Bon dia a Soles 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Aquest 14 de gener el dia s'ha despertat amb la rutina habitual. Els autobusos fent via cap a la feina, els forns obrint portes, les persianes grinyolant mentre la ciutat es posa en marxa. Tot sembla igual que sempre. I tant mateix, avui no és un dia qualsevol. 6 anys després de l'accident d'Icoxe, no oblidem el més important, les 3 víctimes mortals.
i les seves famílies. El record d'aquell vespre tràgic, de fet, no s'oblida. Cal recordar també que en aquella fatídica data un dels treballadors va dedicar la primera mitja hora a tancar vàlvules per evitar que l'accident fos encara pitjor. Un gest, per cert, d'una gran responsabilitat i valentia
que encara ningú li ha reconegut com cal. Des de l'emissora pública també ho portem escrit a la memòria. Aquell 14 de gener fa 6 anys hi érem, en un programa especial amb tota la redacció activada. Tota. Només 10 minuts després d'aquell fatídic accident. Atendre la informació, verificar-la, quan hi havia molt poca...
i seguint amb el nostre deure, que és el deure amb la ciutadania. Avui, com llavors, mantenim la mateixa convicció. Seguirem al costat de vosaltres, quan van maldades també, i especialment perquè la ràdio, en una emergència com aquella, és essencial. Ho és per orientar, per informar i perquè ningú se senti sol. I ho és també perquè som l'emissor oficial de Placecta i assumim aquesta responsabilitat i ho fem amb rigor i amb servei públic.
Avui en parlarem d'aquell accident fa sis anys, es compleix aquest sisè aniversari en aquesta jornada, un accident que va tenir lloc a les 18 hores i 41 minuts amb l'expulsió del rector, com sabeu. Avui en parlarem, d'aquí no està, no saludarem el president de la Federació d'Associació de Veïns de Tarragona, l'Alfonso López, reclamen també justícia per les víctimes.
I també anirem cap a Bonavista, la zona més propera a l'accident, tot i que el que va patir les pitjors conseqüències, ja sabeu, és Torreforta, on va perdre la vida un veí per l'impacte d'aquella planxa del rector que va sobrevolar més de dos quilòmetres, una planxa de més de una tona i va perdre la vida. En parlant també amb els veïns de Bonavista, amb els seus portaveus.
I parlarem també de les novetats del pla secte des de llavors, des d'aquell accident d'IQOXE, ho fem a Marta Ortin, responsable de risc químic a Tarragona, de Protecció Civil de la Generalitat. Us explicarem què ha canviat des de llavors, què s'està fent, què segueix fent i com estan les coses.
I avui també parlarem dels 40 anys d'altra banda de l'entrada a la Unió Europea. Parlarem dels reptes, parlarem de Mercosur, que signa per cert dissabte Paraguay, parlarem dels envatges de Trump, parlarem de Groenlàndia, ho farem doblegat en conversa amb Joaquim Millán, el director d'Eurolocal i impulsor d'Europa en blau. Tindrem les històries adonescut amb les seccions del Club Gimnàstic, les seccions del club més antic de l'Estat, fundat el 1886,
Fins demà!
Comencem, com sempre, també el programa escoltant una veu, sempre portem una primera veu al dia, i avui, per exemple, per descongestionar una mica, la primera veu ens porta a parlar de cinema i d'una referenda al món del cinema que es deixava, malauradament, al tomba d'any. Parlem de l'actriu i cantant Brigitte Bardó,
La Costa, la seva veu, que de fet deixava una empremta, ideologia política a banda, però deixava una empremta que va trencar esquemes en la seva pròpia època. La veu, la Costa, la Tarragonina, directora del London Spanish Film Festival, Joana Granero. Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
Bardot ens ha deixat en aquests dies i aquest any farà 70 anys que es va fer i Déu va crear la dona, la pel·lícula que va representar el gran salt de Burgi Bardot i la va convertir en una celebritat mundial. Tot i que inicialment la pel·lícula només va tenir un èxit més aviat discret a França, es va convertir molt ràpidament en un fenomen...
quan van arribar notícies de l'enrenou que estava causant als Estats Units amb alguns estats i capellans que aconsellien no veure-la perquè la consideraven una influència diabòlica amb aquesta dona sensual i lliure que desperta el desig de tots els homes. Però per què Bardot és important al cinema francès i mundial?
Bé, per un costat va ser revolucionària. Va anar per endavant del seu temps. Abans del moviment feminista, ella ja era escandalosa per fer exactament el que li semblava i no deixar-se encasellar pels estàndards socials. També va ser la primera...
de la premsa del cinema francès, i ho va ser per la seva bellesa, pel seu físic, pel seu estil, a través del cinema i de la fotografia, però sense tenir cap mena de training en actuació, només per ser ella mateixa. Això ara no és cap sorpresa, però en aquell temps, mitjans dels anys 50, això era excepcional.
A més a més, Bardot és important perquè era i encara és imitada per moltes dones, per actrius, per models. Estic ben segura que molta gent que coneix Bardot no ha vist mai una de les seves pel·lícules, però ella i el seu estil sí que són coneguts. Les seves opinions polítiques les deixem avui de banda.
Però tornarà a la pel·lícula i Déu va crear la dona. Allà ella porta samarretes i jeans, però d'una forma tal que resulta rebel al mateix temps que juvenil i desenfadada i sensual. Qualsevol cosa que porti l'ha portat de forma que resalta el seu físic, però d'una forma molt natural, ja sigui seient per terra o caminant sense sabates...
De fet, Bardot era una mica anti-alta costura i li agradaven les coses senzilles. Una vegada la seva gent la va portar a Balmain, va sortir disgustada pels preus, per un vestit que només hauria de portar una nit, i va dir que allò era suficient per fer-se comunista. També deia que l'alta costura era per àvies, i a Coco Chanel no li agradava Bardot perquè deia que li semblava que hagués sortit del mas, i per a ella allò no era elegància.
En definitiva, Bado va crear una nova forma d'elegància, una elegància més natural i menys embafadora, molt diferent dels referents d'aquells moments, els anys 50. Va ser imitada enormement al seu moment, ho ha estat a través de les diverses dècades que es va fer famosa, encara ho és, i jo diria que continuarà sent-ho.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Doncs aquest dimecres, com us dèiem, 14 de gener, sis anys del greu accident a la planta d'IQHC a la Canonja, el pitjor accident de l'indústria química de Tarragona. Va tenir lloc a les 18.41 hores, l'explosió del reactor a causa de la mort dels treballadors d'IQHC.
una decena de ferits i l'on expansiva va provocar l'esfondrament parcial de la passana d'un edifici a la plaça García Lorca de Torreforta, on un veí va morir per l'impacte d'una planxa metàl·lica de més d'una tona. Avui en volem parlar sis anys després i d'entrada ho fem saludant a la Federació de les Ujuntament de Tarragona, a la FAP, amb el seu president Alfonso López. Alfonso, molt bon dia. Hola, buenos dias.
El primer que tot, i ho hem dit també fa una estona, el que no s'obliden sis anys després són les víctimes, les víctimes i les seves famílies. El més important, diria jo. Sí, por supuesto. Nosotros hoy, como cada año, el primer recuerdo es para las víctimas y sobre todo para las familias. Seis años que eso será de por vida. Por eso queremos hacer un recordatorio y pedir que...
Han passat sis anys, Alfonso, però no sé si passa a tu, però a nosaltres ens passa també, que sembla que va ser ell.
I han passat sis anys, perquè no s'oblida. Es que lo tenemos en mente, es algo que está ahí, ¿no? Y cada mañana cuando te levantas y ves la perroquímica adelante, eso te viene a la memoria, ¿no? Pero bueno, tenemos que aprender, tenemos que aprender a vivir y pensar y creer que esto no va a volver a pasar más.
Reclameu, evidentment, també justícia per les víctimes amb un procés judicial que en cada moment està a l'espera, a veure si entre aquest any i el que ve, però també això, reclameu justícia per les víctimes.
Exactamente. Yo creo que el juicio tenía que haber sido en el 2024. Ahora lo han aplazado al 2027. Yo creo que esto es agonizar más el sufrimiento de las familias. Creo que le pedimos al Poder Judicial que una vez este juicio empiece ya y que termine el ante posible y que por fin estas familias puedan pasar página. No van a olvidar en la vida porque esto va a estar dentro de
de su memoria, de por vida, pero por lo menos que cada año esto no tenga que salir ni afectarle cómo lo aceptan y cómo lo sufren las familias. Reclameu una cosa que és molt òbvia, però que s'ha de reclamar, que és tenir dret a viure amb tranquil·litat, que no és poca cosa, no? No, exactament. Nosaltres ja, crec que a nivell de la generalitat, a nivell de la població, és un bon treball, no?
Pero lo que nosotros también pedimos es un plan serio, un plan serio de conjunto, por parte de todas las plantas clínicas, un plan de seguridad, pero un plan en conjunto, ¿no? Porque si este plan de seguridad en conjunto de todas las plantas clínicas fuera existido, no fuera a pasar lo que pasó, ¿no? Porque creo y entiendo que ya tuvo dos sanciones anteriormente por no cumplir precisamente con la ley, ¿no? Entonces, pues, es lo que les pedimos.
No sé com valoreu vosaltres, però, clar, sis anys després, avui crec que no hi ha cap acte convocat, diria. No sé si vosaltres en fareu algun d'acte de record, ni que sigui mínim acte, però no sé com valoreu això tampoc, perquè avui no hi ha pràcticament res organitzat.
No, no, nosotros este año hemos decidido simplemente hacer un comunicado de prensa, dando apoyo a las familias. Entendemos que, y pidiendo, por supuesto, que el juicio de una vez salga, creo que lo mejor que puede pasar de una vez es que esto se acabe, que si ha habido culpables sepan y si eran libres, pues en la justicia es quien lo tendrá que decidir, pero lo único que hoy en el comunicado pidimos respeto aquí a las familias y justicia.
Del que ha canviat en aquests últims sis anys, què destacaries en positiu? Perquè, de fet, tenim ara més capes de seguretat, hi ha el sistema de visa de població per telefon mòbil, és alert. Ens consta que s'han fet també reunions entre vosaltres i els responsables del pla SECTE per tal d'anar actualitzant informació. És a dir, què valoreu en positiu del que ha canviat, Alfonso? Simplemente que ha cambiado y es verdad que en positiva estamos trabajando continuamente en el plan de seguridad de Tarragona.
A niveles de... Creo que ya había 500...
37 o 347 extensores que había que ir poniendo. La gente ya sabe si pasa algo lo que tiene que hacer, saben lo que es un confinamiento. En los sitios donde se acumula mucha gente el plan de autoprotección también sabemos lo que es. Creo que lo importante es que lo primero no tiene que volver a pasar, pero creo que si volviera a pasar la gente ya está un poco más capacitada de lo que tiene que hacer y las emergencias a nivel de móviles. Creo que ahí se está avanzando bastante.
De fet, el telèfon mòbil permet avisar de forma més quirúrgica, no? És a dir, que si cal confinar una zona i no l'altra, es pot avisar d'aquesta manera, no? Imagino, confinar Torreforta per no bona vista, per exemple, eh? Per dir alguna cosa. No, no, está claro que el teléfono móvil es muy importante. Hoy en día estamos viendo por las tecnologías, ¿no? Creo que es una asciencia, ¿no? Es una manera de hacerle llegar a la gente que hay algo de lo que tiene que hacer.
También es importante que la gente sepa que no simplemente el aviso de un teléfono le crea unas obligaciones, ¿no? Y también saber que un confinamiento tienen que hacerlo. Tienen que meterse donde estén, en casa, no pueden ir a la escuela a buscar a los niños. Tienen que tener que también hay unas responsabilidades por parte de la ciudadanía que tenemos que cumplir.
I escoltar la ràdio també és molt important. Sí, molt important, perquè és el principal. Que a més funcionen piles, no s'apaga. Sí, sí, per fort. Alfonso López, gràcies per acompanyar-nos avui aquest aniversari. És el president de la Federació de Sóns de Veïns de Tarragona de la FAP i amb aquesta reclamació doble de justícia, però també de seguretat, per viure tranquils, que és el que es tracta, i em recorda les víctimes, que és el més important. Una forte abraçada, Alfonso.
