Bon dia, som els nou.
Que tal? Molt bon dia. Bon dia mundial del clima.
Avui, en aquesta jornada, avui que és 26 de març de 2025,
i segurament que us heu trobat que feia sol
i de cop i volta ha entrat una tamborinada
que us ha deixat ben remullats.
Això passava ahir mateix, eh?
A més, a més, dèiem que a la marça,
a molts punts d'aquí del territori,
avui en parlarem molt del clima, de la meteorologia,
del medi ambient i del canvi climàtic.
Núria Cartanyà, bon dia.
Bon dia, Pep.
Miguel González, bon dia.
Bon dia, Josep.
Abril Rius, bon dia.
Ai, no, que no hi és.
No hi és, avui no la tenim, avui no la tenim.
No plou.
No, home, avui no plou, eh?
S'heu fixat? Avui no plou.
Avui no.
Però pot ploure en qualsevol moment, no, pel que dius?
És el moment ahir quan va...
És que sí, perquè ahir al migdia
estàvem prenent el solet tranquil·lament, recordeu,
i a la tarda va caure bastant aigua, fins i tot, pedra, no?
Calamarça, calamarça.
Sí, sí.
A molts punts d'aquí del territori
va sorprendre una bona calamarça a Riudons, per exemple,
al Tapollau Cabra Calamarça,
a diferents punts de l'interior,
i el cert és que ha plogut aquest mes de març
molt per sobre de la mitjana dels últims anys, eh?
Ha plogut pràcticament 20 dies d'aquest mes de març.
Amb lo malament quan va ser l'any passat, no?,
que hi havia tanta sequera,
doncs mira, el que fem serà mirar el cel
i trucar ràpidament al Sergi Corral,
que és el nostre climatòleg,
meteoròleg de Capçalera,
col·laborador de l'Arran de Mar,
perquè ens expliqui què li passa al clima,
què li passa al temps.
Pràcticament.
Ja ho sabem, sabem que no farem predicció
de cara a Setmana Santa,
perquè de moment no es pot fer, eh?
No crec que s'atreveixi el cert, eh?
No, a tants dies vista no és possible.
Més coses que passaran avui,
perquè d'aquí una estona tindrem el gerent de Matza,
Daniel Milán,
i parlarem d'aquest marc de l'aigua,
d'aquest bé tan escàs i preuat,
de quanta aigua consumim cada dia nosaltres, els terragonins,
quanta aigua consumim per dia,
i evitant, ja en parlarem,
perquè la tendència més o menys es manté.
No es pot abaixar la guàrdia,
encara que pugueu veure aigua pertot arreu,
hi ha munt de vídeos d'aigua pertot arreu,
aquí tinc aigua també.
No es pot abaixar la guàrdia.
Ara en parlarem, som a missatge.
No s'ha acabat la sequera,
i de fet també comentarem les inversions
que té previstes Matza.
A banda, farem tertúlia avui
amb el periodista i antropòleg Guillermo Soler,
incorporat recentment també
a l'Associació d'Antropologia de l'Estat Espanyol,
ens acompanyarà també Marina Pérez Got,
la conductora del programa Arran de Mar d'aquesta casa,
i també amb el Rafael López Montné,
geògraf, fotògraf,
director del Departament d'Exoclimàtica
i Territori del Port de Tarragona.
I mireu, us avançarem també amb ella,
amb el Rafael López Montné,
de què aniran les segones jornades de l'aigua,
que acollirà el port precisament el mes de juny,
si no m'ho ve la memòria,
si no el juny,
perquè a més a més, aquest any,
clar, no van de sequera,
però sí que van tenen relació amb el tema de l'aigua,
posaran el focus en les sequeres i els dilubis,
sequeres i dilubis, aquesta dicotomia,
avui en parlarem amb ell també,
amb el Rafael López Montné.
I a partir de les 10,
una entrevista molt especial amb el Raúl Pérez.
Ja, hola, qui és Raúl Pérez, Pep?
Doncs mira, sentim-lo primer,
i després els clúquers.
No tindrem en cuenta
de que si empezamos a analitzar
les temperaturas medias del Mediterrano,
les temperaturas medias del Cantábrico,
empezamos a analitzar
les series históricas de precipitaciones,
empezamos a analitzar
todo lo que está ocurriendo en el mundo,
cómo están desapareciendo los glaciares,
cómo están cambiando los ecosistemas,
pues realmente hay un cambio climático
que nos está afectando
y van a traer fenómenos extremos
como las danas que hemos sufrido
y como muchos otros efectos que vamos a sufrir
y esto es inevitable.
O sea,
o somos capaces de tomar control
sobre lo que estamos haciendo en el clima
e intentar frenarlo,
o al final las desgracias van a ir en aumento.
Doncs és Raúl Pérez,
l'esperòleg científic
de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya
i a més a més,
atenció, coordinador
de la Unitat de Resposta Geològica d'Emergència.
És la unitat a nivell de l'estat
que s'activa quan hi ha alguna emergència
a nivell internacional.
Han estat a molts països,
també he estat a l'Antàrtida investigant
i l'últim lloc que han estat investigant
és l'erupció del volcà de la Palma
del qual en van parlar moltíssims,
se'n recordeu, no?,
de la Palma.
Com és allò,
el bucà, com li dèiem,
a Punta Vieja?
No, a Punta Vieja.
No ho sé,
ni recordo l'any que va ser, eh?
Doncs fa tres anys i mig, mira.
Just tres anys i mig
i ens explicarà en primícia
que ja hem pogut localitzar vida
en els tunells vulcànics
en un dels quals hem pogut entrar
en un equip multidisciplinar
d'espílòdics i d'investigadors
i han trobat vides
i, per tant, la vida s'ho va a camí
als tunells del bucà de la Palma.
Diu que són com una pastís de xocolata
desfet per l'interès
una autèntica passada.
Cumbre Vieja, quasi.
Això, com ho he dit, ja?
Punta Vieja, però quasi, quasi.
Per l'espai d'humor de Vixous.
No, però no.
I a la secció 1886,
avui, història d'un escut,
el que farà més viatjar
cap al 2015.
Això és ja fa 10 anys,
quan el Nastic pujava
a segona divisió
i el seu filial a segona B.
I dins l'espai de recomanació cultural,
avui us presentarem al local,
un espai que pretén promocionar
el talent local,
oferint xerrades, presentacions de llibres,
concerts, recitals, una mica de tot.
I atenció, perquè,
encara que sigui ràpidament per telèfon,
tindrem presentació del nou llibre
de la Margarida Ritzeta,
negre, negre, es diu
L'Hort de les Ànimes.
Ja per Sant Jordi l'hem convidat
perquè vingui tranquil·lament a parlar-ne,
però avui ja tindrem el primer testet
de L'Hort de les Ànimes,
perquè, de fet, el presenta demà
al Col·legi d'Advocats.
I potser us ve de gust
una mica de carn en salsa de soja.
Doncs mira, és la recepta
que ens aproparà avui
el cuiner del restaurant
Saca i Tapes,
l'Emilio Pera,
a la píndola gastronòmica
d'aquest matí.
A la vida de soja,
Joan Maria Bertran,
també Judit Fona,
estudiant en pràctiques,
a Mauri Fernanda,
a la realitat de la televisió audiovisual,
a Lluís Comas,
a Javier de Gispert,
Joan Andreu Pérez a la producció,
a la Brio Rius,
que avui no s'acompanya,
però que les haurem vés aquí,
els que us han dit,
Miguel González y Núria Cartanyà,
i la veu d'avui,
que és, companys gràcies,
fins ara.
Fins ara.
La veu d'avui,
que és del baríton Àngel Odena.
Soc Àngel Odena
i m'agradaria moltíssim parlar
d'aquest esdeveniment
que crec que és molt important,
que ja ho han tret els mitjans de comunicació,
que és el trasllat
del Conservatori Professional de Música
de la Diputació de Tarragona
al complex de la Tabacalera.
Personalment crec que serà
una de les millors notícies que tindrem
i el temps ens ho dirà.
Crec que el Conservatori,
el canviar d'espai,
guanyarà moltíssim,
sobretot en metres quadrats,
en què poder tenir les aules
equipades i adequades,
però sí que m'agradaria fer
una reflexió que crec que
podríem tenir entre tots
i, evidentment, la Diputació,
que en el primer projecte
que anava al Conservatori,
anava a la Sabinosa,
hi havia el projecte de fer al costat
perquè, a més, és necessari
i és complementari
de fer un teatre auditori
al costat mateix.
Ara ens hem de plantejar
què passarà.
Tarragona,
evidentment,
necessita aquest auditori,
però crec que seria
molt important
que ens plategéssim
des de Tarragona,
els tarragonins,
que aquesta manca
d'auditori
és important
i el necessitem.
I la segona necessitat,
ja que anem a fer
un conservatori nou,
és que ens plantegem
tenir un conservatori
superior de música.
Penseu que els conservatoris
superiors estan equiparats
a les universitats.
Avui en dia,
a Catalunya,
només n'hi ha dos
d'aquestes universitats
de música
que estan a Barcelona,
una privada
i una pública.
Crec que,
igual que tenim
universitats
arrel del territori,
també al camp de Tarragona,
com a segona àrea
metropolitana,
necessitaríem
aquesta universitat
de música
que és un conservatori
superior
de música
de Tarragona.
Us faig aquesta reflexió
i a veure si
en podem parlar
entre tots
i podem tirar-ho endavant.
Sabies que més
de dos milions
de persones
volen aprendre
català
i no totes poden?
Des d'Òmnium
Tarragonès,
amb onze grups
de vincles,
volem continuar
donant resposta
a aquesta gran demanda.
I et necessitem.
Si vols col·laborar
amb nosaltres,
contacta'ns a
tarragonès
arroba
omnium.cat
Català per tothom.
A cada barri,
a cada escola
i a cada feina.
Desperta el teu talent
amb els cicles formatius
de grau superior
de les escoles
d'art i disseny
de la Diputació
a Tarragona i Reus.
Inscriu-te a les proves
d'accés
pel curs 2025-2026
del 17 al 30 de març.
Forma el teu futur
professional
a prop de casa.
Més info
adipte.cat
barra estudiar art
i disseny.
La formació
desperta el talent.
Torna al Primavera Show,
la gran festa
de la moda
i l'òsia
a Tarragona.
Dissabte 5 d'abril,
el Parc de les Granotes
es converteix
en l'escenari perfecte
per gaudir
d'una tarda plena
d'activitats
i tendències.
A partir de les 17 hores,
vine a descobrir
tallers infantils,
tardeo amb bona música,
expositors amb productes únics,
una àmplia oferta gastronòmica
i DJ en directe
per animar l'ambient.
I quan arribi la nit,
la gran desfilada de moda.
A les 21 hores,
deixa't sorprendre
amb les últimes tendències
de primavera-estiu
en un espectacle
que combina estil,
llum i ritme.
Un esdeveniment
organitzat
per la Via T Tarragona Shopping,
amb el suport
de l'Ajuntament de Tarragona
i la Diputació de Tarragona.
Moda, diversió
i bon ambient
t'esperen
al Primavera Show.
No t'ho perdis.
Patrocina
Hotel Làuria
i Montse Timoneda
Clínica Dental.
Moll de Costa,
la Rambla de la Cultura
a la vora del mar.
Vine i passeja
per l'eix de la cultura,
del lleure
i de l'esport
al Port de Tarragona.
Hi trobaràs museus,
exposicions,
teatre,
activitats,
espais per passejar
i fer esport.
Completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serratllu.
Més informació
a portarragona.cat
La veu de Tarragona.
La teva veu.
I avui, com us deiem
que és el Dia Mundial del Clima,
parlem d'un dels efectes
que ja forma part
a la nostra vida quotidiana
a conseqüència
del canvi climàtic
amb aquest desgavell estructural
de l'escalfament global
i les alteracions provocades
per això,
pel canvi climàtic.
Parlem de la manca d'aigua,
de la sequera.
I avui,
tres anys després
de la sequera estructural,
ho podem fer
amb cert optimisme.
I és que portem
molts dies de pluja.
En parlarem
a la següent entrevista
que sí,
que ja tenim els pantans
a nivells
de per sobre
del 57%
en conjunt.
Però el clima
té més fronts oberts.
Per exemple,
el passat Dia Mundial
de l'Aigua
es va dedicar
a la conservació
de les glaceres,
aquests grans dipòsits
d'aigua dolça del món
que estan en perill seriós.
L'escalfament global
ha accelerat
el desglàs
d'unes reserves
que són essencials
per proveir
de recursos hídrics
més de 2.000 milions
de persones
i regular
el clima del planeta.
Aquestes grans xifres
les portarem
en clau local
i us explicarem
quanta aigua
consumim per persona
i dia
en una ciutat
com Tarragona.
Avui obrim programa
parlant de l'aigua
amb el gerent de Matza
Daniel Milan.
Daniel Milan,
molt bon dia,
benvingut.
Què tal,
bon dia?
Bon dia,
Mundial del Clima.
Sempre és bo recordar-ho,
que hi ha un clima
i que hi ha un canvi climàtic.
I que nosaltres
hi afectem,
podem afectar-lo
i per tant hem de tenir cura.
Parlàvem d'aquest
dia mundial de l'aigua
que es va dedicar
al món en general,
al món de les sequeres
i la seva preservació.
L'aigua,
nosaltres, clar,
obrim l'aixeta
i surt aigua,
però la meitat
de la població
no ho té tan fàcil.
Això ho hem de recordar sempre.
Sí, sí,
nosaltres a vegades
no ens adonem
del privilegi
que tenim
d'això,
de tenir 24 a 7.
No només que
obrim l'aixeta
i surt aigua,
sinó que tirem
de la cisterna
al vàter
i se'n va.
I se'n va directament.
I se'n va
i a més se'n va
i a més es depura
i es torna a medi
o es reutilitza
de manera adequada.
Quanta aigua
consumim
per Tarragoní dia?
Per Tarragoní dia
estem ara
al voltant dels 106,
106 litres
d'habitat dia.
Recordem
que això
és el consum domèstic,
que és
una mica més baix
que si tu agafes
i divideixes
tota l'aigua
que nosaltres
posem a la ciutat
respecte al ciutadà.
Perquè
qui s'ha d'hauria
de treure,
doncs per exemple,
rec de parcs i jardins
o neteges viàries,
consum industrial,
etcètera.
Però el domèstic,
el de la senyora Maria,
això són 106,
una mica més de 106 litres
habitant dies.
Si ens comparem
amb altres ciutats,
estem,
tenim una mitjana
de consum
normal,
entre cometes?
Estem ara
al voltant de la mitjana
més o menys
de Catalunya,
bastant per sota
de la mitjana espanyola
i bastant per sota
i encara més
de la mitjana europea.
