Bon dia, Sones Nou. La veu de Tarragona.
Què tal? Benvinguts. Obrim la veu d'avui. Jornada ja de 10 xous, la prèvia del 8M. I, de fet, avui ja us avancem que tenim un programa amb moltes dones que aniran passant per aquí, per la ràdio. I, de fet, una d'elles, la primera que ens acompanyarà d'aquí una estona, amb una història... Ja ho veureu, però parlem d'una tarragonina...
jove, egiptòloga, de fet, l'únic egiptòloga que tenim a nivell de Tarragona i que està dirigint una investigació egipte que ara ens explicarà ella, perquè és un projecte molt interessant, amb Marie Curie, a més a més...
on estan excavant a la pressa més gran i més antiga d'Egipte. I de seguida ens ho explicarà, eh? No ho saben ser una gran cosa més, perquè el que podem és que ens ho expliqui ella i que ens acompanyarà d'aquí a poca estona la Roser Marçal aquí en directe als estudis. Núria Cartanyà, què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia. Abriu Rius, què tal? Bon dia. Bon dia. Diego González, bon dia. Bon dia, benvingut. Això són coses que passaran d'aquí a una estona, però avui que en passaran més, eh? Sí.
Sí, perquè ahir es va celebrar a l'Ajuntament de Tarragona l'acte del Dia de la Dona Gitana, en el marc del Dia de la Dona, i parlarem amb la presidenta de l'Associació de Dones Gitanes, Trinitat Torres, amb la Tatiana Font, responsable del Pla Integral Gitano de Catalunya, i amb Victoria Santiago, una gitana que té dues carreres universitàries.
Doncs sí, que a més a més ens deia una frase que se'ns va també quedar gravada, que cap nena torni a pensar que estudiar no és per ella. Això ens ho va dir ella, i avui també la podrem saludar. I sentirem la veu de l'Assumpción a una nena de 10 anys. Adoración. Adoración.
Bé, bé. És adoración, sí, sí. Adoración, Assumpción, clar, adoración, i després l'Assumpción. Sí, sí, exacte. Ara que vindrà la Semana Santa... Una nena de 10 anys que va cantar en directe al segon d'actes i que ens va emocionar a tots, i avui la sentirem també. Vinga, va, més coses.
Més coses. Haurem de parlar també de la infància i, en certa manera, Tarragona continua sent amiga de la infància, ciutat amiga de la infància. S'ha renovat aquest compromís per part de l'Ajuntament i amb UNICEF
I Tarragora, doncs, continuarà això vetllant per cuidar els infants de la ciutat. I també en parlarem, ho abordarem al programa. Doncs serà a partir de les 10, eh? Amb el Jaume de Nasper, president d'UNICEF Comitè Catalunya, i amb Isabel Mascaró, la consellera d'Educació, parlant d'aquest distintiu que arriba ja enguany per deseny consecutiu, eh? I seguirà, doncs, encara amb aquest conveni. Més endavant, en parlarem amb ells.
Parlant encara d'infància, us explicarem, de fet ho vam fer ahir ja, que s'obria, que ja està oberta la preinscripció escolar. En parlarem àmpliament en els propers dies, però avui volem conèixer l'opinió concreta de l'associació de familiars d'alumnes de l'AFA
de l'escola Pràctiques, perquè el Pràctiques, junt amb el Miracle, són dos centres de Tarragona que, per aquest curs vinent, veuen com els hi cau una línia. Tenien dues línies i aquest i tres començaran amb només una sola línia, menys places, es tanquen places i veurem com ho valoren ells. Això serà cap a dos quarts de 11. Farem l'humor, no, Miquel? Farem l'humor aquesta setmana amb molta tos, amb molta tos als estudis. Vull, vaja, sí.
I això, i no us avanço més. I jo us parlaré, en temps de cultura, de Sonall, una obra de teatre que posa sobre l'escena projecte ingenu, que ja sabeu que és el projecte del Marc Chornet i la seva companyia. És una coproducció més amb l'Ajuntament de Tarragona i que té molt a veure amb el vuit tema. Arriba a temàtica vuit tema, tot i que es representa el dissabte.
Molt bé, són els continguts d'avui, de la veu de Tarragona, d'aquest dia rúfol. Sembla així de plaure, però no arrenca, no acaba d'arribar, però vaja, tenim un dia tapadot, eh? Amb tot aquí que fa possible el programa, les veus que ja heu sentit, també amb Joan Dero Pérez a la producció, Lluís Comas a les vistes de so, Mauri Ferrande, a la reitació audiovisual, Laura Guassa a les xarxes, Javier de Gispert i qui us parla, Josep Soñé. Comencem amb la primera veu del dia, avui que l'opinió de l'Esperador Tarragonista de l'Agustí Busquets, que ens parla de ser universitari de gran.
Estudiada gran. Aquest és el tema que volia compartir. Soc enginyer forestal i sempre m'ha agradat poder treballar al medi natural. Però aquesta no és la meva única vocació. Des de petit ja em sentia tret per tot el que tingués a veure amb els romans. I me n'anava a veure les obres de la ciutat per si sortia alguna resta.
I de més gran em vaig fer a Armat de la Sang de Tarragona, on encara hi soc. Però el pas definitiu el vaig fer fa pocs anys, quan vaig començar la carrera d'arqueologia. I ara ja estic a tercer, i cada assignatura és un pas més cap al coneixement i la meva satisfacció personal. A més, intento ser un alumne més dins d'un col·lectiu jove i vital, que m'aporta aire renovat. I el personal docent, que he conegut realment, el veig molt compromès.
Constantí, Burgos o Empúries ja formen part del llistat de jaciments on he après excavar. I quan acabi m'agradaria aplicar tot el que he après a la meva professió forestal. Doncs tot el territori que veiem, ara ocupat per arbres, ha estat abans treballat pels nostres avantpassats. I també espero poder viatjar força i amb ulls més experts. Sigui el que sigui, crec que sempre hem de tenir un projecte engrescador que ens ompli i ens marqui un nou camí.
Fins demà!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pèl i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Si vols ser les compres, ve a Tanafer.
Sempre les millors promos. Carrefour.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. La força del paisatge.
Arrenca el nou Cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
I en la prèvia del Dia Internacional de les Dones parlem amb una dona, Roser Marsal Aguilera, doctora en Arqueologia per la Universitat de Barcelona, màster en Llengua i Civilització de l'Antic Egipte per la Universitat Autònoma de Barcelona i licenciada en Història per la Universitat de Rubira i Virgili. Ella ha col·laborat activament en diferents projectes de recerca amb l'Institut Català de Paracologia Humana i Evolució Social, amb l'IPES,
en diversos jaciments aquí a les nostres comarques, però també a Tapuerca. De fet, allà la vam conèixer. A nivell internacional ha participat en projectes a la Universitat de Cambridge, a Kènia i a Jordània. Ha fet diverses estades de recerca en centres estrangers, com el British Museum, a Londres, o també l'Institut del Pròxim Orient, antic del Col·legi de França, a París, també dirigeix un jaciment a Xipra.
Fins demà!
i l'equip ja ha pogut fer la primera campanya, ho van fer el passat mes de gener i febre, per tant acaba pràcticament d'arribar d'Egipte. L'Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració també amb aquesta universitat sueca, Uppsala University, junt amb la Fundació Palarc i la Fundació Juanelo Torriano són qui financien aquest projecte.
en el que treballen 15 persones de diferents especialitats científiques. Anirem, per tant, avui cap a la població d'Elwan, a 30 quilòmetres del Caire, que és l'epicentre logístic d'aquesta excavació, i la presa està situada en un ric sec al desert oriental egipci. Una de les hipòtesis de la qual ara en parlarem és que els egipcis van construir Sat Elkafara de més de 100 metres de llargada i entre 13 i 15 metres d'alçada per protegir la zona d'inundacions, com les Danes, que sou que tot recordeu, de València.
Roger Marçal, què tal? Bon dia, benvinguda. Bon dia. M'he deixat part del currículum, eh?, a banda. Bueno, crec que... A tu li treus mèrit, eh?, però no, escolta'm, això té molt de mèrit, eh? Moltes gràcies. Bueno, explica'm, perquè m'agradaria explicar moltes coses. D'entrada, rebre una beca maricuri no és habitual. Hi ha molts investigadors i investigadores, però que te'l concedeixin, vol dir moltes coses, no?
A mi ja tots els meus ens va sorprendre molt. La veritat és que és la tercera vegada que ho intentava. Això de la tercera vegada avançuda, doncs puc dir que sí. Han sigut molts anys treballant per poder participar-hi i poder estar-hi. I la veritat és que estic molt contenta. Home, què s'ha de dir, no? És una pena perquè al final has de marxar fora, però també és una oportunitat que puc tenir dos anys més de continuar amb la recerca.
Ara te'n vas en breu, en pocs mesos, cap a Suècia. Quants anys, allà? Són dos anys. La PECA postdoctoral són dos anys. Llavors, el contracte s'iniciaria al setembre i ara s'ha de fer tota la logística per marxar cap allà amb la família. Com ha anat l'estada a Egipte, aquesta primera estada? I com és aquesta pressa? Perquè ens puguem fer la idea també de la rellevància de l'excavació de la intervenció, que és la primera que es fa, no?
Exacte. És un llaciment que la veritat és que és bastant conegut dintre dels estudis de l'antic Egipte, perquè es considera la presa monumental, sempre hem de dir això de monumental, més antiga de tota Àfrica i possiblement de la història. Hi ha altres preses que coneixem, al proper Orient, per exemple, amb altres països que també són molt antigues, però és veritat que...
el que li dona la singularitat d'aquest jaciment és la monumentalitat. Com bé has dit, són 100 metres de longitud, uns 13 a 15 metres d'alçada, és espectacular. A més, quan ho veus en directe és encara més espectacular. Llavors, com em dedico a la recerca i la gestió de l'aigua, i a més tinc aquesta formació en egiptologia, estava molt interessada en fer aquest projecte per veure com gestionaven els antics egipcis l'aigua,
amb un espai també tan desèrtic, al final estem parlant del desert oriental egipci, per tant, com gestionaven l'aigua en aquestes cronologies? També estem parlant de fa 2.700, 2.600 anys. És una cosa molt, molt antiga. Com feien això? I també quina és la relació entre aquest espai desèrtic, per tant, el paisatge, amb aquesta gestió per part dels antics egipcis, que crec que és molt, molt interessant.
Hi ha un riu sec, no? És a dir, a la presa ara no hi ha aigua, no? No, és un guadi, el que anomenem un guadi, per tant, allí quan plou, plou molt. O sigui, quan plou a les muntanyes del desert oriental, són inundacions repentines, que ho he inundat tot, i per això aquesta gran presa, aquesta monumental presa, que va ser construïda en mig d'aquest riu sec en l'actualitat, però ja et dic, que quan plogui molt, per allí passa aigua i s'ho carrega tot.
Ara, quan hi vas anar al Genecle, aquí parlem d'un equip de 15 persones, més o menys. Sí, l'equip... Tu arribes allà sola, a més a més, no? Sí, jo vaig fer una visita prèvia el 2022, que vaig anar acompanyada amb el Josep Cervelló, que és el director de l'Institut de Proper Orient de la Universitat Autònoma de Barcelona, i me'n recordo d'anar allà a veure aquesta presa, si hi havia potencial per anar a fer un projecte,
I després ara he tornat al desembre, vaig estar allà per organitzar tota la logística. I tot això, pensa que has de demanar permisos al Ministeri d'Antiguitats i de Turisme d'Egipte. Són molts papers, són molts procediments per adquirir això. I el juliol d'aquest any, de l'any 2025, va ser quan el van concedir. I després d'això ens van aconseguir els permisos de seguretat, que també són molt importants rebre'ls, perquè moltes vegades tens el permís.
de les autoritats egípcies, però no el de la policia, i per tant no pots iniciar el projecte. I vam tenir molta, molta sort de rebre els dos més o menys bastant aviat. I llavors a partir d'aquí ja era anar a Egipte i començar a preparar la logística de portar un equip. Al final hem sigut nou, entre gent d'aquí d'Espanyols, també de la Universitat d'Ubsala, de Suècia, i per tant poder fer tota aquesta logística preparatòria de la campanya.
