Bon dia. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal, home? Bon dia, benvinguts. Avui obrim el setembre, ja dia 1 de desembre 2025. He dit bon dia, però anava a dir bon giorno, per la matina. No sé si dius napolità o mitalià, que són coses diferents. Miguel González, bon dia. Són coses diferents, sí. Núria Catanyà, bon dia. Hola, t'estàs fent el xiu. Bon dia.
Bon dia. No és el mateix el napolità que l'italia, ho sabeu això o no? Sí, sí, jo sí que ho sabia. Ho sabies, no? Sí. Sembla més el català, el napolità. Sí, però no es poden veure gaire. Si tu un napolità li preguntes si és italà, dirà que no. No estan gaire amb els de Milà i els de Roma no estan gaire benvinguts.
M'han dit que els napolitans no mengen... L'única pizza que accepten és la ceba. Menja molta pizza. De fet, van inventar la pizza. Fregida, també. Fregida. Això, totes les pizzadis que vas, hi ha una napolitan, no? Ah, sí. I la margarita, també la van inventar. La reina margarita.
Mira, que parlem de llengües avui, eh? Així com el Napolita també reivindiquen una llengua que s'està perdent, un dialecte, però que per ells és llengua, que s'està perdent, doncs avui parlem del català d'aquí una estona, perquè, mira, en parlàvem d'una persona que s'ha jubilat, però que porta moltes dècades defensant el català des del Centre de Normació Lingüística de Tarragona, la Rosa Maria Ibars, la fins no fa gaires dies directora del centre, ara jubilada,
i avui parlem amb ella. D'aquí pocs minuts la saludarem en directe, primer per preguntar-li com va la jubilació, però també com veu el català d'ara, l'ús del català respecte a com va començar el sistema millor o pitjor. Si mirem l'estadística no anem gaire bé, com el napolità, però vaja, dit això. De seguida em parlem amb ella. Rosa Maria Ibarra està en directe a l'obertura del programa d'aquí una estona i després parlem amb els veïns del capdamunt de la Rambla, no, Núria?
Doncs sí, parlarem amb ells, perquè divendres a passat sortien al carrer, baixaven de casa, diguem-ho així, per reivindicar, per fer palesa la seva disconformitat pel que fa al tall de l'accés de vehicles rodats a la Rambla. Bé, ja ho sabeu que al tram final de la Rambla no hi poden passar cotxes, dit res i curt.
I els veïns, això fa un any, era una mesura provisional, en principi havia de servir per si podien pacificar aquella zona, fer-la més passejable un any després. Sembla que hi ha avisos que el tall no serà... que serà permanent, que volen tancar la zona al pas de vehicles rodats. Això implica que els veïns no poden accedir amb els seus vehicles per coses tan fàcils com pujar la compra a casa o deixar els nens quan els recullen de l'escola, coses així, o gent gran que té accessibilitat o mobilitat reduïda.
A Nàpols, veïns, cotxes, motospitant, tot junt, eh? Tot barrejat. I Black Friday, no, també? I s'entenen tots, eh? És una cosa extraordinària. I quan vas allà, veus que Tarragonó està tan bruta, com diuen, eh? Allà està més brut. Mira que divendres no vam dir... No vam voler desvetllar. No cercant la teva intimitat. Exacte, on estaves, on havies estat, on havies marxat... Ara ja està, ja ho he penjat a la xarxa. No, ho dic per si algú diu... Per què parlen tant de Nàpols? T'ho has passat bé, eh?
Molt, molt, molt. Està tornat enamorat d'anar. Tots heu d'anar un cop a la vida a Nàpols, eh? A Pompeya també, eh? A Pompeya també, però a Nàpols ja he d'anar un cop a la vida. És extraordinari, ja us ho explicaré algun dia. És extraordinari. Bé, i després, abans de les 10 del matí, farem tertúlia esportiva, després que el Nàstic empateix 2 a 2 amb l'Hèrcules, i en parlarem amb Manolo Fuster, José Luis Martín i Lluís Badia, i conduirà la tertúlia el company d'Esports Jordi Blanc.
Mira, Maradona és un déu allà a Nàpols, parlant d'esports. Que molts osos, eh? No, estem expectants. Clar, és que vens molt napolitanitzat. Maradona és un déu, és déu allà. A cada punt de sumari que fem, a cada punt de guió, el Pep posa... De política, què tal, a Nàpols?
Napolitana. Mira, Bedrina també podria ser un cognom, no? Podria, podria. De fet, avui parlem amb ella. A les 10 atindrem en directe l'Issa Bedrina, ja sabeu que es va aprovar el pressupost municipal, ara fa una setmana i escaix. Per la sorpresa saltava a l'arc de final del plenari quan l'Issa Bedrina, consellera del Partit Popular, va anunciar, va dir, per sorpresa, que deixava l'acte de regidor a l'Ajuntament de Tarragona, que evidentment continua com a diputada al Congrés a Madrid,
I avui estarà amb nosaltres, a quina hora de les del matí, parlem amb ella, una mica fent balanç de la seva etapa com a consellera municipal i també el perquè d'aquesta renúncia ens ho explicarà a partir de les 10. I ja per tancar el programa, anirem als barris, no, Miquel? Quin barri has triat, avui? Anirem als barris, avui anirem cap a Ferran, tot i que no els agrada gaire això de barri, no, Josep? Sentem poble, com a zona de la ciutat de Tarragona.
Com els napolitans. Hi ha un barri espanyol a Nápoles on hi ha el memorial a Maradona, que és una autèntica passada, no para d'entrer sortir gent. I fan la foto allà amb l'homenatge, un altar, hi ha altars per tot arreu de Maradona. Hi ha més altars a Maradona que per Sant Gennaro. Jo sé que si anessis tu a Ferran introduiries l'entrevista així. Vull dir, faries aquesta comparativa, aquesta analogia.
Bé, anirem amb el Quique Fernández, que és un dels portaveus de la Junta de l'Associació de Veïns de Ferran, per veure com està el barri, quines reivindicacions hi ha, i per fer aquests apropaments que fem els dilluns amb la secció de porina llevant. I ja per tancar el programa, l'altre any final, a partir de dos quarts d'onze, parlarem sobre el Dia Mundial de la Sida, que és avui, i també farem un apunt sobre el Festival Rec, Festival de Cinema, que comença allà dimecres. Ja està aquí, ja està aquí. El que diràs, que anar a posar un Festival de Cine...
No, però hi ha la Sofia Loren, que és una autèntica... És una autèntica icona, com ho és Maradona, però també amb dona i amb cinema. És a dir, va néixer allà a Nàpols i és també... L'espilleta amb Tarragorins avui te la podries fer tu. Sí. Me l'auto faig. Exacte, te l'auto faig.
Per cert, deixeu-me felicitar la companya d'aula, Laia Díaz, que va guanyar divendres al Mañeï Flaquer, perquè ell projecta. Segur que us va arribar algun dels vídeos d'aquella coproducció en Tarragona Ràdio a Instagram sobre Sant de Tecla. Doncs bé, guanyadora d'aquest premi Mañeï Flaquer en la part de turisme. Demà parlem amb ella, ja la convidarem perquè ens expliqui com ha anat això, però va ser que l'enhorabona des d'aquí, Laia. Ja està, ho tenim? Ja està, ja està.
T'ha quedat alguna cosa per dins? Algo més? Hi ha un ou que es diu castell de huevo. Hi ha un ou allà que si es trenca aquell ou, per les sirenes, el van posar allà, les sirenes, i si es trenca aquell ou se'n va a Napo, se'n va a Norris. Ah, sí? L'has vist? No, no, hi ha un castell a sobre perquè ningú el toqui.
Vinga, va, anem per feina. Que tenim avui també espinat en Tarragonins. Gràcies. Parlem del rèquid aquí en la zona, també, amb l'Abril. I això, gràcies a la Núria, a l'Abril, a Miquel, al Lluís Comas a la part tècnica, a Mauri Ferdin, de Realització i Visual, Joan Dero Pérez, de la producció, a Javier Gisferi, qui us parla, Josep Suny, a les 9 i 7. A primera opinió del dia, l'espinat en Tarragonins, amb Jordi Martí, professor i escriptor, que els parla en defensa de la tinta i el paper.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona. Sense que ni tan sols mos n'adonéssim, a poc a poc, com qui fa les coses d'amagat, però en aquest cas, a plena llum del dia, van anar desapareixent tots i cada un dels quioscos de la ciutat. Tots i cada un, no?, perquè encara en tenim.
Però si comparem els quioscos que avui hi ha a la nostra ciutat i els que hi havia fa cinc anys, ens adonarem que la desaparició ha sigut exponencial. Què si trobeu els quioscos a banda...
de fascicles sobre com aprendre a tocar el piano amb 20 sessions, o anglès amb 15 i mitja, o bé, fabuloses obres al voltant de les millors cançons de la música llatinoamericana o de la música clàssica.
Bàsicament, als kioscos s'hi trobaven diaris. Diaris i revistes. La lectura en paper és una lectura que no té res a veure amb la lectura digital. Primer, perquè deixeu un pòsit molt més profund que no pas aquella que fem a través de les pantalles. Segon, perquè sempre que volem podem tornar al paper...
si ho sabem on hem deixat el diari, i rellegir allò que hem intentat llegir. Tercer, perquè a vegades allargada de reportatges ens permetia aprofundir d'una forma que no ens permet un reportatge en digital.
Així, en digital, i ja no sóc jo qui ho diu, sinó tots i cada un dels estudis que la gent que es dedica a això ha fet, no fixa les idees, però, i encara més negatiu, no deixa espai per a pensar.
Tu pots interrompre el text quan vulguis, en paper, tornar-hi quan en doni la gana, però està clar que amb una història d'Instagram, si t'hi adreces el dia després, l'únic que veus són els rastres del que recordes, és a dir, ben poca cosa. Què vol dir amb tot això? Doncs que cal tornar o mantenir la lectura en paper.
Tenir cada un dels kioscos que ens queda com una barricada del coneixement i del pensament. Saber que les notícies dels mitjans tradicionals no les carrega el limoni. Bé, algunes sí, però no el 100%. I, en canvi, les notícies dels digitals massa sovint, o tot sovint, o tot, tot, tot sovint, és a dir, sempre,
Tenen amos que l'únic que volen és dominar-nos i no deixar-nos pensar. Per tot això, em declaro, ahir, avui i demà segur que també, absolut partidari de la lectura en paper. Visca la premsa, visca els quioscos i visca tot allò que té a veure amb la comunicació del periodisme i que passi també del paper.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Obramat. Obramat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Comencem parlant del català i ho fem saludant a Rosa Maria Ibars, que fa pocs dies, de fet divendres, es va jubilar com a directora del Centre de la Universitat Lingüística de Tarragona. Per tant, això és abans d'ahir. Pràcticament, Rosa Maria Ibars, molt bon dia. Hola, bon dia. Ja t'hi veus o encara no? No, encara no. És molt aviat. Jo crec que necessito com a mínim dues setmanes. A partir de dues setmanes ja vorem a veure. Han estat 35 anys, eh? 35 anys, sí, sí.
I imagino que quan vau entrar l'any 90 estava tot més o menys per fer, no? L'any 90 vam entrar a l'Ajuntament, perquè llavors ja teníem allí un petit xiringuito a l'Ajuntament, i vam entrar un grup que ja estàvem fent cursos per Tarragona,
els feien per l'Ajuntament, i després la gent va començar a canviar de lloc, que trucaven d'ensenyament, coses d'aquestes, i llavors vaig entrar jo a l'any 90. I a partir de llavors també va entrar més gent i ens vam posar de valent a fer cursos, perquè hi havia llavors una demanda terrible, i sobretot vam fer molts cursos. Jo, per exemple, estava especialitzada en cursos a l'Ajuntament.
La gent de l'Ajuntament, gairebé tots sabien català, però no tenien un títol. I com que després va començar el tema dels títols per treballar i totes aquestes coses, doncs bé, havíem de facilitar, facilitar no, però fer cursos perquè tinguessin els cursos. I vam començar això. Jo vaig estar potser quatre o cinc anys fent la formació dels funcionaris de l'Ajuntament de Tarragona.
Hi havia gent que anava als barris, jo també vaig anar als barris, vaig estar un any a Bona Vista, vull dir que bé, vam començar ja a fer molts cursos, perquè clar, hi havia molta demanda, fins llavors no hi havia... Bé, l'Ajuntament anava pagant cursos d'aquí i d'allà, però si podia, si no, no. Era una mica així.
I després ja es va estructurar, es va fer el consorci, es van començar a consorciar altres ajuntaments i van fer el consorci que coneixem avui en dia aquí a Tarragona, que són les quatre comarques. Les quatre comarques són les que formen el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Com va anar l'acte de comiat el divendres, vaig veure un pomp de flors, no? Sí, 35 anys, justos. I sí, sí, estic molt contenta perquè jo us vaig dir que no vull res, l'únic que vull és dir adéu a tota la gent.
I, per tant, perquè jo estic molt agraïda a la gent. A veure, jo sola no he fet res, o hem fet un equip, si no, això no tira endavant. I, per tant, l'únic que volia era acomiadar-me d'ells, però van ser tan amables que em van regalar flors, em van regalar una joia molt bonica, que ara no la porto perquè fa fred i ve de tapar el coll, però ja me la posaré perquè és molt bonica.
