Bon dia, són les 9. La veu de Tarragona.
Bona nit.
Què tal? Benvinguts. Obrim la veu de Tarragona d'aquest dimarts. Avui que és dia 10, 10 de març del 26, del 2026. I bé, començarem ja a fer camí a part de viure aquest cap de setmana, diumenge, als Tres Toms. Miguel González, bon dia. Molt bon dia. Ja fa temps que ens ho van explicar, que ens ho van avançar aquesta data del 15 de març. I ja la tenim aquí.
Els cavalls, carruatges... Tot això de venir a la ràdio. Ara entrarà per la porta. Un el pugen per la finestra i tot. Les cavalleries estan aparcades baix, aquí davant. Aquell cavall blanc a mi m'agrada molt. A mi m'agrada aquest carruatge que porta botes de dos boters, que està molt bé. És de treginers, que és molt antica, més a més.
Tot això ho veurem. Mira, per mi, tres toms és l'inici ja de canvi de temporada, eh? És a dir, que ja ve el bon temps i ja ens hem acostat cap a Setmana Santa i cap a canvi d'estació pràcticament i que saludem pràcticament l'estiu, eh? És a dir, que això, com que cada cop estan més difuminats les estacions, doncs bé, hi arriba un moment que l'hivern pràcticament el tenim en gestit, eh? Ja us ho dic ara.
Falta una setmana, no?, per la primavera, vull dir que al final ja arribarà aquest canvi. Per cert, que diumenge, ara que dius de Setmana Santa, també hi ha la plec de bandes, que en parlarem també aquesta setmana, que coincideix gairebé amb els Tres Toms. Doncs això, Tres Toms, Setmana Santa... I ja estem fent entrevistes de Sant Jordi... De Quino Res, Sant Jordi... Sí, sí, sí, anem caminant cap al bon temps.
Bé, passarà això d'aquí una estona, que perseguirem el Raúl Font, el president del Gremi de Pagessos, el Santi Pradell, el president de la Comissió dels Tres Toms i el Josep Albert Pradillo, secretari de la Comissió, i us explicarem tot el que heu de saber de cada cap de setmana, diumenge, amb l'arribada dels tradicionals Tres Toms. Després farem tertúlia política amb Sandra Ramos, consellera portaveu del PSC, i Gemma Fuster, consellera d'Esquerra. Sí, sí, en teníem tres, però una no vindrà, per tant seran dos, eh, mano a mano.
Això d'aquí una estona. En temes d'interès de l'actualitat de la ciutat. Què passarà, Miquel, a partir de les 10? Doncs mira, a partir de les 10 anirem avui a Barris. De fet, ho faríem aquesta secció de ponent a llevant. Avui ens hem quedat al centre de la ciutat, a la zona de Hernández Sarauja, López Pelaez, Cronista CC, un troset de l'Avinguda Catalunya i l'Avinguda Reina Maria Cristina a Tarragona.
Anirem a parlar amb la Mari Carme Soler, presidenta de l'Associació de Veïns, i amb la Mari Carme Pasqual, que és una de les membres també vocals de la Junta. Parlarem de seguretat, parlarem de neteja, parlarem de reivindicacions al barri, i elles ens ho explicaran a partir de les 10.
I després tenim un parell de qüestions per explicar-vos. Una d'ella que fa referència als donants i al ronyó, que avui és el Dia Internacional. Dijous, concretament. Sí, dijous serà el Dia Internacional del Ronyó i l'Hospital... Perdona, dissabte és el dia, el 14, no?
A mi m'han dit que dijous. Però després ho comprovaré, perquè... Dicen, dicen. La qüestió és que l'Hospital Joamit Dintràs es pren molt seriosament el que és la salut renal i així ho vol fer arribar a la població. La necessitat de cuidar els nostres ronyons...
Perquè si no, bé, doncs poden venir problemes. És aquell òrgan, no?, que a vegades no tenim prou en compte fins que ens dona algun problema. Dia Mundial del Ronyó, avui en parlarem amb la doctora Júlia Garro, que és la cap del Servei de Nefrologia, justament de l'Hospital, Joan XXIII. Va, ha dit que nosaltres en parlem avui, però que després hi ha tota una campanya informativa i de conscienciació que tindrà lloc a l'hospital, eh? Doncs ja està.
I per altra banda, us parlarem de música dins l'espai de cultura. Us parlarem d'un concert que arribarà divendres a les 7 de la tarda a la Catedral de Tarragona i que tancarà el projecte Higiene Anglès Música i Llegat. Es tracta de tot un cicle d'esdeveniments, d'actes per commemorar l'any dedicat a Higiene Anglès. Aquest musicòleg nascut a Mas Pujols i molt vinculat al camp de Tarragona. Té un carrer, abans ho dèiem...
Té un carrer. Doncs d'això es tracta, d'anar a la catedral i gaudir d'una de les seves peces, De Canent d'Elegàntia, dirigida per la Francesc Garrigosa. Nosaltres en parlarem amb el Joaquim Garrigosa, que és el germà del Francesc, que ja és el comissari de l'any Higiene Anglès, també una mica perquè ens expliqui com anar a la celebració d'aquest any i que cal tenir en compte a l'hora de lluar la figura de l'Higiene Anglès, més enllà del concert divendres.
I parlarem encara amb els administradors de finques, amb el Col·legi d'Administradors de Finques, amb el seu president, el Fabi Oguet, avui sobre els estatuts i el règim intern de les comunitats de veïns. Això serà gairebé el punt de les 11. Molt bé, doncs són els continguts d'avui de la veu de Tarragona, a les 9 i 5 minuts, amb la gent que fa possible el programa, la Maria Cartanyà, Miquel González, Lluís Comas, els vies de Som, Auri Fernand, de Realitació Divisual, Joan Andreu Pérez, de la Producció.
Avui parlant del nàstic. Venim d'un cap de setmana complicat i de relleu a la banqueta grana. I l'opinió del dia, l'espinat en perragonins, és parlant del nàstic, situació límit, cal estar units. Aquest és el títol de l'opinió que ens fa el company periodista de Lleida i d'Aragona, company d'esports, Juan Fran Moreno.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona. La ciutat de Tarragona està vivint una temporada dura, molt dura. Tenir tres entrenadors en un mateix curs és un clar indicador que aquest any les coses no estan sortint. Primer va ser Luis César, ara ha sigut Cristóbal Parralo i, qui sabe, si hasta Pablo Alfaro serà el siguiente. Esperemos que no.
Lo que está claro es que lo primero que hay que hacer es darle las gracias a Cristóbal Parralo por sus 17 partidos al frente del Nazi de Tarragona. Las cosas no han salido, pero no hay que dudar que es un gran entrenador y una gran persona que merece el respeto y el agradecimiento de todos. Las cosas han podido o no salir, pero nadie puede dudar de que su intención siempre ha sido la mejor de las posibles. Ahora sin él toca centrarse en una nueva era en la que Pablo Alfaro va a ser el líder.
Prefiero no llamarle Salvador, porque este Nastic no lo salva solo una persona, aunque es evidente que un entrenador con su experiencia, su poso y su personalidad va a ayudar a reflotar a un equipo que pedía a gritos una nueva cara. Noel Alfaro será el nuevo líder del Nastic de Tarragona.
pero lo que tengo claro es que los que van a sacar adelante este duro momento son los jugadores o eso espero porque son ellos los que juegan porque son ellos los que deben competir con todavía más fe y deben entender que en el Nastic hasta que el árbitro pide final nada es imposible eso lo he echado de menos en los últimos dos partidos ante el Antequera y ante el Eldense me ha dado la sensación de que se han entregado al destino como si remontar no fuera posible solo espero que con la llegada de Pablo Alfaro todos ellos den un paso adelante
entiendan que hay 11 jornadas en las que no se puede volver a fallar y que para salir del barro hay que jugar como un equipo del barro y no como un equipo que aspira al playoff. Nos tenemos que olvidar de eso. Ahora mismo somos un candidato al descenso y hay que actuar como tal. Por eso les pido a los jugadores, a Palo Alfora, a la prensa, a la afición, a la directiva, a todo el mundo que nos unamos en busca de una salvación que es crucial para nuestro futuro.
Luego, cuando acabe la temporada y con la permanencia bajo el brazo, será el momento de reflexionar largo y tendido. Pero ahora mismo el Nastic nos necesita. Juntos. Todos.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radians, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Si vols ser la compra bé, et han acabat.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimarts, 10 de març, tens el maduixot categoria 1 terrina de 500 grams a un preu imbatible de 2 euros amb 29. El quilo et surt a 4 euros amb 58. Sempre les millors promos. Carrefour.
de British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Doncs vinga, com us deia, en parlem d'aquest diumenge, amb els tradicionals de tres toms que arribaran a la ciutat. Ja fa dies que es va anunciar, i de fet ja fa alguns mesos que ho sabem, però vaja, en volem parlar per explicar-vos tot el que viureu aquest cap de setmana, amb la celebració que es durà a terme amb normalitat, sense cap modificació del recorregut habitual.
I la previsió és que hi participin carros i cavalleries procedents, com sempre, no només d'aquí, del territori, del conjunt de territoris, no també d'arreu de Catalunya. Hi ha alguns carros molt singulars, que ara ho explicarem. Perquè s'acompanya el president del gremi de pagèsos, de Sant Llorenç i Sant Isidre, el Roufón. Roufón, què tal, bon dia. Bon dia, bona hora. I el Santi Paradell, que el Santi és president de la comissió dels Tres Toms. Santi, què tal, bon dia. Escosta'm més el micròfon, si no et sentirem. Hola, bon dia. Ara sí, perfecte. I pagès, que em sembla que...
que amb les mans a Tarragona Ciutat, diria que amb sobren dits, eh? Amb una mà em sobren dits, no? Ets pagès. Sí, bueno, a segona activitat he estat pagès sempre. Sempre, tota la vida. Bueno, es porta la sang. Com està el camp? No el ve que caldria, per mantenir tantes idees que es tenen de mantenir el territori...
doncs està molt malament. El camp de Tarragona, principalment, està molt just. Tenim molta pressió i els fruits i els costos no acompanyen una cosa amb l'altra.
I ja parlarem de Mercosut un altre dia, perquè si no estaríem tota l'entrevista parlant de com està el panorama, perquè Déu-n'hi-do, quin començament d'any que hem tingut. Parlem els tres toms diumenge. Recordem que no gaire lluny d'on sa mare sortireu d'aquí darrere...
davant de la telecadera aproximadament. Per exemple, una zona d'esmorzar, de trobada, no? Sí, aquí al costat, a l'avinguda Francesc Cardenal Vidal i Barraquea, abans, a mesura que van arribant els cavalls i els carros de diferents indrets de la geografia de la província de Tarragona i fins i tot algun de fora, algun any, es van concentrant tots
a primera hora de matí, a partir de dos quarts de vuit, etcètera, mentre ja tenim un equip de gent que prepara el foc, les brases, perquè, clar, com que aquesta gent ve de lluny per pujar el carro i el cavall, doncs potser s'han aixecat a les cinc de la matinada, llavors quan arriben es fa una esmorzada germanor
per tots els participants que porten els carruatges i les cavalleries, i ens concentrem, els carros es van instal·lant, el tram de Vidal i Berraquer, perquè ens entenguem, entre Ramon Icajal i el Francesc Bastos,
I, per tant, això és just, completament just davant de la tabacalera, no? I a la part de dalt, la que toca més al Parc Central, allà doncs fem l'esmorzar aquest popular, amb llangorissa, arangades, el que feien abans els traginers, no? Forma part una mica també de la festa i de la tradició.
