que has treballat a 40 graus i ara és hora que el sol t'ho retorni. Per això a Obramat tenim tot tipus de solucions en eficiència energètica, panells solars, inversors, bateries, així com també aerotèrmia i tot el que cal per instal·lar-la, amb els preus més baixos de la zona i amb marques de qualitat professional. On compren els professionals. Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Si hacemos nuestro trabajo como hoy, manteniendo la portería a cero y aprovechando las ocasiones que tengamos, vamos a sacar los tres puntos allí.
Com diu el defensa del nàstic David Alba, el partit d'aquest cap de setmana serà complicat davant un filial amb molta categoria, però els grans aniran a sumar els tres punts. Divendres 21 de novembre, a les 7 de la tarda, viurem el partit de la jornada 13 de Lliga, el grup segon de primera federació, des del mini-estadi de la ciutat esportiva José Manuel Llaneza de Vilarreal, en el partit entre el Villarreal B i el nàstic.
sempre des de fa 33 temporades. T'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa el sector de la porra, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33a temporada del Semprenàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar-restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
Les 9 i 13 minuts, avui jornada de comptes i de pressupostos a l'Ajuntament de Tarragona en aquesta assessor plenària que està a punt de començar i, de fet, cap allà marxant, cap al Saló d'Actes, amb la companya Michel Pijuan, que a punt o començant ja al ple. Michel, bon dia.
Hola, bon dia, Pep. Doncs sí, com deies, a punt de començar aquest ple ordinari, a punt que l'alcalde doni pas, un ple que ha d'aprovar inicialment els pressupostos de cara al 2026 i a l'ordre del dia s'inclouen fins a 12 mocions que es debatran aquí a la sala d'actes. Per tant, en breus, a l'espera que l'alcalde doni pas començarà aquesta sessió plenària corresponent al mes de novembre.
per supost a la municipal, que ja sabem que s'aprovarà el parquet de fet. Ja sentim l'alcalde. Endavant, endavant. Sentim l'alcalde, el director. Avui tenim un plenari que es preveu curt. Ja saben que sempre des de secretaria ens fan la previsió de la possible durada del plenari. La nostra sorpresa va ser quan la companya Fina ens va dir que duraria 33 hores i 13 minuts la previsió del ple. Això és el que la taula...
Tabla d'Excel deia. Així que hem fet algunes gestions a la Junta de Portaveus per tal de poder limitar aquestes 33 hores i no sortir el llibre Guinness. Començaríem amb la sessió extraordinària de la Junta General de l'Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona S.A. de 21 de novembre de 2025. Pomprimer, aprovar l'acta de la sessió anterior. Podem aprovar? Gràcies.
Punt 2. Sassar un membre del Consell d'Administració i nomenar-ne un altre. Podem aprovar també per assentiment. A votació. A votació. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Perdó. Sí. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí.
Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí.
Sí. Per tant, s'aprova per 25 vots a favor i una abstenció. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Passaríem ara a l'ordre del dia del Consell Plenari Ordinari de 21 de novembre de 2025. Punt primer, aprovar les actes de les sessions anteriors corresponents a l'ordinari del dia 17 d'octubre de 2025 i a l'extraordinària del 27 d'octubre de 2025. Podem aprovar per assentiment?
Gràcies. Punt segon, informe de la presidència per tal de donar compte al Consell Plenari de l'actualització en la composició de la Comissió Informativa i de Seguiment d'Hisenda, Serveis Interns i Tecnologia. Aquest informe s'ha de votar, senyor secretari? No. Doncs donem compte. Tres, aprovar inicialment el pressupost general de l'Ajuntament de Tarragona de 2026. Podem aprovar per assentiment. Gràcies.
Saben que cada any ho intentaré. Va haver un any que els vaig agafar per sorpresa i es van quedar vingir així. Només recordo la cara de la consellera Martorell dient... Bé, saben que hi ha uns temps d'intervenció diferents en aquest cas. Crec que és un tema el suficientment rellevant perquè es puguin extendre allò que considerin. Simplement amb previsió d'aquestes 33 hores...
però entenc perfectament que és el punt més important així que poden parlar allò que considerin si es poden ajustar els temps que bé saben que l'exposició del ponent és un temps indefinit la intervenció de grups polítics municipals al primer torn són 10 minuts intervenció de grups polítics municipals segon torn 5 minuts i explicació de vot si no han intervingut en un dels dos torns són 3 minuts d'acord? consellera Mascaró
Bé, gràcies, alcalde. Jo, amb caràcter previ, sí que vull agrair la gran i intensa feina que s'ha fet pels departaments tècnics i molt especialment pel Departament de Pressupostos, així com per la pròpia intervenció d'aquest Ajuntament.
Presentem un pressupost equilibrat que posa les persones al centre, millora i reforça els serveis públics i impulsa la transformació urbana. Anant a macrodades, cal destacar que el pressupost consolidat, és a dir, aquell que inclou Ajuntament, organismes autònoms i empreses, per l'exercici 2026 ascendeix a 235.946.000 euros, creixent, per tant, un 1,5% més que en relació a l'any anterior.
El pressupost, pròpiament de l'Ajuntament, és de 218 milions d'euros, 595 mil euros, amb una despesa corrent de 198, quasi 199 milions d'euros, que s'incrementa en un 2,6 respecte a l'exercici anterior.
Eminentment és un pressupost que és realista, és pragmàtic i dona resposta a les demandes i prioritats de la ciutadania. Anem a les principals despeses. Pel que fa a despesa corrent, cal destacar que destinem 29 milions d'euros a neteja pública, a transport públic i mobilitat es destinen 28 milions, a urbanisme...
urbanisme, béns i patrimoni històric, 24 milions, medi ambient, conservació de l'espai públic, 22 milions, seguretat ciutadana, 22 milions, serveis socials a la ciutadania, 21 milions, cultura, festes i esports, 19 milions, turisme, promoció econòmica i comerç, 14 milions i mig i, finalment, educació, entre d'altres, 14 milions d'euros.
A destacar també, i molt representativa, és la disminució de despesa corrent en amortitzacions i interessos que ha suposat un estalvi de 2,7 milions d'euros fruit precisament de totes les amortitzacions anticipades que hem anat realitzant durant aquest present exercici, que no només fa que reduïm el deute, també incrementa la capacitat inversora d'aquest Ajuntament i precisament el que fa és que s'alliberin aquests 2,7 milions d'euros que podem destinar a despesa corrent per al pressupost de 2026.
Pel que fa a les inversions, també macrodades, i la inversió consolidada és de 19,5 milions d'euros amb un endeutament previst de 14,9 milions d'euros dins dels límits legals i financers. Invertim en allò que millora la vida quotidiana i més de la meitat del pressupost d'inversió es destina a millores de l'espai públic, millora de barris o de l'habitatge social.
Per acabar, destacar que amb la informació de què es disposa a dia d'avui, la previsió de la ràtio de deute viu és acabar 31 de desembre de 2026 en un 57,05%. Gràcies. Moltíssimes gràcies i també per la brevetat de la presentació. Grups que vulguin intervenir en aquest primer torn, si són tan amables, consellera Gómez, consellera Vidal...
En Comú Podem, Junts, Vox, Partit Popular i suposo que Govern, Consellera, Conseller Gómez, com vostè vulgui. Sí, Esquerra també, òbviament.
Bona nit.
El voto que hoy anunciamos por eso no es un cheque en blanco, no es complacencia y no es un alineamiento político. Es la respuesta responsable de dos concejales independientes que hemos demostrado, con hechos y no con discursos, que se puede mejorar esta ciudad sin formar parte del Gobierno, sin ni siquiera tener muchos puntos en común.
pero con rigor, con criterio y pensando siempre en el interés general. Y lo digo desde el rigor técnico. Estos presupuestos quizás no son los que nosotros habríamos presentado. Presentan ciertos riesgos reconocidos por la propia intervención, como ingresos subestimados en plusvalías, ingresos del Estado aún no confirmados formalmente, inversiones condicionadas
A riesgos y a ventas de patrimonio y a subvenciones no efectivas. Y un sector institucional que continúa necesitando reformas profundas y mecanismos de control más estrictos. Por no hablar de un gasto desmedido en las empresas públicas. Pero también es verdad...
Y esto es lo más importante, que este presupuesto incorpora actuaciones, inversiones y líneas estratégicas que Tarragona necesitaba desde hace años y que estos concejales han trabajado defendido y empujado con rigor. Y es precisamente por eso, por lo que sí contiene y por lo que permite avanzar, que nuestro voto va a ser afirmativo. Eso sí, es un sí semicrítico.
Un sí vigilante. Un sí que reconoce que estas cuentas incluyen elementos acertados y necesarios para la ciudad como paso de manera lo más sucinta posible a exponer. En primer lugar, las inversiones que Tarragona necesitaba están dentro. En estas cuentas se incorporan prácticamente...
Todas las inversiones que estos concejales han defendido desde el inicio del mandato. Muchas de ellas no figuraban en los primeros borradores y han sido incorporadas porque hemos trabajado con criterio técnico, con insistencia y con sentido de ciudad.
Hablamos de inversiones en centros educativos, equipamientos deportivos, proyectos de barrio, actuaciones de movilidad, mejoras urbanas, actuaciones a la par baixa y otras intervenciones que responden a necesidades reales de los vecinos. Por eso lo pude decir sin ningún tipo de gran dilocuencia, pero con claridad. Si estas inversiones están en el presupuesto de 2026, también se deben a que estos concejales hemos hecho un esfuerzo para que estuvieran...
No estaría de más decir los grandes avances que hemos tenido en seguridad, nuestras prioridades ahora materializadas. La seguridad ciudadana ha sido desde el inicio de este mandato una de las prioridades fundamentales que estos concejales han defendido con constancia y con argumentos técnicos. Y es importante recordarlo.
Muchas de las inversiones de seguridad, que hoy son una realidad, se han incorporado a petición nuestra. Otras han aprobado con nuestro voto favorable, tras demostrar su urgencia con criterios operativos. Y todas responden a un modelo coherente de mejora del servicio y no a decisiones improvisadas. Gracias a esa línea de trabajo...
Entre 2024 y 2025 Tarragona ha experimentado un avance que llevaba muchos años pendiente. Mayor crecimiento de la plantilla guardia urbana en mucho tiempo. Adquisición de un furgón de intervención rápida. Ampliación de la red de cámaras en puntos sensibles.
implantación de drones policiales el desbloqueo de la comisaría mixta y la creación de la misma con las partidas destinadas a esa creación y sobre todo un estudio detallado de puntos conflictivos para dotarlos de la iluminación precisa y ahuyentar la delincuencia todo ello ha sido posible porque hemos trabajado con responsabilidad, rigor y sin populismos la seguridad no ha sido para nosotros un eslogan ha sido un trabajo sostenido y fundamentado
Y otro apartado que merece especial atención es la limpieza. Desbloqueamos lo que otros mantuvieron paralizado. En el ámbito de la limpieza pública Tarragona ha dado un paso esencial con la adjudicación del nuevo contrato de limpieza. Moderno, exigente y ajustado a las necesidades de la ciudad. Este contrato estuvo durante mucho tiempo bloqueado por intereses
que yo entiendo que eran estrictamente políticos, mientras la ciudad acumulaba retrasos y un deterioro evidente en el espacio público. Nuestra posición, sin embargo, siempre fue la misma.
Y como se ha visto, fue la correcta. Defendimos el procedimiento de licitación, la adjudicación desde el primer día, sin ambigüedades ni titubeos, porque sencillamente seguimos los criterios de los tribunales competentes, el criterio de nuestros técnicos y el contenido de la ley, que también sabemos leer. No actuamos por cálculo político, actuamos por convicción técnica y por responsabilidad con la ciudad. Y gracias a ello, Tarragona...
Dentro de poco va a estar limpia como realmente se merece. Merece un apartado estos presupuestos con relación a la cultura, patrimonio y turismo, avances necesarios y posiciones claras. En estas áreas se han dado pasos positivos que deben ponerse en valor. En cuanto al patrimonio, se consolidan actuaciones legalmente necesarias en elementos históricos esenciales y básicos para Tarragona, mejorando la conservación y la accesibilidad de espacios de enorme valor.
