Bon dia, són les 9 del matí. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Fins demà!
Molt bon dia, un dia més. Arrenquem la veu de Tarragona des d'ara i fins a les 11 del matí fent-ne camí, dia a dia, camí cap al nostre aniversari, cap als 40 anys. És un dia més i no és un dia més, perquè és divendres i això ja fa que sigui una miqueta més especial, ja té aquella xispa del cap de setmana, però a més és un cap de setmana marcat per la festivitat demà, la diada de tots sants. I això vol dir programa especial. Miquel González, bon dia.
Bon dia, bon dia, bon dia. No és un dia més, és divendres, és 31 d'octubre, és la castanyada. Sí. Alguns celebrarà Halloween. També. Alguns s'han inventat això del castagüent. També. Que, bueno... I demà és tot sant, sí, clar. A veure, a lo pràctic. A lo pràctic. Els panellets com els tenim? Ja estan reposant la massa a la nevera o no? Està reposant la massa, sí. Sí, eh? De moment, cruç. Cruz. Ja veurem... Tom Cruz. Tom Cruz. Tom Cruz. Ui...
Fatal, eh? Fatal. I les castanyes cuites ja? Les castanyes cuites i pelades. Ostres, nen. Tens algun truc perquè costa molt pelar les castanyes? Atenció. A veure, ara no em sabré dir bé, però crec que s'han de mullar abans o alguna cosa hi havia d'aquestes?
Algo així, no? O fins i tot si es bullen, però clar, bullides. Després, fetes el foc, és una mica estrany. Teniu la paella aquella tan xula amb els foradets a la base? No, no, no. Això és xuli. Però m'agrada molt quan, ara no passa tant, quan te trobes per la ciutat aquella oloreta de les parades aquelles amb els bidons típics, no?, de les castanyes. Però el que passa és que ara falta el fred.
Perquè, si no, haurem de fer gelat de castanya, al final. Home, una miqueta de fresquin ja fa, no? Més que la setmana passada, això sí. Bé, més que la setmana passada sí, però durant el dia no venen molt de gust, eh, les castanyes encara? No, encara no. Bé, has de tenir les mans fredes, no?, perquè t'apeteixi. Ah, aquí està, amb la paperina, sí senyora. Sí, sí. Us quedareu de pasta, us quedareu de pasta demoniato. Demoniato. Molt bé, molt bé lligat. Quan sabeu on estan els nostres companys Pep Sunyer i Abril Rius? Alguna pista?
Sí, sí. No som originals. No som originals, no. Estan dintre de la ciutat, en un lloc on aquests dies visitarà molta gent, en un lloc que ha ampliat horari.
i en un lloc on l'Skyline ha canviat molt en els últims mesos. Home, doncs ja has donat moltes pistes, molt ben explicat. Al Cementiri Municipal saludem allà els nostres companys, Abril Rius, Pep Sunyer, que avui afereren un programa especialíssim de tots sants i molt, molt històric des del Cementiri de Tarragona. Com dèiem, Pep, Abril, bon dia. Bon dia, Núria.
Hola. Falta alguno. Pep, bon dia. Ei, ei, ei. Ara, ara, ara. Estava dins, estava dins i ara he sortit cap aquí, eh? Perquè estava allà dins acabant d'ubicar-nos a l'entrada perquè avui hem de fer ressuscitar un cardenal i això no es fa cada dia. Ah, ja està obert, ja t'han deixat entrar. Sí, he pogut entrar, ja he pogut entrar i ja he visualitzat allò com estarem d'aquí una estona perquè hem de fer...
moltes coses des de l'interior del cementiri, a banda de fer una mica de ruta i explicar-vos com és l'ambient. Mira, han obert portes res fa 3 minuts, eh? I quan han obert portes ja hi havia gent esperant fora, eh? Vull dir que ja hi ha fluència, ara paren cotxes aquí davant, baixen els terrenys amb les flors, els que no les porten van aquí a comprar-les a les floristeries que ja fa alguns dies que estan aquí a la plaça de davant mateix del cementiri, en definitiva hi ha molt d'ambient. Sembla la rambla, el cementiri sembla la rambla. O sigui, esteu junts però no esteu junts, no? Esteu fent... Sí, més o menys. Vale.
L'abril està fora amb les flors, vull dir que d'aquí una estona jo crec que podrà parlar de floristes i floreros, però això serà d'aquí una estona. Jo estic dins, perquè ja tinc per aquí el Cristófol Salom, el director del Museu d'Història, i d'aquí una estona ens explicarem coses molt guapes que han de passar i que ja han passat i han començat. Parlem d'un cicle al voltant de la figura del Cardenal Cervantes, hi ha conferències, ell mateix que apareix amb algun dels actes i que ara ho explicarem,
perquè crec que avui també intentarem que aparegui en algun moment o altre, som el cementiri, per tant, veurem si podem fer que reneixi Cervantes i que es digui alguna cosa en directe. Home, Pep, jo m'agafarà una miqueta de caga, eh? Però tu estaràs lluny, no pateixis. Si apareix, estaràs lluny. Jo m'hi quedo amb les flors. Tu quedes amb les flors. Seguretat, zona de confort, abril. Això, el cardenal Cervantes dieu, no? Sí. Personatge que jo no sé, amb llums i ombres, eh? Perquè va ser el fundador, sembla, de la Universitat de Tarragona, però també era un gran inquisidor. Sí.
No sé jo, una mica de llum i ombres, una figura de llum i ombres, com deies, vinculada a la universitat, també va fer moltes aportacions a nivell de ciutat, però també té una història, que avui també explicarem. Per això estarà aquí una estoneta, no patiu. El cardenal Cervantes no està enterrat al cementiri, està a la catedral, però sí que al cementiri tenim tombes molt interessants.
Sí, aquí també hi ha tots els personatges il·lustres de la ciutat, de la seva història. Hi ha molts que, per exemple, veureu carrers, per exemple, el carrer Reading, doncs també té una tomba aquí, eh? El carrer Smith, també hi ha una tomba aquí del carrer de Smith. Clar, si veiem carrers, no sabem bé la història. Del carrer en general.
Però tenim moltes tombes, i tombes molt singulars. Entendrem explicar la singularitat alguna d'aquestes, però això serà més tard, també. I tots els que ha de venir a fer el cementiri també us explicarem tot el que ha de saber d'horaris, de personal, del codi QR famós que hi ha a l'entrada, on podeu localitzar els nichos. Tot això ho explicarem també amb la responsable del cementiri, que ja està per aquí, que també podrem parlar d'ella al llarg del programa.
I, si m'ho permeteu, i si tenim una mica de temps i de marge, a final de programa, quan falti un quart d'hora o així, us presentarem una cosa molt, molt xula, una col·laboració que hem fet, hem tornat a fer Tarragona Ràdio amb l'Escola de Lletres. I és que estrenem, a partir d'avui i intensament demà, tot un seguit de contes, els han anomenat relats onirics, uns contes surrealistes que ratllen la línia del que és la realitat i traspassen una mica dimensió desconeguda.
uns contes molt, molt xulos que han volcallat sonorament el Lluís Comas i que han quedat fantàstics. Avui els hi posem un llacet i escoltarem el primer, d'aquells que posen els pèls de punta una mica, eh? Molt bé. Serà després de la visita històrica que farem pel cementiri amb el Paco Tobar de Targos d'aquí de Tarragona i que també ens explicarà això que deiem, eh? Tot el que hem de saber del cementiri amb les visites que ells també fan, habitualment ja us ho explicarem com i quan i que podeu veure i conèixer, doncs, això, la singularitat de les tombes que hi ha aquí, aquí a l'interior del cementiri.
Doncs vinga, que ara se us gira feina, eh? O sigui, anireu tombant amunt i avall, va. Això mateix. Molt bé, doncs Josep Abril, ara tornem amb altres, des del Cementiri.
i no sé, Núria, si... Avui fem al revés, no? Abril, Josep, gràcies! Gràcies, vinga! Fins a l'hora! Adéu, adéu, adéu! Miquel i tu i jo, què? Presentem l'opinió del dia? Va, dis-me adéu a mi. Vinga, Miquel, adéu, moltes gràcies! Adéu! Mentre ells estan al cementiri, nosaltres posem els panellets al forn i tot escoltant. Això sí, comencem el programa escoltant aquest apunt d'opinió que avui ens aporta el nostre company periodista, Àlex Alanya.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona. Los héroes siguen en primera línea. En los últimos días me ha tocado pasar muchas horas en la habitación de hospital en la que mi padre, de 91 años, lucha contra una insuficiencia renal y otras complicaciones a las que se suman las propias de su edad.
Estar allí tanto tiempo, de día, pero sobre todo de noche, me ha hecho recordar por qué durante los primeros meses de la pandemia de COVID salíamos cada día a las 8 de la tarde en punto a aplaudir a los profesionales sanitarios. Ahora, ya superada aquella tragedia, que no olvidada, sería imposible, porque fue inmenso el dolor que causó, ya nos vitoreamos. Y sin embargo, siguen estando allí.
Callados. Pero en primera línea. Desviviéndose por cuidarnos. Lo he visto. Con jornadas maratonianas y horarios intempestivos. Todo el día. Toda la noche. Siempre pendientes. Siempre eficientes. Profesionales. Pero sobre todo empáticas. Cariñosas. Atentas. Siempre dispuestas a ayudar. Y siempre con una sonrisa y un gesto de cariño que, si es verdad que en ocasiones...
no reduce el dolor porque sería imposible, sí es cierto que consigue amortiguarlo y hacerlo más llevadero. Hablo de las enfermeras y de los enfermeros, de los médicos y médicas, de los celadores, tan importante su labor como poco reconocida, de las mujeres de la limpieza, sí, eran imprescindibles, ¿se acuerdan? Lo siguen siendo. Y lo hacen en hospitales, sí, pero también en la atención primaria.
la puerta de entrada al sistema sanitario. No me cansaré de repetir que la salud pública es uno de los pilares en que se basa nuestro estado del bienestar, y créanme que funciona, a pesar de la falta de recursos. Lo hace, en gran medida, gracias a la valía, el esfuerzo, el saber hacer, la dedicación y la sonrisa, sí, también la sonrisa, es importantísima,
de todos esos profesionales que, a pesar de todas las dificultades con que se topan en sus condiciones de trabajo, siguen mereciendo nuestro aplauso diario y que luchemos por ellos, por ellos y por la sanidad pública, posiblemente, sin duda, el mayor tesoro que tenemos, aunque a veces no seamos conscientes de ello. Defendámosla y luchemos por ella. Al fin y al cabo es hacerlo por nosotros,
Bona nit. Bona nit.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona, sempre al teu servei.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat. La veu de Tarragona, la teva veu. We were good, we were gone.
Bona nit.
Fins demà!
Doncs sí, de flors va la primera, la primera entrevista des d'avui al cementiri, en aquest programa especial previ a tots anys. Avui, doncs, explicant-vos des d'ara i fins a pràcticament les 11 de la matí, per tant, més d'una hora i mitja de programa, tot el que passarà aquí al cementiri. Tothom caueu a saber si heu de venir aquests dies a veure els vostres familiars, els vostres difunts, a portar flors. Aquí teniu unes quantes parades i, com sempre, hem parat a la primera floristeria Romeu, que estan enfeinadíssimes ja des de fa alguns dies. Això és un no parar...
I per aquí tenim l'abril, l'abril que està, diries abril que estàs amb la cefa allà o no? Estic amb la cefa més o menys, perquè la cefa està molt, molt, molt enfeinada. Però pensa que això serà tot el dia així, eh? O la interceptes en directe o no parlem amb ella, perquè tot el dia van igual, i tot el dia no només avui, eh?
Ja fa alguns dies que són aquí a la parada, i això és un no parar perquè no para d'arribar gent que ara en aquesta hora acaba d'obrir pràcticament el cementiri, oberta a les 9 del matí, també us ho explicarem això, els horaris que heu de tenir a l'hora de venir aquí al cementiri, i què és el que podeu fer, doncs per quin lloc heu d'accedir, també quines parades hi ha habilitades per poder aparcar el cotxe, si és que veniu amb cotxe,
Ara mateix per aquí hi ha circulació normal, vull dir que es pot parar davant, deixar algú, seguir amb la ruta i si teniu algú amb mobilitat reduïda també hi ha aquesta parada a l'interior mateix d'aquest aparcament de davant del mercat on podeu deixar el vostre vehicle, baixar la persona que té mobilitat reduïda i podeu entrar perfectament al cementiri. No hi ha cap problema. Mira, la Cefa crec que ja està preparant un pomp de flors que t'explicarà perquè és molt bonic aquest que està preparant ara i crec que ja la tens per aquí. Abril.
Hola, Sefa, bon dia. Hola, bon dia. Sempre esteu molt, molt, molt enfeinades aquests dies. Vaja, sí, molt. Ja fa dies que esteu per aquí, no? Molts, del dimarts. Des del dimarts. I ara estàs preparant un ram blau-blanc. Quin ram és? És esterguei i clavell blau i blanc.
I normalment te demanen un ram específic o a vegades te preguntan o te demanen l'opinió i llavors tu crees una miqueta el ram que tu vols? Les dues coses. Hi ha gent que ja ve la idea fixa i hi ha gent que diu com me podria quedar millor combinant aquests colors i sempre els ajudes a que quedi el millor possible.
A vegades, normalment, si l'han de portar a persones estimades que estan al cementiri, ja pregunten potser pels seus colors preferits o pels colors que més representaven aquella persona. Sí, molta gent compra la flor que a ell no li agrada, però a la seva mare li agradava i és la tradició i sempre ho fas mirant a la persona que li vas aportar, que li agradés.
