Bon dia a les 9. La veu de Tarragona.
Què tal? Benvinguts. Obrim la veu de Tarragona, jornada de 10 xous. Avui, que és el 19 de febrer de 2026. I comptant ja les hores perquè arribi divendres i la programació especial i la gala de Tarragona Ràdio. De fet, a hores d'ara hi ha una reunió important en aquesta casa. Acabant d'últim els detalls de tot el que serà aquesta gala al Teatre Tarragona, ple fins a la bandera. En fet, a Sol Out, ja ni cap ningú, per tant...
Serà una gran festa. Avui en parlarem, d'aquí una estona en parlarem. Abrius Rius, què tal? Bon dia. Bon dia. Però mira, el primer que han de saber els oients és que se'ns perd la circulació de trens a la R16 entre Tarragona i Tortosa a causa del vent. És a dir que si heu d'agafar el tren avui més val que mireu com estan les coses perquè ja s'ha anunciat.
que també s'ha suspès la circulació entre València i Catalunya entre les 11 del matí i les 4 de la tarda per aquest nou episodi de vent. De moment aquí no ho fa gaire, aquí vull dir a Tarragona, ciutat, però en alguns punts del territori pot arribar a superar els 100 km per hora, 120 km per hora també en alguns casos aquest vent, aquest nou avís de vent. Hi ha diferència d'artes activades, per tant, és el primer que heu de saber, informeu-vos abans de moure-us i eviteu la mobilitat si és possible. Dit això, què passarà avui, abril?
Doncs que seguirem parlant de la gala dels 40 anys de Tarragona Ràdio, perquè ja ho tenim tot a punt. No estàs nerviós, tu? Jo estic com un flam ara mateix. Ah, molt bé. Jo estic nerviosa i no he de fer res? Jo estaré asseguda a la meva butaca i estaré nerviosa perquè tot vagi bé. Aplaudiràs. I estic contenta, home, i cridaré i xiularé. I diré, guapos, allò que fa ràbia. Molt bé, molt bé.
Tot a punt, eh? Tot a punt. Virem parlant d'aquí una estona amb la consellera de Cultura i Festa, Sandra Ramos, que ens acompanyarà aquí als estudis, aquí 10 minutets, perquè ell també es tornava a presentar. Es feia a Barcelona la presentació de l'Espacial Dansa, aquesta jornada professional que busca impulsar la contractació d'espectacles de dansa al mercat català i establir aliances, però des d'aquí, des de Tarragona. Ell es presentava a Barcelona aquesta especial dansa i avui en parlem amb ella, amb la consellera de Cultura i Festa,
I Festa Santa Ramos, d'aquí una estona, farem també una mica de balanç del que m'ha anat al Carnaval, tot i que ja se n'ha fet, però en parlarem una miqueta, i també farem la prèvia a la gala dels 40 anys, d'aquesta gala que demà tindrà el Teat de Tarragona com a escenari. I parlarem també amb la Núria Cartanya, la nostra companya, que és la coordinadora dels actes de la gala, i amb el Xavier Gispert, que és el director gerent de Tarragona Ràdio, que ens explicaran si encara no us ha quedat clar tot el que passarà el divendres a la tarda.
Deixa'm tocar fusta perquè estan reunits, a veure com va la reunió. Si ho tenen tot a punt, entraran en directe. Si no, farem també més coses. Mireu, dames i vells, el Nàstic i els dos esbarcs de Tarragona a la gala dels 40 anys. Podeu ja llegir una notícia que està penjada a la nostra pàgina web i aquí ja fem una mica de resum de com anirà aquesta gala, que també hi prendran part, ressuscitaran el rei i la reina, la reina i el concubí, millor dit, del carnaval i, en fi, moltes coses més.
Tot això a partir de les 8, que el que tu deies que les entrades ja estan exaurides, hem fet sold out, però abans, durant tota la tarda, al Hall del Teatro Tarragona, passaran més coses. A partir de dos quarts de 4, a Tarragona Ràdio farem un programa en directe de l'aventura de la vida. Faràs, faràs. Faré, faré, faré. No sé que no feies res.
Bé, no faré res a partir dels vuit, però abans farem una aventura de la vida amb molts alumnes de les diferents escoles de la ciutat, parlarem de fer-se gran, vinculat amb els 40 anys, però després també de dos quarts de sis a un quart de set hi haurà compte a comptes amb la Ratzebriant i posteriorment repartirem coca i xocolata, que això està convidat a tothom que vulgui passar pel Hall del Teat de Tarragona.
podrà veure tot el que fem allí durant la tarda. Doncs ja ho sabeu, això serà demà divendres, que és l'acte que dona continuïtat a la celebració dels 40 anys d'aquesta casa a Tarragona Ràdio. La família era dimarts, però anirem fent actes al llarg de l'any i aquest serà l'acte, l'acte gran de recordatori.
Mireu, el dimarts segur que recordeu, si vau sentir un programa especial, que vam fer una ruta per les diferents seus a l'emissora. Ara us parlem des de l'Avinguda Roma, el número 5 de l'Avinguda Roma, però vam anar a la Rambla Nova, el número 71 vam anar al Carrer de la Nau, el número 8, i vam anar als Orígens. A la passada en Rovellat, on ara hi ha l'ICAC, Institutat d'Arqueologia Clàssica, perquè ja va haver-hi els primers estudis de Tarragona Ràdio, d'ara fa 40 anys, i vam anar acompanyats dels 3 treballadors més veterans de la casa, en Joan Maria Bertran...
La Sílvia García, el Joan Maria Bertran, el Joan Andreu Pérez i la Sílvia García, ho dic per l'ordre de l'antiguitat, és la Sílvia la més veterana. Vam anar i vam recordar anècdotes d'aquests diferents espais que havien estat emissora, havien estat de redacció de Tarragona Ràdio, i ho sentirem, hem fet un abstracte, podrem sentir algun d'aquests moments a partir de dos quarts onze, a partir de dos quarts de deu, abans de les deu.
I després parlarem del teu tema preferit. Home, i tant, la muntanya. Mira, avui que arriba el cicle de muntanya, avui s'estrena el cicle de muntanya de la Diputació, ja és la 19a edició.
I, a més a més, en aquesta edició, parlant de la força del paisatge, avui hi ha doble proposta perquè a les 5 de tarda s'inaugura una exposició al Pati de la Diputació i després ja la xerrada col·loqui projectió de pel·lícula a l'Auditori de Diputació aquí al carrer per a Martell. Per tant, avui doble cita, l'exposició està molt bé i, de fet, l'autor és el mateix, el càmera d'altura, alpinista i fotògraf, Luis Miguel Soriano,
que avui el tindrem aquí a les 10. Ens acompanyarà aquí també l'ànima del cicle, el Pau Sales, i parlarem de moltes coses amb ell, però, entre d'altres, del Manaslo, perquè l'any passat va ser qui va acompanyar el cim del Manaslo a Carlos Soria. Doncs bé, el Carlos Soria, com sabeu, va conquerir, va compartir amb la persona de més edat de completar, d'assolir un 8.000 al Manaslo amb 86, no recordo malament, diria, ho dic de memòria, 86 anys, diria.
Bé, ens ho explicarà, com va anar. Ell mateix que ens acompanyarà aquí als estudis i podrem conversar amb ell una estona.
Farem l'humor amb el Miquel González i a la 26a edició, 26 episodis ja portem que ve el Miquel aquí a treure'ns les nostres pífies que fem en directe i després el que fem parlarem amb l'alumnat que actualment cursa segon del curs de segle de fotografia que la primavera passada va poder assistir durant els darrers mesos a cobrir fotogràficament les diferents produccions teatrals de la sala Trono
que va tenir al llarg de la temporada, i van treballar amb pel·lícula de 35 mil·límetres d'alta sensibilitat lumínica. Parlarem d'aquest projecte que han fet i de l'oportunitat que ha sigut per ells a estar fotografiant les diferents obres de la sala Trono.
Molt bé, doncs serà l'espai que fem a la recta final del programa. Mira, t'he preparat, dona pas tu a l'espineta en Tarragonins, a Abril Rius, amb tot aquí que fa possible el programa, que són la Núria Cartanyà, el Miguel González, el Lluís Comas a la Fieta Sol, Joan Andreu Pérez a la Producció, Mauri Fernández a la Realització Audiovisual, Laura Guàs a les xarxes socials, en Llevis Gisperi, qui us parla, Josep Sunyer, Mauri Fernández, ja l'he dit, vinga-la.
Les 9 i 7 anem... L'opinió del dia, l'Espineta en Tarragonins, que ens l'apropa la nostra companya Sílvia García, que parla de reivindicar la festa major. Espineta en Tarragonins, la veu de Tarragona.
Aquesta setmana ha estat una setmana molt especial per nosaltres, per Tarragona Ràdio, Ràdio Fòrum, a l'any 86. I és que el 17 de febrer de 1986 es feia la inauguració oficial a les 6 de la tarda d'aquesta emissora.
A partir del juny, que va ser quan vaig tenir l'oportunitat de formar part d'aquesta nova família radiofònica, diguem que la vida em va canviar. Estava dedicada a les ones i aquesta vegada no eren les del mar Mediterrani que trepitgem...
quan anem a les diferents platges, la meva arrabassada, era les zones de la música, les zones d'aquest micròfon, i el poder entrevistar, el poder parlar, el poder arribar a molta gent. En aquell moment només eren els veïns de la part alta de Tarragona. Després, al carrer de Nou, vam...
Diguem que vam ampliar una miqueta més el nostre territori com a emissora municipal. I al final vam ser la emissora de Tarragona, allà a la Rambla Nova. De la Rambla Nova vam estar uns quants anys, tenir l'oportunitat des de precisament la via, l'artèria principal de Tarragona, de poder emetre i poder dirigir-nos a tothom que podia posar i posava orella el que dèiem a través del...
Primer, el 102.6 FM i després, a través del 96.7 on hi som ara. Al cap dels anys, ens vam traslladar... Doncs va ser l'any 2002, si no recordo malament, on ens trobem ara, a l'Avinguda Roma. Que sempre diem una miqueta així com de broma que cada vegada ens anem sortint de la ciutat i que al final ens foten fora. No, que som Tarragona Ràdio i ens hem de quedar aquí.
Doncs parlant-nos de que d'aquí esperem que aquests 40 anys que vam fer aquest dimarts passat sigui l'inici d'uns quants anys més. Que hi hagi noves veus, que hi hagi nous locutors, que la ràdio segueixi igual de viva a través de la FM, que hi hagi molts de podcast, que la internet ens vulgui menjar alguna que una altra vegada, però que la FM, i des d'aquí la reivindico, continuï per molts anys. Salve, FM. Salve, Tarragona Ràdio. I felicitats.
Bravo, Sílvia, bravo! Sí, l'FM és una festa major, i per molts anys, de freqüència molt d'ara, perquè, de fet, aquí es parla d'up, de plus per Europa, però aquí l'FM, la rítmica, amb gran la Sílvia García. Les 9 i 10, fem una pausa i de seguida més coses.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. La Diputació de Tarragona dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari.
Tarragona Ràdio, per molts anys. Irem allí a lo que sabemos, a intentar sacar los tres puntos. No da igual en qué posición vayan ellos y en qué vamos nosotros. Nosotros nos tenemos que hacer respetar y nada, a conseguir los tres puntos. Com diu el jugador del nazi, Juan de Fuentes, va anar a Madrid a sumar els tres punts, independentment que el rival sigui dels millors equips de la categoria.
Dissabte 21 de febrer, un quart de cinc de la tarda, viurem el partit de la jornada 25, el grup segon de primera federació des de la Ciutat Deportiva de l'Atlètico de Madrid, Alcalá de Henares, en el partit entre l'Atlètico Madrileño i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33a temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 11 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
La veu de Tarragona, la teva veu.
Doncs vinga, quarts, adeu, i encetem aquesta nova franja, primera franja del programa. Avui en conversa amb la consellera de Cultura i Festes de l'Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos. Consellera, que tal? Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Una setmana molt intensa, eh?, perquè ja hem tancat el carnaval, eh? Tot i que, per cert, la reina i el concubí ressuscitaran demà, ara en parlarà.
Perquè tornen, ni que sigui per uns minuts. Ara ho explicarem. Però la setmana intensa, ahir per cert, era a Barcelona presentant l'especial dansa que tindrem aquí al Palau de Congressos el mes de març i que es tracta en definitiva de 120 companyies. S'hi han presentat, s'ha fet una tria i d'aquestes se poden exhibir de banda programadors...
de tècnics... Exacte, l'Especial Dansa és una jornada professional que té justament l'objectiu de promoure la contractació de companyies de dansa catalana en aquesta jornada que és la Nacional de Catalunya, especialment entre programadors i programadores de Catalunya, la majoria de teatres públics també, molta gent de diversos municipis. És la segona vegada que organitzem aquesta jornada
aquesta jornada professional i comptarem amb 15 companyies que exhibiran aquestes propostes, aquests projectes, en dos formats. Hi ha 9 companyies que ho faran en el format showcase, que és...
interpretaran 20 minuts de la peça que tenen preparada per exhibir, que forma part d'una peça que està llesta per la seva contractació. És a dir, que els professionals que estiguin allà aquell dia i vulguin contractar aquell espectacle és un espectacle que està preparat per ser contractat i per ser programat.