En cultura se refuerza la programación estable, el apoyo a entidades y equipamientos escénicos y se avanza hacia una oferta más coherente con la condición de capital patrimonial. Y en turismo se aprecian líneas más ajustadas a la realidad, promoción técnica, reposicionamiento del destino y una estrategia más profesional. Pero en este ámbito queremos subrayar algo fundamental que hemos defendido con firmeza. Tarragona también debe...
combatir la proliferació de pisos turístics en zones sensibles, especialment en la par baïsa. Perquè defender el equilibri entre turisme i vida residencial és i ha sigut una prioritat per nosaltres i seguirem exigint en aquest sentit una regulació estricta per garantir el benestar vecinal i la convivencia urbana. I un dels motivos d'este sí semicrític és que ja en octubre
Se congelaron los impuestos. No ha vuelto otra vez el peligro de los impuestos. Y además, ahora ya me quiero centrar una segunda parte de esta intervención. Decimos que sí, porque estamos de acuerdo en la mayoría de las partidas, pero sobre todo para centrarnos en lo verdaderamente decisivo para Tarragona. 2026 no es un año cualquiera.
Puede ser uno de los años más trascendentes y determinantes de la historia de Tarragona. Tenemos dos frentes estratégicos que marcarán las próximas décadas. La estación intermodal en la Horta Gran con la liberación de la fachada marítima y todo lo que ello supone en beneficio para esta ciudad. No es un sueño, que os quede claro,
No es un proyecto poético, es una necesidad vital, documentada y respaldada por todos los informes técnicos, para no perder al AVE por segunda vez, para corregir esa injusticia histórica de la vía acérrea en primera línea de mar, para liberar el mar a Tarragona o Tarragona al mar.
Para unir barrios sin la barrera de hierro que nos invade y nos divide desde hace siglo y medio. La Horta Gran es la única ubicación que garantiza accesibilidad, intermodalidad, cohesión urbana y futuro de nuestra ciudad. Y nos jugamos muchísimo. Y aquí les invito a todos a que actuemos con unanimidad. Porque no se trata de siglas políticas. Esto es de Tarragona. Y estamos todos en ello. El segundo frente estratégico es el POM, la gran deuda pendiente.
Un PON que permita un crecimiento ordenado, que garantice la vivienda libre y protegida equilibrada, que corrija desequilibrios históricos entre barrios, que evite la pérdida demográfica en zonas enteras, que asegure un municipio cohesionado y sostenible. Tarragona necesita desarrollarse en todos los ámbitos y en todas direcciones.
Pero no por una expansión capechosa, sino por una necesidad estructural. Porque sin planificación no hay futuro. Y por otra cosa que se llama economía de escala. Por eso también votamos que sí a estos presupuestos. Porque necesitamos avanzar en estos frentes que son vitales para nuestro futuro y nuestro desarrollo. Nuestro voto, vuelvo a repetir, es un voto de confianza. Pero vigilada. Hacia Tarragona, no hacia el gobierno.
No votamos al gobierno. Votamos a favor de Tarragona. Nuestro apoyo no es político. Es un compromiso con Tarragona.
Es un sí, un sí semicrítico, un sí responsable y un sí vigilante. Es un sí porque Tarragona, por primera vez en muchos años, tiene la oportunidad real de corregir errores históricos, fortalecer servicios esenciales y construir una ciudad mejor. Una Tarragona de futuro con crecimiento sostenible, perfectamente interconectada y sin barreras de acceso a nuestro mar mediterráneo. Por todo ello, hemos votado que sí. Muchas gracias.
Moltíssimes gràcies, conseller Gómez, consellera Vidal, com vostè vulgui. Gràcies, alcalde.
Bé, com deia el meu predecessor, un pressupost no deixa de ser una previsió, que si no s'executa de poc serveix. Som poder executiu i la força que tenim és a executar, i a més som l'administració més propera al ciutadà.
I aquest pressupost té el meu vistiplau perquè té dues mirades que crec que compleixen els requisits que ha de tindre un pressupost per satisfer les necessitats de tots els nostres ciutadans, nosaltres mateixos. Una mirada ample pel que fa a les inversions en pavimentació, en locals municipals, en l'enllumenat,
En fi, la Quinta Sant Rafel, el Mercat del Fòrum, ja saben que aquesta consellera que els parla està temetent en aquest sentit. Però també una mirada del dia a dia, i això es veu, es plasma amb els serveis de manteniment, de jardineria, de neteja, de l'enllumenat.
El nou contracte de neteja el va endegar aquesta consellera que els parla i finalment ha vist la llum. Donem un marge perquè realment crec que es notarà, especialment amb el lot d'externalització de l'auditoria de compliment.
Les persones de la casa gran, d'aquesta casa, són el nostre recurs humà. I des d'aquí vull agrair a tothom que treballa dia a dia des del Bambalines perquè aquest pressupost s'executi. També els consells de les àrees delegades.
Aquest pressupost, al meu entendre, posa les persones al centre, crea espais de cohesió als barris, espais verds, escoles, en fi, llocs de trobada on intercanviar les nostres inquietuds.
Els microurbanismes són importants en aquest pressupost. Per exemple, especialment en la platja, en l'anella blava i en l'anella verda, que ens abraça tot el nucli habitat i que no ha de suposar una barrera, sinó un lloc de trobada també de nou.
Hi ha un factor important i és que s'amplien les subvencions a entitats del tercer sector, també una fortalesa que té la nostra ciutat. Les entitats del tercer sector, especialment dedicades a la discapacitat i a la diversitat funcional, veuran com les seves subvencions i l'acompanyament d'aquesta casa s'incrementa, no se sentiran sols, al contrari.
Millorar i ampliar la protectora d'animals també és un aspecte que s'havia arraconat i crec que diu molt d'una societat com la nostra com tractem els nostres animals de companyia. Crec que l'entitat que gestiona les entitats animalistes poden estar també agraïdes perquè és, com deia, un factor que s'ha oblidat històricament.
Però les inversions sense serveis no serveixen de res. Hi ha d'haver un manteniment i això es plasma també en l'estalvi d'aigua i en l'eficiència de l'enllumenat. És per tot això que aquest pressupost tindrà el meu vot favorable. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera Vidal. En nom d'en Comú Podem, conseller Collado.
Bon dia. Ostres, jo no soc molt alt, però... No, no, m'ho veurem. Què? Cap on juguem? A l'esquerra, bé, m'agrada. Aquí bé? Sí, vinga. Merci, Ferran. Sempre, sempre. I la sang vermella.
Bé, bon dia. Avui aquest ple que és pressupost, i segurament serà llarg, intentarem fer una intervenció explicant algunes coses que apareixen en aquest pressupost, perquè lògicament el pressupost...
És una proposta molt àmplia que ens passaria molta estona. Aquest pressupost... Arrencaré per una cosa que normalment no surt als mitjans de comunicació i que no expliquen les notícies, perquè és poc èxit que en diem al grup municipal, que és que el pressupost estigui l'1 de gener, que és una cosa que moltes vegades no ens tenen compte...
i que sembla que, escolta'm, la casa funciona sempre, és veritat, funciona sempre. Ara els treballadors i els treballadors d'aquesta administració pateixen més o menys si la feina, els que estem en aquest ple, l'hem fet o no. I jo crec que avui és remarcable que fem aquesta feina amb temps i forma, perquè és imprescindible que els treballadors i les treballadores d'aquest Ajuntament tinguin el pressupost disponible, sàpiguen amb què compten i què podran fer, i a partir d'aquí la partida es desenvolupi.
I nosaltres hi estem d'acord i votarem a favor d'aquest pressupost, com hem explicat aquests dies, perquè porta un conjunt de solucions i acords que milloren la vida de la gent.
El nostre acord, l'acord que vam arribar des d'en Comú Podem amb el govern municipal, està basat en tres idees. Un, que és que marquem el rumb. Nosaltres estem convençuts que sense nosaltres en aquest pressupost l'habitatge no ocuparia el lloc que ocupa. Però no només l'habitatge, sinó els barris, la sostenibilitat i també la cultura, com un eix, com un element cohesionador i transformador que posa els drets culturals al centre.
Però aquests acords no són extractes, sinó que es concreten en qüestions a Bona Vista, a Sant Salvador, a la part alta, a Torreforta, a la part baixa, a Sant Pere i a Sant Pau, concretant mesures que tenen impacte en cada un dels barris d'aquesta ciutat. I és un pressupost que protegeix les famílies i alhora transforma la ciutat. Protegeix amb mobilitat, amb habitatge, amb recursos socials i transforma la ciutat des de la lògica de l'espai públic, del risc
i les externalitats que genera el turisme des de la rehabilitació, transformant edificis i comunitats de veïns i des de la cultura, que és l'única eina que hem d'aconseguir posar a l'abast de tothom per construir també una història diferent de la que avui sembla que alguns ens volen fer, perquè és veritat que la història no es repeteix, però comença a rimar i ens hauríem de començar a posar les piles a tots els que estem aquí per fer feina.
Els destacaré 5 mesures claus. Per nosaltres, clau l'habitatge públic. 1,5 milions per compra d'habitatge públic i aproximadament uns 4 milions per construir a Flores Vicarreta. Flores Vicarreta no és una casualitat. És un exercici de disseminar edificis d'habitatge públic, de lloguer i accessible per tota la ciutat. En l'anterior pressupost vam dir que aniríem a la vall de la resala i està a punt de caure.
sortirà el concurs... Fins i tot alguns van dir que no vendríem, que allò de vendre era impossible. Bé, doncs vam vendre la finca que calia per construir allò que farem. I aviat tindrem habitatge públic a la Vall de Barrassada. Fora d'aquest Ajuntament, i en acord al Parlament de Catalunya, vam aconseguir construir a la zona de Joan XXIII. I està en procés de construir-se habitatge públic de lloguer accessible...
Avui el que portem aquí és un edifici a la part baixa. Un edifici, una altra vegada, del lloguer públic i accessible, perquè aquesta ha de ser la nostra obsessió, vivenda pública i accessible. És la cosa més important, és la cosa que més preocupa a la ciutadania d'aquest país. I ens ho diu el CEO, ens ho diu el CIS, i ens ho diu qualsevol enquesta d'opinió que apareix als nostres mitjans de comunicació.
Estem fent créixer l'habitatge públic, estem fent créixer com no s'havia fet mai. El grup municipal, en Toni, el conseller Carmona, sempre em diu allò d'on alguns compraven pisos nosaltres construïm edificis. I és justament això. Construir edificis i posar...
l'estructura i els fonaments necessaris per arribar on hem d'arribar, i és que la gent no pateixi per la seva vivenda. I ens queda molta feina, aquest no és un discurs triuncialista, és un discurs de passa, passa, a poc a poc, gota a gota, i estarem picant pedra aquí. Però també té 1,7 milions per rehabilitació energètica i d'accessibilitat a comunitats de veïns.
Un pressupost, 700.000 euros, 1.700 que es planteja, 700.000 per la part baixa i 1.000.000 per la resta de ciutats, per aquells edificis que han aconseguit ajudes del Next Generation, perquè hem de fer aquesta empenteta que necessiten, però que, a més, aquells que no s'aconsegueixin utilitzar, reinvertiran en comunitats sense projectes, grans projectes europeus. I això ens permetrà intervenir directament en dues situacions. Millorar les condicions de vida de veïns i veïnes d'aquesta ciutat,
i activar el sector de la construcció. Aquestes rehabilitacions que acostumen a fer petites i mitjanes empreses ens han de servir també per garantir unes millors condicions de vida perquè no només es tracta de construir sinó es tracta d'arranjar allò que tenim.
Hi ha una tercera mesura, que segurament és d'un tamany petit pressupostàriament. Fèiem el calcul ara i no arriba ni al 0,12% del pressupost, però que per nosaltres és especialment significativa. Jo vull agrair la Tere, que la tenim per aquí, perquè avui...
Amb aquests pressupostos posem la primera pedra essencial per solucionar un agravi històric amb les treballadores de les llars municipals, aquelles treballadores que van ser subrogades per l'Ajuntament i que tot ha aconseguit, després de molts esforços, la igualtat salarial, encara no tenen les condicions laborals iguals.
i amb aquests pressupostos s'assumim. I aquest estiu hem d'aconseguir, sí o sí, que aquest procés de contractació dels casals d'estiu a les municipals faci que la jornada laboral anual de les treballadores de les llars sigui la mateixa que les seves companyes contractades directament per l'Ajuntament. Per nosaltres això és un tresor. És un tresor perquè posa al centre a les persones que cuiden els nostres petits. És un tresor perquè cuida aquells que ens fan realitat cada dia
un dels bucs d'insígnia d'aquesta ciutat, que són les escoles, les llars municipals, que cuiden i tenen cura dels nostres infants. Hi ha una quarta mesura, que és el Pla Integral de Sant Salvador, projecte que s'ha de licitar i desenvolupar per aconseguir presentar-nos a Lleida Barris i les històriques obres a interblocs.