Muchas gracias a vosotros por siempre, por discutir lo que en el momento final pedimos. Gracias. Gracias.
Doncs Alfonso López, president de la Federació de Ciutadans de Pinta de Tarragona, ja parlàvem d'aquest impacte de la planxa metàl·lica que va sobrevolar més de dos quilòmetres a Torreforta, i va causar la mort, malauradament, del veí que era casa seva en aquest edifici, però també la part més propera, la de bona vista, en línia recta, i també allà va haver-hi moltes perfectes a les façanes dels principals edificis d'aquest barri tarragoní,
Cap allà marxem per saludar a la portaveu de l'Associació de Veïns, llavors presidenta dels veïns de Bonavista, Loli Gutiarré. Loli, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. Imagino que coincidiu més o menys amb el fet que han passat sis anys, però aquella nit, aquella tarda nit, a partir de les sis i quaranta minuts, no s'oblida, no? Bueno, pues aquel día es imposible de olvidar y de todo lo que pasó. Y han pasado ya seis años de esa desgracia que cambió la vida a todos.
Sí, que nos dejó un recuerdo, pues eso, imborrable. Jo recordo, perquè a més, clar, vam anar allà directament a la zona de Bona Vista, i recordo a l'arriba, clar, que es veien, a més a més, les flames, molt a prop, una mica més de 500 metres, línia recta, i que hi havia tota la primera línia d'edificis, amb moltes perfectes, per sort, no va patir cap mal, considerable, però...
però tota la primera línia estava molt afectada, per recordar-ho, que hi havia traços d'orneto també, de planxes, que havien sobre a bo i que estaven per allà de banda. Pues sí, ese día fue así, correcto, como tú bien lo explicas. Decir que, bueno, que desde la asociación de vecinos empezamos a trabajar, porque tuvimos problemas con los seguros de los que tenían en las casas,
y bueno, al final fueron 168 afectados aquí en Bonavista concretamente, que nos pusieron Antonio, una persona de una gestoría, al frente conmigo y pudimos solucionar estos 168 afectados, que algunos lo hicieron bien, otros no están bien, pero bueno, ahí callamos, ahí callamos para poder ayudar, porque...
Ese día no me puedan... Ya puedo hablar tranquilamente porque ese día no me puedan decir a mí que se rompió un sofá o se rompió una tele. Pero bueno, cumplió como tenía que cumplir y con su seguro y lo pagó todo.
Des del punt de vista de la seguretat, del que ha canviat en aquests sis anys, què destacaries, Loli, del que ha avançat en positiu i que ha canviat en aquests sis anys que han passat des de l'accident? A nivell de pla secta, a nivell de seguretat, se sentiu més segurs avui que fa sis anys? A veure, yo creo que el COXE no es que lo crea, es que lo ha hecho. Lo ha hecho y no olvidemos que la empresa usó todo de su parte para la reconstrucción. Y por lo tanto...
para volver a una situación segura de sus instalaciones no olvidemos que la empresa mantiene un espíritu comunitativo y colaborador con la sociedad y que ha hecho todo lo posible por volver a la normalidad eso lo tenemos que tener en cuenta y que bueno que no será como antes porque lamentablemente perdimos las vidas que se perdieron
y que eso no nos vamos a olvidar ni un día, ni una semana, ni en los años. Eso queda claro. A nivell de seguretat, a nivell també de més capes de seguretat, llavors parlava també del tema d'Alessa Alert, de l'avís a telèfons mòbils, el missatge important que és confinar-se, que queda molt clar, quan hi ha una emergència com aquesta, tot això creus que està prou clar? La gent està prou conscienciada? La ciutadania està prou conscienciada?
Yo te podría decir que a lo primero hicimos muchas manifestaciones, pedimos muchísimo, y hoy en día cuando dicen de hacer el plan Z aquí en Bonavista, porque lo he vivido yo, porque he salido a la calle y he comprobado, aquí todo el mundo pasa ya de todo. O sea, no hacemos. Y mira que desde el ayuntamiento, desde todos los ámbitos, hemos ido a cientos de reuniones.
No hay manera de que la gente se conciencie de hacer un... como los críos en el colegio. Ahí lo hacen. Dos veces al año, tres, no lo sé. Pero si lo hacen, lo sabemos. Nosotros no lo hacemos. No lo hacemos ya ha pasado. Ya ha pasado todo. Si puedo agregar que me siento orgullosa de que todo aquello que fuimos y trabajamos y tal...
Una de ellas fue que comunicamos al CAP de Bonavista de que había muchas personas mayores y que no se podían defender y a partir de ahí han hecho una cosa piloto, un proyecto piloto, que de verdad les agradezco muchísimo que se lo he comentado y que ahora todas estas personas están súper controladas, todas estas personas solas, que si pasara algo ellos lo tienen y son los únicos que podrían hacerlo, claro.
Loli Gutiérrez, que llavors és presidenta dels veïns de Bonavista i avui, doncs, com a també portaveu de l'entitat i també recordant aquests sis anys que han passat ja de l'accident a IQHC. Loli, també gràcies per atendre'ns avui en aquesta jornada d'aquest record de sis anys després i, bueno, fins aviat. Molt bé, moltes gràcies a tots.
L'Oli Gutierrez, també des de bona vista, recordem, Torreforta, amb bona vista, avui recordant aquests sis anys del greu accident a la planta d'Icuoxer, i seguirem parlant, perquè d'aquí no se n'ha, podem aprofitar, podem aprofitar aquesta minentesa, aquesta efemèride, també que teniu l'antena posada, per reiterar moltes coses que són de sentit comú, però que ja ho deia la Loli, que cal encara ser molt conscients de què cal fer quan passa una marxa gent com aquesta.
D'aquí un altre no recordarem, perquè saludarem a Marta Ortín, és responsable de risc química a Tarragona de Protecció Civil de la Generalitat, i recordarem què és el que s'ha de fer en cas d'un accident d'una emergència com aquella, què ha canviat també des de llavors amb la implantació del pla secta, quines noves capes tenim de seguretat, i també què és el que no s'ha de fer, que també és molt important recordar-ho. Reiterarem coses que són molt de sentit comú,
però que s'han d'explicar i s'han de recordar periòdicament perquè quedin ben calades i que tinguem molt presents en la nostra cultura del dia a dia. Perquè un dia com el d'avui, de fa sis anys, vam patir aquest greu accident químic. Les 9.23, fem una pausa i de seguida tornem.
El Nàstic debut a la Copa Catalunya 25-26 i ho farà al camp d'un rival de la Tercera Federació. Dimecres 14 de gener a les 8 del vespre viurem el partit de l'eliminatòria única a la vuitena fase de la Copa Catalunya des de l'estadi de Nou Barris a Barcelona entre la Montañesa i el Nàstic. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es comenta el partit a les xarxes del Sempre Nàstic al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33a temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centres Pultiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això si no coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no? Com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TED Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
I avui, doncs, en aquests sis anys del greu accident a la química, a Icuoxer, un episodi que va posar sobre la taula la importància dels protocols d'emergència, el paper del confinament i l'aconeixement d'administracions, empreses, ciutadania. Des de llavors, el pla 7, el Pla d'Emergència Exterior del Satoquímic de Tarragona ha anat evolucionant. Ha incorporat noves capes, noves eines...
tecnològiques, també informatives, també s'han fet moltes reunions amb associacions, amb veïns, amb el sector fins i tot turístic. Per entendre què ha canviat, què hem après també des de llavors i què ens falta encara per millorar, en parlem i tenim avui a Marta Ortin, amb nosaltres, responsable de risc químic, precisament aquí a Tarragona, per part de Protecció Civil de la Generalitat. Marta Ortin, molt bon dia, benvinguda. Hola, bon dia.
Primer que tot, suposo que, i ara parlant fa una estona amb els veïns, que han passat sis anys, però esquilleu allà. No s'oblida, recorda perfectament un accident més greu, amb víctimes mortals de la química, no? Sí, sí, sí, perfectament. Tots recordem el 14 de gener del 2020.
en què, malauradament, vam patir aquest accident aquí al nostre territori, a l'empresa d'Ecoxe, i per nosaltres ha estat un gran aprenentatge i també ha sigut el motor de moltes iniciatives i feines que hem estat fent al llarg d'aquests sis anys.
Jo recordava aquests dies, buscàvem informació d'on venim, clar, el pla secta va néixer, recordem-ho, arran de l'accident d'en Petrol, l'atemptat d'en Petrol, ara que d'en Petrol per part d'ETA va néixer dos anys després d'allò, al pla secta. És a dir, que venim d'on venim. Podríem parlar també de CBS, que també néix a través d'un accident, no? D'això es tracta, d'aprendre i de millorar coses, no?
Sí, per nosaltres realment ha estat així, que arrel d'accidents que hem tingut ha sigut quan hem posat sobre la taula aquesta falta de protocols o aquesta definició, aquesta revisió i aquesta actualització d'aquests protocols de seguretat en quant, sobretot en aquest cas que estem parlant avui, d'emergències químiques. Què ha canviat des de llavors en aquests últims sis anys? Què és el que ha canviat, diries?
A veure, nosaltres portem molt de temps treballant en el risc químic. De fet, la Direcció General de Protecció Civil, des que es va crear, ha sigut un dels riscos, i en concret aquí a Tarragona ha sigut un dels riscos en què hem abocat més esforços. Però sí que és veritat que arreu de l'accident d'Icoxe vam posar-hi més èmfasi, com hem dit abans, en l'actualització dels protocols,
en aquesta revisió, i després també hem fet molt d'èmfasi en divulgació del risc químic, la divulgació també de les mesures d'autoprotecció cap a la població, sobretot que el ciutadà estigui informat del que està passant, però també, encara molt més important, de les accions que ha de prendre cadascú per poder-se protegir en cas d'accident químic. Llavors, durant aquests sis anys...
Hem estat fent tota una tasca de divulgació, de xerrades a escoles, instituts, llars d'avis, centres cívics. Hem instaurat també unes sessions formatives que ja fa tres anys que estem fent a nivell de treballadors de polígons industrials.
I recentment, el 2025, vam també començar a treballar amb el sector turístic, que aquí a Tarragona també és un sector molt potent i amb molt de potencial i que també cal tenir informat i preparat per també donar aquesta resposta.
El sector industrial, deixa'm dir, el que forma part de C-Beso i el que no, també. Sí. També és important al polígon de Constantí una part que hi ha empreses que no són C-Beso. Sí. Això són termes tècnics, però allí també ho he incidit. Sí, perquè arrel de l'accident d'Icoxe vam mantenir diferents taules de treball en diferents sectors. Un d'ells va ser el sector industrial i el que ens va arribar és que les empreses químiques que hi ha al seu dia a dia és el treball amb aquests productes...
doncs tenen com els protocols ja més establerts, coneixen el risc i sí que tenen molt ben preparat aquesta part del confinament. El dia d'IQOXE ens vam donar compte que les empreses que treballen al voltant d'aquestes empreses, que conviuen amb aquesta empresa química, doncs que també cal tenir cura dels treballadors que estan en tot el sector dels polígons industrials, ja sigui polígon nord, polígon sud, com molt bé és dit el polígon de Constantí.
I aleshores hem fet aquesta tasca de formació a totes aquestes empreses que estan al voltant de l'empresa química perquè cadascuna d'elles treballi aquests protocols de confinament en els llocs de treball perquè els treballadors també estiguin en situació segura en cas d'emergències.