I després hi ha l'altra modalitat, que això és la novetat d'enguany, que és la modalitat lab, el laboratori, que això va a la línia de donar també suport a la creació cultural i, per tant, seran peces que estan en procés d'elaboració, que es podran també veure, però que necessiten encara d'una feina de...
de maduració, de residències artístiques, per poder-ho acabar d'enllestir.
Però això és molt interessant justament per donar suport en aquesta part de creació, que necessita una mica més de temps i de cura. I d'aquestes peces n'hi haurà dos que des de l'Ajuntament de Tarragona donarem un ajut directe a la seva finalització, al seu desenvolupament, juntament amb altres equipaments culturals del país...
on podran fer residències artístiques, entre d'altres el Convent de les Arts aquí al Cové, amb qui col·laborem de forma habitual. Allò el presentaven a Barcelona, i de fet amb el director de l'Institut Català de les Empreses Culturals, l'Edgar Garcia,
que parlava de la importància de potenciar la dansa al conjunt de Catalunya. És el territori des d'aquí, per això es fa des de Tarragona, és via anual, no? Sí. És via anual, per tant serà la segona edició. Serà la segona edició. Però parlava de la importància... És a dir, la pregunta que es farà molts, per què la dansa? Perquè el teatre ja té un circuit més establert, la dansa també el té, però potser cal donar-li una espanteta, no?
Sí, bé, la dansa potser de les arts escèniques, de les arts en viu amb les que treballem, deu ser de les més fràgils, no?, i de les més delicades. De vegades costa més que gent vagi a anar a veure dansa, perquè al teatre te pot agradar més, menys, a alguna hora, però hi ha paraules, és més entenedor. La dansa treballa molt més amb les emocions, amb les impressions, no?,
i a vegades costa, i crec que és important donar-li suport en aquesta disciplina, que a més aquí a Tarragona té molt de relament perquè hi ha moltes escoles de dansa, per tant hi ha molta gent que practica la dansa, i justament aquest dia que fem la jornada professional, l'especial dansa, el 25 de març, com bé deies, al Palau de Congressos,
Després, justament aquell dijous ja a la nit, comença el Festival Dansa Tarragona, que serà la tercera edició, perquè el vam iniciar fa dos anys, quan hi va haver la primera edició de l'Especial Dansa, l'any passat també el vam fer, en guany tercera edició, i que tindrem uns 11 espectacles des de dijous a la nit fins a diumenge, a diversos llocs de la ciutat, per diversos públics, alguns gratuïts, alguns no.
perquè, bueno, volem reforçar el paper de la dansa i reforçar la jornada professional. A més, així, si a algun d'aquí ve li ve de gust quedar-se, doncs estarà bé que puguin aprofitar el cap de setmana a Tarragona. Però, sobretot, és per donar a conèixer la gent. La dansa solen tenir molt...
impacten molt i molt d'èxit les obres que s'han programat, especialment les de carrer, que ho hem vist en diverses ocasions que hem programat dansa de carrer. Llavors, s'apropa molta gent i agrada molt. Crec que li hem de perdre la por.
aquest tipus d'experiències que potser s'allunyen una mica de la nostra zona de confort, però que al final ens expandeixen l'esperit. I l'ànima. I l'ànima. Les companyies ja estan escollides, les 9 de la primera part i també de l'altra part, o sigui, ja estan. Sí, va fer un procés... Això és una feina... Aquí, clar, se'ns va... Quan l'IFEC...
Ens encarrega a l'Ajuntament de Tarragona l'organització d'aquest esdeveniment, d'aquesta jornada professional, que finança l'ICEC, però, clar, el personal el posem nosaltres. Llavors, és l'equip de programació del teatre qui està liderant la crida a les companyies. S'han presentat 120 companyies...
I d'aquestes hi ha hagut tot un procés de selecció amb un comitè tècnic, amb dues persones d'aquí de l'Ajuntament de Tarragona i persones d'altres equipaments, experts en dansa, que han fet la selecció d'aquestes 15 companyies. I sí, sí, són moltes hores de visualitzar teasers i de llegir dossiers.
i de decidir qui venen. Fa dos anys, quan vam tenir la jornada aquí, el feedback que tenim de les companyies és molt positiu, i el dels programadors i programadores també, però sabem que hi va haver moltes companyies que vam veure que van augmentar
les seves contractacions per el fet d'assistir a l'especial dansa, i també, clar, programadors i programadores que van decidir, evidentment, contractar companyies que havien vist allà. Inscripcions professionals fins al 18 de març. Sí. Fins el 18 de març, per tant, això està encara d'aquí, queda un mes. I les professionals? Sí, les professionals. Això, a l'especial dansa, o sigui, la jornada professional està dedicada a...
professionals, programadors i programadores. Per tant, esperem que vinguin al voltant de 250 persones, que ja és el que vam tenir fa dos anys. La majoria de Catalunya...
però també és cert que com els teatres públics de Tarragona, igual que moltíssims altres equipaments del país, formem part de la Reta Espanyola de Teatros. El desembre que vam tenir l'Assemblea General a Santiago de Compostela, allà es va presentar també
l'especial dansa i també es va fer una crida, convidar programadors i programadores de la resta de l'Estat perquè puguin participar. De fet, fa dos anys ja vam tenir gent justament del Rosalía de Castro i d'algun altre equipament de la resta de l'Estat que van venir a acompanyar-nos aquell dia.
A les comparses de Carnaval hi ha gent que balla molt bé, eh? A les comparses de Carnaval hi ha gent que balla molt bé i gent que porten pocs anys com a comparsa i que han guanyat el concurs d'enguany. Pandora Comparsa, per exemple. Sí, a les comparses de Carnaval hi ha gent que balla molt bé. També hem de recordar que algunes comparses són escola de ball, per tant, clar...
Però hi ha comparses que no ho són i tot i així... Vaja, és que assagen molt. I dediquen moltes hores i molt d'esforç i molt de temps i molta il·lusió, no? Clar, després només són dos les que acaben...
entre cometes, no? Són dos les que queden en les dues primeres posicions, que vol dir que portaran el regnat del carnaval a l'any següent. Per tant, Pandora, amb el seu jardí de les aus del paradís, doncs decidiran si porten rei o reina carnestoltes,
I després aerodans i la seva sort tíl·lega portaran el concubí o la concubina en funció del que decideixi Pandora. Però clar, després van quedar uns que van quedar tercers, altres quarts, cinquents, sisens, setents, fins a les 30 comparses que van participar en guany del carnaval.
I darrere de cadascuna de les comparses hi ha molta il·lusió, molta emoció, moltes hores de treball, i a més ho viuen d'una manera increïble. Jo, quan estàvem donant els veredictes dimarts a la nit, clar, veies per un cantó l'emoció
de les comparses que havien guanyat i després algunes caretes també que trencaven el cor de veure-les, de comparses que es van quedar molt apropet, però així és la competició, perquè en el fons
Hi ha un punt de competició en el Carnaval que, bueno, a les competicions els agrada guanyar i els agrada portar el Regnat l'altre any. Un Carnaval que a grans trets ens ha respectat el vent a la ventada, tot i que avui tornem a tindre una alerta per vent, és a dir que també hi ha missatge de precaució en aquesta jornada, perquè pot haver-hi ratxes fins demà.
de ben important per sobre dels 100 km per hora, ens deien des del Meteocat. Sí, sí, totalment. Al final es van poder fer pràcticament totes les activitats del programa. Crec que l'única que no es va poder fer va ser el tombet per les escoles del dijous al matí, perquè dijous al matí es van suspendre...
Les classes, per tant, no hi havia escoles, doncs no es va fer aquesta activitat, però la resta es va poder fer tot, amb l'únic càmic del trasllat de les rues que es fan al matí als barris, que van passar a diumenge al matí,
Sobretot perquè, clar, el trasllat de les carrosses des de les naus fins als barris, passant per la T11 o per la Nacional, anant molt de vent amb els elements que porten les carrosses, preocupava...
I hem d'entendre que dissabte a la tarda, a la Rua de l'Artesania, és on està el jurat, observant tot el que passa, i per tant, si el dissabte al matí s'hagués trencat també algun traig, alguna motxilla, alguna peça, no hi havia marge per...
per solucionar-ho de cara a la tarda. Llavors, les comparses es van quedar més tranquil·les fent-ho el diumenge al matí. Per tant, es van poder fer totes les activitats i hem tingut un carnaval fantàstic. Ja en fèiem un balanç dimarts, encara faltava el veredicte, però vaixen conjunt el que ja deia dimarts. Participació, gent al carrer, molta gent a les comparses també.
Sí, sí, és que el Carnaval de Tarragona, de forma directa o indirecta, està movent 20-30.000 persones, no sé, perquè, clar, darrere de cada comparcer i comparcera,
Hi ha una família, hi ha una àvia que paga el tratge del carnaval com a regal per la seva neta. Això són coses que sabem com es diuen, quina cara té. És a dir, aquestes històries les coneixem. Les mames i els papes que cada dissabte o cada diumenge...
se'n van a portar les criatures també a l'assaig, o les que es queden al local, fer-se malbé els dits amb goma eva i arrencant i fent foradets, tallant...
tallant filferros i tot tipus de coses, després els hi veus les mans i sembla que hagin estat a la guerra, i que directament o indirectament el Carnaval mou una barbaritat de gent, i després això es reflecteix al carrer, el dia de la rua de l'artesanià, i el de l'alluïment també, el pajarito, no hi va haver un sol acte,
que no estigués a tope de gent. Així que tothom molt content. A tope de gent, com ara l'estudi, que s'acaba d'omplir... Entren tres persones que ara saludarem. I ara li demano que es tregui el barret de consellera de Cultura i Festa i es posi el barret de presidenta d'aquesta casa d'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació. Estupendo! S'incorporen a la tertúlia les companyes Laura Casas i Núria Cartanyà. Laura Núria...
Què tal? Molt bon dia. Bon dia. Que serios que esteu, no? Concentrats. Això són aquests dies intensos. Són molts dies intensos que portem, la consellera especialment, molts dies intensos de Carnaval ahir a Barcelona i ara anem relaxant.
Qui us acompanya, per cert? Maria Bravo, que és la directora artística, dona de teatre i persona que hem enredat i hem fet molt bé perquè ens ajudi a posar forma a tot el que us voleu explicar divendres. Divendres, demà, fem la gala d'aniversari de Tarragona Ràdio amb activitats tot el dia.
davant del Teatre Tarragona, durant la tarda, per la Canalla, i en fi, tot plegat, però ho rematarem amb una gala, una festassa superxula, a partir de les 8 del vespre al Teatre Tarragona. Tenim el teatre ple, i l'hem demanat a la Maria, volem explicar que estem orgullosos de treballar a la ràdio, que volem fer servei públic, que volem fer una festassa i celebrar-ho amb totes les entitats que puguem, i posa ordre.
I la Maria ha posat ordre? Estic intentant fer-ho, però hi ha molta energia positiva, hi ha molt d'amor per la ràdio, per la ciutat, i això és molt maco. 40 anys, és que clar, és un superaniversari. Jo, més que dirigir, estic celebrant amb vosaltres, perquè realment elles tenen molt clar el que volen dir, tothom té molt clar el que vol fer, que és celebrar amb la ciutat una feina...
de 40 anys fent servei d'informació pública, que és per celebrar-ho de debò. Que vindrà la consellera, la presidenta. I tant! No podem fallar amb moltes ganes i molta il·lusió de poder celebrar aquest aniversari.
celebrar també el que suposa Tarragona Ràdio per les ciutats, perquè tanta gent que hi vol venir, que ara la Rosa o no em deia és que ja no queden puestos i ens demana gent de venir que han vist els correus i és que no queda lloc al teatre, estan tots els seients donats. I després tanta gent que hi vol participar en aquesta gala i això el que reflecteix és realment
Això és una ràdio local, una ràdio de proximitat, que evidentment, especialment aquí m'acompanyeu tres persones amb les que hi ha a l'altre cantó del vidre, els tècnics, amb els que hi ha a tota la redacció, un equip professional meravellós.
que la gent d'aquesta ciutat s'estima i s'estima molt perquè us coneixen, us veuen les cares, us veuen totes les activitats i, sobretot, a banda d'acompanyar-nos en els moments alegres de la ciutat, quan hi ha algun problema o hi ha alguna cosa seriosa, allà esteu, al peu del canó, sempre, i la gent s'informa del que passa en aquesta ciutat a través de Tarragona Ràdio.
Doncs això ja serà una mica el que explicarem també a la gala, que serà una mica de pal de discurs, intentarem que sigui molt amè, però sobretot serà una festa, no?, moltes activitats. A més, ens ha agradat això, que també molta gent ha vingut a dir, podem col·laborar, podem participar d'alguna manera, no?, és com que de seguida que es va fer, es va llançar la idea, no?, tothom va recollir el guant, i jo crec que és maco, també, no?, que tots volien col·laborar i poder participar tant a la gala com els actes que es faran al llarg de l'any, no? Digues una miqueta,
Va, Laura, fem espòiler, que ja el vam fer super... Està bastant dit, però... Una falca, maco, però quan sortim de Massivells, tots així, perquè pillarem tots. No sé si podrem remuntar-ho, eh, jo, després. Estem treballant emocionalment per aquest moment. Sí, sí. Equips de psicòlegs. Us heu arriscat molt, eh?
I mira que no han dit ni piu, eh, del que estan fent. A més, com més els hi dius que no es passin, més es passaran. Vull dir que més val no dir res, saps? Allà, anem amb compte. No, no, és que no s'ha dit res, perquè és que si no sabem que pillem més. Això passa quan traieu a la gent dels tauts quan no toca. Traieu a la reina de Carnestoltes i a l'espoiler. Ho ha dit abans. I a dames i vells també els heu tret de la capseta. Els desubiquem, els desubiquem i ja sabrem què passarà aquí.
