La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Bonjour, ça va? Què tal? Bon dia, com esteu? Hola, Núria. Bonjour, ça va? Bonjour, bonjour. Bonjour, bonjour. Bonjour, bonjour. Bonjour. Has portat des croissants, per les morsants? Quan parla francesa t'ha posat els morros com un cul de gallina, saps? I parlar cap a dins, eh? Llavors parles francès.
Ja ho estava fent mal de gola. Se va, se va. Se va, Lluís? Sí? Ui, se va? Bien, bien, diu. Bé, no, és que estem escalfant motors ja perquè hi ha pocs dies, eh? 250 i pocs pel Tour de França. El que puc que ets, 250 dies, que puc que ets. I tenim això aquests dies per aprendre francès. I aprendre l'ambici. A marxa esforçada i per aprendre a pedalar, eh? És a dir, que aneu escalfant motors.
D'aquí una estona sentirem una veu que ens explicarà coses del tur. I avui que passarà a la Sonsa connectarem amb el seu d'actes de l'Ajuntament, amb el fotocall, que l'alcalde que hi era a París avui fa compareixença per explicar detalls de la ruta tarragonina, de l'etapa tarragonina. Per tant, a la Sonsa estarem pendents, ja serà fora del programa, però amb l'equip de redacció.
D'aquí una sota d'entrevista de portaveu, Sabriu? Sí, parlarem amb la portaveu d'Esquerra Republicana, amb la Maria Roig, perquè Esquerra ha presentat dues esmenes en la redacció dels estatus de l'associació de l'àrea metropolitana, i ha hi hagut bastant de debat. Ha generat, en renaven, parlarem d'aquí una sota amb ella.
I després, què passa, Núria? Ai, no podem dir res, farem el Cafè Copa i Puro amb un convidat molt, molt, molt guai, molt xulo, que sempre ho són, perquè sempre convidem al Cafè Copa i Puro persones que tenen coses, trajectòries de vida, coses per explicar, intentem tocar-s'hi la fibra personal, però és que avui el nostre convidat, home, jo crec que el coneixem àmpliament, no? L'hem entrevistat diverses vegades, però avui li intentarem donar un tom i presentar-vos-lo d'una altra manera. Ell no ho sap, eh? Espero que no s'hagi sentit a la ràdio. No, pot ser que sí, eh?
Sí? No, sap que ve, però no sap que ve. Bueno, no, que li farem una entrevista una mica especial, ja està. Si escoltes la ràdio, tapes les orelles. Ja, però ja, eh? Ja. I vine, ja. Ja està. No és això, eh? Home o dona? Ho puc dir? No, no ho diguis.
I és de les poques persones que han vingut que conec, que dic, ah, sí que em fa il·lusió que aquest sí que conec aquesta persona. No diem res. Avui això, d'aquí una estona, 9 i 20, més o menys, el cafè cop i poro amb aquesta persona humana. I després l'abril ens portarà el resum de la setmana, que no sé, clar, jo mirant enrere, no sé abril, què és destacat.
He destacat, he destacat bastant més o menys tot perquè vaig agafant-ho per... L'astrofísic. L'astrofísic no l'he posat. He posat els de les OPAs, el de l'OPA, com a econòmic. I llavors molta cultura, sobretot per veure què fem aquest cap de setmana. Si ens queda un reconèixer podem afegir l'astrofísic. Sí, està bé, parlant de coses interessants.
Parlàvem de la matèria fosca, que això dona molt, l'univers. El Pep avui ha dormit poc. Avui ha dormit poc, avisem, avisem. Doncs això esteu tots avisats. Que ve fred, tapeu-vos el cap de setmana, que ve fred. Sí, avui ja fa molt de fred. Anem per feina, que tenim... Perdó, se'ns ajunta la... Això és pel Miquel perquè pugui fer l'espai d'humor, d'això us que ve. Follastre.
Perdó, perdó, perdoneu, eh? Va, l'equip que fa possible el programa, la Núria Cartanyà, l'Abreu Rius, Lluís Comas, que està avui al piano, les vides de so, el Joan Andreu Pérez de la producció, que també riu per allà darrere de la cabina, Mauri Ferenes, realitzat i visual, i avui l'espineta, l'espineta en tarragonins d'un bon amic, el Francesc Joan, a cap d'esports del diari de Tarragona.
que ens parla de bonjour, de l'arriba del tur a Tarragona, de què ha de suposar. És la pregunta que avui es fa al francès Joan. Anem a sentir-lo. Espineta amb tarragonins. La veu de Tarragona.
Si encara no heu fet el càlcul, heu de saber que avui ja només falten 254 dies per a que Tarragona sigui l'escenari de l'aconteixement esportiu més gran de la seva història. Em refereixo al Tour de França, que tindrà la ciutat com a seu de la seva segona etapa i projectarà Tarragona a tot el món, tenint en compte que cada jornada la segueixen 140 milions d'espectadors dels cinc continents.
Ahir se'n feia la presentació a París i avui a l'Ajuntament es donaran a conèixer més detalls del que passarà el proper 5 de juliol del 2026, el dia de la segona etapa que tindrà la seva sortida a Tarragona i l'arribada a Barcelona.
De fet, s'espera que el tour paralitzi aquell dia a Tarragona, tenint en compte que unes 80.000 persones, aproximadament, sortiran a peu de carrer per veure el pas dels corredors. Serà, sens dubte, un dia únic i que serà recordat per la presència dels millors corredors del moment, amb Pogacar i Vingegar al capdavant i altres figures mundials com Ebenepoel o Roglic.
Però el Tour hauria de ser més que tot això. Suposa també una gran oportunitat per promoure la pràctica del ciclisme a la ciutat, que falta li fa veient la fluixa assistència de corredors a curses com el darrer trofeu de Sant Magí a la Rambla Nova.
I al mateix temps hauria de servir també per promocionar la pràctica al volòdrup de Camp Clar, que gairebé sempre es troba orfe de ciclistes. I, per suposat, per reivindicar l'emblemàtica figura de William Tarim, l'introductor del ciclisme a Tarragona i organitzador de la primera volta a Tarragona l'any 1908.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pell a tallenya, xers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farma Tarraco. La reina
La veu de Tarragona. La teva veu.
Divendres 24 d'octubre i encetem el programa amb entrevista de Portaveus, amb la Portaveu d'Esquerra Republicana Catalunya, del grup municipal, Maria Roig. Maria Roig, molt bon dia, benvinguda. Hola, molt bon dia. Parlem l'endemà del tour, del tour a París, la presentació a París, no sé si va poder veure la conferència, ahir a París, que hi era l'alcalde, també el conseller d'Esport, Berni Albert, i avui que a les 11 coneixerem més detall de l'etapa tarragonina. Ara entrem en altres matèries, però li pregunto d'entrar que no se m'oblida després. Com ho veu, tot plegat?
Sí, bé, he vist talls a Twitter de l'esdeveniment d'ahir i res, a veure, que vinguin esdeveniments d'esport a la ciutat, jo crec que és positiu, la promo és positiva. Caldrà veure, sabem que no pagarem cànon, però no sabem realment quines despeses tindrem, per tant, haurem de veure-ho. Jo estic encantada i Esquerra Republicana està encantada que...
el Partit Socialista tingui aquesta sensibilitat per al món del ciclisme i espero que tingui la mateixa sensibilitat per treballar amb una xarxa ciclable, una xarxa de carrils bici a la ciutat de Tarragona, perquè crec que en realitat no se l'acaba de creure i per tant la sensibilitat que tenen per una cosa esperem que la tinguin per la resta.
perquè tenim molta feina, s'han de fer carrils bici a l'Avinguda Roma, s'han de fer carrils bici a l'Avinguda Andorra, i després també amb altres places carreteres, la Nacional de Costa també s'ha de fer, i per tant tota aquesta fe que posen al tur que la posin també als carrers i carreteres de la ciutat.
La de la Nacional 340, que a més a més anirà lligada a la ciutat de repòsit de vacances, que ja ha començat l'actuació i que vostès parlaven quan estaven al govern de crear una ruta com l'Eurovelo, que es diu. És que forma part de l'Eurovelo, clar, forma part. L'Eurovelo va des de Càdiz fins a Atenes i, per tant, nosaltres som part de l'Eurovelo i, per tant, és feina nostra fer aquest traçat i que no s'aturi després d'entre la mort i Altafulla, sinó que s'ha de fer tot el tram per no quedar penjats i desconnectats.
He dit això. Expliqui'm-ho molt bé. Expliqui'm-ho bé perquè mantingui tothom el tema del vot ponderat de l'associació de l'àrea metropolitana, perquè aquests dies els han dit una mica de tot, que si s'havien quedat sols defensant el vot ponderat, que si arreu s'havien votat a favor que estan aquí de govern i aquí estan en contra. Per què ha de tenir més pes Tarragona amb el seu vot que altres municipis de l'entorn en aquesta futura àrea metropolitana? L'associació, que recordem que això és l'associació, és el primer pas.
Jo crec que cal fer una prèvia, perquè no podem parlar d'això sense entendre com s'ha gestat tot plegat. Jo crec que és important saber que aquest document, aquests estatuts de formalització d'aquesta associació d'impuls de l'àrea metropolitana és un document que en cap cas s'ha pogut treballar conjuntament. És un document que ens arriba fa molt pocs dies, concretament
Crec que el dimecres, dimecres tard de la setmana passada, i que dilluns hi havia d'anar a votació, a comissió, i que dilluns s'eleva el ple. Crec, creiem, que un document d'aquesta importància, d'aquesta magnitud, que és la llavor de la futura àrea metropolitana, no es pot treballar així. Amb un document de «o agafes o ho deixes»,
sense poder fer esmenes, sense poder-ho treballar, sense poder-ho treballar conjuntament també a nivell de partit, també parlo, perquè evidentment hi ha molts municipis i per tant moltes sensibilitats. Des d'Esquerra jo crec que és interessant que tots en parlem i per tant jo crec que el Partit Socialista té una pressa exagerada per fer-se una foto no sé quin dia i crec que no és la manera de treballar les coses. Ells saben perfectament, el Partit Socialista sap perfectament que quan ha estat qüestió d'ordenances de terrasses, que quan ha estat qüestió del pla cultural...
Ens hem mirat la documentació prèvia, ens hem mirat els esborranys, hem presentat esmenes, ho hem fet conjuntament i n'ha sortit un document fort perquè tothom s'hi ha sentit partícip i, per tant, ha sortit un document de ciutat. I una cosa tan important com és aquests estatuts de l'Associació d'Impuls de l'Era Metropolitana ha de sortir d'aquesta manera. No ens entra al cap que sigui un document que et donen tancat i que en quatre dies hagis de votar. Per tant, no hem tingut temps de fer una reunió com cal amb tot el...
els grups municipals d'Esquerra en tots els municipis implicats, han sigut reunions ràpides, també cal dir la reunió ràpida que haguem pogut tenir va ser excel·lent perquè tots els representants i les representants dels grups municipals dels municipis de l'àrea metropolitana que som d'Esquerra Republicana vam estar d'acord en que les presses no les entenem, que no són les maneres vull dir, ja no entro en el fons, és que les formes tothom està d'acord que no són les que haurien d'haver estat
I tothom entén la posició de l'altre, tothom entén el que diu Tarragona i Tarragona també entén el que diuen els altres municipis i, per tant, el que nosaltres volíem era temps per trobar l'encaix en aquest document. Nosaltres hem presentat unes esmenes, en primer lloc, perquè aquesta... Això era el preàmbulo, això era el pau prefaci. Sí, sí, sí. Però és que és important, és molt important. Anem al bo ponderat.
Hi ha dues esmenes. Abans del bon punt d'arat n'hi ha una, que és que en aquests objectius d'aquesta associació no es parla de ciutadania. I, per tant, nosaltres creiem que tot això es fa per millorar la vida de la ciutadania del Camp de Tarraona. I, per tant, creiem que ha de ser l'objectiu principal. I, per tant, la paraula ciutadania hi ha de ser, que no hi era.
I després el vot puntarat. Nosaltres el que vam dir és, no sabem quina fórmula. No sabem. De fet, si haguéssim tingut temps, que és el que nosaltres dèiem, segurament haguéssim trobat una fórmula i un encaix perquè tothom s'hagués sentit a gust en aquesta fórmula. Diuen, només és l'associació, encara no són els Estatuts de l'Àrea Metropolitana, només és la prèvia, sí, però el mentrestant quant durarà? Dos anys? Quatre anys? Deu anys? Mentrestant aquesta serà l'eina de treball.
Aquesta eina de treball marca uns objectius, uns objectius que són els projectes estratègis de l'àrea metropolitana, la recerca dels fons... Home, doncs jo crec que és important. Si tothom està d'acord que l'àrea metropolitana funcionarà com funcionen moltes altres, com pot ser la de Barcelona, com pot ser la de moltes altres ciutats, com València, per exemple, i tothom té clar que...
la població és important a l'hora de prendre decisions Tarragona representa el 40% de l'àrea metropolitana per què l'associació no ho podem fer així ja i no comencem amb peus de fang per què l'associació ha de ser una representant per municipi que és el seu alcalde i un vot no ho entenem
perquè no és el mateix pes el que pugui tenir. Però això no volem que vagi en detriment de les municipis petits. Per això vam dir, busquem un encaix. Com? No ho sé. N'hi ha moltes maneres que els municipis més petits tinguin dret a veto, per exemple. Busquem una fórmula, busquem un encaix que tothom se senti reconegut, que ningú xafi a l'altre, que ningú tingui... Vull dir, era això. Però evidentment el Partit Socialista ja s'ha encarregat que no tinguem temps per trobar fórmules i que acabi sent un club d'alcaldes majoritàriament socialistes, perquè és això el que serà l'associació.