Anem a aclarir conceptes, perquè també és important, i aprofitarem... Avui farem molta pedagogia, tenim fins les 10 per fer pedagogia, per explicar moltes coses, que els que estem a prop d'una emergència, o els que esteu a prop d'una emergència, doncs les teniu molt interioritzades, perquè també la població també ha de saber. És el tema del risc, el concepte del risc, perquè amb el risc sí que convivim, forma part del nostre entorn, i el risc, de fet, és perillocitat, més exposició, vulnerabilitat, però no és una amenaça del risc, és a dir...
per deixar clars conceptes, no? És a dir, amb el risc que es treballa amb el risc, es minimitza, s'intenta minimitzar el risc, però forma part de la idosincràsia en el nostre territori, el risc, no? No sé si m'explico bé. Sí, quan parlem d'emergències hi ha dos conceptes claus, que per una banda és el perill, no? Per exemple, en aquest cas que estem parlant de risc químic, el perill el comportaria aquestes substàncies químiques que tenen aquest component potencial de poder donar un accident químic. Per exemple, si parlem d'una substància inflamable, doncs tenim la probabilitat
que si tenim un accident ens doni un incendi, si tenim una substància que és tòxica, doncs podem arribar a tenir un núvol tòxic, una fuita de producte tòxic. Aleshores aquest perill ja ve implícit amb aquestes substàncies i amb aquesta indústria química. Això per una banda, no? I aleshores totes aquestes indústries que nosaltres col·loquialment se'ls anomena CBSO, perquè és la normativa europea que marca aquest tipus d'indústries,
tenen tot un anàlisi de risc d'aquestes substàncies, quins són els accidents que ens poden donar. Això ja ens ajuda a saber si ens hem d'enfrontar en un accident, en un incendi, en una explosió, perquè estem parlant de matèries explosives, o en una fuita tòxica en cas de producte tòxic. Aleshores, el perill és aquest, el perill que aquesta substància pugui esdevenir...
una emergència química. Després, l'altre concepte en emergències, que és clau, és el risc. Al risc hi assumem aquest perill, però a més a més, en aquest perill nosaltres hi podem incidir. Incidir o bé posant mesures de seguretat a les indústries químiques per minimitzar la probabilitat o la freqüència d'aquest accident. I després també tenim una altra part molt important en el cas del risc, que és
les persones o vulnerabilitat que pugui afectar aquest accident. Per una banda, podem tenir l'accident en què podem incidir per minimitzar-lo, però després també tenim aquestes persones o infraestructures o empreses que puguin estar al voltant d'aquesta indústria química en què, si les protegim, si les eduquem en conceptes de risc, també podem minimitzar aquest risc. Llavors, podem treballar en aquestes dues vessants.
De fet, les empreses que s'implanten, de fet, han de complir una sèrie de normatives mediambientals, i abans de la llicència mediambiental han de fer uns informes, que això també es té en compte, que és l'AQR, el necessitat de risc, hi ha un acord de risc que preveu un rai d'acció en poden...
Hi ha vulnerabilitats i afectacions. Tot això està documentat. Tot aquesta documentació està en el pla 7, el Pla d'Emergències del Sector Químic de Tarragona. Cada indústria d'aquesta normativa que hem anomenat, normativa CBSO, que localment es diu CBSO,
Hi ha dos nivells d'empreses. Hi ha les empreses de nivell baix, les empreses de nivell alt, i es diferencien per la quantitat de productes perillós que mantinguin les seves instal·lacions. Aquestes empreses cada cinc anys tenen que presentar uns informes de seguretat on es recull tots aquests escenaris que parlàvem, d'aquestes possibles explosions, possibles fuites, i el seu abast. I aleshores és quan ja entrem en termes...
Hi ha més tècnics de zones d'afectació, que nosaltres diferenciem les zones d'intervenció i les zones d'alerta. Les zones d'intervenció sempre són les zones més properes a aquesta indústria i en les que, segons aquests anàlisis de risc, haurem de prendre mesures immediates a la població, que és aquí on incluem...
aquestes mesures que ha de prendre la població que viu al voltant de la indústria química. El que tenim establert en el pla secta és que dins d'aquestes zones d'intervenció, aquestes zones més properes on l'efecte sí que pot ser directe per la població, tenim la xarxa de sirenes d'avís a la població.
En el cas que hi hagués un accident en aquesta indústria i ja coneixeríem aquests radis teòrics que s'han estudiat, doncs ja directament procediríem a fer aquest avís a la població perquè realitza un confinament. En cas del risc químic, el més important i la mesura d'autoprotecció recomanada és el confinament.
No ens cansarem de repetir-ho, no ens cansarem de dir-ho, i mica en mica la població de la zona de Tarragona, del camp de Tarragona, ja cada vegada està més avasada en aquesta part de confinament. Aleshores, en el cas d'accident químic, com deia, en aquesta zona d'intervenció tenim aquestes sirenes d'avís a la població, faríem sonar aquestes sirenes. A més a més, ja des del 2022, perdoneu, a finals del 2022,
Ja vam poder instaurar aquests viaments d'alertes massives al mòbil, de protecció civil, que els fem servir en cas de risc químic, però ara també els estem implementant en altres riscos, com inundacions o incendis forestals o el que calgui en el moment. Faríem sonar aquestes sirenes d'avís a la població,
perquè la gent realitzés aquest confinament i, a més a més, també enviaríem aquestes alertes de protecció civil al mòbil, doncs també dient que la gent de la zona afectada faci aquest confinament. Una nova capa, per tant, d'avisa la població, l'és alert, que és molt molest, perquè, de fet, el mòbil sona amb estridència i fins que no el toques i veus el missatge. D'això es tracta que puguis llegir el missatge, no?
Sí, sí, sí. El funcionament realment és molt àgil, perquè des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, de la sala que tenim 24 hores de guàrdies des del CECAT de Protecció Civil, es faria aquest enviament a la zona d'afectació.
I tots els mòbils d'aquesta zona d'afectació en què nosaltres definim que s'enviï, es faria aquest enviament que, com molt bé dius, és un so estrident, pot arribar a ser molest, però amb aquesta intenció que la gent es miri el mòbil i llegeixi el missatge per poder fer...
el que els estem demanant. També és veritat que hi ha vegades que per la rapidesc que toquem el mòbil perquè se'n vagi aquest missatge, doncs potser no ens ha donat temps. No hi ha problemes. Sempre en els nostres canals oficials de...
d'informació, sempre hi haurà aquests missatges també per si no ens ha donat temps de llegir-los, doncs poder-los anar a consultar. Per tant, als nostres reds socials, sobretot Instagram i X, que tenim el nostre canal oficial que es diu Emergències Cat, en aquí sempre el ciutadà podrà anar a recollir aquesta informació que hem traslladat.
Què vol dir confinament? Perquè ho tinguem també molt clar, perquè és una paraula, però potser tenim un imant a la nevera que ens ho diu, efecte de bombolla, el confinament. Què vol dir? Què hem de fer? Si anem al cotxe, si anem pel carrer, si som a un comerç comprant, si som a casa, si som a l'institut, si som a l'escola... Què hem de fer? Què hem de saber?
Confinament el que ens ve a dir és que ens hem de tancar en un edifici. Aleshores, si estem a casa, ens tancaríem a casa, tancant sobretot portes i finestres, i en el cas que tinguéssim aportacions d'aire exterior a través d'aires acondicionats a l'estiu, o ara a l'hivern que la fem servir més com a calefacció, també tancar aquesta aportació d'aire extern.
En el cas que estiguessin, per exemple, en el nostre entorn laboral, igual, tancar-nos en l'edifici en què estiguem treballant, tancar portes i finestres. Els nens que estan a les escoles, totes les escoles i tots els mestres també ja tenen aquestes instruccions establertes. I en el cas que ens trobessin al carrer, també entrar en l'edifici més proper, ja sigui un comerç, on puguem, i també fem aquest tancament de portes i finestres.
En el cas que estiguem en els vehicles, els vehicles no són un lloc segur, els vehicles ja de per si tenen entrades d'aire que és difícil poder tancar. Torno a dir això perquè se'n quedi també interioritzat i gravat. Els vehicles no són un lloc segur de confinament. Encara que tingui un sostre, tingui vidres, no són un lloc segur de confinament.
Sí, aleshores el que hem de fer és aturar el vehicle sempre amb seguretat, vull dir, sempre que nosaltres demanem un confinament no ha de ser un confinament immediat que en 3 segons tingui que està confinat, sinó que jo vaig amb el cotxe, escolto les sirenes o estic rebent aquesta alerta de protecció civil al mòbil,
Doncs intento anar en una zona segura, aparcar el cotxe en un lloc ben aparcat, sense sobretot obstaculitzar la circulació d'altres vehicles, i buscar un lloc on confinar-me. I aquestes serien les accions principals.
hem de tenir en compte que pot ser que hagin de passar serveis d'emergència per la via, per tant, que no deixem el cotxe al mig de la carretera, perquè això també quedi molt clar. Si anem a una botiga, està d'aliment comercial, per aquí t'hem de treballar també amb els aliments comercials, també tenen l'obligació, que és l'obligació, crec que, de deixar-nos entrar, no?
Sí, nosaltres hem començat a treballar sobretot amb les grans superfícies, aquí a Tarragona, aquí al Parc Central, a la Fira de Reus, i després també a la part del Corte Inglés, Carrefour, totes aquestes zones, Mercadona també hem estat treballant amb les seves persones responsables, i mica en mica també anirem arribant a comerços més petits,
per poder, doncs això, que sàpiguen que en el cas de confinament, doncs ells també han de rebre aquesta població que pugui estar al voltant de la seva botiga. Parlem amb Marta Ortín, la responsable de risc químic a Tarragona, de Proyecto Civil de Generalitat.
I aprofito per dir que, i abans ja ho deies, que aquí hi ha molts professionals que intervenen en un cas d'una emergència, com el que es va viure fa 6 anys a nivell d'IQOXE, i també, clar, suposo que els agents s'han adonat de la teva expertesa per a portes uns quants anys allà, a la portesa civil. Diria que 20? Encara no, encara no. També, a nivell d'emergències, allà, al 112, hi ha molts professionals que també tenen molta expertesa. Els nostres bombers...
també tenen molta expertesa en la matèria, hi ha gent molt especialitzada, és a dir, que estem en moltes mans. Jo ho dic perquè sembla una obvietat, però s'ha de dir també això, no? Sí, realment, de mica en mica ens n'hem anat especialitzant i, per exemple, en el cas que comentes de bombers, també arrel de l'accident d'Icoxi han creat un grup d'especialistes en risc químic i que també està funcionant molt bé i s'estan formant i també estem avançant bastant en aquest aspecte.
El cas del CEM, dels Serveis Mèdics d'Emergències, també tenen un grup de gent especialista en risc químic. I per part de Protecció Civil, l'any passat ho vam incloure com a novetat, però ja fa més d'un any que a la sala del CECAT la Protecció Civil té dues sales d'emergències.
una a Barcelona i l'altra aquí al CAT 112, l'edifici d'emergències aquí a l'autovia T11, i aquí també tenim un tècnic de guàrdia 24 hores a la sala del CECAT, que antigament no teníem, i ara ja des de fa dos anys que tenim aquesta figura de tècnic de guàrdia, i també format i especialitzat en risc químic.
El tema dels sensors, perquè ja el pla secta continua desplegant-se en molts aspectes. A banda d'aquestes reunions que dèiem amb diferents agents del territori, també la instal·lació de sensors que ja estan instal·lats, perquè estan en procés, és a dir que tindrem també en un futur sensors que ens poden dir en diferents punts del territori, polígon al polígon sur, quines substàncies hi ha l'aire, o l'ambient, no sé com dir-ho.
Sí, com a mitjans materials, des del 2020 el que hem anat instal·lant ha sigut fer un reforç molt important de la xarxa de sirenes, de les sirenes d'avís de la població. Hem instal·lat 14 sirenes adicionals. Ara tenim 52 sirenes d'avís de la població aquí al Camp de Tarragona.
Després també hem fet aquesta implantació del que dèiem abans de les alertes massives de protecció civil al mòbil. I després també estem fent la instal·lació d'aquestes xarxes de sensors, que també serà una eina adicional que ens ajudarà a fer aquesta detecció, sobretot en el cas de núvols tòxics.
i el que ens ajudarà és poder tenir informació de concentració de producte tòxic en el moment en què hi hagués aquesta fuita i així també poder avisar la població encara més aviat per poder tenir aquesta lectura.
Ara estem en una fase d'implantació del sistema, els sensors ja estan tots instal·lats en el territori, inclús ja s'han fet les primeres calibracions i les primeres lectures. També estem ja descrivint tots els protocols que es realitzaran des de la sala d'emergències en cas d'activació d'aquests sensors i esperem aviat poder donar un tret de sortida en aquest projecte.
És tecnologia punta, i molt capdavantera, i molt pionera a nivell de l'Estat. Sí, a nivell de l'Estat, i inclús em podria atrevir a dir a nivell Europa, perquè nosaltres de moment no som coneixedors que aquest sistema s'hagi instaurat al voltant d'un polígon petrocrímic a nivell europeu.
