Bon dia, són les 9.
Què tal? Molt bon dia. Benvinguts. Benvinguts a Sobrim la Veu de Tarragona. Ensetem la setmana. Avui que és dia 9 de març de 2026. Dia que a l'actualitat té un nom propi i en Clau Grana, Pablo Alfaro, el que serà, serà el nou entrenador del NAS. I que després de l'institució de l'entrenador, després d'un cap de setmana de nova derrota del Serana...
i parlar que ja no és entrenador i que el nou nom serà Pablo Alfaro. Avui en parlem d'aquí una estona, en temps de tertulia esportiva, d'aquest relleu, d'aquest canvi a la banqueta grana. Miguel González, bon dia. Molt bon dia. Ja ho hem explicat. Ja ho hem explicat, sí, sí. Avui obriam amb això al matí. Li hem canviat el nom i ja hem fet de tot aquest matí. Sí, canviem les coses. Sí. Núria Cartanyà, molt bon dia. Hola, hola. Ara ho dèiem, que és més difícil recordar-se dels noms dels entrenadors elnàstics que de les contrasenyes de l'ordinador.
Tu vas fent amics. A veure, no he dit res, que no estic més que comentar-hi. Almenys s'ha vingut els torrons aquí, no? Sí, sí. A veure si ho arreglem, perquè si no... Pinte bastos. Ara, el repte és que el faros mengi la mona aquí a Tarragona, al Pont del Diable. Deixem tocar fusta.
Abreu Rius, què tal? Bon dia. I espero que la mona sí, no? Queden tres setmanetes. Sí, home, sí. Escolta'm, que ahir estaves a sogra i nora, Núria. Estava, estava, sí. Molt bé, molt bé. Sí, sí, allò dia de la dona treballadora, pam, a treballar. Però portes una gravació, no?
Porto una gravació. Va ser xulo. El que passa és que vaig anar a la primera representació, també us ho dic, que al pati de la Diputació, perquè plovia, va aixecar-se el dia, ja ho vau veure, plovent, plovent, després va escampar, però, clar, ells hi havien de muntar tot l'equip de so. Llavors ja preventivament van muntar dintre del pati de la Diputació, no a fora, a la plaça de fora. L'abril també hi era, i ara comentàvem que, clar, l'acústica no era gens bona, no és gens agraït aquell pati per fer-hi coses, i més si no el coneixes, perquè se'n va el so, s'escapa cap a dalt. S'escapa, s'escapa i
I no se sentia molt. Ara elles estupendes, eh? Sí. Sí, no? Xulàs. Després ho escoltareu, ho voldreu sentir? Home, i tant, i tant, sí, sí. Vinga, doncs a partir, en temps de què fem? A partir de dos quarts d'onze, escoltarem íntegrament el ball de Sogra i Nora, per si us va perdre les representacions.
Vinga, que abans haurem fet més coses, perquè arriba aquesta setmana, si esteu buscant feina, hi ha la fira de l'ocupació, Miguel, i en parlarem a partir de les 10. 14a fira de l'ocupació, si no m'equivoco, de la cambra, per tant, avui en parlarem, també, a partir, com tu dius, de les 10. És el di xous, per la de congressos, 700 llocs de treball que busquen algú que els ocupi. Per tant, si és el vostre cas, hi haurà...
Com sempre, us ho explicarem avui a les 10 amb el Josep Oriol, perquè hi haurà perfils molt variats, alguns ells centrats en el turisme, però no només en parlarem. Què més farem, abril, avui? Abans farem la tertúlia esportiva, com comentava, després que el Nàstic hagi destituït Cristóbal Parralo i abans que es faci oficial el seu substitut, el Pablo Alfaro, i en parlarem amb Carola Ugrinovich, Jo López i Gerard Costa, i amb el nostre company d'esports, el Jordi Blanc.
Tot i que arrencarem el programa, Josep, parlant de la NASA. Efectivament. Amb projectes que tenen a veure amb la NASA. Amb la NASA, sí, sí. Avui començarem ben amunt perquè parlem de Mart.
I de què podríem menjar els astronautes que arribin a Mart. I hi ha una enginyeria tarragonina, que és la Maria Jesús Puerta, i vam parlar amb ella l'estiu passat, perquè va guanyar un repte, el repte lunar, per solucionar el tema del reciclatge, que caça a la NASA, va guanyar un repte, era un milió de dòlars de premi, tot i que com que ella no és americana, aquesta tarragonina no va guanyar el premi, però va guanyar el projecte.
I avui ens acompanyarà perquè s'ha encariscat amb un segon projecte que té a veure amb això, amb el que han de menjar els astronautes a Mart. I d'aquí una estona no se ho explicarà. Estarà per aquí, ja la tenim per allà. De seguida la saludarem a la Marisa Cruz de Puerta. A veure com planteja aquest nou repte i també la importància de plantejar-te una cosa i tirar-la endavant i fer-la, eh? Que ella, doncs, li ha posat molt de...
Impetur. I ha canviat l'ordinador. Quan fem un ordinador molt senzill, és l'anterior repte i que se l'ha canviat. Com un ordinador, a vegades, hi ha una mica d'enginy. D'intel·ligència. Efectivament, pots fer moltes coses i pots plantejar reptes importants. Avui ens acompanyarà. D'aquí una estona la podrem saludar.
Mira, passarem també per barris, tot i que ho escoltarem demà, però és la secció aquesta habitual dels dilluns de Ponella-Llevana. Avui la posposem i anirem cap a Maria Cristina. Avui, demà, per conèixer les inquietuds i reivindicacions dels veïns d'aquesta zona de la ciutat. Perfecte. Doncs són els continguts avui de la veu de Tarragona en aquesta setmana. Què estàs pensant, Mòria, una cosa?
Què farem a les 10? A les 10, sí, la càmera. Ai, perdona, sí, sí, sí. No em sortin els números, ens hem deixat algun contínu. Tot dit i tot ja sumaritzat. Tu no m'has de fer cas si em veus pensar. No m'has de fer cas.
Va, que són les 9 i 5. Gràcies, companys i companyes. Avui amb Lluís Comas a les vies de so, Mauri Fernández, de reivindicació audiovisual, Joan Andreu Pérez, de la producció, Laura Guà, xarxes socials, Gip de Gisperi, que us parla, Josep Sunya. Les 9 i 5, primera veu del dia, l'opinió del dia. Avui parlant del 8 tema, Vence Barreres per no deixar ningú enrere. L'opinió és de Yolanda Parralejo, Jole Vence, que organitzadora de Vence, que ens parla d'això.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
Más allá de las felicitaciones y los gestos simbólicos, queremos detenernos a reflexionar sobre lo que realmente significa conmemorar la lucha por la igualdad. Esta fecha no nació para celebrar, sino para recordar que durante décadas las mujeres hemos alzado la voz para reclamar lo básico, igualdad salarial, protección social, respeto y derechos fundamentales. Y aunque es cierto que hemos avanzado,
Hoy vemos más emprendimiento femenino, más liderazgo y más visibilidad. Aún hay realidades que permanecen en la sombra. Hace unos días, conversando con una fundación que acompaña a mujeres trabajadoras sexuales a través de talleres y espacio de escucha, conocí una realidad que merece ser contada con respeto, sin prejuicios y con profunda humanidad.
Ellas ejercen una profesión que existe desde los albores de la humanidad. Un oficio al que muchas personas, hombres y mujeres, recurren no solo por deseo, sino también por soledad, por vacío, por una insatisfacción emocional que no siempre se nombra.
y aunque a menudo se dice que es dinero fácil la realidad que ellas me compartieron es muy distinta me hablaron de lo difícil que es trabajar sin protección sin derecho sin respeto
Me contaron que sufren agresiones, que enfrentan la violencia y en casos más extremos la violación. Y todo esto ocurre en gran parte porque no hay suficiente educación sexual, porque la sociedad prefiere mirar hacia otro lado y porque la ley las empuja a rozar la ilegalidad en lugar de reconocerlas como lo que son, trabajadoras.
Imaginemos por un momento que este oficio estuviera regulado, que ellos pudieran acceder a convenios laborales, a protección social, a un marco legal que las ampare.
y no las condene a la clandestinidad. Imaginemos que pudieran dejar de esconderse, que pudieran ponerle cara, nombre y apellido a su profesión, sin miedo, sin vergüenza, sin violencia, porque cuando una mujer puede trabajar con dignidad,
Cuando sus derechos son reconocidos, cuando su voz es escuchada, entonces sí, podemos hablar de avance. Entonces sí, cualquier día, y no solo este día que se ha celebrado, merece ser conmemorado. Detrás del oficio más antiguo del mundo hay mujeres que solo piden una cosa, el derecho a vivir su trabajo con libertad, con respeto y con futuro.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
I comencem i saludem novament l'enginyera tarragonina Maria Jesús Puerta. Dic novament perquè ja la vam entrevistar l'any passat, quan va guanyar un repte importantíssim amb la NASA, un projecte sobre com donar una segona vida als residus a la Lluna, i ara tornarà a participar en una competició de l'Agència Especial Nordamericana.
buscant un projecte per facilitar el menú de 14 astronautes en una missió a Mart. Per tant, passem de la Lluna a Mart. Maria Jesús Puerta, què tal? Bon dia, benvinguda. Hola, bon dia. Encantada d'estar. Enginyera de mines. Enginyera de mines. No es pensin que ets enginyer aeroespacial, però probablement tens molta informació ja, no? Sí, sí, sí. Bueno, soc enginyer multidisciplinar, no? La enginyeria et dona aquesta visió global, no? I després t'enfoques en un tema, no?
Mireu com ha canviat la vida, perquè no vas guanyar el millor de dòlars, crec que era del premi, perquè no ets americana, si fossis americana tindries un millor de dòlars, no? Ah, sí, és. Però com que no ets americana i esta raconina no el tens, però la setmana passada vas passar de ser ponent al Mobile World Congress, aquest any, a ser l'any passat, doncs una persona que feia cua durant dues hores, no?
Sí, tal qual. L'any passat vaig estar a la cua i a l'hora que vaig anar n'hi havia molta cua, el meu home va dir marxem, i jo, que no, que no, que vull estar aquí. I coses de la vida, doncs aquest any he sigut a speaker el primer dia i encantada, encantada d'aquesta experiència i que si li doni visibilitat al projecte hi ha esperança, no?, i la meva història. Que si vas explicar...
Doncs res, intentar explicar una miqueta, fer cinc cèntims del que era el projecte de la NASA, com jo havia passat d'estar on estava la gent, escoltant-me, a estar a dalt, i com es pot somiar amb coses, i es poden fer coses des de casa. Estem en un moment que la tecnologia és apassionant, porta un ritme que fa por, i es poden fer coses com jo vaig fer des de casa, un projecte com aquest, amb un ordinador i sense medis.
Te l'has canviat, l'ordinador? Sí, ara ja sí. L'ha canviat l'agenda, no diré la marca, però l'agenda de la marca m'ha donat una altra per somiar, per tornar a somiar, en aquest cas amb Mars. T'han contactat des de llavors fins ara, empreses, patrocinadors...
Bé, ha costat una miqueta. Ha costat una miqueta perquè al començament ningú es va fer eco de la notícia i he sigut jo, que he anat picant pedra, com bona enginyera de mines, sempre picant. I sí, ara ja se li ha donat visibilitat i s'han interessat empreses no per aquest projecte en concret de la Lluna, sinó per fer coses aquí a la Terra.
I són aquestes finestres que jo li deia a la meva família. Sembla que es tanga una porta perquè no cobres el premi, però després s'obren finestres, que no sempre van lligades amb tema econòmic, sinó amb col·laborar i amb fer aportacions. De fet, recordo que em vas explicar a l'anterior entrevista que no havies guanyat el premi econòmic, però que va ser un gran premi perquè vas poder explicar als teus fills que qualsevol que els ho planteixi amb informació, amb una mica d'ahir també, que ara en parlarem, pot aconseguir el repte que vulgui.
Clar, aquesta era la idea. Jo em vaig presentar per aquest repte, per intentar ser la seva influencer. Arriba un moment a la seva vida que la mama no és la influencer. I era una miqueta cridar l'atenció. Escolta, que a vegades no cal grandes coses, sinó moltes ganes, molt de propòsit, molt de sacrifici, òbviament.
i mirar cap endavant, i no pensar sempre que hem de ser millors que els del costat. L'èxit és ser millor cada dia, però ser millor cada dia nosaltres, sense mirar cap als costats. Si tinguéssim les eines i la tecnologia, quants dies trigaríem a anar a la Lluna i quants dies trigaríem a anar a Mart? La Lluna està aquí a prop, tres dies i pico, res, tres dies i quatre hores, és el que diu la NASA. Sortim avui a ser plantem de xous, dius a dimecres.
