Bon dia, som es nou.
Doncs era un dia com el d'avui, d'ara fa 40 anys, quan nacia l'embrió del que seria aquesta emissora pública, a Tarragona Ràdio, llavors a Ràdio Fòrum, a la plaça d'en Rovellat, a la part alta. Unes quantes persones que impulsaven aquell projecte de ràdio de barri que se vindria amb el pas del temps a una emissora professional i que avui, 40 anys després, celebra en aquest dia, en aquest efemèri d'aquests 40 anys, 4 dècades d'història.
amb una festa, amb una gala que farem aquest proper divendres al Teatre Tarragona, ja hores ara amb 700 convidats, i que avui coneixerem els detalls d'aquesta gala que servirà en definitiva per homenatjar tots aquells que hi han passat, però també especialment a tots vosaltres, els 50.000 oients que ens escolteu cada mes en aquesta emissora. Tarragona Ràdio, l'emissora pública, la vostra emissora.
Fins demà!
Avui, salutacions a tots els que fem possible aquesta emissora pública, els que hi són i els que ja no hi són. Salutacions i també gràcies a vosaltres per ser-hi. Comencem amb aquest 40è aniversari, programa especial des de la Rambla, 40 anys de Tarragona Ràdio. No tombis més en el dial. Ràdio Fòrum, 102.6, freqüència modulada.
Diego González, bon dia. Molt bon dia, Josep. Recordarem aquest moment de fa 40 anys, l'inici de tot plegat. A més, freqüència modulada i so estereofònic. Aquesta era la gran novetat del moment, el so estereofònic que fa 40 anys...
amb aquesta emissió amb freqüència modulada, que així era el naixement, o una de les primeres emissions, de Radio Fòrum, que se sumava amb aquelles emissores municipals que ja funcionaven, amb zones com ara la Caronja, el barri del Pilar, a Tarragona, i en vindrien d'altres, eh? Bona Vista Ràdio també ja funcionava, i en vindrien d'altres, com Ràdio Sant Salvador o Ràdio Sembla i Sant Pau, que encara és emissora germana nostra.
L'enhorabona, Miquel, per la part que et toca, també a tots els companys i companyes d'aquesta casa, avui amb aquest programa especial des de la Rambla, amb Mauri Fernández, amb Joan Maria Bertran, amb Lluís Comas als Estudis Centrals, amb Núria Cartanyà, Abriu Rius, Laura Guàs, Rousseau Rimany...
amb tota la gent d'aquesta casa, de Tarragona Ràdio, també els serveis informatius, administració, tots els que fan possible que l'emissora pública tiri endavant un dia com el d'avui i un dia qualsevol d'aquests darrers 40 anys. Avui anirem recordant i us explicarem també què passarà el divendres en aquesta gala al Teatre de Tarragona. Portem, de fet, molts mesos treballant-hi perquè tot sigui un èxit, perquè vagi molt bé i perquè també la pugueu compartir amb tots nosaltres.
Però mira, avui el primer que volem fer és escoltar una veu, la veu del que va ser un dels primers... De fet, el primer director d'aquesta casa, el Francesc Baix Calçada, que és l'opinió del dia, l'espineta en Tarragonins. Per tant, avui la primera opinió és d'ell, Francesc Baix Calçada, que ens recorda aquells orígens.
Amb el govern de l'alcalde Requesens, el 17 de febrer de 1981, Radiofòrum, l'actual Tarragona Ràdio, emetia per primera vegada des de la part alta de Tarragona. Ho feia amb un objectiu clar, formar radiofònicament joves aturats a través dels cursos de l'INEM.
Alguns d'aquells joves malalts de música i de periodisme, avui ja granadets, es van compartir en autèntics professionals de la ràdio. Són d'aquelles veus que la gent reconeix abans que la cara. I amb ells, molts altres joves periodistes que van començar fent pràctiques i que han crescut dins d'aquest mitjà. No va ser fàcil. Tarragona Ràdio no va ser ben rebuda per les grans cadenes amb estudis a la ciutat,
Vam haver de suportar mirades de rebuig i certa superioritat. Potser fèiem nosa. Potser perquè, tot i tenir menys mitjans tanks econòmics, érem una mina de creativitat i joventut amb ganes de professionalitzar-nos. Més endavant, de la mà de l'alcalde Nadal i de la presidenta de l'empresa municipal de mitjans de comunicació, Mercè Martorell, van arribar el canvi de nom, de freqüència, de local i la consolidació professional.
El 12 de juny de 1987, amb l'atemptat d'ETA al RAC d'en Petrol, Radioforum va ser el primer mitjà a informar a in situ, des d'un telèfon particular d'un immoble abandonat per veïns que havien fugit preses del pànic. Vam explicar el que estava passant mentre la ciutat, que no dormia, sentia l'escalfor de foc a la cara.
L'endemà les portades van destacar el protagonisme d'altres mitjans que van arribar més tard o que no hi van anar. El cert és que aquella nit molts tarragonins que havien fugit en pijama escoltaven Radio Fòrum. Tarragona Ràdio.
Em sento feliç i orgullós d'haver format part d'aquesta aventura professional amb companys i companyes de la ràdio. Desitjo als professionals de Tarragona Ràdio i a la seva audiència un bon aniversari, molts èxits i anys de vida cavalcant sobre les ondes. La Diputació dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari.
Doncs en aquest record dels inicis de Francesc Baixelsat, arrenquem aquest programa especial. També s'acaben d'incorporar per aquí, en aquest exterior. La Rambla, molt bé, situa més o menys l'estàtua dels despullats davant de l'antic banc d'Espanya en aquesta coca de Rambla. Aquí serem fins al migdia, però també amb un altre epicentre d'activitat.
que ja anirem, que és el Teatre Tarragona. De fet, portem moltes setmanes, mesos, treballant per aquesta gala, també per aquest programa, amb tot aquí que fa possible, també Joan Andreu Pérez de la producció, en Xavier de Gisfer, com dèiem, en Núria Cartanyà, que els tenim allà, amb la Rosa Orimany, i establim connexió amb el Teatre Tarragona per veure com es prepara la gala d'aquest proper divendres. Núria Cartanyà, Xavier de Gisfer, bon dia.
Bon dia, bon dia. Felicitats, companys. Com esteu? Moltes felicitats. Molt bé, molt bé. Mira, la Marga ve aquí a la Rambla, eh? No tan bé com vosaltres, que esteu al menys. Mira, avui no he fet vent, però al final som al carrer, eh? O sigui que no hem hagut de venir cap aquí a fer programa. Però com esteu per aquí? Què esteu preparant?
Jo ara vindré cap aquí, de tota manera, de moment ens trobem al vestíbul del Teatre Tarragona, que ara està buit, apagat, saps com allò, com un lloc, una localització que es va despertant a poc a poc, perquè hi ha la guixeta amb el llum obert, estan ja a punt preparant-se per tot el que els ha de venir al llarg del matí, però està encara meix endormiscat al teatre. Avui us saludem des d'aquí, perquè el que fem és acompanyar els companys, Javida Gispert, la gerent de l'empresa municipal de mitjans de comunicació, i la Rosorimany, una companya
d'administració, perquè tenen una feinada aquests dies. I imagineu-vos el que passarà divendres a partir de les... almenys al vespre, bé, durant tot el dia hi haurà activitat aquí al teatre i als voltants del Teatre Tarragona, però avui us parlem d'una gala superespacial en què Tarragona Ràdio vol celebrar amb tots vosaltres el que és el 40 aniversari. Una gala que començarà a quarts de vuit, les vuit, de fet, oficialment a les vuit, però des de quarts de vuit que ja tindrem activitat prèvia per aquí.
i que, en fi, pretén portar-vos una mostra de la teixita associatiu, cultural, festiu de la ciutat. Anem parlant. De fet, en això consistirà el programa d'avui, anem explicant què passarà divendres, però per organitzar una gala d'aquestes, Pep, tu saps que nosaltres fem ràdio per això d'organitzar eventos, doncs no hi estem massa acostumats. I ens estem posant les piles i n'estem aprenent amunt.
Home, a hores d'ara, 700 convidats, no? Confirmats? No ho sé, no ho sé. Mira, li preguntem a la Rosa Arimany, que és qui porta els números i la llista de convidats. Rosa Arimany, em diu el Pep, 700 convidats de moment?
Bastants, bastants. Jo crec que sí, eh? No arribem, però gairebé, perquè de fet, quants n'hi acaben al teatre? Acaben, si no m'equivoco, quasi... 600, 600, 600. 688 o 698. No arriba als 700. Falta molt poquet, falta molt poquet. I estem a punt de fer un ple, d'omplir. Sí, sí, ha sigut un èxit total. La veritat és que sí, que no s'ho esperàvem i ha sigut un èxit molt, molt, molt gran.
Quina fanyada esteu tenint aquests dies. Explica'ns alguna cosa que ens vulguis explicar de l'organització. De moment, avui esteu aquí reunits per intentar col·locar tothom als seus seients. El més important és que quan organitzes aquest tipus d'avents vols que la gent estigui a gust, que disfruti, que tingui un bon record, que passi una bona estona. Jo crec que la nostra intenció, i m'aprenc la llibertat de parlar en nom de tot l'equip,
que passin un gran dia i que tinguin un bon record d'aquell dia nostre, del nostre 40 aniversari. I això és una feinada al darrere, perquè quan entrin per la porta notin que tot està, que són els protagonistes en realitat, no? Sí, la veritat és que sí, perquè hi ha moltes tecles a tocar, ja comencem des del migdia amb moltes activitats, que no puc desballar-les, però que fem moltes cosetes, enfocat per tot el públic de Tarragona, ja que som la ràdio de...
de la ciutat, i volem agrair-ho a tothom, a la canalla, a la gent més jove, i a la gent de totes edats, i als nostres col·laboradors, com sempre, que sense ells no hauria pogut ser possible. Doncs moltes gràcies. Ja veieu que no només som els que estem al davant posant la veu en aquest acte del quarantena aniversari, sinó també tota la feinada que hi ha al darrere. Els companys d'administració també estan detenent fa moltes setmanes treballant per això. Rosori Many, gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Javier de Gisper és un acte, com deia la Rosó, que volem compartir amb tothom i ara també posarem a disposició de tots els oients, de tot el públic en general, però hem començat allò com es fa les festes d'aniversari, enviant invitacions als nostres amics més propers, col·laboradors, persones que han fet la ràdio durant aquests 40 anys. Qui tindrem el divendres aquí a la gala? Núria, primer de tot, bon dia. Felicitats. Bon dia i felicitats. Felicitats a tota la gent de la ràdio, als treballadors i treballadores de la ràdio,
a tots els col·laboradors i col·laboradores, que compten per desenes a dia avui i per centenars, si no milers, al llarg d'aquests 40 anys, tertulians i tertulianes, clients, gent que aposta per la ràdio, que té confiança en la capacitat d'influència de la ràdio, i especialment també l'Ajuntament de Tarracona, que és qui porta 40 anys confiant any rere any en la ràdio, en la importància que existeixi, que segueixi existint,
i que segueixi creixent. No parlem d'un tema baladí, que durant 40 anys l'Ajuntament segueixi apostant per Tarragona Ràdio, no només ens omple d'orgull a nosaltres, als que hi treballem, sinó que és un orgull pel país. Durant aquests 40 anys moltes ràdios públiques i privades...
han nascut i també han mort o s'han tancat, que avui en dia aquest municipi, aquesta ciutat, aquesta capital com és Tarragona, segueixi apostant per Tarragona Ràdio i la seva capacitat de crear comunitat, de crear consciència local, municipal, de ser un servei bàsic essencial públic, doncs és importantíssim i per tant avui el primer que vull fer és felicitar a tota la ciutat i especialment a tota la gent vinculada en el dia a dia de Tarragona Ràdio. I ara ja em pots fer la pregunta que em deies.
Oh, com és una rotlla! Escolteu, orgull és una de les paraules que anirem sentint enllà d'aquests dies. O escoltàvem ara l'opinió que ens dava programa del francès Ball. Orgull i festa. Volem que això sigui una festa. No ho hem celebrat. Ho podem celebrar de moltes maneres i, de fet, ho celebrarem de moltes maneres al llarg de tot l'any, perquè els 40 anys hi ocupen tot el 2026. Però el tret de sortida serà una gala, una fastassa. Per què i en què consistirà dintre del que et puguis explicar?
Jo em permetré el luxe o el privilegi de desvetllar els actes que la Rosó molt bonament no ha volgut desvetllar. Serà un espòiler continuo, avui, aquest matí.
Primer, Núria, deixa'm també que li doni les gràcies públicament a la Rosó Arimany, que està fent una feinada espectacular. Jo crec que des que vaig entrar a la ràdio fa 5 anys mai havíem treballat tan intensament, mano a mano, durant uns dies de forma tan intensa, i el que ha fet aquests dies i el que hem aconseguit és espectacular. Pràcticament ja hem omplert el Teatre Tarragona, com tu deies, això s'encetarà aquest aniversari l'encetem aquest divendres 20 de febrer,
amb una gala en la qual comptarem amb la presència d'ames i vells, del Nàstic, dels Toses Bars de Tarragona, del grup de música Dones de Paraula, de Joan Reig i Pemi Rubirosa, de l'estudi de música. No em voldria deixar ningú, crec que he citat els grups. Perdona, Núria, tu vas també.
Sí, sí, sí, els has dit tot. Sí, sí, sí, però escolta, això és molta gent, eh? Com ho lligarem, tot això del de l'escenari? Tot això ho lligarem amb dues presentadores, aquí també vull agrair que s'hagin posat al capdavant, que són la Núria Cartellà, tu mateixa, i la Laura Casas, i amb la presència de tots els periodistes de Ternona Ràdio, que en un moment o altre pujaran a l'escenari.
