Bon dia a les 9. La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal? Molt bon dia. Benvinguts a Audacions en directe avui dimecres, 4 de febrer de 2026. Dia passat per aigua, eh? De fet, ha plogut una miqueta, no gaire, eh? Primera del matí. Continua el dia tapadot, però ara mateix no sé si polvisqueix, eh? Però molt poc, eh? Pluja fina d'aquella que enganya els pastors. Miguel González, molt bon dia. Molt bon dia. Sí, ha plogut una pluja primeta cap a les 7 del matí i, home, què tenim? 12 graus ara mateix a fora.
Més o menys, sí, sí. Mira, t'ho diré exactament. Sí, sí. Temperatura... De fet, ha pujat la temperatura respecte a... Hi ha pujat una miqueta i la notícia és que demà torna a entrar un front. Per tant, tindrem un dijous també passat per aigua. La borrasca Leonardo, no?, que ja es van succeint amb aquestes... Ordre alfabètic. Mira, 9 graus ara mateix, eh? 9 graus, mira, doncs m'he quedat llarg. M'he quedat llarg.
Bueno, avui és dia 4 de febrer, avui és dia 4 de febrer, sí, i és el dia mundial contra el càncer. De fet, ahir ja en parlàvem, ja començarem a fer bullir l'olla, i avui els serveis informatius també ho hem comentat, amb aquestes incidències, amb la importància de detectar, de diagnosticar de manera precoç, i avui en parlarem, a partir de les 10.
Doncs sí, avui tenim l'entrevista destacada a partir de les 10 amb la doctora Anna Mejia, és la cap del Servei d'Endocrinologia i Nutrició, que també és molt important quan parlem de càncer, de l'Hospital Universitari Joan XXIII, i podrem conversar amb ella. Ens centrem una miqueta en la cirurgia endocrina, amb aquesta especialitat, i també amb tot un servei que és multidisciplinari, en atenció en què participen diferents professionals en aquest àmbit hospitalari.
I en parlarem amb ella a partir de les 10. Des d'aquí també escalfa tots els que esteu passant per un càncer i familiars també a tot l'entorn. Avui en parlarem d'aquest dia internacional contra el càncer. Ahir ens deien també des de l'associació contra el càncer que cada cop s'atén més persones, més famílies i gent més jove. Així també funcionen les atencions.
Això serà, doncs, a partir de les 10, però en aquesta primera franja horària, d'aquí una estona parlarem del Museu d'Art Modern de Tarragona, que celebra 50 anys amb un extens programa. Destacen quatre exposicions permanents, una, per exemple, de l'escultor Julio Antonio, una altra sobre Josep Maria Jojol.
o també de la col·lecció Fòrum amb fotografies. De tot plegat en parlarem d'aquí una estona. Saludarem el diputat delegat de Promoció Social i Cultural de l'ENSA Supermunicipal, la Diputació Tarragona, del qual depèn aquest museu d'or modern, és Òscar Sánchez. Amb ell parlem d'aquí focs minutets. I passarem pel Congrés, també, no? Doncs sí, perquè ahir el Congrés espanyol reactivava la pujada de les pensions amb un increment del 2,7%, reforçant també les mínimes fins a més del 7%,
Una nova aprovació que arriba després del veto de Junts i del Partit Popular, decret omnibus inicial, que va obligar a dividir-lo en diferents parts per salvar les mesures clau, sobretot el tema dels desnonaments, que era un dels que estava sobre la taula i que no es volia que anessin de la mà en aquesta aprovació.
Farem ronda, diputats, cap a dos quarts de deu d'aquí una estona, amb la diputada Valle Mejado, del PSC, Jordi Salvador d'Esquerra, Elisa Redrina, del Partit Popular, Fèlix Alonso, del Grup Polinacional de Sumar, i Joan Maria Crosset, de Junts per Catalunya. Per tant, farem ronda amb els diputats en representació per Tarragona al Congrés dels Diputats. Parlen d'això, eh? De l'expansió, d'aquesta pujada, doncs, que ja tiren de pat.
Escoltarem també una de les edicions del podcast 1886, Història d'un Escut, i també li posarem una mirada a la plana cultural amb altres propostes dins del programa abans que acabi, abans de les 11, i passarem també per la cuina, avui també amb proposta culinària gastronàmica. Efectivament, Nòria Cartanyà, bon dia. Hola, la proposta culinària molt marinera, em sembla, eh? Perquè ens anarem a un restaurant del Serrallo perquè ens facin que és un suquet de... Un bullit, un bullit. Un bullit a la barca. Un bullit de barca.
Bullit de barca, perfecte. Ahir parlàvem de romesco i bullit de barca. Per cert, que en temps cultural, que ara fèieu referència, avui rebrem el Manel Camafort, ell és historiador de les nostres terres i està molt interessat en saber què passava aquí a Tarragona, vaja, la demarcació, entre els vols del segle XVIII i segle XIX, tot allò dels gremis, els impostos i, en fi...
revolucions populars i econòmics. Sí, sí, sí. En parlarem d'un llibre que acaba de publicar i que parla d'aquest punt d'història dins el nostre territori.
Doncs ja hi havia impostos en aquella època, ja ens esquilaven. I els romans també feien pagar, sí, sí. La qüestió és després com repartien, no?, en què s'utilitzaven, aquí està. Doncs ara vam de xerrar amb el Xavi Barciana a la recta final del programa, com dèiem parlant de cuina. Són els continguts d'avui de la veu, anem per feina, que se'ns gira avui feina en aquest programa. Hem de fer una ronda molt ràpida amb els diputats i diputades, per tant anem per feina.
Amb Lluís Comas dels Vietassò, ja els que ja heu sentit, Núria Cartanyà, Miguel González, companys, gràcies. Fins ara. Labriu Rius, Laura Guàs, Joan Andreu Pérez de la producció, Mauro i Fernanda de la reivindicació audiovisual, GVD Xispert, i avui amb la primera veu del dia, que a banda aquesta que sentiu és la de la companya periodista Cinta C. Bellmunt, que ens parla d'un home que ens deixava aquest cap de setmana, Rodolfo Cortés, un referent d'arqueologia clàssica.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona. Diumenge o de febrer en colpia una notícia. Un home de mobilitat reduïda havia mort en un incendi a casa seva. Quina pena, vaig pensar, i vaig recordar un amic que a l'agost del 2024 va perdre la vida també per un foc produït en el seu domicili.
No va ser fins dilluns que per motius de feina em van preguntar si la persona que havia mort diumenge era l'arqueòleg Rodolfo Cortés. No en sabia res, vaig començar a rellegir les notícies relacionades i tristament anava descobrint que totes les pistes en confirmaven el seu traspàs.
D'aquesta forma m'assabentava que perdia un nou amic. Vaig conèixer el professor Rodolfo Cortés de seguida que vaig arribar a Tarragona. El juliol farà 40 anys. Ell era un referent a la ciutat en l'estudi del món romà. La meva activitat periodística va propiciar que ben aviat parles amb ell i de mica a mica ens vam anar fent amics.
Aquesta amistat seria més evident quan el 1988 va arribar a Tarragona un altre amic i arqueòleg, el professor Udel Carbonell. Tots dos van sumar sinergies per tirar endavant un equip científic sobre arqueologia clàssica i sobre prehistòria.
Així va néixer el Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona a Tarragona, el LAUT, que 17 anys més tard propiciaria la creació de l'Institut Català de Pel·lecologia Humana i Evolució Social, l'IPES. Des de l'any 1994 fins al 2002, el Rodolfo Cortés va dirigir el Servei Arqueològic de la Universitat Roviri Virgili,
En aquell període es va endur a terme a Tarragona excavacions tan transcendents i polèmiques com les de la plaça de la Font per acollir el parc inactual, a l'arena del circ romà, i les del terreny que ocupa el centre comercial Parc Central, on es va posar al descobert una basílica paleocristiana de gran importància. Van ser moments complicats, però ell sempre estava allí, amb molta paciència, per explicar-te tot sobre terreny.
També va ser director de l'Institut d'Arqueologia i d'Estudis del Món Antic, a finals dels anys 90 del segle passat, fins que es va crear l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, l'ICAC. Però, sobretot, el Rodolfo va ser una persona atenta, amb una mirada que apuntava a somriures amables, tenia un toc d'humor punyent, sempre estava disposat a donar-te un cop de mà. Havien compartit moltes estones de tertúlia, tot prenent un vi, mentre parlàvem d'assumptes professionals i personals.
La darrera vegada que el vaig veure va ser fa més d'un any. Van quedar un migdia en una terrassa. Malgrat que ell ja no podia parlar gaire, el seu escalf es feia vivent, se'l veia feliç per aquella trobada i ens vam fer una foto contents. Malauradament, com m'ha passat en els darrers anys amb altres amics i amigues, aquell va ser el nostre darrer instant. Gràcies, amic.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló Firal de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa.
Doncs és la notícia destacada avui al Museu d'Art Modern, que celebra 50 anys amb un extens programa on destaquen quatre exposicions permanents. N'hi haurà, per exemple, sobre l'escultor Julio Antonio, per tant, també sobre Josep Maria Jujol, o també de fotografia de la col·lecció Fòrum, entre d'altres. I tot plegat mentre l'equipament es prepara pel seu trasllat al Palau de la Diputació, però que no serà abans de 2030. Ahir també se'n parlava, ahir feia un recorregut per l'equipament, per aquest Museu d'Art Modern.
En parlem de tot plegat amb el diputat delegat de promoció social i cultural de la Diputació de Tarragona, Òscar Sánchez, que el tenim al telèfon. Òscar Sánchez, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Què tal? Bé, 50 anys que aviat està dit, però això és mig segle d'història. Ho diem amb la boca petita, però doni-do. Sí, sí, de veritat que és tot un èxit i al final, tal com vam fer ahir, amb l'acta de presentació de com ha anirat online, amb totes les activitats que hem preparat i exposicions,
doncs agraïm primer lloc, no? Agraïm primer lloc a tots els treballadors del museu, a tota la gent de cultura, perquè inclús els que estan ara treballant, inclús els que s'han jubilat ja amb tota la feina que s'ha fet des de l'inici, perquè jo crec que és un model d'èxit, no? I ara, amb aquesta impenta, com bé deies, no?, d'aquest trasllat del museu del carrer Santana cap al Palau de la Diputació, doncs que donarà un pas de qualitat, que ens situarà en museus
de rellevància nacional i internacional, i sobretot amb l'obra de juliol o amb la col·lecció fòrum, com bé anomenaves. El mig segle de vida que arriben en plena forma, i ara fer referència també a tots els treballadors del museu, els que són els que ja han passat en aquest mig segle d'història, però aquest mateix set i xous, és a dir, demà mateix inauguració d'una de les mostres,
que serà una mena de cara a cara entre el passat i aquest futur que feu referència de l'equipament, amb obres emblemàtiques. Sí, sí, sí. A més, estem projectant una distribució i una urbanització del museu per crear aquest relat. Encara que són 50 anys, encara som un museu molt jove, i crec que això ens servirà per plantejar el futur amb un relat important i, sobretot, per esperonar els artistes, els creadors joves d'aquí de la nostra terra...
i al final amb una inauguració també que serà molt xula, que estarem la presidenta mateixa i jo mateix també. Per tant, molt contents de la feina que s'està fent, d'aquest impuls que li estem donant, estem elaborant el projecte museístic,
Per tant, encara queda canvi per fer, però crec que tenir aquestes idees i aquests projectes de llarg termini, doncs tenir-los clars, crec que és important, no? I com dic moltes vegades, o moltes vegades m'heu escoltat, no és el més difícil també en política, no? Prendre decisions a llarg plaç, no? I crec que aquí el Departament de Cultura s'està fent i crec que això ho durem d'aquí uns anys.
parlava d'aquestes peces emblemàtiques perquè ahir també ho deieu a la roda de premsa que es feia allà al museu i també em fèieu referència que això ens situarà a nivell de museus de primera línia a nivell nacional, a nivell estatal Sí, sí, sí És això, eh? Sí, sí, sobretot a nivell, per exemple, del Museu Reina Sofia de Madrid amb les obres de Jujol, amb la col·lecció Fòrum que ja s'està fent la selecció perquè són més de 1.800 fotografies
Per tant, jo crec que tindrem un museu de primer nivell, i això Tarragona i la seva demarcació ens situarà en el món de l'art i en ciutats tan importants i museus tan importants com aquest, o per exemple en el museu de Màlaga, que és un museu molt important, que crec que donarem un pas endavant en qualitat.
