Bon dia a soles 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Gràcies.
Què tal, molt bon dia? Benvinguts, benvinguts a Sobrim la veu de Tarragona. Avui que és ja dimarts, dimarts, dia 13, eh? Dimarts i 13. Miquel González, molt bon dia. Ets supersticiós, bon dia. Mira com t'ho fusta. Ah, sí. Això sí que és fusta. Bon dia. Bon dia, bon dia. Tu ets igual, no? Que sigui dimarts i 13 o... Sí, a més en català no em sona. Com que és martes 13, amb dimarts 13 no em sona malament.
Jo soc d'aquells que fa tres pasos endavant i dos endarrere, a vegades. Sí? Sí, sí, jo m'ho miro molt, això, eh? Ah? I si hi ha una escala... I vas a donar la volta... Sí, com bé, sí. Sí, sí, sí. I és la intuïció, saps? Sí, és veritat. El que enfusta, pues. Tot el que enfusta.
El que tocarem és roda, d'aquí una estona, d'aquí poca estona tocarem roda, perquè ja sabeu que estem albirant ja pràcticament l'arribada del Tour de França. Ahir es presentava al Palau de Pedralbes, a Barcelona, el Tour, amb presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, també del conseller d'Esports, Berni Alvarez, el Tarragoni Berni Alvarez, i de la xescentena de municipis, els quals transcurrà la Ronda Gala,
Ja sabeu que tenim el dia 5 de juliol, apunteu l'agenda, diumenge 5 de juliol, etapa tarragonina del Tour de França, i d'aquí una estona en parlarem, perquè hi va anar la companya Teresa Ortega, en aquesta presentació a Pedralbes, i va poder conversar amb alguns dels que hi eren, evidentment l'alcalde, Rubén Viñuales, d'aquí una estona ho sentirem, també el president de la Federació de la Volta Ciclista Catalunya, el Rubén Peris, i l'Estefania Serrano, que és la representant territorial de l'esport al camp de Tarragona per part del govern de la Generalitat. Per tant, d'aquí una estona...
Tur de França, 5 de juliol, apunteu-ho. Diumenge, part del Francolí, que serà una festassa. A banda de la caravana, que són 3 quilòmetres, que van donant regals i que és tot un espectacle, previa la sortida dels corredors, el vilatge que serà el part del Francolí, que serà una autèntica passada, es podrà veure. A més a més, d'aquestes conometrades, que pots anar veient els corredors com passen lentament,
I per tant, pots fer la foto i tot això. No s'escapa res. Serà una experiència, com t'ho dius. En parlarem de tot això a la tertúlia política. Sí, farem la primera tertúlia política de l'any que compartirem amb la consellera portaveu del PSC, Sandra Ramos, amb la consellera portaveu d'Esquerra Republicana, Maria Roig, i amb el conseller portaveu de Junts per Catalunya, Jordi Sendra.
Un Jordi Sendra que també es quedarà a partir de les 10, perquè tenim entrevista de portaveus. Per tant, amb el grup municipal de Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Tarragona, Jordi Sendra, farem l'entrevista a partir de les 10. I després el que fem, no sé si tindrem música en directe, no crec, però vindran dues violinistes dintre del segle de joventuts musicals que ens parlaran d'una obra clàssica que es diu Els colors del violi.
Crec que hi ha concert el 23, si no m'equivoco. Potser hi ha un abans, eh? Pot ser un aquest cap de setmana, ara ho dic de memòria, al pròxim concert de joventuts musicals. I acabarem el programa parlant amb els administrators de finques a Tarragona, perquè sempre ens apropen qüestions, històries, que ens poden venir bé si formem part d'una comunitat de veïns.
Doncs són els continguts d'aquest programa d'avui, amb Lluís Comas a les Vies de So, amb Mauri Fernández a la Realitació de Visual, Joan Andreu Pérez a la Producció, Núria Cartanyà, Laura Guàs i Evita Gisper, és que ja us han dit, Miguel González i Abril Rius, també la companyia Núria Cartanyà i qui us parla, Josep Sunyer. Mireu, anem a sentir la primera opinió del dia, que avui es queda aquí a la redacció, no hem hagut d'anar gaire lluny, perquè és la companya Laia Tian Núñez, companya periodista, que ens fa l'opinió del dia, i ens parla de referents de futbol femení o masculí.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
Quan parlem de referents en el futbol, durant dècades la nostra ment sempre ha anat directa a futbolistes masculins com el Messi, Xavi, Niesta o Puyol. I avui aquesta llista continua amb joves com l'amint Jamal o Pedri o Gabi. En el futbol femení, en canvi, la realitat sempre ha estat ben diferent i les futbolistes pràcticament han crescut sense referents femenins ni amb cap cobertura mediàtica fins ara.
Això per sort ha canviat i ara les nenes i els nens tenen un exemple a seguir en l'Alexia, la Itana o la Ginni Hermoso i poden trobar nous ídols també en jugadores joves com la Clàudia Pina o la Vicky López. Aquestes futbolistes crec que s'han convertit en el referent que elles mateixes, quan van començar, mai van tenir.
Per mi l'exemple més clar d'aquesta evolució, a més dels rècords d'assistència, els estadis són els detalls del dia a dia. Anar pel carrer o a l'estadi i veure la canalla amb la samarreta de la seva jugadora preferida és una imatge que fa 10 anys era impensable i inimaginable.
Crec que no és casualitat i aquesta evolució arriba perquè els clubs han apostat i perquè els mitjans de comunicació li han dedicat més espai i també perquè moltes dones periodistes han cregut en el projecte i moltes d'elles també han trencat el conegut sostre de vidre i com el futbol femení són les referents de futures periodistes o comunicadores.
Els llibres de la Tarragona, d'Anna i Bronat, no les hi ha més xiques, hi ha més futbolistes, o el de la periodista del diari Esport, Maria Ticas, no nos digues que és impossible, crec que són molt importants i necessaris per recordar d'on ve el futbol femení i, sobretot, cap a on va.
A més, els canals de YouTube, com el Patio, Quiro Ser Como, són projectes que han estat clau perquè es reconegui el futbol femení i també han aconseguit crear un espai on les futbolistes poden alçar la veu i tenir una altaveu per informar de tot allò que es desconeix del futbol femení.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Tarragona necessita amb els municipis catalans de l'atur de França 2026. L'alcalde Rubén Viñuales ha participat en l'acte que es feia aquest dilluns a presentació de les ciutats i de Viles per on passarà la competició ciclista que ha reunit a Barcelona una 60ena d'alcaldes i alcaldesses. Són 10 municipis de la comarca del Tarragonès que veuran passar la ronda francesa. Apunteu el 5 de juliol d'enguany en l'etapa que sortirà d'aquí, de casa nostra.
Alcaldes i alcaldesses han fet seus als Jardins de Pedralbes amb una fotografia de família amb el president de la Generalitat Salvador Illa i el conseller d'Esports, el Tarragoni Berni Álvarez. Han reivindicat la capacitat de Catalunya per acollir grans esdeveniments internacionals. La nostra companya Teresa Ortega ja ha assistit i ha conversat amb Rubén Vinyuales, alcalde, amb el Rubén Pérez, el president de la Volta Ciclista Catalunya, i amb Estefanía Serrano, la representant territorial de l'esport al Camp de Tarragona de la Generalitat de Catalunya.
Alcalde, bon dia. Molt bon dia. Avui aquí al Palau de Pedralbes, amb aquesta reunió de tots els municipis que formaran part d'aquest gran depart. Sensacions? Doncs d'il·lusió màxima. Això ja es nota cada vegada més a prop. Molt satisfet de la feina que s'està fent des de l'Ajuntament amb el Tur de França i la direcció del Tur de França, que són gent molt professionalment.
Vam tenir l'última de les reunions respecte al tema comunicatiu fa una setmana i tot indica que això ja, aquest 5 de juliol, s'apropa i que és una fita única, única, històrica per Tarragona i que volem aprofitar i sobretot que ens coneguin, que la gent pugui gaudir de la nostra meravellosa ciutat.
Avui amb aquesta presidència de Salvador Illa en aquest acte que reuneix els 60 municipis per on passarà el tur de França 2026, evidentment per Tarragonès important, però es vol implicar fer que sigui un certamen de Catalunya.
Sí, i de fet aquí un dels factors determinants perquè el Tour de França tingui tres etapes a Catalunya, a casa nostra, és el president Illa. I de fet, òbviament l'Ajuntament de Barcelona, però el factor determinant ha estat ell. Pensi que hi havia...
molta gent que volia ser a inici d'etapa. Imagini, ho ha dit vostè, 60 ciutats, no?, per on passa, i només hi ha 3 ciutats, Barcelona, Granollers i Tarragona. I aquí també el president Illa ha estat decisiu. La meva forma de ser una mica intens i pesat també ajuda, però òbviament sense el vistiplau. I la determinació del president Illa
que sigui un esdeveniment que benefici a tothom de Catalunya, però és innegable que, en especial, a Tarragona. Què pot aportar el Tour de França a curt termini el dia 5 de juliol, en aquest any de preparació? I després li pregunto pel llegat que pot deixar el Tour de França, què ha d'aprofitar a Tarragona d'aquest certament per créixer, no sé si amb l'ús de la bicicleta, amb l'expansió turística...
Doncs moltes coses, no? Òbviament un dels beneficis directes és el coneixement de la ciutat, no? És veure més de 190 països que estan acreditats que podran veure en directe la meravella de ciutat que tenim, la meravella de ciutat que és Tarragona, el nostre patrimoni, les nostres platges...
el nostre mar Mediterrani, la nostra llum, que és els tarabonins i tarabonines, ho sabem, que la nostra llum és única, però també, òbviament, durant aquesta preparació per al dia 5 de juliol, el que significa és donar a conèixer un esport que té un abast mundial,
A més a més, fomentar l'esport, òbviament, en una ciutat com Tarragona, que ja som un referent a nivell estatal i comencem a ser-ho també a nivell supranacional, a nivell de gestió d'esdeveniments esportius, pensi que ens van nomenar, ens han donat el premi que hem d'anar a buscar del Consell Superior de Deportes.
de la ciutat de l'esport 2024, i això que el 2025 ha estat millor, i no l'hi explico el 2026. Portar el Tour de França a les escoles, això també és una feina que farem ara durant aquests mesos, fer partícip a tota la ciutat d'aquest orgull, i hi ha una cosa intangible, que és l'orgull de ciutat, l'orgull de pertanyar
a Tarragona, i això el Tour de França ens ho dona d'una manera claríssima. Ja ho som, els tarragonins i tarragonines cofolls de la nostra ciutat, però és innegable que quan t'ho diu tanta gent de fora encara et fa sentir millor, i el Tour de França és la millor oportunitat. Ara parlava amb l'alcalde de Vilanova, ha tingut l'oportunitat d'anar saludant a tots alcaldes, alcaldesses d'aquests municipis per on passa el Tour. Imagineu que la sensació és de màxima il·lusió. Què li transmeten i si ho comparteixen?
Doncs moltíssima il·lusió dels companys i companyes de les alcaldies, no? Molts són socialistes, però també saludar l'alcaldessa de Sitges, per exemple, no? I tots al final som companys d'aquesta dedicació pública a treballar per la teva ciutat i tenir una oportunitat que passi aquest esdeveniment és una meravella.
Encara que només passi, però si a més a més, com el cas de Tarragona, és inici d'etapa, amb tot el que això implica de ser de per tu, doncs imagini's, la il·lusió és palpable allà. I fer-ho aquí, un lloc com el Palau de Pedralbes, la presència del president Illa, doncs això demostra que la fita és històrica.
L'última imatge que li agradaria que protagonitzés aquesta sortida de Tarragona. No sé si és alguna imatge de la ciutat perquè es veurà el balcó del Mediterrani, l'amfiteatre. Amb quina fotografia li agradaria que es quedés al món de Tarragona?
Tenim tants racons bonics, tants llocs meravellosos, però hi ha una imatge, pensi que l'inici de l'etapa serà des de la Torre dels Vents. Imaginis una imatge aèria de tota la Rambla, Rambla Lluís Companys, Francesc Macià, tota la Rambla Nova, acabant amb un balcó del Mediterrani, amb el mar Mediterrani de taló de fons, amb Roger de Llúria de testimoni de luxe,
Amb aquesta part de la plaça Unesco, on es veurà l'amfiteatre romà bimilenari, la capçaler del circ, la torre del pretori, és una imatge única. I que després no només continuaran per una carretera normal, sinó aniran per la via Augusta. La mateixa via, una de les vies dels romans que vam fer ja fa 2.000 anys per arribar a la colònia Llúlia Urs Triomfalis Tàrraco.