Santi, quants carros tindrem en guanya? Quantes cablleries tindrem? Passarem dels 30 carruatges entre carros típics de pagès i alguns carros de treginer i alguns carruatges per portar persones, o sigui, algun tipus de diligències, o sigui, no tot.
N'hi ha que són descobertes, n'hi ha alguna de coberta, alguna tartana, o sigui, una mica, no tot el ventall de carruatges que han existit, perquè, doncs, clar, amb el temps també s'han anat perdent, que al fin i al cap parlem dels traginers, els traginers és el que ens ha donat la vida, els que hem anat fent avui el transport,
És amb vehicles motoritzats, però fins ara ha sigut, o fins als anys 60, la base ha sigut els animals de pèl rodó. O sigui que amb els diferents carruatges per les diferents activitats.
N'hi ha alguns que són molt espectaculars, de dimensions. Sí, n'hi ha alguns que vindran i es necessiten no tan sols un animal, sinó que aniran arrossegats al carruatge o al carro per dos o tres animals, o quatre algun, podria ser, per donar que avui no van carregats, però es donen
La imatge d'aquell animal, aquell carro, que porta un cert pes, doncs que a la vegada necessita uns certs animals per no perjudicar l'animal. Al cap, l'animal ha sigut... Qui tenia un animal era una font de vida, o sigui, no era un luxe, com avui.
O sigui, així de clar, no és més. Però són garros una mica que fan allò com els pobles de l'oeste, que és la façana. Fora aparenten que porten molt de pes, però naturalment no van carregats com s'hi anava abans. És...
Una manera també que l'animal no pateixi, no vagi estressat. Abans de Tartrana hi havia una a cada casa, o gairebé. No, la Tartrana era un vehicle de luxe. El carro s'hi posava la capota perquè molta gent o moltes famílies no podien permetre's de tenir una Tartrana. Era com el cotxe d'ara, els primers cotxes després de les Tartranes. Sí, sí.
el Tres Toms, penseu que fan els Tres Toms, perquè es diuen Tres Toms, però fan Tres Toms a la Rambla. És a dir, que aquí serà el punt de sortida, que aquí no ressortireu, d'aquí més o menys? Dos quarts de dotze. Dos quarts de dotze. Però els Tres Toms a la Rambla, aquí a Tarragona, no era tradicional. Això ho hem adaptat quan ho vam recuperar
Els anys 80 ho vam recuperar a l'època que hi havia el Manel de l'Amo i els regidors de l'Ajuntament, la gent jove segur que no sabrà de qui parlo, el Manel de l'Amo i el Givert i altres personatges, i per part del gremi amb el Lluís Amarós...
amb la gent de Cà Ferran, de diferents famílies de pagesos terraonins, vam recuperar la tradició. I vam passar a fer els tres toms per la Rambla perquè es tractava de lluir una mica. Els orígens són que el 17 de gener, que és la festivitat de Sant Antoni Abad, no confondre amb l'altre Sant Antoni, Sant Antoni de Pàdua,
Sant Antoni Abad, que és el Sant Antoni del Porquet, que era una ermità del segle IV de la nostra història, per allà a la zona de Turquia, etcètera, per allà a Memphis, i es va fer amic dels animals, i llavors per això és el patró dels animals domèstics, els porquets, el no sé què, i naturalment per extensió dels animals de peu rodó, cavalls, ases, mules, etcètera,
i tradicionalment el que es feia era una missa a l'església de Sant Llorenç, 17 de gener, que és el dia del Sant, i el dia que fan l'encamisada falset, o els tres toms de valls, etc. I passàvem a acabar la missa, passaven els cavalls i els carros per davant de l'església de Sant Llorenç, el mossèn,
a l'aixida de l'església feia la benedicció, i llavors pel passeig de Sant Antoni passaven per la Rambla i arribaven fins a la plaça Corsini, on feien una parada i allà se sortejava un porquet i un cabrit.
que els pagesos del gremi havien vengut números per aquest sorteig el dia 1 de gener. Pensem que en aquells moments l'1 de gener, la festa del cotillón, això de fi d'any i tal, és de fa 70 anys. Fa 70 anys aquí no ho celebrava la gent, no?
Llavors, el dia de cap d'any sortien gent del gremi de pagesos, venien els tiquets i se sortejava a la plaça Corsini i encara conservem el bombo, eh? El bombo antiquíssim, encara el tenim a l'entrada del gremi de pagesos, el conservem. Això està documentat pel Joan Amades, eh? Per tant, es pot consultar. I llavors, una vegada s'havia sortejat el porquet, ara això és impossible...
Ara hi ha algun municipi que fa els tres toms i que el que fan és sortejar l'equivalent d'un porquet. Dos xoriços, un pernil, quatre botifarres, no? Però llavors es sortejava el porquet sencer i es continuava fins al serrallo.
on s'acabava en un ball popular. Per què el serrallo? Home, perquè ho apuntava abans el Santi. Era la festa dels pagesos, però també s'hi afegien, a la festa que organitzaven els pagesos de Tarragona, els traginers.
la gent que movia mercaderies al port. Al port de Tarragona. Del port de Tarragona, que movien garrofes, cereals, alcohols, vi... En fi, tot el que arribava i sortia del port de Tarragona. I s'acabava el serrat, on hi havia una gran festa. Pensem que el 18 de gener, en aquells moments, amb una Tarragona de fa 80-100 anys, eminentment agrària, no hi havia indústria, no hi havia turisme...
a Tarrona, una ciutat eminentment agrària, i el dia 17 de gener era festa. No ho era oficial.
Però ningú treballava perquè era el dia de la festa, no del pagès, de l'animal, el qual era tan important, com deia abans el Santi, sense el qual el pagès era com el tractor d'ara, era l'animal amb el qual el pagès basava tota la seva productivitat. I tant, sempre format part, o sigui, tant se val. El pagès, l'animal el cuidava, que jo me'n recordo de petit quan es deia
Tenim que fer beguda. O es feia beguda. I la beguda es feia per reposar l'animal a mitja jornada per no cansar-lo. O sigui, la vida de l'animal era la vida de la família. O sigui, l'animal se'l mimava de totes-totes perquè era la font de vida de la família. Tant se val el pagès com el traginer. O sigui, que no era una cosa que de dir... Va, no. Els tres tombs, el primer tomb és per la benedicció de l'animal.
després per la collita i després pel benestar de la família. O sigui que el primer tomb és per l'animal. L'animal forma part de la família. Quan l'any 56 comencen a aparèixer els primers tractors, el pagès, fins que no se li moria la mula...
o el macho, no comprava el tractor, és a dir, i a més a més es passava tot el dia el tros amb aquell animal i ja està parlava, com aquell que diu amb l'animal, i tenim documentadíssims molts casos en què al pagès li agafava una embòlia, un atac de cor, el que fos, i l'animal tornava cap a casa...
sense ser manat pel pagès, i més d'una vegada havia salvat la vida, i no parlem ja, no diré el nom d'un pagès de Tarragona, que aquí a l'alçada de la Tabacalera, quan tornava de l'Horta Gran, sempre parava a fer la veudeta, l'anís o la casalla, i l'animal ja parava sense que...
I l'altre, l'altre, l'altre, anava a dalt del carro, mig endormiscat per la beguda, doncs l'animal parava perquè estava acostumat a fer aquell tram, no? Però el que diu ell és molt important, i no només... Fixa't tu que ets un gran esportista de muntanya, que la sabidoria popular, jo recordo també quan era petit, arribava a casa dels avis, i l'animal, igual que ara et prens una beguda isotònica, un...
no cal dir marques, no?, vegades aquestes que porten salts minerals que beuen els esportistes, doncs a l'animal se li donava una pedra de potassi perquè la llapés. I l'animal, instintivament, la llapava d'una manera voraz, podríem dir-ne, no sé com es diu en català, d'una manera impulsiva, perquè així recuperava les salts que havia perdut mentre havia estat llaurant i suant... Suant.
I perdent electrolits, no? I tant. I han acabat de llepar, llavors ja passava a beure aigua, i a la palla, i a la garrofa, i el que fos. Sí, sí. I l'animal, quan venia a l'època, principalment l'èpo del Barmà, que era una època que l'animal tenia que treballar i encara feia calor, això, amb el meu tiet, que està en vida, o sigui, es començava a preparar-lo,
Per allà, al voltant del 10, 11, 15 de setembre, que començava a barmar llavors, a primers d'agost, ja se'l feia lleurar cada dia una estona al dematí, anant-lo preparant, anant-li donant gra, més que mantenir-lo, per poder l'animal... O sigui, li prefere... La preparació física. La preparació, un entrenament perquè l'animal pogués arribar
el que vull dir, se'n diríem, competir. O sigui, perquè pogués treballar amb tots, amb les plenes facultats. El que fa el Josep quan se'm va... quan se'm va córrer maratons, doncs, uns dies abans s'ho prepara, no? Ja pren la putassa al tornar. Escolta, què hem de saber, abans que es marxi el temps, Santi, d'aquest diumenge? Perquè sortireu cap a dos quarts de dotze, tireu cap amunt, el recorregut és el de Cadanya.
Arribarem fins a l'alçada del carrer Adrià, donarem el tom. El tom al carrer Adrià. Sí, a veure, normalment la durada màxima està programada sempre dues hores i mitja, la màxima, però sempre es mira que no superi les dues hores per si hi ha algun entrebanc. Tot això estem parlant, o sigui, una mica la saviesa popular no és a criteri nostre, sinó que hi ha l'animal, dues hores i mitja de treballar, tenia que reposar. Avui...
no és que sigui un treball, però estant amb l'atenció d'on està al camp, d'on està en un camí, doncs també es mira de suavitzar que no pugui tenir cap estrès. A la vegada tindrem un lloc.
per veure els animals, cada un amb la seva gallata, per no poder transmetre cap... una font d'aigua amb una gallada pròpia de cada propietari, i llavors un lloc per si ens passa alguna cosa, hi haurà el servei de veterinari, unes bales de palla, o sigui, per si passa qualsevol cosa,
Però també, ja et dic, mirar que no sobrepassar el temps prudencial de quan treballaven a ple rendiment. O sigui, tot ara que sigui un passeig, però també cal mirar que no pateixin cap estrès. O sigui, l'animal es té que cuidar com s'ha cuidat sempre. O sigui, que la gent avui ve a lluir aquell animal, aquell carro, aquells guarniments ben enllustrats. O sigui, ara és una sortida per lluir.
I l'arribada, al final, a dues hores i mitja, on fareu cap? No, no, al màxim no, amb dues hores ja tornarem a ser el lloc de sortida. Aquí baix, eh? S'estolta la Rambla, les tres benediccions i cap avall. Això mateix. Pugem per Francesc Bastos, la Mónica Jal, i a la Font del Centenari, emboquem a la Rambla... Sí, i fins alçà del carrer Adrià ja no arribarem més amunt, o sigui, mirem de... I hi haurà un empostissat davant de l'Ajuntament de la Rambla, la delegació municipal de la Rambla...
on tindrem a mossèn Ranyer fent la benedicció de les bèsties i...
