Bon dia a Sones 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
No secret, secret love within a part of me. No secret any more. Què tal, com esteu? Benvinguts. Obrim la nova edició d'aquest programa d'avui ja dimarts. Avui que és dia 9 de desembre del 25...
I, per tant, vol dir que encetem ja compte enrere per Nadal. Pràcticament, doncs, a poques setmanes, dues setmanes vistes, tres comptant aquesta, mal comptada, però són dies que arribi el Nadal, eh? I tot plegat, festes i una mica de desconnexió i tanca l'any. Núria Cartanyà, molt bon dia. Hola, hola. Què tal, com estem? Bé, bé, bé, amb ganes de més, de descansar més, de més festa. Buà, és que ha sigut un cap de setmana molt intens, no parada a veure pel·lícules. Molt bé. Tinc un bon d'històries al cap.
Històries molt xules, molt ben explicades, i és que això és el rec, no?, el festival de cine, que acabem de passar. Doncs sí, que tancat ja a portes, després de sis dies amb una quarantena de pel·lícules, ahir hi va la Cluenda, La Frontera, una pel·lícula que, per cert, encara no s'ha vist als cinemes, arriba divendres, eh?, però ja us la podem recomanar perquè està molt i molt bé, eh?, aquesta per dir una, eh?, La Frontera...
la pel·lícula de Miquel Esparvé, la directora que és la... La Judit Colell. La Judit Colell, que va novar d'això, d'una frontera, però que és una frontera de fa unes quantes dècades, almenys en la imatge, però que podria ser perfectament qualsevol frontera d'avui en dia. Divendres s'estrena els idemes i ahir la preestrena a nivell estatal al REC en la covenda d'aquest 25 aniversari.
I avui ja està, ja acabarem de parlar del REC, però deixeu-nos encara que comencem un programa fent referència a això. Mira, les dues pel·lícules que he vist i que m'han agradat molt del REC. Per una banda, remetrem l'entrevista que vam fer divendres passat amb el Samuel Abrams, el director de Lady. Ens va fer molta il·lusió que vingués tot un director britànic aquí als Estudis de Tarragona Ràdio. Li vam fer una superentrevista i, a més, contentíssims perquè Lady va guanyar concretament dos premis, el del Jurat Internacional i el del...
Jurat jove. Molt bé. Em feia aquest dos al pep, jurat jove. Ahir les que ho saben, de fet, ahir a la col·lena es veia un vídeo d'ell, ja l'arrigno, perquè m'havia de tornar, però sí, sí. Mira, vas fer bé d'entrevistar-lo, perquè això és, un dels guanyadors. L'altra pel·lícula, de monar de blessing, també ha rebut en aquest cas el Premi del Jurat de Cineclubs, menció especial a les baroners, el Premi del Públic, per tant...
I la que no s'ha emportat cap pel·lícula és les línies discontinues, i és una llàstima. Suposo que no s'ha emportat cap perquè competia amb d'altres, però és una pel·li tan, tan, tan bonica, tan clara, tan neta, tan sensible, que val la pena. A més, ens vam quedar tan disgustada jo de no poder fer l'entrevista amb l'Anxos Fasans, la seva directora, perquè just...
A l'hora que volíem fer l'entrevista, estava volant cap a Barcelona, la vam enganxar al migdia i la vam gravar. I avui escoltarem també l'entrevista que vam fer amb ella, Les Llenes Descontínues. Molt, molt recomanable aquesta pel·lícula. De fet, totes les que s'han vist al RECA, totes tenen el seu què.
Tanquem edició, 25a edició, ja pensant en la següent, però a més a més en èxit de públic, amb un 15% respecte a l'any anterior, per tant, bones notícies pel cinema, per la cultura, que bona falta ens fa. Mira, avui en parlarem, d'aquí una estona, les dues entrevistes amb el Samuel Abrams i l'Anxos Passants.
I després parlaràs de Sina encara amb els tertulians polítics? Sí, farem balanç una mica de com han anat el cap de setmana, però també s'ha tancat l'ESCAN, tot i que encara queda alguna exposició, s'ha tancat el REC, però arriben més coses. Avui mateix, a les 6 de la tarda, a l'antiga audiència, un dels escenaris del REC...
Hi haurà aquesta primera edició de l'Audiència Memorial, una primera edició, un acte pioner, que és per escoltar, d'escolta, de reconeixement també important i també a nivell institucional i de reparació simbòlica dedicat a totes les víctimes i les diverses generacions afectades per la dictadura franquista per la Guerra Civil. I avui es farà aquest primer acte, primera audiència memorial, en parlarem en temps de tardor i també d'altres coses, del Nadal, en fi, de tot plegat.
Tertúlia amb Sandra Ramos, representant del PSC, Pep Menresa, Junts per Catalunya i Marta Serrano del Partit Popular. I encara més entrevistes de caire polític arribaran a partir de les 10 amb un cara a cara amb la consellera Sònia Ors. Deu ser cara a cara amb mi, bàsicament.
Sònia Horts i un servidor parlant, atenció, perquè l'últim any hi ha els detalls de la posada en marxa de la zona de baixes emissions. Per tant, tot el que heu de saber a partir del 31 de desembre d'aquest any, doncs ho explicarà amb ella, amb la consellera de mobilitat, Sònia Horts, què és el que passarà amb això de la zona de baixes emissions. S'engega, de fet, una campanya informativa, ja us ho avancem, i també s'ha activat una oficina d'atenció a tots vosaltres, a la ciutadania, específica, per això, per atendre dubtes...
al voltant d'això, d'aquestes noves restriccions en la circulació. Zona de baixes emissions que entrarà en funcionament a partir del 31 d'aquest mes, per tant, van de tancar l'any. Avui en parlem a les 10, la consellera de mobilitat, en Sònia Horts, tots els dubtes, doncs això, us aclarirem a partir de les 10.
I en temps d'història, avui toca parlar sobre modernisme, i és que es presenta un llibre, Modernisme a l'alt camp i avalls, que el signa Josep Maria Boqueres, i a més tenim moltes ganes de parlar amb Josep Maria Boqueres perquè ens expliqui també com veu ell aquest projecte ambiciós de rehabilitació del Teatre Metropol, que s'amplia amb la compra dels baixos d'un edifici...
Volem saber com valora aquest gir, no sé si fins aquí m'ho han esperat, del que serà aquest centre d'interpretació, jo jo al cap i a la fi, anex al Teatre Metropol. Encara una estoneta per fer cultura, per parlar-vos d'un concert de gospel, One Heart Festival, que enguany arriba amb el títol de Gospel Forever, un superconcert de gospel que visita diferents ciutats de tot l'estat.
i que arriba aquí al mes de... ben enllà al mes de desembre, ben a tocar de Nadal, al Palau de Fires i Congressos. Parlarem amb el seu director, el Ramon Escaler. I un últim apunt en clau jurídica, i és que divendres passat va tenir lloc unes jornades en què va participar a l'Illustre Col·legi de l'Advocacia sobre noves violències masclistes i les eines legals i jurídiques per fer-hi front. Molt bé.
Completit o no? Per ser dimarts de tornada de pont llarg, que de cap de setmana, dimarts amb regusta dilluns, no està malament. I aquesta setmana que seguirem parlant de moltes coses que han de passar i algunes que ja han passat. Gràcies, Núria. Fins ara. Núria Cartanyà, tot aquí que fa possible el programa, la Virgo Rius, el Miguel González, la Laura Guàs...
El Lluís Comas a les vies de so, Joan Andreu Pérez a la producció, Mauri Ferrande, Ritro Cidivisual, Gévi de Gispert, qui us parla, Josep Sunyer, i avui la primera opinió del dia, mira, la companya Abril Rius, companya periodista, com sabeu, i entrenadora del Club Natació Tàrraco. Per què ens fa bollar l'espineta en cargolins? Perquè volem parlar d'un nom propi, el de Carles Coll, que s'ha proclamat, no ho fa gaire, campió d'Europa, ja era campió del món, però s'ha comprat...
I ara és campió del món, de fet, per ser ocupat campió d'Europa en la prova dels 200 braça en piscina curta. Això no el fa gaires dies, com sabeu, tarragoní format el tàrrec o per ara la conversació Sabadell. I l'Espineta, doncs la primera opinió del dia, l'Espineta amb Tarragonins, que la fa la companya Abrius Rius.
Fa pocs dies el Carles Coll es proclamava campió d'Europa en els 200 braçà i fa només uns mesos era campió del món en la mateixa prova. Actualment defensa l'escut del Club Natació Sabadell i s'entrena als Estats Units, on s'ha acabat de polir com l'esportista d'elit que és. Però el Carles es va formar, durant un bon grapet d'anys, al Club Natació Tàrraco. I és evident que pel Tàrraco veure aquests èxits és un orgull immens. Però no vull parlar només de medalles, sinó de perspectiva.
El Tàrraco no li ha donat l'entrenament del rendiment d'aquesta última etapa, però li va donar una cosa potser més important, l'amor per aquest esport. Recordo que el Carles, de petit, com a tants nens, li encantava el futbol. Durant molts anys va combinar la pilota amb el banyador. I aquí està la clau de l'esport base.
Si en aquell moment crucial els monitors i l'ambient del tàrrec no haguessin aconseguit que aquell nen s'ho passés bé a l'aigua, que la seva família s'hi sentís com a casa i que gaudís tant o més nedant que xutant, avui potser tindríem un gran futbolista, però ens hauríem perdut un campió del món i d'Europa a l'aigua.
Vull destacar el Carles com a referent pels nens i nenes d'ara, igual que en el seu moment ho va ser per mi. Recordo sobretot entrenaments a les 6 del matí a la piscina de fora, quan ell ja despuntava, però seguia sent un noi proper i natural. Tinc gravada una conversa on m'explicava, amb molta il·lusió, la roba que la Federació Espanyola li havia regalat per la seva primera internacionalitat. Les bambes, els mitjons, la motxilla, les tovalloles...
Però també m'explicava que li sabia greu que aquella competició li coincidís amb el campionat d'Espanya, no tant per les medalles, sinó perquè ell s'ho passava molt bé als hotels dels campionats d'Espanya amb els seus amics. I mentre jo, una nena que tot just havia pujat al primer equip i començava a competir de veritat, l'escoltava amb molta admiració i somiava a ser com ell. I ell es despedia fins al dia següent perquè saltava l'entreno de la tarda perquè aquell dia se n'anava a passar el dia al Port Aventura, amb l'institut.
Per això, avui vull donar les gràcies al Carles, no només pels horts i els rècords, sinó per seguir sent aquell referent, per ser el mirall on es miren els nens i nenes del Tarracó, de Tarragona i de tot Catalunya. Gràcies per demostrar que es pot arribar al cim sense perdre la il·lusió d'aquell nen que, abans de ser campió, només volia passar-s'ho bé a la piscina de la seva ciutat.
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem. Amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a... Fruteria Natur Fruits, peluqueria Estilos, òptica Teixidor. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Obramat.
Encara no hem arribat al punt d'un quart de deu. Mira, són les 9 del matí, 12 minuts, i el que fem tot seguit és anar-nos traient a poc a poc al Festival de Cinema el Rec de Damunt. Amb carinyo, eh? És que ho portem tot un cap de setmana intens parlant del Rec Vivint el Rec, suposo que com molts de vosaltres. I avui ja és el dia per tancar-ho també a la sintonia de Tarragona Ràdio, tot i que els continguts, les entrevistes, les trobareu a la ràdio, a la carta i també a les nostres xarxes i pàgina web.
Entrevistes com la que li van fer divendres passat el Samuel Abrams, director de cinema, venia directament des de Londres, aterrava a Tarragona i va voler passar pels estudis de Tarragona Ràdio físicament. Ens va fer molta il·lusió, i més encara, avui, que hem conegut que la seva pel·lícula Lady ha estat triada, una de les guanyadores, amb el Premi del Jurat Internacional i el Premi del Jurat Jove. La veritat és que és una pel·li molt recomanable, molt anada de la bola, amb una xanclíford espectacular, estupenda...