Aquesta és la imatge que a mi m'agradaria perquè sé que és la que tothom quedarà encisat. Alcalde, gràcies. Ja seguirem parlant, evidentment. A vosaltres. Rubén Pérez, bon dia. Hola, bon dia. És el responsable de la Volta a Catalunya. Arriba el tour de França-Catalunya. A Tarragona ens interessa. Què pot significar per ciutats com Barcelona, Granollers, Tarragona, però també per aquests 60 municipis per on passarà la ronda francesa? Quin abast té? Quin significat té?
Home, la veritat és que el fet que passi el tour per totes aquestes poblacions de casa nostra és molt important. És molt important pel que significa el tour. El tour significa un espectacle meravellós, però que ens agrada el ciclisme, però a més a més és un espectacle en general. Tota l'organització que porten, tot el que mou el tour és molt important. Però també hem de pensar una cosa, és important per nosaltres, però és important pel tour també.
Al tur també li és important venir a Catalunya, també li és important venir a conèixer casa nostra. I jo que els conec bé i que tinc relacions amb ells, sé que estan encantats en venir a casa nostra. Per tant, és un tema recíproc.
Li parlo de la segona etapa, que és la de Tarragona, la que ens interessa. Tarragona és sortida, no és arribada. Això pot tenir els seus beneficis i també el fet que sigui neutralitzada durant 6 quilòmetres. La ciutadania tindrà res, veurà de ben apropar als ciclistes. Això és un avantatge, ser sortida o no? O és, sens dubte, millor que sigui arribada?
Com a aficionat, sincerament, és un avantatge. El públic està molt a prop dels corredors, pot fer fotografies, pot demanar autògrafos, veu tot el muntatge de la sortida. Home, és veritat que l'arribada és espectacular, normalment una arribada, però a l'arribada estàs molt lluny del corredor. I aleshores jo, sincerament, i ara parlo com a Volta Ciclista Catalunya, quan em diuen sortida o arribada les dues coses són importants, les dues coses són molt agradables, però ja dic...
Com a espectador de peu, les sortides estan molt bé. De fet, jo em vaig aficionar al ciclisme perquè de petit el meu pare em portava... He vist molts esports amb el meu pare i amb els meus germans, però quan anava amb una sortida de la Volta a Catalunya, de la Setmana Catalana, de la Vuelta a Espanya, quan venia aquí, el fet de la proximitat amb els corredors em va fer aficionar a tot això.
amb l'arribada a l'emblemàtica pujada a Montjuïc, que la Volta a Catalunya en sapi molt, això sí que és una cita espectacular. Sí, l'arribada a Montjuïc és espectacular. S'arribi per on s'arribi. Montjuïc en diuen la muntanya màgica, però realment és una muntanya molt esportiva i pel ciclisme és molt adient. S'arribi per on s'arribi.
L'última li pregunto per la Volta a Catalunya perquè coincidira precisament amb els 100 dies que faltaran per la sortida del Tour de França, amb etapes tarragonines, aquesta clocada d'ulls a la família del Javi Florencio, amb un roig en presència a Tarragona. Com definiria el que veurem amb l'edició 2026 de la Volta a Catalunya?
Hi ha un primer lloc que em fa molta il·lusió. L'etapa de Montroig al camp, la volta a mi em fa il·lusió tota ella, però el fet d'anar a Montroig al camp, com ha dit molt bé per la família Florencio, em fa molta il·lusió. I crec que serà un moment emotiu i que nosaltres, des d'un bon moment, quan ens vam proposar
Quin recorregut podríem fer a través del vicepresident de Diputació i president del Patronat de Turisme, l'Enric Adell, quan ens va parlar de les possibles sortides i arribades, quan ens va dir de fer-ho a Montroig, no ho vaig dubtar. I repeteixo, em fa molta il·lusió concretament pel Josep Florencio i els seus fills, i la seva senyora, està clar. Pel Josep, pel Javi, la Núria Florencio, tota aquesta família. I l'altre Josep.
El Josep Pare, els tres fills i la seva senyora, per descomptat. Robin Pérez, moltíssimes gràcies. L'esperem a Montroig i a Tarragona a la sortida del tour. Que vagi molt bé. Moltes gràcies. Estefania Serrano, bon dia. Hola, bon dia. La responsable representant territorial de la Generalitat pel que fa a la Conselleria d'Esports a Tarragona. Bé, estem aquí citats a Pedralbes amb aquesta presentació als 60 municipis per on passarà el tour de França, de la Ronda Francesa.
Què significarà per tots aquests municipis? És important per Barcelona, per Tarragona, per Granollers, però no pensem en l'aportació que puguin fer altres municipis a la comarca del Tarragones Niadeu. Quin significat tindrà per tot Catalunya, per Tarragona i per tots els municipis per on passa la ronda?
Bé, jo crec que és per tothom conegut, no?, la gran importància que té aquest esdeveniment, com és el Tour de França, no només a nivell territorial, sinó a nivell mundial, i que, evidentment, passi per Tarragona, que aquesta sortida, la segona etapa, surti des de casa nostra, des de Tarragona, ens ho ha fet molt significatiu, posarà Tarragona, ciutat, el mapa, i, evidentment, els altres 10 municipis, com bé deies, que també, no?, a nivell mundial, la repercussió que té aquest gran esdeveniment, jo crec que serà molt important pel territori.
Aquests preparatius compten enrere per aquest 5 de juliol, que sortirà de Tarragona. Imagino que ha tingut l'oportunitat, té la seva feina de parlar amb alcaldes, amb alcaldesses, també amb els clubs esportius, sobretot del món del ciclisme. Què li transmeten? La veritat és que transmeten molta emoció perquè al final tenir un esdeveniment d'aquest tipus al territori és molt important, és molt significatiu. Jo crec que...
no només pel territori serà important, sinó per totes les persones que puguin gaudir d'un gran esdeveniment esportiu i més amb els aficionats a aquest esport, al ciclisme, que també serà molt significat per ells. Quin retorn o quin llegat pot deixar el pas al Tour de França? Foment de la bicicleta, confeccionar ciutats més amables amb l'ús de la bicicleta, quin pot ser aquest retorn?
Evidentment cada vegada que es fa un gran esdeveniment al territori deixa una empenta significativa de l'esport, en aquest cas que seria de la bicicleta. Al final el veus de prop, tens els referents molt a prop i jo crec que sí que a nivell de la ciutadania deixa una gran empenta. Stefania Serrat, moltíssimes gràcies. A tu, Tere.
Gràcies, Teresa Ortega. Això era el que passava ahir al Palau de Pedralbes, a Barcelona, amb aquesta presentació del gran départ del Tour de França. 5 de juliol, apunteu diumenge. A la gent n'anirem parlant molt, des d'ara fins a llavors. I, de fet, en parlem d'aquí una estona en temps de tertúlia política. En parlem d'aquí pocs minutets. Fins ara.
El Nàstic debuta a la Copa Catalunya 25-26 i ho farà al camp d'un rival de la Tercera Federació. Dimecres 14 de gener a les 8 del vespre viurem el partit de l'eliminatòria única a la vuitena fase de la Copa Catalunya des de l'estadi de Nou Barris a Barcelona entre la Montañesa i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es comenta el partit a les xarxes del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33a temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centres Pultiu Royal Tarraco i Sultat Barber.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les sis i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina amb salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com vaig això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Doncs vinga, gairebé dos quarts tocats, avui que és dimarts 13 de gener de 2026, i que fem la primera tertúlia d'aquest any, que just abans d'això fa un parell de setmanes. Tertúlia que compartim de moment amb la consellera portaveu d'Esquerra Republicana Catalunya, Maria Roig. Hola, molt bon dia i molt bon any. Bon any. I amb la consellera portaveu de Junts per Catalunya, Jordi Sendra, molt bon dia. Què tal? Molt bon dia i molt bon any a tots els terrabonins. O micròfons acosta a vostè, a vostè el micròfon.
Muntanya, l'home, home. Això mateix, anava a dir la muntanya, l'home, o la muntanya. De seguida també podrem saludar la consellera portaveu del PSC, Sandra Ramos. Ara sentirem algun fragment de l'actualitat que ahir passava, per exemple, al Palau de Pedra del Vest, a Barcelona, on es presentaven
els municipis, els 60 municipis de Catalunya, per on passarà l'atur de França 2026, però els hi pregunto d'entrada, si esperen que vingui també la consellera Ramos, com es presenta aquest any que acabem d'anar estatal, veu-ne amb optimisme, però estan passant moltes coses, a nivell mundial, a nivell estatal, a nivell català i a nivell local. Local no tant, està molt tranquil tot per aquí, però vaja, vostè com veu l'any?
A veure, si parlem a nivell internacional, evidentment, jo crec que tots, després dels esdeveniments que vam viure els dies al voltant de Reis, que jo sempre dic que Trump deu tenir algun trauma infantil al voltant d'aquesta data, perquè crec que fa 6 anys de la sala del Capitoli, ara la invasió a Venezuela i la captura de Maduro, per tant, jo crec que a aquest senyor li agraden aquestes dates per trasbalsar-nos la vida internacionalment.
Jo crec que ho vivim amb una certa angoixa perquè veiem que els esdeveniments polítics internacionals és evident que ens afecten. Ara estem pendents de Groenlàndia però no deixem de parlar de Cuba i per tant tot plegat jo crec que ho veiem amb preocupació evidentment i perquè veiem que les lleis internacionals no estan servint massa de res i que per tant que és una mica la llei del més fort i que aquest senyor simplement fa el que vol.
Pel que fa a nivell nacional, evidentment jo crec que arrosseguem problemes que ja parlàvem el 2025, d'una ni de l'altra, per molt que canviem d'any no canviem ni problemes ni preocupacions, i per tant jo crec que a nivell espanyol, jo crec que la política espanyola segueix més o menys igual com la vam deixar, i a nivell català sí que podem parlar d'aquest finançament, podem parlar d'aquesta reunió pendent que tenim,
ara que tinc aquí el conseller Centre al costat, entre Junqueras i Puigdemont, per veure si podem tirar endavant aquest nou finançament. I en tot cas, jo crec que més o menys és sobretot aquest fantasma internacional que ens planeja tots sobre el cap, aquest fantasma de l'extrema dreta que ens segueix planejant sobre el cap també a nivell tant nacional, a nivell de Catalunya com internacional, i per tant jo crec que se'ns gira moltíssima feina aquest 2026.
A Trump, que per cert li fa noix a l'Uni Europea. Perdó? A Trump li fa noix a Europa. Li fa noix a Europa. Ah, sí, però també veurem quin és el paper d'Europa. Tot per veure-se. Digui. Bé, comencem un any...
jo diria a nivell local, a nivell tarragoní, molt important. És el darrer any quasi bé de mandat d'aquest consistori, perquè els darrers sis mesos serà pur i netament, ja ho és, ja ho comença a ser, no?, preelectoral, però és un any, jo crec que és...
Molt important, en què s'han d'acabar d'executar molts projectes. Pel que fa Junts, doncs, és l'any en què veurem fets realitat molts projectes pactats amb el govern socialista. És evident que a nivell mundial no és per tirar coets.
I jo vull destacar un fet, al marge dels que ha comentat la meva companya Maria Roig, un fet que em sembla que és essencial i importantíssim avui en el programa internacional, que és la revolució dels joves i de les dones a l'Iran. El que està passant a l'Iran és una cosa extraordinària i que... A veure, jo no sé si ens queixarem del Trump, de la seva intervenció a Venezuela, i que si Groenlàndia, que si Cuba, etcètera, no?
Però, escolti, si la repressió d'aquesta dictadura islamista que governa l'Iran és tan forta i ha mort tanta gent i no tenen cap tipus de mania en executar dones, homes i nens, doncs potser sí que caldrà que en Trump ens doni un cop de mà com sempre, no?,
Jo, a més a més, amb aquest tema no veig cap reacció per part dels partits d'esquerra ni a Catalunya ni a Espanya. No he vist cap flotilla dirigida per la senyora Colau o la senyora Greta Tunberg.