I al costat hi haurà un espai per si algú, doncs, per de mobilitat reduïda, o sigui, on està entre l'OMAC i el carrer Sant Francesc, doncs allí hi haurà un espai destinat per gent de mobilitat reduïda que almenys tingui un lloc on poder-ho veure bé, i hi haurà també un carro
per gent de mobilitat reduïda, per poder donar els tres toms, o sigui, ja fa algun any que s'està fent, o sigui, que també està present, doncs que siguin a festa per tothom, sense excloure ningú. I el que apuntava ara el Santi, seguim, nosaltres estem a la Federació Catalana dels Tres Toms, i naturalment seguim el protocol de...
de seguretat i benestar animal, etc. Naturalment contractem un veterinari, a part dels que puguin venir de la Generalitat o el que sigui, nosaltres en contractem un per vetllar que l'animal estigui en condicions i que no puguem tenir cap ensurt durant la tradicional trastorns. I vull aprofitar per fer una crida perquè la canalla...
ho vingui a mirar. Jo crec que és un... Venim d'aquí. L'home, durant més de 10.000 anys, ha conviscut amb la domesticació dels cavalls i els ases, i l'híbrid, la mula, per la gent que no ho sap, no és una espècie diferent. És un híbrid entre cavall i asa,
De manera que no té descendència pròpia a la mula, perquè no és una espècie. És una espècie l'as, el cavall, i l'hibrit és la mula que és molt més efectiu, molt més dòcil, i que fa... I tossuda. Bé, això més carrega el ruc i la somera. La mula... El ruc català... O sigui, la mula no és el ruc català, eh? No.
No, el ruc català és una espècie, és el ruc, la somera, o el ruc, en castellà el burro, i el cavall i l'euga. El creuament et donen aquest animal, que és un híbrid. Tota la vida s'ha produït aquesta hibridació, però és molt més dòcil, molt més productiu, molt més treballador, molt més...
Imagino sentir Cossangalaneu aquell dia, eh? Com? Cossangalaneu, faixa, no? Allò... Bueno, sí, es demana... O amb la brusa de Tregener... Bueno, la gent normalment mira d'anar ben endreçat. O sigui, ja... O sigui, és una...
Exposició, a la vegada. A part de cada un vol venir a lluir, anar ben vestit, anar a aquell carro, treure-hi la pols, i s'hi pot brillar una mica, i els gorniments, i l'animal pensa que les ungles se'ls pinten en negre, però vull dir que els animals se'ls respallen. Han sortit de l'estable, els han transportat aquí, però a la vegada, sí, arriben.
se'ls dona menjar, s'esmorza i a la vegada llavors ens és passar una hora i mitja arreglant l'animal perquè pugui sortir i a la vegada després tothom s'aporta la seva roba per...
Adient amb el vehicle que porta, amb el carro. Els han ferrat. Bueno, sí, tots. Les ferradures, les... A veure, la gent que s'hi dedica s'estima enormement a l'animal. És el seu hobby. Té una relació amb un cavall. A vegades és equivalent a la que es pot tenir amb un gos que viu a casa teva, no? D'absoluta...
Com penetració. Sí, sí, sí. S'enteneu, no? I tant, a més a més, molts animals aquí no es ven, però com aquell qui diu, van a veu. O sigui, se'ls porta amb les rendes i tot, però moltes vegades 3 i 4 animals amb un carruatge i quan l'amo...
o paren tots els animals, o sigui, no és una cosa que se'ls tingui que fermar, no, només a veu ja respon. Paraules que la gent jove estic segur que no coneixent, no? Allò d'Arri, So, una sèrie de nomenclatura especial, no? Recordeu diumenge, Tres Toms, allà per anar acabant, que estem fora de temps, Santi, quantes generacions tens darrere de pagesos? Hi haurà... Tu, tu, quantes generacions sou de pagesos?
Nosaltres, de Constantí, estem amb escrits del 1512, o sigui, pagesos. Carai. És que aquí tothom era pagès. Amb escrits de casa de la meva mare...
Del 1512. Suposo que ja relleu generacional? No. Tal com està funcionant aquí el camp de Tarrón i està funcionant l'agricultura, no ens podem permetre... O sigui, una cosa és que el meu fill, principalment el petit...
doncs li agrada, el tenim sempre per allà, però és difícil que pugui continuar. A veure si canvien les coses, toco el fusta, i si es pot guanyar la vida fent de pagès. Santi, per dir-li, gràcies. Que vagi molt bé el diumenge a Tres Toms. Moltes gràcies. I que la gent vingui amb la canalla, la Rambla, i si algú porta algun gosset o algun animal domèstic, doncs el mosset també el beneirà com cada any. Fins diumenge, que vagi bé. Gràcies.
La veu de Tarragona. La teva veu. La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma.
Restaurant Tàrraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tàrraco. A l'hotel Tàrraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
El diput de l'afició és que ho tornarem a intentar, que per la nostra part no serà, que per molt que no ens estiguin sortint les coses, que volem dignificar l'escut. El Nàstic ens atarà aquest divendres una nova etapa a la banqueta amb Pablo Alfaro, però com diu un dels capitans de la plantilla, Jaume Jardí, han de dignificar l'escut i intentaran sortir de baix.
Divendres 13 de matja, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 28, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i el Centre d'Esports Sabadell. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ª temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
El Fòrum Polític. La veu de Tarragona. I avui el compartim amb la consellera de portaveu del PSC, consellera de Cultura i Festa, Sandra Ramos. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. I la consellera d'Esquerra, Gemma Fuster. Gemma, què tal? Molt bon dia, consellera. Hola, molt bon dia. Per cert, tenim aquí fa una estona, jo crec que l'últim pagès que deu quedar a Tarragona, que estava aquí s'ha hagut, el Santi Perdell, que ens deia que...
que ve de no sé quantes generacions, però que ja no està la cosa fórmula, que faran els tres troms al cap de setmana. Tindrem, per tant, cavalleries i cavalls al cap de setmana, festival en dansa ben aviat, també, que ahir en parlaven. I avui entrega de tres nous punts de llibre, i ho agafo arran del cap de setmana, que venim del 8 de març, tres punts de llibre que s'afegien als 51 existents. Avui mateix, a la tarda, a Casa Canals.
Sí, a més aquest acte dels punts del llibre és molt emotiu i molt significatiu perquè posem en valor i visibilitzem dones tarragonines que potser a la seva trajectòria han estat esplèndides, fantàstiques i han fet una activitat meravellosa però que són totalment desconegudes pel gran públic, per entendre'ns, no?
Llavors crec que és molt bonic poder fer-ho i a mi especialment em toca el punt dedicat a la Panchi Picallos, a l'Esperanza Picallos, una professora de tota la vida de Tarragona, molt implicada socialment amb la gent jove, amant del Carnaval i una persona amb un esperit meravellós, una gran feminista, per mi una mestra feminista,
i que ens va deixar fa poquet, i és d'aquesta gent que deixa empremta, la gent que la va conèixer, i crec que és bonic, com les altres dues persones que també tenen punt de llibre.
És un acte de reconeixement i de sororitat molt especial. Sí, és el moment, no?, de donar aquest... Perdó. Anava a dir els noms, Anna Belén Gallo i la Montserrat de Mariona. Sí, exacte. Aquestes dones que sempre estan allà a l'ombra, però que fan aquesta gran tasca, ja sigui feminista o per la societat, i que és un moment de reconèixer la seva feina,
I com diu la Sandra, és un moment entranyable i molt bonic, és un dels actes que jo recordo amb més, no sé, amb el cor a la mà, no? Vull dir, és aquell quan les veus tan emocionades i és molt bonic.
Avui a Casa Canals, a la tarda... Avui a les 6, o a les quarts de 6, crec, que partís a Casa Canals. Amb què es queden del vuit tema del cap de setmana, però només al cap de setmana, perquè han passat moltes coses, no? El cap de setmana feia la manifestació, també Sogra i Nora, però s'han fet moltes conferències, xerrades, divendres feia l'acte també a l'Ajuntament, a l'actura institucional... En què es queden d'aquest vuit tema del món que hem viscut?
Ens quedem amb el compromís de la societat tarragonina pel feminisme. És a dir, l'acte de divendres institucional va ser molt bonic, tot i la pluja, però es va fer dins del Saló d'Actes i veure el Saló d'Actes de l'Ajuntament cobert de lila, i amb tant lila i amb tantes reivindicacions...
Doncs va ser molt bonic, la manifestació de diumenge, també ens agradaria que hi hagi més gent, però per ser un diumenge solejat després de molts dies de pluja va estar bé, Sogra i Nora és una aportació nova...
que es va iniciar l'any passat i que de seguida es consolida perquè tots els passis van estar molt plens. Així que, bueno, una celebració del 8M també molt a la tarragonina, que això també és important. Jo també em quedo amb el
El dia abans que es va fer les dones gitanes. Em va encantar. O sigui, el dia 4, aquella força, una nena que va cantar amb aquella força. Les dones gitanes que lluiten, que estan al capdavant...
També, a part de la manifestació, que també em va agradar molt veure molt jovent, moltes dones i homes joves, que avui en dia fa molta falta que aquest jovent es reivindiqui i surti al carrer quan ens estan dient que aquest jovent cada vegada torna fa 80 anys. Doncs veure aquesta reivindicació jove és importantíssim i veure les dones gitanes a mi em va agradar moltíssim, sí.
Dit això, va estar molt bé la nena, a més de 10 anys, que cantava des del cor, i sortia del cor, molt emocionada amb els pares i els savis, que també eren al lloc.
A veure, és que estic veient últimes hores que van entrant, amb el tema que comença a haver-hi certa indestabilitat des del munt de vista econòmic, amb coses de butxaca, com ara van cint al cotxe, amb el tema de la guerra. Em parlàvem l'anterior setmana. Trump veig que diu que la guerra s'acabarà molt aviat, diu ell. Aquest home no has de fiar, perquè un dia diu una cosa i l'endemà diu l'altra. Els preocupa com està la situació, perquè em fa l'efecte que està tot una mica enterbolit. No sé com ho veuen vostès.
Home, et preocupa perquè hi ha gent que es foten guerres sense saber què en vol, ni quin pla hi ha, ni com sortir-ne. El mateix Tram ha dit que, clar, que tots els que tenia pensats per succeir a l'Ayatolà se'ls havia carregat amb l'atac, no? Hòstia, és que, clar, és molt trist, no? El món...
o part del món estigui en mans de persones tan excelebrades. L'únic que li convé això és al Netanyahu, de fet només cal veure les borses. S'han enfonsat totes les borses del món, menys, oh, casualitat, les d'Israel. I aquí, evidentment, patirem les conseqüències perquè avui ningú és una illa en aquest món.
ni tan sols la que vol amagar el senyor Trump, que és la d'Epstein. Ningú és una illa. I tot està connectat. Per tant, el que passa a qualsevol part del món, especialment si està passant en llocs estratègics, com és l'Estre Tormuz i com és la zona com l'Orient Mitjà, que ja està per si inestable, doncs ara afegim això...
I, clar, evidentment els iranians tenen aquesta força, no?, per dir que ells, si es pensaven que el règim dels ayatolars es rendiria perquè matessin al seu cap, és no entendre com ha funcionat Iran els últims 50 anys. És que...
Jo, de veritat, és difícil entendre com arribem a aquestes situacions i, sobretot, és difícil entendre que el president d'un país tan poderós com els Estats Units, que és molt poderós, sobretot perquè armamentísticament és molt poderós, per tant, té una gran responsabilitat i es fiquen aquests embolaus sense tenir ni idea de què vol ni de com se'n sortirà.
I al final qui rep totes les conseqüències és la societat, és el poble. I aquí, per exemple, ahir vaig anar jo a posar gasoil i anava a 1,85. O sigui, ja comences a veure aquestes pujades econòmicament tan bèsties. També els empresaris se n'han aprofitat una mica.
Bé, sí, jo... Perquè han pujat els preus abans que arribin els barrils que han comprat més cars. Exacte, jo això, no en aquesta guerra, eh? Jo ho he pensat sempre, o sigui, puja el barril de Brent, no? I vas a la gasolina, ja te l'han pujat, i dius, però sí que te'l vas comprar abans, no?
