Bóndia a les 9.
La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
4, 3, 2, 1.
La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González,
l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Doncs vinga, aquest divendres ja, en aquesta jornada que arrenquem
i que posem a punt i final una setmana molt intensa,
però ja sabem que la que ve també ho serà.
I al cap de setmana, encara més, perquè tenim Festival Dixi,
en Festival Internacional de Dixi, venint de Sant Jordi.
Avui, per cert, tenim encara alguna rèmola, una mica de ressaca de Sant Jordi.
Una mica, diu.
Hola. Hola, Núria Cartanya, bon dia.
Una mica.
Abreu Rius, bon dia.
Bon dia.
Què passa? Què us passa amb Sant Jordi?
Ja heu llegit els llibres?
Sí, jo per això, pot ser aquestes ulleres de no dormir tota la nit llegint llibres.
Jo tinc la teva de teva nit que arriba el sostre de llibres.
Llavors, ja dies que agafo un dalt de tot, ja dies que agafo un dalt mig.
Vas anar encombinant.
Vas canviant d'històries.
Començo un llibre i després en començo un altre, i un altre i un altre,
i vaig llegint en paral·lel.
Si vols dir històries paral·lel, si no, no hi ha manera.
Que te fas un embolic i una barreja de totes les històries al cop.
Així estem, així estem.
Bé, escolteu-me, que d'aquí pocs minuts sentirem una entrevista,
que no us enganyarem, benvolguts, oients, perquè l'hem enregistrada.
De fet, la vam enregistrar el dia de Sant Jordi.
Durant el dia de Sant Jordi, mentre fem el programa a la Rambla,
vam tindre bé quedar al Teatre Tarragona,
amb el conseller d'Esports de la Generalitat de Catalunya,
el Terragona i Berni Álvarez, i vam poder entrevistar-lo allà.
Ah, però això anàveu tot modats, perquè ens interessava un conseller.
Efectivament, l'americana de rigor.
Molt bé.
Mira, amb el conseller Berni Álvarez, que per cert parlem de moltes coses.
Una amplia entrevista, 20 minuts, la sentirem d'aquí una estona.
També la podeu escoltar en format vídeo,
a través del canal YouTube de Terragona Ràdio.
Parlem del Tour de França, parlem de la minicopa de la Reina,
del Nàstic, parlem del TVT, que ens deia, ja us ho pensem,
que diu que, evidentment, li dol la situació del TVT al descens de categoria.
Parlem d'esport femení, parlem d'instal·lacions esportives,
parlem de receptar esport en lloc de medicaments,
que hi ha un pla molt avançat que ens explica
que avui ens avança també, en primícia, el conseller d'Esports.
En fi, moltes coses.
De Sant Jordi, també.
Això és l'entrevista amb què obrirem avui,
la veu de Tarragona, però després una altra entrevista de pes, també, no?
Doncs sí, també, i també ens registraran el mateix espai,
una mica abans que Berni Álvarez fèiem doblet allà al Teatre Tarragona.
Vam aprofitar molt bé que es van deixar les instal·lacions,
que per ser els hi agraïm des d'aquí,
també gràcies al productor, Joan Andreu Pérez,
que va aconseguir una sala magnífica al Teatre Tarragona,
per tant, el vídeo que va fer l'abril queda molt bé, molt boniquet.
Amb la Ivana Martínez,
la consellera, presidenta d'Encerfum,
perquè parlem d'aquest projecte del primer cementiri municipal
que tindrà a Tarragona
amb un projecte ambiciós d'1,8 milions d'euros
a la zona d'Ollorito,
primer cementiri municipal de la història.
Això veia de l'època de l'alcalde Requesens
i, de fet, ens diu la Ivana
que va ser un dels motius
pels quals va haver-hi moció de censura, llavors.
Sí, sí, en parlem.
Amb Ivana Martínez, també, després del conseller Berni Álvarez,
en parlarem.
I després farem entrar el company Joan Andreu Pérez.
Bueno, explicàvem alguna cosa a vosaltres.
No, no, perquè estem arribant a les 10.
Encara no m'ha arribat a les 10.
Ja tenim dues entrevistes de pes,
més un últim apunt
que ens porta cap al cap de setmana, no?,
amb un parell de propostes
que ens situen a la plaça Corsini.
Em sembla, perquè hi ha com una exhibició de perruqueria.
Una cosa molt xula, no?,
amb els...
Tenim dos temes.
La Tarra Co-Fashion, d'una banda,
amb una desfilada,
amb el que en parlem amb el Manuel Salcedo,
parlem de la Festa de la Primavera a Ponent,
amb desfilada a Tarra Co-Fashion,
i parlem també, doncs,
d'això, doncs,
d'aquesta iniciativa,
doncs, que ens explicarà la Maribel Morillas
la Festa de la Primavera, doncs,
amb tot un seguit de coses, eh?
Vull dir que hi ha molta activitat
al cap de setmana,
i en parlarem,
ho farà el company Joan Andreu Pérez,
que el farem entrar,
després hi podrà parlar, doncs,
amb la Maribel Morillas
i amb el Manuel Salcedo.
Ah, amb això,
només ara hem arribat a les 10 del matí,
i de 10 a 11 ens hem proposat
tota una hora, doncs,
dedicada a agenda,
també, del cap de setmana,
agenda cultural,
però que, bàsicament,
la dedicarem al Festival de Dixiland.
T'agrada el Festival de Dixiland, Abril.
Tu ets molt joveneta, eh?
Sí, el conec poc.
Perquè, clar,
els que ja tenim una edat recordem
i celebrem que arriba la trentena edició,
i, per tant,
recordem les edicions anteriors
del Festival de Dixiland,
en què era una festa,
una disbauxa per tota la ciutat.
Ha passat per diferents èpoques
el festival,
en qüestió de dies,
de temps,
d'intensitat,
de programació,
ha tingut èpoques més claves,
més fosques,
o que n'agraden més o menys.
En guany s'ha decidit,
ja per segon any consecutiu,
concentrar el festival
en un cap de setmana,
i és aquest cap de setmana,
de fet,
ahir l'inaugurava,
amb totes les de la llei,
amb lletres majúscules,
Andrea Motis,
i això serà un no parar,
perquè fins a la proposta última
de l'Anamina,
que s'arribarà diumenge,
en espai patrimonial,
i que serà un macroconcert molt xulo,
doncs hi haurà un munt d'activitat dixi
als teatres,
però sobretot al carrer.
Avui farem una mica de conversa tertúlia
amb quatre històrics del festival.
Va, a veure si us els dic.
Pixi-dixi,
Carles Borràs,
la Moluco,
de Feu's Experience,
entre moltes altres formacions.
Després tindrem el Raül Zit,
que també ha passat per l'Estromboli
i per tot arreu,
i evidentment el Javi de la Salut,
que també ha passat per tants llocs,
per tantes formacions,
que ja és gairebé impossible situar-los.
Vindran i explicaran batalletes,
anècdotes d'aquests 30 anys del festival,
però a més recuperarem un trosset
de l'entrevista amb els Rambalaia,
que va fer la Sílvia García,
que són els caps de cartell,
i l'Anna Mina,
que és una cantant mig brasilera,
que arriba amb la seva formació
i que és una de les veus
que despunten ja en el panorama del jazz,
jazz actual,
doncs també la tindrem al telèfon.
Ah, i encara,
a la Sala Trono,
fora del Festival de Dixi,
a la Sala Trono,
divendres, dissabte i diumenge,
un espectacle d'aquells que arriben a l'ànima,
Jesús Blanco,
el que té cura de l'airreria,
el bailador de Tarragona,
i a més una persona encantadora
i activa artísticament a no poder més.
Doncs presenta espectacles d'Ugozo
i ja es podeu imaginar
que la cosa serà apassionant.
Però amb tot això no ens dona temps
a fer-ho tot el cap de setmana, eh?
Dixi la del Joan Andreu.
Tant garrot i bat que, mira,
m'acau de l'ullera i tot, eh?
D'un garrot i bat que calen.
Literalment,
m'acau de l'ullera.
I després...
Aguanta, aguanta, no, xava.
Ara després,
fora de programa,
a partir de les 11
tindrem una nova edició
de l'Aventura de la Vida.
Avui venen els alumnes
del cicle d'infantil
de l'Institut Vidal i Barraquer
i ens explicaran els seus projectes
sobre uns kits
que han fet
per infants de 0 a 6 anys
com a alternativa
a donar pantalles
per entreteniment.
Ah, interessant.
Sí.
Molt xulo,
que ens en deixin un.
Jo necessito una mica
cintellant per l'ullera,
que més no,
i veig el 50%.
Se li desmunta un...
Va.
Expliquem-ho,
que l'ullera sona fatal
per ràdio sense veure-ho.
És que, clar,
se li desmunta
un dels vidres
de les ulleres.
És frase d'amas i vells.
És frase d'amas i vells.
Total.
Per cert,
que dilluns es presenta
de Recoviva,
però això ja en parlarem
la setmana que ve,
no patiu.
Acompanyes,
l'aventura de la vida
a partir,
ja ho hem dit,
eh?
Sí,
a partir de les 11.
Molt bé.
Gràcies,
Núria,
abril,
fins ara.
Fins ara.
Amb tot l'equip
que fa possible el programa,
veig per aquí el Joan André
de la producció,
Mauri Fernanda,
realització audiovisual,
tenim el Joan Maria Bertan
al control tècnic,
la Judit Font
també estudiant en pràctiques,
el Xavier de Gisper
i en fi tot l'equip.
Avui,
amb l'espineta del dia,
l'opinió del dia,
fent encara,
com dèiem,
una mica de ressaca de Sant Jordi
i amb el repàs
d'aquest últim Sant Jordi,
festa del llibre i la rosa,
doncs amb la lectura,
un hàbit que ha de ser tot l'any.
Això també és molt important
recordar-los post-Sant Jordi,
tot l'any,
no només un dia a l'any.
Ens ho explica el Jaume Llambrich,
editor de publicacions
a la Universitat Rovira i Virgili.
Espineta amb Tarragonins,
la veu de Tarragona.
La diada de Sant Jordi.
La diada del llibre.
Què és?
Punts positius a reivindicar
i, sobretot,
i per què no,
punts negatius
que cal tindre en compte.
La diada de Sant Jordi
és la gran festa
de la cultura catalana.
I això
només es pot entendre
si sabem
de la història
del nostre país
i de la nostra llengua.
Només
una societat
com la catalana
és capaç
de produir
una jornada
al voltant
de la cultura
i de la llengua.
En un dia
laborable,
però que,
alhora,
s'ha transformat
en un dels dies festius
assenyalats
del calendari.
Coses positives
de la jornada?
Doncs bé,
el llibre,
la lectura,
les autores.
Per un dia
són el centre
i estan al focus
mediat.
I també
és una jornada
de participació
ciutadana
al carrer.
Gent de totes les edats
que fa
que aquell dia
sigui màgic
de debò.
Aspectes negatius.
Doncs bé,
que es concentri
en un sol dia
una bona part
de les vendes
de l'any
és un problema
perquè,
si aquell dia
fa mal temps
i plou,
patim tots.
La
importància
que se li ha donat
i que cada any
va més
de la Diada
de Sant Jordi
fa que
en el món del llibre
apareguin
el que jo en dic
uns intrusos
entre cometes,
no?
Persones
que habitualment
no són escriptores
però que
aquell dia
presenten el seu llibre.
Crec que aquest
és un punt negatiu
perquè hi ha
escriptors
i escriptores
durant els 365
dies de l'any
i que aquest dia
es mereixerien
tindre
el màxim
d'espai.
en definitiva
crec que
cal treballar
per fer de la lectura
un hàbit
de tot l'any
no només
d'un sol dia.
Aquest és el gran repte
que tenim
els editors
i les administracions
públiques
fer
que la cultura
sigui
un hàbit
de tots
de cada dia.
I què n'hem de dir
de la Diada
de Sant Jordi
i Tarragona?
Doncs
que
aquí sí.
Aquí sí que xalem
de valent
perquè
és la gran
diada
dels escriptors
locals.
A Barcelona
hi ha molta gent
i amb molts autors.
Tots passen
desapercebuts
però a Tarragona
és el moment
de la cultura
de quilòmetre zero.
Benvolgut professional.
És igual
que el teu client
sigui de piscina
petita
només per refrescar-se
o que en prefereixi
una de gran
per nedar.
Per tots ells
a Obramat
trobaràs tot el que cal
per qualsevol projecte
de piscina
i el seu manteniment.
Grecite,
porcellànic,
bombas,
cloradors,
salins,
productes químics
i totes les solucions
amb la qualitat
professional que necessites
on compren els professionals.
Obramat.
Ei,
què et sembla
si sortim
a fer el vermut
i a dinar?
Diuen que la guingueta
bluma de Salou
ja obert.
La veritat
és que ens vindria
bé desconnectar
una mica.
I què fan?
M'han dit
que tenen unes paelles
boníssimes
i tapes per compartir.
Una mica de tot,
vaja,
i a peu de platja.
Oh,
segur que fan
còctels també.
Sí, sí,
ho he vist a Instagram.
Ens imagines
estirats a la hamaca
caipirinha a la mà?
És genial.
No diguis res més.
Truca-hi ja.
Blu Humà
de Mediterranean Beach Bar
a la platja
de Llevant de Salou
davant de l'Hotel Blaumar.
Informació i reserves
654-77-41-16.
La veu de Tarragona.
La teva veu.
I en aquesta diada
de Sant Jordi
ens acompanya
un tarragoní,
conseller d'esports
de la Generalitat de Catalunya,
Albert Iàlvarez.
Conseller,
què tal?
Molt bon dia.
Bon dia.
què tal la diada?
Bé,
de moment,
bé,
matinat,
he anat a la missa oficial
a Barcelona,
ja per aquí,
per disfrutar una mica
de la Rambla
i estar una mica també
amb la gent d'aquí Tarragona
i després amb la família
espero també fer
alguna passeja tranquil.
És un dia bonic,
no?
No sé si dels més bonics
de l'any,
però és un dia bonic,
no?
Sant Jordi.
Sí,
dels més bonics,
jo crec que,
si no el que més,
dels més bonics,
perquè l'ambient és especial,
aquí a Tarragona,
a més a més,
amb aquesta Rambla plena
que va anar amb el balcó,
amb les paradetes,
tot el que es viu,
el que es respira,
és molt xulo,
és un dia molt xulo,
no?
Si a més a més
fa un dia com avui,
doncs queda perfecte,
no?
Per ser-li,
que abans de portar un llibre,
un company que el tinc per aquí,
no sé si li sona aquest llibre.
Sí,
me l'he llegit un païs de gos.
Ensénia-ho a la càmera
que si pugui veure tothom.
Em sembla que li resulta
una mica familiar aquest llibre,
no?
Sí,
em sona,
em sona,
em sona.
Bueno,
és el llibre que me l'ha regalat
el Joan Andreu,
un bon amic,
i que em va fer l'Octaví Saumell
fa...
jo crec que el 2011
em va semblar que va ser o així.
