Bon dia, són les 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
No secret, secret love within a part of me. No secret any more. Si volíeu normalitat, si volíeu rutina, doncs aquí la tenim, perquè ja han acabat les festes de Nadal, ja han vingut els reis, alguns més carregats, els altres potser ens han portat carbó.
Sigui com sigui, aquest dimecres ja començàvem la programació habitual des de les 7 del matí a la Sintonia de Tarragona Ràdio i avui dijous els nens ja tenen escola. La canalla ja té escola. Núria Cartanya, bon dia. I jo també tinc escola. Tu també tens escola. Abril Rius, bon dia. Bon dia.
També tens escola, no? Jo em penso que deies allò de la normalitat perquè ja estem tots junts. Per això, perquè els nens ja tenen escola, ja comencen les extraescolars, a Tarragona Ràdio ja hi som tots, i la normalitat, de fet, es veurà una mica troncada aquest matí també, perquè hi haurà talls, talls de carreteres i talls als accessos,
i talls des de la 27 i talls al port de Tarragona. De fet, cap allà anirem de seguida perquè els pagesos tallen des d'aquest dijous i de manera indefinida diuen aquests accessos. Una acció en contra de Mercosur, el Tractat de Lliure Comerç que Bruxelles vol signar amb el bloc Sudamèrica
i també reclamen millores a la política canària comuna, etcètera, etcètera. Ara ho ampliarem des d'allà, que hem enviat el nostre company Josep Sunyer a veure què és el que passa. I més coses, Núria, abril. Això pel que fa als pagesos, aquestes mobilitzacions, però també el sector automobilístic està d'actualitat.
en aquest sentit perquè hem conegut que la Comissió Europea ha flexibilitzat aquella prohibició de vendre cotxes amb motor de combustió a partir de 2035. Sembla que la indústria europea, especialment països com Alemanya i Itàlia, han dit a Brussel·les, escolteu, no podem, no arribem, no sigueu tan estrictes, i finalment han flexibilitzat fins i tot aquesta reducció que hi havia prevista del 100% de les emissions. En parlarem de tot plegat del sector automobilístic i de com cau aquesta notícia amb Emili Beltran, secretari d'Estave, l'Associació Empresarial de Telles de Reparació i Venedors d'Automoció.
Sobre les vendes a les nostres comarques ja també en parlarem, i al conjunt de l'Estat, segons les matriculacions, tendències, tot el tema del cotxe elèctric, etcètera. Buscarem també reaccions entre avui i demà sobre aquests 7,8 milions d'euros que el Ministeri de Transport ha adjudicat per construir...
carrils per avianants i bicicletes en quasi 7 quilòmetres de la Nacional 340. També per instal·lar pantalles acústiques a l'autovia A7, en un tram de 2,2 quilòmetres a Tarragona. En parlarem també amb diferents representants d'associacions veïnals. Ho intentarem durant aquest matí, durant aquesta veu de Tarragona. Molta xarxa viària, no? Xarxa viària. Molta carretera, veig jo aquí avui. Abril, descongestiona.
Canviarem la carretera per la sang. Sí, perquè Tarragona s'assuma un any més a la marató de donació de sang, que en guany tindrà lloc del 8 al 17 de gener a tot Catalunya. És una marató que busca sobretot aquestes donacions després de Nadal, on baixen bastant les reserves i amb l'objectiu de superar les 10.000 donacions en una setmana i els alcaldes de les quatre capitals catalanes han fet una crida per participar. I nosaltres en parlarem amb Albert Soleil, cap del banc de sang a Tarragona.
I encara ens quedarà temps, abans de dos quarts d'onze del matí, per parlar de turisme. Estem aquests dies de balanços i, de fet, el sector turístic del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre ha fet un balanç positiu de les festes nadalenques. Un sector que ha resistit una ocupació hotelera
que s'ha concentrat especialment durant la segona setmana de Nadal i, sobretot, coincidint amb el pont de cap d'any. Doncs en parlarem, en aquest cas, amb el Jordi Ferrer, president de l'AET, a partir de quarts d'onze del matí. I en Temps Cultural us explicarem a última hora que comença de nou el cinema en versió original a l'Auditori de la Diputació. Serà aquest cap de setmana.
I també dissabte, extraordinàriament, tenim concert de joventuts musicals que acostumen a programar dimarts, doncs en aquest cas dissabte al Teatre Tarragona, perquè, home, s'ho va, la intèrpret és una soprano tarragonina, la Carolina Fajardo, intentarem conversa amb ella.
Molt bé, doncs això és el que donarà de si aquest programa amb la mirada posada amb el port, amb els pagèsos, amb aquests talls. No sé si tenim ja el companys Josep Sunyer i si no passem per publicitat i de seguida anem amb ell cap al port.
Bé, doncs anem a publicitat, no, entenc? Sí. Doncs anem cap a publicitat amb Núria Cartanyà, amb Abril Rius, amb Lluís Comés, a la part tècnica amb Mauri Fernández, amb Joan Maria Bertran, amb Joan Andreu Pérez de la producció, amb Josep Sunyer, segur que em deixo algú. No, unes salutacions van Andreu, però, eh? Sí. Que no hi som tots, que no hi som tots. No, no, no, però hi serem, hi serem, hi serem. I amb Miquel González, qui us parla tan bé. Són les 9 i 5 minuts, una pausa i comencem. Hora...
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, pincers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Els pagesos han reobert la Nacional 2 a Pontos, però no deixaran passar els camions. És l'última hora respecte a aquests talls. Això ho han decidit en una assemblea després de la mediació dels Mossos i abans d'anar a esmorzar a l'autopista. Això arriba després que aquesta matinada de genes de tractors hagin tallat la P7 i la Nacional 2. Unes tractorades que han d'arribar també a Tarragona.
Anem cap al port. Josep Sunyer, bon dia. Bon dia, Miquel. Quina és la situació aquí?
Doncs bé, aquí encara no han arribat, estem situats a l'A27, l'accés principal al port de Tarragona, almenys pel que fa als vehicles passats, als camions, per aquesta via que ve de Lleida i de l'Aragó, de fet del Coll de l'Illa, però de moment aquí encara no han arribat, sí que ens consta que hi ha diferents tracturades que estan venint cap aquí, ens deien des de Revolta Pagèsa, també recordant que aquesta protesta la convoca...
el gremi i la pagassia, per tant, revolta pagassi i també amb el suport de Saja, i que estan venint cap aquí. De moment estan entrant i sortint camions, estan circulant per aquesta via, per la 27, i estan entrant i sortint del port. Aquí sí que hi ha presència policial per part d'efectius de Mossos d'Esquadra.
De fet, hi ha unes quantes unitats dels Mossos d'Esquadra que estan aquí a les portes d'accés a aquest port de Tarragona. Estan entrant i sortint ara mateix camions, però és previst que en breu, perquè la previsió era que arribessin a les 9, que en breu arribin aquests tractors i altres vehicles i que col·laxin l'accés principal al port de Tarragona. Penseu que per aquí...
a diari, aproximadament entren entre 3.000 i 4.000 camions cada dia d'entrada i sortida. Per tant, això pot dificultar molt el que és la logística habitual d'aquesta infraestructura portuària. És un tall que ja el vam veure aquí just fa dos anys, més o menys, va ser el febrer de 2024, quan ja es va tallar també l'accés al port per part de la pagassia. Llavors era pel tema del cereal, dels rerefons del cereal, i ara també té a veure amb el cereal, però també amb altres productes que podrien circular de forma lliure a través...
d'aquest acord del Mercosud, acord de tractat de lliure comerç entre Brussel·les i aquesta Unió Sud-Americana, que formen diferents països, l'Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai, i altres també que estan trucant a la porta, per almenys serien aquests els que formarien part d'aquest acord, i el que permetia que productes d'allà puguin entrar a la Unió Europea i viceversa, que productes de la Unió Europea, especialment vehicles, que és el que més interessa en algun país, com per exemple l'Alemanya, puguin
vendre-se lliures d'arançals o amb arançals més baixos en aquest conglomerat de consumidors de Llatinoamèrica. Els pagesos, evidentment, estan en contra, no pas dels vehicles, sinó perquè poden entrar en aquest acord productes com, per exemple, productes de boví càrnic, carn de Llatinoamèrica, cereals, arròs i altres productes. Ells diuen que amb competència digital, perquè allí les normes no són les mateixes que s'han de complir,
Aquí, de forma estricta, es queixen, per exemple, que el tema del bobi, allà s'utilitzen les hormones de creixement que aquí estan totalment prohibides, per exemple, per citar un exemple. Diuen que això és competència digital i la intenció és que no es signi aquest acord. De fet, hores d'ara hi ha un bloc en contra, això recordem que s'estan fent també...
a diferents països, deien ja que tenien el suport d'aquesta franja, com comentaves també amb aquest tall que s'havia portat a la frontera, l'AP7, però també amb altres països, França, si ho posa frontalment, Espanya està d'acord amb aquest Mercosur,
Itàlia dubtava fins al desembre passat, però ara també sembla que estaria pel sí, però estan encara esperant quines són les contraprestacions. Però si Itàlia vota a favor, si Itàlia diu que sí a Brussel·la, per tant, es podria signar ja aquest acord. En contra, com dèiem, bàsicament França, també Polònia i algun altre país, però no serien suficients per poder aturar l'assignatura del tractat, que fa 25 anys que està sobre la taula, fa 25 anys que es parla d'aquest acord del Mercosur.
Veurem què passa i també els pagesos estaran amatents perquè de fet la intenció és fer aquest tall de forma indefinida. És a dir, comença avui aquest dijous en pocs minuts i de fet estem veient ja el moviment per la 27 per la part de baix, és a dir, que és probable que estiguin ja arribant. Fer-lo el tall de forma indefinida a l'espera que si prospera o no l'acord, si es pot signar.
La previsió, encara que no hi havia data confirmada, però era que dilluns vinent ja es pogués signar en un d'aquests països, diria que és el Paraguai, on, això sí, abans d'anar cap allà, s'ha d'aconseguir aquest suport dels països europeus a l'acord.
insistim, amb molt d'interès en el que fa a Itàlia, que és bàsicament el que ha fet que es tirés enrere el passat mes de desembre. Veurem què passa, com dèiem, i també ho faran els pagesos perquè no descarten fins i tot estar-se aquí el cap de setmana.
És a dir, que ara mateix ha estat tot obert, de moment el tall no ha començat, però quan comenci veurem si s'allarga. Previsiblement dijous i divendres és més que probable, avui i demà, i veurem també què passa al cap de setmana, si decideixen quedar-se aquí, si és que finalment prospera l'acord i es signa la setmana vinent en aquest país, a Paraguay. Hem de dir, Miquel, que...
Hem de dir que no és només pel Mercos Sud, també és per la política agrària comuna, regionalitzada. També es queixen que preveu davallades entre un 20% dels ajuts directes i també està això sobre la taula. També la política agrària comuna, novament, que és un altre dels temes que hem de retruc més enllà que, ja ho deia també ahir des de Revolta de Pagès, segons els seus portaveus,
En Ramon Rojo, doncs, és un sector que ja està molt tocat per molts aspectes i també aprofitaran, doncs, d'això, per l'evidentesa, per posar-los tots a sobre la taula. Aquí, de moment encara no ha començat el tall, eh? Tot i que veiem, insisteixo, per la part de baix de la 27, veiem que és possible, és possible, encara veiem que estan entrant camions, però és possible que...
que en breu comencin a entrar els tractors i, per tant, es posessin allà aquesta via d'entrada, de moment, i veurem si també de sortida, perquè a l'anterior tall de fa un parell d'any se'n van deixar sortir camions, però no deixaven entrar. Veurem què passa d'aquí pocs minuts. Estem a temps, eh?
