Bon dia, són les 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Fins demà!
Què tal? Molt bon dia. Obrim setmana, setem setmana, avui dilluns, dia 13 d'octubre, dia que estem molt pendents del temporal a Terres de l'Ebre i ja hem pogut anar buscant l'última hora a través dels serveis informatius i seguirem molt pendents al llarg del dia per qualsevol última hora des de la comarca més afectada, el Montsià, hores d'ara.
i amb tot el que s'anirà veient a mesura que s'obrin les llums del dia i es pugui veure els desperfectes que són, ja podem avançar, quantiosos. La part més important és que, tot i que hi ha algun ferit atès al sistema d'emergències mèdiques, segons una última hora que acabem de veure, no hi ha que alimentar cap vida humana, que és el més important a aquesta hora, després d'aquestes greus inundacions, a Terres de l'Ebre, des d'ahir a la tarda i durant tota aquesta matinada.
d'anar veient l'actualitat i d'anar actualitzant la informació des allà, des de Terrassa de l'Ebre. De fet, està compareixent a hores d'ara el president de la Generalitat, Salvador, i anava a sentir-ho en directe a través del 324.
passat aquesta etapa d'intensitat i atesa la primera prioritat que és sempre tenir cura de la vida de les persones l'objectiu ara, l'esforç ara se centra en el pla d'acció que han elaborat els bombers i els serveis de protecció civil en avaluar els danys a les infraestructures i en recuperar el més aviat possible
les infraestructures, fer els esgotaments d'aigua necessaris, és a dir, buidar l'aigua que ha quedat envassada i fer les assistències no urgents, intentant recuperar la normalitat mica en mica. En això ens centrarem aquest matí. Jo ara visitaré dos municipis, el municipi de Gudalla i el municipi de Santa Bàrbara. A les 11 faré una reunió...
amb els alcaldes de la zona a la delegació del govern aquí a Tortosa. Al migdia a la una farem una nova reunió del FECAT per avogar com ha anat al matí i en farem una altra al vespre. La previsió que tenim és que això no s'ha acabat. I vull ser en aquest sentit molt clar. No s'ha acabat. Els models de predicció meteorològica ens diuen que a partir d'aquest mig matí i migdia
I durant tota la tarda pot haver-hi episodis de puges fortes i torrencials. Torrencials són més de 40 mil·límetres en mitja hora. Això, per tant, no s'ha acabat. I en aquest sentit faig una crida a la prudència, especialment en aquestes comarques que he dit, però també els models meteorològics ens diuen que pot afectar el conjunt d'auditoral i previditoral català.
de forma, diguem-ne, en alguns indrets concrets i els models no ens permeten predir ni a quin lloc ni a quina hora. Però una crida, insisteixo, a la prudència no ho donem per acabar de l'episodi i per això fem una reunió a l'una del migdia i en farem un altre al vespre per veure si procedeix estendre o no estendre o en funció de com hagi anat la tarda cal prendre mesures addicionals de cara al dia de demà.
Doncs en directe, el president de la Generalitat, Salvador Illa, des d'aquest centre de comandament avançat, situat a Tortosa, també amb la consellera interior, Núria Parlón. N'estarem molt pendents del que ha dit, d'aquesta reunió amb els alcaldes de la zona i també de la nova reunió del CECAT al centre operatiu a partir de l'1 al migdia. I com deia Salvador Illa, no es pot encara abaixar la guàrdia. Molt pendents, per tant, d'aquest temporal i d'aquestes pluixes encara torrencials que poden arribar al nostre litoral i n'estarem molt pendents al llarg del dia.
Miquel González, bon dia. Molt bon dia. Núria Cartanyà, molt bon dia. Hola, Pep. Abriu Rius, bon dia. Bon dia. Amb Toni García, les vies de so. I, de fet, ara de seguida s'expliquem molt telemàticament què és el que passarà avui al programa perquè, evidentment, hem alterat la programació habitual arran d'aquestes fortes pluges torrencials.
a l'Ebre, i d'aquí una estona sentirem la veu de l'alcalde de Miquel, del teu poble, d'Alcanar, en directe. Exacte, l'alcalde d'Alcanar, podíem parlar fa pocs minuts amb ell, i de fet ja ens deia això, que ja fa temps que estan fent una crida, que hi hagi canvis estructurals, i de fet ell deia que espera no haver de lamentar la pèrdua de vides en un futur, perquè ja es preveu que això anirà passant, i deia que a mesura que s'aixequin, que comenci el dia, que s'experti el dia,
Les imatges que veurem seran culpidores, perquè ja ho eren ahir al vespre, a la zona del Canaplatja de les urbanitzacions. De seguida el sentim, eh? Amb aquesta última hora, avui que també d'aquí nostre no saludarem el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Pallarès, amb tota l'activitat sospesa al campus Terres de l'Ebre i també als centres d'arreus, per tant, campus Vallissens i Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, entre d'altres. De seguida en parlem amb ell en directe aquí als estudis, però avui també parlarem d'altres qüestions, en Núria Abril, breument.
Sí, parlarem, farem tertulia del Nàstic, perquè ahir va perdre contra l'Alcorcon amb un gol al minut 100 de partit, van acabar 1-2, i parlarem amb els tertulians Roma Conillera, Víctor Roca i Lluís Pagès, i amb el company d'esport que conduirà la tertulia, Jordi Blanc.
Després, a partir de les 10, la nostra entrevista, que sempre acostumem a fer els dilluns amb algun membre del govern, avui es visita la consellera, es definia Mangini, consellera responsable, entre altres coses, de centres cívics. I sobre aquest àmbit parlarem àmpliament amb ella, ja que el cicle d'activitats dels centres cívics arrenca el proper 17 d'octubre i crec que ja estan obertes les inscripcions i van que volen les places.
I ràpidament anirem també cap als barris amb aquesta secció de Ponera-Llevar. Avui anirem cap al port de Tarragona. S'anunciava la setmana passada també aquesta remodelació integral de la part baixa que s'ha de presentar a la llei de barris i viles. Doncs en parlarem també amb els veïns de la zona. I també els preguntarem per inundacions que també n'han patit i n'han viscut.
Des d'Espai de Cultura, ràpidament us explicarem que es va presentar divendres passat una mica el balanç d'una activitat, un projecte que es diu A Propa Cultura Tarragona. Es tracta d'això, fer arribar la cultura a tots els sectors de la societat, de diferents maneres. Després ho explicarem. Doncs són els continguts d'avui en aquesta jornada. Programació especial dels Aiguats a l'Ebre. Gràcies, Núria, Miquel, Abril, fins ara. Fins ara. I anem a sentir la conversa amb el Miquel González fa pocs minuts amb l'alcalde del canal, Joan Roig.
Alcalde d'Alcanar, Joan Roig, molt bon dia. Molt bon dia. Molt bon dia per dir alguna cosa, perquè, evidentment, les últimes hores han estat complicades a la zona. Com esteu? Bé, estem preocupats. Ja fa molts anys que estem preocupats per això, per les pluies torrencials, i, bé, aquest fenomen evidencia que el problema ja és estructural i que l'haurem de tractar d'una forma més profunda, no només a nivell local, sinó territorial.
Com s'aixeca? És pronte, encara és pronte ara, pràcticament comença el dia, però com s'aixeca el poble després d'esta tarda, d'esta diumenge de tarda i d'esta nit que heu viscut? Les últimes imatges que tenim són un reconèixement que han fet a la policia local allà a les 4 del matí.
És horrorós el que ha passat al Canal Platja i bé, molt sorprendent que a més quan ho volem per a llum del dia. Estan molt prop encara a les últimes afectacions que es produïen fa pocs anys. Vostè havia fet ja un crit d'alerta diverses vegades i això demostra que aquest crit d'alerta era necessari, era vigent i calia, no? Totalment. Fixeu-vos que aquí mos trillaven alguns col·lectius d'exagerats. El Canal era el centre neuràlgic del canvi climàtic i
Això no era normal, que el 2018 i el 2021 havia sigut una casualitat, però és que bé, perquè el 2018, 2021, 2023 i 2025, llavors no hi ha casualitats, ja que valguin. Aquí està passant alguna cosa estranya i, evidentment, s'ha de recar i s'ha de traslladar aquest tema de l'àmbit polític a l'àmbit tècnic. Han de ser els meteoròlegs, els urbanistes, les persones que entenen...
de tots els circuits hidraulics de l'aigua, que ens han de donar alguna solució, que per a mi ha de ser més estructural, és a dir, hem de pujar de nivell perquè totes les accions a nivell local ja estan explorades, hem fet masses d'eliminació, hem fet estructures, hem llimpiat de rancs, però fa falta alguna cosa més, no? Per això no hem de descartar que hi pugui haver en algun moment expropiacions o que haguem de treure habitatges o vivendes on abans passava el circuit d'aigua, no?
Ara mateix, la situació a nivell d'afectacions personals, quina és? Perquè em comentava que hi ha hagut gent que ha passat la nit en pavellons, al poliesportiu, al centre cívic. Quina és la situació ara mateix? És molt preocupant, perquè fixa't, Miguel, que cada any se posa en risc la vida de moltes persones. Aquí hi ha hagut rescats. En total n'hi ha hagut 56 actuacions de bombers aquí al nostre termini municipal. Però és que n'hi ha hagut alguna inextremis. És a dir, molta gent...
dins del mar i pràcticament, perquè el vehicle ha fet cap dins de la zona marítima per la força de l'aigua. Això va passar també el 2018 i el 2021, que van haver moltes persones que van ser arrossegades pel torrent. Per sort no hi ha hagut mai, per sort, i espero que continuïsin així, evidentment.
Pèrdua humana. Però és que al final ja vam advertir fa anys. Passarà d'una forma o altra. Passarà. És per això que les administracions a tots els nivells ens han de posar les piles i hem de començar...
articular accions preventives i reactives davant d'aquest fenòmin meteorològic que és una realitat al nostre territori. L'alerta va arribar quan tocava, és a dir, ahir a la tarda vam rebre ja aquell és alert, els telèfons mòbils, abans que passés tot plegat, això li va semblar bé el moment de rebre aquest missatge?
Sí, sí, sí, l'alerta va arribar bé, però aquests fenòmens meteorològics, ja que tenim experiència aquí al canal, són com unes foetades que arriben de forma molt sobtada i ha passat a tres anys. No tens temps de reacció.
I el problema és que el perill moltes vegades no ve de dalt, és a dir, no és la pluja que cau del seu, sinó la pluja acumulada als barrancs, no?, i al circuit de l'aigua, que això és el que dificulta tota la reacció de les persones, per exemple, que estaven circulant per la Nacional del 2840 o per l'autopista.
i per això s'han vist imatges que en els darrers anys no s'havien vist, que són milers de persones entrant als nostres municipis perquè era impossible circular per les carrerades principals. Per això és una cosa que no es pot controlar, són fenomenes
meteorològics que venen de forma de sorpresa. Per això també s'han habilitat aquests punts, perquè la gerència hagi passat la nit, gent que es va quedar bloquejada al Canà, perquè hi eren, també recordar que era un cap de setmana festiu, que preventivament ja es van suspendre molts actes, avui també s'han suspès les classes, però sí que és veritat que hi havia molta gent que va quedar atrapada al municipi, a municipis com al Canà.
I tant, fixa't que nosaltres teníem aproximadament, hem passat pel nostre treballador poliesportiu 150 persones, al voltant de 40 persones més reubicades al càmping estanyer, evacuacions al voltant de 3-4 famílies d'aquí d'Alcana Platja,
I, per tant, això et dona una mica la radiografia de la dècad del fenomen i també de les mesures que he hagut d'emprendre en termes de salvament o de protecció de les persones. Senyor Roig, a cabo, serà un dilluns complicat. Molt complicat, molt complicat. I, a més, també aquí el que he anat portant amb la motxilla ja molt plena i encara es fa més cost amunt.
segurament quedarem en la Generalitat de Catalunya, tots els pobres afectats, se tornaran a repetir aquest tipus d'accions, de reunions que van bé, però és la petició per acabar. Hem de ser més contundents en les nostres accions, si no volem perdre vides. Joan Roig, alcalde del Canà, moltíssimes gràcies, molts ànims i gràcies. Gràcies, Miu.
Es van reprendre a la nostra ciutat l'any 71. L'any 91 es va posar en marxa la Universitat Sobira i Virgili. Han passat 30 anys i durant aquest temps hi ha hagut a la demarcació un gran canvi, tant a nivell social com cultural i econòmic. Si als anys 70 ens vam despertar de la letàrgia, o ens anàvem despertant de la letàrgia gràcies als moviments socials i polítics,
de grups que desitgem un país democràtic, ara necessitem nous inputs que ens mantinguin en aquesta idea i que ens ensenyin i ens ajudin a fer refeccionar a la població. I aquesta és una de les tasques que s'ha de dur a terme des de la universitat. Al llarg de tots aquests anys, la universitat com a institució al servei de la ciutadania de tota la demarcació
ha fet un desplegament territorial per acostar a la formació dels futurs professionals que necessita la societat. I, per tant, més enllà del nucli central, Tarragona i Reus, té facultats i centres cap al nord, al Baix Penedès i cap al sud de les Terres de l'Ebre. Fa 20 anys, a més, va apostar per instaurar un sistema que connecta la universitat i el territori a través de les antenes del coneixement i de les aules de la gent gran.