Això, doncs, aquest demat i això s'inaugura una de les mostres, però dèiem hi ha diferents, eh? I de cara al juliol, la selecció de fotografies de la col·lecció Fòrum, aquí es parla també de gran prestigi internacional d'alguna de les peces. Sí, sí, sí. Bé, ara estem fent la selecció amb el comissari i, bueno, impressionant. És un nivell de qualitat i de conservació també molt bons i això ens situarà, com deia, a nivell d'emocions com el Reina Sofia de Madrid. Per tant, molt contents, molt contents d'aquest salt de germà que estem fent.
i que espero que aviat ho pugui gaudir tota la ciutadania i sobretot sí que ara lleu també que dins d'aquesta ciutadania els infants crec que és important un projecte que estem fent també del man pedagògic amb les diferents escoles de la demarcació per apropar també els museus a la gent jove i que li creia aquest esperit ja crític i artístic ja des de ben joves crec que en aquest sentit també s'està fent una feina molt bona
i per això crec que cal destacar-ho també Museu d'Art Modern de Tarragona amb aquestes diferents amostres per comemorar el 50è aniversari i com deia Òscar Sánchez la previsió que en uns anys, abans del 2030 diguem-ho així, no fixem data però abans del 2030, per tant en els propers 4 anys poder fer el salt al Palau de la Diputació el que comportarà també el target de la Diputació a l'antiga seu de Caixa Tarragona a la plaça Imperial, no som nosaltres ara, no?
Correcte, ja estem també amb el tema dels plecs i ha de ser un engranatge molt ben fet i molt ben elaborat per tal que tot vagi correctament i anem complint els plaços, però si la idea és aquesta, la planificació és aquesta durant el 2029-2030, a veure si podem fer el trasllat, i 30-31 comença a treballar físicament al Palau, al museu.
Jo era pensable que el Palau de la Diputació és molt gran, són diferents plantes, no tot serà museu, ho entenc, eh?
Bueno, volem reservar la zona del Saló de Plens, que és una zona molt històrica i institucional, però, bueno, sí que també volem fer, per exemple, a dalt a la terrassa, nosaltres que gaudim de molts mesos amb un clima mediterrani excel·lent, doncs també poder fer-hi dalt una zona també de relax, també, per als visitants. Bueno, la veritat que és un projecte molt maco i crec que sortirà molt bé i serà, com deia, un pas de llegant amb la cultura aquí de la nostra demarcació.
N'anirem parlant, eh?, perquè, doncs això, ja és un objectiu, doncs, en aquests propers quatre anys, abans del 2030 ja anirem seguint el calendari, però, de moment, fixeu-vos en aquest calendari, doncs, d'inauguració d'exposicions del Museu d'Art Modern, d'Ixous, la primera, i després la segona, i així aniran arribant, eh? Julio Antonio, jo crec que en parlem poc de Julio Antonio, d'aquest gran artista que hem tingut aquí a casa nostra, i és un dels grans referents en peces increïbles, eh?
Sí, sí, sí. La veritat que tenim a la nostra demarcació artistes i creadors molt potents. Ara també vam inaugurar fa unes setmanes l'exposició del Marc Vives, també, que va ser guanyador de la Bienal de l'any passat i també una creació molt innovadora, trencadora i que val la pena, no? Al final crec que és important també i vull aprofitar...
per encorajar tothom que ens estigui escoltant, que ens visiti, que vagi al museu, al museu del model de Tarragona, al carrer Sant Anna, perquè val la pena, i no deixarà ningú indiferent per la qualitat de les obres que ja tenim i de les exposicions, i també del tracte que rebran, que estic segur que sortirem molt contents. Òscar Sánchez, diputat delegat de Promoció Social i Cultural de la Diputació. Una forta pressada, moltes gràcies. A vosaltres, gràcies.
La veu de Tarragona, la teva veu. I aquest veuen dos partits a casa que al final és on ens sentim més còmodes. I a partir d'aquí queda treballar aquesta setmana, ve el Villarreal, un bon equip, un bon filial, però que els hem de passar per damunt sigui com sigui.
El Nàstic s'aferra als dos partits seguits a casa per aixecar el vol. Com diu Marc Montalvo, s'han de guanyar els dos encontres davant als dos filials per mirar cap amunt i allunyar-se del descens. Diumenge 8 de febrer, a un quart de set de la tarda, viurem el partit de la Jornada 23, el grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i el Villarreal.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això si no coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no? Com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Doncs mireu, el butllet oficial de l'Estat d'avui, d'aquest dimecres, ja recull els dos decrets aprovats en Consell de Ministres d'ahir relacionats amb la protecció social. Un d'ells, la pujada de les pensions, amb un increment del 2,7%, i també reforçant les mínimes fins al 7%, una nova aprovació que arriba després del veto de Junts i del Partit Popular, el decret omnibus inicial, que va obligar l'executiu estatal a dividir-lo en diverses parts per poder salvar les mesures clau.
I en aquest context també el govern ha optat per separar la regularització de les pensions de la resta d'iniciatives per això garantir aquesta aprovació parlamentària. I en paral·lel també ha introduït canvis en la suspensió dels desnonaments incorporant mesures favorables als partits propietaris amb l'objectiu d'assegurar-se el suport també del PNB en la votació al Congrés. Farem ronda de diputats per Tarragona al Congrés a Madrid.
I comencem en conversa amb la diputada del Partit Socialista de Catalunya, la PSC, Vallemellado. Vallemellado, què tal, molt bon dia. Hola, què tal, bon dia. Pòssim en valor això, anem a pams, però d'entrada aquest increment de les pensions, i què és el que destacaria a vostè d'aquesta aprovació?
Bé, doncs sobretot que un any més el govern progressista el que demostra és un compromís clar amb les persones pensionistes per tal que no perdin poder adquisitiu. Per això aquesta...
aquest interès per garantir aquesta pujada, que com bé heu explicat és del 2,7 en general, però també hem de posar molt en valor que...
fer esment aquest augment específic entre el 7 i l'11,4% de les pensions, per exemple, com les de viruetat o les d'orfandat, les pensions no contributives i les mínimes, per tal d'anar garantint any rere any que aquestes pensions que són més baixes es vagin igualant i anem dignificant també les condicions de vida de
d'aquestes persones, tant els que cobren la pensió general amb aquest 2,7%, però també altres persones que es troben en situació vulnerable. Són d'aplicació immediata? Bé, ara entenc que han de passar pel Congrés, tot i que ho veu així publicat ja, no?, perquè siguin efectives?
Sí, ara el procés ja és d'aplicació, ara que està aprovat aquest real decret llei, i tenim un mes per convalidar-lo al Congrés, per tant, segurament a mitjans i finals de febrer passarà pel Congrés, però ara per ara...
No ha de patir ningú perquè aquest mes de febrer està garantit també que es manté aquest augment que ja s'ha cobrat el mes de gener i ara mateix amb la suma dels vots amb el que cadascú ha manifestat, cadascun dels grups, aquest augment estaria garantit per l'any 2026.
Important això que deia de les pensions no contributives per aquí clar, si jo parlava abans del 2,7 aquí ja deia vostè que hi ha aquesta forquilla que és superior al 7% i encara amb algun percentatge més en alguns casos és a dir que hi ha persones que notaran molt aquest increment de la pensió
Doncs sí, això realment, aquest govern progressista, Pedro Sánchez al capdavant, ja fa uns anys que ho està fent, perquè hi ha aquesta voluntat. L'any passat, per exemple, la mitjana de l'augment d'aquestes pensions va ser al voltant del 9%, i en guany estem en aquesta forquilla entre el 7 i l'11,4, perquè...
Som conscients que hi ha algunes pensions que venen de molt avall, que estan en uns rangs d'ingrés molt baix, fins i tot, tots ho sabem, per sota també del salari mínim interprofessional, per exemple, i és molt important això, garantir la dignitat de totes les persones en el moment que arriba la jubilació.
O altres situacions, perquè també hi ha, per exemple, l'habiduetat o l'orfanat. Hi ha moltes situacions aquí incloses. Sobre el procés de com ha anat tot plegat, haver hagut de fraccionar l'omnibús i anar per parts, com quedarà tot el tema pactat de l'escut social? Perquè sembla que el PNB ara s'hi vindria a donar suport.
veurem què fa junts, però de moment no crec que hi siguin. Com quedaria ara la situació pel tema dels anonaments i les persones més vulnerables?
Bé, nosaltres comptem amb que queden unes setmanes fins que els reials decrets arribin al Congrés. Queden unes setmanes per mantenir la negociació oberta i comptem amb que en aquestes setmanes sigui possible arribar a acords amb tots els grups, inclòs junts.
Pensem que aquest escut social, igual que amb les pensions, hi ha aquest compromís perquè les persones jubilades, les persones que cobren una pensió no perdin poder adquisitiu, no estiguin en situacions vulnerables, doncs amb aquest escut social això és un reforç també més, que va a altres capes de la societat.
sobretot estem parlant de famílies o de persones en situacions delicades, en situacions de pobresa o de risc de caure en situació de pobresa. I aquí igual que els anys anteriors el govern progressista posa tot l'interès i tot l'esforç
per intentar no deixar ningú enrere. Quan parlem de l'escurs social és molt important tenir clar que estem parlant de mesures que poden donar tranquil·litat a moltíssimes famílies. Per exemple, el fet que durant un any més
No es pugui tallar la llum o l'aigua a persones que estan vivint això. Ara mateix, situacions difícils. O, per exemple, que es pugui prorrogar el vol social elèctric.
O, per exemple, també inclou, que això ja és una altra... Pot semblar que és una mesura molt diferent, però al final està molt relacionada, per exemple, al que té a veure amb les entregues a les administracions, a les comunitats autònoms i als...
i als ajuntaments, per exemple, que faria possible que arribin de l'estat més fons als ajuntaments i a les comunitats autònomes per tal que puguin oferir més serveis també a la ciutadania. Per tant, és un dentall de mesures totes enfocades al mateix, a no deixar a ningú enrere, a donar tranquil·litat a la població i a permetre que tothom pugui viure...
abandonat per l'administració, per l'estat. Vaja, meia de la diputada del PSC al Congrés dels Diputats. Li vull preguntar també, també li preguntaré a la resta de companys que intervindran a continuació en aquesta ronda de diputats al Congrés pel tema de Rodalies, el tema ferroviari en general, però també un tema en particular Rodalies. Quin és el capteniment de vostè sobre aquest tema, Rodalies?
Doncs estem passant dies molt complicats, la veritat. No podem negar que Rodalies ha arribat a una situació ara mateix molt difícil. Jo sincerament no pensava que fos possible arribar als límits d'aquests darrers dies.
però també voldria traslladar aquest missatge que realment ara mateix podem comptar amb un govern tant a l'Estat com a la Generalitat, amb dos governs progressistes, que tenen molt clar que aquest servei és fonamental pel dia a dia d'una part molt important de la ciutadania, que l'utilitza cada dia per treballar, per anar a estudiar, per anar a les cites mèdiques...
que és prioritari posar aquest servei al dia. També tots sabem que aquest no és un objectiu que aconseguirem d'un dia per l'altre, però el que sí que podem tenir clar és que s'estan posant tots els mitjans possibles, que s'està treballant com mai i que realment tota aquesta situació també ens agafa en un moment en què s'està invertint més que mai en la xarxa de rodalies.
Jo sé que hi ha dies que això pot semblar difícil de creure, però veient moltes vegades com funciona el servei. Però les dades així ho demostren. Ahir, per exemple, el ministre Òscar Puente ho va explicar amb tot detall en la seva compareixença al Congrés. Les dades demostren que realment aquest govern està fent un esforç enorme...
un esforç inversor molt gran per millorar aquesta situació i posar el servei de rodalies a Catalunya al nivell de qualitat i de dignitat que necessita la ciutadania. Ara mateix, i molt important també, molt important pensar aquest servei per l'augment de població que tenim i per les necessitats de...
d'una població que cada cop més ens hem de moure en transport públic, perquè així ens ho demana també el repte que tenim contra el canvi climàtic. I ja, ara sí, última pregunta. Imagino que el cap de setmana, pendents d'Aragó i de la companya Pilar d'Alegria, i de fet Pedro Sánchez ja ha apel·lat el vot útil del PSOE a Aragó, pendents del que passi Aragó al cap de setmana, imagino-ho.