No, escolta, ui, és molt més greu el que passa a l'Iran. L'Iran és una revolta interna. El que va passar a Palestina va ser que Israel va matxacar i exterminar un poble. No té res a veure. No va matxacar ni va exterminar cap poble. Això és una fal·làcia. No ens entendrem. Vostè digui el que pensa, que ja...
Sempre que es vulgui. Però jo a Iran no veig cap reacció, més enllà de la importància que té, i la reacció interna de la gent al carrer no havia passat mai. No havia passat mai cremant fotos de Khomeini i del líder actual. És una cosa extraordinària. És una ànsia de llibertat i, escolta, ja estic molt content i espero que acabi de fi de bé perquè portem 40 anys de dictadura...
A l'Iran. I tal com deia, efectivament aquest any a Tarragona serà un any important, serà un any d'execució de projectes i de preparació de la contesa electoral del 2027. Bon dia, Sandra. No parlaré de política internacional perquè és evident que no ens entendrem el conseller Sandra i jo i ells.
No acabarà bé. El que sí, crec que a vegades al principi d'any ens donen dades, i n'hi ha una que a mi em torna i em retorna, i és que des del que portem d'any, en aquest 2026, que són 13 dies, cada dia hi ha 11 suïcidis a l'estat espanyol i 200 intents.
I aquesta dada per mi és un dels grans reptes que tenim com a societat. I és, podem dir-ne la salut mental, el que sigui, però aquesta dada de suïcidis i d'intents de suïcidis és una cosa que ens hauria de posar tots en alerta i realment és, crec, un dels reptes de futur que tenim.
Consellera Portaveu d'OPSC, Sandra Ramos, bon dia i bon any. Bon dia. Havíem parlat pocs minuts sobre com es presenta aquest 2026 a nivell general, estatal, local, català, espanyol, internacional. Vèiem Maria Roig i Jordi Senra que a nivell internacional el panorama està una mica complicat.
Sí, de fet, jo no sé si ja podem destriar entre local, nacional, internacional, perquè evidentment tot està interconnectat, no vivim en una bombolleta, i aquest 2026 ha començat malament, i de forma molt preocupant. La Maria parlava dels suïcidis i els intents de suïcidis, però és que tenim l'inici d'any amb més assassinats per violència masclista dels que recordem, per exemple. Per exemple...
Per no parlar de la situació internacional, que està creant molta angoixa amb moltíssima gent...
que jo sé que és temps per ser cada cop més resilient, però és molt preocupant el que estem veient arreu del món, perquè tenim l'assetjador màxim, el que fa més bullying a tot el planeta, dirigint l'exèrcit més poderós del món i que ha decidit que pot entrar on vulgui i fer el que vulgui i amenaçar a qui vulgui.
I això, a banda de trencar el món que coneixem tal com el coneixem, perquè això és un trencament de les normes de manegar-nos pel món, ja, de cortesia internacional inclús, no?
veurem el final potser de la OTAN, si continuem així, perquè evidentment un país de la OTAN està amenaçant la sobirania d'un altre país de la OTAN, això és al·lucinant, i directament les potències mundials, amb senyors testosterònics al seu capdavant, han decidit que es volen repartir el món d'aquesta manera. Això és molt preocupant. I evidentment és molt preocupant que el senyor Trump consideri
La Unió Europea considera Europa com una amenaça. El problema que tenen a Europa és que els avergonyeix la manera que tenim de viure. Nosaltres tenim unes democràcies liberals amb totes les seves imperfeccions, amb uns estats del benestar amb totes les seves imperfeccions, però aquí la gent no es mor per no poder pagar per entrar a un hospital.
i la gent rep una bona educació a qualsevol país d'Europa sense necessitat de pagar i la gent pot anar a la universitat a qualsevol país d'Europa sense que això suposi que els seus pares o ells o elles mateixes s'endeutin durant no sé quants anys i vol dir que quan una persona es queda a l'atur...
doncs rep un ajut mentre i tant no troba una altra feina i que quan es jubila no necessita estar amb 80 anys mentre el cos li aguanti treballant perquè tenim una cosa que es diuen pensions. I a més a més tenim llibertat per opinar i parlar del que volem. I això als Estats Units, a Rússia, a la Xina, això molesta.
molesta la nostra manera de viure. I el que volen acabar és amb la nostra manera de viure. Per tant, jo crec que algunes decisions que prenem i que es prenen, i això traspua a nivells locals, nacionals, estatals, hauríem de començar a pensar que hem de fer més corporativisme europeu, cosa que ens fa molta falta, crec jo. 40 anys de l'entrada a la Unió Europea. Algun comentari més de la plana internacional?
que la irrellevància de la Unió Europea d'alguna manera també se l'ha guanyat. No a pols, però se l'ha guanyat en part per la indefinició en moltes coses, per posició tèbia en molts temes en els que hauria d'haver-se manifestat radicalment en contra, com per exemple amb el tema de la guerra d'Ucraïna, no cal dir-ho. A vegades tinc la sensació que com que
La Unió Europea la forma en moltes individualitats, que no és una veu única i comuna, sinó que cada país defensa el seu, doncs ens trobem que sí, que ens trobem en la residualitat, perquè mana la Xina, mana Rússia, mana Putin, mana Trump i mana el líder xinès, no? I que a vegades tens la sensació que ens arraconen...
i és també per falta de fotre un cop de puny a la taula de la Unió Europea en determinats temes. Sí, clar, és que és molt més fàcil governar un país que està sota una dictadura com la Xina o Rússia, que no deixa de ser una dictadura,
o un país que es va criar fa 250 anys, que és el que té els Estats Units, i no un continent com el nostre, on han d'acordar nacions històriques amb milers i milions d'anys d'història. Vaja, jo crec que... És que jo crec que justament l'arris és molt injust, eh?, dir això de la Unió Europea. No, no, és que...
Jo crec que Europa, justament, la seva riquesa, i el que l'ha fet rica fins ara, és la diversitat d'opinions, etcètera, que ens poden agradar més o menys, però el vell continent sempre ha estat laboratori d'idees que després ens han ajudat a tirar endavant. Per tant, jo estic d'acord en això, que nosaltres, aquesta mentalitat gairebé podríem dir imperialista que ara mateix tenen als Estats Units, Xina, Rússia, etcètera, a Europa hi ha de plantar cara. El problema és que a Europa també tenim ara mateix...
i van passar per aquí. Ja, hi van passar, exacte. Fa 400 anys. Per això dic que nosaltres som el laboratori antic del món. Nosaltres ja hem viscut moltes coses de les que ara viuen altres països i en altres continents. Però el que sí que és evident és que Europa, a més a més, ara també té els seus propis problemes i és que també, evidentment, hi ha països dintre d'Europa, tenim una extrema dreta, etcètera, que també s'admiralla inclús en els valors d'aquests altres països que criticàvem ara. I per tant tenim molta feina i sí que és veritat que no, però jo crec que Europa...
Justament el que ha de fer és defensar aquests valors que sempre l'han fet única i que aquest antic laboratori del món ha de seguir marcar una mica les pautes. Extrema dreta, per cert, que s'ha dedicat a ensinistrar i finançar a tots aquests partits d'extrema dreta que volen destruir Europa. Totalment. Que volen destruir Europa.
I si no ho fem així, què fem? Li diem a la gent que, mira, Argentina tindrà tants milers de milions d'euros d'ajut si guanya el miler. I si no, no veieu ni un duro i us estampeu contra la crisi que el corralito, serà una broma al costat del que passarà. Pothom a votar. Els Estats Units, però Europa no ho pot fer. Perquè el poder no té la força.
I crec que el que té és la decència. No sé si és que no ho pot fer, però evidentment no ho ha de fer. Perquè els estats que són sobirans i els països que són sobirans no es poden veure ingerits d'aquesta manera. I ara amenacem a Mèxic i amenacem a Cuba per descomptat, per no parlar dels clàssics, no?
o al Canadà. Per no parlar del problema que tenen intern, que jo crec que això, potser els desinvoca una guerra civil, perquè tenen dins mateix el país ara mateix... Bàsicament... Compte el que estan vivint. Bàsicament, el que estem veient són una gran cortina de fum a base de fer bullying a altres països, perquè aquest senyor, que això d'aquí no se'n parla tant, té un problema importantíssim,
perquè estan a punt de sortir a la llum uns documents que demostren que és un pederasta i un violador de nenes. Però pregunto, passarà alguna cosa? Ui, amb la moral americana... No ho sé. Això dels menors i el de l'Epstein ho tenen molt arrelat. Ja ho miraré. És curiós perquè jo diria que els habitants, els ciutadans de Groenlàndia no volen ser americans.
Però això tampoc volen ser danesos. Hi ha un govern que està format per forces independentistes, curiosament. El que passa és clar, si perds el suport... Però en tot cas no volen ser americans. Si perds el suport de Dinamarca...
És a dir, el que no pot ser és una transacció comercial per interessos econòmics. Fins d'aquí la tardúlia internacional. És que és apassionant, últimament, fer tardúlia internacional. Com deia vostè, al final tot conflueix, perquè ningú se n'escapa de la influència de tot això que està passant a nivell internacional. Som un país que transmet confiança i seguretat al món, ho va dir ahir el president Salvador Illa, i l'alcalde que va parlar de l'esaveniment més gran des de l'època d'August.
I això per la ciutat significarà moltes coses. Orgull, significarà projecció, significarà també foment de l'esport i significarà aquestes imatges de Tarragona, que m'has de permetre que és una ciutat bastant maca. I que aquestes imatges aèries amb les que hem crescut veient el Tour de França podran veure el que va ser la capital de tota Espanya, Citerior.
la colònia Júlia-Urstrunfalis-Tàrraco, amb la Rambla Nova, amb el balcó del Mediterrani, amb la capçalera del Cis Romà, amb un anfiteatre bimilenari al costat del mar, i que a més a més encararan la via Augusta, que és precisament una de les vies que els romans van fer i és per on el tour de França passarà. Així que jo crec que des de l'època d'August a Tarragona no passava una cosa... sense exagerar una cosa tan gran.
El món confia en Catalunya, dit així, clar i català. El món confia en Catalunya. Històricament, Catalunya ha demostrat la capacitat, el coneixement i els valors per transformar els grans esdeveniments esportius en què en cau més, en què en cau més que un gran esdeveniment esportiu, transformar-los en prosperitat.
i amb avors. Es demostrarà un cop més amb el Tur de França, amb el Grand Depart i també amb el Raider Cap i amb els altres esdeveniments que el conseller Alvarez ha anat mencionant. Som un país que transmet confiança, som un país que transmet seguretat al món. Ahir al Palau de Pederal, la presentació del Grand Depart del Tur de França, 5 de juliol, apunteu a l'agenda, 5 de juliol, diumenge, a més a més, que tindrem aquesta sortida no gaire lluny d'aquí, a la zona de l'Oniural Vilàs, que és el parc del Francolí,
a més a més neutralitzada, per tant, es podran veure els corredors, la caravana, que són 3 quilòmetres, que donen molts regals abans de sortir dels ciclistes. A propòsit d'això, podem fer algun comentari d'aquest pocs mesos que ens esperen per ser el Joan de los Orioles? Jo entenc l'alegria de l'alcalde Vinyamales, és un acte extraordinari, importantíssim, que posarà a Tarragona el mapa esportiu...
Perquè el Tour de France no és ni la volta ni la vuelta, és la màxima expressió del ciclisme. Jo tinc amics que quan el Tour de França arribava als Pirineus, agafaven una furgoneta, s'anaven tres dies d'allà a veure el Tour de França. És a dir, és d'una magnitud que realment n'hi ha per estar molt orgullós i molt content i molt esperançat. Dit això, home, tampoc cal egejar. El millor que ha passat des del César August diria que segurament no.
Això és com quan el conseller Puig parlava del meravellós pàrquing de Torroja. No cal exigirar, no cal exigirar. És un gran esdeveniment, però, per exemple, la construcció de la Rambla en la seva època devia ser també un gran esdeveniment, o la construcció de la catedral de Tarragona, molt més important d'una cosa...
que vindrà, que passarà, que la gaudirem, que ens posarà el mapa, que serà importantíssim per Tarragona, però que no em quedarà res més enllà de la satisfacció que hem tingut un dels millors esdeveniments esportius del món. Maria i Sandra.
que no creiem precedent, però puc estar d'acord en algunes coses que té el conseller Cendra. Dues coses molt ràpid. La primera, ara he sentit el ton, el que l'alcalde deia que era l'esdeveniment més important després de l'avinguda de César August i he vist que reia una mica, per tant...