Bé, jo a l'estiu, quan era petita, trigava gairebé un dia anar a Andalusia, no? Està aquí al costat. Mart està més lluny. Sí, està més lluny, són de sis a vuit mesos, ja és una altra cosa. Cada moment no hi ha anat, eh, Mart? Tripulacions, persones, no, però... Robots, sí. Robots, sí, sí. Jo quan escoltava el so del vent de Mart,
perquè la nasa el va penjar el soda al vent, que el que més en menys és com el d'aquí, no? Perquè les condicions són molt diferents a les d'aquí, no? Sobretot per la composició dels minerals, de l'entorn. Sí, sí, sí. Tenim el percolorato, que és com molt tòxic, i aquest és un dels problemes, no? També les condicions extremes, no? A la lluna també, no? Tenim depressió, de temperatura...
És un repte, és un repte, i bueno, ara la NASA té aquest objectiu de 2040, que tampoc està fixa, i ha tret un altre, ja m'anticipo a dir-t'ho, ha tret un altre challenge, i bueno, estic treballant amb això també.
Quanta gent hi haurà en aquest altre? No ho sé. A l'anterior, a tot el món, que concursava. A l'anterior, 1.200 projectes. Això no ho sap. És una informació que ho saps al final. Però por ahí por ahí. Suposo, perquè empreses es presenten per tema d'incentius econòmics i també per validar idees, per fer prototipos. Són projectes que estan molt bé perquè et permeten somiar. I jo torno a somiar.
Bueno, vas guanyar entre mil i pico, i aquí també, com deies, hi havia empreses, enginyers aeroespacials, hi havia, clar, ja molt específica i molt especialitzada, no? Sí, sí, aquests reptes, home, fonamentalment es creen empreses per validar aquests prototipos i van teams, el que són equips, amb molta força, no? Jo la sorpresa va ser quan vaig guanyar i vaig veure que
que era l'única que anava sola i que ho vaig fer des de casa i sense equips, no?, i quan vaig veure les empreses que havien guanyat als Estats Units, perquè aquí anaven per dos cantors, no?, o sigui, la resta del món i Estats Units, no?, com els Oscars, no?, i em va sorprendre això, no?, veure que havia competit en empreses, no?, sí, sí.
Anem a parlar de l'IA, va, perquè més enllà del xat GPT que coneixem tots... Molt perillós, el xat GPT. Hi ha més coses, no? Sí, home, i tant. Hi ha més vida, més vida. Tu t'ajudes de l'IA, no? Sí, i tant. Bé, jo soc pro-IA, totalment, no? L'IA és un aliat, és un partner que ha vingut per quedar-se...
i que no hem de veure'l com una amenaça, no?, el que sí que és veritat, que jo aconsello que la gent es formi primer, no?, perquè té aquestes al·lucinacions i és molt perillós i només ho fem utilitzar per cop i pasta, no?, això és perillós, no?,
Jo en aquest cas no utilitzo el JGBT, ho utilitzo per programació, Antropic i Cloud i són altres coses, no? Però hem de veure, jo sempre envio aquesta, quan faig formacions i tot això, dic el mateix, no? Això ha vingut per quedar-se i sí que ens hem de formar mínimament per sàpiguer utilitzar-lo i a partir d'aquí comença a tindre aquest aliat, no?
De l'interior repte era agafar els 4.500 quilos de residus que es generaven allà, a la Lluna, i convertir-los en producte útil, més o menys. Això és el que jo vaig fer. El repte era què fèiem amb aquests residus. El que passa és que jo vaig pensar l'economia circular, no passa per altra... Pensava que tot el que havien de fer s'havia de fer allà, i llavors vaig fer aquest disseny d'aquesta planta modular...
en què l'IA, en aquest cas, determina en cada moment quin residu amb quin mineral es barreja per tal de fer altres subproductes i minimitzar l'impacte negatiu dels residus. Perquè cada quilo de residu, posar-lo a la Lluna costava 50.000 dòlars. I també a l'inrevés, o sigui, si he d'enviar alguna cosa a la Lluna, costa això. Llavors, tot passa per fer-ho allà, no?
I això no t'ha trucat ningú de la Terra per posar solució a problemes de la Terra, perquè en tenim molts quants, aquests. Sí, tenim molts problemes aquí, també falta molta cosa, molta feina a fer. Doncs s'han interessat empreses, però privades, cap institució. Tampoc és que és difícil trucar a les portes, que són adequades, a vegades, però aquí tenim una agència especial europea, però no he parlat amb ells ni s'han posat en contacte amb mi.
De repte actual, a quin termini tens per... Fins al maig, final de maig, estic treballant amb això, ja tinc més o menys, no, més o menys, ja tinc la idea del que faré, i és una miqueta aprofitar la informació que ja tinc de la Lluna, encara que dista de Mart, però amb aquesta informació farem coses, no?
La Lluna és un bon, ho dius en l'entrevista, és el millor laboratori que tenim, eh? Sí, també. La Lluna i també la possibilitat de fer digital twins, fer models digitals sense fer el prototip o físic que té aquest impacte negatiu que pot tenir de contaminació i també que necessites un esforç econòmic. En aquest cas, jo torno a fer un altre model, un altre digital twin, treballant amb aquestes dades. Aquesta és la idea.
Què pots explicar? Poca cosa, perquè encara estem en... Això s'emmet a l'entrevista, s'emmet a nivell internacional. A veure si ho veig jo. I te poden agafar la idea. Això és com la Coca-Cola, sempre dic el mateix. I no faig una promoció. Posa els ingredients aquí a l'ampolla, però si tu ho fas, no ho faràs igual.
Què puc dir? Puc dir que vinc validada per la NASA per l'altre anterior repte, això ja és important. Tinc informació del coneixement de la Lluna i encara que això sembli que aquest repte és per fer el menú per aquests astronautes, tu diràs, bueno, però això què té res a veure amb enginyeria, mines... Home, els aliments tenen minerals, jo de minerals ja sé, tinc de la Lluna, tinc informació, amb això farem coses.
A les pel·lícules hem vist que el menjar dels astronautes és allò que surt d'un tub i que no té aspecte ni de pastís, ni de bistec, ni de sopa, potser sí, a vegades. Però hem de pensar que hi ha una ingravitat allà i té la seva complexitat. Sí, això és la dificultat. I també la part...
Ara que em formo amb aquest repte, jo no soc enginyer aeroespacial, soc enginyer de mines, el que passa és que l'enginyeria et dona aquesta visió 360. Un dels problemes és aquest, un altre dels problemes és el tema del pre-colorato.
I un altre tema és el tema mental, perquè, clar, nosaltres quan mengem també és una cosa de satisfacció, no?, què fem amb el menjar, no?, llavors hem de compaginar tot això i a veure quin projecte surt. No sé, no puc... Jo, el meu objectiu no és guanyar, els nens també els he dit això, torno a presentar i torno a veure si accepten el projecte, res més.
El llistó està molt alt i ho vaig fer molt gran la primera vegada i això no significa que ara guanyi, no? Però, bueno, a veure si fem un projecte que estigui validat. Què t'ha dit als nens? Que estic loca. M'ha estat loca. Sí, tal qual. Ja passen una miqueta de l'anarxa, no?
Sí, sí, sí. Però, bueno, ho faig amb molta il·lusió, amb molta il·lusió. Quan ho vaig veure vaig dir, vinga, pot semblar al començament que això no té res a veure amb mi, però jo crec que sí, jo crec que sí, és enginyeria també i alguna cosa podem aportar. Estava pensant si es pot fer romesco allà. Estaria bé, estaria bé.
No sé, no sé, anem a veure. Està clar que no hem de pensar com un venger aquí a casa, no? Això és diferent, no? Però ha de ser alguna cosa, potser que, no sé, fer abono, cultius... Ja ho veurem.
Per què et va cridar l'atenció aquest camp en concret, en particular, el tema de l'espai, la NASA, la Lluna, Mart? A veure, a mi la NASA sempre, quan era petita, tenia la idea de que la NASA era una cosa top, sempre ho he dit, els tenia com ídol atrás. Això mai he pensat anar a treballar allà, a fer un currículum ni res. Va ser una oportunitat, no sé, si hagués sortit un altre challenge aquí a...
a Catalunya o a Espanya o a Europa, no sé, que hagués vist que podia presentar-me, ho hauríeu fet. Està relacionat amb l'enginyeria. Està relacionat amb... En aquest cas, jo he fet el màster d'IA i vaig veure que podia aplicar aquests conceptes.
No per altra cosa, no? Jo animo que aquí surtin també challenges d'aquest tipus perquè fa que la gent pugui somiar, que es puguin presentar idees que estan bé, que després la NASA utilitzarà o no, però és una forma d'animar la gent jove que puja a fer coses, no? I jo crec que és bona idea. Hauríem de copiar això.
Parlàvem fora de micròfon, tu i jo, d'Elon Mas, i dels seus projectes, en teus quants, per anar a Mart, i ell ho té claríssim, que vol arribar allà, o que vol portar una nou tripulada allà a Mart. Sí, a Mart i a la lluna, també, sí. Bé, sí, ara ho dèiem, aquest home, pots pensar que el que sigui d'ell, però sí que és veritat que és una persona que és molt intel·ligent, ja treballava abans a Open Eye, això de ChatGVT, després va anar pel seu compte,
I sí que és veritat que ell té molts interessos, no?, i ja està pensant en posar... fer l'entrenament de la IA a dalt, no tenir d'estar en espais refrigerats i que consumeixin molta energia, o sigui, aquest home va una miqueta un pas per davant, no? L'hem de seguir l'Estela, l'hem de seguir l'Estela.
T'has preguntat, com es pregunta molta gent, per què no hem tornat a la Lluna durant tantes dècades, després del primer cop que s'hi va anar? No tinc ni idea, jo no tinc aquesta informació. A veure, no és fàcil, ara ho veiem així, anem a la Lluna. Aquestes missions triguen molts anys, abans d'enviar gent s'ha d'aprovar, òbviament, i a Mart passa el mateix. Han enviat robots,
Landers, rovers, que són estàtics i que es mouen, Estats Units, Xina també, però, a veure, no tinc aquesta informació, però no és una cosa que es faci d'un dia a un altre i s'ha d'anar amb seguretat, no?, si envien persones, no?
Parlem amb la Maria Jesús Puerta, enginyera de mines, que es presenta en aquest nou concurs de la NASA abans del mes de maig. Estic pensant que això és ja, eh? Això és ja, sí, sí, sí. Bueno, però està avançat, eh? Està avançat. Sí, no, n'hi ha feina, però com que la idea la tinc clara, ara estic més en modo información,
veure tots els papers que tinc, tota la informació dels països que han enviat missions allà de robots per veure com puc lligar això amb el coneixement que ja tinc de la Lluna i amb aquesta experiència d'aquests models que tornaré a treballar amb una idea molt semblant.
El gran escull, perquè entenc que d'aliment per anar pels astronautes ja existeix, la NASA ja té aliment per astronautes, dissenyat i desenvolupat. Quin és el repte afegit d'aquest repte en particular? El tema de la contaminació...
Clar, la NASA tampoc explica, amb els països això és una miqueta secret, no? De lo poc que et diu a les rules. El tema també és un tema més... Clar, no estan allà tres dies i tornen a baixar, sinó que estaran 500 dies, em sembla, i llavors el tema psicològic és un tema important. O sigui, clar, per nosaltres el menjar és un plaer.
i l'hem de treballar amb aquest tipus de producte que anem a dissenyar. Bé, és això, és mirar a veure com es pot fer alguna cosa que d'aquí no podem enviar, o sigui, s'acaba qualsevol tipus de producte, si ho tornem a enviar, triga set mesos, o sigui, és inviable, o sigui, el que sigui s'ha de dissenyar allà, i les condicions són extremes. Llavors, aquest és el repte, a veure què es fa,
com has fet que no sigui contaminant pel ser humà. Però, bueno, anem a veure amb la informació que tenim si fem algun prototipo xulo.
Veig que vas en cura del que dius, eh? Home, i tant. És que l'altre projecte no ho vaig protegir. Ara estic mirant, a veure, el que passa és que això val molts calés, no? O sigui, una cosa és que ho fas la protecció per aquí, per casa, després per Espanya, Europa, i cada vegada que vas ampliant això costa més calés, no? Però l'altre dia vaig fer una presentació tècnica del projecte de la Lluna i vaig pensar...
això ho hauria de protegir d'alguna manera, no? I estic pensant en això, no? I sí que és veritat que aquí això encara no s'ha acabat aquest repte, no? I no parlaré del que faré en detall, no? I quan sabràs alguna cosa? Perquè abans del maig us ha de presentar, quan sabràs? No, a partir d'allà ja ho presentes i ells van validant, no sé, potser trigant tres mesos, que és més o menys el que van trigar l'altra vegada, no? Tot depèn de la gent que es presenti també i dels projectes que tinguin, no? Però, bueno, suposo que serà més o menys això.