Sí, sí, moltíssim. La veritat, és una cita electoral molt important. Al Partit Socialista, la veritat que presentem una candidata de primera, una candidata aragonesa, amb...
amb un nivell de compromís amb l'Aragó que no és discutible, evidentment, i tornem a tenir una altra confrontació entre el progrés i la barbàrie.
perquè el que se'm senta pilar alegria és aquesta possibilitat fins i tot que Vox pugui superar el Partit Popular i per la nostra part, la veritat, doncs sí, totalment d'acord en apel·lar aquest debat
pot útil per frenar la barbària, que ens pot portar comunitat a comunitat els possibles governs de PP i Vox i, encara pitjor, possibles governs encapçalats per Vox. I el que això pot representar de tirar enrere i de pèrdua de dret per moltíssimes persones. Valle Mejador, diputada del PSC al Congrés, una forta versada. Gràcies. Fins la propera.
Gràcies a vosaltres, que vagi molt bé. Seguim, gràcies a Vallemellado. Pendents estarem, eh, també, evidentment, del que passi a Aragó el cap de setmana, aquest diumenge, amb aquestes eleccions, després dels que es van fer a Extremadura, i ara, doncs, el que Aragó... Aragó, diuen que és l'Ohio a nivell estatal, allò que passa a Ohio passa a la Casa Blanca, doncs, diuen, deien, eh, que el que passava a Aragó passava a la Moncloa, però, evidentment, han canviat molt en els últims anys les tendències electorals.
Anem a saludar en aquests moments també el diputat d'Esquerra Republicana Catalunya, a Madrid també, al Congrés. Jordi Salvador, molt bon dia. Molt bon dia. Benvingut i gràcies. Anem a PAMS. Pujada de pensions, 2,7%, i reforç, i ara parlava també Vallemellado, la companya del PSC, en alguns trams d'aquestes pensions, per sobre del 7%. Quina valoració em fan i de com ha anat tot plegat?
Bé, doncs ha anat com havia d'anar. De fet, això és llei, també és una cosa que s'ha de fer sí o sí, perquè l'última llei de pensions es va dir que les pensions estaven indexades a dir que sí. En tot cas, aquí el que hi ha i és transmarcable, per això van votar que sí a la convalidació, que té el tecret, entre altres raons, és la pujada important de les pensions mínimes, de les pensions no contributives, etcètera, etcètera, que poden arribar a 7 o 12%.
És això, aquests trams en particular que són els que notaran més els pensionistes en aquests casos, les no contributives. Sí, i que alguns partits han dit que no. Com entén la negativa d'algun d'aquests partits, per exemple Junts? És molt senzill, hi ha un bloc de dretes, d'extrema de dretes, d'extrema de dretes, d'extrema de dretes, a Espanya en aquest monís que funciona perfectament, depends en uns interessos.
que no són els interessos de les classes treballadores, de les classes vulnerables o de les classes populars. No hi ha més. Vull dir que és semifarçal, fins i tot vergonya, dels companys de Junts, votant no a prorrogar mesures de protecció de les víctimes de violència general.
Hem votat que no els coeficients reductors perquè els agents rolals ho subitin quan toquen. Hem votat que no la gratuïtat i els descomptes del transport públic. Hem votat que no mantenir el 0% dels elements bàsics. Hem votat que no el tall d'aigua, el tall de gas de les famílies vulnerables. Hem votat que no els bons de descomptes elèctrics. Hem votat que no el que deia abans, les pensions mínimes, etcètera. Hem votat que no un 11% de les pensions de solidaritat i les pensions mínimes.
Hem votat que no, que més de 65.000 llars catalanes, més de 600-65.000 llars catalanes, que són Catalunya també, perquè a vegades quan parlen de Catalunya s'obliden que hi ha gent.
Aquestes persones en aquests moments no podran accedir a aquest vol elèctric. Han votat que no aflanteixen un amens de famílies vulnerables i criaturas sense mentida, que ha estat l'excusa quan han canviat el nom i han dit que s'haurà un grau de què tot preocupa, i si vol entrem en aquest tema, perquè és absolutament mentida. En política no es pot mentir. En política no es pot mentir. A qualsevol oient, o a vostè mateix, si vol,
I em convido a llegir, no el que diuen, el que diu el real d'aquest 2017-2025, sobre què afectava les mesures de desnonament de llogaters. No eren ocupacions. I a aquestes mesures no hi ha res del que es diu que és vera. D'entrada, només es podia desnonar amb famílies vulnerables i anem a parlar amb pobres. Pobres que pelarons que sí, s'han pujat el lloguer, etcètera, etcètera, de grans tinidors, gent de més d'11 habitatges.
Després, s'havia d'acreditar la seva vulnerabilitat o la seva pobresa per a ser socials. Bé, s'havia d'acreditar. I, a més, i això al colmo, no només perquè només es podia afectar, no només es podia afectar a persones que tenen més de 11 pisos, no coneixo massa, és la veritat, ni no coneixo cap, la veritat, sinó que a més hi ha un fons de compensació pel lloguer, per dir, escolta, si hem hagut de fer aquest desnonament a persones vulnerables, vostè serà compensat. Han votat que no, això.
a totes aquestes mesures i 66 pàgines a més. A canvi de què? De cinisme i a canvi de defensar aquells que pensen. Sempre són els mateixos, els temes tenidors, els rentistes, etcètera, etcètera. Clar, no interessava que potser hi hagi alguna multinacional d'aquestes de l'habitatge, d'aquests fons voltors que tenen 10 mil pisos, etcètera, etcètera, o grans immobiliàries.
Home, si tenen una mica de pèrdua, no els dificultem aquest tema d'aquí. La veritat és que és molt trist, molt trist per veure que hi ha un bloc de dretes que és capaç de tombar mesures. Jo penso que una persona mínimament amb empatia no podria dir que no. I això no vol dir que no critiquem el govern. Diguem-ne que critiquem el govern. Aquestes mesures que estem perrogant cada any del 2020 ja haurien de ser drets socials.
És que ja no hauríem d'estar prou de cada any, les havíem de votar. Ja haurien de ser mesures que, no sé, desnonar famílies amb criatures perquè la vida hagi anat malament. Escolta, ja haurien de ser en compensació estatal. Escolta, això no és així. Fixa't que la pàgina, li repeteixo, el punt 7, pàgina 24, les pot llegir qui vulgui. On diu, per exemple, el punt E, entre molts pucs que diuen quan es pot fer aquesta mesura que diuen alguns que és l'anticupació i és mentida.
Quan l'entrada o permanència s'hagi produït, ojo, l'entrada o permanència s'hagi produït de ningú de l'institut públic o privada destinat a l'abrient social, ja s'hagi assinat a l'abrient social. Si l'entrada s'ha fet amb violència, i ho diu clarament, indicis racionales de violència, per exemple, s'ha entrat en violència empatada a la porta, això no entra. No estem parlant d'això. Estem parlant de gent que té un lloguer, de cop i volta el lloguetaire, li puja el millor de 1.000 euros, li puja 2.000, o li puja de 500 a 800,
I resulta que la vida a aquesta gent li ha anat malament. I a més és compensar. Bé, podria estar moltes hores parlant d'això. Confia que es pugui reconduir i que tiri endavant aquesta protecció? Ho veig difícil. Ho veig difícil perquè hi ha tres partits físics que no està el PNB. PNB no ha hagut en contra d'això, de la convalidació real de l'EI. I una cosa que els oients han de saber, la convalidació real de l'EI.
no impedeix que després es pugui passar i tramitar com a projecte de llei. És a dir, que es puguin ficar millores, que es puguin matisar, etcètera, etcètera. I aquí sí que es podria ficar millores que n'haguéssim posat moltes en altres sentits que la breta, evidentment. Però haguéssim posat... Però és que això ja és fortar al Parlament que es pugui millorar...
en forma d'esmenes. Això és molt greu. Confiança poca, perquè hi ha una sèrie de partits que en aquests moments no els importa atacar la misèria i la pobresa d'una quarta part dels catalans per desgostar el govern o per els seus motius electorals. No sé una cosa, 160.000 persones que ara en aquests moments potser no tenen aquesta baixada de preu de l'electricitat, 100 persones vulnerables. A mi això, de veritat, em sembla molt dur.
I més hi ha un argument, i el repetiran, i el repetiran, i el repetiran. En l'ocupació, en l'ocupació, en l'ocupació. És com els altres amb l'immigrant, l'immigrant, l'immigrant. Hi ha dues cortines de fum per no parlar de l'evitable. I no li llegiran la pàgina 24 al punt 7, on diu en quin cas es pot procedir a la suspensió de les empreses. No li llegiran perquè saben que estan mentint. I això s'hauria de penalitzar políticament.
Més enllà d'això i del tema de les pensions, imagino que també a Madrid es parla molt d'aquests dies de rodalies i de les trens, i crec que vostès han portat també com a partit alguna iniciativa al Congrés i al Senat, no? Hem portat milions d'iniciatives, aquí hi ha una ciutat autèntica vergonya del Partit Popular i del PSOE, i també de sumar en aquests moments, vostè, porten vuit anys, no vinguin a mi històries, porten vuit anys, i li posaré una xifra que et clama al cel.
No hi ha pressupostos, però aquest any hi ha hagut 19.000 milions d'euros extra que s'han recaptat perquè l'economia ha anat com ha anat, etcètera, etcètera. Bueno, 19.000 milions extras. 10.000 milions s'han anat en armament, des de militar. 9.000 altres partides. El govern espanyol té compromesos d'aquí a l'any 2030. I això també tot això està contrastat, ho podem mirar a les hemoroteques, no m'estic inventant. S'ha contrastat una despesa militar de 94.000 milions d'euros.
Bé, ho posem a solucionar problemes d'habitatge, problemes de ferrocarril, problemes d'energia, etcètera, etcètera, i veuríem que la societat que teníem seria una mica millor. Responsabilitat del govern molt gran. Aquí sí que podíem entrar. Aquí sí que podíem entrar a fer política de veritat. No ha fet xantatge a la misèria i la pobresa de la població en general.
Jordi Salvador, diputat d'Esquerra. Alguna reflexió, per cert, sobre el cap de setmana, perquè hi ha l'acció en Saragó, ara en parlava també fa una santa en Vallemellador, i les enquestes són les que són, eh? La reflexió és que tenim la barbària aquí, la barbària ja està aquí. La prova de votar que no, aquests reals aquests ells ja és la barbària, no la mostra més. La tenim aquí i penso que serà difícil parar-la, aturar-la.
I l'única manera d'aturar-la és ser valents i no caure en els xantatges de segons quins partits. Si hem de perdre, que sigui per l'esquerra. Si hem de perdre, que sigui per defensar mesures com aquestes. I els altres, que ja sap que diguin la CUP, que és el migrante. És l'únic argument que tenen.
Jordi Sopadó, diputat d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats i avui parlant l'endemà d'aquesta activació de la pujada de les pensions i de diferents mesures que van per separat. Una forta abraçada i gràcies per atendre's. Gràcies a vostès.
Vinga, hem parlat amb el llamellador del PSC, Jordi Salvador d'Esquerra, i ara anem a parlar amb el Partit Popular, amb la diputada per Tarragona, Elisa Bedrina, i ets consellera també a nivell municipal. Elisa Bedrina, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom. Bon dia i benvinguda. Valorim el que està passant al Congrés. D'una banda, el tema de la pujada de les pensions, però li preguntaré per què el no de la seva formació a tot el tema dels desnonaments, que s'ha hagut de votar per separat en diferents paquets, però valorim d'entrada la pujada de les pensions.
Doncs l'entrada a la valoració és que un cop més el govern de Pedro Sánchez ha fet servir els pensionistes de paraixoc. Ens va mentir, ens va transmetre la sensació o el missatge, la sensació i el missatge que la revalorització de les seves pensions estava en perill i que ell no tenia res a veure amb tot això. I el que hem pogut veure és que efectivament el que ha passat és que la revalorització de les pensions
i l'increment de les pensions depenia de la seva voluntat, i per això s'ha vist obligat a presentar-ho per separat, sabent que amb això compta amb el suport del Partit Popular, que ja va presentar una proposició de llei per lindar les pensions dels pensionistes i dels jubilats de l'Estat.
del nostre país. El que ha fet Pedro Sánchez, com sempre, és agafar els pensionistes, posar-los al capdavant, fent, com li deia, de paraixoc o de rehenes morales, per distreure del veritable contingut i la necessitat que té Pedro Sánchez de sobreviure un dia més a la Moncloa.