Tindrem tastets de Santa Tecla, i el més xulo del que passarà, es porta, perquè també comptem amb el nàstic, el més xulo del que passarà és que ens han fet regals d'aniversari. Cadascú que actua, evidentment seran dames i vells, seran els esbars, serà carnaval, però ho fan amb una peça especial creada per l'ocasió, pel nostre aniversari. És que sou tan generosos que després aquesta generositat us torna, i això és bonic.
És bonic. Hi ha sorpreses, no ho direm tot. No, home, no. A veure, està publicat a la web, eh? Sí, d'aquí vindrà, sí, però... El que no hi haurà és xapa de la presidenta, això ho podem garantir ja.
No? No. Alguna cosa hauràs de dir. No us en preguntareu, però discursos llargs... No. Que la gent ha vingut a unes altres coses. Ha vingut a Galví. Maria, pensa que són gent de ràdio i que improvisen molt. Tu, Marc Doig, hauràs d'anar controlant... Jo estaré allà patint i estaré fent tota l'estona aquest gest de l'estisora.
Talleu, talleu. Bé, l'important és que la gent pugui gaudir i jo crec que això està més que garantit. I tant. La part musical s'ha dit...
Hi haurà molta part musical, de música feta amb molt de carinyo des de casa, tant d'una entitat amiga, els canta bambolines, l'estudi de música que fan 40 anys, com també de 40 anys tenim dos grups insignis de la demarcació que també els fan, també estan d'aniversari, uns del Vendrell i uns de Constantí.
Bé, ja si dones més pistes, Núria, deixem alguna cosa pel misteri, també. Divendres. Hi ha coses, hi ha coses que no desvetllarem. Bé, bé, bé. I música molt xula, també, que enllaça amb poesia.
I també es podrà veure els locutors i locutores de Tarragona Ràdio fent altres coses que no estan acostumades la gent a veure. Que també vosaltres teniu aquí un paper que és intrigant. I, evidentment, donarem veu als oients. Els oients també tindran el seu protagonisme en aquesta gala, perquè és que és un tòpic, però és veritat, sense la gent que escolta, què fem d'altres parlant?
Hi ha un document, això no vull dir gran cosa, però que estic segur que us emocionareu molt, a tots. Ah. Punts sospècims. Sorpresa sobre sorpresa, això ja no. Aquí estem de cliffhangers, està a les orelles. No puc processar tanta cosa. La gent ja no es pot aguantar més ja que arribi aquesta gala. La retransmetem? Jo crec que... T'agradaria una cosa que potser encara no s'ha dit i que no s'enteri la ruso que ho dic.
La gala és a les vuit. Però si veniu abans, que estaria bé que vinguéssiu abans, cap a quarts de vuit, tindrem una degustació de vermut del celler de Muller i un pica-pica de Coca-Cola. Gentilesa que també s'estimen molt. Si veniu abans, socialitzeu, xerrem una miqueta, eh? No ho diem massa perquè l'alcohol del teatre és limitat i si ve tothom a quarts de vuit la li emparda. Però ja està dit. Què us sembla? Molt bé. Jo vindré. No sé si em voleu després a la gala amb dos vermuts a sobre, però jo vindré. Sí.
Tenim un gelat de rafa gelat i amb els colors de Tarragona Ràdio, també. Sí, sí, això és molt xulo. En aquest moment, eh? A veure, has dit els pets i has dit l'Axambusta o no ho has dit? Ja està, ja està. Ja està, el tomate. És que està a la pàgina de web publicat, que tothom ho pot llegir. Ja ho vam dir, ja ho vam dir. Tindrem el Premi Fortuny i el Joan Reig cantant junts per primer cop. Sí, sí, sí. Ells dos, segur, eh? No?
cantant junts els dos al Pemí Rovirosa, perdó. Què he dit? Sí, sí, al Pemí Rovirosa. I cantant junts? La hem passat mai. Què farà? Què farà tota aquesta gent? Sí, sabem que canten, que actuen, però el contingut... Divendres, demà.
No dius res més. És com quan entrevistàveu l'altre dia a Dames i Vells, que l'entrevista era més buida de la història, perquè no deien res. I què fareu? Silenci administratiu. Tot era això, no? Sí, sí, tal qual.
L'humor és benvingut, que venim del carnaval, l'estat i l'humor, sí. L'humor sempre. Si pillem, mira, escolta, em ve del carnaval, vull dir que no ve de un dia. Hi ha una tertúlia política cada setmana, imagina't si és benvingut l'humor, en el meu cas. Si l'altre van tindre un gag de l'humor, la tertúlia. Tenir un gag fantàstic, sí.
Bueno, sereu les copresentadores, no? Laura, Núria, Núria, Laura, per tant, us veurem a l'escenari, i a partir d'aquí hi haurà interaccions, no?, amb les coses que aniran passant. Sí, sí. És que em sap greu dir massa coses, al més, perquè aquí no té entrada, ara ja, vull dir, és una llàstima. Perquè ampliar el teatre, Sandra, per quan do? Pel divendres ho tenim una mica surto, perquè...
perquè la vareta del Harry Potter la tinc ja una mica apurada. Però sí, sí. El teatre, mira, per algunes coses es queda petit, per altres coses ens va molt bé, però clar, el segon espai es quedaria petit per celebrar els 40 anys de Tarragona Ràdio. Gairebé 700 places, vull dir que no són poques, el que passa és que és molta la gent que vol venir, ens n'alegrem moltíssim.
I tant. Doncs vinga, ja... Ja deixem-ho aquí. Demà serà el dia. És que no tiren res més, Pep. No, i ara hem d'assajar, hem d'assajar. Torneu a l'assajar, si no que estau assajant. Mentre s'assageu, posarem tres segments de la ruta que vam fer per les antigues seus, avui som a l'Avinguda de Roma, però vam passar del dimarts per la Rambla Nova.
Carre de Nau. Carre de Nau i la passen rovellat on hi ha l'ICAC, que allà hi havia la seu. La porta, per cert, està tapiada per on entraven els companys i companyes. Està tapiada ara, però la porta principal van poder entrar i anar fins al lloc on estaven els estudis. A més, amb els tres companys més veterans, la Sílvia García, el Joan Andreu Pérez i el Joan Maria Bertran, fent el recorregut i recordant moltes anècdotes de quan aquesta ràdio funcionava amb cassets, amb revox i... Això dels mòbils no existia. Ja ha plogut, eh? Companys, companyes...
Vinga, Pep. Molta merda, com estiu amb el teatre. Gràcies. Moltes gràcies. Consellera, gràcies. Gràcies a vosaltres. Un bon plaer. Cap, Sonia, bon dia.
Hola, bon dia, què tal, com esteu? On sou, on sou? Perquè de les seus on heu anat primer? Hem començat pel final i som a l'anterior seu, a l'actual, l'Avinguda Roma número 5, doncs avui som a la Rambla Nova, número 71, aquí al darrere, i estic amb els veterans de la casa, amb la Sílvia García. Sílvia, bon dia, demàment. Hola, bon dia. Jo, Maria Bertran, bon dia. Hola, què tal? Jo, Andréu Pérez, bon dia. Hola. I veureu que està fent un vídeo, per tant després veureu això també en vídeo. A veure, qui m'explica què hi ha aquí dalt? Va, qui m'explica?
Que hi havia, que hi havia, no? Aquí hi havia el que seria una de les seus, la tercera seu, en aquest cas, la penúltima abans d'anar cap a l'Avinguda Roma, de Tarragona Ràdio, que ja érem Tarragona Ràdio com a tal, i que aquí vam viure durant... quant de temps, més o menys? Vam estar quatre, cinc anys? No sé, jo realment soc de les...
Quatre seus. Sí que me'n recordo que tinc imatges molt xules aquí, però tinc moltes i millors imatges del carrer La Nau, de la presa Roviat i de l'actual local que d'aquí. La veritat és que aquí vam haver de sortir, sí o sí, perquè hi havia un problema local...
I aquí es van viure moltes històries xules i la veritat és que... Bé, ara això s'ha transformat en un hotel i ha canviat molt perquè, clar, aquí al costat hi havia un Frankfurt, el Frankfurt la cebolla...
Bueno, hi havia moltes coses en les que, la veritat, jo crec que un somia moltes vegades en treball, treballa a la Rambla, i nosaltres ho vam arribar a conseguir durant uns anys, i va ser, jo crec que el pas pràcticament al professionalisme que ja havíem començat a fer al carrer La Nau de l'emissora municipal, va ser xulo, la veritat.
I, a més, s'ajuntava... Perdona, eh? En que en un tram curt de Rambla hi havia molta ràdio, hi havia dos més. Hi havia l'Adió Nacional d'Espanya i on de Rambla i nosaltres. Vull dir que està bé.
I que nosaltres vam aprofitar precisament la seu, era la seu d'abans que ells es canviessin. Vam aprofitar els estudis i gairebé la infraestructura que ells ja tenien. Sí, perquè Onda Rambla va comprar els estudis nous al costat i aquests vells els vam agafar nants i els vam recuperar. Vull dir, era una cosa de dir, venim aquí i aprofitem ja la inversió que ja hi ha feta. Era antiga, realment, perquè estava tot en...
Era bastant vell tot, però vam aprofitant en tot. No sé si era el primer o el segon pis. Ara seria vintage. Era el primer o el segon pis, recordeu? Perquè no tenia ascensor, això. Era primer o segona? Era primer, però hi havia entresol, no? Jo me'n recordo que hi havia un descansillo a les escales també per assentar-se, la gent gran. Era un pis molt vell. De fet, vam haver de marxar perquè s'enfonsava.
Tenia problemes de termites, i quan anaven caminant es movia tot, es movien les taules, els ordinadors... Els discos, quan estava l'antena. Realment feia por. Jo no sé què recordes, com estava separat tot. Ja només d'entrar estava la redacció,
A l'esquerra també, jo crec que estava al despatx del director, i passadís avall hi havia l'estudi de gravació i on s'emitia l'estudi... Teníem dos estudis. Unes entrevistes. I el petitet no s'ho deixeu, eh? Hi havia un petitet per gravar les cròniques... Que unes vegades se sentia al bany quan estaves intentant enregistrar alguna cosa...
Aquí ho gravaven tot en cinta de casset encara. Era l'època que anaven cintes de casset i quan hi havia els talls de veu i tot no teníem sistema informàtic encara i anàvem en cintes de casset aquelles que duraven 5 minuts, es gravaven els talls de veu i amb un radiocasset anaven tirant els talls de veu. He de dir a la seva defensa que encara que sigues molt vell, jo crec que és l'únic local que hem tingut dos banys.
I propis. Tu saps el que és per tenir i per quan tenen convidats, etcètera, etcètera? Tot és important, eh? El de fora era un bany entre cometes, eh? Era bany, era bany. Perquè estava tan bé. I allà se n'estaven els discos i a més van tenir la sort de tenir un sal obert.
en el qual teníem convidats d'honor extraordinaris, com eren els Coloms. Ja t'aguanto jo, si vols. I allà teníem l'oportunitat de compartir música, animals domèstics, i altres coses. Humitats, també, humitats. Jo me'n recordo, m'ha deixat dir una anècdota d'aquestes boniques, i per culpa del Didac Bertrand, des d'aquí un petonarro, feia ell en directe el divendres Sant.
la processó el divendresant a Tarragona Ràdio, que en un principi anava ell sol. I de cop i volta em pregunta a Sílvia, que era quan va començar a anar el divendresant per la Rambla, quina era la cofredia que en aquell moment estava passant per la Rambla. L'estudi estava al final de tot. No estava jo al costat del balcó, eh? O sigui, havia de fer corredisses cap amunt i cap avall de l'estudi cap al balcó i del balcó cap a l'estudi, però jo estava sola al control per dir-li
quina era la cofredia que en aquell moment estava passant per la Rambla del divendres Sant de Tarragona. Si ja us podeu veure durant tot el divendres... Hola, Nuri, d'antòfol! És una oient, o no? Sou oient de Tarragona Ràdio tota la vida, que avui fem 40 anys. Avui fem 40 anys, Tarragona Ràdio. Ho he sentit a la ràdio de bon dematí. Ja ho sento. Què passarà ara, totes les viudes per aquí? Ara després passaran... Vostè quants anys fa que escolta la ràdio, vostè? Fa 50 o 60, no sé quants. Quan van començar ells?
Fa 40 anys. Però jo ja estava... Jo ja saps que estava allà al bar dels 18 anys que estic, eh? I li hem fet molta companyia o no? Molta, molta. I ara ja és més... més cosa ja, eh? Gràcies. Enhorabona també per la part que li toca. Una oient, eh? Bueno, companys, a veure, primera parada, eh? Digues, Núria. Això que deien, no sé si ja ho han explicat, que tiraven cable pel balcó.
Joan Maria diu, la Núria, que si tireu el cable pel balcó. Sí? Tireu el cable pel balcó. En alguna ocasió es va fer, eh? En alguna ocasió es va fer, sí, sí. No recordo exactament per quin acte, però, clar, aprofitant que estàvem a la Rambla i que hi havia molts actes per aquí... Jo això t'ho he vist fer anys després, també, eh? Ja teníem els mitjans inalàmbrics i aparells com tenim ara, doncs el més fàcil era tirar cable per aquí i les metges des d'aquí fora.