Tornant a l'IA i anem acabant, però suposo que veurem coses que em sorprendran molt, relacionades amb la intel·ligència artificial. A partir d'ara, vols dir? És que n'estem veient ja cada dos per tot. Sí, és una passada. Bé, és que això, clar, si tu mires, això porta una velocitat que el que avui serveix demà està obsolet.
I sí que és veritat que, bueno, si ara mirem tres anys aquí quan va sortir el xat GPT i el que hem evolucionat és una passada, no? La tindrem a casa, la tindrem amb el mòbil, ja la portem, i haurem de conviure amb això. Però com una eina, no hem de pensar que... com una amenaça, almenys el dia d'avui. Sí que és veritat que la gent que no s'hi fiqui en aquest tren es quedarà enrere, no té sentit, no?
Però no hem de pensar com una cosa que ve a substituir a la persona, sinó que es reconfigura tot i ens hem d'adaptar, com no pot ser d'altra manera. Ara ja no fem les arrels quadrades a mà, utilitzem la calculadora i això no vol dir que jo sigui menys enginyer. Si ho tens com una eina, el potencial és infinit.
Maria Jesús Puerta, gràcies per explicar-nos-ho. Molta sort a partir del maig i ja ens ho explicaràs. Anem a veure si posem a Tarragona un altre cop al mapa. Jo toco fusta, però jo sé que la fusta té molt a veure amb la feina que està feta i ben feta i, per tant, segur que anirà bé. Vinga, molt bé, moltes gràcies. Gràcies.
La veu de Tarragona La teva veu
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat. Cicle muntanya. La Diputació suma.
Vols treballar? El 12 de març arriba el Recinte Firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu. Més informació a cambratgn.com
El Fòrum del Nàstic, la veu de Tarragona.
Doncs aquí estem, al Fòrum del Nàstic, a la veu de Tarragona, per encetar aquest temps de tertúlia i de debat, avui amb la destitució de Cristóbal Parralo i l'arribada, en principi, tot s'ha de pensar, de Pablo Alfaro, tot i que el club encara no ho ha confirmat, però tot apunta que és l'entrenador aragonès el que dirigirà el gimnàstic de Tarragona al que resta de temporada.
Déu-n'hi-do, el marró que té a sobre Pablo Alfaro. 11 jornades per davant per intentar salvar aquest equip, que així a priori, durant un cop d'ull ràpid, sembla que no tingui ànima per intentar salvar que no baixi de categoria. Aquest programa el fem avui amb la Carola Grinovic.
Bon dia, Jordi. Amb el Gerard Costa. Gerard, què tal, bon dia? Bon dia. I el Juanjo López. Juanjo, què tal, bon dia? Bon dia, Jordi. Bon dia per estrenar-se aquesta temporada, eh, Juanjo? Sí, bueno... Primer com que vens aquesta temporada, no? Sí, sí, és veritat. Aquesta temporada, per circumstàncies diverses, no havia pogut estar aquí amb altres, però, bueno, quin estreno més avui?
A més, és un programa que acostumem a fer de forma repetida, perquè si pensem que Pablo Alfaro serà el 26è entrenador d'aquest segle, vol dir que aquest programa, amb aquest mateix escenari, ens hi hem trobat a diferents ocasions. Sense anar més lluny, aquest cop ja és el segon a aquesta temporada, perquè recordem ja que al mes de novembre es va fer fora Luis César, entremig també va saltar Noe Calleja, el director esportiu, per tant, ara li ha tocat a Cristóbal Parraló.
Què us sembla la destitució? Creieu que s'havia de fer, que s'havia de dur a terme? Creieu que ja no hi havia més solucions després també de la derrota l'altre dia per 4-1 al camp de l'Eldense? Bé, jo crec que amb un partit molt dolent i anava a dir fins i tot intolerable o no de rebut per part d'una afició amb el seu equip.
Jo crec que es veia venir i feia jornades que l'equip, com tu dius, no té ànima. Jo crec que ha provat absolutament tot el que podia provar per Ralo. Jo crec que feia bastantes jornades que no repetia un 11 i quan no repeteixes un 11 és que hi ha alguna cosa que no acabes de donar amb la tecla.
Jo crec que es pot perdre, perquè són persones, són humans, no són màquines, tu pots tenir un dia dolent, però el que no és permissible és que surtis al camp com moltes vegades surten, que t'estiguis passejant pel camp. Això sí que no és tolerable, i crec que aquest equip porta jornades fent-ho.
I a veure si amb l'arribada del Faro, que la veritat que tots recordem com les feia el Sevilla, crec que és un entrenador amb caràcter. I a veure si aquest equip reacciona.
Bé, que ell va arribar amb moltes ganes, perquè tu veus la roda de premsa de presentació i dius, aquest entrenador arriba aquí, sap molt de futbol, té coneixements, però arriba un moment... Potser ell no s'esperava que la plantilla fos tan dolenta, perquè realment tu mires currículum per currículum els jugadors per on han passat, quants gols han marcat, i no són tan dolents com per estar...
poden lluitar per posicions capdavanteres. Jo crec que van anar passant els partits i va veure que potser la plantilla no és tan bona o conjuntament no quadren una mateixa idea tots junts. I al final els números han acabat parlant. 1,12 punts per partit són números de descens. Juanjo.
Bueno, a veure, sí, se s'ha desdudat per raro, però ara mateix el Pablo Alfaro amb la plantilla que té, perquè ja no n'hi ha més jugadors que fixar a l'altura que estem de temporada, és el que té. Si ha estudiat bé la plantilla que té i creu que li pot tenir algun profit, en van. Però mirant, si el Pablo Alfaro ha vist l'últim partit del Dense, té feina, però feina per davant...
per poder mentalitzar els jugadors, el que han de fer, i sobretot la defensa, que això és una defensa més tova que tova que tova. Tot el contrari del que era Pablo Alfaro. Jo me l'imagino, si he vist els partits del Nàstic, ha d'estar desesperadíssim, o té una vareta màgica, o jo no sé com ho arregla, això. Però ha volgut agafar el repte, també. Sí, sí, clar. I 38 gols pesen molt.
39. 39? Ja he perdut la compta, ja. Per tota la compta, ja. Que no ho sé, ja he dit, si ja hi ha hagut els partits, això és un desastre total del nas que tenim. Sigui defensa, siguin misscampistes, no n'hi ha un jugador que sigui un tipus Abel Guades.
que pugui repartir el joc al centre del camp, un de l'antenat, ja no vull anomenar ningú dels que tinguem abans, però bueno, perquè te fas mal al sang. És que l'altre dia, a més a més, el plantejament de Cristóbal, que sincerament no ho vaig acabar d'entendre, és el dia que juga amb un sistema més defensiu, perquè juga amb un tribot al mig del camp, en què tots tres són de perfil més aviat defensiu, i és el dia que més gols et fan.
Quina explicació té, això? No ho sé, però jo el que no entenc és per què fiquen a Jaume Jardí a la banda. Aquest és un altre que també ha repetit ell constantment quan Jaume Jardí... O sigui, les millors jugades l'altre dia les fa quan ell s'allibera de la banda i va una mica a la seva, no?
Per això, no sé, és que... Una altra cosa, el parlador al jardí ja el coneixia de sobres del Ferrol. Sí. Sí, que ja el va tindre el recinte Ferrol, quan el recinte Ferrol va pujar a segonada. Sí, sí, sí. O sigui, me'n refereixo que, bueno, també podia donar-li no més oportunitats, o sigui, lliberar-lo una mica... Jo, sincerament, una de les coses que li puc retreure a Cristóbal, perquè jo crec que ell hi ha posat...
tot el que s'havia de posar, que passa que, bueno, al final jo crec que la qualitat de la plantilla és la que és, i ell ja s'ha trobat aquí una plantilla feta, i a més a més, els reforços que li han portat d'hivern, no sé si són els que ell havia demanat o no, em costa creure, però bueno, però el que sí que és cert és que la plantilla aquesta és per fil baix, o sigui que aquesta plantilla és per dir, bueno, em vaig a salvar de no baixar a principis de temporada, no pel que sempre se'ns ha venut aquí, de pujar, i directament...
ni pujar directament, ni play-off, per salvar-se i per a de comptar, no? Però el que sí que està clar és que jo crec que en aquest aspecte sí que Cristóbal ha estat massa reiterada, o sigui, de forma reiterada, no?, posant sempre Jaume Jardí en banda, quan tu dius, bueno, és que perquè tinguis Jaume Jardí en una banda, posi qualsevol altre jugador. Iliam.
Kilian, per exemple. Kilian, el que passa és que Kilian el fa servir més com a revulsiu, però vaig a dir un nom, Àlex Jiménez, que és un jugador que és de complir allà on te'l posis, més o menys, doncs el poses allà a banda, i Jaume Jardí amb llibertat per darrere del punt, és una cosa que jo crec que havíem d'haver provat molt més.
I amb Luis César funcionava, no? Luis César, l'únic bo... Bueno, de les coses moltes que tenia era Jaume Jardí mitja punta i Juan de banda dreta, que era el que encarava i el que jugava pel centre, no? I el primer que va fer, quan va arribar a Parraló, va ser Jaume Jardí a la banda i Juan de fora.
És que mai jo crec que haguéssim pensat que algú faria bo a Luis César. I ens estem trobant amb això, que molta gent que jo he escoltat per les xarxes socials diu que Luis César ara és bo en comparació amb Perralo. Que crec que no és culpa d'entrenador. No, però tu pensa que amb la mateixa plantilla Luis César va fer una mitjana d'1,40 punts per partit.
Que bueno, no... Tampoc et dona per gaire, però... Ara ho sabràs més bé que jo, però no sé si et dona per salvar-te, però per allir, no? O 40 per 38 són 49 punts. Bueno, doncs et salves, 49 punts et salves, i tant que sí. No, per 38, 53 punts. De sobres! 53 punts, ves que no arribessis a arribar cinquè i tot al playoff. Ja es voldríem ara, no?
És que clar, han passat d'una mitjana d'ou quaranta que tenia Luis César a una mitjana d'ou onze de Cristóbal. I a Cristóbal jo crec que comença bé, però a partir del dia del Cartagena, com que se'n va tot a Norris. No entenc exactament per què se'n va tot a Norris aquell dia, i en canvi fins a llavors l'equip va aguantar sis jornades amb tres victòries, dos empats i una derrota. Per tant, dius...
Perquè una cosa és que guanyis el primer partit i que a vegades els tornis a perdre tots. Dius, bueno, això no ha funcionat, el revulsiu és aquell del primer dia, entrenador nou tal i qual, que no va ser el seu cas, perquè a més a més va perdre l'equip, però ho va fer amb bona imatge al camp del Murcià. A partir d'allí l'equip, en cadena hi ha tres victòries i dos empats.
I arriba el dia del Cartagena, que tots sortim contents del nou estadi, i a partir d'allí ens ensorrem. Potser la seva personalitat, motivacionalment, no és la persona adequada, o la seva personalitat no li fa poder motivar els jugadors quan vénen maldades, com aquelles quatre derrotes seguides, no va ser capaç de motivar els jugadors per...
venir-se amunt i tornar les victòries, els empats que portava fins a llavors. Però jo tinc una cosa. Hem tingut algun any, algun projecte a ja termini? Deixar un internador que treballi tranquil·lament o que, com ara mateix fa quatre dies que el Parralo...
ha tret un cor de jugadors de la Pobra i del Juvenil per jugar amb el primer equip. Sí, però també et vaig dir una cosa, però aquest cap de setmana ja se'ls va deixar tots a casa, només va prendre a Manel Pabón, que a més a més no va ni sortir, però als altres se'ls havia deixat tots a casa. Oriol Sobiràs va estar jugant amb el Juvenil a la mateixa hora que el Nàstic, pràcticament, contra el Monte Carlo, que van perdre, 0-1. Aquest cap de setmana anafas el Nàstic...
Pels equips principals, perquè va perdre el primer equip, va perdre el filial, va perdre el juvenil i va perdre el femení. Per tant, la setmana completa. El nàstic i els papers es va perdre a partir que van destruir el Dani Vidal, que va ser una decisió que no la va entendre. Tu ara deies si teníem algun projecte. Jo crec que el projecte més solvent als darrers temps...
era el de Dani Vidal, no? Vull dir, el de Dani Vidal, per força també, perquè si en recordeu, Dani Vidal... O sigui, quan es fa fora Agné, no es confia en Dani Vidal, sinó que anem a buscar Iñaki Alonso, quan veiem el carro pel Pedregal una altra vegada fent fora Iñaki Alonso, i llavors li donem la confiança a Dani Vidal, i jo crec que amb Dani Vidal la cosa funcionava força bé. L'any passat, ja sabeu que a falta de dues jornades pel final, se'l van carregar. Cada vegada que preguntes per què, sempre et diuen que pels resultats fora de casa.
Dius, bueno, i els de casa? Que només va perdre dos partits en tota la temporada? No compten o què? Només compten els de fora de casa. I ara portem tots els partits perduts. Això mateix. Bé, potser ficant una mica de broma... I d'aquests 12 partits el nascime perdut 6 a casa.