Bueno,
vaig passar un Sant Jordi diferent
aquell any,
perquè vaig estar signant per aquí
també,
i bueno,
va ser divertit,
ho vaig viure d'una altra manera,
però va ser divertit.
Per què Sant Jordi?
Algun llibre que tingui en ment?
No,
especialment,
tinc inquietud amb alguns,
i estic a l'expectativa
de que a veure qui no me'n regalen,
perquè jo regalaré les roses,
però no cap en especial ara mateix,
eh?
Tampoc,
és veritat que no tinc massa temps
per llegir,
és veritat,
i a més,
però tinc coses pendents del cap
que m'agradaria llegir en un moment o altre,
tot i que alguns ja són vells,
eh?
No són d'ara mateix.
Però jo regalaré les roses
i estaré a l'expectativa
de que a veure quin llibre em regalen.
Si l'encerta o no,
sempre em regalen algun,
espero que l'encertin.
Vinga,
doncs esperem que sigui
la cultura,
llibre és cultura,
i l'esport també és cultura.
Sí,
jo crec que l'esport,
amb aquest eslògan
que nosaltres li diem
d'esport 360,
que és un dels eixos principals
del nostre pla estratègic,
forma part ja,
de la vida de tothom
en tots els àmbits,
i amb la cultura també.
Hi ha un vincle sempre especial,
fins i tot hi ha hagut
ministeris que han sigut
de cultura i esports,
hi ha hagut molta vinculació
amb la cultura,
i crec que,
com et dic,
amb totes,
però amb la cultura
sempre hi ha hagut
segurament una miqueta més,
un vincle una miqueta més especial,
no?
és cultura,
és esport,
la cultura és esport,
però també és salut,
i amb això recordo
la primera entrevista
a Poblet,
al cap de poc
de ser conseller d'esports,
primer conseller d'esports
a la història de Catalunya,
que en parlava
de prescriure medicaments,
en lloc de medicaments,
esport.
Això n'ha fet un pas més
en aquests vuit mesos?
Sí,
sí,
ha fet un pas més
i un pas important,
que és la...
Bueno,
hem tirat el debat
amb el acord de govern
el fet de crear
deu places
de professionals
de l'activitat física,
que són els que ajudin
a coordinar
amb els metges
i amb el Departament de Salut
el fet de poder
prescriure en algun moment
aquesta activitat física,
a més a més,
amb Salut també
hem concretat
el fet de poder entrar
dintre del sistema sanitari,
de treballar per entrar
dintre del sistema sanitari,
fins i tot
que la teva aplicació
de la meva salut
puguis veure
si t'han prescrit
activitat física,
i tot això
coordinant amb nosaltres
serà un pla de 3 anys,
un pla pilot de 3 anys
amb aquestes dues persones
més la feina
que ja estan fent
arreu del territori,
per això necessitem
aquesta figura
de coordinador també,
i a partir d'allà
veure realment
com podríem entrar
d'una manera definitiva
al sistema sanitari,
per la primera manera.
Però hem avançat molt
perquè aquestes places,
a més,
per 10 places
s'han presentat
més de 300 i pico persones,
per tant,
estem supercontents
perquè veiem
que la gent
té molt d'interès
en aquest tema
i crec que és un tema
que sortirà bé
i que durant aquesta legislatura
veurem molts avanços.
El pla 360,
també el pla d'infraestructures,
no?,
englobat amb aquestes actuacions
pels clubs,
per sintonia amb els ajuntaments,
diputacions,
això és molt ambiciós,
no?,
també.
Bé,
és molt ambiciós
fer una diagnosi correcta
de les instal·lacions esportives.
Crec que és un repte important
que estem també avançant.
Fins ara hi havia uns 100,
no?,
sabíem el número exacte
d'instal·lacions esportives
amb algunes descripcions,
però nosaltres volíem saber
exactament
de què patien les instal·lacions
perquè tothom
quan anem a tot arreu
ens diu
que el seu pavelló
està a punt de caure,
que té guteres,
que el seu camp de futbol
l'hagués passada a canviar,
que la pista de l'atisme
al Tartan està malament,
etcètera, etcètera,
no?,
segur que la seva piscina
per aigua.
Clar,
nosaltres ara
el que hem fet
és desenvolupar
una fitxa
amb els tècnics,
una fitxa exhaustiva
que ara ja hem provat
amb 40 tècnics
de tot arreu de Catalunya,
tothom està molt satisfet
perquè realment,
a part d'intuïtiva,
et pot dir realment
una diagnosi exactament
de tots els problemes
que puguis tenir,
des d'accessibilitat,
temes de climatització,
fibrosiment,
etcètera, etcètera,
i a partir d'aquí,
una vegada tinguem la diagnosi
i això ens permetrà
ficar prioritats
de quines són les
que tenen prioritat
a l'hora de començar
a fer coses
i ja desplegar,
per fi,
el pla de xoc
que són 28 milions
cada any,
és a dir,
que estaran al voltant
de 112 milions
d'euros en 4 anys,
més el que podem sumar
a diputacions
i ajuntaments
que també s'hi sumen
i la part del PUOS,
que això des de governs locals
han dit que esports
és de les demandes
més grans
que tenen els ajuntaments
que amb els diners
del PUOS
per fer el que han demanat
fer sobretot
coses esportives
i això a nosaltres
ens beneficia
perquè moltes de les coses
que no puguin arribar
a través del pla de xoc
podran arribar
per altres vies.
Després li preguntaré
també pels tràmits
administratius
que és un altre
dels maldecaps
dels clubs esportius
però fixi's
que som a la Rambla
Rambla Nova
perquè és molt probable
que l'any que ve
passi el Tour
el Tour de França
no sé si som conscients
del que això significa
perquè al món
hi ha tres esdeveniments
top
que podríem explicar
quins són
els llocs olímpics
el Dakar
i el Tour de França
sí
jo crec que a poc a poc
s'anirà agafant consciència
del que significa
que el Tour
arribi a Tarragona
i que passi per Tarragona
crec que serà
un dels grans moments
a nivell esportiu
de la història
d'aquesta ciutat
a més a més
amb la idea
que té el Tour
de posar mort
en valor a la ciutat
amb segurament
bastants quilòmetres
a nivell
no cronometrats
sinó a nivell
que estiguin controlats
abans de la sortida real
neutralitzat
com diuen això
la sortida neutralitzada
que no em sortia el nom
d'aquests
quasi 6 quilòmetres
per mig de la ciutat
per tota la Rambla
i per altres espais
jo crec que
quan la gent vegi
la magnitud
que té
el que és la SERP
del Tour
i la magnitud
que té
tot el seguiment
que fa
que més de mil milions
de persones
ho vegin arreu del món
doncs donarem
segurament compte
que és algo històric
dedueixo
que vostè sap
alguna cosa més
que nosaltres
no sé si es pot avançar
alguna cosa més
perquè clar
s'han dit al centre
que el centre
és molt gran
de Tarragona
el que puc dir
evidentment
ser coses
perquè hem estat allà
des del principi
quan vam entrar
però el que et puc dir
és que tindran
molta estona
els ciclistes
rodant
com et he dit abans
de manera neutralitzada
per Tarragona
que era algo
que també es volia
perquè així tothom
ho podrà veure
el que és la SERP
del Tour
i que això
serà una bona estona
que seran
com et deia
pràcticament
sis quilòmetres
neutralitzats
i que això
és un luxe
per una ciutat
que pugui gaudir
durant tanta estona
de la gent del Tour
que a més a més
tota la caravana
com et deia
estarà també
ubicada
a Tarragona
la ciutat
la part prèvia
amb els equips
etc
i que la gent
tindrà moments
i espais
per veure
moltes coses
que arrossega el Tour
que a vegades
no t'ho penses
però
jo crec que serà
com dèiem abans
serà un dia
molt especial
i s'ha de treballar molt
perquè estem treballant molt
de manera
d'un colze a colze
amb Barcelona
i amb el Tour
però crec que estem fent
les coses bé
i Tarragona
estarà més que capacitada
serà un gran dia
per l'esport tarragoní
i català
evidentment important
per Tarragona
i important per Catalunya
i important també
com a país
sí, sí, evidentment
parlarà en clau
més local
perquè estem aquí
però evidentment
per país també
el fet de fer
aquesta gran de part
de tres dies
amb una contrarallotge
a Barcelona
que a més a més
vagi pel territori
que es mogui
per diferents províncies
això
com a país
ens situa
moltíssim
hi ha esdeveniments
que saps
que ens situen molt
a nivell país
com poden ser
per exemple
l'Artur de França
és per exemple
la MotoGP
Formula 1
Mundial de Futbol
etcètera
i d'altres
de més petits
que també
et posicionen
molt bé
però evidentment
estem parlant
de com tu deies
un segurament
dels tres
esdeveniments
esportius
més grans
a nivell
del calendari mundial
per demà
el conseller
Berni Álvarez
per cert
es va comprometre
a Poblet
que Tarragona
tindria
graderia
pel Palau d'Esport
Catalunya
Tarragona
ja té graderia
pel Palau d'Esport
Catalunya
i tindrem
la Copa de la Reina
per exemple
9 anys després
el 2026
per exemple
sí
m'haig de comprometre
la veritat
és que
de les primeres coses
que vaig arribar
a la conselleria
vaig dir
hem d'aconseguir
ja
com sigui
donar el pas
i posar
els grades
a Tarragona
amb altres deutes
històris
que hi havia
pel territori
vam fer una mica
d'anàlisi
de coses urgents
que creiem urgents
i per això
vam considerar
que una d'elles
era
les grades
a Tarragona
vam aconseguir
els diners
ja els hem donat
a l'Ajuntament
ja els té a l'Ajuntament
i ara
estem seguint
el projecte
colze a colze
amb els tècnics
de l'Ajuntament
per ficar-les
la més possible
perquè tenim
la Copa Reina
2026
que és un gran
esdeveniment
també
és un gran
esdeveniment
amb la minicopa
associada
i tenim també
la Lliga Catalana
ACB
que repetirà
a Tarragona
i que espero
que sigui
ja amb les grades
ha de ser
ja amb les grades
noves
i que ja hem vist
aquests últims anys
quan han vingut
que ha sigut
un gran èxit
que a més a més
tot sembla indicar
que els sis equips
cinc més d'Andorra
catalans
tornaran a estar a fer bé
que això és una grandíssima notícia
i que per tant
podrem tenir un format
com el de l'any passat
amb 3 dies
més la final
això és
això és una passada
també per la ciutat
perquè veure per aquí
com passava l'any passat
que molta gent ho deia
que veien els jugadors
del Barça
del Girona
de la Penya
perquè venien per aquí
això és un luxe també
i espero que ja sigui
amb les grades ficades
ja que entreu el tema del bàsquet
i podrem buscar
alguna pàgina d'aquest llibre
l'idol de situació del CBT
clar
des del punt de vista personal
fins i tot
perquè vostè
ha estat entrenador
jugador
aquí s'explica molt bé
amb aquest llibre
portem un senyor
perquè aquest llibre
si voleu saber la història
del conseller Berni Alvarez
esportiva
doncs aquí surt
esportiva d'elit
bueno em fica trist
em fica trist
jo el segueixo
l'he seguit tot l'any
evidentment
i he parlat amb ells
també
ara darrerament
i em fica trist
és una situació
fàcil a nivell anímic
per mi
perquè jo
fa dos anys
vaig deixar l'equip
en una situació
en el sentit
d'anímicament
molt bona
que veníem de pujar
d'una fase d'ascens
de Mallorca
amb què ningú s'ho esperàvem
i això va ser un subidon
també a nivell social
i jo pensava
que aquest subidon
es podia aprofitar
no ha sigut així
per moltes raons
tampoc és qüestió
ara d'analitzar
tot el que ha passat
però la situació
ara és molt més complicada
però jo sempre he dit
que Tarragona
necessita projectes
projectes sòlids
i grans
a nivell esportiu
i que el basc de Tarragona
segurament
té un deute pendent
i té un deute històric
sigui que ja sigui
el format
perquè al final
tenim Lleida
tenim Girona
tenim Manresa
tenim Barcelona
tenim Joventut
tenim Andorra
i falta aquesta part d'aquí
ojalà es pugui refer
una mica la situació
crec que el club
haurà de fer un pensament
i fer algun moviment
segurament
a vegades no agrada
que no puguin agradar
però crec que també
la situació ho requerirà
però bueno
ja ho veurem
l'he de preguntar
pel Nàstic
ara estem visualitzant
ja el playoff
bàsicament
hi ha poques opcions
que es puguin
i el Barça B també
bueno
tenim aquí dos equips catalans
diferents
amb la dinàmica
que porten
però bueno
en el cas
del Nàstic
en concret
la derrota
de l'altre dia
allà
el camp de l'altre cultural
doncs ja
entre cometes
et fa oblidar
del descens
directe
i l'ascens directe
això segurament
per molta gent
es vegi
des d'una part
com negativa
però era molt difícil
però jo crec que també
des de la part positiva
pots servir
per centrar-te
en què ara ja estàs
has de preparar
no perdre cap posició
des del playoff
primer
i després
fer preparar el playoff
com tots esperem que arribi
així que
començant
per aquest cap de setmana
a casa
intentar
intentar guanyar
intentar
estar ben col·locat
a cap del playoff
i tenir una miqueta
més de sort
que els últims anys
efectivament
i pensar en el playoff
és en realitat
de pensar
en l'àmbit judicial
no sé si el poso
algun compromís
si li pregunto
per com està
o per què n'espera
d'aquesta situació
amb el Nàstic
estem a l'expectativa
nosaltres
és a dir
estem a l'expectativa
el Nàstic va prendre
una decisió
totalment lícita
va tirar endavant
i nosaltres
estem a l'expectativa
del que puguin dir
i ja està
no podem
ni volem
tampoc
entrar de cap manera
amb cap altra
consideració
conseller Berni Álvarez
anem al segure
una miqueta
va
tenim la Nella Mediterrània
i tenim també
la piscina olímpica
de Sílvia Fontana
a què podem aspirar
com a Tarragona
perquè ara deu tenir contacte
amb molts estaments
internacionals
com a conseller
evidentment
a què podem aspirar
a Tarragona?
Bueno
seguir amb aquesta línia
a fer una bona planificació
d'esdeveniments
potents esportius
i que cada vegada més
des de fora
se'ns vegi
com un
com un espai
boníssim
per fer
a qualsevol nivell
un esdeveniment esportiu
de les esports
que es poden fer
a la Nella
per exemple
tenim aquest estiu
a Tarragona
un campionat d'Espanya
d'atletisme
que és molt potent
però molt potent
amb la televisió
també
amb els olímpics
aquí competint
que segurament
es parla més
mediàticament
de la Copa de la Reina
com pot passar el Tour
però aquest campionat
que ens ha costat molt
i que nosaltres
de la Generalitat
hem fet una aposta
molt forta
perquè el Club d'atletisme
a Tarragona
hi participi
en el sentit d'organització
i que sigui Tarragona
i la Nella
qui sigui la seu
és molt potent
és molt potent
i la gent
està encantada
de venir aquí a Tarragona
i estic convençut
que el camí és aquest
anar planificant
esdeveniments d'aquest tipus
l'any que ve
el 26 està molt ocupat
amb el tema allà
Copa de la Reina
Tour
etcètera
però pensar allà
en 27
en 28
i en tot el que pugui sortir
i com ja estàs posicionat
jo crec que ara
les opcions
cada vegada seran més
per poder
albergar
esdeveniments
realment potents
no?
