La veu de Tarragona, camí cap als 40. 4, 3, 2, 1. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona. Secret, secret, love within us.
Què tal? Benvinguts. Obrim la veu d'avui, dimecres ja, coador de la setmana, avui dia 12, i seguim comptant els membres de l'equip que s'incorporen i els que us se'n baixa, eh? Perquè també estem amb el temps, amb aquestes temperatures fredes ja, fredes de nit i càlides de dia, eh? És a dir, que al migdia fa calor i al matí fa fred. I per tant, això, doncs, anem perdent les veus, els constipats. Abriu Rius, bon dia, benvinguda. Bon dia, gràcies. Ja tens veu, no? Sí, però semblem cebes, que ens anem traient capes durant el dia. Sí, sí.
D'aquí no estem a farà calor, eh? Núria Cartanyà, bon dia. Hola, hola. Veus tu amb jarcell de llana i amb mania curta. Com voleu aguantar així? Que fora fa fred i arribes aquí dins a la ràdio i fa un calor. Microclima, no? Per això concentrem els virus, les bactèries i tot. Jo resistim a Pep, de moment. Sí, aguantem, de moment, deixem tocar fusta. Mira, al Miguel González envia molts records perquè ha caigut com tu ahir, eh? O abans d'ahir. Per tant, que recuperi, eh? Que recuperi la veu i que pugui tornar ben aviat.
Cuideu-vos, tapeu-vos, no tapeu gaire, perquè el migdia fa calor. Capes, capes. Mira, ja que parlem d'això, parlarem d'aquí una estona de medicina, dels 50 anys de l'Hospital Docent i Universitari de Santa Tecla, perquè es feia un acte d'on fa grans dies al seminari per commemorar aquella famèria. Sentirem alguna de les veus dels que van començar?
I d'aquí una estona en parlarem amb el director general de la xarxa Santa Tecla, el doctor Joan Mariat Serà, que ja el tenim aquí. De seguida el podrem saludar i podrem parlar dels orígens de l'hospital i també de la universitat, dels estudis universitaris de medicina, perquè va lligat tot. Avui ho explicarem d'aquí una estona. Però farem més coses.
Ens casarem, no? Potser? Avril o què? En qui? No ho sé. Em sembla que l'única cosa que no ens proporcionen és la parella, però tota la resta ho trobareu a la fira. A la fira vaig per tu. Aneu a la fira i a la fira potser us animeu encara que no tingueu parella, si ja teniu tota la resta. Si teniu tot l'altre fet... Ja és molt, ja és molt. Així t'estalvies les discussions...
Després. Clar. Dius, jo ja està tot així. Busco un òvio que es vulgui casar així. Amb això. Amb això. Ma filla sempre diu que es casarà amb un gat. Ah, molt bé. Doncs també què farà? Que virà moltes llats i així no tindrà problemes. Doncs ja ho sabeu, parlem d'aquesta fira boig per tu, que arriba el dissabte a casa Joan Miret i farem tertúlia, eh? Em sembla que vindrà molta gent a partir de dues quarts de dues.
a banda de la Judit Santís i la Raquel Pizarro, també responsables d'establiments que en prendran part aquest dissabte. Teniu un cap de setmana moltíssima activitat, perquè al fons de la Rambla, al Coló Mediterrani, ahir parlàvem també d'aquesta primera filla de Marí de Tarragona, que també estarà molt bé, que teniu un cap de setmana amb un altre país d'activitats. Què més farem?
Doncs hi ha la quarta edició de la llançadora Becas per emprendre, que la llença autoocupació, i busquen participants a Tarragona. I en parlarem amb el David Gispert, el responsable d'aquesta edició, i el consultor de creació d'empreses, i amb el Josep Alonso, que ja és alumne actual de la llançadora a Tarragona.
Joves, amb una franja d'edat, que tinguin ment emprenedora, crec que a partir dels 19, o 18 anys? Sí, entre 18 i 29. Doncs si teniu idees emprenedores, penseu que és un any de formació per polir la vostra idea i, a més a més, d'autoocupació. Per tant, també us pagaran un sou. Això busquen nois i noies de Tarragona, Barcelona i Girona. Però a Tarragona teniu l'oportunitat de participar-hi. A partir del gener comença. Està molt bé.
I després arriba una nova edició del podcast 1886 Història d'Unescut, aquest podcast del Nàstic, on descobrirem els seus orígens al Cafè del Centro, situat al número 56 de l'actual Rambla Nova, i coneixerem com es van formar els primers presidents del club. Molt bé.
En temps cultural, entre altres coses, perquè ara estàvem repassant l'agenda d'activitats i possiblement inclourem algun altre tema, però el tema central avui serà per parlar del TEDxWomen, que és, sabeu, les xarles TEDx, la versió femenina, amb una edició que porta a Tarragona veus femenines molt potents i molt populars, també. Mira, l'Anna Gómez, sense anar més lluny, de Dignitat de les Vies, per exemple, n'és una. També la Clàudia Vinyals,
que parlarà sobre sexualitat i tema social, i moltes altres. Vull dir que TEDx, les xerrades TEDx en clau femenina, no només parlen d'emprenedoria, sinó també de moltes altres qüestions. En parlarem també amb responsables de l'organització. I tancarem amb l'espai de cuina... On anem avui? Calla, calla, que no me'n recordo.
El petit tàrraco pot ser. El petit tàrraco. Sí, sí, el petit tàrraco. Esteu segurs? Sí. Comprova-m'ho, comprova-m'ho. Jo diria que sí. Comprova-m'ho a l'ordinador. Jo sé que parlem amb la cuinera, que és l'Helena. Mira, m'ha quedat el nom d'Helena.
Doncs no patiu que parlarem de cuina a la recta final del programa. Amb l'Helena. Segur, eh? Amb l'Helena. Parlarem de cuina segur a la recta final del programa amb aquesta recomanació que us fem cada dia d'algun plat, de poder elaborar un plat d'alpatitàrrec. L'Helena d'alpatitàrrec que ens parlarà d'un plat senzill per poder fer cas a vosaltres.
Abril, Núria, gràcies. Fins ara. Fins ara. I amb tot aquí que fa possible el programa, Lluís Comassa, l'has vist de so, Mauro i Fernanda, realitació audiovisual, Joan Andreu Pérez de la producció, Javier Gisperi, que us parla, Josep Sunyer, i avui començant amb la primera veu del dia, que ens parla de l'art de la poesia, és la filòloga Carme Mas. Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
Sovint ens trobem persones que rufen el nas davant un llibre de poesia. Uf, no m'agrada, no l'entenc, diuen. I podríem respondre amb un conegut eslògan publicitari. És que no l'està estat prou. El poeta escriu poesia per expressar sentiments, pensaments, històries, emocions, vivències, que transmet amb la paraula...
una paraula que juga amb el so, el ritme i les pauses. Llegir poesia és, de fet, rellegir, interpretar en clau personal allò que el poeta ha expressat en els seus versos, mètricament perfectes o en vers lliure.
No demano començar a llegir la magnífica Divina Comèdia del Dant, una meravella, per cert, o els emotius sonets de Shakespeare, d'una vigència extraordinària, o el Naví, de Josep Carné, molt recomanable tanmateix. Un llibre de poesia ens permet triar, començant llegint un poema llarg, com el poema inacabat de Gabriel Ferreter, un poema d'extensió mitjana,
com Desmai sobre l'herba del Gatxirinats, un poema curt, com Naufragi, d'Àlex Susana, o un poema curtíssim, com Colom a la finestra de Barcelona, de Marta Pessarrodona. Escolteu. Tenia exactament els teus ulls. Què volies dir-me? El primer cop d'ull ens pot semblar molt senzill, com una botada.
però endinsem-nos-hi. La poeta dialoga amb l'ocell de qui li colpeix la seva mirada, els seus ulls. Ulls de qui? No ho sabem, però són d'algú. La figura del Colom ens transporta la representació clàssica de l'ànima i per mostra ben recent, el final de l'esplèndid vídeo de la cançó Fergain de Rosalia.
Què volies dir-me? interroga la poeta. Potser una conversa inacabada? Rellegim el poema i fem lo nostre. Ara ja comença a interpel·lar-nos. Els ulls del colom poden ser els de l'àvia o de l'avi, de qui no ens vam poder acomiadar. Del pare o la mare amb tantes coses encara per parlar. Del fill o la filla que enyores cada dia.
de l'amic o l'amiga que ens van deixar massa aviat. Emocions, records, sentiments, recances... Tot llegint i rellegint un poema d'una línia que semblava intrascendent. Animeu-vos a llegir. Que no us faci por la poesia.
Obramat.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
La veu de Tarragona. La teva veu.
I parlant, com us dèiem, d'aquest aniversari, ja ha començat a fer-se amb un acte al seminari la setmana anterior de l'Hospital Universitari Santa Tecla, 50 anys com a hospital docent universitari. Va ser l'any 75, 1975, quan l'hospital a la Rambla Vella va ser el primer conjunt de la demarcació a formar especialistes de la Universitat de Barcelona.
Fins aleshores formaven els alumnes gairebé de manera exclusiva a l'Hospital Clínic. Ara en parlem també d'aquell model de llavors. I gràcies a un acord a tres bandes, entre els dos hospitals i la Universitat de Barcelona, amb el suport del Col·legi de Metges, es va fer una primera generació de metges i metgesses que van tenir l'oportunitat de formar-se aquí, a Santa Tecla, a Tarragona, fins i tot, a banda que el sistema MIR s'implantés al conjunt de l'Estat. Per tant, també van ser pioners. Ara en parlarem també d'una escola d'infermeria, fins i tot, que va tindre la Tecla d'uns anys anteriors
I això va significar, doncs, al cap d'uns anys, també, doncs, que la mansala, podem dir així, doncs, de la instal·lació dels estudis complets de Medicina a les nostres comarques i també de l'extensió de la mateixa Universitat de Barcelona que després crearia, doncs, la Universitat Rovira i Virgili l'any 1991. És història i avui en parlem.
amb el director general de les xarxes de tecla, el doctor Joan Mariat Serà. Joan Mariat Serà, molt bon dia. Hola, molt bon dia. He dit unes quantes coses aquí, perquè hi ha molta història. I parlàvem fora del micròfon de l'escola d'infermeria que va tenir també la tecla, no?
De fet, els hospitals i la docència sempre han anat, des de la història, des dels grecs, sempre hi havia que la formació d'un sanitari estava dins i tocant l'assistència, no es podia fer només amb els llibres, això ha sigut sempre.
Comença, amb els anys es comença a anar organitzant i fent per segments, i una cosa important que va haver-hi en un canvi molt important era donar relleu i donar rellevància a el que serien les cures, que és la infermeria, que abans no existia.
D'aquest moviment que donava ofici i formació acadèmica a les cures i a l'enfermeria, comença els estudis. I els estudis, lògicament, qui els donava la competència i el coneixement era la universitat. I aquí a Tarragona no n'hi havia. I llavors la universitat que donava aquest reconeixement, el pla d'estudis i fer els exàmens, era la Universitat de Barcelona amb l'Hospital Clínic.
Això va començar l'any 54, per tant, en aquest moment fa 70, més de 75 anys, 77. I fa 75, per dir el nombre rodó, que comença una relació acadèmica, de formació, entre Barcelona, la Universitat de Barcelona, també era l'única que hi havia,
i l'Hospital Clínic, que era el seu hospital, i l'Hospital de Santa Tecla, que també era l'únic provincial i de la Diputació. Llavors, tot això va generant, durant 25 anys, va generant un estat de confiança, perquè eren els professors del Clínic que venien aquí a fer els exàmens i signaven les notes, i per tant, 25 anys de relació, pujada i baixada i de donar títols d'allò i de formació, és els que van generant aquest nivell de confiança entre el Clínic i l'Hospital de Santa Tecla.
Anem a sentir algun dels testimonis que ja hi eren, eh? Ara fa 50 anys, que van ser els que van venir aquí. Anem a sentir-los, però vam projectar un vídeo el dia del seminari. Anem a sentir què deien i ho comentem. Però al començament era una extensió de Barcelona. I aquí van fer 3 anys. El primer i següent és la medicina. Vaig acabar la carrera, et vaig presentar al MIR, i aleshores vaig anar a fer l'especialitat a l'Hospital del Mar.
a Barcelona. I ahir vaig estar cinc anys. I quan vaig acabar, jo volia tornar a Tarragona. Doncs vinc aquí, vinc a demanar si hi veia feia, i va coincidir que hi havia un company, que és el doctor Bové, que s'anava als Estats Units a fer la tesis. I aleshores m'aven oferir sis mesos en substitució. I des d'aleshores han passat 34 anys.