I jo, per parlar de casa nostra, és a dir, de Tarragona, he de dir que una ciutat de militars i capellans s'ha convertit en una ciutat universitària amb tot el que això implica, tant a nivell comunal com de progrés. Bé, hem passat de ser una universitat petita, amb els avantatges i els inconvenients. Al principi respirava un ambient familiar, era molt agradable, tothom es coneixia, però amb pocs serveis.
I ara podem dir que és una universitat amb una gran comunitat i molts més serveis. Però hem de tenir en compte que la nostra universitat ha crescut, i no només amb alumnat, amb personal docent, amb tècnics, amb personal d'administració i servei, sinó que s'ha fet un lloc destacat en rànquings nacionals i internacionals.
Jo ara no faré el llistat perquè seria una mica pesat, però sí que a títol d'exemple vull destacar el llistat que publica la Universitat de Stanford amb dades de l'any 2024 que situa la URB com la primera de Catalunya i de l'estat espanyol amb 51 investigadors i investigadores entre els i les més influents del món.
El paper de la universitat, a més de les funcions específiques pròpies, com són la formació i la recerca, ha tingut un paper, portes en fora, aportant reflexió crítica enfront dels reptes d'una societat que està en expansió demogràfica i creixement multicultural. I jo crec que la integració de la diferència i la creació de nous espais de convivència són necessaris per assolir un grau satisfactori de cohesió social,
i més en els temps en què estan corrent les coses que estem veient. I aquest és un paper important que juga i que ha de seguir jugant la Universitat Rovira i Virgili. L'espineta amb Tarragonins avui de Joana Saragossa, professora jubilada de Filologia grega de la Universitat Rovira i Virgili.
I avui que mantenim aquesta finestra oberta a les Terres de l'Ebre, qualsevol última hora que ens arribi des d'allà, això, finestra oberta cap a l'actualitat. I parlant, precisament, també de la Universitat Rovira i Virgili, en conversa amb el seu rector, Josep Pallarès, que ja ens acompanya aquí als estudis. Rector, molt bon dia. Molt bon dia. Ara comentarem el que diu la Joana Saragossa, però vaja, avui també, tots els efectes del temporal i la paralització de l'activitat del campus Terres de l'Ebre i també centres d'arreus, per tant, pellicents, medicina, ciències de la salut...
i també el centre de formació permanent, tot tancat. Sí, sí. Ahir la tarda va ser un dia molt intensa. A les 9 vaig rebre una trucada de la consellera indicant que...
Hi hauria l'acord de govern que després es va fer efectiu a mitjanit, crec que arriba la versió definitiva, i a partir d'aquí va ser com vam activar els protocols i vam fer aquesta comunicació indicant que se sospini tota l'activitat a les zones que estaven afectades, a les comarques afectades per aquesta previsió de pluja torrencials.
que és només les comarques en si, per tant, són aquestes seus que tu dies, que això vindria a afectar més de 4.000 estudiants, 4.100 estudiants directament, però també hem de tenir en compte la mobilitat que hi ha entre les diferents seus, per tant, diguem-ne, molts estudiants de Tarragona, per dir una cosa, no han pogut anar reus,
o treballadors que estan vivint arreus on ha pogut baixar treballat arrena. Per tant, no és només l'afectació i el tancament d'aquestes seus universitàries, sinó que també és l'afectació en la logística. Per tant, serà un dia complicat, de moment a mà obert sense incidències, que és el rellevant.
és sempre difícil i s'ha vist un cop més determinar on ha de ploure localment amb aquest tipus de temporals una vegada més escurem en salut el dia abans perquè finalment no ha plogut o almenys no ha plogut gaire, ni a Reus ni a Tarragona però hauria pogut ploure jo aquí per de formació professional soc físic de formació enginyer
de doctorat, i sé que la validesa dels models és difícil, sobretot en situacions tan micro, en aspectes tan micro que fan que en aquestes pluges torrencials com se coneixen. Tota la zona de l'Ebre és una zona que la ve... La coneixem com el Delta, la coneixem molt plana, però si mirem l'orografia, hi ha una serralada muntanyosa molt a prop de la línia de costa, els ports, el Montsià...
la serra del Perelló, per exemple, i això fa que hi hagués una zona molt barrancosa. Per tant, per desgràcia, estem acostumats a que hi haguen aquestes pluges intenses que fa uns anys ens agafaven desprevinguts. Ara, en aquestes previsions, com que tenim aquesta informació, crec que hem d'actuar en previsió.
a banda de físic també fill del Parelló, coneixeu bé la zona. Sí, sí. Però també de barrancs, que tota aquella zona és de barranc i muntanya. El poble està voltat per tres barrancs i jo recordo haver-lo vist fins als 20 anys més de tres vegades baixant els barrancs plens.
pendents d'això, d'anar recuperant la normalitat, veurem si entrepulli demà, doncs, podem anar tornant a una certa normalitat, tot i que ja deia ara fa una estona d'alcalde del Canac, les imatges, i ara sentim també el president de la Generalitat, el Sabador, i des d'allà, des de Tortosa, que a mesura que es vagi veient altres perfectes, ja apunten que seran importants.
Sí, sí, les imatges són esferidores, les han vist tots i realment una cosa és veure les imatges que sosten i l'altra és estar allí present físicament i sentir la remuda a l'aigua que llavors això sí que afecta profundament. Molts ànims a tothom, eh? La gent de Terres de l'Ebre i també, evidentment, les estudiants que avui no tindran classe.
Venim de comemorar el 30è aniversari del Consell Social de la Universitat Rovira Virgili. Ara sentíem Joana Saragossa parlant també de la universitat com a jubilada, filòloga jubilada, però posant en valor també l'abans i el després, i l'ara de la universitat. Sí, ha estat una evolució, ho diem molt sovint, i realment no ens en donem compte perquè la tenim aquí, i com que hi convivim cada dia, no som realment conscients d'aquest valor...
que té la universitat. Jo aquesta setmana passada estava en una conferència relacionant temes de fruits secs i de nutrició i hi havia professors d'origen espanyol que estan vivint a Amèrica i treballant a Estats Units i quan els explicava les xifres i els explicava el dimensionament i l'evolució de la nostra universitat realment sorprèn, vist des de fora sorprèn molt. Per tant, és d'aquells actius que tenim a nivell local i és d'aquells actius que entre tots
Per un costat, gent, persones com la Joana són aquest sentiment d'orgull que tenen, que ho demostrin i, per tant, són part dels culpables que avui tinguem aquest cas d'èxit com és la Universitat Rebre i Virgil. Com ha arrencat aquest curs? Bé, si deixem a banda l'incident d'avui, el curs arrenca...
També és normal. Hauria de ser gran notícia, però crec que no és notícia el fet que tornim a tindre el màxim d'estudiants de grau matriculats. Això és un fet que per segon i tercer any consecutiu ens està passant. Per tant, ja és una normalitat que cada any tinguem més estudiants.
De grau, jo crec que el fet diferencial, per tant, això ja no és notícia, malgrat si era una gran notícia, jo crec que en guany la gran singularitat, per tant, l'element a destacar és l'increment que vam començar a treballar el curs passat i que s'ha fet efectius al principi d'aquest curs, que és la incorporació de 68 persones a temps complet a nivell de professorat d'universitari. Això, per relativitzar-ho, penseu que representa en un any un increment del 10% de la plantilla de professorat a temps complet.
Una de les grans mancances que hi havia a la universitat és l'excés de professorat espacial, això els associats sempre ho han parlat, ho han comentat públicament moltes vegades, és una situació que s'està revertint a poc a poc, no de cop, però un increment en un any d'un 10% i la previsió és
que en 5 anys hi ha un increment de 25% del professorat a temps complert. Per tant, les notícies que no es veuen però que tenen el seu impacte perquè la qualitat de la docència i l'activitat, no només docència, també l'activitat de recerca que totes aquestes noves incorporacions faran les noves generacions. Per tant, aquest relleu generacional el visualitzem en aquestes cares noves.
Li reclamen per ser un grau de farmàcia. El tindrem algun dia, el grau de farmàcia? Està encaminat, això, eh? Sí, depèn d'entro, sí. Està encaminat, estem treballant. Aquí vam fer un estudi, jo crec, molt sistemàtic, que vam presentar a la Generalitat. Tothom reconeix que és un estudi molt...
diguem-ne que radiografia molt bé la situació. Finalment, tenim una necessitat a nivell de farmàcia, no és l'única, també tenim una ampliació de places pendents en l'àmbit TIC. En els dos casos hem actuat de forma equivalent. Des del sector empresarial es fa una radiografia de les necessitats, per tant, diguem-ne, quines són les mancances actuals a nivell...
de talent a nivell laboral i quines són les capacitats que tindrien aquestes empreses d'incorporar noves places. Això per un costat. També mirem a nivell de l'alumnat quina és la primera preferència, quins són aquells graus que no omplim o no tenim i que els alumnes demanen en primera opció.
i després també mirem les capaçats d'interès. Convien aquests tres elements, són els que han presentat a la Generalitat i jo confio durant aquest curs poder donar vores notícies. Això s'ha presentat ja a la Generalitat, ara iniciarem els tràmits per poder entrar-ho en programació, fa falta el vistiplau definitiu, però jo crec que tenim tots els arguments per poder-ho tirar endavant. Lliga molt bé amb el Consell Social i l'objectiu de l'ADN del Consell Social que s'ha...
Estudiar la societat, l'entorn de la universitat i ajustar la demanda al que allà ho costa. Sí, aquí el que es tracta és tindre la màxima permeabilitat. Coneixer de primera mà, tindre aquesta simbiosi, es pot dir de moltes formes. El que es tracta és que hi hagi ponts, vies de comunicació i com més ponts millor, com més vies de comunicació sempre...
sempre millor entre la societat, estar atent a aquestes demandes i no actuar només de forma reactiva, com si n'hi ha en aquest cas, escoltar, donar demanda, intentar donar una solució, sinó també de forma proactiva, posant damunt de la taula oportunitats, necessitats que preveem que puguen anar apareixent de cara al futur i aquí la universitat, encara que no hi hagués aquesta demanda social, també pugui generar-la, per dir-ho d'una forma. Per tant, es tracta de tindre aquesta simbiosi
entre els agents socials, entre els agents econòmics, entre les administracions i la universitat.
Sempre li preguntem per obra, se convé, n'hi ha les quantes, la més gran, la Ciència de Educació i Psicologia, que ja en feien una visita no fa gaires setmanes, però també el Campus Catalunya. Hi ha millors importants des de molts punts de vista, climatització, espais exteriors, renovació també de la plaça, com està en aquesta obra, en aquesta en particular del Campus Catalunya. Estan avançant. Aquí són tres obres a Catalunya, com el Campus Catalunya, com bé deia, són tres obres en paral·lel, tres actuacions en paral·lel que s'estan fent...
El que és l'adequació de la plaça de la Concòrdia hauria d'estar acabat aquest mes d'octubre. Per tant, diguem-ne, va a ritme. És normal, ens hauria agradat tindre-ho acabat abans que hi hagués les persones i per tant el curs ha començat, però ja sabem que les obres van al seu ritme. Després també tenim una actuació que hauria d'estar acabada...
durant el mes de novembre la fase final, que és aquesta adequació climatològica del tot el clima, per tant, acondicionats i elements de climatització. Això és una actuació finançada pel govern de la Generalitat, l'altra la financem en recursos propis, són pràcticament dos milions d'euros...
i també es fa de forma parcial segmentada per tant ens permetrà tindre a partir d'aquest mes de novembre ja els sistemes de climatització funcionant i l'última obra que hi ha important prevista és l'adequació de l'aula magna que durant aquest curs la tindrem feta
Pel curs que ve, allà no es veu encara, però també està en carteres, s'hi ha acabat de jardinar tota la zona del campus que actualment està tapada per una avalla i no es veu, contra els edificis, la banda final de la instal·lació, per tant això també hem previst pel propi curs.
Per tant, en breu la plaça, eh? En breu la plaça allà estarà enllestida, eh? Canviarà molt la fosòvia? No, no, la plaça... La geometria que té... No, bàsicament el que es fa és la zona arbrada, si algú ha tingut l'oportunitat de veure com estava, doncs hi havia uns arbres que
que no responien a la bellesa ni a l'ofana que haurien de tindre en condicions normals. Llavors el que es tracta és un recondicionament d'aquesta zona per intentar que puguin tindre més vida i que a la llarga pugui ser un espai una mica més verd, una mica menys dur i que pugui avançar de cara a aquests refugis climàtics que a l'estiu ben bona falta ens fan.