Dues preguntes
acabem
una
no perquè sigui al final
de menys important
el tema de l'esport femení
vostè també té una dèria
personal
fins i tot amb això
i és una de les pla d'acció
de la conselleria
impulsar l'esport femení
en tots els àmbits
sí
nosaltres
és una línia
que ja venia
a la Generalitat
i que des de la legislatura passada
nosaltres hem volgut
continuar i apostar
i el que sí
estem fent una mica
també de
de diagnosi
de com podem
incidir realment
el número de fitxes
ha pujat
i segueix pujant
i això és una cosa
que les federacions
per exemple
tenen feina
que totes aquestes
llicències noves
totes aquestes nenes noves
que fan esport
estiguin
entre cometes
ben cuidades
perquè si puguin
seguir
i fer el seu dia a dia
bo
i el que ens preocupa
molt a nosaltres
és el tema
de la gestió
de la dona
de la gestió
de la dona
de les juntes directives
que la dona
de l'esport
prengui també
sigui capaç
de prendre decisions
i entre cometes
li deixin
prendre decisions
perquè al final
ens reunim
amb moltes juntes directives
de moltes federacions
de molts clubs
i notem
que en aquest àmbit
encara tenim
massa marge
a recórrer
nosaltres
podem intentar incidir
i intentarem incidir
perquè això canviï
perquè la dona
tingui més presència
en aquests órgans
de decisió
i que això jo crec
que també
farà millorar
la resta
de
la resta
de tot el que hi ha a baix
en quant a
més àmbit esportiu
perquè elles coneixeran
molt millor
la situació
que segurament
molts dels homes
que hi són
a les juntes
o a les organes
de decisió
Té grans dones
d'aquí
com Vito Fuster
per exemple
gran atleta
també sa més
Sí
el cos
dur
entre cometes
del departament
hi ha més dones
que homes
però
ja et dic
és un tema
totalment
avui en dia
que queda molt camí
per recórrer
i les persones
que són vàlides
siguin dones
siguin homes
han d'estallar
i prendre decisions
i jo crec
que aquí tenim
com et deia
encara molt de marge
amb que la dona
tingui molta més presència
ara si l'última pregunta
recordo que
Pugliet em va explicar
quan li va trucar
el president
Salvador Illa
que no va agafar la trucada
després no s'ho creia
final sí
evidentment
ara trucant a Salvador Illa
preguntant-li com han fet
per fer una conselleria d'esports
per fer-ne altres comunitats autònomes
bueno
parlem sovint
evidentment
perquè ens veiem cada setmana
i parlem
però parlem d'altres coses
parlem de coses
que passen
o que puguin passar
al departament
o que puguin tenir incidència
també a nivell territorial
per saber el seu parer
per tenir la seva opinió
coses que ell
o gent que ell coneix
que creu que és interessant
que jo també hi parli
al final
tenim una relació fluïda
ell és el president
és el jefe
i té molt de control
sobre el que fem tots
i està molt interessat
en què fem tots
i està molt interessat també
per exemple
amb el territori
amb Tarragona
amb el que passa a Tarragona
perquè
hi creu molt
que la potenciació
d'aquest territori
és vital també
pel futur de Catalunya
l'única conselleria d'esports
a nivell de tot l'estat
en faran també altres comunitats
que faran l'exemple
jo estic convençut
que sí
jo estic convençut
que sí
perquè
he tingut reunions
a nivell de
amb directors generals
secretaris generals
d'altres comunitats
que són
els màxims exponents
de l'esport
de la seva comunitat
però que depenen
d'un altre
d'un altre
d'un altre
d'un altre
d'un altre
departament
com pot ser
economia
en algun cas
com passava aquí
amb presidència
cultura
i tots
ens diuen
primer
que és una enveja
segon
que creuen
que és més necessari
perquè l'esport
com dèiem abans
ja ha arribat a un punt
en què és tan transversal
i afecta tantes coses
que és necessari
que una conselleria
tingui el control
de tot el que pugui passar
i que creuen
que hi ha més d'un
que apostaran
i que ojalà
fossin ells
ells tenen
totes esperances
que s'ho passi
a altres jocs
i que puguin ser ells
jo estic convençut
pel bé de l'esport
i quantes més
n'hi hagin
millor
perquè crec que
seria aquest pas
que s'ha donat aquí
a Catalunya
i que ha donat
aquest govern
seria també
un cop
una empenta
forta
amb el món
esportiu
a nivell nacional
que altres
et tinguessin
i que pogués
encara tenir més
visibilitat
al món esportiu
ho dic
ara sí
algun missatge
pel Màrius Soler
el conseller actual
d'Esports
de Tarragona
l'Ajuntament
que va agafar el relleu
ara fa 8 mesos
no
parlem molt sovint
parlem de coses
que afecten molt
a l'esport
però a part
tinc una amistat
amb ell
des de fa temps
i l'únic que faia
és animar-lo
i animar-lo
fent moltes bromes
entre nosaltres
però animar-lo
animar-lo
per convèncer-lo
i estar convençut
que l'esport
a Tarragona
és un dels motors
tan socials
econòmics
més potents
que hi ha
i que és una sort
que portar a la regidoria
d'esports
de Tarragona
és una sort
i que ho aprofiti
i que em té
pel que necessiti
conseller d'Esports
Ben Nial
gràcies per acompanyar-nos
bona dia a Sant Jordi
que vagi molt bé
perquè dinar per la Rambla
i suposo que el passarà
en cada 5 minuts
que vagi bé
molt bé
gràcies a vosaltres
ja us deiem
que vam aprofitar
aquesta dia
de Sant Jordi
per conversar
amb el conseller
d'Esports
Berni Álvarez
aquí
agraïm la deferència
i també des allà
des de Tarragona
des del mateix
Indret
per on són abans
també podíem
conversar
al voltant
del primer cementiri
municipal
que tindrà
la ciutat
aquest
pressupost
1,8 milions d'euros
i en parlàvem
amb la presidenta
d'Encerfum
Ivana Martínez
doncs avui
parlem
des d'aquesta
diada en especial
la diada
del llibre
de la rosa
de Sant Jordi
d'un projecte
de la Futur
que coneixíem
no fa gaires dies
i avui en volem parlar
en conversa
amb la presidenta
d'Encerfum
Ivana Martínez
parlem d'aquest
cementiri municipal
Ivana aquest va molt bon dia
hola molt bon dia
bona diada
d'entrada exacte
bona diada
com l'està visquent
perquè es veu la ràmbula
aquesta artèria principal
a pleníssima de gent
molta activitat
doncs sí
avui el temps ens acompanya
el temps ens ha donat
una treua
d'aquestes borrasques
no que venien
i dona goig
portem
nosaltres socialistes
portem des del 9 del matí
repartint alfàbregues
i la veritat
que èxit com sempre
i la gent feliç
que al final
és el que busquem
no el dia de la diada
ja té la rosa
i el llibre
o encara no
encara no
encara no
ningú m'ha regalat res
aquí ho deixo
doncs a temps
a temps encara
de regalar
llibre i la rosa
algun llibre que tingui en ment
l'altre dia
m'ha recomanat
un de
perdoneu
puc dir paraulotes
que m'ho enviarà
a la mierda educadament
i potser m'aniria bé aquest
jo ho he dit a casa
a veure si me'l regalen
doncs me l'apunto també aquest
parlem d'aquest projecte
que coneixem fa gaire setmanes
aquest cementiri
primer cementiri municipal
que recupera
una idea
d'ara fa algunes dècades
el primer alcalde democràtic
de la ciutat
que precisament
li va provocar
doncs la moció de censura
i va ser un dels motius principals
doncs sí
bueno al final
jo crec que va ser una excusa
perquè crec que
ningú pot estar en contra
d'un cementiri municipal
recuperem la memòria
crec que és un deute
que tenim amb la ciutat
i també amb recassens
molt contents
amb l'alcalde de recassens
de fet la ubicació
l'explicaven l'altre dia
amb l'alcalde
és la mateixa
és exactament la mateixa
fins i tot encara
estan els murs
si vas a donar un tomb
pel llorito
veus els murs
del que tenia
que haver sigut
el cementiri
i on estarà
el pròxim cementiri
en un parell d'anys
amb una mica de sort
per ubicar-nos
perquè els senyors
ens ubiquin
parlem de la muntanya
del llorito
tothom coneix
el llorito
però per quina son
estaria més o menys
per ubicar-nos
doncs tothom
jo crec que aquí a Tarragona
hem anat alguna vegada
a les barbacoes
del llorito
les taules
doncs si tu mires
el xiringuito
on t'agafes el cafè
t'ha quedat a mà dreta
a mà dreta
sí
la part de muntanya
exacte
en pendent
és aquell espai
i com serà
aquest cementiri
insistim
primer cementiri municipal
com serà
doncs si serà
un cementiri civil
un cementiri bonic
perquè busquem
que s'integri
en tot moment
amb l'espai
no volem un espai
ple de ciment
sinó serà
un cementiri jardí
i un cementiri bosc
és a dir
hi haurà molta verdor
i amb un autoconsum
molt ecològic
i agradable
per poder fer
un comiat respectuós
però a la vegada
emocionalment
i visualment
bonic
evidentment
des de l'època
de l'hoc
a les regressants
fins ara
han passat
alguns anys
també canviar
la realitat social
de la ciutat
i això també
tindrà en compte
de diferents confessions
nosaltres volem
que totes les confessions
puguin trobar un espai
ara mateix
les persones
amb la confessió musulmana
a Tarragona
no tenen espai
on enterrar-se
normalment
o marxen
als seus països
o marxen
a València
o a Barcelona
i li volem donar
aquest servei
ahir mateix
parlàvem
amb la cònsul
del Marroc
que estan molt contents
que tenen moltes ganes
perquè al final
parlem de
segones
terceres
quartes generacions
ja
que potser no volen
anar a enterrar-se
als països
d'origen dels seus pares
i li donem aquest espai
i després
bueno
hi haurà
com deies
diferents realitats
pensa que parlem
d'un 75%
d'incineracions
i llavors
també
obrim un espai
nou
de poder deixar
les cendres
de columbaris
de terra
i tot
tot
diferent
perquè la gent
trobi
tothom
tingui l'opció
de poder
deixar
els seus familiars
o de poder
escollir
com vol s'ha enterrat
a la ciutat
animals de companyia
animals de companyia
és una de les parts
que volem fer
però ara l'ajuntament
haurà de fer la seva part
que és modificar
l'ordenança
d'animals
perquè no ho permet
llavors
quan tinguem
que jo ho he parlat
també amb la consellera
Sandra Ramos
ho tinguin arreglat
nosaltres farem un espai
per poder enterrar
els animals de companyia
quan s'ha d'apensar amb l'espai
i evidentment
a banda de tot el que dic
també tindrà molt bones vistes
sí
tindrà molt bones vistes
i a més nosaltres
les construccions
com a molt seran
de quatre pisos
i llavors
i com fa baixada
la idea és
que quan tu entris
i aparquis
tu veuràs
els espais
d'enterrament
però el sostre
serà verd
no volem
que quan una persona
vagi
s'ho trobi
tot ple de ciment
de cop i volta
dur
i com dèiem
sempre ho dic
és un moment
molt complicat
per les famílies
és un moment
molt difícil
per tothom
no és agradable
anar a enterrar
cap familiar
o conegut
llavors intentem
donar-li aquesta part
més agradable
com a mínim
visualment
i llavors
no serà molt alt
seran de quatre pisos
que també així
tu podràs
parlem de
60 centímetres
per caixa
per feretre
no pujarà
més a tres metres
d'alçada
llavors clar
això facilitarà
també
poder estar
més a prop dels teus
el projecte
l'hem vist
el pressupost
també
1,8 milions
d'euros
l'execució
va per fases
com funcionarà això?
