Bon dia, són les 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal? Benvinguts. Salutacions a tothom. Obrim la veu de Tarragona d'avui dimarts, dia 16, camí cap als 40. I d'aquesta jornada, salutacions d'entrada a tota la gent del Priorat, especialment de la capital de la Falset, perquè hi diuen jo quina ensurt. Aquells més de 210 litres per metre quadre que es van acumulant.
el barranc baixant amb força, rugint durant la nit, la nit d'ahir. Tot ha passat ja, i de fet el que deia l'alcalde, Carles Brull, des d'aquí també salutacions, és que ara això anirà bé perquè va ser una de les comarques que va patir la sequera. Per tant, això és aigua ara que es tardueix en recursos. No hi ha res a lamentar, encara hi ha alguna afectació ferroviària, però vaja, per la resta tot bé. Des d'aquí, doncs això, amb aquest episodi que anar passant ja, que en principi pot ploure, però ja no amb aquesta intensitat.
Dit això, de seguida, en aquest programa, avui tenim molt de contingut polític. Per tant, d'aquí una zona farem la primera entrevista, entrevista de portaveus. Avui hem conversat amb la portaveu del grup municipal d'Esquerra, Maria Roig, amb la que anirem fent balanç, farem balanç d'aquest any en curt, d'aquest 2025. Però passaran més coses. Sabriu Rius, bon dia. Bon dia. I el González, bon dia. Bon dia.
També tindrem la penúltima tertúlia política de l'any, la compartirem amb la consellera portaveu del PSC, la Sandra Ramos, amb la consellera portaveu del PP, Maria Mercè Martorell, el portaveu d'en Comú Podem, Jordi Collado, i la consellera portaveu de Vox, Judit Gómez. Avui, quatre tertulians.
Avui se'ns gira feina, eh? Sí. I mira, per cert, l'entrevista que no s'heu de perdre avui és d'aquestes, evidentment, també, eh? Però l'entrevista de les 10, perquè parlarem amb un tarragoni que ha completat el camí de Sant Jaume després de patir ara fa 3 anys un ictus.
que li va deixar seqüeles greus, és el Pere Fernández, de Sant Pau, 71 anys, que ha recorregut des de Roncesvalles fins a Santiago de Compostela en tricicle. Avui ens ho explicarà a partir de les 10, i a més a més ja té un altre projecte per l'any que ve, que no és ni més ni menys que fer a Roma Finisterra amb el mateix tricicle. Vull dir que, Déu-n'hi-do, la història de la superació que avui ens explicarà, ens deia que feia pocs mesos que no podia ni parlar...
ha anat recuperant la parla i, a més a més, ha fet això, el camí de Sant Jaume. Avui ens ho explicarà a les 10. Després rebrem el gremi de paxessos perquè aquest dimecres lliuren els guardons d'excel·lència agrària, com sempre fan aquest acte. I avui parlarem, mira, de cultiu d'algues o del món del cava. Són alguns dels protagonistes d'aquests premis, l'Enric Reverter, el Mario Muñoz Domènech...
Els acompanyarà el Carles Samper, el secretari del Gremi, i amb ells parlarem sobre aquests guardons d'excel·lència agrària que es lliuren demà. Núria Cartanyà, molt bon dia. Hola, hola. Comença amb un llibre a les mans, que l'han teta. Sí, l'estava acabant de follejar, no me l'he pogut acabar del tot, però enganxa, enganxa bastant. Estem parlant de l'últim llibre de la Gemma Ruiz Palà, Una dona de la teva edat.
De la meva. De la meva. De la meva. Hem fet el mateix comentari fa 10 minuts. Sí, mare de Déu. Doncs això, que la Gemma Ruiz Palà presenta aquesta novel·la, que ens parla d'una dona que decideix viure plenament la vida a partir dels 50. Avui passa per Tarragona. Perquè qui llegeixi aquest títol, una dona de la teva edat, no saps de quina edat. Com que la protagonista de portada ja es veu.
Molt bé. Vinga, va. Vinga, va, anem per feina, que avui tenim molta feina. Espera't, abans d'anar per feina hem de regalar Port Aventura Club.
PortAventura Club és el regal perfecte per viure a PortAventura World tot l'any amb la família o els amics. Tindreu avantatges exclusius en reserves, aparcament i descomptes dins del parc des de només 150 euros per persona. Podreu escollir entre tres tipus de passi anual i aconseguir accés il·limitat a PortAventura Park, Caribe Aquatic Park i Ferrari Land segons el tipus d'experiències que preferiu per gaudir d'un any inoblidable. Fantàstic. Regala Club, regala un any sense límits.
Doncs vinga, part d'aventura club, i amb la primera opinió del dia, amb tot el que fa possible el programa, les veu que ja heu sentit, però també Mauri Fernández, Joan Dero Pérez a la producció, Lluís Comas a les Vites, sóc i us parla Josep Sunyer. La primera opinió del dia, l'espineta amb tarragonins de Juanan Fernández, director d'Esport Events, que ens parla del món del running a l'alça. Espineta amb tarragonins, la veu de Tarragona.
El boom del running, jo porto 30 anys en aquest sector i diria que han passat tres etapes importants, tres booms. Els 90, la barca del Martin Fizz i la Ben Anton, amb aquelles maratons que va fer aficció i va créixer molta gent afició cap a l'al·letisme i cap al running posteriorment.
Recordo també, prepandèmia, cap al 18-19, va ser una època d'orada molt bona, va créixer molta gent, i ara, postpandèmia. Està clar que la gent està molt sensibilitzada cap al control del cuerpo, la nutrició, la salut i cuidar-se, i la pandèmia ens ha ajudat moltíssim a tenir més sensibilitat cap a això.
i hi ha molta gent jove i molta dona que corren. Se'ns anar més lluny a Tarragona, a la Women Race 4.000 dorsals, a Tarragogel Race 1.800 dorsals, a Miquel Tarragona 1.600 dorsals, són un exemple d'aquests últims dos mesos de com ha crescut l'interès per córrer. Jo crec que és una moda, la gent jove ara, hi ha el social run i molts influencers que estan fent running, que és molt fàcil, el front door to door que diem, el running és fàcil, surts de casa en les sabatilles, qualsevol tipus d'outfit, de roba,
Surt de casa, arribes a casa, no necessites ni cotes de gimnàs ni quedar amb algú per fer un partit de pàdel o tenis o futbol. És un esport fàcil, tu mateix, quan vulguis, des d'on vulguis i pots fer-ho. L'estrada ha crescut, que és l'associació social dels Sàners, ha crescut més d'un 50% en el 2024.
I al final són modes, van i venen. Hi ha gent que es quedarà, gent que marxarà, gent que farà crossfit, gent que farà ciclisme, gent que farà trialó, i altres nous que vindran. Jo crec que estem en un moment molt bo, molt dolç, i és bonic que la societat vulgui fer esport, vulgui fer salut, i que els vulgui cuidar és molt important. Així que llarga vida el running, que jo crec que és la base de molts esports que es puguin mantenir la gent en forma. Així que llarga vida el running i llarga vida aquests booms que creixen i creixen i creixen.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
A l'escola de formació ja pots obtenir els nous graus C en fitness i esports, un sector amb alta demanda ocupacional. Vols ser tècnic d'activitats dirigides? T'agradaria convertir-te en entrenador personal o tècnic de sala de fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any forma't amb nosaltres i accedeix al registre oficial de professionals de l'esport de Catalunya.
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com Cursos pendents d'adjudicació.
Doncs ja, estem a la veu de Tarragona i avui hi ha, com dèiem, entrevista de portaveus amb la portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana, Maria Roig. Maria Roig, què tal? Molt bon dia. Hola, molt bon dia.
principal grup al Consistori, l'oposició. Ahir feia balança informal, l'alcalde Rubén Minyalés parla una mica de que ha anat aquest any 2025 amb l'esmorzar informal amb la premsa. Alguns ítems, però per vostès, com ha estat aquest any 2025? Li pregunto a ell, que ahir exposava ell, però va ser que no és el balanç d'Esquerra. El primer titular és que no som el grup més gran de l'oposició, sinó que som l'únic grup a l'oposició a l'Ajuntament de Tarragona, i jo crec que aquest és el titular.
Durant aquest any s'ha demostrat que la resta de grups s'han dedicat més a fer oposició de l'oposició que no pas oposició al poder o al govern, que és el que tocaria fer a una oposició. Per tant, jo crec que en aquest any també el que s'ha demostrat sobretot és això, que Esquerra Republicana el que fa és fiscalitzar el govern de la ciutat de Tarragona i ser constructiu sempre en allò que és bo per la ciutat.
Li posa fàcil la gent de redacció, ja tenen el titular, ja podem anar a prendre el cafè. Evidentment, ja sabeu que vinc d'un món que també buscava titulars i, per tant, ja el teniu. Què destacaria d'aquest 2025? Perquè han passat moltes coses, de fet, en guany, però què destacaria des del grup d'Esquerra?
Bé, jo destacaria que, a part del que ja he dit, que és evident, i s'ha demostrat, per exemple, en aquests últims pressupostos, que aquest govern actual socialista no té un projecte de ciutat, que no té ambició ni rumb, perquè el que veiem és que, més enllà de tirar endavant aquells projectes que ha heredat, i que, per tant, els veiem encara avui, encara tiren de vet, encara tiren d'allò que van heredar, no veiem un disseny de la ciutat, no veiem un projecte concret.
I això ho veiem, per exemple, quan ens venen fum amb el tema del consorci, o quan, per exemple, creiem que no defensen com cal la nostra posició a l'àrea metropolitana, o quan, per exemple, en coses tan fàcils com la mobilitat, veiem que en sec fan un carril vicint un carrer i a l'altre no el fan. Miri, la política ha de ser decidida, o les coses es fan o no es fan.
però fer-les a mitges i d'aquesta manera no té cap sentit. I jo crec que utilitzo els carrils bici com una metàfora. O la cosa és una xarxa que té sentit i ens comunica entre tots, o fer fragments per anar contentant uns veïns i altres ens porta a una mediocritat i a una ciutat sense disseny.
O treure Pere Martell, eh? Van treure Pere Martell, sí. Del que deia ahir, de fet, Vinyoles parlava de l'any de l'ímpuls definitiu, parlava de la tabacalera, parlava de la professió inicial del POM, que això sí o sí s'haurà de fer aquest any, el 26. Sí, però fa molt de temps que no tenim cap reunió amb l'equip de govern per parlar del POM, fa mesos i mesos que no tenim actualització, ens van dir que s'havien de recalcular algunes coses per temes de zones inundables, que havien enviat alguns paràmetres...
Però la veritat és que fa molt de temps que no en sabem res, cosa que evidentment ens preocupa perquè al final és un pom que, d'alguna manera, el conseller Puig ho ha dit sempre, és el nostre pom, és el que ells han heredat i ens el sentim molt nostre, però clar, hi ha molts serrells que s'han de negociar per filar i ens preocupa que fa molt de temps que no en sabem res. Però també d'aquest any...
Destacaria aquest nou contracte de la Brossa. Jo crec que és un dels grans temes també sobre la taula. I la Brossa, jo crec que Tarragona no havia arribat mai als extrems de brutícia que hem vist en aquests últims mesos, ha anat millorant, però queda moltíssim de recorregut. El contracte és bo. Nosaltres el vam deixar redactat. És un bon contracte que té, a més a més, aquella clàusula que et pago per la feina feta.
I, per tant, això, que hi hagi algú que vetlla perquè es faci la feina i, si no, no es paga, crec que és bo. Ara cal que el govern, com en tot, s'ho cregui, igual que pot ser el tema de la zona de baixes emissions. El govern o es creu les coses i les aplica en fermesa o acaben sent aquell aigua barreig que, com deia abans, ens porta a la mediocritat o ens porta a que les coses no s'acabin de fer i, per tant, no contentem ni uns ni els altres i seguim tenint problemes.
De fet, han reclamat repartir la zona de baixes emissions a la part alta, almenys. Sí, això és el que demanen veïns. És evident que la zona de baixes emissions, ells sempre s'escuden en que és una cosa, un imperatiu que els ve de fora i que s'ha de fer, però, evidentment, una cosa és el marc en què tu has de jugar i l'altra és com jugues. I, per tant, totes les excepcions que ells apliquen, etcètera, etcètera, jo crec que és una zona de baixes emissions que ha demostrat que no se la creuen. Amb el tema de la prosa, Tarragona és Nàpols.