Em dóna l'esperança que evidentment, perquè clar, ho llegeixes amb un titular del diari i al·lucines, perquè no ho llegeixes al to. Ara he vist una mica aquest somriure i he pensat que estava jugant una mica amb l'exageració, cosa que agraeixo perquè realment com a titular de diari et deixa una mica perplexa.
que serà un esdeveniment important esportiu, jo crec que ningú en té cap dubte que agradarà tenir aquí dos dies o tres les caravanes del Tour, etcètera, etcètera, però jo crec que hem de ser honestos amb...
és una sortida controlada, com dèiem, que sabem que les connexions del tour, per qui veiem el tour cada estiu, normalment inclús a vegades les televisions es connecten després i per tant ja veurem què es veu de Tarragona i què no es veu, passa per molts municipis. Una mica és el que dèiem...
Quan tu vas, per exemple, als Pirineus Francesos i vas a Sant Marí Campan o vas a Banyeres de l'Uxon, són pobles que viuen del tur, perquè tu vas a l'estiu, per exemple, i jo hi vaig perquè la meva parella agrada fer bicicleta i pujar el turmalet, etc., i jo aprofito per anar a córrer com una cabreta, hi ha turisme de tur, perquè tots aquests poblets tenen les banderoles, els aparadors tenen les bicicletes, i veus...
els forns, les carnisseries tonejades amb temes de tur, perquè el tur forma part del seu ADN i, per tant, sí que els tenen un llegat, una herència de tur que, per tant, els fa viure una mica aquest turisme de tur, no? I, per tant, és molt diferent la situació de Tarragona. La situació de Tarragona, no et dic que sigui un bolet, però el tur serà com un circ, arribarà, muntarà l'espectacle i marxarà, no ens deixarà res, no?
És més, llegia que això és fomentar el valor de l'esport, totalment d'acord, i també la bicicleta. Resulta que pel tur retracem unes obres que han de fer un tram de nacional del carril bicicleta perquè ha de passar el tur i no ho podem fer. És una mica una contradicció. Pel tur no podem fer un tram de carril bicicleta nacional perquè passa un esdeveniment que resulta que ha de fomentar l'ús de la bicicleta.
que tenim aquestes contradiccions a casa nostra i que és bastant típic, però, si més no, és bastant exemplificar una mica aquests valors que volem instaurar de la bicicleta, però que en realitat serà un esdeveniment esportiu, que estarà molt bé, que per a aquells que són apassionats de bicicleta el gaudiran moltíssim, però relativitzem-ho també. No hi trec cap importància, està molt bé que el tur vingui a Tarragona.
Però és evident que entre la sortida controlada, en què ja veurem el que es veu en televisió i les realitzacions, que ja sabem com són les realitzacions del tour, que se li fa molta atenció als últims pobles, sobretot, i a la meta, que els terrenents volem dir que tal com vindrà, marxarà, no ens deixarà res a la ciutat. I jo crec que això és important. I aquesta cultura de bicicleta no la fomentem. La repercussió econòmica, sí. La repercussió econòmica, però no dic a la llarga.
Els 55 esdeveniments esportius que vam organitzar aquí a la ciutat de Tarragona el 2025 van portar prop de 4.000 esportistes i amb un impacte econòmic de 13 milions d'euros. El Tour és el segon esdeveniment esportiu més important del món després d'uns llocs olímpics. És el Tour de França, per sobre de la Super Bowl. Veu més gent. I de la Champions. I de la Champions, i de tot. I de on estic.
Per tant, a mi em sembla molt... Intentar minimitzar el que suposa que un esdeveniment així passi per Tarragona... Bueno... Ningú ho minimitza, Sandra. Evidentment, Tarragona no necessita viure d'altur.
Per tant, no serà un dels poblets del Pirineu que viuen i que tot el seu món gira al voltant del tur, com moltes poblacions petites viuen d'alguns esdeveniments que passen a les seves ciutats un cop l'any. Aquesta no és, però...
L'impacte que tindrà, la visibilitat que tindrà Tarragona, vaja, jo crec que és innegable, no?, perquè ens ubica d'una manera extraordinària, portarà un públic a la ciutat, que és el que ens agrada que vingui, que és la gent que té certa capacitat econòmica, perquè no és econòmic venir a seguir el tour,
I a més a més, en guany tenim dos esdeveniments d'impacte mundial. Un és el tour i l'altre és l'eclipsi. I l'altre és l'eclipsi on Espanya en general es veurà des dels punts del món
on es veuran, no hi ha hagut un eclipsi total de sol de 1925. Algun dia n'haurem de parlar també d'aquest tema, no? Però parlant del Tour de França, jo crec que és innegable que és un orgull per la ciutat, quan el president Illa diu que el món s'enfia de Catalunya. Jo crec que per això aquest és un símptoma més.
i moltes altres coses que estan passant. Al món no cal que se n'hagi defiant massa a Catalunya, però com a mínim, evidentment, som un país estable, respectable i només cal veure les inversions que estem rebent. Però vaja, jo crec que el fet que tinguem una etapa que surti d'aquí, que vingui
Tot, diguem-li, el Ciro, diguem-li, tota la infraestructura i tot el que porta, que jo crec que ni ens ho imaginem, qui no ho ha vist, és una notícia immillorable per les nostres ciutats. Fins i tot als reis, al cartell de Nadal, els reis arribaven amb bicicleta. No sé, jo crec que sí que s'està bolcant molt aquesta ciutat en el tur.
els reis els de l'any que ve porten el finançament singular per Catalunya, aquests 4.500 milions d'euros addicionals, que se n'està parlant aquests dies, se n'està parlant molt, bueno, el Jones no en vol parlar o no en parla.
Suposo que està esperant a veure què diu el senyor Puigdemont a la reunió amb Junqueras i després ja en sabrem la seva opinió. Jo suposo que ha de saber encara què en pensen, però jo crec que el gest, com a mínim, de parlar-ne i d'intentar arribar a acords és el que s'ha de fer, és el que han de fer els polítics. I per tant, algú dirà, però això no és el que s'havia pactat, això no és el que s'havia dit...
Llavors renunciem a tot i deixem-ho estar tot i ja està, quedem-nos com estem. Al final jo crec que tot el que suposin millores són millores i ja està. M'agmires a mi? Sí, clar, perquè la reunió està pendent amb... Això va del següent. Aquí hi ha unes minories i unes majories al Congrés dels Diputats que permetien, sumant els 7 diputats de Junts i els 7 diputats d'Esquerra, tenir 14 diputats absolutament decisius...
per aconseguir definitivament un concert econòmic per Catalunya.
Però, home, és impossible. Era impossible que es parles en català al Congrés. I es va aconseguir. I eren impossibles tantes coses que s'han aconseguit. Són impossibles fins que deixen de ser-ho. Sí, com l'amnistia, que també deien vostès que era impossible. Bé, doncs... Clar. És que la que fem un pas, vostès no es fotrà el crit al ser, jo no ho entenc. Ara, després, quan es aconsegueix, es penja en les medalles. Això en saben molt. Eh...
un finançament que no és una relació bilateral, que és un cafè per tothom, perquè al final qui continuarà guanyant més quartos serà Andalusia, amb tot el respecte pels andalusos.
quan l'Estat deu entre 20 i 25.000 milions d'euros cada any dels impostos que paguen els catalans, i ara anem a que ens donin 4.400 milions d'euros, teníem l'oportunitat de demanar, d'exigir, de pactar,
Perquè coneixem la debilitat que té en aquest moment el senyor president del govern, el senyor Pedro Sánchez. Era el moment que els 14 diputats catalans s'unissin a exigir una cosa que és absolutament necessària. Que ho fan els bascos i ho fan els navarresos. Que els catalans puguin gestionar els seus impostos. No que se'ls quedin tots, perquè és evident que hi ha d'haver una quota de solidaritat amb les comunitats que aporten menys i que necessiten el mateix que en altres.
Però d'aquí a deixar o a vendre que això és la panacea, que això és el millor que ha passat des de César August, perdó per allò, a mi em sembla que és una enganyifa. No és la primera vegada... Aleshores, quina és l'opció que vostè proposa, senyor Cendres? Els 14 diputats a Madrid... I per què no s'han posat d'acord?
O concert econòmic? Pregunteu al senyor Junqueras. Jo no ho tinc tan clar. La voluntat de Junts era aquesta. 14 diputats i forçar que hi hagi un concert econòmic per Catalunya. La voluntat de Junts és que també hi haguessin eleccions al Parlament de Catalunya quan no es van voler aprovar pressupostos i quan el senyor Batet va demanar eleccions i nosaltres vam proclamar les eleccions a la tarda va dir què fan vostès portant el país a eleccions?
Vull dir, aclarin-se el que demanen i el que volen. No, no és un altre tema, és exactament el mateix. Vostès sempre posen el crit al cel quan volen. Jo, de les coses més preocupants que he escoltat, l'acaba de dir ara el senyor Cendra. Aprofitant la debilitat dels anys... Cert. Ostres.
Quina visió... És que tu creus que el Partit Socialista en majoria o el PP en majoria donaria la més mínima possibilitat d'aconseguir-ho per Catalunya? S'ha d'aprofitar la debilitat del govern de Pedro Sánchez com en el seu moment amb el senyor Aznar, on qui fos.
Això és bastant ruï. No, no, política és el que deia la senyora... Política és el que estava parlant la senyora Roger. Per què pacta junts? Arribar al millor acord possible amb les circumstàncies. Per què pacta junts amb el senyor Vinyuales i amb els comuns? Sí, però si em sembla molt bé. Perquè hi ha una debilitat, hi ha una minoria que necessita d'uns vots per poder tirar endavant la ciutat. Doncs a l'Estat passa exactament...
Són concepcions molt diferents del món. La realitat és que ara mateix Espanya té un sistema de finançament autonòmic absolutament injust, que està obsolet. La diferència ara mateix entre la comunitat que més percep i la que més en percep hi ha una diferència de 1.500 euros per habitant. Evidentment Andalusia és la que rep més perquè és la que té més habitants a tota Espanya.
Estem parlant d'un import per habitant. Ara, amb el nou model de finançament, que jo crec que és la millor solució possible que podem trobar, es redueix aquesta diferència a 500 euros entre la que més rep i la que menys rep. Totes les comunitats autònomes es veuen afavorides, evidentment totes no, n'hi ha dos que estan sobrefinançades respecte de les altres, no vol dir que no necessitin més recursos, tothom necessita més recursos, que són Extremadura i Astúries en aquest cas.
Però és el millor model de finançament i estem parlant de les competències comunes a totes les comunitats autònomes. Llavors, la singularitat ve quan hi ha la negociació bilateral entre cada comunitat autònoma i l'Estat per finançar totes aquelles competències que no formen part del gruix de competències comunes.
Per tant, dir que és que fer per a tots és enganyar directament a la gent. Enganyar a la gent. Perquè després hi haurà la negociació bilateral amb l'Estat per finançar les competències que no compartim amb les altres comunitats autònomes, com poden ser les presons, com pot ser la seguretat amb Mossos d'Esquadra, com pot ser transport, etcètera, etcètera. Aquí estem parlant de competències exclusives de les comunitats autònomes...
exclusives o compartides, això de les competències és complicat, però competències que compartim. Estem parlant de la sanitat, estem parlant de l'educació, estem parlant dels serveis socials, estem parlant de tantíssimes altres coses. Hem començat aquesta tertúlia parlant del context internacional, parlant que el món amenaça
No ens mirem tant al malic. El món amenaça la manera de viure que hem decidit els europeus i les europees que ens donem una manera de viure basada en un estat del benestar. Aquest estat del benestar està amenaçat i l'única manera que té de sostenir-se és...
finançar-se. A mi em costarà molt entendre com se li explica a les comunitats autònomes, no parlo de junts, vostès ja decidiran què fan o què deixen de fer, i per ara jo crec que Esquerra Republicana ha optat per una opció bastant més raonable que la seva, però vaja, això ja cadascú que faci el que vulgui amb la seva vida. Però serà difícil que el PP expliqui als seus territoris per què renuncien
Com es presentarà el senyor Juanma Moreno Bonilla a unes eleccions autonòmiques a Andalusia, amb el pollastre que han tingut, amb els cribats del càncer de mama, justament per externalitzar serveis de salut pública? I explicaran a la gent que han renunciat a una millora substancial...