I per confirmar també si faran acció en sorpresa, com havíem dit, perquè això encara no està confirmat, o si preguntarem quan arribin, si faran alguna acció en sorpresa en altres vies del territori, especialment la Nacional 340, on també havien parlat de la possibilitat de fer algun tall puntual, alguna tracturada lenta, alguna part d'aquests tractors a la via entre el Vendrell i Tarragona. Vegem si això finalment ho fan, o si queden a un segon terme i es centren en aquest tall aquí al port de Tarragona.
Molt bé, Josep, doncs, si et sembla, passem un moment per publicitat, anem avançant altres temes i quan ens demanis pas, doncs, ràpidament venim cap aquí i ens expliqués l'actualitat a la zona, d'acord? Vinga, fins ara. Fins ara.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Com diu el porter del nàstic Dani Rebolla, el partit d'aquest cap de setmana és molt important per saber per què vol lluitar l'equip aquesta temporada.
Diumenge 11 de gener a les 12 del migdia viurem el darrer partit de la primera volta de Lliga corresponent a la jornada 19 al grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Club Deportivo Teruel. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33a temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
I know sometimes I wonder Sometimes I take the Lord
Bona nit.
Fins demà!
18 minuts sobre les 9 del matí, 19 minuts ja sobre les 9 del matí, anem desordenant una miqueta els continguts del programa en funció del que vagi donant de sí a aquest tall que hi ha previst també a Tarragona, aquestes tractorades que aquesta matinada han afectat ja per part dels pages del Nacional 2, també altres vies, en aquest cas des de la matinada,
amb desenes de tractors dels pagesos, la P7 i la Nacional 2, a Pontos, i que han d'arribar també.
altres vies, com per exemple la 27 i el port de Tarragona. De seguida tornarem cap al port. Abans, però, volem parlar del sector turístic, el camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, perquè ha fet balanç ja de les festes de Nadal i volem parlar-ne sobre aquesta qüestió saludant a Jordi Ferrer, president de l'ET. Jordi, molt bon dia.
Hola, molt bon dia a tots. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Ens referim a aquests establiments que encara tenen obert, i que encara, perquè n'hi ha alguns que ja no en aquesta temporada, però els que tenen obert han fet balanç, sembla que positiu, de les festes nadalenques, no?, a la Costa d'Aurada i les Terres de l'Ebre.
Doncs sí, la veritat és que és un balanç positiu i que cada any que passa va més. És un tema que històricament havia costat una miqueta, però que actualment cada cop hi ha més establiments oberts i hi ha tendència a que vagi més. Per tant, molt positiu que en aquesta temporada baixa hivernal els establiments puguin tenir clients, i tant.
Sí que és cert que solem parlar amb vosaltres a l'estiu, de fet ja fèiem una miqueta de previsió de la campanya de Nadal, ja mirant cap a Setmana Santa, ara després et preguntaré per aquests primers mesos de l'any, però que els hotels de la demarcació de Tarragona hagin concentrat aquesta ocupació pel port de Capdany, és una novetat o era ja una tendència que veníem veient ja anys anteriors? Aquest increment també de volum d'estades
i aquest augment fins i tot de preus mitjans per nit.
Exacte, és una tendència, sí que és cert que està molt focalitzat, com deies, en dates puntuals, com per exemple per cap d'any, però sí que és cert que és una tendència que va en augment i que per tant obre la possibilitat que nous estaliments o estaliments que contemplaven tancar abans del pont de desembre o inclús a l'època de la castanyada facin un esforç per intentar allargar una miqueta més la temporada amb tot el que implica a nivell de contractes laborals, de condicions i tot plegat.
L'empresari fa un esforç veient que hi ha oportunitat. Abans eren establiments molt concrets els que obrien i cada cop són més. Per tant, és una tendència molt positiva a la qual ens hem d'aferrar i animar a nous establiments a obrir perquè realment les dades són positives en aquest sentit de demanda.
Les dades, evidentment, les marquen els establiments que estiguin oberts. No sé ara quin és el percentatge, una mica, al parc que moveu des de l'Associació Hotelera de la província de Tarragona, a l'ET, durant aquest últim període festiu, que l'estem parlant, de bones xifres sobre els establiments oberts.
Sí, lògicament, des de la federació de l'AEHT, nosaltres representem molts estaliments i de forma molt transversal de tot el territori. Hi ha estaliments vacacionals, hi ha estaliments d'interior, hi ha estaliments urbans. Sí que és cert que molts dels que estan associats són estaliments que no depenen específicament de la temporada d'estiu,
i això és positiu. Per tant, les dades que ens arriben, sense entrar específicament en un número concret d'estaliments, és que cada vegada n'hi ha més. Lògicament, a nivell urbà, sabem que els estaliments obren tot l'any, i això és molt, molt positiu, a Reus, a Tarragona, a Tortosa, etcètera, etcètera, però és que a partir d'aquí hi ha aquesta segona
línia d'estaliments, estaliments botíc, un pèl més petits, que segueixen oberts també, o que tanquen de forma puntual en un moment donat per un manteniment, però que les temporades d'hivern ja pràcticament són inexistents, no? I això és molt, molt, molt positiu, perquè la temporada significa que no estem parlant d'un turisme vacacional, estival, estem parlant d'estaliments, hotelers a la província de Tarragona, que obren tot l'any, això és molt, molt, molt positiu, molt.
Quines són les xifres que es mouen, per exemple, a la capital, a Tarragona o al tarragonès? Perquè durant aquesta setmana de Nadal, Sant Esteve, han pujat més la nit de cap d'any? Explica'ns.
Sí, sabem que per les dades que rebem, lògicament, les capitals de província, com Tarragona i Reus, han tocat xifres al voltant del 70%. En alguns estaliments inclús s'ha omplert. Parlem de dates com el cap de setmana de Nadal, Sant Esteve o el mateix cap d'any.
Tot el que és a l'interior, per exemple, a Conca de Barberà, que hi ha menys establiments, però la demanda també és existent, el que vol dir és que es van omplint i, per tant, també anarreu pràcticament al 70%. I en segona instància ens trobem amb xifres al voltant del 60%, el que reus,
en general Baix Camp, Terres de l'Ebre i Priorat també s'han apropat als 60. Per tant, no és que siguin dades... És a dir, si ho agrupem tot, estem parlant del voltant d'un 60% d'ocupació en aquestes dates estivals de Nadal, que és molt positiu perquè, d'altra banda, estan tancats, no tindríem dades. Per tant, veiem que hi ha demanda i aquest 60-65% de mitjana és el que ara mateix ens arriba per part dels associats que estan oberts.
Fins i tot altres demarcacions, com la Conca de Barberà, el Baix Camp, també aquestes ocupacions han rondat xifres similars, no? Sí, sí, sí, va per aquí. Això són xifres mitjanes, no vol dir que hi ha estabiliments consuals que ens estan informant que han obert i han omplert. D'altres han notat una mica de baixada. La demanda a les ciutats, a Vendrell, a Tarragona, a Reus, Tortosa, a les capitals, inclús a Balls,
és alta, perquè realment en aquestes dates hi ha molt de moviment de població. I el fet de fer nit a un hotel, que els experiments estiguin oberts en aquestes dates, és molt important pel teixit de la pròpia ciutat. Que més gent es quedi a dormir en aquestes dates és realment molt positiu.
Dèieu això, que aquestes xifres confirmen aquesta tendència de concentració de la demanda en aquestes dates concretes. Com podem impulsar? És a dir, abans em deies, el que hem de fer és que més establiments obrin, més establiments apostin també per aquestes dates. Què fa falta perquè això vagi creixent més encara, de cara a aquestes celebracions, escapades curtes, etcètera, etcètera?
De fet, nosaltres estem treballant de la mà amb el patronat de turisme de Tarragona, de la província, senzillament per, entre tots, donar aquesta imatge o aquesta informació que la província de Tarragona i la Costa Daurada van molt més enllà de l'estiu. Jo crec que això és clau, perquè que etiquetin el territori com un espai o com una zona estival no és bo. Per tant, el que estem dient és que
Ostres, estem obrint abans de Setmana Santa, alguns estem obrint tot l'any, s'està obrint Castanyada, s'està obrint ara Nadal també. Per tant, és mica a mica anar picant pedra i donant veu a tots aquests associats que ens diuen que nosaltres estem a la província de Tarragona
però obrim 11 mesos, obrim 12 mesos, no? I això és important, és canviar aquest sentit comunicatiu del que és la província, no? I que realment nosaltres estem oberts tot l'any o pràcticament tot l'any. Jo crec que això és important per anar consolidant i que la gent, el turista com a tal, vegi que, doncs, fora de l'issiu, aquí s'hi pot vindre i s'hi pot vindre de meravella, no? Per tant, aquesta és la idea que tenim.
I a partir d'ara què? Perquè ara arriba el que s'anomena la temporada baixa, no? Immediatament posterior a les festes. Sí, arriba la temporada baixa, però com deia, els hotels urbans no tanquen. És a dir, segueixen oberts. Tenim tota aquesta part de petit hotel-botic més d'interior...
que en alguns casos segueix obert també, i de veritat és que molt positiu. Lògicament hi ha una data que és Setmana Santa, perquè gener i febrer són oportunitats, sobretot febrer, per tema de convencions, de congressos, de reunions d'empresa, tot això és una oportunitat pels que estan oberts, i a partir d'aquí després vindrà la Setmana Santa,
que ja sabem que és un punt de partida cap al bon temps i cap a la temporada alta, però deixem de considerar-ho com l'inici de la temporada. La temporada segueix i és un punt molt important, però és un punt més.
Doncs Jordi Ferrer, president de l'ED, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos, per fer amb nosaltres aquest balanç pel que fa a aquest final d'any del 2025 i aquest 2026, que com deies, amb aquests hotels que són oberts tot l'any i de cara i amb la mirada posada a Setmana Santa, augureu amb aquestes previsions. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, molt bon dia.
9 del matí, 28 minuts. Anirem connectant i anirem estant ben pendents, anirem estant ben pendents també del que passa al port de Tarragona. De fet, cap allà hi tornem a marxar en connexió amb el nostre company Josep Sunyer. Josep, bon dia de nou. Bon dia, Miquel. Doncs bé, es van acostant les columnes. Encara no han arribat, eh? La previsió era que arribessin a les 9 del matí que poguessin ja tallar aquest accés principal al port de Tarragona per la 27. De moment encara no han arribat, però sí que ens diuen que estan ja arribant unes columnes de tractors i d'altres vehicles que van
doncs fent aquesta corrua aquí per diferents punts del territori, venen de l'Alcamp, del Baix Camp, també ens consta que venen alguns tractors i vehicles des de l'Ebre, de l'Alea, per exemple, i tots se confluiran aquí, en aquest punt de l'A27, on hores d'ara veiem que encara estan sortint vehicles, però l'accés ja s'ha tallat preventivament, o sigui que...
A l'altura, més o menys, de l'última incorporació, els Mossos d'Esquadra estan tallant ja l'accés perquè estan a punt d'arribar aquestes primeres columnes, que també han anat tallant de forma progressiva les zones d'alt del recorregut pel qual han anat arribant aquestes columnes de tractors i d'altres vehicles convocats pel gremi de la paixassia, per revolta paixassia també amb el suport de Saixa, doncs estan...
amb les vies que van passant també es van tallant de forma puntual. Per tant, hi ha hagut talls puntuals a la T11, també en algun altre punt d'aquí dels accessos a la 27, i ara veiem que de moment ja estan tallant l'entrada de la 27, la més propera,
Aquí, que és el polígon francol, està tallada ja fa una estona per part dels Mossos d'Esquadra, per tant ja no s'hi deixa d'accedir a vehicles, i l'anterior també està tallada, per tant, els vehicles que estan arribant des de l'Alcamp, perquè aquesta via ja són desviats cap altres vies secundàries. Tot el trànsit rodar, recordem que per aquí...