I el que me n'emporto més, una cosa que em va sorprendre molt, són petites històries humanes de gent del meu equip que no m'ho van dir en públic, però que després em van escriure per donar-me les gràcies per coses que ells consideren que jo havia fet per ells. I això sí que no m'ho esperava de cap de les maneres, i la veritat és que em va sorprendre i em va agradar molt, de veritat, perquè...
Hi havia alguna cosa que era com molt personal i, bé, ho he d'agrair molt perquè no m'ho esperava. Estic molt, molt, molt contenta. I el català com el tenim?
El català el tenim com el tenim. A veure, és molt difícil. Està en un moment molt, molt, molt complex. Per una banda, sembla que no estigui tan malament com és això. Per què? Perquè t'ho dic. Perquè resulta que ara tenim una conselleria de política lingüística... Primera de la història. La primera de la història i la que realment ha posat recursos damunt de la taula.
No és només que havien passat molts anys amb històries de sí, sí, farem, farem, us donarem, us donarem, i al final no res. I en canvi aquí, a la que el conseller va veure com estàvem i la situació que hi havia i com apareixia gent de tot arreu i que s'havia de fer alguna cosa per tota aquesta gent, va posar els diners davant de la taula per entendre'ns els recursos i va dir, vinga, endavant.
i des de la primavera, pràcticament des de la primavera, que va fer i va presentar un pla de xoc. No sé si ho heu sentit a dir alguna cosa. Bé, escolta'm, el centre de Tarragona és la primera vegada a la vida que té... Bé, ens van donar...
11 places més, de cop. Això és una cosa... L'administració, que no ho havíem vist mai. Encara estem tots amb la boca oberta, com aquell que diu. Però sí, ara se n'han incorporat 8, l'1 de setembre, i els 3 que queden són per l'any que ve, perquè tots de cop era difícil, fins i tot és que no tenim lloc perquè puguin seure. Però no només a Tarragona, una persona per Valls, una persona per Vilaseca, etcètera.
Clar, la majoria sí, que estan a Tarragona. I llavors això ens ha permès dues coses. Acabar amb llistes d'espera, perquè a la primavera vam tenir un problema de llistes d'espera bastant fort. I bé, hi van haver moltes crítiques i la gent ens va criticar molt, però ja s'han acabat les llistes d'espera. Això és el primer que havíem de fer, perquè el senyor conseller sempre ho deia, no vull una persona que vulgui estudiar català i que no pugui.
Per tant, això és el primer. I després ens ha permès també per primera vegada a la vida tenir un equip de dinamització, un equip de persones que surten al carrer i que estan als comerços, van als comerços, van als llocs on han d'anar, als col·legis professionals, el que sigui, a parlar del tema de català i a oferir coses concretes, programes concrets per poder treballar el tema del català amb els seus associats...
Si és el cas, i si no, amb qui sigui, amb els comerços aprenents, que alguna vegada també suposo que n'heu parlat, i a més, ara també tenim la... L'Oficina del Català. Exacte, això t'anava a dir, l'Oficat. L'Oficat TGN, que ens ajuda molt també des de l'Ajuntament.
També ha fet cursos perquè, clar, dels cursos que fem nosaltres hi ha uns cursos que han de tenir com una mena de reconeixement, de certificació del tipus que sigui perquè la gent, si ha de treballar, ha de presentar un paper que valgui, un paper oficial.
Però i després hi ha tot un munt de persones, sobretot a les escoles o el que sigui, que no necessiten aquest paper. O sigui, que el tema de fer-los català i de fer activitats i de fer coses diverses, això té un caire més social. I això des de l'oficina de l'Ajuntament ho fan molt bé.
I llavors altres coses que ara també s'hi posaran i que farem conjuntament els uns, bueno, faran els uns i els altres, que faran conjuntament, doncs també seran coses a l'Ajuntament de Tarragona, perquè l'Ajuntament de Tarragona sí que té un problema amb l'ús oral. Tothom sap escriure'l, tothom el sap parlar, però l'ús no es dona.
No es dona. I llavors... Aquí és on cal incidir. De fet, si mirem les dades, el 2003... 2003, l'ús habitual del català era del 46%, per tant, fregant el 50%, el 2018 va baixar el 36,1%, i ara, amb dades d'enguany, 32%, 32,6%. S'ha dit que hem anat baixant. Però ja et dic que és molt curiós que tu parles amb la gent...
I saben contestar-te en català. Però, clar, no estan acostumats tampoc que nosaltres els parlem en català, eh? Aquí hi ha un dels problemes, no?, que hem d'adreçar sempre en català a l'altre, no?, que això és un dels pecats cometes que comentem, no? Sí, sí, sí. Sí, sí, jo, ara, últimament, que em dic que, oi, si anava amb autobús o el que sigui, jo entrava en tota la naturalitat del món, hola, bon dia, un bitllet o el que sigui...
I em contestaven en català. I eren gent sud-americana. Perquè per l'origen i per l'accent es nota que venen de Sud-amèrica. I ho sabien parlar. Però, clar, només el parlen quan hi ha algú que se'ls adreça. I això s'haurà de revertir. No sé de quina manera, perquè és molt complicat. Molt. Perquè no és també només el català. Aquí estem en un procés global on les llengües sembla que s'estan menjant a les altres.
Nosaltres el català aquí ho tenim perquè ho patim aquí cada dia. Però, clar, hi ha moltes llengües que estan desapareixent per l'ús de l'anglès, per exemple. Clar, això potser algú hi hauria de posar alguna mena de... Jo que sé, l'UNESCO o alguns d'aquests hi haurien de posar una mica filtre. Què faràs ara que està jubilada?
Doncs de moment no res. No tinc grans expectatives a la vida. Badà, que diuen, eh? Badà és una gran cosa, eh? Sí, sí, sí. No, jo de moment parar, parar màquines. Necessito això, necessito descansar, perquè estic molt cansada mentalment. Però només perquè també per qüestions familiars. Per tant, necessito, fins passat Nadal... Calma. Calma, calma. I després ja veurem a veure què fem. Però m'agradaria fer, t'ho dic, alguna cosa que no tingués a veure amb el català.
he estat molts anys amb el català i a vegades un acaba una mica intoxicat i llavors jo que potser algun tipus de voluntariat m'agradaria el que sigui però potser que tingui a veure amb la sanitat o alguna cosa d'aquest tipus m'agradaria descansar de la llengua perquè són 35 anys són molts anys alguna anècdota que recordis?
Nosaltres hem tingut anècdotes molt divertides, de veritat. Mira, vam passar una època quan estàvem al carrer Ramón i Cajal, vam començar allí on hi havia els Òscars abans, que dalt hi havia. Doncs fins i tot portàvem una llibreteta que anàvem apuntant les animalades que ens deia la gent, no? Perquè és que eren molt divertides. Hi havia un senyor...
que sempre deia que ell en sabia molt de català i tot això, i les feia de l'alçada d'un campanar. Nosaltres les teníem totes apuntades. Reiem molt. Va ser una època que vam riure tant, però no davant d'ells, però veien coses amb tan bona fe, però unes coses tan rares, que bé, nosaltres ens ho vam passar molt bé, tenim moltes...
molta gent que, no ho sé, que ens han tractat després com si fóssim de la família, m'entens? Vull dir que molt bé, molt bé. Jo tinc molt bon record. I per sort no hem tingut... Sí que hem tingut un parell de problemes amb persones molt estranyes que tenien. Per això, per la quantitat de gent que ha passat pel nostre centre, un parell de problemes greus, no, ni es nota amb tot això. Estadística pura, sí, sí.
Sí, jo no sé quanta gent han passat. Mira, en guany, del gener a l'octubre, han fet gairebé 6.000 inscripcions. Encara no hem acabat, encara queda un període d'inscripció per fer. Però jo crec que una vegada que vam comptar ja anàvem per més de 50.000 inscripcions. Però això fa anys, eh? Ara ja no ho fem perquè a vegades sembla que algú vulgui fer una competició.
I no és el cas. Que no ho volem fer, però jo recordo que sí, que vam fer una vegada 50.000, però ben llargs, que teníem. Rosa Maria Ibars, un plaer, tot aquest temps que també s'has facilitat la feina a nosaltres, que ha estat un plaer poder treballar amb tu. Moltes gràcies.
per molts anys que puguis descansar i fer coses. I si vols venir a Tertuliana, mira, fitxem de Tertuliana, eh? Però no preguntarem pel català, eh? Preguntarem per altres coses. Ah, bé. Home, si no és així cada dia... Un cop al mes, un cop al mes. Un cop al mes. Doncs no em dic que no, perquè no. Ja estàs fitxada. És interessant, sí. Rosa Maria, gràcies, un plaer. I, escolta'm, suposo que ve amb ment molta gent de l'equip d'aquests 35 anys. I la dedicatòria per tots, no? Per tots, per tots, de veritat, eh? Jo...
He tingut un equip tan maco, de veritat, amb la gent tan maco que és que no podria dir un sobre l'altre. L'únic que me'n recordo molt d'una persona que va morir. Això sí, perquè era la nostra administrativa i això és una cosa que ho porta sempre al cor. No ho pots deixar. Però per la resta, de veritat, és que són gent maquíssima. I per cert, ara, molta gent més jove.
que tots els que han entrat són joves, i això és una cosa que, mira, quan els vaig veure tots junts, em va fer moltíssima il·lusió. Dic, bé, com a mínim, sembla que continuarem endavant. Tot això que t'emportes a la Forja, que ara a reposar-ho ja no ho dic. Sí, sí, sí, i tant. Una abraçada, fins aviat, que vagi bé. Una abraçada a tots vosaltres, que sempre ens heu ajudat molt. La veu de Tarragona, la teva veu.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
Del 3 al 8 de desembre arriba el Rec, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura Fans de Tarragona amb Sílvia García de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris... O no? És que ja tornarem a sortir la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20 dins la veu de Tarragona camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis a tarragonaradio.cat. Deixa que la sessió.
El Fòrum del Nàstic, la veu de Tarragona. Temps de tertúlia, tertúlia de Nàstic, com cada matí de dilluns en aquesta hora, la sintonia de Tarragona Ràdio per parlar del partit dels granes del cap de setmana. En aquest cas parlem de l'empat a dos. Ahir el nou estadi Costa Daurada davant de l'Hèrcules. Empata dos gols d'un nàstic que segurament pels mèrits
quan el partit va ser equilibrat o va estar equilibrat d'11 contra 11, segurament es mereixia més. Així ho deia també Cristóbal Perraló després del partit, que amb igualtat de condicions el Nastic ahir podia haver sumat tranquil·lament els tres punts, però bé, no va ser així. A vegades per unes coses, altres per altres.
L'equip no acaba d'arrencar i amb aquest empat és el segon empat de forma consecutiva del nàstic amb Cristóbal Perraló a la banqueta amb una victòria i una derrota. És el bagatge d'aquests quatre partits de l'entrenador del gimnàs de Tarragona que suma una mitjana d'1.25 a rebaixar la mitjana que tenia Luis César, que era d'1.40 quan la van destituir.
Avui per parlar de l'actualitat del Nàstic hem convidat el Lluís Badia. Lluís, què tal? Bon dia. El Manolo Fuster. Manolo, bon dia. I a José Luis Martín. José Luis, bon dia. Bon dia. Mestres parlarem de l'actualitat del Nàstic, del partit d'ahir, de com van veure l'equip, si creuen que va millorant, si creuen que hi comença a haver brots verds o que encara està tot molt verd.
valgui la paraula verda vinga va Manolo el que hem comentat fins ara que els primers 30-35 minuts molt bé mentre vam jugar dos contra dos 11 contra 11 molt bé agressivitat més que els altres partits i tal pressionar quan tenien la pilota molt bé i s'ha notat una millora respecte als partits anteriors
A partir d'aquí, jo crec que el moment que vam expulsar-nos, que després parlarem si voleu de l'expulsió, l'equip se va tirar massa cap atràs, li va faltar confiança i va deixar quasi que fos un atac i gol. I a partir d'aquí, segona part, el que parlem cada vegada, un fall o d'un defensa, cada vegada en tenim un o altre, un penalti, jo crec que falta d'experiència saltar com va saltar,
El gol en contra, un penalti, damunt lo parem i tenim la mala sort que arribi abans el delanter que el porté, i ja hi som. I ja part, i a partir d'aquí, fins que no van expulsar els jugadors d'ells 10 minuts abans d'escomençar-se, va ser un atac i gol de l'Hèrcules. Per tant...
concretant per mi, li falta l'equip autoestima i seguretat, no pot ser que, aunque siga a casa, un jugador menos tirar-te cap atrás, constantment nos tenemos que lamentar d'algun fallo en la defensa que nos coste sempre algun punt, i, bueno, i lo demás, pues ya parlaremos de las demás cosas, pero yo creo que lo del partido y eso, y a más...
Cada partit som 7-8.000 persones. I al moment que van baixar, van expulsar els jugadors d'ells, la gent se va volcar. I, sin embargo, algun delanter, que després pararem d'allò... Van allí com si estiguessin allò... Alguna banda va sortir al ralentí. I després jo soc un molt defensor, m'agrada que el Honda aquesta... Ahir va sortir fresquet com una rosa i no... No res, no res, en fi.
