Bon dia a Soles 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal? Benvinguts. Obrim la veu de Tarragona a jornada de 10 shows. Avui dia 5 de febrer de 2026. I avui dia que recordem la figura de Manolo López Pasca, el regidor de Relació Ciutadana de l'Ajuntament de Tarragona, que ens deixava ahir molt jove, massa jove, 72 anys. Avui ja la recordarem. Ho farem amb companys de partit, amb amics personals i amiques personals. I la recordarem com voldríem
que ens recordéssim a tots amb alegria, perquè el Manolo era sobretot un tio molt vitalista, molt animat, que també era una persona que trencava ponts o feia ponts allà on no n'hi havia, i avui el recordarem, ho farem d'aquí una estona en diferents veus, a la veu de Tarragona. Més coses que us explicarem avui. Abril de Rius, bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia.
Avui parlarem de més coses perquè en parlàvem fa uns dies en temps de tertulia política del tema de la regularització d'immigrants que vol impulsar el govern de Pedro Sánchez i avui també en parlarem.
Ho farem amb el responsable de Tarraco Consulting, un bufet d'advocats i gestoria, que de fet fa molt de temps que atén persones en situació d'immigració i que intenta ajudar-los i assessorar-los amb la qüestió de papers al Reduan Enagi. Recordem que encara no se saben els detalls de com anirà aquesta regularització d'immigrants. Està tot en l'aire, és un anunci.
Però sí que aprofitem la notícia per conèixer una mica quina és la situació, a través de l'experiència que té el Reduant, com veu la situació, què podria implicar per Tarragona, quanta part de la població es podria beneficiar d'aquesta regularització. Tot això, les beceroles, que s'arribi a aprovar i que s'estableixin les condicions per donar aquests permisos. Ara la pilota està a Brussel·les, em sembla, que l'última notícia és que la Unió Europea ho havia de debatre.
a petició d'alguns partits polítics que sembla que no hi estarien d'acord. Com a camí de tot plegat. En principi de cara a l'abril és quan entra aquesta mesura en vigor i en parlarem. N'anirem parlant, seguirem parlant. Digues abril.
No, i el següent tema serà que a Tarragona actuen 81 punts crítics pel que fa a la presència de coloms, que es troben, aquests primers, al centre i a la part alta, i el 80-90% afectant propietats privades, i l'Ajuntament fa una crida a la Col·laboració Ciutadana per detectar focus i oferirà també, sincerament, una línia de subvencions. En parlarem amb Jordi Baussell, biòleg i enginyer tècnic agrícola responsable de l'empresa adjudicatària.
Li posarem humor al matí, avui amb una secció d'humor una miqueta més breu, però intensa, com sempre. Intentarem riure una mica dels altres mateixos. I demà mateix arrenca oficialment ja el Carnaval. Ho fa diumenge amb la disfressador, com a acte destacat, però aniran passant cosetes aquest cap de setmana, com per exemple, Núria, la xarronada de dissabte.
És dissabte, veritat? És dissabte. Sí, sí, doncs hem repassat el programa, l'organitza, com sempre, la proposa el casal Segeta de Foc, primer amb un vermut, un vermut amb disfresses així una mica llibertàries i esbojarrades i reivindicatives, i després la xerronada, que és aquesta mena d'escudella, jo ho dic així molt mal dit, però és aquest plat calent que ve tan de gust quan fa molt de fred i que sembla que és típic i és molt calòric, típic del carnaval.
En parlarem un any més sobre la xarronada, aquesta menja recuperada típica de Carnaval que ens ofereix la segeta de foc. I abans a les 10, Pep, haurem tingut una entrevista d'aquestes de PES, una entrevista d'aquestes que té un nom propi, el de la Colla Bellester.
Doncs sí, perquè ja fa alguns mesos que va deixar la corresponsalia de Catalunya Ràdio i TV3 al Regne Unit, i sempre ens havíem vist per aquí, dèiem, els de vindre un dia, explicar-nos com és això de ser corresponsal d'un mitjà de comunicació català al Regne Unit. A més, Déu-n'hi-do, perquè en els quatre anys que he estat de corresponsal han passat moltes coses allà a Londres, entre altres la mort de la reina. És que sigui Déu-n'hi-do.
Però moltíssimes coses, eh? I avui ens acompanyarà a partir de les 10 i explicarem, doncs, atenció també a futurs periodistes, perquè ens explicarem de què va això de fer de corresponsal a un lloc que no és que siguis un mitjà prioritari allà, contrari, eh? Com passa també quan ets corresponsal a les Estats Units, és el mateix, és a dir, ets l'últim de la cua. Però ens ho explicarà ja, la Colla Vallestet, estarà aquí amb nosaltres el teu, i, evidentment, amb ella parlarem de futbol, parlarem de castells, en fi, de moltes coses, d'emocions, eh? I d'opera? Parlareu d'opera? Mira, ara t'anava a dir, eh? No, al principi, eh? Jo vull saber qui és la jove Aida.
Gràcies.
Doncs tots ho volem saber. Serà una de les més de 750 alumnes de la ciutat que seran protagonistes, han estat protagonistes d'aquest projecte. La jove Aïda és un projecte de l'Iceu Aprèn i que ens aporta l'Òpera Aïda, tot un clàssic de Verdi, però adaptada i amb la participació, això, de més de 750 alumnes. Arriba aquest dissabte aquí a Tarragona, al Teatre Tarragona, i atenció perquè arriba també a les 12 del migdia, haureu de triar entre Vermut i Gerronada,
o veure Aida. En parlarem, a més, amb la Marian Marquet, que és qui ha fet la composició i adaptació musical per la jove Aida i aquesta regonina. Per tant, ja veieu que tenim aquesta vinculació també amb el territori.
Molt bé, i d'aquí no està de parlem, com dèiem de Manó López Pasca, de fet ja ho hem dit, a nivell informatiu també ho diem des del programa, que ens sumem el condol a tots els amics i família política i família directa de Manó López Pasca, ens sumem, aquí n'estan també moltes entrevistes, com us podeu imaginar en la seva...
amb la seva tasca com a conseller de relacions ciutadanes de l'Ajuntament i també com a president de la Casa Andalucía, que després també recordarem això que també mostren el seu condol des de la Casa Andalucía. I mireu la primera opinió del dia. Gràcies, eh? Abril, Núria, Miguel. A tu, fins ara. Fins ara. La primera veu del dia volem que sigui, doncs, de l'exalcalde...
Josep Félix Ballesteros, que ens parla d'ell, del Manolo, del Manolo Pez Pasca, coincidirà amb moltes de les opinions que anirem sentint després en Sander Ramos, en Jurep Anton Burgessé, en Manel Roldán, en Rocío León, coincideixen de fet amb destacar, sobretot, que era una gran persona. Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
El Manel López, un conseller de l'Ajuntament, amic, company del PSC, era una persona magnífica, magnífica en tots els sentits. Era divertit, era molt sociable,
Era una persona compromesa amb el seu passat, però també en el futur. De fet, va ser president de la Casa d'Andalusia i va aixecar la Casa d'Andalusia en uns moments molt bons, amb la Casa de la Fèria d'Abril, el Rocío, etcètera. És una persona que, a més a més, amb la seva tasca com a regidor i conseller de relacions institucionals, va fer una tasca importantíssima de cara a les ciutats germanades. Es va organitzar
un treball molt ben fet amb els jocs europeus de ciutats germanades juvenils, que ens van donar una medalla de la Unió Europea justament per això, i a més a més tenia una gran relació amb les entitats veïnals, amb els presidents i les presidentes de les entitats veïnals, i era d'una proximitat extraordinària. I sobretot el vull recordar com una persona divertidíssima.
amb moltes ganes de festa i amb moltes ganes d'explicar acudits. Explicava acudits com poca gent els explica. En fi, et feia riure en els pitjors moments i en els millors. El trobarem molt a faltar. Era un gran tarragoní d'adopció per un gran tarragoní.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló final de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com
Fans de Tarragona, amb Sílvia Garcia, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
I com us deiem, avui volem recordar la figura de Manuel López Pasca i ho fem d'entrada amb la portaveu del govern, del PSC, i també companya en el seu moment el consistori de Manuel López Pasca, Sandra Ramos. Sandra, molt bon dia, per dir alguna cosa, perquè avui és un dia que esteu tristos, però vaja, amb ella el recordem amb alegria, gairebé tothom coincideix amb això.
Sí, i tant, i tant. El Manolo, una persona sempre alegre, amb una gran vitalitat i un gran optimisme, un gran company, també companys de partit de tota la vida. Jo vaig entrar a militar al PSC amb 19 anys, doncs imagina't si són anys amb aquesta companyia. De fet, una època també vaig estar a la casa d'Andalusia perquè compartíem...
L'origen dels meus pares, els meus pares també eren andalusos, com el Manolo i la seva família, i sempre una persona molt alegre i molt disposada, i per ell, a més, un dels seus grans...
Orgulls havia estat ser conseller de l'Ajuntament de Tarragona, que inclús, doncs, ara que està el tanatori, avui serà el seu funeral, llueix el traig al pin de l'Ajuntament, que era per ell un gran orgull. Tothom destaca, i ara sentíem el Josep Pérez Ballesteros, la qualitat humana, però també el bon humor que tenia, amb bons i amb mals moments, eh?
Doncs sí, clar, nosaltres hem compartit a la casa d'Andalusia moltes fèries d'abril i remèdies del Rocío. Quan abans hi havia la caseta de la fèria d'abril que muntava la casa d'Andalusia, algun any inclús m'havia tocat treballar servint taules i sempre estàvem per allà, sempre amb bon humor i després quan es feien les provades i les juntes, bueno, l'alegria i de...
Era una característica del Manolo que poder treballar amb alegria sempre ajuda i sempre fa que tot sigui més costavall. Algun recorda les seves inovil·lades, diuen sevillanes japoneses, quan era a la Casa Andalucía. Jo no sé de què va això, però suposo que tothom que hi era se'n recorda, no?
Ai, sí, però això és perquè fa molts anys a l'1-2-3 que hi havia un humorista que feia això de les sevillanes japoneses, no? I el fill del Manolo, ell imitava molt bé aquest humorista i sempre fèiem aquestes bromes de la sevillana Hapone, no? I que era la broma aquesta, ell també ho feia i era, bueno, molt divertit i...
Quan es fan les coses amb alegria, i cantar, i ballar, a les reunions amb gent de la Casa Andalusia i gent del PSC, que també havíem compartit en moltes ocasions, moltes executives, sempre és encorajador treballar amb gent alegre. Jo crec que és una cosa que...
Un llegat que ens ha deixat el Manolo, no?, d'intentar fer les coses amb alegria.
I recuperar la fèria d'Abril, que també, clar, evidentment, ara va ser també quan ell era president de la Gasol de Lucía, recuperar la fèria d'Abril, Rocío, moltes coses, i en la seva etapa també de relacions ciutadanes, aquí, clar, també com a conseller, també destacava l'alcalde Ballesteros, doncs, tota la feina que es va fer en el seu moment en les ciutats germanades, no?, de refer ponts, no?, molts ponts.
I tant, i tant. Va fer una feina fantàstica amb les ciutats de Germanades, que realment les ciutats amb les que compartim aquest vincle...
Els encanta venir a Tarragona i és una tradició que es manté encara des de llavors, amb tots els agermenaments i els nous que hem estat fent últimament també, i el tracte amb les entitats, el fet de venir d'una entitat suposo que també t'ajuda a entendre quines són les dificultats que tenen les entitats i per tant després quan estàs del cantó de l'administració t'ajuda a tenir...
més empatia també amb totes aquestes situacions, però el Manolo era un entusiasta de ser servidor públic i per ell va ser uns anys molt feliços i veure ara com s'ha tornat a recuperar la fèrie d'abril. Són actes culturals que aquí a Tarragona tenen també un arrelament molt important. La fèrie s'ha fet durant moltíssims anys
El Rocío, les entitats també són activitats que mantenen vives i gent com el Manolo ens ha ajudat a que totes aquestes tradicions també arrelin aquí a casa nostra i ara ja siguin part del nostre imaginari col·lectiu.
Sandra Ramos, una forta abraçada a tota la família, família política, en aquest cas, de Manolo López i amics de Manolo López de Pasca. Gràcies, una abraçada. Bueno, sí, portem uns dies durs, perquè a més, només feia una setmana, havia marxat una altra companya, la Panxi Picallos, l'Esprenfa Picallos, que a més havia estat professora a un institut aquí a la nostra ciutat, i una persona també amb una alegria meravellosa, i bueno...