Déu-n'hi-do, que feia anys i anys que no es perdien tants partits a casa. Jo crec que això que dius de la Pobla és perquè tampoc li ha quedat gaire més a fer. Vull dir, si els teus jugadors que t'han portat al mercat d'hivern no et funcionen, doncs has de tirar de la Pobla o has de tirar del juvenil. Però no crec que sigui una cosa que vull aquests jugadors. És que no et donen i s'ha vist. Quantes jornades seguides hem repetit onze?
poquetes. I ara mateix, amb el Pablo Alfaro, no crec que s'acordi molt dels jugadors de la pobla ni del juvenil per jugar. Jugarà amb el buquer de la primera plantilla... Però jo ara també penso que no és el moment. El marró no se'l poden menjar, aquests xiquets, perquè aquests xiquets, si els poses en aquesta dinàmica i acaben perdent la categoria i tal, vull dir, els destrosses, i tu no els has de destrossar. Tu has de pensar que sí.
l'any que ve acabes baixant de categoria, el que pots aprofitar de la Pobla per jugar en una categoria com la Segona Federació. Aquest ha de ser el primer plantejament, i a partir d'allí, lògicament, hauràs de buscar jugadors per jugar en aquesta categoria, però n'hi ha que són vàlids, jo crec, per jugar a la Segona Federació. Però bé, no ens posem en aquest escenari. Encara no ha arribat Pablo Alfaro, que queden 11 jornades per intentar salvar-nos de categoria. Què us sembla l'aposta de Pablo Alfaro?
Jo crec que ara es necessita algú que sigui un líder al vestidor i jo crec que caràcter té i de sobres. Jo crec que mentalment s'ha de recuperar l'equip, més que físicament, perquè també físicament el veig bastant tocat, però sobretot mentalment.
I futbolísticament? Jo crec que això serà més complicat. És una qüestió també futbolística. Mental, segurament. Física, pot ser que també. Però sobretot jo diria que futbolística. A mi l'únic que em tira una mica cap enrere de Pablo Alfaro és que porta dos anys sense entrenar. Però bueno...
Va acabar la temporada 24 al Múrcia, que no va aconseguir ficar-lo al play-off, que era l'objectiu pel que havia arribat, perquè tampoc no comença ell la temporada, jo crec que ell arriba al mes de novembre, i arriba amb l'objectiu d'intentar col·locar el Múrcia en el play-off, i al final no l'acaba col·locant, i des d'aleshores no em consta que haigui entrenat més.
Jo no el conec perquè no els era a jugar, no? És el que té, és tan jove que no va haver... L'he buscat al Google. Tots ens en recordem a Pablo Alfaro, jugador. L'he buscat al Google, no? No per les seves excel·lències futbolístiques, que també, però defensivament cal reconèixer que era un autèntic complidor. No, no, era un autèntic complidor, vull dir. A part de posar que és l'Igència de Medicina, la primera foto que surt és una agafant del colla Joaquín, el del Betis. Sí, sí.
en una entrevista que fa el diario El Mundo. Aquesta és la recerca que has fet Gerard Costa de Google, eh? Sí, sí, que solo con dar patadas no aguantas 18 años en la élite, pero sin darlas no aguantas ni uno.
També té raó, eh? Segurament només el recordem per això. Mira, això... És igual que em desviés. També ens agradaria ara mateix que la defensa del Nàstic fos com Pablo Alfaro, eh? Sí, sí, sí, ostres. La meitat. Posaríem diners. I tant, i tant. Fins i tot jo crec que el Consell d'Administració posaria diners perquè els defenses fossin com era Pablo Alfaro, com a populistes. Home, uns centrals d'Alfaro i Navarro. Sí, sí, no, no. Que la funya que té Pablo Alfaro...
En la meva opinió, ha de ser més mental que futbolística, perquè futbolísticament els jugadors són els que són i saben el que saben. Ara sí, li he d'ensenyar als defensors que siguin més contundents i que siguin més atents. I tornem al mateix, els gols del diumenge, el primer al 2014 i el segon al 2018...
Déu-n'hi-do, això els jugadors s'ho han de fer mirar una mica, eh? I el minut 1 de la segona meitat? S'ho han de fer mirar. És un partit... Jo vaig estar a Valtros i mirant la tele i...
Desestrosse el partit. Això jo crec que és molt més mental. Perquè al final, futbolísticament, com tu dius, és el que hi ha. És que no pot rascar més. Però si mentalment estan bé i estan forts i saben el que han de fer... Et fico l'exemple de Rafinha, no? Jo me'n recordo quan va arribar Hansi Flick. Jo crec que futbolísticament Rafinha, però mentalment, i aquest canvi de mentalitat que li va donar, mira la temporada que està fent.
Bé, veurem què passa, eh? En principi tot a punta que serà Pablo Alfaro, diem tot a punta, eh? Perquè el Nastic no ho ha fet oficial en cap moment, però sí que ahir al vespre, Ángel García, cazurreando, més per cazurreando, que ja sabeu que està el dia de totes aquestes coses, doncs ja va fer oficial... Bé, va fer oficial, no, va posar que Pablo Alfaro era... Exacte, era...
El Triat, i mira, justament ara, fa 5 segons, el Nàstic ho acaba de fer oficial, ara sí que ja surt a les xarxes socials. Pablo Alfaro, nou entrenador del Nàstic, el tècnic aragonès signa un contracte fins a final de temporada. El club li dona la benvinguda i, per tant, ara sí que ja és oficial el fitxatge de Pablo Alfaro, entrenador de...
de 56 anys, se'n farà 57 aviat, el 26 d'abril en farà 57, va néixer Saragossa, a la categoria de brons som 250 partits oficials, el darrer amb el Múrcia, però també havia entrenat en aquesta mateixa categoria, o el que abans era segona B,
El Còrdoba, l'Ebissa, l'Oesca, l'Eganés, entre d'altres. A més, va dirigir el recre de Huelva, el Mirandés, a segona divisió. Precisament, a segona divisió, va proclamar campió al grup 2 de segona B, el Mirandés, que després va pujar amb ell a segona divisió A, i va acompanyat d'Iago Martínez, eh?
que farà les tasques de segon entrenador, perquè ja sabeu que en Cristóbal Parralo també ha marxat Javier Manjarin. Sí, el segon que tenia, sí. I, per tant, Iago Martínez, que farà tasques de segon entrenador. La primera sessió d'entrenament que dirigirà Pablo Alfaro serà aquesta mateixa tarda. Ja sabeu que aquesta setmana és curta pel nàstic, perquè a partir de les divendres, a dos quarts de nou del vespre,
El nou Estadico està d'haurà de davant del centre d'esport Sabadell. Per tant, a dos quarts de cinc de la tarda està citada la plantilla, ja entrenarà sota les ordres de Pablo Alfaro, i la presentació oficial es realitzarà aquest migdia, encara amb hora per concretar.
Sí que ens constava que Pablo Alfaro es desplaçava des de Sevilla cap a Quimavió, per tant, suposem que dependrà una mica de la seva hora d'arribada aquest migdia, quan es faci aquesta roda de premsa de presentació de Pablo Alfaro, que dirigirà al Nàstic aquestes 11 darreres jornades de Lliga que queden per tancar aquesta temporada. Per tant, aquests partits són dels 11, 5 a casa i 6 fora, és el calendari que li queda al gimnàstic de Tarragona.
Bueno, si és segur que estarà els 11 Partits aquí a casa...
Estàs apuntant un quart entre una mateixa temporada? No seria el primer cop que passa en aquest segle, això ha passat un altre cop. Tindrà una estrena molt bona amb el líder de la categoria destacat i tot. Que bueno. La sort de Pablo Alfaro serà la sort del Nàstic i la sort dels aficionats. A veure si tenim sort i li pot treure profit o pot exprimir l'equip d'una altra manera que no ho ha fet per raro ni ho ha fet Luis César.
Es pensàveu que en aquestes alçades de temporada l'equip estés en aquesta situació? Una mica ja parlant en context de com va anar l'arrencada de temporada, tots els canvis que hi va haver, perquè realment es va desfer la plantilla...
Al final et venen un projecte que quedaràs primer, fas molts canvis, però són jugadors molt bons, són Cedric, Vasselga, i noms que t'il·lusionen, o et venen que t'il·lusionaran. Dels 4 jugadors que van arribar a l'estiu, 14 crec recordar, 4 venien d'equips que acabaven de perdre la categoria, per tant, havien consumat un descens a finals de temporada passada.
Sí, sí, i s'ha demostrat que per alguna cosa era, segurament, no? I, a més, venies d'una etapa anterior, no?, amb Dani Vidal i Ivan Moreno, no?, perquè després està aturada, és una altra cosa, que el Nastic ha marcat un gol de córner en 135 córners que ha xutat, i amb Ivan Moreno era un gol cada 19 córners, crec que recordar.
Per tant, hi ha una zona diferència que portaríem uns quants gols de córner, i el Iago Martínez, el segon entrenador, també té feina en aquest aspecte, perquè és una eina molt important, aquesta dels córners, l'APP, que es diu ara, de Palomparado, i que n'estic d'aprofitar per fer parir en atac, sobretot.
El problema és aquest, que tenim molta feina i molt poc temps. Aquest és el problema. Jo crec que ningú esperava que estaríem a un punt del descens i que ara mateix, depenem del que faci el Murcia el dimecres per entrar en descens,
Però, bé, quan hi ha molts canvis, sol passar això, que l'equip no acaba d'estar compacte, no acaben de sortir bé les coses, tants canvis, tantes coses... L'afició ja va començar, jo crec, aquesta temporada amb un ron-run també al camp per la marxa de Dani Vidal. Però, bé, ara, com tu dius, hem d'estar amb l'equip, hem d'estar amb el Faro, que al final és el que ens ha de salvar la categoria, i esperem que tot li vagi bé.
Crec que si té sort per a l'Alfaro podrà treure el profit d'aquest equip. El problema ja ve de darrere, o sigui, portem tres anys per dalt, tres play-offs, els dos últims es van quedar a les portes, per diverses circumstàncies, però és que tampoc s'ha volgut aguantar jugadors, no sé si perquè...
a l'altre posto li donaven més calés o no li donaven més calés, però que també la directiva ha fet algun esforç per poder aguantar a jugadors i ser una mica, diguéssim, continuista en el sentit d'estar enfilat a dalt, no estar per sota com estem ara mateix, que ara estem ja a l'abisme. Però al final tu saps que els jugadors venen, van, venen, van, tu has de tenir un bon director esportiu que, bueno, que...
que et porti jugadors que o siguin igual que els que marxen o millorin, i ja està, és que al final tampoc podem estar depenent sempre dels jugadors, perquè els jugadors sempre van i venen, en tots els clubs. Però és que ara mateix un davanter, com fa anys enrere teníem, no el tenim. Però fa quants anys que no tenim un davanter? Ja fa bastants, o un creador de joc tampoc, el tenim i...
S'ha confoncionat una plantilla amb moltes mancances. Jo crec que també, potser també influeix l'economia, eh? Sí, sí. Que a vegades venguin la moto, que hem de quedar primers, tal i qual, però està clar, no ho sé, eh? Si aquests jugadors cobren el mateix que els que hi havia, és que ens han pres el pèl.
Lo sorprèn que, sent una plantilla que es crea de zero, que es crea directament de zero, amb el director esportiu una calla i l'entrenador Luis César, ha arribat a la jornada 10, Luis César digui que no hi ha un plató per a todos i que no pugui fer un plató per a Enric Pujol per a muntar... O sigui, si has fet una plantilla, tu, se suposa, juntament amb el director esportiu, has fet una plantilla a la teva mida, diguem-ne, pels teus interessos de com plantejaràs tu el futbol. Llavors no entenc com a la jornada 10 els teus jugadors no valen per la teva idea de joc.
No, clar, perquè és que jo no sé com va, però jo suposo que l'entrenador diu, escolta, jo necessito aquest perfil de jugador i el director esportiu és el busca, no? És que no és un perfil... Llavors, clar, que l'entrenador... Perquè una cosa és que ara arribi al faro i es trobi amb el que es troba, no pots fer res. O sigui, has de jugar amb això, ja està. Però clar, que tu, com tu dius, facis una plantilla des de zero i després diguis, no és que aquests jugadors no s'adapten al meu estil de joc, és que ningú ho entén. Jo sé si el faro salva l'equip,
es ficarà 40 medalles. I si, per exemple, la que t'ho dirà per desgràcia, dirà, és que m'he trobat el que m'he trobat. Com en el seu dia va dir Enrique Martín, com en el seu dia va dir Jorge Dalesa... Bueno, però és que Enrique Martín, per altres fons, Enrique Martín va dir, si jo arribo a saber la plantilla que tinc, és que no vinc.