Aquí cal recordar
que aquests
últims 2-3 anys
hi ha hagut una sèquera
molt,
molt important
a Catalunya
que ha afectat
sobretot
l'àrea metropolitana
de Barcelona
i llavors l'àrea metropolitana
encara està una mica
més baix que nosaltres.
Perquè, bueno,
allí la situació
realment era
molt dramàtica.
Recordem que nosaltres
una part important,
la part majoritària
del nostre
subministrament
ve de l'Ebre,
ve del Consorcius
a Tarragona
i per tant
la nostra situació
era una miqueta
més tranquil·la.
Ha plogut molt.
De fet,
en parlant d'aquí
no s'ha de molt material
de que ha plogut molt
aquest mes de març.
Déu-mira.
Us afecta d'alguna manera
això,
que plogui molt o poc
a nivell d'engornals?
Bueno,
si plou d'aquesta manera
que ha plogut
ens afecta positivament,
perquè ens ajuda
també a recarregar
els eucífers.
Nosaltres
encara plodim
10, 12,
13%
de recursos propis,
per tant,
això és positiu
per la ciutat
i a més
perquè ha plogut
bé
en el sentit
que no ha fet
un xàfec
d'aquests tipus d'ana.
Això sí que és tremendo,
perquè
quan les pluges
són torrencials
llavors tenim problemes
de drenatge.
La ciutat,
sobretot la part baixa,
pateix més.
Esteu per ser a punt
d'iniciar
una actuació important
amb el tema
del clavegram,
que en el seu moment
ja es va arrencar
una primera fase,
tot i que petita.
Aquí parlem
més a més
de tecnologia
a punta alemanya.
Explica'ns una miqueta
de costa
i està a punt
d'arrencar,
això, no?
Sí, de fet,
en principi divendres
l'Ajuntament
ja va acabar
la tramitació
de l'aprovació
de la tarifa,
per tant,
de la clavegram,
per tant,
nosaltres ara
en els propers dies
arrencarem
aquest desplegament
de tecnologia,
bàsicament
tecnologia
sense obrir
la rasa,
sense obrir rasa,
que és tecnologia
de mànega
que ens permetrà
renovar
aproximadament
entre 28,
29,
30 quilòmetres
de canonades
de clavegram
que estan en mal estat
i sabem que estan en mal estat
perquè vam estar
durant uns quants anys
passant un robot
per tots els 300 quilòmetres
de clavegram
que hi ha a la ciutat
per fer una diagnosi
i això és el que va portar
a demanar
aquesta actualització
de tarifes
justament
per fer front
amb aquesta renovació
de clavegram.
Ens vas explicar
en aquest moment
que és una mena
de material
que entra
per un cantó
fa com una pel·lícula
a l'interior
de la canonada
que és curiós
Sí, sí
imagina't una mena
de mitjó
que tu poses
dins de la canonada
un cop està
dins de la canonada
els segelles
pels dos extrems
l'umfles d'aires
i li dones pressió
i fas passar
un sistema
decorat
que la tecnologia
més recent
és amb
amb
amb
amb
amb
amb llum LED
amb llum de LED
i el que fa
aquest
aquest material
aquesta mena
de mitjó
que inicialment
és flexible
adopta una
una estructura
super rígida
i acaba sent
tant dur
com
com pot ser
doncs
una
una superfície dura
no?
No sé
tant dur
com el formigó
però quasi bé
i això ens dona
això ens permet
diverses coses
ens permet
millorar
el flux de l'aigua
perquè la resistència
és baixíssima
per tant
millores el drenatge
les panorales
no s'hi adereixen
ni no posen ous
això també és un tema
important
òbviament
no hi ha filtracions
i també guanyes
estructuralment
perquè aquest nou material
realment és molt fort
i permet allargar
la vida
del que m'agrada
molts, molts anys
de fet
moltes dècades
diguem-ho així
és ràpid de fer això?
és una obra
relativament senzilla
o no?
és relativament senzilla
en comparació
fer una obra civil
obrint rasa
amb la màquina
picant
i tot això
és molt més ràpid
allò que fas
en dos, tres, quatre setmanes
ho pots fer
en un parell de dies
i per tant
a més a més
també guanyes això
guanyes
que a més
afectes menys
el veïnatge
el trànsit
i es pot resoldre
es pot treure
a una velocitat
molt alta
de renovació
sempre
sempre teniu
una obra o altra
últimament
de fet
seguiu treballant
en claus
l'esplacament
d'energia renovable
i mesures
també d'eficiència energètica
i aquí l'objectiu
és clar
que és de
reduir emissions
i avui que en parlem
el dia mundial
de l'oclima
emissions de CO2
no?
dels causants
de l'escalfament global
sí
nosaltres fa temps
que fem
l'anàlisi
de la penjada
de CO2
i en seguim
l'evolució
l'any passat
ja tenim
tancat una miqueta
les dades
vam baixar
quasi
un 4%
un 3,80 llargs
la penjada
de CO2
això vol dir que
per posar-ho
en context
els
no arriba
a 170 mil·lígrams
de CO2
per cada litre
d'aigua
que posem
nosaltres
a un got
de la aixeta
per comparar
una aigua
d'ampolla
una aigua
d'aquestes
sense dir marques
embotellada
és
500 o 1.000
vegades
més alta
la penjada
de CO2
això vol dir que
també una de les raons
per les quals
que seria bo
veure aigua
de la aixeta
és que realment
contribuï moltíssim
a baixar
la penjada
de CO2
i aquesta penjada
de CO2
l'hem baixat
sobretot
en dues línies
una
estalviar energia
nosaltres
som uns consumidors
relativament importants
d'energia
i hem baixat
en termes globals
al voltant
globals
me refereixo
a tot el cingro
integral de l'aigua
al voltant del 15%
més o menys
i també
generant
energia
amb mitjans propis
nosaltres
tenim capacitat
de generar energia
i sobretot
l'any passat
una d'aquestes fonts
que és
l'obtenció
d'energia elèctrica
a partir del biogas
de les apuradores
que va entrar en marxa
ens ha permès
incremar
tant moltíssim
la quantitat
d'energia
renovable
que generem
nosaltres
generem energia
amb biogas
generem energia
amb plaques
fotovoltaiques
i generem energia
turbinant
com si fóssim
com si fóssim
en d'essa
però en nano
molt
menys quantitat
moltíssima
menys quantitat
com una planta
com un pantà
com un
per un temps
però en petita
quan tenim un dipòsit
que tenim en cota
molt alta
i hem de baixar
aquesta aigua
moltes vegades
ens dona
per aprofitar
i generar energia
i repeteixo
en quantitats petites
però bueno
és una quantitat
que és estable
i que no para
el 24
l'any passat
ja ho he fet balanç
d'aquests 2,3 milions d'euros
invertits
són de l'h
aquests
si no recordo malament
en tema de
soneixement i depuració
per fer una xifra global
o no 2,3
més o menys
sí
nosaltres
en la tarifa de l'aigua
hi ha diversos conceptes
un és
en el rebut de l'aigua
hi ha diversos conceptes
un és la pròpia tarifa
d'abastament
l'altre és tarifa
de clavegram
després el cànon
que això és el que dius tu
laca
el cànon que recaptem
és bàsicament
per fer actuacions
de depuració
i soneixement
i després ja l'IVA
de manera que sí
efectivament
aquests 2,3
són actuacions
o actuacions
inversions
que s'han fet
en l'àmbit
de la depuració
bàsicament
remodelant
tot el sistema
d'abombament
que hi ha
a la zona
de bona vista
i també
millorant
el sistema
de filtració
de residus
pel 2025
a banda
del clavegram
que teniu
alguna altra
actuació prevista
aquest any
un curs
bueno
la previsió
que tenim
pel 2025
és incrementar
una mica
en termes globals
incrementar
la inversió
respecte
aquest any
24
passarem
de 4,5
a 5,5
més o menys
milions d'euros
dels quals
probablement
el que més
afecta
en el dia a dia
que són
les actuacions
a carrer
les farem
en guany
sobretot
en l'àmbit
d'abastament
perquè renovarem
renovarem
el carrer
Tortosa
a la zona
de Torreforta
i també farem
la connexió
aquesta dintre
el PP9
i el PP10
que això
s'emportarà
quasi bé
no arriba
però quasi bé
dos milions
i després
com hem avançat
al començament
de l'entrevista
tota aquesta actuació
que farem
de renovació
de xarxa
de clavegram
que això
se n'anirà
al voltant
de
1,6
o 1,7
o 1,5
milions d'euros
més o menys
agafant el fil
el que dèiem
al començament
sabem quants Torrefortins
beuen aigua de l'aixeta
perquè jo ara aquí
tinc aigua de l'aixeta
sí, sí
jo també bec aigua de l'aixeta
sempre
i que sabem aigua de l'aixeta
és a dir
sabem quants Torrefortins
més o menys
beuen aigua
belem aigua de l'aixeta
bueno
les enquestes
que nosaltres fem
ens donen
que una miqueta
menys del
del 20%
la veu directament
i una mica menys
del 30%
la veu filtrada
filtrada vol dir
doncs això
que ens fiquem
ara veuré de Dinamarca
perquè no sé
que és la veritat
tothom la coneix
o les petites plantes
aquestes
d'osmosi
i tot aquest tipus
de sistemes
de manera que
devem estar al voltant
del 45%
40-45%
i la resta
beu aigua
embotellada
i després
és una cosa
que em sorprèn molt
a les enquestes
que és
el no saber
no contesta
no sé
aigua
i han patit de parc
sempre
i no suma mai 100
això
el missatge
i ara parlem
amb un meteoròleg
que ens explicarà
per què ha plogut
tant aquest mes de març
i després farem també
tardulia
parlant doncs
del clima
i de l'aigua
i de l'escassetat
i les glaceres
i tot plegat
però el missatge
i almenys pel que ens diran
després
que ja ho avancem
és que no
no podem baixar la guàrdia
és a dir
que hem de seguir
sent molt conscients
que l'aigua
és un bé preuat
que som uns privilegiats
però que hem d'intentar
estalviar-ne
bàsicament
sí, sí
és un tema
és un tema
de concepte
és a dir
l'aigua és un bé
molt escàs
i més en el Mediterrani
recordem que
nosaltres estem
al voltant d'aquests 106
l'OMS
diu que
bueno
es pot
diguem-ne
a 100 litres
de vida en dia
no ho té
per què baixar
la teva qualitat de vida
per tant
crec que l'objectiu
hauria de ser
aquests 100 litres
de vida en dia
encara tenim
una miqueta de marge
per anar a millorar
en aquest sentit
sí, sí
però
hi ha moltes coses
en el dia a dia
que es poden fer
senzilles de fer
que fan baixar el consum
i podríem parlar
de l'hora de rentar-se
les dents al matí
al vespre o al migdia
o podríem parlar
dels filtres
simplement els filtres
que ja
contrueixen molt
a estalviar aigua
sí
de la nostra dia a dia
les dutxes més curtes
anem cura
amb el tema
de quan s'utilitza
la cisterna del vàter
el doble dispositiu
quan es renta
amb la rentadora
posar-la quan toca
amb càrrega plena
totes aquestes coses
que sembla que no
però
l'evidència és que ha funcionat
perquè
si mirem l'històric
nosaltres
a Tarragona
venim de consums
de 150, 160, 170
litres de vida en dia
i any rere any
a base de conscienciar
també és cert
que vam tenir
la sequera del 2008
i ara aquesta sequera
tot plegat
fa que
que la gent
s'hagi conscienciat
i
i si un
i si un es fa
la reflexió de dir
la nostra qualitat de vida
ha baixat
probablement no
la nostra qualitat de vida
no ha baixat
hem passat de 160
a 106
litres de vida en dia
per tant això vol dir
que
que no només
que ho hem de fer
sinó que a més
no ens afecta
a la pràctica
no tenim per què
perdre la qualitat de vida
ens quedem amb aquesta idea
i recordem sempre
que venim d'un temps
que l'aigua era salada
efectivament
Tarragona precisament
i els Tarragona
i això ho recorden
efectivament
tant i Milana
ja hem de demà
gràcies per acompanyar-nos
feliç dia mundial del clima
i fins la propera
moltes gràcies
La veu de Tarragona
camí cap als 40
Doncs feia sol
i de cop i volta
en pocs minuts
ens va caure una tamborinada
que ens va deixar
tots anegats
això m'ho van dir
ahir mateix
el dia
també que
aquí al territori
va haver-hi calamars
amb alguns punts
especialment de l'interior
segur que us ha passat
aquests darrers dies
perquè plou
tants dies seguits
doncs que això
que es nota
i a més a més
amb pluges que poden arribar
a ser torrencials
aquest mes ha estat
extraordinari
extraordinàment puljós
segons dades
recollides
per les estacions
automàtiques
del Serenament Energit
de Catalunya
el Meteocat
s'ha produït
algun canvi
en el patró meteorològic
avui en parlem
i ho fem
amb un expert
en la matèria
Doncs parlem
amb Sergi Corral
l'aclimatòleg
i observador meteorològic
que col·laborar
també d'aquesta casa
del programa
Arran de Mar
Sergi
què tal?
Bon dia
Molt bon dia
Estem veient
un març
un mes de març
molt plujós
segons les dades
del Servei Notici
de Catalunya
del Meteocat
Per què passa això?
Hi ha alguna explicació?