Tarraona no és Nàpols. No, per moltes coses no ho és. I per la brossa tampoc, eh? I per la brossa tampoc. Ara no. Fa uns setmanes enrere, déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Si era amb la cosina germana de Nàpols, fàcilment. Ha vist que han millorat les coses amb un mes i escaig que porta la urbacera al servei? No crec que haguem arribat al punt en què hauria d'estar la ciutat.
o el punt en què ens pot permetre tenir a la ciutat aquest contracte. També diré que va haver-hi una campanya, jo diria que era bé pre-electoral de l'alcalde, enviant a les bústies de les cases una carta...
dient que havia arribat aquest nou contracte que seria bo per la ciutat, demanant-nos paciència firmat per l'alcalde, on no vèiem enlloc ni tan sols el segell de l'Ajuntament de Tarragona, per tant no sabies qui es dirigia cap a tu. I per tant, jo crec que...
que hi ha una millora respecte als dies desastrosos que vam viure fa unes setmanes, però que encara queda molta feina per fer, n'estic seguríssima. No fa tant, hi ha gent que segueix enviant fotografies de containers totalment amb bosses fora, que no han passat, o a vegades segueix passant amb una certa aigüeta pels carrers que no acaben de netejar, per tant...
La gent segueix, en alguns casos, queixant-se, perquè no estem... O sigui, aquest contracte hauria de permetre tenir la ciutat com una patena, i ara, en aquests moments, no ho està. El tema del POUM, que s'haurà de tirar endavant aquest proper any a l'aprovació inicial, que sempre recordem que és l'aprovació inicial, però que es va començar a escriure a l'etapa d'Esquerra, per tant, com a únic grup que fa oposició, faran oposició constructiva amb el POUM?
Constructiva, sí, clar. Les reunions que hem tingut fins ara, sempre amb el conseller García i amb l'equip del POUM, aquest equip que va crear el conseller Puig i que ha fet una feina excel·lent, doncs sempre s'ha fet de manera constructiva. Hi ha hagut algun punt en què potser ens havíem de trobar o havíem d'acabar de negociar, però en línies generals, doncs sent el nostre POUM, sí, clar, estàvem d'acord, però ens preocupa que fa tant de temps que no n'hem tornat a parlar.
I qui més els preocupa o els preocupa des del grup municipal d'Esquerra, per cert, veient que estan entrant els tertulians, d'aquí no estan, també farem una mica de balanç en termes de tertulia política. Doncs, bueno, ens preocupen moltes coses, el que deia abans, no? Per exemple, veient els pressupostos, ens preocupa, per exemple, doncs, ens diuen...
La partida de cultura ha augmentat, etcètera. Home, sí, però no ens fem trampes al solitari. El pressupost d'aquesta casa, de Tarragona Ràdio, està dins de cultura quan no havia estat mai. Això ja és un milió d'euros. Per tant, no ens fem trampes al solitari, que crec que és una mica lleig. O, per exemple, una cosa que ens preocupa és que el concurs de Castells, que té un pressupost de 350.000 euros...
en el pressupost d'aquest any surt amb 250.000 euros. Aquests 100.000 euros se suposa que aquest any dependran d'una subvenció, per això no s'havia fet mai, i això també ens fa patir. Ens fa patir també el tema, per exemple, de construcció del Consorci del Patrimoni Tàrraco.
mirin, jo vaig anar a la presentació d'aquest consorci quan va vindre el ministre, quan va vindre el Salvador Illa, quan va vindre l'arcabisbe, quan va vindre la presidenta de la Diputació i l'alcalde, i és fum. És fum. I els que estàvem allà ja ho sabíem, perquè a la llarga s'ha anat descobrint que, tot i que Tarragona necessita un consorci, perquè el necessita, perquè és l'eina necessària que tenim per poder implementar el pla de gestió del patrimoni cultural, aquest consorci se'ns ha venut com que
tots aquests actors en formarien part. En la presentació, la presidenta de la Diputació ja va dir que de moment no en podien formar part, només el dia de la presentació ja, sinó que la subvenció que donaven per a Patrimoni a Tarragona, doncs ara la donarien al Consorci. L'arcabisba va fer un discurs excel·lent, però de moment l'arcabisbat no hi és, perquè no hi ha entesa.
Després resulta que en unes jornades de patrimoni que es van fer fa pocs dies a la Torre del Pretori, molt interessants, Jordi Tracerres, que és la representant d'UNESCO de Tarragona, ja va dir claríssimament que des del 2023, que va ser l'últim consorci que es va fer amb el Ministeri, el Ministeri ja no hi va entrar, perquè el Ministeri no entrarà en cap consorci.
Per tant, això l'Ajuntament ho sap. Doncs no ens digueu que el govern entrarà al Consorci Tàrrec, o no ens digueu que el Ministeri entrarà, perquè ho sabeu, que no és veritat. Per tant, expliqueu-nos quina serà la fórmula, però no ens vengueu allò que no serà. Per tant, de moment, és Generalitat i Ajuntament, i aquests són els dos actors que s'han d'entendre.
que nosaltres ja ho vam començar a treballar, que nosaltres, jo recordo, en l'època de Ballesteros, el pressupost de patrimoni eren 15.000 euros, eh?, per la conservació del patrimoni. O sigui, no m'estralla que caiguessin les pedres del pretori, que havies d'anar esquivant-les quan passaves per allí al costat, o se'ns enfonsés l'amfiteatre.
Nosaltres ja vam ser els primers que vam fer una entesa amb la Generalitat i vam fer un conveni per ficar 100.000 euros cadascú per la conservació d'aquest patrimoni, i això, evidentment, és un engranatge que va començar amb nosaltres i que havia de fer-se més gran, a part de totes les inversions importants que havíem de fer, com la façana al pretori, etc. Per tant, consorci, tenen un any, a més a més, abans de l'1 de gener del 27, per veure també l'entesa entre treballadors, Generalitat i Ajuntament.
Nosaltres ja ho vam dir, estarem fiscalitzant aquest consorci, entenem que ha d'existir, però no creiem que aquesta sigui la fórmula i per això, de fet, al gener anirem al Parlament, perquè ja hem convocat la consellera de Cultura per parlar-ne. Per tant, des d'Esquerra estem fent aquesta feina, com totes les feines de final de formigueta que hem anat fent. La notícia del Jaume I, de fa pocs dies... És la segona pregunta. Perdó, m'he adelantat.
Ja se m'avança, però no, no, però li anava a preguntar, perquè de fet he vist un vídeo de Jordi, conseller Fortuny, parlant, doncs, bueno, tribuint-se de fet el mèrit del grup d'Esquerra de desencallar aquest projecte en benefici de les arques municipals. Per això implicarà revertir diners que eren en l'àmbit judicial, en l'invol judicial, i que ara podrà recuperar l'Ajuntament.
És aquesta feina que a vegades des d'Esquerra diem... A vegades fem una política que no és de focs artificials, que no es veu, però és una feina imprescindible per la ciutat. Quan a vegades dèiem que el conseller Fortuny ha reduït, i per tant el govern republicà ha reduït 24 milions d'euros al deute de l'Ajuntament. És una política que la gent no va pel carrer parlant-ne d'això.
Però és imprescindible perquè l'Ajuntament sigui un Ajuntament sa que pugui fer, per exemple, coses com convenis i consorcis, el desencalla d'una situació precària en la qual estava. Però, clar, és una política de formigueta. I la del Jaume I és exactament el mateix. El conseller Fortuny, en un despatx, amb tota la discreció del món, va anar mirant què havia passat amb el tema del Jaume I. I va veure...
que amb tot el tema de la ferralla que hi ha dintre del pàrquing, s'havia pagat per doble. I això, aquesta feina de formigueta que no omple titulars als diaris, és el que ens ha permès dir, escolti'm, de moment 3,2 milions l'Ajuntament de Tarragona ja no els pagarà perquè ha demostrat que s'havia pagat per duplicat aquestes factures, per tant, ens estalviem 3,2...
Però ara és molt important també que això apartarem a Esquerra, a l'Ajuntament, que es presenti aquest recurs perquè, evidentment, el Santander, que és qui va comprar aquesta empresa que va fer fallida, que és la propietària de tota aquesta ferralla, ens tornin allò que van pagar de més amb els interessos. I aquesta forquilla pot anar entre 7 i 12 milions d'euros, que són diners, repeteixo, dels tarragonins i les tarragonines. I que tota aquesta millonada, que poden arribar a ser uns 15 milions d'euros, són per l'Ajuntament i són perquè els tarragonins i les tarragonines visquin millor, ara.
És una política de formigueta, discreta, que no surt als grans titulars, però que és una feina que jo crec que és per treure's al barret. Per cert, tanquem l'any amb una mirada amb el que pugui passar a nivell de l'Estat. Avui hi ha moltes compareixences pràcticament de tots els grups polítics.
a lo que va dir Pedro Sánchez ahir, i també la Conferència Episcopal, abans ahir, que si vol també ho podem comentar, del que va dir l'Arcabís de Tarragona, del que va dir el president de la Conferència Episcopal, perquè els temes són una mica estranys, a vegades. Però també avui, t'has dit que Oriol Junqueras es reunirà al Montclo després del rei Sant Pedro Sánchez, per tant, veurem què passa el 26 en aquest sentit, l'àmbit polític estatal, no?
Sí. Pel que fa a la política estatal, jo crec que ja fa molt de temps que Pedro Sánchez, jo almenys el veig com un fonàmbul, passejant per aquesta corda fluixa, buscant equilibris. Ara avui deien que...
que apretaria perquè l'amnistia fos obligable, que Puigdemont pogués tornar abans de la primavera, perquè així ell creu que això suavitzarà junts i li permetrà seguir fent aquests equilibris per esgotar la seva legislatura. Però a la vegada veiem discursos lamentables, sincerament, jo quan escolto Feijó, quan escolto certs discursos,
doncs és... no puc dir altra cosa que lamentable, perquè la veritat és que la política passa per uns moments de crisi bastant profunda. Què passarà a l'Estat? Clar, també ens diuen, no? Hem de mantenir Pedro Sánchez perquè, si no, vindrà el llop. Vé l'ultradreta i no podem permetre que l'ultradreta vingui. Però, clar, aquest discurs és un discurs amb moltes trampes. Per tant, què passarà? No ho sé. Jo crec que nosaltres, des d'Esquerra Republicana, ens hem de dedicar a fer el que fem sempre, que és treballar
en el cas de la política municipal pels nostres ciutadans i ciutadanes i en el cas de Catalunya pel nostre país. I allò que serà bo pel nostre país, doncs, farem. El llop ha arribat a Xile? El llop està arribant a masses llocs, però el de Xile sí que realment és dolorós, jo diria, que un país que va viure el que va viure, que ara hi hagi aquest personatge que analça la figura, per exemple, de Pinochet, jo crec que és terrible, però és simptomàtic del que s'està vivint arreu del món.
Algun desig pel 2026? Algun desig pel 2026? Home, fora bo que a Tarragona es desencallessin temes que la fessin brillar com cal, que, per exemple, alguns dels temes es desencallessin, que, no sé, de desitjos n'hi haurien molts, la veritat. Clar, és difícil...
que es compleixin les coses que nosaltres volem quan ni tan sols hem pogut negociar pressupostos. Per tant, des d'Esquerra el que farem, com sempre, és incidir sempre que puguem, defensant els ciutadans i ciutadanes com pot ser els pares de l'escola rebessada en la seva lluita perquè les obres no afectin a les criatures.
o perquè alguns monuments siguin accessibles, com ens van dir que seria el passeig arqueològic amb aquesta rampa que des d'Esquerra vam demanar, i per tant seguirem treballant perquè Tarragona sigui una ciutat cohesionada, sigui una ciutat accessible, i per tant nosaltres seguirem posant la banya en això, i per tant esperem que el 2026 Tarragona estigui més cohesionada, sigui més accessible i més sostenible. Per cert, di xous plenari, aquest di xous.
Sí, dijous plenaris. Sí, és un plenari una mica breu, pel que hem vist en l'ordre del dia. És breu, però en l'apartat d'emocions sempre hi ha temes de cap de la importància, com el que deia ara, de l'escola de la Rebassada, per exemple. Maria Roig, gràcies per acompanyar-nos. Portaveu del grup municipal d'Esquerra, l'Ajuntament de Tarragona. Com ens ha dit al començament, l'únic grup que fa oposició real. Ja hem tancat amb aquest titular, eh? Sí, sí, i tant. I si no ens veiem, crec que la darrera tertúlia, que és la setmana que ve dimarts, però deixeixin el bon any, eh?
Perfecte, molt bon any i bones festes.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Fruteria Natur Fruits, Peluqueria Estilos, òptica Teixidor. I el 20 de desembre vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Obramat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El Nàstic vol allargar les bones sensacions, sumar la tercera victòria seguida i sumar la sisena jornada sense perdre per tancar el 2025, com diu el mig campista Mangel.