Però sí, sí, ja comencem aquí a veure totes aquestes conseqüències, que al final qui s'ho carrega, el poble iranià per descomptat, el poble civil, que no sé quanta barbaritat de morts portem, al Líban, a tot arreu, però aquí, clar, econòmicament ja també hi ha les butxaques de les famílies, ja ho estan notant.
Per cert, econòmicament m'avanço per dos esdeveniments, perquè és que vull llegir el diari de Tarragona, que l'Ajuntament té un superàvit, et deia, eh? Perquè avui us posem com a carro de premsa i passarà això per comissió dissent de demà. El superàvit més gran des de la crisi del 2008. Per agafar el titular del diari, eh?
Treu alguna xifra, perquè no m'he pogut llegir amb calma. Sí, no és tot exacte el que diu, però això és el de menys. Sí, és una mostra primer de la salut dels comptes de l'Ajuntament, perquè l'execució del pressupost és del 98%.
Però, clar, enguany s'han ajuntat ingressos extres que no són recurrents, com, per exemple, hi ha una cosa que és el PI, que és els ingressos de l'Estat que aporta als ajuntaments. Aquests es fa un càlcul estimat i cada dos anys fan una liquidació. Aquesta liquidació mai s'inclou, la previsió d'això mai s'inclou al pressupost.
l'aportació anual, diguéssim, d'aquests ingressos de l'Estat, d'aquest PIE, estan ben calculats al pressupost, però mai es fiquen els ingressos de la liquidació bianual perquè no són recurrents i això distorsionaria. I després també hi ha hagut un augment
un augment dels ingressos per la major activitat econòmica a la ciutat, i això és així, de Plusvàlua, d'Ibis, i això tampoc són ingressos que siguin recurrents. Tots aquests ingressos després es podran fer servir per fer inversions sostenibles a l'Ajuntament, a banda que hi ha una part del romanent que sempre va eixugar deute, però tenim les comptes molt sanejades,
I l'execució del pressupost és del 93%, que també és de les més elevades que hi ha, tenint en compte que aquest pressupost era molt més alt, el de 2025, que en altres anys. Per tant, hem executat molt més diners que en altres anys.
Així que... I a banda també s'assumen a algun estalvi que s'ha fet en algun contracte, com per exemple el de la neteja, que s'han pagat dos milions i escacs d'euros menys, el de la grua, capítol 1, que sempre personal, per la pròpia elaboració dels pressupostos, ja sap tothom que és impossible gastar el 100% del capítol 1. Així que si sumes aquest, et dona aquesta xifra.
Bé, clar, que un ajuntament tingui superàvit, en principi, és positiu, no?, perquè vol dir, doncs, que les finances d'aquest ajuntament són estables. El que passa és que, clar, que t'avingui un superàvit tan exigerat com ha sigut aquest any, doncs, clar, és quan te preguntes, doncs, ostres, què ha passat, no?, perquè, diguem que, bo, per mi, una bona notícia no és...
Clar, comencem... O sigui, des de... Si anem al començament, doncs, quan el senyor Vinyual és l'alcalde, doncs, només entrar a l'Ajuntament va dir que si estàvem aquí en fallida, que, bé, tot això s'està veient que era completament mentida. Després es va... També, amb tot això, es pot assegurar que no calia ni pujar Ibis ni pujar Brossa. El primer any, tota la barbaritat que es va pujar, i es volia pujar molt més...
O sigui, aquí ens hem de preguntar moltes coses i hem de dir a veure què ha passat amb aquestes coses que han quedat pendents als calaixos, perquè amb uns veïns, doncs, que els diguis que tens molts diners als bancs, però que les aceres estan per fer, doncs, clar, això a la gent no agrada.
Jo crec que ara el primer que s'ha de fer és gastar aquest superàvit amb les coses que podem fer inversió, amb habitatges sobretot, per exemple, amb arregles ceres, amb coses que vagi directe a la població i mirar a veure què ha passat per tindre una millor gestió en tot aquest tema de pressupostos.
Habitatge, 200 persones al cap de setmana, dissabte, per l'associació informativa de la promoció del PP10 de les Oliveres. Això anava a dir, s'està invertint en habitatge més que mai, pràcticament, especialment en habitatge per lloguer.
Jo crec que és important. Aquests 192 habitatges de les Oliveres són habitatges de lloguer. Es van haver de fer dues sessions informatives per la gent a la sessió informativa que havíem previst. I justament el que s'està fent és això. Tenim el pla d'asfaltats, s'estan arreglant les voreres, el tema de la neteja sembla que ja tira bastant. La gent et felicita i et diu, hòstia, es nota...
I això que no han arribat les maquinàries noves. Esperem que quan arribi la maquinària nova encara podrem notar més. S'estan fent coses que s'han d'innovar, com el tema de les herbes, que també preocupen molt a tothom, però com no podem fer servir segons quins productes, doncs ara s'està fent servir una tècnica que és amb aigua molt, molt, molt calenta per veure si s'hi crema l'arrel.
i, per tant, no creixen amb la velocitat que creixen, perquè, si no, no arribem tot el pla pel tema dels coloms. És a dir, estem treballant amb les coses en què a la gent els preocupa. Però no s'han quedat
diners al calaix, per entendre'ns. És a dir, amb una execució del 93%, és molt elevada una execució del 93%, amb una execució del 93%, però és que, clar, nosaltres tenim un pressupost de 100, per entendre'ns, ens hem gastat 93%,
però hem ingressat 110, més o menys, per fer-nos una idea. I aquests 10 que hem ingressat de més són ingressos extraordinaris que no estaven prevists perquè no es poden posar... Vaja, perquè al final tampoc és que ens inventem tantes coses, no? Tenim tot un departament d'economia, d'intervenció i de pressupostos que et diuen què pots i que no pots ficar el pressupost, no podem ficar el que volem. Llavors, aquests ingressos extraordinaris...
No se't permet que aquests ingressos extraordinaris es permet que vagin a inversió. Per tant, són els diners que ara amb la liquidació es posen en circulació per entendre'ns, per poder fer inversions. Evidentment, el que no pots destinar a despesa corrent són ingressos que no són regulars, que són extraordinaris. Llavors, aquests es dediquen a inversions, inversions sostenibles.
Demà a la Comissió d'Hisenda i el dia 23 plenari, el dia 23 ple. Per cert, afecta, no afecta que la Generalitat no tingui pressupost aprovat a Bresdara? No sé si us escompanja alguna cosa de partit d'allà, del Parlament, però de moment no hi ha pressupost.
Sí, de moment no hi ha pressupost. Afecta els comptes municipals directament, no tant, en algunes convenis o algunes coses que es podrien augmentar, que es necessiten més, sobretot pel que fa amb competències que són de la Generalitat, però que són els ajuntaments qui les estan sostenint, moltes que tenen a veure amb serveis socials, que per això es rep una bona aportació, algunes seria interessant aportar,
augmentar aquestes dotacions que reben els ajuntaments per fer segons quina activitat, però sobretot afecta perquè necessitem... És a dir, només pel que fa a cultura, que em toca de prop, és un 30% més d'augment el pressupost de cultura.
Nosaltres estem esperant que surti una línia d'ajuts al Pescat que pot finançar part de la nova biblioteca Pepita Ferrer que estem treballant en el projecte. Hi ha diners per l'Hospital Verge de la Cinta Tortosa, pel de Vendrell, pel de Tarragona, per treballar el tema delictus de les 24...
Hi ha diners per moltes coses que necessitem, per escoles, per pagar l'acord que s'ha signat amb els professors. Clar, és que són 4.000 i pico milions més d'euros pels pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Jo crec que els necessitem. Amb el tema sanitari la cosa està bastant al límit, no? T'ho diu la gent del sector, que necessitem aquest augment pressupostari.
I a partir d'aquí, cadascú haurà de fer la feina que ha de fer. També necessitem... També necessitem que es compleixin els pactes que es van acordar en el seu dia. I, clar, des d'Esquerra s'ha de fer pressió perquè es compleixin, perquè quan t'adonen una paraula s'han de complir, i això està claríssim. Bé, sempre, vull dir...
L'Ajuntament també necessitàvem en plena pandèmia pressupostos i no els vam tenir, però jo crec que s'ha de forçar a que es compleixi tot el que s'ha promès i amb això estem. Jo no soc de les persones que estan amb tot el tema pressupostos, ni molt menys, però sí que estic d'acord amb el que està fent el meu partit.
Jo crec que el xantatge mai és una bona eina de negociació, però... No, xantatge no. No, no, no. Són acords que s'han pres i s'han de construir. No es posen els interessos del país pel davant. Llavors aquí tenim un problema. O la ciutat, si vas a mirar. És així.
De fet, és igual, no ens retotrairem el 2020, també és a dir que tenien un govern estable que van perdre per fer fora part del govern, entrar en un altre, quedar-se en un trànsit, és a dir, quan fas una mala gestió de tot això, passen coses, bueno, ja passa, però aquí estem en una altra circumstància, vostè no hi era, per tant, no li afecta per res amb això.
Sí que hi era com a ciutadana, que veia que la irresponsabilitat també del meu ajuntament, doncs, que governava Esquerra en aquell moment i que el Partit Socialista no va aprovar cap any els pressupostos en plena pandèmia. Vull dir, sap? Vull dir que també la responsabilitat també hi era en aquell moment. Sí, sí, però aquí vostès... És a dir, cadascú amb el seu tema. No vaja, crec que és una gran irresponsabilitat el que està fent Esquerra, però ells sabran el que fan.
Sistema de càrrega i descàrrega. Ahir feia balanç del consistori, balanç positiu, de portem una setmana i escaig d'aquestes modificacions. Hi havia el tema de passar al fons, si la gent s'acostumava o no, especialment els transportistes, que amb aquesta zona que s'ha ampliat més, quin balanç en fan? Jo, perdó, el balanç, en aquest cas, jo el faig positiu. O sigui, jo crec que a Tarragona tot el tema de cargues i descargues estava en un punt que era un aparcament de furgonetes rotolades.
Era el que era la càrrega i descarga avui en dia a Tarragona, fins ara. Llavors, que s'hagi fet tota aquesta modificació de tota la normativa i que es porti a terme, jo ho trobo com a ciutadana també, que ho parlàvem abans, i com a persona que he estat també dins de tota aquesta redacció,
Ho trobo superpositiu i crec que Tarragona ho necessitava moltíssim perquè ens trobàvem els camions en doble fila, ens trobàvem cargues i descargues fetes en qualsevol lloc. A la plaça de la Font ara dona coig passejari, està completament neta de camions i furgonetes i jo el meu balanç i crec que el del meu grup és completament positiu.
Tots els canvis sempre costen, és a dir, els transportistes han fet una mica de ciroll i així, perquè, clar, suposa un esforç extra si has d'aparcar a la Rambla Vella i llavors portar amb els carretons les coses fins a plaça de Font. Però és que a plaça de Font, primer, difícilment es complien els horaris...
No, no es complien, directament. Ja volia ser generosa. Difícilment es complien els horaris i després que la plaça està destrossada pel pes dels camions. I, home, jo crec que endreçar les coses sempre és positiu. Sí, i jo crec que amb això, veus, Esquerra i PSC ens hem ficat d'acord, igual que amb les terrasses, eh?
Estan d'acord. Aprofito la falca que tinc la consellera Cultura i Festes perquè aquest dissabte arrenca el Festival Endança que ha estratllat al port i per tant arrenca aquest dissabte 14 amb sanguinària la companyia La Dama i tan a prop del pícnic. És a dir, que això arrenca i tenim uns quants cap de setmana i dies d'activitat de dansa amb majúscules.