Entren i surten cada dia uns 4.000 camions. Ara estan sortint, però ja no es pot entrar perquè en breu arribaran aquestes columnes de tractors. Hem pogut parlar també ara fa una estona amb els responsables de comunicació de Mossud Esquadra. Ens deien que amb ells no els consta que hi hagi previsió de detalls en el 340. Com també s'havia dit, que podrien fer alguna acció sorpresa.
No està notificada, almenys, aquesta acció sorpresa a la Nacional 340 entre el Vendrell i Tarragona, que també tenia intenció de poder tallar al llarg d'aquests dies de tall aquí de forma indefinida. Recordem que aquest tall serà indefinit un cop comenci. Espero que pugui passar amb el tema de l'acord del Tratat del Mercosur. Recordem, però, una cosa, que el 2024, al febrer de 2024, quan es va produir l'anterior tall
de l'accés al port per la 27, va haver-hi escamots de tractors que van sortir d'aquí i que se'n van anar a fer talls a les vies secundàries, a les vies que confaleixen fins aquí. Per tant, van anar per la T11, van entrar a Tarragona fins i tot, a l'Imperial Tàrraco, van col·lapsar l'accés a Tarragona per l'Imperial Tàrraco i van tornar a venir cap aquí. Per tant, això tampoc no es podria descartar que es fes també en aquesta ocasió, perquè seran, de fet, moltes hores, tant avui dijous com també previsionalment demà divendres, i veurem què passa de cara al cap de setmana.
Ara, com us deia, l'última hora és que ja està tallat l'accés al port per l'A27, l'entrada del port, es manté la sortida oberta, però s'ha tallat ja l'entrada del port, perquè en pocs minuts veurem arribar a aquestes columnes de tractors i ja demanarem pas d'aquí no sonar.
Molt bé, Josep, doncs, de seguida tornarem a parlar amb tu. De moment ens quedem des dels estudis amb més qüestions i quan ens demanis pas, doncs, vindrem cap aquí per seguir el que doni de si aquests talls, aquestes protestes dels pagesos. Josep, fins ara. Fins ara. 9 i 32 minuts, de seguida canviem d'àmbit, parlarem de matriculacions, parlarem de vendes de cotxes, parlarem amb Emili Beltran, secretari general d'Està bé.
Com diu el porter del nàstic Dani Rebolla, el partit d'aquest cap de setmana és molt important per saber per què vol lluitar l'equip aquesta temporada.
Diumenge 11 de gener a les 12 del migdia viurem el darrer partit de la primera volta de Lliga corresponent a la jornada 19 al grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Club Deportivo Teruel. I com sempre des de fa 33 temporades t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Radio el 96.7 i 101.0 d FM al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tàrraco, Centre Esportiu Royal Tàrraco i Sultan Barber.
You're glowing. You color and fracture the light. You can't help but shine. And I know that you carry the world on your back. But look at you tonight. The lights, your face, your eyes exploding like
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
36 minuts sobre les 9 en punt del matí. La Comissió Europea flexibilitzava aquesta prohibició de vendre cotxes amb motor de combustió a partir del 2035, després de la pressió de la indústria europea i especialment de països com Alemanya i Itàlia.
Brussel·les sembla que renunciava a aquesta reducció del 100% de les emissions. En volem parlar d'aquests temes i d'altres amb l'Emili Beltrán, secretari d'Estave, l'Associació Empresarial de Tallers de Reparació i Venedors d'Automoció. Emili Beltrán, molt bon dia. Bon dia. Quina és la situació? Perquè hem vist diverses notícies, no? Al final, primer sí, després feien marxa enrere i proposa permetre la venda de vehicles de combustió. Més enllà del 2035, quina és la situació?
Les darreres novetats és que el Parlament Europeu el que ha provat és l'ampliació de la possibilitat de vendre vehicle de combustió, el vehicle de motorització tradicional. Per tant, és evident que hi ha hagut un canvi que penso jo que és molt fonamental amb les directius que havia seguit fins ara la Unió Europea.
directrius que eren més exigents, evidentment, i més restrictives en aquest sentit. Més restrictives, perquè eliminava una motorització que és fonamental i, sobretot, jo entenc que aquesta és una decisió presa a partir de la pròpia situació que té al mercat i, sobretot, de les necessitats del ciutadà. Què vols dir, les necessitats?
que la tendència o l'evolució de venda de vehicle elèctric és la que és i, per tant, hi ha que fer front a una realitat en què un percentatge molt significatiu de la societat el que requereix és accedir a un vehicle de motorització tradicional. Això no impedeix que l'evolució del vehicle elèctric en un futur sigui la que ha de ser, però, evidentment, s'ha de deixar enrere el que és un mercat potencial, que és el que hi ha en aquests moments, i el que
i el que tindrem també en el futur, amb un percentatge molt significatiu, de la gent que vol adquirir un vehicle de combustió, un vehicle amb motorització benzina o diesel. Per què no acaba de... No sé si és una mica la repetició, la reiteració, o és que realment el tema del cotxe elèctric no acaba d'arrencar?
A veure, mira, si mirem les dades de la província de Tarragona, les dades de la província de Tarragona d'aquest any 2025, compte que s'han venut, parlant de turisme tot terreny i industrial lleuger, un total de quasi 16.000 unitats de vehicles, 15.958 concretament, de les quals són vehicles elèctrics 1.783 vehicles.
A veure, si amb aquests afegim els endullables que comparteixen motor elèctric en motor de benzina o dièsel, la cifra puja a 3.273. Per tant, estem al davant d'un percentatge que, evidentment, està creixent els darrers anys, però té un creixement que està, jo diria, adequat a les necessitats o al que requereix la societat, no?
Per tant, si el percentatge de l'elèctric o endollable amb motor compartit està aproximadament amb un 15-18%, la situació evidencia que un percentatge important de la població requereix o necessita l'ús de vehicle de motorització tradicional. Per tant, per això dèiem que la presa de decisió que ha fet en aquests moments...
el Parlament Europeu està en la línia de la realitat que tenen els mercats europeus.
Parlem de les xifres. Quines són les de la província de Tarragona a mes de desembre, no? Estem parlant, és a dir, a mes del 2026. Sí, sí. Del 2025, perdona. Correcte, correcte. Les xifres són de desllà definitives. Nosaltres comptem que des del dia 3 de gener o 2 de gener ja disposem d'elles. I a Tarragona, pel que fa a la venda de vehicles, tant turisme tot terreny, vehicle comercial, motocicletes i ciclomotors, és un any positiu.
A més, comparativament amb la mitjana de vendes de Catalunya hem estat per sobre. A Tarragona compteu que entre turisme i 4x4 han venut 14.036 unitats. Això suposa un augment del 14,4% i aquest augment del 14,4% està per sobre de l'augment que ha tingut Catalunya, que és de l'11%, o sigui, estem, per tant, dos punts i mig per sobre.
i inclús un punt i mig per sobre de les vendes a nivell nacional. Per tant, són unes dades positives a efectes provincials. La situació en quant a vehicle comercial és molt semblant, la diferència no és tan significativa, i en quant a motocicletes i ciclomotors, és exactament igual. També hem dit un percentatge de vendes millor que la mitjana nacional i la mitjana catalana. Molt.
Per tant, les dades les legiu en termes positius, no? Sí, totalment, totalment. No sé si hi ha algun punt, algun percentatge, perquè a vegades amb les dades, que destaquï per sobre dels altres amb algun canvi de tendència o tot segueix més o menys la tendència esperada?
Nosaltres el problema fonamental que tenim amb la venda, no únicament a Tarragona, sinó a tota Catalunya, és la problemàtica del descens de matriculacions que s'effectuen a Catalunya amb el cas dels rentacars i amb el cas de les empreses de renting. Per què? Perquè aquí tenim un impost adicional, l'import de CO2, que es converteix o converteixen les empreses catalanes, la distribució catalana,
de venda de vehicles en una situació molt més complexa que la que té la resta d'empreses a l'Estat. Per tant, el tema de renta car i el tema de renting portem ja des de l'aplicació de l'impacte de CO2, que va tenir una davallada fonamentalíssima, i això ho ha aprofitat les empreses que venen a Madrid, a València, i altres punts, però essencialment Madrid i València...
Per tant, aquest és un fet que, desafortunadament, segueix una tendència negativa.
però per un fet que no té res a veure amb el propi sector, més aviat té a veure amb el tema impositiu. Pel que fa al tema impositiu, llegia també que l'agència tributària i també l'agència espanyola, diguéssim, signaven aquesta gestió compartida dels imposts de matriculacions. No sé això com afecta o com pot afectar de cara al futur.
A efectes del que és l'acció comercial de la venda de vehicles, jo diria que no ha de tenir cap tipus d'afectació. Imaginem que si es posa en marxa, i sobretot no sabem en què es posarà en marxa, el que requereix que el sistema de tramitació sigui un sistema com el que tenim en aquells moments, que és un sistema àgil, i per tant no ha de tenir cap tipus d'incidència més enllà del fet de la pròpia tramitació.
Parlem d'ajuts també, si li sembla. Veiem que s'han ampliat els pressupostos d'aquesta línia d'ajuts MOVES 3 per cobrir totes les sol·licituds. Entenc que el pla anterior es va completar.
Sí, a veure, hem de tenir en compte que nosaltres com a sector portem des de la primera setmana d'agost demanant a l'ICAEN i a la Generalitat, l'ICAEN, Institut Català d'Energia, el fet que es demanés al govern central una ampliació de la dotació del Moves 3, que hem tingut durant l'any 25, i el motiu és molt simple. El Moves 3 es va posar en marxa a Catalunya començant més del mes de juliol,
I a començar més del mes d'agost, al fons, estaven esgotats. Per tant, totes les vendes que venien a continuació eren vendes que quedaven sotmeses a un estat de reserva per si hi havia anul·lacions o si hi havia traspassos d'altres partides de les ajustes per a l'electrificació, com són els post de recàrrega.
i, bueno, finalment, amb molt de retard perquè ha estat aquest mes de desembre, però finalment s'ha aprovat. Aquesta aprovació és una dotació de 73,5 milions d'euros, que és superior inclús a la dotació inicial que tenia el Moves a Catalunya, i aquesta entenem nosaltres pels càlculs que hem realitzat, que permetrà que tothom que ha adquirit un vehicle elèctric l'any 2025 aquí a Catalunya
tingui la seguretat que es rebrà l'ajut. Per tant, és una bona notícia. Aquesta línia d'ajuts Moves 3, recordem que està destinada a fomentar la compra de vehicles elèctrics i també la instal·lació de punts de recàrrega. Per tant, aquest augment permetrà continuar tenint aquestes sol·licituds i les que havien quedat en llista d'espera.
Sí, bé, compte que aquesta dotació de la que estem parlant ha finalitzat el 31 de desembre. Ah, ja ha acabat. Ha acabat. El que tenim ara, que és el que es va anunciar al començament del mes de desembre per part del govern central, i que... Aquests 400 milions d'euros, no? Exactament, correcte. Això és el que és el plan AutoEspanya 2030, que ja a la llei d'economia sostenible... Perdó, a la llei de mobilitat sostenible ja s'ha incorporat aquesta opció.
i que, teòricament, no teòricament, tal com diu la llei, abans que finalitza aquest primer trimestre de l'any, hem de tenir un pla destinat a ajuts a l'adquisició de vehicle elèctric. És el que li anava a comentar ara, que potser fan falta encara més ajuts, i no sé si també amb els punts de recàrrega, que també ha estat una qüestió.
