This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Bon dia, són les 9 del matí.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González,
l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
La veu de Tarragona, camí cap als 40 d'aquest dimarts.
Ja en tenim 20 al sac d'aquest mes de maig.
I, de fet, iniciem un programa que ens portarà fins les 11 en punt del matí
amb diversos continguts, amb l'equip també que el fa possible,
amb Joan Maria Bertran a la part tècnica,
amb Lluís Comés, que s'incorporarà també,
amb Mauri Fernández, Xavier Gispert, Joan Andreu Pérez,
Judit Font, estudiant en pràctiques,
Núria Cartanyà, bon dia.
Hola, hola.
Abril Rius, bon dia.
Bon dia.
I que us parla el Miguel González.
Falta alguno, avui?
Falta el Pep, que avui no hi és,
però vaja, que en la producció ja està el darrere.
També, també, no, i tant i tant.
No els deixem els crèdits.
No, no, no els deixem.
Una abraçada, Pep.
Mira, de fet, a mi li agrada aquest tema, especialment,
tot el tema prova de sirenes, no?, simulacres de risc químic.
Tot el que sigui química, també.
Tot el que sigui química, exacte, que són molt necessaris.
Protecció Civil farà una prova de sirenes, de risc químic,
a diversos municipis del Camp i l'Ebre.
Serà el 29 de maig, que no ho diguem malament,
el 29 de maig a les 4 de la tarda.
Avui en volem parlar, i ho farem amb Joan Carles Francès,
responsable de Protecció Civil de la Generalitat a Tarragona,
perquè ens expliqui tot l'entrellat de com anirà aquesta nova prova.
I com cada dimarts arribarà la tertúlia en clau política.
Avui compartim taula amb la consellera i portaveu del Partit Popular,
Maria Mercè Martorell,
també amb el consellera i portaveu de Junts, Jordi Sendra,
i en nom del govern municipal,
la consellera del Partit Socialista del PSC Baig, Sandra Ramos.
I després, en temps d'entrevista,
avui farem l'entrevista a portaveus,
que ens acompanyarà el portaveu d'en Comú Podem, Jordi Collado.
I mireu, avui continuem anant cap a diferents,
barris de la ciutat, els hem de recórrer tots,
vull dir que anirem a tots els barris grans i petits.
Avui anirem cap a Masden Pastor
per parlar amb els seus veïns,
sembla que continuen reivindicant millores en el servei de la neteja,
i també des de la Federació d'Associacions de Veïns
ens avançaran un projecte relacionat amb la salut.
En temps cultural, què fem?
Us parlarem, us presentarem el cor de cambra esquerda,
un cor íntegrament femení,
format per professores, moltes de les,
són professores de música, per tant, professionals,
que saben què fan amb la seva veu, amb les seves cordes vocals,
i ens ofereixen un concert espectacular i privilegiat
per l'entorn també a l'església de Sant Agustí,
aquest dissabte, a les 8 del vespre.
I la píndola jurídica, us explicarem que Tarragona Impulsa
obre una nova convocatòria d'ajuts per a noves empreses.
En parlarem amb Montse Llop,
tècnica d'emprenedoria de Tarragona Impulsa.
Doncs ja ho sabeu, si sou emprenedors o emprenedores
i necessiteu també l'ajuda, el suport, la col·laboració del Tarragona Impulsa,
aquí ho tenim.
Doncs, Núria Abril, que ens escoltem en una estoneta,
continuem fent el programa.
S'ha fet cura avui, sí.
S'ha fet cura, eh?
S'ha fet cura, eh?
Sí, eh?
S'ha fet un rotllament.
Va, parlem del temps, una mica.
Què vols saber?
Què vols saber?
I no ploure molt a la tarda, eh?
Però avui no, no.
Avui no.
Us va enganxar el xàfac ahir a la tarda?
A mi sí.
Aquest xàfac de dos minutets.
Però va ser de sobte, dos minuts, a saco...
Jo vaig dir, ui, tinc roba a fora i sembla que està a punt de ploure.
I efectivament va ploure mentre jo treia la roba,
que ja estava seca, i es va tornar a mullar.
Van caure dos gotes, vaig entrar a casa,
i vaig arribar a dalt al pis, i ja estava caient el xàfac.
Vull dir que per un minut...
Potser a la porta, que bé.
Sí, sí, a la porta mateix, eh?
Posant la clau.
I al revés, sortint de la porta,
que havia d'anar cap a casa, m'havia pillat tot el carrer.
Però, bueno...
Molt bé.
Anecdòtic.
Anecdòtic aquests xàfacs, avui sembla que no, eh?
Que al final, doncs, tampoc no s'han hagut de lamenta a afectacions personals,
i avui sembla que el temps ja està més estable.
De fet, ja tenim 18 graus de temperatura.
Ja ve aquest matí a primera hora, eh?
Sí, és cert, és cert, és cert.
Les temperatures avui pujaran, eh?
Fins als 27-28 graus.
Tant?
Déu-n'hi-do.
És molt.
És estiu.
Pràcticament, pràcticament.
Núria Abril, ens escoltem en una estoneta.
Fins ara.
L'opinió del dia, que ens l'apropa avui Carme Crespo,
llicenciada en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona,
diplomada també en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona,
i actualment membre de la Junta de Llúbilo URB.
Ens parla de les dones oblidades per la història de l'art.
Durant segles, les dones artistes van existir
i van triomfar en un món exclusivament masculí,
i tot i triomfar, no han sortit en els llibres d'història de l'art.
Algunes d'aquestes dones artistes van treballar a les corts europees
i van tenir grans mecenes com els Medici de Florència o els papes de Roma.
I en els segles XIX i XX van triomfar en salons i exposicions d'art.
Però com ningú va escriure la seva biografia, ja ho diu la dita,
que tot allò que no està escrit no existeix.
Em permetreu fer una prova.
Us diré noms de dones i homes artistes per parelles,
agermanades amb el segle i algunes personalment.
Sòfonís Manguissola, El Bosco,
Artemisia Gentileschi, Carabatxo,
La Roldana, Cànova,
Elisabet Vigé, Lebrun, Goya,
Camille Clodel, Rodin,
Susan Baladon, Toulouse-Lotrec,
Bert Morissot, Monet,
Maria Blanchard, Miró,
Dora Mar, Picasso,
Gabriel Munter, Kandinsky,
Maruja Mallo, Dalí,
Leonora Carrington, Magritte.
No crec equivocar-me si dic que la majoria de noms d'home
ens sonen i els coneixem
i no passa el mateix amb els noms de dones.
Cal preguntar-se el per què d'aquest greuge comparatiu.
Us diré uns quants motius, encara que segurament n'hi ha més.
La nefasta moral burgesa del segle XIX
que relegava a la dona a la llar.
Inclús a París es va prohibir que les dones vestissin pantalons.
En aquest segle es creen els museus com els coneixem ara.
A les seves parets s'hi van penjar les obres d'art dels homes artistes
i algunes obres de dones artistes,
però signades pels marits, pares o mestres,
no pas per elles.
En el segle XX, l'historiador Gombrich
va escriure un llibre amb totes les biografies d'artistes
des del segle XVI fins al XX,
però es va oblidar de les dones artistes.
Aquest llibre ha estat el llibre de capçalera i pupitre
de tot el professorat d'història de l'art fins al moment
i, per tant, no s'han estudiat les dones artistes.
Els acadèmics fins ara han obviat aquest fet
i no han rectificat a les aules.
vull creure que ben entrat al segle XXI
es canviïn els textos d'ensenyament
i que en breu els instituts i universitats
acabin amb aquest greu gent.
Ei, què et sembla si sortim a fer el vermut i a dinar?
Diuen que la guingueta bluma de Salou ja ha obert.
La veritat és que ens vindria bé desconnectar una mica.
I què fan?
M'han dit que tenen unes paelles boníssimes i tapes per compartir.
Una mica de tot, vaja.
I a peu de platja.
Oh, segur que fan còctels també.
Sí, sí, ho he vist a Instagram.
Ens imagines estirats a la hamaca, caipirinha a la mà?
És genial.
No diguis res més.
Truca-hi ja.
Blu Humà, de Mediterranean Beach Bar.
A la platja de Llevant de Salou.
Davant de l'Hotel Blau Mar.
Informació i reserva 654-77-41-16.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar.
Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona.
Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport.
Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Més informació a porttarragona.cat.
La veu de Tarragona, la teva veu.
9 del matí i 8 minuts, en directe.
Magassin Matinal, la sintonia de Tarragona Ràdio.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Desengrana els diferents temes d'actualitat que avui volem compartir amb vostès i dels quals en volem parlar.
Ho dèiem ja a nivell dels serveis informatius.
Protecció Civil farà una prova de sirenes de risc químic.
Ho farà a 14 municipis del Camp i l'Ebre i serà el 29 de maig.
Aquesta prova de sirenes a la demarcació de Tarragona serà 29 de maig, com dèiem, a les 4 de la tarda.
Volem parlar d'aquesta prova, de tot el que comporta amb el Joan Carles Francesc, responsable de la Generalitat a Tarragona.
Senyor Francesc, molt bon dia.
Molt bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-los.
Importants aquestes proves, aquesta és la primera d'aquest 2025, la del proper 29 de maig.
Aquesta és la primera que fem aquí a les nostres comarques.
Com sabeu, de proves de sirenes n'hi fem una anualment i la diferència d'aquest any és que aprofitem la prova de sirenes per incidir a la població que faci un exercici de confinament.
És a dir, és una prova de sirenes i a les comarques de Tarragona, a l'àmbit pla secta, el que fem és que la població volem que practiqui, faci l'exercici del confinament,
d'aquesta mesura d'autoprotecció que és pel tema del risc químic.
Hem de diferenciar, no?, entre prova de sirenes, de fet, ahir ho explicàvem en la compareixença, també amb la consellera Parlon des de Tarragona,
que no es tracta d'un simulacre, ja que no està previst que s'activin equips d'emergències ni es farà veure que hi ha un accident en concret,
sinó que es faran sonar totes les sirenes disponibles. És així?
Així és. És a dir, és una prova on provem totes les sirenes.
Això no és un simulacre, perquè un simulacre es fa en una... simulem un accident real, una hipòtesi estudiada,
i on practiquem sobre una zona concreta, el polígon nord, el polígon sud, un sector.
I sobre aquests sectors el que fas és fer treballar l'operativa, tant en la zona de l'accident,
com la direcció del pla, com les accions que faria la població.
En aquest cas això no ho farem. Serà provar les 52 sirenes i volem incidir molt en la població
en què practiqui la mesura del confinament.
Ara en parlarem de tot això i del que es demana a la població.
Li deia allò del simulacre, perquè sí que és cert que s'han fet proves de simulacre, no?
Han estat també ben profitoses i suposo que evidentment són importants i necessàries,
però vaja, que és una altra prova diferent, és una altra tarana diferent, no?
Sí, sí, aquesta vegada el que incidim és això. La població ens demana, eh?
Volem fer simulacres, volem practicar aquestes accions relacionades amb el risc químic
i van dir, aprofitem la prova de sirenes, que sonen les 52 sirenes,
i tot aquest àmbit d'afectació, que la població que estigui inclosa
faci aquesta acció senzilla, entre cometes, que és veure com faries el confinament.
Fer-te la prova de, ostres, com faig el confinament, com em preparo per fer aquesta acció.
Sonaran les sirenes, s'activaran més d'una cinquantena de sirenes, no?,
dels 12 municipis del Camp de Tarragona, dos també de les Terres de l'Ebre,
Flix i Tortosa, que són les que formen part del Pla Secta i del Pla Sectcat, segons la zona.
Sí, Terres de l'Ebre són tres sirenes, n'hi ha dues a Flix i una a Tortosa a Camp Redó.
Per tant, 55 sirenes.
Són 55, però del Pla Secta són 52.
Molt bé.
Per què s'ha escollit aquesta hora, a les 4 de la tarda?
Sempre ho fèiem, normalment, horaris de matí, i van dir, bueno, provem aquest horari de tarda,
que la realitat pot ser una mica diferent, i provar a veure com funcionem amb aquest horari.
Recordeu que el confinament aquest general que vam fer el 2022 va ser a les 6 de la tarda,
és a dir, anem provant diferents horaris per a veure la reacció i el comportament de la població
a l'hora d'adoptar aquesta mesura d'autoprotecció, que és el confinament.
És a dir, perquè en un cas real, clar, no sabem en quina hora podria passar alguna cosa, no?
No tenim aquesta bola de vida i, per tant, no ho podem saber.
Per tant, s'han d'anar provant diferents opcions.
A les 4 de la tarda hi ha un moviment diferent, completament diferent,
del que hi hauria al matí, o, per exemple, a les 6 de la tarda,
que ja els nens ja estan fora del col·legi...
Encara no s'ha sortit a les escoles, però ja potser hi ha famílies que van a recollir els nens.
Bé, a veure com reaccionem o com reaccionaríem amb aquesta situació.
És una prova que es complementarà també amb l'enviament de missatges d'alerta als telèfons mòbils.
Com anirà? Un a l'inici i un al final?
Sí. Com bé sabeu, ara, associat a les emergències químiques que faríem sonar les sirenes,
una eina molt potent que tenim, des de fa uns anys, són les alertes als mòbils,
el sistema és alert, farem servir l'es-alert.
La prova de sirenes començarà a les 4, començarà amb un es-alert,
enviarem un avís als mòbils, a continuació s'activarà les sirenes en l'alerta
que ens indicaran el confinament, i d'allà una miqueta s'activaran les sirenes
en fi de confinament, el que és el fi de l'alerta,
i a continuació s'enviarà un es-alert per donar acabada la prova
i allà hi haurà un enllaç amb una enquesta.
És a dir, s'enviarà un es-alert a l'inici i un altre al final.
I entre mig hi haurà les dues sonades de sirenes,
l'inici de l'alerta i el fi de l'alerta.
La forquilla és un quart d'hora, aproximadament,
la forquilla temporal de la prova.
Ara tornarem a repassar abans d'acabar com anir a tot,
perquè la gent ho tingui clar.
La prova s'inicia a les 4 de tarda, els ciutadans rebran un missatge al mòbil,
s'activaran les sirenes.
La titular d'interior em parlava també ahir,
li sembla que escoltem el que dèiem amb aquesta compareixença de premsa,
la consellera d'interior, Núria Parlón, i ho comentem.
I en acabar, que aquesta també és una novetat,
es rebrà un segon missatge d'alerta,
és a dir, rebrem l'alerta amb un enllaç,
que això és una novetat, amb una enquesta de satisfacció.