Una pregunta que faig en el dia previ, el dia de la dona. Ser dona, jove i egipte i líder del projecte, és un plus de dificultat? O no has tingut cap problema en aquest sentit? Home, la veritat és que fa por. No t'enganyaré. No ha sigut allò, vinga, me voy allí. La veritat és que fa molt de por més respecte. Respecte.
Aquest respecte de dir, bueno, vaig a un país, que a veure què... Però la veritat és que tot ha anat molt bé. O sigui, tant les autoritats egípcies m'han rebut amb els braços oberts, ha sigut tot molt fàcil. Tot han sigut facilitats allí. L'equip ha sigut d'un 10. O sigui, ha estat tot genial. No tinc cap problema, no? Per aquest sentit, anar allí, això, una dona, no?, d'anar a Egipte, ha sigut tot perfecte.
En una reunió entre homes i tu, com a dona, tots homes. Sí, per exemple, quan estàvem llogant els apartaments on ens vam quedar tot l'equip, són aquests moments que de sobte comença a venir un, ve un altre, de sobte són 20 homes negociant els preus del teu apartament i tu penses que em diguin el preu, pago i ja està. Són aquests moments que també...
la dificultat de l'idioma, de no conèixer, que la veritat és que m'agradaria poder conèixer més aquest idioma per poder participar d'aquestes converses, i són aquests moments que al final et donen aquests moments. Roser, Egipte és un país ara segur per viatjar? Ha oscidat molt això, s'ha hagut anys que era impossible anar-hi.
i fa unes dècades s'hi puguin anar perfectament, i ara també penso pel que mati fora del micròfon, que és un país que t'uneix molt cap problema, perquè és segur per anar-hi, per anar a fer turisme, perquè vulgui anar a fer turisme. Sí, és un país que és totalment segur. Ara, òbviament, tothom m'ho pregunta justament per l'esclat d'aquesta guerra i d'aquest conflicte bèl·lic que suposo que tardarà en resoldre's.
Però de moment a Egipte totes les fronteres estan obertes, hi ha equips que conec, espanyols que estan treballant actualment a Egipte, per tant és un país segur i tant pel turisme, és un país seguríssim en aquest aspecte. Òbviament com a tot arreu sempre hi ha aquesta possibilitat d'un atemptat, però tot passa aquí, tot passa allí, tot passa a qualsevol lloc. Però no, jo a tota la gent que conec i que em pregunta sempre els dic que és un país molt, molt segur.
Roser Marçal la vam conèixer a 8 metres sota terra, fa dos anys, crec que va ser, a la Copa del Mirador, a Tapuerca. Estaves allà amb el Jeremia Barges, que ho excava, jo vaig baixar per allà a una escalinata, 8 metres més o menys cap a baix, eh? Sí, sí. Mira, et vaig fer una pregunta allà, anem a sentir-la, va. Seu tu, la Roser Marçal, aquí baix. Què tal, Roser? Hola, què tal? Bones. Com ho tens per aquí?
doncs estem aquí obrint a veure si trobem les galeries i llavors, bueno, a poc a poc anem excavant els diferents nivells de fumier i, bueno, com veieu, està força plegat de material arqueològic. Llavors, bueno, anem lents perquè surt molt de material. Home, la gent de l'IPES t'aprecia molt, eh? Perquè quan s'hi deia aquests dies que t'entrevistàvem, jo sé que t'aprecia molt tothom, eh? Del Carbonell, tot l'equip, eh?
I s'han estat molts anys i moltes excavacions, no només a Tauerca, també per aquí. Sí, sí, la veritat és que jo me'ls estimo molt a ells perquè al final han sigut tots mentors i mentores meves. O sigui, m'han format aquest equip. Jo vaig estudiar, vaig entrar, me'n recordo, quan tenia 17 anys encara, vaig començar a la universitat i em van dir... Vaig anar al laboratori de l'IPES, vaig dir, puc anar a excavar a algun lloc? I me'n recordo, no?
Clar que sí, no sé què. I vaig començar, crec que el primer llaciment va ser aquí al Catllà, a la Cativera, amb el Josep Maria Vergés, justament. O sigui, un dels primers. I després vaig començar amb la Palmira Saladier, amb el Josep Bay Verdú, amb tots. És que me'ls estimo moltíssim perquè han sigut tots mentors i mentores meus.
Tenies 17 anys, ja tenies clar que volies ser arqueòloga. Sí, sí, sí, això m'ho pregunta molta gent. Jo quan era petita vaig veure la mòmia, ja sé que això sona com a molt, però aquesta va ser la realitat, i vas dir, jo vull dedicar-me a l'egiptologia. No, la veritat és que també tinc, la meva família, sobretot el meu pare... El teu pare és perdista, eh?
Deixa'm enviar aquests records d'aquí. Això, això, Maria Marçal. Sempre, bueno, també feia... Estava a la secció de cultura, no? I sempre em portava, quan feien alguna entrevista, alguna... Sempre em portava als museus i tal, i sempre m'ha interessat. A més, visc a Tarragona, no? A Tarragorromana, com no m'agradarien les pedres i... Però la veritat és que la gent deia, però per què no et dediques, no?, a Roma? O sigui, i jo sempre deia, no, no, jo...
després de veure la mòmia, necessito dedicar-me a l'antic Egipte. Tot i que, al final, el meu interès general és l'arqueologia, que és el que realment m'agrada. Per què és tan fascinant Egipte?
Jo crec que quan sobretot ets petit i et trobes amb una mòmia o et trobes amb les piràmides, doncs jo crec que el teu cervell és com que no pot assolir aquesta immensitat. Almenys a mi em va passar això. I quan t'endinses una mica veus que és tan diferent, tot i que hi ha aquests paral·lelismes en altres cultures, però sobta aquesta diferència o aquesta...
monumentalitat de tot, tot és gran, tot és espectacular. I sobretot una de les coses que més sempre m'ha agradat, però també d'altres cultures a les que m'he dedicat, són els deserts. Clar, a mi em portes a un lloc en un desert i em perdo, m'encanta. I justament Egipte, tot i que sempre, a més, em dedico a l'aigua, però pensa que l'Egipte un 90% són deserts. Per tant, encara em fascina més tot això.
Clar, i l'aigua amb un lloc desèrtic, que això també té un plus de baixitó, no? I comparant-ho també amb l'Adana al País Valencià, ells ja estan fent obres per canalitzar l'aigua aquesta, que dius que quan plou, plou moltíssim allà.
No, en realitat allò continua, el llaciment, el que queda, que queden com dos estrips del que seria la presa monumental. Queda la part nord, que es conserva molt millor, que tenim totes glaonades, són uns blocs de pedra monumentals, com serien els de les grans piràmides d'Egipte, o sigui, és monumental. I després el que vam intentar fer és, sobretot, anar a buscar i documentar les restes que quedaven. Per exemple, si quedava aquell com a la part sud i també a la part posterior de la presa. I el que vam fer són treballs, sobretot, de neteja.
vam netejar allí amb un equip d'egipsis també, i el que vam fer és trobar en gran mesura part d'aquesta estructura o megastructura, que mai s'havia ni netejat ni excavat. I la veritat és que, tot i que està molt perjudicada per obres modernes que hi ha al voltant de la presa, és espectacular veure-la d'alguna manera tota neta.
Mira, he buscat imatges i és com un gran canyó, com el gran canyó del Colorado, per entendre'ns, perquè ho tinc una imatge a la ment, per tant, hi ha molta estructura, llavors hi ha com un... tot molt desèrtic, de fet. Sí, pensa que, clar, una de les hipòtesis és que una gran riada, una gran inundació, el que va fer és que la va partir per la meitat, per això, d'alguna manera, el que es perd tota la part del mig de la presa i es conserven, com dic, els dos estrips, la part no i la part sud.
I llavors el que també es conserva, que és molt, molt important, és tot el que seria el farciment, el farciment de la presa, que també ens dona unes dades a nivell d'enginyeria tècnica, de tecnologia hidràulica monumental, que no teníem fins ara. Tot això és espectacular també de veure, perquè ja et dic, el que és el farciment de la presa és espectacular de veure.
A Xipre, què hi fas, a Xipre, per cert? Doncs a Xipre, justament, a la Universitat d'Upsala i també amb una col·laboració amb la Universitat de Copenhague, dirigeix un llaciment centrat en la documentació d'unes cisternes i d'unes infraestructures d'aigua relacionades amb les mines de coure de l'aïa de Xipre.
però d'època romana. Pensem que és d'època romana pel material que hem trobat. L'any passat, el 2024, vam fer la primera intervenció de neteja i el 2025, el passat octubre, vam estar un mes excavant aquestes estructures i la veritat és que el resultat ha sigut molt important. Encara estem pendents de publicació perquè et veig que em vols preguntar sobre els resultats, encara no podem dir res perquè està tot en procés, però la veritat és que excavar tot això ens ha donat moltíssima informació que no teníem abans.
Quan mires enrere a Roser i penses en aquella nena de 17 anys que va veure la mòmia...
És a dir, aquest ve a la ment, per clar, és un somni i fer realitat, no? Imaginau-ho teu. Sí, sí, puc dir que sí. Però no, has pencat molt, eh? Exacte. Això és una de les coses que, a més, m'agrada molt explicar quan vaig a fer xerrades de divulgació d'escoles, d'això dels somnis que es fan realitat. Jo crec que és més, bueno, t'agrada una cosa, la vols fer, l'estudies, perquè no és en plan, me cau del cel, sinó que són molts anys d'inversió, no?,
en formació, sobretot el més important és formar-te, formar-te bé, i si t'agrada, anar avançant. Òbviament et trobes obstacles, perquè en tot arreu et trobes aquests obstacles, però si d'alguna manera els pots anar superant, doncs jo he tingut aquesta sort, i llavors a poc a poc anar superant aquests obstacles, i ja avui dia no em puc queixar, miro cap enrere i dic, mare meva. Sí, sí. Que sembla que va ser ell, no?
Bueno, no. No et creguis, ja fa molts anys que vaig deixar la carrera. Ets jove, ets molt jove. Sí, sí. Relativament jove, no? Sí, sí, ho puc dir, tinc 36 anys, sí, sí. Però la veritat és que, bueno, al final, arribar fins aquí, i a vegades, quan em van aconseguir, sobretot el juliol, va ser aquell moment de, ostres, aniré a Egipte a dirigir el meu propi projecte. Doncs, home, és molt fort, no? Dona molt, molt de respecte. I fer-ho bé, no? I d'anar allí i fer les coses ben fetes.
De egiptòlogues no n'hi ha gaires, no? Egiptòlogues... N'hi ha, eh? N'hi ha, sí, sí. Però no gaires, no? No aires, exacte. O sigui, és una cosa que s'està... Bé, a poc a poc sí que hi ha una formació i cada cop hi ha més dones que es dediquen a l'egiptologia, però no ha sigut això la tendència, no?
Ara cada vegada hi ha més. És veritat que hi ha més dones també a Egipte que dirigeixen projectes, i això és molt important. No només que participin en campanya, sinó que elles també dirigeixen projectes. A Espanyoles en conec unes quantes. I, bueno, espero que tot això continui, aquesta tendència, i que totes les dones que es vulguin dedicar puguin arribar a dirigir aquests projectes, si és el que volen. Mira, vam fer pedagogia, perquè de l'antiga Roma, clar, aquí sabem moltes coses, i ara vinc de Tarracoví, ben se n'expliquen encara moltes més, però d'Egipte no en sabem tantes, tot i que algun any...
Tarracoiba s'ha dedicat a Egipte, també, perquè al final les cultures confueixen, no? Sí. Exacte, hi ha una part, òbviament, de l'antic Egipte, que hi ha l'ocupació romana, per tant, és importantíssima. Hi ha molts especialistes que es dediquen també a aquesta fase de l'antic Egipte. Jo em dedico a coses molt més antigues, però sí que hi ha molta gent que es dedica a aquestes...
Tenien divinitats dedicades a l'aigua, això ho volia explicar. Sí. Egipte, eh? Egipte, Egipte. Per tant, donaven importància el tema de l'aigua, importància vital.