Dissabte 20 de desembre, a les 9 de la nit, viurem el darrer partit del 2025, corresponent a la jornada 17 de Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estadi del Maulí d'Antequera, entre l'Antequera Club de Futbol i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils,
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Radio. El Fòrum Polític, la veu de Tarragona.
Doncs vinga, sintonida de Tertúlia Política, avui penúltima de l'any. Ens queda la que farem posterior al plenari d'aquests shows. Per tant, el dimecres, vinent dia 23...
que serà l'última del 2025, però avui encara, això de penúltima, que compartim amb la consellera portaveu del PSC i del Govern, Sandra Ramos. Molt bon dia, benvinguda. Hola, molt bon dia. Consellera també portaveu, que anava a dir d'estar del PP, perquè ha d'arribar Maria Mercè Martorell, el podem saludar de seguida.
El portaveu, com ho podem, Jordi Collada, molt bon dia, benvingut. I la consellera portaveu de Vox, Judit Gómez, molt bon dia, benvinguda. És temps d'anar fent balanç d'aquest any. De fet, avui, ara veia que hi ha un munt de compareixences a nivell de Catalunya, tots els grups polítics, a nivell de l'estat també hi ha molt de moviment, però hi ha moltes compareixences. Ahir ja feia balanç l'alcalde, balanç informal, amb els periodistes. També aprofito que tinc la consellera de Cultura, perquè ha estat un any que culturalment han passat moltes coses, i han passat també l'any que ve, podrien
en part la Tabacalera, ja ho va dir l'alcalde ahir, però també la Biblioteca Provincial, la Pepita Ferrer, en fi, hi ha moltes coses a l'àmbit cultural que aquest any han estat desencallades històricament i l'any que ve també es veuran molts projectes. Començo per vostè.
Sí, un any intens de projectes. Crec que l'anunci de la Biblioteca Pública Estatal a la Tabacalera va ser important, el Consorci del Patrimoni també, el fet que hi hagi bona sintonia amb el Ministeri de Cultura i la Conselleria de Cultura de la Gent i nosaltres, això facilita molt, doncs,
que les coses avancin i culturalment la ciutat també l'aprovació del pla estratègic ens ha ajudat també a endreçar moltes coses, a tenir clars els objectius els projectes avancen i només cal veure les programacions, com estan al teatre i sobretot preocupar-nos per qui va al teatre però també com sempre dic per qui no va, per què no va
i trobar aquests motius, no? Però sí, un any, i l'any vinent, a més, hi ha concurs de castells, vull dir, tenim un any intens i l'any que ve també serà molt intens, la celebració dels 25 també ha estat molt intensa, els 25 anys de patrimoni, un any important, la brossa, vaja, no sé, és un any en què han passat moltíssimes coses, s'han desencallat molts temes estratègics per la ciutat.
Senyor Collado. Bé, jo crec que per nosaltres, i voleu mi tema, jo crec que és un bon any també des del punt de vista, i ha de ser un bon 2026 amb el tema habitatge, amb la, no?, per fi, l'acabar i les obres i repartir, no?, i distribuir la vivenda dels Lliberes, el PP10, ha estat un any important a nivell de...
D'habitatge, s'ha desencallat la construcció de l'edifici de Rebassada, s'ha anunciat la construcció de l'edifici de Flores Viguerreta...
És un any que jo crec que comencem a veure alguns fruits de la feina feta, la compra de l'edifici al Carrelleida, la compra de l'edifici a Bona Vista, és a dir, tota aquesta lògica del lloguer social i del lloguer accessible que hem d'anar impulsant també alguns acords al Parlament. Jo crec que la importància que la Generalitat vulgui construir l'edifici allà a la zona de Joan XXIII, amb 130 vivendes de lloguer accessible, ha estat un any intens, jo crec que...
Lògicament, per nosaltres, segurament l'anunci de la biblioteca a cada calera que s'ha d'acabar de concretar aquest 2026, que falten paperots que signar i que hem d'accelerar per signar-los, són bones notícies i jo crec que Raon està fent deures en àmbits clau i, per tant, anem avançant. Judit del Gómez.
Sí, bueno, nosotros lo que querríamos destacar de este año y reconocer es el acerto del señor alcalde en la creación de la nueva unidad de la policía de proximidad, que recordaré que las funciones, y que por cierto ayer asistimos al acto, las funciones de esta nueva unidad son, por ejemplo, la detección de armas, de drogas, de actividades ilícitas, combatir la ocupación ilegal, el tráfico de drogas, el vandalismo en zonas degradadas, etcétera.
Esto está sacado de la ficha técnica aportada por la propia Guardia Urbana. Lo que nos viene a decir es que esa sensación que tenían los vecinos y que para el señor alcalde era solo una percepción, esto es una realidad. Es la realidad que venimos denunciando desde Vox desde hace mucho tiempo. Y, bueno, finalmente celebramos que el señor Riñuales haya encontrado el rumbo, aunque sea siguiendo la estela de Vox. ¿La estela de Vox en qué? La estela de Vox con el tema de la...
Con el tema de la inseguridad y que reconozca que había un problema y que eran una de las principales preocupaciones de nuestros ciudadanos. Por lo tanto, todos nuestros agradecimientos y celebraciones por esta nueva unidad. Por el resto, le voy a empezar a restar medallas que se ha colgado el señor Viñuales, como es el tema, por ejemplo, de la basura. De momento no hemos visto nada. Lo único que tenemos es que la ciudad continúa en el mismo estado
al mismo estado, y tenemos unos trabajadores que están enfadados y cabreados porque no tienen unas instalaciones dignas, no tienen uniformes, no tienen EPIs. Entonces, el tema de la basura todavía está judicializado y ya veremos cómo acabará. O sea, hoy por hoy el tema del contrato de la basura, sí, se ha firmado un nuevo contrato, pero todavía está por ver el año que viene qué va a pasar con el contrato de la basura, que, bueno, esperemos que se desencalle y por fin pongan remedio al problema que tenemos.
Respecto a la gran medalla que se cuelga el señor Viñuales sobre la plataforma, bueno, si su éxito es derruir plataformas, nosotros estamos más por construir, más que por derribar. Habla también mucho, ayer comentaba mucho del tema del turismo deportivo. Bueno, pues el turismo deportivo de élite sí, es evidente que ha habido un gran salto cualitativo, pero se olvida el señor Viñuales.
de los ocho años que estuvo en la oposición pateándose todos los barrios y del estado tan lamentable en lo que están las instalaciones deportivas. De eso se ha olvidado el señor Viñuales, o sea que también le restamos la medalla. Y por último, este 2025 cerramos también con más gasto. Ha continuado manteniendo los impuestos abusivos, va a continuar así para el 2026...
Y lo que yo remarcaría como colofón final es el remate fin de fiestas que vamos a tener este año con la puesta en marcha de la zona de bajas emisiones. Que yo advierto que a las personas que vayan a salir este fin de año que vayan con cuidado porque se pueden encontrar con una multa de 200 euros para no hablar de la baliza.
O sea, que para nosotros no es muy positivo. No, no es multarà aquest any. Hi ha una... Sí, no, clar, és que... Hi ha un any de moratòria, que l'altre dia en parlàvem amb en Sonia Orr, la consellera, i, per tant, aquest any crec que només multarà els que vinguin de fora i hi ha moltes... Però afectarà... Necessitem dos tertúlies més, només per desmentir totes les mentides que diu cada vegada que ve la consellera de Vox. Bé, pot ser la Judi, com pot ser qualsevol persona de Vox que obri la boca, eh?
Cualquier vecino que venga de fuera a Tarragona no va a recibir una multa? Dibuixen una realitat d'entesca que no existeix. És a dir, els índexs de criminalitat han baixat. Por eso crean esta unidad. No, no. La unitat es crea perquè tenim problemes puntuals que crec que s'han de resoldre. Però, en general, els índexs de criminalitat han baixat. I això són dades oficials, són dades del Ministeri de l'Interior, no són coses que ens inventem. Per tant...
És a dir, el fet que tu posis mesures per arreglar problemes puntuals que hi ha a la ciutat, i sabem que tenim barris que hi ha problemes enquistats puntuals que s'han de resoldre, això no vol dir que tot sigui aquest panorama que vostè pinta, no? El tema de la brossa...
és igual, vostè diga el que vulgui, la gent ho veu pel carrer, és que no cal explicar més. Evidentment, la ciutat no estarà plenament neta d'un dia per l'altre, perquè això no és màgia, és una nova empresa, i per tant, per això s'ha explicat amb el...
amb la campanya de difusió que es va fer per explicar que les coses no s'arreglaran d'un dia per l'altre amb l'entrada a la nova empresa, però sí que anem veient millores i sí que anem veient canvis. Però vaja, és el seu discurs, senyora Gómez, és que no n'hi ha un altre. És el seu discurs. El discurs de l'apocalipsi és el discurs que tot va supermalament, que això és un desastre i li ha faltat dir que és culpa dels moros, que li ha faltat temps, per dir-ho.
Hi ha faltat temps per dir-ho. Per tant, en aquesta situació, doncs, sabem què és el que hi ha. La gent està contenta que ja no hi hagi la plataforma del miracle, però no cal que ens excusem. La gent està contenta perquè és una obvietat i parlàvem de totes les coses positives que han passat aquest any.
Per tant, vostè dibuixa un panorama que no es correspon amb la veritat, però vaja, el que ens té acostumats cada vegada que parla no passa res. Després replicarà, que al senyor Collota també li vol dir alguna cosa.
No, jo crec que... Senyora Gómez, com sempre, em sorprèn amb les seves declaracions. Jo crec que avui he portat les coses més a puntetes i, com a mínim, no he dit que la cultura era soroll. Per tant, l'última tertúlia avui hem avançat. Està bé.
Jo crec que en dos mandats s'haurà d'un mandat social demòcrata en aquest camí. Per tant, bé, jo crec que les visions apocalíptiques serveixen perquè serveixen, que és per confrontar i buscar el rendiment electoral. Jo crec que fem un flac favor a la gent de la ciutat amb aquest mode electoral. I no ho dic per vostè, que no és l'única que està en campanya continuant en aquest Ajuntament.
Però és veritat que les coses... A més, em feia un fart de parlar amb el govern i dir-los aquelles coses que no m'agrada com estan. Però d'aquí, la seva visió apocalíptica, és a dir, mira, aquesta unitat de la Guàrdia Urbana a mi m'agrada poc.
perquè té una perspectiva molt d'ofensiva, és a dir, no de servei públic. És a dir, a mi què m'hagués agradat, i jo crec que això és un pendent d'aquesta ciutat, és que tinguéssim patrulles de la Guàrdia Urbana caminant per parts, places i carrers. I això ja fa tota la prevenció que caldria fer.
I jo crec que en aquest sentit, aquesta unitat que queda muy molona en los vídeos, haurem de veure com ens comporta. Porta una pistola Taser, que no ens oblidem que hi ha informes a nivell de la Unió Europea que alerten del risc de l'ús d'aquest tipus d'armes.
I, a més, amb encert, perquè hi ha coses que es fa millor dit jo, aquestes ja porta incorporades una càmera al PIT que permetrà gravar les intervencions per evitar situacions perilloses. Perquè no ens hem d'oblidar, i jo crec que aquí se n'obliden sempre, vostès, la gent de Vox, que la Seguretat Ciutadana és una competència de la Generalitat.
I que aquest Ajuntament s'està fent de gastar una pasta ingent, uns diners ingents, en recursos humans, en guàrdia urbana, no per regular mobilitat, que és la nostra competència, sinó per fer tasques d'asseguretat i de prevenció. I aquí és on jo crec que també hem de dir alto algun dia. És a dir, jo crec que la gent de Mossos d'Esquadra, que fan una feina impecable amb el seu dia a dia, els faltan recursos i s'han de destinar i haurien d'estar també passejant els carrers.
tenim aquesta mania de pujar-los a un cotxe i no tornar-los a veure. Per tant, home, jo crec que plantejar que s'ha creat aquesta unitat perquè la situació és tan terrorífica en aquesta ciutat, jo no sé on viu vostè. Però, vamos, jo no sé si vostè passeja massa per la ciutat. És a dir, que hi ha conflictes concrets i tant, que hi ha conflictes que duren 30 anys i tant,
Però que aquesta ciutat no és el Bronx, què diria aquell, eh? Maria Mercè Martorell, molt bon dia, benvinguda. Bon dia. Perdoneu la veu, eh, que estic així. No, no pateu. No, avui... Més que menys està... El gradient és això, no?
I més que menys d'estar acostumat, a punt de acostumar-se. Feien balanç de l'any, parlàvem d'aquest any. Ardolts també del que va dir l'alcalde i Rubén Miñuales en la compareixença informal amb els periodistes, que era un any per la tabacalera, amb el tema La Brossa, etcètera. També també per vostès ha estat un bon any aquest 25, la pregunta que plantejàvem al començament, i que ens espera el 26, bàsicament. Dèiem, si vol aportar la seva també...
