La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González,
l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Doncs mireu, per aquí parla a la redacció
i hi ha qui va fent la porra de cara al partit de diumenge a Zubieta
i efectivament no posen més xifres a una banda que a l'altra.
Evidentment a la banda grana, a veure si tot va bé
i podem, toco fusta, celebrarà la victòria del Nàstic el cap de setmana.
Miquel González, bon dia.
Estaria bé, no, diumenge, acabar el cap de setmana
amb bones notícies pel que fa al Nàstic i un ascens, o què?
Sí, sí, home, i tant.
Abriu Rius, bon dia.
Bon dia, la que se us pot liar el francolí.
Si al Nàstic fa 3-0 o 4-1, eh?
Bueno, 0-3.
0-3 o 1-4.
Home, mínim, eh?
Sí, sí, però que vull dir que la fastassa que se us pot muntar allà serà important.
Que guanyin i que me passin la porra, així ja anem per feina.
Així que veu abans de treballar.
Exacte, també és veritat, perquè això serà la matinada, pràcticament ja.
Bé, d'aquí a rar, d'aquí a pròxim minuts saludarem en directe
el president executiu del Nàstic, el Lluís Fàbregas,
que ja el tenim per aquí als estudis,
i de seguida també el company d'esport Jordi Blanc.
I parlem de tot el que hem de saber, doncs, a cara aquest diumenge,
de com està l'equip, de com estan els tànims, en parlem.
Serà l'obertura del programa, doncs això, avui en clau grana,
ja pocs dies hem vist aquest partit transcendent,
aquesta final de diumenge per la sense segona.
I després seguirem parlant d'esports, d'esports de Tarragona,
amb Estefanía Serrano, presidenta del Consell Esportiu del Tarragonès,
perquè ens explica una miqueta com està la situació esportiva aquí a la ciutat.
S'han complert dos anys de la investidura de Ruben Viñuales,
és Setmana de Balanços,
i des de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona també en fan un.
Valoren amb crítica, amb inquietud, aquest mandat,
aquests dos anys de mandat,
reclamen més compromís i més acció directa
en els problemes quotidians de la ciutat.
En parlarem amb el president de la Federació, l'Alfonso López,
i amb el secretari i portaveu, el José Martín Carrasco.
Molt bé, a la part de Tertúlia.
Però a partir de les 10 estigueu atents de la ràdio
perquè entrevistarem una enginyera tarragonina,
l'Ameres Jesús Puerta,
una investigadora que ha estat una de les sis guanyadores,
atenció, de la primera fase d'un precisiós concurs
de reciclatge de la Lluna,
un concurs que ha llançat l'Agència Espacial Nordamericana
per trobar solucions sostenibles al tractament de residus
amb futures missions llunars.
i ella ha estat, doncs, això, una de les guanyadores.
Que m'ha fet gràcia perquè has dit reciclar la Lluna.
Mira.
I reciclar brossa a la Lluna.
Sí, sí, podem reciclar la Lluna.
Imagina't, eh, no pots deixar la brossa per allà, eh.
No pots tirar la Lluna per allà, tampoc.
No, no, no.
Doncs està molt bé, perquè en part de la gent
és molt interessant.
Ens explicarà, doncs, avui la Maris Jesús Puerta
perquè hem pogut llegir ja, doncs, d'aquesta informació
i que sigui, doncs, absolutament Piner,
l'única de fora Estats Units que ha guanyat, eh.
Sí, sí.
Mira, i em guardo això de reciclar la Lluna
per la temporada vinent, si continua l'Espai Feble Humor,
perquè avui el fem el darrer de la temporada,
ja no... vaja, ja ho tenim tot lligadet, eh,
perquè avui fem una Very Best,
un especial per repassar el bo i millor
d'aquestes 15 edicions
del Feble Humor d'aquesta temporada.
És a dir, que tornarem a riure
recordant alguns dels moments divertits
de la temporada.
I després, a l'espai que fem,
us parlarem del llibre
L'amor que passa, de Care Santos.
Només un titular.
Allò que l'amor ho ajunta,
ni la guerra ho pot separar.
Carai.
És la Care Santos, eh?
Sí, sí, és la Care Santos.
Que bueno, el tindrem molt bé, molt bé.
Doncs això, anirem fent camí
en aquesta jornada ja de dixous
i avui que, mireu, tenim una opinió del dia
que ens fa molta il·lusió,
no perquè sigui una companya periodista,
que també,
que també,
sinó perquè és també
per una persona que li ha fet
un homenatge molt bonic
aquest dimecres,
ahir dimecres,
molt merescut i molt bonic,
les dues coses, eh?
Parlem de l'escriptor Jordi Tinyena.
Jo us recomano que busqueu llibres d'ell,
si és que encara no n'heu llegit cap,
perquè val la pena.
Es deixava, malauradament,
a Jordi Tinyena,
i a ell se li feia un homenatge molt bonic
i avui, per tant, l'espineta.
L'opinia del dia
és de l'estimada companya,
periodista Berta Ramos,
també companya del Jordi Tinyena,
i que ens parla, això,
d'un record per ell,
per Jordi Tinyena.
Espineta amb Tarragonins,
la veu de Tarragona.
Des de l'any 1987
fins a l'any 2018,
durant més de 30 anys,
Jordi Tinyena,
Barcelona de naixement
i Tarragoní d'acord,
professor de llengua i literatura catalanes
d'ensenyament mitjà a Tarragona,
es va dedicar a l'escriptura.
Primer,
a versions i edicions
d'obres clàssiques catalanes,
amb la intenció
de posar-les a l'abast
dels seus alumnes.
Després,
va iniciar la creació literària,
amb 13 novel·les
i nombroses narracions.
L'actor incansable,
va recórrer una trajectòria
coherent i sostinguda,
feta de constància
i progressió
en les formes
d'expressió escrita.
A les seves novel·les
trobem els grans temes universals
que als humans
ja ens agradaria resoldre.
Les obres de la literatura universal
sempre presents.
El paper que la literatura
pot tenir en el nostre dia a dia,
juntament amb personatges,
molts dels quals
som perdedors
en el joc de la vida.
Quatre de les seves obres
van fer de la ciutat
l'escenari de l'acció,
en diferents èpoques,
i han fet reviure personatges reals
al costat de la ficció imaginada.
Jordi Tinyena
és un escriptor
dels anomenats, diríem,
de la perifèria catalana,
de fora de Barcelona,
que a la seva ciutat, Tarragona,
és reconegut i conegut,
i m'atreviria a dir, estimat.
Els set anys de la seva mort,
la Biblioteca Pública
ha dedicat uns mesos
al seu record com a escriptor,
ara que hauria fet 70 anys.
Els actes s'acaben aquesta setmana,
i jo, com la seva dona que vaig ser,
no puc fer altra cosa
que agrair-ho.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hi ha una ciutat mil·lenària
que compta amb una afició
que mai ha deixat de bategar.
Un club que no es rendeix,
que somia en tornar a ser campió.
Repsol dóna suport a l'esport de la ciutat
i acompanya el Nàstic
en aquest camí cap a l'ascens.
Sempre fins al final.
Força gimnàstic!
Ei, què et sembla
si sortim a fer el vermut i a dinar?
Diuen que la guingueta
bluma de Salou ja ha obert.
La veritat és que ens vindria bé
desconnectar una mica.
I què fan?
M'han dit que tenen unes paelles
boníssimes i tapes per compartir.
Una mica de tot, vaja.
I a peu de platja.
Oh!
Segur que fan còctels també.
Sí, sí.
Ho he vist a Instagram.
Ens imagines estirats a la hamaca
caipirinha a la mà.
És genial.
No diguis res més.
Truca-hi ja.
Blu Humà.
De Mediterranean Beach Bar.
A la platja de Llevant de Salou.
Davant de l'Hotel Blaumar.
Informació i reserves
654-77-41-16.
Et lleves i ho tens clar.
Passes per Panet.
Pel cafè ben fet,
l'entrepar que t'agrada
i la briuixeria acabada de fer.
Disposem d'un servei de càtering
pels teus esdeveniments especial
i menús d'esmorzar, migdia i berenar
en qualsevol de les botigues de la ciutat.
També pots fer les teves comandes
al web panet.cat.
Panet.
Som forners.
Tarragona ha crescut mirant al mar.
El seu port, motor de progrés,
ha fet créixer una ciutat valenta i orgullosa
oberta al món.
Com el Nàstic,
que combinant tècnica i passió,
partit a partit,
fa cada cop més gran el nom de Tarragona.
El port de Tarragona,
compromès amb el territori,
dona suport al club en aquesta promoció d'ascens.
Perquè quan avancem junts,
ningú ens pot aturar.
Ara és l'hora.
Amb orgull,
Força Nàstic.
Siento tu calor en mí,
siento cerca tu emoción,
siento grana el corazón,
vibrando juntos llenos de ilusión,
Siento el orgullo,
Siento el orgullo de llevar tu nombre en mi corazón.
Gracias, afición por ti,
el sueño se ha hecho realidad.
Gracias por saber estar
en los momentos de dificultad.
Gracias por siempre,
gracias por siempre llevaré tu nombre en mi corazón.
Gritando las tí,
sintiendo dentro de mí.
Crece el orgullo
de ser hoy parte de ti.
Decirle al mundo
que ya estamos aquí.
Doncs, tot i que encara queden algunes hores,
imagino que les sensacions són,
en aquests dies previs,
d'una barreja d'emocions,
una estranya barreja d'emocions,
en hores d'ara,
però amb esperança i amb il·lusió,
i amb ganes de ser valents i ambiciosos,
com deia Joan Oriol,
en una entrevista en aquesta casa.
Avui ja en parlem,
parlem del Nàstic,
parlem de Sovieta,
parlem de diumenge,
parlem també de la pantalla gegant,
que tenim ja pràcticament tot a punt,
tot a punt encara no,
però vaja, diumenge,
pantalla gegant novament
a la zona del Parc del Francolí,
amb aquest esforç de Tarragona Esports,
Tarragona Ràdio i el Nàstic,
perquè pugueu veure el partit i vibrar amb el partit,
malgrat els nervis que són evidents.
Sovieta, diumenge,
Jordi Blanc, molt bon dia.
Bon dia.
Avui molt ben acompanyats,
perquè tens aquí davant el Lluís Fabregas,
el president executiu del Nàstic.
Lluís, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Et passa el mateix?
Hi ha com una estranya sensació de...
que no saps ben bé què és,
no?
Una cosa que va per l'estómac,
que...
Nervis, no?
Emoció i nervis,
que és una barreja estranya, no?
Jo nervis no...
No en tinc massa, és la veritat.
Tinc ganes que sigui diumenge,
sí, que aquesta setmana sigui més curta de lo que és,
no?
De forma natural,
però no, nervis no.
Tinc bastanta confiança.
La confiança...
Bé, que és fundamental.
Un partit és una final i, per tant,
aquí s'ha d'anar a guanyar sí o sí
i a marcar sí o sí, no?
I com més aviat, millor, no?
Sí, bé, el fet de marcar aviat,
doncs, anirà obrint aquest camí necessari,
obligat que tens,
per poder superar aquesta eliminatòria
i aconseguir l'objectiu.
se'ns ha posat difícil,
sabíem que no seria una eliminatòria fàcil,
després del resultat a casa dissabte passat,
doncs,
serà complicant més de l'esperat,
però confiem que hi ha possibilitats
i que el Nàstic farà tot,
tot el que estigui a la seva mà
per aconseguir aquesta victòria
per tres gols de diferència.
Contra un filial, eh?
Això no ho gritem.
President, bon dia.
Hola, molt bon dia, Jordi.
Què va passar dissabte?
Bueno, dissabte hi va haver una decepció
al final del partit, no?
Va ser un partit amb totes les expectatives,
amb tota la il·lusió,
amb les ganes de fer les coses bé
per treure un resultat favorable
i poder anar de nostre,
doncs, amb certes garanties
i no haver d'anar, doncs,
amb una situació límit
i la veritat és que el filial
va jugar millor que nosaltres,
va estar més ràpid,
va estar més encertat
amb les facilitats,
sobretot, que nosaltres li vam donar
i ens va fer tres gols.
Nosaltres n'en vam fer només un,
del passar del 2 a 2,
que vèiem allà clarament
una opció real de poder empatar,
fins i tot no perdre aquest partit,
faltant encara
quan faltaven un quart d'hora per davant,
amb el descompte i amb tot,
doncs, vam passar l'1 a 3
que ens va deixar glaçats,
ens van reviure fantasmes
d'un any enrere,
en un minut totalment
que el partit està acabat,
doncs, que facin aquesta ferida
tan punxant, no?
Però, bé, això és història,
està passat
i tenim a la nostra mà, doncs,
acabar la història
de manera feliç.
Amb una temporada
certament irregular
amb el plano defensiu
de l'equip,
ja sigui col·lectivament
o individualment,
el dia que no podia passar
va tornar a passar, no?
Es van tornar a veure
les vergonyes
d'aquest equip,
que té moltes coses positives
i molt bones,
però que al darrere
ha estat, diguem-ne,
la gran creu
d'aquesta temporada.
Sí, la veritat és que en diuen
molts problemes
en el bloc defensiu,
la mostra és que som dels equips
que m'han queixat més gols,
l'any passat per ser l'equip
menys golejat
del nostre grup,
en guany, doncs,
som, crec que,
els més golejats,
o que pensem que hem sigut
el més golejador,
també, no?
Però una cosa no treu
una o no treu l'altra.
L'evidència és clara
que defensivament
hem estat dèbils,
no hem tingut la solidesa
i la consistència
de la temporada passada
i això ho hem pagat
i ho hem pagat
d'una forma cruel,
doncs,
aquest amb un partit
de playoff a casa
que és quan més encertat
has d'estar
perquè venies de fer
defensivament
un molt bon partit
a Múrcia,
amb Enrique Roca
a casa,
també,
els últims partits
havíem estat sòlids,
però en aquest partit
vam, jo crec que
vam regalar dels tres
dos gols
d'una manera totalment
molt, molt clara.
Aquí eren
una mica més
de 72 hores
pel partit.
A Lluís Fàbregas
què li diu al cop
i al cap
i què li diu al cor
diumenge
posant-nos en situació,
no sé,
quarts de dotze
de la nit
a Zubieta?
Bé, jo tinc el convenciment
que traurem
aquesta eliminatòria.
És una dificultat més,
se'n posen moltes dificultats
en el camí d'aquests anys
n'hem tingut moltíssimes
a nivell esportiu,
sobretot,
i a partir d'aquí
quan hem tingut a tocar
una realitat
que és tan necessària
per l'entitat
que dirigim,
doncs sembla que se'ns escapa,
no?,
quan no és una cosa
és per l'altra.
Aquestes
tres finals de play-off
amb aquests
quatre anys
de la primera ref,
doncs,
si analitzem una mica
el que veiem
que ho hem tingut a tocar,
hem fet tots els mèrits
d'una manera brillant,
d'una manera brillant
per arribar fins aquí
i a última hora
quan depèn,
doncs,
caus.
Nosaltres en guany
no volíem arribar aquí,
nosaltres en guany
ho hem dit sempre,
volíem arribar
el mes de maig
estant a la Liga
i vam fer tot
i més per poder-ho aconseguir,
creiem que hem tingut
moltes opcions
durant l'any
per certificar-ho,
per fer-ho
i no ha estat així,
hi ha hagut un equip millor
que ho ha demostrat
en tots els nivells,
que és la cultura de l'ONESA
i aquest és el que
s'ha anat tranquil,
i està ara gaudint
d'una planificació
amb tranquil·litat,
d'unes vacances
i una garantia
d'estar a la Liga.
Això és el que volia
el Nàstic aquesta temporada.