Jo crec que l'associació de veïns, que va venir aquí, que ens va demanar accions i que ens va demanar que ens poséssim les piles, se li ha de felicitar avui perquè ha aconseguit que ens movem, que ens movem tots, que ens movem tots i aconseguim que posem els calés necessaris per fer una primera intervenció, que durant aquest any d'hora la llum, i perquè fem un pla integral i compensem en aquest barri que hem abandonat històricament,
amb un projecte, amb un full de ruta, amb un ple integral que puguem desenvolupar en els propers anys. I té, per nosaltres, una darrera acció que és clau. I té a veure amb el turisme, amb els habitatges d'ús turístic. Després d'actualitzar l'estudi dels pisos turístics que s'estan acabant aquests dies, hem demanat un estudi d'impacte. És a dir, no només necessitem saber quants tenim o quants no tenim, o quants n'hi ha de l'Alts, que sembla que n'hi ha en un tou,
sinó hem de saber com han impactat. He passat pel carrer Major i han canviat els comerços, que és veritat i és una realitat. Avui és més fàcil comprar un imant a la part alta que una barra de pa, i això és un problema pels seus veïns.
Ho hem de fer des del rigor i l'anàlisi, com s'han fet a altres ciutats mitjanes i grans europees. I hem d'aplicar models, i això és el que proposem, aplicar models que s'estan aplicant a altres ciutats, per exemple, com Lisboa, on avui tenen una ruta marcada i clara. Però també hi ha aquí...
posar el focus en aquests pisos legals o en les molèsties que generen avui els habitatges d'ús turístic, aquesta vostè ciutadana. De comprovació si un pis té llicència turística o no.
i denuncia si la té i s'està exercint una activitat econòmica. Perquè si no combatem aquesta xacra dels pisos turístics que se'ns colen en qualsevol lloc, tindrem més problemes encara als que avui tenim. Alguns, perquè us faci una idea, alguns de les dades aproximades ja parlen de més de 500 llicències legals en aquesta ciutat. L'aturada...
de creació de llicències, d'obtenir llicències a aquesta ciutat, no ha parat la crescuda aparició de pisos turístics. Per tant, hi hem de posar una barrera clara. Mirin, i acabo. Nosaltres hem vingut aquí a fer feina i a desenvolupar el nostre programa, un programa que li vam dir el 2023 vida plena, i en realitat això és el que volem aconseguir, la vida plena als nostres concitadans i les nostres concitadanes.
Hem plantejat mesures que apareixen en el nostre programa, hem plantejat mesures que atenen el focus de la gent i hem plantejat mesures que són coherents amb allò que vam defensar. Per nosaltres, la política útil no és la que més crida, la política útil és aquella que més resol. I nosaltres estem contents d'haver resolt algunes situacions en aquest mandat i de més que en resoldrem.
Perquè, si més no, aquests dos regidors que avui estan representant en Comú Podem, vam arribar a aquest Ajuntament amb un clar propòsit, i era marcar rum, girar les polítiques municipals a l'esquerra. I, sincerament, potser està lleig que ho digui jo, però crec que ho estem aconseguint. Moltíssimes gràcies, conseller Collado. En nom de Junts, conseller Sandra.
Gràcies, senyor alcalde. El què? Gràcies, senyor alcalde. Gràcies també per haver posat el punt del pressupost en el tercer punt de l'ordre del dia perquè, com podrà comprovar, avui no estic en un estat de finura física i que, per tant, és molt possible que quan acabi aquest debat i hagin votat els pressupostos
doncs que m'absenti d'aquest ple, ho entraré en la mesura que pugui. És evident que votarem que sí en el pressupost d'aquest Ajuntament 2026 i com sempre m'agrada fer, he de donar les gràcies, he de mostrar l'agraïment del grup municipal de Junts a l'alcalde
en la tenint d'alcalde d'Hisenda, en l'equip tècnic del Departament de Pressupostos i Comptabilitat, perquè sempre ens ho posen molt fàcil. És evident que si no hi hagués hagut un compliment rigorós dels acords del pressupost 25 no haguéssim pogut parlar de pressupost 26, però com que hi ha hagut compliment...
Doncs ens hem pogut asseure i, per tant, vull agrair la facilitat que se'ns ha posat. El nostre projecte no és cap altre que treballar incansablement per la nostra gent, pels ciutadans de Tarragona. I per això cal arremangar-se. I no n'hi ha prou en fer grans discursos, sinó que ens hem de arremangar
Nosaltres hem vingut a fer-ho, a donar-ho tot, a fer valdre en el dia a dia municipal el programa i les propostes de Junts que van rebre suport dels tarragonins. No som aquí per res més, som servidors públics. No venim a servir-nos dels tarragonins sinó a servir-los. No hem vingut a fer l'enfadors. No hem vingut a votar que no a tot. Hem vingut a construir i no a destruir.
Per tant, Junts, aquest portaveu que els hi parla, defensa una Tarragona del sí. Una Tarragona que diu sí a progressar. Amb lideratges compartits, evidentment, de l'alcalde i el seu govern. També de Junts, també d'altres formacions que prefereixen construir que destruir.
És evident que prèviament a la negociació de pressupost hi havia dues línies vermelles que nosaltres volíem deixar molt clares en el govern i que les volíem aclarir des del primer instant. La nova ordenança de llicències per fer una administració més àgil i una vegada més i com sempre i com cada any la llengua catalana, el fil roig de la nostra nació com a prioritat en la política municipal.
Aquests dos temes s'han traduït en aquesta nova ordenança de llicències que tindrem ben aviat i estic convençut que abans d'acabar l'estiu ja podrà ser efectiva i que podrà reduir el termini en què l'Ajuntament otorga una llicència, que també inclou, paral·lelament, no en la mateixa ordenança, però va molt lligada
a l'actualització que també hem pactat del Pla Especial de la Part Alta, que permetrà que totes aquelles obres en espais que no siguin bé culturals d'interès nacional els pugui tramitar a l'Ajuntament i no hagin de passar per la Comissió de Patrimoni. La qual cosa també ajudarà a fer la tramitació molt més fàcil. I, evidentment, amb el tema de la llengua, com els he dit abans, l'impuls de l'Oficina de Promoció del Català, si no hagués estat per junts,
no hi hagués hagut una oficina de promoció del català, perquè cap altre grup d'aquest consistori, cap altre grup d'aquest consistori, ha demanat mai que es reobri l'oficina de promoció del català. Només ho va fer Junts. I Junts ho va aconseguir, i ho va aconseguir amb una partida de 35.000 euros per l'any 24, de 65 pel 25, i de 100.000 euros pel 26. Eh...
Per què serveix? Per impulsar nous cursos, per crear la taula del català, per fer campanyes de comerç, perquè qui ve a Tarragona i vol formar part d'aquesta ciutat i d'aquest país ha d'entendre que la millor via per integrar-se és conèixer la nostra llengua. I, per tant, una bona manera de fer-ho és a través d'aquesta Oficina de Promoció del Català que garanteix
la integració lingüística, que és la porta més important que tenim. Això també, pel que fa a la llengua, ha impactat una clàusula lingüística en les licències d'activitats. I algú pot pensar que això ja és obligatori, això és la llei, és la llei de política lingüística, sí, efectivament, però ha impactat amb el govern una clàusula en l'atorgament a les licències d'activitats que garanteixi
que en la retolació de noves activitats, que almenys, d'acord amb la llei de normalització lingüística, que almenys estigui retolat el local en català. Per nosaltres això és molt important. Per això és molt important. I si això era la prèvia, doncs els he de dir que aquest acord amb el govern que ens permet votar avui que sí, doncs inclou un pla d'usos
que començarà per la part baixa, seguirà per la part alta i continuaran al Serrallo. Un pla d'usos. No podem permetre que els nostres barris perdin la seva essència, que els nostres carrers es converteixin en aparadors només per turistes. I, per tant, entenem que és prioritària la part baixa, però que no podem oblidar la part alta, no pot ser que sigui un escenari de pel·lícula,
sinó que ha de recuperar el seu comerç Kilometro Zero i també el Serrallo. Perquè volem que els joves tarragonins puguin desenvolupar el seu projecte de vida a casa i que els hi sigui més fàcil, han pactat, i algú diu en algun mitjà que des del govern es refreda aquesta possibilitat, han pactat
que l'atorgament d'habitatge social vagi lligat amb un empadronament de 3 anys, que és el que permet la llei actualment a casa nostra. I, per tant, entenem que això no és anar contra ningú, sinó que és facilitar als nostres joves, aquells que volen fer de Tarragona el seu projecte de vida, facilitar-los aquest espai de lloguer social. I sí, reobrirem el mercat del fòrum.
I recordo que és Junts, i només Junts, qui va posar en valor la necessitat de recuperar aquest mercat del forn després de 18 anys d'abandonament. I alguns diran, sí, però això ja ho veu demanar l'any passat, com el senyor Puig.
que fa un vídeo molt graciós en l'Instagram, diu, clar, perquè el senyor Sendra l'enganya, el local d'enganya el senyor Sendra, perquè cada any presenta el mercat del fòrum, el camí de la fonteta, cada any l'hi aproven, però cada any continua tot igual. No.
Efectivament no, perquè el mercat del fòrum necessitava primer d'uns estudis que s'havien de pressupostar i es van pressupostar l'any anterior, gràcies a Junts, i aquest any 2026 tindrem els imports per poder fer i executar aquest projecte. Executar, estem parlant d'executar. Aquests 250.000 euros ens permetran executar ja el mercat del fòrum.
18 anys després. A l'igual que assegurem 190.000 euros per definir el projecte global de l'hostal del Sol, que com vostès saben va més enllà de només l'espai físic de l'hostal del Sol, sinó que arribarà fins i tot a les escales de la beneficència, però nosaltres el que volem i hem exigit és que la primera part d'aquesta execució d'aquest projecte sigui l'hostal del Sol.
no les escales de la beneficència, sinó l'hostal del sol, que s'obri el baluard i que s'ajardini i que s'adacui en aquest espai que obre la part alta al mar. I la primera coca de la Rambla, i sí, vostè, senyor Puig, la primera coca de la Rambla ja en va parlar l'any passat, sí, vam parlar l'any passat, i aquest any ja serà una realitat, perquè ja veurem el disseny del nostre artista...
Edupor i ho veurem. És a dir, tothom n'ha parlat molt però al final hem aconseguit que es faci, que és molt important. I també hi haurà el trasllat
de l'OMAC a l'antiga facultat de lletres, que recordin que ho vam defensar des del primer dia. I nosaltres dèiem de posar-hi una partida pressupostària cada any. El govern va dir, no, millor que en un moment donat posem tot a l'import. Doncs molt bé, per l'any 2026 hi haurà 120.000 euros per redactar el projecte executiu de la remodelació interior i després ja s'hi farà la inversió definitiva.
I el camí de la Fonteta, que vostè també me l'ha recordat en el seu vídeo. El camí de la Fonteta, doncs sí. L'any 25 s'han arreglat els talusos del camí de la Fonteta i l'any 2026 es farà la museolització. Per tant, vostès riguin i passin-s'ho bé a costa de la senda i de Junts, però això serà la realitat. M'agradarà saber quantes realitats hauran aconseguit vostès. També aconseguirem
que Tarragona té un patrimoni jueu important i avui, dissortadament amb l'ajuda de l'antisemitisme que vivien, és important posar-lo en valor que al·legar-se, que es dignifiqui que al·legar-se. L'Ajuntament ja està fent coses. Nosaltres ja facim 200.000 euros més perquè es puguin fer més coses. Cultura Popular hem aconseguit que es mantingui la dotació pressupostària per les colles castelleres en funció de les seves actuacions augmentat amb l'IPC raonable. Igual que les colles de foc
igual que l'associació d'agrupacions de la Setmana Santa, que aconseguiran fins a 90.000 euros perquè la nostra Setmana Santa és patrimoni de tots els tarragonins i que, per tant, també s'ha d'adultar i se'ls ha d'ajudar per la feina que fan.