Sí, comença l'endança, que és aquest cicle que es fa dos cops l'any en diferents espais, enguany s'ha fet amb el port, i a més enganxarem que l'altre cap de setmana, ja des del 25 de març fins al 28, tenim el Festival Dansa Tarragona, l'Especial Dansa, que és aquesta jornada professional que fem de la mà de la Generalitat amb l'IFEC,
Evidentment, la programació de dansa que es fa a les temporades de teatres, a totes, a les tres, al Festival d'Estiu, a la de Tardor, Iber i a la de Primavera, és una aposta que s'està fent per aquesta disciplina artística que crec que...
És fantàstica i que cal donar-li recolzament sense deixar... No es descuida ni el teatre, ni el circ, ni la música, evidentment. Però la dansa, que a vegades costa una mica més, perquè és un llenguatge...
que apel·la molt a les emocions, però que potser no és tan entenedor com pot ser una obra de teatre, o una peça de circ, que és més entretinguda així també per la família, però crec que s'està fent una bona feina, i això ho notem, la manera que tenim d'avaluar-ho sobretot és amb la taquilla, de com ha anat augmentant el públic que es fidelitza per anar a veure dansa.
Completament d'acord. Sí. Per cert, ens queden dos minuts. Ni que sigui una pinçallada perquè es continua estudiant a la possible ubicació del Parador Nacional. Ahir em parlava la presidenta de Paradores des de Tortosa, que diu que es continua estudiant. Per tant, si volem fer una menció breu, queden dos minuts. Es continua estudiant. Amb això estan d'acord? A més que tinguem un parador a nivell de ciutat. Sí, s'està treballant. Nosaltres estàvem d'acord que fos a Caladriaca, la veritat. El parador nosaltres creiem... Banc d'Espanya, Caladriaca o...? Banc d'Espanya...
Bé, ja m'ho la di.
S'ha avaluat que l'ARDIAC, s'ha avaluat que el Banc d'Espanya... El que és segur és que Tarragona necessita tenir un parador nacional. Primer perquè et situa... És un equipament que no deixa de ser públic, perquè tot i que el parador és una empresa de l'Estat i gestiona aquests espais hotelers, que de places d'hotel tampoc anem massa sobrats a...
a Tarragona Ciutat i, a més a més, també hi ha tota una ruta de gent que fa viatges específicament a llocs on hi ha paradores i, a més, és un tipus de turisme, evidentment, un tipus de visitant interessat per la cultura, amb un poder adquisitiu més elevat, per tant, fa un mes després la ciutat.
Jo crec que és interessant, és interessant també donar sortida a algun equipament que és molt complicat fer. És a dir, a mi el projecte de Rambla Science també m'agradava molt, la veritat, però es va perdre l'oportunitat. Per tant, aquí ho tenim, hem de buscar un espai perquè el que hem de deixar de tenir són granotetes per tota la ciutat i aquestes s'estan posant fila a l'agulla per solucionar-les. No podem tenir equipaments tancats d'aquesta manera. En 30 segons...
Sí, simplement això, que no podem tenir equipaments tancats, està claríssim que ja en portem. Per exemple, la Banc d'Espanya des del 2003, que està tancat, vull dir que, i com aquests, molts altres. Comparador seria la millor solució? A Caledriaca. Torno a repetir. Gràcies. Gemma Fuste, consellera d'Esquerra, Sandra Ramos, consellera de Port de Beu del Pérez. Gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure ahir la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals.
Vols treballar? El 11 de març arriba el Recinte Firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Si vols ser les compra bé a tant
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimarts, 10 de març, tens el maduixot categoria 1 terrina de 500 grams a un preu imbatible de 2 euros amb 29. El quilo et surt a 4 euros amb 58. Sempre les millors promos. Carrefour. La força del paisatge.
Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat. Cicle muntanya. La Diputació suma.
L'afició és que ho tornarem a intentar, que per la nostra part no serà, que per molt que no ens estiguin sortint les coses, que volem dignificar l'escut. El Nàstic ens atarà aquest divendres una nova etapa a la banqueta amb Pablo Alfaro, però com diu un dels capitans de la plantilla, Jaume Jardí, han de dignificar l'escut i intentaran sortir de baix.
Divendres 13 de matja, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 28, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa d'Orada, en el partit entre el Nàstic i el Centre d'Esports Sabadell. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa el Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ª temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Les 10 i 5, ha arribat el moment de moure l'unitat mòbil, anar cap a l'exterior, a la secció que diem de Ponent allà avant, i avui amb els companys Abrido Rius, Mauri Fernández i Miguel González, marxem cap al barri de Maria Cristina.
De Ponent a Llevant. La veu de Tarragona. Enruta.
Doncs sí, què tal? Bon dia. Avui ens hem desplaçat cap al local dels veïns de Maria Cristina i Voltants. Ja ho sabem que està aquí el número 34 de l'Avinguda Reina Maria Cristina aquí a Tarragona. I és que, com cada dilluns, anem tombant per diferents barris, diferents zones de la ciutat. I avui saludem la Mari Carme Soler, que és la presidenta de l'Associació de Veïns de Maria Cristina i Voltants. Mari Carme, molt bon dia. Molt bon dia i moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres per atendre'ns. Avui juguem a casa vostra, que normalment sou vosaltres els que veniu a la ràdio. Avui us hem tornat la visita i també ens acompanya una de les veïnes de la zona i vocal també de l'associació de veïns, la Mari Carme Pasqual. Mari Carme, bon dia. Hola, bon diet. Moltíssimes gràcies a totes dues. Mari Carme, n'hem parlat molts cops del barri, de la zona...
En fi, vostè que fa també molt temps que comparteix entrevistes amb nosaltres i també ostenta el càrrec de presidenta, com ha vist l'evolució d'aquesta zona en els últims anys, també amb els treballs que s'hi han fet, amb les feines de millora? Vaja, com més viu el barri de Maria Cristina?
El barri de Maria Cristina anàvem fent, anàvem tirant, anàvem fent. Ara, en marxa de la Monegal, s'ha notat i ha hagut un moment que el barri ha desfallit una mica, però no és que estigui mort, sinó allò que es vam trobar, que estàvem acostumats a una preocupació, però estem veient amb molta alegria...
que en poc temps hi ha hagut dos o tres nous establiments que han obert portes i això també es fa content. Això vol dir que el barri, i creuen també una mica nosaltres, ens agradaria poder ampliar, poder fer més activitats i que la gent, perquè és un barri, és molt còmode.
a cinc minuts de la rambla, a cinc minuts una altra cosa. I això voldríem, doncs, no sé, que donar-li encara molt més vida.
Sabem que és el barri El Comprenent, l'Avinguda Maria Cristina, els voltants de Cronista CC, López Pelaez, Hernández Sarauja, i un trosset de l'Avinguda Catalunya, no ens ho oblidem, que sempre... Del 2 al 22. Que sempre ho comentem. Em deia que han notat, doncs, el canvi de la Monegal, l'antiga Monegal, que ara és la Viamet i han canviat de lloc. Què han notat exactament?
Hi havia més gent, hi havia les consultes, hi havia la gent, i bons bugs o no, el comerç també s'hi notava, vull dir, no és que allò, però veies un moviment, clar, l'expectativa, el primer moment va ser, què farem? Ara ens queda el dubte, en aquell edifici, què és el que anirà? Perquè és un dubte que sí que tenim, i s'agradaria saber...
que és el que podem, perquè és un edifici molt gran, i, clar, tots estem així pendents de què s'hi farà. Jo vaig estar preguntant i me'n van comentar des de l'Ajuntament que encara no tenien, no tenien cap documentació o llicència que demanessin. Però, bueno, estem en espera a veure què és el... Les idees...
ens parla, es comenta, però bé, ens fa... estem una miqueta pendents. Ara també estem contents perquè veiem que damunt de la llisona, aquella casa que estava buida i així l'estan renovant i estan fent vivendes, o sigui que allò serà també un impuls de gent jove i que estigui endavant. Què els agradaria que hi anés amb aquest espai de la Monegal? Què podríem posar allà?
A veure, aquell espai... No depèn de vosaltres. No depèn de nosaltres. També es van dir que al ser un centre sanitari, segons què no s'hi podria anar, però clar. Llavors pensem que potser sí que ens caurà...
una residència, o una residència d'estudiants, o alguna altra cosa d'aquestes, o de gent gran, però d'aquest tipus de pisos, que són... Pensem, eh?, perquè no li veiem de moment una altra activitat, però, bueno, el que sigui, que vingui, benvingut serà, eh? De Mari Carme a Mari Carme, Mari Carme Pasqual, veïna vostra del barri, des de sempre, explica'ns una mica, ha viscut sempre aquí?
No, no, bona tarda. Ai, bon dia. No, jo fa que vinc aquí 27 anys. Abans vivia a Valls, però sóc filla de Perefort. I quan vaig vindre cap aquí, vaig conèixer l'associació de veïns i jo col·laborava a la festa, pagant la quota de soci que paguem de 20 euros a l'any. I llavors vaig dir, no, me poso a la junta i faré activitats. I em vaig començar a fer activitats de modalitats que m'agrada molt.
I encara les continua, pel que em explicava abans fora de micro, no? Encara continua fent aquestes activitats? Sí, encara les faig perquè cada últim final de mes, l'últim dissabte, faig manualitats per a les crios. I normalment faig les manualitats amb material reciclat. Intento reciclar tot el que puguem i l'altre ho comprem l'associació. Però bé, les coses normalment són totes reciclades.
Com definiria el barri? Vostè hi viu tranquil·la? Creu que és un barri tranquil? Creu que és un barri segur? Què milloraria de la zona?
Bé, jo ara, a veure, amb els 27 anys fa que estic aquí, jo vic als Porxos i allí estava molt malament. Però al principi quan vaig arribar estava bé, després va arribar molt malament i ara torna a estar molt bé, perquè dins de tot la presidenta, la Carme, ens ajuda molt amb les escales, amb els presidents i tot, a col·laborar ja amb l'Urbana, la policia i sembla que no, està molt millor.
El que passa és que a la plaça, per exemple, hi falta molta més llum. Jo, sobretot, ho dic sempre, la plaça perquè hi ha les màquines de fer gimnàsia per la gent, però molta gent no hi va perquè no hi ha llum. És una de les coses que milloraria. Se freix a la zona del parc infantil, no?, allà on està, sí, no?, a la plaça.
i que costi que el de la llum és allò que veuen vindre algun dels consellers de l'Ajuntament. Sí, sí, sí, ara ja tenim el projecte, ara ja ve això, i això t'ho omplirem, perquè de tant en tant s'ha d'anar matxacant, perquè la falta de llum, sobretot aquella plaça, llavors també hi ha alguna altra part de la placeta, ens hem de clavir, i per l'OPP-Light hi ha aquestes llums
que són com alents així, que fan tan poca cosa, ja em van dir que les havien de canviar perquè veien que no tenien... I clar, queda fos. I clar, una ciutat que no hi hagi llum, allò, no és bonica. A més, és un barri on ara vostè abans ho deia, que tant de bon és també rejuvenint-se i renovant-se amb gent jove, però on hi viu molta gent gran.
Per tant, no sé, a nivell de sensació de seguretat, havien denunciat fins i tot alguns veïns o alguns cops que hi havia aquesta sensació de certa inseguretat a la gent gran a l'hora d'anar als caixers, etcètera. No sé si això continua o ha millorat la situació.
