Bon dia, bon any, és divendres 2 de gener, són les 9 en punt del matí. La veu de Tarragona, camí cap als 40. 4, 3, 2, 1, 1.
La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Què tal? Molt bon dia. Bon any nou. Fins quan s'ha de dir bon any nou? És la pregunta que sempre m'assalta amb aquestes dates, perquè, clar, això ho podem dir en qualsevol moment. Nosaltres continuem aquí al peu del canó, des de la veu de Tarragona, començant aquest 2026, l'any del 40è aniversari de Tarragona Ràdio. Avui anirem parlant sobre diverses qüestions, recuperant algunes de les converses, algunes de les entrevistes...
que us hem oferit els darrers dies però que encara tenim vigència perquè són coses que arriben aquest cap de setmana. La primera la farem en directe i us volem parlar sobre les balices B16 dels cotxes. Sobretot sobre la seguretat i la privacitat per ajudar-nos a interpretar les polèmiques que han sorgit a l'entorn.
de quines dades comparteixen les balises que cal portar ja als cotxes des d'aquest 1 de gener. Saludarem un investigador, perquè volem parlar amb ell sobre aquests aspectes. Saludarem el Jordi Castella Roca, que és professor d'enginyeria informàtica.
de la Universitat Rovira i Virgili i li preguntarem com funciona aquest tipus de balices i altres qüestions relacionades amb la privadesa. Recordeu que des d'aquest 1 de gener ja és obligatori
du al cotxe aquestes balises V16, i a més homologades per la Direcció General de Trànsit a nivell de l'Estat. Després recuperarem balanços d'aquest 2025, com per exemple...
el que fèiem amb el president de la Federació d'Empresaris d'Hostelaria i Turisme a la demarcació de Tarragona, el senyor Xavier Guàrdia. En parlàvem amb ell i avui ho tornarem a escoltar. I a partir de les 10 també us oferirem un breu resum de l'any, breu però intens, que ens han preparat des dels serveis informatius d'aquesta casa. Passarem també pels pastorets de la Golfa, que si voleu anar-los a veure actuen avui i demà
al Teatre Tarragona. Us proposarem també actuacions de gospel i altres qüestions que segur que passaran encara pels micròfons de Tarragona Ràdio, molt pendents també de la cavalcada de Reis que ha d'arribar dilluns.
És que Sets Majestats, els Reis d'Orient, doncs arriben dilluns a la ciutat de Tarragona. Com a tot... Vaja, com a altres indrets, eh? Molts indrets de casa nostra, tots els indrets de casa nostra per repartir aquests regals a grans i menuts. El nostre regal per vosaltres és continuar estant aquí, al peu del canó, com dèiem, des de la sintonia de Tarragona Ràdio, al 96.7 de la freqüència modulada, a les 3 W tarragonaradio.cat,
També a la televisió digital terrestre, si ens escolteu a través del vostre aparell receptor de televisió. Avui, el meu Lluís Gómez i qui us parla, el Miguel González, fem la veu de Tarragona. Són les 9 i 4 minuts. Secret, secret love within a part of me. No secret any more.
I ara pensava jo que ens estàvem deixant un regal, i un regal important que podríem demanar per Reis. Per exemple, PortAventura Club.
PortAventura Club, que és el regal perfecte per viure PortAventura World tot l'any amb la família, amb els amics, amb avantatges exclusius, en reserves, en aparcaments, en descomptes dins del parc. Des de 150 euros per persona. Podem escollir entre tres tipus de passis anuals i aconseguir accés il·limitat a PortAventura Park, a Caribe Aquatic Park o a Ferrari Land, segons el tipus d'experiència que preferim
per gaudir d'un any que ha de ser inoblidable. Aquest 2026 continuem regalant club. Continuem regalant tot un any sense límits.
I ara, quan passen 5 minuts, ja ho direm bé, de les 9 en punt del matí, passem per publicitat i de seguida saludem el primer convidat. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades,
L'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, pinxers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
No saps què és regalar aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura. Vescanviable per entrades d'una àmplia selecció d'espectacles. Teatre, dansa, circ, música... durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Passem 9 minuts de les 9 en punt del matí d'aquest primer programa de l'any, d'aquesta primera veu de Tarragona del 2026. Un 2026 que arriba també amb canvis, per exemple, amb aquestes famoses, controvertides en alguns casos, balices B16 dels cotxes. En volem parlar, sobre com funcionen i sobretot abordant-ho des de la perspectiva de la seguretat i la privadesa.
Saludem el professor d'enginyeria informàtica i investigador del grup de recerca a crisis de la Universitat Rovira i Virgili, el professor Jordi Castellà Roca. Jordi Castellà, molt bon dia. Molt bon dia i bon any també. Gràcies a tu per atendre'ns, molt bon any. I, en fi, comencem... Clar, jo ara ho deia, no sé, polèmiques, controvertides, aquestes balices. El que és cert és que des d'ahir, des d'aquest 1 de gener, ja són obligatòries, i això ja feia temps que ho sabíem, no?
Sí, sí, ja fa temps que es va iniciar aquest projecte, que ho va comunicar la PGT, i diguem-ne que se sabia, potser és una mica d'última hora, o la campanya potser es podia ser més intensa.
diguem-ne, dins de les polèmiques que hi ha, també potser voldria fer un incís, no?, aquestes balises com funcionen, no?, com tenen allí una... porten una batallia o una pila, que la durada mínima, o molt a vegades de 30 minuts, però que...
molts models és de més temps, això la bateria també és un secretènic que cal tenir en compte, i que quan ho activem és quan envia la informació. Quina informació envia? Només la posició, cada 100 segons més o menys envia la posició on estem. No envia si l'aturada és perquè hem punxat una roda, perquè hem dit que n'hauria un motor, ni tampoc envia informació, no està personal.
Per tant, només l'objectiu que té és enviar aquesta informació a la plataforma GT 3.0 perquè els mapes, diguem-ne, de formació com Waze, Google Maps o similars, hi hagi allà un puntet, i també seria la GT, que allà, a aquest punt que envia el GPS, hi ha un vehicle aturat. Perquè la resta de vehicles, quan s'hi van apropant, hi ha aquesta informació i vagin amb cura. D'acord.
Anem per parts, perquè vull saber primer que tot com funciona aquesta balisa. Sabem que l'hem de portar al cotxe. Entenc que n'hi ha que van pila i n'hi ha que van bateria recargable, no? Sí, sí, sí. D'acord.
Ho dic perquè és el primer pas perquè la balissa funciona, és a dir, l'hem de portar amb la pila o no posada, o si funcional, o amb la bateria recargada, que aquest és el primer tema, perquè si és un aparell que el tenim al cotxe, hem de pensar que allò ha d'estar carregat, per si tenim algun problema.
Correcte, aquest és un punt important. Si optem per un model que vagi amb piles, ja sigui de novols o piles amb alcalines, sabem que aquest dispositiu que comprem tindrà una durada d'uns 12 anys perquè...
com diem, hi ha la part de la bateria, que si és recarregable, hem de tenir la precaució d'agafar i tenir-lo regularment carregat, perquè sabem que la bateria acabarà descarregant-se, com que passaria en qualsevol dispositiu, i si anem amb piles, aquestes piles poden durar-nos potser 3 o 4 anys, amb el qual portar un paquet de piles més o menys actualitzat, perquè quan es faci falta, podem-lo carregar. I d'aquests 12 anys, perquè...
hi ha l'aparell, tenim el GPS i també un mòdul amb una tarjeta 5, com un telèfon mòbil, que ens garanteix que durant 12 anys serà operatiu.
perquè ha d'agafar i ha d'enviar per aquesta connexió les dades quan activen. És a dir, que té aquestes tres parts bàsiques, la bateria, el GPS per posicionar-nos i després aquest mòdul de dades que, a través d'una connexió mòbil, a través d'una targeta SIM incorporada...
pot enviar aquesta informació. Ara parlarem de quina informació envia. Però és important això dels 12 anys, perquè les valises que estem comprant ara seran vàlides fins al 2038.
Sí, d'ara, 20 anys més. Perquè amb les companyies, amb un operador de telefonia mòbil, hi ha aquest acord que al final estem parlant del famós IOT, i aquí també enviem per anar robant, perquè enviem molt poques dades, cap a 100 segons, les dades de la posició ja està, per a qui ens doni aquest servei. Entenc que aquí no ens cal preocupar de quina companyia mòbil dona cobertura, vull dir, això és transparent o sí que ho determina la baliza que comprem?
Hi ha algunes balises que ja poden posar-hi exactament quin és l'operador de telefonia mòbil, perquè potser ho han desenvolupat, ho poden indicar, i unes altres que no ho indiqui. Però per altres, com dèiem, és transparent. La balisa està homologada i que és l'altre punt de la polèmica també. Sí, perquè hi havia balises que estaven homologades, van deixar d'estar homologades. Suposo que, com sempre, per internet hi ha hagut algun tipus de picaresca que hem vist que s'han venut balises que no estaven homologades.
Què ha passat amb això? O què en saps d'això, Jordi?
Doncs, bàsicament, això és molt complicat. Sabíem que ja a la web del DGT, nat, es poden agafar i podem mirar aquestes balises, qui les ha homologat i que aquell model realment està homologat, amb la qual cosa t'ha de tenir molta confiança i també saber que un cop l'has comprat, si també tens aquesta opció de poder-ho retornar, sempre pots fer la prova tu mateix. Pots agafar la balisa, activar-la, només uns segons, amb un lloc que tinguis per la cobertura,
i comprovar aquell punt on tu estàs, considera que tu pots veure amb una aplicació informàtica. Molt bé. Com ho comprovem això? És a dir, nosaltres activem la baliza o bé per fer una prova, que és el que tu també recomanes abans que ens passi a la carretera, podem fer la prova, és correcte, fer la prova? I on veiem aquell punt de la baliza que coincidirà amb la nostra posició?
Si tot funciona bé, hi ha aplicacions com el Google o el Waze, inclús algunes dones també tenen allà un codi QR que tu pots agafar i escanejar, llavors tu pots activar-la. Has de deixar passar aquests instants, perquè un cop l'actives s'ha de connectar, ha d'aviar la informació i com hi ha aquests 100 segons, per tant, ni que pacients, no és immediat, ja ho volem tot en forma immediata.
se connectaria i envia la informació, i a Sigilways o a l'aplicació del Google, o inclús en aquest codi QR que pot portar la pròpia, diguem-ne, baliza allà enganxada, doncs podem connectar-nos amb el telèfon mòbil i veure que aquell punt on estem, doncs ja, diguem-ne, allà i marqui, doncs ja que hi ha una incidència. Per tant, dona aquesta confiança que també el sistema funciona. I aquest punt el veurem nosaltres al nostre telèfon mòbil i el veurà tothom, no?