Fins a 80.000 euros a subvencions a les entitats de capacitats diverses. Més adquisició de càmeres i drons. La seguretat sempre està molt important. Més euros per la pintura de les escoles municipals. Els equipaments de llevant a l'antiga residencial. Projecte de retonalització de la Mora.
Inversions a bona vista, per tant bona vista d'una punta a l'altra. Bona vista a la Mora, Serrallo, Paralta. És a dir, treballar per Tarragona. Això és el que fem. Treballar per Tarragona. Posem per sobre de les trinxers ideològiques, posem el servei als tarragonins. I per tant, com sempre diem, fets i no paraules, facte, nom, verba. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller Cendra, en nom de Vox, consellera.
Buenos días. Bueno, señor Gómez, parece que hoy ya oficialmente usted es portavoz del Partido Socialista porque ha hecho una defensa de los presupuestos mucho mejor que la señora consellera, la señora Mascaró.
Y bueno, aprovechar para felicitar al señor alcalde por la aprobación de estos presupuestos de una manera tan acelerada, en un tiempo récord. Felicidades, señor Viñuales. Creo que debería darle la clave de su éxito a su número uno, al señor Sánchez, porque no sé, quizás es que en Madrid no lo saben negociar o quizás es que deberían pactar con transfugas, no lo sé.
Bien, por tercer año consecutivo y sin sorpresa, nuestro partido ha votado en contra a estos presupuestos porque son los presupuestos del continuismo. Son presupuestos continuistas en la senda del gasto. Son continuistas en mantener la presión fiscal a pesar de haber demostrado que en el 2024 sí había recursos, había dinero, un remanente de 14 millones de euros y a pesar de tener la deuda por debajo del 60%. Así que con estos datos tan positivos,
Ni nosotros ni los ciudadanos entienden por qué continúan sin bajar impuestos, por qué hay sectores de la ciudad tan abandonados y por qué los servicios públicos no llegan a los vecinos.
Los vecinos continúan cabreados tanto o más como continuan inflados sus presupuestos. Y este no, no significa que no haya proyectos o partidas que no compartamos. Evidentemente que las hay, porque hay unos mínimos exigibles para cualquier gobierno, como son las calles, los asfaltados, la limpieza, el alumbrado. Pero cosa muy diferente es continuar aumentando partidas de gasto improductivo.
Regar con dinero público empresas municipales fallidas. Financiar con impuestos abusivos obras públicas que no aportan un retorno al ciudadano. Por lo tanto, nos oponemos firmemente a estos presupuestos. Cuando son unos presupuestos que vuelven a aumentar la partida de gasto en cultura y festas. Lo vuelvo a repetir. Cuando se gastan más en cultura y festas que en urbanismo.
o cuando se le da prácticamente la misma importancia que a serveis socials. Porque es una ofensa para los ciudadanos aumentar la cooperación internacional hasta los 800.000 euros, como si en Tarragona no hubiera gente necesitada. O el gasto inútil en juventud y políticas de igualdad, 1,6 millones de euros, que ni mejora la vida de los jóvenes ni protege a sus colectivos vulnerables.
Solo suprimiendo o reduciendo estas partidas ineficientes se podrían reducir impuestos y tasas. Y si entramos a desgranar el resto de partidas de gasto del Ayuntamiento y del resto de empresas municipales...
Con un objetivo claro y decidido de reducción del gasto desmedido, como se haría en cualquier empresa eficiente, además de una reducción de impuestos, se conseguiría una administración más eficaz. Pero claro, esta ardua tarea supondría gestión, reestructuración, acabar con las políticas suicidas de género, con las políticas del fanatismo climático...
Y acabar con la propaganda y el bullicio en nuestras calles. Algo a lo que este falso socialismo no está dispuesto a renunciar.
Me preocupa que en lugar de negociar una bajada de impuestos para impedir que los negocios bajen las persianas, ustedes se dedican a pactar cláusulas lingüísticas para las licencias de actividades que van a exigir rotular en catalán para obtener la licencia. Es decir, una extorsión más lingüística, lo que reafirma nuestro voto en contra. Muchas gracias. Moltes gràcies, consellera. En nom del Partit Popular...
Moltes gràcies, senyor alcalde. Miri, el grup municipal del Partit Popular, com ja hem anunciat, votarà que no aquests pressupostos, tot i que primer volem, com sempre, agrair a la consellera Mascaró el tracte i la seva cordialitat, sempre, i així va ser, en la reunió que van tenir sobre aquest tema.
Com ja sabem, nosaltres hem presentat, com cada any, les nostres propostes alternatives a l'equip de govern. Unes propostes que, com sempre diem, són molt realistes, molt necessàries i que apunten directament als principals mancances i problemes que té Tarragona.
La veritat és que lamentem aquesta imatge que s'ha venut, que el govern buscava arribar a consens per aconseguir aprovar els pressupostos, ja que tot ha estat realment una escenificació. Des del primer dia ja ho tenien tot lligat amb Junts, com ho hem pogut comprovar avui, amb el grup d'en Comú Podem i amb els consellers no escrits d'Exbox i Exjunts.
Nosaltres no en teníem cap dubte, era així, no critiquem en absolut els acords, és el que toca quan es governa en minoria com és en el cas de l'Ajuntament de Tarragona, però tampoc no calia crear aquesta escenificació. Amb tot, no podem estar d'acord amb aquest pressupost, perquè el que hem demanat nosaltres, com demanem cada any, són accions i partides molt realistes i ambicioses, accions directes encaminades a solucionar els problemes directes.
Però primer de tot no podem estar d'acord amb aquest pressupost que neix d'una brutal pujada d'impostos del primer any que encara es manté. Ja sabem que ens diran què és la congelació, però bé, això és el manual de qualsevol mandat. El primer any es fa una pujada estratosfèrica, justificant-la no se sap ben bé amb què, perquè es va demostrar que amb el que es va justificar no era cert,
El segon any es fa una pujada lleu, o ja es congelen. El tercer any es congelen. I el quart any, que és l'any preelectoral, es fa una baixada d'aquests impostos. Congelar...
Congelar vol dir mantenir. Per tant, vol dir mantenir la pujada que es va fer a Líbia amb un 7,4%, la pujada de la brossa amb un 12%, la taxa de terrasses amb un 20%, l'ICIO amb un 33%, passant del 3 al 4% i l'Ibia dels pisos buits amb un 150%.
Això vol dir congelar. No vol dir que ho congelem amb la situació anterior que hi havia abans de la pujada, sinó que mantenim la pujada. Per tant, fem que els tarragonins i tarragonines un any més paguin la pujada del primer any d'aquest mandat.
Miri, no ho diem nosaltres, és que som la tercera ciutat de tot l'estat espanyol amb els impostos i les taxes més altes. Congelar vol dir mantenir aquests impostos i que seguim seguint la tercera ciutat amb els impostos i les taxes més altes darrere de Madrid i Barcelona. No crec que ens podem comparar amb aquesta ciutat, ens podem comparar perquè la nostra és una ciutat
més maca que totes aquestes dues, però clar, el que és l'estructura que tenen aquestes ciutats crec que no és comparable a la nostra. A més, som la tercera ciutat d'Espanya amb la taxa de brosses més altes, hem sortit pertot arreu, sempre sortim amb coses positives quan sortim a les publicacions i a les notícies.
A més a més, amb tot l'espectacle lamentable que hem hagut de patir a principis de mes, s'ha tornat a prioritzar el màrqueting i mentre es penjaven banderoles i es feia el bussoneig de les cartes de la campanya de màrqueting, incompressiblement els vehicles no van sortir a recollir la brossa que s'acumulava als carrers de la nostra estimada ciutat, fent autèntics murs de brossa com el que hi havia, per exemple,
a la paret lateral de les escales de la plaça de la pagesia i amb tots i cada un dels carrers de la nostra ciutat.
El grup municipal vam presentar una proposta per incloure en aquests pressupostos pel 2026 que es vexava amb accions per millorar la ciutat en tres àmbits que creiem els més importants i que recordaran que ja van ser el cavall de batalla de tots els grups quan ens vam presentar en la campanya del 2023. Millorar l'espai públic, millorar la seguretat i el creixement econòmic, que això és el que preocupa més a la ciutat.
I la prova que això no s'ha solucionat, i ho podrem veure dintre d'un any i mig, és que en la campanya electoral del 2027 els eixos principals seguiran la seguent millorar l'espai públic, millorar la seguretat i el creixement econòmic. És a dir, un pla per arranjar i adequar l'espai públic, millorar les rajoles, l'asfalt i la il·luminació, que és el que els ciutadans demanen perquè els tarragonins i tarragonines això és el més important.
Si en altres èpoques els tarragonins i les tarragonines demanaven grans infraestructures, demanaven piscines, demanaven poliesportius, demanaven rambles, demanaven places, en aquest moment només demanen això. Paguen els impostos més cars als tercers, més cars d'Espanya, per demanar il·luminació,
rajoles en bon estat, paviments en bon estat, aceres per on es pugui circular amb una cadireta o amb una cadira de rodes i, senzillament, la il·luminació adequada i que tot estigui en condicions i que les rajoles trencades no facin que hagin d'anar a l'Hospital de Santa Ticle o de Joan XXIII.
Mira, ja està molt bé el milió i mig que han acordat per asfaltar. Està molt bé, està molt bé. Però ens preguntem quan asfaltaran amb això. Nosaltres ja saben el que hem demanat. I ens van dir que és una quantitat estratosfèrica. Sí, sí, però en un plurianual no és una quantitat estratosfèrica 14 milions. Per deixar-ho tot bé. Solucionem els problemes més urgents i després ja pintaran la Rambla o el carrer que vulguin.
Primer s'ha de solucionar l'important, que els nostres ciutadans i ciutadanes puguin caminar amb seguretat pels carrers, seguretat física de totes maneres, respecte a la seguretat en si i seguretat també de no caure cada vegada que van pel carrer. Però també és important prioritzar les seves necessitats. Per davant d'aquestes campanyes, com dèiem, de màrqueting, per davant de peatonalitzar el primer tram de la Rambla Nova...
que a mi ja he escoltat com tot el conseller Cendra, em sembla molt bé que tregui pit d'això, però els veïns de la Rambla segueixen patint tenir els contenedors més lluny que mai, segueixen patint no poder carregar o descarregar, segueixen patint anar amb els cotxets de les criatures sense poder accedir amb els cotxes, segueixen patint tota la problemàtica que ha suposat aquesta pietonalització que tal com nosaltres ja els hi vam dir
Ens sap greu que sempre hem de dir, ja els hi vam dir, per l'únic que ha servit ha sigut per baixar les terrasses a baix i per augmentar la zona de terrasses. Per a més, perquè per la zona que passen els cotxes la gent segueix sense passejari i seguirà sense passejari. Pintin o facin el que vulguin. És absolutament absurd, absurd la peatonalització del primer tram de la part altra.
de la Rambla, perdó. I ja no els hi diem la proposta del que era aquella plaça, perquè això, a més a més, és que ja anava inclús contra la protecció de l'espai, com ja els hi vam dir.
Miri, el 2026 hauria de ser l'any de la millora de la seguretat, després d'un any que ha continuat sent complicat en general, i en particular amb l'augment dels delictes contra la llibertat sexual, segons les dades del Ministeri de l'Interior en aquest segon semestre de 2025. Per això continuem demanant les comissaries de proximitat, una oficina per apropar la policia a la ciutadania, que acudeixin si tenen problemes...
per denunciar i avisar abans que passin els problemes, perquè la prevenció és molt més important que el tenir d'actuar quan el fet ja s'ha produït. Prevenim i no curem. Comissaries de Batastini que estan en camí, la del Palau de Congressos, necessària per la zona de la part baixa, absolutament necessària, i a més a més en un espai que ja és municipal. I oficines, com s'han dit,
Oficines vol dir dues persones en cada un dels torns, però que els ciutadans s'hi puguin acostar, a Ponent, a la zona de Nora, a la zona de Llevant. En qualquera d'aquestes zones, l'Ajuntament té locals de propietat. Per tant, només seria instal·lar aquests serveis que els ciutadans es sentissin més protegits, sapiguessin que tenen aquest punt de referència per poder anar i, en definitiva,
En definitiva, que el fet d'haver-hi aquestes comissaries faria que també aquells que volen delinquir creguessin que això els interessa menys perquè tenen una policia ubicada en aquell espai. Nosaltres tenim clares les mancances d'aquesta ciutat, les prioritats d'aquesta ciutat. Per això hem estat ambiciosos i realistes en les nostres propostes.