Ja porteu molts anys venint aquí a la floristeria Romeu per tots ens davant del cementiri. Has vist algun canvi o que hagin canviat els tipus de peridos o que hagin canviat els tipus de flors? Home, sí. Jo me'n recordo que era petita amb la meva mare, que ens posàvem aquí davant, aquest tros d'aquí, que només era amb ella i jo, i només veníem clavells, criscentems i gladiols. No havia cap altre tipus de flor.
i ara tens una varietat de flors silvestres, de colors, varietat amb tot. Clar, ho de portar a fer un desplegament enorme d'un munt de flors, el terra queda tot ple de pètals i de plantes. Normalment, clar, són dies delicats i pot venir gent més contenta o gent una miqueta més afectada. Teniu alguna anècdota o coses que hagin passat al llarg d'aquests anys que te recordis?
Bueno, sí, moltes, no? Gent que venia amb el pare i la mare i preguntes per ells, vull dir si ha passat molt, i després, com a anècdotes, és que no sé, estic una mica bloquejada avui. Molt enfeinada. Sí, he dormit una hora i mitja i això no va bé. Avui no estic 100%. Fins quin dia esteu? Fins demà.
Per exemple, aquest rang que portes a les mans, quants diners costa? Amb quants diners hem de venir si volem comprar un ram? Suposo que també, depenent dels tipus de rams, tenen un preu o un altre. Sí, tens rams de 10, està de 80, queda de 60, però el primer que es gasta a la gent és 30, 25, 40 per ram, depèn de les flors. No és el mateix una rosa com un clavell que una margarita.
Suposo que també hi ha gent que et demana flors que puguin durar o que no morin massa aviat, perquè si s'han de quedar aquí al cementiri, quin diries que és el més longeu o que dura més? Doncs el clavell, el gladiol i la margarita, és el que dura més. I dura poc perquè normalment tothom els posa amb aquests cucurutxos i queda molt poca aigua i, clar, en seguida es veu l'aigua del gerro.
Ara comentaves que hi ha gent que ja és tradicional de cada any que ja les coneixes. Normalment acostumas a ser gent gran o ara cada vegada ve gent més jove? No, he seguit la gent gran i després ja passen dels fills que diuen, mira, ma mare venia, fes-me lo igual que em feia ma mare. I sí...
I ja, última pregunta, més personal, el teu ram preferit, quin és? De fer, o el que t'agradi més visualment, o el que t'agradi més fer o preparar? M'agraden tots, però la rosa blanca m'agrada molt, la vermella també, i, bueno, jo, per exemple, als meus pares, als meus hàvis, els porto una rama d'orquídea i ja està. Fins quin dia esteu? Fins demà.
Doncs cefa Moedano de la floristaria Romeu, moltíssimes gràcies i que vagi bé. Gràcies a valtros, de bon dia. Doncs la cefa, un clàssic de cada any ja. Clar, florista i Romeu que tenen el magatzem a abril, no gaire lluny d'aquí en som, que hi ha un carreró que tira avall, allà hi ha el magatzem, una antiga masia centenària. I mira, mentre parlaves amb la cefa ja han arribat aquí els primers convidats.
De la primera entrevista, el Cris Salom, el director del Museu d'Història, el Josep Maria Pinyol, que és actor, com tots molt bé sabeu, l'Encarna Lainez, que és la guionista, guionista ara explicarem de què, i a veure si tenim sort i apareix en algun moment el Cardenal Cervantes. Però no sé si faré una entrevista aquí fora. Cris, bon dia. Hola, bon dia, Pep. O anem a dins, que és millor perquè aparegui el Cardenal Cervantes. Josep Maria Pinyol, bon dia.
Bon dia, bon dia. Potser anem a dins. Dins és millor. Encarna l'Ainec, què tal? Bon dia. Bon dia. Tu com a guionista, clar, ara ho has de posar al guió, això, eh? Dins o fora? Vinga, dins, va, som-hi.
Anem a abril cap a dins? Anem cap a dins. Anem entre el cementiri. Però Pep, sisplau, que no surti, eh? Bueno, si surt jo t'avisaré, si surt Cervantes jo t'aviso perquè tenia una mica de caràcter aquest home, eh? Abans ho dèiem, blancs i negres, eh? Aquí parlem d'un passat que no sé si vinculat amb la Inquisició fins i tot en algun moment de la seva vida, però Cristòfo té una vida molt dilatada, amb moltes branques, moltes arestes, no?
Bé, home, és una carrera eclesiàstica important, comença com a vicari general a Jaó i certament va ser inquisidor, però això tampoc no s'ha de voler veure des de la llegenda negra, sinó que exercint bé el càrrec d'inquisidor.
I arcabisbe, perquè tenim una tomba, la seva tomba, que no està aquí, al cementiri. La seva tomba la tenim, mira, Abril, vas tu amb ells, amb ells dos, jo em quedaré amb el Cristòfol i tu amb ells dos, eh? Vale. S'ha dit tu cap allà. Si apareix, jo t'aviso, eh? I si, clar, jo anava a dir, si féssim al revés, per si apareix de sobte... Bueno, si apareix ho sabrem, eh? Ho notareu, eh? Si apareix ho notareu. Cristòfol, dèiem que la tomba no està aquí, la tenim a...
a l'església, a la catedral. Sí, certament, o sigui, normalment els arcabisbes s'enterraven a la catedral. No tots estan enterrats allà, però majoritàriament sí. Hem de pensar que aquest personatge, abans de ser arcabisbe de Tarragona, ho va ser també de Magina, de Salern, i que va ser un dels homes de confiança del papa Piu V. És a dir, va desenvolupar una tasca molt important a Roma,
Quan va arribar allà l'arcabisbe de Tarragona ja van ser els últims anys de la seva vida, malgrat això va poder fer moltes coses per la ciutat. Ja som dins dels amantiris. Quedem per aquí? Quedem per aquí mateix? Aquí hi ha una tomba, estem envoltats de tombes, eh? Baixem una mica el to per no ofendre ningú. Com ha anat l'experiència? Preguntes? Com ha anat l'experiència? Quan podrem veure Cervantes? Si ja l'han pogut veure? Josep Maria, t'ho explicarà molt bé això. Josep Maria.
Doncs ja s'ha pogut veure. Portem dues sessions i en queden sis més, els sis propers diumenges, fins al 7 de desembre. Qui fa de Cardenal Cervantes? Doncs un actor que es diu en Tom Ferreter, que és de la Selva del Camp.
que quan ens vam fer aquest encàrrec, de seguida vaig pensar en ell, perquè físicament té un rostre, una fesomia, que vaig pensar que pot donar molt bé el perfil del cardenal, aquest que era seriós, home seriós, ja d'una edat avançada, i crec que ha estat un encert, sí. Clar, t'anava a dir si s'assemblen, però tampoc vam poder conèixer més el cardenal Cervantes, però donar el pego.
Dóna el pego. No sabem si se'm semblen o no perquè no hi ha fotografies d'aquella època. És la llàstima. Llavors només es conserva un petit dibuix, no?, que no dona moltes pistes. De l'abastimenta sí que ens ha ajudat, però per el que és la fesomia... Posem-hi tots una mica. Quin dels dos vol parlar amb Cardenal Cervantes, que acaba d'apareixer-te un nou abril, eh? Mira, treta els auriculars i no vull que t'espantis.
i li deixes amb un d'ells dos que conversa amb el Josep Maria. Deixa'm els auriculars. Josep Maria Pinyol, te deixo els auriculars i podràs parlar directament. Vull que conversis directament amb el Carnel Cervantes perquè em diuen des de dalt, que acaba d'aparèixer, i que el tenim per aquí, el Carnel Cervantes, l'Anton Ferreter, a veure si és veritat. Carnel Cervantes, bon dia. Bon dia, la Paula, el senyor sigui amb vosaltres. Ja ho demanem a ser de mi. Amén. Estem molt contents que hagi vingut a veure'ns, eh?
senyor Cardenar. Sí, sí. Em trobeu en una reunió al Castell del Pavor, d'aquí a la sarda del Camp. He vingut interessat pel tema de l'aigua i ells han portat unes canonades d'aigua des de la Font Major, aquí de l'Odiol, i crec que fora interessant per apaivagar la falta d'aigua que té la ciutat de Tarragona. Què me n'esteu? Dieu-me, dieu-me.
Jo voldria saber, Cardenal, amb tots els respectes, eh? Diu i pregunta, eh? No se m'ofengui, eh? Però què és tot allò que heu aportat, que vau aportar en el seu temps per Tarragona? És a dir, què és allò de bo que vau fer per Tarragona i que encara pugui recordar algú d'aquí, de la ciutat? Sí, es va fer a la universitat i al seminari i uns baluars de defensa. Sí, i això ho recordo. Sí, sí. I allò de l'aigua que comentava, no? El tema de l'aigua que...
Perquè Tarragona sempre patia caixetat d'aigua, falta mancança d'aigua. I la meva idea, un dels projectes en què jo tenia en mente, era portar aigua amb unes canonades des de Puigdelfeu, per avivagar aquesta mancança d'aigua que patia a la ciutat. I la veïna Silva Constantina en va fer unes des de la font major dalt de l'Oviol. I crec que era un bon model a copiar per portar aigua a la ciutat, sí.
Permeteu-me que ho ratifiquem, des del punt de vista històric, tenim el Cristófol Salom aquí, diu que va portar l'aigua a Tarragona, això és cert? Va intentar portar l'aigua a Tarragona, el que passa que la seva mort va precipitar que no acabés de reixir el projecte. El seu projecte que vaig iniciar. Per les grans aportacions que va fer del que avui coneixem com la Rambla Vella.
És a dir, hem de pensar que la nostra ciutat quedava tancada per la muralleta i que tots els edificis que trobem, on està l'hospital de Santa Tecla, i en aquella banda també hi havia el seminari, hi havia la universitat, hi havia els jesuïtes, i tot això són aportacions del cardenal Cervantes, que en molt poc temps va dotar econòmicament tot un seguit d'institucions que va transformar radicalment la ciutat.
Cardenal, la vostra reaparició al present, com us veiem? És a dir, com aneu avillats? També us ho pregunto a tots els respectes, podeu anar com vulgueu, però com aneu avillats? Com se us veu? Com us veurem? Bueno, vaig vestit amb un traje cardenalici d'un color porpre, si molt avien a la meva figura. Amb una capeta, un barret al qual hem...
tan vestit bé i crec que dona molt bona imatge al cardenal. Josep Maria, l'acompanyeu quan surt, quan apareix l'acompanyeu, no?
Com l'acompanyeu? Sí, aquest cop hem volgut jugar amb dues realitats. Una realitat històrica, que és el Cardenal, i un altre personatge del present d'avui en dia, un actor, que els han encarregat de fer una acció teatral sobre el Cardenal i estan interactuant els dos. Juguem en dos moments històrics i això ens permet parlar d'un personatge històric després de la seva mort, perquè l'Aïna ho pot explicar, coses del seu llegat. En canvi, des d'avui en dia sí que ho podem fer.
I com es fa això en carne? Com es fa això? Està difícil o no? És curiós. Vigila que t'escolta. És curiós perquè, clar, jo soc actriu, no soc historiadora. Per sort, des del museu, doncs, m'han acompanyat per poder fer el guió. Des que ens han proposat el personatge, doncs, clar, tens un full en blanc i no saps per on començar. I bé, és buscar...
Com a mínim, des de la meva manera de fer i com a mi m'agrada, és buscar les curiositats de la història. És el que ens podem aferrar els actors i les actrius a l'hora d'explicar, no?, les curiositats. I llavors aquesta vegada, tal com deia el Josep Maria, doncs la història s'explica a través del teatre de l'absurd. Que això no vol dir que el que expliquem no sigui cert, no sigui real, no sigui verídic,
sinó que és una manera només, una manera més d'explicar la història. Fent partícip al públic, que si ho vols saber, que vingui els següents diumenges. Cardenal, teniu feina o no? Esteu molt enfeinats? En aquest moment no estic esperant els de la comuna del camp perquè va de reunir-nos. He fet un reces, he fet un reces.
No sé, dieu-nos alguna de les coses que dieu a l'escenari, per exemple, perquè ens fem una idea de què és el que sentirem. Quan és la propera parada? Aquest diumenge. Aquest diumenge. A quin lloc? A l'antic ajuntament. A l'antic ajuntament, el carrer major. Què direu? Què voleu explicar, eh? A veure, no sé, us puc dir, doncs, a veure, fills meus, fills meus, una mica de serenitat, si parlem tots alhora, Déu nostru, Senyor, no entendrà les nostres cúbliques
Sé que en guany l'acollida no ha estat gaire bona, però necessitem el teume que li correspon a cadascun de vostès, ja sigui amb garrofes, avellanes o ametlles. És molt important que tothom participi en el sosteniment del nostre exèrcit, tant de mar com de terra.
ells llunten contra Turs i Flamencs Cardenal, ara se m'ha quedat penjat aquest home disculpin ara l'aturo un momentet, un momentet que l'aturo fes-lo tornar aquest és part del joc que fem el Cardenal i el que estem contínuament interrompent-nos els dos molt bé doncs Cardenal, en Tom Ferreter ara com en Tom Ferreter, deixa el Cardenal a part que el Cardenal no havies fet mai de Cardenal imagino-ho
No, no, no, no, no, no. Però ha sigut molt gratificant. M'ho passo molt bé. I sota la direcció d'en Josep Maria més. I l'encarnament per xupar-me a mi. Per afrontar-me a Cervantes, sí, sí. Molt bé, molt bé. A més crec que el muntatge és molt rodó, ens ha quedat molt rodó. Sí, val molt la pena veure-ho, evidentment. La gent surt porpresa. Sí. Jo m'ho passo per fer. Digueu-me.
Estem al cementiri, eh? Estem al cementiri ara mateix, a cementiri a Tarragona, però vos no sou enterrat aquí, eh? Vos sou enterrat a la catedral, no? Sí, sí, entre la capella de les 100.000 verges i de Sant Miquel dels Sancs, amb pedres de marve i jasper. Esteu a gust allà, o no? Presquet, evidentment. I molt de silenci, val a dir. Menys els dimenys del dematí que entra molta gent.