La veritat és que és veritat, quan es va tornar igual al partit, si hagués sigut pel públic, el partit l'havies d'acabar guanyant, i en canvi, bé, després Cristóbal va dir que hi eren molts minuts jugant amb un home menys, que això... M'han posat 3 de polmous que estàvem fer com una rosa, tu. Però bé, Lluís, va. No, jo subscric tot el que va comentar el Maloro, jo crec que ahir vam tenir un partit de 3 fases, els primers 30-45 minuts, si voleu, 40 minuts, perdó.
Jo crec que vaig veure en Nàstic comparat amb les últimes jornades bé. Jo estava molt content. Penalti, no? I empaten, marquen un gol, la cosa comença a trontollar, ens expulsen l'Ales Jiménez, que jo veig bastant rigorosa l'expulsió, tot s'ha de dir. I a partir d'aquí, als 30 minuts següents, l'Hércules va atacar, però ens vam defensar, escolteu. Vam mantenir el bloc. Sí que jugàvem a casa i a casa tu has de guanyar, però jo vaig veure en Nàstic...
Que sí, vam cometre l'error, clar que sí, perquè sempre portem moltes jornades amb el mateix. Però després també em quedo amb la tercera fase, que són els últims 10 minuts. Jo recordo els 8-9 minuts, hi havia una jugada del Montalvo a l'àrea, allò arriba a entrar i ara potser estaríem parlant d'una altra cosa.
Veig brots verds, sí, sí, jo crec, coses positives, el que passa que, com comentava Manolo, hi ha jugadors que sempre surten retratats, i al final sempre són els mateixos, jo, clar, a mi em preocupa que a la defensa sempre tinguin errors, ahir no et poden remuntar a casa dos gols, és que no poden, però bueno, la situació és la que és, ens es posen un jugador, passa el que passa...
Però bé, anem a pensar ara al proper partit, anem a intentar ser positius a Sevilla, intentar guanyar, treure els 3 punts, però jo repeteixo el de sempre, aquesta categoria, si no ets regular, no estaràs a dalt. I jo no sé si amb això que tenim ara, amb aquests jugadors que tenim, ens dona per estar al playoff. No ho sé, perquè clar, les jornades van passant i clar, tu estaràs a un punt, però és que estàs també a 3 punts de baix.
I clar, o ets regular i estàs a dalt, o no sé com acaba la temporada, però clar, hem de sumar de 3 en 3. I més a casa. Perquè, clar, l'afició està acostumada a casa a guanyar sempre, eh? No ens oblidem d'això. A casa sortíem i guanyàvem sempre. I el playoff... I el playoff també és guanyar a casa, eh? Perquè si no recordeu malament, fa dues o tres temporades, a fora em sembla que han guanyat dos o tres partits. I a casa ho guanyàvem tot. I què vam fer? Playoff. L'any passat, no?
No, em sembla que fa dos temporades seria... Bueno, la qüestió és que a casa és molt important guanyar. L'any passat fora de casa vam guanyar pocs partits en comparació del que havíem guanyat l'any anterior. La qüestió és aquesta, no? La qüestió és aquesta. Escolta, a casa hem de sortir sempre a guanyar. I no a... Escolta, a guanyar.
I el play-off no és el mateix que el segon, recto, quart i quinto, que ja se lo conec, per tant... Clar, és que el preocupant d'això, i ara de seguida... El Martí no deixarem parlar avui. És que, clar, estàs a un punt del play-off, dius, bueno, estic allà, encara, si haguessis guanyat, t'hagessis posat dintre de play-off, però estàs a un punt de la cinquena posició.
De la quarta, ja estàs a 4 punts, que és la mateixa que seria la tercera. La segona encara està més lluny, però vull que la primera plaça que en teoria és la plaça que nosaltres havíem de lluitar. Almenys és això el que et venen al projecte. Està a 8 punts, que pot ser a 11, quan hagi jugat el partit contra el Marbella que té el jornal Atlético Madrilenya. Per tant, això ja són paraules majors. Déu-n'hi-do.
José Luis, ¿qué? Bueno, pues como dicen mis compañeros, Luis y Manolo, una primera parte que me gustó mucho, una disposición táctica poco frecuente, porque jugar con cuatro atacantes es una cosa que, bueno, hay que ser muy valiente, ¿no? Si consideramos que Jordi Jordi es un atacante, ¿no?
Me gustó la recuperación, me gustó la posesión, me gustó la dinámica del juego, me gustó todo, pero desgraciadamente esta expulsión de Ale Jiménez...
que para mí no es, pero también tengo en cuenta que teniendo una tarjeta tampoco tiene que ir allí en el mediocampo, tiene que ir a buscar nada, tiene que ir a cubrir y ya está. Fue un pecado infantil que eso se tiene que corregir. También es verdad que el contrario...
Pues parecían de las películas de... Al contrario, que era... Javier Renteró va a posar més pa que mantega a les dues targetes. Mi mujer, Constantí, me parece que oyó también. El grit, eh? El grit. Todo ayudó, y también es verdad, como decía antes Manolo fuera de Tertulia, que el árbitro...
No llegó ni a pensar qué había pasado. Ya rápidamente se sacó la tarjeta y lo expulsió. A partir de ese momento, el Nastia fue otro. Los dos jugadores del centro del campo, Montalvo y Óscar, que habían hecho una primera parte brutal a nivel de recuperación, a nivel de entrega, a nivel de irse para adelante...
El equipo se vino abajo. Entonces, claro, ya tenemos un problema que le damos la pelota a un equipo que el Hércules me pareció muy justito, pero claro, si le das la pelota a cualquiera, pues te la puede liar. Y luego, la gran diferencia es que irnos tan atrás...
resultaba que luego para ir para adelante tenían muchos metros lo que pasa que eso generó que al final cuando queríamos ir a por el partido pues había jugadores claves que ya no podían generó un desgaste físico muy importante y las salidas como decía Lluís pues bueno pues fueron testimoniales jugadores que
que se tienen que ganar el sitio y además están en deuda con la afición, por ejemplo, como Cedri, que tendría que salir a comerse el mundo. Y luego, independientemente de que marque o no marque, pero por lo menos que se le vea otra disposición, ¿no? Juanda tampoco salió y prácticamente no se le vio. Quiero decir que, bueno, jugamos con elementos que no nos ayudan a darle la vuelta al partido, ¿no?
Jo crec que hi ha tres canvis que serveixen per refrescar i que no desentonen, que és l'entrada d'Àlvaro, de Moy Delgado i de Mangel, però després n'hi ha dos que entren per ser diferencials i no ho van demostrar, que és Cedric i Juanda. I no ho van demostrar.
Otro tema, con el tema de la defensa, que siempre sale retratado el mismo, pues a lo mejor se tendría que hacer mirar un poquito el sistema. Yo creo que a lo mejor, pues no sé, hasta Óscar meterlo atrás y Mangel que le da otra cosa al equipo, pues bueno, probar con eso y solucionar también el tema defensivo que...
que nos marquen goles no solo es culpa de la defensa, sino también del equipo en general en el sistema defensivo y sobre todo en la media, que sean mucho más... no sean tan permisivos. Abans fèiem una mica balanç d'aquestes quatre jornades que porta...
que porta Cristóbal, que segurament dels números que ha aconseguit l'equip no està content ni ell ni està content ningú, perquè hem baixat aquest percentatge que teníem. Va aconseguir mantenir dues porteries a zero, jo crec que després de la derrota dolorosa a Múrcia, on fas dos gols i ets incapaç de guanyar, i per tant...
A partir d'allí jo crec que vol posar una mica de fre a encaixar gols. Venen aquests dos partits que va aconseguir mantenir la porteria a zero. Però ahir sí que van veure aquest nàstic diferent que deia, o d'aquests bruts verds, perquè jo crec que van veure un nàstic força vertical. Fins i tot això ho va destacar després Beto Companys, l'entrenador.
de l'Hèrcules, que lògicament coneix bé el Nàstic, i que deia que ahir el Nàstic li va recordar una mica el Nàstic de la temporada passada, de l'anterior, un equip que a casa vol manar, que a casa, per dir-ho d'alguna manera, és ell el que imposa el ritme de partit i no l'equip visitant. Jo, Jordi, també el que vaig veure és que s'està mantenint molt les alineacions. O sigui, sempre juguen els de sempre.
Sí, confia bastant, o sigui... Com quan feia el... Això ho comentava avui vosaltres també, no?, que amb el Luis César, cada dos per tres, canviàvem cinc o sis jugadors de l'11 inicial, i ahir, ara, amb les aquestes últimes quatre jornades... Però això és bo, no?, perquè vol dir que ell confia, després podem parlar de si hi ha algun jugador que potser hauria de canviar o no, però, per exemple, ell aquí ha descobert... No entens el bloc? Sí, ha descobert a Pau Martínez, no?
Pau Martínez, que era un jugador que havia passat sense pena ni glòria, perquè Luis Tessa l'havia fet servir d'extrem, d'interior, de lateral i de tot el que tu vulguis, de carriler també, i en canvi ara Pau Martínez és un extrem obert. Això sí que Parralo jo crec que des del primer dia ha demostrat que li agrada jugar amb dos extrems oberts, que per això segurament, tampoc no ara, no estem veient la millor versió de Jaume Jardí, perquè no és tan jugador extrem com per estar, però fixeu-vos-hi que ahir a la disposició hi va haver un moment que els dos extrems estaven...
Molt obert, molt obert. Això és positiu, el fet de mantenir aquest bloc, a veure si al final aconseguim fer el que ha de ser i que ens porti, que intentem ja aconseguir de 3 en 3, que seria l'objectiu que tots els nasticers tenim. Però jo crec que és un punt positiu, perquè el fet de canviar contínuament cada jornada a jornada els jugadors també, és el que comentàvem abans, són dinàmiques, els Cedric.
que m'ha posat el nom sobre la taula, si voleu, eh? Sí, sí, no. Jugador que, bueno, no està motivat, però al moment que comenci la dinàmica positiva... Li van fer 3 anys de contracte, eh? És perquè es motivia. Bueno, però jo, Jordi, comentàvem abans fora d'antena el tema de l'Antonyín. Jo recordo l'any passat, l'Antonyín, va venir a principi de temporada. Sí, sí. Però si jo recordo a la jornada 12, em sembla que encara no havia ni saltat.
Què vull dir amb això? Que al final, si les dinàmiques comencen a ser positives, els jugadors el motiven, tot va bé, no? Llavors jo no sé si el cèdric pot ser aquest cas, no ho sé, però bueno, anem a ser positius, no? Té tres anys de contracte, però escolteu, que no s'acomodi, no? Que tres anys de contracte són diners, eh? Vull dir...
A veure, per un delanter centre és molt difícil que la seva finalitat és el gol. Quan no li entren, doncs clar, li costa i saber... Però, bueno, la qüestió és que quan surti hagi de fer el que ha de fer, lluitar, i també és veritat que...
entra en situacions en les quals el partit està d'una manera que ja no li arriben les pilotes com cal, no? Però tampoc l'has lluit jo pel meu paret, tampoc hi va a buscar-les, tampoc veig a rebre, no ho sé, jo crec que l'actitud d'aquest noi espero i que sigui aviat que doni la millor versió perquè si no estem jugant no diré que amb un menys però l'efectivitat de l'equip queda molt amb evidència, no?
I això ho aprofita Marcos Baselga, que de moment està sent una mica bé, un jugador clau, i provoca el penal, en va tenir alguna més... És un jugador diferenciat. El problema que té el Marcos Baselga és el tema de les lesions. Anem a tocar fusta, que es mantingui molt el temps, però hi haurà un moment que, a veure, és llei de vida també, que algun dia, pam, i un dos sàmones ho tindrem, però clar, hem de trobar l'alternativa a ell. Clar.
D'Ales Jiménez, al Cedric. Ahir va fer una jugada a última hora, allò que la gira toquen en l'àrea, que se li va allargar una mica, però una jugada... I jo tornarà al Cedric, segon que van fitxar, no? Perquè va fer no sé quants gols i era l'alternativa a Pablo. Sí, a Pablo i Antonio.
Jo ahir, per exemple, a veure, jo estic d'acord amb tu, però ahir, quan va, per exemple, a pressionar, va a poquet, a poquet, a poquet, perquè s'escapi, o sigui, una cosa s'anaria amb ganes allí, i ell, jo crec que, no sé si està enfadat perquè no el fiquen, però la veritat és que aquells 10-12 minuts tenia que vingar-se el món, tio, ens agrava molt a l'afició, al nàstic, i a ell per orgull, però era, jo què sé, tu, jo com si...
Però se li ha de dir, escolta, tu, per ser titular, tu has de lluitar pels minuts que tinc. Jo crec que ahir Cristóbal en la roda de premsa ho va dir. Jo crec que ahir Cristóbal, va ser molt clar en la roda de premsa, no va dir noms, però va dir que per ser titular en aquest equip s'ha de demostrar al llarg de la setmana.
Sí, sí, va dir que la porta està oberta per tothom. La porta està oberta per tothom, però la porta està oberta perquè se la vulgui guanyar, no? I també, i el Juanda també fa dies que no el fiqui, per tant, ahir també va sortir fresc, com una roda... I el Pannis, que amb Luis César comptava bastant, no sempre de titular, però tenia minuts gairebé en tots els partits, pràcticament ha desaparegut. Jo crec que ha jugat poquíssim amb Cristóbal, no? Molt poc. I fins i tot el canvi de Mui que...
deien que estava lesionat o que tenia algun problema. Però és que Moy va acabar l'altre dia lesionat a Villarreal i aquesta setmana ha estat entre cotons tota la setmana. Però que després el canvi, suposo que era per tapar... Sí, però no, jo crec que és per... Però el canvi, com entra com d'interior, no? És per tapar aquella banda... La banda dreta que era... Era exigir-lo tant com a lateral, perquè la primera part, les coses com siguin, Junca va fer un partidàs, eh? Claríssim, sí.