Bé, a veure, com tots els anys, jo crec que aquesta valoració no la fem cada any, hi ha llums i sombres, evidentment. O sigui, re en aquest món ni és tot catastròfic, ni tot dolent, ni tot bo, no? Agafant, per exemple, el que ara estava dient el Jordi, a nosaltres ens agraden els dos models junts, o sigui, ens encantaria, per exemple, aquesta policia, si també sabeu que sempre l'hem reivindicada,
Aquesta policia de carrer, de peu, que a més estigui molt urbana, em refereixo, que estigui molt connectada i molt vinculada als veïns, i que sempre ho hem dit, i que el número de telèfon sigui directament amb aquells agents, i ja no es tingui perquè siguin els que tenen més contacte amb cada una de les zones, amb cada un dels barris, perquè creiem que és un informe.
una intervenció molt més ràpida. Però això no quita que aquestes unitats creiem que també poden ser necessàries, no perquè sigui una qüestió catastrofista, sinó perquè moltes vegades ejerceixen, tant l'una com l'altra ejerceix una prevenció l'una d'una manera,
amb una, diguéssim, vinculació més propera als ciutadans i les ciutadanes, i l'altre, home, per aquell que no és el ciutadans ni les ciutadanes, sinó que és aquell que ve de l'Inquí, que moltes vegades és de la ciutat, d'altres venen de Barcelona, d'aquí, d'allà, d'on sigui...
amb un efecte crida en un moment determinat, pel que sigui, quan hi ha mercat. Estic parlant de coses aquestes, carteristes, etcètera, etcètera. Bé, també ejerceix una funció important dissuasòria, perquè, vulguessin o no, tenen un impacte visual, com molt bé deies, porten el tema de càmeres, etcètera.
Per tant, a l'any, nosaltres, per exemple, amb aquest aspecte que esteu parlant, serien compatibles per nosaltres els dos, i són dos models que sempre hem defensat, i amb l'any, llums i sombres, com amb tot, hi ha hagut coses bones, hi ha hagut coses dolentes, crec que ha sigut, i per exemple, amb el tema l'any de la...
dels 25 anys de la declaració de patrimoni, ha sigut un any que, per exemple, ha sigut molt bonic del que han sigut les diferents celebracions, comemoracions, altres coses amb les que no estem d'acord, com ja sabeu tots, i el Jordi Arriu, com el Consorci, etcètera, sobretot amb aquesta cessió del que és la gestió, no?,
Ja sabem que l'alcalde diu les propietats, això està clar, però amb les sessions de les gestions podem estar d'acord amb algunes de les coses que, per exemple, avui posava al diari el tema de tabacalera, amb alguna de les coses que s'han dit que hi aniran o que hi van, estarem absolutament d'acord, a l'ICAC, al Conservatori, amb el tema de la Diputació, amb altres com la Biblioteca, no podem estar d'acord...
etcètera. Per tant, jo crec que el que no s'ha de caure ni en un any catastrofista ni en un any tampoc. Allò de dir, mira, ha sigut el millor any del món mundial, tant de bo. Però tampoc amb aquesta visió catastrofista. Jo l'altre dia ho deia, teníem un acte a nivell de...
de partir d'on parlem, i vaig fer referència a aquestes carteleres que ha penjat Vox, per exemple, a la carretera de Valls, i que en una banda es veu un barri amb una foguera al mig, que jo sembla... No sé si us heu fixat quan entres a Tarragona per la carretera de Valls,
hi ha una cartellera i en un cantó es veu un barri que sembla, no sé, Beirut, o sembla Afganistan en plena guerra, amb un foc tot negre i tal, i a l'altre es veu una família feliç amb un fons verd a darrere. Blanquets, no?, els de la família que està feliç.
Exacte, sí, són una família típica amb un verd a darrere molt mono. No és ben bé el verd box, però és una miqueta... Però crec que aquestes coses no són bones, res blanc ni res negre. I l'estigmatitzar és terrible i donar unes imatges que tampoc no són reals és terrible. Jo crec que tots ens passegem per cada un dels barris i la zona de la nostra ciutat
Hi ha zones que tenen problemes, els han tingut sempre, altres els han tingut ara, i altres les tindran més endavant. Però el que no es pot fer és fer aquestes imatges catastrofistes com s'estan fent. Tot i que deixi'm dir que això els hi funciona, perquè els hi funciona i els hi ha funcionat a Xile, on governa un partit amic.
Jo, a veure, vull intentar contestar. És una malaltia que no passa només aquí. Queda claro que aquí Vox és la única oposició. Queda claro que aquí en los tres partidos... Abans moita en Esquerra. Maria Rocha m'ha dit el mateix, que són la única oposició real. No, no, aquí la única oposició.
en Varellas. ¿En qué lado está el PP con el bipartidismo? La María es la única oposición real. Aquí somos la única oposición. Lo de las imágenes, para hacer mención al cartel, o sea, hay que pasearse por Bonavista, por Campo Claro, y ver que la quema de coches en San Pedro y San Pablo, o sea, esas imágenes son perfectamente de una ciudad como aquí. ¿Pero qué quema de coches? En Bonavista pregunten a los vecinos si queman coches continuamente, contenedores. ¿Pero qué diu? De verdad. Déjame acabar.
No, pero es que está faltant a la veritat. No, la PUCD se acaba porque está faltant a la veritat. Usted habla de que sobre el contrato de la... Bueno, en eso son ustedes los expertos en mentir. Y se está demostrando estos días con las noticias en toda la trama de corrupción del PSOA. Habla con el tema de la basura. Porque su señora Bascal no tiene tramas de corrupción con sus fundaciones y sus historias. De momento no tenemos ninguna sentencia. Tienen a varios imputados, a varios en la cárcel.
No es buena idea tampoco. Pero bueno, vamos a hablar. Dice, no es magia. No, evidentemente que no es magia. Son nuestros impuestos. Con el tema del contrato de la basura, estamos pagando la basura un 40% más el recibo de la basura, un 40% más caro en los últimos años. La subida de Esquerra del 28%. Eso no estoy segura de que sea así.
A Esquerra el último mandato subió un 28% y el 12% que subió el señor Viñuales. O sea, la aplicación del 24% y el 25%, un 40%. Luego dice el recibo de la basura, un 28%.
Repassi els números. És a dir, que ha pujat, però... El 24, el 25... El 22 es va pujar... El 23 es va pujar... No, però diguem les dades bé. És veritat que ha pujat un 40% en els últims 5 anys. 5 anys. La cosa canvia, senyor Gómez. Jo crec que està molt bé... Bueno, déjame'n acabar. No, però pica la dada que és correcta...
I la veritat ens espatlla l'argument, no interessa. No ha pujat un 40%, és que el matís és important. És sostingut. És a dir, no és que ha pujat un 40%, és que ha anat pujant... Sí, amb el govern esquerre i amb el govern socialista.
28% con el gobierno d'Esquerra i un 12% la última subida del senyor Viñuales. Vinga. Digui el que anava bé perquè es marxarà el dia. Dice la senyora Ramos, és que la gent està contenta. Seran los suyos. Usted defiende a los suyos, a su votante, que me parece...
Muy legítimo, es lo que tienen que hacer, pero nosotros tenemos unos votantes detrás que nos han dado apoyo. ¿Cómo es lo que tienen que hacer? No, no, no. Ustedes defienden a los suyos, no me gobernen. No, no, gubernen por toda la ciudadanía. No, porque hay gente que está descontenta con sus políticas. Evidentemente, pero... Pero tothom piensa que si gobernen ustedes no estarían antes de córrer. A ver, ¿a quién os contarías? Evidentemente, las urnas hablan y les han dado a ustedes el voto. Pero gubernen por toda la ciudadanía. No.
Però vaja, com que no ho fem? Si evidentment ho fem, governem... Hi ha un descontent en una parte de la població, que és l'electorado, que ens vota a nosaltres i que... Claro, però sap que les voten a ustedes, mare meva. Pues és així. Entonces, ustedes gobiernan para los suyos. En cuanto al señor Collado, ha hablado de una policía que es ofensiva, que ellos prefieren más el diálogo, ha hablado...
La policia no és ofensiva. No, no. Jo no he dit que la policia sigui ofensiva, que no ho és pas. La policia són servidors públics. Este modelo que ha implantado el señor Villal es ofensiva. Anar a l'ofensiva. No és ofensiu. Ser ofensiu i anar a l'ofensiva són coses molt diferents...
A la ofensiva, miren, los delitos últimamente son de más violencia y más agresividad. ¿Quién tiene la competencia de seguridad ciudadana? ¿Quién la tiene?
¿Quién la tiene? Contésteme usted. Usted me pedía que le contestara. Contésteme usted. ¿Quién tiene la competencia de seguridad? Vale, entonces, ¿qué hacemos? El Ayuntamiento de Tarragona gastando dinero, que no es poco, sino que es mucho, inutilizando a 12 policías, a 12 guardios urbanos, para la tarea diaria de prevención en las calles, para ubicarlas en una unidad que la faena la debería decir la Generalitat de Cataluña.
Pues ustedes que están en la Generalitat... Yo no estoy en la Generalitat. Ustedes que también están en el Parlamento... Bueno, claro, en el Parlamento. Y lo denunciamos, y lo denunciamos. Pues ustedes que están... Y que son socios aquí, vayan a la Generalitat... ¿Pero socios de qué, señora Gómez? Vayan a la Generalitat, vayan a la Generalitat y...
Apreten al señor Illa para que pongan remedios. A lo mejor así sí que podremos liberar aquí la Guardia Urbana. Pero mientras... No lo están haciendo cuando el señor Viñones ha tenido que crear esta unidad policial. Porque no se está haciendo. Ya nos han retursado. Entonces...
Maria Mercè, que arriba tard, volia dir alguna cosa. És que, clar... A mi m'encanta aquest discurs que l'única oposició som nosaltres. M'encanta. O sigui, quan jo estudiava a Salamanca, deien, dime de què presumes i te diré de lo que careces. I llavors, clar, vull dir... No cal que vostès diguin que són l'única oposició. O sigui, aquí hi ha un govern de ciutat i els que no estem al govern estem a l'oposició. I cada un l'exerceix a la seva manera i representa els seus votants.
ja està i s'ha acabat. I miri, li diré, o sigui, si vostès van sortir amb tres regidors, amb tres consellers municipals, i està vostè sola i els altres consellers municipals de Vox estan donant recolzament a l'equip de govern.
Per tant, no vingui aquí a fer-nos banderes de res perquè crec que no procedeixen. O sigui, no procedeixen, s'han quedat sense representats al Consell Comarcal, perquè també s'han passat a nots crits. I jo no estic al Consell Comarcal, però el Consell de Collaro sí que hi és. I també, o sigui, vostè sona un partit d'oposició. Així és, i només estan bé a l'oposició, perquè quan entren al govern trenquen ràmbidament els governs perquè les seves polítiques i els seus discursos el govern no es mantenen.
Ja està. I els altres, estarem d'acord o no estarem d'acord, estarem d'acord amb unes coses o no amb unes altres, però les polítiques de cada un, millor o pitjor, i cada un des de la seva vessant, es mantenen. Les de vostès no es mantenen. Els que farem fora tothom i els tirarem a no sé on, al mar, això no es manté. Perquè jurídicament és impossible. I com això, tantes coses més. I m'hi perdoni, jo cada vegada que passo per davant d'aquella cartellera m'ho fent.
M'ho fent, m'ho fent, perquè ni els barris són una cosa ni l'altre és una altra. I famílies avui en dia n'hi ha tantes com models tothom vulgui. I això no és ni de dretes, ni d'esquerres, ni de mitjos, ni de vores. És senzillament una realitat del món actual. Si vostès volen viure d'esquena, visquin d'esquena, però són una oposició de negació, no oposició.
Les encuestes no ens diuen que vivim a espaldes a la realitat. No hi ha voluntat de govern i només hi ha voluntat de fer aquest discurs absolutament apocalíptic. Podem arribar a la conclusió que el que es lluita directament és contra el sistema democràtic i contra les institucions públiques. El seu partit és perillós.
és perillós per la ciutadania, és perillós per la democràcia. Ho estem veient amb els seus amiguets a altres parts del món el perillós que està arribant sent. El seu partit és perillós directament. El que és peligroso con las mujeres es su partido, el partido de la corrupción y del acoso sexual. Ese es el peligroso.
Y si está creciendo, como ustedes dicen, está creciendo la ultraderecha en Europa y en Sudamérica, pues es porque ustedes algo mal habrán hecho para que la gente vote a partidos como el nuestro, es que ustedes algo mal están haciendo. Entonces...