Un plaer, Cardenal. Cardenal Cervantes, ha estat un plaer conèixer-lo, eh? Ha estat un plaer conèixer-lo. Igual, jo he de parlar amb Valtros. No hi ha ningú, per tant, no, Abril, no, no? No l'he escoltat massa, només el que Valtros anava dient per fora i feia més gràcia que por. Teníem una mica respecte a l'Abril per si sortíeu vos en escena, no sabíem bé què passaria, però vaja, prova superada. Cardenal, una forta abraçada i es veiem diumenge, eh? Molt bé, moltes gràcies per tot. Adéu. Adéu, Xavier. Adéu, carna.
Adéu, adéu. Adéu, adéu, cardenal. Adéu, adéu. Bueno, deixem el cardenal. Mira, ha aparegut el cardenal Cervantes, eh? No n'hi ha per tant, està bé. A més a més, el Josep Maria el va controlant, eh? Sí, li va ficant canya. Els van interpel·lant, els van interpel·lant un a l'altre.
i això també forma part del guió de l'Encarna, i això forma part, Cristòfol, d'un cicle que és més ampli perquè aniran apareixent més personatges, no? Sí, la veritat és que és una activitat del Museu d'Història que ja portem desenvolupant des de fa uns quants anys, i que es diu Tarragona amb els ulls de, que intentem oferir una visió de la Tarragona en diferents èpoques. L'Encarna va fer de la Comtesa Agnès, llavors vam poder retratar una mica la Tarragona medieval i feudal,
el Josep Maria ens va fer de Canonja. És a dir, ara tenim un cardenal, però també hem tingut el Canonja Foguet, que és la Tarragona il·lustrada del segle XVIII. I abans havíem fet amb en Jaume en Martell unes visites teatralitzades amb Pons i Car i el descobriment de la Tarragona romana. A més a més, aquesta activitat de Tarragona amb els ulls de...
doncs s'emmarca també amb els cicles patrimoni, que està impulsada per la biblioteca municipal, per la biblioteca pública, per l'arxiu provincial i per altres entitats d'aquesta naturalesa de Tarragona, que és molt interessant perquè és una de les poques activitats en què diferents institucions culturals a la ciutat es posen d'acord per fer aquestes activitats. En aquest cas, com que es commemorava...
Els anys de la mort del cardenal Cervantes, és el pal de Pallés, la narració, s'han fet conferències, les nostres activitats, i bé, ha estat un èxit que esperem que continuï fins al dia 7 de desembre, que serà l'última representació, recordeu, els diumenges a les 11 del matí a l'antic Ajuntament.
Les entrades les podeu obtenir a través de la pàgina web del Museu d'Història de Tarragona, allà fàcilment trobareu, i espavileu perquè realment estem omplint i és un èxit cada funció. Les representacions sempre intenteu que siguin amb aquest toc d'humor?
Intentem fer una manera d'explicar que sigui simpàtica, que sigui agradable i que almenys prenguis una mica la idea de com és la Tarragona d'aquell moment històric d'una forma simpàtica, que és el que crec que hem aconseguit amb el guió de l'Encarna i la representació del Josep Maria i l'Anton.
Josep Maria Encarna Valtrus, clar, a la que feu un personatge, o tots tres a la que feu un personatge, començàveu a conèixer una història que potser abans no coneixia o us sonava una miqueta el nom. Hi ha algun personatge històric que no hagueu fet que tingueu una miqueta de ganes de saber, no sé si ja sabeu què fareu l'any que ve, per exemple, però algun que Valtrus especialment tingueu ganes de representar o de conèixer la història?
No, però oberts a fer qualsevol personatge. Tarragona té molta història i es poden fer molts personatges. Mira, la que ha fet ella, ella ha fet de Vic de Princesa... Com era? Agnès. La Comptessa Agnès. I és aquí, ara o no? I és aquí? Mira, la Comptessa Agnès, els dies de lluna plena, us podeu fixar per les muralles, a veure si la podeu veure. Només us dic això. Ara mateix aquí el cementiri no crec que hi sigui.
Fixeu-vos, dia de lluna plena per les muralles de Tarragona. Sí, a part de fer gràcia, tots han de fer una miqueta de por, no? Espera, espera, espera, que li he canviat la cara, eh? T'has fixat que li he canviat la cara? Sí, sí, sí, s'ha posat un personatge. Amb tots els sulls ha desaparegut de cop, que era un personatge fos. Era un personatge amb molt de caràcter, que va patir molt per la seva ciutat,
i... bé, amb molta tralla, pobra dona Tu qui portes? Jo porto dintre el canonge Foguet un bon home d'església també, un gran procurador per la ciutat de Tarragona i la veritat és que és un luxe poder-te posar a la pell d'altra gent, no? O sigui, els actors tenim la sort de poder viure més vides que la teva i això és una passada Llavors, clar, cada personatge que et donen és com un regalet
Perquè sempre hi ha algú d'ells que t'acabes emportant.
I l'excusa, aquesta tan bona de Tarragona a Mulls de, et fa conèixer la teva Tarragona, el lloc on, com a mínim, nosaltres hem nascut a Tarragona, som de Tarragona, i és l'excusa perfecta per conèixer què va passar als carrers que cada dia trepitjo, els edificis que els veig, però, ostres, a mesura que te van explicant aquesta història, els hi poses nom, els hi poses cos,
i llavors és molt bonic. T'has quedat aquí com jo, eh? Encandilat. Està molt bé això, no?, que diuen. Està molt bé que tenen una vida, unes quantes vides, no? Sí, precisament aquest és l'objectiu, a través d'aquests personatges històrics, encarnar-los amb els actors i amb el guió
i aportar una miqueta de llum sobre aquestes èpoques, que Tarragona no només és època romana, sinó que són moltes altres èpoques. Tenim més dificultats a l'hora de trobar personatges femenins, això s'ha de dir. La comtesa Agnès és un personatge de caràcter important per al naixement de la torrena medieval.
Llavors intentarem buscar més personatges femenins per una mica equilibrar la balança. El que passa és que moltes vegades els homes han capitalitzat la història de la ciutat. Llavors les dones tenim problemes a l'hora de trobar documentació i poder inclús crear el personatge i la seva psicologia i les coses que va poder fer. Això va ser difícil d'intentar des de...
Des d'avui, com pensava, què feia? O hi ha documentació o cartes manuscrites? En la majoria de casos no. És a dir, moltes vegades, amb els personatges masculins potser és una mica més fàcil, però moltes vegades hi ha poca informació. Llavors aquests personatges el que acaben fent és encarnar una mica l'esperit de l'època.
Doncs és el mateix la Tarragona del Renaixement, la Tarragona del Barroc, la Tarragona del Conciler de Trento, que és el cas del nostre cardenal Cervantes, de pensar que Luter estava triomfant a les ciutats de l'imperi germànic i que l'Església Catòlica intenta contrarrestar això amb l'anomenada contrarreforma i que el cardenal Cervantes una mica encarna aquest esperit de l'època, més que la psicologia pròpia, el personatge, del qual pràcticament tenim poquíssima informació.
D'aquí també la part bonica de fer d'actor, d'actriu que tu a l'hora d'interpretar l'Agnès tens més llibertat com a actriu a l'hora d'interpretar el personatge pots posar més cullerada per dir-ho així
Bé, clar, el fet de no conèixer la psicologia perquè no està transcrit amb la informació, és a dir, quan la història només ens arriba pels fets que han fet les persones, no el que han sentit, perquè com a actor o com a actriu el que ens interessa és què han sentit.
aquestes persones, per poder-los posar en escena. Però la història ens explica només, i contemporàniament igual, la gent ha guanyat tal premi, ha fet tal cosa, tal altra, però què sent? Què l'ha portat a fer tal cosa? Totes aquestes coses...
I la màgia del teatre és que expliques realitat amb ficció, i la ficció la fas a la mida que vols. I llavors fas el personatge o més tètric, o més amorós, o més recte, li vas donant una mica de cos...
seguint la poca informació. Per exemple, amb el canonge Foguet sí que vam trobar més informació de petits detalls de com era el caràcter d'aquesta persona. Per exemple, amb el cardenal Cervantes o la comtesa Gnès ja va costar molt més i potser és una mica més inventat, però seguint la informació que s'ha anat trobant.
Aquí és on parlaves tu abans dels detalls o de les característiques que surten una miqueta de la història o coses que tu t'hi fixes, doncs fer-los una miqueta més grans o exagerar-ho una miqueta. Sí, les curiositats. Com explicar la història a través de les curiositats? Al cap i a la fi, tots nosaltres, cadascú de nosaltres, tenim una visió de la vida. Quan mirem una cosa, cadascú la descriuríem amb uns detalls diferents.
Doncs els guions, o en aquest cas el guió del Cervantes, ha sigut a través dels meus ulls amb els meus detalls. No té més una altra persona que hagués fet els seus detalls i tot està bé. És una manera d'explicar la història. Veiem la catedral des d'aquí, eh? Mireu, mireu. Les muralles. Jo ja estic veient la comtessa més passejant per les muralles. M'hi fixaré com passi de nit, eh? De nit. De dia, no, eh? De nit. Lluna plena. Fora la muralla, eh? Fora la muralla...
Passejar, mira, mira, mira, abril. La catedral, les muralles i la Comteç Agnès que deu estar, ara no, però deu estar a punt de sortir d'aquí una estona sortirà. D'aquí unes hores. D'aquí unes hores, sí, sí. Bueno, i avui és la nit perfecta perquè surti. Ah, sí, sí, sí. Per això hem vingut aquí, clar, hem vingut a parlar de personatges des del cementiri i fem el programa del cementiri municipal avui, eh? Perquè, clar, tots aquests personatges ja no hi són, eh? Bueno, sí que hi són perquè reviuen, eh?, amb aquest cicle.
i que és el que vol parlar de la història, dels personatges, sàrbils, aquí tombes magnífiques, grans, i probablement aquestes també són de personatges d'època de Tarragona, digue-li Smith, digue-li Redding, no? Sí, aquesta que tenim al davant és la dels marquesos de Tamarit, però aquest cementiri hem de pensar que això comença a funcionar a principis del segle XIX.
i que una de les primeres tombes o el primer personatge important enterrat aquí va ser el Teodor Reding, el general Reding, que abans de ser un carrer era una persona. Aquest és un personatge que és el gran vencedor militar contra els francesos a la batalla de Bailén i que va morir aquí a Tarragona de tifus i va ser una de les primeres tombes.
Va tenir la mala sort que després els francesos, això va ser en 1809, i que els francesos van conquerir Tarragona en 1811 i van saquejar la tomba, cosa que després es va arreglar amb un mausoleu fet per l'exèrcit que està en el centre del cementiri. A partir d'aquí, tots els personatges del segle XIX importants estarien enterrats aquí al cementiri municipal.
que és el que deia abans l'Encarna, que clar, són molts carrers, o per exemple, Pons d'Icar, l'Institut Pons d'Icar, la gent que ha anat a l'Institut Pons d'Icar li sona que és un arquitecte, em sembla. Mare de Déu Senyor. Mare de Déu Senyor. I llavors, has notat a Pons d'Icar, tu, Pep? Jo sí. Ah, jo també, eh? Però no vam coincidir. No, no vam coincidir, no vam coincidir. Segur. Seguríssim. Però dic que això és una manera de noms que t'han sonat tota la teva vida i els carrers, després conèixer realment qui era aquella persona, perquè potser a vegades no en tenim ni idea.
Doncs el Pons i Cart precisament va ser la primera edició del Tarragona amb els ulls de, que bé, de fet era un advocat, el que passa que estava en el Renaixement i llavors és el que va escriure el llibre de les grandeses de Tarragona. I tenim la sort que, clar, en aquella època la Tarragona romana...
pràcticament aflorava pel terra, i que tot l'eixample encara no s'havia construït. Tarragona quedava constreta només a la part alta. Llavors, gràcies a aquest llibre, tenim una idea bastant aproximada, o és la primera gran aproximació, a la Tarragona romana, que ho va escriure ell precisament a la segona meitat del segle XVI. Ho sabies, Pep? Jo, sí, clar.
Ara me'n saben recordar quan estava explicant ells. Sí, és allò que quan vas dient... Ah, sí, és vital, és vital. Llavors, el primer que vaig preguntar a l'entrar a l'institut, primer que vaig preguntar qui és Ponsicart, qui era Ponsicart. Ja tenies fustes de periodista. No tenim ni idea. Dic, bueno, ja ho buscaré jo. Per això em dedicaré a fer de periodista. Mira, m'has fet pensar en un altre cementiri que tenim a la ciutat. Bé, de fet, tenim la Necròpolis paleocristiana, evidentment. Però un altre cementiri que no és tan conegut, almenys pel gran públic, és el cementiri dels Janss.
Va haver un cas molt conegut, el cas Baker, crec que es deia, de passer d'un protestant que el van enterrar amb una pompa, amb una cerimònia, amb una mena de processó per la ciutat, i no sé si va ser l'arcabisbe a l'època que va dir que això no pot ser, en fi, va enviar una carta a Madrid o no sé on fos, i llavors es va crear el cementiri dels Jans, el cementiri dels Jans que està per allà, el passer de Rafael Casanova.
Eren temps diferents, no? Sí, esclar, aquest cementiri en el qual nosaltres estem era un cementiri catòlic, era un cementiri que pertanyia a la fundació de l'Hospital de Santa Tecla. Llavors era un cementiri confessional, és a dir, els que no eren catòlics no s'hi podien enterrar.
Què passava, doncs, amb tots els mariners, una ciutat portuària, o persones que venien de fora que eren protestants, o d'altres religions, no? Doncs, sobretot protestants. Doncs aquí ve el naixement del cementiri dels Jans. El cementiri dels Jans neix precisament per això, no? A través del cos consular, especialment el britànic.
que de fet són els propietaris del cementiri dels Jans, el govern de sa majestat, sa graciosa majestat britànica, i que ja s'hi enterraven els protestants. Això ara ja actualment ja s'ha difuminat, el cementiri dels Jans continua a haver-hi enterraments, però ja no està en funcionament, ja no s'hi enterra més gent.