El Jeremy Deleón el va portar de curcull tota l'estona, vull dir. I amb el Juncar? Sí, Juncar, Juncar. Sí, sí, bueno, Juncar suposo que amb la... Ai, perquè a vegades... Hi ha hagut crítiques i tal, però jo crec que ahir fa un bon... Una bona primera part, que passa que amb la targeta...
es desgasta, i per tant, què passa, els 40 minuts... I juguen molta agressivitat, sempre li trobem targeta, per tant, vam fer bé de canviar-lo, perquè... Si haguessin quedat sense... És un tio molt agressiu, i... L'arbitratge, va. Anem per parts. L'arbitratge, perquè tot va començar amb un penal clar que va xiular l'àrbitre, les coses com siguin.
Però que la mateixa jugada jo crec que hi ha d'haver una vermella a Bolo i se l'estalvia l'àrbitre i només li ensenya targeta groga. Després les dues targetes d'Àlex Jiménez, el reguitgell d'en targetes que van tenir els jugadors del Màstic, moltíssimes, avui he contat, n'hi va haver un bon grapat, i ells ho va acabar matant tot amb la de Bolo, només a l'inici pràcticament del partit, i la vermella al final.
Però és que jo li sempre els àrbitres, els àrbitres, els àrbitres, que mai estem... Sempre tenim algun problema amb els àrbitres, i això no hauria de ser així. El futbol ha de ser que siguin imparcials, i sempre ens han... Perdó, eh? Puta, ja. És que sempre, sempre, sempre en contra del nàstic, sempre. I és que no entenc si és una falta de respecte... Jo crec que estem pagant alguna cosa, eh? Bueno, però... Bueno, sí, sí, però... Amb això del videoarbitatge, que va com va, que també una queixa, no? Que, ostres, per mirar una cosa estem 5 minuts...
Déu-n'hi-do. Ahir ni l'àrbitre ni el quart àrbitre eren massa àrbitres amb això. Perquè, per exemple, hi ha una jugada que li aminulen un gol per fora de joc. Nosaltres, la primera repetició de la jugada que la tele fa per la pantalla ja es veu clarament. No sé què mires més, però va trigar 5 minuts amb acabar-ho de decidir. No ho entenc. Per tu, la de Bolo era vermella o no? Jo, per mi sí. Per mi sí, perquè...
No perquè fos l'últim jugador, és perquè és una falta dins de l'àrea en una ocasió manifesta de gol. I és l'últim defensor. I a banda d'això, és l'últim defensor. Però abans fora de l'ina comentàvem que això depèn... Si no atempta la integritat física del jugador, llavors que has d'anar... O sigui, l'has de matar.
Ahir si has vingut a expulsar-lo, bé, molt bé, ja està. I si no, se n'ha sortit en el reglament aquest. Però tranquil·lament has pogut treure la verbella... Escolteu, és el nàstic que fa el penalti i segur que s'expulsen. Jo fa temps que dic que el que vam fer de posar els tribunals a tots els armits, això mos costarà... Això no se perdona. Ja sé que no té que ser així, la justícia i tal, però...
Mira, quantes vegades allò, quan està la cosa, ha caigut que va a nosaltres? Cap. I això... I con el mismo parecer, pues a lo mejor la jugada de Ale Jiménez, si la consideramos que no ha d'atentar contra... No és agressió. Tampoc. No és una agressió. Tampoc. Això és més ràpid de l'altre i no disputa. Però també ha de ser espavilat el jugador i dir, escolta, m'acaben d'ensenyar targeta al mig del camp, no faig una falta. Sí, això per descomptat, sí.
D'acord amb l'arbitratge, però el jugador també ha de ser espavilat i dir... Tenint una targeta, tampoc has d'anar al mig del camp. La culpa és més de l'Àlex que no de l'àrbitre. Jo també penso que Àlex Jiménez és un jugador que ho dona tot. A veure...
sense desmareixer-la, però li falten cosetes, per dir-ho d'alguna manera, jo crec que tots ho veiem, però clar, per exemple, és tot el contrari de Cedric que dèiem ara, és un jugador que hi va, si Cedric ja n'és com hi va Alex Jiménez, potser també l'haguessin expulsat, però potser alguna pilota guanyaria, que és el que fa Alex Jiménez, Pau Martínez també, és un jugador que hi va, Jaume Jardí, Marcos Baselga dels de dalt, jo crec que anaven ahir, a més a més jo crec que també en el partit d'ahir,
vam veure un Marc Montalvo i un Òscar Sanz bastant millorat respecte a partits anteriors. Molt, molt, perquè van mirar la porteria contrària. Jo moltes vegades m'hi fixo i controlo els passes enrere. Montalvo té una molt bona facilitat per donar passes, però també, si comptes, don moltíssims enrere. I ahir va ser diferent, perquè ahir va mirar endavant. Sí.
fins i tot hasta una jugada que l'hagués sortit... M'agrada aquest Montalvo que doni el pas endavant, que sempre ho he dit. Els primers 40-45 minuts la pressió era molt alta. És que l'Hércules no va arribar a la porteria. Jo estic molt content amb els primers 45 minuts, perquè penso que al Nàstic...
És aquest el naster que volem veure. El problema és que aguantar 45 minuts més... Això és difícil. En un menys, però en un menys. Jo crec que amb igualtat de condicions igual... No sé si pots aguantar, però... Quedem-nos amb aquests brotsers. Jo penso que ara, la propera jornada, el divendres, hem d'anar pels 3 punts. És que no hi ha més, eh? Jo crec que sí, no? Vull dir que s'ha de començar ja... Ja no es pot. Els brots verds i tot el que vulgueu estar molt bé, però el naster que necessita ara mateix són resultats. Sí, sí, sí.
i vas al camp d'un equip que està en plaça de descens, que sí que ve de guanyar aquest cap de setmana, però escolta, tu has d'anar ja a guanyar, no pots encadenar més jornades sense guanyar. I també mirar si poni a resolució a la defensa. Jo no sé quina, però no pot ser, som els que més golellats. Tenim els goles que tenim, Manolo. Havíem perdut aquesta posició, però l'hem tornat a guanyar aquest cap de setmana. Pràcticament, ahir som els primers. Amb 20, però m'assembla que portem 19.
D'entros 19, en contra. En 20 deu ser l'altre grup, perquè el nostre no, eh? No, no hi ha el Sanluqueno. Un, un, un, sí, en 20 hi ha un altre. No, l'Electrico Sanluqueno 18, no, no. No, a Baix de Ton hi ha un... M'assembla que hi ha un de 20. Sí, sí. Jo vaig mirar... És igual. És que estic mirant la classificació. Espera, que vaig a mirar... Que no els donaran cap premi per ser. No ho saps, no ho saps. Vaig a mirar la de la federació, que...
És la que hauria d'estar més actualitzada, no? A veure, això que comentàveu de la defensa, jo penso que, bueno, hem de trobar el bloc, no sé si a l'Alba ha de tornar a jugar, no ho sé, bueno, escolteu, jo porto aquí venint ja des de príncia de temporada i sempre hi ha hagut algun error... L'any passat...
Potser hem de donar l'altra oportunitat a l'Eduard Pujol, no? A l'Eduard Pujol no, a l'Enric Pujol. És que és molt, no ho sé, és molt sospitós. El col·loca sense... Em deien, home, és que aquest noi no té experiència. No té experiència... Però si no li dons...
Crec que bé. El del playoff ja... Va castigar per una errada, però, escolta, si fóra'm així no jugaria ningú, jugaria encara... No, però el que dèiem abans, hem de trobar el bloc, hem de trobar el bloc de defensa, doncs, bueno, anem a donar... A veure ara si en quatre jornades més les coses canvien, anem a veure si això dels 20 gols o 19, els que siguin, doncs es manté, ojalà...
A veure, però hem de mantenir el bloc. Jo crec que l'equip, si té més confiança amb ell, ahir tampoc s'ha estirat tant cap atràs. Ahir, per exemple, jo crec que si està allò eufòric i no sé què, no es deixa. Està a 10 o 15 metres del mig del camp, cap atràs tots. Jo crec que si un equip té més confiança amb ell i tal, no ho fa això. I per tant, és allò que estem dient. Ojalà féssim dos o tres partits i agafem... Escolta, mira, jo crec que han de ser dinàmiques. I us posaré un exemple...
I ara, perdoneu que em vagi a la divisió superior, a segona A, el Saragossa. Saragossa estava a no sé quants punts de la permanència. Hòstia, em sembla un punt. Quatre punts, quatre partits, guanyada, no tres? A més, amb una aposta molt arriscada, que a Saragossa ja s'estiraven dels cabells perquè era un entrenador amb poca experiència, que venia de cossos tècnics més o menys importants, però no com a primer entrenador, i en canvi els està... El que vull dir, Jordi, és que al final aquí a casa el que hem de fer és...
3-4 partits, guanyar, perquè segur que les coses seran diferents. Per cert, amb els més golejadors que dèiem, el Betis B té els mateixos gols en contra que nosaltres, però amb 19 som els màxims golejats. O sigui, no hi ha ningú que en tingui 20. Amb aquest grup sí que l'altre grup, amb 21, hi ha el que anava a dir el Cartagena, no, Guadalajara.
Al Guadalajara, l'altre grup, en queixat 21, per tant, és l'equip que més... Anem a pensar que sigui anecdòtic, anem a intentar-ho revertir, i anem a ser positius, home, va, que ara vindràs bé un partit important. Jo crec que al Paralo, de moment, se li ha notat que ha vingut. Sí, sí, sí. Per tant, a veure, ahir ja s'ha pogut guanyar, ho estem parlant, o sigui, avui guanyes 2-0, 2-1, o 3-1, una cosa o altra, ja te vas a Sevilla en un altre any. Jo només demano una cosa, ja callo, eh?
Perdó, perdó. Que se'ls doni confiança, el cos tècnic i els jugadors. Perquè ara estem parlant bé, diem això, però potser d'aquí un mes, com que hem perdut tres partits, siguiente. Ja sabeu què vull dir, no? Perquè estem acostumats amb això. Jo només demano que se'ls doni confiança. Callo. Jo l'equip el veig diferent, amb el Luis César. Amb el Luis César...
Fora de la problemàtica, que ja seria una altra història de la salut del vestidor i coses així, jo el veia en un equip amb fre, no? Tothom amb el freno de mano perquè pot caure la bronca. Jo el veig en aquest equip més fres, amb més soltura...
Què falta? Falta, doncs, que tinguem una regularitat, per exemple, amb el joc de la primera part, que no sigui un espejisme, sinó que fos una regularitat, no? Si el divendres dius que juguem contra... Si el divendres, el divendres, el dos quarts de nou... Amb aquesta disposició tàctica i ofensiva d'anar a buscar el gol i tal, que és el que toca, i si guanyem, l'equip ha de donar un pas endavant molt important, no?
A més a més, jo crec que també hi ha un canvi clar de forma d'haver el futbol. Lluís César és un futbol més horitzontal, i aquest és bastant més vertical, amb més dinamisme, i sobretot amb velocitat, vull dir... Jo per mi que els idees jugar li donen llibertat per fer-ho, amb Lluís César no, perquè Lluís César, jo que estic a darrere de la banqueta...
semblava un mecan, com de canvis de peça, bronca. A aquest equip ja li don més soltura, li don llibertat al jugador, que és el que necessita, no? Doncs ho anirem deixant aquí, perquè pràcticament arribem a les 10 del matí. Recordeu, el proper partit del Nàstic serà divendres, a dos quarts de nou de l'espre. Tornem a jugar divendres, el darrer partit fora de casa.
divendres a Villarreal, ara torna a ser divendres a Sevilla, a partir de dos quarts de nou del vespre, davant del Sevilla Lético, que ocupa una de les places de descens, tot i que ve de guanyar aquest cap de setmana. Un resultat per divendres, Lluís? Que juguem bé i que guanyem. És igual, eh, el resultat. Jo no sóc però blanc, o sigui... L'important és que guanyéssim i que vinguéssim aquí en els tres punts, aunque siga 0-3, m'és igual. Lluís? Home...
Si dic U3, m'agradaria moltíssim. Que l'anirem apuntant. Com...
segurament ja no ens veurem abans que acabi l'any, que us provin les festes, que tingueu un bon Nadal, i a la propera, que encara estarem amb el mercat d'hivern, ja us pregunto què reforçaríeu de l'equip, si aleshores l'equip ja no s'ha reforçat, eh? Un central en experiència... T'ho anava a preguntar al gener, però... No, no, ja, ja... Tu tens clar, central en experiència. Un central en experiència...
i comprar banderilles negres pel Cedric. Allò els bous, que hi haurà de significar-los, eh? Sí, sí. Jo em reservo, jo em reservo. Jo crec que ara s'han de veure coses. S'han de veure coses. Si baixem a Òscar a darrere, farem una defensa molt més sòlida i allò ens fitxaria un mig en el qual un playmaker, no? El que sàpiga dominar el joc... Perquè en cap tub no confies ja, eh?
