Bon dia, són les 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40.
La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal? Molt bon dia. Benvinguts. Ja sou conscients que han tocat les hores, eh? De fet, deu ser el vent, eh? Perquè déu-n'hi-do quina avantada que fa avui. Núria Cartanyà, bon dia. Les hores van sonant, o van tocant, no ho sé. Bon dia, bon dia. Bon dia, amiga González. Les 12 van tocant, sí, sí. I les 9 dos vegades, eh? A veure, està bé. Avui porteu un clatxa que fa un vent que... Pedres a les butxaques, diuen, no? Sí, sí, pedres a les butxaques. S'ho colla a ser una cançó.
Sí, sí. No? Pedres a les butxaques. Pedres a les butxaques. Tocant pedra. Molt bé. Escolta, que si demà teniu prevista una calçotada, busqueu un pla B, eh, si la feu fora, perquè demà també pinta... Ui, doncs amb les flames, no?, dels calçots. El tema és que es prohibeix. Si ho fas en un espai públic, queda restringit, prohibit.
ho han aconsellat, però generalment si el ventcat s'activa com s'ha d'activar, perquè sembla que també aquest vent s'allarga fins a... almenys fins demà dissabte, doncs no és gens recomanable acendre foc per fer calçots, almenys en llocs propers a bosc. I aneu molt en compte si conduïu, sobretot si baixeu cap a Terres de l'Ebre, que allà sempre ho feu una mica més fort, no, Miquel? Sí, bueno, sí, sí, i tant, i a l'altura de l'Hospitalet de l'Infant ja ni te digo.
Doncs molta prudència, molta compte. Agafeu-vos bé el volant i aquells que aneu amb moto també. Ai, que patirem, que ens agrada. A mi m'agrada moltíssim el vent. Passa que fa patir una mica, eh? Sí, sí. Es posa el cervell, el vent es posa el cervell a les orelles. A mi m'agrada perquè me despeja.
Au, ja està. No us agrada a valtros. Hi ha gent que li posa molt nerviosa. A mi em posa de molt mal humor. El vent em posa de mal humor. Així com la neu m'agrada... Fa patir, fa patir. Vas pel carrer i penso que em caurà alguna cosa al cap. A més, avui que veníem amb moto, vas oscil·lant a la carretera i no, no.
no és plan, eh? No, no, això fa ràbia. Però, bueno, mira, avui anirem al triàssic mitjà, que ja feia ben llavors, o del triàssic mitjà fins al plistosser superior, eh? Ja feia ben llavors. Avui sí em feia de ben. Ho saps perquè ho saps, no? Sí, sí, no. Ho diuen els experts. Li preguntarem a un expert, de fet, a una persona que li agrada molt aquella època, i també, doncs, fins a l'actualitat, perquè pràcticament des de petit que recull fòssils. Mira, ahir tenies el Joan Anton català, eh?
que ell de petit va fer un telescopi, se'l va fer amb tubs de cartró i lents de microscopi. Va fer nou anys, eh? Sí, sí. Va fer el propi telescopi i avui tenim una persona d'aquí una estona que de petit ja recollia fòssils i té una col·lecció impressionant de fòssils, però impressionant, eh? Sobretot de crancs, té molts crancs.
Fòssils de crancs, eh? De crancs i d'altres bestioletes de l'antiguitat. Allò que queda com a mercat a la... Bueno, un fòssil, clar. No, en té de molts antics i alguns de molts singulars. Aquella noc, ja no, pràcticament no, evidentment ja estan extingits. I qui és, qui és? És l'Àlex Sussó, que avui ens acompanyarà perquè dimarts que ve inaugura una exposició que diu que es diu així, atarreguen a totes les pedres, parlen...
I és una mostra fotogràfica que arribarà al Museu d'Història en col·laboració amb la Taneu de Natura de Tarragona, l'Ajuntament i la Diputació, i ell avui ens en parlarà d'aquesta mostra que ens abarca un període a prop de 240 milions d'anys, eh? És a dir que mirarem molt enrere. I un viatge, doncs, això, a través de la història natural, del territori, molt anterior, per tant, a època romana, eh? Anirem molt més enrere. Molt bé, a través de pedres i fòssils i tal. Molt bé, molt bé. Hem començat parlant de pedres i, mira, la primera entrevista va d'això.
I la segona es porta a parlar de la infància i d'aquest dia escolar de la no violència i la pau. El DENIP, que ja és un clàssic aquí a Tarragona que se celebra al Palau de Congressos amb la participació d'escolars. Mira, si no m'he descomptat, nous centres escolars en guany. Cada any s'escoll un tema per celebrar això el dia escolar de la no violència i la pau. Avui en general és el dia de la pau, però concretament també dintre de l'àmbit escolar.
S'escoll un tema. El lema d'enguanyes, les persones invisibles són essencials i és la manera en què volen retre homenatge amb aquelles entitats que treballen pel bé social, pel bé comú i que moltes vegades no són tan conegudes. Cada centre educatiu ha triat una entitat que li és afí o que per proximitat o perquè ha treballat d'alguna manera amb l'escola. En tenim de molt conegudes, com Creu Roja, per dir alguna cosa, o la Fanoc, per exemple, conegudes especialment per nosaltres.
Però tots en azul, eh? En fi, són clients d'aquesta casa, normalment, i de fet fan molta feina i molt reconeguda. Però en tenim d'altres més incipients, com l'Associació de Dones Africanes Indivisible, que treballen molt a Torreforta, o, per exemple...
L'escola de Sant Pere i Sant Pau ha triat el Club Bola i Sant Pere i Sant Pau, recordant els seus inicis, que va començar per afavorir que tots els infants poguessin fer esport. Doncs això, cada escola presenta una entitat social i els reta un homenatge, i això passarà aquest matí. No sé, no tinc xifres, però són un munt d'alumnes que...
700 alumnes al Palau de Congressos. Tota una celebració molt, molt xula, molt d'espectacle que fan, que es preparen durant tot l'any, que pugen a l'escenari. La veritat és que és molt sentit. Nosaltres els tindrem aquí, el que veuran avui al Palau de Congressos, en tindrem una rèplica en format d'una hora.
La setmana del 6, el dia 6 de febrer, de fet. Divendres 6 de febrer vindran col·legis i entitats, però avui, com que és el dia, volem contactar amb organitzadores del DENIP, organitzadores, de fet, perquè ens expliquin això com s'ha treballat enguany i el que implica posar d'acord tants centres i tants alumnes.
I farem repàs de resum de la setmana amb l'Abrido de Rius, la segona franja del programa i també, Miquel, l'escena cinematogràfica. Doncs sí, perquè arriba avalada per nominacions i premis aquest divendres al Cinemes Martí Suprim, una proposta protagonitzada per Timothée Chalamet i que es posa a la pell del Martí, que és un jugador de ping-pong amb molta ambició i que protagonista aquesta pel·lícula.
També destaquen a la cartellera el retorn de l'univers de la sèrie Aïda, amb la pel·lícula Aïda i Vuelta, en aquest cas dirigida per Paco León, o Send Help, enviat ajuda, que també sembla que està... bé, diuen que està força bé. En plataformes us destaco el Jason Momoa, que protagonitza una comèdia d'acció que es diu Los Hermanos de Molición,
a Prime Video. Los Bridgerton... Ja ho diré bé. Los Bridgerton tornen a Netflix amb quarta temporada i Disney Plus estrena Wonder Man.
Escolta, hi ha més gent allà que aquí. A la Peixera. Però què feu a escoltar en Tarragona ràdio? Tècnics, productors, gent de logística... Estan amatents, estan amatents, a veure què. A veure què han de fer, no? Preparats, estan super a punt per allò que convingui. Per cert, ara ja amb els noms. El dia 20 de febrer, ja us avanços, s'estrenava a l'Andreu Ben Salvatge, la pel·lícula sobre la tragèdia de fa 25 anys a l'Andreu. Em van parlar amb l'altor del llibre, perquè es basa en un llibre de...
que ha explicat aquesta tragèdia, doncs, és quan arriba el torp, eh?, com fa ben com avui, alta muntanya, i arriba el torp, i baixa, empica la temperatura, i amb aquella història del Jordi Cruz, que vam parlar amb ell al pont de moment, s'explicava, doncs, això que passava 25 anys. Van perdre la vida uns quants excursionistes, perquè de cop i volta es va agafar el torp, el vol d'Andarau, i, bueno, no sé, com si estiguessis al mig d'un huracà, però temperatures baixíssimes, bueno, en fi...
La pel·lícula arriba el dia 20 de febrer i també arriba aquí a Tarragona. Ja en parlarem, eh? Sina comercial o què? Sí. Que jo sàpig arriba a les Gavarres, segur, perquè ens ho han dit, com ho ha dit el llibre del Príncep, segur. Les Gavarres el dia 20, que és un divendres, estrena i ves que no fem algun programa allà del Pont de Mom, eh? El dia 20 ja et dic jo que no el faràs, el programa. No, jo crec que no. Ja t'ho dic jo que no, que el 20 de febrer tu no fas programa a les Gavarres. Ah, no?
Jo crec que no. Jo diria que no, eh? No, és que no. És que va ser que no. Ni el 17, ni el 17. Serà que no. Recordeu-m'ho després, eh?
Vinga, va, salutacions d'aquesta gent que ha escondit i també d'aquests que estan per allà a la peixera, el Joan Andreu Pérez, el productor, el Joan Maria Bertran, que el saluda, el Lluís Comas, a la part tècnica, el Mauri Fernández, de redactació audiovisual, aquí em deixo, Laura Guàs, Abril Rius, el GVD Gispert, qui us parla, Josep Sunyel, a les 9 i 8, anem per feina, perquè avui tenim també Espineta amb Tarragonins, i avui ens parla d'una mena privilegiada, la de l'Òscar Tusquets, blanca, una de les figures més influents del món de l'arquitectura, va conèixer Dalí, s'ha pogut a Dalí...
De fet, hi ha una foto d'ells dos que vali molt la pena. I hi ha un documental que es diu Dios lo ve, que si no l'heu vist, us recomano molt que el pugueu veure. Una reflexió sobre això, la seva profunditat, la profunditat del seu univers. I el tastet d'aquesta profunditat ens la fa algú que ja ha vist el documental, que és una persona que li agrada molt al cinema, que és la Joanna Granero, que ja fixa en aquest espai, tarragonina, directora del London Film Festival. Anem a sentir-la.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona. Amb les notícies sobre l'amor de David Lynch a finals del mes passat i tot el que s'està parlant sobre ell i la revisió de la seva obra, m'he trobat pensant i repensant el seu cinema. La veritat és que no m'ha agradat mai gaire i pensant-hi crec que és perquè em causa una sensació de gran incomoditat.
Aquesta incomoditat que m'ha causat invariablement ve d'una mena de doble realitat que es desprèn dels seus films. Per un costat hi ha una realitat que és aparent, la del somni americà, la prosperitat, la seguretat i la satisfacció d'aconseguir aquest somni. Per un altre costat, per sota, Lynch ens descobreix una realitat paral·lela que és molt més oscura, fins i tot macabra.
Aquesta realitat paral·lela aporta en si una sensació de perill constant i inevitable, una violència que ens pot sorprendre quan menys ho esperem. I ho fa de tal forma que ho trobo terriblement inquietant. I, a més, és que no hi ha cap explicació lògica, que és l'essència del surrealisme. El surrealisme d'Aragón, de Buñuel, de Dalí... I és com que un món no pot existir sense l'altre.