Núria, un altre cosa important, no només és la gala del 20 de febrer a les 8, sinó que dues hores abans ja començarem amb un programa a l'aventura de vida especial i també a la tarda convidar a tota la ciutat a partir de les 5 de la tarda
Està atenta perquè aquí al Hall del Teatre de Tarragona o davant mateix del Teatre a la Rambla comptarem amb un conte a contes de l'errat febriant amb xocolatada popular per la canalla. Com deia la Rosó, els més petits, els més joves i el vespre, com en diuen els que som una mica puretes, gaudirem d'aquesta gala del 40 aniversari que donarà el tret de sortida a un any en el qual
estarem celebrant aquest 40è aniversari durant tot l'any. Doncs us allibero, perquè em sembla que teniu una afanyada, no?, d'anar, ara teniu una reunió amb taquilles, que es diu d'aquí del teatre, per intentar encabir aquestes gairebé 700 persones en les gairebé 700 localitats. És un sold out gairebé, però no ben bé, perquè, Javi, per tothom que ens estigui escoltant, digui, home, és que jo vull venir. Alguna entradeta potregem a disposició del públic general, veritat?
Doncs ara ho veurem. No ho puc assegurar encara perquè, com et deia, la feina que hem fet en les últimes setmanes és la d'avisar a totes aquelles persones que d'alguna manera o d'una altra han estat vinculades a la ràdio durant aquests 40 anys i ens hem adonat...
que no només som una gran família sinó que som una família molt gran això és com unes noces, començar a organitzar-les pensant que tindràs 50-60 convidats i n'acabes amb 300 doncs nosaltres vam començar pensant que tindríem 100-200 convidats i ara ja estem per damunt dels 600 i el teatre té una capacitat de 670 persones o 680 com deia la Rosó doncs no sé encara si podrem posar entrades a disposició del públic general, és el que volíem fer al principi, ens feia patir omplir el teatre
I ara segurament podríem fer dues sessions, no? Si tinguéssim calés ho faríem. Mira, no estaria de més. Sí, però tampoc no donem per tant. Va, aneu, aneu, que jo em quedo aquí parlant de la gala, que és el que ens ocuperà durant tot el matí. Javier de Gispert, gerent de l'empresa municipal de mitjans de comunicació, Rosari Many, companya d'administració, li preguntava al Javi com ho encabirem tot això, totes aquestes varietats i convidats del teatre en una gala que comença a les 8, que preveiem que durarà hora i mitja, una miqueta més, eh?
Com ho farem anar? Com ho encabirem? Qui ha tingut l'afanyada de posar ordre a tots aquests grups i actuacions culturals que hi haurà és la Maria Bravo. Ella és la directora artística de la gala. Maria Bravo, bon dia. Bon dia. Bon dia. I bon matí. De bon matí. Bon matí, sí senyora. Sí senyora, que ens saludem ben aviat al matí. Aquests dies esteu treballant molt tant la Maria Bravo com l'Eduard Nadal, que el tenim aquí al teatre també. Edu, tu di. Bon dia. Bon dia, bon dia.
Bueno, Maria, explica'ns algun dels reptes, dona alguna pinzelladeta de com serà aquesta gala sense desvalar massa cosa, tot i que em sembla que farem molts spòilers. Quina ha sigut l'afanyada de muntar una gala a nivell artístic amb gent de ràdio, que no en tenim ni idea de res? La veritat és que el repte és d'encabir en una gala la gran varietat de...
de coses que es volen explicar i de coses que es volen veure i sentir. És a dir, realment el repte és aquest, la coordinació de tots aquests aspectes. Però bé, al final jo crec que ho hem aconseguit i que realment el que jo destacaria...
És que és una gala on hi ha, no sé, com a molt d'amor, no? Hi ha molt d'amor i això és el més important. Fent que hi ha tanta gent i que tanta gent hagi volgut participar, realment és una bona notícia, que parla molt de l'estima que us té a Tarragona, no? O sigui que és maco, és maco que sigui així. És complicat gestionar, però és bonic.
De fet, això que dius és veritat, perquè ja veureu que avui anirem entrevistant els diferents grups, associacions culturals que participen de la gala de divendres, i de fet va ser com proposar-los, i de seguida ens van dir que sí, vull dir que ha estat molt fàcil, i més que n'haguéssim encabit, però la Maria totes les estones deia que no pot durar tant, no poseu més gent, no poseu més gent. Aquest és un dels reptes, la Maria, fer que quedi tot comprimit i bonic, perquè per allà tu serà.
Variat és intentar que sigui àgil també i que no caigui el ritme, però passen moltes coses en poc temps. Però això també és la part divertida i el repte de poder coordinar tot plegat. Però vaja, que la gent no s'avorrirà, perquè tota l'estona estan passant coses damunt de l'escenari, tota l'estona.
La Maria li ha donat una forma narrativa, una forma artística a la gala de divendres i llavors qui fa la producció executiva, allò que es diu d'anar buscant el que falta des de les ampolles d'aigua per la gent que entrarà a l'escenari i que sempre han de tenir aigua a mà, fins a localitzar coses tan grans i difícils de transportar i de coordinar com és un piano...
i tota la gama que hi ha entremig, de tot això se n'ha encarregat l'Eduard Nadal, com dèiem el Dudi. Dudi, que ja has dormit aquí al teatre, tu? Quasi, quasi. Molta feina t'estem donant aquests dies?
Bé, sempre els últims dies són bastant estressants perquè sempre hi ha canvis d'última hora i... No som naltros, això passa sempre, no? Sí, és bastant normal, el sector. Penseu que al Dudi li dèiem, i a la Maria també, però el del Dudi ha sigut una mica més bèstia, perquè li dèiem, ara voleu això, no, ara ho canviem tot! I, oh, ara m'esteu, però estem parlant de, jo què sé, de monitors, d'altaveus, de coses feixugues, de moure'm un i avall i de canviar.
Sí, sí, jo anava posant una mica d'ordre perquè hi ha coses que es poden fer i altres que no. Clar, nosaltres volíem fer de tot el teatre, però de tot, coses rocambolesques, no? I sort que aquí els tècnics del teatre i el Dudin ens deien, però és que això és un teatre, que tranquils. Bueno, sumem a lo grande i després de Pesoterra, però que era xulo, no? Que és el més estrany o el més difícil. Digue'ns alguna pinzellada, alguna cosa, perquè es vegi la feinada que hi ha al darrere.
La complexitat és que les actuacions són molt diverses, llavors aquí té aquesta complexitat tècnica perquè pugui ser ràpid els canvis i que sigui amè. El xulo serà aquesta diversitat d'actuacions que hi haurà, però que comporta una complexitat tècnica.
Quanta gent junta arribarem a tenir en l'actuació que més dalt de l'escenari? Que això també és una complexitat, tenir espai perquè l'escenari del Teatre Tarragona és molt ampli, dona per molt, però clar, la que hi comences a posar la ment, escolta, la cosa se'ns redueix. Quanta gent tindrem junta?
Jo diria que el carnaval són 26, però el tema és la poca durada de les actuacions perquè sigui a més interessant l'espectacle. I llavors això, que fa que hi ha molts canvis i molta gent que participa. Amunt i avall, amunt i avall. I quasi els camarinos queden tots complerts perquè hi ha molta gent que participa, el tema.
Doncs Maria, bravo, Eduard Nadal, estem supercontents que ens ajudeu en aquesta tasca que per nosaltres és nova, que ara jo crec que hem obert un meló, ara no pararem de fer gales, sapiguem que us tenim al costat i que segur que sortirà molt bé. Però gràcies a la vostra expertesa, que si no, no podríem fer-ho tot això. O sigui que felicitats, que avui també és el vostre dia. Moltes gràcies, Maria. Gràcies a vosaltres, és un plaer treballar amb vosaltres fa un encant, la veritat. Tu també, una abraçada, guapa. Una abraçada.
Albert Nadal, Dudi, moltíssimes gràcies, que tens reunió, tu també avui.
Sí, correcte, ara vaig a una reunió. Vinga, moltes gràcies. Seguimos. Doncs, nois, de moment això és el que us ho expliquem des del Teatre Tarragona. Teníem pendent intentar localitzar, perquè ja us dic que durant el matí anirem parlant amb els diferents grups que participen. I un dels grups que participen, dels més multitudinaris, són les bars d'en Saire de Tarragona. Per qüestions horàries ens podien atendre ara, tot i que no estava del tot confirmat. Penseu que molts d'aquests grups que participen, doncs...
Els hem tret de la seva zona normal, de la seva zona habitual, perquè a les barres d'en Saire dius, ui, però si això és Santa Tecla, bueno, Santa Tecla i molt més, però sí que és veritat que demanar-los una actuació al febrer, home, se surt una miqueta del seu calendari. Per tant, a veure si podem contactar amb ells, amb les barres d'en Saire, perquè ens expliquin, siguin els primers a explicar-nos en què consistirà la seva actuació, dintre del que puguin. Avui...
Desvalarem massa coses. Jo crec que farem massa spoilers, però també volem fer una mica els honors i treure pit de la gala, que serà ben xula. Companys tècnics, serveis centrals, aviseu, de seguida que tinguem a les barres d'en Saire el telèfon
perquè intentarem contactar amb ells. I mentrestant recordeu que ara us estem parlant des del Teatre Tarragona, però que tenim l'estudi mòbil, el que és la carpa que en diem nosaltres, i per tant la carpa d'aniversari, per dir-ho així, la tenim situada al mig de la Rambla, en un lloc de pas ben cèndric, perquè està a l'alçada de quan tirem ja cap al carrer Soler, per anar a Corsini, per anar al mercat. Avui, a més, és dimarts, és dia...
de Mercat Ambulant, preveiem moltíssima afluència de persones i allà ens trobareu a tocar de l'entrada al carrer Soler. Per cert, que no estarem sols perquè les comparses de Carnaval avui estan de vol i totes les ploraneres passaran per allà per davant nostre per anar a Corsini, però això serà una miqueta més tard.
Mira, em diuen que sí, que el Josep Lluís Penyalbert, que en aquest cas representa l'Esbar d'Ensaire, ja ens pot atendre i serà el primer, el primer dels grups que participin divendres a la Gala d'Aniversari de Tarragona Ràdio, el primer en explicar-nos què faran. Josep Lluís Penyalbert, bon dia. Hola, bon dia.
Bon dia. Escolta, moltes gràcies. Serà un programa d'agrair a tothom perquè és allò que deia jo abans. De seguida que us vam dir fem això. Si voleu participar ens vau dir que sí, que cap problema. El que convingui, ja ens heu fet un regal. Per nosaltres és un regal. Què fareu divendres, Josep Lluís? Bueno, no podem fer massa espòilers perquè si no... Home, tot el matí que en farem d'espòilers, eh? Diguem, diguem.
Tot el matí que anirem fent spoilers, no pateixis. No pateixis. Sí, jo crec que ho podem dir. Sí? Sí, sí. Bueno, encantats de poder col·laborar amb vosaltres. De fet, sempre que necessitem alguna cosa, vosaltres esteu predisposats a ajudar-nos, però no podíem fer una altra cosa que poder col·laborar. I en aquest cas, doncs, el que hem fet és el que fem nosaltres, que és...
doncs danses tradicionals però clar en aquest cas agafant una melodia que identifica Tarragona Ràdio com a base de la nostra coreografia llavors aquí ajuntarem les dues coses el que nosaltres fem amb l'exiversari de Tarragona Ràdio esperem que us agradi la proposta i que la gent que vagi al públic pugui gaudir d'ella
Atenció, perquè això que ha dit el Josep Lluís, així com a molt de passada, té un punt d'importància brutal per nosaltres. És la primera vegada, és que ens han fet una coreografia expressament, autènticament per nosaltres. Ens l'han fet zero, una coreografia que ha fet la claustra fa i que ens l'ha creat amb la nostra sintonia, la sintonia de Tarragònia, ràdio, i l'han fet expressament per l'ocasió.
Per tant, holin, que tenim una dansa pròpia. Això no passa cada dia, no, Josep Més? Jo crec que... A veure, la forma que tenim d'expressar-nos és aquesta. Suposo que els diferents grups, cadascú haurà adaptat la seva proposta a les seves característiques i nosaltres, evidentment, no podríem aprofitar una cosa que ja fem
i muntar-la allà. Per tant, és una creació que, com dius tu, la fem la manera del que fa i és totalment nova i és per a vosaltres i sempre que vulgueu la podreu fer servir. Molt xulo, molt xulo. Quants velladors i velladores dalt de l'escenari? Perquè a més és molt potent, queda molt multitudinària, no?
Sí, en principi, per les mites que hi havia de teatre i l'espai escénic que ens quedaven, entre 16 i 18 persones són les que ballaran, llavors l'interpretaran amb els punts típics catalans i alguns de coreografia més moderna per intentar estar a l'alçada.
Molt bé, doncs amb moltes ganes de descobrir, d'estrenar aquesta coreografia expressament feta amb la sintonia de Tarragona Ràdio, que és el regal, un regal preciosíssim que ens fa l'Esbard en Saire de Tarragona. Escolta, esteu bé?
Esteu preparant coses. No pareu mai, no? Us situem molt en èpoques de setembre, però no pareu mai. Sí, després de Nadal fem una miqueta de... De can fora sí que estem una mica aturats, però, clar, és tota la preparació. I fem una mica de bòlit, no? Perquè ja el 22 de març ja tenim l'aniversari i a partir d'allà ja és tot un reguitgell de ballades.
que no parem ja fins a octubre. Ara estem tot el període de muntatge de noves dances, també hi ha el pas d'uns balladors d'unes seccions a les altres, en el qual tothom més o menys ha de col·locar les noves seccions que estan, i això és una feinada important també, ha passat amb el cos de dansa, per tant, és tota una època d'anar-se posant al dia.