Llavors, a banda de tot això, qui es nega això, quina solució han proposat en tot això? La meva pregunta és, estem d'acord. Jo sóc la primera que m'agradaria que Catalunya fos un país independent i s'ho fes tot ella sola, cagant-la i no cagant-la, fent-ho bé i no fent-ho bé. És el que m'agradaria, evidentment, però estem on estem, si això permet...
una millora en la qualitat de vida dels catalans, si això permet un millor finançament, vostès s'hi oposaran simplement perquè, com que no és el que volíem, com que a més a més ve d'esquerra, doncs no.
Jo crec que al final, estem on estem, la partida és la que tenim. És evident que jo soc una persona d'esquerres, jo soc una persona independentista, i és el que anhelo pel meu país, però ara mateix, si això és una millora, una millora, i vostè sap que necessitem millores i que necessitem engreixar caixes i tot, perquè si mai un dia podem fer el referèntum que tant desitgem, que tot i que ja el vam fer i que ja el vam guanyar...
necessitem una caixa forta. Per tant, no ho sé, m'hauran d'explicar a veure què és el que decideixen. És que et toquen les 10, eh? Perdó. I em deixava dos temes importants, un demà, que sis anys de l'accident d'IQHC, veureu l'accident d'IQHC, una...
i l'altre dels pagesos. El Mercosur dissabte signarà el Paraguai per part de la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen. Després ja veurem que fa el Parlament Europeu, que també precisament l'abril, maig, però pot tirar endavant el Mercosur.
Lamentablement. Els pagèsos ja han aixecat les carteres, en fi, etcètera. Dues coses, l'accident, dic-ho que ho sé demà fa 6 anys, comencem per aquí, una ronda ràpida, perquè l'alcalde deia la setmana passada que ningú oblida les morts d'un veí i dels dos...
Sí, i jo crec que ens va fer replantejar també els accidents i els efectes col·laterals que pot tenir un accident en la química. Ningú havia pensat que una placa de ferro pogués volar a tota aquella distància i, per tant, jo crec que des d'aleshores també s'han repensat els accidents químics que podem tenir a Tarragona, que podem tenir en aquest...
en aquesta zona, i evidentment, clar que no s'oblida l'accident d'Icoxe, no sé si aquest any hi haurà concentració com cada any, nosaltres sempre hi hem estat, i pel que fa als pagesos, i per ser ràpida, nosaltres fa justament un any, en un plenari a l'Ajuntament de Tarragona, ja avisàvem de Mercosur,
Ja dèiem a altres partits del plenari de Tarragona que feien polítiques municipals on parlaven i defensaven els pagesos i els pescadors, etcètera, però que després a Europa votaven tot el contrari. I vam preguntar directament en aquell plenari, just al febrer de 2025, què farien amb Mercosur.
Crec que des de les hores hi ha hagut alguns partits que han canviat el seu plantejament. Malauradament, amb el canvi d'Itàlia, amb el canvi de vot d'Itàlia, etcètera, em sembla que aquest Mercosur s'ha desbloquejat per nosaltres. És una tragèdia, perquè ataca directament a una manera de viure del nostre país. Catalunya s'aguanta per la pagesia i, per tant, és...
és un atac total a la gent que vol viure de la Terra, bàsicament perquè estem permetent l'entrada de productes a casa que no sabem quin control, no només de quins pesticides utilitzen, etcètera, sinó si es respecten els drets humans, si hi ha explotació infantil al darrere. Per tant, són moltes les coses que ens preocupen des d'Esquerra Republicana, des de sempre, en aquest sentit.
Mentre que estem ofegant els pagesos a burocràcia, a controls, i per tant això és d'una incoherència terrible. Sembla que la protecció dels nostres pagesos s'estan arribant a una sèrie d'acords, i nosaltres el que volem és precisament això, que es protegeixi tant pagesos, i parlo també de pescadors i aposats, eh?
la manera de viure que tenim en aquest trosset i en aquest país petit, que és Catalunya, no el Mediterrani, i que es protegeixin, no?, doncs, a pagesos i pescadors. I Coetze i pagesos. I Coetze és evident, ho ha explicat molt bé la Maria, va suposar un punt d'inflexió en moltes coses en temes de seguretat i de prevenció,
I és evident que no s'obliden i s'oblidarà mai, no? I s'han de posar totes les mesures que calgui per assegurar que això no torna a passar. Sobre els pagesos, torno al que dèiem al començament, aquesta falta de... aquesta multiplicitat d'opinions i d'interessos que té la Unió Europea, Itàlia, bueno, ara ha aixecat el veto,
Escolti, on estaven els nostres? On estan els que ens haurien de defensar? Ja no dic el govern de Catalunya, que no en té cap competència, però el govern de l'Estat hauria d'haver anat a defensar els seus pagesos, perquè al final es moran sotmesos amb una arribada de mercaderia sense cap tipus de control sanitari, és a dir, estan putejadíssims amb tota la normativa que segurament és supercorrecta,
amb tota la normativa de sanitat alimentària, etcètera, i arribaran productes que no passaran per cap control d'aquest tipus, al marge que això suposarà també l'extinció una vegada més dels pagesos, i els pescadors ja en pararem un altre dia. A mi el que m'estranya és la inacció
d'aquells que tenen la possibilitat, és evident, que ni l'alcalde Viñuales i probablement, tot i que podria haver fet sentir la seva veu al president Illa, no en tenen cap competència. Però l'estat espanyol, el govern del senyor Pedro Sánchez, hauria d'haver defensat els pagesos
com toca, com es mereixen, no? Senyora de Ramos, Icocse i Paxesos. Icocse, evidentment, mai oblidarem aquell dia, mai oblidarem les víctimes. Com ens va colpir la mort d'aquest veí de Torreforta, per descomptat la dels treballadors, que també van morir a les pròpies instal·lacions de la fàbrica, però això ens ha fet plantejar moltes coses, i de fet...
La reubicació de la universitat laboral té molt a veure amb aquest accident. Sabem que el perill zero no existeix ni amb això ni amb res al món, però sí que és cert que...
I sobretot esperem que no s'allargui massa més el tema del judici. Hem vist que serà el 2027, no arribarà fins al 2027 perquè això també donarà tranquil·litat a les famílies. Del respecte del Mercosur, és curiós perquè tot està connectat.
Mercosur suposa la inversa del que estem veient a l'altra banda de l'oceà, cap al nord. És a dir, arribar a acords de lliure comerç amb altres països és el que clàssicament ha fet la política internacional, diguéssim, per evitar també, entre d'altres coses, que països arribin a conflictes. Evidentment, nosaltres no tindrem conflictes amb els països d'Amèrica del Sud,
Però és la manera d'entendre's. Que això és beneficiós també per Catalunya, perquè som un país exportador i, per tant, ens obrim a un mercat increïble, que això té les seves avantatges. També crec que, evidentment, ni que la Generalitat no tingui capacitat decisòria, l'estat espanyol sí, i ho ha fet pels seus motius. El que sé que té competències la Generalitat en aquest cas és garantir als pagesos que entenem perfectament la seva...
la seva preocupació i sobretot preocupació davant d'un nou escenari que pot ser molt incert i amb molts dubtes. Llavors jo crec que el que ha fet la Generalitat de Catalunya reunint-se amb els pagesos, que per això s'han aixecat les mobilitzacions, de donar certes garanties de suport, d'ajudes i de control respecte del que ve aquí, perquè no és només pels pagesos, a nosaltres també ens interessa saber què mengem, què no mengem i en quines condicions estan per descomptat.
Bé, jo, que està molt bé que pensem en els llocs on hi ha explotació infantil. També comprem roba que es fabrica a la Índia, per exemple, i no crec que l'acusin persones que tenen l'Estatut dels treballadors i treballadores que tenim en aquest país, no?
Per tant, a vegades tothom caiem en contradiccions, però ho dic perquè com a mínim posem les coses totes en el seu lloc. I el que estem parlant ara mateix, que és l'impacte que pot tenir davant dels pagesos i pageses, pescadors, pescadores, que evidentment és el sector primari importantíssim a Catalunya, crec que al fi de les mobilitzacions és la mostra més evident que han rebut les garanties que necessitaven del president de la Generalitat.
Sandra Ramos, Maria Roig, Jordi, vostè no marxa aquesta entrevista de Portaveus. Ara, d'aquí pocs minuts, de fet, d'aquí una estona, eh? Per tu, Marxi. Gràcies per acompanyar-vos, bon any i en seguim ballant. Bon any, no, gràcies. Bon any. Tamacle amb la Sílvia García i després entrevista de Portaveus.
La teva veu, la veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat coneix, on compren els professionals. Obramat.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
El Nàstic debut a la Copa Catalunya 25-26 i ho farà el camp d'un rival de la tercera federació. Dimecres 14 de gener a les 8 del vespre viurem el partit de l'eliminatòria única a la vuitena fase de la Copa Catalunya des de l'estadi de Nou Barris a Barcelona entre la Montañesa i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, es comenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33a temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Política i actualitat. La veu de Tarragona.
i com valora, ara que ja portem 13 dies aquest mes de gener, com valora l'estat de salut, diguem-ho així, del pacte polític dels, entre cometes, dels pressupostos 2026, per tant, aquest pacte encara és un pacte, però vaja, que van estar d'acord en aprovació dels pressupostos municipals, i això com anirà aquest proper any i mig? Bueno, és un any, precisament és un any essencial, perquè és el darrer any del mandat,
Perdó, eh? Gostipats de... És el darrer any del mandat, perquè els darrers sis mesos seran netament electorals. Doncs igual que vam fer amb els pressupostos del 24 i del 25, doncs els pressupostos del 25 la nostra tasca a partir d'aquest moment és la fiscalització de la seva execució. I amb això estarem. Per exemple, demà mateix...
fem una visita d'obra al Camí de la Fonteta, amb el tren d'alcalde de l'Ornalisme. És un projecte impulsat per junts.
Va ser un dels acords en els quals vam arribar, que són acords que passen d'un any a l'altre, perquè no són fàcils, no es poden executar en un any, doncs passen d'un any a l'altre. I la nostra tasca és això, ara anar a comprovar que efectivament el govern ha complert els seus compromisos amb Junts,
a través de veure fetes realitat, un seguit d'obres a la ciutat que considerem que són importants. Hostal del Sol, Quinta de Sant Rafel, la primera coca de la Rambla, Camí de la Fonteta... Al marge d'altres actuacions, ajut a entitats socials, ajut a entitats culturals, ajut a entitats esportives, que han marcat aquesta negociació pressupostària perquè és evident que...
que si necessiten els nostres vots per aprovar els pressupostos ha de ser a canvi de l'execució de projectes de Junts, que es noti la mà de Junts en el dia a dia de la ciutat. Més enllà d'altres projectes propis del govern, en els quals també hem estat d'acòria, hem donat suport. Jo tinc ganes de veure abans de l'estiu aquesta nova maquinària de la contrata de neteja. Vull veure ja la ciutat neta i polida
I això també serà gràcies a Junts, perquè si Junts no hagués donat suport al govern en el tema de la neteja, doncs potser avui estaríem encara en un procés de legislació, perquè hi havia gent que volia anar al quilòmetre zero i començar una altra vegada de nou, i nosaltres vam dir que no, que havíem de tenir una empresa de neteja, que havíem de netejar la ciutat. Bé, ja es comença a netejar, i abans de... Què ens depararà aquest any? Doncs abans del mes de juny hem d'haver la ciutat neta, amb maquinària nova, amb mètodes diferents d'actuar, etcètera.
Com la veu, per cert, la ciutat ara? La veu més neta que fa 3 mesos o un parell de mesos? Sí, és evident que s'ha vist el canvi, tot i que han aparegut màquines que teòricament estaven molt espatllades i que ho han deixat d'estar.
I es veu l'esforç, al final el personal no deixa de ser el mateix, però segurament el personal també devia tenir ganes d'obrir una pàgina nova de la seva vida laboral.
i l'obren amb aquest nou contracte. Per tant, jo de moment sí que es veu més neta, però és que ha d'estar molt més neta, ha d'anar molt millor la recollida de residus, ha d'anar molt millor la neteja amb aigua i sabó dels carrers, ha d'anar molt millor tot, el control de l'empresa ha d'anar molt millor tot.
un any de mandat, un any i mig. De fet, any i cinc mesos, perquè el maig i l'any que ve hi haurà eleccions municipals. Serà el candidat Jordi Sendra per l'alcaldia de Tarragona. Però tu mateix li preguntava a l'alcalde fa quatre dies. Sí, la meva voluntat és ser-ho.