El meu mestre directe era el doctor Baltasar Guillaumet. Em va sorprendre d'ell, per exemple, que no tolerava que anéssim amb texans. Jo recordo encara el Baltasar Guillaumet quan em va ensenyar a posar la primera via subclàvia, és a dir, punxar per aquí i entrar a la vena subclàvia, no? Ho vaig encertar la primera, deu ser allò del principiat, no? I a partir d'aquí moltíssimes coses vaig aprendre aquí en aquesta casa.
Era duro, porque piensa que para las urgencias habíamos dos médicos. Dos médicos para todo. Y las guardias eran una mica futuras, porque, claro, era entre dos. Que uno tenía que hacer toda la patología de tratamiento médico, pulmonías, comas diabéticos, o sea, todo lo que no se cortaba, y todo lo que se cortaba...
Lo hacía el otro residente.
Veus moltíssima més patologia, per dir-ho d'alguna manera, perquè us comparem, com en Joan XXIII, les traumes, a part de l'ortopèdia, els traumatismes eren molt més importants que el que venia aquí. Però, per altra banda, aquí t'hi posaves més ràpid a fer coses, a treballar aquí. Poder és l'avantatge dels centres més petits comparats amb els grans, que hi ha un molt de nivells de residents que necessiten fer la sabafenya amb un nivell determinat, no d'entrada, per dir-ho d'alguna manera.
Aquí es veu moltíssima patologia. Jo he vist malalts, o sigui, malalties per un tu. O sigui, això d'aquest és que anar a Barcelona per veure coses espectaculars. He vist més coses d'aquí que a Barcelona. Però era allò d'espavir el cafà torero, saps? Perquè aquí estàvem com el Gary Cooper, saps, allò solant del peligro.
¿Y la ilusión con lo que hacíamos todo esto?
I il·lusión, compañerismo, ¿no? O sea, era muy importante cómo nos ayudábamos unos a los otros, ¿no? Quan jo vaig començar, dones traumatòlegas pràcticament no n'hi havia. I només arribar ja me van dir, no sé com t'ho has fet per aconseguir aquesta plaça. Ja va ser la entrada de comentari. Després, quan passaves visita, el malalt te deia, i ara, que no vindrà a visitar-me el doctor? Això era superhabitual.
Hoy en día me considero todavía teclero de la tecla. Estuve aquí doce años. Llevo en Reus veinticinco. Ya estoy jubilado. Pero sigo considerándome teclero. Que si tornes a 20 de Tarragona, vendes a la tecla.
Ha suposat tota la meva vida de treball. Jo m'he trobat bé aquí. I jo no m'he vist amb necessitat de buscar feina en un altre lloc. A part que és la meva ciutat, m'hi trobava bé. Home, ha significat que una part de la meva biografia
molt important i segurament que encara que arribi a d'Alzheimer ho continuaré d'alguna manera recordant, no sé si així objectivament o emocionalment, emocionalment segur.
testimonis d'aquella època. Molt bona gent, molt bona gent. Bona gent. La bona gent de la tecla. Cadí Cúpera, també. Bueno, però que... Té més valor, al revés, que ha dit, que l'interpreteixis aquesta, però té més valor que, diem-ne, fins a les 5 de la tarda, que és ara la jornada ordinària d'un...
hi havia un equip. Aquest és el canvi. Aquesta és la importància. Evidentment, a partir d'una hora queden els que estan de guàrdia i, si necessiten res, avisen amb altres professionals. Però que era un equip. I aquest canvi profund que es produeix en aquests anys de deixar de ser persones individuals i que és allò de cada maestrillo, i cada metge també, això desapareix.
i desapareix que la medicina passa a ser una feina d'equip. I dins d'aquesta feina d'equip passa que s'hi ha de sumar no només l'assistència, sinó l'assistència, l'atenció, la formació i la docència. Tot això forma part del treball en equip. Aquest és el canvi brutal que es produeix en aquests anys a tot Europa i que es transpua als hospitals que volen ser hospitals
Moderns hi ha llavors, no?, que la gran reordenació hospitalària. Que venien dels hospitals en bona part militars, eh?, que jo me'n recordo. Les úniques organitzacions que hi havia eren les militars, les organitzacions benèfiques, Tegla.
que 850 anys d'història, poca broma, i només passa 850 anys fent de tot, perquè ha passat pestes, epidèmies, guerres, invasions, tot, i sempre ha anat donant la mateixa resposta, atendre les persones. A partir d'aquesta situació general comença un moviment...
que hi havia en els hospitals docents universitaris i hi havia en els hospitals militars, que és que s'ha d'atendre tota la ciutadania. I a partir d'aquest moment aquests centres, que només se tenien la beneficència i la resta de la gent se tenia que buscar la vida, aquests centres comencen a reordenar-se fent equips, el que he dit abans, equips humans, treballen equip per poder fer això, atendre a tota la població.
Evidentment, al cap dels anys, els hospitals militares desapareixen, perquè només atenien el seu col·lectiu, però ho atenien d'aquesta manera ordenada, i queden els hospitals docents universitaris, perquè eren al mateix temps que el catedràtic tenia la càtedra i donava la docència i formava els seus adjunts. Aquell mateix equip era l'equip que donava l'assistència. Aquest model és el que s'importa.
I el model que serveix d'exemple després per crear la Universitat Rovira i Vigili i la Facultat de Medicina, és a dir, per néixer aquí, l'Ambrio és aquí, no? Sí, jo crec que hi ha dos, o sigui, aquest moviment que és, diguem-ne, de prestar, per tindre el segell de qualitat i fer-ho bé, com ara diríem en un altre entorn a ISO, no?, s'hauria de reformar tot en dues coses.
una estructural, tenies que deixar de ser sales generals i coses que havien sigut en el segle XVIII i el segle XIX, a tindre una estructura de quiròfans que siguessin de qualitat, nous aparells que neix la radiologia, nous aparells de laboratori, i tot aquest canvi estructural, que és físic, la caixa, i les eines, s'ha d'acompanyar en una organització professional, que és la que acabo d'explicar a equip de totes les especialitats.
Aquestes dues coses fan que ja sigui possible acreditar-lo com a docent. I un cop ja que l'Hospital de Santa Tecla passa aquest filtre d'acreditació de coneixement i d'organització i d'espais, llavors és quan l'Hospital Clínic diu, si ja pot ser-ho, per què jo que ja no arribo pots començar a fer docència de pregrau, que és els metges.
Fins a sisè de medicina, i sobretot comencen pel que era més necessari en aquella època, que eren les pràctiques, que l'alumne sortís després de tenir el títol, havent fet pràctica de medicina, havent tocat malalt, havent estat, havent tenint coneixement. I s'inventa el sisè curs, que és el curs rotatori. I aquest curs rotatori és només pràctiques, ja no hi ha assignatures. I aquest és el que ells necessiten més d'escampar per altres hospitals docents perquè puguin fer aquestes pràctiques.
Llavors, la primera arrencada del primer curs 75-76, amb aquest conveni i amb aquesta acreditació, és aquest curs rotatori. A partir d'aquí dius, home, si fas el rotatori, per què no comences a fer el pregrau, que això només se necessita unes aules i un d'allò, i com que ja hi havia unes aules on se formava l'enfermeria i tot plegat, dius, home, doncs arrenqueu.
I és el següent any, el 76-77, que comencen els alumnes de primer, després de segon, després de tercer, i això va apetar que hi hagi una facultat de medicina aquí. Però depenia de Barcelona, lògicament, com no hi havia una altra.
També, paral·lelament amb això, com ho he comentat abans, i surt amb algun d'aquells exemples, també és l'any d'allò, Madrid diu, estem fent, això és Madrid ara, estem fent el sistema de metges interresidents per a tot l'estat espanyol,
Si ets docent, jo t'hi poso la llista per fer... I a partir d'aquí et poso la llista. I quan és el primer any que concursen els metges interresidents d'especialitats, doncs allí hi ha la llista. I aquests quatre que surten a la foto són tres. El quart és estudiant. Els altres tres van fer l'especialitat. Una de trauma, l'altra de medicina, l'altra de cirurgia... Aquests eren concurs nacional també, però perquè ets docent.
Si sumes que ets docent, que fas un concurs nacional i que tens tot el pregrau i que a Tarragona ja tenia alguna altra extensió universitària, hi ha un moviment ciutadà de Tarragoni, l'Ajuntament, els col·legis professionals de dir, home, recuperem que a Tarragona tingui universitat.
Aquest era un moviment que Catalunya estava ja, estem pensant l'any 75, l'any 75 era el final del franquisme, hi havia prefinal del franquisme una pressió ciutadana i una pressió estudiantil molt potent, no només aquí.
I quan tot això emergeix, la decisió que pren la Generalitat és simultàniament fer-ne tres, Girona, Lleida i Tarragona. I la de Tarragona és quan se crea l'Univers Vigílic, que el que passa és que agafa i subroga totes aquestes facultats que ja estaven instal·lades aquí, depenien de Barcelona i passen a aprendre de la nova universitat.
Teníeu, per tant, aules i tot, eh? Aules i tot, eh? Allà a la Rambla Pé. Sí, sí, sí. M'ha cridat l'atenció el que deia un dels testimonis dels taxans, que ho deia el doctor Guillaumet, eh? Bé, el Baltasar Guillaumet, que és un metge extraordinari, en aquest moment de canvi,
I quan vols organitzar-lo és quan això és atractiu per grans professionals. I n'hi havia tres que es vien d'aquí que es van anar a formar als Estats Units. I van estar als Estats Units fent tota l'especialitat, perquè aquí feia feina rai per tindre. Era el model, als Estats Units era el model. Sí, el que després es va implementar aquí era el model, metges de residents als Estats Units.
I tres, un d'ells i l'altra tarda aquí a Jaumec, l'altre Juanjo Guardiola, que el seu pare havia sigut director de l'hospital durant molts anys, i el ladron Bercebal, recordo aquests tres i em sembla que eren quatre. I aquests, com que eren d'aquí i sabia pel Guardiola que això es anava a organitzar i fer el que ha explicat, van dir, home, doncs seria el moment de tornar a Tarragona.
I llavors, al tornar aquí, se'ls demana, si volguéssim vosaltres organitzar això i fer un plantejament de com s'hauria de organitzar amb presència física, serveis organitzats i tal, i ho fan aquests, i ho fa sobretot liderar pel Juanjo Guardiola, i a partir d'aquí són la documentació que s'envia per l'acreditació, el que aquests dos transporten aquí del que havien fet ells als Estats Units. I la visió de llavors del metge americà,
Era uniformat, perquè ens entenguem. Immaculat. Immaculat. I llavors, clar, aquí, del moment estudiantil aquest que explico, deia, escolta, heu de vindre... Tu ets el metge, i com que ets el metge, que se t'identifiqui, has de vindre arreglat. Res de portar espardenyes, res de portar bandes, res de portar texans.
Era una anècdota com una altra qualsevol, perquè tothom feia el que volia. Però és fruit d'això, i s'ha d'agrair al ladrón, que va estar molts anys, al guardiola, tots aquests, perquè van ser els que van copiar allò, ho van portar aquí i van dir, això s'hauria de fer així.
I quan fas el pla funcional que en deien que era com s'hauria d'organitzar tot això d'aquesta manera i d'on venien els orígens i les fonts de fer-ho així, lògicament va ser tota la documentació que va aconseguir l'acreditació d'ocelles.
Després vindria Joan XXIII, eh? Sí, però molt molts pocs anys. Després, el que era la seguretat social... Però penseu que en aquell moment encara no hi havia la llei de sanitat, que la fa, malauradament, l'Ernest Lluc, el ministre Lluc, que el van assassinar, però és la llei de sanitat, demà és fins al 87, 87-88, i, per tant, tot això és anterior, estem parlant del 75.