És fer l'endressa, no?, l'endressa aquella que has de fer en els moments que de tant en tant s'ha de fer, l'organització interna. Sí, sí, això passa, suposo, en tots els grups, no?, que cada vegada que hi ha un pas, no?, i nosaltres funcionem una mica com si fóssim una escola, no?, per anys de...
d'educació, és a dir, això, el setembre es comença com s'acaba a Santa Tecla, a tota velocitat, intentant posar els nous al dia. I, bueno, la veritat és que també ha entrat bastant de gent nova, per tant, ens haurem d'anar espavilant una mica. Molt bé. Doncs ja en parlarem del vostre aniversari també. Moltíssimes gràcies a tot l'Esberdan Saera Tarragona per aquest superreguent que us fareu. A vosaltres per convidar-nos i esperem que us agradi.
Ens veiem divendres. Gràcies, Josep Lluís. Vinga, fins divendres. Adéu, adéu. Fins divendres. Josep Lluís Peny Albert, i així tanquem representant les barres d'ençària a Tarragona, i així tanquem aquesta connexió, primera connexió que fèiem des del Teatre Tarragona. Aquí passaran coses i el que passi aquí divendres us ho anirem explicant al llarg de tot el matí. Programa especial fins a les 12, que farem des del carrer a la Rambla, a tocar del carrer Soler. Veniu a veure'ns, home, i ens felicitem, i ens abracem, i ens fem petons. Pep Sonyer, tot vostre.
Gràcies, Núria. Doncs mira, sí, eh, paren perquè els oients es van... alguns aconeguts que es van felicitar, també, perquè 40è aniversari. Les dos quarts de deu, res, li posem sintonia i anem a la tertúlia, va. La Diputació dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari. Tarragona Ràdio, per molts anys.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
El Fòrum Polític, la veu de Tarragona.
Doncs vinga, que des de la Rambla Nova obrim avui el fòrum polític, la tertúlia política. Home, si mirem enrere i comptem 40 anys quantes tertúlies polítiques s'han fet, jo diria que unes quantes, eh? Amb 40 anys hauríem de fer números, però vaja, són moltes. Avui compartim la tertúlia política des d'aquí, des de l'exterior, amb la consellera de Festes, consellera de Cultura i Festes, la consellera portaveu del PSC i també presidenta d'aquesta casa, l'empresa municipal de mitjans de comunicació, Sandra Ramos, molt bon dia.
Doncs molt bon dia i molt bon aniversari per Tarragona Ràdio. Faltaria més. 40 anys que aviat està dit, eh? 40 anys. Què destacaria? Deixem saludar també la Judit Gómez, la consellera portaveu de Vox. Molt bon dia, benvinguda. Buenos días i feliz cumpleaños. Moltes gràcies. Ens falta Marema Samartorell, que de seguida s'incorpora. Però va ser 40 anys. Per què diria que és important una emissora pública de proximitat? Per què dirien que és important? Comença per vostè.
Tarraona Ràdio és un servei essencial en aquesta ciutat d'informació, és la nostra ràdio de proximitat i a més els professionals de la ràdio heu estat al costat de la gent en tots els grans moments de la ciutat, tan bons com dolents. En el moment en què hi ha hagut un problema, l'apagada o el...
l'accident d'Icocse o quan hi va haver en patrol o quan hi ha hagut tots els problemes que hem tingut en aquesta ciutat. Tarragona Ràdio ha estat la ràdio de referència perquè la gent hi trobés informació i sempre que estem de festa d'alegria, que fem aquestes coses que tant ens agraden a la ciutat, els nostres festivals, la festa major, carnaval, a tot arreu...
també Tarragona Ràdio acompanya en els bons moments. Així que aquesta ràdio és com tenir una bona amiga que t'acompanya en els bons moments i en els dolents també. Així que és un servei públic imprescindible.
Vostè recorda fa 40 anys, estem molt jove com jo, recorda Radio Fòrum quan era petitona? Jo fa 40 anys en tenia 8 i encara no escoltava la ràdio més que el que posava ma mare a casa.
I sincerament he de dir que no recordo gaire saber què és el que escoltàvem. Fa 40 anys encara no ho recordo. I Judit Gómez, això, Radio Proximitat, el que deia la consellera també, no? Moments bons, dolents... Yo en aquel momento tenía 12 años, pero también no recuerdo ese momento, pero bueno, puedo imaginar que sería un momento especial porque...
Sería equiparable quizá a lo que hoy en día son las redes sociales, que la gente se informa por redes. Pues en aquel momento sería la novedad, una manera de llegar la información al público, a los ciudadanos de Tarragona y también un altavoz para poder denunciar las cosas positivas que suceden en la ciudad, pero también denunciar las quejas, lo que se viene haciendo hoy con redes. Pues me imagino que en aquel momento sería toda una novedad.
para los vecinos, para las reivindicaciones vecinales de la época, para todo. Y de hecho la radio ya no solo en los hogares, supongo que también llegaría a los coches, la gente escucharía también la radio a través del coche, que es uno de los medios de comunicación que más se utiliza, la gente escucha más cuando está conduciendo.
Entonces, bueno, muchas felicidades y esperemos que puedan cumplir 40 años más.
mirant el futur també, consellera. Sí, evidentment. De fet, Tarragona Ràdio és un mitjà que no perd força en cap moment. I és especialment per aquesta proximitat, per aquesta dedicació dels professionals de la ràdio d'estar al peu del canó en tot moment i en tota necessitat. I això és insubstituïble, ni per xarxes socials ni per qualsevol altra cosa. I tenir una veu a l'altre cantó de l'aparell
una veu que coneix la ciutat, perquè, clar, sou persones que sou d'aquí, de la ciutat, que coneixeu la ciutat, que us estimeu la ciutat, i que, per tant, informeu amb aquest amor i amb aquesta dedicació, i, a més a més, també hem de reconèixer, a vegades, ho gaudiu bastant, perquè quan esteu al mig del meollo...
de les festes majors i tot això, i veus el Pep que es cola per allà pel mig de la multitud, també veus que ho estan disfrutant. Així que, clar, això és difícil de substituir, no? Aquesta calidesa és difícil de substituir i això ens ho dona una radioproximitat com aquesta. Per tant...
La gent continua escoltant Tarragona Ràdio, o escolta, com ara deia la Judit, de forma analògica, o l'escolten de forma digital ja també, o després es descarreguen un pòscat, la ràdio també... Un pòscat, me queda de abuela, esto un podcast. Ai, ai, ai, això el carnaval ja està passant molta factura. Carnaval passa factura.
Però que la ràdio també s'ha adaptat a les noves maneres de comunicar i també s'ha intentat apropar des d'allà fa temps a un públic jove, també amb molts continguts molt diversos que s'acosten a diferents realitats, però totes realitats que ens afecten a l'entorn. I així parlem de la mar, com parlem de ciència, com es parla de castells, com es parla de música, de cinema i de tantíssimes altres coses. Per tant, jo crec que la ràdio té un futur brillant.
Maria Mercè Martorell, molt dia, consellera portaveu del Partit Popular i també expresidenta d'aquesta casa. I tant, durant vuit anys. Perdoneu la veu que tinc. Té veu de ràdio, ja. El carnaval està passant per tu no tothom, ja. Bé, vaja, per la part que li toca també, que va ser presidenta d'uns quants anys d'aquesta emissora, no?
I per a més recorda també els moments d'aquesta ràdio que avui veiem com a imprescindible, però que també he tingut uns inicis. Avui anirem per cert a la seu de la passa d'en Rovellat. Farem un recorregut per les tres seus. Plaça d'en Rovellat, la primera, a Radio Fòrum, després al carrer La Nou, que ara hi ha un Escape Room allà, i aquí a la Rambla, que també ara hi ha un hotel, però una part hotel, també farem cap a les tres seus que ha tingut abans de l'Avinguda Roma.
Però deu també recordar molts moments d'aquesta emissora? Bé, jo la recordo les tres, però sobretot la de Carrer de la Nau i la d'aquí, de la Rambla. Perquè precisament l'any 99, a finals del 99, quan jo vaig entrar de presidenta al desembre, encara estàvem. Ho recordaràs, Pep? Encara estàvem. Tu no estaves? Ah, doncs no ho recordaràs. Jo vaig arribar a l'Avinguda Roma, ja. Tu ja vas arribar a l'Avinguda Roma? Fa 21 anys, sí, sí. Doncs pensava que ja hi eres.
Estàvem on està avui l'hotel Alexandra i era una escala, clar, no ens imaginem l'hotel Alexandra, sinó era una escala sense ascensor, sinó res de tema accessible.
Estrateta i amb uns estudis molt petitets. Llavors va ser quan ja es va fer el canvi. Per tant, jo el del rovellat el recordo, però sobretot el que recordo més, perquè hi havia anat per altres qüestions com entrevistada, no?
Era el de la Carrer de la Nau, amb el Francesc Valls Calçada, i l'equip inicial que hi havia, i després el d'aquí a la Rambla, de l'Alexandre actual, i ja els nous, que els vam inaugurar el 2016.
el 2002, amb motiu del 16 aniversari de Tarragona Ràdio, i que va ser el dia de Sant Roc, el 16 d'agost, jo m'he equivocat, jo del 16. O sigui que aquest sí, aquest sí. Parlàvem abans del present, però també del futur de l'emissora. Vostè com el veu, el futur de l'emissora? Cada cop hi ha més canals, més formes d'informar-se...
Les xarxes, el soroll, les informacions... És un moment complex, també, eh? Però la ràdio continua sent la ràdio, i la ràdio, a través de la freqüència mola, i quan passen coses com iqox, la ràdio és l'EFM, eh? Bàsicament. No sé com ho veuen vostès.
Absolutament, jo crec que el futur de Tarragona Ràdio és brillant, com deia molt bé la consellera Ramos, i a més a més és brillant perquè la ràdio al final és el que tu dius, quan tot falla,
Queda-la. Queda la ràdio. I, a més a més, en el cas de Tarragona Ràdio, com a emissora municipal, com a emissora de proximitat, sempre es treu a tot el que hi ha. Hi ha Carnaval, allà esteu. Hi ha Setmana Santa, allà esteu. Hi ha la cavalcada de Reis, allà esteu. Amb aquesta carpa...
I les que l'han precedit, no?, que si poguéssim parlar, doncs la quantitat de programes especials que s'han fet a peu de carrer. I això és realment únic i que, en definitiva, quan tu vols escoltar alguna cosa de Tarragona, tots anem a Tarragona Ràdio. Almenys potser jo és que sóc per objectiva, no?, com els que estem aquí, però jo vaig a Tarragona Ràdio.
Sí, i a més, ara el Pep parlava d'aquest moment que vivim amb aquest excés d'informació que esdevé moltes vegades en desinformació, perquè al final no saps què és i què no és informació i què és bolos o altres coses. Fake news. O fake news, o el que sigui. Clar...
A la ràdio, les veus que estan a l'altre costat de l'aparell que escoltem, són persones que ja s'han guanyat la nostra confiança. Us heu guanyat la confiança dels oients i les oients de la ràdio i, per tant, sabem que la informació que escoltem a Tarragona Ràdio, els butlletins, o aquesta informació que es dona als programes, és una informació veraç i fiable, perquè al darrere...
D'aquests micros hi ha professionals que, evidentment, porten l'ètica periodística per davant de tot i, per tant, són uns professionals que han fet que la gent confiï en que allò que s'està explicant, evidentment, és veraç, més enllà dels espais
que hi pot haver opinió, per descomptat, però que en tot cas se sap que és opinió, però que és un espai de confiança pels oients i les oients de la ràdio, i això és importantíssim.
Bueno, yo debo decir que yo tengo el deseo de que en los próximos años haya una apertura real de la radio y de esta radio municipal a todas las sensibilidades políticas. Y lo digo porque nuestro grupo municipal, que tiene una representación en esta ciudad importante, ha visto vetada la intervención de algunos de nuestros dirigentes
Yo, por ejemplo, estoy en estas tertulias y me invita porque es una obligación como representante, pero, por ejemplo, cuando hemos intentado que algunos de nuestros diputados en el Parlamento por Tarragona, como nuestro presidente Sergio Marcián, pudiera intervenir para temas de ciudad,
que van más allá de lo municipal, pues no se le ha abierto la puerta cuando sí se ha hecho, por ejemplo, al candidato, al señor Pera Huguet, por ejemplo, o a otros políticos de otros partidos como Ciudadanos, cuando estaba Ciudadanos, o de Junts, han venido aquí diputados y han sido entrevistados en esta radio municipal. Entonces, ya que esta televisión es pública y está financiada con los impuestos de todos los...
tarraconenses, bueno, si fuera por la voluntad política del señor alcalde, igual que nos mantiene fuera del consejo de administración de esta radio, también intentaría vetarnos, pero bueno, de momento no lo ha conseguido, y ya que está aquí la presidenta de la radio, me gustaría que, bueno, un compromiso para que se pudiera dar cabida a nuestro presidente, por ejemplo, a nuestros diputados en el Parlamento de Cataluña, para tratar esos temas que a veces tratamos en la radio y que son
que no són d'àmbit local, que van més allà, i que a vegades jo dic, és que és tema de Generalitat, o és tema més arriba d'altres ministerios, que ellos pudieran dar la opinión y lo que piensa nuestro partido y poder transmitir nuestras ideas.
És més, si tenen representativitat territorial i un tema d'interès territorial, estan convidats perfectament a venir com està en qualsevol altre grup polític que tingui representativitat a nivell terragoní, ja sigui el Parlament, ja sigui el Congrés, ja sigui l'Ajuntament.
I els canals són oberts, eh? Jo crec que quedi constància d'això, eh? Dit això... Sí, sí, evidentment, tots els partits que tenen representació política, aquesta tertúlia és un exemple, com l'entrevista de portaveus, on, evidentment, la senyora Gómez tampoc està exclosa, i el que sí que no hi ha és una tertúlia habitual de diputats del Parlament, i res així no existeix, per tant, evidentment, ningú té aquesta veu.