I és clara i explícita. Hi ha uns procediments interns en el meu partit, que jo respecto i que, per tant, m'hi sotmetré, però la meva voluntat és ser el candidat a l'alcaldia pel 2027. Per què? Perquè jo crec, i alguna vegada ho he explicat, en la transformació de Convergència fins a Junts, des de Nadal hem tingut candidats de 4 anys.
I jo em nego a pensar que tot el que... A veure, i ara em dirà, hosti, vostè pensa en vostè mateix, oi? Efectivament, tot el que hem sembrat, tot el que haurem sembrat aquests quatre anys, s'ha de recollir el 27. I, home, vull recollir-ho com a candidat a l'alcaldia en els resultats de les eleccions. Per tant, la meva voluntat avui per avui és netament ser candidat a l'alcaldia per Junts per Catalunya.
Com s'imagina aquests comissos del maig del 27? Pel que s'està veient, amb les eleccions que hi ha hagut a nivell d'estramadura, les que hi haurà properament de l'OCI a Aragó, s'està veient un canvi de tendència a nivell electoral i les forces d'ultradreta estan pujant molt. Sí, és preocupant. L'ultradreta ja hi és a l'Ajuntament...
Es digui d'una manera o es digui d'una altra, serà d'una manera o serà d'una altra, ja hi és, nosaltres hem d'anar a la nostra. Jo crec que... El meu nas em diu que el que seria lògic, i els ciutadans són molt savis,
és que es votessin aquelles opcions polítiques que realment han sigut útils a la ciutat i que tenen voluntat de continuar-ho sent. És a dir, jo el discurs anti-tot del Partit Popular, doncs jo crec que se li ha de passar factura. No sé si és que el seu electorat és molt fidel, però per tarragonisme assiste ell buit.
I Esquerra Republicana quasi bé tres quarts del mateix. Jo li deia una vegada al senyor Xavi Puig, amb una tertúlia, o no sé on era, li deia, escolta, Xavi, però és que tu quan arribis, ja ets candidat, quan arribis a les eleccions, què podràs oferir a la ciutat que hagis fet durant aquests quatre anys? I Sistell 8, Sistell 8. Per tant...
Jo crec que el ciutadà ha de premiar en aquells que hem intentat construir, que hem intentat fer i no desfer, que hem intentat que Tarragona tiri endavant, que hem intentat que davant dels problemes greus que tenia la ciutat, com el de la neteja, mirar de posar-hi solució.
I jo crec que això el ciutadà ho valorarà. Dit això, és evident que la millor enquesta són les pròpies urnes i les urnes decidiran el què, no? Però la voluntat de Junts és consolidar la nostra força a l'Ajuntament i augmentar-la.
Com creu que ha canviat el panorama polític des d'aquell 10 de gener de fa 10 anys, quan Carles Puigdemont va ser investit per ser en la Generalitat de Catalunya, ara a l'exili, i creu que podrà tornar abans de la primavera, com auguren des del seu propi partit? És el meu desig. Hi ha molta gent, president Illa, amb tots els respectes, vol donar una sensació que hi ha normalitat en el país, i el nostre país, Catalunya, no és un país normal, perquè té un president exiliat.
i que hagin passat tants anys i que continua exiliat, vol dir que vivim en un país que no és un país normal. Haurà de ser un tribunal de justícia, no uns jutges espanyols absolutament manipulats,
qui el portin a Catalunya, sinó que haurà de ser un tribunal europeu que li obrirà la porta a la tornada. Jo sempre li dic, president, aquest ha de ser el darrer Nadal que passes fora, perquè porta molts Nadals fora de casa per una injustícia absoluta, per una repressió d'un estat, aquest estat que tant que ens estima, que los catalanes hacen cossos, no?,
que tant que ens estima, però que permet que avui per avui hi hagi dos exconsellers i un president de la Generalitat a l'exili i porten ja vuit anys. Em sembla intolerable i s'ha de solventar ja. I crec, tinc l'esperança que abans de l'estiu...
Podria ser possible. Per cert, que entre avui i demà, demà, precisament, intervindrà des d'allà, des de l'exili, amb l'activitat tindrà en el cúpula de Junts, aquest arraó, entre avui i demà, per parlar del nou període, període de sessions, parlant del Parlament de Catalunya. Sí, ells, el grup parlamentari, s'uneix periòdicament en determinats llocs, a Barcelona, en altres llocs que jo no recordo,
i han decidit, i em sembla fantàstic, fer aquesta jornada de treball de l'inici del 26, del 2026, fer la Tarragona.
M'han convidat a la clausura que serà demà, perquè és evident que hem vingut a treballar, hem vingut a avaluar l'estat del país i avaluar les accions a prendre en aquest proper període de sessions. I jo, molt content i orgullós que hagin vingut a la meva ciutat, sense cap dubte.
Parlàvem en termes de tertúlia, però podem ampliar una mica més, de diferents aspectes, del tema de la pagassia, del Mercosur, hem parlat també del programa internacional, però pel tema de la pagassia i el Mercosur, perquè previsualment, si no passa res, dissabte que ve al Paraguai, la presidenta de la Comissió Europea signarà l'acord amb aquest conglomerat de diferents països,
Representa, doncs, s'ha ajuntat a plegar 8 milions, més de 8 milions, o sigui, no, anava a dir 8 milions, no, molt més de consumidors, si això tira endavant, no em ve de xifre al cap ara, però vaja, són molts milions de consumidors que aniran de la mà. I què li sembla per les 800 milions d'habitants? Que no ho deia bé, eh? De la mà Unió Europea, Argentina, Paraguay, Uruguay i Brasil. Sí, sí, sí. I d'altra banda, d'acord, què li sembla? És evident que és un mercat
que és una oportunitat, perquè els catalans sempre hem sigut gent que han anat darrere de les oportunitats i han mirat sempre de no desaprofitar-les. I és evident que Catalunya és un país exportador i que haurà d'aprofitar aquesta capacitat que té d'exportació per adreçar-se a aquests 800 milions d'habitants. Però també és evidentíssim que hi ha un sector que ens dona de menjar cada dia, que la gent sembla, hòstia, han tornat a tallar les carreteres,
No, no, no, escolti, vostè quan arribi a casa i dini estarà menjant segurament algun producte que li han conrebat els pagesos o els ramaders, oi? I, per tant, hem de ser conscients que ens arribarà una gran quantitat de matèries primes d'alimentació del primer sector...
que no passaran cap control. És a dir, el control que estan sotmesos els pagesos i els ramaders a Catalunya és extraordinari, amb salut ambiental, de qualitat dels productes... És a dir, passen una quantitat de filtros extraordinari. Tenim la certesa que aquests productes que vinguin del Mercosur també passaran en els mateixos controls? Això és el que ens fa patir i el que fa patir en el pages, no?
Jo crec que sabran evolucionar i en aquest sentit el govern de la Generalitat diu que mirarà... A veure, crec que no es podrà evitar, no es trencarà aquest pacte del Mercosur, però almenys minimitzar les conseqüències que pugui tenir és el mínim que es pot fer pels pagesos.
I el tema IQOXE demà farà sis anys, el greu accent a la cadonja de la planta d'IQOXE, amb un veí de Torreforte de Pedra de la Vida i dos operaris de la planta a banda de diferents... Sí, sí, ho recordo, ho recordo, i des d'aleshores cada any hem estat allà, quan hi han hagut les concentracions per recordar-ho, per...
No commemorar-ho, perquè no pot ser en cap cas cap commemoració, però és veritat també que aquell fet va suposar un abans, un després, tant per les empreses químiques com per les administracions.
va suposar una revisió de tots els protocols i totes les normatives que afecten la prevenció d'aquest tipus de coses. Deia la consellera Ramos, precisament el trasllat del laboral va en aquesta línia, també, no? Fluit, segurament, també d'això, no? Doncs, precisament, si d'alguna cosa va servir allò, que la pèrdua de viades humanes sempre és una tragèdia,
Si d'alguna cosa va servir és que algú es posés les piles tant a la banda privada com a la banda de l'administració per evitar d'alguna manera que això torni a passar.
Parlàvem fa una estona de la Unió Europea i de Mercosur, també que es diu que s'ha parlat molt del tema del català i Europa, i sembla que les converses avancen perquè algun dia sigui oficial el català a Europa. A Tarragona hi ha oficina del català, també gràcies a Junts. Sí, efectivament. I les dades, pel que diuen, d'aquesta oficina estan anant molt bé. Sí, sí, és d'aquelles coses que lluïm amb orgull i que ens posem la medalla amb orgull perquè si no hagués estat per Junts, Tarragona no se'n parlaria d'això. Quan és...
una realitat inqüestionable que l'ús social del català s'està perdent i que alguna cosa s'havia de fer. I aquella oficina de promoció del català ha servit per poder donar classes de català a nouvinguts, per poder fer campanyes entre comerços i establiments de manera que es pugui atendre en català o que es conegui el significat, el vocabulari propi del sector en català,
I això és gràcies a Junts, i vam començar amb 35.000 euros, es va passar 70.000, i aquest any, pel 26, hi torna a haver-hi més diners per aquesta oficina de promoció del català. N'estem molt orgullosos. I per això, el que li deia abans, jo crec que el ciutadà de Tarragona ha de saber valorar-ho. Jo no sé si a bona vista estarà molt contents o no, o segurament no deuen ni saber-ho, no?,
Però en el centre de Tarragona jo crec que els ciutadans que van a un restaurant i que amb prou feines a vegades s'entenen ni tan sols en castellà han de saber valorar aquesta iniciativa que ha tingut Junts, i a més a més està sent un èxit.
Arran del que dèiem al començament dels temes que van permetre aprovar el pressupost de Rubén Viñuales per part de Junts per Catalunya, què estaran vigilants a partir d'aquest 1 de gener que tiren davant a banda de la fonteta? I ens ha dit que això faran visita d'obres demà. Què espera que passi dels pressupostos? I que estaran molt al mateix. Tots els projectes que nosaltres vam presentar al marge de...
dels que ja havíem presentat en anys anteriors. Escolti, coses molt grans i coses molt petites. Jo que Dames i Vells cobri la megafonia que fa servir per Santa Tegla, és una cosa que per nosaltres és important, que les colles castelleres cobrin aquest import...
Calia de dir que m'han manifestat el seu agraïment totes les colles, de dir, escolta, gràcies, Sandra, perquè gràcies a Junts vam passar de cobrar uns calerons a cobrar-ne bastants més, evidentment, en funció dels castrets que fan, no? Doncs que cobrin aquests diners o que cobrin els grups que fan foc, els Diables Boramar, el Ball de Diables, que també se'ls va augmentar gràcies a Junts...
que les entitats culturals, com el Casal Terragoní, que fa promoció de la Sardana i del Català, que també puguin fer més activitats i que s'introdueixin, per exemple, a l'Ajuntament, i gràcies a...
a Òmnium, a Bona Vista, que puguin fer classes de sardanes a Bona Vista, és a dir, coses grans de projectes que poden semblar molt importants, però també els detalls petits, la micropolítica, ajudar les entitats socials, escolti, ajudar es per camp, a mi m'omple d'orgull. L'entitat aquesta que batalla cada dia en la lluita contra el síndrome d'Esperger,
Em sembla fantàstic poder-los ajudar. O la Creu Roja, o les cardiopaties congènites. Doncs això s'ha introduit en pressupost perquè ho ha introduït Junts a la negociació. I, per tant, no és tan sols, a veure, els grans projectes. Sí, la primera coca de la Rambla. Reconec, eh? Projecte de Junts.