Alguna vegada més? Home, Sant Jordi. A mi m'ha passat més d'una vegada de pujar i baixar, de posar la gravació. A mi més que cable el que feia era gravar una sèrie d'entrevistes, quatre o cinc entrevistes seguides, pujava, les posava i en el moment que les pujava baixava a gravar unes quantes més. Era la meva diada de Sant Jordi especial en aquell moment.
I jo diria que cronològicament, perquè tinguem una idea, els urgents tinguin una idea, d'aquí vam marxar el 2001. I jo em penso que deuríem arribar al 96 o així, no? Potser. Molt bé. El 92 vam començar al carrer La Nau, diria jo, l'any 92.
Dos. Dos. Sí. Jo he estat en aquests estudis i va la dir que es podia fumar, eh? I fumàvem molt. Diu la Núria que es podia fumar aquí dalt, eh? Ui, i tant, se podia fumar. I fumàvem molt. I tant, Núria. El que passa és que després et treu-t'ho. Treu-t'ho la còstum de fumar que te caigués una mica de cendra dintre d'algun dels aparells.
Bueno, en aquella època segurament hi havia puros esplanaris, que també, jo recordo, puros esplanaris, puros grans. Joan Andreu, tu em segueixes. Hem d'anar deixant-ho aquí. Ho deixem aquí? És que seguim la ruta, eh? Joan Andreu, tu vens o quedes?
Jo em quedo, jo vaig cap a l'emissora. Sosplau, demaneu, quan esteu a la plaça Rovellat, que us expliquen anèdotes dels verenars que es feien a Radio Fòrum, val? Vinga, fet. Jo no vull explicar, però que ho expliquin ells. Andréu, gràcies, que vagi bé. Ciao. Jo, Maria, Sílvia, tirem cap amunt amb la Laura, també. Anem-hi, som-hi. Va, ei, anem cap al Carrera Nou, d'acord? Vinga, ara us heu escoltat per allà. Moltíssimes gràcies. Adéu. La primera parada aquí a la Rambla, que és la penúltima seu, l'última és on som ara amb l'Avinguda Roma...
Aquí el Dani ha anat a fer un cafè, la porta oberta. És a dir, tenim les claus del carrer de la Nou, del que hi ha aquí, que hi ha aquí ara. Doncs ara mateix hi ha un escaprum Tarragona que... una mica de por, eh? Ens deixaran sortir després, després una vegada que entrem hem de tornar a sortir. Jo aquesta tarda treballo, eh?
No, no, ens us tanca la porta i us escapeu. Fa una mica de cosa, eh? Però bueno, hi ha un esquelet aquí al balcó, fa... No ho sé, però bueno. A mi també sembla que com si entressis en un temple maia i que fem un viatge en el temps, no només per Tarragona Ràdio, sinó en la història. Anem a buscar com era el local de Tarragona Ràdio, aquí al Carrer de la Nau, i entrem en aquest escape room, mira, flanqueixant la porta...
I ara aquí a l'interior hi ha una ambientació com a malla, una dosa així simpàtica. Sí, sí. I l'olor aquesta d'humitat que a mi m'ha recordat quan estàvem aquí realment, perquè és una zona als baixos, un edifici antic i l'humitat que hi havia aquí encara...
Encara es manté. Encara en té, encara en té. No sé si som nosaltres, no, no. El que sí que he trobat, que a més comentàvem ara amb el Joan Maria, m'imagino que per la disposició que ara mateix té, pel joc en si, el trobo més petitet, però pensa més que en aquesta sala on estàvem hi havia, en un principi eren tres taules, eren dues taules per redacció i després la taula del Bedell, que era la persona que tenia la gent quan entrava i que estava aquí a la meva mà esquerra,
i que estàvem aquí intentant descifrar una mica com anava, mira, m'he millor dit on estem, descifrava com estaven els estudis, el de baix, el de dalt, però aquí sempre pujàvem i baixàvem, vam fer molt d'exercici, eh, aquí. Però realment és molt petit, eh, o sigui, estàvem en un lloc molt petit, no me l'imaginava tan petit com l'estic veient ara, però aquí estàvem.
I l'altra d'aquelles coses que vam viure i patir aquí era quan es feia el dels cromos de Tarragona, també els pins de Tarragona, que nosaltres teníem un dels principals, que era l'escut de Tarragona, i va haver-hi una cua que sortia d'aquí fins gairebé més enllà de l'Ajuntament. Sí, sí, cert, cert. Anem cap amunt, a veure si podem entrar. Sí, sí, sí, anem cap amunt. Aquí hi ha una escalinata, companys, entrem a una escalinata.
Hi ha tot de... i d'esquelets. Prenc la marxa de connexió, eh? Pujant a l'escalinat a camunt, a la segona part de la redacció de Tarragona Ràdio, Carrera 9. I ara entrem a una altra sala, aquí hi ha pirates, també ve mobles, un barco pirata, un vaixell pirata... Això què era, Joan Maria? Mira, aquí hi ha el tècnic que hi havia abans, que s'ha quedat aquí. Estan els ossos, per aquí, una mica...
Déu-n'hi-do, les escales estan més bé que les que teníem nantros, eh? Les que teníem nantros encara eren les originals, aquesta les se n'ha arreglat més perquè pugia el públic, així que estan més arregladetes, eh? Déu-n'hi-do, també cap petita ho trobo. Bueno, està tot decorat de fusta. Ah, però és que aquí hi havia els esglaons. Aquí m'ha faltat a mi encara uns esglaons. No, ja no hi havia més esglaons, Silvia. Jo crec que cap a l'estudi, i aquí estava l'estudi,
Sí. I després teníem aquí per poder entrar... Al locutori. Al locutori. Imagina't, aquesta habitació dividida en dos gairebé, o un quart cap aquí i tres quarts cap allà, i ara on estaven els dos rebocs.
I nosaltres teníem els dos rebooks a un costat i el control tenint davant. Amb una taula de mescles que anava amb botons. No amb faders com ara, anava amb rodones com les centrals nuclears de Txernòbil, allò dels anys 70. Era una mica com... Sí, sí, eh? La...
Us recordem la taula, aquella link, aquella antiga, que a saber on està ara. M'ha impressionat on estava abans el despatx del director, que ara fa més por. Ja feia por abans i ara fa més por, eh? Un petonar-lo, eh, Quico? Quants éreu aquí? Era molta gent o no?
Bé, no, pensa que de redactors potser només hi havia dues o tres persones, i després el Joan Andreu, tu i jo, de tècnics, em penso que només estava jo, i tu, perquè tu també feies, bé, el Pep Guerrero va estar en algun moment, el Lluc de Massas, també. El Lluc de Massas va quedar allà del Crec.
Ah, bueno, potser sí que va canviar cap aquí. És que són molts anys, eh? Que voleu que recordeu... Perdó, que recordeu 40 anys en un flash i no pot ser això, eh? Ja se'ns barregen records, ja. No sabem si era aquí, a la Rambla... Aquí, quan venia la baixada de l'aigua, passaven per aquí davant els carros, no?
Per això també és el que deia abans amb l'asseu de la Rambla. Clar, per aquí passava Santa T, passava la part de Sant Magí, i aquí sí que potser més d'una vegada micròfon en mà amb cable. I compte que ningú t'atrepitjés el cable perquè si no sorties cap enrere... Aquí ho tenia més bé perquè el control tècnic està més a prop del balcó, llavors el cable, dos metres de cable i estaves a fora. Aquí va passar, que t'ho he explicat abans, el molt honorable Jordi Pujol. El vam tenir aquí parlant en aquell moment...
I van fer l'entrevista els companys, exacte, de Tarragona Ràdio. I després el Sau, que van aparcar aquí a la porta, els portàvem, van fer l'entrevista i després van marxar. Jo me'n recordo d'entrevistar als TNC, també. També, també. Jo ho veia entrevistar als TNC, que quan tu feies vacances jo agafava el programa algun estiu. Josep, pren nota. Veus com feia bones entrevistes? Has vist? Jo pel futuro... Hòstia, que és... No, no, és estar allà...
Bueno, i ara com sortim d'aquí? Perquè s'ha tanca la porta de baix, eh? Per aquest túnel d'allà, no? Podem sortir per aquest túnel que hi ha aquí, a veure? No sé, on portaria això? Això no aniria, Sílvia? A veure si que... Bueno, companys, és que s'ha tanca la porta de cop i ara no sabem com sortir d'aquí, d'aquest escape room. Acabarem com aquest escalet d'aquí a la terra, eh?
Jo ho dius en sèrio, Pep? Que us heu quedat atrapats aquí? Sí, se tanca la porta i no sabem com sortir. Doncs mira, truqueu al Dani. Hem de calcular, no sé què, hem de fer alguns números per sortir, hem de fer alguns càlculs.
Miquel, tots veu amb això dels escape rooms, no? Sí, el que passa és que, com que suposo que a l'interior tenim algun problema de cobertura o alguna cosa, s'ho sent estrany. Sí, anem cap a baix, que sortim cap a fora, perquè aquí dalt ja... Operació Bikini. Aquest el deixem, aquest el deixem aquí. Ah, no, no. Teníem estudiador també. Anem a veure si veiem l'estudiador. Deixem, eh, a veure si hi ha més cobertura. Aquí en altra sala... Ho sentim bé, ho sentim bé, cap problema.
Sí? Doncs aquí hi ha una altra sala. Bueno, ara no. Per què? No, és que anem sortint. Ara sí? Ara sí, perfecte. Tornem a ser l'entrada. Han fet un recorregut per aquesta Esquerra. Lligaré molt a parcer el Dani, el seu... Dani Estera. Sí, que ens hagi obert l'esport. De fet, ens ha deixat les claus, eh? Ha marxat, ell, eh?
Vull dir que alegria moltíssim. I si voleu venir aquí a fer d'escape room a l'antiga Seu de Tarragona Ràdio, us veu, podeu... S'han perdut per dalt, aquests, eh? No baixen. A veure si baixen. Ens queda l'última seu, la primera, que és on va néixer tot, a la plaça d'en Rovellat. Home, de fet, jo pensava ara, clar, que aquí no éreu gaire lluny del lloc on éreu al principi, no?
No, no, va ser relativament a prop, estava amb allò... Jo vivia al carrer Granada, a més a més, m'anava perfecte, perquè era plaça del Roi, ja està al costat, després ja vam venir aquí, després me'n van agafar mania i van dir, anem a posar la ràdio cada vegada més lluny d'on viu el Joan Maria, i mira on hem acabat.
I amb la Sílvia, que jo també estava carregada, o sigui que ho teníem molt fàcil. Per això dius, a veure, aquí hauria d'obrir la ràdio a les 7 del matí. Qui està més a prop? Ha dit. Et toca, Sílvia. I cap allà anàvem. I ara com obrim la porta per sortir? Perquè haurem d'esperar que vingui el Dani, no? Continuo dient el mateix que t'he dit abans. La combinació, anem a provar-la, a veure què. El que passa és que no sé en quines claus. Laura, digues un número, digues un número. 40. Prova el 40 a veure si funciona. No ho sé, no ho sé.
El 18. Va, 40 i 18. Prova, tecleixa aquí a veure què passa. No passa res. Bueno, companys, ja veurem si podem fer l'última connexió. Jo crec que sortiu d'aquí, però veu 96.
Bueno, intentarem sortir. Si no podem sortir, ja us ho explicarem. Intentarem sortir d'aquest escape room del que anau i, si podem sortir, farem cap a la passa enrotllata, a la primera seu. I si no, veniu-nos a buscar, desplau. Us vingem a buscar. Josep Sunyer, Sílvia García, Joan Maria Bertran, amb Laura Guaix. Gràcies. Ara ens tornem a donar pas, de seguida.
amb connexions especials des de cada un dels llocs que han sigut seu de Tarragona Ràdio, abans Radio Fòrum. I ara ens ho deia l'Abril, diu, ostres, jo no sabia que el que és ara l'ICAC abans era Radio Fòrum.
Perquè l'ICAC, jo, que em sonava ara, sobretot com a això, que hem fet alguns podcasts, com a centre de recerca, que hauria de ser també, que s'anirien a la bacalera, que entrarien els xiques de Tarragona, l'última vegada he tingut tot aquest... L'edifici el tenim clar, no? L'edifici el tenim clar, però que havia sigut seu de Tarragona Ràdio, de Ràdio Fòrum, no en tenia ni idea. La primeríssima seu, de fet, per això segurament es deia Ràdio Fòrum, perquè és que la plaça Rovellat està allà a tocar-la. A passar el fòrum.
Doncs em sembla que ja tenim els companys allà preparats. Pep Sunyer, no has vingut a tocar pedra aquesta vegada. Bueno, per cert, heu pogut escapar de l'escape room fàcilment, del carrer La Nau? Sí, sí, hem pogut escapar perquè al final a la ciutat ha dit un número, el Joan Marí l'ha multiplicat per 10.000 i ha sortit el que era la clau per sortir de l'escape room. Vull dir que hem hagut de fer una mica de matemàtica, però hem pogut sortir de l'escape room del carrer La Nau i ara som a la seu delicat a la plaça d'en Rovellet, als orígens de Tarragona Ràdio d'ara fa 40 anys.