I, per tant, de poder pactar amb els seus socis, Bildu, Esquerra, Sumar, amb els seus socis, pactar setmana a setmana les mesures que estan, lògicament, com tothom pot veure, no estan servint per millorar els serveis públics, sinó tot el contrari. En qualsevol cas, és positiu que pugin les pensions, no? I hi ha alguns trams que pugen més del 7%.
que pugin les pensions és tan positiu que el Partit Popular va presentar una proposició de llei per blindar que les pensions continuessin pujant i adaptant-se a l'IPC. És molt positiu perquè les nostres persones grans, els nostres pensionistes, mereixen poder continuar intentant viure amb dignitat i viure millor.
Tenim un altre vessant. Les pensions poden pujar, però hi ha un altre vessant, que és la inflació. Si pugem les pensions, però el cost de la vida és molt més car, l'impacte que tenen els nostres pensionistes també amb aquesta pujada es veu reduït. Per això hem de pujar les pensions, però hem de prendre d'altres mesures econòmiques i de benestar social,
que facin que això, que aquestes pensions que pugen, doncs tinguin després un impacte positiu a la butxaca dels nostres pensionistes. La votació d'ahir arriba després del veto del seu grup del Partit Popular, però també de Junts, el decret Omnibus. S'ha hagut d'anar per separat les mesures. Vostès en contra de la suspensió dels adonaments en cas de persones vulnerables?
Nosaltres estem clarament a favor de la propietat privada i clarament a favor també de protegir les persones vulnerables, però qui ha de protegir les persones vulnerables és...
l'estat o sigui és l'administració no pas els petits propietaris que en molts casos depenen la seva economia domèstica d'aquests lloguers i per tant nosaltres estem en contra de l'atac a la propietat privada i estem en contra que siguin els propietaris que hagin de respondre davant les situacions de vulnerabilitat moltes vegades causades per les demencials polítiques d'aquest govern que ja porta quasi ben bé 8 anys
al capdavant de l'administració i de la nació.
S'han afegit o s'han incorporat mesures favorables a precisament el que deia vostè ara, als petits propietaris, per tal d'assegurar-se, almenys el suport del PNB. En el seu cas, s'entén que no. M'agrada que s'hi ha aprovat. Nosaltres el que farem en aquest moment estem encara llegint molt la lletra petita, perquè ja estem abasats que al govern de Pedro Sánchez li agrada molt posar petites trampes o grans trampes als d'aquests lleis. Per tant, no avançarem la lletra.
la nostra intenció de vot amb aquesta segona part. El que sí que podem dir és que el que volem nosaltres és, com deia, protegir els propietaris. Aquest moviment del PNB tampoc no l'entenem perquè ells van votar a favor
del decret òmnibus, del decret Tutti Frutti, del decret Macedònia, del decret Xantatge, la setmana passada, i per tant ara volem d'alguna manera justificar i fer veure que posen les seves condicions, però realment aquestes condicions les han posat un cop
aquest decret va ser aprovat per al seu grup parlamentari la setmana passada. Amb la qual cosa el que veiem aquí és la política del postureo, és la política del relat, però no la política de la gestió. Elisa Bedrina, breument Rodalies, breument, que anem just a temps, i també li treu una reflexió d'Aragó, cap de setmana a l'Elecció en Saragó. Però, sisplau, brevetat, que anem ja molt de temps.
De Rodalies, la nostra valoració és que Rodalies no funciona des de fa molt de temps, però la situació és dramàtica des del 20 de gener. I nosaltres el que hem de dir és que el ministre Puente ha de dimitir i la consellera Panecchi ha de dimitir. La situació en aquests moments és insostenible. Parlen molt de protegir i d'escut social, però el que fan, de fet, és deixar a la classe, a les persones que treballen, els estudiants i la mobilitat del país, del país de tot Espanya, però també de
vida diària de les persones. No podem permetre'ns el luxe de tenir el capdavant d'aquesta gestió ni al ministre Puente ni a la consellera Paneque. I del cap de semana pendents de Jorge Antonio Azcon, candidat al Partit Popular a Aragó, no? Sí, efectivament nosaltres confiem en el bagatge que té el president Azcon tant primer com a alcalde de Saragossa i després com a president de la comunitat autònoma. És la persona que s'ha peleat homàstic
per portar inversió i per portar prosperitat a l'Aragó, una comunitat autònoma que ha millorat molt en els darrers anys. I confiem, i tenim la certesa que rebrà l'aval majoritari dels aragonesos i les aragoneses. Elissa Bedrina, diputada per Tarragona, al Congrés dels Diputats. Una forta abraçada, gràcies, ens veiem per Tarragona. Igualment, una abraçada. Bon dia a tothom, bon dia.
Parlem amb el diputat del grup de la Política Nacional de Sumar, de Fèlix Alonso. Molt bon dia.
Bon dia. Expliquem com valora tot el que ha passat al Congrés aquest dimarts i amb aquesta aprovació per separat de l'actualització de les pensions i un escut social modificat. Gràcies també al seu grup. Sí, bueno, ja sabeu que la situació del Congrés dels Diputats és una situació complicada perquè la majoria dels diputats són de dretes. L'únic que passa és que tenim la sort o la situació en aquest cas, en alguns casos, que junts
situar o amb la dreta o amb nosaltres, depèn de la catalonofòbia de Vox o del Partit Popular, moltes vegades. Bé, en aquest cas, quan hi ha interessos econòmics, Junts sempre està amb la dreta, la dreta amb les elèctriques, està amb les contres d'inversió, està amb les dretes a port-multor,
I, en aquest cas, ha fet separar un decret, un decret òmnibus, que incluïa tot un escut social. L'hem fet per tirar endavant les pensions, aquest sortirà, ja els han dit que l'ha pogut aprovar, que votaran a favor, però, en canvi, l'escut social estan dient que, de moment, votaran en contra. Una barbaritat, perquè, clar, pèixer desemparades amb l'inès de persones, i són també els que es calculen 60.000 persones, i són 60.000 persones que poden ser desnonades per causa d'aquest...
En quin escenari ens situem ara? Pel que fa amb aquest escut social? Creu que el govern serà capaç de trobar la fórmula per poder tirar endavant, malgrat tot? Sí, ja sabeu que fins al darrer moment és per intentar aconseguir el vot favorable, aconseguit ja amb el PNB, ara falta que Junts també doni el suport, però les declaracions que avui en aquest moment tenim és que diuen que no.
Confiem que d'aquí a una setmana les coses puguin canviar i es pugui aprovar. Però la veritat és que pinta molt difícil, perquè ja en altres casos havent de posar els interessos més poderosos davant de la seta d'avenia. Per tant, no seria d'estranyar que ho tornéssim. Buscarem fórmules per arreglar-ho, però la veritat és que cada cop és més complicat.
Com interpreta aquesta actitud en el sentit del vot del grup de Junts al Congrés? És l'habitual, no és cap sorpresa. Junts és un partit de dretes, cada cop és més de dretes, possiblement apretat per la seva extrema dreta xenòfoba, que tenim també a Catalunya, i això fa que cada dia...
per diferenciar més de les posicions progressistes i aquelles que defensen o salaran la majoria de la població d'Espanya i de Catalunya. Penseu que sempre, en Madrid sempre s'ha considerat que Junts és el pressa armat de la patronal.
Parlem amb Fèlix Alonso i, evidentment, li volia preguntar pel que s'hi tira endavant, que és aquest augment de les pensions en el 2,7%. És suficient? Bueno, estem en un camí que jo crec que és molt positiu. S'estan revaloritant les pensions. Recordem que quan governa el Partit Popular o...
Pujen molt poquet per sota de l'IPC, o simplement no es pugen, o fins i tot es baixen al calc final. I jo crec que la senda que he agafat, que tu vives progresista, està posant les pensiones en una situació bastant digna. És veritat que el cost de la vida està molt elevat, però les pensions avui ajuden a moltes famílies. També ajuden, no ens oblidem a suportar,
que és el que ens interessa suposo que a tots.
Amb vostè hem parlat moltes vegades i aquests dies en parla molt, evidentment avui un dia més a nivell de Catalunya, però també a nivell d'Espanya, dels trens, ara molt centrats en rodalies, avui en una jornada més ahir teníem caos circulatori, retards, vostès que també que viatgen amb el tren d'alta balcada també haurem notat això, que hi ha una hora i mitja o dues hores segons com més per trajecte, com valoren des de Madrid la situació del que està passant a nivell ferroviari?
Ja sap vostè que fa 20 anys que estem dient el mateix, que és importantíssim el dient ferrocarril, el ferrocarril convencional. Desgraciadament, fins i tot reiem de nosaltres fa uns anys. Ara sembla que ja ho pren en sèrie, però estem massa tard. És que el ministre ahir li deia que en aquests moments a Catalunya o a Espanya està ploment i plou sobremullat, que la terra n'aguanta més, no suporta més aigua. Doncs el mateix, nosaltres no suportem més incidències. La nostra gent, la gent que agafa...
professionals que agafa. El Rodolies està allà a línca de la seva vida, i per tant no pot suportar més incidències. És veritat que en aquests dos anys s'ha invertit el que no s'havia invertit mai, i que moltes de les incidències venen per motiu de les obres, però això a la gent no li preguntis, perquè el que veu és que cada dia no arriba a casa, no arriba a la feina, i no sap si aquest govern ha invertit i els altres han estat a la riga, però la veritat és que s'està patint. I en referència a l'alta velocitat, el que no podem
és un exercici dels maquinistes justificat per ser que faci trontollar tota la línia, en el sentit que s'han d'arreglar quins són realment els límits temporals de velocitat, veure a quina velocitat es pot anar i marcar els horaris que correspon. També se'l demanem això a les cercanies i al...
I els rodadies, o sigui, sàpiga a quina hora surts i a quina hora arribes, que finalment és el mig important de tot, perquè tothom pot entendre que potser per un tema de seguretat trigues 25 minuts més, però el que no te poden dir és que són 25 i després siguin dues hores. Per tant, la gent vol certesa. I això és el que l'hem de donar tant a la gent de rodadies com a la gent de racional, i en aquest cas també a la gent d'alta velocitat. Una cosa curiosa, durant tots aquells anys que afectava la gent de rodadies...
de regionals, l'interès era petit. En canvi, quan afecta als executius, als diputats com jo, i a la gent que va de Tugueiba, afecta molt més als mitjans de comunicació, sobretot, lògicament, els pilots, no els bons altres, que fem un servei públic, però és així de trist, que quan falla l'alta velocitat, Espanya es col·lapsa. En canvi, cada dia estan fallant les rodalies, cada dia estan fallant els regionals, no únicament a Catalunya. Encara que sigui la situació pitjora de totes, i això normalment passa desapercebut.
Per cert, aprofiteu preguntar-li, perquè sortia vostè en un rànquing aquests dies com el diputat més citat, pot ser? No, no és suficient. He treballat. Molt bé. Doncs, miri, aprofiteu preguntar-li per aquest cap de setmana que hi ha eleccions a Aragó. Què passarà?
Bé, jo crec que, a veure, les enquestes marquen termècies, jo crec que encara es pot donar un perfecte canvi, un perfecte de millorar, però és veritat que el Partit Popular el que fa és intentar tombar el govern de l'esquerra del cobre de l'Estat i per això ha convocat una sèrie de caucus que es diguin als Estats Units, una sèrie de primàries,
per intentar fer mal el govern de l'Estat. I el que està fent mal a tots, a la ciutat de l'Estat en primer lloc, també amb ells perquè ja es veu que no pot governar si no és amb la muleta de Vox, de l'extrema dreta, que cada cop el Partit Popular s'assembla més a l'extrema dreta,
i que al final tenim molts governs molt autonòmics que tira enrere en el tema de la llei d'habitatge, tira enrere en drets socials, en drets econòmics, tira enrere en privatitzacions de serveis públics i el que estan generant és precisament una situació de descontent social, que el que fa finalment i desgraciament, afecta poc, és apartar a la gent de la democràcia, apartar a la gent de la...
de la seva decisió, que és importantíssima d'anar a votar i fer canviar les coses. Aquesta és la situació, tot apunta que hi haurà un govern del Partit Popular i Vox, i que les esquerres, l'esquerra nostra, sembla que l'esquerra nostra vol dir que l'unitat somar, sembla que manté o puja, però això no és cap satisfacció en un panorama en què la dreta i l'extrema dreta està avançant a totes les comunitats. Esperem que el 27 això canviï aquí.