Amb aquest aspecte jo puc dir que sobre els caixers, ara jo no m'han arribat coses d'aquestes, sí que soc sincera. Jo quan veig algú, i sobretot gent gran, que agafa, que treu diners de fora al carrer, me'n molesta, trobo que han d'entrar a dins, són gent gran...
i a fora entre que no t'hi veus bé una cosa i l'altra vegada penso que no veuen que han d'entrar dins les esposes. I la seguretat està molt mirada, estem mirant, sé que parlant-se amb els Mossos, van passant, van venint, però en general és un barri tranquil. Això sí que ho hem de... Ha millorat a nivell de seguretat. També havien comentat algunes vegades el mateix parc infantil, que hi havia alguna sensació estranya, però ara ha millorat, no? Ha millorat.
Hem arribat en aquest aspecte i esperem que no es tiri, perquè tots estem allà observant i a la que hi ha alguna cosa ja donem un toc d'atenció. Mari Carmen, què en pensa vostè? Què milloraria també del barri? Ara ho comentem, la llum, la seguretat prou tranquil·litat, que podríem dur a terme aquestes millores de llum, què milloraria més? On creu que s'hauria d'actuar.
Home, jo crec que, per exemple, on s'hauria d'actuar a vegades és perquè a l'Avinguda Catalunya els cotxes passen molt de pressa. Jo trobo que allí s'hauria de posar alguna cosa més, així com hi ha els bados, n'hi hauria d'haver algun més.
per exemple, però en canvi pels porxos a la seguretat i als carrers estan molt tranquils ara, però ja dic gràcies també a la Carme Soler, les coses com siguin. I el porxo de la part de baix, que és el que diem, que comentem, és el que està més fost i és el que estem pendents que es millori una mica més la llum.
Van haver-hi aquestes obres fa un parell d'anys, diria, Maricarme, amb tota l'ampliació de voreres, tot el tema de la pacificació, que havien de continuar, o almenys aquesta era la idea, que continuessin també per l'avinguda. Saben alguna cosa d'aquest projecte? D'aquest projecte no en sabem res. L'única, el seu dia, que ens vam enterar, també va ser per la premsa i parla més anys d'allà d'Albert Pelaez, aleshores ens vam fer una explicació d'unes coses que havien d'anar, que verdaderament
de lo dicho, dicho, de lo dicho y nada, no sé para hacer nada, però, doncs, el fet. I ara, allò que dius, no sé, no li acabem de trobar, potser ara, quan estigui a l'altra casa, i el que sigui, no li acabem de... No sé si treu un profit, perquè es van parlar que hi hauria com una plaça, que nosaltres aprofitarem per fer activitats, però allà no s'hi pot fer res. I ara hi ha un pàrquing... Es referència a aquesta zona que toca més a l'Estanislau Figueres, no?
I aleshores, doncs, hi ha un pàrrec que ha d'entrar i sortir sempre per Maria Cristina, perquè abans podíem sortir per dalt. Ara estem parlant, a veure si per les festes es poden entrar uns pilons i poden sortir, podem fer les coses. Sempre hem d'anar buscant alguna coseta, eh? I vull dir, bueno, sempre...
amb el sentit. I de voreres, a part del primer tros de Maria Cristina, tampoc sabem res més que s'hagin d'ampliar o s'hagin de fer. I en respecte al que deia la Carme de l'Avinguda de Catalunya, jo vaig demanar, perquè em van preguntar si feia falta un pacificador més d'aquells, jo em vaig demanar un per l'Avinguda de Catalunya, ho vaig estar demanant. Bueno, petites coses que anem mirant d'anar fent. Vull dir, sempre hi ha coses per treure...
En l'apartat de reivindicacions anem també a l'apartat d'activitats perquè l'associació organitzeu diferents actes culturals i sobretot per les festes que en solem parlar a l'estiu i també ho farem. Suposo que és un tema que ja es comença a pensar i ja ho comenceu a preparar a partir d'ara gairebé.
En ella estamos, com se diu vulguament. Sí, ara, perquè tenim, l'any passat va començar, hi ha un grup de 3 o 4 veïns, o veïnes, més ben dit, perquè sembla que els veïns... Anem a veïnes. Ara anem també a falta de suport veïnal, ara els hi pregunto també.
I aleshores, doncs, amb idees, ens ajuden amb idees, podem fer això, podem fer això o altre, i ara estem, a veure, se'ns va ocórrer, i ara amb retalls de roba estem retallant banderoles, envers de comprar-les seran fetes de retalls de roba. O sigui, anem fent, i d'idees en tenim, el que ens falta... Falten mans. Falten mans.
Això m'ho explicava abans la Mari Carme Pasqual fora de micròfon i em deia, clar, aquí hem penjat cartells, hem dit que vinguin a ajudar banderoles i aquí falta gent. Mari Carme, què passa?
Jo, per exemple, com les manualitats que faig, jo tinc moltes idees i m'agradaria fer moltes coses per les festes, però no puc fer perquè no hi ha prou gent per poder fer les manualitats. Ara mateix vam posar els cartells penjats a veure la gent que volguéssim col·laborar, vindre, hem posat tres dies d'horaris perquè cadascú s'ho pugui arreglar, però no ve ningú. Vull dir que els veïns no venen a col·laborar amb aquestes manualitats.
a retallar coses, ajudar-nos a fer coses per les festes, doncs sembla que no seria una altra cosa. Per exemple, els dissabtes mateix, que hi ha el taller de canalla, també vinc jo, però tinc dues persones àvies que venen a ajudar-me perquè porten els nets, també, però si no, tampoc no tenim ningú. Tanta joventut que hi ha i tot, podria venir o donar-nos un cop demà, però no col·laboren.
Hi ha un tema endèmic de moltes associacions i moltes entitats que ens ho comenten, que sembla que falta aquest relleu generacional o també que els joves s'estimin, vulguin col·laborar i s'ho creguin també que hi ha una associació veïnal. Mare i Carme, això com ho podem... Ja em consta que vosaltres ho intenteu, però...
A veure, és una cosa que sempre estem pensant. Com podem... Perquè, clar, aquí els antics, que ja no en quedem gaires, doncs encara hi ha aquella cosa de barri. Els que van venint, sí que hi ha molta gent que no és d'aquí, però no se senten integrats. Llavors, és que no saps com integrar. Jo, a vegades, que...
que parles de federació, que parles amb altres associacions, jo veig que els barris, els barris de Ponent, així, tenen un altre sentit de veïnat, o de barri. Aquí costa més.
Però, bueno, anem intentant, anem mirant de fer coses, perquè, vull dir, es va córrer i vam fer una biblioteca al carrer, en llibres que ha anat portant la gent, i la gent veus que sí, que m'agafa... O sigui, vols fer els dimarts? Al dematí sortim un grupet, no són gaire, de 7 o 8, a caminar durant un parell d'horetes. També hi ha unes senyores que també són del barri i de més enlluny, que et pregunten. Però ens agradaria...
A vegades fem visites culturals i sí que s'apunta que a vegades més gent del que podem. Però, clar, ens agradaria poder fer més coses. Potser no és tant el problema de participació que també, sinó d'organitzar-ho, de mans que estiguin dintre de les juntes i estiguin per organitzar aquestes activitats. Sí, perquè, clar, el barri el fem entre tots.
En guany hi ha algun aniversari, alguna novetat de cara a les festes, o tot anirà com sempre, Mari Carme? Intentem a veure què és el que... Perquè en guany farà 25 anys del guardó Jure Maria Salvador Llorpí, llavors sempre mirem del capgros nano, també farà 15 anys. Bé, és d'aquelles coses que vas mirant de fer. Llavors, d'idees en tenim. Ara, mirarem d'anar-les fent. Aquí al juliol, eh, tenint temps a...
No ens queda molt, però estem intentant perquè se'ns queda tot damunt. Però tenim ganes de fer... A veure, hi ha dies que dius, va, deixem-ho estar. Però altres després penses, no, han de tornar a tirar endavant. Fem una crida aquí als veïns i persones que visquin a la vora, que s'arrimin i que formin part també de l'entitat, que els rebran amb els braços oberts i qualsevol ajuda és benvinguda.
Mari Carme Soré, Mari Carme Pasqual, ho hem de deixar aquí sense acabar el temps. Us agraeixo moltíssim que ens hagueu acollit a casa vostra a continuar batallant i lluitant com sempre. Mari Carme Pasqual, no sé si vols afegir alguna cosa més. Què vull afegir? Que l'únic que demano és que hi ha molts coloms i s'han de netejar totes les caques.
El tema de la neteja no l'havia preguntat, se m'havia passat per alt. Què passa amb això dels coloms, a veure? Jo, que l'Avinguda Catalunya mateix està ple, però a part, a la plaça Cronista Cesè està a tope. Vull dir, no et pots seure a vegades els bancs. Ara ho conserven una mica més, però hi ha massa coloms i massa porqueria per tot arreu.
Doncs és un tema, la neteja, que... No sé si han notat, Maricarme, aquí al barri, arran dels canvis de contracte amb les empreses de neteja de l'Ajuntament, si han notat canvis o no? A veure, el que és neteja en general es nota. Ara, perquè jo el que passo, també veig que tant els porxos com la placeta la netegen, però netegen al dematí i a la tarda tornem a estar igual. El civisme, en molts casos, no?
El civisme és fatal, eh? Que veus que hi ha quatre papereres i la gent ho deixa fora. Vull dir, que falta una... Jo considero que falta una campanya de cara al ciutadà de peu que vegin que la cosa com està i que els hi ensenyin o que renyin o que facin el que sigui però s'han de fer les coses perquè la gent... L'embrutem nosaltres perquè veus que netegen però la gent és molt bruta.
Doncs, Maricarme Soler, Maricarme Pasqual, moltíssimes gràcies, com us deia, i tornarem i estarem pendents de tot el que aneu fent i tot el que vagi succeint aquí a Maria Cristina i voltant. Moltíssimes gràcies per obrir-nos casa nostra, casa vostra. Moltíssimes gràcies a vosaltres, perquè mai ens han tancat la porta a nosaltres. Estem molt contents. Doncs nosaltres és tot des d'aquí, amb l'Abril Rius, agrair-li el suport, també el Mauri Fernández i qui us ha parlat el Miguel González. És tot des de Maria Cristina...
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
La veu de Tarragona, la teva veu.
Falten tres minutets, ara sí, per arribar a dos quarts d'onze del matí. I la propera entrevista és per recordar-vos que dijous, o per dir-vos, si no ho sabíeu, que jo, la veritat, no ho tenia en ment. Dijous és el Dia Mundial del Ronyó, aquest òrgan que té tanta importància i el qual...
Jo crec que no li prestem atenció fins que hi tenim algun problema. Mireu, ens diuen les xifres, segons el servei de nefrologia, que la insuficiència renal crònica afecta un 15% de la població. Són xifres que ens aporten des de l'Hospital Joan XXIII, que pretenen fer pedagogia, com dèiem, sobre la salut renal en aquest Dia Mundial del Ronyó dijous. Per això, d'entrada, ja us podem explicar que posaran una mena de...
farà una acció informativa en el vestíbul del centre per fer arribar a la població la importància de cuidar els ronyons. Avui en parlem de tot plegat amb la doctora Júlia Garro, és la cap de servei de nefrologia. Júlia Garro, bon dia. Bon dia, Núlia, què tal?
Tinc la sensació que el ronyó és un d'aquells òrgans que no hi pensem fins que ens dona algun problema. Estem atents al cor, estem atents als pulmons, perquè les incidències que ens puguin donar ens causen uns símptomes molt directes. El ronyó, com que ens costa, o potser ja els símptomes que ens dona, ja quan els detectem, ja són massa tard. Massa tard, sí. De fet, me'n fa molta gràcia quan els pacients venen a la consulta i em diuen «No, doctora, a mi els ronyons no em fan mal».