Correcte, diguem-ne, si hi ha un dels objectius en tot aquest sistema, que, un, era per evitar els atropellaments, perquè veiem que abans hi havia un seguit d'atropellaments quan els usuaris, els conductors, els conductors, posaven els triangles d'emergència, sobretot amb vies de gran intensitat o vies ràpides, amb aquesta baliza, que també hi ha un tren de la llunyat o la visió, en què també en podem parlar,
ho col·locaríem, veuríem, diguem-ne, són uns instants, amb això d'aquí enviar la informació a aquesta plataforma i podríem veure que realment aquest punt som nosaltres i que allà hi ha una incidencia. Aquesta balisa, quin tipus de dades envia exactament? Quin tipus de dades pot recollir? De moment, pel que m'has dit, només la posició del nostre vehicle.
Correcte, la posició del vehicle. Fixem-nos que, diguem-ne, quan comem la balisa, no posem ni matrícula, no posem ni el nostre nom, ni cap dada més. És una balisa que només va reportar que en aquell lloc, en aquest instant de temps, hi ha hagut una incidència en una posició completa i ja està. No hauria d'anar més enllà. Després, més endavant, podem parlar...
de la informació que podem enviar en un futur els recrets connectats o ens podem preocupar de si, diguem-ne, quan nosaltres portem un telèfon mòbil ens podem fer el seguiment o no, que això són altres discussions, no?, que potser ens ha de preocupar més, que no pas la baliza que no vincula inicialment aquesta informació.
La balisa no avisa a ningú, és a dir, la balisa simplement la poses a sobre del cotxe, perquè hi ha també tot aquest tema de la il·luminació, de l'avís lluminós, diguéssim, que també ha tingut polèmica, perquè en alguns casos diuen que no es veu prou durant el dia, vaja, suposo que això dependrà també del model, però vull dir, la balisa per si sola no avisarà cap cos de seguretat. Correcte, molt bon apunt, sí, és així. Diguem-ne, nosaltres...
Notifiquem aquí que hi ha una incidència.
hi ha la part d'aplicacions i la part visual, i si tenim una incidència que se'ns ha espatllat, ha hagut un problema amb el motor, una roda de punxada, el que sigui, estem a ajudar, hem de trucar al nostre servei d'assegurança o de servei en carretera perquè es vinguin a ajudar. Perquè és molt diferent de quan hi ha, per exemple, un accident, i llavors hi ha el sistema Ecol, que no sé si hi ha part del 2018, i es van instal·lant els vehicles que comprem, que aquest d'aquí sí que, quan...
detecta que hi ha hagut una topada, aquest sí que hi ha havies dos sistemes d'emergència. Però això ho farà el vehicle, no la baliza. Això ho farà el vehicle connectat si el tenim comprat després del 2018. No ho farà la baliza. És a dir, la baliza al final no truca als serveis. Ho dic perquè això també ha provocat confusió i per les xatxes s'han llegit comentaris també d'aquest tipus. La baliza per si sola no truca a ningú, simplement dona l'ubicació...
d'on estem si la mirem al mapa, és a dir, si ho consultem al mapa. És l'única dada que canvia, és així, eh? Correcte, això aquí és molt important que ho tinguem clar. Agafem la baliza i esperem que vingui algú, no ho sé, potser fins algú, quan passi alguna pàtria dels mosos...
que ho vegi, que estem allà. Ho dic perquè algú deia, ostres, que si fem proves, això avisarà la policia. No, no és aquest cas. Pel tema que algú pugui pensar, portem una baliza al cotxe, si la portem amb la bateria, si la portem amb les piles posades, això pot controlar, pot enviar seguiment, aquesta geolocalització, que de fet, clar...
La primera preocupació, com tu deies, hauria de ser que ja la portem al nostre telèfon mòbil, però en principi només enviarà les dades i ho podem comprovar si està activada, si està en marxa. Correcte.
veurem que al mapa on estem n'hi ha cap incidència quan està, diguem-ne, apagada, i si l'activen, cap d'una estona veurem que allí marque un punt i ja està. Que tot i així no ens refiem i estem molt, molt preocupats, doncs sempre, si tens un model que va amb piles, si l'estreus, doncs aquí s'acaba, no? Vull dir, no podes ampliar res més, això és la que et preocupa. A més a més, és a dir, doncs bueno, estalviar les piles per quan te faci falta, no?
Hi ha possibilitat o hi ha algun perill que aquests dispositius siguin neutralitzats o siguin manipulats per despistar, per exemple, els cossos de seguretat?
Bé, si volem comprar quatre simbolistes i posar-nos en un punt per avisar que hi ha alguna incidència, ho podem fer, com avui hem de poder agafar i posar el nostre vehicle i començar a posar fins ara els triangles i a veure què passa. Això d'aquí seria possible que la VGT agafi i després, amb aquesta informació, quan rep que en algun lloc hi ha moltes...
Moltes iniciades, si es pugui fer algun seguiment, ja no ho sé, però clar, també és això, has d'agafar la part d'aquests diners amb una baliza, posar-la en un lloc i marxar, perquè si te quedes, igual com ves. Si és que vingui la policia, te preguntaria què estàs fent, no? És important aquí, Jordi, garantir que les dades estiguin xifrades, que estiguin encriptades, no? I això garantirà l'anonimat de les persones. Tu deies abans, l'únic que envia, i repetim-ho, és la posició. No envia dades personals, no envia la matrícula del cotxe...
No, no, perquè, correcte, diguem-ne, inicialment, al comprat les valides que estem parlant, són valides que nosaltres no introduïm cap dada més del vehicle o la persona. Diguem-ne, els que estan venent pot tenir el seu codi, diguem-ne...
De la persona SIM, que quan l'activem se connectarà, baixar-se de telefonia i enviarà aquesta informació, però les dades no les facilita, amb la qual cosa no podem vincular-ho amb quina persona és o què fa.
I l'apartament del xifratge també és important i hi ha models que són potser més segurs a l'hora de agafar informació xifrada i altres que no. I la part d'autenticitat sempre va un mica vinculada amb que aquest model estigui homologat i per tant la DGT quan rebi l'informació sapigui que ve d'un model homologat. No pot saber cap altra més informació. I la DGT què se suposa que en fa amb aquesta informació que rep de les balises?
Bé, la visita d'informació, diguem-ne, sap o podria saber a quins lloc hi ha incidències, però faig, si hi ha uns panells a la carretera, també posar-hi una informació que, mira, a tants quilòmetres hi ha una incidència, o, diguem-ne, segons què sigui, podria agafar i fer alguna actuació. Hi ha un punt crític.
I, com a mínim, compartir-les amb Google Maps perquè ja les puguem veure tots, com dèiem abans, no? Correcte, correcte, correcte. Diguem-ne, els seus pares i també amb totes les plataformes que tenim... O què?
utilitzem el Waze, el Google Maps, o què sigui, perquè els conductors... És el punt important, que els conductors puguin veure que allí hi ha una incidència i, per tant, tenir una precaució, baixar la velocitat o estar més atents, perquè saben que a tanta distància passa alguna cosa i em divisa. Caldrà veure si el Google Maps, això ens avisa d'alguna manera, si estem navegant amb el Google Maps, si ens diu, aquí hi ha una incidència a pocs quilòmetres o...
A la carretera, de quina manera ho fa, no? Sí, o que et proposi una alternativa, si vols que sigui, diguem-ne, l'informació, que hi ha a l'aplicació com el Waste, sí que de facto ja ho fa, no? Diu, a tants quilòmetres, de dic l'aturat, i per tant t'ho comunica.
Doncs, Jordi, no sé si ens deixem alguna cosa interessant a comentar sobre aquestes balices. Avui hem sàpigut una miqueta més com funcionen. Veurem l'utilitat real d'això i les recomanacions, doncs, vaja, l'obligatorietat. Ja no es tracta d'una recomanació, és una obligatorietat de portar-ne una al cotxe amb pila funcional, amb bateria recarregada, si és el cas del model, amb bateria, i posar-la, si tenim alguna incidència, és així, eh?
Correcte, portar-la dins del cotxe perquè, diguem-ne, per col·locar-la no hem de sortir, seria agafar-la que estigui l'aguantera o algun espai que puguem tenir allí al cotxe, que tinguem també, si són amb piles, que tinguem un paquet de piles, allò nou...
per col·locar, si vol sigui el cas, col·locar-ho davant del vehicle i trucar als serveis d'assistència en carretera que tinguem perquè ens ajudin a solventar el problema mecànic que ens hagi pogut passar i, com dius tu, el temps ja agafarà i veurà
si és molt bon sistema i realment redueix els atropellaments, que és el que es buscava, i dona millor informació, o cal repensar-lo i avançar. També pensem que ens està venint el vehicle connectat, que suposarà també una altra dimensió a l'hora de transmetre quina informació als sistemes.
Que potser aquesta funció ja la farà al llarg el parc de vehicles connectats, però per això encara haurem d'esperar una mica, tot i que hi ha protocols, com tu deies, que ja funcionen. Deies ara que no cal sortir del vehicle per posar-la?
No, no, la idea seria que, clar, com que volem reduir els atropellaments, seria que per col·locar-la, abaixar la finestreta, activar-la, posar-la damunt del capó del vehicle, o, diguem-ne, els camions que estiguen al lateral, a la porta, que sigui progresible i no caldria sortir per evitar aquests atropellaments que comentàvem abans.
Jordi Castellarroca, professor d'enginyeria informàtica de la Universitat Rovira i Virgili, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos, que tinguis molt bon any i moltíssimes gràcies per atendre'ns. Gràcies, bon dia.
Lo que tenemos que hacer es mejorar, desde luego. Ser mucho más contundente en las dos áreas. Un equipo que quiere estar arriba no se lo puede permitir. Com diu l'entrenador del Nàstic, Cristóbal Parralo, només hi ha un camí per estar a dalt, que no és altre que millorar en defensa i també en atac. El Nàstic vol encetar 2026 amb una victòria que els torni a places de pleió.
Dissabte 3 de gener a les 4 de la tarda viurem el primer partit de l'any corresponent a la jornada 18 de Lliga penúltima de la primera volta al grup segon de primera federació des de l'estadi del Pozuelo entre el Juventut Torremolinos i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Radio 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbil.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Cucodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cucodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM, Cucodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril. No pasaste de caimar.
Cada dissabte a les 10 de la nit encamina DJ Parry.
DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs.
