme social que implica el flamenc. Se n'han encarregat també des del taller de músics. Concretament ho ha coordinat la Nerea Marfil, que la saludem. Nerea, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Parles d'aquestes últimes convocatòries que feu, multitudinàries, en què podrem no només gaudir del flamenc sinó participar-hi? Sí. Bé, la més multitudinària, com tu deies, és la del dissabte, que és el...
al Flashmob, a la plaça Corsini. Dels quarts d'una fins al dos i mitja també tindrem el concert de l'Anna Lorenzo. I aquí es reuneixen totes les escoles de la província de Tarragona per fer aquesta classe en directe. La protagonitzarà la Meritxell Poví amb tota l'escola d'art i flamenc que està celebrant el seu aniversari. I serà a la Flashmob. També avui tenim a les sis
La companya Beatriz Higuera farà una classe de flamenc, en flamèdia. És com una classe molt interactiva. A la Rambla nova, ben bé al mig de la Rambla, a les 6 de la tarda. Exacte, a les 6 de la tarda, fins a les 6.45. Després tenim el Joel Vargas fent la seva obra òbito, que estarà a l'estrena, a les 8 al Teatre Tarragona.
I la Mercedes Carmona, que és la caïlla, aquest nou espai que fan al polígon industrial Francolí.
Molt bé. Estàs parlant de les activitats que tu has coordinat i has programat i que tenen a veure això amb artistes emergents, amb talent territorial i amb actes això multitudinaris. Jo em quedaria com a crida amb dos quarts d'una a plaça Corsini dissabte tothom a prendre primer la coreo i després a participar de la flash mob. Escolta, i què passarà per tancar el festival a les 6 al Teatre de Tarragona diumenge? Que això serà també bastant multitudinari, eh?
La trobada d'emptitats i escoles plamenques de la ciutat serà a les 6 fins les 8 al Teatre de Tarragona i aquí s'uneixen totes les associacions i les escoles plamenques per fer aquesta mostra dels seus treballs.
Moltíssimes, que jo ara veient-les totes juntes, no les direm totes perquè són mil, no són mil però són moltes, que no sabia jo que hi havia tantes escoles de dansa que fessin, que tinguessin alguna classe, algunes són especialitzades en flamenc, d'altres...
Ofereixen simplement una classe dins d'un ventall de moltes possibilitats, però vol dir que en són moltíssimes. Una mica ha estat la feina que heu fet des del taller, no?, fer una radiografia i una investigació sobre quin és la interès social que té el flamenc aquí a casa nostra. Exacte, sí. Nosaltres volíem fer una investigació, un mapeig, que això ens ho va demanar l'Ajuntament, que a mi em sembla molt xulo que l'Ajuntament es preocupi pels seus artistes.
i també pels mestres, que també són artistes, que també ens encarreguen que tot això creixi. I vam fer una investigació de qui és qui, qui fa què, i hi ha des d'associacions que fan classes per a materns fins a classes que ja preparen professionals que estan aquí ja als Pables de Barcelona i a Tarragona també fent grans espectacles i a tot el món.
Nosaltres vam fer aquestes entrevistes per detectar necessitats, opinions i idees sobre el que s'està fent a Tarragona amb l'endita flamenco. I bueno, això és un procés molt llarg, encara ens queda perquè és un procés d'aprenentatge continu. Però bueno, una de les conclusions que vam treure és que ens agradaria fer sobretot el flashmob i la trobada, que fos molt cooperatiu, molt circular, amb una reunió prèvia on tothom digui les seves idees.
i que les decisions facin conjuntes entre ells, sobretot. Nosaltres respectem les seves decisions i fem una mica com de coordinadors d'això, però els protagonistes són ells. Fins a 14 entitats, entre entitats i escoles de dança hem comptat que participaran en aquesta trobada el diumenge a les 6 al Teatre de Tarragona, amb aquest final de festa. Jo ja et dic, no me n'esperava tantes. Sí. Sí, no? Sí, moltíssimes, perquè estem onant les associacions
amb les escoles, llavors ja tots els nivells, i bueno, ens volíem fer aquesta gran reunió. Molt bé. Doncs ens quedem amb aquesta bona sensació que us ha donat la primera fase d'aquest estudi de camp que esteu fent, que és que Tarragona respira flamenc, que hi ha interès i hi ha creació també. I això ho estem veient, o s'està plasmaniant el festival, guanyo crec que més que mai en el festival Tarragona se n'ha flamenc. Molt bé. Nereia Marfil, moltíssimes gràcies, ens veiem per la ciutat d'aquests dies.
No sé com dir-te que em crema ja massa l'espera Sobre en paraules mirades, cerveses i festa
Veig lluny els teus ulls que són foscos color de la nit I són ells els que em diuen el que els teus llavis no em saben dir No vull prometre ni vull comprometre els teus somnis Però les coses no són tal com les imagines Hi ha cops que tu sents que una força t'estira i te'n vas
El passat és ple i el futur és buit I no hi ha res que passi si jo no ho escric Només vull que ser teu per aquesta nit I néixer al teu costat demà al matí Diuen que cada nou dia és una nova vida Que a la llum del matí la herirà aquesta nova ferida
i les coses seran com van ser unes vides abans. Per què no seré jo qui m'anegui al destí que tu creus que la fi vas trobar-te amb el teu marit? I és que jo no entenc per què tanta gent de sesitges fa somnis però no s'atreveix. Potser és cert que hi ha coses en què jo mateix no gozo a fer el que faig aquesta
però passant és ple i el futur és buit i les coses no passen si no les escric només vull que ser teu per aquesta nit i néixer al teu costat amb el mateix i néixer al teu costat aquesta nit
La teva veu, la veu de Tarragona. Moll de costa, la rambla de la cultura a la vora del mar. Vine i passeja a Parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratlló. Més informació a porttarragona.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure i la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl italiena, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat coneix on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ISIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ISIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.isic.cat.
Tens entre 18 i 35 anys i vols comprar el primer habitatge? El préstec emancipació t'ajuda a assumir-ne l'entrada, perquè et finança el 20% del valor de l'habitatge, fins a 50.000 euros, que passarà a ser de protecció oficial. Informa-te'n a habitatge.gencat.cat. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres, de 9 a 11.
Quatre dies i una hora. El millor de la setmana amb Abril Rius. Què tal? Molt bon dia, molt bon divendres. Ja estem aquí, un divendres més, amb l'últim tram de la setmana. I, com sempre, aquesta hora fem un resum del més destacat d'aquesta setmana i també una miqueta de repàs cultural, podríem dir, del que passarà al cap de setmana.
Han sigut dies molt interessants, amb molts temes diferents, molta actualitat local, des de mobilitat i transports fins a política, cultura, i fins i tot hem parlat d'energies renovables. I, com sempre, acabarem amb la nostra agenda cultural, que ve plena de moltes activitats de zona flamenca, les festes del Roser i les festes del Pilar, també. Així que poseu-vos còmodes i comencem amb el resum de la setmana.
Començàvem la setmana parlant de trens, un tema que a Tarragona sempre genera molt de debat. I dilluns coneixíem Puntual.cat, una nova plataforma per saber si el teu tren arribarà tard i amb quina probabilitat. Una ena molt pràctica però que també posa xifres a una realitat que molts pateixen cada dia. En parlàvem amb Ana Gómez, portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies. Una pàgina que crec que posarà nerviosos a moltes persones. I què heu fet als usuaris?