I sempre hi ha hagut els puristes en contra, com en qualsevol obra gran. Jo recordo l'alcalde Nadal que deia que les obres sempre tenen tres fases. La primera d'alegria quan saben que es farà, la segona quan hi ha obres que es caguen amb la mare de l'alcalde, i la tercera que tornen a estar contents perquè ja s'han acabat. Jo crec que amb això de la primera coca a la Rambla, quan s'hagi acabat i estigui fet i vist...
canviaran molt les opinions dels veïns. Canviaran molt també la part baixa amb el Pla de Barris i també, probablement, Sant Salvador, que també hi opta. Estan satisfets amb això que s'ha aconseguit? A veure, amb el Pla de Barris, estic content que s'hagin aprovat aquests 12 milions d'euros que portarà la Generalitat i que després l'Ajuntament n'ha de portar 12 i mig més.
i que incorporarà aquella... A veure, segurament serà una gran revolució no sols urbanística, sinó també social a la part baixa, que li fa falta amb una urgència que no pot esperar més. I també vam aconseguir en el pressupost que s'inclogués, ja que el pla de barris i el pla integral de la part baixa deixava fora el carrer L'Unió...
perquè no entrava dintre del límit que permetia poder presentar el projecte de la part baixa a la llei de barris, doncs que ja és una partida específica pel carrer Unió, perquè hi haurà la mitja lluna, hi haurà el carrer Podaca, hi haurà Gasòmetro, hi entrarà tot, però quedarà fora el carrer Unió. Per tant, vam assegurar que hi hagués una partida pel carrer Unió. I Sant Salvador és evident que no es pot abandonar, Sant Salvador.
que a vegades aquesta lluny aniria amb el barri, és un barri molt important per Tarragona i s'hi han d'esmarxar molts euros i molta tasca també d'activitat social.
Apartament, Jordi Senna, portaveu de l'Urm Municipal de Junts per Catalunya, l'Ajuntament de Tarragona, en aquesta primera entrevista de portaveus de l'any, acabem parlant del tur. És que n'hem parlat abans, ja també en temps de tertúlia política, però, vaja, si vol, reiterar que ja ha dit o ampliar alguna cosa més. No, senzillament, el tur de França serà un esdeveniment importantíssim per la ciutat, que ens posaran el mapa, que seran tres dies grandiosos, que serà extraordinari i excepcional...
És la prova més important de cursa ciclista que hi ha al món, al Tour de França.
explicava a la tertúlia que jo tinc molts amics que els encanta la bicicleta i que quan arribava el Tour als Pirineus, doncs que s'anaven allà 3 o 4 dies per veure'ls passar i per viure-ho, perquè hi ha gent que ho viu molt. Jo reconec que el meu és el futbol, el Nàstic, el Barça, i hi ha gent apassionada del món del ciclisme. I és evident que serà molt important per la ciutat.
perquè ens deixarà uns beneficis, ens deixarà... Al final serà la satisfacció dels ciutadans d'haver vist un dels millors espectacles esportius del món i també satisfacció de la tirant d'alcalde d'Higenda, Isabel Mascaró, perquè rebrà... hi haurà un retorn en euros que també serà important per les arques de la ciutat. Jo crec que serà un gran esdeveniment i el veurem tots amb molta il·lusió.
Jordi Sendra, portaveu del grup municipal de Junts per Catalunya, gràcies per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres per convidar-me sempre que vulgueu. Bon any, que vagi bé. Igualment, gràcies.
El Nàstic debut a la Copa Catalunya 25-26 i ho farà al camp d'un rival de la Tercera Federació. Dimecres 14 de gener a les 8 del vespre viurem el partit de l'eliminatòria única a la vuitena fase de la Copa Catalunya des de l'estadi de Nou Barris a Barcelona entre la Montañesa i el Nàstic. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es comenta el partit a les xarxes del Sempre Nàstic al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ena temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Si separem bé la brossa orgànica, ens estalviem diners i l'aire que respirem cada dia està més net.
Separa bé l'orgànica i ajuda'ns a tenir la ciutat com a tu t'agrada. Ajuntament de Tarragona.
Cucodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cucodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cucodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
TGN Esports Tarragona Ràdio El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra a Tarragona Ràdio Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori
Tornem el 19 de gener. Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura, Tarragona Ràdio.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day. Welcome to Sancho Bay.
Telèfon verd, digui'm. Hola, he vist una paperera trencada. Pot venir algú a arreglar-la? Telèfon verd 977 296 222. La ciutat com t'agrada, amb una trucada. Ajuntament de Tarragona. Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura. La veu de Tarragona amb la cultura.
Bona nit.
¶¶
Estem escoltant Bach, estem escoltant aquesta sonata per violí i estem en conversa aquí a la taula amb una proposta d'agenda que tenim per avui amb dues violinistes, la Inès Isel Burzinska. Inès, bon dia. Bon dia. Toques tu aquesta tarda? Sí, toca avui, sí. Concert de joventuts musicals, el teatre... A l'Auditori de la Diputació és? Sí, sí, a la caixa. Ara acabaran entrelloc. A quina hora comences, Inès? És a les set, sí, a les set de la tarda.
Molt bé. I vens acompanyada d'un altre violinista, la Ivona Portzinskais. La Ivona, bon dia. Bon dia. Mare i filla? Sí. I mestra i alumna en el seu dia? Sí, en el seu dia. En el seu dia. En temps molts petits. Sí. Perquè ara deia la Ivona, diu, ara ja va sola. Ja va sense mi.
Inés, et va fer-nos un repàs de la teva trajectòria musical. Ets molt jove, per això participes de Joventuts Musicals. Gràcies. En fi, que ja tens una trajectòria brutal amb el violí, no? Sí, és brutal. Vaig començar amb ma mare i també vaig fer classes amb l'Eva Graubin a Barcelona.
i després em van agafar a l'Escola de Música Superior Reina Sofia, a Madrid, amb Zahar Brown, tenia sol 11 anys, llavors era com una de les excepcions que agafaven en aquell moment. I ahir vaig estar fins al 2024, vaig acabar el grau i el màster, i ara estic estudiant a Boston, Massachusetts, al New England Conservatory, amb la professora Miriam Fried. O sigui, aprenent constantment.
Sí, això de ser músic sempre s'aprèn constantment. És curiós perquè sí que estem molt acostumats que els músics us neneu cap al centre d'Europa, que va dependre Alemanya, Àustria i tal, però en el teu cas has acabat fins i tot als Estats Units. També hi ha...
Sí, també hi ha tradició, però jo més bé he anat als Estats Units per la professora. Necessitava un canvi i ella m'estava ensenyant moltes coses que no m'havien ensenyat abans i un altre punt de vista, també. Llavors, per això, també. Sí, sí.
Tot això, tot el que estàs aprenent i has après, en la teva curta edat... Encara estic aprenent. Tot això ho veurem al concert d'aquesta nit? Sí, tot això ho veurem al concert d'aquesta nit, però jo crec que ser música és aprendre constantment, perquè encara els meus professors estan aprenent constantment i descobrint coses o altres punts de vista o com interpretar una peça. Llavors, això mai s'acaba. I és el bonic de la música clàssica. És un art que està en... in motion, you know?
Veus, és que no em surt... Hi ha tants temps als Estats Units que jo... És curiós perquè és música que va ser composada fa molts anys, fa segles, i en canvi... Sí, però també depèn de la persona, del gust que la persona, també de l'escola on va aprendre la música, llavors. Depèn de molts factors, però és una cosa que sempre està en constant moviment. O sigui, una peça, una mateixa peça, un intèrprete, això que estem escoltant, Bach, es pot interpretar i pot sonar de moltes maneres diferents.
I té que sonar de maneres diferents, perquè si tots toquéssim de la mateixa manera, és que no... No, no, no. Explica'ns, a veure si ho arribem a entendre, explica'ns quins matisos es poden donar amb el violí. Que potser és dels instruments que es poden donar més matisos, perquè... És un instrument molt difícil, perquè... És molt...
Bueno, primer que no és com el piano, que tens les tecles i ja saps on posar els dits, diguem, i això és una de les primeres diferències, perquè la gent a vegades agafa el piano i comença millor amb el piano i després passa el violí, però...
Això fa que a vegades el violí és l'instrument, diria jo, que més pot desafinar, no? Sí, això és un dels problemes, entre comelles, del violí, dels instruments de corda en general. I llavors la sensibilitat o el matís d'interpretació pot estar en això, en el lloc on poses els dits per fer la lliure?
Bé, els dits sols apreten les coses, al final el so ve de l'arc. Llavors també depèn de la posició en poses a l'arc, si està més a prop del pont, més a prop del batidor, que per als que no sapiguin què és el batidor, és la part negra del violí, també. I també depèn de la peça, i de l'estil de la peça. No et tocaria Bach de la mateixa manera que toco un Paganini o un Salvador Breton, una peça contemporània. Llavors...
També depèn de l'estil de música i quan s'hagi fet. Clar, el que passa és que això són lectures que després feu. Això no està a la partitura. No, això és tota la investigació que fem. Ens posem, mirem la partitura i som com uns rates de laboratori. Com volia que sonés Bach, com volia que sonés això. Sí, exacte. Hi ha gent que potser li deuen una mica igual com sonés abans, perquè també alguns tenen un concepte de com sonava abans és abans i ara ens centren com podríem fer-ho ara mateix. Però jo soc de la gent que m'agrada veure el que està en la partitura i posar el que el compositor...
Ah, mira, veus, això és tota hora filosofia. De moment! De moment, sí. Pot ser que canviïs. Sí, perquè faci engatge no tenia aquesta filosofia. O sigui, això canvia molt. I composicions modernes n'has tocat? T'agraden? Se'n fan? Sí, sí, m'agraden molt. Sempre estic oberta a noves composicions modernes. Ara, bueno, en el concert d'avui tocaré una composició de Salvador Brotons, el compositor i el director d'Orquestra Català.
I es diu Et Interrapax, però també jo estic a oberta a altres composicions. De fet, tinc molts amics compositors que a Boston sempre em diuen em podries mirar aquesta peça, podries estrenar aquesta peça en aquest concepte. Llavors, sí, jo estic a oberta a tot, al final. Inés, i tu a composar què? On?
Bé, jo he composat les meves cadences per als concerts de Mozart, perquè en aquella època no hi havia cadences i la gent improvisava en els concerts. Què són cadences? Les cadences és una part virtuosa, al final del primer moviment, segon o tercer, dels concerts de Mozart, i normalment la gent en aquella època improvisava.
Però després, quan ja van passar el romanticisme i a l'era contemporània, hi havia alguns violinistes com David Oistrach o Auer i uns altres que van composar aquestes cadences que són plenes de virtuosisme i és per fer una mica de show, diguem. Seria com els solos, trasllats a la música. Sí, però no és...
Exacte, llavors ells agafaven els temes de Mozart i feien les seves pròpies cadences, i algunes es segueixen tocant, molts, però també els concursos i els professors ens animen a composar les nostres pròpies cadences. Perquè improvisa ja, no s'improvisa? Bé, sí, s'improvisen el jazz. De fet, jo vaig tocar jazz una mica fa un any i après una mica improvisar, però més per diversió. Però sí, s'improvisa, se pot improvisar.
Jazz i violí? Sí, sí, sí, jazz i violí. Sí, de fet, jo conec gent que també improvisa les seves cadences en directe al concert. Això sí, tens que tindre molta soltura i també molta informació de com funciona l'harmonia i tot, llavors. Però sí, s'ha pot, s'ha pot. Molt bé. I, bueno, ha superat l'alumne, la mestra o què? Sí, sí que ha superat, superat. De sobre, sí, sí. I tant, i tant.
Com va començar aquesta afició de l'Inès per el violí, veient-te tocar, la vas introduir tu? Ella sempre sentia música a casa, evidentment, perquè els dos són músics, el seu pare també és músic. Em veia a fer les classes de tant en tant a casa, que venia la gent per buscar ajuda i per fer classes.
I ella sempre estava escoltant a veure com faig i això. I llavors jo, com era molt petita, vaig començar amb piano. Jo volia fer que toqui piano, perquè jo el que volia és que ella toqui piano i el violí. Però no m'ha sortit bé.
No, no, perquè toca molt bé i avui toca piano una mica, però després jo arribava a casa després de treballar a Barcelona en conservatori i em trobava que el meu altre violí que estava a casa estava obert.
I, clar, quan era petita, acabava l'estona amb les classes, baixava a baix a l'estudi i m'agafava el meu violí. I dic, no, res, hay que comprar un violí petit, perquè, clar, els nens, és com amb les sapates, no? Els nens petits necessiten un instrument més petit.