Diuen, eh, des de fa molts anys que Aragó és a l'Ohio d'Espanya, el que passa, per tant, Aragó passa a nivell de la Moncloa. Creu que hi ha hagut un canvi de tendència amb aquesta certesa en les últimes dècades? Ja fa molts anys que els canvis electorals són profuns a tot Espanya.
No se'n recordeu que hi havia un bipartidisme quasi idíl·lic, part de les dos partides, perquè ja fa anys que això ha desaparegut. Jo mateix formava part d'Unida del Podem, a través d'Esquerra Unida i dels Comuns, vaig tenir una pujada molt forta després de ser anant baixat, o Ciutadans, que gairebé va arribar al govern i va desaparèixer. I això és molt canviant. La gent està en un canvi d'època.
La gent té por, i la por és molt fàcil d'interpretar des d'un punt de vista de mentides, estem veient que cada dia els bolos són els que marquen la política en aquest país i en tot el món, que desgraciadament l'extrema dreta davant d'aquesta situació d'incertesa s'està avançant, perquè sempre busca un tibó expiatori, en aquest cas és més pobres.
I et ha fet que els més pobres vivin contra els més pobres, en contra de mirar els que realment estan aplastant i explotant, que són, lògicament, les grans corporacions, les grans fortunes, que cada dia veiem que tenen més diners, més poder, fins i tot més pobres que els sepats.
i després una situació internacional molt complicada contra Trump, que no fa falta que l'adjectivitzi, perquè tothom està veient cada dia com canvia d'opinió, però sobretot el que està comportant com el xerix del món. I lògicament, demana això nosaltres, els europeus, que volem, i ha donat la nostra forma,
de conviure d'aquests anys, que s'ha mogut d'estar un èxit, és la democràcia, els drets socials, etcètera, l'estat d'enestat, s'ha impedit. Per tant, Europa està cada cop més unida i cada cop més diferenciada d'estats unida. És moment, lògicament, entre altres coses, de fer fora els Estats Units de l'OTAN o de composar una defensa europea. No podem suportar el que en aquests moments està d'intentar fer-nos complir els Estats Units, la compra...
la despesa d'un 5% en material ni que ha comprat a Israel, quan ja està demostrat, i si potser els visitants ho diuen, que amb el 2% és absolutament suficient, i més, tenint en compte que, per molt que ho incrementem, no es podria comprar material perquè no s'esteix dins dels circuits que tenim a Europa i a Espanya. Fèlix Adonso, gràcies per atendre'ns, i ens veiem per aquí pel territori. Gràcies. Molt bé, una hora teva.
Les deu tocades, tanquem la ronda amb diputats al Congrés, amb el diputat de Junts per Catalunya, Josep Maria Cosset. Josep Maria Cosset, molt bon dia. Molt bon dia a tothom, què tal? Molt bon dia. Bé, referències cap a vostè i cap al seu grup de... Jo diria que pràcticament tots els grups, eh? Especialment d'Esquerra, també del Partit Popular i ara de Félix Salonsa de Sumar. Sobretot pel tema de la suspensió dels adonaments. Què té a dir vostè, tot plegat?
És normal que tot el foc ho posin amb nosaltres, perquè al final nosaltres vam ser els que, en la darrera votació d'aquest real decret omnibus, on es barrejava absolutament tot i s'utilitzaven els pensionistes per fer xantatge en l'obtenció del vot favorable de Junts per Catalunya, nosaltres ens vam plantar i vam dir que pensions, òbviament sí, que actualització de les pensions, òbviament sí, però que protecció de les ocupacions i de les inquioocupacions...
Això s'havia acabat, feia sis anys que s'estava fent i que era un greu problema cap a la nostra societat. I que, per tant, vam votar que no amb el convenciment, i això ho vam explicar, que les pensions i la seva actualització estava més que garantit. En aquelles hores posteriors, els mateixos que avui ens assenyaven, aquell dia també ens deien que havíem jugat i que havíem impedit l'augment de les pensions dels pensionistes.
Això no fa ni deu dies que ens ho deien, que per culpa de Junts els pensionistes no tindrien un augment de la seva pensió. Doncs escoltin, deu dies després hi ha el real decret tal com vam demanar nosaltres, separant les pensions de la resta de temes i les pensions estan garantides i l'augment també.
I, per tant, en el que passa ara, que és el debat de l'altre bloc, del que és tot el tema de les ocupacions i les inquiocupacions, que alguns pretenen donar-los protecció, doncs torna a passar el mateix. Ens assenyalen de ser culpables d'una sèrie de coses que, en realitat, no són pas aquestes, ni molt menys. Entre la petada a la porta i la protecció de persones vulnerables, vostès veuen la diferència entre una cosa i l'altra?
Miri, li explicarem un exemple d'un debat que no està contaminat prèviament. Estarem tots d'acord que el dret al treball és un dret fonamental i important en la nostra societat. Estarem tots d'acord en tant, no?
Ara imagini's que el govern de l'Estat diu, escolten, com que hi ha gent vulnerable, que passa dificultats, que sense feina li costa arribar a final de mes, i que ningú es pot oposar al dret a aquestes persones a viure dignament, farem una cosa, tothom que tingui feina deixarà de treballar dos dies, li baixarem el sou proporcionalment aquests dos dies de la setmana que deixarà de treballar, i aquesta feina la donarem als que no tenen feina.
estaríem tots d'acord també que això seria un escàndol. Diríem que la responsabilitat de donar protecció als vulnerables no pot recaure en el propi ciutadà reduint-se aquells drets que té individualment, sinó que recau en la pròpia administració. I, de fet, per això hi ha les prestacions per desocupació, atur, etcètera, etcètera. En l'habitatge el que s'està fent és això. S'agafa i es diu, escoltin, els ciutadans vulnerables...
que, òbviament, des de Junts per Catalunya defensem que necessiten tota la protecció del sistema públic, en lloc de donar-li la protecció a l'administració, que és qui cobra els nostres impostos perquè doni aquesta protecció, no ho farà l'administració. Ho faran els propietaris, la gent que té el pis caradat dels pares o el que té una segona residència. La qual cosa, si la posa al mercat de lloguer...
Si un dia algun llogater li deix de pagar, en lloc de protegir l'estat al llogater perquè no té recursos per pagar, serà el ciutadà individual que haurà d'assumir aquest cost.
I, per tant, això és el que des de Junts per Catalunya ens han plantat i hem dit que ja n'hi ha prou. I només cal llegir l'opinió del ciutadà anònim, no polititzat, en xarxes socials, en el carrer, en els missatges que s'envien, per donar-nos en compte que alguns, els que defensen les ocupacions i les inquiocupacions, que són els llogaters que deixen de pagar el seu lloguer i passen, per tant, a ocupar l'editatge per anys, el ciutadà això no ho admet com una situació normal en la nostra societat.
La incorporació de mesures favorables als petits propietaris, amb l'objectiu d'assegurar almenys d'entrada el suport del PNB, que sembla que està per donar suport a aquesta mesura, vostès també estarien aquí o s'ho han de pensar o han de madurar o han de mesurar? No, no. Ho tenim decidit bàsicament perquè el govern de l'estat espanyol, que vull sentir alguns dels portaveus i també dels socis que li donen suport, actua com si tingués una majoria absoluta que no té.
I, per tant, es dedica a fer reals decrets amb múltiples propostes per tal de fer sentatge de dir, escolta'm, si em votes en contra de tal cosa, es perdrà a l'altra. I en aquest cas ha tornat a fer el mateix. Ha introduït alguns elements molt menors que canvien el redactat anterior, però a la pràctica l'essència és exactament la mateixa.
I li poso un exemple, sentir el representant d'Esquerra Republicana de dir, no, escolti, algú que té més de deu pisos, si li ocupen o li deixen de pagar, i per tant és una ocupació d'aquest tipus, ja no passa res.
Algú dels oients que visqui en una comunitat de veïns, si s'ocupa un pis d'aquesta comunitat de veïns, creu que el problema radica en qui és el titular del pis? Si és un banc, una empresa o és un ciutadà que en té tres de pisos?
No, no. El problema és l'ocupació, que genera malestar, que es connecta directament a l'electre de la comunitat, que no paga, que embruda l'entorn, que genera conflicte social en aquella comunitat i, per tant, qui és el propietari del pis en aquest conflicte de les ocupacions no és rellevant. El rellevant és que és un fet que genera malestar, preocupació i que, per tant, s'ha de resoldre. I li dono unes dades que ho expliquen molt bé. A Catalunya es produeixen
la meitat de les ocupacions de tot l'estat espanyol. La meitat. Es produeixen a Catalunya tantes ocupacions com es produeixen en conjunt Andalusia, País Valencià, Madrid, Castella la Manxa, Canària i Múrcia.
Per tant, el problema en el nostre país és molt diferent del que pot ser en altres demarcacions. Aquí és un problema important i que al final genera un efecte secundari que fins i tot acaba sent perjudicial per tots els ciutadans que busquen habitatge de lloguer. Què és? Que aquell que té un pis i veu el conflicte, en aquest moment està més que demostrat que retira el pis de lloguer del mercat de lloguer.
o bé el col·loca en el mercat de segona maig, ven aquest pis de lloguer i per tant desapareix de l'oferta, o dos, el prefereix tindre tancat davant els problemes que li ha generat la pròpia administració de l'Estat. I per tant, els propis llogaters que busquen cada vegada més dificultat un pis per llogar acaben patint les conseqüències d'aquestes polítiques. Perquè al final ja em permetrà que sigui contundent.
El govern d'Esquerra, i sentia la vallamellada, dir el govern progressista, tant a l'Estat, amb els seus socis, fa 8 anys que està governant aquell país.
I en vuit anys, les polítiques d'editatge que han impulsat han acabat portant el més greu problema d'editatge de la història, sense fer editatge públic, que al final és on hi ha la solució en aquesta situació. Ens queden tres minuts mal comptats. Li vull preguntar per Rodalies i també per Aragó, que el cap de setmana hi ha eleccions Aragó. Però, vaja, i Rodalies, avui amb una incidència tècnica que ha fet la megafonia i és bonitosa. En fi, una més.
per part de Junts. Quin és el capteniment per què està passant a Rodalies en aquestes darreres setmanes, no només dies? Nosaltres portem molts anys denunciant que en l'àmbit de les infraestructures a Catalunya no és només Rodalies. Tenim la principal artèria del país, l'autopista AP7, tallada des de fa dies i sense data d'obertura en un dels dos sentits. Per tant, no és només Rodalies, sinó Rodalies i tot el trànsit rodat.
l'estat espanyol està actuant amb una absoluta negligència respecte a les inversions públiques a Catalunya. Aquesta infraexecució pressupostària que anys d'any han anat denunciant que l'estat espanyol, mani qui mani, mani el PP o mani el PSOE, està fent amb Catalunya, s'hauria d'acabar portant a la situació que han tingut a dia d'avui, que és que el sistema ha col·lapsat. I quan el sistema, tu deixes de fer-li manteniment anualment, arriba un dia que cau en conjunt
el sistema. I estem veient qüestions inversemblants. La consellera del RAN dient que demana que vingui el secretari d'Estat a instal·lar-se a viure a Catalunya fins que aquest problema es solucioni. Perdó.
Aquest és el país que volem tindre nosaltres. Que hagi de vindre algú de Madrid com si arribés un virrei a instal·lar-se a Catalunya perquè des de Catalunya el govern de Catalunya és incapaç de resoldre un problema estructural dels ciutadans de Catalunya és absolutament inversemblant.
Nosaltres hem demanat que rescindessi absolutament el contracte de servei amb Renfe, el servei és de la Generalitat de Catalunya, pot rescindir aquest contracte i s'encarregui l'operació del servei ferroviari a ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que resulta que...
amb les mateixes incidències climàtiques, amb els mateixos dies, està tenint excel·lents resultats de puntualitat, de funcionament, de no suspensió del servei, etcètera. Per tant, no ens poden vindre en segons quines explicacions ni traslladament.
passos de rodalies que teòricament haurien de resoldre coses i en realitat a la pràctica només es crea un Consell d'Administració participat per l'Estat i la Generalitat de Catalunya on els mateixos seguiran decidint el mateix malfuncionament de rodalies. Per tant, tot plecat és una esmena a la totalitat el que estan fent en un govern a Madrid i a l'altre a Catalunya. En un minut, expliquem per què. Aragó ja no és l'Ohio espanyol.