Doncs aviam
l'hem de trobar
com sempre
com estan les peces
aquestes peces atmosfèriques
les depressions
els anticiclons
i bàsicament
en una situació
de bloqueig
anticiclònic
a la zona
del centre
i nord d'Europa
que fa
que aquelles depressions
aquelles baixes
atlàntiques
que entren
per Galícia
per l'Estetre de Gibraltar
per la península
ens afectin
més directament
a nosaltres
i
hàgim quedat
durant diverses setmanes
sobretot
en situacions
de xalot
de soters
de debat
de llevant
per tant
situacions més favorables
a que ens plogui
clar però
l'estrany
és que ens plogui
gairebé
20 dies seguits
o per exemple
tants dies
que hem tingut núvols
això seria
el més
estrany
segur que ja t'ho pregunten
perquè ja hi ha qui està patint
de cara a Setmana Santa
però entenem
que tant a llarg termini
no es pot fer una previsió clara
no?
no
aviam
sí que és cert
que allò que en diuen
models estacionals
o models a mitjà termini
donen
com si
aquesta situació
que us acabo de comentar
ara
pogués persistir
sobretot
el mes d'abril
i principis de maig
però clar
abans d'aventurar-se
així
en temes
meteorològics
en temes atmosfèrics
sempre tens
una mica del risc
o molt risc
de picar-te
una mica
una mica
els dits
els que
sí que sembla
clar
és que l'anticicló
no ens vol
visitar tant
com ho ha fet
els darrers anys
i no vol estar-se quieta
sobre el nostre tant
per tant
si tenim una miqueta
més de dinàmica
o si continuem
amb aquesta dinàmica
atmosfèrica
és probable
que algun episodi
de plujes
que d'altre
es vagi repetint
al llarg dels propers mesos
que de fet
seria el més habitual
en una primavera
que és una de les estacions
més plujoses
al nostre territori
mira
ens deien ahir mateix
feia sol
i de cop i volta
en pocs minuts
va caure una tamborinada
amb calamar
s'englosa
això ens hem d'anar acostumant
no?
això és clàssic
vull dir
hauríem d'estar acostumats
no ens hem d'anar acostumant
sinó que hauríem d'estar acostumats
que en aquesta època
fes això
de fet
per exemple
mira
la Maria del Mar Bonet
ja ho cantava
temps de calabruix
aquesta època
normalment acostuma a ser
una època
on això
entra i de fet
en alçada
i aquests xàfecs
aquestes tronades
aquestes calabruixades
aquestes calamarsades
són prou normals
en aquesta època
no estem parlant
de res estrany
de veure
terrats
camps
fins i tot
alguna platja blanca
com es va veure ahir
per tant
són coses
que entren dintre
de la normalitat
el del que
hauria de passar
l'estrany
és que portàvem
tots aquests
3-4 anys
on aquests fenòmens
també els llevant
cada cop
eren més estranys
això és
el que ens havia
d'estar alerta
que potser
quelcom
preocupar
estava passant
sigui com sigui
si mirem registres
i anem acabant
de l'any passat
i d'aquest
i comparem
hem passat
de precipitació
de 200 mil·lilitres
acumulats
aquest any
aquest mes de març
l'any passat
amb algunes estacions
que no en teníem
pràcticament
ni 5 o 10
és a dir que
molt diferent
de l'any passat
molt diferent
sí
l'any passat
ja vam començar
una tímida recuperació
el març
va ser més o menys
crujós
en alguns observatoris
en algunes
regions
però veníem
d'una autèntica
travessia
pel desert
si m'ho permeteu
dir així
i d'aquests
2-3 anys
amb pluviometria
sota mínims
des que vam deixar
enrere
l'any del Glòria
ara fa pràcticament
5 anys
aquell 2020
esperem
que sigui
l'inici
d'una recuperació
ara bé
tampoc ho sabem
el clima mediterrani
està fet a base
d'irregularitats
i tampoc ser
que demà passat
per dir-ho plenament
es torni a tancar
l'aixeta
això és la nostra
inseguretat
que portem
intrínseca
al nostre clima
efectivament
última pregunta
veiem i en parlem
després amb el Xavi Durant
de l'ACA
el responsable de comunicació
per dir-me l'espantant
el 57%
a nivell de Catalunya
de mitjana
Riu de Canyes
el 46%
siuran el 21%
tenim reserves
però
podem baixar la guàrdia
o encara no?
No
no
no
podem baixar la guàrdia
perquè
en el nostre clima
i amb l'aigua
que és un bé escàs
mai podem baixar
la guàrdia
sigui per molt
o sigui per poc
en aquest cas
per poc
que és el que ens hem d'acostumar
una miqueta
una miqueta més
i no podem baixar la guàrdia
per aquest mateix motiu
no sabem si això serà flor d'un dia
si serà puntual
aquesta recuperació
aquesta tendència
a la normalitat
en les reserves
però estem al 50%
et pots mirar el got mig ple
o mig buit
si ara
per és de ploure
i amb una temporada d'estiu
al davant
on la demanda
hídrica
ja sabem
que es multiplica
per uns quants números
potser tornem a baixar reserves
per tant
l'alerta
les mesures
i la precaució
sempre l'hem de portar
Sergi
una forta abraçada
i moltíssimes gràcies
perquè aquests dies
ens consta que els meteoròlegs
aneu molt buscats
aneu molt de bòlit
una versada
anem molt de bòlit
necessitem també
una mica
de relax
aviam si aquestes setmanes
anem una miqueta de calma
una versada
gràcies
que vagi bé
igualment
igualment a vosaltres
doncs mira
avui
avui tenen un respir
els meteoròlegs
avui
avui llueix el sol
anem a veure com estan
els pantans
a nivell de tot Catalunya
però també aquí
en el nostre territori
i és el que ens explica
com us dèiem
el següent convidat
el Xavi Durant
el responsable de comunicació
de l'ACAM
de l'Agència Catalana de l'Aigua
els embassaments
a les conques internes
es situen avui
al 58%
de la seva capacitat
això suposa
més de 27 punts
respecte
al volum
de reserves
que teníem
a finals de febrer
quan estàvem
al 31%
aquests episodis
de pluges
que s'han produït
en les darreres setmanes
han estat
molt beneficiosos
sobretot
pel que seria
la conca del riu Ter
i també
la conca del riu
La Muga
on hi ha hagut
els queixaments
més importants
també hem de tenir en compte
que són les conques
que precisament
estaven
en un volum
més baix
i després també
la repercussió
ha estat positiva
en el que seria
la conca del Llobregat
sobretot
en l'embassament
de la Baells
que ja ha arribat
gairebé
al 96%
de la seva capacitat
i que està incrementant
el seu cabal
de sortida
de manera progressiva
per poder assumir
l'aigua
que arriba
des de capçalera
pel que fa
als embassaments
a les comarques
tarragonines
el seu creixement
ha estat
més moderat
debut a que
les pluges
no han estat
tan extenses
continuades
i persistents
com en altres parts
de les conques internes
però tot i així
sí que hi ha hagut
un creixement
dels volums
d'aigua
en aquests embassaments
si mirem el de Riu de Canyes
avui se situa
al 46%
de la seva capacitat
amb 2,4
hectòmetres cúbics
amagatzemats
i si agafem
aquesta dada
i la comparem
amb la de fa un any
la diferència
és molt notable
perquè fa un any
estava al 2,7%
en 0,14
hectòmetres cúbics
si ara també
estan en una situació
similar
avui se situa
ja al voltant
del 21%
de la seva capacitat
amb 2,5 hectòmetres cúbics
amagatzemats
i fa un any
aquest volum
de reserves
d'aquest embassament
era un 3%
amb menys de
0,36 hectòmetres cúbics
de capacitat
encara en els propers dies
és previst
que encara hi hagi
un increment
progressiu
de reserves
en aquests dos embassaments
tot i que seran
increments modestos
perquè encara està entrant
aigua
des de la capçalera
i s'espera
doncs això
que en els propers dies
si no hi haguessin episodis
de pluges
doncs continuarien
tenint una lleugera
tendència creixent
aquest és el panorama
gràcies Xavier Durant
de l'ACA
mireu una més
una dada
i acabem
s'hem fixat
en una situació meteorològica
una del territori
de les moltes
que hi ha al territori
a l'ALCAM
al petit municipi
de Vila Rodona
on hem vist
que el 2022
van caure
90 mil·lilitres
d'aigua
el 23
i el 24
uns 4
4,5
i amb el que portem
de més
això parlem del mes de març
i en el que portem
de més de març
ja porten
200
200
mil·lilitres
d'aigua acumulada
això és el que està passant
aquest mes de març
i avui hem buscat
l'explicació
per què de tot plegat
fem una petita pausa
de seguida tertúlia
amb Guillermo Soler
amb Marina Pérez Got
i amb Rafael López Mundé
La veu de Tarragona
Camí cap als 40
A Tarragona
tothom a l'escola
comença el període
de preinscripció
d'educació infantil
primària i ESO
per al curs 2025-2026
podeu presentar
la vostra sol·licitud
de preinscripció
de manera telemàtica
del 12 al 26 de març
per ESO
a partir del dia 14
i recordeu
si teniu un infant
nascut el 2022
el setembre
podrà començar
i 3
Més informació
a l'Oficina Municipal
d'Escolarització
Avinguda Ramon i Cajal
número 70
al telèfon
977
211-119
o al web
imet.tarragona.cat
Ajuntament de Tarragona
Endins de tant l'univers
de Maria Helena Roquer
al Museu d'Art Modern
de la Diputació de Tarragona
L'exposició
Silenci Despullat
Una dona una
repassa la trajectòria
d'aquesta creadora
audiovisual
escenògrafa i performer
reconeguda a nivell internacional
Fins al juny
al Museu d'Art Modern
de la Diputació de Tarragona
Més info a www.dipta.cat
barra
MAMT
Atenció científics i científiques
innovadors i innovadores
L'Institut Català d'Investigació Química
i BASF
han obert la convocatòria
per la quarta edició
dels Premis BASF i CIC
en Innovació i Emprenedoria
Amb una dotació
de 9.000 euros
es premia
l'excel·lència científica
i el talent emprenedor
en el camp de la química
a Espanya i Portugal
Podràs optar a premis
en tres categories
millor tesi doctoral
millor patent
i millor projecte
d'emprenedoria
El termini
per presentar candidatures
és fins al 4 d'abril
del 2025
Troba més informació
a www.icic.org
Benvolgut expert
en construccions
en construccions i reformes
A Obramat
no podem saber
si abans de començar
a una reforma
hauràs de canviar
les canonades
a casa
o la instal·lació
elèctrica
però sí que tenim
més de 20.000 productes
amb un estoc
amb un estoc de magatzem
sempre disponible
perquè puguis escollir-ne
la quantitat
que necessitis
i quan els necessitis
on compren els professionals
Obramat
Torna una nova edició
del Cicle de Muntanya
de la Diputació de Tarragona
en 6 exploració i somnis
fins al 3 d'abril
conferències i pel·lícules
d'alçada
a l'Auditori Diputació
i actes també
a la Bisbal del Penedès
Reus
Montblany
i Tortosa
Consulta la programació
a www.dipta.cat
barra Cicle Muntanya
El fòrum d'actualitat
La veu de Tarragona
Llegiem el cap de setmana
en un article
en un monogràfic
sobre les glaceres
que som
que són de fet
una mica més
som
una mica més
de 8.000 milions
d'humans
d'essers humans
els que habitem a la Terra
en un planeta
cada cop més poblat
de fet les previsions
parlen de que arribarem
els 11 milions
al 2100
i exposats
als efectes
de l'escalfament global
l'aigua dolça
és possiblement
el recurs
més preuat
avui en parlem
en aquest dia mundial
del clima
però només d'això
parlem també
d'incentives ambientals
i parlarem
de l'aigua
que és essencial
per això
per la supervivència
mateixa de l'espècie
però no només per això
no només com a font
també d'higiene
de salut
també exerceix
un paper fonamental
per reduir
la pobresa
i garantir
la seguretat alimentària
la pau
els drets humans
els ecosistemes
i l'educació
segons manté
Nacions Unides
més de la meitat
del planeta
no té accés a l'aigua
això ho hem de recordar
aquí som uns privilegiats
avui en parlem
en temps de tertúlia
en aquest dia mundial
del clima
i ho fem
amb Guillermo Soler
perdista i antropòleg
a més a més
incorporat recentment
a l'associació
d'antropologia
de l'estat espanyol
sí
a favor
no fa gaire
no no
bueno sí
vaig entrar al comitè
ara fa com un mes
o així
demà faig la primera reunió
per tant
encara no sabem bé
què suposo
això
una part del debat
de l'aigua
i del clima
antropològic
una part
Marina Pérez Cicot
companya periodista
conductora
del programa
Randa Mar
molt bona tarda
molt bon dia
jo estic a la tarda
tu estàs a la tarda
mira
teníem el Sergi Corral
fa una estona
que el programa
meteoròleg
de confiança
que ens deia
que tot i que ha plogut molt
no podem baixar la guàrdia
bàsicament
tot i que estem al 58%
ara mateix a nivell de mitjana
dels pantans de Catalunya
no podem baixar la guàrdia
siguran al 20%
perquè aquesta gent
aquests meteoròlegs
i aquesta gent experta
diuen que les sequeres
s'han de gestionar ara
que tenim aigua
no quan no n'hi ha
efectivament
Rafel López-Mondé
geògraf, fotògraf,
director del Departament
d'Acció Climàtica
i Territori del Port
bon dia, benvingut
hola, bon dia
el debat és profund
o sigui
no l'arreglarem
des ara fins a les 10
però intentareu arreglar-lo
a les segones setmanes
de l'aigua
que fareu el 3 al 13 de juny
que enguany de les sequeres
i de diluvis
ha canviat una mica
el paradigma
exacte
d'alguna manera
sembla com si haguéssim
perdut la memòria
del lloc on vivim
a més de tot el que suposa
el canvi climàtic
que és molt
evidentment
no podem oblidar
que vivim al Mediterrani
i les sequeres
i els diluvis
són consustancials
amb el clima Mediterrani
i a més
t'expliquen
els experts
que no són dolentes
en si
tenen la seva funció
en els ecosistemes
són capaces
de remoure terres
de canviar
de fer adaptar
millor
les espècies
arbòries
i tot un seguit de coses
el problema
és que són perilloses
si t'hi poses al mig
i nosaltres
el que hem fet
ha sigut
posar-nos cada vegada
més al mig
de per on ha de transcorrer
l'aigua
i en aquests moments
ens estan arribant
les danes
de recurrència
de 50-100 anys
que cada vegada
això baixarà
degut al canvi climàtic
i el que es troba
en aquestes
grans inundacions
és amb el territori
molt ocupat
comencen l'època
de danes
circulant
per als nostres carrers
mira
parlant de territori
i d'infraestructures
en parlem
en la setmana
que comença
a terra
una infraestructura
d'aquí a nivell
de ciutat
el Mamutreto
conegu com
el Mamutreto
de Miracle
i que per tant
estem intentant
revertir
allò que es va fer
malament en el seu moment
fa més de 20 anys
en Guillermo
tu et diries veure
com s'inaugurava
aquesta estructura
23 anys
jo no recordo exactament
el del Mamutreto
la veritat és que
és una història fascinant
que mereixeria
seria potser
una mica avorrit
un documental
sobre el Mamutreto
perquè seria
imatges del Mamutreto
i les poques coses
que s'hi han fet
però jo sí que recordava
clar
jo recordo haver anat
amb un concert
al Mamutreto
per Sant Joan
no sé si era per Sant Joan
jo recordo un concert
que era contra la droga
era una campanya
contra la droga
i tocava
la Torpebras
allà dalt del Mamutreto
a més a més
amb un afegit
crec que és recordar
que hi havia una barra
però que no servia alcohol
perquè era un concert
contra la droga
clar
un concert sense alcohol
és una certa contradicció
i un concert de la Torpebras
sense alcohol
doncs encara era més contradictori
si això li sumes
que
a l'entorn
no hi havia cap bar
el que va convertir això
és que
realment
el Mamutreto
per una vegada
va ser útil
perquè tenies a dalt
el concert
i a baix
al pàrquing
hi havia un macro botellón
amb tot de cotxes
amb el maleter obert
i tot de gent
fent trepitxers
alcohòlics
i probablement
no alcohòlics
però clar
després resulta
que el Mamutreto
hem sabut després
que era perillós
que podia caure
en qualsevol moment
doncs imagina
un concert
de rock
amb milers de persones
ballant
al ritme
de la Torpebras
i aquest és el meu
gran record
del Mamutreto
perquè després
ha sigut una cosa
que bàsicament
ha estat allà
i ningú sabia
per què servia
ni per què estava
ni per què
no deixava d'estar
per tant
crec que el concert
aquest és una bona metàfora
del que ha sigut
el Mamutreto
una cosa
que no sap bé
el que és
i el Mamutreto
és una bona metàfora
dels mals de Tarragona
que són aquestes
aquestes infraestructures
inútils
com tenim moltes
vam tenir un jardí vertical
a la Tabacalera
que es va convertir
bàsicament
en un criadero
de merda
de Colom
i són inversions
que fem
i que després
hem de desfer
i ens costa molts diners
simplement
desfer allò
que vam fer
o sigui
ens vam gastar molts diners
en fer una cosa
i després ens gastem
molts diners
en desfer-la
i mentrestant
tenim moltes altres coses
sense ús
però bueno
és el que ens toca
jo
el Mamutreto
està bé
que el treguin
vam al concert aquest també
no
no
no vaig anar
a aquest concert
jo crec que està bé
que el treguin
el tema és
que volen recuperar
zona d'unar
de les platges
i després de tants anys
asfaltat
no sé si podran recuperar
aquestes zones d'unar
o quan parles amb especialistes
diuen que ja veurem
i d'altra banda
el tema és que
totes les obres del Mamutreto
enganxaran en ple estiu
allà pot haver
un pollastre important
a la platja
perquè
estarà tot el pas
aquell tallat
el pàrquing desapareixerà
si de normal
tu vas
jo per experiència
vas a la rebessada
qualsevol dia d'estiu
t'estic parlant
des de Sant Joan
fins principis de setembre
qualsevol dia d'estiu
a hores
a partir de les 9-10
ja no aparques
hi ha
hi ha
un xou de cotxes
important
el miracle
jo crec que en guany
també serà això
bastant important
i amb l'afegit
de les obres pel mig
però has de t'arra on
anem a la rebessada
o sóc jo
jo crec que hi ha de tot
hi ha de tot
sí
sí
només veure
com s'està utilitzant
la passera
que travessa les vies
és impressionant
un munt de gent
hi ha un circuit
hi ha una ruta circular
el tenim la fixa
el dia que començava
la senyalítica
del Mamut Reto
de Roc
que les màquines
encara no han entrat
entraran més endavant
però vaig fixar
que la gent
o baixa per la passera
i fa la circuit
per la ronda
litoral
i torna
o al revés
sí
tot allò
juntament amb l'espigó
és el nostre Hyde Park
però vosaltres
que esteu informats
el Mamut Reto
no es tirarà així
com allò que es fan
no serà dinamita
no és allò dels hotels
l'hotel de no sé on
el van desmuntant
perquè reciclen
reciclen
i no seria molt
és a dir
almenys podríem tenir
una imatge icònica
si fos tot amb dinamita
i que hi hagués així
no es pot fer això
el desmunten
perquè reciclen
tot el...