És que... És un altre dels que ha desaparegut, també, eh? Després del partit que va fer a Múrcia, va desaparèixer. Molt al·locat. Vull una persona més sensata, al mig del camp, que sàpiga dominar el joc, que sàpiga dir quan hem de córrer, quan hem de...
on han de fer mal, si han de fer mal a la dreta o a l'esquerra. Un playmaker, vai. Molt bé. Senyors, que ho deixem aquí, que ha estat un ple, que aprovin les festes. Igualment, bones festes. Que vagi bé. Bon dia. Gràcies. Bon dia. La veu de Tarragona. La teva veu.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Fi, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obra-la amb compte, que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11. Ara i sempre ben jugat. Juga't responsablement i només si ets major d'edat.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si a més a més suposen un estalvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El REC, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
I fa una mica més d'una setmana que s'aprovava el pressupost municipal, recordeu, ja en vam parlar, vam sentir el plenari en directe.
Per la sorpresa, arribava quan faltaven pocs minuts per la recta final del plenari, quan la consellera Elisa Bedrina anunciava que deixava l'escó. A més a més, ho feia emocionada i també rebia l'aplaudiment de la resta de consellers i conselleres, paraules també de la resta de consellers i conselleres del conseller municipal, dels diferents colors polítics. Això també va ser un moment molt bonic. Avui ens acompanya aquí, Elisa Bedrina, què tal? Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Diputada del Congrés. Sí. Diputada del Congrés, exregidora del Partit Popular de l'Ajuntament de Tarragona. Així és.
Com va anar aquell moment? Perquè ja han passat uns dies. Com es recorda aquell moment de fa una setmana i mitja, aproximadament? Doncs amb molta emoció, la veritat. Amb molta emoció. Perquè és veritat que vam intentar... Vam intentar... Com molt bé ha recordat vostè, senyor Sunyer, aquell dia aprovàvem el... Votàvem.
el pressupost del 2026. I era un dia que també volíem que fos un dia que el debat s'entrés i l'activitat del plenari s'entrés amb allò important pels ciutadans, que era com s'havien de destinar els seus diners pel proper any. I jo estava tan pensant en això que, gràcies a Déu, fins al final no vaig ser conscient quan ja vam veure una mica l'operació,
Però és un moment molt emocionat i de molta gratitud, de molt agraïment, perquè és una experiència que no tothom pot gaudir, representar els teus veïns al Consell Municipal. És un honor. És probablement, com a polític, l'honor més gran com a veí d'una ciutat. Probablement no, segur. Em puc imaginar ser alcalde, però no deixa de ser l'alcalde, no deixa de ser el primer d'uns altres. O sigui que, al final, l'acte d'alcalde és l'acte de regidor. O sigui que, en principi, agraïment i emoció.
De les paraules que li van dir, per cert, va descolocar l'alcalde, no s'ho esperava. No, ell no ho sabia, no. Com li comentava, el que nosaltres volíem i vam decidir és que l'atenció havia d'estar centrada durant aquell mes, l'últim trimestre de l'any normalment ja va molt encarat amb el debat de pressupostos, perquè és un debat que, com li deia, defineix
el que es farà amb els diners dels contribuents dels veïns de Tarragona. I fins aquell moment no van voler dir res, com li deia, per no treure el focus d'allà on havia d'estar.
És veritat que també per la meva manera de ser, que jo soc molt discreta, o procuro ser-ho, fins a l'últim moment, fins que no s'havia aprovat el pressupost, ara li explicaré. En principi, el plenari havia de ser llarg, molt llarg, i el que es va decidir a Junta de Portàveu és que potser faríem un reces, que és una cosa poc habitual, com molt bé vostè sap que segueix els plenaris des de fa molts anys.
I jo pensava parlar amb l'alcalde en aquell moment del reces, però quan vam veure que el plenari anava avançant, vam dir, hauríem de parlar en algun... I li vaig dir, alcalde, voldria parlar amb vostè un moment, com abans millor. Llavors, en aquell moment, l'alcalde va llegir el missatge, em va mirar i va dir, cap a fora. I va ser en aquell moment que li vaig explicar, dic, alcalde, vull marxar, vull marxar avui, i com ho hauríem de fer.
I llavors ell va fer les consultes amb el secretari perquè es fes tot com ho té que ser, perquè fos efectiu, i va ser també la seva generositat la que va permetre que amb un canvi d'ordre poguessin intervenir la resta de grups, poguessin intervenir jo mateixa, amb un torn de preguntes que no tocava fer aquell, i també la resta de grups, que va ser un detall de l'alcalde que és qui presideix aquelles sessions i que podia haver-ho fet d'una altra manera.
Li van agrair moltes coses, els companys i companyes, ara hi ha companys i aquestes companyes, però també ha de dur això que hem estat amb molts d'ells, malgrat les discrepències polítiques, que això també ho va denotar més d'una intervenció, però li van agrair el respecte institucional, que no és poca cosa, el respecte institucional. No sé si estem d'acord amb això.
Doncs no és poca cosa, probablement és una de les més importants, perquè tots els consellers que estan presents al Consell Plenari són consellers que han escollit els ciutadans de Tarragona, ni que sigui només per això, que no és poc i és l'únic, de fet, mereixen tot el respecte que podem tenir cap a ells. És veritat que també això...
pot venir d'una manera de veure la vida i de veure, doncs, de filtrar les coses que... Jo soc una persona, sempre dic, una persona d'ordre. Les persones... Ara no soc d'ordre perquè sigui del Partit Popular, però potser soc del Partit Popular perquè m'agrada l'ordre, no?
I és veritat que a casa i també a la feina, amb la sort que he tingut de treballar amb diferents institucions i empreses, sempre he procurat respectar aquell ordre sense el qual la convivència es fa molt difícil. I el respecte cap a la persona que tens al davant...
sempre ha d'anar per davant de tota la resta. Només amb un marc de respecte es pot debatre, i només amb un marc de respecte pots dissentir, perquè la persona que tens al davant no és l'enemic, és un adversari amb debat polític. Després, quan sortim, pot ser fins i tot una gran amiga o un gran amic.
Va dir moltes coses, i de fet va recordar moltes persones en aquest fragment de dos o tres minuts. No va dir el per què, però, no va dir un per què. Suposo que després li hem preguntat moltes vegades. No va patir el comitè i també, doncs, imagino que públicament. Quin és el per què? Per què deixa l'acte de regidora del Partit Popular de l'Ajuntament de Terreu
La deixo per dos motius. El primer és perquè, com li explicava, jo soc una persona d'ordre, porto 30 anys, l'any que ve farà 30 anys que porto treballant amb la mateixa empresa, i sempre he viscut una relació amb les empreses i amb les organitzacions, una relació de...
quid pro quo. Jo faig el que he de fer en tots els moments, les decisions empresarials, organitzatives, no les prenc jo, però sempre m'he sentit amb molta llibertat de dir el que penso i de després, un cop fet l'encarre, fer-ho a la meva manera, que és com ho fem tots, cadascú.
Llavors, en aquest moment ens trobem en una situació en la que soc l'única diputada del Partit Popular a la província de Tarragona i això, si ho vols fer amb intensitat, ja no diré bé o malament, perquè això ho decidiran els electors i la meva organització, però si ho vols fer amb intensitat i amb dedicació, doncs implica moltes hores i implica molta de presència al territori, tenint en compte que com a diputada del Congrés normalment estic tres dies a Madrid,
la resta dels dies que queden és per fer província, el que diem nosaltres, per fer ciutat, per fer província. Jo no m'hauria queixat mai, i no m'he queixat mai, perquè també penso que no és impossible combinar ser regidora, i de fet tinc molts companys al Congrés dels Diputats que són regidors, o fins i tot alcaldes, però la situació amb cada territori, amb cada província, amb cada persona, és diferent.
En el meu cas, l'única diputada al Congrés necessitàvem fer un esforç. I la meva organització també va veure que potser aniríem tots millor si jo em centrava en aquesta tasca que només puc fer jo en aquest moment, perquè soc l'única. I donava joc a l'entrada de més persones amb...
amb la feina política de la província, perquè la política la fan els afiliats, fins i tot els simpatitzants, són les persones que ens estimen o que ens estimen en el sentit d'estimació, no d'amor, que ens voten els afiliats, els responsables locals, escarres electes, de tots els nivells municipal, autonòmic i d'àmbit nacional.
Per tant, no és una trucada de Núñez Feijó que li digui a Elisa Calienta Que Sales, és a dir, que vienen curvas o vienen reacciones, prepárate. Això... No, no, no. De fet, l'únic que... No és així. L'únic que és... Fem una valoració, pensem en quantes persones tenim al territori, pensem en la feina que s'ha de fer. L'Alberto Núñez Feijó, el nostre president, i els successius portaveus al grup parlamentari,
El que sí que sabem des del primer dia, jo ja fa un any i mig que soc diputada del Congrés, des del primer dia nosaltres treballem en un escenari d'eleccions, no perquè pensem que hi ha d'haver eleccions o no, sinó perquè nosaltres hem de treballar per la ciutadania cada dia i en tots els moments. O sigui que no és que ara haguem de treballar més que fa dos mesos, sinó l'únic que és ara centrem-nos i arribem més lluny
sent més, també. Aquesta seria una mica la filosofia. Però no és un plantejament ni de passat ni de futur, és un plantejament de present. Ara toca fer això. Jo sempre penso el mateix. Quan estava amb el meu, amb la meva empresa, jo he estat al comitè directiu...
he estat de coordinadora, després durant molts anys, amb una reducció de jornada per atendre la meva família, he estat professora, i normalment a mi m'han trucat del Consell de Direcció, m'han dit, en guany donaràs l'anglès, de primer de batxillerat, de segon de batxillerat, atendràs aquestes famílies, atendràs aquestes alumnes en tutoria personalitzada, si he vist alguna cosa que m'ha cridat l'atenció ho he pogut dir, i amb això tenim una trajectòria de 30 anys de satisfacció mútua, en el meu cas, per descomptat, i amb el Partit Popular és el mateix.
Però vostè que es defineix com una persona d'ordre, segurament, si ha de ser candidata, vol saber-ho en temps per preparar-se bé, no? Jo no estic en aquest escenari en cap moment, perquè, com li deia, penso que el que em toca en aquell moment és treballar per fer arribar les propostes del Partit Popular. En concret, tenim propostes que són nacionals i s'han de fer arribar a tot Tarragona, però després, per fer arribar les demandes de Tarragona al Congrés. I amb això també és una feina que...
Encara més, només podré fer jo. Jo puc parlar d'una llei d'antiocupació, que serà una de les primeres decisions que prendrà el president Feijó si rec la confiança dels ciutadans, a tot Espanya. Però després, per parlar de la variant de Gandesa, de les sortides de la PCT al Vendrell, a Roda, a Vimbudí, de les pantalles acústiques de Roda, de diferents iniciatives que s'han de dur del quartell de la Guàrdia Civil d'Uldacona...
de tot el llistat d'iniciatives que per la província de Tarragona és enviar el missatge d'aquí cap allà. Això s'ha de fer en aquest moment i quan arribi al futur veurem el que necessita Tarragona, Catalunya i Espanya, perquè les decisions es prenen a...
amb aquests tres àmbits, no?, de què necessita la província, què necessita l'autonomia, la comunitat autònoma i què necessita el país. I amb allò jo estaré a disposició del que a mi em demanin com sempre he fet i he procurat sempre fer-ho sense fer soroll, sense fer... sense manifestar...
que podem tenir discrepàncies perquè les tenim, però sense que surtin de l'àmbit domèstic. Perquè la meva organització, el meu col·legi, la casa meva o la meva organització és casa meva i per això les discrepàncies es parlen cap a dins, amb educació, però cap a fora sense una fissura, sense una crítica, sense un... És com ho he procurat fer-ho i procuraré fer-ho així en el futur, amb el que necessiti la meva organització.
Maria Mercè Martorell deia aquí mateix fa una setmana que se li gira feina al Congrés a vostè. A més, li ha tocat defensar, li toca defensar moltes ponències, molts temes del territori. Bé, com li deia, doncs això... De fet, aquesta setmana vaig tenir la sorpresa. Nosaltres havíem... Jo he presentat unes quantes proposicions no de llei, territorials, però, clar, la feina al Congrés és molt àmplia. I imagines tots els diputats del Partit Popular presentant
presentant iniciatives territorials. Aquesta setmana, tot just, em va tocar defensar una iniciativa que jo no les tenia totes, perquè nosaltres aportem, els diputats aportem molta feina allà, però després s'ha de decidir prioritzar per agilitzar la variant de Gandesa, que fa 25 anys que esperen, i que vam descobrir mitjançant preguntes que hi ha uns contractes que han acabat, però la feina no. O sigui, el contracte ha acabat,
s'ha accelerit el termini, però la feina no està feta, doncs, efectivament, se'ns regirà feina, tota la feina que el meu grup parlamentari decideixi que es regiri. De fet, dimarts passat vaig fer la meva primera intervenció a la tribuna dels oradors per defensar una proposició no de llei del nostre grup parlamentari, que això no només es defensa, sinó que es negocia amb la resta de grups.