Mal no te'n faran. Però això és el que primer els alerta a ells, però en realitat no té res a veure amb una malaltia renal. La malaltia renal és una malaltia que té símptomes més generals, cansament, fatiga...
canvis en la teva conducta, respecte a certs aliments, i són símptomes que potser no criden l'atenció o que es poden justificar per altres coses, psicoemocionals o amb altres malalties. Llavors és una malaltia que passa molt desapercebuda, però que és molt important.
Clar, perquè els ronyons poden fer mal o poden patir diverses incidències, però aquí estaríem parlant justament de potser el més important és la malaltia renal crònica, que és la que es pot donar problemes vitals. Una altra cosa és allò que et fan mal els ronyons, que a vegades no saps si és que té slumbalgia o alguna cosa...
Esconfort, però bueno, és una... Això és agut i és tractable. És a banda, sí. Això és a banda. Què seria la malaltia renal crònica? En què consisteix? Quins símptomes dona? Que ara ja ens explicaves més o menys. A veure, si jo he de posar una etiqueta, la malaltia renal crònica és una malaltia inflamatòria i és una malaltia que comporta i que associa un risc cardiovascular molt elevat.
i que afecta no només el ronyó, sinó que aquesta inflamació crònica i aquest risc cardiovascular es manifesta en problemes a nivell tant de cor com d'angina de pit, infarts, insuficiència cardíaca, arrítmies... I tot parteix del ronyó?
En context d'una malaltia metabòlica, que són els factors de risc cardiovasculars, que tots coneixem i que després en parlarem, el ronyó comença a deteriorar-se. I llavors aquest deteriorament del ronyó, que és un òrgan molt metabòlic, juga un paper fonamental a la regulació d'aquesta inflamació.
Clar, la cosa és, el que cal saber és, el ronyó és el que causa tota la resta de la cadena o és el que pateix, que no funcioni bé el cor, o si la malaltia cardiovascular causa una insuficiència renal? Però no comencem a arreglar. Sí, és que és el huevo o la gallina. Claro, ¿por dónde empezamos? Normalment hi ha un context de malaltia cardiovascular com pot ser obesitat, com pot ser hipertensió o diabetes, que condiciona dany a diferents òrgans, entre ells el ronyó.
i al cor, a nivell cerebral, que també són les manifestacions més freqüents. Però l'impacte que té i les conseqüències que té sobre el ronyó no són les mateixes que té sobre altres òrgans, perquè el ronyó és un òrgan molt metabòlic, tant a nivell local com a nivell sistèmic. Llavors provoca inflamació a nivell cardiovascular, a nivell de les artèries, i com les artèries porten la sang a tot l'anatomia, té aquestes conseqüències.
Per això és important determinar el dany renal, per mínim que sigui, quan abans millor, per poder tractar tot allò que està originant aquest dany. I fonamentalment són les malalties cardiovasculars que parlaven. Llavors, hi ha un context d'un pacient que...
que està inflamat per tots aquests factors de risc cardiovascular que condicionen d'aig renal i aquest d'aig renal té una afectació tant a nivell local com a sistèmic. I això es tradueix en que els pacients, per exemple, renals, tenen més prevalència i més tassa de totes aquestes condicionants que jo t'explicava. Els pacients renals per se tenen més risc de tenir infart, tenen més risc de tenir suficiència cardíaca.
més risc de patir arrítmies, i això és evidència científica. Llavors, què començar abans, és difícil de determinar, és un context favorable a un dany renal, i aquest dany renal condiciona que tu tinguis molt més índex i una tassa més alta de totes aquestes malalties.
Clar, quan ja vas al punt molt visible d'un ensurt cardiovascular, diguem-ho així, llavors és normal que es miri si la funció renal està afectada, però al revés... Arribem tard. Arribem tard ja, no? Clar, la detecció precoç. Aquesta de Mare dels Os és el que veniu a explicar que s'ha de fer, perquè una detecció precoç és molt important per evitar, doncs, mals majors, no?, malaltia greu, de fet. Sí.
En què consisteix? A més, les proves no són gens invasives per fer una detecció precoç. No, per determinar el dain renal només necessitem dues coses, una analítica sanguínea i una analítica d'orina. Amb aquestes dues proves ja podem etiquetar, ja podem classificar si un pacient té malaltia renal i el grau de severitat d'aquesta malaltia.
I el més important és que davant d'aquest escenari detectem el grau d'insuficiència renal que té, podem aplicar mesures per intentar frenar, intentar revertir aquest dany renal. Vosaltres dieu que la malaltia renal crònica afecta aproximadament un 15% de la població, però...
Creieu que està infradiagnosticada? Vull dir que si realment es mirés, es trobarien més casos. I jo pregunto com és que una prova així, que depèn d'una anàlisi de sang i d'orina, no es du a terme, o sí, protocolàriament, o sí que es fa, jo no ho sé, protocolàriament en els anàlisis habituals, manuals, que es pot fer una persona, anàlisis d'empresa, per exemple. Es fa regularment i jo no m'he adonat.
S'acostuma a fer... S'acostuma a fer. S'acostuma a fer, però a vegades, com tu molt bé has dit a l'inici, s'ha posat el focus en altres òrgans que potser són més... criden més l'atenció o com és el cor, perquè quan algú t'hi diu he tingut una angina de pit o he tingut un infart, sembla que sigui alguna cosa molt greu que ho és. I quan algú t'hi diu tinc insuficient serrenat, vale...
no es posa el mateix valor en una cosa que en l'altra, quan els dos el que tradueixen és d'any cardiovascular. Llavors, és important, jo crec que tothom que tingui un pacient davant, siguis traumatòleg, siguis cardiòleg, siguis endocrí, siguis metge de família, que tu sàpigues identificar si aquell pacient està en risc, i si està en risc, facis aquestes dues proves. No és suficient fer-ne una. Hem de tenir les dues proves, perquè l'anàlisi de sang...
el que mirem és el filtrat glomerular, perquè m'entengueu, és com el percentatge de funcionament d'aquells ronyons, i nosaltres estudiem els pacients amb base al filtrat, i amb l'altra prova, que és l'orina, mirem la pèrdua d'una proteïna, que és l'albúmina, a l'orina. Si no tenim les dues proves, no podem classificar bé els pacients. Llavors, moltes vegades només es queden amb una analítica sanguínia.
quan hauríem de tenir aquestes dues proves per, de veritat, identificar aquell pacient i classificar-lo com toca. Un cop està detectat que hi ha aquest problema, la solució per on passa? És fàcil de recuperar els ronyons? La solució, recuperar... Podem...
Tenim eines actualment, medicaments amb evidència, que tenim aquesta potència per revertir cert grau d'insuficiència renal. I passa per dues accions. Una, es depenen del pacient, és a nivell individual, que són factors modificables i factors que no són modificables, perquè tots tenim una càrrega genètica i una càrrega que és difícil de modificar, però que es pot tractar.
influeix també en la malaltia renal crònica, la genètica. Sí, hi ha malalties que són hereditàries i que són genètiques i que en aquest perfil de pacient poc podem fer. Però hi ha eines farmacològiques que poden ajudar a enlantir aquesta progresió i aquest deteriorament de la funció renal.
I els factors de risc modificables que nosaltres podem actuar sobre ells són fonamentalment fer una dieta saludable, una dieta mediterrània, que tots coneixem, ric en fruites, verdures, evitar el consum de sal, evitar el consum de tòxics, fer esport, tenir una hidratació adequada... Tot el que nosaltres entenem com a dieta saludable...
i tenir un pes adequat, disminuir al màxim el percentatge d'obesitat, allò té un impacte superdirecte sobre la funció renal. Això és el que el pacient per ser, i tots podem fer a títol individual. I després hi ha altres medicaments que aconsegueixen aquesta proteïna que jo et deia que perdíem a l'orina, que era molt fàcilment detectable amb una analítica d'orina, aconseguint disminuir-la fins a negativitzar-la, depenent del pacient.
tota aquella disminució d'aquesta proteïna a l'orina, el que s'acompanya és una millora del perfil cardiovascular i una millora en la mortalitat d'aquests pacients. Per tant, tenim eines que depenen de nosaltres i que depenen de l'individu que poden atlantir aquesta progressió i aquest pronòstic renal. Què passa quan hi arribem massa tard?
Quan ja arribem massa tard... Massa tard, què vol dir? Avança molt ràpidament? De normal, ja el propi envelliment renal, igual que... A la vista, això tots ho detectem, oi? És molt fàcil. Ja no veig com abans, em costa veure de prop o de lluny. Això és molt fàcil d'identificar-ho. A nivell renal, quan les analítiques s'alteren, ja hem disminuït un 50% la massa d'aquells ronyons funcionants.
Llavors, arribem una mica tard. Per això és fonamental també l'estudi de l'orina. Els pacients que arriben a una fase més avançada, d'aquest 15% que parlaven de pacients que tenen malaltia renal, el gran gruix dels pacients estan en una fase moderada d'aquesta malaltia renal. Si els detectem en aquesta fase, és poc probable que segueixin a fases més avançades. En fases més avançades és quan aquest percentatge de filtrat, de funcionament dels ronyons, baixa per sota del 20%.
I aquí ens hem de focalitzar en altres aspectes a banda de la protecció renal, com poden ser una bona educació en quant a les opcions que té de tractament, i quan parlo d'opcions de tractament parlo de la diàlisi i parlo del trasplantament renal.
Per què? Per tenir un pacient en les condicions òptimes per quan arribi a aquestes fases més avançades. I el que deia és que al principi un envelliment renal normal es perd un percentatge d'un 1 a 2% anual d'aquesta funcionalitat renal. En els pacients amb malaltia renal aquest percentatge de pèrdua anual augmenta. Pot ser 3, 4, inclús 5% anual. Llavors...
la progressió d'aquest pacient que perd tan ràpid la funció renal, abocarà a un tractament renal a substituir a pocs anys. Hem parlat d'una vida saludable, no només a nivell preventiu, sinó després també a nivell curatiu. Hem parlat de medicaments, que s'ha avançat bastant a nivell mèdic, però ja la fase més dura seria el trasplantament. Com anem de trasplantaments, de donació...
Jo soc molt optimista, perquè, mira, de totes les malalties cròniques que hi ha, hi ha poques que tinguin una alternativa. Jo als pacients els dic, és una malaltia molt dura, però tens una sortida, que és que algú et doni un ronyó o...
començar diàlisi esperant que t'arribi en algun moment un ronyó. Això depèn de les característiques individuals, perquè hi ha certs factors que t'exclouen de rebre un ronyó. Però la majoria són candidats a que algú ens doni un ronyó. Hi ha altres malalties cròniques que no tens solució. Si tu tens una malaltia pulmonar,
Què fem? Fins i tot amb un ronyo sol es pot viure. Sí, exacte, sí, sí, no hi ha cap problema per això. Com anem de donacions? Doncs de donacions... De trasplantaments. Jo parlaré fonamentalment del territori a Catalunya, que és el que més controlo. A Catalunya és d'Espanya, l'àrea de la comunitat que més trasplantaments es donen. El trasplantament és tant de viu o de cadàver.
Els hospitals que són trasplantadors fonamentalment estan a Barcelona i de mitja cada hospital els que més trasplanten fan al voltant de 200 trasplantaments anuals. 200 trasplantaments, per exemple, ha fet l'Hospital de Bellvitge, que és el nostre referent.