Quan estàs en una organització amb molts anys d'història i amb gent que hi participa des de fa molts anys, la gent també es va sent gran i comencen a marxar. Una abraçada, gràcies. Gràcies a vosaltres.
I saludem també en aquesta hora del matí Josep Anton Burgueser, evidentment. Avui deixant una mica de banda totes les responsabilitats que ha tingut a nivell polític, tot i que han coincidit també a nivell polític, però avui entenc que el Josep Anton intervé com a amic, amic del Manolo López Paz. Que al Josep Anton, molt bon dia per dir una cosa, però vaja, saludat.
Bon dia, bon dia. Sí, com a amic que el Marello sempre, si se'l pot considerar, un amic personal, a més de la militància política, perquè, veritablement, jo ja fa uns quants anys jo conèixia, fa molts anys, però en els últims 10 anys, per entendre's i tal, em vaig conèixer més personalment, em tenia més aventures junts, des de veure on estic i celebrar les fiestes sobre Marello i tant d'any,
i vaig descobrir una persona enganyable, una molt bona persona.
Ja ho ha dit algú, i de fet també ho anirem recordant, perquè a banda de la seva vessant personal, que era molt, no sé com dir-ho, molt polifacètica i molt entranyable, molt divertida també, a vegades picarrona fins i tot, però des del punt de vista polític també hi ha que he dit que era un activista socialista de pedra picada, que sí, creia profundament en els valors, no?
Sí, aquest ara portava un temps en què... Era una mica, jo, ahir escrivint al WhatsApp als amics i companys del partit, deia que era una mica, de vegades, rebrotes, no?, perquè ell considerava... Era una mica el que mirava, tenia una mirada crítica del que feia sempre el partit, no? I, aleshores, era una mica el que contínuament ens recordava
que hi ha coses que es poden fer, que hi ha coses que no s'han de fer, que hi ha coses que la gent entén i la gent no entén, no? Perquè parlava molt amb la gent, des de la seva vessant personal, des de la seva activitat a la Casa de Andalucía, doncs era una persona molt activista i parlava molt amb la gent, i per tant era com una espècie d'esponja que anava agafant totes aquestes inquietuds positives i negatives, no?, que té la política i en la transmetia...
amb la voluntat i amb el seu caràcter de dir que això ha de canviar, això que estan fent no és tot bé, això que s'estan fent està molt bé. Era una persona amb un caràcter excepcional, la seva vitalitat ens impregnava a tots.
En fer-li una forta abraçada a Manolo Fuster, que em consta que també teniu una amistat compartida, molt maca, i mira, parlem que no està també amb la Rocío León i amb el Manolo Roldán, anirem parlant amb altres amics, però també ens deia, dirà de fet que no està amb la Rocío II, que en realitat no marxa el Manolo, que forma part de nosaltres, no?
Sí, és la característica del Manolo, no? Manolo era una persona que no era una persona que, al seu pas, no ha sigut neutra, com de fet i dels humans, passem per la vida i després desapareixem i el record queda difuminat, no? Jo crec que, com ell ha estat tan actiu en diferents activitats,
i després una cosa molt important, el seu caràcter, la seva economia, doncs ha fet que molta gent el recordi, o sigui, i el recordarà. És una persona que des de, sempre dic, des de la seva elegància, des de la seva elegància, la manera de vestir, la seva manera de comportar-se, no? O sigui, que és una persona que serà un record durant molt de temps a la nostra ciutat, o sigui, durant molt de temps se'n recordarem del López Pasca, que ve deia a tothom, no?
però curiosament denunciava el López al Pasca, no? I vostè després m'ha comentat una cosa que és veritat, el Manolo Fuster i jo, i un molt bon amic del Manolo, que és el Pino, nosaltres vam dedicar els últims anys a fer la ruta turística per Espanya, la ruta
en Estiquera. O sigui, érem els quatre que anaven als partits en on estic jugant a fora, doncs aprofitaven per reconèixer la ciutat on jugaven, no? I, bueno, i això ens va unir molt més, no uneix res més...
que quatre persones amb un ideal futbolístic conjunt es desplassin a fer turisme i el que el nàstic era un sentiment, però a més era una excusa per poder anar a visitar ciutats i estar quatre o cinc dies plegats i aquí...
quan fas aquests anys és quan coneixes més a la gent, no? I per això deia que els últims anys no només he conegut un company de partit jurídic, sinó a una bona persona, perquè era molt bona persona, i molt d'estrès, a més, i no tenia cap problema si calia ajudar algú amb el que ell feia. I per això també ha tingut el premi
que durant aquests mesos de malaltia també ha tingut persones, una persona concretament, en què l'ha ajudat molt de part de la seva família, en què l'ha ajudat molt a superar el dia a dia, que per desgràcia no ha estat un dia a dia fàcil. Ha sigut una malaltia dura i que en l'últim moment el menor o el pobre ho ha passat força malament.
Però ha aguantat el que ha pogut, malgrat tot ha aguantat el que ha pogut, i les persones que estan al seu costat ajudant-lo, jo crec que els tenim també que recordar, que continuen amb no faltar entre tots els fons de solidaritat i d'amistat i d'estima amb ell.
Josep Antoni, una forta abraçada per tu i gràcies per atendre'ns avui. Avui serà el comiat a l'1 del migdia al Sant Pau. Ahir també us trobo tots i em va ser molt bonic ahir perquè hi havia també gent de tots els colors polítics al tenatori i tothom recorda l'home amb molt d'afecte, el Manolo.
El Manol era capaç de medallar-se amb tots els partits polítics, tots els representants i els representants dels partits polítics, però s'estimaven molt. I ahir era una mostra. Ahir estaven tots els partits representats, tota la gent que ha passat per l'Ajuntament, que ha viscut amb ell, i tothom el que sentia era pena per la seva pèrdua. Perquè persones com aquestes no acostumen a sortir massa. I Manolos caldria molts Manolos més.
en la vida social, no només en la política, en la vida social i cultural de la nostra ciutat. Una forta abraçada, Jurep Anton. Gràcies. Mira, des de la Casa de l'Andalusia, la seva presidenta, la Charo García, l'actual presidenta, no pot estar amb nosaltres aquest matí, però sí que ens envia un text on destaca el reflex del seu talant proper, on és profundament humà. Entenia, també diu, la política com servei, com diàleg, com respecte, sempre des de la sanitat i la bona fe,
Diu que mai va perdre aquesta forma seva d'estar amb el món marcada per la noblesa, la generositat i una sinceritat contagiosa, però diu que si alguna cosa definia el Manolo per damunt de tot era la seva qualitat humana. També des d'aquí enviem una forta abraçada al Xarro García, la tova presidenta de la Casa Andalusia, que va presidir que no pot entrar a nosaltres per una qüestió personal d'aquesta hora, però que li enviem també des d'aquí una forta abraçada
Ella és la que em recorda les seves inovilapes sevillanes japoneses, del Manolo, que són recordades per totes que anaven a la Casa de la Lucía. Mai deixarà d'estar amb nosaltres, convençuts que retrobarà també la Virgen de Rocío que tan estimava i que l'estarà esperant. Té una forta abraçada des d'aquí. Manolo Roldán, bon dia.
Bon dia. Bon dia. Bueno, també amic personal de Dom Manolo, a banda de compartir nom, no? Suposo que a nosaltres coincidim, tothom, que parlem d'una persona molt estimada i molt recordada, que serà molt recordada, però que també forma part de tots nosaltres, no? Exacte. Molt estimada, socialment molt integrada amb els tarragonins i amics de tothom. Amics de tothom. Nosaltres ens coneixíem des de petits...
Des que pràcticament vam arribar a Torreforte i vam estudiar junts a Guava i Albi.
Després, per motius professionals, cadascú es van distanciar tradicionalment, però sempre coincidint durant tots els moments, tant a la casa d'Andalusia com a nivell particular, a totes les actuacions que han tingut a veure amb aquesta vida. Ja era un nen mogudet de petit o no? Perdó? Ja era un nen mogudet de petit a Manolo?
Sí, sí, sempre ha sigut molt integrat, molt mogut, i ha sigut un líder, sempre ha sigut líder en tots nosaltres, en tots els aspectes, des que vam estudiar a Guàrdia Vida...
el comerç i després començo a treballar a Tesca i al tema segurança i sempre molt, molt mogut i molt estimat per tots. Mira, Manel, hi ha amistats d'aquelles que són de per vida, que podries passar-te anys sense veure un amic i te'l trobes l'endemà i és com si no hagués passat ni un sol dia. A tu passava això amb el Manolo?
Sí, sí, perquè el que feia dies que potser no s'havien vist, després continuaven com sempre, com si fóssim... feia fer un moment. I a part, ja dic, hem coincidit, inclús en veiem a l'Ajuntament, vam coincidir inclús a Valenciana, quan ell va fer el viatge aquell amb l'alcalde Ballesteros, en fi, amb moltes activitats que...
que ell feia durant la vida, i a nivell particular, els captants, bueno, hem coincidit amb moltes facetes, i sempre he dit que ha sigut un líder per tothom. Manel, una forta abraçada, i escolta, molts ànims avui també, i això recordant l'amic, com de llamell. Sí, són coses que no t'ho esperen mai, i també vull, bueno, ja traslladar...
i acompanyar el sentiment amb els seus amics, amb tots els fills i els germans. Una abraçada, Manuel Roldan, gràcies. Gràcies a vosaltres. I recordem també el Manolo amb una amiga personal, la Rocío León, amiga i companya de Rocío, què tal? Bon dia. Hola, bon dia, si es pot dir bon dia avui. Sí, efectivament, un dia trist avui, doncs, acomiadem a Manolo. Però com t'agradaria que ho recordéssim?
Bueno, cómo corpulló y cómo conectó, ¿no? El Manolo era un tipo espléndido y tremendamente generoso. Era un tarragoní andaluz, muy tarragoní y muy andaluz, muy afectuoso y por eso se le quiere. Ayer en el tanatorio era impresionante la cantidad de gente que había, de todos los colores políticos, además de su paso por el ayuntamiento.
de gente que está incluso en las antípodas del pensamiento. Y, bueno, Manolo era un tipo que quería muchísimo a Tarragona, muy comprometido con Tarragona. También era muy disfrutón de la vida y, bueno, a alguna gente le recordamos, lo recordaremos siempre en la romería del Rocío, cuando hacía la romería o en el Rocío Chico, pero luego ya cuando estábamos en la campa de Tarragona
de la Pineda, que era pura alegría, era como un abrazo abierto a todo el mundo. Yo conocí a Manolo hace 30 años, cuando llegué aquí, que me dio clase. Y era un profesor estupendo. Es que tenía un caraná, una manera de ser, de expresarse, de explicar que...
que le hacía muy cercano y además como muy abierto, que generaba pues mucha calidez. Y luego tenía la faceta esta de que era peleón ante las injusticias, que era, bueno, muy socialista, le corría por... Tenía el socialismo hasta la médula, le corría por la sangre. Y con esto forjó su tarragonismo. Bueno, era muy delnastic también,
que era, bueno, pues esta cosa que tenía las dos almas, pero la tarragonina muy fuerte, bueno, casi tan fuerte como la andaluza o igual de fuerte. Era un tipo sin dobleces, un tipo sensacional, la verdad. Una persona excelente. De vez en cuando le gustaba jugar a ser truán, era divertido, era agudo. Era una persona súper culta, Manolo era...
Muy culto, es una faceta que la gente cuando se quedaba con su simpatía, con su alegría, con su sonrisa, hay gente que no era conocedora o no es conocedora de lo que había detrás de esa sonrisa. Y esa manera suya se plasmaba en la forma de hacer política. Y Manolo estará presente en muchos momentos y en muchos espacios.
Con una presencia amable, afectuosa y sonriente. Bueno, el pasca forever. Per tant, Rocío, podíem dir, en certa manera, que no ha marxat perquè està en el record, i amb un record molt dolç per part de tots vosaltres, els que l'heu conegut i l'heu estimat. Sí, mira, ayer en el ganatorio por la tarde se plasmaba mogollón porque había, bueno, muchísima gente
Y había muchos corrillos, como te puedes imaginar y como suele pasar en los sanatorios. Y hombre, había pena y había lágrimas y había ojos vidriosos, pero había muchas sonrisas. Y en los corrillos se hablaba mucho de quién era Manolo, ¿no? Había un amigo suyo que contaba sus correrías desde que tenían 18 años, que iban por Salou...