Què deies, Abriu? Que si volies preguntar alguna cosa amb ells? Sí, no, aprofitant que tenim a l'Encarna, la Núria Cardenya ens ha donat una informació que nosaltres no sabíem. Ah, amiga. A veure, estem tots junts, estem tots connectats. Estem tots connectats amb aquest lloc. I buscant informació que l'Encarna participa al cicle de monòlegs passatges dintre de Tàrraco 25 i em sembla que parles d'Egipte.
No. Perfecte. No, tranquil·la. No ben bé. La foto que surt sí que és del personatge que vaig fer per Tarracó Viva, que era la primera dona que havia entrat a la tomba de Tutankamon.
però hem anat agafant les fotos de la gent que hem participat a Terracoviva. Però aquest cop faré una reina medieval, també, la Violant de Bar, que va ser la penúltima reina catalano-aragonesa d'aquí, de la corona de Catalunya i Aragón.
Clar, ben fet la Contessa Agnès. És la mateixa època o haver treballat ja en aquesta època et serveix per tenir els referents aquests o la manera de fer d'aquell moment? No és la mateixa època, són un segles, un parell de segles més tard, més o menys, però clar, tinc els recursos que tinc com a actriut, llavors arriba un punt que dius, ostres, se'm planteja també un personatge prou similar...
Prou similar. Una era comtessa i va viure una vida molt dolguda, podríem dir, i l'altra la reina, bueno, també no desvetllaré gaire cosa, veniu al 789 al pretori, que també vaig fer la comtessa al pretori, a desvetllau, que és el que pot arribar a fer una dona per salvar la seva pell i la corona.
Li he canviat la cara, el to i la postura corporal també, eh? És a dir, que allà es posen el paper, no? Josep Marius fa sempre això, no? Bueno, és que la que comences a parlar una mica d'un personatge ja és que et canvies, sí, sí. És la màgia del teatre. Recapitulem. Diumenge. Diumenge, Cardenal Cervantes, a l'antic Ajuntament, Carrer Major. Quina hora? A les 11 del matí. A les 11 del matí.
I Cris, bueno, això segueix, eh? Per tant, fins al dia 7, que és la setmana que ve, divendres que ve, divendres vinent, eh? De desembre. Ah, de desembre, de desembre, encara tenim... Queden sis funcions, encara. Sis funcions, eh? Que s'ho vagin mirant i que vagin reservant perquè, com deia abans el Cristòfol, les entrades volen, eh? Només en queden ja pels dos últims passes, l'últim del 30 de novembre i 7 de desembre. Carai, quin éxit, eh? Me les quiten de les mans, tu, escolta'm.
Nois, gràcies, Jora Maria Pinyol, gràcies. A vosaltres. Aneu a Fontoma, ara us quedeu per aquí, o marxeu? Jo aprofitaré per Fontoma. I en Carna Lainez, també, gràcies, que vagi bé. A vosaltres, moltes gràcies. Cristòfol Salom, gràcies també. Mira, recomanem també l'alpertori, que està molt bé, i que, a més a més, el tenim restauradet, amb el sarcòfag d'Hipòlit, també restauradet. Sí, es va arreglar la sala, la volta, la volta al sarcòfag d'Hipòlit, i que, bé, últimament està fent-se servir per tot aquest tipus d'activitats.
El sarcòfag dipòlit, que per cert, un dia ho explicarem amb algú, passa que costa trobar gent que hi era en aquella època, n'hi ha encara, perquè es va trobar al fons del mar davant de la punta de la mora, al fons del mar, i que no sabem encara ben bé avui com va aparèixer allà, com va fer cap allà. Si amb els britanis que es van emportar, es van emportar coses cap al Regne Unit, com la...
No està documentant, no sabem si és que els va caure quan van fer-lo i el van portar o que el trenien, és tota especulació. És un incògnit, eh? Però gaudiu-lo perquè no n'hi ha gaires com aquest a nivell d'Europa. No, és un cert foc de gran qualitat del segle III després de Crist. Cristofo Salom, gràcies també. Quedes o te'n vas? Ho he de marxar.
Ja t'ho explicarem, doncs. Molt bé, molt dia. Gràcies. Un plaer. Aquí està el Fonsalón, director del Museu d'Història. Abril, tu i jo, què fem? Anem a Fontomet? I tant. L'any passat va ser la primera vegada que vaig entrar al cementiri, amb tu. Avui és la segona. No us fa por? Mira, la Núria diu si us fa por. No, perquè fa molt de solet. I estem en voltats de gent. Aquí no para d'entrar gent. Abans ens han saludat...
perquè l'any passat recordo que vaig fer una entrevista amb un panteó de gitanos, i que havia entrat un gitan, que hi ha la guitarra i tot allà, i els vaig entrevistar, i ara hem passat per aquí fa una estona i m'han saludat, jo crec que se'n recorden, la meva cara se'n recorden, perquè vam entrar al seu panteó, que és molt gran, l'estaven neteixant, i això és el que es veu per aquí ara, gent entrant amb flors, amb estris per neteixar les tombes, paper, en fi...
S'aprofiten per netejar també, a banda de posar flors, netejar la tomba. És el que hi ha. Tens algun conte, m'han dit, Núria? Sí, ara se'ls posaran als pèls de punta, abril. Prepara't, si no tenies por, ara em passaràs una mica, perquè saps aquells contes, aquelles històries que ratllen el quotidià, però alhora introdueixen un element...
sobrenatural, fantàstic, surrealista, saps? Allò que fa que t'hi pots trobar cada dia. Doncs això és el que hem fet els alumnes del curs de l'Escola de Lletres, Bufet de Lletres. Cada any, per sort, col·laboren amb nosaltres, els demanem col·laboració que ens expliquin històries i nosaltres li donem un embolcall sonor
I això, les ematem per ràdio, també les pengem a l'Spotify, són podcasts literaris, en aquest cas, doncs, això amb un puntet inquietant i surrealista, relats onírics, així ho hem anomenat. Els estrenarem tots i repetidament al llarg de tot el dia demà, que és el dia de tots sants, però avui voleu tenir-ne un tastet, ja?
Vinga. Sí? Amb l'embolcall sonor que li ha donat el Lluís Comas, espero que... Alguns fan una mica més de gràcia, eh? Són més divertits i d'altres són directament inquietants. No sé, Lluís, quin triarien perquè en tenim 13, que és el número aquell fantàstic també. Ah, aquest us agradarà.
Serà molt, tots són molt xulos, però aquest té aquest puntet d'humor que dèiem. Es diu la rumba, el Paco i un gos paquinès, i el signe l'Anna Rosa Pinya. Així estrenem els relats onírics amb l'escola de lletres. I després connectem amb vosaltres, no marxeu del cementiri, no?
No, anem tombant per aquí mentrestant. Hem quedat a les 10 amb un altre convidat, però mira, mentrestant anem a tombar per aquí, per la zona d'escalinat, a veure quin ambient hi ha i a veure si podem parlar amb algú també. Doncs ara continuem amb aquest directe programa especial des del cementiri. Pep Abril, fins ara, gràcies. Fins ara.
La rumba, el Paco i un gos pequinès. Un relat de na Rosa Pinya. La meva vida es va capgirar quan se'm va ocórrer de comprar un d'aquests artefactes que circulen per casa com si tinguessin vida pròpia mentre van crospint-se la brutícia que troben al seu pas. Una rumba.
En el seu primer dia de feina, la bestiola, ahir si la vaig batejar, es va aplicar a fer un reconeixement del territori. La finalitat era reproduir un mapa intel·ligent del meu piset a través d'una aplicació descarregada al telèfon mòbil. El Paco, una miixa tan negra com la mateixa rumba, des de dalt d'un prestatge es mirava el tràfeg d'aquest drasto amb certa desconfiança.
Un cop acabada la neteja, vaig voler comprovar que el plànol dibuixat per la bestiola fos el correcte. Tanmateix, em va sorprendre que a l'altra banda de la llibreria, que havia estat instal·lada per l'anterior propietari i que ocupava tot un pany de paret de la sala menjador, hi apareixia un espai que no formava part del meu habitatge. Estranyada, vaig fer repetir a la bestiola l'operació, però el resultat fou el mateix.
Passaven els dies i no em podia treure del cap aquell misteriós espai que la rumba havia perfilat en el mapa digital. I si potser era real? Havia d'esbrinar-ho. D'una corredissa vaig buidar la llibreria i, seguidament, vaig moure cadascuna de les lleixes amunt i avall.
Totes semblaven ben collades al moble. Cansada i decebuda, vaig donar un cop de puny sec contra el plafó d'Alfons. Llavors, tot d'una, el mòdul sencer va cedir cap endins, deixant pas a una sorprenent estança.
Una sala perfectament il·luminada per una llum genital, tot i que no hi havia cap finestra. S'hi respirava un silenci net, primigeni. Les parets eren totalment forrades de llibres. Al vell mig, un sofà avallotat d'un color verd suau em convidava a quedar-m'hi. Però, a porugar com sóc, vaig fugir d'allí més de pressa que corrents.
L'endemà vaig tornar-hi. Alguna cosa em deia que no tenia res a tema. Un cop a dins em va envair una sensació de pau que mai havia sentit. Vaig agafar un llibre d'una de les prestatgeries. El títol era Paisatges de l'Amazònia. La sorpresa va ser que en obrir-lo, les olors, el cant dels ocells, els crits dels animals, la humitat, aquell esplendi de verdor, em van envair.
Per uns instants m'havia traslladat a la selva amazònica. Esverada vaig tancar el llibre. La curiositat, però, em va fer agafar-ne un altre. Aquest era de cuina. El vaig obrir per una pàgina qualsevol. Rap a l'all cremat, hi deia. Immediatament vaig poder degustar un rap exquisit amb una salsa deliciosa.
Tot passant fuig, vaig fer cap a les postres, granissat de meló al cava. Oh, quina frescor més agradable al paladar! Vaig quedar tan satisfeta que no em va caler dinar. El temps transcorria i jo cada vegada passava més estones en el meu nou espai. Des d'allí podia viatjar i assaborir les millors receptes de qualsevol indret del món.
Em gaudia tant d'aquella habitació secreta que vaig deixar d'assistir al despatx. Per què em calien els diners si allí dins hi tenia tot el que m'era menester? En aquestes expedicions, sovint m'acompanyava el Paco. I va passar que una tarda, mentre jo m'endinjava en la lectura d'un llibre que parlava de la Xina, entre les fotos de Budes, pagodes i gratacels, aparegué un gos paquinès.
El gat, que estava raulit a la meva falda, se'l va mirar malament. Va esbufegar Barca i gellló mentre se li estarrufava el pèl i tot seguit es va raonar sobre la foto del paquinès. Paco, Paco, vine aquí, què fas? Cridava jo que em vaig trobar perseguint el gat entre carrers farcits de xinesos que anaven amunt i avall.
Però el Paco i el Paquinès estaven embrancats en una baralla que jo no era capaç d'aturar. En sec, dos policies, tots esquinsats i molt malcarats, em van barrar al pas. En un tres i no res, em vaig trobar dins un minúscul habitacle de parets brutes, amanillada una cadira metàl·lica.
Per la part superior s'escolava un lleuger raig de llum provinent d'una esquifida finestra, coberta tota ella amb una malla de cer. Finalment va aparèixer un intèrpret. Senyora, la seva documentació. No la porto. He hagut de sortir de pressa de casa. És que se m'ha escapat el gat, sap vostè? Intimidada, li vaig donar el nom i la nacionalitat i li vaig preguntar on érem.
Som a l'oficina de seguretat pública de Xangai. Està detinguda per alteració de l'ordre públic. Ara esperis que ens posarem en contacte amb la seva ambaixada. Ignoro quant temps va passar fins que el policia xinès va tornar a comparèixer. Aleshores, acompanyat d'un funcionari de l'ambaixada espanyola, que fou qui es va dirigir a mi.
Senyora, pesa contra vostè una ordre internacional de cerca i captura pels deutes pendents, emesa pel govern espanyol. L'haurem d'extradir. I ara? De quins deutes parla vostè? En primer lloc, el banc li reclama el pagament d'una hipoteca i altres prestes personals. Això cal afegir-hi les demandes interposades per diverses agències de viatges i els millors hotels i restaurants d'arreu del món. I el món em va caure a sobre.
i jo només vaig vosadir, li ben prometo, senyor, que tot plegat és culpa de la rumba. La rumba, el Paco i un gos pequinès, un relat de la Rosa Pinya. Relats onírics, una producció de l'Escola de Lletres i Tarragona Ràdio. Ens anem a l'epílogo
amb aquesta Cancel Homif i Lynn Martin. El nostre primer temacle, gairebé per acabar el mes.
¿Cómo la estación del frío y de las lluvias? ¿Cómo transitar sin ilusiones? Lamento anunciar que las caricias se agotan, que el cielo se equivocó.
Fins demà!
Aferrarte a sueños, los sueños no mueren. Hay cariños y abrazos y gente que te quiere. Reclama a los dioses tu parte de gloria. Cada sonrisa en tu cara es como una victoria. Cada sonrisa en tu cara es como una victoria.
Vives en la casa sin ventanas ni espejos. Nunca has vulnerado ningún mandamiento. Qué duro es sentir por ti mismo el desprecio. Qué duro es sentir.
Acerrarte a sueños, los sueños no mueren. Hay cariños y abrazos, hay gente que te quiere. Reclama a los dioses, comparte la gloria. Cada sonrisa en tu cara es como una victoria. Cada sonrisa en tu cara es como una victoria.
Vivo cantando. Venga chicos, venga chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farmacarraco.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona, sempre al teu servei.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans simplement gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters...
Paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Doncs vinga, que ja hem passat el punt horari, ja passen 3 minuts gairebé 4 de les 10 del matí i seguim amb aquest modo tots sants, o modo castanyada, Halloween, castauint, com li voleu dir, seguim però fent directe des del cementiri de Tarragona. Allà hi tenim a Pep Sunyer i Abril Rius. Bon dia, nois de nou. Bon dia. Us han anat els contes? Què?
Molt xulos, molt xulos. I a Lluís li ha posat uns sorollets, unes cosetes que ens han acabat de situar. I en tenim més, no? És el primer de molts, no? Sí. Abans de tancar l'edició del programa, a veure si ens n'hi cap un altre, val? I així tanquem com a xulo. I demà els anireu sentint tots 13 al llarg, repetidament, al llarg de la programació. Durant tot el dia. I ara, amb qui esteu, Pep?
Doncs mira, bàsicament en difunts, estem l'Abril i jo fent un tomb pel cementiri, d'aquí no res podrem saludar el Paco Tobar quan flanqueixi la porta i explicar-vos també aquests rutes que es fan històric, es visita històrica al cementiri, però hem anat a fer un tomet i estem fent el que està fent tothom, que és fer un tomb pel cementiri i aquí aprofita per a veure els seus difunts.
I, evidentment, per apriar la tomba, neteixar la tomba i posar flors, però també després molts aprofiten, i hem vist ara que fan el tomet, vull dir que van aprofiten per fer el tomet. I veuen coses ser curioses, perquè aquí hi ha tombes molt curioses. Ara veiem, per exemple, un panteó molt antic, hi ha un que és molt emblemàtic, que té un àngel,
Un àngel a l'altre dalt, alguna figura, un bust, que és molt... És de les antigues, també. Però al davant, per exemple, n'hi havia un altre, que estava completament abandonat. Aquí també hi ha molts nichos, no? No sé si heu pogut parlar amb alguna de les persones, dels visitants. Vaja, que s'avancen al dia de tots sants. Estan per aquí. No, no. Persones vives encara no han parlat.
Bon dia, tot i que n'hi ha més, és a dir que hi ha gent que ara estan... Mira, per exemple, aquí hi ha un senyor d'una escalinata d'aquestes llargues que estan neteixant la tomba, posant flors. Bon dia, què tal? Bon dia. Hola, bon dia, què tal? Com esteu? Bon dia. Bon dia. Estem buscant el nom de la persona, però mos falta un apellido i no me'n recordo. Aquest és el meu fill. El fill ja sap que hi ha el codi QR i hi ha l'entrada, no? Ja ho he mirat.
No sé d'on sou, per cert, no sou de per aquí, no? Nosaltres som de la torre de Fontau Vella. Ah, del Priorat. El difunt que tenim aquí és de Porrera. De Porrera. Fa molts anys. I li vénen a portar flors. Sí, portàvem les flors, les hauran de tornar a prendre.
Perquè no trobem, mos demanen el tercer apellidor, però no me'n recordo. Ara m'he quedat en blanc. No serà represaliat de la guerra, perquè llavors ja no. No, no, no, és aquí, aquí. Si l'any passat vam vindre, l'any passat vam venir. Com es diu vostè? Se diu Josep Maria Avelló. Jo em dic Rosa Pujol Avelló. La veig molt jove, eh? Sóc de la Torre de Fontauvella. Quants habitants sóc allà? Sóc filla de Girona.
Quants habitants sou a la Torre Fonteu Vella? Pocs, no? Allà us coneixeu tots, no? A la Torre es coneixeu tots. A la Torre Fonteu Vella us coneixeu tots allà. Amb cotxer. No, que dic que sou pocs habitants al poble. Ah, sí. Som un poble molt petitet. A la Torre és petitet. Uns... A l'estiu passa del 100, però a l'hivern dèiem ser uns 60 o 70. És petitet. Fareu doble feina. Veniu aquí, encabant, aneu al cementiri de la Torre? Sí.
allà vam anar al cementiri de Porrera, que hi tinc set difunts, i allà a la tarda vam anar al cementiri de la torre de Fontavella, i ara avui som a Tarragona. Tres cementirs. Tres puestos. Carai.
Però no el trobarem. Jo me'n recordo, m'he quedat en blanc. Jo estic a la pàgina web. Un cosí germà meu. Però no me'n recordo del segon apellido. A dintre mos han dit que necessiten els tres apellidos.
per trobar-lo amb el codi QR. Quin any va morir? Quin any va morir, em diuen, em pregunten els companys. Quin any va morir? Quin any va morir? No ho sabeu. Quin any va morir? Oi, fa molts anys, fill meu. Fa molts anys. Jo deveia tindre, quan va morir Moncosí, deveia tindre uns 19 o 20 anys. I de quin any és vostè? Jo soc del 36. Del 56 o 57. Sí, vau viure la guerra. El 89 al desembre. Vau viure la guerra?
Enguany, al desembre, n'hi faré 89. Esteu estupenda. Esteu a la mar de bé. Ah, sí. Si no hagués cregat mai a la garrota, no sabria ningú l'edat que tinc. Perquè és el primer que et pregunten. Quan vas amb un metge i els dius, me fa mal això o allò, i em diuen, senyora, i què vol vostè, la seva edat? Doncs no cal que et queixis, anar passant. Avui t'he fet mal a la cama i demà fa el balbràs, però la qüestió que et puguis aixecar
I anar transitant. Gràcies per aturar-us. Que vagi bé. A vostè, adéu. I en gran ningú hi vol sapigar res. I a valtros també hi arribareu, eh? I a valtros també hi arribareu. Perquè a valtros heu trobat el que han fet els meus pares. I els meus fills trobaran el que han fet a valtros. I a valtros trobareu el que han fet els vostres pares. Eh que sí? I tant.
Un plaer conèixer-la. Gràcies, gràcies. Ens veiem a la torre de Fontau Vella. Abril, quin any hem aclarit que era? Ella és del 35, llavors si tenia 19 o 20 anys serà del 54 o del 55. Quan va morir. Diu que ella era joveneta que es va morir. Sí, que tenia 19 o 20 anys. Allà hem vist, pensa, mira, aquí estem veient ara un nítol que té herbes dintre, és a dir, que així n'hi ha uns quants.
Per tant, no es veu el nom, no es veu res. Ves que no sigui aquest. Sí, justament. Us ho dic perquè no cal que espereu anar al cementiri. Estem a dintre de la pàgina web del cementiri i aquí hi ha una pestanya que diu localitzador de... Sí, localitzador de tombes o localitzador de... Vols buscar tu el nom? Estic buscant perquè diu que només posant el primer cognom, que aquest és obligatori, sí que l'has de posar, però el nom, el segon cognom...
Et dic el nom i el condom, ara sí que ho trobem. Mira, m'estan dient que estan buscant ara els companys de la ràdio a través de la pàgina web del cementiri, que amb el primer nom i el condom n'hi ha prou. Com es diu el parent? Josep Maria Abelló. És que no. Josep Maria Abelló, Núria. Saps què passa per Josep Maria Abelló? Només se l'he anat, eh? Sí que em surt un Josep Enric Abelló, però... Josep Enric Abelló pot ser Josep Enric Abelló? No. No, i em surt de l'any 26, per tant... De l'any 26. De l'any 26.
No, no és aquest, eh? Doncs per Josep Maria no em surt... Josep Maria, avalló. No em surt res. Eh, eh, eh, vaig a buscar només el cognom. Espera, a veure, a veure. Estan segurs, eh? Que és el primer cognom, avalló. Hem de trobar el Josep Maria, va, vinga. Clar, per avalló, a veure. Ara busco jo també la pàgina web. O el codi curt, eh? Busquem el Josep Maria. Mira, aquí hi ha un Josep Maria, però és Soler. Ja està, ja està. Però mort l'any 77, pot ser?
A veure, pregunta, pregunta. No, home... Mor l'any 77? Quin número de mitja surt? Voi, voi, voi. És que em sap greu donar dades a través de... Espera't. Quin any va morir, he dit? Quin any va morir? El 77, pot ser? Quin any va morir el cosí? Quin any va morir el cosí? Quin any va morir el cosí? Pregunta si... Qui va morir algú? El cosí quin any va morir? Evita.
El 77, pregunta. Quin any es va morir la persona que busqueu al cosí? Ai, no ho sé, fill meu. Pot ser l'any 77? Una cosa així. Una cosa així, Núria. 1977 pot ser? Hauríem de tornar a prendre la flor. No, que no, que hi ha un munt de ballós. Que l'estem buscant. Hi ha un munt de ballós, mira.
L'estem buscant. Ara us passo foto, Pep, per no donar dades. Passa en fotografia, va. Vinga, que em sap greu fer-ho a través de l'antena. A veure si ho trobem. L'únic de Porrera no el teniu de l'Ajuntament, val? No, no, ara l'estem buscant per aquí, a veure si... Perquè llavors trucaríem a l'Ajuntament i l'Ajuntament no ho sap. Ara el trobarem. Ara el trobarem, ja ho veureu. L'ajudarem a trobar-lo. No, perquè va morir Tarragona. No, va morir aquí Tarragona el nen. Llavors no ho saben.
Era fill de Porrera. Vivia a Porrera. Però aleshores se va casar i van vindre a viure a Tarragona. No, no, no. Ara us estic passant la foto. En tot cas, que sapigueu que hi ha aquest buscador a la pàgina web per si voleu avançar-vos ja. Sí, sí, però et demanen els dos condoms. Bueno, en el de la web no, eh? Aquí en el de la web no. Bé, però no ho diguis per antena. Bé, la Josep Maria Abelló.
No, esperi, esperi, esperi. L'any 77, Micho, vell, quart pis, número 232. Ven cap allà. 232, a veure si està per allà. És per aquí, ponta baixa? A Belló, amb B alta o amb B baixa?
Això és important, Abril. Ben pensat. Perquè sí que assimilem què és això, però a vegades pot ser que el cognom estigui diferent. No els sona? Seguim buscant, eh? Si el trobem, us ho diem. No, penso que no. El que has dit, Núria, tu, el que has passat la fotografia...
És el que m'encaixa per nom. Diuen que està al primer pis, no està al quart. El que dius tu està al quart. És el que m'encaixa per nom, perquè els altres noms... Anna, tinc un altre. A veure. Mor el 81. Primer pis. És aquest, ja està, ja ho tenim. Primer pis. Ah, però per discussió no cal. Passa'm la foto, va. Va, que et passo la foto. Li passaràs la foto i ho diran... No ho cantaré, no ho cantaré. Que això és privat, no ho cantaré, va.
Més que res, perquè... Mira, si està entre el 150, el 145... Estem per aquí nosaltres, 160... Hauríeu d'anar ara cap al... No, no, 0,80, 0,80. 0,80, vinga. A recuar. Ves que m'estic al de les herbes que hem vist abans, tu, i abreu. Sí. A la tinta, eh? És que n'hi ha un que està ple d'herbes. Ostres, no, bueno. Mira, 0,80, estem aquí. Veus? Aquest deu ser. A veure. A veure què diuen. És que aquí no surt el nom.
A veure, 080, me l'has passat, no? Sí, sí, és aquest. Mira, el segon condom és de per allà a la zona, perquè el condom és de per allà. Sí? Sí, sí. A veure, però que estàs amb ells o no? Estàs amb ells o no? Que no marxin amb les flors, eh? Mira, mira, mira, mira. No digues el condom, eh, però hem trobat aquest. Que està allà, el número 80, el que té les cerdes. De quadra? Jo és que no tinc... Jo, com aquest senyor el vaig conèixer...
I ella no se'n recordarà, no? Però és problema que sigui aquest d'aquí, eh? Si és aquest, és aquest d'aquí. Mira, aquest d'aquí, és que no es veu el nom. Escolta, mal que mal, que no s'emportin les flors, eh? Que les deixin a qualsevol lloc. Aquest és el 80, i és un Josep Maria Avelló. Aquest. Sí, podria ser. De l'any 1981. Any 1981. L'any de defunció.
Pot ser. És un primer pis. Però fa pinta que sigui aquest d'aquí, eh? Digui el segon condom amb ell, a veure si se'n recorda el condom. Digui, sí, perquè la seva dona era Maria Carles. Doncs vinga. A veure. Ai, ai, ai, ara això és un... Estem nerviosos. Que sapigueu que tot això que estem fent en directe ho podeu fer vosaltres des de casa també, eh? Sí, voleu cercar algun familiar. Sí que és veritat que Josep Maria, per això costava de trobar el Maria, és la M i la A. La A...
De l'any 1981. Ara en busqueu una miqueta. Només que posar el primer cognom ja ho sortirà. De l'any 1981. 1981, quan va morir, Josep Maria, ho posa aquí al mitjà.
No pot ser que sigui herba. Jo, per a mi, era aquest nen. Ja t'ho he dit al principi. Doncs va bé, eh? Perquè fa l'efecte que sigui aquest. Perquè en un any això pot ser herba, eh? Sí, sí, sí. Aquí hi ha molta humitat. Perquè jo diria que això ho vaig posar jo l'any passat. Doncs mira, ja l'hem trobat. Bueno, doncs gràcies. A vostè. A veure si veniu un dia a la torre, eh? I feu una bona entrevista. Si ens fa un arròs vindrem, va.
Vinc de la casa meva. A més cal que pregunteu per la casa Cavanes. Perfecte. Jo tinc rosa, però la casa és de Cals Cavanes. La torre de Fontovella.
Doncs ja ens veurem. I ho farem, una bona entrevista. Vinga, que vagi bé, un plaer. I me'n adeus que l'hagi trobat. Gràcies. Adéu. Adéu. Home, és que ara teníem el cor petit amb allò de... M'hauré d'emportar les flors una altra vegada cap al priorat, no? No, no diguis el cognom. No diguis el cognom. Diu, és un cognom de parellí. No, és que... Sí, del que és n'hi ha molts, perquè... Sí, sí. El priorat, mira, si et dius massip, ets el priorat.