si és així
estem a favor
però
perdem l'oportunitat
de tenir una imatge icònica
de sortir a tots
els telenotícies
del món
amb el Mamut Reto
caient d'una tacada
però bueno
crec que és més pràctic
desmuntar-lo
però seria més ràpid
també
bueno no ho sé
perquè hi ha vegades
que la pots acabar liant
però tu parlaves
d'una metàfora
de Tarragona
jo crec que és una metàfora
més de la nostra
civilització occidental
del primer món
és a dir
i probablement
té a veure
amb que
som uns friquis
de l'energia
és a dir
com a espècie
hem tingut accés
a una quantitat
d'energia
inocitada
per qualsevol altra espècie
i som com uns adolescents
que han descobert
el meu blabar
aleshores fem coses
fem moltes coses
moltes d'elles
són molt interessants
i ens han ajudat
a tindre un millor
nivell de vida
però altres
són absolutament
innecessàries
i tenen a veure
amb què estem
per exemple
consumint recursos
a crèdit
de les generacions
del futur
i no necessàriament
ens fan més feliços
és a dir
que
som la societat
teòricament
amb més comoditats
però la que consumeix
més ansiolítics
i jo crec que
també pot ser
una metàfora
del que no ens cal fer
i el que ens expliquen
els experts
és que
com a espècie
mateix
o sabem adaptar-nos
als límits
que té el planeta
o si no
tindrem fungut
parlar
de que cada vegada
som més gent
i normalment
després d'això
la següent frase
és sobre gent
i aquí
val la pena
aturar-se
a reflexionar
el que s'obre
és la petita part
del món
que consumeix
de manera exagerada
energia
i recursos
el planeta
ens pot alimentar
perfectament
però no
amb els ritmes
de vida
que tenim
i al final
el que ens fa feliços
els humans
ho sabem
som animals
absolutament
gregaris
necessitem
l'altra gent
necessitem
la família
necessitem amics
i precisament ara
és quan menys temps
acabem tenint
és a dir
que els canvis
que ens proposen
lluny de ser
dramàtics
catastrofistes
tenen una quantitat
de coses bones
enormes
els canvis
que per exemple
s'han de fer
en una ciutat
a nivell de mobilitat
etc
acaben convertint
en una ciutat
molt més humana
molt més agradable
més neta
on hi ha més interacció social
és a dir
els beneficis
teniu un problema gros
però els beneficis
a curt termini
les societats
que ho sàpiguen fer
són molt grans
tenim ara
el got mig ple
d'aigua
més que teniu aigua
aquí a la taula
tots tres
mig ple
el 57%
els pendants
el que passa
que és el que diu
el Rafael
estem acostumats
a consumir
molt
i tenim la mega ària
entrepullada
una persona
que xupa
molta aigua
el tema de l'aigua
el tema de l'aigua
perquè aquí
paguem aigua
però d'aquí
ve la lebre
és a dir
que
no podem baixar
la guàrdia
perquè venim
una sequera estructural
de fa més de tres anys
i es deien també
els experts
que els aquífers
s'han de regenerar
i això no ho veiem
perquè està sota terra
però els aquífers
s'han de regenerar
hi ha tot un procés
que és complex
a banda que els aquífers
són els grans envassaments
quan fem un envassament
en el curs d'un riu
els rius
són les
funcionen
com un sistema
d'artèries
és la vida
d'un territori
i tenen
les venes
principals
les artèries
principals
i els petits capilars
al capdamunt
de qualsevol barranc
de la muntanya
tot això
és un aparell
circulatori
quan tu fas un envassament
és com si fessis
un coàgul
en una artèria
estàs aturant
el funcionament normal
d'aquell sistema
ens costa entendre
el que és un sistema
però precisament
la vida
es basa en això
en què hi ha
un munt de coses
que funcionen
vinculades
i lligades
te'n pots carregir
algunes
si el sistema
és prou complex
allò es refa
i més o menys
va funcionant
si en desmuntes masses
comences a tindre problemes
en canvi
com deies
els aquífers
són els grans
reservoris
naturals
d'aigua
n'hem extret
moltíssima aigua
a vegades
no deixem
que es torni a infiltrar
o els contaminem
amb porins
o amb altres contaminants
i això
s'opta molt
perquè som un país
mediterrani
per tant
l'aigua
sempre ha sigut escassa
sempre ha sigut escassa
no és nou
i precisament
ens estem tirant pedres
a la taulada
en aquest sentit
sí
també
jo crec que
hem tingut 3 anys
per pensar
com gestionàvem l'aigua
i que
no ho hem pensat
i que
tornarem a estar
a la mateixa
d'aquí
relativament poc
quan s'acabi l'aigua
a més
sí
ara tenim
el 50%
més del 50%
no has dit
58 avui
el 58
això és a mitjana
el 50
sí
ciurana està el 20%
i Rodecanya
és el 47
el 58%
estem a finals de març
abril
en res
ens ve tot el turisme
a sobre
i això també
forma part de la gestió
de l'aigua
som un país
que cada cop
rebem més turistes
que cada cop
rebem més visitants
com ho gestionem
això
perquè
és el que comentava
ell
al final
som mediterranis
i les sequeres
sempre les hem tingut
jo me'n recordo
els 2000
quan ja es parlava
de transportar aigua
crec que era
de les Illes Balears
a Barcelona
amb vaixells
vull dir
d'això ja fa
20 anys
a casa nostra
ens han salvat
els trastos
al mini
trasbassament
a l'Ebre
sí sí
totalment
però l'Ebre
no és una font
inesgotable
de fet
hi ha hagut períodes
a la dècada
dels anys 20
del segle XX
que l'Ebre
pràcticament
es va assecar
això ens planteja
una pregunta
que no fa gaire gràcia
de plantejar
però si torna a passar
una cosa d'aquest tipus
què pot passar
com ens quedem nosaltres
com ens queda
no?
imagina'm que això passa
a l'estiu
que seria lo normal
com ens queda
la indústria turística
com ens queden
els nostres hospitals
com ens queda
tota la nostra indústria
etc.
tenim pla bé
perquè això
ho pugui passar?
Guillermo
Sí, no, no
jo per intentar
perquè d'aquest tema
evidentment
el Rafel
en sap un munt
i la Marina
està prou informada
i jo he vingut avui
sense veu
sense criteri
sense coneixement
beu aigua
beu aigua
Sí, home
ara no goso
ni beu aigua
vull que em duri el got
per tota la tertúlia
perquè
ostres
m'heu posat
però
lligant amb el que comentava
el Rafel
que
diguem-ne
que
en principi
no sobra gent
en el sentit
que el planeta
dona per tothom
però aquí hi ha una qüestió
també afegida
que és que
i el que dèiem
en el Mediterrani
on estem
on aquests fenòmens
de l'Adana
són fenòmens recurrents
són fenòmens
les sequeres
tot això forma part
clar, un problema
afegit que tenim
és que
ens estem concentrant
tots
en els mateixos espais
diguem-ne
i per exemple
en el cas d'Espanya
o en el cas de la península
doncs diguem-ne
la costa mediterrània
és un contínu urbà
avui en dia
que no ho era
és a dir
que
diguem-ne
fa 50 anys
o fa 100 anys
la població
estava molt més
distribuïda
arreu del territori
i ara ens estem concentrant
tots
en els mateixos punts
ha sigut un dels problemes
de l'Adana de València
ha sigut aquest
que
diguem-ne
són poblacions
que en els últims 50 anys
havien crescut moltíssim
i per tant
a més havien crescut
sense respectar
o sense tenir en compte
que això podia passar
i això és una mica
el que ens passa constantment
que estem
a més a més
ens estem concentrant
en els mateixos punts
de manera que
si hi ha un problema
com una dana
o si hi ha un problema
com una sequera
o el que sigui
doncs encara
s'agreugen
pel fet
de la concentració
i són qüestions
que són molt complexes
i que anem amb mala solució
perquè
també fins i tot
no vull fer ara
un discurs
a l'inrevés
no vull que sonés
com un discurs
allò d'aquests
a la contranegacionista
però
quan fem tots aquests
o sigui
moltes d'aquestes mesures
de pacificació
diguem-ne
de l'espai
de racionalització
les hem de fer
de manera
que no ens convertim
en una ciutat
tan atractiva
diguem-ne
que el que faci
és cridar
encara més gent
perquè
diguem-ne
la naturalesa humana
és sempre una mica
també
ocupar aquells espais
que semblen
més convenients
llavors és un problema
complex perquè
a més no té
una solució local
és un problema
que necessita
solucions globals
d'alguna manera
i sobretot
una conscienciació global
que és el que
que és el que
semblaria
que hauria de ser
relativament senzilla
perquè
també és cert que mai
mai hem tingut
tant coneixement
com tenim avui en dia
exacte
mai hem
o sigui
ara mateix
se sap
el que pot passar
se sap
per què pot passar
és a dir
no són els déus
que ens castiguen
ara mateix
és a dir
ara quan hi ha una dana
no són els déus
que ens castiguen
ni és
o sigui
són coses
que estan
monitoritzades
que estan
diguem-ne
que estan
contemplades
i tot i això
no som capaços
que aquest coneixement
es converteixi
en una consciència
hi ha
hi ha una certa
resistència
a creure'ns això
hi ha una resistència
perquè
en alguns casos
per interessos
en altres casos
perquè també
l'ésser humà
per naturalesa
tenim aquest punt
a vegades
conspiranoic
o el que sigui
i preferim
qualsevol explicació
que són els chemtrails
o no sé què
que són coses
que jo tampoc
no sé ben bé
el que són
abans que creure'ns
les veritats
que dius
escolta
a veure
els científics
hi haurà alguns
que potser exageren
una mica
potser no sé què
cadascú té
les seves petites obsessions
però
diguem-ne
hi ha uns consensos
globals
avalats
per un coneixement
fonamentat científic
que la gent
que no en tenim ni idea
d'aquests temes
escolti
el que hem de fer
és
d'alguna manera
no callar i creure
però sí que hem de dir
bueno
doncs
aquí hi ha una sèrie de gent
que saben del que parlen
i jo el que soc
és un trist tertulià
no?