doncs
és 1,8 milions
d'euros
la primera fase
perquè consta
de tres fases
perquè els cementiris
tots funcionen igual
van creixent
segons la demanda
quan vam fer
la presentació
hi havia gent
que li cridava
l'atenció
que potser
hi havia pocs espais
però clar
tu no pots construir
i no omplir
i funcionen tots així
no serà diferent
en aquest cas
però al final
estem valorant
sobre uns 4 milions
d'euros
és una aposta forta
i ara nosaltres
com amb Cerfum
ahir vam aprovar
que nosaltres
presentem aquest projecte
a l'Ajuntament
l'Ajuntament farà
un concurs
ens presentarem
una altra cosa
és que també es pot presentar
a alguna altra empresa
i comencem
a construir
en una mitja de dos anys
volem tenir-lo fet
dos anys s'ha acabat del tot
en aquesta fase
primera fase
i amb possibilitat d'ampliació
tant bon punt
tot el que faci falta
en el moment que faci falta
exacte
al final comences
tot té estudis
en aquesta vida
tot s'estudia
i la mort també s'estudia
i al final
tu calcules la gent
que es pot morir
calcules la gent
que neix
que mor
i anirem ampliant
segons les necessitats
però comencem
amb 1,8
i mínim 4 milions més
la primera fase
entre tot el que són oficines
colombaris
la part musulmana
i
el terra
on poder
enterrar les cendres
també
en connexió
amb el territori municipal
nixta també
però en connexió
amb el territori municipal
Òbviament
i amb uns preus
també
molt
de preu
molt més social
moltes vegades
que altres
cementiris
que podem trobar
això és important
perquè de fet
morir-se és car
avui dia
és car
i llavors
nosaltres
com a territori municipal
ja tenim preus públics
i fa molts anys
que no pugem les tarifes
llavors
per 3.000 euros
tot depèn del que volen
les famílies
te pots enterrar
poden enterrar
un familiar
i també seran
més econòmics
els preus
del cementiri
que ens deixem
del projecte
perquè és un projecte
que és molt singular
i una cosa
és difícil explicar-ho
per ràdio
però hem vist els mapes
hem vist el projecte
i és molt singular
també des del punt de vista
que ho deia
també arquitectònic
modern
en definitiva
serà molt modern
i a més
per exemple
quan fem enterraments
de terra
l'aigua
que caurà
se recuperarà
i això ajudarà
a regar les plantes
és una de les coses
després ja hauran
plaques fotovoltaiques
per tenir nosaltres
la pròpia llum
i en tot moment
ecològic
intentant
bueno al final
són coses modernes
tot es modernitza
i volem que sigui
un cementiri
disculpa
doncs això
modern
amb autoabastecimiento
i bueno
que sigui
ecològic
al 100%
i última pregunta
perquè parlem de
com deien
de diferents fases
però la primera
quan tenim previsió
que puguin començar
allò que diuen
les màquines
entrar allà i fer obres
doncs ara està
al pròxim plenari
esperem
l'Ajuntament
té 3 mesos ara
per treure el concurs
llavors
si tot funciona bé
ens el donen a nosaltres
com a concessionaris
perquè clar
ahir me deia
una persona
és que no serà
un cementiri
perquè ho portarà
una concessionària
òbviament
serà un cementiri
municipal
però l'explotació
ho farà una concessionària
que si som nosaltres
serà una concessionària mixta
amb la qual cosa
serà municipal
perquè la propietat
és municipal
això també ho volia deixar
perquè si comença
a sortir el rumor
que no serà municipal
òbviament serà municipal
com ho és el tanatori
encara que el 49%
sigui d'una empresa privada
al final
és un negoci
i les empreses privades
també ens ajuden
a la part municipal
la poder tirar endavant
perquè se'n parlen
de 4 milions d'euros
que es diu ràpid
però nosaltres volem
en dos anys
tenir la primera fase
feta
així que
en dos anys
per tant
vol dir que més aviat
que ara
hem de començar les obres
en un punt
hi ha tota la part administrativa
tota aquesta part
nosaltres ho tenim
tot preparat
de seguida
que ens anem
ok
cap allà anem
i l'entorn
clar és la muntanya
de Llorito
entorn natural
també integrat
en tot el seu entorn
això ja ho comentava
al començament
però és important
per allà
parlem de zona de pi
exacte
i fins i tot
també he parlat
amb les persones
de barbacoas
no perquè m'ha preguntat
a gent
ah us ho carregueu
no no
nosaltres això
no ho toquem
i no tenen cap problema
vaig estar el dia
de la mona
amb ells
vam estar parlant
els sembla perfecte
i perquè
en tot moment
volem conservar l'espai
un espai privilegiat
amb vistes
fa baixada
i ho volem mantenir
volem respectar
i volem que sigui
formi part de l'entorn
no volem que arribis
i et trobis
un edifici tancat
òbviament ha d'estar tancat
però
que sigui agradable
estar
i es pugui
fer comiat civils
una mica
el que fem al tanatori
es pugui fer també allà
que hi hagi música
es pugui fer música
un espai d'acomiadament
respectuós
i que tothom
es trobi còmoda
espais també
entenc això
tenim el cementiri
l'actual
l'espai
d'ignitat
espais també
pel dol
perinatal
és a dir
tot aquest espai
també s'han anat incorporant
estan en ment
clar
nosaltres
quan vam treballar
amb l'entitat
a contracord
de l'espai
de la mort perinatal
elles
per exemple
les famílies
no volien un espai
al cementiri
llavors vam fer
aquell espai
que estava a prop
del fortí de la reina
si ens demanen
que en aquest nou cementiri
volen un espai
o estem oberts a tot
òbviament
al final
serà
el cementiri
de la ciutat
i ha d'estar obert
a les necessitats
de tota la ciutadania
Ivana Martínez
gràcies per explicar-nos-ho
que vagi molt bé
anirem seguint el projecte
i parlem d'aquest primer
cementiri municipal
100% municipal
però vaixement municipal
que tindrem a la muntanya
al llurí tu
sí, estem molt contents
i crec que
complim amb un deute
pensa que
ja acabo
perdona
però som de les poques ciutats
d'Espanya
que no té cementiri municipal
i això no podia ser
no podia continuar així
així que
gràcies a Requesens
tornem
tornem a ello
l'alcalde Requesens
el primer alcalde democràtic
d'aquesta ciutat
doncs
qui va projectar
aquest cementiri municipal
a la muntanya
del llurí tu
el mateix espai
el mateix espai
i gràcies al Ruben
deixem que donés
gràcies a l'alcalde Ruben Vinyoles
perquè hem anat de la mà
en aquesta il·lusió
de poder tenir
el cementiri municipal
no és cosa meva només
doncs aquest esforç
també col·lectiu
de la ciutat
per tenir aquest cementiri
com vèiem
en dos anys
a cementiri municipal
la primera fase
doncs ja
endegada
a la zona del llurí tu
Ivana Martínez
gràcies
feliç dia de Sant Jordi
que queda
això ho sentiran els oients
un altre dia
però avui Sant Jordi
per tant
recordeu que encara
hi ha alguna rosa
per distribuir
o algunes en plural
a veure
que vagi bé
gràcies
gràcies a vosaltres
la veu de Tarragona
camí cap als 40
molt de costa
la rambla de la cultura
a la vora del mar
vine i passeja
que parleix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al port de Tarragona
hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serratllu
més informació
a portarragona.cat
l'Institut Català
d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent
en investigació
de processos químics
sostenibles
química per la salut
i descarbonització
amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
Xeselades
l'ICIC
col·labora internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat
descobreix-ne més
a www.icic.cat
El Circo del Miedo
llega por primera vez
a Tarragona
Forma parte del espectáculo
y sé testigo
de increíbles
y peligrosos actos
de terror masivo
Del 14 de abril
al 11 de mayo
instalado en el centro comercial
Las Gavarras
Tarragona
¿Te atreves?
La veu de Tarragona
Camí cap als 40
14 minuts
arribem al primari
de les 10 del matí
moment en què
parlem de dues
de les propostes
el cap de setmana
una d'elles
ens agafem el vehicle
per tal de
despassar-nos
fins a la zona
de Ponent
allí trobem
l'associació
Tecla Ponent
que munta
una de grossa
per demà mateix
saludem
la responsable
de comunicació
de l'associó
és la Maribel Morillo
a la que ja
Morillas
volíem dir
perdó
a la que ja
li diem bon dia
hola com estàs?
hola bon dia
com estem?
Maribel
què passarà demà
a Torreforta?
doncs demà
a Torreforta
volem fer una festa
de la primavera
aquí a Ponent
com has dit
molt bé
som l'associació
l'eudic cultural
Tecla Ponent
i demà
durant tot el dia
farem una festa
amb diverses activitats
activitats
dels nens petits
pintacares
una llincana
i també farem
una paella
popular
i
americàrem
amb un DJ
del barri
DJ Kim
i alguna cosa
més
alguna activitat més
ho vinguem
perquè
la gent no té
per què saber
qui sou
situem-nos
en el mapa
a Ponent
qui és
Tecla Ponent
qui és
l'associació
Tecla Ponent
doncs
l'associació
de Tecla Ponent
va començar
fa un parell d'anys
amb un grup d'amics
que va
d'aquí
de Ponent
que es van ajuntar
per fer
unes festes
a Santa Tecla
per portar
les festes
de Santa Tecla
a Ponent
i
jo em vaig
incorporar
aquest últim any
i hem creat
una associació
i pertenem
doncs sí
al barri de Torreforta
a Ponent
i la festa
en concret
s'ubicarà
a la plaça
Pilar Pradell
aquesta plaça
està davant
del centre cívic
de Torreforta
allí serà la festa
i esteu invitats
tots
per gaudir del dia
esperem que el temps
s'acompanyi
i bueno
pregunto
perquè al final
m'hi perdo
en la multitud
d'activitats
que feu
la festa de primavera
és la primera
que feu
o ja n'heu fet
alguna edició més?
de la festa
de primavera
és la primera
vam fer
per al carnaval
vam intentar
fer una festa
però ens va ploure molt
i no vam poder
fer gaire res
però hem fet
com et he dit
la festa
de Santa Tecla
a Ponent
però encara no
era la meva associació
però com a associació
pot ser que és el debut
aquesta festa
esperem que faci bon temps
per les activitats
que fareu
cap a quin públic
va adreçar justament
la jornada de demà
en aquest espai
doncs
va adreçar
per tothom
perquè com t'he dit
els més petits
hi haurà Pintacara
farem una llincana comercial
a part
hem fet un concurs literari
amb l'ajuda
dels alumnes
dels instituts
de Ponent
i demà
donarem els premis
ho hem fet
amb la festa
de Sant Jordi
després
com tindrem
barra
per consumir
farem vermut
begudes
de tot
i la paella popular
i després música
o sigui
està adreçat
per tothom
i
volia dir
que
tenim preus
per als
tenim socis
que sobretot
volem agrair
la confiança
que ens han aportat
confiar en nosaltres
i tindrem
preus especials
per als socis
amb la paella
i no sé
què dir-te més
donar les gràcies
també als col·laboradors
Ajuntament de Tarragona
Mercat de Torreforta
Centro Civil de Torreforta
la Biblioteca Pepita Ferrer
també de Torreforta
i a les federacions
segle XXI
i FAP
i sobretot
els col·laboradors
i els membres
de l'associació
molt bé
en un calendari
tan atrapet
d'activitats
com és el que
organitzo
la tecla Ponent
al llarg
del calendari
de cada any
no sé si
a banda
d'aquesta
jornada de demà
ja esteu mirant
de reull
alguna cosa més
ara que arriba
el bon temps
efectivament
el pròxim objectiu
en principi
seria
la festa
de Sant Joan
volíem fer
una rebenja
de Sant Joan
aquí també
a la plaça
la mateixa plaça
estem mirant
de portar díjeis
portar música
i ja el següent
segurament serà
la festa
la gran festa
de Santa Tecla Ponent
perquè
Ponent
els barris de Ponent
també som Tarragona
i volem portar
les festes aquí
i que tothom participi
de Ponent
de Tarragona
i ser la festa gran
molt bé
acabo
et pregunto
per la gent
que formeu
l'associació
el col·lectiu
com ho feu
i de forma
desinteressada
i amb moltes hores
de reunions
i parlar
amb un amb l'altre
m'agradaria
que fessis
això
justament
de la gent
o grupal
o individualment
que formeu part
d'aquesta associació
doncs
en aquest moment
som
som nou membres
de la Junta
i bueno
aparte tenim els socis
jo si vols
en numero
els membres
de la Junta
si vols
som
el president
és el Justo Penedès
després tenim
Mercè Penedès
que és la tresolera
Xavi
que és el
membre
d'organització
Marcos
Portala de Logística
Irene
i jo portem
màrqueting
i comunicació
Mareen
secretària
i Teo
vicepresident
i
Pedro
Marisaba
també
és un vocal
que ens ajuda
a tot
en general
molt bé
doncs
escolta una cosa
Maribel
que us ho passeu molt bé
que disfruteu
de la jornada demà
i que ens veiem aviat
estàs convidat
eh Joan Andreu
molt bé
a veure'ns
moltes gràcies
a tothom
estarà
adeu
bé
gràcies
un dia
una altra de les propostes
que ens arriba
al cap de setmana
l'ubiquem
a la plaça
Corsini
un espai
que demà
a la tarda
principalment
es farà
una activitat
que es diu
Tarco
Fàcil
és
una jornada
en la que
hi participen
l'associació
de perruquets
de Tarragona
i l'institut
i l'institut
calipoles
de Tarragona
d'aquest justament
últim
lloc
en parlem
amb una
de les
que
estarà
al capdavant
del projecte
és l'assum
és l'assum
com estàs
hola
bon dia
molt bé
gràcies
demà
a la plaça
del mercat
una
activitat
que
com
la
definiries
doncs
mira
és una
activitat
que aquest
és el segon
que ens
impliquem
a fer
aquest
és
de
milen
i
bueno
hi ha molta
col·laboració
d'alumnes
del grau superior
d'estilisme
i de gestió
de perruqueria
i del grau superior
de caracterització
a més a més
dels professionals
que aporta
en Pere Sancedo
bueno
és molt xulo
fem una
petita
desfilada
en el qual
representen
pentinats creatius
tallades
tan masculines
com femenines
després
faran
la desfilada
amb tot
la resta
de models
que ja
han preparat
prèviament
des de les 3 de la tarda
a l'associació
de perruqueria
i barberia
que és d'Eital Pérez
i després també
desfilaran
3 maquillatges
corporals
que realitzaran
els alumnes
del cicle
de grau superior
de caracterització
perdona
o sigui
és un
esdeveniment
que
s'ha treballat molt
portem des del febrer
i bueno
esperem que agradi molt
l'assumpte
és la
cap del departament
d'imatge personal
justament
de l'Institut
Calipolis
amb ella
l'hem volgut
justament
agafar
perquè ens parli
d'aquesta iniciativa
me despisto
per tant
te pregunto
és la primera edició
ja se n'ha fet
alguna edició
jo diria que sí
no?
Aquesta és la segona
aquesta és la segona edició
perquè l'any passat
no vam poder
en Pere ho va intentar
però no va poder
i fa dos anys
que vam fer la primera
i aquesta ja és la segona
que col·laborem
amb en Pere Sancero
amb l'associació
de perruqueria
i barberia
sí
molt bé
qui té cabuda
justament
en aquesta activitat
fes-me cinc cèntims
si
és una inscripció
ja acotada
o per contra
està obert
fins a última hora
a aquella gent
que hi vulgui participar
bueno
participar
esperem que vingui
tothom
allà
està obert
hi ha cadires
perquè la gent
ho pugui veure
i bueno
participar
a tothom
que vulgui
venir a veure
sí, clar
en què consisteix
l'activitat
és a dir
té a veure
amb el cabell
però
parla'm una mica
del que hi vulgui participar
com ho haurà de fer?
bueno
clar
participar
en principi
ja tenim
una programació
sí
el actual
a les 6 de la tarda
a l'escenari
hi ha aquesta representació
dels alumnes
de grau superior
d'estilisme
després
a les 6.30
faran una desfilada
i després
a les 7 de la tarda
des de les 7 de la tarda
fins a les 8
en Pérez
i el Sant Cedro
ha preparat
doncs uns professionals
de perruqueria
la novia
més bonita
i el Joey Barber
que són dos grans professionals
del món laboral
i també
faran també
a l'escenari
una demostració
doncs agremiat
de l'associació
de perruqueria
o sigui
d'una visibilitat
del nostre món
no?
El col·lectiu
de l'associació
de perruquers
i barbers
és important
perquè al final
el que ho coneixem
però entenc
que per vosaltres
que s'inicieu
en aquesta parcel·la
també el fet
de sortir al carrer
i de fer aquest tipus
d'activitats
és com
un aprenentatge
Bé
clar
nosaltres
cada any
ho fem
a l'Institut Calípolis
allí al complex
tenim una zona
que es diu
pistes de zones
i allí ho fem
també fem mostres
d'imatge personal
però clar
fer-ho
a Tarragona
a la plaça Corcini
que tenim tanta visibilitat
per la gent de Tarragona
que poc accedir
més fàcilment
i un dissabte
doncs clar
és un gran esdeveniment
clar
que nosaltres
podem donar
visibilitat
als nostres cicles
i que si algú s'anima a estudiar
doncs que vegi el que fem
una petita representació
molt bé
fem una mica
de bombo
i platillo
de justament
l'Institut Calípolis
i la gent
que hi participa
en el grau
d'imatge
de perruqueria
com està la cosa?
en què sentit?
preguntes
en la gent
que arriba
a apuntar-se
al llarg del curs
en la línia
d'imatge
de perruqueria?