Aquí havíem de preguntar pels baranars, com a mínim pels baranars. Els baranars, bueno, espera que t'ho expliquin. Mira, la porta, d'entrada la porta està tapiada, s'ha dit que està aquí, mira, mira, la porta està tapiada, què ha passat aquí? La porta tapiada, Sílvia, Joan Maria. Doncs m'imagino que per les noves instal·lacions van haver de tapiar la porta, el que passa que és una llàstima perquè era un bon punt d'accés.
Perquè a més a més pujaves per aquí dalt i anaves directament cap al primer pis. Jo suposo que també per un tema de mobilitat, perquè aquí no es podia fer rampa segurament i ara han fet aquesta enflançada que sí que han pogut fer rampa i allà només hi havia escales i clar, la rampa hauria tingut que ser molt empinada segurament.
I també imagino, perquè abans nosaltres des d'aquí no teníem l'accés cap al mercat, que és on es troba precisament la seu de l'ICAC. Aquí anàvem directament cap a dalt, que era on estava la seu, però del centre cívic o del servei social d'aquí de la part alta. Sí, això era un centre cívic i una part del centre cívic era l'emissora, no?
Exacte, això era molt gran, no sé quants metres quadrats té, però nantros estàvem amb un raconet, teníem els estudis aquests de 10 metres quadrats, més o menys, una cosa petiteta, però al voltant hi havia oficines de serveis socials i hi havia sales grans de reunions on feien activitats per la gent i nantros ocupaven un trosset.
És que no em puc aguantar, perquè estic veient aquí una persona que ha vingut aquí i que presenta-me el seu, que és una veu que els de fa 40 anys se'n recordaran d'aquesta veu. Vosaltres me feu broma a mi que jo era la primera persona que estava aquí abans de la ràdio, i fins i tot abans de l'estudi, però no és veritat. El que estava abans de la ràdio, abans dels estudis, fent les proves de so, allò en plan provando, provando, un, dos, tres, i les proves a través d'antena de 102.6 en aquell moment, era el Lluís Marçal. Lluís Marçal, hola, que tal?
Hola, Ben Dia. Mira, aclariré el de la porta tapiada. És que nosaltres tenim una porta diferent perquè aquí baix encara hi havia mercat. És clar, aleshores no podíem compartir entrades. Teníem una entrada per pujar al pis de dalt i a baix era mercat. Pensa que va haver un programa...
El Joan Maria se'n recorda de la ràdio que es deia El bacallà a la llauna. Teníem una bacallanera que era l'Ester Ràvila i per fer promoció al diari, es va fer promoció al diari d'aquest programa, van baixar al mercat, a la planta baixa, a una bacallaneria i a aquesta xiqueta que feia un metro cinquanta li van posar un bacallà d'aquí del mercat. I això està en la història de Tarona Ràdio, de Radioforum.
Bueno, vam tenir bacallars de moltes maneres, perquè també va passar la Montse, va passar la Yolanda, i vam tenir un bacallar a la Llaunes, queixat, i vam tenir un munt de bacallars que va ser una mica aquí on teníeu i seguíem a tots els grups de música en català en aquell moment que es feia. Sí, sí, sí, vol dir que va ser un programa d'aquells, en el moment al dit del ròg català, que era un programa concurs, que donaven premis, la gent trucava...
i bé, doncs ens hi vam apuntar la moda aquesta del boom del rock català, i bé, doncs va haver promoció, va ser un dels primers programes que hi va haver pressupost per donar aixa publicitat. Doncs moments com aquest, el dia de l'aniversari, que us podeu recuperar a la nostra pàgina web, tarragonaradio.cat, i demà us esperem a la gala al TET de Tarragona, però també en totes les activitats que farem al llarg de la tarda, amb aquests 40 anys d'història.
La teva veu, la veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals.
Aquest dijous arrenca el cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Dinovena edició ja del cicle i des d'avui fins al 26 de març. Apunteu la gent de cada dijous perquè hi haurà conferències, projeccions a l'Auditori Diputació aquí al carrer Pere Martell. Amb referència, com sempre, del món de l'alpinisme, l'escalada i també del cinema. Enguany també molt centrat en la fotografia. Ara en parlarem amb el lema La força del paisatge.
La inauguració avui mateix, aquest dijous, amb l'alpinista, fotògraf i càmera d'alçada, Luis Miguel Soriano, amb la conferència de muntanyes a través d'una càmera. Ell ha acompanyat, segurament us sona el nom, l'alpinista Carlos Soria, en nombre d'expedicions. L'ha filmat a diferents cims, a 3.8.000, de Napurna, al Can Xen i al Manaslo. L'any passat, en què Soria es va convertir en l'alpinista amb més edat en conquerir un 8.000.
Avui ens acompanya i també l'ànima del cicle. Pausades, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. I davant teu, Luis Miguel Soriano. Luis Miguel, què tal? Bon dia. Bon dia, què tal? Que ja coneix Tarragona, ja la coneix Tarragona. Ja has venit? Sí, sí, sí. El cicle has estat por aquí, ja. El año pasado justamente en el cicle también. Allí vam fer una mica de guía per Tarragona. Sí. Podemos entrar en la catedral?
Sí, sí, sí, es verdad, fue un placer. La nocturna, pero bueno, ¿no? Muy bonito, muy interesante. Bueno, aquí tenim també grans montañes, una zona d'escalada, ¿no? Te conoces un poco, ¿no?, la zona. Sí, sí, sí, sí, vamos, al final es un lugar maravilloso y cerca, el Pirineón además está cerca, es un lugar fantástico, además entre mar y montaña, que es lo que no se puede pedir más.
Pau, ell cobra el cicle, a més a més, enguany amb exposició al Pati Jaume I, que s'inaugura a les 5 de la tarda, que està molt bé. Ell no l'ha vist encara, però m'han dit que està molt guapa. Està molt guapa. Bé, al fi, nosaltres estem cofois de joia d'haver fitxat un crac de la fotografia, perquè era un somni nostre de poder aconseguir un fotògraf, de fotògrafs n'hi ha molts,
però de fotògrafs com ell, de muntanya puntualment, un alpinista, amb unes fotos meravelloses. Perquè, clar, ens va enviar el catàleg de les fotos i són... Dic, bueno, ara es colleix i jo me peleava com mi mismo, no? ¿Cuál es la mejor que voy a poner? Que ens ha costat trobar fotografies que són d'una qualitat increïble i ell, a més, ha tingut la gentilesa de col·laborar amb cultura...
i amb Diputació i fer una exposició extraordinària, una exposició entre luces i sombres, entre llums i ombres. I és un contrast, a part d'ell, és un màster en fotografia, que fa cursos de fotografia...
i ara em deia que ja estava tancant un curso que organitzes en els Picos d'Europa. Sí, sí, en el Valle de Líbana, en un lloc també maravilloso. Sí, tenim la persona ideal i estem contentíssims de tenir el 19 any, a part de fer 20 anys, perquè recorda que l'any que ve serà apotòsic també,
Aquest any ho és, un programa increïble. Doncs l'any que ve... Ja el tinc preparat, però no el puc dir. Ep! Antes de que se vaya hay que sacar la primicia.
Oye, en febrero estuviste con Carlos Orian en Alconcagua, a cabo de poco en primavera al Éveres, con la expedición del astronauta Sergui. Luego hablaremos de él, porque esto tiene su miga. Bueno, se convirtió en primer astronauta en subir al Éveres. Ahora lo comentamos. Con el equipo ruso. Luego a la Cordillera Blanca, Pakistán y Manaslu. O sea, un año un poco loco. Sí, la verdad que fue un año fabuloso. Un año...
Intenso, intenso, pero bueno, la verdad que para mí un privilegio, un privilegio por poder pasar el máximo tiempo posible en el lugar que me gusta estar, que es la montaña, que al final es el lugar al que siento que pertenezco y cuanto más tiempo pase en la montaña, pues más feliz soy. Y además desarrollar mi trabajo, que es también mi gran pasión, mis dos pasiones son la montaña y mi trabajo a través de la cámara, mirar a través de la cámara,
Y claro, combinar los dos, y con un año tan intenso en el que he tenido la posibilidad, además de moverme entre las cordilleras más altas y más maravillosas de la Tierra, de los Andes, al Himalaya, al Caracorum, es un privilegio absoluto, y además se dio bien.
Subimos, filmamos, hicimos un buen trabajo y no se puede pedir más, la verdad. Cuéntame cómo es aquel momento en el pueblo a los pies de Manaslu de Samaguan, porque paráis allí cada año, ¿no? Carlos, allí lo quieren mucho, ¿no? Este pequeño pueblo de Samaguan.
Sí, la verdad es que la expedición con Carlos fue una expedición llena de emoción. Fue una expedición muy emocionante. El Manaslu significa mucho en su vida. Fue realmente su primer viaje al Himalaya hace más de 50 años. Lo realizó justamente en el Manaslu.
Y bueno, pues para él es un lugar muy especial y sobre todo ese pueblo que está al pie de la montaña en el que desde entonces, desde hace 50 años, pues ha ido desarrollando lazos muy fuertes, le quieren mucho realmente. Y entonces va más allá de esa actividad deportiva o del hito de alcanzar una cumbre o subir un 8.000 o subir una vía, sino que tiene más fuerza ese componente humano. Y la verdad es que al final pues esa es...
en Samagaón y en ese lugar del Himalaya tan especial para él, pues fue muy emocionante. Fue muy, muy, muy emocionante. Una subida que fuiste a la directa de Campo 2 hasta... No apareces en Campo 3, ¿no? Bueno, apareces un ratito para arriba. Sí, la verdad que fue una ascensión muy rápida. Sí, es verdad que Carlos... Yo creo que lo tuvimos claro enseguida, ¿no? Al final, cuanto más tiempo estuviera en la altura, pues el desgaste iba a ser mayor.
La idea era estar el mínimo tiempo expuesto a ese desgaste en la montaña. Hay que recordar que Carlos iba con 86 años, que no está mal. Entonces estuvimos aclimatando en el Valle del Cumbo, alrededor del Everest, que es una práctica que también le gusta mucho a Carlos, aclimatar en estos valles caminando, consiguiendo cotas sobre los 5.000 metros...
Y luego, una vez en la montaña, pues eso, pasar el mínimo tiempo posible, porque al final es ese equilibrio entre, bueno, pues si es una paliza, porque al final hicimos una primera rotación en la que pasamos simplemente dos noches en el campo 1 y desde allí ya bajamos al campo base y vimos la posibilidad de ir a la cumbre y entonces fuimos, dormimos una noche en el campo 1, una noche en el campo 2 y desde el campo 2 planteamos ya directamente salir, descansamos unas horas en el campo 3
Y a las 4 de la tarde salíamos hacia la cumbre, nos saltamos el campo 4 y realmente fue muy intenso, fue una paliza muy grande, pero es ese equilibrio también de pegarte una paliza pero estar menos expuesto a esa permanencia...
en la altura, pues que también podía deteriorarle, y incidencias, pequeñas incidencias que pueden surgir, pero que pueden ser cruciales, como a poco de llegar al campo base se le rompió la dentadura, y claro, algo que puede parecer tan... un pequeño detalle, pues al final influye directamente en que no se está alimentando correctamente, y como eso podrían surgir varias cosas, ¿no?
Entonces al final, bueno, fue una paliza, pero estuvo muy bien. La subida la lleva muy bien, la bajada es otra historia. Sí, sí, sí. Cuando la tibia del Pirónero se rompió en el Dalagiri, fue en el que se rompió. En el Dalagiri, sí, en el Dalagiri, claro, las bajadas es... Se sufre las bajadas. Las bajadas es donde sufre, las bajadas sufre muchísimo. Yo me acuerdo cuando subíamos hacia la cumbre...
Ibamos de vez en cuando, yo le iba preguntando qué tal iba y Carlos iba bien, venga, seguimos para arriba sin problema y llegó bien a la comercia. Lo que pasa es que la bajada siempre es lo peor para él, siempre ha sido por la tibia y el peroné, está operado de rodilla, una operación también muy delicada en la rodilla y las bajadas las sufre muchísimo. Entonces al final el momento más crítico siempre es la bajada.
Crec que en 3 o 4 ja estaven a casa ja, eh? I el Carlos li deia, però a mi la que hemos liado, eh? Sí, sí, sí. Sí, porque al final, luego sí, resulta que ha habido un... Que ha habido un... Récord. Récord. De hecho, hace poco, desde el Paz le han mandado ya una plaquita del Récord Guinness y Carlos no tenía ni idea, no...
él quería volver, quería volver 50 años después a hacer ese homenaje, bueno, pues ese homenaje a todos, al pueblo de Sama, a sus compañeros, que muchos de ellos ya no están, con los que compartió semanas, 12, 50 años, y era algo mucho más sentimental que algo deportivo, un hito deportivo y tal, y claro, cuando se dio cuenta de la que se había liado, él decía, pues la que hemos liado, me lo decía, dice Luis, la que hemos liado, la que hemos liado...
Bueno, avui el tenim, eh, Pau, aquí a Tarragona. Mira, i explicarà coses interessants perquè és el que diem sempre, i hem dit molts dels que han passat pel cicle, que la muntanya no és només fer el cim, que és tornar, i que a més a més contactar amb la gent d'allà, tenir un estret vincle amb la gent, no?
dels llocs on va, que pot ser a un Montsant o pot ser a l'Imedalla, no? És veritat. La base... Jo, a veure, tu ja saps, perquè ens acompanyes des del seu naixement, que sempre hem perseguit una cosa, no? Donar el missatge de la base, no? De no convertir les muntanyes en un circuit...
de fer un exercici de responsabilitat, de preservar la natura, de fomentar els centres excursionistes, l'educació...