I si no, és cert que deuen haver-hi trobat. No és massiu el cognom, eh? Però si dius massiu, és del priorat. I aquest altre cognom també és allà. Cap, és el que dèiem abans, que és que els cognoms, abelló, amb B alta o amb B baixa. Soler pot ser amb accent o amb acabat amb R. Per això, que no us espereu el codi QR del cementiri. Mireu des de casa que a la web només poseu un cognom i ja no doneu més informació i us surt tota la llista.
Penseu que aquí... Vine, vine cap aquí. Penseu que aquí a l'entrada teniu el codi QR i amb aquest codi QR podeu fer el que ha fet la Núria a casa, que és enfocar amb el tràfot mòbil al codi QR, posar nom i cognoms, ho teniu aquí a l'entrada, el mateix portal al cementiri, ja no cal ni que entra al cementiri, i aquí poseu el nom i cognoms i us diuen el nitxo, a vegades també hi ha gent que es confone amb l'altura, perquè hi ha illes que tenen molta altura, que n'hem vist de 4 o 5, eh?
Escolta, Núria, parleu amb el Paco Tobar a veure si està per aquí perquè no ens hem trobat, eh? Ostres! Ostres! M'estranya perquè ens va dir que... Sí, perquè el cementiri és molt gran, a veure si hem entrat a dins i no...
On sou vosaltres? On li dic que sou? Ara a l'entrada. A l'entrada mateix. Ah, jo els que... Vale, vale. Doncs li dic. Si no, jo et puc explicar un conte, eh? Ah, doncs explica'm-ho. Vols que t'expliqui un conte? Vinga. Dels cementiris? Dels cementiris. De cementiris o d'aquest cementiri? De cementiris. Vinga, va, explica't. Vols una musiqueta per explicar el conte no cal?
No soc massa bona, compte a comptes. Vinga, va, explica, explica. Mira, hi havia una vegada un home, fa molts i molts anys... Puc fer un vídeo? Fa molts i molts anys que va entrar a un cementiri, com podria ser el cementiri de Tarragona. Però tu t'has fixat que el cementiri de Tarragona...
A les làpides tu veus l'any de naixement i l'any de defunció de la persona. Llavors més o menys et fas una idea de l'edat que tenia quan va morir o quants anys fa. Doncs en aquest cementiri no passava això. A totes les làpides ficava només 3 anys, 15 anys, ficava una edat concreta. I el senyor va anar passejant i veia, doncs Josep Maria Soler, 5 anys.
Abril... Sunyer. 10 anys. I va començar a fixar-se que tot eren edats de nens petits. No hi havia ningú que hagués mort amb una edat superior a 15 anys. I va anar veient i passejant i 3 anys, 7 anys, 10 anys... I va començar a ficar-se supertrist perquè va dir, ostres, això és un sabentí de nens. Només hi han enterrats nens i nenes. N'hi havia un munt, un munt, un munt. I va dir què devia passar en aquest poble perquè només s'enterressin nens
Llavors va sortir del cementiri, es va asseure a un banc i es va posar a plorar. Perquè, clar, estava molt trist que només s'havien enterrat nens. I un bon home que passava per allí es va asseure al costat i li va dir, senyor, per què plora si està en un cementiri i si tots estan morts ja no s'hi pot fer res? I diu, no, perquè és que m'he fixat que és un cementiri on només s'han enterrat nens, no hi ha ningú que sigui més gran de 15 anys. I l'home li va dir, no, home, no, que no és l'edat en què van morir, són els anys que van ser feliços.
Llavors el senyor encara va plorar molt més perquè, clar, no hi havia ningú que hagués sigut feliç més de 15 anys. Que bo. T'ha agradat a compte? M'ha agradat molt. No me'n recordava massa de com acabava. Era una cosa així. Qui t'ha explicat aquest compte? Ah, i me'l van explicar. Ah, molt bé. Anem a xerrar amb algú perquè si el Paco no ve, hauríem de maraixar la perdió. Mira, ja no havia vingut amb un gos.
Que té cara de simpàtica, potser ens diu alguna cosa, Abril, perquè fa cara de parlar per la ràdio, que sí. Sí, home, sí, què tal, bon dia, com estàs? Molt bé. Si m'ho ha entrevistat amb ell o amb ella, eh? Eh, bueno, no ho sé, li ha agradat el micro, eh? Que és noia o noia? Noia, noia. Noia, molt maca, eh? Sí, sí. Bueno, suposo que avui se mentiri, no?
Sí, he anat a acompanyar la meva mare perquè tenim aquí familiars i a posar una miqueta de flors perquè demà serà una miqueta agobiant i és un dia per recordar els sers que han estat a la teva família i que ja no estan. Els portes cada dia?
S'aprofiten ja els dies previs perquè si no el dia 1 de tots ens potser és una miqueta massa aglomeració. Sí, la veritat és que sí. Jo no soc massa a vindre el dia 1, però sí, sí, la veritat és que és bastant agobiant. Et de Tarragona, eh? No veniu de gaire lluny, no? No veniu de gaire lluny, no? No, no, som de Tarragona, som de Tarragona. Molt bé. És molt tranquil·la, eh? Com es diu? Bueno, es diu Xunt.
És un setter inglès i és adoptar d'uns caçadors que la van maltractar i a poquet a poquet amb una educació bastant respectuosa estem ajudant-la.
Que vagi molt bé. No entres tu? No, no es pot entrar els gossos. Ah, mira. Per molt que sigui una gosseta tranquil·la i de tot, no deixen entrar. No ho sabíem, això. Ja sabem una cosa més. Que vagi molt bé, gràcies. Molt bé, gràcies. Adéu. Adéu.
Mira, a veure què busquen aquí el mòbil. Estan parlant aquí. Començarem a dir noms i cognoms? No, noms i cognoms no. Ara mateix aquí estem a l'estari del cementiri, hi ha molta gent que va entrant, alguns que arriben i entren directament, altres que s'esperen algú que arribi i entren en grup, però Déu-n'hi-do perquè hi ha força ful·lència. Hem arribat a les 9 del matí, de fet ja fa hora i mitja,
i pràcticament aquí hi havia poca gent esperant per entrar, potser una 15 anys de persones, però ara ja hi ha força gent, vull dir que cada cop hi ha més aglomeració de gent. I cada vegada hi ha més gent comprant flors. Hi ha qui arriba amb el cotxe, com és el cas, para endavant, para amb el cotxe, baixen del cotxe, generalment gent que porta gent gran, que és el que pot fer per aquí davant, descarregueu la persona, seguiu amb el cotxe, però el cotxe ens pot aparcar aquí,
I això, i feu la visita. Aquí us hem de recordar que si veniu amb algú que tingui mobilitat reduïda, hi ha unes cadires preparades, com cada any, cadires aquestes amb autonomia, i que les demaneu a l'entrada. Mira, ja se'n va la...
la senyora de Perdí de la Teixeta. Com es deia, a Torre Fontovella. A prop de Perdí de la Teixeta, per allà del Priorat. I ara veiem que allà se'n va sense flors, no? Sí, l'ha deixat, les ha deixat. Anem a dir-li adéu, va. Anem a dir-li adéu. Ens ficarà bronca. No, no, ja ho veuràs. Que és canyera, aquesta dona. Sí, que és canyera, sí. A veure, marxeu sense flors o amb flors? A veure, a veure, te'n vas amb flors o sense flors? On són les flors? Ah, què diu? Les flors, on són?
El bastó. Les flors. Ah, les flors. Jo els he posat igual. Si no ho és, mira, el que estarà dintre estarà content. Però ara, quan arribi a casa, trucaré a la neboda. I li diré, si tenen aquest ninjol d'aquesta manera...
Me'n faré càrrec jo i el posaré en bordre. Això és la humitat. Això és la humitat. Vostès són nínxols bonics, els de Porrera. I tant, preciosos. Preciosos. Porrera, preciosos. Totes tenen la seva creu blanca. Perquè abans s'esterraven a terra. No en volien de nínxols. És ara que s'ha posat la moda. Però abans ja feies l'oclot a terra. I quina flor ha portat?
qui s'entens i en aquesta nena d'aquí de Tarragona que viu dalt cap dalt que es diu Florentina Tudela i Jordi Carbó en aquesta les he posat flors naturals del monte perquè li agradava molt la flor del monte romaní, farigola, diverses coses i li he fet un bon pom i li he posat dalt molt bé
Bon viatge, no correu ara cap avall. Ah, almorçados, ben fet. Ja hi hem anat, he sigut el primer perquè és molt amunt. Que vagi bé. I aquest no us ha costat molt, però gràcies per tota l'ajuda que m'heu donat.
Si veniu a la torre, us convidarem un cafè i unes pastetes. Moltes gràcies. He de fet la invitació. Que vagi bé, bon viatge. Adéu. On vas, on vas? No, anem cap allà, anem cap allà. M'escapava. Ai, mira, avui no hem anat, a veure, si vingues al Paco Tobar ja ens buscarà o que ens truqui, perquè anem cap a l'interior i ara m'agradaria anar a la part nova. Núria, se'n anirem cap a la part nova del cementiri?
Crec que l'abril l'any passat hi vam arribar a accedir. Hem de parlar també amb la responsable del cementiri, que ens explicarà més o menys, us explicarà què heu de saber a nivell d'horaris i tot plegat.
Però, Mariana, la part nova, perquè aquí tenim la... Fins ara ens està tombant per la part antiga, la cementiri, eh? Està tota molt maca, eh? Tothom ha aprofitat, ara com ens explicàvem a fora, demà potser és un dia que hi haurà més aglomeració, però de moment ja estan tots els passadissos macos, macos. D'aquí és aquesta tomba que t'ha dit abans el Cristófol Salom? D'aquí és aquesta tomba?
D'aquesta tomba, ho ha dit, ho ha dit. Sí, anem. Carrer, Carrer Reading. Carrer Reading. Ah, sí? Ah, perdó, eh? No, no, però és això, hi ha moltes tombes, doncs aquesta és la més espectacular, és la, jo diria que la més gran, o de les més grans del cementiri, eh?, la tomba del generador Reading, i que està, doncs, just a entrar. Si entreu, veureu una mena de piràmide a la dreta,
de forma piramidal, és molt gran i és de les antigues del cementiri, del cementiri també de 200 anys. Em sembla, no sé si m'ho invento, l'any passat pot ser que inauguressin una part del cementiri pel neonatal?
Sí, és justament aquesta, és aquesta zona d'aquí, on hi ha també aquest estat, i aquí, de fet, és on es farà també. Jo crec que ens ho explicaran després també, demà, un concert que organitza Mèmora, que per cert estan construint el nou tenatori, per això volia anar cap allà, per veure si es veu com es veu l'estructura d'aquest nou tenatori, que en principi l'any que ve ens ho deia ara fa un parell de dies el Jordi Canyelles, el responsable del cementiri, el gerent,
Això és mèmor, eh?, però que van a bon ritme i que ara es deu veure, mira, aquí mateix. Sí. Que ja es veu tota l'estructura i, de fet, operaris treballant-hi en aquest nou tenatori privat que hi haurà, doncs, aquí a Nex del Cementiri, el mateix cementiri.
Molt crematori, crematori. Digues, Núria. No, que el Paco ja sabeu com va això de les empreses de difusió turística i de guiatge. Li ha sortit una feina. Una visita. Urgent, sí, li ha sortit una visita urgent. Ens demana una mica de marge. Si pot s'acostarà, si no el tindrem per telèfon, perquè ell se sap el cementiri de memòria. Ja sabeu que és un lloc històric i ells ho tenen a Argos, Tarragona, ho tenen molt per la mà.
En tot cas, ens demano una miqueta de temps, si us sembla. No sé si teniu temps. Nosaltres anem tombant. I tenim més comptes d'aquests esfereïdors, no tant com el de l'abril. Són millors i pitjors que els meus. Home, una mica més elaborats. Noteu l'eco de l'arcada que acabem de travessar? Perquè ara estem a la part nova del cementiri.
amb una mena d'aixida interior, amb panteons i amb nínxols, i aquí hi ha la tomba de Joan Smith, cap de l'armada... Cap de l'armada, governador militar, director d'obres del Port, que moria el 16 de març de l'any 1809, víctima de l'epidèmia, que a allò hi havia epidèmies i la gent moria de l'epidèmia. I aquí hi ha la tomba, que està al mig d'aquesta zona, que és com una mena d'aixida interior, una mena d'1, per entendre'ns, està tancada per dues arcades...
I a cada cantonada, cada any passa per fer una entrevista allà, si no recordo malament, hi ha panteons que són, és l'equivalent al que hi ha allà a l'entrada de la Semantiri Vell, però modern. Panteons que són més grans, que tu tens la teva clau, entres, tens allà la teva tomba, la teva zona per deixar les teves coses i està tancat en clau.
Jo et diria, ja mirant més cap a la meva generació, que estem molt, molt poc acostumats a enterrar gent als cementiris, eh? O sigui, jo no sé com s'enterra la gent al cementiri. Sí, sí. Aquí no diem qui hi ha, però, per exemple, amb tota la decoració floral, que és molt alegre, hi ha una decoració molt florida, molt flamenca, perquè, de fet, hi ha nois enterrat, doncs, que això, que té vincles amb aquesta cultura, doncs,
que també es refleteix en la tomba, al final, el que passa a la vida, doncs també queda el seu reflet a la tomba. I ara estem sortint d'aquí cap a una altra zona exterior, que és la part més nova, més nova del cementiri, on veiem també des d'aquí la part antiga de dalt, on hi ha les forces comunes de la Guerra Civil, una d'elles, que en tenim tres, una està aquí dalt, els espais de dignitat que es van, doncs, rehabilitar, i aquí també la zona de columbaris. Mira, que d'elles avança, veriu que si la gent ja no s'enterra,
I cincinera, doncs bé, això és la zona de Columbaris que a vegades quan es veu cincinera, la urna, veus? Hi ha una que es veu la urna. Sí. La urna es posa amb aquesta mena de nicho que és més petitó que el nicho convencional, eh? És la zona de Columbaris. Perquè les cendres no es poden tirar per ahí. No, està prohibit, tot i que la gent ho fa, eh? Si jo deixar la cendres, llançar la cendres a la muntanya o al mar, està prohibit. Però està prohibit si et pillen. Home, clar. Si no et pillen... Si no et pillen, doncs mira, la gent fa el que bonament pot, no?
ja aquí ho deixo per escrit les últimes voluntats jo vull que fer cap al mar doncs està previt bon dia tot bé per aquí? com cada any cap aquí? això no t'agrada vindre però tens que vindre veig que el teniu molt amunt i els altres també que han anat i ara nosaltres que mirem
Feu tota la ruta. Aquí tenim molta família, Nartros. D'on sou? Entre Domingos, Batistes i Ximenis. Ximenis? A veure, jo complim tot el cementiri. Sí. Què sou de Tarragona o no? Tarragona. Tarragona ciutat, eh? Nartros és... Els Ximenis som les primeres famílies que van dir a Tarragona. Els Ximenis, la primera família? Sí. Els primers, no? La primera, no. I vinculats a la part alta, o no? Jo soc Ximenis. Tu Ximenis? Ella també, no? No, no.