Sí
bueno
nosaltres
allí tenim
cinc cicles
tenim dos cicles
de grau mitjà
un de grau mitjà
d'estètica
i belleza
el altre
de grau mitjà
de perruqueria
i cosmètica capilar
i a més a més
tenim tres cicles més
que són graus superiors
que són
aquests
de caracterització
que faran
tres models
aquí
a la plaça
Corsini
i un grau superior
d'estètica
entre glal
i benestar
i després
el grau superior
d'estilisme
i direcció
de perruqueria
que també
participarem
i farem
la destilada
ara mateix
tenim
al departament
uns 300 alumnes
molt bé
Assunque
gràcies
per estar-hi
amb nosaltres
gràcies
per donar
visibilitat
a aquesta
activitat
de demà
a la plaça
Corsini
de Tarragona
i sisplau
si us dono
l'oportunitat
saluda
el Rubén
i a la nostra part
i tant
que ho faré
moltes gràcies
moltes gràcies
adeu
doncs
aquesta
és una
de les
col·lectius
que organitza
aquesta
activitat
de demà
a la plaça
del mercat
qui està
al capdavant
és l'associació
de perruqueria
barberia
de Tarragona
saludem
el Pere Salcedo
hola Pere
com estàs
hola
bon dia
molt bé
gràcies
per atendre'ns
és el president
de l'associació
de perruqueria
barberia de Tarragona
i Lleida
i munteu
aquesta activitat
demà a la tarda
a la plaça
Corsini
què en veurem
què anem
d'esperar
de l'activitat
bueno a veure
jo us ho explico
així una miqueta
per damunt
Tarraco Fashion
va néixer fa dos anys
el 2023
amb l'idea
d'impulsar
el sector
de la perruqueria
de la barberia
de la província
de Tarragona
igual que la primera edició
participaran
els alumnes
de l'Institut Calípolis
presentant
un projecte
de fer de curs
jo penso que ja us
han explicat
una miqueta
a l'Assom
com anirà
i ens de l'iterar
amb recollir
talles de cabell
i bodypaintings
i després
els nostres associats
els associats
de la gremi
tindrem l'oportunitat
de presentar en directe
les últimes tendències
de moda
en el món
de la perruqueria
i de la barberia
i al final
com a col·lofó
al final
hem invitat
dos referents
a nivell nacional
és sorpresa
en el món
de l'imatge personal
que ens faran
un directe
espectacular
allà
a la plaça Cursini
dos anys ja
d'activitat
comptant
la de demà
la d'aquesta edició
del 2025
en un col·lectiu
tan actiu
tan participatiu
com és el vostre
entenc que
aquesta activitat
que porta dos anys de vida
pot tenir molts anys més
d'activitat
d'aquest tipus d'iniciatives
la intenció
és
fer-nos
molt grans
i ser un referent
també
a nivell
de Catalunya
i fer-ho cada any
i cada cop
fer-ho més
més potent
i més gran
com està per ser
el col·lectiu
a nivell de
Tarragona
a nivell que tu
encapçales
com a president
perdona?
que com està el col·lectiu
a Tarragona
aquest col·lectiu
en el que tu
encapçales com a president?
com està el col·lectiu?
sí
el col·lectiu de perruqueria
i barberia
de Tarragona
bueno
si te refereixes a
si està animat
a fer coses d'aquestes
i
sí
la veritat és que sí
sí
en quant al volum
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
Tarragona
van
de
increment
van augment
bueno a veure
el
per exemple
el tema de
barbaries
van molt
amb augment
val
cada cop
hi ha més
barbaries
i bueno
lògicament
sí que és veritat
que
estem molt
apretats
amb els impostos
i tot
però bueno
anem
anem aguantant
tots
molt bé
espera una
penúltima
aquí va adreçada
a l'activitat
de demà
l'activitat
de demà
va a dos
a dos sectors
va al
públic en general
val
i va també
al sector
de la perruqueria
a totes les persones
que estan associades
a totes les
empreses que no estan
associades
perquè vegin
que
l'associació
està treballant
per tots
i bueno
va dirigit
a tothom
exacte
amb tan inquiet
que sou des del col·lectiu
n'esteu preparant
alguna de grossa
properament
és a dir
per la vostra ment
a banda de demà
hi ha algunes coses més
en un futur
o a curt
o mig termini
bueno
la intenció
és fer això
cada any
que m'he comentat
i fer-ho cada any
més bé
i més gran
a curt termini
no
al principi
el que farem
és cada any
intentar
fer-ho més gran
més gran
vol dir
canviar-ho d'ubicació
o la plaça Corsini
per exemple
ja és un bon lloc
per a fer-ho
la plaça Corsini
és perfecta
el que volem
és que els distribuïdors
i les cares comercials
s'animin
i muntin
les seves paradetes
i que cada any
hi hagi més gent
participant
molt bé
Pere
que gràcies per estar amb nosaltres
que molta i bona sort
i enhorabona
per la feina
que esteu fent
al capdavant
de l'associació
ens veiem aviat
moltíssimes gràcies
per donar-vos
la visibilitat
que ens mereixem
i gràcies
a Tarragona Ràdio
molt bé Pere
fins aviat
gràcies
deu del matí
dos minuts
hem parlat
de dues ofertes
de dues propostes
pel cap de setmana
el tecle
ponent
i la festa de primavera
que hi haurà
justament al barri
de Torreforta
a l'alçada
de
justament
el mercat
central
i l'altre
el Tarragona Fashion
un col·lectiu
el de perruquers
i barbers
que arriba demà
a la seva segona edició
i que es farà
a la plaça Corsini
al llarg de la tarda
és moment
de fer
el temacle
amb la Sílvia García
i després
parlarem
del Dixi
amb la Núria Cartanyà
fins aviat
el nostre primer temacle
per avui
25 d'abril
ens arriba
amb una efemèride
30 anys
d'aquest
MTV
amb plaguet
de Bob Dylan
en 1995
del dia
com el d'avui
sortia
el podíem escoltar
per primera vegada
d'avui
Once upon a time
you dressed so far
There's a bounce of time
in your pride
In you
But because
if you were down
You found a farm
You thought never I'm
In you
You used to laugh a bell
Everybody that was
Hanging out
No you don't
Talk so loud
No you don't
Seem so proud
But I'm in a beast
Bouncing it round
By your next
Yeah
Analyptia
Analyptia
I'll be on your own
Another fiction home
Like a complete unknown
Like a rolling star
You don't do the finest
Good all right
Whistle lonely
But you know
You only used to get juice
Today
Nobody's ever taught you
How to live out
On the street
And now you find out
You're gonna have to
Get used to it
You said you'd never compromise
It's a mystery trap
But now you realize
He's not selling any alibis
As you stare into the vacuum
Of his eyes
And say
Do you wanna
Make it
Feel
How does it feel
How does it feel
When you're without a home
Where's the direction wrong
Like a complete unknown
Like a rolling star
You never turn around
To see the frowns
On the jugglers
And the clowns
When they all came down
To do kicks for you
You never understood
That it ain't no good
You should never let other people
Get your kicks for you
You used to ride on a chrome horse
With your diplomat
Look at me on his shoulder
As I'm his cat
Ain't it hard
When you discover that
It really wasn't
Where did it happen
La veu de Tarragona
Camí cap als 40
Moll de costa
La rambla de la cultura
A la vora del mar
Vine i passeja
Parleix de la cultura
Del lleure
I de l'esport
Al port de Tarragona
I trobaràs museus
Exposicions
Teatre
Activitats
Espais per passejar
I fer esport
Completa la teva visita
Amb un tast
De la gastronomia
Marinera del Serratllu
Més informació
A porttarragona.cat
L'Institut Català
D'Investigació Química
L'ICIC
Fundat el 2004
És un referent
En investigació
De processos químics
Sostenibles
Química per la salut
I descarbonització
Amb 250 científics
De 40 nacionalitats
Diferents
I situats
Al campus
Xeselades
L'ICIC
Col·labora internacionalment
Amb institucions
I empreses
Generant un impacte
En la indústria
I la societat
Descobreix-ne més
A www.icic.cat
El circo del miedo
Llega por primera vez
A Tarragona
Forma parte del espectáculo
I ser testigo
De increíbles
I peligrosos actos
De terror
Del 14 de abril
Al 11 de mayo
Instalado en el centro comercial
Las Gavarras
Tarragona
¿Te atreves?
Escapa de la rutina
I navega cap a destinacions de somni
Amb MSC Cruceros
Dissenyats pel teu confort
Ofereixen un servei excepcional
I de qualitat
Espectacles
Cinema
Activitats d'oci i benestar
Exquisideses gastronòmiques
La teva propera gran aventura
T'espera en alta mar
Truca ara al 977 130 489
I planifica el teu creuer
Amb l'Acu Travel
Benvolgut multireformista
A Obramat
No podem abaixar-te els impostos
Ni el preu de la gasolina
De la teva furgoneta
Però sí que podem ajudar-te
Amb els nostres preus
Per això a Obramat
Revisem cada dia
Els nostres productes
Per oferir-te
Les millors marques professionals
Amb els preus més baixos
De la zona
Iva inclòs
On compren els professionals
Obramat
Arena Restaurant
El lloc perfecte
Per a dinars
Sopars
O per celebrar
Esdeveniments especials
Apostem pels productes
De proximitat
Que donen vida
A cada plat
I a la nostra
Acurada selecció
De begudes
Vins i cocktails premium
Vine a gaudir
De l'autèntica
Cuina Mediterrània
Amb tocs d'autor
Amb vistes
Al passeig marítim
De Salou
Menús especials
Per a grups
I esdeveniments
Especialitat en arrossos
Més informació
I reserves
A www.arena-restaurant.com
O al 977-384-000
A l'Hotel Blaumar
Al passeig marítim
De Salou
El Festival d'Ixil
En Tarragona
Celebra la seva
Trentena edició
Del 24 al 27 d'abril
El jazz
Omplirà carrers
Places
Mercats
I escenaris
Per tota la ciutat
Més de 40 actes
Amb artistes
Vinguts
De 14 països
No us perdeu
Les actuacions
D'Andrea Motis
Naminan de Barbàrians
De Val Camparadais Orquestra
Los Hermanos Pizarro
Rambalaia
I molts més
Consulta tota la programació
A tarragona.cat
Festival d'Ixil
En Tarragona
L'Hotel Blau
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
99!
Fins demà!
Fins demà!
Moluco!
Moluco!
Molt bé!
Molt content!
Sí!
Sí!
Però!
Vinga!
Vaig tenir l'Esmole River!
Vaig tenir Cooperativa Ràquia!
Un grup que feia en quartet amb els búlgars!
Vaig tenir un altre que no em recordo!
Amb l'Stromboli!
I ara amb els feos!
Molt content!
Molt bé!
Saludem al telèfon!
El Carles Borràs!
Pixi Dixi Van!
Carles Borràs!
Bon dia!
Bon dia!
Bon dia!
Tu sempre amb la Pixi Dixi?
A muerte?
Sí!
Des dels orígens?
Jo...
He sigut final a la Pixi Dixi!
No és ni bon ni dolent!
I poder anar a Pixi Dixi!
Sí!
Sempre amb la Pixi Dixi!
Molt bé!
I també a l'altre costat del fil telefònic,
Javi de la Salut!
Javi, bon dia!
Hola!
Molt bon dia!
Bon dia!
Has fet un munt de papers de lauca també, no?
Has estat en un munt de formacions, Javi!
Sí!
He tingut la gran sort de...
A part de la Small River,
doncs estic amb la Big Band de Tarragona,
amb els Swing Airlines,
que fem ballar a Swing,
i havia estat amb la Tandarica Orquestra...
Ai, sí?
Sí, per aquí al festival...
Sí, sí!
I bé, amb Jazz Manuix,
també una formació que tocarem avui...
Bé, bé!
Que sou tots de la rama de la branca dels vents!
perquè el maluc que toca el saxo,
tu, el trombó, Raül i els teclats...
El Javi també és saxofonista, Carles,
i a tu no et situo encara!
No, no, el Javi és trompetista!
És trompetista!
Perdona, tens raó!
De moment encara és trompetista!
Tens raó!
I el Carles, Carles, què toques tu?
Jo soc saxofonista!
El saxofonista soc jo!
Molt bé!
Ostres!
Això és molt...
Dixi, no?
És molt braçant, no?
Sí!
Podem muntar una banda!
De fet, ja hem tocat junts!
en alguna ocasió, sí?
Sí, sí!
En el tema de les jams,
i compartint cartell,
i això, vull dir que sí, sí!
Va, i sou tots igual de veteranos?
30 anys?
El Carles més!
El Carles més?
Sí!
El Carles ja anava pel món amb la Pixi Dixi
abans que hi hagués el festival!
Bé, per allí, per allí!
Jo crec que vam començar el mateix any!
i si no recordo malament,
a la primera edició no hi vam participar,
vam participar a la segona,
però ja existíem!
De fet, ens vam estrenar l'any anterior
del que posa el programa,
però, bueno, va ser el dezembre,
precisament el Dia dels Innocents!
Un dia molt...
molt...
per fer una estrena!
Bueno, i des de llavors,
suposo que gràcies al festival
heu vist com han anat sortint formacions
aquí a Tarragona, no?
Com s'ha creat grups
i han sortit nous des de totes les fredes.
Bueno, clar, nosaltres tres,
mira, amb el Javi, el Molucó i jo
anàvem des de la primera edició al festival,
que encara ho recordo molt de carinyo.
De public?
Sí, i si em diuen,
hem de muntar una cosa així,
hem d'anar a veure-ho i tal.
Bueno, aprofitar des d'aquí,
que avui és l'aniversari del Javi de la Salut.
Javi, moltes felicitats i una abraçada!
Ostres!
Javi, felicitats!
Per això no volies venir!
Perquè està de celebrar això a casa, eh?
Està de celebrar això a casa, eh?
amb Playboy i està allà, pues...
Clar, per no portar piruletes, no?
Ens haguessis portat piruletes, Javi, no?
Sí.
Bueno, aquesta nit,
quan aparegui a Tarragona,
doncs ja ho suportaré.
Molt bé, molt bé.
No, sempre és xulo, eh?
Tocar, tindre el cumpleanys
i participar del festival
és una passada, la veritat.
Sí.
El Javi també és un exemple de músic
que s'ha format també aquí a Tarragona
que ha tingut en el festival
la seva manera de sortir
però que després, Javi,
doncs has visitat festivals d'altres llocs, no?
Has fet món, diguem-ho així.
Quina visió tens tu ara del festival de Dixieland
a dia d'avui
en comparació amb tota la música jazz i dixi
que hi ha pel món?
És que realment a Tarragona i Sitges,
que també són com festivals germanats, diguéssim,
hi ha pocs altres festivals de Dixieland.
La majoria són de jazz.
Llavors, això ja és una peculiaritat que tenim aquí,
tant a Sitges com a Tarragona.
I, clar, canvia molt
perquè el festival de jazz a altres llocs
hi ha la infraestructura,
els medis d'escenaris,
de tècnics de so,
i tot això canvia molt, clar,
perquè el Dixieland, la gràcia aquesta és que
en pocs mitjans, com que són instruments acústics,
ja pots fer molt, no?
I això és una gran diferència.