No ha estat així,
hem arribat fins al final,
tenim aquesta opció
diumenge
de confirmar-ho
i farem tot el que calgui
per poder-ho fer,
tenim absoluta confiança
en els jugadors i els tècnics
que guanyarem aquest partit.
No serà fàcil,
batirem,
però esperem
el diumenge al vespre
estar contents.
No quedar primers
va ser el que més va passar
a l'hora
de fer fora Dani Vidal?
Bueno,
vam passar
el fet que cada setmana
que passava
ens anàvem allunyant
més de l'objectiu.
Nosaltres vàrem
escoltar
les peticions
dels tècnics,
dels responsables tècnics,
en el que
ens indicaven
i el que ells proposaven
per tal de redreçar
una situació
que cada setmana
que passava
encara no havia
confirmat
matemàticament
aquest playoff,
faltaven dos partits
per davant
i al final
se va traslladar això
i es va prendre
aquesta decisió.
Nosaltres sí que és cert
i sempre
ho hem dit
que volíem
tindre les garanties
per estar
primers,
això vull dir
no n'hi ha prou
en dir-ho,
ho has de fer
i has de posar
els recursos
als mitjans,
ho hem tingut
durant l'any
moltes oportunitats
quan hem anat
a jugar
dels 4 equips
davant nostres
em penso que
dels 8 partits
n'hem guanyat
2 m'assembla.
Llavors a partir d'aquí
és una mostra clara
que quan
t'enfrontes
amb el teu rival
directe
per tu passar
al davant
doncs
perds
no dons la talla
i això
la veritat
que ens ha fet
ens ha fet mal.
Tornant a
Zubieta
el nàstic
ve de jugar
la semifinal
i la final
a casa
amb el nou
estadi ple
amb sol out
va anar a
Murcia a jugar
a una semifinal
amb 31.000 persones
i ara se'n va
a un camp d'entrenament
jo ja sé
que l'altre dia
li vam preguntar
i vostè va dir
una mica
que ja ho havien
expressat
i tal
no creu
que la federació
no actua bé
en aquest cas
de deixar jugar
en un camp d'entrenament
una final
per pujar
a la Lliga
de Futbol Professional?
Absolutament
és una decisió
gravíssima
gravíssima
que s'hagi de jugar
a la tercera categoria
del futbol nacional
a una final
de ple
per accedir
a la Lliga
en un camp d'entrenament
en un camp
amb una capacitat
per 1.100 espectadors
vull dir
això no està
el reglament
el reglament
de participar
a primera ref
t'obliga
a jugar
amb gest per natural
i jugar
amb un estadi
d'una capacitat mínima
de 4.500 espectadors
això no es compleix
però bé
creiem que és un tema
de no
obligatorietat
o de no fer
la suficientment força
des de l'entitat
federativa
doncs de dir
senyor
si no poden jugar aquí
doncs vagin
busquint una alternativa
i nosaltres
vam parlar amb la Real
la Real es va excusar
d'una manera
ostres
molt cordial
i molt institucional
amb nosaltres
dient que per ells
l'ideal era poder jugar
a Noeta
per totes les seves
dispositius de seguretat
de taquillatge
de rebre la gent
de tindre un partit
amb totes les garanties
a Noeta
doncs
està en un concert
el dia abans
i està
bueno
està totalment
doncs inhabilitat
per fer-ho
però entenc
que aquest no és
suficient motiu
per anar a jugar allà
allà
s'havia d'haver pressionat
per anar a jugar
a Eivar
per anar a jugar
a Vitoria
per anar a jugar
on fos
però
a Pamplona
no sé on sigui
però crec que aquí
la federació
no ha fet
la suficient pressió
o la suficient exigència
ni
que tot això
va en contra
no posa en valor
el que volen
que sigui
aquesta categoria
allà hi haurà
300 aficionats
del Nasti
que es van sortejar
les entrades
és el PAC
que la Real Societat
ha posat
a disposició
hi ha hagut
moltes peticions
crec que eren
3.000
després validades
potser baixava
una mica
aquesta quantitat
i ha apareixut
la revenda
com ho han declarat
molt trist
molt trist
la veritat
que hi ha molta gent
que vol anar
que l'única manera
de regular-ho
d'una manera arbitrària
és fer un sorteig
davant notari
i qui surti recet
i qui té la sort
que ha sortit aquí
que posi disposició
que vulgui especular
amb això
no és admissible
el club no ho enmetrà
el club perseguirà
qui faci això
entenem que si algú
li ha tocat
i no pot anar
l'ha de posar
a disposició
del club
pel següent número
de la llista
dels que havien sortejat
i de manera natural
doncs
poder respondre
aquesta gran demanda
la persona
que vulgui especular
amb això
entenem que fa
un mal
un mal favor
a l'entitat
els companys
a la resta
de persones
que són socis
de l'entitat
i també volen participar
d'aquesta vivència
i el club
una vegada
ho tingui detectat
doncs
no ho permetrà
i ho perseguirà
suposo que el club
té constància
que també
molts aficionats
aniran
a Zubieta
sense entrada
no sé si per això
hi ha
algun tipus de mecanisme
per poder
muntar
aquest desplaçament
bé
més que res
l'estada allà
perquè tampoc no sé
exactament
on es podran col·locar
bueno volem acompanyar els
nosaltres des del club
s'han fet gestiós
amb el real
per veure si es pot habilitar
una zona
a la mateixa instal·lació
o fora de la instal·lació
per tal de poder reunir
a tota la gent
que no tingui la sort
de poder accedir
a l'estadi
volem estar
tots junts
sabrem que hi ha
un nombre important
de gent
que confia
i que farà
aquest desplaçament
i vol estar
al costat
de l'equip
i nosaltres
des del club
farem tot el que
estigui a la nostra
abast
amb la complicitat
de la real societat
per habilitar un espai
o perquè puguin estar
el més a prop possible
dels nostres jugadors
i qui no pugui
ja ho sap
pot anar a la pantalla
gegant
al parc
del francolim
aquesta fa un zona
a partir de les
de les sis
de la tarda
la massa social
del Nasti
creu que ha donat
un pas endavant
ho dic perquè
aquesta temporada
bé, la temporada passada ja
i aquesta temporada
jo crec que són
dues temporades claus
la temporada passada
amb una gran decepció
esperem que aquest any
no hi hagi decepció
però que sí que s'ha donat
un pas endavant
que bé, molta més gent
s'ha apuntat
a la
no sé si dir-li
nàstic mania
és un terme que utilitzaven
fa molts anys
i tant
ja ho dius bé
el recordem
la veritat
que és el nostre
principal actiu
la massa social
els socis
els aficionats
els que venen
concretament els socis
aquests de més
de 8.000 illars
que són abonats
a dia d'avui
molts anys
a la segona
no teníem
aquesta xifra
de socis
com bé dius tu
és de l'any passat
i aquest any
s'ha reforçat molt més
ho veiem
amb una mitjana
d'entrada
a l'estadi
de més de 7.000 espectadors
en els partits
de la primera ref
és un element
és un actiu
claríssim
per la nostra entitat
és cap dalt
per aconseguir
doncs aquestes posicions
perquè l'equip
estigui dalt
i perquè l'equip
pugui lluitar
per aquest objectiu màxim
que és el canvi
de categoria
la veritat
que la gent
donen confiança
nosaltres hem intentat
també des de l'entitat
posar aquestes facilitats
en quant a nivell
de preus
d'abonament
en quant a promocions
en quant a poder
facilitar això
però sobretot
doncs els
els jugadors
que són els que
aconsegueixen els èxits
la gent vol estar
al seu costat
del camp
per poder-ho
viure in situ
estem molt contents
que això
que ens trobem
en aquest moment
tornem a la parcel·la esportiva
a falta de dues jornades
es va destituir
a Dani Vidal
va arribar
a Luis César
coneixem bé
aquí a la ciutat
i al nàstic
a Luis César
sota la perspectiva
del president
què ha canviat
del nàstic de Dani Vidal
al nàstic de Luis César
bé jo crec que Luis César
és un perfil
molt diferent
del Dani
és un perfil
amb un bagatge
amb una experiència
amb un control
de situacions
per la pròpia edat
o per la pròpia experiència
viscuda
en situacions límit
en situacions de risc
i de màxima exigència
que el Dani
com és natural
el Dani
o qualsevol altre
en aquest aprenentatge
no tenia
a partir d'aquí
hi ha un canvi
clar
en la manera
de treballar
de plantejar
de poder
traslladar
missatges
del que es vol
als futbolistes
i res més
simplement
és canviar
un capítol
d'equip
en un tram
molt concret
de la temporada
enteníem
que si hi havia
aquest canvi
així ens ho van traslladar
havia de ser
aquesta persona
perquè coneixia
l'equip
coneixia jugadors
coneixia l'entitat
i podia fer
una intervenció
en un
plaç
molt curt
de temps
quin plantejament
creu que farà
Luis César
a Zubieta?
Bé
jo crec que farà
un plantejament
anar pel partit
anar a marcar
poder marcar ràpid
i poder
tindre el control
ell sempre ho ha manifestat
que ell el que vol
és tindre
no anar
i vindre
d'aquesta manera
desordenada
i tan al·locada
sinó poder mantindre
la possessió
poder tindre
aquest control
aquest domini
segurament nosaltres
com a espectador
el que ens agrada
és un ritme més alt
és una circulació
més alta de pilota
i que no hi hagi
tanta transició
al darrere
però és una manera
de com ell
practica
té clar
el que vol
aconseguir
i les peces
que té
a partir d'aquí
ell escolleix
ell tria
i n'altres
convençuts
que el que faci
serà no en cert
ens hem centrat molt
lògicament
en aquest recte final
en aquest playoff
en aquest possible
ascens del Nàstic
però
passi el que passi
diumenge
la vida continua
el Nàstic ha de
continuar funcionant
hi ha molts jugadors
que acaben
contracte
aquest proper
30 de juny
no sé com està
anant la planificació
esportiva
cara a la propera temporada
i sobretot
li pregunto
per un nom propi
el del
Pichichi del Nàstic
que aquest any
se l'ha estapat fent
molts gols
l'altre dia
va fer el seu partit
150
amb la samarreta
del Nàstic
i acaba contracte
aquest proper
30 de juny
què passarà
amb Pablo Fernández?
Bueno
nosaltres hem parlat
amb ell
estem tranquils
ell acaba contracte
nosaltres tenint clar
que l'escenari
de Sargonia
és un escenari
clar
perquè el Pablo
pugui continuar
amb nosaltres
ja estem negociacions
des de fa molts
molts mesos
i el que ens interessa
és poder retindre
un dels millors actius
que tenim
aquesta és la voluntat
del club
ell està tranquil
ell està a gust
a Tarragona
està molt a gust
en el club
se sent bé
però lògicament
qualsevol progressió
la seva carrera esportiva
doncs és entendible
a partir d'aquí
el que volem
és aconseguir l'ascens
renovar Pablo
i que estigui
molt més temps
amb el Nàstic
Continuarà
el director esportiu?
El director esportiu
té contracte
però bueno
any a any
anem fent valoració
de l'objectiu plantejat
i del resultat final
a hores d'ara
no hi ha hagut
cap reunió
ni cap planificació
el que així s'està fent
és treballar d'una manera continuada
com cada any
perquè com t'ho has dit
dilluns
som dia 23
a partir d'aquí
queden 7 dies
per acabar la temporada
oficialment
fins al 30 de juny
finalització de contractes
jugadors que poden incorporar-se
l'equip de cara
la temporada que ve
renovacions
tot això s'està treballant
des de la direcció esportiva
i secretaria tècnic
el Javi Sandi
i el Sergi Perés
en planificació
amb aquests
dos escenaris
el Nàstic diumenge
es juga
poder pujar
segona divisió
però poder pujar
segona divisió
i ho vam explicar
l'any passat
de pujar no pujar
hi ha una diferència
substancial
amb diners
quan guanyaria el Nàstic
si puja
o quan deixaria
de guanyar
si no puja
perquè tingueu
una referència
el Nàstic
si puja
segona edat
té 11 milions d'euros
que els estan esperant
els teníem l'any passat
són pràcticament
6 milions d'euros
de drets televisius
pràcticament 6
potser falta
i 5 milions 300
del fons
CUBC
destinat al 70%
a inversions
i a partir d'aquí
són 11 milions
si no pugem
tenim 200 mil euros
són 200 mil euros
que ens retribueix
la Federació Espanyola
per estar
a la tercera categoria
del futbol professional
hi ha una gran diferència
nosaltres
portem gestionant
l'entitat
amb la màxima
amb la màxima responsabilitat
amb la màxima transparència
a nivell de números
a nivell de comptes
a nivell d'auditories
a nivell d'informes
a nivell de transparència
ens diu que el Nàstic
a primera ref
volent optar
als primers llocs
no és sostenible
ha de posar diners
cada any
ha de poder compensar
aquesta diferència
entre ingressos
i despeses
que suposa
ha de posar diners
el fet d'estar
a la lliga
amb aquesta garantia
de diners
et permet
doncs
aquests 11
6 els podries gastar
aquests 5
que són per inversions
anirien en un programa
de 4 o 5 anys
o sigui
aquests no es pots comptar
com a explotació
però aquests 6
sí que els podries gastar
i nosaltres
a la lliga
com així ho hem demostrat
tenim resultats positius
d'explotació
cada any
passem de
de perdre
aquest millor d'euros
a poder guanyar
un millor i mig
tots
és la nit i el dia
no té
no té res a veure
això
en els números
de les
des de la temporada
14-15
fins a la temporada
24-25
que acabarem
els números
són
claríssims
qualsevol
qualsevol persona
que pugui
veure
o entrar
als contes
del Nàstic
veu que està segona
d'una manera
ben gestionada
i responsable
l'economia del Nàstic
està sanejada
ara
vostè ho deia
no és sostenible
estar a dalt
la primera federació
amb aquests pocs recursos
que hi ha
per tant
el Nàstic
es veu obligat
a fer ampliacions
de capital
i a programa
d'una junta
general
extraordinària
pel proper 10 de juliol
3.775.600 euros
que s'ampliarà
del capital
del que
en principi
2.800.000 euros
són per retornar
amb accions
a Fred Wester
no?