I que hem fet un altre cop els usuaris, igual que l'aplicació, igual que tot. L'usuari salva l'usuari ara mateix. Mira que és bonica aquesta frase i la importància que té avui dia i...
I cada dia, no? Perquè és cada dia això. Sí, però i lo cansat que és. Perquè i lo bonic que seria aixecar-te a agafar el tren i que passés. Sense cap preocupació del model de tren, d'aplicacions... Seria una mica... Ara mateix el tren controla les nostres vides, i no els de la plataforma, sinó els usuaris en general. O sigui, fas la teva vida al voltant del tren i el que li pot passar al tren, no al voltant de la feina, de la família o dels amics.
i així milers de persones cada dia, cada dia, cada dia. I arreu de Catalunya. És veritat que el nostre corredor és dels més fotuts, però arreu de Catalunya, no hi ha cap lloc que no hi hagi que es queixi pel tren. Puntual a punt 4. Si entreu, ja hi ha vida dintre d'aquest lloc web, no? Poqueta. Poqueta, però n'hi ha 20 més. És a dir que ja podrem veure en temps real
la previsió de retard del nostre crep cada dia. A veure, són previsions de retards mensuals, però de cara als usuaris, això es posarà en marxa que durant l'acte d'aquesta tarda, en algun moment, llançarem la web i ja estarà visible per tothom.
i tot i que hi haurà una part molt xula de cara als periodistes perquè, em faig un incís, una de les raons per la qual fem aquesta presentació física i no llancem la web és per agrair als periodistes que han sigut la nostra veu, que ens han acompanyat, que a vegades pensàvem que ui, que estaven silenciats i no, quan la gent s'aqueixa està allà el periodisme i sobretot perquè pugueu fer les vostres estadístiques i podeu, quan vinguin invitats, els podeu dir-li que això del 98% no arriba alhora.
De cara als usuaris es trobaran una cosa molt xula, i és que tu podràs posar, mira, surto de Tarragona, vaig a Barcelona i he d'estar en aquesta estació, com molt tard a les 9. I ens dirà, segon Renfe, pots agafar aquest tren.
però tenint en compte que porta un retard mensual de tant per cent, és possible que tinguis una possibilitat de 98% de no arribar. I així te va fent totes les possibilitats fins que et dona l'única possibilitat amb la que l'últim mes haguessis arribat a l'hora que tu volies estar. Així també a vegades dius una estació nova que no hi ha anat mai, en quina hora de sortir pots guiar-te una mica amb els temps reals.
Com ha anat la creació d'aquell lloc web puntual.cat? Repetim el nom. Com ha anat? Per això han estat també usuaris, no? Que us heu aplegat també de la PTT, eh? Sí. Dignitat a les vies, la PTT, no? Exacte. A veure, tot va començar perquè un noi holandès, que es diu Quan, criat entre Catalunya i Holanda, estava fent el postgrau i havia de fer un treball de fi de postgrau. Aleshores, volia fer un treball sobre aquesta pàgina web
però no era capaç de trobar en cap lloc les dades obertes. Va conèixer el Transportam, que és la nostra aplicació, que ara ja hem superat els 51.000 usuaris, i va dir, ostres,
Anem a preguntar-li a aquesta gent com ho està fent. Va contactar amb el David Cortés, que és el desenvolupador del transport a la Plataforma Dignitat a les Vies, i es van posar d'acord i van començar a treballar. Li vam deixar aquesta pàgina que nosaltres ja teníem guardada per fer algo. Em semblava un títol molt recurrent per guardar-lo.
i així va començar les endedures. Vam fer aquesta pàgina ajudant-nos mutuament, és veritat que la pàgina en si era el seu treball i per tant el va desenvolupar ell, però ara tota la informació que agafa aquesta pàgina l'ha agafada al transporte, que és el que ens assegurem dignitat a les vies, la que tingui les dades al dia. I la col·laboració de la PTP és com l'últim que es va adjuntar, però perquè nosaltres treballem molt colze a colze amb la PTP.
Ja crec que ens hem d'ajudar, aquí no sobra ningú, i ens vam unir al projecte perquè, a més, ells treballen molt el tema tècnic, el tema d'estadístiques ens poden ajudar, i que realment ara treballem i et dic, vam començar a ser col·legues i ara crec que som cosins, germans.
I el mateix tema del transport públic també va sortir a la tertúlia política de dimarts, on les portaveus del PSC Sandra Ramos, Esquerra Republicana Maria Roig i Judit Gómez, portaveu de Vox, parlaven o tenien certes diferències, certes opinions sobre la millora de rodalies, però això sí, coincidien que no pot esperar més.
que lo que decimos es que el señor Illa y el Partido Socialista que venían aquí a solucionar el transporte, lo que vemos es que los catalanes seguimos enlatados como sardinas con miedo a que nos roben, con trenes que no llegan, no llegan con retraso, dos millones de usuarios cada día con esa inquietud de no saber que sigan a sus puestos de trabajo,
Con ansiedad, parece que la solución pasa por una plataforma ciudadana, que ni siquiera es de la administración, una plataforma ciudadana.
para informar de los retrasos, algo que tendría que haber hecho la administración. Y vemos que la administración es una administración que está ausente, que no está, que es deficiente. Entonces, bienvenidos al progreso. Sacan pecho con... A ver, la voluntad de estas personas que están detrás es muy buena, pero es un poco lamentable que tengamos que sacar una plataforma para informar de los retrasos.
Cualquier día empezarán a sacar plataformas para informar de los retrasos en la sanidad, en las listas de espera de la ley de la dependencia, en la falta de vivienda, para saber cuántos días va a tardar en poder tener unos servicios básicos imprescindibles. Es muy lamentable que estemos a estos niveles. Esta es la Cataluña y este es el país que han venido construyendo todos los gobiernos sucesivos, aquí los de Esquerra, los de Junts y ahora el Partido Socialista.
Pero esto lo que te demuestra es que ya te demuestra en qué estaban, en qué han estado todo este tiempo. Unos construyendo su país imaginario y los otros desviando el dinero que tenía que ir al transporte público, desviando el dinero en sobres, en corruptelas,
en chicas de compañía, y esta es la Cataluña que nos han dejado todos ustedes. Si no me mires así, señora Ramos, porque estamos sufriendo lo que ustedes... La miro porque es sorprenent. Sab que passa que esperes venir aquí...
i jo què sé tenir un debat constructiu amb la Maria i clar i de sobte passa això i passa això que és que no és que no m'ho esperi jo m'ho espero tots de vostè és que m'ho espero ens ho esperem amb tota la tranquil·litat però sap què passa
que vostè barreja moltes coses, que la majoria no són veritat, la gent no puja amb por, d'arribar tard potser sí, però amb por que la robin al tren, no puja, potser puja vostè, però no puja. Per tant, ja tornem a dibuixar aquest escenari d'entès. De totes maneres, també li diré una cosa, el que realment sí que és vergonyós,
perquè el senyor Illa, sí, tot el que vostè vulgui. El senyor Illa fa un any que és president, poc més, s'estan fent les inversions que històricament es reclamaven, evidentment hi ha retrasos perquè les vies no estan com haurien d'estar i la infraestructura no està com hauria d'estar. Però sap què passa? Que vostè quan parla i s'indigna d'aquesta manera, li vull recordar una cosa que també està passant al nostre país, a Espanya, que jo crec que és gravíssim, que hi ha dones morint de càncer de mà amb Andalusia,
per el retard i per la mala detecció i per no informar a les dones d'aquests resultats en un govern, el del senyor Bonilla, que vostè i el seu partit recolzen Andalusia. Per tant, abans d'aquesta indignació farisaica que estem aquí mostrant, perquè hi hagi d'haver una plataforma ciutadana, que evidentment no hi hauria de ser per això, que està molt bé que els ciutadans ens organitzin per reclamar els seus drets, perquè per això encara vivim en una democràcia. No com els agradaria a vostè, però encara vivirem en una democràcia.