I em sembla que aquesta és una ràdio més que cada partit que fa una roda de premsa amb el seu interès acudeix i, per tant, té els micros oberts. O sigui que... Bé, és el que parlàvem d'informació, no informació i d'aquestes coses. Doncs mira, que vam veure un exemple on, de seguir el periodista de confiança que hi ha a l'altre costat del micro, doncs dona la informació que és veraç. Però vaja, en tot cas, avui és un dia de celebració
40 anys no es compleixen cada dia. Cada dia és més complex que un mitjà de comunicació pugui tenir una llarga trajectòria i aquí estem per celebrar-ho. Per cert, que ens deien que divendres ja anem per gairebé 700 convidats, és a dir, que són l'Auta ara mateix, ens deien les companys al Teatre d'Arragona, divendres a la gala.
Encara no m'ha explicat què passarà massa. Bàsicament perquè el teatre no arriba a les 700 cadides. Però vaja, que l'omplirem, eh? I majoritàriament... Sí, sí, això no ho dubtàvem en cap moment. Hi ha moltes entitats, algunes que faran coses especials també per aquesta casa, pel que deia vostè abans, perquè clar, tots els actes de festes... Ara vindrà Setmana Santa, que d'aquí no representen el puscle. Clar, tots aquests actes...
Hi ha micròfon de Tarragona Ràdio, les unitats també es veuen agraïdes per aquest recolzament i suport i vindran a fer algun acte especial també el dia de la festa, de la gala, que serà el Teatre Tarragona. Divendres. Sí, sí, amb molta il·lusió. S'ha preparat la gala i l'esperem i no teníem cap dubte que s'ompliria el teatre i dos n'ompliríem.
Que avui és carnaval, no? Avui passen coses, eh? Veig que vostè va una mica de dol, avui. No es plori, ara em dirà que és una festa, això, eh? Un dia molt trist avui, eh? Jo ja sé que és l'aniversari de la ràdio, però és un dia molt trist avui, eh? Perquè, clar... Això ja m'he posat vermell, així contrastem. Va ser sabut de vermell, però, bueno, jo vaig de...
de negre rigorós, de lut, perquè evidentment ha mort la reina Carnestoltes i el seu concubí, i avui hem de passar aquest dol fins que els cremem aquesta nit amb aquest foc expiador que ens alliberarà de tots els mals aquesta nit.
És la primera reina del carnestol de 142 anys jutjada i, en fi, ha acabat com ha quedat, però primera reina del carnaval. També he fet diferencial i important en guany, no? Sí, sí, aquí tampoc hi ha discriminació. La reina del carnaval també ha estat jutjada i condemnada i cremada a la foguera. Vull dir, això no entenc de gèneres, però sí, és la primera vegada des de...
Fa un parell d'anys que vam canviar la normativa en la qual la comparsa guanyadora podia escollir si portava rei Carnestoltes o reina Carnestoltes. L'any passat ja hi existia, però la comparsa va decidir portar reina Carnestoltes, el disc 45 va portar el Dani Baelo, i el Guanxica Sinus, que va ser la comparsa guanyadora de la Rua de l'Artesania de l'any passat,
Doncs sí que l'Anna Belén ha fet un paper fantàstic com a reina carnestoltes, amb el seu concubí, que han estat divertidíssims, han participat de tots els actes de carnaval, sempre amb un somriure, i això que deuen estar allà, jo no vull saber ni com estan els peus d'aquesta pobra...
reina del carnaval, perquè amb aquestes sabates que em porten i els vestits... És una meravella, és una meravella. Ho disfruten moltíssim, els hi passa molt ràpid, perquè després, amb tothom que parles, que ha format part d'un regnat de carnaval, són molts i molts mesos de preparació i després aquesta setmana, des que se'ls entrega la vara...
un dimecres fins avui, que ha passat just una setmana, aquesta setmana passa molt i molt de pressa. Però, bueno, hem viscut amb moltíssima il·lusió, hem participat de tots els actes. Afortunadament, el temps dintre de...
que estàvem una mica amoïnats per les previsions, especialment del vent, ens ha respectat bastant bé. Només ha calgut suspendre un acte, de fet, que és un del tombet per les escoles el dia que no hi havia escoles justament per l'alerta, però la resta d'actes s'han pogut realitzar tots i les comparses han lluit com cada enllueixen. Una meravella.
Molta participació, és una impressió meva? A mi m'ha arribat que hi ha hagut molta gent tant al carrer com a les comparses. Té aquesta impressió?
Gent a tot arreu, dissabte a la Rua de l'Artesania estava tot el recorregut ple de gent, el diumenge a la Rua de Lluïment ple de gent, el pajarito dissabte al matí ple de gent, les rues dels barris que es van traslladar a diumenge al matí ple de gent, clar, és que no hi ha hagut acte, l'entrada del rei i la reina, els dos passis es van omplir, la presentació de les temàtiques...
que es va haver de fer el teatre en comptes de la plaça La Disbauxa, justament pel vent, van omplir el teatre, que es va quedar gent fora. Clar, l'any passat no hi havia 700 persones a la plaça mirant-s'ho, la presentació de temàtiques, però en guany el teatre es va omplir i ha quedat gent fora. És que tots els actes del Carnaval són una festa i la gent hi participa i...
molta gent disfressada, amb molta alegria i la gent participant. És una festa molt popular, una festa que a més reuneix a persones de diferents punts de la ciutat que s'uneixen per celebrar i això és que és fantàstic i a més amb una alegria que es transmet increïble.
Miri, els vull preguntar perquè hem tingut aquests dies ahir especialment els millors cuiners del món, perquè són els millors cuiners del món, són els millors cuiners a nivell de l'estat i també alguns d'ells els millors cuiners del món entre Reus i Tarragona, però especialment a Tarragona ahir amb la gala del lliurament dels Soles Repsol. I es deia un d'ells, l'Eduard Xatrup, del Disfrutar de Vilaseca, Vilaseca, que clar, Tarragona empeny molt fort gastronòmicament parlant,
que hi ha gent nova que s'incorpora, però hi ha gent també amb veterinaria que es pitja fort. I ahir es va poder veure en aquesta gala que es feia a Tarragona per primer cop a Catalunya, aquí a la nostra ciutat. Important també per això en situa el mapa, ens deien també els cuiners. No sé com ho veuen vostès.
Sí, sí, va ser una gala, jo crec que magnífica, no? I, a més a més, feia molt de goig, tal com es va dir a l'inici, per part de Rap Sol, la joventut. És a dir, dels vuitanta i tants sols, Rap Sol, sobretot els que era un sol, ja sabeu que hi ha tres categories, un, dos i tres sols, i el d'un sol hi havia moltíssima gent jove, però molt jove,
O sigui, que quan els veies pujar pensaves, uf, si són quasi, no sé, quasi nens, no hi ha nenes. I la veritat és que feia molt de goig, amb propostes molt diferents, a nivell de tot l'estat espanyol, qualsevol lloc, qualsevol poblet. I la veritat és que jo també vaig veure que hi havia moltíssims de Canàries. M'hi vaig fixar que n'hi havia... De Múrcia. Molts de Canàries, molts de Múrcia. I molts de Múrcia acabem de dir, bueno, aquí...
Anaven sortint sols, Repsol, a l'escenari de Collplemi i anaves planificant caps de Sant Madri vacances. No tenim temps, Sandra. No ens dona la vida. Però sí que vam veure que té Nerife i Múrcia i ara no sé què tenen perquè n'hi havia un mut, sí, sí. Un mut. Ja ens ho hem planificat però no sé si arribarem en un any a poder-los fer tots. Como reza el lema...
Como reza el lema, España es un país para comérselo. Y es que es un dicho y un refrán muy bien dicho porque la oferta gastronómica que tiene España, creo que pocos países del mundo pueden disfrutar de este hecho. Entonces, pues bueno, ya que desde Tarragona se quiere potenciar tanto el turismo, el turismo deportivo, pues bueno, una apuesta también sería el turismo gastronómico que mueve a muchas personas y que, bueno, que es maravilloso.
A mi em va agradar molt que hi havia moltes de les propostes que connectaven amb les àvies. Connectaven amb les àvies. Llavors era gent jove i deia, recuperant la cuina de la meva àvia, inclús els espais, aquella casona al País Basc o Galícia o al Pirineu, que era, o inclús un era un antic monestir franciscà, no?,
que havien recuperat alguns cases de la família, les havien reinventat, les havien reproposat, restaurat, i estaven fent una cuina fusió a lo millor, però recuperant conceptes, allò de platos de cuchara, de la cuina de les àvies. Va semblar molt interessant gent tan jove amb la tradició.
Sí, va ser molt interessant i a més també la directora de la Guia Repsol va destacar el congrés del romesco que es va fer aquí a Tarragona i com s'ha posat en valor també la salsa de romesco que se'n va parlar bastant. També han entrat...
restaurants de la nostra demarcació, la guia del Sol és Repsol, les Moles, en Ulles, la Quinta Forca, que jo vaig pensar que bé, però ara costarà més anar a la Quinta Forca, que ja no és fàcil trobar taula per dinar. Vaja, jo crec que sí, evidentment, la gastronomia és una de les fortaleses
en el turisme de qualitat que es vol parlar. També el director de Repsol va parlar d'aquest èxit de les nostres terres, és aquest binomi de la combinació entre el sector químic i petroquímic i el turisme, com són dos sectors que conviuen aquí exitosament i que no suposa...
cap trasbals i que és possible tenir aquest model d'èxit. Jo crec que va ser molt interessant, que per primera vegada es va fer a Catalunya, que el director Repsol també va agrair, que ahir no hi era, però va agrair al president Salvador Illa que fes possible que es portés aquesta gala també a Tarragona.
I jo crec que gastronòmicament som una zona molt potent, entre l'Ebre, el Priorat i el Camp de Tarragona, crec que són tres zones geogràfiques. Tenim nou D.O.s a les nostres demarcacions de vi, tenim D.O. de Ciorana, tenim l'Avellana, tenim la Gamba, el Muscle... No em vull deixar res, però tenim moltíssimes denominacions d'origen i sobretot és important cuidar
Tant de les nostres cuines, com també dels nostres camps i els nostres pescadors i pescadores, perquè sense un bon sector primari, amb cuidat i de qualitat, i que pugui tirar endavant, no tindrem producte per fer aquestes cuines tan fantàstiques. I tenim 40 anys d'història, aterrà una ràdio i avui fòrum polític des de l'Esterió, des de la Rambla, i divendres plenari, per tant, haurem de dinar ràpid i anar cap a la gala, tant tindran el temps...
Més o menys comptat, eh? Plenari al matí. Per cert, de què va a plenari? Alguna cosa destacada? Bueno, emocions, com sempre, eh? No posin gaires emocions, que si no faran tard a la festa, eh? És bastant curt, m'assembla. No, jo crec que aquest divendres no serà excessivament llarg, serà més aviat curt.
Estem cansats estar nosaltres mateixos i que serà curt. Falten les mocions, si les mocions ho allarguen o no, però amb si el plenari... Però n'hi ha sis, això ja dóna esperança. Sis mocions, sis només, comparat amb algun dels altres que hem arribat a tenir 14, doncs, home, això...
Ho hem fet per la gala, eh? Ens hem portat tots bé per la gala, per tenir temps d'anar amb tranquil·litat. Home, perquè després hem d'anar a posar-nos ben lluïts i, clar, no podem anar a la gala de qualsevol manera. No, no, en absolut.
A la gala passaran coses, eh? Bueno, vostè ja ho sap. Se vienen cositas. Passaran cositas. Una hora i mitja veurem si complim el timing, perquè som gent de ràdio que ens agrada improvisar, però intentarem acutar a l'hora i mitja que no se'n vagi l'acte. No patiu, la gala Repsol va durar gairebé tres hores, i això que la Lorena i el Jorge Ponce intentaven alleugerar el màxim possible, però amb 84 premis, doncs...
I a més, a més, cada un és el seu moment. I una hora de parlaments, eh? Portàvem allà una hora i encara no s'havia començat a donar cap premi. Sí, sí. Això també ens hem de fer mirar perquè... Jo crec que és més llarg, allò dels parlaments, perquè al fi i al cap, quan es donen els premis, és el moment. Aquelles persones és molt important i és el seu moment. La foto, el petó, la abraçada... És una emoció incontenible. Però sí, els discursos a vegades es fan una miqueta llargs.
Gràcies per acompanyar-nos a les tres en aquesta jornada, aquests 40 aniversari, amb la fotografia que ha de fet allà, amb els 40 aquí darrere, amb aquest globus inflat d'aquests 40 anys d'història, i seguirem explicant històries, com sempre, no canviarà això. Ara vénen les ploraneres, no? Per aquí d'aquí una estona veurem ploraneres o no? Sí, ara arribaran, en qualsevol moment.
I tant. Visca el Carnaval. Gràcies, consellera. A vosaltres. Maria Mercè Martorell, Judit Gómez, gràcies per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres. I ens retrobem el divendres a la Gala del Teatre Tarragona a les 9 i 58. Fem una pausa i de seguida anem també de ruta. Fem el relleu ja amb els companys i la Núria Cartanyà. Nosaltres anem de ruta per les antigues seus d'aquesta casa Tarragona Ràdio. Començant per aquí per la Rambla i arribant a la plaça d'en Rovellat.
Passen també pel Càrrega de la Nau. Farem una ruta, a més a més, amb els veterans, amb els companys i companya més veterans de la casa que ja estic per aquí, el Joan Andreu Pérez, el Joan Maria Bertran i la Sílvia García. Serà, doncs, la tornada. Vinga, fins ara. La Diputació dona suport a Tarragona Ràdio en la commemoració del seu 40è aniversari.
El Nàstic vol arribar a la final de la Copa Catalunya. Dimecres 18 de febrer a les 7 de la tarda els grans jugaran a la nova creu alta a les semifinals de la Copa Catalunya davant del Centre d'Esport Sabadell. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens comenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el Nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Bar Verde.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracopunes. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Todes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Todes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 11 del migdia.