crec
si no ho ha xerrat
tot
tot
aquests 2.000 euros
més els altres
són préstecs
que han anat fent
diferents consellers
diferents persones
vinculades a l'entitat
que han anat fent
préstecs
durant l'any
aquest any
la temporada passada
i en el fet
que l'assat
no pugui retornar
de manera monetària
aquests diners
es converteixen
en accions
però no és exclusivament
el senyor Wester
són totes les persones
que durant aquests anys
han actuat
d'aquesta manera
vull dir
nosaltres presentem
pressupostos
a la junta general
d'accionistes
fem balanços
de l'exercici interior
tanquem els resultats
se'n prova de proranimitat
presentem un pressupost
per la temporada següent
se'n prova de proranimitat
i aquest pressupost
contempla unes pèrdues
com fem nosaltres
aquestes pèrdues
com les compensem
posant diners
no els deixem allà
que algú s'ho trobi
i anant
engreixant
el deute de l'identitat
això
per desgràcia
ens ho vam trobar
nosaltres el 2012
que hi ha un consell
d'administració
des del 2012
que val la pena
recordar i tindre memòria
el 2012
el capital social
del Nasti de Tarragona
era 3 milions i mig
el capital social
a dia d'avui
són 10 milions d'euros
a partir del dia
10 de juliol
seran 14 milions
13
això vol dir
que des que entra
aquest consell
fins al 10 de juliol
s'han invertit
més de 10 milions d'euros
aquests 10 milions d'euros
algú els ha posat
el senyor Western
ha posat
i molts altres
consellers
persones
que tots coneixem
persones que estan
liderant l'entitat
del primer dia
han posat aquests diners
el Nasti
que és una entitat
a dia d'avui
amb deute zero
no tenim deute
és una empresa
totalment sanejada
i gràcies
que han volgut assumir
les pèrdues
per aconseguir
aquest pas a la lliga
posant recursos
no deixant
ni endeutant
a l'entitat
com va passar
el 2012
quan vam arribar
i és el que
ens vam trobar
això d'aquí
són dades objectives
són dades
que tothom
any a any
pot vindre
pot preguntar
pot veure
i a nosaltres
el que no ens agrada
o el que ens fa mal
és informacions
partidistes
entenem nosaltres
que el bon periodisme
el que fa
és contrastar
la informació
s'està
volent intoxicar
s'estan volent donar notícies
que no són veritat
que no estan prou contrastades
que es parla sense saber
i això
és l'únic
que a nosaltres
doncs
no ens agrada
estem oberts
a disposició
de qualsevol accionista
qualsevol soci
qualsevol aficionat
que tingui interès
en saber
i en conèixer això
que vingui a la Junta General
o si no
pot vindre a les oficines
o enviar un mail
i fer una petició
estem totalment oberts
no tenim absolutament
res a amagar
per tant deduim
que a partir del 10 de juliol
amb aquesta ampliació
de capital
el Consell d'Administració actual
en Fred Wester inclòs
passarà a dominar
pràcticament
el 85%
de l'accionària
és que ara ja domina
el 80%
és que el Consell d'Administració
de l'Anàstic
domina
aquest 80%
el 10%
l'Ajuntament
i el 10%
el petit accionista
doncs ara
amb aquesta ampliació
aportant
gairebé 4 milions més
doncs passes
doncs
aquest 85%
el 7%
l'Ajuntament
i si hi ha algú
el petit accionista
aquí el que està clar
el que la gent
ha tingut de clar
que del 2012
entra un Consell d'Administració
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
que hi ha 7 persones
actualment
les que van entrar el 2012
aquestes persones
bàsicament
són les que
han portat
la direcció
i la gestió
d'aquesta empresa
s'han afegit
3 consellers més
des del 2012
a dia d'avui
i aquestes persones
són les que han portat
a l'entitat
on està
d'una manera
gestionada
d'una manera rigorosa
esportivament
fent 3 play-off
aquests 4 últimes temporades
per poder sortir
d'aquesta primera ref
amb la dificultat
que això suposa
i amb unes xifres
totalment clares
que si sabem
que tenim
la realitat
de poder estar
a la Liga
durem
el tom a la fruita
i no
caldrà
que aquests senyors
continuïn posant diners
de la seva butxaca
per poder fer
sostenible això
també tenim
una altra opció
fer un pressupost
nosaltres som dels clubs
te diria jo
dels 40 clubs
que hi ha
segurament som el 4 o 5
que més
ingressos genera
tot el nostre departament
comercial
gràcies lògicament
a la massa social
a les empreses
que es donen confiança
a les institucions
que apoyen
l'anàstic
ens posicionen
la tercer quart club
que més diners
recull
podríem optar
per fer un pressupost
gestionem això
que és molt més
que altres clubs
però escoltem
que estem això
no fem aquesta aposta
també és un model
que existeix
i que es pot plantejar
fer
l'última part meva
novetats
amb la querella
Eder Mallo
o estem com estaven
més o menys
no no no
hi ha novetats
ja han declarat
el senyor Eder Mallo
crec que ara
també la jutgessa
ja ha demanat
a declarar
el quart àrbitre
que és el que va
falsejar l'acte
el senyor Eder Mallo
en l'última declaració
va dir que havia sigut
el quart àrbitre
el que havia fet l'acte
sí
li ha passat la pila
del quart àrbitre
sí, clar, llavors
no el tenim que dir
que vingui el quart àrbitre
que precisament
és l'àrbitre
que va arbitrar
a l'Andorra
a Pontferradina
el diumenge passat
o Jaos Valera
em penso que és
que és el quart àrbitre
el que va fer l'acte
i aquest senyor
doncs el jutge
ja l'ha citat
perquè vingui
i que declari
i pugui explicar
el que va fer
i en base a què ho va fer
jo m'he quedat fent números
dels 11 milions
als 200 mil
perquè és molta diferència
de pujar
una pujada de categoria
per això és una categoria
tan complicada aquesta
tan complicada
en molts sentits
és molt complicada
i nosaltres
ho tornem a repetir
i no ens cansem de repetir-ho
els filials
desvirtuen aquesta competició
no podem optar
amb una categoria
de 40 clubs
que n'hi hagi 10
que siguin filials
que tinguin els seus equips
a la Liga
que tinguin
les seves finances
i les seves comptes
totalment reforçades
amb els més recursos
que nosaltres
optant pel mateix objectiu
i això la federació
ha de posar
d'una vegada per totes
remei en aquest tema
és un greu perjudici
per la resta dels clubs
que si continuen pujant
juguen el mateix equip
contra el mateix equip
o què passa aquí?
No, no poden pujar el mateix
però sí una categoria
a l'altra
una primera
a l'altra segona
nosaltres ens va tocar
en Villarreal
què va passar
fa 4 anys
i el que ens toca
ara amb un filial
com és la Real Societat
són jugadors escollits
són jugadors triats
són jugadors que cobren
molts diners
i que clar
les institucions
no tenen
les penúries
i les necessitats
de recollir diners
o de poder fer aportacions
per mantenir això
Lluís, passi el que passi
que esperem que sigui
una victòria i celebració
s'ha vist que
l'afició està malnàstic
i que la ciutat també
s'ha abocat al territori
no només la ciutat
amb el nàstic
m'agrada molt
que facis aquesta precisió
és territori
ciutat
és la que lidera
però el territori
d'arreu del territori
la gent està amb el nàstic
des de les Terres de l'Ebre
fins a la Conca
fins al Camp
fins al Baix Penedès
al Penedès tothom
està amb el nàstic
ho hem notat
aquests últims dies
la gent té moltes ganes
de tindre el futbol català
en equip
a la segona divisió
creiem que
per territorial
li toca això
i ho tenim a la mà
confiem
poder tornar a parlar
el mateix diumenge
o dilluns
havent culminat
aquesta temporada
molt bé
alguna pregunta
ho he parlat de totes
desitjar molta sort
que és el que necessitarà
el nàstic
també necessites
bé que tots
aquestes coses
tots aquests inputs
que hi ha
en el món del futbol
t'acabin afavorint una mica
vull dir
i per tant
és el que necessita
també el nàstic
perquè la fita
és complicada
és deixar
posar tres coses
de diferència
les coses bones
costen
són difícils
aquí s'han de saborejar més
i nosaltres tenim
absoluta confiança
que tenim opcions
i que ho podrem aconseguir
a cremar les nous
diumenge a cremar les nous
no, literalment no
però es veiem al parc de Francolí
els que no aneu a la sovieta
al parc de Francolí
recordeu
a partir de 6
una mica abans
ja tindrem
xou per cada al bo
amb aquesta
col·laboració
entre Tarragona Esports
el gimnàstic
i Tarragona Ràdio
Lluís Fabergas
gràcies
sort que vagi molt bé
moltes gràcies
a vosaltres
Jordi fins aquí una estona
fins ara
mira parlem d'aquí una estona
re a pocs minuts
amb Estefaria Serrano
a la representant territorial
de l'esport
al Camp de Tarragona
li preguntarem també
pel nàstic
N'estic per tu
Som plenes les estrenes de llum
N'estic per tu
El nostre cor és gana
N'estic per tu
Un sentit meu
El nostre cor és gana
Visc a Tarragona
La veu de Tarragona
Camí cap als 40
Benvolgut multireformista
A Obramat
no podem abaixar-te els impostos
ni el preu de la gasolina
de la teva furgoneta
però sí que podem ajudar-te
amb els nostres preus
Per això a Obramat
revisem cada dia
els nostres productes
per oferir-te
les millors marques professionals
amb els preus més baixos
de la zona
IVA inclòs
on compren els professionals
Obramat
Moll de Costa
La Rambla de la Cultura
a la vora del mar
Vine i passeja
Parleix de la Cultura
del Lleure
i de l'esport
al Port de Tarragona
Hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
Completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serratllu
Més informació
a porttarragona.cat
La veu de Tarragona
La teva veu
Avui tenim una primera part
del programa
de la veu
de fer molt esportiva
esportiva del tot
perquè ara parla
amb en Lluís Fàbergues
el president executiu
del Nasti
i us explicàvem també
tot el que passarà diumenge
que no és poca cosa
que encara estem
amb els rutins preparatius
però vaja
que tindrem
la pantalla gegant
novament
al parc del Francolí
amb el xou previ
al partit
l'Aquís Camp
tot allò que fem
ara en parlem
perquè seguim parlant
d'esports
perquè ens acompanya
la representant territorial
de l'esport
el camp de Tarragona
Estefania Serrano
què tal?
Molt bon dia
Molt bon dia
Des de fa
més o menys
quants mesos
que sou
1 de desembre
1 de desembre
per tant això
sí, sí
portem
molt coneguda
molt coneguda
a la ciutat
pel Consell Esportiu
i altres responsabilitats
Joandra Pérez
molt bon dia
Bon dia
que parlem de moltes coses
que la primera pregunta
que li farem és pel Nàstic
està clar
però hem de parlar
també de l'esport femení
hem de parlar
de l'esport base
perquè a banda
del Nàstic
i d'altres equips
que juguen
i molt bé
a nivell de ciutat
tenim molt d'esport base
tenim molta gran cantera
esportiva
moltíssima
que a més
ella ja coneix
per anteriors etapes
en el món de l'esport
aquesta faceta
i per tant
no li ve de nou
justament aquest treball
que s'està fent
des de la Generalitat
de Catalunya
Estefaní Serrano
a més
que a nivell públic
segurament
no és que li digui res
però sí que
ha anat de la mà
d'una persona
que a més
aquests dies
es compleixen
anys
des que van plegats
en el món
de la vida pública
que és el Joan Maria Sardà
vèiem
en una
publicació
Estefanía
bon dia
30 anys
30 anys
30 anys
Estefanía
Déu-n'hi-do
a més
l'evolució
que hi ha hagut
des de les hores
amb el treball
al municipi
veí de Tarragona
a la pobla
de Enfomet
i el treball conjunt
que esteu fent
tot l'equip
de web
però
concretament
doncs això
la teva figura
amb la de l'alcalde Sardà
bueno
jo crec que és
una fita històrica
jo crec que
pocs alcaldes
o alcaldesses
poden dir
que porten
30 anys
al càrrec
que no és fàcil
no és gens fàcil
i ell ha tingut
aquesta capacitat
d'adaptar-se sempre
a qualsevol situació
a qualsevol etapa
a qualsevol repte
i doncs
aquesta capacitat
d'adaptació
de proximitat
d'estima
al municipi
al final
i doncs jo crec que
és el que li ha fet
assolir i aguantar
aquests 30 anys
a l'alcaldia
de l'Ajuntament
de la Pobla de Enfomet
i evidentment
jo sempre estaré
al seu costat
això són cert legislatures
poca broma
set
o més
no no no
t'estava escoltant
a veure què dius
Nàstic
anem a parlar
de Nàstic
ara podíeu saludar-vos
amb el Lluís Fàbregas
abans d'entrar en directe
què hem de fer diumenge?