I una de les grans satisfaccions és que es va aprovar. De cinc punts vam aprovar quatre. Em deia un membre de la direcció del grup, diu, un 8 de 10, molt bé per la teva estrena. Em vots a favor per un tema nacional, no territorial, perquè potser en temes territorials tens més fàcil que et votin a favor. Per un tema nacional, vots a favor de molts grups, de la cambra. I això és una satisfacció perquè dius, home, el meu grup parlamentari confia en mi...
i jo procuro fer les coses bé, i si a sobre això rep un aval perquè continuï aquesta tramitació per tot el país, millor que millor. A vostè li agrada la retòrica, de fet, i suposo que hi aprofondeix.
procuro fer-ho. De vegades el meu llenguatge polític no és massa directe. Amb això com a top, jo veig a la tribuna dels oradors, companys meus i d'altres partits, també a l'Ajuntament, que tenen un llenguatge més directe, amb frases més breus, amb apel·lacions més directes, amb un to una miqueta més vehement. A mi això em costa, perquè cadascú té la seva personalitat. Ho gaudeixo quan ho fan els altres, però al meu cas sí que és veritat que tinc un llenguatge polític una mica més...
Més barroc, si fóssim el més acadèmic, sí. Va tenir molt clar, però, aquí havia de sortir amb el discurs d'acomiadat, perquè va dir uns quants noms, eh? Sí. Alguns dels quals, per cert, ja no hi són, i aquí va tenir també especial moment emotiu de record a companyes, bueno, una companya, Marla Negaruda, però també a altres persones que han format part d'aquesta singladura que va arrencar el 3 de març del 2017. I aquí ara veig que li venen més molta gent, no?
Sí, la decisió de posar noms sempre és complicat, perquè quan poses noms... Poses algú. Sí, i et pots deixar molta gent, no? I això sí que és veritat que aquestes paraules les vaig redactar al plenari, en un momentet, perquè, com vostè deia, són dos minuts i mig, però sí que tenia clar donar les gràcies a les persones que, gràcies a les quals, amb nom i cognoms, jo podia ser regidora de l'Ajuntament.
que són el meu cap de llista del 2015, l'Alejandro Fernández, el meu cap de llista del 2019, que és José Luis Martín, i la meva cap de llista del 23, que és la Maria Mercè Martorell, i després la resta de companys regidors, per suposat, amb una menció especial per la Maribel Negeruela.
que ens cuida des del cel. I després sí que vaig voler agrupar una mica per no fer, com que és tan complicat, però sí que vaig voler fer una menció específica a quatre persones de l'Ajuntament. Una és un funcionari que tenim adscrit, que fa una feina, ja vaig dir, que és el Carlos Pérez de Mendiguren, que és el meu,
Mi Ángel de la Guardia de l'Ajuntamiento, perquè és el que coneix tots els resorts de la casa i amb qui he de parlar a part, qui se n'encarrega d'això, a qui li he de posar aquest correu, ràpidament localitzava. I després sí que volia fer una menció a les tres dones que s'han encarregat de la neteja dels espais on jo he treballat en els últims vuit anys. No vaig voler dir cognoms perquè potser no calia.
Perquè, de veritat, jo això sí que... No podríem treballar si no hi hagués un grup de persones al darrere que fessin que allà, aquell espai físic on treballem, fos habitable i fos net i fos polit. I amb ella sí que vaig voler fer una menció especial, perquè els hi tinc molt de pressa. Va gaudir molt com a consellera municipal d'Esports, per exemple?
Això sí que va ser... O sigui, ja ser consellera és un honor. Però ser consellera d'esports, això sí que va ser una d'aquelles benediccions a la vida que no t'esperes, amb les que no hi comptes. Jo, quan el José Luis Martín em va dir que n'encarregaràs de la Conselleria d'Esports, i vaig dir, José Luis, però si jo suspendia la gimnàcia, és que jo, d'esports... I em va dir, bueno, no farem un canvi de... No hem de fer un canvi de... Com que jo vaig entrar a la meitat del mandat...
No hem de fer un canvi a tot el cartipàs perquè tu et trobis còmode amb la teva. I vaig pensar, té tota la raó, no?, i així va ser. I va ser una sorpresa, bueno, ja l'hi dic, amb un equip, però sobretot l'àmbit. És una regidoria fantàstica per a una persona amb el meu perfil, a la que li agrada estar en contacte amb la gent,
que li agrada un àmbit que no genera o no ha de generar, on és dels que genera friccions, sinó que tothom en el món de l'esport, d'entrada, està molt obert a que les coses surtin endavant i surtin en equip. Fins i tot els esportistes individuals, no?
I això sí que va ser, i a més a més va suposar un repte intel·lectual i acadèmic, perquè era un àrea que no coneixia i vaig haver d'estudiar molt. En general vaig haver d'estudiar molt amb tot, perquè una de les coses que jo dic, jo vaig al Congrés dels Diputats i tinc més o menys per la mà les meves comissions, però és impossible tenir-ho tot a l'abast al cap.
amb un ajuntament, un conseller, més o menys... Unes àrees les domina més que unes altres. Però més o menys, si ens parlen de cultura, si ens parlen d'educació, si ens parlen de territori, que és la que potser a mi sempre se m'ha fet més ferragosa i més difícil, no tot el tema d'urbanisme, però un sap quins són els projectes que estan allà, les implicacions econòmiques... En tot moment, de totes les àrees, tens una idea. Jo i tots els consellers anem a votar i sabem el que estem votant.
los intríngulis de lo que estamos votando. Al Congrés sabem el títol i una mica el posicionament polític, però no los intríngulis. És realment una benedicció.
Va haver-hi tomat decisions d'edificis perquè es van ajornar als Jocs Mediterranis el 2017, clar, cap al 2018. Quan jo ja vaig arribar ja estaven ajornats. Estaven ajornats, sí. No es van explicar prou bé els Jocs? O la gent no els va entendre prou bé? Jo crec que es va fer uns polítics. Jo pensava venir al cap a Roman Quadrat, per exemple, però també Javier Villamallor, en fi, molta gent.
Doncs jo crec que lamentablement es va fer un ús polític, com li deia. D'una banda, jo no em vull contradir, tota la vida és política, en el sentit de tota la vida és relacions. Però d'una altra banda, hi ha àrees que no es presten això. I esports, és una de les àrees que jo vaig veure que es podia gestionar i s'ha pogut gestionar sense entrar en gaires picabaralles amb la resta de sensibilitats polítiques que hi ha.
En el cas dels Jocs, jo crec que hi va haver, voluntàriament, es va fer un ús polític. I, lamentablement, perquè l'altre dia parlàvem amb una persona que va ser molt responada, amb el Pere Valls, que en aquell moment és el president del Consell Esportiu del Tarragonès, i parlàvem, és que amb aquells equipaments que es van aconseguir, que era l'objectiu, hi havia molts objectius, però un dels objectius eren els equipaments. No hi cabem, els equipaments de l'any.
Noi que ben, qui ens ho havia de dir? El Palau d'Esports Catalunya són nou pavellons, ja estan plens, torna bé, nou pavellons, dona això com un pavelló municipal. I una piscina, es va renovar completament la pista d'atletisme, vam renovar Camp Clar, que era el primer pavelló polè esportiu que tenia la ciutat de Tarragona municipal. Hi ha un...
Hi ha una traçabilitat d'aquells jocs que continua ara i que està gaudint tota la ciutadania i que era un dels objectius, no l'únic, però un d'ells. I per això jo no entenc que es fes un ús polític d'aquell esdeveniment que va posar Tarragona al mapa i, a més, amb uns resultats esportius espectaculars. Perquè amb competició també vam tenir uns resultats esportius espectaculars i de participació de la gent amb voluntariat espectaculars.
O sigui, jo puc parlar de tot el positiu que van tenir els llocs, i el que em sap greu és que moltes persones no siguin, o no vulguin o no puguin veure l'impacte positiu que va tenir amb Tarragona i amb la província. Òscar García. Serà, doncs, qui coopera l'escola properament, el seu vice secretari d'Acció Política.
que han parlat, evidentment, han fet un relleu, un testimoni, algun consell? No, jo crec que el consell és una persona que està vinculada al grup municipal des de fa un temps perquè està vinculada a les empreses municipals i ha estat molt vinculat, ell coneix perfectament el que la vida...
del grup municipal i de l'Ajuntament de Tarragona, perquè la del grup municipal és de l'Ajuntament de Tarragona. Des de fa dos anys no necessita cap consell, però per suposat que tindrà tot el meu escalf i tot el meu ajut si el necessita, que jo crec que el necessitarà poc, però és una persona amb un perfil molt diferent del meu, és més de formació acadèmica, més tecnològic, i penso que això també pot ser molt positiu pel grup municipal.
I primera entrevista que concedeix, eh, des d'acabar d'anunciar que deixava el càrrec. En aquesta casa també li agraïm el respecte institucional que fa aquesta casa també, aquesta emissora pública, que és de tots. Per tant, també li vull agrair públicament i també el tracten aquests anys, eh, que han estat vuit anys, no?, de consellera. Vuit i mig, vuit i mig. Però jo ara volia fer un esment perquè jo sí que vaig entrar al meu... O sigui, jo vaig entrar vinculada al meu grup municipal com a consellera als Consells d'Administració
de Tarragona Ràdio i d'altres empreses municipals el 2016. Des del 2016, amb conides i venides, per motius diferents, he estat vinculada amb aquesta casa. I volia aprofitar, si em dona uns minuts, uns segons, per posar de manifest el meu...
primer la meva estimació per aquesta casa. És una ràdio municipal, però jo sempre he trobat amb aquesta ràdio, amb aquesta empresa, amb aquesta emissora, garantida la pluralitat amb la programació, amb les decisions estratègiques, la pluralitat, com s'ha valorat sempre amb rigor i amb...
No vull parlar com si això fos una qüestió de números, però jo crec que en pluralitat, amb respecte i amb els braços oberts, les diferents opinions, les diferents sensibilitats de tota la ciutadania, s'ha procurat i es fa un servei públic de qualitat excel·lent.
He conegut en grans professionals en aquesta casa, probablement amb qui he tingut una relació més directa és potser amb vostè o amb el Joan Andreu, perquè sempre ha seguit molt de prop l'esport, sobretot l'esport base, i ens hem conegut menys. I no vull destacar ningú més en el seu cas, és perquè era una vinculació més directa pel tema d'esports.
Tota la feina que es fa en aquesta casa és imprescindible. No podem prescindir, però tampoc podem prescindir de la manera en què s'ha fet aquesta feina. I per això volia aprofitar aquesta ocasió per posar de manifest la meva estimació per les coses que es fan i per com es fan.
Li agraeixo en nom de tots els companys i companyes de la casa. L'Issa Bedrina, gràcies. Diputada del Congrés, exregidor del Partit Popular de la Junta de Tarragona i seguim veient perquè en seguirem veient com a diputada. Moltíssimes gràcies a vosaltres per, com deia, per tota la feina que feu en el dia a dia. Moltes gràcies.
L'entrevista política avui amb Elisa Bedrina. Primera entrevista de Consell d'Aix des que va anunciar que deixa el càrrec. I ara, res, són dos quarts tocats de doncs. Anem a fer una petita pausa i de seguida marxem cap a Ferran.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
De Ponent a Llevant. La veu de Tarragona en ruta. I avui anem cap a Ferran, de Ponent a Llevant, a aquesta zona de la ciutat, que és a Sempoble. I, de fet, segurament en parlaran properament. Allà pels companys, amb l'Abrido Rius, amb el Joan Maria Bertran i el Miguel González. Miguel, bon dia. Molt bon dia, Josep. I, com sempre, ben acompanyat.
I tant que sí, doncs mira, des de, com tu deies, des d'aquesta zona de Llevant, que sí, se senten poble i de fet ara en parlàvem amb aquesta tertúlia prèvia a la conversa que mantingem des d'aquí, des del poble de Ferran, perquè de fet ho diem així, tot i que evidentment són zones que depenen administrativament de la ciutat de Tarragona. En volem parlar de les reivindicacions i de com se senten els veïns d'aquí amb un dels membres de la Junta de l'Associació de Veïns de Ferran, que és el Quique Fernández. Quique, molt bon dia.
Hola, bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. S'està molt tranquil aquí, no? Sí, bastant, la veritat. Aquí, com has dit tu també, al final estem considerats així una mica com un poble, no?, i estem així molt tranquil·lets, de resta que seguia fora del terme de Tarragona. 12 quilòmetres de Tarragona, més o menys, no?, a una setantena de persones, són les que viuen aquí,
Com ha canviat o com ha evolucionat el poble, el barri? A mi em sortia el barri, ja sé que no us agrada, però a mi em sortia el barri. Com ha evolucionat Ferran en aquests darrers anys? Bueno, al final el barri també ha anat perdent una mica de volum de gent, no? També hi ha moltes cadades buides, també hi ha molta gent gran i el jovent, com havíem dit també, ha anat marxant, no? Perquè no té lloc on viure aquí.
És un problema perquè el que s'intenta també, el que s'hauria d'intentar, és incentivar que el jovent vingui cap aquí. Al final és una problemàtica que podríeu compartir amb qualsevol poble petit de la demarcació. Sí, clar. El tema... A veure, fa molts anys també que estem parlant amb aquest tema, amb l'Ajuntament. Sobretot és el tema que fem una mica un pla urbanístic, també, amb noves cases, per poder incorporar una mica més que torni a venir tot el jovent aquell que marxant pugui tornar al lloc d'origen.