Jo crec que hi ha límits que ens hem... És que estan cuestionant el voto de las personas. Nos están tratando... No, no, no. Como que se están equivocando. Nosaltres no cuestionem la gent. La gent és molt intel·ligent. Nosotros lo tenemos claro. Las encuestas nos lo avalan. Estamos en el camino correcto. Les enquestes, primer. Comunicativament s'explica la crescuda de l'ultradeta quan continuen sent una part minoritària, per sort.
És a dir, la gent que estem a favor de la democràcia continua sent molts més que els que estan en contra com són vostès. És a dir, si avui a l'estat espanyol les projeccions els donen quasi 70 diputats... Miri, jo vinc d'un espai polític que vam estar a punt de fer-li el sorpas al PSOE.
I allà ens prometíem que érem capaços de fotre un salt, quàntico, i ara no sé d'on. I és que jo la seva pel·lícula ja l'he viscut, i ja l'he vist. Ja l'he dic ara, que no aconseguirien arribar, perquè es desonflarà, perquè al final, si vostès no compten amb els poders econòmics al darrere, no ho faran, perquè la base és aquesta. Per desgràcia, la socialdemocràcia europea, les democràcies europees, les democràcies cristianes, es basen en què hi hagi un sector econòmic important... Lo dice un comunista como usted...
La realitat és la mateixa independentment... La realitat és la mateixa independentment de la teva ideologia. Dependentment de la seva ideologia, una persona capaç d'analitzar la realitat tal com és. L'análisis de la realitat és la base del comunisme. Senyora Gómez, no passa nada. Si amb els anys continuarà escoltant, potser arribem a algun lloc.
El plantejament bàsic és que vostès van contra tot. I la sort és que la gent els acaba parant els peus. Els acaba parant els peus si no és en les eleccions, és en la realitat. Perquè veiem a la senyora Meloni recogiendo cable todo el día, pendiente de ver qué le dice el señor Trump.
Per tant, si vostè, que són especialistes en al·les internacionals, ara s'estan especialitzant en lloc d'amèrica, que fa molta gràcia, intentant analitzar lloc d'amèrica vostès. Si fa una anàlisi del que està passant als governs on està participant l'ultradreta europea, és que recogen cable, todo el rato.
No pasa nada. Ustedes tienen un discurso y cuando llegan, y además yo creo que la consellera Martorell lo explicaba a Molbe, cuando arriben la realidad de, ah, ¿cómo? ¿Que no puedo hacer lo que quiera? Si soy yo el que mando. Este es su leitmotiv. De repente no. Y entonces empiezan a seguir de gobiernos. Corre, corre. O, como quiero mantener el gobierno, lo que hago es modular.
Modular, dificulto, ¿no? Como tenemos algunos abogados del Estado, conseguimos que nos pasen algunas cosas, pero si les estén vellén. O sea, si ustedes eran los que están intentando liquidar la organización juvenil porque a los viejos de Paiporta no le han dado no sé qué...
Una plataforma que no tiene nada que ver. Nada, nada que ver. De hecho, Vox ha presentado una denuncia. Por eso el señor Abascal y el señor Bouchardet están absolutamente enterados de qué pasaba. No tiene tan poco que ver, tiene tan poco que ver que el señor Abascal daba órdenes. Es que usted se da cuenta que se enreda en sí mismo. Construir estructuras para políticas y para juveniles acaba llevando a eso. Porque el único planteamiento de su organización
igual que lo tiene el señor Garriga, igual que lo tiene el señor Abascal, es control. ¿Usted me sabría decir el nombre del candidato a Extremadura de Vox? ¿Me sabría decir el nombre del candidato a Extremadura? Pues eso. No haré ninguna pregunta más, señoría.
Ens queda un minut, de tertúlia. No sé si vol afegir alguna cosa a Sandra Ramos o a Maria Mercè Martorell o a algun desig de cara al 26, també. Ens queda una tertúlia, que la setmana que ve ens veurem. Els desitjos pel 26 ja els parlarem. Ja, per cert, el ple de dixous serà un ple més o menys breu de tràmit. Hi ha algunes mocions, però vaja. Bueno, bueno.
Jo, en tot cas, crec que és interessant les reflexions que fèiem avui, sobretot perquè, independentment del posicionament que defensem cadascú, la realitat de partida hauria de ser la mateixa, que això és el que intenta Vox distorsionar la realitat en què estem, i sobretot, com a mínim, tractar amb respecte a la ciutadania a la qual intentem servir. Sobretot perquè...
enganyant a la gent, mentint a la gent, demostrem que tenim molt poc respecte per ella. I crec que independentment, i el senyor Collada i la senyora Martorell i jo, en moments podem defensar coses similars i en moments podem defensar coses molt, molt, molt diferents, no? Però com a mínim compartim, i segurament amb la Maria Roig, amb el Jordi Sendra i amb altres...
companys i companys del consistori, la defensa per uns valors mínims, per la democràcia, i sobretot pel respecte a la ciutadania. I això, vostès, per això dic que és un partit perillós. Jo pensava que teníem aquí a parlar del balance del año del senyor Viñuales, i ve que estan aquí hablando de... A inventar-te les coses, llavors...
Tanto protagonismo. Si es comença a inventar les coses, doncs haurem de ficar les peces a puesto. Diciendo eso, que estamos inventando las cosas, se lo creen ustedes. Es la teoría del ruido de Bannon. Bannon, que es el ideólogo de todo este movimiento a nivel mundial, sabe perfectamente quién es.
Lo que dice es haga ruido, enfangue y a partir de ahí el resto tendrán que defender. Y este es el ejemplo, señora Gómez. Usted tiene este estilo, con lo cual si ponemos pie en par y le decimos por aquí no, porque por aquí no.
Sempre es quedarà serrat, que per ser rebre la dilluns d'or de la Generalitat i que ha musicat, doncs, Machado, Miguel Hernández, Ferrefe d'Alberti o Mari Benetti, entre molts altres. Dilluns d'or de la Generalitat. Ens aplega a tots. Gràcies per acompanyar-nos. Bona entrada de... No, ens veurem la setmana que ve. Els que no ens veiem la setmana que ve, bon any nou i bona entrada d'any. I bon Nadal. Gràcies. Gràcies.
La teva veu, la veu de Tarragona. S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta l'anotem tots.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre-la amb compte, que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
A Roi a l'Escola de Formació oferim els nous graus C amb una metodologia adaptada a les persones amb diversitat funcional perquè puguin avançar amb seguretat i confiança. T'agradaria treballar en el món de la cuina i la restauració? Has pensat a dedicar-te al comerç i l'administració? Voldries treballar en l'àmbit esportiu? Sigui quin sigui el teu camí, t'acompanyem amb suport personalitzat perquè puguis aprendre de manera còmoda i efectiva.
Els nostres cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Rolla a l'Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com. Cursos pendents d'adjudicació. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva bulleta visitant a Mimals Clínica Veterinària, Pullestres Clàudia, Restaurant Eric I. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
La veu de Tarragona. Doncs, en Serrat, cobrim aquesta nova hora que, per cert, rebrà la medalla d'or de la Generalitat dilluns que ve dia 22 i se li honorarà la trajectòria artística excepcional i el profund compromís amb cançons com aquesta de Machado o altres de Rafael Albert i de molts altres. En Serrat, comencem aquesta segona entrevista. Nunca perseguí la glòria
Ni dejar en la memoria de los hombres mi canción. Yo amo los mundos sutiles, ingravidos y gentiles, como pompas de jabón. Me gusta verlos pintarse, es sol y grana volar.
el cielo azul temblar súbitamente y quebrarse nunca perseguí la gloria caminante son tus huellas el camino y nada más caminante no hay camino se hace camino al andar
A l'andar se hace camino y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. Caminante, no hay camino sino estelas en la mar. Hace algún tiempo en ese lugar...
a la ràdio, perquè ja sabeu que la ràdio a vegades és màgia. I avui s'ha portat un d'aquests moments amb un convidat, que és el següent, que ens acompanya, que és el Pere Fernández, i que té una història molt bonica per explicar-nos. Pere Fernández, què tal? Molt bon dia. Bon dia.
I escolta, el Serrat t'agrada molt, eh? Sí, sí. Aquesta cançó, ell deia, home, mirar la vista enrere i mirar el camí que mai tornes a fer, però tu ets capaç de tornar-hi, eh? El camí de Sant Jaume. Sí. Vas fer el camí de Sant Jaume, això no fa gaire, després de patir un ictus. Sí, fa quatre anys que vaig vindre, me van donar un ictus.
I va a estar 6 dies en coma en Bad de Lebron.
Y bueno, el primer mes va a entrar una depresión enorme y bueno, lo va a superar y bueno, va a estar tres meses allá y cuando va a pasar esta depresión, pues cap andaban.
Vas fer el camí de Sant Jaume, això va ser ara no fa gaire, no? Sí, el 2 de maig vaig començar. El 2 de maig. El 2 de maig. Amb aquest tricicle, que jo veig que és una fotografia... Sí, amb un tricicle que em vaig comprar, però clar, això ho tenia allà pensat abans. Lo vaig comprar al primer del 24.
per anar practicant. 50 dies. 50 dies, sí, sí, sí. Però bueno, ha sigut una experiència increïble. Ha puc preguntar l'edat, no? Com, com? Ha puc preguntar l'edat, no? Que en tens 72, 71 anys. Com? Quants anys tens? Sí. Quants anys tens? 71. 71. I el 3 de març faré 72 anys.
Però et veig molt bé, eh? Sí? Sí, home, i tant. Et veig jove, no sé per què, però et veig jove. Gràcies, home. Això t'ho diuen, no? Sí, però ja tinc els dies comptats, ja. Escolta'm, per què vas decidir fer el camí de Sant Jaume? Per què ho vas fer? Perquè quan estava molt malament jo vaig fer una promesa de Déu.
Sí, però faré el camí. I, bueno, quan vaig dir als meus fills que estàs boig, i sí, a veure... El teu fill et deia, escolta, no toques gaire, eh? Sí, vaja, vaja. Però, bueno, al final ho vaig fer i, bueno, de conya. Home, ho vaig passar molt malament.
unes subides que et cagues, i bueno... I ja, però bueno, al final ho he fet, i de conya. I imagino que pel camí et deurien passar moltes coses, no? I vas conèixer molta gent, no? Un munt de gent, o sigui... Ara començo a parlar, però el primer, o sigui, maig d'aquest any era... Ara parlo bastant bé, eh?
el maig era incapaç de tindre aquesta ful·licides. Lo dic bé, no. Ful·licides, ara és igual. S'entès, s'entès. Sí. I, bueno, la veritat que sí, d'alemans, de Bèlgica, alemanes, d'Inglaterra, bueno, japoneses, australianos, hi havia molts, i americans també, i, bueno, la veritat que...
Allò val una energia, no? Sí. Hombre, perquè sobretot m'animaven perquè... com estava jo, saps? I la veritat que sí. Això, cada vegada que ho escoltava, me dava més força.
I vas acabar el camí, eh?, perquè vas estar 50 dies de roncets valles, que a més és la part que, com bé, és molt costaruda, eh? Sí. I vas arribar a Sant Jaume, eh? Sí, a Sant Jaume. I què vas sentir allà, com vas arribar? Bueno, pues... Tinc un vídeo que me va... Va... Va grapar un italiano. I... I llavors...
Para pujar... ...y baixar del terciclo... ...era un... ...bueno, era una historia. Era complicat. Y bueno... ...la veritat és que molt bé. I després... ...me van vindre a buscar... ...quatre amics. I... ...sí, quan vaig... ...abans de arribar a Santiago...
Cada dia, no, cada dia no, dos o tres dies a la setmana, estava en contacte amb els amics. I el dia, un dissabte següent, me'l van vindre a buscar. Estàs en pau amb la vida allà, estàs en pau amb la vida, has fet el que havies de fer, o vols fer més coses? Sí. Vols fer més coses, no? Sí, tinc... Tens més idees? Sí. Què vols fer ara? L'any que veig.
A veure, encara... Sí, mira... L'Opera està traient un prospecte que deu tenir aquí apuntat l'altre dia que té, no? Per això ara... Si això és possible... Ara ja ho saben els meus fills. Ho saben? Sí. Lo que he de fer l'any que ve. I m'han dit que estoy loco, loco. Però bueno... Explica'm-ho què vols fer l'any que ve. A veure què...
El reto de l'any que ve. Pedalejant per lictus, eh? Roma-Finisterre amb tricicle adaptat. Uau. Això són molts quilòmetres, eh? Vaja, vaja. I això, quan ho faràs, això, Pere? Com? Quan ho faràs, això? Com el triciclo. Però quan ho vols fer? Al final de març o a la meitat d'abril ja que tinc que estar allà en Roma.