Últimament he tornat a veure Mulholland Drive, que es va estrenar l'any 2001. Aquí, paral·lelament al somni de Hollywood, Lynch ens descobreix un món retort i ple de desesperació i perill i violència. La Betty, de Naomi Watts, representa l'optimisme i la ingenuïtat d'aquells que persegueixen el somni. El seu alter ego, la seva Diane, representa en contrast la rabia violenta produïda per la desil·lusió i la impotència de l'aspirant actriu
els somners de la qual han estat aplastats per executius despiedats i altres artistes sense escrúpols. I entre dos personatges, la misteriosa i sexy Rita, que Lynch impregna d'una estranya qualitat, com si fos d'un altre món, cosa que ho fa tot encara més inquietant. Molts consideren que Mulholland Drive és l'obra maestra de Lynch, no sé si ho és. El que sí que sé és que és una pel·lícula magnífica i el seu estil és únic.
Per això no em sorprèn que en anglès el seu cognom es transformi en objectiu, l'inchant, descrivint un particular sentit de l'ironia en el qual el que és macabre i el que és mundà es combinen de forma inseparable.
La conclusió per mi és que, encara que no m'agradi, l'admiro molt perquè trobo que és un maestro de la creació de fantasies oscures i de mons absorbents i fins i tot un poeta de l'oníric, un veritable surrealista. Però se pot respectar el talent d'un artista sense que necessàriament agradi la seva obra, oi?
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
A Tarragona, totes les pedres parlen. Mostra fotogràfica que s'inaugura dimarts que ve, per tant ja us avissem en temps, perquè no només a veure la mostra, també a la inauguració, al Museu d'Història de Tarragona, i que posa el focus, la mostra fotogràfica d'Àlex Sussó, posa el focus en la col·lecció paleontològica del museu, una mostra que organitza l'Ateneu de natura a Tarragona, amb col·laboració del Museu d'Història, l'Ajuntament de Tarragona i la Diputació,
I a través d'imatges de fòssils que abarquen un període de prop de 240 milions d'anys. 240 milions d'anys. Per tant, anem del Triàssic a mitjà al Plistos C superior.
proposen un viatge, això, a la història natural del territori molt anterior, com podeu comprovar, a època romana. Reivindica, doncs, el valor també científic, patrimonial i de divulgació d'un fons que ja desperta interès a la comunitat d'investigació, no només d'aquí, sinó a nivell internacional. Parlem amb Alex Sussó, que avui ens acompanya, te la teneu de Natura Tarragona, col·leccionista de fòssils des de ben petit i amant de la paleontologia. Alex Sussó, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia, què tal? Benvingut. Mira, parlem d'entrada, perquè ara m'estaves ensenyant un llibre de l'Ateneu de Natura. No sé si és l'Ateneu de Natura, però això és un llibre que ara heu de mover per una pàgina, que surt un fòssil molt antic, aquest és teu, no? Sí, efectivament. I l'article. És un fòssil que és de la col·lecció de...
del museu ja diguem que és propietat de l'Ajuntament de Tarragona a través del museu i és una de les peces que forma part de la col·lecció i que evidentment ja crida l'atenció i té prou valor científic i documental com per publicar un article i és el que han fet aquí llavors t'explico una miqueta el que és la revista aquesta això és Nemus la revista Nemus és el volum de l'any passat és el volum 15
del 2025 i que el presentarem futurament el mes de març a l'antic ajuntament ja us en farem us avisarem en temps
Nemos és la revista de l'Ateneu de Natura. L'Ateneu de Natura neix a Castelló i el que han fet, per tema de proximitat geogràfica, cultural, natural, si m'apures, han fet una delegació a Tarragona i llavors ens dediquem a...
a publicar articles científics d'història natural. No tan sols de fòssils, sinó de... Molt variades, eh? I en llengües també variades. En gallec, català... Aquí s'admet escriure en català, que és el nucli, per dir-ho d'alguna manera, digue-li català o valencià. En castellà s'han fet articles científics en eusquera, s'han fet articles científics en gallec, francès, en anglès, evidentment...
I ja està. Llavors et podria dir que fora de les revistes indexades d'universitat i tot això, possiblement és la revista més sòlida i més bona i de més qualitat que hi ha en aquests moments. Hi ha un comitè científic destacat. Hi ha un comitè científic destacat. Absolutament. Entre l'Arsuaga, per exemple. Ho diria d'una altra manera. És a dir, encara que no estigui indexada, és a dir, té tot...
Té tota la normativa de revisions, com pot tenir un Nature, un Paleontologia o qualsevol altra cosa. És a dir, publicar aquí és com publicar en una altra revista. Simplement que pel món acadèmic potser no els hi val tant perquè estan sotmesos al tema de...
Deixa'm explicar això perquè hi ha gent que no ho sap. Perquè publiquen un article a la revista Nature o al Science i abans de publicar-se passa per un comitè científic extern a la revista. Normalment el procediment és que s'envia...
L'article s'envia als editors. Els editors fan una primera tria. Poden dir això ens interessa o no té prou nivell com per estar a la nostra revista. A partir d'aquí fan allò que diuen per parells, per peers. Ho envien a revisors del tema aquest i aquests revisors responen, és acceptable, revisions amb correccions menors, correccions majors o simplement es rebutja.
I aquí, doncs, segueix el mateix procediment. Anem a l'exposició, va, de dimarts que ve al Museu d'Història, fotogràfica, i en aquest període, 240 milions d'anys. Què hi veurem? A veure, la col·lecció que té el Museu d'Història de Tarragona avui per avui es composa, i us ho dic exactament, de 6.714 fòssils.
N'hi ha de grans, n'hi ha de petits, i el que veurem durant tot aquest mes de febrer és una mostra. Són fotografies d'unes quantes peces escollides, que no vol dir ni tan sols que siguin les millors, simplement que són les que hem tingut més abast per fotografiar en pla ràpid. I, d'una manera o altra, atès que no hi ha vitrina encara, doncs li fem evident a la...
a la població que tenen aquest fons allí i se'n podran adonar una miqueta de la qualitat i dels valors que tenen això. Per tant, hi ha 6.714 fòssils del dipòsit del Museu d'Història. Són teus aquests fòssils? Sí, sí, sí. Són fruit de la meva denunció. Recollits durant tota la vida, pràcticament. I aquí n'hi ha de molts singulars. Una vegada hem parlat amb tu dels fòssils que recollim. N'hi ha de molts singulars, alguns d'únics.
Espècies extintes, també, evidentment. No, evidentment, i segurament hi haurà espècies noves, però, clar, aquests fòssils corresponen a grups determinats d'invertebrats o de vertebrats. Llavors, què ocorre? Que aquests grups els han d'estudiar especialistes d'aquests grups. Si ens posem, per exemple, en dins de tauró,
que formen el gruix de la col·lecció, doncs haurem de recórrer a especialistes. Especialistes poden ser locals, que en tenim molt pocs, o poden ser estrangers. Estem en contacte amb ells i quan puguin ja vindran i faran el que haguem de fer. Per exemple, estem a punt ja d'acabar i de publicar una cosa que es va començar ja fa molt de temps, un estudi d'una tortuga marina,
restes d'una tortuga marina, que possiblement sigui una novetat a nivell, ja no diré regional, sinó mundial, dintre del registre fòssil, i possiblement estigui relacionada amb les tortugues que ens fan el niu aquí. Però no podem avançar fins que no es publiqui.
D'acord. Una babaua, tortuga... Podria, podria, podria, podria ser, podria ser. Si no, una babaua, una padrina de la babaua. Una parent allunyada, eh? Quin és el més antic dels que es podran... Bé, els fàcils més antics que hi ha en la col·lecció són representants del Triàsic i que provenen de les pedreres del Cuber, del Triàsic del Cuber. Són unes pedreres que...
que es consideren un lag esteta, és a dir, un jaciment excepcional, i, bueno, la col·lecció en té una petita mostra. No exaustiva, en té una petita mostra, suficient com per dir...
que a Tarragona el Coguer hi ha això, i el museu ho té. El nivell del mar en aquella época era més amunt, no?, evidentment. Mira, el món, tal com el coneixem ara, no té res a veure amb com ha estat abans, ni té res a veure amb com serà dintre de 20 o 30 o 40 milions d'anys. Passaran coses i no serà totalment diferent. Mira, si ens posem, si entrem en aquest tema...
Us podria posar un exemple, suposo que tots n'haureu sentit, tots els que treballeu amb el patrimoni romà, patrimoni de les pedres de Tarragona, les pedres que coneixem, que edifiquen, haureu sentit parlar del llisós de Tarragona, el famosíssim llisós de Tarragona. És una pedra ornamental i constructiva, per exemple, les fonts de la catedral,
a les cales de la catedral, estan construïdes amb el llisòs de Tarragona. Llisòs de Tarragona es va formar en un moment amb sediments més o menys d'aigua, diguem, aigua dolça, i es va formar fa uns 90 i escaig milions d'anys
en un moment en què tot el planeta estava pràcticament inundat d'aigua marina, tenia un nivell de mar altíssim. Canvia Tarragona, resulta que hi havia com unes illes i era com un refugi. Com ho sabem, això? Doncs, bueno, ja he dit, les pedres parlen. Unes parlen fort, quan veus els fòssils grossos i molt evidents, i d'altres parlen fluixets i xuegen quan veus fòssils microscòpics.
I aquí, gràcies als fòssils microscòpics d'unes algues marines d'aigua dolça, hem pogut descobrir que el llisós de Tarragona, trobat al Camp de Mart, al pati del Col·legi Sant Pau, i tots aquests penyassegats que tenim allí, ens han dit tot això. Que allò es va formar, que era un refugi d'aigua dolça, per dir-ho d'alguna manera, en un moment en què tot el món era pràcticament aigua salada.
De les que s'han triat per l'exposició, de fet, parlant de fotografies, no sé si encara no tenim, com deia, les vitrines, per tant són fotografies. Quantes són? Vora unes 50. I les peces, hi ha una miqueta de tot? Les peces, doncs hi ha una miqueta de tot. Hi ha una miqueta des de vertebrats, també hi ha invertebrats. S'ha buscat, no és una exposició fotogràfica,
O l'ús, per dir-ho d'alguna manera. No hi ha ni grans tècniques fotogràfiques, ni grans llums, ni res. És a dir, les fotos el més expressives possible. I anant a buscar també una miqueta per un costat la divulgació i per una altra l'estètica també, que l'estètica també crida. Fòssils són bonics. Sí, sí.
Uns més que altres, no? Uns més que altres, efectivament. N'hi ha que són molt expressius i d'altres no són gens... Són molt inexpressius. Evidentment, aquí què s'ha triat? Doncs s'ha triat... Alguns de bonics. No tots, perquè en 6.714 seria molt difícil triar el millor de cada cosa, no? Però, bueno, hem anat de pressa i així, doncs, bueno...
La ciutat sabrà que té aquest fons. S'inaugura el dimarts que ve. El dimarts que ve es munta l'exposició i estarà oberta al públic. I la inauguració formal serà el dia 5, que és dijous, a les 6 i mitja de la tarda. En presència de les autoritats, esperem, de consellers i de públic en general, per dir-ho d'alguna manera.
De les peces, d'aquestes 6.714 peces de fòssils, quines són les joies de la corona? Les joies de la corona són moltes. Dit d'una altra manera, cada grup té la seva peça especial o les seves peces especials. N'hi ha que... Si parlem de la tortuga, parlem de la tortuga, però hi ha altres coses...
La col·lecció de dents de tauró, per exemple, de peixos, possiblement et podria dir que és la més important per qualitat i per quantitat que de tot l'arc mediterrani ibèric.