I és la llei general de sanitat el que dona aquesta universalitat a tot. I de camí la Seguritat Social va organitzant centres, residències sanitàries, li deien, residència sanitària Francisco Franco era la Vall d'Hebró, i aquests centres només atenien a los trabajadores por cuenta ajena. La Seguridad Social, que era l'assegurança de la gent contractada,
Pels seus assegurats, no els accidents de treball, que eren les patronats d'accidents de treball, però els treballadors per quanta gent.
diem-ne que allò, la cartilla, que feien una cartilla, doncs aquells tenien dret a l'assistència sanitària als seus centres. Tota la gent, evidentment benèfica, que no tenia un contracte laboral, no estava atesa, tenia d'anar a la beneficència. L'Hospital de Sant de Tecla, històric, com sempre. Totes les persones, totes aquelles carteres que no hi eren com salut mental, no estava en la cartera de Ciutat Social i, per tant, el salut mental no existeix. Seguia sent benèfic.
i, a més d'aquest... En el fons es comportava del moment com una, diguem-ne, una assegurança, com si vas al RAC i et puntes al RAC i estàs apuntat de tot segure any, i si no, no, potser aquí era una assegurança del treballador per comenta gent. Quan agafes un país com Catalunya,
on el nivell d'autònoms, on el nivell del pagès, on el nivell de qualsevol que no era treballador per quanta gent o professionals liberals, tots aquells no estaven atesos, no tenien l'assegurança. I el lloc de l'estat espanyol on la Seguritat Social va invertir menys va ser Catalunya.
Quan hi ha els traspassos de competències i es fa la llei de l'universalitat i es diu a veure què és el que hi ha i què tenim, a l'estat espanyol el 70% dels llits instal·lats eren de la seguretat social aquesta.
I a Catalunya era tot al revés. Només hi havia un 30% dels llits instal·lats que eren inversió de la seguretat social. La resta de la capacitat instal·lada era de les universitats, de la beneficència, dels municipals, de les diputacions. Heu dit abans que muntar un hospital no és fàcil i hem de portar maquinària, quiròfans... Quina és la primera màquina que...
que veieu que hi ha un canvi de paradigma i que es permet fer coses que fins llavors no podíeu. No n'hi ha una. Jo crec que hi ha tres grans coses necessàries per a l'evolució de la medicina. Una és la radiologia. Evidentment, la radiologia ja començava, hi havia això, però, bueno, unes instal·lacions de radiologia ad hoc era, evidentment, avui seria impensable, però llavors eren molt precàries. L'altre, el laboratori, que també avui seria impensable, però llavors un laboratori...
diem-ne com el for, no?, el ben organitzat, amb totes les tres línies, sang, química i bacteriologia, doncs calia. I un altre important era també les noves tècniques quirúrgiques, des dels quiròfans amb fluxo laminar per evitar les...
les infeccions, recordo, ho he vist en fotos, jo no ho he viscut mai, però me n'explica a nivell de fotos divertides dels quiròfans, el clínic, i el clínic també, tot arreu, on la finestra estava tota oberta, i hi havia gent fumant. Les instal·lacions quirúrgiques del segle, no passat, sinó l'anterior, eren això. Per tant, tot el que el quiròfon atjengués, totes les noves normatives i regles d'esterilitat, l'esterilitat.
És a dir, que abans hi havia moltes malalties o patologies amb les quals la gent es moria. I que ara no, no es moren. És a dir, un trencament de maluc abans era morir, pràcticament, no? Sí, de fet, en trauma, una de les coses més... Hi hauria una mena d'acció més d'aquestos de cultura popular,
de la gent que diu, no sé què, deus a l'avi, no sé què, no, i a l'avi que s'ha caigut, que moltes de les finals de vida de la gent gran era la caiguda i es trencava el món. Llavors se li feia tractament conservador, no hi havia la capacitat de posar una proteïna, i el tractament conservador sangnava, i era una persona gran, sangnant, però molt conservador que el facis, doncs acabava fent, era el seu procés de final de vida.
Era una de les causes de mort que provocava la mort en la gent gran, més habitual, era el maluc. El maluc, el fèmur, el coll del fèmur, és una anomalia de la raça humana. Perquè la raça humana ve dels monos. I com que era d'allí, nosaltres hauríem d'anar a quatre potes.
I el fet d'anar quatre potes i anar dues ha fet que el gir d'estar en dues hi ha un coll, que és el coll del fèmur, que està molt poc vascularitzat perquè no estava pensat per fer això, no s'ha adaptat i és molt fràgil. I conforme a base dels anys està fràgil que és molt fàcil de trencar.
crec que era dimarts que moria la dona més gran de Catalunya amb 112 anys. Sí, sí. Angelina Torres. És a dir, ara estem a l'altre extrem, no? És a dir, ara vivim molt. Catalunya té, en aquest moment, 3.050 aproximadament persones de més de 100 anys, en aquest moment. I, en 10 anys, aquests 3.000 passaran a 10, 15, 20.000.
L'esperança de vida és un èxit, és un èxit de tot això que estem dient, perquè la medicina reparadora, que és quan t'has fet mal curar-te, no és el que arriba amb això. El que arriba amb això és la medicina, la salut en general, que hi ha medicina, hi ha dietètica, hi ha activitat física, hi ha evitar fumar, evitar tota una sèrie de coses, tot això...
fa que la gent emmalteixi menys o més tard. I la preventiva, prevenir el càncer, detectar-lo a temps, poder-lo tractar... Tot el que és la prevenció, tant la prevenció de malalties com la prevenció des de l'àmbit d'estils de vida saludable, fa que avui la malaltia...
va sent cada cop més llarg. I el gran repte de país que tenim és l'envelliment. És un repte de país molt important perquè aquella persona que era diabètica i als 60 anys se moria perquè estava no ben portada, perquè la insulina és allò, aquesta persona avui ben portada i portant un sensor aquí sota la pell que li regula la insulina pràcticament té un comportament com una persona normal i arribarà 20-30 anys més seguirà sent diabètic.
Què és el més revolucionari que creu que veurem des del punt de vista mèdic? Perquè es parla de fer transplantaments ja amb impressió en 3D i coses d'aquestes. Sí, però... I la intel·ligència artificial. Exacte. Que l'excel·lència de la medicina... O sigui, nosaltres sempre dividim les necessitats... Ara parlem d'assistència, eh? Si parlo només d'assistència, la norma és que es subclassifica...
la intensitat d'un recurs i complexitat en tres nivells, ja fa molts anys, tres. Un que li diem el tercerisme, que són aquelles coses, afortunadament que n'hi ha poques, i com que n'hi ha poques i són molt complexes, van en centres de molts referències i se concentren totes allà perquè no tothom pot fer de tot.
La segona és la referència. El tercerisme no arriba al 10% de l'assistència, no arriba. I segons quin tipus de tercerisme es queden els 5. Si vas enxamplant una mica de transplantaments avui que ja estan molt estandarditzats, com el ronyó i tal, te pots arribar fins entre quasi el 15%. La referència està entre el 60% i el 80%.
Per tant, un hospital constant de tecla, com Joan XXIII, que no és un comarcal, resol pràcticament el 80% de les necessitats. I tens per sota aquells que ja estan molt més dispersos, que no tenen aquest volum de totes les especialitats, i que deriven, i què fem tots? El de bàsic deriva el de referència, el de referència, quan és aquest, deriva l'altre. Però, quan parlem d'aquestes coses que són molt mediàtiques, que no sé què, el por, tot això estem parlant d'aquell percentatge tan petit d'allí dalt.
La gran revolució de la medicina que ha anat fent durant tots aquests anys, revolució, és els nous fàrmacs, els nous medicaments. Tots els nous medicaments, que ja no són medicaments amb química, sinó la majoria són immunitaris, gràcies a l'evolució i a la revolució de la bioengineiria genètica.
El que ja serà el gran canvi brutal del d'allò és el tractament mèdic. El segon, ja no parlo de la prevenció, que amb vacunes, etcètera, etcètera, que és el que també farà, fa que no hi hagi aquesta incidència tan gran. I dins del món hospitalari-hospitalari juguem dues coses. Una, la intel·ligència artificial.
que ha de facilitar molt i resoldre molt i aportar molta més connectivitat entre tots aquests recursos que estic dient, perquè es connecten sols ja. I abans era el telèfon, això es connecta tot sol. La intel·ligència artificial i, per altra banda, la robòtica.
La robòtica està fent que cada cop més, moltes de les intervencions complexes, doncs ja hi ha el triangle entre la imatge tridimensional, aquesta que expliques, però no hi ha la de per coses rares, no, no, no, la del TAC, la de la RESO, la d'allò, integrades a aquesta informació amb un protocol i un procediment que és ad hoc d'aquesta persona, però ja li has dit exactament com és perquè surt de la imatge.
I un robot amb aquest protocol, que és, no sé, ahir sortia per la tele que la nova Nissan, el successor de la Nissan de Llonses, i els grans robots que tenen perquè cobren una nova línia. Estan tots els robots allà a veure com treballen i que ja han substituït a no sé quants treballadors perquè hi ha les soldadures que feien les persones i els fan també aquests robots. Doncs en cirurgia passa el mateix.
la implantació de la robòtica està donant molta més excel·lència, molta més garantia i molta més facilitat i seguretat per la cirurgia.
però la mà del cirurgià sempre hi haurà de ser. Això està claríssim. I l'espartesa i la... La mà, la indicació, el seguiment i qualsevol incidència. O sigui, una cosa no treu l'altra. És com dir que jo anava amb un cotxe com els que surten a començament i l'altre, i que els conductors ja estan allà. El que passa és que té un cotxe que va més bé, que és més segur, que funciona més bé i que té més seguretat. Doctor Serra, gràcies per acompanyar-nos. Jo, Mariet Serra, 50 anys de la tecla i per 50 més. Moltes gràcies. Ens veiem.
La teva veu, la veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Pensando ya en Marbella, ya te digo, semana larga nos dará tiempo a coger buenas sensaciones entrenando y a partir de ahí no queda otra que ganar.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, toca treballar més, assimilar els conceptes que vol Cristóbal Parraló i guanyar el partit d'aquest cap de setmana davant del Mar Vella. Diumenge 16 de novembre, un quart de 3 de la tarda, viurem el partit de la jornada 12 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i el Mar Vella Futbol Club.
Com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
Ens preocupa en la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Telecultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Telecultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Fans de Tarragona amb Sílvia García de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Jo us hem avistat que el cap de setmana hi ha moltíssima activitat a la ciutat i una d'elles el dissabte, aquest proper dissabte, que arribarà al món de les bodes, a la Casa Joan Miret, dissabte, amb un esbradiment, ja n'hem parlat en alguna ocasió, però parlem del boig per tu i avui, a més a més, amb l'estudi ple de convidades que ens en parlaran, d'aquesta associació de comerciants de la Vieté, amb la seva presidenta Raquel Bizarro. Raquel, que tal, bon dia, benvinguda. Hola.
Hola, bon dia. També la gerent Judit Santís, bon dia. Hola, bon dia. Heu vingut molt ben acompanyades, eh? Anem saludant. Mira, comencem per aquí. La Jordina Cosidor, de La Saleta, què tal? Bon dia. Bon dia. L'Alicia Velasco, d'Elis Weddings. Elisa, què tal? Hola, bon dia. La Raquel Padilla, d'Ateli Herbolas. Hola, bon dia. Bon dia, Raquel. I la Kènia, de Soho She Food, què tal? Bon dia. A més, està fent un vídeo aquí en directe, vull dir que s'ho t'hem de fer per les xarxes socials.
Abans fèiem broma, dèiem que ho tindreu tot per fer el casament, només us caldrà la parella, eh? És a dir, que podeu venir, encara que no tigueu parella, no? Prepareu tot i després ja buscareu la parella, si convé, no? És això, eh? Hi haurà de tot. A Joan Miret, a dissabte, què m'ho explica? Doncs sí, és aquest dissabte, el 15 de novembre, a la casa Joan Miret, de la Rambla Nova. Allà serà una jornada complerta, una jornada d'experiència,
que durarà des de les 12 del migdia fins a les 7 de la tarda. Allà tindreu tots els expositors, proveïdors de tots els sectors nupcials, showrooms, tallers, vins, tastets, música... O sigui, tota aquesta jornada que és sencera per gaudir tot el dia.