Miri, jo d'Aragó no en parlaré. Nosaltres a Madrid sempre, amb tot el respecte, nosaltres a Madrid sempre diem que som en política per defensar els interessos de Catalunya i el que passi fora de Catalunya nosaltres, els nostres electors, no ens escullen. Segurament, perquè alguns tenen aquesta mirada plurinacional i d'àmbit estatal,
ens ataquen en aquesta contundència amb temes que a Catalunya són un greu problema, com són les ocupacions i les interocupacions, i en canvi ells les admeten i les prenen amb bona consideració perquè la resta de l'Estat això no és un problema. Josep Maria Corseta, gràcies també per atendre'ns, diputat de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats. Gràcies i fins la propera. Gràcies a vosaltres.
Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló Firal de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·le de llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat coneix, on compren els professionals. Obramat. Té de cultura. Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
La veu de Tarragona. I avui, que és el Dia Mundial contra el Càncer, volem obrir aquesta nova franja horària conversant amb la doctora, cap del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital Universitari Joan XXIII, la doctora Ana Mejia. Doctora, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. Un hospital que teniu més de 550 visites anuals per càncer de tiroides, que són el que avui es centrarem, no?
Sí, això només a endocrinologia, perquè després està a cirurgia, que també té visites, i probablement altres serveis, que també visiten aquests pacients, també. Des del nostre servei, aquest número, més de 550. El curs consolida com a centre referent a casos complexos, no?
Sí, sobretot de cara a cirurgia, perquè nosaltres tenim un grup multidisciplinar en el que treballem de forma conjunta i llavors una unitat també de cirurgia endocrina que treballen i el nostre centre dins de la província és un lloc de referència per a aquestes cirurgies i moltes vegades per seguiment d'alguns pacients complexos.
Hem parlat molt avui, de fet sentíem la veu del Col·legi de Farmacèutics parlant de la importància de la detecció precoç en general, amb tot tipus de càncers, i també és el cas del càncer de tiroides?
Sí, en certa mida sí. El que passa és que sí que és veritat que en els últims 30 anys, aproximadament, hi ha hagut un increment en la detecció d'aquests càncers, que el càncer de tiroides habitualment és un càncer que a vegades té un curs indolent, però hi ha persones en què no, que és un càncer agressiu. I també el que s'ha vist és que
A vegades fer més no és millor. A vegades no sempre hem de ser molt agressius en aquest tipus de tumors perquè no aconseguim millorar la mortalitat i no aconseguim disminuir la mortalitat i podem provocar hiatrogènia. Llavors hem de seleccionar molt bé quin grau d'agressivitat hem de fer amb aquest tractament i en quins casos potser no val la pena ni iniciar un procés diagnòstic si no hi ha unes certes característiques d'alarma.
Això s'ha vist que en l'augment de proves de diagnòstic d'imatges detecten molts nòduls, que a vegades són molt petitets, que potser no avançarien més,
però que si comencem a punxar-los, potser quan no hi ha sospita i quan no hi ha un creixement marcat, què passa? Que detectem coses molt petitetes que potser a la llar de la vida tampoc et produirien cap malaltia o canvi en el teu estat de vida i, en canvi, inicies un procés que...
que al final el que pot provocar és hiatrogènia, perquè les cirurgies provoquen hiatrogènia, tractaments provoquen hiatrogènia, i llavors això hem de seleccionar. Això és a vida a nivell de tot el món, no al nostre. Però sí que és veritat que, per exemple, si fa 30 anys es diagnostiquen 4 de cada 100.000, ara igual diagnostiquem 15 de cada 100.000. Sí que hi ha a nivell global una...
Com una corrent de dir, oi, anem a diagnosticar aquells que es poden beneficiar d'un tractament, no persones que igual no es beneficien de res.
Una pregunta molt òbvia, però què és un càncer de tiroides? Perquè en puguem entendre què és. El càncer de tiroides és quan dintre del tiroides unes cèl·lules, debut a una mutació, comencen a créixer de forma incontrolada. O sigui que no segueixen les normes de créixement habitual. Tu pots tenir un tiroides que creix, però és una patologia benigna, i simplement...
que creix fins a un límit o pot anar creixent, però no es comporten de forma dolenta. En canvi, quan creixen de forma incontrolada per una mutació i són capaços, a més a més, d'invair o anar a altres llocs de l'organisme, llavors parlem d'una patologia tumoral. Què passa que el tiroides? Que la majoria de càncers tenen un comportament relativament penigne, que moltes vegades en una cirurgia estan resolts, però hi ha uns quants que no.
Llavors, el que és molt important és que aquests que es comporten de forma molt més agressiva, sobretot els tractem bé, que els diagnostiquem bé, i que seleccionem de forma molt personalitzada quin tipus d'abordatge s'ha de fer. Això moltes vegades és el que es fa en unitats en les que col·laboren diferents especialitats, no més endocrins. L'altra pregunta va associada a aquesta. El tiroide què és?
El tiroide és una glàndula endocrina que està situada al coll i que s'encarrega de la regulació del metabolismo, bàsicament. És necessària per la vida i sobretot per la desenvolupament, és especialment important durant la vida fatal i sobretot en els primers anys de vida, i una manca d'hormones tiroidals
pot produir dèficit intel·lectual, sobretot si és en nens petits. L'hipotiroidisme és una de les malalties en les que hi ha cribatge neonatal des de fa molt de temps. Perquè la seva mancança en edats tempranes, com si diguéssim, és realment fatal. Fatal des del punt de vista intel·lectual.
Què el provoca? Se sap que el provoca el càncer de tiroides o...
El càncer de tiroides normalment es produeix per una mutació, que és normalment una mutació que es diu driver o desencadenant o conductora, i hi ha factors que es coneixen ben coneguts que faciliten la seva aparició, que un d'ells és la irradiació, sobretot en la infantesa,
I, per exemple, un accident nuclear o irradiacions per una malaltia, si has tingut un càncer i has tingut una irradiació, o has posat a mitjans o a l'ambient que hi hagi irradiació, això pot desencadenar-lo. Pot facilitar l'aparició de nòduls, però també augmenta el percentatge de...
de càncer també. I com ho detectem com a pacients? És a dir, quan van a la consulta els pacients i diuen... Es diagnostican fonamentalment un, perquè o el pacient es detecta un bulto al coll i llavors ve...
perquè se li fa una prova diagnòstica, per exemple, un TAC, una ressonància, o supera per una altra causa, i llavors un PET, o supera una altra causa i detecten un gangli o alguna cosa, i també és una forma de... Però fonamentalment, molts ara són per proves diagnòstiques.
també perquè el pacient es refereix o perquè hi ha alguna sospita o perquè té molesties al coll. Però el més habitual és una prova diagnòstica
un accident de trànsit i li hem de fer un tac cervical, o a una persona que s'estudia per una altra causa se li fa un tac o un pet o una eco, inclús quan miren les caròtides, a vegades ens refereixen perquè detecten nòduls. Llavors, aquests nòduls són els que hem, sobretot, intentar veure si realment són sospitosos o no. I això es fa per ecografia i ara està com si diguéssim molt reglat.
I aquí entra l'equip d'atenció multidisciplinari de Joan XXIII, explicant-nos, perquè hi ha diferents disciplines, diferents professionals. Sí, normalment en l'equip participen radiòlegs, participen cirurgians, metges de medicina nuclear, oncòlegs, els cirurgians, i nosaltres, i els patòlegs, les persones encarregades de revisar l'anatomia patològica i les citologies, que són per nosaltres essencials.
La biologia molecular què hi té a veure amb tot plegat? La biologia molecular és la tècnica que ens permet detectar quin tipus de mutació o quin tipus de canvis hi ha a aquestes cèl·lules. Llavors, això no només en el càncer de tiroides, també s'ha vist en altres càncers, que si nosaltres som capaços de detectar quina és la causa, a vegades podem arribar a fer un tractament dirigit.
Si sabem quina és la mutació, podem anar a tractar aquest tipus de... o dirigir un tractament cap a aquest tipus d'alteració. També ens serveix una mica per determinar l'agressivitat d'aquest tumor, en alguns casos. A vegades hi ha coses que estan molt validades i altres coses que sembla, però que a vegades no estan tan validades.
Deia al començament que seu centre de referència i de fet us deriven casos complexos d'altres hospitals, és així? En alguns casos sí, o a vegades són simplement consultes i a vegades segueixen al seu centre i el veuen o a operar-se o per alguna consulta puntual o per fer proves diagnòstiques.
De fet, no sé si l'heu fet ja, la jornada de formació professionals, o la fareu ben aviat? La farem el dia 13 al Col·legi de Metges, l'organitzem des de l'hospital, i participen també altres professionals d'altres centres, perquè pensem que és una jornada també per intercanviar coneixements...
sobretot pràctica clínica, decidir, a vegades, com actuar o poder col·laborar amb altres centres. Jo crec que és molt important parlar amb altres professionals d'altres centres i mantenir un contacte i una bona relació. Doctora, per exemple, doctor Anna Magia, cap del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital Universitari Joan XXIII. Emili, pregunto per l'altra vessant, la nutrició, perquè sempre que parlem de càncer o de malaltia, la nutrició...
Dieta mediterrània, cuidar-nos, no excessos, tot això és important, no? És essencial. La dieta és evident que forma part d'un estil de vida saludable i llavors manja.
Menjar bé, amb les quantitats adequades i adequades al que tu necessites, és essencial per mantenir una salut. La salut i mantenir-te bé. Sobretot, seleccionar quan menys aliments processats, més naturals, cuines, no utilitzar aliments que hagin estat molt manipulats, sobretot com més naturals, millor.
Per tant, no és un mite, els aliments processats. No. No és cap mite, això és ben bé real, no? No, això també, clar, provoca malalties que nosaltres hem de tractar, com és l'obesitat, o l'aparició de diabetes tipo 2, o altres... I també augmenta el risc de càncer, per suposat.
Per no parlar d'accessos, eh? És a dir, alcohol, tabac, etcètera, etcètera. I fer esport, també, que va associat, no? Sí, les dues coses. O sigui, l'estit de vida saludable normalment és la dieta, probablement és l'exercici, que és essencial, i cada cop és més important.
mantenir el sedentarisme, no fer activitat física, el que fa és al final produir que també cal que la musculatura l'anem perdent i això augmenta també la fragilitat de les persones i també empitjora, o sigui, augmenta la mortalitat.
Li vull preguntar particularment pel peix. És tan bo com diuen el peix, el peix de proximitat. Som a Tarragona i tenim una llotja que hi ha un peix fantàstic i més a més de la campanya. És tan bo com diuen el peix, per exemple, la sardina, per posar un exemple concret. El peix és una proteïna del valor biològic, el que aporta, i a més a més el tipus de greix que té...
és molt més saludable que, per exemple, els de les carns en general, sobretot de les carns vermelles. Llavors, què aporta? El tipus de greix que té és biològicament millor. No és el mateix un peix que viu en cautivitat que un peix que...
salvatge, com siguéssim. Llavors, és molt millor el peix salvatge que el de cautivitat. Però, en general, el peix és molt millor que no pas les carns, des del punt de vista de greix. Bé, l'aport de proteïna, la proteïna és la mateixa i les dues són del valor biològic. Però, des del punt de vista saludable, és molt millor el peix.
abans ha mencionat l'obesitat, algun aliment processat que hagin d'eliminar dels costums o hàbits, especialment amb adolescents, perquè a vegades hi ha allò, si entrepar o... Algunes escoles, de fet, tenen com a proscrits els processats, és a dir, l'agulleria, etcètera, etcètera.
La bolleria... La bolleria... La bolleria té l'inconvenient que és un aliment que és molt accessible, molt fàcil, que pots comprar en qualsevol lloc envasat, però el tipus de greix que té habitualment és un greix que és poc saludable i és un aliment ultraprocessat. A més, aquests aliments el que has vist és que creen
Una necessitat de menjar més, habitualment. O sigui que, al final, tot això modifica una miqueta la conducta. És fàcil, accessible, que s'hagi momentàniament, però que després és com si necessitessis més. Passa amb molts aliments. Això no vol dir que un dia no puguis menjar, però que no ha de ser una cosa de forma habitual. No és recomanable.