Cuando empezaban a trabajar, los primeros dineros, los primeros cubatas y tal. Y decía, para vivir lo que ha vivido Manolo nos hacen falta tres vidas. O sea, fue un disfrutón de la vida, vivió a tope, se implicó a tope en todo lo que hacía y efectivamente con una sonrisa al record de Manolo hoy son ojos vidriosos y sonrisa. Y con el tiempo se da sonrisa y confort en el corazón.
A tu et sembla, Rocío, que amb ell al Manol li agradaria que avui li dediquéssim una sevillana del seu poble, de Rosal? Hombre, y tanto. Y seguro que se arranca a bailarla. Pues vinga, vamos a dedicar-se-la. Rocío, una forta abraçada per tots. Gràcies per recordar-nos la figura del Manol. Que, per cert, deien que de petit volia ser bomber, no? Sí, quería ser bombero, es verdad.
Bueno, ha querido ser muchas cosas y al final ha sido todo lo que ha querido, excepto lo de bombero, porque era muy pequeño, pero sí. Manolo Forever, que has dit, escribem aquesta frase. Vale. Oye, gracias por hacerle el homenaje y el recuerdo. Una forta abraçada i deixem els ullens amb aquesta sevillana de Rosal de la Frontera, del seu poble de Huelva. Una forta abraçada, Rocío, fins ara. Venga, gracias. Un beso.
Ay, ay, ay, ay, ay, ¿cuánto llega el mes de mayo? ¿Cuánto llega el mes de mayo? Mañanita ya, aroma a pegar, suena el tamborín. Ay, ay, ay, ay, mi cuerpo empieza a sentir.
Al repicar de campana, en mi pecho un medalla, un tremendo escalofrío. Ay, ay, ay, ay, cuánto momento viví yo. Ay, Dios mío, qué tal la primavera que me espera que distinto amanece. Yo quiero tener tu rostro de frente otra vez.
Ay, ay, ay, ay, ay, cuando pasas la ribera, cuando pasas la ribera, tu gente te quiere que larga la espera cuando hay tanta fe, ay, ay, ay, ay, haces tremerte la piel.
Un pasillo de emociones, tan cercanos escalones, de un rincón del pueblo mío. Ay, ay, ay, ay, ¿dónde escuchan mis queridos?
Bona nit.
Doncs així recordem, eh?, Manolo López Pasca, amb aquesta sevillana del seu poble, seu poble natal de Huelva, d'un grup d'allà. Doncs així, recordem amb alegria i, com deia la Rocí, doncs també hi s'arrencaria a ballar. Una forta abraçada a tots i també des de Raúl Marlins estimant sumem el condol a tots els amics i la família de Manolo López Pasca. Les 9 i 35 minuts.
Doncs ja ho vam dir, ja en parlàvem aquesta mateixa setmana en temps de tardúlia política de la regularització extraordinària d'immigrants. I, de fet, el tema arribarà al Parlament Europeu de dimarts que ve amb aquesta política de regularització d'immigrants impulsada pel govern de Pedro Sánchez després que algunes formacions hagin sol·licitat la inclusió del punt a l'ordre del dia del ple d'Estrasburg, que es farà a Estrasburg en què casse, ja segur que rotatori.
a Brussel·les i Estrasburg, i les formacions consideren que aquesta mesura pot tenir conseqüències a l'espai Schengen, a la política migratòria, etcètera, etcètera, etcètera. Un debat que porta per títol oficial declaració de la Comissió sobre la política de regularització a gran escala d'Espanya i del seu impacte en l'espai Schengen i en la política migratòria a la Unió Europea, de previst, com dèiem dimarts vinent. N'anirem parlant, perquè això encara fins a l'abril, el cert a hores d'ares que encara hi ha molt poca informació sobre hi ha algunes condicions que ja s'han transcendit a través dels mitjans de comunicació...
Però encara hi ha poca informació sobre la lletra petita, que és el més important en aquests casos. La lletra petita, qui entra, qui no entra, per què es deia que cinc mesos de residència aquí, etcètera, etcètera. Però en volem parlar i ho volem fer amb un bufet d'aquí de Tarragona, gestoria, que precisament la seva tasca en el dia a dia passa per l'algunització de permisos de residència i treballa els immigrants. Ens acompanya el seu responsable, la bufeta gestora Tarracó Consulting, Redouan Enagi. Redouan, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. Benvingut.
I comencem per aquí, perquè de fet, hores d'ara i també coincideixen les fonts oficials, que encara hi ha poca informació concreta sobre el que pot implicar, tot i que desperta molt d'interès, evidentment. Exactament. Molt bon dia, molt bon dia a tots els oients de Tarragona Ràdio. I si me lo permetís, antes de nada, quisiera dar el pésame a tots els oients que nos están escuchando.
...para dar el pésame a los familiares allegados... ...y a todos los compañeros del señor Pasca que en paz descanse. Totalmente de acuerdo. La pregunta que ahora mismo va circulando es... ...¿qué es esta nueva ley? ¿Quién está englobado debajo de la misma? ¿Cuáles son los puntos, los requisitos? ¿Y quién se podría acogerse a ella? Pues prácticamente se trata de una regularización extraordinaria... ...como su propio nombre la define...
Y no es la primera que ha habido aquí, es una más de otras que han sido aprobadas por bastantes distintos gobiernos de distintos signos. Y se trata básicamente de facilitar y agilizar el proceso de regularización a un colectivo que ya está aquí.
Se estima que prácticamente esto englobaría a unos 500.000 a 700.000 personas, una cifra que yo creo que va a ser más, porque hay mucha gente que todavía ni está censada ni está cifrada, y por supuesto si cumplen los requisitos que ahora mismo vamos a tardarlos, pues se aprovecharían de esta regularización. Es una regularización extraordinaria que se enmarca dentro de la ley de extranjería,
La diferencia son los requisitos que son más suaves, más flexibles y van a dar acceso a muchísima gente. Una consideració, perquè el tema és que no hi ha cap xifra oficial de les persones que estan aquí de forma il·legal, perquè no estan en cap registre. Hi ha estimacions, això sí, a nivell de Catalunya s'estima 120.000, 140.000...
No sé si també a nivell de Tarragona hi ha alguna xifra, però imaginau-vos només Catalunya, unes 140.000 estimades, però no hi ha cap registre oficial, clar. Exactament. El que ara mateix sale a la llum que van fuentes oficiales, per exemple, de ayuntaments i alcaldes...
Más o menos la cifra sobre los inmigrantes que se van a aprovechar de eso y están en una situación irregular asciende a unos 150.000. Y yo añadiría unos 20.000 porque habrá otros cuantos que ni siquiera están empadronados. Aquí en la provincia de Tarragona, que es la que más o menos...
en la que predomina un colectivo sumamente importante y elevado de inmigrantes. Yo también lo elevaría entre 40.000 y 50.000 personas que podrían aprovecharse de esta regularización. La chifra global es cadena curta de totos-totos, ¿no? En breve me lo sabremos, pero eso sí, lo que me gustaría recalcar sobre, ya que estamos hablando de números, para que lo entiendan los oyentes, en las oficinas de extranjera de toda España se suele regularizar, y me baso sobre el año pasado, se ha regularizado a 100.000 personas.
A 100.000 personas se han regularizado mediante los itinerarios ya sabidos del reglamento de extranjería y las oficinas ya no daban abasto. O sea que tardaban tres meses, cuatro meses. En Barzaló se tardaba hasta nueve meses. Ahora estamos hablando de una regularización de diez veces más, o sea, 500 a 700.000 personas y un cortísimo plazo porque esta nueva ley...
va a tener entrada en vigor el 1 de abril y cerrará el 30 de junio. O sea que ni va a haber una prórroga, que creo que no la va a haber, porque así funcionan las leyes, pero todos tendrán que ponerse las pilas y va esto a suponer...
Un reto tremendament gaire impossible per a tots si no milloren, si no augmenten plantilles i si no flexibilitzen les maneres de presentar. Mejoran, por supuesto, los itinerarios, que són el mercurio d'estrangeria, que nos faciliten a los abogados. Ja hi ha interès, entenc que sí, i que hi ha molta gent que està mirant si compleixen els requisits, que ara explicarem, per tal d'acilitzar tràmits, perquè l'abril és ja. Exactament, per això...
Hay muchísima gente que ya está intentando ahora mismo, basándose sobre las líneas grandes de esta publicación, que me gustaría recalcarlo, todavía no está ni publicada en el multinacional del Estado, que es posible que haya más restricciones, mejoras, no se sabe.
Eso sí, muchísima gente, como bien sabe, cualquier regularización se exige, además de los requisitos temporales, la aportación de ciertos documentos. Aquí la nueva ley ha hablado de que quien quiera aprovecharse y beneficiarse de esta ley tiene que estar aquí viviendo antes del 31 de diciembre del 2025, que ya tiene que estar aquí.
Fíjese que se publicó en enero, el 27 de enero, y ha hablado de una fecha anterior. Esto tiene su significado para cortar por lo sano y evitar cualquier efecto de llamada. Segundo, la documentación, pues la que si siempre se aporta para regularizarse, justificar este requisito temporal, demostrarlo de cualquier manera, ya fuera con un empadronamiento, certificados públicos, privados o la combinación de ambos,
Y, por supuesto, carecer de antecedentes penales. Hay que aportar un certificado de carencia de antecedentes en el país de origen. Y, por supuesto, de aquí de España, y esto ya se consulta y se constata de oficio. Entonces, la gente, lo que están haciendo ahora mismo es reunir los documentos, las pruebas que podrían tener en casa, solicitarlas, y lo más importante...
és pedir el certificado de antecedentes penales en sus países de origen. Hablo, por ejemplo, de Marruecos, que tienen que ir a los consulados, mandar un poder a los familiares a Marruecos, y esto, por supuesto, va a tener su tiempo, y por eso ya la gente lo está haciendo desde ya. Això s'està fent, per tant, ja s'està fent ara, això? És a dir, que suposo que hi ha cues, no sé si hi ha cues, però en alguns llocs de persona hi havia cues ara fa una setmana, és a dir, que suposo que ja hi ha afluència de gent que busquen fer aquests tràmits, no?
Yo creo que, y hablamos del consulado de Marruecos de Tarragona porque es la única representación diplomática que tenemos en nuestra ciudad, pues la verdad es que lo están haciendo muy bien. Están tratando a la gente y a sus solicitudes de manera muy profesional, todo el mundo que acude va con cita y están absorbiendo ese elevado volumen de solicitudes.
augmentant la franja horària de recepció de los usuarios, y también creo que lo que he visto ahora mismo antes de venir aquí en Facebook, que van a venir también los fines de semana para poder absorber la gran demanda. Què et sembla, i si vols opinar a títol personal, que s'utilitzi això per fer discursos polítics d'odi cap a col·lectiu d'immigrants? Per això està passant, també.
Y muchas gracias por darnos esta oportunidad porque es muy importante. Yo lo que quiero manifestar desde aquí es para que la gente entienda que una regularización bien definida como la presente, con unas fechas concretas, requisitos muy, muy concretos, nunca va a crear una nueva inmigración. Jamás. Lo que va a hacer es regular el colectivo inmigrante que ya tenemos aquí. Aquí jamás se va a producir un efecto llamada
Porque la ley ya dice que si no estás aquí antes del 31 de diciembre del 2025, no te vas a regularizar. Esto, por ejemplo, podría crear un efecto de llamada si estuviéramos hablando del año 2005. No había ni WhatsApp, ni IA, ni medios de comunicación al alcance de todo el mundo, que las mafes se aprovecharían y, por supuesto, podrían...
hacer circular algún bulo para hacer su sucio negocio, pero es que ahora mismo todo está perfectamente definido. Y me atrevería a decirle que esta nueva ley lo que ha hecho es cerrar las puertas a...
a cualquier negocio ilícito de esas máfias porque la gente ya ve claramente si no está aquí antes del 31 de diciembre no hace falta ni siquiera que vengan aquí porque van a estar en una situación irregular y no van a entrar en esta regularización. Explica'ns, Redoan, què veus de positiu en aquesta regularització?
a nivell d'afecte pràctic d'aquestes persones? Mire, estem parlant de regularitzar a persones que ja estan aquí, que supostament ja estan treballant en negre. Llavors, el primer que m'viene a mi a la ment és que vam a sacar a aquesta gent d'un treball ruin, mezquino i deleznable, a un treball...