El mateix que ara et diria Cristo com si poguessis parlar bé, i el mateix que et dirà Pablo Alfaro si al final no acabes salvant la categoria, vull dir, que és una mica el que hi ha, vull dir, que clar, la plantilla és la que és, i per tant, el que sí que està clar és que Lluís Tessar va dir això...
Cristóbal Parralo, sense dir tant, però també últimament a les darreres rodes de premsa, sobretot la de la posa al corcón, jo crec que és la més dura que fa, vull dir, dos o tres vegades, amb dos o tres rodes de premsa, ja va convidar a qui no volgués estar en el vaixell, que acabés donant un pas al costat, no per dir-ho d'alguna manera, i per tant, tot fa pensar que la qualitat és la que és, perquè fins i tot això crec que ho va dir Dani Rebollo, després li van caure molts pals a Dani Rebollo,
però precisament el camp del Juventut Torremolinos ja va fumar un crit al cel, i llavors encara estava el mercat d'hivern que s'acabava d'obrir, per tant encara es podien fer més coses. Són aquestes sensacions, que quan les coses no van bé, l'equip tampoc no acaba d'anar del tot bé. Divendres, dos quarts de nou del vespre, centre d'esports Sabadell. Amb altres circumstàncies...
Diria que tot i ser divendres hi aniria bastanta gent al nou estadi, si estéssim lluitant segurament per altres coses, però bé, també hem de dir que l'equip necessita l'afició, hem d'estar al costat de l'equip fins al final, perquè a més a més l'afició és la que es quedarà, i l'equip vés a saber on estarà l'any que ve, o sigui els jugadors més que l'equip, i l'afició es quedarà, quin...
Quina entrada preveieu i quin partit preveieu contra aquest centre d'esport Sabadell, que no ho té fet, però ja fa moltes jornades que té pinta d'ascens directe. Ells sí que tenen pinta d'ascens directe. Sí, sí, sí. Jo crec que ningú donava un duro pel Sabadell, que tothom deia no acabarà punxant com l'Europa. Acabes de pujar, no? Sí, sí, com l'Europa. Igual que l'Europa que acaba de pujar. Punxaran, no acabaran, tindran mala ratxa, no... I mira on estan, no?
A veure, jo crec que l'afició, ara amb l'Alfaro, jo crec que pot anar. L'hora de la veritat que no és la millor, però bé, home, tampoc és el millor rival que et pots trobar ara mateix. Però bé, escolta, qui sap? Potser aquests quatre dies Alfaro canvia la mentalitat de l'equip i ja ens trobem un altre equip. Carola, l'últim dia a casa, 9.000. Sí, sí, per això.
Tu vas comentar, Jordi, el Dense 3.000 i alguna cosa. 3.000 i poc, sí. Un equip que està en zona de playoff i tot. Algun del Consell que s'ho faci mirar? L'afició sempre està.
Sí, però arriba un punt... Sí, sí, que et canses, evidentment. N'hi ha... Normalment, en Camp Nati, sempre hem tingut 5 o 6.000. Després la gent se va apuntant, si vols. Però els fidels són els fidels que sempre hi són. A veure, també em deia una cosa, que l'altre dia érem 9.000, perquè era el 140 aniversari... Però tot i això sí que bastant, no? Sobre els 7.000 gairebé totes les jornades. Hi ha un dia que han punxat, pel que sigui, però normalment sí, clar, això és que clar...
Sí, que a veure, jo tinc una cosa, on estic l'anàstic, xiré jo. O sigui, així és el que t'ho dic, no? Serà, quin partit preveus, va? Veurem com ho planteja també, perquè normalment quan arriba un nou entrenador, així en perfil, que està per sota de la classificació d'on esperava, el que intenta és porteria zero, i a partir d'aquí intentar marcar un gol, i si no, posa un punt, i més sent el rival, el Sabadell, que és el líder, no? Llavors veurem si l'anàstic pot mantenir la porteria zero, perquè només ho ha aconseguit set vegades en la temporada, i és també una assignatura pendent,
I és la clau, no rebre tants gols, 39 gols érem, no rebre tants gols és la clau per anar escalant i evitar el descens. Doncs ho anem deixant aquí. Us agraeixo molt que heu estat aquí amb nosaltres aquest dilluns. Gerard Costa, Juanjo López, Carol Obrinovich, que ha estat un ple. Que vagi bé.
Hem tancat amb ells i recordant això, que el Nàstic fa uns instants ha fet oficial ja el nom de Pablo Alfaro, que ve acompanyat d'un segon, de Iago Martínez, que es farà a càrrec de l'equip aquesta tarda a partir de 2.45 en l'entrenament i que la roda premsa de presentació serà al voltant del migdia, per tant, segurament caurà dins del sempre Nàstic, per tant, la podreu escoltar en directe aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio. Fins ara.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat. Cicle muntanya. La Diputació suma.
Vinga, doncs seguim endavant després de la tertúlia esportiva i ara amb una recomanació de cara a aquesta setmana dixous el dia 12.
Al Palau de Firal i de Congressos, aquí a Tarragona, tenim la caducena ja Fira de l'Ocupació de Tarragona, que organitza, com sabeu, la Cambra de Comerç de Tarragona. En parlem perquè hi haurà aproximadament uns 700 llocs de feina, en ambits molt diversos, a més a més, que ara explicarem amb el Josep Oriol, el director de les Fires de l'Ocupació de l'Ens Camaral. Josep, què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia. I deixeu-vos la cita, Palau de Congressos, entenc que tot el matí, tot el dia, tot el...
9 i mig obrim portes fins a 14.30. 14.30, per tant intensiu de matí. I com es presenta ja aquesta 14a edició i també, bueno, vist com han anat les anteriors, suposo que la cosa ve, no? Sí, sí, sí, sí. A veure, el...
és l'edició que tenim el nombre màxim d'empreses, participants, i la previsió de participants, de candidats, com altres edicions. El que estem veient ara de inscripcions que estem fent a través de la nostra pàgina web, doncs aproximadament anem com altres anys. Parles dels perfils d'aquestes empreses, és a dir, perquè si ara algú està buscant feina, què pot anar a trobar allà?
Bueno, és molt variat. Les nostres fires són fires multisectorials, tenim empreses de diferents sectors. Evidentment, com cada edició, nosaltres fem dues edicions a l'any, la del març i la del novembre, doncs la del març també hi ha molta presència de sector turístic.
Però poden trobar de tot, logística, administració, mecànics, electromecànics, electricistes... És molt variat. Jo el que li diré a la gent abans d'anar a la fira és que consultin la nostra pàgina web, cambratgn.com, i allà trobarà totes les ofertes que s'estan oferint.
ja les tenim publicades. Aquests 7 llocs de treball estan ja publicats o gairebé tots? Sí, està tot publicat a la nostra pàgina web. El dia de la fira, evidentment, allà al Palau ho trobaran també, o sigui, tindrem plafons on estan penjades les ofertes, però si vas ja preparat amb les empreses que vols visitar, doncs molt millor.
Doncs mira, entre el cambre de comerç, llavors hi ha una part que diu Fira de l'Ocupació, Tarragona, i aquí, que és el que he fet jo ara en el moment, i aquí doncs ja ho podeu veure, millor fer això que he fet jo ara, és a dir, no? Sí, sí, sí. A la mentalació, perquè llavors vas directe ja a l'oferta que tens d'interès. Sí, sí, exacte. Hi ha les empreses...
Llavors, és consultar, és consultar quines ofertes hi ha i quines et pots presentar, no? Al final, ja, si tens un perfil, doncs, bueno, anar directament al gra, no? Perquè se fan moltes cues, llavors, si estàs fent cua en un lloc que saps que no pots optar perquè no compleixes els requisits, doncs, millor fer... anar preparat, no? Mira, així, més o menys a l'estat, he fet cap amb alguns grups hotelers que veig aquí, doncs, que ofereixen, que busquen personal de cuina, recepció, de sala...
d'animació, d'animació 4, és a dir que hi ha molta, com deies, molta varietat. Sí, sí, sí, sí. Per exemple, aquest any, tema d'electromecànics, tots els que vulguis i més demanen tema de manteniment, no? No se'n troben? No, no, no. Hi ha una mancança de personal de manteniment molt gran i aquí la fila és un reflex, no? Hi ha moltes empreses que estan demanant aquests perfils mecànics, electromecànics, electricistes... Hi ha molts en aquesta edició. O sigui, falten professionals.
Sí. Amb aquests àmbits en particular. Amb molts àmbits. No només en aquests que he anomenat, sinó en altres àmbits també hi ha moltes mancances. Actualment això és un reflex. Cada any anem ampliant el nombre d'empreses.
I ara sí que ja no hi ha cap ningú més. Ara ja estem al tope. Explica'ns com funciona la fira, Josep, perquè de cara al que hi ha gent a buscar feina. Perquè entenc que a nivell d'empreses ja està tancada la inscripció, per tant jo no sé si es poden apuntar encara a alguna empresa, però...
No. A nivell de qui va buscar feina, què ha de fer? A banda d'inscriure's, perquè s'ha d'inscriure, no? Sí, sí, s'inscriu molt millor. Jo et repeteixo, la recomanació és que consultin les ofertes abans d'anar-hi, per anar en concret a les empreses que pot complir els requisits, perquè pensem que estem parlant de 3.500-4.000 persones que assisteixen en un dematí. Llavors, les cues són interminables. Intentar accedir al lloc on realment pots sobtar, no?
Consultar la web, repeteixo, i després, el dia de la fira, a partir de les 9 i mitja, poden accedir al recinte firal, l'entrada és gratuïta, no té cap cost, i al final és fer la cua a l'empresa on vols optar, i allà tens el contacte directe amb les persones de recursos humans d'aquella empresa. Intenta portar un currículum, no? Entenc, actualitzat, allò per certificar allò que estàs dient, no?, que...
Sí, a veure, al final del tema dels currículums, nosaltres deixem l'opció a cada empresa que faci el que vulgui. Hi ha moltes empreses que per tema de protecció de dades no agafen el currículum en format paper, diguéssim, altres que sí que ho fan, però les que no agafen en format paper informaran al candidat d'on pot inscrire-se aquella oferta, si ho ha de fer amb un codi, hi ha moltes empreses que inclús per al dia de la fira creen unes ofertes concretes només pel dia aquell de la fira, perquè llavors saben que aquells candidats els han arribat a través de...
d'aquest esdeveniment. A partir d'aquí parlen amb els responsables de l'empresa, el que deia Sara, i ja mirem, doncs, si queden per un altre dia i formalitzen més l'entrevista. És un primer contacte, no? Sí, és el primer contacte. Per les empreses és important, sembla que no, que és una tonteria, perquè són dos o tres minuts, però amb aquells dos o tres minuts ja veus la persona. No és a porta freda allò de dir envia el currículum a través de la web, sinó que tens aquell primer contacte que te dona una visió d'aquell candidat.
inclús, ja t'ho dic, hi ha empreses que envien directament des de la fira cap a la gestoria per fer el contracte, ja, perquè, bueno, al final, al ser empreses dels mateixos sectors, doncs, ja la gràcia aquella de dir, no?, si no me'l quedo jo, se'l queda a l'altre, no?, quan veu, per exemple, un electromecànic, dius, o sigui, el tinc aquí, doncs me'l quedo jo. Mira, és que estic veient, vaig repassant, eh?, les ofertes que hi ha, doncs, i aquí des d'un logopeda, per exemple, no?, que es busquen un operari a l'aeroport de Reus...
Vaig mirant així la Sara, però personal de sala, educador social, psicòleg, auxiliats de totament, electromecànics, com dèiem, veixen uns quants, també xòfers, no? Vull dir que és el que dèiem, és molt variat, i que recordar que quan va presentar la Fira es veia també que del sector turístic, el Francesc Pintana, que ho deia, que costa trobar gent.
especialitzada, és a dir, gent que puguis confiar que sigui bona. Ens estem trobant, a través de la Fira ho veiem, però també amb contactes que tenim amb empreses i així, tot el que és sector de formació professional, hi ha una gran vencança de personal. El sector turístic és un gran cas, el tema de recepcionistes, personal de sala, però hi ha altres sectors que ens està passant el mateix, sobretot el tema del manteniment industrial.
que costa molt de trobar gent perquè es vulgui formar quan hi ha feina. I imagineu-vos també el que és una fira, eh? Per tant, a banda d'això, d'aquestes taules on aniran trobant-se la gent amb els empresaris i els responsables de diferents empreses, entenc que passaran coses també per allà, no?
Sí, aquest any tenim tres xerrades. Tenim l'Oscar Martínez, que és un comunicador que ha estat a Telecinco molts anys, que ens parlarà de com fer una recerca de feina. Després tenim una xerrada del Servei d'Ocupació de Catalunya i una altra de la Diputació.