Però aquesta indignació ara mateix queda poc creïble per part seva, tenint en compte el que està passant a una altra comunitat autònoma, com és Andalusia, on ha sortit un cas on vostès estan donant recolzament a un govern del Partit Popular. Per tant, parlem de coses serioses.
Parlem de coses serioses. Jo crec que és important el que deia la consellera Paneke, de què notarem millores, esperem que així sigui a les properes setmanes. Sabem que s'estan fent obres, inversions a la infraestructura ferroviària, que evidentment anem amb un retard històric. És a dir, aquí teníem una mancança d'aquestes infraestructures i...
Ara mateix s'estan realitzant totes aquestes infraestructures, algunes planificades ja venien de l'anterior govern, perquè les coses no passen d'un dia per l'altre, però com a mínim jo crec que serà interessant i veurem i esperem que en aquestes properes setmanes es vegin els resultats de totes aquestes obres que també han causat moltíssim malestar, evidentment des de l'Ajuntament de Tarragona. Nosaltres durem tot el suport i hem dit que
inclourem dins de la plataforma, no de la puntual, sinó de transport amb el servei de l'empresa municipal de transport local de Tarragona, que també és important, tot i que aquí tenim un bon servei de transport públic, però és important que tot acompanyi, i amb això també un repte molt important amb l'àrea metropolitana,
de Tarragona, serà important la gestió que se'n pugui fer d'un altre servei de transport que per a nosaltres dins del cap de Tarragona és bàsic, que és el transport en autocar, perquè entre la majoria de poblacions que s'han de connectar dins del camp de Tarragona, el transport prioritari és l'autocar, perquè no arriba xarxa ferroviària fins a tot arreu.
En tot cas, tant de bo puguem aconseguir tenir el servei públic de transport que mereixen els nostres ciutadans i ciutadanes i jo crec que per això tant el Govern de la Generalitat de Catalunya com el Govern d'Espanya ja estan treballant.
Ni trenta segons a declaracions típiques de l'extrema dreta de colar en qualsevol discurs miedo que no es roben. Aquest discurs d'inculcar la por, sincerament, és bastant cansa, perquè a més a més és un discurs d'un refons racista i classista que ens fa realment angúnia. I si vostè hagués entrat a la web de Ponto al Bunkato, hagués vingut a la presentació senyora Gómez, sabria que no només informa de los retrasos, fa moltes més coses d'aquesta web.
I sí, és molt trist que ho hagin de fer els subusuaris, i sí, és molt trist que ho hagin de pagar de la seva butxaca. La web és increïble, no només ens informa dels retrasos, sinó que, a més a més, quan tu vols fer un viatge, tu poses l'origen i el destí, i tu poses més o menys l'hora que voldries d'arribar, i et diu quin tren hauries d'agafar, però et diu, però compte!
perquè aquest tren arriba normalment amb 12 minuts de retard, per tant hauries d'agafar el tren anterior, però no tens un 100% de seguretat que puguis arribar al destí a l'hora d'estirar, per tant agafa l'anterior encara i per tant ens anem a un tren d'una hora abans. Aquesta és la visió dantesca de tot Plàgat, per tant la web és increïble, la informació que hi ha
amb les dades reals, com explicava l'Anna Gómez de Dignitat de les Vies, de les dades de Renfe i Adif, per tant són les dades reals, no sabem quines donarà ara Renfe, però aquestes són les que sí que tenim. I el que fa la web, que és una eina
molt bona, que ells deien inclús ahir a la tarda, sembla que fem competició a veure quina és la línia que porta més retrasos, a veure qui està pitjor al país, però et dona totes aquestes eines per poder planificar-te la feina i planificar-te els viatges que has de fer.
que és evident que és d'entès, que és evident que és horrible, evidentment. Venim d'una desinversió històrica i ens trobem en la situació en què ens trobem, no? Per això, moltes vegades, quan des de Catalunya diem, escolti'm, ja gestionem nosaltres l'economia, ja gestionem nosaltres les nostres coses, són justament per coses com aquestes. En tot cas, ahir a la presentació hi havia un noi, no?, el Quanden van der Nocke, no sé si ho pronuncio bé, que venia d'Holanda, no? I ell deia, no sé, el problema no és venir des d'Holanda en tren, jo ho faig, jo viatjo per Europa en tren, no tinc cap problema.
I des d'Holanda fins a la frontera jo vaig bé i sé més o menys a l'hora que arribaré amb bastanta exactitud. El problema està des de la frontera entre Catalunya i França fins a Tarragona. És aquí on tinc el problema. I això sí que realment ens situa en una posició a Europa bastant lamentable.
Un tema que genera debat en els diferents partits polítics. I seguim amb dimarts, però canviant de via. També vam parlar de millores als menjadors escolars que impulsa el Consell Comarcal del Tarragonès. En donàvem detalls amb Joan Martí i Pla, president del Consell, i ens explicava quines millores i en quins col·legis les estan realitzant.
Veiem millores, en aquest cas, de les que pertanyen o que té la gestió del Consell Comarcal, a Sant Salvador, a Torreforta, l'escola també dels Àngels... diferents millores, perquè s'han fet en cadascun dels centres, s'ha fet alguna actuació en concret. A Sant Salvador, per exemple, el tema de la climatització, que no és poca broma, que és important.
Sí, és evident. Ara, amb el canvi climàtic, és un tema que també el tenim molt aferrat i, per tant, és un tema que l'hem de tractar molt amb molta cura i molta cautela, a fi d'efecte, que al final els usuaris, que és la Canalla, i els professionals que estan a la mateixa, doncs estiguin el millor possible en la nostra competència.
Bàsicament, encara no és una competència directa, perquè ja seria més de generalitat, però la nostra competència on ens enfoquem moltíssim és en tot el tema de menjadors i cuines de menjadors, que aquí o bé en cortines amb aires condicionats, adequar, pintar, és on centrem tots els nostres esforços, amb aquests 5% que ens quedem per poder gestionar totes aquestes feines.
100% del que recapta seria això, no? Sí, sí, és evident, és evident, sí, sí. Decidant bàsicament cuines, millores a cuines, no? Sí. I el tema de climatització. De climatització, i aleshores, doncs, bueno, pintem, arreglem, canviem aparells de la pròpia cuina, etcètera, en funció de les seves necessitats, no? I sempre anem prioritzant els que realment estan, doncs, més malament, a fi efecte de que, bueno, cada vegada estiguin, doncs, molt millor, clar, evidentment.