Com he dit abans, al final un 90% és desert, per tant, l'aigua és fonamental. Això que diuen Heròdot, aquesta frase del Nil, és un regalo. És veritat, sense el Nil no s'hagués pogut conformar aquesta gran civilització. O sigui, el Nil ho era tot. I llavors és normal també amb aquestes civilitzacions, aquestes cultures antigues, que es desenvolupen divinitats relacionades justament amb l'aigua.
Al final hi ha molts mites, per exemple, que és que tot neix de l'aigua. O sigui, pels antics egipcis, per exemple, era el Nun. El Nun és com un cercle, un món que a cos d'on neix tot. O sigui, de l'aigua neix tota la civilització egípcia per ells. O sigui, l'aigua ho és tot.
M'ha deixat pensar, ara, amb això, perquè he recordat una frase que no sé exactament d'aquí era, però que era egípcia, que parlava dels cuc, les mosques, i que tot venia a l'aigua. Era una frase que estava molt ben trobada. No la recordo. Mira, l'Audal sempre diu que som imbècils, ja ho sap. A més, tenim molt bona relació. Sí, sí, sí. He compartit també una part de coneixement. Tu dius que si prenguessin més de les cultures antigues avançades ens establirien molts disgustos.
Doncs sí. Mira, ara a l'octubre van fer un gran congrés internacional sobre l'aigua, el paisatge i la societat, que el van fer a Barcelona. I justament va venir el director de l'ICAC, entre d'altres ponents, i van estar parlant sobre la desgràcia de la Dana, de València. I ell mateix deia, i altres ponents, que els antics romans mai haguessin construït on construïm nosaltres.
Llavors debatíem sobre això, o sigui, què passa? No sabem on construïm o és que hem perdut el respecte cap a la natura? O sigui, al final és com que no formem part de la natura, nosaltres som aquesta natura. Jo crec que és molt important pensar i transmetre aquests coneixements als joves, sobretot, que nosaltres som natura, per tant nosaltres hem de respectar-la. No podem construir perquè és més econòmic, en un lloc on pot morir molta gent. És que només he de pensar-ho, però desgraciadament això funciona com funciona, tot és un món en economia.
Però per això dic que si, com diu l'Odal, som imbècils, i per tant, si miressim cap enrere i aprenguéssim aquests coneixements, o no tinguéssim aquest respecte cap a la natura, no passaria les desgràcies que passen actualment. Estem parlant amb una egiptòloga, perdó, arqueòloga, per tant, arqueòloga egiptòloga tarragonina, Roser Marsal Aguilera, que dirigeix un projecte egipte sobre la presa més antiga i de les més grans, i que ara s'anirà cap a Suècia d'aquí a poc.
Allà quina part de la feina he de fer a Suècia? Perquè allà suposo que és més feina d'estudi, d'investigació. Exacte. Amb el que allà teniu que heu fet allà. Allà hi deu haver equip encara treballant o no? No, vam tornar tots, tot l'equip va tornar...
ara a principis del mes de febrer, i ara el que toca són totes aquestes dades que hem extret, que són moltíssimes. Hem fet estudis des de topografia, fotogrametria, geologia... Hem intentat anar allí i fer el màxim d'extracció de dades, que ho hem aconseguit,
I ara el que toca és analitzar totes aquestes dades, que són moltes, i també valorar si val la pena tornar, que jo crec que sí, per acabar de documentar coses que ens han sorprès, que hem trobat i que no ens esperàvem. Llavors, seria tornar-hi a fer una nova campanya, quan ens organitzem una mica perquè acabem de tornar, i documentar aquests nous resultats que hem obtingut.
A més, la cervesa és molt bona, a Egipte. Sí, la veritat que... No, no, totes no, n'hi ha una que és molt bona. Sí, sí, a nosaltres ens agrada molt la Saqara, no? Aquesta, aquesta, aquesta. Exacte, el nom que fa referència a la piràmide, no és glaonada de Naturehead, per tant, encara ens agrada més.
i està molt bé després de tantes hores de camp, que a més que és feixut, perquè al final el llaciment, per exemple, està lluny, està en una hora i pico d'en cotxe per uns camins que et pots imaginar, i per tant arribar a l'apartament i poder-te prendre aquesta cervesa fresqueta davant, amb aquest paisatge, veient totes les piràmides, des de Guisa fins a l'Aixur, home, és el seu.
Quin privilegi, no? Un privilegi total. La veritat és que quan vaig buscar els apartaments, una de les coses que tenia clara era que tingués bones vistes, si podia ser clar. I vaig tenir molta sort. Us imagineu despertar al matí i veure les piràmides allà? És brutal, no? Brutal, la veritat és que sí. Les portes de sol són increïbles a Egipte. Sobretot, tenim unes fotografies impressionants, amb els dies clars també, perquè ara és aquesta època que a vegades amb els dies més nubulats no es veuen, però els dies que hem tingut de sol les vistes són espectaculars.
Abans, quan deia el teu currículum al començament, clar, has estat a molts llocs i a moltes universitats, alguna del que tinguis... L'IPES a banda per l'IPES és casa, no? Sí. L'IPES és casa, o sigui, la família, eh? Sí. Però a banda de l'IPES alguna que recordis també, algunes de les intervencions arqueològiques o col·laboracions amb algunes universitats que hàgis fet?
Perquè la Marie Curie és la primera que et dona, això és molt important. Per tant, han anat altres beques abans, no? Sí, la veritat és que vaig fer la tesi sense beques, que vaig estar treballant, i per tant va ser durillo, no diré que no. Però al final va valer la pena acabar. Després vaig aconseguir una Margarita Salas, que és una beca a la Universitat de Barcelona,
I després, l'última que vaig tenir és aquesta de la Universitat Autònoma de Barcelona, que és una Juan de la Cierva, amb aquest institut de Pròxim Orient Antic. I la veritat és que, bé, tot té el seu, no? El 2021 va ser, després del Covid, justament, anàvem a marxar el 2020, però amb el Covid es va interrompre la campanya i va ser la primera vegada que vaig excavar Egipte. Per tant, home, va ser una passada, no? Poder estar allà, al mig del desert, justament, a prop de la piràmide de Saqqara, l'esglaonada...
les vistes, tot. Clar, per mi, imagina't, sobte, em planto allí a Egipte, va ser espectacular. Quin mes de l'any era? Digue'm. Quin mes de l'any? Era el maig, vam anar al maig. Encara. Encara feia calor, feia molta calor. L'estiu 40 a l'ombra. Sí, sí, i allí hi havia dies que ens va donar a tots, vam passar per una afectació pel sol, perquè al final, on estàvem, la radiació és molt forta. I llavors, quan estàs tantes hores exposats sense una ombra, et dic jo que fa molta calor.
Fèiem repàs d'això, cronològicament parlant de totes les excavacions que has estat, de les que recordes, alguna més que recordis, que diguis, home, aquesta va ser molt xula.
Bueno, és que en realitat com m'agrada tant tot, no? És com... Però la veritat és que els anys que vaig estar a l'Abrí Romaní, per exemple, a Capellades, no? L'Abrí Romaní és un d'aquells... Són llaciments d'escola. M'ho vaig passar tan bé. Vaig aprendre tant amb la gent. Són molt bons records. A la Boella, aquí, per exemple, a casa nostra, quan va sortir la defensa del Mamut, poder excavar, jo què sé, una... No me'n recordo si era un fèmur, una... Bueno, això a la Palmira, no? Se'n recorda més que jo.
d'un mamut o un hipopòtam de fa un milió d'anys. Clar, això és espectacular, tenir-ho entre mans. Hi ha molts jaciments espectaculars. Jo crec que a vegades també donem molta importància quan marxem fora. Sembla que el que tenim fora de casa internacionalment és més important, però jo he de dir que no. Aquí tenim jaciments a casa nostra, a Tarragona, pròpiament dita.
que són espectaculars, que estan fent treballs meravellosos, amb una recerca minuciosa que és top internacionalment. No cal anar a fora perquè aquí s'està treballant excel·lent. I això és una de les coses que també m'agrada dir, perquè a vegades sembla que m'escaves a Egipte i no. Jo escavo amb la metodologia que m'han ensenyat aquí a Tarragona, la gent de l'IPES, per tant, pots escavar a Egipte, pots escavar a Tarragona, pots escavar a la Xina, dona igual. Al final és com ho fas, la feina ben feta i dona igual on.
Estem parlant d'investigadors que ara fa més de 30 anys, més de 30 vegades, van descobrir una nova espècie en la genealogia humana. Això és excepcional. De fet, a nivell de descoberta científica, jo diria que en l'últim segle, aquí,
de les més importants que s'han fet, i això que també cal posar en rellevància, perquè va ser un equip de tarragonins, que estaven allà a Tapuerca, i que a Grandolina van descobrir el Montefésor, una nova espècie, i que els hi va costar molts anys que els hi reconegués la comunitat internacional, l'espeçament a Europa, a Alemanya, que els hi reconegués que era una nova espècie.
Sí, sí, són molts anys. A mi em passa cada any, no? Quan repa, reu aquest mail de la Palmira Saladí, justament, que s'encarrega d'això, i diu «Bienvenidos a Tapuerca». És un d'aquests moments que se't fica la pell de gallina. És veritat, encara em passa i porto, no sé, 13-14 anys anant a Tapuerca a excavar, no? És espectacular. El jaciment, tot és... l'equip, no? És una família, també. Veus tants especialistes que, bueno, fan unes coses que dius «mare meva».
I a més a més, dintre del que són tots aquests anys, tot i que treballi en un altre llaciment, perquè clar, hi ha molts llaciments dintre del que és el sistema de tapuerca, et fan sentir que dóna igual el llaciment on estiguis. Tu et formes part de l'equip i això és el més important. I estar allí compartint aquestes troballes, com quan va sortir, per exemple, la cara del primer europeu, que va ser fa pocs anys relativament,
El ping, per exemple, va ser espectacular poder veure-ho en persona, poder estar amb tot l'equip que t'expliquessin. És un lloc excepcional, exacte. I l'equip que tenim aquí és excepcional. I això s'ha de dir.
El tenim aquí, a Sant Pere i a Sant Pau, eh? Exacte. No cal anar tan lluny. Bueno, escolta, Rosemar, se promet una cosa, eh? Que Suècia escoltaràs Tarragona ràdio. Oh, i tant, i ho faig, eh? Sí, sí. I de tant en tant enviem-nos algun whatsapp i que et saludarem des d'aquí, eh? Clar que sí, a mi, bueno, encantada. Què saps de Suècia? Perquè és un país, bueno, no sé, jo tinc la ment muntanyes que hi ha per allà.
Sí, bueno, depèn d'on estiguis. En aquest cas, Uppsala està una miqueta, en una hora, amb cotxe al nord d'Estocolm. Vaig estar-hi, a Uppsala, fent un any de recerca, un any de postdoctoral, i la veritat és que és una ciutat universitària, la més antiga de Suècia, i és una ciutat molt tranquil·la, no? Està envoltada de boscos, és més que muntanya, és més els boscos que tenen. Però, bueno, te'n vas allí, fas una barbacoa, perquè allí pots fer-ho durant tot l'any, pots veure natura per tot arreu, la veritat és que és un...
En aquest cas, la universitat i la ciutat d'Upsala és un lloc molt tranquil per viure. Hi ha bona cervesa o no?
Oh, i tant. El que passa és que no són el preu d'aquí. El preu d'Egipte, eh? El preu d'Egipte. Perquè Egipte és molt barat. Bueno, han pujat els preus, eh? S'han pujat els preus. Sí, és una de les coses que ens han criat l'atenció respecte als 3 anys, que les taxes i tot això han pujat. Per tant, ara les beudes alcohòliques són més cares. Però crec que és més cara a Suècia. Fa un parell de dècades a Egipte podria sopar al millor restaurant del Caire per 3 o 4 euros al canvi. I eren lliures, no? Però més o menys era això, eh?
No, encara hi ha molts bons llocs que pots sopar per aquest preu. És econòmic, depenent on vagis. Si vas a llocs més turístics, òbviament, han pujat els preus. Però si encara continues anant a llocs més tradicionals, que fan cuina tradicional, egípcia, pots trobar preus com el que comentes. Roser Marçal, un plaer haver-te trobat no vuit metres de terra com l'altre dia. Moltes gràcies. Tinc aquí els estudis de Tarragona Ràdio, que vagi molt bé per Suecia, ens ho explicaràs.