Va, que seguim en directe des de l'Ernanda Nova en aquest programa especial dels 40 anys de Tarragona Ràdio. I d'aquí nosaltres farem una cosa que és molt bonica, una mica boixa també, que és anar a buscar les antigues seus d'aquesta casa, Tarragona Ràdio. Per tant, farem una ruta, la ruta del bacallà. Mira, Silvia García, bon dia, què tal? Bon dia, què tal? Jo, Maria Bertran, bon dia. Hola, bon dia. A veure, compteu dels 40 quants porteu a la ràdio? Fem números, va.
El juny, 40. Tu, 40. El juny, 40. I tu, Joan Maria, fes números. Jo, 38. 38, 40. Joan Andreu Pérez, bon dia. Hola, bon dia. Espera, espera, digues. Hola, bon dia. És una lluita que porto amb mi. No me'n recordo mai els anys que porto, però jo diria que devia començar als 88, 89, 1888... Per tant, a partir de la gent que hi compti. Quan vas arribar, aquest parell allà era de nou. Qui es va trobar primer? Qui era primer? La Sílvia primer, no? Sí. Qui va arribar primer, Sílvia, d'ells dos?
Després, qui va arribar? I després? Crec que el Joan Andreu estava fent programes el vespre, el divendres, i després va venir el Joan Maria. És a dir, tots tres vau coincidir al Radiofòrum? Exacte, a la plaça del Rovellat. I com era? Al 102.6. No sé quin mal vam fer, però aquell, jo quan entràvem, cada vegada per fer ràdio, està tapiat, per cert. No sé quin mal devíem fer, però... Avui anirem a obrir la porta.
Que si no, com senti el Mariano, ja ho veuràs. Escolta una cosa, avui anem a obrir aquesta porta. Has posat un mall per obrir la porta? No, però puc tenir poder esperar que s'obri.
Bé, què recordeu d'aquells inicis de fa 40 anys? Doncs mira, és una frase que he anat dient que en aquell temps era una miqueta amb una sabata i una espartenya. Perquè tothom volia fer ràdio però ningú en tenia massa idea. Tots anàvem una miqueta a veure què ens trobàvem. Jo no havia fet ràdio mai i m'ho vaig trobar. Veia com s'inaugurava una emissora de ràdio al costat on, ja saps que us ho he explicat moltes vegades, on anava a cosir.
I veia com es feien les proves de so, el que ara s'acoplés, el que ara no se sortia. I de casualitat em van proposar de poder fer un programa de ràdio i allà vam anar. I jo, Maria, tu que ara ets el cap tècnic, llavors tècnicament la cosa era com era.
Això és el que ha avançat més, no?, en el món de la ràdio, també. Perquè natsos ens han anat mantenint, però abans és que els mitjans eren precaris, no, el següent. Anaven amb cintes, clar, era la tecnologia que hi havia, amb cintes de casset, amb revox, vull dir que el tema d'ordinadors no hi havia res, discos de vinil que ratllaven i saltaven i s'enganxaven, vull dir que era així.
Què? Digue'm. He d'explicar alguna anèdota o alguna inici o què? Home, explica'm una batalleta, va. Vinga, va, ja anem. Jo és que era un malalt de ràdio. Jo sempre ho he explicat de petit a ma mare. Mai li he demanat joguines, sinó que li he demanat ràdios. I, per tant, em va donar un dia per anar-me'n a la plaça Rovellat a dir si podia col·laborar.
i vaig començar amb un programa que es feia els divendres de 8 a 10 de la nit, que és de la ràdio Happy Weekend, amb un company que ja no hi és, el Joan Maria Dalmau, i des d'allà va començar tot amb el Francesc Valls, que em va dir si podia seguir fent cosetes, i allí va néixer una mica la meva col·laboració més propera amb la ràdio, amb algun espai musical, xulo, que encara recordo i que intento rescatar, però no em dona embola,
I esports. Suc, no? Aprofito. Suc de limones. El sabem tots, eh? Era superxulo. De 6 a 7 de la tarda, a més, la gent trucava i demana cançons. Demana a partir de les 7 el que vulguis. De 6 a 7 està ocupat, eh? No, a veure si la reivindicació...
Però això, i ja està. I diguéssim que un vell somni que tenia de petit, que era la ràdio, al final ha estat la meva vida laboral durant aquests anys. Guai. Has vist? En un flash t'ho ha explicat tot, eh? Que dic que en un flash t'ho ha explicat tot. Com era la seu de passar un rovellat? Doncs quants netres quadrats hi havia? Ara anirem, no? No, però anirem una mica cap allà. Era petita, eh? Era petita. Era una sala que devia ser de...
Com a molt, que eren... 10 metres quadrats. 10 metres quadrats, dividit en dos, amb una taula, un armari, que era on es guardaven els pocs discos que ens arribaven en aquell moment. Nosaltres ens assentàvem en un taburet d'aquests que rodava i feia sorolls, quan te'n movies una miqueta. Sí.
I després també estava dividit, el que seria la peixa eren dos, que s'utilitzava com a mini estudi de gravació, perquè era mini-mini, que havien tres persones i ja era molt, i el que era la part d'estudi, que eren els dos plats, la platina... El reox, que hi havia reox. Bueno, al principi no, al principi només hi havia la platina, els dos discos, els dos tocadiscos i la taula, i ja està.
i la insonització era una finestra. Era una finestra que s'hauria tancat. Insonització poca, no? Perquè aquest matí escoltavem, per exemple, un dels primers talls, allò, inicis de Radioforum 102.6, reivindicant l'emissió estereofònica, eh? MFM, el sort estereofònic. Mira, mireu, perdó, estic tan convençut que hi ha oients d'aquella época que encara escolten la ràdio. Segur, eh? Perquè, bueno, coneixem uns quants, eh? Us sembla que sentim una veu d'una persona que ens escoltava fa 40 anys...
i que avui encara ens escolta? Anem a sentir-la, va. Bona, soc l'Anna Garcia, us truco des de Tarragona i era per dedicar unes paraules de l'equip de Tarragona Ràdio. Comentar que és un equip format per grans professionals, els quals si han d'anar un dia a hores intempestives van a fer la notícia, si han de dedicar un moment a una notícia
delicada, li posen el més carinyo del món i si ha de ser una notícia que surti superdivertida, bé, què direm? Aquella notícia surt bestial.
Llavors, jo els conec des de Radioforum, que estaven allà a la part alta, i tot va començar com un anèctode entre unes amigues. Va, vinga, truca, truca, va, dedica'm una cançó. I en aquell entonces estava la Sílvia García,
El Joan Andreu Pérez i el Joan Maria Bertran, que són grans amics i per mi formen part de la meva família, la qual els estimo moltíssim i per mi és que bé viveix, vull dir, és que són bestials.
Però amb els anys s'han anat ampliant aquesta família i s'han anat formant i han compost un bonic projecte del qual va passar d'un raconet en el qual dedicaven
el seu ratet a la gent, a fer-los feliços, a somiar, a donar les notícies i a ser bastant en aquell entonces un grupet que volien volar
arribar amb un somni i aquest somni s'ha fet superrealitat vull dir, és que veure'ls créixer ha sigut bestial vull dir, és que han fet molts projectes junts han començat a s'han anat afiançant molta gent molt professional és que què et diria, és com una ràdio que no és ràdio és un equip de persones humanes
les quals fan i donen màgia a aquest món, al qual una única paraula et fa arribar amb una notícia, et fa arribar amb un sentiment i et fa super, super molta companyia, la qual s'agraeix perquè, bé, a vegades tens els teus momentitos que necessites escoltar una paraula, una cançó, un...
Hola, estàs ahir? No ho sé, són gent maquíssima. Jo us recomano escoltar Tarragona Ràdio, però a banda us recomano conèixer les persones que formen Tarragona Ràdio perquè us prometo i dono fe perquè són persones a les quals entren a la teva vida
I mai marxen, de veritat. I a banda d'això, dic que us estimo molt Tarragona Ràdio. Ja sabeu que de tant en tant us feia una visiteta, una txutxon, i vull dir...
Sisplau, no desapareixeu mai, que sense batros el món no tindria la seva màgia. Moltes felicitats i un abraçada ben gorda. A la passió i records. Adeu.
La veu, companys l'apalimentar per l'Anna, una ullint des dels inicis. Escolteu-me, que ens diuen que tenim gent a l'espera i hem de marxar de ruta d'altres tres, d'altres quatre. Us sembla que anem de ruta? Voleu dir alguna cosa? Li donem les gràcies a l'Anna per aquestes paraules tan maques, tan maques com ella. Té un cor com una catedral.
Anem de ruta o què? Una abraçada guapa. Sí, vinga, anem-hi. Va, anem de ruta. Les 10 i 13 minuts, ara ja amb la companya Núria Cartanyà. Nosaltres anem de ruta per les antigues seus de Tarragona Ràdio. 10 i 13 pausa i de seguida amb Núria Cartanyà i amb els convidats que ja es comencen a acumular. Vinga, fins ara.
La Diputació dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari. Tarragona Ràdio, per molts anys.
Doncs seguim en directe des de la Rambla, estem a tocar del carrer Soler. Mira, tenim el cul dels despullats aquí davant mateix, Miquel. Sí, sí, jo darrere, darrere. I no res, a tocar del carrer Soler, en què passaran coses de carnaval, ara al llarg del matí. I si ens voleu venir a veure i felicitar-nos, ens veureu de seguida, perquè a la nostra carpa hi ha dos números, un 4 i un 0.
que floten i que brillen moltíssim en color d'aurat. Seguim fent ràdio des d'aquí i bona part del programa avui és per celebrar l'aniversari, bé tot, per celebrar l'aniversari, el 40 aniversari de Tarragona Ràdio, i explicar-vos què passarà a la gala de divendres, o durant tot el dia de divendres, que és el dia d'actors, el dia de celebració, tot i que ja veu dit que avui justament és el dia de l'aniversari. Ara escoltàvem l'Anna, molt emotiu, l'Anna és una oient de tota la vida, molt emotiu el seu testimoni,
Els oients ens estimen, Miquel. Ara, algun també ens critica molt, eh? Les crítiques si són constructives? Bueno, a vegades no tant, però és igual. Escolta, que quan estàs exposat al públic és el que té. I el recull d'aquestes bones paraules, bàsicament, que tenen els oients per nosaltres, una mostreta dels oients de Tarragona Ràdio, els han recollit Morris Produccions, el Sergi, la Joana, que ens han fet un documental xulo, xulo, que pretén ser un homenatge a la nostra audiència.
Joana Zapata, Morres Produccions, bon dia. Bon dia. Vosaltres sempre feu, vaja, teniu molta pràctica en fer documentals de tot tipus. Aquest és un documental especial per a nosaltres, evidentment, i per a vosaltres, suposo, perquè és d'aquells que recullen essències humanes, no? Sí, aquest encàrrec que ens vau fer és especial en el sentit que és testimonial i recull les veus
sobretot de la vostra audiència, que era una mica la idea que vau tenir des d'inici. I vam recollir aquesta proposta vostra i bé, l'hem empaquetat, l'hem fet bonica, li hem posat un llaç i això és el que es podrà veure el divendres al Teatre Tarragona.
Estrena mundial divendres al Teatre Tarragona d'aquest documental, uns 10, entre 10 i 15 minuts, que pretén ser un homenatge a l'audiència. Clar, nosaltres només sabíem que volíem oients, volíem fer-los un homenatge. A partir d'aquí, què els heu preguntat, Joana? Com heu gestionat la informació? Què us n'ha explicat? Clar, quan t'has d'apropar, diguéssim, a l'oient, cadascú té una experiència personal i en això el que hem descobert una mica és que
No sé de quina manera, però traspasseu una mica la frontera. La ràdio és curiós que suposa que, no sé, una eliminació de frontera entre l'oient i el periodista o l'equip. I aleshores és això, heu traspassat i cadascú t'explica la seva història. Una mica...
T'has d'apropar preguntant sobretot quina és l'experiència de cadascú respecte a vosaltres. I veureu que hi ha experiències diverses, que tots us tenen com una part de la família. Això suposo que ho deveu sentir bastant, aquesta idea de... Clar, entreu a casa seva, no?
Clar, la quotidianitat, no? Us expliquen la quotidianitat de tenir la ràdio sempre de fons, potser, no? Sí, és la quotidianitat, però és també... Vam preguntar també molt per la idea aquesta, o intentar...
en quina mesura, no?, la Tarragona Ràdio aquests 40 anys, tot i que no és un documental històric, sí que destila història, perquè al final la gent t'explica, no?, ostres, me'n recordo quan... Diré poca cosa, eh?, perquè si no... Però me'n recordo quan va passar això, l'altre, jo tenia la ràdio, vaig anar cap a...
aquí jo vaig anar cap allà, i per tant va preguntar molt per la idea aquesta en quina mesura Tarragona Ràdio ha construït una mica el relat i la memòria col·lectiva identitària de la nostra ciutat al llarg d'aquests 40 anys, però hem descobert que aquesta memòria col·lectiva ha passat també a memòria familiar.
És a dir, hi ha molta part de... Vosaltres també heu afectat, diguéssim, el llegat familiar de moltes persones que han passat, que han començat el... Això ho veureu, que els pares han començat i ara són avis i també tenim els nens per allintrepeus. És una mica aquesta idea de ràdio familiar.
Sí, sí, és així, eh? Famílies senceres i això, nens que hem vist créixer. No sé si reconeixes el discurs que t'estic fent. No sé si reconeixes, Núria. Jo sí, jo sí, jo sí. Es tracta de... Ja ho veureu, ja ho veureu. Serà molt xulo. No, és que no volem dir massa cosa més, però és veritat. Aquells grups de persones que els nens... És que se'ns han fet grans. O sigui, tenim oients, Miquel, que trucaven per anar per aventura, trucaven als concursos, que eren criajos, i ara els hem entrevistat com a universitaris. Sí.