Tornant a un cas com el de, perdó, com el cas de Dicoxer de fa 6 anys o de qualsevol altra emergència, vull dir també perquè la ciutadania també ho sàpiga, hi ha tot un protocol que està molt pautat, i aquí s'activen tot un seguit de sistemes, és com un...
per fer-se una idea, és com un arbre, com un batoll, amb diferents branques, i que es van activant en funció de l'emergència, la tipologia i l'evolució de l'emergència, perquè aquí també hi ha policiers locals, el projecte civil de l'Ajuntament, o l'Ajuntament en qüestió del municipi afectat, és a dir que mitjans de comunicació, evidentment, també, que després en parlarem, però vull dir que s'activa tot un protocol, vull dir que està tot molt pautat quan hi ha una emergència, o s'actua, no s'improvitza, per dir-ho així.
Sí, sí, per això tenim els plans d'emergència de la Generalitat, que en el cas del risc químic i en concret aquí a Tarragona tenim el pla secta, el pla d'emergències del sector químic de Tarragona, en el que es descriu, com molt bé dius, aquest organigrama en cas d'una resposta a una emergència química.
Tots els plans d'emergència tenen unes fases d'aquests plans que sempre van relacionades amb la magnitud de l'accident que estem fent front. Aleshores, en el cas del pla secta, podem parlar de la fase de prealerta, alerta i emergència, que també us assonaran quan estem fent altres tipus d'informació sobre inundacions. La Generalitat de Catalunya posa l'inundcat en alerta. Aquest pla del sector químic també té aquestes tres fases,
A la fase de prealerta sempre estarem parlant d'accidents sense afectació a l'exterior, vull dir, és un accident molt controlat dins d'una instal·lació, però sí que informem a la població del que està passant. Després tindríem els accidents de categoria, nosaltres anem en dos, seria la fase d'alerta. La fase d'alerta hi ha...
Aquest accident ja és una mica més rellevant, sí que hi ha possiblement o bombers de la Generalitat o Mossos d'Esquadra fent accions, o sigui, ja tenim un accident amb més rellevància, sense afectació a l'exterior sempre.
Ara, quan ja passem a la fase d'emergència, en aquest cas ja són accidents que sí que surten d'aquesta instal·lació industrial i en el que és molt important és la protecció de la població. Llavors, en aquest cas, en emergència, ja hi hauria l'activació de les sirenes, l'enviament de les àrees i tot aquest desplegament de tota aquesta estructura.
En el cas del pla secta tenim diferents grups operatius, tenim molt clar el grup d'intervenció, serien bombers de la Generalitat, però aquí a Tarragona també és molt rellevant que aquests bombers de la Generalitat també hi ha implicació de bombers dels parcs químics i bombers de les empreses. Hi ha instal·lacions químiques que ja tenen els seus propis bombers.
Aleshores, encapçala bombers de la Generalitat, però sempre amb coordinació amb bombers del Parc Químic i bombers de l'empresa, perquè realment són els que són grans coneixedors de les seves instal·lacions. Per una altra banda, tenim el grup d'ordre. El grup d'ordre està encapçalat per Mossos d'Esquadra, però, com molt bé deies abans, també intervenen les policies locals, guàrdies urbanes...
i que ajuden a fer que ningú pugui accedir a aquesta zona d'afectació perquè no pugui entrar en perill, i aleshores són sobretot talls de carreteres perquè la gent no accedeixi a aquesta zona de perill, i a més a més també per facilitar la circulació dels equips d'emergència.
Després tenim el grup sanitari, encapçalat pel SEM, que en aquest cas el seu objectiu principal és l'atenció a les persones afectades. Després tenim protecció civil, que el nostre objectiu és donar recolzament a tots els altres grups. I després, en el cas del pla secta, tenim un grup molt específic, que realment aquí a Catalunya només existeix aquí a Tarragona, que és el grup de control ambiental.
El grup de control ambiental, la seva funció principal és dirigir-se a prop de l'emergència i prendre mesures, sobretot en el cas de productes tòxics, prendre mesures d'aquests productes tòxics per comprovar que ja no queda producte tòxic a l'atmòsfera i la població, en el cas que hagués estat confinada, ja pot treure aquest confinament perquè ja sabem que l'exterior és segur.
A banda de tots aquests grups actuants, també tenim tota una altra part de direcció de l'emergència. Per una banda tenim el Consell Assessor, sempre en el cas del Placecta, encapçalat en aquest cas per la delegada del Govern, d'aquí Tarragona, de la Generalitat, i després aquesta figura està recolzada pels representants de la Generalitat aquí al territori, els directors dels serveis territorials post d'interior, d'educació, de...
empresa i treball, tots estarien recolzant aquestes decisions com més estratègiques. Després, per una altra banda, també novetat, que va ser en el cas del pla secta, és un comitè tècnic. El comitè tècnic seria una reunió amb unes figures més, com diu el seu propi nom, més tècniques, en què hi ha representants de...
bombers, de Mossos, de Protecció Civil... En aquest cas es determinen estratègies més tècniques de mesures de productes, del que està passant en el territori i recull informació del que està arribant a la nostra sala d'emergències i trasllada aquesta informació cap al Consell de Sessió per prendre aquestes decisions més estratègiques.
I després, per una altra banda, molt, molt, molt important seria el Gabinet d'Informació, que aquí és on formaríeu part tots els mitjans de comunicació amb aquest objectiu principal de traslladar tota aquesta informació cap a la població i que realment ens és de molt ajut.
Els alcaldes estarien al consell assessor? Sí, aleshores els alcaldes de les poblacions afectades, cada ajuntament té la seva pròpia estructura en cas d'emergència, també té els seus plans d'actuació municipal,
que s'anomena endoproxim, és un document únic de protecció civil en què es recullen tots aquests protocols. Aleshores, aquests alcaldes d'ajuntaments afectats podrien estar en aquest Consell Assessor i també, gràcies a les noves tecnologies, aquesta presència en el Consell Assessor també pot ser que sigui a través de mitjans telemàtics, com tots coneixem, eines com el TIMSS o...
o eines que puguin estar en aquestes reunions, atenent el seu municipi i també estan fent presència en aquest Consell d'Assessor. Tinc unes quantes preguntes, eh? Anem arribant a les 10, però tinc unes quantes preguntes i anirem explicant, de conceptes, però el tema dels mitjans de comunicació, jo parlava en aquest cas de la ràdio, som a Tarragona Ràdio, el mitjà públic de Tarragona, per tant, formem part del sistema, és a dir, ens hem d'activar el 10-10 minuts després de l'accident
I el dia de l'apagada general queda molt clar que la ràdio és important, perquè funcionen piles, perquè el sistema generalment és robust, funciona. El digital pot desaparèixer, el mòbil pot desaparèixer, hem de ser conscients que el mòbil pot ser que quedi col·lapsat. Les piles funcionen, i la ràdio en principi també.
Sí, sí, sí. Nosaltres, de fet, ara també estem instaurant tota una campanya d'informació que segurament que n'has sentit a parlar, que és la motxilla d'emergències, en què recomanem que una de les coses que hem de tenir és aquesta ràdio amb piles, per si tinguéssim aquesta fallada del sistema elèctric que ja vam patir, poder estar informats a través d'aquesta ràdio. Què ens va ensenyar la pagada general? Es va donar també alguna lliçó a tots plegats, eh?
Sí, la veritat és que sí, perquè ens va sorprendre. Sí que feia temps que se sentia a parlar que podia haver-hi un zero d'energia, però fins que no et passa no ets conscient de les coses que realment aquell dia vas trobar a faltar. Realment molta gent, tenim coneixement que la ràdio aquell dia els va ajudar molt a saber...
el que està passant i poder seguir. A través d'emergències com aquesta és quan ens posem a treballar i, per exemple, aquest cas de la motxilla que estem explicant, què és el que ha d'incloure aquesta motxilla, aquesta ràdio en piles, aquests diners en efectiu, perquè també ens vam trobar que molts caixers no estaven funcionant o inclús anaves a les botigues i no podies pagar perquè els sistemes de pagament electrònic tampoc funcionaven. I aleshores,
Doncs arrel d'aquella pagada general ha sigut també tota una part d'aprenentatge per poder afrontar una altra pagada, en el cas que la tinguéssim. També ho són els simulacres que s'aniran fent. De fet, n'hi ha previst un enguany. I també s'incorpora el sector turístic als simulacres, no?
Sí, l'any passat va haver-hi una gran novetat en què realment vam tenir molt bona resposta i estem molt contents, que va ser nosaltres el sistema, la xarxa que tenim de sirenes d'avís a la població en cas del risc químic. El que fins ara veníem fent era un cop l'any, fèiem sonar aquestes sirenes perquè la població anés reconeixent aquest so i es familiaritzés amb el so i a més a més es plantegés com fer un confinament.
L'any 2025 vam voler fer un pas més, que era transformar aquest exercici de sirenes, en el que només es feia sonar la sirena, en un exercici de confinament. Convidar a la població que aquell dia, en aquella hora que sonaven les sirenes, es fes aquest confinament.
A més a més, vam tenir l'oportunitat de poder treballar amb tot el sector turístic i l'any passat, el 2025, vam fer aquesta formació a treballadors del sector turístic i el dia de la prova de les sirenes es va poder afegir aquest confinament per part del sector turístic.
Realment vam tenir molt bona resposta. Nosaltres entenem el sector turístic que el més important és que els treballadors del sector turístic són els que hem de tenir formats. El turista pot ser que vingui avui i no torni fins d'aquí 10 anys i també...
Tampoc no fa falta explicar-li exactament on ve a viatjar, quins són els riscos que té l'entorn. Ells venen a gaudir del nostre territori. Aleshores creiem que és molt més efectiu que el treballador, que sí que és constant en el seu lloc de feina, que tingui aquesta formació per poder protegir aquest turista que està aquí a les seves instal·lacions.
Turista que també li arribaria a l'esalerta, perquè l'esalerta arriba indiscriminadament a la zona de l'emergència, a més es pot enviar de forma molt quirúrgica, que també és un sistema que permet confinar un lloc i no l'altre, per exemple, no?
Sí, aquest turista també rebria aquest alert, perquè els missatges d'alertes de protecció civil al mòbil s'envien a través de les antenes de telefonia i nosaltres, en el programa que tenim informàtic a la sala del TECAT, podem escollir la zona on volem enviar aquest missatge i aleshores es fa aquest enviament massiu.
De cara a la població més vulnerable, és a dir, gent gran, infants que estan a la llar d'infants, els familiars, no ells, perquè ells ja estaran en bones mans, els familiars que han de saber, perquè també hi ha la tendència d'anar a buscar la canalla a l'escola o d'anar a veure com està l'avi a la residència.
Aquí també hem de ser molt conscients de què hem de fer i especialment de què no hem de fer. Sí, s'assembla el concepte abans que dèiem que el cotxe no és un lloc segur, però en aquest cas l'escola, la llar d'infants, la llar d'avis sí que és un lloc segur. Nosaltres hem estat també fent molta pedagogia en aquest tipus de centres i els professionals que hi treballen tenen molt clar quines són les directives de confinament en aquests centres, ja sigui les escoles, sigui les llars d'infants...
com els centres cívics o casals d'avis. Sobretot les escoles i llars d'infants sí que realitzen un cop l'any el seu simulacre de confinament amb la qual cosa estan preparats l'escola, les llars d'infants, casals d'avis i centres cívics són llocs segurs.
Pla Sexta, que va néixer com a Pla Sexta, dos anys després d'aquella nit fatídica, en què entre 20 i 40 mil persones van marxar de la ciutat amb l'atemptat d'Òrrec d'en Patrol, va passar a ser Pla Sextcat i va tornar a ser Pla Sexta al Randicoxes, és a dir que va tornar a tenir la gestió del territori. Això també és important, ara és tot pivot aquí.
Sí, això és important perquè el poder portar el territori al pla d'emergència, sobretot en el cas del risc químic, això ens ajuda a tenir una coneixença del tipus d'accident, del tipus de territori, que ajuda a la resolució de l'emergència. Si coneixem molt millor el tipus d'indústria, el tipus de producte, la població que viu al voltant de la indústria, tot això ajuda a una resolució més efectiva.