I també una forta abraçada a la gent de l'IPES, que sé que estan escoltant la ràdio. I a ton pare. A ton pare, company periodista, dels bons, a més a més. I que sé que està molt orgullós de tu. Segur que sí. Moltes gràcies per haver-me convidat i us donaré notícies. Vinga. La veu de Tarragona. La teva veu.
Vols treballar? El 12 de març arriba el Recinte Firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Dirles perdón porque al fin y al cabo no estamos consiguiendo los resultados que merecemos y que queremos y bueno que nosotros estamos muy contentos con ellos porque siempre vienen a apoyar, siempre les escuchamos y siempre están con nosotros.
Com diu el defensa Sergio Santos, s'ha de demanar perdó a l'afició per la darrera derrota i demanar que confin en la plantilla que traurà això endavant la primera oportunitat a Elda. Dissabte 7 de març a 2.45 de la tarda viurem el partit a la jornada 27 al grup segon de la primera federació des de l'estadi Nuevo Pepico Amat d'Elda en el partit entre l'Eldense Club Deportiu i el Nasti.
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escol, desparticipa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Pultiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
El programa Revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodrilo.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio. Vull llançar un moble vell. Què he de fer?
Telèfon verd 977 296 222. La ciutat com t'agrada, amb una trucada. Ajuntament de Tarragona. La teva veu, la veu de Tarragona. L'Àngel. L'Àngel. L'Àngel. L'Àngel. L'Àngel.
Bachelet, romança, romança, romança, cotartumei, a ben, et xarença,
Fins demà!
Que moment més bonic que vam viure ahir a la sala de l'Ajuntament amb la recuperació de l'acte, perquè s'havia fet feia alguns anys i enguany s'ha recuperat l'acte d'homenatge a les dones gitanes que es feia ahir al migdia. I que va acabar en aquest moment d'adoració en Sílvia, de 10 anys, nena de 10 anys, emocionadíssima com va acabar...
Estava amb els pares, els avis, i va ser molt bonic, aquest cant en directe, que va fer allà, doncs, acompanyada d'un violí, i que, evidentment, tothom va aplaudir. Estava ple, eh, el saló d'actes, i entre els que hi eren és la nostra convida d'aquí, la Trinitat Torres, la presidenta de l'Associació de Dones Egitanes, Carim Baig. Trinitat, què tal? Bon dia, benvinguda. Hola, bon dia, Josep. M'emociona sentir-la l'altre cop, eh, l'adoració. Jo crec que tothom que estava allà va notar alguna cosa especial, no?
A veure, l'imna nostra és especial, per naltros, i cantat per una nena tan joveneta, escolta, ens va posar tots la pell de gallina, perquè ho canten tant d'amor i amb sentiment...
Li sortia del cor, eh? Li sortia del cor. Després ho parlàvem, no sé si era amb el seu avi o amb el seu pare, que eren allà. Exacte, i després veure els seus pares i la seva mare, és la que l'acompanyava amb el violí. La mare és la que tocava? Sí, que hi ha poques dones gitanes que toquin el violí, per naltros, per això, és un ple. I que una nena d'aquí, al costat nostre de Tarragona, que ens canti a l'inna, per naltros va ser una desatisfacció molt gran. Mira, davant d'anar a pujar-les, han de sentir-los al moment...
I capel·la, eh? I tant, i tant. I capel·la va ser capel·la. Mira, jo tinc una frase que la va dir la Victòria Santiago, ella amb dues carreres universitàries, coordinadora de Tirdes de l'Àrea de Salut de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya. La GIC va dir que cap nena... Mira, anem a sentir-ho bé.
Que cap nena torni a pensar que estudiar no és parella. Això va dir la Victòria. Victòria, Santiago, bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé, molt bé. Aquí treballant una vegada més. Bueno, imagino que tu també et vas emocionar i com vas sentir, ara el sentia més, l'adoració en Silva, en aquest moment del final de l'acte, que va ser molt bonic. Però ens va agradar molt la teva frase, que cap nena torni a pensar que estudiar no és parella i tu ets un exemple d'això.
Sí, adoració em va ser increïble, va sortir una veu d'ella, siguem tan petita, va ser increïble. I el meu discurs era molt personal, a la vegada que també representava el que estem passant totes les dones gitanes que volem estudiar, que se'ns tancen portes, que hem de demostrar constantment qui som, que també som vàlides per fer el que vulguem.
Home, tu t'estaràs dues carreres. Sí, ara estic acabant l'última, ja, pedagogia. Aquest juny, si Déu vols, ja tindré la meva carrera i tindré dos. Què et sembla, Trini?
Això em sembla perfecte. Vittòria, hola, carinyo, sóc la Trini. Hola, tia Trini. És tia ta seva? Bé, per respecte, sí, clar, sóc tia seva en el sentit dels joves, quan es veuen gent més gran, es diu un tia, o oncle, o tio. I en aquest sentit és un respecte que tenim els gitanos. Molt bé.
I les gitanes. El més bo que n'hi tenim naltros és que tenim un respecte que es perdura. I són uns valors que passem de mares a filles o de filles a netes, o igualment de pares a fills o avis. És un respecte que tenim i això és una cosa molt bona que tenim la comunitat gitana. Ahir va parlar la tia Enriqueta, si no recordo malament, que va obrir l'acte. Bueno, parlàvem...
Sí, la tia Enrieta també és una dona referenta, que nosaltres més o menys, bueno, tenim un graduat escolar, van tindre una formació en mediació, nosaltres ho van tindre una miqueta més cru, perquè són una mica més grans, nosaltres pràcticament van fer, diguéssim, van tindre una formació més justeta, i és el que diu la Victòria, també es posaven traves. Però la joventut d'ara estan més empoderades...
I tenen més estudis i més formació. I això és bo. I que no vull sentir a ningú que digui que les dones gitanes no valen per estudiar. Que és com el que ha dit la Victòria. Tenim que seguir estudiant, tenim que arribar a les nostres metes. Jo tinc una satisfacció molt gran perquè la Victòria la tinc en altres, l'Afegir, jo soc membre de la Junta d'Afegir,
I per mi és un ple, de veritat. Dones com elles, no un aplaudiment, necessiten posar-les i aixecar-les dalt d'un pedestal. Tatiana Font, responsable de la Pla Integral Gitano de Catalunya, bon dia. Hola, molt bon dia. Suposo que estàs d'acord amb el que està dient ara la Trinió i amb el que diu la Victòria.
que no falti, que cap nena pugui anar a estudiar. I tu parlaves, em va agradar molt també el que vas dir ahir, que parlaves que cal que hi sigueu a molts estaments de la societat, de la política, de les entitats, és a dir, que estigueu molt presents, no, Tatiana? Exacte. Crec que és el moment d'anar una miqueta més enllà i d'aprofitar tot aquest talent que realment, com deia la Victòria i com diuen la Trini, ja hem demostrat i estem demostrant que hi és,
que hi és la formació, que està el talent i que està en les capacitats. Per tant, és hora d'ocupar els espais, d'ocupar aquests espais, tant polítics com de qualsevol estament, justament perquè la resta de societat, que encara té una motxilla de prejudicis, pugui anar trencant-los. Crec que era la Victòria, que ahir deies, Victòria, que va haver-hi un temps que et deien que el batxillerat no és per tu o alguna cosa així. Sí, sí.
Sí, això no ho he passat només jo, sinó que fa molt poc em vaig adonar que moltes dones gitanes, quan volen continuar estudiant, quan acaben l'ESO, els tancen la porta directa o indirectament, els diuen que no, que elles no estan preparades per això, que ells només ens han guiat per acabar l'ESO i res més, que no els han preparat per continuar. I això ho patim dia tras dia i...
ha passat durant molt de temps i encara continua passant. Sentíem l'adoració, al començament, l'adoració en Silva de 10 anys, que cantava l'himne. Què representa per vosaltres? També l'himne, les tradicions, perquè també ahir feia referència a totes les dones
que han lluitat perquè vosaltres pugueu... Tu puguis estudiar, una carrera... Per arribar fins aquí. Però aquí hi ha totes les dones que us han precedit que també han hagut de lluitar molt. I crec que ho deies tu també, no, Tatiana? Venim d'un precedent, d'una història, d'una cultura, d'una tradició.
Sí, exacte. Venim d'unes dones lluitadores del primer instant, no? Jo parlo una miqueta de la figura de la dona al llarg de la història i com la societat l'ha volgut anar transformant segons l'època, però de fet, si hi ha alguna dona pionera en el moviment feminista m'atreviria a dir, i crec que no m'equivoco, que són les dones gitanes.
Per tant, totes aquestes dones que tiraven endavant a casa seva, que eren les primeres a sortir a treballar quan encara la resta de dones no podien sortir a treballar, que eren les primeres a viatjar a les Amèriques, a fer la venda, quan encara la resta de dones no-gitanes havien de demanar permís per viatjar i a més, van ser les dones gitanes.
Per què és poc conegut? Suposo que també és tota una estratègia. El fet de totes aquestes imatges que s'han volgut donar de la dona han creat molts prejudicis que encara avui en dia continuen. Però si tenim alguna cosa clar és que la dona gitana té un potencial i una resistència de lluita molt, molt gran.
Per cert, què vol dir Carim Baig, Trini? Què vol dir Carim Baig? Carim Baig, en romanó, és mirant el futur. Mirant el futur per totes les noies que tenim i que tenim al darrere. Això és Carim Baig. És el nom de l'associació, eh? Victoria, si ens escolta alguna noia jove, gitana...
Que vulgui estudiar com tu dues carreres, o una, o la que sigui, com si en vol fer deu, eh? Tu què li diries? Què li diries que és important per no defallir, per seguir tirant endavant? Doncs que no es posi traves ella mateixa, perquè ja suficient tenim amb les que ens posen la resta i que totes són vàlides.
curt i ras, perquè és així, jo crec que aquesta frase té molta força, que no es posin traves, que ja se'n trobaran, que no se'n posin. Tatiana, que tinguem un pla integral gitano a nivell de Catalunya també vol dir que es fan coses, que es fan accions perquè això que estem parlant estigui normalitzat, d'una certa manera.
Sí, de fet, podríem dir que Catalunya és pionera en aquest sentit. El Pla Integral existeix des del 2005, per tant, ja porta molts anys funcionant. I, de fet, aquest any, si Déu vol i no passa res, hi ha un replantejament que pugui ser una estratègia de país, per tant, una estratègia de deu anys que ens doni un marc on totes les polítiques que fomentin tant l'educació com l'ocupació, com la resta de...
de coses importants per a la població gitana s'aterrin als barris i puguin arribar a la gent. I jo m'atreviria a dir no només, com diu la Victòria, que nosaltres mateixes no ens limitem, sinó que aquests espais que hem d'ocupar també se'ns obri la porta a què els puguem ocupar.
Vosaltres no veniu de Tarragona, Tatiana i Vittòria, veniu crec que de Barcelona, les dues, i ara us preguntaré què us sembla que recuperi aquest acte que s'havia fet antigament a Tarragona, que ara en guanys ha recuperat, però anem a saber també què deia la consellera d'Igualtat, la Cecília Mangini, que deia això en el seu Parlament.
Hoy queremos decir desde el Ayuntamiento, alto y claro, que ser mujer y ser gitana es motivo de orgullo, de fuerza y de esperanza. Que la igualdad real, tan difícil de conseguir, solo será posible si también se visibilizan y se valoran vuestras voces, vuestras experiencias y vuestros sueños. Que el feminismo también tiene color gitano, acento gitano y nombres propios de muchas mujeres que han hecho y seguirán haciendo historia.
Doncs això. A més, ha estat fàcil, em sembla, de treballar per recuperar aquest acte i que puguem tenir cada any.
A veure, la meva intenció és que cada any es faci, juntament amb dones com la Tatiana, com la Victòria, i moltes dones preparades com estan. Per mi va ser un ple, Tatiana, Victòria, si em sentiu, que estiguéssiu totes amb mi, perquè això és un orgull per Tarragona, per dir i per visibilitzar dones com altres, i que sigui així, sigui així. És el que vull.