Aquest any també com a novetat tindrem els alumnes de l'Institut de Pere Martell, del cicle formatiu de Vídeo de Jockey, que ens posaran musiqueta a l'entrada i animaran la festa. I després també tenim la col·laboració de l'Institut de Vidal i Barraquer, que tenim alumnes d'assistència a la direcció que ens donaran el suport per acompanyar aquelles persones quan arribin, que tinguin dubtes...
orientar-los dintre de la fira, cap a on estan les col·locades les empreses, on estan les ofertes, quins perfils poden encaixar millor per ells. També tindrem aquest suport aquest any. Mira, Nibisuna, que segur que està superarallada per molts, ja que és superador de planta química en una empresa que tots coneixem, no que diria el nom, però és molt coneguda aquí.
i que buss un operador de planta requisit cicle formatiu de grau superior de química industrial, per exemple. Sí, sí, sí. Al final hi ha ofertes que són complexes de complir, perquè hi ha enginyers i tal, que te demanen una cosa molt concreta, però hi ha altres que són fàcils de cobrir, no requereix un perfil especialitzat.
I quin retorn teniu d'altres edicions? Ja, com dèiem, en portem 14, 14 edicions de la fira d'ocupació de Tarragona, organitzada per la Càmera de Comerç. Quin retorn teniu després, suposo que comenteu, amb les empreses, també amb aquells que han trobat feina, quin retorn ja? S'acostumen a col·locar la gent en fires com aquesta? Sí, sí, sí. A veure, hi ha perfils... Jo, quan parlo amb les empreses, sempre els dic... Miracles no en fem, no? O sigui, si tu busques un operador de planta química, és igual de difícil a la fira que fora de la fira. Al final, la dificultat és la mateixa, no?
Però sí que el retorn estem al voltant de 350 o 400 contractacions per cadascuna de les fires, en les edicions que anem fent. Són xifres bones, perquè és un nom de matí, i nosaltres contents. Ens agradaria cobrir les 700, però som conscients que hi ha aquests perfils que són complicats.
Veia també el que deies de xapista, mecànic, pintor, sempre un grup d'automoció, eh? Sí, hi ha un parell de grups d'automoció, que tots demanen el mateix, mecànics de cotxes, xapistes... De l'alcadaix ens deien que no n'hi ha, que costa molt trobar-ne, ens deien, eh?
des de la patronal del sector, que costa trobar mecànics, que en alguns casos han hagut d'anar a buscar-ne fora per portar-los cap aquí perquè no en troben. Sí, sí, sí. De fet, nosaltres a la cambra, per exemple, aquesta setmana passada vam començar un curs d'oceller de mecànica, de cotxes, perquè al final és una cosa que demana el sector, no? Llavors, almenys poder formar, encara que sigui un nivell bàsic, poder formar aquesta gent per donar resposta a les necessitats que tenen aquestes empreses, no?
És la 14a fira de l'ocupació de Tarragona, aquest 10 xous. Apuntau-vos a l'agenda el 12 de març, aquest 10 xous, a partir de dos quarts de deu, quan obrirà portes a l'anexa del Parle dels Congressos. Recinta firal. Recinta firal, que és la banda de la Renfe, per entendre'ns. Sí, sí, sí.
I allà fins a dos quarts de dues del migdia, dos quarts de dues hem dit? Dos quarts de tres. Dos quarts de tres. Són dues fires l'any, la del març aquesta i la de novembre, però suposo que hi ha una feina de fons que es va fer durant tot l'any, des de la cambra també. Sí, de fet són tres, perquè ara el dia 25 també tenim la de Calafell, que la fem al Baix Penedès. Però si no, Tarragona sempre és el març i el novembre, són les dues fires que tenim programades aquí a la ciutat de Tarragona.
I sí, la feina és durant tot l'any. Al final has de buscar noves coses, intentar fer alguna cosa nova en cada edició. La captació d'empreses, penseu per exemple aquesta del març, el 12 de març, però nosaltres abans de Nadal ja estàvem contactant les empreses. És a dir, hi ha una feina prèvia que t'aporta sí que és constant durant tot l'any.
Mireu, veig que també hi ha una xerrada per part dels Mossos d'Esquadra per fer oposicions o no? No, això és una taula, hi ha una taula. Els Mossos d'Esquadra tenen estant, és la segona edició que venen.
I parlant d'això, de com... Com fer-se el mosso de l'esquadra, no? Exactament, quins requisits ha de complir, quan són les oposicions... Sí, sí. Evidentment, per aventura ja és, perquè veig que ja sí que hi ha un bon requisit de propostes, no?, 16 en total. Vull dir que, clar, ara arrenca en temporal... Bueno, això són 16 perfils, després de gent necessita més. Sí, sí. Bueno, mireu, feu el que he fet jo. Entra a cambracomersa.com, busqueu la part de la fira i aneu mirant, doncs, això...
fil parlant de les diferents propostes, i busqueu prèviament les que us encaixen per anar per feina. Perfils d'edat es deu buscar de tot, no? Sí, sí, sí. A veure, el tema de l'edat... Cada cop les empreses també estan optant per fer perfils més grans. O sigui, no aquell problema que teníem abans, que deia, no, hòstia, a partir dels 50 anys jo no trobo feina. No, no, això ja als empreses els donen igual. L'altre dia feia amb una xerrada, hi havia una empresa que deia, amb un noi de 63 anys, li deia, bueno, si tu vens dos anys a la meva empresa i m'adones dos anys bons,
Escolta'm, jo a mi en solució no és un problema, no?, perquè no m'ha faltat aquest personal. Llavors el tema de l'edat, ara ja, de fet, molts currículos ja no et posen ni l'edat, perquè les empreses no li donen la importància. És un bon moment, ara, sí, en aquesta epoca, clar. Com dèiem, sobretemporada, molts casos de cara a l'estiu, no?, el setor turístic, per exemple, no?, serveis...
Sí, però de fet sí que és la temporada ara que comença el sector turístic, però per exemple el novembre que vam fer la fira vam estar amb 90 empreses i teníem també 60 ofertes de treball, o sigui que al final és un tema que en qualsevol època de l'any necessiten gent les empreses.
Set centres majoritàriament turisme, serveis o... Sector logístic hi ha molt. Logística també. Sí, carretoners, tema de magatzems també hi ha bastantes ofertes, tema de manteniment industrial, aquí això és... és una mancança que tenim al territori, tot i que tenim tota la indústria que tenim, que necessita aquest personal...
Però al final hi ha moltes empreses busquen administratius, logopedes, psicòlegs... Al final hi ha una miqueta de tot.
I si és un perfil que voleu estudiar i treballar, segurament també trobeu algun tratge a mida. Sí, sí, segur. Gent jove que vulgui estudiar, seguir estudiant i treballar al mateix temps, segur que sempre hi ha algun tratge a mida. Sí, sí, segur, segur. A veure, tenim temporada, gent que millor pots treballar al cap de setmana, gent que pots treballar en un supermercat, tenim supermercats, tenim càmpings, tenim hostaleria, que al final com un extra al cap de setmana t'ho pots treure si vols seguir estudiant i treballant.
Si veuen la xerrada de l'Òscar Martínez, millor, perquè els donarà quatre consells de com fer-ho, no?, a l'hora d'encarre aquesta entrevista, però si no, que els aconsellaries amb els que estiguin...
Anant a buscar feina, quan estiguin davant del toblell a punt de parlar, que sou conselleris que han de fer en funció de l'experiència que teniu des de la cambra. Bueno, a veure, jo al final, l'altre dia en una altra entrevista comentava, no? Al final, el tema de la presencialitat, no? Nosaltres quan estem allà no li donem la importància, no? Però bueno, al final parles amb la gent de les empreses de on veus la gent, com se comporta la cua...
que és una cosa que nosaltres no ens hi fixarem però els de l'empresa s'hi fixen el comportament a la cua el practicar el elevator pitch al final pensem que són dos o tres minuts que pots parlar amb aquella persona de recursos humans portar preparat exactament el que vols dir
Hi ha moltes vegades que es presenten candidats i tu què tens, no? No, prepara-t'ho abans, no? No vagis en una taula a demanar a veure què tenen allà, quina oferta tenen, quan ja les tens publicades abans, no? Jo el que li diria és això. Primer, prepareu-vos mirant les ofertes que hi ha, aneu a les empreses que realment podeu complir aquests requisits,
i prepareu-vos un discurs de dos o tres minuts per fer aquell impacte a l'empresa, en aquest petit temps que tens. Quan entreu a l'anexa veureu que hi ha els estants de banda i banda, les empreses, que a més estan molt ben identificades, cadascuna d'elles, i per tant es pot dirigir ben bé si no preguntin. Sí, nosaltres ja t'ho dic, pengem les sofantes i pengem un plano on estan ubicades cada una de les empreses, llavors al final pots fer la volta sencera perquè fem un circuit circular, diguéssim,
Però si no, és això, és abans d'entrar a consultar el pla on estan les empreses i de dir, vull anar aquesta, vull anar aquesta, vull anar aquesta. Una miqueta és portar identificat a l'espai. Vull venir gent de tota la demarcació, pràcticament, no?, de pobles d'interior, de tot arreu, no? Sí, sí, igual que empreses. Tenim empreses d'aquí a Tarraona, empreses de fora...
de Selva del Camp, de Serral, de Vallmoll... O sigui, tenim empreses de molts llocs que venen aquí perquè és una oportunitat de captar aquest talent. 700 jocs de treball i empreses... Bona sent. Un centenar d'empreses que estaran en aquesta fira d'ocupació de Regó en aquest proper Dixous.
amb aquesta oportunitat d'aconseguir feina, i, per tant, si vol anar-hi, ja ho sabeu. Mireu abans la cambra de comerç, cambratgn.com, veureu-hi una part que posa fira de l'ocupació a Tarragona, entreu, com he fet jo ara fa una estona, i podreu veure la vostra oferta, i deu preparats, que és el que deia el Josep Oriol. Prepareu-vos abans, no?
Sí, sí, sí. Tindre dos minuts o tres, o si té un sort una mica més, però prepareu-ho. Sí, sí, sí. Al final és aquell... Tindre aquell impacte, no? Impacte inicial, perquè al final també... Al final, com l'amor a primera vista, que diuen, no? Llavors, si tu impactes, doncs, escolta'm, molt millor.
Les mans quietes, que no facin de ventilador, que a vegades les mans fan de ventilador més val que no. Jo no soc expert en tema d'entrevistes ni això, però sí que hi ha moltes xerrades i moltes formacions que es tracta d'aquests temes, no?, d'això. Sí, sí, de mesura. La comunicació no verbal, que diuen.
Bueno, m'agrada l'atenció que deies que vigila que facis a la cua, perquè sempre hi ha algun noy que està a la guaita. Sí, sí, sí, al final és això, no? Hi ha gent que arriba, que està a la cua, no?, allò fent-se el tironet, o no sé què, o ballant, i llavors quan arriba l'entrevista diu, hòstia, ara què més la portes, no? I abans no t'estaves portant bé, no? També hem d'anar a aquestes coses, doncs, bueno, s'hem de vigilar.
Josep Oriol, que vagi molt bé, director de la Fires de l'Ocupació de la Cambra de Comerç, aquesta 14a edició de la Fira de l'Ocupació Tarragona, aquest mes de març, i que ja sabeu, la cita del Palau del Congrés és l'anexa del Palau, davant de la Renfe. Sí, sí, el recinte firal. Que vagi molt bé, que sigui un èxit, com sempre. Moltes gràcies.
La veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat. Cicle muntanya. La Diputació suma. TD Cultura. Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Falten uns sis minutets, mira, cinc per arribar a dos quarts d'onze del matí i el que fem ara en temps de cultura és recuperar, escoltar el ball de Sogra i Nora. Nosaltres vam anar-hi ahir a la primera, la primera de totes de les quatre representacions, la que van haver de fer dintre del pati de la Diputació perquè a fora amenaçava pluja o acabava de ploure, de fet. I, en fi, l'acústica allí potser no va ser del tot adequada, del tot bona, era la primera vegada que s'escenificava, però els nostres micròfons sí que van captar perfectament
a tots els improperis d'aquest Vall de Sogre i Nora. Ahir, que era avui tema, i avui encara coeja el tema. Us l'oferim per si no hi vau poder assistir en directe a càrrec del Vall de Dames i Vells al Vall de Sogre i Nora.
Atenció tota la gent de Tarragona i de fora. L'entremés que ara veureu se diu bai de sogra i nora. Aquí us presento el servei, l'oporter de nom Geroni, la minyona Filomena, que estimulats pel dimoni, la llengua se'ls enrevena quan parlen del matrimoni.
Us desitjo que xaleu escoltant tot el que es diu. Clar que per poc que rasqueu, a casa també ho patiu. Vinga, totes se voleu casar. Ai! Casar-se o viure amb parella. I quan ja ens heu atrapat, sou com llops amb pell d'ovella. Ai, Geroni, estàs antiquat. Avui dia, una xiqueta necessita tant un home com un peix i una bicicleta.