A l'apartat econòmic també hem reiterat un any més la necessitat de traslladar ja a l'oficina de l'OMAC a l'antiga facultat de lletres i química la plaça Imperial Tàrraco, amb aquesta zona d'ubicació de les administracions, com és l'ubicació de la Diputació amb aquest trasllat ja no sols a l'edifici de síntesi, sinó a l'antic edifici de Caixa Tarragona.
i amb la resta com és la subdelegació del govern, també amb l'ubicació, com dèiem, a la facultat de lletres, faríem aquesta centralitat amb aquest punt de la plaça Imperial Tàrraco i, a més a més, adequaríem i aproparíem les instal·lacions als ciutadans.
Hem de salviar els diners del lloguer que es paga actualment, un milió anual. Ja hem gastat 3 milions des que ho estem parlant en l'inici d'aquest mandat. Ja estaria pagat el trasllat i les obres d'educació. Ja sabem que ens diran que hi estan treballant, però fa dos anys i mig que els hi vam demanar i fa dos anys i mig que diuen que hi estan treballant, però seguim exactament iguals.
a les oficines de l'OMAC de la Rambla. A més a més, unes oficines que han quedat absolutament petites per el que són les necessitats d'aquesta ciutat. I sobretot és importantíssim utilitzar els diners de l'Ajuntament que no es fan servir, que no estiguin en un calaix sense fer res. Sempre els hi hem dit, al capítol 1, totes aquelles places que ni estan dotades ni es dotaran...
però que serveixen com una guardiola des d'on després es van traient els diners per passar a altres partides. Això permet fer i arribar al mes de novembre com estem, aprovant avui o passant per aquest plenari l'expedient modificatiu de crèdit 102.
Tots els que hem governat i tots els que no han governat sabem que hi poden haver modificatius de crèdit. La Diputació em sembla que anem pel quart o quin modificatiu de crèdit. Això és normal. Aquí anem per el 102, perquè precisament aquest capítol 1 de places que no estan ni ocupades ni mai ho estaran ni estan previstes, però que evidentment pels pressupostos es tenen que dotar, serveixen d'aquesta guardiola per poder anar traient aquests diners al llarg de l'any.
Des del Partit Popular tenim clares les prioritats d'aquesta ciutat. Apelem a la bona gestió, gestionar bé els recursos i establir prioritats concretes i definitives. Aquestes prioritats de ciutat no han estat ni considerades per l'equip de govern de l'alcalde Vinyuales. Bàsicament, perquè ho repetim, ja compta en el suport que necessita dels seus socis.
En absolut, ja l'hi hem dit criticable, quan un govern amb minoria té que fer aquests pactes. Per tant, aquests acords amb Junts, aquests acords amb Comú Podem i aquests acords amb els consellers no escrics, Xbox i exjunts. No s'han inclòs les quantitats necessàries en les àrees que més preocupen els tarragonins i tarragonines.
Com ja els hi hem dit, ni a l'espai públic ni a la seguretat. I no és menys important que aquest pressupost, com els hi hem dit, manté aquesta gran pujada inicial d'impostos i taxes. Per tant, no podem estar d'acord en deixar els problemes de la ciutat tal com estan per deixar-los per a la proper campanya electoral i quan sortim tornar a parlar que arreglarem la seguretat
que arreglarem les places, arreglarem les rajoles, arreglarem la il·luminació, que, com diem, és el que preocupa els ciutadans.
I tot això mantenint, com diem, la càrrega impositiva que pateixen els tarragonins i les tarragonines, sense tenir els resultats i l'aplicació a les necessitats que té aquesta ciutat i que volen els tarragonins i tarragonins. Quan un paga i veu els resultats, evidentment...
No li agrada pagar, a ningú ens agrada pagar. Però quan veiem que paguem i veiem l'aplicació i el resultat d'aquests impostos que paguem o d'aquestes taxes que paguem, bé, segueix sense agradar, però un almenys ho veu aplicat al carrer. En el cas de Tarragona, es paga mos, tercera ciutat a nivell tant d'impostos com de taxes, però de resultat al carrer no en veiem cap.
I ho repeteixo, això ho veurem d'aquí un any i mig a la campanya electoral, quan tornin a ser exactament els mateixos eixos i elements de la campanya electoral. Neteja, il·luminació i seguretat. Crec que Tarragona, una ciutat com Tarragona, ha de tenir visions molt més altes que aquestes, perquè tot això ja ha d'estar cobert i arreglat per absolutament el més mínim sentit de la lògica. Moltes gràcies.
Gràcies, consellera. Simplement per aclarir una expressió que no és certa respecte a aquest informe que deia que Tarragona era la tercera ciutat amb la taxa de la brossa més alta, és mentida. No només és mentida, sinó que, a part, el propi estudi va reconèixer que només podien agafar la categoria 1.
i que no podíem fer ni una mitja de qual és el cos ni de les altres. A Tarragona, mirin, el 40,4% dels rebuts és de la categoria 4, que són 99,72 euros. La mitjana de taxa és de 159,84 euros.
no els 230 i pico que deia aquest estudi. Això implica un percentatge molt petit dels rebuts a mesos. De fet, torno a repetir, el 40,4% dels rebuts és de 99,72 euros. Així que, com a mínim, ja que som tots de Tarragona, no diguem mentides de la nostra ciutat. No agafem allò que diuen de fora, que no és cert, per intentar fer-nos mal a nosaltres mateixos.
Té la paraula el conseller d'Esquerra. Gràcies, alcalde. Consellera Mascaró.
la gent d'esquerra encara estem esperant que ens doni hora per la segona cita la que havia de ser la segona cita per parlar dels pressupostos perquè n'havíem tingut una primera ens havíem emplaçat una segona la teníem agendada i per un sobtat canvi d'agenda seu no va poder ser i ens hauria agradat que hi hagués hagut una segona trobada però per les raons que fos no hi van tenir interès sabem del seu bon to sempre un to cordial i un to amable que agraïm però hi reconeixem
Però ens hauria agradat que hi hagués hagut aquesta segona trobada. A la primera ja vam mostrar des d'Esquerra predisposició per tenir converses sobre el pressupost de Tarragona.
però posàvem una condició que creiem que és raonable. Demanàvem un document de compliment dels acords els quals havíem arribat quan vam votar que sí al pressupost de l'any 2024. Creiem que és normal que si hem d'arribar a nous acords s'hagin acomplert els primers o almenys hi hagi un compromís creïble de compliment amb tot allò que falta que sabem que és molt.
I ara, som on som, tenim un pressupost que, com ara intentaré justificar, és un pressupost sense paraula, sense ambició, sense rumb, que descansa sobre els brutals increments impositius que ha patit la ciutadania de Tarragona i que es podrien haver revertit, i no s'ha fet, i que descansa sobre els nous i també brutals increments en el preu de les llars d'infants a Tarragona de fins a 40 euros al mes,
el que trobem que és un escàndol que va en la línia contrària del que ha de ser. És a dir, tal com va marcar el govern republicà de la Generalitat de Catalunya, el rumbo ha de ser anar a la gratuïtat de l'escolització infantil, no anar incrementant els preus. Però dèiem, un pressupost sense paraula, sense paraula en primer lloc amb Esquerra Republicana, perquè del pressupost del 24 al qual vam votar que sí...
On són els centres cívics que necessita el centre de Tarragona i el Llevant, perquè no en té, per vitalitzar la ciutat? On és el centre cívic de l'Avingó a Catalunya? On és el centre cívic del Parc del Francolí? On és el centre cívic de Llevant? I on és el centre cívic de la plaça Imperial Tàrraco? A lletres. I aquí m'aturo un moment. A lletres.
Vostès van tenir la capacitat que s'ha de reconèixer de pactar, alhora, amb Esquerra Republicana, que hi anava al centre cívic, a lletres. Amb Junts, que l'OMAC havia d'anar a lletres. I amb els Comuns, que l'OMAC havia d'anar a la tabacalera, alhora. I, a més, així ha estat publicat en premsa respecte als acords dels diversos partits pel que fa al pressupost.
I ens trobem que probablement no passarà cap de les tres. Desenganyem-nos. On és el centre cívic de la part baixa? Que precisament és el que estava avançat en tant que els vam deixar el projecte fensa. Ara ja ha fet. No hi és, i a més aquest sí que ni se l'espera perquè han decidit que no hi anirà cap centre cívic a Santillan, que és el cor de la part baixa i és el que manava el pla integral de la part baixa.
Van decidir posar un centre cívic allà on s'ha de fer de Vellnou, a la part de dalt del Palau de Congressos, on, com després parlarem amb un modificatiu de crèdit, ja hi havia una partida prevista per l'Esquerra Republicana, o millor, pel Govern Republicà, per fer-hi un centre cívic també, però abastint la gent més del centre. Després en parlarem.
es troben a faltar, no hi ha, en aquest pressupost, grans projectes transformadors, grans línies estratègiques de ciutat. Simplement no hi són. No hi són amb joventut, no hi són amb política social, no hi són amb fer ciutat des del punt de vista urbà. Unió prima podaca.
que el senyor Senda diu que va aconseguir una partida, li van treure la partida amb el modificatiu, nosaltres vam pactar que es fes el projecte. No s'ha fet el projecte, no s'ha començat el concurs i queda només un any i mig de mandat. Per tant, és evident que això serà feina d'un proper govern. Accessibilitat, un tema que hauria de ser estratègic de qualsevol govern.
Doncs bé, d'accessibilitat, res de res. I no només no han fet el pla d'accessibilitat el que ens van comprometre vostès i nosaltres, sinó que, a més, van carregar-se la partida amb un modificatiu de crèdit que ara fa tres plens. No hi ha partida per fer el pla d'accessibilitat. És més, també era un acord amb una declaració institucional, que és molt més que una moció. Els polígon francolí que els van deixar un meravellós projecte per asfaltar-lo i fer-ne una rotonda del vell mig i arreglar-lo i urbanitzar-lo,
No han fet res. No està avançat. No hi ha feina feta més que alguns tràmits inicials. Locals d'entitats tenen una immensa partida per arreglar locals i res de res. No han gastat la partida. Però tampoc tenen paraula amb altres partits. Reclamem des d'aquí el compliment que van arribar vostès amb en Comú Podem. L'impuls de la Reserva Marina...
La figura jurídica per protegir l'anella verda amb sos costa daurada a la bodellera i a terra excavades, que bé sonava això, no? Res. El pla d'usos de la part alta per complementar el pla d'habitatges turístics, el pla especial d'habitatges turístics, ni complementar ni res, ni l'un ni l'altre. Els 5 milions d'euros que ens van vendre per climatitzar les escoles i els instituts, ja s'han climatitzat les escoles i els instituts?
La cessió del terreny per fer una residència pública. Ja ens han dit on va la residència pública? El baròmetre d'opinió, recordin la moció original i ben encertada del nostre company Carles Ferrer. Aquest era fàcil. El baròmetre d'opinió de Tarragona. No s'ha fet. Jo, com a sociola, he de reclamar que és necessari l'enquesta de condicions de vida, que també es va pactar. Ni s'ha fet, ni s'ha contractat, ni se l'espera.
La caseta de Tarragona 2, que ara la poso, ara la trec, però no la faig. Els lavabos públics, els atents lavabos públics que anem presentant que dos per tres. Reclamem el compliment d'aquestes acords, els quals en comú podem arribar amb el govern i que no s'han satisfet. Per cert, habitatge, parlem de fets.
Aquest pressupost no parla d'un milió i mig d'euros d'habitatge, parla de 900.000 d'euros a crèdit d'habitatge. No comencem a sumar partides de venda de patrimoni, no comencem a fer trampes al solitari. Si volem comparar aquest pressupost amb el crèdit d'altres governs, veurem que està per sota d'altres apostes, per exemple, en el cas del govern republicà.