Aquests moments, podria dir. No vull dir que no hi hagi peces molt bones en altres llocs de l'estat, però recollides, si hi ha capses, si hi ha enumerades, això et puc garantir que és de les millors que hi ha. Per exemple. Un adent de tauró, jo m'imagino un adent més o menys com una falange, com un dit més o menys gran. N'hi ha que sí, n'hi ha que són mil·limètriques. Hi havia moltes espècies.
I aquí, home, com a curiositat, per exemple, tot el que coneixem ara com el Camp de Tarragona, com a unitat geogràfica i política, que veiem el Camp de Tarragona envoltat per les muntanyetes de Prades per un costat, Pont d'Armentera, Massís de Bonastre, tot això, tot el que és el Pla. Imagina't que fa uns 13 milions d'anys tenia una entrada d'aigua...
i estava plena de vida. Aigües molt clares, plenes de vida, molt de peix, molt de molusc, i els taurons allà fresaven, però va ser de bé. Hi havia menjar per tothom. Hi havia balenes, cocodrils, dofins...
i hi havia vida per tothom, allí tothom podia viure. Clar, aquestes restes te les vas trobant al camp de Tarragona, tarragonès, bàsicament, i són molt curioses. Clar, jo ara pensava, amb la cronologia de fa un milió d'anys, que ja em costa pensar-ho, de la boella, amb els dents de sabre, els mamuts, hipopòtams, que jo era com una llacuna, no?, de la zona de la boella, i ja em costa imaginar-me un milió d'anys enrere, clar, tu dius 13 milions d'anys, no?,
I aquí parlem dels 140 milions d'anys. Les magnituds temporals amb geologia ens costen molt d'assimilar. Nosaltres tenim unes durades. Parlem de l'època moderna fa 2.000 anys i 2.000 àngels geològicament parlant no és res. I això que et parlo dels 13 milions d'anys pràcticament ja era ara.
I estan ben conservats, aquests fòcils, per tenir 240 milions d'anys. Perdó, els de? Els de 240 milions d'anys. En concret, aquests que venen de les pedreres del govern Montreal, aquests en realitat no estan conservats. Són impressions. Són animals que caien en un fons, caien en un fons com una llacuna,
mig marina, mig aigua dolça, i que deuria ser molt àcida i que no es conserva cap resta orgànica. Són simplement impressions d'una aigua super calmada i les impressions són absolutament delicades. Pensa que inclús s'han conservat impressions de meduses. Una medusa és excepcional, és a dir, que no té una entitat, no? Però, per contra, no s'ha conservat ni cap mena d'os, ni dent, ni res. Són només impressions. Això ho veureu.
I és espectacular. Per això li diuen que és un lagasteta que és únic, dels jaciments únics al món. Com, com? Que són? És un dels jaciments únics al món. El d'aquí del... El del Cuber. Sí, sí, el Cuber Montreal. Això té un nom dintre del món de la paleontologia. Són els jaciments excepcionals, que hi ha d'Alemanya, l'agasteta... I, bueno, que no sé què vol dir, però es diuen així. I...
Per què vas començar a recollir fòssils, Alex? Ai, mira, per curiositat, com qualsevol nen petit de la nostra edat. Simplement la diferència en tots els que anàvem a col·legi i sortíem el dissabte a buscar pedres, és a dir, jo he continuat i els altres no.
I el tema és aquest, no hi ha més. I el primer recordes dels primers fòssils? Absolutament, absolutament, absolutament. Recordo la primera dent que vaig trobar a Tauró, em va impressionar, Mas de Pastoret, terme municipal de Tarragona, curiosament, tot i tocant el Catllà. Recordo el primer clipeaster, uns herissons enormes que en tenim molts aquí a Tarragona, que tenen forma de campana. Primer, que me'l va portar el meu pare,
li va donar un pegès dels Pallaresos o alguna cosa així, se'l va trobar i va dir, mira, per mon fill, me'l va portar i encara el tinc, el conservo, i aquest seria el número 1 de la meva col·lecció de petit. I aquest no ha anat al museu.
que et queda com a propietat. Clar, n'has recollit molts per aquí, però també has anat a altres llocs a buscar-ne? Aviam, la col·lecció es composa de peces de Tarragona. Quan diem de Tarragona, diem Tarragona, diguem-li província, comarques de Tarragona. Bàsicament del tarragonès, però províncies. Ara, a títol personal, com a col·leccionista, per un costat, i per altra banda, com a...
diguem-li especialista en crancs fòssils, això sí. Llavors, ja aquí estem parlant de tot el món.
Dic tot el món, dic literalment tot el món. La meca dels fòssils és a algun lloc o no? N'hi ha tot arreu. N'hi ha tot arreu. N'hi ha tot arreu. N'hi ha tot arreu. Hi ha llocs que no n'hi ha, que n'hi ha molt pocs, perquè els terrenys són granítics o coses d'aquestes o volcànics i llavors costa molt que hi hagi fòssils, però bàsicament en trobes a tot el món.
Recordeu, a partir de la setmana vinent, aquesta exposició a Tarragona, totes les pedres parlen al Museu d'Història. Museu d'Història. Fins al dia 27 de febrer, a l'antiga audiència. A l'antiga audiència. Entrada lliure.
i possiblement s'organitzaran visites guiades, però això encara s'ha de confirmar. I la inauguració has dit que és? És el dia 5, que és dijous, a les 6 i mitja de la tarda. D'acord, a l'antiga audiència. A l'antiga audiència. Aquesta col·laboració entre el Museu d'Història...
amb el suport de l'Ajuntament, l'Espai, la Diputació també, i la vostra, de l'Etsusó, amb aquesta tria de fotografia. És important dir-ho. Encara no es veuran els fòssils. Però la idea és que en un futur es puguin exposar també les peces. Diguem que em costa respondre, però tot això va lligat al futur del propi Museu d'Història de Tarragona, Cala Capito i tots els projectes que hi ha. Jo aquí no puc aprofundir més.
Àlex, que vagi molt bé. Gràcies per acompanyar-nos, com sempre, i per venir aquí a la ràdio. I, escolta'm, 6.714 per a un que està a casa, que aquest és el... Aquest ho vull veure algun dia, eh? Perquè ja el portes. Ho vull veure. Que vagi molt bé, que sigui conèixer. Gràcies a tu. Vinga, gràcies a vosaltres. La veu de Tarragona. La teva veu.
Agafa confiança, vulguis o no, quan estàs a un club com el Nàstic i les coses no surten, doncs jugues amb una miqueta amb aquesta ansietat de voler que et surtin els resultats i voler guanyar i voler teure't a dalt. Com diu el tercer capità del Nàstic i màxim golejador de l'equip Jaume Jardí, la victòria del passat cap de setmana ha de donar confiança a la plantilla.
Diumenge, 1 de febrer, a dos quarts de nou del vespre, viurem al partit de la jornada 22 del grup segon de primera federació des de l'estadi municipal de Santo Domingo en el partit entre l'agrupació deportiva Alcorcón i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho, els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana, els diumenges, a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
TGN Sports, amb Joan Andreu Pérez.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Les persones invisibles són essencials. És el lema d'on guanya del DENIP, aquest programa que comença d'aquí una estona, al Palau Firal i de Congressos de Tarragona.
És la celebració del dia escolar de la nova violència i la pau, i d'aquí no se n'arrenca amb uns 700 alumnes a l'Auditori August del Palau de Congressos. Està molt bé perquè són uns 700 alumnes, com us dèiem, que els podran veure a l'escenari d'aquest palau des de dos quarts d'11 fins al migdia.
amb un acte que es fa cada any i que, a més a més, el dia 6 els tindrem aquí. El dia 6 de febrer ja us ho avancem. Això és la setmana vinent, divendres d'avui, amb 7, el dia 6, divendres. Els tindrem aquí als estudis, una representació d'aquests diferents centres escolars que n'hi ha uns quants. La llista és llarga. En volem parlar i ho fem en conversa amb la coordinadora del Danip, Pilar Sada. Pilar, què tal? Bon dia. Hola, bon dia.
Què tal? I mira, Rosa Nevado, tècnica també dels serveis educatius de l'Ajuntament de Tarragona, que també la tenim en línia. Rosa, què tal? Bon dia. Hola, què tal? Bon dia. Bueno, expliqueu-nos, no sé qui vol començar, de les dues, tu mateixa, Pilar, com es presenta en guany amb aquest tema? Les persones invisibles són essencials, no?
Sí, mira, això és la 14a edició d'aquest projecte d'Educació per la Pau, que ja portem celebrant aquest acte conjunt del Danip 14 anys, i per tant és una xifra molt elevada, i en guany hem volgut dedicar-ho als referents per la Pau. Normalment, quan parlem de referents per la Pau, tots ens venen al cap persones que han estat capdals,
per aquesta consciència de la necessitat de construir una pau en el món. Mahatma Gandhi, que precisament avui, el dia del Danip, celebra l'aniversari de la seva mort i que en la seva vida va ser un referent importantíssim per la lluita per la pau. Pau Casals, persones tan referents per tots nosaltres, però moltes vegades tenim al costat
persones que fan moltíssimes activitats en prou del conjunt de la societat. I això és el que hem volgut una mica treballar en guany. Aquests referents més propers que l'alumnat té en el seu barri, a la nostra ciutat, entitats, associacions que treballen
pel bé de la comunitat i tots ells han estat treballant amb entitats i associacions de Tarragona, veient què és el que fan, com ho construeixen i una mica adonar-nos que tots podem ser agents de pau en el nostre món. I això és el que venim avui a presentar, a compartir en aquest acte del DENIP.
Jo ara estava veient el programa, que el tinc davant, a Rosa, i veig que cada centre presenta també un projecte, no?, i és molt bonic, perquè van pujant a l'escenari i cadascuna de les escoles, centres que han participat, doncs, bueno, presenta una mica el seu projecte, no?,
Correcte. La veritat és que estan treballant per aquesta proposta. És una proposta que treballem conjuntament, centre educatiu i diferent departament de cooperació, llum en directe, de l'Ajuntament, conjuntament l'escola de música, en què proposem aquest tema, com ha dit la Pilar.
I que, evidentment, cada centre s'agafa aquest projecte i el fa seu, elaboren els nens de la seva classe, decideixen quina entitat amb qui volien col·laborar. I en tot aquest tema van proposar, van explicar una miqueta el que han fet i, a banda, els exposen d'una forma...
atractiva, divertida, la veritat que és un acte molt bonic en què no només es presenta tot el que s'ha fet fins ara, sinó que també és un acte on tots els nens s'ho passen molt bé perquè tothom proposa cantar una cançó o una coreografia i tot això està decidit per els nens en què participen activament i s'ho passen superbé, la veritat que fan una feina fantàstica nosaltres, la veritat que
centre educatiu en aquest apartat. És un grup de treball que treballem tot l'any i que ho sabem coordinant entre tots i cadascú posa des de l'Ajuntament proposant la coordinació i també la forma una miqueta de coordinar els temes conjuntament amb el centre educatiu, les necessitats, reforç i la veritat que és un projecte molt bonic d'equip de tot.
És això, eh, Pilar? Mira, veig que hi ha, clar, des d'alumnes d'escola a alumnes d'institut, eh? Per tant, també, aquí hi ha també una confluència d'alumnes, de nois i noies, aquests 700 de diferents edats, eh? Que també és important que intertuïn entre ells, no?