Li he enviat a vostè algun whatsapp al JP Puig, a la seva companya d'Esquerra de Reus i alhora presidenta de la Diputació? Sí, clar, vam tenir una reunió i n'hem parlat, a més a més. N'hem parlat i hem tingut una reunió. Ells, doncs, evidentment, si parlem com a Diputació, la Diputació, el paper que té és l'associació...
l'àrea metropolitana ha de començar a caminar sola i, per tant, aquest paraigües que estava sota la Diputació l'hauria de començar a deixar i caminar sola i, per tant, com a Diputació jo crec que el discurs és aquest, que és un. Com a presidenta de la Regional, clar, aquí tenim molts barrets, el que promou és que ella mateixa va generar aquest debat
perquè tots poguessin parlar i que, torno a repetir, el to va ser fantàstic, tothom es va entendre i aquí no hi ha cap baralla entre cap municipi i entre els representants d'Esquerra Republicana. Vull dir això que vull que quedi claríssim. Està d'acord ell amb el tema del vot ponderat? Ell entén la reclamació de Tarragona i, per tant, el que tots estem d'acord és que
ha estat tan precipitat que alguns ho han vist bé i entenc també que és molt diferent el paper de quan un està governant en un partit o és clarament l'oposició i per tant, però repeteixo, el que s'han encarregat molt bé partits socialistes és de donar-nos un document en presses perquè no tinguem temps tampoc d'organitzar-nos, de parlar i de trobar un encaix. I per tant, no hi ha hagut ni retrets ni... Tot ha sigut simplement de dir, ostres, nosaltres ho havíem fet així...
Entenem el que esteu dient i segurament, doncs, des d'Esquerra ja ens hem emplaçat a treballar-ho, conjuntament. Anem a dilluns, al Pest Ordinari. Per tant, a hores d'ara dilluns, al Pest Ordinari, el tema de la centralitat ha de posar al centre de la ciutadania i el bo ponderat. És a dir, aquí no canviaran de postura el cap de setmana. Dilluns va anar al ple amb el bo ponderat.
i amb el tema de la ciutadania. Sí, sí, sí. En una èrea metropolitana és normal que al final el 40% que representa Tarragona tingui un cert pès perquè simplement és per una qüestió d'equilibri. És com es fa a un Parlament de Catalunya en què també...
Les regionals tenen un cert... Vull dir, és que tot sempre està representat d'aquesta manera, és la lògica. I al final el que estem dient és simplement trobar l'encaix perquè tothom se senti còmode. Però, evidentment, hi ha d'haver un equilibri territorial.
El Parlament, per cert, si vols, si hi hagués vot ponderat, manaria a Barcelona, al Parlament de Catalunya. No tindríem pràcticament diputats. També. I a l'Ebre, tampoc. I a Terres de l'Ebre ja tenim parlant. Per això dic que no és tant el vot ponderat, sinó trobar l'encaix i trobar la fórmula perquè tothom se senti correctament representat. Hi ha recorregut perquè puguin trobar la fórmula per entendre's i que dilluns puguin votar favorablement a l'associació?
Nosaltres hem presentat les esmenes i, per tant, aquestes esmenes hauran de ser votades. L'altre tema, el Consorci del Patrimoni. Què hem dit també del Consorci de cara al que pugui passar dilluns? Que els amoïna? Del Consorci ens amoïnen moltes coses. Del Consorci ens amoïna que...
El context és exactament el mateix que l'àrea metropolitana. Ens ha arribat un document tancat el mateix dia que ens va arribar la documentació de l'àrea metropolitana. Es va haver de votar la mateixa comissió i dilluns anirà al ple. Per tant, la forma és la mateixa. Creiem que uns estatuts d'un consorci tan important per Tarragona
es mereixien el consens de la resta de grups municipals del ple. Jo crec que potser teníem alguna cosa a dir, simplement per presentar esmenes. Com deia, igual que s'ha fet amb el Pla Cultural, igual que s'ha fet amb l'ordenança de terrasses, jo crec que hauria estat un document molt més fort el fet de compartir-ho amb la resta de grups municipals i de treballar-ho conjuntament.
No em serveix que em diguin, és que nosaltres vam tenir els documents dos dies abans, vostès les esborranys d'estatuts, jo sé que fa molt de temps que es tenen sobre la taula, perquè a més a més no s'havia escapat a ningú.
I, per tant, a mi em sap molt de greu que les maneres siguin aquestes, sincerament. Crec que és un error. Dit això, és evident que el Consorci, al final, és Ajuntament i Generalitat de Catalunya. Aquella foto que ens van presentar en la presentació amb el Ministeri, la Diputació, l'Arcabisbat, fantàstic, però aquí estem votant uns estatuts on hi ha la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Tarragona.
que ja vam començar a fer un conveni, l'AIT 2019, amb l'alcalde Ricomà, justament per la conservació del patrimoni, i ja vam començar a crear unes línies, i per tant nosaltres és evident que estem d'acord en un consorci. Ara bé, en quina fórmula de consorci? En aquest cas només hi ha aquestes dues administracions,
Hi ha un document que és una memòria econòmica que, evidentment, amb el poc temps que vam tenir per analitzar els documents, jo també ho vaig fer, i resulta que quan vam anar a la comissió em van dir que aquest document no l'hauríem d'haver enviat i, per tant, no l'hauria d'haver mirat, i això demostra el caos absolut i les presses del govern de la ciutat.
que és el que té sobre la taula. Sí, i la memòria aquesta econòmica, clar, hi ha moltes coses que potser no me la volien enviar perquè surten moltes coses que preocupen. Una és, per exemple, que les inversions que hi ha previstes en els propers anys a la ciutat de Tarragona, munts, museu, teatre, són elements propietat de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, no n'hi ha cap propietat de l'Ajuntament. I vostès em diran, bueno, però al final el Consorci, no, tot serà del Consorci. Sí, sí, sí, però si mai el Consorci es dissol o el que sigui, els monuments de l'Ajuntament de Tarragona tornaran a gestió de l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat tornarà a gestió de la Generalitat. I, per tant, les futures inversions no passen per cap monument actual de l'Ajuntament de Tarragona. Tenen un pla d'amfiteatre, podríem haver començat també per aquí, per exemple...
També ens preocupen les noves places, com per exemple el gerent, el director general, s'entén que hi haurà concurs públic, etcètera, perquè d'això també estarem amb atents. No volem, evidentment, que sigui tots aquests càrrecs.
siguin posats a dits, o per exemple, i també en aquesta memòria econòmica, la presentació i els objectius parlen sobretot d'atraure més públic, etcètera, però en cap cas parla de conservació, preservació, parla de pedagogia, parla de cultura, i per tant és una cosa que ens preocupa, perquè no estem treballant tot això per atraure més turisme.
no volem un volum de turisme, el que volem és mantenir els nostres monuments, restauració, recerca científica, i després tot això, la resta ja vindrà. Per tant, les prioritats són les que són. I després també ens preocupa que si el que ara destinem
a patrimoni serà allò que posarem en el consorci perquè des d'intervenció ja ens han dit ni un euro més perquè hi ha un informe d'intervenció que diu aquests dos milions ara els posareu al consorci què fem amb la resta del patrimoni de la ciutat?
Perquè Tarragona no és només romana. Tenim un patrimoni medieval, tenim un patrimoni modern, tenim un patrimoni modernista... Qui s'encarregarà de tot això? Necessitem paral·lelament un equip fort, un equip amb el Museu d'Història de Tarragona, una regidoria de patrimoni que segueixi encarregant-se de tota la resta de patrimoni. O és que ens n'oblidarem d'aquest? Perquè, clar, si tots els esforços els posem al Consorci, què fem amb la resta? I, per tant, sí, ens preocupen moltíssimes coses d'aquest Consorci.
Continuen treballant amb el pressupost municipal, ja han mantingut contactes amb la consellera d'Hisenda i Salmas Caró. Segueixen treballant amb el pressupost i haurà una nova trobada amb el govern? Bé, doncs és curiós. Tot això va passar el dilluns per una comissió de presidència i seguretat, això de l'àrea metropolitana i el consorci,
I l'endemà teníem reunió amb la consellera d'Hisenda, Isabel Mascaró, per seguir parlant de pressupostos en els quals ens havíem emplaçat a parlar de tots aquells pactes que vam arribar pel pressupost del 2024, que hi ha un document, perquè després d'aquest pacte dels pressupostos del 2024 hi havia un document de seguiment amb unes tres reunions que vam fer
Doncs amb l'equip de govern per veure com anaven els pactes als quals vam arribar, l'última reunió va ser el setembre de l'any passat, perquè evidentment veient el que havia passat ja no vam aprovar els pressupostos del 2025. I vam dir, recuperem aquest document i veiem un any després tots aquests pactes que vam arribar si s'ha desencallat alguna cosa, no? Ja comencem per aquí, a veure com van els pactes de fa dos anys.
Fins ara, amb la consellera Mascaró, havíem quedat així, havíem parlat d'aquest document, de recuperar-lo, de trobar-nos, però, màgicament, després de la reunió d'aquest Consell preparada de Consorciera Metropolitana, ens van dir que, per motius de gent, no es podrien reunir amb nosaltres el dimarts, que ens tornaria a anar en plaça, però si vostè no sàpiga res més, jo tampoc. No hi ha, per tant, de moment... Però ja van tindre una reunió, una primera reunió de pressupostos. Sí.
Així com altres grups diuen, per exemple, 50 propostes sobre la taula, si això tira endavant... És que jo, abans de fer noves propostes, els serveis han complert les que havíem fet, que n'eren unes quantes. I, per tant, ens havíem emplaçat a dir, va, anem a fer un seguiment d'allò que havíem pactat fa dos anys
Per saber com va, clar, també és veritat que una de les coses que nosaltres pensàvem, un dels acords que segur que es complirien, perquè és evident que ja estava encarrilat, perquè el projecte ja s'estava fent i tot, que era el centre cívic de Santillan, clar, justament ens en entenem que a Santillan no hi va un centre cívic.
Per tant, clar, un dels acords que nosaltres creiem que estava més desencallat que la resta resulta que ha saltat pels aires. Per tant, hauria estat segurament un punt complicat, però bé, ens hem de seure en una taula per parlar-ne. I ens han suspès la reunió i no en sabem res més. Del que queda per fer dels anteriors acords, què seria el prioritari?
a nivell de gruix d'actes, de fets... Mira, centres cívics, nosaltres vam parlar de centres cívics, el que creiem que es desencallava abans seria Santillan i ja veiem el que ha passat. El del centre de vinguda a Catalunya, doncs, sabem que no s'ha fet res, l'edifici de lletres, res... Per tant, no ho sé, els centres cívics era per a nosaltres una gran aposta, però després també, per exemple...
Hi havia l'asfalt del polígon Francolí, dos anys després, que a més a més això ja estava també el projecte fet, etcètera, i encara no ha passat, dos anys després. Hi havia el pla d'accessibilitat, 200.000 euros. Mai ningú ens ha dit si s'està treballant o no, mai.
Sempre ens ha dit, ho porta aquest conseller, però aquest conseller mai ens ha dit, sí, hi estan treballant, no hi estan treballant, no en sabem res. Per tant, a veure, jo sé que és cert que és una mica complicat, però el que volíem era això, recuperar aquest document i desgranar cada projecte per saber una mica com estava. Unió Prima Podar, que, ostres, havia de sortir citació al concurs de projectes, etcètera, i resulta...
que l'any passat ja deien que sortiria l'any passat, després havia de sortir aquesta plenici d'any, després a la primavera, després de l'estiu, ara ens diuen que a finals d'any... Clar, tot es va atrasant molt, però volíem parlar per saber com estaven les coses, però sembla que de moment no parlarem. Ja s'ha dit, eh?, que ja també hi ha negociacions amb Junts i amb els comuns, que són els que van aprovar l'anterior pressupost municipal, veurem cap on van les coses, però ja també, ara parada sobre la taula, l'opció de que també es puguin decantar cap a punt si, tot i que cal confirmar, eh?,
i perquè fan també cadascun del grup. La situació és diferent a l'anterior, per suposat, perquè hi ha la exconsellera de Junts, Elvira Vidal, per tant, diguem-ne que els números a l'hora de sumar per a l'alcalde de Vinyola són diferents. Com ho veuen vostès, aquesta situació nova, aquesta nova distribució del plenari, i potser també el que ha passat a l'últim plenari, que ja va dir que declararien trànsfuga a Elvira Vidal.
Sí, en últim plenari... Jo crec que, a més a més, el secretari ho va deixar molt clar. Transfuga no és una condició que ha donat el partit d'origen, sinó que... El secretari ho va explicar molt bé que això és quan un abandona el partit i es queda a l'acte. Per tant, de sobte, va haver-hi que t'estirar vot per motius que segurament se'ns escapen algunes coses perquè no sabem què ha passat internament...
Clar, que l'encaix és diferent perquè és evident que l'alcalde ja no en té prou només amb els números que feia l'any passat. No és el nostre problema, evidentment. Això és responsabilitat de l'equip de govern, que governa en minoria.
Ja ho hem vist altres vegades, l'alcalde, pel que veiem, i l'equip de govern no va buscar pactes d'esquerres ni truca primer a la porta als partits d'esquerres. El que fa és anar als seus socis de govern i una mica socis en totes les votacions importants, que principalment és Junts, que...
També moltes vegades, nosaltres vam anomenar el pacte de la brossa, que és Junts i els dos Xbox, que també li fan de crossa, per tant té això assegurat. Després els comuns no sabem bé quin paper fan, però normalment també fan de crossa. I l'Albira Vidal, evidentment, no en tinc ni idea de què farà, si sabrà negociar amb ells, si no, però també seria incoherent
que tal com es van posar junts i comuns de beligerants amb la consellera Elvira Vidal, votar ajuntament amb ella uns pressupostos seria molt incoherent pel discurs que van fer. Per tant, no haurien de votar ajuntament amb ella per aprovar una cosa tan important com pressupostos, però això queda a mans seves, la incoherència seria tota seva i per tant nosaltres a fer la nostra feina. Parlem amb Maria Roig, portaveu del grup municipal d'Esquerra a l'Ajuntament en aquesta entrevista de Portaveus avui divendres.
Imagino que estaran amb atents la setmana que ve o l'altra, la matinada del 4 al 5, que és la matinada que es fa el traspàs d'FCC a Urbacer per part de la brossa. Hi ha hagut converses d'Urbacer amb els sindicats, amb els treballadors un per un, per veure la situació, per la subrogació, amb atents el que pugui passar i si hi ha canvis efectius l'endemà, doncs, que agafin la concessió.