Volem fer balanç d'aquest 2025 i mirar endavant, mirar cap al futur de cara al 2026. Saludem el portaveu de la Federació d'Empresaris d'Hostaleria i Turisme de la demarcació, el senyor Xavier Guàrdia. Senyor Guàrdia, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. És moment de balanços quan tanquem l'any i li pregunto directament com definiríem aquest 2025 en termes turístics, en termes que afecten i que tenen a veure amb la Federació.
Bé, diríem que ha sigut un bon any, no anys de rècords, perquè tampoc cal cada any fer rècords per entendre's, però ha sigut un bon any caracteritzat, a més a més, i pel que estem contents, una mica en la línia en què anem i en què estem treballant des de fa temps, tant des del punt de vista de les administracions com també des del punt de vista empresarial, que és l'allargament de la temporada i el reforçament de la temporada.
que el juliol i l'agost siguin mantenint els seus nivells, però que no creixin, però sí que creixin tota la resta de l'any, mentre sigui possible, diguem-ne, i aconseguir que el mes de març, abril, maig, juny, i després setembre, octubre, novembre i desembre, diguem-ne, siguin els mesos que cada vegada reforcen més, ja sigui, diguem-ne, per la capacitat que té la Costa d'Ora de Terres de l'Ebre, atracció de client, com també per coses com el turisme esportiu.
De tot això ara n'anirem parlant. El fet d'allargar la temporada, potser ho tenim més clar en temporades com ara Setmana Santa, els mesos d'estiu, i parlar del mes de desembre, en quin punt ens situaries? Com ha anat també aquest mes de desembre? L'últim cop que parlàvem amb vostès crec que era pel pont de desembre, precisament. Com ha anat també aquest mes de desembre, aquestes últimes dades?
Bé, és veritat que el mes de desembre, dient nosaltres, ja no som destí prioritari, perquè comença la neu, comencen altres opcions, no? També hi ha gent que es queda a casa, hi ha gent que també fa viatges cap a destins de capitals europees, per dir alguna cosa, no? Però està clar que...
El gran tema per mi sempre és el mateix, no? I és el fet del català, diguem-ne. Nosaltres la gran bandega que tenim és que som un destí turístic de primer ordre, diguem-ne, líders mundials, i això te dona la capacitat de tenir moltes opcions, diguem-ne.
Vol dir que si aquí volen vindre joves, tenen possibilitats de fer coses diverses. Si el que volen és vindre famílies, que és el nostre client prioritari, tenen moltes opcions. Portaventura, però moltes altres més. Qui li agrada el paisatge, té opcions. Qui li agrada la gastronomia, té opcions. Qui li agrada...
I a moltes vegades dic una mica per allò dels viatjants d'abans, no? Els viatjants de comerç, que mi deien, que el que tenia més catàleg, evidentment, venia més, no? Aquell que només venia camises, doncs només podia vendre camises, però aquell altre que tenia camises, jerseis i pantalons, tenia més capacitat d'absorbir clients perquè tenia més, diguem-ne, el bano més ample. Nosaltres la gran vantage que tenim és que a qualsevol època de l'any tenim molt de catàleg.
I a més a més, hi ho notem, no?, entre operadors, amb els que parlem, ens diuen que cada vegada es reforça més el destí perquè cada vegada la gent entén més que no som un destí de sol i platja, solament, o de bon temps, sinó que som un destí que cada vegada que véns et sorprèn perquè cada vegada que véns pots fer coses diferents.
La gent ens escull aquest destí també per passar-hi, per exemple, aquest cap d'any, en guany, tenim, doncs, això, aquests dies, no? Abans ho dèiem, si divendres, doncs, algú fa pont o fa dia de festa o fa vacances, doncs tenim aquest dimecres, dijous, divendres, sartes, diumenge, aquest pont de cara al cap de setmana. Com l'encareu, també, aquest pont de cap d'any pel que fa al turisme, cap a casa nostra?
Bé, també és el que deia, no? Tens dues opcions diverses perquè, diguem-ne, aquella família o aquell grupet d'amics joves, que el que volen és tranquil·litat, doncs poden llogar, ara m'ho invento, no?, però poden llogar a una casa al Priorat o a una casa al Montsant o a una casa a les Terres de l'Ebre i viure una nit de cap d'any extraordinària. Town trip, podríem dir-ne, no?
Qui no vulgui això i li segueix girant el brilli-brilli, doncs, evidentment, hi ha hotels, hi ha valls, hi ha llocs, restaurants que fan la nit de cap d'any més tipicalis, diguem-ne, que seria, diguem-ne, un sopar de gala, per dir-ho de alguna manera, amb el cotillon, amb el raïm i, si hi ha falta, amb la ballaruca al final, no? També no podem oblidar que hi ha un acostum
molt arrelada, sobretot a la zona centre, Salou, Can Vils, Vilaseca, que des de fa molts, molts, molts anys hi ha un turisme que és un turisme diamant.
Tercera edat per tercera edat jove, que ja tenen els fills col·locats, per dir-ho d'alguna manera, i que moltes vegades, sobretot públic francès, que de fa molts anys hi ha trobar operadors que baixen aquí baix justament per això que dèiem. A lo meu baixen tres dies, doncs m'invento 29, 30, 31 i 1, no? I què els fan amb aquest hotel? Els fan justament això que dèiem. Fan algunes visites, poden fer visites culturals, on que sigui del voltant, o comercials,
però llavors el dia de cap d'any els fan una festa de gala de cap d'any. I això té el seu recorregut. Torno al que deia abans, la gran pentatge quina és? Que, diguem-ne, qui vulgui pot trobar a la costa d'Ara i Terres de l'Ebre el que li interessi, perquè hi ha moltes possibilitats diverses. Auguren algunes xifres d'ocupació de cara a aquest final d'any a nivell de la demarcació?
És molt difícil, però podríem estar parlant que en aquest moment, clar, és veritat també que hi ha oferta tancada, no? Podríem estar parlant que queda segurament oberta un 20% de l'oferta total, i jo crec que aquest 20% es pot ocupar amb un 60-70%. No oblidem també que el fet de Port Aventura segueix sent molt important, perquè el Nadal és molt important a Port Aventura perquè és molt...
És molt bono, és molt infantil, dona moltes possibilitats perquè un nano obri els ulls i es sorprengui, però també per cap d'any perquè segueix sent una possibilitat tant familiar com també per jugar.
Per tant, aquest 60 o 30% d'ocupació, tenint en compte que l'oferta que queda oberta és aquest 20%, que no seria la majoritària, com sí que passaria amb altres punts de la temporada. Vèiem també que cada cop hi ha més tendència, no sé si estarà d'acord amb mi,
d'aquest fet de celebrar els Nadals o el cap d'any en una casa rural. És una opció que també escullen famílies, parelles també que busquen desconnectar de la ciutat. Han notat aquest canvi de tendència a nivell també de casa nostra? Sí, perquè també és una tendència mundial, diria quasi bé, no? I també...
i ajudar molt el fet de la facilitat que hi ha online, diguem-ne, de reserva. Tu abans tenies una senyada, sapiguer, que a Botarell hi ha una gent que lloga un max o lloga uns apartaments o una casa dintre del poble i que la lloga... Era molt difícil això saber-ho, era quasi boca-orella, havies de saber d'algú del territori i que t'ho expliqués. Avui en dia...
entres a qualsevol de les plataformes i et dona un munt d'opcions diverses de tot tipus, no? I això, evidentment, crea, diguem-ne, dintre del mercat, crea molt més moviment. I una mica obre també el sol i la gent, no? Moltes vegades no fas aquell turisme perquè no saps que existeix, no? En contra, si tu saps
que al Falset hi ha un lloc molt xulo que t'alloguen durant uns quants dies, t'animes a anar a Falset i t'animes a fer la visita tecnològica, te vas animant i llavors vas creant el teu propi producte. Però el que sí que està clar és que és molt important la informació. Però també és molt important que cada vegada hi ha més gent que posa a disposició del sector turístic aquestes instal·lacions.
Per tant, pel que fa al perfil i a aquesta procedència de turistes, de visitants, que ho han fet durant aquest desembre, que ho han fet al pont o que ho poden continuar fent també encara aquests dies que ens queda l'any, quina seria aquest perfil i aquesta procedència majoritària? Majoritària n'estem parlant d'en proximitat, i quan diem proximitat vol dir Catalunya, vol dir Espanya, vol dir alguna cosa de França,
Ara ja van d'abaixada, però fins al novembre...
octubre, novembre i començaments de desembre, inclús ara trobaríem el públic que avui en dia se'n diu Silver, que és aquest públic centre europeu, jubilat, jove, per entendre'ns, que majoritàriament ocupa càmpings i que fa normalment estades molt llargues, fa estades d'un mes o d'un mes a mig, moltes vegades. Aquest públic ve majoritàriament belga, holandès, alemany,
nord de França, majoritàriament. És un bon públic, però és un públic tranquil, és un públic que li agrada molt moure's i conèixer coses, està molt interessat per la cultura, pel paisatge, i és allò que tot fa bullir l'olla, perquè una cosa alimenta l'altra.
El fet que aquests darrers dies, amb aquesta baixada també de temperatures, amb aquest episodi, doncs hagi fet que moltes estacions d'esquí estiguin d'enhorabona, no?, i que els allotjaments també del Pirineu, de Ponent, doncs prevegin ocupacions més altes, pot afectar de retruc d'alguna manera el turisme a casa nostra, aquest final d'any, o aquest inici del 2026?
No, normalment tot conviu, en el fons. O sigui, el que està clar és que
Cada cosa té el seu. Nosaltres també necessitem descansar en algun moment o altre. Per això també el gener i el febrer són els nostres mesos més fluixos perquè també la gent fa vacances i serveix moltes vegades per reinvertir, per arreglar, per temes de manteniment. Tot això també és necessari. Per altra banda, avui en dia, la capacitat que té la neu...
És molt determinant, és un sector important dins del turístic, però vull dir que la capacitat en quant a arnebuda de gent és relativament limitada. No la podem comparar amb els destins grans, com pot ser Costa de Brada, com pot ser Costa de Brada, o altres costes espanyoles, o altres destins espanyols.
D'alguna manera, conviu. Això també passa moltes vegades a la Setmana Santa, quan la Setmana Santa cau a prop, cau aviat. Moltes vegades hi ha gent que diu, aquest any, com que encara estan obertes les pistes, ostres, serà una setmana més complicada. No, la Setmana Santa sempre funciona. Per què? Perquè hi ha moments en què hi ha molta gent que surt, i al final se repartenix per alt arreu. Llavors, quan hi ha molta gent que surt, hi ha tot el cul que viu, per dir-ho.