Vincolats a la part alta, claro. Tota la vida a la part alta. Tota la vida. La plaça de la Font i la catalana, que no se'l toquin. Com els xiquets de Tarragona. Home, veus que no siguin els xiquets, eh? Jo sóc entre les dues colles, ja. Ah, m'hi va.
Si no quedaria malament. I què esteu fent ara? Fer el Tomet per aquí també, en directe. Estem en directe per la ràdio. Però no hi ha molta gent. No, perquè jo crec que demà serà el dia que hi haurà més gent, eh? Demà sí. Jo cada any vinc a Arreglau amb ella, amb la meva dona, i sempre veig gent. Però aquest any, si no és que vam vindre ahir... Qui teniu aquí?
Déu-n'hi-do. Bueno, que vagi bé, no és la primera parada aquesta o no? No, aquesta és la segona ja. Bueno, la tercera. I ara cap a una altra. Ara cap a una altra. Anaves a dir alguna cosa, digues? No, i després perquè encara es deixarà per algú, que després l'endemà has tornat a visitar. Jo t'ho dic que aquí està tota la família. Poseu flors que no es fan malbé. No? Sí, claro.
Però dic que són d'aquestes que no es fan malbé. Les que aguanten. Sí, de plàstic. Així llueixen tot l'any. Sí. En què vas venint, eh? Cada diumenge, així i a vegades, després vens a veure com està tot. Perquè si fa pluges o fa vent, doncs tens que vindre a veure que estiguin a puesto. Perquè a vegades que fa vent, les flors caben, no se torcen. Quarta planta, eh? Bona vista. Que vagi bé. Vinga. Salut. Adéu. Que vagi bé. Un plaer. Ximenes, eh? Ximenes.
Tu saps la història dels ximenis? No, me l'expliques? Bé, són... Que no s'escolten. No, home, no, vull dir que a la part d'altra està molt vinculada al ximenis, que són una de les moltes famílies que hi han viscut tota la vida, amb famílies d'egna gitana, però que...
Com els he vist, estan perfectíssimament integrats, van vindre fa molts anys i estan, evidentment, són molts. Segur que els hi ha algun d'així menys. Suposo. Segur, segur. I altres colles també, totes les colles. Mira, fem una parada aquí, perquè aquí veiem el pàrquing dissuasiu del cementiri, allà baix, i aquesta és la porta que també s'obrirà...
ja està oberta, de fet, l'han oberta avui, per poder accedir directament a la meitat del cementiri i no haver de fer tot el tram fins aquí. Llavors, rentes per aquí baix i arribes a aquesta zona, que pots anar cap a la zona antiga del cementiri o cap a la zona nova, cap a la zona d'ampliació. I aquí és un llalternatori que s'està construint, que veiem que va molt en ritme. Anem que hem de parlar amb la responsable del cementiri. Amb la Marta Sosias. Amb la Marta Sosias i...
I seguirem, doncs, per aquesta... Bon dia. Mira, anem cap aquí. Anem cap aquí, que t'ensenyaré un dos espais. T'estic fent d'aquí. T'estic fent de Paco Tobar. T'estic fent de Paco Tobar. Mira. Aquí veurem un dos espais, una de les foses comunes del cementiri. Crec que està allà. I l'espai Dignitat, diria, que està per aquí, també. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Jo ja m'he perdut, eh?
Bé, és que això és gran, eh? Sí, sí. No, diria que està a la part de baix, eh? Em sembla que hem entrat abans d'hora. Tu també t'esperdo. Jo també, és que aquí... Les mentides diran, eh? Aquí et perds. Per això està bé que hi hagi el codi QR. Perdó. El codi QR que pots anar directament a consultar, si no ho recordes, o si fa anys que no vent, doncs on està el teu difunt.
Mira, ara estem tombant per aquí, aquí també hi ha algunes tombes de les antigues, com aquestes d'aquí, en format aquí també hi ha panteons, i l'espai Dignitat, que és on es fa també els homenatges, els afusellats pel franquisme, està just aquí al darrere.
I ara ho veurem perquè és també un lloc que es fa un acte molt bonic de record amb aquells que van ser morts assassinats durant el franquisme. L'espai Dignitat. Ara estem tocant a la zona del camí del Lluritu, per entendre'ns. Aquí baixa el camí del Lluritu. I a la part de baix encara hi ha una altra filera, perquè això és immens. Una altra filera, aquí tenim l'espai Dignitat. Mira.
espai de memòria, memòria democràtic espai de memòria de Tarragona i aquí és on estan enterrats els que van ser fusellats pel franquisme que és una zona que es va dignificar ja fa alguns anys i aquí és on es fan també les ofrenes com aquelles que hi ha ara amb aquella escultura
que és un dels tres espais que hi ha al cementiri, a memoria de les persones sepultades en aquest cementiri que van perdre la vida per haver defensat la dignitat, les llibertats i els drets individuals i col·lectius. I ho vam fer el 15 de gener del 2010, i amb tots els noms i tots els pobles. Efectivament.
Doncs ja està. Vinga, som-hi. Seguim. Anem a buscar la Marta. Anem a buscar la Marta i us explicarem coses pràctiques que heu de saber si voleu venir aquí al cementiri aquests dies de prèvia Tots Sants. I fareu bé de venir avui, eh? Si teniu una estoneta avui, fareu bé de venir avui perquè almenys avui no hem vist l'aglomeració de gent, no hem vist molta gent. Aquí teniu fons també per si voleu posar aigua a les flors.
Distribuïdes estratègicament per al bo cementiri. Escalinata. Sí, en sortiran passes, eh? Format reportatge, eh? Bon dia. Fa una olor, la senyora aquella, la d'allí...
de Font de Cabra o com se digui, Font d'Ovella, com era el poble? Torre de Font d'Ovella. Torre de Font d'Ovella, feia molta olor romaní. Mira, una cara coneguda. Canya, ens trobem, eh? Sí, sí. Bon dia. Estem en directe, estem en directe. Família Ripoll, salutacions.
Que vagi bé, cada any ens trobem, cada any de bé aquí a dignificar i netejar la tomba d'un se van passats i tornem cap a l'entrada. Tornem a saludar la Reading, eh? Sí, ara ja hem quedat claríssim. Que no és un carrer general. Bueno, també és un carrer. Home, la tomba és espectacular, eh? És a dir, és la més alta, sens dubte, no? I el Panteó, amb aquesta forma de... Però no fica el nom. De sostre piramidal, no, no?
Si fiqués allà davant, redinc. Mira, són les 10 i 31 minuts, farem una petita pausa, estem arribant ja a l'entrada del cementiri i cridarem a la responsable, que la farem sortir de l'oficina. Ara ja comença a arribar més gent, a aquesta hora són dos quarts d'11, ja hi ha més gent que arriba aquí al cementiri amb les flors. I farem una petita pausa...
I en pocs minuts saludem la responsable del cementiri i us expliquem coses pràctiques que heu de saber si avui veniu aquí.
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673-325-497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Vivo cantando. Venga chicos, venga chicas, ha bailado. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mama Pop Guateque. ¿Te quieres enterar?
Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farmatarraco.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Domingo tenemos otro partido importante contra el Atlético de Madrid, que también está arriba. Sabemos que va a hacer otro partido exigente. Com diu el porter del Nàstic, Dani Rebollo, aquest cap de setmana tenen un partit exigent davant el líder de la categoria i amb l'objectiu de sumar els tres punts. Diumenge 2 de novembre a dos quarts de nou del vespre viurem el partit de la jornada 10 de Lliga al grup segon de primera federació des del nou estadi que està d'haurà de nou partit entre el Nàstic.
i l'Atlético Madrileño. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Radio el 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Radio. 33ena temporada del Semprenàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
19 minutets per tancar l'edició d'avui de la veu de Tarragona, 19 minuts per arribar a les 11 del matí. En directe, avui el programa us l'estem oferint des del cementiri municipal, des del cementiri de Tarragona, de fet, i allà hi tenim els nostres companys Josep Sunyer i Abril Rius. Què ens queda per fer? Doncs, per una banda, parlar amb responsables del cementiri, amb la Marta Sucies, concretament perquè ens doni la informació que anomenem de Ràdio Servei, horaris d'obertura ampliats aquests dies...
bé, o quatre consells sobre l'utilització dels serveis. I, per altra banda, ens falta també aquesta visió més històrica de les instal·lacions del cementiri, posar, a part de nom i cognom, una mica d'història en aquestes tombes de persones il·lustres que estan enterrades aquí a Tarragona. Què té d'especial el cementiri de Tarragona? Jo crec que molt, i li preguntarem a Argos TGN, concretament al Paco Tobar, que en sap un munt d'això. Abril Rius, per on comencem?
Comencem, si et sembla, per la Marta Socies, perquè ens digui la informació pràctica que necessitem quan arribem al cementiri. Mira, ara teníem una senyora que ha arribat... Bon dia. Bon dia, Marta. Ha arribat i no sabia massa on estava enterrat el seu familiar, no se'n recordava del segon cognom, i entre tots l'hem pogut ajudar tant amb el codi QR com amb la pàgina web. Mhm.
Clar, el codi QR sí que aquí et demana els dos cognoms, però em sembla que a la pàgina web només te'n demana un i pots més o menys buscar-lo. Sí, ho poden buscar així o també poden entrar a les oficines i nosaltres també els hi podem buscar i assenyalar on han d'anar a fer la visita.
Com sempre per aquests dies amplieu l'horari de visita, no? Sí, portem des del passat dissabte dia 25, obrint de 9 fins les 6 de la tarda i fins al dia 1 farem aquesta setmana tot l'horari. El dia 2 ja fem les misses però al migdia ja es tanca el cementiri i a la tarda estarà tancat.
Molta gent aprofita per venir els dies previs perquè el dia 1 no sigui una aglomeració. És una cosa que s'ha anat fent ja durant els últims anys. Creus que el dia 1 hi ha menys gent o hi ha la mateixa que sempre? Bueno, s'escalonen. Venen abans, durant tota la setmana venen a netejar i a posar les flors i el dia 1 venen més a fer la visita. Ve tota la família junta i fan la visita i fan el recorregut per visitar tots els familiars.
Clar, arriben i ja està tot el cementiri amb totes les flors noves i tot ha vestit ben maco. Exacte. Enguany els visitants entraran al cementiri i podran veure les obres del nou tanatori. Sí, sí, a més tenim uns panells aquí a l'entrada informatius on podran veure com quedarà quan ja estigui la construcció acabada.
Les obres avancen a bon ritme? Sí, sembla que sí. Està previst que la primavera del 2026, en principi, es pugui fer la inauguració.
Els actes així més destacats a la mau de novembre a les 4 s'oficiarà el Sant Rosari a la capella del cementiri i el 2 de novembre la diada dels fidels difunts. Sí, fem la Santa Missa. Aquest any com a novetat hi havia una missa a les 9 i aquest any s'ha hagut de suspendre i llavors serà a les 10 en castellà i a les 12 en català. I a les 12 del migdia el recital pel record.
Exacte, sí, oficiat pel funerarià Memora, que ho farem aquí a la plaça de l'entrada. En el lloc del neonatal i perinatal? No, això està més avall, aquí al final on està l'estàtua. Aquí mateix a l'entrada, al final del carrer. Doncs Marta Sosies, moltíssimes gràcies. A vosaltres, que vagi bé. Adéu. Pep, tu on estàs? Tens l'èia a l'últim convidat del matí?
Mira, doncs sí, mentre parlaves amb ella...
Amb la Marta Susías, doncs, he trobat el Paco Tobar d'Argos, que ells fan habitualment... El que han fet tu i jo fa una estona, que és tombar pel cementiri i explicar-te coses que no en sé gaire. I una miqueta desordenat. I una miqueta desordenat. Per aquí i per allà, doncs, ells ho fan de forma ordenada, explicant, des del punt de vista històric, la història de cadascuna de les tombes, de la gent que hi ha enterrada, i això, i fan aquest recorregut. No sé si de nit o de dia, però li preguntarem al Paco, jo crec que de moment de dia, però de nit també tindria la seva cosa, sí, sí.
Paco Tobar, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Totes, totes les tombes, no, que si no encara hi seríem, però sí, aquí estem. Bon dia. Feu una tria, feu una tria, no, de les més simbòliques. Mira, aquí darrere en tenim una ara, que l'estic veient, que és piramidal, que és espectacular. Sí, és una de les més significatives, a part que està molt a prop de la porta i de la paret i es veu des de fora. És una còpia, bueno, en fi, és monumental, és senyorial, és aristocràtica, però és una còpia del mausoleu de l'Icarnàs. És una de les meravelles de l'antiguitat.
que era esgraonat, un senyor que es deia Mausolus, Mausolo, per això es va fer un Mausoleu, que original, i aleshores es va fer enterrar allí, clar, aquesta peça del món antic no es conserva, però tenim documentació sobre ella, i aleshores aquí el que es va fer a Tarragona va ser una còpia a escala reduïda, i naturalment coronada per una creu com ve humana, doncs la còpia d'aquest Mausoleu de l'Icarnàs, o sigui que és el més proper que estarem mai a una de les set meravelles del món antic.