I no ens posem la medalla a Flores Vigarreta, ni a la Vall de la Rebassada, ni al PP10, fent edificis que són obra col·lectiva de tots i també del govern republicà que les va impulsar. Aquí no hi ha cap aposta novedosa en res, perquè aquesta ja era la línia que vam començar i si s'està fent el PP10 és gràcies a la feina d'Esquerra Republicana i de la CUP. Sense paraula, tampoc, amb Junts. I també reclamem que s'acompleixin els acords amb Junts.
La remodelació del passeig de la Mora, ens demanaven el pressupost del 2024, ja s'ha remodelat el passeig de la Mora? Està pitjor que mai, i amb el carrer Baix Camp encara ha trencat. L'asfaltatge dels polígons industrials, no s'ha asfaltat cap de polígon industrial.
La quinta de Sant Rafael, que és un lloc comú de les negociacions pressupostàries del senyor Cendra, la quinta de Sant Rafael ja valia uns 800.000 euros fa uns quants anys amb el projecte de l'arquitecte orellana. I ara han pactat 700.000, que està per sota, 800.000 a crèdit, i 100.000 més a venda del patrimoni que sabem que és fum. Per tant, han pactat menys del que costa, però és que amb els preus actuals val més de 800.000. Per tant, no es podrà fer.
I ens trobarem que d'aquí uns mesos, i si no prenguin nota, hi haurà un modificatiu de crèdit que dirà, per no tenir els diners entretinguts, amb bon criteri, apartem aquesta partida i els destinem a una altra cosa de la qual avui no s'està parlant. Però no pateixi ningú perquè això té solució. El pressupost de l'any vinent, el senyor Centra pactarà la partida de la Quinta de Sant Rafael, i així tots contents, i l'hostal del sol, i el camí de la Fonteta. Però...
Perdoni'm, però és que l'alcalde Vinyoles tampoc té paraula amb el Partit Socialista. On són en aquest pressupost les tres T's? Bé, qui recorda què volien dir les tres T's? Però això suposa que és el rumb de la ciutat que volien implementar. On són les tres T's? Què són les tres T's i on són les tres T's en aquest pressupost? On és la font dels lleons? Inundada. I la Rambla del Mar? A un render. I el bus gratuït? El programa electoral.
I creiem que és un pressupost sense paraula amb el mateix ple de Tarragona, que és la casa que representa els tarragonins i les tarragonines. Vam aprovar fa poc una moció important en el nostre entendre, bé, la lideràvem nosaltres i per tant li donem importància, aprovada per anonimitat sobre la gestió forestal.
I es van anunciar accions per fer gestió forestal, que és important. Però en aquest pressupost actual ens sembla una absoluta vergonya que no hi hagi una partida de veritat, mig milió d'euros, 600.000 euros, per fer gestió forestal en un sector de l'anella. Hi ha franges, el contracte anual de les franges forestals, però on és l'aposta ambiciosa per fer el treball forestal que haurem de fer l'any que ve? No hi és en un context de canvi climàtic, amb l'experiència que tenim recent a les Terres de l'Ebre aquest estiu, o a mitja castella, que hem vist com cremava.
La remodelació de la Rambla Nova també és un compromís unànim d'aquest ple de Tarragona. No estem parlant de l'últim tram ni de pintar coses, estem parlant de la remodelació integral de la Rambla Nova. On és el projecte? Com avança aquest projecte? No avança aquest projecte. L'ascensor i les escales de Ciutat-Jardí, que també són un pacte del ple de Tarragona, no hi són el pressupost.
Ni la vorera... Ai, les voreres. Aquest pressupost parla d'asfaltatge, i és important asfaltar pels cotxes, i és molt important. Però més important encara són les voreres, si entenem que la ciutat és un lloc on, en primer lloc, és pels vianants. On és la partida de voreres? Sí, ja ho sé, hi ha una partida d'infraestructures de ciutat que pot servir per tot, i pot servir per satisfer la demanda de cadascú i de cada barri a mesura que hi vas anant. Però no hi ha una partida amb noms i cognoms per les voreres. La vorera concreta de la 240 per anar cap a les salades, on és?
No hi és. I la vam aprovar en un ple de Tarragona. I el semàfor perquè la gent pugui creuar entre el sector Joan XXIII i el sector Sassalades? Tampoc, tampoc hi és. I el part de la coma? També ho vam aprovar amb una moció d'esquerra defensada per la meva companya, Mare López. El part de la coma no hi és, el pressupost. I està desballastat. I és una vergonya, allà, a bona vista. I la millora integral del polígon d'entrevies, que també el vam aprovar, diria que per unanimitat, i si no en majoria molt àmplia.
No hi ha partida pel polígon Entre Vies. Algun regidor, senyor Cendra, va dient per la Mora, hi haurà una lluvia de milions per la Mora en aquest pressupost. A la Mora no hi ha cap lluvia de milions, només hi ha una partida de 60.000 euros per una bassa de laminació.
Hi ha qui a Sant Salvador va dient gran transformació per Interblocs, per fi ara sí. No, aquí hi ha una partida de 100.000 euros per tot Sant Salvador de brigada que dona per fer algun menor a Interblocs que és el que ja es podia fer i el que es venia fent. I és el problema del qual volien escapar els veïns. A més de qui fa el manteniment i si pot entrar la Guàrdia Urbana o no a treure aquells cotxes. I a més, que era un dels problemes de fons, perquè té molts problemes de fons Interblocs, és evident. Celebrem el pla integral. Això sí, posem en valor el pla integral.
Estem d'economia al pla integral. Ara bé, el pla integral no servirà per la llei de barris l'any que ve. L'any que ve no estarà ni adjudicat perquè les coses van així. Per tant, siguem realistes, no venguem sopars de duro respecte als tempos. I faig una reflexió final amb el tema de la cultura per la seva pròpia importància. En cultura, en aquest pressupost, tot i és maquillatge, no hi ha projectes reals ni ambiciosos ni un rumb clar i definit. Es parla...
de percentatges, perquè incloem en la comptabilitat Tarragona Ràdio i llavors inflem el percentatge del pes de la cultura, la internalització dels treballadors de les biblioteques. De més, bé, no entro en els percentatges perquè no és un tema massa interessant. Sí que és interessant veure les apostes concretes. Biblioteques. Biblioteca Pepita Ferrer, a Torreforta, zero euros. Abans estaven en venda del patrimoni. Ara, simplement, zero euros. No hi és.
biblioteca de Sant Peixen Pau importantíssim zero euros i aquí no hi ha ni tan sols un treball per un projecte bàsic ni un projecte executiu res i van aturar uns projectes de biblioteca que podrien ser millorables però eren molt millor que el que hi havia a canvi de què? a canvi d'un punt de lectura treuen 100.000 euros i això és important treuen molt important per ser un Tarragona capital castellera
Treuen 100.000 euros del concurs de castells, en any de concurs de castells. Això sí, posen 50.000 euros, això pels castells humans, pels castells de focs posen 50.000 euros més. Hauríem de tenir clares les prioritats de ciutat, i això hauria de ser una prioritat de ciutat. Tota Catalunya, un munt de ciutats i de viles voldrien ser la capital castellera. I tenim un alcalde de Tarragona que no vol que Tarragona sigui la capital castellera, o què? Com és possible que traguem 100.000 euros del concurs de castells?
En fi, amb aquests pressupostos i amb això acabo, costa imaginar-se una Tarragona molt millor. Costa somiar en una Tarragona que sigui la que volem. Costa imaginar una Tarragona que superi una gestió elemental i que engresqui i que il·lusioni.
Aquests són els pressupostos sense paraula, sense ambició i sense rumb, alcalde, i amb això anem fent. Però anar fent és tenir la ciutat a la deriva. Cap on anem? Depèn de cap on negociem els pressupostos cada any. Anem negociant partides, no tenim un rumb i anem donant pals de sec. Tarragona mereix un rumb clar. Tarragona mereix ambició. I Tarragona mereix tenir paraula amb la seva gent. Gràcies.
Moltíssimes gràcies. Diria tantes coses que no diré res. Passem a votació. Vol respondre ara? Després? Jo penso que potser després. Anem a votar.
Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya...
No. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova. Per 16 vots a favor i 11 vots en contra. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en aquest segon torn. En Comú Podem. Esquerra, Junts...
Esquerra Republicana... Partit Popular, també. I Govern. El conseller Collado, sisplau. Gràcies. Felicitats, consellera Mascaró. 3 de 3, que diria que ell. Jo crec que és un bon...
És un bon resultat. Vull agrair també als serveis tècnics, que els hem fet patir fins a altres hores, alguns dies, intentant enquadrar els números que donen fàcils, fins i tot amb algun cabreo per canvis d'última hora. Per tant, jo vull agrair a l'equip tècnic de la casa que ho ha treballat, que ho ha desenvolupat i que ho ha aconseguit. Senyor Manresa, no ha parlat vostè, però avui diré una cosa que li deia l'altre dia a la plaça de Font,
Tinguin cuidado, perquè el convergent d'Esquerra Republicana li està passant per la dreta. Tinguin cuidado. Jo crec que tenim un problema seriós d'enteniment. No sé, senyor Fortuny, si li pot fer un curs accelerat al seu company de grup per intentar entendre els pressupostos. Perquè no entendre l'acumulat, que les partides avancen i marxen, és una dificultat. Jo crec que el senyor Puig ha fet...
allò que li deia l'altre dia, i és que el relat no fa realitat. No en fa. I, per tant, vostè s'està especialitzant en intentar generar relats que al seu cap funcionen, que és veritat que l'alcalde Ricomar li va aconseguir donar l'alcaldia
però que estàvem en un moment que no és l'actual. I per tant, jo crec que hauria de ser seriós, perquè a més ho havia estat històricament. Si no entenc que les partides d'inversió van d'un any a l'altre, tenim un problema. Si no entenc que les figures jurídiques de l'anella, igual que l'Horta Gran, van al POUM, tenim un problema. Vostè, que ha estat conseller de Territori,
Escolti'm, no res, eh? Cosa menuda, pecata minuta, que dirien aquells. Jo crec que vostè té més capacitat que això, crec que aquest pressupost jo l'entenc que faci aquests plantejaments. S'ha oblidat vostè d'explicar que va acordar dos carrils bici per aprovar els pressupostos.
Dic, no sé, la meitat, dos carrils, un. Dic, perquè com va canviar el vot d'abstenció i aprovació per dos carrils bici, doncs no sé, jo facis-ho mirar. Mirin, aquest pressupost és el que és, és una evidència, els resultats es veuran. Jo, també és veritat, senyora Gómez, que quan feia la seva intervenció pensava, no para de donar-me arguments per votar-los a favor.
Jo crec que cada vegada que puja aquí, a nosaltres ens reforça la necessitat de votar aquests pressupostos. Dir que les polítiques de joventut són inútils? Dir que les polítiques culturals són soroll? No ho sé, jo crec que s'hauria de fer mirar. Mirin, tenim un pressupost que tenim que creix i que s'ajusta, que soluciona les qüestions claus que a nosaltres ens preocupen,
i sobretot que posen l'habitatge com a rum, perquè el principal problema d'aquesta societat és que la gent pugui accedir a l'habitatge. I per tant, avui és un bon dia per la ciutat, els edificis es construeixen per molt que altres intentin parlar del llegat republicà. Aprofito que em queden uns segons perquè ho volia dir abans i no ho he dit. Avui vull fer un petit esment, i és que avui fa 25 anys de la mort d'Ernest Lluc. Un Ernest Lluc assassinat...
per la xacra del terrorisme. Un Ernest Lluc que sempre se li vincula tres idees, que és l'honestedat, la conquesta de drets i el diàleg. Gràcies. Gràcies, conseller, i gràcies per aquest record a Ernest Lluc. Tots teníem a la memòria aquell discurs que feia on ell manifestava, gritat, gritat, i mentre gritais...
En nom de Junts... Gràcies, senyor alcalde. De fet, no volia intervenir, pensat que era innecessari, ja ho havia manifestat abans, el nostre posicionament, però sí que ho faig per fer evident l'obsessió...
del candidat Puig amb Junts i especialment amb Sendra. Em comença a recordar l'alcalde Ricomà, que en campanya ho va personalitzar molt. Senyor Sendra, vostè farà alcalde a Viñuales. Senyor Sendra aquí, senyor Sendra allà, escolti. El senyor Sendra no deixa de ser un modest portaveu que representa en un grup polític que es diu Junts per Catalunya.