Sí, sí, és que els oients han anat creixent amb la ràdio, tots hem anat creixent aquests 40 anys. Mira, sense fer espòiler, que tampoc volem dir massa, la Joana mateix té una anècdota amb Tarragona Ràdio que no sé fins a quin punt sortirà el documental. Això sí que ho podem dir, no, Joana, que és una anècdota molt simpàtica.
Bueno, és una anècdota, però al final la vam descartar perquè realment ja teníem un volum d'experiències que, bueno, ho vam deixar de costat. Però si voleu, us hi haurà d'explicar. Sí, sisplau. El 2017, el 27 de juliol del 2017... Què va passar, Miquel, el 27 de juliol del 2017?
Doncs mira, que em vaig posar de part escoltant com Òscar Cadillac feia el seu 14-20. Estava de part. Això em va passar. I llavors... T'imagines? Sí, sí. Sempre hi pens, i sempre que el veig, l'Òscar Cadillac...
A mi em ve aquella imatge d'allò de Tarragona Ràdio. Si no recordo malament, quan estàs en pla contracció,
Era la matinada, podrien ser les 6 del matí, una cosa així. No, és que era estiu i potser jo recordo com així una mica de llum. I bé, és una d'aquestes coses que també, veus, ha quedat a la memòria familiar, perquè cada vegada, cada any que ma filla fa...
L'aniversari, no? Doncs ara en té 8 i el 27 de juliol de l'any que ve en farà 9. I sempre penso, mira, ma filla té tants anys com anys fa que l'Òscar Cadiac va coronar el seu 14-8 milis.
És molt fort, això, eh? És molt fort, és molt xulo, molt divertit. Sí, sí, és bonic. I llavors, bé, no sé, són aquestes coses que et queden i que llavors també els hi expliques i ells fan, bueno, es fan la seva pel·lícula, no? Aquest és aquell senyor que va arribar a la muntanya, no? Llavors ells fan la seva pel·li i tal, i és maco, és maco.
Que guai, Joana. Doncs moltes gràcies per compartir aquest record, que a més és una anècdota com a molt personal, t'ho agraïm moltíssim, i que és una de les moltes anècdotes, bé, aquesta potser no, però d'altres, d'oients, que podreu veure i compartir en aquest documental que Tarragona Ràdio ha encarregat i que pretén ser un homenatge a l'audiència. L'endut etern, amb la feinada que això suposa, han recollit els testimonis i els han donat forma, Morris Produccions, la Joana, el Sergi, i l'estrenarem el divendres.
el divendres, en aquesta gala especial d'aniversari de Tarragona Ràdio. Joana Zapata, una abraçada, company, moltes gràcies. Molt bé, Núria, trasllada a tot l'equip l'enhorabona, moltes felicitats per la feina, per aquesta ràdio diària i que feu arribar a totes les cases. Moltes gràcies per la feina.
Igualment, una abraçada. Miquel, adeu, adeu. Era molt important, seguim parlant de la gala de divendres, era superimportant com comencem. Tu saps que quan fas un acte especial o un programa especial, dius, a veure, la primera entrevista, la que destaca, la que ha d'ensatar l'acte, uau, ha de ser ja un punt de partida boníssim. Sí, clar, al principi és l'expectativa, l'expectació. Jo és que no sé res, m'hi preguntes a mi i jo no sé res de la gala, no he vist ni el guió ni res.
Home, alguna cosa sabràs, eh? Alguna coseta. Per exemple, mira... Si tu haguessis de començar una gala del 40è aniversari de Tarragona Ràdio en què has convidat a participar entitats culturals de la ciutat, jo vaig pensar primer que comenci que enceti l'Abril Rius, que surti l'Abril allí i digui... Bon dia, Tarragona, bona tarda, Tarragona, a veure com faries. Bona tarda, Tarragona! Havent sentit això la vam descartar, gràcies, Abril.
No, en sèrio, amb qui començaries? Una entitat de solera de... Totes ho són, eh? Jo, per no fer-los esperar, començaria amb l'esbarçat de tecla, per exemple. Que vols dir que són impacients? No, jo crec que els estem fent esperar una mica. Rosa Llorac, molt bon dia.
Hola, bon dia. Què tal? Com estàs? Gràcies a tu. Disculpa que t'hem tingut un moment de tal espera, però se'ns van acumulant aquí els temes i volem que passeu tots. Escolta, ball d'homenatge dels 40 anys de Tarragona Ràdio. Com ho encaixem, això, Rosa? Home...
Doncs el primer que s'ha de fer en una festa i pensem que nosaltres el ball d'homenatge és una cosa que és molt especial per nosaltres. Només es balla en motius molt, molt, molt concrets i el reservem com un... com un regal molt íntim i alhora molt... molt... molt... emotiu, no? Sí, molt sentit, no? I llavors, bueno, ja ho veieu que quan el fem per...
per la crida a Santa Tegles, fa les persones que fan la festa i, òbviament, en aquest cas, les persones que fan Tarragona Ràdio, que han fet Tarragona Ràdio durant tot aquest temps, estan molt a prop nostre, estan molt a prop nostre amb la festa i són presents a les nostres vides, per tant, el millor que us hi podem regalar és el Vall d'Homenatge, vam pensar.
Doncs us ho agraïm, Rosa, perquè de fet ara ho pensava mentre... En fi, doncs mentre mirava una mica el tema de la conversa amb tu i tirava cap enrere i clar, jo no sé si des del principi de la ràdio, imagino que no, però sí que...
De ben seguida vam agafar aquesta relació entre Tarragona Ràdio, les bars Santa Tecla, convidant-vos cada any per festes, hem fet de tot, hem fet reportatges sobre el retaule, hem fet podcasts, hem fet moltíssimes coses amb vosaltres. Què et recordes tu d'aquests 40 anys de Tarragona Ràdio o dels primers records? Els primers records, bueno, dels més importants que tenim és quan vam...
Vam estrenar el retaule, que va ser el 91, i que interrogant a ràdio, que llavors era Ràdio Fòrum, vam estar nosaltres a peu d'escenari, vam estar al meu costat perquè hi havia tantíssima gent dins la catedral, i vam fer com una... Bueno, no estava pensat que jo el retrasmetés d'una manera o altra, però com que vam quedar allí...
parlant justament a l'escala de l'escenari, i em van aprofitar i vam anar explicant a la taula a mira que anàvem escoltant-lo. I això és un moment molt, molt...
Molt important, tant del retaule com penso que de Ràdio Forn, en aquell moment que potser no feia tantes sortides en directe encara i tant a plaça, no?, perquè era el 91. És una llàstima que això no... Alguns d'aquests enregistraments sí que es conserven, alguns d'altres no, perquè evidentment llavors el que s'enregistrava s'enregistrava amb cintes, tant de caset com de revox, i totes no...
no es podien guardar, però seria interessant no veure com gairebé de la improvisació es retransmetia alguna cosa tan important per a vosaltres com era un retaule i es posava el son directe, doncs així, de manera molt improvisada i gairebé a tot, fins i tot a coses que no estaven pensades per la ràdio, no? Però t'ho diré que de manera molt improvisada, però per la part de la ràdio, de molt professional, ja, perquè...
Ja en aquell moment ja van saber, o sigui, donar-li aquesta importància de, bueno, ens hem quedat aquí, no ens podem bellugar, doncs anem a fer-ho d'una altra manera i no anem a buscar, a posar-nos sota la música, perquè no hi arribem, perquè podem passar, però estem aquí i escoltem la música de fons i anem explicant el que passa. Vull dir que...
És a dir, que en aquell moment crec que nosaltres no esperàvem la resposta de Retalo, ja ho sabeu, això, perquè ho hem explicat mil vegades, però crec que de ràdio tampoc, no? Vull dir que tots els que estàvem aquí no pensàvem que allò ens ho superés i ens va superar amb acollida de públic, però crec que la retransmissió va ser supercorrecta. I jo crec que un dia potser sortirà en aquesta cinta. Sí, jo tinc fe de que sí. Estamos en ello. Estem buscant i jo crec que ha de sortir perquè, Julín, això és un document històric.
Sí, si ho tenim, sortirà. El tema és que, doncs això, Rosa, jo crec que la ràdio ha de ser també la nostra funció d'acompanyar la festa major de Tarragona, entitats com la vostra, per això continuarem parlant cada any, per això quan hi ha algun aniversari fem alguna cosa especial també amb vosaltres, i no sé si em pots explicar o avançar una miqueta, què passarà divendres? Que a més, pel que em diu la companya, esteu a l'inici d'aquesta gala, no?
Bé, el divendres ja està dit, perquè vull dir, de fet el que fem nosaltres és fer el ball d'homenatge i jo crec que estem a l'inici perquè és una manera d'obrir aquest acte que serà tan...
Que tindrà tantes facetes, perquè Tarragona sabeu que són multifacetes, i tindrem, segurament, no ho sé, perquè jo no en tinc ni idea, només sabem, cadascú sap el que li toca fer, per tant, en el guió nosaltres no hem de fer el Vall d'Homenatge al principi, i després gaudir de la gala, que serà espectacular, segur.
però bé, el que havíem de fer és l'homenatge i hi ha una ràdio que per nosaltres, com a entitat, i crec que puc parlar en nom de moltíssimes entitats, sempre heu estat al costat de les entitats, sempre que hem trucat a la porta no hem tingut cap problema amb vosaltres, ens han obert la porta a poder explicar les nostres iniciatives, que no heu fet ressò, i jo crec que treballem amb una il·lusió i un conjunt de fer ciutat, de fer cultura, i
Però tenim el mateix nosaltres per vosaltres, perquè vosaltres quan esteu a peu de carrer fent entrada de músics, allí està... Allí sou un mes, sou un mes de la festa, no? I això és molt important per tots nosaltres, també.
Serà molt xulo retrobar-nos ara en un ambient com a més de teatre, més tranquil, més relaxat, que sempre anem a tope. I els ha agradat també treure una mica de context, del context de Santa Tegla. Imagineu-vos, febrer. Convocar aquests grups que sempre situem en setembre, convocar-vos ara el febrer perquè, bueno, per la foto serà xulo també, veure's en un ambient diferent. Es fa moltíssima il·lusió, Rosa, que participeu.
Molt bé, doncs divendres ho descobrirem tot plegat. Rosa Llorac, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos i pel suport, com sempre, i que continuï endavant, eh? Continuarem trucant-te per festes i per tot allò que calgui, ja ho saps. Seguirem fent festa. Gràcies. I vosaltres fallobrar-ho a los grandes.
I tant, moltes gràcies. Que vagi bé. Ja ho veus, Núria, aquí cadascú se sap el seu trosset, eh? Sí, això és una mica de secretisme i de poca coordinació, també t'ho diré. Home, jo no volia dir sí, però vale. No, tranquils, que divendres anirà bé. Tu saps alguna cosa, Abril, del que passarà?
Jo he vist que anàveu fent reunions, s'anaven comentant coses. He vist algun guió obert als ordinadors. He fet així. Estafanejat o estafanejat? Sí, però dissimuladament, per no xafar-me la sorpresa. Sí, i saps alguna cosa que puguis avançar, que et faci com a gràcia?
Això de les bars Santa Tecla, que tu i la Laura sereu les presentadores premium que anireu conduint tota la gala. Premium, que si no... Premium top. Premium top, les presentadores més guapes. Sí, sí. I no, poca cosa més. Bé, sí que actuaran alguns artistes, que no sé si es pot dir el nom o si ja s'ha dit o si no s'ha dit,
Pots dir-los, és que avui jo he demanat permís, però jo he demanat permís i m'han dit tu xerra, tu xerra-ho tot. Xerra-ho tot. I m'han donat permís. Quins artistes? Va, de música, tindrem música. De música, a mi el que més il·lusiós m'ha fa és el Joan Reig, dels Pets. Vindrà Joan Reig? Vindrà jo, per el que m'han dit, vindrà Joan Reig. Però vindrà amb els Pets o no? No, vindrà sol, em sembla. Home, sol, sol. Sol, sol amb qui ve acompanyat. A veure, els Pets, per què creieu que venen, els Joan Reig representant els Pets?
perquè són d'aquí propet. Perquè fan l'aniversari, també. Ah, dels 40 anys, és veritat, són el mateix any. També, també, també. I hi ha un altre grup de Tarragona, no de Tarragona, però de la província, que també fa 40 anys, que són els OACs amb gustos. OACs amb gustos, és veritat. Sí, sí, sí. Doncs vindrà el Pemi Rubirosa i el Joan Reig per primera vegada, perquè no han actuat mai junts en aquest format, per primera vegada actuaran junts a la nostra gala. I què cantaran? No ho sé, perquè es veu que van quedar ahir per assajar.
Per provatons i per provar les cançons. Serà un mig amplact, un mig sense enxofar. Però faran l'exambustó i pet, o sigui, faran cançons ells. Un mig-mig, però es veu que no han tocat mai els uns les cançons dels altres. I mira que fa 40 anys que s'arrosseguen, eh? I és la primera vegada que ells dos estan sols, doncs això, fent alguna cosa conjunta. Molt bé, que divertit. Què us sembla? Súper. Què vols que toquin, Miquel?
Què t'agradaria? Alguna que ens sapiguem, no?, d'aquestes, per poder-les cantar. A veure, a mi m'agradaria, de l'Axampusto, Miami Beach, m'agrada molt la cançó de Miami Beach. A punta, Pemi Rovirosa. I després, doncs, del Joan Reig, i jo l'he escoltat molt la cançó de Romanso, que no s'ha escoltat gaire, però és la que canta ella a l'àrea petita dels pets, el disc, i també m'agrada molt llavors. No crec que la canti, perquè és així com menys... Menys coneguda, no? Menys coneguda.
Però, bueno, qualsevol cosa que cantis, que a més els dos tenen unes veus allí... Xules, xules. Sí, sí. Doncs acabarem amb la seva música. Mireu, ara tenim diverses coses, diversos temes sobre la taula i els hi hem d'anar endurant sortida. Mireu, per una banda, hem de posar-li una miqueta de beguda festiva a tot això.