Estar honrado, quitar y sacar a la luz esa economía sumergida para que cualquiera que se regularice es un cotizante más. Estamos hablando de una sociedad nuestra envejecida, una pirámide poblacional prácticamente plano. Entonces cada, para mí, una persona que se regularice mediante esta nueva ley es un cotizante más, es una declaración más a la Seguridad Social, es un sostén a nuestro sistema de pensiones y por lo tanto yo lo veo todo positivo.
I també que esgrimia el tema a algun partit polític. És que això és electoralista, per a que aquesta gent pugui votar. Amigo, crec que no. És que em fa risa, la veritat, perquè quan ho escoltem, em veien a la ment els que ja llevan aquí vivint 5, 6, 7, 8 anys, amb fills ja estudiant aquí, amb permisos de residencia permanents, i tampoc poden votar.
Aquí la ley es muy clara del voto. ¿Se aplica la ley de reciprocidad? O sea, que si el país de origen permite ese tipo de reciprocidad en el voto, pues sí. Por ejemplo, hablo del colectivo marroquí. Los marroquíes, aunque tengas aquí 20 años...
Aunque tengas y hayas renovado el permiso de residencia permanente dos o tres veces, si no tienes la nacionalidad española, por supuesto, no vas a poder votar. Esta gente lo que busca no es votar. Esta gente no va a poder votar hasta que de aquí a 10-15 años se regularicen mediante la adquisición de la nacionalidad española. A partir de entonces es cuando podrán votar. Pero ahora mismo lo que se le ofrece a esta gente es...
un permiso de residencia y de trabajo que le podría facilitar un puesto de trabajo, porque seguramente ya están trabajando, pero en negro, cobrando mal y no cotizando a la segura social. Y por lo tanto yo lo veo más bien un punto muy positivo para nuestra sociedad, para este colectivo. Y te digo más, aquí no se está hablando ni se está regalando papeles. Aquí lo que se está haciendo es regular una...
Una situación, un colectivo, darle su encaje legal y no dejarlo a la intemperie. Toda esta gente que ya está viviendo aquí, a la que va a ser beneficiada de esta ley...
que, por supuesto, ya viven aquí, o sea, que no van a vivir de fuera. Si ya están viviendo aquí y están trabajando en negro, ¿por qué no darles sus papeles y que empiecen a cotizar, que todo el mundo se aproveche tanto de sus derechos y, por supuesto, que cumpla con sus obligaciones?
I, per tant, jo crec que tot això, el que rodea aquesta nova llei de regularització en quant a efectes i amades, en quant a quitar-li el treball dels espanyols o a qualsevol altre punt negatiu, jo crec que són meros rumores i cara a fi de qualsevol fundament. Una cosa que tampoc no se'n pot perdre de vista és que estem parlant de xifres, d'un nombre elevat de persones, però que parlem de persones.
És a dir, persones amb vides, amb noms, amb cognoms, amb famílies, amb feines... Persones que a vegades han de venir aquí a fer una feina que no és la que s'ha format el seu lloc d'origen, perquè a vegades hi ha gent amb carrers universitaris que ha de treballar al camp o a la feina que poden accedir.
Però parlem de persones, en definitiva, no? Que això a vegades ho oblidem, no? Gràcies per dir-ho. Aquí, simplement, i això també, no només passa amb aquesta regularització, si tot el món ja segurament recordaries amb el tema dels menes, només es escolten menes, i ningú...
Le viene a la mente que Semena se llama, por ejemplo, Juan, se llama Ahmed, se llama Mamadou. Son personas con sus propios nombres. Solamente lo que le hace falta es ese permiso de residencia para que realmente podrán inscribirse en las instituciones, puedan tener un trabajo digno y podrán, por supuesto, aportar de manera positiva a esta nuestra sociedad en cuanto a cotizaciones, en cuanto al pago de impuestos.
Y por qué no es lo que buscamos, una ciudadanía plena. Por eso esta regularización viene, y lo digo con énfasis, a darles este nombre y apellido a estas personas, darles cabida a nuestra sociedad, que participen de manera activa en ella, porque lo que vienen haciendo hasta la fecha es...
Hacer todo esto, pero en el anonimato lo que queremos es sacarles de ese anonimato, darles lo que acaba de decir su nombre y apellido, que participen de manera activa en la sociedad, que coticen, que trabajen y que puedan vivir y tener una vida digna.
Sinceramente lo que estamos intentando hacer ahora mismo es primero explicarle a la gente esta nueva regularización
Porque recibimos, por supuesto, y voy a contestar luego a su pregunta, estamos recibiendo llamadas incluso de familiares de fuera. Amigos, personas que están en la Unión Europea que para venir aquí a España sería más fácil porque no tendrían ni un sello de entrada y podrían, según ellos, camuflarse y poder aprovecharse de esta ley. En absoluto. No tienes una prueba aquí que demuestre que estás aquí antes del 31. No hace falta que...
Vengas, y lo digo desde aquí, desde esta plataforma, a los oyentes, y ojalá ahora llegue a la máxima audiencia posible, si no estás aquí viviendo aquí, si no estás antes del 31, por favor no vengas porque no te vas a beneficiar de esta ley. Respecto a lo que me ha dicho, yo creo que España es el único país en la Unión Europea que, independientemente de esa nueva regulación, ya tiene unos itinerarios establecidos mediante el reglamento de extranjería.
que permita la regularización. Es el único país en el que si vives sin cometer ningún delito, sin tener ningún antecedente penal o policial, tener una buena conducta, cumplir con tus deberes, podrías aprovecharse de unos centenarios ya preestablecidos en el reglamento.
denominados comúnmente ilegalmente por los arraigos, y por lo tanto no hay ningún otro país que facilita una regulación a sus inmigrantes que España. Estamos viviendo en un país, la verdad que podemos darle las gracias.
A Dios por estar en ello, porque comparado con nuestros países vecinos, conozco a muchos estudiantes, incluso estudiando universidades, que llevan ocho o diez años sin volver a sus países, y por eso les tienta, cuando escuchan que hay una regularización así masiva, de venir aquí a España a regularizarse. Pero desgraciadamente no se puede. Estados Unidos.
Es que Estados Unidos, como es lejos, no quiero hablar... Bueno, si no vamos a entrar, no me interesa, pero... Estados Unidos, desde la llegada del Todopoderoso, pues ha cambiado sobremanera. Como bien sabes, no se puede comparar con ningún otro. Estamos viendo a niños arrastrados desde sus casas, utilizados como presas para sacar a sus padres de las casas y llevarlos a unos centros de internamiento. Estamos hablando de una policía
perfectamente preparada, denominada y pagada para el único fin de detener a gente en la calle, simplemente por el placento que tenga o por el apellido que podría tener para llevarle a un centro de internamiento y expulsarle sin siquiera haber cometido un delito, sin siquiera haber hecho nada que llame la atención. Y esto para mí son cazadores de personas, son gente que carecen de cualquier humanidad. Por eso
comparar a Europa amb els Estats Units en la feixa actual, és pràcticament impossible fer-ho. Parlem de la regularització extraordinària d'immigrants i torno al que dèiem al començament, que encara hi ha molta lletera petita per conèixer.
I que se senti la base de la llei i que es difongui i a partir d'aquí anem encaixant, no?, peces. Exactament. Esa letra pequeña que va a ser publicada en breu en el bulletin oficial del Estado segurament vindrà a darle cuerpo a este texto que sinceramente solamente habla de lo que hemos dicho, tienes que estar aquí en tal fecha, tienes que tener unas pruebas, demostrar que vives aquí durante 5 meses y presentarlo.
Hay unos puntos en esta publicación que está pendiente, como hemos dicho, de ser ratificada y publicada en el boletín, que llama muchísimo la atención. No sé por qué. ¿Por qué está? Será para evitar un estrés, un cúmulo a la administración o para facilitar respuestas, pero, por ejemplo, la ley dice, si un inmigrante presenta su solicitud, a los 15 días ya puede ir a trabajar o darse de alta como autónomo y empezar a cotizar la seguridad social.
y también dice que a los tres meses se aplica lo que denominamos el silencio positivo administrativo o sea que si no te contestan a los tres meses se da por hecho o se presume que tu solicitud es favorable y yo creo que a la hora de publicar esto en el Boletín Oficial del Estado cambiaría porque no sería factible que esto pasaría si no, no se podrían estudiar bien los expedientes porque no lo van a poder estudiar en tres meses como le he dicho antes
El año pasado en toda España se ha regularizado a 100.000 personas y el plazo de contestación oscila entre 4 a 9 meses. Pues qué decir si esto se multiplica por 10 y el plazo de contestación sería en esos 3 meses. O sea que va a haber muchos cambios, muchas...
Estamos ahora mismo en la expectativa de que se publique usted en el BOI y poder dar la información correcta a todos los interesados. Reduan, algún missatge, perdón, algún missatge que ens estic escoltant, que creï que encaixa amb aquest perfil de regularització, de què ha de fer la seva vida? És a dir, ha d'esperar? Què ha de fer? Què li ha de preocupar a hores d'ara, pocs mesos, que arribi aquest 1 d'abril?
A base de lo que hemos dicho ahora mismo sobre los plazos que se suelen prever para estas regulaciones normales y cotidianas, para una regulación tan extraordinaria que va dirigida a un colectivo tan grande,
Lo que ruego es que las administraciones se preparen para ello, que haya más efectivos en las oficiales de estrangería que tienen una carga sumamente importante, que los programas habilitados para los profesionales que se doten de algún mecanismo para que no fallen, para que no...
También hago un llamamiento para que no solamente se limite la manera de presentarlo a las oficinas de extranjería, ojalá se habiliten ayuntamientos, correos y otras administraciones para que se podría incluso el interesado mismo presentarlo de manera presencial y evitar acudir a abogados o gestores, porque estamos hablando de un colectivo muy vulnerable.
Gràcies per acompanyar-nos, Redouan Enagi, responsable del fetge de Soria Tarracó Consulting. Gràcies. Crec que ho hem de seguir parlant abans de l'abriu perquè això encara s'ha... Muchas gracias y a vuestra entera disposición.
I aquest ve en dos partits a casa que al final és on ens sentim més còmodes. I a partir d'aquí queda treball aquesta setmana, ve el Villarreal, un bon equip, un bon filial, però que els hem de passar per damunt sigui com sigui.
El Nàstic s'aferra als dos partits seguits a casa per aixecar el vol. Com diu Marc Montalvo, s'han de guanyar els dos encontres davant els dos filials per mirar cap amunt i allunyar-se del descens. Diumenge 8 de febrer, a un quart de set de la tarda, viurem el partit de la Jornada 23, el grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i el Villarreal BN.
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber. Tres hores antic. Tres hores antic. Tres hores antic. Tres hores antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló Firal de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
fora de joc, la teva cita és TGN Sports. De dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Sports amb Joan Andreu Pérez.
Doncs ja, que truquem al Regne Unit a London. Per en lloc de trucar, farem que vingui aquí els estudis d'aquí una estona la companya periodista Colla Ballester, que ja fa alguns mesos acaba d'aixar de ser la corresponsal de Catalunya Ràdio i TV3 al Regne Unit després de 4 anys. I avui ens explicarà com va anar aquella experiència. The stars and the colleagues see we ain't got no swing except for the rain and the crunch of day. The ice is coming.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Doncs cançó que ens serveix de tol de fons per saludar la companya periodista Colla Ballester Brumós, que ja fa alguns mesos que ha tornat del periple Regne Unit, ara ja com a directora aquí a nivell territorial normalment de Catalunya Ràdio. Colla Ballester, que tal, molt bon dia. Bon dia. Quatre anys de corresponsal, eh?
Passant ràpid, per això. Cantaves la cançó, eh? Sí, és una de les cançons que em defineix el pas per Londres. En realitat, abans de marxar, el Manel Elias, que preparava el Catalunya Nit, que era el seu primer any, va dir, dels corresponsals, passeu-me algunes cançons que per vosaltres tinguin significat, i una de les meves va ser aquesta, London Calling, que és una frase de la BBC, dels informatius de la BBC.
Després et preguntaré si és molt diferent el treball de la BBC a com ho fem aquí, o els mitjans d'allà o els mitjans d'aquí, perquè imagino que les dinàmiques del dia a dia, allà i aquí, deuen ser diferents. Ara hi entrem, però parlaves de final d'etapa, quatre temporades intenses i meravelloses.