Un exemple que pot semblar petita cosa, però que el que està a l'aula en unes quantes hores, tant la professora com l'alumne ho nota, que és unes simples cortines que tenim aquí, eh? Perquè el sol t'entén directe, no a la closca, per entendre'ns. Bueno, clar, és que arriba un moment que amb les elevades temperatures que tenim avui dia, que pràcticament les quatre estacions de l'any ja quasi han desaparegut,
que gairebé tenim un 75-80% d'estiu, com qui diu, i molt poquet d'hivern. Aleshores, això és un tema que s'ha de tractar cada any una mica més, fer efecte que d'aquesta canalla no se'ls faci tan pesat, i que puguin destinar la seva ment, bàsicament, amb no pensar que tenen calor, sinó que realment amb estudiar i fer les coses ben fetes.
En el cas de la torre forta també, no només interior, també exterior, perquè també doncs és important quan són al pati que tinguin un lloc protegit del sol, no? Sí, sí, és evident. Allí també hi ha una zona que no la tenien una mica deixada i llavors s'hi han posat uns banquets, uns bancs, unes taules...
i que a la Canallons també els toca la part de l'ombra i, per tant, també és un tema que també ho agraeixen moltíssim. De fet, quan hi vam estar, hi vam assistir. És una cosa que també la teníem molt arrelada i estàvem molt contents del fet d'aquesta actuació amb aquesta escola, una escola que portem uns quants anys, que aquesta escola és una escola de les antigues que tenim, per no dir velles, de les antigues que tenim al territori i, per tant, sí que s'ha de fer una actuació una miqueta molt directa.
També s'ha fet en aquella escola tot el tema acústic, a fi afecta que també quan a la canalla, clar, són més de 300 canalles que van al menjador, 300 llargues, i per tant, a l'hora de parlar sí que fan dos torts, abans van arribar a fer estas tres, per tant, aquí sí que la canalla ha d'estar una miqueta amb tranquil·litat i molt centrats a la feina. I a l'escola dels Àngels, aquí, en tema també, menjador, coordinatge, climatització, aquí és una mica de tot.
Exacte, una mica de tot també. O sigui, cada any el que fem és, en funció amb els professionals que treballen a l'escola, i els pares i el propi Consell, el que fem és a veure establir una sèrie d'actuacions que s'han de fer cada una de les escoles, a fi efecte de buscar sempre les prioritàries i poder derivar aquest 5% que tenim nosaltres, o una part d'aquest 5%, perquè, clar, hem de derivar en diverses escoles, al final són 15 escoles que portem, aproximadament.
doncs d'aquest esquins hi ha la meitat Tarragona a l'altra meitat de la comarca perquè la portem a escoles de la comarca i aleshores doncs l'hem de poder derivar una mica tot el que és aquest cèntim que tenim per poder destinar-lo amb la millor prioritat possible. Una setmana, com hem pogut veure, molt marcada pels serveis públics.
També hem tingut molt moviment polític aquesta setmana. Dimarts, Maria Mercè Martorell va ser anomenada nova presidenta del Partit Popular de Tarragona, rellevant Mario García. Ens explicava les seves prioritats i com vol reforçar la presència del partit arreu del territori. Arreu del territori i sobretot també a Tarragona.
Ja de plejan al càrrec o... si no entenc que sí, ja no? Sí, bé, ahir ja vam tenir, divendres passat, vam tenir la primera reunió per aprovar el que era l'organigrama, o sigui, els integrants d'aquesta comissió transitòria ja estaven aprovats des de Madrid i vam tenir la primera reunió per aprovar el que era l'organigrama
i ahir vam tenir la primera reunió del secretariat, que en definitiva és una comissió continuïsta de la que havia anteriorment, però ampliada amb més mans, amb més persones en diferents àrees de tema de sectorials, dividint també una miqueta més la feina,
per poder abarcar més amb una especial atenció a municipis prioritaris, a Terres de l'Ebre, etcètera, però seguint la feina que va fer el Mario, molt ben feta, molt ben feta, i a més a més a moments complicats, i per tant, seguint amb la mateixa línia i tenint en compte que en aquest cas el Mario, per agrair-li tota la feina que va fer, el que es vol és que, com que Salou es considera que és i ho és un municipi prioritari,
pensem que els resultats que ja són molt bons, els que va treure, poden ser molt millors. I per tant, això no suposa només resultats a nivell local, sinó també que implica més resultats a nivell tant de diputats provincials com en el cas de consellers comarquals. I per tant, per això se li va demanar
que es concentrés més en això. Però per la resta, pràcticament, hi ha les mateixes que hi havia, més les persones que s'han afegit per reforçar l'estructura, per tant, bàsicament continuïsta. I amb el secretari general, com és un històric, com és el Rafaluda, que a mi em va venir a buscar el 94, imagina't, imagina't si fa anys que treballem junts. Quin encàrrec té de dones, Fijo?
Quin encàrrec té? Bé, l'encàrrec és, com deia, reforçar al màxim el que és la presència del Partit. Està clar que estem en una onada favorable al Partit Popular. Els resultats, si comparem el que teníem abans de les últimes eleccions, totes, tant municipals com autonòmiques,
Com generals, havien perdut diputat provincial, havien perdut diputats autonòmics, havien perdut diputat nacional i després de les últimes eleccions tot això es va anar recuperant amb dos diputats autonòmics, un diputat nacional, però hem d'anar més, hem d'anar més perquè, a més a més, tradicionalment el Partit Popular sempre havia tingut dos diputats, sí que és cert que un anava molt nacional, em refrejo,
Un anava molt vinculat a Terres de l'Ebre, per tant, un altre dels municipis prioritaris, igual com parlàvem per exemple del tema de Salou, és el tema, pot ser per exemple de Reus, és també el tema de les Terres de l'Ebre, amb una gran incidència amb el tema de Tortosa i tota la zona. Per exemple, ara estem ja treballant i aquest mes
es presentarà la nova Junta Local de Tortosa amb Joan Arias al capdavant, que si deu vol també serà el candidat de cara a les properes municipals aquí un any i mig a Tortosa i per tant, el que se'ns demana és reforçar aquest muscle del partit a tot el territori i sobretot treballar amb totes aquestes juntes locals que en definitiva són les candidatures de les municipals.
i que això fa que no s'hagi d'anar a córrer a cuita, com a vegades passa a l'últim moment, i que tots i cada un dels municipis siguin més grans, siguin més petits, siguin igualment importants, tinguin les seves juntes locals i tinguin un govern en paral·lel del que són els ajuntaments de cada un d'aquests municipis, insisteixo, més grans o més petits.
A més a més, la tertúlia política que abans podíem escoltar un tros ens va deixar comentaris sobre la manifestació de més de 2.000 persones a Tarragona per demanar la fi del genocidi a Gaza. Una reivindicació que dijous tornava a tenir presència amb Pepe Naval, portaveu de la plataforma unitària del cap de Tarragona, en solidaritat amb Palestina.
Que s'acabin els assassinats és una bona notícia. Que pugui arribar l'ajuda humanitària sense que supose un risc de ser afusellats és una bona notícia. Que siguin Trump i Netanyahu
és que un celebri i ningú ho anuncien no ens dona massa confiança. Aquesta és la veritat. Però, per sus efectes, ho coneixereu. I el Trump ara vol invadir el seu propi país, i no hi. Vol dir que massa confiança no ens dona. I encara ens dona menys confiança que els negociadors americans siguin el Wyckoff i el Kuzner, que tenen forts interessos immobiliaris. Això no ens fa ser massa optimistes.
En tot cas, el primer és realment important, que s'acabi de matar, que arribi l'ajuda manitària, que la gent de Gaza pugui viure, i aquest és un dels problemes, on viurà, perquè tot està arrasat, i ara l'hivern està al tocar, i d'alguna manera s'haurà de poder facilitar la vida.