Sí, absolutament. Això és un acte en què, com es pot veure, hi ha alumnes d'educació primària, educació secundària obligatòria, batxillerat, educació especial, i tots ells comparteixen un mateix programa de treball i tots ells ho fan d'una manera distinta i aquest acte del DENIP és precisament un acte simbòlic per poder compartir tota aquesta feina.
I, en certa manera, és un referent, no?, perquè tots aprenem de tots, també. I llavors creiem que és una molt bona ocasió per aquesta complicitat en el treball, també, i en la construcció educativa, i en la construcció de la nostra societat.
Tenim alumnes aquí que són els que faran de presentadors, que aquest any són de l'Institut Torreforta, precisament primer d'ESO, i no sé si voldríeu parlar amb algú d'ells, que segurament us donaran una informació molt més directa del que han estat fent. No sé què et sembla, Josep. Home, estava perfecte. Si tens algun per aquí, perfecte. Doncs mira, els tenim aquí, si vols et diuen ells el seu nom, i són els que faran de presentadors.
Ara te'ls passo. Perfecte, Pilar. Anem a parlar amb aquests alumnes. Hola, bon dia. Com et dius? Jo em dic Martina. Martina, què més? I pone Domènech. Què tal, Martina? Molt bé. Preparada? Sí, però molt preparada. Em passa amb els companys. Em passa amb els companys. Hola, què tal? Bon dia. Com et dius? Què tal? Ha preparat per fer això? No sé, escolta.
Dic, preparat per fer això, per enviar... Sí? Explica'm, què passarà d'aquí una estona? Què fareu? Hola? Hola, què tal? Bon dia, com et dius? Espera, què s'estan passant del micro? Un moment. Digue'm, digue'm. Vinga, nos posem en lliures i parlem amb aquests alumnes. Ara ens sentiu tots, no? En mans lliures, sí, no?
Sí, ara et senten tots, sí. Doncs vinga, un que m'expliqui què és el que fareu avui, d'aquí una estona, aquí al Palau de Congressos. I per què creieu que és important aquest missatge de pau? Què fareu avui? Presentarem les associacions que hem escollit aquest any i és important perquè tots necessiten pau.
Estic molt nerviosos. Estan nerviosos que ho faran molt bé com cada any, això segur. Però el que és molt important és que han estat treballant amb totes les entitats. Ells, per exemple, han treballat amb l'Associació Indivisible, que estaran aquí presents avui també, perquè al final de l'acte hi haurà una petita sorpresa també i tindrem la presència de totes aquestes associacions.
que han sigut molt diverses, perquè ells han treballat amb l'associació Indivisible, però altres centres han treballat, no m'agradaria deixar-me ningú, però amb Epilep, que és una associació que treballa amb temes de conscienciació sobre el tema de l'epilèpsia, amb Tots en Blau, que treballen sobre tutors, mares i pares de persones amb autisme...
amb Afanoc, que és l'associació de nens i nenes oncològics, amb Creu Roja, el Club de Volei Sant Pere i Sant Pau, el Centre Cívic Sant Pere i Sant Pau, l'Escamot Cooperativa, és a dir, una quantitat d'entitats tan diverses que treballen tant en àmbits socials com de salut, com de...
humanitari, que realment han donat una visió de tot el que podem fer cadascú de nosaltres i de la nostra responsabilitat per convencir-nos en la gent de pau, que jo crec que ha sigut una mica el motor principal de tot el projecte durant aquest primer trimestre de curs i que avui veurem aquí, avui, en el Palau Firal. Molts centres, com diu la Pilar, em presentaran els projectes que han fet amb diferents entitats i hi haurà també interpretacions musicals, que sempre que han quedat n'hi ha, eh?
Sí, i tant, i tant. Tenim preparat, ahir vam fer una miqueta d'insaig, i tenim preparat unes pagues magnícies a l'escola d'educació especial. Tenim preparat, com sempre, no s'emocionen a tope, i tenim preparat també una performa, hi ha que canten, hi ha que baixen, i la veritat que és molt impliquidor, perquè no només és l'àmbit també de la profunditat, de treballar per l'educació i per la pau, sinó també
també que ells la viven d'una forma molt rúdica i de veritat que això li entra molt bé, aquest discurs. És el dia escolar de no violència i la pau, avui al Palau de Congressos d'aquí una estona. No us volem prendre més temps, perquè a més vindreu el dia si és aquí, la setmana que ve. Ah, perfecte.
I em consta que anant entrant, que ara, clar, la part difícil és que vagin entrant tots els 700 i anar col·locant-los, eh? Sí, sí, ja comencen, som més de 600 alumnes i ara han d'anar, comencen a arribar i comencen a posar el seu lloc, estan ensayant en un altre centre i la veritat és que estan preparats, estan fent un petit esmorzar
o sigui que aquí tothom està preparat ja perquè comenci a les deu mitja i amb moltes ganes de presentar el que han fet, que tenim moltes ganes. Rosa Nevado, tècnic al Servei Educatius de l'Ajuntament, una forta abraçada i també la pilaçada, corredor del Daní. Gràcies a tots les dues i ens veiem el dia 6 aquí. Moltes gràcies, eh, moltes gràcies. Adéu, adéu. Adéu, adéu.
Doncs mireu, les 9.47, això arrencarà dos quartons a la matí al Palau de Congressos, dia escolar de la no violència i la pau, amb aquest lema enguany de les persones invisibles són essencials. I ara us parlem també d'una cosa essencial, que és la cultura i el teatre i la dansa. Perquè l'acompanya Núria Cartanyà us recomanem una proposta de cara al cap de setmana a la Sala Trono, que no us podeu perdre.
La proposta de la Sala Trono aquesta setmana ve en forma de dansa. És un espectacle escènic, però que té molt a veure amb el moviment. I és que el signa la companyia Evoe, companyia tarragonina. Segurament us sona, eh? Outsider. Direu, ai sí, ja ho he vist jo això, ho heu vist. Possiblement el Teatre Tarragona perquè es va estrenar ja la primavera passada.
És una coproducció entre diferents ciutats d'aquí del territori i que ara podreu veure a l'escenari del Teatre Magatzem dins la programació de la Sala Trono. De fet, tanca la programació de tardor-hivern de la Sala Trono.
La diferència, jo crec, del fer-la ara en un escenari molt, molt proper, com és el del magatzem, farà que la veiem d'una manera diferent, a part del que pugui haver canviat o evolucionat l'obra. De tot plegat, en parlem i li preguntem a l'Anna Corredor, que és l'ànima mater de la companyia. Anna, bon dia. Hola, bon dia. Com ha estat? Bé, escolta, amb ganes, primer de preguntar-te si ha canviat, no?, des d'Outsider, des de Calabau, estrenat la primavera fins ara.
No és que hagi canviat, el que passa és que també es va adaptant als diferents escenaris, per dir-ho d'alguna manera, llavors és veritat que tenim aquesta oportunitat de poder-ho fer a la Sala Trono, que la Sala Trono és un espai que nosaltres estimem moltíssim, és casa, i de poder-ho fer en aquesta ocasió al Teatre Magatzem amb unes dimensions diferents, com s'ha estrenat a Outsider o el recorregut que ha tingut fins ara, que han sigut en teatres més de mig format o una mica més especials,
més d'espai, i ara anem a buscar aquesta proximitat i aquest acolliment de l'escenari.
T'hem de preguntar, perquè tot i ser una peça de dansa i dansa contemporània i de moviment, jo crec que té un missatge molt clar, un fil conductor des de la mateixa portada. La fotografia que il·lustra l'obra ens ensenya una persona que sembla un nòmada. De què va la història d'Outsider? Què voleu explicar? Mira, Outsider és una peça de dansa teatre, concretament, perquè hi ha una part en la qual...
el cos es posa al servei de la interpretació, però la condueix molt a aquest segell una mica més de la dansa teatre. Outsider està inspirat en les estructures dels contes tradicionals i en les seves figures simbòliques i arquetípiques, i sobretot sobre el que parla és un camí iniciàtic, i llavors és una mica...
venir i acompanyar-nos a veure Outsider és d'alguna manera participar d'aquest camí iniciàtic, d'aquest personatge, que és per on es travessa aquest camí, i és l'Outsider que al final totes les estructures que porta el que seria un camí iniciàtic i totes aquestes aventures, con los donantes, con los dañantes i tot el que va passant entremig de tot aquest camí,
és el que l'espectador o l'espectadora anirà vivint i per això també suposo que anirà passant per diferents emocions, no?
Ah, que hi ha text a l'obra, o és tot moviment? No és que hi hagi text, però sí que hi ha... Bueno, hi ha una part d'interpretació clarament dita on es posa el cos no tant en un moviment continu coreografiat, sinó que es posa al servei d'una interpretació d'un personatge, d'una vida a un personatge. I, bueno, jo també llenço paraules, vaig parlant... No hi ha un text pròpiament, però sí que el personatge... Bueno, ell ha de parlar amb els seus ancestres, no?,
en aquest camí iniciat i que has d'anar parlant amb diferents personatges que es va trobant, tot i que és un solo de dansa, teatre, però hi ha personatges místics per allà darrere que sovint l'estan acompanyant també.
Clar, té un punt de misteri tot plegat, no? Sí, té un punt de misteri, sí. I estàs tu sola, com a intèrpret, ets l'única ballarina que hi ha a l'escenari. Sí, com a intèrpret estic jo sola, així diguéssim, de cara al públic, però és veritat que hi ha també tota la persona que s'encarrega de tota l'assistència escènica, que és una peça fonamental, que és l'Isabelas,
que és part de la companyia, i després, bueno, so, llums, com sabem, però sí, sí, a l'escenari, diguéssim, així, de cara en fora, estic al davant jo, diguéssim. De fet, sempre recomanem mirar la fitxa artística.
de les obres, i a la sala Tronau ho tenen molt, molt present, perquè quan entreu a la seva pàgina web, a part de haver-hi la part esquerra de la web, on veus de què va l'obra i tot, a la part dreta dediquen un bon espai a publicar la fitxa artística, i especialment en el que són espectacles de dansa es veu molt clar tota la feinada que hi ha darrere i la importància de la música, per crear també tota l'atmosfera, tota l'ambientació.
Sí, aquí hi ha un equip molt bonic, i a més, Outsider és una peça que s'ha creat entre Londres i Tarragona, i llavors el director artístic és el Chris Evans, que és un intèrpret i ballarí britànic, i és per això que s'ha estat fent, i ell és, bueno, jo sempre he sigut una persona que he admirat molt, que m'ha agradat molt la seva feina,
i és realment ell qui ha posat el fil a l'agulla amb tota la part de la direcció escènica, així com tota la part de creació musical l'ha fet el Cris Moya, que ja ha fet altres composicions musicals per diferents espectacles, i la veritat és que ha sigut un equip preciós.
En què ens hem de fixar? Quan veiem Outsider, a quin moment dóna'ns una clau o algun punt per fer la complicitat de quan vinguem a veure-la? Jo crec que l'Outsider, jo crec que hi ha una cosa, per almenys una cosa que pel director ha sigut molt important, per el Chris Evans, és pensar molt en que estiguis enganxada durant tot el trajecte, és a dir, que durant tot el viatge tu puguis acompanyar aquest personatge, no?