I que això, si teniu ocasió de veure-la en algun lloc, si us l'heu portat ara pel rec, us la recomanem 100%. Doncs vinga, aprofitant aquesta excusa, tornem a emetre l'entrevista que divendres li fèiem al Samuel Abrams. Samuel Abrams, good morning. Good morning. Have you just arrived today? I arrived yesterday. Yesterday? Did you know the city? I didn't, but now I feel like I do. I've had fun roaming the streets beautiful here. So have you been in a road before coming?
No res, que li hem preguntat si feia temps que estava aquí. Diu que va arribar ahir i avui ja ha tingut temps de veure una miqueta la ciutat, que troba molt xula aquest passat romà i que ha vist la catedral i que de moment està flipant bastant, eh? Molt bé. Tell us about Lady. Let me tell the plot, a bit of the plot of Lady.
Va, és una mena de documentary, això és com un documental, però fet de broma, que parla sobre Lady Isabella, una aristòcrata que vol entrar a l'Star System, que li facin un reality, no? Like an English Kardashian.
Well, that's what she says about herself, yeah. Of course, she's nothing like that. But I suppose it's all about how she wants the world to see her. But the truth is she's far from that. And I suppose that's one of the big themes in the movie, about how we want to be seen and how we project this image of how we want...
how we want the world to see us and that not being the truth and that there's something beneath that which is much needs sort of care and attention.
clar, dèiem que és com una Kardashian a la britànica diu que és la manera com ella voldria veure's per això vol participar en aquest reality però que en realitat no és així i aquí està un dels grans temes dels focus centrals de la pel·lícula que és tal com nosaltres ens voldríem veure o reflexar però en realitat el que hi ha al darrere as you explain what will we feel about this character it sounds like a bit decadent or not?
El film is, yeah, so she's a character who... She's very narcissistic. She lives in this, like, a kind of palace. It's a huge stately home in England. But she's very lonely there. She's kind of lost and trapped in this decadent world that she has filled with these gorgeous colours and textures which are there to sort of distract her from the darkness...
the kind of loneliness. So I think to begin with, she's a lot of fun to spend time with. It's an incredible performance from Sian Clifford from Fleabag. So she's a hilarious character, lots of kind of bombast and she's just, yeah, she comes out with some pretty awful and inappropriate things, which is very funny. But then I think you connect with her because you sense this vulnerability beneath that.
Uf, un munt de coses us he d'explicar. Diu que sí que és un personatge que ens envolta d'una atmosfera decadent. De fet, és un personatge que viu en una mena de castell, com un paradís ple de textures i colors que allunyen del món gris.
però que en realitat està atrapat i perdut en la seva soledat en aquest món. Tot plegat, que podria semblar una mica trist, és divertit. És una pel·lícula irònica, amb sàtira, amb humor, i bona part que això arribi d'aquesta manera és la gran interpretació que fa la Shane Clifford, que és l'actriu principal, la que fa de Lady Isabella,
I que arriba a connectar d'una manera, doncs això, graciosa, divertida, però que en realitat ens explica un personatge que vol ser estimat, que necessita ser estimat, no?
Diu que passaven tota l'estona coses màgiques. Diu que de sobte hi havia... Explica l'actriu, eh? Diu que de sobte hi havia una poça de sol quan la necessitàvem. O hi havia un poni que sortia per allà i ens anava perfecte. Diu que la natura es va conxerxar i tot era màgic.
So, I suppose, yeah, I think we had a very clear script, we had a very clear structure of what the story was and who the characters are, and what was great with working with Sian and Laurie, who plays the director in the film...
was to sort of set up a space for them to feel like they can play within that, for the characters to sort of burst out of them and allow more spontaneous moments to kind of surprise us. And I think that kind of just adds this, as you said, adds this little bit of magic to the tension in the scenes. Yeah.
perquè de fet hi ha realisme màgic, hi ha imatges amb colors molt aristocràtics i molt decadents també, hi ha tota una història més seriosa i després hi ha el punt de sàtira i d'ironia.
Deia el Samuel que sí que és veritat que hi havia una estructura molt fixa, un script, per fer la filmació, però que sempre van considerar que hi havia d'haver un espai perquè els actors i l'actriu en aquest cas es poguessin espleiar i deixar-se anar perquè fos dolmets reality.
Yeah, it's supposed to be... It had to sound real. Exactly, yeah. But then a lot of that also just goes down to the talent of these actors in that they can make what might be on the page something that's quite absurd because there's some pretty crazy things that happen in this film, but it's kind of grounded in this kind of authenticity and kind of humanity that they both bring to the performances.
Diu simplement que la gràcia estava que confiava totalment en la professionalitat de la Sean i que se'n sortiria, i que li dona aquest punt humà, perquè en realitat el personatge té un punt humà, ni que friqui, i llavors que anaven passant crazy things. Give us an example of a crazy thing that happened.
Well, there's a big crazy thing that happens in the story. Controlled. Very controlled. Are you looking for something that was kind of spontaneous, that wasn't in the script? No, no, no, whatever. Well, I think, so just to give a sense of the tone of the film, there's a pretty, the sort of main concept of what happens, her sort of central crisis, is that she's someone who's desperate to be seen,
But the world kind of bestows this awful curse on her where she starts becoming invisible. So limb by limb she's kind of hurtling towards complete invisibility and irrelevance and oblivion. And this sort of becomes this big existential crisis for her. But it's dealt with in a kind of absurd...
Doncs per donar-nos una idea del to que agafa la pel·lícula que pot arribar a tenir, per il·lustrar o per deixar constància que el personatge arriba un moment que està desesperat, perquè ja no pot més amb aquest estrès que li comporta participar en un reality...
comença a desaparèixer. Es fa invisible, però literalment es comença a fer invisible. Ja està. És només perquè veieu que hi ha tocs de realisme màgic o coses màgiques que van més enllà del meu commentary.
So, why this film? I suppose I was... I had been... I've direct TV commercials, so I've been busy with that for a while. I've been trying to get this other film off the ground for a while. And there was just something about the idea in this movie when it sort of came to me that felt very immediate, felt very urgent, and it felt very personal. And so it kind of...
It kind of clicked. Okay, this is the one I have to go for. And how did I get the actress? We wrote a good script. I think that was basically it. And it resonated with her and we hit it off when we met. And it was a dream to work with her.
Ah, que bé. És la seva òpera Prima, li hem preguntat que per què va triar aquest tema i com va aconseguir l'actriu. Ens diu que tot té relació potser amb la seva etapa prèvia en què el Samuel està fent anuncis per la televisió i allò de l'actriu, perquè és un goig, és una excepcionalitat tenir a Sean Clifford...
diu, home, vam fer un bon guió. I a partir d'aquí, amb el bon guió, doncs, ella va veure possibilitats, es va dir que sí, diu, ja ha sigut un somni fet realitat. Samuel Abrams, thank you very much. Thank you for having me. Have a nice, nice day in Tarragona. Thank you so much.
Doncs amb enganxar el Samuel Abrams, que ja estava aquí a Tarragona, va poder passar pels nostres estudis, però aquí no hi era, perquè estava justament volant quan feien programa, era Anxos fa anys. Aquesta directora gallega hi tenia moltíssimes ganes de conèixer-la amb ella i la seva pel·lícula Les Línies Discontínues. Van parlar amb ella, després vam veure la pel·li i realment us la recomanem. No va resultar guanyadora de cap menció, però sí que si us trobeu per algun lloc Les Línies Discontínues apunteu-la. Imprescindible, una pel·lícula molt tendra i molt autèntica. Això ens explicava l'Anxos.
Anchos Fassans, buenas tardes. Buenas tardes. ¿Cómo estás? Pues genial, aquí recién llegada a Tarragona, encantada con este día de sol que tenéis. ¿De dónde vienes, Anchos? De Vigo. De Vigo, claro. Había un poco de niebla cuando salí de allí. Bueno, pues aquí hace fresquito, pero es otra historia. Anchos, ¿conocías el REC, el festival? ¿Es tu primera vez? Es la primera vez que vengo. Conocía el REC, pues, de Vizca, vamos...
de seguirlo durante estos años, de seguir su programación, también el LAF, pero nunca me había coincidido de estar programada ni de visitarlo. Ay, qué guay. Bueno, ¿cómo se presenta, siendo que es eso el estreno en Cataluña, pero que ya has pasado con éxito por Gijón y creo que por otro festival también, ¿no? Sí, sí. Estuvimos en el festival de Tallinn también en Estonia. Fue todo el mismo fin de semana, toda la vez. Estuvimos en Tallinn y luego en Gijón, sí.
Y este es el tercer pas de la peli, o sea que con muchas ganas, estrenó en Cataluña, muchas ganas, muchas ganas de compartirlo con el público de aquí y recoger impresiones porque esa parte son los primeros pases, siempre son muy especiales y con muchas ganas de escuchar.
al público. Me encanta, me llama muchísimo por lo que he leído la película. Dicen que es una película de juventud tardía, de nostalgia desbordante y de rock gallego. Cuéntanos un poco de qué va. Pues es una buena descripción de la peli. La peli habla del encuentro entre Bea, que es una mujer de 50 años que se está divorciando, y Denise, que es un chaval de 28 años.
Cada uno tiene su pequeña crisis y se conocen de una forma un poco particular, porque él con unos colegas entra en casa de Bea. No a robar, a continuar la fiesta, pero bueno, es como un allanamiento. Ese es como el punto de partida de la película. Y bueno, a pesar de que conoces en esas circunstancias tan extrañas, surge entre ellos una pequeña amistad, relación breve, y la película explora ese encuentro.
Me parece que es una peli, también por lo que voy leyendo, que no la he visto, pero como relajada, en plan de dejarse llevar. Igual como la foto que la ilustra, que es la protagonista, supongo, flotando en una piscina o en el mar, no sé, dejándose llevar. Es una piscina, sí, sí, sí. Sí, la película, bueno, hay muchos temas, pero sí que quise hacer una peli...
Que, bueno, que se pudiese disfrutar. Yo quería disfrutar haciéndolo y que fuese una peli para disfrutar también en la sala. Entonces sí, yo creo que es una peli en la que te puedes dejar llevar y disfrutar del viaje. Y que habla mucho de reconectar con las cosas que nos hacen disfrutar en la vida.
Claro, eso te voy a preguntar ahora. ¿Cuáles son los temas que sacas en esa peli 100% intergeneracional, en que se juntan estas dos edades? ¿Qué temas hay y por qué se llaman las lindas discontinuas? Bueno, sí que esta es la cuestión intergeneracional y un poco cómo estas dos personas pueden hacer despejo la una de la otra, que muchas veces nos parece que hay mucha distancia y al final no siempre hay tantas.
Se toca mucho el tema de la madurez en la mujer, porque la protagonista es una mujer de más de 50 años, que es un tipo de personaje que no estamos acostumbrados a ver en el cine y que me interesaba mucho convertirla en protagonista de la película y que tuviese voz y que fuese su espacio.
Y la cuestión LGTB trans también está presente porque el protagonista es un chico trans. Entonces hay como una cuestión de cuerpo, edad, que está como muy presente. Y luego también eso decía de reconectar con las personas que nos hacen disfrutar en la vida. Entre ellas la música, que mencionabas antes, que sí que tiene una presencia...
muy fuerte, y que la película está llena de músicos gallegos contemporáneos que están ahora ahí trabajando. ¿Rodada en Vigo o qué? Sí, sí, rodada en Vigo y alrededores, pero sí, todo está rodado allí, en gallego. Se debe preguntar cómo está el cine en Galicia actualmente.
Pues no, es un mal momento, la verdad, estamos bastante bien, cada vez, bueno, se va estabilizando un poco el sector, cada vez somos más productoras, cada vez somos más directoras y la verdad que las pelis gallegas pues están consiguiendo viajar y estrenarse y recoger premios en grandes festivales, o sea que creo que estamos en un buen momento y bueno, nosotros aquí acabamos de llegar con la peli a ver qué tal sigue el recorrido, pero bueno,
contentas y eso creo que en un momento pues bastante luminoso para el cine gallego. ¿Y de público? ¿Hay interés en Galicia por el cine? Sí, sí, sí, de hecho bueno, nosotras iremos a salas en febrero pero bueno, sí que estamos viendo en los últimos años que con las pelis gallegas hay bastante, hay compromiso y el público gallego se mueve y sí que conseguimos
movilizar bastante al público local. Bueno, el momento de salas es complicado en general, sobre todo pospandemia, pero sí que creo que hay cierto arraigo y que el cine gallego sí consigue movilizar a su público, la verdad.