Sí, clar, quan tu m'ho comentaves abans el fet de dir perquè no acaba de despegar el tema d'elèctric, hem de tenir molt clar que la infraestructura de post de recàrrega és la que és en aquest país, i encara que s'omple la boca indicant que es faran noves dotacions, que es posaran en marxa, la realitat és la que tenim a dia d'avui. I, evidentment, l'usuari preveu la seva adquisició en base a aquesta realitat. Sí que...
El Pla AutoEspanya 2030 preveu realment un projecte d'ampliació de post de recarga molt significatiu, amb ajuts econòmics per a tothom que vulgui instal·lar-ne, però seguim amb una situació que és la que vindrà amb el seu moment. Evidentment serà positiu, però nosaltres sempre el que estem reclamant és el fet que no es pot limitar les línies d'ajut a una població determinada, i és una població del 10% de la població,
Si la gent requereix l'adquisició d'un vehicle, el canvi d'un vehicle nou de combustió interna, o sigui, un vehicle de motor tradicional de gasolina o diesel, és un vehicle que, si es substitueix per un que tingui en aquests moments 10 anys, permetrà una millora mediambiental molt significativa. Per tant, nosaltres seguim amb la línia que seria raonable que els ajuts a la línia d'adquisició de vehicles elèctrics
neixin també paral·lement amb una línia d'ajut per l'actitud d'aquest tipus de vehicle i això beneficiaria el 90% de la població que ara està exclosa. I això de moment no es contempla? Això de moment no es contempla i no hi ha previsions que es contempli. Crec que és una reivindicació que porteu fent molt temps, no?, també.
Sí, són aquelles reivindicacions que potser per reiteració en algun moment cauran, però de moment estem veient que no. Jo penso que és un fet ideològic en aquests moments.
Tenint en compte tot això que hem comentat, com ha tancat el 2025 a nivell de turismes matriculats, aquests percentatges, la qüestió dels ajuts, com encareu o quina és la visió, la previsió, la perspectiva de cara al 2026, Emili?
Bé, estem en un any que hem de preveure una continuïtat amb el creixement de venda de vehicles, particularment la província de Tarragona és una província que té un creixement de població molt significatiu, que hi ha unes previsions de creixement com a mínim molt positives, i per tant això que ens porta amb el fet de confiar en que aquests percentatges d'augment que hem tingut aquest any es puguin pràcticament repetir.
Evidentment el sector són perfectament coneixedors que les xifres de vendes quan estava a 25.000 unitats a inicis dels anys 2000 són un impossible a dia d'avui, però sobre les xifres actuals ampliar amb un percentatge de dos dígits les vendes d'aquest exercici entenem que ha de ser no únicament una possibilitat sinó un fet.
abans de tancar també com a associació de... A vegades ens querem amb el tema de venedors d'automoció, però també des de l'avessant empresarial de tallers de reparació. Com estan les coses en aquest sentit? Perquè hi ha altres companys que han alertat, i vosaltres ho fèieu també, de la falta de relleu generacional, tot i l'increment de feina que hi ha als tallers.
Sí, aquesta és una realitat. A veure, nosaltres a l'exercici del 2025, a compte que estem parlant, quan parlem de talles de repressió, bàsicament de microempreses i més alguna que altra pima, però hem estat en un volum de feina, no parlo de rentabilitat, però sí parlo de feina realment molt, molt important,
I un dels greus problemes que estem patint és la manca de rellevure generacional. O sigui, no trobem treballadors. Nosaltres, a nivell de la província de Tarragona, amb els sis centres de formació d'FP i d'automoció,
estan accedint anualment o estan matriculant-se anualment més de 300 alumnes o 350 alumnes i, desafortunadament, el volum dels alumnes que acaben al sector nostre és extraordinàriament reduït. Per tant, aquest és un problema gravíssim i és un problema que, evidentment, es tindrà que prendre decisions molt significatives des de l'administració perquè, si no, estem al davant d'un gravíssim problema amb els propers anys.
El tema de l'electrificació, per exemple, del parc obliga a buscar perfils més tècnics? Sens dubte, sens dubte. A veure, hem de tenir en compte que el mecànic d'automòbil a dia d'avui ja és una persona amb un nivell de formació tecnològica molt elevat. Per què? Perquè les condicions, els equipaments...
dels vehicles no tenen res a veure amb els vehicles de fa 20, 30 anys o 40 anys enrere. Per tant, estem parlant de gent amb un nivell de formació professional, amb un nivell de capacitació tecnològica molt important, i el que fa l'electrificació, l'aparició del vehicle elèctric i la seva implantació, cada vegada més gran, és precisament accentuar aquesta necessitat formativa del personal...
i cada vegada amb un aspecte de concessió tècnica molt més significatiu del que tenia abans. Quina solució es proposa? A veure, la solució per trobar nous treballadors passa, evidentment, per alentar els joves amb el fet que aquesta és una professió de futur, és una professió que està, entenem nosaltres, perfectament dignificada,
La imatge del taller brut amb la gent que va amb un aspecte com els dels anys 70 és una cosa pràcticament desapareguda. A dia d'avui la repressió d'un vehicle es fa amb equips informàtics, amb un ordinador, amb una situació que evidentment penso que dignifica la imatge professional.
La dignifica des del punt de vista de la pròpia imatge, perquè la capacitació tècnica d'un professional de l'automòbil és fonamentalíssima i és importantíssima. Llavors, animar la joventut amb el fet que aquí hi ha feina cara a futur...
La reparació és una reparació que no desapareixerà en cap cas perquè estem parlant d'un parc automobilístic molt significatiu, estem parlant de 3 milions d'unitats de vehicles, per tant, l'aposta per un lloc de treball segur és aquesta. I com parlem a vegades de l'envelliment del parc automobilístic, hi ha feina per aquests dos perfils, pel mecànic més de...
ja m'ho permetràs, més de tota la vida, diguéssim, i aquell que arriba més tecnificat amb qüestions de vehicles elèctrics, etcètera. Evidentment, perquè, a més a més, el sector és un sector que té una tendència a l'especialització. Especialització...
amb la repressió de components determinades d'un vehicle i, evidentment, també amb les característiques d'un vehicle. Mira, contem que, per exemple, a Anglaterra o al Reino Unit el volum de taller dedicat a vehicle clàssic és importantíssim i són professionals els que es dediquen a aquesta labor que tenen una consideració
social i econòmica, molt important. Per tant, a veure, el parc és el que és, el parc és molt ampli, i el que hem de procurar és que la classe política no elimini allò que és important i allò que genera patrimoni en un país. Emili Beltrán, secretari d'Estave, l'Associació Empresarial de Tallers de Reparació i Venedors d'Automoció. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos, que tingueu bon any i fins a propera. Moltes gràcies a vosaltres.
TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 11 del migdia.
Doncs tornem cap al port, perquè allà s'ha de produir aquest tall, han d'arribar aquestes tractorades, els pagesos, les protestes, que han de tallar aquest accés al port, com havien anunciat ja des de Revolta Pagesa. Josep Súnià, quina és la situació? Han arribat ja aquestes columnes de tractors?
Bon dia, Miquel. Doncs ja n'ha arribat, eh? Fa pocs menús que n'ha arribat aquí a l'accés principal al port, que ja està tallat d'entrada, des de fa més o menys un quart d'hora, eh? Però n'ha arribat just ara les diferents columnes de tractors procedent a diferents punts del territori, de l'àlia al Baix Camp, del Tarragonès, també alguns de l'Ebre, i veiem un centenar llarg de tractors i altres vehicles, també furgonetes, vehicles, que estan, doncs, ja ocupant aquesta via d'entrada aquí al port de Tarragona,
Veiem, per exemple, el principal tractor que va al capdavant amb un cartell de 9 Mercosud. És un dels motius d'aquesta protesta. I estan aquí, porten llenya, porten també barbacoes i també la intenció d'entrada és que sigui un tall indefinit. Per tant, comencen just ara, en aquesta jornada de dijous, la previsió és quedar-s'hi de forma indefinida fins que hi hagi notícies al voltant dels acords a Brussel·les per saber el Mercosud i per...
I pel que pugui passar en aquests propers dies, eh? Per tant, molt d'amatència. Veiem per aquí ja algun dels representants de Revolta Pagessa, del Gremí de la Pagassia, que acaben d'arribar pràcticament. Per sembla, aquí està Ramon Rojo. Ramon, què tal? Bon dia. Bon dia. Ja heu arribat, ja heu tallat, no? Sí, ja som aquí. Ara mirem d'organitzar-nos per deixar-ho tot ben tancat.
I ja està. T'hagin definit, eh? Sí, sí. Aquí nosaltres no podem permetre'ns el luxe que la Unió Europea ens pugui derrotar. Que vagi bé, Ramon. Vinga, salut.
El Ramon Rojo, un dels portaveus del Gran i la Pajestida, la Revolta Pajessa, de fet és el que porta el primer dels tractors, que va al capdavant d'aquesta filera, d'aquesta tracturada. Ara arribaran fins a la porta principal d'aquest port de Tarragona, aquí per la 27. Aquí hi ha també efectius des de primera o de matí de Mossos d'Esquadra, que estan protegint l'accés al port. Per tant, el que faran és concentrar-se, com ho vam fer fa dos anys, aquí en aquest punt. Veurem si també tallen la sortida, el moment està oberta.
La sortida està veient que surtin vehicles, camions del port de Tarragona, però l'entrada sí que ja està tallada des de fa una bona estona. Déu-n'hi-do perquè són força tractors. No sabien tampoc fins ara quants serien els que formarien part d'aquesta protesta. Són el sindicat, s'ha aixecat un suport, també el gremi i la paixeria, per tant, revolta paixessa. Altres sindicats s'hi han desvinculat, però déu-n'hi-do perquè hi ha una bona...
una bona filera de tractors i d'altres vehicles que estan en aquests moments en aquesta accés principal aquí al port de Tarragona. D'aquí una estona podrem parlar amb ells, Miquel, perquè, com deia Ramon Rojo, un dels portaveus de...
Del gremi de la paixassi, de la revolta pagessa, s'han de reorganitzar. Ara estan entrant ja aquests tractors. S'han aturat aquí per poder parlar amb efectius de Mossos d'Esquadra. Ara estan tornant a circular. Per tant, es situaran en aquesta zona del port, en aquest accés principal del port de Tarragona.
i a partir d'aquí es reorganitzaran per decidir accions que faran al llarg d'aquestes properes hores. De moment, avui segur, aquest tall veurem si es manté fins al cap de setmana. Dèiem que avui i divendres el Parlament està...