Fa temporades que parlem ja de tipologies de turisme, com ara el turisme de negocis, o fins i tot a casa nostra potser té més importància el turisme esportiu. Quina posició o en grau d'importància ocupa també a casa nostra aquestes tipologies de negoci potser més sectoritzades?
Molt important. El tema turisme esportiu, sens dubte. És cert que també és una moguda, podríem dir, mundial, no? Cada vegada la gent fa més esport, cada vegada la gent li agrada més anar a events esportius tant a veure'ls com a participar-hi, i això és veritat, estem veient tu, vindríem mil exemples d'altres coses, vull dir,
Hi ha un exemple més clar que les olimpiades. El món es mou i el món es para quan hi ha una olimpiada. Això vol dir que l'esport interessa tant per fer-ne partitiu com per fer-ne simplement públic. I això fa que cada vegada hi hagi més importància. Però nosaltres tenim un gran avantatge.
i és que s'ajunten dos bones notícies en el territori. Una, que nosaltres tenim una actografia que els municipis estan bastant propers, per entendre's, a la marcació de Torraona. Vol dir que si tu fas un tema de futbol a Salou...
Acabaran jugant a Tarragona, a Reus, a Salou, a Vilaseca, a Cambrils, a Riu d'Oms. O sigui, utilitzaràs molta xarxa de moltes de les instal·lacions esportives que hi ha. Fagis puntuals, fagis pavellons, fagis el que sigui. I aquí ajuntem una segona, o una segona i una tercera. Una segona que estem acostumats a rebre gent, molt important, i tercera que hi ha molt de lluny.
Llavors, qui vol fer un event esportiu de certa dimensió, moltes vegades el voldria fer a llocs, però no els pot fer perquè o li manca allotjament o li manca instal·lació esportiva. A casa nostra, aquestes dues s'ajunten.
I un altre tema que ha citat tu, jo crec que molt important, perquè no hem d'oblidar que Reus, Tarragona, tenen instal·lacions congressuals importants, però en tenim una de molt important, que és Port Aventura, en la que moltes vegades no se n'assabenten, perquè és una empresa privada, i el que fan ho saben ells,
però que tenen una altíssima ocupació del centre congressual, que això és un turisme de nou, o sigui, molt important per a casa nostra, que a la Chita Callando, per entendre'ns, venen empreses multinacionals a fer els seus congressos o les convencions.
que al final aquesta gent acaba també rodant pel territori, perquè un dia van a xopar porall, un altre dia fan una excursió, un altre dia utilitzen instal·lacions d'altres tipus. Tot això al final és el que dèiem al començament, l'àmpli catàleg. Tornant al tema del turisme esportiu, segur que arribaran esdeveniments importants a casa nostra. Un d'ells ens situa el 5 de juliol, quan aquesta etapa del Tour de França sortirà des de la ciutat de Tarragona. Com ho valoren?
Aquestes coses sempre són... O sigui, hi ha dues importàncies. Una, que és la més visible, i que jo quasi m'aventuraria a dir que és, en el fons, la menys important, que és la del dia aquell. O sigui, aquell dia és evident, o aquells dies és evident, doncs clar, hi haurà gent que s'allotjarà aquell, però al final és sol un dia, per exemple. Un dia s'haurà acabat, s'ha passat i ja està. Jo crec que moltes vegades això...
el més important, i quan dic això, dic un rally, dic qualsevol... Moltes vegades això el que et dona és la capacitat d'estar en el món, d'estar visual en el món, i una altra que és aquell que et visita. És a dir, és aquella persona que ve per aquell esdeveniment i que, si aquest territori no fos un territori xulo, doncs no tornaria mai més. Això passa també moltes vegades amb aquests...
a ments esportius. Algú ve quasi obligat perquè allò es fa aquí, ja sigui un tornec de futbol, ja sigui un trillot, però com que el territori és molt xulo i li agrada i potser no és un lloc de destí turístic per ell, perquè viu a Extremadura i no s'ha de currar mai dintre aquí de vacances, diu, ostres, això val la pena. Potser aquest estiu... Mira, escolta, pren una reserva perquè aquest estiu potser viuen amb la família.
I això, al final, és allò que... És una mica la propaganda, per entendre's, no? I que, d'alguna manera, nosaltres condutem, ens ho diuen.
Molts empresaris de llotjament, que a vegades es troben que una família que ve, diguem-ne, obligada perquè el nen juga a futbol un torneig, i són de Badajoz, que no havien vingut mai, ni vinguien mai a la Castellaurada, els agrada i repeteixen en aquell mateix hotel o en aquell campi, ja fan la reserva per l'estiu.
Això és molt interessant a nivell de tots els events que es puguin organitzar. Més enllà del pic de reserves que es produeixi al voltant, per exemple, d'aquest 5 de juliol que ara marquem el calendari, de retruc això comportarà o hauria de comportar més publicitat del territori i més reserves també a llarg termini, entenc.
Sí, està clar, però és el que et deia jo al final, i no és que ho despreci, però al final és un allotjament d'un dia o dos. O sigui, també, però moltes vegades el fruit el notes més posteriorment, perquè el que sí que és veritat és que ha sortit de les notícies, es parla de tu, per entendre's, però a més a més hi ha gent, això ho vèiem moltes vegades, quan tenia el ral·li,
A Salò, diguéssim, hi havia molta gent, per exemple, jo recordo èpoques en què hi havia molts asturianos perquè corria un asturiano, no? Bueno, doncs, asturianos, és a dir, no és un client habitual, l'asturiano. Però, bé, les asturianos, i jo, doncs, resulta que...
ens deien, escolta, aquests que han vingut pel ral·li, no sé si és segona, i han vingut per l'octubre, a mi ja m'han reservat per l'any que ve, perquè volen vindre amb una altra època, potser al juny, perquè, bueno, al final és això, estan al mercat, no?
És el llegat, com dèiem. De cara al 2026, vostè parla fa una estona de destí turístic de primer ordre. Què li cal millorar o quina és l'aposta o quin és el repte de cara a aquest 2026 pel que fa al sector de casa nostra, senyor guardià? Bé, jo crec que en general hem de seguir fent les coses...
com els altres han fet, que el sector estigui unit com estem, i que cada vegada, diguem-ne, cadascú millori per si mateix, però que, en el fons, jo el que diria és que, en general, han de ser tots una mica més chauvinistes, diguem-ne, a la província de Raona, tant l'empresariat com també la societat civil. O sigui, la societat civil jo crec que té, i les administracions amb això també tenen un pes important,
Hem de treure pit. Nosaltres, hi ha gent que treu molt pit perquè, ja què sé, doncs Alemanya perquè saben fer cotxes. Molt bé, doncs estupenda, doncs que hi estiguin cotxes. Nosaltres fem moltes altres coses, però el sector turístic som líders mundials. Els espanyols, els catalans i els tarragonins. Líders mundials. Ostres, no ens en avergonyim d'això. Fem-ne l'endera. Som un vestí turístic de nivell mundial.
expliquem-ho, diguem-ho. I una altra cosa que deia el xauvinista és ajudar que la gent coneixi ben bé casa nostra. Perquè moltes vegades...
i cada vegada passa menys per allò que dèiem abans, no? Perquè l'online ha fet meravelles en això. Cada vegada és més fàcil allò de vaig a Calafell. Què fer a Calafell en tres dies? I surten 22 coses per fer, no? O sigui, cada vegada jo crec que hem de ser més curosos en què nosaltres hem de ser prescriptors. O sigui, els ciutadans de les comarques de Tarragona hem de ser prescriptors
els turistes perquè visitin coses una persona que està 4 dies a Torre d'Embarra se'n vagi algun dia a Ciurana o se'n vagi algun dia al Priorat o que anar aquí al cotxe se'n vagi a les Terres de l'Ebre que val la pena veure-les i amb tot el carinyo del món Torre d'Embarra pot estar de meravella però no cal que els 4 dies estigui a Torre d'Embarra
o s'estigui a Salou, o s'estigui a Tarragona. No, que es mogui. La gent es mogui perquè cada vegada notem que com més es mou la gent i més visita el territori, més se'l fa seu i més li agrada, evidentment.
Vull acabar, senyor Guàrdia, preguntant-li per la taxa turística. Sembla que el Parlament ha de tramitar per via ràpida aquest projecte de llei que preveu duplicar aquesta taxa turística a Catalunya. Així s'acceleraria la tramitació de la llei perquè els nous imports entren en vigor. Sembla que de cara a la propera Setmana Santa, si no m'equivoco, com afectarà això? Com preveuen? Quin impacte tindrà això al sector?
El que és que és una mala notícia amb el sector, perquè nosaltres ja vam estar d'acord i vam pactar en el seu moment la taxa turística. Vull recordar que la taxa turística a Espanya només la tenim a Catalunya, vol dir que això és un greix comparatiu, vol dir que una persona que dorm en un hotel de peníscola, de quatre estrelles, i una altra que dorm en un hotel de quatre estrelles
un poste, que és bastant a prop, a qui li costa més car perquè hi ha una taxa turística diària. Això ja era així, si ara el doblem, doncs ara és més car, no? Però mana qui mana. Nosaltres el que demanàvem eren dues coses, com no sé si en aquell hem de sortir del tot, demanàvem dues coses. La primera, que sobretot aquest impost turístic vagi...
el que havia impactat al començament, que és repercutir per la millora del turisme, no per vivenda social. Jo ja entenc que la vivenda social és un problema, però no l'ha de solucionar el turisme. Un senyor belga no ha de pagar un impost perquè faci vivenda social a Espanya. No, això ho ha de fer Espanya, com sigui, ho hagi de fer, per això hi ha els governants. Però no ha de sortir d'un impost turístic, ha de sortir dels impostos, en tot cas. Aquesta és la primera.
O sigui, que reverteixi en el sector. I la segona, molt important també, nosaltres buscàvem era, primer, que hi hagués opció de temporalitat segons els territoris. El que està clar és que la neu sigui un senyor de Baqueira, no té cap lògica que l'hotel tingui la taxa turística al desembre que el maig, que no té neu. I nosaltres, al revés, no té cap lògica que sigui la taxa turística a l'agost,
que no el novembre, que l'empresariat ja fa prou aguantant els preus, perquè has de baixar preus, evidentment, perquè la competència existeix a tot arreu, no? I tu estàs en un moment en què no ets primera línia, sinó que ets segona línia. I després, aquesta taxa, aquesta llibertat que pot tindre cada municipi... Maquinava, sí. Perquè amb aquest exemple que ara vostè posava, de peníscola enfront a en posta...
ara, la nova llei obre la possibilitat que cada ajuntament pugui aplicar un recàrrec, no?, que acabarà sumant. A casa nostra, per exemple, si tu, qui el coneix molt bé, sí, però amb un turista X, molts no saben si estan a Calafell o a Londrell. Molts no saben si estan a Vilaspeca, Saló o Caprius. Per què? Perquè se toquen aquests municipis.
