Bon dia, són les 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal? Molt bon dia. Benvinguts. S'obrim la veu d'avui. Avui que és ja dimecres, 4 h de la setmana, dia 28 de gener. Avui que per segon dia consecutiu funciona Rodalies, evidentment amb alguna part de transport alternatiu, però funciona.
I, com sempre, salutacions als que aneu al tren i també als que aneu al transport públic municipal. Avui que hem conegut novetats del transport de l'EMT, que oferirà més freqüències i posant també l'accent en alguns barris, com Sant Salvador i Ponent. Això, salutacions també als que aneu als autobusos municipals i els conductors i conductores de l'EMT, des d'aquí. Avui que, per cert, es presenta el Carnaval. Abriu Rius, molt bon dia. Bon dia. A Pombassa, avui a dos quarts onze del matí. Cap a l'Ajuntament. Us que ve, eh?
A veure a la reina i el concubí d'enguany, que en guany el rei és la reina i la concubina és el concubí, molt bé, per primera vegada, i veurem a veure quines actes tenim en guany. Doncs mira, avui, doncs, que això anirem en directe al programa, dos quarts d'once cap a l'Ajuntament, amb aquesta presentació del carnaval, i, per tant, sabrem, doncs, jo, tot allò que hem de saber ja d'aquests propers dies, perquè evidentment arriba el mes de febrer, carnaval-febrer.
I també avui, que en temps de tertúlia, parlarem un dia més dels trens. Avui, que per segon dia consecutiu funciona, com dèiem, Rodalies, i també hi ha un pla d'inversions anunciades.
però encara mancances en inversions històriques a les infraestructures. Parlarem també d'un dels temes que ha estat en boca de molts aquests dies, arran especialment dels trens i accidents ferroviaris, sobretot el d'anamut a Còrdoba, el tema de les vibracions, vibracions dels trens. Expliquem tècnicament per què es produeixen. De fet, a la Universitat Rovira i Virgili hi ha un investigador...
del Departament d'Enginyeria Mecànica, que estudia exactament això, el comportament dinàmic dels trens, analitza les vibracions, les seves causes i també les conseqüències. I com això, això també com la fatiga de la pròpia infraestructura. Per tant, avui ens acompanyarà aquí a partir de dos quarts de deu i podrem parlar d'això. També conversarem amb la companya experta d'infrastructures de Lleida i Tarragona, el Núria Riu, per parlar d'aquest dèficit històric en inversions. Què més passarà, Abril?
Doncs anirem al campus Catalunya de la URB perquè el mes de gener és el mes del refugi a la universitat i durant tot aquest mes s'ha convertit en un espai de sensibilització per apropar a la comunitat universitària i a la ciutadania les realitats de l'asil i el refugi. I en aquest marc avui es farà una sessió sobre com actuar en serveis humanitaris i en parlarem amb el Joan Fuster que és responsable de la URB Solidària.
Lligarem tot això amb l'esport al 1886, Història d'un Escut. En recordarem el doble ascens del Nàstic, 1977-1979. I el que fem, doncs, si ens dona temps, perquè anirem al Carnaval, si no...
Doncs ho escoltarem, intentarem escoltar-ho en aquests dies. Us proposarem una xerrada organitzada per la Comissió de Cultura del Col·legi de l'Advocacia de Tarragona. És un diàleg que mantindran l'historiador de l'art i el museòleg Damià Amorós amb el doctor en història de l'art Guillem Canyameras. Parlarà sobre Xixena.
Què és Xixena? Què és Xixena, eh? El títol és què? Què, què és Xixena? Això estava molt de moda fa uns anys. Què? Què és la vida? Què hi ha de Xixena, eh? De fet, encara hi ha moltes claus per entendre tot el tema administratiu, tot el tema legal que hi ha al voltant d'aquesta història i també un futur encara encerre. Per tant, interessant aquesta xerrada.
I d'aquí no estona tindrem alumnes del cicle Formació de Grau Superior en Tècnica en Statuació Teatral de Tarragona. Ja n'hi ha aquí tres d'alumnes i d'aquí no estona podrem parlar amb ells, Abril. Sí, perquè l'única formació pública professional d'interpretació a tota la demarcació s'imparteix al Martí Franques, a l'institut, i els alumnes han fet un comunicat on asseguren que no es compleixen les expectatives d'aquesta formació pionera al territori.
Doncs aquí a nosaltres ens ho explicaran. I mireu, tancarem parlant de gastronomia. Avui amb un plat que, si no l'heu fet mai i no l'heu provat mai, l'heu de provar, la galta de porc estofada amb parmetier de munyato. Això ho fan al restaurant Tremendo, un restaurant que ha obert portes no fa gaire setmanes, de fet, obria cap al desembre, si no recordo malament, a la vall de la Rebassada, i ens explicarà com va fer aquest plat a seu xef, l'Arnau.
No dubto que estaran boníssimes, però a mi no em criden l'atenció. És aquella carta que es desfà, que és com amb l'oce i es desfà. Sí, han d'estar boníssimes, això no ho nego, segur. I que porten una hora i mitja d'ecució, ja t'ho dic. Jo l'he fet alguna vegada sense permissi a les coses, però...
A mi m'encanta la galta de porc. Croquetes de galta de porc, també en podríem fer? Sí, en sobran, sí. Croquetes per fer-les de tot. El que vulguis. Vinga, va, que anem a l'opinió del dia. Gràcies, Abril, Miguel, fins ara. Fins ara. Salutacions a Núria Cartanyà, Lluís Comas, Els Vies de Som, Mauri Fanant de Realització i Visual, Joan Dero Perza de la Producció, Laura Guàs, GB de Gisperi, que us parla Josep Sonyer...
I avui que anem a l'opinió del dia, l'Espineta amb Tarragonins, amb el David Saneuja, un clàssic ja d'aquesta casa, de president de Si jo puc, tu també, Epilep, i ens parla d'inclusiu o adaptat. Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
Quan sentim les paraules inclusiu o adaptat, sovint ens semblen conceptes grans, teòrics, però en realitat parlen de coses molt quotidianes i molt humanes. Parlar d'inclusió vol dir parlar de tothom. Inclusiu vol dir que ningú queda fora, que totes les persones amb les seves diferències tenen dret a participar, a estudiar, a treballar i a formar part de la societat. L'inclusiu no és per un col·lectiu en concret, és per tota la societat.
Una societat inclusiva no és aquella on tothom ha de ser igual, sinó aquella que respecta la diversitat. Ser inclusiu no és que un favor ni una excepció, és una manera de pensar i d'actuar. Això, dit així, sona molt bonic, però la realitat és una altra. Perquè quan la gent parla d'inclusiu, moltes vegades en realitat està parlant d'activitats o feines adaptades, o només hi ha persones amb discapacitat. I això, tot i ser necessari, no és inclusió.
I aquí és on cal diferenciar bé els conceptes. Quan parlem d'adaptat, sí que ens referim específicament a les persones amb discapacitat. Adaptar vol dir fer canvis concrets perquè aquestes persones puguin accedir i participar en igualtat de condicions. Vol dir donar suports, ajustar ritmes, canviar formats o eliminar barreres. Adaptar no és un privilegi, és un dret. Però adaptar no és sinònim de separar.
La clau és entendre que inclusiu és perquè tothom hi pugui participar. Perquè una societat justa no és aquella que crea espais a part, sinó aquella que inclou de veritat i s'adapta quan cal amb respecte, empatia i dignitat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
I avui arrenquem parlant amb alumnes del cicle formatiu de grau superior en tècniques d'actuació teatral de Tarragona, l'única formació pública, professional, que es fa d'interpretació en aquestes característiques al conjunt de la nostra demarcació, si en perdés aquí el Martí Franquès. Han fet un comunicat que diuen que després de cinc anys de funcionament el cicle es troba en una situació, asseguren crítica, manca de professorat...
i substitucions, mesos sense classes de dansa, aula sense clafacció, incompliments horaris promesos, i que, a més a més, asseguren que el títol no està homologat. En parlem en tres dels alumnes, l'Àngela Ledesma. Àngela, què tal? Bon dia. Bon dia. També s'acompanya la Luisa Tórquia. Luisa, què tal? Bon dia. Ho dic bé, eh?
Sí, sí. I el dia de Pujol, di de què tal, bon dia. Bon dia. Que tots els que vensem és lluny, perquè ja són de Tarragona, per tant ho tenen bastant bé per anar a estudiar, no? Tu vens al Priorat, de Marçà. Sí, de Marçà. Bé, heu fet un comunicat. Per tant, entenc que ha arribat un punt que ja heu dit, doncs, això. No hi ha solució, anem a fer-ho públic, no? Exacte. Sí, sí, sí. Ha explotat aquest any i estem una mica decebuts, frustrats, i no sabem què més fer. No.
Quant temps porteu estudiant al Cicle? Aquest és el nostre segon any. Els problemes no han sortit aquest segon any, sinó que ja els portem al restaurant des del primer any i vam intentar solucionar el problema, però no hem arribat a cap punt i aquest segon any ha arribat en un moment bastant crític i crec que s'ha de fer públic per intentar buscar ajuda. Quants alumnes sou al Cicle? Almenys, clar, depèn del curs, eh?
Clar, actualment, a segon... Som 5. I els de primer són 12, si no m'equivoco. Llavors som 17, 16... Sí, una cosa així. Per tant, de segon en falten dos i hi seriu tots, eh? Exacte. És a dir, que hi ha poca demanda?
Bueno, una mica. És més que poca demanda que no és d'on a conèixer el cicle. Perquè al final és l'única formació pública, professional que hi ha a tota la província. I és més que res que la gent no sap que existeix. Considero jo. Ah, sí, totalment.
Expliqueu-nos com està la situació, és a dir, què és el que ha estat anat atonant, què us ha fet fer aquest comunicat, i què diu el centre, també, perquè clar, el centre, evidentment, si volen trucar que truquin i ens ho expliquin, però què diu el centre, el Martí Franca, sobre la qüestió, sobre el que reclameu vosaltres.
Bueno, encara no hem tingut cap informació de part de l'institut, així que no sabem molt bé com... Sí, a bord del tema. Nosaltres hem fet el comunicat i des del comunicat ningú no ens ha dit res. Passa que, bueno, si ho vols explicar tu, tota la situació a la que estigui...
Bé, vam començar des del primer any, en què vam començar les classes i ens faltava professorat. Aquest professorat ens assegurava que solucionaria el problema aviat i anàvem passant les classes, anàvem passant els dies i seguíem sense professora, que en aquest cas era professora de dansa i el tema horari ens faltaven algunes hores en les quals no hi havia ningú. Ens presentàvem allí classe i no hi havia ni professora ni res.
Després es va solucionar i van contractar una altra persona, però no era apta per fer les classes o les matèries que demanaven. Els professors que teníem eren com professors d'institut, que també estaven fent hores per la tarda, però era com que no els motivava res el teatre, ni els provocava res, i es notava molt això...
la forma de treballar que tenien cap a nosaltres, perquè ens feien com activitats que nosaltres mateixos pensàvem i comentàvem entre nosaltres d'això amb què ens ajuda o què estem fent. Perquè per soplir les hores de dansa ens vam posar un professor de música i vam estar fent tot el curs percussió corporal. I ens posava sopa de lletres a fer a classe. Clar, una formació professional d'interpretació que ens fiquin a fer això, a nosaltres ens va sobtar molt.
I aquest any, des de juny, sabien que no hi havia professora de dansa i encara així hem estat tres mesos sense professora de dansa. Actualment sí que tenim i és una molt bona professional, però aquests anys, és a dir, aquest temps que no hem tingut professora no ens ho tornaran.