En moments et pots identificar, en moments el pots inclús com rebutjar, però que tu en tot moment et sentis una mica enganxada a aquesta història, una mica com submergida en aquesta màgia del que serien els contes tradicionals i en les seves estructures, que per això també són estructures simbòliques i arquetípiques, perquè...
ens fan comprendre potser una part de la realitat que no és tant la part intel·lectual sinó la part més simbòlica, allò que està... que està en nosaltres d'alguna manera, que és una memòria que ens acompanya. Anna, i a nivell de personatge, tota l'estona estem parlant d'un personatge que és el que va conduint l'espectador també. Quin tipus de personatge és? Tu ara deies, a vegades l'odiaràs fins i tot? No, no és que l'odis. L'outsider, jo crec que no el pots odiar en cap moment...
Perquè és molt entranyable, l'Outsider és un personatge molt entranyable, però com que ell va passant per diferents etapes en el seu viatge, el vas veient en diferents estats. Llavors, des d'una part més ingenua, on ell està amb la seva missió, perquè l'Outsider és un personatge que té una missió, que és el cuidador, cuidadora del foc. I l'Outsider està inspirat en la figura del Ceniciento, perquè en realitat no és Cenicienta, perquè Ceniciento, que és el cuidador,
de la hoguera, que si el cuidador de la hoguera és cuidador de l'hogar, de la llar, en les estructures dels contes, i és un personatge sense gènere.
Llavors, després amb el temps es va posar la Cenicienta, però en realitat és el cuidador o cuidadora del foc, de la hoguera. Llavors, ell té aquesta missió de cuidar d'aquest foc, perquè al final cuidar d'aquest foc és cuidar del col·lectiu, cuidar del que potser ja no s'estila tant, d'estar a la vora del foc, de tenir xerrades, que passen coses màgiques, d'anar a altres dimensions amb les històries, no?
I tot això sembla ser que ell va construint un foc i aquest foc no... Aquest foc, alguna cosa està passant, no? També li ha arribat tota aquesta missió, però alguna cosa està passant que aquest foc no s'acaba d'encendre i quan s'encén, una cosa important que passa és que la gent no ve al voltant del foc.
I llavors és aquí on ell passa tot el seu periple, és aquí on es posa en camí. Ell necessita posar-se en camí per buscar quina és la peça màgica que fa que la gent pugui arribar a venir i que no es perdi la comunitat, no? I llavors, clar, és tot aquest periple, no? I ell, clar, ell passa, o sigui, des de la màxima ingenuïtat és felicitat fins a... Bueno, està perdut, absolutament perdut...
Sí, molt ofegat ja. I a nivell de dansa, què implica? Passes també a nivell més físic, per diferents tipus d'expressió amb el cos, o diries que tota l'estona és una dansa més de terra per entendre'ns? Com la descriuries, la tècnica de dansa que veurem? És un treball on s'ha treballat molt sobre la idea del gest,
I com el moviment es posa al servei d'aquest personatge, llavors no és un personatge en el qual tot el rato estigui coreografiat, és a dir, tot el rato està coreografiat perquè és un personatge, o sigui, és una obra en la qual no es juga amb la improvisació, està tot supermedit i està tot molt assajat.
d'aquí que hem estat un any en aquesta elaboració perquè a nivell tècnic té la seva exigència. Llavors, en quant a codi de dansa, sobretot és aquest treball del gest posat al servei d'aquesta interpretació del personatge, és la fluïdesa, sobretot treballem molt de peu, és un espectacle on es va a terra però no es treballa amb una continuïtat de terra i el que intentem és que
sigui des d'una part molt interpretativa, des d'una part molt de teatre, des d'una part on la persona pugui veure molt un passatge, no? No només el virtuosisme o els passos un darrere de l'altre, sinó que realment
tot el moviment està posat perquè la història cada cop es vagi entenent més, o si més no, que cadascú pugui fer el seu viatge. Doncs això és el Cyber, la proposta que ens fa la companyia Tarragona i Naeboe i que podreu gaudir, a més, amb la proximitat que ens dona...
un teatre relativament petit com és el Teatre Magatzem. Forma part de la programació de la Sala Trono, tanca la programació de tardor-hivern i ho farà aquest divendres i dissabte, en els dos casos, en sessió de les 8 del vespre. L'Anna Corredor és la responsable de la companyia Evoe. Anna, molta merda i gràcies per l'entrevista. Moltíssimes gràcies, gràcies a vosaltres.
Doncs molt recomanable, eh? Aquesta peça de dansa el cap de setmana, que teniu aquesta recomanació, que us hem també avui divendres, perquè tingueu això. L'agenda del cap de setmana per poder fer activitat també cultural. I mireu ara d'aquí a una estona el que farem també és repassar tot el que ha estat a la setmana, una setmana complicada, densa.
d'actualitat i també d'entrevistes aquí a la veu de Tarragona i de seguida amb la companya Abril Rius, a la tombadora, doncs farem el resum dels millors moments de la setmana. I després amb el company Miguel González, si volen al cinema, doncs ja estrenes també cinematogràfiques que repassarem a continuació. Per tant, no marxeu. Vinga, fins ara. La teva veu, la veu de Tarragona.
Agafa confiança. Quan estàs a un club com el Nàstic i les coses no surten, jugues amb una miqueta amb aquesta ansietat de voler que et surtin els resultats i voler guanyar i voler veure't avall. Com diu el tercer capità del Nàstic i màxim golejador de l'equip Jaume Jardí, la victòria del passat cap de setmana ha de donar confiança a la plantilla.
Diumenge 1 de febrer, a dos quarts de nou del vespre, viurem al partit de la jornada 22 del grup segon de primera federació des de l'estadi municipal de Santo Domingo en el partit entre l'agrupació deportiva Alcorcón i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.es
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Quatre dies i una hora. El millor de la setmana amb Abril Rius.
Molt bon dia. Som divendres una setmana més, l'últim dia de la setmana. Hi ha tothom mirant el cap de setmana i els diferents plans que podem fer. I comencem amb el resum de la setmana del que ha passat per els micròfons de Tarragona Ràdio. Avui parlarem de trens. Portem unes setmanes que sempre parlem de trens, però també de l'eclipsi solar total que hi haurà el 12 d'agost de 2026 i que aquí a Tarragona serem...
privilegiats en veure'l. També repassarem la presentació que es va fer de Carnaval amb la consellera de Cultura i Festa, Sandra Ramos. Parlarem de la nova candidatura dels xiquets de Tarragona, que tenen nou cap de colla i nou president. I tancarem parlant de la Festa de la Croqueta, que serà el Casal Popular Sageta de Foc demà dissabte 31 de gener. Comencem amb el resum de la setmana.
Com us comentava, ahir dijous vam parlar amb el Joan Anton Català, astrofísic, que ha presentat el llibre L'eclipsi del segle, guia per gaudir de l'eclipsi solar total del 12 d'agost de 2026. Escoltem el que ens explicava i dels punts estratègics que podrem tenir a la ciutat que gaudirem de forma privilegiada d'aquest eclipsi.
Ho has dit, mira, els eclipsis de Sol són la part de la totalitat. Recordeu que un eclipsi de Sol hi ha... Si tu et situes a la part xula, allà veus un eclipsi total de Sol, que és quan es fa de nit, de sobte, tot d'una sola nit. Que es veu la rodona negra i al voltant una breola. Correcte, que és la corona solar. Però si no t'has situat en el lloc precís, veuràs només un eclipsi parcial, que és quan la Lluna comença a mossegar el Sol, però el disc del Sol queda mossegat, però no del tot tapat per la Lluna.
Doncs mira, la part de la totalitat, aquest recorregut fosc en què es farà el dia de nit, entra per l'Atlàntic Nord, ho deies molt bé, toca Groenlàndia una mica, això no sé si Trump ho aprofitarà o no, toca una punteta d'Islàndia i ara entra de ple a la península ibèrica, entra pel nord, per Cantàbria, Astúries-Cantàbria...
travessa Castella-Lleó, entra per Aragó, entra al sud de Catalunya, nord del País Valencià i acaba a les Illes Balears. De manera que dius, molt bé, els eclipsis del Sol, quan et vols situar en aquest recorregut de la totalitat, és molt difícil situar-t'hi, perquè normalment, no sé, t'hauries d'anar a l'Oceà Índic, o al mig del Pacífic, o a l'Antàrtida, és a dir, aquests recorreguts són molt finets, de 250 quilòmetres d'amplada.
Però aquest cop toca la península ibèrica, segon destí turístic del món, i a més a més toca el nostre país, que és destí turístic privilegiat, Costa d'Aurara, Terres de l'Ebre, marques turístiques de primer ordre mundial, 12 d'agost.
I ara ens ve l'eclipsi del segle, perquè ple segle XXI ens ve un eclipsi que, com et deia, mira, el govern d'Espanya espera que vinguin 10 milions de visitants, addicionals dels que ja cada estiu venen, que es distribuiran al llarg de tota aquesta franja que dèiem abans, per veure aquest eclipsi. Llavors, anem a triar el lloc on anem a veure'l. Va, anirem a Astúries, Cantavi està molt bé, potser hi ha perill de núvols, no?,
és un lloc. Pot ser Castellaló? Sí, també. Pot ser Aragó? Per suposat. Pot ser Catalunya? Segur. Pot ser Baliars? Segur. Pot ser al nord del País Valencià? Segur. Perquè aquí tenim moltes atraccions turístiques a l'agost... Que completen l'experiència. És que, clar, a més és a l'agost, eh? 12 d'agost. Punta del turisme i, per tant, podem oferir una cosa molt xula al visitant. No només són eclipsis, que els podem oferir la cultura, els valors històrics, la gastronomia...
Però, Joan Anton, és supercasualitat, això, eh? Absolutament. No hi ha cap fenomen científic que ho expliqui. No, l'únic fenomen que puc dir és que ens ha tocat la grossa.
Doncs estem tots aquí pendents a Tarragona de la sortida del tur, el juliol, i tots enfrescats en això, però escolta, que aquí el territori, no només Tarragona Ciutat, però aquí el territori tenim aquesta ocasió el 12 d'agost. Si parlem de Tarragona Ciutat... Tarragona Ciutat és un lloc privilegiat perquè aquí és dels llocs on més durarà. Recordem, com més centrat dins d'aquest pas de l'eclipsi total, com més el centre trobis, més dura la part de la totalitat, aquesta part on se't fa fosc.
On més durarà és a la franja que va entre Emposta i Castelló de la Plana, a Procs, que allà durarà un minut 36 segons, que s'hauran d'aprofitar. Tot i que és molt poquet, els vius intensíssimament. I aquí a Tarragona està molt bé perquè durarà un minut i un segon, a part de la totalitat. Ah, no està mal? I tenim Tarragona, Ciutat Romana.
capital epicentre d'un munt de coses, un munt d'activitats que es poden muntar al voltant d'aquest eclipsi. Espero que, ara t'ho dic com a ciutadà que va neix aquí, espero que sapiguem aprofitar aquesta oportunitat. És una oportunitat única. És que és única.
de donar-li al món una imatge de Tarragona amb la seva història i els seus valors. Vindran periodistes d'arreu del món a veure aquest eclipsi. I la cosa serà quina ciutat es prepararà per dir-los, escolta'm, veniu, que us ho hem preparat tot perquè pugueu estar còmodament aquí, perquè pugueu veure l'eclipsi. I us hem posat facilitats, estudis... Tarragona, sisplau, que es mogui.
Què hauríem de fer? Primer, des d'on ho podríem veure? Jo m'imagino una torre del pretori o m'imagino fins i tot la platja. S'haurà de localitzar. I això, al llibre, dic alguna guia i alguna recomanació i un truc que ara, en primícia... Toma ja, toma ja.