I no té cap lloc. Ara imagina't que un d'aquests municipis hi posa 4 euros més al damunt. I el del costat no. I els autors se toquen i els trobem tu i jo a la platja. Escolta'm, ostres, hi vaig pagar? M'han cobrat...
Vuit euros de taxa turística. Ostres, a mi m'han cobrat quatre. Ai, que raro. Bueno, és que tu estàs al municipi A, jo estic al municipi B. A veureu quina lògica té, això. No té cap lògica. Primer, aquesta. Segona, tornarem amb els jugadors turo per a dos. Perquè, clar, tu fas un preu
Perquè tu fas el preu d'habitació. Sí que a baix poses l'estrisc aquell. No inclou taxes turístiques o impostos turístics. Però aquell senyor, quan acaba pagant una estada de 10 dies amb tota la família, se li puja un pico.
No té cap lògica. I a més a més això, que cada vegada està més estandarditzat a nivell de ciutats mundials... És que jo vaig anar a Roma i vaig pagar molt bé. Vaig anar a París, vaig anar a Nova York... Molt bé. Això està molt bé. Però aquí nosaltres som els únics. No, el que no té cap lògica és que l'administració hagi trobat aquí...
la gallina dels ous d'or. No. Mira, a mi com que aquells paios facturen i com que aquí la gent va bé i aquest sector sembla que tiri, reali. No, home, no. No pot ser això. Senyor Xavier Guardia, portaveu de la Federació Empresarial d'Hosteria i Turisme a la demarcació de Terracore. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Moltes gràcies a vosaltres i bona entrada d'any. Bona entrada, que vagi molt bé.
Lo que tenemos que hacer es mejorar, desde luego. Ser mucho más contundente en las dos áreas. Un equipo que quiere estar arriba no se lo puede permitir. Com diu l'entrenador del Nàstic, Cristóbal Parralo, només hi ha un camí per estar a dalt, que no és altre que millorar en defensa i també en atac. El Nàstic vol encetar 2026 amb una victòria que els torni a places de pleió.
Dissabte 3 de gener a les 4 de la tarda viurem el primer partit de l'any corresponent a la jornada 18 de Lliga, penúltima de la primera volta al grup segon de primera federació des de l'estadi del Pozuelo entre el Juventut Torremolinos i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ena temporada del sempre. Nàstic viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
El programa Revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry.
DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. Telèfon verd, digui'm. Hola, he vist una paperera trencada. Pot venir algú a arreglar-la?
Telèfon verd 977 296 222. La ciutat com t'agrada, amb una trucada. Ajuntament de Tarragona. Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya.
Fins demà!
Gràcies.
Aquí seguim en directe, tot i que rescatant algunes de les entrevistes que han protagonitzat aquests darrers dies a la sintonia de Tarragona Ràdio. Aquests dies estem de programació festiva, però no deixem d'oferir-vos també la informació. Ja sabeu que l'anem actualitzant puntualment a la nostra pàgina web a tarragonaradio.cat i a dos quarts de dues arribarà el Tarragona Actualitat amb les companyes dels serveis informatius d'aquesta casa. Uns serveis informatius...
que s'han encarregat d'actualitzar-nos, d'informar-nos puntualment cada dia i també de preparar-nos un resum amb tot el que ha passat l'any 2025 a prop de casa nostra. Sona així. Tot seguit arriba el resum informatiu del 2025. Cada dia cap als vols de l'esnau mentre el poble...
El desplegament del nou contracte de la Brossa Tarragona i l'enderrocament de la plataforma del Milacre han estat dos esdeveniments clau a la ciutat aquest 2025.
Les noves incidències als trens i el conflicte de la pesca d'arrossegament també han marcat l'actualitat d'un any que acaba amb la implantació de les zones de baixes emissions. En plana cultural, els PETs celebren el 40è aniversari amb una gira especial que els va portar el juny a l'Auditori del Camp de Mart.
3 de març. Després de 5 mesos de tall ferroviari per les obres de DIF al túnel de Roda de Barà, els usuaris de les línies de regionals i rodalies del sud de Catalunya tornen a utilitzar el tren. Els retards d'incidents han seguit.
Tot tema abusos i tot això era una mica... era molt lliós i era molt difícil saber on anaves perquè ara mateix els usos ens deixen enconit i això em vaig enterar ahir a la nit. Almenys no fer tota la volta que fem i que tornin almenys a tenir més d'una via, sobretot. Jo no crec que la totalitat dels usuaris que s'han perdut perquè nosaltres parlem amb molts usuaris que ens comenten que no volen tornar perquè encara no hi confien o simplement no volen tornar. 21 de maig...
S'endarroca totalment la plataforma de la platja del Miracle de Tarragona. En total s'han retirat 12.000 tones de formigó amb una inversió de 4,2 milions d'euros dins el programa Tarragona Greenbelt 2026, finançat pel fons Next Generation de la Unió Europea. Rubén Mignoles, alcalde de Tarragona.
La valoració que fem des de l'Ajuntament de les obres és magnífica. Constructora, veïns i totes les parts implicades estan molt satisfetes de com està evolucionant, del bon ritme, sense incidents, a part d'obviament problemes de mobilitat, però que són casuístiques, lògiques, quan es fa una obra d'aquesta magnitud. 1 de setembre. Es tanca un acord entre el Ministeri de Cultura i Junts per tal que l'edifici de la Tabacalera de Tarragona aculli la Biblioteca Provincial.
3 de setembre. Primer pas per la creació del consorci que gestionarà el patrimoni romà de Tàrregó. L'ENS estarà format per l'Ajuntament de Tarragona, la Generalitat i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, mentre que el Ministeri de Cultura i la Diputació hi participaran mitjançant un conveni. A l'assignatura hi eren Salvador Ailla i el Ministeri de Cultura Ernest Hurtassunt.
És important que hi siguem totes les administracions, perquè totes tenim coses a dir, no només recursos a aportar, que això ja, diguem-ne, si volen vostès és altament, totes hi tenim coses a dir. Tarragona és i ha de ser reconeguda com una de les grans capitals culturals d'Espanya. És i ha de ser reconeguda com una de les grans capitals de Catalunya i d'Espanya.
La ciutat comemora el 25è aniversari de la declaració del conjunt monumental de Tarracó com a patrimoni mundial per part de la UNESCO. 31 d'octubre. Es constitueix formalment l'Associació per l'Impuls de l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona en un acte a la Canonja que acull la seu de l'entitat. Els municipis fundadors són la Canonja, Tarragona, Reus, Valls, Constantí, Cambrils i Salou. L'acord suposa un pas més que s'ha de reformar en el futur amb una llei de l'Àrea Metropolitana de Tarragona.
L'objectiu d'entrada és que mancomunar serveis. Roc Muñoz, alcalde de la Canonja i president de l'ENS. Aquesta és la clau de volta d'aquest edifici. S'ha de fugir de coses passades, de coses que no han funcionat,
Les batalles de campanar també és un mot que es va ampliant constantment, però és així. Si no fugim precisament d'això, tots estem perduts i estem condenats al fracàs.
5 de novembre. Urbacer comença a prestar el servei de recollida de la brossa i la neteja viària de Tarragona. Després de més de 60 anys amb FDC al capdavant d'aquesta tasca, Urbacer va aconseguir el contracte d'uns 200 milions d'euros per als pròxims 10 anys. Els 300 treballadors queden automàticament subrogats.
S'han provat la roba i si no t'anava, em portaves un altre cop i ja t'ho donem la roba sencera, tota l'epi. Guants, pantalons, chaquetes, jacells, molt bé, tot sencera. Sí, sí, la veritat que sí, una miqueta així, que no sabem què passarà, però sí, amb contents perquè és un nou canvi, jo crec que sí, que està tot bé. 25 anys.
25 anys en fomento. Sí, la verdad que bastante tiempo. Bueno, bien, de momento bien. A ver lo que nos espera. Esperemos que para mejor. Yo creo que sí. Yo creo que sí, hay que ser positiva. 13 de desembre. El sector pesquer d'arrossegament de la flota de la costa tarragonina celebra a mitges l'acord assolit per sortir a feinejar 143 dies el 2026, amb les mateixes mesures compensatòries d'enguany. Esteve Orteix, president de la Conferia de Tarragona.
S'està morint, vull dir, la flota de Catalunya està morta ja. Si en una setmana no s'arregla aquesta situació, la flota pararà ja, perquè ja no hi ha dies i no arribarem a Nadal. De manera que no hi haurà pis per Nadal, no hi haurà gambes, i ho portaran de tot arreu, els mercats estaran plens i seguiran visquent. Ha estat un 2025 de 10.
Les tarragonines roba estesa s'han acomiadat dels escenaris.
I amb elles tanquem un 2025 que ens ha deixat alegries i decepcions també en capítol esportiu. Hem dedicat hores de ràdio a parlar, per exemple, del debut de nou del Boli Sant Pere i Sant Pau a la Superlliga de l'ascens del femení del Boli Sant Pere i Sant Pau i Tarragona ha estrenat un equip de bàsquet femení en categoria estatal, el TGN.
Destaca l'anunci que Tarragona acollirà el 5 de juliol la sortida d'etapa del Tour de França. Christian Prodom, president del Tour. Tarragona acollirà la segona etapa, Tarragona és 2.000 anys d'història, les seves restes romanes són els grans reclams de la ciutat, que és patrimoni de la humanitat.
I el 22 de juny el Nàstic es va tornar a quedar a les portes de l'ascens, aquest cop a casa del filial de la Reial Societat. Penal, penal, penal, en contra del Nàstic. El porter del Nàstic, sota pals, som-hi rebollo, atura el penal, llançament d'aquí ve Galde... El llançament d'aquí ve Galde...
I el gol crec encerta la trajectòria, però la pilota acaba al fons de la xarxa i ara sí que l'eliminatòria... Està complicada. Moltíssim. Moltíssim. Al matge, el Nàstic destitueix Dani Vidal. Arriba Lluís César, que ha estat substituït per Cristóbal Parralo.
Ha estat un 2025 on hem dit adeu a Francesca Mar, a mossèn Fort, l'exregidor Ferran Sánchez Camins, el metge Josep Maria Soleil Poblet, l'actriu Montserrat Salvador o el Tina Taire, Vicenç Besora. Gràcies a tots per seguir-nos un any més. Des de Tarragona Ràdio us desitgem un 2026 per complir els vostres somnis i on les notícies positives esperem que es multipliquin.