per tant
el que passa és que
el nostre cervell
no està interessat
per res
amb la veritat
el nostre cervell
està dissenyat
perquè estiguem contents
i d'aquí
ve el problema
tan greu
de les
malalties mentals
t'altern completament
i per tant
tot allò que no ens agrada
tenim molts mecanismes
de fet
hi ha
avui un professor americano
que els
que els detallava
molts mecanismes
per no afrontar
les coses
que no ens agraden
i aleshores
bueno
des de la negació
d'això passa molt lluny
de l'altre
també ho fa
de bueno
no n'hi ha per tant
etcètera
etcètera
i el pensament màgic
que és el més abundant
entre
entre l'espècie
doncs s'imposa
i per tant
aquesta racionalitat
de la que parles
que és
que és al final
el gran instrument
que tenim
per adaptar-nos
al medi
vull dir
que no és altra cosa
és un instrument
de supervivència
de coneixement
de què ens passa
doncs ens costa
moltíssim
i intentem
per exemple
en el tema
dels combustibles
intentem trobar
altres combustibles
que no siguin
els derivats del petroli
per combatre
l'escalfament
però per seguir
amb el mateix creixement
de sempre
i clar
això
costarà molt
però això
no té també
un punt
de la societat
individualista
que vivim
actualment
perquè al final
també vivim
en una societat
que
és el que comentaves
això passa molt lluny
a mi no em passarà
i mentre a mi no em passi
ja em va bé
o
mentre jo pugui
seguir creixent
i seguir amb el meu benestar
tenint un cotxe
elèctric
i l'altre no
doncs
també ja em va bé
vull dir
jo crec que
també aquí
hi ha un punt
de la societat
individualista
que s'ha anat creant
i que
referent a les malalties
mentals
que hi ha actualment
i que fèiem referència
al principi
que és el moment
on hi ha més malalties
mentals
i on es consumeixen
més medicaments
per malalties mentals
crec que també
tot ve d'aquí
que tots
ens hem convertit
en molt individualistes
i en pensar
en nosaltres mateixos
i no com a societat
d'alguna manera
i és curiós
i és curiós perquè
va en contra
del que realment
som com a espècie
l'altre dia
llegint
i amb una altra gent
comentant coses d'aquestes
llegien que precisament
parlàvem de l'oxitocina
que és aquesta
aquesta hormona
que se segrega
per exemple
és molt coneguda
perquè facilita
el part
i la lactància
és
diuen
la
la hormona
de la felicitat
et fa estar content
etcètera
segueu quin és
un dels moments
en què se segrega
entre els humans
quan col·laborem
quan col·laborem
entre nosaltres
i fem coses en comú
etcètera
etcètera
se segrega aquesta
és a dir
biològicament
estem preparats
per col·laborar
però el sistema
en què estem
precisament sap
per exemple
i no és que hi hagi
un senyor molt dolent
amb una
bueno ara potser sí
ara l'hem visualitzat
sí
ara l'hem visualitzat
l'hem visualitzat
més d'un
un parell
un parell
sí
però per exemple
els algoritmes
saben perfectament
que com més sols
estem més consumim
per tant
tot es dirigirà
a que cada vegada
estiguem més separats
per això
el que passa
que quan tu mires
en general
la perspectiva
és tremenda
i jo crec
que com a geògraf
a mi m'agrada
dir que hem de canviar
d'escala
i quan baixes
en una escala
més baixa
més local
aquí ja hi ha matisos
ja hi ha esquerdes
ja hi ha coses
que funcionen
i hi ha projectes
macos
de coses que s'estan
canviant
i jo crec que és per aquí
per on hem de treballar
perquè si puges
molt amunt
la situació
pot ser
descorretjadora
perquè hi ha
aquesta sensació
de dir
això passa molt lluny
ja no s'aguanta
això pot passar aquí
és a dir
això de l'Adana
va passar aquí al costat
i això pot passar aquí
és a dir
cada cop
ens trobem més
és a dir
malgrat que estem
en el món privilegiat
en el món blindat
cada cop
la sensació
jo crec
que ha de ser més
de dir
bueno
no estem protegits
en les properes setmanes
de l'aigua
que organitzarem
des del port de Tarragona
un dels actes
serà la presentació
d'un petit vídeo
de 3-4 minuts
perquè pugui
circular per xarxa
sobre els aiguats
de 1994
que va ser una dana
i llavors
ho presentarem
i parlarem
amb testimonis
que van viure
per recordar-nos
que nosaltres
que el de València
hagués pogut passar aquí
30 anys
ja toca
més o menys
31
va ser l'any passat
per això
ja toca
doncs mira
ara he pensat
en l'escalfament global
les temperatures
dels castells
que no ho hem dret el tema
perquè també s'ha dit
quan toquen els castells
home els castells
ocasionen
l'escalfament global
segur que tenen
un efecte
multiplicador
és a dir
a la plaça de les Cols
el 19 d'agost
l'escalfament local
és important
és important
avui de què va
la Randa Mar
Marina
avui la Randa Mar
ha hagut de molts temes
digueu no
va
ja parlarem
de mobilitat avui
de mobilitat sostenible
molt bé
a partir de les 4 de tarda
Marina
Marina Pérez
moltes gràcies
gràcies
gràcies que vagi bé
també ha refit López Mundé
fins la propera
recordeu
jornades
segones setmanes de vaiguda
el 3 del 13 de juny
sequeres i diluvis
ja en parlarem en el seu moment
gràcies
i el Guillermo Soler també
gràcies
fins la propera
vinga
fins la propera
va
acordeixem amb el Tamacla
per cert
a la tornada
parlem en Raül Pérez
d'un autèntic crac
és conegut
de la Unitat de Resposta Geològica
d'Emergència
la URGE
s'ha activat en diferents
volcans i erupcions
a nivell internacional
l'estat de l'Antàrtida
és de l'Institut de Joves
i Quiminer d'Espanya
i ens parlarà
d'això que hem dit ara
de les catàstrofes
del clima
i de moltes coses
ara el Tamacla
amb la gran Silvia García
i el nostre primer Tamacla
d'avui
26 de març
ens porta a sentir
en Nieco
i és que ells
conjuntament amb Serge
estaran en concert
aquest dissabte
29 de març
a les a les zero
vols venir?
sí?
ens espavila?
dissabte
29
Nieco
i Serge
el moment exacte
me lo han puesto
en el aparador
mi alma
de segunda mano
como un salto
me están mirando
pero no recibo
ni un mensaje claro
y resbalo
resbalo
cuando empiezo
a creer
resbalo
cuando al fin
lo voy a hacer
y caigo
de cara
y sin poner
las manos
píntame
un suelo
en el que pueda caer
un suelo
que no me haga daño
no
hagámoslo de noche
juguémonos descalzos
me tira
y no respiro
bien
hoy
de pensarte
te he invocado
gritando
mil fielos
y en todos
que no
en este
me paro
y descanso
y resbalo
resbalo
cuando empiezo
a creer
resbalo
cuando al fin
lo voy a hacer
y caigo
de cara
y sin poner
las manos
píntame
un suelo
en el que pueda caer
un suelo
que no me haga daño
no
hagámoslo de noche
fuguémonos descalzos
un suelo
un suelo
en el que pueda caer
un suelo
en el que pueda caer
un suelo
que no me haga daño
la veu de Tarragona
la teva veu
a Tarragona
tothom a l'escola
comença el període
de preinscripció
d'educació infantil
primària i ESO
per al curs 2025-2026
podeu presentar
la vostra sol·licitud
de preinscripció
de manera telemàtica
del 12 al 26 de març
per ESO
a partir del dia 14
i recordeu
si teniu un infant
nascut el 2022
el setembre
podrà començar
i 3
Més informació
a l'Oficina Municipal
d'Escolarització
Avinguda Ramón i Cajal
número 70
al telèfon
977
211
119
o al web
imet.tarragona.cat
Ajuntament de Tarragona
Molt de costa
la Rambla de la Cultura
a la vora del mar
Dina i passeja
Parleix de la Cultura
del Lleure
i de l'esport
al Port de Tarragona
Hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
Completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serratllo
Més informació
a portarragona.cat
A Obramat
ja hi podeu
Trobar el nou catàleg
Pareu
que no se sent res
Perquè això
és un dia de cada dia
ja està disponible
el catàleg
Obramat 2025
amb més de 20.000
productes de marques
professionals
Estoc sempre disponible
i els millors preus
amb codi QR
per tenir-los actualitzats
tot l'any
Agafa-l al teu magatzem
Obramat
Endins de tant l'univers
de Maria Helena Roquer
al Museu d'Art Modern
de la Diputació de Tarragona
L'exposició
Silenci Despullat
Una dona una
repassa la trajectòria
d'aquesta creadora
audiovisual
escenògrafa
i performer
reconeguda a nivell internacional
Fins al juny
al Museu d'Art Modern
de la Diputació de Tarragona
Més info a www.dipta.cat
barra
MAMT
Torna una nova edició
del Cicle de Muntanya
de la Diputació de Tarragona
en 6 exploració i somnis
Fins al 3 d'abril
conferències i pel·lícules
d'alçada
a l'Auditori Diputació
i actes també
a la Bisbal del Penedès
Reus
Montblany
i Tortosa
Consulta la programació
a www.dipta.cat
barra Cicle Muntanya
Doncs mireu
el nostre següent convidat
va ser precisament
un dels que va assistir
al Cicle de Muntanya
que ara sentiu la promo
al Cicle de Muntanya
de la Diputació
ara fa alguns dies
vam poder conversar amb ell
i l'hem volgut sentir avui
que és el Dia Mundial del Clima
perquè parlem molt
dels efectes del clima
i de les emergentes
en plural
ell ens explicarà
en aquest Dia Mundial del Clima
l'erupció del Bucà
de la Palma
segurament recordareu
fa tres anys i mig
en vam parlar moltíssim
ell és tot un experta europeu
sobre emergències
és esperòleg científic
Raül Pérez
de l'Institut Geològic
i Miner d'Espanya
també és coordinador
de la Unitat de Recerca
i de Resposta Geològica
d'Emergència
la URGE
que s'ha activat
amb múltiples catàstrofes
a nivell internacional
ens explica
que tres anys i mig
després de l'erupció
de la Palma
aquest equip
ell i un equip
multidisciplinari
de científics
geòlegs i biòlegs
també esperòlegs
han explorat
els tubs volcànics
formats per la lava
ho han fet
en condicions extremes
amb temperatures
que superen els 50 graus
imagineu-vos
investiguen com la vida
comença a colonitzar
aquest nou territori
i com aquests
microorganismes
poden esdevenir
essencials
per aplicacions
en miomedicina
tot plegat
s'explica en el documental
que es podia veure
a Tarragona en primícia
naixement i mort
d'un volcà
Tajo Gaite
2021
és per la vulcanologia
en un volcàctiu
és el Raúl Pérez
aquí d'entra
li preguntaven
què és el que voríem
en aquest documental

de tomar control
sobre lo que estamos
haciendo en el clima
e intentar frenarlo
o al final
las desgracias
van a ir en momento
Això és en essència
el que ens deia
sobre el clima
avui en aquest dia
mundial del clima
però parlàvem bastament
d'això
dels volcans
de l'emergència
de l'Adana a València
parlàvem també
del coronavirus
perquè té una reflexió
molt interessant
i també de la gestió
política d'aquestes emergències
Sí
voy a presentar
un documental inédito
sobre la espelovolcanologia
en el volcán de la Palma
Tenemos varios
tubos lábicos
o tubos volcánicos
en los que estamos empezando
a descobrir
y a explorar
con un doble motivo
un primer motivo
para comprender mejor
el volcán
y un segundo motivo
para estudiar
cómo la vida coloniza
por primera vez
estos territorios
¿Cómo se trabajan
estas condiciones
a 50 grados
con la garganta
quemando asfixiante?
¿Cómo trabajas
en estos túneles
de lava?
Realmente
como muy bien has dicho
son condiciones
bastante extremas
porque la temperatura
sigue funcionando
y la deshidratación
así que tenemos
que dividirlo
en dos tipos de actuación
una primera actuación
que nos permite entrar
con un equipo normal
que más o menos
el aire está
hasta unos 50 grados
en cuanto detectamos
que el aire pasa
de 50 grados
tenemos que entrar
con equipo especial
un equipo de respiración
autónomo
y además
un mono
de retardo térmico
retardo térmico
para no tener
una deshidratación máxima
y el equipo de respiración
para no sufrir
golpe de calor
por respirar aire caliente
Habéis encontrado
microorganismos
¿no?
Sí, sí
es muy sorprendente
porque
en un primer momento
la vida
para que se pueda
colonizar este tipo
de ambientes
necesita temperaturas
que estén por debajo
de los 100 grados
teníamos zonas
que ya estaban
por debajo
de los 100 grados
aunque había otras
que estaban por encima
¿qué es lo primero
que teníamos que estudiar?
¿qué condiciones
había de temperatura?
¿qué condiciones
había de acidez
de pH
de presencia
de minerales
con agua
que podrían utilizar
así como otros
que podrían tener nutrientes?
Entonces empezamos
por una parte
mineralógica
para llegar a la parte
biológica
nuestra sorpresa
es encontrar ya
trazas
de esas primeras
colonizaciones
en estos tubos
Cuéntame un poco
cómo es
lo que vamos a ver
en el documental
estas imágenes
estos colores
el color rojo
y luego también
hay una descripción
que es muy gráfica
que es como una tarta
derretida
como si hubieran
estado altitas
de chocolate derretido
¿no?
Sí, la verdad
es que además
el tubo rojo
hubo una controversia
si había que llamarlo
el tubo rojo
el tubo de chocolate fundido
porque es totalmente
chocolate fundido
estas tonalidades
con estos colores
tienen que ver
por el enfriamiento
y por la composición mineral
porque cuando lo ves
en un microscopio electrónico
es vidrio
enfriado
simplemente
pero
tiene una movilidad
de hierro
tan elevada
que esto ha dado lugar
y de aluminio también
a que tenga
esas tonalidades
rojizas
tan características
y que hace que parece
que esta es una tarta
que está a punto
de derretirse
pero son estalactitas
de lava
lo que vemos
tenemos una estimación
de que puede haber
por lo menos
tres niveles
distintos
a diferente altura
en una sección
de unos 80 metros
de altura
por lo menos
tiene que haber
tres niveles
y longitudes
que pueden llegar
a seis kilómetros
han pasado
tres años y medio
y estamos en las fases
iniciales
de toda esta
exploración
de ellos
sois un equipo
bastante amplio
y multidisciplinar
lo que está entrando
en estas cuevas
si
estamos trabajando
desde el CSIC
estamos trabajando
geólogos
estamos trabajando
con biólogos
estamos trabajando
con astronautas
de la NASA
y de la Agencia Espacial Europea
estamos trabajando
con los espeleólogos locales
el grupo de espeleología
volcánica de La Palma
que está dirigido
por Octavio Fernández
nos está haciendo
una labor impresionante
porque está localizando
las entradas
y está facilitando
a todos los científicos
todo este trabajo
que estamos llevando a cabo
¿Esto es importante
para la ciencia
para la biomedicina
¿para qué es importante?