Això és en pocs mesos, i de Roma fins a... A Finisterre. A Finisterre. Quants quilòmetres són? 3.500. Carai. Sí, però bueno... Bueno, per sort, portes una ràdio, eh? Sí, sí. Que t'ha fet companyia a Sant Jaume, no? Sí, bueno, i lo que pasa que aquesta carta va dirigida a les empreses, que ara començo, quan passi les festes, a empreses i autònomos. Perquè...
Para hacer el trayecto este, para mí, es muy grande. Allá por ahora... Faltan sponsors. Eso, sí. Y bueno, a ver, tinc encargada la ropa y espero que las empresas me monten algo de pasta y después logopedos y ponerlos en la ropa. Y en el casco...
I bueno... A veure, el Pere està buscant esponsorització per fer l'abril l'any que ve, la Roma Finisterre, en tricicle adaptat, que són 965 quilòmetres, són 50 dies. Té l'experiència de fer ja el camí de Sant Jaume, que ningú donava on duro, però el vas fer, no? Perquè tothom deia que estava sonat, però ho vas fer i vas acabar. Per tant, si vas acabar el camí de Sant Jaume, aquest també l'acabaràs segur. Ara, esponsoritzacions, és a dir, qui vulgui col·laborar amb ell, doncs, obert...
i pedalejant per lictus, perquè això al final et va passar a tu, però li va passar a tothom. Per això vull que es parlin de mi, perquè, a veure, molta gent que passa el mateix que a mi, se foten de casa i no són capaços de sortir de casa. Es tancen a casa, no? Clar, i llavors hem de fer alguna cosa, hem de moure's i, bueno...
Ja ho sé, però... Llega un moment que dius... O me suicido... O tiro para adelante. I lo que di... Es tirar para adelante. Molt bé. Tu eres molt inquiet abans de... Sí, claro, sí. Cada dia, dos o tres... Dos o tres vegades a la setmana... Agafava mi... Bicicleta de montaña... I de sábado y diumenge...
Cada dissabte i diumenge també, amb amics, però si no, sol. I ja està. La veritat que... Però mira por on m'ha tocat a mi això. Però bueno, és el que tenim.
El Pere, clar, vas patir l'ictus el 2021, per tant, 23, 24, 25, fa 3 anys, vas recuperant, perquè ara ja pots parlar, però no podies ni parlar. Què és el que més t'agrada recuperar durant aquest temps? Què és el que estàs més content d'haver recuperat? El parlar és important, no?, per poder comunicar-te.
Fa dos anys que vaig passar un laicam al tribunal metge i els dos primers anys tenia un 93% d'invalides. I fa dos anys que me'l van rebaixar. Ara tinc uns 75%. Però ara ja no fa nada. M'han donat l'invalides total.
O sigui que vol dir que això una miqueta més, però serà igual. I quan vaig sortir del tribunal mèdico, jo parlava amb mi, dic, «Tinc que fer el camí de Santiago». I aquí va sortir la idea. Bé, la idea ja ho tenia pensat, però jo pensava superar-me una miqueta més.
Per quan van dir que el que tinc és el que tinc. I quan sortia d'allí, dico, tinc que fer el camí de Santiago. I la próxima dinar que tenim amb la família, li vaig dir que faré el camí de Santiago. I van dir, tu estàs lloc. Però bueno. El que diuen ara, el que diuen ara.
Ara no, clar que no, però, bueno, ja vam veure que ho hem fet i ja està. I quan li diu que l'any que ve faré des de Roma a Finisterre, estàs loco, loco. Roma és molt xulo, eh? Sí. Ara, clar, és molt això. Però, bueno, jo suposo que... A veure, el primer és l'alimentació.
Ja està. I després, si he de dormir en un banc, ja està. O si no, una cornisa de la iglesia, hi ha moltes maneres de dormir. Això ho has fet al camí de Sant Jaume? Has dormit o no has pogut? Quatre vegades. Vaig dormir quatre vegades en polideportivos. I una vaig dormir en les vaques. Ben acompanyat, no?
Sí, dona un calorcito de coña. Sí, pero donde guardan las vacas, abans, no, después, collons, abans vivía la paja.
Aquí vaig dormir la paja. Per dins hi havia les vaques. Escolta, va haver-hi algun moment, Pere, que vas pensar en aquests 50 dies del camí de Sant Jaume, on m'he fotut? Vas pensar... Sí, és la veritat que sí. Però bueno, ara ho he passat molt malament. Però això ja és... és passat, ja. Ara...
m'omple més els bons records que tinc que no el malament que vaig passar. I aquest, així. Del coma no recordes res, no? Tu vas sentir malament, vas anar al cotxe, vas desplomar i vas despertar a l'hospital. És això, eh? I me vaig despertar en el Vall d'Hebron.
Sí, sí, però el que passa és que m'ha afectat molt la memòria. I ara començo a escriure, eh? I ara començo a manejar alguna cosa de mòbil. I ara estic aprenent l'Instagram. Ah, molt bé. Clar, perquè si les empreses se les poden deduir tot...
a canvi de publicitat. De publicitat, de fer promoció d'allò que estàs fent. Llavors, ja... Tengo que espavilarme para usar bien el Instagram. Lo digo bien, ¿no? Sí, sí, sí. Ya está. Y entonces, poner un vídeo o una foto y bueno... Avui per cert has vingut en cotxe, eh? Avui no has vingut en tricicle, que plou, eh? Hombre, fa 20 mesos que tinc un cotxe.
I quan vaig dir, el meu fill també, home, si fa un any i mig, més o menys, que me van donar lictus, home, si un dia soc de conduir, no sé quantos, i me van dir, té altres de la cabeza, tu nunca vas a conducir, nunca. I jo, el vaig veure així, jo no vaig dir res.
I al cap de sis mesos tenia el carnet. Que te'l vas treure, eh, el carnet. I vaig comprar mi cotxe. I ara quan tu baixes? Sense comptar a ningú. Home, jo puc decidir el que tinc que fer. No tinc permís a ningú.
En qui has pensat molt, allà, en aquests 50 dies del camí de Sant Jaume? En qui has pensat molt, Pere? Es posa que has tingut molt de temps de pensar, no?, en 50 dies. Sí. Vas rebobinar, no?, i clar. Això, bé, plorava molt, molt, perquè, de moment, del que estava abans, i ara, del que estic ara,
Y después, ratos, y a ratos que me pensaba a contar. Y ahora soy capaz de contar hasta 100. Ahora, abans era imposible. 50, como molt. 50, y después 60. Oh, no, no, no. Estás pasando 52, 53, 54. Y ahora ya hasta 100.
Escolta, has pensat en algun moment, Pere, que t'han donat una segona oportunitat? Que és com una segona vida, això? Sí, això m'ho ha dit molt gent. Que és la segona oportunitat que tinc. I per això, abans de morir-me, fer el Camino de Santiago des de Roma a Finicerre. I ja està. Molt bé. Mira, a més serà... Escolta, això passarà l'abril de l'any que ve. Sí. Tu saps que el juliol vindrà de volta el Tour de França a Betarragona. Ho sabies o no?
Jo estaré en Itàlia ja. Però has de portar algun cartell del Tour de França, home, que vas amb un tricicle, que és una bicicleta, no? Sí, correcte, sí, sí. A veure si algun esponsor del Tour de França ens escolta i posa un cello allà del Tour de França i fas propaganda per Roma que ve el Tour aquí a Tarragona. Sí, per exemple, ara començo a preparar la expedició de l'any que ve. I el que m'has dit ara no ho sabia, però...
Doncs és perfecte, perquè encaixa perfectament amb la història. Sí, correcte. Encaixa perfectament. És una història de superació, de ciclisme, en què caixa un tricicle, però és una bicicleta amb tantes rodes, eh? Sí, correcte. Sí, sí, sí, però bueno. Aquí tinc una idea. Escolta, anaves amb el transitor, anaves escoltant allà, feia companyia a un transitor, a una ràdio, no? Sí, a la ràdio, sí.
Me va a comprar una radio y yo lo pusaba en el Spotify, el Spotify, y tenía la biblioteca a tope. Y siempre me gustaba el Sabina y Joan Marnet Serrat. Y Jarabo de Palo también. Jarabo de Palo.
La cançó del Serrat t'agradava que han posat la sàpica mil·landa. Sí, sí, sí. Sempre m'ha gustat la música, sempre. Sempre. Però bueno, i ara... És que ara no me'n recordo de les cançons. Me gusta i entendo algo, però no sé com se pronuncia.
És que, clar... Poc a poc, no? Sí, poc a poc. Això ho vaig dir a una monxa. Tot el camí que he fet aquest any era posar albergues, sempre. Sempre albergues. I moltes albergues estaven... los llevan las curas. O las monjas. I vaig d'allí, dic... I vas allà...
Com? No, que vas anar allà i els explicaves la història. Que, per cert, vas ser també solidari amb València, eh?, durant el camí. Sí, clar, sí, sí. Portaves una pancarta que parlava de València, o d'Anna. Sí. Sí, sí, ho va passar molt. Tens una germana allà, no?
Sí, sí. A València. Doncs d'aquí li enviem records per ser escolta l'entrevista. Com es diu ta germana? Bueno, records des d'aquí. Sí, vale, vale. Escolta, Pere, que volem que vagis a fer la Roma Finisterre, que trobis molts espònsors, que si algú truca a la ràdio passem el teu contacte perquè puguis sponsoritzar.
I jo crec que també pot ser una bona imatge de cara al Tour de França que vindrà el juliol. Doncs bé, ell s'anirà a l'abril a fer aquest trajecte paladant per l'Ictus des de Roma fins a Finisterre. Pere Fernández, un poder coneixet. Igualment. I ens veiem el maig, eh? D'acord. A la tornada de Finisterre et vindrem a veure, eh? Sí, ok, sí, sí. Amb el Serrat ens quedem, va. Ok, vale.
Quan el jilguero no puede cantar. Quan el poeta és un peregrino. Quan de nada no sirve rezar. Caminante no hay camino. Se hace camino a l'andar. Golpe a golpe. Verso a verso. Doncs obrim com hem tancat, eh?, amb aquesta història extraordinària del Pere Fernández, 71 anys, i que s'anirà a fer, doncs, la Roma Finisterra,
I recordeu que si ho voleu esponsoritzar, ja ho sabeu, perquè crec que mereix molt la penals a la història i això, doncs, posar sobre la taula una malaltia lictus que ens pot agafar a qualsevol de nosaltres. 10 minuts, doncs, 3 minuts per dos quartons, seguim, i ara parlem dels quartons d'excel·lència agrària que torna al gremi de pagesos.
Serà aquest dimecres a la sala d'actes de l'Ajuntament, a la plaça de Font, a les 7 de la tarda, els guardons d'excel·lència agrària que torna al gremi de Paixassot, a Sant Isidre i Sant Llorenç, i en volem parlar perquè hi haurà, com sempre, lliurament dels guardons, amb l'agrària, el regmajor, la medalla de Sant Llorenç, que aconsegueix el gremi demà dimecres. Avui en parlem i ho fem amb el secretari del gremi, el Carles Samper. Carles, bon dia. Hola, bon dia. A més, has vingut molt ben acompanyat, eh? Sí, molt bé, molt bé. De proximitat i de premiats, dos despremiats, però n'hi ha uns quants, eh?
Però vaja, vinga, saludem els que estan aquí als estudis, que d'una banda tenim crec que l'Enric Reverter. Enric, què tal, molt bon dia. Hola, molt bon dia. I també ens acompanya el Mario Muñoz. Mario, què tal, bon dia. Bon dia. Enric Reverter, d'Acaba Reverter, que ara podem remuntar-se a unes quantes generacions enrere, diria.
Més de tres generacions. Més de tres. I aquí seguiu, eh? Sí, sí, sí. Estem seguint picant pedra i intentant elaborar el millor cava que puguem pels paladars més exigents. I mira, ara que ve Nadal, ja està bé que parlem de cava. Per cert, que va començar el ferrer del poble de...