Aquest és el tema i aquesta és la principal preocupació.
I encara dijous en l'àmbit social vam parlar de salut mental i habitatge, un tema que va molt lligat de la mà. El president del COA, del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Tarragona, Xavier Llorenç, i Marina Salas, psicòloga del Camp Moralles, ens explicaven com l'encariment del lloguer i la mala qualitat dels habitatges afecten directament la salut emocional de moltíssimes famílies i de molts joves.
Des del col·legi vau dur a terme una iniciativa, vau anar a Madrid, aplicar una mica la cosca i explicar com estan les coses i, en detall, aconseguir millores.
Està clar, ara ja fa un parell d'anys que portem fent uns estudis relacionant habitatge amb les persones i estem trobant que el fet de no trobar habitatge, el fet de no viure en una casa amb condicions, produeix estrès, produeix ansietat. Veiem que, per exemple, la gent gran també, l'estar sola, la soledat a l'habitatge, tot això són efectes que segur.
afecten a la salut mental de les seves persones.
Xavier, no es té en compte això, a l'hora de dissenyar un habitatge que tingui certes imatges? O sí, o hi ha aquí sí i aquí no. Sí, el problema és que estan canviant d'alguna manera els estigmatismes. Abans feia els habitatges grans, lluminosos, i ara està canviant el tipus de gent que accedeix habitatge. És a dir, ara estem amb famílies monoparentals, s'estan reduint els habitatges, i reduir els habitatges significa que d'alguna manera
et falta més espai. Ara parlem molt del tema de la eficiència energètica, de la sostenibilitat. Si la gent en una casa té fred, no són les condicions òptimes. Si té massa calor... Hi ha moltíssimes coses a tenir en compte a l'hora de fer un habitatge.
que ja no hi ha l'elecció. És a dir, la gent jove ja no eligeix quin tipus d'habitatge vol aconseguir, sinó que s'adapta a les condicions que hi ha. És a dir, ja quan vas a mirar, per exemple, una feina, ostres, si en aquell lloc on vols anar a veure la feina no pots viure i tens que anar al costat, això fa una...
un increment de costos i t'has de pensar que tot va relacionat amb el tema de l'habitatge i tot això produeix una sensació emocional que pot ser bona o dolenta. Això també està fent que comenci a haver-hi grans diferències sobretot amb l'estatut
amb un estatus econòmic. No afecta igual a la gent amb un estatus gran que amb un petit. I després no és el mateix amb habitatges que són en propietat que amb inquilinos. És a dir, un habitatge en propietat sempre el consideres més teu i el cuides. I clar, quan de sobte trenques la maneta de la porta, ostres...
canvies la maneta, perquè si no cada dia saps pensar, ostres, la maneta, la porta, la maneta... Són tonteries que t'afecten emocionalment i aleshores si intentes tenir el teu espai, o més, o millor que pugui ser, per poder viure de forma estable i tranquil·la amb la família. Un debat necessari molt proper a la realitat de casa nostra.
I aquesta setmana també ha estat molt viva culturalment. Dilluns començava el son a Flamenc, la setena edició d'un festival que porta el Flamenc als barris i que omple tota la setmana de música i de dansa. El seu director artístic, Sus Blanco, ens en feia cinc cèntims.
Penseu que el festival de flamenc dura fins al dia 12, això és el cap de setmana, però no és allò que els actes sí que és veritat que s'intensifiquen com més cap a final de setmana, però comencem ja a força cada dia, avui ja hi ha un acte, demà n'hi ha un parell i així anar fent, vull dir que és una setmana plena plena de flamenc. Què destacaries així en general de la programació d'enguany que ara repassarem?
Jo destacaria una mica la filosofia del festival, que és tenir una programació professional potent al costat d'una programació més de mediació amb la societat local, és a dir, amb escoles, amb entitats, amb artistes locals, que si volem donar molt de protagonisme. La regidora sempre diu que no fem un festival de flamenco perquè sí, sinó que fem un festival de flamenco perquè està molt arreglat a la ciutat d'aquí han sortit grans estrelles com la Venet López, com el Joel Vargas, que té l'individu de Saltea de Tarragona.
Hi ha molt d'artistes emergent també, molta entitat, molta escola de dansa, i és per això que es fa aquest festival a Tarragona, perquè té un arregament amb la societat. I qui coneix molt bé el talent local que hi ha, a part del de fora, és el programador, el director artístic del festival, el Jesús Blanco, que si el tenim al telèfon, sí, el podem saludar. Jesús, bon dia. Hola, bon dia, Núria, què tal? Bon dia, bon dia, molt bé.
Què tal, Jesús? Mira, intentaríem, Jesús, ràpidament repassar la programació, que serà molt difícil, i deixen, primer, que fem allò dels caps de partella, les grans estrelles amb majúscules. Vinga. Estrella Morente, Rafael Riqueni, Joel Vargas, Maruja Limón... Va, què més, què més?
Sí, sí. Bueno, hoy como conciencia inaugural, aparte de todos estos nombres tan importantes que estás nombrando, pues hoy en la inaugural está Pera Martínez y Pau Duménez, que además el Pau es talento local totalmente, es uno de los guitarristas
És el guitarrista amb més projecció nacional i internacional que mai hem tingut.
acompanyar a Pera Martínez, que és un cantor barcelonès, un referent ara mateix del cante català, i entre ells hi haurà moltes altres coses. Com avui ha dit el Salva, també hi haurà altres concerts i classes o conferències, moltes coses.
Ahora mismo me tienes aquí en el aeropuerto de Barcelona y no tengo delante el papel. Bueno, bueno. Espero que lo tengáis allí para poder recordar todo lo que hay.
Aquests dies anirem entrevistant els diferents protagonistes del festival. No sé si a nivell fins i tot local voleu destacar algú, perquè parlaves ara de classes, no només de ball, sinó també una mica de classes que ens posen en context del flamenco. En aquest sentit, el que és el sentit de la divulgació, què faríem?
Sí, no, las clases. Mucho talento local, claro, David Cano, Adelaida Guerrero. O sea, creo que hay, incluso hay un espectáculo que también hace Beatriz Higuera y creo que también hace, si no recuerdo mal, un momento como un espectáculo para niños, ¿no? Creo que todo esto es muy importante porque son gente local.
que ajuden a que la gent s'entén que existeix el Flamenco en Tarragona, que tota aquesta societat flamenca creixi. I després no oblidem la gent local que està triomfant ja fora, com la Neus Plana, per exemple, que ha sigut premiant de rock al millor àlbum Revelació de Jazz el 2024.
Com la Cristina López, un referent ja que ha estat amb l'Albert Pla, amb les migres, amb un munt de gent que ha estat dirigint una obra al grec també. I com el mateix Joel Vargas, que és guanyador del concurs de flamenc dins del concurs de can de les mines.
Un festival que, si us agrada el flamenc, encara el podreu disfrutar... durant aquest cap de setmana. I dimecres, Joan Nagrié, director de la Sala Trono, ens explicava l'inici de la nova temporada i feia balanç del Festival Internacional de Teatre de Tarragona. L'escoltem.
Mira, parlem del teatre com a necessari, però parlem també d'una programació que l'altre dia presentava, l'altre dia no, que ja ha començat el que cap setmana ha passat, amb els dos senyors, el David Verdaguer i l'Òscar, matxant coses al piano a l'hamburgueseria del Magatzem, al bar del costat, no?