No sé per què vol personalitzar. Potser les enquestes no li donen molts bons auguris, o potser, ara faré d'acollado, potser sí que Aliança Catalana baixa per la Rambla Vella però baixa cap al carrer real on vostès tenen el local. Potser és això. I en tot cas, també, deixa'm dir, si el 2026 els veïns de la Mora tinguessin una bassa de laminació...
no demanarien res més. Estarien, segurament demanarien més, però estarien molt satisfets. Perquè avui la principal preocupació dels veïns de l'amor és que no torni a passar el que va passar fa un any, el 4 de novembre.
I, per tant, podem parlar de molts projectes que s'aniran veient, que són projectes que no es fan ni en un ni en dos anys, que s'han de dissenyar, que s'han de convertir en projectes i que s'han d'executar. Però li asseguro que si vegéssim la bassa de l'aminació a l'entrada del Canal de la Mora aquest any 26, estarien molt i molt satisfets. I jo també. Gràcies. Moltes gràcies, conseller Sandra, consellera Martorell.
Moltes gràcies, senyor alcalde, sumar-me a el que ha dit el conseller Collado i també l'alcalde d'aquesta memòria, Ernest Lluch. Jo vaig tenir la sort de tenir-lo de professor a la Universitat de Barcelona i realment era un plaer escoltar-lo i va ser una gran pèrdua el que va passar, el mateix, evidentment, que totes les pèrdues de totes les persones que es van portar al terrorisme, però avui una memòria especial a ell.
Miri, senyor alcalde, molt breument, vostè abans ha dit que les dades no eren correctes i que com que tots som tarragonins hem de parlar bé de Tarragona i no treure'l amb coses negatives. Si no és així, espero que surti i faci unes declaracions al respecte,
dient que no és aquí, sí, i que igual que sortim a tota la premsa nacional dient a nivell de tot Espanya que som la tercera més alta amb impostos, la tercera més alta amb la taxa de la brossa, sortim vostè dient que no és així. De totes maneres, ja sap que no em caracterizo per deixar malament a la nostra ciutat
i permetin que li digui, si amb alguna cosa vam sortir en negatiu a aquesta ciutat, va ser el primer any quan vostè va dir que estàvem en fallida, quan en realitat no ho estàvem. Per tant, a partir d'aquell dia que sí que vam sortir en negatiu, tot l'altre és pràcticament res. De totes maneres, de veritat, estaré molt contenta d'equivocar-me i que vostè faci unes declaracions públiques on sortim en tots els mitjans d'Espanya dient que ni som la ciutat, la tercera ciutat més cara a Ambrosa...
ni tampoc la més cara amb la resta d'impostos i de taxes. Moltes gràcies, senyor alcalde. Sí, gràcies. Ens vam posar en contacte amb l'empresa que va fer aquest informe i ho tenim per escrit, que va reconèixer que ells només miraven la primera, que no miraven això, que demanàvem disculpes i que ja miraríem per l'any que ve d'intentar buscar la manera que no es fixi només en això. Això, si vol, l'hi podem fer arribar. L'hi podem fer arribar. A vostè i a tots els grups. En nom d'Esquerra...
Doncs des d'Esquerra, aprofitant la benentesa, també ens assumem en el record de l'enyorat Ernest Lluc i aprofitem per condemnar el dictador feixista que va morir fa 50 anys també, ja que hi som perquè l'efemèride també ho mereix. Bé, el senyor Collado ha fet unes al·lusions que són habituals
no ho mereixen excessiva resposta més enllà que sabem el paper que fa que és d'oposició de l'oposició i ja ho havíem vist abans i per tant més enllà d'això res a dir i del senyor Cendra ha fet dues consideracions que sí que li donaré resposta perquè penso que ho mereix la primera d'elles ha sigut que el senyor Cendra ens ha dit nosaltres no som els del no a tot
Nosaltres negociem les coses per Tarragona. I té raó. És evident que el senyor Sendra no és el del no a tot, en tant que, amb el seu lideratge, Junts, ha votat a les propostes que ha portat el govern des de l'inici d'aquest mandat 440 vegades sí, 0 vegades no, 0 vegades abstenció.
Repeteixo, 440 vegades sí, zero nos, zero abstencions. Va haver-hi una abstenció una vegada, s'ha de dir també per ser justos, que va votar abstenció probablement per error a la inclusió d'un punt a l'ordre del dia d'urgència. Però més enllà d'això, tot han estat sis i amb aquesta força negociadora, negocia els pressupostos i negocia tot.
Fa gràcia quan diu que valoraran si voten a favor o no dels pressupostos quan ho sabem tots perfectament què és el que farà. I ens preguntem, senyor Cendra, si els seus votants sabien que quan el votaven a vostè estaven votant a l'alcalde Pinyoales.
En qualsevol cas, nosaltres, que hem votat que sí a CERFUM, hem votat que sí a l'empresa Habitatge, hem votat que sí a l'ordenança Terrasses, hem votat que sí a la Brossa, al plec de condicions de la Brossa, vam votar que sí al pressupost del 24, home, exigim un retorn en forma d'accions a favor de la ciutat.
En tot cas, no es produïen les condicions per creure'ns aquest pressupost al qual, com dèiem, li faltava tota la paraula després de l'experiència ja de tres pressupostos. I de la mateixa manera que votem que sí, ens atrevim a votar que no quan creiem que és el millor per Tarragona. I és el que crec que ens toca fer des de l'oposició, és a dir, ser clars, ser contundents, però també ser constructius i estar sempre disposats a treballar per Tarragona.
que necessita a la nostra ciutat, a l'atenda d'Esquerra Republicana, un rumb d'esquerres amb visió republicana i tenir paraula amb la gent de Tarragona. Gràcies i felicitats a l'equip de govern per haver aprovat el pressupost perquè quan un treballa per aquestes coses sempre és una alegria i per tant en aquest sentit enhorabona. Gràcies conseller. És veritat que el grup de Junts ha votat que sí a moltes coses. Ha votat que sí a fer avançar Tarragona.
ha votat que sí perdoni, estic parlant ha votat que sí a fer avançar aquesta ciutat ha votat que sí a que tinguem un contracte nou de la brossa cosa que vostès no cosa que vostès no a l'adjudicació vam votar que no a l'adjudicació que és l'important ha votat que sí a poder dur a terme moltes de les coses que vostès demanen que si fos per vostès no seria possible
Quanto peor, mejor. Aquesta és la política d'alguns, no és la d'altres. En nom del govern...
Gràcies, alcalde. Bé, avui la veritat és que és un gran dia. Acabem d'aprovar un molt bon pressupost que respon a les necessitats reals i, a més a més, cal destacar que és un pressupost que és fruit del diàleg i del consens i des d'aquí sí que vull manifestar el meu agraïment al que...
Per un any més han estat els nostres socis prioritaris, els consellers d'en Comú Podem, consellers de Junys, i també el meu agraïment pel suport rebut de part dels consellers Gómez, Duque i la consellera Vidal. S'han fet propostes, per tots ells, molt treballades i molt elaborades, passant com a prioritat l'interès i millora de Tarragona. I, a més a més, el que és més important, s'han defugit interessos partidistes o tàctics. Agraeixo, per tant, enormement la voluntat d'entesa
i la generositat de posar Tarragona com a principal i única prioritat. A més a més, i ara sí que m'agradaria anar fent unes mencions al que han anat dient diversos grups municipals, com per exemple Vox. A mi la veritat és que em sento molt honrada i m'alegra profundament que vostès hagin votat que no, perquè qui és capaç amb una tertúlia radiofònica de dir que la cultura és ruïdo,
i que efectivament em va passar la seva proposta per aprovar el pressupost i, per exemple, una de les propostes era carregar-se sencer tot el Departament de Cultura, a mi la veritat és que m'honora molt que hagin votat que no.
A part que jo ho he explicat abans, és fals absolutament que cultura tingui més pes en el pressupost que altres partides. Cultura, precisament, va després de neteja, transport urbà, urbanisme, medi ambient, seguretat, serveis socials. Pel que fa al grup municipal d'Esquerra Republicana,
Jo, com bé saben, mai ens hem comportat com que tinguéssim una majoria. O sigui, aquí la porta sempre ha estat oberta per arribar a acords i consensos i perquè, en definitiva, a part de per convicció, perquè és el mandat de la ciutadania. Estem en un consistori molt fragmentat i el mandat de la ciutadania és precisament arribar a aquests acords i a aquesta entesa per poder avançar. Ara bé...
Jo també li he de dir que hem treballat i seguirem treballant amb aquells consellers i conselleres que han tingut una intenció real i seriosa de negociar i dialogar. Per què ho dic? Perquè l'any passat vostès almenys van ser molt oberts i molt sincers i ens van dir, després de la primera reunió, que no es volien tornar a seure amb nosaltres. Molt respectable. És una opció.
Aquest any han demanat un document que acrediti el compliment del que vam pactar per al pressupost 2024. I vostè mateix ho ha dit. Però clar, jo no acabo de saber exactament quin document m'estan demanant.
si és notori públic que han complert amb més del 80% les seves peticions. I és que han de ser conscients, i en són conscients, perquè o bé s'han comentat molts temes a plenari, o bé s'ha publicat en premsa, o bé s'ha publicat el perfil del contractant. I en aquest sentit, jo sí que m'agradaria anar posant una sèrie d'exemples de la seva llista de peticions del pressupost de 2024. Per exemple, el projecte Unió Podaca
Escolti'm, es va explicar el plenari passat, el conseller Ignacio García la Torre ens va fer una explicació molt àmplia i en aquest sentit s'està preparant la licitació del projecte Unió, actualment hi ha 469.000 euros disponibles i la fase prima podaca, com bé saben, s'ha presentat en el pla de barris, és a dir...
Estem optant a 3,1 milions precisament per tot aquest eix, tant Unió, Prim i Apodaca. Prim i Apodaca a través del Pla de Barris. Amb habitatge social, saben perfectíssimament, perquè a més a més en els Consells d'Administració d'Esmausa...
s'ha anat retent comptes de tot el que s'ha anat fent en l'àmbit d'habitatge. Per exemple, en compra, el 2024 es van invertir 775.000 euros. 1,1 milió van passar al pressupost del 2025. En aquest pressupost del 2025, d'un pressupost de 2,1 milions,
Actualment la previsió és que acabarem l'any amb pendent de gastar 242.000 que evidentment passen a l'exercici 2026. La construcció, jo crec que també és molt clar i conegut per tots, està en la construcció dels 192 habitatges de lloguer social.
a banda que tot el que destinem, tant a compra com a construcció, en el pressupost del 2026. Pel que fa, per exemple, a mi també m'assopta la menció que no hi hagi centre cívic d'allavant.
Però, escolti'm, si inclús han fet una presentació, ha sortit en premsa, han fet una presentació amb tots els representants de les associacions veïnals de Llevant i allà se'ls va explicar que estem a l'espera que la Generalitat acordi la sessió de l'espai, juntament també unes pistes de bàsquet. A dia d'avui ja es disposa inclús de diverses versions del pla d'usos de l'espai i, com dic, s'ha fet públic a el que són els representants veïnals de Llevant.
En el moment en què la Generalitat acordi aquesta sessió, llavors, lògicament, podrem posar fil a l'agulla, sense oblidar que ara mateix tenim pressupostats 450.000 euros per començar amb els treballs. També m'agradaria, ja que hi ha tanta inquietud amb els centres cívics, recordar que va ser Esquerra Republicana la que va tancar el centre cívic de la part alta i no van fer res per tornar-lo a obrir.
Menció també especial a l'edifici i equipament de Santillan. A l'alterior per anar-hi es va explicar, jo crec que abastament. Aquí passo a actualitzar informació que, com dic, és que és pública, perquè també és pública en el perfil del contractant. O vostès sempre ens poden adreçar les preguntes que considerin. La primera fase del projecte de l'edifici i equipament de Santillan està adjudicada. La segona fase s'ha inclòs en la proposta del Pla de Barris convertint Santillan en un nou espai cívic i comunitari.
No es fa exactament el que vostès van definir, clar, van definir-ho quan governaven. Lògicament, fruit de les eleccions, l'equip de govern que hi hagi en cada moment és el que va concretant per on s'ha d'anar a avançar. El projecte d'edifici de les lletres, territori està treballant en la licitació per la redacció del projecte.