L'enquesta de satisfacció que deies, eh?
És això.
És aquesta enquesta que dèiem que rebran també els usuaris
per saber com han anat, si les sirenes han sonat.
És una manera també de copsar de seguida com ha anat tot, no?
Sí, de tenir una informació,
una informació de veure com la població ha identificat
si ha rebut el so de les sirenes i si ha rebut el salert.
És una informació que la tenim instantània
quan la gent contesta l'enquesta.
A més, és una informació georreferenciada,
ens dona l'ubicació d'aquella persona
que ha contestat en l'enquesta.
A quanta població es preveu arribar en total?
L'àrea de cobertura de les sirenes
és unes 196.000 persones.
De l'àrea Placecta, de les 52 sirenes,
de 12 municipis,
és unes 196.000 persones,
però penseu que el so també va una miqueta més enllà
d'aquests 12 municipis
en funció de les condicions meteorològiques.
El so ens el pot endur el vent, és així,
i es pot sentir en zones colaterals
a l'àrea teòrica de cobertura de les sirenes.
El vent hi fa, no?
És a dir, si hi ha vent, el so arriba una mica més lluny.
El dispersa.
El porta, exacte.
No, no, que en determinades condicions meteorològiques
si hi ha una estabilitat atmosfèrica,
tenim un temps més estable, diguéssim,
aquesta distribució del so és més homogènia.
Vull dir, en funció, ja dic, de la meteorologia
es pot sentir d'una manera o d'una altra.
Però, bueno, les àrees de cobertura teòriques
són les que uns 800 metres, un quilòmetre,
al voltant de la sirena.
Sabem identificar ja el so, és a dir,
i fins i tot la població...
Clar, ara, amb el tema de les alertes,
molta gent ja veu el mòbil, no?,
que es tracta d'una prova de sirenes de risc químic,
però, clar, hem de saber també identificar
el so de les sirenes i què hem de fer en cas
que un dia sonessin en un cas real, no?
Això és molt important, és a dir,
identificar el so d'alerta,
el que ens indica el confinament,
aquest so oscil·lant de 3 minuts,
que tot oscil·lensis de 5 segons entre minut i minut,
això és molt important que la gent ho identifiqui.
Cada vegada hi ha més gent,
però en les xerrades que fem en la població
sí que detectem encara que hi ha persones
que no l'acaben de tenir clar,
i la nostra feina és aquesta,
anar incidint en la població,
que conegui quin és el missatge
que indica el confinament.
Aquest d'inici és més oscil·lant
i el de final és continu,
és un so pla, no?
Sí, és un so pla continu,
el que dura menys, eh?
Dura 30 segons.
El de l'alerta són 3 minuts
i el de fi d'alerta són 30 segons.
En un cas real,
si sentim aquest soc, què hem de fer?
El que farem a la prova del dia 29,
confinar-nos.
Buscar un espai segur i confinar-nos,
allà on estiguem.
Una casa, un centre educatiu.
Si som al carrer,
buscar l'edifici més proper
on ens puguem confinar.
Això ja ho podem fer el dia 29.
De fet, és el que es convida a fer a la població.
Si a les 4 de la tarda del dia 29
anem pel carrer i sentim aquest so,
hem de confinar-nos,
hem de fer aquest exercici de confinament.
Fer l'exercici de confinament.
Hem fet difusió a la població,
estem fent informació
perquè la població faci aquesta acció.
En el cas que no ho pugui fer,
plantejar-nos com ho faríem.
Fer aquest exercici mental,
si em passés, jo ara què faria?
El cotxe és un espai segur?
En principi, no.
No és un espai segur.
Ja des de fa molts anys,
en les campanyes d'informació a la població,
insistim que un cotxe no és un espai segur.
Has de buscar un edifici, un lloc,
un lloc on et puguis tancar.
Als 14 municipis que formen part
en Guany del Pla Secta i del Pla Secat
i que participaran en la prova,
en Guany s'afegeix el Catllà i la Secuita.
Que si bé no tenen sirenes,
sí que tenen una part
del seu terme municipal amb cobertura acústica.
Sí.
Sempre els hem inclòs,
el Callà i la Secuita.
El que passa és que no els posen
en la relació dels 12 municipis
perquè no tenen sirenes.
Però sí que, com hem comentat,
les àrees de cobertura del so
van més enllà dels termes municipals
i ens agafa una miqueta del terme de la Secuita
i ens agafa una miqueta del terme del Callà,
tota aquesta zona dels Pallaresos.
El núcleo urbà del Callà
segurament que no la sentiran,
però sí que aquestes urbanitzacions
que ja ha tocat els Pallaresos
sí que possiblement sentiran el so.
Com hem comentat abans,
en funció de la direcció del vent,
potser ho sentiran més enllà.
Tres sirenes sonaran per primer cop?
Tres sirenes sonaran per primer cop,
dos que ja han instal·lades
al terme municipal de Vilaseca
i una altra que ja ha instal·lada aquí a Tarragona,
a la zona del port,
al moll de Balears,
a la terminal de Creuers.
És important, eh?,
que suposo que hi participi el port,
enguany tenim la participació del port,
Port Aventura,
l'aeroport de Reus...
Sí, sí,
quan fem una prova d'aquest tipus
fem difusió a tothom
perquè ens siguin coneixedors
i evidentment puguin practicar també
si creuen necessàries les accions de confinament.
Sí, sí,
com ha comentat,
hi ha diferents instal·lacions
que aprofitaran i faran el confinament.
Això com les escoles, eh?,
les escoles d'aquí de la zona,
això ja es fa anualment, eh?
Aprofiten aquesta prova de sirenes
per moltes d'elles
fer l'exercici de confinament.
Exercici de confinament,
prova de sirenes,
que no simulacre,
ho deixem clar, no?,
ho dèiem al principi.
Una prova que recordem, eh?,
s'inicia a les 4 de la tarda.
del proper dijous
rebrem el missatge al mòbil,
s'activaran les sirenes.
Deia a Airetitular d'Interior
que en cas d'un sinistre real
això no passaria així,
ja que el missatge tardaria més
en arribar als mòbils.
Sí, així és.
És a dir,
en cas d'una emergència real
l'acció més ràpida
és activar les sirenes
de l'àrea afectada.
I el que es fa després
és enviar les alertes als mòbils.
Has de tenir un missatge,
has de seleccionar un àrea,
unes antenes,
i envies el missatge
amb els sistemes d'alert.
És a dir,
l'acció en cas d'una emergència real
seria primer
activació de sirenes
i després les alertes als mòbils.
En aquest cas,
com que és una prova,
es vol informar primer a la població
i la manera més fàcil
d'arribar informant
és a través de primer fer unes alert.
Per cert,
que també es farà
les Terres de l'Ebre,
que ho dèiem abans,
que ara estem centrant-nos
en la zona
que anem al dos d'entret any,
però també arriba
a les Terres de l'Ebre.
És una prova conjunta
Camp de Tarragona
i Terres de l'Ebre.
És la segona
de les tres
que es fan
en els propers dies
a Catalunya.
És a dir,
que no és només una cosa...
Sí.
El dia 21
es fa a tota la zona
de la Catalunya central,
Pirineu i Girona,
el demà,
el 21 de maig,
i el 4 de juny
a la zona de Barcelona.
Però aquí només
és prova de sirenes.
No s'incideix
en l'exercici
de confinament.
És important
que les escoles
també practiquin
i facin pedagogia,
facin educació
del que cal fer
pels infants,
perquè ho tinguin
també molt clar.
És molt important
i ja es fa una tasca
des de fa uns anys
d'incidir molt
en aquest sector
pel que fa
tant a la seva
formació
i informació
com al que són
els exercicis
i simulacres.
He comentat,
aprofitant la prova
de sirenes,
les escoles
d'aquí de l'àrea
de Tarragona,
moltes d'elles
practiquen
el seu exercici
de confinament.
En fan dos anualment,
un d'evacuació
i l'altre de confinament
i aquest de confinament
jo diria
que la pràctica
totalitat
aprofita en aquesta
prova
de sirenes.
En alguns punts
la protecció civil
tindrà també
al carrer voluntaris
per fer seguiment
de la prova
i certificar
que les sirenes
se senten bé
i que els missatges
arriben bé.
Aquí a casa nostra
també passarà així?
Sí, sí,
serà així.
Hem fet reunions
de treball
amb els municipis
per coordinar
totes aquestes feines.
En aquelles zones
que volem identificar
l'àrea de cobertura
del so,
tindrem voluntaris
o gent dels ajuntaments
que ens ajudaran
a fer d'avaluadors,
especialment en aquestes zones
on hem posat
sirenes noves.
Aquí a la terminal
de Creuers,
al Mall de Balears,
a Vilaseca,
a la Torre d'Andolça
i al càmping
La Pineda,
allà tindrem
més observadors
per veure
la cobertura
del so.
La prova
de sirenes
no és només aquest dia,
ho dic perquè s'ha fet
molta feina
i es fa molta feina
prèvia també
amb aquestes xerrades
informatives,
per exemple,
col·lectius diversos
com vostè comentava,
personal d'hotel,
indústries,
gent gran
que potser els pot agafar
també de sorpresa
a molta gent,
veïnat,
Mossos d'Esquadra,
en fi,
distribució de cartells,
fulletons,
vull dir que hi ha
tota una feina...
És bàsica
la feina
de sensibilització
i la feina
d'implantació
de tot el que ja
ha previst.
Hem fet...
Bueno,
ja hem fet
part d'aquestes sessions,
hi ha 36 sessions
informatives
previstes,
algunes d'elles
són presencials,
les altres
són telemàtiques,
i el càlcul
que tenim
de gent
a la qual hem informat
i format
són unes 3.000 persones.
Això ho hem fet...
Aquesta feina
en un mes,
o menys d'un mes,
des dels serveis territorials,
és a dir,
hem aconseguit arribar
a un nombre
important de població
i aquest any
hem incidit molt
o estem incidint
en el sector turístic
on hem engegat
una campanya
d'informació
i formació
en el sector,
sobretot
a responsables,
gestors
d'aquestes activitats
perquè puguin donar
a conèixer
tots aquests missatges
d'autoprotecció
en cas de risc químic
en el seu àmbit.
És un camp
que hem començat
aquest any,
el vam iniciar
l'any passat
amb Port Aventura
i ara té continuïtat
gràcies a la col·laboració
amb el servei
d'empresa i treball
i a la Federació Empresarial
d'Hostaleria i Turisme
de Tarragona
que hem engegat
aquesta campanya
per al sector.
Per cert,
sobre el núvol de clor
de Vilanova i la Geltrú
que va activar
l'emergència
del pla SECAT
amb confinament
de la població
ara fa dos dissabtes,
ahir la consellera
s'hi referia,
també reconeixia
que potser calia
afinar
algunes qüestions
com el radi d'enviament
dels missatges
als telèfons mòbils
dels ciutadans,
tot i que deia
que la comunicació
havia funcionat
i el confinament
s'havia produït.
Com ho veu?
Sí,
quan tens una emergència
d'aquestes,
encara que sigui
una zona
que no tinguis
contemplada
de risc químic,
el que fas
és activar
el pla de referència,
en aquest cas
es va activar
el pla SECAT
i tota la feina operativa
com les mesures
d'adopció
cap a la població
van seguir
la línia
del que marca
el pla SECAT.
En aquest cas
de Tarragona
seria el pla SECTA.
imaginau-vos un incendi
amb una instal·lació
que no tenim
identificada
dintre del pla SECTA,
el que faríem
seria activar
el pla SECTA
i les mesures
que adoptem
són les mateixes
del pla.
Al final,
acotar la zona
d'afectació,
al principi
ets més conservador
perquè tampoc
tens coneixement
d'aquella instal·lació
perquè no la tens
identificada
i el que fas
és després
anar adaptant
aquestes accions
al que vas mesurant
o al que vas veient
sobre el territori.
I amb el tema
de les alerts
s'ha fet
algun tipus
de canvi
de reforç
de les darreres proves
perquè sempre
hi ha
com
aquells
serrells
que sembla
que algunes
companyies
o alguns telèfons
mòbils
no arriben
i això estava
resolt del tot ja?
Penseu que
les alerts
és un sistema
que no és
tota la part tècnica
tot el que és
el sistema
no depèn
de les comunitats
autònomes
és estatal
és un sistema
únic
diguéssim
i sí que hem anat
reportant
totes aquestes
incidències tècniques
que ens han anat
sortint
en les proves
i que hem anat
detectant
i s'han anat
millorant
però tampoc
us puc dir
si tot
les errades
que s'han
detectat
en les últimes
proves
totes s'han
solucionat
el que sí que sabem
és que no hi ha
una recepció
100%
d'aquests avisos
que es generen
per diferents raons
i que se'ns escapen
i quan s'apaga tot
fins i tot
els telèfons mòbils
com el dia de la gran apagada
tenim un problema
no?
Tenim un problema
i l'hem de gestionar
sí, sí
no ho dic perquè clar
evidentment no tindríem
aquesta possibilitat
en principi
de l'esalert
o
les sirenes
potser podrien sonar
si hi ha
sistemes de respaldo
de bateries
etc.