Del poble, la primera generació, no? Sí, sí, una de les generacions... El meu avi era el ferrer del poble, que compaginava pagès, però a més a més compaginava l'ofici de ferrer per ferrar animals, per poder treballar a la terra. Ell era el ferrer del poble, i el meu pare ja va continuar al 100% de pagès, de viticultor,
I jo, en principi, l'any 2007, gairebé 20 anys darrere, vaig començar a embotellar les primeres botelles de cava. Parlem de Salomó? Sí, sí. Salomó, per tant, a proximitat. I l'experta en cultiu d'algues, Mario, explica'ns això, perquè és curiós, és el primer que conec, que és experta en cultiu d'algues, però és un camp interessant, no? Sí, realment és la primera planta que s'ha muntat aquí a Catalunya,
I va muntar fa 5 anys. Fa 5 anys vam començar a muntar tota la planta, que és una planta autosostenible, tant energèticament com hídricament. Funcionem amb aigua de pluja i amb l'energia del sol 100%. I al damunt, a part que no contamina res, captem CO2. Per cada quilo de microalgues que estem produint, captem gairebé 2 quilos de CO2 de l'ambient i sense contaminar res. I llavors aquest cultiu és un monocultiu d'espirulina, que és una microalga...
que es diu espirulina platensis, i llavors té un 50% de proteïna, té antiinflamatoris, antioxidants, porta molt de ferro, i és una microalga que es fa amb una collita, amb un sadaso, em sembla, després es seca i es fa posar en pols, i després el sector alimentari es consumeix o en comprimidos, o en pols, o en fideus.
I nosaltres el que hem fet més enllà ens hem especialitzat en fer un extracte natural que aquesta alga verda conté un producte, un bioactiu, que es diu ficocianina, que és l'únic pigment blau que dona la naturalesa, que porta proteïnes i al damunt hi ha beneficis per la salut com antioxidants i antiinflamatoris. I ara de moment ho estem fent a tota Espanya, només ho estem fent nosaltres.
I això és el que estem fent en aquests moments. Comida bé amb el cap, això, no? Veig que sí. Sí, correcte. Es pot menjar, eh? Es pot menjar. Es pot fer un marinatge. I al costat del camp d'agnàstic. Sí, correcte. Nosaltres estem ubicats justament al costat d'agnàstic.
Carai, no ho sabia, al costat del nou Estadi Costa Aura, per allà a la vora. Sí, sí, sí, ben a prop, estem allà. Doncs anirem un dia a visitar-lo. Bueno, passarem pel Salom el primer, no? O al revés, i anem a visitar-lo. Que pot ser una bona combinació. De cava a cava amb algues, eh? Són dos esguardonats, eh? Dos esguardonats, sí. N'hi ha algú més. Ja hem acabat, tenim... Bueno, faig una miqueta la relació.
Tenim el Lluís Buscail, que és una persona que neteja boscos, i últimament boscos a nivell particular i a nivell institucional, però que ha fet una empresa, va crear l'empresa de bioforestal que es dedica a la creació de biomassa.
La biomassa aquesta la fan servir totes aquestes empreses en substitució del gasol i del gas i, clar, també evita una mica la petjada aquesta del CO2, reduir-la una mica. És una forma molt important de...
de generar energia a base de tema natural. I l'encavat, en quant a excel·lència agrària també, l'altre xicot que ens falta és el Roger Catà de Mas Montseny, que és un molí d'oli d'aquí del Morell, on ha guanyat diversos prèmits. L'últim va ser l'any 2024 amb l'oliva, diguéssim, arberquina i l'oliva coratina. La coratina va quedar, diguéssim, el millor oli.
I hem acabat el que són guardonats de Medalla Sant Llorenç, l'Eva Santiago, d'Impremta Comercial, que és una noia que té molta paciència amb nosaltres i d'alguna manera ens ajuda molt a fer totes les publicacions i d'aquesta manera li volem agrair. I la Rosita Vigorra, que és una gremiada que també ha fet molt i està fet molt pel gremi, cosint les faldilles dels misteris, etcètera, tot el que se li demana.
Demà a la sala d'actes de l'Ajuntament. A la sala d'actes de l'Ajuntament, a les 7 de la tarda. Els guardonats són una mica abans. I esperem l'assistència... De fet, està anomenat així de l'alcalde, de Rubén Vinyuales. I encabat l'Àncora, també tindrà el seu apartat. Un pic acabi l'entrega dels guardons. Ens faran un parell de Nadales del seu repertori.
I quan s'acabi les nedades al seu repertori, anirem a degustar el cava reverter, juntament amb l'oli d'en Mas Montseny. Contensa. El pati de Jaume Primeu, que és el pati a baix.
Contents del reconeixement, Enric, Mario, que conec la pajacia, que en queden pocs, de pagesos, que cada cop a Tarragona en tenim res, amb una mà les punteríem, no? Tarragona, dos, tres, quatre... Dedicació més o menys... Salomó sí que en tenim més. A més, a Salomó em recorda la Toscana, perquè hi ha aquells camps de vinya. Sí, sí, sí. I si tanques els ulls i t'hi imagines que ets a la Toscana, podria colar, eh? Sí, sí, sí, molts camps de vinya i...
És una mica muntanyós, però... Però, bueno, el que veus passant per la carretera és vinya. Sí, sí, però de molts anys, ja. Nosaltres ja fa molts anys que, bueno, que cultivem vinya i blanca. Reïm blanc. Que és el bo al cava, però el cava és un moda. Sí, sí, sí, sí. Bueno, és una segona fermentació d'un vi base, d'un vi jove...
i les bombolles surten de la segona fermentació. Nosaltres ens caracteritzem per fer un cava de llarga criança en un subterrani que està sempre a la mateixa temperatura, 18-19 graus, hivern i estiu, la bombolla petita, intentem fer en natural...
que no hi posem gens de licor d'expedició. Licor d'expedició és per donar-li uns aromes sempre estandaritzats. Nosaltres no ho fem. Nosaltres, si és un any molt plujós o és un any molt sec...
ens canvien una mica els aromes. Treballem com els vins negres de qualitat. Cada anyada té uns aromes diferents. Si és un any molt plujós o un any molt sec, ens canvien molt els aromes, però ho fem natural. A la vegada, llavors, és un cava que no et puja el cap, que no et fa ardor, que és un cava que molta gent me diu... Ostres, com és que em bec el cava i no em fa res? És com... Dic, bueno, és perquè és natural, no...
I per aconseguir això hem de treballar de bon principi a les vinyes i fer des de bon principi la feina ben feta a la vinya, que no se'ns podreixi i posar el raïm a la màxima qualitat directa cap a l'ampolla. Llavors també fem brunatura. Brunatura vol dir que no hi posem res de sucre afegit,
amb la qual cosa un brut ja porta 12 grams de sucre, un semi sec porta 35, un semi dolç 50, nosaltres al Brunatura no hi posem res. I, bueno, intentem fer les coses molt ben fetes perquè el que és el consumidor final...
tingui un cava molt xulo. Són caves reserves, són caves molt espectaculars. També som els únics elaboradors de cava de la comarca del Tarragonès. També hem fet ecològic. Ara ja podrem començar a embotellar les botelles de cava ecològiques, perquè hem tingut 3 anys a la vinya en transformació.
I, bueno, intentar fer tot el màxim perquè el consumidor trobi uns molt bons caves. No sé si ho dirà, però ell és, o el seu cava, és el proveedor de restaurants importants de Tarragona i del territori.
Sí, amb modèstia, suposo que no ho haguessis dit. La producció m'ha semblat tens amb 25.000 botells. Sí, sí, sí. Estem orgullosos, l'equip, tant la nòlega Marta Ferrer com nosaltres, de poder servir en diversos restaurants d'aquí a la comarca i de fora d'aquí,
de mitjus alts, amb un reconeixement i amb uns restaurants quasi els millors de la zona. I llavors, en aquest cas, hem aconseguit fer que el nostre cava agradi i sigui un producte de qualitat...
Molt, molt bo. Després la pregunta era pel rossat, que en teniu un de rossat que és molt bo. El binari, sí. Però anem a parlar de les algues. És que és un món, està buscant informació. El tema del CO2 és important, perquè la pròpia elaboració consumeix CO2, no?
Fa desaparèixer CO2 de l'atmosfera, eh? Correcte. Com es diu l'empresa? L'empresa es diu MicroAlgailab. MicroAlgailab, eh? Des del 2021. Correcte. Des del 2020. I si miren la web, allí hi ha un vídeo de dos minuts que fa representació a tota la...
la fase del cultiu, no? On són les bases de cultiu, on se fa la collita, on se fa el secatge, on se fa tots els comprimits, vull dir, tot s'envasa, o sigui, el producte d'allí ja surt acabat, i amb data de caducitat, i amb el número de lot i tot, vull dir, allí es fa tot, i sempre, doncs, això s'ha de respectar
El secatge, que tenim competència, per exemple, xinesa, que el que fa és secar altes temperatures. Llavors esgavellen totes les propietats que tenen les microalgas. I nosaltres ho fem amb un secatge a baixa temperatura. El que fem és posar-ho en unes bandejas i... Perdó.
I fiquem uns deshumidificadors i el que fem és extraure l'aigua a temperatura ambient a 25-30 graus. I un cop que ja tenim aquests espaguetis secs, el que fem és fer el trinxat i fer la pols amb un molinet. Fem les pols i després tenim allí la màquina de fer els comprimidors. I una altra de les coses que també hem de destacar és que els comprimids que fem nosaltres no li fiquem res d'additius, perquè normalment les...
Les farmacèutiques fiquen un 20% d'aglomerants perquè s'enganxi bé el comprimit i nosaltres hem ajustat la màquina amb precisió per fer el comprimit que quedi ben aferrat i que no es desfaci i que no porti res més que sigui 100% espironina.
Ara estava veient a la vostra pàgina web microalgae.lab.com les piscines, on hi ha com una espiral que es va movent i llavors la fem en rotació. Correcte, tota aquesta tecnologia l'hem desenvolupat d'altres, i el muntatge i tot. Aquestes pales són els aereadors, que el que fan és posar l'aire amb CO2 perquè les algues devorin aquest CO2 i també que no floculin, perquè si no cada mitja hora i així
van fluculant cap a dalt per l'oxigen que estan consumint, les fan flotar cap a dalt i faria una manta i no deixaria passar la llum cap a baix. Llavors cada mitja hora se van removent. Com es menja això? Hi ha pastilles també, píndoles, la pols per condimentar. O la pols per posar dintre del menjar, o serien les pastilles per prendre pel carrer, per prendre la sal damunt i...
i prendrà-se la millora. Això és completament natural, vull dir, jo no he inventat la roda, això ja els arteques i els mayas ja ho consumien, vull dir que és una cosa, i aquestes microalgas porten 3.500 milions d'anys al planeta, que són les encarregades d'oferir-nos l'oxigen respirable que tenim avui en dia,
Són les que s'han encarregar de fer aquesta atmosfera que tenim avui en dia. I la NASA als anys 60, quan van anar a la Lluna, ja portaven espirulina. Perquè aquesta espirulina, la meva, per exemple, té un 66% de proteïna. Llavors el pes que porta amb una nau espacial quan puja és molt determinant, no? I porta un 65% del pes amb proteïna, doncs clar, és l'aliment preferit de proteïna.
del que seria la grasa, aquests viatges que fan, no? I la ONU també ho té considerat com a l'aliment del futuro, per la quantitat de proteïna que porta, i després el ferro, oligoelements, antienficitants, antifaminatoris, vitamines, és molt complexa.
L'hem de combinar, Enrique, amb un bon cava. Parlant d'aquest... Mira, farem una combinació de colors, eh, Per? Amb el rosa aquest espumós de... Bé, els espumós, no? El binari és... Sí, sí, sí. És un... Bueno, en guany ens van...
En principi és el segon any que la veurem a Cava Rosat, vull dir, ja és collita 2023, aquest és més jove, els altres és collita 2021, els blancs, però aquest és una miqueta més jove, perquè entenem que ha de ser una mica més fresc, el Rosat, però sí, enguany ens han donat un guardó, un premi...
binari, i estem molt contents que amb això ens demostra que fem les coses ben fetes i que, bueno, que la gent agrada i és un cava molt xulo. És un cava d'atrapat, un 75%, i garnatge, un 25%. I, bueno, se senten uns aromes espectaculars de fruita vermella i molt ben elaborat. I això, amb aquest premi, ens ho ha demostrat. Vull dir...
Queda recomanat, eh? Alguna cosa més, Carles, que vulguis... Sí, volia comentar que aquesta edició és la 32 edició que fem els guardons de Rec Major, d'Excel·lència Agrària i Medalla Sant Llorenç, i que sempre han procurat trobar persones del territori nostre que es distingeixin, no?, i que sobresurtin amb els temes, diguéssim, del món rural i tot el que és l'agricultura.
Per acabar, també voldria donar, evidentment, les gràcies a l'Ajuntament, perquè ens està donant, doncs, el suport de deixar-nos, doncs, el que és el Palau, i deixar-nos tot, i sempre estar a sobre, diguéssim, per si falliés alguna cosa, doncs, donar-nos un cop de mà. Gràcies a l'Ajuntament de Tarragona. Per cert, que el temps molt bé de preu acaba, eh? O sigui que, no, no, acaba reverter, més aquí de Salomó, d'aquí al costat, i les salques també, eh? A més, per comprar online, vull dir que...