També, en aquest sentit,
es poden avaratar costos
i surten millor, no?
Clar, això us permet fer aquelles
combinacions de carrer, no?
Aquells passes de carrer.
Sí, cercaviles.
Bueno, a l'època recordem amb molt de carinyo,
també, quan venien aquells cavalls
que tocàvem damunt de la...
Te'n recordes?
De la Cerveza de la Ferregozana,
venien des d'allí.
Sí, una gare.
Uns cavalls percherons,
que tocàvem al damunt.
Sí.
I, clar, són coses que també trobem a faltar,
i, clar, nosaltres, que ho hem viscut
des de l'inici,
hem vist molta fluctuació
amb el festival.
Tenen 8 anys,
s'ha muntat amb molta il·lusió.
Altres, que s'ha fet perquè s'havia de fer,
perquè tocava fer-lo,
i ara sembla que es vol recuperar una mica
l'esperit dels inicis,
intentar també posar més música al carrer,
els grups comptant amb grups locals...
Hi ha hagut alguns anys
que hi ha hagut una mica de ballada,
i fins i tot la nostra implicació
i tot això,
potser per com s'estava gestionant i tal,
però ara sembla que té bastant bona pinta.
I això que deien
a banda dels cercaviles,
dels cavalls, que diu,
també coses que hem fet així en bars o tal,
que hi havia molta marxa.
Nosaltres sempre intentàvem allò
que feia el dic Xancallos,
o allà a la plaça de la Font,
i s'ajuntaven,
doncs que venia gent,
i com que els músics més o menys coneixem
si fan o fan els mateixos temes,
doncs podíem obrir
i improvisar formacions noves
i fer intervenir a músics amics i tot això,
que era molt divertit.
Les jam, no?
Era molt xulà.
Sí, i a part també venia amb músics de fora,
per exemple,
venia el senyor del Washboard,
el Jesús.
De la taula de rentar.
Ell venia amb la seva maleteta,
la seva gorra de ferroviari,
i ell s'anava a fer-hi,
va conèixer tothom,
educar amb tothom,
i és una cosa,
una persona que li tenia molta estima
i va venir molts anys aquí al festival.
Però de dia, eh?
Vull dir, que no calia que fos a la nit,
a la de bon matí, a l'esmorzar,
a l'amnistia,
a l'hora del vermut,
i estava molt bé.
Carles,
et va, tu, el rotllo aquest de carrer, també?
A la Pixi Dixi, us va el rotllo de carrer?
Sí, de fet,
nosaltres vam començar al carrer,
i l'origen d'aquesta música en principi
és de carrer,
i de fet pot anar a qualsevol format.
i el que deies de festival,
doncs,
gràcies al festival,
o en part que necessita el festival,
nosaltres hem tocat al festival de llars de Cafforla,
hem tocat a la Corunya,
hem tocat a Menorca,
hem tocat a Portugal,
hem tocat a París,
i tot això,
en certa manera,
doncs,
programadors,
que busquen pel festival de Dixi de Tarragona,
i a partir d'aquí,
doncs,
se tiren l'amn,
i pot anar a tombar món.
Us ha servit...
No només ho ha fet la Pixi Dixi,
ho ha fet a altres grups, també.
Us ha servit de plataforma, no?,
de parador,
de projecció.
Sí.
I és això,
en comparació,
podem estar orgullosos, eh,
del festival que tenim aquí?
Sí, sí,
i si es cuida,
doncs,
doncs,
encara més.
Com veieu aquest...
Digues, digues.
Sí,
que això de portar,
cuidar els músics locals,
i portar formacions a altres llocs,
aquesta combinació,
a mi em sembla la manera apropiada de fer-ho.
Us cuiden,
no podia ser d'altra manera,
i especialment en aquest 30è aniversari.
Em sembla que tots teniu actuació aquests dies,
sí?
En un lloc o altre.
Va, fem una mica de prova,
que encara se'ns acabarà l'entrevista,
i no haurem dit on toqueu.
Vinga, Javi, on estaràs tu?
On te sentirem?
Doncs, ahir vam estar inaugurant el festival,
a la Rambla,
al matí,
i llavors avui em toca amb una banda de jazz menúix,
els doce topos,
i llavors ja dissabte,
amb swingers lines als xiquets del Serrallo a la tarda,
després formo part del quartet base de la jam de la colla jove a la nit,
aquella tanga en berra i xula,
i diumenge amb la Big Band de Tarragona,
Tarragona Big Band,
estem a la pèrgola del Serrallo.
Però això són formacions que tu acostumes a tenir, eh?
Que no és ara que t'apuntis pel festival,
sinó que normalment ja toques amb ells.
Sí, sí, sí.
I bé,
això està bé,
perquè com a músic pots una mica obrir-te diferents estils,
i diferents possibilitats que et dóna aquest festival, no?
Això pel que fa a l'activitat on trobareu el Javi de la Salut,
us enganxo primer els del telèfon, eh?
Per sense que us hem d'alliberar a Australia la comunicació.
Carles, la Pixi Dixi,
actueu en cada festival de Dixilan o ara feia temps que no?
No, l'any passat vam tocar.
Ja hi vam tocar, eh?
Sí.
De fet, hem tocat en totes les edicions.
Sí.
Menys la primera,
i abans de...
Ahir vam tocar també.
I...
hi va haver un parell d'anys que no vam tocar,
però hem participat en gairebé totes.
On ens trobem enguany?
Sí.
Bé, ens vam estrenar ahir, ahir a la tarda,
a la Rambla,
i després hi haurà músics que participaran a la jam de l'Ulitat.
Ja està.
Molt bé.
Per cert que ahir oficialment,
bé, el concert gran inaugural del festival era el de l'Andrea Motis.
No sé si n'heu sentit parlar, si hi vau poder anar.
Perquè no hi vau anar, eh?
No, no.
Jo no podia tenir un assaig,
però que vam estar a la porta del...
vam veure la Pixi Dixi, molt bé per la Rambla,
molt xulo,
i després hi havia,
des que van a cavalls fins que començava la Motis,
a la porta del Tarragona hi havia una banda,
un quintet de Barcelona bastant divertit, també.
Molt bé.
Molt bé.
Una mica fent caliu pel que hi havia dins el teatre.
És aquesta combinació d'escenari tancat i teatre,
perdona, i carrer,
que sempre fa festa en el festival de Dixieland.
Molucco,
amb els Feus Experients estaràs on?
Amb els Feus Experients enguany hem muntat una producció.
L'any passat vam fer,
si se'n recordeu,
el Dixi amb fogons,
que vam fer com un sou cooking mentre tocaven.
Us agrada el rotllo del menjar?
Sí.
I llavors, sí.
I llavors enguany volíem fer també una producció
que feia anys que la tenien des d'abans del Covid,
que era fer Dixieland en dansa contemporània,
amb la gent de la Imperfecta.
Sabeu que vam fer allò de la Soblatas i tot això?
Sí.
Una companyia tarragonina que funciona molt bé.
I llavors enguany,
hi ha hagut una bona receptivitat per part de l'Ajuntament,
ens han dit que endavant,
i llavors la idea és fer...
Ja ho hem muntat a costat de muntar,
perquè és una producció feta a toc expressament,
i ho tenim bastant...
Bé, estem contents.
Pensem que pot ser un espectacle bastant maco.
Quan, quan?
És demà dissabte a les 19 de la tarda
a l'amfiteatre de Tarragona,
les entrades estan exaubrides,
i el que diuen que potser plourà.
Vinga.
Esperem que no.
Esperem que no.
Però ja estan exaubrides les entrades.
Esperem que no.
Estem molt contents,
perquè és un espectacle que pensem que pot ser interessant.
Hi ha com un test,
que és un fil conductor,
i ahi s'integren les cançons i la dansa.
Ho fan molt bé les noies de la Imperfecta,
i una energia supermacada.
Esperem que no es quedi només,
que abans ho dèiem,
en els dies del festival de Dixieland,
que vagi més enllà,
que ja que un munt d'autos he borrat un espectacle,
doncs que pugueu representar-lo més dies.
Molt bé. Tant de bo.
Val a dir que la dansa contemporània
també s'integra al festival de Dixieland,
però hi ha un parell de danses que ja els hi són naturals
i que repeteixen.
Busqueu-los, eh?
Els Tarragona Swing,
amb aquest desplegament de ball swing,
i la gent de claquer.
Tenim un grup de claquer aquí a Tarragona
que també volen ensenyar com el claquer s'integra
amb tota aquesta filosofia negra del Mississipi.
Raül, amb què et trobem? On et trobem?
Atenció, preneu nota que el Raül no para.
Avui, a dos quarts de vuit de la tarda,
amb Hot Dixie Power, a la plaça del Rei.
Són cançons així de Dixieland tradicional,
format petit, proper.
Després demà al migdia, a dos quarts d'una,
amb Raül Fitrio, a la terrassa de Casa Balcells,
al Pla de la Seu.
Sí.
A la nit, amb Stromboli i Jazz Band,
estarem al local de la colla dels xiquets del Serrallo,
que compartim escenari amb el Swing Airlines, amb el Javi.
I després passarem per la Jam Session.
Bé, el de la nit és a dos quarts d'onze.
I el diumenge a la tarda, a les set,
a la terrassa del restaurant Quatre Lates,
a la plaça La Font, amb Raül Fit Duo.
I ja.
Sí.
Diumenge és el dia que podràs veure...
No, no, que també toco a la tarda.
També a la tarda.
Si no estaves per mi, ara no.
No, ara no estava per tu.
Ara estava pensant, saps en què?
En què, en què?
En què he de trucar a l'Esval Camp Aradés Orquestra.
Ah, mira.
Tenim la música de l'Esval Camp preparada, no?
Doncs ara la tirem després.
Deixeu-me abans de tancar.
No estava per tu, però jo suposo que els oients han estat apuntant...
Esperem que sí, esperem que sí.
...dates.
I en tot cas trobareu tota l'agenda, eh?
Sí.
Al programa.
Al programa de internet.
Va, ha arribat el moment de les anècdotes per anar tancant la tertúlia.
Anècdota.
Anècdota.
Anècdota.
30 anys.
Javi, Carles, va, que us ho vaig demanar,
que us penséssiu algun anècdota,
algun record divertit, si pot ser, que tingueu del festival d'aquests 30 anys.
Va, el Carles.
Carles, Carles.
Sí, comencé.
Dale.
Ja començo jo.
Mira, n'hi ha una de més musical i una de més terragonina.
Començo per la musical i després anem per la terragonina.
Vinga.
Amb una jam...
Bueno, explico una coseta de les jams perquè ho entengui tothom.
Sí.
Es toquen estàndards que més o menys coneix tothom,
o coneixem tots els músics, i normalment es toquen amb un to determinat.
Per exemple, en Cibemolla.
Doncs, bé, estàvem començant una jam, hi havia un britànic,
i li vam dir el títol de la cançó, no la coneixia, i li vam cantar.
I el què feia? El tocava? El volia tocar o no?
Sí, sí, sí, volia tocar.
Li diu, sí, va bé, ja la conec.
I comença a tocar, i va tocar amb el mateix to que li vam cantar.
I aquesta cançó es toca habitualment en Cibemolla, i tothom cridant-li,
com que ja havia arrencat, doncs no hi va manera d'aturar-ho allò,
i tothom ens vam tocar amb una altra personalitat.
Això representa que totes les notes que toques són diferents.
Són exactament igual al tema, són més a gust o més greu,
però es complica una miqueta.
Vau salvar la situació, perquè això és de professionals, eh?
Això és de tope professionals, no?
Però el devíeu estar malent, li devíeu estar malent els ossos a aquell xic.
Sí, al començament sí.
Després ja.
Se la va canviar de tonalitat.
I l'altre va ser, també anàvem cap a la Jan,
i sortíem d'un bar que hi havia, encara hi és,
en una plaça que hi ha darrere la plaça del rei,
al rei, en una placeta d'allí...
Era una cerveceria, allò.
I anàvem cap a la Jan a poetes.
Això, la Kennedy, devia ser així.
I anàvem cap a la Jan a poetes,
i algú va arrencar amb l'emparito
i vam fer un concert a vila d'allà fins a poetes,
tocant l'emparito en plan Dixi.
En plan Dixi.
Molt bé, molt bé.
Ostres poetes, eh?
És veritat que era un dels llocs on se feien concerts.
Una part de coses.
La bequeria...
i unes llams molt divertides, recordo.
I el Jordi Bertran et feia farina amb l'emparito.
Sí.
Quina època era això?
Recordeu aquests anys daurats que li diem nosaltres?
Els guanyos.
Això del 94 fins al 2004 devien ser els guais.
Bé, després de tingut altres èpoques...
Bé, altres qüestions.
Però tenia un altre tamany.
Energia.
Un altre esperit.
Allí els poetats tampoc hi cap massa gent.
I llavors, clar, ara la jove està molt bé,
però clar, és molt més multitudinari.
I allò era com més familiar, no?
Clar.
Sí.
I a la jove s'ha acabat convertint en més gamberro i més...
Perquè l'acústica del local també és la que és.
I llavors, sí.
i ara, però bueno, mira.
To vale.
Sí.
Allí no haguéssiu canviat de to.
Allí cadascú amb el seu to i ja està.
Molt bé, Carles.
Doncs vinga, te toca.
Javi, anècdotes.
Sí, recordo...
Sí.
Estàvem...
La Big Band, estàvem a fora, havíem fet proves de so,
i allò que surts fora al carrer,
alguns a fer la cigarreta,
altres a prendre el sol i així,
i apareix un jubilat i diu...
¿Esto qué es?
I...
Pues somos la Big Band.
Diu...
Aquí està David Bisbal.
Qué bueno.
I...
Diu...
Sí, sí.
Aquesta va ser molt bona.
Sí, sí, és bona.
I després també recordo quan...
S'està partint, és de plorar el Javi.
He recordat-ho.
Que li va cantar un dia, eh, el Javi.
Hombre, no m'estranyaria.
Sí, sí.
I quan teníem l'espectacle,
les Moos Rivers de presoners,
que anàvem així presoners de Guantànamo.
Sí.
El partit va ser que, clar,
per fer les fotos,
teníem que anar per la zona del Serrà
i al final del Francolí,
on hi ha l'escola de Rem.
I, clar,
tots disfressats així de presoners.
Sí.
I, clar, la gent ens mirava
perquè era fora de context.
Potser era el juny,
ai, el gener o el febrer, no?
I, clar,
per fer una mica de fotos.
Recordo,
d'anar a la cantera del Cuber,
perquè, clar,
com que eren presoners,
volien picar pedra.
I amb una cantera
que hi ha per aquí amagats,
canviant-nos pel bosc.
I, clar,
la gent de l'empresa,
d'aquesta,
també ens mirava fatal.
I això va estar...
És que anava de presoners
de color taronja,
recordo, no?
Sí, sí.
És aquello botanero, eh?
Quantanero.
Però és el botanero.
Sí, sí, sí.
Clar, i era molt evident.