Que continuï l'acte. Exacte, que vagi a continuació, que no es perdi, Josep. Tatiana, Victòria, us anem acomiadant, però vaja, feliç dia de la dona demà. Clar, el dia de la Magitant era ahir, no? Sí. El dia era ahir. Sí.
Però, per exemple, nosaltres, el que és Tarragona, entrem tota la setmana amb el dia de la dona. O sigui, el dia 4 de març és un dia que ens van donar fa molts anys una consellera, a la que ara ja no hi és, jo a la que l'estimo molt, ens va dir que posaríem un dia de la dona gitana. I aquest dia, perquè sempre ho fèiem, però un dia ho fèiem el dia 20, o l'altre dia ho fèiem 15, i vam fer un dia que es va constituir, el dia 4.
Què passa? Que durant tota aquesta setmana fem tot el dia i el dia 8 també estem amb les dones del Consell de Dones Feministes d'aquí Tarragona. Molt bé. Tatiana Font, gràcies, una forta abraçada. Moltes gràcies a vosaltres. I a la Victòria, Victòria Santiago també. Escolta'm, vés a estudiar que si no, que no sigui per culpa nostra que no ha prohibit l'examen, eh? Moltes gràcies.
Vinga, una abraçada també a elles dues. La Victoria Santiago, coordinadora d'activitats de l'Àrea de Salut de la Federació d'Associació de Dones Gitanes de Catalunya, a GIC, i la Tatiana Font, responsable del Pla Integral Gitano de Catalunya. I avui que ens ha acompanyat aquí als estudis, la Trinitat Torres des de casa, des de la part alta. De casa nostra, molt bé, clar que sí. Casa nostra, des de la part alta, la presidenta de l'Associació de Dones Gitanes, Carim Baig, cap al futur, cap al futur.
Mira, com que es queden 5 minuts, jo crec que sentirem novament, sentirem íntegrament l'actuació de l'adoració en Silva, perquè va durar 4 minuts. M'agradaria que l'escoltéssiu, però escolteu-la des del cor i veureu que entra directe. Trinitat, que vagi molt bé, ens veiem demà. Moltes gràcies, Josep. Vinga, fins ara. L'any i l'any...
Bachelet, romança, arrómale.
Cotar tu men, a ben, echar en xau. A boca a lei, xa ben xau.
Bona nit.
...mudar-los l'au... ...i col·li magia... ...serà enchindar...
Bé, Romain, bé, Romain, Màscar l'endè. Bé, t'ignè, chau, burà. Au...
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Gràcies.
La veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Tarragona ha formalitzat i, de fet, ha renovat aquest dimecres el reconeixement de la ciutat com a ciutat amiga de la infància en el marc de l'acord de col·laboració amb l'UNICEF Comitè Catalunya, que acredita la ciutat i en nota per el període encara fins a l'any 29, i en guany que és el darrer aniversari com a ciutat amiga de la infància. Ahir vam ser-hi a l'acte en què es feia aquest reconeixement i vam poder parlar amb els protagonistes, amb la consellera d'Educació, Isabel Mascaró, i amb el president de l'UNICEF Catalunya, Jaume Lanaspa.
I podem parlar en Jaume Lanaspa, president d'UNICEF del Comitè de Catalunya. Jaume Lanaspa, què tal? Molt bon dia. Bon dia. Fa una estona heu dit que Tarragona és un exemple en aquests 10 anys de compromís i que no és gaire habitual, no? Tants anys...
Sí, efectivament, és capdavantera una mica amb la persistència al llarg dels anys, que ja, a més, estendrà per als primers quatre anys. Fins al 2029-30, com a mínim, continuarem treballant plegats en prou de la infància. I això és exemplar. I a més, cada cop ho anem fent millor tots plegats, com és lògic.
Dèieu que és important, i que és fins i tot més important que mai, els drets dels infants, tal com està el món, i parlem en uns dies que, per exemple, hi ha un conflicte, hi ha una guerra oberta, és a dir, preservar els drets dels infants, que siguin també molt conscients del món on viuen, és molt important, no? Sí, home, jo em penso que és més important que mai, perquè en altres èpoques...
els temps eren més serents, més pausats, ara els temps són molt dinàmics, molt accelerats, i en realitat perillosos, i no només per als infants, també per als grans. És molt important, i jo crec que més important que mai, que els infants tinguin criteri propi, que sàpiguin distingir entre el que és correcte i el que no és correcte, el que és veritat i el que no és, el que és versemblable i el que és absolutament inversemblable,
és importantíssim. Per això, una manera evident d'estimular aquest criteri és escoltar la seva opinió, estimular la participació, com es fa a Tarragona, des que ja fa també molt temps, i cada cop amb més eficàcia. Per cert, que heu llunat a l'alcalde un diploma distintiu d'aquests 10 anys de compromís. Per tant, aquest moment també és simbòlic.
que permet continuar endavant, com dèieu, fins al 2019, eh? Exacte. 2019, sí, sí. És un estímul adicional, efectivament, i fa molta il·lusió tenir l'oportunitat d'explicitar-ho d'aquesta manera. Ja, moltes gràcies. Bon estat aquí a Tarragona, el temps que estigueu, i fins la propera. Espero que l'any que més tornem a veure. Sí, espero que sí. Moltes gràcies.
Doncs és Jaume Lanaspa, president d'UNICEF Catalunya, i també podem parlar amb la consellera d'Educació, Isabel Mascaró. Consellera català, bon dia. Hola, molt bon dia. Ara em deia Jaume Lanaspa, president del Comitè Català d'UNICEF, que no és gaire habitual que una ciutat estigui 10 anys compromesa amb la infància, també deia l'alcalde fa una estona, i el fet que hagin passat per aquí diferents administracions, el compromís s'hagi mantingut i es manté, i encara es mantindrà fins al 2029.
Correcte. Bé, jo crec que és una de les grandeses de les administracions, que és estar a l'alçada i amb independència de qui governi, dels diferents equips que van passant per la ciutat. Jo crec que hi ha principis i valors que són universals i que, per tant, compartim tots els alcaldes i els equips de govern amb independència del color que sigui. Un dels valors universals, com no pot ser d'altra manera, és la protecció a la infància i a l'adolescència,
que puguin créixer amb ciutats que siguin amigables, segures i, sobretot, per nosaltres avui és un dia, la veritat, és un dia molt feliç. A més, ho ha dit el president de l'UNICEF, que hem guanyat el diploma amb nota, però a part que ens ho hem guanyat amb una feina col·lectiva, també amb la implicació, lògicament, de tots els tècnics,
Això el que ens ha d'obligar, diguéssim, i per convicció és anar avançant i anar millorant contínuament en tot allò que es pugui. Ara, per exemple, quan acabem d'aquí amb vosaltres, continuem reunió de treball amb els representants de l'UNICEF per anar abordant d'aquest anàlisi previ que han fet, que per on són els eixos que haurem d'anar treballant per mantenir i per poder acreditar de nou l'any 2029 aquest títol
I un dels elements centrals és com podem potenciar i millorar aquesta escolta altiva en els infants i adolescents. No hem d'oblidar que ho han posat en valor el nostre Consell Municipal d'Infants i Adolescents. Venim d'una experiència de 10 anys, és una experiència que és molt rica, amb matisos,
I precisament aquest coneixement ja adquirit és el que ens ha de servir per anar impulsant, anar extenent com una bassa d'oli, que tots els infants i adolescents de la ciutat, amb independència de l'escola que vagin del barri on visquin, tinguin la certesa i coneguin que seran escoltats.
I, de fet, l'alcalde ho ha dit, que hem d'escoltar més aquest Consell, el que proposen, perquè fan propostes, eh?, quan hi ha Consell, quan es reuneixen, fan propostes, queden documentades i, per tant, després, l'altre pas és que l'administració, l'Ajuntament, l'equip de govern posi aquestes propostes a l'acció, no?,
Absolutament. Bé, cal recordar que el dia que tenim Consell Municipal d'Infants i Adolescents és un dia important i solemne com el dia que tenim plenari. El fem en aquesta sala d'actes i els infants adolescents porten unes propostes molt treballades que nosaltres recollim. A més a més, anem treballant, queden reflectides en un acte.
O sigui que és el màxim òrgan que és el plenari, és el que queda a disposició d'aquests infants i adolescents. I és el que diem, o sigui, tenim molt d'avançat, però també tenim molt de camí, que a més, per convicció absoluta i amb independència de qui governi, tots volem caminar junts.
perquè la política local és la més propera, l'obligació és de fer polítiques pensant amb la gent, en aquest cas pensant amb els infants, però sempre comptant amb ells i amb les seves inquietuds i la seva realitat. Hi ha un rerefons que també n'ha fet referència al president, que és a tota la preservació dels drets dels infants, que siguin també conscients en quin món viuen, i el món, malauradament, parlem uns dies que tenim una guerra, guerra oberta, no és un conflicte, una guerra...
on també estan patint molts infants, és a dir, que han de ser també partíceps del món que estan trepitjant i del món que viuen, no? I ell apel·lava també a un grau de compromís per part, i que ell deia que el podia veure, el constatava per part d'aquests joves que saben...
com estan les coses. Sí, jo crec que sí, i jo cada vegada que tinc ocasió, el cap de setmana, per exemple, estava a la Fira Técno Art de l'Escola Saavedra, i a mi no deixen d'assombrar-me que mira que a vegades dius, són petits, són molt joves, i el grau d'inquietud i de coneixement que tenen dels diferents aspectes que, bueno, realment els acaben afectant, sigui el tema ambiental...
Aquí una de la prioritat que tenim els adults, sobretot, és el de garantir aquest espai segur, i a més d'una manera solidària, no només els nostres, sinó que lògicament hem de treballar perquè el món global també sigui millor.
Com a municipi que podem aportar, doncs, que els infants i adolescents que arriben a la ciutat de Tarragona sentin sempre que són benvinguts. És allò, no?, d'independència, vinguis on vinguis, visquis on visquis, hagis nascut on hagis nascut, o siguis com siguis, has de tenir les mateixes igualtats d'oportunitats i aquesta sí que és una obligació que jo crec que és inalienable per part de qualsevol administració.
Que estiguin ben informats també és un deure d'aquest... Perquè, clar, hi ha molts cants de sirena, no aquí, a nivell d'Europa, que els poden captar, seduir. Parlo de missatges simplistes, populistes, d'ultradreta, que juguen amb les emocions. Per tant, com més informats estiguin i més sàpiguen discernir el que és cert del que no ho és, millor, no?
Aquí, absolutament, i aquí també està la dificultat, perquè quan un és infant, jo ja fa molts anys que veig infant i adolescent... No tants. Tots recordem, no?, que l'etapa de l'adolescència és basta que et diguin que no, o quan ets petit, basta que et diguin que no, llavors allò és el que vol ser. Però és que en aquest cas és molt important que siguin conscients, que ells s'han d'informar, que ells no poden creure el primer que passi per les xarxes socials. Jo crec que s'ha de deixar a banda tantes xarxes socials
i fomentar molt la lectura i fomentar molt el coneixement per la que un mateix pugui veure. Perquè és veritat que s'estan traslladant uns missatges molt fàcils que a més implicaran clarament un retrocés molt important. I els drets han costat molt d'aconseguir, tant a nivell dels infants, dels adolescents, a nivell de dones...
la qual cosa no es pot fer un pas enrere i aquí sí que hi ha una obligació que jo crec que recau sobre els poders públics, que és que les coses hem de ser capaços de convèncer que aquest ha de ser el camí. Perquè quan les normes, l'ordre es qüestiona, desapareix, aquí llavors impera la llei del més fort i això és el que no pot passar sota cap concepte.
I consellera Mascara, última pregunta, perquè també ha hagut referències, vostè en té la responsabilitat com a conseller d'Educació per prohibir les tècniques del Consell Municipal i també podríem fer extensiu a l'IMED, que això és com una gran família, no?, la feina que s'està fent. Absolutament. Jo, la veritat, jo, a la Clàudia...