Sí, a veure, jo crec que és com quan fas 40 anys o quan em fas 25, vull dir, te'n vas a dormir i l'endemà no estàs diferent. Les coses no són tan immediates com perquè en una nit canviï tot, ningú té una vareta màgica per canviar les coses. Jo crec que aquesta nova empresa que entra ja, com bé deies, tot el procés de subrogació...
La setmana passada sabíem que hi havia alguns treballadors amb contractes potser temporals que si deien que no subrogaven sí i sí, el que demanem és que es subroguin tots els treballadors, que la subrogació es faci ben feta perquè tenim experiències com les treballadores a les llars d'infants que encara avui en dia han de batallar per la seva condició com a treballadors de l'Ajuntament perquè en el seu moment, el 2017, la subrogació es va fer malament, va ser un desastre i encara arrosseguem això. Per tant, la subrogació que es faci, que es faci bé.
I Urbacer, doncs bé, esperem que nosaltres, és que al final sempre ho hem dit, el nou contracte de la brossa ens el sentim nostre, perquè al final és el que va treballar el conseller Fortuny, i així a més a més ho van reconèixer, a vegades els costa públicament, però no sé si va ser en una junta de portaveus o en una sis d'hisenda...
Això ho van reconèixer tant l'alcalde com la consellera Ramos, i que al final el contracte, evidentment, la base és el contracte que va treballar Esquerra Republicana, que sempre va creure en els treballadors de la casa, en els tècnics de la casa, per fer aquest contracte, quan hi havia gent que deia que s'havien de...
d'externalitzar, etc. Nosaltres sempre vam creure en el potencial dels treballadors i tècnics de la casa, vam fer aquest contracte a la brossa, va haver-hi una política i una campanya terrible en contra d'esquerra per fer això. Tots ho sabem quan s'acostaven les eleccions del 23, però estem contents del nou contracte, sobretot perquè, a més a més, ara hi haurà
un lot que el que fa és controlar l'empresa, que això crec que és molt important, que és si tu fas la feina et pago, si tu no fas la feina no et pago, i crec que aquesta serà la gran diferència, i això li hem de donar gràcies al conseller Fortuny, i per tant, doncs sí, estarem amb atents i esperem que rutlli, que funcioni.
Sempre hem dit que el mentrestant ha sigut terrible. Jo no sé què passarà quan entra la nova empresa, però el mentrestant ha sigut terrible. Crec que no s'ha gestionat bé. Tarragona ha estat, crec que, més bruta que mai. De fet, per això també neixen aquestes noves plataformes ciutadanes, perquè hem vist nivells, inclús d'insalubritat, bastant greus. I, per tant, esperem que es noti.
Maria Roig, gràcies per acompanyar-nos. Porta veu del grup municipal d'Esquerra. Avui ha entrevistat a Porteves. Bon cap de setmana, perquè fa fred. El cap de setmana canvia les temperatures. Canvia l'hora.
Està a favor o en contra del canvi d'hora, perquè això a vegades hi ha un cert debat de si l'han de canviar o si no han de canviar. Jo soc bastant despistada perquè, a més a més, sempre haig de preguntar si dormim més o si dormim menys i sempre és una mica un merder. Però diuen que, en principi, no hauríem de canviar l'hora i, per tant, hauríem d'anar amb horari europeu perquè això em sembla que són unes quantes encara d'aquells serrells feixistes que quedin en aquest país. Dormirem una hora més dissabte, sembla ser. Gràcies i bon cap de setmana. Fins la propera i el sentirem dilluns. Gràcies.
La teva veu, la veu de Tarragona. Intentar guanyar dissabte, que esperem que vingui tota la gent possible, la Marea Grana, esperem que vingui tota la gent possible i des d'aquí els anirem a tots. Com diu el segon capità del nàstic, Mar Montalbo, l'equip envoltat de la Marea Grana buscarà Sabadell encadenar dues victòries seguides en un dels herbis catalans a la categoria.
Dissabte 25 d'octubre a dos quarts de set de la tarda viurem el partit de la jornada nou de la Lliga, el grup segon de primera federació des de l'estadi de la nova Creu Alta en el partit entre el centre d'esport Sabadell i el Nasti. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbil.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
Té de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Dos quarts i cinc minuts, de deu al matí. Bueno, aquí ja ho sabeu, els que fem notícies i programes, la majoria són de lletres, però les matemàtiques van quedar allò amb aquella frase que deia que la inversió dels factors no altera el producte. Doncs és el que farem a continuació. Invertim els factors. Per tant, el que fa copa i puro a dos quarts de deu i ara el resum amb la Virgo Rius, el resum dels millors moments de la setmana.
Molt bon dia i bon divendres. Ja ho tenim aquí. S'acaba una altra setmana i, com sempre, en aquesta hora...
De la veu de Tarragona, a la segona hora dels divendres, fem el resum setmanal amb un repàs de totes les veus, de tots els temes que hem tingut al llarg de la setmana i ho agrupem cada divendres una miqueta diferent. Avui ho farem segurament amb temàtiques. Hem tingut una setmana variada perquè hem parlat d'esport, de salut, d'educació, de cultura...
Com sempre, i avui us he preparat un recull amb les veus i els moments més destacats. Així que comencem amb aquest repàs setmanal i una miqueta d'agenda cultural que pugueu fer el cap de setmana.
Comencem amb un tema que a mi personalment em fa especial il·lusió, Tarragona, ciutat d'esport. Perquè dilluns començàvem amb una bona notícia. Tarragona ha estat reconeguda amb el Premi Consejo Superior de Deportes 2024 com a ciutat espanyola que més ha contribuït a la promoció de l'esport. En parlàvem amb Mario Soler, conseller d'Esport, Salut i Turisme Esportiu de l'Ajuntament de Tarragona, que ens explicava com aquest guardó consolida l'aposta de la ciutat pel turisme esportiu i l'activitat física. L'escoltem.
Miri, la setmana passada parlàvem d'aquest premi del Consell Superior d'Esports, el Consell Superior de Deportes, el Premi 2024 a l'Ajuntament de Tarragona i per extensió també al Patronat Municipal d'Esports, per les activitats organitzades, destacaven, valoraven l'impacte de 50 esdeveniments esportius a les ciutats celebrats l'any passat, 36.000 esportistes i impacte també econòmic, que són a prop dels 10 milions d'euros. Això és el titular, però darrere d'això hi ha moltes coses.
Sí, és com deies, més de 50, 56 vam fer l'any 2024, perquè recordem que això és del 2024, que ara sembla que, com just tanquem el 2025...
De fet, jo bromejava l'altre dia amb el conseller d'Esports de la Generalitat, amb el Berni Álvarez. Parlàvem del tema i deia, home, potser ja el 25 i el 26 ens l'hauríem d'anar reservant, no? Perquè el 24 va anar molt bé, el 25 estem ja... hem superat les xifres de visitants i el 2026 l'expectativa, bueno, ja ho hem parlat molt amb aquest programa, però és...
és increïble. Tenim la Copa de la Reina de Bàsquet, els Special Olympics, que seran una passada, el Tour de França, que no ens podem oblidar, i la Lliga Catalana de CB, que tornen, segurament el tenis taula. Tenim un munt d'esdeveniments que estan ja a punt, segur que me'n deixo algun. Per tant, 2025 ha anat molt bé, 2026...
Pinta millor. I 2024 jo crec que també es premia tot un canvi de rumb a Tarragona. Teníem unes instal·lacions magnífiques que te les posen en valor quan vénen de fora, sobretot, que són les de l'Anella, Mediterrània, que juntament amb totes les altres instal·lacions que estan per tota la ciutat fa que Tarragona tingui...
un capital esportiu patrimonial, físic, de béns increïble, i això es suma a tot el teixit esportiu de la ciutat, que també ha contribuït de gran manera amb aquest premi. Si no tinguéssim cap club de la ciutat, cap ni un, no ens l'haguessin donat. Per tant, és la suma de tots, els esdeveniments grans, els petits, i també tots els equips de la ciutat el que han fet que Tarragona estigui premiada amb aquest...
amb aquest premi, i jo crec que ben merescut. Fa la impressió que qui ve torna, no? Sí, sí, qui ve torna, en part pel que et deia, perquè tenim unes instal·lacions molt bones, molt xules,
I, a més, un tracte que és magnífic. Tornen moltes vegades per això, eh? Instal·lacions potents pots tindre a moltes ciutats. I, de fet, t'ho diuen, no? Et posen exemples d'altres ciutats que potser no cal mencionar. I diuen, és una instal·lació magnífica, però arribes i et diuen, té les claus, apanya't. I, clar, nosaltres no. El patronat d'esports, amb tota la gent que treballa per l'esport des de la part municipal de Tarragona, hi ha una implicació brutal.
estan en contacte constant. Els clubs de la ciutat també s'impliquen. Un exemple molt clar és el campionat absolut d'atletisme que hem tingut aquest estiu, on el club d'atletisme de Tarragona s'hi ha involucrat d'una manera absolutament fonamental. Sense ells hauria sigut molt, molt difícil fer-ho, aquest campionat. Per molt que hi hagués voluntat de federació i d'ajuntament, sense els clubs de la ciutat és molt difícil tirar les coses endavant.
I és aquest tot un que tenim, no? A més, si sumar, doncs que no som una ciutat qualsevol, que som patrimoni de la humanitat, que som Tàrraco, som Tarragona, és una ciutat que t'agrada venir a disfrutar i pràcticament sempre agafaràs bon temps. Avui no és un exemple, però normalment tens molt bon temps. Clar, doncs venen, veuen el tracte, les instal·lacions, el clima, els clubs, la cultura, la vida de la ciutat i diuen, home, jo hi vull tornar.
Durant l'any passat, Tarragona va acollir més de 50 esdeveniments esportius amb 36.000 participants, generant prop de 10 milions d'euros d'impacte econòmic, com escoltàvem ara que ho explicava el conseller d'esport, el Mario Soler. És una aposta clara que continua aquest 2025 amb l'anella mediterrània com epicentre dels grans esdeveniments.
I dimarts la setmana seguia amb un altre tema important, la congelació dels impostos municipals de cara al 2026. A la tertúlia política, els representants del PSC, Junts i PP en van parlar obertament. Sentim Nacho García Lada Torre, conseller de Patrimoni del PSC, Jordi Sendra, portaveu de Junts per Catalunya, i Maria Mercè Martorell, portaveu del grup municipal del PP.
Bé, parlant de diversitat, l'àrea metropolitana també és diversa. L'àrea metropolitana, ahir s'havia de constituir l'associació per l'impuls d'aquesta àrea metropolitana, que també és diversa. Hi ha municipis molt petits, altres no tan petits, altres mitjans, altres de grans. Com ha de ser la governança? Perquè ja s'està treballant amb tot el tema que cada ajuntament pugui fer el seu propi protocol per trobar l'encaix, que sempre és complicat trobar l'encaix amb realitats tan diverses.
i no sé com ho veuen, però finalment no es va poder constituir, l'associació es considera el dia 31 al castell de Mar Ricardo de Canoig. Com ha de ser aquesta ània metropolitana? Veuen el que diuen alguns, que ha dit més pes la capital, que altres ciutats o altres municipis? Hem d'anar tots a la mà, hem de ser generosos, hem de... Qui comença? Vostè, quan ha aconseguit el territori...
Hauríem de poder ser generosos tots plegats i això no significa ni renunciar a capitalitats, ni renunciar a importàncies, no, jo crec que és un tema de governança d'una àrea metropolitana que s'està treballant, que anem de la mà de molts municipis, de molts ajuntaments,
i que anem de la mà també de la Diputació de Tarragona, que és qui està liderant aquest projecte, i jo crec que s'ha fet una proposta prou interessant, prou rellevant, que ha estat aprovada per molts altres municipis, i que jo espero i desitjo, i que així serà, que Tarragona també el dilluns, quan passi per ple, aquesta proposta de Constitució de l'Àrea Metropolità, doncs s'aprovi, amb aquesta voluntat de...
construir un ens que ens ajudi a la governança d'una àrea que ja funciona com una àrea pròpia en si mateixa, és a dir, una persona, és evident, que viu en un municipi de l'àrea metropolitana o del camp de Tarragona i treballa en un altre.
I aquesta realitat, que ja és, que ho vivim dia a dia, s'ha de traslladar amb un òrgan que es gestioni de forma encomunada serveis, com pot ser, sens dubte, el transport públic. No té sentit que tinguem un transport públic...
al Camp de Tarragona, on cada municipi jugui dintre de casa seva sense mirar què passa a la resta quan tenim carrers que toquen un al costat de l'altre en molts casos. Per tant, jo espero i desitjo que el dilluns el ple es pugui tirar endavant aquesta proposta de l'aire metropolitana, que no siguem l'excepció a la resta de municipis del Camp de Tarragona i que comenci a caminar l'aire metropolitana entenent que això és un camí molt llarg
fins que estigui al 100% operatiu i pugui prendre decisions concretes. Jo crec que és una eina provisional, que és importantíssima, que en ser provisional no hi ha cessió de competències, en ser una associació no hi ha cessió de competències ni recursos, i al final es tracta d'avançar cap a la futura àrea metropolitana. Per això entenem, en base en aquesta solidaritat,
que la norma que entenem que és lògica és un municipi, un vot, perquè tothom s'hi senti representat, tothom s'hi senti en igualtat, perquè es tracta d'assumir esforços i no competir, no? Sí que és veritat que Tarragona l'ha de liderar, per alguna cosa és la capital de la demarcació,
i que sense ella no podria existir. Canviar-ho ara a ponderació seria introduir un sistema pensat per a consorcis o mancomunitats, cosa que en aquest moment no és, perquè no deixa de ser una associació, a més a més els estatuts han estat ja avalats per secretaris i interventors de tots els ajuntaments,
Reitero, és un embrió de l'àrea metropolitana. Crec que en aquesta associació, al marge de municipis, nosaltres hem parlat amb l'alcalde i serà possible que hi puguin participar diverses entitats, com Cambres de Comerç, com Pimec, etc. És un pas important, no deixa de ser una associació, no és un consorci.
en el que llavors potser sí que hi hauria d'haver vot ponderat, és una associació que intenta sumar esforços i, per tant, amb la norma bàsica d'un municipi, un vot, que em sembla que és el més lògic avui. Maria Mercè Martorell.