Això és primordial i és el que, bueno, la meva lluita com a coordinador i el treball, ja ho saps, no?, és abans dir, motivar o que la Diputació, que un estament públic pugui reconèixer, perquè abans dir que la muntanya era cultura,
Era molt complicat, no? No t'ho comparava ningú. No, perquè, per exemple, quan Òscar Cadillac va començar i tal, nosaltres hem de pagar perquè aquest tio es vagi a passejar, que s'ho pagui ell, i no es tracta d'això, no? I ara, sortosament...
tenim quasi 20 anys d'experiència i gràcies a Tarragona Ràdio que ens ha ajudat aquí tenim un ajudador com un castell a la forra del castell
Doncs aquí està el nostre amic que dirigeix el programa, aquest de muntanya, que és entranyable, que a més és l'únic programa de tota Espanya. N'hi ha algun, de tant veteran, jo diria que no. En seccions sí que hi ha, en seccions de programes... No treguis balles, és molt important. Els veterans, sí, sí.
I clar, fomentar aquesta base i poder, si no, què passa? Dominar tot això, els diferents efectes, l'efecte Covid, l'efecte Wikiloc, l'efecte competició constant, això costa, no? Això va avançant, però jo crec que ho podem anar...
cada vegada més els clubs tenen gent preparada, titulada per poder tutelar. El Montsanto ja saps que, bueno, Montsant ara és una serra que estava, no sé què, molt bonita i tal, però té els seus passos equipats i té el seu perill. I no pots anar amb el Wikiloc, ja ho fem-ho, i amb una guia que es publica i ja està.
ha d'anar amb algú que els ensenyi. Com nosaltres vam començar de molts joves, clar, jo ja soc molt iaio, però quan vam començar molts joves i vam amb els escoltes i vam anar per la muntanya. Aquest fonament, aquesta base és la que hem volgut portar amb el cicle
I gràcies als déus de l'Himalaya, la Diputació ens escolta, fa equip i està contentíssima de l'èxit de tots els perruquians que vindran i ompliran l'auditori avui i cada dia.
També la companya Teresa Ortega està per aquí fora, que presentarà el cicle. Abans recordeu la 5, el Pati de la Diputació, la inauguració de l'exposició. Eres muy minimalista en cuanto a equipo, llevas lo esencial, la cámara, bueno, llevas cámara, varios objetivos, pero lo imprescindible. Sí, a mi me gusta siempre trabajar con un equipo muy ligero,
Sobre todo pienso que cuanto más justo es el equipo, más lo aprovechas, más aprovechas los recursos que tienes. Y además acostumbrado a trabajar en estas circunstancias, en viajes, en expediciones, creo que es fundamental el llevar un equipo ligero con el que te permita moverte bien, que no sea un lastre y que además eso te exige aprovechar más de los recursos que tienes.
Y te exige también llegar antes a la cima para coger la imagen de su vida. Que los fotógrafos y los vídeos de las cámaras de altura tenéis esto, que tenéis que ir a la avanzada. Claro, siempre vas pensando. La verdad que yo siempre me dicen, claro, tú tienes que llevar el equipo y eso pesa más y tal. Y yo siempre contesto que lo que más pesa no es el equipo, que afortunadamente cada vez es más ligero.
Sino que pesa esa responsabilidad y ese trabajo mental que tienes siempre. O sea, continuamente, según estás subiendo, estás analizando la situación, estás pensando donde hay un plano interesante, donde hay una fotografía, anticipándote. Eso es una de las claves. Te tienes que anticipar a la acción porque se está desarrollando en unas circunstancias en las que tú no puedes hacer parar a la gente, repetir una toma. O sea, tú tienes que adaptarte a la acción y anticiparte. Entonces, pues...
Lógicamente hay veces que te quedas atrás porque el plano te está obligando a coger desde abajo a las personas o cuando sacas el dron, por ejemplo, y estás grabando con un plano con dron y ves como la gente se va alejando y bueno, lo que grabas, recoges el dron, ya te han sacado media hora y tienes que echar una carrerita a pillarlos...
Y luego a veces que te tienes que anticipar como a la cumbre. La cumbre es la guinda del pastel siempre. Es al final lo que es siempre ese plano y esa fotografía que estás soñando desde que te plantean un trabajo y te exige la máxima concentración. Cuando llegas a la cumbre te tienes que anticipar, tienes que llegar antes, recoger esa llegada que es el momento más emocionante de toda la expedición.
Que no te falle la cámara, que no se te congela un dedo. Un poco, bueno, pues manejar todas las circunstancias y conseguir que al final tu trabajo sea satisfactorio.
¿Recuerdas el primer 8000? ¿22, 23, 24? ¿Cuántos tenías? Sí, era un chavalín. Tenía 22, 23 años. Mi primer 8000, la verdad, que fue una experiencia... Bueno, de esas que te marcan al final, porque cuando tienes 22 años y tienes la posibilidad de observar el mundo desde una cumbre como el Hidden Peak, como el Gasebrun 1...
desde la que divisas la parte central del Caracorum, ves el K2, el Broad Peak, ese universo de montañas de 7.000 metros que se pierden en el horizonte, en el Caracorum, entre las fronteras de Pakistán y Sinkián, pues claro, eso es algo que te marca, te marca el resto de la vida, y cuando descubres eso con esa edad, pues sabes que ese es el lugar al que quieres dedicar tu vida y volverla más y más veces posible, ¿no?
Mira, Pau, estic convençut que si tinguéssim els tres d'acampada a fer una muntanya, a primera hora diríem, ¿dónde está Luis Miguel? Perquè ella... El primero que sale es el saco, ¿no? Para buscar las luces del día. Ahí está. Y preocupado.
Lo comentábamos ayer, ¿no?, que estuvimos juntos desde que llegó de Madrid, pobre, porque además adelantó el viaje. El tren te ha traído, ¿no?, el tren. Sí, sí, tarde. Y antes, porque tenía miedo de que, claro, con los problemas que tenemos aquí en Rodalías y Aves y tal, pues se ha adelantado un día.
Y le agradezco esto, ¿no?, porque es la seguridad de tenerlo ya aquí fijo anclado, ¿no? Bueno, ahora te tenemos que atar porque no te se lleve el viento, pero está bien, ¿no? O sea que sí. Y entonces me comentaba eso, porque eso es increíble, ¿no? Porque no...
No es simplemente que él, como es guías, lo contratan para hacer un 8.000 y lo que sea, sino es pensar en el equipo, en llegar a la cima, en filmar, en bajar. O sea, claro, es que no vive como el que va...
A conseguir un 8.000. Él lo consigue, lo ha de conseguir, lo ha de filmar, lo ha de grabar, ha de caer bien, ha de hacer buen tiempo, ha de hacer todo, ¿no? O sea, que eres como un superman, ¿no? No, no, la verdad que tengo la suerte de poder, porque soy una persona afortunada realmente y lo disfruto mucho más que los demás.
Tengo la posibilidad de disfrutar mucho más de esa experiencia que los demás, porque no solo disfruto subiendo, que lógicamente me encanta estar en la montaña y estar moviéndome en la montaña, sino que además disfruto de mi trabajo, de hacer mi trabajo en este lugar tan maravilloso y por tanto siempre me siento un afortunado y entonces disfruto mucho más de la expedición y de la ascensión que mis compañeros. Yo al final...
Normalmente, por ejemplo, cuando llego a la cumbre nunca tengo fotos de cumbre. Yo no me hago fotos de cumbre porque al final lo que decía antes es el momento más importante en el que tengo que estar totalmente concentrado para hacer el trabajo bien, ese momento tan importante. Y me olvido, no le doy importancia a hacerme una foto yo de cumbre, cosa que hay gente que me echan cara muchas veces. Pero es que al final mi foto de cumbre o mi imagen de cumbre es la que yo hago a los demás. Esa es realmente de la que me siento orgulloso. Al final...
Llega un momento en el que tampoco, bueno, pues no sientes tampoco un ego especial ni nada por alcanzar una cumbre, porque bueno, pues al final lo que te sientes es una persona afortunada de poder vivir ese momento. ¿Y eso que me contaste de la vivencia del Everest?
Que subiste con un astronauta rusa, ¿no? Sí, la verdad que fue una experiencia. Era una historia bonita. Yo ya había trabajado con esta productora en otra ocasión, en el K2, unos años antes, y me plantearon ir a trabajar en un documental al Everest.
En el que la verdad me dejaron claro desde el principio, me dijeron, bueno, pues mira, van a venir dos cámaras más, uno como mucho va a llegar al campo uno, el otro seguramente no pase del campo tres, y dice, y tú eres el que tienes que ir a la cumbre. Eso la verdad que está muy bien, pero te he cargado una responsabilidad. Bueno, al final te echar ahí una mochila desde el principio, pero bueno... No era tu primer deberes, ¿no?
No, no, sí, el Everest sí. No había estado nunca en el Everest. Y bueno, la historia era bonita porque tenía que acompañar, convertirme en la sombra de Sergei, que es una astronauta, que la verdad es una astronauta a nivel mundial de lo más potente. Tiene, de hecho, récords de trabajo en espacio abierto. Ha pasado temporadas larguísimas en el espacio. Y es también, le gusta mucho la fotografía y en todos esos tiempos transcurridos en el espacio había fotografiado el Everest desde el espacio.
De hecho, tengo alguna fotografía que enseñaré esta tarde, que es muy bonita, es única de ver el Everest desde el espacio. Se había enamorado del Everest, él ya por la edad que tenía sabía que era difícil que vuelva otra vez al espacio, entonces quería hacer la inversa, quería volver a observar el espacio desde el punto más alto que le permite la Tierra, que era la cumbre del Everest. Y bueno, pues acompañarle y contar esa historia, la verdad que era algo muy bonito, motivante y que acabó bien. Acabamos realizando la...
Cuando tú hablas de que te has desprendido de muchas cosas prescindibles de la vida, cuando hablas con un astronauta, un tío que ha estado allá arriba y que ha visto con perspectiva...
este mundo de hormigas que somos nosotros. ¿Hay algún punto de conexión en esta filosofía o no? Sí, sí, la verdad que son perspectivas. Una persona que ha visto el mundo del espacio, yo creo que da una dimensión muy realista a lo que es este mundo, ¿no? Al final lo poquito que somos. Y yo la verdad que, por mi carácter yo creo, y al final por lo que me ha llevado la vida, también te conviertes en una persona en la que das importancia a lo que tiene importancia, ¿no? Y al final sí...
Bueno, pues todas esas cosas que nos rodeamos en una vida de cosas que tampoco tienen tanta importancia y muchas veces suponen un lastre, pues intento desprenderme. Yo te lo digo muchas veces también, que al final mi trabajo es muy bonito, mi actividad, estoy muy contento y no me arrepiento de nada de lo que ha hecho, pero sí que tiene un precio al final, tiene un precio...
que no es ni alto ni bajo, sino simplemente si es correcto si estás dispuesto a pagarlo. Y para mí, después de tantos años, estoy contento y estoy contento de haberlo pagado. Ir a correr es importante desde la sierra, ¿no?, de la provincia de Segovia. Vives a pie de la sierra, ¿no? Sí, vivo en un pueblecito de Segovia, a pie de sierra, de la sierra de Guadarrama, en la que salgo de casa corriendo y ya estoy en mitad de la montaña...
De hecho, mi vida social se mueve más en los montes que rodean mi casa que en el propio pueblo, ¿no? Me conocen más los corzos y jabalís que mucha gente del pueblo, ¿no? Porque no frecuento mucho la vida social o los bares o los lugares, pero es una maravilla, ¿no? Es muy importante tener un sitio en el que puedas, porque al final también es importante, y me encanta, pero es importante, tienes que estar...
Yo os veo lo mismo, que tienes que tener la ITV pasada porque en cualquier momento te llama cualquier equipo de cualquier lugar del mundo proponiéndote además cada vez con menos tiempo proponiéndote al mes siguiente o dentro de dos meses tener que ir a grabar al Everest o al K2 o a cualquier otra montaña y tienes que estar preparado, ¿no?
El otro día me preguntaban cuál es la montaña más bonita, y yo me basé en lo que me han dicho los alpinistas que han pasado por el programa. Recuerdo que Kurt Dienberger, por ejemplo, decía que el Everest no me impresiona mucho, es más bonito el K2, la gran pirámide de cristal. Y luego también hay quien pregunta cuál es la más difícil, y yo les decía, bueno, la difícil puede ser un 3.000 o un 2.500. Sí, la difícil. No tiene la fama que tiene, pero vamos, desde tu punto de vista, la más bonita para ti, la más...
Hombre, hay montañas tremendamente bellas y es verdad que el K2 lo tiene un poco todo. Al final el K2 es la segunda montaña más alta de la Tierra, está en un lugar tan maravilloso como el Caracorum y es una pirámide perfecta. Entonces, claro, reúne todos los componentes para ser llamada, yo creo, merecidamente la montaña de las montañas. Y por tanto yo creo que el K2 es eso, es la montaña de las montañas. Luego hay montañas bellísimas porque...
La verdad que toda montaña es bella, toda montaña es bella, pero bueno, luego ahí pues lógicamente esos iconos de belleza como el Amada Blanc, el Alpamayo, que también son muy bonitas, son tremendamente bellas, pero bueno, la verdad que cualquier montaña es bella. ¿Te has traído las acuarelas hoy o no?