Pues fíjate
lo has dicho tú
bastante bien
para la ciencia
nos permite estudiar
cómo fue la erupción
de La Palma
y cómo fue la generación
de todo el campo de lava
que recordemos
que destruyó
fueron en total
85 días
con mil hectáreas
de campos de lava
las casas
de muchísima gente
que se ve afectada
8.000 personas desplazadas
pero es que además
también
tienen la capacidad
de estudiar
cómo la vida
en su estadio temprano
coloniza un terreno
y también
esos organismos
cómo pueden ayudarnos
a formar nuevos antibióticos
que nos permitan trabajar
contra las bacterias
súper resistentes
por ejemplo
entonces
el equipo de Anacelia Miller
de Sevilla
están trabajando
precisamente en el estudio
de esos microorganismos
e intentar
ver si tienen interés
para la empresa farmacéutica
incluso hay micro
criaturas
pequeñas criaturas
que están colonizando
la zona
sí
hemos visto
en algunos tubos
arañas
hemos visto
unas pequeñas arañas
insectos
que están correteando
por allí
realmente sí que hay
un antes y un después
durante la erupción
porque cuando tú
entrabas en la zona
de influencia del volcán
el silencio era absoluto
entendías que ahí
no había nada vivo
pero nada vivo
era ni un insecto
o sea
no era no solamente
no ver pájaros
no ver reptiles
lagartijas
pequeñas lagartijas
es que no veías nada
ni una mosca
nada
y ahora sin embargo
una vez que el volcán
ha muerto
lo que está haciendo
es que toda la vida
está colonizando
todo ese nuevo espacio
que se ha creado
desde microorganismos
arqueas
bacterias
estamos analizando
la presencia de virus
como pequeños insectos
aves
etcétera
y como la vida
va volviendo
a todo este territorio
tú estuviste allí
durante la erupción
y seguramente
cuando vean tu rostro
muchos oyentes
te habrán visto
en la tele
desde allí
entrando en los directos
con las emergencias
que has vivido
también como experto
en emergencias
a nivel internacional
estamos preparados
para algo así
yo creo que sí
que estamos preparados
si me hubieras hecho
la pregunta
antes de la erupción
volcánica
hubiera tenido mis dudas
porque somos un país
donde este tipo
de emergencias
son muy poco frecuentes
quiere decir
que tardan mucho
en reproducirse
y el ser humano
tiene mala memoria
si encuentra
que algo no da dinero
¿para qué vas a invertir?
de tal manera
que nosotros
a pesar de todas
las formaciones
o de trabajar
con la Unión Europea
con la ONU
en emergencias internacionales
como muy bien has comentado
encontramos que
quizás
si nos pasara
nosotros mismos
no teníamos muy claro
cómo iba a responder
viendo cómo se ha respondido
el volcán de La Palma
para mí
las cosas se hicieron
bastante bien
siempre hay cosas
que mejorar
pero viendo por ejemplo
otras emergencias
que han habido recientemente
como la DANA
observo
que no estábamos
tan preparados
como nosotros creíamos
que íbamos a estar
podríamos suponer
que siempre hay elementos
que debemos de cambiar
pero lo que tenemos
que tener en cuenta
es que las decisiones políticas
pueden ser fundamentales
en una emergencia
mira primer día
de conferencia
los hermanos POU
y nos comentaron
que hay que tomarse
muy en serio
esto del cambio climático
no solo ellos
no solo tú
todo el mundo
claro
porque es que
el cambio climático
yo como científico
entorno el mea culpa
porque quizás
muchas veces
hemos sido demasiado
alarmistas
por miedo a que no se nos escuchara
dábamos mensajes alarmistas
que al final
ha sido como
pero el lobo
acabas cansando
y si la gente espera
que venga algún tipo
de desastre
que no viene
pues la gente dice al final
estos son unos charratanes
o lo único que buscan
es el dinero
para seguir viviendo
en su chiringuito
luego
nos damos cuenta
de que si empezamos
a analizar
las temperaturas medias
del Mediterráneo
las temperaturas medias
del Cantábrico
empezamos a analizar
las series históricas
de precipitaciones
empezamos a analizar
todo lo que está ocurriendo
en el mundo
como están desapareciendo
los glaciares
como están cambiando
los ecosistemas
pues realmente
hay un cambio climático
que nos está afectando
y van a traer
fenómenos extremos
como las danas
que hemos sufrido
y como muchos otros efectos
que vamos a sufrir
y esto es inevitable
o sea
o somos capaces
de tomar control
sobre lo que estamos
haciendo en el clima
e intentar frenarlo
o al final
las desgracias
van a ir en aumento
aquí tenemos
otro tipo
de posibles emergencias
un polio industrial
el segundo más grande
del sur de Europa
y antes comentabas
con la compañera
que va a presentar
el acto
que venimos
de protección civil
de una tradición
trayectoria
que era militar
en el principio
¿no?
sí, sí, sí
la protección civil
es un sistema
de organización
de los estados civiles
para intentar defenderse
de cualquier agresión
que pueda sufrir
entendemos por agresión
una catástrofe natural
pero es un término
que no me gusta mucho
porque la naturaleza
funciona
los terremotos existen
los volcanes existen
y gracias a ellos
hay vida en la tierra
si no hubiese agua
y si no hubiese precipitaciones
aquí no había nadie
con lo cual
la catástrofe natural
es que cuando fenómenos
naturales normales
ocurren
y nosotros estamos
donde no debemos
como por ejemplo
si tenemos casas
en zonas inundables
pues al final
cuando la naturaleza
devuelve su pulso
más violento
o más agresivo
nosotros sufrimos
las consecuencias
es en estos contextos
que la protección civil
por supuesto
también en las guerras
que es la mayor agresión
que puede sufrir el hombre
es cuando nace
la protección civil
para defender
a esta sociedad
que tenemos
entre todos nosotros
e intentar hacerla
resiliente
ante todo lo que viene
y que queda por venir
cuéntame
que hacéis en la Antártida
que ha sido ya
más cuantas veces
creo que más de 3 o 4
porque antes me he comentado
es que estéis
lo diré muy simplemente
poniendo bichos
a los bichos
si
no es que lo hagamos
apuesta
en la Antártida
yo trabajaba
en los volcanes
en la base
Antártica
Gabriel de Castilla
es una base
que está en Isla de Excepción
es una base española
que está en una isla
volcánica activa
donde erupciones
que hubo
a finales de los 60
y a principios
en 1970
destruyeron
dos bases Antárticas
la británica
y la chilena
entonces claro
tenemos nosotros
ahora mismo
una base allí
una base además
que funciona bastante bien
está dentro de los estándares
de las bases Antárticas
está en el top 5
te diría yo
sobre todo por la gestión
de residuos
los trabajos
que hace la gente
y varios proyectos
han trabajado
en estudiar
lo que se llama
la zoonosis inversa
esto es
nosotros nos preocupamos
de cómo
los microorganismos
que tienen los animales
nos pueden generar enfermedades
por ejemplo
el coronavirus
que si viene un murciélago
que si viene una cueva
yo está en muchas cuevas
y los murciélagos
es verdad que te pueden
dar lactoplasmosis
que es un hongo
que hay por ahí
de asociar sus heces
pero
en este caso
estudiamos todo lo contrario
y es
como nosotros
tenemos microorganismos
que en entornos
donde la influencia
del hombre es mínima
como la Antártida
se los estamos pasando
y había muchos grupos
que estaban estudiando
de veterinarios
y biólogos
como
microorganismos propios
del ser humano
ya están empezando a aparecer
en familias de pingüinos
y de focas
que no deberían de tenerlos
¿qué pasó según tu parecer
con el tema del coronavirus?
¿tienes tu opinión
sobre el tema del coronavirus?
yo creo efectivamente
que todos tenemos
nuestra opinión
del coronavirus
si tú trabajas
como científico
lo primero que tienes
que poner encima de la mesa
son los hechos
y los hechos
son cuando menos sospechosos
trabajando con gente
con expertos en biología
partiendo de lo que sería
la genética
del coronavirus
de este virus
es un virus
que no está manipulado
con lo cual dices tú
vale
no viene de un laboratorio
es un virus
que no ha sido generado
artificialmente
y teniendo en cuenta
pues que
son gente
que tienen unos gustos
gastronómicos extraños
comer pangolín
comer murciélagos
comer cosas que probablemente
aunque bueno
aquí en España
intentamos comer
todo lo que corre
vuela o nada
pero
no sé si nosotros
estaríamos preparados
para comer esos bichos
pues también
puedes decir
sí
puede haber una zoonosis
de tal manera
que pasen
igual que otras enfermedades
del mono
han pasado hacia nosotros
pues que pudiera pasar
pero luego
por otro lado
resulta que
el punto donde nace
es donde hay un laboratorio
nivel 5
que tienen los chinos
donde tienen
desde virus del cólera
a cualquier otra cosa
entonces
mientras no hay una información
clara
mientras las autoridades chinas
no lo den
las especulaciones
van a estar
o sea
si tú a un científico
le das datos sesgados
al final
acabas en cuarto milenio
queda claro
oye
lo de combinar
deporte
espilología
con la ciencia
a nivel personal
¿cómo se lleva?
muy bien
la verdad
por un lado
me daba miedo
que aquello que fuera mi trabajo
se convirtiera
en una obligación
y me hiciera perder la ilusión
con las primeras cuevas
y los primeros agujeros
en los que nos metíamos
pero al revés
fue un aliciente
con lo que encontrábamos
para intentar conseguir retos
pues un poquito más difíciles
o un poquito más atrevidos
pues entrar en cuevas
con valores bajos de oxígeno
entrar en cuevas radiactivas
entrar en cuevas muy profundas
obviamente
son retos
que necesitas
muchísima gente
esto no
no lo puedes plantear tú solo
recientemente he estado
con la
la chica que estuvo
casi 600 días
sola en una cueva
con Beatriz
la semana pasada
y
ella entendía
para ella
era muy importante
hacer un reto de este tipo
por aislamiento
yo las cosas que hago
es al revés
tengo que tener
un equipo potente
detrás
porque
si no es imposible
pero claro
ella buscaba
cómo se comporta el hombre
en aislamiento
perdiendo toda la
capacidad de ver
el paso del tiempo
porque estás perdiendo la luz
la noche y el día
las cuevas las utilizan
para entrenar los astronautas
y la gente que va a la estación espacial
para intentar recrear
un análogo
de lo que sería
el espacio exterior
y es verdad
que se parece bastante
pero con gravedad
el caso es que
todo lo que hacemos
nosotros en las cuevas
hay un equipo
enorme
para bajar
a la cueva más profunda
de España
1.549 metros
si no recuerdo mal
1.600
ya me bailan los números
pues
hubo más de 150 personas
detrás
para poder hacer eso
en tres años y medio
son como expediciones
pesadas
al Himalaya
¿qué equipos lleváis
hasta esta
por ejemplo
la Palma
hasta esta zona
que alguien la escribió
como la
en la puerta del infierno
porque allí se te derriten
los guantes
¿qué equipo lleváis?
sí
la verdad es que
se te derrite todo
y tienes que
no dejarte emocionar
porque te puede llevar
unas quemaduras
y unos sustos
bastante buenos
principalmente
el equipo que llevas
aparte del epi normal
de llevar un casco
o de llevar unas buenas botas
tienen que ser botas
que aguantan
hasta 800 grados
de temperatura
por si te equivocas
y empiezas a pisar
por encima de 300
tienes que llevar también
monos de tipo ignífugo
pero además
que tengan un pequeño
retardo térmico
esto te obliga a estar
bastante bien hidratado
y controlar los tiempos
y cuando el aire
está bastante caliente
tienes que llevar
un equipo de respiración
completo
por todo ello
nosotros nos formamos
muchos con bomberos
bomberos de la Comunidad de Madrid
que tenemos un convenio
ellos nos forman
y con la Unidad Militar de Emergencias
hacemos los cursos
que hacen ellos
para entrar en espacios
confinados hipóxicos
para entrar en zonas
de estrés térmico
de alta temperatura
ellos son muy amables
porque
ni somos bomberos
ni somos militares
de emergencias
y nos
nos tratan como uno más
nos dan la formación
obviamente requiere
una formación física
requiere un esfuerzo
requiere un sacrificio
pero luego
tienes unos datos
científicos
que no tiene todo el mundo
la investigación
sigue en la palma
en la cueva roja
¿cómo filmáis allí dentro?
¿qué tipo de cámara lleváis?
yo la verdad
es que llevo un móvil
con una carcasa
de estas completa
y funciona bastante bien
pero es verdad
que por ejemplo
durante la erupción
vi morir muchos móviles
porque caían bastante
tefra
o sea
el lapilli
que es una ceniza
un poquito más grande
que ceniza
y golpeaban las pantallas
y empezaban a estropearlas
luego
estuve con
con Arturo
Arturo Rodríguez
de National Geographic
el fotógrafo
que nos inmortalizó
en diferentes momentos
y él
utilizaba un equipo
Fuji
que
habló con los de Fuji
porque claro
el equipo era bastante caro
y dijo
oye
voy a meter aquí
y dijo
bueno
tú no te preocupes
que nosotros
si se ve bien
nuestro material
te vamos a dar
la mejor asistencia técnica
que tienes
y me consta
que un par de cámaras
cayeron
en el tubo caliente
obviamente
caen bastante
pero estamos utilizando
cámaras de los drones
utilizamos las cámaras térmicas
pero las radiométricas
no las de falso color
y nos dan valor
a tiempo real
de la temperatura
por píxel
lo cual está bastante bien
porque cuando luego vimos
las temperaturas de la pared
nos asombramos
nosotros medíamos
temperatura en el aire
y la temperatura en el aire
pues bueno
pues podía estar a 40
50
lo que podíamos entrar
sin necesitar
el equipo de respiración
porque ahí estaba
entre 70 y 80 grados
de temperatura
pero no veíamos
la temperatura de la pared
y entonces hemos grabado
vídeos muy espectaculares
de la distribución
de la temperatura
en el tubo rojo
y por ahí todavía
chimeneados
a 700 grados
y turistas
que se meten
por todas partes
los turistas
se los encuentran
por todas partes
durante la erupción
sí que había
un control bastante estricto
porque cada vez
que una persona
se metió
o rompió el cerco
que pasó
unas 3 o 4 veces
movilizaba
a un contingente
de 40 personas
que tenían que acercarse
al volcán
y estar expuestos
a gases tóxicos
para ir a buscar
a una persona
lo cual ya
no estamos hablando
de que una persona
un descelebrado
pueda tener un problema
estamos hablando
de que puede
algún rescatador
también sufrirlo
y ahora ya
que se ha vuelto
más laxa
pues te encuentras
turistas
por todos los sitios
en la casa de Amanda
que fue la famosa casa
que le salió en el porche
una boca
o incluso dentro
de las coladas
es muy espectacular
ver lo que llamáis
islotes
en término
quipulla
también
que estos son
nuestros brotos verdes
que la vida siempre
se abre camino
es espectacular
de hecho
yo la primera vez
que subimos
al cono
volcánico
que teníamos que ir
con equipo de respiración
fue una subida
muy penosa
porque eran solo
167 metros
de desnivel
pero nos costó
como si hubiéramos
subido un 4000
porque con todo
el equipo de respiración
la ansiedad
la temperatura
chupando todo el aire
sabiendo
porque claro
tú ves en las películas
que la gente va
con un equipo de respiración
y como es una película
no pasa nada
pero cuando te lo pones
de verdad
tienes 20 minutos de aire
no hay más
y luego ya
no hay más aire
y tienes dióxido de azufre
o cloruro de hidrógeno
en valores peligrosos
o sea
tienes que estar alejado
para poder quitártelo
y respirar
y
ver como
los pinos
que habían sido afectados
como la zona que había allí
como la vida
se abría a paso
incluso se mantenía
o sea
fue espectacular
y esas quipullas
funcionaron muy bien
como refugio
para animales domésticos
cuando
acabó la erupción
nos metimos en dos de ellas
y rescatamos
más de 50 gatos
caray
hornito feo
y hornito bonito
cuéntame esto que es
los hornitos
son estructuras volcánicas
son
pequeños vents
lo que llamamos
bocas
de emisión
satélite
que están asociadas
al cráter principal
donde
empieza a salir
una emisión
de lava
un poquito más viscosa
y hace como un pequeño
montículo
pero por dentro
está hueco
porque era un agujero
asociado generalmente
a un tubo
al comienzo
un tubo
en la parte inicial
que empieza a salir
entonces
el hornito bonito
es porque
Octavio
que es
su local
es bastante palmero
él
cuando lo vio
la verdad
es que era espectacular
o sea
de otros hornitos
que puedes ver
en Tenerife
o en Lanzarote
este era muy bonito
y tenía además
dos niveles
con una altura
de unos 14 metros
entonces
era muy espectacular
y de repente
nos metimos en otro
que ya no era tan bonito
y dijo
pues este es el hornito feo
otros más recovecos
hay pasos más estrechos
donde te rompes
toda la ropa
tienes que ir muy protegido
porque te arañas
y las rajas
que te haces en la piel
o las heridas
que te haces
son como auténticas cuchillas
cierran muy mal
y se infectan bastante
Hablamos de La Palma
pero has estado
en México
vamos en medio mundo
¿no?