Bé, ja sabeu quin va ser el nostre vot ahir, va ser en contra tant de la inclusió del punt com del propi punt en si mateix, de lo que és aquesta proposta d'associació de l'àrea metropolitana, per una senzilla raó, perquè jo no puc coincidir amb el Nacho i amb tot el carinyo,
però no hi puc coincidir perquè una ciutat com Tarragona, no pot tenir el mateix pes i el mateix vot que pot tenir la ciutat més petita del que és l'àrea, que per exemple és la Canonga. Se'ns diu molt que hem de ser solidaris, ahir ens deia l'alcalde que hem de ser el bon samarità, no, no, no.
Aquí ningú ens ha votat per ser solidaris amb ningú, ens ha votat perquè la nostra ciutat tingui el pes que té que tenir. La nostra ciutat és el cap de l'àrea metropolitana, té que ser la capital de l'àrea metropolitana, tampoc és la seu de l'àrea metropolitana, perquè s'ha buscat el municipi més petit que en aquest cas és la Canonja, per tant, i a damunt tenim la mateixa representació que qualsevol altre municipi. Evidentment que els altres municipis ho han aprovat,
Tots han millorat amb la seva posició. Tots. Ahir se'ns deia, nosaltres tenim 70 no sé quants busos i, per exemple, Reus no té, em sembla que se'n va dir... No, no arriba a 90, no? 17, 18... Per tant, hi ha els altres municipis que són més petits, tots ho han aprovat, clar que sí...
Tots hem millorat amb la seva situació. Tarragona té el 37% de la població de tota aquesta àrea i tenim el mateix vot que el municipi més petit d'aquesta àrea, que en aquest cas és la Canonja, però que podria ser qualsevol altre. Per tant, no considerem que això ens suposi...
ni cap benefici a la ciutat, i en definitiva suposa sempre ser pocs ambiciosos, perdre la capitalitat, perdre el pes que Tarragona ha de tenir, però sobretot començant sempre per la teulada, és a dir, en comptes d'haver portat aquests estatuts
Tot el que és aquest treball, igual que després veurem amb el tema del Consorci, haver-lo portat i haver-lo parlat i haver-lo negociat, se'ns porta corre-cuita amb una CIS convocada la setmana abans de presidència per un plenari extraordinari el proper dilluns, en el qual aniran dos temes així, senzillets, sense gaire importància, l'àrea metropolitana i el Consorci de Tarracó.
No creiem que siguin ni les formes ni el fons.
I, per cert, que en clau econòmica també ens fixàvem en el món financer. El Col·legi d'Economistes de Catalunya valorava positivament la desestimació de l'OPA del BBVA sobre el banc Sabadell. Miquel Àngel Fuster, secretari del Col·legi, destacava que aquesta decisió reforça la consolidació del sistema financer català.
Ara entrem a parlar d'OPAS. Oferta pública d'adquisició. La més recent, la que ens afecta a nivell bancari a nosaltres, la del BBVA, sobre el Banc Sabadell. Desestimada, aquesta oferta, per tant, no es compren. El dijous passat. Això, en principi, en general, serien bones notícies que no hagi prosperat l'OPAS?
Jo crec que són bones notícies. Explico una miqueta el context. L'OPA té tota la lògica des del punt de vista del BBVA perquè el que aquest banc volia...
era incrementar també la presència a Espanya perquè d'alguna forma té una exposició internacional relativament important dins el que és el grup de BBVA amb el Bancomer a Mèxic i amb el Garanti a Turquia
I a banda d'això, el que aspirava era aquest segment, que és molt important, de les pimes, en el qual el banc Sabadell té una rellevància molt considerable. I el problema jo crec que ha estat més aviat del procediment, del preu i de la forma. No pas de la lògica de l'operació, perquè des del punt de vista de BBVA, que és un gran banc,
sí que tenia una certa lògica, però les sopes poden ser amistoses o poden ser hostils. En aquest cas s'ha demostrat que ha estat fortament hostil. I per què, si volien, no han sabut fer-ho bé? Clar, perquè quan tu fas una oferta has de convèncer l'altre,
A veure, aquí hi ha diferents formes de fer l'oferta, o sigui, en aquest cas es tractava d'un bescanvi d'accions, però també es podia fer amb un pagament en efectiu o una combinació. En qualsevol cas, el Sabadell, des del seu punt de vista, des de bon començament, sempre ha trobat l'oferta insuficient, des del punt de vista econòmic.
I no l'ha pogut pujar. I llavors, clar, la gestió que s'ha fet de tot el procés potser no ha estat la més adient des de la perspectiva del BBVA perquè es va dir que ja era un preu molt bo, després es va acabar millorant i d'alguna forma això et contradiu el que havies dit abans i potser genera...
I potser genera expectatives que encara pots pujar una miqueta més el preu, amb la qual cosa frenes determinades accions d'apuntar-se a l'OPA i dius, escolta, però sí, mira, jo m'adereixo amb això. De fet, a banda de la resistència...
d'una bona part de l'accionariat, sobretot dels petits accionistes, que a més són clients del Sabadell, etc. Jo crec que també hi ha hagut una... Bé, en el cas d'alguns inversors institucionals, un no fer res, no pronunciar-se, esperar, també confiant en que potser ja s'arreglaria sol, sense que ells haguessin d'explícitament...
mullar-se i al final potser s'han trobat a faltar en el percentatge que es va aconseguir aquesta miqueta d'alguns d'aquests inversors institucionals perquè al final tots sabem com ha quedat en un 25 i mig aproximadament que queda molt lluny de les expectatives que es tenien i de fet del que pròpiament descomptava el mercat i d'aquesta manera ja el propi BBVA ja ha desestimat ja està
El que passa és que d'ànsies de créixer en tenen tots els bancs i segurament el BBVA mirarà cap a un altre costat i intentarà ampliar-se, però ja sobre els bancs Sabadell ja està tot dit. Això ja no es pot repetir? O sí?
Mai es pot dir això. Això no es pot repetir perquè, de fet, ja veníem d'un intent anterior. Els processos de fusions a la banca han estat més o menys traumàtics en aquestes dues darreres dècades, però en alguns casos han sigut unes fusions, adquisicions, opes, cada cas diferent. Anem a dir...
bastant controlades, sense aquest punt d'incertesa, i jugant també amb els tempos d'una forma correcta. Aquí ens hem passat 17 mesos discutint, això és moltíssim, amb unes campanyes també molt agressives, fins i tot des del punt de vista publicitari, amb trucades als clients per, en un cas, forçar que es vengués, en l'altre, tu no venguis, i clar, tot això...
també deteriora una miqueta el clima de confiança. I, en el fons, qualsevol cosa que redueixi la competència és una notícia dolenta. Això és evident. La concentració bancària no ens afavoreix a nivell de res.
No ens afavoreix a ningú, a nivell de proximitat aquí encara menys. No afavoreix als clients, siguin famílies, empreses o les administracions públiques, perquè si existeix concentració bancària, si hi ha menys entitats...
Evidentment les condicions seran pitjors, això és una obvietat, però és que en aquest cas hi havia tota una sèrie d'estudis que deien que baixaria uns 54.000 milions el crèdit que hi havia a disposició.
que també hi hauria 450 oficines que tancarien, 8.000 empleats, molts d'ells molt qualificats, que d'alguna forma podien perdre el seu treball. És a dir, hi ha aquestes sinergies que es poden veure des del punt de vista dels dos bancs a nivell de l'accionariat, etcètera, quan aterrem al nostre dia a dia...
Les condicions són pitjors. Si tu tens una pòlissa de crèdit en un banc d'un milió empresa i tens una altra pòlissa de crèdit en l'altre banc d'un milió, si aquests dos bancs s'ajunten, sigui com sigui, sigui una fusió amistosa o sigui en aquest cas perquè triomfa un opostil, el que és evident és que no tindràs una pòlissa de crèdit de dos milions. Serà inferior.
per pura lògica de gestió del risc. Per tant, a nivell de condicions, és negatiu el que hi hagi concentració. I, de fet, aquí hauria estat un cas especialment dur perquè de fusionar, d'absorbir el banc, Sabadell, BBVA, que des del Sabadell, hauríem anat a un duopoli de facto. O sigui, tindríem una, a la nostra demarcació,
Pràcticament un 75% del pastís bancari es repartirien entre CaixaBank i el nou BBVA gran que hagués absorbit el Sabadell. Això no és gens bo per la clientela, evidentment.
I dimecres parlàvem del futur de l'antiga tabacalera. Allí s'hi ubicarà el nou centre universitari de la salut i l'esport, l'EUSES, amb una inversió de 3,6 milions d'euros. Però s'han trobat algun que altre entrebanc. Em donava tots els detalls Jordi Rotge, director del grup EUSES.
Un projecte que es troba actualment pendent de diverses autoritzacions, administratives i patrimonials, després que hagin finalitzat fa poc les propicions arqueològiques, que han permès recuperar uns 5.000 fragments ceràmics. Ja sabeu que està a tocar la tabaclera i tot el complex a tocar la necròpòlisa paleocristiana, la més important a nivell peninsular. Anem a veure com estan les coses, perquè si es competien els terminis, les obres podrien durar any i mig aproximadament i el centre podria iniciar la seva activitat acadèmica al curs 26-27. Parlem del curs vinent.
amb uns 40 alumnes aproximadament. Anem a parlar en aquesta hora del matí amb el president del grup EUSES, Jordi Roche. Jordi Roche, què tal, molt bon dia. Hola, molt bon dia. I benvingut. Vaja, la primera entrevista que us fem a Tarragona Ràdio segur, eh? Almenys parlem d'això, eh? Parlem d'això, sí. Fa anys l'amic Joan Andreu ja m'havia fet entrevistes...
quan jo era president de la Federació de la Futbol, inclús abans com a president del Girona, i per tant sempre he tingut una gran relació amb vosaltres i us agraeixo.
les vostres ganes d'informar activament de tots els projectes que es fan a Tarragona, ciutat i comarques de Tarragona. Un agrament mutu, Jordi. El tema de... Jo ara comentava, i dèiem una mica amb els companys, mitja en forma, mitja en sèrio, però Tarragona és cert. Quan mous una pedra, surten romans. Això...
pràcticament, no sé si tota la ciutat, però bona part de la ciutat. Hi ha hagut aquestes fraccions arqueològiques, han aparegut fragments ceràmics, això condiciona d'alguna manera o altra les fases del projecte com estan ara mateix? Bé, fa uns mesos, com és lògic, va començar l'estudi arqueològic, ha anat avançant, com has comentat,
A l'inici de l'entrevista s'han trobat peces, s'està fent una gran tasca en aquest sentit, l'arqueolog que dirigeix això està fent una gran tasca, i en aquests moments ja estem en aquesta fase final del que seria aquest treball, i paral·lelament anem treballant amb el projecte, que ja està definit, però també treballant amb...
projecte executiu per poder-ho entregar properament a l'Ajuntament i esperar a començaments d'any poder començar les obres. Aquest és una mica l'objectiu que tenim. Després ja sabeu que tot té els seus passos, els seus procediments, però nosaltres esperem a començaments d'any poder començar les obres. Situem, per tant, al gener i al setembre, si no és possible arrencar allà, suposo que també mireu si hi ha de buscar algun plan B, no?
Sí, la nostra idea és arrencar el setembre del 26 i en cas que les obres anessin just de temps, doncs provisionalment probablement tindríem funcions
per poder començar. Sí que esperem que ja en el proper curs poguéssim tenir l'edifici. El que passa és que, com que sabeu, el curs comença a mitjà de setembre, doncs si se'ns retracés l'execució de les obres o l'inici de les obres, doncs intentaríem començar de forma alternativa en algun lloc que ens permetés després ja fer el trajecte definitiu.
que en definitiva és posar taules i cadires a sistema informàtic i poca cosa més. Entenc, eh? Si és un plan B. Sí, evidentment en un plan B ja seríem un lloc que és evidentment adequat per poder començar un primer curs i després ja fer el trasllad. Nosaltres aquí tenim un projecte basat en formació d'esport i salut,
tant a nivell de grau universitari de ciència de l'activitat física a l'esport, com també amb cicles formatius de grau superior. És un projecte que tenim a Terres de l'Ebre també amb fisioteràtica i ciència de l'activitat física a l'esport. A Terres de l'Ebre també estem treballant per iniciar
el grau d'odontologia, concretament en Posta, i a Girona, que és on vam començar EUCES fa, doncs, ja uns 17 anys, també tenim graus de l'àmbit d'esport i salut, i sigues formatius de grau C. Per tant, diguem que el que volem és, doncs, poder crear un projecte important com tenim a Girona i com tenim a Terres de l'Ebre, doncs, a Tarragona, no?
Dimecres també vam conèixer un projecte participatiu molt interessant, la construcció del nou CUAP de Tarragona, el centre d'urgències d'atenció primària.
En parlàvem i ens explicava una miqueta què és això del CUAP amb Xavier Ansa, responsable de l'oficina tècnica de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, que explicava com la ciutadania podrà participar en la definició de l'equipament. Què seria un CUAP?
Un QAP, com tu ho has dit, és un centre d'urgències d'atenció primària. És un dispositiu que complementa tots els centres d'atenció primària que tenim en el territori. Per tant, seria un lloc en què els conciutadans i conciutadanes poden venir quan tenen un problema de salut, diguem-ne, menys greu.
i per tant seria un dispositiu que està obert 24 hores al dia durant 365 dies a l'any. El que sí que tenim és el servei d'urgències en els CAPs tradicionals. Per això crec que això seria una altra filosofia, una altra manera de funcionar. Sí, perquè a més a més els centres d'atenció primària que ja atenen en l'horari que estan oberts de 8 a 20 hores, en horari diurn, ja atenen aquells pacients que també tenen una urgència, però aquest seria un concepte que va més enllà
De fet, un centre d'urgències d'atenció primària pretén que l'atenció primària sigui cada cop més resolutiva, és a dir, que doni resposta al problema de salut que presenta la persona i, per tant, a banda que és un dispositiu que està obert 24 hores durant tot l'any...