Bueno, pues una historia que nos llega desde Vigo, pero que, vamos, que tiene un toque súper universal, aunque yo creo que el paisaje gallego se va a notar en la fotografía. Es la Anxos Fasans que nos presenta las líneas discontinuas. Un abrazo, Anxos. Un abrazo.
Tria comerç de proximitat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El Fòrum Polític. La veu de Tarragona.
Sintonia, tardúlia, tardúlia política, dimarts amb regust dilluns, després d'aquest pont, aquell llarg cap de setmana, i que avui compartim amb la consellera portaveu del PSC, Sandra Ramos, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Amb el conseller de Junts per Catalunya, Pep Manresa, molt bon dia. Molt bon dia. I amb la consellera del Partit Popular, Marta Serrano, què tal, molt bon dia. Hola, bon dia. Benvinguts a tots tres. Tanquem etapes, no anem tancant etapes, el cap de setmana llarg s'ha tancat l'ORREC, el Festival Internacional de Cinema, l'ORREC, també l'ESCANT, tot i que encara queden algunes posicions,
No hauríem de noves, perquè avui hi ha un acte que podem recomanar moltíssim a l'antiga audiència, un dos escenaris, per cert, del Festival de Cinema del Rec, i avui es farà per primer cop aquesta trobada entre deu víctimes o descendants de víctimes a la Guerra Civil del Franquisme, l'acte anomenat Audiència Memorial, avui mateix. Començo per vostè, per la part que li toca, que ho presentaven ara fa alguns dies, i que això no s'hagi fet mai, també la importància que a nivell institucional reconegui les víctimes.
Sí, això no s'havia fet mai aquí a Tarragona, s'havia fet en algunes altres poblacions de la província de Barcelona. La primera vegada es va fer el 2015 a Monistral de Montserrat, ho va fer al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, després la Generalitat ho va deixar de fer...
I des de la Diputació de Barcelona, el Javi Menéndez, que avui és el director general de Memòria Democràtica, ho va començar a fer en molts municipis, en diversos municipis de la província de Barcelona. I ara ho vol extendre a la resta de Catalunya i al final és una trobada...
amb 10 persones que són descendants de víctimes tant de la rereguàrdia republicana com de la Guerra Civil, com de la primera repressió franquista, com del final del franquisme, exilats que van haver de marxar, descendants de gent que va estar a camps de concentració. És a dir...
Descendents de persones que van patir les conseqüències, van ser víctimes de les conseqüències. Algun victimari també crec que hi participa, o com a mínim hi hem parlat. I és un espai on anirem a escoltar, sobretot. No és un diàleg, no hi ha preguntes, no hi ha respostes, cadascú...
expressarà la seva vivència, com han viscut aquesta història familiar, i la representació política anem a adquirir el compromís que no torni mai més a passar això. Per tant, és un acte de reparació, de memòria...
i que, evidentment, abarca a totes les víctimes del període que anomenem memòria democràtica entre el 31 i el 78. Aquí podem parlar-ne, però parlem del 31 al 78 que aquests dies celebrava amb l'aniversari de la Constitució. Nosaltres, o jo, penso que està molt bé que es faci aquest tipus d'actes, sobretot quan es rememora la memòria dels que ho van patir,
sempre que ho vulguin, no? Hi ha moltes memòries, hi ha molts passats. A casa meva, per exemple, el meu avi, per part de mare, era republicà, era motorista i feia de correu, el van empresonar i va estar en un camp de concentració a França. Mai no es va parlar d'això, ell no volia. Llavors, bueno, respecte, sobretot respecte, qui necessita recordar que recordi, que tingui el seu espai, i res a dir el respecte perquè penso que s'ha de normalitzar
I, doncs això, recolzar a qui ho necessiti. Pep. Bueno, doncs jo crec que és una de les coses bones que hi ha, que es pugui parlar d'aquest tema que ha sigut tan tabú per tothom, i crec que fins i tot per la gent jove que sàpiga el que hi ha hagut, no? Perquè veiés la gent jove que hi ha ara, amb les idees que tenen,
Jo crec que això és una cosa molt bona, que es vagi estenent i que, sobretot, ja dic, que surti a la veu de tothom i que els afectats expliquin exactament el que els ha passat als seus familiars, no?
Sí, jo crec que això que explicava la Marta és molt important. Agafar el fil. És una característica de la majoria de les famílies que van patir repressió, el silenci. Mai no se'n parlava, mai no s'explicava en aquestes històries i...
I clar, amb el temps, jo perquè vaig parlar molt amb els meus pares, per exemple, i vaig estirar molt del fil perquè t'explicaren, perquè el meu avi, que era republicà, i també va estar empresonat, va ser torturat, la meva àvia va ser de les dones, que per ser dona d'un socialista republicà del poble, petit, Andalusia, que va ser horrorós, la van rapar... És a dir, totes aquestes experiències que expliquen, que es van viure a la meva família, els costava explicar-ho, però...
també és alliberador el poder fer-ho, qui ho vulgui fer, qui ho vulgui escoltar, qui vulgui donar recolzament. I és important que s'expliqui, justament, la Marta és professora d'història també, la importància de conèixer realment la nostra història. I ara, quan tu veus gent jove que considera
que el feixisme, que la dictadura de Franco, doncs mira, ni tan mal, ni tan sols ells podrien expressar el que pensen si hi hagués una dictadura en el país i no saben. Però, clar, portem aquesta rèmora. Penseu que la dictadura franquista, o sigui, el feixisme a Espanya va ser l'únic país del món on va triomfar. L'únic de tot el món.
perquè Hitler i Mussolini van ser derrotats a la Segona Guerra Mundial. Però Espanya, com va quedar neutral, perquè veníem de la Guerra Civil, va quedar allà en un raconet i va ser l'únic lloc on la dictadura, una dictadura feixista, va triomfar i va estar 40 anys calant a la societat i a tot arreu. I 50 anys després, ja portem més anys de democràcia que els anys que vam tenir dictadura, 50 anys després encara arrosseguem moltes de les rèmores de...
de la dictadura, entre d'altres, el relat que va quedar d'aquella història, no? I part del silenci, també. Part del silenci de no explicar... Jo, a la meva generació, al col·le, no sé, jo crec que hi havia un moment que la història fins aquí t'explicaven i del segle XX poques coses...
Jo el triant il·liberal la primera vegada que el vaig escoltar va ser ja a la universitat, o a llibres d'història, o quan llegies novel·la històrica. Per tant, jo crec que és important que sapiguem del que estem parlant i que les pròpies persones puguin explicar la seva experiència, que nosaltres els escoltem i, sobretot, el compromís, nosaltres que som càrrecs públics, el compromís de no permetrem que això torni a passar una altra vegada.
Jo estic d'acord amb el que comentes, de totes maneres, alguna cosa estem fent malament, vull dir, ara sí que s'explica història contemporània, de fet és pràcticament l'únic que s'explica, no s'explica a l'edat mitjana, per exemple, que ja sabeu el que penso, però en tot cas allà és on sorgeixen molts valors democràtics que ens fan i ens defineixen com a europeus,
i per tant alguna cosa malament estem fent. És a dir, estem nodrint de discursos i de realitats el nostre jovent, però no ho estem fent bé, perquè ara hi ha molta igualtat i molta política de gènere i fixeu-vos en el que estem veient.
I, per tant, jo el que sí penso és que hauríem de seure, fer consens i, amb temps i amb reflexió, buscar unes polítiques d'ensenyament adequades, perquè el que estem fent ara, com s'està veient, no ens està portant a un bon rumb, penso. I després que lluitem contra forces molt poderoses...
Ens hem passat un cap de setmana posant banderes d'Europa als nostres perfils de xarxes socials perquè estem rebent un atac sense precedents de les institucions europees i la identitat europea per part dels Estats Units i per part d'un senyor que mana més perquè té molts més diners i, a més a més, té un canal d'informació, potser un dels més poderosos del món, que és X, el senyor Elon Musk, dient que s'hauria de dissoldre la Unió Europea.
Clar, és que davant d'això, davant d'això, i també en què fas, quan l'estratègia de seguretat dels Estats Units està dient que Europa és decadent i que, clar, davant d'això és molt difícil lluitar perquè és un bombardeig constant d'aquest tipus de missatges cap a la nostra... cap al nostre jovent, sobretot, i...
I per descomptat que podem fer moltes coses a les aules, però, malauradament, quan ets adolescent i molt jove, a vegades, té més autoritat, no?, o t'entra millor el que et diu ara un influencer o un tuitaire o un, no sé, com dils-hi, un youtuber o tiktoker o tal, que el que et digui el teu profe o la teva profe d'història o inclús el que et puguin explicar a casa teva. Sí, sí, a la font d'informació...
Ho deia. La directora de la pel·lícula que va tancar el rec, la frontera, la Judiculell, parlava d'això de fronteres. Bueno, parlàvem de la frontera de fa unes quantes dècades, quan els llocs han d'anar cap a Europa i a la frontera eren interceptats pels nazis i alguns que tants ajudaven a sortir. Frontera, jo deia, hi ha moltes fronteres avui dia, mires de persones que marxen dels seus llocs d'origen però que no marxen per gust, marxen perquè es veuen forçats a marxar. Pel·lícula que clausurava el rec, el cinema, sempre ajuda, el cinema.
Per bé i per malament, també, perquè també hi ha pel·lícules i s'ha utilitzat també el cinema com a propaganda durant èpoques d'entreguerres, però vaja, per bé. I tenim un festival com el REC, que s'ha costat en la seva 25a edició, han pogut veure, suposo, que algunes pel·lícules... Sí, sí, evidentment, el cinema, la cultura, en general, és una eina molt poderosa.
Tant per bé com per malament. Totes les eines poderoses i importants, l'orientació de si es fan per bé o per malament, això és una decisió ja de les persones, no de l'eina en si mateix, que les xarxes s'hagin convertit en el que s'han convertit les xarxes socials, no és un problema d'instrument, és un problema d'aquí al darrere de l'instrument i que els manega i qui vulgui fer. Amb la cultura ha passat igual, de la mateixa manera que el cinema de Hollywood, per no parlar del que fa el feixisme amb...
amb la cultura i raza i aquestes coses, ja no estem parlant d'això, però als anys 80 Hollywood es va dedicar a alimentar la guerra freda amb pel·lícules com Rocky, com Rambo, és a dir...
evidentment hi havia tot un transfons, no?, amb aquest antiurs i el... Bé, de fet, encara avui en dia als Estats Units, dic, ets socialista, i et miren com si tinguessis banyes i cua, no?, perquè hi ha una concepció i això és molt cultural. Però ara mateix...
que crec que els debats polítics habitualment no són així. O sigui, no són tres persones de diferents maneres de pensar que seuen i parlen tranquil·lament de coses. Normalment és molt acalorat i la dialèctica s'ha abandonat per deixar pas als crits, a la crispació i, bàsicament, a l'insult, cosa que jo trobo horrorós en general per part de tothom. I estem en un moment en què, bàsicament, només la cultura contemporània
el cinema, la literatura, l'art contemporani, el teatre, és la que ens permet veure coses que et facin reflexionar i pensar des d'una tranquil·litat que aquest debat ja a la classe política no l'oferim, no? I el cinema és un grandíssim exemple, per descomptat. El cinema, l'art contemporani...
Les exposicions de fotografia que veiem, l'ascant, nomenaves l'ascant, que ja arriba al final, si vas a veure en Guany que està dedicat a l'aigua, si vas a veure Talent latent, veuràs moltes experiències diferents i totes que et fan reflexionar. I això ara mateix ho estem aconseguint amb la cultura i amb l'art.
Jo estic d'acord amb la Sandra, amb tot el que comenta. Felicitar l'organització del REC. Jo conec molt el Javier García Puerto perquè vam estudiar junts la carrera i, malgrat el temps intermig que van tenir una crisi notable, està veient que el REC està en molt bona salut i ens felicitem també com a tarragonins i tarragonines per poder allotjar un festival com aquest. Gairebé 40 pel·lícules i ens ajuda a tenir molta cultura. Jo he pogut veure alguna pel·lícula que no coneixia.