Explica'n la part final, les maravilloses. Les maravilloses, perquè veus de prop una altra cultura, perquè en realitat ens asseblem a un món anglosexor i és molt diferent. Veus molt bé periodísticament com funciona, tractes temes molt diferents. És una mica com nosaltres fem aquí a Tarragona, no? Cada dia és un món. Un dia pots fer...
l'altre pots fer cultura, l'altre pots fer política, i descobrir tota una societat com funciona i un altre model periodístic em sembla apassionant i meravellós, tot i que abstradamadament intens, que tot té les seves parts, sí. 8 de setembre 2022, a Castell de Balmoral. No s'ho ha perdut, la Colla Ballester.
Castells de gama alta, avui a Londres en aquesta diada internacional en què participen els castellers de Londres, els anfitrions, els castellers de Brussel·les i les joves de Valls. Avui heu portat la gama alta a Londres. Correcte, la ciutat de Londres i aquesta jornada de cultura catalana s'ho mereixen i encara més, com podem veure, amb el Tower Bridge de fons. Aquest escenari magnífic, les Human Towers, que aquí generen molta expectació.
No era el tall de la mort i serena. Però també connecta amb nosaltres, perquè l'essència d'aquí l'has portat cap allà i t'has trobat amb portat castells i tot allà. Sí, era molt xocant, com a individu, també com a periodista, tenir trossets nostres allà, com és aquest dia que va ser meravellós, que van venir les joves de Valls i feien castells amb la Torre de Londres darrere, que va ser magnífic, i a més a més...
Els castells per mi ha estat una manera d'explicar què som nosaltres, què és Catalunya, perquè els castells d'alguna manera, a part que són impactants per la gent que no els ha vist, representen molt del que som nosaltres i per mi reuneixen moltes coses bones de la societat. Per exemple, tothom pot fer castells, tothom és benvingut, és una cosa que integra molt i allà hi ha la colla castellera de Londres, que el president de la colla és un anglès, és un britànic.
I a la colla de Londres hi ha gent d'aquí, catalans, que van a Londres i d'aquesta manera se senten integrats, o gent també britànics o d'altres països que són a Londres i els interessa. De manera que els castells és una forma de visualitzar Catalunya al món, les Human Towers. Avui hem tret un dia londinenc per vindre a fer l'entrevista. Un hivern, un hivern londinenc. Allà plau dia sí, dia no, eh?
O cada dia, no? Sí, clar, jo, en tornar, una de les coses que enyores molt és el clima nostre mediterrani, i pensava, bé, aquest serà un hivern mediterrani, el típic nostre, no?, aquí al Camp de Tarragona, i jo pensava, les jaquetes gruixudes de Londres no sortiran mai més de l'armari, sí, sí, riu-te'n, que cada dia les porto perquè fa fred i plou. Anem a sentir aquell moment d'aquell... Ara sí, era el 8 d'octubre del... 8 d'octubre del 2022.
I podria ser més, perquè de nit la cua es fa una mica més curta, és evident. El flux s'ha seguit durant tota la nit, com ara tenim la cua aquí al darrere, i durant tot el dia i tota la nit, perquè la capella ardent no tanca en 24 hores, de manera que molts menys londinencs, molts més britànics podran mostrar el seu condol a la reina. El punt on som ara és el punt...
on va començar la cua, el quilòmetre zero de la cua, abans que es comencés a moure. I passava això que explicaves, que hi ha hagut gent que ha estat dos dies fent cua, per tant, dues nits sota la pluja, perquè la primera nit va ploure, la temperatura és molt més baixa aquí que Catalunya, ara, per exemple, tenim 14 graus, i, per tant, aquesta gent ha estat aquí...
dos nits, com a mínim els primers de la cua, per poder assegurar-se, passar a donar el condol, per poder assegurar un lloc a la història, per poder accedir a aquest vestíbul de Westminster. Aquí començava la cua el primer dia, i penseu que, clar, l'accedir al Westminster Hall no pots portar més que una bossa petita, estil control de seguretat dels aeroports. I, per tant, a les primeres hores de la cua, just aquí al darrere, hi havia una acumulació de tendes de campanya, els que hi tenien
de cadires, fins i tot de bosses, que la gent no es podia emportar quan la cua va començar a avançar. Quan dic que aquí és el punt zero, vol dir que a partir d'aquí avançava la primera, perquè ja és el tros final, fins a anar a l'altra ribera del Tamasi, que tenim aquí al darrere, i arribar a Westminster Hall, que és l'edifici que veiem al fons. Per tant, doncs, ara un flux constant, una cua que va avançant sense aturador de dia i de nit.
Com recordes aquest moment? Això era posterior a la mort de la reina... Ves si t'ho havia sentit abans quan vas anar a fer de corresponsal, que cobriries la mort de la reina Isabel. Era una cosa que tots els companys em deien, perquè ella representava al final d'una època, no només del Regne Unit, sinó que jo crec que de tot el món, fixeu-vos que després de la seva mort...
el símbol de l'imperi, el símbol de la unitat del món anglosaxós, s'ha trencat. Casualitat o no? Però després d'Elisabet II, als Estats Units va pel seu cantó, separat d'Europa, fent equilibris amb el Regne Unit, que estan intentant mantenir la bona sintonia, però els hi costa moltíssim. Per tant, abans de marxar, molts companys em deien «Colla, a veure si et toca a tu la mort de la reina, perquè és una icona global».
que molts periodistes teníem al cap com a símbol que realment ha estat. I al meu predecessor, al Sergi Molero, també li van dir el mateix, perquè ella va morir molt gran. I sí, sí, em va tocar, i m'ha agradat molt de cobrir-ho, m'ha agradat molt de veure-ho, m'ha agradat entendre com la seva mort ha significat tantes coses al Regne Unit, pels ciutadans del Regne Unit, perquè per ells també, però també per tot el món, perquè és com una petita escletxa, i a partir de la petita escletxa de la seva mort s'ha anat trencant una mica tot.
Has viscut tota mena de fets de tot tipus, perquè aquí tot el que ha passat a Irlanda del Nord, que allò va ser també molt interessant, de veure també la transformació de la pròpia societat d'allà, en molts aspectes. Eleccions, en fi, què recordes així?
El nord és un dels temes apassionants que a mi m'ha agradat cobrir perquè ells viuen una situació que és molt més tensa i molt més difícil de la que ens puguem imaginar. A Belfast encara hi ha la ciutat dividida en murs, encara hi ha una part de la ciutat on a la nit es tanca una porta de ferro
perquè no hi hagi problemes entre les dues comunitats. Ens sembla molt lluny, però només fa 25 anys de l'acord de pau, i quan camines pel carrer t'adones molt de l'atenció i de la dificultat que hi ha d'enviure allà, de com la violència i tantes morts encara pesen moltíssim en la societat. Exemple simple, tu arribes, has d'agafar un taxi perquè portes molts aparells, no?
I el taxista, les primeres frases dels taxistes, és esbrinar tu de quin cantó de la història estaries. No estàs de cap cantó, perquè tu ets periodista i tu ho observes i expliques. Però és tan meticulós el límit de les coses que posicionen en tot moment. És un lloc molt difícil per viure. Encara hi ha cases on la finestra de la cuina et dona un mur, que són els murs de separació que alguns llocs tenen 5 i 6 metres. I això no s'acaba. Hi ha hagut incidents diverses vegades...
És una societat que avança cap a la pau, però que viu molt tensa encara el conflicte dels travels de tants anys de violència i d'assassinats. L'únic que ara ja hi ha una nova generació...
que no ha viscut tot això, perquè fa 25 anys de l'acord de pau, i que, per tant, tenen una altra mentalitat. Però sí que hi vaig veure la primera victòria del Sinn Féin al Partit Republicà irlandès, que va ser interessantíssim. Irlanda del Nord és un territori molt apassionant. I amb una dona al capdavant, no? Sí, la Michelle O'Neill. Sí, sí, sí. Dues dones, de fet, al Sinn Féin. El Sinn Féin a tot Irlanda, República d'Irlanda i Nord-Irlanda, la presidenta és una dona...
i a l'Irlanda del Nord també. Allà potser hem de canviar moltes més coses, perquè no pots formar un govern ni tan sols amb coalició, s'hi ha d'estar de part a tothom. Això era per preservar la pau. I es troba que ara sovint es bloqueja el govern. Per això sorgeixen partits més governats per joves que no han viscut tot el trauma, com nosaltres amb el franquisme o la dictadura, i que ara tenen una altra manera d'entendre la societat. Hi ha una mica més d'aire, és diferent.
Vas fer un màster al Brexit, suposo, perquè vas arribar quan ja feies 4 o 5 anys, no?
Al final del Brexit, quan encara s'aplicaven algunes normatives i algunes encara s'estan aplicant ara, jo vaig arribar en un moment que pensava on has anat, què has fet? Perquè les meves primeres notícies eren no hi ha verdura als supermercats, no hi ha benzina a les gasolineres, no hi havia productes, cues a les gasolineres, pensava, però això què és? Poca gent per treballar al sector primari, perquè molts eren europeus i ara no n'hi havia, és a dir...
Era el moment del canvi i l'explosió, i d'aquí el canvi de tres primers ministres. Els primers mesos van ser bastant convulsos, intensos, però sí. Com ha canviat també la manera de fer ràdio avui, ràdio i televisió, per fer les dues coses, com la fèiem fa unes dècades, ara en parlarem de tot això, perquè recordes el temps del Pujol i el Barça,
quan vau veure les primeres interaccions amb els oients, que això va ser tot un món, una descoberta... Per correu, sí. Sembla impossible. Però el Quim, el Pujal, va obrir una de les primeres interaccions amb l'audiència. I els oients t'enviaven...
el seu feedback, que és que ara sona estrany, però és que realment nosaltres vam començar. T'ho enviaven per correu, i jo estava, com ara estàs tu sentat aquí, ells als camps de futbol, i jo mirant que ens arribava per correu. I allò era una innovació d'una rapidesa extrema. Ara tot és tan diferent en poc temps, i si em deixes, encara vaig una mica més enllà, que tu potser recordaràs. Jo recordo els partits a Roda de Barà, del Luis de l'Olmo,
És graciós el tema, perquè carrossel de futbol de la tarda, sí? M'invento. A mi m'envien al Camp del Roda. Tu estaves veient el partit de futbol. Sempre ho explico quan hi ha xerrades així, perquè és una manera d'entendre ben bé d'on venim i lo ràpid que hem anat. Et deien, Colla, entraràs...
A la roda de dos quarts posem de set de la tarda. Molt bé, jo sabia que a les sis i altres, apurant molt, havia de sortir del camp, n'hi havia telèfons mòbils. Portar calderilla a la butxaca, monedes, anar a buscar la cabina que tenies més a prop, creuar els dits que no hi hagués dos nuvis festejant, creuar els dits que acabessin avallat la conversa, entrar que no es tallés la connexió...
que tinguessis suficients monedes, que això ja tu preparaves, se sentia aquell clic-clic, i entraves, coia, camp del Rodeverà, doncs 0-2, quan tornes al camp potser anaven 5-4. Amb això vull dir que ara és tot immediat, perquè tothom sap el resultat de futbol, tu abans donaves la notícia, ara no, ara contextualitzes i expliques què és el que està passant, per tenir un canvi molt important.
Un ofici, però, més important que mai, amb els temps que corren, amb tot el tema de les feixes. He vist també tot el gir del laborisme cap a la dreta, allà al Regne Unit, l'errupció també de l'extrema dreta, tot i que han entrat d'aquella manera, però en molts països d'Europa també. En força vas veure la visita del Trump, també. Han canviat molt els temps, l'ofici és més necessari que mai. Ben fet.
Sí, tenim un problema nosaltres com a periodistes, la credibilitat, perquè se'ns penalitza a tots per igual per coses que tots fem diferent. Hi ha molts mitjans digitals, n'hi ha de molt bons, però tothom es creu periodista i no tothom és periodista. Com tu ho saps molt bé, que ets periodista d'ofici. Llavors jo crec que la ciutadania mica a mica anirà distingint, i ja ho va fent, quins són els mitjans seriosos dels que es poden referir i els que no. Però paral·lelament tens un altre factor que són els fake news,
Fake news, les notícies falses, que a vegades estan tan ben fetes que costen de distingir. Probablement estem en el moment del canvi en què culturalment i socialment hem d'acabar de col·locar tot això. Jo recordo els atemptats de Cambrils i de Barcelona i l'explosió del Canà, que era una mica l'inici dels mitjans digitals. Ja venien de lluny, però potser hi havia una mica de rebombori. I quan hi ha notícies importants és quan la ciutadania aprèn a saber on ha d'anar a mirar.
tot i que tenim molt de soroll pel mig, però en aquells moments convulsos la gent entén on ha d'anar i on no fa soroll. Però, malauradament, hi ha moltes notícies falses que realment estan molt ben fetes, que costa molt de distingir. Mira, amb els atendats de Cambriu recordo el tema de les cert milles. És molt diferent dir que poden explotar a dir que no sabem si tenen càrregues possibles. És molt diferent. I, per tant, si no saps una cosa no la digues, no?