També disposa d'altres serveis complementaris, com és, per exemple, la radiologia, o que més nosaltres el que diem la química seca, que és la possibilitat de fer una analítica d'urgències. I el que és més important, o també molt important, és que disposa d'espais d'observació. De manera que una persona que vingui amb un problema de salut i necessita estar unes hores en observació fins que es decideix si es pot derivar a casa o s'ha d'actuar amb algun altre nivell, doncs podria estar a dins del CUAP.
Suposo que tot això respon a la necessitat de descongestionar les urgències dels hospitals, dels centres hospitalaris grans. Això és un dels altres objectius. Com he dit, el primer és que cada cop l'atenció primària sigui més resolutiva, però diguem-ne que de retruc, això també ajudaria que els hospitals de la ciutat puguin atendre aquells nivells de complexitat més elevats i tot el que és d'una complexitat més baixa
o tot el que és menys greu, pugui ser atès en un QAP. Això no vol dir que via QAP també puguin entrar problemes greus, és a dir, una persona que està en un QAP també pot tenir un problema de salut greu, però el QAP el que faria en aquest cas és la estabilització de la persona i un cop estabilitzada la situació el derivaria als nivells que siguin adients, com serien els hospitals de la ciutat.
Com funciona de moment els quaps que tenim per aquí pel territori? M'ha comentat Salou, Reus i Cambrils. Com funcionen a nivell de població, de volum o de serveis que ofereixen? Quin balanç en fan? Els serveis que ofereixen són els que hem dit, sobretot radiologia, la possibilitat de fer una química seca i tenir observació. Jo consideraria que estan donant el servei que pertoca.
sí que és veritat que ja tenen patologia de baixa complexitat o menys greu. També en llocs com a Salou o Cambrils, que són franges costaneres, que a l'estiu incrementen la seva població considerablement, també ja tenen problemes molt greus. De fet, diria que en aquests dos municipis, qualsevol problema de salut, sigui de la intensitat que sigui, passa primer pel QAP, per estabilitzar el pacient i derivi després a l'hospital Cicala.
A Reus no seria el cas, però a Salau i Cambrils és interessant que hi hagi aquest servei, en el sentit que l'hospital ja queda una miqueta més enllà. Exacte. Llavors és la primera vegada. Exacte. I a Reus també, perquè la ciutadania de Reus també s'ha acostumat molt a utilitzar el QAP, que està ubicat al cap Sant Pere de Reus, perquè està en un lloc que és molt accessible, i per tant la gent també hi va allà abans d'anar a l'hospital.
I a part d'educació, aquesta setmana també hem tingut molta activitat cultural. Començàvem dilluns parlant de la tardor literària amb gairebé 150 activitats per tots els públics i racons de la ciutat. Dintre de la secció de barris, aquest dilluns el Miquel va anar al barri de Riu Clà a parlar, bueno, va anar a l'escola de Riu Clà i va poder parlar sobre un projecte que entra dintre d'aquesta tardor literària.
d'aquesta tardor literària. Ens ho explica una miqueta millor ell, o sigui que l'escoltem. I et deia això que la setmana anterior parlàvem de l'escola perquè formaran part d'aquesta tardor literària i de fet dijous inauguraran, baixaran deien, reengegaran la seva biblioteca. Belén Salomó és la directora de l'escola. Belén, molt bon dia. Bon dia. Molt bon dia, moltíssimes gràcies. També ens acompanya la Judit Cortada. Judit, molt bon dia. Bon dia. I l'Anna Muñoz. Anna, bon dia.
Bon dia. Gràcies. Ara us encarrem, fillo, el micròfon i ens podrem escoltar. Betlen, ara ho deia jo, que n'hem parlat de l'escola perquè formareu part d'aquesta tardor literària. Com ha estat això? Sou vosaltres qui us heu acostat a l'Ajuntament? L'Ajuntament us ha vingut a buscar? Heu format part d'aquest pla? Com funciona? Com s'ha gestat tot plegat?
Bé, nosaltres vam tenir la possibilitat de formar part del Pla de Foment de Lectura de la Ciutat a partir de l'Apartament de Cultura de l'Ajuntament i llavors ens hem aderit com a escola pilot per començar aquest projecte nou per fomentar la lectura tant en els centres educatius com també dins del barri. Que segur que vosaltres ja ho fèieu també amb els vostres alumnes, no? Ja era una feina, una tasca que ja fèieu, però què marca ara aquest pla? Quina és la diferència?
Bé, doncs començava a fer diferents activitats que no havíem fet fins ara, com era un club de lectura divertida, activitats que podem també ajuntar a la família perquè vingui a l'escola i, en aquest cas, reobrir aquesta biblioteca perquè sigui una activitat que puguem fer dia a dia dins l'escola per la lectura.
Sou ara a prop d'uns 200 alumnes, m'ha explicat bé? Sí, ara som un 196 aproximadament, som de matrícula viva, per tant anem canviant i bé, doncs necessitem també fomentar aquesta lectura també per la llengua catalana, per poder comunicar-nos millor i evidentment per aconseguir els objectius d'aprenentatge.
Evidentment, fomentar la llengua, fomentar també la literatura i la lectura, perdó, són aquests objectius. Les famílies s'impliquen? O aquí hauríem de fer aquella reivindicació que a vegades fem en molts centres, no? O no? O responen les famílies quan els proposem activitats d'aquest tipus?
Es responen, tot i que hem de fer una bona crida, ho hem de vendre molt bé i hem d'intentar que l'activitat sigui una activitat que estigui en un horari adequat i que a les famílies també els agradi el que anem a tractar.
Dintre d'aquesta secció de cultura també hem parlat de patrimoni i història amb el llibre sobre les excavacions del carrer López Pelaez. Joan Manchón, arqueòleg municipal, ens explicava com aquestes troballes ajuden a entendre millor la tàrraco romana més enllà de les muralles. Com recordes les excavacions, tot aquest procés de set anys?
Com ho recordes? No hi vaig estar jo tan directament implicat com la Judit o com la Pilar, però entra dintre de la normalitat d'aquests projectes complicats. Comences amb uns treballs previs, veus que hi ha restes, es prepara el projecte d'obres i llavors prèviament s'han de fer els treballs arqueològics, s'entra en la crisi econòmica, que això entorpeix molt
en el desenvolupament de l'obra com els treballs arqueològics i després, bueno, el de sempre de la dialèctica que s'ha de modificar el projecte per conservar la resta. Dèiem això, no, Joan? Ara sí que et tenim al telèfon. És que ens ha quedat perdut. De la dialèctica aquesta d'haver de convèncer de si heu de fer pisos, però escolteu, és que tenim un patrimoni, no? Tampoc hi ha res a convèncer. Està clar que les restes es queden i es conserven. Sí, sí, sí. Hi ha una normativa que se segueix
hi ha un ajuntament que és el promotor, hi ha una comissió territorial de patrimoni de la Generalitat, i les restes se conserven i s'han de protegir, i l'edifici s'ha d'adaptar amb aquestes restes, i no hi ha més història. L'altre assunto és si s'han de posar en valor i musealitzar-les o no, que això és molt bonic, però genera una sèrie de problemes de conservació, com de manteniment, perquè això són diners,
I clar, amb això s'ha de fer molt selectiu. Ara, per contra, el que s'ha fet en aquest cas, que s'han fet conferències en el seu moment, o ara amb aquesta monografia, explicant els resultats i el depositar els materials on acabin d'estar estudiats al Museu Arqueològic perquè les futures generacions els puguin estudiar.
Hem parlat de la gran troballa, les peces més emblemàtiques que ara trobareu a l'OMNAT, que són els fulcre. Què més, físicament? Alguna altra peça rellevant? A mi, tenim una col·lecció de pintures molt interessants que estan estudiades per la Carme Gira Quirà i el seu equip. Hi ha, per exemple, una sèrie de fragments epigràfics que ha estudiat la Diana Gorostiri, o un fragment petitet de sarcòfag,
que també ens dona una informació de cicle bionícia, que explica el tema del Mica de Dionís i tot això, que són peces d'aquest gran trenc de closques, que és càrrec, que ens van ajudant a entendre com seria una ciutat que comença al segle III-II abans de Cris i ens aguanta fins al segle VIII després de Cris, no? I són molts segles que tot això ajuda a omplir aquest trenc de closques.
Tancant ja aquest apunt cultural. Aquesta setmana també coneixíem una miqueta el Festival Rec, que ja en parlarem moltíssim més endavant. Serà el pont del desembre. Però també volíem conèixer les...
la dels diferents actes que fan el Caixa Fòrum Tarragona durant aquest mes de novembre. Ens ho explicaven l'Eva Vallès, directora executiva del REC, i l'Elisabet Linero del Caixa Fòrum. Perquè serà llavors, omplint el pont de desembre, quan arribarà una nova edició del Festival REC. Però avui comencem a parlar del REC perquè ja tenim el cicle de projeccions prèvies, que ja és un clàssic i que trobareu a Caixa Fòrum Tarragona. Anem a pam, saludem l'Eva Vallès, directora executiva del REC.
Eva, bon dia. Hola, bon dia, Núria, què tal? Tot a punt, ja? Bueno, sí, sí, treballant ja els últims detalls, ja. Sí, això és la prèvia, eh?, per avisar, atenció, qui viene, que viene. Exacte. Però recordes les dates del REC, exactament? El REC serà del 3 al 8 de desembre. Molt bé. D'aquest any, com deies, agafa el pont del mes de desembre, com sempre, comencem uns dies abans, perquè tothom tingui l'oportunitat de venir, marxis o no, de pont.
A l'antiga audiència, al teatre, quin serà l'epicentre? El centre neuràlgic? El centre neuràlgic serà a l'antiga audiència i a la plaça del Pallol, i farem la inauguració del Teatre Tarragona, perquè així hi acabem tots, i després el gruix serà aquí, però ja saps, com sempre, amb les altres seus del Teatre del Serrallo, amb sorpreses de pantalla Tàrraco, o sigui, tenim un bon còctel preparat. He vist alguna seu més, algun espai més que s'hi ha sumat per allà als voltants, ja...
Ja en parlarem, ja en parlarem. Doncs una d'aquestes seus que sempre s'hi sumen des de fa un munt de temporades és Queixa Fòrum Tarragona. L'Elisabet Linero és gestora executiva, gestora d'activitats? Gestora d'activitats de Queixa Fòrum Tarragona.
Bon dia. Bon dia. Us sumeu, i ja fa edicions del REC, amb aquestes projeccions prèvies, no?, que arribaran al mes de novembre. Correcte. Arriban, doncs, tots els dijous del mes de novembre. Doncs teniu una cita, Caixa Fòrum, a les 7 de la tarda. I, doncs, com bé deies, és una col·laboració que data del 2014 i és, doncs, ja complim uns anys aquest any. O sigui que super, super contents.
agrair molt a l'organització del Festival Rec que un any més ens sumem en aquest esdeveniment de ciutat, perquè creiem en el projecte, el que pretenem és sumar esforços, com deia, en aquest esdeveniment cultural de ciutat que situa aquest festival com a referent en el món del cinema.
i, doncs, perquè compartim aquest llenguatge comú i creiem en aquesta aposta per acostar la cultura a la ciutadania a través, en aquest cas, de la pantalla. Amb un públic, ja diria més que consolidat, perquè ja esperem la prèvia. Sí, jo crec que ho té a l'agenda, no? Jo crec que ho té a tothom agendat, sí. A més té la gràcia que és un cicle que té un fil conductor, que ara me l'explicareu...
per tant, te pots tregar tot el cicle, i llavors donar una mica de sentit a tot, o pots anar a veure pel·lícules soltes, perquè dintre del fil conductor, jo que he estat mirant els trailers, són totes bastant diferents, cadascuna té la seva particularitat. Fem soroll. Fem soroll, exacte, com bé deies, és el nom que engloba tota aquesta secció, que després s'allarga dintre del Festival Rec, també, però que sempre iniciem, que sempre inaugurem d'alguna manera, de la mà de Caixa Fòrum, amb aquest cicle previ,
I aquest any, cada any té un nom diferent, i així com l'any passat, si recordeu, veníem dels xiu-xiguejos... És veritat, és veritat, és veritat, ara ho heu canviat. És que sí, aquest any ens hem anat a l'altre costat, ens hem anat al fer soroll com un... Així com treballàvem l'esfera de l'íntim, ara el que volem és una mica denunciar, veure com la col·lectivitat, quan s'ajunta, pot fer aquest soroll, pot denunciar i pot aconseguir coses socials i pot aconseguir grans canvis, o si més no, fer soroll, que a vegades ja és molt, no?, denunciar i donar veu.
Tanquem amb aquesta proposta el nostre resum de la setmana no ens dona temps de fer l'agenda cultural del cap de setmana però amb totes les activitats culturals que hi hem anat posant us podeu fer una idea i si no al web de Tarragona Ràdio teniu totes les entrevistes que hem estat fent durant aquesta setmana a la veu de Tarragona
Vivo cantando. Vengan, chicos, vengan, chicas, a bailar. Aquest de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mama Pop Guateque.
Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farma Tarraco.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans simplement gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Cafè, copa i puro. D'alguna manera o altra, les vidrieres gòtiques són el bressol de part del fet audiovisual. Si el nostre convidat també ha passat pel món audiovisual, per la tele, tot i que s'explica en una xistosa obra de teatre que potser, potser, en va sortir escuat. O tot el contrari. Per saber-ho, però, haurien d'anar al teatre, al teatre del bo.
De fet, en aquest text hem intercalat fragments de dos grans dramaturgs. Un que ja no hi és, Bertolt Brecht, però que ens va deixar una extensa i magnífica obra. L'altre, Lluís Acuniller, una de les figures més originals i innovadores de la literatura dramàtica d'avui. Vosaltres potser no ho notareu, però ell, que té les orelles àvides, això és una pista, sobretot a través d'un dels personatges que ha interpretat, segur que sí que ho nota.