hem de guanyar
no tinc cap dubte
hem de guanyar
l'equip s'ho mereix
Tarragona s'ho mereix
no només la ciutat
sinó el camp de Tarragona
jo crec que és una fita
que històricament
ens deu
la lliga
i el futbol
a nosaltres
o sigui que
el meu cor
la meva ànima
estarà a Sant Sebastián
diumenge
podem guanyar a patir
o podem guanyar
amb certa tranquil·litat
per tant
ha de marcar de seguida
més igual
hem de guanyar
com sigui
patir
no sense patir
però
bé
ho diu el lema
fins al final
vull dir que estarem lluitant
fins al final
així que
jo confio plenament
que obtindrem
el resultat
que ens mereixem
hi ha una realitat
que ara comentava també
el Lluís a l'entrevista
que el Nàstic
no és només un equip de Tarragona
sinó que és un equip territorial
perquè tenim
seguidors des de l'Ebre
fins al Penedès
i per tant
el territori en conjunt
que representeu
l'Ebre banda
perquè l'hauria molt
de reforçada territorial
però és igual
l'Ebre també
es mereix un equip professional
de futbol
correcte
jo crec que el Nàstic
com ho deia
no només per ciutat
que també té la capacitat
de tenir aquest equip
a la categoria que es mereix
sinó com a territori
allà on vas
el Nàstic
és un sentiment
a nivell territorial
i evidentment
a nivell català també
vull dir
necessitem
que hi hagi
aquest referent
i més que sigui el nostre
que sigui el nostre club
un cop de setmana
en el que
per cert
la Estefanía Serrano
no només tindrà
els ulls posats
a donosti
sinó també
el que faci
un altre equip
a la Lliga Elit
perquè d'això
dependrà
que la Poblama Fumet
ens mantingui
per contra
Baixi
ja només dir
el Baixi
me fa mal
que és la Poblama Fumet
que ha d'estar pendent
d'un resultat
del Girona B
perquè mantingui
categoria
porta des de l'1 de gener
el càrrec
d'esport de la Generalitat
molta feina
perquè només veure
tot el que s'ha fet
a través de xarxes
veiem
a través de tot el que es publica
des de l'esport
i la Generalitat
hi ha molta feina
en la que s'ha fet
amb visites
amb organització
de l'esport al territori
hi ha molta feina
la conselleria
bueno
va ser un gran encert
jo crec que
que poguéssim gaudir
i tenir
la primera conselleria
d'esports
a la Generalitat de Catalunya
jo crec que va ser un encert
i evidentment
sempre ho dic
quan me vaig a assabentar
que el primer conseller
de la història
d'esports
seria
el conseller Berni Álvarez
jo pensava
jo no sé qui ho ha pensat
però l'ha encertat
de ple
per tant
a més ell
és una persona molt activa
ja sabeu
que no para
ni el seu cap
ni la seva ment
vull dir
sempre està
preparant i dissenyant coses
per tant
és un encert
quan parlem d'esports
no parlem de qüestions menors
parlem de moltes coses
parlem d'educació
parlem de salut
parlem de feina
parlem de turisme
parlem d'economia
parlem de formació
parlem de moltes coses
i per tant
com bé
diu el conseller
i el secretari general
esports
es mereixia seure
a la taula dels grans
i parlar
de les coses importants
a la taula dels grans
o sigui
que jo crec que
ha sigut
un encert
i evidentment
feina
en tenim
i molta
parlava justament
el Josep Sunyà
en començar
amb moltes temàtiques
que s'estan abordant
hi ha una però
que no
que no hem tocat
i que segurament
té molta importància
sobretot en els clubs
l'agilitat
a l'hora de fer tràmits
en l'administració
és un dels eixos estratègics
que té la conselleria
aquesta simplificació administrativa
a les entitats
som conscients
de la feina
que tenen
el dia a dia
les entitats
dels clubs
les associacions
amb les gestions diàries
dels entrenaments
de les famílies
dels entrenadors
a més la part
de la professionalització esportiva
però
evidentment
hem de facilitar
aquesta feina
aquest grup de persones
que lideren
les entitats
els presidents
les juntes directives
que ho fan
completament
de forma altruista
per tant
què menys
que facilitar-los
en aquest sentit
la nostra ajuda
ho posava sobre la taula
Josep
el tema
d'esport femení
bé
em sembla
que hi ha més sensibilitat
si s'ha d'utilitzar
aquesta parola
justament
en els clubs
del territori
de Catalunya
en aquest sentit
veiem per exemple
l'augment important
que hi ha hagut
en equips de futbol
correcte
l'altre dia a més
vaig estar
la nit de l'esport
ahir la nit dels campions
que organitzava
la federació
i és un goig
veure que
aquell palau
a banda que estava ple
aquell palau d'esports
hi havia molts equips
femenins
això és molt important
no només
per les noies
sinó també pels nois
i en definitiva
per la resta
de la societat
que tinguem
aquests equips
femenins
gràcies també
a que hem tingut
unes bones referents
en aquest sector
i facilitar
l'accessibilitat
a la pràctica esportiva
evidentment
a les dones
per fomentar
l'esport femení
i aquesta equitat
sinó
en definitiva
per tothom
l'esport
és un dret
fonamental
i com a administració
hem de garantir
l'accessibilitat
a la pràctica esportiva
a tothom
l'esport base
és important
però també és bo
que aquells que s'inicien
en qualsevol disciplina
la del futbol
la del bàsquet
la del voleibol
la de la natació
tinguin un mirall
la del joc
també
estem
davant de
cert nivell
competitiu
dels equips
és a dir
en joc
tenim l'equip
de divisió d'honor
en voler tenim
l'equip
de divisió d'honor
de Sant Bé
també pel territori
hi ha clubs
com els Reus
com el Torre d'Embarra
en futbol
no cal dir-ho
en bàsquet
va pitjor la cosa
però Déu-n'hi-do
l'equip femení
del TGN
està a la màxima
actitud
del bàsquet català
és el vell
de l'esport base
però que a la vegada
aquests que s'inician
vegin on poden arribar
correcte
tenir referents
i més dins
de la mateixa entitat
és molt important
per la base
sempre parlem
moltes vegades
d'aquests grans
esdeveniments
que evidentment
també potencien
l'accessibilitat
a la pràctica esportiva
però que dins
del mateix club
o entitat
tinguin aquests referents
molt a prop
és molt important
per la base
estem treballant
molt bé
des de les entitats
des dels consells esportius
aquest esport formatiu
aquest esport de base
que en definitiva
són els que ens donaran
els futurs
esportistes
de rendiment
ara justament
a final de mes
es complirà mig any
des que està
al càrrec
se'n recorda
o t'he apuntat
els actes
que ha arribat
a visitar
al llarg de la setmana
o al cap de setmana
és impossible
és impossible
evidentment
està tot registrat
d'alguna manera
però
a xarxes
per exemple
que intento
sembla que
si no ho publiques
no hi ets
intento
ser una mica activa
però hi ha
esdeveniments
que se'n passen
i al final
no aconsegueixo
publicar
són molts
els que venim
del món de l'esport
sabem
que esports
són molts actes
que és molt
cap de setmana
però evidentment
la feina diària
d'entre setmana
la d'oficina
la de proximitat
també
visitar aquells ajuntaments
que t'expliquin
les seves problemàtiques
a nivell d'instal·lacions
a nivell d'entitats
també és una feina
que fem entre setmana
però contenta
contenta
amb moltes ganes
de continuar treballant
ha parit
des de fa molts anys
el món de l'esport
de fet
abans d'estar
a la delegació
d'esports
a la Generalitat
ja venia
del Consell d'Esport
de les Raones
prèviament
ja havia fet allò
que li agrada
a la gent
que fa esport
que és INEV
en definitiva
que té un ampli
recorregut
fins a arribar
on està
em refereixo a vostè
sí
la meva formació
al final
és esportiva
jo soc llicenciada
en ciència
d'activitat física
de l'esport
i m'ho vaig especialitzar
en dos modalitats
en gestió esportiva
i en educació
que també és una
de les meves vocacions
la part de la docència
i la part de gestió
evidentment
l'estic explicant
al màxim
des de la conselleria
o sigui
des de la regidoria
després de l'Ajuntament
de la Pobla
des del meu pas
per el consell esportiu
del meu estimat conseller esportiu
del Tarragonès
i ara doncs
formant part
de la primera conselleria
d'esports
que suposo
que ja sempre quedarà
per la història
què pot significar
tenir aquí
ben a prop
a l'altra cadera
estudis
de
bueno
dels que va estudiar
vostè
de CAFE
d'esports
universitaris
doncs
el foment
no
d'aquesta
formació
de qualitat
que és molt important
a tots els nivells
el sector
s'està professionalitzant
abans hem parlat de clubs
veníem d'aquella part
altruista
no
els entrenadors
les entrenadores
aquella
basant més altruista
i ara cada vegada
estem professionalitzant
el sector
que crec que és molt important
i per això
aquests estudis
de qualitat
no només a cicles formatius
sinó evidentment
universitaris
la branca universitària
ens dona quatre eixos
de treball
que és salut
educació
gestió
i rendiment
vull dir
a partir d'aquí
tenim totes les vies obertes
i el territori
evidentment
Tarragona
requeria d'aquests estudis
jo per exemple
vaig haver de marxar fora
a fer aquesta formació
sempre li dic al rector
de la URB
quan me'l trobo
dic jo
me sap greu
però no he pogut estudiar
a la URB
però evidentment
és una oportunitat
molt important
pel territori
a més
estem ubicats
com a Tarragona
estratègicament
en un punt
molt important
de facilitat d'accés
de connexions
vull dir
jo crec que
és important
tenir aquests estudis
aquí a Tarragona
d'aquest recorregut
que abans
li preguntava
des que neix
perquè vol fer esport
fins a que arriba
ara
al carrer Major
on es troba
la delegació de cultura
també la d'esports
parlem concretament
d'aquest mitjany
que porta
justament
a la Generalitat
hi ha algú
que li hagi sorprès
tot i que porta
molt d'esport
a sobre
que li hagi
sorprès
en alguna conversa
o en alguna
visita
que hagi fet
pel territori
m'han sorprès
la diversificació
d'esports
que s'estan creant
dels esports bases
o sigui
dels esports
típics
per dir-los
d'alguna manera
la de
la de
diferents modalitats
que se creen
sota aquelles
disciplines
un dels canvis
que he gaudit
molt
és veure esport
de nivell
hem tingut
aquí a l'Aneia
el campionat d'Espanya
de tenis taula
jo per exemple
el tenis taula
l'havíem vist
sempre una mica
de forma
escolar
i doncs
veure aquells
campionats d'Espanya
és al·lucinant
veure com juguen
en aquests nivells
i després
una cosa
que no m'ha sorprès
perquè ja la coneixia
és
com te parlen
aquells presidents
i presidentes
quan te venen
a explicar
les seves problemàtiques
que són reals
i són les seves
i lluiten
per la seva entitat
i aquell sentiment
de tirar endavant
aquests projectes esportius
des de la banda altruista
és una cosa
que ja sabia
però que
m'agrada
formar part
d'aquest col·lectiu
i d'intentar
ajudar'ls
perquè ells
s'hi dediquen
en cos i ànima
hi ha hagut molt
d'espectacle esportiu
al llarg dels últims mesos
d'any
deia ara
el tenis taula
també hi ha hagut
el de la
lliga catalana
de bàsquet
que repetirà
a setembre
també
participació
a la ciutat de Tarragona
en definitiva
que
també l'epicentre
aquest
de la
piscina olímpica
del Palau d'Esports Catalunya
està fent
un epicentre
que està aprofitant
molta gent
i que
aquest estiu
no passarà dalt
amb altres espectacles
esportius
sense entrar en detall
però hi haurà
el campionat d'Espanya
absolut
d'atletisme
hi haurà una història
que també
ahir va sortir publicat
que és
pàdel també
dalt nivell
correcte
l'Aneia
no oblidem
que és una herència
dels nostres jocs
del Mediterrani
i evidentment
està acollint
esdeveniments
dalt nivell
la importància
d'aquesta
descentralització
i de potenciar
la qualitat
del territori
d'Arragona
té un potencial
increïble
més amb l'Aneia
les instal·lacions
són fantàstiques
quan venen
les federacions
a analitzar
les instal·lacions
per portar
aquí
els seus esdeveniments
esportius
queden
meravellats
de les instal·lacions
de la facilitat
d'accés
de Tarragona
com a ciutat
vull dir
és un goig
tenir aquest
emplaçament esportiu
aquí
dues coses
parlem amb Estefan
i Serrano
la representat
territorial
de l'esport
al camp
de Tarragona
i tindrem
la sortida
del Tour
de França
perquè encara
no em sigui
prou conscient
del que això
representa
però vaja
que la tindrem
a Tarragona
no sé
si ens dirà
la sortida
del lloc
que segurament
ja el deu saber
i d'altra banda
el tema
d'una dèria
de Berni Álvarez
el tema
de la recepta
esportiva
quan serà
una realitat
als CAPs
quan anirem
al CAP
per qualsevol
patologia
i ens dirà
mire
vostè
practiqui esport
i la recepta
d'esport
en lloc
de medicaments
el Tour
i esport
el Tour
és una fita històrica
la importància
de descentralitzar
i de donar-li al territori
la importància
que té
descentralitzar-nos
de la gran ciutat
de referència
que seria Barcelona
i el gran potencial
que té Tarragona
per acollir
aquests grans esdeveniments
i evidentment
un detonant
és aquesta sortida
de la segona etapa
aquí al Tour de França
de Tarragona
i les imatges
que ens poden donar
ens imaginem
els ciclistes
passant
per llocs emblemàtics
de Tarragona
doncs
és important
i és bonic
i referent
a la recepta
mèdica esportiva
molt important
sé que s'està treballant
moltíssim
amb el col·legi
de metges
ara mateix
estem treballant
per tal
de devenir
una figura
tècnica
dins de les
representacions
territorials
per tal
de dinamitzar
aquesta
recepta
mèdica esportiva
al final
també
és
aprofitar
totes aquelles
accions
que ja s'han fet
dins dels CAPS
que poden fer
les infermeres
que poden fer
els metges
és unificar
una mica
tots aquests
criteris
i tirar endavant
un programa
conjunt
no és feina fàcil
però
simplement
el posar sobre
la taula
la importància
de l'esport
a la salut
de les persones
jo crec que és fonamental
i doncs
és un dels reptes
que té la conselleria
l'Estevenia és una persona
que s'oblida del seu passat
i de fet
allà on ha estat
el Ponzi Car
el Calípolis
a la laboral
el Consell d'Esport
del Tarragones
sempre
saben d'ella
com li agradaria
que en aquests llocs
en els que ha estat
tant a nivell educatiu
com d'esport
la veiessin a vostè
jo el que intento
és ser jo mateixa
vull dir
al final
amb els alumnes
els tractes
com a persones
vull dir
el tu a tu
això també
a ells
els senten molt importants
i el tema
de transferir
la meva vocació
per exemple
de la meva professió
del meu àmbit esportiu
el transferir
aquells coneixements
aquella
aquell sentiment
per la nostra professió
és important
i com m'agradaria
que em recordessin
no ho sé
tal com soc
no ha deixat de fer esport
malgrat que
té hores i hores
ocupades
en reunions
en visites
no ha continuat
de fer esport
allò que
li he acompanyat sempre
intento
intento sempre
fer alguna cosa
cada dia
alguna activació
al matí
intento
anar a nedar
intento
intento
no sempre ho aconsegueixo
però
intento
i si m'ho veus
desconectar ho tindria
molt malament
perquè a casa
tant l'home
com el fill
fan esport
fan futbol
el futbol
a casa nostra
és futbol
i m'has parlat
del nàstic
m'has parlat
de la pobla
i m'has parlat
de tot
i pregunta
de referent
el que dèiem
el que dèiem abans
del Tour de França
i també
el que dèieu
de la Mella Mediterrània
d'aquest gran epicentre
de moltíssimes competicions
l'esport
com a motor econòmic
i aquí tenim
una també
conselleria municipal
de turisme esportiu
que abans
ocupava
Berni Álvarez
el conseller d'esports
ens hem de prendre seriosament
aquesta
i ara que ve l'estiu
que vindran moltes
activitats
campionats
que arrosseguen famílies
per la nova família
del futbol
és molt important
aquests grans
esdeveniments
ja siguin
d'alt nivell
de la base
amateurs
infantils
vull dir
aquestes grans competicions
ens aporten
un turisme
de qualitat
al territori
ara fa poc
vam tenir
el campionat d'Espanya
de tenis
veterans
que ho vam fer
entre el Reus Tenis Monterols
i el Club Tenis d'Arragona
vull dir
va ser
va portar
800 jugadors
aproximadament
amb les seves famílies
parlem de veterans
moltes persones
ja estaven
en edat de jubilació
van passar
setmana sencera
aquí a Tarragona
van sortir
encantats
de la gastronomia
del clima
de la ciutat
vull dir
aquest
moltes vegades
patien
per aquests
macros
de veniments
però sempre que siguin
sostenibles
que tinguin una rendibilitat
econòmica positiva
i que tinguin
un impacte social
en el territori
evidentment
som benvinguts
i afegint
aquest turisme
de qualitat
que es mereix
el territori
doncs avui
hem d'Estefania Serrano
que en ple entrevista
hem parlat de moltes coses
acabem amb la porra del Nastic
amb algun resultat
que s'atreveixi a augurar
si no hi ha premi
la satisfacció
d'haver-la encertat
nosaltres preferim
que no hi hagi pròrroga
per tant
si van per feina
millor
si no ha de haver pròrroga
clar és que hi ha dos resultats
de 0 o 3 o 1 o 4
si t'anava a dir
poca marge
de maniobra tenim
amb la victòria
no me conformo
victòria
sí sí
però victòria
que es faci passar
evidentment
aquesta eliminatòria
molt bé
Estefania Serrano
gràcies per acompanyar-nos
representant territorial
de l'esport
al camp de Tarragona
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
Joan Andreu
també gràcies
i es veiem d'aquí una estona
sí
a les 9 i 58
no marxeu
que de seguida
marxem nosaltres
cap a la NASA
amb una investigadora
terragonina
però abans
al gran temacle
amb la gran Silvia García
el nostre primer temacle
ens porta directament
cap a València
i és que allà
va sorgir l'Ester
ella ens presenta
el seu segon
treball discogràfic
que es diu
Tot comença
i això
des d'aquí dalt
amb en Miqui Núñez
a descansar
un desig
per ser allò
que sempre havia somiat
l'adjustació
la meva pròpia venjança
es voler despertar
l'imaginació
de la xiqueta
que un dia et cantava
tan de bo
la meva pròpia inseguretat
no m'allunyés
del camí
de la veritat
dona'm la mà
fes-me volar
eleva't amb mi
anem a tombar
tots aquells monstres
del meu cap
que t'he contat
per tot allò
que va ser
per tot allò
que vindrà
per recordar
que després de tot
ens hem pogut salvar
per abraçar-nos
ben fort
i no soltar-nos
les mans
per compartir
aquesta vida
que sempre
havíem somiat
des d'aquí dalt

per tot allò que vindrà, per recordar que després de tot ens hem pogut salvar.
Per abrassar-nos ben fort i no soltar-nos les mans,
per compartir aquesta vida que sempre havíem soñat.
Des d'aquí a l'alt, des d'aquí a l'alt, des d'aquí a l'alt.
Per compartir aquesta vida que sempre havíem soñat.
Des d'aquí a l'alt, des d'aquí a l'alt, des d'aquí a l'alt.
Per compartir aquesta vida que sempre havíem soñat.
Des d'aquí a l'alt.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004,
és un referent en investigació de processos químics sostenibles,
química per la salut i descarbonització.
Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents
i situats al campus de cel·lades,
l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses
generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025?
Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç.
Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat,
aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673-325-497
i fes que el teu negoci marqui la diferència.
Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Hi ha una ciutat mil·lenària que compta amb una afició
que mai ha deixat de bategar.
Un club que no es rendeix, que somia en tornar a ser campió.
Repsol dóna suport a l'esport de la ciutat
i acompanya el nàstic en aquest camí cap a l'ascens.
Sempre fins al final. Força gimnàstic!
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar.
Dina i passeja, parleix de la cultura,
del lleure i de l'esport al Port de Tarragona.
Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats,
espais per passejar i fer esport.
Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo.
Més informació a porttarragona.cat
Ai, professional, sense un bon manteniment,
en aquest país hi hauria més piscines amb aigua verda
que no pas blau cristal·lí.
I perquè continueu fent-ho possible,
a Obramat trobareu tot el que cal per al manteniment de piscines.
Grecite, porcellànic, bombas, cloradors salins
i productes químics amb qualitat professional.
On compren els professionals.
Obramat.
Portar el cotxe per a la revisió
i que sigui igual que el concessionari, però més barata.
I per a qualsevol cotxe, sigui quina sigui la marca.
Amb cita prèvia per demà mateix
i amb l'opció de calcular abans el preu.
En línia.
I si ho necessito, em presten un cotxe de substitució.
Amb la tranquil·litat i garantia
que et dóna Mides City Tarragona.
Professionals als qui confia
en la reparació del teu cotxe i moto.
Demana la teva cita a Mides.es.
I ara també ens trobaràs
a la via principal del Polígon Francolí.
Òpera a l'Auditori Camp de Mart sona fantàstic.
L'11 i 13 de juliol gaudeix de la bohem,
el clàssic de Puccini a minor arteta com a mimí.
Una història d'amor en el París del segle XIX.
Organitza l'Associació Amics del Teatre Líric de Tarragona.
Entrades disponibles al web entrades.tarragona.cat
i a les taquilles del Teatre Tarragona.
Viu la música clàssica amb notes d'estiu.
Organitzat per l'Escola i Conservatori de Música
de la Diputació de Tarragona.
Del 25 al 27 de juny
gaudeix de tres concerts únics
amb les actuacions de
Duo Moreno Gistaín, Cosmos Quartet i Muom.
Més infoadipte.cat barra notes d'estiu.
Et lleves i ho tens clar.
Passes per Panet.
Pel cafè ben fet, l'entrepa que t'agrada
i la briuixeria acabada de fer.
Disposem d'un servei de càtering
pels teus esdeveniments especials
i menús d'esmorzar, migdia i berenar
en qualsevol de les botigues de la ciutat.
També pots fer les teves comandes al web panet.cat.
Panet. Som forners.
Arena Restaurant.
El lloc perfecte per a dinars, sopars
o per celebrar esdeveniments especials.
Apostem pels productes de proximitat
que donen vida a cada plat
i a la nostra acurada selecció de begudes,
vins i cocktails premium.
Vine a gaudir de l'autèntica cuina mediterrània
amb tocs d'autor,
amb vistes al passeig marítim de Salou.
Menús especials per a grups i esdeveniments.
Especialitat en arrossos.
Més informació i reserves
a www.arena-restaurant.com
o al 977-384-000.
A l'Hotel Blaumar,
al passeig marítim de Salou.
La veu de Tarragona.
Camí cap als 40.
Avui fareu una cosa estranya a la ràdio,
el directe de l'estudi número de Tarragona Ràdio,
que és des d'aquí marxa cap a la lluna.
Farem un viatge,
ja em senta medita una mica amb la sintonia.
Jo li deia fora del micròfon,
que és la primera científica
d'aquest àmbit en concret
que entrevistem,
o que entrevisto,
jo personalment, segur.
Ella és Maria Jesús Puerta
i és enginyera tarragonina.
Ha estat una de les sis guanyadores
de la primera fase
d'un prestigiós concurs,
que ara ens explicarà com s'hi va a presentar,
llançat per l'Agència Especial Nordamericana
per trobar solucions sostenibles
al tractament de residus,
atenció,
en futures missions a la Lluna.
Això és el titular, eh?
Maria Jesús Puerta, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I un pla que ens acompanyes avui aquí.
Podria semblar una nou especial,
però estem molt tancats, eh?
A les ràdios sempre estem tancats.
Sí, està molt bé.
Aïllats, eh?
I com anar?
Perquè, clar, has guanyat el concurs,
però, clar, és l'única de fora Estats Units
de més de 1.200 propostes
que s'han presentat.
No és nord-americana,
per tant, no tens premi
o menys premi econòmic.
Tens reconeixement, això sí?
Sí, això, el reconeixement, sí.
Això no la nota ningú.
Sí, doncs, bueno,
jo em vaig presentar més que res
per un repte.
Les bases del concurs
només vaig mirar
la proposta que havia de fer
perquè el projecte
ho tinguessin en compte
i llavors no vaig mirar
el tema econòmic
perquè, bueno,
això sortia a la premsa
i era un titular molt,
es veia molt,
que és 3 milions de dòlars
per tot el premi, no?
N'hi ha dues fases, no?
Una fase 1 i una fase 2
i aquesta és la primera fase.
Però, bueno,
això no va ser el motiu
de jo presentar-me,
sinó que, bueno,
jo tinc una missió
i era que els meus fills
veiessin que, bueno,
amb treball
es podia aconseguir
qualsevol cosa, no?
Jo vinc d'una infermetat
de càncer de mama
que encara estic en tratament
i aquest era el repte.
No vaig mirar el tema
del premi ni ningú...
Bueno,
és que no pensava guanyar, no?
La sorpresa ha sigut
això,
després guanyar
entre 1.200 projectes
i estan formats
per equips
de més d'una persona.
Jo soc
de les poques,
no sé si l'única,
això no ho sé,
que es va presentar sola.
Contenta, no?
Imagino que som
contentes.
Sí, sí.
Bueno,
ara estic una miqueta encara...
Digerint.
Sí, digerint això.
No treguis
perquè al començament,
bueno,
això,
bueno,
no pensava guanyar,
però sí que és veritat
que dues setmanes abans
ja la NASA
va contactar amb mi
i va començar
a demanar papers
i a demanar segurs
de responsabilitat civil
i vaig dir,
ostres,
si això és un concurs,
per què volen això, no?
Però, bueno,
no pensava, no?
Dic, bueno,
si això s'ho demanen a...
Bueno,
és la NASA, no?
És Estats Units,
potser això sí que no sé,
pensen que això pot ser...
pot passar qualsevol cosa
i vaig donar compliment
a tot això
i sí que el dia
que em donaven el directe
em van trucar,
bueno,
em van enviar un mail
i em van dir
que a veure si em podia connectar
que es donaven els premis, no?
I estaven fent un...
sempre ho dic, no?
Estava fent una truita
al meu fill
i quan vaig veure
Tarragona,
Esperança,
Espanya,
no donava crèdit, no?
Bueno,
una sorpresa.
Es diu Esperança
la teva creació, eh?
Sí,
sí,
perquè crec que a la vida
s'ha de tenir esperança.
Jo vinc d'això,
d'aquest tema personal
que, bueno,
quan et diuen
que tens aquesta infermetat,
doncs, bueno,
tothom que ho té
o està en tractament
ja sabem el que és.
i, bueno,
em vaig fer el propòsit
que no passava res
i que havia de tirar endavant.
És veritat
que vaig tenir molta sort
perquè es va fer
amb un tractament precoç
i la meva idea era
vaig fer un altre model
d'intel·ligència artificial
també
per tractament de càncer de mama,
no va tenir tant d'èxit
i també li vaig posar
el nom d'Esperança
perquè crec que s'ha de tenir esperança
i, bueno,
aquest és el que vull
que s'envii, no?
Ho has fet des de casa?
Sí.
Amb un ordinador?
Des de casa,
des d'alguna cafeteria?
Amb un ordinador
que dius que està una mica precari
ja, una mica antiquat.
Bueno, si no hi ha el cotxe
el veu,
està encara allà
perquè els ventiladors
ja han petat.
Sí,
el vaig fer
amb medis propis,
sí,
i amb un ordinador
de 32 gigas
i em vaig haver
de fer un joguer
aquí a Cloud
i, sí, sí,
i tota sola,
tota sola
però no per res
sinó perquè jo porto
els meus horaris
d'alguna vagina
això amb la feina,
amb els fills,
amb els problemes
de l'enfermetat
i ho havia de fer sola,
no ho podia fer
amb un equip
perquè els meus horaris
van per l'altra banda,
no?
La gent que pensa
que l'home
no arriba mai a la Lluna,
què s'hi diries?
Jo cada vegada
ho veig més clar que sí.
Bueno, de fet,
ara la NASA
està en una nova missió
que és la missió d'Artemis
el que passa que ara,
bueno,
amb altres problemes
que n'hi ha potser retrasa
el 27
però estava previst
i que a la vegada
és més factible
amb l'ajuda també
de la intel·ligència artificial
de la IA,
no es parla massa d'això,
sembla que és una cosa
que és el XAG-PT
i no és això només,
no?
I jo crec que sí
perquè tenim accés
a molta informació
que la intel·ligència artificial
ens pot ajudar,
no?
I cada vegada
jo ho veig més clar.
I la NASA
en aquest cas
tenia el propòsit
de veure
què fèiem
tots aquests residus
de quan hi vagi
la nova missió,
no?
Què passarà
amb el projecte?
Esperanza?
El segon pas,
quin és?
Doncs ara mateix
jo he guanyat
aquesta fase internacional,
o sigui,
de 1.200 equips
només n'hi ha
del Digital Twin,
que és el que he fet,
n'hi havia dues categories,
Digital Twin
i un Prototipo,
no?
A mi la paraula Prototipo
em semblava que havia de fer
alguna cosa físicament
i llavors vaig dir
no tinc temps,
o sigui,
no era el meu objectiu guanyar,
era demostrar als meus fills
que...
Però si hi haguessis
Timotel
l'hauries fet,
no?
La NASA
em va contactar
després de presentar
el meu projecte
i em va dir
que em donava,
bueno,
de dir que n'hi havia
una setmana més
i que podia presentar-ho,
però jo no m'haig mirat
les bases,
perquè les bases
són 40 i pico pàgines
i això dius,
ostres,
i vas dir,
ja tinc prou,
jo ja he fet la meva,
jo ja l'ho he dit,
és més,
quan em vaig presentar
ho vaig dir a LinkedIn
ho vaig dir a tot arreu
per no anar enrere,
per dir,
escolta,
m'he compromès
i ho he de fer,
no?
Et deia,
ara el següent pas?
Ah, sí,
perdona,
el següent pas
ara és,
ara el juliol
surten les bases noves
i clar,
el tema és que
ara sí que és un prototipo,
no sé encara,
bueno,
jo vaig trucar a la NASA,
li vas dir,
escolta,
soc l'única internacional
d'allà de Tarragona
que potser han fet zoom
per veure on estàvem,
però bueno,
l'han posat al mapa
i em van dir
que no,
que aquestes eren les rules
i que no es podia fer cap cosa,
i dic,
bueno,
no passa res,
és parte del juego
i això no és la lletra petita,
estava posat
i el que passa
que jo no pensava guanyar,
no?
Llavors,
aquesta segona fase
sí que és prototipo
i que no sé encara
quines seran les bases,
però sí que potser
necessito d'alguna ajuda,
d'alguna administració,
d'alguna empresa privada,
d'alguna cosa,
perquè a mi,
ara ja,
en aquest punt,
sí que m'agradaria
presentar-me
i demostrar
que una persona sola
amb treball
ho pot fer.
Una altra cosa
serà guanyar,
però ho hem d'intentar.
Has dit en alguna entrevista
que és com si et toca
a la primitiva,
no?
Bueno,
això és el típic que es diu,
no?
El que passa és que els titulars
són sempre...
Al començament,
els meus fills van dir,
bueno,
són nens,
no?
Què m'ho has ganado?
Què m'ho has ganado?
És normal,
no?
i jo vaig dir,
no sé,
el reconeixement de la NASA.
Escolta,
jo estic aquí ara mateix
per la NASA,
no puc fer altra cosa
que ser agraïda,
o sigui,
no?
I llavors vaig mirar les bases
i no va tocar res,
no?
I ara,
amb el següent pas,
doncs suposo que les bases
seran les mateixes.
El que passa que sí que,
home,
havent guanyant,
que tinc com la primera volta
com goleada,
no presentar-me a la segona,
crec que és una llàstima,
més que res,
perquè a més el projecte
entenc que encara
també es pot aprofitar
aquí a la Terra
i,
bueno,
jo hi aniré,
encara que el prototipo
sigui de plastilina,
però ho presentaré.
Clar,
tu ets enginyera,
de quina especialitat?
De mines.
Bueno,
de mines,
de medi ambient,
una miqueta...
Però tenies vincle
amb l'enginyeria aeroespacial,
és a dir,
t'has hagut d'informar molt?
Jo soc molt friqui
i això ja va en l'ADN,
no?
Friqui vol dir
que sempre estàs mirant coses
i que sempre estàs fent coses,
no?
I quan això es va...
Bueno,
el meu home,
el meu marit va veure això
i va dir,
ostres,
acabo de veure una cosa al diari
però no sé si t'ho diré.
I jo dic,
m'ho has de dir,
m'ho has de dir.
I llavors,
quan vaig veure el titular,
dius,
ostres,
això és el millor
perquè els meus fills vegin,
perquè a vegades,
ai,
no tinc gana,
no sé què.
Com que no tinc gana?
Jo tampoc tinc gana,
el tractament és dur
i, bueno,
s'ha de fer.
I llavors,
el que passa és que,
clar,
el repte era molt relacionat
amb la meva professió,
no?
O sigui,
a la lluna,
ha de tenir minerals,
els minerals,
bueno,
a mi m'agrada,
saber quins minerals hi ha,
quines propietats tenen
i és el primer que vaig fer.
Em vaig connectar a la NASA
i em vaig connectar
a les altres missions,
a les missions Apolo,
que suposo que les coneixeu,
no?
I llavors,
em vaig baixar
totes les dades
d'aquestes missions
i amb la IA
i amb el meu treball
i no sé què,
vaig sacar conclusions
i llavors vaig fer,
doncs,
el Digital Twin
que el que faig és
entrar a un residu
i aprofito tot.
O sigui,
entren 4.500,
més o menys,
quilos de residu
i gairebé
surt res de residu
i fem formigó lunar,
o sigui,
bueno,
no puc parlar massa
de tot el procés
però, bueno,
s'aprofita tot
i llavors jo suposo
que això és el que la NASA
va dir,
ostres,
això és diferent
perquè estava
amb dades reals,
o sigui,
no era una hipòtesi
de no sé què
i ara jo puc canviar,
puc canviar les condicions,
puc canviar el planeta
i, bueno,
quin lloc.
A veure si ho entès bé,
tu planteses
que amb la nau Apolo
o la que sigui
que va així o l'espai,
l'artemis,
la propera
es diu Artemis.
Artemis
se'n va cap a l'espai
amb 4.500 tones
de...
No, no,
no, no,
pot generar?
No, no,
pot generar.
Pot generar.
La emissió, sí.
Sí, la emissió en conjunt
pot generar 4.500 tones
de residus
i tu planteses
que la pròpia nau
amb aquests residus
es reconverteixin
en coses sutils.
Efectivament.
Això,
formigó...
Fins i tot formigó.
Fins i tot formigó.
Sí, formigó lunar
que ells
el necessiten
també per operar allà.
O sigui,
aquesta és la idea.
O sigui,
ells en les bases
del concurs
ens donaven
els tipus de residus
que n'hi havia
i les quantitats
i això és un balance
de masses.
Qualsevol que sigui
mínim tècnic
ho comprenc, no?
N'hi ha una entrada
i a veure què surt.
Si surt el mateix,
tenim el mateix problema.
El que no poden fer
és baixar
tot el residu
aquí a la terra
més que res
perquè cada quilo
és caríssim de tornar-ho.
I llavors la idea
és que allà
necessiten medis,
necessiten aigua,
necessiten ferro,
necessiten formigó,
doncs ho fem allà
perquè tenim minerals
i els minerals
tenen propietats.
Els aprofitem.
Res més.
Aigua en tenim
allà de la Lluna, no?