Amb què ho regaríeu tot això per acabar la gala? Què creieu que hi pot haver per fer un brindis, al final? Un cava, no?, d'aniversari, sí? Doncs les bodegues de Müller ens regalen el cava de l'aniversari, perquè puguem fer un brindis, volem contactar amb ells, i per altra banda, mira, són els dacs en busso de fons, són a Miami Beach. Per altra banda, també tenim previst i pendent connectar amb els companys, amb el Pep Sunyer, amb la Sílvia, amb el Joan Andreu, amb el Joan Maria, que els tenim en una de les seus...
de Tarragona Ràdio. Què fem primer? Què us sembla? Contactem amb ells? Sí. S'estan esperant, sí. S'estan esperant. On els tenim? Pep Sonyer, bon dia. Ràpid, ràpid, però, aquesta connexió, perquè tenim més convidats esperant. Pep Sonyer, bon dia. Hola, bon dia. Què tal? Com esteu? On sou? Perquè de les seus on heu anat primer?
Hem començat pel final i som a l'anterior seu, a l'actual, l'Avinguda Roma número 5, doncs avui som a la Rambla Nova, número 71, aquí al darrere, i estic amb els veterans de la casa, amb la Sílvia García. Sílvia, bon dia, l'amament. Hola, bon dia. Jo, Maria Bertran, bon dia. Hola, què tal? Jo, Nero Pérez, bon dia. Hola. I l'Alelora és que està fent un vídeo, per tant després veureu això també en vídeo, eh? A veure, qui m'explica què hi ha aquí dalt? Va, qui m'explica?
Que hi havia, que hi havia, no? Aquí hi havia el que seria una de les seus, la tercera seu, en aquest cas, la penúltima abans d'anar cap a l'Avinguda Roma, de Tarragona Ràdio, que ja érem Tarragona Ràdio com a tal, i que aquí vam viure durant... quant de temps, més o menys? Vam estar quatre, cinc anys? No sé, jo realment soc de les...
Quatre seus? Sí que me'n recordo, tinc imatges molt xules aquí, però tinc moltes i millors imatges del carrer La Nau, de la presa Roviat i de l'actual local que d'aquí. La veritat és que aquí vam haver de sortir, sí o sí, perquè hi havia un problema local...
I aquí es van viure moltes històries xules i la veritat és que... Bé, ara això s'ha transformat en un hotel i ha canviat molt perquè, clar, aquí al costat hi havia un Frankfurt, el Frankfurt la cebolla...
Bueno, hi havia moltes coses en les que, la veritat, jo crec que un somia moltes vegades en treball, treballa a la Rambla, i nosaltres ho vam arribar a conseguir durant uns anys, i va ser, jo crec que el pas pràcticament al professionalisme que ja havíem començat a fer al carrer La Nau de l'emissora municipal, va ser xulo, la veritat.
I, a més, s'ajuntava... Perdona, eh? En que en un tram curt de Rambla hi havia molta ràdio. Hi havia dos més. Hi havia la Ràdio Nacional d'Espanya i Onda Rambla i nosaltres. Vull dir que està bé.
I que nosaltres vam aprofitar precisament la seu, era la seu d'abans que ells es canviessin. Vam aprofitar els estudis i gairebé la infraestructura que ells ja tenien. Sí, perquè Onda Rambla va comprar els estudis nous al costat i aquests vells els vam agafar nants i els vam recuperar. Vull dir, era una cosa de dir, venim aquí i aprofitem ja la inversió que ja hi ha feta. Era antiga, realment, perquè era bastant vell tot. Sí, sí.
Però, bueno, vam aprofitant. No sé si era el primer o el segon pis. Ara seria vintage. Era el primer o el segon pis, recordeu? Perquè no tenia ascensor, això. Era primer o segona. Era primer, però hi havia entresol, no? Jo me'n recordo que hi havia un descansillo a les escales, també, per assentar-se, la gent gran. Era un pis molt vell. De fet, vam haver de marxar perquè s'enfonsava.
Tenia problemes de termites. Literalment. I quan anaven caminant es movia tot. Es movien les taules, els ordinadors... Els discos, quan estava l'antena. Realment feia por. Jo no sé què recordo, com estava separat tot. Ja només d'entrar estava la redacció...
A l'esquerra també hi havia, jo crec que estava al despatx del director, i passadís avall hi havia l'estudi de gravació i on s'emitia l'estudi... Hi havia dos estudis. I el petitet no us ho deixeu, eh? Hi havia un petitet per gravar les cròmiques... Que unes vegades s'ha sentit al bany quan estaves intentant enregistrar alguna cosa...
Aquí ho gravaven tot en cinta de caset, encara. Era l'època que anaven cintes de caset i quan hi havia els talls de veu i tot, no teníem sistema informàtic encara i anàvem en cintes de caset d'aquelles que duraven 5 minuts, es gravaven els talls de veu i amb un radiocasset anaven tirant els talls de veu. He de dir a la seva defensa que encara que estigués molt vell, jo crec que és l'únic local que hem tingut dos banys.
I propis. Tu saps el que és per tenir... i per quan tenen convidats, etcètera, etcètera? Tot és important, eh? El de fora era un bany, entre cometes, eh? Era bany, era bany. Perquè estava tan bé... I allà se n'estaven els discos i, a més, van tenir la sort de tenir un sal obert. Sí. En el qual teníem convidats d'honor extraordinaris, com eren els Coloms. Ja t'aguanto jo, si vols. I allà teníem l'oportunitat de compartir música...
Animals, domèstics, i altres coses. Humitats, també, humitats. Jo me'n recordo, m'ha deixat dir una anècdota d'aquestes boniques, i per culpa del Tidak Bertrand, Tidak Bertrand des d'aquí un petonarro, feia ell en directe el Divendresant, la processó del Divendresant, a Tarragona Ràdio, que en un principi anava ell sol.
I de cop i volta em pregunta Sílvia, que era quan va començar a anar el divendresant per la Rambla, quina era la cofredia que en aquell moment estava passant per la Rambla. L'estudi estava al final de tot. No estava jo al costat del balcó, eh? O sigui, havia de fer corredisses cap amunt i cap avall.
de l'estudi cap al balcó i del balcó cap a l'estudi, però jo estava sol al control, per dir-li quina era la cofredia que en aquell moment estava passant per la Rambla del divendres Sant de Tarragona. O sigui, ja us podeu veure durant tot el divendres... Hola, Nuri, d'antòfol!
És una oient o no? Sou oient de Tarragona Ràdio tota la vida, que avui fem 40 anys. Avui fem 40 anys, Tarragona Ràdio. Ja ho sento. Què passarà ara? Totes les viudes per aquí... Ara després passaran... Vostè quants anys fa que escolta la ràdio, vostè? 50 o 60, no sé quants. Quan van començar ells? Va 40 anys. Però jo ja estava... Jo ja saps que estava allà al bar dels 18 anys que estic, eh? I li hem fet molta companyia o no? Molta, molta.
I ara ja és més... més cosa ja, eh? Gràcies. Enhorabona també per la part que li toca. Una oient, eh? Bueno, companys, a veure, primera parada, eh? Digues, Núria. Això que deien, no sé si ja ho han explicat, que tiraven cable pel balcó.
Jo, Maria, diu la Núria que si tireu el cable pel balcó. Sí? Tireu el cable pel balcó. En alguna ocasió es va fer, eh? En alguna ocasió es va fer, sí, sí. No recordo exactament per quin acte, però, clar, aprofitant que estàvem a la Rambla i que hi havia molts actes... Jo això t'ho he vist fer després, també. Ja teníem els mitjans inalàmbrics i aparells com tenim ara, doncs el més fàcil era tirar cable per aquí i les metges des d'aquí fora.
Alguna vegada? Home, Sant Jordi. A mi m'ha passat més una vegada de pujar i baixar, de posar la gravació. A mi més que cable el que feia era gravar una sèrie d'entrevistes, quatre o cinc entrevistes seguides, pujava, les posava i en el moment que les pujava baixava a gravar unes quantes més. Era la meva diada de Sant Jordi especial en aquell moment.
I jo diria que cronològicament, perquè tinguem una idea, els urgents tinguin una idea, d'aquí vam marxar el 2001. I jo em penso que deuríem arribar al 96 o així, no? Potser. Molt bé. El 92 vam començar al carrer La Nau, diria jo, l'any 92.
2002. 2002, sí. Jo he estat en aquests estudis i va la dir que es podia fumar, eh? I fumàvem molt. Diu la Núria que es podia fumar aquí dalt, eh? Ui, i tant, se podia fumar. I fumàvem molt. I tant, Núria. El que passa és que després et treu-t'ho. Treu-t'ho l'acostum de fumar, que te caigués una mica de cendra dintre d'algun dels aparells.
Bueno, en aquella época segurament hi havia puros esplanaris, que també, jo recordo, puros esplanaris, puros grans. Joan Andreu, tu em segueixes... Hem d'anar deixant-ho aquí. És que està aquí en la ruta, eh? Joan Andreu, tu vens o quedes?
Jo em quedo, jo vaig cap a l'emissora. Sosplau, demaneu, quan esteu a la plaça Rovellat, que us expliquin anèndotes dels verenars que es feien a Radio Fòrum, val? Vinga, fet. Que no podré explicar, però que ho expliquin ells. Jo, Andreu, gràcies, que vagi bé. Ciao. Jo, Maria, Sílvia, tirem cap amunt amb la Laura, també. Anem-hi, som-hi. Va, anem cap al Carrera 9, d'acord? Vinga, ara us heu escoltat allà. Moltíssimes gràcies. Adéu.
La primera parada aquí a la Rambla, que és la penúltima seu, l'última és on som ara a l'Avinguda Roma. I nosaltres que reprenem aquella entrevista que ja us avançàvem abans, que acabarem la gala divendres, tipus quarts de veu, les 10 del vespre, amb un brindis d'aniversari, no? Brindant amb cava. Cava que ens posa, gentilment, de muller. Josep Manresa és el seu comercial i ens explica, o vaja, que li volem agrair públicament que participin de la nostra festa d'aniversari. Josep, bon dia!
Bon dia, què tal? Com anem? Doncs bé, i molt agraïts i molt contents que Déu Moller ens posi el cava especial, també el vermut, i a part que el Josep ens comentava que som oients. És que per nosaltres, Tarragona Ràdio, és que som com de casa, no? Sí, sí, jo de ben jovenet. A més, quan m'ho vas comentar, Núria, la possibilitat de la gala d'audièndres de contribuir, vaig dir, tant que sí, no ho vaig pensar dues vegades,
Perquè, clar, soc oller, no sé, amb totes les veus vostres, Juan Andreu, que ara està sentint, la Núria, la Sílvia, tots, bueno, ja formen part de la família, no? Perquè jo vaig amb el cotxe amunt i avall sempre, doncs, per temes de feina, i la meva ràdio, vull dir, la ràdio que tinc sempre posar al cotxe és Tarragona Ràdio.
Molt bé, això passa, que ens escolten des del cotxe moltes vegades en ruta. Sí que és veritat que és un lloc. Un lloc per sentir-nos. Josep, com és el cava? Va, que podrem degustar el divendres, a l'acabar l'acte. Bé, és un cava de les nostres bodegues que laborem des de fa quasi 40 anys. És d'amnès i d'horitzant Tarragona.
D'acord? I, bueno, és molt fàcil de veure. És un cava de 12 graus i mig. Bé, molt fàcil per tots els paladars. Segur que agradarà. Fresquet i espumós. I escolta, perquè ens fem una idea del volum que representa moure tantíssima gent, teatre ple, i organitzar coses d'aquestes. Quantes ampolles de cava, aproximadament, necessitarem? Bé.
Omplirem les neveres, eh? Sí, sí, sí. Depèn de la copa, depèn si omples la copa més, si omples la copa menys, però jo crec que unes 40-50 ampolles ben bones les obrirem.
Molt bé. I per si això no ho fos poc, digues, digues. Sense producte no ens quedarem. Molt bé, molt bé. Hi haurà anar a les naderes, saps? Són desampolles com sigui possible, i llavors, doncs, ja farem. Ja farem.
Bé, i això serà... Dins d'aquestes 700 persones, entenc que hi ha gent que li pot agradar més el Cava, menys el Cava, hi ha gent jove que no beu alcohol... Bé, aquí hi ha un poble d'activitats. A part del Cava de brindis que farem al final de la gala...
Abans també hi haurà una degustació de vermut. Aquí volia fer jo una paradeta especial, perquè el cava era com l'obvi, que dius, home, hem d'acabar brindant. I de muller va dir, sí, sí, 40, 50, les que convinguin ampolles de cava, les posem, omplim neveres.
Però també ens vau dir que teniu un vermut molt, molt bo i que estaria bé començar la gala amb una mica de panxa plena i que els oients entrin ja, que el públic entri ja una mica simpàtic i amb ganes a la gala. Diu, proposarem un tastet de vermut. Quin vermut teniu que és tan especial? Mira, nosaltres elaborem un vermut des del 1998.
que és el vermut iris. Sí. Bastant conegut. Bé, quin és que Venus? Segurament que ho ha vist en algunes botigues o ho ha degustat en algun bar aquí de la ciutat.
És un vermut també molt golós. Ostres, molt bé, molt bo. I, doncs, bueno, ja que a la gala és a la tarda i nosaltres volem treure una miqueta el concepte que el vermut només ha de ser de 12 al migdia a dues de la tarda, doncs què menys que abans de la gala una petita degustació per entrar amb la boca així ben golosa cap a...
cap a la gala del Teatre Tarragona, amb un bar morrosat, que és el que fa poc que el veurem, que jo crec que, hòsties, a qui ho provi li encantarà.