Sí, sí
les sirenes
són autònomes
van amb bateries
s'alimenten
o de la xarxa
alimenten unes bateries
o s'alimenten
també de panells
solars
llavors
les sirenes
sí que es podrien
activar
perquè les pots activar
de manera remota
o les pots activar
in situ
l'esalert
bueno
en funció també
de la xarxa
de l'autonomia
de cada antena
i del sistema
no es pot dir
que no hagués funcionat
el dia
però es va decidir
de no posar-lo
en funcionament
perquè no era
una situació
d'urgència
on corrés
perill
la vida
de les persones
dia 29
de maig
4 de la tarda
aquesta prova
de risc químic
de sirenes
de risc químic
escoltarem
la sirena d'inici
rebrem el missatge
de l'esalerta
al mòbil
ens haurem de confinar
amb aquest exercici
de confinament
a l'edifici
més proper
i en una estona
tornarem a escoltar
la sirena
de finalització
de la prova
i rebrem
el segon missatge
amb l'enquesta
aquest és el circuit
Joan Carles Francés
responsable
territorial
de protecció civil
moltíssimes gràcies
moltes gràcies
a vosaltres
dos minuts
dos quarts de deu
temps de tertúlia
fòrum polític
no marxi
la veu de Tarragona
la teva veu
benvolgut expert
en construccions
i reformes
a Obramat
no podem saber
si abans de començar
una reforma
hauràs de canviar
les canonades
de la casa
o la instal·lació elèctrica
però sí que tenim
més de 20.000 productes
amb un estoc
de magatzem
sempre disponible
perquè puguis escollir-ne
la quantitat
que necessitis
i quan els necessitis
on compren
els professionals
Obramat
Protecció Civil
de l'Ajuntament
de Tarragona
us informa
que el proper dimecres
29 de maig
a les 4 de la tarda
es realitzarà
una prova de sirenes
d'avís de risc químic
sonaran les sirenes
i s'enviarà
una alerta
al telèfon mòbil
participa
i confina't
a l'edifici
més proper
no et quedis
al carrer
Torna a la Fira del Vi
de la Deo Tarragona
del 30 de maig
a l'1 de juny
la plaça Corsini
tornarà a ser punt
de trobada
per gaudir
dels millors cellers
i maridar els nostres vins
amb la cultura
i la gastronomia locals
Fira del Vi
de la Deo Tarragona
no te la perdis
Espai patrocinat
per la denominació
d'Origen Tarragona
amb la col·laboració
del Departament d'Agricultura
Ramaderia
Pesca i Alimentació
de la Generalitat
de Catalunya
i el Fons Europeu Agrícola
de Desenvolupament Rural
Wine in Moderation
L'Institut Català
d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent
en investigació
de processos químics sostenibles
química per la salut
i descarbonització
amb 250 científics
de 40 nacionalitats diferents
i situats
al campus
Sesselades
l'ICIC col·labora
internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat
Descobreix-ne més
a 3bw.icic.cat
Vols fer créixer el teu negoci
aquest 2025?
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil
Amb tarifes adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
Nou Comerç
7 dies de publicitat
des de només
80 euros
més IVA
I si vols més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals
Contacta amb nosaltres
al 673-325-497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència
Tarragona Ràdio
Som 40.000
Sembla que ara és fàcil
fer playoff a segona
i ho he intentat molts anys
amb equips molt bons també
i no he pogut
per arribar en les millors condicions
anímiques i de joc
que necessitem per un playoff
que és molt difícil
Com diu el segon capital
del Nàstic
Marc Fernández
fer 3 playoff
amb 4 anys
no és gens senzill
ara cal davant
l'Arenteiro
guanyar
recuperar sensacions
per entrar
al tram més important
de la temporada
al 100%
Vissabte 24 de maig
a les 7 de la tarda
viurem la 38ena jornada
de Lliga
la darrera del campionat
el grup primer
de primera federació
des del nou Estadi
Costa Dourada
en el partit
entre el Nàstic
i l'Arenteiro
I com sempre
des de fa 32 temporades
t'ho explicarem tot
des d'una hora abans
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
el 96.7
i 101.0 d'FM
al web
i a les aplicacions mòbils
Escoltes
participa al Joc de la Por
recomenda el partit
a la xarxa X
del Sempre Nàstic
al perfil d'Instagram
i al WhatsApp
de Tarragona Ràdio
32ena temporada
del Sempre Nàstic
viu el futbol
viu el nàstic
i viu els gols
Espai patrocinat per
Mira City Tarragona
La Cotraver
Bar Petit Tàrraco
Sultan Barber
Arena Tàper Restaurant
Port Plaza
Apartments
i Bluma Beach Bar
El Fórum Polític
La veu de Tarragona
La Cotraver
2 minuts per sobre
de dos quarts
de 10 del matí
somric perquè
estàvem fent ja
la pretertúlia
que algun dia
l'hauríem de fer
en directe
aquesta pretertúlia
perquè surten
temes interessants
ara ho explicarem
Saludem la consellera
portaveu del Partit Popular
Maria Mercè Martorell
Senyor Martorell
Molt bon dia
Molt bon dia
Miquel
Conseller portaveu
de Junts
Jordi Sandra
Senyor Sandra
Bon dia
Què tal?
Molt bon dia
I en nom del govern
la consellera del PSC
Sandra Ramos
Senyor Ramos
Molt bon dia
Hola
Molt bon dia
Ara bé
Parlem de futbol
Parlem d'Eurovisió
Això ho deixem per una
per més endavant
en la tertúria
tenim una actualitat
molt atapeïda
Però si vols
Això de l'Eurovisió
ho deixem pels experts
Home els temes importants
que estan preocupant
la gent
La veritat és que sí
Jo diria que són altres
El que passa és que tenim
una actualitat molt
Tenim una actualitat
molt atapeïda
De seguida
De seguida en parlarem
Ahir el dia va donar molt de sí
amb la visita
de la consellera d'Interior
Núria Parlón
també
per la llei de
de barris
Senyor Ramos
Doncs sí
Ahir ens va visitar
la consellera d'Interior
la Núria Parlón
per diversos motius
que tenim oberts
Jo crec important
que aquest
el dia 29
a la tarda
aquesta
actuació
que es fa
de prevenció
i de
una mica
per educar
la població
com actuar
en un cas
d'emergència química
no només
sonar les
alarmes
sinó també
el fet d'haver-se
de confinar
i tot això
Jo crec que
fa molt de temps
també que s'estava
reclamant
doncs aquest tipus
d'actuacions
formatives
informatives
per la població
és important
la comissaria
conjunta
de Mossos
d'Esquadra
i Guàrdia Urbana
de Tarragona
que tindrà
a veu
que s'ubicarà
a la plaça
impedia
al Tarracó
i després
també
ja havia hagut
la presentació
de la llei
de barris
que és un dels
grans llegats
crec jo
que ja va deixar
l'anterior govern
socialista
a l'època
Montilla
que després
doncs
es va eliminar
i de fet
per falta
ja de suport
de la Generalitat
no es va poder
concloure
amb el de la part alta
i ara
que tenim
el pla de barris
de la part baixa
el pla integral
de la part baixa
finalitzat
en Salvador també necessita
crec que és una gran
oportunitat
el govern de la Generalitat
de Catalunya
mil milions d'euros
a sobre la taula
per
doncs
que ja deixin d'haver
barris de primera
i de segona
a Catalunya
i jo crec que
que el govern de la Generalitat
és un govern
que els municipis
són una prioritat
i aquesta és una mostra més
ara anirem parlant
de tots aquests temes
pel que fa a la llei de barris
com vostè es reactivava
per part del govern
i l'Ajuntament presentarà
la bar baixa
al pla de barris
què li sembla
sonora Martorell
bé
em sembla
que és absolutament necessari
perquè com deia
la concedera Ramos
aquí realment
l'últim mandat
amb el mandat
d'Esquerra Republicana
a més a més
tant a l'Ajuntament
com a la Generalitat
re de re
al final
a Sant Salvador
es va fer tota la diagnosi
també he quedat
absolutament
sense cap aplicació
pràctica
d'inversió
econòmica
i per tant
ens trobem
que a Tarragona
des de l'època
de l'alcalde Nadal
que van haver-hi
les inversions
al que van ser
els barris
que en aquell cas
va ser Camp Clar
i per alta
no n'hem tingut més
la 20 de la crisi
és cert
tota la situació posterior
a partir de l'any 2008
la crisi del 2008
en endavant
però el cas
és que
el que es preveia
per Sant Salvador
ha quedat
absolutament
amb la diagnosi
i res més
i
ara
es proposa
la part baixa
és molt necessari
la part baixa
s'ha fet una inversió
també
amb l'educació
dels espais
dels carrers
també sabem
que és una zona
que s'ha tingut
que apostar
per el tema
de seguretat
perquè és molt important
i
a veure si realment
arriba
perquè si no
això és com una miqueta
allò el dia
de la marmota
anem
sempre traient els temes
però al final
i molts d'aquests temes
de seguretat
la Tastini
ara se'ns diu
que s'inaugurarà
d'aquí dos anys
que estarà en funcionament
d'aquí dos anys
ara
les Gavarres
primera que sí
amb el Zarro
i conjunta
amb els rurals
ara sembla
que tampoc sabem
què fer
per tant esperem
que almenys
amb el tema
de la part baixa
que afecta especialment
a una zona
molt concreta
que tiri endavant
sense deixar
el barri de Sant Salvador
perquè és segur
com un començar
i un parar-ho
després
ara ho comentem
senyor Sandra
abans deixi'm escoltar
el que deia ahir
l'alcalde
Vinyo Ales
ens encantaria
que Tarragona
en aquest cas
amb el barri
de la part baixa
sigui un d'ells
això no significa
que ens oblidem
que prescindim
de seguir treballant
i optant
a altres ajudes
i d'altres camins
per millorar
la resta de barris
de la ciutat
això és absurd
el text
de la llei de barris
creiem que
encaixa perfectament
la part baixa
i amb aquest pla integral
encara més
així que
esperem i desitgem
que això sigui
una fita
que puguem assolir
que puguem assolir
com a ciutat
Jordi Sendra
sí
no
efectivament
ho comentava
la meva companya
Martorell
des de l'època
de la llei
de barris
de Camp Clar
que es va aplicar
a Camp Clar
i que es va aplicar
a la part alta
doncs no se n'havia fet
cap més
crec que és molt important
és molt important
per la part baixa
i és molt important
també
que no quedi
que no quedi
escloses en Salvador
i no
i no és tant
també ho és
els ajuts
físics
és a dir
en infraestructures
i coses que són necessàries
per aquests barris
sinó també
per l'abassant social
per la dinamització social
que suposa
aplicar aquests ajuts
de la llei de barris
no?
perquè efectivament
doncs
tant
la part baixa
que és un espai
que s'ha anat degradant
durant els anys
no sols físicament
sinó també
des del punt de vista
de seguretat
de convivència social
és molt important
que s'hi esmercin recursos
i si aquests recursos
no els genera
l'Ajuntament
i venen
per la banda
de la Generalitat
doncs encara millor
perquè és evident
que l'Ajuntament
no arriba
a tot arreu
per tant
importantíssim
per la part baixa
i importantíssim
també per Sant Salvador
esperem i desitgem
que no en quedi
que no en quedi
esclosa
i també
doncs
en relació
a la visita
d'ahir
jo estic
molt content
que finalment
hi hagi
una comissaria
conjunta
entre la Guàrdia Urbana
i els Mossos
els Mossos d'Esquadra
no podem oblidar
que és la policia
la que té
la competència
de seguretat ciutadana
que no la té
la Guàrdia Urbana
la Guàrdia Urbana
és auxiliar
en aquest sentit
i per tant
la col·laboració
entre la Guàrdia Urbana
i els Mossos d'Esquadra
és absolutament necessària
i és molt bo
que puguin actuar
i cooperar
i treballar
conjuntament
i el millor exemple
és aquesta comissaria
conjunta
de Batestini
que segur que donarà
un gran servei
doncs no sols
a la zona
que et dona
sempre he dit
que aquestes coses
donen sensació
de seguretat
sinó en general
doncs aquesta col·laboració
segur que farà
més eficient
la feina de Mossos
i de Guàrdia Urbana
és interessant
perdona Miquel
el que deia
sobre la part social
del pla integral
del barri
perquè el pla integral
que va elaborar
Esquerra
va quedar una mica coix
en aquest aspecte
en la part
no urbanística
no d'intervenció
tan física
sinó en la part social
i aquesta és una part important
per tenir opcions
també
obtenir una bona subvenció
dins d'aquesta llei de barris
i per això
ara ja estem treballant
doncs per poder completar
aquest pla integral
de barris
que està
és molt interessant
i està molt bé
i hi ha moltes coses
algunes també
quan el van presentar
ja vam veure
doncs que eren opcions
a molt llarg termini
perquè hi havia
moltíssimes inversions
amb moltíssima
moltíssima despesa
per tant tot s'haurà
d'anar fent
doncs progressivament
calendaritzat
però és important
no
no oblidar
aquesta part social
que va més enllà
de si s'arregla
o no
Santillan
per fer o no
un centre cívic
hi ha moltes altres coses
a tenir en compte
i això és important
que ara s'està completant
amb aquesta part
doncs
per tenir bones opcions
jo crec que
vaja
aquesta llei de barris
està pensada
justament
igual que es va pensar
amb el govern
i partit
ja fa molts d'anys
i va tenir
molts bons resultats
aquí a Tarragona
i a tantíssimes altres ciutats
doncs està pensada
justament perquè
bueno
per donar aquest recolzament
als municipis
aquí va ser
camp clar
de part alta
2005-2007
se'n pot presentar
més d'un
per municipi
pregunto
de projecte
no m'ho he mirat exactament
però jo diria que sí
no va coincidir
per tal
camp clar
no no
van ser anys diferents
van ser anys diferents
2005 i 2007
sí
sí
sí
érem dos
tant tu com jo
però s'obriran
el govern
a més a més
hi érem
o sigui
s'obriran com a mínim
durant els propers
4 anys
convocatòries
llavors pots presentar
durant els propers 5 anys
llavors
en guany pots presentar
un
l'any que ve un altre
l'any que ve un altre
és a dir
crec que va ser aproximadament
també així
es va obrir una convocatòria
no recordo si en aquell moment
era de 4 o de 5
no sé si Jordi
tu recordaràs
i es van presentar
doncs això
amb un parell d'anys
de diferència
5-7
el primer va ser camp clar
camp clar
camp clar
i per alta
i per alta
molt presencialment
com a
tenen d'alcalde
que era d'urbanisme
i allà s'hi van fer
moltes coses
és l'urbanisme
i és el que deien
la ramla de camp clar
la ramla de ponent
és gràcies
a aquell projecte
i això va ser
absolutament transformador
i no era només
l'urbanisme
ni microurbanisme
sinó que també era
doncs això
dinamització social
amb les entitats
els centres cívics
i important
la para alta també
va fer un canvi
molt important
i jo amb la línia
del que deia Sandra
vull dir
la diagnòstica
que es va fer
passar de Sant Salvador
era com un informe
d'allò de corta i pega
i colorea
que pot ser
a tot arreu
igual
la que venia
del pla
d'Esquerra
amb una falta absoluta
d'estudi
de realment
són unitats diferents
de la realitat
de la realitat
del barri
vull dir
era una
una diagnosi
molt bàsica
molt bàsica
sense estudiar
realment
els problemes
doncs humans
i del propi barri
de necessitat
de ciutadans
vull dir
era un diagnòstic
molt general
és que el barri
en futur
va ser
un fer volar coloms
absolutament
uns mesos abans
de les eleccions
absolutament
intentant imitar
l'esperit aquest
de la llei de barris
però quan es fan coses
aquestes
s'ha de fer
amb la dotació econòmica
al darrere
és a dir
presentant exactament
què és el que s'ha de fer
i amb una seriositat
exacte
i amb una seriositat
i un rigor
sobre la taula
la comissària
de proximitat compartida
de Mossos i Guàrdia Urbana
abans s'hi referia
també la senyora Ramos
i el senyor Cendra
que s'ubicarà a tocar
d'on som ara
Batestini
senyora Marta Orell
com ho valora?