Què és això, Judit? Com va de participació? De participació d'expositors, som 25 i s'ha quedat bastanta gent fora. També és veritat que la presidenta, que ella és dels seus actors del món dels nòvios, hi ha fa anys que diu que Tarragona mereixia que tinguéssim un esdeveniment...
com aquest. Ja fa un parell d'anys que ho teníem en ment de fer-ho i aquest any ja ha sigut l'any. Vam parlar amb Casamiret de la idea i enseguida els va encantar i ens ho han ficat superfàcil, amb la qual cosa a l'espai on farem l'esdeveniment també creiem que ja només posant-li una miqueta a cada un del seu toc quedarà superxulo. I a banda, com ha dit la Raquel, durant tot el dia hi ha activitats que això, si veieu les xarxes o la web, veureu
que hi ha com un horari, recomanem que la gent gaudeixi sencera, perquè realment no només és una jornada de showroom, sinó que alhora ho viuràs com si estiguessis en una boda. Llavors, des del matí podràs primer fer un recorregut, després hi haurà una copeta de cava amb uns aperitius, viurem una simulació d'una boda...
després traurem uns arrosis i una fideuà, tot això està inclòs amb l'entrada, que al final el preu és molt simbòlic, perquè el que volíem era diferenciar-nos del que s'està fent fora, i creiem que ho hem aconseguit, ara només falta que vingui gent, que ja en tenim 26 parelles, o sigui, tenim 52...
persones registrades, encara hi ha gent que sabem que ara s'està animant les vendes, i realment estem supercontents perquè aquesta gent està superinteressada en això. Ho volíem fer d'aquesta manera perquè si ho fèiem obert ens feia por que es massifiqués de gent que veia a veure l'esdeveniment, que serà molt xulo, però que no sigui el nostre públic, i nosaltres el que volíem era gent que estigui realment interessada en casar-se.
Si ho feu obert, vindrien a prendre el cava i el pernil, eh? Com el cascola o un casament igual, eh? A veure, tenim s'estiria bizarra, per tant, tenim el tratge de novia. Què més tenim per aquí? Perruqueria... Perruqueria i estètica, sí. I estètica, eh? Que a vegades també t'han d'aconsellar, no? Sí, per preparar la pell, el maquillatge del dia del casament, una mica tot.
que són hores, eh? Són hores, sí, bueno. No es pot anar el mateix dia, anar el dia abans, no? No, clar, el que volem és això, informar de tot el que fem, que pots planificar-te mesos abans, per això, preparar el cabell, la pell, tot, i després un cop allà el que farem també serà qui vulgui provar un pentinat li provarem, qui vulgui provar un maquillatge també, i així veuran com treballem i si els agrada, doncs endavant.
el pentinat, per cert, ha de durar hores. Per tant, aquí una preparació especial. Evidentment, no és un pentinat qualsevol. Tot té lo seu i això necessita una preparació prèvia i això perquè aguanti bé durant el ball i tot el que sigui.
Si no convideu el perroquer o perroquera de boda, llavors ja que els va ser un retoc. Sí, sí. He anat inclús a tallar el cabell a la núvia, eh? En plena boda? Sí. Carai. Sí, això ho fan, això ho fan. A costa del micròfon. Hi ha algunes vegades que sí, que hi ha alguna núvia que vol sempre algun estilista que estigui sempre a la boda. Claro, perquè els retocs, després que sí, canvien a la festa, doncs ara vull canviar el pentinat, el maquillatge, o sigui, això ho fan molt. Sí, sí.
Vosaltres què feu? Som organització de boda. Fem tota l'organització integral o la coordinació de la boda. Volem que les parelles disfrutin del procés i que no s'estressin. Això sembla fàcil però no ho és.
generalment s'estressa més la nòvia que el nòvia normalment sí normalment sí que és veritat que el novi delega una mica més sempre que ho fa quasi tot normalment he tingut casos que ha sigut el novi que és el que més feia però sí, és minoria normalment és la dona aquí mana aquí és la nòvia i vosaltres què feu?
Nosaltres tenim de nubis i de núvies, fem les dues coses, i amb moltes ganes de fer-ho aquí a Tarragona, tota la raó que comentaven que a Tarragona s'ho mereix, i crec que sí, que estem superpreparats per fer això i que surti molt xulo. Hi haurà una petita desfilada, que també és una cosa molt bonica, on la nòvia podrà veure una miqueta els vestits, els trajes, i amb ganes que arribi dissabte.
I cada novi és un bon, i cada casament també. Però hi ha algun estil ara mateix, o depèn de cada casament? Que està tornant, Raquel, a nivell de tratges i de... Perquè el vestit de la novia és molt especial. El del novi és igual d'espacial.
jo que m'encarrego dels nuvis única i exclusivament, doncs sí que ens agrada... Armilla s'esporta encara amb els nuvis? Sí, sí, sí. És un complement pràcticament inevitable i que s'han de ficar perquè les americanes, potser, no duren tot el dia i llavors l'armilla és la que gaudeix tot el dia del que és la cerimònia en el traje del nuvi, el malvestit del nuvi.
Què passa? Que el Nubi sí que és pràcticament l'últim de tot l'entall de possibilitats que n'hi han d'organitzar una boda. Doncs primer és el poest, després el fotògraf, després tal. I quan ja està quasi oblidat, el Nubi és quan ve a agafar-se el traje de Nubi. El fin dia. Sí, bueno, què passa?
que està bé també perquè, a veure, nosaltres el primer que preguntem al novi és on et cases?
quin estil és la cerimònia, la boda, i ens posem en contacte amb la casa on s'ha agafat la núvia al vestit. Per què? Perquè així tot és un engranatge totalment perfecte perquè, imagina't, que es casen a la platja. Ella va tipus Ibizenca.
i ell s'agafa un vestit de nubi, no sé, rococó, la veritat, no queda massa bé. Llavors, totes aquestes coses nosaltres, des de Sastreria Pizarro, tenim en compte perquè tot quedi... La truques amb ella, no? Els truqueu, no? Sí, bueno, mira, una cosa que t'anava a dir, per exemple, a la Raquel i jo, que a més a més ens deiem Raquel, les dues, és una cosa que... Ostres, la competència...
A Tarragona, o sigui, la competència professional sempre és bo. I això, aquest boig per tu, fem la imatge d'això. Nosaltres podem tindre competència professional, però totes les competències professionals sempre són bones. A Tarragona tenim molt d'avantall al sector bodes,
I camem tots. I això es plasma en el boig per tu. No n'hi ha competències, sinó n'hi ha reforços i que la gent que es casi tingui tot el ventall de proveïdors i professionals que a Tarragona tenim i que són de qualitat. I si n'hi ha una vegada que es casa una noia a casa de la Raquel i després el noi per X s'ho agafa
a Sastreira Pizarro, doncs, ostres, pues perfecto, no? Ni ha puesto per tothom. De què vols que comentis? No, no, que jo veig que la gent encara es casa. Home, i tant, jo em vaig casa fa dos anys i la veritat que ho vaig gaudir molt, m'ho vaig preparar tot perquè també em feia il·lusió i jo vaig viure molt bé i em tornaria a casar. De fet, sortegem un lot entre tots els assistents valorat en 2.000 euros, una mica més, però per arrodonir-ho,
Llavors això està molt guai perquè si et cases les despeses van sumant perquè al final t'enredes a fer-ho de tot, ho vols fer superxulo perquè és el teu dia i evidentment si t'estalvies 2.000 euros contractant serveis perquè al final són vals per entre 100, 150, 200, depenent, si contractes algun dels serveis amb algun dels proveïdors que trobaràs doncs està superbé.
Això, entre tots els assistents, a última hora del Boig per tu farem un sorteig, ho farem allà en directe, es donarà el premi. És per casar-se, això, que és 2.000 euros? És a dir, coses de... Sí, cada proveïdor dona...
Un descompte. Té un descompte. Hi ha de tot, eh? I això va molt bé, perquè les bodes normalment la mitja són uns 20.000 euros. Posen una mitja de... Baixet. Sí. O sigui, no, clar, depèn. Estic tirant per lo bajo, depèn de la gent. Però més o menys ara... Un casament val 20.000 euros. Depèn. I 20.000 justet. Depèn. O sigui, al mínim hauria de ser 20.000, més o menys.
Com tant que siguin unes 70 persones, que ara últimament les bodes són petites, no són gaires, antigament sí que és veritat que sumaves més de 100 persones, ara normalment són menys, i per això dic mínim uns 20.000 euros. O sigui, la gent que es casa menys, no sé com ho farà, potser ho fa a casa o a un restaurant així petitet, però si vols una boda que estigui bé...
O sigui, som uns 20.000 euros. 20.000, 25.000. O sigui, un descompte de 2.000 euros aniria... Però això es recupera després amb els sobres, no? Sí que és veritat que hi ha part que sí, eh? Normalment es recupera bastant. Això és veritat, sí, amb els regals, sí. Normalment la gent paga el cobert. I què diríeu que ha canviat respecte per la vostra experiència del que es fa ara que no es feia abans? Ha canviat el món de les bodes en algun aspecte o no?
Ha canviat. Abans molta gent, per exemple, ho feia en un restaurant. Ara la gent ja no busca fer-ho en un restaurant, la gent ho vol fer amb masies, llocs superxulos que no tenen res a veure amb el que era. Abans només era... Es casaven a l'església normalment, abans era. Després anàvem a un restaurant i ja està. I allò ho feien tot. Ara no, ara la gent normalment es casa. Si es casa per l'església, després va a la masia.
I ho vol tot superxulo. O sigui, no té res a veure. Vas al costat de la platja, fas primer l'aperitiu, després entres al banquet, després fas la fe... Bueno, la...
El ball, després tens la barra lliure i ara moltes vegades també la barra lliure és com un superfestival. La hora loca, com es diu. La boda ara el que s'ha convertit és una festa, tot és una festa. És la mateixa festa que volem i serà el Boig per tu.
És aquesta festa que hem organitzat i allà tindreu tota aquesta experiència de com pot ser el dia de la teva boda i a gaudir-la. Recordem que encara hi ha entrades disponibles. Si entreu a Entradium o a les nostres xarxes veureu un link que us...
us dirigeix allà, ara estan a 9 euros, ja és el preu definitiu. El mateix dissabte, si algú es despista i vol, també es podran comprar a través de l'aplicació, nosaltres estarem allà a la recepció validant i us animem perquè hi ha moltes coses, moltes sorpreses, hi ha tastets, hi haurà pernil, hi haurà nostres, hi haurà el de Muller...
hi haurà fotomató, hi haurà DJ, farem branys musical, farem tarde, veureu la desfilada, final serà, com diu la Raquel, com estiguéssim en casament, una festa i una experiència que creiem que ve per quedar-se. Hem de venir d'etiqueta, una miqueta, una mica mudat, sí. Guapets, guapets. Sí, no, de qualsevol manera, clar.
Em pentinàs demà d'alguna cosa estranya o no? Alguna cosa estranya... No, el més estrany potser seria això, que tallés el cabell a la núvia en mitja boda, abans del ball. És el més diferent que he fet. Però, bueno, no, normalment és això. Mires molt l'estil de la núvia com a persona, l'estil del vestit, perquè tot quadri, com ha dit la Raquel, no? I no pot ser que una núvia vagi...
amb un estil bohemi, tu li facis un pentinat supersofisticat. Ha de lligar tot una miqueta i això és superimportant perquè se sentin elles mateixes i vagin a gust i que no se sentin que van disfressades. I el maquillatge també és important, el maquillatge per acabar de complementar. El maquillatge, evidentment, igual. No pots maquillar-la amb uns llavis vermells quan no es maquilla mai. És una mica tot. La seva personalitat aquí té un valor molt gran
I penso que s'ha de tenir molt en compte perquè, si no és això, et sents que no ets tu. I llavors potser dius, vinga, va, sí, però quan mires les fotos després dius, què em vaig fer, no? I això, bueno, jo penso que has de ser tu. Amb el tratge de mòbia també passa molt que hi ha qui vol passar la percebuda i qui vol que es vegi. Sí, per nosaltres és essencial, sempre els dic, no? Ja no és el vestit, sempre els pregunto com es volen sentir.
per exactament això, que no sigui una disfressa, que vagin de nòvia no ha de ser que hagin de portar el que toca, sinó el que elles sentin i és essencial. Llavors fem així una mica tota l'experiència de com te vols sentir, que necessites, que estiguis còmoda i a partir d'aquí, doncs espectacular. Ara a la nòvia li agrada molt també el tema de fer canvis.
Intentar posar, treure, posar un vestit amb una faldilla, m'atrec la faldilla, poso màniga, treu màniga, és molt xulo. Sí, com el canvi de pentinat. Sí, exacte. Va tot una mica conjunt, no? M'atrec la faldilla i me deixo una mica... La melena. El rècord de proves, tens algun rècord de proves de tratja de nòvia? Perquè a vegades passen 50.000 tratges i no hi ha manera.