Fem veure que és primícia. Te'l comentaré als nostres oients per poder localitzar. Mira, l'eclipsi, la part de la totalitat serà dos quarts de nou del vespre. Això vol dir que el sol anirà molt baixet sobre l'horitzó oest. De manera que no es veurà des de qualsevol lloc. Des de la Rambla no el veuràs perquè hi haurà edificis que t'ho taparan.
t'hauràs de posar en indrets que s'hauran de localitzar i cada municipi haurà de localitzar els seus indrets per conduir els milers de visitants que hi haurà cap a aquests llocs i posar-hi pàrquings i posar-hi seguretat ciutadana. És a dir, ens ve una allau. S'hauran de localitzar aquests llocs. Llavors, recomanació o truc, diríem, per qui vulgui dir, ai, el veuré... Mira, l'altre dia parlava en un veí de Tarraona que em deia jo crec que des de la terrassa de la casa meva el veuré. El truc és aquest. Mireu, espereu el 29 d'abril.
El 29 d'abril el sol ocuparà en el cel exactament la mateixa posició que ocuparà el 12 d'agost. No només el 29 d'abril. No, si no ho podeu fer el 29, ho podeu fer el 28, o el 27, o l'1 de maig, o el 30 d'abril, és a dir, al voltant de. No cal ser aquí físic nuclear, saps? Anar a buscar aquí la pressió.
Aquells dies el sol ocuparà més o menys la mateixa posició del cel. Per tant, espereu en aquests dies, a dos quarts de nou, mireu on és el sol, i allà on sigui el sol, si el veieu, des d'aquest lloc on esteu veient, veureu l'eclipsi total. M'encanta, m'encanta. Molt bé. S'hauran de localitzar, per tant, els llocs.
I aquest dimecres funcionaven per segon dia consecutiu al servei de Rodalies després de cinc jornades sense trens i en una setmana i mitja bastant dolenta a la xarxa ferroviària del país. I es va tornar a parlar molt de les vibracions dels trens després del greu accident de Damuz i van sortir noves preguntes sobre com es comporten mecànicament els trens. D'això en vam parlar i vam conversar amb Sergio Sánchez Gómez, investigador del Departament d'Enginyeria Mecànica de la URM.
Bébé.
Per què vibra en els trens? La pregunta és molt clara. Sí. Bueno, cualquier, aunque parezca un poco extraño, cualquier sólido, cualquier infraestructura puede estar sometida a vibraciones, no solamente los trenes, sino edificios, puentes, etc. Una explicación así un poco, digamos, rápida sería cualquier tipo de infraestructura, venga a ser los trenes, etc., tiene una cosa que se llama frecuencia natural.
Cuando nosotros excitamos cualquier tipo de estructura a su frecuencia natural, lo que pasa es que se produce el fenómeno que llamamos resonancia, y lo que pasa en resonancia es que la amplitud de las oscilaciones, de cómo se mueve esa infraestructura, puede incrementar tremendamente, incluso el doble o el triple.
Y bueno, viene dado por factores como un poco técnicos, pero bueno, lo que se llama la rigidez, la amortiguación y la masa. Son un poco esos tres factores que hacen que son importantes a la hora de estudiar las vibraciones en estructuras. Y no deja de ser una consecuencia de la propagación de las ondas.
Unos trens, quan passen, tot el món pot notar, quan estem en una estació de tren, abans de arribar el tren, podem percibir les vibracions d'aquest tren que arribarà. La conseqüència d'aquesta propagació de ondas són les vibracions. La velocitat del convoy i el pes també intervé en la vibració? Sí.
Sí, sí, son dos factores a tener en cuenta. A más velocidad, o sea, ciertamente proporcional, inversamente proporcional, más velocidad, entiendo yo, más flota, entre comillas, el tren. No tiene por qué ser, no es a más velocidad, más vibración, sino son unos puntos en concreto,
Son unos momentos en concreto en los cuales esos factores coinciden y lo que hace es que se genera esa resonancia. Pero puede ser que una vez pasada esa cierta velocidad, esas vibraciones vuelvan a reducirse. O sea, son puntos en concreto que se pueden estudiar teóricamente y se pueden además medir también con sensores. Es un cambio, ya lo diría Sergio, complexo. Sí, sí.
Per aquí també hi ha múltiples factors, com deies, no? Sí. I, clar, també depèn molt del tipus de material, dels tipus de material de les vies, etcètera, etcètera. Y luego hay otro factor a tener en cuenta, que son los cambios, digamos, de rigidez. Por rigidez entendemos en el suelo, por ejemplo, la solidez o la dureza de ese suelo cambia.
A lo largo del recorrido no es lo mismo un tipo de tierras que otro tipo de tierras y al tener esos cambios también puede provocar, de hecho hay gente que se dedica a estudiar lo que se llaman zonas de transición, que en esas zonas de transición son zonas críticas porque cambia lo que es la propagación de estas ondas que generan estas vibraciones puede cambiar.
Porque se propagan de forma distinta. Entonces pueden ocurrir unos fenómenos, ya no solamente de vibraciones o de resonancia, sino de otra cosa que llamamos inestabilidad. Inestabilidad es incluso algo peor que la resonancia. La resonancia es que la amplitud de esas vibraciones, de esas oscilaciones, crece mucho cuando estamos en el campo de inestabilidad
Puede pasar cualquier cosa. Es completamente inestable. Es decir, entendemos, por ejemplo, como una cosa muy sencilla, las veletas estas que están en los tejados de las casas cuando sopla el viento, que van, digamos, locas. Esto es un fenómeno de inestabilidad debido al viento, por ejemplo. Entonces, ahí podría pasar cualquier cosa. Entonces, esas zonas de transición son muy importantes. Cuando cambia,
o el material, o el tipo de suelo, o el tipo de balasto, etc. O sea, son cosas a tener muy en cuenta.
I el mateix dimecres teníem la presentació, la roda de premsa de presentació del Carnaval 2026, que serà del 6 al 17 de febrer, i la presentaven la consellera de Cultura i Festa, Sandra Ramos, la primera reina carnestoltes, l'Anna Belén Romero, de la comparsa Sinus, i el trentè concubí Dani Medina, de la comparsa Urban Style. Escoltem que ens explicava la consellera sobre el Carnaval d'enguany,
i també l'Anna Belén Romero, reina del Carnestol, primera reina d'aquest Carnaval de Tarragona. Un any més ja tenim aquí el Carnaval, ja tenim aquí la festa major d'hivern de la nostra ciutat, i totes les compasses esteu a tope, perquè aquestes setmanes que us he estat visitant, moltes de vosaltres, la que ens falten assajant, ja sabem que, com cada any, no arribeu.
com cada any esteu supernerviosos i nervioses, però com cada any serà un carnaval meravellós, perquè com us he anat dient tots aquests dies, si tenim el carnaval que tenim a Tarragona és per tota la feina que feu les comparses, i això ningú ho pot negar. L'excel·lència del nostre carnaval i de la nostra rua d'artesania és perquè la feina que feu és absolutament extraordinària.
I és important posar-la en valor cada vegada. Així que, del 6 al 16 de febrer, enguany a Viadet. Quan és a Viadet no ens agrada, quan és tard no ens agrada, però el carnival sempre arriba. Així que, fantàstic, no? Tornem a ser l'escenari de la gran festa, de la disbauxa.
Del descontrol, que bé, no? Uns dies així, tampoc està malament. I com sabem, aquest carnaval, com us deia, únic i, per mi, dels més importants, sinó el més important que tenim a Catalunya. I a més a més...
tenim aquesta joia que dona tret de sortida al carnaval, que és la disfressa d'or, tenim la nostra seqüència ritual amb aquesta combinació harmoniosa i fantàstica entre el que és la tradició i el carnaval, a més de grans disfresses i brillos i plomes i música i tot el que tant ens agrada.
i a més a més tenim també els nostres elements característics com són el ninot i la ninota i la bota que a més a més també com sabeu són artesanals i que des de l'any passat ho fa un artista valencià fantàstic tenim un carnaval únic i no ens cansem de vir-ho i no ens cansem de treure pit del nostre carnaval allà
on anem i encara continuarem explorant de quines maneres podem promocionar més i millor aquest carnaval nostre, que és una de les joies de la nostra ciutat. A més a més, enguany s'hi ha sumat aquesta proposta molt ben rebuda per les entitats.
que es va iniciar l'any passat i que ha tingut el seu primer fruit en aquest sentit, que és que la comparsa guanyadora escollia si portava rei o reina de Carnaval i, per conseqüent, la segona portava concubi o concubina en funció de la decisió de la guanyadora.
Així que s'ha convertit la nostra Anna Belén en la primera reina del Carnaval de Tarragona de la història. Així que això també és una fita important que celebrem, que ja rei, reina, concubí, concubina, tots tenen la mateixa importància.
i que ja els hem saludat, seran, com us deia, màxims representants de la nostra ciutat des del dimecres 11 de febrer, quan rebreu la vara de comandament i començareu el vostre regnat. Hola, buenos días. Bueno, en primer lugar, agradecer a todos los asistentes presentes hoy en la sala por acompañarnos en este acto tan especial como es la presentación del cartel de Carnaval de Tarragona 2026 y los actos que se llevarán a cabo.
Bueno, desde la comparsa a Sinus, la verdad es que este año celebramos el 20 aniversario, así que qué mejor manera de poder celebrarlo con un reinado junto con Urban. Nada, que intentaremos y esperamos que podáis disfrutar de todos los actos que estamos preparando y sobre todo, pues eso, que disfrutéis con nosotros, que os gusten y nada, visca Carnaval de Tarragona.
Molt bon dia. Un plaer compartir aquest espai amb vosaltres. La idea és amb Sinus passar-ho bé, aportar una miqueta d'alegria, de brilli-brilli, de bailoteo, d'aquestes èpoques de carnaval, amb ganes d'agafar el regnat ja, i no res, disfrutar-ho. Disfrutar-ho molt, perquè porta molta feina i intentarem disfrutar-ho. La veritat és que moltes gràcies per venir.
I seguint l'actualitat i l'actualitat cultural, ahir us explicàvem, us presentàvem la nova candidatura dels xiquets de Tarragona. Van fer assemblea el passat divendres a l'antiga audiència i la candidatura encapçalada com a Roger Budesca com a nou cap de colla.
i Malcior Bustús com a president de l'entitat guanyava amb 230 vots. Escoltem com ens explicaven tant el Roger com el Malcior quins eren els seus objectius personals dintre del Roger com a part més tècnica de Cap de Colla i el Malcior com a president dels Xiques de Tarragona.
Principalment, el nostre objectiu és que sigui divertit tornar a fer castells. És una cosa que l'hem patit molt aquests últims anys i crec que hem de recuperar aquesta alegria a la hora de fer castells i, evidentment, tornar a fer castells de vuit i mig i el castell de nou crec que han de ser prioritats per la colla al llarg d'aquesta temporada.
Hi ha concurs de Castells enguany el primer cap de setmana d'octubre. Com l'encareus? És diferent la temporada sense concurs que la temporada amb concurs? Bé, la temporada amb concurs fa que acabes les festes de Santa Tegla i no pots parar gaire perquè la setmana següent hi ha el concurs.
I bé, evidentment, ara mateix el tema del concurs és una cosa que estem lluitant per entrar, creiem que si les coses les fem com les hem de fer no tindrem problema per entrar, i al final no et varia gaire la temporada, però sí que és cert que aquesta setmana següent de les festes d'estat d'estat, tenir el concurs de Castells fa que estiguis més atent a tot.
Dintre dels assajos, que s'ha dit això, que potser els xiquets de Rona no anaven el diumenge al concurs, que portaven una temporada, dues temporades una mica dolentes, com es canvia la dinàmica d'assaig o com creus tu que s'han de canviar les coses perquè els xiquets puguin fer millors castells?