Bé
evidentment nosaltres
des del primer moment
hem dit que Tarragona
necessitava
més comissaries
i de més proximitat
per tant
valorar-ho positivament
el que sentim
és que
no sigui fins aquí
dos anys
que no
que no estigui posada en marxa
i sense oblidar
i sense oblidar
doncs precisament
també
el que són els barris
ja sabeu que nosaltres
en el seu moment
vam dir un total
de 5 comissaries
comptant evidentment
Batestini
comptant
la que tenim
en aquest moment
i fins i tot
comptant
la que tenia que ser
també la
de la zona de Gavarres
que ja veurem
com acabarà
perquè en aquest moment
les declaracions
que s'han fet
per part del president
Illa
han dit
que no es descarta
el que es havia previst
d'arroi rurals
però
que tampoc
s'està segur
que aquest sigui
la destinació
però sense oblidar
aquestes comissaries
de proximitat
que ens va dir
que no podia ser
per la qüestió
d'inversió
per la qüestió
de dotació
pressupostària
l'Ajuntament
té espais
i per tant
creiem que és important
i més a la vista
del que són
els resultats
que veiem
que per exemple
el tema
de tràfic
de drogues
s'ha vist
augmentat
sí que ha baixat
el tema
de delictes
però
el tema
de delictes
contra la llibertat sexual
no
el fet
que hi hagi
comissaries
ni que siguin oficines
entenem-ho
no com una comissaria
de Batastini
no com una comissaria
dels Mossos
de la que tenim
aquí
entre
entre Bona Vista
i Torrefort
a Camp Clar
exactament
concretament
a Camp Clar
precisament
sinó
a vegades
amb espais
concrets
oficines
concretes
fan que
aquesta proximitat
i sobretot
aquesta
policia
de proximitat
ja sigui
Guàrdia Urbana
ja sigui
amb aquest treball
conjunt
amb Mossos
d'Esquadra
faci que
els ciutadans
els veïns
i les veïnes
se sentin
molt més segurs
per tant
nosaltres
seguim apostant
evidentment que sí
tant de bo
no sigui d'aquí dos anys
sinó que sigui
molt abans
tant de bo
que a les Gavarres
també es faci
el que estava previst
però també
sense desatendre
aquestes oficines
si més no
oficines d'atenció
als ciutadans
i a les ciutadanes
en cada un dels espais
sobretot
aquells que no tenen
com pot ser
Sant Salvador
perquè
en Camp Clar
la té molt a prop
els barris
de Ponent
però
Sant Salvador
Sant Pere Sant Pau
etc.
Bueno
també
la de la part
perdó
la de la part baixa
que tant ens havia parlat
no?
les instal·lacions
de lo que era
el Palau de Congressos
recordem-ho
no sempre la proximitat
d'una comissaria de policia
fa l'efecte
que a vegades
es pot pensar
que es fa
i per tant
el tema
de les ubicacions
està molt bé
el que és interessant
la Núria Parlón
la consellera Parlón
ha estat alcaldessa
de Santa Coloma
de Gramenet
moltíssims anys
i té el model
claríssim
de policia
de proximitat
de col·laboració
per tant
jo crec
que és interessant
aquesta visió
també
de la seguretat
ciutadana
que com bé sabem
la competència
la tenen
els Mossos d'Esquadra
però
acudim
a la nostra
Guàrdia Urbana
primer de tot
sempre que tenim
qualsevol problema
per tant
aquesta col·laboració
estreta
recuperar
potser
com havíem vist
fa anys
aquestes
patrulles conjuntes
que s'havien fet
el fet
de patrullar
a peu
ara
que tenim
dintre de poc
es llicencien
aquests 25 nous
guàrdies urbans
que estan
a l'escola
de Mollet
doncs jo crec
que a poc a poc
també anirem
veient més presència
policial
al nostre carrer
que és preventiva
i que és
de servei
a la ciutadania
la importància
de la patrulla
conjunta
senyor Sandra
perdó
que deia
la importància
d'aquestes patrulles
conjuntes
sí
a veure
sempre ho hem defensat
patrullar a peu
i si es dona
el cas
que es dona
patrullar
conjuntament
Mossos
i Guàrdia Urbana
i jo aprofito
també
per recordar
la importància
que tenen
en aquesta
vigilància
de la ciutat
l'equip
de la Guàrdia Urbana
que entenc
que els Mossos
també el deuen tenir
un equip de drons
aquell equip
fa una feina
extraordinària
poder vigilar
des de l'aire
i tenim
històric
d'efects delictius
que s'han detectat
gràcies a la presència
dels drons
i també
de les càmeres
de seguretat
sembla que sigui
una pèrdua
de privacitat
pel ciutadà
però el ciutadà
vol viure segur
i vol anar
pel carrer
segur
sigui l'hora que sigui
canviem de tema
per treure altres
qüestions
sobre la taula
el port de Tarragona
presentava ahir
un pla d'actuació
pel control
de la població
de coloms
amb diverses
accions
de fet
ja expressaven
també la voluntat
d'estar
al costat
de l'Ajuntament
amb allò
que s'hagi de fer
senyora Ramos
sí
fa
col·laborar al màxim
amb l'Ajuntament
en reordenar
aquesta presència
de coloms
als espais públics
per descomptat
perquè aquí a Tarragona
tenim una circumstància
específica
que ens diferencia
d'altres ciutats
o de la majoria
de ciutats
que no és
només
que hi hagi
un port
a la nostra ciutat
sinó que a més a més
aquest port
és un dels ports
europeus
més importants
pel que fa al gra
i nosaltres
que fa temps
que s'està treballant
amb un expert
en la matèria
amb una empresa
amb un ornitòleg
que és la mateixa
els mateixos
amb els que
ara està treballant
el port
perquè hi hagi
màxima coordinació
a nosaltres
el que ens van dir
és
que hi ha
dos factors
que són claus
a l'hora
de reduir
la població
de coloms
a la nostra ciutat
que és
restringir
l'accés
al menjar
i ara mateix
tenien
un bufet lliure
de menjar
de gra
al port de Tarragona
i restringir
també
les zones
on
aniden
els coloms
per tant
aquest canvi
d'estratègia
que la captura
i tot això
està molt bé
i es continua
fent
però
clarament
amb això
només
no funciona
no n'hi ha prou
altres opcions
que parlaven
com el pinço
estralitzant
aquí
és difícil
que sigui
efectiu
justament
per la quantitat
d'aliment
que tenen
accés
les aus
per tant
era difícil
i és
reduir
la quantitat
d'aliment
que tenen
disponible
amb això
el port
ha de jugar
a un paper
essencial
com
amb les mesures
que va presentar
ahir
de major neteja
de millor
tancament
de les naus
del transport
etcètera
etcètera
etcètera
per minimitzar
tot això
i després
l'Ajuntament
també està
treballant
intensament
en la detecció
de colomes
de terrats
pisos
que queden
oberts
solars
que queden
per poder-los
tancar
i netejar
com s'ha fet
amb el pont
del cementiri
ara fa poc
que s'ha fet
l'actuació
posant la xarxa
d'una forma ètica
garantint
que no quedi
cap colom
atrapat
dins
etcètera
però
la via
és aquesta
reduir els espais
on poden
anir
i reduir
el menjar
senyora Martorell
sí
totalment d'acord
és que
el problema
de Tarragona
és doble
a més a més
de la població
de coloms
que això està claríssim
més la que ens ve de fora
perquè
com que
el port
com deia molt bé
la Sandra
és una menjadora
absolutament
de primera categoria
doncs clar
el fet
de posar
pinços
d'aquests
esterilissants
segur
que no van
els coloms
a menjar
aquests pinços
tenint
aquest bufet lliure
de primera categoria
de gra
per tant
clar
no és que sols
que el port
de Tarragona
sigui un gran port
a nivell de la Mediterrània
sinó que és un port
important de gra
i
les aus de Tarragona
però no només de Tarragona
sinó de tot
l'entorn
és on van alimentar-se
per tant
ja té una
una atracció
el port
a aquest nivell
té una vista atractiva
molt important
aquest pla
de quatre
de quatre punts
jo diria que molt important
sobretot
com deia la Sandra
el tema de la neteja
del que són
els mateixos molls
el tema de tancament
de les
de les
de les naus
per evitar
que aquests
que aquests coloms
puguin entrar dintre
i també clar
aquest control
i també
l'especialització
amb el personal
que vagi fent
el seguiment
és importantíssim
si es restringeix
el tema
de l'alimentació
de les naus
evidentment
es reduirà
la presència
de les naus
a la ciutat
però
és que és un
realment
és un problema
és un problema
a tot nivell
perquè
s'ho carreguen tot
fan malbé tot
a més a més
el tema
de la neteja
jo recordo
que quan estava
detinent
d'alcalde de patrimoni
vam posar
dintre del CIR
i tu recordaràs Jordi
perquè a més a més
encara hi estan
uns punxes
d'aquelles
amb certs espais
perquè no s'hi posessin
i la solució
va ser
que elles
van fer
el niu
a damunt
fent servir
aquells suports
com si fos
l'arbre
del tarzant
de les pel·lícules
del Johnny Mishmuller
del de l'arbre
pues res
imaginació
en el poder
o sigui
elles són
absolutament versàtils
a l'hora d'adaptar-se
per tant
tu fas
un element
de dissuació
i elles
l'aprofiten
per seguir
diestant
per tant
és molt important
tallar el tema
del menjar
sobretot del menjar
i la neteja
no cal dir-ho
la Maria Mercè
recordarà
perdona Jordi
quan van fer
la restauració
de la torre
del pretori
que vam tenir
l'oportunitat
de pujar
fins dalt
l'endami
fins dalt
per veure
com seria
la restauració
i com ens explicaven
les arqueòlogues
que hi estaven
treballant
com
algun dels carreus
de la torre
del pretori
s'havien hagut
de canviar
sencers
perquè
estaven
excavats
per dins
o sigui
no es podien
restaurar
i estaven
absolutament
excavats
dels coloms
que fan nius
així com
els falciots
que també aniden
a la torre
del pretori
i estan protegits
són uns animals
que pràcticament
ni tan assabentes
que hi són
només s'ha de respectar
vaja
el niu
que és un petit
espill
que quasi ni ho notes
i entren
i surten
i no deixen residus
ni deixen res
els coloms
són terrorífics
és que destrueixen
la roca
és increïble
Jordi Senda
no
és evident
que
els coloms
menten el port
no és d'avui
ni d'ahir
ja fa molts anys
que el port de Tarragona
és un port punter
en pinso
i jo recordo
ja fa molts anys
que es van començar
a posar mesures
perquè això no fos així
protegir les naus
de pinso
efectivament
perquè és que
també tenien
les empreses de pinso
tenien un problema
de salut pública
perquè no sols
anaven a menjar allà
sinó que algunes
es quedaven mortes
i això podria
el producte
i creava
un greu problema
de salut pública
també s'ha de pensar
en el transport
d'aquest pinso
perquè els camions
van molt lleugers
i van deixant
molt de pinso
per tot el seu recorregut
fins a les naus
del polígon
quan hi ha accedent
en el port de Tarragona
ho porten
a les naus
que tenen
per exemple
el polígon
o en altres llocs
fora de Tarragona
i van escampant
pinso
per tot arreu
i per tant
això també
és un tema
que s'havia
de solventar
i a Ciutat
i a Ciutat
jo crec
continuo pensant
que
el marge
de la protecció
és a dir
d'eliminar
espais
on els coloms
nien
i espais
on s'hi posen
especialment
espais patrimonials
i anar a la detecció
amb l'ajuda
dels drons
d'allà
on cases abandonades
terrats
que no hi ha ningú
i que allà
fan les seves cases
jo crec
que
si protegíssim
tota la ciutat
encara
serien capaços
els coloms
de trobar
nous espais
per tornar
a fer nius
per tant
jo soc molt partidari
també
de les captures
de coloms
combinar
l'acció
de protecció
d'edificis
i eliminació
d'espais
privats
la majoria
o també públics
però també
amb el tema
de les captures
i amb el tema
de la esterilització
veig que ja no se'n parla
que a mi em sembla bé
perquè la nicarabacina
és un producte
que no és selectiu
jo sempre
ho he defensat
des dels primers
debats de campanya
la nicarabacina
no és un producte
selectiu
per tant
si tu
tires un pinço
amb nicarabacina
amb l'intenció
d'esterilitzar els coloms
esterilitza els coloms
però esterilitzes
qualsevol au
qualsevol animal
que tingui
accés
en aquest pinço
per tant
no era
jo crec
que no era
recomanable
sota cap punt de vista
però bueno
a veure
si aconseguim
jo crec
que passa
per la combinació
de captures
i efectivament
de protecció
i eliminació
d'espais
on viuen els coloms
jo crec
que la nicarabacina
és una bona opció
per les granívores
perquè
d'aus
granívores
a Tarragona
tampoc en tenim tantes
i les que són
protegides
no són granívores
són insectívores
per tant
tampoc se'l menjaria
en aquest pinço
ho estaves comentant abans
sí
evidentment
s'ha de fer
a mi em dius captura
i llavors esterilitza
d'acord
i els deixes anar
però només esterilitzar
així
a lo grande
i tal
no era la fórmula
és a dir
jo crec que
hi ha d'haver
diferents enfocs
i
atacar el problema
de diferents maneres
diferents
i la captura
és una manera més
però només la captura
només la captura
no estava funcionant
per tant
s'ha de completar
evidentment
amb el que ens diuen
els experts
que és
tallar-los el menjar
perquè ens deien
si aconseguíssim
l'ornitòleg
amb el que treballa
l'Ajuntament
ens deia
si aconseguíssim
d'avui per demà
eliminar
tots els coloms
que hi ha a Tarragona
mentre hi hagi
espais
i menjar disponible
tornaràs a tenir
en poc temps
el mateix nombre
de coloms
per tant la solució
no és només aquesta
sinó que has de
combinar
diferents
i després penseu
una cosa
que més allà
nosaltres veiem
els problemes
a tot nivell
dels coloms
i sobretot
el tema
de la brutícia
però pensem
la quantitat
i quantitat
la centenar
de comunitats
de veïns
a Tarragona
que es troben
a tot
a Tarragona
que tenen
que esmarxar
ingressos
tenen que fer
de rames
extraordinàries
per posar
xarxes
per posar
perquè és que
si no
acaben fent mal
els propis edificis
edificis
habitats
i per tant
a part de la brutícia
dels carrers
i són les 10
en punt
ho hem de deixar
crec que
l'administració
també ha d'ajudar
en aquests particulars
que volen
protegir
balcons
i tal
els ha d'ajudar
i no els hi ha
de posar
les mil pegues
que de vegades
posem sempre
a la petició
d'aquest estil
Jordi Sandra
Sandra Ramos
Maria Mercè Martell
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
gràcies a tu
Miquel
fins ara
de seguida
de seguida
dèiem més continguts
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
ara amb la companya
Núria Cartanyà
continua el programa
en la veu de Tarragona
fins les 11 del matí
no marchin
el nostre primer temacle
ens porta a un concert
que m'hagués encantat
estar allà
però vam trobem
el senyor George
Miquel
i per l'altre
Elton John
això és el
Don't Let
The Sound
Go Down
on Me
I can't lie
No more
of your
darkness
All my
pictures
Sing the fade
to black and white
I'm growing tired
And time
time shall still be
for me
frozen here
on the ladder
of my life
It's much too late
To save myself
from falling
I took a chance
and change your way
and change your way
of life
But you must
But you must rain
My meaning
when I'm there
to
close the door
close the door
and let me
fly
Don't let the sun
Don't let the sun
go dull on me
Although I search myself
It's always
It's always someone
else I see
I'm just
without the
black man
of your
life
To
wander
free
But you'll
deliver
when
It's like
the sun
going down
on me
Ladies and gentlemen
Mr. Nelson
John
I can't
Tarragona Ràdio
Molt de costa
La Rambla de la Cultura
a la vora del mar
Vine i passeja
Parleix de la Cultura
del Lleure
i de l'esport
al Port de Tarragona
Hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
Completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serrallu
Més informació
a porttarragona.cat
Protecció Civil
de l'Ajuntament
de Tarragona
us informa
que el proper dimecres
29 de maig
a les 4 de la tarda
es realitzarà
una prova de sirenes
d'avís de risc químic
Sonaran les sirenes
i s'enviarà
una alerta
al telèfon mòbil
Participa
i confina't
a l'edifici
més proper
no et quedis
al carrer
L'Institut Català
d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent
en investigació
de processos químics
sostenibles
química per a la salut
i descarbonització
amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
Xeselades
l'ICIC
col·labora
internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat
Descobreix-ne més
a www.icic.cat
Obstruccions?