Sense el que sap psicologia va bé, perquè ja ho vam dir en la mitjana d'obres, no?, que tot va bé. Sí, en principi a febrer ens hauríem de donar les obres, entrega d'obres, i també ja tenim licitat tot el que és la compra de material, això són més de 9 milions d'euros en total, fets amb recursos propis, i la previsió, si no es gira molt a truita, és poder començar el curs 26-27 amb la nova facultat i la nova aula magna, que això també és destacable, és
Una segona aula magna, que és més gran que la que tenim al Comú Catalunya, permetrà esponjar i, per tant, és un espai obert també a la ciutat.
que permetrà, per tant, fer activitat de cara a la ciutadania i que la ciutadania també pugui utilitzar-la en cas de demanda. Sí, perquè el que ens trobàvem ara és que teníem només una aula magna al Campus Catalunya que pràcticament en congressos i activitat interna de la universitat ja estava pràcticament saturada. Per tant, l'accessibilitat de la societat a aquests espais era, però era limitat. El tindrem dos, doncs tindrem aquesta doble capacitat i per això també la Diputació ens ha donat un suport econòmic amb la rehabilitació d'aquesta aula magna.
d'educació i psicologia. Altres obres també pendents, eh? Altres com ara, per exemple, també a Reus. Hi ha altres també a campus, però a Reus? A Reus estem. L'altre projecte que estem tirant endavant és l'inici de l'estudi del trasllat de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut al campus Bellicens, on això vam fer una liquidació de pressupost
Ara abans de l'estiu ja tenim reservada una partida econòmica per poder fer aquest estudi executiu, que és el primer pas per poder veure realment les obres. Tardaran perquè necessitem els recursos econòmics, però com a mínim aquest curs tindrem el projecte executiu, que és la condició necessària per poder arrencar.
Falten metges, ens diuen, falten molts metges. S'estan jubilant molts metges i en falten molts. Per tant, és una carrera molta sortida. Medicina és una carrera amb molta demanda. Penseu que a la nostra facultat tenim 120 places d'alumnes
i tenim més de 2.000 demandes en primera opció, per tant, diguem-ne, són unes xifres que la demanda és, i no és només a casa nostra, és a tot el sistema universitari, per tant, és una carrera amb molta demanda, hi ha necessitat, però pensem que no és només...
Medicina és diferent de la resta de gravos, perquè al final tu tens una enginyeria i comences a treballar aquí, no, aquí has de fer el MIR, també passa en l'àmbit psicològic. Per tant, no tenim només aquest filtre o aquest coll d'ampolles, sinó que tenim un segon coll d'ampolles, que són les places MIR, les residències, i per tant pensem que tenim també aquestes, crec que en un número redond, eren 9.000 places a nivell d'Espanya MIR, i es queden el doble de gent
que ja ha acabat el grau de Medicina, que no pot entrar en especialització. Per tant, tenim problemes a l'hora del mercat laboral, perquè inclús els acaben el MIR, després en condicions laborals, en condicions salarials, a vegades tenen ofertes des de l'estranger que són més interessants. Per tant, aquí tenim aquesta combinació de tres efectes, que no és només l'entrada, sinó que és l'entrada, l'especialització i després les condicions laborals.
Esperem molt seriosament el tema de la salut mental. A la comunitat universitària hi ha diferents programes per fer una radiografia de l'estat de salut mental i oferir eines, tant a estudiants com a professorat com a personal intern. És a dir, que això s'han pres molt seriosament, no? Sí.
És un problema que té la societat, hem de ser-ne conscients, és un problema que típicament ha estat amagat, ocult, callat, no se'n feia difusió, però és un problema que existeix i des de la universitat des de fa temps ja tenim aquest servei
d'atenció específic, limitat al número dels estudiants, perquè per la dimensió que podem tindre no tenim mans per poder anar més enllà, però és una necessitat que inclús arrel del Covid s'ha fet molt més evident. És veritat que des de la Rovira i Virgili l'actual equip va duplicar el número d'hores que es posen a disposició
de l'alumnat per tindre aquestes primeres sessions, pensem que són tres sessions, i després ja es deriven de cara al món professional. És un problema que estem intentant, diguem-ne, resoldre, no només de la Rovira i Virgili, sinó també a nivell de tot el sistema universitari català, perquè el problema, per desgràcia, és un problema de tota la societat i, per tant, de tot el sistema català, i amb la Consellereu estem treballant per poder donar una resposta...
amb la dimensió econòmica i humana que es mereix. Quin panorama s'albira, precisament parlant del govern de la Generalitat, estem amb pressupostos prorrogats, veurem què passa l'any que ve o què passa al gener o al desembre. Quin panorama? Perquè es van trobant no fa gaires dies allà.
no sé si al Parlament o van fer un acte, que es van coincidir tots els rectors i rectores, de què es parla allà sobre la taula? Bueno, coincidim periòdicament amb la consellera, els rectors. A veure, per part nostra, la voluntat, no només de la roba i vigília, sinó de les universitats públiques catalanes, les necessitats estan molt ben definides amb el que vam dir la declaració d'ecologia, que vam fer fa dos anys, per tant, aquí...
Eren 12 aspectes, aquells bàsics que necessitaven per anar a evolucionar el sistema universitari, alguns d'ells estan complint, la part econòmica era un d'ells, per tant, la reclamació, la quantificació de la reclamació del govern del CEP,
I el que ens diu des de la conselleria és que en la mesura que hi hagi pressupostos podran donar resposta a aquesta necessitat. Si hi haurà pressupostos o no, tinc la mateixa informació que pot tindre tota la societat i no tinc cap bola de vidre, per tant, no puc avançar més en aquest sentit.
Tot i que sí que avançava l'altre dia amb un mitjà de comunicació que està disposat com a rector repetint el càrrec, per tant s'ho trobarà, diguem-ne el dia de demà, no? Esperen trobar-nos, sí, sí, no. Aquests anys han estat uns anys molt intensos, molt...
molt excitants, si em permeteu l'expressió, i la veritat és que amb il·lusió per continuar treballant amb el projecte de la rebre vigília que pugui agrair i continuar col·laborant amb la nostra experiència i les nostres idees que aquesta universitat continuïa fent la progressió que abans comentava la Joana Saragossa.
Abans comentava també que la posició dels rànquings feia referència a un en particular, dels més importants, o podíem parlar també dels investigadors que consideres més influents, que en teniu una cinquantena a nivell de tot el món. Què implica això, aquest potencial?
Aquest és el gran valor amagat, és aquell diamant brut que tenim a la universitat que quan el mires de prop, a curta distància, li pots donar una importància relativa. Si és un número 51, 32, 24, 100, tots són números molt freds. L'important és quan això et permet posicionar.
i comparar amb la resta de universitats. Aquest 51 vol dir que per la mida d'universitats que té la Universitat Rovira i Virgili, per tant pel número de professorat que tenim a nivell d'universitat, som la primera universitat espanyola. Per tant, no en valor absolut, però sí en valor relatiu. Per tant, què vol dir ser la primera universitat espanyola en algun rànquing?
És un element que quan se mira, no des de curta distància, sinó des d'un punt de vista macro, que et permet fer aquesta comparativa, permet posicionar. Per tant, són indicadors, aquest és un, n'hi ha diversos, que ens permeten donar la qualitat, no només la quantitat, sinó també la qualitat d'activitat que es fa a la nostra universitat, bé sigui en aspecte de docència, bé sigui en aspecte de recerca, o de transferència de coneixement, que també tenim rànquings que ens posicionen molt bé en aquesta relació amb les empreses i aquesta interacció territorial.
Ara veia per aquí alguns estudiants que tenim en pràctiques a la universitat, estan per aquí fora a la redacció, però també hi ha l'aula de gent gran, és a dir que tenim les oves passants, l'aula de gent gran, per tant gent activa, gran que estudia la carrera, gent jove que es forma i que busquen un futur laboral.
Tenim dues realitats, no? Bueno, l'universitat ha d'estar en contacte amb la societat, i la societat hi ha des del P0 fins al P100, si em permeten l'expressió. Per tant, a cada nivell hem de tindre aquesta interacció i hem de tindre aquest contacte, aquesta simbiosi que he fet referència abans. Aquesta setmana passada estava inaugurant
les aules de la gent gran, van fer arraus enguanyes, un sistema iterenant, i els comentava una anècdota que m'havia passat a la nit de la recerca, que havia sigut dues setmanes abans aquí a Tarragona. Són dos públics completament diferents. La nit de la recerca va bàsicament pels xiquets i xiquetes que quan surten d'escola vagin a embrutar-se les mans i tocar coses a les aules de la gent gran.
Per tant, en un cas com en l'altre, l'important, que els hi diga jo, és que no es deixin mai de fer preguntes. Un comença a envellir quan no es fa preguntes. I, per tant, l'important, i això és la universitat, això és la ciència, és com abans la ciència fer-se preguntes, el per què de les coses. I això sempre hem de ser una mica infants, independentment de l'edat que tinguem.
Miri, parlant de preguntes, una pregunta que em faig. Un projecte que lidera la universitat, el tema de l'avall de l'hidrogen, per temps que no en sabem res. Hi ha novetats que vostè sàpiga? Aquest projecte, de fet, des que jo soc rector, casualment, va haver de ser el dia que havia la primera volta de les eleccions a la universitat, Rebre i Vigili, el va liderar. L'hidratge el portava a la universitat a partir del...
del maig del 22 el lideratge el va agafar a la Generalitat de Catalunya i no ha evolucionat el ràpid que tots voldríem ni la intensitat que tots voldríem. Això crec que és un fet evident. Aquest darrer any s'han fet uns estatuts, després de... jo porto tres anys de rector, per tant, diguem-ne un any, finalment s'han fet els estatuts i ara estem a l'espera que des de la Generalitat es posin les condicions per desenvolupar aquest estatut.
Per tant, és un projecte que, impulsat des de la Rovira i Virgili als seus inicis, ha fet aquest salt a nivell de Generalitat de Catalunya, però que no porta el ritme que tots voldríem. Última pregunta, algun missatge? Si ens estàs sentint algú des de l'Ebre, des de la zona del Baix Camp, a principi demà hem d'esperar que tot sigui normal. Toc que la gent toca fusta, però...
Bueno, demà quedaran els ressagos, quedaran les conseqüències de tots aquests aiguats. Jo crec que aquí l'important és que no hi ha cap desgràcia personal, més val pecar per excés que per defecte i una forta abraçada i tot el suport a les persones que han quedat afectades, no només estudiants, sinó, pensem, ara mateix són temps d'olives, pràcticament, d'aquí 15 dies començaran a fer les olives i tot el que hi havia a terra, tot això fa molt bé collites i, per tant,
són efectes que no és només el dia després, sinó que poden durar anys les conseqüències. Josep Pallarés, rector de la Universitat de Rovira i Virgili, gràcies. Bona entrada de setmana i fins la propera. Molt de gust.
Matí de dilluns a divendres de 9 a 11. Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pell a tallenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Tens entre 18 i 35 anys i vols comprar el primer habitatge? El Préstec Emancipació t'ajuda a assumir-ne l'entrada perquè et finança el 20% del valor de l'habitatge fins a 50.000 euros que passarà a ser de protecció oficial. Informa-te'n a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Fes que el teu negoci marqui la diferència.
Tarragona Radio. Som 40.000. Vivo cantando. Vengan, chicos, vengan, chicas, a bailar. Aquest de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mama Pop Guateque.
Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farma Tarraco. La veu de Tarragona. L'actualitat de la ciutat en dues hores.
Gràcies.
En quatre minuts arribem al punt de tres quarts de deu del matí. Anem tard una mica com la defensa del Nàstic ahir amb jugades compromeses. Avui per parlar aquest temps de tertúlia amb el Lluís Pagès. Lluís, què tal, bon dia? Mira... Bé o no? Bé, bé, avui sí, però ahir de tard de nit no. No tant, bé. Era mal de molts, eh? Sí. El Víctor Roca, Víctor, què tal, bon dia? Bon dia i bona hora. I l'exjugador del Nàstic, el Romà Conillera. Romà, què tal, bon dia? Bon dia a tothom. A quines sensacions vau sortir ahir del nou estadi?
les sensacions no dic que ho manen els resultats sinó els fets jo crec que el partit va ser un partit molt regular que no vam estar bé i la primera part no vam entrar vull dir
van dominar ells, no? No és que dominessin excessivament, però sí que van portar el control del partit. Després, doncs, bueno, tornem a fer que aquí el Luis César, doncs, clar, no pot fer res, les errades habituals que solem tindre en molts partits, no?
No ho sé, jo diria que el resultat pot ser just, sí que haguessin tingut alguna ocasió, si haguessin sigut com a Eivissa, que les que van tindre les haguessin aprofitat, haguessin sigut molt efectius, haguessin pogut canviar el resultat, però, bueno, hem perdut un partit, tenim un proper a casa, la classificació està molt igualada, o sigui que guanyes dos partits i et col·loques a dalt, i esperem que sí sigui. Víctor.
Bé, òbviament, com deia el Lluís, una mica emprenyats, a més el gol al minut 100 i pico, o 90 i pico, quan ja perds. A veure, francament, esclar, jo vaig tenir l'esperança en diversos moments del partit en què el resultadisme habitual d'en Lluís Tessar funcionés,
allò de dir, ostres, fins i tot va haver un moment amb 1 a 1 que el Cèdric va tenir una oportunitat i dius, mira, ja ho tenim, mira, 2 a 1, però francament el Nàstic no va ser superior, casa té que ser superior, té que dominar els partits, no ho va ser, no ho va ser. L'Alcorcón tampoc va fer un grandíssim partit, però ens va controlar, va controlar el partit.