No oblidem que som cossos humans, i en bona part aigua, no? S'han hidratat molt bé, no? Sí, l'aigua és com si diguéssim de l'aport líquid que hem de rebre, és l'essencial. No hem de substituir-lo ni per begudes ensucrades, ni per sucs, ni per begudes alcohòliques,
l'aliment, o sigui, l'aliment, no, perquè no és un aliment, però que la forma d'hidratar-nos ha de ser essencialment amb aigua, i això és el que s'ha d'utilitzar.
Per anar acabant, una dada, perquè abans parlava d'aquests 14-15 casos per cada 100.000 habitants, que ha augmentat respecte als anys anteriors, si no recordo malament la dada, però això no s'ha traduït en detecció de més mortalitat, d'increment de mortalitat. Això és la millora dels tractaments? Què es deu? Hi ha alguna relació directa? Jo crec que això ho hem de lligar amb el que li he comentat abans, que...
El que s'ha vist és que sí que detectem més casos, però aquests casos no... inclús la mortalitat ha disminuït. Per què? Perquè detectem molts casos que probablement no els hi aportem molta... Per això no hem de ser molt agressius, igual si es treu, però no hem de ser molt agressius ni anant sobretot amb la cirurgia o amb els tractaments.
perquè a vegades podem fer més mal, però no li meuginem la seva mortalitat. Aquests càncers no escursarien la seva vida. Llavors, per aquest motiu, el que hem de ser és detectar aquelles coses que realment es poden beneficiar d'un tractament i, com si haguéssim, alinear el tractament amb l'agressivitat d'aquest càncer.
Llavors, si un pacient amb una cirurgia i traient la meitat de tiroides en tenim prou, només treure la matita de tiroides, i si hem de fer un tractament complet, hauríem de fer un tractament complet per aquesta agressivitat. Per això dic, això és el que s'ha vist. I, de fet, amb les ecografies i detectant els nòduls que són sospitosos, el que intentem és seleccionar quins són els càncers que es beneficien més d'això.
De fet, 550 visites anuals són intervencions anuals, eh? No, no són... Intervencions anuals a nivell de tiroides es fan unes 100-115, d'aquestes 20-30 serien de càncers, que són moltes vegades les que trobem.
Doctora Anna Mejia, gràcies, cap del Servei d'Andocrinologia i Nutrició de l'Hospital Universitari Joan XXIII. Gràcies per acompanyar-nos en aquest Dia Internacional contra el Càncer. Gràcies. I pels consells també, eh? Vale. Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day, welcome to Sancho Paye.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
La veu de Tarragona.
Vinga, va, que ja hem passat el punt de dos quarts a 11 del matí. Et passen tres minutets. Jo crec que avui tindrem temps per tractar dignament un tema que dona molt de què parlar. Bueno, dona tant que fins i tot s'ha pogut publicar un llibre. Ara us diré de quantes pàgines, vora 300, 200 llargues. Es diu el llibre Conflictes gremials i protesta popular a Tarragona a l'entorn del comerç i la producció de pa, peix i vi.
Situem-ho en el temps, 1719-1808. Ja haureu notat que és un llibre d'història rigorosament documentat, tan rigorós com que el signa un historiador que ens acompanya avui als estudis del Manel Camafort Montoya. Manel Camafort, bon dia. Bon dia.
Ets historiador, per la Rovira i Virgili, i la teva especialitat seria això, el teu àmbit de recerca, conflictes gremials a Reus i Tarragona durant el territori, vaja, a la Catalunya preindustrial, no? Durant l'antic règim. Sí, sí.
ja havia marro, ens ho hem d'imaginar, si això fos una novel·la, seria d'acció, seria de misteri, seria romàntic, no crec. Seria una novel·la... Negra, criminal o què? Sí, de molta acció, un tant negra potser, perquè bé, el segle XVIII català el marca un incident històric molt gran, que és la derrota de la guerra de successió i la imposició del decret de Nova Planta.
Llavors, clar, tenim un segle XVIII a tota Catalunya, no només aquí a Tarragona, marcat per la imposició d'un model monàrquic, francès i absolutista, que podem dir que tindrà uns efectes bastant pejoratius per a la ciutat de Tarragona. Ara ens situarem en el conflicte, i a més, bé, és una època jo crec que bastant analitzada, bastant estudiada, però no sé si en el camp de Tarragona és dels pocs estudis que hi ha.
És un dels pocs estudis que evidencia que aquí a Tarragona, ciutat i també Camp de Tarragona, regió, vam tenir un segle XVIII bastant modet, t'ho dic, perquè segurament aquest auge econòmic que vam tenir al segle XVIII ha ofuscat una versió un tant més obscura d'aquests fraus, abusos i de la corrupció que es va implantar en els ajuntaments del Camp de Tarragona. És una qüestió
que no tenim massa ben estudiada aquí al Camp de Tarragona, sí a altres parts de Catalunya, però aquest llibre jo crec que ens dona un punt d'inici bastant important per obrir noves línies de recerca per poder demostrar que també a altres municipis més petits també hi va haver aquests fraus, abusos i la corrupció.
Fraus, abusos, corrupció, més a Tarragona passaven que no pas en altres llocs o seria equiparable al que passava a tot Catalunya? Tenia alguna particularitat, ara entrarem més en matèria, però tenia alguna particularitat aquesta època a Tarragona que no passés a Catalunya? Després de fer la recerca, jo he de dir que aquests abusos fiscals, aquests tributs imposats a aquests productes que jo treballo en aquesta publicació,
El pa, el peix i el vi. Són productes essencials per al consum diari. He de dir que són unes imposicions que es perilloguen durant tot el segle XVIII i que les queixes per part dels gremis que gestionen la producció i comerç d'aquests aliments
és constant durant tot el segle XVIII. Llavors, jo crec que aquesta és una de les qüestions més importants. No s'ha d'emmarcar només just després de la Guerra de Successió, com si hi hagués un període que això ho permetés, no després que els guanyadors s'imposin dins dels ajuntaments, sinó que és una cosa que ocorre fins i tot a final del segle XVIII i a inicis del segle XIX. I no només a Tarragona, pel que dius, sinó que seria...
A molts municipis. Hem constatat aquí 34 municipis de tot Catalunya. Municipis, els més grans, òbviament, són els que tenim millor documentats, sobretot al cas de Cervera, però també municipis més petits, com és el cas de Montblanc, Piera, Valls, Panyoles, Olot...
Sapigueu que aquest llibre, Conflictes gremials i protesta popular a Tarragona, l'entorn del comerç i la producció de pa, peix i vi, 1719-1808, forma par o ha pogut ser publicat a través d'Arola, dins la col·lecció dels llibres del Consell, i ha pogut ser publicat gràcies a que va guanyar el Premi Tarragonès, aquest premi que és una beca d'investigació a Luquius Luquinius Sura. Era l'any 2021, i l'has publicat el 25, Manel! Sí, sí.
Imagina't tu el que m'he trobat, aquests llibres de govern de Tarragona, com per poder demanar una petita ampliació, perquè, clar, imagina't haver d'anar obrint cadascun dels llibres i anar anotant i anar lligant. És una cosa que he de dir que no hauria pogut fer si, en part, l'arxiu d'aquí de Tarragona no hagués digitalitzat aquests llibres. Per tant, és molt important recalcar la feina dels arxius que ens donen els historiadors.
Doncs vinga, anem a entrar en matèria i després et preguntaré quins documents has utilitzat, on ha estat la informació, però de què va el llibre? O sigui, què va passar en aquesta època segle XVIII, de fet, què va passar al segle XVIII aquí a Tarragona, al Tarragonès?
A veure, tenim aquí a Tarragona un conjunt, potser és una mica gran diluïnt dir-ho d'aquesta manera, però veiem que hi ha una constant en les pràctiques abusives en la imposició d'impostos. Hem d'entendre, arran de la continuïtat d'aplicar impostos a aquests productes que jo analitzo i altres, que aquesta continuïtat abans del decret de nova planta no...
És a dir, que amb el decret de nova planta ja en vigor, els regidors, per poder guanyar més diners pel fons públic i per pagar els assumptes públics de la ciutat, va començar a explotar de manera bastant excessiva el conjunt d'impostos dels arrendaments municipals.
Llavors, clar... Quina pressió tenien els ajuntaments? Quina pressió tenien per què volien fer? L'argument per part dels regidors és que havien de pagar deutes i és segurament una hipòtesi de treball que encara falta revalidar perquè és un antecedent del segle XVII. Hi havia impostos i hi havia deutes que s'havien de pagar encara.
Per tant, clar, d'una banda tenim els residors que ho volen justificar d'aquesta manera, hi ha deutes que s'han de pagar i hi ha coses a fer a la ciutat de Tarragona com recompondre la muralla que cau a trossos al llarg del segle XVIII. Però són coses que no es fan. O sigui, hi ha una recaptació d'impostos però no es veu un resultat després. No es veu on van a parar aquests impostos.
Doncs una part segurament a les butxaques dels regidors. Aquesta és una afirmació que puc dir a dia d'avui, que jo crec que queda bastant clar que alguna cosa ocorre a Tarragona durant aquests decenis del segle XVIII. I recentment m'he pogut confirmar que hi ha algunes denúncies a la reial audiència de Barcelona, la justícia del Principat en aquest moment,
on queda clar que una part ingent dels diners recaptats anava a parar a les butxaques dels regidors i no s'ingressava dins de la caixa del tresor de Tarragona per poder fer aquestes coses. Tot això seria el retruc o la conseqüència del decret de nova planta de la guerra de successió? Així és. Doncs aquest abús de poder una mica...
Què pintava la monarquia en tot això? Què deia la monarquia burbònica? Què deia? Mirava cap a l'altre costat? Incentivava aquesta recaptació tan bèstia d'impostos? Hem de dir que si hagués veritat que en algun moment que la reia l'audiència, la justícia del Principat, quan s'assabenta...
Sí que és veritat que dona algun avís contundent als regidors de Tarragona. Tenim als anys 50, de fet, algun informe que es va demanar aquí a Tarragona per saber què és el que ocorria amb el tema dels impostos, que era tan assumpte molt... que aixecava moltes cases dins de la població. Què passa? Que aquests informes no van arribar mai i arribem a una situació als anys 50 on...
la reial audiència acaba implantant un decret perquè aquests arrendaments no es duguin a cap.
Per tant, sí que és veritat que la justícia del Principat actua a favor dels gremis, que són els que es queixen, i que també tenen el favor de l'arcabisbe del moment. Per tant, són ja dos ensos socials que el que fan és anar a l'hora pel que fa a aquest tipus d'opinió. S'està produint una queixa.
L'estiu parlant d'impostos. Entenc que són impostos als productors i als comerciants d'aquests productes bàsics, no? La població del carrer, com ho vivia, això? Això ho veuria segurament amb un acumen dels preus d'aquells productes, perquè, clar, l'impost, a cap i a la fi, l'acabaria pagant la població.
I, sobretot, parlar de gremis a la societat de l'antic règim és parlar de la població, perquè són els representants. Són aquells que fan o celebren les festes, tenen el seu ball propi. Són aquells que fins a, justament, la guerra de successió formaven lleves per la guerra. Per tant, tot i tenir un paper reduït amb el degret de nova planta,
Veiem que els gremis segueixen sent uns ensos socials representants de la societat catalana. Què podien fer els gremis? Primer que tot, per què t'has centrat en aquest tipus de productes que estaven gravats? El pa, el peix i el vi. Per què eren els més representatius d'aquí del camp de Tarragona? O els que estaven més gravats d'impostos? Justament és aquesta darrera. Són els productes
a l'entorn dels quals hi ha més arrendaments, serveis, que s'acaben adjudicant en una subhasta, un postó, i que acaben justificant la imposició de l'impost. Són els productes més agravats, el vi, el vi foraster...
també la quartera de gra, també el peix, que arribem a tenir bastants arrendaments al llarg del segle XVIII. I justament hem d'entendre que que hi hagi una confluència d'impostos en aquests aliments és el que acaba generant que hi hagi una protesta.
Com es gravaven els impostos? Per producció? Per comercial? O sigui, si tu volies muntar una paradeta en un mercat, pagaves? Si, jo què sé, o havies de passar alguna mena de control, hi havia més d'un impost per cada producte?