En el cas d'una emergència, Marta, el soroll informatiu és un problema, eh? El soroll, és a dir, que sempre n'hi ha, eh? Però jo recordo el dia d'Eqboxer que per WhatsApp parlava de tot. Sí, sí. Coses per contrastar, informació tergiversada, a tothom tothom opina, a tothom ho sap tot, i per tant, i aquí reitera molt la importància d'escoltar mitjans oficials, seguir el canal d'emergències a través d'X o d'altres canals, és a dir, d'escoltar la veu oficial, no escoltar la perifèria, no?
Sí, això és molt, molt, molt important i això també sempre intentem a les nostres xerrades remarcar-ho i sempre que podem i tenim la possibilitat de dir-ho, doncs igual. És molt, molt important que la informació que la població vagi a buscar sigui en mitjans de comunicació, sobretot oficials.
ja sigui com vosaltres mateixos, Tarragona Ràdio, o com podrien ser també mitjans directes de la Generalitat. Nosaltres allà sempre estarem informant del que està passant. Llavors és molt important, sobretot per tot el que hi ha de fer exneus, i a més a més ara si afegim l'IA, que en el 2020 encara no hi era, doncs imagineu-vos el que pot arribar a sortir d'un possible accident. Llavors és molt important aquests mitjans oficials de comunicació.
L'IA ens fa replantejar les coses també, a nivell de gestió d'emergències, també esteu cavilant amb això? Sí, jo crec que l'IA és una eina que tots, d'una manera o altra, haurem d'incorporar als nostres llocs de treball. De moment, per nosaltres és una eina bastant novatosa, com per la majoria de gent, però segur que dins del món de les emergències també tindrà cabuda i serà útil en algunes gestions.
No, però s'està fent replantejar les coses també, perquè és el que dèiem, el soroll informatiu avui dia, a més per les xarxes, pot arribar de tot, i a nivell d'imatges, és a dir, que poden fer difondre una imatge que és una explosió i no ha existit, no?
Sí, sí, sí. De fet, en l'accident d'Icuocse ja van sortir imatges d'explosions que havien sigut a altres països dient que eren a Quitarraona. Aleshores, o sigui, dins dels nostres protocols d'informació, sobretot, sí que tenim clar que pot haver-hi aquest soroll al darrere, que a vegades haurem de sortir a desmentir unes imatges que s'estan enviant.
Ja per anar acabant, deixo que t'ho pensis un segon, perquè vull que diguis una frase, que la gent es quedi gravada aquí al tu cervell, perquè toco fusta, que mai no tinguem cap emergència com de la fase 6 anys de Dicoxa, però que sí passés, perquè convidem el risc que tinguessin molt clar aquesta frase quan a aquesta casa obrin un programa especial i comencem a informar quina és aquella frase que han de recordar en els primers minuts d'una emergència, com en fase d'emergència.
En el cas del risc químic, quasi que m'atreviria en comptes de dir una frase, una paraula, que és confinament. El confinament és la mesura d'autoprotecció bàsica i clau per al risc químic. Aleshores, en el cas de risc químic, en el cas d'accident, el confinament...
Si escolto la sirena em confino, si rebo una alerta de protecció civil al mòbil, realitzo aquest confinament, però inclús en el cas que dubti, perquè a vegades aquests accidents són tan ràpids que nosaltres també necessitem un temps per donar aquesta acció, inclús en el cas que jo dubti, confinament. Confinament en un lloc segur, tanca portes, finestres i aires decondicionats o aportacions d'aire exterior. I aquest seria el resum, confinament.
Marta Ortín, responsable de risc crímic a Tarragona, de Presó Civil de la Generalitat, a cadira te la reservarem perquè vinguis més sovint. Ja posarem el teu nom aquí i t'anirem convidant perèdicament perquè això ho hem de reiterar. I ho deia al començament, moltes coses són de sentit comú però s'han de recordar i avui m'aprofitaré aquest eminentesa per recordar-ho. Moltes gràcies i l'enhorabona per la feina que feu tots els que esteu al darrere d'allà, al 112. Moltes gràcies a vosaltres per ajudar a difondre els missatges.
La teva veu, la veu de Tarragona.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.es
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
El Nàstic debut a la Copa Catalunya 25-26 i ho farà al camp d'un rival de la Tercera Federació. Dimecres 14 de gener a les 8 del vespre viurem el partit de l'eliminatòria única a la vuitena fase de la Copa Catalunya des de l'estadi de Nou Barris a Barcelona entre la Montañesa i el Nàstic. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es comenta el partit a les xarxes del Sempre Nàstic al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ena temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Pultiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio. TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Sports. De dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la 1. TGN Sports amb Joan Andreu Pérez. Tornem el 19 de gener.
Doncs aquesta entrevista que hem de fer amb la responsable d'aporteu civil, la Marta Ortins, l'anirem repetint en bucle, la deixarem pràcticament en bucle, l'anirem repetint, perquè ho dèiem amb ella parlant. Si hi ha una emergència com la que vam viure fa 6 anys a Micox, tots aquests conceptes s'han de tindre molt, molt, molt interioritzats, tenir-ho tot molt clar, i ella ho ha explicat de manera, jo diria que magistral, l'anirem convidant també més sovint. Ara parlem d'Europa, del 40è aniversari de l'entrada a la Unió Europea,
De tot el que està passant a Europa, que no és poc, i també amb els embats d'Estats Units, de Trump, bàsicament de Trump, tot el que passa en Groenlàndia, el que passarà aquest dissabte al Paraguay al Mercosur, l'acord entre la Unió Europea i el Mercosur. De tot plegat, el company Miguel González en conversa amb Joaquim Millán, responsable d'eurolocal.
Seguim amb més qüestions a la veu de Tarragona, que a mi cap als 40. Aquest 2026, precisament, també fa 40 anys que l'estat espanyol va entrar a la Unió Europea, un punt d'inflexió històric que ha marcat la nostra economia, la nostra política, fins i tot la nostra manera de veure el món.
El projecte europeu es troba davant d'un dels moments més exigents. Crisi geopolítica, competència tecnològica, transició energètica, nous equilibris mundials... En fi, una opinió pública que reclama també més seguretat, més prosperitat i més claredat estratègica. Per parlar-ne de tot plegat, ens acompanya l'altra banda del telèfon...
Joaquim Millan, director d'Eurolocal i impulsor d'Europa en blau, una de les veus que més temps fa també que treballar per apropar el debat europeu al territori i als ciutadans. Amb ell volem repassar què ha significat precisament aquests 40 anys d'Europa, cap on va la Unió dels 27 i com es prepara per un món que ha tornat a parlar el llenguatge del poder. Joaquim Millan, molt bon dia, moltes gràcies per atendre'ns.
Molt bon dia i moltes gràcies a vosaltres per l'interès. Quan mirem enrere, què han significat realment aquests 40 anys d'adhesió a la Unió Europea? Què hem guanyat i què ens ha quedat pendent amb aquests 40 anys? Bé, jo crec que si féssim una anàlisi i féssim una balança, la balança és positiva.
Jo crec que en aquests 40 anys nosaltres vam aconseguir en aquell moment un accés al mercat únic europeu que per nosaltres va ser important tant per les dues empreses també com a ciutadans i dones consumidors. Una segona qüestió que penso que ha estat una de les qüestions també més importants durant aquests 40 anys ha sigut l'accés a fons europeus que ens han ajudat a desenvolupar-nos en el seu primer moment, aquests primers 20 anys, molt necessari i aquests darrers 20 anys
bàsicament per poder també fer aquest salt de modernització que tu parlaves, una modernització que seria poder aquest tercer punt d'una modernització econòmica i també normativa, jo crec que poder apropar-nos als estàndards europeus en consum, en medi ambient, competència i altres drets, competències segurals o la pròpia igualtat de gènere, per a nosaltres ha estat un tema realment important que ens ha fet sumar.
I per últim, jo crec que hi ha un tercer o quart element, que penso que també ha estat molt important, és la major estabilitat política i democràtica. Recordem d'on veníem a l'any 86, i per tant, avui en dia ningú se li planteja pensar que puguem tindre...
algun altre problema que no sigui el que va consolidar en aquest estat de dret i forta l'esa que té en aquest moment les nostres institucions, malgrat que també ens trobem en un moment també d'anàlisi del sistema democràtic que no acaba de funcionar per les exigències de la ciutadania avui en dia en aquest món tan incert, i aquí acabaria una mica amb el que aquí també apuntaves,
d'aquest nou ordre mundial que d'alguna manera ens ha desorientat i ens ha descol·locat com a Unió Europea i com a europeus. Però Espanya també aquests 40 anys també ha suposat, i a Catalunya en concret,
una influència internacional que no teníem i hem guanyat en pes global, però també tornaríem una mica en l'últim punt que deia, que també ens trobem en un moment d'anàlisi de cap a on volem anar, en un món que està canviant cada dia, quasi podria dir que cada dia està canviant.
I pel que fa a la percepció social d'Europa, què en penses? Ha canviat? Segueix sent aquesta percepció d'un projecte polític? Ja es percep més com un fet polític? Com ho veus?
Bé, jo crec que aquí hi ha tres elements, no? Jo crec que la ciutadania, en l'any 86, el que feia era dir... Ostres, entrarem a la Unió Europea, això ens garantirà una pau i una estabilitat democràtica que en aquell moment nosaltres no teníem. També un cert progrés, perquè dèiem que els països que formaven part del que a llars hores era l'economitat econòmica europea tenien un progrés molt més enllà del que nosaltres teníem a l'estat espanyol, que estaven una miqueta sols, per dir-ho així...
I en aquell moment va ser benvinguda a Europa, que d'alguna manera ens traurà del pou on estem, ens consolidarà i ens donarà possibilitats de progressar, que així ha estat, així va estar. Avui en dia el plantejament és un altre. A més a més, les generacions més joves tot això ho veuen com una part de la història, no com una part de la seva evidència i tal, perquè evidentment no l'han tingut.
i demanen i reclamen una Europa més eficaç i més eficient, que els doni una sèrie d'oportunitats, que d'alguna manera els generi un espai comú que ens permeti progressar, i això què passa? Que avui dia la gent jove, no només a l'estat espanyol, sinó a nivell europeu també, es troben certs problemes d'accés al món laboral, amb una sèrie de condicions mínimes que els permeti tenir una vida digna, que els permeti tenir un accés a l'àmbit de l'habitatge, etcètera,
I això a Catalunya, a Espanya i també a Europa no s'està resolent de la manera que les noves generacions exigeixen o demanen. I això és un problema intern que tenim.
I si a això li sumem el que en aquests moments la ciutadania en general, per no parlar només del col·lectiu dels joves, veiem com l'UE o el projecte europeu és necessari, però a la vegada ens veiem com que pintem cada vegada menys en l'àmbit internacional, doncs ens plantegem una mica què estem fent i cap on anem. Això també vol dir prendre decisions que potser no estarien acceptades d'entrada
de manera genèrica, perquè algunes d'elles anirien contra la nostra ànima europea, que és l'ànima dels valors i els drets. Hi ha una percepció també social d'aquest món dels blocs. La Unió Europea pot tenir autonomia estratègica real o sempre haurà de jugar sota paraigua americà?
però jo crec que justament el que ens hem de plantejar és no voler jugar sota el paraigua americà o sota qualsevol altre tipus de paraigua. Això vol dir també que nosaltres hem de tindre en compte que el món és molt més gran i que, per tant, no hem d'anar a buscar aliances, que no són tan senzilles i tan fàcils, però aliances amb altres territoris del món que també són influents, no només als Estats Units, també tenim la Xina, a Russia, ara perquè tenim un conflicte en el nostre territori, però hi ha estat un aliat important, especialment en l'àmbit energètic en el seu moment...
Hi ha altres àmbits com pot ser els països del Gol, alguns països sud-americans, que evidentment nosaltres per qüestions de culturals tindríem una ascendència, tindríem unes facilitats. Ara podríem parlar també del Mercosur, que no tot és...