200 trasplantaments anuals també a l'Hospital Clínic i després hi ha altres que no arriben a aquesta N. Però més de 506 trasplantaments a Catalunya es fan anualment. D'aquest número de trasplantaments, al voltant d'un 25% i cada vegada el percentatge augmenta són donacions de viu.
que tenen un millor resultat i un millor pronòstic a nivell de salut del pacient, sense tenir un impacte negatiu en la persona que dona. Llavors, hem de promoure el trasplantament de viu i és el que nosaltres fem amb els pacients si tenen un candidat. Intentem anar per aquesta via perquè és la que millors resultats té.
Aquest percentatge incrementa gràcies a la política que hem adoptat als centres que portem pacients amb malaltia rena crònica, intentant, durant aquest procés que et deia, a partir d'aquest filtrat que és per sota de 20, que ja és la fase més avançada, donant tota la màxima informació tant a la persona que dona com a la persona que rep de la seguretat i la transparència d'aquest procés.
Tornem ara ja per acabar l'entrevista amb aquesta fase de detecció precoç. Com ho hem de fer? Si som grup de risc, perquè veig aquí que està com molt tipificat les persones en principi que serien grup de risc hipertensió arterial, diabetis, obesitat, edat avançada, tabaquisme...
Tot això. Ho demanem al... Són, teòricament, majors de 65. Molt bé. Obesitat, fumadors... Sedentarisme, síndrome metabòlica, antecedents familiars... Antecedents familiars, exactament. Si esteu en aquests grups, escolta, demaneu al metge, no? Fes una analítica. Una analítica, recordo, de sang i d'orina.
I ja. No que us espereu que us faci mal, res que us fa. No. Molt bé. Per la resta de la població, doncs, bueno... Vida saludable. Estar actius, portar una dieta mediterrània i evitar tot allò com el tabac o l'alcohol, que poden contribuir de manera negativa i tenir un impacte negatiu a nivell de la salut dels teus ronyons. Tot això us ho explicaran en un tu a tu, en aquesta jornada informativa...
que tindran a l'Hospital Joan XXIII el vestíbul, serà el dijous, que justament és el Dia Mundial del Ronyó. No doneu feina al Servei de Nefrologia. Vas dir endavant. No massa, no massa. Esperem així haver potenciat també el que és la detecció precoç i fer-nos una mica més conscients de la importància de la insuficiència renal crònica. Moltíssimes gràcies per atendre's. A vosaltres.
Parlar amb la doctora Júlia Garro, que és la cap del Servei d'Anafrologia de Joan XXIII. Hem arribat gairebé al punt de 3 quarts d'11 del matí. Seguim endavant.
Restaurant Tàrraco gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tàrraco, a l'hotel Tàrraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars. Si vols ser les compraves de l'estat
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimarts 10 de març tens el maduixot categoria 1 terrina de 500 grams a un preu imbatible de 2 euros amb 29. El quilo absurd a 4 euros amb 58. Sempre les millors promos. Carrefour. La força del paisatge.
Arrenca el nou Cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma.
Li puc dir a l'afició que ho tornarem a intentar, que per la nostra part no serà, que per molt que no ens estiguin sortint les coses, que volem dignificar l'escut. El Nàstic encetarà aquest divendres una nova etapa a la banqueta amb Pablo Alfaro, però com diu un dels capitans de la plantilla, Jaume Jardí, han de dignificar l'escut i intentaran sortir de baix.
Divendres 13 de matja, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 28, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i el Centre d'Esports Sabadell. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Radio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Radio.
33ª temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
I la propera entrevista que arriba en clau cultural és la que ens du a recomanar-vos un acte d'agenda per aquest divendres a les 7 del vespre i a la Catedral de Tarragona. Un concert, un concert molt especial, perquè bé, tots ho són els que tenen lloc a la Catedral, però a més aquest serveix per tancar el projecte Hygiene Anglès, Música i Llegat, amb el grup d'ensemble de Canendi Elegantia, dirigit per Francesc Garrigosa.
de mossèn Higini Anglès d'aquest concert. En parlem directament amb el Joaquim Garrigosa, que és el comissari d'aquest projecte dedicat a homenatge, vaja, a Higini Anglès. Joaquim Garrigosa, bon dia. Bon dia. Bon dia. Higini Anglès, que aquí a Tarragona el coneixem per un carrer, com passa moltes vegades, però fem-li els honors. Va ser musicòleg, va néixer a Mas Pujols. Estem parlant de finals del segle XIX. Què ens pots explicar més d'Higini Anglès?
D'igènia anglès, jo penso que la idea que ens hem de quedar és que va ser l'introductor a Catalunya de la musicologia científica. I una de les personalitats més respectades a tot el món en l'àmbit de la musicologia. Per qui no sàpiga massa de què va això de la musicologia, si fent una definició molt bàsica, és...
a la gent que es dediquen a posar al dia la música perquè pugui ser interpretada o posar al dia els fenòmens musicals que han passat perquè puguin ser interpretats. És a dir, que aquí hi cap un historiador de la música, un sociòleg de la música o la persona que mira papers antics de música...
i els edita de manera que avui dia es pugui interpretar. I això és essencialment el que va fer mossèn i geni anglès. Per tant, es va dedicar bàsicament a... Bàsicament no, però amb bona part, i de fet del que escoltarem divendres, són obres recuperades. Ell recuperava peces per actualitzar-les, perquè poguessin ser tocades. Sí, sí. O sigui, el més difícil del que va fer ell va ser anar als arxius i trobar partitures...
noves, partitures que no eren conegudes i que poguessin ser reinterpretades a l'actualitat. I això ho va fer tant amb materials molt antics, com el Can Gregorià, que no serà el cas d'aquest concert, músiques dels segles XIII-XIV, com és el cas del Llibre Vermell, va ser la primera persona que va fer una edició...
molt actualitzada del Llibre Vermell, fins al que sentirem aquest concert del divendres, que és música dels segles XVI, XVII i XVIII. Sempre obres sacres, sempre? Sí, en aquest cas sí. El que farem serà obres sacres, perquè és el que hem demanat en aquest concert, atès que és a la Catedral de Tarragona.
Però ell també va recuperar, per exemple, el Cancionero Musical de Palacio del segle XVI, i que té una part d'obra sacra, però té una part importantíssima d'obra que no és sacra. Vull dir que va treballar en tots els àmbits. Una persona admirable, amb una capacitat de treball que a mi em resulta increïble. Penseu una cosa, que en l'àmbit que més m'afecta a mi, que és la part de música medieval, ell va publicar
més de 5.000 pàgines. Publicar vol dir tot el que suposa això d'estudi. I això és una tercera part de la seva feina. És a dir, que quan ens parlen que va publicar 43 monografies d'aproximadament 500 pàgines cadascuna, és que a mi em resulta increïble pensar que ell sol va fer això. Joaquim Garrigosa, tu també ets musicòleg, veritat?
Sí, sí, sí, jo em dedico a la música medieval. Sou col·legues de professió amb l'higiene anglès. Oi, em sento molt petit al seu costat. Escolta, en què consisteix aquest projecte que va... No sé si tot el projecte és el que veurem divendres a la catedral, o això serà la cluenda d'un seguit d'activitats. A veure, nosaltres el que hem volgut des de Mas Pujols, jo no soc de Mas Pujols, però l'Ajuntament de Mas Pujols em va demanar que fos el comissari d'aquest any, hem dedicat...
un any llarg, molt llarg, a posar en valor la figura de mossèn i geni anglès. Ho hem fet a través d'alguns concerts amb música o activitats amb música que ell va transcriure i va treballar. Hem escoltat molta música als segles XV, XVI, XVII, XVIII. Hem escoltat en Jordi Saball a Reus el mes de novembre passat. Vam tenir una missa de Can Gregorià al mateix Mas Pujols.
i aquest és l'últim concert, però és que entre mig hi ha hagut altres coses. S'ha publicat una monografia de mossèn i genianglès, després hem fet, aquesta setmana passada, el divendres i el dissabte, hem fet unes jornades d'estudi amb un bon nombre de musicòlegs que han aportat tant ponències com comunicacions, i això es publicarà també, i pròximament anunciarem...
la creació d'un Premi de Musicologia que durarà el nom de mossèn i geniangos. Un Premi de Recerca, veig, no? Sí, un Premi de Recerca. Molt bé. Com serà el concert? Perquè li heu encarregat que l'escenifiqui, que el posi en solfa al grup de veus, al grup coral de Canendi Elegàntia. Sí, aquest grup que dirigeix el meu germà, però això és, diguem, anava a dir és una casualitat. No, no és una casualitat, el meu germà és un...
és un intèrpret que ha treballat en molts grups de música antiga, entre ells, per exemple, amb en Jordi Saball. Ell dirigeix des de fa un temps aquest grup, que és un grup format per homes i en el qual tenim veus de contratenor i veus de tenor i de baix, i és un grup relativament petit, són vuit els intèrpret que tindrem aquí, més un orga, i aleshores...
aniran alternant les peces acompanyades, algunes altres no acompanyades, i algunes acompanyades, diguem, amb l'orga o amb orga sol. I tindrà una primera part que serà músiques de l'ofici de difunts, amb compositors com Morales, Victòria, Covells...
Guerrero, Perelberg Vila, Joan Vásquez, és a dir, grans compositors del segle, sobretot del XVI, hi ha alguna cosa del XVII, i després de la segona part tindrem himnes i antífones marianes, és a dir, Ave Maria, Magnífica, Salve Regina, músiques marianes, i són músiques que eren presents a la litúrgia,
eclesiàstica del segle XVI, XVII, XVIII, i que després van ser recuperades a partir de la proclamació motopropria de recuperació musical a partir del segle XX, i que avui dia estan absolutament d'actualitat, es canten molt tant en concert com en liturgia. No sé si t'he entès bé, és només concert de coral, de veus?
Són vuit veus. Vuit veus, però no hi ha instrumentació. Normalment quan parlem de coral parlem d'un grup de vint veus. En aquest cas són solistes. Són vuit solistes que constitueixen una massa d'acord que és el model en què cantaven les capelles eclesiàstiques al segle XVI. Sentirem un concert històric. Un concert fet exactament...
com cantaven aquestes capelles eclesiàstiques a l'època del Renaixement. Sense instruments, Joaquim, que aquí... Orga, un orga portatiu que els acompanyarà, però és a veus soles.
Molt bé, molt bé. Ostres, doncs serà superinteressant, no només pel que implica, pel que significa que és aquest homenatge a mossèn i gini anglès, sinó també pel concert en si mateix. Doncs ja ho sabeu, us volíem recordar també, proposar aquest acte d'agenda divendres a les 7 a la catedral de Tarragona, concert de cloenda d'aquest projecte que homenatge i gini anglès, música i llegat.
amb els de Canendi i Elegantia dirigits pel Francesc Garrigosa. N'hem parlat de tot plegat amb el Joaquim Garrigosa, comissari d'aquest homenatge a Higiene Anglès. Moltíssimes gràcies, Joaquim. Una abraçada.
Moltes gràcies a vosaltres per fer-vos en ressò. I amb aquesta proposta d'agenda, ara sí, a falta de quatre minutets menys, tanquem la veu de Tarragona. Retornarem demà a partir de les 9 amb nous arguments. No quiero más dramas en mi vida. Se pot dir més alt, però no més clar. No, no, no, no.
Doncs això, que nosaltres no volem més drames, volem més comèdies, més riure, més abraçades, més petons, més carinyos i menys guerres. El nostre temacle d'avui en Fangoria.
No quiero más dramas en mi vida, solo comedias entretenidas. Así que no me vengas con historias de celos. Bon dia, són les 11.00.