Quanti cuat ni cotxo quartos. Soc de Ripoll i on vaig néixer l'home porta els pantalons i la dona mai se queixa. Doncs Seto, posa't el dia que sembles un neandertal. Neandertal? I què importen els casoris si hi ha injustícies brutals? Tu guanyes més per ser un home quan tenim feines iguals. Collonades. Les que tens aquí penjades. Tu ho dius perquè et vas casar i n'has sortit escaldada. Però a la dona en general li agrada estar ben casada. Idà-li...
Jo estic divorciada, però vaig tastar en algun manso. Tu, en canvi, te passes les tardes escanyant el coll del ganso.
I tampoc no passa res. Pot ser soltera, casada, rejuntada, fer-t'ho amb 3 o amb 14 a la vegada. L'important és passar-ho bé i sentir-te alliberada. I si a més no t'has casat, no tens sogra ni cunyada. Sí, com les d'aquesta casa, que tenen molt mala idea. Les dues són més dolentes que la tosa amb diarrea. Ha, ha, ha!
La sogra és una cabrona, però sa filla és molt pitjor, que te mira i te collona. Doncs si no volem problemes, potser que anem a dormir. Que xerrant s'han fet les tantes i l'ensundemà és aquí.
Aquesta casa és un desastre. Ja són les set del matí i no hi ha qui qui riqui perquè dormes del pollastre. I mentre aquí tot em ronca, jo fa hores que estic de peu. Ai, n'han de missa, el callista, la plaça i el bon preu. Ai, tret a passejar els gossos. Ai, que han enviat la sorra als gats. Ai, dut els nets de col·legi...
I ells, els dropos, més que dropos, dormen bé en els patarrats. Aquests diners, Francisca, se't sent de tot el carrer. Ai, a la llata veïna, jo no sé què fer. Treballo com una mulla, ho sap, sempre amunt i avall. I tu creus que ningú a casa ha tingut mai un detall? I una merda que me mengi! Tot són queixes i raons. Primer l'home, que és tan dropo que no rasca ni els collons.
Això és la jove que es pensa que és una infanta. Jau al sofà tot el dia vestida amb la bata manta. I tu un fill que no s'hi fica. Mon fill és un carallot que li riu totes les gràcies quan ensenya l'escot. No sap fer ni un ou ferrat. Ah, doncs això és culpa teva que mai no li has ensenyat. No mon fill, la meva jove, que no sap fer res de bo. No atén la casa ni l'home i ell ha de fer el que fa jo. Treballar com una mula.
Que no t'ensenya, Lilleta. I tant. Vull pentinar el gat, passant-hi la vaporeta. Fins ara, Sisca. Fins ara. Ja està. Francisca! Corre, Francisca! Que sols! Tinc gana, vull esmorzar, pantomaca i botifarra.
Fota't això, pot agafar potser la pesta gorrina. Què no ve això? De la gallina? No ho venia d'un pac senglar. Del port senglar. No, doncs de la gallina venia d'un pac senglar. Sóc ara mateix fins aquí. Fins on? Fins la pepitilla. Porta'm allà a halar una esmorzada forquella. No pot, ha d'estar dintre una que li hem de mirar l'orina.
Què m'has a mirar, cotxena? Jo res. Avui anem al metge, però anirem bé netes. Vagi passant a la dutxa que ara vinc. A fer punyetes? Ignacieta, com se troba? La veig de la xirivina. Ai, a la lleta, la Nora que em mortifica la vida.
Pensa que la meva sogra jo la duia regalada. I en canvi aquest tabacó no em fa anar bruta i pisada. Doncs me n'alegro, l'inacieta. Vaig marxar amb que el gat m'espera. Aquesta dona no hi peta. I vostè és una sovera. Au, vinga, vaig dirant que la fregaré sencera amb nanes i salfumans. Criminada! Violeta! Vinga, dutxa, pudenta! Au...
Jo vaig a buscar el porter que deu passar la marca i l'escau està per fer. Meta, meta quina cachaça té. Jeroni!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Ets un borratxo i un pispe i un gandul que no fot res. Senyora, tingui respecte, la que s'engates vostè. I aquí els lladres sou els amos que pagueu-sous de no re. Si vaig vindre de Ripoll buscant oportunitats i acabo en aquesta casa que està plena de grillats. Ep! Si no t'agrada, vés-te'n.
Torna't en el Ripollès, que a fora tinc 500 paios i tu mai m'has fet el pes. Jo no tinc per què escoltar la que qui em paga és el marit. Ah, ho has de fer a l'escala. Tros de vago amb el parit. Va. Ves ella, va i bé, va i bé, va i bé, no fa res. Ja era hora, Filomena. Ojo el racony de minyona.
Que potser et penses que et pago per poder dormir a la mona? Sisplau, senyora, no em crideu que estic molt perjudicada. Però com no vas d'estar, vacuna? Si te'n vas anar lliturrada.
Jo us vaig sentir a la bodega tu i en aquell badoc, que entre xerrera i xerrera... Era el verd. Vol dir, no és cert. Just acabava amb la fenya. Vosa una malcarada que no parla d'ho més reny, eh? Ximena, no em contestis, que encara em fotré pitjor. Ah, perquè us canto la canya. Emprenyeu-vos molt millor, que per la merda de paga no he d'aguantar cap sermó. Quan frego, em veniu darrere controlant-me i remogant.
Per què no empaiteu la rumba i també l'aneu renyant? Ja la renyo, però no tant. Si no tenies al darrere vigilant tota l'estona, aquest a casa fotria més fàstic que a Tarragona. M'ha estressa, patiu un toc. Un toc de què? Un toc de gralla? Trastorn obsessiu compulsiu per la neteja. Au, va, calla.
Perquè si jo tinc un toc, tu pateixes una tina, que és el treball inventat de la minyona gorrina. Sou faltada i sou ximpleta i no hi ha ningú que us aguanti. I aplanyo la vostra Nora, no m'estranya que s'espanti. En canvi, la vostra filla, que és una maleducada, li permeteu els capricis i ella us té esclavitzada. I tu què coi n'has de fotre? Netejar el que has de fer. Que et pago per treure merda, no per afegir merder.
Vos no em volen donar d'alta i em forceu a pancar en negre. Per tant, deixeu-me tranquil·la que la vida és més alegre. Doncs si vols la vida alegre, eh? Au, va, vés-te'n i disfruta, eh? Penja el davantal del ganxo que no et cal per fer de puta. 45 anys aguantant-lo i no hi ha manera.
Pedro, que no has vist l'hora? No em diguis que surts del llit. Au, va, bé, renta la cara, que sembles un peix bullit. Vés-te'n a la merda. Hauries de donar exemple que tu ets l'amo, carallot. Si el que manes dormir l'ega, els Mossos no foten brot. Colla, serrematada. No ho saps, que estic jubilat. Vaig pencar de funcionari i això em va deixar cansat.
Queta! Queta és la meva desgràcia, que des que et vas jubilat passes tot l'ocendia repenxingat al sofà! La mare que et va parir! Jo et fotré tal garrotada que te quedaràs simpleta i caminaràs dorsada!
Si em pegues un altre cop jo t'afall una promesa. Per sopar te faré broma, el suc de la compresa. I mira, no et denuncio perquè no vull fer parlar. Que si no fots per l'escàndol te faria empresonar. Vés-te'n, els Mossos, valenta.
que jo escamparé pel barri el que t'agrada, mamà! Ja veuràs quin xivarri! Baixa la veu, mala bèstia! Bruixa, vés a fer punyetes! Molt bon dia, pare i mare. Ja us esteu llençant floretes. Desidret, ja t'has llevat? I com tens els calçotets? Deuen tenir un bon forat de tants rescals cacauets. Ja has tapat bé la tacleta, eh? Vés, posa-li una entremanta, que no li entrés corrent d'aire per la figa que l'aguanta.
Va, mare, no comencem. La tecla està delicada, que té grip intestinal i se m'ha quedat xafada. És que es veu que hi ha una passa. I la Generalitat calcula que tots passarem la passa. El que passa és que és gandula. Qui, la Generalitat? També. Parla de la tecla, papa. Au, va, fes-me-la esmorzar, que callada estàs més guapa.
Callada i guapa, no ho has sigut mai. De jo era resultona. Jo, quan t'he veig despullat, no sé si ets tu o la bombona. Vas néixer tan fastigós, tan llit, tan de mala mena, que ta mare, en lloc de pit, el que et donava és l'esquena. Cara, me'l mitjo. Ho veus, fill? Jo, que he sigut cap de colla, m'ha obeït sempre tothom.
Però ta mare no amolla! Au, calla, que fas conya. Que et van haver d'expulsar. Perquè alguna castellera diu que la vas repassar. Mentida, no. I tu és idret. Fes que val. La tacleta m'és igual. Si està bé o està empiocada. Si quan torno està agitada, li abocaré l'orinal.
Teclata, què fas, llevada? Segur que no et trobes bé. Tens la pròstata inflamada, que ho diu el xat GPT.
Xiqueta, si no et trobes bé, si estàs febril, me'n vaig a dir-li a la mare que et pujo un holocatiu. Isidre! Ni se t'acudi. Ta mare no em fa cap falta. Que precisament és ella la que em fa posar malalta. Tot el dia em fa la guitza. M'amenaça, me provoca i quan me renya i me crida li surt merda per la boca.
Ja ho sé, que té mala llet. Per això és millor no escoltar-la. T'ho deix que parli i s'ofegui. I pensa, sogre, a cascar-la! Si quan no li dono resposta és quan se posa a gisclar. Diu que la tracto de boja i que la vull fer tancar. I jo penso, tant de bo, millor tancada. No creus?
Internada al Pere Mata, ben lluny de naltros, a Reus. Perquè és que ja no l'aguanto, ni a ella ni a ta germana. Ta mare és marimandona, però la Roseta és tirana. La relació mares-filles no ha estat mai equilibrada. Tu i ta mare, per exemple, la teniu molt complicada. Ma mare està desquiciada!
Però parlàvem de la teva, que ens amarga l'existència. I si anem a Venezuela, hi ha petroli i violència. Més m'estimo guantar el Trump que un infern de convivència. I deixar aquest patrimoni a les mans de ma germana i, per tant, de mon cunyat. Tecla no em dóna la gana. Que no la suporto, Isidre, que ta mare està grinyada. Escolta. Hola, sogra. No estiguis tan enfadada.
Si ell és mort, ell serà deu i tu seràs la mestressa. Ara, el que hem de procurar entre tots, fer-la enrabiar fins al punt que es quedi tiesa. És una idea molt sàvia. Mort el gos, mort la ràbia. Mirassa-la, mirassa-la, tot el dia mudada. No porta ni davantal.
Ves tu qui tenim aquí? Malària? Què tens? Grip intestinal o tens la febre malària? Ho vol comprovar vostè? Fuig a part-te, mala pècora! Sant Magí, Sant Magí, ja té la prova, no et fot. Per si m'has encarnat, el cul ho mata tot. Ja xuma, de bon matí.
Són les 12 de migdia i fa hores que estic llevada. Tu acabes de despertar i de fer la peixerada. Afec... Tinc baixa de 15 dies pel dolor de menstruar. Però si tu no treballes. Millor, que s'han de tornar. I així en tinc 15 de baixa, 15 més per no pencar i engafaré uns altres 15 per si em calgués descansar. Afec, que si fos per tu, dropa i sense cap vergonya esmorraria amb pam mosques i viuria mentre rony. Però si tenim minyona. La tinc jo.
Tu no tens res que ets una morta de gana i et salves per la campana només pel fill que m'has pres. Ja som al cap del carrer. Si el fill de vostres entranyes s'està amb la seva muller, vos teniu atac de banyes. D'aquí ve tot el merder. Si la muller fos que em toca i m'ho veís de bon grat, jo tancaria la boca. Però ves tu què ens ha tocat? La que mai no se t'hi boca, un penco desorellat.
El Penco és la seva filla, que a més de ser ultrafatxa, segueix la via materna i de vegades s'emborratxa. Home, filla, ni les mentes, que és molt més dona que tu. M'ha donat sis nets preciosos. En canvi, tu, tururup. És que jo no vull ser mare, perquè així ho vaig decidir. Ni vull fills, ni la faré àvia. Com punyetes li he de dir? Tu estàs seca de malícia i s'ha de portar la xona. La meva Roseta, en canvi, és la bondat en persona.
Què passa? Ves, mare, la Filomena, que ho fa tota amb mala traça. Li dic que em faci galetes, que avui ve la meva amiga i em porta un pa de pessic que s'ha passat per la figa. És que no tenia sucre i com que la figa és dolça... La puta que et va parir, ja et daré a tu figa és dolça. Ai, de tu, que la tonyinis. Filomena, ves passant. Filomena, tu te quedes i tu t'estàs apartant. Que te'n vagis, Filomena. Tu, tiesa...