Podem dir que hi havia diversos. Poden haver-hi diversos, i en el cas del pa, per exemple, s'havia de pagar un impost pel mobilí, s'havia de pagar un impost també per entrar a quarteres de grà, s'havia de pagar un impost també per vendre pa, perquè també hi havia un arrendament de les fleques. Per tant, segurament el tema del pa és el producte que té més impostos. Però llavors no pagava només una persona, sinó cada pas de la cadena que implicava el pa, el moliner...
el Peneder, el venedor, cadascú pagava el seu. O sigui, quedava repartidet. A tothom li tocava pagar. Sí, sí, a tothom li quedava pagar. Encara, perquè si no et paga un... Tots pringaven. Però en tota la cadena, clar. Però clar, sumes, sumes, sumes i al final... Sí, és una economia molt reglamentada.
En aquest sentit, i potser també encara més emblemàtic en el cas de Tarragona són els impostos sobre el vi. Sí, clar. Per tant, tenim un pel vi foraster i també pel vi de fora del terme de Tarragona, i en tenim un altre que és pel lavarema, quan s'entra, quan es cui el primer dia laboral després de Santa Tegla. I justament això... Què vols dir, què vols dir? Què, què, què, què? El primer dia després de Santa Tegla és el moment en què els camperols de Tarragona
entren al raïm collit de la collita, no? I tenim un episodi que és, per mi, el descobriment més important d'aquest llibre, que és que l'any 1765, després d'un avís contundent dels camperols, es va produir un avalot a les portes de Tarragona, al portal del Roser, durant tres dies consecutius.
Atenció, atenció, perquè així s'anuncia, no?, com un episodi molt important del llibre, diu, explicarem, què va ser això de la revolta del 1765, el portal del Roser, que llavors era la porta d'entrada, fora ja no hi havia res. Era una de les portes d'entrada a la ciutat, no? Sí, la més important, perquè és la que connectava tots els camps del voltant i els camins, sí, sí. Què va passar?
Doncs hem d'entendre que en aquest any 1765 hi va haver un pacte entre els auguradors per no pagar l'impost de la barema. Hi va haver uns que en parol ho van avisar al govern que no volem pagar, però a l'inici d'aquesta jornada, el 30 de setembre,
Què va ocórrer? Hi va haver un conjunt de camperols que no va voler problemes i vam començar a pagar. I a partir que no hi hagués aquesta unió de tot el col·lectiu, els altres que ho van veure, què va passar? Doncs que es van revoltar. I això va durar tres matins consecutius fins al dia 2 d'octubre.
I què va passar, però, en plan revolta? En falç a la mà, llançant pedres, tenim el dia 1 algun moment de màxima tensió en què s'arriba a arrestar in situ alguna persona que estava bastant enaltida per aquella situació, i som dies de força a batibuir dins de l'Ajuntament, perquè diuen els documents que no saben d'on venen i que no s'ho veien per on venia,
Però després, en alguns documents, ja justificant què és el que va ocórrer a la justícia, veiem que sí que ho sabien. O sigui, portem ja uns quants anys, 45 anys de segle XVIII, amb queixes reiterades. I els regidors, de cop i volta, diuen que no se va anar el que va ocórrer. Sí que ho sabien.
Revolta, amb pedres, amb fals, això al portal del Roser, que suposo que tenien els carros carregats amb el raïm, era per on havien d'entrar i on havien de passar, on hi havia el clic-clic, la màquina registrada per cobrar. Sí, on havia la taula amb l'arrendatari, cobrant. Al portal del Roser.
Tot molt del segle XVIII, eh? Tot molt, sí, sí. Ostres, ens queda fer-te ja les darreres preguntes, però és apassionant que digui que aquesta època és avorrida, jo crec que no, eh? No, no, no, per res del món. Com es va acabar? Com va acabar tot plegat? Almenys aquí a Tarragona van aconseguir alguna cosa als gremis?
Poca cosa. Poca cosa. He de dir que només a la fi del conflicte gremial acaba amb l'evolució dels gremis als anys 30 del segle XIX. Escaixaran fins a l'últim moment. Hi ha alguns que s'adapten millor a altres, sobretot a aquests gremis comerciants, els quals el llibre comerç els senta molt bé, perquè poden comerciar amb allò que volen i punt i ja està. Però aquells gremis que vam veure com el llibre comerç els afectava...
com és el cas d'aquests gremis de pagesos i de forners, van tenir un final a inicis del segle XIX un tant agònic. Fins i tot els forners, després de la Guerra del Francès, quan acaba el 1814, veiem com fins i tot la quantitat d'impostos que tenien...
veiem que acaben demanant també que hi hagi un lliure comerç del blat i del pa a la ciutat de Tarragona. Imagina't tu quines eren les obligacions fiscals que tenien aquestes organitzacions.
Ho van patir més, doncs, aquells gremis que s'ocupaven de productes bàsics? Sí, i tant. Més que altres, de productes d'alimentació, de productes de la terra, el que serien avui en dia, doncs sí, pagesos i tothom que treballa al camp, no? Ho tenien pitjor que no pas altres gremis. Aquí a Tarragona, sí. És una pregunta que haurem de respondre, que és per cas, ciutat per ciutat. Aquí a Tarragona, com que no era una ciutat massa manufacturera en aquest sentit, massa industrial...
perquè l'indústria aquí al Camp de Tarragona, ascendre sobretot a Reus, sí que és veritat que aquí ho va patir més aquest sector productiu. Jo penso en Fusters, en Pelleters, en Ferrés. Seria una altra història. Seria una altra història que sí que ocorreria al cas de Reus, per exemple. D'on es tret tota aquesta informació per fer el llibre?
És molta, és molta informació i he de dir que, a veure, també m'ha vingut molt bé la rigorositat amb la que apuntaven les coses els governants d'aquí a la ciutat, els plens. He consultat els llibres de govern de cada any i he anat fent la relació any per any, que ha estat una mica costosa, però bé, al final ha sortit el llibre endavant.
Perquè no hi ha cròniques, no hi ha un cronista de l'època, res que s'hi assembli. És tot arxius. És molt d'arxiu. En municipals o també... Sí. És molt d'arxiu, molt d'arxiu, molt d'arxiu d'aquí, de l'arxiu història de la ciutat de Tarragona, el de la Tava Calera, i és on tenen aquesta documentació. Però en tot cas són llibres oficials de l'Ajuntament, dels jutjats i tot això. I tant. Sí, sí, sí.
que hi ha alguna cosa... Hi hauria una segona part? Jo crec que sí. T'ha quedat material, no? Ja m'ho imagino. M'ha quedat material de les fonts de la justícia, justament. Ara estic mirant i jo crec que d'aquí uns anys pot haver-hi una segona part perquè és que hi ha coses. I un personatge? Si això fos una novel·la, hi hauria un personatge, clau?
O encara està per descobrir. Jo crec que està per descobrir, encara, que hi hagi... Jo crec que és un llibre molt enfocat a centrar-me en estudiar el poble, a estudiar aquest col·lectiu, i de moment no hi ha cap personatge d'aquí local.
Bé, doncs esperant la segona part, però de moment degustem la primera a publicar per a l'editor dins dels llibres del Consell. El Premi Tarragonès, aquest Premi Vecca d'Investigació, Luquius Luquinius Sura, del 2021. Per fi ha publicat el Signal Manel Camafort i és un estudi sobre els conflictes gremials i la protesta popular a Tarragona a l'entorn del comerç i la producció de pa, peix i vi. Engloba els anys del 1719 al 1808.
Manel, molt de gust, encantada, i fins la propera, anirem parlant. I tant que sí. La veu de Tarragona, l'actualitat de la ciutat en dues hores.
Va, que en 6 minutets ja se'ns faran les 11 del matí i nosaltres tenim gana. Anava a dir començo a tenir gana. No, no, tenim gana tot el matí. I més, si ens proposen una cuina així com a marinera, com de barca, ens n'anem cap al Serrat Llogebi Baciana. Bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Què farem avui per dinar? Bueno, avui farem el plat típic de pescador per antonomàcia, que es fa a tota la costa.
Sí. I és un bullit? És un bullit de peix i del caldo que surt d'aquest bullit se fa el típic de rossigat o els fideus rossos. Uau! Molt bé, molt bé. Doncs per on comences? Jo crec que el més important aquí és saber quin peix triem per fer el bullit o el que trobem? El pescador va a l'agost o no el menja. Sempre menja peix senzill. Clar.
Peix mecànic, es diu. És un peix que normalment, quan s'aboca el primer vol al maià, a coberta, se tria un pop, se tria un barat, se tria una rata, se tria un rapet, i tot això es barreja, una lluerneta.
Molt bé. Escolta, i si anem a mercat, perquè clar, pescadors, molt, molt, no en són altres, eh? Si anem a mercat, què no ha de faltar en aquesta barreja de pelut? Què hi hem de posar, segur? Has dit una rata, que a mi m'han dit que sí, que la rata segur que hi ha de ser. Sí, sí, bueno, i un barat. Hi ha d'haver un pell blau, un pell amb col·làgen, com ara un congre, una rata. Molt bé. I closqueta, una mica de closca? No.
Bé, ara en aquest temps, sí. Ara en aquest temps, quan fas el supervit, posa dos galeres, dos crans. Molt bé. Però cada gang i ganga no. Vale, vale. I què fem amb...
És un menjar del dia a dia. És un menjar que se menja a les barques entre dues i tres vegades per setmana. Ostres, molt bé. I se fa amb això, amb el peix que descartes. Escolta, Javi, i què fem amb tot aquest peix que tenim? El sofregim? Bueno, primer s'agafa amb un morter tres, tres, quatre o cinc grans alls i trinxen amb una miqueta de sal perquè no rellisquin i una culleradeta de febre vermell. Mhm.
I amb una cassola de fonda, que hi puguis posar caldo i que quan se mogui la barca no se surti el caldo, hi posem una miqueta d'oli. Sempre d'oliva. Reventem l'oli, quan l'oli està ruent, tirem la picada, remenem al tanto, que no es cremi el pebre vermell, que és molt delicat, un rellet de vi o l'aigua ja directament.
ja diem aquest, doncs poses l'aigua per a les persones que hagin de menjar totes aquestes coses se fan a ull a les barques el cuiner ja té la pràctica i es tira la patata si pot ser s'hi posa una miqueta de safrà o les barques normalment s'ha portat de colorant de l'avió que es deia és un sobrer de colorant si tira la patata trencada
i el peix damunt, i que bulli. Per tant, el peix no se sofregeix, Javi, es fa bullir. No, no. Ah, chico. El que se sofregeix és la llet amb el pebre vermell. Molt bé, molt bé. I si tens una galera o dos crancs, també ho pots haver sofregit, que pagues dues voltes. Escolta, i que ha de bullir... Normalment s'ha bullit. Mentre bulli el peix,
amb una altra cassola de banda, plana, més plana, enrosseixes l'arròs amb 4 o 5 grans d'all, o fideus, no fideuà, perquè això no porta res, només el caldo. La fideuà és un invent d'Alican, de les carres valencianes,
Ells hi posen set, hi posen de tot. No en tot aquí, no. Fideus directament. Molt bé. Fideus o arroz. Sí. Quan està enrossit i el peix ha bullit, poses la tapa a la cassola del peix i aboces directament al caldo. Molt bé. I xup-xup. Arroz o fideus. Escolta, i quant de temps... M'ha faltat preguntar-te quant de temps ha d'estar bullint el peix. Bé, doncs uns 20 minuts, 25, un mes, no. Molt bé. I...
Després això s'acompanya, el peix bullit s'acompanya amb un alioli negat, fas una miqueta d'alioli, i ja fas un casso de caldo, i tires el llit, i després això el tires per damunt del peix. Com que cada dia no menjar, per donar-li una altra variació, fes el que es diu una balandre.
Hi ha dos tipus de malandre. Una que és cuita i una que és crua.
Javi, ho hem de deixar aquí, que és que se'ns ha tirat el temps a sobre. Per cert, que el Javi Baciana el trobareu al restaurant Balandra. No, no, no. No, ja no? No. Ah, xico. Jo no soc el Javi Baciana de Balandra, jo soc el Javi Baciana del Xaloc, que està tancat. Ai, del Xaloc, és veritat, Javi, perdona, perdona. Bueno, hem acabat, així acabem el programa, fem-ne aquest bullit de peix. Moltes gràcies, Javi Baciana, una abraçada forta. Molt bé.
Molt bé, adéu, adéu. Adéu, adéu, adéu. Arriba en el Setolàs, les notícies més destacades de la jornada. Són les 11. Bon dia, són les 11.