El resum informatiu de tot el que ha anat des d'aquest 2025 amb els companys i companyes dels serveis informatius. De seguida, més coses a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta i llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
No saps què regalar a aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura, bescanviable per entrades d'una àmplia selecció d'espectacles, teatre, dansa, circ, música, durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
I la propera proposta d'agenda encara falta uns quants dies, però volem que us aneu preparant i que aneu aconseguint les vostres entrades perquè, sens dubte, s'esgotaran. I això que estem parlant del Palau de Congressos de Tarragona. Dissabte 3 de gener, tot just començar el 2026, a les 9 del vespre, Gospel Forever, un concert que aglutinarà més de 80 cantaires en escena.
I qui ens en pot donar més detalls sobre aquesta gira de Gospel Forever i sobre les altres vegades que han vingut, que han fet gira també amb altres propostes, és el Ramon Escalé, el director i l'arrenjador dels temes que escoltarem. Ramon Escalé, bon dia. Bon dia. Bon dia. És una proposta que surt del que s'anomena One Heart Festival i que va més enllà del concert que veurem aquí a Tarragona. Explica una mica en què consisteix aquesta proposta.
Bé, la proposta del festival de One Heart és una proposta que va sortir l'any 2019, arreu d'una estada que vaig fer a Londres el 2018. Vam entrar en contacte amb una gent dels Estats Units i després parlant amb nosaltres van dir que volem venir a Barcelona.
Volem actuar. Jo portava una experiència de 20 anys muntant un altre festival. I vam tirar endavant. I la veritat és que va ser molt guapo. 2019-2020 havíem de fer la proposta també, però amb la pandèmia se'n va anar tot a Norris.
2020-2021 vam estar aturat, 2022 vam tornar, 2023 vam tornar, ens vam associar amb la gent que ara són els productors de la gira aquesta, que és la gent d'Anexa, una productora de teatre de tota la vida, de Barcelona, gent molt potent, que ens vam entendre molt bé, però vam decidir que, de moment, la part del festival, en quant a la que inclòria tallers i activitats, ho deixàvem estar una mica amb stand-by, perquè estàvem molt liats, i la veritat és que és un tipus d'activitat que porta molta feina,
però que ens centrava en la gira de concerts. I això ja fa tres anys que ho estem fent, els llocs estan anant de fàbula. Hem ajuntat un cor, tenim la base de més, Sengers i Scouts Gospels Singers, que són els cors que jo dirigeixo. Bueno, Scouts Gospels Singers aquest any ja no, però fins ara ha estat dirigint 25 anys. I també un cor que en diem One Hard Quiet,
que és un cor format per gent de tota Europa, bàsicament de grups espanyols, però són gent de 50 cors diferents, gent seleccionada, i hem aconseguit un format que ens funciona molt bé, hem estat a Madrid, hem estat a Barcelona fent sold out, hem estat a Barcelona fent sold out, vam estar l'any passat, no aquest any, ara m'ho dic, ja no recordo, ja em faig gran, vam estar aquí al Palau de Congressos de Tarragona, també pràcticament sold out,
Ha entrat una fórmula que a nosaltres ens encanta i que la veritat, doncs, que veiem que funciona molt, que la gent s'ho passa molt bé. I cada any presentem, dintre del concepte, això seria la matriu, seria One Heart Festival, però llavors presentem cada any un espectacle diferent. L'any passat, per exemple, va ser el Gospel Celebration, en el qual agafàvem grans temes de la història del pop i es versionàvem amb...
en format de gospel, com es deia el yo song dos mites o el maishut lot de Josh Harrison, i aquest any hi va aquest gospel forever, que és una tornada a les arrels del gospel, el que una mica tothom s'espera quan va haver-hi el gospel, que és no anirem amb túniques, però sí el tipus de sonoritat, el tipus de manera de fer, que és l'origen del que és el gospel, que és una música que els anys 50-60 va escoltar als Estats Units.
Com a estàndard de gospel, per entendre'ns, eh? Aquí ara feu versió... Sí, les arrels, sí. Una mica el que, jo què sé, hi ha alguna cosa, aquest tipus de temes així que tothom identifica ràpidament amb el que són els origins de gospel. Per exemple, hi ha un tema que és un dels temes centrals de color púrpura del...
color purple, que és el final de la pel·lícula, no sé si és de temps present, però que hi ha un turonet i una església petitona en blanc i hi ha gent cantant gòspel i uns altres que venen com de festa, no? I de cop i de cop senten la crida de Déu, per dir-ho d'alguna manera, i de cop es converteixen tots i van tots cap a l'església. Llavors acaba amb una explosió del que tothom entenem com a música gòspel. Que xulo. Escolta, i teniu perquè... Primer que tot, convideu el públic a cantar, eh? Perquè aquí hi ha molt de fraseig, no? Hi ha molt de repetició de tornada.
Sí, és que l'origen del gospel és aquest. El gospel és música d'església. L'església, hi havia un mossèn que deia alguna cosa, com ara, i anem menys a l'església, però algú que diu alguna cosa i uns feligresos que repeteixen. El gospel, pel luteranisme, van incorporar molt la música que la gent cantés. Lutero deia que cantar era res de dues vegades. Llavors, el cantar forma part del pregar d'anar...
No és una actitud passiva. Llavors, quan fem els concerts, d'alguna manera, s'avanta totes les distàncies, però la gent espontàniament es posa a participar, perquè és una música que, sense haver de demanar, ja s'entén que és participativa, que no estàs allà. No és el mateix que estar sentint una sinfonia de Beethoven, és diferent. I de tota aquesta amalgama de 80 veus, aquesta gran coral de gospel, teniu un mestre de cerimònies, no?, aquest reverent, que deies tu, que és una mica qui porta la veu cantant, que és el Didier Licken.
Sí, el diria... A més, som companys i sempre diem que som germans de pare i mare diferent, però que som molt amics i és un tio que, a nivell d'Europa, jo diria que és el tio o una de les veus que porta més autenticitat a el que és el gospel. Llavors, a l'hora de fer això...
Sí que els cors d'aquí han evolucionat molt, però sempre va bé portar algú que porta aquest extra, perquè els cors ara ja acaben tenint més solidaritat, s'apropen més a la solidaritat autèntica del gospel, però incorporar elements més autèntics o més primigenis sempre és interessant.
Ell no només cantarà, sinó que també porta una guitarra, em sembla, també tocarà. Sí, sí, té la guitarra i més té una aquella manera de tocar d'antiga, entre cometes, que és, bueno, és un home que hem treballat molt, tenim molts projectes. Mira, fem una cosa a finals de febrer, Almeria, una cosa que l'he liat, una cosa que és un festival d'agost, però barrejant amb música africana, i com que se n'hi ha africà, doncs, bueno, ja també l'he liat. Sempre estem fent coses junts, que porta... És un gran personatge d'agost i d'Europa.
A part del concert, que potser és la part que els profans des de fora és la porta d'entrada, ens convideu a un concert especial. A part, vosaltres feu una tasca de recuperació i divulgació d'aquest estil musical, però també que té les seves arrels místiques, religioses. Com està el gospel a casa nostra? No sé si és prou conegut.
Bueno, això no t'ho sabria dir, no t'ho sabria dir si és prou, president, però ho conego perquè quan vam començar, som casualitats de l'Evitat, al voltant de l'any 2000 vam ser 3 o 4 persones que encara tenim contacte, sense haver-nos-ho dit els uns als altres, sense conèixer-nos directament,
Vam començar cadascú el seu propi projecte. Jo venia sobretot del món del jazz, d'altres que venim més del món coral, però sense saber-ho, sense conèixer-nos, vam començar un projecte, vam cadascú el seu projecte, i actualment jo crec que hi ha més de 100 cors a Catalunya. Llavors, per una banda, la sensació que la gent, tothom ja sap què és el gospel, i per l'altra banda, crec que pràcticament ningú sap el que és el gospel.
Vull dir que en el sentit que tothom ha vist algú del poble que canta amb un cor de gospel i ha anat a veure un concert, però una cosa és veure un cor cantant cançons de gospel i l'altra cosa és veure el gospel amb el que és de veritat, que això aquí difícilment ho veuràs. Hi ha una mica una contradicció, això, perquè per una banda tothom té la sensació que ja ha vist el que és el gospel o perquè ha vist una pel·lícula, però per altra banda s'ha aprofundit poc en el tema, no?
El qual no vol dir que hi ha una cosa que és meravellosa, que és que la gent té ganes de cantar, té ganes de participar, té ganes de fer coses artístiques, i a més dels cors d'agosti es troba que amb molt poca formació pot estar participat de seguida, no? Com un cor de música clàssica et demana un tipus de preparació, doncs a vegades que és més feixuc o més laboriós, no? I això ha sigut un boom perquè era una cosa que no existia, que inclús a nivell d'Espanya diuen, hòstia, Catalunya, què passa amb això, no?
Bé, les coses, casualitats de la vida, per dir-ho d'alguna manera, que això, entre 3 o 4 que érem, vam començar sobre l'any 2000, i ara, no sé, jo mateix, en el seu moment vaig fundar més de 30 acords. Em contractàvem per fer un taller o el que fos, començàvem, feíem el taller, la gent va acabar de dir, ostres, això és molt guapo, volem continuar. Llavors, bueno, jo posíem gent que coneixia, gent que tenia messengers amb mi, vaig anar proposant també que dirigissin, i així s'ha anat creant tota una xarxa que diria que ens coneixem tots o quasi tots, no?, perquè, de tota alguna manera...
tots hem begut una mica de les mateixes fonts. Perquè hi ha hagut gent que ha intentat ser gòspel sense estar en contacte amb el que és el gòspel i no se n'ha sortit. I no és perquè sigui difícil, sinó és com el blues, no? Són músiques que si no les vius de dins és molt difícil que les puguis fer. I en canvi si les vius des de dins no tenen una excessiva dificultat. On s'ha d'anar per descobrir el gòspel d'Arrel? Hem d'anar als Estats Units amb aquestes esglésies. Sí, encara ara, tot i que a Europa es fan coses increïbles, però si tu
És que, com la gent d'abans em demana, escolta, si vaig a Nova York, vull anar a veure Gospa, i jo els dic, bueno, sí, hi ha els típics, hi ha la bici, hi ha, no sé, hi ha unes quantes, que són les típiques, que està superben muntat, i que n'hi has allà, i veuràs Gospa, i veuràs, bueno, hi ha un puderí, altra menys, i veuràs... És turístic, fins i tot, no? És turístic, és com si vens aquí a Flamenc. És turístic, sí, sí, també, evidentment, vull dir, també, tu pots anar a muntar a Blanc, i pots veure coses de molta, molta qualitat. També pots anar a parar a Lloreta, no sé on, i també veure una cosa que és un desastre, però...
i hi ha gent que diu, si tens temps, dic, va, que és una de les grans, però després un diumenge al matí, pèrde't per Harlem, perquè ja un passeja per allà, vull dir que no és un lloc perillós, i allà on sentis un negoc, inclús que no soni massa bé, fica't allà.