I després el que diu el CUNY, a veure, s'estan repetint mala sort, d'acord, però massa les errades defensives, no és el primer dia. I errades, de manual, cert, són humans, però no en va haver només dues, crec recordar, i el pobre lateral, el Santos, en va tenir també una que li va donar el de l'enticentro, que la va fallar, llavors Cajarro, com es diu vulgarment, home, tantes errades en un partit,
No és el primer dia, és a dir, no és el primer dia que passa això. Hem de consolidar una miqueta més la defensa, a part d'altres qüestions que podem comentar. Després del partit deia Marc Montalvo, això, que estan cometent masses errades d'aquestes de bulto, per dir-ho d'alguna manera, que els estan restant molts punts en aquest primer tram de Lliga. Lluís, què et passa amb el partit?
Per a ti, doncs mira, jo crec que al principi allí va haver el defensa dret, que va perdre una pilota, jo crec que va ser degut a la pluja i que l'herba estava recent replantada i potser estava massa tova, la pilota no va córrer en el que ell confiava i la va fallar, però va solucionar el problema. Però a continuació, cap d'un rato, abans d'arribar a la mitja part, va fer un fall també de Garrafal que va costar el gol.
Va ser uns fallos que pot ser culpa del jugador, hi ha un jugador que quan juga vol guanyar sempre, això tu no ho saps. Sí, sí, és així. Mai ningú vol perdre. No, no, s'acorda. Llavors, jo crec que va ser culpa d'això, potser, si la primera vegada us havies fallat, procura, no et repetir que et fallo, però som humans i a vegades corre més el cor que el cap.
Una llàstima, no?, aquesta derrota, i ho dic perquè l'equip venia d'on venia, almenys de dues victòries, després podem entrar a valorar si ens agrada més o menys el joc del nàstic, o el que proposa el nàstic de Luis César, que jo crec que fora de casa, pel que vam veure els dos darrers partits, amb signe diferent, derrota al camp de l'Europa, victòria al camp de l'Eivissa, però més o menys,
jugant a lo mateix, una altra cosa és els partits a casa, on segurament encara no li estem veient allò, un estil propi de joc, deia això, que una derrota que fa mal perquè venies de 6 punts, era una altra dels rivals directes a la zona alta de la classificació, i segurament la millor notícia és que tornes a tenir un partit a casa, per tant ho pots intentar posar-hi una mica de remei.
Sí, el que fa mal, veritablement, és que el gol va ser ja passat els 90 minuts. I això li afecta al jugador? Sí, molt. Molt perquè te genera una inquietud.
tot el teu entorn és negatiu, espero que el Lluís, hi ha moments que els errors s'han de treure a dir-los, però ara estem en una situació que jo com a entrenador no comentaria els errors, perquè crec que psicològicament haig de recuperar els meus jugadors.
A vegades pots dir, bueno, és que si no dius per què s'ha equivocat i no dius com ha de fer perquè no tornin a succeir, anem en contra que jo sigui l'entrenador. Però hi ha moments que crec que hem d'utilitzar la psicologia i l'equip ha d'estar tocadíssim, tocadíssim. I ara el que necessita l'equip...
és de l'entrenador i tot l'entorn, és seguretat, confiança, que estiguin amb ells i crec que amb el president que tenim i això costa una mica que això sigui així. De seguida anem a criticar, de seguida tirem al carrer amb algú, de seguida ens posem nerviosos
i hi ha que controlar una mica tot aquest temperament espontàni que no porta a cap lloc.
Mira, deixeu-me dir una cosa, perquè jo crec que l'honor a vegades els futbolistes, sobretot ara amb la modernitat de les xarxes socials, segurament estan com una mica apartats del que és la realitat, potser no tenen aquest contacte tan directe com a la teva etapa com a futbolista del Nasti, però ahir al vespre Sergio Santos va fer el seu perfil de la xarxa X, del que abans coneixíem com a Twitter,
Va fer un post en el que deia, avui és un dia dur per mi, vull disculpar-me davant tota la família del Nàstic, que ve a recolzar-nos cada cap de setmana i es deixa la veu en cada partit amb nosaltres. He comès un error, que ens ha costat els tres punts, però us vull dir que seguiré suant la samarreta per aquest club. Ara et volia jo fer un incís. Què hem de fer ara?
Què els hem de dir? Què li hem de dir a aquest jugador? Vols que et digui el que diuen els missatges? Tots, tots entenent-lo i compartint amb ell, això, eh? Vull dir... Clar, si ara fem hincapié, com se'n diuen que... Oye, tu t'has equivocado, lo tenies que hacer así, lo tenia que hacer así, nasan...
ja ho direm més endavant tot això ara el que necessita aquest noi per recuperar-lo aquest noi i l'equip perquè l'equip perdre passat el temps reglamentari queda tocat i l'entrenador igual necessita aquest jugador recolzament positiu el necessitava a la gespa sortir algú allà per abraçar-lo acariciar-lo donar-li aquell efecte que en aquell moment aquell jugador surt hemos perdido por mi culpa i és el que fa falta
Això es fa en un examen de consciència i ho reconeix, això val molt. Passa que avui l'entrenador ha d'agafar-los i diria ha passat això, això, ho sabeu?
Borrón i Conta Nova, i començar cada dia. Cada dia és un dia nou. Es comença la setmana, oblideu-se de tot, l'altre s'ha de passar flors i violes, avui això en llances i cogeix contra vosaltres. I el diumenge és el moment d'aprofitar el que ve a Terrazona, que l'any passat es va empatar i també és un equip d'aquells que es posa tots allà al darrere. Jo crec que serà una lliga molt irregular.
Per tots els equips. Està a 4 punts del primer. Si has guanyat ahir, quedaves segon. Sí, però estem a 4 punts del primer, però també... Però això sempre està... Perdó, cada temporada està bastant ajustat tot. Entre Dalí i Baixa, al final no hi ha tantes diferències. Sempre hi ha algú que s'acaba allunyant una mica més. Ara sí que és veritat que l'Europa s'ha col·locat a 4 punts del Nàstic, però tampoc no és tant.
I a l'altre grup sí que hi ha el Tenerife, que per cert aquesta setmana no ha guanyat, és el primer partit que no guanya, va empatar a zero el camp del Cacereño, però fins ara havia fet el ple de punts i aquest sí que va potser una mica més destacat, però a l'altre grup també hi ha igualtat màxima, bé, és una categoria que segurament s'acaba sempre decidint per petits detalls, el que comet menys errors, a la millor s'acaba emportant el botí, i el que comet menys errors, en aquest cas el nàstic ahir, doncs, és el que ho acaba pagant. Està
Creieu que el Nàstic està allà on vosaltres calculeu que podia estar en aquestes alçades de Lliga? O preveieu un Nàstic amb més punts? Preveieu un Nàstic... No sé si dic que coneixent una mica més el que vol jugar, que potser fora de casa està una mica més clar, coneixent a Luis César i les seves anteriors etapes aquí a Tarragona, però no sé si a casa... Ahir li van preguntar, el que passa és que aquí Luis César va tirar pilotes fora, però...
No sé si us acaba de convèncer el nàstic com a local. Jo crec que si mirem la plantilla, m'agrada més la plantilla de l'any passat. Que la d'aquesta, eh? Jo sí. Jo estic d'acord amb això. Teníem homes més...
amb més qualitat, que no vull parlar malament de ningú, dels jugadors que hi ha, per favor, jo he sigut de jugador, és una opinió que millor estic equivocat, però no ho sé. Nosaltres a la nostra retransmissió dèiem que segurament aquest any hi havia millor defensa que l'any passat, jo crec que és evident, hi havia més qualitat, per més que el director esportiu després hagi dit que no volia perdre qualitat i l'ha acabat
l'ha acabat perdent. Amb això no es desmereixen jugadors que hi ha actualment. Jo crec que, per exemple, Jaume Jardí... Jaume Jardí ha donat un pas endavant i, per exemple, l'any passat jo crec que estava infravalorat. La prova, evidentment, només cal que mireu les estadístiques de l'any passat. Va ser gairebé tan titular com suplent. Per tant, no era un dels jugadors que estava sempre titular. I pensàvem que sí que en defensa havíem guanyat una mica més, però també sobte
que el Nàstic estigui encaixant tants gols. Sí, no, no, sí que en fem, però també n'encaixem molts, no? Això també es passava l'any passat, no?, que en fèiem molts, però també n'encaixem molts. Som màxims col·legiadors en 10, em sembla que n'hi ha un que porta 11, que crec que és l'Europa, 11. Som màxims col·legiadors, màxims, 10, i l'Europa, 11. I també em sembla que som els segons o els tercers, més gols els fan. Jo crec que el canvi principal, una mica el que deia el Jordi abans, o un dels canvis principals d'enver l'any passat...
I crec que això, el playoff quan l'Ultésser va agafar l'equip ja es va notar perquè recordem que vam perdre casa amb la Real i vam empatar amb el Múrcia.
Vam empatar amb el Murcia, sí. A veure, no és atribuïble a Luis Tesser, però el nàstic a casa no és el fortí que era abans, perquè recordem que perdia molt poc partits l'any passat. I el que sempre, jo això ho he sentit moltes vegades, el nàstic a casa per consolidar-nos té que ser un fortí.
Cuidado, ja ho compro guanyar fora i empatar a casa. Però, clar, els partits de fora pensem que camps com el Tarazona, a l'Europa ja hi vam anar amb gest artificial, és complicat, no? Aleshores, crec que potser la signatura pendent, independentment de les defenses i no defenses, és aquest equip a casa que tingui una miqueta més de solvència, perquè ahir
a l'Alcorcón, sense tenir o fer un gran partit, ja no diré un gran equip, sinó fer un gran partit home, jo vaig sentir que era el dominador del partit en tot moment, fallos a part en general no controlàvem el partit tenia que baixar el cedric a buscar pilot no acabàvem de tenir i dir, hòstia, avui guanyarem
El Nàstic va patir a l'inici de la segona part, però es va difuminar després. A principi el Nàstic va patir una mica, perquè jo crec que l'alineació de l'Alcorcón sorprèn una mica el Nàstic, perquè en la defensa de tres centrals no ho acostumaven a fer, i en canvi ahir ho van fer, van ofegar molt bé a Cedric i Baselga,
i fins passats uns quants minuts ja de l'inici, que jo crec que ja estan pràcticament a la mitja hora, que Luister Sarsica des de la banqueta ordena a Cedric a baixar més enllaçar amb el mig del camp i a partir d'allí comencem a jugar una mica més perquè si no fins a la mitja hora de joc crec que Cedric i Vasselga no havien de tocar com a pilota per dir-ho d'alguna manera, per tant es quedaven com a despenjats. Després sí que rectifiquem a partir d'aquí
però bueno, sí que és cert que... La prova és que per la primera part, quants corres van tirar al gimnàstic? I ells quants? 7, 8, 6? No, matants no, però 4 o 5 sí, sí, sí, sí, no, no, es van guanyar per cames, es van guanyar sempre, i després al gimnàstic va apretar una miqueta, però la mala sort de l'últim... Aquesta sort, això passa en molts equips, en molts, generalment hi ha sempre equips que al minut 94-95 perden i bóns estan empatant, van a buscar la victòria i bóns ho perden tot.
ahir el Nàstic va anar a buscar la victòria ahir va ser molt dur perdre d'aquella manera aquell minut l'equip està molt afectat i l'equip per el que necessita jo diria que escolta'm i direu que això que estic equivocat com a entrenador jo no parlaria del partit aquest
Només parlaria de positivisme. Jo crec que si feu un reces de mitja hora, una hora, dues hores, que cadut expliqui el que senten i Borrón. Jo l'únic que diria, senyors, tots sabem el que ha passat. Borrón i continuem. Jo confio en vosaltres, tinc plena confiança i jo el que faria, que no vol dir que tingui raó, eh, Pagès? Sí, sí, no, no. No vol dir... Jo, sí, hi ha moments que...
que has de diluir, i en aquest moment trobo que ha arribat un punt que tots sabem la importància del que va passar, perquè haig de recalcar, punto, si voleu parlarem com millorar el que va passar i res més. Això també és interessant, perquè és un nivell passat, agafar una reunió, ja, l'estem fent malament, no estem triant els objectius que hem de fer, que hem perdut aquí a casa, hem perdut 8 punts, 8 punts s'ha perdut. Expliqueu, què s'assembla, què hem de fer?
Punto. Tres hores, dues hores, i el que va, vinga, comença la jornada nova i aprendre del que han fallat. És com si el teu jefe, tu t'equivoques, i ve pam, pam, pam... Si estàs moralment desfet, perquè estàs desfet primerament, que avui segur que faran l'entrenament de recuperació, estàs agotat. Agotat, perquè un partit d'aquests te deixa agotat. Vas allà que t'esperes...
En principi t'has equivocat o no sé què. Hòstia, agraeixes que el teu cansant sigui psicològic. Estàs cansat físicament i psicològicament. Psicològicament és molt important estar fresc. Si es guanya no passes res. I vas allà i tu t'esperes ja la marabunta, no? Jo soc el culpable, com m'ha dit. Fins amb consciència. I si l'entrenador...