Sí, sí, 100%, 100%. Llavors crec que en aquells moments tan difícils per tanta gent, per tanta gent que hi és, la que hi té familiars, la que no hi és però està pendent del que passa, és molt important la responsabilitat periodística. Jo crec molt en el periodisme, crec molt en els mitjans públics, també en els privats, si són seriosos, que n'hi ha de molt bons...
I crec que socialment, sense un periodisme molt ferm, no podem avançar. Mira què està passant als Estats Units amb en Trump, que Trump focalitza sempre amb els periodistes i sobretot amb els que són més crítics. Aquí tens la resposta a moltes coses, no? El periodisme crític no convé.
Diferències entre el periodisme d'aquí i el d'allà. Hi ha alguna diferència entre la manera de treballar? Són maneres de fer, però hi ha una diferència molt clara amb les entrevistes. Nosaltres som... Com ho diria això? Ells som molt agressius amb les entrevistes, fins i tot...
A nosaltres ens costa d'entendre, quan veus una entrevista, nosaltres som més no contemplatius, no seria el verb. Si tu fas una pregunta a vegades i insistim, no és que nosaltres no ho fem bé, crec que som models diferents. Ells, quan un entrevistat no els contesta una cosa...
Fins que no els he contestat, nosaltres ho fem a vegades, però és que hi ha una gran diferència. Són com més insistents i els personatges, no és tant la diferència periodística, sinó els entrevistats ho entomen millor perquè és la seva obligació. En canvi, aquí, si tu...
portes el model d'allà, la gent et bloqueja, no saben entendre que estan a disposició, que haurien d'estar a disposició del ciutadà i que els hauries de poder preguntar tot amb insistència extrema fins que et convingui. Aquí ho fem, no dic que entrevistem malament, no sé si sé explicar bé el matís. Entrevistem bé, però ja... Perquè aquí sí...
Ets molt, molt, molt agressiu. No s'entén. Però, probablement, és una altra cultura. En canvi, ells, en la llengua i en les formes del dia a dia, són extremadament polits. Saps? Nosaltres no som tan polits. O sigui, no hi ha tanta diferència entre la nostra vida quotidiana i les entrevistes. En canvi, allà sí que n'hi ha molta. És un model d'entrevista molt, molt, molt diferent. Molt.
Et posen facilitats o t'has de buscar la vida? El Regne Unit és el centre de l'imperi mundial. Ells encara tenen aquest concepte al món i a ells no els interessa res, pràcticament, ho faig una mica extrem potser perquè entenguem el concepte, però no els interessa massa coses que no siguin
britàniques o del món anglosaxó. Jo, com a periodista de la corporació, formava part de la fora imprès, que són els periodistes estrangers de tot el món, japonesos, holandeses... Pensa el país que vulguis.
I a nosaltres no se'ns té gaire en compte per res. Perquè podries dir, no es té en compte els catalans, o no es té en compte els de Dinamarca, o el que vulguis, els espanyols. Però és que no, és global. O sigui, ells prioritzen sempre, sempre discriminen sense contemplacions, els britànics i alguns anglosaxons. Sense contemplacions, eh? O sigui...
No s'estan per res. No t'ho diran mai a la cara, si els britànics tenen una manera de parlar que és... O sigui, nosaltres per ells som massa directes. Tu em preguntes, vidres a l'entrevista a Coia? Sí, no, no ho sé. Si ells no volguessin venir, o no poguessin, dirien, bé, miraré...
Ai, que interessant. Perquè primer sonem molt bruscos nosaltres, no? I això li passa a gent catalana que treballa en preses britàniques que les reunions generen conflictes perquè som massa directes. I ells sempre donen temps. I què fan els catalans a Londres?
Algun lloc de trobada, alguna... Sí, fan coses. L'únic que jo no n'he pogut fer masses, però sí. Hi ha el grup de castellers, hi ha un catalan choir, un cor, un grup de bastoners, després hi ha una associació... Fan bastantes coses, eh? Hi ha un grup, tenim un grup de whatsapp on hi ha els catalans, després hi ha unes trobades setmanals, després es revisen llibres, després hi ha sopars...
amb personatges catalans, la veritat és que es mouen molt i fan molta feina en una ciutat que és molt gran, o sigui, viu més a Londres que a Catalunya, i a part és una ciutat que és molt baixa, és molt extensa, amb la qual cosa vull dir que tenen mèrit, perquè no és senzill moure't. És igual anar d'un tros de Londres a l'altra tarda és una hora, mitja hora. La diferència és que hi ha metros i busos, això sí. Però fan moltes coses i és una manera també de sentir-te acompanyat, perquè Londres no és una ciutat fàcil.
Parlem amb Colla Ballester, que ha estat... Fa quatre mesos, ja, o cinc, que vas tornar... El novembre he perdut el compte. Pràcticament pocs mesos. Poc, sí. Pocs mesos aquí. Del que s'ha après allà, que et serveix aquí en el dia a dia, diguem-ne, per donar-te compte que les coses són diferents o...
Moltes coses. Jo crec que aquí vivim molt bé, que tenim unes grans condicions de vida. Socialment som molt agradables, som molt solidaris. El clima és meravellós. Crec que hem nascut en un dels millors llocs per viure. M'agrada molt Catalunya, m'agrada molt aquesta zona, m'agrada molt el Mediterrani. Crec que he après a valorar molt el que tenim...
Els trens són millors allà, però no cal córrer gaire. Però la sanitat, per exemple, nosaltres aquí tenim una sanitat molt bona. Allà hi ha cues infernals. Si et fas mal a casa i t'ha de venir a buscar l'ambulància, pots estar hores que et vingui a buscar. Els sistemes públics s'estan precaritzant moltíssim. Tenen moltes dificultats amb això. Hi ha molta pobresa infantil. Jo he vist pobles fora de Londres. Jo aquí no veig que hi ha cap poble que estigui tan deixat com allà. Idealitzem molt el Regne Unit. Jo també abans d'anar-hi, eh?
El Gran Regne Unit, i és veritat, és una de les economies més fortes del món, però el tema social nosaltres estem millor. No sé, trobo que a part ens relacionem d'una manera... ens ajudem més. La xarxa familiar també és diferent, potser hi haurà qui no li agradi, aquest concepte familiar del Mediterrani, però nosaltres tenim més xarxa en les nostres vides, i això està bé.
Mira, d'Irlanda, quan hi vas anar a cobrir les eleccions, quan has cobert totes les quantes, però també d'Irlanda parlaves d'un país ric amb una societat empobrida, i és això ben bé, no? Sí, i això que a Irlanda és un altre món, a Irlanda són afables, són més com de caràcter, són més oberts com nosaltres, és a dir, anar a Irlanda era com una helenada d'aire, no? No és que siguin antipatis als britanis, és una altra forma de ser, són altres característiques.
Però sí, Irlanda ha captat totes les grans tecnològiques que estan a Doblin perquè els oferien avantatges fiscals i perquè està molt a prop del Regne Unit i en canvi segueixen Unió Europea. Llavors els anava bé. Però en canvi és una societat que té problemes com els nostres. No hi ha habitatges, hi ha molta pobresa, problemes molt similars. I després una altra cosa, veuen molt...
Hi ha molts joves alcoholitzats i hi ha bastanta droga, però el tema de l'alcohol jo crec que marca moltíssim. Aquí la gent veu, però no tant. Allà, per exemple, fèiem connexions a la nit al carrer, és bastant difícil, perquè veig gent molt borratxa o increpanta, si ho passes malament, o veus molts joves a terra, noies a terra tirades, no exagero, doblint també molt, molt impactant això.
tenen un problema amb l'alcoholisme bastant gran. Hi ha fins i tot un autobús que va pel carrer a la nit, recollint gent, els hi donen coses, els fan pujar, els joves, dalt... És bastant exagerat, és bastant impactant. D'impacte de les imatges d'aquests quatre anys? La imatge per tu, o les imatges de... A banda de les castells, de... El nostre, no? El nostre. No, jo crec que és... Quan vaig entreveure la reina, el sarcòfag, diguéssim...
El que significa, perquè tu entraves, el silenci de dintre, no? Era com captar en un moment tot el respecte que el país tenia per aquesta persona que va fer una bona feina, que ningú sap com és, perquè en realitat la seva gràcia és que mai sabies què pensava, no?
És una tàctica, és una forma de fer que li va funcionar, però sí, em quedo crec que en aquell moment, perquè... Sí, aquell moment, el moment d'entrar a dintre, poder fer unes fotografies, captar l'essència de l'instant pel país i pel món... Sí, i després em tocava fer una crònica al sortir molt ràpida, no tenia temps ni de preparar-m'ho pel TN Vespre,
I va ser bastant sentimental i em va agradar tot. A l'entrar, a la crònica, m'esperava l'Àlex, que llavors era el meu càmera fora, que feien molt equip, que això és molt important, fer equips sempre on siguis. I va ser un dia bastant especial, sí. El càmera d'aquí o d'allà? D'allà, d'allà. I després el Julián Assange, el cas del Julián Assange també, el seguiment del cas del Julián Assange.
De si eres tardit o no, he tornat a preguntar, de fet, perquè, clar, aquí hi ha de doble vessant també com a periodista de cobrir el futur d'un periodista. Sí. Bé, al final hi va haver un pacte perquè anés a Austràlia, però totes les prèvies allà al Tribunal Superior...
El High Court... És un cas interessant, el de Julian Assange, però és un atge controvertit, ell mateix, també. Una cosa no treu l'altra, una cosa no s'ha de barrejar amb l'altra. Però sí, va ser interessant el cas de l'Assange, la resolució... Ja preveíem que hi podia haver un pacte, perquè a ningú li interessava massa bé deixar-lo a la presó, ell estava molt malament físicament, de salut molt malament, mental i física.
I bé, finalment, sí, hi va haver aquest acord, sí. Moltes pressions als Estats Units amb el govern britànic, canvi de govern britànic de partit mentre hi havia tot el judici. Sí, interessant, interessant. Jo em quedaria amb la reina, Irlanda del Nord, ja s'anys potser tercer quart, que hi hauria més coses. Irlanda del Nord m'agrada molt, també. Molt, molt. Molt interessant.
Hi tornaràs, eh? Sí, periodísticament no, però és interessant cobrir-ho com a periodista, més que com de visita, tampoc m'aporta molt. Però periodista sí, perquè intenta entendre com viuen ells, com han sobreviscut això, com hi ha hagut un canvi demogràfic. Per això el Sinn Féin va guanyar les eleccions. El Sinn Féin sempre havia estat, a partir de la República Irlandès,
no havia tingut mai el poder, fins que demogràficament ells van tenir més fills, els partidaris del CINFEI, els altres no, els unionistes, i ara ja guanyen les eleccions. Veurem què passa, perquè una de les coses que diuen, que veurem, això depèn de com evolucioni la societat,
és que en 10 anys hi podria haver una reunificació d'Irlanda. L'acord de pau de divendres sant contempla que si hi ha dos partits republicans governant, una a Irlanda i una a Irlanda del Nord, la República d'Irlanda i Irlanda del Nord, o sigui, una a cada banda, hi pot haver un referèndum d'unificació. Diuen que potser en 10 anys veurem com evoluciona la societat perquè tot canvia molt ràpid.
És material per escriure un llibre, o dos. Sí, sí, hi ha coses. És intens, és molt intens. És una feina molt bonica, però que sí que requereix molta intensitat. Un dia se't fa una setmana, una setmana se't fa... No sé, el temps corre molt ràpid. Va molt ràpid tot. No em sembla que fossin quatre temporades, per exemple. I què s'ha enyorat molt d'aquí, a banda de la família, entenc? Sí, la família... El clima...
No ho sé, el temps. No tens massa temps per pensar. És que jo no tenia temps de res. No he tingut massa temps d'enyorar. Algun dia sí, els meus fills, sí, això sí. Però és que realment no tens temps. El clima, el sol, el sol, que per això venia aquí. He vingut aquí aquest hivern que pensava, tindràs un haver mediterrani...