I doncs res, hem comprat un violí petit i he pensat, ja se li passarà, però no se li ha passat. Tot el contrari, avançava més ràpid amb violí que amb el piano. I a més a més, sempre buscava el sol més cálid, més vibrant, més de plorar. Ella associava, quan era petita, més piano amb un instrument més de percussió, per dir-ho alguna cosa, no?
que també hi ha pianos i forts i se pot fer matisos, però un so que no pots vibrar. Llavors, ja de petita sempre buscava violi, i així hem anat, i ha arribat un moment que dic, bueno, jo l'ensenyo una mica, però clar, la mamà és mamà. La mamà és molt bona professora, la Ivona ha fet classes.
molt bones, amb moltíssima gent de violia, fes concerts, tens la teva carrera professional, però és veritat que una mare... Sí, no, és molt aplicat. Bé, perquè la gent entén que no són músics, és com que te ve un nen i diu, mama, ajuda-me de matemàtiques, perquè tinc problemes de matemàtiques. Bé, l'ajudes una mica, però després ja comencen a discutir i no sé què, llavors sempre busques, per psicologia, busques una persona més de fora. Clar.
Per ajudar. És més lògic, perquè, clar, no es pot juntar sentiments, no? I clar, jo era mama i mama. Llavors, per això anava a classe amb una molt bona professora de Barcelona, Eva Graubin, que tenim molts carins fins avui amb ella.
I la mateixa, avançava tan ràpid que finalment en un concurs l'he sentit Zahar Brown i em diu, mira, per què no directament no provem que t'agafen a l'escola superior? Era una mica difícil perquè, clar, tenia que fer també altres estudis, perquè ja sempre tenia clar que no pot abandonar tot el món, que és normal, diguem, matemàtiques, biologia, química, tot això.
i llavors, sí, sí. Bé, així he sortit, i estem tots violinyistes. Déu-n'hi-do, amb tota una carrera per davant. En tindreu una petita mostra avui a l'Auditori de la Diputació Carrer Pere Martell. Recorda'm l'hora. A les 7 de la tarda. A les 7, que no l'avui dia. A les 7 de l'Auditori de la Diputació. Concert d'Inès Esselburzinska. Inès, moltíssimes gràcies. Gràcies a tu. Serà molt xulo. I bona, moltes gràcies també. Moltes gràcies, foi un pler.
El Nàstic debut a la Copa Catalunya 25-26 i ho farà al camp d'un rival de la Tercera Federació. Dimecres 14 de gener a les 8 del vespre viurem el partit de l'eliminatòria única a la vuitena fase de la Copa Catalunya des de l'estadi de Nou Barris a Barcelona entre la Montañesa i el Nàstic. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es comenta el partit a les xarxes del Sempre Nàstic al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33a temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Comença l'any 2026, ja fa uns dies que ha començat, i tornem a reprendre aquesta col·laboració que fem regularment amb el Col·legi d'Administradors de Finques de Tarragona. Tornem a saludar el seu president, Fabià Oguet. Fabià, bon dia. Hola, bon dia. Sempre corrent, eh? Sempre corrent. Però avui amb un missatge molt, molt clar. La importància de les reunions anuals de les comunitats. Aquests anuals de veïns que dius, ui, no me'n recordo que tinc comunitat fins que m'arriba la...
La convocatòria. La convocatòria, això. Sí, la importància, tenen moltíssima importància. Pensa que és el moment on les comunitats poden prendre els seus acords i les seves decisions. Sí, és cert que per les característiques de les comunitats aprovitaris només hi ha una reunió a l'any, normalment, que és l'obligatòria,
I sí que es poden fer tantes extraordinàries com siguin necessàries. Però la importància d'aquesta reunió és la que estableix tot el funcionament de la comunitat durant l'any següent i on s'acorda, on s'aproven totes les coses fetes durant l'any anterior. O sigui, una almenys a l'any ja ha de ser...
És obligatòria. I després hi ha... Qui ha de convocar el president a través de... Ho dic per reclamar quan a vegades no es convoca, que a vegades hi ha comunitats que no. Bé, la convocatòria no és funció de l'administrador. L'administrador l'únic que fa és enviar la convocatòria, la convocatòria la fa el president i... o un 25% dels propietaris o de coeficients que ho sol·licitin. Llavors també seria una convocatòria... Llavors en aquell cas seria extraordinària,
No seria ordinària, però també ho podem convocar. Passa que s'ha de passar, no?, que l'administrador li recorda al president, escolta, que hauríem de fer la reunió. Sí. Ja ho teniu apuntat, no? Normalment som nosaltres els que gestionem i els que controlem i diem, bueno, ara toca aquesta comunitat, ara toca aquesta, parlem amb el president per establir el dia, que hi vagi bé.
I l'assistència a les reunions és, per desgràcia, poca. És poca? Si la comunitat va... Jo a vegades sí que no vagi bé, també és poca, no? Perquè no li donem importància. Sí, però moltes vegades perquè vagi bé o perquè es despreocupa una mica i jo insisteixo molt en la importància d'assistir a les reunions. Perquè és on tu les queixes que pots tindre de la comunitat, moltes vegades a les reunions es poden transmetre i es poden buscar solucions als problemes que hi hagi.
El que passa és que hi ha tot un protocol a l'hora de convocar la reunió. S'ha de fer sempre com un passacompte de l'any? Sí. A la reunió anual hi ha uns punts que són obligatoris, que són la primera liquidació de comptes, on hi ha tota la liquidació de les comptes de l'any anterior, l'aprovoció, en el cas que hi hagi d'amorsitat i les seves accions, si es volen prendre accions legals contra els morosos,
després l'aprovoció del pressupost per l'any següent, que estableix la quota a pagar, i per últim els càrrecs que regiran la comunitat durant aquell any. Oh, doncs són decisions importants, eh? Sí, sí. Aprendre això com a mínim. Després hi haurà les altres qüestions. Altres qüestions han d'estar estipulades i demanades abans, perquè han de constar en l'ordre del dia, si no, pot ser que no sortin. Exacte.
Hi ha una teoria que és que els reguts i preguntes no es pot acordar res. No té capacitat de decisió. El punt de reguts i preguntes ja ho diu la pròpia paraula. Són pregs i preguntes. I en aquest cas ho deixen pel proper... Qualsevol tema que es vulgui tractar a la comunitat es ha de solicitar amb talació la seva incorporació a l'ordre del dia, que llavors l'administratori la incorporarà, i es ha de especificar molt bé el punt de l'ordre del dia.
Penseu que les comunitats de proletaris no tenen personalitat jurídica pròpia. Tenen entitat jurídica, però no personalitat. Quina diferència. I per tant, molta, que com no tenen personalitat no poden actuar per si soles. Necessiten sempre un acord de junta.
És a dir, aquest és el... Per exemple, un exemple molt clar és amb el tema de la morositat. Oiga, ja lo acordamos el año pasado iniciar acciones. Però és que vas acordar iniciar acciones contra aquells senyors per aquells imports determinats. No per als nous imports. Llavors, cada any es té d'acordar els temes. És una peculiaritat de les comunitats de propietaris. No tenen personalitat jurídica. I volen uns com a tals...
No poden prendre decisions. Un punt de l'ordre del dia ha d'establir exactament quin és el tema a tractar, perquè si fas un punt de l'ordre del dia molt genèric, podria provocar que qualsevol persona pogués impugnar l'acord perquè no hi ha anat a la reunió, perquè no estava prevista la votació de canviar els baixants, per exemple. O sigui, que obres en l'edifici, i no especifiquem... Me lo hubiera dicho, a lo mejor hubiera votado...
I això passa, eh? Sí, sí, passa. Específicament o concretament quan hi ha diners de pel mig, quan hi ha derrames extraordinàries, no? Sí, sí. I després hi ha un tema que sí que aprofito també per fer-ho, perquè és una reclamació que portem intentant lluitar durant molt de temps, que és...
que es modifiqui l'article 37 de l'Estatut dels Treballadors, que s'estableixi com a causa justificada i remunerada l'absensió del posto de treball per resistència de la Junta de Propietaris. Oh, clar, perquè depèn de l'hora que convoquis la reunió no va bé tothom. Penseu en comunitats en què hi ha moltíssims veïns. I li dius jo treballo. I no només això, sinó la conciliació familiar dels propis administradors de finques que fem les reunions a les 8 de la nit.
la jornada laboral comença i acaba a les 11 de nit o a les 11 de nit, segons quins casos. Llavors, jo crec que no només per reconciliació familiar dels administradors i els treballadors dels propis administradors, sinó per la pròpia gent que tinguin aquesta possibilitat de sortir del seu treball per assistir a la Junta de Propietaris. La ordinària, jo crec que seria una bona modificació i que ajudaria que la gent assistís més a les reunions i es debités més.
La possibilitat de delegar el vot. Això sempre existeix, no? Sí, sí, sempre. I de fet s'hauria de fer. Sempre existeix. Hi ha diversos aspectes que s'han de tenir en compte amb això. Primera una, que és la possibilitat de delegar el vot. Sempre pots delegar el vot amb un propietari, amb una persona externa, delegació, representació, etcètera, etcètera. Hi ha les diferents modalitats. Però no només això, sinó que una persona que no ha assistit a la Junta General de Propietaris, una vegada rebut l'acta, té 30 dies per emetre el seu vot.
Què passa amb aquest vot? Quan són acords ordinaris, no modifiquen l'acord pres a la Junta General. No el modifica, però si et permet impugnar l'acord, perquè poder impugnar l'acord, tens que votar-te en contra. Si no votes en contra, portant per la llei d'actes propis, has votat a favor de l'acord. És el pas previ a després la impugnació. Deu passar, passa sovint, ho dic perquè... Sí, passa.
No molt, però passa. I l'altra possibilitat és que sigui un acord complex o successiu. Els acords aquells que necessiten alguna majoria qualificada.
Llavors, aquells acords no són ferms amb la reunió ordinària, quan se fa la reunió, sinó que, passats els 30 dies, d'haver rebreut l'acte, es ha de fer una denda a l'acte, una anexa a l'acte, on s'especifica la votació final i el resultat final de la votació. Si s'ha arribat a les quatre quintes parts, llavors s'ha pren l'acord. Si no s'ha arribat, perquè hi ha més vots en contra que una quinta part, llavors l'acord, aunque s'hagi aprovat inicialment a l'Ajuntament, no queda aprovat.
Quin tipus d'acords a què fan? Els acords complexes. Són tots aquells que requereixen quatre quintes parts de propietaris i de coeficients. Tipus? Tipus, per exemple, modificació estatutària. Una modificació estatutària és un acord complex. És a dir, la majoria dels acords de juntes generals ordinàries, que són els pressupostos, els comptes, els càrrecs... Això és un acord simple i ordinari, per tant, la majoria dels assistents, siguin els que siguin els assistents...
Sí, i si no has vingut i no has delegat, problema teu. Aquí està el problema. A partir d'aquí, ja per acabar ràpidament, es fa la reunió, s'acorden, es vota, després es passa l'acte perquè tothom n'estigui al cas i a partir de quan s'han de començar a executar les decisions?
Els acords, diu allà, que són ferms des del moment del seu acord. És a dir, els ordinaris des de la Junta General, quan s'aproven. Però sí que l'administrador té un període per començar a executar, o no? No, el que passa és que si és cert que si tens acords que poden... Per exemple, els acords successius o complexes, els de quatre quintes parts, aquests tens que esperar al plaç determinat perquè sigui ferm o no. Però si no, l'endemà mateix ja pots. Si no, l'endemà mateix podries executar-ho.
Doncs reviseu dates, que segurament us toca ja, o no se'n recordeu ja de quan us toca la reunió ordinària de la vostra comunitat, però ja heu d'anar. Aquest seria el missatge que ens donen des del Col·legi d'Anaestadors a Finques de Tarragona. Fabi Oguet, moltes gràcies i bon any. Ens anem retrobant. Moltes gràcies i igualment bon any.
Res, falta un minutet i escaig per arribar a les 11 del matí, així que, bé, hi arribem tranquil·lament, sense música ni res, amb alguna sintonia, més que res, perquè és aquest minutet que necessiten els companys dels serveis informatius per establir-se i per explicar-vos les notícies més destacades de la jornada del butllet informatiu. Demà, més veu.
Telecultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Telecultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho, els dijous a partir de les 3 de la tarda. I la redifusió del cap de setmana. Els diumenges, a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. Tarragona Ràdio, 96.7 FM. Bon dia, són les 11.00.