L'art gòtic, tornant amb aquest tema, es va arribar a qualificar com l'art de la llum. I el nostre convidat en desprèn molta de llum. De fet, només amb un punt de llum i una cadira ja podria treballar. Bé, i les seves mans, esclar. A l'edat mitjana estava prohibit amagar les mans davant de ningú. Sempre havien d'estar ben a la vista. Ho vaig llegir en un llibre d'història.
Tot tornant al vidre gòtic, com el de la magnífica rosassa de la catedral, és fruit d'una alquímia genuïna, com el nostre convidat, i la seva qualitat química és avui difícilment reproduïble, també com el nostre convidat. Ara, el nostre convidat difícilment el fulminarà un llamp dins d'un temple. Ell busca més aviat l'alquímia de la natura, de l'hort, on hi troba la veritable pau. Llegums, flors, verdures, gats... Sí, sí, gats. Gats, gats. Una vegada em vaig trobar un gat a dintre del motor... Miau!
Del cotxe, el motor del cotxe. Es veu que buscava l'escalfor del motor. Imagina't si arribo a engegar el cotxe sense mirar abans el motor. A ell no li passarà mai això de trobar-se un gat al motor del cotxe. I el de la moto és que no hi cap. De fet, de casa seva, al carrer Rovira i Virgili fins a l'Hort, hi va amb moto. Mira, a casa una vegada vam tenir una gata que només es deixava tocar per la meva germana. Els altres no es deixaven ni acostar-nos-hi. Era tota negra, amb un atac a la panxa de color blanc. Per la nit només se li veien els ulls.
Ell en té dos de gats. La mandarina, que és clar, és de color taronja, i la menta, que no és verda, és de color negre. T'has adonat que tu també amagues les dues mans? Qui, jo? No, no, tu no. I ell tampoc, el convidat. Parlem ara de tu, de tu que escoltes la ràdio. Mira, mira, al grup de WhatsApp aquest que es diu Vermut a l'Hort, veig una foto on surt ell amb un barret de palla, fent de pagès i xerrant pels escusits. Que si xerra, uf, us en faríeu creus. Ah, però vigileu amb les creus, que és apòstata.
Aposta que... Res, res, que vol dir que la seva única religió és el nudisme. Que defensa ferrissadament, eh? De les altres religions passa tres pobles o quatre. Poc religiós i més terrenal, com la pagesia. Ell toca de peus a terra i si pot ser amb pilotes, doncs mira millor. Mira, a la meva escola només hi havia un tobogán tot rovellat i sempre estava ocupat pels més grans.
A la seva escola, al col·legi Valellano, tothom sabia que si es liava parda havia estat ell o el seu amic de l'ànima, que encara ho sona avui dia, i amb el que també comparteix ofici. Sí, home, és aquell que imita dinosaures. Ah, sí, aquell, aquell, aquell. Sí, sí, sí.
No té religió, però de tant en tant, des de l'hort, veureu que mira cap al cel, com els bons pagesos, sobretot quan hi ha marxa el sol per l'horitzó i apareixen aquells colors bonics del final del dia. Quan mira cap al cel és com per recordar una persona molt especial, que nosaltres també tenim present, també el recordem i l'enyorem. O sigui que ara ja forma part del cel, també de tots nosaltres ja és immortal. Va per tu, Javi. Va per tu.
Deu estar barallant o ballant. Ballant m'hi ha dit una cançó de Bollywood, eh? Si aneu al teatre descobrireu moltes coses. Algunes, per cert, són mentides, no us les creieu, però d'altres són mitges veritats. A casa seva la mare li va dir que es dediqués a qualsevol cosa menys el que fa. Això. I ell no li va fer cas, però per si les mosques es va fer funcionari i va arribar a exercir, i és que li venia de tradició familiar. De fet, sovint fa broma dient que encara avui dia està en excedència. Sí, sí.
Us l'imagineu fent d'administratiu, per l'amor de Déu, quin avorriment. Ara, deuria ser l'ànima de l'oficina, fent bromes d'autoria dret. Segur, segur. És broma. Ah, no, no, no, sempre diem, eh, sempre diem que la història no es repeteix, però que rima, això és una dita. I el que rima també és el seu so de l'organillo elèctric, amb la seva caixa de partitures ben guardades. A l'or també el fa sonar, almenys així mentre es toca no xerra, però canta, que potser és pitjor.
No, no que és broma, que diuen que canta molt bé, sobretot quan es posa a dalt de l'escenari amb aquelles sabates vermelles de taló ben alt que t'agafa vertigen, però ell s'hi mou amb desinvoltura, tu sense cabre, com una vella dama. Ah, he dit dama, això és una bona pista per saber qui ens acompanya avui al Cafè Copa i Purú. Va, que us en dono una més. Va estudiar figurisme a l'Institut de Moda i sap cosi superbé. De veritat? Sí, de fet el disseny i els figurins del Ball de Sogra i Nora són seus.
Va, ara ja ho sabeu, segur que sabeu de què estem parlant. Traieu les mans de les butxaques i aplaudiu ben fort que avui fem el cafè Copa i Purú amb l'actor, dramaturg, director, pagès Oriol Grau. Mira, i a més a més de cap a setmana, per cert, a partir d'avui torna a la sala Tronó després de petar-ho a temporada passada, eh? La mare, el dimoni i jo.
Oriol Grau, benvingut. Gràcies. Déu-n'hi-do, quin retrat que m'heu fet. M'he quedat fins i tot jo sorpresa.
Tu venies aquí a parlar de l'obra, eh? Jo venia a parlar de mi libro, sí, sí. De tu libro. Per cert, has portat bombons, eh? Gràcies. Sí, he portat bombons perquè he fet una mica tard i dic, va, deixa'm compensar-ho una miqueta. Perquè no m'agrada arribar a tard els llocs i sé que la ràdio, quan s'arriba tard, és una... no és una mala passada. Bueno, vermells com els talons, eh? Sí, sí, sí, com el dimoni. És cert, això, els talons, eh? A mi em sento el tacó i nal, eh? Sí, sí, i tant, i tant. Vaig haver de practicar una estona a casa. Jo ja havia anat amb talons alts en alguna altra obra, però aquests és que són especialment alts.
Tenen com a 7 o 8 centímetres i fa una mica de vertigen. Què hi trobes a l'hort? Què té a l'hort que no tingui l'escenari? L'hort té verd, té natura i té tranquil·litat. Està molt a prop de Tarragona, darrere del Col·legi Sant Pau, on comença Terrescavades, i allà és la pau, és la tranquil·litat, és oblidar els problemes i dedicar-me a una cosa tan silenciosa com són les plantes.
Quina és la teva millor collita? Literal o simbòlica? Simbòlica, sempre. Jo, en veritat, vaig de pagès però sóc un pagès horrible. Hi ha gent que diu que té la mà verda i que tenen traça amb les plantes i jo crec que tinc la mà merda.
Perquè, darrerament, els dos darrers anys se m'ha podrit tot, se m'ha fet malbé, i no ho sé. Entenc el caràcter dels pagesos. Vas fer un curs d'horticultura, fins i tot, no? Sí, sí, i vaig fer tot un any, tinc un títol, diguéssim, que m'acredita com a pages ecològic, i vaig anar a valls cada dia del món, i per estudiar això, i resulta que no me n'en surto del tot. Però jo intento, segueixo, segueixo. Si haguessis de comparar el teatre amb alguna verdura o flor del teu hort, quina seria?
Ostres, doncs mira, les mores aquelles silvestres que són tan fàcils i tan agradables de menjar i que no les has de cuidar gairebé, no? Jo al teatre hi disfruto tant que gairebé no el cuido, és a dir, curro però no em fa gens patir, al contrari, em fa feliç.
Els gats, no un, eh? Dos. Dos, dos gats, sí. Ho vam dir que s'ha adoptat, eh? Els dos són els gats. Sí, sí, no són fills naturals. Són dos gats adoptats i, déu-n'hi-do, jo ja havia tingut de petit animals domèstics a casa, tenen gats com gosos, pericos, tortugues, però de sobte de gran jo havia dit no, casa meva no, però ara tinc una parella que vol mascota i vam dir, doncs mira, tindrem dos gats que són tranquils, són nets...
i són molt divertits Mandarina està clar, és mandarina perquè és de color darotja i menta perquè la menta, que és negra negra com el sutge, té els ulls verds que virillen a la foscor, com molt bé has dit abans, que els gats negres són impressionants a la foscor Venen cap al llit a la nit, segur Bé, jo tanco la porta, jo no m'agrada que dormin amb mi en canvi la meva parella sí, aleshores tenim una guerra constant sobre si els gats queden o no Saps què passa? Que salten i em reboten a la panxa i me'n desperten i aleshores, clar, m'emprenyo
Et comparàvem amb una alquimia genuïna, com les lideres gòtiques, que són molt boniques, eh? I tant. Quina és la teva fórmula personal per fer teatre? Doncs un bon equip, un bon text...
I un bon director. L'equip ja forma part del director, però és que el director és la figura clau perquè les coses rutllin i siguin harmòniques o perquè sigui un desastre. I en aquest cas, per exemple, a l'or que estic fent ara, la mare, el dimoni i jo, he tingut la sort de tenir el Roberto Gialonso, que és un director, ell és ballerí de base, però és...
un director que jo coneixia des que era menor d'edat, estar a reunir, i ens coneixíem de fa molts anys, però no havíem treballat mai. I ha sigut una delícia treballar amb ell perquè ha entès perfectament el sentit de l'obra i perquè ha sigut amorós a l'hora de dirigir, i això també s'agraeix molt, que no et maltractin.
sinó que t'estimin mentre et dirigeixen. Quan vau fer la primera funció, la mare, el dimoni i jo, hi ha algun moment que saps que l'obra funciona? Dius, això està funcionant perquè la temporada passada ho vol patar. Sí, sí, teníem previst fer 15 dies i vam estar un mes sencer a Tarragona, que això és inaudit, un mes sencer fent temporada i en ple cada dia. Suposo que l'he vist tanta gent que encara hi ha seients buits, diguéssim, per avui, per demà i demà passat, és a dir, que si la gent té ganes de venir a veure l'obra, s'ho passarà bé i ara enteixo que s'ho passarà una bona estona i encara hi ha entrades.
Però notes per la mirada del públic? Si hi ha un moment de l'obra, quan surt a escenari, que notes que l'obra funciona? Sí. Al cap d'un minut, que riuen segons quina cosa concreta, penso que ja està, ja els hem atrapat. El riure, diguéssim, que arriba directament. Si es fa una obra de temàtica, costa més de saber el públic, però amb una obra còmica és immediat la resposta. I sí, funciona. Hi ha un moment també que jo...
Bé, ara estic fent una mica d'espòlies, però vaja. Jo vaig entremis del públic per un experiment que fem i aquí és on veus els ulls brillants, no? I dius, vale, vale, estan a dins i estan disfrutant o estan patint. És com una alquímia, com una química, no? Exacte, és com una química, ben bé. I no saps mai la fórmula fins que no tens el públic davant, eh? L'obra diu molt de tu.
L'obra diu bastant de mi, sí, no del tot, hi ha molta part de ficció. És a dir, de la mare, el dimoni i jo, l'únic de veritat sóc jo. La mare és ficcionada, és a dir, no és la meva mare de veritat, perquè la meva mare, pobra, era bona persona i donava poc joc teatral. I aleshores m'he inventat una mare molt més conflictiva, molt més...
cabrona, si es pot dir aquesta paraula a aquesta hora, i aleshores en funciona molt més. I el dimoni, naturalment, és de ficció, perquè els dimonis no existeixen, però és un dimoni molt simpàtic, el dimoni cobalt, que existeix en els llibres de demonologia, i que és el patró dels comedians, el patró dels actors, de fet.
perquè van demanar un sant que els patronés, o que els patronitzés, i el cel va dir que no hi havia cap sant que volgués ser patró dels comedians, perquè tant els hi fotia ser sant que dimònic, amb aquells. I aleshores van anar a l'infern i van demanar un patró, i els hi van donar el dimònic cobalt.
Escrit tal com sona, C-O-B-A-L. No cobalt, amb T, acabat amb T. És que a vegades es confon la gent. No, no, cobalt. Dimoni cobalt, que es pot trobar per internet, eh? I és empresari dels teatres de l'infern, i és un dimoni que mata rient, que és molt divertit, això, i que m'enganya cada dos per tres, com jo, que soc un mentider nat.
El grup de WhatsApp, com es diu? El de l'hort? Hi ha un grup de WhatsApp de l'hort, no? Sí, vermut a l'hortet. I que és molt variopinto, que diríem, no? Hi ha com 80 o 90 persones, sí, sí, és tot barrejat. I tots junts fan a l'hort o no? No, jo faig convocatòries i s'apunta qui s'apunta. Generalment som una quinzena o així, no? Però sí, sí, és prou divertit. Sempre treus l'organillo o no?
No, a vegades. Per exemple, l'últim cop el vaig treure, imagina't, pel 27 d'abril, que era la Moreneta, i vaig tenir ganes de cantar el virolai a l'hort i vaig portar el pianet i vam cantar el virolai, sí, sí. I acaben tard les vermuts que els fotada? Sí, de fet, quan es fa fosc a l'hort ni a l'electricitat, hi ha un fanal de l'Ajuntament que ens il·lumina, però no n'hi ha prou, no? I aleshores quan es fa fosc ja marxem.
Segueixes amb excedència o no? A veure, aclarim això. Sí, jo soc funcionari justament de la DGAIA, imagina't tu, de la Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència, que ha tingut tan protagonisme darrerament. Doncs vaig demanar l'excedència en un moment en què la llei de la funció pública encara estava al Parlament gestant-se. Per tant, vaig quedant uns llims, una mena de llims, i tinc excedència fins als 68, quan es jubilan els funcionaris, no?
No hi tornaré mai a la vida, a l'administració, però és bo saber que, jo què sé, si mai anéssim malament les coses, puc tornar-hi. Basta arribar a exercir, eh?, com a funcionari. Sí, sí, sis anys de la meva vida. Sis anys enterrats en una oficina arxivant papers. Venir a la saga familiar?