I no surt el sol per res, ahir va sortir el sol i era mare de Déu. No, el sol, el sol sí. Quan arribes de Londres, si puc sempre vaig a l'aeroport de Reus, quan està obert, esclar, la cosa que més et xoca, i abans fins i tot d'arribar a casa, és la llum. La llum que hi ha quan surts de l'avió i, ostres, quina lluminositat, perquè allà el cel acostuma a estar molt tapat.
Anem acabant, però també volia preguntar-te, Colla, vens d'aquí, tornes de Londres, no portes gaire mesos, veus que els trens no funcionen, que plou com allà, en fi, allà els trens són puntuals, no? La puntualitat britànica, això és un mite. És un mite. És un mite.
És un mite, però els trens funcionen, els trens funcionen bé. Tampoc cal que correm gaire per trobar trens que funcionin millor que aquí, això també és veritat. Però hi ha una bona xarxa ferroviària, són molt cars, això també, i de tant en tant es penja el sistema, es penja bastant sovint. Però si, per exemple, reparen la via, que això passa, et posen busos alternatius...
O tenen també molts temporals. És que hi ha coses que el canvi climàtic ha canviat, però bé, en comparació amb nosaltres, la xarxa és boníssima, però és molt car el tren. Tenen moltes estacions, el pis està bastant ben connectat, però en canvi tenen grans mancances. És que ells econòmicament estan molt malament. Nosaltres tenim alta velocitat. L'alta velocitat és molt important en un país i ells no tenen alta velocitat. Crec que la dada era que són l'únic país...
no sé si era Unió Europea, que no tenen alta velocitat. No és exacte, però és que és estranyíssim. I tenien un projecte d'alta velocitat per connectar Londres amb Manchester i amb el nord del país, que estan molt perduts, però no tenen diners i l'han hagut de cancel·lar el Regne Unit. Però això et dic que és un país que té molts problemes, i no ho sembla.
Per cert, que la ràdio ja funcionant de plus, o encara anem amb l'FM, o està en sistema mixta? Mixta, mixta. Conviu tot allà, eh? Conviu tot el Regne Unit, com també altres peixos europeus. Sí, conviu tot, sí. I Colla Bellaster, gràcies per acompanyar-nos. Crec que podem acabar amb la cançó amb la que començàvem, a veure si la podem pescar. London Calling. Se ho deia a la BBC, els bulletins de la Segona Guerra Mundial. London Calling, us informa Londres. Llavors deien el bulletí, els aliats, tal qual. Sí, sí.
Mira, abans que marxis, digue'm un mitjà perquè jo des d'aquí, quan passa alguna cosa allà, pugui seguir des d'aquí. BBC. BBC sempre. BBC, eh? Sempre, sempre, per damunt de tot. Sèrio, sèrio. Molt, m'agrada molt. Impressionant. Fins i tot en els moments delicats. Ells han tingut denúncies al seu propi cap, al gerent, i els periodistes de la BBC esperant-ho a la porta i fent-li el gran interrogant. Top. Són els millors. Seriosos. M'agrada molt.
Escolta, ve les tigres, és un pla. A vosaltres.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
10 i 35, anem a l'humor.
Mmm, fem l'humor. A Miquel González.
Vinga, González, què tal? Bon dia. Molt bon dia. Tot bé? Bé, sí, sí, preparat. Preparat per fer l'humor. I a l'abril també, abril, bon dia. Bon dia, bon dia, abril. No et sentim. Hola, hola. Ara sí, ara sí. Vinga, doncs comencem amb l'humor, amb aquell humor que ens agrada, amb aquell humor intel·ligent, alerta que costa d'entendre. Així comença cada setmana amb un acudit diferent els companys del No som ningú.
Pau, què opines de la sorpresa? No conec cap monja amb aquest nom. És a la presó. Com? Sorpresa. Sorpresa. Monja a la presó. Fem l'humor, que no altres coses, com la setmana passada dèiem. Josep, hem analitzat el que va dir la Núria abans de començar el programa. Núria. Farem l'humor. Farem l'humor. I anirem a veure els Reis Mags. Josep. Ha dit l'humor o l'humor? L'humor, l'humor. Jo crec que ha dit l'humor, però ho analitzaré.
Perquè és l'amor... Bueno, és l'amor, l'amor... Mixta, mixta. No ho sabem, no ho sabem. Sabeu quantes comparses surten a la Disfressador, participen a la Disfressador, Abril, Josep? Totes no, no és quantes. No, totes no, totes no. Són 13 o són 14? 14 comparses, 14 comparses, d'aquestes 14 hi ha 13 que obtenen el premi per ser la millor Disfressador...
13 comparses, 13 comparses, 12 opten a emportar-se el premi. No ho sabrem mai, eh? Jo crec que té raó el Jordi Vinyoles, en aquest cas són 14, 13 que opten a premi. Per tant, per cert, presenta a la gala el Guillem Estadella, company de RAC1.
Però no de la competència. Treballar a una altra ràdio, una ràdio privada, RAC1, d'acord, amb un programa que diu La Competència, La Competència, La Competència... Ah, és el bilà de La Competència. Correcte, amb el programa dels teloners, d'acord, el Guillem ja fa... Dels teloners. Després ho diu bé el Jordi, però no és de la competència, és dels teloners. Clar, hem de saber els noms, amb qui parlem i de quin restaurant és.
Javi, ho hem de deixar aquí, que és que se'ns ha tirat el temps a sobre. Per cert, que el Javi Bacian el trobareu al restaurant Balandra. No, no, no. No, ja no? No, ja no.
Jo no sóc el Javi Baixen, a la vegada. Jo sóc el Javi Baixen del Xaloc, que està tancat. Ai, del Xaloc, és veritat. Javi, perdona, perdona. Doncs sí, eh? Quasi que no. Saps que, bueno... Solta això en Javi. Sí, Josep, Abril. Un missatge per la Núria.
No s'enfadi i si s'enfada, tots ens podem enfadar, però si s'enfada no ens cridi ni ens renyi. Perquè a vegades té aquesta tendència, jo entenc que és una persona passional i això també ens passa a tots. Doncs sí, això ho deia el Xavi Puig al plenari referint-se a l'alcalde Viñuales. L'alcalde li contestava això a la segona intervenció. Moltíssimes gràcies. Hi ha cap més pregunta per a l'esquerra? Sí, on vostè vulgui.
i somriuré tota l'estona. A veure, a veure si és veritat. Sí, tant, que sí. Ja el miraré. Està bé, perquè, Pep, jo somriuré tota l'estona. Sembla d'un duo humorístic, eh? Mentre miro, mentre miro. Pep, abril, un soroll, un so que vam sentir durant el plenari, a veure si sabeu dir què és. Tacons. No qualsevols tacons. No qualsevols tacons, eh? No qualsevols tacons. Em feien referència també durant el plenari.
Senyora Martorell, probablement ens ha faltat màrqueting per acabar de convèncer l'equip de govern. Estic convençut que si li haguéssim demanat a vostè que ens permetés fer un vídeo amb els seus tacons caminant a l'avinguda Andorra, potser haguéssim estovat l'alcalde i haguéssim vist amb una mirada diferent que la que té ara mateix. Està bé, perquè no és un muntatge, el so dels tacons és real durant el plenari.
Són reals alguns càrrecs, altres no, abril. Sandra Contreras, responsable d'Igualtat de l'ETCQ, bon dia. Hola, bon dia. I l'Àngels Moncosí, responsable d'Igualtat i Difusió i Comunicació de l'ETC. Bon dia. El d'Igualtat, Moïmandat, és responsable de Difusió i Comunicació de l'ETC. Bon dia.
Ai, doncs sí, xapuzón, eh, també, amb aquest tall. Per cert, com aneu de números romans, Pep i Abril? Ui, jo fatal, eh, jo he de fer conversions, eh. Va, va, queda clar. És primera vegada que hi ha una reina, l'Anna Belén, en comptes d'un rei, quarantena reina, em sembla que és, bueno, quarantena...
43-e, no? 43-enes, sí, sí. Jo amb els nombres de romans soc una mica petàrdua, però sí, sí. Jo també, jo també. El concubí és el 30-e, això sí. X-X-X és 30-e. X-L-1-2, o sigui, 3 barretes vol dir sí, 43, diries. Si no, que et surti algun expert i que ens ho digui. X-L-3 barretes, m'agrada aquesta manera de... Això de fer temps. Energètica. Bé, no passa res, perquè després tothom, com dèiem, tothom ens equivoquem tan bé, jo li canvio el nom a actors de cinema.
Òper... Timothée Chalamet. Eh! Guapo! Segurament no es pronuncia així. Es diu Timothée Chalamet. Chalamet. Hi ha un TikTok d'una persona loca que el veu en una premiere i comença... Timothée Chalamet! Veus? Molt bé.
Ens ha deixat sort a tu i a mi. Un dofí acaba de sortir del mar... Ja deixo d'estar histèrica. Doncs sí, ha deixat el dofí. Ho deixem aquí, que ens quedem sense temps. A ser maravillant no us porto més tall, si voleu. Vinga, Miquel. Fins ara, fins ara. Vagi bé. Aida, l'hi has dit. Aida, si és que ara ve a Aida. Aida el té a Tarragona. Vinga, va, que em parlem a la Dúria.
La teva veu, la veu de Tarragona. A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat. Perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio, amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril. No pasaste de callar.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
Benvinguts a aquesta secció d'activitats d'agenda cultural que tenim dins de la veu de Tarragona. El que fem avui amb doble proposta, però una banda gaudir del carnaval en plan gastronòmic, una xerronada que ens proposen des del casal Seixeta de Foc, però també, i coincideix amb hores, mira, mala sort, també tenim una proposta escènica al Teatre Tarragona. Dissabte podem veure Aida, l'òpera Aida, però en un format...
dedicat a escolars. Tot plegat té a veure amb un projecte que del Liceu Aprèn, perdoneu, Liceu Aprèn, que té la intenció, això, d'apropar l'òpera als escolars de Catalunya. Arriba a Tarragona la jove Aida i ens en pot donar més detalls la Mariana Márquez, que és qui ha fet la composició i l'adaptació musical de l'òpera de Verdi amb aquesta jove Aida i, a més, la Mariana és tarragonina. Mariana, bon dia.
Bon dia, Núria, com estàs? Bé, amb ganes de donar la notícia que ens expliqueu com ha anat això, perquè, escolta, llegeixo que hi participen més de 750 alumnes de la ciutat.
Doncs és que Tarragona ha tingut molt bona acollida. Aquest lliceu aprèn i estaven realment entusiasmats amb la joveïda. Per tant, esperem que agradi molt. Això s'estrena a dissabte i divendres fem funcions d'escolars, com tu dius. Dissabte ja seria l'estrena oficial al Teatre Tarragona i per mi és una il·lusió tremenda perquè això significa i va ser de Tarragona.
Dissabte l'estrena, com deies tu, oberta a tot el públic, diguem-ho així, és a les 12 del migdia al Teatre Tarragona, sí? Sí, exacte. Divendres tenim representacions per a Escolars.
Exacte, sí. Molt bé. Què heu fet amb l'Aïda de Verdi? A veure, què heu fet, Maria? Ens ho hem passat molt bé, la veritat. Ha sigut un procés creatiu molt bonic, molt llarg també, molt ben estructurat, i l'equip creatiu, que és Onion Lab, a nivell visual, el Jordi Casanovas, que és el dramaturg i director d'escena, i jo mateixa, hem creat, a través d'aquest encàrrec del Liceu, com una reinterpretació d'aquesta
emblemàtica òpera Verdi, de manera que estigui en aquest context escolar i també familiar. És un espectacle familiar, per anar en família, per entendre l'òpera, per apropar la música eucarística i el que és el concepte eucarístic a les famílies. I crec que ho hem aconseguit, això ho haureu de veure vosaltres.
Això forma part de la celebració del 25è aniversari d'aquest projecte educatiu que és el Petit Liceu. I no sé per què heu triat a Aida com a òpera per poder-la trasllegar. Doncs la tria no és nostra, de l'equip creatiu. A nosaltres ens va arribar l'encàrrec per part del Liceu i coincidia amb l'estrena d'Aida de la propera temporada, que és l'òpera que obre la temporada següent del Liceu, que és una cosa que ja tu com sap.
i volien encabalcar aquestes dues produccions. La Ida de Verdi en format gran i després aquesta jove Ida més acostada al públic familiar. I no tot s'acaba amb la representació, sinó que s'ha treballat a les escoles prèviament. Hi ha tot un embolcall per explicar que serveixi la representació a Ida una mica d'excusa per explicar el que és l'òpera.