Estarà fet aquest tall i veurem si també l'allarguen el cap de setmana. L'espera que pugui passar a la Unió Europea, a Brussel·les. Aquesta setmana hi ha hagut reunió del Consell de Ministres de la Unió dels 27. S'ha parlat, evidentment, d'aquest tema, de l'acord entre Brussel·les i el Mercosud, aquests diferents països de l'Amèrica Llatina, que pot ser un acord imminent d'aquest tracte que fa 25 anys que es negocia, que està sobre la taula.
però que en funció del que faci Itàlia les properes hores es podria assignar la setmana vinent, i diuen que això perjudica el sector, que permetrà l'entrada de productes amb uns criteris molt diferents als que han de fer els productors d'aquí per tal de treure'ls al mercat, i això es crea aquesta competència d'Ixellal, però també és una oportunitat, recordem, per la política agrària comuna, per la reforma de la PAC,
amb previsió d'ingressos a la baixa d'un 20% respecte a l'anterior convocatòria. Estan entrant, veient que tomben, per tant, també podem dir que en aquests moments s'ha tallat no només l'accés al port, sinó també la sortida, perquè estan fent el tomb als tractors i es situen a banda i banda d'aquesta via de la 27. Per tant, podem dir ja, a hores d'ara, que es talla l'accés...
i la sortida del port de Tarragona amb aquesta tracturada i amb aquesta protesta que just s'inicia en aquesta hora del matí d'avui de Tichous. Tractors, com deien, i pagesos que han vingut de diferents punts del territori, d'aquí del camp de Tarragona, però també alguns ens deien des de l'aldea, les Terres de l'Ebre, d'allà almenys també alguns tractors i altres vehicles que també s'han afegit a aquesta convocatòria,
amb banderoles, dels sindicats convocants, també amb aquests cartells on es diu No al Mercos Sud. I de moment això ho puc explicar des d'aquí. Miquel, esperem a veure què diuen d'aquí una estona, quan... Aquí també hi ha molta presència de mitjans de comunicació seguint aquesta convocatòria, per tant, d'aquí una estona, quan compareguin ja els de Revolta Pagessa i els sindicats que es donen suport, doncs explicarem què és el que diuen i com concreten les accions que puguin fer part d'ara. Insisteixo que porten
Llenya, provisions, per tant, això pinta que pot ser una concentració que s'allargui alguns dies. Ara, de seguida, Miquel, ampliarem informació.
Molt bé, Josep, doncs nosaltres continuem i quan necessitis ens demanes pas i connectarem amb tu des del port de Tarragona. Una pausa i de seguida parlem de la Marató de Donació de Sang, la Marató de Donats de Sang que ha començat avui també, que s'allarga fins al proper 17, molt pendents del que passi també al port de Tarragona.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.es
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Nova hora que abordem des de la veu de Tarragona, camí cap als 40, aquest espai que us acompanya des de les 9 en puny que ho farà fins les 11 del matí, pendents del que està passant al port de Tarragona. Si ens demanem pas anirem cap allà. Una altra de les notícies que coneixíem ahir, que ahir es presentava, millor dit, és la Marató de Donació de Sang. Ha arrencat ja aquest 8 de gener, tindrà lloc fins al 17 a tot Catalunya.
I Tarragona, com no pot ser d'una altra manera, s'hi tornava a sumar. Albert Soleil és el cap territorial del banc de sang i teixits del camp de Tarragona. Senyor Soleil, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. És ja una campanya que ve sent habitual, tradicional, que s'impulsa des del banc de sang i teixits i que busca...
superar o obtenir donacions. En una setmana, ara parlarem de les xifres, però en un moment que arriba complicat, després de les festes de Nadal, que sempre sol haver-hi una davallada pel que fa a les donacions. Sí, efectivament. Ja fa uns quants anys el Banc de Sang es va adonar que cada gener teníem el mateix problema en què el Nadal tothom pensa...
amb els seus familiars, però potser no pensa tant en la donació de sang, que és una cosa que en altres moments la població sol tindre més en compte. I això ens ha fet donar compte que al gener sempre tenim un problema d'estoc, sempre ens falta més sang, i per això ja des de fa uns bastants anys es va muntar aquest marató a tot Catalunya per poder pujar aquests stocks de sang i poder disposar tots els pacients de la sang necessària.
Què passa durant la campanya de Nadal? Pot ser que canviem la rutina, ens dediquem a altres coses, ens movem geogràficament i no pensem tant en continuar, sobretot aquells donants habituals, no?
Efectivament, el donant habitual, que dona 3 vegades l'any o així, ja té les pautes fixades. El Nadal potser és el moment de gent que no és tan habitual i el problema és que potser no és el moment en què la gent se n'han recordat de nosaltres. A més, aquest any hi ha hagut l'inconvenient que hi ha hagut la grip, que ha tocat més fort, també hi ha hagut mal temps, ha fet més fred, ha plogut, i això ha fet que encara s'hagi buidat més de l'habitual. Hem tingut un conjunt d'avens que fa que la donació actualment estigui bastant baixeta.
Com estan les xifres ara mateix, a dia d'avui? Ara mateix tenim sang més o menys per 5 dies, quan el que ens agrada és que en tinguem per 8, més o menys. Per tant, tenim molt per millorar. Això s'ha de mitigar, s'han de fer pujar aquestes dades, i d'aquesta manera s'anima a la gent que doni. Què es necessita? Perquè sempre poseu aquestes xifres de donacions que s'han de superar en aquests dies, del 8 al 17.
Sí, a tot Catalunya s'ha ficat el repte de 10.000 donacions, en el que a Tarragona, província, ens hem posat el repte de 1.500. Aconseguir 1.500 donacions, tant de sang com de plasma. És la suma de les dues coses. Perquè també ens hem de recordar que no només hi ha la sang, també existeix el plasma, que potser no és necessitat tan cotidiana del dia a dia, perquè la sang sí que la necessitem perquè l'estoc està baix, el plasma és per aconseguir algun dia ser autosuficients en els medicaments que es proveixen amb el plasma.
Potser no estem tan acostumats, no?, a les donacions de plasma? Vaja, acostumats. Acostumats potser no seria la paraula, que potser no ho tenim tant en compte, tot i que ja es convida, no?, quan anem a donar sang, també, a fer aquest tipus de donacions, o com funciona? Bé, sempre diem a totes les persones que venen per primera vegada que donin primer sang, que és el que tothom coneix, que és el que és conegut, i que és el que més necessitem, podríem dir-ne, al dia a dia, perquè és el que caduca més aviat, eh?
El plasma, un cop el donant ja és conegut i ja veiem que ens ve mínimament sovint, és una proposta que els fem de passar a plasma que també ens dona un medicament necessari i que, a part, el donant de plasma pot donar més vegades. El donant de sang pot donar 3 vegades a l'any una dona, 4 vegades a l'any un home, en canvi el plasma es podria vindre, si volguessin, 10 vegades a l'any.
Ahir els alcaldes de les quatre capitals catalanes feien una crida a participar i no a la marató. Quin és el missatge que es vol donar per tal d'incrementar aquestes reserves durant aquests propers dies? Bé, el lema d'aquest any es diu un vincle que ens fa immensos en el
en el sentit en què volem que el donant se senti que està fent un gran bé, està fent immens a la persona perquè realment s'ha de sentir molt satisfeta de l'acte que està fent perquè celebrar 3 vides per cada donació de sang. Un altre tema que tenim en compte aquest any és el tema del donant jove. Ens estem adonant que des de la pandèmia hem aconseguit recuperar les donacions de persones joves com que abans teníem i molt lentament la mitjana edat del donant de sang s'està fent gran.
I, clar, els donants de sang també jubilen. La nostra jubilació és als 70 anys, no poden donar sang a partir dels 70 anys. I això fa que, tot i que no és una emergència ni molt menys, veiem que, com no ho arreglem en els pròxims anys, podem tindre un problema. I volem fer que la gent jove, a veure si podem aconseguir que també s'apunti i es faci donant habitual.
Com ho fem? És a dir, aquí es tracta que aquest relleu generacional tingui en compte que hi ha aquestes necessitats, que hi ha aquestes reserves i que són ells qui han de ser aquesta cantera de donants de sang. Per què costa, creieu, arribar al públic més jove? Sobretot després de la pandèmia.
Creiem que és un acúmul de coses. Creiem que potser no arribem de la mateixa manera als mitjans de comunicació, perquè el jovent potser fa un altre tipus de mitjà de comunicació. També és cert que el jovent té altres usos al cap. Sempre ha estat més difícil el jovent. Abans del pandèmia ja costava, també, però és cert que post-pandèmia hem notat una dificultat més que abans.
Potser, de fet, ja ho heu fet, engegar campanyes a xarxes socials, amb hashtags a Instagram, amb fotografies, no? Vull dir, almenys per la Marató de Tarragona, aquella que fem a Santa Tecla, ja s'ha fet en molts casos, no? I en d'altres punts, en d'altres moments de l'any, heu apostat molt per la digitalització també.
Efectivament, s'ha apostat molt i tot i això és això. Tot i que creiem que estàvem fent les coses bé per aconseguir que aquests donants joves vinguessin, notem un estancament. Les xifres no són tan altes com voldríem. Aquí a Tarragona, per exemple, se'ns ha fet molt famosa la campanya a les universitats. Des de fa dos o tres anys, cada febrer, ens anem a totes les URBs de la província a fer campanya. I això ha pujat molt el donant jove de la universitat. Però tot i això, a nivell català,
No s'acaba de veure la millora que voldríem i per això ens interessa animar especialment el donant jove. La intenció és que un 10% de les donacions siguin de persones que donin per primera vegada. Hi ha un efecte, no sé si estaràs d'acord amb mi, suposo que sí, que qui dona per primer cop normalment s'hi queda, s'hi enganxa, vull dir que continuen les donacions, no?
Costa és l'entrada, pot ser? El que costa és l'entrada, sí, però he de dir que, efectivament, costa entrar i un cop has entrat és més fàcil, però tenim un perfil de donant moltes vegades, cada una vegada i se sent que ja ha fet l'acte i se n'oblida de nosaltres. No és que no vulgui ser solidari, però com que ja ho ha fet, ja ho ha fet, no?
Bé, el que ens agradaria és aconseguir que aquest donant que dona per primera vegada també s'habitui a donar més sovint. Perquè és cert que hem vist que sí que hi ha un bastant donant jove que dona alguna vegada, però, clar, com em fa la sensació que quan arribem amb ells no s'adonen que els seguim necessitant.
Jo volia que recordéssim qui pot donar, cada quan es poden fer aquestes donacions, precisament per no oblidar-nos, que ho hem fet per primer cop, però que en un període de temps ho podem continuar fent i després recordarem les cases, o millor dit les excepcions, perquè potser és més fàcil les excepcions, en principi podem donar tothom a partir d'una edat i fins a una edat, i després excepcions.
Efectivament es pot donar des dels 18 anys fins als 70 a tota persona que pesi més de 50 quilos i bàsicament que estigui sana, que estigui bé de salut. A les exposicions n'hi ha moltes. El tema dels viatges, si has viatjat els últims 4 mesos a països que siguin tropicals no podries donar sang fins que hagis passat aquests 4 mesos. N'hi ha moltes que tampoc cal entrar en detall.
D'acord. En qualsevol cas, hi ha un qüestionari previ, també, no? Vull dir que, si no ho sabem del cert, el millor és apropar-nos i que ens resolguin els dubtes, no? Efectivament. Allà hi ha... O ens podeu trucar, tenim una atenció donant que resol dubtes per aquest estil.
i apuntar-se a la pàgina web és molt fàcil. A part, a la pàgina web es pot veure on hi ha campanyes, hi ha l'hospital sempre obert, aquí a Tarragona l'hospital està obert els matins de dimarts a dissabte de 9 a 2 i les tardes de lluny, veigres i divendres de 4 a 8, però també tenim campanyes a tot el territori que si entreu a la pàgina donasang.gencat.cat podeu mirar quina és la campanya més propera que teniu en els pròxims dies. Molt bé.
De cara a la marató concret, què hem de saber? On podem donar sang? Perquè, a més, hi ha novetats, no?, en aquest sentit. Alguns dies concrets a Tarragona, al cap Jaume I, a l'escola El Miracle, vull dir que hi ha punts, no? Aquí a Tarragona, efectivament, hi ha aquests dos. Sincerament, no recordo quin dia són. Per tant, entreu a la pàgina i ho veureu. I, com he dit, a l'hospital. També, si sou de les afores, a Pallaresos, també hi ha un dia aquí.