Reprenent una mica el que comentava la Sandra, la consellera Ramos, sobre el discurs que hi ha darrere de les pel·lícules, això és una cosa que és intrínsec a la pròpia creació artística. És a dir, quan un escriu una novel·la, com per exemple La Trena, que ara està al Teatre Barcelona,
Tant a dones que les dificultats de les dones en diferents cultures poden ser molt diferents, però que al final hi ha un lligant comú, és molt enriquidor i en realitat posa de manifest que les dones hem de tenir les mateixes oportunitats, però que no totes vivim en un context propici per poder dur a terme els nostres somnis o la nostra realitat com ens agradaria.
Però em poso, diríem, en una pel·lícula que es va projectar, que era la de Lemonade Blessing, que al final no deixa de ser el tema de la religió, que preocupa molta gent, i que també es pot posar en paral·lel, des d'una altra perspectiva, amb una altra pel·lícula que està al cinema, que és Los Domingos. És a dir, la reacció d'una família davant d'una noia que vol entrar a ser monja, que no és comprensible. O...
Aquest nen de Lemonade Blessing que està en una educació hipercatòlica i que té un conflicte intern o l'última pel·lícula, la italiana, d'un governador, un...
diríem el que governa Itàlia, que davant de certs elements com és l'eutanàsia té problemes morals. És a dir, són qüestions que inevitablement parlen del present també i de l'òptica de qui escriu i de qui decideix que aquella pel·lícula d'anar al cinema.
Llavors és interessant això, veure en cada moment què és el que prima, què és el que es vol posar de manifest i després com les persones que veuen aquesta pel·lícula poden reflexionar o no envers uns problemes o envers uns contextos que no sempre són semblants a tothom, però sobre el qual o els quals cal reflexionar.
Pep, jo... Coses al micròfon. Anant... Perdó, que no tinc gaire veu. Jo anant al principi amb el tema del rec, estem supercontents que això s'hagi fet a Tarragona, ja que tenim un... És internacional, no? I que ens hi gastem els diners perquè això funcioni, funcioni bé.
I que es puguin fer moltes pel·lícules, i a banda d'això, que surt de tot això, surt molta gent, tant actors com guionistes, i per això, per exemple, nosaltres, en aquest cas, dins dels pressupostos, vam demanar que poséssim 30.000 euros perquè això pugui tirar endavant i que no se pari aquí, no? Vull dir que cada vegada funcioni més i més bé, no? A banda de les pel·lícules i tot això que estàvem parlant.
I la introducció del Red Club també, és a dir, s'estan fent coses noves i això també és interessant. Sí, és interessant el fet d'involucrar la gent jove, el fet del Red Club, que hi hagi aquesta sessió que es fa amb una pel·lícula que està no muntada del tot i que això pot ajudar i, de fet, després...
Dos o tres anys després que passés això, o dos anys després que passés això, venia aquí la Valérie del Pierre, quan amb ella es filmen, com a productora de la pel·lícula 20.000 espècies d'abejas, i t'explicava com en aquella sessió que es va fer al rec a Tarragona...
que la pel·lícula no estava... el muntatge no era el definitiu, doncs que gràcies a algunes de les canvis que es van fer a suggerència de les persones que van veure, perquè a més jo estava aquell dia en aquella sessió, justament, i jo no vaig suggerir res, però gent que en sap va suggerir alguns canvis i que això era el que ella deia, no?, la importància del muntatge. I explicava a la barlíria del pie que
que això havia fet que la pel·lícula passés d'una bona pel·lícula a una pel·lícula extraordinària amb gran impacte en festivals com la Bernale i altres. Jo crec que és un festival...
que a més jo crec que ha encertat que estigui focalitzat en les òperes Primes, perquè això t'ajuda a veure... Hem vist pel·lícules que ahir que s'anunciaven les nominacions als Globus d'Or, doncs algunes pel·lícules de les que han participat després estan rebent nominacions als Globus d'Or. Per tant, hi ha una visió interessant. I el que podem aprendre, perquè...
Jo moltes vegades, clar, jo començo a tenir una edat i penso en el gravat d'agolla de Aún aprendo, que és un senyor gran amb un bastó, amb uns cabells així, com els meus furtos, una mica més llargs. Però és veritat. Vas a veure pel·lícules, jo recordo el cor de Manos Blanques a Coldplay...
I jo fins que no vaig veure la pel·lícula de la inauguració del canto de les manos, em penso que es deia així la pel·lícula, no vaig conèixer la història que hi havia darrere. Llavors també hem de pensar que per tota la ciutadania això és una oportunitat per aprendre, per aprendre coses que tenim potser al cap però que no sabem la història que hi ha darrere.
I jo vaig agrair molt poder estar, per exemple, amb aquella pel·lícula pel fet d'entendre un vídeo que havia vist de Coldplay, que m'encanta, i que desconeixia absolutament, i després tota la problemàtica de les persones que són sordes i que també poden...
És a dir, que tenen les seves oportunitats o haurien de tenir-les. I, per tant, penso que per la gent també està molt bé, perquè no és només veure cinema. I ens hem de quedar una mica també amb això, amb el que podem aprendre, amb el que estem veient. I la reflexió, però sobretot l'aprenentatge. Jo, com que soc docent, potser... No, però la inauguració que més va ser... La pel·lícula va ser molt...
colpidora en aquest sentit, no?, perquè veus històries que realment arriben molt. Jo crec que aquí la Maria Valverde, que s'estrena com a directora, una actriu fantàstica, ha fet una feina d'ensenyar-nos una realitat d'una forma més... molt entretinguda, no?, i tot aquest procés també amb el... amb el Dudamel, no?, amb...
amb el director d'orquestra, Gustavo Duhamel, que fantàstic, de fet, me'l mirava i pensava, hòstia, vam tenir la seva orquestra, la Simón Bolívar, va estar tocant aquí a Tarragona fa un mes, no fa encara un mes, amb el Cor Nacional de Colòmbia, juntament amb la Fran Schubert, per celebrar també el seu XXI, que només fem que celebrar anys. Per tant,
Una experiència fantàstica. Nosaltres aquí, que intentem treballar molt de la mà de la comunitat sorda a l'hora de programar culturalment i fem els concerts també adaptats, aquest estiu passat que el vam fer amb els Pets i amb la Rosalén, l'anterior amb els Antonia Font, fem dansa també adaptada per persones sordes perquè no té la vibració de la música...
Bé, és que això són els drets culturals, això és la inclusió social, i això és realment treballar perquè la cultura arribi a tothom. I quan és tothom, és tothom. I especialment ens hem de preocupar de les persones que estan als marges. I les persones sordes en aquest país no són de les que estan més als marges. Però volem treballar també amb les persones sense sostre i volem treballar amb...
Doncs amb la gent que més li costa accedir a la cultura pel motiu que sigui, no és només motius econòmics, sinó per qualsevol motiu, perquè a més pensem que la cultura és tan necessària a la vida com ho és l'educació, com ho és la vivenda, com és la sanitat, i si parlem de drets culturals, doncs...
Hem de parlar de tot això. Potser és moment de fer alguna reflexió al voltant del que està a punt de vindre, el que està arribant, que és el Nadal, que està molt bé, la Giumeta, que està molt bé, però també el consumisme associat a totes aquestes celebracions, que no està tan bé. No sé com ho veuen vostès, però silenço la reflexió perquè són dies també...
de Black Friday, de descomptes, de comprar compulsivament, de no pensar en allò que és essencial, encara ho feien referència, i que hi ha molta gent que està sola i gent que ho passa malament. Potser també és temps de pensar-hi no només un dia a l'any, sinó tenir-los ben presents, consumir menys, pensar més, no sé com ho veuen.
Sí, per això nosaltres fem també campanya des de cultura perquè regali cultura. Perquè crec que és important regalar... Jo ja fa temps que els adults de casa, diguéssim, intento regalar per Nadals experiències més que objectes. Perquè crec que...
Experiències compartides sempre és una bona opció. Però sí, anem cap a... Ja fa molt de temps que des de Plug Friday, des de l'invent del Plug Friday, jo, de veritat, deixaria ja de...
d'importar coses que en són molt alienes, perquè qualsevol dia estarem menjant gall d'indi l'últim dijous de novembre sense saber massa bé per què. I estarem celebrant l'acció de gràcies.
A casa això no ho farem, Sandra. Sense saber per què, perquè ja anem important tot de coses. Jo crec que és l'últim que ens queda de la cultura americana, que evidentment impregna moltíssim. Ens aniria molt millor si ens deixéssim impregnar una mica més per la cultura europea i altres cultures que també... els mercadets de Nadal i el Bicalent i aquestes altres coses que ens són molt més properes, no?
Però sí, el que passa és que els valors que defensem o que ens imbueixen durant els Nadals, perquè ens ho fiquen 24 o 7 bró, com diuen ara...
gent jove a per tot arreu, no? Home, al final, d'estar amb la gent que t'estimes, amb la família, amb els amics, dir-los que els estimes, voler compartir, jo crec que són sentiments que hauríem d'intentar treballar tot l'any, no només per Nadal. El que passa que crec que ara ja, fins i tot, me passa a mi, suposo que a tothom, ja no sabem ni el que regalar. Quan arriben aquestes festes, jo crec que tothom té de tot
i ja no saps ni el que comprar ni el que necessita la gent o casa teva. Vull dir que el consumisme és total. I abans eren les festes a partir de l'1 de desembre i ara resulta que són a partir de l'1 de novembre i potser l'any que ve serà el setembre que ja posarem les llums al carrer perquè la gent comenci a comprar, comenci a fer coses...
L'altre dia vaig estar en un poblet d'aquí a Girona, que és la festa de l'Abet. Espireu-les. Espireu-les, sí. I no es podia entrar. No es podia entrar. Era una passada. Però ja no... Eren quatre puestos de pins i tot el que més era de consum.
botifarres, menjar... Vull dir, s'ha acabat la festa aquella, no? S'havia acabat. Tot era consum. I moltes botiguetes de coses per, bueno, el que trobem a la Rambla, no? Coses que ja no... ni pertanyen en aquest temps. Això és molt medieval, eh? Sí, bueno, a veure... Podríem parlar del passebre i si és patrimoni o no. Òbviament, jo tinc la meva opinió, però no és el tema d'avui. Jo soc boomer.
No tinc WhatsApp i a casa, des del mes de setembre, qui necessita alguna cosa s'ho guarda pel Nadal. És a dir, si sabem què comprar pel Nadal, perquè ho guardem. El que sí que penso és que jo no compro per internet, em nego a comprar res per internet, de fet no sé comprar per internet, perquè penso que fem un favor nul al nostre comerç.
I penso que és així. I llavors ens omplim la boca amb polítiques de baixes emissions i de reciclatge i no sé què, i promovem que la gent compri i els hi portin els paquets a casa. Una vegada vaig comprar, fa com a 4 o 5 anys, uns paraigües. 4 perquè era per les meves nebodes. Era un paraigües molt mono perquè quan es mulla surten colorins. Bé, eren petites i vaig dir, mira que mono...
Em van arribar els quatre paraigües amb quatre capses diferents i dins de cada capsa hi havia aquells rotllos de plàstic d'aire.
Clar, la brossa que vaig fer aquell dia vaig dir, jo això no ho puc tornar a fer mai més. Llavors, sí, és veritat que penso que això... O sigui, aquesta cultura que tenim és perquè hem fet unes males polítiques. Gestionem molt malament això. Jo ja sé que la gent ha de tenir llibertat per comprar, però sí, és veritat que se'ns estan una mica les coses de les mans. Llavors, el que no podem fer és promoure una sèrie de polítiques, però després afavorir la política contrària.
Jo no sé com es pot arreglar això, però al final és el que ens aboca al sistema. Llavors penso que el Nadal està molt bé, fer regals està molt bé, perquè nosaltres ho fem un cop l'any, alguns cumples i així, però a mi el Nadal m'agrada, i reunir-me amb la família i fer algun regal i esperar que me regalin alguna cosa, doncs també em fa molta gràcia. I jo sí que sé que regala els altres, i jo penso que els altres saben que em poden regalar. Sap que li regalaran, eh? Sap hores d'ara que li regalaran?