I qui hi ha enterrat aquí? Els marquesos de Temerit. Ah, veus? Veus? Tu, quan en el moment l'estava explicant, estava pensant que el Palà digui que no està... Rèding, on està? Rèding està més avall. Rèding està més avall respecte a la porta. Està en un lateral, tal qual s'entra pel passadís central, arribes a la dreta i aleshores al fons us veu que fa illeta amb un trencat de reixa en forma de llances, bé, de lavardes i de bombes.
i hi ha una tomba que és un ossari, perquè és de pedres petiteta, perquè clar, el que queda del pobre Teodoro de Reding és el que és. A més, la tomba no és l'original, és una refeta el 1892, coronada per un trofeu, és a dir, un casc antic amb una armadura.
Sí, sí, el general que va derrotar a Napoleó per primera vegada en cap obert a Bailén, 1808, el tenim nosaltres. A Bailén, no, està aquí. Que em perdonin els marquets de Tamaritè, que els he confós amb el Rèdic, no, no, no. La piramidal, a més, això és molt simbòlic, eh? Mira, més allà que surt un àngel també a l'at...
Aquesta també és molt antiga, no? Bé, a veure, la secció tal qual s'entra mà dreta i esquerra, que generalment és neogòtic, són els mosoleus aquests que tenen això, que per exemple en tenim un en forma, en parella, en forma de capelles, un altre que tenim aquesta columna trencada,
trencada pels segles, no que es fes així, que imita també l'art llatí, romà, però de l'època de la República, és a dir, el segle mig que ve entre els atruscos i els fumants, i al darrere tenim una imatge molt canònica d'un cementiri, que és un àngel, que no representa cap àngel en concret ni cap arc àngel, però que vetlla pel descans etern de la família. I en tenim una altra més endavant, que també es veu des de la porta, amb unes columnes,
que és una representació, ara està buida, a veure, em perdó, no està buida, però no se sap qui seria l'amo actual, que és una còpia d'un temple egipci, amb els capitells papiriformes, unes figures així egípcies en plan cariàtide, molt curiós també.
Quan feu les visites per qui vulgui venir? Les fem quan ens les demanen. Abans les fèiem per tots sants, però ara estem en una altra dinàmica de fer visites per tots sants, que són més en espais tancats. Durant molts anys hem estat fent el circuit de visita per casa Cacernau, l'antic ajuntament, amb aparicions fantasmagòriques. Ara, com que la societat social ens fa donar altes els fantasmes, el més enllà la cotització és molt alta.
I ara estem fent aquest cicle que es diu terrorífic, que és més un tema de divulgació cultural a l'antic Ajuntament. És a dir, no és tant de recreació històrica, sí que és visita, però no és de passejar per un lloc sinó en un espai concret. Aleshores, aquí al cementiri...
El cementiri... Dreta, dreta, ven cap a la dreta. Al cementiri vam fer visites una temporada, també dintre d'aquest cicle, fa uns quants anyets, però no eren de nit, era una estoneta abans que es pongués el sol, abans del canvi d'hora, perquè, com podreu comprovar, aquí, llum natural, la que vulguis. Però artificial, no. Per tant, de nit fa una miqueta de besar-la. Sí, n'ha de donar una miqueta de cangeli.
Bueno, a veure, també depèn del que aprensiu que tu siguis. Parla per tu, eh? Jo vinc aquí i no tinc cap problema, eh? Ah, molt bé, però tu ets molt valent. Bueno, però de fet, és molt significatiu que a la porta hi hagi un cartell que digui si és que era vostè tancat aquí, truqui a aquest telèfon. Ja suposo que es devia anar a tipar d'algú que s'havia despistat i començava a gisclar, com si no hi havia un manyana, i em perdó, és un barri molt tranquil aquí. No t'escolten, però tampoc et responen.
Hi ha molt de silenci, eh? Totalment. Si seus una bancada i et pots quedar adormit i després no et toca l'una. El temps passa, sí. On som ara, Paco? Ara sí, som davant de la tomba de Reding, que és l'original, o sigui, Reding mor al 1808, perdó, 1809, degut a un brot de...
del que s'anomenava d'una manera molt solemne, que es deia febre putrida, o sigui que descomponies pertot arreu, no és tan desagradable, d'un brot de còlera durant l'època napoleònica.
I va morir aquí, també agraujat per les ferides rebudes a la batalla del pont de Goya, allà avall, el febrer del 1809. Ell mor a l'abril. Aleshores l'enterren aquí, solemnament, i molts anys més tard, el 1892, es refà la tomba. La tomba original, bonica, que no és la que conservem, es fa també després de la guerra contra Napoleó. De fet, que és la placa que hi ha aquí,
que es posa reedificada en 1892, hi ha el nom del personatge, que és aquesta literatura heroi comítica, la bonica del XIX, ja quan ho llegeixes ja hi poses veu. Valeroso. A la respectable memòria del valeroso don Teodoro de Reding, de Nente General de los Reales Regercitos. Ja, escolta, aquest xic va ser el primer que va derrotar Napoleó en cap obert, cosa que no havia fet mai ningú abans.
No sé, i el Ridley Scott sense saber-ho, clar que tant com fa les pel·lícules del Ridley Scott potser no s'assemblarien res a la realitat. Però si ens hi fixem a baix de tot, a part que arriba el defensor i tal, el teniente general Don Carlos Escondé d'Espanya, governador militar i polític de Tarragona en 1819, que és com fa la tomba bonica.
que era el governador militar d'aquí Tarragona, es deia Charles de Panyac, que era un francès, que va passar a Espanya durant la revolució per evitar perdre-lo tot de colla navall i es va nacionalitzar espanyol i aleshores es va fer passar de Charles de Panyac Carlos de Espanya, perquè va dir que ell era més espanyol que ningú perquè amb els franceses no en volia saber absolutament res i li van donar el títol de compte, que era encara més reaccionari, una cosa bastant curiosa el personatge.
Reading mor el 1809 i, no sé si recordo bé, Smith, hem vist que moria el 1808? Sí, Smith mor una miqueta abans, no el tenim, però tenim el memorial, que és el que queda d'ell, pobrec, que el tenim en un lateral de la part moderna. El cementiri està obert des de la guerra, precisament, la guerra, perdó, la guerra contra Napoleó, perquè el cementiri de Tarragona, el carrer de les Coques, estava quedant petit.
Degut, entre altres coses, a la suma de gent que estava venint refugiada dels francesos, pensar que Tarragona abans del 1808 té 9.000 habitants, i el 1810 estem en 60.000. Aleshores, clar, el percentual de funcions es dispara, i més amb tifos i l'acinament, no? Clar, estem parlant d'un espai físic, que és el mateix que per 9.000 persones, passa a ser el mateix espai per 60.000. Aleshores, aquell cementiri, que és el Carlesco, que és la zona on hi ha el Consell Comarcal...
I la capella Santa Tegla, la vella, allò que s'ha quedat petit, aleshores es compra un solar per fora ciutat, per ampliar-lo, i acabarà sent això. Aleshores els missa l'enterrem aquí, però entre remodelacions, canvis, i quítem ella la làpida, doncs del pobre queda la memòria només.
Què més explicaríem, Paco? Ens queden 5 minuts de programa, cap on anem? Què més explicaríem? Home, a veure, darrere de l'Smith hi ha el memorial i la zona de la Fossa Comú, de la Guerra Civil i de la immediata postguerra. Tenim l'Smith i tenim, tornant cap a l'entrada, tenim un personatge que també té a veure amb l'època d'Smith i Reding, que és la Rosa Venes de Lloberes, que és l'equivalent, se'l van totes les distàncies, i que me perdonen los mañicos si alguno està escutxando,
Seria l'Agostina d'Aragón de Tarragona. I arribem a nos? Sí, està aquí al costat. Està a l'entrada. Aquesta la desconeixia per complet. És un personatge normal i corrent. No era ni un militar, ni aristocràtica, ni filla d'un marquès. Era una senyora que tenia una posada a l'entrada de Tarragona. Se li diu la Rosa.
Perquè sembla ser que seria una transliteració de rosa. Clar, en castellà la S sorda, la S sonora, no existeix. Aleshores, de rosa, rosa, rúbia. Veu que de rúbia no tenia nada, la senyora tirant de morenita. Tenim només una foto d'ella de gran i de rosa no en tenia res.
Potser quan era petita. Sí, quan som petits tots som querubins, fill meu. A menys la vostra família, que són tots rossos, com els fills d'or, però la resta ens hem d'apanyar amb les cartes que els dos ens donen. Però, aquí a l'esquerra. A l'esquerra. Però, aquí el que fem... Salta, salta, salta. Saltem, saltem. A veure. Estem a prop de la capella central, eh? De la part antiga. Això es pot fer, això de saltar per aquí? Sí, bueno, sí, sí. Formalament ja estem a puesto.
Doncs la rosa Venes de Lloberes, que està aquí, aquesta d'aquí. Uau. És un usuleu familiar, o sigui, hi ha diversos noms als costats, perquè la rosa, el nom, està aquí, a aquest costat.
Rosa Venes de Lloberes, perquè es va casar amb un senyor que es deia Lloberes. El D no és el seu cognom, sinó que és el cognom del marit. Mort el 1845, de fet, 180 anys, si es diu ràpid, als 60 anys. Aquesta senyora, que tenia una posada a les afores de Tarragona, durant el setge, va animar molt els defensors, va fotre un parell de pepinassos, uns francesos, en fi...
com d'un manager, quan vénen a tocar-te la pera a casa teva, ja el rei i la pàtria passen a un segundo plano, que bé el primero és salvar lo propio, no? I se li va donar l'honor, després de la guerra, Ferran Satè li dona l'honor primer de ser sergent honorífic de les milices urbanes, de manera que als dies solemnes ella anava vestida de senyora amb la fandilla però amb la cassaca militar damunt,
se li dona la medalla de distinció de Tarragona i se li dona un privilegi, que és l'exempció del servei militar a tots els seus fills, cosa que en aquella època no va haver d'anar a la mili i en va tenir uns quants. En total, se li es mora, es va... de família, el hijo, el nieto, el sobrino, i es van casant i en aquest mousoleu familiar hi ha enterrat també un personatge que queda darrere del nom de la Rosa Vena, si tires enrere, aquí, just aquí...
Aquí baix. Aquí tenim el, a veure... Mariona Serrano Punyet, don Eduardo Serrano Súñer. Iepa. No és el que t'estàs pensant, és un germà. Aquí tenim el germà del cunyadíssimo. El cunyadíssimo de Franco, és a dir, el ministre d'exteriors de Franco dels primers seus governs, falangista de prioríssima hora, personatge, en fi, portant el tema de la dictadura i de la fundació de la Falange, un amic personal de José Antonio...
que Serrano Sunyer és com es feien dir ells, perquè en realitat, tot i que ella va néixer a Madrid, la família venia de Gandesa. O sigui, era Sunyer.
no, diguem-ne, molt d'aquí. Però, clar, això, si no miro a nadie... Que coneixem. Que coneixem, que coneixem, i el tenim a prop, ara que no escolta. Aleshores, el Serrano, aquesta família, Sonyer, es casen amb el Serrano, i Sonyer, doncs, si ets castellano parlant, la N-Y, doncs, Sonyer, no se saps com pronunciar, la R final es pronuncia o no, total, acaba castellanitzant-se, posant-se la N-Y, i sense R final. És a dir, R final en el sentit d'aquesta R muda que tenim en català.
I aleshores és el Serrano Sunyer, que el seu germà va ser director de l'obra del Port. Ja el tenim aquí. Per tant, de manera tangencial, un dels personatges bàsics de la història de Tarragona, del setge francès 1810-1811, està emparentat de manera tangencial amb un personatge històric que és germà del ministre d'Exteriors de Franco i su cunyado. Toma allà.
Hem d'anar atacant el programa, queda un minut i mig del programa en directe des del cementiri. Feu visites per grups, de forma individual, si pot afegir-se a algú altre? Nosaltres fem visites a la carta, la fem per qui ens la sol·licita, no afegim gent. No sé que sigui l'activitat aquesta, terrorífica, o algunes de les activitats que fem al llarg de l'any, que estan a través de cultura, o de l'Ajuntament, o de...
o de turisme, no?, d'alguna administració que les organitza, que aleshores sí estan obertes a tothom, amb una reserva, amb una pàgina web i demés. Però, bueno, argostarraona.com. Argos, per aquesta d'aquí, eh?, per la de la cementiri, si vol que la cementiri o que els convini. Som així de mercenaris. Si es vol, es pot i es paga, nosaltres la tombarella cap endavant o cap endarrere.
Alguna frase de cementeria dient que vingui a Tom ara mateix? Para los que creen que le llega a los juicios tarde, no hay deuda que no se cumpla ni plazo que no llegue. Una cosa així. És de Tirso de Molina. Paca Tobar, un plaer com sempre. Gràcies.
Altros, un plaer. Quedes o te'n vas? Tens ruta, eh? Continuo fent ruta. Gràcies, Paco. Estava a l'oficina de casa meva. Paco, tu vas a Targos, eh? Abrilo Rius. Fins ara, moltes gràcies. Tornem, no? Tornem cap a la redacció, no? Sí, sí, sí. Doncs vinga, tinguem el programa avui especial des del cementiri. Avui la veu a Tarragona des d'aquí, que són les veus avui que us hem acostat.
I tancam el programa. De seguida els informatius amb Lluís Comas a Les Vides de So, Núria Cartanyà, Miquel González, Mauri Fernández, Joandre Pérez de la Producció, Gede Gisferi, que us ha parlat, Abriu Rius i Josep Suny. Que acabeu de passar un bon divendres, bona jornada de tots sants i fins la propera. Que vagi bé.