Si no tinc malament les dades, el 12 de gener, de 3 a 4, al Cap Jaume I, i el dia 13, en el mateix horari, a l'Escola El Miracle. Serien punts. I després, també al Joan XXIII, evidentment, hi ha tots els punts habituals. Sí, i si sou de fora de Tarragona, els Pallaresos, a Cambria, els també se'n fan. Jo mirava per la ciutat, és veritat. I aquest dissabte, també el Palau Municipal, l'Espai Jove, edificis emblemàtics també d'arreu de Catalunya, s'il·luminen de vermell.
Sí, efectivament, cada vegada ho estem fiquant més de moda, al principi hi ha pocs edificis, però a poc a poc cada any aconseguim que més edificis s'assumin, i quasi que us diria que us repto que el dissabte busqueu edificis envermellits, perquè voldrà dir que han participat a aquest event de la Marató de Donants de Sang.
Molt bé. Albert, animem a tothom qui ens estigui escoltant que ho hagin fet ja per primer cop, que no ho hagin fet mai, que no passa res, que no han de tenir cap por, que és un acte solidari, és un acte altruista, i que, en fi, que s'apropi, que aconseguim superar amb escreix aquesta xifra.
Doncs sí, agrairem a tothom que s'acosti a donar sang i els estarem esperant amb els braços oberts perquè és molt necessari i necessitem recuperar l'estoc de sang. Banc de sang i teixits, i amb això vull acabar, que sempre pot ser aquesta sí que queda més relegada, el tema dels teixits, que també treballeu per això, per sang i per teixits. Hi ha altres tipus de donacions, no?
Efectivament, donació de sang, de plasma, però també donació de molldós, donació de llet materna, de corda umbilical, inclús en teixits altres, però estem parlant de coses més complexes, que tampoc cal entrar en detall. Molt bé. Albert Soleil, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Que vagi molt bé la marató i fem aquest missatge extensiu a tots els nostres llens, perquè s'hi apropin. Gràcies. Moltes gràcies. Que vagi bé. Bon dia.
Com diu el porter del nàstic Dani Rebolla, el partit d'aquest cap de setmana és molt important per saber per què vol lluitar l'equip aquesta temporada.
Diumenge 11 de gener a les 12 del migdia viurem el darrer partit de la primera volta de Lliga corresponent a la jornada 19 al grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Club Deportivo Teruel. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Radio 96.7 i 101.0 d FM al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33a temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centres Portiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
10 del matí, 16 minuts, anem ràpidament cap al port de Tarragona perquè han de compareixer portaveus, membres de Revolta Pagèsa, Josep Suller. Doncs sí, bé, està compareixent ja Joan Radal, el portaveu, el president de Revolta Pagèsa, del Grem de la Pagèsia Catalana, sentim-lo en directe. En desacord amb tots aquests convenis que volen signar de la pagèsia, no estem d'acord i menys que no ens tinguin en compte la paraula de la pagèsia.
El sector paigès a Catalunya està en crisi, la ramaderia des d'aquest hivern que està passant molt malament, per tant, el que no podem permetre és que des de despatxos polítics ens tinguin que posar en perill el nostre futur i per això aquí estirem fins al dia 12 per a que no s'assigne aquest tractat del Mercosur.
Com afectarà a la pagesia i a la ramaderia, o com podria afectar, si finalment s'assigna del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre?
Bé, tenim uns cultius, en general afecten tots els cultius uns menys, els altres menys. Ja fa temps que ens estan arribant cítrics procedents d'altres països tercers. En arròs aquest estiu també han arribat baixells d'arròs d'altres llocs. Posa molt en perill la pagesia, però també hem de tindre en compte que posa en perill la salut del consumidor. Són productes que estan arribant sense controls,
Productes que arriben, alimentació que arriba, de forma que pot posar en perill el consumidor. És una mica un símbol també el port de Tarragona, perquè heu triat venir aquí a fer aquesta concentració. Sí, bé, és un port on entra molt de producte. L'any passat estaven entrant vaixells de vi, aquest any han entrat vaixells d'arròs. Per tant, és un lloc de símbol de reivindicació i per protegir tota la pagesia catalana.
La compareixença en directe del president del gremi de la pagestia catalana, en Joan Regolf, que com ja avançaven fa una estona, la intenció és fer aquesta protesta de forma indefinida. Per tant, no es mouran d'aquí fins que hi hagi notícies.
Des de Brussel·les, on recordem està pendent que acabin de decidir els països dels 27 què fer amb aquest acord entre Unió Europea i Mercos Sud.
pendents també del que decideixi Itàlia. Itàlia, en les últimes hores, tot i que estava pel no, va haver-hi un canvi, un gir, i podria estar obert a mostrar-se a favor d'aquest acord. França està en contra, l'estat espanyol n'està a favor, hi ha algun altre país que també n'està en contra, però no serien suficients.
per votar la decisió de signar l'acord amb el Mercosur, un acord que fa 25 anys que s'està parlant, s'està gestant. Per tant, ara s'ha pendent també del que passi en aquestes properes hores a nivell de Brussel·les, on aquesta setmana es reunien els ministres dels 27.
i on molt pendents, com dèiem, d'Itàlia, que és una mica la clau de volta, de manera que la presidenta de la Comissió Europea pugui anar la setmana que ve, si és que finalment s'adopta l'acord, a signar aquest acord a Paraguay, que és un dels països que forma part del Mercosur.
juntament també amb Uruguai, amb Brasil, i que puguin tirar endavant aquest acord que permetria, com deia ara aquest responsable del gremi de la pagassia catalana, el lliure comerç de productes, productes que entrarien aquí, que també es produeixen aquí, i que, per tant, generien aquesta competència de geial. Estem parlant de milions de tones de productes. Per tant, això és el que preocupa especialment a la pagassia. I també, de retorn, m'havíem preguntat, però també estan aquí...
i com ho han fet també en aquests darrers dies, en diferents protestes, recordem que hi ha hagut protestes a la capital de l'Estat, hi ha hagut protestes també a Brussel·les, també de la pagassia de tota Europa, doncs també en aquest cas els catalans i els espanyols també per les queixes per l'última PAC, la política erària comuna, doncs per la que ja estan també hores d'ara que preveu reduccions del 20% en les aportacions que rep la pagassia, aquestes contraprestacions...
Tot plegat, com dèiem, obert, i aquí el que hem vist també en aquesta imatge, al port de Tarragona, amb aquest centenar llarg de tractors, però també altres vehicles que han tancat l'accés d'entrada i de sortida, el que hem vist també és que estan traient barbacoes, que porten llenya, que porten provisions, que ara estan just habilitant aquestes barbacoes, per tant...
Com deien ells mateixos, la intenció és quedar-se aquí de forma indefinida. Veurem també què passa perifèricament per veure si decideixen més endavant mantenir el tall de cara al cap de setmana. Dilluns, tot i que encara no està confirmada la data, però era quan es parlava que es podria signar l'acord ja al Paraguai o la setmana que ve en Colsa Boca, però estaran també des d'aquí molt pendents del que passi a Brussel·les, les informacions que arribin des de...
des de la Comissió Europea, doncs, a part del de prendre accions. Ja fumeixen aquestes barbacoes, és a dir, que comencen a encendre la llenya, també per escalfar-se, perquè a mi no fa fred aquí, en aquesta altura de la 27, a l'entrada del port de Tarragona, i d'un moment esperant. Intendrem ara també parlar amb alguns dels paxessos que han vingut, perquè aquí n'hi ha de tota la demarcació, bàsicament del Baix Camp, l'Al Camp, però també del Tarragonès, n'han vingut alguns també de Terres de l'Ebre, ens dèiem de l'Aldea, alguna d'aquestes columnes de tractors...
I ara aquí estan fent la parada, esmorzaran, i ens deien també que de cara al migdia faran una nova compareixença per actualitzar les dades. Ara és qüestió de reorganitzar-se, com ens explicava Ramon Rojo, un dels portaveus de rebot de pagesia i del gremi de la pagesia, reorganitzar-se, reunir-se aquí en assemblea i decidir què faran a partir d'ara. Per tant, estarem amb atents, seguirem aquí.
i anirem a informar, Miguel, dels canvis que es puguin produir. La imatge del port és aquesta, tallat al port, l'accés al port, i aquests tractors que estan ocupant a banda i banda aquesta 27, que està tallant aquest punt, la tram final. Veiem també que els camions s'arriben per la 27.
però són desviats a la sortida anterior a la que hi ha aquí, la que conflueix amb l'antiga Nacional 340 i l'anterior, que també que conflueix amb el cas de la T11. Tot allò està, diguem, operatiu, eh, veritat, però és aquest tram final de la 27 el que estaria tallat per aquesta acció dels pagesos. Acció dels pagesos que ens ha portat cap al port a escoltar també la veu del Joan Regolf, president de Revolta Pagesa. Josep, doncs tornem amb tu quan ens demanis pas, quan hi hagi novetats aquí, tornarem a connectar-hi, d'acord?
Fins ara. 10 del matí i 23 minuts. Encara ens queden alguns temes a la veu de Tarragona per arribar a les 11 en punt del matí. Moment en què ho resumirem, ho actualitzarem tot plegat amb les companyes dels serveis informatius d'aquesta casa i els butlletins informatius. 10 i 23.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pell a tallenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Ahir coneixíem que el Ministeri de Transport s'ha adjudicat per 7,8 milions d'euros el contracte per construir carrils per avianants i bicicletes en quasi 7 quilòmetres de la Nacional 340. El primer principal carril bici de avianants s'ha d'executar entre l'enllaç entre la Nacional 340 i la 7 i el límit amb el terme d'Altafulla.
volem anar cap a la Mora, volem parlar amb els seus veïns per saber com ho veuen tot plegat. Albert Franqués, molt bon dia. Hola, bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Què implica i com valoreu aquesta qüestió? Bé, bueno, valorem positivament. La pacificació de la carretera és una cosa que ja es va començar a treballar amb autovia i ara al carril bici, bueno, ja circulen bicicletes, ja hi ha un
un servei en aquest tema serà una millora per aquest àmbit. Què en sabeu del que passarà vosaltres com a veïns? Saber-ne sabem poca cosa. Vull dir, vaig saber que s'havia licitat ahir quan me vau enviar vosaltres un missatge. Vull dir que hi ha poca informació per part de l'Ajuntament i al Ministeri ja no en parlem.
Però bé, és una cosa que a l'època d'Esquerra Republicana ja sí que s'havia parlat i això, i en una primera reunió amb els socialistes va sortir el tema i no se sabia ben bé, i ara ja sembla que serà realitat aquest any vinent. Això ha de millorar també la mobilitat, entenc, de les urbanitzacions, també dels càmpings que hi ha en aquesta àrea, i suposo que facilitar també la connexió amb el centre, Albert.
Bé, sí, obre una altra via, no?, més amable de la bicicleta, no?, i, bueno, creiem que sí, que sí, que Jovet deia, no?, que ja, si passes per la carretera vella, ja veus que hi ha un ús a l'estiu, sobretot, de bicicleta dels càmpings i gent que té una altra sensibilitat, no?,
i crec que es potenciarà més encara aquest tema. Si els veïns també ho fem servir. Clar, aquest és el fet. Comencem així el 2026 amb aquesta notícia. Suposo que us agradaria també que anessin arribant d'altres qüestions, que anem...
parlat i hem començat amb vosaltres, i que, en fi, no sé si en guany, doncs, com ho veieu, quin és el desig, la carta, no?, aquest 2026, ja han passat els Reis, però vaja, aprofitem també, què parlem amb tu? Bé, de moment també el carrer Vici no és complet, perquè no arriba el Tafulla, vull dir, s'acaba allà el carrer Terralta, quan entra...
al nostre àmbit, al nostre barri, allà s'acaba, al carril bici. No té continuïtat cap a Altafulla. Vull dir que potser el nucli urbà més proper que tenim nosaltres per poder anar amb bicicleta o amb patinet o caminant és Altafulla. I aquí se'ns acaba. Esperem que es desencalli el tema i que l'Ajuntament de Tarragona també apreti el Ministeri perquè...
no s'acabi aquí aquest carril bici, no?, i que connecti amb el d'Altafulla, Torra d'Embarra, Creixell, no?, i fins a Barcelona, no?, que és el projecte aquest del carril bici europeu, no?, que va més enllà de l'àmbit d'aquí nostre.