Bueno, se'ns va espatllar una màquina a casa, això el Pep ho sap, i aquesta màquina serà regal de casa, no per mi, perquè llavors jo sortirà la Marta feminista, que també ho sóc una mica, i llavors em queixaré. És un regal de casa que necessitem, però estem esperant el Nadal. O sigui que esperarem, esperarem.
Està molt bé, jo un any els Reis a casa de ma germana vam tenir la gran idea de portar-me una planxa i una taula de planxa que no he fet servir mai a la meva vida, jo, i no tornarà a passar, perquè també la Sandra Feminista va dir que això no són coses perquè te les portin els Reis. No s'han d'atrevir, no s'han d'atrevir, és de casa, això no es considera regal, es considera utensil i eina. Utensil i eina per tothom.
Però sí, és molt interessant tota aquesta reflexió. És molt difícil intentar reflutar comerç local quan tenim aquesta realitat, que és que la gent compra a la carta. Evidentment, encara hi ha molta gent que li agrada, jo també per això soc molt boomer, i a mi no m'agrada comprar per internet i m'agrada provar-me la roba o les coses i saber què és el que compro i...
I anar a les botigues, no? A les d'aquí, sí, però anar físicament als llocs, on t'atén la gent, et mirant a la cara, i si una cosa no et va bé, pots anar i pots canviar. És que quan més comprem per internet, menys gènere hi haurà les botigues, perquè... Malauradament... La meva mare era botiguera, llavors. Sí, sí, malauradament és una tendència que...
A més, compres uns pantalons, demanes una L i te poses allò i potser és una S. Bé, però després ho tornes, llavors ha de tornar a venir el senyor del nostre i recollir-te les coses, però clar, tot això genera... És un cicle molt pervers que realment genera una contaminació de residu increïble.
Nosaltres estem ara implantant zona de baixes emissions. Ara en parlarem. La companya Sònia Òscar la veig aquí. Zona de baixes emissions, perquè hi ha una directiva europea que ens obliga i perquè realment creiem que hem de procurar que les nostres ciutats tinguem un ambient el més respirable i ser responsables, però per altra banda també hauríem de ser responsables...
Que no estic en contra, eh? Simplement s'han de fer les coses amb criteri, no? I llavors ser conseqüent una mica i ser raonable. Tothom té llibertat absolutament de fer el que necessiti, però ens hem d'educar i ens hem de controlar. Sí, però bueno, les recepcions dels edificis de feina s'han tornat en recepcions de paquets de gent que compra per internet. I negocis.
Negocis. Ui, les deu i un minut, eh? En un minut, a algun lloc visitable, aquests dies de Nadal, vostè que sempre ens recomana art del bo a nivell de ciutat i com aprofito que tinc un expert en art medieval perquè ens digui alguna peça que puguem veure en calma. Tindrem temps aquests dies per veure en calma allò alguna...
Jo el que faria seria anar a veure l'associació pessebrista als pessebres. Ara toca això. I identificar indrets de Tarragona, que estan en alguns dels ideogrames que hi ha, i trobo que això és nadalenc, i penso que s'ha de recolzar, perquè és una associació que fa molts anys que està, i que treballa gairebé tot l'any per fer aquests pessebres, i s'està perdent la tradició. Mucho Papa Noel, mucho elfo i no sé què, bueno, aquestes coses...
I, nois, la nostra tradició és la que és, la nostra cultura és la que és, ens agrada dir, no, va néixer el nen Jesús. I, en fi, venen els mags, que no són reis, que això ho podríem parlar un dia, no són reis d'Oriente, això és fals, això és posterior, eren mags, i la cultura és la que tenim. I, per tant, jo recolzaria aquesta cultura i aquesta tradició que és molt nostra.
Doncs totalment d'acord, abans de recomanar que vagin a veure l'Expo, el Museu d'Art Contemporània, el que sigui. La resta també, la resta també. A mi m'has dit una. Però estic d'acord amb això i poc s'hi hable d'això dels elfos, que una altra cosa que ens hem menjat ara, aquesta necessitat, a més perquè les mares, sobretot, tinguin una feina més a fer.
Pastor, pastor és el que s'ha de fer. Anar de pastor, no d'info. Som de pastorets i de pessebres. Sí, senyora. I de tios. I de tios. Moltes famílies hauran aprofitat aquest pont per anar al bosc a buscar el tio. Jo sé que a casa meva això ha passat. Sí, sí. Casa meva també. Doncs mira, queda recomanat tot. Gràcies per acompanyar-nos. Sandra Ramos, Marta Serrano, Pep Manresa. Gràcies. Bon Nadal. Si no us veiem, ja queden dues tertúlies. Potser coincidirem algun dia...
Però vaja, aprofitin en aquests dies també per gaudir de tot el que em dit i molt més. Gràcies. Adéu. Moltes gràcies. Adéu.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Mimals Clínica Veterinària, Pullestres Clàudia, Restaurant Eric I. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si, a més a més, suposen un estalvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això ha Obramat oferint finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma, a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals? Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
I seguim endavant, i ja us ho explicàvem, que s'estan ultimant els detalls per la posada en marxa de la zona de baixes emissions. Entrarà en funcionament el 31 de desembre, i aquestes setmanes s'està engegant una campanya informativa. També hi ha una oficina específica d'atenció a la ciutadania, per tant, tots els dubtes que tingueu s'han de canalitzar cap aquí.
per tal de tindre això, dubtes que tingueu al voltant d'aquestes noves restriccions de circulació. Però també que s'han instal·lat càmeres, eh? En veiem, per exemple, algunes aquí a l'Avinguda Roma, en altres punts també de la ciutat. En part hem de tot plegat amb la consellera de mobilitat, Sònia Ors, que ja ens acompanya. Sònia Ors, què tal, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Anem a pels que han d'explicar moltes coses, eh? I d'entrar d'això, data 31 de desembre, és quan comença a funcionar la zona de baixes emissions. Recordem que això ve d'Europa, no? És a dir, que per tant és d'obligar compliment.
És normativa europea. No podem dir que no. Ho hem d'implementar a tots els municipis que tinguin més de 50.000 habitants i s'ha de fer sí o sí. No podem fer una altra cosa. Llavors, com s'ha de fer sí o sí, es van ficar en marxa per complir tots els requisits que demanen, com a totes les ciutats. I ara ja, la setmana passada, ja vam acabar de fer la instal·lació de 45 càmeres de lectura de les matrícules per tots els accessos, no?,
a les entrades i les sortides d'aquesta zona de baixes emissions. Aquesta setmana finalitzarà l'instal·lació dels panells d'informació i els sensors també de qualitat de l'aire, perquè no oblidem que tot això és per reduir les emissions de gasos, de CO2, a l'ambient, a l'aire, que és on estem nosaltres vivint cada dia, que és en el centre de la ciutat.
Llavors, això estarà aquesta setmana ja finalitzat, i ja a final de mes l'únic que quedarà serà alguna senyalització vertical i horizontal i res més. Llavors, què s'ha de dir? Jo, sobretot, perquè és el tema ara mateix que preocupa tota la ciutadania, i en aquest cas és Tarragona, Reus, la ciutat veïna, ja la va ficar en marxa, és a qui influirà, qui estarà
afectada, quines persones estaran afectats els seus vehicles per entrar dintre d'aquesta zona de baixes emissions. Primer de tot, els vehicles que no tinguin etiqueta, no que no la portin ficada, no serà obligatori portar-la ficada, els que tenen l'ECO, la ZERO, no és obligatori, però els vehicles que ja per l'antiguitat que tenen, pel combustible, no tenen etiqueta, seran els únics que no podran entrar dintre d'aquesta zona de baixes emissions. Això per un costat, que ja...
de la flota de plataforma de vehicles de Tarragona no arriba ni al 20%, però això per un costat. Llavors, tranquils. A més a més, les persones domiciliades i els vehicles que estiguin pagant el tribut també aquí a la ciutat de Tarragona durant tot el 2026 tampoc tindran cap tipus de sancions, cap tipus de restriccions a l'hora d'entrar al vehicle dintre d'aquesta zona de baixes emissions. Per tant, tots els ciutadans d'aquí de Tarragona que estiguin domiciliats aquí a la ciutat
I els vehicles també, durant tot l'any 2026, encara que el seu vehicle no tingui etiqueta, no tindran cap tipus de restriccions. Això és la segona. La tercera, els vehicles que no estiguin domiciliats aquí a la ciutat, que vindran de fora, tenen 12 autoritzacions, ja són directes, per entrar dintre d'aquesta zona de baixes emissions.
I a part, a més a més, hi ha 24 excepcions, per exemple, transpost de persones amb mobilitat reduïda, persones amb rendes baixes que no poden canviar-se els vehicles, transpost de persones amb malaltia que impideixen agafar l'autobús urbà o el transport urbà, vehicles que estiguin estacionats dintre de pàrquings, aparcaments dintre d'aquestes hores de baixes emissions. Tot això són excepcions. També recordem que tots els veïns que no tinguin etiqueta
del cotxe, que residin, o sigui, que visquin dintre d'aquesta zona de baixes emissions, tampoc tindran cap tipus de restriccció. Podran entrar dintre de la seva zona de baixes emissions. O sigui, és una implantació que es farà per normativa europea, però la farem molt progressivament. O sigui, l'any 2026...
informativa, pedagògica, perquè sàpiguen realment que s'estan fent bé o no, però sense cap tipus de restriccions per a aquestes persones domiciliades a Tarragona i sobretot als veïns que visquin dintre d'aquesta zona de baixes emissions. Restriccions zero durant tot el 2026.
Per tant, entenc que aquest any l'únic que ha de tenir en compte que no podrà entrar, o si entra estarà sancionat, és aquell que ve de fora i que no té cap de les excepcions, que no és veí de Tarragona, que no està empadronat aquí, però que ve de fora. I encara així té 12 autoritzacions automàtiques per entrar dintre de la ciutat, encara que no compleixi cap de les 24 excepcions, només és el que has dit, sí, ja.
Podrà entrar 12 vegades i la tretcena serà sancionat, com per veu de... Exacte, i pensa que aquestes persones que dius que venen, per exemple, de fora, que tenen un vehicle que no tenen etiqueta, que no estan dintre de cap casuística de les 24 excepcions, la seva restricció serà laborables...
de les 7 del matí fins a les 7 de la tarda, laborables. O sigui, el cas de setmana, a partir de les 7 de la tarda, els vehicles podran entrar-hi. També tenim convenis, convenis amb qui? Amb els aparcaments, amb els pàrquins, tant municipals com privats. O sigui, tots els pàrquins dintre de la zona de baixes emissions, que siguin municipals o que siguin privats, podran entrar els vehicles, encara que no tinguin etiqueta.
Els de fora, els de dintre, qui vulgui. I els pàrquings privats que tenen, els ovals, també. O sigui que és una implementació de zero a 10 i d'espaiet. O sigui, no és una...
no serà molt restrictiva durant el primer any, i després ja, el gener del 27, ja parlarem a veure com està la ciutat. Ara, és el que estàvem parlant, estan tots els sensors d'emissions de la qualitat de l'aire al voltant de tot el perímetre, que això ja estarà aquesta setmana,
i ja podrem comparar aquest nivell de gasos que estem emitint ara, avui en dia, avui, per exemple, dintre d'un any. Llavors veurem el resultat, veurem com està la ciutat, veurem també el que ens demanen des d'Europa, els nivells que complim, els que no, o sigui, tot això dintre d'un any, o sigui, el gener del 2027, veurem a veure com està la ciutat.
Per la informació que tenen ara, per eliminar estem bé o no? Si es comparem amb altres ciutats amb molt de trànsit tipus Barcelona, evidentment estem millor, s'entén, eh? Sí, és que a Tarragona no es pot comparar amb ciutats com a Madrid, Barcelona, a Saragossa, per volum de ciutadans, per volum de vehicles. Ara no tenim cap dada per comparar, llavors ara com ja es finalitzarà aquesta setmana aquesta instal·lació, llavors dintre d'uns mesos i dintre d'un any...