Hoy no, pero enseñaré alguna en la conferencia, porque para mí esas acuarelas que me acompañan en todos los viajes, que son apuntes rápidos, sencillos, pero que tienen esa gracia de utilizar el agua del paisaje que estoy pintando, que me permite...
integrar el paisaje real con el paisaje pintado y que también sirven para equilibrar esa vorágine tecnológica que me exige mi trabajo como cámara, como fotógrafo, en la que cada día hay una pequeña revolución, sacan un cacharro nuevo, un formato nuevo...
Pero esas acuarelas siguen siendo igual desde hace siglos, ¿no? Y entonces es como una especie de equilibrio que me permite mantener y además disfrutar de la observación del paisaje en soledad durante unas horas en la que conectas directamente la mirada con la montaña, que es muy importante.
En la radio siempre decimos que los silencios son importantes, en la fotografía las sombras también son importantes. Totalmente. Básicamente, mi exposición y mi trabajo, del que podéis ver en la exposición y de la que hablaré esta tarde en la charla, justamente la sombra, le doy tanta importancia a la sombra como a la luz. La luz es básica en la fotografía, pero para mí la sombra, que le da la fuerza, la personalidad y el carácter al paisaje.
Pau, clar, jo quan he vist el nom de la Wanda Rudievich, que va ser, bueno, va ser perquè ja ens va deixar, però alpinista, enginyeria informàtica polonesa, és una de les considerades de les més grans de la història, primera en Subir el K2, primera mujer en Subir el K2, tercera a fer el cim de l'Everes, i tindran homenatge a través d'un documental, no? Sí, sí, a més és impactant, no?
perquè aquí està la directora, que és la Eliza Kubarska, també és alpinista. I s'ha posat en la cabeça, perquè, clar, la vida de Wanda va ser molt agitada, perquè era un caràcter que, además, era molt bona escaladora, molt bona alpinista, i era actida de primer. Parecía la...
Tu mujer, ¿no? De que estaba un poco envidiada por los alpinistas poloneses porque ella siempre llegaba primero. Y estaba siempre delante. Y tenía un carácter muy... Y eso la hizo grande, ¿no? Y además fue primera en hacer muchas cimas, ¿no? Y entonces, claro, ella se puso como objetivo hacer al final un proyecto de hacer todas las cimas, ¿no? Hacer todos los 14-8 milas.
Y los quería hacer en plan récord. Que le dijeron que estaba Williggy y todo eso. Le dijeron, esta chica está un poco descentrada. Y uno de ellos fue el Cachinchunga, ¿no?
Curiosamente, cuando hizo el Cachechuga, que se encontró con un alpinista que bajaba, que se retiraba por el mal tiempo, la estaba currucada en una cueva de hielo, cuenta ella, y bueno, contando las referencias, y la intentó convencer que bajase.
Pero ella dijo, no, yo voy a seguir, porque toda su expedición tiró atrás. Pero lo curioso es que antes a su madre le dijo, si yo desaparezco en el Kachanchunga, estaré en el Tíbet o en Nepal, en un monasterio, y estaré allí buscando la paz. Claro, tú me dirás, hombre, es que mucha gente ha desaparecido en el Kachanchunga...
y el compañero de Óscar Cadíac, ¿no? Y ha desaparecido, cayó 2.000 metros y no lo encontrarán. Pero luego, hay la posibilidad, porque la directora se pasó todo el documental buscando, con información además rescatada, con unos documentos que se ven en el documental, todos rotos, en Polonia...
Pues de encontrar a ver si podía ser posible que estuviese viva, ¿no? Y con fotografías va por la zona preguntando y un lama le dijo yo conozco a esta chica.
Clar, investigaron por monasterios y entonces dijeron, esto está lleno de extranjeros, que vienen aquí, buscan la paz, quieren soledad y nadie les pregunta nada. O sea, que puede ser que aún esté viva. I aquí está el misterio. Doncs el documental sobre Wanda, que també passarà pel cicle, però també Llibertat Estel, l'assassíria avui, la Imar Navarro, en fi, un cicle molt extens, Viasena també el documental. Ah, aquesta és una meravella.
N'anirem parlant, eh, perquè si s'acaba el temps, però n'anirem parlant. Avui a les 5 al Pati de la Diputació i a les 7 aneu-hi abans, perquè sempre s'assagureixen les entrades, aneu-hi abans, es lliura el forament fins que s'acaba. Per tant, aneu cap a les 6, aquí a l'Auditori Pena Martell, i avui amb el Lluís Miguel Soriano. Oye, Lluís Miguel, un placer, nos vemos ahí. Muchas gracias. Entra unes horitas ahí. Nos vemos. Gràcies per tot. Anem parlant, anem parlant, perquè hi ha moltes parades, eh? Que sí, que sí. Anem fent. Vinga, fins ara. Agraït.
La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracó.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. La Diputació de Tarragona dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari. Tarragona Ràdio, per molts anys.
A Tarragona Ràdio, t'escoltem!
Fem l'humor a Miquel González.
Adiós, bon dia. Bon dia. Que tens algú més per aquí, no? Abril Rius, bon dia. Bon dia. Per què sempre estem tard? És la secció que entra més tard del món. La ràdio és així. I el resum també. També, també. Això és fer amb l'humor, en lloc on les pífies no s'amaguen, sinó que se celebren abril. I avui més que mai. Perquè estem d'aniversari, 40 anys, de Tarragona Ràdio. I quina millor manera que celebra l'aniversari que amb música. Però música de la bona, eh? Música marca de la casa. Música de la casa.
Això és un jamón, o? Sí, sí, un jamón, sí, un jamón. Mira, mira. Què et sembla? El tècnic està flipant, eh? Ara, ara. Vinga. Jordi Freixas, eh, que te gana el seu aniversari feliç. És capaç de tot, el Jordi Freixas, eh? Fins i tot de barrejar el canó de Palamós amb l'avi que se'n va anar a Cuba.
Vam fer la cançó en Babanera. Ah. Ha sortit una miqueta, el meu avi va anar a Cuba, eh? Sí. Quan va a la Cuba...
Comencem, que ja hem celebrat prou. I per començar bé, el millor és tenir clar com començar, cosa que no sempre passa. Hola, Tarragona. Benvingudes de nou a... Perdó. Hem fet la broma i ens ha passat. Ja està, no passa res.
Vinga, esperem a començar. Oda a Terragona. Benvinguts a un nou capítol del Cultius Culturals. Doncs del Cultius Culturals, que ja els hi passava. I si no ho tenim clar, doncs tirem enrere i se'n tornem-hi. I com us hem anat avançant al llarg de tot el matí, ara dedicarem tota una hora per parlar del DENIP, el dia... contra... el dia...
Tornem a començar. Parlarem del The Nip, que va ser la celebració de la setmana passada el divendres al Palau de Congressos de Tarragona. I tenim amb nosaltres molts alumnes que ens parlen. Molt bé, molt bé. Parlem del vent, va, millor. Millor, millor. Pep, com tens el cabell avui? Has trobat a la barberia? Sí, sí.
A mi m'agrada molt el vent, el que passa és que se m'embolla molt el cabell i estic pensant, ràpid, talla't el cabell. Si el vent te molesta, talla't el cabell. Perquè, Pep, tu portes un estilazo de pelafor, un estilazo de pelafor, un estilazo de pelafor. Ho has vist a nou, eh? Sí, tu te l'has anat allà fa poc. El dissabte semblava que fos, no sé, un d'aquests dibuixos animals que tenen el cabell cap amunt, aquells que van allò, tots embullats de cap.
Tipo el Mauri. Mauri. Mauri. Tipo el Mauri. Bueno, gràcies. I casualment vaig passar per davant d'una perruqueria. T'ho juro, no tenia hora de dir res, eh? Vas passar per davant d'una pèl·lo. D'una pèl·lo. Aquí a la plaça Generalitat, davant del Corte Anglès. Sí. Ara hem fet la falca, però davant mateix. Fonquer, la... Sí? Sí.
Perruqueria fonquer. Fonquer és la farmàcia. Al costat mateix, l'experience, es diu així, barbaria, i vaig veure que estava el propietari fora parlant per telèfon. I ho diu fluixet, eh? Estava allà escoltant. Escolta, no tindràs pas hora per mi. Sí, sí, entra, entra, entra.
Mira, vas aprofitar. Salutacions, Alex. Ara escoltat, dius, ostres, Déu-n'hi-do. Tornem als aniversaris, que avui és el del nostre tècnic, el Joan Maria Bertran. Moltes felicitats, Joan. Moltes felicitats. I fa uns dies era el de la Núria Cartanya. A la tarda, ole, a la tarda ho celebrava així.
Això és un dia qualsevol, perquè avui celebrem el programa número 70 de Reunim en Salsa. Felicitats, Núria! No, la Núria també. La Núria Cartanyà fa l'aniversari, però no en fa 70. No, 79, que està més... Jo aquí l'he felicitat i ni se'n recordava que era el seu aniversari. I no sé com ho arreglarem. 24, té? Sí, sí, 24. Jo també els tinc 24. Però no ho tinc esperant.
Jo també els tinc 24, però el Joan Ma, el dia de l'aniversari de la ràdio, estava parlant tan tranquil·lament i de cop es van començar a sentir sons de fons. Anàvem a comprar els croissants i després se'ls menjaven perquè la misura passa per moltes fases. La mare era una mica més que...
Què pot ser, això? T'ho aclareixo, t'ho aclareixo. Eren les ploraneres del Carnaval baixant per la Rambla. El dólar en directe, el que ara se'n diu ambientació immersiva. Em sap greu, em sap greu. Ei, ei, ei, ei, ei. Se me n'ha assegut tots aquí.
No, tenen vergonya, però estan tan tristos, me fan una pena. Va, qui parla? Alguns canten millor que altres, eh? Però jo he de dir que les de l'any passat, Pep, si tinguem un any enrere, em van tocar més la fibra.
Ara em trobarem una cigala així de grana. Això era l'any passat. Parlem millor de l'ES alert. És important tenir clar què fer si sona, sí, però i si sona en antena? Si no em quedava sense sopar. Estàvem tots allà. L'alarma, l'aviso. Va, que va en sèrio.
A mi no, jo em moriré, a mi no em surt. A mi tampoc em surt. Això és muerte selectiva, muerte selectiva. Això em fa gràcia. Sonava el Raulín en salsa, en directe, les alertes. Hi ha presentacions de convidats que només tenen sentit a la tarda amb la Sílvia García i amb una norma clara, el cul a la cadira. És que aquí ara mateix tinc dos fiesteros com la cop of the peace, cop of the peace, cop of the peace...
I no sé nosaltres al Toni Vera i al Urco. Hola, Urco. Hola, Toni. ¿Qué tal? Benvinguts. Molt bona tarda, Silvia García. Bona tarda, Silvia. Urco, te estoy cortando. ¿Por qué te corto? Si estaba la mar de bien hace un momento. Porque me he movido, seguramente. ¿Te has movido? Es que ya sabes que soy muy nerviosa. Yo estoy siempre...
Me quedo quiet aquí, no me muevo. S'ha de quedar quiet. Ja saps que jo vaig entrar per esta puerta i ja tinc el cul... Estava luchando por suano. Aquesta setmana el seu cul té més de 10 anys. Hem perdut els papers. Sí, hem perdut els papers. Avui és dies al·lèrgies, desrefredats. Com aneu de tos? Com aneu? De fatal.
El Palau de Congrés és el dia escolar de la no violència i la pau, i durant una hora... Ui. I durant una hora, Miquel, ja estàs agafant el tall, no? Pollastre.
I durant una hora tindrem alumnes de l'Institut Colines, Colines, Colines. No passa res. Això és la tos directe. Baixa rima. Baixo rima, baixa rima. Va sortir indirecte, però si hi ha una tos destacada en aquesta casa, una d'aquelles teotos amb personalitat pròpia és aquesta, Abril.
Molt bé, aquesta, aquesta, la teva. Perquè jo no sóc l'única, aquí els pollastres van que volen. És dimecres, és dimecres, és dimecres. És 18 de febrer, Lluís Comés té cura dels controls tècnics i en nom dels serveis informatius, perdó, us parla Miguel González.
I amb risa incorporada, eh? De pollastres i d'idiomes. Perquè el multilingüisme és meravellós quan surt bé. Ho ha dit molt bé, el gran de porc. Gran de porc. De porc, en francès, eh? Has de tancar la boca, eh? Tu fas fionc. De porc, sí, tancat cap a dins, eh? Tu fas fionc. Sí, sí. Jo us parlaré de la baixada del pajarito. El pajarito i el pic de neto, eh, Josep? Tornem-hi, que no soc jo l'única. No, la veritat és que no.
que es refugia en la cuina de la seva feina, i ella comença a notar alguna cosa més que la tristesa. Ha perdut l'apetit. El nòvio és xef i ella, com que s'han separat, ha perdut l'apetit. Ha perdut l'apetit. També es pot dir, mira que jo li pego patades al diccionari, Abril.
Per venir aquí a la tenda, alguna vegada que he anat a comprar disfraços, disfraços, t'estàs rato, rato, rato. Entre que mires, si no vens amb una idea, fixa, fixa, fixa. Entre que mires, què és el que t'ha de dir? Els complements. Va estar bé, el disfraço és un rato per comprar disfraços. Sí, haurem de repetir. I tu, Miquel, si s'ha de repetir, repeteixes. Tarragona Ràdio, els espons.