Sí, la meva besàvia ja era funcionària, el meu avi també, després es va exiliar per la guerra perquè era funcionari de la Generalitat, la meva mare va ser funcionària i tots els meus germans han estat funcionaris. On s'ha presa cosir? Des tranquis, perquè a casa no em deixaven tocar la màquina de cosir i aleshores quan ma mare no em veia la feia anar, vaig trencar 30.000 agulles fins que al final vaig arribar a cosir millor que ella.
No que la màquina, que ma mare. I que les meves germanes, que ma mare s'havia dedicat a ensenyar els meus germanes, i en canvi a mi no m'ensenyava, saps? Un problema d'aquests de gènere, de masclisme de l'època. I jo he arribat a cosir millor que qualsevol de casa. Per l'afició que hi tenia. T'agrada?
M'agrada, m'agrada, m'agrada, em relaxa i, sobretot, ho aplico al teatre, naturalment. No faig roba per sortir al carrer, perquè la gent se'n enfiuria. Però amb teatre sempre queda bé, saps? I es veu de lluny, la roba i aleshores sí. Perquè no soc molt, tot i que vaig estudiar disseny de moda, però no soc molt ortodoxa a l'hora dels patronatges i tal i qual. Vull dir, si va més gran o més petit el vestit, fot una costura i s'ha acabat, saps?
Vas dir algun dia a casa que volies sector i és aquest moment que vas a casa i dius, ei, vull sector. Sí, exacte. Justament quan van obrir una escola municipal d'art dramàtic aquí a Tarragona, que es deia Josep Ixart, i la van tancar al cap de 7 o 8 anys, però en aquell moment va ser quan jo vaig dir a casa, jo vull sector, i a casa em van dir, perfecte, fes el que vulguis, però t'ho pagues tu.
És a dir, que no em van donar un suport explícit, però em van deixar fer. A l'obra jo explico que no, que m'ho van prohibir, perquè té més joc dramàtic, no? Però en realitat a casa van ser bastant... Ja t'apanyaràs, que era aquesta la política de casa. Ja t'apanyaràs, és a dir, fes-te responsable dels teus actes, no?
Llavors fer d'actor era una utopia o no? Comença amb Trono, amb Trono Villegas? No, abans, sí. Ja havia fet teatre infantil, de jovenet, i teníem un grup d'animació de carrer que es deia Quisca Rellisca. I ens posàvem caps grossos, i ens disfressàvem, i animàvem manifestacions i coses d'aquestes. En aquella època hi havia manifestacions per les nuclears, en contra de les nuclears...
I anàvem nosaltres allà a manitzar, no? Vull dir que jo ja vaig començar amb 14-15 anys justament amb els meus germans. Teníem un grup d'animació, sí, sí. Com a ser casellant? Quisca rellisca. Quisca rellisca. Quisca vol dir merda. Merda. I llavors era un grup així molt explícit.
I després ja, bueno, anem passant etapes, no? Sí, després apareix Dames i Vells a la meva vida, que és transcendent, és a dir, jo vinc de l'escola de Dames i Vells, no? I a partir d'aquí neix també Trono Villegas, i va creixent, i es fa la sala, jo entro al terrat, és a dir que, sí, sí.
De massipets, els vestits de Nora i... De sogra i Nora, sí. De sogra i Nora són teus, eh? Sí, el disseny és meu i la confecció bastant, de la Dolors Claravalls, que és la nostra modista de referència, però, a més a més, nosaltres hem fet tots els complements. Dic nosaltres perquè som un equip de tres persones que cosim, la Montse, la Maria i jo. Concretament, la que fa de sogra, la que fa de veïna xafradera i servidora. Perpetuadora, eh, a més a més. I a més a més, perpetuadora guanya, exacte, guanya sigut el seu any, sí, sí.
Molt hòbil, per cert, eh? Ja sempre recordo l'última entrevista que vam fer a la casa teva, a la casa teva, no, a l'estudi, de Dames i Vells, ella estava per allà cosint, eh? Sí, sí, exacte, la Montse Taulé, sí, sí. I la teva primera parella de Dames i Vells, recordes com es deia? Sí, la Victòria Gras. Els primers cinc anys de Dames i Vells vam ser nois i noies.
i va ser la Victòria Gràs. La Victòria Gràs va ser una persona important perquè ella era el nexe d'ajuntar gent de la Colla Sardanista Joventut Tarragonina, que va ser qui va assumir el repte de treure Dames i Vells al carrer, però es van dotar de gent de teatre. És a dir, la Victòria, que era al mateix temps alumna de l'escola de teatre, va cridar-nos uns quants, jo venia a l'escola de teatre, i per això Dames i Vells és una barreja d'actors i no actors, i sempre s'ha mantingut aquesta cosa. Ella va ser el nexe d'unió de molta gent.
Saluda l'Ave, si s'hi posa el telèfon. Aquí, la Victòria. Ah, Victòria. Hola, hola. Hòstia, que foc. Aquí recant de tu, nosaltres, que he dit coses bones. Ja s'hi sentit, ja s'hi sentit. Doncs sí, sí, jo sempre defenso això, que tu vas ser el nexe d'unió dels dos grups, no? I tant, així va ser. I quan érem homes i dones, no? Sí, érem homes i dones, sí, sí, va durar cinc anys, això.
Repassant, mira Victòria, potser tu te'n recordes, repassant per què les noies ho van deixar de fer, jo deia, bueno, algunes es van casar, algunes no sé què, però ben bé no hi ha una raó general, no? No, jo saps què crec? Jo crec que va ser perquè els homes van perdre una mica la vergonya i s'hi van afegir.
Ah, ja pot ser. I es van atrevir a vestir-se de dones, no? Sí, senyor. Perquè abans ho van fer noies perquè no hi havia prou homes per poder-ho fer. Ah, val, val. Aquesta dada no la sabia. Ah, que bo. I llavors, un cop, al cap de cinc anys, que suposo que tothom veia el que era i tot això, doncs vam canviar.
I que a mi em va fer una mica de pena, perquè clar, jo m'ho passava molt bé. Clar, clar, clar, clar. Si havíem de donar pas als homes, clar que sí. Sí, quan realment els homes es van transvestir, va ser un bombasso. Va ser molt diferent. Éreu de parella, eh, de Massivells, eh? Tu de què feies, llavors? Tu feies el mateix que ara o no? No, feia de vell primer. I tu, Victòria, de què feies?
La dama primera. Sí, la dama primera. Érem els que arrencaven amb el ball, no? Sí, sí. I éreu canyeros, llavors, Sama Civil, allà repartiu estopa a tort i a dret, o éreu més moderats per l'època? Molt poquet estopa, no? Repartíem. Sí, sí. Érem tímids en aquest aspecte. A l'hora de canviar el text, no ens atrevíem molt a canviar el text al principi de tot, no? Érem molt fidels al text original, que era molt antic, i, per tant, feia somriure més que riure, no? Estàs d'acord, Vicky? Sí.
Sí, sí, estic d'acord. El que sigui de veritat, que ens atrevíem molt a fer teatre pel carrer. Vull dir que jo recordo molt en tu, que no paraves, que tot simulaves, que queies, jo t'ajudava a aixecar-te. Sí, sí, que tocava la senyora. Aixecava faldides, sí, sí. M'amenaçaves amb el gallà, tu, i llavors li deies a qualsevol persona, a la senyora que estava pel costat, li deies...
Alguna cosa perquè participés amb nosaltres, vull dir que feies la connexió aquesta de la gent també, vull dir que una mica que participés el públic, clar, nosaltres anàvem passejant i no sé què, però anàvem...
Sí, increpant, increpant la gent, i tant, i tant. No t'ho esperaves aquesta, eh? No, no, estic viqui, quina sorpresa, que bo. S'ha de dir, no sé si puc dir viqui, però la Victòria s'ha jubilat fa no res, no? Sí, estic amb això. Estàs amb això encara fa dies, vull dir que bé, que feliç. L'enhorabona, no sé si... Sí, sí, enhorabona, i tant, i tant. Bona Victòria, ara que no ens escolta l'Oriol, abans rajava ell, de tu ara raja tu d'ell, va, què vols explicar de l'Oriol?
Mira, és que no és massa rajar, és una cosa que ell sempre ens deia, jo ho tinc molt present, quan ens canviàvem, ens maquillàvem, no sé què, clar, com que érem noies i superjovenetes, bueno, jovenetes, llavors totes anàvem mones amb el nostre rim, el nostre coloret, no sé què, i l'Oriol sempre deia, no ho van anar així, heu de maquillar-vos com a papones, no tan mones, no sé què.
Jo crec que amb aquests 5 anys que hem estat fent això, els dames i vells no hi ha hagut cap any que ho aconseguís. Vull dir que si mireu les fotos... Sortíeu precioses. Sortíeu precioses realment. Això, vull dir, perquè, clar, els records són les vivències i tot això que vam viure aquests anys, que van ser molt divertits. Vam salant molt nosaltres i crec que vam fer salar també el públic.
Vull dir que va haver com una continuïtat. Sí que és veritat que el text no era massa allò. Com ara. No, no era com ara. És que ara canviem gairebé un 95% del text. I allà no. Canviàvem un re, dos o tres parauletes. Sí, però com que teníem ganes de passar-s'ho bé, que la gent... I feien molt clown, ens tiràvem a terra. Te'n recordes? Feien molt de clown. I això a la canalla ens encantava.
Sí que és veritat Bona Victòria, escolta'm, gràcies per participar L'Oriol no ho sabia No en tenia ni idea Ell venia a parlar de seu llibre Una forta abraçada Gaudir de la jubilació I mira, ja et fitxarem de tertuliana I tant A xerrar el que convingui Una forta abraçada, Victòria Gras Un petó gran, Vicky
Dames i vells, clar, ara el veiem com el veiem, ara foteu canya, repetiu les coses. Ara sí, ara sí. Però s'ha consolidat, clar, Dames i vells, en parlàvem també l'altre dia, abans de Santa Tegla, però ja és indiscutible, no, Dames i vells? Home, fa 45 anys, realment, si no ens consolidem és per pagar-nos de bufetades. Amb 45 anys ja n'hem après molt, no?, de com funciona, sí, sí. I orgullosos, és un orgull per mi, Dames i vells. I Sogra i Nora també, tot i que té un anyet de vida, eh? Estic molt orgullós.
Oriol, el tema de l'hort, dèiem abans el tema de l'hort, clar, hi ha moltes vivències, no?, des del punt de vista personal, això d'anar a l'hort, amb la motoreta, et dona vida, això? Estàs una mica en pau amb la vida? No estàs en pau amb la vida? Encara li retreus alguna cosa a la vida? No, no, l'hort em reconcilia molt amb molta cosa, però no, jo no retrec, ni tinc res a retreure de la vida que va, m'ha anat molt bé, jo soc un afortunat, crec,
per la gent que m'he trobat pel camí i que m'han ajudat amb el meu somni, el meu somni era ser actor, i al final ho vaig aconseguir, ser actor professional, diguéssim, guanyar-me la vida amb això, i me la malguanyo, és a dir, que sóc un autor autèntic, no? Malguanyo la vida perquè amb el teatre, si haguéssim de viure al teatre, estaria sec com un ascle. Però, vaja, faig el que vull i em sento un afortunat, és a dir...
i l'hort és el complement de tot l'hort és el repòs del guerrer per mi i em dona molta pau i a més tenim alguna cosa en comú amb la meva parella la meva parella és més jove que jo i aleshores buscàvem coses en comú que ens ajuntessin com a parella i l'hort és un lloc comú
Treballem els dos a l'hort igual que els gats, no? Tenim coses en comú i les hores podem compartir. Trono Villegas, allà vas compartir també moltes coses, no? Moltíssima gent, eh? I tant. Amb molta gent. Amb molta gent, sí, sí. Jo recordo aquella obra de l'Alement Serva, ben volguda, ben triada, padrina consagrada. Sí, sí, sí. Volíem emolar una secta.
Sí, sí, era una secta catxonda divertida i cantàvem i ballàvem. La primera representació al Carnaval del 1989 vau significar el judici de Ricarnas Toltes, el Pallol, i eres tu el Fermí. El Fermí, sí, sí. Quina és la Rosa? Hi havia la Rosa Andreu, també, que feia de Quaresma, hi havia la Menuda, la Maria Salvador, Ferran Gomis, que sigui la Maria Salvador...
naturalment el Fermí, que feia de Déu, el Fermí feia de Déu i el feia de Dimoni. Sí. I vam tirar un cable de punta a punta de la plaça Pallol i tiràvem carretilles, de manera que semblava que Déu tirés foc contra el Dimoni, i era espectacular. I perillós, tothom, el públic estava a baix mirant-s'ho. Després recordem que pregunti com el fa conèixer amb el Fermí, que es coneixeu ja després. Mira, jo crec que també es vendrà el seu llibre, la que saludarem ara, perquè ja també està fent gira, està girant tres obres ara,
Molt bé, i tu? Bé, estàs a Sitges? Sí, sí, estic a casa. Molt bé, fantàstic. Doncs mira, jo fent promoció de l'obra...
Molt bé, nen, que no la vam poder venir a veure, perquè jo també tenia bolos. Ah, doncs mira, aquest cap de setmana, divendres i saps de diumenge, si t'animes. I si no, la farem més temps, eh? La farem a Barcelona, també, sí, sí. A veure si venim al Vendrell. Ai, a Sitges, tard, tard. A veure, perquè avui, precisament, la Coma està al seu monòleg, que jo també vaig amb ella avui i demà.
Ah, vale. Malament, però no, no, que visc ganes de veure-la, ja vaig sentir que anaves a Barcelona, dic, bueno, mal que estigui a Barcelona, un lloc d'altre la veuré, segur. I tant, i tant, segur. Va, Rosa, explica'ns batalletes d'aquella època, de la Trono Villegas, que... Batalletes, hòstia... Mira, jo faig, jo me'n recordo la lletra de l'obra aquesta, de l'Ament Serva, eh? Sí, sí. Jo me'n recordo, i més que anava pel passadís central del teatre, no recordo quin teatre era.