La veritat és que és molt xulo perquè moltes de les nòvies amb 4 o 5 vestits ja ho tenen i hi ha algunes que necessiten una mica més de temps fins i tot dues proves. Vindrà dos cops a decidir. Els noi això és més fàcil o no? No, el que és el novi tenim el pensament d'abans este este traje el que mateixa i ja està i me lo pongo i me lo llevo, no
Ara el que és la moda, l'estètica està molt de moda, tant per homes com per dones. Llavors s'ha de cuidar tota aquesta estètica i els novis també ho saben. Llavors venen amb les proves aquestes que estaves comentant.
Amb la Raquel també el passa amb el nuvi. N'hi ha nuvis que venen a la botiga, ho tenen superclar perquè miren una foto en internet i diuen vull això, que a vegades el vull això és m'ho emprovo, no m'agrada res, però després...
es deixen aconsellar i el que el penjarroba es veien que esto no me lo pongo ni loco, això és el que s'emporten i contentíssims perquè les coses s'han d'emprovar i llavors amb aquesta prova prèvia de dos o tres trajes no és suficient o sí, depenent del Nubi. Digues-digues.
Sí, sí, que exacte, que és aquesta la fórmula final. De vegades volen una cosa i la majoria de cops és una altra el que s'emporta. Temps potencial de tenir el tratge a punt per allò, per qui càpiga després del dia del casament, quan en una setmana... Nosaltres treballem sis setmanes abans fem la primera prova i dues setmanes abans l'última. Hem d'anar molt al límit perquè la nòvia normalment modifica el cos.
Sempre, les últimes setmanes, que si s'aprimen una miqueta, doncs clar, els vestits han d'estar impecables, o sigui, dos centímetros de varietat pot ser complicat. Llavors hem d'anar sempre molt a temps, no? I amb el nuvi també, però s'ha d'arribar la màniga, no? Igual, el que és el nuvi, les proves, nosaltres fem diverses proves,
Com es solen comprar el traje molt més, no sé, 6 mesos o un any a vegades, que passa que 6 mesos pot variar molt el cos, el que diu la Raquel, que s'han de fer diverses proves i nosaltres 15 dies abans fem l'última prova definitiva i perquè estigui tot perfectíssim.
I al pendinat, si venen amb les dames d'onor, doncs que vinguin hores, hores abans, no? Si vas bé, totes, a l'hora, no? Primer la nòvia, però, eh? Sí, amb la nòvia també, normalment, fem prova. I sí que és veritat que nosaltres sempre aconsellem que màxim se la facin un mes abans.
perquè a vegades ha passat això, que se la fan sis mesos abans, i llavors aquell dia ja quasi que volen una altra cosa, i com més tard millor. I això, i normalment amb una prova ho tenim llest. Quan una núvia es casa ja porta temps mirant...
Pinterest, Instagram, ja també n'anen mil fotos. Quin mal fan, eh? Sí, que llavors veus més o menys el que li agrada, llavors això també et serveix i a partir d'aquí com a molt fas dos, tres pentinats màxim i normalment amb un ja està.
el que jo veig és que ho fa molta gent és jo vull això a la meva boda no, això és una cosa que jo no aconsello perquè sempre és com m'agrada això i ho vull tu pots tindre una idea però al cap i a la fi és la teva boda tu t'has de sentir bé la teva personalitat això és molt important jo crec que perquè la teva amiga hagi fet això no queda bé que tu facis el mateix per començar si ho fa algú que és amic teu o algú del mateix cercle ja no queda bé que tu ho facis una altra vegada
I això ho fan molt. Vols entrar en moto o coses d'aquestes estranyes? No, això no, eh? Bueno, sí, entrar en moto, amb Lamborghini, o sí, coses d'aquestes, o jo què sé, han posat focs artificials. M'ho invento, vale? Sí, és una cosa que queda molt xulo, sí, però...
Perquè a la gent li hagi encantat no significa que tu ho hagis de fer igual. Jo crec que el que ve la filla és això, has de ser tu mateix, és la teva boda, tu has de decidir què és el que tu vols, no el que vulguin els altres. O igual que a vegades hi ha pares que diuen que jo vull que la meva filla faci això, això i això. Això passa bastant amb...
segons quina gent, i nosaltres els diem que no, que és la seva boda, que ells mateixos han de decidir per si mateixos. Això és complicat, perquè els pares generalment tenen una llista de convidats pròpia que te l'afegeixen a la boda teva. Els pares... Perdó. Té la seva pròpia llista de convidats, que són els amics dels pares.
i que s'afegeixen al teu casament. Això passa, si paguen els pares, em sembla perfecte. Si ho paguen els nuvis... Amb abans i ara, no? Que abans quasi que ho dirigien més els pares i ara jo crec que ja, per fi, crec que és millor. Des de Covid fins ara hi ha hagut un canvi supergran. Abans les bodes eren de 120 cap a dalt i de Covid cap aquí 60-70. Allò d'invitar ara el que toca ja no. Ja no és el compromís, ja és realment persones que vols que estiguin.
El nom del Boig per tu, com ha anat això? Bé, entre el grup de junta o grup d'organització, que va ser bàsicament la Raquel, l'Ariana, que és la meva companya i jo, vam estar-li donant voltes a diferents noms, al final aquest és el que va encaixar,
I, a més a més, el que teníem superclar és que no volíem que portés ni la paraula boda, ni wedding, ni fira, o sigui, estava totalment prohibit. Havíem d'intentar pensar en alguna cosa que volgués dir o la gent entengués el missatge. I així va ser. En principi crec que li va sortir a la Raquel, no? Sí, jo estava buscant una cançó.
Dic, ha de ser, no sé, una cosa bonica, una cosa que ens toqui la patata, no?, d'això. I, bueno, me'n vaig recordar d'aquesta cançó. Aquesta que sona, amb el sau, a veure. Sí.
Exacte, aquesta cançó del Boig per tu, i crec que és bonica, et fa sentir, i llavors ho vam decidir immediat. Jo crec que vaig estar dos dies fora, ja no recordo si malalta o què, i quan vaig arribar l'Ariadna, que és la meva companya, em va dir, mira aquest nom, i m'encanta.
I després també crec que hem volgut transmetre amb el cartell el mateix. Volíem transmetre a algú que fos divertit, que si veiessis el cartell intentessis entendre el que era aquesta jornada. El Julio Lau, que és un il·lustrador, ens ha fet aquest meravellós cartell que ens encanta, vull dir, és que ens encanta moltíssim.
i que si es repeteix aquesta jornada a altres edicions ja serà una mica la imatge que ens acompanyarà a poder canviar algun personatge. I realment crec que hem intentat fer una cosa diferenciadora del que es fa... Aquesta data hi ha més llocs que fan esdeveniments així, però crec que hem aconseguit fer alguna cosa diferent
I ara, doncs, espera que al públic li agradi, que fins al dissabte no ho sabrem. Espera que sí que assegura. De moment, 25 parelles, eh? És que això és diferent. Clar, és el que deies, Judit, que és... Això és una cosa que no ho fa ningú, no ho ha fet ningú, i nosaltres posarem pioneros aquí a Tarragona a fer-ho. Potser després ens copien, eh? Que això també és bo, eh? Si ens copien, és que ho entrem bé. Apunteu-vos fins dissabte, teniu temps, eh? A través de l'Aviate, l'Associació Comercial de l'Aviate, es podeu apuntar al poig per tu aquest esdeveniment a casa Joan Miret,
Judit, Raquel, gràcies, que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres. També a la Kènia, que no diu res, que està per aquí. I a l'Alícia, la Jordina i l'Arcal, que vagi molt bé. Gràcies, bon dia.
Trovim-s la meva copa l'eix, confins ara la teva llum.
I el nostre primer tematge d'avui ens porta per Via d'Alma, concretament el número 2, i amb ell, amb Sergio d'Alma.
Ser confidente y saber por dentro que eres tú. Como un tatuaje vivo, impregnarme en tu ser, no borrarme de ti, no, no, no. Yo no te pido la luna, tan solo quiero amarte. Quiero ser esa locura que vibra muy bien.
Solo te pido al momento de rescatar esta piel y robarme esa estrella que vemos tú y yo al hacer el amor. Correr en contra del viento, conocer todos tus sentimientos.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si a més a més s'ho posa en un estalvi energètic el seu habitatge és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat. Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat. Un retrobament.
Un projecte, un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com
Seguim i atenció si teniu mena emprenedora perquè parlem de la quarta edició de La Llançadora amb beques per emprendre buscant joves de cara al gener aquí a Tarragona.
I la propera entrevista del matí per representar una bona oportunitat per 39 joves de Tarragona. Això s'hi heu de tenir entre 18 i 29 anys. Estem parlant d'uns programes, unes beques per emprendre. Es diuen Llançadora i els promou o els convoca un any més la Fundació Privada Autoocupació. En parlem amb els seus responsables, de fet el David Gisfer és responsable, com dèiem, a Tarragona de la Llançadora i consultor de creació d'empreses. Bon dia, David. Bon dia. Bon dia. Tot bé?
Tot bé, perfecte. Tot a punt. Has creat molta expectació amb aquesta entrevista, eh? Ah, sí? Clar, perquè és una cosa molt bona, no? Ajudeu els joves a emprendre. I tant. Bé, tenim un exemple. L'exemple és de Josep Alonso, és alumne actual de La Llençadora. Josep, bon dia. Bon dia. Alumne a Tarragona. A Tarragona. Perquè el projecte em sembla que es replica en diferents llocs, no, David? El projecte es replica... Bé, va iniciar fa quatre anys a Barcelona i, degut a l'èxit que tenia, es va voler replicar l'any passat arreu de totes les províncies.
i actualment estem a Girona i Tarragona també, i hi ha l'expectativa que comenci també a Lleida.
Quant de temps fa, Josep, que estàs en el programa? Doncs vam començar a mitjans de febrer, o sigui que ara portarem uns 10-9 mesos. Bé, per tant ja pots parlar de l'experiència, eh? Ara et preguntarem, primer situem-nos, jo dic que és un programa per fomentar l'emprenedoria, unes beques, de fet, per fomentar l'emprenedoria entre joves, un programa que ve subvencionat per la Generalitat de Catalunya, pel Servei d'Ocupació. Explica'ns una miqueta amb més profunditat, però David, en què consisteix?
Bé, ja no sé si vendre-ho com un projecte innovador, perquè ja portem aquests quatre anys i l'exemple que es va replicar any rere any aquest èxit, però sí que és un projecte que al final ajuda a desenvolupar idees de negoci a través d'un programa de formació professional dual ocupacional.
com comentaves abans, que està finançat pel Servei d'Ocupació de Catalunya. Llavors, això és un programa en què participen diferents emprenedors durant un any i que, com bé comentaves, està abacat perquè aquestes persones que participen cobren un sou durant aquests 12 mesos que participen en la llançadora, que els facilita d'alguna manera desenvolupar el seu projecte d'emprenedoria
sense tenir la inquietud d'on obtingui ingressos mentre estic desenvolupant aquest projecte. El requisit bàsic i excloent és que els joves que hi participin han de tenir entre 18 i 29 anys. I quins altres requisits hi ha? Que estiguin aturats, que tinguin un projecte,
No necessitem que tinguin un projecte en una fase molt avançada ni molt inicial, sinó que tinguin un projecte i que aquest projecte, d'alguna manera, pugui ser desenvolupat dins el mar de la llançadora. Però el projecte no ha d'haver començat. No és un projecte que ja ha començat a arrencar i que no se n'acaben de sortir. No ho sé.
No, no, no. Normalment és un projecte que està en una fase mitjana o inicial. No és un projecte que hagi arrencat del tot. És a dir, una persona que està donada d'alta, en aquest cas, no té cap sentit que participi en la llançadora perquè s'entén que aquest projecte ja està en marxa. És a dir, la llançadora, com bé diu el nom, el que ajuda és a arrencar, a llançar aquest projecte que està en una fase inicial o mitjana.
Busqueu 39 joves que s'hi vulguin adherir. Com aneu de sol·licituds de cara a... Perquè ara esteu pensant en la cinquena edició?