I altres qüestions de cara a la zona, també concretament a la Mora. Veníem no fa molt a parlar-ne amb vosaltres, quan feia aquell aniversari de les inundacions. Tenim també tot el tema de la MD. Com està tot plegat, Albert?
Bé, tenim el passeig encara aixecat, no sé. Ens diuen que no tenen permis de costes per poder arreglar-ho. No sé, acabem d'entendre que no es pugui arreglar una cosa que estigui feta, no? I estava fet un passeig, simplement hi ha que posar quatre roques allà sota perquè s'aguanti. I això, ara, abans de Nadal, vam netejar el camí del càmping, que al final va resultar que no ho va fer l'Ajuntament, ho han fet els propietaris de les finques del rodador, que eren els marges, no sé, no sé.
Tenim una mica de sensació de deixadesa. Seguim igual, no? La neteja, tot i que ja la contracta nou, també encara falta. Veiem que es fan moltes coses per Tarragona, però aquí ens costa arribar. No sé. Costa tot molt. Costa tot molt. Fins i tot quan fem els reis, que ens regateixen les valles que ens porten.
Déu-n'hi-do. En fi, doncs, és el... Sí, no, no, no, m'he quedat una mica així, eh? Disculpa la rialla, però m'he quedat una mica així, garretivat. Bé, Albert, que... Doncs això, la valoració que et demanem també respecte a aquest anunci del Ministeri de Transport, però seguirem parlant amb vosaltres, lògicament, per les necessitats del barri i de la zona. Albert Franques, president dels Veïns de la Mora, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres. Gràcies, molt bon dia. A banda d'aquests 7,8 milions d'euros pel contracte per construir carrils per a vianants i bicicletes, 147 quilòmetres de la Nacional 340, també hi ha aquesta partida per instal·lar pantalles acústiques a l'autovia A7, en un tram de 2,2 quilòmetres a Tarragona. Julià Montoya és el president dels veïns de Tarragona 2. Julià, molt bon dia.
Bon dia. Aquestes pantalles acústiques són les que afecten la vostra zona i les demandes que també havíeu, i que n'havíem parlat amb tu directament des d'aquí, des del vostre barri, per les afectacions que comportava el fet de no instal·lar-les. Sí, sí, efectivament. El que passa és que és lamentable que això fa, és una reivindicació de fa més de 15 anys,
arriben ara i segurament arribaran amb la mentalitat de fa 15 anys i per tant poden cometre errors que en lloc de beneficiar els veïns el que facin és espantar-los i horroritzar-se de veure tot un mur com el mur de Berlín, que ja ho han fet en alguna altra zona.
O sigui, no aplicaran la posta en marxa modernitzada, sinó que la faran pensant 15-20 anys enrere. I això...
Lamentablement no sé on veurem el benefici. Què en sabeu, si és que en sabeu alguna cosa, a banda d'aquesta inversió, d'aquesta adjudicació que ha dut a terme el Ministeri de Transport amb aquestes pantalles acústiques? Nosaltres, en principi, no hem fet res perquè ho volem veure. El problema és que es fa un anunci, no es pot parlar amb ningú, no sabem exactament què és el que posaran,
I per tant hem d'estar a l'espera que es realitzi que una cosa és la notícia del diari i una altra és quan la veiem realitzar, que potser encara passarà un any. I per tant posar-nos a fer ara qualsevol cosa és una mica un cant a l'alegria.
Ens esperarem a veure el resultat i l'efecte real que tindrà amb els veïns. Clar, deies això, que la reivindicació és llarga, és a dir, la reivindicació és gairebé històrica, però que sí que és cert que hi haurà aquest projecte repensat de fa anys, és a dir, que haurien de ser, segons dieu, més modernes, una instal·lació diferent de la que es va plantejar, no?
Home, jo crec que hauria de ser diferent de la que en el seu moment plantejaven. O sigui, hi ha un sector ja de Tarragona que les han col·locat i el que han fet és posar amb els veïns un mur de pedra que, molt bé, fa de pantalla però trenca la visibilitat de molts veïns
afectats que s'han quedat que en lloc de veure la via del tren ara veuen un mur. Clar, hi ha coses que crec que quan es fan s'haurien de fer amb més seny.
no sabeu tampoc quan això es començarà a materialitzar, no? No, ni idea, perquè aquest anunci que avui diu, o ahir parlàvem ja els diaris, ja fa dos mesos o tres que ja va sortir anunciat, també, que va ser publicat, o sigui que, esclar, anem de publicació en publicació, no en realització en realització, sinó de publicació en publicació...
Doncs, Julià Montoya, que veurem com es va materialitzant tot plegat i volíem escoltar també la veu dels veïns davant d'aquest nou anunci del Ministeri de Transport. Moltíssimes gràcies per atendre'ns. A vosaltres som trucant ja. Gràcies, bon dia. Bon dia. Adéu.
10.36, tornem cap al port de Tarragona. Josep Sunyer, bon dia de nou. Bon dia, Miquel. Mira, des de l'última connexió han arribat una tongada més de tractors que venien del Baix Penedès. Per tant, aquí ja tenim els tractors i altres vehicles possibles de les diferents comarques del camp de Tarragona, especialment dalt i el Baix Camp, també del tarragonès,
els que han vingut des de l'Ebre, de l'Aldea, i també aquests que s'han afegit ara, que són també una quincena més de tractors, de vehicles procedents de les comarques del Baix Penedès, que són els últims que s'han incorporat. Aquí ara continua tallat, això com deia, aquest tall és a forma indefinida, recordem-ho, però només deixen sortir, això sí, camions que van a les químiques, això és l'acord...
o quan han arribat al gremi La Peixestia amb Mossos d'Esquadra i aquests vehicles sí que poden sortir, aquests camions, els que per a raons determinades no poden estar aquí aturats. S'han de sortir i els han de permetre sortir. Anem a parlar amb el Ramon Rojo, que acaba d'aparcar el tractor, perquè de fet l'ha hagut de moure. Era el tractor que...
que obria la marxa i que l'ha situat aquí. Estan preparant logística, perquè ara, de fet, es reuniran en assemblea d'aquí una estona, ara estan esmorzant, de fet, també han habilitat les barbacoes i han cessat el foc, la llenya, per poder mantenir aquesta protesta.
i ara estan posant un carrer que diu Revolta, paixeres, som sobirania mediterrani, aquí hem fet amb un d'aquests remols el tractor com una mena de plataforma des on faran les compareixences. I mira, mentre el Ramon acaba d'instal·lar la pancarta, parlàvem amb el Joan Rodolfo, el president del drèmic de la paixeria catalana. Joan, que tal, bon dia.
Hola, molt bon dia. Sou aquí, heu vingut, i déu-n'hi-do, perquè no sé quan sou, però diria que un centenar llarg o 200 tractors, ara han vingut també del Baix Penedès, companys de l'Ebre, del Camp de Tarragona, diferents comarques, també tu que vens de per aquí del territori, no entenc, és a dir, com valoreu la resposta?
Bé, la resposta molt positiva, encara que hi ha hagut molta gent que s'hi ha quedat a casa i ens diuen que durant el dia i el fin de setmana s'aniran apropant, o bé amb tractors, o bé amb furgonetes o a peu, i bé, és una problemàtica que afecta molt greu a la pagesia catalana i del nostre país, no?
i creiem que és primordial poder ser aquí, poder-ho defensar, ja que també posa en perill la salut del consumidor, ja arribant aquests productes que poden arribar de fora sense cap tipus de control i utilitzant pesticides que fa molts anys que aquí són prohibits. Pesticides, també el tema de les hormones amb la carn, que aquí estan prohibits allà en alguns països es permeten, no?
Sí, correcte, és així. Allí hi ha una sèrie de vacunacions que encara estan permeses a la ramaderia. Són explotacions ramaderes molt i molt grans que aquí no podem competir. A part, amb la qualitat tampoc no hi té color, no? Però això és primordial que avui en dia el consumidor sigui conscient d'on compra i què és el que compra i què és el que està consumint per...
per defensar tot el sector de la pagesia. Inclús els polítics haurien de ser molt conscients que hi ha aquest potencial producte de proximitat i així poder fer país. França està en contra, crec que algun altre país. Itàlia sembla que es podria decantar pel sí. Estem molt pendents també del que passi a Brussel·les, no, aquests dies?
Sí, bueno, aquestes últimes hores, aquests dies, serà decisiu el que pugui passar. Nosaltres el que volem és que el nostre país se posicioni en contra, no? França també i Itàlia també i a veure si aquest acord acaba sense signar. Parles dels consumidors i aquí estem parlant que si això signa la setmana vinent podríem parlar de tones i tones de productes no només de carn, d'arròs, de cereal, no?, que vindrien cap aquí amb lliure comerç, no?
Sí, el llibre de comerç porta això i més amb aquests acords. Ara ja està passant que està arribant productes de fora, però clar, això també serà en quantitats més voluminoses i amb acords ja assignats en unes quantitats. Per tant, a la pagesia també volem estar assegurats que tindrem un futur digne i podrem treballar amb seguretat i el consumidor també pugui viure amb seguretat.
Parlem, Joan, de Mercosur, però també de la política agrària comuna, l'última reforma que també preveu rebaixes del 20%, no? Sí, preveu una rebaixa del 20% i a llarg plaç inclús pot arribar al 30 i 40%, en la qual cosa, si ja tenim un Mercosur i tenim aquestes retallades d'ajuts, al final és la sentència de mort del sector de la pagesia a Catalunya. Veig molts companys i companyes joves aquí, eh?
Sí, la veritat que Revolta Pagesa és un col·lectiu molt i molt jove, està molt bé, però bé, tenim de tot, no?, i a la tarda també vindrà durant el dia i durant el fin de setmana s'anirà acoblant gent més gran i més joves, i som el futur de la pagesia, no?, el que la gent arriba a un plat a taula al final és gràcies que detrás hi ha un agricultor i hi ha una feina i hi ha un esforç.
Ja per acabar en Joan, he vist barbacoes, hi ha qui està esmolzant per aquí, la intenció és quedar-se tot el dia, fer nit, demà també i el cap de setmana ja ho veurem, no? Bé, en un principi nosaltres tenim programat fins al dia 12, tenim els talls convocats aquí, els companys han començat a fer foc per poder-se escalfar i menjar alguna cosa, portem sacs de dormir i la idea és no marxar d'aquí fins al dia 12 i ens quedarem nit i dia.
Joan, que vagi molt bé, gràcies. Gràcies a tots. És el president del gremi de la pagacia catalana, Joan Regolf.
de revolta de pagesa, per tant, i és el que... Mira, informació nova, que pràcticament fins al dia 12, per tant, fins dilluns de la setmana que ve, si no... Sí, sí, fins dilluns de la setmana que ve, que és el dia que... En principi, si tot tira endavant, es podria signar l'acord, el tractat, doncs, que estaran aquí, eh? I com deia el Joan, Miquel, doncs, aquí hi ha companys que han busat taules i cadires, porten sacs de dormir...
han encès els fogonets, han encès també les barbacoes, porten molta llenya, és a dir, que això no en faltarà de llenya, porten molta llenya, porten camió de provisions també, porten la forneta de petxar aquí de provisions, amb begudes i menjar, i termos, que no falti cafè. La intenció és quedar-se fins al dilluns dia 12, si no hi ha novetats. Aquí tallen aquest accés al port de Tarragona, amb la que es convertirà ara parada en la principal de la protesta a nivell de Catalunya, perquè també tenien la protesta de la P7, però que ja s'ha arribat a un acord. Aquí hem de dir
que tenen tallat l'entrada i la sortida, però sí que deixen sortir, és l'única excepció, els camions del port que van a la indústria química. Aquests sí que poden sortir, és un acord amb el qual han arribat molts d'esquadra, perquè hi ha camions que porten materials que són sensibles i que, per tant...