Ho dilueix, ho agraeixes. Sí, però anava a dir diluir, no? La culpa és de tots. Són fallos puntuals, però la culpa és de tots. En què moment requeria això? Hi ha una reunió al vestuari, que cada un dic el que vulgui, però a partir d'acabar, ara prou, oblideu-se tot, ja ho heu tret tot l'adolent d'ahir, tot l'adolent d'ahir, ho heu dit, jo prenc nota i vinga, a treballar, i començar setmana nova, i demà a descans, i el dimecres a preparar el partit del domenatge. I setmana d'optimista, no de males cares, no de males cares. Setmana...
i el diumenge un bon resultat aquest segon gol recordem que a banda de l'errada d'aquest xicot baixaven, bueno menys el jardí que ja no podia ni fava baixaven 4 o 5 tios de l'Alcorcón i no baixava ningú més vull dir que és una manera de diluir el replagament va ser lents l'únic que podia fer alguna cosa era el porter fer una falta al mig del camp aquell jugador en vermella i expulsar anaven llançats què us va semblar la tornada de Pol Domingo al Nàstic?
Bueno, el Pol Domingo a mi és un jugador que s'havia de quedar. A mi m'han comentat que, bueno, van dir els membres del Consell que no havia acceptat la proposta, però jo tinc un amic seu que m'ho ha comentat
Però han deixat de dir que li van oferir el 50% menys. Aleshores, clar, és que no s'ha de la proposta. Si deixem de dir que li hem oferit el 50% de menys, quasi jo crec que el van invitar a que marxés. Per mi és un jugador perfecte. Sí que Matac no té la qualitat que millor pot tindre, però per estar al nàstic sobrat.
Aquest 50% li ja compensa anar a Madrid a viure desplaçaments, gastos, és que a vegades es fan els 50 i pot... No, s'hi ha anat, Pagès, perquè és un interès a part del club econòmicament. Però li van dir, no, s'ho estudiarem i farem una contraoferta. Segons vaig sentir l'altre idea a la ràdio i el seu representant ja no va dir res. Clar, perquè si l'he fet un 50%... Però el contraoferta... Les negociacions en dues bandes, mai s'acabarem de saber exactament com...
Com ha anat... Sí que és veritat que van dir que havien fet una contraoferta i que el representant no va arribar a contestar i que a les 24 hores... I quina és la contraoferta? Que t'augmento? Mil euros més? Clar, perquè és que... Digo, pero dejo de decir. No? I llavors s'emmascara, que això és el senyor abogat, doncs, que n'endominen les frases, la paraula i el diàleg, eh? Queda emmascarat tot, no? I llavors, doncs, bueno... No ho sabrem mai. No.
Bueno, veurem. De totes formes, ahir va tornar. El públic el va rebre amb una ovació i també amb el comiat ell va anar a saludar diferents aficionats del Ginàstia de Tanaosa. I ha de demanar perdó, em consta. A la zona dels xavals joves va anar a dir... Bueno, demana perdó. Perdó, no ha de demanar pas. Bueno, ja.
ens entenem, no? Sí, sí, sí. És que és n'esplorament de cor. I diu que marxa. Però bé, és un d'aquests jugadors formats... Perdó pel resultat, no per haver marxat. Sí, sí, sí. Un jugador del plan D del Nàstic, lògicament ha de buscar el seu futur com el Nàstic. També suposo que amb aquesta oferta va intentar buscar el seu futur. El cert és que no hi va haver cap acord i Pol Domingus ja no és jugador del Nàstic i el van veure tornar a casa seva però
defensant la samarreta de l'Alcorcón i que es van emportar, a més a més, la victòria d'aquí del nou estadi. Lluís Pagès, Víctor Roca, Romà Conellera, que ha estat un ple. Que vagin molt bé. Fins la propera. Gràcies. Bon dia. Gràcies a vosaltres. Adéu. La veu de Tarragona. Cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11.
Vivo cantando. Venga chicos, venga chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farma Tarraco. La reina de
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els jugues puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa.
Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
La veu de Tarragona, l'actualitat de la ciutat en dues hores. El temacle del dia, amb Sílvia García. Doncs anem amb el nostre primer temacle començant la setmana. Mai trobaràs un príncep blau? Sopa de cartes.
Sempre amb la mateixa postura. Jo ja en tinc prou d'aquest color. Busca't un geni que et comprengui. Podríem dir que en aquest moment no funciona la postura. Has tirat el temps per la finestra. I ara, princesa, on anem?
Posa els peus a terra, pren el que tinguis al teu costat, perquè...
M'ha dit un temps a la muntanya que l'aire pur sempre va bé i clarifica les idees. Jo ja no entenc el teu pati.
Però què farem si aquest govern no havia previst la teva crisi? Estirant el temps per la finestra, i ara, princesa, on aniràs? Mira't als ulls, posa els peus a terra, pren el que tinguis al teu postat, perquè mai trobaràs.
La finestra, i ara princesa, on aniràs? Mira't als ulls, posa els peus a terra, pren el que tinguis al teu costat, perquè... Mai trobaràs el teu príncep blau. Mai trobaràs el teu príncep blau.
El teu príncep blau. Mai trobaràs. El teu príncep blau. Mai trobaràs. El teu príncep blau.
Doncs seguim, obrim la nova franja horària, avui a la veu de Tarragona i molt pendents de l'Ebre. I de fet sentíem, l'anterior franja horària a les 9, el president de la Generalitat, el Salvador Illa, l'artant que el temporal de pluja encara no s'ha acabat.
i fent una crida a la prudència davant la previsió de nous aiguats. Tot i que el pitjor sembla que ja ha passat, però encara no es pot abaixar la guàrdia. Ho ha dit des de Tortosa, ha explicat que els models de predicció meteorològica indiquen novament episodis de pluges torrencials a partir de mig matí o mig dia. Durant la tarda també és possible. Per tant, molta precaució i des d'aquí també molts alins de tots els que ens esteu sentint des de l'Ebre en aquesta jornada, l'endemà d'aquest fort aiguat que ha tingut de moment conseqüències materials, que és el més important,
i veure'n com avança el matí. Ja ha dit també Sabadolla que seguirà per allà. Primer ha reunit amb els alcaldes, n'hi ha diferents municipis i a l'1 de migdia, novament, es reuniran per veure el que cal fer a partir del migdia. Molt bé, n'és de l'Ebre, i seguim aquí des dels estudis amb més qüestions. Ara saludant la consellera, responsable entre d'altres, de centres cívics, la consellera d'Igualtat, Serveis de la Ciutadania...
I serveis socials a Cecilia Mangini, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia, Pep. També imagino que mirarà amb preocupació tot el que està passant a l'Ebre. Sí, sí. Queria aprovechar, ja que has fet aquesta introducció, per enviar tot el meu suport i el meu suport a la gent de les Terres de l'Ebre, que estan padeixent les tormentes i les conseqüències, que ojalà no passin d'aquí i que sigui cort i ràpid, encara que estem en plena temporada. Así que, bueno, mucha prudència, lo mismo que decía, que la gent no se mobilice innecesariamente, y bueno, mucho ánimo.
Aquí, efectivament, anem veient com ha evolucionat el plegat a l'Ebre i des d'aquí seguirem molt pendents d'aquest missatge d'encara molta precaució i especialment d'evitar desplaçaments i fet la mesura possible en aquesta jornada, a menys allà en aquestes comarques afectades, evitar desplaçaments, que és el més important.
Volíem parlar de moltes qüestions, però entre elles aquesta programació de centres civils perquè reencaixi aquesta setmana, el dia 17. Per tant, això ho tenim aquí a la campanya. Sí, la programació en realitat arrancó el 13 de setembre. Llevà molts dies de programació, però el més fort comença ara, és veritat,
Y bueno, Centres Cívics se va superando a sí mismo, es decir, la programación, son más las inscripciones, son más las actividades, todo comparando con las programaciones inmediatas anteriores, que es la de Iber Primavera y la de Estiu, pero ahora en otoño, en la Tardor, tenemos una programación muy extensa, concretamente hay más de 200 actividades, de las cuales 100, 110 son gratuitas.
dirigidas a toda la población, aunque ya sabemos que los centros cívicos están situados en los barrios de la ciudad, pero dirigidas a toda la población, porque ahí sí que se desplaza la gente de todas partes para hacer actividades. Lo que me gusta destacar es la transversalidad de la programación, porque el centro cívico como lugar físico
da este servicio a todos los departamentos, todas las áreas del ayuntamiento que hacen sus actividades allí y también a las entidades de la ciudad que hacen actividades allí. Así que bueno, esto es destacable porque es lo que nos gusta, ¿no? Esta transversalía no es que el centro cívico solo programe propios cursos o actividades propias, hace actividades de los demás departamentos del ayuntamiento de la ciudad y también de entidades que nos dan propuestas y las apoyamos.
Aquesta semana el que arrancaría sería el tema del teatre. Sí, Scenaris Views, que es una de las actividades. El 17, ahora el viernes, que es una actividad que se hace conjuntamente con cultura, con igualdad. Tiene distintas disciplinas, circo, teatro, artes escénicas en general. Comienza el viernes, el 17.
Però hi ha moltes més. Anem a pams, perquè, com deia, 200 activitats parten aquí. És molt variat i entenc que també amb un mantell molt ampli pel que fa als públics. Sí, és molt variat. Normalment hi ha cursos, en aquesta programació tenim els cursos monogràfics que la gent ja està acostumbrada, cursos d'idiomes, cursos d'esport, per exemple, yoga, zumba, és a dir, el que la ciutadania pide, que el Centro Cívico programa pràcticament en totes les seves temporades de programació.
Y también actividades culturales, debates, rutas, memoria histórica, cine. Bueno, hay varias para destacar. Esta que has dicho, Decenaris Views, que es muy muy importante. Después tenemos el ciclo Crispetes, que es un ciclo de cine dirigido a las familias en el Centro Civic de Bonavista, con películas en català, para los niños y las familias especialmente, que suele ser los días viernes.
Esa es una actividad también de mucha respuesta, de mucho éxito. Otra actividad también que a mí me hace especial ilusión es el proyecto Cibicleta, que se desarrolla en Torreforta, que es un proyecto de bicicleta urbana, porque hablamos mucho de carriles bici, pero hay que saber andar en bicicleta por la ciudad, no todo el mundo lo sabe. Entonces se enseña desde cómo andar en bicicleta, que mucha gente lo sabe, pero otra no, las normas de tránsito dentro de la ciudad...
Y también el mantenimiento, la reparación. Hay un pequeño taller que la gente lleva su bici y aprende a arreglarla y a ponerla a punto y también a respetar las normas de convivencia de tráfico con la bici.
Van bé les inscripcions a les activitats? Van bé, van bé. Hay más de 2.000 inscripciones y sigue habiendo porque cada actividad tiene su momento de inscripción. Las actividades comenzaron, como te comentaba, el 13 de septiembre y terminarán las de tardor el 21 de diciembre, justo cuando comience el invierno, termina la programación de...
de tardor, y la gente se va inscribiendo constantemente en la página web de Centro Civics, que la tengo por aquí apuntada, si quieres.
centrescivics.arragona.cat, aquí es podeu inscriure. Hi ha algunes que s'esgoten de seguida. Per exemple, totes les sortides i rutes pel territori. Sí, esa es otra actividad de mucho éxito. Rutes históricas donde participan también los vecinos en el barrio de Parriuclá, en el barrio de San Salvador...
las rutas también de memoria histórica con los refugios, las explicaciones sobre los bombardeos que sufrió Tarragona, y los refugios antiexplosivos, antiaéreos que existían, y que existen todavía, porque en el ayuntamiento hay uno, y en la Paralta también hay, entonces se incluye la explicación, también la visita a los refugios. Bueno, la verdad que la programación de centros cívicos es...
Es muy interesante, una también que se ha hecho este año en el marco de Tarraco 25, que la ha programado Patrimoni, juntamente con el conseller Nacho García la Torre y con nosotros desde Centro Cívico, se ha hecho una programación, sería como llevar Tarraco viva a los barrios, llevar Tarraco a los barrios.
Entonces empezamos el domingo, este no, el pasado en Torreforta, este fue en San Pedro y San Pablo y el próximo en Buenavista. Y se llevan las actividades de recreación, luchas de gladiadores, campamentos romanos, domus romanos, para explicar, bueno, está muy bien con mucha respuesta también de la gente. Ja he dit que són propostes molt transversals, això és important destacar-ho també, i també recordem que hi ha abonaments.
Sí, sí, claro. Hi ha descomptes... Hay descuentos... No recuerdo ahora exactamente los descuentos, pero sí hay descuentos... Ho tinc per dir jo, eh? Si lo tienes tú, mejor. Sí, sí. Hi ha descomptes no acumulables, però que sàpiga... Entreu a la vàgina web de Centres Civics i allà veureu tota la informació, però descomptes del 50% no acumulables...
totes les activitats per si tenien atur o pensionista, famílies monoparentals o nombrosa, voluntaris en actiu, refugiat o en diversitat funcional o discapacitat a partir del 3%, per tant, tot això... Se repliquen las mismas de la programación anterior de Iberprimavera, son los mismos descuentos, sí. Los abonos o descuentos también están a la orden del día, la gente los conoce, porque claro...