La cinquena edició serà la que es farà... Perdona, la quarta edició serà la que es farà a Barcelona. A Barcelona es farà la quarta edició i nosaltres farem la segona edició. I esteu ja pensant en la propera, doncs, eh? Sí, sí, ja estem. Ja començarem, de fet, a través de la web d'autoocupació ja es pot fer la sol·licitud per participar en aquest procés de selecció. Farem un procés de selecció en què la llançadora participaran unes 39 persones arreu de Catalunya i aquí a Tarragona la idea és que en participin 12.
És encara molt aviat per dir-vos com aneu a descripcions, però en aquesta primera tongada, en aquesta primera ocasió que heu tingut aquí a Tarragona, a quants joves esteu llançant? Actualment estem llançant a 12 persones, però vam tenir un procés de selecció que vam participar a veure unes 50 persones. L'any passat vam participar en el procés de selecció uns 50 projectes i vam seleccionar aquestes 12 persones. En base a què? En quins criteris? Vinga, que així afinarem una miqueta.
Bé, a veure, el primer de tot és que hem de conviure durant 12 mesos. Intentar buscar també perfils que és molt difícil, no? Que encaixin i que puguin conviure durant 12 mesos. I que es nodreixin els uns als altres, no? Exacte, que hi hagi sinergies entre ells, no? I que siguin molt diferents, no?
entre ells es puguin ajudar. Després que un tingui una activitat o una altra realment tampoc és tan important, sinó l'important és les ganes de desenvolupar aquell projecte, com estàs de vinculat o com de vocacional és per tu aquell projecte, que són coses que nosaltres lògicament tenim en compte a l'hora de seleccionar les persones.
Entenc que aquí l'entrevista que feu personal amb ells ho acaba de determinar tot, perquè el projecte pot ser la primera criba, no?, quan us envien el tipus de projecte. Mira, això sembla interessant, però després la manera en què ells se presenten... Exacte. Intentem que no influeixi tant el projecte, sinó intentem organitzar dinàmiques amb diferents persones i que ens expliquin el projecte i com es desenvolupen en aquella dinàmica i com interactuen entre ells i ens dona molta idea de qui pot ser un candidat adient pel projecte.
A veure, com a exemple, ja et toca parlar. Josep, el teu projecte de què va? Bon dia. Doncs mira, el meu projecte tracta d'una companyia de teatre centrada dintre del territori, o sigui, dintre de Tarragonès, que ofereix des de tallers i formacions a produccions pròpies. I es basaria una mica en el tema de cultura.
Molt bé. El teu projecte ja el tenies com a mitjà al cap abans de conèixer el projecte de la llançadora? Sí. Què tenies ganes de fer això? És una cosa que ja venia d'anys enrere. De fet, ja vam fer un intent una mica... Es va quedar per allí...
i just, doncs, mira, em van proposar, bueno, em va arribar la notícia que feien això, i va ser d'un dia per l'altre que jo vaig trucar, m'han dit, doncs, vine a fer l'entrevista, vaig proposar el projecte i... Com te'n vas enterar que existia? Doncs va ser a través d'una amiga, d'una amiga que em va avisar que jo bo que ella també faria entrevista, tal, i mira, al final, doncs...
Això és curiós, perquè a vegades aquests projectes, els projectes de joves, acostumen a ser no unipersonals, sinó de més d'una persona, amb parella o amb grups, fins i tot. Això no ho recolliu vosaltres? Nosaltres no discriminem el fet que hi hagi un projecte que està impulsat per dues persones. El que sí que els demanem és que la llançadora només participarà un dels dos.
De fet, el cas del Josep és un cas molt particular. Intentem buscar aquest perfil. El Josep, de manera vocacional, ja té una relació amb el teatre. I això fa que aquest projecte a nosaltres ens cridi l'atenció. En canvi, si tu d'avui per demà has pensat que tens un projecte i que és una oportunitat, segurament et serà molt més difícil participar en la llançadora.
El cas del Josep és un exemple clar del perfil que busquem per entrar dins la llançadora. Molt bé. El Josep és de perfil, o el projecte és de perfil artístic, però no tot són així, no? No. Donem-me més exemples. Va, explica'm tu, Josep, qui són els teus companys? Alguns, eh? Tenim una mica de tot. Clar, som 12 i realment és difícil que 12 persones facin exactament el mateix. Tenim des de persones que volen obrir una matxateria, que en comptes d'una cafeteria és una matxateria del matxa. Molt bé.
tenim persones que també som dintre del món artístic, volen obrir una producció de cinema, persones que també volen tenir una espècie de taller que tingui diferents àmbits, des de tato, jolleria, art, pintura...
Què més tenim? Tot molt artístic, de moment, eh? Algo tecnològic? Sí. Això s'hi lleva. Tenim l'exemple amb el permís de la Natàlia. La Natàlia és l'altra persona, una de les persones que participa a la llançadora, que té un projecte tecnològic que és... Ella li diu un estudi de gimnà, un gimnàs d'estudi. És per a aquelles persones que estan estudiant a la...
al batxillerat, en una assignatura específica, doncs ella té una plataforma online en què tu pots fer classes de repàs sense haver d'acudir a un lloc físic i en l'horari que aquestes persones realment poden. Ho explicaria molt millor ella, però més o menys aniríem per aquí. Em sembla la idea, que és un projecte tecnològic, tenim un altre noi que està especialitzat en tot el tema de
de producció 3D, impresores 3D. Bé, sí que tenim... Diríem que és bastant diversificat, des de productes artístics, d'acompanyament, de serveis, hostaleria... Sí, sí.
I les edats, perquè convoqueu de 18 a 29 anys, però les edats s'acosten més als 18 o als 29? Tenim de 20 a 30. Sí, és un mix. Potser sí que decanto una mica més que siguin de 25 cap baix, però... Es deu concentrar molt entre els 24 i 27. Després tenim algú de 21 i una noia que ha fet els 30 mentre estàvem a dintre, diria. Els farà acabar. Els farà acabar, mira.
Què us ensenyen, Josep? Com és la dinàmica i com és el dia a dia? Aneu, o sigui, us trobeu cada dia? És un projecte que dura un any, no? Em sembla que intents. Clar, sí, clar. La cosa és que no és que només et sentis en el teu projecte, sinó que, com ja ha dit el David, convivim durant 12 mesos, jo cada dia...
doncs estem des de les 9 del matí fins les... depèn del dia, però de la normalitat vam sortir a les 5 de la tarda. Llavors doncs convivim, dinem junts, fem activitats junts, anem a fer el vermut junts... Llavors també coincideixo que almenys en aquesta llançadora, que potser ha sigut un cas excepcional, però ens hem portat molt bé i hem creat com una petita família que...
també que motiva a seguir cap endavant en el projecte, ja que durant aquest any, òbviament, no sempre estaràs a tope tirant cap a dalt i n'hi hauran baixades i pujades, i tenir aquest suport dintre del grup que som és agraït.
On us trobeu? On feu les jornades? Tenim una aula adaptada únicament per la llançadora, al carrer Sant Francesc. Durant el matí és una aula i a la tarda es converteix en l'espai de coworking. Ells tenen una formació que dura unes 500 hores durant tot l'any, amb diferents assignatures.
Des de la planificació iniciativa emprenedora, màrqueting, habilitats comercials, gestió administrativa, gestió empresarial... Hi ha diferents mòduls durant tot l'any, no? I normalment les classes són pel dematí i per la tarda tenen aquell espai habilitat per poder treballar en el seu propi projecte.
Què tal l'experiència de moment, Josep? Perquè portes això 10 mesos, estàs ja les a cavalles, quina forma ha anat agafant el teu projecte des que el vas presentar fins ara, diries que ha crescut?
Sí, sí, sí, o sigui, completament ha crescut. I ha canviat, segurament. I ha canviat, això també és on volia arribar. Jo volia que això, però... Clar, clar, clar. A mi, per exemple, potser m'he quedat una mica més centrat en el meu projecte, tot i que també he anat tirant per diferents branques on jo tenia pensada una cosa al principi, però que, òbviament, que potser t'emportes una paret que trobes davant i dius, hòstia, potser l'he de rodejar per un altre lloc, saps? I n'hi ha gent també que ha començat potser amb una base ideal, però després també a poc a poc es va transformant en una altra cosa.
Però el que és el meu projecte, per exemple, sí que jo vaig començar sense tenir gaire. Jo, per exemple, sí que sóc l'únic d'aquesta promoció, que jo tinc un soci amb qui ho faig. I la veritat que el projecte ha anat avançant molt. Ara ja estem tirant a clients, estem començant tallers i formacions. O sigui, jo ja vinc també de fer diferents coses de teatre, tant de classes com d'actor.
I poc a poc sí que es veu que li anem donant forma. Per tant, ja ho com a mig arrencat. No us ho espereu a que s'acabi el curs? Sí, sí, completament. És la idea. Què és el que més t'ha sorprès? Que potser no t'ho esperaves, no? Perquè quan un pensa en un projecte pensa en el que li agradaria fer, però després estava amb la realitat d'això, no? La mateixa gestió administrativa o fiscal...
per dir alguna cosa, no? Clar, és que sí, crec que realment seria... Seria això, no? Seria això, perquè, o sigui, clar, nosaltres tu vens amb la idea de fer un projecte o tal, però aquí t'ensenyen aquesta part que potser està més amagada, saps? I no acostumes a tenir-la al teu cap, perquè vull dir, vale, sí, va, monto això, però, clar, però tot el que ve per darrere no tens ni idea, saps què vull dir? Llavors, doncs sí que aquí t'ensenyen aquesta gran part, fora de més coses, de mil coses més que t'ensenyen, però... però que... que és guai, saps? O sigui...
Bé, és cultura general, no?, que dins de l'emprenedoria o en el món d'emprendre són coses que segurament a la llarga les delegues, però que tenir una mica de coneixement sobre això sempre va bé, no?
Què tal l'experiència a vosaltres formant aquests joves? Nosaltres encantats. Primer que tot perquè tanques una mica amb la rutina del dia a dia i implementes un programa nou com aquest. La veritat és que ha sigut molt fàcil amb el grup que hem tingut. Sí que és cert, com comenta el Josep, i com els passa a tots els emprenedors, que hi ha moments dalt i baixos, però crec que...
Això ho hem pogut anar lidiant i ens ho hem passat molt bé. Tant la meva companya, la Natàlia, que juntament a mi som els dos responsables de la llançadora, doncs ens ho estem passant molt bé. De fet, nosaltres en algunes sessions participem com a docents per intentar aixecar els ànims, animar o entrar en coses que a vegades costen més d'explicar que no explica un docent perquè no està en el dia a dia d'assessorar projectes d'emprenedoria. És el que intentem fer, no?
A part d'això, tot el tema de tutories individuals. Ells, a part de fer classes i treballar en el seu projecte, si ho necessiten, tenen a disposició tutories individuals en què intentem resoldre dubtes, preguntes que puguin tenir relacionades amb el projecte. Ara que deies això, us ho pregunto a tots dos. Quin consell donaríeu per l'experiència que cadascú té des de la seva vessant? Quin consell donaríeu amb un jove que vulgui avui dia posar-se a emprendre?
a tirar endavant un projecte propi? Jo el que li aconsellaria és que primer de tot que tingui ell la voluntat d'emprendre.
perquè a vegades pensem que ens ha vingut al cap una idea fabulosa, però al final la idea fabulosa depèn de les teves ganes d'emprendre i posar-la en marxa. Si aquesta motivació no la tens, pots tenir una idea fantàstica, però després serà molt difícil d'executar-la. I després, la teva passió, la teva vocació, si està relacionada amb el projecte o no, perquè t'ajudarà molt més a tirar-ho endavant.
i també potser estar preparat que no tot sempre sortirà bé perquè és una cosa que tu vas amb un ideal i després quan és la primera baixada doncs sí que has de saber remuntar tot i que de moment està tot sobre paper totes aquestes baixades i pujades estan sobre paper tot i que vosaltres ja les esteu començant a provar vull dir una cosa, és el que es preveu i després quan ho pugeu al mercat
encara us ho trobareu amb la realitat. M'imagino aquella il·lusió per muntar un projecte que tu el veus claríssim però després arribes al mercat i l'estudi de mercat ja et deia que seria una mica fluixet i aquí ve la primera baixada, després ho poses al mercat i pot ser que et funcioni i pot ser que no.
Intentem que ells empatitzin molt en el que serà el seu públic objectiu, a través d'entrevistes... Que s'hi posin moliant Pupé en situació. Sí, exacte, o que desenvolupin un mínim producte viable, que el puguin testejar i que tinguin feedback d'això. I això els ajudarà molt a seguir en la mateixa línia, anar pivotant en funció de les necessitats que van detectant que tenen.