El secretari tècnic del Nàstic està convençut que l'equip pot estar molt a prop del playoff. Sí. El secretari tècnic del Nàstic està convençut que l'equip pot estar molt a prop del playoff. Clar, home. La plantilla ha marcat. Evidentment. Bé, va, parlem d'esports. Segur, esports. Que no escorts.
Estem passats a l'una del migdia i és l'hora de parlar amb el Ramon Cuadrat, que és el gerent del Patronal Municipal d'Escol, que és el gerent del Patronal Municipal d'Escol, que és el gerent del Patronal Municipal d'Escol, que és el gerent del Patronal Municipal d'Escol, que és el gerent del Patronal Municipal d'Escol, que és el gerent del Patronal Municipal d'Escol, que és el gerent del Patronal Municipal d'Escol, que és el gerent del Patronal Municipal d'Escol, que és el gerent del Patronal Municipal d'Escol, que és el gerent del Patronal Municipal d'Escol, que és el gerent del Patronal Municipal d'Escol, que és el gerent del Patronal Municip
Iremos allí a lo que sabemos, a intentar sacar los tres puntos. No da igual en qué posición vayan ellos y en qué vamos nosotros. Nosotros nos tenemos que hacer respetar y nada, a conseguir los tres puntos. Com diu el jugador del nas, Juan de Fuentes, va anar a Madrid a sumar els tres punts, independentment que el rival sigui dels millors equips de la categoria.
Dissabte 21 de febrer, un quart de cinc de la tarda, viurem el partit de la jornada 25, el grup segon de primera federació des de la Ciutat Deportiva de l'Atlètico de Madrid, Alcalà de Henares, en el partit entre l'Atlètico Madrilenyo i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbil.
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Soltà Barber.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les sis i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
10 i 46 minuts, seguiment directe a la Sintonia de Tarragona Ràdio, i ara volem parlar-vos d'una exposició, una exposició o, de fet, una qüestió cultural que uneix la Sala Trono i l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació.
Roger Conesa, molt bon dia. Hola, bon dia. Ho he dit d'això, de l'escola d'art i gent, sí o no? Professor, professor. No, no, l'escola em referia, sí. Ah, sí, l'escola d'art i gent. De la Diputació de Tarragona. De la Diputació de Tarragona. Ens acompanyen tres alumnes, també. L'Irma Zaragoza, Irma, bon dia. La Liana Escoda, i Liana, bon dia. Bon dia. I el Miquel Bazán. Miquel, bon dia. Hola, bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Roger, és aquest alumnat que actualment cursa segon del cicle de fotografia i que va poder assistir a cobrir, en certa manera, fotogràficament, diferents produccions teatrals de la Sala Trono, no? Exacte, sí. Com s'afronta aquesta proposta? D'on neix? Com arriba?
Doncs mira, a l'escola treballem molt, diguéssim, les parts tècniques i altres qüestions, les aules que tenim allí, el plató, l'oratori, l'aula informàtica, però també ens agrada que visquin experiències reals i que surtin a fer fotos més enllà de les parets de l'escola, perquè òbviament la feina de fotògraf és molt de moviment i cobrir moltes coses molt diferents.
I una d'elles és que hi hagi una relació amb les arts escèniques perquè també, primer, és important que entenguin com funciona fer una foto. Les parts bàsiques, que són la llum, la velocitat i la sensibilitat. Llavors, davant d'una obra de teatre en què tens llums molt específiques, molt puntuals, tens molta foscor, hi ha molt de moviment, doncs aquests aspectes els has de tenir tècnicament molt controlats. I és una manera de dir, ei, ho he entès...
I ho he fet bé, no? I, a banda, també hi ha aquesta voluntat que surtin, que tinguin experiències amb altres institucions culturals, perquè l'escola d'art de gent, òbviament, està relacionada amb qüestions culturals, no? I llavors, d'aquesta manera, també veuen esdeveniments com obres de teatre, que és una de les vessants de la fotografia, cobrir espectacles, cobrir esdeveniments, etcètera.
Era una mica unir la fotografia amb el teatre i que a través de diferents obres i de diferents imatges es pogués fer aquesta exposició que de fet s'inaugura aquest cap de setmana, no?
Sí, segurament aquest cap de setmana, a la cerveceria Twins, aquest any hem canviat d'ubicació, és el cinquè any que fem ja aquesta col·laboració amb la Sala Trono, amb la que estem molt contents, jo tinc una vinculació especial, i a més ha sigut tot molt fàcil, sempre hem posat de la seva part i hem volgut fer aquesta col·laboració amb moltes ganes, perquè sempre estan molt en vinculació amb el que està passant amb la gent jove, i d'aquesta manera ho fan factible també.
Irma, com ha anat aquest procés fins arribar a aquesta exposició? Explica'm. Què has suposat per tu? Va ser una experiència molt xula, la veritat. Jo m'ho vaig passar superbé. Va ser molt còmode treballar amb la gent de la Sala Trono i amb la companyia. I, bueno... Això està bé perquè a vegades els actors, quan estan en escena, doncs el que...
no estan molt per la labor que els estiguem fent fotos, que estiguem per ells, suposo. No sé si això dificulta, en certa manera, o no, o al contrari, o facilita la tasca vostra.
Bé, nosaltres vam arribar... Bé, tots vam arribar al moment que vam fer com l'assaig abans de l'obra, i llavors això ens va facilitar també poder fer certes fotos que en el moment de l'obra no podríem fer pel tema del públic, perquè... En el vostre moment, etcètera, etcètera. Exacte. Liana, què veurem amb aquesta exposició, exactament? Veurem les fotos que vam fer amb la càmera analògica i l'ampliació que vam fer.
S'han ampliat ja diverses còpies, no, Roger, d'aquesta exposició? És a dir, que aquí hi ha tota una feina, no només el fet de fer les fotos, sinó després el fet de treballar el revelat, l'ampliació, no? Sí, exacte, nosaltres defensem la feina al laboratori perquè també s'entenen molt millor... Seleccionar també les fotos, que és important. Exacte, i una altra cosa que no les pots veure, vull dir, hi ha el risc que quan estàs disparant no pots comprovar si t'està sortint bé, llavors has de tenir la tranquil·litat que saps que ho estàs fent bé...
I també el que deia l'Irma és molt interessant perquè els toca anar a cobrir una obra de teatre que jo els dic que han de ser com petits ninjas, que han d'anar de negre, que no se'ls ha de notar que estan allí i que s'han de moure però amb silenci, que les càmeres aquestes fan molt de soroll, les càmeres de pel·lícula moltes són encara absolutament mecàniques i llavors has de triar molt bé quan dispares, això et condiciona i et fa ofici també.
Què creus tu, Miquel, que té aquesta fotografia més analògica que potser no té la digital? O sí, o al contrari? Doncs que t'has de pensar molt més quan disparar. Quan tu vas amb el digital, tens la seguretat de poder tirar 20 fotos del mateix moment i després agafar la que a tu t'agradi més, no?
Amb l'analògica tu t'has de pensar molt millor el moment, en aquest instant decisiu, per tu tirar la fotografia, però després quan tu estiguis revisant els negatius, trobis aquella fotografia que tu t'has pensat amb anterioritat per poder després finalitzar-la amb aquesta còpia, no?
Clar, amb la fotografia digital podem fer tantes fotos com vulguem. Després pot ser més complicat el procés de selecció, però aquí ja tenim una selecció prèvia que ja has fet tu al vuelo, no?, una mica, al moment, diguéssim. Sí, nosaltres abans d'anar al teatre ja ens vam plantejar més o menys el que volíem fer, no?, per no anar amb una mà davant i una darrere i que no ens enganxés despistat la cosa. I ja després, a l'hora de revelar i de revisar els negatius, va ser una tasca molt més fàcil.
Irma, per què decideixes tu unir-te amb aquest curs? Què et mou? Com és la passió? Perquè al final és una passió, jo crec que això ho compartiu tots, eh?, per la fotografia. Bé, jo vaig fer el batxillerat artístic i vaig fer una assignatura que era fotografia analògica i em va agradar moltíssim i com que vaig veure el laboratori que tenien aquí, doncs vaig dir, hòstia, doncs hi vaig perquè m'encanta.
I tu neixes el cicle per això, eh? Sí. Esteu a segon ara, no? Sí. Molt bé. Liana, tu el similar, l'acompanya? I tant. Jo també vaig fer el batxillat artístic i tenia ma mare que li encantava fer les fotografies analògiques en el seu moment i vaig dir, bueno, doncs jo també ho vull provar. I què tal de moment?
Doncs molt bé, una experiència molt xula. Miquel? Jo venia de fer comunicació visual aquí a la URB. No la vaig acabar perquè durant el procés vaig descobrir que el que m'interessava de veritat era la fotografia i vaig veure que hi havia l'ADT, el segle de fotografia, i m'hi vaig apuntar. Molt bé. Com vèiem el futur de la fotografia, Irma? Bueno, depèn en quin àmbit parlem. Depèn de vosaltres, en certa manera, no? Sí, també, també, però...
Avui en dia és més fàcil fer fotos, vull dir, al final tothom pot accedir a una càmera, per exemple la del mòbil, ara els mòbils tenen molta qualitat, llavors penso que qualsevol ara pot fer una foto, però no qualsevol s'hi pot dedicar com a tal.
Això és un debat, eh, Roger, si s'ha desvirtuat o no el món de la fotografia. Clar, aquí obriríem un meló que ens portaria a debatre una hora, al menos. Sí, has dit que teníem deu minuts d'intervista. Això, en queden quatre, eh? Vull dir que... Què és això? Sí, és un tema, és un tema. Això, la intel·ligència artificial, totes aquestes coses, però... Bé, és un debat, és un debat que s'ha...
L'important, però, és que aquest curs continua, que el curs existeix, que molts alumnes hi continuen optant i continuen tenint ganes de fer-ho, i que, com veieu, no només a les aules, sinó després també aquí, fem molta pràctica, toquem, i aquesta col·laboració amb la sala Trono, Roger, que imagino que continuarà.
Sí, sí, de fet és el cinquè xous que ho fem. I també volia dir que està molt bé poder fer aquests convenis, en aquest cas amb la sala de trono, perquè ara que li preguntaves això a la Irma...
que tothom té accés a les càmeres dels mòbils i la fotografia es considera un mitjà com a molt més popular, més accessible. Sí que està bé, també, jo penso, que traspassar la pantalla i arribar a aquest format físic. En aquest cas ho fem des dels negatius, amb el mateix positivat que fan amb les ampliadores al laboratori, ells i elles mateixes,
però que traspassi en aquest suport d'exposició en un lloc físic on es reuneix la gent, la gent es coneix, parla, comenta les fotografies, les pot veure físicament, que és una experiència molt diferent visualitzar unes fotos en una exposició o en un llibre que en una pantalla, i això també creiem que és important.
quantes fotografies exposareu i recordeu-me horaris, fins quan estarà disponible, aquestes dades més pràctiques que poden interessar a qui ens escolti. Jo et diré el nombre de fotografies, el tamany, i després els deixo. Són 13 fotografies, que són 7 de 30 a 46, de 24 a 30, en blanc i negre, i a partir d'aquí, endavant els horaris. Nosaltres estrenem aquest dissabte, el dia 21, a les 12, farem la inauguració de l'exposició,
i estarà fins... El 31 de maig. 31 de març. De març, eh? Per tant, tenim tot el mes gairebé, un mes gairebé per veure-la, no? I podríeu anomenar els companys i les companyes. Ah, sí. No només exposem... Nosaltres venim en representació d'ells. Clar, imagino que el curs i el cicle és molta més gent, són molta més gent, no? El Pablo Ariño, la Celia Salvador, l'Aida Sánchez...
A l'Oliver Sena. A l'Oliver. I n'altres. Sí, sí, n'altres tres. Molt bé, unes vuit persones, no? I si comptades per sobre. I tant. Molt bé. Hi ha alguna fotografia que us agradaria fer? Algun moment que t'agradaria capturar, Liana?
La veritat és que m'agradaria capturar-ho tot, si pogués. Poder capturar-ho tot, no? I tant, per això soc fotògrafa. La Liana, de fet, és molt curiós perquè està disparant amb el mòbil, cobrint-ho tot. A mi m'encanta això de captar. Molt bé, doncs més capturant, més capturant. Irma, tu? A mi m'agradaria seguir treballant amb tot el tema d'analògic, més igual el tema, però sí que treballar en aquest format. Miquel?
Sí, també, com ha dit la Liana, m'agradaria capturar-ho tot, experimentar totes les rames de la fotografia, no em vull centrar en res en concret. Molt bé. Nois, doncs, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui. Irma Zaragoza, Liana Escoda i Miquel Bazán, Roger Conesa, gràcies també. Que vagi molt bé, molta sort en aquesta exposició, i tant de bo en un temps us puguem tornar a entrevistar i a conversar amb vosaltres, ja com a professionals de la fotografia, eh? Analògica digital... Tant de bo, tant de bo...
Que vagi molt bé, un plaer. Nosaltres arribem de seguida a les 11 del matí. Serà el moment per escoltar els butlletins informatius, però abans hem d'acabar aquesta hora amb música, la que ens recomana, com sempre, la companya Sílvia García.
I no, no, no perdem el ritme, el ritme del garaje. Cança que dediquem al nostre company Jo, Maria Bertran, que avui és el seu aniversari. No diem, no siguem indiscrets i no diem l'edat que fa. Que va néixer l'any... Tampoc, tampoc ho diem. Li dediquem aquesta cançó i prou. Jo, Maria, per tu. Felicitats.
Bon dia, són les 11, eh?