Es fácil la inscripción y ya en la página web se pueden ver todas las casuísticas, para dónde puedes entrar. Después hay otra actividad que quería destacar, que es la del taller de Saquet Solidaris, que se hace con la entidad a Contracor, que será este sábado por la mañana en San Pedro y San Pau, que es esta entidad que se ocupa junto con el, también interviene el CERFUM, del Dol Perinatal,
Para aquellas familias, bueno, que lamentablemente sus bebés no han nacido vivos o mueren al poquito tiempo de nacer, entonces el contracor hace unos saquitos solidarios, porque bueno, antes es triste hablar de esto, pero es lo que pasaba, ¿no? Los restos del bebé se los daban en unas cajas.
Y era algo tremendo para esa familia, para esa mamá. Entonces, esta entidad, que realmente es ejemplar del trabajo que hacen con cuestiones tan dolorosas, se llama Contracor, y ellos se ocupan de hacer estos saquets solidaris. Y bueno, en el Centro Civil de San Pedro y San Pablo, conjuntamente organizado con el CERFUM, se hace el taller este sábado. Sí, sí, el sábado dibuite.
Sant Pere i Sant Pau, Sant Sabador, Bona Vista, Torrefort, per tant tenim les xarxes de centres cívics que podem escollir. Mirant la programació, sobretot, o si no, agafant també el prospecte, el llibret. El llibre és verd, este año el color, el llibre del terror, que la ciudadanía lo pide. Están acostumbrados, a pesar de que somos muy digitales todos últimamente, pero la gente nos pide el llibre de centro cívico, porque la verdad que es una guía de todo lo que hay para hacer, de los horarios, de...
de cada uno de los centros cívicos, así que ya hace muchos años que se hace el librito y lo hemos editado nuevamente también. Imagino que la voluntad, consellera, és que hagi activitat més o menys, si pot ser cada dia, si no cada dia, pràcticament cada setmana, entre setmana i cap de setmana, no?
Todos los días hay actividad y es realmente impresionante. Yo creo que los centros cívicos son el motor sociocomunitario de esta ciudad. Es donde pasa todo, donde la gente desconecta, aprende, comparte, se renueva y para muchas personas es la puerta de entrada a la ciudad también.
desde los barrios donde están situados. Pero la actividad del centro cívico, sobre todo por la tarde, es una actividad inclusiva, diversa para todas las edades. Hay muchísimos niños, mucha gente mayor también. Hay actividades que se repiten, como por ejemplo el taekwondo, el yoga, bueno, las deportivas en general, el zumba,
La gente las pide y se programan prácticamente en todas las temporadas. Los cursos de idiomas, los cursos de cocina en San Pedro y San Pablo, que tiene una cocina instalada también maravillosa. Pero es un motor sociocomunitario de esta ciudad. Realmente es impresionante darse una vuelta por los centros cívicos cualquier tarde.
Aquí més destacaria el nivell de programació. Hem parlat d'algun dels actes, però penseu que estem parlant de 200 activitats. Sí, hi ha moltes. Una que ens fa especial il·lusió és un campionat de cubo rúbic que per primera vegada s'assume i serà, ja te lo diré, que lo tengo por aquí, la competició serà el 22 i el 23 de noviembre en el centre civil de Sant Pere i Sant Pau. I prèviament, en octubre,
Del 29 de octubre al 28 de noviembre se harán talleres para aprender, bueno, talleres de práctica de Cubo Rubi.
i la competició serà 22 y 23 de noviembre en San Prín y San Pau. Eso també ha tingut moltíssimo éxito. És a pedido també de una de les entitats que agrupa a les persones que juegan a Cubo Rubik, el que és molt difícil, també hi ha que reconèixer. Però, bueno, té molt entusiasmo. Després, bueno, les sortides que hem parlat, les charles que sempre també estan...
charlas sobre salud mental, de la que hablamos mucho. Hemos pasado la semana de la salud mental y el día de la salud mental, que fue el viernes pasado. El Centro Cívico acoge charlas sobre salud mental, sobre envejecimiento saludable, sobre estrés, sobre ansiedad. Eso también tiene mucha respuesta, porque es lo que la gente necesita, hablar y aprender un poco más cómo enfrentar estas cosas. Las actividades son muchísimas, es decir, de muchas y de muchos rubros, y estamos muy contentos
de poder acoger-les i hacer-les a todas. Siempre nos queda alguna que no podemos hacer y, bueno, ya pasa para la temporada siguiente porque la verdad que tenemos los centros cívicos a tope. Entenc que és un ambient molt familiar, pel que està dient, perquè aquella activitat es casen perfectament amb la canalla, d'altres que no, per a més, eren per pares, per avis, per àvies. Muy transversal, muy familiar. Insistim-ho en això, no? Sí, sí, muy familiar y para todos, para todos los públicos, la verdad.
Así que, bueno, estamos contentos con la programación de este año, que es récord. Siempre es récord porque siempre decimos lo mismo, la gente va aumentando sus inscripciones porque la verdad que son servicios y actividades muy completos y muy buenos.
I s'han de reservar, la majoria, tot i que la majoria siguin gratuïta, es cal reservar. Per tant, poses el contacte amb el centre cívic i la reserva. A més a més, hi ha diferents horaris per cal que tothom pugui... Sí, hi ha algunes que proponen diferents horaris i la majoria són gratuïta, bueno, la majoria no, la mita més o menys són gratuïta i altres no, però també els preços, a més dels descuentos que has mencionat, són preços públics i per a tots els bolsillos també.
Quina diria que és la voluntat d'aquesta programació de cara als centres cívics, que és el que es busca en realitat amb aquesta programació, que és el que s'aconsegueix? Se busca la participación de la gente, la acogida a la gente, que esa diversidad que realmente existe en la ciudad también se demuestre en las actividades, que nadie se sienta lejos de un centro cívico, acercar, que es lo que hacemos con Tarraco 25, también acercar
cosas que pasan en el centro de la ciudad, a los barrios de la ciudad, para que todos los conozcan. Se busca la participación, sobre todo, y se logra. Se logra la participación. ¿Y hay un público que repetece? Sí, sí. Hay usuarios que repiten, sí, sí.
O sigui que ja ho tenen com un hábit més del dia a dia, no? Sí, sí, claro. En el centro cívico. Sobre todo lo que te comentaba, los cursos, las actividades deportivas, las que hacemos, las que podemos hacer. Ya para el deporte está el patronal del esport, pero en centros cívicos se acogen algunos cursos, algunas actividades puntuales, como el yoga, por ejemplo, que todos los años lo tenemos y se pide muchísimo. Las clases de pintura, que también de fotografía. Bueno, es que es infinito, realmente muchísimo.
Deu ser molt diferent, clar, ho estem explicant en una programació i en un llibre que tenim al davant, però deu ser molt diferent explicar-ho aquí, que hi ha el moment que es fa l'activitat, i veure també l'amient que respira. Sí, algun dia podem fer un programa des d'un centre cívico, te gustarà. El de cocina, me pido. El de cocina, sobre todo, porque ese es bueno el día que podemos ir a probar algo.
De fet, com deia la consellera, a Sant Pere i Sant Pau hi ha una cuina que a més l'han fet servir. Una cuina que està totalment equipada. Totalment. S'ha de fer perfectament un programa de cuina en directe. Sí, sí, perfectament. Así que bueno, lo pensemos en una de esas. De romesco, haurien de fer una cuina de romesco. Bueno, ahora sí, ahora que el romesco está puesto en el mapa gastronómico más que nunca, también, claro que sí.
Que han de saber els que es puguin apuntar, consellers. Són de temps d'apuntar-se, és a dir, ara mateix hi ha diferents tongades d'activitats, per tant, algunes ja estan inscrits, amb altres es poden inscriure. Realmente hemos mejorado mucho nuestra página web, así que es muy intuitiva, está muy bien hecha para poder hacer una inscripción fácilmente. Se trata de entrar, mirar el curso o la actividad que te interese y poder apuntarse allí.
I és tota la tardor, per tant vol dir que tenim activitat durant aquests propers mesos. Sí, tenim activitats fins al 21 de diciembre, totes. Després ja entrarem amb les Navidades i canviarem el xip, però fins al 21 de diciembre totes les activitats ja estan programades. I sobretot amb participació de...
de todos los departamentos, de la Universidad Rovira y Virgili también, con el campus extenso que se inaugura esta semana para actividades también que hace la universidad tomando los centros cívicos como campus extensos de la universidad, con salud pública, con la Asociación de Familiares de Alzheimer, con el Museo de Historia, con la Biblioteca Pepita Ferrer, con Tarragona Impulsa, con el Archivo Históric,
Con cultura, con igualdad, con el Temp Percúres que también está presente con las ludotecas y el Cangurache. La verdad que todo el ayuntamiento participa y usa también, en el buen sentido de la palabra, las instalaciones de los centros cívicos para llevar su actividad a la ciudadanía.
Per tant, aquell missatge que a vegades diem que passen o no passen coses, passen coses. Passen coses, passen moltes coses. Sí, en los centros cívicos, sí, ya te digo, es el, vuelvo a decirte, es el motor sociocomunitario de la ciudad. Apunteu-vos a aquelles activitats. El que heu de fer és mirar la programació, això sí. Sí, sí. Perquè jo crec que trobaran, si miren la programació, doncs entre dos centres de activitats, alguna que s'ajusti a les setmanes. Seguro que sí. Per tant, anar mirant la programació al llibret...
Sí, el librito está distribuido en todos los centros cívicos, en el ayuntamiento de la ciudad, en las bibliotecas, y también está la web, la web donde pueden verlo todo también fácilmente. Es gruixota el librito. Sí, sí, tiene su importancia.
Cecília Mangini, gràcies per acompanyar-nos. Avui parlant de la temporada de tardor als centres cívics. Recordeu, les activitats que s'organitzen, que són unes quantes, 200 activitats. Sí, sí, 200 i algo, 210, me parece. I la importància que la majoria, i ho han dit abans, són gratuïtes, gairebé totes, per tant...
més o menys del 50% gratuït, per tant, per s'ha d'apuntar, això sí, és important. Exactament, sí, sempre que apuntar-se, així estan tots convidats a participar i a unir-se a les activitats, tots i totes. Gràcies, que vagi molt bé i que siguin un èxit, com sempre, Sant Pier i Sant Pau, Sant Salvador, Bonavista i Torrefort, el centre civil de Tarragona, aquesta xarxa, en tot aquest seguit d'activitats. Gràcies. I també Monars, en llevan. Ah, i Monars, i Monars, sí, sí. El Centre Sociocultural de Monars. I Monars, també llevan. Gràcies, que vagi bé. Molt bé, gràcies.
La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11. La Women Race, el cort inglés, celebra la seva desena edició a Tarragona. 5 quilòmetres amb un recorregut urbà pels carrers més emblemàtics de la ciutat. El diumenge 19 d'octubre a les 9.30 t'esperem a la sortida. Inscriu-t'hi ara. Corre't.
Tots els beneficis s'usaran per la lluita contra el càncer. A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio, som 40.000. Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bé, tots els dimecres, si no hi ha làstic. Ah, d'acord, d'acord, d'acord. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bé, tots els dimecres, si no hi ha plenari...
També coincideix el dimecres al Paranàs. Sí. Va bé, va bé, va bé. Raulina amb salsa, Raul Cid, tots els dimecres a partir... Si no hi ha programació d'alguna cosa a la ràdio. Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Cid, amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
I tot això quan comença? Doncs si em deixeu el 5 de novembre, començaré tercera temporada. Només si em deixeu, eh? Raulina, amb salsa amb Raul Fit a partir del 5 de novembre. La veu de Tarragona. L'actualitat de la ciutat en dues hores.
I ja sereu els més fidels que és hora d'anar als barris, a fer un tomet, i avui anem cap al barri del Port. Ja tenim a companyia Mauri Fernández amb Miguel González. Miguel, molt bon dia. Molt bon dia, Josep. I com sempre ben acompanyat. Amb el Mauri Fernández, amb l'Abril Rius, amb el suport i amb tots, en fi, una reunió de veïns que ens hem reunit aquí amb ells al magatzem, aquí al carrer Sant Miquel, al magatzem de l'associació.
Ara ho parlàvem fora de micròfon perquè el local no hi és encara. I, de fet, aquest serà un dels temes que segur que sortiran amb aquesta tertúria, amb aquesta conversa. Recordin que la setmana passada ja anunciàvem aquesta transformació de la qual parlava l'Ajuntament, de la part baixa, a partir d'aquest pla de barris, aquest pla integral que s'ha de presentar a la llei de barris i viles. Mari Carme Puig és la presidenta dels veïns del port. Mari Carme, bon dia. Bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. També ho fa el Lluís, el David i l'Anna, que són veïns també de la zona. Lluís, David, Anna, molt bon dia.
Moltíssimes gràcies per atendre'ns i per intervenir també al programa. Mari Carme, la setmana passada es feia pública aquesta inversió, es donaven ja xifres. Com us assabenteu vosaltres? L'Ajuntament s'ha posat en contacte amb vosaltres en aquest sentit i què n'espereu d'aquest pla integral del qual ja se n'havia parlat? Hi havia molts projectes que ja es coneixien, altres no, ara els anirem comentant. Com ho veieu?