Sí, sí, bueno, com ja sabeu, vull dir, la programació de la trono és una programació molt especial que fem, doncs, a la sala que tenim, en aquest cas, aquest any, és al magatzem, i que cada proposta intentem, com sempre, adequar-la millor a les seves necessitats, no? I en aquest cas, dos senyores,
És un espectacle a Canalla, Golfo, que es fa amb locals i amb antros de tot arreu, i vam pensar que seria una bona opció començar a fer aquest casament, amb aquesta molt caseria que hi ha al costat de la Tronon. Ara es diu el Dirty Burger, però encara manté el Bar la Cantonada. I perquè tenen allà un mini escenari, va quedar preciós. I, a més a més, és una forma també de sorprendre la gent, i sempre mantenir aquestes ganes d'anar al teatre per veure què passa.
que vau empamar ja vau sortir d'allà per anar al Teatre de Tarragona amb el Monstre. Correcte. Que tot passa a un petit poble de muntanya, no? Tu mateix, com a actor, per també Laura, l'Aurea Márquez i l'Òber Pratt. Sí, sí, sí. Intentem fer això, no?, coordinar-nos, perquè clar, el Monstre és una producció de la Sala de la Trona, però que a la Sala de la Trona no hi cap, i per tant vam anar al Tarragona i a la Trono no vam programar ni res, perquè tot el públic de la Trona, més el públic del Teatre de Tarragona, poguessin anar
al Tarragona a veure aquesta funció que van fer diumenge i que va anar molt bé. Mira, parlem del Festival Intensal de Teatre del FIT, perquè no sé si també hem parlat aquí una vegada, fent balança, com havia anat, balançant els dies posteriors.
Però tenim grans produccions que arriben aquí, que porteu aquí, des de la sala de trono, al festival, al teatre. Tenim públic també, perquè el públic demostra que li agrada el teatre i que hi va. Què ens falla? O falla alguna cosa o no? Tenim circuit, tenim produccions... Però falla alguna cosa on? En general. Però en general vols dir de Tarragona, del teatre, del sector, del sistema, de què? Perquè...
Vull dir, nosaltres, clar, és que entrant en aquests debats hi ha un punt de subjectivitat en tot plegat. Perquè, clar, com et dèiem, nosaltres en el festival estem feliços, perquè hi ha molta gent, cada any hi ha més gent. Fem una activitat, un esdeveniment que es diu Fit Noves Dramatúrgiques, que portem tot l'any treballant-hi i generant idees noves i programacions noves.
I cada any d'això funciona perquè veiem que hi ha més gent. A Tarragona, durant aquells dies de setmana, jo crec que vibra. És una sensació que ens diu tothom que hi passa. Per això et dic, no? Amb la Trono intentem fer el que portem més de 20 anys fent, que és una programació de teatre contemporani, de proximitat, de primera fila, que això vol dir que estàs molt a prop dels actors, que no vol dir per res ni emergent ni alternatiu ni res, a mi no m'agrada.
perquè per la trona han passat actors i companyies de tots els nivells, i que més o menys ens anem sortint. I per tant, també et vull dir, veient les estadístiques i les xifres dels balanços, també tenim molta gent. Pensàvem que ara, sincerament, el magatzem, el públic baixaria, perquè està un pèl ja marejat que la trona no tingués una seu fixa, però ens ha anat molt bé.
25% d'ocupació i van fer una producció, la de la Mare, el Limon i jo, que ha tingut més públic que cap producció de la sala Trono. No ho sé, nosaltres estem contents.
Ja veieu que tenim un munt d'oferta cultural en aquesta ciutat. I comencem amb l'agenda del cap de setmana. Neus Planatura i Confusión Project arriben dissabte al Teatre de Tarragona amb el seu disc 1212, una fusió preciosa de jazz i flamenc.
Al llarg del cap de setmana, ja comencen avui divendres, i en les festes del Roser, amb moltíssimes activitats per al barri del Roser, amb els gegants també que podíem escoltar abans, i se celebra el Dia del Pilar amb activitats tot el cap de setmana. Ho celebra el Centre Cultural Aragonès, i podem escoltar la Maria Carme Ricarté, secretària del Centre Cultural Aragonès.
Explica'ns una miqueta com serà aquest cap de setmana intens dissabte i diumenge. Perquè jo sé que són les festes del Pilar quan us veig passar, no? Amb la Verge, això és un acte que no faltarà. I això serà dissabte, segons veig? Dissabte, sí. Dissabte dia 11. Perdona, si no t'importa ho diré en castellà. Sí, digues, digues. A veure, a mi no és igual, però... El sábado dia 11, por la tarde a la City Media,
Salimos del centro en acto mariano con la Virgen y la subimos pues hasta la catedral, cruzando la Rambla, Plaça de la Font, la calle Mayor, hasta la catedral. Con la banda de tambores y pues algunas joteras y todas las personas que quieran acompañarnos serán bienvenidas.
Això serà, com deies, a sortida del vostre local, allà a Pau del Protectorat, a dos quarts de vuit, i pujant fins dalt fins a la part alta, i diumenge arriba el dia de la Verge del Pilar, i per tant, la festa grossa que més enguanyos caben diumenge, que això està molt bé.
Sí, a les 12, fem l'ofrenda de flors a la dígina, com tots els anys, que la deixem col·locada el setembre ja per tenir-la allà a punt. I després, a continuació, la missa. Per desgràcia, no pot ser missa de Torre Aragonès, perquè no tenim encara rondaja formada definitiva, però tindrem una coral que interpreta la missa molt bé.
I si sou fans del Nàstic, que us agrada veure el futbol, diumenge, a tres quarts de set de la tarda, tenim partit Nàstic al Corcón, que serà retransmès, com sempre, per la sintonia de la Tarragona Ràdio.
I això és tot fins aquí el resum de la setmana. Evidentment, no ens hi cap tot, de tots els temes i totes les veus que hem tingut al llarg d'aquesta setmana. Si les voleu recuperar, ho podeu trobar tot a tarragona-radio.cat o a les nostres xarxes socials. Bon cap de setmana i comencem ara amb una de les nostres seccions preferides.
Bon dia, Miquel. Bon dia, Abril Rius. Comencem una altra vegada la nostra secció. Estic una mica enfada, ja t'ho he dit, perquè hi ha pel·lis que... Amb mi? No, amb tu no, però ets tu el que m'agrada les expectatives. Comencem dient pel·lis... Sóc un creador de necessitats, i ja està.
Comencem dient pel·lis que després no surten als cines de Tarragona. Això és problema dels cines de Tarragona. Sí, evidentment. No és la nostra culpa. No, no, no. Però, clar, potser algú ens està escoltant de més a lluny i sí que la seva ciutat o el seu poble... En fi, que ens estem posant en camí de l'11 d'abril.
Mirem la cartellera i triem, però nosaltres mirem la cartellera general. Jo crec que aquesta sí que l'estrenaran a Tarragona, la tercera entrega de la saga Tron. Jo vaig veure la primera i amb aquesta em vaig quedar. Vull dir que no n'he vist cap més. Torna a la gran pantalla amb Tron Ares, en aquest cas dirigida per Joaquim Robning i protagonitzada, entre altres, per Jared Leto. El hombre ha contemplado las estrellas y se ha preguntado.