Exacte, sí, aquí treballa al Liceu Aprèn, dins del petit liceu, i tenen una proposta molt interessant pedagògica que apropa els diferents espectacles que tenen els escolars i treballen pedagògicament molt bé, i en aquest cas han apropat a les escoles, a professors mestres i escoles de música i conservatoris,
d'aquesta música, d'aquesta proposta de la jove ida, la escenografia, la història, no solament la narrativa, sinó també el dramatisme de l'òpera.
i ha sigut la seva feina que està en aquest tosset. Ara comença a deixar la seva feina. Com l'heu adaptat musicalment i també d'argument per transformar l'Aida de Verdi en una jove Aida? L'argument l'heu mantingut igual? És un triangle amorós? Entren diverses coses en joc, no? Digues, digues. Doncs mira, vam parlar amb el...
L'argument i la idea és part del dramaturg, que és el Jordi Casanovas, però vam parlar abans, vam fer una trobada, vam posar en comú què pensàvem de l'òpera d'Aida, de l'òpera en general, perquè ells dos no eren músics, llavors era interessant també compartir aquestes idees. El Jordi va fer una proposta en la qual se reinterpretava la història d'una història dins de la pròpia història, és a dir, la protagonista és Aida, però en realitat és una jove que és Aina,
que ha dissenyat un videojoc en el qual ella s'endinsarà per viure aquesta realitat virtual, que és el seu propi videojoc, que en realitat és l'òpera d'Aida.
És a dir, tota una narració molt interessant per fer arribar la història d'Aida a través de la història de la protagonista, no? I com se va explicant dins del propi videojoc que ha dissenyat el Jordi, que està molt ben dissenyat també escenoràficament per Union Lab, doncs aquesta història d'Aida, els diferents personatges. Hi ha un triangle amorós, sí, està igual,
però se li ha donat la volta, no?, perquè la protagonista mateixa es pregunta per què una dona, per què dues dones s'han de barallar per un home, per què aquest odi, per què aquestes diferències, per què la guerra, no?, es va qüestionant tot això durant tot l'espectacle. I això fa que sigui molt interessant de seguir i també molt pedagògic, no?, en aquest sentit, per entendre l'aida realment.
Mariana, i tu t'has encarregat de la part musical. Clar, ara entenc allò de composició i adaptació. Has hagut de fer les dues coses, no? Adaptar el que ja estava escrit, però alhora composar perquè hi ha trossos nous, diguéssim. Exacte, policompositora. Ha sigut molt interessant perquè en un inici es proposava fer unes adaptacions de l'Òpera de Verdi,
amb els hits, diguéssim, de l'opena. O sigui, Verdi, per mi, és el mestre dels hits. És capaç de ficar-se al teu cap en un hit molt fàcil. Llavors vam seleccionar les obres més importants que volíem que s'unessin a la jove Ida. Però, des de la meva perspectiva, no ens podíem quedar aquí perquè l'interessant era fer veure també la diferència entre el món virtual, que era pròpiament el d'Ida, amb la música d'Ida però adaptada, també amb una mica d'estètica més contemporània,
I el món extern d'Aina, que és el món on ella està en la realitat, perquè ella presenta el videojoc des d'una realitat, que és la seva, i allà ha entrat la meva mala compositora i he fet algunes obres que acompanyen.
però intentant que acumulgui, perquè ha de conviure en l'espectacle. Llavors hi ha una mica d'electrònica, unes sonoritats molt diferents a l'esverdi, però que després van sempre com vehiculades a temes verdians, vull dir, intentar jugar el màxim possible perquè sigui molt comprensible i tot molt orgànic.
Ara t'ho anava a preguntar, això, eh? Fins aquest punt has allonat de verdi a fer la pròpia composició o has intentat ser-li propera, no? I dius que hi ha com un eco, un eco que fa que no grinyoli res. Sí, sí, els hits estan tots i la música...
quan arriba el hit, és música verdiana, sempre hi ha alguna picada de llet a algun tros de llenguatge meu, però els hits són els que són, amb la lletra del Jordi. Ara que dius això, Mariana, importantíssim, quan estem parlant de joves i especialment adolescents, que puguin cantar els hits.
Que puguem cantar. Clar, en italià o què? No, tot l'espectacle en català, evidentment. Si està tot en català, si no seria molt difícil. I, de fet, està fet de tal manera... Ha sigut difícil fer-ho perquè és un espectacle familiar operístic que realment crec que hem aconseguit que sigui operístic. És a dir, és tot musical. Ha tret de tres o quatre intervencions que està la protagonista parlant sola. Normalment, sempre quan parla, sempre hi ha música per sota. Hi ha música constantment incidental
i que narra la història, que acompanya. I ha sigut realment interessant fer-ho, però també molt difícil. Molt xulo, molt xulo. Escolta, hi ha alguna frase d'alguna cançó d'alguna d'aquestes àrees o hits que dius que se'ns quedarà clavada al cervell? Doncs mira, la veritat que amb les productores i amb l'equip hi ha una de les cançons que segueix una de les obres de la Verdi,
que és el Gloria, el gran hit, que el Jordi va posar la lletra de anem plegats, anem a celebrar-ho, i realment és molt graciós com queda, perquè ens ha quedat com una espècie digna per la producció.
I esperem que sigui així dissabte, que anem a celebrar-ho tots. Seria això, però en realitat moltes de les lletres es queden molt enganxades i casen molt bé amb la música, o sigui que ja em direu què us sembla quan no veieu. Anem plegats, anem a celebrar-ho. Doncs més de 750 alumnes de la ciutat, així ho faran, amb aquestes representacions d'Aida, la jove Ida, divendres a la tarda. Dissabte, un espectacle obert a tot el públic a les 12 del migdia al Teatre Tarragona.
és una producció d'aquest projecte que és el Liceu Aprènica com amor al 25è aniversari del projecte educatiu del petit Liceu. Avui n'hem parlat amb la Mariana Márquez, que és la compositora i l'adaptadora musical de La Joveida. Mariana, encantats de saludar-te. Moltíssimes gràcies per atendre'ns. Encantada, jo també. Que vagi molt bé i espero que us agradi l'espectacle. Segur que sí. Una abraçada.
I nosaltres sempre ens queixem de bona manera, que sempre estem ficats en algun liu o un altre. Ja sabeu que aquí a la ràdio ens agrada sortir i fer programes especials, si no celebrem una cosa celebrem una altra. I jo crec que això ens uneix, ens posa en paral·lel i de la maneta del casal Segeta de Foc. Que tots just acaben d'acabar una festa dedicada a la croqueta...
I ara ens conviden a una multitudinària xerronada. El Santi Fortuny és el xef responsable de la gastronomia del que podeu menjar al Casal Segeta de Foc. Santi, bon dia. Bon dia, què tal? Molt bé, molt bé. El xerró i les croquetes, res a veure, eh? O sí? No, no. Bueno, sempre podem fer croquetes de xerró. Això sí.
A veure, que sempre fem l'entrevista i diem que és una menja recuperada, que és una menja molt, molt vinculada al carnaval, aquest xerró que vosaltres el fariu dissabte, dissabte també a migdia, perquè és com un aliment, jo l'imagino com una escudella, però supercalòrica, no? Exacte. Sí, bueno, calòrica i d'abstracció molt popular, amb aliments molt simples, el que hi havia al camp i el que es quedava de la matança, bàsicament. Molt bé. També feu la versió vegana.
Sí, fem una versió vegana per a les persones que no mengen carn, que és bàsicament un caldo de verdures i legums, llavors. Quantes racions esteu preparant, Santi? Perquè és una festa que va creixent també, que cada any us venen més persones. Sí, sí, no sé, de moment estem preparant entre 40 i 50 racions, i també la setmana següent, el casal està obert als migdies, el dia de Carnaval, i també oferirem, sé quin dia algú no ha pogut anar, doncs ja menú del dia, i al menú del dia incluirem xarro.
Molt bé, per tant, a part d'anar a la festa que feu el dissabte a la xarronada, doncs també en podrem menjar durant la setmana. Una festa, una xarronada que anirà precedida d'un vermut. Per tant, des de migdia, des de les 12 o així, que ja tindrem festa, no?
Hi ha un vermut dedicat a les dones combatives, que li diuen llives combatives, com per exemple la Rafaela Carrà, que sempre es va posicionar a favor de les treballadores i de la lluita per l'alliberament de classe i tal, i d'altres referents que hi ha al llarg de la història.
Molt bé. Tornant tot això des de les 12 al Casal Segeta de Foc. Després enganxem amb la xerronada i a la tarda teniu alguna cosa, Santi, o ja acabem aquí? No, a la tarda no. A la tarda el casal està obert com sempre i ja està. Sobretot l'acte central és el vermut i que oferim el xerró, la sopa aquesta típica.
Explica'ns una miqueta més, en què consisteix la sopa, que ja ens ho sabem de cada any, ja me'n fa venir molta salibera, però vinga, va, digues. És una sopa que, com bé he dit, conté una mica el que tenien els pagesos al camp per aquestes èpoques, que des de fa uns anys a Tarragona es va recuperar per Carnaval, l'Ajuntament, però després arran de la crisi ho van deixar de fer, però no és única i exclusiva de Carnaval, tot i que nosaltres la traiem per Carnaval, que és quan s'havia...
celebrat de forma institucional i ho hem recuperat. És una sopa que portaria llaguns, com fasols secs, que has d'hidratar, pèsols, fades, bàsicament de temporada, 100%. Col, patata com a verdures principals...
I després també de carn, doncs, porta ossos salats, sagirranci, i nosaltres piquem també ossos frescos, perquè no sigui tot tant amb aquest gust de salat, de ranci, de conserva, com si diguéssim, per fer una sopa una mica més fresca i light, entre cometes.
I afegim també carn de porc fresca. Porta porc, llegums i verdures. I després fideus. I fideus. Molt bé. Sí, sí, és contundent. És contundent, però l'escolera nadal és molt més contundent, perquè porta gallina, vadella, no sé què. És contundent, però també és humil. És una sopa humil. Sí, de veritat.
És veritat, perquè només porta allò del porc, no?, gairebé els ossos. Sí, sí, sí. Molt bé. Que nosaltres ja la recuperem, tenint en compte que si vas a un vermut i tal, i tens gana de no només menjar escudella, també hi haurà segons plats i és com un menú, no?, és com un primer escudella i després hi ha llangunis amb llegum, amb fasols, o mangunguilles barranes, que és un menú, vaja.
Molt bé, tot això dins la festa de la xerronada. Exacte, sí, sí, sí. Cal reservar, doncs, Santi. Sí, tenim inscripcions, però nosaltres farem sopa, que al final és un caldo que el podem embarassar bé i congelar. Farem una sopa per 50, sempre sopa, que es pot allargar una mica més o menys, i sí, sí, millor reservar.
Molt bé. Doncs sapigueu això, que torna a la xerronada popular, anem per la onzena edició, al Casal Sageta de Foc, des de les 12 ja, amb aquest primer vermut reivindicatiu, i després, doncs, a provar el xerró i tot el menú que ens ofereix el Santi Fortuny. Correcte. Moltes, moltes gràcies. Fins la propera, fins la propera, Santi. Fins la propera, sí.
Adeu, adeu. Vinga, i us diem també adeu a vosaltres, perquè tanquem programa en un parell de minuts, seran les 11, i marxem amb el Tamacle. La recomanació musical de la Sílvia García. Fins demà. I marxem directament amb el nostre Tamacle cap allà baix, cap a les Terres de l'Ebre, de la mà del Pepet i Marieta. Estem contents per ells, perquè sé que tenen nous projectes, però una mica tristes perquè deixen momentàniament els escenaris.
Encara que estan fent una gira d'acomiad, eh? Importantíssim. Pepet i Marieta, amb en Josep Bordes al capdavant, que ens canten això que es diu sempre avant. Clar que sí, Pepet. Vius les creixes com derrotes, no com oportunitats, d'engegar noves històries aprenent del teu passat. Vius els canvis com a daguers, però és que quan van mal dades caminar sempre endavant.
És com ordenar un armari per deixar-lo endreçar. Has de cap girar-lo en pesa per anar recol·locant. Pots et ofegar la pena, però la vida no restrena. Si no mires més enllà. Si no mires més enllà. Ai, si és que avanto.
Que la vida va mollantos sempre. Bon dia, són les 11.