Bueno, assabentar-se, es vam assabentar realment per la premsa. Sí que teníem anterior convocació per la reunió que es va portar a terme a les 5 de la tarda, però primer vam fer roda de premsa i després van intervindre amb els veïns. Com ho veieu, aquestes inversions que s'han anunciat?
A veure, jo tot el que sigui positiu pel barri, genial. El que sí que està clar és que jo, evidentment, del pla integral que es va realitzar amb els veïns amb els quals es va demanar col·laboració pas a pas, i a part del pla que considero,
Baix del meu punt de vista que s'ha modificat quan es va dir que simplement es modificaria la part que mancava per poder dur a terme aquest pla. Llavors hi ha part del barri que crec que és molt necessari i sobretot que és l'ou i la part més antiga del barri que queda totalment desvinculada.
Queda desvinculada d'aquest pla que, a més, està a expenses d'una subvenció que no sabem si arribarà, tot i que sí que l'Ajuntament ja ha garantit, en teoria, unes certes inversions encara que no arribi la subvenció. Et refereixes que hi ha part del barri que s'ha quedat fora?
Doncs sí, sí, amb aquest projecte a part del barri, que vull dir, important, però no per la part del barri, sinó per lo necessari que és actuar en aquesta part del barri. Vull dir, llavors jo sobretot, vull dir, es van trobar que no teníem cap, sempre han reivindicat llar de jubilats, centres cívics, ara es trobarem en dos centres cívics, amb...
Vull dir, hi ha parts que crec que és molt important, com el soterrament de l'enllumenat, com voreres amb l'estat, vull dir, és que la part important més antiga del barri és la que realment necessita molta actuació i no s'actua.
Com ho veieu vosaltres, Lluís David, Anna? Quina opinió us mereix i com veieu el barri actualment? Com comenta la Mament, les accions principals que vam veure amb el desglós que hi havia sobre la taula afecten més perimetralment. És la percepció que tenim. Sembla que es vulgui...
fer una inversió, una gran inversió, adequant-la als interessos que tenia el mateix alcalde per complir el seu programa electoral. Si agafeu l'hemeroteca, veieu que Rambla de Mar o d'aquest estil estan incloses amb aquest pla de barris. Llavors, el pla de barris, el pla integral que era el primigènic que havia de...
Sí, sí, s'ha convertit que benvingut sigui on vinguin els diners per anar. El pla de barris, el pla integral no deixa de ser un pla director per canalitzar totes les inversions que hi puguin haver, però quan s'utilitzen els plans de barris per aconseguir aquests diners, al final veus que s'està redireccionant cap a una altra cosa que no són les necessitats urgents del mateix veïnat.
coincideix amb aquest programa electoral que volia fer l'alcalde, llavors estàs desvirtuant totes les necessitats del barri. Quines creieu que són les necessitats urgents, precisament, del barri, on s'hauria d'actuar de manera immediata, de manera imminent?
A veure, nosaltres el que veiem és que el que és l'espai públic del barri, del que és el rovell del barri, té moltes mancances, és veritat. Sorprèn moltíssim que el que és el carrer Rallau, que és un eix vertebrador del nostre barri, però no només del nostre barri, sinó de tota la ciutat, perquè és impepinable que has de passar sí o sí per Rallau.
i és un carrer que està en molt males condicions, les voreres no compleixen accessibilitat, està plena d'obstacles, és un carrer que la veritat és que parlem de Podaca i està molt bé que es parli de Podaca, però que, reial que di fora, és una cosa que sorprèn moltíssim. Aquesta és la primera, però a partir d'aquí hi ha coses que sempre teníem almenys les expectatives d'allà apareixerien, que seria, evidentment, emplaçar els carros, emplaçar els infants,
la connexió de la plaça dels infants en les escales, que és el carrer Vapors. Aquest carrer és un carrer que perfectíssimament es pot arribar a pacificar.
vull dir, un carrer que es pot guanyar com a espai públic, amb vegetació, amb espais d'estada, i que a més és un conector en vertical. Tenim el conector horitzontal, que és reial, i el tenim el conector vertical, que és aquest, que són les persones que s'agafen al seu carret per pujar al mercat i necessiten un espai segur. Doncs aquest és un carrer que perfectíssimament es pot pacificar. I igual que parlem d'aquest, podem parlar de Rebolledo. Rebolledo també torna a ser un conector vertical, i té amplada, i té un refugi, que aquest refugi climàtic es pot ampliar, es pot ampliar,
S'ho poden fer per terres, la vegetació es pot ampliar, es pot convertir en un espai d'estada, hi ha unes terrasses que es poden fomentar i poden ampliar-se i, en definitiva, és un espai que es pot guanyar com a espai públic per a la ciutat i que, a més, estaria connectat en aquesta obra que es pot posar de Sant Magí. Per tant, aquesta és una cosa que, dintre del que és el rovell de l'ou del barri, els ciutadans, els que som veïns, ho viuríem com una millora efectiva i real de les nostres condicions de vida.
La pregunta és per què no s'ha tingut en compte aquestes projectes, aquestes reivindicacions, aquestes propostes dels veïns que segur que les heu posat sobre la taula. Perquè penseu que no s'han
Possiblement pel que hem comentat abans, estan desviant cap a accions que van més encaminades a complir les propostes electorals. Com bé ha dit, els temes de mobilitat són un tema capdalt i si aneu a aquests carrerons d'aquí al lateral trobareu que hi ha voreres de potser uns 50 centímetres o menys.
Llavors, la gent que ha d'anar amb cadires rodes i tot això no pot passar. I quan comencem amb cadires rodes podem tornar a passar els carros, que és un dels temes que van comentar amb l'Ajuntament, que eren els mateixos accessos cap al port i, bé, és que no es podia fer perquè si no hi hauria d'haver una rampa, el designar de la rampa no compliria i si hagués de complir hauria d'arribar fins al carrer Apodaca. Tot això és impossible...
Fins a ser, aquí tenim arquitectes que poden dir mil maneres com pots aconseguir aquesta fita. Llavors és falta de voluntat, perquè llavors també ens deien que quan fem aquest reclam, no, no, és que això de pacificació, d'arreglo, per exemple, de plaça dels carros.
Doncs això és que aquí intervé el port i el port, la mateixa mamen ha parlat amb el port i el port diu no, no, és que això l'Ajuntament i un estina la pilota sobre l'altre. Mentrestant es veu una acció de falta de transparència perquè a la mateixa reunió que van fer havien actors del port.
en el qual ja deien que hi havia coses adjudicades referent a les nostres afectacions. I no s'acaben de dir mai. Llavors, aquí ja tenen tot el pescao vendido, però sense els principals actors, que són el ciutadà del veí que hi viu. És qui viu al barri, per tant, denunceu això també en bancada de transparència. Anna, que no t'hem escoltat la veu, si vols opinar tu també de què en pensis de tot plegat.
Bé, si ho dic tot, crec que no acabaré. Llavors, no sé quan... No, en sèrio, s'ha de parlar en sèrio ja, perquè al final jo a la reunió no vaig voler ni anar. Quan vam llegir tot el que hi havia, dic, home, això és una presa de pèl. El que et diuen, t'aprenen el pa del cistell. És així, perquè això no afecta, és un pla... La llei de barri, he buscat, he buscat el XAC-GPT, perdona, però ho he buscat, tot el que diu.
Llei de barri és un pla integral de transformació social, urbanística i mediambiental del barri. Hi ha tota una sèrie de punts. Tenim un pla integral que recull tota una sèrie de mesures per poder fer les millores al barri que es necessiten. S'ha aprofitat aquest pla integral a un barri que tenim, que és un gueto degradat,
s'aprofita per presentar amb aquesta llei de barris que ha caigut del cel. Això ha sigut una pluja de milions que, jo per mi, penso, que s'ha aprofitat la benentesa per arreglar coses que no tenen a veure amb el barri, perquè el barri comença des de les escales cap baix. Per començar, estem al rovell de l'ou del barri, com ha dit la Mament, tenim un magatzem aquí que això fa pena.
Acústicament, és igual. T'ho puc dir que meitat de l'edifici, aquest edifici, aquí hi ha patrimoni industrial que s'hauria de recuperar, que s'hauria de posar en valor, que s'hauria de portar a universitats, a escoles de música, a diputació no sap què fer, vingui cap aquí, posem escoles de música, igual a Vilaseca, quan posa un editori.
posem centres culturals, posem artistes al barri, posem talent, posem gent, posem educació, portem una universitat, això està molt estudiat, com a nivell d'arquitectura i urbanisme, jo no soc urbanista, sóc arquitecte però no urbanista, però te puc dir que és la BF, tu poses una taca d'oli al mig del barri i allò comences a escampar, podien haver joves que vinguessin a estudiar, llavors tot això transgenera, locals, negocis, comerços, vingui gent, necessitem gent.
i gent de totes maneres habitatge, no es parla, moltes coses el Rubell de Lou, estem aquí, això és un edifici que és meitat generalitat, que és socialista meitat estat, que també és socialista i per favor, poseu-se d'acord i feu aquí al barri un equipament, perquè parla d'equipaments si es llegiu, jo diria a tothom que busqui què és la llei de barris i els punts que es necessiten perquè són 5 punts claríssims deduir desigualtat, millorar la qualitat de vida del barri
es va llegir, si no vol buscar ningú, rehabilitació urbana integral, participació ciutadana, bé, és igual, i el cinquè, fons de recuperació social urbana. La transformació ha de ser real i ha de ser al barri, no pot ser del barri cap amunt. Un Belvedere per mirar el barri com es degrada no cal.
La coberta d'un palau, se'n pot anar al Fons Next Generation a buscar finançament per fer cobertes verdes. Green Bell, que posem també cobertes verdes a Tarragona on calgui. Palau, Congressos, és un edifici amb una coberta verda, com jo tinc el meu edifici amb la comunitat que pagarem els veïns per fer alguna cosa. No ho sé, d'aquí és el palau, però...
El que has comentat sobre edificis que haurien de ser revulsius pel barri, hi ha certes inversions que ja estaven previstes anteriorment, hi ha una de les propostes noves que són la recuperació de l'hotel d'entitats i de la terrassa, que també és una de les visions que volia el alcalde,
Tindre una terrassa gairebé des del centre cap a tot el barri, l'accés és una miqueta escassa, però és igual, està molt bé, perquè és una recuperació d'un espai que està bastant degradat i tot això. I l'hotel d'entitats que volen fer com a centre cívic és meravellós, està molt bé també, amb un ascensor que pugui accedir a tot el veïnat, però veus que queda relegat un equipament com havia de ser Santillan, que havia de ser un revulsiu al mateix barri, que és una proposta que es va fer...
ja des de l'anterior mandat i des del principi de l'altre. Llavors, estàs veient que el mateix alcalde que estava criticant que s'estaven focalitzant aquí en aquest barri un munt de serveis de caràcter social i allí volen habilitar un espai, no és un espai, sinó que estigui per una altra entitat de caràcter social. Està molt bé, i ara ha existit tot això, perquè al final ens estan traient
o desvirtuant tots els projectes previs que ha fet en base al veïnat per posar altres coses. Coses que el mateix alcalde ha criticat. Llavors, no es té gaire en compte. Crec que estem en un perill de tornar a donar-li de volta les coses i enganyar el mateix veïnat. Mari Carme, dos apunts per acabar. Ja sé que...
Necessitaríem més temps per abordar tots els temes amb profunditat i us convidarem un altre cop per continuar parlant-ne. Però ara hem vist, per exemple, aquestes darreres hores, el tema de les afectacions de les pluges, sobretot a les terres de l'Ebre, però amb aquest avís també a nivell municipal, a nivell d'inundacions, el barri continua tenint falta d'infraestructures en aquest sentit, no?
Sí, sí, falta de millores, però això, en teoria, amb pressupostos anteriors a l'any passat i una de les batalles amb l'anterior govern de mandat va quedar aquest punt amb el qual sé que es va invertir i es va dir que es faria per ematsa que ajuntament
i jo considero, evidentment, és una millora que la necessitem sí o sí, però clar, estem veient que es van aparcant millores en un pla integral, que això ja estava parlat i deuria de sortir de l'Ajuntament, que és una cosa de manteniment i de seguretat del barri, igual que el de les entitats, o sigui, jo crec que tot el que s'està fent va molt vinculant al patrimoni, que jo estic molt a favor del patrimoni, que soc tarragonina,
Però, evidentment, el que és palau, el d'entitats, el que estàvem parlant, això jo crec que és un tema d'ajuntament i que abans de fer tot això ens manca coses més importants al barri amb les quals el que vivim aquí ho patim. El tema del local està inclòs dintre d'aquest pla de barris, el tema del local de l'associació?
No. El local de l'associació, portem molt de temps batallant, té un projecte finalitzat, un projecte amb els diners que em consta i, evidentment, tenia d'haver entrat abans de sortir a contractació abans que Santillan. Se me va comentar que Santillan estava a contractació però mancava de la Generalitat i tal. Ha sortit Santillan, que estic satisfeta, que no tinc cap problema...
veurem com s'ha enfocat Santillan, perquè crec que no catarem res, i clar, el que és local estem igual, quan hi ha aquests diners, i ho sé, han constat. Com denuncien els veïns, és una qüestió de prioritats que no s'han tingut en compte, com ara ens explicaven. Mari Carme i Lluís David, Anna, moltíssimes gràcies, ho hem de deixar aquí, però continuarem parlant, us tornarem a convidar per continuar debatent i explicant el tema. Moltíssimes gràcies. Gràcies.