Al final és assajar, assajar, assajar, ampliar la gamma de castells, que és una cosa que potser aquests últims anys ja s'ha costat un palet més, i a partir d'aquí, tant el tronc com la pinya, com el folre, entendre i remar tots a una per intentar aconseguir els objectius. Marcio, tu com a president de la colla, quins diries que són els teus objectius o en què estàs més enfocat per treballar aquests anys?
Jo tinc tres objectius clars. Una és que algú dic un fill, com a president és el que m'he dit ara mateix. Després, el tema local. Sabem, som conscients que és molt difícil que la nostra candidatura acabi tenint el local, però que almenys la següent sigui la que doni el pas a inaugurar el local.
I després el tema de la cohesió social, l'ambient, activitats... És una feina que tots els presidents diguéssim que estem obligats a fer-la perquè creiem que és el futur de l'entitat.
Ara comentaves allò del local, també ho parlàvem abans amb la consellera de Cultura i Festa, Sandra Ramos, que ja ho havien estat treballant amb l'antiga candidatura. Suposo que és una feina també que l'objectiu és deixar-la a llarg plaç i que no comenci i acabi amb el president, que doni la cara en aquell moment, en aquells anys. Com estan ara les relacions amb l'Ajuntament? S'ha parlat de tornar al local de Sant Anna, fins i tot...
El govern de l'Ajuntament ha penjat vídeos o ha explicat obertament que ja s'estan fent reformes. Com estan aquestes converses?
Les converses són bastant actives. Nosaltres hem creat precisament per solucionar això que no hi hagi canvis de juntes nostres que afectin el procés. Hem creat una comissió de treball que serà inamovible que durant tot el procés de negociacions amb...
amb l'Ajuntament, entitats, empreses, que tots els que estiguin involucrat dins del projecte, que tinguin contacte directe amb aquesta comissió. Perquè així el que assegurem és que donar sempre una mateixa cara que negoci el projecte i que nosaltres després ens rendim comptes.
Amb qui també vam parlar dels xiquets de Tarragona, sobretot del nou futur del local, va ser amb la consellera de Cultura i Festes, amb la Sandra Ramos, dintre del marc d'entrevistes de portaveus que fem cada setmana. Però tot el que us he volgut posar és del que vam parlar principalment, que és el nou pla estratègic Tarragona Cultura 2033,
És un document que defineix les línies d'acció, els objectius i la visió que orientarien les polítiques culturals municipals dels propers vuit anys. El Pep Sunyer va parlar d'això en l'entrevista de Portaveus i això és el que ens explicaven del que és el que abarca aquest document.
El procés fins a arribar aquí, a tenir aquest document elaborat, que no és el final de res, és l'inici d'una nova manera de treballar, d'enfocar les polítiques públiques de cultura. Crec que és important que la gent sàpiga que la consecució dels drets culturals és l'eix que motiva tot el pla, que les polítiques culturals, la gent, és la que ha d'estar al centre.
i que el sector, per entendre'ns, les entitats, els artistes, les artistes, se'ls ha de cuidar, se'ls ha de mimar i treballar, i han de treballar de la mà amb nosaltres, però que l'objectiu de les nostres polítiques públiques és la gent.
El sector també, però el centre, només ni un centre. I al centre han d'estar les persones, i això és important. Perquè creiem que tothom ha de ser partícip a la vida cultural i ha de poder no només consumir cultura, no deixar de tractar la gent com a consumidora de cultura,
i començar a pensar que és important que la gent practiqui i creï, perquè el procés és important. I com el procés és important, en l'elaboració del pla, el procés també ha estat part molt important. Sense tenir una bona diagnosi feta de quina era la situació de...
de l'ecosistema cultural de la nostra ciutat i endreçant tota l'activitat cultural que fa l'Ajuntament, perquè és el pla estratègic de cultura de l'Ajuntament de Tarragona. Evidentment, fora de l'Ajuntament de Tarragona, el teixit cultural de la ciutat és molt ric i molt viu. I, per tant, hi ha més coses. No vol dir que això ho englobi tot, però endreçar què és el que s'està fent des de l'Ajuntament i aquest procés participatiu
que era bàsic, perquè si volem canviar les maneres de fer...
el pla ja havia de marcar el camí que es canviaven les maneres de fer. Per tant, hi han participat més de 1.500 persones, de moltes maneres, algunes responent una enquesta que es va fer online, que van responir moltíssimes persones i entitats, altres participant a les múltiples taules participatives que s'han fet durant aquests dos anys. El procés de participació va durar més d'un any,
després s'han fet algunes entrevistes personalitzades també a persones destacades de la cultura de la ciutat, a persones expertes d'altres llocs, però que ens interessava molt també tenir la seva visió, així que crec que és un recorregut llarg, però aquest recorregut
ja forma part de com volem que es facin les coses i, de fet, en els propers dies, des de ja avui, aquesta tarda i la setmana vinent, s'hi han convocades les taules participatives, les sectorials, d'arts escèniques, de lletres...
cultura popular, n'hi ha diverses, perquè la gent, això és un procés viu, la gent ha de poder continuar dient la seva i, sobretot, han de poder avaluar si estem o no estem assolint els objectius que ens hem fixat.
I com a punt d'aquest cap de setmana, l'agenda cultural d'aquest cap de setmana, us portem la Festa de la Croqueta. És un concurs que organitza el Casal Popular Sageta de Foc demà dissabte, començarà a les 11 del matí, amb el primer concurs de croquetes, que esperem que et siguin molts més al llarg dels anys, i en parlàvem amb el Santi Fortuny, cuiner del Casal Sageta de Foc.
La festa començarà amb un concurs de croquetes on tenim de jurar un company que ja ha fet alguna altra vegada jurar amb tastos de la Colla Jove, que es diu Pablo. També estem tancant amb una cuinera que va treballar a l'Alquimia, a l'Alquimista, perdó, a l'Alquimia a Barcelona, el restaurant aquest que és bastant conegut, i després també jo mateix que sóc el cuiner i la cambrera.
I res, allí hi ha un concurs de croquetes, que hi ha unes bases, però cadascuna pot presentar...
Cal inscripció prèvia o és... Mira, avui m'han sortit bé, vaig cap allà. Cal inscripció prèvia. Si després algú es presenta, ara hi ha 4 o 5 persones inscrites, sabem que hi ha més gent interessada. Si algú es presenta allà, tampoc li direm que no, però sí que cal inscripció. 4 o 5 persones, eh? És una cosa assumible pel jurat. Sí, però necessitem que hi hagi una mica més de gent. És el primer any que ho feu, no? El concurs, sí. El concurs com a concurs és el primer concurs que fem. I quin premi teniu per sots?
Mira, bàsicament oferir... Caliu-hi. No, i menjar, o sigui, un sopar per dues persones a Casal Popular, a la Jeta de Foc, ja sigui en la categoria les més bones o amb les més originals, que també hem posat aquesta categoria per si hi ha algú que s'anima a participar-hi. Ah, vale, per tant, dues categories. Les més bones, que serien la categoria clàssica. Sí.
I després, per si a algú se li em va la bola... Exacte. No sé si són molt bones o no, però són el correu. Correcte. Les originals. Comencem amb aquest concurs, doncs. El públic podrà tastar les croquetes aquestes de concurs? A veure, n'hem demanat 10, si algun porta 6, no li direm que no. N'hem demanat 10, perquè si som 4 al jurat, que en quedin algunes per tastar pel públic. Però bé, que després hi haurà més croquetes.
Serà el tema del dia. Què més? Vinga, això ja de bon matí. Després hi ha un vermut que l'hem anomenat vermut croquetè, perquè, bueno, actuarà la companya i el guitarrista del grup que es diuen Que Patatus, que fan rumba, són tarragonins i fan una música molt animada i estem molt agraïdes que puguin venir.
I durant aquest vermut musical hi haurà croquetes a la barra del casal. De diversos tipus, aquesta sí, d'elaboració nostra. M'he deixat de dir que la croqueta més original, perquè les clàssiques són les clàssiques, si la que guanyi, si ens poden proporcionar la recepta, la posarem uns dies a la carta del casal també.
Oh, l'original, eh? Sí, la que sigui més original. Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs això, el vermut croqueter, amb els patatús, o els que patatús... Exacte, i croquetes per demanar a la barra, que ja les tenim fetes, tenim croquetes de pizza, de cardolla...
Ara parlarem, sí. Cocetes de pizza, ara. Ara sí que vas deixant morta. Allò de la carnolla ja ho he llegit, dic, mira, clar. Ostres, vinga. Vermut, després de vermut? Ja ve el dinar, que fem un dinar per concloure la jornada, que també hem decidit donar-li unes voltes al dinar i fer un dinar així agraït pel temps que fa i farem un arròs de galtes de porc. I també hi haurà opció vegana, de mandonguilles veganes, que també les fem molt sovint al casal i surten molt bé per si algú no menja carn.
El tot plegat començarà a la festa a quina hora? A les 11 el concurs i a les 12 i mitja hi ha el vermut i després, més o menys, quan es vagi acabant, començarem a servir les racions d'arròs. I a quina hora perveieu que s'acabarà? Cap a les 4, com a molt...
I fins aquí hem arribat amb el resum de la setmana, d'aquesta última setmana de gener, es fa llarg el mes de gener, però el mes que ve, el 17 de febrer, Tarragona Ràdio celebra els 40 anys i ho celebrarem amb una gala que organitzarem al Teatre Tarragona el divendres 20 de febrer.
I ja està, si us heu quedat amb ganes de coses per fer aquest cap de setmana, ara vindrà bé el Miquel González amb la seva proposta de cinema amb pel·lícules com Martí Suprim, A ida i Vuelta, o una recomanació personal que va sortir la setmana passada, que és Hamnet, que està nominada a moltíssims Òscars. Si la voleu anar a veure, prepareu el paquet de mocadors perquè pot ser que tingueu unes quantes llàgrimes. Molt bon cap de setmana, fins la setmana que ve.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Cucodril Club.
No pasaste de caimán, hasta el verbo cocodrilo.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Gràcies.
Seguim en directe. Són les 10 i 35 minuts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Un moment de parlar de cinema. I és que aquest cap de setmana arriben propostes que segur que us semblen interessants per anar a veure i per compartir a la gran pantalla o també a les plataformes. Arriba Martí Suprem, una pel·lícula que ha aconseguit nou nominacions als Premis Òscar, incluent-hi la de millor pel·lícula i la de millor actor per Timothée Chalamet, i que va rebre el premi al millor actor als Globus d'Or i també als Critics Choice Awards.
Hola, soy Marty Mauser, estoy en la suite real. Te vi ayer en recepción. ¿Y? Es que nunca he hablado con una estrella de cine. Yo también actúo. ¿En serio? Sí, ¿no me crees? Yo... no. ¿Tú qué? ¿Qué? ¿Tienes el Daily Mail delante? Més eres tú. Sí, el elegido. Salgo bien, ¿eh?
Tengo un objetivo. Si crees que es una suerte, te equivocas. Tengo la obligación de lograr algo muy concreto y esa obligación... Josh Sabdi signa el seu primer treball en solitari com a director d'aquesta pel·lícula sobre Marty Mauser, un jove jugador de ping-pong amb una ambició desmesurada i que està disposat a tot per fer realitat el seu somni.