Tot és positiu, és a dir, és positiu en global, però això té unes conseqüències que poden alguns sectors, vull dir, els estan sacrificant per aquest acord global, i això també ens genera tensions internes. Però jo penso que justament en aquests moments Europa s'ha de plantejar d'una manera molt ràpida quina lliga vol jugar, perquè si no ens quedem fora de la lliga, perquè ens entenguem. I això és un dels problemes que tenim més immediats, i torno a repetir,
I això suposa poder prendre decisions que no ens agravaran a les nostres vistes, a la nostra mirada, però també és mirat que la nostra mirada europea és una mirada que no es comparteix amb el rest del món. Nosaltres mirem la societat des d'una perspectiva social, ens parles també d'educació, podem parlar de sanitat, etcètera, i veiem que altres territoris, per exemple els propis Estats Units, que tu esmentaves,
La societat allà, les exigències que tenim nosaltres en aquests àmbits, per exemple, no la tenen ni la tindran, perquè ni tan sols ho han reclamat o ho reclamen d'una manera com que nosaltres, si ens retallen algun d'aquests drets, ens manifestem. Allà no. Llavors, això vol dir també que la nostra...
La nostra mirada de com volem que la societat s'organitzi, en aquest cas a nivell europeu, no és la mateixa mirada que tenen altres indrets del món en els quals en aquests moviments a nivell global competim. Seguint amb el tema dels Estats Units, un eventual segon mandat de Trump podria anar més enllà de la retòrica i tensionar de veritat la relació transatlàntica?
Bé, jo crec que en aquests moments ho està aconseguint. Jo crec que hi ha una retòrica i a vegades algú pensa que certa retòrica embogida, però jo el que penso és que hi ha una estratègia molt clara darrere, no? I aquesta estratègia molt clara darrere suposa que d'alguna manera, ell ja ho ha dit, vull dir, la diplomàcia està molt bé, però que és obsoleta i que en aquests moments estem en una política de fets consumats on tornarem una mica allò del que havíem deixat d'alguna manera davant després d'aquests últims...
60-70 anys després d'una primera guerra mundial, una segona guerra mundial al segle passat i vam decidir fer les coses diferents, que encara que potser els grans s'imposen, però s'imposen d'alguna manera negociant, arribant a consensos, a debats, amb concessions, amb equilibris, això el senyor Trump ha demostrat en aquests moments ja, en aquest segon mandat, que no està disposat a...
Això, vull dir, està disposat a senzillament dir, mira, això que m'interessa, si va bé, bé, jo ho he dit a Norinlàndia, ho farem a les bones o ho farem a les males. A les males què vol dir? No ho sabem. Doncs esclar, ja hem vist, a més, que m'hem donat, en el cas de Maduro, com ha actuat, no?
Jo, per exemple, en aquest cas, ja no vull discutir si està bé o no està bé, per nosaltres, pels nostres ulls i pel que és el dret internacional, no està bé, però, entre altres coses, vull dir, aquí també hi ha hagut uns prejudicis col·laterals, que ha sigut una sèrie de morts, que jo encara no sé, ni no veig, ni no he vist, ni he escoltat, com a mínim, una mica de dir, mira, hem fet això, i a mi em sap greu que amb aquesta acció militar hagin mort X persones, i això jo no ho he sentit,
I a mi això em sap greu, que realment es justifiquin els mitjans el cos que sigui. I per què li fa nosa la Unió Europea a Trump? Està clar que ha posat la Unió Europea en el punt de mira. Bé, perquè jo crec que la Unió Europea és un soci incòmode, perquè és un soci que ha apostat per un estat de dret, per uns valors, per unes...
per unes garanties a la seva societat, a la seva ciutadania. És una manera de fer diferent, és una manera... Perquè nosaltres internament, per 27 estats que formem part de la Unió Europea, el nostre sistema és un sistema constantment de negociació constant i, evidentment, on països importants dins la Unió Europea han arribat a cost perquè països menys importants, en el sentit de pes econòmic o de pes, inclús, demogràfic, etcètera,
perquè pensem que hi ha un projecte comú que en diem Unió Europea que val la pena. El senyor Trump això no ho veu així i a més en tot cas pensa que som i s'adreça a nosaltres a vegades amb menys preu com una societat
diguéssim, decadent, vella, envellida, que volem treballar poc i guanyar diners, i a costa del que sigui, etcètera, i que estem pendents de les nostres pensions, vull dir, això ho he dit també d'una vegada, no? No d'una manera tan contundent, però cada vegada que parla de la Unió Europea, després ens acaba dient que viatja per aquí, que és molt maco Europa i tal i qual, però, en el fons, en el fons, en el fons,
no interessant perquè és un sistema que ells no volen que funcioni, perquè si funciona demostra que pot funcionar. I llavors jo volia dir també un parlament que ells tindrien, com altres llocs al món, que també les seves societats funcionen diferents,
Per exemple, el sistema xinès és 9-9-6, i treballa de 9 a 9 6 dies a la setmana, i ho veu en coma normal, i nosaltres aquí estem retallant la setmana laboral, perquè pensem que són drets socials i laborals que podem aconseguir, podem conquerir, cuida de vegades d'una mèrie infantil innocent, perquè al final tampoc volem saber exactament com això ho pagarem, però d'entrada el que volem és...
intentar viure millor i amb millors condicions i si es pot, doncs aconseguir-ho i per això ho lluitem. I això no és del mateix sistema americà ni d'altres indrets del món que en aquests moments són els que estan, d'alguna manera com tu deies,
postulant-se per liderar aquesta nova etapa global. Hem vist a l'actualitat també aquest episodi, com el seu interès, com l'interès de Trump per Groenlàndia. Què revelen sobre el poder i la geopolítica del segle XXI, aquests episodis, aquest interès per Groenlàndia, per exemple?
Bé, jo crec que ens estem en una etapa, i aquest any 26 serà un any, diguéssim, molt, molt, molt internacional, perquè d'entrada podem començar a constatar que justament aquest interès també fa que hi hagi certa impunitat, cert intervencionisme, com pot ser l'americà. Un altre dels elements que també crec que cal destacar és la privatització de la pau. Això ho esmenta en el seu...
el seu estudi al SIDOP, com dels temes també que d'alguna manera ens sorprenen, com quan estem parlant de plau i de diplomàcia, actualment ja no només són els estats els que ho estan treballant, sinó que les grans corporacions també tenen coses a dir, com per exemple ho hem donat,
tot el que ha suposat la revolució, i això ho veiem amb la guerra d'Ukraine i Rússia, l'evolució militar en quant a les armes, en quant a les empreses privades que estan actuant, en quant a l'aplicació de la intel·ligència artificial en l'àmbit militar, etcètera, etcètera. I, per tant, això també ens està complicant moltíssim aquest escenari global.
on nosaltres, com a Unió Europea, som conscients que pintem poc, però clar, a vegades no se'ns ajuda que pintem menys. I això vol dir que haurem de prendre decisions que segurament no ens agradaran, perquè a nosaltres no va, en la nostra cultura, el tema de l'amenaça militar, què és el que està fent el senyor Trump constantment...
etcètera, etcètera, i per tant jo crec que la socioeconomia de la por, que és el que està utilitzant el senyor Trump per d'alguna manera manipular i d'alguna manera menystenir a certes societats, com pot ser l'europea o altres, nosaltres no estem disposats. El que passa, i aquí acau aquesta petita intervenció del que tu m'estaves preguntant, és que això ens genera a nosaltres certa desorientació estratègica i això és el que en aquests moments nosaltres segurament
no hauríem de permetre, perquè això ens suposa fractures internes dins la Unió Europea, no tots els estats membres estan d'acord, i després amenaces externes que d'alguna manera estan aprofitant aquestes fractures internes per desobicar-nos encara més, i això ens obliga a reajustar-nos en l'àmbit global sense saber molt bé cap on anem, i el no saber cap on anem avui en dia té un cost.
Obrim el capítol Mercosur, parlem d'aquest acord Unió Europea-Mercosur. Què hi busca Europa i què pot guanyar realment?
Bé, jo crec que Europa en aquests moments està intentant diversificar certes aliances, com tu deies molt bé, sortir del paraigües americà d'aquest americà, o suposadament amic americà després de l'ASMR mundial, i amb els anys que hem portat, aquests més de 60-70 anys, i veient una mica que aquest suposat amic americà ara no és amic, perquè això no ha sigut per culpa nostra, sinó...
per una qüestió d'estratègia purament americana, doncs ens trobem que, evidentment, hem de diversificar aliances. No podem tenir unes aliances massa concretes amb alguns àmbits econòmics o inclús institucionals i polítics, especialment amb els americans, per dir-ho d'alguna manera, i això suposa també tindre que...
d'alguna manera obrir la mà a altres pactes que ja els teníem, però d'alguna manera els hem d'aprofundir molt més. Aquests pactes de les balances comercials, també amb la guerra dels arancels del senyor Trump, també ens ha obligat, perquè això també és a conseqüència d'això, en part, no exclusivament, però en part, això vol dir arribar a aliances amb altres territoris al món.
Aquestes aliances, evidentment, de balances comercials i d'equilibris, suposen que a vegades s'han de sacrificar en aquests pactes sempre hi ha sessions. I el problema que tenim és que una de les parts de les sessions, desgraciadament, i no és la primera vegada, per això hi ha aquest malestar, s'acaba una mica, d'alguna manera, sacrificant part d'un sector molt concret, que és el sector agrícola europeu,
Internament se li exigeix molt i en canvi després amb aquestes aliances i aquests pactes internacionals, que amb el Mercosuriàtic no és la primera vegada que passa, doncs en canvi som molt més flexibles quan pactem amb certs sectors agrícoles d'altres indrets del món que després entraran a competir directament amb el nostre sector i això generarà certes desigualtats.
a l'hora d'una competència desleal, perquè, evidentment, doncs, esclar, aquí hi ha unes exigències que s'han de complir i, en canvi, amb aquests pactes, les exigències són, perquè ens en denhem una mica més light, però aquest una mica més light suposa un perjudici pel nostre sector. I aquí hi ha aquest rebot i aquest rebuig.
Continuem parlant d'aquest acord encara, com et preguntava, com es gestiona aquesta diversitat interna en un escenari de nous possibles entrants, canviant de tema, perdona, com es gestiona aquesta diversitat interna en un escenari de nous possibles entrants com són Ucraïna, Moldàvia, etcètera, etcètera?
Bueno, clar, aquest és un altre element que nosaltres tenim pendent des de fa temps, que és la futura ampliació d'aquests territoris dins la Unió Europea, que ens tornarem a tindre ara un problema greu, que és, bueno, si nosaltres no els incorporem
siguin membres o no membres, o els incorporem en uns tractats preferencials, que de moment és el que tenim amb la majoria d'ells, i els haurem de millorar, que ho hauran en mans de la influència, per exemple, de Bússia. I, per tant, evidentment, estem també defensant un territori que no és Groenilàndia, que és moltíssim important, però que veiem lluny, cosa que és un error,
I els altres territoris que tu n'estanmentaves els tenim a dues hores, màxim tres, d'avió. Per tant, estem parlant de defensar certs territoris que els tenim, almenys la nostra influència en aquests territoris que, d'alguna manera, si no ho fem, ho estarem perdent. I, per tant, segurament seran negociacions i veurem aquest grupè mandat de la Comissió Europea, que ja ho està dient,
que segurament alguns d'aquests territoris que tu has matat, especialment Moldàvia o Montenegro, etc., veurem com s'accelera la possibilitat que passin a ser membres de ple dret de la Unió Europea en els propers anys, perquè és l'única manera que tindrem de garantir que aquests territoris passen a tenir la influència de la Unió Europea i no cauen en mans d'altres influències d'altres territoris, sigui Rússia o sigui qui sigui, en aquest cas seria Rússia,
per exemple, perquè és per proximitat i per interès econòmic i geogràfic, i això ens acabaria perjudicant a mig llarg termini. I jo crec que, com que el món va tan ràpid, a mig llarg termini és avui.
Sí, Joaquim, ets aquí? Sí, d'acord, d'acord. L'última part de la resposta s'havia tallat. Des del teu punt de vista, quin és precisament el repte central de la Unió Europea avui dia? Parlem de cohesió interna, parlem de projecció externa, parlem de legitimitat democràtica... Totes aquestes són correctes?