I, després,
una cosa ja, com a més nostàlgica,
recordo el 2012
que el festival
estava a punt de desaparèixer
i els músics
van sortir al carrer,
tots els que van poder,
va vindre Joan Pinós de Sitges,
un altre company de Vilanova,
el Sànchez,
i tota la gent de Tarragona,
músics,
i com una reivindicació
que no es perdés el festival,
perquè estava a punt de dissordres,
no?
Ostres.
I això va ser el 2012.
No, no, que se l'havia encarregat,
se l'havia encarregat aquell any.
Se l'havia encarregat.
Fem dir sí, sí o sí.
Naltros fem dir sí.
Molt bé.
I va ser molt emotiu,
la veritat.
2012.
Molt bé.
Mira com se'n recorda.
Molt bé, no?
Home, és que va ser un punt d'inflexió aquell any,
molts anys fent el festival,
i això,
i que no tinguin una mica...
Per això,
per això els músics val la pena
aquesta cantera que s'ha format
al llarg de 30 anys de músics de Tarragona de Dixi
per...
Bueno, i a part tenir,
supone institucional,
també defensant el que és aquí el territori.
O sigui,
està molt bé Tarragona i Vas, Castell,
el que vulguis...
Bueno, n'hi ha per tot.
Sí, per això,
perquè també hi hagi per el que estem fent nosaltres.
Raül, anècdotes.
Deixo la del Molucó pel final.
Anècdota.
Per què?
Això que dèiem...
Perdoneu.
Això que dèiem de deixar perdre el festival,
ja havia comentat abans
l'especificitat d'un festival de Dixieland,
perquè, clar, és molt fàcil muntar la formula.
Festival de jazz,
i allí se pot encabir moltes coses.
I això està molt bé.
I llavors, clar,
quan van dir que el festival de Dixieland,
que ja portaven unes quantes edicions,
que el deixaven perdre,
perquè, bueno, no era interessant,
o el volien convertir en un altre festival més de jazz,
doncs era una pèrdua,
que realment,
qui ho va pensar,
van dir,
hòstia, tens una marca que funciona,
i, a més, és molt interessant...
És exclusiva, no?
Perquè és això que dieu de jazz.
i la deixes perdre.
De jazz n'hi ha,
però de Dixieland és com la marca.
Sí, sí.
I ara s'ha vist que es poden compaginar el Dixieland pur,
i després barrejar altres estils.
Sí, però perdre la marca era absurd.
Raül, anècdota.
Doncs jo comentant,
des de la nostàlgia,
clar,
anar a veure moltes actuacions,
junt amb el Javier Malmolucco i altres músics,
eren referents nostres,
gent que venia a la ciutat,
amb ells,
i el fet de poder acabar coneixent-los,
acabar compartint escenari amb ells,
que ens haguéssim pogut fer alguna masterclass,
algun d'ells que va venir,
Javi, te'n recordes, no?,
que va venir l'Agustí,
també, alguna vegada.
I tant, i tant.
Vull dir, clar,
referents nostres,
tenir-los tan a prop,
a part nosaltres també,
aquest estil el toquem gràcies al festival,
i hem fet aquestes formacions a Rebelda,
que és aquest festival de Dixieland a Tarragona,
doncs penso que, com a anècdota,
és xula,
de poder haver mantingut aquest vincle,
aquesta relació,
haver tingut molt,
fins i tot relacions d'amistat amb músics,
que han vingut aquí,
a tocar grans referents,
i poder aprendre dels millors
amb aquesta proximitat.
I l'altra anècdota més xula,
és que dins d'aquest festival,
com deia abans el Carles,
que serveix de parador,
doncs clar,
una vegada ens van trucar
per anar a tocar Madrid,
en un festival.
Truca per telèfon,
diu, bueno,
se nos ha visto y tal,
diu, bueno,
podéis venir y tal,
si sois negros, mejor.
Vale.
Dic, bueno,
quasi que...
de penyar-lo, no?
Sí, sí, sí,
però clar,
aquest era el nivell a vegades,
que truquen de segons si és lloc,
no és segons qui,
i a vegades,
igual que avui en dia,
no?
A vegades també es busca més imatges i tal,
que no segons,
que no segons què.
Ostres, que fort.
És negre, que fort.
Sí, sí, sí,
bueno,
ara et demanarien altres coses,
per omplir cartells, però bueno.
A vosaltres, Moluco,
per fet de dir-vos de fer-vos experience,
també és perillós aquest nome,
que us heu posat.
Bueno, bueno.
Si no enganyen a ningú,
per riure de nosaltres mateixos.
Va, anècdotes,
que us puguin explicar.
Doncs mira,
abans no tenia cap,
com m'ho ha dit el Raül,
i t'explicaré un parell.
A mi,
una cosa que penso que
durant aquests dos anys,
d'alguna forma,
hem perdut una mica
la ingenuïtat,
la innocència,
perquè clar,
venim d'un puesto,
com diu Raül,
que no teníem ni idea,
ens em mirallaven a músics que veníem,
i amb el temps,
doncs bueno,
ja tenim una experiència,
un ofici,
i bueno,
hi ha una pèrdua,
hi ha un guany,
però vale.
l'entusiasme era brutal,
jo me'n recordo,
ahir ho parlaven,
un concert amb els búlgars,
que tocaven en quarteto,
allà,
i potser era una formació molt rústica,
allà,
on estava la Blanqui,
al costat de l'Arc,
Café Arts,
allà al costat de la plaça La Font,
i estava tapait,
i la gent se puja un d'un dels altres,
un entusiasme brutal.
Bueno,
tot el tema aquest del golferio.
A la jove,
a la jove,
resulta que un any,
perquè allà feien fila per entrar,
per sortir en la jam,
i venga,
ah, ho explicaràs,
i cervezas i tal,
sí,
la Núria partia.
I llavors,
en acabar,
com que teníem els instruments,
i clar,
són instruments acústics,
ens vam quedar,
amb el trompetista de la Sitja,
amb el,
ho puc dir,
amb el Pat Llerga,
que és un cantant estupendo,
i improvisa amb la veu,
que és una meravella,
i aquí vam acabar potser a les 10 del matí.
per Tarragona,
per els carrers,
no vam fer nosaltres,
el nostre díxil en particular.
I ara,
el que em deia Raül,
l'explicaré una,
que potser no té res a veure amb el díxil,
però sí,
amb el tema aquest del pecado,
i tal,
l'he dit a la Núria,
que no l'explicaria.
infantil,
pots explicar-ho.
Estic a la jove,
i llavors es fotré,
on hi ha unes birres i tal,
perquè clar,
això del jazz,
amb fum,
que se podia fumar,
amb cervesa i tal,
vinga de puta madre.
I llavors jo,
surto un moment a pixar,
i estic a,
coneixeu els pixadors de la jove,
no?
Que són així com,
amb uns mòduls,
amb uns tableros,
no?
I llavors estic pixant,
i de sobte,
sento aquí a mà,
a mà dreta,
un cop,
pum!
una estona, pum!
Un altre,
pum!
Pum!
Pum!
En una parella,
que estava allí,
dale que te pego,
i pum!
Pum!
I jo ja dic que acabo,
perquè, hòstia,
era una situació una mica...
Te marcaven el ritme,
és que era el ritme que formà.
Una mica,
però de sobte,
va fer pum!
I me va caure el tablero,
a sobre del cap.
En serio?
Us juro,
el mundo del pecado del Dixilan,
era la situació,
que podria que jo us diguem.
Van tirar,
van tirar el tablero,
dic,
hòstia,
ja està bé,
coi!
Mare de Déu,
us ho heu arribat a veure les cares o no?
No, no, no,
jo vaig sortir,
hòstia,
era una situació molt lamentable,
però bueno,
formava part d'aquell ambient...
tot ple de birra pel terra,
tothom allí vociferant...
A veure,
el dic si és més que això, eh?
No,
us espanteu.
Amb aquelles hores,
ja és això.
Bueno,
ja de tot, eh?
Ara els espectacles que hem muntat,
són més seriosos.
I han reforçat les parets dels lavabos.
Nois,
ho hem de deixar aquí.
ens ha passat el temps i més anècdotes que recordaríem,
perquè 30 anys de festival de Dixi l'em dóna per molt.
Carles Borràs,
pixi-dixi,
una abraçada,
moltes gràcies.
Igualment,
i sortiu tots a sentir música i a disfrutar del festival.
Molt bé,
així ho farem, Carles.
Un besito a tothom.
un besito a tothom.
Javi de la Salut,
també una abraçada,
moltes ganes de veure't i moltes felicitats.
Moltes gràcies.
Igualment,
i sortiu tots a sentir música i a disfrutar del festival.
Molt bé,
així ho farem, Carles.
Un besito a tothom.
Javi de la Salut,
també una abraçada,
moltes ganes de veure't i moltes felicitats.
Moltes gràcies a tots.
Felicitats, Javi.
Es fan grans els músics de jans.
No, no,
només el faig,
nosaltres no,
només el faig.
Raül Zit,
Strombolitzes Band.
Entre otros, gràcies.
Moltes gràcies.
Moluco,
i ens també moltes gràcies.
Molt bé, a vosaltres, gràcies.
Una abraçada forta.
Tanquem aquest moment de tertúlia,
però seguim parlant de músics del festival de Dixieland.
Ara, entrevistem les Val Camparadès Orquestra.
Dixieland.
Doncs ho dèiem, que el festival de Dixieland dona per moltes sonoritats.
El Dixieland més pur,
després altres barreges,
fins i tot amb uns estils més rockabili, eh?
Com els que ens portaran al Rambalaya,
més rock clàssic,
però música balcànica,
i brass band,
i Dixies que estan emparentats,
és que és tot un.
D'això en saben molt les Val Camparadès Orquestra,
que les tenim de nou a Tarragona.
Crec que no és la primera vegada que ens visiten,
però potser des del mar del Festival d'Dixieland,
si sortim de dubtes,
i li preguntem a la Laura a la Cueva.
Laura a la Cueva, bon dia.
Molt bon dia, què tal?
Bé, amb ganes de veure'us.
Sou un grup format íntegrament per noies,
i en sou moltes.
Estic veient la foto, mira, 3, 6, 7, 8, 9, 10.
Ho conto bé, això?
Sí, sí, sí.
Són 10.
Nubes, percussió, bateria, dos clarinets, dos trompetes,
trombó i trompa.
Molt bé.
Deu músiques dalt de l'escenari,
i amb un munt d'instruments de vent,
o sigui que la cosa ha de sonar potent.
No és la primera vegada, no?
Que trepitgeu Tarragona?
No, de fet crec que és la tercera.
La tercera segur,
potser ja és la quarta i no me'n recordo,
però sí, sí, sí.
Hem vingut d'allà,
segur que jo recordi un parell de vegades.
El 21, 22...
Sí, sí, ens ho vam passar molt bé.
El festival, però,
sí que és la primera vegada.
Val.
Ui, doncs,
veureu quin ambientillo, nena.
Però quin ambientillo del carrer més xulo.
Molt bonic serà.
Quan us toca actuar?
Ens toca demà.
Ens toca demà
al Teatre de Tarragona
a les 9 del vespre.
Demà al Teatre de Tarragona
a les 9 del vespre.
Bueno, són uns dels concerts
que es fan a porta tancada
dintre del teatre,
el qual us dona bastanta tranquil·litat, no?,
i espai.
No sé si ja us van bé aquests escenaris tancats,
si sou més de carrer.
Què preferiu?
Nosaltres vam...
Clar, nosaltres vam començar
com a grup de carrer
i fèiem molts festivals
de carrer, de circ,
i ens encanta aquesta proximitat, no?,
amb el públic.
Però sí que és veritat
que ja fa uns anys
que ens hem enfocat més
a oferir un espectacle d'escenari.
Hem anat com canviant
amb l'evolució del grup
i ara, doncs,
fem només a concerts d'escenari.
O sigui, que ja ens va bé,
perquè així també podem portar, doncs,
totes les llums
i totes les coses que portem
amb el nou concert del nou disc
que vam presentar l'any passat,
i tenim ganes.
S'arrosseguen, en el bon sentit de la paraula,
pels escenaris, pels carrers,
les Balcà,
han canviat també una mica de formació
i d'estil i de manera d'actuar
des del 2015.
No sé com,
si sempre ho fem música així, doncs,
amb ressò balcànic,
i no sé,
hi havia una època,
potser,
quan vau sortir vosaltres,
en què estava com de moda
les sonoritats balcàniques.
No sé en quin punt
està el vostre estil musical ara,
en quin punt us sentiu.
Sí,
vam començar
tocant alguns temes de fanfàries,
com fanfària Txocàrlia,
també Goran Bregovic,
sobretot Sèrbia i Romania,
i després ho hem anat evolucionant.
Clar, aquí ve el nostre nom,
el que passa que ara actualment
no fem allò,
Balcan, Balcan.
El que passa que és un punt
de partida per nosaltres,
aquesta sonoritat,
i llavors la barresem amb
músiques molt, molt, molt diverses.
i, bueno,
ara tot són composicions pròpies,
abans sí que fèiem més versions,
i, bueno,
ens agrada barrejar
amb tot allò
que ens pugui motivar, no?
A què sona i com serà
la posada en l'escena
d'aquest nou disc
que presentareu demà
al Teatre Tarragona?
Doncs,
és una música molt festiva.
És una música
amb ritmes, doncs,
en general bastant animats,
que la gent estarà asseguda,
però en algun moment
hauríem d'aixecar-se i ballar, no?
A veure si ho podem aconseguir.
Hi ha barreja de tot.
Hi ha barreja
com amb una miqueta
d'electrònica,
hi ha barreja...
Clar, és que totes
tenim formacions diferents.
Algunes venim del clàssic,
altres del jazz.
Llavors, doncs,
ho barregem amb,
jo què sé,
en música llatina,
amb alguns sons àrabs,
amb Balcan.
Hi ha alguna baladeta, també.
En general,
és un concert molt instrumental, no?
Perquè és nom tot
músiques instrumentistes,
però sí que hi ha alguns moments
també de veu
que jo crec que li donen
una miqueta d'aire
i que també el públic ho agraeix.
I, en general,
és un xou molt enèrgic
perquè nosaltres no parem,
literalment.
Estem ballant tota l'estona
dalt de l'escenari
i això és normalment
el que ens diu més la gent, no?
Ostres,
potser la música,
no la conec,
però és que ho sento,
us veig
i ja tinc ganes de ballar,
tinc ganes de moure'm
i és com transmetre
aquesta alegria,
aquestes ganes de viure,
aquesta energia
i això,
i és un xou per tots els públics,
que agrada tant a nens com a totes les edats,
i per joves, adults,
el que sigui,
i això,
i és un concert molt coreografiat,
també.
Em consta que
el teatre el tindreu ple,
per tant,
a disfrutar-ho,
a gaudir-ho moltíssim.
Costa molt, eh?
En general,
en el món de la música,
amb una formació que passi a les tres persones,
posar-se d'acord,
imagineu-vos,
deu persones,
i a més amb instruments de vent,
perquè tot que havien semblat
i hi hagi aquest bon rotllo
i aquesta, no?,
aquest vibrar al ritme,
doncs,
està molt bé,
us felicitem moltíssim.