També partida de les escoles. És abastament conegut, i a més vostès recordo que van fer una pregunta en aquest sentit, i tot el que està pressupostat en manteniment de les escoles, sigui petit, gran manteniment, pintura de les escoles, es gasta, sense oblidar que, a més a més, en aquest pressupost 2026, destinarem 1.065.000 euros per pintar absolutament totes les escoles de Tarragona.
Reparació de locals municipals, associacions de veïns, era un altre dels punts. Escolti'm, està licitació al local de l'avinguda del barri del Port i acaba precisament el període de licitació a finals d'aquest mes de novembre. I a més a més s'està treballant en el projecte de l'avinguda de la part alta. Urbanització del vial polígon francolí fase primera, està en fase d'adjudicació també.
Després, jo aquí a la llista, que he hagut de rescatar del 2024, em surt asfaltat Avinguda Andorra i Prat de la Riba. Doncs estan adjudicats des de l'1 d'agost els asfaltats d'Avinguda Andorra, que ja ha finalitzat, Avinguda del Prat de la Riba, vials laterals de l'Avinguda Roma, que precisament està en execució la segona fase, en definitiva.
Nosaltres és notori i públic que complim i que tenim voluntat real d'arribar a acords. També algunes mencions han anat fent que en aquest pressupost del 2026 hi ha projectes que estan oblidats. Vostès ho saben perquè han governat quatre anys que totes les partides dels projectes d'inversió que no es gasten durant l'any, és a dir, tot el que no s'ha gastat durant l'any 2025...
passa automàticament a les inversions del 2026. Per tant, no hi ha cap projecte oblidat o que es quedi sense consignació. També han anat comentant que la venda de patrimoni és trampa al solitari o vendre fum.
Doncs escolti'm, hem de saber que des de la conselleria del senyor Ignacio García de la Torre s'està canviant la visió i adoptant una actitud molt més proactiva per tal de conèixer el mercat, saber quines són les possibles mancances, tant és així que, per exemple, no vendrem la finca de la rebessada, la finca de la rebessada en primer cop a cada deserta, però després sí que s'ha venut.
I aquesta és la filosofia que volen aplicar des de territori per aconseguir una proactivitat en la venda del nostre patrimoni.
També el tema de la increïble pressió fiscal i l'increment de tributs en 2024. Jo, lògicament, sempre estic molt agraïda a l'esforç que ha fet la ciutadania de Tarragona. Ara bé, també hem de recordar que quan nosaltres vam arribar aquí a govern el 2023, i això està dit per un informe d'intervenció, hi faltaven 14 milions d'euros per quadrar pressupostos.
Nosaltres hem aconseguit no haver de retallar amb la prestació de serveis públics, mantenir la qualitat d'aquest servei i després hem aconseguit congelar els tributs. Jo sí que m'agradaria també recordar que vostès quan van governar...
Van pujar la taxa de la brossa, de la neteja, i vostès en diran que era per exigència legal. És cert, la llei demana cobrir el 100% del cost del servei, però vostès podien realment baixar la pressió fiscal d'altres impostos, com per exemple l'IBI, perquè recordem, vostès van destinar 18 milions de romanents a despesa corrent.
Cosa que, lògicament, quan deixen d'estar sospeses les regles fiscals no es pot fer. 18 milions de despesa corrent injectat directament i vostès no van poder, no van voler o no van poder, lògicament, baixar aquesta pressió fiscal.
havent de tenir en compte que no és que la vagin reduït, l'IBI, al contrari, van intentar pujar-lo sense èxit. Llavors, passant també a el que són jo, per tant, en resum, la nostra porta està oberta, voluntat d'acords, lògicament, sempre que hi hagi una actitud real per arribar a aquests acords.
En quant al grup municipal del Partit Popular, que jo també agraeixo sempre l'amabilitat i la bona predisposició de tot el seu grup municipal, tot i que malauradament no arribem, no sempre arribem a acords,
Jo sí que m'agradaria posar en valor que les notícies a Tarragona sí que sortim i normalment sortim amb un to molt positiu en premsa. Basta recordar el volum inversor que des de la Generalitat de Catalunya
Des de l'Estat serem receptors aquí a la ciutat de Tarragona. O també la gran notícia, sobretot per la ciutat d'Espanya, que per fi s'ha pogut posar en marxa el nou contracte de la Brosa amb la feina impecable que fa la consellera Ors.
És cert, dins de les seves peticions de pressupostos, hi havia 14 milions en asfaltat o, per exemple, reduir el capítol 1 de recursos humans. El que passa és que jo em pregunto, si apliquéssim les seves polítiques, que és baixar impostos, no fer modificatius, com podem salvar la prestació dels serveis públics,
Això és una pregunta, perquè lògicament, si retallem ingressos, lògicament, haurà d'anar conseqüentment una retallada de serveis. Pel que fa, també, com mantenim els serveis, si com vostès proposen reiteradament, reduïm en despeses el capítol 1, que precisament és el de recursos humans d'aquest consistori. A mi m'agradaria saber...
En què estan pensant exactament? Creuen que s'hauria de rebaixar el sou dels funcionaris? Creuen que n'hi hauria d'haver menys? Hi ha masses places? Quantes creu que hauríem d'amortitzar? O com a conseqüència de qualsevol d'aquestes opcions, quins serveis públics comencem a retallar si anem reduint el capítol 1 i per tant els funcionaris, el personal laboral que ens presta aquests serveis? Perquè jo la veritat és que no li veig una sortida possible.
I asseguro que en matèria de recursos humans, tant aquest govern com jo mateixa, com a responsable de recursos humans, ens trencarem el cap les vegades que calgui per crear totes i cadascuna de les places sempre i quan ens ho permeti al límit de la taxa de reposició.
així com per retribuir als nostres treballadors de la manera més justa possible, sempre intentant també donar resposta a les diverses necessitats dels serveis. Jo realment el que entenc és que vostès es refereixen a amortitzar sense acomiadar.
Perquè, a més a més, així consta en el pressupost, però, per tant, s'estan referint a amortitzar a mesura que es produeixi alguna vacant. I això és, precisament, el que venim fent des de l'equip de govern, respectant taxa de reposició i arribant, lògicament, a mals acords i les negociacions oportunes amb els representants legals dels treballadors.
Bé, jo com dic, en definitiva, crec que avui és un gran dia per tercer any consecutiu i gràcies als consellers i conselleres que ens han donat recolzament en aquest pressupost, a data 1 de gener del 2026 podrem començar a filar l'agulla, a gestionar, a millorar i de la millor manera que sabem, de manera responsable i sense sorolls ni estridències. Gràcies.
Gràcies, consellera. I jo, molt brument, donar les gràcies, com ha dit la consellera Mascaró, a tots els consellers i conselleres que ho han fet possible. Han estat negociacions més que productives i tenim una bona eina per transformar Tarragona i és gràcies a les persones, als consellers i conselleres que han votat favorablement. Els estic, en nom de la ciutat, profundament agraït. Passem al punt número 4 de l'ordre del dia.
Aprovar inicialment el pla d'actuació municipal en emergència nuclear al PAMEN del municipi de Tarragona. Passem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Olvira Vidal Sensi. Sí.
Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 26 vots a favor i una abstenció. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en fase d'explicació de vot
El conseller Abidal i el conseller Collal. Molt bé, estem aprovant inicialment el pla d'actuació municipal d'emergència nuclear.
Crec que és il·lògic que la revisió i actualització del pament, que és quadrianal, no coincideixi amb la Constitució de l'Ajuntament. Això podria donar a situacions estranyes o il·lògiques com que es mobilitzi l'equip de govern anterior si hi hagués una situació d'emergència. Hauria de coincidir la nova Constitució d'Ajuntament amb la revisió del pament. Una altra cosa que voldria constatar és que
Tarragona és un municipi d'influència en cas d'emergència nuclear i que tenim com a funció acollir les persones desplaçades com a conseqüència d'algun incident d'aquest tipus. Però malgrat això, malgrat ser ciutat acollidora, no tenim accés a cap subvenció de l'Estat.
el qual em sembla contradictori. Entenc que les àrees d'influència més properes als centres de producció d'energia nuclear tinguin més sustentació econòmica i més logística, però Tarragona queda fora i no ho trobo lògic. Per tant, demanaria que l'Ajuntament de Tarragona insti al govern perquè s'obre una nova línia de subvenció per ciutats que, com la nostra, som acollidores. Gràcies.
Gràcies, consellera. Conseller Collado, nom d'en Comú Podem.
Vota que sí, lògicament, perquè l'hem d'aplicar i l'hem de plantejar, però no vull deixar passar l'oportunitat, ho vaig dir a la comissió i ho vull recuperar aquí perquè quedi en acte. Fa més de 30 anys que no es fa cap simulacre d'emergència nuclear en el nostre territori.
Tres centres nuclears, zero simulacres. I jo crec que és un tema que hauríem de plantejar. Ho vaig demanar a la comissió, li demano avui alcalde aquí, fem una repensada i fem una petició perquè fem aquest simulacre. A més, en un moment on alguns intenten revifar l'ànim nuclear, que diuen allò d'anem a allargar-ho i això. I miri, anem a allargar-ho i això ho diuen bàsicament amb tres premisses.
que no arribem amb l'energia renovable, una qüestió que té bones inversions i amb què ens posem les piles, però que a més és mentida, diuen això amb un plantejament de... tenim un problema econòmic en l'entorn...
Quan jo torno a dir, això és mentida, perquè tenim uns fons nuclears i qui som els responsables o qui són els responsables són les institucions encarregades de gestionar aquests fons que han de funcionar per reactivar el territori i fer una transició justa. I, a més, ens diuen que l'energia nuclear és més barata. I jo torno a dir que torna a ser mentida, perquè l'energia nuclear sempre...
l'energia nuclear acaba sortint més cara, perquè els residus nuclears no es comptabilitzen mai en la generació de l'energia nuclear. Si poséssim els residus nuclears al cost...
a les empreses per gestionar això, aquestes empreses serien inviables. Però, sorpresa, les energètiques, el lobby energètic d'aquest país intenta apretar per quedar-se en un negoci que els ha omplit la butxaca. Jo fa uns mesos vaig estar a Esco, en una visita del Congrés dels Diputats, a la Central Nuclear, on ens vam trobar els senyors que gestionaven Endesa, allà,
ploriquejant, per dir-ho suau, de la situació, de les dificultats que tenen per tirar endavant l'energia nuclear i com ens demanaven que ho allarguéssim i que els permetéssim pujar el preu. Els hem de dir clar, i català, que això no pot passar. Jo, miri, senyor Sandra, que normalment sempre li pego pals, l'altre dia em vaig alegrar molt
que Junts fos capaç d'abstenir-se amb la trampa que li va parar al Partit Popular amb la llei al Congrés i que s'abstinguessin evitant l'allargament de les nuclears. Perquè això és una bona notícia. Companys d'Esquerra i Companys de Junts, apreteu els vostres perquè no ens deixin tirats amb la lluita antinuclear.
Apreteu els vostres. Sí, Carles, tu també. Perquè a més que tu t'ho creus i ho saps de primera mà. És imprescindible que l'energia nuclear deixi de ser protagonista en aquest país i només la transició energètica, després veurem la proposta que hem portat en aquest ple, que és molt interessant, només l'energia neta ens fa moure com a país. Gràcies. Gràcies, consell Goyado. Passem al punt número 5. Aprovar inicialment el text del reglament d'ús de les biblioteques i punts de lectura municipals. Podem aprovar per sentiment? Passem a votació, senyor secretari.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Com? No. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox. Abstenció. Grup Municipal del Partit Popular. Sí.
Sí. Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Sí. Grup Municipal Socialista? Sí. Per tant, s'aprova. Per 24 vots a favor, dos vots en contra i una abstenció. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Que vulgui intervenir en explicació de vot. Consellera Vidal i consellera Roig. Consellera Vidal, com vostè vulgui.
Gràcies, alcalde. En aquest punt aprovem una regulació del tot escaient i molt necessària, vist que hi ha antecedents de situacions d'inseguretat que s'han produït a les biblioteques. No podem deixar els nostres treballadors sense l'autòritas i la potestes que els permeti expulsar algú que no compleix amb un comportament de convivència adequat.