Perquè llavors veuràs el que és el gospel de veritat, encara que no siguin grans cantants, que la gent canta bastant, coses dolentes en trobaràs poques, però veuràs el que és de veritat, el que representa com ho viuen. Jo vaig poder viure Àfrica, vaig tenir la sort de poder estar en una missa gospel que no sonava mai, no és que no sonava massa bé, és que era horrible com sonava, però la gent que estaven cantant ens van convidar...
I ens miraven encara que guapo això que estem fent amb vosaltres, no? Perquè el rotllo no anava de cantar bé o malament, sinó anava d'adorar a Déu, de pregar, d'estar amb Déu, no? Anava per una altra banda. Llavors, clar, Góspel té això.
que després es canta el millor que es pugui. Fantàstic. Però abans oblidem això, no? El gospel és el que és i vol dir el que vol dir, no? És gent que va a l'església a pregar, no hi ha altra. I a partir d'aquí, llavors, sí, es canta i el que tu vulguis. Però es pica de mans, però es pica de mans no perquè, com a folclore, sinó perquè forma part de tota una història, no? I crec que això a vegades...
S'obrida tot i que últimament això també està passant que totes les esglésies portastants han crescut molt, les esglésies luteranes, pentecostals, han crescut moltíssim, també per la eliminació sud-americana, i ara cada vegada n'hi ha més aquí, i el hostel és d'on ve precisament.
Bé, i també hi ha una corrent de gent que tiren cap al tema religiós, però alguna cosa, com l'entenem, vés-te'n a Arkansas, saps? Vés-te'n unes ves-hi allà al mig i segur que trobaràs autenticitat d'això. Ai, traslladar això després dels concerts aquests que feu a les gires amb aquestes 80 persones, ostres, Déu-n'hi-dó, ja no és només fer els arranjaments, sinó que és dirigir-los i que són homogenes, és traslladar aquest esperit perquè després ells ho poden traslladar cap a baix.
Sí, la sort és que ja portem molt temps. Aquest cor que s'ha anat a 80 persones no és una cosa que faci un dia que existeix, sinó que hi ha gent que ens ha anat coneixent al llarg de molts anys. Sense voler, les coses meravelles a la vida passen soles una mica, no? Soles, entre cometes, eh? Però aquest cor s'ha construït molt. Ara sona realment, jo crec que és dels cors del país que realment sona, perquè tots compartim una manera de fer. Llavors...
Bueno, entenem que més enllà que hi ha gent que pot ser creient, gent que no, no ens importa en absolut això, però sí que compartim una manera de fer, una manera de transmetre. I quan estem a l'escenari, per nosaltres no estem a l'escenari per nosaltres, estem a l'escenari per la gent. I el que busquem és una catarsi col·lectiva, no? I diria que ho aconseguim bastant sovint, perquè el que volem és una mica més tornem bojos, entre cometes, no bojos de bojoria, sinó d'entrar en catarsi, d'entrar en comunió, allò, i cada cop i volta...
desapareix del teu cap, del teu cor, desapareix tot allò que no sigui allò que està passant allà. Llavors allò és l'església, d'alguna manera. L'església posa-li el nom, posa-li una creu, posa-li una espelma, posa-li el que vulguis, però el que genera realment és això. I tinc sort de tenir molts amics americans que vénen per aquí,
I quan veuen el que feien, diuen, és que moltes vegades això que feu vosaltres és més autèntic que el que fem nosaltres, perquè el que estem fent nosaltres allà ja està com molt de tornada, no?, ja està tot com molt vist, i es nota que aquí encara és molt nou per a vosaltres tot això, no?, i diu, més enllà d'això, de les vostres creences, el que esteu generant és molt de veritat, i és cert que és així, és cert, i això passa a la mesura que un cert d'agost es genera això, no?, llavors nosaltres...
En aquest cas, jo concretament, el que vaig a fer èmfasi, vaig buscar fonses, això, vaig a buscar que la gent es posi boia, en un bon sentit, que s'oblidi de tot i que entre allà aquella pilota d'emocions que genera. Sí, perquè és un mantra, això d'anar repetint la mateixa tornada, la mateixa tornada, és un mantra, i quan ho ajuntes amb tot el que és la comunitat, i la repetició, i el cantar mateix, que et genera un tipus de respiració diferent. Sí, sí.
L'origen és una Àfrica amb un foc allà encès i la gent donant voltes al voltant del foc, ballant i cantant. En aquest sentit ja ho vam descobrir fa molts segles, això, no fa molts mil·lellis. És això, l'essència del ser humà, no? Totes les civilitzacions, i sobretot si mires, a mi m'encanten mirar reportatges de civilitzacions antigues o inclús de civilitzacions actuals però que estan aïllades, sempre hi ha aquest punt místic de...
del foc, del cantar, del ballar. Vull dir, que a través del cantar i del ballar es busquen un estat espiritual determinat. I això, el gospel, com tantes altres músiques, fa això. Exactament. També ho fa el rock and roll, eh? Quan hi ha 50.000 persones cantant en un estadi, és el mateix, eh? Més pasta, però... Ai, doncs mira, avui hem fet teoria, però el xulo és fer la pràctica, eh? I que us hi pugueu submergir realment...
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Bona nit.
Bona nit.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Puneix, on compren els professionals. Obramat.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
No saps què regalar aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura, bescanviable per a entrades d'una àmplia selecció d'espectacles, teatre, dansa, circ, música, durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Volem acabar aquest Veu de Tarragona d'avui parlant dels pastorets de la companyia La Golfa, que, de fet, tornen aquest proper cap de setmana, ho faran al Teatre Tarragona, amb una aposta d'espectacle modern, enguany amb canvi d'escenografia. Això és el titular, però jo vull que m'ho expliquin ells. Cristina Artacho, molt bon dia. Què tal, Miquel? Molt bon dia. Òscar Balanyà, molt bon dia. Bon dia. Dos dels actors. La Cristina ja riu. Per què rius?
Estaves parlant de què? Els pastorets tornen, no sé què, i pensant, i si som les pesades de cada any. No, no, perquè hi ha moltes coses que tornen. Mira, avui hem parlat de molts actes, des de les 10 jo crec que estem parlant d'aniversaris i d'actes d'aquests tradicionals, dels quals en parlem cada any, però que està bé, vull dir que no... Nosaltres ho fem cada any, però cada any ho fem diferent, llavors que la gent ens escolti i la gent vingui perquè mai és igual.
Bueno, ara ja hem fet tants canvis que potser mantinguem una mica un temps i ja veurem si se'n fan fets. Jo crec que amb els dos, tres, quatre últims anys heu donat una volta, saps allò com el mitjó que es gira de l'espectacle, no, Òscar? Estaríem d'acord? Sí, sí, sí. Bueno, de fet, fa tres anys vam canviar el director, llavors l'any següent vam canviar el text, ara canviem l'escenografia, i també vam canviar el vestuari no fa gaire, o sigui que realment hem canviat tot i ja prou. Contigo empezó todo, no, una mica? Contigo empezó todo, no?
Mira, va, comencem pel titular potent. Enguany, el canvi que veurem més és l'escenografia. Canvi total d'escenografia, m'he subratllat jo aquí. Total, total, total. De fet, a veure, teníem una escenografia que s'havia quedat antiga, vella, una mica antiquada, i que també és veritat que estava més pensada pel Teatre Metropol, que és on abans fèiem l'espectacle, abans que el tanquessin, etc. I el Teatre de Tarragona quedava molt més pobre, perquè és un teatre, a nivell escènic, és molt més gran, no?
I amb tots els camers que havíem fet a l'espectacle, doncs era potser el pas que ens quedava per fer, no? I que l'escenografia mateixa també seguís aquesta clau més moderna i tal. Llavors, a banda de la novetat com a tal que és l'escenografia, el que hem canviat és que...
Estem acostumats a veure uns pastorets on queia l'escenografia del sostre del teatre, per dir-ho d'alguna manera, penjant de les barres, i ara és una escenografia que manipulem els actors. Per tant, anem corrents... A mi això me costa d'entendre, ja ho sap. Però no dius zombies, me costa d'entendre. Però explica'm, què implica aquesta escenografia? O sigui, implica, per exemple... Diríem que és la part que jo gaudeixo menys de... Pel que sigui, no? Pel que sigui, correcte.
No, fora conyes, fora conyes. Ho dic perquè... M'agrada que ho expliqueu perquè també la persona que ens escolta, les persones que ens escoltin, entenguin on veurem exactament els canvis. I ara tu ja és el sostre... Sí, o sigui, expliquem-ho bé. El que representa la scenografia, per una banda, és el bosc tenebrós i són arbres. Llavors aquests arbres els entraran als mateixos personatges. És a dir, són grans de manera que un personatge es pot amagar darrere...
i entrar i voltar per l'escenari sense que pràcticament se'l vegi, llavors queda com que l'arbre es mou sol. I llavors és com que té un efecte visual com molt divertit. I l'altra banda són els skylines dels barris de la ciutat que apareixen a l'espectacle, que són el serrall i la part alta. Per exemple, el de la part alta es veu representada a la catedral. En el moment en què els personatges entren a escena és com que porten aquesta escenografia i és com que els canvis d'escenografia
Els fan els mateixos actors. Ho he explicat bé, Oscar. Sí, sí, això no era així fins ara. Entenc que era una escenografia més estàtica. Exacte. I ara és més dinàmica. Sí. I es mou. La paraula és dinàmica, eh? Dinàmica. Exactament, perquè, clar, abans baixava de dalt, la escenografia era les cases, els arbres, i ara realment...
el joc aquest que els actors puguem manipular l'escenografia en escena ha donat peu a molts jocs escènics que jo no m'esperava i que el Toni els anava proposant i pensava, ostres, això... Cada vegada som més els pastorets noves dramatúrgies, Miquel. Però no és raro, no patiu, que no és raro, s'entén... El canvi de text que va ser l'any passat, no?, si no m'equivoco? Com ho rep la gent, això? Quin feedback, quin retorn us arriba després?