Sí, sí, són correctes. Per exemple, evidentment, la Unió Europea té un dèficit intern envers la seva ciutadania que és provocada per la Unió Europea, però especialment pels estats. No oblidem que la Unió Europea és un club d'estats, i els estats, evidentment, 27 estats avui en dia segueixen tenint un error que avui en dia...
que és el següent, que és pensar que els 27, un per un, són molt importants. Espanya es pensa que és molt important, inclús Alemanya es pensa que és molt important, sola, i, evidentment, avui en dia, tal com està plantejant aquest nou euro mundial, estar sols té un cos que és que no pintes massa. És a dir, avui en dia, inclús si parléssim que la pròpia economia alemana o les pròpies economies més importants, sigui la francesa, l'italiana o la francesa,
a nivell mundial quin pes tenen, tenen un pes que cada vegada és menor envers altres indrets del món que evidentment han agafat un impuls que en aquests moments els fa gastar economies molt més...
molt més acordes a les necessitats actuals, molt més innovadores, que aposten d'alguna manera per la innovació. Això també té uns costos que a vegades no són tan fàcils, perquè, evidentment, són llocs on, per exemple, no hi ha una garantia de drets com a qui volem, no hi ha una garantia normativa com a qui volem, però, bé, som en el món econòmic en el qual nosaltres i les nostres empreses europeeses estan competint.
I això també ho hem de saber, les regles de joc nostres internes o les mateixes regles de joc externes en el món mundial en el qual estem competint tots nosaltres.
I això té un cost. Per tant, per altra banda, naturalment que tu has esmentat, seria el que abans hem ajuntat, és a dir, la Unió Europea ha de saber què vol estar desorientada d'aquest nou impacte que ha suposat aquest segon mandat del Trump on les coses s'acceleren. Parlem del Trump com si portés no sé quants anys i tot just en porta 12 mesos.
però amb 12 mesos, i ja comportava 6 mesos, ja havia sacsejat moltes coses, però amb 12 no en la més sacsejat, sinó que a més ha executat. Per això, quan tu deies abans, això ho acabarà fent, de moment està demostrant que moltes coses les acaba fent d'una manera o d'una altra. Per tant, ojo, perquè ja ens està aritzant.
Jo penso que aquí entraríem a un element on nosaltres hauríem de ser suficientment àgils i intel·ligents, que és, en aquesta carrera global, nosaltres intentar diversificar aliances, perquè és la nostra supersistència, i, a més, d'alguna altra manera, també apuntar a un altre element.
que ens costa una mica dir, però que al final sabem que ha d'assegir, que és apostar per realment una defensa europea. I això no sé si vol dir comprar més armes o menys armes, però sí que sé que el que no vol dir és comprar armes a altres llocs. Si les hem de comprar, les fem nosaltres, perquè al final...
Està, li estem fent el joc, també al senyor Trump, que ens exigeix, amb el paraigües de l'OTAN, ens exigeix comprar armes, però que li comprem amb ells. Llavors, també, aquí és pagats un tret al peu. Nosaltres hauríem d'intentar tindre la nostra estratègia de defensa, i si això suposa comprar més armes, o també hi ha maneres de defensar-se diferents, que no és esforçament comprar més armes, sent més intel·ligent en segons quines qüestions, doncs fer-ho, però fer-ho a casa. Perquè ja en el Covid ja ens hem d'acord que
Arribava la Covid i en molts sectors, entre ells l'automòbil, ens vam adonar que no érem autosuficients perquè no teníem ni tan sols en els 27 estats una fàbrica que fabriqués els xips necessaris per la indústria automobilística. Per tant, també això ens va fer pensar que hauríem de ser autosuficients en alguns sectors concrets estratègics especialment per no dependre d'altres sectors si vinc una Covid o no vinc una Covid.
Doncs de l'Europa del passat, de la del present i de la que esperem, de la del futur, n'hem parlat amb Joaquim Millan, director d'Eurolocal i impulsor, com dèiem, d'Europa en blau. Joaquim Millan, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Que vagi molt bé, molt bon dia. Molt bon dia, gràcies a vosaltres.
1886, la història d'un escut. El podcast de recreació històrica del Club Gimnàstic. Les seccions del Nàstic, el club poliesportiu més antic de l'estat.
Les seccions del Club Gimnàstic, les seccions del club més antic de l'estat, fundat el 1886 i amb gairebé 140 anys de vida. El Club Gimnàstic de Tarragona va néixer gràcies a la iniciativa de 12 joves entusiastes de la ciutat que volien practicar un esport de manera...
que l'1 de març del 1886, reunits al Cafè del Centro, situat al número 56 de l'actual Rambla Nova, van constituir el Club Gimnasio, perquè el primer esport que es va practicar va ser la gimnàstica sueca. Entre finals del segle XIX i amb l'entrada del segle XX es van començar a practicar noves disciplines esportives
com l'esgrima, el 1890, el frontó, el 1908, l'atletisme, el 1912, o el ciclisme, també el mateix any. El 1914, gràcies a l'impuls de William Tarín, es crea la secció de futbol, assorbint l'equip de l'olímpic, tot i que el primer partit oficial no es va jugar fins al 13 de gener de 1918. A partir d'allí, el futbol primer com a secció i a inicis d'aquest segle com a societat anònim esportiva...
a fer que les seccions hagin viscut sempre a l'ombra del futbol. Pere Valls és directiu del Club Gimnàstic. En tota la història del Gimnàstic, comptant, comptant, me surten un munt de seccions. La gimnàstica, la primera, l'atletisme, el bàsquet, el futbol, la pilota, el coca-herba, el tenis, tenis-taula, boxa, lluita recorromana, ciclisme, esgrima, excursionisme...
Hockey damunt de patins, futbol, sala, gimnàstica rítmica, patinatge artístic i patinatge en línia. Això és la història del club. Evidentment ara no n'hi ha tantes, però sí que és una manera també d'explicar l'arrelament del club dins la ciutat. Hi ha hagut unes èpoques amb molta d'expansió. La primera va ser de l'any 1899,
Fins al 1913, en aquella època ja hi havia 300 socis,
i la primera secció que es va organitzar davant de la gimnàstica era la secció d'esgrima. Hi ha una altra fase expansiva, que és del 1913 fins al 1936, que és on tots els esports que hem dit abans van començar a tenir, si se'm permet, una mica de vida pròpia. Això s'acaba l'any 36 amb la Guerra Civil,
i després de la Guerra Civil la vida del gimnàstic és molt diferent. Hem de destacar, que en parlarem un altre dia, un personatge com va ser el William Tarín, que va ser un dels grans impulsors de l'esport a Tarragona. Avui fem un viatge en el temps per les accions actuals i les que han desaparegut, però que en el seu dia també van ser importants. Gerard Costa.
Al llarg dels 139 anys d'història del club gimnàstic, que és considerat el club poliesportiu més antic de l'estat, s'han practicat una vintena d'esports diferents, tot i que a dia d'avui el nàstic compta amb un total de 9 seccions actives. Entre aquestes 9 seccions, el futbol i l'atletisme són les dues més històriques, de què es van fundar l'any 1914.
Tot i que l'atletisme va tenir un parèntesi d'uns 14 anys entre finals dels anys 40 i principis dels 50. Tot i això, l'atletisme ha estat una de les accions amb més recorregut, ja que atletes com Galleta Cornet i Natàlia Rodríguez van arribar a participar als Jocs Olímpics mentre formava part del Nastic.
La secció de pilota és una de les altres que sempre ha destacat molt elàstic. Tot i que a principis del segle XX sembla que ja es va fundar una primera secció de pilota, aquesta va durar pocs anys i no va ser fins l'any 1951 que es va recuperar definitivament. Per tant, deixant el futbol a banda, la pilota és l'esport que fa més anys que es practica de manera ininterrompuda en l'estic. La pilota és la programa campiona de la primera categoria, l'any 1980.
i de la segona l'any 2007, destacant pilotaris com Pedro Hernández, campió del món de la modalitat de pala curta. Una altra secció que reporta grans èxits és la gimnàstica rítmica. Creada a la dècada dels 80, va destacar sobretot la gimnasta Vito Fuster i va arribar a ser campiona del món de conjunts en la selecció espanyola l'any 1991.
Més recentment, el Nàstic també ha destacat en patinatge, on disposa de dues modalitats diferents, el patinatge artístic i el patinatge a línia o de velocitat. És en aquesta última disciplina on la jove patinadora Carla Plana es va proclamar tricampiona d'Europa juvenil l'estiu del 2024.
No oblidem la secció del tenis, fundada l'any 1915 i que, tot i que va desaparèixer al rey 50, va ressorgir gràcies a la construcció de les noves instal·lacions de la bodellera. Avui en dia, la secció continua sent un punt neuràlgic per a la vida social del club.
Finalment, el pavelló del Nàstic també acui dia a dia les seccions del tenis taula i del futbol sala. A més, aquesta darrera secció va incorporar l'any 2023 la modalitat del futbol Powerchair, una versió adaptada de futbol sala per a les persones amb cadira de rodes elèctrica. Entre les seccions desaparegudes trobem, entre d'altres, la boxa, l'esgrima, l'embol o el bàsquet, una de les seccions que més va destacar...
La secció de bàsquet d'alnàstic va ser fundada l'any 1929 pels socis Antoni Ferrer, Francesc Olivella i Adolf Miquel. El 1941 va començar a formar part de la Federació Catalana de Bàsquet i la temporada 48-49 va assolir l'ascens a la màxima categoria del bàsquet català. A més, la següent temporada va ser la millor de la història d'alnàstic en quant a bàsquet masculí, assolint el quart lloc a la lliga.
només per darrere del joventut, el Barcelona i el Montgat. Tot i que el 1954 la secció va desaparèixer, va tornar a ressorgir l'any 1962, amb la creació també d'un primer equip femení on destacarien jugadores com Pili Bilbao, qui va arribar a ser internacional. De fet, la temporada 93-94, l'equip femení va participar a la fase d'ascens a Mèrida, on van aconseguir pujar a la màxima categoria del bàsquet estatal, on van participar l'any següent aconseguint una meritoria novena posició.
Finalment, un any després va haver de renunciar a la categoria per motius econòmics, una situació semblant a la que va succeir amb l'equip masculí, o la creació del Club Basquet Tarragona l'any 1978 va relegar el nàstic fins a les categories regionals més baixes. Així, l'any 2011 es va decidir posar el punt final definitiu a la secció de basquet. 1886. La història d'un escut.
Avui en aquest podcast tenim dos protagonistes. Un d'una secció actual, la del futbol sala, amb l'Ugo Ferrandiz, que ens explica què significa per les seccions que cada any, en el partit de futbol posterior a l'aniversari de la Fundació del Nàstic, el públic del nou estadi reta un homenatge a tots els esportistes del club. El dia de la desfilada és un dia molt especial per nosaltres. És un dia en què cada any que passa sempre els tenim marcat el nostre calendari.
I en el nostre cas, en el cas de la secció de futbol sala, sempre em podem dir que sortir a l'esfira al nou Estadi Costa Gaurada, trepitjar la gespa i que ens facin una foto en familiar ens fa molta i molta il·lusió. Els nens s'ho passen molt bé i, bueno, s'ha de dir que sortir i que ens facin una foto i que se'ns doni molta visibilitat a totes les seccions en general
és molt i molt important per al nostre club. L'altra és la secció de bàsquet, que va ser molt important al club però que va acabar desapareixent, tot i que a la temporada 1993-94, a primera divisió B, després d'una gran temporada, l'equip sènior femení participava a la fase d'ascens a la divisió d'honor, unes fases que es van jugar a Mèrida, on l'equip va aconseguir l'ascens a la màxima categoria.
La temporada següent participava a la divisió d'honor on va assolir la sisena posició a final de temporada, tot i que va haver de renunciar a la categoria cara a l'any següent. L'entrenador d'aquell equip era Ramon Folk i recorda aquella etapa la més brillant de la secció de bàsquet amb les jugadores que van prendre part d'aquells equips i també va tenir un record especial pel president aleshores del club, en Dani Bellverdó, i el responsable de la secció, Ramon Badillo.
que vam pujar de primera, que va ser tota una cita, i que aleshores vam poder mantenir la categoria amb certa comoditat. Fins i tot vam guanyar la Lliga Catalana, l'universitari, a Barcelona, i que en aquest moment va convertir el millor equip de bàsquet femení de Catalunya. A part de la jugadora, el que recordo molt, és que la gent que va fer possible això, des dels despatxos, la gent que va ajudar molt a l'equip,
I, clar, un era l'Antonio Vallvardó, que era el president de l'entitat en aquell moment, que va ser una cosa tan entranyable i que ens va ajudar moltíssim, i també, com no, de l'edat de la secció de bàsquet, que era el Ramon Badillo, que, per cert, els dos ja no estan entre nosaltres, no? El cos ralmento molt i la veritat és que em sap molt de greu perquè van tenir molt bons records d'ells i que eren molt bones persones i que van fer molt pel bàsquet en aquell moment.