Sí
trabajar en volcanes
yo desde pequeño
es lo que quería
trabajar en volcanes
y en terremotos
soy muy afortunado
porque yo creo
que cuando trabajas
en aquello que soñabas
de pequeño
te da una felicidad
que dices tú
bueno
pues no sé
a qué he venido yo
a esta vida
pero lo que sí que sé
es que quiero estar aquí
y la suerte
es que si son volcanes
y terremotos
los tienes por el mundo
y son paisajes espectaculares
en países espectaculares
entonces al final
¿en qué consiste?
que vas a estudiar volcanes
a la Antártida
a México
estuvimos también trabajando
en Guatemala
hemos estado trabajando
en Islandia
en el Junga Tonga
Junga Japay
la erupción que hubo
nos convocó la ONU
aunque al final
se abortó por coronavirus
hemos estado trabajando
en Nueva Zelanda
con todos los volcanes
que tienes en la zona de Taupo
y al final
lo que te permite
es conocer a mucha gente
y darte cuenta
lo que significa
un planeta vivo
que es un planeta
que está en perfecta evolución
donde nosotros somos
pequeños colonizadores
que vamos correteando
pero que el planeta
sabes que es
tiene su propia dinámica
última pregunta Raúl
mira
hace 15 años
vino Kurt Jemberger
el único opinista vivo
que ha hecho
cimas vírgenes
y él habla siempre
del sexto sentido
de cuando vas
contra un poco
contra el corriente
aquello del cerebro reptiliano
tú vas contra corriente
te vas hacia el peligro
¿cómo se gestiona esto?
es una pregunta
que no sabía muy bien
responderte
porque de hecho
en La Palma
era curioso
porque nos pasaba esto
o sea
teníamos un volcán
con una parte
que se producía
un debris avalanche
con salida de lava
y nosotros
corríamos hacia
la lava
al final
hay algo en tu cerebro
que tienes que
saber frenarlo
tienes que saber
frenar a los caballos
porque te puedes meter
en bastantes jaleos
pero son tantas las preguntas
que tengo que hacer
al volcán
que es que no puedo
resistirme
en acercarme
lo máximo posible
y tenemos por aquí
a pausadas
en la línea
del ciclo
que haya un ciclo
como se está viendo
vamos
que se pueda proyectar
películas como la tuya
no documentadas como tuya
bueno
yo quiero darles las gracias
porque realmente
es una maravilla
el que mostrar a la gente
esta parte
de la espele vulcanismo
en los cuales
no podemos olvidar
que tanto
el edificio volcánico
principal
de 160 metros
como todos los tubos
de más de 6 kilómetros
de largo
y en 80 metros
de profundidad
se hicieron en 80 días
Raúl Pérez
un placer
gracias
gracias a vosotros
y un abrazo
para todos
doncs
aquest científic
que ens va acompanyar
al ciclo de muntanya
de la Diputació
aquí al carrer Vera Martell
vam poder conversar amb ell
i que avui
doncs venia a tom
a escoltar-ho
a mar del Dia Mundial
del Clima
per cert
nova parada
aquest di xous
el ciclo de muntanya
a partir de les 7 de la tarda
doncs si voleu anar-hi
doncs teniu
una nova projecció
cinematogràfica
anem al nàstic
de seguida
amb el company Jordi Blanc
1.886 història
d'un escut
avui
doncs
parlant
d'ascens
d'un nàstic
i del filial
doncs quan va pujar
el 2015
a segona divisió
i el seu filial
a segona B
és el tema
de l'història
d'un escut d'avui
la teva veu
la veu de Tarragona
atenció
científics i científiques
innovadors i innovadores
l'Institut Català
d'Investigació Química
i BASF
han obert la convocatòria
per la quarta edició
dels Premis BASF i CIC
en innovació
i emprenedoria
amb una dotació
de 9.000 euros
es premia
l'excel·lència científica
i el talent emprenedor
en el camp de la química
a Espanya i Portugal
podràs optar a premis
en tres categories
millor tesi doctoral
millor patent
i millor projecte
d'emprenedoria
el termini
per presentar candidatures
és fins al 4 d'abril
del 2025
troba més informació
a www.icic.org
desperta el teu talent
amb els cicles formatius
de grau superior
de les escoles
d'art i disseny
de la Diputació
a Tarragona i Reus
inscriu-te a les proves d'accés
pel curs 2025-2026
del 17 al 30 de març
forma el teu futur professional
a prop de casa
més info a dipte.cat
barra estudiar art i disseny
la formació desperta el talent
Torna al Primavera Show
la gran festa de la moda
i l'oci a Tarragona
17 a 5 d'abril
el Parc de les Granotes
es converteix
en l'escenari perfecte
per gaudir
d'una tarda plena
d'activitats i tendències
a partir de les 17 hores
vine a descobrir
tallers infantils
tardeo amb bona música
expositors
amb productes únics
una àmplia oferta gastronòmica
i DJ en directe
per animar l'ambient
i quan arribi la nit
la gran desfilada
de moda
a les 21 hores
deixa't sorprendre
amb les últimes tendències
de Primavera Estiu
en un espectacle
que combina estil
llum i ritme
un esdeveniment
organitzat per
la Via T Tarragona Shopping
amb el suport
de l'Ajuntament de Tarragona
i la Diputació de Tarragona
moda, diversió
i bon ambient
t'esperen
al Primavera Show
no t'ho perdis
Patrocina
Hotel Làuria
i Montse Timoneda
Clínica Dental
escapa de la rutina
i navega
cap a destinacions
de somni
amb MSC Cruceros
aprofita ara
la promoció
per Setmana Santa
5 dies
pel Mediterrani
amb begudes
incloses 4 nits
des de només
457 euros
per persona
la teva propera
gran aventura
t'espera a bord
del fantàstic
MSC Esplèndida
embarcament
des de Barcelona
el 20 d'abril
truca ara
al 977
130
489
977
130
489
i planifica
el teu creuer
amb l'Acotravel
la teva agència
de viatges
de confiança
Tarragona
fa salut
amb tu
i per això
s'activa
durant l'abril
la xarxa
Tarragona
saludable
ofereix
més de 60
activitats
gratuïtes
per a tothom
joves
famílies
gent gran
pacients
oncològics
més salut
més vida
Ajuntament
de Tarragona
consulta
totes les activitats
de la xarxa
Tarragona
saludable
a
www.tarragona.cat
barra saludable
1886
la història
d'un escut
el podcast
de recreació
històrica
del club
gimnàstic
2015
any d'ascensos
del nàstic
a segona A
i del filial
a segona B
el Santa Tecla
estava aquí baix
el malí
o el 4
no me'n recordo
cantant
l'amparito
la cantem
tots junts
s'ha bon tocar
la fibra
xavi Molina
es nota
que és d'aquí
aquest és xavi Molina
un dels capitans
del nàstic
al balcó
de l'Ajuntament
de Tarragona
el 31 de maig
del 2015
per la tarda
celebrant
amb tota la plantilla
el 6è
ascens del nàstic
a la segona divisió
amb tota la seva història
el nàstic
un any abans
no havia aconseguit
aquest ascens
que semblava
que sí que aconseguiria
però aquella maleïda
tarda llagostera
va privar
de l'ascens
la temporada
2013-2014
va ser un any després
després d'una gran temporada
de l'equip
que dirigia
des de la banqueta
Vicente Moreno
que va acabar pujant
a segona divisió
i que a més
va ser campió
del seu grup
aquell diumenge de maig
els granes
amb un nou estadi
ple van aconseguir
l'ascens
davant la Sociedat Deportiu
a Huesca
per 3 gols a 1
després
de l'empat
sense gols
al partit
d'anada
a l'Alcoraz
3 gols
que van sonar
d'aquesta manera
a Tarragona Ràdio
pilota cap a l'Alcor
i juniors
molt bé l'Alcor
entre línies
pot arribar a la frontal
al sud de l'Alcor
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
a la cap de David Rocha
marca el segon elàstic
per tranquil·litzar-ho
una mica més
per tenir ja
pràcticament
peu i mig
a la segona divisió
sol davant
de Jiménez
al llançament
a Marco
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
arriba la sentència
la història
ens en devia un
i avui ens el torna
marca Marcos Jiménez
a l'espada
marca el tercer
elàstic
una temporada
que va ser excelsa per l'equip que dirigia Vicente Moreno des de la banqueta i que ens resumeix el Gerard Costa
l'any 2015 va ser un any històric pel futbol tarragoní
en només 28 dies de diferència
tant el nàstic com el seu filial
la Paula Mofomet
van aconseguir pujar de categoria
a la segona divisió
i a la segona divisió B
respectivament
el nàstic
entrat per Vicente Moreno
va fer una temporada
de menys a més
sempre va estar a la part alta
de la taula
però no va aconseguir el liderat
fins a la jornada 19
a partir d'aquí
però
ningú el va poder desbancar
i es va coronar matemàticament
com a campió del grup 3
de la segona divisió B
a falta de 3 jornades pel final
el balanç
va ser de 21 victòries
10 empats
i 7 derrotes
amb 51 gols a favor
i només 30 en contra
a l'eliminatòria per l'ascens
el sorteig va deparar
que el rival fos el Huesca
el campió del grup 2
en la tornada aquí a Tarragona
després de l'empat a 0 de la nada
el 31 de maig del 2015
va ser el dia del retorn a la segona divisió
a la segona part
Lago Júnior
David Rocha i Marcos Jiménez de l'Espada
van marcar els 3 gols
que certificaven l'ascens del Nàstic
a una categoria
que havia perdut 3 temporades abans
però més enllà d'aquest darrer partit
la clau de la temporada
va ser la solidesa defensiva de l'equip
el veterà Chisco Campos
que havia patit el descens del 2012
i el jove Pablo Marí
de només 21 anys
formaven un mur al darrere
que va permetre
que el porter Manolo Reina
encaixés només 30 gols
convertint-se així
en el Zamora del grup
un premi que no guanyava
un porter del Nàstic
des de Vicente Amigo
també van ser preses importants
Manolo Martínez i David Rocha
al mig del camp
així com a mitja punta
Raico García
màxim golejador de l'equip
amb 14 gols
per la seva banda
aquí mateix any
la Paula Maphomet
també assolia un ascens històric
de tercera divisió
a la segona divisió B
tot i que l'objectiu inicial
no era l'ascens
l'equip entrenat
per Martín Posse
va estar sempre
a la zona alta de la taula
fins i tot
sent el líder
en diverses jornades
finalment
malgrat arribar als 69 punts
la Paula va quedar
segona classificada
fet que comportava
que hauria de superar
3 eliminatòries
de playoff
per tal de pujar de categoria
primer
van eliminar
el Tuilli Astorià
i a les semifinals
el San Fernando
fet que els va permetre
classificar-se
per a la gran final
contra l'Esquerena
equip de la província
de Sevilla
a la nada
derrota per 1 a 0
però la Pobla
comptava amb el factor
camp a favor
i no es va rendir
així
el 28 de juny
del 2015
a l'estadi municipal
de la Paula
de Mafomet
Marc Badillo
feia l'1 a 0
a la segona part
igual a la vaga
l'aliminatòria
i fossava la pròrroga
on no es mouria
el marcador
i tot això
s'hi diria
a la tanda de penals
i aquí apareixeria
el gran heroi
de la Paula
Alberto Baro
el porter va marcar
el primer penal
de la Paula
i tot seguit
va aturar
el següent
del Gerena
arrodurint així
una gran temporada
on la Paula
també havia estat
l'equip menys golejat
de la lliga regular
finalment
la temporada següent
la 2015-2016
el Nàstic aconseguia
un fet inèdit
el primer equip
va competir
a la segona divisió
el filial
a la segona divisió B
i el juvenil
a la divisió d'honor
una fita històrica
a la història del club
1886
la història d'un escut
després del partit
la Tere Ortega
i el Joan Andreu Pérez
van a peu de gespa
poder parlar
amb els diferents protagonistes
entre els micròfons
de Tarragona Ràdio
entre molts d'altres
van passar
el president del Nàstic
Josep Maria Andreu
l'alcalde de la ciutat
aleshores
Josep Félix Ballesteros
o jugadors com Raico
o David Rocha
a banda també
de l'entrenador
Vicente Moreno
i el director esportiu
Emilio Viqueira
Josep Maria
som de segona
som de segona
estic molt content
molt feliç
per tota la gent del Nàstic
per nostres jugadors
per nostres tècnics
per les seves famílies
perquè ha sigut
una temporada dura
complicada
però s'ho mereixíem
no mereixíem tornar
i estic molt content
i molt feliç
Raico
contentíssim
Sí, la verdad es que sí
muy emocionado
por toda la afición
que nos ha acompañado
los 90 minutos
y ahora disfrutadlo con ellos
Amb l'alcalde Justo Félix Ballesteros
avui s'ha pujat a segona A
Sí, sí
s'ha pujat a segona A
jugant molt bé
ens ho mereixíem
ningú ens ha ajudat
ningú ens ha donat res
i aixís Tarragona
i aixís el nàstic
Amb David Rocha
que també s'està
abrazant el David
emocionado
feliz
Lo merecíamos un montón
el año pasado
lo pasamos fatal
y estaba claro
que no la debían
y ahora ha tocado disfrutarlo
ya le ha tocado disfrutarlo
que nos lo merecemos
Tarragona se lo merece
Vicente
feliz ha fet Justito
no sé qué te pasa
Paul Cap
en unos momentos así
Molta felicidad
porque yo creo que
después de la temporada pasada
ha sigut un año
muy largo
esperando este momento
pero no se podía escapar
tenemos esa fineta
de la temporada pasada
Emilio
la enhorabuena
muchas gracias
no sé
en qué has pensado
qué te ha pasado
por la cabeza
decía Vicente
de manera que ha pensado
en ti
en muchas personas
pero en ti
por haber aconsejado
este acento
en la familia
en la afición
en todo
ha sido
esto después de Yagostera
se ha jodido
¿has pensado
Yagostera
en las caras
de desánimo
del partido de allí?
sí
la acción
lo mal que lo pasamos
a primera temporada
entonces pues
un premio
un premio
y se echó justicia
una temporada
Emilio Brillante
del Nastic de Tarragón
la verdad que
yo no lo merecíamos
ya el año pasado
ha tocado esta
pero
a celebrarlo
en la ofición
también nos ha ayudado muchísimo
y ojalá
sea así
en segunda división
también
un ascens
el del Nastic
que va anar
unit també
un mes después
amb el del seu filial
el Nastic
va pujar
a segunda división
A
a la categoria
de plata
del futbol
el futbol
professional
i la pobla
per primera vegada
en la seva història
va aconseguir
l'ascens
a la segona divisió B
aquest és un podcast
de Tarragona
de Tarragona
de Tarragona Ràdio
amb el muntatge
típic de Lluís
comis
comis
comis
comis
amb extractes d'àudio
de l'arxiu sonor
de Tarragona Ràdio
us han parlat
Gerard Costa
i Jordi Blanc
1886
la història
d'un escut
el podcast
de recreació
històrica
del Club Gimnàstic
Què llegim?
Què veiem?
Què visitem?
Què fem?
La veu de Tarragona
amb la cultura
Veu amb la proposta
avui
dins l'espai cultural
visitar
el local
al carrer Martí d'Ardenya
ara us ho explicarem
l'activitat cultural
que vol endur a terme
en aquest nou espai
de Tarragona
i per altra banda
una cita molt concreta
a l'agenda
dijous a les 7
al Col·legi de l'Advocacia
de Tarragona
anar a conèixer
el nou llibre
de la Margarida Ritzeta
Durant una torrida
matinada d'agost
Dol de Llops
una ciutat petita
del camp de Tarragona
apareix al cadàver nu
i amb signes de violència
del sacerdot
Bernat de Cruïlles
a l'hort de la rectoria
mentre tots els veïns i veïnes
busquen
amb neguit
un nen de 7 anys
que ha desaparegut
un sentiment de terror
envaeix tota la població
que no sap
si hi ha
alguna fatídica relació
entre els dos successos
mentrestant
l'equip de la sergent
dels Mossos d'Esquadra
Mirella Blasco
que està en quadra
per les vacances
investigarà la mort
del capellà contradictori
carregat de secrets
en un barri
que des de la seva arribada
no ha parat de degradar-se
Margarida Ritzeta
debut a la col·lecció
Crims.cat
amb l'hort de les ànimes
una novel·la plena
de personatges foscos
en una atmosfera
densa i tibant
que atrapa
Margarida Ritzeta
bon dia
Hola, bon dia
Escolta, jo llegint la sinopsi
veig que t'has posat
més negra que mai
amb aquesta novel·la
no?
La veig molt, molt fosca
Sí, és fosca
sobretot
perquè tracta
temes
d'aquells
que no agrada parlar
d'una banda
d'aquestes parts
de les nostres poblacions
que no ens agrada
ni mirar
ni veure
ni passar-hi
i d'altra banda
d'aquests personatges
que guarden secrets
però que a més a més
viuen en un ambient
que els protegeix
i fa que aquests secrets
si potser mai
no surtin a la llum
no?
Comença amb un crim
comença amb un nen
desaparegut
i bé
això
això sol
ja t'estira cap dintre
i et fa preparar
pel que vindrà
Què?
Patirem molt
amb aquesta nova novel·la?
Bé
més que patir
clar que
tampoc no es tracta
de deixar que la gent
no dormi a la nit
no?
Però sí que s'explora
bàsicament
dels personatges
que són els centrals
de la novel·la
d'una banda
un capellà
que té secrets
que té passat
i que lluita
durant tota la seva vida
contra
la culpa
i la necessitat
i la necessitat
de perdó
i d'altra banda
aquesta mossa
d'esquadra
jove
una mica
fora dels estàndards
del que és
un investigador
de Mossos
d'Esquadra
que li agrada
fer
fins i tot
allò
amb barrades
de joventut
una mica
s'explora
quins són els motius
de cadascun
dels personatges
és una novel·la
sobretot
de personatges
però també
de paisatges
retrobarem Tarragona
retrobarem
l'Arcabisbat
les platges
una mica
com és habitual
a les meves novel·les
i una població
que no té nom
perquè jo no vull
acabar
a la presó
que es diu
daltellops
per no dir-li
valls
val
molt bé
Margarida
t'anava a preguntar
a veure què
però sí, sí, ja
val
sí, de fet
ara t'anava a dir
no només
de personatges
potents
que també
sinó
en destaca
la sinopsi
d'aquesta atmosfera
densa
tota l'ambientació
que crees
és diferent
sí, comença
un estiu
càlid
tòrrid
d'aquests estius
que estem acostumats
a passar
i amb una sequedat
absoluta
és a dir
que ens hi reconeixerem
moltes coses
Déu-n'hi-do
en sabrem més
el dia de Sant Jordi
perquè ja
li hem emparaulat
a la Margarida Ritzeta
que passi pel nostre estant
i ens porti la novel·la
i ens ho expliqui
i llegeixi un trosset
però que sapigueu
que el primer tast
el podeu tenir
aquest dijous
demà
a la set
al Col·legi de l'Advocacia
de Tarragona
que hi ha la presentació
de l'Hor de les Ànimes
Margarida Ritzeta
moltes, moltes gràcies
per aquesta entrevista
No, no, moltíssimes gràcies
fins aviat
Fins aviat, Margarida
No sé, Toni Ferrer
si potser
a la Margarida Ritzeta
la convidareu algun dia
a presentar el llibre
també al local
Bon dia
Pel que he sentit
seria una molt bona convidada
i tant
Molt, té molt per explicar
li agrada molt
el rotllo aquest de novel·la negra
fa molt que s'hi dedica
de fet és la idea
que en el local
que es diu local
es promocioni el local
i vagi passant gent
el teniu al carrer
Martí d'Ardenya
que jo li deia
on és, on és
perquè es situeu
si us poseu davant de tot
a dalt de tot
de les escales
del Palau de Congressos
les mecàniques
i les naturals
a davant del Palau de Congressos
a dalt de tot
és el carrer que queda
a mà dreta
que enllaça amb el carrer Unió
Exacte, molt bé
Què feu allà?
Com és que us dieu local?
Qui ho heu muntat?
Doncs és un joc de paraules
Ui, totes les preguntes
són com interessants
Mira, t'ho explico ràpid
Ho hem muntat
entre la meva parella
el meu company de despatx
que som arquitectes
ella és mestra
i jo, que també sóc arquitecte
que des d'un bon inici
quan vam crear el projecte
el projecte físic
d'on ara estem
que és un despatx d'arquitectura
i un habitatge
sempre vam voler
que allà hi passessin coses
perquè està molt bé
disserir-ho dues bicicletes
i quatre caixes
però els altres 350 i escaig dies
que allò està buit
creiem que és un lloc
com a molt interessant
per poder-ho
per poder-ho mostrar
i perquè la gent
que tingui coses interessants
a explicar
vingui
i nosaltres no diríem-nos
una mica com
no sé si vull dir intel·lectualment
però com d'oci
no té una altra voluntat
i això és el nostre objectiu
Organitzeu en aquest sentit
de moment heu començat
organitzant activitats
cada dijous
en deies
o dijous de mes
Exacte
l'últim dijous de cada mes
És molt poquet
Toni
Sí, però clar
és que també
Costa molt
Costa
ho estem fent com a hobby
100%
i tampoc no ens volíem
ni cremar la gent
perquè jo com a usuari
de qualsevol cosa
si hagués d'anar una xerrada
cada setmana
les dues primeres bé
la tercera igual ja no
però si és una cosa
com a més
si és ballada
exacte
com a més puntual
crec que a nosaltres
ens dona temps
de tornar-nos a enamorar
perquè quan acaba
és com una mica desgast
fer-ho
per aquell dijous
quan passa la següent setmana
la següent setmana
és com una mica
de ressaca també emocional
i a veure què ha passat
i tot això
llavors pam
tornes a arrencar
i t'agafa
tornes a tenir com a energia
per tornar-ho a fer
i creiem doncs això
que per no cremar
ni nosaltres ni a ningú
una vegada al mes
ja és suficient
Quin tipus de coses passaran
mira per exemple
aquest dijous
que ja és l'últim de mes
exacte
teniu una cosa molt interessant
demà
demà estem super contents
perquè si tu començo a explicar
per aquí si vols demà
ve una ceramista
que en aquest cas
té l'estudi a Tibissa
i treballa
que és el que ens interessa
treballa
molt centrada
en el tema de la gastronomia
és a dir
xefs de grans restaurants
li encarreguen
tota la seva vaixella
i projectes
a la Sandra
Sandra de Sant Fangs
que es diu
la seva marca
doncs això
fa totes les vaixelles
i plats
i això
per aquests restaurants
llavors és com una simbiosi
entre aquest món de la ceràmica
com molt més tradicional
i manual
amb el tema
de l'alta gastronomia
que és una mica
el que ens interessa
de combinar
plats així d'autor
són ceràmiques
de vaixella
tot d'autor
ho estic veient
Sant Fangs
si la voleu buscar
Sant Fangs
exacte
i tindrem la sort
d'acompanyar
d'haver enredat
en el bon sentit de la parola
el Moja
el Moja Kuais
del restaurant
del Terrat
que és un dels seus clients
exacte
molt bé
i podem
o sigui
en teoria
no sabem massa bé
què ens faran
perquè tampoc
no ens agrada preguntar-los
els ajudem
i els cedim l'espai
però que facin una mica
el que vulguin
però pel poc
que hem anat parlant junts
i les dues cerveses
que hem fet parlant-ne
doncs
ens explicaran
com un amb l'altre
s'inspiren
tant com el Moja
sap que té
les mans
mai millor dit
de la Sandra
que fa material
tot el que ell
li passa pel cap
perquè el Moja
és un cuiner
que se centra molt
també en la tradició
tant Tarragonina
com el seu origen
i tot això
i llavors la Sandra l'entén
i interpreta
el que ella pensa
llavors la vaixella
encaixa amb el plat
100%
i a més
a moda d'anècdota
un dia d'aquests
que vam quedar
per parlar-ne
estan parlant
i en sec
un dia
ells dos
es van posar parla
i van dir
ei per cert
he pensat
d'això
de fer una calçotada
i tu
i ja està fet
o sigui
vam veure com
neix un projecte
i això és el que ens explicaran
com des d'un tros de fang
passa a un plat
de cuina d'autor
i d'un cert renom
molt bé
estic veient les imatges
com a exemples
de les vaixelles
que fa
Sant Fangs
ben curiós
això passarà aquest dijous
a quina hora?
mira
sempre és el mateix
obrim la persiana
que diem
perquè realment
obrim la persiana
d'un pàrquing
obrim la persiana
i que la gent
entri sense invitació
sense premeditació
i sense res
que estigui passant el gos
i entri en dins
i que els interessi
obrim la persiana
de 3 quarts de 6
7
6.45
obrim
fem un petit acte previ
amb els nois de Quidel
que és una vineteria
que hi ha també aquí
amb vins del territori
o sigui
sempre intentem
ser el mateix
quan parlo de local
o de territori
no vull dir Tarragona
vull dir que la gent
d'on sigui
d'allà
si és de Marroc
doncs amb gent d'allà
si és de Girona
com també vindran gent
d'allà
i en aquest cas
el Quidel
sempre treballa
amb vins del territori
doncs fem la prèvia
amb el Quidel
llavors sobre les 7
comença l'acte
i a les 8
fora
o sigui
és ràpid
sí sí sí
que no es faci passat
per ningú
i llavors a les 8
tanquem la persiana
i tots i totes
anem cap a les Twins
que és una cerveseria
que hi ha també
a 50 metres
esteu fent barris
i elles també
col·laboren amb nosaltres
tots el
bueno
haureu de venir
haureu de venir
per saber què passa
però tots els assistents
després tenim un petit
bon tracte
deixem-ho així
allà a les Twins
i llavors allà
fem l'after work
parlem del que ha passat
del que passarà
com ha anat
m'ha encantat
el que m'ha explicat
això no m'ha quedat clar
i llavors
inclús amb els ponents
per dir-ho d'alguna manera
o convidats o convidades
doncs s'estableix
com aquesta xarxa
i aquesta comunicació
molt bé
això passarà aquest dijous
i atenció
perquè és un dijous
l'últim dijous
de cada mes
per tant
no us ho deixeu perdre
o ho haureu d'esperar
tot a 30 dies
vaja
com podem saber
tota la programació
que ja la teniu tancada
fins al juny
així ràpidament
on ens trobem
on trobem informació
el més àgil
és a banda
que els mitjans
ens esteu ajudant
a fer-ne molta promoció
és al nostre Instagram
que és talent
barra baixa
talent local
ho he dit bé?
no
local
barra baixa talent local
ara quan he dit la meva volta
dic alguna cosa
local
barra baixa talent local
aquí
des del primer dia
ja vam voler presentar
tot el cicle tancat
pum
tota la presentació de cop
perquè la gent que vingui
pot ser que d'aquí un mes
no li interessi
però d'aquí dos sí
doncs ja
hi ha cartells allà
físicament també
però aquí poden veure
tot el que està programat
fins al juny
ens agrada molt
la filosofia que porteu
per molts anys més
i que puguem dir
que la temporada que ve
no ho feu només un dia al mes
sinó que amplieu
a veure què passa
ja vindrem a explicar-ho
espero que sí
Toni Ferrer
us seguirem de ben a prop
moltes gràcies
moltes gràcies
i esteu tots i totes convidats
moltes gràcies
trafes de la desta
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i així parlant de cuina
ai quina ganona
ens n'anem, marxem, tanquem la veu d'avui
i ho fem a falta d'un parell de minuts
per les 11 amb la recomanació
al tema som musical de la Sílvia García
i si abans sentíem a Ñeco
en aquest segon temà
hem de fer l'altre 50%
del concert a les de la zero
d'aquest dissabte
tenim ja a Search
amb aquest el seu darrer llançament
que es diu
Perdidos en Varsovia
nosaltres no ens perdrem una
i a t'ho dic ara
intentarem estallar a primera fila
amb ells
el domador
de sueños
mi intenció
tus braços
dame
momentos
dame
silencios
tripular
tus actos
intención
legados
dame
tu soledad
dame
la inmensidad
pudimos hacerlo
y sequestr
hablamos de ello
filmando los sueños
marcando los pasos
perdido
en un bar
socia
perdidos en un cielo
de vientos
perdidos en un bar
socia
bon dia
son las 11
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m