Amb ajuda, entre d'altres, de l'estrella de cinema Carol Dune, interpretada per Gwyneth Paltrow, demostrarà al món la seva grandesa. Un personatge protagonista que està inspirat lliurement, com dèiem, en Marty Risman. Aquesta és la proposta destacada de la setmana. En clau espanyola, la sèrie Aida, si la recorden, va tenir molt d'èxit, sumant grans xifres d'audiència. Ara, torna amb la pel·lícula Aida i Vuelta.
Como sabéis, esta semana grabamos el último capítulo de la temporada 14, pero la cadena nos ha confirmado que renovamos al menos una temporada más. ¿Y yo cuándo me voy? A ver, Carmen, yo pensaba que esto ya lo habían hablado contigo. Pues no, nadie me ha dicho nada. Que yo termino esta semana, eso lo sabes al trato. Ahí lo dejo.
Qué pena que te quiera seguir. ¿Qué es lo que me queréis decir? Hoy en día tenemos posibilidades técnicas que nos permitirían seguir con el personaje poniéndole tu voz y tu cara a otra actriz. ¿Por qué no me matáis normal?
La pel·lícula aborda el rodatge d'un capítol de la sèrie amb trames que transcorren des del dins de la ficció amb els personatges d'Aida com fora de la ficció amb els mateixos actors i les seues relacions. Tot això dona veu a reflexionar sobre temes com els límits de l'humor, el treball del còmic o la fama.
Un repartament principal que reuneix Carmen Machi, Miren Ibarguren, Mariano Peña, Eduardo Casanovas, Pepe Villuela o Melanie Olivares, entre d'altres. També hi veiem a Canco Rodríguez, Secundela Rosa, David Castillo, Marisol Ayuso, Pepa Arrús o Óscar Reyes, dirigida, com deiem, per Paco León. Torna també als cinemes el director Sant Raimi amb Send Help. Enviat ajuda. Voy a ser muy sincero.
Eres lista. Sé que se te dan genial los números, pero no tienes lo que hay que tener. Como ejecutivo no te veo ningún valor, ninguno. ¿Me entiendes? ¿Persona qué?
És una cinta protagonitzada per Rachel McAdams, també per Linda Lidl. Rachel McAdams, com dèiem, interpreta Linda Lidl. I després també tenim el Dylan O'Brien, que interpreta el Bradley Preston.
Són dos companys de feina que es troben abandonats en una illa deserta, després de ser els dos únics supervivents d'un accident aèri. A l'illa han de superar les seves diferències del passat i treballar junts per sobreviure. És aquesta proposta que escoltem com sona, l'escoltem de fons, send help enviat ajuda.
També arriba en clau espanyola i dirigida per José Alellón i protagonitzada per Yasmín Estupinyán, Tomasín Padrón o Sara Cano, una pel·lícula, un film que s'anomena La lucha. Vamos a ir al campo a matar por nuestra afición, por nuestra familia, por todo lo que tenemos que aguantar durante todo el año.
No querrás quedarte cojo, ¿no?
La pel·lícula ens porta cap a Fuerteventura, on el Miguel i la seva filla Mariana intenten refer les seues vides després de la mort de la seva mare. La lluita canària es converteix en el seu refugi i una forma de resistència. Però quan el cos del Miguel comença a fallar, la Mariana, impulsada per la ràbia, desafiarà les normes de l'esport i el seu fràgil equilibri acabarà trontollant. També arriba aquesta setmana, s'estrena dirigida per Xiximstu...
Una proposta sota el nom de la chica zurda. Este sitio parece mágico. Este mercado de noche es el más concurrido de todo Taipei.
Una mare soltera, les seves dues filles acabaran mudanat a IPI per començar de nou en un mercat nocturn. Allà hauran d'enfrontar desafianiments econòmics i familiars. L'advertiment de l'avi a la filla petita acabarà desencadenant diversos secrets generacionals que els acabaran canviant la vida.
I arriben també altres propostes, en aquest cas una pel·lícula que dramatitza la vida de Frank Kafka. Creo que solo hay dos pecados de los que nacen todos los demás, la impaciencia y la indiferencia. Por impaciencia nos expulsaron del paraíso y por indiferencia no regresamos a él. Eso te lo ha dicho Dios.
Des de la infantesa de Kafka a la Praga previa la Primera Guerra Mundial fins a la seva mort, la pel·lícula acabarà explorant els seus conflictes interns, les relacions complexes i la lluita creativa que van definir la seva obra i el seu llegat literari.
També arriba aquesta setmana a la gran pantalla el documental Melania, que segueix Melania Trump, esposa de Donald Trump en els 20 dies previst a la investidura presidencial del 2025. També un altre documental, Bertolucci, Nuestra magnífica obsessió. En aquest cas recorda la vida i obra, volem dir, de Bernardo Bertolucci.
Tenim altres propostes encara en forma de documental que arriben aquesta setmana, com per exemple, Hombre bala. Me gustaría saber realmente quién soy yo y cómo soy yo. No solo que la gente aprenda más de mí, sino que yo también aprenda a vivir conmigo mismo y me conozca mejor.
Jo crec que al final... El documental repassa quatre dècades de carrera musical i també la vida personal de Miquel Erenchun. Combina records, combina cançons i combina també reflexions íntimes. És, com diem, l'hombre bala.
Anem ara a les plataformes, perquè tenim també novetats. Movistar Plus ha incorporat la tercera temporada completa de Trigger Point, fora de control. Són sis episodis, una nova entrega que torna a posar al centre l'especialista en explosius Lana Washington.
que amb el seu equip acaba d'investigar una amenaça de bomba en un taxi negre londinenc abandonat en un polígon industrial. La sèrie està protagonitzada per Vicky McClure. Tenim també altres propostes. Prime Video ha estrenat també Los Hermanos de Molición. Estas cosas son muy poco comunes.
No consentiré que dos tipos que parece que desayunen tortitas con esteroides conviertan mi isla en Beirut. Inspector, eso está fuera de lugar. Nos está haciendo luz de gas. ¿Me quieren explicar por qué la yakuza quiere verlos muertos?
Pregúnteles. Yacuzas? Grandes? És un thriller sobre dos germanastres distanciats, el Johnny i el James, que acabaran retrobar-se després de la misteriosa mort del seu pare. La recerca de la veritat destapa secrets i posarà a prova les lleialtats fins a revelar una conspiració capaç de destruir la família. Veiem el Dave Bautista i el Jason Momoa protagonitzant...
Aquesta comèdia d'acció. També el 30 de gener arriba a la plataforma la sèrie Vaca. Apple TV Plus ens sorprèn també amb la tercera temporada de Teràpia sin filtro, una sèrie protagonitzada per Jason Segel sobre una terapeuta del dol que decideix ignorar.
les regles i dir als pacients exactament tot allò que pensa, amb conseqüències que, evidentment, acabaran afectant també a la seva vida. D'altra banda, també arriba la segona temporada de la sèrie infantil Jo, Gabba Gabaland. Això arriba a Peltibibles amb 10 capítols i també el retorn de la presentadora Kamikam i dels personatges d'aquesta sèrie.
Netflix. Netflix torna amb els popular Bridgerton, que tornen amb la quarta temporada. La primera part s'ha estrenat aquest dijous i la segona part ho farà el 26 de febre, aquesta quarta temporada, com dèiem, dels Bridgerton. Disney Plus estrena Wonder Man, centrada en l'actor de Hollywood, Simon Williams. Això arriba, com dèiem, a la plataforma de Disney aquesta setmana.
Mentre que la plataforma Sky Showtime ha estrena també avui la sèrie Ponis, ambientada a Moscú l'any 1977. També incorpora el catàleg The Copenhagen Test. Ho farà a partir de dilluns. És un thriller d'espionatge...
que segueix un analista d'intel·ligència que descobrirà que el seu cervell ha estat hackejat. Són propostes, com dèiem, que arriben a les plataformes. I aquest divendres també arriba Filmin un documental sobre Sergi Steyla, Story of a One Man, la història del bluesman de Rubí, creador d'instruments habitual a diversos programes, com per exemple Futuro Imperfecto d'Andreu Buenafuente.
El 3 de febrer arriba també a la plataforma la segona temporada de The Gold. Són moltes les propostes que ens acompanyaran al cinema aquest cap de setmana, també les que teniu a les plataformes per triar i per remenar. Així que ja ho sabeu, segons la disponibilitat, si voleu anar al cinema o voleu gaudir de sèries i propostes que arriben a la televisió de les plataformes, doncs aquestes són les nostres propostes per aquesta setmana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
And so I'm sailing through the sea to an island where we'll meet. You'll hear the music, feel the air. I'll put a flower in your hair. Though the breezes through the trees are most so pretty, you're all I see as the world keeps.
Bona nit.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Jo l'agafa confiança. Quan estàs a un club com el Nàstic i les coses no surten, jugues amb una miqueta amb aquesta ansietat de voler que et surtin els resultats i voler guanyar i voler veure't a dalt. Com diu el tercer capità del Nàstic i màxim golejador de l'equip Jaume Jardí, la victòria del passat cap de setmana ha de donar confiança a la plantilla. Diumenge, 1 de febrer, a dos quarts de 9 del vespre, viurem el partit de la jornada 22 del grup segon de primera federació des de l'estadi municipal de Santo Domingo en el partit entre l'agrupació deportiva Alcorcón
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber. TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
La teva cita és TGN Sports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la 1. TGN Sports, amb Joan Andreu Pérez.
Doncs anirem tancant aquesta edició d'avui de La Veu de Tarragona a les 10 i 53 minuts. Només ens queda desitjar-vos que acabo de passar el que queda de setmana i el cap de setmana. Ja ho sabem que diumenge al vespre hi ha en directe, per exemple, el partit del Nàstic i que la programació de Tarragona Ràdio continua...
també amb les revisions d'alguns dels programes i d'alguns dels moments de la setmana durant el cap de setmana. Ara arribaran els bulletins informatius per actualitzar-nos de tot el que passa a la ciutat. Després també temps d'esports i a dos quarts de dues el Tarragona actualitat.
A les 11.54 hem d'invocar la nostra companya Sílvia García perquè ens acabi d'aconsellar i de donar la seva mirada i de recomanar, seria la paraula, amb el darrer temacle. Passin un bon cap de setmana. Sílvia, què ens portes avui?
I acabem la setmana i gairebé al mes amb una recomanació, que és viure. Ens ho porta Rosalén i estopa. Vivir, que són dos dies. Vinga, va. Sabes, hace tiempo que no hablamos. Tengo tanto que contarte. Ha pasado algo importante. Puse el contador a cero. Sabes, fue...
Quizá tenía que pasar, no es justo pero solo así se aprende a valorar. Y si me levanto y miro al cielo, doy las gracias y mi tiempo lo dedico a quien yo.
Sabes, he pasado mucho miedo, este bicho es un abismo, se me cansa el cuerpo, se me parte el alma y a llorar. Pero sabes, he aprendido tanto, tanto, esta vida me ofreció una nueva oportunidad.
Hoy miro al cielo, doy las gracias y mi tiempo lo dedico a quien yo quiero, lo que no me aporte lejos. Si alguien detiene mis pies, aprenderé a volar. Y si miro todo como un niño, los colores son intensos. Yo saldré de aquí si lo freno así. Cuando me miren sabrán.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer L'Acercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
No és normal això que em fa sentir, t'ho juro, no és normal. El flow que et representa no el canviïs mai. Vull estirar el xiclet de mango tropical i fer-ho junts fins al final. Però sí que és normal que se'n vagi el sol i torni demà i comenci un dia nou. I despertar-me al teu costat és extraordinàriament.
Bon dia, són les 11.