Molt bé. S'acaben dos mesos el projecte? Sí, entenc que dura fins a final d'any. S'acaba el febrer. El febrer, ah, d'acord. Passeu Nadal. Al final de tot, quin serà l'objectiu per complir el final de tot? Que surtin en formació i ja, o que ja arrenquin? Que hi ha alguna obligació de...
No hi ha una obligació de començar. Podem veure l'exemple anterior de les llançadors a Barcelona. Ens hem trobat gent que ha acabat i el dia següent ja s'han donat d'alta i ens hem trobat altres projectes que han necessitat una mica més de temps per acabar d'arrencar. No hi ha una necessitat o una obligació d'acabem la llançadora avui i demà tots donats d'alta d'autònoms i comencem a facturar i oferir serveis, no?
La idea és aquesta, no?, que, ostres, durant un any us hem ajudat a desenvolupar el projecte, hi haurà projectes que ja ho necessiten, en els primers sis mesos de la vida llançadora ja necessiten donar-se d'alta, i hi ha projectes que potser necessiten un any o un any i mig, no? Això depèn de cadascú com ho vegi, en el vostre cas ja heu començat, Josep, deies. Sí. Molt bé. Sí, sí.
I més enllà del febrer, què passa? Hi ha una mena de seguiment o de trucada de tant en tant i com us va? Necessitem alguna cosa? Us heu passat els whatsapps? És el primer any, veurem a veure com va, però sí que, per exemple, a Barcelona hi ha continuïtat, no? Dins de la Fundació hi ha diferents programes d'assessorament, de consolidació, hi ha programes de mentoria, en què, de fet...
S'està treballant en un tema de mentoria perquè mentors els puguin ajudar també en aquelles parts o en aquelles dificultats que puguin tenir en el seu projecte i se'ls està associant un mentor perquè els pugui ajudar també a revertir això. Hi ha diferents serveis que ofereix la Fundació que poden venir al posterior de la llançadora.
Doncs acabeu-vos d'informar a través de la seva pàgina web. És la Fundació Privada Autoocupació i allí trobareu no només aquest projecte, la llançadora, que és el que ens ha ocupat avui, sinó tota la resta d'activitats o de serveis a què us podeu acollir. Però avui hem vingut a fer la crida que estem en moment de preinscripció. Estan buscant 12 joves aquí a Tarragona entre 18 i 29 anys que tinguin una idea per transformar-la en un projecte d'emprenedoria i ajudar-vos en tot l'acompanyament.
Josep, com es dirà? O com es diu ja la vostra empresa? Companyia Bocamoys. Sí, a Bocamoys. Companyia Bocamoys. Vinga, m'ho apunto. Espero fer-vos una entrevista ja per la mateixa companyia. Esperem que sí. Molt bé. David Gispert, responsable a Tarragona de la Llançadora. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Isa Palonso, alumna de la Llançadora. Moltes gràcies i molta sort. Moltes gràcies.
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. El podcast de recreació històrica del Club Gimnàstic.
Els presidents del club gimnàstic. És un honor i una satisfacció per mi ser president del club gimnàstic com a tarragoní, n'estic des de petit, i també el fet d'haver pogut compartir la presidència del club amb la presidència del gimnàstic de Tarronaçat, on he viscut durant 18 anys com a president, amb dues etapes diferents, aconseguint...
coses importants i també alguna decepció, però bé, a la vida, uns has de quedar amb les coses bones i oblidar ràpidament les coses que no t'agraden. Josep Maria Andreu, actual president del Club Gimnàstic, és el que més anys ha estat al capdavant del club i també el que més anys ha presidit el Consell d'Administració des de la seva Constitució l'any 2002.
L'any 1886, al Cafè del Centro, situat al número 56 de l'actual Rambla Nova, un grup de joves van constituir el Club Gimnàstic. El primer president va ser Joan Estiles Portal, amb Eugeni Saugard com a secretari i Francesc Rigau com a tresorer, sent aquesta la primera junta de l'Estat de Tarragona.
Tot i que la secció de futbol es va fundar l'any 1914, el futbol no va prendre un especial protagonisme dins del club fins després de la Guerra Civil, concretament als anys 40. Va ser sota el mandat de dos presidents diferents. En primer lloc, Agustí Pujol es va fer càrrec de la presidència de l'entitat l'any 1942. Aquell mateix any, el Nàstric va sortir l'ascens a la primera categoria regional i només un any més tard també va ascendir a
per venir a vegades a la història, a la tercera divisió nacional. Tot i això, l'any 1945, Agustí Pujol va ser nomenat president de la Federació Catalana de Futbol i, per tant, va haver de ser substituït al Club Gimnàstic pel president Joan Ricomà, que va mantenir el càrrec fil l'any 1950. Durant aquest període, de temps presidit per Ricomà, es va produir la gran època d'or del Gimnàstic, aconseguint l'ascença a segona divisió l'any 1945 i pujant a primera divisió l'any 1947, on el Gimnàstic es va mantenir durant tres temporades.
Un altre dels presidents més destacats de la història del Nàstic va ser José Luis Calderón. Calderón va arribar a la presidència del club l'any 1966 i a partir del 71 va encapçalar també la presidència de la secció de futbol fins l'any 74. Va ser el president que va impulsar el trasllet del Nàstic fins a les actuals instal·lacions de la bodellera amb la construcció del nou estadi com a nou temple grana.
De fet, l'estadi va arribar a anomenar-se Estadio José Luis Calderón, però aquesta decisió no va ser ben rebuda pels socis més crítics, que a l'assemblea de l'any 1974 van oposar-se a que portés el nom del president si prèviament no es realitzava un referèndum entre els socis. Finalment, aquesta discussió va precipitar la marxa de José Luis Calderón, que hi va ser reemplaçat per Joaquim Pons.
El juliol de l'any 2002 es va iniciar el procés de constitució en societat anònima esportiva de la secció de futbol del Nàstic. El primer president d'aquesta SAT va ser Josep Maria Andreu, que es va mantenir en el càrrec fins l'any 2007, quan va ser substituït per Raül Font com a president en funcions. L'abril de l'any 2007, Xavier Salvador va esdevenir el nou president del Consell d'Administració del Nàstic amb Raül Font i José Luis Vilar com a vicepresidents, una etapa que va durar gairebé tres anys fins a finals del 2009.
Ha de substituir José María Fernández en una nova etapa d'uns altres tres anys de durada que va finalitzar el març de l'any 2012. La crítica a situació esportiva amb l'equip abocat al descens a segona divisió B i la crítica a situació econòmica amb un deute acumulat d'uns 8 milions i mig d'euros van propiciar aquest canvi. Això va donar lloc a l'etapa més largada de l'Assad, la del retorn de Josep Maria Andreu a la presidència des de l'any 2012 fins l'any 2024.
Finalment, i arribant ja a l'actualitat, el 2 de juliol de l'any 2024, Lluís Fabregas va agafar el relleu de Josep Maria Andreu i es va convertir en el president executiu del Nastic.
L'any 1972 el Nasti construeix un complex esportiu a la partida de la Budellera amb un nou camp de futbol que s'anomenarà nou estadi, pistes d'atletisme i pistes de tenis que serveixen per crear la secció aquell mateix any. D'aquesta manera s'abandona el camp de l'Avinguda Catalunya. Això ho va passar sota la presidència del desaparegut José Luis Calderón, qui va donar un impuls molt important al club amb aquesta decisió. El primer que es va fer
és poder aconseguir primer trobar els terrenys adequats després de meditar-lo molt i per saber exactament on podria ser un lloc molt millor de Tarragona. Crec que vam encertar.
I des de lloc és una satisfacció tornar una altra vegada avui als 50 anys i veure que encara s'aguanta perfectament.
i suposo que encara aguantarem molt més. El president que va donar un impuls esportiu a l'entitat va ser el desaparegut Antoni Vallverdó, qui a la dècada dels 90 va començar a lluitar per tornar a l'equip a la segona divisió, on el Nàstic feia molts anys que no hi jugava. No ho va poder aconseguir, però allò va ser la llavor del que estava per arribar. L'any 1993, amb Antoni Vallverdó, que amb el president, el club va inaugurar el pavelló, que actualment acull les seccions de gimnàstica rítmica, patinatge artístic, futbol sala, patinatge en línia i tenis taula.
Però jo penso que sí que ens trauran de la... El partit d'ahir no cal dir que va ser pèssim perquè tots vosaltres ho heu dit i ho heu escrit, però jo penso que sí que ens trauran de la... No, no, jo penso que no baixarem, vaja, aquesta és la meva impressió.
Aquesta és la pregunta, eh? Creieu en l'equip? 9-7-7-24... I veure, doncs, en Cadó, que té les idees clars, està a mitjà... Les circumstàncies per poder-ho hauríem de fer una altra valoració, si a cas, no? Que, bé, el partit de fora, no? I l'Ells, doncs, ja es va guanyar aquí.
Perquè per començar no ens havia de guanyar aquí l'Eix, però en canvi van anar fora i l'important és guanyar a casa, no? Si guanyem a casa tot això està calmat. Però realment, com dieu vosaltres, a part de què es va perdre, no es va perdre per mala sort, es va perdre perquè la nostra actitud era totalment diferent de l'actitud dels jugadors de l'Eix, i això és el fotut, parlar malament, no?
I això sí que sap una mica de greu. A partir de l'any 2000, la secció de futbol viu una nova etapa d'èxit que li ha servit per consolidar-se el futbol professional i completar les millors temporades del seu historial. Tot plegat comença la temporada 2000-2001 amb José Luis García a la presidència de l'entitat.
quan l'equip aconsegueix l'ascens a segona divisió, gràcies a un senyor conlloc a la classificació que li permetia jugar al play-off, on va superar el Cádiz, la Murrió i la Samora. 22 anys després, el primer equip tornava a la categoria de plata del futbol estatal, superant èpoques difícils socialment i econòmicament. Nosotros deportivamente yo pienso que la iniciamos difícil y al final ha resultado extraordinariamente bien.
Tot i que l'estat de la categoria va ser breu, només un any es van sentar les bases del que vindria amb la conversió de la secció de futbol en societat anònima esportiva i un projecte
que l'hauria de portar a primera divisió amb la presidència de Josep Maria Andreu, que agafava el relleu de José Luis García. L'ascens a primera divisió va arribar l'any 2006. Sens dubte el moment més important va ser l'ascens de l'anàstic a primera divisió el juny del 2006. Va ser...
Un moment històric on tots els nestiquers i els tarragonismes van veure com plen el nostre somni. El juliol passat, Josep Maria Andreu va deixar de ser president del Consell d'Administració del Gimnàstic de Tarragona per donar pas a Lluís Fàbregas. Celebrar el 139 aniversari de la Fundació del Club Gimnàstic. És una data molt assenyalada. Avui, com fem cada any, farem un record a tots els socis i gent que no està entre nosaltres.
I també farem un sac d'honor especial amb el soci més antic de l'entitat, que baixarà la gent per abans de començar el partit. Crec que és una fita que ens hem de felicitar a tots. Aquest és un podcast de Tarragona Ràdio amb el muntatge tècnic de Lluís Comas amb extractes d'àudio de l'arxiu sonor de Tarragona Ràdio. Us han parlat Gerard Costa i Jordi Blanc. 1886, la història d'un escut. El podcast de recreació històrica del Club Gimnàstic.
Fins demà!
I la propera entrevista ens du a parlar sobre una edició especial del TEDx, tan especial com a que es diu TEDx via Augusta Women. La cosa va de dones que fan i que volen explicar, que volen compartir, doncs, això, tota la seva filosofia, manera de fer...
des del punt de vista empresarial, però també social, i des de diferents punts de vista, perquè hem mirat una mica el currículum de les diferents oradores, i Déu-n'hi-do, la varietat que hi ha en aquesta primera edició del TEDxWomen aquí a Tarragona. Serà, perquè us apunteu la data, el divendres, aquest divendres, 14, a partir de les 4, al Museu del Port de Tarragona, que també és un espai que potser no tenim prou explotat a nivell d'activitats i que dona molt de joc. En parlem amb la Merche Karotken, és una de les impulsores. Merche, bon dia.