Hi ha alguna cosa prevista en aquest sentit? Sí, en teoria hi ha un pom també que està una mica en procés de les noves cases que hi ha al costat del local social que tenim aquí Ferran.
Molt poc ho contempla, però faltarà veure com s'acaba aplicant. Ho dèiem ara també abans de començar la conversa, ¿solem parlar amb vosaltres per festa major, com destaquem els actes, destaquem la diada castellera?
Però jo crec que no havíem vingut mai a fer una unitat mòbil des d'aquí, a conèixer també les reivindicacions o la situació dels veïns de Ferran. Com esteu respecte a altres barris de Tarragona? Com us sentiu?
Com sempre hem dit, també, que les reunions que tenim també de junta i sobretot amb els veïns, sempre diem que estem una mica abandonats de Tarragona. Més que res perquè som un barri molt petit, ens considerem que sempre intentem reivindicar que encara estem a dins de Tarragona, però...
que estem abandonats per moltes coses, com, per exemple, el tema del clavegaram, que no tenim connexió clavegaram cap a un punt, cap a la devoradora, encara anem amb fosses sèptiques, i és una mica la reivindicació de sempre...
Tot el poble, perdona, tota la zona esteu encara en fosses sèptiques, és a dir, no hi ha una connexió directa amb el clavegram, un clavegram per ser a la ciutat de Tarragona, que ja deien fa uns dies que hi havia aquest projecte per renovar-lo a uns anys vista, aquí continua sense connexió.
No, no, aquí sense connexió i sí que s'ha arreglat algun carrer amb el tema del clavegaram, però encara tenim la fossa sèptica que no tenim connexió directa a la depuradora. Això què suposa? Bé, doncs males olors també, el tema de molta rata també, molt d'animal que hi ha dins d'aquí del clavegaram. Per exemple, a nivell d'atenció mèdica, depeneu també de Tarragona?
Però molta gent, molts habitants aquí acaben anant, m'explicaves abans, a pobles del voltant com puguin ser Altafulla, Torre d'Embarras...
Sí, exacte. Al final, la connexió, nosaltres també tenim un autocar, no?, que passa una hora cada cert temps, no?, i tarda molt en arribar a Tarragona. I la gent gran, al final, el més proper que tindria aquí seria Altafulla o Torra d'Embarra. Si tu vols anar a fer un tràmit a Tarragona, perquè administrativament, al final vosaltres depeneu, no?, el padró és Tarragona, diguéssim, no?
A Pedros Tarragona, sí, sí. Si tu vols anar a fer un tràmit a l'Ajuntament, a l'Oficina Municipal d'Atenció del Ciutadà, has de baixar a Tarragona. Exacte. Al final, qualsevol tema de tràmit i tot això de Tarragona, doncs, has d'anar directament. Però, bueno, la gent gran és la queixa que sempre té, que per arribar a Tarragona, amb autocar o amb algun vehicle, al final, és una hora per arribar-hi. Una hora amb autocar? Sí, sí. Amb poca freqüència, amb una línia? Com més podria millorar això?
Al final la connexió hauria de ser reduint una mica el radi de connexió entre barris, una línia més directa i no passant amb tants barris com seria amb tots els barris del Llevant. Per això aquest és el problema una mica en general. Suposo que també parlant amb altres barris del Llevant tenen el mateix problema que nosaltres.
Ara mateix també se n'ha parlat molt i la setmana passada, ja fa setmanes que quan anem als barris també els ho preguntem. Ha estat una novetat el tema del contracte de la brossa de neteja?
formeu part de Tarragona, això us hauria d'afectar també. Sí, exacte. El tema de la neteja també ha sigut una mica complicat, perquè també tenim aquí bastant uns containers i tal, però sempre ens llencen molta brossa, no? I som com molts reivindicatius que no venen a recollir, i sobretot la neteja als carrers, que sempre hi ha molta brossa també, i la neteja no és constant.
ha de millorar amb el nou contracte, ho sabeu? Es va parlar i van dir que la millora estaria, però ara ja ho veurem, deixarem uns mesos a veure com va el tema. Em deies, venen a llançar brossa, és allò de l'efecte crida? És a dir, si veiem contenidors plens de brossa i algú passa o sap que allà...
Es poden deixar des d'Issalles, la brossa, venen a llançar-la aquí, fins i tot del voltant? Sí, sí. Bé, s'ha trobat amb molta gent, no? Al final també això es va parlar amb la Guàrdia Urbana, també. I vam dir d'ubicar, reubicar una mica els containers o ficar, encara que siguin cinc càmeres de seguretat, per vigilar i controlar tot el tema de la brossa aquesta que s'arriba a llançar.
No hi ha hagut cap avenç en aquest set? No, no, cap ni un. A nivell de seguretat, com esteu?
Doncs això va ser una crida bastant gran, perquè en qüestió de cinc mesos van haver-hi sis robatoris aquí a Ferran i va ser una mica la queixa, no?, contra una mica la Guàrdia Urbana, no?, perquè al final aquí no venien tan sovint, no?, donar una mica la visió, no?, a veure què passaria, no?, la situació. Exacte. I sempre hi havia una mica les trucades, no?, a veure si venien més i tot això, i era...
que estaven una mica lluny sempre, o tenien altres coses a fer sempre. Ha millorat això o no? Últimament sí, després de l'última queixa que vam tenir i la reunió amb la Guàrdia Urbana, hi ha hagut més visites de la Guàrdia Urbana i dels cossos policials de Tarragona.
Et preguntava per aquestes millores, per com podien millorar aquesta... Vaja, sentir-vos vosaltres també més atesos i més propers com a un conjunt a la ciutat. No sé si hi ha alguna altra reivindicació o alguna altra demanda que vulgueu aprofitar per comentar.
Bé, sobretot també la connexió a la carretera. La carretera que tenim aquí a Ferran, que és la T202, al final és sempre una queixa que hem tingut bastant, perquè és una carretera molt estreta, que no té els vorals, i sempre quan passa l'autocar de línia i tot això, si no un tractor, doncs hi ha un moment que s'han de ficar fora del voral. Poca visibilitat, hi ha hagut accidents i tot això, i ha sigut una mica la queixa, perquè a veure si podria ser una mica l'ampliació. Però sempre és una mica un terreny perdut.
Perquè sempre l'Ajuntament de Tarragona ens diu que no seu, o que pertany a la Generalitat, i no, no, després descobrint una mica, doncs això pertany a Tarragona, però no volen fer el fet. És allò dels temes de titularitat, no?, de qui depèn aquesta carretera, o aquest tros, o aquest camí. Exacte, és més que res això. I, bueno, és una mica el tema, la crítica, no?, també, i la queixa que nosaltres tenim sobre aquest biel.
Deia al principi que què solen parlar amb vosaltres per festes, però l'associació de veïns, evidentment, s'encarrega de moltíssimes més coses. Amb què esteu ara? Ara mateix estem movent moltes coses, també, perquè ara estem ja preparant tot el tema Nadal i, sobretot, també, que seria la festa major petita d'aquí Ferran, que és per Sant Sebastià, que seria el gener, i estem començant ja a preparar una mica les activitats, perquè, al final, aquí també fem el tió, també per tota la canalla d'aquí, preparant que...
perquè vinguin els reis preparant-ho tot, i també una mica preparant una mica nadalenc al barri. També arriben els reis, que venen a Tarragona amb vaixell, però arriben fins aquí. Exacte. No pateixi cap nen. Aquí esperant-los.
Doncs Quique Fernández és un dels portaveus, un dels membres d'aquesta junta de l'Associació de Veïns de Ferran. Avui hem volgut conèixer una miqueta més aquest poble, aquesta zona de Tarragona. Quique, moltíssimes gràcies i n'estarem en contacte. Moltes gràcies a vosaltres. Doncs amb el Quique Fernández, amb el Joan Maria Bertran, amb l'Abril Rius i qui us ha parlat el Miguel González. És tot des de Ferran. Moltes gràcies.
Doncs vinga, 20 minutets que ens separen del punt de les 11 del matí i és moment de recordar-vos que ja estem en Setmana de Rec, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona, que comença aquest dimecres, inaugura dimecres, però nosaltres ja estem fent bullir l'olla amb ganes de cine del bo des de fa uns quants dies. És per això que avui, ara ja sí, a partir d'avui intensament, us expliquem algunes de les pel·lis o detalls del festival que han d'arribar a la ciutat. Abril Rius, bon dia.
Bon dia, Núria. Com comentaves ara, dimecres arrenca aquest festival amb la pel·lícula d'inauguració El cantó de les manos, al Teat de Tarragona, dos quarts de vuit. Això seria la inauguració oficial, però abans també tenim algunes projeccions per anar escalfant motors, com deies tu. Hem tingut el cicle fent soroll al Caixa Fòrum Tarragona. I jo us vinc a parlar de dues...
Dues seccions, com podríem dir, que inclouen el jovent, tant els nens petits com el jovent una miqueta més gran, que ja va a la universitat. Per una banda, dimecres, a dos quarts d'onze del matí, a l'antiga audiència, es projecta una pel·lícula que es diu La fúria, que la seva directora és la Gemma Blasco, i podran anar els estudiants de la URB,
alumnes de la URB a veure-la i està oberta al públic general fins a esgotar l'aforament. És una projecció que el que vol és despertar una miqueta la consciència, que es generi debat a partir de la pel·lícula. Va de l'Àlex, que és una jove actriu, que és violada en una festa durant la nit de cap d'any i no reconeix el seu agressor.
Quan acuta el seu germà, buscant que l'entengui o per explicar-li, és un germà, l'Àlex, reacciona qüestionant-la, qüestionant-la i pressionant-la. Llavors, l'Àlex es distancia del seu germà i llavors va tot a la pel·li, doncs, al llarg d'un any, com viu sola el fàstic, la vergonya i la culpa. Podem escoltar el trailer, si vols? Sentim-lo en la fúria.
Gilipolles. ¿Qué pasa? Ha començat el Jalex, jo què sé. Estava mirando demasiado. Tu o mi hermana ni la toques, sé que te estoy viendo, perro.
Doncs estem encara a la festa de cap d'any, sembla, quan tenen lloc els tràgics esdeveniments. A partir d'aquí la pel·lícula, com diu l'Abril, es desenvolupa amb aquesta manera de viure aquest succès tràgic entre els dos personatges i la relació que agafen entre ells. Una pel·lícula que, sens dubte, donarà molt de què parlar i que està dirigida, com deies, Abril, als estudiants, als alumnes de la URB, però obert al públic en general.
Sí, busca aquesta reflexió, jo diria, de quan passa un fet com aquest, que potser no tots sabem reaccionar, doncs si tinguéssim una persona estimada en qui, desgraciadament, la viola no té alguna agressió sexual, la manera en què, quan a tu t'ho expliquen, com reacciones. Per exemple, el seu germà, doncs, en comptes d'intentar entendre-la, doncs,
s'aconsumeix per la ràbia, pren les seves pròpies decisions que el porten per un camí cada vegada més fosc, que està molt lluny del que necessita l'Àlex, la seva germana, en aquell moment que potser necessitaria unes paraules més dolces o simplement que la recolzés i estigués amb ella. Això passarà a l'antiga audiència dimecres al matí, a dos quarts d'onze, el mateix matí, el mateix dia, vaja, en què a la tarda tindrem la inauguració, intentarem anar-hi i parlar amb la Gemma Blasco, que és la directora. Però, mentre això passa a l'antiga audiència, pels alumnes de la URB...
al Teatre Tarragona, altres alumnes. Veuran alguna altra pel·lícula.
Sí, jo també, clar, hi ha el rec Kids. Ah, això és una altra història. És una altra història, és una altra història. Això és el rec dedicat als més petitons, no?, durant el festival. Sí, durant el festival. Porta pel títol, el rec, aquest pont es viu en família, perquè igual que el rec celebra la 25a edició, enguany la secció Rec Chics arriba carregada de pel·lícules per veure amb nens petits, amb nenes i també amb adolescents. T'explico algunes de les pel·lícules que podrem trobar. Sí, sí.
El diumenge 7 de desembre, a les 11, al Museu d'Art Modern de Tarragona, es projectarà la pel·lícula Space Cadet.
amb el director Kit Koala, i parla de la Celeste, que sempre ha somiat en ser astronauta, i quan finalment viatja a l'espai, el seu robot haurà d'aprendre a viure sense ella, mantenint la connexió a distància. Després de la projecció, hi haurà un taller de maquetes per construir el nostre propi robot, que podeu fer amb els fills, amb les filles, amb els nebots, amb els nets... És així, una manera de veure la pel·lícula, i després el mateix que passa amb la projecció cap als adolescents, fer ja més físicament
Un robot. Després trobem la pel·lícula Little Amelie, que es projecta també diumenge, un quart de cinc de la tarda a l'antiga audiència. La seva directora és la Maylis Vallede i la pel·lícula parla d'una nena belga que és nascuda al Japó. Viu aventures que transformen la seva infància, especialment el dia del seu tercer aniversari. És una història sobre créixer pensada per famílies amb infants a partir d'uns vuit anys. Molt bé.
I les... Grandets, ja. La tercera està produïda, la tercera pel·li, per la Natalie Portman. Es diu Arco. Sí. La podreu veure el dilluns 8 de desembre a un quart de cinc de la tarda al Teatre Tarragona. I ha sigut guardonada amb el premi a millor pel·lícula a Nessi, que és la gran pel·lícula d'animació de l'any, perquè combina consciència ecològica i una mirada humanista a l'estil Ghibli.