¿Estoy solo? ¿Estoy solo? Doncs ja veus la història que segueix a l'Ares, que és un programa informàtic extremadament avançat, enviat al món real per emprendre una missió d'allò més arriscada. La seva arribada ens acabarà marcant el primer contacte de la humanitat amb éssers creats per intel·ligència artificial. Per què no em sona tan futurista això ja?
Sí, jo crec que ja hem començat a acostumar-nos. Si ho veus als anys 90, o fa deu anys, i dius, ostres, però ara ja no. Ara ja cada vegada... Ja cada vegada sona més a prop. Austin Butler és el protagonista de la propera pel·lícula, un thriller criminal, en aquest cas, que se nomenava La Perdida. ¿Qué coño ha pasado?
Basada en un llibre i ambientat als Nova York dels anys 90, el Hank Thompson era un fenomen del béisbol a l'institut, però ja no pot continuar jugant. La resta de coses li van bé. Té una parella estupenda, és cambrer en un local i el seu equip està lluitant al campionat. Quan resulta que el seu veí li demana que cuidi el gat uns dies, Hank acabarà atrapat en un particular grup de gangsters
Amenaçadors. Mira el que passa per demanar que continuï el car. Però llavors el veí ja ho sabia, suposo. Suposo que sí. Era una trampa. Suposo que sí, que era una mena de trampa. Anem a Downton Abbey. El gran final. No sé si ets fan de la sèrie.
He vist algunes... Sóc més fan dels clips que li fan per TikTok. Vale. Molt bé. Doncs, així, no sé si tindràs ganes o no de veure aquesta oportunitat per tornar a l'univers de Crowley, amb Don Tonavi, amb aquesta nova pel·lícula que arriba amb una secuela que ara se nomenarà El Gran Final. Es difícil aceptar cuando hay que irse.
Vuestra amistat nunca ha sido tan importante para nosotros. Pero el futuro de Downton Abbey está ahora en manos de Mary. No en soc seguidor, eh, per tant, per als amants i fans de Downton Abbey, doncs fantàstic, però... Li sonarà a què te veu, sobretot. Li sonarà, li sonarà a què te veu. Una altra presentada del festival de Venècia, també arriba al cinema, és una pel·lícula que es diu Una casa llena de dinamita.
No. No tenim el trailer. Doncs quan un missil sense identificació d'origen és llençat contra els Estats Units, la Casa Blanca començarà una carrera contra rellotge per determinar qui és el responsable i com actuar en resposta. A vegades ja passa que no tenim els trailers perquè potser no estan en castellà o potser no estan disponibles. No sé si tenim el de Carmele.
Carmele, que quan vaig veure per primer cop me'n vaig anar cap a un altre costat i resulta que no, que era un drama que posa el focus en la guerra civil espanyola. Con suerte llegareis a Francia. ¿A Francia? ¿Tan mal vamos? Me quedo aquí, me necesitan en el hospital. ¿Estás segura?
Això es va presentar al festival de Sant Sebastià. És una pel·lícula que s'endinsa al País Bàsic l'any 1937. La Carmela i la seva família es refugien a França després de ser exiliats de casa seva per la guerra. I allà doncs la Carmela estarà contractada amb l'ambaixada cultural basca a l'exili per lluitar contra la guerra també doncs amb música i ball. És un plat, un plot que coneixem, però bueno.
És un? Ah, sí, sí, i tant, no, no. Bueno, aquesta mira. És d'aquestes per mirar-les i... Si hi passes el país, va segur que és urgent hot. És possible... Fins i tot t'he dir que és com una mena de coproducció francesa, eh, perquè... Ah, molt bé. El que escoltàvem era doblat. Vull dir que suposo que anava per aquí. Anem amb el següent, vieja loca. Tenim el tràiler. I tant. Doncs vinga. No puedo creer que estoy haciendo esto. Necesito que vayas a cuidar a mamá. Esta mañana a la noche más tardar que yo vuelvo.
Aquí tenim en Pedro que rep un inesperat missatge d'auxili d'una ex parella que li demana que tingui cura de la seva mare, una dona gran amb demència. El que comença com un acte de compassió s'acabarà transformant en una experiència aterradora de la qual el protagonista no es veurà capaç d'escapar. Tenim a Carmen Maura, tenim a Daniel Handler que formen part d'aquest repartiment. No sabria si definir-te-la com de terror o d'aquest thriller que et poses nerviós perquè no saps
i tota l'estona saps que passarà a algú i a mi fins i tot m'ha ficat de mal humor de dir m'estan intentant enganyar no sé què està passant jo el que passa és que començo a menjar moltes crispetes de cop per calmar l'ansietat anem amb una altra pel·lícula que simplement s'anomena Mario
Estava en pilles a una festa. Del Mario. Et recordes d'ell? Tu què? En pilles a una festa, eh? No, Mario Bros. No, no Mario Bros. L'Antònia, de 38 anys, està organitzant una festa d'aniversari per la seva parella, que és en Mario. Malgrat que porten diversos anys junts, ella encara no ha tingut l'oportunitat de conèixer els amics del seu company. Ui, això és raro. Per raons que no sap. I a la trobada, després de les primeres presentacions, l'Antònia i la seva família comencen a notar
que algunes de les històries d'en Mario doncs no concorden amb la imatge que tothom tenia d'ell. Una pel·lícula dirigida, en aquest cas, per Guillem Miró i que s'estrena en català. Això passa, eh, que et sembla que coneixes molt algú i després coneixes els... I ens pel·licueixen els seus amics. Ara. Dime con quién te juntas y te diré quién eres. Sí, sí, sí, sí. Mira, va, a veure aquesta que... Aquesta sí que em ve de gust, pel·lícula d'animació infantil i que s'anomena Peixet, el petit aventurer.
Bet aquí, una vegada, un petit peix. Aquí tothom anomenava Peixet. Les seves bombolles eren menudes, però les seves històries eren enormes. Una imaginació desbordant, no com la que van tenir a l'hora de posar-li el nom al peix sentit, capaç d'inventar històries com escoltàvem d'allò més extraordinàries, i resulta que quan sorgeix una situació de perill,
Doncs el protagonista del film, el Peixet, demostrarà als seus amics que la seva creativitat també pot convertir-se en una capacitat molt valuosa, que s'està molt bé per transmetre el valor a les criatures i es troba en llengua catalana. Mira, una altra pel·lícula amb aquest cas d'animació però inspirada en la figura de Jesús. Háblame sobre ese, Jesús.
Sembla una mica de conya, no? Sembla una mica de risa. No sé si és exactament de risa o no, li haurem de donar l'oportunitat. Si la projecten, Jesús, Luz del Mundo, mentre el món espera, amb expectació, l'arribada del Mesies, qui arriba és Jesús, però no resulta com tots imaginaven. Sí, els dibuixos són una miqueta raros.
Jesus Christ. Resulta que la seva presència es mostra com una cosa única i especial i diversos seguidors se sentiran atrets per la seva presència però començaran una nova aventura que canviarà les seves vides. Tampoc la sinopsi no ens explica massa cosa. No. M'he quedat molt sorprès d'aquesta pel·lícula de la qual no en tenim el tràiler, Abril, però que és una reinterpretació del bambi, del bambi classi, en clau de terror.
No estaven castellà. No, no, per això, per això, però és que jo no sé si és que a Halloween ja ens hem d'inventar qualsevol cosa. Jo crec que ells estan aficionant a agafar pel·lícules supermones de Disney i fer-les gore. Després d'un accident de cotxe, una mare i el seu fill acabaran sent perseguits per un bambi. Un ser molt mutant i ple de fúria i resentiment per la mort de la seva mare. Vull dir, no sé què té a veure exactament amb el bambi normal.