Avui queden recomanades. Acaba Reverter i també les algues. M'has de tornar a dir el nom perquè... Microalgae Lab. I buscant la pàgina web també podeu fer comandes online. La darbona pel Premi André de Reverter. Això pensant ja també amb el Josep Reverter. L'avi o vas-avi? Avi o vas-avi? Avi, vas-avi, sí, sí. Aquesta generació. A més del mateix nom, sí, sí. Estaran contents de...
El premi de la trajectòria. I el Mario Muñoz, també. Gràcies, enhorabona i que vagi molt bé. Gràcies a vostè. Bon Nadal, si no ens veiem. Igualment. I poseu bon cap a la taula. Penseu que després no tindreu mal de cap. Carles, que vagi molt bé. Moltes gràcies. Bones festes i ens anirem veient. Una cosa, no sé si podré comentar-ho. Aquest any, 2026, tenim dos esdeveniments bastant importants.
que serien els 300 anys que es van juntar els dos gremis, els hortelans i els bracers, i han acabat els 275 anys de tornar a treure el Sant Sepulcre a Omruix, el 1751. Doncs mira, ja en parlarem i farem... I l'any que ve ja en parlarem. Ja en parlarem d'això. Una abraçada que vagi bé. Gràcies, moltes gràcies. Fem una petita pausa breu, breu, i de seguida una dona de la teva edat, en Gemma Ruiz Palà.
La veu de Tarragona. Cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11. Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si, a més a més, suposen un estalvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma, a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals? Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El Nàstic vol allargar les bones sensacions, sumar la tercera victòria seguida i sumar la sisena jornada sense perdre per tancar el 2025, com diu el mig campista Mangel.
Dissabte 20 de desembre, a les 9 de la nit, viurem el darrer partit del 2025, corresponent a la jornada 17 de Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estadi del Maulí d'Antequera, entre l'Antequera Club de Futbol i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona, Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils,
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
Recte final de la veu, recte, com sempre, darrers minuts que dediquem a parlar d'activitats culturals. Mira, presentació d'un llibre, més que presentació, presentació Tarragona amb signatura inclosa. Avui a les 7, a la llibreria El Soterrani, la Gemma Ruiz Palà presenta Una dona de la teva edat. I com és habitual, ens fa molta il·lusió que passi abans pels micros de Tarragona Ràdio.
Gemma Ruït, bon dia. Bon dia, moltes gràcies. Plovia, has vingut plovent, però és igual. Sí, però res, un xim-xim, eh? I a més, els que us dediqueu amb això, l'ofici d'escriure haurà d'estar totes. Sí, a més, avui és un dia ideal per passar la tarda una estoneta en una llibreria, no trobes? Sí, sí que és veritat. No cal voltar i comprar coses nadalenques que ja hi haurà dies. Ja hi haurà dies, sí que és veritat, eh? Avui és dia de recolliment i de passar una estoneta al soterrani. S'ha de llegir amb recolliment aquesta novel·la, una dona de la teva edat? No.
La primera part sí, la segona no. El recolliment seria contextual al soterrani, però allà dintre en direm de grosses. Vull dir que no serà una cosa xiu-xiuajada la presentació d'avui, ja veureu que us ho passareu bé. I per llegir-lo tampoc, no has fet un llibre intimista... No, a veure, és un personatge en primera persona, per tant sí que tens la sensació segurament que coneixes aquella protagonista...
Però és una protagonista que s'obre bastant en canal i diu les coses pel seu nom. Aleshores sí que hi ha un punt d'intimitat amb aquest personatge que acabes sentint molt propera, encara que sigui nord-americana, però hi ha un mirall molt clar en el que totes hem passat i sentit. Però sí que, com que diu les coses clares, és llenguda, és llaminera, és vital. Per tant, és un llibre que sí, sí, és expansiu, no és xiu-xiu-ejador.
I és molt interessant, o t'has centrat molt en l'edat del personatge, no sé si això fa apropar un tipus de lector, lectora, o fa allunyar una dona de la teva edat. A veure, una dona de la teva edat, jo me l'he escrit perquè d'aquí 10 anys, quan busqui referents i potser encara no en trobi,
M'agradaria molt equivocar-me i que d'aquí a 10 anys... les ficcions literàries i cinematogràfiques... estiguin plenes de personatges femenins... a la maduresa, complexos... i que no siguin la tieta que viu rodejada de gats... o la madre de la nòvia, ja ens entenem. Jo m'he avançat a aquesta edat. Per tant, jo no soc de l'edat de la protagonista... i jo necessito una protagonista així... o l'he necessitada a crear...
Moltes noies joves m'han dit que és una guia pel que es trobaran. Les de l'edat d'ella, més o menys al voltant dels 60, potser poden trobar molts miralls d'identificació, però també molts homes és una molt bona guia per allò, aquell misteri o aquell enigma que a vegades troben en nosaltres. Potser no som tan enigmàtiques ni tan difícils d'entendre, simplement se'ns ha d'escoltar. I llavors, per tant, et diria que és absolutament per tothom.
On has anat a buscar la Kate? On has trobat aquestes referències per poder-la plasmar? Mira, l'he buscada i l'he trobada a les protagonistes de Hollywood. En el sentit de tots per lo bé o per lo bueno o per lo malo, diguéssim, tenim aquesta educació sentimental i emocional de les pel·lis de Hollywood. Ahir que van apunyalar el Rob Steiner quan Harry va a trobar Sally, el director de cine.
Ostres, és com... T'apunyalen també una part de la teva història vital. Totes aquestes comèdies romàntiques que ens han ensenyat a ser joves, a enamorar-nos, doncs jo he recorregut aquí una mica els codis, també, com per subvertir-los. Va a Nova York, la novel·la, després a Venècia, però una Nova York i una Venècia una mica la cara ve del que hem vist a les pel·lis. Però jo...
He anat aquí a buscar aquesta font d'aquesta educació emocional i sentimental per crear la protagonista que crec que hauria de tenir moltes més pantalles que no té, encara. I què t'han dit les dones de què? Les dones de 50 de què, que l'han llegit? Doncs, de moment, clar, encara no he tingut els clubs de lectura que estic tenint amb les altres novel·les perquè les biblioteques encara no...
no m'han convidat perquè acaba de sortir fa dos mesos, però sí que algunes presentacions, algunes lectores i lectors ja han vingut amb els deures fets, i la veritat és que el que m'han dit més és que s'ho han passat molt bé. I la veritat és que jo he escrit el personatge més agraït que mai a la vida he escrit, perquè ja et deia, que l'he fet allenguda, llaminera, vital... I s'excluir, eh? Sí, sí.
Hi ha molt sentit de l'humor i molta ironia, i això, la veritat, és que és molt agraït d'escriure. És una dona que ni s'acaba de creure massa el que li està passant, no? Aquesta mena de trencament, de dir, a partir dels 50, viuré com jo vulgui. Sí, és que... S'ho acaba de creure a vegades.
És una lluita, no?, també, això, dotar-se una mateixa de la pròpia agència i de les pròpies potencialitats, perquè també ens han fet creure que sempre hem d'estar al servei de tothom i arriba un moment que tu no pots negligir de tu mateixa, no?, i has de dir, no, ara em toca a mi, que sembla un acte d'egoisme i, en el fons, és un acte de rescat propi, no?,
a la ciència de la família, a la ciència de la feina, de tot, no? On soc jo aquí, no? On és la meva vocació primigènia i original? On és la meva vida que s'està escolant i que ja només em queda la meitat? Doncs, escolta'm, potser anem a fer alguna cosa. I jo també he fet aquesta protagonista de Hollywood...
que dic jo, però és una persona molt terrenal, i també està molt basada en moltes dones que he conegut en els clubs de lectura. En realitat, veus dones als clubs de lectura que tenen 50 molts, 60 molts, 70 molts, i tenen unes vides que no només són dignes, són envejables, i és el que hem de tendir a mirar també l'envelliment. Si hi ha calerons, que això sempre ho recalco, i si hi ha salut, moltes dones tenen una segona joventut, o una primera, m'atreviria a dir, perquè la primera ni se'n van adonar que ja els hi va passar,
i que realment fa goig de veure-les, i després dius, i elles que hi són a la realitat, com és que aquest desequilibri que a les ficcions no les retraten, com realment ara s'està vivint aquesta mena? No hi ha molts referents, és el que deies tu. No, ni comencen a haver, clar, quan més dones...
i més diverses arriben a tenir la paella pel mànec del relat, que això és el clau, és el més important, més relats hi haurà... Jo crec que hi haurà més relats de menopausa, de maduresa, de meitat de la vida, així com les autores quan han arribat... És a dir, no és que no hi fossin, sempre hi han estat, però quan el sector editorial per fi els ha donat la legitimitat, igual que els autors...
han explicat la maternitat en plural de manera molt aprofundida, molt complexa, com mai s'havia explicat. Jo crec que ara, d'aquí uns anys, segurament serà el moment que s'expliquin moltes madureses des del punt de vista de les dones com no s'havien explicat mai.
Ens estem quedant sense temps. No volia acabar l'entrevista sense que em diguis un detall, una localització, un moment vital de la teva prota del llibre. Algo que potser ens passarà desapercebut però que per tu és important o que et va crear dubtes a l'hora de posar-ho o no.
Ostres, és una pregunta molt difícil de dir en pocs minuts. Jo, mentre s'ho pensa la Gemma, us explico que aquesta tarda a les 7 estarà presentant i signant a la llibreria Soterrani. No, mira, us diria que, clar, la meva protagonista la faig viatjar a Venècia i li faig confrontar-se amb tots els tòpics romàntics, però al final també t'adones que també això ens ha construït, que Venècia és una ciutat que caus de quatre potes, encara que tinguis tot l'escepticisme del món.
Això sí, si us venen moltes ganes d'anar a Venècia, sobretot contracteu un hotel i no un Airbnb, perquè és el que està expulsant els veïns d'allà, com també passa a totes les altres ciutats del món. Però Venècia amb un grau de gravetat superior, perquè és molt petita i hi viuen ja molt pocs venecians. Per tant, diria això.
Molt bé, ja has fet la falca reivindicativa. Al final... Jo no l'he arribat al final, eh? T'ho he de reconèixer, Gemma. Millor, perquè així no farem espòiler. No farem espòiler. És important, al final, o és una novel·la d'aquelles que la disfrutes mentre es passa i t'és igual com a... No, no, no. Perquè la vida continua. No, no, no. Estaràs pendent de què farà la Kate. Un dilema final. Què triarà? Quin bitllet d'avió es comprarà? Ja he dit una mica, eh? I llavors a l'última pàgina sabreu on va.
Molt bé. Doncs queda més o menys presentada, si voleu acabar de parlar amb la Gemma, que jo crec que és lo seu, o fer el primer grup de lectura aquesta tarda a la seta a la llibreria El Soterrani. Gemma Ruiz Palà, que torna amb una dona de la teva edat, per cert, molt diferent, és una generació diferent de les nostres mares, no? Sí, no té res a veure, per això me n'he anat també a Hollywood i a Venècia. Mira, aquelles protagonistes inesperades que un dia t'arriben i dius, ara vull fer això, a veure si us agradarà. Que ho segueixis disfrutant. Gràcies, Gemma. Moltes gràcies, Núria.
I nosaltres a falta ja de 4 minuts, no, encara. Très i escaig, per arribar a les 11, tanquem programa, tanquem la veu. Demà més. Passeu bon dia. I en l'estat amat, avui el dediquem als La La La Love You. Sempre li poso una la la de més, eh? Per si de cas. La meitat de la meitat. És que no m'he descomptat. Que no és perquè me lo invento, lo diga yo.
Pero se ve más lindo lo de la mía. Y juntas sé que estarían mucho mejor. Por eso. Yo te dije dame un beso. Uno de esos que tú tienes. Tú dijiste no te flipes. Dime para qué lo quieres. Dime con él lo que harías. Si algún día te lo doy.
Perdonar que me decís, no te he escuchado
Rindo así, no me puedo ni concentrar.
Con un beso tuyo llamaría un trofeo. Con un beso tuyo soy un campeón. Con un beso tuyo llamaría un llavero y te daría las llaves de mi corazón. Con un beso tuyo llamaría un florero. Con un beso tuyo te hago una canción. Con un beso tuyo llamaría una fiesta y lo celebraría como el Golden Star.
Con la mitad de la mitad de un beso tuyo yo tendría suficiente para ser el rey del mundo. Con la mitad de la mitad de tu sonrisa yo me quedaría contigo para el resto de mi vida. Con la mitad de la mitad... Bon dia, són les 11.