No,
però us hi...
Necessitem...
Bueno,
hi ha tot un procés
perquè tenim molts
de silicatos
que són els minerals
que tenen unes propietats,
molt de vidri,
i amb tot això
de tota aquesta barreja,
doncs fem un...
Bueno,
com un procés
d'una entrada,
d'una sortida,
i la IA el que fa és
en cada moment
determinar
els minerals que entren
i llavors
quin és el procés necessari
perquè el residu
sigui zero,
o gairebé zero.
i per què no ho fem
a la Terra?
Això es fa a la Terra
o no?
Bueno,
aquí fem processos similars,
això és allò
de l'economia circular,
no és exactament el mateix,
però el concepte
és el mateix.
Tindrem d'ecoplanta,
per exemple,
de Repsol,
que farà això,
que farà residus
i es convertirà
en producte circular.
Efectivament,
un subproducte
que es pugui aprofitar.
És això.
O sigui,
la idea és aquesta,
no?
Clar,
quan ja tenen,
per exemple,
un plàstic
i cau a la Terra,
a la Terra n'hi ha
el regolito lunar,
que és aquest pols
que veiem,
però s'ha de separar
i fem separació magnètica,
fem, bueno,
fem una sèrie de processos
que també aquí es fan,
el que passa que a vegades
es fan dispersos,
no?
I jo el que he fet
és aprofitar,
fonamentalment,
en el material
que tenim allà.
Moltes fulles
de projecte Esperança,
era molt grossió.
Bueno,
estava limitat també.
O sigui,
a mi el que més
em va costar,
el projecte el que és
és Código de Python,
en aquest cas
és un programa...
No sé què és això.
Vale,
doncs,
o sigui,
el primer és moltes dades
i aquestes dades
el que fem és
les agafo
i les tracto
i saco conclusions
i llavors
faig un programa
que és una simulació
de Digital Twin
i això es fa
amb un programa
d'un código
que es diu Python,
igual que Basic,
un programa,
un llenguatge de programació.
Sí,
i llavors
el que ells tenen
és aquest llenguatge
i les conclusions
i llavors també
m'hauria de gravar
i parlar amb anglès
que això va ser
el pitjor
perquè se'n tornava
i tornava a fer-ho.
Bueno,
i complíem les bases.
Res més.
què més que no treballes
per la NASA
o hi fas algo
amb la NASA?
No,
no res.
Bueno,
sí,
faig a la NASA
però com a enginyer
perquè em connecto
habitualment a la NASA,
la NASA té molta informació
perquè els satèl·lits
estan tota l'estona
encara que estan
per coses dolentes
que són les guerres
i tot això
per controlar-nos
però també estan
per coses,
o sigui,
fan missions
i aquestes missions
el que fan
estan orbitant constantment
i llavors nosaltres
podem aprofitar
aquesta informació.
jo,
no sé,
mapeo minerals
amb la NASA
i em connecto
i llavors baixo aquesta informació
i faig tractament.
No,
no treballo per la NASA.
A lo millor ara...
Però si et diguéssim
mira,
vols venir a Idries o no?
Home,
jo estic bé aquí,
ha de regolar,
però,
però,
bueno,
col·laborar
o assessorar
o dir...
Jo,
és que clar,
ara mateix
és que no tinc ni idea
d'això on anirà,
no?
Potser algú diu
ostres,
si esta paia ha fet això
o ha pensat amb això,
potser que col·lovari amb mi
per altra cosa,
no?
Aquesta és la idea
perquè el premi ja no m'ho porto,
ho estic clar,
no?
O sigui,
no sé què...
I no faré ara la trampa
d'anar amb un pàrner
d'Estats Units
que ho podia fer potser
a la segona part,
no?
A la segona fase.
no ho faré,
ho faré sola.
Vols dir
vendre el producte,
eh?
No, no,
vull dir que ara
la segona fase
potser jo podria dir
que ho feia no sola
sinó amb un pàrner
que fos americà
i potser podria cobrar el premi
si és que tinc opcions,
no?
D'acord?
Jo crec que no,
o sigui,
la missió meva era
que la família,
que els fills
i tota la gent
que estigui en una situació
similar,
escolta,
no n'hi ha res impossible,
jo ho he fet,
tinc una edat,
56 anys,
i tinc una motxida,
no?
I, bueno,
si es pot fer,
no pensava,
eh?,
que podria guanyar,
el que sí que pensava
és que ho podia fer,
això ho tenia clar.
Una altra dada
que no hem dit,
perquè això va molt de dades,
1.200 propostes
de 80 països.
Ja,
79 si traiem
Estats Units.
Sí,
sí,
és una passada.
Jo quan ho vaig veure,
clar,
quan tu et presentes,
jo no tenia ni idea
de l'envergadura d'això,
no tenia ni idea,
jo era la meva,
ho vaig presentar
i ho vaig dir,
ja lo tengo,
niños,
mira lo que mamá ha hecho,
i ho vaig publicar a LinkedIn
i tota la gent,
què passada?
Perquè la gent habitualment
no fa aquestes coses
o la gent amb la meva edat
i la meva circumstància,
gent jove,
sí,
no?
I, bueno,
per mi això ja era
el premi
i la gent ja,
bueno,
ostres,
què passada,
aquesta tia?
Però, clar,
guanyar
i quan veus la quantitat
de països
i de
i de
i de
i de
i de Tims,
perquè en Estats Units,
per exemple,
van anar empreses privades.
Clar,
el premi és molt goloso,
no?
O sigui,
un milió de dòlars,
està bé, no?
I després dos milions i pico.
Bueno,
doncs sí.
David contra Golià,
que, eh?
Sí.
Bueno,
és una cosa que dir,
primer,
jo sempre,
o sigui,
la gent diu,
ostres,
però,
aquestes bases
són una miqueta,
bueno,
és igual,
és veritat que les bases
estan allà
i jo no puc dir altra cosa,
no han sortit de la manga
ni res, no?
Això que em deia
és la primitiva,
no sé què,
sí,
això ho vaig dir un moment
i el que passa és que
la premsa a vegades
surteix.
Sí,
jo vaig dir perquè,
ostres,
i, joder,
no hi voté, no?
Bueno,
no passa res.
Van certes tots els números
i no hi ha voté,
sí,
fa molta ràbia això.
Sí,
bueno,
quan ho penses,
sí,
després no,
jo ja tenia el premi
quan ho vaig guanyar
i no puc dir altra cosa
i no puc ser desagradeïda
a la NASA
perquè estic aquí
i soc la mateixa
de fa dues setmanes,
igual de bona
o igual de dolenta.
I has anat mai allà,
a la NASA?
No,
però sí que tinc la idea,
quan acabi tot això,
de dir-li,
escolti,
si ja no puc cobrar el premi,
escolti,
almenys que la meva família
i jo puc anar allà
i fer la visita,
no?,
allà al Carmelal,
no?
Bueno,
aquesta és la idea,
no?
Veure sortir l'Artemis
no seria fantàstic,
no?
Bueno,
això seria una passada,
sí.
Bueno,
la NASA amb això
fa molts,
molts challenge
d'aquest tipus
i encara que si sembla
que estem aquí a Espanya
que no sé què,
no sé quant,
o sigui,
no,
ho tenen en compte
i no per ser de fora.
El que passa és que
ells tenen unes bases,
suposo que és perquè
tenen finançament de l'Estat
i no ho poden compartir
amb altres països,
no sé com funciona això,
no?
Però això no vol dir
que després no vulguin
col·laborar amb mi
o dir,
escolta,
com ho has fet,
o dir,
he estat friki,
potser no és d'una idea,
no?
O l'Agència Especial Europea,
també,
no?
Clar,
bueno,
encara no s'ha posat en contacte.
Ja trucaran,
però quan fa d'això,
d'ofer a mi?
Dimecres passat.
Ah,
que bé.
Jo,
mira,
va ser curiós
perquè això va ser
dimecres a les 9 de la nit,
hora d'allà,
doncs seria el migdia
i vaig pensar,
ostres,
demà han trucat a tothom
i res,
jo anava pel carrer
i clar,
ningú m'ho coneixia
ni res,
dius,
ostres,
diu,
quin genua
i dic,
bueno,
això s'ha de dir,
no?
I la família de,
bueno,
mama,
és igual,
és igual,
no?
No tothom guanya això,
no?
I amb les meves condicions,
no?
O sigui,
a la meva era,
digo,
bueno,
pues truco
i vas trucar un medi,
no diré quin,
i em va dir,
bueno,
vale,
pues ya lo tendremos en cuenta
i así eso le llamamos
i dic,
ostres,
i llavors com que digo,
no n'hi ha manera,
no?
I ho vaig publicar a les redes,
no?
El LinkedIn,
i això va a fer una bola
i aquest mateix medi
va trucar
i em va demanar perdó.
Ah, mi cosa.
Sí,
i em va dir que pensava
que era un fake,
que avui és molt normal,
no?
Fer un fake amb això,
no?
És més,
gent que conec,
que ho vaig passar,
va dir,
venga,
passa allà de la IA,
no deja de hacer trucos,
no?
Dic,
no,
que és veritat.
Però bueno.
Bueno,
escolta,
Maracassus,
gràcies per,
primer,
per presentar-te,
dos,
per donar l'exemple,
no només a Estors Fils,
sinó que crec que també avui a través de la ràdio
molta gent que ens escolta,
sí,
demostrar que si hi ha esperança
tot és possible,
efectivament,
i que amb l'esperança
podem arribar molt lluny,
com s'ha mostrat tu de forma empírica
i amb un esforç,
doncs,
que també,
doncs,
s'ha de reconèixer.
Esperant que arribi el reconeixement,
ja ens ho explicaràs,
ara quan t'arribi la següent trucada
ens truques a moltes gràcies
i farem una segona entrevista.
I hem posat Tarragona al mapa,
no?,
a la NASA,
que això està bé també.
I posar Tarragona al mapa,
perquè, clar,
Tarragona,
allà coneixen Barcelona,
coneixen...
Jo no sé si heu vist,
ja us passaré,
si no,
perquè veieu,
el moment en què dieu Tarragona,
Espanya,
no?,
i això va ser molt maco,
per dir,
bueno,
posem Tarragona al mapa.
L'enhorabona
i esperem que ens truquis aviat
que vull dir que hi ha bones notícies.
Molt bé,
moltes gràcies.
La veu de Tarragona,
la teva veu.
Tarragona ha crescut mirant el mar.
El seu port,
motor de progrés,
ha fet créixer una ciutat valenta i orgullosa
oberta al món.
Com el Nàstic,
que combinant tècnica i passió,
partit a partit,
fa cada cop més gran el nom de Tarragona.
El port de Tarragona,
compromès amb el territori,
dona suport al club en aquesta promoció d'ascens,
perquè quan avancem junts,
ningú ens pot aturar.
Ara és l'hora.
Amb orgull,
Força Nàstic.
L'Institut Català d'Investigació Química,
l'ICIC,
fundat el 2004,
és un referent en investigació
de processos químics sostenibles,
química per a la salut
i descarbonització.
Amb 250 científics
de 40 nacionalitats diferents
i situats al campus Xeselades,
l'ICIC col·labora internacionalment
amb institucions i empreses,
generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a
3bdobles.icic.cat
Com diu Lluís César,
s'ha de creure que hi ha eliminatòria
i que guanyar per una diferència de 3 gols
és possible.
És el missatge de l'entrenador del Nàstic
com a darrera opció
per aconseguir
l'ascens a segona.
Diumenge 22 de juny a les 8 del vespre
viurem el darrer partit de la temporada
a la tornada del final del playoff
d'ascens a la Lliga Ipermotion
des de la ciutat esportiva de Zubieta
en el partit entre la Real Societat B i el Nàstic.
I com sempre,
des de fa 32 temporades,
t'ho explicarem tot en programació espacial
a la sintonia de Tarragona Ràdio
des de Donosti,
una hora abans al 96.7
i 101.0 d'FM
al web
i a les aplicacions mòbils.
Escoltes,
participa al Joc de la Por
recomenda el partit
a la xarxa X
del Sempre Nàstic
al perfil d'Instagram
i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
32ena temporada
del Sempre Nàstic
viu el futbol,
viu el Nàstic
i viu els gols.
Espai patrocinat per
Obramat,
Repsol,
Port de Tarragona,
Panet Tàrraco,
Mides Tarragona,
Loto Express,
Calcendra,
Òmnium Tarragonès,
Hyundai Augusta Car,
Netadent,
Bermut i Zaguirre,
Port Aventura,
Xarxa Santa Tecla
i Seat by Car.
Cocodril Club.
Si t'agrada la bona música
dels anys 60, 70 i 80,
escolta Tarragona Ràdio
les tardes de dissabtes
i les de diumenges
de 4 a 6
és el temps del Cocodril Club,
tot un clàssic de la ràdio
amb les bases del pop rock,
les llegendes,
les cançons que s'han convertit
en autèntics himnes.
Recorda't,
a Tarragona Ràdio
96.7 FM
Cocodril Club,
el programa revival
de l'Albert Malla.
Hasta luego, Cocodril.
No pasaste de caimán
hasta menos Cocodrino.
Femlumor.
Femlumor.
En Miquel González.
I en Maldarré,
femlumor de la temporada.
Miquel González, bon dia.
Molt bon dia.
Abriu Rius, molt bon dia.
Bon dia.
Jo vinc de la NASA ara mateix.
Véns de la NASA.
Véns de la Lluna.
Has reciclat molta cosa.
Véns està concentrat.
Has reciclat molta cosa?
Molta, molta.
Vale, avui ja t'explicaré...
He fet un pet formigó
amb porqueria de nau
un pet formigó, imagina't.
Amb porqueria de nau.
Poca broma, eh?
Amb els residus de la nau
és que he bocinat.
Mira, doncs, va,
que ara està buscant una analogia,
però, clar,
si dic que porto els residus
del Femlumor
no és veritat,
perquè porto el boi millor.
El reciclatge.
El reciclatge, el reciclatge.
Avui ens reciclem
d'aquesta setmana.
Mira,
començàvem el febrer
amb el Femlumor.
Hem fet 14 edicions,
d'acord?
I el primer programa
recuperàvem pífies
una miqueta anteriors
d'aquell dia.
Això passava l'estiu del 2023,
ho hem volgut recordar.
Com a mínim,
continuaran una temporada
més a les pistes.
Ens hem quedat sense llum
i no en va l'ordenador.
No podem ara escoltar
aquest tall
de la Paula Ivanya.
És típic,
és típic de la tècnica,
quan vas a passes
que a vegades
els tècnics
se colen pels auriculars.
I si no és aquest so,
és el d'altres.
L'entrada de les nou,
jo crec que és la que ens ha donat
més moments divertits
al Femlumor.
Sabeu que hi ha llops,
no?, a Catalunya, o no?
Que hi ha llops?
Llops, llops.
És una bona notícia
per començar el dilluns.
No, sí, sí, llopsa.
No està a París, eh?
No, llopsa està a París, no,
com vosaltres.
La Núria està celebren altres.
Per començar el dilluns.
No, sí, sí, llopsa.
Llopsa, veritat, mira.
Sí, una lòbana d'armari, eh?
La Núria.
La Núria, que no saps
on em celebra o què?
Hem parlat
de les entrades de les nou,
hem fet mofa
de moltes coses,
amb respecte sempre,
i hem parlat també
del plenari.
Talls ens deixen
els plenaris de l'Ajuntament
com aquests.
I avui fem aterrar
el primer dels projectes,
i si m'ho permeten,
el més important.
No perquè sigui el més gran,
ni el més vistós,
ni perquè ara
l'estigui presentant
al conseller més simpàtic.
Gràcies, conseller Soler.
Diu vostè
que potser és
el conseller més simpàtic,
això ho lamento,
li vam adjudicar
al conseller Collado
aquest títol,
de manera unànima
per part de tots
els consellers i conselleres.