Anem a un altre, en aquest cas, una pel·lícula basada en fets reals, que encapçala el repartiment, doncs, amb gent com Miguel Herrán o Aaron Piper, i que es posaran a la pell ara del... Parlem bastant de rus, crec, també la pel·lícula. Parlem bastant de rus, no?
altres propostes com arribant també al cinema, com per exemple jugar con fuego o mi il·lustrisimo amigo, i si et sembla anem a les plataformes, abrim directament. Aquesta sí que em crida l'atenció, a Disney Plus estrena la sèrie La Suerte de Paco Plaza y Pablo Guerrero.
No, no, exacte, em crida l'atenció perquè crec que és una mica de... espanyolitat portada a la sèrie, eh? Resulta que...
Sembla que hi haurà aquí una amistat entre un torero i un taxista, interpretats per Oscar Jaenada i Ricardo Gómez, i la idea surt des de l'impacte d'una experiència real en què van acabar en una festa a l'habitació d'un torero.
És barrejar personalitats diferents, a veure què passa. A veure què passa, i tot això ho agafen... En fi, el Paco Plaza i el Pablo Guerrero ho porten a Disney+, és agitar i servir, una mica. Porto dues estrenes a TV3, unes s'estrenen ja aquest dijous, la tercera temporada de la travessa, el reality d'aventures que presenta... Laura Scanes. Un cop més Laura Scanes. L'has vist o no?
Sí, vaig veure la... O sigui, no he vist sencer els previst capítols sueltos. Està bé, perquè com a paisatge i com a descobrir què tenim a Catalunya és guai. I si no, el dilluns que ve s'estrena la comèdia Vintage, una sèrie on es posen sobre la taula els conflictes generacionals, la maduresa i la nova manera de veure les relacions sexo-efectives, doncs amb Abel Folk, Lluís Villanueva, Carmen Platt, Diana Gómez...
Noms d'aquests que ens sonen també, o Sílvia Abril, precisament, que també torna pel que veiem al 3Cat. Nou capítols de Bola de Drag Súper, també a partir de dilluns, pels fans de la sèrie, quarta temporada, que també arribaran a 3Cat doblats en català. Una pel·lícula que s'anomena Fear, que a terra filmin, no sé quina tenim més per... Fear la tenim. Fear la tenim? Doncs vinga, si la tenim, l'escoltem.
Bienvenidos a Glasgow, chicos. ¿Te gusta? Sí. ¿Es toda para nosotros? Toda, no. No tenemos el sótano. Venga, entremos. Es increíble.
No s'ha esforçat el doblatge. Un killer. Quan el Martin i la Rebeca es muden a una preciosa casa de Glasgow, juntament amb els seus dos fills, ja saps què passarà a alguna cosa, ho farem amb molta emoció per la possibilitat de poder començar una nova vida, vivint allà, lluny de Londres... Si al principi sembla fantàstic, tot plegat acabarà fent un gir quan en Jan, un veí de la parella, aquest deu ser el que li demanava de cuidar el gat.
Fa un comentari inquietant que desperta a la vegada una implacable campanya d'intimidació.
Tinc molts veïns, sí, molts veïns. Perquè no t'ha creït mal rotllo. Exacte. Arriba una sèrie documental també sobre la presó de l'Obama, que aquesta arriba a HBO Max, i Apple TV estrena una sèrie que se n'anomena The Last Frontiers. Conspiración en Alaska.
Aquesta tampoc la tenim. Doncs passem-la per sobre i anem, si et sembla, a l'última, que és Singluten, una sèrie que arriba a Prime Video. De fet, s'estrena aquest mateix divendres en col·laboració amb Ràdio Televisió Espanyola i protagonitzada per Diego Martín. Qué mal te has sentado la estrella, Michelín. Estás insoportable. Me he comido una gama en mal estado. De la co-creadora de Macho Salfa.
Fernando Tejero, que el tornem a veure, i amb la veu molt presa ja, ja ho va dir que havia tingut problemes amb les cordes vocals. Una sèrie de quatre capítols que promet humor, amor, tendresa, diversitat i els fogons s'acabaran convertint en l'escenari de la transformació personal i segones oportunitats.
I veiem això del Fernando Tejero com a una de les cares conegudes amb aquesta sèrie sin gluten. I més comèdia. Que no és per celíacs, com ens deia la companya de la redacció. Doncs ja ho veus, si en tenim de coses per fer aquest cap de setmana abril. Esperem que algunes estiguin aquí i les podem anar a veure. Jo suposo que sí. I la setmana vinent arriba a la casa de muñecas de Gabi. Què és això? Que és una pel·lícula de dibuixos que està esperant la meva filla amb candeletes. A mi llavors la setmana que ve li posaré molta emoció en aquesta. Venga.
Li posaré molta emoció, saps per què, perquè me l'ha tocat anar a veure. És sí o sí, no hi ha negoci, aquí. Has d'anar ja amb carinyo, amb ganes. Anirem moltes ganes, molt de carinyo, moltes crispetes i molta coca cola. Què et sembla? Molt bé. Fantàstic. Molt bé, doncs fins aquí. Gràcies, Abril. Fins aquí la setmana, fins aquí el cine i el resum. I ens veiem la setmana que ve amb més veus, amb més temes i amb més pel·lis.
I doncs això mateix, tanquem aquí el programa, ens quedem amb el temacle de la Sílvia García, i que passeu bon cap de setmana. I amb aquesta cançó dels gossos que es diu Pilar, des del disc Cares, felicitem a totes les pil·lis pilares per aquest cap de setmana que serà el seu dia, el Dia de la Hispanitat. Doncs això, que tanquem aquí el nostre segon temacle per avui.
Felicitats! Papa, estàs amb la teva samarre del Rolling Stones? Em passaria hores tardes, dies mitjans fent tapetons.
Acabem a la nit, ja sé que m'ho faràs passar malament. Mentre sopem el teu peu comprova si avui estic valent. Sé que t'agrada que em posi vermell. Tu passes bé i millor quan hi ha molta gent.
Em passaria tot el dia fent de petons. Ah, pilau, tu només vols sexe a qualsevol lloc. Es borra està la frase, les drogues i el rock en rock. Això m'agrada, però tu t'enfades si no sinto un nits o els teus porons.
d'aquesta manera que se'm queden petits els pantalons. A pilar em passaria tot el dia fent de petons. A pilar tu només vols sexe o el seu lloc
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els jugues puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat.
Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. Moll de costa, la rambla de la cultura a la vora del mar. Vine i passeja per lleis de la cultura, del lleure i de l'esport al port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrat Lluc. Més informació a porttarragona.cat.
La Women's Race al Cort Inglés celebra la seva decena edició a Tarragona. 5 km amb un recorregut urbà pels carrers més emblemàtics de la ciutat. El diumenge 19 d'octubre, a les 9.30, t'esperem a la sortida. Inscriu-t'hi ara. Corre! Tots els beneficis s'usaran per la lluita contra el càncer. Women's Race al Cort Inglés. Consulten les condicions.
A tots els constructors, instaladors, electricistes, reformistes, fosters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a Obramat.es on compren els professionals. Obramat.
Bon dia, són les 11. Us parla Terortega 25 milions euros en 30 minuts.