Moltes gràcies.
Laura,
ens veiem dissabte al Teatre Tarragona,
amb la Val Camparadès Orquestra,
Laura La Cueva,
una abraçada a totes.
Una abraçada,
ens veiem demà.
Gràcies.
A més,
li hem d'agrair molt especialment, eh,
també a la Laura i a la Namínia,
que ara parlem amb ella,
el convit de l'entrevista,
perquè les hem trucat allò,
pim-pam-pum,
podem fer entrevistes?
Sí.
Ja sabeu que aquesta setmana
hem anat atropellats,
venim d'un Sant Jordi molt intens,
i de sobtec nit,
ostres,
hi ha festival de Dixieland,
això ho hem de tractar d'alguna manera,
i sense problema,
doncs,
ens han agafat el telèfon,
i és que volíem parlar amb elles.
Volem conèixer una miqueta més,
ara sí,
la Natàlia Miró,
la Namina.
Bon dia, Namina.
Bon dia.
Bon dia.
Escolta,
tu vens amb els Barbàrians?
Portes una cosa gens bàrbara, eh?
Bastant delicada pel que estem escoltant.
Mira, senti'm de fons una mica.
Explica'ns quina és la teva trajectòria
i la vostra trajectòria en general.
Natàlia.
Bé, doncs,
la trajectòria ve de bastant lluny,
perquè tots plegats
portem bastants anys fent música.
el meu projecte personal,
la Namina,
estem presentant ara el cinquè disc
amb aquesta formació,
amb aquests meravellosos bàrbars.
Doncs, això,
seguint en la línia del que ha sigut sempre a Namina,
que veu de moltes fonts,
que són les que, diguéssim,
em conformen a mi com a persona mateixa,
de diferents llocs geogràfics,
i estem presentant això,
un disc meravellós
que viatja per molts racons.
Què expliquen les teves històries?
Composes tu, eh?
Sí, la majoria de cançons
són...
La música és meva i la lletra és meva,
n'hi ha d'altres que la música és meva
i la lletra és d'algun autor,
com, per exemple,
la policromi...
És una poesia de Víctor Català.
Sí.
Hi ha dues cançons
que la lletra és de Joan Fuster,
en un cas un poema,
i a l'altre dos aforismes.
I llavors hi ha tres cançons del disc
que s'han fetes a quatre mans,
amb en Pep Gol,
música seva i lletra meva,
i tres versions.
Ja de tot!
Es diu La Nuit,
no sé si ho havíem dit.
La Nuit, sí, exacte.
Molt bé.
Què destacaries?
Quines sonoritats teniu?
En el sentit de...
Jo deia abans que era un jazz delicat
perquè és que la teva veu
és bastant avallotada.
I, bueno, hi ha aquesta fusió,
però també és una cosa així,
bueno, agradable d'escoltar.
Si ara parlàvem amb les Balcan,
que són superfestives,
el vostre és més tranquil,
més relaxat?
Bueno, relaxat,
no sé si seria la paraula.
No crec,
no m'identifico,
el que saps.
Sí que...
Sí que...
A veure...
Busca,
també,
connectar amb la gent...
Ui, estic davant d'unes obres,
espero que no.
No ho s'ha sent...
No ho s'ha sent raro.
Espero que continuïn així.
Això no seria gent relaxat.
Bé, això sí que...
Connectar...
Connectar...
O sigui, personalment,
connectar amb les arrels personals i compartides,
i connectar amb el públic...
Llavors...
A veure...
Pel que fa...
És que m'ha fet pensar això de l'amabilitat i relaxat, eh?
Perquè crec que...
Que dius no, no.
Digue'm que no, doncs.
Doncs digue'm que no.
Clar, jo penso que només tinc els inputs d'un parell de cançons que he sentit,
però...
Sí.
Vols dir que a l'escenari la cosa es posa intensa.
La cosa es remou.
O sigui, i també pel que fa a les lletres.
Això sí.
Crec que és una de les...
Una de les diferències, potser, que tenim, o peculiaritats.
Com a mínim, en el que es fa avui en dia, crec...
Crec que les lletres potser són una mica més valentes, per dir-ho d'alguna manera.
Ara t'ho anava a dir.
Agafeu aquestes sonoritats, ja és que no estem acostumats a que les lletres...
Les lletres acostumen a ser de desamor, fins i tot.
T'anava dit amor, no? De desamor.
I aprofiteu, no?
I feu lletres, doncs, com més de denúncia.
Sí, com aquesta...
El vell mig un animal, no?
Sí.
La més...
La més...
Evident...
Sempre dic...
Quan la presento a un públic, podria tenir un altre títol, que és el que diu a la tornada, no?
No hi ha justícia en la teva llei.
Una cosa que sempre ha passat, però és que avui en dia tots els governs anant cap a la dreta o altra dreta, encara més, no?
Però és estrany, no? No sé com se us va acudir i si el trobeu natural.
Ja ens acostumarem, també, amb això, a utilitzar la música jazz per aquest tipus de lletres.
Bé, per mi és absolutament natural dir les coses i dir-les quan hi ha una altaveu, la possibilitat d'una altaveu, un micròfon.
Per tant, és natural, que sí que en el cas d'aquesta cançó en concret, jo feia anys que volia fer una cançó així, que parlés, doncs, de les persones que han d'emigrar i que no tenen un sostre assegurat, no tenen una casa assegurada, no tenen un respecte com a éssers humans.
i volia parlar d'aquesta manera, no? Que no fos d'un poble en concret, d'una geografia en concret, sinó de l'ésser humà en general, no? De tot arreu.
Sense anar més...
També ve d'això, allò dels bàrbars, eh? O sigui, el per què es namina i de barbàrians per això, perquè tots podem ser considerats bàrbars en un lloc o en un altre, no?
Perquè seria allò que vol dir estranger, no? El que no és de...
Sí, el de fora, el que no, per tant, doncs...
I no oblidem també que la música jazz, en els seus orígens, és música que ve de la comunitat negra, comunitat esclava, i per tant també...
Després el toc aquest de desamor o romàntic li he estil·lenyat durant el llarg del temps, però vaja, que en certa manera torneu també amb les lletres als orígens, del per què servia aquesta música.
I tant. Molt bé.
Ai, la mira...
Sí, sí, això que la música cura, no?
Clar, amb moltes ganes de veure-us, a més estareu actuant en un espai patrimonial, crec que és a l'amfiteatre, no em voldria equivocar?
Sí, sí, i tant, moltíssima il·lusió.
Sí, serà molt...
Uau, tant.
Ja ho veuràs.
Molt bé.
Doncs, Natàlia, Mirona, Mina, moltíssimes gràcies, t'esperem amb tots els bàrbars aquí a Tarragona per tancar el festival sobre el concert de Cluenda diumenge.
Una abraçada.
Moltíssimes gràcies, una abraçada.
Gràcies.
I podeu anar combinant Festival de Dixieland amb passar per la Sala Trono allà al Teatre Magatzem, perquè hi trobareu música totalment diferent per un espectacle que també us volem recomanar.
La Trono presenta divendres, dissabte i diumenge, Gozo, i té el plaer de presentar-nos-el i nosaltres d'entrevistar-lo al Jesús Blanco.
Parlem de flamenc, doncs.
Jesús Blanco, bon dia.
Hola.
Bon dia.
Bon dia, Núria.
Mira, ens avancem una mica perquè la presentació oficial de l'espectacle el fareu ara a les 12.
Però, clar, se'ns acaba el programa i hem dit que el Jesús ens digui quatre cosetes.
És un homenatge, hem llegit, és un homenatge al flamenc.
Buf, però això és molt general, Jesús.
Com explicaríem el que és Gozo?
Bueno, es un homenaje, cuando me refería a lo del homenaje, me refería a un homenaje al flamenco como evolución,
cómo evoluciona por su trayectoria de él, de la capacidad que tiene de transformarse, de moverse por donde él quiere.
Entonces, un homenaje también a cantadores como Porrina de Badajoz, a bailadores como Gades, como Huito.
Vamos a hacer, pues bueno, pequeños homenajitos y Gozo, la premisa y la única, lo más importante de eso es lo que ella dice la misma palabra,
que es pues gozar, disfrutar de lo que más nos gusta hacer.
En aquest sentit, no estaràs sol a l'escenari, tu balles, però després tindrem això canter en directe i música, no?
Sí, tendremos a Jorge Mesa del Pirata, un pedazo de cantador que, bueno, que siempre que me acompaña y que tengo la suerte,
bueno, muchos de los que lo conocen ya me pregunten por él siempre, ¿no?
Oye, va a venir el Pirata, que es un grande. Luego a la guitarra tendremos a Pau Duménez, chico de aquí de la casa, de la tierra, de Callar,
un pedazo de guitarrista, sin lugar a dudas el mejor guitarrista flamenco que tenemos a día de hoy.
Y ya te digo que de este chico vamos a escuchar hablar mucho porque es un gran guitarrista con lo joven que es.
Y luego a la percusión vendrá Lucas Valvo, un también grande de la percusión que, pues, bueno,
estamos hablando de artistas que van con los mejores artistas del panorama, ¿no?
José Manuel Álvarez, Juan Carlos Lerida, hablamos de máquinas, como yo les digo.
I tu, otra máquina.
Y yo, yo al baile, que, pero bueno, que lo de máquina me lo tienen que decir a mí, eso no lo tengo que decir yo.
Ay, Jesús. Escolta, que com la majoria d'espectacles del Jesús, el que fa és aquella respecte per la tradició flamenca,
però després, deia ell, no?, és posar en valor el fet que és un estil que va anar canviant, que es pot adaptar.
I en aquest cas hi ha un punt avantguardista també en l'espectacle, no?
Sí, bueno, ¿sabes qué pasa? Que siempre buscamos, no?, esta cosa de etiquetar que es avantguardista, que es tradicional
y es un poco difícil siempre moverse porque para mí no...
Incluso, fíjate lo que pienso, Núria, si tú me preguntarás esa pregunta que hace mucha gente,
que dice, ¿qué es el flamenco? Y la gente pues te responde, pues no, el flamenco es esto, es lo otro.
Yo no tengo ni idea de lo que es el flamenco, Núria. Yo no lo sé.
Tu bailes lo que te eixen.
Yo me pregunto aquí, yo no lo sé lo que es. ¿Sabes? Yo, ven a verlo, vení a disfrutar de...
Serà variadet, però serà variadet, eh?, perquè estic veient que passeu o que heu agafat,
que agafeu diversos pals del flamenc. Serà una cosa variada i potser pensada també per tots els públics, no?
Sempre ho diem, que encara hi ha molta part de Tarragona que no ha entrat en el món del flamenc.
I aquí tenim una tradició i tenim un pic a pedra com és l'aerreria, vull dir que tenim unes arrels aquí del flamenc.
I val la pena potser començar per aquest espectacle, serà una bona manera de començar.
Siempre, siempre. Además, siempre trato... Esto es algo que sí que me nace de l'interior,
muy inconsciente y muy consciente de que no es el flamenco para un público solo,
sino que trato de que la gente se acerque a él de una manera...
Porque la gente dice que tienen los prejuicios y yo trato siempre de sacar todos esos prejuicios sobre el flamenco
porque, hosti, y más hoy en día estamos hablando de un arte, ¿no?
Sí, ¿qué tal es eso d'actuar en el magatzem? No sé si es tu primera vez que ya...
Pues muy bien, la verdad que estamos... Bueno, estamos adaptándonos, estamos adaptándonos.
La gente está contenta, la verdad, y...
Lo digo también a nivel de escenario porque, bueno, seguramente heu de posar alguna mena de tablas, ¿no?
Sí, sí, ahora estamos en montajes, Núria.
Sí, sí, ahora mismo estamos adaptando todo lo que es el magatzem.
Y está chulo porque está muy próxima la gente y además la tienes como delante y al lado.
Y això fa calibre.
Sí, sí. La verdad que el magatzem lo bonito que tiene es eso, ¿no?
Que tiene como esa direccionalidad donde estamos cerca del público y además en estas dos gradas, ¿no?
Que es como que lo ves desde a vera perspectiva.
El magatzem es un sitio especial, ¿eh?
Siempre lo ha sido, desde hace ya años que vengo y es un sitio especial.
Pues, a més, actueu sota la xuplug de la programació de la sala trono.
Això vol dir que també persones, ¿eh? O clients, més que clients, espectadors de la trono,
bueno, potser també que no han vist mai un espectacle de flamenc, doncs vindran en aquesta ocasió.
Pinta molt bé, eh, Jesús?
Sí, yo lo agradezco mucho.
Agradezco mucho y también a eso, a Joan, a todo el equipo de la sala trono, Mariona, a todos, que están, Miriam,
que están todos muy pendientes de nosotros, que se nota que la sala trono está creciendo,
que lo están haciendo muy bien, el trato es magnífico y el nivel, ¿no?
El nivel de profesionalidad que, pues, que todo va aumentando.
Y, entonces, pues, yo muy agradecido de que hayan querido contar conmigo,
de que sigan confiando en mí y, bueno, pues, trataré de darle, de devolverle, ¿no?,
con el corazón y con el arte, todo lo que me dan.
I donar-ho al públic, també, us recomanem moltíssim el nou espectacle del Jesús Blanco,
Gozo, avui, demà dissabte, perdoneu, avui divendres, demà dissabte, sí,
passat demà diumenge, en sessió de vuit del vespre de sis, en fi, sessions de vuit i de sis,
aneu repassant a programació.
Jesús Blanco, moltes, moltes gràcies, un abrazo forte.
Moltes gràcies, sempre, sempre, Núria.
Hasta luego, un besito.
Y aquí un besito al público, animarte, animarte a venir.
Clar que sí, venga, Jesús.
Adeu, adeu.
Doncs això és la programació de la Sala Trono per aquesta setmana,
una producció feta a casa, falta un minutet i mig per arribar a les 11 del matí,
deixem la veu de Tarragona, us emplacem a escoltar-nos de cara a dilluns,
us desitgem molt el cap de setmana, marxem, però, amb la bona música,
la recomanació musical, altemacle, de la Sílvia García.
Adeu.
Ups, que acabem la setmana.
Ups.
que avui és l'aniversari, o hagués estat l'aniversari d'ella, de l'Aella Fitzgerald.
Ups, que tenim un altre aniversari també per aquí, d'un dels components d'Ava, el senyor Bjorn.
Felicitat per tots, eh?
Però, ups, que tanquem ja, eh?
Ups.
I ho fem amb ella, amb l'Aella Fitzgerald, amb aquesta cançó que es diu Ups.
I bé, com pots veure, pots sentir molt ben acompanyada.
Amb la veu també del senyor Louis Armstrong.
Ups, que tanquem.
Ala, adéu.
Ups.
Bon cap de setmana.
Ups.
Adeu.
Adeu.
Ups.
My head went, oops, you mustn't let it get you.
I was going for a very, what you call solitary sort of stroll.
Just a twiddle of my thumb, when I heard a lot of drums, begun to pound and roll.
Fins demà!
Bon dia, són les 11.