M'envai que m'estic cagant. Àvia, que no m'has dit res. Com a mínim digue'm hola. Què hi fas aquí, Provencia? Si t'he deixat a l'escola. M'han dit que no està catòlica, que té grip estomacal. Tinc diarrea i vomito. Trec per baix i trec per dalt. Ah, doncs com ta, tia, igual. Bé, te la deixo tot el dia que jo he d'anar de botigues. Ves, ves, ja me n'encarrego. Tu disfruta amb les amigues. Quina patxorra, Roseta. Tens a ta mare explotada. Tu calla!
Que és la meva neta. Tieta, et fot una patada? Però tu qui et penses que ets? Ella, la reina de Saba. Només fa cas de ton germà perquè ella eixuga la baba. Per mar la baba, la seva. Se l'empassa i s'intoxica. Veus-ho que et deia Roseta? Ho veus com em mortifica? Tu és que ets una replegada que has fet de golf als tinglados. I a ma mare la respectes, perquè és la que em fa els recados.
Mira, cunyada, tu calla, que en aquesta casa no hi vius. Sóc jo que aguanto a ta mare i els seus atacs depressius. Ah, què diu atacs depressius? Desgraciada, però... Ah, les veieu? Són com goril·les. Si us hagués vist la gent Godal, us tanquem una reserva perquè no féssiu més mal. Preu!
Però què és aquesta cridòria? La que faltava pel duro. A la llata, quina uïda? Sí que he vingut a seguida. Que m'he espantat, t'ho juro, si semblava que us matéssiu. Aquesta és la que cridava. I si no fos sots prefecta de la meva confraria, juro, per lo més sagrat,
Que jo t'apallissaria. Però si vas muntar un sidral fent sortir la professora un mes abans de Nadal. I a més no hi va anar ni Cristo. Per què no feia bon dia? Que t'arrenca els ulls, Arpia. Roseta, que estàs prenyada. Vigila en el teu estat. N'ha parit sis, a la Ieta. Ja té el bistec entrenat.
Doncs sí, sóc mare i tu no. Una dona completada. Tu només fas anar un forat. El de la mà foradada, que gastes el que no esteu perquè ets una mantinguda. Ves qui parla, la barruda, que agorreja de tot Déu. Filomena, fes galetes. Mare, ves a buscar els nens. A la llet d'un barbitúric. I tant, Fidel, aquí el tens. Que millor que m'aprenc jo perquè sí que no m'aguanto. Forto el de muntar els gustos que els de camí no decanto.
Sogra, teniu un problema. I aquesta és l'explicació que esteu sempre de mal hòstia. Vos patiu una addicció. Què diu? Que ets drogadicta. Alcohòlica més aviat. Que jo sóc una borratxa, eh? Mira que tinc el cap. I borratxa violenta. Pobreta, si és que la Planyos pot ser més desgraciada. Agafeu-me que les canyes! Mare, deixa-me la mica i la rebento patades. Molt bé, mama, i des d'aquí jo li fotré clatellades. Ah!
Ai, ai, que mareig. Ai, ai, que m'ha venen arcades. Roseta, que se'ns desmaia. I amb la que porta et sorprens? Mare, mare, reacciona, que has d'anar a recollir els nens. Jo me'n vaig a buscar el metge que fa cara d'amoniato. Ves-hi a la lleta de pressa, que si la perdem te mato. I qui et farà els túpers, ara? Ai, els túpers, mare, mare...
Teu vos guard, senyor doctor. Que teníeu cita prèvia? Do. D'aquí un any us cridaran, però la consulta privada només sis mesos. Pagant. Heu de venir que és d'urgència, la sis que s'ha desmallat. Qui? La que us cuina amb penedilles i croquetes d'estofar. Som-hi, doncs, sense demora. I a on em porta tant d'hora? A tocar de calardiaca. A on?
Sí, doctor, a la catedral. Una casa que s'esquerda, n'havien de fer un hotel i ara és un piló de merda. Quanta merda. Bones hi hagi per tothom. I tota dona. Ja hi som. Miram, on és la malalta? La que està per tothom.
Que ha tingut atac de pànic, angoixa, estrès, depressió... Valgandeu, va acelerada. Noto els batecs compulsius. Doncs si convé no ho allargui i doni-li uns pal·liatius. No, no, que encara belluga. I sembla que el ritme creixi. Doctor, si ja no té cura, mati-la que no pateixi. Pare, n'hi ha que moren amb violència i és molt millor una vacuna. Te la treu molt de sobre i total ja no veu.
No caldrà, es posarà bona. Bona. I amb bona es posarà bé. Li receptaré ansiolítics i antidepressius, també. Però què té? No res, té coses de dones. Poc greu, però molt cridaner. Què vol dir coses de dones? Quines coses són, doctor? Doncs mira, la menopausa...
L'histèria, la depressió, l'arregla amb dolor d'ovaris i l'embaràs, la millor. S'ha deixat l'avortament. Jo és que sóc de Santa Tecla i no me semblo ortodox. A mi tampoc, senyor metge, que per això voto a Vox. Què fotem amb la dona? Li donem l'estració? No! Ni t'ho pensis, mitja merda! No em pelaràs, malparit!
Fa estona que estic desperta i he dit tot el que heu dit. Francisca, si se m'altera, li hauré de punxar un talman. Vostè vol veure ximpleta? Perquè així no emprenyo tant. Que lo d'aquesta recepta és per dormir un elefant. I tu no passes de cabra.
Ni tu passes de cabron. Pare, mare, comporteu-se. Deixa'ls que es vegi com són. Doctor, m'ha de fer una recepta d'algun remei que espavili, que tinc la Nora més quieta que l'estatua del Virgili. No té cap estimulant? Éxtasi, amfetamina, mescalina, fentanil, LSD, cocaïna...
Usted no pot prendre drogues cap a les hormones fatal. Què diu que prens, veïna? No, res. Hormones femenines especials pels transsexuals. Què? Doctor, ningú no ho sabia. Gràcies per la discreció. Així a la lleta ets un home, eh?
Veu un home, una aberració. Roseta, sóc una dona. Una dona amb cigalot. O sigui, ets un homenot. No, para. El xat GPT diu que és dona legalment, al marge d'aquí sota, i tingui or, plata, urgent. Però és que això és evident. Dona és la que menstrua, no qui porta un budell fora. No sé quina em fot més fàstic, si la veïna o la Nora.
Així ja no sóc dona, perquè tampoc hi ha regla. Roseta, evoluciona, que vivim en aquest segle. La Laieta és una dona i prou de dir coses falses. No serem menys amigues pel que amaguin les calces. Ja veig que esteu més tranquil·les. Si un cas jo aniré marxant. Tome'ns un consell.
A les dones millor anar-les controlant. I si veieu que s'esveren, un mastagot i un calmant. Així que aquestes tenim. Ja n'hi ha prou d'aquest color. Me'n vaig a buscar l'alcalde i que us fot ja a la presó.
Bon dia, el senyor Vallda. Doctor Jaume, benvingut. Vei que feu molt mala cara. Collons, és que vinc fotut unes dones cridaneres que m'han fet passar un calvari i ara vinc a denunciar-les per agressió sanitària. Què han fet? Que han trencat un vàter. El sanitari sóc jo. Va, home, no s'infravalori, que vostè és un gran doctor. Pel que a mi li faig cinc cèntims i així vostè ho considere. Pensi que estan totes boges, no n'hi ha cap de sencera.
Aquí està tot el sarau. Jo veig que hi ha molta pau. En comèdia, senyor alcalde, que quan jo he marxat cridaven sobretot aquestes dugues que semblava que es mataven. Au, becanyi, exagerat! Qui ha dit que aquí ens matàvem? Que no veu que estem tots vius? Així es mossegui la llengua i als ous li surtin verius. A què són aquestes faltes?
Doctor, bé, i que té raó, aquí cal fotre i madura, i si no creuen, presó. Jo li he dit el que ha passat. I tu qui ets? La minyona. I com que portes molts anys, dius el que et surt de la xona. Ja m'ho han dit que ets la moderna, divorciada i una fresca, que no ho saps que has d'estar a casa, netejant i no degresca. Bravo! Sort que encara queden homes dels d'abans, tradicionals. Si les dones manen massa, dormirem tots els portals.
Tu no parlis llepaculs, però si ho sap tot el veïnat, que només li vas darrere per poder tapar un forat. Tu no ho fas, sóc la veïna. És a dir, la xafarot. No, home no, que som amides i ella a mi m'hi xerra tot. Una dona finestrera o és puta o és xafardera. Oh, doncs jo puta no sóc. Ja ho he dit, la xafarot. I també la del virot.
Francisca! Vull per anar! No, Padre, ara no. Ja tornes a estar prenyada, xiqueta, quina afició. Ma, no és un bon moment. No ho veu, que tenim visites. I què és tota aquesta gent? Isidro, a veure qui invites. Vés al tanto que no robin, sobretot els carrensits. Si sóc el doctor i l'alcalde. Esclar-ho, per això t'ho he dit.
Sogre, torni al dormitori que ara li porto galetes. Aneu-se'n a fer punyetes, tots. Arcal, pregunti al pare que està fet una desferra amb tot el que ell ha sigut i ara és un gerro a l'esquerra. Isidret, va, no t'hi moinis, que ton pare és un senyor. Moltes gràcies, senyor Batlle.
Li demano solució. Jo també la necessito, que la sogra em té amargada. Dins del nostre matrimoni sempre hi fot la cullerada. Tu ja fas cara de dropa i se't veu que ha vist el cuento. Però en el fons ets com ta sogra, una Maria Sargento. Doncs amb això té raó, que a casa no mou ni un dit. Si es passa el dia estirada, no ha notat com s'ha engordit?
Tu sí que tens més pesco, niña. Feu el favor de callar i no em toqueu els collons. Potser ja és hora que els homens tornem a dur els pantalons. Com de fer això?
Està molt bé el feminisme i tot allò de la igualtat, però heu tirat de se la corda fins al punt que l'heu trencat. Molts homes, joves i vells, diem prou. Prou, prou, prou. Us heu passat. Així que torneu a les cuines, que la festa s'ha acabat. Quina festa! Desgraciat! No sou ningú per renyans. Us fotrem una denúncia. Ho arribarem a les mans.
Ja ho veu, alcalde i tothom. No farem ni un pas enrere. Es vol apartar vostè? O ho fem d'una altra manera? Home, no. Vinga. Ai, mira. Molt bé, mama. Molt bé, mama, sí, sí. Molt bé, mama. Santor de la merda, perquè n'estic més quieta. Sabeu què us dic? Fot-ho, camp. Servidors, som en si. Oh, no.
I a tu què collons t'importa? Jo soc molt espavilada. Tu tens 10 familiars i marxes, t'ho asseguro. Filla, tu em vols de minyona però sense gastar ni un duro. I el teu home guanya prou com per pagar una canguro. Però qui durarà la casa? I fer el menjar. I cuidar el pare. Llogueu una majordoma que tampoc deu ser tancada. Ah, jo? Jo cobrant porto la casa, cuino i passo la velleta. Tu no, perquè no és prou neta. Té. Sogre,
que marxeu per mi? Tu i jo no s'apantés mai. S'hem cridat, s'hem insultat, i en el fons el que em vejava és la teva llibertat. Per més que tingui mania, m'ha servit d'inspiració per adonar-me que fins ara jo era la meva presó. I ara toca alliberar-me i fer el que em doni la gana.
Adeu, vida esclavitzant! Hola, vida tarambana! Veia la pinturera que ho tinc tot per explorar! Teniu menjar la nevera que només s'ha d'escalfar!
I així acaba aquesta història de baralles i aldarulls, d'unes sogres i unes nores que al final obren els ulls. Si heu xalat, doneu propina quan passem la barretina, que qui en té i no em vol donar, a l'invern acabarà! Toca perona!
Doncs fins aquí, eh, el ball de Sogra i Nora, que se matia aquest diumenge, de fet, es feia en directe, en el Mar del Dia Internacional de les Dones, el 8M, i que els han volgut, doncs, oferir. Han diferit, doncs, després d'enregistrar-lo aquest cap de setmana. Res, que tanquem amb elles el programa.
Pràcticament res, pocs minuts ha d'arribar a la Sonsa, tanquem, demà hi tornarem a la mateixa hora i no marxeu perquè en breu, en pocs minuts, les notícies ens posem al dia amb el bolletí de la Sonsa. Vinga, que vagi molt bé, que heu de passar un bon dilluns i fins demà dimarts. Adéu-siau. I el nostre temacle per començar la setmana...
Ens arriba de la mà dels Dire Streets. Però perquè us apunteu una cosa a la Gilda i que té a veure amb Tarragona, els Brothers in Band presenten Dire Streets Brothers in Arms Tour dins d'aquest 40 aniversari d'aquest tour que van poder celebrar 40 anys ja, eh? També com nosaltres.
Doncs amb ells, amb els Brothers Infant, al Palau de Congressos de Tarragona, dissabte 14 de març, a les 9 del vespre. Obertura de portes a dos quarts de nou.
Only taking calls for care
Bona nit.