Fuitars?
Amb Santi Shower
tot això s'ha acabat
Santi Shower
el plat de dutxa
que pensa en el futur
i en tu
accedeix fàcilment
a la vàlvula
sense trencar res
instal·lació ràpida
disseny modern
i totalment funcional
canvia la teva banyera
pel plat més pràctic
del mercat
tot per només
980 euros
Truca al 622
777
918
o entra a
SantiShower.com
Dutxa SantiShower
Solucions
no problemes
L'ull humà
pot veure un milió
de colors
però l'ull del teu client
només veu
el que surt
en aquesta revista
per això a Obramat
tenim un sistema tintomètric
capaç de produir
a l'instant
més de 20.000 colors
fins i tot
aquest blanc trencat
tan bonic de la foto
i un groc
no tan groc
com el groc
on compren els professionals
Obramat
A Tarragona
Petites i Petits
a l'Escola
Comença el període
de preinscripció
a les llars municipals
de la ciutat
per al curs 2025-2026
Del 8 al 22 de maig
podeu presentar
la vostra sol·licitud
de manera presencial
o telemàtica
a la llar escollida
seguint els horaris
establerts
per a cada llar
Contacteu amb la llar
per reservar cita
Més informació
a l'oficina municipal
d'escolarització
Avinguda Ramón i Cajal 70
al telèfon
977
211
119
o al web
tarragona.cat
barra educació
Ajuntament de Tarragona
Política i actualitat
La veu de Tarragona
Passen 6 minuts
del punt de les 10 del matí
hem canviat d'hora
però no sé
no sé si caminarem massa de tema
perquè els dimarts
ens toca també
entrevista
d'actualitat política
amb algun membre
de l'oposició
Avui ens acompanya
Jordi Collado
conseller de l'Ajuntament
ja ho sabeu
i portaveu dels Comuns
Jordi Collado
bon dia
Hola, bon dia
Com estem?
Bé, arrencant
una setmana després de ple
aquells dies
que comences a posar-te
comences a mirar
el proper ple
Són dies intensos
per allò
que s'acaba en ple
o sempre cada dia
La sort
i jo ho dic com a sort
és que aquí
la feina te la busques
i per tant
si tens ganes
d'estar entretingut
d'estar entretingut
i si vols dissimular
i nosaltres som els
que ens entretenim
diríem
I hi ha molta feina
a Tarragona?
Hi ha molta feina
a Tarragona
No cal que la busques
i la trobes?
No, la trobes fàcil
i qui té ganes
de pencar
penca
i a més
amb els 27 regiors
que ho som
ho veus
i a vegades
fins i tot
en fem conyes
i aquí es busca la feina
i aquí l'esquiva
i aquí l'esquiva també
Li agraïm al Jordi Collado
que estigui amb nosaltres
avui
a les 10
perquè de fet
d'aquí una horeta i mitja
quarts de 12
ens heu convocat
a roda de premsa
va que ens avancem
ara farem l'espoiler
que explicareu
Bé, parlarem del ple integral
de la part baixa
d'aquest ple integral
que vam aprovar
allà fa més d'un any
va ser el febrer
del 24
que es va aprovar
el ple integral
de part baixa
de Tarragona
el ple
en aquell ple
ja nosaltres
vam mostrar
algunes preocupacions
perquè
aprovar un document
marc
és molt interessant
però si no es li dona
aplicabilitat
és més complex
i ara fa un any
un any després
al març
vam enviar
un informe
al govern
per avisar
que no enganxàvem
amb el ple integral
amb la llei
de barris verds
que s'havia aprovat
al Parlament de Catalunya
i que per tant
hi havia mancances
importants
i que caldria
redirigir
ahir
es va aprovar
el president
de la Generalitat
vam explicar
que arrencaria
la convocatòria
el divendres
al Parlament
es va aprovar
que hi hagués
20 barris
un acord
entre comuns
i el Partit Socialista
i bàsicament
el que explicarem
avui és
quines coses
manquen
en aquest projecte
del ple integral
de part baixa
que mira molt
a la part
física
a la part
de construcció
i molt poc
a la part social
i una mica
menys
a la part
de transició energètica
i les
tres potes
són imprescindibles
per tant
entenc que contents
que hi hagi
aquesta candidatura
de presentar
la part baixa
en aquesta
llei de barris
que significarà
una millora
però això
amb els matisos
de dir
escolti
falten aquests
fons
falten perquè puguin ser
escollida
i després
amb una por
aquí nosaltres
estem porucs
perquè vam veure
com el projecte
de Camp Clar
va ser una transformació
física
però molt poc social
i està molt bé
canviar les faroles
i fer convertir
la conversió
que va tenir
la Rambla de Ponent
com a matís
i per recordar-ho
la Rambla de Ponent
no estava
al projecte inicial
de pla integral
i va ser una modificació
posterior
a petició dels veïns
ho dic també
perquè a vegades
molts d'allò
no, la gran transformació
de la Camp Clar
va ser la Rambla
va ser perquè els veïns
hi van posar la banya
però aquella transformació física
va tenir molt poc a veure
amb lo social
i van posar molts educadors
van posar molts treballadors socials
van posar molts psicòlegs
a treballar
però sense un projecte
que realment transformés
l'entorn
i quan es va acabar
la part social va desaparèixer
i per tant
si no ets capaç
amb aquest tipus de propostes
de fer una proposta
prellongada
que tingui sentit
i transformi les dinàmiques
de barri
no aconsegueixer res
l'altre exemple
fatídic
exemple
és el de la part baixa
on més de 5 milions d'euros
ho han deixat de gastar
per incapacitat municipal
i per tensions
amb la Generalitat
en aquell moment
per tant
jo crec que és
prou antecedents
com perquè
aquest Ajuntament
s'ho miri molt bé
ho faci
amb molta cura
presti atenció
als professionals
de la casa
que en tenim
molts i molt bons
i facin la feina
amb una mirada llarga
quines necessitats socials
detecteu ja
que té la part baixa
potser sí que ara
fem spoiler
de la roda premsa
em seria greu
perquè són diferents
segurament
de les de Camp Clar
sí
són diferents
a la part baixa
tenim diverses coses
una és
la caiguda
claríssima
del deixit comercial
i del deixit associatiu
i això
que podria explicar-se
com una tendència
habitual a la ciutat
no ho és
com a tal
perquè és veritat
que si ens fixem
en el carrer
reial
que era
segurament
el carrer
no
del carrer
de la Marina
amb una activitat
frenètica
el que ens acabem trobant ara
són molts locals
tancats
i per tant
això
ja denota
una dificultat
també és veritat
que ha baixat molt
la renda
la renda
per càpita
estem per sota
la mitjana catalana
i de la mitjana
de Tarragona
això
ha fet
també
que les dependències
socials
siguin diferents
és a dir
tenim una població
envellida
a diferència
de Camp Clar
és a dir
tenim una població
més envellida
Camp Clar
som especialment joves
hi ha molts infants
i hi ha molts joves
a part d'altra
tenim una població
envellida
amb dificultats econòmiques
molt feminitzada
amb una situació
de dependència
important
també
en aquest sentit
molta
senyora gran
viuda
que viu sola
i per tant
això
o treballes
des d'una perspectiva
de l'acompanyament
de lluitar contra
la solidaritat
no volguda
de generar espais
comunitaris
on arribar
o no en tenim enlloc
però això
tampoc és nou
Núria
perquè a més
a mi
que m'agrada
fixar-me en les coses
que fan
les entitats veïnals
la gent de la perbaixa
la MAMEN
liderant
les seves veïns
fa anys
que arreglem
un centre a dia
per tant
ja ens està
assenyalant
hi ha hagut intents
jo recordo
intents
de dinamitzar
fins i tot
a nivell familiar
això
amb canalla
i tot
i de famílies
d'anar a viure
en aquesta zona
correcte
pisos grans
ve de preu
de moment
realment té potencial
i tant
té molt potencial
però fixeu-vos
coses
com són molt senzilles
és a dir
el port de Tarragona
té tres edificis
al carrer Lleu
buits
administració pública
i en una zona
amb possibilitats
per tant
és a dir
això
és una intervenció
clara
si tu a més
ho planteges
d'una perspectiva
allò que en diuen
tècnicament
l'habitatge dotacional
que a sota
hi poses serveis
tu pots
aconseguir
un plantejament
clar
si a més
i jo crec que la perbaixa
té un problema
de concentració
de serveis
de prestació
de serveis
a la gent
sense sostre
si tu no tens projectes
amb una perspectiva
de reinserció
social
el que fas
és que la gent
diambula
perquè anava
des del carrer Cervantes
al carrer del mar
del carrer del mar
se'n va cap a la plaça
de la mitja lluna
i per tant
el que fan
és porular
la sensació
de la gent
és aquesta gent
que fa tot el dia
per aquí
per tant
són exemples
de situacions
que s'estan vivint
avui a la perbaixa
i que a més
faciliten
alguns discursos
de
és que no s'està fent res
és que no passa res
quan tenim professionals
carregats
sobrecarregats
de feina
als serveis socials
aguanten situacions
molt complexes
és a dir
que l'Ajuntament
de Tarragona
que l'Institut Municipal
de Serveis Socials
es gasti
a partir de
ara fa poc
400.000 euros
en seguretat privada
t'està assenyalant
que tens un problema
de sobrecàrrega
i de no atenció
o de falta d'atenció
de serveis
perquè els personals
no donen l'abast
els usuaris
en demanen més
i es generen situacions
d'atenció
dos d'aquests centres
protegits
amb seguretat
està d'anar per baixa
s'estan ensenyant coses
són molts focus
són molts focus
això per al que fa
a la part social
que n'és una
però després
parlaves de la part energètica
què s'hi pot fer
a la part baixa?
bueno
des de rehabilitació
i això és evident
i jo crec que serà
el gran tema
per nosaltres
serà el gran tema
pels propers pressupostos
municipals
necessitem rehabilitar
tots edificis
que ja tenen uns quants anys
i que si no s'intervé
serà complex
alguns són una mica
patrimonials
o us sembla
sembla que siguin
passades allò protegides
que això és una mica
un plan més difícil
encara
bueno sí
però el més difícil
totavia sempre arriba
és una mica
però sí que és veritat
que hi ha tota una
estratègia d'interiors
de dobles parets
que permetria intervenir
en aquest sentit
i que a més ens permet
mantenir
part del patrimoni històric
és a dir
que tu tinguis el carrer reial
com el tens avui
amb aquelles façanes estretes
amb aquelles
t'expliquen la història
de la nostra ciutat
la ciutat industrial
que tenia el port
que tenia la sofrera
que tenia
és a dir
que tu tens tot un
un històric
de ciutat
que ha anat avançant
fins al punt d'avui
el que cal
és intervenir
i si tu tens
un espai
amb rendes baixes
i uns edificis
molt antics
o intervens
com a institució pública
o no ho farà ningú
o
no sé
i això
és un dels debats
que hi ha molt a la part baixa
que estiguis esperant
un procés
no?
de gentrificació
en el qual
la gent més pobra
abandona el barri
perquè vingui
gent amb més calerons
i faci les seves inversions
no seria la primera vegada
que un barri
que un barri mariner
es transforma
en un lloc superxic
en què doncs
s'ha fet l'efecte contrari
correcte
aquesta és la por
perquè a més
jo ja començo a sentir
discursos de
bueno
al Serrallo
i a la part
dels pisos turístics
no
però a la part baixa
ens anirien bé
no no
no ens anirien bé
o sigui
s'instituir veïns
per pisos turístics
és una mala idea
que ja s'ha demostrat
que és
que és una mala praxis
i que a més afecta
la vida de la gent
i en aquesta ciutat
tenim aquests dos exemples
ara t'anava a preguntar sobre això
però sobre fins i tot
una posició encara més radical
el sindicat de llogaters
ahir exigia
al Ministeri de Consum
el tancament
de tots els pisos turístics
i una major regulació
que sembla que això
ha començat ja
del que és
la plataforma Airbnb
amb aquests
66.000 anuncis
diuen
que hi ha l'oferta
i que volen considerar-los il·lícits
i eliminar-los
quin control hi ha d'haver
sobre això?