és quan hem de passar a revista i dir, a veure, hem fet bé el treball, no hem fet bé el treball, hem baixat emissions, no hem baixat emissions, i passa tota aquesta informació a Europa, com a totes les ciutats, per veure què fem. Home, que ram la nova oficina d'atenció a la ciutadania parlant específicament d'això, de la zona de baixar emissions.
Totalment. A part de tot això, ara ja està arribant a les cases, a tots els domicilis de la ciutat de Tarragona, una carta informativa on va acompanyada d'aquest quadríptic, que es fica a zona de baixes emissions, i on explica totes les coses, o sigui, és resumit, són totes les facts, totes les preguntes...
freqüents, i explica tot, i molt clarament, i arribarà a les cases, ja estan arribant. Això per un costat, per un altre costat hi ha quatre persones a l'OMAC, a la Rambla de Tarragona, on pots anar tant presencialment, a fer qualsevol pregunta, a presentar qualsevol documentació perquè vulguis demanar autorització per entrar, o simplement per preguntar dubtes,
I, a més a més, també la pots fer per telèfon o per correu electrònic. El telèfon que poden trucar és el 977-05-3077. 977-05-3077. Hi ha quatre persones que respondran totes les preguntes, informaran de tots els dubtes que tinguin i també poden escriure un correu electrònic que és ZBE, zona de baixes emissions, o sigui ZBE arroba tarragona.cat.
Amb aquest correu i amb aquest número de telèfon, de 8 a 3, hi ha 4 persones per atendre tota la ciutadania que vulgui demanar autoritzacions, inscriure-se a nivell d'excepcions, que aclareixin dubtes, preguntar si el seu cotxe té etiqueta o no, tot això. Llavors, aquesta primera carta ja està arribant a casa?
on aclarirà molts dubtes i arribarà una segona concreta amb el nom de cada ciutadà. Per exemple, mira, Sònia, amb el vehicle tal, amb el trícola tant, vostè no ha de fer res fins al gener del 2027. O no, o vostè ha de demanar permís, o sigui, això arribarà a les cases i ja està.
ja està arribant, o sigui, que no serà per part nostra, o sigui, el que volem és tranquil·litat, no passa res, no quedaran esclosos cap persona que no pugui canviar el cotxe, famílies vulnerables, famílies amb rendes baixes, com s'està parlant, no és això, i recordem, és normativa europea, s'ha de fer, igual que fan la majoria de municipis de l'Estat, és que no es pot fer d'una altra manera.
Quina és la zona de baixes emissions? Amb ràdio és difícil veure un mapa i explicar-ho, però més o menys perquè ens fem una idea. O quines artèries principals d'accés una és aquesta d'aquí, l'Avinguda Roma, això està clar. Sí, és tot el que és la part del casc antic,
Al voltant de Via Imperi, carrer Maria Cristina, que puja per darrere del Sant Pau, arriba fins al passeig de Torroja, baixa cap a baix fins al passeig de Sant Antoni, arriba fins a la plaça Unesco, baixa per via... Brian? Sí, Brian, baixa fins al moll de costa, de baix del port, puja pel carrer de Vidal i Barraquer,
vinguda a República Argentina i torna fins a l'avinguda a Catalunya. Tot aquest perímetre que està dintre, tota aquesta zona de dintre, són les zones de baixes emissions. Recordem també que tot el vial que envolta aquesta baixa d'emissions, que ho acabem de dir, és un carril de dos centis de circulació i tot aquest carril està fora de les baixes emissions. No està inclòs, està exclòs. Tot el que és el vial que envolta aquest perímetre està exclòs de la zona de baixes emissions.
Lliure circulació, per tant, en tota aquesta paritària que podríem fer la ronda circular per accedir a algun dels punts. Recordem que, per cert, les sancions són quantioses, la sanció, en cas de passar els incompliments, entenc que sí, no? Quan es passa d'aquests 12 autoritzacions, a partir d'aquella sanció.
Si és per la llei que ho impliqueixi, llavors són 200 euros per les sancions si entres i no has passat de les 12 autoritzacions, si no tens cap de les 24 excepcions, si no tens etiqueta al cotxe, o sigui, tot això serien 200 euros per sanció.
Recordem el telèfon, el 9705 3077, 9705 3077, l'oficina d'atenció de l'OMAC a la Rambla Nova, doncs amb aquestes persones atenem directament sobre la zona de baixes emissions i també el correu a zona de baixes emissions, ZBE arroba targona.cat. També no oblidem, Sunyer, que tenim també l'intercanviador de Batestini.
que fa poc, amb 10 autobusos més. O sigui, la flota està en 84 autobusos. O sigui, tota aquesta ajuda també per no entrar dintre de la ciutat amb el vehicle. Pensem que també teníem l'aparcament de Guillem Oliver a la zona de Joan XXIII.
També tenim l'ampliació del Tor Roja, tot això és el perímetre de la zona de baixes emissions, que són 700 places. No ha acabat aquí, ja estem amb estudi i amb projecte ja de començar també un, dos o tres ja dissuasius en breu, al voltant també d'aquest perímetre de la zona de baixes emissions i per ajudar que la gent, tant d'aquí,
com la gent que ve de fora, que és molta, la que ve a treballar aquí, la que ve a passar el dia a Tarragona, a menjar, a restauració, a comprar, als comerços, s'ha d'ajudar aquestes vehicles que no poden entrar dintre d'aquesta zona de baixes emissions. Per això del transport públic, ja estem amb els aparcaments dissuasius encara augmentant-los més. Per quina zona, aquests tres nous, més o menys?
És tot el perímetre, a la part de prop del cementiri, a la part també de la part del nàstic, a la part també dels barris de Ponent també hi haurà un altre, o sigui, tot això ho veurem i està ja en un procediment ja bastant avançat. O sigui, quan ja ho tinguem tot tancat, ja ho comentarem. També juntament s'està treballant amb el conseller Ignacio García, que és el que porta el tema de territori, i no pararem aquí, o sigui, la ciutat ha de caminar
a donar més servei i a donar més opcions a la ciutadania perquè aparqui al voltant de la ciutat.
Avui parlàvem bàsicament de la zona de baixes emissions, però aprofito que la tinc aquí. Ara parlava dels autobusos, 84 autobusos, i el 2026 no seguiran menjant. Ja estan adjudicats altres 10, que arribaran abans del juny, arribaran altres 10, i ara, al començament del 20 de l'any que ve, ja sortiran una altra vegada 10 més adjudicació. O sigui que arribaran l'any que ve 10 més, que ompliarem més la flota, i serien segurament gairebé els 90, i que els 90 i pico ja per acabar el 2027.
Última pregunta, també aprofito que la tinc aquí, perquè ja fa més d'un mes de l'adjudicació de la brossa urbacera, ja fa més d'un mes, això va ser el dia 5.
Per tant, es complia aquest passat divendres. Aprofito per preguntar-li com estan, com estan veient les coses, si estan evolucionant bé, si es veu la ciutat més neta, contenta, satisfeta de com estan. Sí, com vostè ha dit, fa només un mes. La meva percepció sí que és veritat que ha sigut un mes que la ciutat ha tornat a tindre un estat correcte a nivell de neteja, o sigui, tots aquests desbordaments que hi havia...
tot el que són els voluminosos que estaven per la ciutat. Ara hi ha algun punt, però ja no el trobem. Però saps el termòmetre de veritat quin és? Quan va treure els mitjans de comunicació, van preguntar a entitats i associacions de veïns i entitats de tota la ciutat quina era la seva percepció en aquest mes. I el 97% de les opinions eren...
Aprovador, però a l'espera de veure què passa als mesos que venen. I és com va dir l'alcalde, esperem a finals de gener, a principis de febre com a molt, perquè ara mateix s'està recollint, com no pot ser d'una altra manera, tota la brossa de la ciutat, però ara el servei ordinari està sortint, però estem a l'espera d'aquesta implementació de totes les mesures noves que recull aquest contracte. Per exemple, els polígons industrials,
encara no estan dintre d'aquest servei implementat totes les mesures, però ja estem sortint a netejar-los per donar una millor eficiència a la ciutat. Els soterrats, que havien de treure les 106 silles, Sant Pere i Sant Pau, ja ho està veient cada dia, estem combinant amb aquest calendari i l'empresa està ja substituint els soterrats per contenidors de superfície. Llavors, tot això sí que és només un mes, però jo quan ja vaig escoltar associacions i entitats com donaven aquest
vistiplau, d'aquest mes aprovat, encara que fos suficient, però ja estan a l'espera de veure com evoluciona aquest contracte i com anem cap endavant en el tema de neteja, que serà bona, però ho hem d'esperar.
Per això també tenim aquest pla, Tarragona 2026, perquè la gent vegi totes les etapes des que estem començant fins que arribem ja al tope, que tinguem tota la maquinària al carrer, tot el servei ordinari amb totes les mesures noves, que això van donar de plaç fins a l'estiu, després de l'estiu, però això s'ha de veure abans. O sigui, el gener-febrer farem un altre examen i una altra pregunta a veure com està la ciutat.
La maquinària nova també ha d'arribar. Ja està arribant. Pensa que tot el que són les talladores d'herba, ja estan les elèctriques, ja estan en marxa, les podeu veure pel carrer. Ara em sembla que serà abril al maig, que és abans del que estava implicat. Si no passa res, el que són les màquines petites d'aigua, les hidroles, escombrades, tot això, ja ho tindrem aquí. Abans que arribi l'estiu veurem també una altra...
però tot això amb el Pla Tarragona 26, ja et dic, estem informant tant per premsa, comunicació, banderoles, tot això, amb els mateixos vehicles, ja veurà la gent com va canviant la flota de l'antiga que està ara mateix, que diu, a poc a poc ho estem canviant, i amb la flota nova, per exemple. Llavors, totes aquestes mesures les veurem implementades. No oblidem també tots els dispositius que tenim al carrer perquè tenim un problema amb els excrements de Colom.
Llavors ens hem ficat fil a l'agulla, estem remadellant amb això, els dispositius d'aigua ja estan fora al carrer, la gent està contenta amb aquests dispositius perquè veuen com la mànega d'aigua aixeca els excrements, s'escombren i després va a tota la ciutat. I també el tall de les herbes. Aquests dos dispositius, tant d'herbes com excrements de coloms, estan ajudant la neteja de la ciutat perquè Tarragona té un problema seriós amb la ciutat.
amb els cramers de Colom i vam arribar, ens vam ficar com a fita també treure-ho i això sí que és veritat que ho estem treballant juntament amb el Port i en dos o tres anys veurem un resultat bastant excel·lent aquí a la ciutat, però hem d'esperar que totes les mesures que està aplicant el Port i també està aplicant l'Ajuntament donin el seu fruit i sigui que la població de Coloms no vinguin a menjar el Port i no vinguin a dormir a la ciutat. I en això estem.
amb cosa que és satisfeta de com està anant fins ara? Sí. A més, veig que estan avançant el compromís per part d'Urbacer, per tant... Sí, sí, estic amb tot el que està planificat en el Plat Aragona 2026, estem complint cada dia, o estan complint cada dia el que es va ficar sobre un paper.
Sònia Horts, gràcies per acompanyar-nos, consellera de mobilitat. Avui parlàvem bàsicament en gruix de la zona de baixes emissions perquè és el mes immediat, però com veuen ja aquest període d'un any, crec que qui més qui menys pot estar tranquil perquè hi haurà aquest període d'adaptació. Gràcies, si no ens veiem bones festes, que encara queden alguns dies, però bon Nadal i fins a la propera. Gràcies igualment.
El Nàstic vol tornar a guanyar a casa i aquest cap de setmana té una nova oportunitat davant un rival que té el mateix objectiu que els granes. Diumenge 14 de desembre viurem el partit de la jornada 16 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Futbol Club Cartagena.
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot, des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participi pel Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber. Té de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Les pífies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? No diré això. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir a la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20 dins la veu de Tarragona camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis a tarragonaradio.cat. Deixa que la sessió.
Tarragona vol ser una ciutat lliure de violències masclistes i LGTBI-cofòbiques. De tornada a casa, cap persona vol ser valenta, si no lliure. Prevenció de conductes sexistes a Tarragona. Telèfons d'emergència 092 Guàrdia Urbana. 112 Emergències. 900 9120 Línia 24 Hores. Ajuntament de Tarragona.