Això fa una part del que han pactat, que aquests sí que poden sortir, i per tant, doncs, és l'única excepció que fan en aquests 4.000 camions que surten a diari d'aquestes instal·lacions portuàries, senten i surten a diari, doncs això, els únics que poden sortir ara mateix són els de les químiques, la resta, doncs això, el port tancat i barrat, almenys, si no hi ha novetats, fins dilluns, dia 12.
Doncs anirem seguint aquesta actualitat, Josep. Si tens algun altre protagonista abans de les 11, doncs intentem escoltar-te i, si no, després ja els butlletins informatius, d'acord?
Vinga, fins ara. Gràcies. 10 i 43, ràpidament saludem la companya Núria Cartanyà. Núria, bon dia. Hola, Miquel, bon dia. Ha robat part del temps i de la secció. Que ens queda encara per parlar de cultura fins les 11. Doncs sí, parlarem de cultura. Ho farem ja d'entrada amb una entrevista, una proposta que ens du cap a Joventuts Musicals. Concert extraordinari de dissabte.
I seguim amb la temporada regular de concerts de joventuts musicals, començant ara la segona part del cicle, començant aquest any 2026 amb bona música, bona música i de proximitat. Si bé començàvem l'any el dia 4, pel que fa a la programació de joventuts musicals, amb el concert de la Franz Schubert Philharmonia, aquell concert de Nadal obligatori, gairebé, doncs ara, amb la programació regular de joventuts musicals, ens porten una soprano de casa, tarragonina, que torna a casa, Carolina Fajardo. Bon dia!
Hola, bon dia. Bon dia, no ben sola, eh? T'acompanya, la teva veu, està acompanyada per un pianista, no? Sí, sí, sí, en Josep Ufort, que des de fa molts anys ja que m'acompanya en aquestes aventures, i un pianista magnífic amb què tenim molta cintoria, només a mirar-vos ja...
Ja sabem de què parlem cadascú i la música parla. Això és important, que hi hagi aquesta sincronia, no? I tant, i tant. I feia molt que no venies a Tarragona, que no actuaves a Tarragona, a casa teva.
Bueno, a Tarragona, com a recital jo mateixa, és la meva primera vegada. La primera vegada al Teatre Tarragona, sí. La primera vegada al Teatre Tarragona, bueno. Bueno, al Teatre Tarragona vam fer amb la meva estimada Teresa Balls, que sembla que me va ficar en aquest món del cant líric, perquè jo venia de ser músic, però pianista. Sí.
I amb ella vam fer, per l'aniversari de l'estudi de música, vam fer com una representació de Carmen, una miqueta contemporània, en direcció del Marc Sornet. I, bueno, jo vaig fer un petit paper que feia, ara no me'n recordo si feia Mercedes o de Fresquita, d'una de les acompanyants de la Carmen, una de les amigues.
I va ser la meva única vegada que jo he pogut fitxar escenari del Teac a Tarragona i després més endavant vaig fer un petit paper...
per les produccions meravelloses que ha fet l'Angelo a la ciutat, a Rigoletto, per fer un petit paper. La diferència és que ara vens... Ara vens en projecte propi, no? Tu, com a prota. Molt bé. I un projecte propi que inclou noms d'aquells grans dins la música clàssica. Strauss, Wagner, Mala, explica'ns aquest programa. Què portaràs?
Bé, feia molt d'atència que per l'evolució de la meva veu tenia els desèntoms de Richard Wagner els tenia a la ment. I vaig fer la proposta per joventut i els hi va encantar. I bé, del mateix tarannà, que és aquesta transcendentitat de la música romàntica alemanya...
Jo ja havia cantat peces líders de Reichardt Strauss, que justament canto tres de les que més m'han acompanyat fins ara, que són de dos punts diferents. I també n'inclouca el Ruyker, líder d'Augustav Mahler, que tenen també aquest caire de transcendentalitat, una mica de...
de gaire meditatiu, molta filosofia en els textos, molta poesia, molta poesia. És un concert molt poètic.
Mira, és la primera vegada que algú em diu que es fixa en els textos, que segurament passa, però no ho havíem dit mai en una entrevista, que es fixa en els textos, en el contingut, a part en el que és el to, la tècnica vocal, la dificultat de la peça en si. Els textos són importants també, no? És important saber què cantes. Sí, no, i el vehicle són els poemes, perquè, bueno, sobretot, si ves en tocs són poemes, basats en poemes,
Però bé, fem el vehicle aquest també amb un homenatge a la gran sopranò Jesse Norman. Vam escollir un títol així una mica filmogràfic, no?, a propòsit de... I vam enllastar aquests romàntics alemanys amb la vauassa tècnica i manera de dir el text de la Jesse Norman sopranò...
gramàtica americana, d'or americana, des de quan ens va baixar, no sé si era un seu anyet o així, una sobrana magnífica, referèmptica i pagnariana de l'última segona meitat del segle XX, espectacular. I aleshores, bueno, vam fer aquests dos vehicles, poètic i una mica d'homenatge...
a un dels grans referents en els Bessenton i, per exemple, en els Richard Mahler del Mahler. Quina és la dificultat tècnica que et presenten aquestes peces? O ja te les has triat que et siguin fàcils? No, no, no, no. Vas a lluir-te, eh? Jo m'he liado, jo m'he liado a la banda. Bueno, els Bessenton tenen una dificultat que, bueno, partner...
Sempre té dificultat amb tot el que ha composat. Han de ser veus que tinguin aquesta capacitat de fiar totes les respiracions llargues. El líder té aquesta particularitat que si no s'explica molt bé, les paraules no se diuen molt bé, no té cap sentit. Cada paraula, cada llet està molt dosificat, molt ben triat, igual que el Ricker, líder de Maler i Estraels iguals.
Però, bueno, Wagner sempre t'impressiona, no?, quan veus la paraula, el nom de Richard Wagner, sempre tira una mica tot cap al darrere, no?, però, bueno, era una mica això, el repte de per què no, no?, i la veritat que m'ha ajudat molt tècnicament amb la meva evolució...
La meva veu en els últims anys no acabava de trobar el seu lloc i per si ho ha trobat i estic eternament agraïda al repertori alemany. Molt bé, això està bé, eh? Dius, ja he trobat el meu lloc, la meva veu ha trobat lloc. Sí, no, la dificultat, clar, també és que no és un...
un idioma romànic, com és el nostre, que és l'alemany, i aleshores, clar, si és la dificultat, no tens la mateixa facilitat de memoritzar un text, com per exemple en italià, no?, que són normalment les òperes exactes. I també té altres posicions, té altres posicions també vocals, eh?, el que és la fonètica. Sí, el que passa és que, clar, com és molt consumàntic, aleshores això...
t'ajudar que has d'estar sempre molt connectat, no? Molt connectat amb el teu centre, amb el teu sol pèlvic, amb el teu diafragma, bona respiració costal diafragmàtica, no? Però jo crec que te dona aquest punt d'atenció, no? Que a vegades en altres idiomes, com els tens més proper,
generalment m'ha ajudat en això, en l'evolució tècnica cap al meu repertori, que ara s'endinsa més, en el repertori és pintogramàtic. Escolta, ja per acabar, última pregunta. Carolina, ja que has fet menció de les lletres, dels textos, de què van aquestes cançons? Sé que ens deies que Mala és més reflexiu i tal, però quins temes tracten? Universal, suposo, no? Bé, sobretot, per mi, el meu favorit, Riker, escolliria...
el que canto en tercer lloc, començant pel concert, que diu Einstein, que parla Yo soy el mundo, i acaba amb una frase que yo soy canción, yo soy amor, yo soy... O sigui, estic com en... El meu món és la música, no? I aquesta altra finalitat és, bueno, és meravellosa. Després els Bessendong són uns poemes
que, bueno, els poemes els va escriure amb a Phil de Bebenton, que diuen que és una de les tantíssimes amants que va tindre Richard Wagner, diuen que és, i bueno, que va ser l'amor de la seva vida, i cadascú d'aquests poemes, doncs l'Àngel, que és el primer que es ve a Engels, o l'Inside House, que és a l'Internadero, no?, cadascú d'aquests poemes,
Parla, bueno, és total amor, no? Sí. Després hi ha un que m'encanta, que s'esmercen, que és Tormentos, no? Suposo que parla d'aquell torment que tens, de quan l'amor no acaba de ser totalment correspost. Tot des d'un context molt metafòric, molt maco, maravallós. Molt bé, nera, et deus emocionar, eh? Has de controlar que no et tremoli la veu, no? No, no.
Sí, bé, clar, separes una miqueta perquè com els textos són alemany, tens aquesta capacitat de fer el que estàs dient, però sempre des del respecte cap a la llengua que no és. I aleshores, com ja tens aquesta separació, tens el permís aquest de allunyar una miqueta el...
el sentiment, però és que la música és meravellosa. Us convido a tots que teniu un foradet al dissabte perquè serem una bona estona, una bona estona meditativa, sobretot en aquest moment, no?
tan trasbalsat molt polític i de tot. Jo crec que és un bon dia per fer una cosa diferent. Serà dissabte a les 7 de la tarda al Teatre Tarragona, un concert extraordinari, en el sentit que canviem de lloc d'emplaçament i a més és dissabte, canviem de dia, un concert especial de joventuts musicals amb el Josep Buforn al piano i la Carolina Fajardo, soprano tarragonina, actuant a casa.
Moltes gràcies, Carolina. Un abraçada forta. T'esperem aquí, eh? Gràcies, Núria. Un abraçada forta. I sense massa temps de més, anem tancant el programa, la veu d'avui, també amb música. Música molt diferent, de vagna, de mala, com ens deia ara la Carolina Fajardo. Però queda feta la recomanació, eh? Dissabte a les 7 al Teatre Tarragona. I així comencem en potència la cicle de joventuts musicals del 2026.
Però ara és un altre nom propi al que hem de donar pas a la nostra companya Sílvia García, que, com passa sempre quan fa vacances, la Sílvia marxa, fa vacances, però no del tot, sempre deixa la seva píndola musical preparada per acabar amb un bon regustet, amb bones vibres, el programa. El tema clar, la recomanació musical de la Sílvia, que tanca la veu d'avui. Que acabeu de passar molt bona jornada, ens retrobem demà a les 9.
Doncs anem amb el nostre temacle, que avui ens porta amb els lacs en busto. I és que enguany també serà el seu any. Encara estem de ressaca i d'aniversari. 40 anys. A nosaltres també ens toca, però això ja serà el febrer.
Fins demà! Fins demà!
És l'únic llora per mirar. Sento que el cor ja no para de m'atregar. I diu que ell sé que no pensi en tot el que vindrà. Que un llapis mai no li busca sense una mà.
I perquè els meus pensaments que sempre viuen en present no conjuguen altres temps que ja faré el que no vaig fer. Doncs avui o potser demà seré aquí o seré per allà. Seré un tros de l'univers que no nota el pas del temps. El que faig a cada instant és la força que em fa.
Sous-titrage ST' 501
Sento que el cor ja no para de pategar. I diu que em llenci, que no perdi el tot del que vindrà. D'on hi ha vist mai no dibuixes sense una mà.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Bon dia, són les 11.