A veure, a veure, que sembla que tenim la Merche per aquí, però no li acabem de donar veu per qüestions tècniques, no passa res. Ara crec que sí que la podem saludar ja. Merche Carat, bon dia. Bon dia. Bon dia. Com esteu? Bé, bé, bé. Molt entusiasmades i ja perfilant l'esdeveniment ja els últims set anys.
A veure, recordeu a tothom en què consisteix això de les xerrades TEDx en general i després aquesta particularitat amb visió femenina? Explica'ns. Doncs mira, les xerrades TEDx quan són a territori, són xerrades que el que volen és transmetre idees, ja sigui en l'àmbit científic, tecnològic, social...
i volen compartir amb les persones que les escolten diferents temes, obrir finestres de coneixement. I en el cas del TEDx Woman, el que volem és que aquestes finestres les obrin dones i puguem compartir la seva visió des de la vessant femenina de diferents temes. Primera edició aquí a Tarragona que es fan aquestes TEDx en versió femenina? Sí, primera vegada que ho fem en versió femenina.
i veure, sí, sí. Molt bé. Qui sou l'equip que conformeu a aquesta activitat? Qui esteu els fogons, triant i remenant i produint tot això que no és fàcil de produir? Doncs mira, som un equip de 20 persones o més idones del territori amb diferents perfils professionals. Hi ha gent de comunicació, hi ha gent que fa esdeveniments, hi ha gent que treballa amb temes que no tenen res a veure com podria ser recursos humans.
Bé, doncs som un equip de, el que et deia, d'unes 20 persones. Moltes havíem estat vinculades i havíem estat treballant al TEDx Tarragona durant els últims 10 anys i moltes altres s'han sumat al projecte. Així que som un equip de persones que de manera voluntària estem remant perquè això surti com esperem que surti.
Això sortirà aquest divendres a partir de les 4 durant tota la tarda i al Museu del Port, a la sala de dalt, entenem, no? Sí, a la part de dalt. Adaptarem l'espai, ficarem unes pantalles grans i aprofitarem un espai que, com deies abans, és un petit desconegut per molta de la ciutadania i que creiem que pot ser quelcom diferencial.
Molt bé. Va, i ens falta ara sí parlar del més important, que són les xerrades, les oradores. Aquí tindrem, perquè jo he mirat així per damunt i realment ja sé que sona atòpic, però és que és veritat, és una barreja d'idees que ens transmetran. Sí, mira, nosaltres com vam triar, perquè nosaltres la manera que tenim de treballar és primer triar grans temes, àmbits on creiem que podríem compartir amb els assistents coses que siguin interessants, i després vam començar a triar
doncs qui podria venir a parlar d'aquests temes. I tenim temes molt diferents. Per exemple, la Marta Mercè vindrà a parlar de menopausa, i tots ells jo crec que també amb un enfoc proactiu i positiu. Llavors, no són xerrades només divulgatives, sinó que també busquen això, una mirada positiva cap a la menopausa. Cada vegada en parlem més, però potser hem de començar a posar-li el ton positiu.
També tindrem a la Francesca, que parlarà de migracions, de com les xarxes entre dones poden fer que aquestes migracions tinguin un caire o un altre. La Clàudia Vinyal vindrà a parlar sobre educació sexual a l'adolescència. La feina que ens queda haver fet. Tindrem també la Mavi Villatoro, que és la responsable de Mama Proof, que és un projecte empresarial que van aixer fa més de deu anys a
a Barcelona, però que s'ha estès pel territori, per fer espais que siguin... Family welcome, diuen ells, no? Que siguin respectuosos amb la criança. Després tindrem... Després de la MAVI vindrà també la Maria Jesús. La Maria Jesús Puertas, sí. Maria Jesús Puertas, que jo crec que ara està...
jo crec que la tenim a tot arreu, eh? Ahir la teníem al BOGE, vull dir, perquè ha sigut premiada fins i tot, que vindrà a parlar del seu projecte. Mare Jesús ha aconseguit un premi de la NASA per reciclar de manera més eficient residus quan es facin expedicions fora. I ens falta l'Anna Gómez. L'Anna Gómez, exactament. L'Anna Gómez representa la Plataforma Dignitat a les Vies
i vindrà a parlar de la situació que tenim al sud d'aquests transports públics que són tan deficients i com des de la plataforma Dignitat de les Vies està fent una tasca impressionant.
Doncs ja veieu que hi ha de tot a temes. A temes, alguns molt vinculats a la feminitat, tenen aquest caire pink, si voleu, però després d'altres temes que són universals i generals. Doncs ja està, ens falta convidar a tothom bé i preguntar-te com és que el circ és com el fil conductor de les serrades. Doncs mira, perquè vam pensar que el circ tenia una doble vessant, però un canto era...
antigament, quan arribàvem a la ciutat, era com un descobrir, un portar coses que no eren habituals, i anaves amb aquesta curiositat i aquestes ganes d'aprendre, i, òbviament, hi havia aquesta part d'espectacle, d'il·lusió, que eren coses que volíem transmetre al nostre esdeveniment, i alhora també tenia un víncul i en lligàvem amb la ciutat, el circus, que ens feia recordar tot el passat històric i ens feia relaterritòric.
Parlant d'espectacle, de fet, començaran les xerrades, ja ho sabeu, a divendres a les 4 al Museu del Port. Començaran, però acabaran amb espectacle, també. Sí, sí, sí. Tindrem dos DJs, tindrem una acadèmia de ball que també fa una actuació. Vull dir que serà una tarda molt entretinguda.
Molt bé. Doncs és la primera edició de TEDxB Augusta Women. Allí us hi esperem al Museu del Port divendres a les 4. Merche Caron, moltíssimes gràcies. A vosaltres, merci. Aquest ha sigut el petit apunt que us fèiem dins l'agenda cultural, l'agenda d'activitats de la setmana. I ens falta encara un altre apunt, el que anomenem una píndola i que els dimecres ve en forma de recepta culinària.
I avui la píndola culinària ens porta cap al restaurant Petit Tàrraco. Allà saludem la seva xef, la Helena Gerasim. No sé si ho he dit bé. Helena, bon dia. Bon dia, què tal? Bon dia. Bé, amb moltes ganes de provar la recepta que tu ens proposes. Suquet de peix. Sí. Vinga, suquet de peix no és un caldo, eh? És el peix per sucapar, per entendre'ns.
Molt bé, molt bé. Nosotros hacemos el... Bueno, yo personalmente hago el cuquet con una buena picada, con un buen finet, que es muy importante, y un buen te. Claro, si metemos un buen raper, el cuquet sabrá mejor. Clar, primer hem de començar, Elena, hem de començar primer fent el fumet de peix, no? El caldo. Sí. Que hi poses el fumet, perquè d'això també hi ha moltes varietats, eh?
Sí, sí, sí. Bueno, yo le preparo un buen sofrito de mucha zanahoria, ajo, cebolla, un buen sofrito, un buen sofrito. Después el pescado, que también tiene que ser lo que haya, ¿no? Galera, lo que haya de un día. Y después yo hago, pues...
Dos preguntes, Elena. Elena, el peix, dius el que hi hagi aquell dia, galeres i el que hi hagi, però hi ha algun tipus de peix per fer el fumet que no pot faltar? Per exemple, crancs, hi ha alguna cosa que sí o sí sempre li posis?
Sí, bueno, eso seguro, depende de lo que es, si hay de corral, si hay una gallera, si hay un coral de rapé. Nosotros como usamos mucho pescado fresco, normalmente también guardamos todos los huesos, las cabezas y todo eso pues ayuda, ayuda muchísimo y un buen fumet se hace con un buen pescado y un buen sofrito sobre todo, es muy importante.
El sofrito sí que a veces nos lo olvidamos. Sí que es verdad que a veces... Sí, sí, és important. Escolta, i que li deixes molt de temps bullint, molt de temps l'aigua, el caldo, el foc. Sí, sí, sí, sí. Almenys 3-4 hores mínim.
Bueno, pues así hacemos una olla grande y lo congelamos, ¿eh? Porque si tarda tanto... Vale. Vale la pena, vale la pena, porque es muy importante, tanto para las paellas, para las arzuelas, todo lo que sea que está, es muy importante. Molt bé, pues vinga, fet aquesta preparació prèvia, anem a veure què fem amb el peix. Tu deies que millor rap, ¿no? Un rap ja és garantia segura.
Bueno, si es fresco, mejor, claro. Un buen rape, una melusa... Yo creo que el rape es la mejor opción porque no hay mucho hueso. Es una carne muy rica y tiene mucha hechicha, sobre todo. Y a mí me gusta mucho hacer este porque también a la gente le encanta, ¿no?
¿Y qué hacemos con el rape? ¿Lo freímos? Pues no, yo no lo hago. Yo lo que preparo es con una picada, me preparo una picada de almendras, de ajo, con una salsa caliente que nosotros le tomamos aquí en casa.
Y a partir de ahí, pues, ponemos a picar un poquito de ajito, hacemos el ajo y el perejil sofrito bien, luego echamos la salsa caliente y después echamos el caldo, lo que es el final. Y al final, echamos el rape, una damba, una patata herida, todo lo que le pueda dar sabor.
Y que quede bien, le echamos gamba, mexiones, aparte del rape y su patata. Así que ahora su chup es muy importante. Vale, entonces... Su chup más sabor. ¿La patata ya la tienes fuera, ya la has hecho previamente o la cueces? Sí, la patata, no, la patata la hervimos previamente porque si no nos chicará todo el suje, ¿no? Porque la patata es la que más...
Más suele coger del caldo y del sabor. Entonces la patata la agregamos, después la pelamos, la acostamos y la ponemos en el sujez cuando está casi acabado. Vale, vale, vale, solo para acompañar. Vale, eso si lo haces con wrap, pero si lo haces con juice, todo el pescado funciona igual, no tienes que freírlo antes.
No, yo personalmente no lo hierbo, no lo hago mal antes porque le cambia la textura y le cambia el sabor y le quita ya porque el rato con un toque que le des ya queda muy jugoso, es muy importante que una farcela, o sea, un chiquete quede jugoso.
que lo notes, el sabor del peix, o sea, de manera, bueno, cada uno tiene su receta y su manera de hacer las cosas. Yo prefiero así. Vale, vale. Elena, ¿y esto está más rico al día siguiente o es fet y manjar?
Hombre, eso está claro. Al día siguiente o al siguiente. Cuanto más días pasa el pain, cuanto más días pasa ahí dentro de la salsa, más sabroso y más bueno. Y con un pan de palle para mojar. La verdad es que si se come de un día al otro, mucho más coche no al momento. Pero queda bueno igual.
¿Te atreves con un postre? ¿Qué postre nos recomiendas? ¿Cuál es tu postre preferido?
Bueno, yo uso, me gusta mucho y hago bastante aquí, la tarta de queso estilada mía, ¿no? Sí. Es una tarta de textura muy cremosa y gusta mucho al paladar porque no es muy dulce. Normalmente se veis tan mermelada porque nosotros no lo deseamos porque hay mucha gente que no gusta tanto dulce, ¿no? A veces prefieres notar el sabor del postre que no tanta textura y tanta mermelada.
Vale, pues venga, nos lo apuntamos para terminar este suquet de peix, para terminar con algo dulce. Muchísimas gracias, Elena, un abrazo fuerte. A vosotros, gracias. Moltes gracias. I bon profit, avui a la Punt Gastronòmic, la Punt Culinari, ens l'han posat des del bar Petit Tàrraco, la seva xef, l'Helena Gerasim.
amb aquest suquet de peix que esperem que repliqueu a casa, però ja us dic jo que de la manera que ho ha explicat l'Helena, que hi posa tot el seu carinyo, pel que hem vist, i tota l'experiència que té, no ens quedarà igual, segur. Aneu al petit Tarragona a provar-lo. Falten tres minutets, una mica més, per arribar a les 11 del matí. Tanquem la veu de Tarragona, com cada dia, amb la proposta musical de la Sílvia García amb el temacle. Demà més.
I per petició popular, eh, Mònica? Doncs mira, ens falta tornar de nou al Via d'Alma, al Retorno a Via d'Alma, amb el seu quart disc. I aquest, parole, parole. Parole, parole. Caro. Caro. Cosa me sucede? No, el caro és el Sergio. És caro de ver que no deixen fer entrevistes. Igual. Almenys, ara estic aconseguint.
No cambiarás, no cambiarás, no cambiarás, nunca más. No cambiarás, yo tengo pruebas, siempre me atormentarás con tus promesas.
Fins demà!
Yo te juro.