Nosaltres tornem la connexió. Està tot des d'aquí, des del magatzem de l'Associació de Veïns del Port, al carrer Sant Miquel. Moltes gràcies. Gràcies. Fins ara, Miguel, amb tot l'equip amb aquesta avui connexió en directe a l'estarió. Fem una petita pausa i de seguida, a propa cultura, el que fem amb Núria Cartanyà. La veu de Tarragona. L'actualitat de la ciutat en dues hores.
Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farma Tarraco.
L'OBRA MAT
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11. Què llegim?
Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura. Doncs avui parlem de cultura, com fem sempre, però no d'una activitat d'agenda, sinó d'un concepte, que és la cultura per tothom. Estem parlant d'Apropa Cultura, aquest projecte que pretén això, que els actes culturals els puguin gaudir
Tota la societat, sigui quin sigui, el seu, no sé si dir impediment, fer fàcil l'accés a la cultura. D'això se n'encarrega a Propa Cultura. Des de fa 13 anys estem d'aniversari i ens presentaven totes les accions que han fet aquí a casa nostra divendres passat amb una roda de premsa. Va, que la Sara Medina és mediadora de Propa Cultura a Tarragona i ens posarà algun exemple. Sara, bon dia. Bon dia. Què, com estàs?
Bé, amb ganes de fer una mica de difusió, perquè a vegades, no ho sé, veiem qüestions d'accessibilitat o veiem altres coses d'accés a la cultura que trobem totalment normal i integrades. I al darrere hi ha tota una filosofia i un treball, un picapedra, que encara s'ha de continuar fent. Sí, és una feina de cada dia. Al final nosaltres som el servei de mediació del programa Propa Cultura aquí a les comarques de Tarragona i Terça Libre.
Aquí al nostre territori fa 13 anys, però el programa té 19 anys d'història. Qui l'impulsa? De qui depèn a Propocultura? Doncs depèn directament. Neix a partir de la Sònia, que és actualment la directora del programa. Neix arrel de crear el programa d'accessibilitat de l'Auditori de Barcelona i de veure realment la necessitat que cal mirar a banda i banda quan anem a un teatre o a un concert. Mirem a banda i banda quines persones tenim al voltant.
a la fila al davant i a la fila al darrere i, per desgràcia, sempre hi ha una imatge molt homogènia del públic que fa cultura. Clar, perquè els altres, no?, altra gent potser no tan, o més discordant, o que per altres qüestions no hi accedeixen. Bueno, no hi accedeixen perquè no els hi deixem accedir, jo crec que aquí és la qüestió. Aquesta primera taca que va començar fa 19 anys s'ha anat escampant per tot el territori i ara ja no cal donar massa explicacions.
Sí, i tant. S'ha de justificar, encara. Bé, o sigui, justificar l'accessibilitat, o sigui, com a programa de propacultat, nosaltres, ja et dic, és una feina d'anar fent poquet a poquet i encara nosaltres ara, les Mediadores, fa tres anys que vam entrar a treballar a territori, però és una cosa que hem d'anar explicant perquè encara hi ha molta gent que no coneix el que és el programa i fins i tot no és gent de peu de carrer, que és normal que no el coneguin, però nosaltres tenim una xarxa molt potent
Ara actualment, si no m'equivoco, som 34 programadors culturals a tota la província i vam calcular l'altre dia unes 240 entitats i serveis socials que formen part de la xarxa del programa al territori, però n'hi ha moltes més perquè tot aquest món social és una cosa que està bastant invisibilitzat i quan hi comences a treballar veus que és molt més profund del...
Fem una miqueta de llista i d'exemples. Quines serien els col·lectius que ho tenen més difícil per accedir a la cultura tal com ho tenim muntat així en estàndard?
Bueno, és que aquesta pregunta és molt general, o sigui, ja a nivell econòmic, no? Sí. Ja no fa falta ni que parlem de discapacitats, de qualsevol persona amb una renta més baixa econòmica, ja no pot accedir a la cultura pels preus que s'imposen, no? De manera general. Clar, si parlem en concret amb el programa Propacultura, el tipus de públics que hi poden venir, nosaltres sempre treballem amb entitats socials o serveis socials o serveis socials especialitzats, llavors treballem amb grups, en aquest cas, que venen
mediats, anem a dir-ho així, o coordinats amb un educador, educadora, terapeuta, psicòloga, referent, que els porta i que creu que realment la cultura és un eix vertebral de la seva entitat social o que realment la cultura ha de formar part igual com a dret cultural, igual que la salut, igual que l'educació d'aquestes entitats socials també.
Amb quines entitats treballeu? Aquí a Tarragona? Moltíssimes. Moltíssimes, o sigui, nosaltres tenim moltes entitats que són entitats privades, que depenen de fundacions, per exemple, tenim associacions, associacions de voluntaris, tenim els equips bàsics d'atenció de serveis socials dels ajuntaments, els serveis socials dels consells comarcals, treballem...
ara estem començant també a coordinar-nos amb drets socials de la Generalitat, vull dir que realment és un programa que barca tant la part pública com la part privada, anem a dir-ho així, del món social, perquè totes aquestes entitats i serveis socials puguin gaudir de la cultura de la forma més normalitzada, anem a dir-ho així, perquè igualitària no serà, però normalitzada, entenient que
els programadors culturals obrin les portes d'aquests equipaments i tinguin i prenguin la consciència que tots són públics, que al final aquesta és la frase, tant el que paga l'entrada a 50 euros com el que amb el programa Propa Cultura la paga a preu social, tots són públics d'igual forma d'aquestes activitats.
Finançament en forma d'ajut econòmic perquè l'entrada sorti més assequible, però també acompanyar persones que van amb cadira de rodes, per exemple, o fer passis especials a Ocina les Gavarres, estic veient aquí, de pel·lícules relaxades per a aquelles persones que no poden suportar massa soroll. Sí, com si les sessions relaxades que se'ls diuen...
Són exemples, eh? Sí, són alguns exemples d'activitats. Al final, jo crec que el que és important, nosaltres, com a propa cultura, el que volem és fer àmplia la xarxa de programadors que estiguin sensibilitzats amb aquest concepte tan gros de l'accessibilitat cultural, que al final això és obrir les portes i prendre consciència i, sobretot, aplicar mesures que ajudin a que totes les persones puguin anar als espais d'igual forma. La primera cosa que ens ve és cadires de rodes. Sí, sí.
És la primera, perquè quan parlem de discapacitat sempre es posa per davant la discapacitat física, perquè visualment és la que és més evident. Però en aquest cas nosaltres treballem amb tot tipus d'entitats. Vull dir, el que et deia, el prou de les entrades ja és una de les barreres. Quan parlem de la cadena d'accessibilitat, sempre es parla de...
Fins i tot d'una persona que té una condició X o A, quantes preguntes s'ha de fer per anar fins a una obra de teatre, no? El temps que trigo, quin mitjà de transport, podré aparcar, no podré aparcar. Per exemple, una persona amb discapacitat visual, aquella obra conté audiodescripció, una persona amb discapacitat auditiva...
podré escoltar, no? O sigui, directament, tindré algun recurs auditiu, tindré no només llengua de signes, tindré un bucle magnètic, tindré això amplificat, tindré subtítols... Doncs totes aquestes preguntes que potser, com a públic, anem a dir-ho aquest concepte general, no et planteges, és el que el programador ha de qüestionar i ha de posar mesures sobre això. Clar, vosaltres a quina porta aneu a trucar? A la del programador? A la de les companyies? No, a la del programador...
En aquest cas. Perquè hi ha companyies, o sigui, com s'incereix, per exemple, l'audiodescripció, o per exemple això del bucle magnètic que deies, com s'incereix en una obra que ja està muntada i que potser no estava muntada tenint en compte això? Bé, això són serveis que es poden contractar, hi ha professionals que es dediquen a això. No modifiquen l'obra a si mateixa. En principi no ho haurien.
Aquí és ja la voluntat també del programador, de l'Ajuntament, de voler aplicar aquestes mesures i que realment les persones puguin gaudir. A vegades ja és la pròpia filosofia del promotor, del programador...
i ja treballen amb aquesta accessibilitat general amb la seva línia de treball. Hi ha d'altres vegades que ens ho demanen les entitats socials i ens diuen, ei, volem anar aquí, esteu segures que hi ha això, hi ha això, hi ha això, anem a complir, no? Doncs anem a posar-ho. Què suposa pels programadors? Suposo que un extra cost, no? Sí, però al final és com tot, no? Vull dir, si ja t'ho planteixes des de zero que hi ha...
Aquesta programació i que tu vols accedir a X o a tal públic, ja tu planteges en els pressupostos que vols posar aquestes mesures d'accessibilitat. No costa tant, sincerament. Si em preguntes a mi, crec que no costa tant.
No costa tant, però la realitat és a vegades la que és i ja està, i ho hem d'acceptar i per això normalitzem l'accés a la mesura que cadascú pugui. I el programa ajudarà amb això, tant des de la part cultural com des de la part social, també. Anirem fent passos a poc a poc, anem a dir-ho així.
Pensem sempre en arts escèniques, seria el gran gruix on actueu, no? No, museus també. Sí, sí, nosaltres tenim tot tipus de programadors culturals, tenim des dels jaciments i els monuments que formen part de l'Agència Catalana de Patrimoni de la Generalitat, a, doncs sí, els teatres que formen part dels ajuntaments, arts escèniques en aquest cas...
tenim museus, tenim Fundació Masmiró, tenim Museu Terra, tenim Museu Pou Casals, o sigui, per tota la província, estic posant exemples de concrets, i el que em comentaves, tenim, per exemple, nosaltres aquí a Tarragona tenim el primer cinema que s'ha inclòs a la propa cultura de tot Catalunya. Sabem que la marca Ocines s'hi afegirà a tot el territori sencer, a totes les províncies, però hem decidit començar per Ocines de les Gavarres i realment és que està funcionant molt i molt i molt bé. Sí, molt bé.
Hi ha algunes activitats, per exemple, el que dèiem, de barreres d'accés, que a vegades pensem en les cadires de rodes, i una altra barreria d'accés que nosaltres hi estem molt a sobre és l'horari de matins. Quan fem cultura, la cultura és divendres, dissabte i diumenge per la tarda, tarda o nit. Ja estàs excloent més de la meitat de les entitats socials amb les que treballem, perquè moltes són jares residències, residències en grans, centres de dia, centres ocupacionals, serveis de teràpia ocupacional...
per fer un llarg llistat, però que només treballen de dilluns a divendres, o cap de setmana inclòs, però matins. Llavors, aquesta gent també s'ha de tenir en compte el que dèiem, les edats dels públics, els temps de duració de les obres escèniques, en aquest cas, de les visites, que els cossos, quan estan presents fent cultura, que estiguin actius, que estiguin còmodes també, que la cultura sigui un espai segur per ells, que...
que no hi hagi un cansament extra per anar a fer cultura, perquè això ja és una barrera extra. Llavors, per exemple, en aquest cas, Ocines, nosaltres el 30 de maig, si no m'equivoco, vam fer una sessió matinal, vam portar moltes residències, estic pensant, no?, amb la residència ponent d'aquí de la 60 tecla, que sempre a la mínima, o a uns d'arreus que també tenim, que els hi proposem activitats d'aquestes de matí, o la Fundació Estela, i...
S'agafen un autocar i venen cap aquí, d'acord? I es poden fer aquestes coses. El que passa és que hi ha també la complicitat d'aquests programadors que diguin anem a fer-ho i anem a obrir aquestes portes i ens hi llancem. Són bogeries, són dies que són molt agobians, molt estressants.
però que acabes content de veure que la gent s'emociona. Jo me'n recordo al dia del cinema que hi ha un senyor de la residència Ponent que ens deia que fa més de 25 anys que no venia al cinema i el gerent del cinema, el Josep Eduard, s'emocionava de dir que ho hem aconseguit. Que bé, que aquesta persona hagi pogut reconectar.
Doncs 13 anys incidint aquí a la propa cultura, incidint a les comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre i encara amb les propostes que us queden per davant. Felicitats per aquesta activitat i no pareu. Sara Medina és mediadora de Propa Cultura a Tarragona. Gràcies, Sara. Gràcies, que vagi bé. A falta de 3 minutets, miradors i escaig, tanquem la veu de Tarragona. Ho fem amb la música, el tamacle que ens proposa, com cada dia, la Sílvia García. Demà més.
El temacle del dia, amb Sílvia García. I el nostre segon temacle és tot un crit d'intencions. Comença dia en França, 1914, Christmas Day, el dia de Nadal. I a partir d'aquí, jo te'l recomano que el busquis, aquest videoclip, perquè és molt enriquidor i, a més a més, ja fa tants anys que estem en guerra, que val la pena estar en pau. La pipa de la pau amb Paul McCartney. I like
Fins demà!
Let us show them how to play the pipes of peace.
Bon dia, són les 11.