Ara passa mitja hora de les 10, són dos quarts d'11 en punt i us continuem saludant des de la sintonia de Tarragona Ràdio per obrir la secció d'Història. Avui ens vestim de modernisme. Ah, sí? Ah, sí, diu? No ho sé. Vale, vale, vale. Dic jo que si hi veu el Josep Maria Boqueras als estudis hem de parlar de modernisme, no?
Però ja veus que el llibre aquest que es presenta aquesta tarda a la ciutat de Banys és l'arquitectura de Baix i l'Alt Camp, el seu patrimoni arquitectònic, de 1880 a 1956. Ui, això és una mica tardar, no? Per tant, el modernisme bàsicament és de 1880 fins al 1918-1920, segons alguns, després ve el nocentisme. Però llavors aquí aquesta...
Allargament del patrimoni que tenim a casa nostra, que també tenim a Tarragona, a Reus o el que sigui, ja és arquitectura de la Segona República, arquitectura de postguerra, el GATPAC, el GATPAC correspon a les inicials del grup d'arquitectes i tècnics per al progrés de l'arquitectura contemporània, i l'arquitectura racionalista. Llavors vaig guanyar un premi
de la Ciutat de Baix, de la Fundació Rodon Giró, l'any passat, l'any 24, i ara aquest premi, que era la proposta de fer un treball de recerca,
Sobre algun tema van adjudicar el primer premi i vaig acabar de completar una sèrie de dates que jo ja tenia al meu arxiu i sobretot d'aquesta època que no, com tu has dit, la gent sempre m'identifica com el modernisme, però va allargar una mica més l'arquitectura contemporània, la nostra, que per cert també aquesta arquitectura d'aquí uns quants anys ja serà centenària també,
I llavors, doncs, ara es tradueix en aquest llibre que es presenta avui a l'Institut d'Estudis Vallengues, a dos quarts o vuit de la tarda. Llibre que es diu, a veure, recorda'm el títol, és Patrimoni arquitectònic de Valls i l'Alcant 1880-1956. Res a veure, o sí que hi ha com una influència o una continuïtat?
Ja veus, ja veus a la portada que hi ha alguns edificis que són... Alguns s'assemblen, sí. Bueno, que són, ja, coses més properes a la nostra existència, no? Sí, hi ha alguns que mantenen conferències i altres no, no? Però també vull remarcar que en aquest llibre surten unes 150 referències entre el que és la ciutat de Banys i els seus tres centres d'entitats municipals descentralitzades, que són Foscaldes, Picamoixons i la Bosch de Banys,
i després hi ha de 19 poblacions de tot l'alt camp. I, sobretot, si ara hem de destacar aquesta arquitectura, esclar, les obres més importants són, per mi, les de l'arquitecte Tarragona i Josep Maria Llujol. Quan un pensa en això, de seguida se'n va cap a Montferri. Bueno, Montferri, esclar, d'aquesta època... És la joia de la corona, potser. Bueno, Montferri, notació de Montserrat, i també, per què no, l'ermita del Roser de Vallmoy, també del Llujol. I després...
arquitecte també molt conegut a casa nostra per les seves construcions agràries, i aquí l'Alcamp també té unes quantes, és l'arquitecte veient, César Martinell. I després també podríem dir que hi ha més arquitectes, o sigui, surten de gent coneguda del territori uns 10 arquitectes, més...
Entre ells podríem destacar el Ballenc, que és nou-santista i també modernista, l'arquitecte Ballenc, l'arquitecte Josep Maria Vives Castellet, que entre altres obres té la casa seva, on viu, que encara es conserva aquesta casa tal com està, i després també té moltes obres a la ciutat de Baix i repartides per la comarca. Però també no hem de...
altres arquitectes coneguts que tenen obra abans, i tenen obra, per exemple, l'Ignasi Jordà Arnalic, que és l'autor de la iglesia que tenim a Tarragona, del que era el cul de la iglesia de Jesús Maria, del carrer Medios Núñez, que la iglesia és d'aquest arquitecte,
que era la iglesia del col·legi de Jesús Maria, que el col·legi de Jesús Maria sabeu que es va enderrocar i es va fer el col·legi Pau del Clos. I dintre d'aquesta iglesia tenim les úniques obres de l'Antoni Gaudí, com és el presbiteri i el relicari ostensori,
que va dissenyar, quan tenia la seva neboda, interna amb les monges. Sortim de Tarragona una altra vegada, que Tarragona sempre tira, però anem cap avall. Val la pena, l'obra arquitectònica que hi ha d'aquesta època, molt centrada a la ciutat de Valls?
Sí, esclar, de les... Tot i que veig per qui pica muixos... Sí, sí, bueno, no, no, hi ha 19 poblacions. Sí, però on has passat? A veure, per on passa el llibre? No, no, el llibre passa, eh? Doncs, bueno, o sigui, de les 100, pràcticament 130 referències, doncs pràcticament la meitat i les seves aquestes pedanies que acabo de dir, doncs hi ha unes 60-70 obres, però després de les 19 poblacions, doncs també tenim una quarantena.
Ja, esclar, si veus l'índex, estan per abecedari, que sigui la Lió, no al final de tot. Al final de tot, doncs, si la Lió, allà el Cuber, que sigui Pla de Santa Maria, que sigui Vila Rodona, que sigui Vallmoy...
que si Braffin, que també té 4 o 5 referències, a la pla de Santa Maria, vull dir que és un recorregut que jo invito, que jo crec que el desig meu com a autor d'aquest llibre era...
tot el més destacable d'aquestes poblacions que quedin reflectit, no únicament amb un text com una ficha tècnica de cada edifici, sinó també amb les fotografies corresponents per la gent identificar. Ara entrarem en l'estructura, però em crida l'atenció això, que aquestes poblacions que has dit, que recullen aigua, Múrcia, Bràfim, Cabra del Camp, la majoria tenen més d'un edifici destacat. Sí, sí.
Hi ha algunes que en tenen un, però la majoria en tenen més d'un edifici destacat. És més ric del que ens pensem, el llegat. Sí, sí, sí. A veure, aquí el tema, l'objectiu últim d'aquestes llibres que jo he anat publicant, que ja aquest llibre ja deu ser el meu desè o l'11, a part dels que s'han publicat com amb el segell de la Fundació Trencadís, que són altres llibres, i dels quals també jo he col·laborat, és donar a conèixer el que tenim.
I llavors, si sabem el que tenim, el podem estimar. I si el podem estimar, després el podem protegir. Perquè el que ha passat, abans de la democràcia, molts edificis s'han anat... doncs s'han derrocat per la poca sensibilitat dels propietaris i, sobretot, si s'han derrocat és perquè també tenien el permís de la licència d'obra corresponent per part del municipi i per part de l'Ajuntament. Per tant, no hi havia la cultura de preservar aquest patrimoni
Cosa que ha sigut evident no aquí a casa nostra, sinó a tot el territori de Catalunya i d'Espanya. I llavors aquest és el que es pretén quan es divulga, perquè després també tenim la sort...
que quan s'han anat redactant els plans urbanístics municipals corresponents, per part dels arquitectes, o equips d'arquitectes a vegades, depèn de l'encàrrec que l'Ajuntament ha volut fer, doncs, què passa? Doncs que també dintre d'aquests plans urbanístics es ha de marcar tots els béns patrimonials que una població té, catalogals. I si estan catalogals, llavors ja la gent...
per enderrocar o no enderrocar, o fer reformes, que a vegades hem vist que edificis s'han enderrocat al 100%, però la façana s'ha mantingut, almenys la façana s'ha mantingut. Per tant, això ja és com un segell, que té l'edifici, està catalogat, i si a més a més és un vell cultural d'interès local, un vell que diem, o si és nacional, que llavors és de l'àmbit de Catalunya, doncs llavors ja queda preservat, jo diria, de per vida.
Veig fins i tot, ara que dius això, que alguns edificis estan inclosos dins del llibre, tot i que no hi són, ja. Pot ser, això? Bueno, no, però, per exemple, això que estàs ara veient és a la plaça del Quarter. L'antic Quarter. Sí, però, bueno, el Quarter ara és... Abans havia sigut a l'Institut de Batxillerat, Narcís Uller, i ara és un que també amb el títol diu Solemar o no sé què, Institut Aliés,
No diu aquí el títol? No. Sí, i a Serra de Meramar. Per tant, alguns edificis s'ha canviat l'ús, que també és bo. Però és més fàcil mantenir-ho, no?, si és un edifici públic...
no passi esperat. Sí, sí, perquè molts edificis, alguns edificis aquests que tens al llibre, també durant la Guerra Civil van ser, diguéssim, requisats i van ser potser fins a centre com si fos un centre de salut o va ser un refugi o el que sigui, no? O sigui, que a vegades també hi ha hagut el canvi d'ús a la llarga del temps, no?
Tu ara comentaves això de que està fet el llibre en plan fitxes, fitxes en futur. Bueno, sí, bueno, sí, bueno, quan jo dic fitxes, la redacció, la descripció de l'edifici, si té quatre balcons o té finestres, i, esclar, hi ha l'estil que caracteritza cada un dels moviments, no?
Quin és el teu preferit, Josep Maria? No, no, no. Més enllà dels que són així com a molt vistosos, perquè n'hi ha que passen desapercebuts, n'hi ha que no els miraries. Sí, però, per exemple, jo destacaria la mateixa casa que he dit jo de l'arquitecte Vives Castellet i després també una caseta molt maqueta del Martinell, la casa de Clara Baix, que està al costat d'aquest institut, el que abans era carretera, ara, esclar, Baix i com moltes poblacions tenen la circunvalació, no?,
Per el que abans passaves per la carretera, per anar cap al coi de l'illa, hi ha la Casa Claravalls, que és una monada de Rajola Vista, etcètera. I amb la Tres Martinell, la vivenda del metge Lluís Domingo, del Cuber, que també està a peu de carretera, i al costat de la plaça principal, que també hi ha el casal, també és un edifici, que és un xalet, allà sí que es tracta d'un xalet. En canvi, la Casa Claravalls és una casa entre mitgeres. Doncs tenim...
Si veus algunes fotografies, com de Foscaldes, també hi ha un xalatet molt mono, modernista, doncs, esclar, vull dir, sí que hi ha peces singulars que mereixen fer un recorregut o una visita. En quin estat estan? I fins a quin punt són visitables?
No, bueno, a veure, això és el mateix que passa a Tarragona i a Reus i a les ciutats importants. Visitables per dintre, molt poques coses, eh? Per exemple, aquí a Tarragona, visitable per dintre, que tenim únicament el Teatre Metropol, i, bueno, i si vas a la plaça de Toros, que et deixen entrar, i que també és d'això, però vull dir, cases i a Reus, la casa anaves i para de comptar, no?,
Per tant, què passa? Són propietats proviades, o a no ser que siguin coses que l'Ajuntament les ha restaurat i ha tingut un altre ús. Com ara recordo jo la casa del Domènec i Montaner, la casa Ruin, que era del notari, doncs ara és a l'IMAC, l'Institut Municipal d'Acció Cultural. És un...
Edificis? És edificis. Oficines municipals de cultura de l'Ajuntament de Reus, no? Però vull dir que això sí, passa, és com ara, ara m'han dit, que passa que estan demanant 4-5 milions de pessetes, ai, de pessetes, d'euros, saps quines? Núria, la casa, no ho sabeu, aquí des de Terraona Ràdio, la casa Sales, la cantonada de Malcarré Girona,
La casa al costat del Teatre Tarraona, el número 25 de la Ràmela, que és una casa que podria estar al Peser de Gràcia de Tarraona, la de la Tribuna, que s'hi ha Rococó, Flamigro, Plateresco, Gòtic i tot allà amb aquesta casa. La propietària de la casa és una senyora i ara la tenen en venta perquè pràcticament m'assembla que únicament hi ha una planta que ja... Ah, ja sé quina vols dir. Aquesta, la cantonada, per mi, home, aquest edifici amb les Teresianes...