Està pensada més per pre-adolescents, adolescents i famílies que vulguin gaudir d'una sessió d'animació intensa i amb missatge. Doncs vinga, ens quedem amb aquestes tres propostes que ja recordarem del que s'anomena el Rec Chicks. Molt bé, abril ho deixem aquí, però cada dia, més intensament aquesta setmana, anirem parlant del Rec, del Festival de Cinema de Tarragona.
Sí, recordem que ara sortegem quatre entrades dobles per anar a veure les pel·lícules del dret, que les podreu aconseguir participant al post d'Instagram de Tarragona Ràdio. Doncs ja ho anem recordant també. Moltes gràcies, Abril. Fins ara. Fins ara.
Vinga, i amb el temps molt limitat, obrim l'espai que dediquem sempre a l'Apunt Cultural. Ja hem començat a parlar de cultura, el Festival de Cinema també ho és, però ara de literatura, de lletres. I és que us volem recordar que queda oberta la convocatòria per presentar-vos els Premis Literaris Ciutat de Tarragona. La Natàlia Sabater és tècnica de lletres. Bon dia, Natàlia. Bon dia. Intensos aquests dies en què seu rebent ja molts originals que concursen. Sí, on comença? Comença el xip-xip, comença. Fins quan podem presentar? Fins el 15 de gener.
Tot just passat, passat reis. Sí, sí, a festes la gent està amb les campanades i enviant obres. Jo crec que sí, de fet us passa cada any, no? Que per Nadal teniu un allau, potser tenim més temps per revisar. Sí, sí. O fins i tot per crear. Començar, no, per crear hi ha, bueno, potser algun tinet, encara. Un tinet encara dona temps, però els pinis ja han d'estar més que preparats i els vidals també. Això no es pot improvisar.
Estem parlant del Premi de Traducció, el Vidal Alcuber, que de fet, mira, perquè en tingueu una mostra, doncs, dissabte passat, no? Passat, sí, sí. Fa dos dissabtes. Fa dos dissabtes, la vida al Mississippi, del Marc Twain, traduït pel Marc Adonat, dius que va anar molt bé. Va anar molt bé, la veritat és que sí, sí, sí. Vam tindre una xiqueta d'arts escèniques del Pons d'Icarc, que va fer unes lectures dramatitzades, que va impactar moltíssim la posada en escena.
Sí, sí. La veritat és que va valdr la pena. I era la seva estrena. Ens van quedar glaçats. Però gràcies a Juan Carlos Elijas, que també és un molt bon professor. Ja veieu que tot enllaça, eh? Sí, sí. Amb l'excusa dels premis aprofitem el talent local a tope. Evidentment. Perquè veieu que el Vidal Alcubé té el seu retruc i la seva publicació final. És el premi de traducció en què hi ha d'haver un projecte i una trajectòria del traductor o la traductora.
Després tenim el Premi Tinet, no?, que és el de narrativa curta. El de narrativa curta, que aquest és més per amateurs, perquè tenen més... Bueno, hi ha allò que són de tres, al mínim són tres pàgines, de sis pàgines, i llavors és el debut de molts autors i la facilitat de poder-se presentar
És com una porta oberta a nous talents i noves veus. La veritat és que és molt interessant i ja estem preparant la presentació del passat Tinet, que el farem a principis de gener. I tenim una col·laboració amb l'Escola d'Art, que farà les il·lustracions com l'any passat. I mira, ja l'hem fet, de mica en mica. I una mica l'estrella dels premis, que és el Premi Piní Sul, el Premi de Novel·la. Sí, sí. Cada cop més participat.
Bé, a veure, clar, és que hi ha hagut molta controvèsia perquè portem tres anys, bueno, hi ha dos anys, gairebé, seguits que ha quedat desert i el primer any ens feia patir molt, però va haver molt bona participació després del primer desert. Enguany no sé què passarà perquè hi ha hagut bastanta polèmica, bastanta mala acollida per part dels autors
A por de presentar-se... Sí, és allò que sap molt de greu, però allò que dius, algunes obres només faltava revisar-les, saps? Una miqueta més, potser un any més, i que les tornessin a presentar. Per tant, animo a autors que es van sentir una mica interpel·lats o que els va ferir una mica...
el fet que quedés desert l'any passat, que facin una petita revisió... O d'on tornar a presentar a l'hora de l'any passat. Sí, sí, però també s'ha de dir que hi ha autors que la presenten sense canviar ni una coma. Llavors, clar, també hem de fer una mica de necessitat autocrítica i dir, doncs mira, refer alguna coseta, perquè hi havia històries que estaven bé, però... Faltaven...
Palets. És un prèmi exigent, en tot cas, no és la primera vegada que queda desert, però molt desmotivats no veuen estar els autors, perquè dius que hores d'ara teniu més exemplars que altres anys. Sí. L'hem passat, almenys. Sí, almenys fa dos anys. Per exemple, recordo que estava a Nadal i que no havia anat res només quatre pinçolers. Va ser un allau. Les campanades era cada minut, cada minut, un correu a cada minut. Va ser bastant intens. En guany ja tenim 25 pinçolers presentats, per tant, bueno...
Clar, nosaltres en arribem a més de 150, però bueno, de mica en mica, a veure què tal quan acabi la convocatòria. I sent que l'any passat va quedar desert, doncs és això, compteu amb els nous i potser els de l'any passat que pesquen. A veure, és que hi ha molta controvèrsia, perquè si no entregues el premi...
Hi ha gent que s'enfada, però si l'entregues i no té prou qualitat també s'enfaden. Quasi que és pitjor. Llavors és intentar trobar un equilibri, però el jurat està molt... Som qui trien i ja està. Sí, sí, a més estan molt segurs, també està Angla Editorial, que també va revisar originals i va arribar a la mateixa conclusió que el jurat. Doncs ja està.
I els lectors també, la comissió lectora també anava... Per tant, és allò que és una decisió bastant consensuada des de molts punts de vista. Per tant, animem que es refassin treballs, que hi havia una vegada que estava molt bé, que prometien, i a veure si en guany... Molt bé. Guanya. Això pel que fa al Pini Soleil, a hores d'ara ja teniu bastants originals entregats, alliurats, més tot el degoteig que de la intensitat que hi ha per festes. Perquè fa els altres premis, teniu també molta participació, de moment...
A veure, el Vidal, com que realment són poquets els que s'hi presenten, encara no entra cap, però quan entra un Vidal ho celebrem molt.
però de moment... I de tinets sí, també van arribant... Tinets també n'hi ha sempre molts, però bueno, anem fent. Bé, ara teniu un moment d'impàs? Sí. La gent de lletres? Sí, sí, tenim dues setmanetes de tranquil·litat i a la setmana que ve, sí, ja comencem altra vegada amb actes, que convido la gent que vingui a l'antic ajuntament pel 10 de desembre, que tenim una obra de teatre d'humor satíric amb un futur distòpic en què el català no existeix i que hi ha dos arqueòlegs que estan redescobrint...
troballes amb poemaris universals del català i també és veritat que és una reunió clandestina la veritat fa molt bona pinta i després el 18 de desembre tenim el Dràcula l'espectacle literari dintre del terrorífic on faran un espectacle literari sobre Bram Stoker que la veritat promet sempre s'omple la primera sessió i la trimplena
Per tant, qui vulgui que s'apunti, la segona, que és a les vuit, que ens les prenem de les mans. I pel 20 de desembre, la Glòria Coll i la Raquel Santanera, que vindran a fer una de les seves actuacions, que estaran també molt bé. La Glòria, que ens tocarà una miqueta amb el seu baix, és que sempre confon el contra baix i el baix, perdó, i la Raquel Santanera, que sí, la veritat és que promet molt. Molt bé.
Són els tres actes que us queden per abans de tancar l'any. Sí, després ha començat la vorágine del Nadal, que ja estem tots. Molt bé. Teniu vacances?
Bueno, no, perquè això no para mai, no para mai. Les lletres no paren, que hem de pensar, clar, en la programació de l'any que ve, i estem allò que dius, no hi ha descans, ja va estar el Bartomari, va estar i, bueno, comença a pensar en la primavera, allò vinga, va. Sí, sí, menjant torrons i robant pins i jolers i coses d'aquesta. Sí, sí, sí, no parem. Doncs moltes gràcies, Natàlia. Si no ens veiem abans, doncs bon Nadal per tot aquestes lletres. Igualment, que és un ple, perdoni.
a parlar amb vosaltres. Recordeu que l'entrevista, el nucli central de l'entrevista era per explicar-vos i recordar-vos això, que fins al 15 de gener podeu participar, podeu lliurar els vostres originals als Premis Literaris Ciutat de Tarragona. Gràcies, Atàlia. Gràcies.
I avui és el dia 1 de desembre, avui és el dia internacional contra la sida. Val la pena no abaixar la guàrdia, ens ho recorden any rere any, i també coneixer les mesures de prevenció contra aquesta malaltia que no està ni molt menys erradicada, sembla. Clàudia Vinyals, des d'ASEX, aquesta entitat de persones que tenen cura de la salut sexual, professionals de la salut sexual, ens en parla. Clàudia Vinyals, bon dia.
Bon dia, com esteu? Bon dia, amb ganes de saber-ne més. A veure, quines són les xifres que teniu des de sex pel que fa a l'actualitat, no?, de com està la sida avui dia. Sí, doncs mira, des de sexó hores, en guany, clar, no tenim dades reals perquè no hem tancat l'any encara, però des del servei de la prova ràpida del VIH i la SIFIS portem fetes 154 proves,
de les quals d'enguany hem donat quatre resultats positius confirmats també per l'hospital i quatre resultats positius en sífilis, també derivats del sistema sanitari per tractament de penicil·lina. Per tant, no hi ha masses persones que es facin la prova
Home, no, les dades que tenim nosaltres d'entitat sí que són bons números. Sí? Sí, sí, però si sol·lem anar-hi des dels 150, 120 proves anuals, encara ens queda tot el meset de desembre, sí que possiblement tinguem arribar a les 160 i alguna cosa, però són bones dades en el sentit que, per exemple, veiem que les persones...
encenen com a referents a l'hora de fer-se el cribatge, de poder repartir-les, i que de tant en quant encenen molt presents a l'hora de fer el test. I després també funciona molt el tema del boca a boca, que entre les persones usuaris del servei de la prova també fan publi i també recomanen a l'entitat per venir-se a fer la prova. I això per nosaltres és una valoració positiva,
i que de poc a poc cada vegada som més conscients d'aquesta part de cuidar-nos en l'àmbit de la salut sexual, de fer-nos cribatges de manera continuada per veure que estem bé, sobretot. A Sexora t'ofereix aquesta prova gratuïta no només avui, durant tot l'any? Durant tot l'any, sí. I enguany hem ampliat el servei a Reus, on fem proves l'últim dimecres de mes,
I després també a l'espai nou, a la seu de l'entitat. En comparativa als darrers anys, en guany tenim com a tres punts de prova ràpida, com si diguéssim, amb el Servei de Salut de l'Oficina Jove del Tarragonès, amb la col·laboració d'AT2O, que nosaltres hi col·laborem amb la millora del servei fent la prova, a la seu de Sexeurat, i després a l'últim dimecres de mes, amb el programa Nexis, que és d'atenció a les sexualitats, amb l'Ajuntament d'Arreu.
Recordeu també, així ens ho han fet arribar, diferents centres sanitaris de casa nostra, que també avui, a motiu del Dia Internacional contra la Sida, que també podeu fer-vos la prova allí, per exemple, a les instal·lacions de l'Hospital de Santa Teca, sense anar més lluny. Realment és un dels consells que doneu. Quins altres consells de prevenció? Aquest seria detecció precoç, que és molt interessant, però quins altres consells de prevenció podríem donar, Clàudia, contra la Sida?
Crec que és una cosa molt peculiar i molt individual. Sabem que, per exemple, a nivell d'anticonsceptius, el preservatiu seria l'eina d'autocura més eficaç a nivell de mètodes de barrera, però també hi ha realitats que hi ha persones i podem trobar-nos, independent d'aquils moments de la vida.
deixem d'utilitzar el preservatiu i això ens fa que potser és més interessant fer-nos cribatges de manera periòdica. Després, altres mètodes preventiu suriar la PrEP, l'accés a la PrEP, que és un tractament antirretroviral preventiu al VIH, però sí que cal dir que, per exemple, a Tarragona, l'únic hospital que té circuit de la PrEP és Joan XXIII, a nivell provincial, i que hi ha una lliça espera d'un any i mig per la primera visita, o sigui que...
Tenim certes dificultats a nivell preventiu aquí a Tarragona, si és ben cert, perquè hi ha una demanda força elevada de persones que els agradaria ser usuàries del tractament de PrEP, però hi ha una llista d'espera tan llarga que... Que no és efectiu. Clàudia, ho hem de deixar aquí. Clàudia, que són les 11 del matí. Moltíssimes gràcies per apropar-nos a aquestes dades en el Dia Mundial contra la Sida des de Saxorat. Clàudia Vinyals, una abraçada. Gràcies.
A vosaltres, gràcies un any més. Gràcies. Una abraçada. Adéu. Amb el temps just, ara sí, us diem adéu i donem pas a les companyes dels serveis informatius de Tarragona Ràdio. Demà, més veu.
Bon dia, són les 11.