Potser és el més guapo, vostè.
Això no li negaré.
Doncs potser sí, potser sí.
Plenaris que són entretinguts,
també.
Ens van deixant frases.
Mira, t'he portat,
us he portat, Josep Abril,
un compilat de frases
de les que hem anat
atresorant aquests mesos.
A veure si en reconeixeu alguna.
Buen dia.
Les hables Santi Gavino.
Miquel, no te riguis de mi.
Amb el Juanmi tu.
Fem l'humor.
Fem l'humor.
Vino a la guerra.
Quedarem tots retratats,
ho sabeu, no?
No, d'aquestes.
Que bonic, que casual.
Pareu!
Que no se sent res!
Per què no t'escolto, Montse?
Un Flaviol plora, no?
T'agraden les maduixes?
Seixia que a la sessió.
Doncs moltes d'estes
les hem fet servir, eh?
Les hem fet servir.
Anem amb els talls
que ens han semblat més divertits.
Ens ha sigut difícil, eh?
Triar-los.
Aquest matí l'abril i jo
m'he estat remenant
els arxius.
Va, parlem de Carnestoltes,
o recordem de Carnestoltes.
Perquè Carnestoltes
és mort.
i compartim el dolor
amb la consellera
portaveu de la presa de Ramos.
Bon dia.
Ai, molt bon dia.
És molt afectada, eh?
És un dia molt trist.
Potser dels més tristos de l'any.
No sé com ho farem, això.
Però sí, sí,
és mort, és mort.
I el cremarem
per si queda cap dubte.
Aquesta nit el cremarem.
Ai, molt bon dia.
Se mora el que ens destrossos!
Ara em trobareu
amb una cigala així de grana.
Ja te'n pica,
que és un arit infantil.
Bueno, per amor de Déu, eh?
Doncs sí,
es va morir el Carnestoltes.
Va morir el Carnestoltes.
Uns dies després
passava per l'espai en calces
Eudald Carbonell
i ens deixava
en moments com aquest.
No, jo, no.
Però, tu, Eudald,
quan tens sexe,
entrem-vos al garret o no?
Home, sí.
No em faig, no em faig.
Pots montar-hi el personatge.
O el sexe...
Normalment...
La mà no fa pes i tot.
O el parede té com el cel de cot,
clar que sí.
Bueno, i també
en trec els pantalons.
Home, ja.
Això cadascú...
Cadascú tria com vol.
La qüestió és estar motivat,
com els convidats de la Sílvia
als fans de TGN,
que això passava el 6 de març.
I tenim amb nosaltres
Pompi.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bienvenido a Tarragona Ràdio.
Moltes buenas de las tardes, Sílvia.
Moltes buenas de las tardes,
Tarragona Ràdio.
Gus Farineli.
Bona tarda.
Chava.
Moltes buenas tardes.
i els de los ángeles.
T'ho miramos.
¿Qué tal?
Hello, a tu parles.
Tot va racionat.
L'important és estar motivat.
No sé si a tu et motivava
o no, Josep,
la destrucció,
la destrucció no,
el desmantellament del marmotreto.
I aquí venia
perquè parlàvem del marmotreto,
de la sorra de la platja,
tirar cadàvers...
M'aportareu una mica de sorra de la platja,
sisplau?
Jo crec que està prohibit, eh?
Agafar sorra de la platja.
És que és un xafarròllos,
és un xafarròllos.
Jo crec que està prohibit.
Una miqueta,
a les butxaques.
La que us quedi dintre de les...
Ah, a les sabates.
Aquesta sí que te la porto.
Ah, quina guarrada.
No li està prohibit, eh?
Sí.
Ni agafar sorra...
Ni petxines, petxines, segur?
No, ni agafar sorra ni tirar morts.
Això està prohibit a la platja.
A vosaltres, piques?
Ai.
Doncs sí, tirar morts.
Prohibir-se.
I llavors també està prohibit.
No ho facis mai, eh?
No ho fem mai, no ho fem mai.
No només hem analitzat el nostre programa, eh?
Hem estat pendents d'altres seccions,
com per exemple la del Raulín en salsa,
baralla, de broma,
entre Pitu Mosquits i Pep Manresa.
Ara estava parlant de les gasolineres,
m'ha feia gràcia perquè diu
jo posava la gasolina,
però si no has treballat mai a la vida, tu.
Mai a la vida he treballat.
Era jefe i ja està.
Era jefe i ja està.
I està dient...
Tonto, ja ho ets un rata.
Ja ho sé, més que tu.
Tonto, ja ho ets un rata.
Sort que sabem que és de broma, eh?
Bona broma, broma.
Bueno, de broma, de broma,
però ja me l'has colat, ja me l'has colat.
No sé si era broma la reacció a abril d'aquest noi
a l'aventura de la vida del dia 4 d'abril.
I després, si amb els papes no em deixen fer alguna cosa que jo vull fer.
Com negociau a casa, Pol?
Bé, jo...
Jo, ma mare, a crits i a hòsties.
No, això no!
Doncs així reaccionava a l'aventura de la vida.
Sí, sí.
El Lluís va riure molt, eh? Aquest dia.
Aquest va estar molt bé.
El mateix dia, però unes hores abans,
això passava a l'entradeta de les 9.
Vam descobrir frases que només entén l'Abril Rius,
com, per exemple,
la cacatua suena en el baobabo.
Tindreu parlant de cinema.
Ara en parlarem també.
Aquí en silenci.
Com és que fas la veu tan greu, Pet?
A veure, puja un cop.
Tens la veu greu, eh?
Després tindrem una veu.
Davant del micròfon.
Després tindrem una veu.
Perquè a començar molt jove fent veus.
Fent veus.
El convidat del cap a cop i poro.
És que al final diré el nom, eh?
La cacatua suena en el baobabo.
Això ho veieu altres?
No.
No, però una mica sola, eh?
Sí, sí, sí.
A veure si algú pillava i ningú pillava.
Jo em vaig preocupar perquè no entenia res.
No, i continua, continua sense entendre-ho.
El que sí que entenc, Josep,
és que en plena processa de Setmana Santa
t'agafi gana
amb la processa del sant enterrament
i vagin moments com aquest.
És just l'hora
que simulaven els anyells al temple.
És a dir, que dèiem abans
què soparia, no?,
en el sant sopar, dèiem, fa un moment.
Dèiem, anyells no,
és a dir, el cordé no,
perquè l'estaven immulant,
doncs, al temple.
Estaven fent els sacrificis.
M'arriba el lloc
que no l'abrasa a mi ara mateix.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, aquest tall a mi m'ha fet molta...
No sé si és per la significació
de la professora o el que passa.
A veure com lligo
la professora Santa Rebera
amb el tall següent.
Com tens les ulleres, Josep?
Se t'han arreglat.
Se t'han arreglat, no?
Me l'estrec.
Treu-te-les, treu-te-les
perquè el 25 d'abril
començarem així el programa.
La cosa serà apassionant.
Però això no ens dona temps
a fer-ho tot el cap de setmana, eh?
Dic si l'any del Joan Andreu...
Tant garativat que m'acau de l'ullera i tot, eh?
Tant garativat que...
Literalment, m'acau de l'ullera.
I després...
Aguanta, aguanta, no?
Jo necessito una mica de cintellant per l'ullera,
que veig el 50%.
Se li desmunta un...
Expliquem-ho.
L'ullera sona fatal per ràdio sense veure-ho.
És que clar, se li desmunta
un dels vidres de les ulleres.
És frase d'ama civils.
És frase d'ama civils.
Així et rebenti l'ullera.
Doncs tal qual.
Escolta, som molt bàsics, eh?
De veritat, som molt bàsics.
Clar que jo no ho pillava, eh?
No, no.
Sí, sí.
Bueno, és igual.
Sort que tenim continguts
elaborats.
Sort que tenim...
Escoltarem un trosset, eh?
Del tràiler que li van fer
al Josep Sunyels
com bans del No som ningú.
El tràiler.
En una tarragona
on ningú s'atrevia a aixecar la veu...
Quina veu ser la veu?
Un home va decidir
que la ràdio seria
el seu camp de batalla
i el seu refugi
per explicar el món.
M'arriba el olor
a la brassa, mi.
Ara m'he deixat.
Pep Sunyel,
el rei dels titulars
i de les notícies
que sempre et fan pensar.
T'agraden les maduixes?
Doncs...
També està bé, eh?
Que tràiler
el podeu recuperar
si voleu
a la nostra pàgina web.
Les 10 i 37,
no sé si és bona hora
per esmorzar.
No fa massa dies,
això ja era a principis
d'aquest mes,
ens inventàvem
un nou plat.
Això és el que em passa
per pensar en menjar
en aquesta hora del matí.
Miguel González,
bon dia.
Què passa?
Que et volies de bon dia?
Et volies avançar demà?
Tu has provat mai
el rap de tou?
Rap de tou?
Rap de tou?
Rap de tou?
De tou?
El rap de tou, eh?
Que l'haurem d'anar a demanar
amb algun gastrobar d'aquests...
Igual tot posen, eh?
Mira, no sé...
Algún antro.
Algún antro,
algun antro.
No sé si ens sabria fer o no
la nostra...
Una de les darreres convidades
del Café Copa i Puro,
Conxita Moreno.
Recordàvem moments divertits
com aquest.
Segur d'ho, va.
Ui, madre mía.
Oi.
Segur d'ho.
Así está.
Palomo.
Hola.
Hola, tio grande.
¿Cómo está?
Ay, Palomo, me canxi.
Oye, tengo una revista
que viene tu foto
y tu nombre allí.
Palomo.
Yo me lo pienso
y yo me lo como, Palomo.
Ha estat la frase
més repetida,
almenys per mi,
amb aquesta redacció.
I si hi havia una secció
que no podia faltar
abans d'acabar
aquest resum de l'any
són els acudits
de Laura Rovira.
n'hem fet un compendi molt ràpid.
¿Cuál es el cereal favorito
de un surfista?
La granola.
Qué cosa, eh?
¿Cómo pasa Superman
a través de la gente?
Con su permiso.
¿Cuál es el pez
que abre todas las puertas?
El peztillo.
¿Qué tal el médico?
Mal.
¿Y eso?
Pues porque le dije
que cada noche
antes de dormir
no puedo parar
de pensar
dos más uno,
dos más uno,
dos más uno.
¿Y qué es?
Estrés.
Són tan dolents
són tan dolents
són tan dolents
són tan dolents
que ni tornau-los a escoltar
ni llorents.
Adéu, adéu, adéu.
En fi,
doncs,
més de 150 talls
els que hem tirat
aquesta temporada
el Fem l'Humor
hem rigut
sobretot amb respecte
que ningú s'ofengui
que això és humor.
Som tan graciosos.
Molt graciosos.
Teniu postes
poden recuperar
en format de...
Poden recuperar-los tots
les 14 edicions.
Busqueu el...
El Fem l'Humor.
El Fem l'Humor.
I tant.
Abril Rius,
Josep Sunyer,
gràcies.
A tu.
I acabem amb la cançó
del Fem l'Humor.
Fins la propera temporada.
Hola.
Què passa?
Un dia us al matí
comença la funció
amb en Miguel
a la ràdio
fent l'humor.
Entre pífies
i moments
esbojarrats
els somriures
es fan realitat.
A Tarragona,
ràdio,
la festa és constant,
la veu de Tarragona.
Res no és avorrit
entre muntatges divertits
i grans rialles.
Cada matí
és un nou calibre
es copi.
Fem l'humor,
fem la festa,
a la ràdio
mai no s'aturen.
Les rialles
són l'orquestra
que a la vida
ens perfumen.
Oh, oh, oh, oh, oh,
fem l'humor,
fem l'humor.
s'aixeca la sessió.
Les pífies
més sonades.
Uah!
Allò que vols dir
però que no et surt.
Puc dir una cosa?
Quan els riures
són necessaris.
O no?
No ha dit això.
Els moments
més divertits
i curiosos
de la nostra programació.
És que ja tornàvem
a sortir
a la secció d'humor.
cada setmana
a Tarragona Ràdio
fem l'humor.
Toma!
En directe
els dijous
a les 10 i 20
dins la veu de Tarragona
camí cap als 40.
Jo tinc 41.
I sempre que vulguis
a tarragonaradio.cat
s'aixeca la sessió.
Ja valen, tio!
Fans de Tarragona
amb Sílvia García
de 6 a 7 de la tarda.
De dilluns a divendres
una hora per la música
de casa.
Fans de Tarragona
a Tarragona Ràdio.
Nunca lo digo
hemos visto
un político
o un candidato
en la presidencia
de la República Democrática
del Congo
que plantea
una política
para acabar
con la llera.
Crec que hi ha
una necessitat
de mobilització
pel territori
molt important.
El primer
que necessita
un refugiat
quan se troba
en aquesta situació
de vulnerabilitat
extrema
és sostre.
La portaria
dilluns a les 3
i en repetició
els dissabtes
a les 7 de la tarda.
La veu de Tarragona
camí cap als 40.