A tot l'equip de l'Institut Municipal d'Educació els dic, jo sense vosaltres, lògicament, això ni tiraria endavant ni seria el mateix. Jo crec que després de la sanitat, l'educació és l'element que és més important. Tenim la sort de comptar amb un institut municipal...
d'educació que està molt compromès, que són unes grans professionals i que sobretot el que sempre prioritzem és estar al costat i fer escolta activa. Amb la qual cosa, per això dic que avui és un dia feliç perquè realment aquí hi ha un reconeixement de la feina de molts predecessors i predecessores nostres a nivell polític, però lògicament també de molta implicació a nivell tècnica.
Aprofito per recordar que aquests dies hi ha preinscripcions, perquè allà trobarem tota la informació. Ja ho hem dit a nivell d'informatius, però recordem-ho. Aquests dies són dies de preinscripcions. Aquests dies són dies de preinscripcions. Ahir vam publicar ja l'oferta inicial. Avui comença el dia per les preinscripcions d'infantil i primària i el divendres, dia 6, també comença el termini per secundària.
amb la qual cosa també vull posar de manifest que des de l'Oficina Municipal d'Escolarització, l'Institut Municipal d'Educació, estem a la disposició de totes les famílies, pares i mares, per atendre i fer l'acompanyament en aquest moment en què educativament és molt important pels centres, però sobretot per les famílies i pels infants.
I senyora Mascaró, consellera d'Educació, gràcies. I l'enhorabona per la part que li toca per aquest diploma. Hem dit que som molt exigents i em nota, eh? Gràcies. Gràcies a vosaltres per estar amb dies importants com aquests i també per acompanyar-nos a tots els plenaris, que és molt meritori. Gràcies. La veu de Tarragona. L'actualitat de la ciutat en dues hores.
Que les perdón porque al fin y al cabo no estamos consiguiendo los resultados que merecemos y que queremos y bueno, que nosotros estamos muy contentos con ellos porque siempre vienen a apoyar, siempre les escuchamos y siempre están con nosotros. Com diu el defensa, Sergio Santos ha de demanar perdó a l'afició per la darrera derrota i demanar que confin en la plantilla que traurà això endavant. La primera oportunitat a Elda.
Dissabte 7 de març a 2.45 de la tarda viurem el partit de la jornada 27 al grup segon de la primera federació des de l'estadi Nuevo Pepico Amat d'Elda en el partit entre l'Eldense Club Deportiu i el Nasti. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbil.
Escolta, es participa al Joc de la Porra, comenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Les pícies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? Una direcció. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir a la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. En directe els dijous a les 10 i 20 dins la veu de Tarragona camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis a tarragonaradio.cat. Cada dissabte a les 10 de la nit encamina DJ Parry
DJ Parri, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parri. Prova-ho i repetiràs.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
I tot just ara, mira, passa un quart d'hora ja de les 10 del matí, i tot just ara escoltàvem al final d'aquesta anterior entrevista sobre Unicef. Escoltàvem la consellera Isabel Mascaró referint-se a la període de preinscripció escolar que ja ha començat. Va començar ahir, de fet, i en propera entrevista us explicarem els etsiguts les novetats que hi ha en guany i com és el protocol, com ho podeu fer per...
aprofitar aquesta preinscripció escolar, que ja va arrencar ahir a Tarragona i va arrencar, no accentada polèmica, amb certes protestes. Això ja ve sent una tònica habitual, mai plou a gust de tothom, però en aquest cas ens hem de referir a les protestes concretes de dues escoles de Tarragona, el Miracle i l'Escola Pràctiques, que veuen com ahir 3 se'ls redueix una línia, passen de tenir-ne dos...
a tenir-ne només una per aquest curs 2026-2027. Diuen, a més, que no els agrada la iniciativa, la decisió, però a més se'ls ha avisat amb molt poquet temps, amb molt poc marge. Justament se n'han enterat d'aquesta reducció de línia en les jornades de portes obertes.
Nosaltres anem a conèixer almenys la situació o la valoració que en fan des de l'AFA, l'Associació de Familiars d'Alumnes de l'Escola Pràctiques, i ho fem amb conversa amb un dels seus membres, Albert Fabregat, que de fet també és representant de famílies de l'Escola Pública al Consell Escolar Municipal. Albert Fabregat, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Diguéssim que la notícia que ahir 3 passeu de dues línies a una no ha caigut bé, no només a l'AFA, sinó també a la direcció. Seria la valoració general que en feu?
Sí, tal qual. Bé, s'informen gairebé una mica de retruc a mig procés de portes obertes. No s'esperava ningú aquesta decisió. Sí que es podia rebre una mica la baixa de ràpids, però no enteníem que aquesta baixa de ràpid és acompanyada d'un tancament de línia.
Com dic, és un forma sense diàleg previ, sense gairebé avís en mig procés, i clar, té un impacte molt gran, ja sabeu per les dades, les ratlles 17, ja hi ha 14 germans,
Fa pràcticament impossible que algú que viu a la zona i que vol entrar entri per un procediment ordinari. Això creiem que és un greuge. I comentar també, ja que som els últims 10 anys, els grups de l'escola concertada a Tarragona s'han mantingut en la concertada, mentre que en la pública han baixat 9 grups.
Creiem que no és un tema casual, tot i que a poc a poc es pot anar entenent, però si tu mires en perspectiva, veiem una tendència clara i això creiem que no ajuda en aquest model d'escola pública que defensem. I tant, pares, mares, famílies, com a equip docent, directiu, etcètera, el malestar és bastant important.
És això que deies, estaríem parlant que s'oferten per I3, s'oferten 17 places, que és la ràtio que s'accepta, però que la majoria d'elles, gairebé totes, estan ja ocupades per aquests germans de famílies que ja són de l'escola i que se'ls ha de garantir la plaça. Però tot i així, a les jornades de portes obertes hi va haver molta expectació, hi ha moltes famílies demandants.
Sí, com sabeu, l'escola pràctica està, diguem, dins del complex del campus Esselades. Hi ha, no només a la Universitat Rodríguez i Vigili, sinó també hi ha diferents.
l'IFES, l'IFIC, en definitiva hi ha un teixit de l'àmbit tècnic, educatiu, etc. que genera també una demanda, tot i que són potser famílies que no viuen en aquesta zona, però sí que a nivell laboral hi són aquí. Creiem que quan es fan les anàlisis aquestes dades no es tenen en compte, òbviament és més complicat de fer-ho,
Però, com que no s'ha escoltat, no hi ha hagut un diàleg, perquè ens entenguem, totes aquestes decisions surten de la taula de planificació local, on hi ha representació de la Generalitat i de l'Ajuntament, però no hi ha ni representants de direccions, ni representants de famílies, ni representants polítics, més enllà del propi equip de govern de l'Ajuntament, i que, per tant, entenem que són decisions poc consensuades, per no dir, no gens consensuades en aquest entorn,
I sovint entenem que parteixen d'una anàlisi, com qui diu, amb el paquet sobre la mà i amb el llacis, i que no responen a una realitat que no s'ha pogut contrastar perquè no hi ha hagut el moment ni...
i l'oportunitat de poder-ho comentar en tot el context a la comunitat educativa amb qui té la potestat d'obrir o no obrir un grup en l'escola pública. Quines alternatives tenen les famílies que han d'inscrire un nen a I3 si no poden accedir amb aquestes tres úniques places que queden, que és molt limitat, a l'escola Pràctiques? Per aquí, per la zona, quines alternatives hi ha?
A la zona hi ha l'àmbit que seria Tarragona 2, està el PACS, per les pàctiques que han comentat, i després a Sant Ferre i Sant Pau tenim dues escoles d'una línia, que conformarien una mica tot el mapa d'aquest espai. Després també hi ha Sant Salvador, però entenem que els faig que viuen, imaginem els Tarragona 2, si ja els costa arribar a Sant Ferre i Sant Pau, encara més els costarà arribar a Sant Salvador.
En definitiva, a vegades no es fan dissenys, com dic jo, sobre paper, que a la pràctica són difícils de dur a terme. Aquestes són les possibilitats que hi ha a nivell públic. Després tens un nivell concertat, que està a la SAGE, que és una escola de tres línies, i que, com dèiem...
Aquí les retallades no s'han vist mai afectades per la concertada, i amb els anys, Sant Tere Sant Pau que ha vist les dues escoles ha anat perdent grups amb el temps, i ara el pràctic també, i ens quedem, com qui diu, en uns cinc anys o més, s'han perdut tres línies, mentre que la concertada no n'ha perdut cap. Creiem que si s'ha de repartir, creiem que si l'equitat ha de ser, ha de ser a tot arreu, i no entenem que no s'apliquin les mesures a tot arreu igual.
Creieu això, que de manera volguda o indirectament s'està afavorint l'escola concertada en detriment de l'escola pública, doncs?
Entenem que sí, de retruc és el que està passant. Entenem primer alguna intencionalitat, tot i que no ho sabem, però de facto s'està aplicant aquest model i no ho entenem. Si els nostres representants polítics haurien de defensar tenir un model públic, doncs sembla que...
No s'està sent exactament així. Tot al final radica en els temes de l'equitat i de la...
Donar opció a tots els models, no estem negant que hagi de haver una consistència entre un model públic i concertat, però la tendència d'estar anant cap a on estan anant, i això els números ens donen la raó, tant en el tema de grups, com la part infantil, que és més evident, com la part de matrícula a la part d'ESO, que amb els anys també han anat basant d'una matrícula més alta en la part de l'ensenyament públic, dels centres públics.
i que els centres concentrats han anat guanyant terreny, a poc a poc, fins a trobar-se en un... Bé, aquest és ara mateix, l'any passat, les dades tancades es van passar per davant de l'escola pública. Són dades que podeu consultar al portal de transparència i, a més que hi hagi una errada, allí està tot consolidat i és el que hi ha, no? Són els números...
Però la realitat són les famílies, al final, famílies per una banda i equip, no?, i equip els docents per l'altre, que deuen com l'escola pública va perdent, no?, anys d'any, ratio, va perdent alumnes i altres coses que no venen al cas, però, bueno, principalment aquests dos elements, no?
També ara treies a tom el tema de l'ESO. Estem parlant d'ahir 3, de la incorporació a l'escola, des de petits, però després en el pas del que seria deixar l'escola a sisè i anar cap a l'ESO amb els instituts que teniu concertats, que teniu escrits, també hi hauria un ball de xifres que tampoc es correspon massa amb la realitat demogràfica o de zona, no? Correcte. Bé, hi ha tres instituts que són els que més afectats estan i...
Pots dir car, Martí Franqués i Tarragona? Bé, concretament pots dir car i Martí Franqués per la demanda prevista que hi ha, ja hi ha un dèficit d'entrada, és a dir, en la previsió inicial ja sortim amb menys places de les que haurien d'haver i que corresponen a un grup. És a dir, no entenem com a vegades es fan uns plantejaments d'entrada quan ja tenen les dades objectives que et diuen que allà hi hauria de haver un grup de més.
No s'entén, no s'entén això. Es va demanar al Consell d'Escola Municipal, que es va celebrar ahir, es van demanar totes aquestes certificacions. Per part de la Generalitat, que va uns representant, diu que, bueno, que comenten que si es fa una prescripció correcta en l'àmbit públic, l'administració respon i, per tant, utilitzar un institut
de caire públic, tot i així fa que no sabem molt bé cap a on haurem d'anar. És a dir, si vius en una determinada zona i has de fer molts quilòmetres, no sabem si això és la millor solució vers aquesta, d'ampliar, mantenir grups que havien anteriorment, ampliar, modificar ratges, si es dona el cas, i en definitiva garantir que a les zones on hi ha la demanda hi hagi
si es en oferta de grups i de classes adeguats.
Totes aquestes preguntes que vosaltres us esteu fent i que, de fet, ahir plantejàveu en forma de manifest davant de la seu d'ensenyament, em sembla, no?, amb una trobada que vau fer amb les famílies, amb una concentració de famílies, tot això el grup d'Esquerra Republicana ho porta al Parlament, va entrar una moció al Parlament de Catalunya fent aquestes preguntes, demanant explicacions en definitiva.
Quan s'espera que hi hagi resposta? I no sé, com veieu el futur? Si heu tingut alguna resposta per seure, parlar i es reconsiderar? Com està el tema? Què ha de passar per aquí ara? Bé, aquesta noció ha sigut conèixer d'aquest matí. De moment no tinc més informació. En qualsevol cas entenc que el proper...
a la propera sessió del Parlament sortirà la moció, que tampoc tinc molt clar què ja és, però entenc que a propers es debatrà això, i a partir d'aquí, també una mica quins són els corriginaments, que l'experiència de les mocions, que conec més a l'àmbit municipal, acostuma a tindre una resposta més o menys àpida. No obstant, a nivell de canvis reals,
Aquí sí que tinc més dubtes, veient el posicionament que hi havia ahir per les representants de la Generalitat, que vulguin fer canvis en aquestes decisions. Creiem que són legítimes que es proposin des de la part de representants i associacions, etc. Però, vaja, no sé quan podrem tenir resposta.
però sí que m'agradaria que hi hagués una resposta d'alguna manera i que hi hagués un espai de diàleg, que això es va demanar ahir, no només a nivell futur, és a dir, per als propers anys, sinó que per a aquesta situació s'estableixi un espai de diàleg real on no només hi hagi un representant de la Generalitat i un de l'Ajuntament, sinó que hi hagi altres veus que a dia d'avui no hi són.
Doncs us seguirem de prop i ens anireu informant de com avança el tema, tot i que bé, ja estem en època de preinscripció, com deies tu, i potser ara hi ha una solució a favor, una reincorporació de les dues línies, no sé fins a quin punt serà factible, ja ens ho diran i ja ens ho direu.
Albert Fabregat, avui hem parlat amb ell, és representant de les famílies de l'Escola Pública, el Consell Escolar Municipal i membre també de l'AFA Pràctiques, que és un dels centres afectats per aquesta reducció de línies AI3. Gràcies, Albert, per atendre'ns. Una abraçada. A vosaltres, gràcies. Hem arribat en punt al punt de dos quarts d'onze del matí. El que fem és seguir endavant i se'ns omple l'estudi de gent que ve amb moltes ganes de riure. L'Abril Rius i el Miguel González. Ara farem amb ells l'humor.
La veu de Tarragona, l'actualitat de la ciutat en dues hores. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Fins demà!
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Fem l'humor amb Miquel González. Ja sé per què no he trobat l'estudi quan fas la secció. Me faig molta vergonyeta, eh? Bon dia. Bon dia, Miquel González. Has de tornar a regravar l'indicatiu i dir amb Miquel González i Abril Rius. Abril Rius, bon dia. Bon dia. Això és un trio ja, eh? Sí, perquè si ve l'Abril Rius.
Quina risa més mona. No m'havia pensat, això. No? Doncs escolta. Rius o flores. Benvinguts a una setmana més al Fem l'Humor, un espai de Tarragona Ràdio on repassem els moments més curiosos, les pifes més sonades i aquells instants de ràdio que fan riure una mica.
Exacte, moments espontanis, equivocacions meravelloses i reflexions que potser no s'acaben d'entendre, però que ens fan passar una estona fantàstica. Comencem, Núria, amb una cosa que ens encanta especialment. Els inicis del programa no som ningú, ningú els entén. Ni nosaltres.
T'agrada l'espai? No, jo sóc més d'esplai. A les dues es respira molt malament, eh? Senyores, senyors, nens i nenes, des dels estudis de Tarragona... Sí, a l'esplai es respira malament. Te l'explico? L'has entès? No... A l'espai es respira malament i als esplais, també. Esplais i esplais. Ja està. I caus. I per inicis surrealistes, els de mi rotllo és el rock que fa dos dilluns.
Sílvia, hola. Sílvia, hola. ¿Qué pasa? Hacemos 1.108 programas hoy en Tarragona Radio. Felicitats, felicitats. Felicitats, felicitats, la ràdio de la ciutat. Comença aquesta edició. És barrigar-ho tot, no? 1.108. Hola, gai. Ese número redondo, 1.108, ¿no? Sí, 1.108. I després amb els de Tarragona Radio. Per ser, una pregunta inquietant. ¿Està anirà per la boca avui o no, tu? ¿Eh? ¿Està anirà per la boca desplotació del vermut?
Ai, que marrano que ets, home! Home, és que ets marrano, eh, també? Són preguntes que sonen a l'antena de Tarragona Ràdio, el que voleu que us digui, el Raulina amb salsa. En fi. I encara coeix a la gala dels 40 anys de Tarragona Ràdio. Aquella gala ens està donant molt de material. Per exemple, el moment del Pep i la dutxa. Tenim una consellera de Cultura i Festes que canta. Canta molt bé, eh? Ai, molt bon dia. Jo canto la dutxa. Ai...
A mi m'escolten a la dutxa, quan jo parlo, m'escolten a la dutxa, a vegades. Al matí, no? Escolteu a la dutxa, a la ràdio, no? Sí, no? Jo sóc el que parla, eh? A veure què feu, a veure què feu. Aquest, a veure què feu, va ser... Va ser inquietant, exacte. Mira, setmana complicada als estudis, Núria, setmana de molta tos. Miquel, va, que tu pots. ...perdia casa contra l'antequera, 0-1, i frega...
Cam, cam, cam! Perdó, frega el descens. Cam! Estem fatal de la bola. Si no, hi ha ningú que se salvi, eh? Tu vols escalfar. Tu pots, Miquel. Si no, ho recollim. Podem, podem. L'Iran confirma la mort de l'Ayatolà. Sí, doncs l'Ayatolà, no ho sé, però no era només un moment puntual. La tos es colava a tot arreu, fins i tot al sumari del programa.
I ja ho diuen els nens de l'aventura de la vida.
Un missatge optimista. Serà com tu, però els teus familiars no poden, perquè hi haurà un dia que moriran. Bueno, tots morirem. Bueno, tots morirem. I no els podreu veure. I ja està. I no els podrem veure, perquè morirem. A mi m'agrada més aquesta reflexió profunda, reflexions filosòfiques que et deixen
pensant, no sé d'on traiem el temps per tantes xorrades... Si és que el temps és quelcom que es pugui treure. Una reflexió espectacular. He vist que heu fet un munt de coses, feu un munt de coses a l'escola, no? Sí, sí. Ja us dona temps de fer les classes normals? Sí. Sí? D'on traieu el temps? Arlet? Doncs el temps no es pot treure. Que...
És espectacular, eh? El temps no es pot treure. Clar, és que què li dieu, pobra noia? Treballar amb nens és meravellós, però té aquestes coses que a vegades se t'escapen. Li passava a la Laia Tian el passat diumenge el programa especial dels 140 anys del Nàstic. Mira, una altra, com et dius tu? Elias. Elias? Ja has fet el Press Banca. Estàs fort, eh?
Aia! Adéu. S'ha... S'ha anat... Ara parlem amb l'Òscar, si voleu. Sí, s'ha anat, s'ha anat. S'ha anat de l'olla, eh? S'ha anat de l'olla, però bueno, en fi. I seguim amb moments tècnics. Sí, perquè a la ràdio també passen coses amb el telèfon, trucades que es tallen, tenim problemes amb el telèfon. I per què llavors volem incrementar hores en Tarragona? Perquè pensem que és bo per Tarragona que tingui aquesta espertesa, que tingui aquest coneixement...
La comunicació, intentem recuperar la conversa amb Pilar Ottermin. Tot hem estat en línia, tot hem estat en connexió. No sap on m'havia quedat. No sap on s'havia quedat, és el que passa. I el que passa és que quan en falla una, en falla una altra. Alcalde de la Pobla, Joan Maria Sardà, hola, bon dia. Bon dia, bona hora, bon dia. Digue'm de l'U al Déu lo feliz que estàs, tu que vius de forma tan intensa el futbol.
Segons de silenci. Jo Maria? Hola? Sembla que s'ha perdut la connexió. Teníem... Perquè volíem saber. Fora de lo purament esportiu. Jo Maria?
Bé, no acabem de fer neta en la trucada. No, no acabem de fer neta amb l'alcalde de la Pobla. Fa uns dies vam fer un especial, Núria, a la British School, ho recordareu? Home, i tant. Una escola en anglès. Però resulta que, per parlar d'una escola en anglès, el pas el fèiem en francès. Tenim també una altra veu. Va, li hem de donar pas, però com? Com ho fem, això, Núria? En anglès, no? Ah, sí? Hi, gai! Bonjour! Com que bonjour!
Què us pensava, això? La torre de Babel o què? Ça va bien? Tu va bien, com diries tu, Josep. Tu va bien. Bonjour, bonjour, ça va, ça va. L'únic que sap dir. Estàs a un lloc que es parla en francès. Estàs a l'escola francès o estàs a l'escola d'anglès?
Mira, doncs mira, mira què passa. Confusions. I ara arribem a les confusions lingüístiques, que sempre són un clàssic. Per exemple, quan en Miquel confonia estirabots amb estibadors. O pot ser al revés. La tertúlia política de Tarragona Ràdio, on també hi era present la portaveu del Partit Popular, Maria Mercè Martorell, considera que són estibadors electoralistes. Eh?
Estibadors electoralistes. Considera que són estiravots electoralistes durant vuit anys. Us agrada estiradors electoralistes? Està bé. Està bé. També hi ha moments en què les paraules decideixen fer el que volen.
I Comissions Obrers i UGT s'uniran el 8M per reivindicar la lluita feminista en favor de la igualtat. Els dos sindicats llegiran el manifest a la plaça de la malaltreballadora, els serveis i la indústria, on les dones cobren 50 euros al mes menys. En aquelles hores, Núria, ja saps que no sabem ni què diem. També passa amb els noms propis. I a vegades costen una mica.
La etapa del tour al juliol a Tarragona i amb el nom d'Antonio de Tocs. Doncs sí, quart capítol del tour a casa avui. El protagonista és l'únic ciclista de la ciutat de Tarragona que ha participat al tour de França. Rebobinem fins als anys 30 per recordar la figura d'Antonio Destrier, un tarragoní amb arrels franceses nascut en Dalusia.
S'han equivocat. Jo em defensaré dient que, al sumari, el Pep ja m'havia dit malament. Secció al tour a casa. Josep, avui amb un altre nom propi. Vull recordar Antoni de Tris i el primer ciclista del territori que va participar al tour, l'únic que la ciutat ho va fer. En fi, sigui com sigui l'Antonio. I una altra pregunta important. La freqüència de Tarragona Ràdio, la tenim clara, Laura?
Salutacions si ara us hi sumeu. Des del 97 punt... Des del 97 punt... Des del 97 punt... Des del 96 punt 7 de la freqüència modular. I que anem amb una altra, eh? És que és fàcil confondre noms. Sobretot quan són semblants. Assumpció. Adoració. Bé, la podrem saludar i sentirem la veu de l'assumpció a una nena de 10 anys. No és això. Adoració. Adoració.
Bé, bé. És adoración, sí, sí. Adoración, Asunción, claro, adoración, i després l'Asunción. Sí, sí, exacte. I arribem al final, Núria, i avui ho farem cantant. Perquè no sabíem que podíem versionar el hit o Susana, però tarragonitzant-lo.
Ho visc a Tarragona, que era capital romana, de dilluns a divendres, fins i tot caps de setmana. PSC, no tinc un sostre a viure, i la feina en faig vuit hores, això sí que és impossible.
poséssim amb cap fregat, que són els companys del No Som Ningú, que versionaven aquesta... Sí, són ells, són ells. Qui han de ser? No ens han convidat encara. Exacte, no ens han convidat encara. Són ells els que no dreixen detalls. I ara sí, nosaltres anem marxant. Gràcies per estar amb nosaltres. Guapes. Intel·ligents. Capaces.
I un cop més, moltes gràcies, Maria Clavero, Pau Melero, per estar aquí amb nosaltres, la Sílvia i la Verda, que estan des d'allà. Sílvia, Verda, intel·ligents, vàlides... Capaces. Capaces. M'agrada molt, eh, lo d'intel·ligents, vàlides, capaces. Criminals i delinqüentes. Exacte. Stupid, idiot and criminal students.
És així. Doncs ja està, això ha estat fet amb l'humor. Ens retrobarem al proper programa amb més moments impossibles de la ràdio. Doncs acabem amb la Susana, va. El lloguer és inhumà, a no ser que siguis guiri. P.C.C. No tinc un sostre on viure, i de feina en faig 8 hores, això sí que és impossible.
La veu de Tarragona. La teva veu. Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat. Si vols ser les compraves de Natal.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dijous 5 de març tens l'horar de Carrefour, la peça de 400 a 600 grams aproximadament, a un preu imbatible de 9 euros amb 45 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
I si marxem al teatre aquest cap de setmana, arriba una obra molt vinculada amb el 8M, tot i que la podreu veure en representació doble tant dissabte com diumenge. Projecte Ingenuo porta Sonall al Teatre Tarragona i el Marc Chornet n'és el director. Marc, bon dia. Hola, bon dia, què tal? Bon dia. Mira, bé, no sé si molt contents acabarem amb l'obra, contents segur que sí, però feliços, no? Em sembla que és un drama, veritat, Marc?
Bé, sí, clar, perquè en aquest cas estem fent una creació que el que vol és mirar com el passat ens afecta el present, no? I en aquest país el passat és un passat molt clar, on encara la guerra civil i les seves conseqüències estan presents a nosaltres en forma de forces comunes i en forma de mil seqüeles.
I és una mica el punt on ens intentem fixar, no? I agafem una anècdota que jo trobo superpoderosa per entendre una miqueta tot això que estic insinuant, no? Que a València, el 2019, de fet, es va descobrir en una força comuna un esquelet d'una mare que portava a la mà un funall. Per tant, havia estat afusellada amb el funall del seu fill a la mà.
i van localitzar el seu fill, que en aquell moment tenia 80 anys, i li van poder retornar al fonet a una persona que havia tingut tota una vida sense aquella mare i, per tant, sense aquell record, no?, i d'alguna manera així es va trencar un cercle. I aquesta mena de moment bonic on les temporalitats es pleguen i es toquen, no?, i sembla que hi hagi com un forat que travessa el temps per sanar una ferida... Mm-hm.
És una miqueta l'anècdota que fem servir per explicar una miqueta això, que és que les ferides generacionals van molt més enllà d'uns quants anys. Allò que va passar fa quasi un segle està travessant generacions i ens hi arriba...
de mil maneres i hem de seguir posant una mirada sobre tot això per poder sanar aquestes ferides. És un drama, sí, però sobretot és un can a la vida. És un espectacle molt vitalista que el que té ganes és de reivindicar una miqueta amb
la vida continguda en tot això, i és un espectacle divertit, és un espectacle lúdic, bueno, divertit, divertit, a veure, no és l'estanya pareja, la gent no ve a escoltar codits, però crec que és un espectacle...
Bonic de veure, que es gaudeix, que juga amb l'espectador. L'espectador està dintre de l'espai escènic i li van passant coses pel voltant, quasi com si fos un espectacle de carrer. Clar, ara t'anava a dir, la posada en escena és trencadora, projecte ingenu, ja ens teniu acostumats a tenir el punt aquest fora de la convencional, no? Ja aviseu que és un espectacle a peu dret.
Si algú s'ha de sentar, s'ha de sentar. No hem de patir per la cadera de ningú. I també és veritat que vam dir trencador, però jo no trenco mai res. Vull dir que jo sí que tinc la sensació que el teatre poden ser moltes més coses de les que estem acostumats a veure en una platea convencional. I sí que és cert que Project Ingeno intenta jugar amb això. Amb quina finalitat?
amb la finalitat d'investigar les coses que poden passar entre els humans si juguem d'una manera diferent. Aquest és una miqueta el propòsit de trencar la convenció, que és que no generarà un espai de seguretat, al contrari, els nostres espectacles són molt segurs en el sentit que no traiem voluntaris ni res de tot això, però sí que ens agrada proposar una relació diferent. I aquesta proposta de relació diferent
ens permet investigar sobre coses, sobre com ens relacionem amb els humans, sobre què mirem i què no mirem, sobre parts que no posem mai el focus en la vida, perquè el dia a dia ja ens marca unes normes, i a l'hora de trencar aquestes petites normes crec que l'experiència...
és més interessant, és més profunda. Escolta, Marc, tornant a l'argument, partiu de la força d'un fet real i molt potent, emocionalment parlant, que és la troballa d'aquest sonall que ta mare afusellava i després la restauració al seu fill passats 80 anys.
Però llavors això cap a on us porta? Com ho desenvolupeu? Perquè clar, teníeu diverses maneres de fer-ho, recordar la història d'aquesta dona, repassar la història del fill sense la mare, i veig per aquí que us n'aneu fins i tot cap a mons distòpics, xarxes socials, intel·ligència artificial. Què ens veniu a explicar, Marc? Venim a explicar la història de la nostra armaturga, que és una noia jove,
de 20 pans, relativament 20 i pocs. Per tant, una generació que ara mateix està, entre cometes, en redit, que si els joves es fixen en l'ultradreta, si aquesta generació no té consciència del passat, etcètera, etcètera.
Llavors, de què som víctimes tota aquesta generació de la saturació d'informacions, d'informacions, d'unes xarxes socials amb un ús intencionat, etcètera, etcètera? I en ella trobem una història curiosíssima, que és, sense una història de dolor, ni crueltat, ni violència, com és un esbosellament, trobem la història d'una noia catalana que és filla d'un exiliat xilè,
de la dictadura de Pinochet. Sí. I neta d'un exiliat republicà català a Xile. M'explico? Sí, sí. Sorta del foc per anar a caure les brases, potser. Marxar sempre de tot arreu. Clar, i neta d'un avi que no va conèixer mai. Una mica similar al cas de...
del Martín, diguéssim, Martín, que és aquest home de 80 anys, i llavors ella fa tot un recorregut verídic, se'n va a València, a Palència, perdó, mira on està la força comuna, mira que hi ha ara en lloc de la força comuna, se'n va al cementiri on se suposa que hi ha els ossos, s'entrevista amb l'encarregat del cementiri del registre, després descobreix que no, s'entrevista amb la neta de la Catalina,
és a dir, la filla de Martín, que és el senyor de 80 anys, i va descobrint un munt de coses al voltant, diguéssim, de la realitat d'aquesta família que li fan eco amb la seva pròpia realitat i la seva pròpia identitat. Llavors, clar, l'Alba Collado, que és la noia, la dramatúria, que està interpretada a la ficció per a Neus Pamis, però estem explicant la història real de l'Alba Collado,
és un eco perfecte de coses que a tots ens passen. És a dir, jo no tinc una història tan, tan, tan èpica, però tinc microhistòries que formen part de la meva identitat que fan eco amb això, no? I que quan jo miro les xarxes socials, no sé qui dient que, bueno, això d'acord, però també n'hi fa coses bones, a mi em posen els pèls de punta precisament perquè està col·lisionant amb la meva identitat.
i jo crec que no soc exclusiu, jo crec que això està en tothom, en la nostra realitat, i és una miqueta el joc que proposem, de dir, d'acord, estan totes les ferides tancades? Potser les grosses sí, potser les que comporten èpiques sí, però ara falten les petites, les íntimes. Com heu fet cap amb l'Alba Collado? No sé si treballeu conjuntament habitualment en projecte ingenu, si el text ja estava escrit i l'heu agafat al vol o l'heu encarregat, com ha anat?
Doncs la idea de fixar-me en el sonall va ser meva. De fet, ja fa temps que investigava i que recopilava informació, perquè aquesta trilogia que estem treballant, que a més a Tarragona ja va venir també el dia que va morir l'últim panda, que es fixa en el futur, doncs ara volíem posar el focus en el passat. La història amb l'Alba és molt casolana. Va ser alumna meva de l'Institut del Teatre,
i quan va acabar ella la carrera vam començar col·laborant en petits projectes m'ha fet d'ajudant de direcció en algunes ocasions i en aquest cas ja li vam demanar que participés a la dramaturgia vull dir que és una relació diguéssim molt natural d'una persona jove que està creixent artísticament que ara mateix ja
Per exemple, ha guanyat la beca de directora novell del Teat de Tantarantana, vull dir que Barcelona està en un moment molt dolç, i nosaltres ja veníem col·laborant de fa temps, i per tant s'ha donat d'una forma natural. I, bueno, és aquestes coses, vull dir, que la seva pròpia història familiar sigui tan curiosa, és una casualitat, però és una realitat. S'ha aprofitat artísticament. L'hem jugat. L'hem jugat molt bé. De fet, és una casualitat, però...
en què vam detectar la potència de la casualitat, vam decidir que ho havíem d'explotar. Molt bé. S'hi va ajuntar amb aquesta poderosa nucli, aquesta poderosa perla, s'hi va ajuntar l'Ajuntament de Tarragona. Veig que és una coproducció. Contents? Ha anat bé? Fins a quin punt col·laboren? Aviam, és una producció de la companyia, de projecte ingenu, amb subvenció de la Generalitat, que és la part més quantiosa,
que acabarà veient-se el Teatre Nacional de Catalunya a l'abril, d'ara, diguéssim, d'aquí dos mesos, i en el fons és la primera vegada que el projecte Ingeno estrena el Teatre Nacional, per nosaltres és superimportant, i l'Ajuntament del Tarragona es va voler sumar una miqueta a la proposta fent una coproducció que no és absolutament una cosa extraordinària, sinó que forma part de la política...
que ara mateix estan treballant des de Cultura i des del Teatre Tarragona, i jo ho celebro, ho crido, ho proclamo, estic entusiasmat de la manera com s'està portant ara mateix el teatre en relació a la creació, l'ajut a la producció. Molta gent està com podent tirar endavant projectes tan més transversals, diguéssim, que afecten més el territori de Catalunya com més locals, i jo crec que això és una notícia...
extraordinària, que no és nova, diguéssim, sinó que ja fa temps que s'està coent, però que crec que està molt bé, i que mirem enrere fa deu anys, on els teatres, perquè ens entenguem, només exhibien, crec que s'ha fet un pas.
molt rellevant en aquest sentit. Interessant. Marc, a veure, digue'ns ara un moment de l'obra, ja per anar a acabar l'entrevista, un moment de l'obra, una frase, un personatge, una peça de tretzo, alguna cosa especialeta, per qui estigui escoltant l'entrevista i us vingui a veure. Bé, clar, nosaltres teníem un problema, que és que el protagonista de l'obra és un objecte, i aquest objecte existeix, i nosaltres no el tenim. Ah, l'heu vist, però en tot cas l'heu vist i...
Sí, sí, l'Alba l'ha vist al real, diguéssim. Jo l'he vist en fotografia. I vam decidir, per honor a la màgia del propi objecte, de no posar un objecte de mentida, sinó que el sonall en escena s'expressa només en música. I crec que això és molt bonic.
Ah, que xulo. Molt bé, molt bé. És que el que passa amb aquests projectes tan xulos, de projecte ingenu, que estan pensats fins al detall. Qualsevol detallat té la seva explicació i després això fa màgia dalt de l'escenari. A més, el veurem de molt a prop, un espectacle recomanat per un públic a partir de 12 anys, espectacle a peu dret, per tant, amb aquest trencament de...
de les barreres i re, de la representació, dissabte i diumenge, dissabte a les 7, diumenge a les 6, al Teatre Tarragona, al Sonall. Marc Chornet, felicitats, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres, perdona que no us veu.
I aquesta setmana a Tarragona Ràdio us presentem el disc Big Bang de la cantant Tarragona francesa, francesa Tarragona, Noemi de la Venant. El disc s'obre amb aquest In Love. Un tema molt suggerent que ens dona pas a tranquil·litzar-nos una miqueta. Avui, dia 5 de març. Je suis retombée
L'amour, l'amour, l'amour, l'amour, l'amour
Fins demà!
Bona nit.
L'amour sans toi, avec moi, tout ça, ça m'est égal. Je laisse sous mes mains, je regarde profond en moi.
J'ai régénéré vers le Facey Box. Je suis retombée vers les Easy Voice. J'ai compris quand j'ai senti qu'il fuyait seulement la première fois. Au moment avec moi-même, mon amour à moi. L'amour, l'amour, l'amour entre moi et moi.
Fins demà!
Bon dia, són les 11.