Però actualment no és que tinguem perquè ho han gestionat bé, sinó que en tenim perquè nosaltres ens han pronunciat, han fet bastantes cartes demanant que l'any passat ja vam tenir tot aquest problema i se'ns va assegurar que el curs següent començaríem amb un professorat i tot ben gestionat i un cop començat el cicle ens vam adonar que portàvem tres mesos una altra vegada sense el professorat indicat i fins que nosaltres no ens vam ficar a fer cartes a l'ensenyament, a l'educació...
I encara així no han dit res, el d'ensenyament, només sí que va agafar i va convocar una reunió el director, però ensenyament, servis territorials, no ens han dit res. El tema de l'homologació del títol, això també ho dieu, perquè si no és homologat no us permet adquirir beques, és a dir, què passa amb el fet que no estigui encara homologat i perquè no està homologat?
No sabem per què no està homologat. És una llei que encara ha de ser acceptada i s'estan passant al marrón des de Madrid. Barcelona no. Tampoc ningú ens explica res. I a més, per exemple, aquest any l'Institut del Teatre està a punt de començar a ser un grau oficial universitari. Llavors, hem de tenir o la selectivitat o un títol de cicle formatiu de grau superior. Què passa? Si nosaltres no hem fet la selectivitat a batxillerat, aquest any l'hem de fer perquè...
no tenim un títol homologat per poder accedir a fer les proves d'accés. Llavors estem una mica allà que no sabem on ficar-nos. I nosaltres, quan representem aquesta inconformitat del director, hem...
Hi ha direcció, ens diu que això no és cosa seva, que és de la Generalitat, tira com moltes pilotes fora i ens diu que el curs no està reconegut oficialment per la Generalitat. Això ens dona peu a que no tinguem ni beques ni tinguem cap titulació com presentar per poder-nos...
presentar el curs universitari d'Institut del Teatre o altres centres, conforme hem estat aquest temps estudiant aquest cicle, en aquest centre. Clar, perquè a nivell del territori és l'únic lloc que no es fa, això, no hi ha cap altre lloc. I a nivell de Catalunya, a Ciutat del Teatre hi ha alguna altra oferta en paral·lel, però no gaire, tampoc. Sí, un parell de centres més que
fan la mateixa formació que estem nosaltres fent aquí. No hi ha ofertes públiques de formació professional en interpretació a Catalunya. Per què vau decidir fer teatre? Com? Per què vau decidir fer teatre? Estudiar teatre? Uf, la pregunta! Us ho pregunten a casa també, no? A tots llocs.
Bé, personalment, a mi m'agrada el teatre perquè és una manera de fer servir d'altaveu sobre problemes que hi hagi socials en el nostre dia a dia i en la societat. És una manera en què connectes amb la persona i no hi ha res més entre el públic i l'intèrpret. I et dona peu a pensar molt, a desconnectar i a intentar com veure alguna situació des d'un punt més crític o més personal.
I en el nostre cas, Luisa i Àngela? És que és una mica que no ho sabem ni nosaltres. Simplement ens ha agradat fer-ho.
És una mica complicada la situació en la que ens trobem, perquè per una cosa que sí que ens agrada, en el meu cas personal, jo, per exemple, jo s'ho dic que m'amora molt, que mai no m'havia sentit com em sento quan estem... Era com el nostre lloc segur, la nostra zona de confort, el cicle, i que ara estigui en aquest risc, en aquesta situació. Emocionalment és una mica complicat el que estem passant nosaltres ara.
També és una altra manera d'expressar-nos artísticament i crec que no hi ha molta gent que li agradi o que vulgui fer teatre també per por o coses així. I crec que també és molt important que gent jove com nosaltres vagi al teatre a veure coses, a obres, que crec que és una...
amb una manera de començar. Sí, quan nosaltres anem al teatre molta gent del teatre sorprèn de, ostres, que joves que sou, esteu aquí, i jo crec que no tindria que ser així. La cultura ens tindria que apoyar en aquest moment, que els joves s'involucrin i formin part de tot això. Quants anys teniu? 19? Sí, 19 també.
23. Sou joves. Del futur del teatre, penseu en el vostre futur, us veieu treballant en obres de teatre o en el món del teatre? O sigui, com veieu el panorama? Perquè hi ha qui diu que s'ha d'anar a Madrid, sí o sí, per aquí estàs ocupats...
que sempre són els mateixos, etcètera, etcètera. A menys si mires segons quines telenoveles o obres, sempre hi ha els mateixos actors des de fa molts anys. Això ho guàlleu també, no? Sí, sí, sí. Què penseu vosaltres? El futur més immediat, eh? El teatre és un món bastant inestable. I si a sobre l'issum és que nosaltres no tenim acreditació, es fa una mica més complicat. Però amb esforç i il·lusió i molt compromís, jo crec que si al final t'agrada, això també es notarà als escenaris.
Sí que és veritat que el sector actualment és molt precari i hi ha moltes complicacions, però al final nosaltres sabem on ens estem fotent. És a dir, el teatre, a dia d'avui, és una mica complicat viure d'això, però és el que diu el Didac. Hi ha situacions i situacions, i també...
si no s'aposta des d'ara per la cultura i per la nostra educació, sí que no podem aspirar a treballar d'això, a ganar-nos la vida amb això. És una mica... Ja. I també és una mica difícil pensar cap a futur, de dir, vale, volem fer això, perquè nosaltres tenim, segur, tenim molt clar el que volem fer, però clar, no són... És una mica difícil treballar en aquest àmbit.
Avui teniu classe? Sí. A quina hora? Bueno, amb les nostres classes hi van anar a horari de tardes, que també li vam demanar direcció de si ho podíem canviar els matins, perquè ens seria a tots molt més còmodes, tant als alumnes com al professorat, i se'ns va assegurar que el curs següent es miraria, que sí, que quasi que ho tindríem pactat, i vam començar el curs següent i tampoc teníem classes a les tardes.
i comencem... A matí vols dir? Sí, sí. Seguim tenint les classes a les tardes, que comencem a les 3 i acabem a les 8 i mitja. I d'això ens vam assabentar un mes abans de començar el curs, i clar, per nosaltres va ser com... havíem de canviar, perquè gran part de l'alumnat treballa a la vegada que està estudiant, perquè ens ho hem de pagar, gent que ve de fora, hi ha gent de les Terres de l'Ebre també estudiant el cicle, i ens hem de pagar tot. I clar, que de sobte ens diguen...
ens havíem promès fer-lo pel matí i que per alguna raó administrativa no s'hagin entès direcció i l'Ajuntament, perquè tampoc hi ha molta transparència per nosaltres. Nosaltres no sabem què passa, només rebem les conseqüències. I ens ho van dir i, clar, a canviar a última hora tot el que havíem de fer. Formeu part d'alguna obra d'alguna companyia de teatre o que sigui amateur? Feu teatre fora de l'aula? No, per ara no. No, no, no.
Intenció de fer-ne? És a dir, de muntar una companyia o començar a rodar? Si se'ns presenta l'oportunitat, doncs endavant, però de moment estem fent els estudis, estem molt nosaltres il·lusionats amb el projecte final, amb el taller final, en el qual ara ja no estem dins i se'ns ha quedat fora, però estem així en aquest moment en què estem com... Tot el nostre treball i tot el nostre esforç està enfocat cap al cicle i al final del cicle i acabar-lo com de humana, però ens hem vist amb la situació en la que
Estem pagant els plats trencats. El cicle, entenc que acabeu aquest any, segon, són dos anys de cicle, el primer ja l'heu fet. El primer va anar millor que el segon? És a dir, nosaltres no vam ser conscients de tota la problemàtica que hi havia primer, llavors vam estar molt més tranquils. Però les traves que tenim per part de l'administració porten des del primer any.
Hi ha un problema molt gran, que és que l'administració és molt quadriculada en aquest sentit. Volen que l'educació a tot arreu sigui les mateixes pautes. Però, clar, les arts escèniques, l'educació, en quant a arts escèniques, té unes altres maneres d'ensenyar. Per exemple, el nostre cicle és una mica...
una còpia, per dir-ho d'alguna manera, de la manera en què s'ensenya a l'Institut del Teatre. Però, clar, això, els cicles formatius convencionals o d'altres disciplines no s'entenen. I és com que nosaltres estem, d'alguna manera, fora de la norma. I ens posen moltes traves per això i aquest any ha explotat.
Sí, no sé si millor, perquè l'any passat, com va dir el Didac, vam estar un any sense fer dansa, però tampoc sabíem què era fer dansa i fer les coses que calíem fer. Però, clar, aquest any hem començat molt fort fent projectes molt guais i, clar, ara està passant el que està passant i no tira cap avant. Acabeu d'aquí pocs mesos, no? Sí. Al juny. Al juny.
Sí, sí. Era molt poc temps, però sí. Sou cinc, eh? Recordem que són cinc alumnes, eh? Tres més dos que falten, eh? Exacte. Que no han pogut venir, però vaja que heu fet aquest comunicat explicant com està la situació i que fins al juny, doncs bé, hi ha temps de canviar algunes coses. Si és que es poden canviar...
Sí, però també nosaltres demanàvem que tots aquests canvis, tota aquesta mala gestió que hi ha hagut entre mig del curs, que això s'hagués solucionat abans de començar el curs. Perquè ara ens veiem nosaltres que han jugat com una mica amb la nostra il·lusió, amb el nostre treball, amb el nostre esforç, amb el nostre compromís, en el qual veiem que tot el nostre treball no ha servit de res per arribar a l'objectiu en el que volíem arribar.
Sí, sí. I la frustració a sobre és més gran quan ens adonem que no deprem de nosaltres, sinó que és una cosa externa, el nostre esforç, i nosaltres ho hem donat tot, i encara així ens quedem sense res. Els professors ho entenen? Almenys el professorat que teniu, li expliqueu aquestes coses? Sí, sí, sí. Sí. Si estan igual o més fotuts que nosaltres. Avui us trobareu a la tarda, a classe. Sí, sí.
A sobre també, després de tota la situació i tot això que estem vivint, que per direcció tampoc se'ns dona ninguna resposta, ni el que hem de fer, ni res que es pugui anar avançant, nosaltres hem decidit les classes com si no passés res, però amb els ànims dels nostres companys es nota com la desmotivació, la frustració, el perquè no s'aclara res i tampoc sabem molt bé quin rumb cap a on anar.
Teniu algun referent del món del teatre? En quin sentit? Un actor, alguna actriu que us agradi. Bé, jo volia recalcar que el cicle aquest, una de les opcions, o sigui, una de les coses més viables o que es va deixar clar en un principi és que el propi cicle tinguessin referents en actiu. Això que significa que tinguessin actors, intèrprets que estan en diferents companyies en les quals tu pots anar i veure'ls i poder...
intentar aprendre i millorar veient-lo, i és un recurs que per mi em sembla molt apte, perquè el veus fent-te classe a la tarda i després el mateix cap de setmana el veus actuant i dius que això que m'estava explicant era per això, per això, i com que ho lligues tot molt. I ara, clar, tots aquests canvis també els està afectant a ells, perquè abans d'ells ser professors també són intèrprets.
Algú missatge, per anar acabant, Luisa ha dit que han fet algun missatge sobre el teatre, perquè al final sempre diem que la cultura és important i el teatre també. I s'ha de mostrar de forma molt evident com vam viure la pandèmia i que la cultura era molt necessària quan estaven tancats a casa. I sortir a esveïr-se i a veure un altre món interpretat és un gran què, no?
Nosaltres som molt conscients que el teatre o les escèniques en general haurien de ser un dret públic, no un luxe, que és com se'ns està plantegant ara la situació. Jo volia deixar un missatge clar abans de marxar. El teatre sovint fa d'altaveu, però a problemes socials. I ara necessitem un altaveu per mostrar les dificultats socials i jurídiques que estem vivint dins el teatre.
no venim aquí a fer llàstima, venim a demanar al poble que ens ajudi a resoldre un problema que uns quants no podem fer sols. Doncs que solucioni el més ràpid possible perquè és el que volem. Volem seguir endavant amb això. Gràcies. Lluïsa, Didac i Àngela, que vagi molt bé i al centre, si volen fer alguna declaració respecte, evidentment, també micròfons oberts, perquè puguin dir la seva, com que no pot ser d'altra manera. Gràcies, que vagi molt bé, sort. Gràcies. Moltes gràcies a vosaltres.
La veu de Tarragona. La teva veu. Això és l'agafa confiança. Quan estàs a un club com el Nàstic i les coses no surten, jugues amb aquesta ansietat de voler que et surtin els resultats i voler guanyar i voler veure't avall. Com diu el tercer capità del Nàstic i màxim golejador de l'equip Jaume Jardí, la victòria del passat cap de setmana ha de donar confiança a la plantilla.
Diumenge 1 de febrer, dos quarts de nou del vespre, viurem al partit de la jornada 22, la grup segona primera federació des de l'estadi municipal de Santo Domingo en el partit entre l'agrupació deportiva Alcorcón i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho, els dijous a partir de les 3 de la tarda. I la redifusió del cap de setmana, els diumenges, a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
Si vols estar al dia i no quedar tan fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Bona nit.
Doncs vinga, seguim en directe i aquests dies que hem parlat molt dels trens, ja ho sabeu, avui per segon dia consecutiu amb el servei de roderies en marxa, però amb algunes mancances després de cinc jornades molt complicades i amb una setmana i mitja també molt complexa. De fet, podríem dir que nefasta en una part de la xarxa ferroviària.
pel greu accident, no cal dir-ho, d'Adamuz a Còrdova, amb 45 víctimes mortals, amb el xoc de dos trets a alta velocitat, però també el de Jalida, l'R4, amb un maquinista mort i el tercer a Cartagena, on pot ser algun convoy amb el braç d'una grua que estava a la via. S'ha parlat molt d'una falta d'inversió històrica a nivell d'infraestructura, a nivell de la xarxa ferroviària. Ahir es presentava, de fet, el nou pla de Rodalies, amb increment d'inversions. Vull dir que se seguirà parlant moltíssim, això. I s'ha parlat molt també d'un tema, el tema de les vibracions,
Vibracions als trens. També han circulat aquests dies vídeos, sobretot després del greu occident de Còrdoba, de vibracions als trens, que s'havien detectat vibracions en aquests trens. Avui ens preguntem tècnicament, perquè ho podem explicar-ho tècnicament, des del punt de vista de l'enginyeria, per què vivern els trens, en quins supòsits vibren,
què fan que vibrin, si són diferents factors, si són les rodes, els raïls, si intervé un conjunt ampli de factors, si és la velocitat, o la qual condiciona per la via, pel tipus de sol, etcètera. Per fer-ho, ens acompanya Sergio Sánchez de Gómez, i és investigador del Departament d'Enginyeria Mecànica, per tant, volem parlar des del punt de vista d'enginyeria, com us dèiem, de la Universitat Rubina i Virgili, i a més estudia...
el comportament dinàmic, dinàmic dels trens, també d'altres transports, però dels trens, l'analitza de les vibracions, les causes, les conseqüències i també la fatiga de les infraestructures. Sergio Sánchez, que tal? Molt bon dia. Hola, buenos dias. Et deia fora de micròfon que, clar, especialitats com la teva no sou gaires, no? Aquesta especialitat.
Sí, eso parece. Y bueno, es una buena oportunidad este momento para a lo mejor hacer esa reivindicación que igual hace falta más gente que se dedique a la investigación en el tema de la dinámica, ya no solamente para el tema ferroviario, pero para la infraestructura en general. Hacen falta buenos especialistas en dinámica
Sí que es un campo un poco complejo, pero me gustaría animar a los futuros ingenieros e investigadores a dedicarse a este campo, porque es un campo muy excelso y además muy importante para entender de una manera fundamental cómo se comportan estas infraestructuras que son clave para cualquier sociedad.
Per què vibra en els trens? La pregunta és molt clara. Sí. Bueno, cualquier, aunque parezca un poco extraño, cualquier sólido, cualquier infraestructura puede estar sometida a vibraciones, no solamente los trenes, sino edificios, puentes, etc. Una explicación así un poco, digamos, rápida sería cualquier tipo de infraestructura, venga a ser los trenes, etc., tiene una cosa que se llama frecuencia natural.
Cuando nosotros excitamos cualquier tipo de estructura a su frecuencia natural, lo que pasa es que se produce el fenómeno que llamamos resonancia, y lo que pasa en resonancia es que la amplitud de las oscilaciones, de cómo se mueve esa infraestructura, puede incrementar tremendamente, incluso el doble o el triple.
Y bueno, viene dado por factores como un poco técnicos, pero bueno, lo que se llama la rigidez, la amortiguación y la masa. Son un poco esos tres factores que hacen que son importantes a la hora de estudiar las vibraciones en estructuras. Y no deja de ser una consecuencia de la propagación de las ondas.
Unos trenes, quan passen, tot el món pot notar, quan estem en una estació de tren, abans de arribar al tren, podem percibir les vibracions d'aquest tren que va arribar. La conseqüència d'aquesta propagació de ondas són les vibracions. La velocitat del convoy i el pes també intervé en la vibració? Sí.
Sí, sí, son dos factores a tener en cuenta. A más velocidad, o sea, ciertamente proporcional, inversamente proporcional, más velocidad, entiendo yo, más flota, entre comillas, el tren. No tiene por qué ser, no es a más velocidad, más vibración, sino son unos puntos en concreto,
Esos momentos en concreto en los cuales esos factores coinciden y lo que hace es que se genera esa resonancia. Pero puede ser que una vez pasada esa cierta velocidad, esas vibraciones vuelvan a reducirse. O sea, son puntos en concreto que se pueden estudiar teóricamente y se pueden además medir también con sensores. Es un cambio, ya lo diría Sergio, complexo. Sí, sí.
Per aquí també hi ha múltiples factors, com deies, no? Sí. I, clar, també depèn molt del tipus de material, dels tipus de material de les vies, etcètera, etcètera. I després hi ha un altre factor a tenir en compte, que són els canvis, diguem, de rigidec. Per rigidec entendem, en el suelo, per exemple, la solidec o la dureza d'aquest suelo canvia a lo largo del recorrido. No és el mateix, diguem, un tipus de tierras que un altre tipus de tierras,
Y al tener esos cambios también puede provocar, de hecho hay gente que se dedica a estudiar lo que se llaman zonas de transición, que en esas zonas de transición son zonas críticas porque cambia lo que es la propagación de estas ondas que generan estas vibraciones, puede cambiar.
Porque se propagan de forma distinta. Entonces pueden ocurrir unos fenómenos, ya no solamente de vibraciones o de resonancia, sino de otra cosa que llamamos inestabilidad. Inestabilidad es incluso algo peor que la resonancia. La resonancia...
es que la amplitud de esas vibraciones, de esas oscilaciones, crece mucho. Cuando estamos en el campo de inestabilidad, puede pasar cualquier cosa. Es completamente inestable. Es decir, entendemos, por ejemplo, como una cosa muy sencilla, las veletas estas que están en los tejados de las casas cuando sopla el viento, que van, digamos, locas...
Sí, sí, sí.
I les vies es desgasten, no?, també, les vies del tren, perquè, de fet, hi ha unes màquines que passen de nit, aquests dies arrencions, explicant, no?, que passen com polint la superfície de l'acer, no?, que és acer. Sí, sí. Perquè es van glatxant, no?, van sortir les letges amb el pas dels trens, no?
Bona nit.
Pasa lo mismo, entonces hay que tener un mantenimiento adecuado, una vez más, igual que en un automóvil. Hay que tener ese mantenimiento adecuado para poder hacer un uso correcto de esa infraestructura. Y esto se tiene que ir adaptando en el tiempo porque la frecuencia...
El tipo de trenes, la cantidad de pasajeros cambia. Entonces hay que un poco ir adaptándose a esos cambios. Así como he estado hablando ahora también del cambio climático, cómo afecta a las infraestructuras, etc. Son cosas que hay que tener en cuenta.
Y, además, me consta que los ingenieros civiles que se están formando ahora están empezando a tener en cuenta todos estos factores de cambio. No es una cosa que venga de ahora, sino que los ingenieros ya están pensando en eso.
El disseny dels trens entenc que es fa també pensant en calculant vibracions, no? Sí, se hacen cálculos dinámicos, sí, sí. Les rodes, o sigui, tots els sistemes, no? Sí, lo que pasa que, como cualquier, digamos, proyecto de diseño estandarizado, hay que ver un poco cuál es la profundidad de ese análisis. Hay que ver un poco cuál es esa profundidad. Y a veces...
Esos modelos son muy complejos o esas situaciones son muy complejas de modelar. Entonces muchas veces modelamos y tantísimos parámetros, hay muchísima incertidumbre que se dice, pues como decíamos, si un tren tiene que pasar por miles de kilómetros de suelo, claro, modelar cómo es el suelo por esos miles de kilómetros en ordenador es prácticamente imposible, por no decir imposible. Entonces
Hay que hacer un diseño, tener en cuenta unos coeficientes de seguridad y a partir de ahí no quedarnos ahí, sino que además monitorizar, una vez que está construido o diseñado, monitorizar ese uso y un poco aprender también de ese uso a partir de la monitorización para, una vez obtenidos esos datos, intervenir y mejorar la infraestructura.
Podem parlar, Sergio, de trens del futur, i si parlem de trens del futur com te'ls imagines tu com a enginyer industrial, perquè hem vist trens magnètics i que funcionen, no sé si és més o menys difícil que un tren magnètic, per exemple, sortir de la via...
Es una buena pregunta. He hecho gran parte de mi carrera investigadora en el extranjero y antes de volverme estábamos trabajando en un proyecto y estaba dirigiendo un laboratorio de mecánica en una universidad en Holanda.
Y estamos preparando unos ensayos para hacer mediciones en un tren magnético, por elevación magnética en Holanda. Tienen lo que le llaman el... Bueno, está bastante, digamos, hoy en día de moda, también con el tema de, creo que Elon Musk está hablando del Hyperloop.
Básicamente es un tubo en vacío porque, podemos entender, se le quita el aire para que no haya rozamiento con el aire, así que la energía necesaria para elevar la velocidad de ese tren sea menor, en vacuo, como si dijésemos, y a partir de ahí usar efectivamente elevación magnética.
para conducir ese tren y así poder elevar la velocidad del tren. No hay rozamiento de ningún tipo, o sea, todas las pérdidas mecánicas se intentan eliminar.
Claro, lo interesante de ese tipo de trenes es elevar la velocidad. Cuando elevamos la velocidad, estamos entrando, estaban hablando, creo que China, nosotros en este que íbamos a ensayar en Holanda, lo podíamos conducir a unos 40-60 km por hora. Estábamos hablando en ensayo, ¿vale? Había leído que en China en pocos años creo que van a llegar a 1.000 km por hora. Claro, lo que pasa cuando llegas a esas velocidades, estamos hablando de...
Entran en juego otros factores, como son las ondas de choque que pueden generar. Todo el mundo entiende esto del Mach 1, Mach 2, qué pasa en los aviones. Pues claro, cuando pasamos a una cierta velocidad también puede pasar. ¿Cómo afecta eso?
al tubo, a toda la infraestructura, si pasa que rompemos esas barreras, ¿cómo afecta la infraestructura que soporta todo eso? Entra la dinámica, entran diseño e investigación de nuevos materiales para poder usarla en esa infraestructura. Además, estamos intentando combinar lo que le llaman el acero verde
que es una fabricación más saludable para el medioambiente, etc., incorporarlo también en esa infraestructura. Era un plan bastante grande de investigación. Pero, claro, hacía falta inversión en investigación limitada, así que en el norte de Europa es bastante más extensa, aun así...
comparado con China, es irrisorio. Nosotros estamos ensayando algo a 40-60 km por hora, ellos ya iban por, digamos, mucho más avanzados. Ay, de unido, ¿eh? Me quedan a más mil km por hora que me quedan yo. Es su intención, no sé, de lo que dicen a lo que puedan llegar, sí que hay ensayos, los tienen muy protegidos, hay algunos vídeos por ahí y tal, pero dicen eso, vamos a ver.
Sergio, la pregunta que s'estaran fent, especialment aquells que han anat amb l'AVE aquests dies, jo hi vaig anar la setmana passada, i han notat que hi ha certes vibracions. Això és normal? No deberia ser normal. No deberia ser normal. Aquesta és la pregunta. No haurien de vibrar en excés als trens. No en excés. Una mica de vibració és normal, però en excés allò que es veu que es mou el tren no és dintre dintre. Sí, sí.
Aparte de las aceleraciones, podemos diseñar las estructuras para servicio o para límite último. Todo lo que sea vibración de servicio, estamos hablando de confort. Cuanto menos vibración, mejor para el confort. Pero ahí no estamos entrando en un tema de seguridad. Ahora, cuando excedemos un cierto umbral de esas vibraciones, ya estamos hablando de problemas de seguridad.
Entonces, dependiendo del tipo de infraestructura, hay los mismos códigos, hay normas que te dicen cuáles son esos excesos y cuáles son esos umbrales que no deben superarse. Y son para lo que se hacen, en principio, esos cálculos para no exceder, sobre todo, esos umbrales de seguridad. Luego ya lo que viene siendo a servicio, pues bueno, viene a ser un poco ya más...
cómo de calidad, cuánta calidad quieres, digamos, en tu servicio. Si son unas pequeñas vibraciones que generan una pequeña molestia, bueno, puedes intentar hacer mucho esfuerzo para eliminarlas. También entra ya un poco el juego de cuál es el coste, digamos, la balanza entre coste y calidad que tú quieres asumir. Pero siempre dentro de ese confort, no dentro de ese rango de seguridad. Siempre tiene que ser dentro del confort.
Sergio Sánchez, investigador del Departament d'Engineria Mecànica de la Universitat Rovira i Virgili. Ens apuntem al teu contacte i allò que el poso aquí ja reservat perquè t'anirem trucant per explicar coses interessants de la mecànica d'Engineria Mecànica, que és molt important en molts aspectes de la nostra vida, que a vegades no es veu el problema que no es veu.
Sí, es lo que pasa con la dinámica. Y además, sobre todo, es un campo interesante porque puedes explicar muchísimos fenómenos desde un punto de vista fundamental. Porque al final la dinámica no viene a ser nada más que la propagación de ondas. Todo lo percibimos a través de ondas, ya sea la luz, el sonido, prácticamente todo. Y así es como se comportan también las estructuras en nuestro entorno, aunque no se vea.
seguirán parlant amb tu. Sergio, un pla de gracias. Muchas gracias.
Doncs parlant d'enginyeria mecànica i de matemàtica, que té molt a veure amb el que estem explicant aquests dies dels trens. Anem a saludar la companya del diari Tarragona, experta en infraestructures, la companya Núria Riu. Núria, què tal? Bon dia.
Bon dia, bon dia. Bueno, mira, no sé si has pogut escoltar la part final del Sergio, però... M'està allà el cap, Pep, t'ho he de dir, perquè quan sentia aquests mil quilòmetres per hora, ara mateix em sembla ciència-ficció, vull dir, l'enginyeria va per davant...
S'està dissenyant una xarxa de trens. Recordem que abans de Nadal ens n'anàvem amb la notícia del ministre Puente que volia incrementar la velocitat de la línia AB Madrid-Barcelona fins als 350 km per hora i aquests dies el que hem vist és una dosi de realitat que res té a veure, no?
Estem veient tot el que passa a la xarxa, em sembla que no és cap novetat per ningú de nosaltres, però que si ara comencem a excavar una mica a fons què és el que estem fent, l'únic que estem veient és que només a la xarxa de les comarques terragonines tenim 55 limitacions temporals de velocitat en les quals en alguns punts els trens van a 30 quilòmetres per hora.
Vull dir, mil quilòmetres per hora ens estava apuntant a aquest especialista en vibracions que teníeu ara, i aquí el que trobem que a la xarxa del dia a dia tenim aquests punts cap al malestat de la infraestructura, estan anant a 20-30 quilòmetres per hora, vull dir que m'estalla el cap.
Bé, i ara punts, alguns d'ells que ja s'ha explicat que s'actuarà d'emergència, però que hi són, eh? I que s'han hagut de situar i de descobrir arran d'un accident, si no... Sí, em sembla increïble que ho estem descobrint ara, diguem-ne, no? Em sembla que els propis maximistes...
S'ho feien aquests dies, és que tampoc no estem parlant de res de nou, ho han reportat en el seu dia a dia, estaven fent fotos, denunciaven l'estat dels pelusos, dels túnels, i ara sembla que hem posat noms i cognoms a tot plegat, no?
Sí, estem en una situació caòtica total, vull dir que sembla que ara es posaran a reparar, però ha tingut de passar un accident, ha tingut de patar tot perquè poséssim el foc en aquesta qualitat del servei que evidentment és pèssima i que no ens podem permetre, no...
A mi el que em va preocupar ara és que això sigui una flor d'estiu, per dir-ho d'una manera, que repari en aquest moment aquests 30 punts i d'aquí uns dies ens en tornem a oblidar, que d'aquí a unes setmanes tot aquest operatiu que ha enviat a Vifa Catalunya, amb més de 300 persones, 330 crec que eren,
quan s'acabin aquestes actuacions d'emergència, tornin a marxar i aquí ens tornem a quedar igual. I no hem de reparar aquests 30 punts que sí que ara és l'urgència, sinó que s'ha de fer una inversió tremenda a tota la xarxa ferroviària.
Aquesta és la meva por una mica, que no ens oblidem, que no repaguem només aquests 30 punts i la resta es quedi igual. I mira, parlava també l'expert de les variables del canvi climàtic i dels episodis torrencials cada cop més recurrents, que també s'haurien de tenir en compte a l'hora de dissenyar infraestructures i ja s'ha de tenir en compte, ens deia, de fet, a l'hora de calcular variables, perquè hi ha més elements externs que poden perjudicar la infraestructura que fa uns anys. Sí, sí, evidentment, vull dir que...
Però això també és una mica trempós en aquests moments, perquè ahir escoltava el secretari d'estat, el senyor Santano, que ha vingut a Catalunya aquests dies a intentar pal·liar el que està passant en la primera línia, però estem parlant de canvi climàtic, estem parlant d'aquestes afectacions en el manteniment de pluges,
però és tot fruit de la manca de desinversió, està clar, no podem atribuir-ho només al canvi climàtic. Hi ha línies com la del Maresme que passen molt a prop de mar, que evidentment s'ha de replantejar a veure què es fa en aquest àmbit, i més enllà d'aquesta n'hi ha moltes altres, que hi ha aquest escenari de canvi climàtic,
Però no ens confonguem, el que ha passat ara tampoc no ha sigut el canvi climàtic, no? És el tema de la desinversió, de tots aquests plans de rodalies que s'han anat anunciant durant anys i anys, pluges de milions, primer en Zapatero, després en Rajoy, i ara sí aquest tercer plan de rodalies que s'està executant, que parlem de més d'un 77% d'execució, que s'estan fent aquestes inversions, però que fins ara no hi han sigut. Llavors no podem atribuir-ho només i exclusivament al canvi climàtic, no?
Per cert, tu has escrit molt sobre això, però hi ha hagut un temps en aquest país que s'ha invertit molt amb alta velocitat i menys amb la infraestructura convencional, eh?
Sí, sí, això ha sigut el dia a dia. Els números canten i vull dir que aquí és una cosa que s'ha denunciat moltes vegades, no? No estem parlant de res de nou. S'havia de connectar Madrid amb totes les capitals espanyoles, s'han anat fent totes aquestes xarxes i tal...
Però esperem que tot això que està passant ara sigui definitivament el punt d'inflexió. Hem de posar el ferrocarril al centre, hem de posar els usuaris i el dia a dia.
Núria, t'agraïm molt també que ens hagis atès, com sempre. Jo crec que haurem de fer una tertúlia relaxada i parlar de com està la situació, cap on anem, sobretot, i tot el que hauria de canviar perquè les coses vagin bé. I aquí, al cap i la fi, la pitjor part sempre són les víctimes humanes, amb tres accidents, dos d'ells molt greus.
Però també el dia a dia, el devoteig constant de la gent que va a la feina, al metge, a estudiar on siguin el dia a dia, i que les seves vides també han estat perjudicades per aquests cinc dies, més de cinc dies, sense rodar. És un fet insòlit, que no sé, clar... Un fet insòlit. Ens hem acostumat per ser insòlit. Portem una setmana, ahir a la nit, recordava jo fa una setmana de l'accident de Gelida, el dia que va canviar-ho tot, diguem-ne,
i durant aquesta setmana hem tingut un autèntic caos, que hi ha servei, no hi ha servei, i ara mateix això ha de fer canviar moltíssimes coses. Els usuaris no poden anar a les vies sense saber si hi haurà servei o no. Parlem de desinversió, sí, però hi ha d'haver confirmacions, perquè cada vegada perdrem més la confiança en aquest servei de ferrocarril, que ja fa tants anys que no està a l'alçada.
Núria Riu, una forta abraçada. Gràcies, companya. Gràcies, companys. Adeu, bon dia. Les 9 i 55 minuts, avui parlant dels trens, per diferents qüestions i perquè en seguirem parlant segurament de cara a aquests propers dies. Estem a punt d'arribar a les 9, però hem estat al programa parlant amb alumnes del Martí Franquès.
que ens explicaven no fa gaire estona, aquí en directe, parlaven del cicle formatiu en grau superior en tècniques d'actuació teatral, que és l'única formació que hi ha a nivell públic, a nivell professional, a nivell d'interpretació, a nivell de tota la demarcació, i es fa el Martí Franquès, i es queixaven de com està la situació, en fi, han argumentat diferents qüestions. En volem parlar, tenim el director del Martí Franquès, el Jordi Satorra. Jordi, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Hem fet un comunicat, no sé si esteu al cas, però suposo que sí, d'aquests alumnes. No, no ens hem fet arribar cap comunicat. De fet, són 5 alumnes de segon i el primer no sé quan n'hi ha, però s'estan parlant de 5 alumnes. N'hem tingut 3 aquí que ens explicaven que han fet un comunicat, que no havia desmitjans i consideren que la situació...
no compleix les expectatives que s'havien fixat, deien que hi ha hagut professors de dansa que no en tenien, que després es van canviar per una música, etc., i que el títol no és homologat i que això depèn de la Generalitat perquè és complicat. En definitiva, per fer un resum molt ràpid, què és el que dieu des del centre? Bé, el títol no és un títol homologat. Aquests ensenyaments són de règim especial. Són ensenyaments professionalitzadors, per això només mirant la pàgina web...
I ja es veu, i sempre s'ha dit el mateix, no sé si a algú altres he donat informació, però així ja és el quart curs que fem, diguéssim, la cinquena promoció, i no hi ha hagut fins ara cap problema. És evident que un títol que és professionalització, que no és acadèmic, és a dir, no es pot anar a la universitat amb aquest títol,
Doncs això genera inquietud i nosaltres estem mirant de fer pressió, però això està pendent una llei al Congrés, que habiliti aquests estudis, i fins que aquesta llei no sigui viable, aquests estudis no tenen continuïtat acadèmica, són professionalitats. Per la resta, aquestes mancances que parlen de professorat, de dansa, etcètera, hi ha hagut canvis en aquest segon curt del cicle?
En aquest curs vam tenir una dificultat que el sistema de contractació ha canviat. Abans eren tècnics especialistes, ara fa dos anys són funcionaris interins i això em dificulta una mica trobar al perfil adequat. Què vull dir?
que hi ha persones que tenen aquestes habilitacions o no tenen el CEU de català o tenen altres, diguéssim, títols que no són homologables al catàleg d'homologació de català. Això ens vam darrerir durant sis setmanes que no vam tenir una mitja dotació de dansa i, clar, això sempre és un greuge. És veritat que aquesta mitja dotació de dansa va arribar tard. Condiciona el fet que només siguin cinc alumnes a segon?
No, no, no, no té res a veure, no, no, no té res a veure. Vols que fossin 5, que fossin 20, o que fossin 30, que sigui el topall màxim. No té res a veure, això són el règim de contractacions que no només afecten aquesta situació de teatre. Hi ha molts centres, per desgràcia, centres educatius, sobretot de formació professional, que venien d'un model que podíem fitxar un tècnic, és a dir, que podíem fitxar tu,
de ràdio, i em sé que això va canviar, i aquest canvi no sempre és fàcil adaptar-se i trobar les persones que compleixin tots els requisits que ara demana la Generalitat, que s'ha d'entrar a la borsa, i tot això és una mica més complex. Però torno a dir, van ser sis setmanes endarreriment en mitja dotació, per tant, de les sis mitges dotacions que hi ha, n'hi havia una que va anar més endarrerida.
Ja per acabar, eh, Jordi, tampoc no podem entendre ni gaire, però evidentment havíem de parlar amb les parts de la qüestió. Algun missatge per a aquests alumnes, que de fet acabaran al juny, no? Són alumnes que acabaran al mes de juny. Sí, sí. Bé, jo m'he reunit fa 10 dies, els vaig explicar la situació, que estem intentant també comentar amb els professors, a veure com podem tenir més hores, perquè som conscients, el tema d'aquestes de la dança, i a més comprometem ells a fer algun clínic, algun workshop amb una tècnica especialista per compensar una part d'aquestes hores produdes.
I això estem en un debat sobre quin és el marc horari millor, com ho podem fer, però és evident que aquesta situació, a més amb un canvi d'una professora que ja ha deixat el cicle, doncs hem de buscar la substitució, tornem a tenir l'avís i ja està fet perquè no es perdin més hores d'aquesta docència i tot això acabi dificultant, però la idea és que ells assoleixin les hores que el títol certifiqui que han realitzat
i que això les homologuen i amb aquest títol poden anar a buscar una feina i sempre poder acreditar que han fet aquestes 2.000 hores de formació. Aquestes són les característiques que tenen els títols de CP de règim especial. Jordi Satorra, gràcies. Director de Martí Franques, gràcies per atendre's també. Molt bé, bon dia i gràcies a vosaltres. Una forta abraçada, gràcies. Vinga, adeu.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta i llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.es
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Bé, tenim un parell de connexions avui cap a l'exterior, una cap a dos quarts d'onze, des del segon acte de l'Ajuntament en la presentació del Carnaval de 2026. Abans, però, i de fet hi dirà l'abri dos rius, però abans la tenim al campus a Catalunya de la Universitat Rovira i Brigili, allà es fa aquest gener, el mes del refugi,
Hi haurà tot un seguit d'activitats per sensibilitzar, per apropar la comunitat universitària i la ciutadania en les realitats de l'assil i del refugi. I avui ja una xerrada, i amb ella crec que tenim el Joan Fuster, responsable de l'ORB Solidària, i també el Xavi Bartolí, infermer de formació, membre de la cooperativa humanitària. Abreu Rius, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Doncs hem vingut fins al campus de la URB, al campus Catalunya i a la sala de juntes, que és on avui es farà aquest acte o aquesta sessió teòrica que acabarà amb una de pràctiques sobre com actuar en serveis humanitaris. Per explicar-nos una miqueta, tot això s'engloba dintre del mes de gener, que és el mes del refugi a la URB.
I per explicar-nos-ho, per donar-nos quatre inputs del que passarà avui i del que ha anat passant durant tot el mes de gener, tenim amb nosaltres el Joan Fuster, responsable de la URB Solidària. Joan, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Com esteu? Avui és l'acte de clausura.
Bé, teòricament, dins del mes de gener, més del refugi a la URB, sí que és l'últim acte que fem, però no serà realment l'últim perquè n'hi ha un altre que ens el reservem, que no ens ha acabut dins el mes de gener i el farem al febrer. No puc dir exactament a què consistirà, és una mica sorpresa, però sí que puc dir que, si tot va bé, el coorganitzarem amb la secció de cooperació del Col·legi de Metges de Tarragona. Per tant, ja us podeu imaginar que serà una cosa vinculada amb la salut i el refugi.
Ara parlarem una miqueta de l'acte o de la sessió que es farà avui al Campus Catalunya, però què vol dir mes de la solidaritat a gener de la URB? O sigui que aquest mes de gener ha sigut el mes de la solidaritat. Què ha englobat i què ha significat?
Molt bé, més aviat serà el mes del refugi, de la solidaritat. Bé, tant de la solidaritat com el refugi ens hi dediquem tot l'any. Però donada l'allau d'iniciatives i de propostes que teníem, vam decidir que les concentraríem totes, o com acabo de dir fa un moment, quasi totes, en el mes de gener, per poder-hi donar més impacte, més impuls, i que quedés tot d'alguna manera més concentrat per tenir més difusió.
Aquest mes ha consistit en tota una sèrie de tallers. El d'avui és un taller, la meitat teòric i la meitat pràctic, però hem tingut xerrades, conferències, taules rodones, una exposició que encara està, i aprofito per dir-vos als que esteu escoltant, que encara la podeu visitar en el Campus Catalunya, en el CRAI, i que a partir d'aquest divendres estarà ubicada al Campus Terres de l'Ebre, si algú està interessat
en poder-la visitar. És una exposició que tenim, òbviament, sobre refugi, amb l'alt comissionat de les Nacions Unides pel Refugiat, ACNUR. Al mes del refugi, quantes persones han vingut? O què és el que heu volgut explicar sobre la paraula refugi?
Bé, de moment encara no et puc dir quantes persones vindran perquè no hem acabat i els resultats els tindrem al final. De moment estem contents amb l'assistència. De fet, en el taller d'avui, ahir mateix es van matricular quatre persones noves, o sigui que la cosa va bé. Què pretenem? Pretenem fer incidència, pretenem fer difusió,
pretenem explicar què significa la situació de persona desplaçada, refugiat, malauradament és un tema que ens està entrant de cop en els últims anys i sobretot en el món universitari, que era una cosa...
que era inexistent i des de la guerra de Síria té un impacte molt gran. I en el dia d'avui, a part d'explicar com atendre persones desplaçades, persones recent arribades en situació de crisi, també volem posar les persones en la situació, en la tessitura de què sent una persona refugiada, que això és molt important també per, d'alguna manera, fer, repeteixo, incidència i sensibilització sobretot.
El taller d'avui és de 10 a 2 del migdia. Hi ha, com has explicat abans, una part teòrica i després, a partir de les 12, tindrem la part pràctica. Si vols, per entendre què es farà en aquest taller, tenim amb nosaltres el Xavi Bartrolí, infermer de formació i membre de la cooperativa humanitària. Xavi, molt bon dia. Hola, bon dia, què tal?
Què es farà en aquest taller? Al principi ara ens explicava el Joan que és donar exili a les persones que arriben, com aprendre en la situació que estan, però també conscienciar de com va sent aquella persona en aquell moment.
Sí, exacte. El que busquem amb aquesta activitat és, d'alguna manera, que la gent visqui i es posi en la pell una mica de quina és la vivència de les persones que han de migrar, que han de buscar refugi, ja sigui dintre del seu país o han de fugir a un tercer país, no?
I una mica el que ho expliquem és del vessant humanitària, que és al que ens dediquem nosaltres. A la cooperativa humanitària som professionals d'aquest àmbit que tenim ja molts anys d'experiència i d'alguna forma traslladem amb material real i amb un estudi de cas, diguéssim, d'una situació real...
Què és el que viu la gent? Quan arriba una població que està fugint d'un conflicte, d'una catàstrofe d'origen natural i d'alguna forma fuig sense res o sense gairebé res, llavors com és aquesta primera tensió? Quines necessitats tenen i com podem satisfer aquestes necessitats amb un objectiu clau que és salvar vides i alloujar el sofriment d'aquestes persones?
A partir d'aquí busquem tant viure-ho des de la vessant del que respon, des del que atén, però també des de la vessant de l'altre costat, de la persona que està fugint i que es troba sense res, i en aquesta situació quines són les seves prioritats i les seves necessitats. El taller tindrà un component, diguem més, no sé si dir-li teòric, entre cometes, en el sentit que ubicar...
de què estem parlant quan parlem d'una emergència, d'acció humanitària, quines són les prioritats a l'hora de respondre a aquestes necessitats, intentar figurar-nos per suposar quines poden ser les necessitats d'aquesta població, i llavors fem una activitat més pràctica, que és, sabent que els participants i les participants no són professionals de la matèria, però que intentin pensar llavors com respondrien. Llavors, primer els convidem a intentar dissenyar o pensar com podria ser aquest primer centre de rebuda, aquest centre d'assistència...
i després el que farem serà construir-lo amb material real, construir-lo de manera que és una activitat pràctica, que amb les seves mans puguin manipular material, muntar-lo i llavors fem una mena de visita guiada, és explicar una mica què és el que es fa a cada lloc de les diferents seccions d'aquest camp de recepció de població refugiada.
I creus que després d'aquest taller no ens hem trobat o en el dia a dia no ens trobem que estem caminant o ens trobem una persona refugiada que necessita aquest exili o aquesta ajuda? Creus que tallers com aquests ajuden a que si ens trobem en la situació tinguem més o menys quatre inputs o quatre claus per poder actuar?
L'objectiu no és tant que les persones, després de fer aquest taller, sàpiguen com actuar. Per això hi ha professionals, no busquem això. El que busquem és sensibilitzar, que prenguin consciència, que tots prenguem consciència de què hi ha al darrere d'aquestes persones que o bé veiem a les notícies que les situacions que ara estem vivint molt tràgiques al Sudán, al Sudán del Sud, a la República del Congo, a Bangladesh, a molts altres països, que puguin entendre primer què els està passant allà i com es respon a aquesta situació allà,
Però alhora també que puguin mirar-se d'alguna manera amb altres ulls a la gent que també migra cap a casa nostra. I saber o pensar que darrere d'aquells ulls, d'aquella mirada, d'aquella persona, hi ha tota una història, una fugida d'una violència, haver de deixar amistats, família, feina, casa, el que sigui, cadascú amb la seva història. I per tant, entendre que hi ha una persona humana amb unes necessitats i que per tant...
també com nosaltres com a societat aquí a casa nostra ens hi predisposem, fa que aquesta acollida sigui més favorable o menys. Per tant, és sensibilitzar això, que no és gent, aquests discursos, malauradament, que a vegades són massa populistes, que venen a treure'ns la feina o que venen... No, aquesta gent ve perquè està fugint d'una situació molt greu i, per tant, hi ha un element, diguem que és humà i humanitari, d'acollir-les de manera de fer-los la vida una mica més favorable.
Joan, Xavi, us ho pregunto els dos. Els alumnes que vindran a fer aquest taller que s'han apuntat són gent que potser des d'un primer moment ja els interessa el tema o ja estan sensibilitzats. Com es fa per atraure noves persones o gent que puc, que no desconegui que hi ha aquests tallers o que necessita una miqueta més d'aquesta sensibilització?
Bé, de fet, creiem que les persones haurien de venir de motu propi ja, simplement interessades, perquè és un tema actual, és un tema dramàtic, que ens ha de preocupar com a societat. Per tant, crec que tothom s'hauria d'interessar. Com ho fem per atraure-ho? Home, utilitzant els mitjans que tenim al nostre abast, els mitjans de comunicació. Aquest, això que estem fent ara mateix, ja seria un bon sistema. Jo diria que insuperable, quasi bé, no?
Utilitzem les nostres xarxes i, òbviament, com a universitat tenim una comunitat universitària que és considerable, és molt gran, i també fem servir els mitjans intents per poder comunicar a tota la comunitat universitària les activitats que fem. Aquesta és la manera que fem. Però, repeteixo, com a societat ens ha de preocupar a tots perquè és una problemàtica que és un drama social, polític, econòmic, sanitari, psicològic, que ens ha de preocupar com a societat.
Xavi, em pots explicar quatre inputs que expliqueu a la presentació per les persones que vinguin de manera desinteressada o que vinguin també a aprendre? Com ho feu per captar la seva atenció o per explicar-los i quina és la situació actual?
Mira, d'alguna manera el que fem... Hi ha una part, no?, que és el... Nosaltres, tant en aquest cas, que farem l'activitat, la Irene com jo, som dues persones amb més de 20 anys d'experiència en aquest àmbit, no? I, per tant, a partir d'aquí intentem connectar molt experiències reals. És a dir, no parlar des de la teoria, sinó, jo deia, donar un marc, però no teòric en el sentit com una sessió o com una lliçó, sinó parlar de la realitat posant exemples reals a partir d'aquest estudi de cas que permeti, doncs,
identificar-se realment amb unes persones que fugen de casa seva i, sobretot, fent moltes preguntes que interpel·lin. És a dir, ja hi havia una activitat prèvia que podien fer on ells havien de, a partir d'un vídeo i una lectura, plantejar-se, per exemple, si haguessin de fugir de casa, què m'enduria? Què posaria si només tingués una motxilla? És a dir, fer una sèrie de preguntes i interpel·lar molt justament per fer això, que la persona...
plantegi posar-se en la pell o posar-se en aquella tessitura. I a partir d'aquí, també intentar-ho fer a més divertit i pràctic. D'aquí que no es quedi només en un exercici d'aula, sinó que el que busqui és sortir a fora i, doncs, això, amb les teves pròpies mans, construïm alguna cosa que, a més a més, és material real, és material que ha estat utilitzat a fora i que ara l'utilitzem nosaltres aquí perquè ja no està en perfecte ús per ser utilitzat a fora, però que aquí perfectament ens serveix per fer aquest tipus d'activitats de sensibilització que, vinculat amb la pregunta que feies abans també al Joan,
una mica, doncs, que l'efecte taca d'oli, no?, és a dir, que aquesta gent que avui vindrà aquí, que després també se'n pugui anar a casa seva amb les seves amigues, amb els seus pares, no?, i explicar, ostres, avui hem viscut això, i me n'he adonat, doncs, que la gent que fuig no ve aquí a treure'n res, sinó que fuig d'una realitat, i que les prioritats és, doncs, el que ens han explicat, no?, salvar-los la vida, alleujar el seu sofriment, el component de salut mental, és a dir, una sèrie d'elements, i que això faci una mica de taca d'oli, no?,
Com deia el Joan, és una situació que creiem des d'una perspectiva social, tots tenim una responsabilitat i, per tant, nosaltres, que tenim una experiència i un coneixement, també ens sentim interpel·lats a donar-ho a conèixer i a sensibilitzar al màxim de població possible. No sé si ens deixem alguna cosa, Joan, i has dit que estàs content i satisfet de tot aquest mes de refugi a la Universitat Rovira i Virgil Campus Catalunya. Quants alumnes assistiran avui en aquest taller? Avui al voltant de 25.
que no està malament, tenint en compte que era més o menys el que esperàvem, una mica més, potser. Doncs esperem, restem a l'espera de si fem aquest últim acte dintre del mes del refugi a la URB. Crec que quan us el comuniquem us interessareu molt i repetireu aquesta visita, estic segur. Llavors ens tornarem a trobar. Molt bé, gràcies per haver vingut.
Joan Fuster, responsable de la URB Solidària, i Xave Bartrolí, membre de la Cooperativa Humanitària. Moltíssimes gràcies i que vagi molt bé. A vosaltres, moltes gràcies. Gràcies a tu també, Abril. I, de fet, mira, deixa el campus i vés cap a la sala d'altres de l'Ajuntament perquè d'aquí un quart d'hora es presenta el Carnaval. D'aquí una estona ja anirem amb el que fem. Avui farem Carnaval, l'avançada ja dels actes de Carnaval que avui es presenten.
I anirem en directe per sentir les veus dels protagonistes. I ara el protagonisme és pel Nàstic, perquè avui recordem a 1886, història d'un escut, amb els companys d'esports, el doble ascens del Nàstic, 1977-1979. 1886, la història d'un escut. El podcast de recreació històrica del Club Gimnàstic.
El doble ascens del Nàstic, de tercera divisió a segona A, 1977-1979. Zafra, Extremadura, diumenge 17 de juny de 1979, 6 de la tarda. El Nàstic vol culminar dos anys de somni amb el doble ascens. Els tarragonins, que un any abans havien pujat de tercera divisió a la segona B, ara volen el doble ascens pujant a segona divisió A. Han de guanyar el partit davant del Dieter Zafra...
L'equip entrenat per Antonio Jaurieta, que aquell dia va alinear a Migó a la porteria, amb Cunillera, Romero, Sarabia, Pani, Otazu, Emilio Bañeras, Martínez, Filgueira i Palanque, que a la segona meitat va donar entrada a Saneuja, es va acabar imposant per un gol a zero. El gol el va marcar Rafa Martínez al minut 40 de la primera meitat. El partido era tardar muchísimo calor.
Allí, moltíssimo calor. I sí que sé que Filibeira va a robar un baló al medi del campo i me va a passar a mi com de interior d'areta. I jo va a... Mà surtint de solta, lo va a sobregatellar. I quan va...
Entra a l'àrea per veure que el porté anava a sortir al centre. Va a pensar. Digo, bueno, jo a tira aquí per el primer palo, a veure què està. I va a fer la sorda que ell se va a obrir i va a entrar. Ayer va més a la sorda del ascenso que es el que volíem.
Els anys 1978 i 1979, el Nàstic, les dues entrenats per Antonio Jaurieta, va aconseguir una fita històrica. Va pujar de la quarta categoria del futbol a la segona en només dues temporades. El balanç de temporada 77-78 a tercera divisió va ser de 22 victòries, 6 empats i 10 derrotes.
que juntament amb els 70 gols a favor i només 28 en contra van permetre al Nàstic acabar en primer lloc i aconseguir l'ascens directe. O tirant excel·lents xifres, el Nàstic no va pujar còmodament, sinó que va mantenir un interessant freca-freca amb el Figueres que no es va resoldre fins a l'última jornada. En aquest partit...
El Nastip va guanyar còmodament l'Horta pel 6-0 i va assegurar l'ascens de categoria a l'última jornada. Individualment, els dos jugadors més destacats d'aquell ascens van ser Roma Conillera i Santi Palanca. En 14 gols cadascun, Conillera i Palanca van ser els màxims col·lejadors d'aquella plantilla...
que va subir la sense categoria a la segona divisió B. La temporada següent, a segona B, va ser una temporada amb menys victòries que l'anterior, però la clau va ser que l'Anastric només va perdre 4 partits durant els 9 mesos de la competició. El balanç final va ser de 18 victòries, 16 empats i 4 derrotes.
amb 42 gols a favor i 22 en contra. Per aquest darrer motiu, el jugador més estecat de tot estecat d'aquella plantilla va ser, sens dubte, el porter Vicente Migó. A Migó va encaixar només 18 gols en els 35 partits en què ell va defensar la porteria gran aquella temporada, una xifra.
que li van permetre guanyar el trofeu Zamora al porter menys golejat i fitxar aquell mateix estiu pel Futbol Club Barcelona de la Primera Divisió. De fet, a Vicent D'Amigó, només els porters Manolo Reina, Manu García i Alberto Baro han aconseguit aquest trofeu Zamora amb la samarret d'anàstic, ja en èpoques molt més recents. Però el dia més inoblidable va ser el 17 de juny del 1979, quan l'anàstic va aconseguir l'ascens a Segona Divisió a la ciutat de Zafra, a la província de Badajoz.
Era l'última jornada del campionat. Pujaven de categoria els dos primers classificats i l'anàstic era el segon, només per darrere del llevant. L'anàstic depenia de si mateix, però tenia el Ceuta trepitjat-li els talons a la classificació. La jugada decisiva del partit va arribar al minut 41. Fisgueira va robar una pilota al mig del camp i va assistir cap a Rafa Martínez, qui va batre el porter amb un xut potent al pel curt. El 0-1 va mantenir fins al final i l'anàstic va certificar així l'ascens de categoria a la segona divisió.
Així doncs, Rafa Martínez, qui només 3 setmanes abans havia fallat un penant en el duel directe contra el Ceuta, va acabar convertint-se en l'heroi de Màstic. Finalment, l'espina clavada d'aquella gran generació va ser no poder mantenir la categoria segona divisió a temporada següent i, en conseqüència, retornar la segona B només un any després del segon ascens consecutiu. 1886. La història d'un escut.
Els puntals de l'ascens del nàstic de la segona B a la segona A l'any 1979 a Zafra. Santi Palanca, Vicenç Amigó, Rafa Martínez, el que hem escoltat a l'inici, Romà Conillera i Jordi Filgueira, amb el pas dels anys, han recordat a com va anar aquell ascens. Els jugadors d'aquell equip recorden amb il·lusió i molta calor aquella tarda. Vicente Amigó ha rememorat el partit on va jugar amb un tit trencat quan reconeix que ja era jugador del Barça.
I jo recordo que ja estava fitxat pel Barça i vaig jugar amb el dit amb doble fractura, però jo no sabia ni si tenia el dit o no tenia el dit. Jo sé que quan va pitar al final l'àrbitre, el que me'n recordo és que ens vam abraçar tots i que ens vam anar cap a la piscina. I després...
pot ser el moment estelar, és quan van tornar a Tarragona. I vam anar al camp i estava gaire ple de gent. Veies allà tanta emoció i tanta alegria per part de tothom, que són els moments més feliços de la carrera esportiva.
Santi Palanca encara té els pèls de punta de quan van arribar a Tarragona, una Tarragona col·lapsada amb l'ascença sota el braç després de dues temporades històriques. Al final, con ese gol de Rafa Martínez, conseguimos ese ascenso a segunda división, en el cual...
Junto con la peña y aficionados que fueron a Zafra y se desplazaron, pues realmente pasaron y pasamos todos un final de temporada y un ascenso que disfrutamos muchísimo. Y deseando de llegar a Tarragona, porque todos los inicios que había es que nos esperaba una Tarragona llena...
Romà Conillera parla de la possible prima que rebria el Dieter Safra per guanyar el gimnàstic de Tarragona, però que finalment ells mateixos van acabar guanyant el partit. Va ser un partit difícil, que feia molta calor, que es deien i es rumorejava abans del partit que hi havia diners, derrotxes d'hort...
que ho farien a l'equip adversari per guanyar-nos. No va ser sis. Com us podeu imaginar, l'alegria nostra va ser tremenda perquè vam fer una gran campanya. Jordi Filgueira destaca la gran feina d'aquell equip que venia de temporades enfonsats a la tercera divisió.
primer any primers i de segon any segons que ningú donava un duro per nosaltres perquè el ginàstic venia d'uns anys que havien baixat de segona divisió després se creava la segona B i vam quedar els onze perquè teníem que quedar entre els del primers total que anaven les coses bastant malament pel que era el club i vam tindre la sort que això ho vam poder solventar i vam deixar un bon record a tota l'afició
La gran majoria d'aquell equip, 46 anys després, encara fan una trobada anual amb famílies per recordar aquelles dues grans temporades del nàstic al final de la dècada dels 70. Aquest és un podcast de Tarragona Ràdio amb el muntatge tècnic del Lluís Comas amb extractes d'àudio de l'arxiu sonor de Tarragona Ràdio. Us han parlat Gerard Costa i Jordi Blanc.
Agafa confiança. Quan estàs a un club com el Nàstic i les coses no surten, jugues amb aquesta ansietat de voler que et surtin els resultats i voler guanyar i voler veure't a dalt. Com diu el tercer capità del Nàstic i màxim golejador de l'equip Jaume Jardí, la victòria del passat cap de setmana ha de donar confiança a la plantilla.
Diumenge, 1 de febrer, a dos quarts de nou del vespre, viurem al partit de la jornada 22, la grup segona primera federació des de l'estadi municipal de Santo Domingo en el partit entre l'agrupació deportiva Alcorcón i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa el Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sembranàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ena temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Bona nit.
Bona nit.
I have so much of a show.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona
Doncs mira, dos quarts tocats, eh? Dos quarts i un minut d'11 i tenim pendent d'anar cap a la presentació del Carnaval a 2026. Ja anem tancant, eh? El mes de gener. De fet, la setmana 20 ja serà febrer i per això això vol dir que arriba el Carnaval en aquesta edició. Una edició molt especial perquè tindrem reina del Carnestoltes. La primera, doncs, que tenim reina del Carnestoltes és l'Anna Belén Romero de la Comparsa Sinus
I tenim el cuncubí, serà cuncubí i no rei, que serà el Dani Medina de la comparsa Urban Style. 43 i 30 respectivament. I, de fet, en breu ens demanen pas des de la sala d'actes de l'antiga audiència, que va ser dit ajuntament, no, l'antiga audiència, on es presenta aquest carnaval de 2026, també amb la consellera de Cultura, Sandra Ramos, i de seguida marxem cap allà. Sempre que es presenta, acostuma a haver-hi ja...
inumentària, plomes i disfresses amb les respectives comparses i el cèquid que acompanyen en aquesta presentació el rei i la reina. Després vindran més coses també en la presentació del ninot i la ninota, la volta del carnaval, per això serà allà més endavant, ja un cop s'acostin més les dates del carnaval d'enguany d'aquest 2026. Gener costuma ser un mes d'impàs, anem passant dies fins que...
Arriba, doncs, això, el moment d'encarar el febrer, el mes, per cert, més curt de l'any, i ja sabeu que acaben 28, i en guany, doncs, això, doncs, un any més amb el carnaval que truca ja a les portes. De seguida marxarem cap allà, i no deu gaire lluny, perquè després, quan acabem aquesta connexió, en directe aquesta compareixença per presentar el carnaval del 2026, anirem cap a un restaurant per tancar, doncs, el programa parlant de gastronomia, de cuina,
i avui amb un plat que, si no l'heu fet mai, us recomanem que intenteu almenys fer-lo, o si no, degustar-lo, que és molt millor, que són les galtes de porca estofades, em permeti demoniar-ho. Avui coneixerem el restaurant Tremendo, que va obrir no fa gaires setmanes a la Vall de la Rebessada, i que ens presentaran aquest plat, que ens explicarà com es fa el xef Arnal. Per tant, agafeu paper i llapis, si voleu apuntar-vos-ho,
perquè, de fet, ser altes a porc té un seguit de passos que requereixen molt de xup-xup i, per tant, els passos previs els coneixerem amb ell, amb el xef Arnau, que també podran parlar amb ell abans de tancar aquesta franja d'horària. Per cert, nevant en aquests moments a Madrid, ara estem veient imatges de la neu que ha arribat a Madrid, amb aquesta situació meteorològica que hi ha advers a nivells de diferents punts de l'estat d'aquest front que està entrant des de la zona de Portugal i que està anant de punta a punta
de la península i que està allà provocant nevades a Castelllló, sobretot, i ara veiem també imatges de Madrid nevant en directe i amb aquest front que també farà que aquí puguin davallar les temperatures. De fet, està entrant també per la zona de Castelló i de l'Ebre part d'aquestes precipitacions que podrien donar-se al llarg del dia d'avui. Però ara s'ha entrat, bàsicament, l'epicentre d'aquest front que va creuant...
tota la península s'ha entrat a Madrid i en alguna zona de Castella i també de Corunya. A 10 i 35 farem una petita pausa, perquè de fet ens diuen que encara no ha començat l'acte del Carnaval, però de seguida anirem cap allà, cap a l'antiga audiència, amb l'Abril Rius, que la tenim allà, i no podrem segonar perquè ens presenti en directe aquesta Carnaval 2026. Fem una petita pausa, va, fem una petita pausa...
I de seguida anem cap a l'antiga audiència amb la presentació del Carnaval 2026.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Roy a l'Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme.
Totes les setmanes estem d'estrena.
Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
I ara sí, ara sí, anant cap a l'antiga audiència, cap a la sala d'actes, on en breu es presenta el Carnaval de 2026. Abril Rius, molt bon dia. Molt bon dia, Sunyer. Molta ploma per aquí. Ja es veu ploma i disfressa o encara no? No tanta ploma, encara no, perquè la gent que venia una mica disfressada amb el tema de la seva comparsa va tapada. S'han posat capes, suposo, per no destapar la sorpresa fins... durant la roda de premsa o fins després a la roda de premsa.
Esteu aquí a l'antiga audiència, suposo que van arribant, perquè sempre, no sé si s'ha passat també aquesta vegada, van al rei, en què cas serà la reina, que això ara ho explicarem, i el concubí, i van amb el cèquid, no venen sols, no?
No venen sols, però encara no han arribat. Sí que hi ha moltíssima gent de públic o de les comparses, com dèiem abans, que s'estan començant a seure al seient, suposo que després hi entraran tots junts també amb la consellera de Cultura, amb la Sandra Ramos, i entraran tots a la vegada per donar inici a la roda de premsa de presentació del Carnaval. El que sí que puc explicar és que ens han donat un folleto explicant-nos una miqueta quins seran els actes, que tampoc podem fer massa spòiler...
Però, bueno, el cartell és molt divertit. Divertit? Divertit. Surt dos ninots, com si diguéssim, així tots. Evidentment, aquí sí que hi ha plomes, ja estan disfressats, i el títol de Carnaval de Tarragona el 2026, que serà del 6 al 17 de febrer. Doncs mira, ja avancem això, eh? Del 6 al 17 de febrer. Per tant, mira, això vol dir que és la... Carai, la setmana que ve, eh? És a dir, que arrenca aquest divendres de l'altre, eh?
Sí, sí, el cap de setmana fort serà el 13, 14 i 15 de febrer, com sempre, on hi haurà la festa grossa, però sí, sí, comença ja la setmana que ve. Molt bé. I l'ambient aquí a l'antiga audiència és això, esperant que arribin la reina Carnesoltes. Recordes qui són? Que això sí que ho sabem, no els noms?
Sí, els noms sí que els sabem. Com a reina Carna Stoltes és l'Anna Belén, de la comparsa Sinus, i el concubí és el que l'any passat va ser rei, que és el Dani Medina de la comparsa Urban Style. Jo no me'n recordo gaire com anava l'any passat, no soc súper seguidora de Carnaval, però això és primera vegada que hi ha una reina, l'Anna Belén, en comptes d'un rei, quarantena reina, em sembla que és, bueno, quarantena...
43è, no? 43è, no, sí, sí. Amb els números romans soc una mica petàrdua, però sí, sí. Jo també, jo també. El concubí és el 30è, això sí. X, X, X és 30è. X, L, un, dos, o sigui, tres barretes vol dir sí, 43, diria. Si no, que et surti algun expert i que ens ho digui. Però, vaja, mira, interessant també el que expliqui el Dani Medina, clar, perquè hi haurà fet de rei i de concubí, les dues coses.
Sí, a veure si després de la roda de premsa un altre dia els truquem als dos perquè vinguin els estudis i ens expliquin. L'any passat era el rei i anava amb la seva concubina i ara és això, el concubí. Com és això de passar de ser el rei a ser una miqueta més el segon? Doncs veurem què ens expliquen el carnaval.
També vindrà la consellera de Cultura, Sandra Ramos, amb aquest sèquit, amb la reina Carnesoltes i amb el concubí, i per tant, també coneixerem detalls de com anirà tot plegat, de la disfressador, en fi, de les... ja ho direm, de les rebelles que hi haurà durant el carnaval, etcètera, etcètera. La disfressadora, enguany també, com sempre. Tot això ja ho saps tu, eh? Deu estar aquí la nota de premsa, però no ho podem dir, no?
No ho podem dir, no ho podem dir. M'han donat ja el folletó. Com te dono el folletó de Santa Tegra en tots els actes, el folletó a Carnaval. No te'n dir res, eh? No te'n dir res. Si no pots dir res, eh? No puc dir res, que jo crec que és primer esperar a la roda de premsa que ho expliquin ells i després ja passarem el folletó. També se patjarà a internet. L'únic que tindrem la baixada del pajarito, si ho podem explicar, perquè ja s'ha anunciat el dissabte 14 de febrer pel matí, que és una...
És un dels actes ja més esperats, totes les persones en carrossa, diguem. He buscat informació de l'any passat, de Sinus, que va guanyar, com parça guanyadora del Carneval, amb la temàtica de Versalles. Ho dic perquè segurament els que segueixen més el Carneval recordaran aquella temàtica, aquells vestits.
d'aquelles diferències de versalles. I, doncs, de fet han escollit, doncs, enguany ser la reina, Sinus, amb l'Anna Belén Romero, i l'Urbanestile va quedar en segon lloc amb els inuits, nòmades del gel. Nòmades de gel, això sí, me'n recordo. Ara que està anavant a Madrid, està anavant a Madrid ara mateix, eh? Anem ara a la Porta del Sol, sí, sí.
Doncs això, Urban Style, en segon lloc, amb els inuits nòmades del gel i que van escollir la figura del concubí. Que això és possible perquè es van modificar les bases el 2024, fa dos anys, les bases de participació del Carnaval, acordant-se que la comparsa guanyadora escolliria si l'any següent regnaria com a rei o com a reina del Carnaval.
Llavors, parlant d'això, això és el primer any que passa, que tenim una reina al lloc d'una concubina i un concubí al lloc d'una concubina. Jo em pensava que les persones que guanyaven no podien tornar a guanyar l'any següent, però sí, perquè els inuïts, nomades de gel, són de l'any passat i són els que han guanyat una altra vegada.
No, sí, sí, només ara estava veient la imatge de la notícia que vam fer i eren espectaculars, tant una disfressa com l'altra i a més a més són disfresses encara allueixen més en la part individual quan es fa la gala de la disfressador que allà es veu encara el tratxer més elaborat el que porta l'element solista que és el que fa l'exhibició i l'escenari de l'anexa d'on es fa la disfressador que és més espectacular encara, eh?
Que tot això, clar, comença res el 6 de febrer, però les comparses ja estan assajant i preparant-se i remenant idees i fent reunions i decisions des de fa moltíssim de temps. O sigui, tota la gent que és carnavalera, carnavalera, ja ho sap que a partir, jo crec que abans d'anar del fits i tot, ja hi ha la preparació també per les coreografies, per com anirà cadascú, vull dir que mou moltíssima gent i mou de temps abans.
Sí, han d'elaborar. Hi ha tratges que, a banda que costen un hidral, que s'han de cosir, s'han d'assemblar, hi ha autèntics artesans. S'han d'assejar també les coreografies, que és una part important de les dues rues, l'artesania i la rua del lluïment, i també han de preparar la música, les coreografies...
A veure, hi ha algunes comparses que van associades a escoles de dansa i es nota molt també, eh?, quan fan les coreografies que van com més compensades, eh?, a l'hora de ballar i de fer la seva exhibició i això es nota, evidentment, eh?, i la tria del música també és important, eh?, no tot és Carlinjas Brown, eh? Clar, perquè hi ha la paraqueta de... Aquesta, aquesta, aquesta...
Aquesta la ballaríem, eh, Abriu? Bé, a mi em costaria, miro de ballar, m'acosta, i desfressar-me també. Jo també sóc un pal, jo sóc un pal que vaig movent el tronc. Comença de roda de premsa, Sunyer. Vinga, va, som-hi. Jo que...
No m'he sentit música, eh? A l'antiga audiència deu ser que estan a punt d'entrar. Abril, vés narrant, si vols, perquè no m'he sentit música.
La consellera de la cultura Sant Ramos ballant i les altres comparses dins i ara s'asseuen als micros i començarà aquesta roda de premsa. La reina va tota de rosa amb unes flors i el concubí va tot de negre amb una xupa negra. No sé si això és alguna pista que serà després. La consellera està animadíssima, eh? Sí, sí.
Bueno, imagino que es van situant a l'escenari de l'antiga audiència i en breu, quan pari la música i parin de ballada, us començaran a explicar coses d'aquest carnaval. Esto es troleo ya, eh? Això, Sandra Ramos.
Hauríem de treure la música i deixar la veu, em penso. Traieu la música, em sembla que la música és nostra. Sí? Fora música. Ara. Anem a intentar treure la música i que... Ara. A veure, ara. Benvinguts aquí a l'antiga audiència.
Doncs res, un any més ja tenim aquí el carnaval, ja tenim aquí la festa major d'hivern de la nostra ciutat i totes les comparses esteu a tope perquè aquestes setmanes que us he estat visitant moltes de vosaltres i la que ens falten assajant ja sabem que com cada any no arribeu.
Com cada any esteu supernerviosos i nervioses, però com cada any serà un carnaval meravellós perquè, com us he anat dient tots aquests dies, si tenim el carnaval que tenim a Tarragona,
és per tota la feina que feu les comparses i això ningú ho pot negar. L'excel·lència del nostre carnaval i de la nostra rua d'artesania és perquè la feina que feu és absolutament extraordinària i és important posar-la en valor cada vegada.
Del 6 al 16 de febrer, enguany a Viadet. Quan és a Viadet no ens agrada, quan és tard no ens agrada, però el carnival sempre arriba, així que fantàstic, no? Tornem a ser l'escenari de la gran festa, de la disbauxa, del descontrol, que bé, no? Uns dies així, tampoc està malament. I com sabem, aquest carnaval, com us deia, únic i, per mi, dels més importants, sinó el més important que tenim a Catalunya.
I a més a més tenim aquesta joia que dona tret de sortida al carnaval que és la disfressa d'or, tenim la nostra seqüència ritual amb aquesta combinació harmoniosa i fantàstica entre el que és la tradició
i el carnaval a més de grans disfresses i brillos i plomes i música i tot el que tant ens agrada i a més a més tenim també els nostres elements característics com són el ninot i la ninota i la bota que a més a més també com sabeu són artesanals i que des de fa ja
des de l'any passat ho fa un artista valencià fantàstic. Tenim un carnaval únic i no ens cansem de dir-ho i no ens cansem de treure pit del nostre carnaval allà on anem i encara continuarem explorant de quines maneres podem promocionar més i millor aquest carnaval nostre, que és una de les joies de la nostra ciutat. A més a més, enguany s'hi ha sumat aquesta proposta molt ben rebuda per les entitats,
que es va iniciar l'any passat i que ha tingut el seu primer fruit en aquest sentit, que és que la comparsa guanyadora escollia si portava rei o reina de Carnaval i, per conseqüent, la segona portava concubí o concubina en funció de la decisió de la guanyadora. Així que...
S'ha convertit la nostra Anna Belén en la primera reina del Carnaval de Tarragona de la història. Això també és una fita important que celebrem, que ja rei, reina, concubi, concubina, tots tenen la mateixa importància.
i que ja els hem saludat, seran, com us deia, màxims representants de la nostra ciutat des del dimecres 11 de febrer, quan rebreu la vara de comandament i començareu el vostre regnat. A veure què fes, perquè això de governar una ciutat
us puc ben assegurar que no és fàcil ni és cap bicorca tampoc, però segur que ho feu amb molt encert durant tota aquesta setmana portant als terragonins i terragonines alegria i molta disbauxa.
Bé, com us deia al començament, o us deia abans, el tret de sortida del nostre carnaval el dona la disfressador, un guany el 8 de febrer, a les 19.30, a la Tarracuarena, 14 comparses participaran i lluiran, doncs,
les millors gales, amb un desplegament que ja coneixeu, que és fantàstica, la gala de la disfressador, que presentaran el periodista Guillem Estarella i l'artista Gemma Polo, així que també amb molt de sabor tarragoní aquesta presentació de la disfressador.
Les entrades encara no estan esgotades. Sé que n'heu comprat un munt, però és important omplir aquesta terra quarena. És important també que la gent que vegi des de TAC12, que està molt bé, però no és el mateix que estar allà davant i notar-vos a tots cridant quan surten les comparses i animant, que allò és una meravella. Així que és important que omplim la terra quarena. Podeu comprar encara...
encara entrades a través de la web tarragonamusicfestival.com. Ja n'hem venut 2.500, que no està malament, com us deia, però és important que ens animem a anar i que omplim aquesta Tarracó, Arena. També us comentàvem, un dels trets diferencials del nostre Carnaval, i a més a més que ens agrada molt, és aquesta bota, aquesta bota que es planta al mig de la plaça de la Font,
i a més a més que el dia de la plantada és el dia que es presenten també els ninots i com us deia tornarà a ser la seva fabricació, la seva construcció a càrrec del taller Valua que venen de València que com bé sabeu a més l'any passat van ser molt afectats per la Dana així que la nostra manera de col·laborar no se'ns oblida la Dana de València i la nostra manera de col·laborar
sempre, i ho hem fet des del començament, és donar recolzament als artistes que van patir molt també en aquell moment. La tematització de la bota d'enguany es centrarà en la Tarragona romana.
la tàrraco romana, que vam celebrar el 25è aniversari de la declaració per part de l'UNESCO de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat. Amb aquesta efemèride que justament vam celebrar l'any passat, la bota tàrraco renova 25, un monument efímer que enguany ens presenta la història emergent des de la pedra i l'avança simbòlicament amb orgull, resistència i memòria col·lectiva, així que el carnaval
ret homenatge als 25 anys de Tarracó, cosa que em sembla molt bonic. La bota quedarà exposada, com els dèiem, al públic, fins a la seva crema.
a l'enterrament de la reina Carnestoltes i el seu cúncubí, amb aquest foc purificador, que és el tancament del capítol i l'encesa d'un nou record com a ritual de transformació. Ja sabem que aquell dia també tenim les planyideres, tenim el dol, la mascarada, vaja. El nostre ritual, que és part del nucli del carnaval,
També ens fa sentir molt orgullosos perquè, com us deia, aquesta combinació a la qual hem sabut arribar a la nostra ciutat fa que el nostre carnaval sigui realment especial.
Un dels altres actes del carnaval, que és la farra dels ninots, tindrà una doble revetlla. Els ninots seran els protagonistes també de la seva pròpia farra, que es fa en el seu honor el divendres al vespre i després de la cercavila pels carrers de la ciutat per descobrir els racons gastronòmics a ritme de la xaranga a Tarragona-Tomanota. A les 23 hi ha la plaça de la Disbauxa,
que ja no cal que us expliqui on és, perquè després d'uns quants anys ja ho sabeu, tindrà lloc la Farra Fest, una rebetlla en directe a càrrec de l'orquestra Spoilers.
Així que tothom a gaudir-ne és necessari reforçar l'aposta pels concerts, per les rebelles, per les festes temàtiques, perquè també actuen com a motor d'atracció per nous públics i com a espais de celebració ciutadana. Per tant, tenir música en directe, comptar amb música en directe també durant el Carnaval és important.
Tenim música directa per Sant Joan, per Cap Tany, evidentment per Sant Magí, per Santa Tecla. El Carnaval no és menys, és una de les altres grans festes majors de la nostra ciutat, així que també ha de comptar amb música en directe.
I en guany proposem rebetlla en divendres, que s'assuma a la del dissabte, la tradicional rebetlla del carnaval que comença a les 11, i també a la plaça de Disbauxa, en guany amb els DJ Xus i Christian del Totem, així que tindrem tot tipus de música per ballar i per gaudir fins que ens en fartem.
També una bona manera de créixer ha estat apropar aquesta festa als més petits, així que el tombet es farà el dijous 12 i divendres 13 per les diferents escoles i llars infantils de la ciutat. Comptarà amb la presència dels nostres estimadíssims reina i concubí.
acompanyats per la xaranga pujats de to i bombàstic percusió i serà sense dubte una cita inoblidable pels petits que a més a més hem de fer cantera perquè és important que s'inculqui als més petits i petites el coquet del carnaval per garantir que tenim cantera, cosa que no dubto perquè només cal veure tota la canalla que participa de...
de les diferents comparses i que s'aprèn aquells valls que jo de veritat no sé com ho feu, però allà estan i això està garantit també.
Les rues també molt esperades són les que es fan el dissabte al matí a Sant Salvador, Sant Ramon, Torreforta i Sant Pere i Sant Pau, entre d'altres, i que compten amb la participació de les entitats de cada barri i amb les comparses que ja comencen a ensenyar les seves millors gales, unes rues que no acaben de créixer, créixen i créixen, que és fantàstic perquè el carnaval també creix i és importantíssim, a més, que portem aquestes rues que ja fa molt de temps que es fan
i que són molt importants també dins el calendari del carnaval i també així la nostra reina i concubí visiten els mercats de la ciutat i fan aquest carnaval gastronòmic que també és una cita ja consolidada i per descomptat el dissabte al matí a la part alta la baixada del pajarito
19a edició per després a la tarda ja gaudir d'aquesta ruga de l'artesania amb una trentena de comparses participants que es diu Aviat i un any més retransmissió en directe per TAC12.
amb la Rua de l'Artesania com amb la de Lluïment, el diumenge es fan el mateix recorregut, com ja sabeu, dels darrers anys, i comencen a les 6 de la tarda des del Ramon i Cajal, des del pont de Llerovski, a més a més enguany,
amb els challenges que té la vida, que és que tenim les obres del Museu Arqueològic i per tant serà, com no n'hem tingut prou de reptes al Carnaval en guany, hi afegirem també que aquest que a l'inici de la rua, però evidentment amb la col·laboració de Guàrdia Urbana i tothom això no serà cap problema, però
Doncs en directe, la consellera de Cultura, Sandra Ramos, parlant del Carnaval, la reina Carnestot, l'Anna Verena Romero i el concubí, el Dani Merida, els convocarem perquè vinguin aquí a la ràdio. Per tant, no patiu que parlarem amb ells. Abril Rius, gràcies. Abril, adeu.
Gràcies, no, no, està per feina perquè està tothom ara en silenci. Deixem aquí l'hora de pressa en directe al Carnaval, evidentment tota la informació a nivell d'informatius i demanem disculpes al Tremendo perquè l'enregistrarem i ho podreu saber demà com van les galtes que ens havia d'oferir doncs a aquest restaurant al Tremendo en aquesta recta final del programa. Ara arriben les 11, hem de tancar el programa, no marxeu que arriben les notícies, avui et informatiu i demà hi tornarem més coses. Vinga, fins ara. No sé preguntar
Bon dia, són les 11.