Mestres d'escola
i canalla
historiadores
i arqueòlegs
botiguers
i artesans
consellers municipals
voluntaris
i entitats socials
polítics a Barcelona
Madrid i Bruxelles
entitats de barri
escriptores del camp
futbolistes del nàstic
grans èxits
musicals
de tots els temps
pintores
fotògrafs
a que no us pensàveu
que tot això
hi cabrien dues hores
nosaltres tampoc
però mira
al final sí
cada dia
de 9 a 11
la veu de Tarragona
la teva veu
camí dels 40
ens acompanyes
que llegim
que veiem
que visitem
que fem
la veu de Tarragona
amb la cultura
el nostre espai cultural
d'avui i dijous
de la veu
té doble tema
però una banda
us recomanarem
un llibre
molt molt xulo
i especial
una història
d'aquelles
per llegir
jo diria que a l'estiu
ara ho explicarem
l'amor que passa
de la Cara Santos
que la tenim aquí
als estudis
va la saludem
Cara Santos
bon dia
hola
bon dia
però mira
abans d'això
deixeu-nos que us fem
un apunt de agenda
simplement
perquè és que divendres
arriba la cita
del solstici
per a les famílies
per a les mares
els pares
els avis
en fi
per a totes les famílies
i la canalla petita
especialment
per als grans
que volen compartir
en família
són tacletes
que ens organitzen
el seu particular solstici
divendres a la tarda
un solstici
que té regostet
de final de curs
hem parlat
amb la presidenta
de tacletes
i ens ha recordat
per si no ho sabeu
qui són
aquesta associació
tant ja
emblemàtica
de Tarragona
Tacletes és
una associació
de famílies
però principalment
de mares
que liderem
aquest projecte
ja des de l'any 2008
i va sorgir
arran de la necessitat
de buscar espais
d'oci compartit
en família
ara
l'oci
en família
la veritat
és que estem contentes
que sigui
una altra realitat
a la nostra ciutat
i evidentment
ja en el món
en general
però fins fa
relativament poc
buscar espais
d'oci compartit
on poguéssim anar
amb els nostres fills
escoltant música
al cinema
al teatre
era una mica estrany
i d'aquí va
sorgir
tacletes
llavors
tacletes
ja fa molts anys
des del 2008
que lluitem
per tenir aquests espais
d'oci compartit
i crear
events
on puguem anar-hi
tots junts
i ens ho passem pipa
no tant
espectacles familiars
petits
per petits
sinó música adulta
en el que els nens
també tinguin el seu lloc
això és el que procurem
amb aquest tipus
de programació
en l'escolta dels
The Pinguins
i la de Marius de la Vera
està molt bé
però també ens encanta
que els nostres fills i filles
coneguin
la música
que ens fa moure
l'ànima als grans
Per molts això ja us sona
perquè Tacletes
és una entitat més que conecuda
a Tarragona
però per si algú
encara no les coneixia
doncs ja ho sabeu
les trobareu
a elles
a ells
a tothom
celebrant el solstici
i al final de curs
especialment divendres
en aquest especial solstici
que la Judit Montserrat
presidenta de Tacletes
ens explica exactament
en què consistirà
Doncs la idea del solstici
la veritat
és una idea
melancòlica
no sé si recordeu
que Tacletes
també va liderar
en aquest cas
la Núria Serrano
amb companyia
d'altres voluntàries
el minipop
el festival minipop
es va fer
durant 10 anys
11
a la ciutat de Tarragona
i bueno
el trobàvem a faltar
i sense
sense cap intenció
de replicar-lo
ni molt menys
perquè la nostra capacitat
com a associació petita
és molt
molt menor
trobàvem a faltar
aquells dies d'estiu
de poder quedar juntes
i gaudir d'un festival
que dongués la benvinguda
a l'estiu
sumat a l'experiència
que vam viure
al Parc de la Ciutat
els dos anys consecutius
que vam crear
de l'Udoteca
a l'aire lliure
amb el projecte
de Parc Quinta
on ficàvem la caravana
i els nens venien a jugar
doncs també vam crear
un espai molt bonic
al Parc de la Ciutat
en el que el vam dignificar
i el vam omplir de vida
amb propostes culturals
música
i altres jocs
per la família
creant un estil
de plaça de poble
en el que passaven coses
i els nens i nenes
i les seves famílies
ens trobàvem
per passar
els vespres d'estiu
molt a gust
enmig de la ciutat
Així doncs ens veiem
aquest divendres
amb una tarda xulíssima
per tancar el curs
tots els papas i mames
tenim ganes
de baixar el ritme
i bueno
per nosaltres
realment les famílies
l'últim dia del col·le
és un abans i després
de la nostra rutina
i volem celebrar
reunint-nos
al Parc de la Ciutat
des de les sis de la tarda
farem un petit tallaret
de música pels nadons
els més petits
però després
hi ha escenari obert
en què col·laboren
alguns taloners
a posar música
de diferents escoles
de la ciutat
i també tindrem
la sicària
amb el DJ
que ens posa música
foodtracks
ens fa molta il·lusió
que pugueu sopar
amb nosaltres
amb la foodtrack
que portem
que ens farà de tot
i que acabem sopar
amb un bon gerat
del Rafa Gelati
que sempre ens fa molta il·lusió
que ens acompanyi
i la cirereta
del pastís
els de Mortimers
que ja ens ho van fer
tan tan bé l'any passat
que aquest any
volem repetir
els de Mortimers
fan una proposta
de karaoke
in life
és a dir
la gent pot triar
entre un amunt de llista
de cançons
que ens proposen
i podeu atrevir-vos
a pujar a cantar
i fins i tot
disfressar-vos
amb la barra
de disfresses
que porten
perquè tothom
la gaudeixi
és molt divertit
i es crea
un ambient xulíssim
així que si no teniu res a fer
no hi ha millor proposta
que el sostís
us esperem
i ara canviem
totalment
de tema
més o menys
perquè en realitat
parlem de relacions humanes
d'això tracta
el nou llibre
la nova novel·la
de la Care Santos
és una lliçó
de resistència
i lleialtat
amb una força
i fidelitat
d'una parella
disposada a esperar-se
mútuament
encara que les situacions
necessiti paciència
temps
i sobretot
voluntat
l'amor que passa
és la història d'amor
entre l'Antonio Santos
i la Claudina Torres
a l'Espanya
dels anys 50
de fet una història
que si cadascú de nosaltres
preguntéssim
als nostres pares o avis
més o menys
s'assemblaria
jo crec que moltes històries
que hem sentit
en dinars familiars
ens porta en una època
en què l'escriptura
era un privilegi
i l'única manera
de connectar sentimentalment
amb les persones
estimades a distància
era enviar-se cartes
cartes d'aquelles d'abans
no mails
cada paraula escrita
tenia intenció
i sentiments
molt hi ha
que parlar d'aquesta novel·la
l'amor que passa
Cara Santos
bon dia
hola bon dia
mira
tinc un munt de preguntes
per fer-te
però
el que més m'ha xocat
així d'entrada
és que a la contraportada
llegeixo
que tu d'aquesta novel·la
has dit
que has dit
cito textualment
el que diu la contraportada
vaig néixer
per escriure aquesta història
doncs sí
fa molt que sento això
fa molt que li tinc ganes
aquesta història
perquè jo
fa molts anys
que sabia que la volia escriure
però necessitava
una llibertat
que només em podia donar
que no hi fossin
cap dels dos protagonistes
el pare
fa molts anys que és mort
35 anys
farà aquest any
i la mare va morir
fa dos anys i mig
és la història dels teus pares
sí
és la història dels meus pares
i és una història
que jo he sentit explicar
tota la vida
però que comences a valorar
aquestes històries familiars
les valores
quan te n'allunyes una mica
que vol dir
quan et fas gran
i va ser
quan em vaig començar
a fer gran
que vaig adonar-me
que era una història
poderosíssima
que té
molt en comú
amb altres històries
però que és singular
com cap
i que és molt inversemblant
i que està plena
de jocs d'atzar
que podrien no haver passat
però van passar
i ells van acabar junts
i jo sóc aquí
per això
llavors
tot plegat
valia la pena
explicar-ho
tot el que expliques
és de veritat
tot va passar
tot
tot
tot
és una novel·la
molt interessant això
en la que no
no m'ha calgut novel·lar
perquè la història real
era tan novel·lesca
que tot el contrari
el que penso
que calia fer
era dir que és veritat
perquè
vaig intentar
fixat fa molts anys
vaig intentar novel·lar-la
i no va sortir
però no va sortir
perquè era
absolutament inversemblant
i sortia
una novel·leta rosa
ximple
i això
tots els novel·listes
ho sabem
que quan expliquem la veritat
moltes vegades
no ens creuen
i calia
doncs
dir que és la veritat
implicar-me jo
d'alguna manera
en el relat
i donar-li aquest plus
que té la història
perquè la història
hi ha la mínima invenció
per fer que la història
sigui una història novel·lada
és a dir
detalls
els detalls
mai els coneixem
i calien en aquesta novel·la
i en algun cas
hi ha hagut de portar
algun detall
que no coneixia
però
tota la història
és real
és tal qual
parlem d'una parella
ell
d'Andalusia
ella de Barcelona
separats
ja ho veieu
que només
he llegit molt poquet
però ja a la introducció
els comences presentant
la gran part
la gran part
de la seva relació
comença enviant-se cartes
però un munt de cartes
tenen una relació
per carta
ells es van conèixer
per correspondència
gràcies a un anunci
on el meu pare
va aparèixer
en una revista
de cinema
que es deia
Cine Mundo
que era una revista
de varietats
cinematogràfiques
però que tenia
una enorme pàgina
amb una lletra
menudíssima
i moltíssims
contactes
que es deia
sol·licitant
correspondència
llavors en aquesta secció
va aparèixer
el meu pare
la meva mare
tenia 15 anys
i una dèria
una dèria
que mai va explicar
del tot
perquè és que
em penso
que és inexplicable
que es volia casar-se
amb un sevillà
i no en coneixia cap
no n'havia vist mai cap
escoltava
les coples
per la ràdio
i li semblava
que volia un home
que digués
aquelles coses
i clar
és com l'altre
ara amb els cantants
d'aquest torn de por
era com si hagués volgut
un marcià
però realment
una cosa
així només es pot pensar
amb 15 anys
però ella i una amiga
van escriure
el primer sevillà
que s'anunciava
en una revista
i va resultar ser el meu pare
però el meu pare
no l'havia posat
aquell anunci
aquell anunci
no l'havia posat
ella era una revenja
el meu pare
havia sortit
amb dues germanes
bessones
alhora
el meu pare
era una mica penques
i tenia un historial amorós
diguéssim
de persona amb recursos
havia sortit
amb moltes noies
m'agrada això
historial amorós
de persona amb recursos
sí
molts recursos
molts
queda claríssim això
i llavors
va sortir alhora
amb dues bessones
i aquestes dues bessones
quan es van assabentar
que el nòvio
era el mateix
a part d'anar-los
per ajuntes
que el van deixar
plantat
el van deixar
de pedra
això ho explico
a la novel·la
perquè ell
tota la vida
ho va explicar
es van revenjar
posant la seva
adreça
i el seu nom
en aquesta secció
que no estava
gaire ben vista
de sol·licitud
de correspondència
i el pare
va rebre
més de 500 cartes
entre elles
les de la mare
i l'amiga
i després de tot aquest munt de cartes
fa un viatge cap a Barcelona
no, i va trigar molt això
després d'aquest munt de cartes
i tant
va fer un càsting
amb les cartes
perquè al pare
li agradaven molt les dones
i tantes dones juntes
em penso que
que no havia somiat mai
en tenir-les
per correspondència
va fer un càsting
de 25
en aquestes 25
la mare va passar
pels pèls
però l'amiga no
i en aquestes 25
va estar mantenint
correspondència
entre elles la mare
i va ser una
una correspondència
que va durar
molts mesos
amb una persona
que era la meva mare
però no ho era
perquè la meva mare
s'havia inventat un nom
una edat
s'havia inventat
una personalitat fictícia
perquè no quedava bé
que ella escrivís
a un desconegut
d'aquesta manera
i van continuar
durant molts mesos
fins que
a l'agost
molts mesos després
com 10 mesos després
es van conèixer
perquè la mare
va tenir ocasió
d'anar a Sevilla
es van conèixer
una nit
es van veure 7 hores
de la vida
7 hores
i amb aquestes 7 hores
el pare va tenir claríssim
que ho deixava tot per ella
i així va ser
va viure
per deixar-ho tot per ella
i així es va acabar
el seu historial
va acabar en casament
romàntic
però la novel·la
acaba una mica més enllà
vale
clar
calia no transformar-la
o sigui que no acabés
de tenir aquell torr rosa
xungo
de les novel·les
en rosa
no en mal sentit
a veure
si una cosa intento
no ser escurci
és una cosa
que em repel molt
i era una història
que a mi m'emocionava tant
que era fàcil
caure en la carrinclonaria
era fàcil
però no és una novel·la
pistolar
és una novel·la sobre la correspondència
i no és una novel·la
no reprodueixes cartes
no, cap carta sencera
reprodueixo moltes citacions
reals
de les cartes del pare
perquè el pare
volia ser escriptor
el pare escrivia molt bé
escrivia moltíssim
són 1.500 pàgines de cartes
1.500 pàgines
he fet un buidat
en aquestes 1.500 pàgines
hi havia coses boníssimes
i algunes
les he reproduït
algunes
sempre intentant
mantenir-me a ratlla
perquè era molt fàcil
passar-se
passar-se d'emocions
sempre diuen que
els escriptors
han d'escriure
és preferible
escriure sobre coses
que coneixen
però és molt propera
la història
tot ha sigut difícil
és la novel·la
més arriscada
que has fet
és la novel·la
més emotiva
no sé si la més arriscada
la més personal
jo sento que és
el millor que he escrit
i això és una cosa
que no havia dit mai
i no sé si ho tornaré a dir
no, no sé si ho tornaré a dir
perquè és una història
que em toca molt
però és una història
també sobre
sobretot un personatge
del meu pare
que val la pena recuperar
i és una novel·la
de recuperació
també d'una persona
que fa 35 anys
que és morta
i que
de quina manera
la vaig recuperar
a través de la correspondència
i valia la pena
recuperar-la
per a tothom
en el fons
ho dic en el moment
de la novel·la
novel·lar
escriure
també és compartir
amb els altres
regalar als altres
una història
que t'emociona a tu
35 anys
fa que el teu pare
és mort
devia morir
quan eres joveneta
doncs
va morir
quan jo tenia 20 anys
i ell era molt jove
també
ell en tenia 61
ostres
i has estat
perquè tu coneixes
l'existència
d'aquestes cartes
o no?
sí, sí, sí
i has estat aguardant
no, és que no les podia tenir
jo tota la vida
les vaig demanar a la mare
la mare tota la vida
em va dir
quan em mori
de vegades
em deia que les havia
llançades
i s'enfadava
em deia que les havia
llançades
jo no tenia cap certesa
de si les trobaria o no
però quan buidava el pis
vaig trobar-les
molt temps més tard
també ho explico
a la novel·la
que sembla
sembla literari
això
però és així
com va passar
les vaig trobar
el dia del meu aniversari
quan la mare feia dos anys
que era morta
i dos mesos que era morta
i va ser
el regal
més bonic
que m'ha fet mai
clar, molt emocional
les vaig haver de deixar
un temps
perquè les necessitava
llegir amb calma
i en aquell moment
no en tenia gens
de calma
però a l'estiu
em vaig dedicar a llegir-les
i va ser molt, molt emocional
ells ja t'havien explicat
la història
de com es van conèixer
ells l'explicaven
però a través de les cartes
vas-ho descobrir
els teus pares?
clar, evidentment
els vas veure diferents
clar, aquest és el motiu
de la novel·la
vaig veure descobrir
tots dos, de fet
per una banda
els trobava ells
trobava els pares
que jo coneixia
però per altra banda
també feia grans descobertes
i també perquè eren molt joves
clar, la mare tenia 15 anys
i el pare en tenia 26
i clar
només el pare
ara podria ser el meu fill
per edat
llavors era també molt emotiu
assistir a això
a la bogeria de l'amor
que va ser una mor galopant
estones
jo portava les mans al cap
i pensava
però què dius?
què estàs fent?
no veus que això
no li pots dir?
clar, i em sortia
com la mare
si hagués estat el meu fill
li hagués dit
que no ho fes això
que no es tornés tan boig
per una persona
que no sabia ni qui era
però el pare era així
i segur
segur
que un altre home
no hauria tirat endavant
aquesta història
perquè hi havia
tants impediments
tantes distàncies
tants prejudicis
per part de les famílies
dels dos
sobretot per la d'ella
perquè no volien
un andalús
ni en pintura
i hi havia
tantes coses a vèncer
però el pare
era capaç de vèncer
qualsevol cosa
que se li posés per davant
són els de la portada
són els de la portada
una novel·la emocionant
que jo crec que és ideal
per llegir a l'estiu
sí, en qualsevol moment
però sí
és una novel·la
on no he volgut explicar
les coses dolentes
que sempre passen
en tota història
s'endevinen
en algun moment
perquè evidentment
no tot són flors i violes
o sigui
ningú s'esperi
només una novel·la rosa
però és una novel·la
sobre l'arrebatament
i la força
que pot tenir l'amor
que és
com una bomba atòmica
depèn d'allà on cau
i en aquest cas
va caure
afortunadament
perquè si no
jo no seria aquí
ni estaríem parlant de res
i és molt emocionant
també aquesta
poder assistir a això
que poques vegades passa
jo sé que
la novel·la
genera un efecte secundari
que és que la gent
va corrents
a preguntar-li
als seus pares
si tenen la sort
de tenir-los
com us vau conèixer
i sé per algunes persones
que m'han escrit
que els pares
de vegades contesten
i a tu què?
se te'n dona això?
deixa'm estar
tu tenies un llegat
d'un munt de cartes
i és un privilegi
però alhora
les novel·les
sempre han de convidar
la reflexió
i crec que la reflexió
d'aquesta novel·la
és d'on vinc
i quina mena de cosa
va passar abans de jo aparèixer
l'amor que passa
però no passa
que se'n va
sinó que ocorreix
que té lloc
l'amor que passa
Carre Santos
moltes gràcies
i felicitats
gràcies a tu
moltes gràcies
i així sent de temps de més
ja tanquem el programa d'avui
falten uns escassos segons
perquè siguin les 11 del matí
arriben les notícies
en forma de titulars
demà més
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies.