Bon dia, són les 9 en punt del matí. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Fins demà!
Què tal? Molt bon dia. Una jornada més ens trobem a la sintonia de Tarragona Ràdio per oferir-vos una nova edició del magazín La veu de Tarragona camí cap als 40 i de fet avui, que ja s'ha fet oficial, el canvi de relleu entre fomento de construccions i contrats i urbacer, canvi històric a la ciutat.
sis dècades, 64 anys, en els que FCC ha estat la encarregada de la neteja dels carrers i de recollir també la brossa. Avui la nova concessionària ja ha arrencat, aquesta passada mitjanit, per tant, com dèiem, ja és oficial. Això protagonitzarà part del programa perquè a partir de dos quarts de deu hi ha previstes també declaracions de l'alcalde i ja hem pogut escoltar, de fet ho escoltarem en una estona, també la consellera responsable de neteja, Sònia Horts, i també
Doncs els representants de l'empresa Urbacer. Núria Cartanya, bon dia. Hola, hola. Abril Rius, bon dia. Bon dia. Això es notarà, però progressivament, eh? Clar, clar, clar, que ningú esperi, no?, que avui ja tot brilli. Que avui ja sigui el canvi total. Tot llueix i se megeu com els anuncis, com els dibuixos animats, allò, clinc, clinc, que veus pel carnet. I m'he millor dit clinc, no? Vaja. Ha d'arribar, en principi, tota la reforma integral al juny del 2026.
Per tant, poc a poc, eh? Però sí que ja tenim... No ho sé, hi haurà una màquina que fregarà els carres, es prioritzarà també les illes de contenidors, ara també s'estan traient aquests contenidors, aquestes illes de contenidors soterrats, ara de seguida ho explicarem tot plegat, a partir de dos quarts de deu. Perquè que poguessin passar per casa meva, allò, pujar un momentet les màquines i fer un apanyito, una netejota... Però això hi ha una cosa, Núria, que es diu rumba, o robot aspirador, per no dir marques...
I va molt bé. Per la dimarques, que ja l'he dit. Que ja l'he dit, que ja l'he dit. Molt bé. La Dyson, també. També, també. Jo tinc la Roborock, no? Si ho podem dir totes les marques. Ai, estem en època de canvis, eh? De canvis. Què passarà? Mira, tres quarts d'una, ho acabem de saber. No puc dir, no?
Sí, sí, suposo que sí. Roda de premsa de presentació de Cristóbal Parralo, el nou entrenador del Nasti, que estem en Setmana de Canvis. Sí, sí, i ja ha començat a fer l'entrenament. Cristóbal Parralo, que ha dirigit el primer entrenament ahir a la tarda. Com es diu? Cristóbal? Cristóbal Parralo. Cristóbal Parralo. Cristóbal Parralo, sí, la era Cristóbal.
Bé, això serà fora de programa, no? Serà fora de programa. De moment el que farem serà parlar de Càritas Interparroquial de Tarragona, perquè de fet treballen per garantir la dignitat i el benestar dels infants en situació de vulnerabilitat, i ens venen a parlar del projecte Som-hi Tots i d'aquesta dignitat per la llum, i en parlarem d'aquesta campanya que ens proposen ara que, mira, ja s'apropa el Nadal,
Vull dir que llum per la dignitat, que ho ha dit al revés. De fet, ja s'apropa el Nadal. Aquí ja estem pensant en loteries i coses d'aquesta. Ja hi ha els llums penjats. Sí, sí, és veritat. Hi ha els llums de Nadal penjats, no encesos, però hi ha penjats. No tot arreu. No tot arreu, però a la Rambla estan tots llocs. No us falta una pota del programa?
No, jo no trobo a faltar ningú. Jo estic superbé, superample, feliç. Aquí on estic assegut jo avui, no hi ha normalment una altra persona. Sí, però saps que has començat el programa igual que ell? Sí. Què tal? Molt bon dia. Perquè és un referent, és un referent. Josep Sunye, bon dia. Neu rient, neu rient. Sí, neu rient i neu oblidant-vos de mi, és el que has de dir. Mira, jo estic de poligonero avui, eh? Ah, molt bé. El pelígano francolí. De marronero.
Mira, t'he dit Pelígano perquè puguis fer un tall pel teu espai d'humor, eh? Molt bé. Polígon Francolí, la seu d'Urbaser, d'aquí no se la connectarem en directe i, de fet, venim ara d'un carrer amb un nom molt llarg de la zona de Llevant on ja han començat a retirar Urbaser els contenidors soterrats. Són 500 contenidors d'uns centenar dilles de la ciutat, que això és un dels compromisos del nou contracte. I aquest matí a les 8 estàvem allà i ja han començat, per tant, a retirar aquests contenidors soterrats com a part de la feina de la nova concessió. D'aquí una estona, d'aquí mitja hora...
Us saludarem en directe des d'aquí, des de la seu d'Urbacer, per veure quin és l'ambient, què diuen els treballadors, com han passat aquesta primera nit després d'aquest moment històric, com dèieu, després de moltes dècades de contracte d'FCC, avui doncs amb Urbacer capitanejant la neteja de la ciutat, i sentirem també, que diu l'alcalde, d'aquí una estona, com ha anat aquesta nit de transició. Avui, ara mateix, estan fent els treballadors a formació de prevenció de riscos, també de com funciona la nova empresa,
I, per tant, doncs, properament ja es veurà pel carrer amb el logotip, amb el nou tratx d'Urbaser, nova vestimenta, i també amb els canvians logotipats, que podrem veure també d'aquí una estona, aquí al polígon Francolí. Molt bé. Cap al mig, cap al mig del polígon, més o menys. Cap al mig del polígon. Doncs això, quan... Cap a dos quarts de deu, eh, Josep, tornarem a connectar amb tu, i escoltarem també l'alcalde, i si ens dona temps, també, doncs, veus que ja han parlat, com la consellera de Sònia Horts, o també el Xavier Mauri, de l'empresa Urbaser, ho escoltarem tot plegat. Fins ara, Josep.
Sincera. I encara passen les més coses, no? Núria Abril? Sí, perquè a partir de les 10, a les 10, vaja, ens visitarà Miguel Montenegro, un activista lluitador pels drets humans, ve del Salvador i visita la ciutat una mica ostatjat o impulsat pel comitè Òscar Romero. Ell passarà per Tarragona Ràdio a explicar-nos qual és la situació del Salvador i en general de com estan els drets humans allà, però el que és més important és que ho anirà en diferents centres i instituts a explicar-ho als joves. Jo crec que això és una tasca...
no, el que fan aquests activistes que acostumen a passar per centres educatius i és una tasca molt lluable. Doncs això que el tindreu nosaltres, Miguel Montenegro. I després, un apujaponès. Sí, torna al podcast 1886, Història d'un Escut, i avui el dediquem a l'únic futbolista japonès de la història del nàstic, que es deia Daisuke Suzuki, que la seva etapa al nàstic només va marcar un gol.
Però em sembla que va servir per una remuntada. Llavors ja està bé. Queda justificat. M'agrada molt el nom d'Aishuke Suzuki. És com Igu Chugu Uche. Són aquests nous que solen... Saps que hi ha una nedadora japonesa que es diu Cha-Pu-Zon? No.
Sí. En sèrio? En sèrio. Chapuzón. Però separat. És bona? Bueno, Navarro de Olimpiades. Oh, que fort. Això la conec. El Miquel diu que no pot ser. Has dit que ha fet gràcia aquest nom. Tu saps que l'Abril sempre explica historietes, ho saps, no? Sí, sí. Escolteu de mal espai d'humor, per cert. Voleu les històries de l'Abril.
Vinga, dins l'espai què fem? Dins l'espai d'activitats i de cultura, doncs us convidarem a anar a provar el vi novell amb l'embotada. Arriba la novena edició, Déu-n'hi-do aquest cap de setmana, 25 celles hi participen. I també dissabte a la tarda us explicarem que el Teatre Tarragona s'omplirà de dansa tradicional perquè les Barda en Saire fan el seu tradicional festival dedicat a Salvador Fall i Miana.
amb grups convidats, en aquest cas vindran convidats els de Gelida, que ja us avanço que són un esbar que fan unes danses tradicionals però com a molt modernitzades, molt fresques i divertides. Després des de Miranda d'Ebro també ens acompanyarà un esbar i el de Tarragona, a quarts de set, al Teatre Tarragona, al Festival de l'Esbar d'Ensaire. I ja, eh?
No, i ja acabarem amb una píndola de cuina. És veritat, perquè hi ha les jornades del romesco, no? Sí, em sembla que han començat ara i encara s'allargaran durant... Crec que fes la setmana vinent, és l'última, ja, diria. Llavors parlarem de com fer la recepta del bacallà amb romesco amb Tomàs Guirao, del xef de la Casa PP del carrer Cavallers de Tarragona, que ens explicarà...
Bueno, amb què s'ha pot acompanyar el romesco? Saps, Abril, que crec que t'has tirat a la piscina? Mai millor dit. Què vols dir? T'has tirat amb xapuzón. Xapuzón. Sí, sí. Està buscant, perquè no s'ho creia. Estàs buscant i no es diu així? No, no, no. Què passa? És un bulo. No és un bulo? Que jo ho veig en directe. Però si diu que va participar a les Olimpiades. Li van canviar el nom i m'ho vaig tragar. Les fake news, la intel·ligència artificial. Quin mal que està fent.
Ha estat una cerca ràpida, però verifica-ho. Ja ho verifico. Abans de tancar el programa ho sabem. Vinga, doncs va, les 9 i 8 minuts i, mira, doncs, normalment el que hauríem de fer és acomiadar-vos, però doneu-li pas a la Núria, si pots, a l'opinió del dia.
Doncs vinga, Abril, moltes gràcies. A tu. Miquel, tu et quedes? Jo em quedo. Jo marxo, però abans us presentem l'opinió que avui l'assigna Jordi Crespo i que ens diu una cosa que ja hauríem de saber, que hem d'estimar i cuidar Tarragona, però és que a més el Jordi ens ho justifica tornant a temps de l'emperador August.
Imagineu-vos, per un moment, que sou un gran emperador romà, que en el vostre mandat s'ha generat un gran imperi i que heu conquerit gairebé tota la costa mediterrània. I amb tot això, després de totes les conquestes, després de les grans guerres, podeu triar un indret per anar a descansar, per recuperar forces. I de tot el que està sota el vostre poder, què trieu?
Doncs César August va triar Tarragona.
I això ens hauria de fer veure el potencial brutal que té la nostra ciutat. I aquests dies, amb tot el debat i la disputa política pel tema del Consorci del Patrimoni Romà, hi he estat donant voltes. Tenim una ciutat que probablement, a dia d'avui, no ens mereixem. La potencialitat de Tarragona en gairebé tots els aspectes del dia a dia del ciutadà és brutal.
I gairebé no la gaudim. O sí que ho fem, però també ens costa molt cuidar-la. Tarragona és un tresor, un tresor que hem tingut la sort de gaudir. Els que hi vivim som certs afortunats. I a vegades no actuem en conseqüència d'això. A vegades no som conscients de la responsabilitat que això ens dona, perquè està molt bé gaudir-ne.
Però tot gran poder, com deia Spiderman, requereix una gran responsabilitat. I la ciutat s'ha de cuidar, s'ha de mimar, s'ha d'anar treballant perquè aquesta potencialitat que té sigui cada cop més efectiva, perquè Tarragona llueixi. I a vegades això, estimats tarragonins i tarragonines, ens costa, ens costa massa. I tenim una ciutat bruta i una ciutat amb malmesa, una ciutat que a vegades no cuida del tot el seu patrimoni. I això, evidentment,
Pot ser per falta de manteniment, pot ser per falta de neteja, però perquè alguna cosa estigui bruta, algú l'ha d'haver embrutat. I això és feina de tots, perquè sostenim la sort de viure i gaudir a Tarragona.
Si et dediques a la construcció i la reforma, el sol t'ha molestat molt, perquè has treballat a 40 graus i ara és hora que el sol t'ho retorni. Per això a Obramat tenim tot tipus de solucions en eficiència energètica, panells solars, inversors, bateries, així com també aerotèrmia i tot el que cal per instal·lar-la, amb els preus més baixos de la zona i amb marques de qualitat professional. On compren els professionals. Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat. Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races, amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.ca.
13 minuts per sobre de les 9 en punt del matí. A Càritas Interparroquial de Tarragona treballen, entre altres coses, per garantir la dignitat i el benestar d'infants en situació de vulnerabilitat a la ciutat. Hi ha un projecte que s'anomena Som i tots, que d'aquí pengem diferents campanyes. Avui en volem parlar també d'aquesta que està en marxa, que s'anomena Llums per la dignitat. D'aquest i d'altres projectes en conversarem amb el director de Càritas Interparroquial de Tarragona, el Joan Andréu Torres.
Joan Andreu, molt bon dia. Hola, molt bon dia a tots. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Parla'ns i defineix-nos aquest projecte del Som-hi Tots i després entrarem en la campanya perquè crec que són prop d'una cinquantena d'infants en situació d'exclusió social que reben suport a través d'aquest projecte del Som-hi Tots.
Sí, sí, el projecte de Som-hi-tos està dedicat a infància, perquè des de les parroquies, des de les càritas parroquials, que són la primera, diguem, la frontera de la ciutat que rep i que atén les famílies més vulnerables i amb necessitats de tot tipus, aquestes, el contacte amb elles, són les que ens diuen quines famílies o quins infants d'aquestes famílies podem ajudar i podem col·laborar, sobretot a nivell escolar.
Es tracta que quan aquests infants acaben l'escola, doncs, a quarts de cinc a la cinc, tenim dos punts aquí a la ciutat, una a Sant Pau, la pròquia de Sant Pau, i l'altra a la pròquia de Sant Josep Pobrer de Torreforta, on una sèrie de professors i voluntaris el que fan, doncs, és atendre aquests infants que en sortir d'escola, doncs, poden fer deures. Però no només això, vull dir, va més enllà el projecte, perquè sempre que la mentalitat de Càritas...
no és només donar i oferir, sinó és acollir aquests infants, que se'ls fa també, és tot un treball emocional, amb jocs cooperatius, i a més a més encara també es treballa tot el que són les famílies, perquè a vegades donar també ajudes que són detectades per la càrides parroquial, llavors se fa tot aquest treball amb infants en aquest moment només de primària.
La vulnerabilitat és un tema recurrent, malauradament, en molts infants, és a dir, existeixen aquests infants amb exclusió social i vulnerabilitat i necessiten aquest suport escolar, emocional, que també els brindeu, no? Sí, perquè quan surten de l'escola, aquesta cinquantena d'infants el que fan és anar a aquest espai on també hi ha jocs cooperatius que interaccionen, etcètera,
Però també hi ha aquests professors que fan aquest acompanyament primer per fer els deures que els manen a l'escola, però també de cara a socialització i integració dintre del món de la ciutat.
de qui ha nascut en aquesta campanya el tema de Llums per la Dignitat. Què és exactament, Joan Andreu? La Llums per la Dignitat va sortir amb el senyor Matías Palau i va dir, escolta, tinc aquesta idea, a veure com ho podem fer...
Doncs bé, ens hi hem abocat i el que es tracta és el següent. Primer, ja de sensibilitzar la ciutat, la ciutat de Tarragona, que hi ha necessitats d'infants que se'ls ha d'ajudar i se'ls ha de donar també un espai perquè puguin, el que en diem sempre, no perdin oportunitats a la nostra societat i, per tant, també s'hi vagin integrant. Aleshores, el que es va semblar que seria interessant...
és que nosaltres comprem garlandes, garlandes solars, i tota la gent que en compri, totes les persones famílies que en comprin, les poden penjar al balcó, i el fet de ser solars no tenen problema ni d'endollar electricitat, ni tampoc botitzar piles.
que cada dos per tres s'ho han d'anar canviant, i per tant, doncs, ecològicament, ens sembla que hem trobat aquesta solució de garlandes solars, en la qual, doncs, quan surt el sol s'apaguen, i quan el sol se'n va, s'encenen. Exacte, perquè van amb energia solar, per tant, doncs...
diguéssim que són sostenibles i no requereixen, doncs, això, cap tipus de manteniment. Són aquesta mena d'analogia, aquesta comparativa que es fa amb els estels, en certa manera, parlem de llums per la dignitat, aquesta llum...
Què és el que es vol visibilitzar? És a dir, quan nosaltres veiem aquestes llums posades als balcons i esperem que moltes persones, moltes cases, molts domicilis engalanin els seus balcons amb aquestes garlandes que comentàvem, què és el que hauríem de pensar? Quin és el missatge que voleu transmetre amb tot això?
El missatge és que encendre un llum d'aquests, tenir un llum d'aquests, és una ajuda a un infant. Per tant, una mica l'idea és posem llum als balcons, però també posem llums per la dignitat d'aquestes famílies i sobretot d'aquests infants de famílies vulnerables, i per tant que necessiten també un acolliment i un reforç.
Està molt bé que ho comentis perquè realment és això, que mirem aquestes garlandes, aquests estels solidaris i que pensem en aquest missatge. Com ho fem? Quin és el circuit per participar en aquesta campanya?
Bé, nosaltres el que hem fet ha estat començar a connectar amb empreses, amb entitats, associacions, que lògicament se'ns han abocat a col·laborar. Algunes col·laboren venent garlandes, altres escampant la informació pels seus associats...
I altres, doncs, també fent una aportació econòmica per les despeses que això suposi, no? Aleshores, nosaltres de moment ja vam començar la campanya de Dimonja Passat al camp del Nàstic, i ara ja el que farem... De quina manera es va materialitzar, disculpa, aquesta campanya...
Sí, bé, doncs tinc una garpa mòbil en la qual, doncs, a l'entrada anàvem informant i donant flyers a la gent perquè s'han entès d'aquesta campanya i a la mitja part també surt un vídeo amb uns nens d'aquest projecte que expliquen el que fan i com ho fan en aquesta estona escolar que tenen dins les parròquies. Mhm.
I llavors, bé, a partir d'aquí... Com va anar? Esteu contents de com va anar l'inici d'aquesta... Home, hi ha algunes sorpreses, no? A veure, els ànims no estaven... És veritat, clar, el metge potser no va ser un bon partit. Primer que això, després era molt tard. Segona que...
Ve molta gent de fora, vull dir que de gent de Tarragona, no sé, vostè, clar, dient vostè és de Tarragona, sí o no, però clar, és que ve més gent pràcticament de totes les comarques que no pas de la ciutat a veure el nàstic. Vam comprovar una mica fent aquesta enquesta de dient vostè és de Tarragona, vostè és de Tarragona, mire, això, hi ha aquest projecte, vol col·laborar, llavors poden col·laborar comprant una capçeta on hi ha la garlanda,
que val 10 euros, dels quals, doncs, hi ha una part que és la que pagues la garlanda i l'altra part, doncs, que és el que fa de donació al projecte. I ara, doncs, després d'això ja comencem també altres entitats que han començat també, com les federacions d'associacions de veïns, la Via T, també, doncs, s'ha incorporat...
L'Ajuntament cal dir que també es dona la possibilitat de poder anar a posar les carpes i fer una mica de venda pels mercats de Tarragona.
Tenim també, sobretot, entitats com el Port de Tarragona, que també se'ns ha posat molt per ajudar-nos, l'agrupació de Setmana Santa, l'EQT, les dones de la Casa del Mar també estan interessades molt per poder vendre els seus associats. Molt bé.
Bé, per tant, també tenim, doncs, una quantitat, una quantitat de persones que, bé, la ICOXE també, doncs, fa una aportació, la aportació del segle XXI, el Club Rotari, vull dir, etcètera, vull dir, un grapat d'entitats que hem anat parlant amb elles i que, bé, cadascú, de la seva manera, el que fa és poder, doncs, poder, doncs, fer, bé, una campanya i escampar la campanya per la ciutat. Estarem els dimarts i els dijous al carrer Canyelles,
amb una carpa, per poder explicar-ho i fer-ho extensiu a la gent que passa. També anem al mercat de Sant Bé, Sant Pau i el de Torreforta. I també, si volen, passar per les seus de Càritas, tant la Càritas parroquial com la interparroquial, el nostre seu, també podran allà anar a venir a comprar i adquirir aquestes garlandes per 10 euros. Genial. Doncs això, clar, fins i tot a nivell particular, interessa que com més persones s'hi sumin millor, no?
Sí, perquè, clar, pensem que serà interessant, bonic, veure, doncs, no només els carrers, quan se faci fosc, els carrers, els llums que posa l'Ajuntament, sinó que els balcons, el màxim de balcons possibles, estiguin il·luminats amb aquestes garlandes. És una idea que va sorgir, com he dit, pel...
pel Matías Palau, i que nosaltres l'hem fet nostre, i pensem que és una campanya que també no és tan sol de cara a Càritas, sinó que és de cara a la ciutadania. Tots aquests diners, tota aquesta recaptació, va íntegrament al projecte Llums per la Dignitat, al projecte Som-hi Tots, és a dir, aquesta campanya que penja del projecte, no? Sí, sí, la campanya va per aquí, perquè poder comprar material...
i poder també ajudar aquests infants. Penseu que són infants que també a vegades necessiten ulleres, necessiten medicaments, necessiten llibres escolars, tenen moltes necessitats, i la qual no només és el repàs, com us deia, sinó que hi ha tot aquest treball social que s'ha de fer amb la família.
Això és una de les qüestions, un dels projectes que teniu en marxa des de Càritas Interparroquial, però com ens deies abans, la tensió és àmplia i esteu també amb moltes altres iniciatives, molts altres projectes que desplegueu a la ciutat, que aprofito que avui et tenim aquí també, Joan Andreu, per preguntar-te com estan funcionant i com estan caminant amb aquestes altres iniciatives.
Sí, la Càritas Interparròquial, a part de coordinar les 13 parròquies de la ciutat, tant a nivell social com a nivell d'aliments i a nivell d'acolliment, també tenim projectes propis. El més important és el que treballem sobre el sensellerisme, que és tenir l'esmorzar Caliu, en el qual ja donem més de 100 esmorzars diaris per esmorzars d'allò que diem de Forquilla i Ganivet,
I a la tarda, això és al matí, per tant a la tarda també hi ha a Betània, que és de 4 a 7, també se'ls acull de cara a formació i de cara a treballar una mica les persones sense llarg que estan aquí a la ciutat. Hi ha també tot el que és treball sociolaboral, sobretot amb dones,
I, en fi, la parentalitat, hi ha una sèrie també de projectes, a part de la informació que podem donar i les ajudes que podem fer per als desnonaments, per a fer lloguers, etcètera. Déu-n'hi-do. Molt bé. La feina que feu, hi ha molta gent que hi col·labora, que hi ha darrere, que potser no es veu, no?, i que també mereixen, doncs, això, aquest...
Aquest reconeixement, no?, que es fa, des de tota la gent voluntària, tota la gent que treballa d'una manera altruista, no? És que sense voluntaris és impossible poder dur a terme aquest projecte, a tots aquests projectes, no només de la nostra entitat, vull dir, de totes les entitats socials que hi ha a la ciutat, perquè, bueno, part de Càritas hi ha un grapat també d'entitats que, en diferents àmbits de la societat, doncs, ells també treballen i col·laboren i fan...
i sense voluntariat això és impossible, no? Sí que, evidentment, també hi ha d'haver al davant unes persones professionals i tècnics que sàpiguen, vull dir, clar, tot el que s'ha de fer i com s'ha de fer. Bé, clar, el voluntariat ajuda i col·labora, però clar... Però no és, clar, sí, sí, sí, no substitueix... Les directrius i dels projectes i dels programes que es fan, clar, ho porten al davant professionals. Molt bé.
Com podem nosaltres també col·laborar-hi com a ciutadans? Una de les opcions és adquirir aquestes garlandes, per exemple, no? Sí, es pot adquirir aquestes garlandes. També els flyers que els hi donem, que repartim, allí trobaran un QR, un QR, el flyer que repartim, al qual, si se'l baixen, aquest QR, hi ha un estel, que és un estel que han dibuixat els nens de...
d'aquest projecte, els nens que van al reforç escolar i llavors la família el pot pintar i se'l pot posar també amb un QR des del flyer altres també maneres que poden col·laborar és en aquests flyers també hi posem que poden col·laborar fent un donatiu a un compte corrent o també a un visum
per tant també poden col·laborar al marge de comprar les garlandes també poden col·laborar amb aportacions econòmiques tant en un compte corrent com en un visum i sobretot els mercats quan estiguem pel carrer sàpiguen que som càritas i pel que treballem pel que fem i pel que dirigem sobretot una societat millor que és el que ens interessa a tots
Doncs, Joan Andreu, que contents que ens hagis vingut a explicar aquests projectes, a venjar els nostres estels solidaris de cara a aquest Nadal i els millors desitjos. Hi haurà alguna acció per acabar, hi haurà alguna acció més concreta de cara a aquest Nadal?
De moment això. El que anem fent és, lògicament, amb totes aquestes entitats que col·laboren, fem unes fotos i les anem penjant per les xarxes socials, tant nostres com de les entitats, perquè es vagi recordant que hi ha aquesta campanya que porta a terme fins a tocar Nadal. Per tant, tenim tot el mes de novembre i més de la meitat del desembre per poder seguir fent la campanya.
Molt bé. Joan Andreu Torres, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins la propera. Molt bon dia. Moltes gràcies. Gràcies.
La veu de Tarragona, l'actualitat de la ciutat en dues hores. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
A partir d'aquí, l'únic que queda és treballar, és seguir, seguir insistint i donar una nova oportunitat, que és el Múrcia. El Nàstic visitarà dissabte l'escenari on va aconseguir la temporada passada el passaport per la final del playoff de Sens. El migcampista, Marc Montalvo, diu que han d'anar a sumar-hi els 3 punts.
Dissabte, 8 de novembre, a les 9 de la nit, viurem el partit de la jornada 11 de Lliga, el grup segon de primera federació des de l'estadi Enrique Roca de Murcia, en el partit entre el Real Murcia i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33a temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
33 minuts sobre les 9 del matí. I, de fet, avui, si hi ha un protagonista a la ciutat de Tarragona, un fet protagonista, és el canvi històric pel que fa a la gestió de la neteja. De fet, anem cap a la seu d'Urbaser, cap al polígon. Josep Sunyer, molt bon dia. Bon dia, Miquel. Què està passant aquí?
Doncs mira, el polígon Francolí, que hem d'arribar fa poca estona aquí, i de fet estan els treballadors de la concessionària, de fet els subrogats, treballadors subrogats de la concessionària d'Urbacer, la nova concessionària, després de moltes dècades d'història, que estan, mira, s'estan donant tratxes ara, els tratxes nous, veig que porten tratxes nous, són informes nous, sabates noves, què tal, bon dia.
Què tal aquesta nit, com ha anat això? Molt bé, de moment això s'ha pintat bé, és la veritat, estem contents, amb ganes, i a veure... I quants anys portes tu aquí treballant? Jo porto 26 anys.
Pràcticament tota la vida, no? Sí, quasi tota la vida, sí. Com et dius? Esther. Esther, què ha passat ara que us han donat, a veure? Us han donat la roba, ens han provat la roba i si no t'anava portaves un altre cop i ja t'ho donem la roba sencera, tota l'epi. Guants, pantalons, chaquetes, jerseis, molt bé, tot sencera.
M'han dit abans que aquesta nit ha estat molt llarga, però que hi havia molta il·lusió per part del personal que porteu molts anys aquí, no? Parlem al funcionari, ve com serà, no? Sí, sí, la veritat que sí, una miqueta així, que no sabem què passarà, però sí, amb contents perquè és un nou canvi, jo crec que sí, que està tot bé.
Que vagi molt bé, bona feina. Gràcies. Mira, ara arribem, per cert, en aquests moments també hem vist per aquí en Joan Reinaldo, el delegat sindical, també dels treballadors, i també està per aquí el Xavier Mauri, el delegat d'Urbacera a Tarragona, acaben d'arribar. Recordem que avui ja han fet un primer acte, que era a les 8 del matí, en un carrer de Llevant, on Urbacera ha començat a retirar els contenidors soterrats. És un dels compromisos de l'actual concessió,
treure tots aquests contenidors soterrats, són un dels 500 contenidors d'uns centenars d'illes de la ciutat i que s'aniran traient de forma progressiva al llarg d'aquests propers mesos. Això porta el seu temps, s'ha de treure el contenidor antic, ara ha arribat també l'alcalde, Rubén Vinyoales, que d'aquí no se n'acompareixerà, després de fer també un tomb per aquestes instal·lacions, recordem que som el polígon francolí, aquí ja són diferents nous, que ja hi ha el logo d'Urbacer i també amb els vehicles, aquest 130 vehicles aproximadament
que seran més, perquè de fet arribaran demà, però de moment aquests que eren de l'anterior concessionari, de Fomento de Constitucions i Contrates, que han estat logotipats amb el logo d'Urbacer i també del lema de la campanya. Veiem ara l'alcalde que està saludant els treballadors. Aquí fora s'ha fet, penseu que s'ha fet tot aquest procés, un curs de prevenció de riscos, també lliurar tota la indumentària nova amb nous uniformes. Ara l'alcalde està parlant amb algun dels treballadors...
Aquí davant mateix d'aquestes nous i veiem el que comenta amb la jugada. També ens deien que hi ha il·lusió per part d'aquests 290 treballadors, hi havia molts dubtes. No fa gaires mesos, però no sabíem ben bé com anirien, si tots podrien passar treballadors a la nova concessió, però hi ha hagut aquestes subrogacions d'uns 290 treballadors que són pràcticament la totalitat.
I ara ja llueixen aquest nou uniforme que posa Pla TGN26, el Pla Tarragona 2026, que forma part d'aquest conjunt d'accions per la neteja de la ciutat, entre les quals hi ha totes les mesures noves que inclou la nova concessió, la recollida, per exemple, de porta a porta,
que es farà, doncs, pràcticament de forma manual. També tota aquesta retirada dels contenidors, ahir encara són un centenar, i que avui començaven en un carrer de Llevant. Ara veiem també l'alcalde Saldana, un dels responsables de l'estaf, per dir-ho així, d'Urbaser, que ja s'han vist, avui encara no s'han vist, perquè al matí...
i era la consellera Sonia Or, la consellera de neteja, en aquest acte que es feia a la zona de Llevant de retirada dels primers contenidors. Ara aquí, perquè es fa una idea, hi ha unes 200 persones, no sé si són tots, 290 treballadors, però gairebé tots, perquè estan fent tot aquest procés de conversió, de canvi, d'una concessió a l'altra, una concessió a l'anterior que portava, si fem números, més o menys, unes 6 dècades, 5-6 dècades, l'anterior renovació del contracte va ser fa 24-25 anys,
i l'última, la d'Urbacer, fa pocs mesos, després d'un període també complex, també en l'àmbit judicial, però que finalment ja ha entrat en vigor aquesta nova concessió i és la que ja opera i la que ja neteja la ciutat, com ens explicava també fa una estona en Xavier Mauri, el delegat d'Urbacer, que no sé si podríem sentir el que ha dit fa una estona, mentre no compareix l'alcalde, Rubén Viñuales, perquè han comparegut
tant ell, el Xavier Mauri, com també la consellera Sònia Orts. Anem a sentir si ho tenim a disposició el que ha dit Xavier Mauri aquest matí, perquè ens explicava, ara està parlant amb l'alcalde, ens explicava també com seria tot aquest procés de retirada d'aquests contenidors soterrats, que són els que en el seu moment es van introduir com una millora, però que van quedar obsolets pràcticament al cap de poc temps perquè presentaven deficiències. Ho tenim, Miquel? Sí, sí, ho tenim, ho tenim. Escoltem aquesta intervenció primer de la consellera de neteja Sònia Orts, això és el que deia.
Gràcies.
I avui ja s'estan complint totes les accions previstes ja fa unes setmanes. Estem aquí a la part de Llevant. Els primers soterrats són els que se retiren justament avui. Ara començarem, quan acabem aquesta roda de premsa. I a partir d'aquí ja començarem totes les accions i les mesures i el calendari que està preparat per part d'Urbacer. I aquí estem per treure aquests soterrats ja, perquè és una de les fites i una de les problemàtiques més grans que té la ciutat.
s'ha de resoldre. Tota la nit van estar fins altes hores de la nit, tant Urbacer com els tècnics del Departament de Neteja, que haig d'agrair la gran feinada que estan fent, perquè encara estan en ell o no, i llavors ha estat tot preparat, està tot comptabilitzat, ara mateix a la nau d'Urbacer estan, per una part, estan tots els treballadors fent una formació...
ja per començar a sortir els torns de matí, i per una altra part estem la part secretaria, paritatge de l'Ajuntament, juntament amb Urbacer i juntament amb Fomento, per fer aquesta reversió i aquest acte d'inici amb l'empresa entrant que és Urbacer. Tot això s'està preparant ara.
I durant el dematí la intenció és que, que he dit, totalment fet i signat. No no ha funcionat. Aquí hi ha molts llocs d'Espanya. Hi ha una problemàtica. Penseu que a baix, a tot el que és sota d'aquest soterrat, és on es cau tota la brossa, les pluges que filtren cap a baix l'aigua, i és un niu de males olors i de...
Tampoc ha hagut un manteniment, però no és una de les solucions que té Tarragona. Llavors, ara els traurem, són 106 illes, que són gairebé una mica més de 100-100 contenidors, els traurem i tots els contenidors de superfícies que veieu allà, llavors es ficaran damunt. Ara veureu com ho treuen, després s'omple de grava...
i després se'n fiquen damunt els contenidors de soterats. En un principi, per norma, el que es farà serà en la mateixa ubicació. Els contenidors de superfícies es ficaran al mateix lloc on estan els soterats. En algun punt de la ciutat, tècnicament hi ha algun criteri diferent, però això serà informat a tota la zona on es faci, amb cartells i amb pagatines. O sigui que no hi ha cap problema.
il·lusió, esperança, canvi, ganes, o sigui, ha sigut una passada. O sigui, jo avui he arribat allà a primera hora, bé, a primera han arribat ells, però jo he arribat a una hora i una miqueta més. Està tot el comitè d'empresa, estan tots els treballadors, parles amb els treballadors i et diuen que tenen molta il·lusió. M'ha deia un treballador, ens han demanat voluntaris per fer un dispositiu una mica de xoc perquè la ciutat no està al 100% neta,
ni la recollida ha estat els últims dies programada. Hi ha molts de punts, s'arriben unes fotos de molts punts de la ciutat, tant de poda, tant de cartró, tant d'orgànica, que no han pogut o no s'ha fet.
Llavors ara han demanat un dispositiu de xoc i molts treballadors m'he deien, jo m'he apuntat, jo m'he apuntat perquè volen sortir, o sigui, volen... Mañana la ciutat està recogida, o sigui, demà tot el que veiem ara mateix, perquè aquest matí a les 7 de la matí passaves per moltes sillas de la ciutat i la veritat és que demano disculpes com...
per aquests quatre, cinc, sis últims dies. Ara mateix, aquest desbocament que ha hagut de cartró, poda, residus sense recollir, jo penso que en un parell de dies això ho veureu una mica ja normalitzat. O sigui, veureu que està recollit. I després, a poc a poc, ja seran diverses accions, tant les illes, els soterrats, com les recollides, i tot això, i el que diem, i va dir l'alcalde, deixem encara dos mesos, tres mesos, no?,
per veure com Urbacer es fica al dia. Josep, això és el que ens deia la consellera de neteja. Seniors també hem escoltat... No, no, espera, espera. A banda del Xavi anem amb la Verònica, que ja porta la nova indumentària amb el plategi N26. Verònica, què tal? Bon dia. Bon dia. Quants anys portes a treballar aquí?
25 anys. 25 anys en fomento. Sí, la verdad que bastante tiempo. Què tal, avui? Bueno, bien, de momento bien. A ver lo que nos espera. Esperemos que para mejor. Creus que serà així, per millor? Yo creo que sí. Yo creo que sí, hay que ser positiva. Avui heu fet canvi d'indumentari, a veure si ja portes el nou trage, no? Sí, hemos cambiado ya de ropa y a ver si nos dan el servicio para salir hoy o empezar mañana.
M'han dit que esteu il·lusionats. ¿Es nota aquesta il·lusió aquí entre els treballadors? Yo creo que sí. A ver, hay mucha gente que está ilusionada. A ver, esperemos que todo salga bien y que vayamos a mejor. Esperemos, Verónica, gracias. Muchas gracias.
Veronica, 25 anys, i com que hi ha molts, 25 anys treballant per l'empresa, ara estem situats a les oficines d'Urbacer, aquí també estan els treballadors, l'alcalde, el Xavier Mauri, estan acabant de repartir també documents, que suposo que són dels torns, que faran, ara han sortit de la comitiva cap a l'exterior, que és...
Perquè us fa una idea, són 3 o 4 naus juntes, vull dir que això és bastant gran, 3 o 4 naus, aquí estem a la sala d'oficines, on hi ha també zona per dinar, hi ha unes sales de formació on ara estan fent formació els treballadors, aquest pla de prevenció, diuen que sí, que sí, que bé, que molt bé, els estan fent un curs de formació, que és allò que ho dèiem de polítiques de formació preventiva, de prevenció de riscos, que ja ens ho explicava el Xavier Mauri, que és el que estan fent ara, i ara han sortit cap a l'estel i la comitiva...
l'alcalde, en Javier Mauri, també altres delegats de l'empresa, la consellera Sònia Horts, i estem ara al pati exterior, una mena de pati exterior molt gran, on aquí podem veure els vehicles, aquests 190 vehicles, que són de l'anterior concessió, de Fomento, però que s'han utilitzat també per la nova concessió, i que sortiran, som els que sortiran al carrer en aquesta primera tongada, després n'hi haurà més, que arribaran també de nous, 33 s'han hagut de desballestar, perquè no eren operatius,
i ens estem acostant cap al lloc on compareixeran, després de fer aquesta ruta per les instal·lacions, ara ja a l'exterior, i veiem aquí, Miquel, els camions, petits, grans, els que ja ho hauríem vist pel carrer, doncs, els oients, però logotipats. Aquí, per exemple, hi ha un que diu aquest vehicle és de l'antiga flota, a poc a poc incorporarem els vehicles del nou servei, és el que podran llegir amb aquest pla Terraona 26, millorar la recollida selectiva de la ciutat, els terraons i terraonines que veuran aquests camions ja
operatius pel carrer, de diferents dimensions, també un altre servei de rentat de contenidors, i ara en breu intervindrà l'alcalde i el sentirem en directe. Quant durà el Xavi Mauri? Per més o menys la idea de calcular el temps. Doncs quatre minuts. Doncs anem a sentir-lo. Anem a sentir el Xavi Mauri, el delegat d'Urbacer, que ens deia això fa poca estona en la primera compareixença del dia.
Doncs bé, ara tenim per davant sis mesos on el que farem serà retirar les 106 illes de contenidors. El procés que farem sempre és el mateix. Primer, senyalitzem en uns dies d'antelació, posem uns contenidors en superfície per suplir els contenidors soterrats, els posem al costat.
després el que es fa és es buiden els contenidors soterrats i llavors ve una màquina, que serà un procés com el que veureu ara, que el que fa és retiren els contenidors soterrats, es posa a punt al bas, s'omple de grava i després es fa un plancher de formigó i es posa a la mateixa superfície que hi ha al voltant. Si és penot, és penot... Deixem-ho per després? Sí? Vinga, deixem-ho per després perquè intervé l'alcalde Rubén Mignolades en directe.
i anem a sentir aquesta compareixença de l'alcalde en aquest pati d'Urbacer.
Robert Mignol és també la consellera Sònia Ors i el legat d'Urbacer en Xeve Mauri. De la sentida alcalde, Robert Mignol és en directe. Gràcies per venir aquí aquest dia que avui m'han de permetre que digui que és un dia històric. Avui comença una nova etapa a la ciutat de Tarragona, comença aquest nou contracte de la recollida i de la neteja viària a Tarragona després de 64 anys de fer-ho a la mateixa empresa i amb aquest últim contracte que tenia 24 anys d'antiguitat.
pensin que el major problema que tenia la ciutat era la percepció i la realitat de la neteja. Totes les queixes que hi ha hagut, moltes, moltíssimes eren més que raonables i més que veritables. La nostra vocació era trobar una solució. I això no es podia fer amb un contracte de 24 anys d'antiguitat, que era un contracte del segle passat, quasi bé literalment. Ara tenim aquest contracte del segle XXI, un contracte...
on, per exemple, entre altres coses que poden semblar curioses, que abans no es fessin, els diumenges es netejarà a Tarragona. Moltes més màquines d'aigua. Renovació total de la flota, més de 120 vehicles. A més a més, amb canvis substancials com el porta a porta de la poda o la recollida de voluminosos. Un servei que fins i tot ha previst que el malbaratament alimentari no succeeixi i es recollirà el menjar...
per tal de poder col·laborar amb menjadors socials. És un dia molt feliç per la ciutat de Tarragona. És una ciutat, a més a més, amb unes casuístiques molt concretes. Pensin també el tema dels coloms, que ja saben que estem lluitant també, però que és una realitat.
O, per exemple, el problema que hem tingut aquí a Tarragona de la manca de neteja de les illes de contenidors. Això s'ha acabat. Aquí mateix tenim, per exemple, un camió de servei de rentat de contenidors, però és que, a més a més, hi haurà aquesta unitat de repàs darrere de cada camió de recollida. Neteja de platges, també. Òbviament serà un dels millors sistemes de neteja de platges que hi haurà a tota Catalunya i a tota Espanya.
serà un contracte, òbviament, de 20 milions d'euros per cada any, però amb una inversió de més de 26,6 milions d'euros, que a més a més tindrà d'inversió durant aquesta dècada, que ha de durar aquest contracte per part d'Urbacet.
Avui és un dia de molta feina, també. Això ha començat molt d'hora, va començar ahir, realment. Encara estan fent aquest traspàs, no?, aquest traspàs de l'antiga contracte a Urbacer, però tot està avançant a bon ritme. Hem d'agrair la predisposició de Fomento per poder-ho fer d'una manera amable. I ara el que volem, sobretot, és això, que la gent pugui tenir la Tarragona que mereix, que Tarragona tingui el servei de neteja i la ciutat que mereix a l'alçada de la gran capital que són.
Quan notarà la ciutadania, alcalde? Quan preveuen que la ciutadania notarà que està millor, la ciutat? Doncs miri, per exemple, avui mateix notaran alguns que els contenidors soterrats comencen a desaparèixer. Aquestes 106 illes que hi havia de contenidors, soterrats en un període màxim de 6 mesos, totes desapareixeran. Totes.
Això, per ser, ja és una millora substancial per moltíssima gent que ho ha hagut de patir amb aquestes olors, aquesta manca de cura que hi havia d'aquestes illes de contenidors soterrats. Això, en mesos, estarà desaparegut. És que avui mateix, de la flota de 120, hi ha més vehicles que 120, hi ha més de 130. Això ho va ser, cosa que creiem, sincerament, el que ha fet és, abans que arribin la nova flota,
ha llogat maquinària, ha portat maquinària d'altres contractes d'Urbacer a tot Espanya i s'ha posat a reparar maquinària que, si em permet, no s'havia reparat. Hi ha, per exemple, una màquina que es diu la decapadora, que és la que neteja, pica el terra per netejar de manera més intensiva, doncs, els últims tres anys, espatllada.
ara està arreglada. Imaginis el canvi que notarà la ciutadania. I repeteixo, només amb el tema de la maquinària es notarà. Però és que això, a més a més, té millores substancials com arribar a totes les parts de la ciutat. Pensi que a l'anterior contracte hi havia parts de la ciutat que no arribava perquè no existien. Quan fa 24 anys es va fer aquest contracte. Repeteixo, el 80% dels problemes de Tarragona...
Eren la neteja o derivades de la neteja. Avui s'inicia el camí per acabar amb aquest 80% de problemes.
Alcalde, a les últimes hores hem vist imatges de moltes illes de contenidors més que sobrepassades. No sé si això és una conseqüència del traspàs d'una empresa a l'altra o de deixadesa de fomento en les últimes hores de servei. No, en aquest cas hem d'entendre que aquest traspàs, vehicles que per exemple feien el torn de matí, arribaven per la tarda allà per fer tot aquest canvi d'imatge, etcètera,
I no, han d'entendre, i jo demano a la ciutadania paciència, aquest dia i els dies anteriors. Esperem que durant aquesta nit tinguem ja solucionat i posat en solfa ja totes les illes de contenidors, però sí, avui veuran imatges d'aquest tipus, ho lamentem profundament, però han d'entendre que, si tot va bé, és l'últim dia que les veuran. No sé si es pot recordar la xifra de vehicles nous que entrem...
Els vehicles nous que entren? No, avui nous, o sigui, avui hi haurà més de 130, o sigui, avui, entenc, de la flota...
Total que hi ha per contracte són 120. Aquests 120 s'hauran de renovar de manera completa. Però, òbviament, igual que si vostès va comprar un cotxe, no li entreguen avui de manera immediata i alguna maquinària arribarà abans i l'altra arribarà més tard. En el termini d'un any hi haurà una implementació total. Pensin que, a més a més, si és diferent aquest contracte, hi ha una empresa que és un lot diferenciat, una empresa que no té res a veure ni amb l'Ajuntament ni amb Urbacer, que la seva única feina és controlar l'execució correcta per part d'Urbacer.
Vostès, amb una aplicació que hi haurà, òbviament, i també podran veure per on han passat a netejar i quin vehicle ha passat. A més a més que el nou contracte té molts sensors per detectar, per exemple, si va una hidro o una dual, si per on passa, però només per on passa, sinó si baixa aquesta màquina a netejar, si està netejant, etc. O, per exemple, el pam a pam hi haurà personal només per al pam a pam de neteja intensiva.
I a la seva pregunta dels vehicles nou hi ha més de 130, i ho va explicar el senyor Mauri ahir, perquè saben que han de fer un pla de xoc. Per començar a rodar d'una manera correcta, es necessita primer de tot tenir un pla de xoc i tenen entre la maquinària llogada, la reparada i la pròpia d'Urbacet que han portat més de 130 vehicles. Ens pot detallar el contracte, aquests 20 milions, durant quin període és, etcètera?
Es tracta d'un contracte de 10 anys de durada, de més de 20 milions d'euros per any, i a més a més amb una previsió d'inversió de 26,6 milions d'euros que hi ha de tot, des de les obres a les naus, a renovació total de la flota, molt important, i que a més a més en aquest cas una flota on el 47%
com a 8% de la flota serà, a més a més, en aquest cas, no serà de combustibles fòssils. I això, òbviament, fa que sigui més eficient, però també un altre factor que no és menys important, menys soroll. Pensi que alguna d'aquesta maquinària, a certes hores, doncs,
pot provocar molestes als veïns, això serà menys sorollós. Són tantes les millores que, com bé saben, farem una campanya comunicativa molt important per tal de poder fer arribar a tota la ciutadania les millores i també alguns canvis, òbviament, com les illes emergents a la part alta. No hi haurà els contenidors sempre, sinó que un vehicle elèctric el farà exportar a les illes de contenidors i després s'ho endurà.
i farem moltíssima pedagogia, tot immers en aquest paraigües, que és el Pla Tarragona 26, perquè entenguin que això és un pla totalment premeditat, totalment treballat, on tenim absolutament previst el cronograma de la implantació i que la seva implantació total serà d'aquí un any.
Jo tinc una pregunta pel delegat, el senyor Mauri. El senyor Mauri, el delegat d'Urbacer. En el moment en què es va firmar el contracte, avui la repeteixo, quina és la magnitud del repte per Urbacer aquí a la ciutat? Urbacer, la veritat és que portem molt temps treballant aquest contracte. Un cop signat és el moment on es dona el dret de sortida.
Amb aquest dos mesos, més i mig dos mesos escaig que estem fins a dia d'avui, heu de pensar que hem construït aquestes instal·lacions on avui esteu.
hem fet espai per més de 300 treballadors, hem construït sales de formació, hem construït oficines, ho hem preparat tot per poder posar a disposició d'aquest contracte. A banda, hem fet tot el que seria la subrogació de personal, aquests 300 treballadors, la veritat és que
Vam fer primer una campanya informativa on els vam explicar com aniria aquest canvi, després hem fet la subrogació, la veritat és que han anat sense cap incident, la gent contenta, els hem estat explicant tot com funcionaria, hem estat preparant totes aquestes màquines que comentàvem ara i ho tenim tot a punt per començar. És un repte, sí, esclar que és un repte, però al final som una empresa que ens dediquem a això i que ho tenim tot preparat per donar bé el tom a la ciutat.
Xavier Mauri, delegat d'Urbacer, que ja l'hem sentit aquest matí també, quan dèiem les contenidors, la retirada, pronta per les previsions de l'alcalde. De part vam fer amb l'SMO, vam fer un programa amb 12 persones, que encara continua i continuarà, per neteja intensiva de zones que ja estan més de color, podran haver vist per la ciutat. Funciona molt bé, la gent està molt satisfeta amb aquest servei i, a més a més, la...
El treball real que serà útil en aquest cas és aquest treball conjunt amb el Port de Tarragona. Pensa que el Port de Tarragona té un pla de més de mig milió d'euros on implementa mesures com, per exemple, les cintes transportadores per a les noves concessions, perquè no caigui gra fora, o, per exemple, uns sistemes a les naus per tal d'evitar que hi hagi coloms. En aquest cas, el projecte que tenim en comú al Port i el Port,
i Tarragona és que en dos o tres anys, si tot va bé, es reduirà un 75% la població, perquè no tindran menjar i no tindran on dormir. Pregunta sobre els coloms, també a l'alcalde Rubén Vinyuales, pràcticament les de dematí, i fins aquí aquesta compareixença de l'alcalde de Tarragona Rubén Vinyuales amb el delegat...
d'Urbacer Xavier Mauri, que han pogut fer aquest tomb per les instal·lacions, noves instal·lacions aquí al polígon francolí de l'empresa, de la nova empresa d'Urbacer de contracte de la Brossa. I també ara tornaran cap a l'interior d'aquestes instal·lacions
on, com explicava Xavier Mauri, hi ha també els treballadors que hem vist des del primer matí que avui hem fet aquest relleu i que estan fent alguns d'ells formació en aquestes aules que s'han habilitat en aquestes oficines.
Formació de prevenció de riscos, formació també per conèixer el funcionament de l'empresa, també ho deien, i que era important conèixer com és la nova empresa, que ja han tingut contacte amb ells amb tot el procés de subrogació que s'està fent durant els darrers mesos, que per tant ja coneixen més o menys el funcionament de l'empresa, però avui també anem amb aquests cursos de formació per conèixer amb exactitud com anirà tot plegat, què s'espera d'ells a partir d'ara en aquesta nova concessió d'Urbacer amb la mateixa Miquel.
i que deixaríem aquí la connexió, perquè això ara continua, i de fet el que fan també a l'interior és assignar tasques ja per avui, hem vist també que repartien tasques ja entre 290 treballadors subrogats, i que per tant ja els veurem amb el tratge d'indumentària nova, més o menys el mateix color.
més o menys, però amb un logotip diferent del que era fins ara, que evidentment era Fomento Construcció i Contratas, i ara serà Urbacer, amb aquest pla TGN26, que és el que es veu també amb un logo darrere de cadascuna de les amarretes d'aquests treballadors subrogats de l'empresa de la neteja.
Josep Suner, moltes gràcies. Hem seguit en directe també el que està donant de ser aquest canvi històric, ho dèiem, amb la neteja a la ciutat de Tarragona. De seguida, les 10, i arribem amb música, amb la que ens porta, com sempre, la Sílvia García.
Hola, Maria Fort. Ella és la nostra primera protagonista avui, en el primer temacle d'avui, 5 de novembre. És que avui és un dia especial per a ella, a que sí, Maria? Bailam junts
Fins demà!
D'adquiri la marca del biquini. Faig veure que no vull que m'esquitxis. Vaig a dalt i em perdo entre perles i corals. I puja la marea amb l'estuma del mar. Amb la calor que fa la platja no fa falta pensar.
El programa, el magazín, la veu de Tarragona canvi cap als 40, que de seguida continua. Ara de seguida amb la veu de la companya Núria Cartanyà i amb més temes fins les 11 en punt del matí. No marxin.
La roca fa la platja, no fa falta pensar en tu. Tinc una moto llogada com portar directe al grup. Quan vulguis caden, ballen al sol caient. Quan vulguis caden, ballen al sol caient. Eh!
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona, sempre al teu servei.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo.
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si a més a més suposen un estalvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma, a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat. Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat. Un retrobament. Un projecte.
Un viatge a les entrañas. La companyia tarragonina antagonista teatro presenta la seva obra més premiada, Los centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca.
Divendres 28 de novembre, a les 8 de la tarda, al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com. A partir d'aquí, l'únic que queda és treballar, és seguir, seguir insistint i posar una altra nova oportunitat, que és el Múrcia. El Nàstic visitarà dissabte l'escenari on va aconseguir la temporada passada el passaport per la final del playoff de Sens. El migcampista, Marc Montalvo, diu que han d'anar a sumar-hi els 3 punts.
Dissabte, 8 de novembre, a les 9 de la nit, viurem el partit de la jornada 11 de Lliga, el grup segon de primera federació des de l'estadi Enrique Roca de Murcia, en el partit entre el Real Murcia i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa el Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33a temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat. L'Otoexpress va al restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura.
Sempre hi ha temps per la cultura.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Telèfon verd, digui'm. Hola, he vist una paperera trencada. Pot venir algú a arreglar-la? Telèfon verd, 977-296-222. La ciutat com t'agrada, amb una trucada. Ajuntament de Tarragona. La veu de Tarragona.
Fins demà!
I l'entrevista amb què obrem aquesta nova franja dins la veu de Tarragona passa 9 minuts gairebé de les 10. Ens du cap a El Salvador. És una entrevista de cara internacional però que sembla lluny i la veritat és que ens toca de molt a prop, tan a prop com que tenim un activista lluitador pels drets humans d'El Salvador aquí amb nosaltres a Tarragona. És el Miguel Montenegro.
Bé convidat pel comitè Òscar Romero. I a part de l'entrevista que ens ha concedit aquí a Tarragona Ràdio, el que és molt, molt important és la tasca de divulgació que està fent tres instituts de la ciutat, parlant amb gent jove per conscienciar-los també sobre això dels drets humans i com està la situació al seu país. Va, que el saludem. Miguel Montenegro. Bons dies.
Bona nit.
Anteriormente sí, en el 2023 que estuve, tuve la oportunidad de estar en algunos institutos conversando, muy interesantes los jóvenes y los niños, muchas preguntas en algunos de los institutos aquí. Y esta vez tienes también alguna cita, ¿no? Sí, sí, por la tarde sí tenemos cita también. ¿Qué tal es esto de explicarle a los jóvenes cosas no muy agradables de explicar y que pasan lejos de aquí? Sí.
Clar, por supuesto.
Bona nit.
Gracias a la cooperación también de los ayuntamientos que nos han permitido impulsar programas de formación en derechos humanos en los centros educativos en El Salvador. ¿En El Salvador? Sí, en El Salvador. O sea, el trabajo de divulgación y de concienciación también lo estás haciendo en el país. Sí, claro, por supuesto. Sí, porque tienen de conocer la realidad, la historia de nuestro país y la historia en el tema de los derechos humanos universalmente, ¿verdad?, de lo que ha sucedido. Sí.
Ahora hablaremos de cómo está El Salvador. Simplemente una pregunta. ¿Desde el 2023 que estuviste aquí hasta ahora? ¿Ha cambiado algo? ¿A mejor? ¿A peor? ¿Hay diferencias?
Ha cambiado. Cada vez van cambiando las cosas. Y ha cambiado, me refiero en el caso de El Salvador, concretamente. Sí ha cambiado, porque una de las cosas es que del 2023, que ya se venía aplicando a régimen de sección, ya había más detenidos, más personas que habían fallecido a consecuencia de la violencia que utilizan las fuerzas de seguridad del Estado.
Y por supuesto, pues también en los últimos años, pues este año sobre todo, en el 2025, como el señor Nayib Bukele, que es el presidente inconstitucional, quiero decirlo, ¿verdad?, porque él ha violentado la Constitución de la República, que es un instrumento muy valioso para la conducción idónea y democrática de un país, ha violentado y ahora pues hoy se lanza nuevamente a elecciones del 2027.
Cuando no se cumple todavía el mandato de los cinco años que establece. Y ahora, después del 2027, pues también se lanza nuevamente a nuevas elecciones, ya no para cinco años, sino para seis años, ¿verdad? Y garantizando que su asamblea legislativa, donde figuran muchos funcionarios, diputados y diputadas de nuevas ideas, puedan mantener esa posición dentro de ellos.
Presidente de El Salvador, Nayib Bukele, y justamente yo buscando información, leo en El País, en el periódico El País, una información de ayer mismo, un artículo que lleva como titular, un policía salvadoreño confiesa 97 homicidios y asegura que un alcalde cercano a Bukele le pagaba por matar.
Todo esto va de los pandilleros y va de un estado de excepción y va de que hay una gran parte, parece, de El Salvador que con esta mano dura, o que están sacando pecho de, bueno, estamos pacificando el país, pero en realidad hay muchos asesinatos encubiertos de...
sin más ni más, de personas inocentes. Cuéntanos tú. Esto es lo que he sacado buscando de aquí y de allá, pero ¿cómo está la situación? Claro, por supuesto. Lo que dice el periódico El País es algo que también las organizaciones lo sabemos y lo trasladamos. Es una realidad porque la fuente principal es la población víctima. Nosotros conocemos muchas víctimas, inclusive que están dentro de la comisión, en las comunidades, que...
que han venido, que son víctimas de precisamente, les han detenido sus familiares y han sido, hasta el momento no saben, pues hay una compañera blanca que le tuvieron a sus hijos en el 2022 y hasta hoy no sabe todavía cómo están ellos, nunca los ha visto. ¿Qué son los pandilleros?
Las pandillas fueron un grupo que se formaron luego de los acuerdos de paz, de haberse, digamos, muchos salvadoreños y salvadoreñas sobre todo que emigraron a los Estados Unidos y desde allí pues formaron lo que se llaman las pandillas, la pandilla 18 y la pandilla MS-13.
que tuvieron como un operativo en principio en Estados Unidos y luego al ser expulsados de los Estados Unidos o que viajaron a El Salvador, y no solamente a El Salvador, sino a Guatemala, a Honduras, a México, donde hay una influencia muchísimo grande en estos países...
en la actualidad todavía lo hay, empezaron a ganar territorio en El Salvador. Representa que son grupos organizados que crean inseguridad, violencia. Y un poco con la insignia de vamos a acabar con esta violencia, la policía está a sus anchas.
Claro, porque lo que pasa es que Nayib Bukele, a través de su Asamblea Legislativa, decreta el régimen de sección. Vale, desde hace tiempo, ¿verdad? Claro, desde el 2022. Después de que sea una masacre, nosotros tenemos dudas también por qué se hizo la masacre de más de 87 personas que fueron asesinadas en un día.
Por pandilleros en principio. Por pandilleros. Eso llevó al cabo de excepción. Pero el tema es mucho más amplio, porque el tema no solamente se habla de combatir contra las pandillas, sino también el punto esencial es la negociación que Nayib Bukele y sus funcionarios hicieron también con las pandillas. Eso es muy importante. Eso lo saben...
Lo sabe tanto la comunidad internacional, por supuesto lo sabemos todas las organizaciones, la negociación que hubo. Es un secreto a voces. Pero ¿en qué consistía esa negociación? ¿Qué saca Bukele de las pandillas? Acuerdos financieros, ¿verdad? Pagos, beneficios. Y eso se demostró porque hay medios de comunicación como el Faro, que documentó muy bien
La investigación a partir de testimonios de los mismos líderes de pandillas, que ellos hoy últimamente han declarado cómo se han vinculado con los funcionarios y cómo les pagaron efectivamente y los acuerdos que tuvieron. Sobre todo los líderes de pandillas.
Les acompañó un funcionario, un funcionario, para salir fuera del país, lo cual ya fueron capturados y están en proceso en los Estados Unidos. Ahora, la negociación que está haciendo Nayib es que le manden esos pandilleros para El Salvador. El riesgo que ellos tienen y también las autoridades judiciales es que eso corre riesgo porque qué va a pasar con estos pandilleros que tienen información muy importante para determinar su responsabilidad y también la responsabilidad del gobierno salvadoreño.
Entonces, eso es muy importante en estos momentos. Lo que pasa es que Nayib, el acercamiento que tiene con el actual presidente de los Estados Unidos, con Donald Trump, entonces está pidiendo que le regresen los líderes pandilleros, lo cual hasta por el momento no se ha dado todavía.
Mira, importante esto que decías del Faro. El Faro parece ser que es el periódico de El Salvador un poco referencia, ¿no? Y que va destapando todas esas cosas. Lo digo por si alguien tiene que buscar información. El Faro sería un referente que a veces no sabes en qué manos caes a la hora de que te cuenten las cosas. Pues el Faro. Por otra parte, ¿cómo cae toda esta situación en la población? Y especialmente estas personas asesinadas...
que seguramente no tienen nada que ver con las pandillas y que son víctimas colaterales o aprovechando. ¿Quiénes son? ¿Por qué desaparecen? ¿Por qué se les asesina? Bueno, mira, hay una cosa muy importante. El régimen de sección no permite ahora que nadie, ni los familiares, ni los abogados particulares puedan acceder a visitar a los pandilleros. Está totalmente cerrado. Inclusive el avea corpus tampoco ya no se está rechazando en la sala de lo constitucional de la Corte Suprema de Justicia.
¿Quiénes son ellos? Son víctimas. Muchos de ellos son víctimas, gente que fue capturada solamente porque los capturaron, porque eran sospechosos, porque a ellos se les dio a los policías nacionales y a los miembros del ejército capturar entre 40 y 50 personas diariamente en sus principios del año que se aplicó la ley del régimen de sección.
Eso no importaba si eran pandilleros o no eran pandilleros, sobre todo centralizaron las capturas en los lugares, en los barrios donde operaban las pandillas. Barrios, como me decía un señor, mire, yo tenía mi tiendita, yo me siento víctima de las pandillas, fui víctima de las pandillas con la extorsión, con las amenazas y ahora me siento víctima del Estado, del gobierno, porque me han capturado familiares.
Hoy soy víctima solo porque vivo en un barrio, en un territorio donde operaban las pandillas, soy también pandillero, cosa que no es cierto. Bajo el estado de excepción se han anulado todo derecho humano. Todo derecho. No hay derechos de la Constitución que permitan ese proceso de poder que los
abogados particulares puedan ceder al espacio. Y la Procuraduría General de la República, que tiene la única, los únicos que tienen la misión de ir, verificar y defender, no hacen nada. La misma Procuradora para la Defensa de los Derechos Humanos
Ha dicho hace poco, porque acaba de ser electa una funcionaria corrupta, ¿verdad?, que no ha tenido denuncia de violaciones de los derechos humanos, de casos de los familiares que han ido, y no es cierto, porque muchas veces tantas organizaciones han ascudido a la Procuraduría, nosotros hemos mandado casos a la Procuraduría,
Con casos que se han llegado a denunciar en nuestra oficina y lo hemos trasladado y no ha dado respuesta de los casos. Entonces es totalmente obediente a los intereses del Ejecutivo, del señor Presidente. ¿Por qué lo reeligen? ¿Por qué lo eligen a Bukele? He leído también que hay la sensación, no cierta parte de la población tiene la sensación de seguridad.
Sí, definitivamente. Cuando se hace una comparación de los años en los que se vivió durante la operación de las pandillas, es una razón que la población acepte, ¿verdad? Yo les digo, nosotros vivíamos en un barrio donde también operaba las pandillas.
Y todos teníamos miedo, todos teníamos miedo porque lo podían, por la extorsión, las capturas, los asesinatos, porque son miles de personas que desaparecieron durante las pandillas. Pero quiero aclarar algo también, no solamente fueron las pandillas responsables, sino también agentes de la policía, porque está comprobado, y ellos lo han comprobado, que habían agentes oficiales que están involucrados también en el desaparecimiento de personas.
Entonces, luego de eso, cuando se aplica el régimen de excepción y se captura masivamente, supuestamente, solo pandillero, entonces la población se siente mucho mejor, mucho más segura. Situaciones que ahora van cambiando cada vez, porque ya prácticamente a 44 ocasiones que se ha aprobado el régimen de excepción por parte de la Asamblea,
La situación ya no debería de seguir existiendo régimen de excepción, porque si supuestamente ya desapareció... Es un régimen de excepción viciado ya. Claro, así es, por supuesto, porque eso lo mantiene a él de pie y le aplauden todavía porque se sienten seguros la población y por eso que tiene una serie de apoyo por parte de la población. ¿Cuándo tenéis elecciones? Sí.
El 2027. En marzo del 2027 no caían esas fechas. No eran las fechas presidenciales. Solamente las cuestiones de las elecciones que venían para diputados y consejos municipales. Pero él nuevamente lo aplicó la asamblea.
Para que se elija nuevamente y tener un mandato para seis años, con la posibilidad de seguir teniendo más años más adelante, ¿verdad? Entonces, con la idea de que él tiene ese respaldo, ese apoyo de la población, pero eso ya no es tan verídico.
¿Cómo está la población en El Salvador? ¿Hay como dos clases sociales? ¿O es homogénea? Cuando dices tiene el apoyo de la población... Sí, vamos a hablar de dos clases sociales. La...
la rica, la muy rica, y la clase media y la clase baja, la población más pobre. Creo que la población más pobre es la víctima de todas las políticas perversas que el Ejecutivo aplica. No todas son correctas.
Lo que sucede es que se ha comprobado que Nayib Bukele apoya muchísimo y tiene un proceso de negociación con la gran empresa. Claro, por eso está trabajando mucho en lo que es la modificación de San Salvador con el caso del turismo en El Salvador.
Mucho turismo, destruyendo mucha vegetación, no importa lo que está destruyendo, les está quitando tierra a los campesinos, a la gente. Entonces hay un apoyo más hacia la gran empresa privada, los ricos, eso está comprobado.
Y no respalda a la población pobre. Hay despidos masivos, despidos en las alcaldías, despidos en los centros educativos, hay despidos de médicos, hay buenos hospitales, pero solamente la infraestructura, pero no hay medicamentos, hay pocos médicos profesionales.
Especialista, más que todo especialista. Y eso carece. Eso ya en estos momentos la población lo está reflejando y lo está manifestando. Ya hay reclamos porque no hay medicamento adecuado. Claro, contado así, dices, tiene todavía el apoyo y el soporte. Pero contado así, parece como si en 2027 en las elecciones tuviera que haber un cambio.
Yo creo que va a haber cambios, no lo dudo, ¿verdad? Porque la población se está dando cuenta a esta altura del problema que se está viviendo, sobre todo la cuestión económica y social en nuestro país, ¿verdad? La seguridad no podemos decir que es una seguridad plena, porque no es cierto tampoco. La inseguridad la está ocasionando el mismo gobierno a través de la Fuerza Armada y la Policía Nacional Civil.
Las detenciones. Me decían varias personas allá, si ya éramos víctimas de las pandillas, hoy somos víctimas del ejército, del gobierno. Yo creo que esta frase resume todo lo que queríamos contar. ¿Cómo prevés este año y medio que queda para las elecciones? ¿Se puede recrudecer incluso, hacer más fuerte el régimen?
¿Puede de la otra parte que haya también más movilizaciones? ¿Un año intenso? Es un año bastante intenso. El miedo que existe en estos momentos en el pueblo salvadoreño es evidente. Hay miedo de detención porque se detienen por cualquier razón. Y porque ellos los amenazan. En este caso yo digo cuerpos de seguridad, Policía Nacional y la Fuerza Armada amenazan a muchos que no les van a aplicar régimen de sección. A muchas personas les han dicho...
Por ejemplo, aquí han detenido a varios defensores de derechos humanos, a críticos políticos muy buenos, una persona muy consciente como es el doctor Amaya, que fue detenido, muy crítico hacia la política de Nayib Bukele, está detenido y se le ha aplicado el régimen de sección, le ha aplicado eso.
Y muchos medios de comunicación que han tenido que abandonar el país por temor, por amenazas que han sufrido, por vigilancia que hay. Yo tengo dudas que nos están vigilando, pues, ¿verdad? Porque organizaciones como las nuestras, de derechos humanos, que tenemos la obligación y el compromiso de...
¿Qué hace la comunidad internacional?
Mira, yo siento que la comunidad internacional, bueno, aquí tenemos el caso de los comités Oscar Romero, en el caso de Tarragona, que ha brindado un apoyo solidario a la lucha de las organizaciones de derechos humanos del pueblo salvadoreño. La comunidad internacional, sobre todo la sociedad internacional, hay un respaldo rotundo, claro, como está sucediendo en la Franja de Gas o en el caso de Palestina.
Igual con el caso de nuestros países de Centroamérica que estamos sufriendo, en el caso concretamente de El Salvador, estamos sufriendo esta situación que nos está batiendo muchísimo. Hay una solidaridad. Una solidaridad por parte de la Unión Europea, de los gobiernos también, pero hace falta mucho. Yo considero que hace falta mucho. Más compromiso. Más compromiso.
Aquí en Tarragona, vale la pena recordarlo, que estás invitado por el Comité Oscar Romero y dentro de un ciclo del Departamento de Cooperación del Ayuntamiento, que es por eso que vas haciendo, que estás aquí y que vas a ir a los institutos. Por tanto, te sientes acogido. Sí, claro, por cierto. Muy bien, muy alegre también compartir con jóvenes, con niños y con toda la población de Tarragona.
Mira, me estabas contando, Miguel, todo esto del Salvador y a mí me retronaba en la cabeza una charla, una entrevista que tuve con unos directores de teatro y una guionista que trajeron una obra tarragona sobre Colombia.
Y más o menos será el mismo panorama, ¿no? Llámale pandillas, llámale la guerrilla en Colombia, pero más o menos será este panorama. Cómo se pasa del terror, queriendo arreglar una situación violenta se crea otra, pero peor porque es institucional. Es la que habla del Estado. Un poco historia paralela, El Salvador y Colombia.
Yo creo que sí, lo único que creo que la situación de violencia en Colombia y en El Salvador y en todo el mundo sucede eso, pues porque lo mismo sucede en México, lo mismo está sucediendo en Argentina y en otros países y por supuesto...
Lo que sucede es que en Colombia la situación es siempre violaciones a los derechos humanos, también la existencia de grupos armados, no solamente de guerrillas, sino de grupos traficantes, todo eso. En el caso de El Salvador, en estos momentos, quien ejerce mayormente la inestabilidad jurídica también es el gobierno central. Porque no podemos hablar si existen pandillas, porque si él dice que ya no hay pandillas...
Quien aterroriza a la población es el Estado, con miedo, porque hay desconfianza inclusive al órgano de justicia porque no está funcionando, a la corte porque tampoco no está funcionando y nada está funcionando del Estado.
¿Quién es grupos armados que están funcionando en nuestro país? Bueno, el Estado, el gobierno. Aparte de la inestabilidad, pues eso, de la violencia que crea, está esta inestabilidad jurídica. Claro, muchísimo. El mismo Estado de Derecho no existe. Última pregunta, que es la más importante. ¿Hay alternativa para el 2027? ¿Hay oposición? ¿Hay alternativa posible?
Mira, eso es una cosa muy difícil. Yo no lo considero que haya una... a esta altura, todavía hablando en estos momentos, no lo hay, porque no hay partidos políticos que tengan esa capacidad de demostrar oposición al gobierno central.
O sea, Nayib Bukele, no lo hay. Se tiene que formar. Y sí hay esperanza, porque sí, ya hay un partido y una funcionaria que en estos momentos es diputada, que está mostrando su posición frente al gobierno salvadoreño y a su asamblea legislativa. Sobre todo a sus diputados, que está mostrando una posición y está sufriendo ataques también. Es la persona que yo veo en estos momentos capaz. ¿Cómo se llama? Ella es Claudia Ortiz.
Sí, entonces es la única, yo lo veo, yo lo veo personalmente, lo veo que es una persona que está mostrando una posición contundente en cuanto a sus posiciones en la Asamblea Legislativa de oposición, de crítica, de observación y cómo la están señalando y la están...
atacando el mismo funcionario sus, digamos, de partidos de nuevas ideas. Y todos aquellos partidos que están a favor de nuevas ideas, ¿verdad? Creo que sí, no hay, pero no hay capacidad todavía. Creo que tienen que construir mucho más. Y ahí es donde yo creo que también Nayib Bukele tiene miedo, ¿verdad? Y por eso está relanzando y lanzando mucho más allá el periodo de gobernar.
Claro. Os viene trabajo. Sansira Zaina, que viene aquí. Os viene trabajo en este año como mínimo. Muchísimas gracias por esta ventana que has abierto a El Salvador porque conocíamos pocas cosas del país. No es muy agradable de contar. Pero bueno, nos quedamos con este punto de esperanza y lo seguiremos de cerca. Miguel Montenegro, muchísimas gracias. Muchas gracias.
Avui hem conversat amb Miguel Montenegro, activista i lluitador pels drets humans a El Salvador. Està aquí convidat pel comitè Òscar Romero i ha impulsat la seva presència, la seva visita per l'àrea de cooperació de l'Ajuntament de Tarragona. Avui el Miguel Montenegro ha fet parada a Tarragona Ràdio, però aquesta tarda estarà fent algunes xerrades per instituts de la ciutat. Passa un minut del punt de dos quarts d'onze. Seguim. La veu de Tarragona. La teva veu.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
1886. La història d'un escut. El podcast de recreació històrica del Club Gimnàstic. El samurai del nàstic d'Aizuke Suzuki.
Avui dediquem aquest podcast a l'únic futbolista japonès de la història del Nàstic fins ara. Daisuke Suzuki, en la seva etapa al Nàstic, que ara repassarem, només va marcar un gol. I justament va ser avui fa 8 anys, el 26 de febrer del 2017, a l'estadi de la Romareda, a Saragossa, va fer el seu gol amb la Samarreta Grana. La pilota Tejera, primer pa, la pilota i vídeo, gol, gol, gol! Gol, gol, gol, gol!
de Suzuki. Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. Ha marcat Daisuke Suzuki. Servei de cantona de pilot al segon pal. Apareix el japonès. Apareix l'emperador. Minut 27 d'aquesta segona meitat per avançar el dàstic a la robareda. Ho dèiem si el partit l'empatàvem, el guanyàvem i va a camí de la victòria. Marca Daisuke Suzuki. Marca el dàstic a la robareda.
Saragòs segon, Nàstic 2! Però és que ho ha celebrat tan contingut el japonès que els propis jugadors es pensaven que l'àrbitre l'havia anul·lat el gol perquè ho ha celebrat amb poques ganes com és ell bé de manera interior aquest gol el primer que marca amb el Nàstic de Tarragona de moment els grana fora dels descens per davant en el marcador
Va ser a la 27a jornada de la segona divisió. Va ser en la victòria dels Granes, dirigits aleshores per Juan Merino, en una remuntada del Nàstic per un gol a dos, sobreposant-se el matiner gol aragonès, el minut 5 d'Àngel per un Real Zaragoza, que dirigia Raúl Agné. Després el Nàstic, mitjançant Juan Delgado va empatar, i el minut 73 de partit d'Izuke Suzuki, el samurai o l'emperador, com se'l coneixia. El vestidor va donar els 3 punts al Nàstic, un Nàstic que aquell dia jugava amb...
amb Manolo Reina a la porteria, defensa de 4, finalment aposta per Daisuke Suzuki, que debutarà amb el nàstic al lateral dret d'aquest gimnàstic de Tarragona, lateral esquerra per Mossa, l'esquema habitual al 4-2-3-1, 4-3-3, perquè avui juga amb Tribot,
Com dèiem, Suzuki dreta, Moss esquerra, Iago Bozón i Pablo Mariales de la defensa. Per tant, doncs, Xavi Molina cau d'aquest equip titular. El Tribot al mig del camp...
amb Aburgània, amb Levi Medinda i amb Juan Muñiz, i a partir d'aquí els tres de dalt, Jean-Luc per una banda, Naranjo per l'altra, i així l'hem d'anar com el davanter referència del gimnàstic de Tarragona.
Qui és Deizuke Suzuki, aquest futbolista que va néixer a la Japó el 29 de gener de 1990, futbolista japonès, defensa central i que actualment encara continua jugant a la lliga del seu país, concretament amb el Jeff United Shiba. El Gerard Costa ens fa cinc cèntims de Deizuke Suzuki i de la seva vida com a futbolista.
Als seus 35 anys, Daisuke Suzuki ha disputat 431 partits oficials amb 5 clubs diferents. Tots ells de la lliga japonesa, a excepció del Nastic. Va començar la seva carrera al Virex Nigata i després va fitxar pel Kashiwa Resol, club des d'on va arribar al Nastic. Després de la seva etapa a Tarragona va retornar, el mateix Kashiwa Resol, posteriorment va fitxar pel Urahu Arrets i ara, des del 2020, es troba al Jeff United, també del Japó.
D'altra banda, ha demostrat ser un central molt pulcre, amb només 5 expulsions en els seus gairebé 20 anys com a futbolista professional. Curiosament, però, dues d'aquestes 5 targetes vermelles, gairebé la meitat, van ser amb el Nàstic, una al camp del Tenerife i l'altra al nou estadi, totes dues per doble targeta de groga.
A més, tot i jugar a una posició com és la de defensa central, Suzuki ha marcat 26 gols al llarg de la seva carrera, arribant a acumular 4 gols en una mateixa temporada l'any 2022-2023. Com a internacional pel seu país, el Japó, Suzuki ha participat tant en partits de categories inferiors com en la selecció absoluta.
En primer lloc, com a internacional Sub-17, l'any 2007 va participar a la Copa del Món Sub-17 celebrada a Corea del Sud. Tot i que el Japó va caure eliminada a les primeres de canvi, va ser un Mundial amb jugadors que pocs anys després van acabar sent destacats. Per exemple, Toni Kroos va ser escollit com a millor jugador d'aquell torneig. Més destacada va ser la participació de Suzuki als Jocs Olímpics de Londres 2012. La selecció del Japó va quedar quarta, perdent la medalla de bronze al partit pel tercer i quart lloc.
Tot i això, Suzuki va jugar els 90 minuts dels 6 partits del torneig i va guanyar, entre d'altres, a la selecció espanyola, que comptaven jugadors com David De Gea, Inigo Martínez o l'exalnàstic Jordi Alba.
En aquell partit el Japó va guanyar per 1 a 0, mantenint Suzuki la porteria a 0. Finalment, també va arribar a debutar en la selecció absoluta en dos partits, contra Austràlia i contra el Brasil, on va perdre 4 a 0 amb 4 gols d'Animar i una assistència del Kakà, la pilota d'or de l'any 2007. Finalment, Suzuki va coincidir amb un jugador de l'actual plantilla del Nàstic, Alberto Varo. La temporada 2015-2016, Alberto Varo era el tercer porter del primer equip del Nàstic i, tot i que no van arribar a coincidir mai sobre el terreny de joc, sí que ho van fer en el dia a dia del vestuari.
El debut de Suzuki amb el nàstic va ser sota les ordres de Vicente Moreno a la banqueta gran. Ho va fer a Sant Mamesa davant del Bilbao Atlètic. Vicente Moreno descrivia com havia vist el japonès en el seu primer partit a la Lliga Espanyola. El primer component especial que debutava el dia d'avui, un partit complicat.
suplint a Sisko, i jo crec que ha fet un gran partit. Diria a la roda de premsa que aquest equip té xocs en banda, que tenen molt de desborde, que tenen un contraú important, que tenen facilitat per a sortir de la marca, i jo crec que els laterals segurament una de les bases importants per a poder guanyar el partit d'avui ha sigut el nivell que han tingut els xocs de banda.
El nostre comentarista dels partits del Nàstic, Santi Palanca, ens parla de quin estil de jugador era Suzuki quan jugava al Nàstic, sense cap mena de dubte, un fitxatge exòtic. Suzuki crea unes expectatives...
Quieres o no, un jugador japonés que viene de la liga japonesa, siempre atrae, llama la atención, a ver cómo se va a acoplar aquí a la vida y al día a día de Unasti de Tarragona, un equipo profesional que había subido de categoría y que todo era entusiasmo. La verdad es que Suzuki demostró ser un gran profesional,
El jugador al dia de la seva presentació com a nou futbolista del Nàstic explicava les seves ganes d'adaptar-se a un futbol diferent, ja que el Nàstic era la seva primera i única aventura fora del futbol japonès.
Bona nit.
va ser per primera vegada jugar afuera però vino con mucha convicción de triunfar y ganar aquí entonces eso es lo más importante entonces va adaptar lo más rápido posible Suzuki va ser presentat pel president del Nàstic aleshores Josep Maria Andreu un fitxatge que va portar a Tarragona el director esportiu Emilio Viqueira el Gisuke Suzuki
Ell és la darrera incorporació. Com sabeu, vam arribar a un acord fa un period de setmanes amb ell i no vam poder fer la presentació oficial perquè estàvem pendents encara de la documentació definitiva que va arribar divendres passat. Ell, com sabeu, el passat cap de setmana ja va anar convocat amb el primer equip anàstic.
És un defensa amb experiència internacional amb Japó i ha competit a la Champions Asiàtica i estem convençuts que ens aportarà molt i ens ajudarà a apuntar la defensa i afrontar aquest últim sprint de temporada amb la màxima il·lusió i amb la màxima confiança.
El central japonès internacional pel seu país va arribar al futbol estatal amb l'esperança de fitxar pel Rayo Vallecano de Gémez, però va quedar-se sense equip. Això el va portar al Nàstic en un període de prova amb uns entrenaments que van acabar convencent aleshores entrenador del Nàstic Vicente Moreno. Aquest és un podcast de Tarragona Ràdio amb el muntatge tècnic de Lluís Comas amb extractes d'àudio de l'arxiu sonor de Tarragona Ràdio i us han parlat Gerard Costa i Jordi Blanc.
1886. La història d'un escut. El podcast de recreació històrica del Club Gimnàstic. Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
I vinga, que anem fent boca a cara al cap de setmana. De fet, cada dia sobre dos quarts, dos, tres quarts d'onze, el que fem és això, una mica d'agenda, amb activitats que a vegades tenen lloc al cap de setmana, a vegades no. En aquest cas, sí, és dissabte, quan el Teatre Tarragona, a partir de dos quarts de set, us convidem a assistir al festival de dansa tradicional Salvador Fallimiana. Doncs sí, el convoca l'Esbar d'Ansaire, i atenció, perquè anem per la 33a edició, és un número xulo, 33. Teria Aguilar, presidenta de l'Esbar, bon dia. Hola, bon dia.
Molt bon dia. És bonic. Dius, mira, fa veig, no és rodó, però a 33 és xodó. Sí, però casi, no? Sí. Josep Lluís Peny Albert, vicepresident, responsable de comunicació, Chico Paratodo. Bon dia. Hola, bon dia. Això m'han dit. Això m'han dit que fas de tot, sí? Faig el que puc. Presentaràs el dia del missatge? No, només me faltaria això, ja. No?
No, no. Està entre vestidors perquè tot funcioni. S'haurien d'estar a la... Tiren músiques, fan tot el seguiment. Tot el que es veu al fons s'ha d'estar allà per si hi ha algun problema, alguna coseta. Clar, perquè és un espectacle que no és només de casa, que dius, home, és el festival nostre de les barres d'en Saire, sinó que teniu grups convidats, i això li donaria una dimensió, doncs, també... Sí, sí, i aquest any normalment convidem dos grups, un de Catalunya i l'altre de la resta de l'Estat, o algun any havíem fet també algun estranger.
del resta d'Europa. Aquest any ve el grup de Gelida, Roca Sagna.
i la família castellana, Grupo de Danzas, família castellana de Miranda d'Ebro. Clar, és que... Sí, sí, sí, s'ha de dir tot. Escolta, que jo els de Miranda d'Ebro no els conec, però els a Gelida els he vist i m'assembla que són bastant diferents. Últimament hem tingut bastants intercanvis amb ells, amb els infantils, amb els juvenils, amb el cos jove, quan el teníem, que ara ja hem passat a cos de dansa. Sí, és un grup que, bueno, últimament hem tingut bastanta relació. Sí.
I és això, fan danses tradicionals, clar, però... Però també fan. Sí, sí, sí.
Serà diferent, i segurament serà molt diferent dels de Miranda d'Ebro. Sí, sí, sí. A la força només per geografia. Sí, sí, sí. Bueno, és una mica el sentit que té aquest festival, no? És a dir, intentem buscar grups d'aquí a Catalunya, que evidentment tots som diferents, és a dir, cadascú li dona una mica d'orientació pròpia a les danses tradicionals, i en aquest cas ve en Roca Sagna de Gelida,
que tot just el que porten és una cosa ja diferent del que fem nosaltres, perquè clar, no té sentit portar un grup de fora i que te facin el mateix que ja esteu acostumats a veure. Per això és una mica la gràcia que es vagi a veure perquè la gent veurà altres maneres d'entendre la dansa tradicional.
I, evidentment, el grup que ve de la resta de l'Estat, el que porten és el folclore del seu territori. I en aquest cas són danses bastant mogudes i la veritat és que són bastant alegres. La Miranda, sí, són xules. També, eh? Serà tot diferent. I les bars, què ofereu, les bars d'en Saire?
Bueno, nosaltres en la nostra línia... A veure, està pensat el festival per acompanyar, és a dir, no som els protagonistes, aleshores, ja que estem, evidentment, deixarem ben al pavelló...
Però la veritat és que els protagonistes, en aquest cas, són els grups que venen de fora, que són els que la gent trobarà diferents, quan nosaltres ja... I ens veuen dolants, sí, i ens veuen dolants. O pels festivals que fem ja més o menys ens veuen. Traurem els valls que tenim una mica més icònics, no? Digueu, digueu, a veure.
Bé, a veure, faran, com sempre, Marina, Jotaflix, dances una mica que són nostres i que la gent ho espera, perquè a vegades... Sí, són dances que agraden fer. Sí, es diu, avui no he fet els gitanes, avui no sé què, és que no ho podem fer tot, i a més la gràcia és anar variant una mica, no? Sí.
I també el grup de juvenils que van anar a Ústria, és una mica el premi que tenen, que és de fer un ball. Com es balla l'escenari del Teatre Tarragona? Es balla bé? Està ben preparat a l'enterimat?
Sí, sí. Bueno, ells te demanen una mica les teves... A veure el que vols. El que necessites, i posem el linoleum, que és aquesta... Bueno, porta una estora així, tubeta, que permet que no rellisca, i permet ballar correctament, i a més té una boca molt ample. A vegades és un problema que sigui tan ample, però... Ah, clar, perquè es veu potser massa...
Bueno, no, el fet és que, depèn dels valls, es veuen com amb poca gent, i potser estàs posant 12 persones o 16 persones, i es veuen com d'allò, és a dir, ara que a vegades... I també és molt fondo, però el fondo el demanem nosaltres, perquè, clar, al venir el grup de Miranda amb músics en viu,
Clar, ja se'n mengen pràcticament dos metres de fondo. Aleshores el posem molt a fondo, 12 metres de fondo, ens queden 10, i pels balls que fem nosaltres... Així venen amb músics, en viu? Sí, normalment sempre venen... Sí, ho demanem. Bé, més que res perquè veus les dues vessants, veus una mica la part de dansa, però també els instruments músics i el que toquen. I el vestuari, que també canvia...
Sí, sí, sí, sí, totalment diferent. Això també és xulo de veure. Sí, perquè a més a més els grups ja normalment ja ho porten, porten una combinació de traig típic més elegant i una altra més de camperol, una mica també el que fem nosaltres. I també canviem, depenent del ball, portem un vestuari i un altre perquè només es vegi diferent, no es vegi que sempre balles el mateix i portes el mateix vestuari, dones la sensació de vegades que no canvies de ball. Però sí, se'l tornen diferents. Nois, doncs, fem la crida, eh? Dissabte.
18.30, Teatre Tarragona, suposo que a partir de les 6 ja obriran portes, i les entrades? És entrada gratuïta, com sempre. Sí, és una mica la filosofia que tenim a les bars, d'intentar que no... A veure, que tothom que pugui, que vulgui, doncs sí pugui acostar i que... Que no sigui un impediment el d'haver fet...
d'haver de pagar una entrada. Doncs aneu-hi que us descobrireu. Bueno, us sorprendrà, us sorprendrà. Ja veureu. Això és un festival tradicional, dansa tradicionals, el festival dedicat a Salvador Fà Llimiana, 33a edició, convoca l'Esbardensaire de Tarragona. Josep Lluís Penyelbert, Eri Aguilar, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres per convidar-nos.
I encara una altra proposta, aquesta també de cara al cap de setmana. Estem parlant de la novena edició de la Festa de l'Embotada. Serà també dissabte, però estic mirant... Mira, convoca l'Associació Santa Teca i ara li preguntem al Berna Riós, el seu responsable, on tindrà lloc. No em tiro a la piscina, que m'ho digui el Berna. Berna, bon dia. Hola, bon dia. A Plaça del Rei. Bueno, a Plaça del Rei el dissabte, però de fet l'Embotada la vam començar ahir.
Ai, xico, sí, ja anem tard. Em constava com si fos el dia 8 que comença. El dia 8 comença i acaba l'embutada en si, que és la recuperació de la festa tradicional tarragonina del segle XIX i bona part del segle XX, en què ens ho havia vist amb un embut al celler de la part alta. Celler de la part alta no en queda ni un. Aleshores, ho hem aglutinat tot a la plaça del rei. Tots els cellers estaran
perdó, muntats allà, però tots els dies previs fem activitats culturals relacionades amb el món del vi. I ahir vam començar, per exemple, l'antiga audiència projectant una pel·lícula en combinació amb el Festival Most, que és un festival de cinema internacional dedicat al món del vi, que és a Vilafranca i al Priorat, i vam fer un tast de vins d'David Baixes, que és d'Aigua Múrcia,
i la projecció d'aquesta pel·lícula. I avui veig que teniu, ara sí que he trobat els actes previs, avui teniu alguna activitat a les set a l'espai turisme, també? Sí, al carrer Major tenim una xerrada amb imatges que explica des d'una perspectiva històrica l'evolució de la banya, de com es bevia antigament qualsevol tipus de beguda o moltes begudes, passant per l'embut, que seria com una evolució, i el porró...
serà una història interessant d'escoltar, i la maridem amb el celler Entre Vinyas, que és un celler del baix per enrere. Avui, com dèiem, a les 7, a l'espai turisme, banyes, porrons i embuts, i després ja de cara a dijous, als jardins de Casa Canals, un concert, teniu música, xerrada i cinema, veig ja una mica de tot. Sí, el concert de demà és d'un grup que es diu Terrai, que són de Flis, que han fet
una recuperació de la música tradicional abrenca amb una perspectiva contemporània i ho maridem dins de la zona de la Terra Alta, de Corbera d'Ebre en aquest cas, i de Falset, de la zona més propera al riu Ebre. Això serà a la Casa Canals tot i que demà hi ha una previsió important de pluges i és bastant probable que si el dia ens impedeix fer-ho els jardins de la Casa Canals ho fem igualment a la Casa Canals però al pis de dalt
que és on estan les instal·lacions del mel. I encara ens quedaran un parell d'activitats divendres, a partir de les 5, una ruta guiada per aquests àntics cellers de la part alta que deies que ara ja no en queda tant, no en queda cap, vaja. Sí, bueno, queden els edificis i algun vestigui com cubs dins dels locals o els ganxos que penjaven la branca de pi quan el vi estava acabat de fermentar a les façanes. Aquesta activitat la fem en col·laboració amb la Universitat d'Ovira i Virgili,
I és en anglès. Està al mateix temps que fem l'embotada a la URB, a la facultat d'enologia, fan un màster de vi internacional en què hi ha alumnes de tot el món. I està una mica pensada per aquest tipus d'alumnes, però està oberta absolutament a tothom. Totes les activitats que t'explico són gratuïtes, fins i tot al tast.
Molt bé, molt bé. I mira, encara ens quedarà una xerrada amb el títol d'Obrir el vi, un ritual amb mil·lenis d'història, no?, a càrrec de la Romina Rivera. Sí, que és una arqueòloga historiadora especialitzada en el món del vi, doncs també promet ser força interessant. També ho maridem amb el celler dues voltes. La primera activitat, Isoladares la segona, o al revés, no me'n recordo si és així.
La grana festa, el punt de trobada final de tot això i el que dóna sentit als actes previs és l'embotada en si, com deies dissabte, durant tot el dia a la plaça del Rei amb 25 cellers. Així ràpidament, Berna, què passarà? Arrenquem la jornada amb unes visites guiades, igual que la que fem el divendres, però en aquest cas un en castellà i un altre en català perquè la gent pugui triar quina li va millor.
En la segona ens acompanyen músics, com es feia antigament, com si fos una cercavila. Hi ha un historiador explicant davant de cada celler què passava a la ciutat al segle XIX, sobretot. Hi haurà recreacions històriques del que passava, dins de l'antic ajuntament, per exemple. I quan arribem a plaça, a plaça ja ho hem arrencat amb la jornada en si, hi haurà restauradors, hi haurà els cellers, hi haurà un taller per fer etiquetes...
de vi, hi haurà una mostra d'oficis, en aquest cas el Jauner fent els embuts, hi ha vijockeys, hi ha un grup musical per trencar la jornada a les quarts de vuit del vespre, que es diu Esperit, i en principi això és tot, és una jornada, entre cometes, bastant festiva, perquè acabem celebrant el que passava a la ciutat quan el vi estava acabat de fermentar, i el vi...
normalment està relacionat amb la festa. Aquesta és l'essència de l'embotada, aquesta festa recuperada que arriba ja a la seva novena edició en la nova fase. L'Associació Santa Teca n'és la responsable. Bernard Rios, moltes, moltes gràcies. I ara, gràcies a vosaltres. Un abraçat. Ens veiem allà.
I vinga, que acabem amb un apunt que us farà venir ganes de menjar i de cuinar, també. Volem fer-nos ressò que continuen les jornades del romesco. Això vol dir que diferents establiments restauradors de la ciutat ofereixen plats fets amb romesco. I avui en volem conèixer un d'ells, el bacallà amb romesco. Jo crec que casa, que casa bastant bé, que enganxa bé, eh, bacallà amb romesco. En tot cas, li preguntem al Tomàs Guirau, el xef de Casa PP, un establiment, un restaurant que trobareu al carrer Cavallers. Tomàs Guirau, bon dia.
Hola, bon dia. Ràpidament, com feu a casa vostra el bacallà amb romesco? Doncs mira, el bacallà amb romesco el que fem és amb una bona salsa de romesco que fem aquí a casa nostra i a més a més amb un bacallà de molt bona qualitat com és el Barquero, que és un bacallà salvatge, no? I està d'esparnet oficial de Guillem Michelin, no? Com dius que es diu, Tomàs? El Barquero. I quina peça ha de ser de bacallà? Amb quina quedarà millor? Amb llom? Sí, jo faig servir llom, llom de bacallà. I com ho hem de cuinar, això?
Doncs mira, ens agafem i confritem el bacallà, cobrim el bacallà, el submergim dintre d'una cassola amb oli a oliva i un organell d'all, i confritem a 70 graus durant 7 minuts. Mentrestant, això es va fent, agafem la nostra salsa romesco, que ja fem aquí a casa nostra, i ho sofregim amb una pella, una mica de caldo de fumet de peix,
hi posem també una mica d'unes quantes patates franaderes i després hi afegim el bacallà com un cop ja confitat. I això ho fem xup-xup i ja està. Molt fàcil de fer. I un xup-xup molt ràpid, no? Molt poquet temps. Sí, sí. O sigui, són entre 6 minuts de treure el bacallà i doncs posar-lo directament i recarreguir una mica bullir i fora i ja està. Va bé, sí. Per més costelleria.
El romerscrustelleria i el bacallà ens quedaria estallat. Correcte, exactament. Molt aixut, molt aixut. Per això ho confitem a baixa temperatura. Aquest pas previ de la confitació, del confit, jo crec que li dóna el punt, eh? El punt diferenciat, que sí. Sí, i tant que sí. Bacallà, el punt de sal, de salat, o fresc, com el preferiu? Nosaltres comprem ja amb bandejes, ja, punt de sal, que aquesta gent són especialistes amb el bacallà.
i els comprem que són lloms de 200 grams. Aquests lloms ja és suficient per a una persona, i és bacallà salat i de salat amb el sapon. És perfecte, perquè és molt bona marca, sobretot és confiar en la producta, no? Ja portem molts anys treballant amb ells, i és un bacallà salvatge, que és, probablement, es dona la garantia, aquest salvatge, i més que és partner de...
oficial de la galàbia Michelin, que és molt important. Molt bé, molt bé. I és bon producte per posar amb el romesco, ja que fas una salsa d'aquestes xules, doncs posar-li un producte de qualitat. Tomàs Quirau, moltíssimes gràcies. Avui hem conegut Casa Pepe, aquest restaurant que trobareu al carrer Cavallers, i ens han fet la recepta del bacall amb romesco. Podeu demanar això o qualsevol altra cosa que tinguin a la carta. Gràcies, Tomàs. Una abraçada. Molt bona abraçada. Gràcies. Gràcies.
Vinga, i ens queden un parell de minuts per tancar programa tot escoltant el temacle, la cançó de sortida que ha triat un dia més la nostra companya Sílvia García. Demà ens hi tornem a posar a les 9.
Doncs anem amb el nostre segon temacle, que t'he de dir que aquesta setmana en qüestió d'aniversaris és molt fructífera, eh? Sí, sí. Ani 1959, neix el músic canadenc Brian Adams. Uns anys més tard, l'any 1974, neix la Ryan Adams. No sé si són germans o residentes en Canadà. Però bé, a tots dos, felicitats, i si també avui és el teu aniversari per molts anys...
Fins demà!