No és que els vulguem considerar
és que són il·lícits
és a dir
la norma de pisos turístics
és molt clara
si no tens
llicència d'habitatge d'ús turístic
i no s'explica
a la plataforma
si és d'un particular
o d'una empresa
no poden estar publicats
per tant
el que fa el ministre
de Postundú
és dir-li
a la plataforma
compleixi vostè amb la llei
que no ho fa
i a mi feia un exemple
que em va agradar molt
el ministre
quan deia
algú s'imagina
que 65.000 bars
o 65.000 botigues
estiguessin funcionant
sense llicència
sense haver passat
una inspecció
sense aclarir
si aquell equipament
si aquell servei
té
aquell establiment
té els serveis
necessaris
per poder obrir el públic
no li entra el cap a ningú
però en canvi
amb els pisos turístics
aquí
tenim maniga ampla
a Tarragona
tenim una cosa
i jo crec que
que hem de protegir
i és
tenim una associació
de pisos turístics
que no juga a les plataformes
i això és una bona notícia
perquè
no juguen
amb trampes
d'aquest tipus
i els pisos turístics
a Tarragona
la majoria
estan en l'associació
d'apartaments turístics
aquesta gent
i això
entenen un control
molt clar
nosaltres ens hem reunit
amb ells
diverses vegades
per intentar
entendre
què és el que estan fent
com ho estan fent
perquè funcionen
perquè no funcionen
per intentar
entrenar
també
aquesta lògica
de mercat
el debat sobre
els pisos turístics
sí o no
és massa simple
jo crec que és un error
jugar
conmigo contra mi
sinó
que és una realitat
que tenim a les ciutats
i que les hem de regular
què no pot passar
amb els pisos turístics?
que siguin ilegals
això és evident
que no pot passar
no perquè ho dic jo
sinó perquè ho diu la llei
però a més
hauríem de tenir controls
i nosaltres en aquest sentit
crec que
ja fa dos anys
vam pactar
amb els dos pressupostos
vam pactar
amb el govern
Vinyoles
un pla director
i encara l'estem esperant
jo crec que anem tard
i que aquí
l'Ajuntament de Tarragona
arrossega els peus
perquè és un tema
complex per ells
perquè és un tema
que genera tensions
però és que
en aquesta ciutat
sabem que tenim
pisos turístics
en situació
d'il·legalitat
i els hem fet una proposta
a l'Ajuntament
per fer-los
començar a fer-los caure
parlant de tensions
justament
serien aquests pisos turístics
i legals
creuen
els que incideixen
en que Tarragona
sigui zona tensionada
o sigui
incideix directament
amb el lloguer
d'habitatge habitual
és evident
que la part alta
i el serrat
i això passa
i per efecte
contagi també
o sigui
quan tu tens
una part alta
el 40%
de la vivenda
disponible
té una llicència
de pis turístic
t'està dient
moltes coses
quan tu tens
una ciutat
que té
1900 pisos
protegits
a la ciutat
i 2050
llicències
de pisos turístics
t'està explicant
alguna cosa
és a dir
són dades
que un cop
les posa sobre la taula
comences a desgranar
després aquí
hi ha
los libertinos
que no libertarios
de deixar la economia funcionar
que són els que ens han fotut
en aquest lío
i per tant
a mi quan la gent de Junts
especialment
però de la gent del Partit Popular
o la gent de Vox
i els no escrits
diuen allò
de home
no ens fotem en això
a mi em posa històric
que el Partit Socialista
es posi a aquest costat
o que Esquerra Republicana
xiuli
perquè en realitat
el que ens estem situant
és una ciutat
on s'està sent
molt difícil
viure
a la part alta
i si parlem de substitució
no allò
d'un barri marítim
que es transforma
doncs un nucli històric
que es transforma
en un aparador
i en un decorat
el més pur estil
Port d'Aventura
és un perill
per la nostra ciutat
és que no estem avançant
estem acabant
el primer punt
perquè en un post
un o l'altre
això no s'acabarà mai
a veure
no sé
em fa por treure el tema
que el divendres passat
va començar
la temporada de Creuers
passa que va tot enllaçat
alguna cosa a dir?
bueno
nosaltres creiem
que clar
el tema dels Creuers
va començar
la temporada de Creuers
i la gent de dijous
la gent de Stop Creuers
va presentar
un informe
amb uns
unes concentracions
d'elements
a l'aire
perillosos per la salut
i que estan
4 i 5 vegades
per sobre el que diu
l'OMS
i 2 i 3 vegades
per sobre el que diu
la Unió Europea
l'Europea
marca
20 miligrams
litre cúbic
d'aire
de contaminants
com el límit
per la salut
l'OMS
diu que el 10
i el que tenim
al port de Tarragona
és que
el Moll Balears
on aparquen els Creuers
en un mes
es va recollir
el triple
de la contaminació
establerta
per l'OMS
i per la Unió Europea
a nosaltres
és com el d'abans
és a dir
pisos trístics
sí i no
Creuers sí i no
és evident
que els Creuers
són especialment contaminants
perquè
el fuel
que utilitzen
és l'últim
de la cadena
els vaixells
és l'últim
de la cadena
de refinament
del petroli
i per tant
són un problema greu
a Tarragona
no tenim
electrificat
el port
per tant
si
per exemple
si nosaltres
tinguéssim
electrificat
el port
ara diu el port
que està treballant
pel 2028
sabeu que el PSC
és especialista
en
no
en el futur
tot anirà bé
per ara no
si nosaltres
tinguéssim
un port
electrificat
que obligués els vaixells
a connectar-se
a la llum
quan arriben
passin 6 hores
o en passin tots
o en passin 24
i
això
ho tinguéssim controlat
eliminant
emissions de CO2
parlem-ne
perquè a més
el turisme
i a mi
els
els Creuers
no són una operació turística
perdó
però
no tenen a veure
amb els turistes
tenen a veure
amb tots aquells
servells
que presta el port
i que empreses
te reuneixen
i es facturen
siguem seriosos
i parlem de les coses
o sigui
que un creuerista
no es deixi
ni 20 euros
quan el viatge
entra a la ciutat
per dia
dades del port
que no són
que jo m'ho hagi inventat
quan el bitllet
d'entre el port
on els deixa
el creuer
i el centre
de la ciutat
en costa 16
t'està dient
moltes coses
t'està dient
que la mitjana
és de 4 euros
de despesa
a la ciutat
per tant
no és una operació turística
és una operació
que té a veure
amb mercaderies
amb l'aigua
que Aitassa
carrega
els vaixells
amb el menjar
que les empreses
d'infraestructures
del port
carreguen els vaixells
amb les reparacions
que s'acaben fent
per tant
siguem honestos
amb la gent
i expliquem
mira és que això
ens va molt bé
per les empreses
del port
i fa que el nostre port
sigui fort
no parlem
però
siguem realistes
vinga va
que seguim avançant
hi ha tantes coses
a fer amb el govern
que com és
que els comuns
no entren
no és bona
no t'ho pregunto
en el sentit
de veure com
valoreu
l'anunci
per exemple
de Junts
de Jordi Centre
de dir
no no
nosaltres
seguirem fiscalitzant
des de fora
això farà
potser que
comuns
pugui fer un pas
endavant
difícilment
jo ho respondria
també a mitjans
el dia següent
és a dir
aquest govern
és un govern
que arrossega els peus
i que intenta
no fer gaire
per no molestar
gaire gent
perquè quan tu governes
presidicions
i de vegades
no tothom es posa content
en aquest sentit
nosaltres som conscients
que al govern
li falten mans
i per això
li hem proposat
no sé quantes vegades
que incorporen els comissionats
com fa l'Ajuntament de Barcelona
l'altre ja hem de veure
tres nomenaments més
de l'Ajuntament de Barcelona
i fins i tot
dos els posar
a Esquerra Republicana
per poder entrar a govern
i que sigui de magatotis
el gest del Jordi Sendra
jo l'altre dia
feia la broma
que s'havia fet un feijó
perquè havia dit allò
de no soy presidente
porque no quiero
el Jordi Sendra va a dir
no soy president de alcalde
porque no quiero
jo crec que el Jordi
tenia molt difícil
el Junts ho tenia molt difícil
per entrar al govern
perquè no s'entenia
que davant
la major ofensiva
de Junts
contra el govern de Sánchez
posant-lo en un bret
setmanes i setmanes no
el mateix dia
que Puigdemont
feia avaluació
de l'any de govern
del senyor Illa
dient-li
això està fatal
i ho estan fent fatal
home que t'ha raó
una per aquesta
en Jordi Sendra
dient no
entrarem al govern
del PSC
quedava raro
però bueno
jo què sé
cadascú la seva estratègia
vol dir que no va ser
falta de ganes
va ser el bueno
cadascú que tragui
les conclusions
que cregui
nosaltres en tenim
les nostres
i nosaltres creiem
que ha acabat desistint
perquè fa dos anys
que el passegen
el PSC
li ha promès
no sé quantes vegades
que entraria a govern
i ara no
i ara sí
i ara no
i ara sí
també és veritat
i va dir una cosa
que jo crec
que li reconec
a Junts
i és que
tenim l'exemple
del mandat anterior
i per tant
entrar en minoria
en un govern
dèbil
encara es debilitaria més
i nosaltres
vam ser molt explícits
explicant que
11
o 12
sumava menys que 9
perquè nosaltres
ens descartava
per acords directament
o quasi directament
i per tant
dependre
de dos consellers
transugals
era molt complex
per ell
i jo crec
que aquestes coses
al final
et fan dir
blanco i en botella
lecce
deixem-ho córrer
per tant
dedueixo
per tot el que
ha explicat Jordi Collado
que la idea
és que comuns
no entraria
com a formant part
del govern
ara
aquí teniu
les nostres mans
si podem ajudar
i hi ha fórmules
comissionats
seria una bona
per exemple
no per entrar
com a obert
nosaltres
no necessitem
estar obert
és més
nosaltres
abans d'entrar
a l'entrevista
parlàvem
amb el conseller
García de Castro
de com
encarem
el tema
de Sant Salvador
amb la partida
pressupostària
que ja ha signada
per transformar
la part d'interblocs
a partir d'un
exercici que vam fer
fa un any
que treballem
amb l'interventor
per aconseguir
que es treballi
a la zona
d'interblocs
del barri de Sant Salvador
perquè allò
no té nom
com està el tema
si era un dels punts apuntats
per tractar
abans de saltar
de posar
doncs està pendent
de la visita tècnica
perquè
els treballadors
tècnics de la casa
de l'Ajuntament
amb alguna empresa externa
i els veïns
la gent de les veïns
visitin la zona
per fer el projecte marc
el projecte base
que permeti
treure una licitació
per fer el projecte
executiu
de transformació
d'aquella zona
és a dir
la fórmula
que vam trobar
amb intervenció
és una subvenció
de capital
que li diuen
que és un concepte
que és
et donen la subvenció
d'espècies
i per tant
li direm
a l'associació de veïns
escoltin
això que costa
x
no vull posar números
perquè no
ens fem il·lusions
costa un o dos
aquests dos
li donarem
a l'associació de veïns
en forma d'espècies
i aquestes espècies
seran les obres
a la zona
d'interlocks
del barri
i aquesta és una fórmula
que hem aconseguit
desencallar
la meva intervenció
aquest és el nostre paper
com a organització política
estar en aquells temes
i buscar solucions
on és veritat
que hi ha un govern
que aflaqueja de vegades
per la intensitat del moment
jo entenc
que el conseller
García Castro
que el conseller
Nacho García Latorre
que és complex
estar tocant
totes les músiques
alhora
però en aquest sentit
nosaltres
ja estem treballant força
amb la consellera
en tot el tema
de visos turístics
amb llicències
espero que aviat
puguem anunciar
una revisió
de llicències
estem treballant
dia a dia
i si vostès treballen
a l'ombra
sí
contents
entenc
perquè en certa manera
agafen les seves propostes
les incorporen
i ajuden
però és això
per altra banda
dius
home
tota aquesta feinada
bueno
la podem fer igualment
des de fora
no tenim necessitat
clar
i hi ha una cosa
Núria
que en política
també has de ser
molt honest
és a dir
és evident
que si tu signes
un acord de govern
et lligues
i l'acord de govern
és d'un govern
per tot
i ho estem veient
a Madrid
en el govern d'Espanya
hi ha coses
que ens incomodan
profundament
que fa el PSD
perquè és puru
que no s'atreveix
però que s'aconsegueixen
que has d'aguantar
perquè va signar un acord
i per tant
els acords
estan per complir-los
nosaltres anem carpeta a carpeta
i anem fent acords
que creiem que són útils
i
si miréssim només
la part electoral
farien grans anunci
i posarien-les en escena
amb bandera al darrere
però per nosaltres
la cosa va de projectes
i
i que la ciutat avanci
lògicament
no és el govern
que posaríem nosaltres
això de vegades
fem la broma
de bueno
no és el nostre govern
és evident que no
però també és evident
que sabem que si no fem
algunes coses nosaltres
no les farà ningú
i estirar el PSC
és una bona estratègia
que hem trobat
perquè des de fora
al final acaben passant
coses molt pròpies
és a dir
la inversió
en
pisos
en construcció d'habitatge
en compra d'habitatge
d'aquest govern socialista
no s'entendria
sense nosaltres
és a dir
l'altre dia
el conseller García
a la Torre
va sortir dient
farem mil pisos
en els propers
set anys
i clar
jo em vaig posar a compta
i 800
els ha pactat
amb en Comú Podem
o en Comuns al Parlament
per tant
està bé
nosaltres estem contents
que el PSC es mogui
i decideixi fer
intervencions d'aquest tipus
que aquest any
ahir hi hagi
11 milions d'euros
al pressupost
9 milions d'euros
al pressupost
pensats en habitatge
és una bona notícia
per nosaltres
i per tant
que nosaltres
ens alegrem
de les coses
que funcionen
perquè li funcionen
a la gent
jo crec que és el que venim
aquí no venim
a posar-nos medalles
sinó venim
a fer que les coses
canviïn
estem més o menys
a meitat
de mandat
gairebé
arribem a l'Equador
que repetirà
Jordi Collado
les eleccions
mira no encara falta
no jo crec
que encara falta
personalment
ho he explicat
molt en privat
mira
no ho he explicat
mai
jo em vaig presentar
a les eleccions
per responsabilitat
política
amb la meva organització
amb els comuns
amb un acord
amb Podem
que sabeu
totes les dificultats
que està travessant
a Catalunya
a Espanya
i es mantindrà
aquest acord
que a Tarragona
es mantindrà
segur
segur
segur
perquè a més
estem treballant
molt bé
perquè a més
estem tots molt còmodes
perquè a més
ens reconeixem
perquè representem