Ostres, va ser molt fort. El feedback l'any passat i la rebuda en general va ser molt forta, perquè primer que vam gairebé omplir dos dies el Teat de Tarragona, vam arribar a l'amfiteatre, que això és una cosa... Avui hi pensava, aquest matí, i quan ho fèiem al Metropol, crec que era una cosa que no ens hauríem ni plantejat mai, com omplir el Metropol, i ara de sobte...
veiem que hi ha alguna cosa que s'està instal·lant com a tradició en la gent de Tarragona, i això és molt guai, i la rebota va ser increïble. O sigui, jo recordo, els aplaudiments de l'any passat, jo no els havia sentit mai, i porto bastants anys a la companyia. Va ser molt, molt guai. Per cert, que no hem dit que l'escenografia és hora del Josep Pijuan. Sí, el Piju, des d'aquí un petonet, estimem Piju.
Ara està el teatre muntant. No té una ràdio allà, no és en directe. No, després li diem. Després li passem el tall. I l'altra aposta seria Cristina continuar feminitzant els personatges principals. Això és una cosa que ja havíeu començat a fer. Això ho puc explicar? I tant! Ara ja se sap. El Lluquet és la Lúcia i el Satanàs...
Doncs és Satanàs. De fet, ho vam plantejar. Quan vam reescriure el text ja vam fer-lo pensant en que Llucia, que és el nostre Lluquet, i Satanàs fossin dones. Perquè em sembla molt important no només transformar el personatge i canviar-lo de gènere, sinó que el text estigui pensat en clau que aquest personatge és una dona. Perquè les dinàmiques, per exemple, la dinàmica entre els germans no tenen la mateixa dinàmica Lluquet i Robellosi són dos homes que Llucia i Robellosi són un home i dona. Perquè les dinàmiques entre els germans, si són de diferent gènere...
És diferent, no? Llavors és com pensar en aquest sentit, i sí que a Lúcia li vam canviar el nom, i vam feminitzar el nom, Satanàs, hem de pensar que els dimonis no tenen gènere, i per tant, tot i que sigui incarnat per una dona, doncs... Continua sent Satanàs. Sí, total. És que Satanàs no mola tant.
No mola tant i és innecessari, al final. O sigui, Satanàs, i sí que ho hem fet pensant que siguin dones i tal, però crec que és un personatge, ara mateix l'està fent una dona, volem que continuï sent així, però sí que seria molt, o Lucifer, són personatges que podrien canviar de gènere i no passaria res, i no afectarien l'obra, perquè simplement és aquest...
ser dolent per ser dolent, que no va lligat absolutament res. Crec que no condiciona l'espectacle com a tal. No sé si estàs d'acord. També, agafant una mica aquest fil, també una cosa interessant és que és cert que els personatges, o sigui, la intenció era feminitzar els personatges,
Però, per exemple, en el cas de Satanàs el que diu és molt clar, però en el cas de Lúcia també hi ha alguna cosa important que era que no abandonarà, o sigui, que el seu personatge la raó de ser sigui aquesta, sigui simplement que sigui una dona, perquè hi ha moltes coses que simplement estan normalitzades. Lluguet va a mis a valor, i llavors ens vam plantejar què fem aquí, i vam dir que Lúcia és lesbiana, va a mis a valor també, no passa res, saps? Es normalitza i anem com a...
Clar, és normalitzar-ho, és que la paraula és aquesta. Normalitzar el canvi i normalitzar el que passa. Sí, exactament. Que no sigui algo... Que comporta, vaja. Clar, que la gent digui, no, anem a veure això només perquè Lúcia és una dona, sinó que simplement... Bueno, que si ve alguna, la Júlia, que és la noia que fa de Lúcia...
L'any passat ho deia, que ella quan anava a veure obres de teatre, i era petita, ella moltes vegades es plantejava si podria fer o no un personatge, perquè, ostres, els pastorets històricament han estat interpretats per homes, no? I donava aquesta... Bueno, si venen nenes petites a veure'ns que diguin, pues jo puc fer això i és normal. Clar, l'ideal és que l'any que ve, per exemple, això continuï, continuarà a ser així i que ja no sigui el destacat, no? Que es feminitzen els personatges, sinó que això ja ho tenim intrínsecament entès dins de l'obra, no?
Total, o sigui, el nostre espectacle, l'espectacle dels pastorets de Tarragona de la companyia La Golfa, són les aventures de Lúcia i Rovalló. I això no canviarà. Que són dos germans, que tenen aquest somni la nit de Nadal, i que, a més, tenim tots aquests fets rellevants, aquesta sàtira de l'actualitat tarragonina. I no només tarragonina, sinó que mundial. I ara, potser me dieu que no, però jo us preguntaré...
Sempre passa això. Sí, alguna coseta. Va, allò, què sortirà de l'actualitat tarragonina?
Al final, o sigui, realment la gent crec que es pot esperar de què parlarem, perquè són les coses que tothom té al cap. Evidentment, ha de sortir la brossa, evidentment ha de sortir la zona de baixes emissions, evidentment parlem de la petroquímica i tal, però també és una mica l'oportunitat que tenim, o nosaltres ens ho prenem així, i una responsabilitat i una altaveu per, bueno...
alçar la veu de coses que no ens semblen bé, per exemple el genocidi de Gaza, que és una cosa de la que seguim parlant i donant-li importància i reivindicant què és un genocidi.
Molt bé. Espectacle familiar? Totalment. Totalment. Sí, eh? 100%. Mira, de fet m'agrada molt aquesta pregunta, perquè crec que els nostres pastorets tenen una mica de les dues bandes. Crec que hi ha aquesta part d'espectacle familiar completament encarada als infants i que als infants els hi faran gràcia unes coses i als adults els hi faran gràcia unes altres.
Que no desentonarà una part amb l'altra, vols dir, tampoc, eh? No. Per exemple, el roballó, que és aquí l'Òscar, té comportaments, ell ho explicarà millor, que realment fa molt d'ara si als nens, perquè crida o s'amaga o té por i tal. És com que a nivell gestual els nens poden riure molt, però a nivell textual poden riure més els adults. Hi ha coses que als nens els hi passaran desapercebudes i que als adults direm, ostres, no. Vaya rajada. Exacte.
Riurem i del fotre estem dient... Aquell riure i sí. Anirà, anirà i sí. Dues... Ja ho diré bé. Dues sessions, dues funcions, que havien fusionat les paraules. Dues funcions, dies dos i tres. Divendres i dissabte.
Sí, amb entrades, amb entrades disponibles, òbviament, però amb platea trontollant ja de poques que en queden. Com està això? Entrades.arragona.cat? Sí, sí, sí. Què queda? Bueno, què queda? Què queda, sí. No en queden, no en queden. Ah, vale, vale. Però no ens adormim, tampoc. No, no, no. Ara, per exemple...
Platea Baixa. L'altre dia vaig anar a buscar dues entrades i em van dir, Platea Baixa està trotollant. I jo, bueno, molt bé, això. Bueno, n'hi ha, però poquets. I si no, Amfiteatre, que n'hi ha. I esperem tornar a arribar-hi, eh? Amfiteatre, o sigui, veniu, sisplau.
Sí que és veritat també, i crec que passa molt a Tarragona i és la manera de funcionar que tenim a la cultura tarragonina, que sempre la gent acaba... Ho comprem dijous a la tarda. Sí. Perquè pensem, què fem demà? Sí, sí, total. O què fem dissabte? Total, però vull dir, nosaltres és una cosa amb la que també coneixem, també hi som conscients, i per tant, tenir les entrades menudes que tenim ara mateix...
ja ens fa estar molt tranquils i molt contents que la gent aposti per nosaltres un any més, perquè al final nosaltres ens esforcem, nosaltres posem molt de la nostra part, molt de temps, també, desinteressadament, però si no tinguéssim la rebudó de la gent, la veritat que ho apreciem moltíssim, i els pastorets de la golfe els continuem fent, perquè la gent ve a veure'ns cada any i aposta per nosaltres. Doncs mira, que no ho trobava, temporada de tardor-hivern, i aquí esteu destacats, aquí a la web, també, 2 i 3 de gener,
I es poden comprar les entrades, ja, doncs això, pels pastorets de la golfe. Me lo quiten de las manos, només... Sí, sí, eh? Vuit euros, només sis pels infants. Si després vols anar a qualsevol concert de la Rosalía, t'has de gastar molt més, doncs no vin als pastorets i a part no t'has de barrer de ticket master. O altres que venen a Tarragona...
Sí, sí, és igual. Molt bé. Doncs, Pastorets, que moltíssimes gràcies, Cristina, Artatxo, Òscar, Maranyà, gràcies per acompanyar-nos, que vagi molt bé, molta sort. Moltes gràcies. I ens veiem a l'infern. I ens veiem a l'infern, correcte. Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Falten 12 minuts i haurem arribat a les 11 en punt del matí. Anirem tancant aquí aquesta veu, més light avui, aquesta veu de Tarragona, però ja us avanço que dilluns us oferirem més continguts. Mireu, anirem a parlar sobre la cavalcada dels Reis Mags que tindrà lloc el mateix dilluns a la ciutat de Tarragona.
També parlarem d'altres punts on hi haurà cavalcades com Sant Pere i Sant Pau o Bona Vista. Ens ocuparem també de la Loteria del Niño, la Loteria del Dia de Reis, que arribarà dimarts. I també ens preguntarem quines joguines repartiran...
Els Reis Mags de Tarragona, les botigues de joguines, quins inputs han rebut i quines seran les més demandades. Encara ens queda la temps també per parlar dels tortells de Reis. Com arribaran també aquests tortells de Reis i si els tarragonins tornaran, que estem segurs que sí, a optar per aquells més tradicionals. Tot això arribarà dilluns en una nova edició de La veu de Tarragona, camí cap als 40. Lluís Comés ha estat de la part tècnica.
Qui us ha parlat fins ara, el Miguel González. Ens retroiem d'aquí una estona, a partir de dos quarts de dues del migdia, amb el Tarragona Actualitat. Que vagi bé.
per il·luminar els carrers, bé per repartir esperança. Tornen els dies on els grans i els més petits comparteixen alegries. Sonen les campanes per rebre força el Nadal. Torna la innocència, tothom sap que vull cap nen, cap nen sense joves.
a sintonitzar la freqüència que més els agrada. Tornen els clàssics a sonar dins el programa, el programa més solidari. Els senyals horaris reben amb força el Nadal.
Número 6. Cap nen sense joguina. Cap nen sense joguina.
per un món més just i honest. El fred ens avisa que el Nadal es pot tocar als dits.
Gràcies.
Tarragona Radio. Bon Nadal.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Música Música
Bona nit.