Però jo me'n recordo, i se'm va quedar gravada la frase de Tornada. Benvinguda, ben trobada, padrina consagrada. De fet, la Rosa era la líder de la secta. Era un lloro. Era un pollastre, sí, sí. Molt divertida, però estava boja com un llum. Però era molt impactant, aquell obre, perquè la Rosa baixava entre més del públic i buscava algú que volgués confessar-se. I la gent estava collonida. Tot com se m'agava.
A més a més, em posava 15 abril a les mans, perquè els tocava el front. I me'n pesquipava de 15 abril perquè fortíssimment em pesquipava. Que divertit. La primera no la vam fer la normal, d'aquesta. Sí, em sembla que sí. Ens vam quedar sense llum i la gent pensava que estava preparat. Sí, sí, i tant, i tant. Era com una preestrena, allò. Sí, sí. Va ser fantàstic. D'això jo me'n recordo...
temps abans, quan ja estava en mente a punt de preparar-la, que ens en vam anar a sopar, si no recordo malament, el Josep Maria, la menuda tu i jo, però disfressats. Ah, sí, sí, sí. Amb la perruca. Jo anava amb la perruca de la padrina i vosaltres de catetos de poble. Sí, era com dos poblarinos que sortien amb dues prostitutes, no? I vam anar a sopar als quatre i la gent ens mirava malament. Quines bogeries que fotíem, hòstia.
Moltes, moltes, moltíssimes. Érem molt inconscients. Sí, sí, sí, però divertit, divertit. Moltíssim, com quan se'ns va cremar la vestida allà arreu. També, també. Se'ns va cremar, era com el final de festa i se'ns crema una vestida i la gent aplaudint pensant-se que era el final de festa espectacular. I nosaltres collonets perquè teníem actors a dalt de la vestida que el Fermí, per exemple, que es va tirar, jo que sé.
Un desastre, però el públic ho va aplaudir. Sí, sí. I visca, bravo. Ole, ole. Ellos com els que són, al mig d'una plaça d'arreus crevant la vestida, home. Sí, sí. A les peixeteries velles d'arreus, i tant, i tant. Això qui hi era segur que se'n recorda, eh? Qui hi era allà segur que se'n recorda. Sí, sí, segur. Us heu d'anar a veure les mutes obres de teatre, eh? Tu tens que anar a veure les seves, la Rosa, i la Rosa vindrà a veure la teva. I tant, Rosa. Quan feu la del peix?
La del peix, ara, a Biloví del Penedès, la farem ara al novembre. Ui, això, no sé si cau lluny a prop, ja ho buscaré. Ja ens escriurem i ens informarem, d'acord? Sí, això, ja ens informarem. Per veure'ns, i tant. Bueno, escolta'm, Rosa, gràcies també per intervenir, ahir tampoc sabia que hi eres. Que va, que va, sorpresa absoluta. Que bé, molt de boig, nen, que fa molts temps que no parlem. I tant, i tant, ens hem de veure tard o d'hora, i tant, sí, sí.
Som així de relats. Som gent de la faràndua, del teatre. Exacte. Ens estirem molt, però hi ha distància. Sí, sí. No, no, que sí que ens hem de veure. Sí, sí. Ja tocaria, tocaria. Rosa, una abraçada.
Una abraçada encantada i contentíssima d'haver pogut parlar amb tu i intervenir amb vosaltres en aquest programa. Un petó ben fort, Rosa. Rosa Andreu, de la Trono Villegas. Trono Villegas, l'època de Trono Villegas. Sí, de l'època de Trono Villegas. És la Rosa de Marals de Tele. La dona del Toni Soler. La Tele, a veure.
La tele. No facis spoiler de l'obra, perquè jo crec que hem d'anar a veure l'obra, la mare, el dimon i jo, que allà ho expliques, allà ho expliques. Allà explico com va començar el Terrat, diguéssim, és a dir, qui em presenta l'Andreu i a partir d'aquí què fa de la meva vida que me'n vaig a Barcelona a treballar al Terrat, que és una empresa que naixia i que després s'ha fet molt gran.
I va ser uns anys apassionants vivint a Barcelona. 14 anys vaig estar vinculat amb el Terrat, que eren els seus principis, i vam fer programes molt xulos. Me'n recordo, ara parlàvem de malalts de tele, però per exemple a plats bruts, no?
que ara també se'n torna a parlar perquè TV3 ha estrenat un altre sitcom i la gent inevitablement compara, cosa que és molt lletja de fer, però vaja, era una època molt divertida. Hi havia el Sense Títol, La Cosa Nostra, una altra cosa, molt bé, molt fructífer. Es vau barallar o no, amb l'Andreu? No, no, que va, que va, no de tant en tant ens escrivim.
I no, no, no, barallat no. Per mi havia acabat un cicle. Jo sortia d'una sèrie que havíem fet per Telecinco, que es deia Moncloa, diguem-he, i que va ser molt dur perquè, just, clar, les sèries es deia Moncloa, parlava de Moncloa, i just...
Poc abans va guanyar el PP a les eleccions, amb la qual cosa el control i la censura van ser intensíssims i a mi em va cremar molt. I després d'aquesta cremamenta jo vaig decidir tornar a Tarragona i dir ja està, ja he tancat un cicle, descanso, ara me'n vaig a fer teatre i hi havia el projecte de la sala Trono, d'obrir una sala a Tarragona i tal i a mi em va entusiasmar aquest projecte.
Amb el Fermís vol conèixer el passadís de l'escola, castigats els dos al passadís. Sí, sí. El Fermí, com que eren pallassets... L'escola de Vallellano era l'escola? Sí, el col·legi Vallellano, que estava a l'edifici dels Caputxins. Ara estan construint una residència per avis, m'assembla, allà mateix. Era un tremendús, eh?
Sí, sí, ens vam conèixer allà, i d'allà que encara som amics, i de fet hem tingut vidres paral·leles. El Fermí també va ser funcionari i també ho va deixar per fer teatre. És a dir, que els dos hem nascut, hem crescut junts. Va, saludar-ho. Ferminet, també hi és? Sí! La mare que va parir. Sí, ho estic escoltant perquè m'interessa molt el que fas dient. Que mentida aquest. Molt, molt, vaig a penjar, vale? Vinga, adéu. Adéu, que vagi bé. Adéu, adéu.
Què tal? Què ets a tu aquí, recordant viejos tiempos de l'Oella Llano? És que clar, qui ens ho havia de dir? Qui ens ho havia de dir? Teníem una directora del col·legi, que es deia Mercedes Pàmies, com que ja és morta ja ho podem dir, que era una veritable cabrona. Estàs d'acord o no, Fermí?
Oh, no, no, era... Era una dona dolenta. A veure, mira, hem de partir de la base que quan tu entraves al col·legi vellano, el que veies era... el primer que veies és un crucifix, i aleshores el costat els dos lladres, que eren Franco i José Antonio. Exacte, exacte. Hi havia les dues fotos allà al costat del despai de la directora. Al costat. Això, en principi, era una cosa obligatòria que s'havia de posar en aquella època en tots els col·legis, però jo...
independentment d'això, que ja era una cosa que ja et donava una miqueta d'idea de com seria l'escola, la directora, jo recordo que la primera vegada que vaig arribar al despatx de la directora, el primer moment que jo tenia 6-7 anys abans de conèixer l'Oriol,
em va fotre la bronca davant dels meus pares el primer moment que em va conèixer. Sí, sí, sí. O sigui, em va renyar, o sigui, per la primera cosa. És a dir, tot això ja, a partir d'aquí, era una escola on es pagava, on... Sí, es pagava. Jo crec que jo vaig rebre més a l'escola que a casa.
Però bastant més, eh? Amb una vara, amb la mà. No, no, amb la mà, amb la mà directament. Amb la mà directament. Amb la mà, amb el regle. Amb la regle, sí. Sí, sí. De fet, hi havia alguns professors que ho aplicaven a aquestes mètodes. No tots. No tots, no tots, però alguns sí, sí, sí. Però la Mercedes Pàmies, sí, la Mercedes Pàmies... O sigui, tu arribaves... Era allò que diuen, no...
jo val més que li pegui, jo no sé per què li pego, però ell segur que sí, no? I ell sempre ens... Bueno, si era una veritable cabrona, era... Sí, sí, així estigui condemnada a la caldera de Pere Botero eternament.
Sí, jo espero que sí, però suposo que hi ha un lloc pitjor. Pitjor, tan de bo, tan de bo. Bueno, escolteu-me, l'amistat fins avui, no? L'amistat, clar, es va fer molta unió. Quan et puteixen fas molta amistat. Exacte. Això passa a l'Emili, a l'Emili passa. Quan et puteixen molt, fas molts amics i molts bons. Dura tota la vida, no? Exactament, el Fermí o tota la vida. De fet, quants anys fa, Fermí? Ja fas...
Doncs si és del 7, ara en tenim 14, doncs això fa 6 anys. No, fa exactament, jo crec que són, doncs això, 55 anys. 55 anys d'amics, sí, sí. 55 anys d'amics amb etapes molt curtes que ens hem vist poc o... Sí, sí. Que seguíem veient d'alguna manera, però més intermitentment. Més intermitent, sí, sí. Però més o menys sempre van mantenir el contacte. Sí. Hi ha una cosa...
que és molt curiosa que jo, o sigui, amb l'Oriol, és l'única persona, de veritat, és l'única persona de les que conec des de fa tant de temps. Primer que l'Oriol és l'única persona que conec des de fa tant de temps. Però a hores d'ara no hem perdut aquesta capacitat, que jo crec que és boníssima, això amb els anells, d'encara sorprendre'ns i encara fer-nos gràcia i encara riem. És a dir, a hores d'ara...
No hi ha dia en què ens expliquem coses, però sempre riem. Sempre riem, encara ara. Això és tan important. Et convida a l'Hort. Fermi, et convida a l'Hort. Tu hi vas a l'Hort, també, no? T'estàs al grup de WhatsApp de l'Hort? De la Vermut a l'Hort, no? I tant, home. Si no em poso al grup de l'Hort, li retiro la paraula.
Però ensenya-li a cultivar, que diu que se li mor tot, a l'hort se li moren les coses. Ai, sí, quina mala pata que tinc. A veure, és una zona bastant obaga i... A veure... Ja està, està caminat a posta. És complicat, però, vaja... No, a veure, hi ha coses que van... No és veritat, està orientat al nord, que està mal orientat, perquè els horts aquí s'orienten al sud. Però, vaja, jo intento fer el que puc...
Sí, no, no, però van funcionant. Home, encara no hem tret rendiment, vull dir que anem traient rendiment de tant en tant que ens cau alguna cosa, llimones, raïm...
Alguna esquiamet en una època i, bueno, escolta, anem vivint de l'hort, també, no? Ha vingut a veure l'obra, l'ha vingut a veure, no, el Fermí? Sí, i tant, i tant. De fet, el Fermí va venir a les prèvies. Abans d'aquests estreners ja havia vingut. Perquè, de fet, parlo amb ell. T'anomeno tres vegades. Tres vegades a l'obra. Sí, clar. Això és com el nostre senyor, eh? Sí, sí, perquè si forma part de la teva vida, clar, era innegable que l'havia de més. El Fermí va ser qui em va presentar l'Andreu Bonafuente, per tant, va ser clau, també.
I a més a més, clar, és que jo crec que tant amb l'Oriol com amb mi hi ha coses que, com deia ell, que han sigut clau. És a dir, jo perquè li vaig presentar a l'Andreu, perquè l'Andreu necessitava en aquell moment un actor, però amb el cas meu jo crec que és molt important el fet d'haver conegut l'Oriol en aquest cas, bàsicament perquè si jo em dedico al teatre és perquè l'Oriol em va fotre l'empenta. És a dir, jo va haver un dia que tots dos érem funcionaris...
Ell em va dir, jo li vaig preguntar, dic, escolta, jo m'ho passo molt bé fent dames i vells, dic, i què faig? I segueixo fent de funcionari o em dedico a fer de graduat social, que és el que estava estudiant.
I em va dir, a veure, tu amb què tu passes bé? Dic, home, jo m'ho passo a fer en teatre. I va dir, doncs aleshores, què fas, no? I va ser el que em va empènyer a dir, vés a l'escola de teatre, comença l'escola de teatre, i vés el que vaig fer. O sigui, va durar, va ser el temps de decidir i ja està.
I ara te'n penedeixes de la decisió? D'haver-te conegut o de...? No, d'haver triat el teatre en el doctor Brutal social. No, no, mai, mai. No, no, no, en absolut, en absolut. No, no, no, no. No, no, mai de la vida. No, no, no. És que no, no, no. Jo no sabria fer una altra cosa ara. És a dir, no...
És a dir, no concebeixo la meva vida sense fer teatre o sense fer d'actor o sense estar a prop del centre d'amics que estem. No, no, uf, no, no, ni de conya. Jo estava destinat a ser funcionari graduat social, pesar 140 quilos i anar a fer l'arròs amb els sogres cada cap de setmana.
Insuportables i... No, no, no. Escolta, Fermí, que es queden dos minuts. A veure si en 30 segons és capaç de convèncer els sovients que vagin a veure l'Oriol avui, demà o diumenge, o qualsevol altre dia que faci l'obra. L'obra que tu ja has vist, que has vist en preestrena.
A veure, és que no cal convèncer ningú perquè vaig anar a veure l'Oriol. És a dir, crec que val la pena anar a veure una obra de teatre d'entrada ja. Anar a veure teatre és bàsic, però a més a més que no cal convèncer ningú. És una situació, és un moment molt íntim, molt personal de l'Oriol. És una autoficció, és molt divertida, us ho passareu bé. I no hi ha molta cosa més a dir. Anar a veure l'Oriol, perquè anar a veure l'Oriol no cal convèncer ningú.
Oriol Grau, gràcies. Fermí Fernández, una abraçada. Una abraçada molt forta. Curiol, dediquem algú al programa? Doncs mira, el meu home, el Javi Saragossa. Vinga, no es va per ell. Una forta abraçada i molta merda avui, demà i diumenge. Gràcies.
Bon dia, són les 11. Us parla Ter Ortega. Els bombers han rescatat sense visió.