coses diferents
en realitat
jo entenc
que a la gent
des de fora
li costa entendre
i jo entenia
el mateix
quasi
però aquest casi
a Tarragona
no és un problema
de diferència
sinó que
encara que sigui
un problema
en altres llocs
a Tarragona
es pot mantenir
és que
mira
jo ara diré una cosa
que potser
algú s'emprenya
en la meva organització
és molt de titulars
m'estàs donant Jordi
però
és que jo crec
que hi ha massa
massa egos
al nostre espai polític
hi ha massa personalismes
i jo crec
que no és moment
de mirar
qui encapçala
o qui està
sinó allò
que fer més útil
si l'estratègia funciona
i a Tarragona
en funciona
o sigui
jo
em sento
més
que respectat
i més que estimat
als espais
de Podem
i amb la gent
de Podem
i l'altre dia
per parlar
de militants i històries
de Podem
una conversa
amb el Mariano Pescador
que és algú
que ha estat
en mil batalles
em deia
hosti
és que estem molt còmodes
amb el que esteu fent
el grup municipal
ja està
si és que va d'això
o sigui
va de que les polítiques
estan sent
jo crec que encertades
i en aquest sentit
sí que ens fem
una bona
una bona autoavaluació
i jo crec que
ningú entendria
i jo el primer
no entendria
que no
que no ho féssim a Tarragona
jo tinc la tranquil·litat
o
l'esperança
de que
que això es repeteixi
i amb en Toni
i amb la Laura
i amb altres companys de Podem
n'hem parlat molt
i jo crec que a Tarragona
ho mantindrem
qui encapsularà
deixem-ho d'aquí una estoneta
que encara
encara ens queda molta feina
ai lo que no ens queda massa
és temps
m'estic passant
ja 10 minuts
de l'hora
simplement un parell
de preguntes
per acabar l'entrevista
Tarragó Viva
que has pogut veure
alguna cosa
aquest cap de setmana
doncs no
tinc el peque malalt
i avui
primer dia de col·le
o sigui
que hem estat
hem estat a casa
cuidant un mocs
i laringitis
que ha sigut intents
que era un segon
un segon cap de setmana
correcte
estem amb ganes
sí que vaig participar
la setmana passada
amb el projecte
de biblioteques
de biblioteques d'entorn
que vam fer tot aquest projecte
sobre el descobriment
de Tarragó
i que va acabar
un acte
al Cap de Mar
i que va ser meravellós
veure les escoles
de la ciutat
amb aquest projecte
que vincula emocionalment
no només des del punt
de vista teòric
sinó emocionalment
els infants
amb la nostra ciutat
amb la nina Ibori
amb l'Anna Ibori
fent una actuació
a coro
allí capela
a tots els nens
cantant les seves cançons
és un goig
doncs queda encara
aquest altre cap de setmana
que ho podeu gaudir
amb salut
Jordi Collado
conseller de l'Ajuntament
de Tarragona
Portaveu dels Comuns
moltes gràcies
per acompanyar-nos
i ara l'actualitat
i les seccions
d'aquest programa
ens porten cap
a un altre punt
de la ciutat
ja sabeu que els dimarts
ens agrada anar de barris
amb el Miquel González
i tot l'equip
el Joan Mèria Bertran
l'Abril Rius
doncs avui
coneixem un barri
que jo no sé
si el teníem massa situat
el mapa com a barri
és Mas d'en Pastor
allà
salutem el Miquel González
bon dia Miquel
bon dia Núria
doncs i tant i tant
ha tocat els pallets
de l'Urbanització Mas d'en Pastor
i amb uns 300
unes 300 persones
que hi viuen
vull dir que
que es diu ràpid
i fàcil
i de fet
avui ens han acollit
aquí fantàsticament
els membres de l'Associació de Veïns
de l'Urbanització Mas d'en Pastor
saludem al José Martín Carrasco
José molt bon dia
hola
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
president de l'Associació de Veïns
i un altre del membre de l'entitat
és el Salva Vicente
Salva molt bon dia
bon dia
gràcies moltíssimes gràcies
a tots dos per atendre'ns
José
que parece
me decía la compañera
no sé si tenemos
ubicado demasiado
en la zona
o qué
pero en fin
sois urbanización
sois barrio
de Tarragona
claro
al principio
sí
somos una urbanización
consolidada
que quiere decir
que todavía
no estamos urbanizados
al 100%
o sea
no tenemos
los mismos servicios
que puede tener
dentro de Tarragona
o urbanizaciones
como hay por aquí
al lado de la nuestra
pero sí
que somos
el extremo final
de la parte norte
de Tarragona
o sea
después de nosotros
compartimos junto
con nuestra urbanización
partimos calle
con la urbanización
de Hostaled
que es aquí
en Pallaresos
¿cómo ha ido evolucionando
un poquito?
explícame
la zona
y quiénes son
ahora mateix
les reivindicacions
o les situacions
que cal fe?
mira
lo que es
la asociación
en sí
nació
por unas necesidades
que hubieron aquí
en la zona
nosotros somos
una urbanización
que nació
en los años 70
y fue una expansión
de los vecinos
de los barrios
de Poniente
de barrio
centro de Tarragona
que se compraban
terrenos
para hacer
su segunda vivienda
aquí en Tarragona
para tener
una segunda residencia
un esbarjo
o lo que siga
entonces esto
se construyó
de aquella manera
sin tener
un proyecto urbanístico
sin tener nada
y no reunimos
ninguna condición
pero
los vecinos
se fueron agrupando
se fueron asociando
se compraron
las casas
se hicieron
un pozo de agua
para tener agua
que era la necesidad máxima
trajeron
y fueron viviendo
¿qué pasó?
que ya en los años 80
Payaresos
urbaniza Hostalez
que era de
era la parte
de Payaresos
pero la parte
de más de en Pastor
se queda sin urbanizar
con lo cual
en principio
de obra
por contratos
de obra
en el año
97
ya empezamos
a tener precariedad
en el agua
porque
ya nada más
que lo manteníamos
los vecinos
de aquí de Tarragona
el pozo
y el pozo
cada vez se averiaba más
hasta que llegó
un momento
que ya no funcionó más
y en el 2000
tuvimos que formar
la asociación
porque nos habíamos
quedado sin agua
y pedíamos el agua
al ayuntamiento
y el ayuntamiento
no nos lo daba
25 años después
Alba
¿cómo está la situación?
25 años
de esta asociación
que se fundaba
a partir de estos problemas
como comentaba el José
del año 2000
por lo tanto
hace 25 años
en un año
pues sí
gracias al trabajo
de José
de Montse
y de Ramón
y gente que hay por aquí
pues
se ha conseguido
lo primero
es que la gente
esté involucrada
¿vale?
la gente participa
de una manera
voluntaria
y hay una
muy buena
armonía
entre todo
el vecindario
o sea
es un sitio
que está
una organización
que está
digamos
no llega
a 7 kilómetros
de Tarragona
pero se está
muy bien aquí
tenemos el bosque
al lado
y luego
las fiestas
que se hacen
para los nenes
hay mucha participación
pero yo quiero
recalcar de verdad
porque veo
el trabajo
que hacen
José
y la junta
de aquí
es encomiable
porque
dedican mucho tiempo
mucho tiempo
que restan
a sus familias
sin percibir
nada a cambio
nada más
que
la satisfacción
propia
de ver a la gente
disfrutar
de nuestras fiestas
en cuanto al tema
del agua
lo que pasó
el pozo
dejó de funcionar
porque se cayó
entonces había una empresa
en Murcia
que
lo podía reparar
pero varía muchísimo dinero
conseguimos
que conectaran
a la red
de Payaresos
que abastece
Baxa
con un contador
comunitario
como si fuéramos
una mancomunidad
cualquiera
y bueno
eso se solucionó
pero seguimos teniendo
una serie de carencias
que a la hora de pagar impuestos
si que los pagamos
¿vale?
si que los pagamos
y esto te detallará más
José que yo
porque yo la verdad
es que no me preocupo
mucho de eso
¿sabes?
ahora le pregunto a José
pero ¿cuáles destacarías tú
de esas carencias
que tiene
o de esas reivindicaciones
que se tienen que hacer
desde la zona?
pues mira
en primer lugar
el asfaltado
lo tuvimos que hacer nosotros
costear nosotros
el alumbrado
hemos comprado
unas farolas
que se alimentan
con placas solares
porque no tenemos alumbrado
entonces
a ver
sinceramente
yo creo que
el ayuntamiento
tanto este como el otro
no miran por
por el ciudadano
no
entonces cuando hay
un gasto que hay que hacer
como es urbanizar la calle
meter claveguerán
recibir como buena
la tubería de agua potable
que nos está suministrando
pues exigen
una serie de pruebas
y dificultades
que nos ponen
que es muy difícil
avanzar
muy difícil
todo es a base
de la lucha
que entre con ellas
que presentan
José
y la junta de aquí
si se logra
alguna mejora
pero vamos
como somos
el último rincón
de Tarragona
limítrofe
con Payaresos
como
el primer texto
que hicimos
sobre esto
que se llamaba
en tierra de nadie
parece que no pertenecemos
a nadie
José
la lluita veinal
que comenta
el Salva
la lluita veinal
que continueu
i de fet
ara destacaba ella
aquestes carencies
com puguin ser
qüestions
relacionades
amb l'aigua
potable
qüestions
relacionades
amb l'enllumenat
públic
en fi
que és el més
imminent
o que s'hauria
de resoldre
primer
per posar
un ordre
lògic
a les coses
també
a ver
el orden
lògic
yo ya te hablo
porque como
bien ha dicho
Salva
por suerte
o por desgracia
yo me tengo
que estar
vinculando
mucho
tanto con
el ayuntamiento
anterior
como con este
ayuntamiento
como con todo
el ayuntamiento
nosotros
dependemos
de que el
proyecto urbanístico
se realice
vale
sí que se consiguió
en los años
2007-2008
habíamos tenido
capacidad
para haber elaborado
y haber tirado
para adelante
un proyecto urbanístico
lo que pasa
que por dejadez
de los ayuntamientos
y por dejadez
del servicio
de urbanismo
de la época
nosotros no pudimos
atribuirnos
a ningún
proyecto urbanístico
con lo cual
si no te atribuyes
a un proyecto urbanístico
difícilmente
puedes hacer mejoras
la necesidad
primera es eso
que cambiamos
ya hemos cambiado
la forma de actuar
en este proyecto
en vez de ser
por cooperación
hemos conseguido
que el ayuntamiento
lo incluya
como por cooperación
que es
que el ayuntamiento
asuma
el trabajo
y cobra a los vecinos
vale
en vez de ser
los vecinos
lo que hagamos
el coste
el primer coste
y después el ayuntamiento
los recepciones
será al revés
el ayuntamiento
realizará el trabajo
y se tirará
para adelante
la lástima
es que nuestro
proyecto urbanístico
depende
como es una gota
de agua
en la arena
nosotros
dependemos mucho
de que el proyecto urbanístico
que el PON
de Tarragona
se tire para adelante
porque si no se tira
para adelante
difícilmente van a intervenir
en los proyectos pequeños
como son los nuestros
fa aproximadamente un año
habíeo denunciado
un episodio
de alguna problemática
relacionada
con la neteja
con el abocamiento
de brosa
esto está resuelto
José
no
seguimos siendo
el punto más claro
del turismo
de basura
turismo de basura
porque
a ver
yo no pondría nunca
tampoco la mano
en el fuego
diciendo que
nosotros como vecinos
somos unos santos
vale
yo creo que
dentro de lo que cabe
procuramos ser limpios
en nuestra zona
pero lo que sí que es normal
es que mucha gente
aprovecha
en la zona
en la forma
de estar
para venir a dejarnos
pues
un montón de disayas
en vez de llevarla
a la diseyería
que tienen aquí
al lado del callar
nos la van dejando
a nosotros aquí
en nuestra propia puerta
lástima que
ahora has llegado
el domingo
tuve que hacer
un aviso a la PP
y un aviso a la
consellera
diciendo de que
de que teníamos aquí
otra vez de disayas
o sea
si dejas cualquier cosa
fuera del contenedor
y al día siguiente
o a los dos días
no la has recogido
al tercer día
ya es
la marabunta
o sea
ya vienen
camiones
incluso furgonetas
para dejarnos
esas porquerías
gente que ve de fuera
es decir
que venden
de otros puntos
para dejar
la brosa
sí sí
vienen de
fuera
no vamos a poner nombres
pero vienen
de otros pueblos
y de otras zonas
que no se
para dejar
la brosa
son algunas de las preocupaciones
de las reivindicaciones
de esta zona
de la organización
más del pastor
como que tenemos poc temps
José
deixa'm preguntarte también
en un otro orden de cosas
y el José también es el
José Martín Carrasco
es el secretario
de la Federación
de Associons de Veïns
de Tarragona
porque
m'agradaria
que m'avançessis
fins on puguis
un projecte
que engegareu
desde la Federación
también
que tiene mucho
a ver con la salud
pues sí
nosotros ahora
desde la Federación
somos impulsores
o sea
nos hemos reunido
con varios departamentos
con el departamento
de servicios sociales
con el departamento
de salud
con médicos
de Tarragona
con el patronato
de sport
¿vale?
porque queremos tirar
para adelante
la receta deportiva
¿vale?
ahora estamos en la fase
de elaboración
del proyecto
de finalización
del proyecto
que si todo va bien
de aquí a junio
ya podremos empezar
a tener un boceto
y podremos tener
una idea
y luego
consistirá en que
o sea
el proyecto en sí
consistirá en
que el CADE
de la Granja
y el CADE
de Bonavista
cederán personas
que se quieran prestar
a este proyecto
a esta prueba piloto
en la cual pues
se va a llevar
lo que es la endocrina
el endocrino
o sea
el servicio de dietista
y alimentación
por parte de los CAPS
va a haber unos psicólogos
que van a ver la evolución
y van a ayudar
a hacer
esa asistencia
y luego
lo más importante
es el deporte
¿vale?
patronato de deporte
cederá instalaciones
de la anilla olímpica
y vamos a mirar
a ver
poner un educador deportivo
que es la misión
que tendremos
desde la FAC
conseguir
un educador deportivo
para este proyecto
y se va a sacar
conclusiones
en este proyecto
y tal como se saque
pues queremos incluso
llegarlo a presentar
a la YN
para que esto sea
un proyecto
que ahora empezará
como piloto
pero con unos resultados
y si va bien
lo importante
de este proyecto
es que la salud
no solamente
se cura con pastillas
sino que la salud
también se puede curar
con recetas
de deportiva
o sea
mandarlo a hacer deporte
es decir
es decir
que es un projecte
pilot
donde los CAPs
estos dos CAPs
que has comentado
Bona Vista
y la Granja
receptaran
algunos pacientes
a hacer esporte
con la implicación
de todos estos
agentes
que has comentado
esto deia que podría
comenzar a caminar
o esteu dibujando
¿no?