Aquest és un podcast de Tarragona Ràdio amb el muntatge tècnic de Lluís Comas amb extractes d'àudio de l'Arxiu Sonor de Tarragona Ràdio. Us han parlat Gerard Costa i Jordi Blanc. 1886. La història d'un escut. El podcast de recreació històrica del Club Gimnàstic.
I seguim endavant a la sintonia de Tarragona Ràdio. Aquest cap de setmana tornarà a arribar Sant Antoni, tornarà a arribar la benedicció dels animals, vaja, tornarà a arribar les activitats que fan des del gremi de pagesos de Tarragona. Saludem el Pere Joan Sala, que és el vicepresident del gremi. Pere Joan, molt bon dia. Moltes gràcies. I el Carles Samper, secretari general del gremi. Carles, bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
I ja tornem a ser Sant Antoni, que va ràpid, això. D'any a any i ja torneu a estar aquí. Quina importància, Pere, quina significació té Sant Antoni dins el gremi? Per què aquesta celebració? Home, ara estem... Molt bon dia a tothom. Ara ja estem a la setmana dita dels barbuts, no? Justament aquest any és un any que verdaderament
Té el significat al carrer i a dintre, perquè tenim uns dies de molt de fred, i són els sants barbuts que la barba els devia protegir, suposo, de les inclemències del temps, no? I aquí anem a Sant Antoni, que és el nostre patró, el patró dels pagesos, el patró que la nostra Junta fa uns 40 anys, o... Bé, jo que recordi 40 anys...
I vam tornar a recuperar ja totes les festes, la benedicció dels animals, vam tornar a treure el museu de tots els carros i de tots els ancestris agrícols, vam tornar a treure'ls al carrer.
I aquí, doncs, amb els anys s'han fet ja una mica vells, i ja hem tingut tota mena d'experiències d'aquest tipus. El dissabte que ve farem... A més, en guany coincideix, dissabte, alguna vegada ho havíeu... Molt poques vegades. Nosaltres... Sempre heu intentat coincidir amb el dia, no? Sí, sí. Llavors em rectifico, en guany coincideix en cap de setmana.
Cada setmana. Per tant, no sé si això pot fer que més gent s'apropi. Sí, no? Suposo que es nota. Molt poques vegades havíem coincidit, sobretot amb els tres toms, perdona, que m'he equivocat. Nosaltres la celebració del Dia del Sant sempre ho hem fet al dia, sigui un dia de dia...
Aquest any, que és cap de setmana, jo suposo que tindrem una participació molt numerosa, que sempre la tenim, sempre la tenim, que tenim molta gent que ve amb cavalls i això, són el dia dels Tres Toms, però els altres dies totes les famílies tenen un animal de companyia,
i és el dia que s'aprofiten per vindre a l'avenir. I no deix de ser com si anessis a fer una visita al zoo de Barcelona, que jo quan era patint amb el zoo de Barcelona, perquè ens venen tota mena d'animals, des de canaris, conills, gossos, gats... Allí tenim el mossèn Ranyer, que és el que fa la veredicció. Jo crec que es torna... Té feina, té feina.
Festivitat de Sant Antoni Abat, patró dels animals de peu rodó, que eren els que Carles tradicionalment acompanyava el pagès en les seves tasques diàries. Sí, sí. Bueno, Sant Antoni Abat és, com bé ha dit Pere Joan, és el patró dels animals, dels pagès, dels estraginers. I bé, una mica és això, és l'època que hi havia els carruatges i tot, però era el seu patró, no?, els animals. Sí.
Aviam, aquest dissabte, aquest dissabte, doncs sí, esperem una bona assistència. Que no se m'olvidi, serà un acte, és un acte obert a tothom. Estem convençuts que vindrà molta gent. Ho tornaré a repetir al final de l'entrevista. Ja repetirem la data. Ja repetirem la data. Ara preguntaré pels horaris i per com anirà.
Dèiem això que és important, no suposo, Carles i Pere, continuar celebrant i continuar mantenint vives aquestes tradicions. Evidentment, fa uns anys devia ser molt diferent, però ara es convida a portar a venir el nostre animal de companyia, la nostra mascota. Llavors, abans es devia tenir en compte l'animal que ajudava el pagès en el seu dia a dia.
Pensa que l'animal formava part de la família, dels masos, perquè l'animal era el que verdaderament ajudava que la cartera, o sigui, que el manteniment de la família, els mas que se'ls moria a l'animal...
Era una desgràcia, perquè abans no tornaven a poder comprar una mula o un cavall que s'hi pogués ajudar per la feina. Aquella família els costava molt de tirar en banc. Per tant, l'animal no era una... formava part de la família. I llavors jo això no ho he conegut, perquè quan jo era jovenet no es feia tan gran, però es feien els animals, per exemple, al camí de casa meva...
Tots els masos, la gent jove d'aquells semis, es reunien entre de tots i engornien un carro amb el que treien les pobilles de cada mas i sortien dalt del carro, engornit en plomeros i formaven com si fos una falla valenciana, però en plomeros jo he vist fotografies.
de... muntaven un carro com si fos un cisne, i a dintre hi havia les pobilles de cada casa, no? I un cisne, i tots els animals engornits, amb guirnaldes, amb cascabells, aquell dia els cascabells tots com l'Emili, no?, que netejava el lleutor, tots lluents, i els nens ben cuidats, i aquell dia és un dia de festa, que el dia que vinguem a parlar dels Tres Toms ja ho veurem. Ja en parlarem també. Ja en parlarem també.
Et deies, Carles, per anar parlant-ne, que espereu una bona assistència pel fet que cau en cap de setmana. Això marca la diferència, en certa manera, d'un any a l'altre, tot i que hi ha gent que repeteix, hi ha cares que les veieu donant per l'altre. Sí, és veritat, perquè hi ha molta gent que aquesta festivitat...
A veure, els hi tenen molt de carinyo i és el que diu també el Pere, vull dir que d'alguna manera forma part, l'animal, el gosset, el que sigui, l'animal de companyia, forma part de la família. Aleshores, una benedicció, sempre hi ha molta gent que els agrada, d'alguna manera.
Dissabte, dissabte, molt bé, dissabte a les 11 del matí a l'església de Sant Llorenç, a l'església dels pagesos, doncs allí hi haurà primerament una missa oficiada per mossèn Ranyer, el nostre conciliari, mossèn Javier Ranyer.
I després, un pic acabat la missa, es veniran unes coques i a totes aquelles persones que portin el seu animal de companyia, sigui gos, gat, etcètera, el que sigui, l'animal el que tinguin, se'ls oferirà una coca.
La gent que no porti animal, suposo que d'alguna manera, amb un preu molt mòdic-mòdic, una donació, també se podrà gaudir de la coca aquesta. Bàsicament és això. Serà això, a partir de les 11, la benedicció dels animals, i com dèiem, me l'ha importat. El dissabte 17. És una coca beneïda. Sí, la coca... És la coca beneïda molt bé pel mal de gola.
Molt bé, mira, doncs, escolteu-me, està bé, eh? Escolteu, teniu records d'aquests últims anys d'allò, algun animal que us hagi portat que digueu? Ostres, mai m'hauria imaginat veure aquest animal aquí. Sí, aviam, recordar, recordar, Pere, em sembla que un any van portar una fura. Sí, una fura. Lloro, un lloro. Sí, sí.
Tota mena de mixons, importants. Les fures van tenir com el seu moment, no? Sí, sí. Que hi havia gent que tenia o volia les fures, no? Sí, és veritat. Que no sé si ara s'hi estan protegides. Doncs no ho sé, no ho sé. Però ara fa anys que recordo el moment de les fures, les iguanes, que eren aquella... Sí, sí.
Aquella falera per les... Tot deu anar per les modes. I dels protectors animals. Les cotorretes aquestes també. El que passa és que després, quan no les volen, les deixen anar i... Aquest és el problema. Com sigui, l'animal l'has de tenir per estimar-te'l, per vulguer-te'l, per fer-vos companyia, per cuidar-lo i fora de les modes. Això és el que també ens diuen des de les protectors.
Doncs animar a tothom a que s'acosti. Sí, m'agradaria que la gent que no ha vingut a Tarragona o la gent que no conegui aquí el seu del gremi de pagesos sabeu que entrant pel portal de Sant Antoni davant de la Diputació es trobareu una plaça que és la plaça de la pagesia.
I allí hi ha una iglesia petiteta, que és la nostra seu, i allí és on farem la benedicció dels animals. Convidem a tots els tarragonins, tarragonines, i a tots els nouvinguts, que ara ja hem de comptar tot un munt de gent de Tarragona...
que ha augmentat... O sigui, no som nosaltres sols, no? Exacte. I que vinguin també a beneir els seus animals. Tot i que la pagesia a Tarragona pràcticament existeix... Bueno, existeix la pagesia... Però nosaltres hem de mantenir les tradicions dels pagesos i amb molt de gust, eh? I tant.
Escolteu, havíeu dit algun any que la festivitat de Sant Antoni és com la primera part, o la benvinguda, o una porta d'entrada als tres toms de la ciutat. És com una mica la prèvia. Tindrem tres toms en guany?
Sí, en guany tindrem 3 tombs, el dia 15 de març, esperem una bona assistència, volem millorar una mica els registres de l'any passat, sempre i quan... Difícil, difícil de millorar-lo, perquè cada any es millora. Sí, anirà en funció, evidentment, del pressupost que tinguem, però en principi la intenció és aquesta. Demanem ajuda a les entitats. Es tracta, doncs, el recorregut i tot això serà tot igual, els 3 tombs per la Rambla Nova, l'esmorzar abans...
a la tabacalera, a l'avinguda, a darrere de la tabacalera concretament. En fi, vull dir, esperem una bona assistència per part dels participants i per part del públic assistent. Una cosa bona que tenim, que ho fem a la Rambla, i a la Rambla tothom passeja. Aleshores, és una manera més de mostrar el que era els Tres Toms, o el que és els Tres Toms, que és una festa nacional de Catalunya. No oblidem, eh?
Es faran amb normalitat, no hi haurà, per tant, canvis de recorregut, tot serà igual, no? Tot igual, tot igual. Sí, sí, sí. Doncs estarem pendents, també, d'aquesta... Ja vindrem quan sigui el moment. I tant, no, no, no. Espero que ens convidis. Ja us podem donar quasi, quasi hora, eh? I això, quan sortiu, agafem el número i ja tenim hora pel març. No fora bromés, però sí que ens agrada, com sempre, compartir-ho amb vosaltres.
Carles, Pere, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé Sant Antoni aquest dissabte. I serà fins a prop. Moltes gràcies i esperem a tots els tarragonins que vinguin i ens acompanyin a la benedicció. Dissabte a les 11, Església Sant Llorens. Moltes gràcies a vosaltres per donar-nos audiència.
És la nostra feina, també. Moltíssimes gràcies. Que vagi bé. Bon dia. I nosaltres anirem tancant aquí també aquest programa de la veu de Tarragona d'avui. De seguida arriba la música amb la Sílvia García i el tema que ens recomanar cada dia. I després, els bulletins informatius d'aquesta casa. I el dos de Tamacla avui ens porta amb aquesta cançó dels Heileu i Sant Daniels. No ens han mogut. Continuarem als 80. Concretament, al 86. It's a B Square.
El Nàstic debut a la Copa Catalunya 25-26 i ho farà el camp d'un rival de la Tercera Federació. Dimecres 14 de gener a les 8 del vespre viurem el partit de l'eliminatòria única a la vuitena fase de la Copa Catalunya des de l'estadi de Nou Barris a Barcelona entre la Montañesa i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot a la sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es comenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ena temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Si pateixes o veus alguna agressió, pots dirigir-te al CIAT. CIAT és el Servei d'Informació i Atenció a les Dones, un espai d'orientació i assessorament per a qualsevol aspecte de la vida de les dones. Truca al 977-296-279. Envia'ns un correu a siat.tarragona.cat o demana cita prèvia per visita personal. Ajuntament de Tarragona.
Bon dia, són les 11.