Està molt bé perquè, a més, dius que des del 98 comentaves que feu vermut. El vermut és una beguda relativament que s'ha posat de moda, darrerament. Però, clar, ja es nota les cases que fa solera, les bodegues que ja fa temps que... Sí, les bodegues, mira, nosaltres, aprofito també per dir-ho,
perquè estem parlant i estem fent una entrevista pels 40 anys de Tarragona Ràdio, nosaltres aquest any també fem aniversari. Ah, mira! I uns quants anyets més, eh? Quants en feu? 175. Molt bé, molt bé. Les bodegues són fondades a Tarragona en 1851, i aquest any, 2026, doncs, 175 anys de funcionament de les bodegues.
Doncs l'haurem de fer grossa, també, eh? Ja farem alguna cosa superespecial. La gent de Tarragona i Volcán segurament que les posiciona, no? Hi ha el carrer Rial, tocant el que és l'edifici del Sobret, sincera 1995, que vam venir cap a Reus.
Sí, sí, ho situem per allà. Doncs escolta, molt bé, molt bé, Josep, tenim moltíssimes ganes de celebrar amb vosaltres. Val a dir que, a més, us esteu implicant moltíssim perquè ens ajudareu amb tot i la logística que implica, eh? De dir, no només ens doneu o voleu compartir, no?, aquest bon producte amb tot el públic que vingui i amb nosaltres, sinó que, a més, us esteu implicant, porteu les ampolles, us ho deu a servir-les, vull dir que és una afanyada tota la gent que esteu treballant al darrere i us ho agraï moltíssim.
Ho fem amb molt de gust. Ja us dic, avançament sostenim molt de pressa a l'emissora.
i esperem col·laborar amb vosaltres tant a la gala com amb possibles actes posteriors. Ho farem així. Que sapigueu que si veniu mitjoret abans cap a quarts de vuit al Teatre Tarragona divendres trobareu ja aquesta degustació de vermut rosat iris i després la brindarem tots amb una copa de cava tot plegat gentilesa de les bodegues de Moller. Josep Manresa, moltes, moltes gràcies. Una abraçada forta fins divendres.
Moltíssimes gràcies i bon aniversari. Celevereu amb moltes ganes perquè escolten l'ocasió en mereix. Gràcies, Josep. Molta salut per molts anys i així per molt de temps.
Gràcies. Seguim endavant, Miquel, i a mi em fa falta una mica de cançonetes. Una mica de música, una mica de música. Posem-li banda sonora també a la gala de divendres. Teresa Valls, bon dia. Bon dia. Què tal? Molt bé. Per molts anys? Igualment, per la part que et toca, perquè també vas estar...
Algunes temporades amb mi, recordo, i segur que ja col·laboràvem des de fa molts anys amb Tarragona Ràdio, no? La Teresa ha estat amb mi i amb la Sílvia. Jo crec que sí, sí. Jo ara recordava l'última època, sí, amb els joventuts musicals. Sí, sí, sí, fem cada setmana, cada setmana del Mundo Mundial. I tant. I, bueno, doncs ja en fa uns quants anys. La Teresa, des de fixa, sempre té la veu a punt.
Sempre tens aquest to, superestupendo, a punt. Són aquelles que ara buscaríem una gravació de fa 20 anys i potser la veu seria igual, o semblant, no? No, segur que no. Són molts anys, eh? Ja, ja, bueno, però...
divendres també hi direu la vostra o hi cantareu la vostra a la gala dels 40 anys de Tarragona Ràdio què passarà? o què ens pots explicar? tot no us ho explicarem perquè si no és ensenyar el pastel abans d'hora i no pot ser primer dic que com que l'estudi de música també fa 40 anys ens fa molta il·lusió que ens hagi convidat molt bé
És veritat, eh? Perquè sempre anem a l'hora, sempre anem a l'hora amb això dels aniversaris. I després, bueno, hi participarem amb els Cantabambolines, fem una petita cosa que no us l'acabarem d'explicar, i aquí hi ha la Cristina, que és una de les Cantabambolines. Molt bé.
que us podrà explicar una mica el treball que han fet i com ens ho hem passat de bé fent això. Cristina, bon dia també per tu. Hola, bon dia i per molts anys. Igualment gràcies per acompanyar-nos i per formar part també d'aquest acte que arribarà divendres. Ja sé que si et pregunto què fareu, no m'ho direu, però et pregunto, Cristina, com ha estat preparar-ho? Molts assajos, molta prèvia, com ha anat això?
Home, com bé sabeu, amb nosaltres canta la vostra companya, la Laura Casas, i quan ens ho va proposar ens va fer molta il·lusió de poder participar-hi, i a més a més, si podem fer un favor a la nostra companya, que li fa molta il·lusió, doncs aquí estem. Ha sigut molt divertit, perquè el que portem és molt divertit, hem rigut molt,
I, a més a més, el grup que formem és un grup de diverses edats i ens portem molt bé. I jo crec que això ho transmetem ja no només quan cantem, sinó quan interactuem i entre nosaltres. Per tant, jo crec que us ho podreu passar molt bé. Això és la base, no? Si es fa amb ganes i si es fa amb il·lusió, doncs mira, després ja tenim molt de guanyat, no? Correcte.
És que clar, Teresa, no sé què preguntar-te perquè no em dius res de divendres, del que passarà a la gala. No, també ens acompanyen professors de l'estudi. Quanta gent sereu, va, o qui sereu en aquesta actuació? Som una representació de les Cantabambulines, perquè no hi serem totes, perquè era un dia una mica complicat. Però també hi participen tres professors, que són piano, saxo i percussió.
i que ens ajuden a la posada en escena i la col·laboració extraordinària del Xavier Pagès, que ens ha ajudat molt, que també hi sortirà, però que no, perquè hi diu la seva i crec que es nota la seva mà i des d'aquí li volem agrair tota la col·laboració que té amb nosaltres.
Molt bé. Deies que també en guany l'aniversari, per tant, l'aventura, la història de l'estudi de música també iniciava l'any 1986. Heu fet ja alguna cosa, no?, perquè en parlàvem el darrer especial per Nadal amb companyes de l'estudi de música per aquests 40 anys. Ens queden coses encara? Us queden actes a la butxaca? L'estudi neix el 85-86, el curs queda així a cavall entre dos anys, això dels cursos escolars té aquesta cosa,
I sí, vam fer un concert de Nadal amb tota l'escola a la catedral, amb tots els grups corals. Durant el curs s'han fet diversos actes i se n'estan fent. I s'està preparant una cosa de cara a final de curs, que suposo que ja ho vindran i us ho explicaran exactament què és, perquè ara mateix crec que no, avui no toca. Avui encara no, eh? Avui no toca.
Bé, també són molts anys d'una escola autoritzada privada a Tarragona que hi ha passat moltíssima gent i que a mi particularment em fa molta il·lusió que continuï.
I, de fet, és el que dèiem, que la ràdio ha estat al costat, a banda de les joventus musicals que fèiem amb tu personalment. Després també hem parlat de les diferents etapes de l'estudi. Heu vingut a tan nombrosos programes a cantar, a col·laborar amb nosaltres. Sí, bueno, ara mateix no recordo, però... Sí, sí, no, jo ara t'ho dic així molt de memòria, molt de passada, però especials que hem estat amb altres, vull dir, moltes coses. Havien fet especials de Nadal.
en llocs concrets fa molts anys, que us desplaçàveu per Nadal en un determinat lloc. Bé, no ho sé. Ara no sé dir-te, però m'ha ve al cap això. M'ha ve al cap, mira, un programa a la muntanyeta.
Sí, que va ser molt emocionant i molt bonic. Però parlo de... No ho sé, 40 no, però 30 o 25, segur, anys enrere. Segur que si ho poguéssim rescatar tot això, ara és fàcil perquè tot queda gravat
tot queda penjat al moment i és fàcil buscar-ho, però dels anys anteriors és difícil localitzar aquestes coses. Però el record, tots els que van participar suposo que el tenen. Molt bé, doncs aquest divendres tant de bon crem un altre de record per anar a sumar amb aquests 40 anys. Teresa, Cristina, moltes gràcies, felicitats també, l'enhorabona, feliç aniversari per la part que us toca.
I que vagi molt bé. Ens veiem divendres. Ens veiem i ens escoltem divendres. Fins divendres. Que vagi molt bé. Doncs això és el que us estem explicant des de la Rambla Nova, amb aquest programa especial. Núria. Tinc por. Tens por? Per què? Tinc por i...
I tu t'ho hauries de tenir, també. Tothom hauria de tenir por. Saps a qui hem convidat també divendres perquè ens cantin... Ho sospito, però... Ah! Perquè ens cantin... No, perquè ens cantin, no en el sentit literal... Que ens cantin la traviata. No, no crec que ens cantin les virtuts. Ens cantaran més aviat els pecats. Això està molt bé. Dames i vells. Dames i vells.
M'encanta, jo vull que es posin amb naltros tant com ho fan a les festes. A mi em fa molt, molt de temor, que diries tu, molt de temor. Molta temor, molt de temor. No posem la R final. Ah, perdona, Joan Carles Blanc, president de Dames i Vells, bon dia.
Ai, que no et sento, ja comencem malament. Bon dia, bon dia. Ara sí, color groc, ja està. Què? Què feu demà si veig a la nostra gala d'aniversari? Bé, només us esmenarem la plana i ja està. Clar que sí. Ja està, acabarem bé llisets, no? Actualitat de Tarragon a ràdio. I fins aquí puc dir. Ja està, adiós. Ja està, entrevista feta. Hi ha alguna sorpresa més, evidentment.
Va, va, va, va. Què et pots explicar més? Vinga, però primer com es va venir l'encàrrec? Ens feia molta il·lusió que dintre d'aquests grups de afins i amics... Ens vas trucar tu. Va trucar el Xavier de Gispert, el gerent de la ràdio, i ens va encarregar, ens va dir si podríem participar en el 40 aniversari, nosaltres molt gratament vam decidir que sí, vam passar per junta.
Que les feu, coses d'aquestes especials, així com fora de temporada? En principi, no. Perquè hi havia un moment que ens demanaven per sortir ja a casaments. Un aniversari, una volta... Clar, si vas obrint melons, és un problema.
Penseu-ho contents que estem, doncs, perquè això els passa a ells, ens passa amb l'esbar, Santa Tegla, amb l'esbar... Penseu-ho contents que estem que ens hagin dit que sí, perquè són coses excepcionals. Home, si són coses excepcionals, Dames i Vells fa una sortida excepcional, com aquesta dels 40 anys de la ràdio, i evidentment, doncs cap problema. Us hem portat molta fenya.
Bé, si l'encàrrec va arribar abans de Nadal, ens hi vam posar al mes de gener, a finals de mes de gener teníem el text. Oh, molt bé, professionals. I ara a febrer hem fet quatre assajos, estem fent quatre assajos, per cert, ara en aquestes hores hi ha un assaig, per això l'Oriol no ha pogut venir. I res, i d'aquí pocs dies, tres, cap al Teatre Tarragona, i actuarem.
No és el primer cop que Damesivells parla de Tarragona Ràdio, sí que és una sortida excepcional, però jo recordo un parell de valls o tres dels últims anys, dels anteriors, no ho sé. Però dels últims tres anys on, si busquéssim, Tarragona Ràdio ja ha aparegut. Vull dir que... Alguna cosa nostra heu dit, eh? Sí, i en aquest especial, evidentment, serà que hi hagi un monogràfic de Tarragona Ràdio. Això mola.
Traieu, amortitzeu personatges que, de fet, vau estrenar aquest a Santa Tegla passada. Sí, amortitzeu algun personatge, però bé, t'he de dir que hi ha una parella, un vell i una dama, hi haurà les tres autoritats i un dimoni. Això t'anava a preguntar quanta gent. No seran dames i béns les parelles al complet?
No, no, serà una versió reduïda, perquè si no el ball duraria mitja hora i també la disponibilitat de la gent tampoc és finita, o sigui que tampoc no pot tothom participar perquè tampoc no té la disponibilitat. Llavors fem una versió que ja l'hem utilitzat altres vegades, que és una parella i autoritats.
Una parella i... Autoritats, tres autoritats, l'arcabisbe, el Batlle de Tarragona, el Guàrdia Civil, i després el Dimoni, el Perón i els músics. Músics en directe, també. Músics en directe. Uau, quants músics! En principi hem fet un violí, una viola, no he pogut aconseguir més, de moment, i el Perón. Bé, està xulo. M'encanta perquè aquests formats en pla, que n'hi dic jo, que són els formats reduïts, clar, és una cosa excepcional, que tampoc no el veus cada dia. Reduït i concentrat.
Clar, també t'obliga a... Sí, i en el format del Teatre Tarragona també tindrem un moment per la improvisació.
I fins aquí puc llegir. Improvisació controlada. Controlada. Sempre. A mi no, perquè jo ja sabeu que no tinc horaris. Hi ha gent que al darrere m'està dient. A les 10 vull estar a casa, eh? Jo crec que dames i vells, però és allò que encara en voldries més, que se'ns farà curt. Sí, se'ns farà curt, però hem omplit 10 minuts, que no és fàcil tampoc, no?
Us han faltat temes... Són complicats, naltros? No, jo crec que no, que són temes fàcils. I que us heu passat molt. Són molt marranots, naltros, són molt crítics. Marranots, dames i veig, és el codi genètic de dames i veig, és escatològic. Llavors, i notícies de Tarragona Ràdio, n'hi ha unes quantes.
Sí? Us heu hagut de censurar? No. No, no. No. Diguem-ne que no. No. Sempre es poleixen coses, evidentment. Tot en benefici de la comicitat i de fer riure, evidentment. I de l'oguàrro, també. Molt bé. I ara canalla, eh? Anem amb compte que hi va canalla. Passa res. Estan acostumats a canalla avui dia. Sí, jo penso que hi ha d'haver canalla. Perquè l'home s'ha vist també és per la canalla. Molt bé. Evidentment. I ara el que és el local està en plena evolició perquè estem preparant també els assajos de sogra i nora. Ah, és veritat. I estem compaginant