Sí bueno
ahora estamos
en la fase
de a ver
para qué edades
van a tener que
estar dedicada
a este proyecto
en este momento
lo que se va a hacer
o sea
momentos que van a tener
los monitores
deportivos
con los pacientes
las reuniones
que se van a tener
que llevar a cabo
durante el progreso
y bueno
la finalidad
para hacer las inscripciones
porque claro
habrá que hacer
un control médico
habrá que hacer
todo una serie de cosas
que lo estamos llevando
ya te digo
estamos llevándolo
desde Centro Médicos
estamos llevándolo
desde el
el Colegio de Médicos
de Tarragona
y el Patronato de Deportes
estamos haciendo
una colaboración
bastante buena
¿vale?
en el sentido
de que
de que nosotros
si sale bien
creo que
que podremos extenderlo
no solamente
al endocrino
sino lo vamos a extender
a la gente de
¿cómo se llama esto?
a la gente
para cualquier patología
la atención primaria
o una cosa
en general
más generalizada
pero lo que importa
es dar a entender
al sistema
de medicina
de que
no solamente
hay que recetar
ibuprofeno
nolotils
y todo esto
sino recetar
más medio deportivo
igual que
a partir de ahora
la nueva farmacia
de la salud
tiene que ser
pues ir a
con una receta médica
ir a la Nella
o a cualquier
departamento
de deporte
de la municipal
y que tú tengas
un servicio
con un descuento
para poder usar
ese servicio
que las farmacias
también
puedan prescribir
esport
exacto
hay que decirlo
en forma de receta
José Martín Carrasco
secretario
de la Federación
de Veíns de Tarragona
y presidente
de la urbanización
de los veíns
de la urbanización
del Mazden Pastor
muchísimas gracias
por rebre'ns
por atendre'ns
y tornaremos
por continuar
hablando
de las reivindicaciones
y las preocupaciones
de la zona
del barrio
gracias
salva Vicente
muchísimas gracias
y nos vemos
en la rádio
que me tienes
que contar
cosas de
trazas con un libro
¿de acuerdo?
así que te invito
ya quedamos
en la rádio
muchísimas gracias
entonces
desde Mazden Pastor
es el que
ens han explicat
els veíns
tornem la connexió
cap als estudis
de l'Avinguda Roma
a Abril Rius
Joan María Bertrani
que us ha parlat
el Miguel González
doncs aquí
recollim la connexió
ben tornada
ben tornats companys
fins ara mateix
recollim la connexió
i el que fem
és en aquest impàs
avui anem a una mica
en retard
per culpa meva
però en aquest impàs
que ens separa
fins a les 11 del matí
escoltem música
música coral
mireu que bé
que son això
i am a sonberg
can you sing anything
for all the breeze
that have come my way
come my way
one little bird
to a brown sea
spying
numbered breeze
to the past a spy
two little birds
in fright
and a threading
with soft fog
in an endless sky
three little birds
with rushes
spreading
no less signs
in the height of day
four little birds
with voices
clinging
with to the breeze
till they come my way
singing to their souls
is a choral
de cambra
i a més professional
son el cor
Esquerzo
i un cor
íntegrament format
per dones
la Maria Teresa Montaner
és una de les components
Maria Teresa bon dia
hola bon dia
ja fa molt que aneu pel món
les Esquerzo
doncs ja fa 35 anys
tant
tant
jo deia molt
però no comptava tant
no no
35
sí sí
vull dir
passen els anys
i encara hi ha alguna
de les que canten
que estaven com a fundadores
del cor
o sigui que també té mèrit
això eh
des del començament
sí sí sí
des de l'inici
sou professionals totes
del món de la música
som professionals
a nivell
de les feines
que fem
la majoria
som dones
que ens dediquem
a la docència musical
sigui en primària
en conservatoris
escoles de música
si bé també
hi ha altres noies
que tenen formació musical
i es dediquen a altres tasques
el cor
pròpiament
professional no és
perquè nosaltres
no vivim d'això
però sí que a nivell
de qualitat
de feina
i de com es plantegen
les coses
es fa el màxim
de professionalitat
possible
amb 35 anys
ja us coneixeu
cadascú
la tessitura
el tipus de veu
que té
on ha d'estar
on s'ha de col·locar
això és important
val
sí
això és el que també
fa que
malgrat que hi ha hagut
noves
noves integrants
que han anat
entrant al llarg
d'aquests anys
Esquerza té un color
molt particular
i té ja una manera
de treballar
ens entenem molt bé
a nivell de color
de veus
això fa que sigui
un cor bastant homogènic
m'has d'explicar això
del color de la veu
perquè és d'aquelles
coses mítiques
a nivell tècnic
hi ha una paraula
que és la impedància
no Lluís
que també
no se sap explicar
el que és
però és la mare dels ous
doncs el color
també
és difícil d'explicar això
bé
és difícil
però
és el que es treballa
quan tu estàs amb un cor
ja no només
amb l'Esquerza
buscar una manera
de cantar
també identificativa
i a l'hora de treballar
tot el que és
la tècnica vocal
també busquem
la mateixa manera
de treballar-ho
com col·locar la veu
la posició de la boca
tot és important
en aquest procés
no canvia però
llavors
depèn del repertori
del programa que tris
depèn del programa que tris
clar
l'estil també determina
com has de cantar allò
perquè per exemple
aquest programa que fem
en què hi ha música
més d'avui dia
no és el mateix
que si fas música barroca
no és la mateixa manera
de cantar a vegades
o la mateixa manera
d'interpretar
llavors bé
i saber-te adaptar
també a cada repertori
i al que et demana
justament
si les voleu escoltar
en directe
al Cor Esquerzo
això que ara explicava
la Maria Teresa
que tenen un concert
ben apropet
aquest dissabte
a les 8 del vespre
a l'església de Sant Agustí
doncs sí
és un concert
que vam organitzar
i bueno
ens fa molta il·lusió
fer-lo aquí a Tarragona
també
llavors vam pensar
que era un bon dia
i ho fem a les 8 del vespre
amb una entrada donatiu
de 10 euros
vull dir que està molt bé
i les entrades
les vendrem allí mateix
una hora abans del concert
ja ho heu cantat
a l'església de Sant Agustí
o no
però en espais així
en espais d'aquests
de uau
sí, hem cantat a tot arreu
hem cantat amb esglésies
hem cantat amb auditoris
poliesportius
a vegades te trobes
amb qualsevol cosa
però l'esportiu
deu ser dur
sí, sí, sí
vam estar en un poble
que era
en una sala de festes
la que tenien
i t'has d'adaptar una mica
evidentment que hi ha acústiques
que t'ajuden més
en aquest cas
a l'església de Sant Agustí
també s'hi fan concerts
sovint
i vam considerar
que era un espai
que reunia les condicions
perquè aquest repertori
sonés bé també
va, que repassem una mica
el programa
però ho fem
en conversa amb l'Esteve Nabona
que és el vostre director
sí, l'Esteve
des d'aquests finals
de l'any passat
del 2024
ha assumit la direcció
del Cor Esquerzo
fins ara la portava
durant molts anys
la Sílvia Gil Pérez
que va ser fundadora
del Cor
i hem col·laborat
amb diferents directors
més assiduament
havíem col·laborat
amb el Jordi Casas
amb qui havíem fet
moltes produccions
i des de l'any passat
doncs vam fer
aquesta primera trobada
amb l'Esteve
i ens han entès bé
i per tant
tenim ara l'Esteve
com a director
molt bé
Esteve Nabona
bon dia
sí, sóc el Chico Nuevo
en l'oficina
i què tal?
què tal les treballes
amb aquestes dones?
molt bé
superbé
molt bé
perquè ja portaves
dones contactes
escoltar-los
i dono fe
que la professionalitat
del cor
és brutal
i això fa que
un director
treballi molt a gust
amb aquest ambient
de treball
el món de les corals
està plena
de grups
amb amater
amb molt bona voluntat
i fins i tot
experiència
i anys de cantar
però un punt d'amater
clar que estem parlant
d'un cor
en què tothom sap
les notes
acostumen
correcte
correcte
ja comences
a treballar
a partir de certes lliçons
que ja estan apreses
que en un altre cor
doncs hauries d'estar-les
recordant constantment
i en canvi
elles ja ho tenen tot incorporat
això permet
triar uns programes
bueno
una mica més exigents
no?
sí, sí
clar
clar, clar
et dona
et dona accés
m'atreviria a dir
a qualsevol
repertori
que
et vingui
de gust de fer
doncs jo crec que
el podem afrontar
algun ens anirà més bé
per característiques
algun ens anirà
no ens anirà tan bé
però bé
això et dona una llibertat
o un ventall
molt més ampli
a l'hora d'escolir
un repertori
quin és el programa?
el repertori que ens heu triat
per aquest dissabte
l'església de Sant Agustí
el repertori
bé
el programa està format
íntegrament
per obres escrites
exclusivament
per veus
blanques
i a dir
originalment per veus
blanques
amb la petita
el petit asterisc
amb el Guinobar
que l'obra original
va ser
a quatre veus mixtes
però
però després
ell va fer un arranjament
pensant en el cor esquerre
o precisament
per veus femenines
però bé
el programa
el començarem
amb
amb
una obra
molt molt molt singular
del compositor
anglès
Gustav Holst
un dels compositors
més importants
de l'època victoriana
per entendre'n
sou conegut
sobretot
per la seva
sovint
els planetes
és aquesta música
que sovint ens recorda
grans
músiques
de bandes sonores
com Star Wars
etc
etc
i resulta que
Holst
va tenir
era un gran viatjant
un gran viatger
viatjava molt
i va tenir
una gran fascinació
per altres cultures
i una d'elles
per una qüestió
doncs
de
de
de
de
colonització
de l'època
doncs
es va fascinar molt
per la
per la cultura índia
i pels textos sagrats
de l'hinduisme
i llavors
li van arribar
uns
uns
uns himnes
sagrats
els himnes del
Rig Veda
que està
bueno
escrits en
sànscrit
vèdic
i ell es va arribar
canteu en sànscrit
no no no
no
perquè
per sort
aquest senyor
per sort
aquest senyor
va pensar
això no ho cantarà ningú
i llavors
li van arribar a les mans
unes traduccions
que no li van agradar gens
perquè va considerar
era una oma oculta
que no eren prou líriques
i prou musicals
es va
es va matricular
de fet
va fer un mànster
en sànscrit
vèdic
a la universitat
de Cambridge
per poder traduir
ell mateix
tots aquests textos
i llavors
ho va utilitzar
en altres cicles
aquest no és l'únic cicle
que ha fet
amb aquests textos
sinó que hi ha
té tota una sèrie
de repertori
escrit
amb aquests textos
llavors
per tant
és en anglès
i
però
sí
el que sí
que evidentment
conserva
és tot aquest joc
harmònic
que fa
per intentar
recordar
jugant amb els modes
per intentar
recordar
o
totes les sonoritats
les harmonies
i les melodies
de la música
índia antiga
molt bé
això pel que fa
a la composició
de Gustav Holst
després tenim
com deies
La Mar
la suite La Mar
de l'Albergui Novar
i encara
unes cançons
de la Sara Quartet
ho dic per anar fent via
que ens quedem sense temps
Sí, perdó, perdó
és que quan començo
T'apassiones
ja ho veig
ja ho veig
Eh, que sé
Marieta
Sí, sí, sí
Tot és contemporani
eh
Tot és contemporani
La Sara Quartet
també, no?
Mira, l'altre dia
ho comentàvem
ho contemporàvem
Home, avui en dia
jo crec que la música
del segle XX
ja no la podem considerar
contemporània
perquè estem al segle XXI
llavors
realment
la Musea de Holst
és música
del segle passat
i és de principis
del segle passat
per tant
però sí que està
diguéssim
dintre una línia
no és una música
molt antiga
diguéssim
Aquestes obres
de Guinovart
La Suite al Mar
és tot un seguit
de poemes
de Joan Maragall
que el mateix Guinovart
va escollir
i va musicar
per un encàrrec
al cor de cambra
del Palau de la Música
i després
va fer l'arranjament
per veus blanques
ell mateix
per tant
és com si fos original
per veus blanques
o per veus femenines
prefereixo dir-ho així
i ho va
i bé
de fet
els Gerzo ja
en el seu moment
ja ho van
ja ho van cantar
dirigits
precisament
per
Jordi Casas
Molt bé
i després
les cançons
de Sara Quarte
tot això
acompanyat del piano
pel Daniel Ruiz
sí?
pel Daniel Ruiz
sí
molt bé
i que és un
fantàstic pianista
és el nostre pianista
és un més del cor
i la qual cosa
és una sort molt gran
perquè ho fa molt bé
molt bé
doncs ho hem de deixar aquí
Esteban Abona
moltíssimes gràcies
per atendre'ns
molt bé
a vosaltres
una abraçada forta
gràcies Esteban
una abraçada
gràcies
adiu adiu
recordem eh
dia, hora, lloc
sí
doncs serà aquest dissabte
el dia 24
a les 8 del vespre
a l'esgracia de Sant Agustí
la Rambla Vella
i us convidem a tots
a venir
molt bé
amb el cor de cambra
Esquerzo
a la Femenina
moltes gràcies
una abraçada
gràcies Núria
no podem acabar
d'escoltar aquesta peça
però el millor
és veure-les en directe
com canten
i com projecten
i com els timbra
la veu
a l'esgracia de Sant Agustí
com dèiem dissabte
la Coral Esquerzo
falta un minutet i mig
per arribar a les 11 del matí
arriba també
el butllet informatiu
abans però
marxem amb altres sonoritats
les que ens proposa
la Sílvia García
amb el seu temacle
que acabeu de passar
bon dimarts
i el nostre
segon temacle d'avui
ens porta
als Terracorri
això es diu
I know sunshine
i amb ells
us diem adeu
fins demà
it's not the warm
when she's away
ain't no sunshine
when she's gone
and this owl
just ain't no home
anytime
she goes away
Bon dia, són les 11.
Fos per la Terra Ortega, l'Ajuntament de Tarragona presentarà la part baixa al Pla de Barris,
que avui ha d'aprovar el Consell Executiu de la Generalitat al Govern català.