I el mercat municipal de Tararona són els edificis més emblemàtics, significatius. De fet, tenim la Quinta Sant Rafel, que sí el rectorat, l'antic escorxador, que sí el mas d'ansordè que s'està caient. I què deies d'aquesta casa? No, d'aquesta casa està en venda. M'hi diuen que està a la venda. Sí, però em sembla que demanen 4 o 5 milions d'euros, com si es pensen que... Que algú es pot passar.
M'han dit que una de les filles viu a Barcelona i es pensa que els preus de Tarragona, encara que aquí també és la Rambla, que és l'avinguda més important de Tarragona, a més de la plaça de la Font, doncs es pensa que també aquí els preus es poden pagar com un pacient de Gràcia de Barcelona. Escolta, abans de tancar, perquè tenim dos minutets...
No m'agradaria acabar l'entrevista, sí que hem parlat sobre el patrimoni arquitectònic de Valls i l'Alcamp, que de fet és el títol del llibre que es presenta avui, del Josep Maria Boqueres, però m'agradaria que ens valoressis així ras i curt molt ràpid. Què et sembla aquest projecte ambiciós de rehabilitació del Metropol?
Bé, tot... A veure, aquí hi ha dues coses noticiables ara vinculades amb el tema del Lluixol, de Tarragona, i que depenen de l'Ajuntament. M'ha semblat molt bé, perquè resulta que jo ja estic al cas, perquè també... Bé, jo... A veure...
L'altre dia que va haver-hi una visita, suposo, amb la premsa... Tu ja ho sabies, diguéssim. No, no, no. Aquell dia, la visita aquella, doncs, a veure, si existeix a Tarragona un Consell Municipal del Modernisme, doncs potser també teníem que estar, doncs, invitats, els tres o quatre persones que som civils, diguéssim, de la societat de Tarragona...
està allà, no visitat, però no és el cas. Però, en canvi, s'ha de ser, positivament, que es requeria fer una neteja molt important perquè estan trobant-se ara els colors autèntics del llujol, de la seva època, però, esclar, el pas del temps, penseu que és un edifici més que centenari, no s'ha anat aterrient.
Perquè, en principi, la inversió que tenia l'Ajuntament previst era per deterioraments estructurals. Si el sostre d'aquí, que si hi havia humitats, que si temps enrere la carcoma, que la fusta es mengen les bestioles, diguéssim, els cucs i el que sigui...
Doncs això s'ha descobert ara, i per tant ara és una aposta a punt, i també em sembla molt bé que també ve, perquè també ho deia la premsa la setmana passada, el millor que ve del 2% cultural del govern de l'estat espanyol. Per tant, això...
s'allarguen les obres, per tant, doncs no queda més remei. Això jo crec que és molt important, però també l'altra notícia, que també es va informar la regidora Tinent d'alcalde de Cultura i que està també membre nata i és la presidenta del Consell del Modernisme Municipal, ja es va informar en una reunió que vam tindre la primera quinzena de setembre d'aquest any,
que estaven entractes per comprar la casa aquesta del carrer Mendels Unies. I això jo crec que també és molt important. Serà una casa, però únicament es compra la planta baixa i el primer pis. I es dona la casualitat que tot això ja...
I inda porta per porta, paret per paret, amb el Teatre Metropol. Per tant, també servirà com una sortida d'emergència, si fos el cas. Llavors, a la planta baixa es vol museïçar tot tema del Llujol, que això també estava previst al número 46 de la Rambla, a la primera planta,
Llavors, no sé, ara el pla director s'haurà de reestructurar i després aquí també es pensa fer, al primer pis, un restaurant. Que també es deia que el número 46, a l'última planta, a la quarta, també es anava a fer. Bones notícies, en general. Tot el que sigui de cara a posar en valor la figura del jojol i la llàstima, i també ho tinc que dir aquí, la llàstima que tot això que anirem fent, doncs, en vida...
dels fills, doncs no... Perquè s'ha anat arrelentint, les coses, algú dirà, home, les coses de Palacio van despacio, i diran, l'administració té les seves prioritats, i sempre jo, com una vegada més, tu ja em coneixes, reivindico aquí, de part de la Tarragona, que som patrimoni de la humanitat, que jo sempre també m'agrada dir-ho, perquè també és una veritat, i ara aquest any celebrem 25 anys, però, esclar, uns són de la Champions, i altres som, què?, de quarta regional,
I llavors, és clar, les inversions o l'interès de la municipalitat, mani qui mani, no estic dient ara del govern actual, el govern actual és ser cas víctima del que han anat fent els altres ajuntaments des de la democràcia, sí o no? Però ara, mica en mica, es posa en valor la figura del Jujol. I ho tenim amb aquesta notícia que donàvem la setmana passada, no?, de la criació...
Bé, doncs més ambiciosa, que inclou fins i tot edificis del costat de la rehabilitació del Teatre Metropol, amb ganes jo ja que obrin el teatre. O sigui, el futur més invadiat, aquí a Tarragona, hem de treballar i que hem d'acabar, no?, és el Centre Jujol, que dependrà de l'Ajuntament, i després l'Arxiu Jujol, del Col·legi d'Arquitectes, Casa de les Ànimes, que també cada vegada està agafant més forma. Per tant, esperem en dos, tres, quatre anys que tot això es vegi, que es pugui inaugurar.
És el que es tracta. Nosaltres ho explicarem i parlarem abans. No esperarem dos o tres o quatre anys per parlar sobre el modernisme. Josep Maria Boqueras, moltes gràcies. Molt bé, bon dia a tothom. La veu de Tarragona.
Falta una mica menys d'un quart d'hora o més de 10 minuts, segons com us obreu per arribar a les 11 del matí. I ara ens fem ressò d'una jornada que va tenir lloc la setmana passada, el dia 4 de desembre. Es deia, el Masclisme Juga Brut va ser una jornada impulsada pel Departament d'Igualtat, Polítiques, Feministes i LGTBI.
de l'Ajuntament de Tarragona, conjuntament amb el de CIAT, i va participar l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Tarragona. I nosaltres volem saber això, quines conclusions se'n van treure, què vol dir que el masclisme juga brut, què són aquestes noves violències masclistes amb què s'estan trobant els professionals dia a dia, i sobretot, i això ens interessa molt, quines eines jurídiques tenim per fer-hi front.
Ara sí, podem tractar aquest tema en conversa, en entrevista amb Begoña Cajaraville. Ella és copresidenta de la Comissió d'Igualtat de l'Illustre Col·legi de l'Advocacia de Tarragona. Begoña Cajaraville, bon dia. Bon dia, què tal? Bé, com va anar la jornada? Doncs molt bé, la veritat és que va ser una jornada molt, molt interessant. Vam tenir unes ponents superpotents
I la veritat és que, bé, tot i que malauradament no s'hauríem de fer aquest tipus de jornades, sí que són supernecessàries per tots els col·lectius i sobretot pel nostre, que no deixem de ser operadors jurídics i tenim aquest contacte directe amb les víctimes.
Sota el títol del Masclisme Juga Brut, la jornada pretenia conscienciar o fins i tot divulgar aquestes noves violències masclistes. En què consistirien, Begoña? Bé, doncs, aquí la situació és que, bueno, són violències que...
han estat sempre, el que passa és que potser ara podem donar-li l'etiqueta o podem posar-li nom, són aquestes violències que ara mateix són violències digitals, violències econòmiques, institucionals, socials... És a dir, la modalitat, per desgràcia, de la violència masclista s'està reinventant d'alguna manera. Nosaltres...
Celebrem la iniciativa legislativa de la magistrada Lucía Vilés, que va ser una de les ponents de la jornada per la seva iniciativa legislativa tan necessària.
en el panorama actual que tenim quan es pugui tipificar el que és la violència econòmica i això pugui prosperar i d'aquesta manera es puguin aplicar la llei en aquestes noves modalitats que ara per ara costa que puguin ser tipificades al jutjat.
La violència econòmica en seria una d'aquestes que costa de detectar o d'admetre. Al final és una qüestió de definicions, potser. Després hi hauria, potser, que se'n parla malauradament ja fa temps, la violència vicària. Això ja sé que està contemplat, veritat. Després hi hauria un altre àmbit que no sé si està tipificat o com ni dieu, que tindria a veure més que res amb la violència psicològica. Aquella que no deixa rastre físic, diguem.
Això és el més complicat, perquè al final totes les violències porten per allà de la violència psicològica. Moltes vegades s'inicia amb la violència psicològica i acaba, malauradament, sent violències més físiques. Però, per exemple, en el cas de la violència vicària, que parlàvem, ara mateix ha hagut una sentència pionera que ja parlàvem feia...
fa un parell de setmanes, sobre un maltractament animal, que s'ha considerat que la violència vicària no només és envers als fills, sinó que es pot considerar també una violència vicària quan li fem mal al nostre animal, a la nostra mascota, i per fer mal a la parella.
Aquí és el tema, no? Que la violència s'està reinventant d'alguna manera i el que necessitem és la perspectiva de gènere. Si no tenim perspectiva de gènere és difícil que després puguem anar a un jutjat i que acusin o que puguin posar una pena a un maltratxador sobre aquest tipus de violència si no existeix com a tal, no?
Clar, bona part també de la jornada era no només per explicar i detectar quines són aquestes noves violències masclistes, sinó el que deies, Begoña, per explicar també quina normativa tenim, què hi pot fer la llei per adaptar-se i per protegir. Hi ha molt de camí per fer? S'està treballant en aquests nous àmbits?
S'està treballant, és el que et comentava abans, gràcies a iniciatives com la magistrada Lucía Vilés per la seva iniciativa de poder tipificar la violència econòmica com a tal.
És una qüestió de treballar, de fer resó sobre aquestes violències que estan apareixent. I que nosaltres com a operadors jurídics, d'alguna manera, puguem arribar a un jutjat i dir, bueno, no només tenim una violència psicològica, sinó que aquesta senyora...
si se li està feint una violència econòmica o una violència digital, una violència institucional, que també és molt important. Bé, s'està treballant, el que passa és que... El que passa és que fa una mica la impressió que al final, i sempre és així, al final tot queda com a mans de la sensibilització del jutge, o no?
Sí, clar, ara mateix sí, és la meva opinió. Al final, clar, si no tenim tipificat la violència econòmica, per exemple, és molt difícil que el jutge pugui aplicar una condemna sobre violència econòmica. Ens ho trobem moltes vegades en un procediment de divorci, en un procés de divorci, no cal que sigui per la via penal, sinó per la via civil, ens hi trobem amb dones que han patit una violència econòmica i que, clar,
No podem anar al jutjat i dir, escolta, aquesta senyora té violència econòmica, té què? On ho trobo? Necessitem treballar, el legislador necessita treballar i poder tipificar aquest tipus de delictes perquè després es puguin aplicar al jutjat.
ajuda la jurisprudència a tenir sentències ja amb què es pugui comparar. Sí, evident, clar, evident. I inclús també des de la perspectiva nostra de professionals, com a advocats i com a advocades, la necessitat de formar-nos i d'actualitzar-nos sobre aquestes modalitats per poder fer també un bon acompanyament a la víctima i poder explicar-li, o almenys...
poder estar amb elles a dir, escolta, això que t'està passant és això, això li podem posar un nom, no? I jo crec que s'està treballant, i gràcies a jornades com aquesta, bé, doncs veus que realment hi ha gent molt potent, professionals que estan treballant molt en aquesta matèria, i jo tinc l'esperança que es pugui millorar.
Doncs espero que aquesta entrevista hagi estat útil per algú que pensi, que consideri que potser està sent víctima d'aquests tipus de noves violències masclistes. Demaneu consell als professionals de l'advocacia, als del ICAT. Moltes gràcies, Begoña. Gràcies a vosaltres. Una abraçada, Begoña. Una abraçada molt forta. Adiós, adiós.
I així parlant amb la Begoña Cajaraville, acomiadem la Beco, presidenta de la Comissió d'Igualtat de l'Il·lustre Col·legi de l'Evocacitat de Tarragona. Tanquem el programa bé així i amb la proposta musical que, com cada dia, ens fa la nostra companya Sílvia García. Alta Macla. Demà, més veu.
Ens anem al 70. Una cansa que va pertanyar, no una, amb moltíssimes bandes sonores. Aquest Happy Together.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia, són les 11.